25
50
4980
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1728/0000001575.pdf
c6c8717f087708d86fc1d6a5dd3c486d
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 00395M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 28/09/2005 - Hora: 00:36
Tema del día
MIÉRCOLES
28 DE SEPTIEMBRE DEL 2005
N La reforma estatutaria
el Periódico 3
ALTIBAJOS EN EL PROCESO DE REFORMA ESTATUTARIA
2003 15 DE DICIEMBRE
Pasqual Maragall
promete en el
discurso de
investidura que el
principal objetivo
del Govern será la
reforma del Estatut
2004
9 DE FEBRERO 2004 12 DE NOVIEMBRE
Los líderes
políticos se reúnen
en la cumbre
de Miravet
El Parlament
constituye
la ponencia
para la reforma
estatutaria
2005
24 DE FEBRERO 2005
28 DE ABRIL
El tripartito
presenta su
propuesta fiscal,
rechazada por CiU
Pasqual Maragall
y Mas abren la
crisis del 3%
en el Parlament
2005
11DE JUNIO
Los líderes
catalanes celebran
una segunda
cumbre, esta vez
en el Parlament
2005
29 DE JULIO 2005 5 DE SEPTIEMBRE
El Consell
Consultiu
considera
inconstitucionales
19 artículos
ERC y CiU votan
conjuntamente
en la comisión
y abren una brecha
con el PSC,
que cuestiona la
lealtad de ERC
2005 22 DE SEPTIEMBRE
Zapatero,
Maragall y Mas
se reúnen en
la Moncloa
DANNY CAMINAL
DECLARACIÓN
ÍNTEGRA DEL
‘PRESIDENT’
documento
«Los trabajos del Estatut han acabado. El Parlament ha hecho su
trabajo escrupulosamente y estoy
convencido de que lo acabará con
el mismo rigor con que se han
conducido los trabajos durante
casi dos años. Hay acuerdo sobre
la mayor parte de los puntos tradicionales.
Habiendo acuerdo en la práctica totalidad del articulado, sería
difícilmente comprensible que se
malograra una oportunidad
histórica por las diferencias que,
legítimamente, nos separan aún.
Hasta ahora el acuerdo final
no ha sido posible. El sistema de
financiación propuesto por una
de las dos fuerzas políticas más
decisivas en el Parlament implica
un cambio constitucional para el
que no hay una mayoría posible,
aunque el partido del Gobierno
español la llegara a aceptar.
Los representantes de los partidos del Govern han elaborado
una propuesta de síntesis que
mantiene y especifica fielmente
los contenidos esenciales de la última propuesta de financiación
presentada por el principal partido de la oposición. Lamentablemente, hasta ahora, esta nueva
propuesta no ha sido aceptada.
En todo caso, el pleno del Parlament permitirá a todos los grupos dejar constancia de sus legítimas posiciones y aspiraciones sin
que esto haya de condicionar el
sentido del voto final al Estatut.
Como president, confío en que
prevalecerá la responsabilidad y
la evidencia de la ambición para
profundizar en el autogobierno,
a través del nuevo Estatut.
Las fuerzas que apoyan al Govern quieren un Estatut ambicioso y defendible con argumentos
incontestables ante las Cortes. La
puerta abierta por la propuesta
de los partidos del Govern es el
camino que conviene transitar
para acceder a este nuevo estadio
de nuestra vida política.
El president hará un último paso en esta dirección reuniendo
nuevamente a los líderes políticos. Confío en que servirá para
allanar el camino. El éxito del Estatut será el de aquellos que habrán sabido poner los intereses
de Catalunya por delante de los
de su propia fuerza política y que
sean percibidos, por tanto, como
más fieles al proyecto de un país
fuerte, avanzado y consciente de
sus inmensas posibilidades.
Nunca se había dado una coyuntura tan favorable para este
paso adelante. Aprovechémosla».
33 Carod-Rovira, ayer, durante la reunión de la ejecutiva de ERC en una sala del Parlament.
REUNIÓN EXTRAORDINARIA DE LA EJECUTIVA DE LOS REPUBLICANOS EN EL PARLAMENT
Carod arrincona a Mas con el
anuncio de que ERC votará ‘sí’
b Advierte a la
federación de que se
alineará «con Aznar»
si frustra la reforma
ANDREAS GONZÁLEZ
BARCELONA
l tiempo para salvar el Estatut se agota. Visto el inmovilismo en el que parece instalada CiU, Esquerra Republicana ha llegado a la conclusión
de que ya no tiene sentido seguir interpretando el papel de mediador
que se había arrogado en las últimas
semanas para intentar aproximar la
propuesta de financiación del tripartito y la de la federación nacionalista. Por ello, ayer, Josep Lluís Carod–
Rovira viró públicamente de rumbo
y anunció, ya sin ambages, que ERC
votará a favor del contenido del actual proyecto de Estatut.
Carod ya había hecho saber a sus
socios de tripartito que estaba de
acuerdo en desmarcarse del «radicalismo» de la federación de Artur
Mas. Ayer, la reunión en el Parla-
E
b Conmina a CiU a
convertir Catalunya
en nación, y no en
«vergüenza o ridículo»
ment de una ejecutiva ampliada de
ERC –en la que participaron también su grupo parlamentario y sus
seis consellers en el Govern– solemnizó el paso de la mano tendida a
CiU a la presión para abandone «el
tacticismo» y se avenga al pacto. Carod no ahorró términos duros para
referirse a la principal fuerza de la
oposición y llegó a formular en voz
alta la siguiente pregunta. «¿Quién
querrá sentarse junto a José María
Aznar para decir no al Estatut? No le
mencionó, pero se la dirigía, obviamente, a Artur Mas.
PERPETUAR EL DÉFICIT ACTUAL / La traca de advertencias a CiU tuvo otros
argumentos. Avisó de que, de la votación del próximo viernes, depende
que Catalunya dé «el paso más grande desde 1714» o, por el contrario, se
quede con un sistema de financia-
ción que perpetuará el déficit fiscal
y hará imposible garantizar el bienestar de los catalanes.
Otro dardo fue que el eventual no
de CiU impediría consagrar la definición de Catalunya como nación,
algo que, dijo Carod, justifica por sí
solo la apuesta que ERC hizo por dar
a luz el tripartito. «Nadie se creerá
–dijo tratando de cargar el peso de
la responsabilidad sobre CiU– que
somos una nación si no somos capaces de ponernos de acuerdo para
avanzar. Seremos una vergüenza o
un ridículo, pero no una nación».
/ El presidente
de ERC, previendo la reacción airada
de CiU, intentó también desmontar
de entrada las críticas de la federación a que no se haya sumado a su
propuesta de concierto económico solidario. Carod defendió la enorme similitud de la oferta del tripartito y
la de CiU, y remarcó que en ninguna
de ellas «figura el concierto», aunque «se acercan mucho».
Tras recordar que la reforma del
Estatut tiene como límite una Constitución que ERC fue la única que no
DESMONTAR CRÍTICAS
apoyó ni votó, también reprochó a
la federación que durante los 23
años en que gobernó la Generalitat
«no tuvo la valentía de pedir lo que
exige ahora», y defendió que el nuevo Estatut no debe ser «nacionalista», sino de todos los catalanes, porque «no es patriotismo querer expulsar a alguien de la patria».
Con todo, los republicanos creen
que CiU se escuda en «diferencias
formales» para no pactar la financiación porque quiere «mantener la notoriedad mediática» hasta el último
momento, aunque «probablemente»
acabará dando su apoyo imprescindible para que el Estatut se apruebe
el viernes. Si al final no es así, Carod
cree que Mas habrá cometido el
error fatal de no sopesar suficientemente las consecuencias. Entre ellas
citó la «desmoralización» de la sociedad catalana, la «deslegitimación»
de su clase política y, en última instancia, la imposibilidad de plantear
una nueva reforma: «¿Con qué cara
podremos pedir repetir algo que habrá resultado un espectáculo penoso
y que no habrá servido para nada»?,
se interrogó. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reforma estatutaria: declaración íntegra del president
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Parlament de Catalunya
Govern
Catalunya
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1729/0000001574.pdf
ea46760359e50992ad3591aaa99847bd
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01895M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por:
Dia: 25/09/2005 - Hora: 01:34
DIUMENGE
25 DE SETEMBRE DEL 2005
18 Política
el Periódico
La reforma estatutària 3 La declaració
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als
catalans en la qual demana suport unànime
Pàgines 15 a 18 LLL
al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú ANÀLISI
trenqui, amb propostes inconstitucionals,
ASPIREM
«el somni» d’un millor autogovern.
A UN ESTATUT
QUE SIGUI ‘BRAU’
Carta oberta de Maragall
FERMÍ PUIG
CUINER
RICARD CUGAT
document
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:
Divendres vinent, dia 30 de setembre, el ple del Parlament de Catalunya ha de votar un nou Estatut. S’arribarà així al final d’un
procés que ha estat laboriós i difícil i en alguns moments pot haver
semblat per a molts de vosaltres
fins i tot enutjós.
Us parlo en nom propi, del govern, de la força política que presideixo i amb el suport inestimable i
la plena coincidència de criteris de
Josep-Lluís Carod-Rovira, de Joan
Saura i dels idearis polítics que representen. Com a president de la
Generalitat, i d’acord amb el tripartit, he cregut, en tot moment,
que la meva missió era impulsar i
animar els treballs de l’Estatut.
Hem gaudit de l’ambició i el
bon treball d’un Parlament de Catalunya estatuent: en definitiva és
el Parlament la institució que promou, fa i aprova l’Estatut.
Us he de dir, sincerament, que
tenim a l’abast aprovar un molt
bon Estatut. I que aquest Estatut,
lluny de ser una freda peça legal,
serà la millor garantia de la realització efectiva de les tres prioritats
del meu govern i de les forces que
el van constituir aviat farà dos
anys: l’equilibri territorial amb respecte al medi ambient, el benestar
social dels catalans i la modernització econòmica, tecnològica i
d’infraestructures del país.
«Catalunya pot tenir
l’Estatut que necessita. Hi
ha una possibilitat oberta»
Catalunya, després de 25 anys
de democràcia, autonomia i progrés, vol i pot parlar clar respecte
del que és i del que aspira a ser. Catalunya vol decidir com vol governar-se i quines competències i recursos necessita per portar-ho a terme. El nou text reconeix drets i
deures, estableix les competències
necessàries per a les institucions de
Catalunya, en regula un funcionament més democràtic i garanteix
els recursos per poder exercir l’autogovern.
L’Estatut que arriba al ple del
Parlament, quan sigui efectiu, no
únicament serà un bon Estatut,
sinó que ens proporcionarà el nivell més alt d’autogovern de què
Catalunya hagi disposat mai des
del 1714. No en tingueu el més mínim dubte.
Ara podem tenir un Estatut que
proclami ben alt que som una nació, dins de l’Estat espanyol; que
les nostres institucions de govern
33 Pasqual Maragall, ahir, camí de la plaça de Sant Jaume després d’anar a la missa tradicional de la Mercè.
són seculars; que històricament
hem tingut sistemes propis de regulació en llengua, cultura, dret civil i
organització territorial. Que Catalunya vol governar-se sense que les seves competències siguin envaïdes
per normes estatals. Que volem impulsar una Euroregió amb les comunitats veïnes que lliurement ho vulguin. I que necessitem un finançament millor i més just, tot i que Catalunya no es nega, en absolut, a seguir sent solidària amb els altres pobles d’Espanya.
En definitiva: ¿Pot Catalunya
aprovar un nou Estatut potent i al
dia? Pot. ¿Pot Catalunya tenir els recursos financers necessaris per exercir plenament el seu autogovern? Sí.
I ho podem aconseguir ara. ¿Pot Catalunya comptar amb les competències que necessita? Pot. ¿Pot Catalunya obtenir el respecte que mereix?
Catalunya pot. ¿Pot aconseguir tot
això amb el nou Estatut? ¡I tant que
pot!
Catalunya ho vol. Vol tenir un
nou Estatut. Ho volen els sindicats i
els empresaris, els col.legis professionals i les universitats, les fundacions
i les associacions, i tots els que treballen per Catalunya.
Catalunya pot tenir l’Estatut que
necessita. Hi ha una possibilitat
oberta. És més, el president del Govern espanyol s’ha compromès en
aquest sentit amb Catalunya, amb
les seves institucions i amb els seus
partits polítics, del govern i de l’oposició.
Si el poble de Catalunya ho vol i
sap que pot, ¿què pot impedir que la
seva voluntat es compleixi? No se
m’acut cap resposta raonable.
Benvolguts conciutadans: aquesta és una setmana decisiva. He demanat repetidament a tots els líders
parlamentaris la generositat exigible davant un projecte que ha de ser
per a tota una generació. No dubto
que tots tenen voluntat que l’Estatut
tiri endavant. Ara bé, en els darrers
moments de la negociació és l’hora
«Vetllaré perquè ningú
pugui malbaratar la legítima
ambició de Catalunya»
de fer els sacrificis que calguin per
trobar l’acord, és l’hora de ser ferms
en els principis i realistes en la forma, i de posar davant de tot els interessos dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.
Les forces polítiques saben que
l’alternativa a un Estatut ambiciós i
possible alhora no és una altra que
continuar indefinidament amb l’Estatut de l’any 1979; i que això seria
anar cap enrere. Perquè el vell Estatut és bo, però el pas del temps l’ha
desgastat.
No és l’hora de deixar-nos portar
per temors sense fonament. És l’hora de ser agosarats. ¡És clar que sí! I
la proposta que podem tirar endavant amb el suport de la majoria de
les forces polítiques ho és molt. Seria un gran error no adonar-se del
gran pas endavant que ara podem
fer.
A hores d’ara no està garantit el
resultat final de la votació que s’ha
de produir divendres vinent. Amb
tot, crec que els responsables de les
diverses forces polítiques –he parlat
amb tots ells aquests dies– són conscients que el que ara compta no és
tenir més o menys raó. Ara és necessari el millor Estatut que mai haurem tingut, molt millor que l’actual,
ambiciós i raonable al mateix
temps, impossible de rebutjar.
No vull resignar el meu país a haver-se de governar els propers 25
anys amb un Estatut venerable, sí,
però superat per les exigències del
nou segle; per un Estatut que sigui
una rèmora per al bon govern de Catalunya.
Com a president, podeu tenir la
seguretat que vetllaré per evitar que
ningú pugui malmetre la legítima
ambició de Catalunya i el somni de
100 anys de catalanisme forçant fórmules que situïn les propostes catalanes més enllà d’una interpretació
certament avançada de la Constitució com la que Catalunya està en
condicions de formular.
Compto en aquests dies que queden amb el vostre suport i el vostre
estímul perquè, d’aquí a una setmana, Catalunya, a través dels seus representants legítims, hagi fet un pas
decisiu cap a la seva plenitud. Compto amb això i necessito aquest suport, el necessitem. El president, el
seu Govern i els tres partits que el
sustenten, i també hi incloc el principal partit de l’oposició, dedicaran
–em consta– tots els seus esforços
fins a l’últim moment per fer-ho
possible. H
Pasqual Maragall.
President de la Generalitat
Quan falten pocs dies per a la celebració del ple del Parlament que
decidirà sobre el nou Estatut, la incertesa sobre el seu desenllaç sembla afectar de la mateixa manera
polítics, periodistes i el conjunt de
ciutadans.
Sigui quina sigui la resolució final del Parlament, no dubto que
les posicions de tots els partits es
deuen haver inspirat en la recerca
del bé comú i que deuen haver
exercit la seva responsabilitat davant els catalans tant si el text definitiu és rebutjat com aprovat. Tan
lícita resulta la posició d’aquells
que sostenen que és una oportunitat històrica de millorar el nostre
autogovern com la dels que consideren aquestes millores insuficients per garantir el benestar i
l’ambició política de la Catalunya
dels nostres fills.
Segons quin sigui el resultat, els
analistes intentaran desencriptar
els interessos dels polítics, i la ciutadania s’expressarà quan li correspongui. Però, mentrestant, el ciutadà es pot plantejar algunes qüestions que li permetin formar-se’n
El nou text ha de donar
resposta a les múltiples
demandes del ciutadà
una opinió. Amb el nou Estatut,
¿serà possible que, gràcies al nostre
esforç fiscal, els nostres fills tinguin ordinador a les escoles, com a
l’Extremadura de Rodríguez Ibarra, i deixin els barracons? ¿Podran
els nostres avis viure i ser atesos
amb un mínim de dignitat? ¿Podran els nostres industrials comerciar amb el món i els nostres centres turístics rebre nous visitants
perquè la Generalitat gestionarà
els ports i els aeroports? ¿Podran
els nostres sindicats i empresaris
negociar un marc laboral propi?
¿Podrem exercir els nostres drets al
relacionar-nos amb l’Administració de justícia en català sense que
un jutge ens acusi de desacatament? ¿Podrà la Generalitat decidir la concessió de beques als nostres alumnes més brillants o als
més desafavorits econòmicament?
¿Permetrà l’Estatut la protecció
efectiva de la cultura catalana?
A aquestes i moltes altres preguntes hauria de donar resposta el
nou Estatut. El toro que pugui enviar-se o no a Madrid rebrà l’afaitada habitual de les Corts i la posterior del Tribunal Constitucional.
Aspirem, almenys, que l’exemplar
sigui brau, no fos cas que al final
hàgim de donar la raó a Bono
quan va dir allò que una nació sense Estat és pura poesia. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta oberta sobre la reforma estatutària
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Constitució
Ciutadania
Territoris
Model social
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als catalans en la qual demana suport unànime al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú trenqui, amb propostes inconstitucionals, «el somni» d’un millor autogovern.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1730/0000001573.pdf
8a3e10df32903dd3b76e73380c890e13
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 00795G Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 09/07/2005 - Hora: 00:49
Tribuna Barcelona 3 La salutació institucional
DILLUNS
11 DE JULIOL DEL 2005
el Periódico 5
L’article
DEU ANYS DE DIÀLEG
Repassar les memòries de Tribuna és com revisar la història catalana recent, declinada de la forma més plural
JULIO CARBÓ
PASQUAL MARAGALL
President de la Generalitat
de Catalunya
ribuna Barcelona ha fet
seva una determinada
manera de dialogar. La
podríem anomenar el
diàleg fórmula Barcelona,
que es podria caracteritzar per la
disciplina britànica en l’administració del temps, l’equilibri contrastat en la pluralitat de les propostes convidades i la mesura en
la reacció dels assistents. I encara
hi afegiria, amb la franquesa
pròpia d’aquesta organització,
una quarta característica que la
defineix, la frugalitat de l’avituallament.
Com moltes coses a casa nostra,
Tribuna Barcelona és una dèria
d’unes poques persones, més aviat
d’una persona –en Josep Maria
Sanclimens–, que amb el suport
d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
s’ha convertit finalment en una
institució. Una institució dedicada a la divulgació d’idees i propostes per fomentar el diàleg.
Repassar les memòries de Tri-
T
El president
Pasqual
Maragall, ponent
en quatre
ocasions a
Tribuna
Barcelona, al
claustre del
Palau de la
Generalitat.
Sempre he tingut la convicció
que és un fòrum fet a la
mida de la capital de
Catalunya i de la seva gent
buna Barcelona és com revisar la
història recent del nostre país, declinada de la forma més plural possible. És un exercici que demostra
el valor de la constància per damunt de la flamarada, és l’èxit de la
difícil rutina de convocar dos cops
al mes dos centenars de persones
per escoltar i debatre amb una persona que té alguna cosa a dir. I així,
durant deu anys.
He participat a Tribuna Barcelona com a alcalde, com a cap de
l’oposició i com a president; com a
ponent, com a presentador i com
a convidat. I sempre n’he sortit
amb la convicció que era un
fòrum fet a la mida de la capital
de Catalunya i de la seva gent. Un
acte eficaç però sense cap ostentació. I amb cloenda notarial de la
mà precisa del seu president,
Juan- José López Burniol.
En qualsevol cas, Tribuna Barcelona és una realitat que s’ha fet
un nom i un lloc en la vida pública catalana. I cal que els seus promotors, els seus patrocinadors i
els seus socis obtinguin el reconeixement merescut per una iniciativa d’èxit.
I encara una darrera peculiaritat del format Tribuna Barcelona:
la convivència entre els seus socis
fundadors de la societat civil, els
poders públics, les empreses privades i les forces polítiques. Sense interferències ni imposicions. En la
més estricta tradició democràtica
i ciutadana.
Hi ha qui d’això en diu, de forma despectiva, oasi català. Més
aviat jo en diria societat oberta i tolerant. Segurament, gràcies al
diàleg que practiquem en espais
com el de Tribuna Barcelona. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Deu anys de diàleg
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Mitjans de comunicació
Debats
Catalunya
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1731/0000001572.pdf
35d1565fbbf2f499c27dc7fd6d1841e0
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 06895X Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 06/04/2005 - Hora: 02:47
8
DIJOUS
7 D’ABRIL DEL 2005
Especial Fira d’Abril
el Periódico
OPINIÓ
La força i l’alegria
del folklore andalús
MANUEL
CHAVES
President de la Junta
d’Andalusia
33 Un grup de dones ballen a la Fira d’Abril de Barcelona del 2004.
Esperit d’integració
PASQUAL
MARAGALL
President de la Generalitat
de Catalunya
Celebro que estigui a punt de començar una nova edició de la Fira
d’Abril de Catalunya. Aquest any
la precedirà un festival musical
que començarà a escalfar els esperits i les il.lusions de tots els assistents.
Com cada any, la Fira d’Abril
rebrà milers de catalans i catalanes
disposats a mostrar la seva vitalitat
a través de música i danses amb un
aroma profundament mediterrani.
Una festa que evoluciona i que ha
de reflectir la creixent diversitat cultural del país.
Amb més de trenta anys, la nostra Fira d’Abril té avui el repte d’obrir els seus escenaris a les noves
expressions del nostre temps i continuar difonent, com ha fet sempre,
l’esperit d’integració de totes les
cultures i tradicions que conformen
la nostra societat.
Agraeixo als organitzadors el seu
esforç i la seva dedicació per fer
possible un any més aquesta cita i
els encoratjo a fer de la Fira d’Abril
una emblema de la Catalunya moderna, oberta i compromesa amb la
construcció del seu futur.
La Fira d’Abril estrena, enguany, espais pensats per a la diversitat i l’intercanvi enriquidor. Com
a President de la Generalitat de Catalunya, us desitjo a tots una gran
festa.
La Fira d’Abril que cada any se
celebra a Barcelona congrega centenars de milers de persones que
van al recinte per disfrutar, en un
ambient pacífic i festiu, d’unes
agradables jornades, de la força i
l’alegria del folklore andalús i
d’un estil de vida obert, respectuós i hospitalari, que és una de les
senyes d’identitat d’Andalusia.
Aquesta gran manifestació popular s’acompanya d’altres actes
rellevants, com és, per exemple, la
Festa organitzada per la Federació
d’Entitats Andaluses a Catalunya, en què participen destacades
figures de l’espectacle i s’entreguen els premis convocats per la
Fundació FECAC.
Desitjo, doncs, sumar-me a
aquestes iniciatives, animar
tothom a participar-hi amb entusiasme i felicitar els nostres estimats conciutadans, les seves organitzacions i els responsables de la
Federació que aglutina i canalitza
la presència dels andalusos en
aquesta comunitat.
Els dies que s’acosten són especialment intensos perquè ens ofereixen moments inoblidables de
confraternització, de trobada i de
diàleg amb els familiars, amics i
coneguts. Hem d’aprofitar unes
circumstàncies tan favorables per
subratllar també la capacitat d’integració del col.lectiu andalús, la
seva adaptació a la realitat econòmica i social que els ha acollit
aquests anys i l’eficaç contribució
que fan al progrés i la convivència
intercultural de Catalunya.
Durant dècades, aquest ha estat el compromís fonamental dels
andalusos i andaluses, una actitud
que valorem en gran mesura. La
Fira d’Abril es converteix per tant
en la principal demostració, però
no l’única, de la consistència i la
vitalitat de les seves entitats i associacions repartides per tota la geografia catalana.
Andalusia i Catalunya, aparentment distanciades al mapa
d’Espanya, han mantingut no obstant nombrosos i importants vincles i contactes al llarg de la història i han generat una profunda
sintonia que ha anat creixent a
mesura que augmentaven els fluxos migratoris dels anys 60 i 70 del
segle XX, procés que va propiciar
al seu torn un més elevat i més
exacte coneixement recíproc.
En els moments actuals, aquestes relacions han de servir per enfortir la cohesió social i territorial
del gran projecte espanyol i europeu en què els dos pobles participem i per intensificar el dinamisme, l’eficiència i la competitivitat
de la nostra economia en el context d’un món globalitzat.
D’aquesta manera es consolidarà de nord a sud un eix de progrés, de modernització i de solidaritat, tan necessari per a la projecció exterior del nostre país i per a
la positiva evolució de dues comunitats que consideren com a factors essencials del seu futur i prosperitat seguir impulsant la dimensió europea i la tradicional vocació
mediterrània de les seves respectives societats. H
Dóna sentit ciutadà a l’esplanada del Fòrum
Una expressió pròpia de la societat plural
JOAN CLOS
CELESTINO CORBACHO
Alcalde de Barcelona
Barcelona acull una nova edició de la Fira
d’Abril de Catalunya, un esdeveniment plenament festiu i popular que aplega multitud
de ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i
d’arreu. La Fira d’Abril ha trobat el seu emplaçament en l’esplanada del Fòrum i amb
l’estrena li dóna a aquest indret de Barcelona el seu ple sentit ciutadà.
La Fira d’Abril significa incorporar a la
ciutat un espai especialíssim, per primera vegada després de la celebració del Fòrum
2004. L’esplanada acull amb comoditat un
esdeveniment multitudinari i ens permet recuperar per a la ciutadania un lloc magnífic,
però sense oblidar la seva singularitat, ja que
a sota hi viu la depuradora d’aigües residuals.
Barcelona ha volgut incorporar a la ciutat
les infraestructures de serveis que fins ara se
solien desterrar a la perifèria. Això és el que
hem transformat com a espai públic.
Vull animar tots els ciutadans i ciutadanes a recórrer el reial, a gaudir d’aquesta celebració que arriba a la seva 34ª edició i ferho de manera cívica. Tenim els mitjans per
fer-ho possible: un excel.lent espai, uns mitjans de transport reforçats, un bon nombre
d’entitats que treballen per fer possible la
Fira i, sobretot, ganes de passar una bona estona en companyia d’amics i familiars. ¡Gaudiu de la Fira!
President de la Diputació de Barcelona
La Fira d’Abril que se celebra en terres catalanes s’ha convertit, per dret propi, en un
dels esdeveniments més grans que assenyalen l’arribada de la primavera. Una festa
plena d’il . lusió, preparada amb afecte i
constància per moltes persones al llarg de
l’any anterior i que durant 10 dies es converteix en focus d’atracció no solament per als
andalusos que viuen a Catalunya, sinó
també per a catalans i catalanes de tots els
orígens, que ja veuen la Fira d’Abril com
una expressió pròpia d’aquesta societat forjada per ciutadans de molt diverses procedències.
En nom de la Diputació de Barcelona,
l’Administració que recolza el desenvolupament dels municipis de la província, vull felicitar totes les persones que participen en
l’organització i desenvolupament de la Fira
d’Abril, i en especial els responsables de la
FECAC, que estan a punt de celebrar la segona edició de la seva pròpia Festa, convertida ja en pòrtic anual de la Fira.
Desitjo que la Fira d’Abril d’aquest any
sigui, una vegada més, un èxit de públic, així
com una celebració de la convivència entre
les persones. Crec que l’esperit integrador
que la defineix simbolitza de manera excel.lent les aspiracions de la societat catalana. Per això invito tothom a sumar-se a
aquests 10 dies de festa. Val la pena. H
El suplement especial EL PERIÓDICO de la Fira d’Abril ha estat elaborat en col.laboració amb la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya. COORDINACIÓ: Xavier Martínez Chico. REDACCIÓ:
Carme Escales, Manuel Cabello i Raúl Paniagua. FOTOGRAFIA: Laura Guerrero, Julio Carbó, Sergio Lainz. PRODUCCIÓ: Xavi Teba i Eduardo Ramos.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Esperit d'integració
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Andalusia
Festes
Catalunya
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1732/0000001571.pdf
d44ee34d8c104504eef6ba7d05d9e801
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por:
Dia: 28/01/2004 - Hora: 02:53
4
DIMECRES
28 DE GENER DEL 2004
Tema del dia
Crisi en el tripartit 3 Les compareixences
el Periódico
Pàgines 2 a 9 888
Les que segueixen són les transcripcions íntegres de les declaracions que van efectuar ahir el president Maragall
i el conseller en cap Carod sobre la crisi oberta al Govern per l’entrevista del líder d’ERC amb la cúpula d’ETA.
«Entenc la indignació»
Maragall encaixa l’«error molt greu» que Carod-Rovira ha comès «de bona fe» H El president de la
Generalitat reprotxa al PP la «dosificació, planificació i manipulació dels escenaris mediàtics»
ALBERT BERTRAN
document
«Vull, en primer lloc, defensar el
conseller Carod-Rovira. Sense ell no
hi hauria Govern: n’ha estat un dels
arquitectes principals. Ha sabut explicar a Espanya que el seu partit,
tot i ser un partit sobiranista, ni és
indiferent respecte de les institucions polítiques espanyoles ni renuncia a participar-hi. Ha trencat el
malefici del nacionalisme conservador, espectador interessat però passiu en l’escenari espanyol, i que ha
hipotecat durant anys el progrés
polític de Catalunya. Però Josep-Lluís
Carod ha comès de bona fe un error
molt greu. Ha actuat perjudicant el
crèdit del Govern. Ha permès, sense
voler-ho, que alguns ciutadans poguessin interpretar equivocadament
que els catalans no sentim com a
nostres totes i cadascuna de les víctimes del terrorisme. I ha creat una situació semblant a la que es va produir l’any 2000, amb el trencament
de la treva.
Amb tot, les esperances obertes
pel Govern d’esquerres i catalanista
no es poden estroncar; estan molt per
damunt de l’incident que s’ha produït, tot i la seva innegable gravetat.
Estem en un moment crucial que
hem de resoldre amb rigor. La dreta
espanyola és mestra en la dosificació,
planificació i manipulació dels escenaris mediàtics, i utilitza sovint temes
relacionats amb el terrorisme per a
benefici electoral propi.
La nostra conducta procurarà, en
tot moment, no afavorir aquesta conducta políticament reprovable que
exhibeix el Partit Popular. El Govern
no es doblegarà als plans de la dreta
més intemperant dels darrers 25 anys.
Entenc perfectament la indignació
sincera de totes les forces polítiques i
molt especialment (i personalment) la
del secretari general del PSOE, José
Luis Rodríguez Zapatero. El president
de la Generalitat no es pot doblegar,
però, ni a les emocions del moment,
per sinceres i justificades que siguin,
ni a la freda planificació del Partit Popular.
Espero de la demostrada intel.ligència del conseller en cap que
entengui que la Generalitat no pot recuperar el seu crèdit sense una expli-
33 Pasqual Maragall, durant la compareixença d’ahir.
«No vull més víctimes d’ETA»
El fins ara conseller en cap Carod renuncia perquè no vol que el Partit Popular utilitzi la seva
gestió «per la pau i el diàleg» com «una arma permanent contra el Govern de Catalunya»
document
«La situació a Catalunya després de
les eleccions del 16 de novembre enteníem des d’Esquerra Republicana
que donava peu a una acció possible
per desbloquejar la situació del País
Basc en una línia de recerca del
diàleg per acabar amb un horitzó de
pau que es mereix el poble basc com
es mereixen tots els pobles de l’Estat
espanyol. He pogut constatar com la
meva reunió amb ETA ha afectat negativament el Govern de Catalunya i
ha estat utilitzada barroerament per
beneficiar el Partit Popular, partit
responsable del bloqueig polític
d’una retallada permanent de llibertats i que no té cap interès real en la
desaparició de la violència, sinó en
un increment de vots a partir del
xantatge electoral de les amenaces i
de les pressions i d’un ús barroer
d’aquesta mateixa violència.
Per responsabilitat cap al govern
de Catalunya considerant a més que
les il.lusions creades legítimament
al si de la societat catalana no poden
ser decebudes i nosaltres des d’Esquerra no les decebrem, i per això vaig posar ahir el meu càrrec a disposició del
president de la Generalitat, i per això
he acceptat la delegació de les meves
funcions de conseller en cap.
Si el PP no vol el govern tripartit de
Catalunya, Esquerra Republicana, sí.
Jo vull el govern tripatit de Catalunya.
No vull que el Partit Popular utilitzi la
meva gestió per la pau i el diàleg com
una arma permanent contra el Govern de Catalunya. El Partit Popular
vol imposar el discurs únic, el discurs
de la por, l’única política possible, la
seva. Doncs bé, a Esquerra Republicana de Catalunya no tenim por i com
vam dir en el seu moment, ja deu fer
un any i mig, a Esquerra Republicana
de Catalunya no ens acollonim davant del PP, som on hem estat sempre, al costat de la pau, el diàleg i la
llibertat.
Vull denunciar dos fets execrables.
D’una banda la dinàmica d’aquells
partits i polítics que pensen molt més
en les eleccions que no pas en la pau i
que són capaços de retardar horitzons
de pau, de condemnar procediments
de diàleg per arribar a la pau abans
que veure modificat el seu resultat
electoral.
També vull denunciar la hipocresia
permanent per part d’uns partits
polítics, el Partit Popular i el PSOE,
que en el seu moment, es van reunir
amb ETA com he fet jo ara. Tanta legitimitat tenien ells per fer-ho com l’he
tingut jo ara, no en nom del Govern
de Catalunya, sinó en el del meu partit. L’últim a fer-ho va ser el PP a Suïssa el 1998. He de lamentar que la meva reunió hagi pogut perjudicar el Govern de Catalunya, sent com ha estat
utilitzat pel Partit Popular, però queda clar, aquí, al costat del president
del partit, Jordi Carbonell, al costat
del nostre home a Madrid, Joan Puigcercós, davant dels nostres membres
del Govern de Catalunya, els cinc consellers i conselleres, de membres de la
direcció del partit, queda clar que no
renego ni renuncio ni demano perdó
per les meves conviccions. Crec en la
pau i en el diàleg i hi creuré sempre.
No hi ha, no existeix cap més via
per resoldre els problemes polítics
que parlar. Parlant la gent s’entén. No
vull més víctimes d’ETA, no vull més
atemptats d’ETA, no vull més morts
d’ETA. Per això vaig parlar amb ETA
per aconseguir un escenari on tot
aquest paisatge fos impossible. Us he
de dir que mai com en les últimes 24
hores havia rebut tants i tants atacs
de Madrid, però mai com en les últimes 24 hores havia rebut tant i tant
suport, no a Catalunya, sinó al conjunt dels Països Catalans, també d’altres racons de l’Estat espanyol.
Gràcies a tots. Gràcies a la bona gent
que creieu per sobre d’interessos electorals i partidistes en el diàleg, en la
pau i en la llibertat. Gràcies a tots per
les vostres trucades, pels vostres missatges al mòbil, que tinc saturat i he
hagut de borrar perquè no m’hi cabien. Gràcies pels correus electrònics
que m’heu enviat. Gràcies als amics i
amigues de tots els partits polítics del
País Basc excepte el PP, tots els que
m’heu enviat el vostre missatge de solidaritat començant pel lehendakari.
Us parlo en nom de l’única esquerra catalana que no s’agenolla davant de Madrid, que no obeeix les ordres de Madrid. És el poble de Catalu-
cació suficient i immediata davant
la Diputació Permanent i una demanda d’excuses dirigides al Govern
i al Parlament, així com a les forces
polítiques democràtiques espanyoles i al Govern espanyol en qualitat
d’institució.
I, finalment, el Govern de Catalunya no pot recuperar el seu crèdit
sense l’assumpció de les responsabilitats polítiques que es deriven de la
seva actuació. Per tant, accepto la seva renúncia al càrrec de conseller en
cap i reprenc provisionalment les
competències que li havien estat delegades personalment com a conseller en cap, i procediré a redistribuir
les competències de caràcter sectorial atribuïdes al seu departament.
Mentrestant, l’honorable conseller
mantindrà la condició de conseller
sense atribucions.
I ho faig en el benentès que es
manté l’acord de Govern signat al
mes de desembre, amb el manteniment de totes les responsabilitats assumides per ERC al si de l’Executiu.
La propera sessió del Govern, que se
celebrarà demà, formalitzarà aquestes decisions». H
nya i només el poble de Catalunya
qui ha de decidir si vaig fer bé o no
parlant amb ETA per trobar la pau i
el final de la violència. És el seu veredicte, el veredicte delpoble de Catalunya, l’únic al qual em sotmeto.
Com que el problema ha sorgit en
època electoral i només per motius
electorals, per això us anuncio que
ho resoldrem electoralment. Seré jo
mateix qui encapçalarà la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a
la circunscripció de Barcelona a les
eleccions de Madrid. Jo encapçalaré
aquesta llista seguit de l’actual diputat Joan Puigcercós. Farem un bon
equip, serem els primers d’una llarga llista. Veieu, doncs, com per
acord de l’executiva nacional -que
l’ha de sotmetre a aprovació del consell nacional que farem aquest dissabte–, perquè a partir d’ara ja
anem a totes, que Esquerra Republicana agafa el toro per les banyes i
diu públicament que asumeix allò
que en la campanya electoral deia
que s’havia de tenir, les dues coses
que s’havien de tenir, les posarem
damunt de la taula, dignitat i valentia. Per això, sense por, amb convenciment, amb la cara ben alta, anirem a les eleccions perquè parli el
poble de Catalunya, per la pau, per
la llibertat i per la dignitat.
Poble de Catalunya, feu-me confiança, feu confiança a la bona gent
pacífica i democràtica d’Esquerra
Republicana de Catalunya, que malgrat totes les pressions, amenaces i
xantatges no renunciem a les nostres conviccions. Com dèiem fa 70
anys: Tornarem. No passaran. Visca
Catalunya lliure.» H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entenc la indignació
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Carod-Rovira, Josep Lluís
ETA
Catalunya
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Transcripció íntegra de la declaració que va efectuar el president Maragall sobre la crisi oberta al Govern per l’entrevista de Josep Lluís Carod-Rovira amb la cúpula d’ETA.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1733/0000001569.pdf
890be25a13063e4c27d5d5bf4244488f
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/12/2003 - Hora: 23:24
DILLUNS
15 DE DESEMBRE DEL 2003
22 Política
El pacte del canvi 3 Els discursos històrics del Tinell
Pàgines 20 a 24 888
«El mirall de Catalunya»
«L’estil és tan
important com
els continguts»
Maragall va garantir la unitat de les tres forces que componen l’acord de Govern
JULIO CARBÓ
PASQUAL MARAGALL
Pròxim president
de la Generalitat
«Ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esteu avui aquí. Han hagut
de passar gairebé 25 anys perquè Catalunya es retrobi sencera avui aquí,
en aquest Saló del Rei, en aquest Saló
del Tinell. Han hagut de passar 25
anys perquè Catalunya reconegui
que la seva veu no era només una,
perquè reconegui la seva pròpia diversitat com una riquesa i no com
un problema, perquè Catalunya decidís.
Ens ho han dit en les eleccions de
forma clara, ens ha dit coses –és possible que no de la manera que alguns
haurien volgut– de la forma més clara en aquests anys de democràcia des
del 1984: que volia una Catalunya reconciliada. Una Catalunya que sigui
un cor i no un solo o un solista. Han
passat 20 anys perquè això fos possible. Catalunya ja no es pot confondre
amb un accent.
Però han hagut de passar cent
anys perquè això fos possible amb
tranquil.litat. No hi ha hagut un govern d’esquerres en aquest país que
no fos en situació extrema, de crisi
mundial, d’una guerra mundial a
l’horitzó que pràcticament impossibilitava que aquell Govern fos Govern, que dramàticament va anar a
la presó. Sí, el president de Catalunya, Companys, va anar a la presó.
¿Era aquella una governació normal?, ¿va ser un període normal? No
ho va ser, ni per a Catalunya, ni per a
Espanya, ni per a Europa, ni per al
món, i avui podem dir que, per primera vegada, el poble de Catalunya i els
seus partits més populars, els partits
de l’esquerra, comencen un període de
Govern tranquil, que serà fecund.
Perquè les esquerres ens hem foguejat, n’hem après. En tots aquests anys
les esquerres hem sabut el que era la
presó, uns més que altres, diguem-ho.
Hem sabut el que era l’exili, també
uns més que altres. Avui tenim aquí
representants dels partits de tota
aquesta trajectòria: Esquerra Republicana, que ha viscut tot el que ha viscut; l’antic PSUC, que va conduir, de
fet, juntament amb el Moviment Socialista de Catalunya de Raimon
Obiols i Joan Raventós, aquella Assemblea de Catalunya que en el fons ens
va marcar el camí.
Jo crec que avui hi som tots. Tenim
una responsabilitat immensa. Sabem
que el poble de Catalunya ens ha donat una majoria a tots àmplia, a cada
«Han hagut de passar 25 anys
perquè Catalunya reconegui que
la seva veu no era només una»
un petita, amb uns creixent, altres decreixent, en tot cas no pas suficient
per governar sols. El poble de Catalunya ens ha dit: ‘Governeu junts, enteneu-vos, feu l’esforç que s’hagi de fer
perquè pugui sortir un programa que
sigui de tots, el programa representatiu dels interessos del poble de Catalunya avui’.
I ho hem fet. I vull felicitar i agrair a
tots els que durant aquells dies llargs,
33 El document amb les firmes de Saura, Maragall i Carod.
que la història dirà que han estat
curtíssims però que han estat intensíssims, hem fabricat el que ara firmarem i que quedarà aquí al Tinell com a
record històric, al Museu d’Història.
Jo recordo que la primera vegada
que vaig entrar aquí va ser un dia que
el rei Joan Carles, acabat de nomenar,
visitava Barcelona i havia de fer un discurs a l’ajuntament, i no va poder perquè estava ocupat pels funcionaris en
vaga, entre els quals hi havia jo i alguns dels que sou aquí. L’acte es va haver de fer aquí i el pobre Viola estava
tan nerviós que en el seu discurs li van
caure els papers a terra. Ho dic perquè
la història no es fa només per la cresta
d’onades del que passa a dalt, en els
seus governs, sinó que moltes vegades
la història s’escriu des de baix.
Carod va destacar que el nou Govern català «no va contra ningú»
Pròxim conseller
en cap
«Ja diu (el diari) La Nau, febrer del
1930, Antoni Rovira i Virgili: ‘Nosaltres seguim i ens mantindrem sempre en el terreny de la plena catalanitat, però també volem actuar en el
terreny del ple esquerranisme. Els
que, sent catalans i sentint-se demòcrates, no passen d’una posició de
centre, centredreta o centreesquerra, també tenen una tasca a fer, però
els que a més se senten esquerrans
ho han de proclamar francament i
han d’actuar com a tals en organitzacions adequades. Aquest és el raonament que ens ha portat a la nostra actual situació política. El nostre
esquerranisme no serà mai motiu de
cap minva en el nostre sentit de catalanitat, que és substància viva de
l’ànima nostra. I tots els que proclamen el doble ideal de llibertat de les
persones i dels pobles poden dir el
mateix. El fervor esquerrà no desfà el
fervor catalanista, sinó que el fa més
complet i més profund. Qui sent la catalanitat i l’esquerranisme com a dues
manifestacions d’un mateix principi
humà troba en cada un d’aquests sentiments un reforç per a l’altre’.
Crec que era una cita històrica (...)
que avui havia de ser escoltada.
Aquest és un acte de normalitat democràtica. Després d’un Govern, n’arriba un altre. Arriben altres sigles, altres idees polítiques, i arriben també
altres sectors socials. Nous protagonistes que no són, no som, menys catalans i catalanes que els que hi havia
abans. Una nova majoria que no és
menys democràtica ni legítima que la
que hi havia abans.
Vint-i-quatre han estat els anys per
exercir una gran oportunitat. Ha estat
l’hora del catalanisme conservador.
Ara és l’hora del catalanisme d’esquerres, de tornar a posar com a objectiu
prioritari la unitat civil del poble de
Catalunya. Un sol poble amb independència dels orígens, els cognoms o
JOAN SAURA
Pròxim conseller de
Relacions Institucionals
«Un país en què caben tots»
JOSEP-LLUÍS
CAROD-ROVIRA
el Periódico
la llengua parlada a casa. Per sobre de
la Catalunya nacionalista, la Catalunya nacional. La Catalunya en què cabem absolutament tots.
És amb aquesta idea que estic convençut que aquest serà el millor Govern per aplicar polítiques socials progressistes, de defensa del territori, per
a la dignitat de la llengua catalana i
del país, polítiques de suport a la cultura i a la llibertat, de complicitat
amb els sectors econòmics vius i emprenedors d’aquest país, que són
molts.
«Catalunya ha d’avançar
sense altres límits que els que
siguem capaços de posar-nos»
Recuperem avui un imaginari
col . lectiu, la tradició democràtica
unitària del que va ser en el seu temps
l’Assemblea de Catalunya. Recuperem
avui, aquí, la noció d’un Govern per a
tots (...). Catalunya no és un sol partit.
Catalunya és el PSC, CiU, ERC, ICV i el
PP. Catalunya som tots, i també el Go-
En aquest moment, jo crec que és la
nostra història la que Salvador Espriu
va citar quan va dir que el mirall de la
veritat era un mirall trencat i que si es
volia tenir sencer s’havia de compondre. Avui el mirall de la veritat –no pas
el mirall de tot Catalunya perquè com
ha dit Carod és més àmplia que tot
això–, el mirall de la veritat del Govern
de Catalunya té tres trossos que s’han
d’unir i els hem unit en aquest document.
Em comprometo com a màxim responsable d’aquest Govern i amb la humilitat de saber que estic al servei de
tots vosaltres i de tot el poble de Catalunya a garantir que la unitat dels tres
trossos del mirall de Catalunya serà suficient perquè la veritat resplendeixi.
Moltes gràcies». H
vern de la Generalitat és i serà de tots
sense excepció (...).
Aquí naixerà l’acord per un Govern
que no va contra ningú, perquè és un
Govern a favor. A favor de la majoria
de la societat catalana, a favor d’un
país, d’una nova manera d’entendre
les coses, també les relacions entre els
poders públics i la ciutadania. Estic
convençut que aquest serà un Govern
que començarà per saber escoltar (...).
I també tinc la certesa que aquest
serà un Govern que tindrà el màxim
respecte i acceptarà també la màxima
col.laboració de totes les forces que se
situaran d’aquí a poques hores a
l’oposició democràtica, lleial i legítima al Parlament de Catalunya.
Tenim una gran responsabilitat
històrica. La primera, fer-ho bé.
Aquest Govern ho ha de fer molt bé,
millor que tot el bé que ho han fet els
que l’han precedit. Tenim el deure patriòtic i civil de fer-ho molt bé, i que
aquest Govern faci avançar aquest
país cap on vulgui sense altres límits
que aquells que nosaltres mateixos siguem capaços de posar-nos.
Avui comença la nova Catalunya,
que, si volem, serà com l’hem somiat
tantes vegades: més justa, cívica, culta, moderna i lliure. És en nom
d’aquesta Catalunya que us demano
que crideu amb mi: ¡Visca Catalunya!». H
«Amigues, amics, he parlat molt en
la meva vida política però mai he
tingut tantes emocions com avui.
Estic molt content, molt il.lusionat i
conscient de la gran responsabilitat
que recau sobre nosaltres. Avui és
un dia històric. No és retòrica. Després de la recuperació de les institucions d’autogovern, després de 23
anys, per primera vegada firmarem
un acord de progrés per fer un Govern catalanista d’esquerres.
En aquests 23 anys hem avançat
molt, però el 16 de novembre Catalunya va dir claríssimament que volia nous horitzons socials, ecològics,
nacionals... Avui recollim l’esforç al
treball de molta gent (...) Vull fer un
reconeixement especial a dues persones que ens han abandonat i avui
també estarien molt contents: Manolo Vázquez Montalbán i Miquel
Martí i Pol.
(...) Avui firmem un programa per
a les persones de Catalunya, amb
mesures concretes per afrontar la sinistralitat laboral, les llistes d’espera
sanitària, la violència de gènere... un
programa que necessita un gran
acord nacional per a l’autogovern,
que vol dir un nou Estatut i un nou
finançament.
Quan demanem un nou Estatut
ho fem perquè fa falta per resoldre
els problemes de les persones (...) i,
per tant, serem contundents, pacients i tossuts. I també perquè volem un encaix diferent de Catalunya en l’Estat espanyol. ¿Com ho farem? De dues maneres. Una, obrint
l’elaboració de l’Estatut a totes les
forces polítiques, no volem pas un
Estatut només del Govern, (...) i amb
un procés de participació social perquè no sigui pas l’Estatut dels
polítics.
Vull acabar amb dues reflexions:
primera, ens comprometem a un
nou estil de govern. En política, l’estil és tant o més important que els
continguts, i volem un Govern
transparent, que es relacioni bé
amb la ciutadania, que busqui complicitats. No és suficient gestionar
bé. I la segona, tenim un país molt
il.lusionat, una àmplia majoria parlamentària amb un programa esplèndid, però sobretot un país il.lusionat. Permeteu-me una anècdota:
divendres, a Gràcia, una senyora
que no coneixia em felicita i em
diu: ‘Jo no l’he votat ni a vostè ni a
cap dels tres grups d’esquerres, però
estic contenta perquè sé que vostès
obriran un nou camí a Catalunya’.
El 16 de novembre a Catalunya va
guanyar l’esperança en contra de la
resignació i la por. El nostre compromís és que concretarem l’esperança i la il.lusió davant els que volen crispar o fer por en aquest país.
No ho aconseguiran i no defraudarem la gent. Bon dia i moltes
gràcies». H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El mirall de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Pacte del Tinell
Tripartit
Govern
Catalunya
Canvi
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Discurs de Pasqual Maragall a l'acte de signatura del Pacte del Tinell.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1734/0000001570.pdf
097c45bd87be632940b5ea88b2e6f089
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02095M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/01/2004 - Hora: 00:33
DIMECRES
14 DE GENER DEL 2004
18 Política
el Periódico
Adéu a un històric del socialisme català 3 Les opinions
Pàgines 16 a 18 LLL
CATALUNYA ESTÀ DE DOL
Sense l’actitud i l’obra de Reventós no hauríem recuperat la Generalitat històrica
ARXIU / EFE
PASQUAL MARAGALL
PRESIDENT
DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
TRIBUNA
La mort de Joan Reventós és un
moment de dol i de reconeixement. De dol pel mestre que hem
perdut, i de reconeixement del
seu llegat polític. Sense les actituds humanes i l’obra política de
Reventós, avui no tindríem ni Generalitat ni tindríem Govern catalanista i d’esquerres.
No tindríem, si més no, la Generalitat amb tot el seu llegat
històric incorporat. El juny del
1977, Reventós va decidir la sort
de Catalunya optant per reclamar,
quasi en solitari, el retorn del president Tarradellas. Un retorn que
va ser cabdal per al retrobament
de Catalunya amb la seva història
democràtica. Tarradellas va optar
sàviament per un Govern d’unitat, fórmula que no obstant va llevar a Reventós, tanmateix, el protagonisme que li pertocava.
Tampoc tindríem ara un Govern d’esquerres i catalanista sense la llavor d’una cultura política
unitària que es va concretar en els
diferents processos polítics que
Reventós va impulsar sempre
amb la voluntat de sumar i inte-
drets guanyats, una ciutadania
creixent i un projecte respectat
entès per tothom.
Ara estem iniciant el que Reventós volia, la Catalunya governada des d’una idea de progrés, de
justícia i d’igualtat. Reventós ha
resistit més de dos anys fins a veure el començament del projecte
polític que hauria imaginat i que
es resumia així, en paraules seves:
«De la mateixa manera que fa 20
anys vàrem ser capaços de formular el projecte que ens va permetre recuperar les llibertats i posar
les bases de la democràcia i l’autogovern, ara comença l’hora d’un
nou projecte col . lectiu que ens
permeti fer un nou salt endavant i
que estigui a l’alçada d’un poble
que vol sentir-se plenament hereu
del seu futur».
Avui hauria vist néixer
un altre Govern, el
que a ell li agradava
33 Reventós, amb Tarradellas, Bricall, Gutiérrez Díaz i Pujol, el gener del 1979.
grar: la unitat antifranquista que va
culminar amb l’Assemblea de Catalunya, la unitat del socialisme català i la col.laboració de les forces
de progrés en els primers passos de
la democràcia i de l’autogovern recuperats.
Reventós avui hauria vist néixer
un altre Govern de Catalunya, el
que a ell li agradava, basat en la
convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament
quan els ciutadans la fan seva; i ho
fan sobre la base dels drets que la
nació els atorga avui, no solament
en funció del passat.
És difícil que un poble s’atreveixi
a seguir aquest camí, abandonar el
paraigua de la història i llançar-se
al camí ample i de vegades ignot i
difícil del futur, però només els pobles que s’atreveixen a això acaben
sent autènticament pobles i autènticament nacions.
Reventós era dels que volien
una Catalunya i un poble català
que no visquessin només de la fidelitat al record, que s’ha de tenir i és
el punt de partida, sinó també d’un
objectiu final compartit, d’uns
Aquesta és per mi la lliçó política de Reventós. Però més enllà de
la política hi ha la lliçó humana,
molt més profunda i colpidora, la
de la seva solidesa moral, la seva
modèstia personal, la seva capacitat de conjugar la fermesa dels
seus principis amb un esperit
obert sempre al diàleg i a nous
plantejaments. És el Reventós de
qui recordo unes emocionades paraules arran de la mort del meu
pare, amb què m’apel.lava a ser
digne de la seva herència. En
aquest moment vull afegir a aquella obligació contreta, la de ser,
d’ara endavant, també un fidel
servidor del llegat de Joan Reventós. H
TRIBUNA
TRIBUNA
UN COMPANY EN QUI
LES GRANS VICTÒRIES
COL.LECTIVES D’UN IDEALISTA ES PODIA CONFIAR
RAIMON OBIOLS
EXPRIMER
SECRETARI DEL PSC
Quan Joan Reventós era un jove estudiant,
a finals dels anys 40, va fer una doble aposta
vital que ha mantingut tenaçment al llarg
de tota una vida: confiar en les paraules, les
idees i els projectes de la política; i confiar
en els altres i dedicar-se a treballar amb ells
per a uns objectius col.lectius.
Reventós féu una aposta idealista. L’actual realisme, convencional i individualista,
diria que això l’havia de dur directament al
fracàs. En canvi, si repassem els objectius
inicials del jove Reventós, en la tenebrosa
època del franquisme victoriós, veurem que
han estat assolits i que, en aquesta victòria,
Reventós hi jugà un paper de primer rengle
i, en alguns casos, decisiu.
Reventós i els seus companys es proposaren la unitat dels socialistes de Catalunya i
l’aconseguiren: ell, en particular, fou el principal artífex de la construcció del PSC. Es
proposaren superar les divisions de les forces antifranquistes, i foren partícips principals del procés d’unitat democràtica a Cata-
lunya; Reventós, especialment, fou un dels
artífexs principals del procés que portà fins
a l’Assemblea de Catalunya. Es proposà
–contra les posicions d’una majoria de realistes– exigir el restabliment de la Generalitat
de Catalunya i el retorn del vell president
exiliat: essent Reventós el cap de la força
més aclaparadorament votada el 15-J de
1977, renuncià a qualsevol pretensió personal i treballà decisivament perquè Tarradellas tornés, com a president, al Palau de la
Generalitat, en l’episodi més bell i més pur
de tota la transició.
Reventós somià també amb un Govern
d’esquerres i un president socialista; ho ha
pogut veure abans de morir. Si considerem,
com ho féu Reventós al llarg de tota la seva
vida, que l’èxit en política no es mesura en
termes de poder personal sinó en termes
d’assoliment d’objectius col.lectius, la conclusió és que Reventós ha estat un gran
guanyador.
Ho ha estat també en un altre aspecte essencial: el seu esforç polític de més de mig
segle d’activitat incessant l’ha fet un home
complet, amb un sentit gairebé religiós del
respecte envers l’altre, una dilatada i rica experiència vital i una multitud d’amics i amigues. Els revolucionaris americans del segle
XVIII parlaven de la «felicitat pública». Joan
Reventós n’ha estat un magnífic mestre. H
JOSEP MARIA TRIGINER
EXDIRIGENT
DE LA FEDERACIÓ
CATALANA DEL PSOE
A principis dels anys 60 vaig tenir ocasió de
conèixer Joan Reventós per les meves activitats polítiques. Ell tenia la meva simpatia,
respecte i complicitat per haver estat detingut com a socialista el 1958, coincidint amb
la detenció de la Comissió Executiva del
PSOE. Les trobades d’aquella època tenien el
propòsit d’intercanviar informació i valoracions sobre la situació política. Eren reunions
formals, entre companys socialistes que tenien diferents maneres d’entendre i de viure
la política, i van acabar sent l’ocasió per aproximar sensibilitats i refermar la confiança entre l’un i l’altre.
Els fets viscuts en aquelles dates van augmentar la nostra amistat, molt a pesar que
s’anaven incrementant les nostres diferències polítiques. El record d’aquells temps és
que en Joan era una persona que, més enllà
de les diferències, sabia escoltar i raonar amb
els arguments dels seus adversaris.
Després de la ruptura formal de relacions
amb el PSOE, com a conseqüència de la cons-
titució de la Federació de Partits Socialistes,
Reventós va ser capaç de seguir dialogant
amb la FSC-PSOE a través de reunions que
van permetre formalitzar la unificació dels
socialistes de Catalunya. Llavors, era l’única
persona que ens infonia confiança i credibilitat. Coneixedors dels problemes que podia
aportar la unitat socialista, vam acabar confiant en aquella única persona que era capaç
de situar-se en les raons i en la sensibilitat del
seu interlocutor. Sense aquesta confiança
personal, s’haurien necessitat uns quants
anys més per poder plantejar la unitat dels
socialistes a Catalunya.
Queden enrere les diferències polítiques i
aflora la persona, l’amistat i la gratitud. En
Joan ha estat un home que ha estimat la seva terra i el seu país, al mateix temps que es
feia fort en la defensa de les seves conviccions
democràtiques i socialistes. Ha sabut fer-se estimar pels seus amics i respectar pels seus adversaris. Els que l’hem estimat com a amic
ens sentim orgullosos d’haver comptat amb
la seva amistat. Els que l’han conegut com a
polític, per sobre de les diferències que puguin haver sostingut, saben reconèixer-li que
va ser una d’aquelles persones que va saber
posar les seves conviccions per sobre de qualsevol altra consideració personal, partidista.
Honors i glòria per qui va posar la seva vida al servei dels altres. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya està de dol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Socialisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Article també publicat a La Vangaurdia (en castellà).
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1735/0000001568.pdf
61dfea0f07153f76ec2aee831f27a7e4
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 04895B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/02/2003 - Hora: 00:44
DIVENDRES
14 DE FEBRER DEL 2003
18 Tema del dia
el conflicte de l’Iraq
el Periódico
Opinions 3 El món i la guerra
Organitzacions polítiques i socials de tot el món
s’han coordinat per fer demà, 15 de febrer, una
manifestació global contra la guerra a l’Iraq en unes
Pàgines 2 a 20 888
500 ciutats de tots els continents. La que se celebrarà
a Barcelona compta amb el suport de quatre dels cinc
partits parlamentaris catalans.
EUROPA ALÇA LA BANDERA DE L’HONOR
El carrer demostrarà l’aïllament dels governs que secunden Bush
BERNARD CASSEN
DIRECTOR GENERAL
DE ‘LE MONDE
DIPLOMATIQUE’
I PRESIDENT
D’ATTAC-FRANÇA
En el lèxic de la política internacional, aïllament és una paraula esperpèntica que designa generalment una situació de desacord
amb el Govern dels Estats Units.
Fent un paral.lelisme amb la famosa fórmula anglesa segons la qual,
en cas que hi hagi boira al canal de
la Mànega, «el continent està
aïllat», ¿podem preguntar-nos qui
està actualment aïllat, i de qui, a
Europa?
El principal aïllament que hauria de preocupar un Govern democràtic és el seu respecte de la seva
pròpia opinió pública. En aquest
aspecte, els firmants de la famosa
carta dels vuit en suport a l’agressió
programada de George Bush contra l’Iraq estan dramàticament en
fals amb els seus pobles: en els son-
CiU
dejos, el 84% de l’opinió pública del
Regne Unit és hostil a una intervenció sense l’aval de les Nacions Unides; el 80% a Espanya; el 72% a
Itàlia, etcètera. Els únics governs en
sintonia amb una opinió europea
que no ha estat mai tan homogènia
sobre cap tema són els de Berlín,
Brussel.les i París.
Els milions de manifestants que
sortiran al carrer demà, dia 15 de febrer, tant a l’oest com a l’est del vell
Els pobles europeus
han estat traïts per
uns dirigents servils
continent, amb l’objectiu de manifestar la seva total oposició a la guerra nord-americana, seran portadors
de l’esperança d’una Europa verdaderament europea, i no simple súbdita de Washington.
L’aïllament que actualment salta
a la vista és el de George Bush, que
està duent a terme una política
bel.licista rebutjada massivament,
PSC
33 Escolars, ahir, a Barcelona.
no només a Europa sinó també al
Japó, a l’Àsia Oriental i a l’Amèrica
Llatina. Per no parlar del món arabomusulmà, on la unanimitat en contra és absoluta. Fins i tot als Estats
Units, a pesar de la insensata pressió
PP
mediàtica, només compta amb una
majoria molt feble.
Davant d’aquesta irada protesta
mundial contra una agressió de conseqüències desestabilitzadores incalculables, i no solament al Pròxim
Orient, l’equip de falcons d’extrema
dreta que envolta Bush desplega
mètodes de desinformació dignes de
la Unió Soviètica en plena guerra
freda. Les presumptes proves presentades pel secretari d’Estat Colin Powell sobre la col.lusió Iraq-Al-Qaida
no han convençut a ningú. Pel que
fa a Tony Blair, que també afirma
que posseeix proves, la presentació
d’aquestes proves s’ha saldat amb
un lamentable fiasco: ¡els serveis que
havien preparat la seva intervenció
es van limitar a plagiar una tesi doctoral a partir d’unes dades que es remuntaven a una dotzena d’anys enrere!
¿Quina és la raó que pot empènyer governs com el de José María
Aznar a alinear-se d’una manera tan
incondicional amb una política
nord-americana que apunta, entre
ERC
altres objectius, a debilitar tota
vel.leïtat d’afirmació d’una Europa
unida? Perquè, no ens fem cap
il.lusió, evidentment aquest és un
dels objectius estratègics de Washington. El secretari nord-americà
per a la Defensa, Donald Rumsfeld,
va declarar recentment que, per
ell, Europa és l’OTAN, és a dir, una
zona sota el comandament d’un
general vingut de l’altre costat de
l’Atlàntic.
Renunciant a tota dignitat i tota
voluntat de defensar els seus interessos nacionals i els de la resta
d’europeus, uns governs mercenaris, a imatge del «caniche» Blair
(així li diuen a Anglaterra), presten
jurament de fidelitat al seu sobirà.
Per altra banda, no en trauran cap
profit, ja que les classes dirigents
dels Estats Units fiquen a tots els
europeus en el mateix sac. Els manifestants del 15 de febrer són els
que alçaran la bandera de l’honor
d’Europa, traïda per uns dirigents
que només aspiren a la servitud voluntària. H
ICV
ESGOTAR LES
POSSIBILITATS
NO EN NOM
DE CATALUNYA
GARANTIR
LA SEGURETAT
PER LA LLIBERTAT SANG PER
DELS POBLES
PETROLI, NO
ARTUR
PASQUAL
JOSEP
JOSEP-LLUÍS
JOAN
Mas*
Maragall*
Piqué*
Carod-Rovira*
Saura*
Vull solidaritzar-me amb tots els
catalans que sortiran al carrer per
dir no a la guerra contra l’Iraq. Els
membres de CiU, i jo mateix com a
secretari general de CDC, marxarem al seu costat.
En aquesta crisi ens hi juguem
massa. Ens hi juguem l’autoritat
de l’ONU. Ens hi juguem la credibilitat de la política exterior de la
UE. Ens arrisquem a eixamplar perillosament l’escletxa entre Washington i Brussel.les. I ens hi juguem la unitat de l’OTAN. Tot això
ens obliga els polítics a buscar el
consens i estar a l’altura de les demandes dels ciutadans.
Negar el suport incondicional
als plans bèl.lics de Bush no significa que no vulguem lluitar contra
el terrorisme internacional. Nosaltres també volem desarmar l’Iraq i
creiem que s’ha d’acabar amb el
règim dictatorial de Saddam Hussein. Però abans d’alçar les armes,
cal esgotar totes les possibilitats
d’aconseguir una solució pacífica
del conflicte. La pau és la nostra
opció.
*Secretari general de CDC.
Totes les guerres són la confirmació
d’un fracàs. Aquesta no té la legitimitat del dret internacional i no
s’explica per una situació de risc
greu i imminent per a la pau. Estic
molt preocupat per les conseqüències que tingui en la població civil
iraquiana, primera víctima de Saddam. I també pel risc de més fanatisme dels que se senten agredits, de
desestabilització del Mediterrani, de
pujada del preu del petroli i de recessió.
Considero equivocada l’actitud
del Govern seguint la política de
Bush i, en canvi, recolzo la iniciativa francoalemanya que dóna a
l’ONU el protagonisme. No és cert
que Europa estigui més dividida ara
que el 1991, perquè llavors Europa
no tenia política pròpia. Ara en té,
en pot tenir. Tots ens hi juguem
molt. Que l’ONU comenci a ser més
que a semblar. A actuar en lloc de
dir. I que ho faci a favor dels interessos globals.
Demà, diguem clarament al món
que si la guerra es fa, no serà en
nom de Catalunya. H
*President del PSC.
El món s’enfronta a una infame
dictadura que és una amenaça
sistemàtica per a la pau i la seguretat internacional i que incompleix sistemàticament des de fa
12 anys totes les resolucions de
l’ONU. Davant d’aquesta amenaça, el Govern del PP fa el que
ha de fer, des de la profunda convicció que és la millor manera de
garantir un futur de pau i seguretat. Sense guiar-se per raons electorals o partidistes i conscients
dels costos.
No tots poden oferir aquesta
mateixa coherència. Els socialistes tenen el costum de fer, quan
governen, el contrari d’allò que
fan quan estan a l’oposició. CiU
també ha abandonat el camí de
la responsabilitat. Estic segur que
el desenllaç d’aquesta crisi portarà el desarmament i la pau. I
demostrarà les grans diferències
entre els polítics responsables i
aquells per als quals una campanya electoral justifica qualsevol
demagògia. H
*President del PP català.
El Govern dels Estats Units, amb el
suport incondicional d’Aznar, Blair
i Berlusconi, promou una guerra
denominada cínicament preventiva
contra l’Iraq, amb total impunitat,
erigint-se en justicier mundial. Les
futures víctimes, les de sempre: la
població iraquiana. I doblement víctimes, perquè l’esquerra europea no
pot obviar ara que la dictadura militar de Saddam Hussein aplica la
censura mediàtica, es basa en una
homogeneïtzació religiosa i cultural, practica el genocidi amb el poble del Kurdistan...
La tradició catalana ha estat
històricament pacifista i antimilitarista, ja que ha procurat resoldre els
conflictes polítics a través de procediments exclusivament polítics, no
pas exercint la força i, en tot cas,
sempre en el marc de decisions de
l’ONU. Un Estat no pot decidir unilateralment el futur d’un altre. I per
aquesta raó convidem la població
catalana a prendre part en la manifestació de demà contra la guerra,
contra les dictadures, per la llibertat
dels pobles. H
*Secretari general d’ERC.
Els governs i el Consell de Seguretat no són els únics actors de la
política internacional. Per això la
manifestació de demà no és un acte testimonial. Ni Blair, ni Aznar,
ni el mateix Bush poden tancar els
ulls als milions de persones que a
tot el món diuen no a la guerra, ni
a l’opinió de França, Alemanya i
Rússia.
La guerra contra l’Iraq, amb o
sense resolució favorable del Consell de Seguretat, és hipòcrita, perquè ningú va moure un dit quan
les armes de destrucció massiva es
van llançar sobre els kurds i Bush
sí que recolza el terrorisme de
Sharon. És cínica, perquè el principal objectiu és dominar les segones
reserves mundials de petroli. I és irresponsable, perquè la reordenació
de la regió en funció dels interessos dels EUA generarà més violència i més inestabilitat. Ara bé, per
sobre d’aquestes raons contra la
guerra n’hi ha una altra de més
important: els milions d’iraquians
que ja han patit la tirania de Saddam i anys de sancions. H
*President d’IC-V.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No en nom de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Guerra
Iraq
Globalització
Catalunya
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
En nom de Catalunya. El conflicte d'Iraq.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-02-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1736/0000001567.pdf
9a7db34bdaafacd7f41fcc195fa7949b
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01895M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 15/03/2002 - Hora: 02:59
VIERNES
15 DE MARZO DEL 2002
18 Tema del día
BARCELONA
14,15 y 16
de marzo
La Cumbre de BCN 3 Dos visiones representativas de Catalunya
el Periódico
Páginas 2 a 27 888
HACER OÍR LA VOZ
DE LAS REGIONES
EL LATIDO DESIGUAL
DEL PLANETA
Exigimos participar de manera activa y
directa en el proceso de toma de decisiones
Hay que lograr que la Unión sea en el 2010
la zona más competitiva y cohesionada
JORDI PUJOL
PRESIDENTE DE LA
GENERALITAT
ANÁLISIS
«Cincuenta años después de su nacimiento,
la Unión se encuentra en una encrucijada, en
un punto de inflexión de su existencia». La
Declaración de Laeken, aprobada por los
Quince el 15 de diciembre de 2001, se refería
con estas palabras al contexto actual, marcado por un conjunto de retos a los que debe
hacer frente la Unión Europea (UE).
En primer lugar, el gran reto de la globalización. Además, la Unión se prepara para
una ampliación sin precedentes, que supondría la adhesión de 10 nuevos estados miembros, que a largo plazo pueden ser entre 12 y
17. La reforma de Niza no ha dado respuesta
a todos los interrogantes políticos, económicos y de seguridad que se abren de cara al futuro. Esta Unión que se vislumbra en el horizonte, con 25 a 30 estados miembros, una sola moneda, y en un mundo más complejo,
obliga a replantear su arquitectura.
En las últimas décadas se ha evidenciado
una creciente tendencia a la regionalización
en los diferentes estados miembros, un
La presencia de las comunidades
viene dada por la necesidad de velar
por la legitimidad democrática
fenómeno que da mayor relevancia al nivel
regional, como parte esencial en el proceso
de toma de decisiones en el ámbito de la UE.
Estamos ante un proceso que se va extendiendo, y que demuestra que regionalización e integración constituyen las dos caras de un
mismo fenómeno: la crisis del Estado como
un único nivel de poder político. Otro
fenómeno a tener en cuenta es cierta disminución del apoyo político al proceso de integración europea en algunos estados miembros, y una falta de entusiasmo en la mayoría
de estados candidatos a la adhesión. Ello hace que resulte vital desarrollar una nueva
perspectiva para ganar el apoyo de los ciudadanos y dar un nuevo impulso a la UE.
El pasado día 28 de febrero tuvo lugar en
Bruselas la sesión de apertura de la Convención sobre el futuro de Europa. El expresidente francés y presidente de la Convención,
Valéry Giscard d’Estaing, alertaba del riesgo
de «desmembramiento» de la Unión si este foro fracasa en su misión. Es éste un planteamiento excesivamente contundente, pero lo
cierto es que el reto es enorme, y necesita de
la implicación de todos los actores relevantes.
Por supuesto, también de las regiones.
Se trata, pues, de una ocasión especialmente propicia para hacer oír la voz de las regiones y, muy especialmente, la voz de las regiones con poder legislativo y con un sentimiento nacional, como Catalunya. Como demuestra nuestra experiencia, la dinamización del nivel regional de los países candidatos a la adhesión facilitará su proceso de convergencia económica y social con los estados
miembros. Las regiones con competencias
más concretas podemos crear las condiciones
PASQUAL MARAGALL
favorables para optimizar la competitividad
PRESIDENTE
de los operadores económicos que trabajan
DEL PSC
en nuestro territorio.
La región es un espacio de interacción
privilegiado a nivel económico, pero también a nivel social, político y cultural. La
esencia del regionalismo es la idea del goANÁLISIS
bierno cercano y abierto a la influencia de
la sociedad civil. En este sentido, una contribución muy decisiva que el regionalismo
Las expectativas generadas por la cumbre de
puede hacer al proceso de ampliación en
la Unión Europea en Barcelona indican claracurso se sitúa en otro terreno: la aportación
mente la trascendencia del momento que
de conocimiento y experiencia en materia
Europa está viviendo desde el punto de vista
de vertebración social y ciudadana o, si se
político e institucional. El Consejo Europeo
prefiere, de cultura política cívica. Las regiode Barcelona, lejos de situarse en la estratosnes podemos aportar soluciones constructifera política, tiene una agenda a tratar de
vas a los otros problemas de naturaleza no
una importancia considerable, en el camino
directamente económica con los que topa
iniciado por la cumbre de Lisboa, con el objetambién la ampliación de la UE, y contritivo de lograr que la economía europea sea la
buir así a fortalecer la democracia.
más eficiente y competitiva, y que la sociedad
Los procesos de regionalización en curso,
sea la más cohesionada y la más sostenible a
que se hallan en una fase muy avanzada en
nivel mundial en el año 2010. Este paquete
países como Hungría o Polonia, responden
de temas es de la máxima actualidad en Esen gran parte a una voluntad de adaptación
paña, y concretamente en Catalunya.
a las estructuras de la UE de cara a la adheLa Europa eficiente y competitiva. Consión. Cabe esperar que este proceso sirva
templa, entre otros ejemplos de lo que detambién como un instrumento para acersearíamos que significara para Catalunya,
car el gobierno a los ciudadanos, reconocer
que la implantación de redes de servicio elécidentidades diferenciadas, mejorar la gestrico y de telecomunicaciones permita el fin
tión y crear esta cultura política cívica.
de los monopolios privados. Más rotundaEl camino hacia una Europa de las regiomente: los catalanes queremos que desapanes no hay que entenderlo como una Eurorezca el monopolio privado de Endesa. Tampa sin estados, sino como expresión de una
bién que exista más facilidad para establecer
voluntad de participación de los distintos
empresas y apoyo a autónomos y profesionaniveles de poder político en un proyecto
les. Que la homologación y movilidad entre
complejo. Las regiones debemos tener la
las universidades europeas, de efectos potenoportunidad de aportar nuestra experiencialmente dinamizadores para un sistema
cia en el marco de una Unión Europea donuniversitario como el nuestro, con poco más
de todos los niveles conciban la política
del 5% de estudiantes exteriores en la comueuropea de forma conjunta.
nidad autónoma, sea un hecho. Que la extenSobre la base de nuestras características y
sión de los beneficios de la era digital se traestructuras específicas, las regiones con poduzca en más proximidad en la relación ender legislativo exigimos, además, tener un
tre administradores y administrados. Y que
lugar en el marco de la
se aplique la desgravaarquitectura institución de la actividad
cional, y participar de
económica y comercial,
manera activa y direcsin perjuicio para el nita en el proceso de tovel local de gobierno.
ma de decisiones a niLa Europa cohesiovel europeo. Se trata
nada socialmente. Es
de una exigencia que
de suma importancia
viene dada por la neceque la cohesión social
sidad de velar por la lese base en la ecuación
gitimidad democrátiflexibilidad de los tiempos
ca, la transparencia y
de trabajo = seguridad y
la conversión de Europermanencia de los conpa en una empresa de
tratos laborales. Trabajo
sus ciudadanos.
parcial y flexible contra
El debate sobre el
trabajo temporal. Increfuturo de la UE, que
mento de las tasas de
debe culminar con la
actividad, en particular
convocatoria de una
femeninas. Ayudas a la
nueva conferencia infamilia con efectos positergubernamental en
tivos sobre la natalidad
el 2004, no puede oby la sostenibilidad del
viar la necesidad de
sistema de pensiones y,
hallar una solución
a corto plazo, sobre el
adecuada al actual
bienestar social y las tadéficit de participasas de actividad. Fin del
ción regional. Más aún
paternalismo de las
si tenemos en cuenta
políticas de familia de
la inminencia de una
los gobiernos conservaampliación, que prefidores español y cagura una Unión por
talán.
definición mucho más
La Europa sosteniheterogénea. %
ble. Afirmación concre33 Banderolas en la Diagonal.
ta de la filosofía europea de respeto al medio ambiente y potenciación de la contribución europea al avance de los acuerdos de
Kioto. En la discusión en el Parlamento
europeo de este tercer objetivo, los diputados decidieron condenar los proyectos no
sostenibles de política hidráulica y recomendar a la Comisión que no adjudique
fondos a este tipo de trasvases. Hay que tener en cuenta que la única obra hidráulica
de gran calibre en Europa que incluye trasvases es el PHN español, con el trasvase del
Ebro. Es por ello que no hay ninguna duda
sobre a quién afectará la prohibición si el
Consejo Europeo ratifica en Barcelona la decisión tomada en el Parlamento Europeo.
Más allá de estos grandes temas, existen
cuestiones marcadas por la realidad y que
la reunión de los países de la UE no puede
obviar: la situación en Oriente Próximo, la
más sangrienta y cruda de las últimas décadas; la incapacidad de marcar una política
unitaria en materia de seguridad que rompa el consenso de Washington, es decir, la dependencia impotente de la pauta norteamericana, con la necesaria mirada hacia el Mediterráneo como continuación obligada y
lógica de la etapa de mano tendida hacia el
Este, que ha dominado los esfuerzos políticos de la Unión en los últimos años.
Por último, estos días se verá y se oirá
también la voz de los movimientos contra-
En Barcelona han de poderse
manifestar en paz las opiniones
que reclaman otra globalización
rios a la globalización imperante. Barcelona, la ciudad que está articulando para el
2004 un nuevo modelo de cita mundial a
través del Fòrum de les Cultures, tiene que
ser capaz de acoger –y hacer que se oiga– la
voz para otra globalización (lo que no quiere decir una voz contraria a la cumbre) y debe exigir (a unos y otros) que se pueda manifestar por los canales pacíficos y de libertad de expresión que la ciudad siempre ha
defendido. Lo que el pasado domingo fue
posible en relación con el PHN y el trasvase,
también debería serlo mañana para que los
ciudadanos digan que creen en una Europa
próxima y una mundialización diferente.
También existen otras cuestiones que necesariamente tienen que salir en el debate
en torno a la cumbre. Es bueno y es un síntoma de credibilidad del propio proyecto de
la Unión que, donde sea que se produzcan
sesiones de sus órganos de gobierno, se suscite un debate sobre lo que pueden suponer, a escala más local, las grandes estrategias. En este sentido, estaría bien que estos
días se enriquezca el contraste de propuestas e ideas a propósito de la Convención sobre el futuro de la Unión y el papel que, de
manera directa e indirecta, tienen que jugar las regiones y ciudades en este proceso
constituyente europeo.
Así, pues, la cumbre de Barcelona debería servir también para demostrar a la
ciudadanía que el proyecto de Europa está
vivo, aparte del euro, que Europa cree en
ella misma, que está atenta al latido desigual del planeta y que quiere hacer oír, cada vez más cohesionada y segura, su voz,
hacia fuera y hacia dentro. %
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El latido desigual del planeta
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Cooperativisme
Solidaritat
Territoris
Acció política
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-03-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1737/0000001566.pdf
a22b4e0b4c714cfe22d52f3182e7aa88
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01695M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 16/09/2001 - Hora: 03:05
16 Tema del Domingo
N Terror global 3 Reacciones en España
DOMINGO
16 DE SEPTIEMBRE DEL 2001
el Periódico
ANÁLISIS
Los líderes catalanes opinan de la crisis
Cinco días después del triple atentado del martes en EEUU, llega el
momento de analizar y debatir las
consecuencias que tendrán para
nuestra sociedad el ataque. Los
principales políticos catalanes pasan revista a asuntos como las medidas de seguridad en las ciudades
o las relaciones de Occidente con el
mundo islámico.
JORDI
PUJOL
«Catalunya
condena los
atentados»
JOAN
CLOS*
Rehacer la
confianza,
abrir el diálogo
Difícilmente se borrarán de
nuestra memoria las imágenes
que recogen estas páginas: las
ruinas, la desolación y el horror
de la barbarie. Pero más allá de
la conmoción y la solidaridad, es
hora de apagar las cenizas y mirar hacia el futuro.
Las ciudades, y Nueva York es
un paradigma urbano sin rival,
tienen capacidad de regeneración, que es capacidad de ganar
el futuro. Y deberíamos tener la
suficiente serenidad, en conjunto, para construir este futuro sin
renunciar a la razón –sin añadir
violencia– y sin blindarnos ante
la nueva amenaza del terrorismo global, que, ciertamente, requiere medidas de seguridad,
pero que no interfieran en nuestra vida diaria de ciudadanos libres en sociedades libres.
Hay dos cosas más que podemos hacer. Una, sencilla y a la
vez profunda, es reconstruir la
confianza en la calle como espacio de convivencia entre ciudadanos diversos. Las próximas
fiestas de la Mercè nos dan la
oportunidad y por esta razón os
invito a salir de casa y a encontrarnos para celebrarlas.
La otra es la de plantearnos el
mundo que se está haciendo y el
que queremos, este mundo que
cambia sin que se atempere la
violencia y la injusticia. Intercambiar ideas, hacernos preguntas, escucharnos, pensar y repensar: esto es el Fòrum 2004 que ya
estamos haciendo.
No se trata de cosas banales.
La calle (el espacio común) y el
diálogo (la convivencia) son dos
elementos que definen la ciudad. Son Barcelona, son Nueva
York. Son la base de la paz y del
entendimiento mundial.
*Alcalde de Barcelona.
Declaración institucional, difundida el pasado 11 de septiembre, del
presidente de la Generalitat, Jordi
Pujol, tras el triple atentado.
«Hoy se han producido en Estados
Unidos hechos de una extraordinaria gravedad. Hechos que por
su magnitud, por la importancia
y significación de los objetivos atacados, por su dimensión política y
por el drama humano que comportan, tendrán, sin duda, muy serias repercusiones en todo el
mundo.
Confío en que estas repercusiones –tanto políticas, económicas
como de seguridad– podrán ser
controladas de una manera positiva. Que no afectarán, por tanto, la
necesaria estabilidad ni el progreso general ni, tampoco, una acción profunda y solidaria de reequilibrio mundial. La humanidad
dispone de elementos y de recursos para así sea.
Sé que interpreto el sentimiento del pueblo de Catalunya condenando una vez más, y con toda rotundidad, el terrorismo de todo tipo. Y que interpreto, igualmente,
este sentimiento expresando mi
más sentido pésame al pueblo de
Estados Unidos y especialmente a
las familias de las personas que
han muerto».
atacado a un pueblo, el pueblo
norteamericano, y a toda una civilización, a un modo de vida, a miles de civiles indefensos... Jamás
una ciudad –ni Gernika, ni Dresde, ni Hiroshima, ni Nagasaki–
son culpables de nada. Atacar a
una ciudad es matar a la memoria
colectiva.
Hemos entrado en una nueva
situación mundial, con peligros
evidentes, que requieren respuestas contundentes y enérgicas, pero también prudentes y reflexivas.
Todos los demócratas nos debemos unir en un combate mundial, global, contra el terrorismo.
Y se debe constituir un auténtico
Tribunal Internacional que actúe
con toda autoridad y legitimidad
contra los terroristas.
Pero, al mismo tiempo que se
hace necesaria una acción implacable contra el terrorismo, es necesario, también, que se lleve a cabo una acción implacable contra
todos aquellos caldos de cultivo
que crean los diferentes fanatismos.
Los grandes acuerdos globales
también han de ir encaminados a
acabar o a reducir los conflictos
en el mundo. Y tender a una mundialización con alma, controlada
por la especie humana y no dirigida contra ella.
En todos estos puntos, Europa
puede jugar un papel clave, fundamental, los intereses de Europa
no son en absoluto contrarios a
los intereses mundiales.
*Presidente del PSC.
JOSEP
PIQUÉ
«No es una lucha
entre civilizaciones»
El ministro de Exteriores, Josep Piqué, se expresó así ante el Congreso, el pasado jueves:
PASQUAL
MARAGALL*
Mundialización
con alma
Los ataques contra ciudades norteamericanas han escrito una
página negra sin precedentes en
la historia contemporánea. Han
«Hay que reafirmar la condena de
la naturaleza execrable de estos
actos frente a los que nuestras expresiones de condolencia y solidaridad, como víctimas también del
terrorismo, nunca serán excesivas.
El ataque ha puesto de manifiesto la vulnerabilidad de nuestras sociedades ante una nueva
amenaza que tiene que ser respondida por todos, pero no debemos pensar en términos de enfrentamiento entre civilizaciones,
sino de lucha de la humanidad
contra los que atentan contra ella.
Es preciso evitar, por ello, trasladar las consecuencias del atentado a otros conflictos concretos, como el árabe-israelí. Debemos mantener la confianza en nuestros valores: la democracia, los derechos
humanos y la libertad. En cuanto
a la respuesta a los atentados, hay
que subrayar que la decisión del
Consejo Atlántico de la OTAN requerirá una nueva concertación
de los 19 países miembros y que
en España, en virtud de los tratados firmados, no hará falta una
declaración formal al no tratarse
de una declaración de guerra sino
de un acto de legítima defensa».
JOSEP ANTONI
DURAN LLEIDA*
Confianza en
el futuro
Estos días, la humanidad espera la
reacción a los brutales atentados
contra los signos físicos más visibles del poder económico, militar
y político. Alguna reacción tendrá
que producirse, pero todos deseamos que se acierte a encontrar la
que, sin restarle ejemplaridad y
eficacia, permita encarar una nueva era en que se superen los errores de las décadas precedentes.
El 11 de septiembre del 2001 es
el punto de partida de una nueva
era. Los ataques no son sólo contra Estados Unidos. Estos hechos
han querido poner de relieve, a
los ojos de todo el mundo, que no
hace falta ser una gran potencia
política, ni tener el PIB más grande del mundo ni el más sofisticado de los escudos antimisiles para
hacer temblar la seguridad en
cualquier parte del planeta. Por
esta razón, la respuesta no es sólo
un asunto de Norteamérica. Contra más países se impliquen, mejor, y contra más naciones árabes,
también mejor. Lo peor que podría pasar es que consideráramos
el Bien como patrimonio del
mundo occidental y el Mal como
una metástasis engendrada por el
mundo islámico.
La desaparición de la guerra
fría aportó un valor añadido cara
a la paz. Ahora se deberá castigar
a los culpables de este drama
–pensar que esto no será así es
una ingenuidad–, pero este castigo no puede ser la divisa que estigmatice la construcción de la nueva era mundial. Dolor y rabia sí...,
pero serenidad y, sobre todo, confianza en el futuro.
*Presidente del comité de Govern de UDC.
ARTUR
MAS*
Unidos para no
caer en la
deseperación
El atentado terrorista de esta semana nos ha impactado a todos
de una manera muy profunda.
Siempre se debe condenar cualquier acto terrorista, pero se debe
condenar especialmente aquellos
que, como éste, se calculan con
exactitud y tienen consecuencias
tan devastadoras. Además, este
atentado no es sólo un ataque
contra EEUU, sino también contra
toda la humanidad.
A todos los que amamos la libertad y entendemos la democracia como el sistema que mejor garantiza los derechos individuales
y colectivos, nos toca estar unidos
contra el terrorismo. A pesar de la
brutalidad de esta acción no podemos caer en la desesperación.
Debemos reaccionar con serenidad y sensatez, como siempre ha
hecho Catalunya en los momentos difíciles. El pueblo norteamericano está dando un ejemplo de
patriotismo y generosidad que invita a la esperanza. Los que tanto
daño nos han hecho deben ser
castigados. A todos nos interesa
que este tipo de acciones no queden impunes. A todos nos interesa
defender la vida y la libertad. Y hacerlo de manera que no alimente
ni el odio ni la violencia entre los
pueblos del mundo.
*Conseller en cap de la Generalitat.
JOSEP LLUÍS
CAROD-ROVIRA*
La hora
de Europa
La atrocidad cometida contra el
pueblo nortamericano, con una
plasticidad cinematográfica y un
atrezo de horror, es el exponente
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mundialización con alma
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Terrorisme
Islamisme
Estats Units
Model social
Abstract
A summary of the resource.
Terror global. Els líders catalans opinen sobre la crisi.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1738/0000001395.pdf
3fd36f86134b82505054a2759d97763a
PDF Text
Text
229
The Journal
of Architecture
Volume 4
Autumn 1999
The Royal Gold Medal 1999: the
City of Barcelona
The Royal Institute of British Architects since 1848 has advised the Monarch on the award
of the Royal Gold Medal to individuals for distinguished services to architecture. In 1999
precedent was broken to award the Royal Gold Medal to the City of Barcelona. The
Journal of Architecture is celebrating this award by publishing the ‘Jury Citation’ and
‘Notes accompanying the Jury’s Citation’, followed by the texts of three of the speeches
which preceded and followed the presentation: ‘Award of the Royal Gold Medal to
Barcelona’ by Robert Maxwell; ‘Architecture and City in an Open World’ by Pasqual
Maragall i Mira (Mayor in 1982, 1983, 1987, 1991, 1995 and 1997); and ‘Ten points on an
Urbanistic Methodology’ by Oriol Bohigas (who, as architect, served Barcelona City Council
as Delegate for Urban Affairs 1979–1983, Co-ordinator for Urban Affairs 1983–4, Urbanism
Special Advisor 1984–1991 and elected Councillor for Culture 1991–4). The example of
Barcelona as revealed through these texts provides insights, and evidence of a collective
inspiration, to be emulated wherever urban regeneration forms part of a political and
social agenda shared by city authorities, business interests, designers and citizens.
Jury Citation
In 1999, precedent has been broken to award the
Royal Gold Medal to a city: to Barcelona (Fig. 1),
its government, its citizens and design professionals
of all sorts. Inspired city leadership, pursuing an
ambitious yet pragmatic urban strategy and the
highest design standards, has transformed the city’s
public realm, immensely expanded its amenities
and regenerated its economy, providing pride in its
inhabitants and delight in its visitors. All cities,
especially London, for too long without directing
inuences, can learn much from this example,
which many already follow.
Both the process and results of Barcelona’s
rebirth are exemplary. Though always with citywide goals in mind, initial interventions were local
and low budget, yet big in impact – not least
© 1999 The Journal of Architecture
because their design air drew international
plaudits. From creating parks and plazas wherever opportunities arose, this strategy snowballed, gathering enthusiasm and nance – adding
schools, health-care and cultural facilities and
attracting all sorts of public/private partnerships – all the way up to realising very major
infrastructural projects. Hosting the Olympics was
only a part of this larger, still continuing strategy
of up-grading the whole city.
Barcelona is now more whole in every way, its fabric healed yet threaded through with new open
spaces, its historic buildings refurbished yet its facilities expanded and brought up-to-the-minute. Past
and present, work and play are happily inter-meshed
in a new totality that is more than its often splendid
parts, and is better connected even to sea and
1360± 2365
�230
The Royal
Gold Medal
1999
Figure 1. View of
Barcelona looking
east (Agència
Metropolitana de
Desenvolupament
Urbanistic i
d’Infrastructures
S.A.).
mountains. And yet the character of Barcelona,
though changed, is more distinct than ever and ready
for the global age in which cities as much as nations
are in direct competition for jobs and investment.
Many people at all levels of administration, in
the city’s business and cultural communities as well
as its architects and designers, played large parts
in this resurgence. The process was set in motion
by Narcis Serra, the rst democratic mayor, and
Oriol Bohigas, the Co-ordinator for Urbanism from
1980–4. But most of the transformation was
achieved by Pasqual Maragall, mayor from 1982–
1997 and Josep Acebillo, Director of Urban Projects
from 1980–8 and Director for the Municipal
Institute for Urbanistic Promotions from 1988–
1993. It continues today under Joan Clos,
Maragall’s deputy and now successor as Mayor
with Acebillo in charge of infrastructural projects
as Director of Barcelona Regional. Under the guidance of these men, architects, urban designers,
landscape architects and road engineers have fused
their disciplines to create the new Barcelona.
�231
The Journal
of Architecture
Volume 4
Autumn 1999
The Award is intended to celebrate the achievements of Barcelona and Catalonia, yet also of
Spain, the many excellent architects who remained
relatively unknown during the Franco era, as well
as the current resurgence of architecture and
design. The quality of so many contemporary
Spanish buildings and urban spaces, of products
and architectural design publishing is outstanding.
Probably nowhere else in the world are there so
many recent examples, in cities and small towns,
of a benign and appropriate attitude towards
creating a civic setting for the next century.
Notes accompanying the Jury’s Citation
Hemmed between mountains and sea, Barcelona
is a compact city, its 1.7 million inhabitants
crowded into less than 100 square kilometres. Still
displaying parts of its Roman walls, it is a city
famous for architecture: Gothic ecclesiastical buildings, palaces and shipyards; the grid of its nineteenth-century extension planned by the engineer
Idelfons Cerdà; exuberant Modernista architecture
of Gaudí, Domenech y Muntaner and Puig y
Catafalque; and the Modern architecture of José
Luis Sert and José Antonio Coderch, as well as the
(now reconstructed) German Pavilion of Mies van
der Rohe. Now, since democracy came to Spain in
1975, the city has owered further, both architecturally and in every other way, so as to be unrivalled as a destination for pilgrimages and all
other enthusiasts for civilised city life.
Decades of Franco dictatorship left Barcelona
with its historic fabric largely intact. But, besides
being edged by dismal new housing, it was desperately run down and short of civic amenities. It was
also in economic doldrums. Urgent action was
required – and initiated immediately by Narcis
Serra, who became Mayor following the rst democratic municipal elections in 1979 and Oriol
Bohigas, his delegate for Urban Affairs. They recognised that many proposals of an already existing,
city-wide plan for Barcelona – such as construction
of a motorway ring around it – were sound, but
impossible to implement. So they inverted the
normal planning process and, instead of working
from the large scale downwards, they started at
the local level with the immediate needs of the ten
neighbourhoods into which they had divided the
city. But, though the initial focus was on small and
easily-implemented projects, the ultimate goal was
always to transform the whole city. Although this
strategy had already been set in motion, those who
oversaw most of its implementation were Pascal
Maragall, Serra’s deputy who took over as Mayor
in 1982 (when Serra was promoted to Minister of
Defence in the Spanish government), and Josep
Acebillo, the Director of Urban Projects.
The rst projects were parks and squares, which
were relatively cheap yet highly visible. Built wherever sites were available, these provided muchneeded open space in the old city, and foci and
denition in the amorphous new suburbs. Where
possible, these now form chains of linked spaces
that help tie the city together in a more varied yet
intact entity. Early projects that brought immediate
attention and acclaim include: the astringently
avant garde Plaça del Països Catalans by Helio
Piñón & Albert Viaplana with Enric Miralles outside
Barcelona’s main railway station (Fig. 2); nearby the
playful Parc de l’Espanya Industrial by Luis Peña
�232
The Royal
Gold Medal
1999
Figure 2. Plaça del
Països Catalans –
Helio Piñón & Albert
Viaplana with Enric
Miralles (photo
Cunningham).
Ganchegui and Francesc Ruis; and the Plaça de la
Palmera, a collaboration between Pedro Barragán
and Bernardo de Sola and the sculptor Richard
Serra. Each of these realises very different yet
complementary civic visions, as, for example do two
slightly later parks in old quarries; the sombre
monument of the Fossar de la Pedreera by Beth
Galí and the family-oriented Parc de la Cructa del
Coll by MBM.
Many of these plazas and parks, and the other
local projects that followed, are designed in an
uncompromisingly contemporary idiom; and the
controversy this provoked was welcomed for
bringing, along with lively debate, a sense of local
involvement as well as international acclaim and
investment. Soon the local projects included
building such other much-needed facilities as
schools, health facilities and libraries, and refurbishing many of Barcelona’s most famous historic
monuments. Exemplary schemes of the latter sort
include the restoration of Gaudí’s Parc Güell by José
Antonia Martinez-Lapeña & Elias Torres, the conversion of a print works by Domenech y Muntaner
into the Fundacio Tapies by Amado & Domenech,
the extension of Domenech y Muntaner’s Palau
Musica by Oscar Tusquets and the conversion of
the Casa Caritat into a museum by Piñón &
Viaplana. Such undertakings encouraged the
sprucing up of the whole city.
To accelerate the snow-balling momentum of the
regenerative process, Barcelona seized the 1992
Olympic Games. Crucially, the funds drawn in were
invested in projects that served not just the
Olympics but were key parts of the City’s long-term
transformation. Besides leading to many ne buildings – including Velodrome and Badolona Sports
Pavilion, both by Esteve Bonell and Francesc
Ruis, the Archery Facilities by Enric Miralles and
Carme Pinós and Collserola Telecommunications
Tower by Foster and Partners – major urban design
and infrastructural projects were realised. The most
exemplary of these are the Nova Icaria Olympic
Village, master planned by MBMP (Josep Martorell,
Oriol Bohigas, Peter Mackay with Albert
Puigdomènech) and the Cinturon motorway that
now rings Barcelona.
Nova Icaria fuses the best of traditional and
modern urban forms into a new hybrid that reconnects the city to the sea, and ve kilometres of
new beaches that are part of the many new leisure
facilities that enhance the city’s capacity for hedonism. The Cinturon is remarkable for the way skilful
design has ensured that it brings together, rather
than is a barrier between, the city and the
surrounding mountains and sea. This is the result
of an extraordinarily close collaboration between
road engineers, landscape architects and urban
designers brought about by Maragall and Acebillo.
�233
The Journal
of Architecture
Volume 4
Autumn 1999
Such intense collaboration is one of their greatest
achievements, along with ensuring that private
sector investment has been to the same high
design standards as found in the public sector. In
this last they have been aided by the fact that
perhaps no other city has a comparable pool of
architectural talent to draw from.
The Olympics was a climax to, but not the end
of, Barcelona’s transformation. As well as the
construction of the controversial but very popular
Port Vell leisure complex in the old harbour, new
open spaces and public facilities are still being
built. Several major infrastructural developments
are planned or underway, most of which will
serve not only Barcelona but also lead to the better
balanced development of its metropolitan region.
Such public/private joint ventures are drawing in
yet more private investment and jobs that will
help ensure that Barcelona should be a major player
in the global future as well as one of the most
civilised and enjoyable of all cities to live in and
visit.
Award of the Royal Gold Medal
to Barcelona
Robert Maxwell
I am honoured to have been asked to introduce
to you the gifted individuals who have so notably
contributed to the development of city planning
in our time, so successfully indeed, that the city
of Barcelona has been personied so that it
can receive the Royal Gold Medal, through their
joint efforts and dedication to an ideal city development.
City planning is a modern subject, about as old
as modern architecture, about as old as Le
Corbusier’s concept of urbanism. But does this
subject really exist? In spite of the success of Milton
Keynes, it is the existing cities that remain the
toughest problem. City planning was meant to be
a science, but standards change as fast as the practical measures taken, so that evaluation becomes
difcult. Analytical concepts may not last for very
long, statistics have little effect on appearances.
There seems to be some unfortunate relation
between the logistics of city growth, the economics
of business, and the short life of political initiatives,
that has made it difcult to pursue an evolutionary
policy over a long enough time for results to show.
Attempts to reshape existing cities like our own
Birmingham, using analytical concepts like motorway box, neighbourhood unit, tower block have
not been very successful. Appearances have been
against them.
At the same time the growth of the tourist
industry has provided an entirely different measure
of what an urban environment can be. People on
vacation ock not only to beaches, but to cities
that are full of attractive buildings and spaces, that
derive their distinctive character from patterns of
use rather than from patterns of analysis. Tourists
visit Clough Williams Ellis’s Port Mereion and
François Spoerry’s Port Grimaud, both elegant
ctions deriving from Camillo Sitte’s largely ctional
work ‘City Planning According to Artistic Principles’.
Could it be that architecture has a role to play
in lling the gap between abstract planning and
lived experience, between what works logistically
and what works socially, between necessity and
�234
The Royal
Gold Medal
1999
appearance? Could it be that city planners need to
be more sensitive to what buildings can do to
shape the city and give it meaning? Because this
seems to have been the crucial idea that has
resulted in the conspicuous success of Barcelona.
Barcelona is, perhaps, a fortunate place, being
at one and the same time a city, a port and a
beach. It is in the south, so it has sun. But it is
also in the north, so it has energy. It has Antonio
Gaudí, more familiar to ordinary families than Pablo
Picasso. And it has Cerda, whose gridded plan of
1859 provided structure, but also freedom,
providing sites for buildings and buildings for sites.
But this formula is still too ideal for our situation today. We have to deal with the city largely
as it is, and look for growth more from economic
management than from an ideal layout. In order
to deal with the city more as an organism, we have
had to re-conceptualise it in terms of its social
value. And this, it seems to me, has been accomplished largely through the insights provided by
the Italian architect Aldo Rossi, whose book
‘L’Architettura della Città’ appeared in 1996. Rossi
was a visionary who saw the city as a repository
of meaning, and who also saw the individual buildings as the catalyst which allowed social energy to
ow into the city.
The reason why city planning is so difcult has
nothing to do with the ideology of modern architecture. Radical interventions like Danny Libeskind’s
Victoria and Albert spiral or Richard Rogers’s Lloyds
take their meaning from the situation in which they
are placed in the city, as much as from their unusual
forms. Lord Rogers has been unequivocal in his
defence of the inner city.
The order of the city exceeds the order of any
one building and acts as a shared framework which
provides meaning, at the same as it accepts
each intervention as foreshadowing a change of
meaning. To build in Barcelona, then, is analogous
to writing in Catalan; the existing both accepts the
new and is changed by it.
A single gifted individual can provide a crucial
stimulus to cultural change, yet at the scale of the
city their effort can be lost. To change the evolution of a whole city in a period of twenty years –
Catalonia gained its political autonomy only in
1977 – is an outstanding achievement, and it
needed more than one man. I give you then ve
men – three mayors in succession: Narcis Serra,
Pasqual Maragall and Joan Clos; then Josep
Acebillo, Director of Urban Projects from 1980–8,
and Oriol Bohigas, the Co-ordinator for Urbanism
from 1980–4.
In hailing this achievement in the names of the
ve wise men we salute not only individual efforts
but their collective wisdom – their perception of
the process by which the city grows, their patience
in seeing growth as a way of giving shape, and
their moral sagacity in co-operating with the spirit
of the times.
Architecture and City in an Open World
Pasqual Maragall i Mira
If we look down upon Europe from a satellite we
will see a constellation of points or specks of light.
What we will not see are borders between states
or regions. The constellations we see are our constructions, our physically existing cultures.
�235
The Journal
of Architecture
Volume 4
Autumn 1999
Simply by taking in this image we learn something useful about the world, something that the
concept of global village doesn’t tell us. The
organisation of these specks of light, which are
the reection of our cities, traces certain paths,
pointing out concentrations and revealing empty
spaces. These are dense concentrations such as the
Randstadt, the English South East, the Ruhr-Rhine
valley, the Genoa-Turin-Milan triangle, or the high
point of some coastal lines that look like a linear
city, just as in Naples or in Barcelona and the
northern Mediterranean coast of Spain up into the
Gulf of León.
The only road that leads from the present world
of states to the global world, to the open world,
to the world without borders, is precisely this: it is
a route that traverses the world of cities and the
Europe of regions. The global world, this ‘global
city’, this notion that my city no longer exists
because my real city is the world, is not a very
useful idea. It is a paralysing concept.
Global thought makes considerable mistakes. In
1974, it announced that oil reserves would last only
twenty more years, and here we are in year twentyve! Another mistake: we were told that the world
population would stop growing in the year 2050,
at some 15,000 million inhabitants. Now it seems
it will reach its peak long before, in 2015/2020,
and with many fewer inhabitants.
Fortunately, a good catchphrase emerged from
the Rio de Janeiro Earth Summit where global
thinking was established. It said: ‘Do locally everything that can be done locally’, by way of saying:
‘avoid the transportation of energy – whether pure
or compact – whenever possible’.
Also the European Union establishes an ‘evercloser bond between people where everything will
be done as close as possible to the citizenry’; in
truth, this is a revolutionary proclamation that
changes the constant tendency of ideas, since
1789, to adopt a naïve universalit y.
At this point, we must ask ourselves what the
devil architecture has to do with all this?
What architecture has to do with it, is that architecture is the art of constructing cities, and the city
is once again taking its place at the centre of the
world’s attention.
Today’s globalisation is neither right nor denitive. It is just the latest of the waves of universalisation that have followed one another cyclicall y
throughout history. At the end of the nineteenth
century, both nanciers and proletarians were internationalists as well as aristocrats like the Baron of
Coubertin.
In this century, the lesson in humility that we
ought to have derived from the audacity and
stupidity of our collective pretensions is overwhelming.
We must therefore admit that, for the moment,
the global world can only be constructed piece by
piece, by regionalising its organisation, and we
must understand that such regionalisation will be
established at the level marked as the minimum
economic size by the largest economy. The creation
of the United States in 1776 sanctioned the necessary unication of Europe two centuries ago. How
could we not have realised it?
The world is only a global world for a few, and
within limits. It is above all a world of cities, of
places where business and workers on the one
�236
The Royal
Gold Medal
1999
hand and public representatives on the other try
to meet the demands and problems of the human
species. The cities that make up this partially globalised world are the true scene of architecture. On
this point, Narcís Serra, Joan Clos and I are only
following the masters. The Renaissance masters,
the Modernist masters, and the Masters of today,
Oriol Bohigas, Richard Rogers and Renzo Piano, and
we are obeying our own experience in doing so.
In Barcelona, to construct houses in the crumbling
Old City in the early 1980s was useless if not
accompanied by health, safety and elementary
urbanistic measures.
Just look. We came into government in 1979
with the mistaken notion that the low housing
prices in the Old City were a blessing, and we
began to make urban plans that increased the
zoning for public structures to the maximum. This
was a mistake. We thought we had to behave in
such a way that the Old City dwellers would stay
there thanks to the maintenance of low prices and
the new offer of services. This was another mistake.
We didn’t realise that prices were low because
people were leaving.
The population in the Old City decreased by 30
or 40 per cent. Those familiar places, freighted with
meaning, were being deserted. The empty spaces
began to be occupied, in part, and only in part,
precisely by people lacking the means to maintain
a minimum of commercial and public vitality in
these neighbourhoods, people who tended to
create defensive and ghetto codes of behaviour.
The theory of the skier was the solution: not just
for urban planning, or public safety, but for both.
Urbanism plus public safety, rst one and – imme-
diately after – the other. Social services plus
cleaning services. Commercial policy plus housing.
Prevention before correction but, in every case,
prevention plus correction. No dogmatics, no magic
formula. Public investment plus private investment.
Public action plus charity. Total war on poverty. This
is what Narcís Serra had shown us, and what Joan
Clos carried out as councilman.
At rst, we lost. Only much later did we tie. And
nally we began to win. And even as we were
winning, the buried mines of old scandals or the
hypocrisy of bean counters scandalised by the
buying and selling of housing at different prices
began to blow up around us. Just as, much earlier,
charitable associations had been scandalised when
the lines for food or shelter began to grow as we
closed down the unhealthy pensions where elderly
persons – unseen by and unknown to these associations – were dying on the cheap.
Governing the city, to be sure, often requires a
certain glossing over or dissimulation of lacerating
problems, so as to resolve them without offending
public sensibility – how can we deny it? But in most
cases, it requires revealing to the public hidden realities. The governor sets the mirror of its miseries
before the city, miseries not unknown, but
forgotten, covered up, hidden.
A new house in a dangerous neighbourhood is
not a new house. That is the lesson we learned.
That new house quickly grows old, like the faces
of boys and girls who go to work too young.
The lesson to be learned is that both wealth and
poverty colonise territory. Wealth by means of high
prices (uptown) and minimum lot sizes (out of
town), and when necessary by means of private
�237
The Journal
of Architecture
Volume 4
Autumn 1999
security forces, as in Caracas; poverty by means of
an equally efcient weapon: the middle class fear
of unsafe streets and unbridled diversity.
The truth is that in tolerant and liberal Barcelona,
crime rates have dropped from 25 per cent to 15
per cent in ten years, that is, by almost half, while
in ten years of law-and-order London it rose one
and a half times. Tony Blair who made it one of
his central campaign issues knows it well. Notice
that the London School of Economics had shown
that the radical puritanism of Mrs Thatcher’s
government condemned the destitute to remain
entrenched in their destitution. This brings us to
an interesting methodological observation. When
a city has gone through years of non-doing and
passivity, ideas about its future mature and can be
transformed into a fruitful, forceful, and purposeful
attitude when the necessary political conditions to
take action come into play.
This, I believe, is the origin of the demanding
optimism of Bohigas, Acebillo, Solà-Morales,
Busquets, Llop, and de Lecea that began to overow in 1980 onto the streets and squares of
Barcelona. And this, I am convinced, is the moment
London, and its politicians, architects, and social
workers in general, is entering.
If there were such a thing as historical justice, it
would consist of a kind of Solomonic distribution
of grand projects throughout decades and territories, possibly with a slight preference for territories
distant from the centre of the system of cities, to
compensate for the fact that proximity to the
centre brings with it a density of contacts that
makes the external or instantaneous shock of
grand initiatives unnecessary. (I say slight prefer-
ence in order not to relinquish methodological
modesty with regard to public action which I
imagine bold and energetic yet not substituting for
the very same citizens you are supposed to serve.)
It is clear, however, that there is no such thing
as distributive justice in history and, nevertheless,
or for that very reason, we must lie in wait for the
passing of the train of fortune and, if necessary,
build fortune a shortcut. That is the purpose of
grand events. At times they are nothing more than
the announcement of a long-awaited era, excuses
that history seizes to make a sudden, splendid
appearance with a gift of dreams carried out.
Let us call architecture back to its date with
history. The best news for the victims of terror in
the Basque country, was the inauguration of the
Guggenheim Museum in Bilbao. The Gehry
Museum and Foster’s underground have broken the
spell cast over a Basque city (and the Basque
country) that had only been seen in the light of
tragedy and death, and which can begin once
again to be imagined as a site of life and construction, thus averting the obsession with fear that is
the goal of the politics of terror.
The Lisbon Expo, the Barcelona Olympics, the
high-speed train installed in Seville for the ‘92 Expo,
all mark another series of moments in which the
spark of the event seems to have put in motion
the motor of evolution.
No one can survive merely by conservation. If
there is no new construction, the city cannot stand;
not even the old will endure. Each city must nd
its own formula for combining existing symbols
with new ones. Without the latter, antiquity
becomes mere repetition. And I assure you that the
�238
The Royal
Gold Medal
1999
future of nations will be played out in the efcacy
of their systems of cities.
Our experience as mayors cannot be entirely
explained without at least one confession. It is the
emotion of seeing new symbols destined to last
rise up in the city through the art of architecture
and construction.
I am not referring so much to the function as to
the value of those constructed artifacts. Squares or
houses, trees planted in a certain place or a certain
order, new monuments, or restored or displaced
ones, more or less stable and resistant urban furnishings, schools, sidewalks and boulevards, communications towers, containing walls, dikes,
theatres: all of these are the theatre of life, messages
thrown more or less consciously like bottles into the
sea of history’s course, occasionally excessive references to our passage through the city, but in any
case visible, corporeal, criticisable – action become
object, which thousands of eyes will gaze on with
respect or will pass over, which thousands of hands
and feet will touch, trample, or alter, and which
make of the city one of the few lasting concepts of
our present and our future – one of the most universal concepts, for the experience we have of them
is universal and common.
And so, if there is any profession that holds the
key to their modication, it is architecture, which
makes architects and the profession of architecture,
one of the broadest dreams of youth, on a level
with those makers of the immaterial, but magical,
construction which is stage design. It was not by
chance that the 1997 Congress of the UIA in
Barcelona turned into a two-tiered ritual of masses
and vedettes, all from the same profession.
I must say here that I am very grateful to Norman
Foster and Kenneth Frampton for recognising at
once what was happening, and for agreeing to
convert the Plaza of the Angels, also known as the
Plaza of Nations, against the white backdrop of the
MACBA – the Museum of Contemporary Art of
Barcelona – into the scenario of the best architectural debate. Perhaps no architectural congress
from now on will be able to do without a debate
staged on the hard stone of the city, in which the
forum and the agora once again fulll their old
function.
The rst President of the reinstated Generalitat,
Josep Tarradellas, would often say half-ironically,
half-sincerely, with his peasant’s smile, so inscrutable and yet so seductive, that he would have liked
to be mayor. ‘Because you, Mr Mayor’, he would
say, ‘can see your works, and can touch them, and
the people come up to you on the street. But me,
do you know what I do? All I do is sign decrees!’
In this way he expressed the bitterness – not
lacking in majesty – of the representative of an
abstract power, such as a nation, which is incorporeal, which exists – and often with what
strength! – but only in people’s heads, and in the
false or unreal lines that separate one country from
another on a map. An immense strength that has
allowed for the greatest progress and caused the
greatest catastrophes, but an ideal strength, not a
tangible reality.
In Barcelona, after 40 years of dictatorship, we
reached a moment, and not a eeting or short one,
of an ongoing euphoria of constructive explosion.
Like a long-awaited spring, surprising in its intensity and beauty when it nally arrives, like those
�239
The Journal
of Architecture
Volume 4
Autumn 1999
gardenias that take so long to blossom, that never
quite ower, but surpass the imagination in the
number, fragrance, and purity of their petals when
they nally do.
This occurred in Barcelona and it continues to
occur. The feeling this produces is difcult to
describe. In the last 20 years in Barcelona, we have
come to equate ‘city’ with ‘betterment’. The eye
has become accustomed, not to certain forms, but
to certain rhythms in the evolution of forms.
Rhythms subjected to certain principles of quality
occasionally violated, as with the fall of Chillida’s
cement hook, or with the rubble of stone from
Montjuic in the Ensanche/Extension, or when the
‘small’ communications tower, that of the
Telephone Company in Montjuic, was placed two
hundred metres within an enclosure which it
should, in any case, only have intersected from
without, as a useful and respectful point of reference.
The other communications tower, Foster’s tower,
the result rst of a careful process of social and
professional acceptance, and then of the task of
selection, carried out by Juli Esteban and Joan
Busquets, is more in scale than it might appear
(Fig. 3). A philosopher friend of mine commented
that if you covered it over with your hand you
restored the scale of the mountain and the equilibrium of the skyline, which otherwise is reduced
to a miniature, shrunk by the overwhelming presence of the tower. And this is true: you can try it
yourselves the next time you go to Barcelona.
However, in addition to its elegance and originality, the tower supersedes the excessive functionalism of the usual cement tower. It is made to
Figure 3. The
Collserola
Telecommunications
Tower – Norman
Foster and Partners
(RIBA Press Ofce).
the scale of a different city, greater and more
distant than the one you can see from this side of
the mountain: it corresponds to the scale of the
metropolitan city, the city of three to four million
people that surrounds the mountain on both sides.
Now, when we are on our way home from the
mountains or the coast, the tower quickly orientates us, from afar. And, once we are home, it
reminds us that the real city we inhabit is not
exactly the same as the one we see.
I say this in spite of myself, because I am among
those who believe that a city you cannot see is
more difcult to govern. This is so true that I
proposed to move the plenary council of the City
Government to the last oor of the Novísimo
Building, once three of its twelve stories had been
eliminated and the skyline of the old city from the
sea had been restored. I always felt that the danger
of the towers, both the communications towers
and the skyscrapers of the Olympic Village would
be to initiate a contest of multiplication of those
artifacts, of which every generation should
construct only a few, a precious few, cum grano
�240
The Royal
Gold Medal
1999
salis. Manhattan and San Giminiano are not easily
reproduced phenomena.
Unique architectural phenomena, when they
occur in an environment characterised by mobility,
are less dramatic; to put it another way, they are
acts in a drama that doesn’t stop there, a drama
that is ongoing, whose irreversibility is not cause
for concern.
The city’s condence in itself is immense in these
cases. The credence in public action is almost innite.
The accumulation of many positive emotions, like
the gardens of Elias Torres in Villa Sicilia; or Beverly
Pepper’s park; the many new balconies over the
city, like the portentous podium of Gae Aulenti
over the western part of the city, or the Parc del
Migdia a bit higher up, or even the lateral edges
of Acebillo’s beltway on the Ronda de Dalt, with
unimagined views of the Barcelona plain and the
mountain slopes that begin their ascent there; or
the campaign to make sense of areas of the city
that had no textual language, like General
Moragues Square, next to the Calatrava bridge
where people exploded with joy when Ellsworth
Kelly the sculptor climbed up to greet them, leading
him to exclaim: ‘This is the rst time a sculptor has
received a musician’s ovation!’
All these things have turned the city into a kaleidoscopic reality in less time than it usually takes to
perform simple changes.
It has been and is an intoxicating time, in which
the gods, the state, and the architects have
bestowed on the city what we had sought tirelessly for decades, decades of silence, of frustration, of beginnings and quests that, still and all,
served to crystallise the most precious jewel of
social engineering: a consensus on projects, on
grand projects.
I only want you to know that this city, seen by
so many as a model, this city of which Andrea
Rinaldi has said with evident excess: ‘a Barcellona
il processo si inverte e le transformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi
della forma architettonica’ (‘in Barcelona the
process is inverted and the transformations originate at the level of public space and then go on
to architectural form’) . . . in this city nothing is
guaranteed. And this is what makes it the same
as any other, and a sister city to all.
I would add sister, little sister, of London above
all. London has acted as a brilliant mirror in which
Barcelona has encountered the way of telling its
tale to the world.
I foresee a hard road for a world that will not
be better if its cities do not improve, and I believe
it is possible for them to improve. And I take a
stand with Jaime Lerner, ex-mayor of Curitiba,
Brazil, in asking universities and nations to stop
telling a tale of urban tragedy and begin to write
a new ending, which will be a positive one, mark
my words.
Ten points on an Urbanistic Methodology
Oriol Bohigas
1.
The city as a political phenomenon
The city is a political phenomenon, and as such it
is loaded with ideology and with political praxis. It
is the continuity of a common ideology and
programmes by the three Socialist mayors – Serra,
�241
The Journal
of Architecture
Volume 4
Autumn 1999
Maragall and Clos – and their collaborators
that have made the coherent transformation of
Barcelona possible.
2.
The city as domain of the commonalty
These political and urban ideas are based on a radical statement: the city is the indispensable physical
domain for the modern development of a coherent
commonalty. It is not the place of the individual, but
the place of the individuals who together make up a
community. Very different from what a famous
British politician said, that there was no such thing as
‘community’, only individuals and the State. It is the
relation between individuals that constantly weaves
the threads of ideas and expanding information. The
city offers the fullest guarantees for this information,
for access to the product of that information and for
the putting into effect of any socio-political programme based on that information. There can be no
civilisation without these three factors.
The new voices of technology have recently
tended to say that the traditional city is going to
nd itself replaced by a series of telematic networks
which will constitute a city without a site. This is
an anthropological and ecological nonsense. It is a
vision put forward by certain political ideas which
are opposed to giving priority to the collective
and in favour of the privatisation of the public
domain.
3.
Tensions and chance as instruments of
information
When I said that the city provides us with certain
irreplaceable instruments of information I mean the
enriching presence of tensions and of chance. It is
only with the potentially conictive superimposition
of singularities and differences and the unforeseen
gifts of chance that progress can be made in the
process of civilisation, with the move from the
structure of the tribe to the civilising cohesion of
the city.
The city is a centre of enriching conicts which
are only resolved in their afrmation as such or in
the coexistence of other conicts with different
origins. It does seem to me that the great error
made by the urbanism of the Athens Charter was
the attempt to cancel out these conicts. To eliminate them instead of resolving them with the
recognition of other conicts. Urban expressways,
the 7V of Le Corbusier, functional zoning, directional centres, the great shopping areas: these have
not served to resolve problems, but have instead
destroyed the character and the function of many
European cities.
4.
The public space is the city
If we start out from the idea that the city is the
physical domain for the modern development of
the commonalty, we have to accept that in physical terms the city is the conjunction of its public
spaces. The public space is the city: here we have
one of the basic principles of the urban theory of
Barcelona’s three Socialist mayors.
In order for the urban space to full its allotted
role it has to resolve two questions: identity and
legibility.
5.
Identity
The identity of a public space is tied up with the
physical and social identity of its wider setting.
�242
The Royal
Gold Medal
1999
However, this identication is bound by limits of
scale that are normally smaller than those of the
city as a whole. This being so, if authentic collective identities are to be maintained and created it
is necessary to understand the city not as a global,
unitary system but as a number of relativel y
autonomous small systems. In the case of the
reconstruction of the existing city, these
autonomous systems may coincide with the traditional neighbourhood make-up. I believe that this
understanding of the city as the sum of its neighbourhoods or identiable fragments has also been
one of the basic criteria in the reconstruction of
Barcelona, with all its political signicance and with
the creation of the corresponding decentralised
administrative instruments.
However, we are dealing here not simply with
the identity of the neighbourhood, but with the
particular representative identity of each fragment
of the urban space; in other words, with the coherence of its form, its function, its image. The space
of collective life must be not a residual space but
a planned and meaningful space, designed in
detail, to which the various public and private
constructions must be subordinated. If this hierarchy is not established the city ceases to exist, as
can be seen in so many suburbs and peripheral
zones of European cities which have turned away
from their urban values to become parodies of
certain American or Asian cities.
6.
Legibility
The designed form of the public space – that is,
of the city – has to meet one other indispensable
condition: to be easily readable, to be compre-
hensible. If this is not so, if the citizens do not have
the sense of being carried along by spaces which
communicate their identity and enable them to
predict itineraries and convergences, the city loses
a considerable part of its capacity in terms of
information and accessibilit y. In other words, it
ceases to be a stimulus to collective life.
In order to establish a comprehensible language
it is necessary to reuse the semantics and the syntax that the citizen has already assimilated by means
of the accumulation and superimposition of the
terms of a traditional grammar. It is not a matter of
simply reproducing the historical morphologies but
of reinterpreting what is legible and anthropologically embodied in the street, the square, the garden, the monument, the city block, etc. No doubt
with these ideas I will be accused by many supposedly innovative urbanists of being conservative,
reactionary, antiquated. But I want to insist on the
fact that the city has a language of its own which
it is very difcult to escape. It is not a matter of
reproducing Haussmann’s boulevards, or the street
grids of the nineteenth century, or baroque squares
or the gardens of Le Nôtre. It is a matter of
analysing, for example, what constitutes the centripetal values of these squares, what is the plurifunctional power of a street lined with shops, what
are the dimensions that have permitted the establishment of the most frequent typologies. And it is
a matter of being aware of how the abandoning of
these canons results in the death of the city: the
residual spaces of the periphery and the suburb, the
vast shopping centres on the outskirts of the city,
the urban expressways, the university campus at a
considerable distance from the urban core, etc.
�243
The Journal
of Architecture
Volume 4
Autumn 1999
7.
Architectural projects versus General Plans
All of the above considerations bring us to another
very important conclusion which Barcelona has
managed to apply: the urbanistic instruments for
the reconstruction and the extension of a city
cannot be limited to normative and quantitative
General Plans. It is necessary to go further in terms
of what is required of the design. It is necessary
to give concrete denition to the urban forms. In
other words, instead of utilising the General Plans
as the sufcient document, a series of one-off
Urban Projects have to be imposed. It is a matter
of replacing Urbanism with Architecture. It is necessary to design the public space – that is, the city
– point by point, area by area, in architectural
terms. The General Plan may serve very well as a
scheme of intentions but it will not be effective
until it is the sum of these projects, plus the study
of the large-scale general systems of the wider
territory, plus the political denition of objectives
and methods. During these last thirty years General
Plans have justied all over Europe the dissolution
of the city, its lack of physical and social continuity,
its fragmentation into ghettos, and have paved the
way for criminal speculation in non-development
land. And they have, in addition, counterfeited a
spirit of popular participation, whose criteria
cannot logically be extended beyond the local
neighbourhood dimension and beyond a comprehensible time span.
8.
The continuity of the centralities
The controlling of the city on the basis of a series
of urban projects rather than unformalised General
Plans makes it possible to give a continuity to the
urban character, the continuity of relative centralities. This is one way of overcoming the acute social
differences between historic centre and periphery.
I am aware that in these last few years many
voices have spoken out in defence of the diffuse,
informalised city of the peripheries as the desirable
and foreseeable future of the modern city. The ville
eclatée, the terrain vague. This position seems to
me to be extremely mistaken.
The peripheries have not been built to satisfy the
wishes of the users. They have appeared for two
reasons, which correspond to the interests of the
capital invested in public or private development
and to conservative policy: to exploit through speculation the value of plots that were outside of the
area scheduled for development, and to segregate
from the main body of the community those social
groups and activities regarded as problematic by
the dominant classes. The urbanists who uphold
the model of the periphery seem not to realise that
all they are doing is putting themselves on the side
of the market speculators, without adding any kind
of ethical consideration. As certain neo-liberal
politicians say, the market takes over from policy,
without considering the economic and social
damage suffered by the periphery and even by the
suburb. In other words, without culture, without
politics.
9.
Architectural quality: between service and
revolutionary prophecy
No urbanistic proposal will make any kind of sense
if it does not rest on architectural quality. This is a
difcult issue. If the city and architecture are to be
at the service of society, they need to be accepted
�244
The Royal
Gold Medal
1999
and understood by society. But if architecture is an
art, a cultural effort, it must be an act of innovation towards the future, in opposition to established customs. Good architecture cannot avoid
being a prophecy, in conict with actuality. On the
one hand actual service in the here and now and
on the other hand anti-establishment prophecy:
this is the difcult dilemma which good architecture has to resolve.
10.
Architecture as a project for the city
I do not want to conclude without referring to
another architectural problem. It is evident that
these days there is a great split in the diversity of
architectural output. On the one hand there is the
tightly rationed production of the great architects
which is published in the magazines and shown in
the exhibitions. On the other hand there is the
superabundance of real architecture, that which is
constructed in our horrible suburbs, along our
holiday coasts, on the edges of our motorways, in
our shopping centres. A very bad architecture, the
worst in history, which destroys cities and landscapes.
There are many reasons which serve to explain
this phenomenon, but the most evident ones are
the typological peculiarity of the great projects and
the commercialisation of vulgar architecture. The
great Ivory Tower projects are no longer capable of
putting forward methodological and stylistic
models, and as a result the majority of vulgar architecture cannot even resort to the mannered copy.
Clearly we are not in any condition today to call
for the creation of academic models, as has
occurred in the history of all styles. Perhaps the
only possibility open to us is that of establishing a
rule that is more methodological than stylistic: that
architecture should be primordially a consequence
of the form of the city and of the landscape and
should participate in the new conguration of
these. This would be a good instrument for a new
order, in opposition to the self-satised lucubrations of good architecture and the lack of culture
of vulgar architecture.
I began by saying that the city must be an architectural project and I have ended by saying that
the solution to the present problems of architecture may be to design it as part of the city.
Conclusion
My intention was to give a simple informal speech
of thanks for the medal. But I see that it has come
out too academic and, as a result, boring and
pedantic. And perhaps futile, too: I am afraid I have
spoken of principles that are too simple and too
familiar for such an important audience from the
Olympus of the British architectural profession.
Please forgive me. I could not resist the temptation of underlining these ten successive and interlinked programmatic points, as a consequence of
the initial fact of Barcelona’s political approach to
urbanism. If our mayors had been Thatcherites, the
city today would be very different. These points
and their methodological coherence would not
have been possible without the political lines
marked out by our three Socialist mayors, Serra,
Maragall and Clos. The credit is theirs, and it is
they who deserve our thanks.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Architecture and City in an Open World
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Bohigas, Oriol, 1925-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
The Journal of Architecture
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Arquitectura
Urbanisme
Premis i reconeixements
Abstract
A summary of the resource.
Transcripció del discurs pronunciat a l'acte de concessió de The Royal Gold Medal de 1999 a la ciutat de Barcelona, atorgada per la The Royal Institute of British Architects, publicada amb la ‘Jury Citation’ i les ‘Notes accompanying the Jury’s Citation’, seguides dels discursos pronunciats a la presentació: ‘Award of the Royal Gold Medal to Barcelona’ de Robert Maxwell ‘Architecture and City in an Open World’ by Pasqual Maragall i Mira i ‘Ten points on an Urbanistic Methodology’ d'Oriol Bohigas.
Description
An account of the resource
v4, n3 (autumn), p. 229-244
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-11-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/1739/01_Retrat_BN.jpg
44a3f6bd6d42db671fe6da60db30a752
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Retrat de Pasqual Maragall en blanc i negre
Subject
The topic of the resource
Fotografia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Ajuntament de Barcelona
Retrats
Alcalde
Description
An account of the resource
Retrat frontal i de mig cos. Maragall somrient.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bernad, Antoni, 1944-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
B/N, jpg
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Rights
Information about rights held in and over the resource
Antoni Bernad
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf
cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3
PDF Text
Text
1 5 GEN. 1995 (%)
Diari de Girona - ' '
L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un
repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta
en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme
d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia
de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie-
sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni
imposa, sinó com un designi irrefutable-.
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean
Daniel: Bon any!
per Pasqual Maragall (*)
T a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
T
ots anem en el mateix vaixell
asseljat per mil tempestes, fent
aigües per més d'un forat i tots
sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials
a bord són desbordats pels esdeveniments.
Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi,
Eltsin o González, cap d'ells no sembla
tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar,
Delors, ha dit que preferia renunciar als
honors.
El nostre Pujol
semhla més tranquil. Ho sembla.
Però, n'està, com
creuen a Madrid?
Ho està més enllà
de la mesura en
què ser cap d'una
autonomia, àdhuc
forta, permet mirar
les coses amb una
certa distancia? Va prometre per Cap
d'Any que algun dia ens parlarà de moral
en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera.
En la calma immerescuda, però total i
invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà,
amb poca tele i més música que lletra, vaig
llegint tanmateix, a més de la novel·la
emocionant de Taslima Nasrim i la poesia
justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la
carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y
Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI /
94, l'article <<Annus terribüis» de Jean
Daniel a El País del mateix dia i el discurs
del meu admirat Vaclav Havel al Congrés
Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII /
94) que em va passar Josep M. Jaumà el
dia de Nadal.
Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a
Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència
dels acampats del 0,7% a la plaça
de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè
mai la indignació que produeix la
injustícia patida pels altres no ha
provejeat una guerra. La dreta pot
sublcvar-se contra la ingenuïtat
de certes reaccions humanitàries,
per'» mai no podrà acusar-Ies de
violentes. Curiosa, per cert, la
negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la
intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i
pels policies municipals (sobretot
pels MORSOB, més inexperts) que
e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta
causa de cooperació una de Ics
poques causes nobles. Violències i
vehemències que són testimoni de
l'exaltació del vaixell Terra, de la
brutalitat i sensibilitat dels seus
habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten
espontàniament davant un designi que sembla inexorable.
Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl
seu dolor només va començar a
tenir sentit el dia que el va posar
al servei dels altres, de les altres
víctimes, els familiars dels morts
d'ETA La cultura de la violència
ens contagia a tots. «Alguna cosa
deu haver fet» li va dir una noia
quan un policia autonòmic va
rebre puntades de peu a les festes
de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha
infectat tot Euskal Herria i que
tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons,
però avancem».
La seva Asociación Paz y Reconciliación
ha atès casos de
familiars do víctimes dels GAL,
com Laura Martín, vídua d'un
dels atemptats
atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla
d'anys. Laura
Martín demana
solament un certificat que digui que el seu marit va morir
víctima d'un atemptat terrorista, suposo
que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència
del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que
els GAL són un problema menor, i que les
seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna
cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es
tanca el cercle de l'horror».
La mare del darrer assassinat per ETA,
Alfonso Morcillo, sergent de la Policia
Municipal de Sant Sebastià, va dir que no
volia que ningú més patis el que ella
mateixa estava patint. «Aquest és l'únic
camí», conclou Cristina.
En les paraules de Cristina Cuesta es
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
sense haver de canviar el món ni convertir
repeteix per dos cops la barreja
l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per
«'grandesa i misèria», referida al
intervenir en el món i actuar-hi èticament
dolor i als éssers humans, a ella
sense tenir de cap manera la possibilitat
mateixa i als altres. S'hi refereix
d'entendre res del que passa».
com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda
Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som.
sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un
compromís que comentaré a l'última part
Havel demana mentrestant als
escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions.
da de les complexes arrels de la
(11)1/1/95
intolerància, de les fonts de l'agressió
humana, i (...) una clara iLluminadó de la
Finalment ha entrat la tramuntana. Ija
misèria de l'ànima contemporània».
Diana ha inspeccionat els marges i ha
Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s
cions i soledats,
d'alzina s'hauran
lus inadaptacions
• • • • • • • H
de deixar créixer.
individuals i la
Hem anat a Can
pèrdua de les
«Llàstima que assequin el llac Mongol,
també
veritats metafísiques.
d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons
l'electricista, Can
«Qualsevol
dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè
acte de violència
els de Can Mongol
contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel—
mers a comprar li
deixa de ser una
unfrigoríficd'araó per sentir
qucr,ts marca. No solament els Català han
compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a
cia contra tots nosaltres». Com es pot fer
una sentència iniqua, ara que parlem tant
que la gent ho entengui? - e s pregunta.
de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí,
No voldria que ningú pensés que en
hi ha posat del seu cantó unes rodes de
subratllar les barreges misèria / grandesa
regirar els camps per acabar de fer el pas
o violència / vehemència o dolors dels uns /
difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel
dolors dels altres, estic suggerint que no es
vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi
pot reaccionar a una violència si no és
entre veïns. El de Can Mongol ens diuen
engendrant-ne una altra, que totes les
que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el
préB, més d'aprop, certifica que el Maragall
món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en
tat i savis malparits, o com diu Havel,
efecte, el camí de Corsa era aquest quan
«alguns que cobren per escriure dels
ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb
horrors del món i de la responsabilitat
la bicicleta, però que ara snan perdut els
humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta.
regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la
Després de comprovar que la xemeneia
responsabilitat», o si es vol, «alguns que
de la bòvila fa línia recta amb la Mare de
són aquí per comprendre cl món i l'ètica»
Déu del Mont en el mateix indret
del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar
les Modes amb l'espetec del
darrer sol. Tot és ple de fang.
Deu meu com ha plogut
aquesta tardor! Tanla aigua com
fruita havia donat el camp. Cine
pots d'olives m'ho li'l aquest, any.
IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i
fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna
l'on I i no en poden compartir iimh
la joia -i els calers- que domuki
el llac. Els esplugalxws dels
aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap
a Empúries a veure els Ruhcrt i
el seu pare malalt, vam veun- els
esplugfill·lius campant amb el coll
graciós en essa. Aconseguirà en
Rargatal que el llac es refaci un
dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic
que li vaig fer quan el llac era ple.
Lex-alcaldc de Fontanilles en
canvi ho tenia dar, el llac sempre
havia estat allà quan ell era jove.
Fa dos anys, tombat d'esquena
n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats,
i sobre els «jocs» que havien de
venir. Caram si han vingut! De
canto! Tol el que imaginava era
poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce-
09.
�1 5 GEN, 1995
Diari de Girona
»
es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc
previsible mentre Berlusconi encara és
limn gaudeix de bona salut No així cl país
primer ministre, a Catalunya hem tingut
en general. A.Catalunya, focs i aiguats,
el primer debat parlamentari seriós..., en
consellers canviats per temes lletjos,
fi, Veix transversal va estrenar el segon
empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní
ya, semblantment i, de propina, el tema
d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això
dels GAU que ha marcat el pas de l'any
que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la
ració de l'autonomia de Catalunya!
plaça Rius i Taulet.
Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny
nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú
cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que
no es recorda que ens inundàvem cada dos
ens va passar a la ciutat de Barcelona de
anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària,
moltes desenes de milers de vote ifins i tot
carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del
el PP ens va passar), ara ens ha passat al
Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer
darrere. Gran exit per a una campanya
Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta.
pre-elecloral llançada un any abans de la
data: en sis mesos han perdut tot l'avanç
que tenien i una micu més.
(i O I ) 2 / 1 / 9 5
El que ha estat francament ben dut és
Anem per les perspectives i els plans
cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre
d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la
Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va
França del final de l'era Mitterrand, que
tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a
en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin
Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix
del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres
rançada. Interesvan invadir la nau
sa la seva reflexió
àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _
després de consitir el comandant,
derar la matança
que protestava:
• pot ser que algun
«En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis
a Ruanda I postesenyor vagi a
Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de
100.000 hutus a
nyat d'una senyora
(i el contrari del que em va dir Burundi, 1972):
que no sigui la
tant de bo els
fieva i vostès cl
fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!»
guessin raó que
Argumenta l'altuser el dofí consagrat
tots aquests odis
ra de les cirels va dur el colocumstàncies.
nialisme, però em
Finalment en
temo, diu, que no hi va haver una edat d'or
Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ.
tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del
que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ):
' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat.
toricista, en l'estat previ o «natural-.
En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí:
xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a
la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la
gall té la culpa de tot: corrupció de CiU
humanitat ha fet rarament.
inclosa.
Però el crit de Havel des del centre
Històries personals a part, 1994 també
d'Europa i des de la frescor dels que
ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la
sions, ens diu que hi ha una sensibilitat
Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit.
ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum
No sé si Mendiluce hi estaria d'acord.
5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a
Fa unes setmanes va predicar a la Casa de
Barcelona, una colla de països del Tercer
la Caritat de Barcelona la necessitat de
Món continuen creixent més que el primer
passar a l'atac, de reaccionar davant els
món, primer debat sobre autonomies al
Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya
tat civilitzada d'Europa.
moderna), el 0,7 avança (som al 0,5),
Fa dos mesos, quan vam trobar-nos
SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació
amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu-
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
com el que Susan Soiling ha mostrat a
œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la
Sarajevo - per cumins visible* o invisibles.
doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o
por ajudar que la gent pugui obrir els ulls.
interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents,
ció entre ciutats: I «ambaixada de In
no rebutjaran una activitat com aquesta,
democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del
al contrari, l'agrairan (...) Una ven que
regidor de Cultura do Frankfurt. Uns
«punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!».
jevo, peri) també polsera París, Frankurt i
Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si
Barcelona, va per el suggeriment final.
que m'ho semblaria que es pensés que e!
que cal purament és com diu Cristina
Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu
Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de
salvar més vides a Ruanda que algunes de
pàtries», o com ha dit Havel algun cop.
les foires ONI 1 d'interposició. Simplement,
defensar-nos de la reacció de les cultures
posant ordre a les fileres de gent famMira i
singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant.
nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no
cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la
nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó
panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de
res? .
telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser
«Ks quan la maldat humana deixa de
un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu
ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a
1 lavcl- i os converteix en una amenaça
poc limitat a
directe contra nnsalaliments,
tres-, que es pel. promedicaments i
duir -un despertar de
vestits, a nous
la gent pel que l'a al
conceptes de
«L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte
l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi
cipal: subministrament d'ena Cuesta,
enlluernadores ni categòriques i, Cristi
nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem».
per tant, val més equivocar-se de ment,
mi nació de
Kns fan falta «lues
residus i uniaquest any: ( I )
poc optant per les pàtries petites» cuses,
formitat per les
reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia
tecció.
podem parlar fort; que parlar dos de la
Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de
lució francesa o el dret natural, tant se val.
forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret
cions i totes les raons (i totes les reaccions,
d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè
duït monstres; i <2) que les diferencies
tendeixen a la competència a ia baixa deis
entre l'error i l'encert són graduals, no són
compromisos de cada govern: ningú no vol
enlluernadores ni categòriques, i que per
ser titllat de primo.
tant val més equivocar-se de por optant
En cl terreny de la conscienciació Havel
per les pàtries petites i els governs locals,
fa una proposta clam als intel·lectuals:
pel lliure mercat corregit, per la llibertat
«Crear gradualment una mena de lobby
no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial;
terès propi compatible amb el dels altres.
si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent
pècie de màfia conspiratòria que tingués la
per la fraternitat no com una raó prèvia
intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un
tenir realment força en la política i en el
principi sinó com un fi.
coneixement humà dins d'un esperit de
solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal
(*) Alcalde de Barcelona
te
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
Subject
The topic of the resource
Conflictes socials
ETA
Espanya
Globalització
Catalunya
Barcelona
Balanç
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1741/19930905_elpais_ConRespetoDesdeLaDiferencia_PM.pdf
f6417cf04835dae978bee6c893e4b89d
PDF Text
Text
EL EMS
^3?
.juntament ae Barcelona
- 5 SET. Î993
C *)11
Con respeto
desde la
diferencia
PASQUAL MARAGALL
Ayer escribí unas notas urgentes sobre el alcalde desaparecido. Decía
que nosotros, que estábamos contra
lo que Porcioles representaba en los
años sesenta, nos entendimos con
gran facilidad con el equipo de asesores que le rodeaba en la alcaldía, y
eso estableció una facilidad de relación que, en mi caso, se vio aumentada al ser funcionario del Gabinete
Técnico de Programación del
Ayuntamiento, creado por José
María de Porcioles en el año 1961:
Porcioles llegó a la alcaldía con
la entrada de Ullastres y Navarro
Rubio en el Gobierno. Trató de conectar con la filosofía de gestión de
Carles Pi i Sunyer —a pesar de la
distancia ideológica— y creó un sistema de gobierno presidencialista y
moderno, basado en los seis delegados de servicios, ciudadanos expertos elegidos por el alcalde.
Con las limitaciones de un catalanismo de la Lliga rebajado por el
drama de la guerra civil y de la dictadura, no dejaba de representar un
acento insólito en un país deshecho
como el nuestro.
Cuando me incorporé al Ayuntamiento como economista, en
1965. el periodo dorado del desarrollismo tocaba a su fin. pero Porcioles permaneció en su cargo siete u
ocho años, construyendo el palacete
Albéniz, influyendo en la modificación parcial del régimen fiscal local
(1966) y sucumbiendo finalmente a
la ofensiva fraguista posterior al
caso Matesa.
Su urbanismo es el de Can Dragó y la Meridiana, el de un tiempo
en el que la provincia recibe de
100.000 a 200.000 inmigrantes al
año, a los que se instala más mal
que bien en un suburbio desordenado.
No tuvo empuje suficiente (y tenía mucho) para construir la red arterial —únicamente hizo una parte
del primer cinturón o Ronda del
Mig—. Después nos costó Dios y
ayuda convencer al Estado y a la
Generalitat de que había que hacerla. Incluso un sector del urbanismo
progresista se puso en contra.
Pero dicho esto. Porcioles representó una cierta continuidad de la
Barcelona fuerte que ha salvat els
mots y las instituciones del país.
De Porcioles se ha abusado a la
hora de resumir y demonizar el pasado.
¡Es tan fácil colgar del cuello de
un gran personaje todos los males
que nos afligían en el pasado!
Hay una cierta pereza local en
virtud de la cual "se vivía mejor
contra Porcioles" que coexistiendo
con el claroscuro de la democracia.
Evidentemente, las cosas eran más
fáciles, más sencillas. Y la seducción
del poder personal —y de las imágenes del poder personal— sigue vigente. (Sólo Serra. Obiols y Roca,
entre los políticos actuales, escapan
a mi parecer a este cliché).
Pero el país, en definitiva, lo hemos hecho entre todos, los esforzados comunistas y socialistas que
aguantaban la bandera catalana
cuando no era moda ser catalanista
y los Porcioles que. muy lejos e incluso en contra de aquéllos, interpretaban un posibilismo pegado al
territorio y a las formas de vida de
la ciudad y del país.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Con respeto desde la diferencia
Subject
The topic of the resource
Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993
Barcelona
Alcaldes
Franquisme
Transició
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1742/19980211_PoliticsSpainToday_StrangeBedfellows_KJCNYU_PM.pdf
4bbe6a1b62646754d8ce4354a9923e30
PDF Text
Text
c
THE POLITICS OF SPAIN TODAY. STRANGE BEDFELLOWS AND
ASYMMETRICAL FEDERALISM.
CONCEPTS:
TWO FEDERALISMS
TWO LIBERALISMS
(CLINTONOMICS MEANS NO DEFICIT, WHILE RETAINING A
LIBERAL PURPOSE AND DECENTRALIZATION AND
SUBSIDIARITY.)
NOT VERY ACCURATE ON PURPOSE. GO TO THE HEART QUICK.1
MY EXPERIENCE AS MAYOR.
1
PER AL VOCABULARI DEL NOU ARGOT: CUT TO THE CHASE. (Es refereix al cine on, quan la
cosa amenaça amb posar-se avorrida-diguem massa xerrameca o massa petons-al guió indiquen que tallin el
rcjtllo I passin a la corredissa, per tant "Cut to the chase".
u-1
�WHATEVER HAPPENED. 2 STORIES.
REMEMBER 1974? [THE SCARE THAT THERE WOULD BE] NO MORE OIL
IN 20 YEARS ! ! ! FALSE, BUT USEFUL.
RIO: DO IT LOCAL
BUT THINK GLOBAL (FALSE, BUT USEFUL??)
THE PRINCE OF WALES DINNER: GLOBAL AS
PARALYZING/PARALYSIS, A WORLD TAX ON OIL TO SAVE
AMAZONIA WILL NEVER HAPPEN.
[HOWEVER] A EUROPEAN SUBSIDY FOR SUBWAYS OR NONPOLLUTING CARS COULD HAPPEN.
GLOBAL IS TOO FAR AWAY. -THE YEAR OF THE LEVELINGOFF OF THE WORLD POPULATION-IS TOO FAR AWAY
THE REGIONAL APPROACH IS MORE USEFUL. THE WORLD AS A
SERIES OF REGIONS IS MORE PRACTICAL THAN JUST THE
WORLD.
r
ET EVEN A REGIONAL INTERNATIONAL APPROACH IS TOO
IUCH FOR THE BODY OF CITIZENS IN ANY GIVEN NATION.
HEY WANT IDENTITY, CLOSENESS, PROXIMITY, BELONGING.
TLAT IS WHY NATIONAL REGIONS, STATES, LANDER, SMALL
NATIONALITIES COME TO THE FORE.
CITIES, TOO, AS I WILL EXPLAIN IN APRIL, A WORLD OF CITIES
RATHER THAN A CITY WORLD OR A GLOBAL VILLAGE, THIS
CJATCHPHRASE OF LAZY WRITERS AND BORED READERS.
NOW YOU CAN BEGIN TO UNDERSTAND WHAT HAPPENS IN
SPAIN, WHERE BOTH LOCAL IDENTITIES AND AN AWARENESS
AND ANXIETY ABOUT EUROPEAN AND WORLD EVENTS EXIST.
�(REALIZE/NOTICE/BEAR IN MIND THAT "INTERNATIONAL" IS
USED LESS AND LESS. PRECISELY.)
BACK TO SPAIN.
IN THAT FAMOUS 1974, GREECE, PORTUGAL, AND SPAIN WERE
STILL OUTSIDE THE FREE WORLD (NOT TO MENTION CHILE,
ARGENTINA, URUGUAY, ETC.)
AMAZING HOW FAST THEY INTEGRATED.
BUT RECALL: NO IMPORTANT FACT/EVENT IN HISTORY TAKES
PLACE WITHOUT SOME MORAL OR PHYSICAL VIOLENCE AND
THEREFORE WITHOUT [ESTABLISHING THE GROUNDS FOR SOME
FUTURE] VINDICATION.
IN SPAIN, WITHOUT THAT [UNLESS YOU TAKE THIS INTO
ACCOUNT], YOU'LL NEVER [BE ABLE TO] UNDERSTAND THE
BASQUE QUESTION [FRANCO'S 1938 DECREE IN THE OFFICIAL
STATE JOURNAL CALLED FOR HATRED IN BLACK AND
WHITE/IN SO MANY WORDS], AND THERE IT IS, EVEN IF THE
HATING SIDES HAVE MODIFIED THEIR LIMITS. BUT THE
BASQUE QUESTION IS NOT DECISIVE IN SPAIN. AND ULSTER
CAN HELP. LET'S HOPE.
ANOTHER VINDICATION EMERGED/TOOK PLACE? RECENTLY IN
SPAIN. PERHAPS THE VIOLENCE THAT KILLED CARRERO
BLANCO AND THE JOY THAT ACCOMPANIED THE DEATH OF
FRANCO HAD TO BE COMPENSATED IN THE BALANCE OF
HISTORY.
�THIS DOESN'T NECESSARILY MEAN THAT "AZNAR" = "GOING
BACK TO THE GOOD OLD DAYS", BUT IT DOES PUT A PRESSURE
ON HIM THAT HE HAS NOT YET ENTIRELY GOT AWAY WITH/
MOVED AWAY FROM? AND IT PRESSES GONZALEZ TO ACT AS A
PROPHET OF THIS DANGEROUS COME BACK PHENOMENON. {??}
SPAIN IS DOING WELL IN ECONOMICS/ECONOMICALLY, THE
SOLBES WAY PLUS THE STOCK MARKET LIBERTIES [??
FREEING-UP OF THE STOCK MARKET?], PLUS THE SELLING-OUT
OF JUST ABOUT EVERYTHING IN THE PUBLIC SECTOR (OK,
DEPENDING ON A SOPHISTICATED CALCULATION OF THE
COUNTERVAILING FORCE NEEDED IN THE FUTURE BETWEEN
PUBLIC AND PRIVATE, i.e., IN THE DEALING OF EXTERNALITIES
??. WHAT IS SOLD IS SOLD.
1GOOD 2 SELLING OUT 3 WAIT AND SEE IN TAXES, THEY
SAY ... 4 THE Lam FACTOR
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
The politics of Spain today. Strange bedfellows and asymmetrical federalism.
Subject
The topic of the resource
Espanya
Federalisme
Europa
Economia
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Abstract
A summary of the resource.
Notes per la conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Auditorium, com a Distinguished Visiting Fellow per la King Juan Carlos I of Spain Center of New York University, el primer semestre de 1998.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
King Juan Carlos I Auditorium, NYU
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-02-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1743/0000001382.pdf
7096b2dcdbf677621f7c75e744f23945
PDF Text
Text
VOLUNTAT
DE CANVI
Intervenció de
Pasqual Maragall
en la presentació
del document
Per Catalunya
PSCl!
Palau de la Música
9 de setembre 1998
�VOLUNTAT DE CANVI
Intervenció de Pasqual Maragall
en la presentació del document
Per Catalunya
Palau de la Música. 9 de setembre 1998
PSCl!
�Introducció
Avui hem de parlar una mica del lloc on som,
des del punt de vista del desenvolupament constitucional i estatutari, i faré unes propostes. Us
ho avanço, perquè sembla que hi ha un joc consistent en veure qui ensenya primer les cartes. Si
ens hi fixem bé, aquests que demanen que ensenyem les cartes no les ensenyen. 0, si les ensenyen, són tan diferents que no lliguen, són cartes que no lliguen.
A Convergència i Unió, per exemple, el mateix
dia, em penso, van fer públics dos documents.
Un era confederal, o confederalista, que és el document de treball adjunt a l'anomenada
Declaració de Barcelona. L'altre era una declaració de la Fundació Barcelona, en què es parlava,
més aviat, de transitar des del nacionalisme cap
11
�al catalanisme . Per tant, com veieu, hi ha un ventall amplíssim, un camp en el què tot hi és possible, ben lluny del que són les cartes definitives
i el projecte que esperem encara de
Convergència i Unió.
Haurem de parlar de
quin és el tap que
no acaba de saltar
en aquest procés de
definició franca i
oberta de
Catalunya.
D'Unió, per altra banda, podem dir que ells sí
que havien estat sem p re confederals: en els
seus estatu ts h o són. Així com el PSOE és federalista des de l'any divuit, Unió, des que va
néixer és confederal i parla de confederació.
Tanmateix, el dia que es va presentar el document de la confederació, el president d 'Unió
no hi era. No és que no hi fo s, no hi va voler
ser. Ara s'ha recuperat, ha anat a fer una visita
de sup ort a aquest document, però la seva primera reacció, el seu primer instint de prudència política, era no ser-hi, aquell dia i a aquella
hora, i sota aquell n om.
En el cas d'Esquerra Republicana, d 'altra banda, Heribert Barrera va definir, en unes declaracions molt interessants, en un diari de la ciutat, ara fa un mes aproximadament, que
Esquerra Republicana era autodeterminacionista, que Esquerra Republicana no era per definició independentista, no ho ha via estat al seu
ini ci i no ho era ara. I deia qu e, en I'autodeterminisme hi cabien l'independentisme, el federalisme, la sobirania compartida i l'autonomia
política forta.
De manera que tenim de tot menys precisions. N osaltres en donarem algunes. Haurem
de parlar de quin és el tap que no acaba de
saltar en aquest procés de definició franca i
oberta de Catalunya re specte de sí mateixa i
de l'entorn que l'envolta. Parlarem del desig
de canvi a Catalunya i de les co ses que s'han
deixat de fer com a agenda primera del que
aquest desig de canvi ha d'aconseguir portar
a la pràctica.
Probablement ens obligaran a dos anys de
posar-nos al dia; probablement el programa
immediat d'un nou govern haurà de ser el de
posar a zero els rellotges de les coses que s'han endarrerit, de totes les coses que estan
pendents, que havien estat previstes anys
enrere. Però aban s vull fer una invitació
molt especial.
Relectura de la Constitució
Cada generació fa la seva relectura de la constitució sota la qual viu el país. Han passat vint
anys . La Constitució, com ha dit en Narcís
Serra, no especificava ni tan sols quines eren ni
com es deien les nacionalitats i les regions que es
preveien. Potser és el moment en què tranquil-lament, serenament, definim qui és nacionalitat i
qui és regió. Alguns diuen: "Bé, alçar la tapa d'aquesta caixa de Pandora ens pot portar a una situació realment difícil" . Crec sincerament que
vint anys d'experiència en la convivència amb
aquesta formulació i amb el descabdellament del
qu e ha estat l'Estat de les autonomies, ens permet anar a la definició que ens cal, sense precipitacions. I ens cal, no perquè sí, no per nominalisme, sinó perquè tenim la impressió tots
plegats que la Constitució va ser una ambigüitat
calculada.
�Els grans politics sempre han dit que les constitucions ho havien de ser, d'ambigües; ho va dir
Napoleó: com més curtes i més confuses millor.
Perquè probablement el que fan és cobrir amb
un vel de silenci el que són els problemes que en
aquell moment no es poden resoldre. Però vint
anys després -ha passat una generació-- hem
d'estar en condicions d'especificar coses que la
Constitució deixava ambigües i una d'aquestes
coses molt especialment: l'assumpte de les nacionalitats i les regions.
Si nosaltres demanem aixo, se'ns demanarà,
amb legitimitat, que Catalunya respecti les condicions d'estabilitat del sistema, és a dir, que
Catalunya no faci el que altres nacionalitats i regions del món federal fan. A cada contesa electoral, segons els resultats, si hi ha un resultat mitjanament favorable, o que es pugui llegir com a
favorable, per les forces que són partidàries de la
secessió o la independència, plantegen l'autodeterminació i la consulta autodeterminista.
En el món de l'empresa, i en el món de la política és exactament igual, tothom ha de ser conscient de quines són les condicions d'estabilitat
del sistema en què està immers i ningú no pot ignorar que un sistema que es sotmet constantment a la pregunta "què som?" i "com està format essencialment el sistema?" és un sistema que
no funciona. Per dir-ho molt clarament: les inversions nord-americanes dels Estats Units van
de Montreal a Toronto en el moment que el capital americà, poruc com tots els capitals - i
amb això no els estic dient res que no sàpiguen- s'adona que les condicions en les quals
ha fet les inversions a mig termini poden perillar.
I no m'estic referint només a aquest tipus d'estabilitat, també a l'estabilitat dels plans que fan les
persones, les famílies, els individus i les petites
empreses. No és només una qüestió d'estabilitat
del capital financer, que ja sabem que és molt
més volàtil i molt més sensible. M'estic referint
al fet que un país no pot anar endavant si no sap
amb una mínima certesa que les coses aniran
evolucionant amb un ritme que permeti fer càlculs de futur.
Si un país no pot fer càlculs de futur, un país no
pot avançar. I això és el que Catalunya ha de ser
capaç de comprometre en el moment en què
Espanya li doni una cosa que ha estat demanant, primer calladament, després més obertament i ara quasi clamorosament: ser reconeguda, en el nivell constitucional o en les lleis
fonamentals, en la lectura o en la modificació
de la Constitució i de les lleis bàsiques, com a
nació, com a nacionalitat.
Procés de devolució
a Itàlia i Gran Bretanya
Nosaltres hem definit el que entenem per federalisme i, concretament, per federalisme fiscal i
també els components bàsics del federalisme polític. Partim de la base que les quatre coses que
ara jo proposaré han d'anar precedides d'un
punt zero en el qual es reconegui que el camí recorregut és el que s'havia de recórrer. I que ara
som en un canvi d'etapa, que no som en un moment de condemnar el que havia succeït.
El programa
immediat d'un nou
govern haurà de ser
posar a zero els
rellotges de les
coses que s'han
endarrerit, de totes
les coses que estan
pendents.
�Som en el moment de veure que el que ha via
succeït en s permet d'anar endavant. Probablement no és tot el que desitjàvem, però sí que era
el que havíem dit que faríem, si ens ho mirem
amb calma. l Europa, que ens mira amb calma,
perquè està a la distància necessària per veure les
coses fredament, així ho veu. Quan els britànics
comencen el seu procés de devolució, quan els
italians inicien el seu procés federal de revisió de
la Constitució (que ara està parat pel problema
de Berlusconi amb els jutges, però que tirarà endavant, que seguirà endavant), ho fan perquè hi
ha un altre gran Estat europeu que ha anat endavant en la devolució i aquest Estat -no ens
enganyem- és Espanya.
El preàmbul del
Tractat diu
clarament que la
Unió Europea és una
Unió dels Estats i
dels pobles en la
qual tot es farà com
més a prop dels
ciutadans millor.
És evid ent que el cas d'Espanya és el cas en el
qual els països que avui estan portant a terme
processos de devolució de caràcter federal -no
dic estrictament federalistes o nominalment federalistes- s'han inspirat. Us ho puc dir perquè
he viscut un any a un d'aquests països , que és
Itàlia. l a Itàlia, això que en diuen ells el modelo
catalana és justament el que estic dient. El modelo catalano és la Catalunya amb autonomia
política forta, molt més forta que les regions italiane s, tot i que aqueste s tenen, el Lazio, per
exemple, segurament, un pressupost més gran
que la Generalitat de Catalunya. Però no es pot
com p arar des del punt de vista de la seva personalitat política i així ho veuen els italians. Els italians, confrontats a una cri si important de fatiga
fiscal a les regions del Nord i de les regions riques, han vist en el modelo catalano, en aquesta
transició espanyola cap a la dev olució de poders
importants a regions importants relativament riques dintre del conjunt, un model a seguir.
Els britànics, de la mateixa forma, han anat a un
procés que de vegades aquí desqualifiquem com
a insuficient i de vegades per exce ssiu. Es diu
que a Escòcia no li han donat en definitiva gran
cosa, però l'altre dia vam sentir, a la televi sió i a
la ràdio, que jutges escoce sos jutjaran a La Haia,
amb lleis escoceses, uns terroristes libis. N o vull
ni pensar el que passaria a Espanya si es pogués
dir el mateix substituint escocesos per catalans.
Us ho imagineu? Quin camí no hauríem d'haver
fet o no haurem d'haver fet perquè això algun
dia passi, suposem? l no estic dient que
Catalunya sigui Escòcia. Principalment, la singularitat catalana no és la de tenir jutges propi s
o lleis pròpies que tinguin relació amb la repressió del terrorisme, per exemple. Però en tot cas
és evident que el procés que s'ha endegat al
Regne Unit és un procés d'una importància política enorme i considerabilíssima i que ha estat
obligat per la necessitat de resoldre el problema
fonamental.
Si Tony Blair i M o Mowlan no formessin part
d'un govern que primer havia fet la devolució a
Escòcia i a Gal-les , tot el procés d'Irlanda del
Nord hauria estat mancat de base i de credibilitat. l us ho torno a dir: tinc la convicció, i ho sé,
que el govern britàni c ha anat per aquest camí
perquè ha vist que un altre Estat antic d'Europa
l'havia iniciat i havia arribat fins on havia arribat.
Una altra cosa és, i aquest és el punt en què estem, que aquests països ens han passat al davant,
és a dir, que en el procés d'alguna forma de reaccionar a la supranacionalització de la política
per la via de la devolució, de retornar als ciutadans la proximitat de tots aquells serveis, aquelles competències que es poden retornar per
�compensar l'allunyament d'aquelles que s'han
d'allunyar (com la defensa, com la moneda) ens
hem quedat una mica aturats.
El principi de la proximitat
Moltes vegades es diu que com es farà la devolució de competències, com s'organitzarà, qui
decidirà, en definitiva. I el problema no és qui
decidirà sinó en virtut de què decidirà, en virtut de quins principis es decidirà què es fa a
cada nivell. I aquest principi està establert ja en
el Tractat de la Unió Europea, tot i que de forma no massa efectiva. El preàmbul del Tractat
diu clarament que la Unió Europea és una unió
dels Estats i dels pobles en la qual tot es farà
com més a prop millor dels ciutadans. es a dir,
està establert que això sigui així i hem de saber
que aquest principi de la proximitat té excepcions, però que la regla és la proximitat, contra
el que va succeir a partir de la Revolució
Francesa i l'establiment de la democràcia nacional, de l'assemblea legislativa nacional com
a substitut del poder reial, que venia de dalt.
Aquest venia del poble, efectivament, però tornava al poble amb la mateixa contundència
unitària -quasi diria- que el poder reial; no
s'havia canviat la qualitat del poder en el seu
contacte de retorn als ciutadans, sí en el seu
origen, però no en el retorn. Bé, el que està
succeint a Europa ara és que, una mica forçats
per la necessitat de convèncer els ciutadans
que és possible anar a una Unió Europea, els
països, els Estats que l'impulsen, porten endavant processos de devolució.
Està canviant l'estructura i l'essència pròpia de
la democràcia. Em sembla que és evident que el
que estem veient que passa en els països europeus i passa entre nosaltres és que canvia el tipus
de democràcia, que canvia el concepte que en tenim, que som capaços d'imaginar situacions en
les quals els somnis democràtics més o menys
radicals, més o menys utòpics de finals del segle
passat, que s'han anat abandonant en aquest altre segle on la violència ha dominat i el poder de
les nacions i dels Estats s'ha fet molt més palès
que no pas els desitjos dels ciutadans, podran finalment tenir, amb una via que probablement no
havíem imaginat, un grau de realització més important del que podíem pensar fa vint anys.
Nosaltres, com a catalans, doncs, oferim lleialtat
federal. Nosaltres sabem que aquí a Catalunya
tot això anirà endavant, i que Espanya anírà endavant, si som capaços de fer joc net i de jugar
amb cartes vistes, de canviar el sistema.
Per què en díem lleialtat federal? Perquè d'alguna forma hem de marcar el pas endavant, perquè
els sistemes com els nostres es diuen federals
arreu, perquè el federalisme es va evitar en la
primera redacció constitucional sàviament per
evitar la impressió d'un retorn enrere cap a la
Primera República i cap a Pi i Margall, quan el
que estàvem fent -no ens enganyem- era establir una monarquia constitucional. Hauria estat
un retorn si més no terminològic i la preocupació per l'estabilitat era factor dominant. I perquè
molts pertanyem a partits que s'anomenen federals, amb congrés federal i comitès executius federals, que s'anomenen així, a més, després d'afirmar la sobirania del partit català com és el
Nosaltres, com a
catalans, oferim
lleialtat federal.
Sabem que aquí a
Catalunya tot això
anirà endavant i
que Espanya anirà
endavant si som
capaços de fer joc
net i de canviar el
sistema.
III
�nostre cas, no ho oblidem. I també i finalment, i
això no és el menys important, perquè la dreta
espanyola, el gran enemic del federalisme i de la
plurinacionalitat d'Espanya, ha hagut de pactar
amb el nacionalisme i ens regala l'ocasió única
de fer un pas endavant cap a la realització de les
nostres conviccions, cosa poc usual. Felicitem a
la dreta: en això sí que podem anar bé. Anem-hi!
No tenim al davant la reacció antiautonomista i
antiprogressista que va ser sempre qui va impedir que les paraules i els fets coincidissin, que els
programes dels partits i les definicions constitucionals fossin semblants, que utilitzessin la mateixa terminologia. En això tenim al davant alguns problemes que haurem de fer saltar.
se judici en el sentit propi de la paraula. Per tant
el dret a l'acritud, almenys la meva generació el
té. I tanmateix jo dic que aquesta acritud no pot
ser el nord inspirador i el tarannà i el sistema de
contacte que els catalans utilitzem amb el conjunt dels pobles d'Espanya, perquè d'aquí se'n
deriva no una solució sinó una complicació del
problema. Hem d'utilitzar la pedagogia, hem
d'utilitzar l'amistat, tot i tenir dret a l'acritud. Hi
tenim dret, però tenim també el dret i l'obligació
de superar-la per plantejar els temes importants
de la configuració d'una nova Espanya, d 'una
Espanya que no ha estat mai quallada, perquè
han passat quaranta anys de dictadura i vint anys
de democràcia des del final de la guerra. Ja és
hora de passar comptes en el bon sentit; i el balanç no és dolent. En això, ja ho he dit, som un
model europeu.
El valor de la confiança
Nosaltres ens enfrontem a la desconfiança com
a principi i al regateig com a mètode; ho ha dit
en Quim Nadal abans. Proposem justament la
confiança com a principi i, per començar, la
confiança en nosaltres mateixos, i l'amistat i la
pedagogia com a mètode, allò tan antic de la fraternitat. Una mica més de fraternitat, sense abusar, però una mica més de fraternitat i una mica
menys de paternalisme.
Tenim el dret de l'acritud. Perquè m'entengueu,
a Irlanda, l'afusellament d'ü'Sullivan, de l'últim
heroi nacional encara mort en l'enfrontament
amb Anglaterra, va ser fa més de setanta anys.
En canvi, jo vaig néixer tres mesos després de
l'afusellament d'un president elegit democràticament i afusellat sense pràcticament judici, sen-
El centre europeu
No puc deixar de preguntar-me, cada dia, quan
obro els diaris, de quin cantó acabaran estant els
d'Unió, si del cantó de Prodi o del cantó de
Cossiga. No sé si heu seguit aquesta vicenda,
aquesta història, que diuen els italians, i és molt
interessant. Fins ara, Unió Democràtica havia defensat Prodi contra Aznar en l'afer de l'entrada
de Berlusconi en el Partit Popular Europeu, ja ho
sabeu. I Aznar veu venir que, segons com vagin
les eleccions alemanyes, es pot quedar com el darrer cap de govern de dreta en un país gran de la
Unió Europea. I ha maldat per aconseguir que el
gran partit de la dreta italiana que és aquest partit que té un nom futbolístic -Forza Italia, es
Ens enfrontem a la
desconfiança com a
principi i al
regateig com a
mètode. Proposem
justament la
confiança com a
principi i, per
començar, Ja
confiança en
nosaltres mateixos.
�diu- entri en el Partit Popular Europeu. Això ho
ha aconseguit malgrat l'oposició de la base del
partit de Maertens, de la base del partit democristià flamenc, l'oposició d'Unió Democràtica
de Catalunya i del PNB i, evidentment, de Prodi.
Quan a UDC deien que volien contactes amb l'olivera no era perquè sí. Serà interessant veure
com els nostres democristians es situen davant de
la crisi italiana per saber també quin és realment
el seu desig de futur. Seguirem de prop aquest
afer. Aquí es decantarà el futur del centre europeu, probablement. I més encara, aquí es decidirà
també si a Europa neix un esquema nou amb
partit demòcrata i partit conservador, diguem-ho
així: amb catòlics i agnòstics a banda i banda, val
a dir sense igualació entre creences personals i
creences polítiques, o bé si roman l'esquema tradicional amb els laics contra els creients o
creients en el progrés contra creients en la tradició; o sigui, partits més ideologitzats, quasi diria,
més confessionals. Des de Catalunya seguirem
tot això amb atenció començant per la propera
reunió de Prodi amb Blair i Clinton. Us avanço
que jo sóc partidari, en política, de l'arte povera i
del minimalisme, més aviat. Ens ha sobrat un bon
tros de transcendentalisme.
Que la pau venci al terror
ACatalunya hi ha
un enorme, immens
desig de canvi.
Si hi ha una cosa transcendent, encara, en la política d'Europa és la sang innocent que es vessa
entre nosaltres, el terrorisme i la ceguesa que l'acompanya, així com la incapacitat dels polítics
per fer l'única cosa que la gent agrairia de debò:
aturar el terror sense generar-ne de nou. Però jo
estic convençut, i des de fa molt de temps, que
ens estem acostant al final de l'odi a Irlanda del
Nord. Al Regne Unit, gràcies a l'acció continuada de Major primer i de Blair ara, que ha estat
decisiu, amb la tenacitat fantàstica d'aquesta dona admirable que és Mo Mowlan i amb la intel·ligència de Hume, Trimble i Adams, gràcies a
tot això i a la inevitable caiguda de la tensió després d'anys i anys de terror, després que la sang
vessada sembli excessiva fins i tot a aquells que
l'han buscat, estem arribant finalment a la convicció que s'acosta el final de l'odi a Irlanda del
Nord. Jordi Solé Tura em deia abans d'ahir que
la solució de sobirania compartida que s'ha trobat per Irlanda del Nord és tan hàbil, que fins i
tot en el cas que el referèndum, que un eventual
referèndum de l'autodeterminació, acabés amb
una victòria dels que volen la unificació amb
Irlanda, no canviaria l'estatut real d 'Irlanda del
Nord perquè tot està previst.
Però el mé s important per nosaltres és que la
sortida dels presoners de l'IRA impulsarà defmitivament als presoners d'ETA -esperem-ho així- a pressionar sense treva la seva direcció política per sortir de la presó. S'haurà acabat un
capítol de la violència política que té arrels antiquíssimes, però sens dubte una causa pròxima
en el cinisme estúpid amb el qual el general
Franco va posar negre sobre blanc en el Butlletí
Oficial de l'Estat quan abolia els drets històrics
de les 'províncies traïdores' -ho deia el butlletí
oficial, no era un discurs ni unes declaracionsde Guipúscoa i Biscaia. Van obligar moralment
els funcionaris de la dictadura a practicar el terror oficial i la tortura, de la qual va néixer el terrorisme com a resposta.
S'ha de fer la
regionalització de
Catalunya, que és
un mandat del
Parlament no
acomplert. El
Parlament va votar
que s'havia de fer.
�Estigueu tranquils, que el dia que tot això succeeixi s'acabaran tots els ajustaments de comptes
que aquests dies estem contemplant. Alguns han
assenyalat que la justicia, impel-lida per la seva
pròpia manca de crèdit, ha esdevingut darrerament més justiciera del que mai havia estat, com
ha dit jàuregui en una interessantissima entrevista a l'ABC. Es referia no només al judici present,
sinó també als judicis Filesa, HB -amb una
sentència duríssima també- i GAL. j àuregui
respecta les sentències i garanteix que el PSOE
"no se echarà al monte". Que quedi clar.
De passada hauria de dir que les declaracions
conciliadores que s'han fet des de Catalunya serien d'agrair encara més si haguessin estat precedides l'any 1995 de la mateixa equanimitat en
el moment de decidir la retirada del suport al govern Gonzàlez, en comptes de la puntilla que va
significar el famós discurs de Molins després
d'aquell corral de la Pacheca, d'aquell desastre
d'escenari del Congrés de Madrid amb crits i
gestos malsonants, organitzat pels diputats del
Partit Popular contra Narcís Serra, un vice-president català del govern espanyol, que a més havia desactivat amb mà mestre la més perillosa de
les mines polítiques existents en el moment de la
transició i que era més grollerament atacat també, potser no en la causa de l'atac però sí en la
forma, perquè era català. No mereixia aquell
comportament per part de Convergència. I que
consti que no farem mai de la catalanitat de cap
de nosaltres una excusa per no haver de reconèixer cap dels errors que podem haver comès, que
n'hem comès.
Desig de canvi
j
j
Però ara, sincerament, mirem el futur amb esperança. A Catalunya hi ha un enorme, un immens
desig de canvi. La primera sorpresa la vaig tenir
a Roma, abans de tornar, en veure que un absent
suscitava tantes esperances. Això havia de ser
forçosament el senyal que alguna cosa anava
molt malament. Solament el clima dominant de
cansament ho podia explicar. Altrament la política, com sabem, no té entranyes i el que no hi és
no hi és comptat.
La segona i més agradable sorpresa l'he tinguda
aquí, escoltant la gent, anant allà on per la meva
feina d'alcalde de Barcelona no m'havia pogut
acostar o no massa o no prou. Ara ja sé dues coses, Catalunya endins: una, que els entenc, i
dues: que m'entenen.
He parlat amb pagesos del Bages i del Solsonès;
regants de l'Urgell i del Baix Empordà; propietaris, gent del camp de Tarragona; companys del
partit del Baix Penedès; olivaires més o menys
efimers de Vilanova, a qui hauria volgut dir i diré que més que una olivera el que convé aquí és
una bona tramuntana, que s'endugui les teranyines que hi ha penjades a l'ambient; poetes de
Banyoles i de Girona; empresaris de Barcelona; i
cada dia al carrer amb els nostres: taxistes, porters, farmacèutics, l'altre dia a La Roca amb
amics d'en Romà Planas i la gent de Caldetes;
joves i vells; passavolants; tipus entotsolats que
he trobat a la barra de la cafeteria d'algun hospital; gent que, com deia un company de Palamós,
són catalanistes perquè s'estimen Catalunya,
tant si ho fan en català com si ho fan en castellà,
Qui parla de ciència
a Catalunya? Tenim
la millor escola
d'oceanografia i
cap vaixell, el
millor físic i és a
París, el millor
cardiòleg i no volen
que torni de Nova
York.
�i que estan tips que els posin entre l'espasa i la
paret de la seva identitat, tips que els demanin el
carnet de catalanitat cada dia.
El proper govern i
les coses pendents
El nom de Catalunya s'ha fet servir per moltes
rucades; rucades de ruc, no de roc. Però també
s'han fet coses bones. No prou. Perquè hi ha
massa coses que s'han deixat de fer; us les dic
molt ràpidament, però us les dic perquè em temo que serà l'ordre del dia del proper govern
durant els dos primers anys. Coses que s'han
deixat de fer:
- Les rieres, els eixos, els recs i els canals i preses
d'aigua. I totes aquestes coses tenen noms, no
són un genèric: és Maresme, és Pirineu, és
Urgell, és Garrigues i és Rialb.
Les empreses de la
Generalitat perden
diners, totes menys
una: Catalana
d'Iniciatives,
gestionada per en
Francesc Raventós.
Els hem d'ensenyar
fins i tot a ser bons
empresaris!
11
- L'aeroport, el port, el desviament del riu
Llobregat, la neteja del Besòs. La pota sud ha trigat més a fer-se que tot el sistema de potes i de
rondes: en tres anys o quatre vam fer trenta
quilòmetres i hem trigat sis anys per fer la pota,
la famosa pota que ningú no volia fer. I us haig
de dir que el desviament del riu està aprovat i
dotat financerament amb quatre mil milions de
l'època des de l'any 1986, si no recordo malament. (En Tejedor i jo ho vam explicar aquell
any a la Plaça de Catalunya d'El Prat i no ens
van treure a cops de peu).
- Metro, metro i metro. Els Ferrocarrils Catalans
els han pintat de blanc i en diuen metro, però no
cola. Tramvies, metro lleuger, monorails: ni s'han provat, quan a totes les ciutats europees on
anem en velem.
- Un projecte per al Maresme sense el dogal del
tren de la costa.
- L'ampliació de la Fira de Barcelona, el Palau de
Congressos... en Joan Clos hi està lluitant.
- El pla d'hotels es va fer, sí, però tots sabem
malgré qui.
- La reconstrucció del Liceu també, però ja sabem amb quins diners, que tampoc eren del grat
de segons qui.
- El segon Congrés de Municipis i la unificació
de les dues federacions o associacions de municipis: aquest és un tema cabdal, o dos temes
cabdals; són dos temes diferents que de vegades es confonen, són dos temes diferents que
tanmateix es fan servir l'un per l'altre quan es
vol evitar el congrés, amb l'excusa que amb el
congrés es buscarà una unificació, que tot el
poble català agrairia, però que el partit dominant, el partit oficial, considera un perill. Ho
considera un perill perquè la seva tàctica ha estat la divisió a Catalunya, no deixar que hi hagués res que fos molt important davant del govern: no als municipis, no a l'àrea
Metropolitana, no a les comarques fortes que
no siguin purament el contrapès de les capitals
-que eren normalment més progressistes-,
tot ben apanyat, tot ben equilibrat perquè res
Si no s'arrisca no es
guanya. Catalunya
podria estar
arriscant poc.
�El govern que tenim
segurament és una
de le pitjors
empreses de
Catalunya i la moral
de treball hi és molt
baixa.
n o es bellugui. Aquesta és una mica la impressió que dóna l'organització territorial del país.
(G ir on a- Salt- Sa rr ià
Banyoles-Girona) .
- S'ha de fer la regionalització de Catalunya,
que és un mandat del Parlament no ac omplert.
El Parlament va votar qu e s'havia de fer . És cert
que es va votar juntament amb la prop osta de
la creació d 'una provín cia única i es va votar
per aix ò probablement perquè se sabia que la
província única era impracticable i aleshores
també ho era la regionalització. N o és purament una ass ignatura p endent des del punt de
vista formal, ho és de s del punt de vista de la
bona marxa de Catalunya. es que si no hi han
sub jectes i protagonistes a Catalunya que tinguin cos, que tinguin força ... no farem res. I les
regions el tindran. Imagineu-vos set regions on
hi ha , a més de les quatre actu als, les dues de la
província de Barcelona amb la regió metropolitana i la Catalunya C entral, que han de vertebrar Vic i Manresa , M anresa i Vic amb
Igualada, i que estan d 'acord a ver tebrar.
Imagineu-vos també que el Pirineu esdevé una
regió de planificació i l'Ebre també. No pot ser
que Catalunya segueixi vivint sense que el
Pirineu existeixi: des d'un punt de vista administratiu no hi és. I l'Ebre tamp oc . Són noms
forts de la història de C atalunya i de la problemàtica de Catalunya qu e es necessit en per
gov ern ar. N o és purament un compliment del
desig d 'un Parl ament cat alà un dia d eterminat
en què això es va votar. És una necessitat que
no s'ha entès, perquè l'únic que s' ha vist és la
necessitat de concentrar.
- El desenclavament d'Olot, que encara no
està resolt.
- El desenvolupament de les àrees metropolitane s del camp de Tarragona i de l'àrea de Girona
eventualment
l'eix
- La Carta Municipal de Barcelona. Quan jo
. vaig marxar ja la vam aprovar i per unanimitat.
Quin problema hi ha via per que la Generalitat li
donés el vist-i-plau? La C arta Municipal, que
ara vin drà, perquè en Clo s ho està aconseguint,
però quinze any s després d 'haver-se començat.
- La conversió de les comarques en entitats àgils.
- La solució del problema del futur de les diputacions.
- L'autèntic debat educatiu i cultural qu e s'està
produint a tot Europa i als Estats Units, quan
aquí encara ens neguem a veure el mé s elemental i és que les escoles subvencionades no poden
defugir obrir-se a les m inories ètniques, com
pretén el conseller d'Ensenyament en aquest
moment.
- El cam p català i el seu futur. M 'he trobat amb
la sorpresa que el camp no tenia interlocució,
que no hi han idees sobre això al govern; no hi
són ; les tenen ells, els del camp, però no el govern. No se sap que se'ls hagi fet una oferta o
que hi hagi hagut un gran debat en el Parlament
o allà on sigui sobre què s'ha de fer en el camp
en vistes de la PAC i de l'Agenda 2000 de la
Unió Europea.
- L'urbanisme encara en mans d'una sola perso-
�na , perfectament respectable però anacromcament encarregada de tot a imatge i semblança de
tot el sistema, que és sempre el mateix. La degradació urbanística de la costa, que aquest senyor no ha pogut impedir i que Raimon Obiols
sem pre rec orda.
El que he dit és que
el català no ens ha
d'importar només a
nosaltres. És un
patrimoni comú,
una riquesa de tots.
Ho ha de ser.
- La ciència. Qui parla de la ciència a Catalunya?
Tenim la millor escola d'oceanografia i cap vaixell ---com deia l'altre dia Ramon Margalef-; el
millor fisic, i és a Parí s; el millor cardiòleg, i no
volen que torni: és a N ova York, i ha fet una proposta per tornar i aquí a Catalunya li han dit: no,
no tornis. No pot ser.
- Les autopistes i la seva reversió, les infrastructures cabdals de Catalunya, l'aeroport en mans
d'AENA encara. Són els enginyers aeronàutics,
molt respectables, però que no en saben de vendre , no són bons comerciants. AENA és una societat estatal que ha derivat d'una direcció general, i a més corporativa, dominada per un cos
general molt respectable, però que el que no sap
és vendre ni atendre el client, per dir-ho d'alguna manera.
El govern català
no sap fer d'empresari
- Les empreses de la Generalitat perden diners
totes, segons la premsa de la setmana passada.
Totes excepte una: Catalana d'Iniciatives, gestionada per en Francesc Raventós, a qui he vist en
aquest acte , i presidida a mitges per en Clos, en
forma rotativa amb el conseller d'Indústria. Els
hem d 'ensenyar fins i tot a ser bons empresaris!
L'única empresa en la que van bé, que ha guanyat quatre-cents milions aquest any passat, gràcies al cable, per cert, que també va ser una idea
de l'Ajuntament de Barcelona -permeteu-me la
immodèstia-, l'única empresa que va realment
bé és la que porta en Raventós. Bé, hi va haver
una empresa de capital risc de la Generalitat
que nosaltres -deixeu-m'ho dir, ara sí que ja es
pot dir, no?- vam haver d'englobar, vam haver
d 'assumir perquè tenia pèrdues, i la no stra, que
es deia Iniciatives S.A. tenia guanys. l entr e les
pèrdues d'una i els guanys de l'altra vam fer la
pau i vam tirar endavant una empresa que avui
està guanyant diners perquè la porten els mateixos que portaven Iniciatives.
El deute de la Generalitat
- L'acumulació de deute que ens deixen, que
potser és el més important: dos bilions, amb una
disminució de les inversions possibles, quan a
l'Ajuntament de Barcelona i a l'alcalde Clos l'acusen de fer ma ssa obres. l si no en fes cap? Què
dirien? Què diria l'oposició? Què no diria? Del
que havien costat els Jocs Olímpics, que allò era
una filfa, que va ser una foguerada, que no hi havia res al darrere, que no hi havia capacitat, que
Barcelona havia fet una gran festa però que ara
no la podia pagar. Sí, sí, Barcelona no només la
pot pagar, sinó que, a més a més, es pot permetre el luxe de fer-ne una altre, de preparar-ne
una altra i mentrestant de fer tot el que està fent.
Hem passat molta gana d'inversions en aquests
�sis anys, perquè l'èxit del 92 -ara estic parlant
no dels Jocs, sinó de les inversions i de les transformacions de la ciutat-, ens l'han fet pagar. Ha
costat.
Recordo que el dia després dels Jocs ja vam demanar óhi havia presents en Pep Borrell, ministre d'Obres Públiques, i els representants de la
Generalitató que es constituís un organisme
semblant al holding olímpic, que vam fer servir
per fer les rondes i les instal·lacions, per atacar el
tema del delta del Llobregat: no es va fer. No hi
ha hagut comissari, ni comissionat, ni conseller
delegat, ni manager, més enllà d'un Secretari
d'Estat, un director general, un conseller, que
treien el seu temps a partir de mil coses diferents. I així hem anat: desviament del riu, pota
sud, aeroport, port, son encara, a les beceroles.
Continuem amb els assumptes pendents:
- La reforma de l'Administració Pública, la finestreta única. Amb els programes de qualitat.
- La justícia ràpida.
- La reforma de l'Administració Pública és potser el més cridaner. Que la Generalitat no l'hagi
feta ni se n'hagi preocupat en cap moment és
sorprenent.
- La cultura viva i lliure, no la normalització només o la nacionalització, només... En la indústria
del llibre en castellà som els primers productors
en el món i no ho sembla.
Dit això, com ha dit abans en Quim Nadal, a
Catalunya es viu bé, llevat de la gent que s'ho
passa malament, que encara és molta, massa, i
que té un tractament patèticament paternalista i
clientelista. Hi ha un grup de gent que ha millorat i que té expectatives. El que passa és que es
pot viure bé, fins i tot millorar amb la millora eu. ropea dels últims anys i tanmateix anar perdent
peu, relativament.
Si no s'arrisca no es guanya. I Catalunya podria
estar arriscant poc, fusionant poc les seves empreses o bé no construint teixit veritablement resistent de les petites, com està passant a regions
com el Veneto, la regió de Lille o de Lió, o de
Cambridge.
Escola i cultura
El govern que tenim, segurament, és una de les
pitjors empreses de Catalunya. La moral de treball hi és baixa. En el camp de l'educació, per
exemple, és baixíssima, malgrat els esforços de
persones de qualitat, que n'hi ha, massa amades,
i presoneres del paradigma una mica carrincló
que va eixir del cisma de Pujol i els seus respecte del mainstream, el corrent principal, de l'escola activa catalana. Estic parlant de fa molts anys.
Hem de canviar tot això .
No pot ser que les esperances generades per
l'Assemblea de Catalunya, pel Congrés de
Cultura Catalana, la tradició pedagògica dels patronats municipals i de Rosa Sensat, el rnunicipalisme republicà i l'antifranquisme, i tota la riquesa de les aportacions dels municipis catalans
en aquests anys, la tradició de la Universitat
El nacionalisme
genèric, oficial, ha
estat necessari
però ha deixat de
ser útil per
Catalunya. El
catalanisme passa
a primer pla.
�Autònoma, els intercanvis positiu s amb les reformes pr ogressistes arreu d'Esp anya en els darrers vint anys, la revifalla literària dels anys 60 i
l'influx d'escriptors llatin oamericans , l'immens
interès que susciten avui la p oesia, la dansa i el
teatre, l'èxit dels cantants catalans arreu, i l'empenta de les televisions i ràdios locals no pot ser ,
dic, que totes aquestes aportacions no tinguin on
des embocar, on anar a parar, que tot això acabi
en discussions fratricides sobre la llengua i en
anatemes creuats entre uns i altre s.
És hora d'agrair els
serveis prestats.
Hem de donar les
gràcies a qui ha fet
serveis al país però
que segurament ja
no en pot donar
més. Donem les
gràcies però també
és el moment de no
amagar les
insuficiències, que
són notòries i que
són conegudes per
bé que poc
ventilades.
S'ha d'acabar amb el vegetar de l'escola pública
catalana i la pràctica desaparició de l'escola municipal dels patronats d'estil anglosaxó. Resoldre
la lenta burocratització de la TV catalana que
sap, una mica com la ciutat de Roma, que mai
serà el que havia estat al principi. Hem d 'acabar
les picabaralles teatrals mancades d 'autèntic dra matisme i les adjudicacions interessades de freqüències per mantenir les coses com estan, sem pre utilitzant el nom de Catalunya per mantenir
el domini d'una determinada concepció de l'art,
de la creació, de la cultura i de l'e scola que ni tan
sols té representants de gran mèrit i va sobrada
d'apologiste s i d'inquisidors.
A veure, quan oferirem als p oble s d'Espanya
col -laboraci ó en l'elaboració d'una història comuna? Què hauria fet en Vicens-Vives si hagués
sobreviscut? Quan tindrem un llibre de text igual
a Almeria i aquí perquè ells sàpiguen què és
l'Onze de Setembre? Per què ens estranya que
quan nosaltres parlem de l'Onze de Setembre i
del Rafel de Casanova s'exclamin, de desconèixer-ho i fins i tot d'ignorar-ho? No ens ha d'estranyar: no ho hem explicat mai ; hem reivindi-
cat, en tot cas, que nosaltres tinguéssim la possibilitat d'estudiar a cas a nostra la història de
Catalunya. Per ò, exp licar-h o fora? Quan ho hem
ofert, això? També podríem esperar que fos
l'Estat qui ens ho digués, és veritat, però llavor s
estaríem negant tota la nostra teoria, que és la
d'autogovern. Som no saltres qui hem de començar. .. I és l'Estat qui ha de dir sí o no . L'hem
de convèncer. Els hem de convèn cer. No sem pre
estan en contra d'això. Desconeixen.
El català, patrimoni de tot l'Estat
L'altre dia, quan vaig dir que el català havia de
ser patrimoni cooficial de l'Estat, que és una riquesa de l'Estat espanyol, i no una càrrega, quan
deia que el català és una riquesa de l'Estat espanyol, que l'hauria de protegir, uns quants van
interpretar que havia dit que a Almeria s'havia
d'ensenyar el català forç osament i amb van venir
a protestar.
I els vaig dir: no, estigueu tranquils. El que he dit
és que el català no ens ha d'importar només a
no saltres. És un patrimoni comú, una riquesa de
tots. Ho ha de ser.
Personalment valoro totes les expressions culturals que ens han vingut de fora però que ja són
nostres, perquè algunes són nostres: no és només
que aquí el flamenco sigui important i sigui importat, no. Es que aquí hi ha flamenco autòcton,
molt important, des del Peret fins a la Mayte
Marrin, fins a la Ginesa Ortega. Penseu en Mayte
cantant amb Tete M ontoliu o en la rumba catala-
Ho hem de fer per
Catalunva, no per
un partit. Aquest és
en sentit de l'acte
d'avui i del
document que s'ha
presentat.
�na del Gato Pérez. Tot això, que nosaltres sabem
fer i que no hem reconegut prou, hem d'aconseguir que Espanya ho sàpiga i ho reconegui, que
reconegui que Catalunya és una protagonista
molt creativa, molt important d'Espanya.
Catalunya protagonista
M ireu, la vida és canvi. El que sí que no saltres
hem de garantir és quines ser an les lleis d'evolució del procés a través del qu al nosaltres volem
més autoritat i aqu estes lleis són la lleialtat federal, la prudència i la cautela pel qu e fa als terminis i al clima que es vagi creant i, al mateix
temps, la capacitat de Catalunya de jugar un paper protagonista, n o passiu, en la configuració
de l'Estat espanyol, de la nova Espanya, de
l'Espanya plural, de l'Espanya de les nacionalitats i les regions. No hauria de ser Catalunya, per
m oltes raons, qui prengués la iniciativa d'una
pedagogia mútua entr e les Esp anye s? N o ens
adonem que fent això -que ho farem, en cinc o
deu anys, perquè això no es p ot fer en dos
an ys- estarem p osant les bases d 'una cultura
política estable o d'un imaginari col-lectiu compartit, que ara mateix ens manca cruelment
quan volem ser entesos i entendre? No ens ad onem que alh ora est em establint la certesa d'una
autèntica integració del s ciutadans de
Catalunya, vells o nous, vells i nous, en una cultura catalana m oderna i curiosa dels seus diversos components tant com gelosa de la seva autonomia? Què ens diuen els propis i mé s afalagats
prota goni stes de la mé s influ ent de les cultures,
que és la cultura tele visiva? Què ens diuen Àn-
gels Barceló, des de Madrid, o Andreu
Buenafuente, aquest a qui no van deixar anar a
Roma perquè li van prohibir que hi anés? Què
diuen? Que la Catalunya oficial no els interessa i
que vivim massa tancats. Ho diuen ells.
Apliquem-nos aquesta reflexió.
El nacionalisme genèric, oficial, ha estat necessari però ha deixat de ser útil per Catalunya. El catalanisme, que és el nacionalisme específic del s
catalans, i per tant més genuí, passa a primer pla.
I en això estic d'acord amb alguns dels textos
que abans hem comentat. El catalanisme és un
determinat tipus de nacionalisme. N o és qualsevol nacionalisme. Tots els nacionalismes per definició de nacionalisme són diferents, són d'una
nació. Hem de dir que en el nacionalisme el lloc
de la nació i el país i el sentiments i la raó és diferent en cada cas .
I en el cas de Catalunya, en el cas del catalanisme, podem dir: el catalanisme és un determinat
tipus de nacionalisme molt diferent d'altres que
troba la seva raó de ser alhora en la identitat i en
l'obertura, en l'afirmació i la generositat, que ens
són necessàries per ser qui som i per ser tan feliços com podem arribar a ser, en la unió i la llibertat, que és la millor definició de federalisme.
Catalunya no es realitzarà si no és protagonitzant, amb d'altres però protagonitzant, la transformació d'Espanya en un autèntic Estat de diverses nacionalitats i regions, com a fragment
respectat i útil d'una Europa dels pobles. Els sectors més desperts del nacionalisme oficial se n'han adonat, però ja és un xic tard. Es un xic tard
no per a ells, però sí per canviar el tarannà del
conjunt del catalanisme oficial.
Faig una invitació a
tots els que tenen
alguna cosa a dir, a
tots els qui vulguin
canviar la direcció
de Catalunya per
fer-la més lliure,
més rica i més
justa.
�Gràcies pels serveis prestats
Els hem d'ajudar, però: els cridem a establir un
diàleg franc, que serà profitós per tots. S'ha abusat excessivament del recurs al nominalisme i al
carisma dellider no per solucionar sinó de vegades per amagar els problemes sota la catifa de la
conformitat. Es hora d'agrair els serveis prestats.
Hem de donar les gràcies a qui ha fet serveis al
país, però que segurament ja no en pot donar
més. Donem les gràcies, però també és el moment de no amagar les falles i les insuficiències,
que són notòries i que són conegudes per bé que
poc ventilades.
Ho hem de fer per Catalunya, no per un partit.
Aquest és el sentit de l'acte d'avui i del document que s'ha presentat, que cal prendre no com
un punt d'arribada sinó justament com un punt
de partida, com una invitació. Una invitació a
tots els que tenen alguna cosa a dir, a tots els qui
vulguin canviar la direcció de Catalunya per ferla més lliure, més rica i més justa.
Vinga, eixoriviu-vos, que tot això va molt de
debò.
Visca Catalunya!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Voluntat de canvi
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció de Pasqual Maragall en la presentació del document "Per Catalunya: ara, un nou federalisme" la proposta del PSC.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Canvi
Federalisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Eleccions
Parlament de Catalunya
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-09-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1744/0000001381.pdf
5793c8b55a952c8c3d8b5fc39ae29f24
PDF Text
Text
Reggio Calabria, martedi 26 maggio 1998
Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira
Il mondo ci appare oggi come un villaggio che chiamiamo globale. E' come dire che
abbiamo la percezione di avere spostato più lontano i limiti dei nostri quartieri e delle
strade, grazie ai mezzi di comunicazione, ai viaggi, agli incroci delle razze e alla
mescolanza delle culture.
Senza dubbio, la mia generazione, che ha vissuto nei primi anni sessanta nella
consapevolezza di una progressiva mondializzazione della politica, - al tempo di Kennedy,
Kruschev, di Papa Giovanni XXIII, del primo Castro, quello dei discorsi nella Sierra
Maestra e dell'ingresso a all'Havana - ha l'obbligo di usare alcune cautele alla luce di
quanto è avvenuto dopo.
Preferisco parlare di un mondo aperto piuttosto che di villaggio globale o di città globale;
un mondo aperto ai contatti e tuttavia alle incertezze.
Credo sinceramente che un mondo di città - un'Europa delle città nel nostro caso - è più
attraente, e quello che più importa, più concreto, di un mondo globale.
Parlando di Europa dobbiamo includere una Europa delle Regioni e delle città, perchè le
culture che si sono andate determinando, non sempre sono confinate negli stati nazionali,
quanto piuttosto diventano occasioni di culture nazionali con una lingua, letteratura, e
caratteristiche proprie.
Scozia, Fiandre, Catalogna, Galles, Galizia, Euskadi, Baviera etc. sono esempi in questo
senso. Irlanda, Slovenia, Ucraina e altre, sono esempi di culture nazionali europee che
solamente nel secolo XX - e alcune molto recentemente -hanno ottenuto il loro
riconoscimento di "Stati", il loro status.
Senza dubbio, se vediamo l'Europa dal satellite vediamo una costellazione di punti
luminosi. Non vediamo frontiere, né statali, né regionali. Queste costellazioni sono le
culture costruite, fisicamente esistenti.
Dalla sola osservazione di questa immagine possiamo già apprendere qualcosa di utile sul
mondo, qualcosa che ci rimanda al concetto di villaggio globale. L'organizzazione dei
punti luminosi, riflesso delle città, disegna alcuni percorsi, segnala concentrazioni e
evidenzia i vuoti. Si formano costellazioni dense come il Randstadt, il sud-est Inglese , il
bacino della Ruhr-Reno, il triangolo Genova- Torino-Milano, o la regione metropolitana di
Napoli, culminante di una linea costiera che appare come città lineare, lo stesso che
succede con Barcellona e la costa mediterranea settentrionale spagnola fino al Golfo di
Leòn.
Ogni tanto appaiono stelle solitarie che normalmente corrispondono a capitali di stati, che
sono cioè il prodotto non tanto della aleatoria distribuzione delle popolazioni nelle valli o
sulle montagne, lungo le coste o le pianure , quanto di una volontà razionale di un paese
che si è costituito in stato - o del suo monarca - di ubicare la capitale in un determinato
1
�punto della geografia. Mosca, Pietroburgo, Berlino, Parigi, Madrid, cosi come come
Brasilia, mostrano una localizzazione non tanto casuale quanto logica. La logica di Pietro il
Grande o di Filippo II, come quella di Kubitschev in Brasile, o di nuovo quella di Lenin
nel riportare la capitale a Mosca, era una logica di governo, una ricerca di equidistanza o
baricentro, una ottimizzazione voluta più di un equilibrio raggiunto.
E' possibile che in certi casi sia la desertificazione dell'intorno, provocata da una capitale
potente, più in là e oltre i limiti della sua zona metropolitana d'influenza, quella che
produce il punto luminoso solitario.
Questo fatto ci deve far riflettere. Dimostra infatti contro l'ipotesi iniziale, la forza di
condivisione di sentimenti e idee. Dobbiamo ammettere che la mappa che vediamo dal
satellite, il firmamento inverso che si vede quando si mette a fuoco il pianeta, non riflette
solo forze materiali e spontanee, quanto fattori culturali e politici. Vuol dire che le
frontiere, sebbene non si vedano in questa mappa, agiscono su di lei e la modificano. Vuol
dire che il mondo è anche un mondo di stati.
La scommessa che propongo è che se questo è vero, sia vero anche il fatto che il cammino
che conduce dal mondo attuale di stati, al mondo globale - al mondo aperto, al mondo
senza frontiere al mondo dei cittadini - sia una strada che passa per il mondo delle città e
per l'Europa delle regioni.
In primo luogo: il mondo globale, la città globale, il pensiero che la mia città non esista,
perchè la mia autentica città è il mondo, è un'idea poco utile. Si tratta di un concetto
paralizzante.
Facciamo un esempio: nel "Vertice sulla Terra" di Rio de Janeiro del 1992, da cui si sono
tratte molte cose positive, non si è sufficientemente badato al carattere ambiguo di alcune
delle conclusioni. "Pensare globalmente e attuare localmente" si disse, senza tenere conto
che la gente era abituata a pensare prima di agire e che di conseguenza quello che gli si
stava dicendo era :"Non agire finchè non sia arrivato un ordine nostro, un ordine globale,
frutto di un pensiero globale", che appare qui come un pensiero unico e inappellabile,
uguale al neo liberalismo che ci ha inondato a partire da quel novembre del 1978 in cui lo
stato della California votò in massa la proposta 13ª(tredicesima) contro le imposte sulla
proprietà.
Il 'pensiero globale' commette errori considerevoli. Nel 1974, si annunciò che le risorse
petrolifere sarebbe durate 20 anni. Siamo già a 24! Altro errore: ci avevano annunciato che
la popolazione globale avrebbe cessato di crescere nell'anno 2050 con all' incirca 15
miliardi di abitanti. Ora pare che il tetto si sia abbassato a molto prima, al 2015/2020, e con
molti meno abitanti. [Sono notevoli i danni che la coppia Malthus-Ricardo hanno causato
nelle nostre menti impressionabili, nonostante si possa pensare che i loro avvisi allarmanti
abbiano precipitato le soluzioni per i problemi che misero in luce. In questo caso,
considereremo i loro eccessi teorici come buone medicine.] Fortunatamente, in quello
stesso conclave di Rio, si disse un'altra cosa contraria alla prima : "Fate localmente tutto
quello che lì potete fare " volendo con questo dire : si eviti il trasporto di energia.
Questa affermazione coetanea e coincidente con il preambolo del trattato di Maastricht che afferma che l'Unione Europea è una unione ogni volta più stretta tra popoli dove tutto
si farà il più possibile vicino ai cittadini - è nella realtà un proclama rivoluzionario che
2
�sconvolge la constante tendenza delle idee verso un'universalità ingenua, soprattutto a
partire dal 1789.
In molte occasioni la ben intenzionata universalità delle nostre aspirazioni, quasi direi la
sua precipitata universalizzazione, ha dovuto essere frenata dalla dea storia che con la
peggiore perversione si avvalse dei più efficienti particolarismi per farci retrocedere al
punto di partenza: la peculiarità della razza, dell'etnia, della religione, della lingua fino a
quella dell'accento dialettale; il 'Cainismo' delle città divise e delle famiglie opposte. In
Bosnia le tre comunità chiamate etniche appartengono alla stessa razza e parlano lo stesso
idioma, cambiano solamente religione e inflessione.
A questo punto voi vi chiederete cosa ha a che vedere l'architettura con tutto questo. Vi
potrei rispondere con una boutade, ma una boutade veritiera, quella che il combattimento
tra Croati e Bosniaci a Mostar si rese pressoché irreversibile solo quando i Croati del
quartiere Ovest bombardarono il ponte vecchio (lo Stari Most) che li univa al quartiere
mussulmano dell'Est. Solo cioé quando saltò questo pezzo di architettura.
Ma, aldilà del tragico aneddoto, ancora oggi da risolvere, l'architettura ha a che vedere con
quello che vi stavo raccontando, perchè l'architettura è l'arte di costruire la città e la città
sta tornando ad essere ora l'oggetto e il centro d'attenzione del mondo. Sono trascorsi più di
20 secoli dalla nascita della città come il luogo della Polis e 15 secoli da cui scomparse
come tale, in quella che viene chiamata la lunga notte medioevale. Per riemergere con
timidezza e arroganza ma sempre fugacemente nel basso medioevo catalano-aragonese,
nella Hansa e successivamente nel Rinascimento italiano, e per essere in ultimo ridotta alla
categoria di "luogo di provincia" a partire dal secolo XVI. In quell'istante, i due mondi, il
Vecchio e il Nuovo, iniziarono a costruire drammaticamente il mondo globale, un mondo
di nazioni; la scienza iniziò a pensare al pianeta Terra come parte dell'Universo e la
filosofia morale, più tardi, nel XVIII, iniziò a pensare alla sua organizzazione politica.
Due cose debbono esser chiarite qui. Una: come possiamo sappere che l'attuale
globalizzazione sia la definitiva e non un'altra ingenuità? Secondo: perchè si suppone che
l'architettura costruisca città e non semplicemente case ed edifici?
L'attuale globalizzazione non è "la" buona né "la" definitiva. E' una in più delle pulsioni
universalizzatrici che si sono andate succedendo ciclicamente nel corso della storia. Alla
fine del XIX tanto i finanzieri come i proletari erano internazionalisti. Perfino gli
aristocratici, come lo era per esempio il Barone de Coubertin.
L'Universalismo di Marx in quell'epoca portò ad un importante grado di conoscenza dei
suoi propri limiti quando propose che solo la scomparsa delle nazioni - per la quale non si
fissava una data - avrebbe preparato lo scenario di una società mondiale più giusta.
Ma Marx ignorava che tutta l'economia politica classica alla quale apparteneva - insieme a
Smith, Malthus e Ricardo - era destinata ad essere breve. La costruzione del nuovo mondo
e in concreto il formidabile sviluppo dell'agricoltura nordamericana, cosí come le
successive ondate di emigrazione europea, portarono ad una crescita della popolazione
nordamericana non indigena dai 4 milioni - nel momento della Rivoluzione francese - ai
125 milioni all'inizio della Prima Guerra Mondiale e ridussero per esempio la popolazione
irlandese di un 25 % dopo la carestia del 1843. Tutto questo sconvolse le previsioni
catastrofiche, sebbene redentrici, di una classe operaia universale, impoverita e cosciente.
Questa classe fu condotta in Europa al cospetto delle nazioni che hanno portato il nostro
3
�secolo verso una tragedia molto superiore a quella che il secolo XIX aveva previsto. E ad
una società di classi medie.
Anche Keynes nel 1930 e poi di nuovo senza esito nel 1944/45, aveva difeso la possibilità
di una moneta mondiale e di una autentica banca mondiale, elementi di quel governo
mondiale che da Kant in poi esisteva virtualmente in forma di proposte o ipotesi.
Pensate che oggi stiamo assistendo solo ad alcuni tentativi, peraltro difficili, di creare una
politica economica europea che possa accompagnare la moneta unica, che è già nata, e di
dotare la commissione europea di un Presidente eletto, e quindi di iniziare a delineare un
vero e proprio governo europeo.
La lezione di umiltà che abbiamo contrapposto all'audacia e alla stupidità delle nostre
pretese collettive, è stata in questo secolo schiacciante.
Si tratta di ammettere che, al momento, il mondo globale si possa costruire solo per pezzi,
regionalizzandolo nella sua organizzazione e di sapere che questa regionalizzazione si
attesterà al livello che stabiliranno le economie più grandi come volume economico
minimo. La creazione degli Stati Uniti nel 1776 sancì per i due secoli successivi la
necessità dell'Unificazione europea. Potevamo pensarci prima! Perchè non ce lo
chiediamo?
Nel frattempo, specialmente nei periodi di pace e di crescita economica, il sistema globale
tende a decentralizzarsi. Riduce le restrizioni obbligate dall'equilibrio del terrore e la
nazionalizzazione della Polis, determinata da questo stesso equilibrio.
In ciascuno stato-nazione, le città soddisfano in questi periodi una porzione maggiore di
domanda pubblica, l'educazione e la sanità migliorano a spese della difesa, le imprese
superano le frontiere e creano uno spazio multinazionale nel quale le città si offrono come
sedi della loro espressione, competendo tra loro per ottenere il maggior volume di
investimenti produttivi e di infrastrutture tecnologiche. Il mondo si civilizza.
Ma è un mondo globale solo per alcuni e in forma limitata. E' soprattutto un mondo di
città, di luoghi dove le imprese da un lato e le istituzioni pubbliche dall'altro, cercano di far
fronte alle domande e ai problemi del genere umano.
Sembrerebbe logico puntare su un mondo di città ragionevolmente regionalizzato in unità
più grandi (Unione Europea, Mercosur, Gruppo andino, Nafta, etc.) e dotato di regole di
comportamento riconosciute da imprese e stati.
Anticipo che questo non significa la scomparsa degli stati quanto la loro trasformazione da
entità produttive e difensive, in enti regolatori dei diritti, in soci attivi di coalizioni
transnazionali, cosa che già comincia a succedere molto chiaramente nell'Italia di Prodi e
Bassanini e, con maggiori difficoltà in quella di D'Alema, D'Onofrio e Cacciari, cioé a
dire, l'Italia della riforma amministrativa e quella della riforma costituzionale.
Questa è la spinta universalizzatrice che ci possiamo permettere. Un mondo di città
regionalizzato per grandi aree. Però senza dubbio un mondo di città. In un altro modo la
gente non lo accetterebbe. Non lo accetterebbe perchè lo sentirebbe come un mondo
distante e lontano dai suoi problemi. "Globalizzazione" e "localizzazione" in questa
4
�accezione si danno la mano. E' necessario inoltre un secondo chiarimento. Le città che
compongono questo mondo parzialmente globalizzato sono l'oggetto reale dell'architettura.
In questo seguo i maestri. Quelli del Rinascimento, quelli del Movimento Moderno e quelli
di oggi: Oriol Bohigas, Richard Rogers e Renzo Piano.
E obbedisco alla mia personale esperienza. A Barcellona, costruire case nella degradata
città vecchia dei primi anni '80 non sarebbe servito a nulla se non si fosse operato
contemporaneamente nel settore sanitario e della sicurezza.
Pensate che noi arrivammo al governo della città nel 1979 con l'idea sbagliata che i prezzi
bassi delle case nella 'Città Vecchia'- il centro storico, il nucleo antico di Barcellona fossero una benedizione e iniziammo a fare piani urbanistici aumentando al massimo lo
'zoning' per le attrezzature pubbliche. Fu un errore.
Pensavamo che questo si sarebbe dovuto realizzare consentendo agli abitanti della Città
Vecchia di viverci grazie al mantenimento dei prezzi bassi e alla nuova offerta di servizi.
Altro errore. Non ci rendevamo conto che i prezzi erano bassi perchè la gente se ne andava.
Reagimmo così contro una 'gentrification' o innobilimento che né si era prodotto né si
sarebbe prodotto da se stesso. La gente se ne andava a l'Hospitalet o a Sant Andreu - verso
cioé quartieri metropolitani o periferici del comune - per un processo di maggiore
benessere in quanto i potevano aumentare i salari o perché si otteneva il doppio lavoro
nelle famiglie. Solo gli anziani rimanevano per mancanza di mezzi e di energie per il
trasferimento in luoghi lontani da quelli dove avevano trascorso tutta la loro vita.
La popolazione della Città Vecchia è diminuita di un 30/40%. Quei luoghi familiari e
carichi di significato si andavano desertificando. I tagli pubblici senza un corrispondente
reinvestimento divenivano fattori di abbandono. La criminalità andava aumentando. I vuoti
urbani venivano occupati in parte da gente che mancava dei mezzi per mantenere un livello
minimo di vita commerciale e pubblica dei quartieri che non fosse quella di un commercio
illegale, difensivo, e si costituivano dei 'ghetti' di diversa natura.
La teoria dello sciatore era la soluzione: non solo urbanistica né solamente sicurezza, ma
entrambi. Urbanistica più sicurezza, ora l'una e poi l'altra. Servizi sociali, più pulizia.
Politica commerciale più residenza. Prevenzione prima della repressione, ma in ogni caso
prevenzione e repressione. Nessun dogmatismo, nessuna formula magica. Investimento
pubblico, investimento privato. Intervento pubblico e aiuti privati. Guerra totale alla
miseria.
All'inizio fu la sconfitta, molto dopo pareggiammo e solo alla fine cominciammo a vincere.
E quando stavamo cominciando a vincere, esplosero le mine dimenticate di antichi
pederasti o il fariseismo dei contabili che si scandalizzavano perchè si compravano e
vendevano case a prezzi differenti. Così come molto prima si erano scandalizzate le
istituzioni di beneficienza quando noi avevamo iniziato a chiudere i pensionati insalubri
dove erano lasciati a morire per pochi soldi anziani da loro sconosciuti e si vide come
rapidamente aumentava la richiesta di poter mangiare e dormire altrove.
Governare la città, questo è certo, richiede molte volte di nascondere problemi laceranti al
fine di risolverli senza offendere troppo la sensibilità pubblica. Perchè negarlo? Ma nella
maggioranza dei casi governare la città significa svelare al pubblico realtà occulte. Il
governante pone la città di fronte allo specchio delle sue stesse miserie,
5
�di realtà conosciute ma sottaciute, dimenticate, occultate.
Una casa nuova in un quartiere pericoloso non è una nuova casa. Questo è la lezione che
abbiamo imparato. Queste case nuove si fanno vecchie rapidamente, così come lo sono i
volti invecchiati di bambini e bambine costretti a lavorare anzitempo nei paesi arretrati.
La lezione è che la ricchezza e la miseria colonizzano il territorio. La ricchezza, con i suoi
prezzi alti e con il taglio minimo delle particelle, e se necessario con le polizie private,
come a Caracas; la miseria invece mediante un'arma ugualmente efficiente: la paura della
classe media verso l'insicurezza e la eccessiva diversità.
La verità è che nella Barcellona tollerante e liberale si sono ridotti i crimini da un 25 a un
15% in dieci anni, come dire quasi alla metà, mentre nella Londra della legge e dell'ordine,
aumentavano, sempre in dieci anni, fino a una volta e mezza. Ben lo sa Tony Blair, che ha
trasformato questo tema in cavallo di battaglia della sua campagna elettorale. La London
School of Economics aveva dimostrato che il puritanesimo radicale della Signora Thatcher
e del suo governo, condannava gli emarginati a rimanere senza rimedio nella loro
condizione.
Soffermiamoci per un momento sul carattere colonizzatore del territorio che possiedono sia
la ricchezza che la miseria, perchè questo ci porta ad una interessante riflessione
metodologica.
Questi effetti - di comportamenti di alcuni cittadini sopra quelli di altri - gli economisti, me
compreso, li chiamano esteriorità, perchè sono fenomeni che si producono al di fuori,
all'esterno dei confini del modello. Queste restrizioni, in ogni sapere scientifico - non
voglio spiegare a un pubblico di architetti che un modello in scala 1 a 1 aggiunge qualcosa
alla collezione degli oggetti esistenti, ma nulla alla scienza che li studia - questi limiti,
presuppongono in economia, l'inter-indipendenza tra le funzioni dell'iutilità e della
produzione dei singoli individui e delle singole imprese rispettivamente. Tutta la teoria
dell'equilibrio di mercato si basa sull'ipotesi che ogni persona ottimizza le sue scelte di
consumo e di produzione senza alcuna relazione con la forma delle funzioni di utilità e
produzione degli altri partecipanti al mercato. Quando questo non succede, è allora che la
teoria ammette i limiti di mercato e la possibilità che si giustifichi l'intervento pubblico. E
non è giustificazione da poco. Le esteriorità positive e negative, cioè le contiguità tra gli
individui che producono benefici imprevisti (una maggiore consapevolezza nella città
rispetto alla vita isolata, per esempio) o ulteriori pregiudizi (insicurezza cittadina etc.)
queste esteriorità, ripeto, non sono un elemento insignificante per costruire una forte teoria
dell'azione pubblica e della Polis.
Richiamo la vostra attenzione sulla necessità di acquisire una certa dose di modestia
davanti al sollevarsi della polvere dei sermoni su quello che si dovrebbe o non si dovrebbe
fare, o semplicemente sulla necessità di realizzare (a Roma, per esempio, questi
ammonimenti sono ricorrenti). La gente ha molto chiaro che non tutto ciò che è pubblico è
buono. Alcuni lo hanno fin troppo chiaro, come quel incaricato di aprire la strada per la
bocca del cratere del Vesuvio, che passate le cinque del pomeriggio, dicesse per
giustificari: "Roma ha detto alle cinque e basta; già si sa, politici, l'Italia, tutto il mondo",
che sarebbe come dire: viviamo nel regno dell'assurdo, tutto quello che viene dall'alto è
cattivo.
6
�Fortunatamente quando una paese ha raggiunto a fatica questa coscienza del rigore
necessario nell'azione pubblica - a volte conquistata drammaticamente per la temporanea
carenza del settore pubblico, come è successo in Catalogna prima della Seconda
Repubblica, o posteriormente alla Guerra Civile - la corazza della auto-esigenza si
trasforma in attitudine propositiva convincente e feconda in quanto si danno le condizioni
per l'azione.
Questa è l'origine come credo, dell'ottimismo esigente dei Bohigas, Sola Morales,
Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, che si è riversato sulle strade e sulle piazze di
Barcellona a partire dal 1980.
Questo è anche quello che spero stia accadendo attualmente in Calabria e in generale nel
sud dell'Italia ora che gli eccessi di uno statalismo male inteso e il malanno della
'collusione' e della 'protezione' privata iniziano a cedere il passo alla libertà creativa. Un
nuovo rinascimento si presenta nell'Italia totalmente europea di oggi, un'Italia che risolve
soddisfacentemente una equazione che è quella della Spagna, cioè quella di riuscire ad
edificare una società moderna in uno spazio attraversato da molti paralleli come quelli che
vanno dalla Germania al NordAfrica. Il ruolo delle città in questo processo sta divenendo
decisivo.
Voi state culminando il vostro periodo di gestazione di nuove idee, il periodo della chimica
del "consensus building" (costruzione del consenso) molto più lungo e lento di quello della
fisica delle trasformazioni urbane. Le opere nonostante a volte ci sembrino dilungarsi
un'eternità, sono rapide se confrontate con il tempo impiegato nella costruzione del
consenso sui grandi progetti.
Gioia Tauro, il Ponte sullo Stretto di Messina, la terza carreggiata dell'autostrada, l'arrivo
dell'Alta Velocità etc. saranno stati progetti lungamente attesi, ma non per questo dagli
esiti meno rivoluzionari nel momento della loro realizzazione, né meno carichi di effetti.
Soffermiamoci un momento su questo punto prima di entrare nella parte finale della
lezione.
E' probabile che la giustizia storica consisterebbe in una specie di distribuzione salomonica
dei grandi progetti lungo le decadi e nei diversi territori, forse a leggero vantaggio di
territori lontani dal centro del sistema delle città per compensare il fatto che la vicinanza al
centro porta con sé una densità di relazioni che rende meno impellente lo shock esterno o
istantaneo delle grandi iniziative. (Dico leggero vantaggio per non scostarmi da una
modestia metodologica in rispetto all'intervento pubblico).
Questa distribuzione ideale dovrebbe essere consapevole di una specie di diritto umano,
mai formulato e tuttavia presente nella storia e che genera, quando assente, molte
ribellioni, secondo mil quale tutti dovremmo aver vissuto un momento di speranza e di
qualche realizzazione nel corso della nostra vita.
Il fatto è che questo ciclo è lontano dal prodursi. La generazione del mio nonno paterno
(1860-1911) non arrivò a vivere nessuna grande guerra. Karl Polanyi arrivò a battezzare
"100 anni di pace", quelli che trascorsero dalla fine dell'ultima guerra napoleonica all'inizio
della prima guerra mondiale. Inutile insistere sul perchè di un generalizzato
internazionalismo durante il cambio di secolo.
7
�Differentemente la generazione di mio padre che nacque nello stesso 1911, visse in seguito
ad una Guerra Mondiale, una Guerra Civile terribile (la prima nella quale una grande città
fu bombardata dall'aria - Barcellona - e in cui un'altra città fu totalmente distrutta dall'aria Guernica - ), e una seconda Guerra Mondiale, nella quale due grandi città furono rase al
suolo da una sola bomba.
Ricordiamo qui Kenzaburo Oè, Premio Nobel giapponese che scrisse sull'assurdo di
Hiroshima per l'assurdo presente nella sua vita familiare. Credo che Oé disse di Hiroshima
che la tragedia della scomparsa della città è che la morte di una persona non impedisce la
sua sopravvivenza nella memoria di quelli che restano, ma la morte di una città equivale
alla scomparsa della sua stessa memoria. Muore ogni persona e ognuna di quelle che hanno
vissuto con lei. Sparisce la memoria.
E' chiaro che non vi è giustizia distributiva nella storia e senza dubbio per questo dobbiamo
sperare nel passaggio del treno della fortuna e se è necessario costruire alla fortuna un
appiglio. In questo consistono i grandi eventi: qualche volta non sono altro che segnali di
una era fortemente attesa, scuse che la storia si prende per presentarsi all'improvviso,
splendida, con il dono dei sogni realizzati.
Torniamo di nuovo all'architettura e al suo appuntamento con la storia. La migliore notizia
per le vittime del terrore basco, incluse le famiglie dei terroristi, è l'inaugurazione del
Museo Guggenheim di Bilbao, e naturalmente, l'evoluzione delle cose in Irlanda del Nord.
Il museo di Gehry e la nuova metropolitana di Foster, hanno rotto il maleficio di una città e speriamo anche di un paese solo visto in funzione della tragedia e della morte - che
comincia di nuovo ad essere immaginata come lo scenario della costruzione e della vita,
frustrando cosi l'ossessione paurosa che è tecnicamente l'oggetto di tutta la politica del
terrore. La Expo di Lisbona, i Giochi di Barcellona, il treno ad alta velocità di Siviglia, in
occasione della Expo del 92, per menzionare altrettanti momenti nei quali la scintilla della
contingenza sembra aver messo in marcia il motore dell'evoluzione.
Fui uno dei pochi catalani che si rallegrarono pubblicamente del treno ad alta velocità
Madrid-Siviglia nonostante sapessi che il treno Madrid-Barcellona e quello tra Barcellona
e la frontiera francese fossero più redditizi e conoscessi l'eccessiva parsimonia che questo
progetto ha nei programmi di Madrid e di Parigi. Accettai come buona la motivazione di
Felipe Gonzàlez, nel senso che questo treno si sarebbe fatto ugualmente e che al contrario
non era così evidente che il treno Madrid-Africa non si facesse per una scusa del genere.
Difesi l'idea che per Barcellona fosse interessante non essere un "cul-de-sac", non
costituire il nuovo Sud francese, ma piuttosto un territorio di passaggio per l'asse
centroeuropa-penisolaiberica, interpretando che questa fosse - come è - una riserva di
ricchezza culturale ed economica per lo sviluppo della mia città e non solo una zavorra o
una minaccia, come alcuni ritengono e, diciamolo pure, come la storia ha disgraziatamente
più volte dimostrato. A Barcellona interessa una Penisola Iberica ricca e felice e non il
contrario; una Spagna testa di ponte verso l'America Latina e il NordAfrica e non
introflessa e lamentosa.
Se le valli dei Pirenei, precedentemente in conflitto tra loro, hanno imparato a collaborare;
se durante la cerimonia dell'apertura del tunnel Puymorens, lungo la linea BarcellonaPuigcerdà-Tolouse erano presenti i sindaci o 'consuls' di Andorra che sono favorevoli ad
altri tunnel e ad altri assi, le città non possono essere da meno. Lo dico perchè Reggio
8
�Calabria deve lottare strenuamente per il ponte sullo Stretto, indipendentemente dal punto
per il quale passerà esattamente. Non è un problema, credo, di poca rilevanza, ma di
fertilizzazione di tutto l'interland. Il mondo delle città sarà molto competitivo e non
ammette rimpianti nè perdona inattività. E' necessario scegliere la miglior soluzione e
scommettere su quella. E, se non è buona, cambiarla.
Si tratta anche di agire e spiegare. La gente vuole i fatti, ma allo stesso tempo, chiede la
loro giustificazione. Vuole vedere e toccare, ma sente l'esigenza anche di stare ad ascoltare.
In una delle ultime sessioni dei miei seminari all'Università di Roma ho potuto constatare,
pochi giorni fa, la profonda inerzia di molti anni di pessimismo accettato, anche di fronte
all'evidenza che le cose stiano cambiando. Proposi allora un'analisi lucida delle difficoltà e
virtù di Roma come preambolo per un teorico Piano Strategico.
Dal punto di vista passivo la carenza di un sentimento del presente come anticipatore del
futuro; la carenza di spirito combattivo e di una "leadership" semplice. Dal punto di vista
attivo, a parte i noti punti forti di Roma, una riflessione sulla sostenibilità ed un'altra sulla
vocazione della città.
Può darsi che, in alcuna misura, queste idee siano valide anche per altre città italiane che
conosco meno.
Il passato ha un così importante peso che il futuro costituisce un tema minore.
A paragone con Madrid e Barcellona, Roma vive il peggiore dei due mondi: è la capitale,
già lo abbiamo visto, colpevole di tutto e, senza dubbio, per questa stessa ragione, lo Stato
non investe in essa più di una piccola percentuale di ciò che i romani considerano il
minimo necessario. D'altra parte, essendo una città che dipende molto da se stessa,
incomparabilmente più di Madrid o Parigi, non può formulare una mistica o una epica di
città-città, di "self-made city", come Barcellona: nessuno lo crederebbe, almeno all'inizio.
La sovrapposizione di poteri, religioso, cultural-archeologico e municipale, anche essendo
quest'ultimo molto forte e più legittimato che mai, non facilita le cose.
In cambio Roma dovrà riflettere con più tranquillità sul fatto che nessuna città si è
dimostrata sostenibile a lungo termine alle attuali condizioni. Non parliamo
incessantemente di sostenibilità? Bene, Roma è più sostenibile - nei limiti delle sue
condizioni, non certo ottimali - di altre città che oggi sembrano ben inserite. Roma conosce
l'arte di invecchiare dignitosamente ed è probabile che quest'arte si renda necessaria alla
fine per quasi tutte le grandi città. Per iniziare i romani possiedono un alto grado di
capacità nel convivere con un mezzo intoccabile, stretto e carico di simboli; ed una
notevole capacità di sfruttare lo spazio/tempo. Si dovrebbero trarre maggior profitti da
queste qualità.
Detto questo, è evidente che nessuno possa sopravvivere solo conservando. In assenza di
nuove costruzioni la città non si mantiene, né può sopravvivere ciò che è vecchio. Tutte le
città devono trovare la loro propria formula per combinare i simboli esistenti con i nuovi.
Senza questi ultimi l' antichità si converte in ripetizione.
In ultimo, nessuna città del mondo ha tanti crediti come li hanno le città italiane per capire
e rappresentare un mondo che è sempre di più un mondo di città. I francesi, gli spagnoli,
9
�gli inglesi possono saperne di più di nazioni, finanche di imperi, perchè i loro furono più
recenti. Però nessuno è in grado di insegnare molto né a Roma né a nessuna delle città
italiane rispetto a quello che una città è e significa.
E vi assicuro che il futuro delle nazioni si giocherà sull'efficienza dei suoi sistemi di città.
L'esperienza di un Sindaco non si può spiegare del tutto senza una confessione, tra le
molte.
Si tratta dell'emozione con cui per opera dell'arte dell'architettura e della costruzione
appaiono nella città nuovi simboli destinati a durare.
Non mi riferisco tanto alla funzione, quanto al valore di questi artefatti costruiti. Piazze o
case, alberi piantati in un determinato luogo e ordine, monumenti nuovi, restaurati o
riutilizzati, arredo urbano più o meno stabile e resistente, scuole, marciapiedi e passeggiate,
torri di comunicazione, muri di contenimento, dighe, teatri: tutti questi rappresentano il
teatro della vita, messaggi lanciati più o meno coscientemente come bottiglie nel mare al
corso della storia, manifestazioni a volte eccessive del nostro passaggio per la città, ma in
tutti i casi visibili, corporee, criticabili, azioni divenute oggetto che migliaia di occhi
guarderanno con rispetto o ignoreranno, che migliaia di mani e piedi calpesteranno, o
toccheranno, o cambieranno, e che fanno della città uno dei pochi concetti resistenti del
nostro presente e del nostro futuro, uno dei concetti più universali, perchè universale e
comune è l'esperienza che di esse abbiamo.
Quindi se c'è una professione che detiene la chiave del suo cambiamento, con il permesso
del suo 'sovrintendente', eretto a garante di quei valori, drammatico dovere virtuale e non
attuabile, questa è la vostra, che rende voi e la vostra professione uno dei sogni più diffusi
e ambiti tra i giovani, al livello degli attori di quella costruzione immateriale ed allo stesso
tempo magica che è la rappresentazione scenica. Non è un caso che il Congresso della UIA
di Barcellona del 1997 si sia convertito in un rito dualistico tra gente comune e 'vedette'
tutti della stessa professione.
Devo dire che sono molto grato a Norman Foster e Kenneth Frampton per aver capito al
volo di cosa si trattasse e aver accettato di convertire la Plaza dels Angels, detta anche de
Las Nacions, davanti al bianco MACBA - il Museo di Arte Contemporanea - nello
scenario del miglior dibattito architettonico. Probabilmente nessun congresso di
architettura potrà privarsi d'ora in avanti di un dibattito sulla dura pietra cittadina e il Foro
e l'Agorà torneranno alla loro funzione.
Il primo Presidente della Generalitat restituita, Josep Tarradellas, insisteva tra ironia e
sincerità con il suo sorriso di contadino così difficile da decifrare, ma così seduttore, nel
fatto che avrebbe desiderato essere sindaco: "Perchè Lei, signor Sindaco - diceva - le opere
le vede e le tocca e Lei incontra la gente per la strada, mentre io, sa che faccio? Io mi
limito a firmare decreti!"
Manifestava così la sua amarezza non priva di maestosità, di rappresentante di un potere
astratto, come è la nazione, che non è corporeo, che esiste - e talvolta con grande forza! ma solo nella mente della gente e nei confini falsi e irreali che nelle mappe separano un
paese dall'altro. Forza immensa che ha permesso i maggiori progressi e ha causato le
maggiori catastrofi, però forza ideale e non realtà tangibile.
10
�A Barcellona, dopo 40 anni di dittatura arrivammo in un dato momento, che non fu breve,
ad una continua euforia di impeto costruttivo. Come una primavera che si fa aspettare e
quando arriva sorprende per la sua intensità e la sua bellezza, come quelle gardenie che
tardano tanto a fiorire, che non terminano mai di sbocciare e che nel momento in cui lo
fanno esplodono tutto il possibile in quantità, aroma e nel bianco dei loro petali.
Questo accadde a Barcellona....e continua ad accadere. Ho trascorso otto mesi fuori della
mia città, vivendo a Roma e realizzando quattro viaggi in Americalatina e Nordamerica. In
occasione di questi spostamenti così come per Natale e Pasqua sono tornato a Barcellona.
Ogni volta ho trovato delle novità.
La sensazione che questo produce è difficile da descrivere. Si è giunti negli ultimi 20 anni ,
a valutare Barcellona in termini di migliorie. L'occhio si è abituato non tanto a delle forme
quanto a dei ritmi di evoluzione delle forme. Ritmi sottomessi a principi di qualità talvolta
violati, indubbiamente anche violentati, come quando cade il gancio di cemento di Chillida
o i pezzi di calcinaccio di pietra di Montjuic nell'Eixample, o quando una Torre delle
Comunicazioni, la piccola, quella della Compagnia Telefonica a Montjuic, si trova
duecento metri troppo all'interno di uno scenario; torre che doveva servire a segnare più
all'esterno il punto di riferimento rispettoso e utile.
L'altra torre delle Telecomunicazioni, quella di Foster, risultato di un attento processo di
partecipazione professionale e sociale e quindi di selezione, condotto da Juli Esteban e
Joan Busquets, è meno fuori scala di quanto possa apparire. Un mio amico filosofo mi
raccontava che coprendola alla vista con la mano era possibile recuperare la scala della
Serra di Collserola e l'equilibrio del suo "skyline", che altrimenti risulta miniaturizzato e
ridimensionato dall'enorme rilevanza della torre. Ed è vero: potrete sperimentarlo la
prossima volta che vi recherete a Barcellona. Senza dubbio la torre aldilà della sua
originalità ed eleganza che supera l'immagine eccessivamente funzionale di altre torri del
genere, è pensata alla scala di un'altra e diversa città, più grande di quella che si può
osservare da questo lato della Serra: corrisponde alle dimensioni della città metropolitana,
la città di 3-4 milioni che circonda la Serra da entrambi i lati. Adesso la torre ci orienta con
sicurezza da lontano quando torniamo a casa dal mare o dalla montagna. E quando siamo a
casa ci ricorda che la città vera in cui ci troviamo non corrisponde a quella che vediamo.
Lo dico molto a mio svantaggio perchè sono tra coloro che credono che una città è più
difficile da governare se non la si vede. Tanto è così, che proposi di trasferire il Consiglio
Plenario del Comune all'ultimo piano dell'edificio "Novissimo", una volta soppresse tre dei
dodici piani e e recuperato lo skyline della città vista dal mare. Ho pensato sempre che il
pericolo delle torri, tanto quella delle Comunicazioni come quella della Villa Olimpica,
fosse di stabilire una competizione ripetitiva di questi artefatti, dei quali ogni generazione
ne avrebbe dovuto costruire alcune, pochissime, "cum grano salis". Manhattan e San
Gimignano non sono fenomeni facilmente replicabili.
Gli incidenti architettonici singolari, quando si pongono in un intorno caratterizzato dalla
mobilità sono meno drammatici o per meglio dire, sono atti di un dramma che non finisce
lì, che continua, che non inquieta per la sua irreversibilità.
La fiducia della città verso se stessa diviene allora immensa. L'opera pubblica assume un
credito quasi infinito.
11
�Sono molte le emozioni positive sommate: i giardini di Elias Torres in Villa Cecilia o il
Parco di Beverly Pepper; molte nuove terrazze sulla città, come il poderoso podio di Gae
Aulenti ad ovest di Barcellona, nella uscita del Museo Nazional d'Arte della Catalogna o il
Parco del Migdia, un po' più su, o ancora i bordi laterali del Cinturòn di Acebillo e Manuel
Ribas Piera nella Ronda del Dalt, con viste inedite sopra il piano di Barcellona, e verso le
pendici della Serra che lì iniziano ad inclinarsi, o l'operazione di riqualificazione di punti
della città di scarsa caratterizzazione, come la Piazza del General Moragues, vicino al
ponte di Calatrava, dove la gente dimostrò tutto il suo entusiasmo quando lo scultore
Ellsworth Kelly salì sulla sua sommità a salutare, e che lo fece esclamare: " è la prima
volta che uno scultore viene acclamato come un cantante". Tutto ciò, in breve tempo, ha
fatto della città una realtà poliedrica, come quella di un caleidoscopio.
E' stata ed è un' epoca entusiasmante che gli dei, lo Stato, gli architetti hanno regalato alla
città .., un epoca però che noi (e qui includo la città e gli architetti alla comunità
committente e artefice) abbiamo desiderato ardentemente per decenni, decenni di silenzio,
di frustrazione, di disegni e di ricerche che, senza dubbio, servirono a cristallizzare la più
apprezzata delle gioie dell'ingegneria sociale: il consenso sul progetto, sui grandi progetti.
Mi rendo di trovarmi ad accettare indirettamente che la fase attuale della costruzione e
dell'architettura italiana abbia qualcosa di inevitabile, ma speriamo in quello che i cattolici
chiamano Avvento, oscurità premonitrice e necessaria, rumore di un computer che
computa preventivamente , ansia del giovane che tuttavia non riesce nella realizzazione
matura dei suoi progetti e questo dopo molte vecchiaie e senilità, dopo molto classicismo,
nel paese della memoria, del già fatto, dove il necessario contributo di originalità nella
quale risiede tutta l'arte diviene una prodezza quasi impossibile.
Prendetela come una provocazione amichevole di un "exconsul" della provincia Laietana.
Exconsul che oggi si domanda se i tempi non ci preparino nella nostra città un castigo
futuro, una ricompensa negativa a tante emozioni vissute, a tante realizzazioni in poco
tempo di sogni antichi: un riposo obbligato o dettato per tutti coloro che possono avere la
sensazione di aver già dato alla città, da livelli di governo più alti, tutto quello che la città
si meritava.
La maggior parte delle cose nuove che si vedono a Barcellona sono posteriori al 1992: il
parco del nodo della Trinidad, l'Hotel Arts, l'Illa Diagonal, la Plaza de las Glorias, il Port
Vell, e la Rambla del Mar, il MACBA, il CCCB, i nuovi spazi nella Città Vecchia, il
Museo Barbier-Muller, la riqualificazione del Monastero di Pedralbes, il gotico e il
romanico nuovamente installati nel Museo Nazionale di Catalogna, il Teatro Nazionale il
lento Auditorio di Moneo ancora in costruzione, l'incendio e la ricostruzione del teatro
Liceo, la rivitalizzazione delle strade automobilistiche (Aragon-Guipuzcoa, Meridiana,
Gran Via, Mistral) con marciapiedi ampliati tramite la riduzione della carreggiata centrale
di traffico che si è potuta realizzare grazie alle Ronde (con un abbassamento sul livello del
traffico del 15 %) e il proseguimento della Diagonal verso il mare, il recupero delle aree di
antiche fabbriche per la costruzione di nuovi complessi residenziali, le scale meccaniche a
cielo aperto nei quartieri alti (Carmelo e Città Meridiana), il World Trade Center, e così via
dicendo.
Ma non sono venuto a Reggio Calabria a recitare né un memoriale di elogi, né uno di
desideri incompiuti della mia città, sebbene siano molte le cose che ai livelli più alti di
governo si sarebbero dovute fare in questo periodo - e non si sono fatte - per accompagnare
dall'alto lo sforzo della città, soprattutto sul terreno dei trasporti e delle attrezzature
12
�logistiche e nell'approvazione della nuova Legge Municipale e di tutto quello che essa
rappresenta. Senza dubbio ad una città che migliora tanto e tanto in fretta accade di essere
frenata dall'esterno. Ma essa stessa non ha smesso di migliorare e il freno esterno prima o
poi sparirà.
Spero solo che sappiano che questa città da tanti considerata come modello, questa città
della quale Andrea Rinaldi ha detto con eccesso evidente: "Mentre l'Italia insegue
dormendo il sogno del suo glorioso passato...mentre in Francia l'architettura in piena forma
si palesa in isolate opere monumentali... mentre a Berlino l'IBA e le trasformazioni in atto
dopo la caduta del muro si evidenziano alla scala dell'edificio inteso come volume capace
di ordinare lo spazio circostante, a Barcellona il processo si inverte e le trasformazioni si
originano prima a livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica", anche
questa città, dico, inclusa questa città, soffre di insufficienze e cerca di inventare un futuro
migliore come suggerisce il progetto per il Foro Universale delle Culture.
Perchè questa città non ha nulla di garantito e questo è quello che la rende uguale a tutte le
altre e più sorella con queste.
E' a questo titolo, solo per questo, che mi onoro di accettare la Laurea che mi concedete,
che non concedete a me ma anche alla piccola tribù di architetti (locali e stranieri) ed anche
agli ingegneri, gli economisti, i giuristi, rappresentanti delle comunità di quartiere, le ONG
(Organizzazioni Non Governative), impresari e lavoratori, volontari e funzionari, Sindaci
vari e Consiglieri che hanno contribuito marginalmente da Barcellona a far sì che nel
mondo si pensi che la città ha un rimedio, e che le città non sono la causa dei problemi
della nostra specie, ma solo il loro contenitore e forse, speriamo, lo scenario della loro
soluzione.
Vedo difficile che il mondo possa guadagnare una regola se le città non migliorano, ma
credo possibile che migliorino. Sappiamo che stanno migliorando e chiedo, come Jaime
Lerner, ex sindaco di Curitiba, in Brasile, che le università smettano di parlare della
tragedia urbana per iniziare a contribuire alla sua soluzione; che sarà, non ho dubbi, una
soluzione positiva.
13
�Lección magistral, Reggio-Calabria, martes 26 de Mayo 1998
ARQUITECTURA Y CIUDAD EN UN MUNDO ABIERTO
Pasqual MARAGALL i MIRA
El mundo se nos aparece hoy como una aldea a la que llamamos global. Es decir, que
creemos haber ensanchado los límites de nuestros barrios y calles hasta confines alejados,
gracias a los medios de comunicación, a los viajes, a los cruces familiares y a la mezcla de
culturas.
Sin embargo, mi generación, que ya vivió en los primeros años sesenta en la convicción de
asistir a la mundialización de la política, -- en tiempos de Kennedy, Kruschev y el Papa
Juan XXIII, y del primer Castro, el de los discursos de Sierra Maestra y la entrada en La
Habana --, tiene la obligación de tomar algunas precauciones, después de haber vivido lo
que vino después.
Prefiero hablar de un mundo abierto que de una aldea global o ciudad global; un mundo
abierto al contacto pero también a la incertidumbre.
Creo sinceramente que un mundo de ciudades, -- una Europa de las ciudades en nuestro
caso --, es más atractivo y, lo que resulta determinante, más operativo que el mundo global.
En Europa debemos hablar incluso de una Europa de las regiones y de las ciudades, porque
las culturas que hemos ido creando no siempre han terminado siendo Estados nacionales,
aún siendo en ocasiones culturas nacionales con idioma, literatura y características propias.
Escocia, Flandes, Catalunya, Gales, Galicia, Euskadi, Baviera, etc. serían ejemplos en este
sentido. Irlanda, Eslovenia, Ucrania y otros serían ejemplos de culturas nacionales
europeas que sólo en el siglo XX,-- y algunas muy recientemente--, han obtenido status,
son estado.
Sin embargo, si miramos Europa desde el satélite vemos una constelación de puntos
luminosos. No vemos fronteras, ni estatales ni regionales. Esas constelaciones son las
culturas construidas, físicamente existentes.
Tan sólo observando esa imagen aprendemos ya algo útil sobre el mundo, algo que no nos
dice el concepto de aldea global. La organización de los puntos luminosos, reflejo de las
ciudades, dibuja unos recorridos, señala concentraciones y evidencia vacíos. Se forman
constelaciones densas como el Randstadt, el sur este inglés, el Rühr-Rhin, el triángulo
Génova-Torino-Milán, o la región metropolitana de Nápoles, punto culminante de una
línea costera que aparece como ciudad lineal, lo mismo que ocurre con Barcelona y la
costa mediterránea septentrional española hasta el Golfo de León.
De vez en cuando aparecen estrellas solitarias que normalmente corresponden a capitales
estatales, es decir, son producto no tanto de la aleatoria distribución de las poblaciones en
14
�valles y montes, en costas y llanuras sino de la voluntad racional de un país constituido en
estado,-- o de su monarca --, de ubicar la capital en un determinado punto de la geografía.
Moscú, Petrogrado, Berlín, París, Madrid, casi tanto como Brasilia, muestran una
localización no casual, sino lógica. La lógica de Pedro el Grande o de Felipe II, como la de
Kubitschev en Brasil, o, de nuevo, la de Lenin al devolver la capitalidad a Moscú, era una
lógica de gobierno, una búsqueda de equidistancia o baricentro, una optimización querida
más que un equilibrio hallado.
Es posible que en ciertos casos sea la desertización del entorno provocada por una capital
potente, más allá de los límites de su zona metropolitana de influencia, la que produce la
estrella solitaria.
Este hecho debe hacernos reflexionar. Porque demuestra, contra la hipótesis inicial, la
fuerza de los sentimientos y de las ideas compartidas. Debemos admitir que el mapa que
vemos, ese firmamento invertido que se ve desde el satélite cuando se enfoca el planeta, no
refleja sólo fuerzas materiales y espontáneas sino factores culturales y políticos. Es decir,
que las fronteras, aún si no se ven en ese mapa, actúan sobre él y lo modifican, que el
mundo es aún y quizás más que otra cosa, un mundo de estados,
La apuesta que les propongo, sin embargo, es que, siendo esto verdad, lo es también que el
camino que conduce desde el actual mundo de estados al mundo global, al mundo abierto,
al mundo sin fronteras, es una ruta que pasa por el mundo de las ciudades y por la Europa
de las regiones.
En primer lugar: el mundo global, la ciudad global, el pensamiento de que mi ciudad ya no
existe porque mi auténtica ciudad es el mundo, es una idea poco útil. Se trata de un
concepto paralizante.
Tomemos un ejemplo. En Río de Janeiro 1992, en la Cumbre de la Tierra, donde tantas
cosas buenas sucedieron, no se reparó sin embargo en el carácter ambiguo de algunas de
las conclusiones. “Pensar globalmente y actuar localmente”, se dijo, sin darse cuenta de
que la gente está habituada a pensar antes de actuar y que en consecuencia lo que se les
estaba diciendo es: “No actúe Vd. hasta que no reciba una orden nuestra, una orden global,
surgida del pensamiento global”, que aparece aquí como pensamiento único e inapelable,
igual que el neoliberalismo que nos ha inundado desde aquel noviembre de 1978 en que el
estado de California votó en masa la proposición 13ª contra los impuestos sobre la
propiedad.
El pensamiento global comete errores considerables. En 1974, anunció que el petróleo
duraría 20 años. Y llevamos 24! Otro error: se nos había anunciado que la población
mundial dejaría de crecer en el año 2050, con alrededor de 15.000 millones de habitantes.
Ahora parece que plafonará mucho antes, en el 2015/2020, y con muchos menos
habitantes. Son notables los estragos que la pareja Malthus-Ricardo han venido causando
en nuestras mentes impresionables, aunque también puede pensarse que sus avisos
alarmantes hayan precipitado la solución a los problemas que detectaron. En ese caso,
daríamos sus excesos teóricos por buenas medicinas.
Afortunadamente, en aquel mismo cónclave de Río se dijo otra cosa contraria a la primera:
“Hagan Vd. localmente todo lo que pueda hacerse allí”, como queriendo decir: eviten el
transporte de energía,-- energía pura o cosificada--, tanto como puedan.
15
�Esta afirmación, coetánea y coincidente con el preámbulo del tratado de Maastricht que
afirma que la Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos dónde
todo se hará tan cerca como se pueda de los ciudadanos, es en realidad una proclama
revolucionaria que trastorna la constante tendencia de las ideas hacia una universalidad
ingenua, sobre todo a partir de 1789.
En muchas ocasiones la bien intencionada universalidad de nuestras aspiraciones, casi diría
su precipitada universalización, tuvo que ser frenada por la diosa historia, que con la peor
perversidad echó mano de los más eficientes particularismos para hacernos retroceder al
punto de partida: el particularismo de la raza, de la etnia, de la religión, de la lengua y
hasta del acento; el cainismo de las ciudades divididas y de las familias enfrentadas. En
Bosnia las tres comunidades llamadas étnicas son de la misma raza y hablan el mismo
lenguaje, sólo la religión y el acento cambian.
En este punto Vds. se preguntaran qué diablos tiene que ver la arquitectura con todo esto.
Podría decirles, y sería una boutade, pero una boutade verídica, que la pelea entre croatas y
bosnios en Mostar se hizo casi irreversible sólo cuando los croatas del barrio oeste
bombardearon el puente viejo (el Stari Most) que les unía al barrio musulmán del este.
Sólo cuando saltó esta pieza de arquitectura.
Pero bien, más allá de la trágica anécdota, aún hoy por resolver, la arquitectura tiene que
ver con lo que les venía contando porque arquitectura es el arte de construir la ciudad y la
ciudad está ahora volviendo a ser el centro de atención del mundo. Han pasado más de 20
siglos desde que la ciudad apareció como el lugar de la Polis y 15 siglos desde que
desapareció como tal en la llamada larga noche medieval. Para reemerger con timidez o
arrogancia pero siempre fugazmente, en la baja edad media catalano-aragonesa, en la
Hansa y en el renacimiento italiano y para ser finalmente reducida a la categoría de “lugar
en la provincia” a partir del siglo XVI. En aquel instante, los dos mundos, el Viejo y el
Nuevo, empezaron a construir dramáticamente el mundo global, un mundo de naciones; la
ciencia empezó a pensar el planeta Tierra como parte del Universo y la filosofía moral,
algo más tarde, ya en el XVIII, empezó a pensar en su organización política.
Dos cosas deben ser aclaradas aquí. Una: ¿cómo sabemos que la actual globalización es la
definitiva y no otra ingenuidad? Segunda: ¿porqué se supone que la arquitectura construye
ciudades y no simplemente casas y edificios?
La actual globalización no es la buena ni la definitiva. Es una más de las pulsiones
universalizadoras que se han ido sucediendo cíclicamente a lo largo de la historia. A
finales del XIX tanto los financieros como los proletarios eran internacionalistas. Hasta los
aristócratas como el barón de Coubertin lo eran.
El universalismo de Marx en aquella época llegó a un grado importante de consciencia de
sus propios límites cuando anunció que sólo la desaparición de las naciones – para la cual
no fijaba fecha – prepararía el escenario de una sociedad mundial justa.
Pero Marx ignoraba que toda la economía política clásica de la cual formaba parte con
Smith, Malthus y Ricardo, estaba destinada a quedarse corta. La construcción del nuevo
mundo y concretamente la formidable expansión de la agricultura norteamericana, así
como las sucesivas oleadas de emigración europea, hicieron crecer la población
norteamericana no indígena de 4 millones en el momento de la Revolución Francesa a 125
en el inicio de la primera Guerra Mundial, y redujeron, por ejemplo, la población irlandesa
16
�en un 25 % tras el hambre de 1843. Todo esto trastocó las previsiones catastróficas, si bien
redentoras, de una clase obrera universal empobrecida y consciente. Esa clase fue llevada
una y otra vez en Europa a los enfrentamientos nacionalitarios que han convertido nuestro
siglo en una tragedia muy superior a lo que el siglo XIX hacia prever.
También Keynes en 1930 y de nuevo, sin éxito, en 1944-45, defendió la posibilidad de una
moneda mundial y de un auténtico banco mundial, elementos del gobierno mundial que
desde Kant existían virtualmente como propuesta o hipótesis.
Fíjense que hoy estamos asistiendo tan sólo a algunos intentos, difíciles, de crear una
política económica europea para acompañar a la moneda europea que ya ha nacido y de
dotar a la Comisión Europea de un presidente electo, es decir, de empezar a dibujar un
gobierno europeo.
La lección de humildad a que nos han sometido la audacia y la estupidez de nuestras
pretensiones colectivas ha sido en este siglo apabullante.
Se trata de admitir que de momento el mundo global sólo se puede construir a pedazos,
regionalizándolo en su organización y de saber que esa regionalización se establecerá al
nivel que marquen, como tamaño económico mínimo, las economías más grandes. La
creación de los Estados Unidos en 1776 sancionaba para dos siglos más tarde la necesaria
unificación de Europa. ¡Podíamos haberlo pensado antes! ¿Cómo no nos dimos cuenta?
Entre tanto, especialmente en los períodos de paz y de crecimiento económico, el sistema
global tiende a descentralizarse. Relaja las restricciones obligadas por el equilibrio del
terror y la nacionalización de la Polis determinada por ese mismo equilibrio. Dentro de
cada estado-nación las ciudades captan una porción mayor de los recursos públicos, la
educación y la sanidad mejoran a expensas de la defensa, las empresas saltan fronteras y
crean un espacio multinacional en que las ciudades se ofrecen como sedes de sus
establecimientos, compitiendo entre sí para obtener el mayor volumen de inversiones
productivas y de conexiones tecnológicas. El mundo se civiliza.
Pero sólo es un mundo global para algunos y en forma limitada. Es sobre todo un mundo
de ciudades, de lugares dónde las empresas por un lado y los representantes públicos por
otro tratan de hacer frente a las demandas y los problemas de la especie humana.
Parecería lógico apuntar hacia un mundo de ciudades razonablemente regionalizado en
grandes conjuntos (Unión Europea, Mercosur, Grupo Andino, Nafta, etc.) y dotado de unos
principios de comportamiento conocidos por empresas y estados. Volveremos brevemente
sobre esto. Avanzo que ello no significa la desaparición de los estados sino su
transformación de entes productivos y defensivos en entes reguladores de derechos, y
socios activos de uniones transnacionales, cosa que ya está comenzando a suceder – muy
notablemente en la Italia de Prodi y Bassanini y, con dificultades, en la de D‟Alema,
D‟Onofrio y Cacciari, es decir, la Italia de la reforma administrativa y la de la reforma
constitucional --.
Esta es la pulsión universalizadora que nos podemos permitir. Un mundo de ciudades
regionalizado por grandes áreas. Pero sin duda un mundo de ciudades. De otro modo la
gente no lo aceptará. No lo aceptará porque aparecería como un mundo lejano e ignorante
de sus problemas. Globalización, así entendida, y “localización” se dan así la mano.
17
�Queda una segunda aclaración. Las ciudades que componen ese mundo parcialmente
globalizado son el objeto real de la arquitectura.
En ello sigo a los maestros. A los del Renacimiento, a los del movimiento moderno y, hoy,
a Oriol Bohigas, a Richard Rogers y a Renzo Piano.
Y obedezco a mi propia experiencia. En Barcelona, construir casas en la degradada Ciutat
Vella de los primeros 80 no servía de nada si no se actuaba también en sanidad, seguridad
y en urbanismo elemental.
Miren Vds. nosotros llegamos al gobierno de la ciudad en 1979 con la idea equivocada de
que los bajos precios de la vivienda en la Ciutat Vella eran una bendición y empezamos a
hacer planes urbanísticos afectando para equipamiento público todo lo que podíamos.
Error.
Pensábamos que había que actuar de modo que los habitantes de la Ciutat Vella se
quedaran a vivir en ella gracias al mantenimiento de los precios bajos y la nueva oferta de
equipamientos. Otro error. No nos dábamos cuenta de que los precios eran bajos porque la
gente se marchaba. Reaccionábamos así contra una gentrificación que ni se había
producido ni se iba a producir por sí sola. La gente se marchaba a Hospitalet, o a Sant
Andreu (a barrios metropolitanos o periféricos del municipio) en cuanto les aumentaban el
sueldo en la empresa, o tan pronto como una segunda persona de la familia encontraba
trabajo. Sólo los padres ancianos se quedaban por falta de medios y de voluntad de
trasladarse lejos de los lugares dónde toda su vida había transcurrido.
La población de Ciutat Vella ha bajado en un 30 o 40%. Aquellos lugares familiares y
cargados de sentido se iban desertizando. Las afectaciones públicas sin recursos de
inversión inmediatos añadían factores de abandono. La criminalidad iba en aumento. Los
vacíos iban siendo ocupados, en parte, y sólo en parte, por gente que carecía de los medios
precisos para mantener una mínima vitalidad comercial y pública de los barrios, a no ser
mediante la creación de códigos defensivos y ghettos de diversa índole.
La teoría del esquiador era la solución: no sólo urbanismo ni sólo seguridad, sino ambos.
Urbanismo más seguridad, ahora el uno y en seguida el otro. Servicios sociales más
limpieza. Política comercial más vivienda. Prevención antes que corrección, pero en todo
caso prevención y corrección. Ningún dogmatismo, ninguna fórmula mágica. Inversión
pública e inversión privada. Acción pública y ayudas benevolentes. Guerra total a la
miseria.
Primero perdimos, sólo mucho después empatamos y finalmente empezamos a ganar. Y
aún cuando ya ganábamos estallaron las minas abandonadas de antiguos pederastas o el
fariseismo de los contables que se escandalizaban porque se habían comprado y vendido
viviendas a precios distintos. Al igual que mucho antes se habían escandalizado
instituciones benéficas cuando nos pusimos a cerrar las pensiones insalubres donde morían
por poco dinero ancianos para ellos desconocidos y vieron cómo, de repente,
incrementaron sus colas para comer o dormir en alguna parte.
Gobernar la ciudad, es cierto, requiere muchas veces de un cierto disimulo de problemas
lacerantes, en tanto se resuelven sin ofender en exceso la sensibilidad pública – para qué
negarlo. Pero en la mayoría de los casos exige desvelar al público realidades ocultas. El
gobernante pone a la ciudad ante el espejo de sus miserias, en realidad sabidas, solo que
olvidadas, tapadas, ocultas.
18
�Una vivienda nueva en un barrio peligroso no es una vivienda nueva. Esa es la lección que
aprendimos. Esa vivienda nueva se hace vieja rápidamente, como esos chicos y chicas con
cara de ancianos de tanto trabajar demasiado pronto.
La lección es que la riqueza y la miseria colonizan el territorio. La riqueza mediante
precios altos (uptown) y mediante tamaños mínimos de parcela (out of town), y si conviene
mediante policías privadas – como en Caracas; la miseria mediante un arma igualmente
efectiva: el miedo de la clase media a la inseguridad y a la diversidad excesiva..
La verdad es que en la Barcelona tolerante y liberal se redujo la victimación percibida
desde un 25% a un 15% en diez años, es decir, casi a la mitad, mientras en el Londres de la
ley y el orden aumentaba hasta una vez y media también en diez años – bien que lo sabe
Tony Blair, que convirtió este tema en caballo de batalla una vez que la London School of
Economics demostró que el puritanismo radical de Ms. Thatcher y su gobierno condenaba
a los marginales a establecerse sin remedio como tales.
Insistamos por un momento en el carácter colonizador del territorio que poseen tanto la
riqueza como la miseria, porque ello nos lleva a una reflexión metodológica interesante.
A estos efectos externos de los comportamientos de algunos ciudadanos sobre los de otros,
los economistas, mi gremio, les llamamos externalidades, porque son fenómenos que se
producen fuera, en el exterior de las restricciones del modelo. Esas restricciones,
necesarias en todo quehacer científico (no voy a explicar a un público de arquitectos que
un modelo a escala 1:1 añade algo a la colección de los objetos existentes pero nada a la
ciencia que estudia esos objetos), esas restricciones, digo, presuponen en economía la
inter-independencia de las funciones de utilidad y de producción de los distintos individuos
y de las distintas empresas, respectivamente. Toda la teoría del equilibrio de mercado se
basa en la hipótesis de que cada persona optimiza sus decisiones de consumo y de
producción sin relación ninguna con la forma de las funciones de utilidad y producción de
los demás participantes en el mercado. Es cuando esto no ocurre así que la teoría admite
las limitaciones del mercado y la posibilidad de que la intervención pública resulte
justificada. Y no es poca justificación. Las externalidades positivas y negativas, es decir,
las contigüidades entre individuos que producen beneficios imprevistos (mayores
conocimientos en la ciudad, en relación con la vida aislada, que los comprados en el
mercado, p.e.) o perjuicios adicionales (inseguridad ciudadana, etc.) esas externalidades,
repito, no son una base insignificante para construir una teoría robusta de la acción pública
y de la Polis.
Llamo la atención de Vds. sobre la necesidad de adquirir una cierta patente de modestia
antes de lanzarse a la arena de los sermones sobre lo que debería hacerse o simplemente
sobre la necesidad de actuar (en Roma, por ejemplo, esas admoniciones son corrientes). La
gente tiene muy claro que no todo lo público es bueno. Algunos lo tienen excesivamente
claro, como ese encargado de abrir la puerta del camino al cráter del Vesuvio, quien,
pasadas las cinco de la tarde sentencia: “Roma ha dicho que a las cinco y basta; ya se sabe,
los políticos, Italia, tutta la monda ”, como diciendo: vivimos en el reino del absurdo, todo
lo que viene de arriba es malo.
Afortunadamente cuando un país ha adquirido trabajosamente ese espíritu de exigencia que
recomiendo respecto de la acción pública, (a veces dramáticamente por la propia carencia
temporal de sector público, como en la Catalunya anterior a la 2ª República, o la posterior
19
�a la guerra civil), la coraza de auto-exigencia se transforma en actitud propositiva
contundente y fecunda en cuanto se dan las condiciones para la acción.
Este es el origen, según creo, del optimismo exigente de los Bohigas, Solà Morales,
Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, que se desbordó sobre las calles y plazas de Barcelona
a partir de 1980.
Y éste es también el que yo espero que se esté haciendo presente en Calabria y en general
en el Sur de Italia ahora que los excesos de un estatalismo mal entendido y la enfermedad
de la colusión y la “protección” privada empiezan a dejar paso a la libertad creativa. Un
nuevo renacimiento se presiente en la Italia totalmente europea de hoy, que resuelve
satisfactoriamente una ecuación que no se le plantea a España, a saber, la de edificar una
sociedad moderna en un espacio que atraviesa tantos paralelos como los que van de
Alemania al Norte de Africa. El rol de las ciudades en ese proceso está siendo decisivo.
Vds. están culminando su periodo de gestación de ideas nuevas, el período de la química
del consensus building, mucho más largo y lento que el de la física de la transformación
urbana. Las obras, aunque a veces nos parezcan una eternidad, son rápidas en comparación
con el tiempo empleado en la generación de consensos sobre los grandes proyectos.
Gioia Tauro, el puente de Messina, el tercer carril de la autopista, la llegada del tren de alta
velocidad etc.. habrán sido proyectos largamente esperados, pero no por ello menos
revolucionarios en el momento de su realización, ni menos cargados de efectos.
Detengámonos un momento en este punto antes de entrar en la parte final de la disertación.
Es probable que la justicia histórica consistiera, de existir, en una especie de distribución
salomónica de los grandes proyectos a lo largo de las décadas y de los distintos territorios,
posiblemente con un ligero favoritismo a favor de los territorios alejados del centro del
sistema de ciudades, para compensar el hecho de que la proximidad al centro trae consigo
una densidad de contactos que hace innecesario el shock exterior o instantáneo de las
grandes iniciativas. (Digo favoritismo ligero para no salirme de la modestia metodológica
con respecto a la acción pública).
Esa distribución ideal debería ser consciente de una especie de derecho humano nunca
formulado – pero presente en la historia y que explica, por ausencia, muchas rebeliones –
según el cual todos tendríamos que haber vivido algún momento de esperanza y alguno de
realización en el curso de nuestras vidas.
El hecho es que ese ciclo está lejos de producirse. La generación de mi abuelo paterno
(1860-1911) no llegó a vivir ninguna gran guerra. Karl Polanyi llegó a bautizar como “100
años de paz” a los que transcurrieron desde el final de la última guerra napoleónica y el
inicio de la primera guerra mundial. Inútil insistir en el porqué del internacionalismo
generalizado del cambio de siglo.
En cambio la generación de mi padre, que nació en el mismo 1911, vivió enseguida una
guerra mundial, una guerra civil terrible (la primera en que una gran ciudad fue
bombardeada desde el aire – Barcelona – y otra totalmente destruida – Guernica - ), y una
segunda guerra mundial, en la cual dos grandes ciudades fueron arrasadas ya con una sola
bomba.
20
�Recordemos aquí a Kenzaburo Oé, el premio Nobel japonés que decidió escribir sobre el
absurdo de Hiroshima por el absurdo presente en su propia vida familiar. Oé creo que dijo
de Hiroshima que la tragedia de la desaparición de la ciudad es que la muerte de una
persona no impide su pervivencia en la memoria de los demás, en tanto que la muerte de
una ciudad equivaldría a la desaparición de la memoria misma. Muere cada persona y cada
una de las que han convivido con aquella. Desaparece la memoria.
Es claro que no hay justicia distributiva en la historia y, sin embargo, o por eso mismo,
debemos esperar agazapados el paso del tren de la fortuna, y si es preciso construirle a la
fortuna un atajo. En eso consisten los grandes eventos. Algunas veces no son más que
anuncios de una era largamente esperada, excusas que la historia se toma para presentarse
de repente, espléndida, con el regalo de los sueños cumplidos.
Llamemos de nuevo a la arquitectura a su cita con la historia. La mejor noticia para las
víctimas del terror vasco, incluidas las familias de los propios terroristas, es la
inauguración del Museo Guggenheim de Bilbao y, por supuesto, la evolución de las cosas
en Irlanda del Norte. El Museo de Ghery y el Metro de Foster, han roto el maleficio de una
ciudad (y esperemos también de un país) solo vistos en función de la tragedia y de la
muerte y que empiezan de nuevo a ser imaginados como escenario de la construcción y de
la vida, frustrando así la obsesión temerosa que es técnicamente el objeto de toda política
de terror.
La Expo de Lisboa, los Juegos de Barcelona, el tren de alta velocidad en Sevilla, con
motivo de la Expo del 92, he aquí otros tantos momentos en que la chispa del
acontecimiento parece haber puesto en marcha el motor de la evolución.
Fui uno de los pocos catalanes que se alegraron públicamente del tren de alta velocidad
Madrid-Sevilla aún sabiendo que el Madrid-Barcelona y el Barcelona-frontera francesa
eran más rentables, y conociendo la parsimonia excesiva que este tema tiene en las agendas
de Madrid y París. Acepté por bueno el argumento de Felipe González en el sentido de que
el tren Madrid-Francia acabaría por hacerse y de que en cambio no era tan evidente que el
Madrid-Africa llegase a existir en muchísimo tiempo. Defendí que era interesante para
Barcelona no ser un cul-de-sac, no ser el nuevo nombre del sur de Francia, sino terreno de
paso para el eje centroeuropa-penínsulaibérica, entendiendo que ésta era y es una reserva
de riqueza cultural y económica para la acción de mi ciudad y no sólo un lastre o una
amenaza como algunos creen y, digámoslo todo, como la historia, desgraciadamente, ha
demostrado más de una vez. A Barcelona le interesa una península ibérica rica y feliz y no
lo contrario, una España cabeza de puente hacia Latinoamérica y el Magreb y no
interiorizada y quejosa.
Si los valles del Pirineo, antes opuestos entre sí, han aprendido a colaborar; si en la
ceremonia de perforación del túnel del Puymorens, en la línea Barcelona-PuigcerdàToulouse, estaban presentes los alcaldes o cónsuls de Andorra, que son partidarios de otros
túneles y otros ejes, las ciudades no pueden ser menos. Lo digo porque Reggio-Calabria
debe apostar fuertemente por el puente con Sicilia, independientemente de por dónde pase
con exactitud. No es un problema, creo, de bares en la carretera, sino de fertilización del
hinterland. [CONSULTAR F ZAGARI]
El mundo de ciudades va a ser muy competitivo pero precisamente no admite nostalgias ni
excusa pasividades. Se trata de elegir la mejor solución y apostar fuerte por ella. Y si no es
la buena, cambiarla.
21
�Se trata también de hacer y de explicar. La gente quiere hechos pero quiere también y
además la explicación de los hechos. Quiere ver y tocar pero también escuchar.
En una de las últimas sesiones de mis seminarios en la universidad romana constaté hace
pocos días la fuerza que tiene la inercia de muchos años de pesimismo aceptado, aún ante
la evidencia de que las cosas cambian.
Propuse entonces un análisis lúcido de las dificultades y las virtudes de Roma como
preámbulo para un teórico Plan Estratégico.
En el lado pasivo la carencia de sentido del presente como antesala del futuro; la carencia
de moral de lucha; y la carencia de un leadership simple. En el lado de los activos, aparte
de los ya sabidos y archisabidos puntos fuertes de Roma, una reflexión sobre la
sostenibilidad y otra sobre la vocación de la ciudad.
Quizás en alguna medida estas ideas sean válidas para otras ciudades italianas que conozco
menos.
El pasado pesa tanto aquí que el futuro es un tema menor.
En comparación con Madrid y Barcelona, Roma vive en el peor de los dos mundos: es la
capital, ya lo hemos visto, culpable de todo, y sin embargo – o por eso mismo – el estado
no invierte en ella mas que una pequeña proporción de lo que los romanos consideran
mínimo necesario. Por otra parte, siendo una ciudad que depende mucho de sí misma,
incomparablemente más que Madrid o París, no puede formular una mística o una épica de
ciudad-ciudad, de selfmade city, como Barcelona: nadie se lo creería, al menos de entrada.
La sobreposición de los poderes religioso, cultural-arqueológico y municipal, siendo así
que éste último es más fuerte y está más legitimado que nunca, no facilita las cosas.
En cambio Roma debería reflexionar con más tranquilidad sobre el hecho de que ninguna
ciudad se ha demostrado por el momento sostenible a largo plazo con las actuales
prestaciones. ¿No hablamos sin cesar de sostenibilidad? Pues bien, Roma es más
sostenible,-- en los términos en que funciona, ciertamente no óptimos --, que bastantes
ciudades que hoy parecen bien colocadas. Roma conoce el arte de envejecer dignamente y
no es seguro que este arte no vaya a ser necesario al final para casi todas las grandes
ciudades. Para empezar los romanos poseen un alto grado de capacidad de convivir con un
medio intocable, estrecho, y cargado de símbolos; y un aprovechamiento remarcable del
espacio/tiempo. Deberían sacar mayor provecho de esas cualidades.
Dicho esto, es evidente que nadie puede subsistir sólo conservando. Si no hay nueva
construcción la ciudad no se sostiene, ni siquiera lo viejo pervive. Todas las ciudades
deben hallar su propia fórmula de combinar los símbolos existentes con los nuevos. Sin
éstos últimos la antigüedad se convierte en repetición.
Por último, ninguna ciudad del mundo tiene tantos créditos como las ciudades italianas
para entender y representar a un mundo que es cada vez más un mundo de ciudades. Los
franceses y los españoles, y los ingleses, pueden saber más de naciones y hasta de
imperios, porque los suyos fueron más recientes. Pero nadie puede enseñar mucho, ni a
22
�Roma ni a las ciudades italianas, respecto de lo que es una ciudad y de lo que una ciudad
significa.
Y les aseguro que el futuro de las naciones se va a jugar en la eficiencia de sus sistemas de
ciudades.
FINAL
La experiencia de un Alcalde no se puede explicar del todo sin una confesión, entre
muchas.
Se trata de la emoción con que por arte de la arquitectura y de la construcción aparecen en
la ciudad nuevos símbolos destinados a durar.
No me refiero tanto a la función como al valor de esos artefactos construidos. Plazas o
casas, árboles plantados en un determinado sitio o en un orden determinado, monumentos
nuevos o recuperados o desplazados, mobiliario urbano más o menos estable y resistente,
escuelas, aceras y paseos, torres de comunicación, muros de contención, diques, teatros:
todos ellos son teatro de la vida, mensajes lanzados más o menos conscientemente como
botellas en el mar al curso de la historia, referencias a veces excesivas de nuestro paso por
la ciudad, pero en todo caso visibles, corpóreas, criticables, acción devenida objeto, que
miles de ojos miraran con respeto o ignorarán, que miles de manos y pies pisarán, o
tocarán o cambiarán, y que hacen de la ciudad uno de los pocos conceptos resistentes de
nuestro presente y de nuestro futuro, uno de los conceptos más universales, porque
universal y común es la experiencia que de ellas tenemos.
Pues bien, si hay una profesión que tiene la llave de su modificación, con permiso del
sovraintendente, erigido en controlador de esos valores, dramático deber virtual e
incumplible, esa profesión es la de Vds., lo cual les convierte a Vds., a su profesión, en uno
de los sueños más extendidos entre la juventud, a la altura de los actores de esa
construcción inmaterial pero mágica que es la representación escénica. No por casualidad
el Congreso de la UIA en Barcelona en 1997 se convirtió en un dualístico rito de masas y
vedettes, todos de la misma profesión.
(Debo decir que estoy muy agradecido a Norman Foster y Kenneth Frampton por haber
captado al vuelo de qué se trataba y haber aceptado convertir la Plaza dels Angels, también
llamada de las Nacions, delante del blanco del MACBA, en el escenario del mejor debate
arquitectónico. Posiblemente ningún congreso de arquitectos pueda ya privarse en delante
de un debate en la dura piedra de la ciudad y el foro y el ágora vuelvan a su función).
El primer presidente de la Generalitat restituida, Josep Tarradellas, insistía entre irónico y
sincero, con esa sonrisa de campesino tan difícil de descifrar, pero tan seductora, en que él
hubiera deseado ser alcalde, "Porque Vd. señor alcalde, decía, las obras las ve y las toca, y
Vd. a la gente la encuentra por la calle, y yo ¿sabe qué hago? ¡Yo sólo firmo decretos!".
Expresaba así la amargura no exenta de majestad del representante de un poder abstracto,
como es la nación, que no es corpóreo, que existe ¡y con qué fuerza a veces! pero sólo en
la cabeza de la gente y en las líneas falsas o irreales que en los mapas separan a un país de
otro. Fuerza inmensa que ha permitido los mayores progresos y causado las mayores
catástrofes, pero fuerza ideal, no realidad tangible.
23
�En Barcelona, después de 40 años de dictadura, llegamos, en un momento dado, que no fue
corto, a una euforia continuada de eclosiones constructivas. Como una primavera que se
hace esperar y cuando llega sorprende por su intensidad y su belleza, como esas gardenias
que tardan tanto en salir, que nunca acaban de florecer, pero cuando lo hacen desbordan lo
imaginable, en cantidad, en aroma y en el blanco de sus pétalos.
Eso ocurrió en Barcelona... y sigue ocurriendo. He estado ocho meses fuera, viviendo en
Roma y realizando cuatro desplazamientos a Latinoamérica y Norteamérica. En esos
desplazamientos y también en Navidad y Semana Santa he vuelto a pasar por Barcelona.
Cada vez he encontrado cosas nuevas.
La sensación que esto produce es difícil de describir. En Barcelona se ha llegado en los
últimos 20 años a equiparar ciudad con mejora. El ojo se ha acostumbrado no a unas
formas sino a unos ritmos de evolución de las formas. Ritmos sometidos a unos principios
de calidad algunas veces violados, sin duda, incluso violentados como cuando cae el garfio
de hormigón de Chillida o cascotes de piedra de Montjuic en el Ensanche, o cuando una
torre de comunicaciones, la pequeña, la de Telefónica en Montjuic, se ubica doscientos
metros dentro de un escenario que debía haber punteado, en todo caso, desde fuera, como
una referencia respetuosa y útil.
La otra torre de comunicaciones, la de Foster, resultado de un cuidadoso proceso de
aceptación profesional y social, y luego de selección, conducido por Juli Esteban y Joan
Busquets, está menos fuera de escala de lo que pueda parecer. Un filósofo amigo me decía
que tapándola de la vista con la mano se recuperaba la escala de la sierra y el equilibrio de
su skyline, que de otro modo resulta miniaturizado, encogido por la relevancia inmensa de
la torre. Y es verdad: pueden probarlo la próxima vez que vayan a Barcelona. Sin embargo,
la torre aparte su originalidad y elegancia, que supera el funcionalismo excesivo de las
torres habituales de hormigón, está hecha a escala de otra ciudad distinta y mayor que la
que se ve de éste lado de la sierra: corresponde a la escala de la ciudad metropolitana, la
ciudad de 3-4 millones que rodea la sierra por los dos lados. Ahora la torre nos sitúa muy
pronto, desde lejos, cuando volvemos a casa desde la montaña o la costa. Y cuando
estamos en casa nos recuerda que la ciudad real en la que estamos no es exactamente la
que vemos.
Lo digo muy a pesar mío, porque soy de los que creen que una ciudad es más difícil de
gobernar si no se ve. Tanto es así que propuse trasladar el consejo plenario del
Ayuntamiento al último piso del edificio Novísimo, una vez suprimidas tres de las doce
plantas del mismo y recuperado el skyline de la ciudad vieja desde el mar. Siempre pensé
que el peligro de las torres, tanto las de comunicaciones como las de la Villa Olímpica, era
el de abrir una competición multiplicadora de esos artefactos, de los cuales cada
generación debería construir unos pocos, poquísimos, cum grano salis. Manhattan y San
Giminiano no son fenómenos fácilmente replicables.
Los incidente arquitectónicos singulares, cuando suceden en un entorno caracterizado por
la movilidad, son menos dramáticos, o mejor dicho, son actos de un drama que no termina
ahí, que sigue, que no inquieta por su irreversibilidad.
La confianza de la ciudad en sí misma es entonces inmensa. El crédito de la acción pública
es casi infinito.
24
�Muchas emociones positivas sumadas, como los jardines de Elias Torres en Villa Sicilia o
el parque de Berverly Pepper, muchos balcones nuevos sobre la ciudad, como el portentoso
podium de Gae Aulenti sobre el oeste de la ciudad, o el Parc del Migdia un poco más
arriba, o aún los bordes laterales del cinturón de Acebillo en la Ronda de Dalt con vistas
inéditas sobre el llano de Barcelona y hacia la ladera de la sierra que allí empieza a
empinarse, o la operación de llenar de sentido puntos de la ciudad carentes de lectura,
como la plaza del General Moragues junto al puente de Calatrava dónde la gente estalló de
alegría cuando el escultor Ellsworth Kelly subió a la tarima a saludar, lo que le hizo
exclamar: ¡es la primera vez que un escultor es aclamado como un músico!
Todo ello ha hecho de la ciudad una realidad poliédrica, casi un caleidoscopio, en menos
tiempo del que habitualmente se emplea en cambiar la visión de un objeto complejo.
Ha sido y es una época énivrante que los dioses, el estado y los arquitectos han regalado a
la ciudad... pero que nosotros (y ahí incluyo a la ciudad y los arquitectos, a la comunidad
comitente y artífice) habíamos buscado denodadamente durante décadas, décadas de
silencio, de frustración, de esbozos y de búsquedas que, sin embargo, sirvieron para
cristalizar la más preciada de las joyas de la ingeniería social: el consenso sobre proyectos,
sobre grandes proyectos.
Soy consciente de estar retándoles a Vds. indirectamente a aceptar que la fase actual de la
construcción y de la arquitectura italianas tiene algo de inevitable, y esperemos, de lo que
los católicos llaman adviento, oscuridad precursora y necesaria, ruido de ordenador que
computa previamente, desasosiego del joven que todavía no accede a la realización madura
de sus proyectos, y eso después de muchas vejeces y senectudes, de mucho clasicismo, en
el país de la memoria, de lo ya hecho, dónde la necesaria adición de originalidad en que
todo arte consiste deviene una proeza casi imposible.
Tómenlo como una provocación amistosa de un excónsul de la provincia Layetana.
Excónsul que hoy se pregunta si los tiempos no nos depararán en nuestra ciudad un castigo
futuro, una compensación negativa a tanta emoción vivida, a tanta realización de sueños
antiguos en poco tiempo: un reposo obligado o dictado por los que pueden tener la
sensación de que ya dieron a la ciudad, desde niveles de gobierno más altos, todo lo que se
merecía.
La mayor parte de la cosas que se ven hoy nuevas en Barcelona son posteriores a 1992: el
parque del nudo de la Trinidad, el Hotel Arts, l„Illa Diagonal, la plaza de las Glorias, el
Port Vell y la Rambla del Mar, el MACBA, el CCCB, los nuevos espacios en la Ciutat
Vella, el museo Barbier-Müller, la renovación parcial del monasterio de Pedralbes, el
gótico y el románico nuevamente instalados en el Museo Nacional de Catalunya, el Teatro
Nacional, el lento Auditorio de Moneo aun sin terminar, el incendio y reconstrucción del
Liceo, la civilización de las avenidas automovilísticas (Aragón-Guipuzcoa, Meridiana,
Gran Via, Mistral) con aceras ampliadas gracias a la disminución del tráfico central
permitida por las rondas (menos 15%), el avance de la Diagonal hacia el mar, la
recuperación de las antiguas fábricas de material ferroviario para vivienda, las escaleras
mecánicas al aire libre en los barrios altos (Carmelo y Ciudad Meridiana), el World Trade
Center y así iríamos siguiendo.
No he venido a Reggio-Calabria a recitar ni un memorial de elogios ni uno de agravios de
mi ciudad aunque son muchas las cosas que los niveles más altos de gobierno deberían
haber hecho y no han hecho en este periodo para acompañar desde arriba el esfuerzo de la
ciudad sobretodo en el terreno de los transportes y de la logística. Y en la aprobación de la
25
�nueva ley de la ciudad y todo lo que ello representa. Sin duda a una ciudad que mejora
tanto y tan deprisa debía llegarle un freno exterior. Pero ella misma no ha dejado de
mejorar y el freno exterior saltará tarde o pronto.
Sólo quiero que sepan que ésta ciudad por tantos considerada como modelo, ésta ciudad de
la que Andrea Rinaldi ha dicho con exceso evidente: “ mentre la Italia insegue dormendo
el sogno del suo glorioso passato ... mentre in Francia la architettura en piena forma si
visualizza in isolate opere monumentali ... mentre a Berlino l‘IBA e le trasformazioni in
atto dopo la caduta del Muro si evidenziano alla scala dell‘edificio inteso come pieno
capace di ordinare lo spazio circostante,... a Barcellona il processo si inverte e le
trasformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi della forma
architettonica“, - sólo quiero que sepan que también ésta ciudad, incluso esta ciudad, sufre
de insuficiencias e inventa futuros mejores, como el sugerido por el proyectado Forum
Universal de las Culturas.
Porque esta ciudad no tiene nada garantizado. Y esto es la que la hace igual a todas las
demás y más hermana de ellas.
Es con éste título, sólo con éste, que me atrevo a aceptar la Laurea que Vds. me
conceden, que no me conceden a mí sino a la pequeña tribu de arquitectos (locales y
forasteros) pero también ingenieros, economistas, juristas, representantes vecinales, ONGs,
empresarios y trabajadores, voluntarios y funcionarios, alcaldes varios y concejales que
han contribuido marginalmente desde Barcelona a que en el mundo se piense que las
ciudades tienen remedio, es más que las ciudades no son la causa de los problemas de
nuestra especie sino su contenedor y quizás, esperemos, el escenario de su solución.
Veo difícil que el mundo se arregle si las ciudades no mejoran y creo posible que mejoren.
Sabemos que están mejorando. Y pido, como Jaime Lerner, exalcalde de Curitiba, Brasil,
que las universidades dejen de relatar la tragedia urbana para empezar a contribuir a su
desenlace, que será un desenlace positivo, no lo duden.
26
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira, honoris causa della Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calabria
Language
A language of the resource
Italià
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Università degli Studi Mediterranea (Reggio Calabria)
Abstract
A summary of the resource.
Lliçó magistral de Pasqual Maragall llegida en la recepció de la distinció honoris causa en Arquitectura de la Università degli Studi Mediterranea de Reggio Calabria.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Globalització
Ciutats
Europa
Barcelona
Arquitectura
Alcaldes
Model social
Acció política
Homenatges i distincions
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1745/0000001419.pdf
b8f9810170f4423acea8170e6e13b1d2
PDF Text
Text
Devolution of Power to Regions and Cities: A Road to European Citizenship
Conference notes. Pasqual Maraeall
Thefirstweek of May, and the weeks immediately thereafter, promise to be frankly
decisive for Europe (and also, to some extent, for European-American relations). Many
issues are coming into play: the identification of the countries that will enter into the
monetary union; uncertainty about market reaction; the referendum on the devolution of
bower in London, including the newfigureof a directly-elected metropolitan mayor with
Strategic faculties that go beyond operational powers; the parliamentary vote in Italy on the
new Federalist section of the Constitution; the referendum on the new statutory powers in
Northern Ireland; the Blair-Clinton meeting to discuss the orientation of a liberalprogressive center with a trans-oceanic outlook. All in all, a full and promising agenda.
It seems that we are once again entertaining the expectations of the period of Kennedy,
Khruschev and Pope John XXIII, later proven to be so cruelly ingenuous. What has
Changed since then? Almost everything and almost nothing. The USSR no longer exists,
but the Balkans continue to be the name of the conflict, even more now than thirty-five
years ago; the dollar no longer maintains afixedparity with gold but it continues to be the
currency of reference; dramatic shortages of oil and natural resources have now turned into
¡surpluses; Spain, Greece, and Portugal, then dictatorships, are now robust democracies,
even if they haven't entirely resolved their internal, regional, or federal constitutions;
NATO continues to be useful in Europe, but who will pay for it?; the economy has
improved after dramatic downturns in the 70's, but the cost of the improvement -the loss
4>f 20 million jobs in Europe and of 20% of real salaries in North America- seems
unacceptable in the long term; Germany is a united nation which by forgoing the singularity
of its strong currency creates internal resentments that could bring the country to change its
j government in September~not only its government but also its attitude toward the
�European Union; France has embarked decisively on the path of rejection of the rule of
finance over politics, in the best humanistic and Jacobin tradition, as the rest of Europe
¡watches with warmth and incredulity; American cities are once again on an upswing after
three decades of demographic and economic decline, and this has led to a general
ímporvement in expectations for cities all over the world. However, this phenomenon is
hot matched by provision of the necessary resources to lessen the impact of worldwide
¡urbanization on the environment or identification of the most appropriate use for such
resources: a series of necessary behavioral modifications are not materializing and the
creation of channels for their implementation is taking more time than had been foreseen.
Still and all, the most important and concrete question is what is occurring in the
redistribution of powers in Europe and America. It is here, perhaps, where the most
profound behavioral changes are taking place. In the US as well. The perception of
distance as a political liability is of primordial importance. People want things to be close
Up and accountable. The Treaty of the European Union recognizes this principle of
proximity in its preamble but doesn't make it operational in the text. Europefindsitself on
he road to being more and more of a super-nation, while its regions and cities struggle to
¡ecover the powers lost upon the formation of the States between 1492 and 1871. Today
hese powers are both useful and attainable at a local level and at the level of the
nationalities forgotten by history, as well as that of the new administrative regions.
Globalization walks hand in hand with the recovery of identities.
At the Regional Summit of Amsterdam on May 15 and 16,1997, cities and regions
demanded both "more Europe" and "more regions", i.e., more supranational power and
more local power. For thefirsttime, a concept of self-government and of nationalism or
localism is accompanying, rather than resisting, the emergence of what we have until now
�been calling internationalization and now call globalization. Globalization: a word that
recurs impertinently and often empty of content. Still, it is obvious that "worldwide" or
"global" is no longer the same as inter-national; nations are not the whole story. Nations
and states do not exactly overlap; they are not the same thing.
In Europe, beyond any doubt, citizens want more presence--and a more rapid and effectual
presence—in Bosnia, Kosovo or Algeria, in Beirut and in the Arab-Israeli conflict: a
presence that does not necessarily mean intervention. They want more European power in
the face of a Swedish multinational corporation that pollutes the waters of the Doñana
National Park, a unique ecological site located in southwestern Spain. They want Europe
to tell Turkey that generals cannot remove elected mayors. They want a better equilibrium
between the dollar, the euro, and the yen so as to confront the asymmetries of economic
cycles and the actions of international speculators. They want a policy of open doors to
immigration (there are many kinds of work that Europeans don't want to do but need
Someone to do for them) and at the same time they cannot avoid the advance of ethnicist
Stands in local and national elections. Many would like for a definition of European
citizenship to establish therightsand obligations of immigrants and longstanding residents,
in order to help those regions, cities and neighborhoods most subject to rapid change in
their ethnic makeup to confront one of the dangers of the total autonomization of local
iX)llectivities, that is, the lack of solidarity and the lure of demagoguery.
But words, as Havel was thefirstto see, are charged and lacking in prestige: "solidarity"
can entail abuse, "international" may imply uncontrolled bureaucracy; "European structural
aid" to poor regions and countries ought to be modified where it is not effectual and revised
where it has fulfilled its goals. The same citizens who want more Europe or who sense that
tnore Europe will be necessary and probably beneficial, do not want the train that leaves for
�¡Brussels to carry away with it local competencies and identities. They consider them
necessary and possible to maintain-or even to recover- efficiently and equitably.
US observers take all of this in with interest, but also with discomfort. Your traditional
interlocutors, the nation-states, are losing influence and the traditional topics of
conversation are disappearing: the Soviet Union, the excess of Eurodollars, or the Europe
of the Motherlands, the chicken wars or the Anglo-American wars waged on the fringes of
Western influence (in the Falklands or Iran); even the French nuclear tests seem to be a
thing of the past. What are you to talk about? Whom are you to talk with?
Europe was already seen traditionally by the United States as an indecipherable puzzle of
flags, languages, and national anthems. Now it turns out that there are regional varieties
and that the Union has some 200 regions that potentially have pretensions to a flag and an
anthem! To name just a few, Scotland, Catalonia, Bavaria, Lombardy and the Véneto,
Handers, etc., do not simply have pretensions to these things but already act as small or
not-so-small nationalities in their own right. What's more, a hundred metropolitan areas of
one million or more inhabitants (whose names have such great cultural and industrial
resonance—also the resonance of identity—, as Manchester, Florence, Amsterdam, or
Barcelona, not to mention Paris, London, and, soon, Berlin), resist being limited to mere
local administrations governed by a region or totally dependent on a State.
For many Europeans, this local explosion, with its content of identity issues, seems fraught
with danger, but also with meaning, both historical and practical. As this meaning
emerges, taking backward and forward steps, along straight paths and crooked, it moves in
ihe direction of an very necessary federalism in a Europe long dominated by more or less
efficient but always distant bureaucracies impossible to hold to account.
�North American observers of this phenomenon live in cities that are each a small Europe, if
¡not a small world, as Richard Sennett explained years ago. Perhaps this is what inclines
[them toward skepticism regarding Europe. But it is not unlikely that their own cities could
pome out ahead -making their outlook more optimistic- if they were able to define a small
(nucleus of rights and duties fundamental to the city, that would naturally preclude the
habitual free ride of suburbanites at the cost of the city center, as Jane Jacobs would have
it.
The fact that the American Constitution mentions neither cities nor the governance of cities
{which are the creation of States) is one of the most negative examples of the kind of
subsidiarity in which the upper level IS NOT PERMITTED TO know what is happening on
the level below the one immediately below; hence, there is no way for the federal
government or the Union government to talk to the cities). This opaque concept still
dominates in Brussels inner circles as well.
AC
erhaps all of this will be changing in the coming months. Universities will have to help
ihe federal powers and the federated states, lander, or regions to pose these questions OF
1_"> poke,'
IDENTITY, PROXIMITY, SUBSIDIARITY, AND SHIFTING ALLIANCES with
enoughrigorand eloquence so that the public can perceive them to be authentic issues of
public policy and not banal conflicts of interest. As the Governor of Curitiba State in
Brazil has baldly stated, it is time for universities to stop crying doomsday from their ivory
towers and start taking an active role in solving the problems they are so quick to identify.
<jfir
L<-t-^~r^
ct-*
(VK-L
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Devolution of power to regions and cities: a road to European citizenship
Language
A language of the resource
Anglès
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Remarque Institute, NYU
Abstract
A summary of the resource.
Conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Screening Room, en el marc d'uns workshops internacionals amb el títol d'aquesta conferència, organitzats per Pasqual Maragall i acollits pel Remarque Institute de la NYU (dirigit per Tony Judt).
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Europa
Descentralització administrativa
Regions
Ciutats
Territoris
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1746/0000001421.pdf
a6488cf0b9e58e07f77c5187b7c6ea3b
PDF Text
Text
1
UN MUNDO DE CIUDADES:
LA MEJOR RESPUESTA A LA GLOBALIZACION
PASQUAL MARAGALL
Enero 1998
INDICE:
ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES:
¿ES DEMASIADO GRANDE LA CIUDAD?
¿ES LA GRAN CIUDAD LA CAUSA DE NUESTROS MALES?
¿ES EL PENSAMIENTO GLOBAL LA SOLUCIÓN?
POR UN MUNDO DE CIUDADES
RIO 92, BARCELONA 92, ISTAMBUL 96
HORIZONTE 1999: ¿ES POSIBLE CIUDADES UNIDAS?
EL MODELO EUROPEO. EL MODELO LATINO-AMERICANO.
DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR
LA CIUDAD COMO SISTEMA
¿CUÁL CIUDAD? ¿HASTA DONDE LLEGA? ¿CUÁNTOS HABITANTES?
TRES PRINCIPIOS Y TRES OBLIGACIONES
CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES
EL PLAN ESTRATÉGICO
EL TRIANGULO CIUDAD-UNIVERSIDAD-EMPRESA
. EL MODELO BARCELONA
F I N A L . PROPUESTAS.-
* Gestiones a hacer
** Bibliografía
** Recuadrar, subrayar, destacar etc..
1
�2
ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES
Lo que asusta al mundo son las ciudades, porque son el problema real, el que
se ve. Pero el instinto imparable de la gente es reunirse, vivir juntos para
mejorar. Y ese instinto es la única garantía de solución a la vez que el
nombre del problema.
El ritmo excesivo al que este proceso de urbanización acontece, desborda
inicialmente la capacidad de asimilación de los ya establecidos y de sus
construcciones e infraestructuras.
El factor limitativo es la capacidad de convivencia con la diversidad de las
etnias acostumbradas a ser mayoría, de los más acomodados si están
habituados a no contribuir para financiar el espacio público***, de los
mayores respecto de los jóvenes, de los jóvenes de lugar respecto de los
nuevos y aún de los inmigrantes ya afincados respecto de los recientes.
Hasta aquí el enfoque sociológico.
2
�3
También un enfoque económico es posible.
En el modelo de la economía neoclásica, la población no detiene
su aumento en el punto del mínimo de los costes medios, dónde el
tamaño de la ciudad sería óptimo (la ciudad más barata para cada
habitante), y avanza hacia la población real extra-óptima
• quizás por la percepción de los costes medios predominantes y
no de los reales de incorporación que son los costes marginales
• quizás porque los precios relativos campo/ciudad han variado
a favor de estos últimos y el campo ya no puede comprar
servicios urbanos (entre ellos servicios públicos como
educación, sanidad y parte del entretenimiento)
3
�4
De todos modos conviene tener en cuenta que en materia de
percepción de los tamaños aceptables y óptimos, la humanidad es
un especie cíclica, que muestra fases evidentes de pesimismo y
optimismo.
El modelo Malthus-Ricardo, válido para las Islas Británicas tras
las guerras napoleónicas, con el trigo caro y las tierras fértiles
totalmente cultivadas, se aplicó sin grandes miramientos en 1974
al mundo entero - sustituyendo el trigo por el petróleo:
recuerdan? solo quedaba petróleo para veinte años !
Un medio tan ecuánime como el Economist ha pasado de titular
en cubierta Hell is an American City bajo una fotografia
dramática de un anciano cojo ante un paisaje degradado del South
Bronx, a admitir dos años depués que las ciudades
norteamericanas volvieron a crecer en la década de los 80, tras
perder población en las tres anteriores, y que las ciudades en
general, en todo el mundo, serían los lugares decisivos para la
creación y transmisión del conocimiento en el siglo 21.
POR UN MUNDO DE CIUDADES
La mejor manera de hacer la ciudad global de veras, no solo como
una construcción mental, es construir en la realidad un mundo de
ciudades
* que funcionen bien
* razonablemente abiertas
* interconectadas en red
Una serie de etapas conducen por ese camino hacia la aldea
global, quizás mas lenta y tortuosamente de lo imaginado por los
4
�5
optimistas extremos, pero sin duda apuntando a una sociedad civil
mundial como la imaginada por Kant.
La novedad respecto de los ilustrados del XVIII y los progresistas
del XIX, estriba en que de la tribu primitiva a la mundialización
no podemos ahorrarnos ningún paso. Y el siguiente paso se llama
regionalización internacional. Y se llama "sistemas de ciudades".
Es decir, al aumento del tamaño de los espacios significativos
(aldea, ciudad, condado, principado, reino, estado-nación, región
mundial) corresponde una transformación de su estructura interna,
en la que la libertad de las partes componentes aumenta en vez de
disminuir y el concepto de frontera cede totalmente ante el de red.
En el tránsito hacia la aldea global, donde finalmente el individuo
debería existir en el sentido fuerte, las ciudades y las pequeñas
nacionalidades olvidadas por la historia adquieren hoy
protagonismo.
Este es el momento apasionante en que vivimos. Aquel en que
quince naciones europeas (mañana 20, pasado mañana 30) han
decidido crear un espacio común, Norteamérica se unifica y
Mercosur y la región Andina dibujan los contornos de nuevos
grandes espacios, culturalmente coherentes y económicamente
complementarios.
Lo realmente interesante es como esos nuevos grandes espacios
van dándose cuenta de que su política interna fundamental es la
vertebración de un sistema de ciudades potente: Eurociudades y el
Comité de Regiones, Mercociudades, CityNet en Asia, United
Towns of Africa etc..
5
�6
Analicemos aquí los movimientos internos de los grandes espacios
regionales y sus leyes internas de comportamiento.
Europa avanza por varias razones:
• equilibrio estudiado entre los partners (que tarda décadas
en cristalizar)
• subsidiariedad y lealtad federal como garantías de la
proximidad y la distancia necesarias**
Igual en América
• tamaño mínimo cara afuera: NAFTA=UE
• Equilibrio interno progresivo: Ecuador-Perú; Mercosur,
Montevideo, 12/12/97: zona de paz, convertibilidad,
pasaporte común.
6
�7
• factor exterior unificador ($ vs. Euro)
Luego hablaremos del nivel mas significativo para los
responsables regionales y locales, que es el ámbito de
las<redes transnacionales de ciudades y estados, lander o
comunidades autónomas y el dibujo de planes
estratégicos adecuados.
El hecho es que una avanzadilla de ciudades atrevidas han
comenzado a construir la red de las ciudades del mundo.
(Igual que hablamos de ciclos de optimismo y pesimismo
deberíamos hablar del solapamiento de fases futuras<y
fases arcaicas< en cada momento presente, que termina
tarde o pronto, después de sucesivos pasos adelante y
algunos pasos atrás, en ajustes más o menos dramáticos).
Algunos hitos y referencias bibliográficas de este proceso de
creación de Ciudades Unidas junto a Naciones Unidas
son los siguientes:
Declaración Rio- Barcelona 1992**: dos esperanzas con nombre de ciudad. La agenda 21.
J. Borja**, M. Castells**, Jorge Wilhelm, F.E. Cardoso, M. Cohen (Banco Mundial**): los sociólogos a
la conquista de la acción. Jaime Lerner y las Ciudades Educadoras.
Istambul 96 - Declaración AMCAL (Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales) **.
Declaración HABITAT 2 **.
Amsterdam 15-16 Mayo 1997
Cumbre europea de las regiones y las ciudades.
Declaración final. Rapport Stoiber-Gomes **.
Discurso final PMM **.
IULA(International Union of Local Authorities)-CEMR(Consejo Europeo de Municipios y Regiones).
Declaración europea sobre la autonomía local **.
FMCU(Federación Mundial de Ciudades Unidas).
�Nacimiento y crisis de Camcal (Coordinadora de AMCAL). Solución en el 99: Congreso IULA,
Congreso Metropolis.
�9
En este punto cabe juzgar la aparición arrolladura del concepto de
globalización y de aldea global de una de las tres maneras< siguientes:
• una sublimación basada en un barniz empírico de poco
espesor;
• una esperanza genuina de paz;
• una confusión entre lo que es cierto para una minoría
(movilidad, acceso, ubicuidad) y lo cierto para la mayoría
(ubicuidad pasiva virtual via TV) ***.
El mundo de ciudades (el globo de aldeas) aparece en cambio como:
• una posibilidad real si bien más lenta, no instantánea
(hermanamientos, de los hermanamientos a las redes, a la
diplomacia preventiva y el trouble-shooting a nivel localregional, y al bilateralismo económico inter-urbano);
• movimientos crecientes de ayuda (parcial y legítimamente
interesada, en gran parte benévola y en manos de ONG) en
situaciones de conflicto entre naciones, religiones o etnias
(Bosnia, Argelia, Chipre) (Rio-Caracas);
• el motor más interesado en los avances para poner el máximo de
información y movilidad al servicio del mayor n° de personas.
Conviene ahora fijar el zoom en el sujeto menor y más activo de este
análisis: la ciudad.
9
�DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR
¿Cuál ciudad? ¿Hasta dónde llega? ¿Cuántos habitantes
contamos? ¿En qué momento del día?
Para definir mejor el sujeto activo del mundo de ciudades
debemos tener en cuenta que la cultura urbana varía de región a
región y que los ciclos de crecimiento demográfico de la ciudad
central no coinciden en todas< las regiones del mundo; que la
definición de ciudad basada en la existencia de economías de
aglomeración (menores costes del mayor tamaño urbano)
comporta determinadas consecuencias relativas a la cohesión
interna del espacio-ciudad; y que la ciudad, al emerger como
espacio significativo, quiebra alguna de las simplificaciones y
alguno de los dualismos más habituales y menos productivos de
nuestros análisis de la situación del mundo.
Sintéticamente
• Ciudad hemisferio sur- ciudad europea: periferia y centro
( población up-up or up-down) ***.
• La ciudad no admite islas o incomunicación el caso de Los
Angeles** cf. The Economist),.Pero la miseria y la riqueza
colonizan el entorno ( siendo la barrera el miedo o el precio,
respectivamente)
• La ciudad está entre la sociedad y el estado. La ecuación
precio-calidad se da con mayor facilidad, la proximidad del
"vendedor" de los servicios y la comparabilidad entre
ciudades es mayor que en el caso de los estados.
10
�11
De estas tres definiciones se derivan tres obligaciones:
No al free riding. Si se quieren internalizar los costes
no puede haber ciudadanos que usen la ciudad y no la paguen.
Impedir barreras. Si se quiere optimizar los beneficios
del tamaño de la ciudad no pueden aceptarse ghettos.
Explotar comparabilidad: indicadores. Si se quiere
demostrar la posición intermedia de la ciudad entre estado y
mercado hay que crear un mercado virtual de ciudades, que es
posible.
Tres obligaciones que se concretan en lo siguiente:
1. Areas metropolitanas dónde la ciudad real exceda al municipio. Tax
base sharing.(Casos de Baltimore, Londres, Barcelona, ciudades
metropolitanas en Italia). (El dilema Tiebout or not Tiebout)
2. Nueva relación periferia-centro. Areas<de nueva centralidad.
Liberación global de los ghettos o diseminación en pocket
ghettos.(El caso de Rio de Janeiro, el caso de Lima, el caso del
centro histórico de México D.F.)
3. Batería de indicadores en común, con horquilla cultural si hace
falta. Hacia un mundo virtual de veras:
1) Polución, 2) Ruido, 3) Criminalidad, 4) Accidentalidad,
5) Precio vivienda, 6) Nivel educativo, 7) Salud (esperanza de vida,
mortalidad infantil, coste UBA), 8) Justicia próxima, 9) Velocidad
comercial TP.
Algunas propuestas tentativas de medición:
1) C02 en atmósfera (tres puntos ?)
2) % o n° de calles con más de 60/70 db
3) tasa de victimación en encuesta con muestra superior al 4/10000
(600 personas en BCN municipio, 1200 en BCN-AM, 1600 en
BCN-RM, 3200 en Lima)
4) muertos en accidente por 100.000 hab
5) n° de salarios anuales medios para vivienda usada y nueva
íi
�12
6) drop outs en %
7) (dicho)
8) tiempo medio de espera para levantamiento cadáver en accidente
de transito.
9) (dicho, referido a TP y privado).
La utilidad de esas comparaciones supera fácilmente las reticencias
injustificadas e incluso las justificadas (inconveniencia de las
comparaciones en determinados períodos del mandato electoral).
Una variante: los ratings internacionales de ciudades (Fortune, Healey
and Baker,etc.)
12
�13
CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES
Finalmente la mejora de cada una de las ciudades depende de varias
decisiones que tienen que ver con su pertenencia al sistema nacional y
regional de ciudades.
1) Estudiar el subsistema de ciudades al que se pertenece, las cuales
juegan juntas determinadas partes del juego
• Caso Barcelona y caso Lyon
• la red C6 y la red Diamante
• la Lotaringia industrial v.s. "bananas" en el Norte del Sur
• Caso Cono sur; caso andino
• Rio — Sao Paulo — Montevideo ~ Buenos Aires- - Santiago
• Valparaiso - Viña - Mendoza
• Lima - Bogotá - Quito - Guayaquil - Caracas
2) Fortalecer ciudades medias.Entender que este fortalecimiento
depende a veces de la ciudad central ***.Fortalecer las conexiones
- no solo radiales
3) Establecer un pacto de servicios entre ciudad y campo o hinterland;
de nuevo el tema de la universalidad de los servicios: ¿ciudadanos del
campo?***
4) Favorecer los escenarios ciudades-empresas. Establecer
complicidades entre ciudad, universidad y empresa. (El caso
Euroempresas-Eurociudades; mercociudades-empresas Mercosur;
id. comunidad andina.)Temas, en Europa: cable, auto, residuos. (¿Qué
autos y qué calles? Los productores de autos y los de calles se
muestran su juego a largo plazo, etc..)
El Plan estratégico consiste en trabajar por esos fines dentro del
sistema de ciudades al que se pertenece, escoger las 50 acciones
prioritarias en la propia ciudad para maximizar sus opciones dentro del
sistema y crear el marco de complicidad ciudadana en el que todo esto
13
�14
surge de una voluntad común liderada por el gobierno local pero no
formulada por él en solitario sino en un marco más amplio, en el que el
triángulo ciudad-universidad-empresa es básico.
Este es el modelo Barcelona.
14
�15
FINAL
Guadalajara y New York, dos citas importantes. Abril 98.
El BID, banco de las ciudades.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un mundo de ciudades: la mejor respuesta a la globalización
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
King Juan Carlos Center, NYU
Abstract
A summary of the resource.
Guió per la intervenció al seminari "De urbe et orbe: the opportunities and challenges of globalization for cities in Spain, Latin America and the US)", amb alcaldes i urbanistes, organitzat per the Spanish Institute, el King Juan Carlos Center i l'ICAS.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Globalització
Alcaldes
Espanya
Amèrica Llatina
Estats Units
Territoris
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-04-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1747/0000001607.pdf
2a7e764bac1164cdde2ef44003df915d
PDF Text
Text
PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Discurs al Parlament de Catalunya
Pasqual Maragall
1
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Presentació
En aquest nou número dels Papers de la Fundació, us presentem el discurs que en
Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CiPC, va realitzar en el debat
d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el
passat 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya.
Fundació Rafael Campalans
2
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Té la paraula l’il·lustre senyor diputat Pasqual Maragall i Mira, president del Grup
Parlamentari Socialistes –Ciutadans pel Canvi.
El Sr. Maragall i Mira
Gràcies, senyor president. Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors
diputats, em plau prendre la paraula per explicar la posició del meu Grup Parlamentari
en aquest debat d’investidura.
Deixin-me que els expliqui, que els digui, en primer lloc, que, de seguir per la línia del
discurs del candidat, que ahir vàrem escoltar, correríem el risc de fer un debat en fals.
Estem davant un discurs que no constitueix un veritable programa de govern. Un
discurs pronunciat per un candidat que no ha rebut la confiança inequívoca dels
catalans i de les catalanes i que es proposa formar una eventual majoria precària, fruit
d’uns acords poc transparents i segurament molt contradictoris entre allò que es diu
voler i el que realment s’aconsegueix.
No voldria, doncs, centrar la meva intervenció en la rèplica del discurs del president en
funcions. És un discurs conegut, la vella cançó, previsible, en el qual no he sabut
trobar res de nou. I això no és anecdòtic, el programa del candidat havia de dir alguna
cosa nova. Altrament es tractaria, com efectivament es tractava, d’un discurs previ i
independent del resultat electoral, com si no hagués passat res. Aquesta no és només
una impressió personal meva, sinó un sentiment compartit per molts dels membres
d’aquesta cambra i també per l’opinió pública; en definitiva, és un discurs decebedor,
que no respon a la demanda que el poble de Catalunya ens ha fet en aquestes
eleccions. Tot va canviant, però vostès no se n’adonen. Perquè, què és el que ens han
reclamat els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya? Què ens han dit els catalans?
El canvi ha tret més vots que la continuïtat. I molts més encara si hi afegim les
propostes d’aire fresc i la demanda d’una política netament progressista. Interpretem
que el que ha volgut dir el poble de Catalunya és que comencem a canviar, que
encetem el canvi que des de fa temps s’hauria d’haver iniciat. Ara bé, el poble ha dit
també: «Aquell que diu que tot això ha de canviar té raó, però que vagi a poc a poc i
respecti els que han d’anar plegant.» D’acord –d’acord. Així, doncs, a nosaltres ens
correspon presentar el projecte alternatiu que els catalans i les catalanes ens
demanen. Un projecte que impulsarem des del Parlament, tot cercant els acords
necessaris, i que esperem desenvolupar des del Govern quan els ciutadans ho creguin
oportú.
L’etapa que s’obre ara. Unes noves regles de joc: Parlament i mitjans de comunicació.
En primer lloc, cal establir unes noves regles de joc que permetin avançar cap a una
nova forma de governar i de fer política a Catalunya. Això vol dir, primerament, que el
Parlament ha d’esdevenir el centre neuràlgic de la política catalana. Que el que ha
passat en aquest hemicicle en els darrers anys no es pot tornar a repetir: any rere any,
s’ha anat escamotejant l’autèntic debat sobre el nostre autogovern, com ahir –crec–, i
sobre molts dels problemes que preocupen més directament els ciutadans.
El Parlament, conseqüentment, s’ha de dotar a partir d’ara d’unes noves regles de
funcionament i de nous mitjans, tal com ja ens anunciava el president de la cambra en
el seu discurs de presa de possessió. I me n’alegro. I ha de maldar, així mateix, per
obtenir una major obertura envers la societat i un més gran prestigi. Vetllarem
escrupolosament i col·laborarem entusiàsticament per tal d’assolir aquests objectius.
3
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Aquest repensament de les regles del joc ha de comportar també, a parer nostre,
l’elaboració d’una llei electoral pròpia per Catalunya, que permeti una millor relació
dels diputats amb els seus electors; l’establiment d’un límit màxim de dos mandats
consecutius per al president de la Generalitat, i el requeriment que en la dissolució del
Parlament sigui almenys preceptiva la informació prèvia a la cambra. Sembla, com a
mínim, normal.
Cal establir, així mateix, un nou estatut de l’audiovisual que asseguri la neutralitat dels
mitjans públics, concretament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ha
de ser independent del Govern, que no ha de tenir res a veure amb el Govern–, i unes
noves relacions més transparents de l’Administració amb els mitjans de comunicació
privats, per a garantir-ne millor la independència, particularment en relació amb la
concessió de freqüències, tema estratègic per a tots els grups multimèdia. No volem
que a Catalunya, també a Catalunya, es passi de monopolis públics, sempre
perillosos, a oligopolis privats, encara menys controlables. En aquest sentit, la
celebració d’un ple monogràfic sobre els mitjans audiovisuals, impulsada per quatre
d’aquesta cambra, pot significar un primer pas en la bona direcció.
Un nou estil de fer política: diàleg, acords i competència. La política que els ciutadans
reclamen requereix una major predisposició a escoltar, una més gran capacitat
d’arribar a acords i una més alta competència tècnica. Es tracta d’una combinació que
no és fàcil d’aconseguir. Bons professors universitaris poden inventar fórmules bones
que en mans de polítics no tan bons no serveixin per a res. Hi pensava ahir mentre
escoltava el candidat explicar i citar una colla de professors, tots eminents, bons
amics, per altra banda, però que, pel que sembla, no han produït per la virtut dels seus
consells l’èxit que els polítics els haurien d’haver garantit.
Diguem-ho clar, a Catalunya s’ha sentit durant massa temps una sola veu, un únic
discurs. Ha acabat l’època de la veritat única, perquè Catalunya és un país plural en
què cada grup, cada territori ha de poder fer sentir la seva aportació i les seves
demandes al conjunt. No n’hi ha prou amb escoltar aquestes veus diverses, es
requereix també una més alta capacitat d’arribar a acords, a acords Catalunya endins i
a acords Catalunya enfora. Catalunya endins, perquè només des de l’acord
s’interpreta adequadament el país, i només des de l’acord es guanya la força per
buscar els acords Catalunya enfora, que seran els que faran avançar el nostre
autogovern. I permetin-me l’incís: Madrid no pot ser l’excusa d’una manca
imperdonable d’autoexigència i, per tant, d’una progressiva pèrdua de qualitat i de
nivell en l’autogovern. La referència a Madrid.
Les enquestes reflecteixen, a més del desig de canvi, clarament, la satisfacció dels
catalans després de vint anys de gaudir d’un nivell d’autogovern com mai no havíem
tingut. Ara bé, la general satisfacció sobre el nostre autogovern no és incompatible ni
amb l’exigència de millorar-lo ni amb l’autoexigència d’utilitzar-lo amb més rigor i amb
més competència. Per aquesta raó, quan es demana als ciutadans la seva opinió
sobre el Govern la valoració és bona, però encara es valora millor la proposta d’un
canvi de Govern.
Tarradellas deia que els catalans ens havíem d’autogovernar, és més, que havíem de
decidir nosaltres el nostre destí i que l’havíem de decidir per nosaltres mateixos. Però
afegia: «Gran part dels nostres mals són deguts als nostres propis errors.» Jo crec que
actuant així, segurament, no ens hauríem d’haver dit, tan sovint, a nosaltres mateixos:
«Què lluny estem d’allò que havíem imaginat que seria el Govern de la Catalunya
autònoma!» Noves prioritats: educació, territori, economia. La proposta catalana. Els
eixos de la nostra política són la millora de l’autogovern i la millora de la qualitat de
vida dels ciutadans. I és per això que ens plantegem unes noves prioritats: millora de
4
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
l’educació, nova gestió del territori, impuls del progrés econòmic i una proposta
catalana per a Espanya –per a Espanya i per a Catalunya, com veureu.
Millora de l’educació. Hem dit que, avui, l’educació ha de ser la primera prioritat del
Govern de Catalunya, i, això, per tres raons: per tal de permetre a cadascú el ple
desenvolupament de les seves potencialitats personals aquesta obsessió que Tony
Blair ha posat tan bé de relleu en els darrers anys–, per tal d’assegurar la igualtat
d’oportunitats de tots els ciutadans amb independència del seu origen social –la vella
creença socialdemocràtica–, amb independència del seu origen social o del seu lloc de
residència, i per tal d’impulsar la competitivitat de la nostra economia –si volen, una
herència liberal.
Es tracta d’una prioritat que entronca directament amb la tradició del catalanisme,
perquè el catalanisme, que no ha disposat d’Estat –almenys, no ha disposat d’Estat
amb suficient quantitat i durant temps suficient per a enfortir-se–, ho ha fet,
històricament, entorn de la cultura, l’educació i, també, a través dels ajuntaments. El
dret local és la nostra especialitat; és en això que hem excel·lit històricament: des del
Consolat de Mar, des de la Taula de Canvi i des dels Usatges. I no és cosa que s’hagi
d’oblidar ara perquè ara tenim govern del país –no és cosa que ara s’hagi d’oblidar–:
és l’essència del catalanisme, és el que nosaltres podem aportar als altres ismes. El
catalanisme és, ha estat i ha de seguir sent una pedagogia, una tensió cultural i un
procés de devolució de responsabilitats a la societat i als territoris. Això vol dir, en
primer lloc, aconseguir que l’escola actuï com un factor d’integració i no de selecció
social, per la qual cosa és essencial dotar equitativament de mitjans i de capacitat
d’actuació tot el sistema escolar finançat per fons públics: la xarxa pública i l’escola
concertada, amb les mateixes responsabilitats, amb coresponsabilitat sobre els
problemes de la integració social, que són els que jo he trobat corrent per Catalunya,
que en aquest moment angoixen més els nostres conciutadans. La integració social i,
concretament, la integració cultural, ètnica, social, econòmica, psicològica, quasi diria,
de la joventut. La xarxa pública hi ha de ser i és central, però l’escola concertada hi ha
d’ésser, també; ha d’entomar la seva part de responsabilitat en aquest tema.
En segon lloc, els vull anunciar que, de seguida que governem i d’acord amb una vella
aspiració, desenvoluparem, efectivament, el sistema d’escoles bressol per a
l’escolarització dels infants de zero a tres anys. Si, com se’ns deia ahir, estem força
punts per sota de la mitjana europea de les taxes d’ocupació, això es deu reflexió que
sembla que el Govern que ens va deixar no va fer–, això es deu, en bona part, a les
dificultats que les dones han trobat per incorporar-se al món laboral i empresarial –no
diguem sempre «el món laboral», quan parlem de les dones–, laboral i empresarial.
Les desenes de milers de llocs de treball per a les dones que ahir se’ns prometien molt
difícilment podran ocupar-se efectivament sense proveir les famílies dels serveis
mínims necessaris en aquest camp –reflexió que cal estendre a la urgència d’impulsar
mecanismes d’assistència domiciliària de la gent gran i persones que ho necessitin.
Geriàtrics, sí, però, en primer lloc, assistència domiciliària a la tercera edat.
Finalment, s’ha de vetllar per tal d’assegurar que la transició de l’escola al treball per
part dels joves es produeixi en les millors condicions. En acabar l’educació secundària
obligatòria, cap noi o noia hauria de quedar-se sense treball o sense escolaritzar. És
possible, en aquest moment, o treballant o formant-se. Això és el que els joves i les
seves famílies exigeixen i que ara és possible segurament de garantir. Si en campanya
electoral tots n’hem parlat, ara és l’hora de prendre els corresponents compromisos
concrets.
Tot això requereix nous recursos, però també una manera diferent de gestionar
l’ensenyament des del territori. És des de cada poble i de cada ciutat que es coneixen
5
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
millor les necessitats i les mancances dels seus centres escolars. Jo sóc partidari de
l’escola local, de l’escola municipal, no de l’escola nacional, ni de l’escola nacional de
l’Estat espanyol ni de la Generalitat de Catalunya; sóc partidari de l’escola local. És
des de prop que se sap exactament com les coses en aquest terreny poden millorar.
És necessari, doncs, dotar els ajuntaments d’un major protagonisme en la gestió i
l’organització del sistema escolar per tal, com he dit, de millorar-ne el rendiment.
No em voldria estendre sobre qüestions de política cultural. Sols vull oferir a tots els
grups de la cambra, molt honorable senyor president del Parlament, la possibilitat
d’obrir un gran debat en el qual nosaltres aportarem els continguts del Llibre blanc de
la cultura, que, elaborat amb la participació de més d’un centenar de creadors i
emprenedors culturals, planteja les línies de reflexió que el país reclama en aquest
camp i que, anys enrere, es va tractar de començar a formular sense èxit.
Una nova forma de gestionar el territori. La major implicació dels ens locals en la
gestió dels serveis ens remet a la segona de les grans prioritats de la política catalana
d’avui. El que estem tractant de trobar –i el que proposem– és una nova forma de
gestionar el territori. Durant els darrers anys hem assistit massa sovint a un regateig
sistemàtic de competències i recursos dels municipis per part de la Generalitat. Això
s’ha d’acabar. Els municipis són una peça essencial de l’Administració catalana i han
estat un instrument importantíssim en la millora de les condicions de vida en els pobles
i ciutats, i amb èxit, tant d’èxit que no seria impossible que un alcalde català passés a
ser ben aviat president de la Federació Espanyola de Municipis, sobretot si tots els
grups representats en aquesta cambra –o, si no tots, quasi tots– ho recolzem.
En consonància amb l’aplicació... Perdoneu, és una referència a una experiència
efectiva i real. En els darrers anys, els municipis catalans han destacat en el conjunt
d’Espanya com a referència de bona manera de governar la ciutat i els municipis.
En consonància amb l’aplicació del principi de subsidiarietat, consagrat en els tractats
europeus, cal retornar-los ara el poder, les competències i els recursos que els
permetin d’intervenir de manera decisiva en la gestió dels serveis essencials:
l’ensenyament, com dèiem fa un moment, i també la sanitat i la política o les polítiques
de benestar i de serveis socials. En aquest sentit, l’anunciada celebració del Segon
Congrés de Municipis de Catalunya, seixanta-sis anys després del primer sembla
mentida!–, pot constituir un avenç extraordinari en la construcció del necessari impuls
municipalista al nostre país.
El segon aspecte de la reforma en la gestió del territori consistirà en la
descentralització de l’Administració de la Generalitat. Ens trobem, avui, davant la
paradoxa que unes forces polítiques que s’han vantat reiteradament de mantenir
posicions antiprovincialistes i favorables a l’equilibri territorial hagin construït una
administració extraordinàriament centralitzada a Barcelona. En procedir d’aquesta
manera, el Govern de la Generalitat no només ha incomplert les seves declaracions
públiques d’intencions, sinó també les lleis emanades d’aquesta cambra que preveien
l’avenç cap a una major descentralització i la construcció ordenada de l’Administració
perifèrica de la Generalitat.
Aquest impuls descentralitzador ha d’avançar, en paral·lel amb el reconeixement de
l’empenta dels territoris naturals, cap a la seva autoorganització. Assistim avui a tot
Catalunya a una florida de propostes de reflexió estratègica i de coordinació
d’iniciatives locals.
Aquestes iniciatives van dibuixant els territoris de la nova Catalunya, els vells territoris,
diria, de la nova Catalunya, la Catalunya que s’estructura sobre els eixos de
6
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
desenvolupament econòmic i sobre la xarxa de ciutats no ho oblidem, és la seva
força–, la Catalunya que té set territoris naturals, econòmics, quasi diria culturals, és a
dir, d’identitats fortes: la regió metropolitana de Barcelona, el camp de Tarragona, les
comarques gironines, la Catalunya central, les terres de l’Ebre, les comarques de
Ponent i l’Alt Pirineu.
El reconeixement i el suport a aquestes realitats a través del planejament territorial i
les polítiques sectorials ha de ser, així mateix, un dels eixos d’actuació del Govern de
la Generalitat. Les sinergies, la il·lusió i l’embranzida que d’aquesta manera donarem
als territoris de Catalunya seran extraordinàries. He tingut ocasió de comprovar-ho
aquest any –per mi irrepetible, esplèndid, ple de lliçons– que he viscut recorrent
Catalunya de banda a banda.
Impulsar el progrés econòmic. Hi ha d’haver una política econòmica financera i
industrial catalana; Catalunya necessita el seu pla estratègic; hem de combatre la
inflació que puja, la competitivitat que, correlativament, va baixant, la qualitat que es
perd i la marxa o la manca –la marxa, de vegades, a Madrid–, molt sovint, d’empreses
mitjanes i grans. Per fer-ho, s’ha d’impulsar, no amb paraules, sinó amb fets,
l’economia productiva, i això vol dir..., què vol dir economia productiva?
Anem a pams; això vol dir: augment de la taxa d’ocupació mercès a l’entrada de dones
i joves al món laboral i empresarial; perquè, amb la concepció de la família que vàrem
sentir ahir, crec que és lògic que no anem molt enllà o molt més enllà de les bones
paraules en aquesta matèria.
Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes de la societat de la
informació.
Tercer: més innovació de producte –no solament de procés–, més innovació de
producte –inventem poc en aquest país, en aquest moment–; més capital/risc –
arrisquem poc–, i més suport als nous emprenedors –els ho posem massa difícil,
massa complicat.
Quart: suport als processos de concertació entre ajuntaments, emprenedors i
sindicats, que ja ha donat lloc a pactes territorials de gran interès; també les
universitats i les escoles hi han de ser, en aquests pactes.
Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les infrastructures,
perquè un país també pot créixer cap endins, i aquí permetin-me que evoqui algunes
de les grans infrastructures que ara estan inexplicablement pendents: TGV, ampliació
de l’aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del port de Barcelona i del de
Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però també el sistema de comunicacions ruteres
i ferroviàries interiors.
Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses.
Setè: en aquest pla estratègic, trobar un lloc rellevant, així mateix, a una política per a
l’agricultura i la ramaderia catalanes que contempli el seu impuls, en primer lloc, per la
seva viabilitat empresarial i la seva capacitat d’exportació, però també per la seva
significació territorial, social i mediambiental: l’agenda del camp català 2000-2006 que
reclama la Unió de Pagesos. Per tot això, ens cal un govern que no sigui un simple
espectador de decisions empresarials no sempre favorables al nostre país, com ha
estat el cas en determinades fusions i decisions sobre localització empresarial.
En aquesta matèria semblem com paralitzats, no sabem què volem.
7
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
I aprofito per dir-ho aquí: no em sembla sensat –no em sembla que se serveixi així els
interessos de Catalunya–, no em sembla sensat ajornar l’inici del debat sobre els
pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 al proper mes d’abril. Les properes
eleccions generals no han de ser el refugi on Convergència i Unió busqui la
tranquil·litat que no ha trobat en les eleccions catalanes. No podem sotmetre’ns a una
sucursalització de la pitjor espècie. Catalunya necessita ja un nou pressupost, no
podem perdre sis mesos sense saber per què. No hi ha cap motiu perquè el Parlament
no pugui treballar el gener i el Govern pugui presentar el seu projecte de pressupost.
La manca de decisió en aquest camp hipoteca l’aplicació de polítiques en molts
àmbits: per exemple, faria del tot impossible obtenir els resultats en matèria educativa
que ahir se’ns prometien per al mes de juny.
La proposta catalana per a Espanya. L’Espanya d’avui no és la de fa vint anys, ni els
partits polítics són avui els mateixos que fa vint anys, ni les comunitats autònomes
d’avui són les mateixes de fa vint anys. Nosaltres fem una valoració positiva de
l’evolució que hem experimentat, com positiva és la nostra valoració del
desenvolupament de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Ara, sí; ara es pot fer
un salt endavant. En efecte, no és que hàgim de canviar perquè tot ha anat malament;
podem canviar justament perquè portem vint anys d’experiència i els resultats són
raonablement bons; el canvi que hem de fer no és altre, en la nostra opinió, que el
d’arribar a una Espanya federal, unida a un projecte de modernització i progrés,
respectuosa de la diversitat dels pobles que la integren, compromesa en
l’aprofundiment de l’autogovern de les nacionalitats i les regions i capaç de vincular-se
a la nova realitat europea des de la seva pròpia diversitat.
En aquest camí trobarem moltes complicitats. O és que no les trobarem en el govern
de progrés balear encapçalat per Xisco Antich? O en el govern socialista regionalista
de l’Aragó encapçalat per Marcel·lí Iglesias? O és que no trobarem ressò en temes de
finançament en el president de la Generalitat valenciana? O en el mateix president de
la Junta d’Andalusia, el qual ja ha mostrat el seu interès per la nostra proposta federal?
Per cert, la proposta del president Chávez, la proposta d’un període de temps definit
per tal de recuperar retards estructurals històrics, està perfectament en línia amb la
recent sentència del tribunal alemany sobre els fons de solidaritat interterritorial entre
els länder d’aquell país. Per això, els proposo de fer una proposta catalana per a
Espanya, proposta que ha de partir d’un consens bàsic de les forces polítiques
catalanes. Tots junts aquí a Catalunya per formular un consens que ha de traslladar-se
a les forces polítiques espanyoles i al mateix Congrés dels Diputats i, finalment i
idealment, al Senat de caràcter federal. Un consens que s’obrirà camí... (Remor de
veus.) Sí, sí, un senat de caràcter federal. Avui hi ha un article d’un altre professor
eminent que ahir no es va citar, però que es podia haver citat, l’Eliseo Aja, que explica
clarament per on hem d’anar i per on podem efectivament anar. Un consens, doncs,
que s’obrirà camí si és alhora innovador i ofereix un projecte global, no sols cercant
resoldre els problemes d’encaix de Catalunya a Espanya, sinó descobrint camins
perquè Espanya, ella mateixa, es retrobi en la seva diversitat.
Una senzilla raó per ser optimistes, o millor, per tenir confiança. Sabem que, si anem
junts tots els catalans, Espanya haurà de dir sí; junts tots. Espanya no es pot resistir a
una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en
aquest Parlament. Se’m pot dir que l’Estatut va tenir retalls. Se’m pot dir el que es
vulgui dir. Jo els ho torno a dir: Espanya, avui, i tractant els temes que estem tractant,
no es podrà resistir llargament, no es podrà resistir permanentment a una demanda
catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest
Parlament. Fins i tot l’actual Govern de l’Estat ha acabat acceptant la proposta dels
alcaldes de les més grans ciutats per dotar-les d’una llei de grans ciutats. És una bona
proposta que ha presentat l’amic Camps, que em penso que és subsecretari, un alt
8
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
càrrec del Ministeri d’Administració Pública, exregidor valencià i molt coneixedor del
nostre projecte de Carta municipal de Barcelona, que és l’origen d’aquest Projecte de
llei de grans ciutats –magnífic projecte, per cert.
Doncs, molt bé, l’Estat ha acabat acceptant aquesta proposta, basada en un exemple
més proper: vàrem trigar, nosaltres, disset anys a formular una pretensió barcelonina
unànime, la Carta municipal –disset anys–, però quan la vàrem tenir, la unanimitat,
teníem ja el sí de Catalunya i tindrem el d’Espanya, n’estem certs.
Aquest és el camí a seguir.
Sobre finançament. Les propostes són més a tocar del que sembla: coresponsabilitat
fiscal, sí; cistella d’impostos, sí. Fa anys que ho diem. Apropament en el temps dels
rendiments diferencials del règim comú i del règim foral... Ho repeteixo: apropament en
el temps impossible immediat, n’estem massa lluny– dels rendiments diferencials del
règim comú i del règim foral.
Dic «dels rendiments», no del sistema. No tenim per què copiar sistemes que no són
els nostres, però rendiments diferencials tampoc. Ens hem d’igualar, sí. 60%, 40%:
60% els territoris, 40% l’Estat; sí, és possible. Hi ha països que ho tenen; nosaltres hi
arribarem, hi podem arribar. Però del 60%, la meitat per als municipis.
Pagar per renda i rebre per població. Fins i tot amb alguna correcció si resulta i es
demostra que, en alguns dels criteris que nosaltres proposem, hem quedat massa
endarrerits en els darrers anys, per exemple, en el d’igualar la inversió en les àrees
metropolitanes de més d’un milió d’habitants. Si tenim endarreriments, haurà d’haverhi recuperacions. Aquesta és la divisa, la base de la negociació alhora necessària i
possible.
Però això no ho aconseguirem, senyor president, sobre la base de reivindicacions
parcials o acords bilaterals. Això no ho aconseguirà un govern minoritari negociant
amb un altre govern minoritari. Això no ho aconseguirà en solitari una minoria
nacionalista al Congrés. Això, ho repeteixo –i vegin que no he dit «minoria catalana»,
per descomptat, he dit «una minoria nacionalista» al Congrés–, sols ho aconseguirem
junts, tots. I això ho aconseguirem si formulem una proposta acordada, capaç de
pensar una solució global vàlida per a tot Espanya. Altrament, com ja s’ha demostrat –
i ahir se’ns confirmava–, obtindrem només algunes bones paraules i un bon grapat de
ressentiments, que, finalment, aboquen a un mal resultat en les negociacions sobre
finançament autonòmic.
Prediquem confiança i pedagogia, i no malfiança i regateig. Proposem objectius, per
començar, i no egoismes; i no simplement mesures instrumentals. Els números, les
mesures instrumentals vindran després, però els objectius són el que cal compartir i es
pot compartir. Vaig acabant, senyor president. La proposta catalana també ha de
contemplar la necessària reforma del Senat i la participació de les comunitats
autònomes en la Unió Europea, en la línia que la República Federal Alemanya ha
resolt aquestes qüestions, i el mateix Tractat de la Unió Europea. En una paraula: un
senat que esdevé el lloc d’encontre dels governs autònoms, i un estat que atorga la
seva representació en la Unió Europea a les comunitats autònomes, per aquelles
matèries en què aquestes tenen competència exclusiva –article 146 del Tractat de
Maastricht, actualment 210 del Tractat d’Amsterdam.
No m’hi allargo, les posicions sobre aquestes matèries són prou conegudes; però m’hi
faig fort: sols junts ens en sortirem. Ahir vaig trobar a faltar una crida clara a aquest
9
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
respecte, més enllà de la cortesia parlamentària que sempre hi és. Crida que faig avui
en nom del meu Grup i que s’adreça a tots i cadascun dels grups de la cambra.
La millora del nostre autogovern no s’esgota en la proposta a Espanya. És necessari,
així mateix, que reflexionem sobre la conveniència de revisar l’actual marc estatutari.
No forçosament per a canviar la nostra norma bàsica tal com és, en el seu contingut
actual, però sí per tal de precisar-ne l’abast a la llum dels nous textos que hem subscrit
com a membres de la Unió Europea. És en aquest sentit que hem proposat que aquest
Parlament elabori una carta autonòmica com a addició i ampliació de l’Estatut per tal
de presentar-la a l’aprovació de les Corts Generals.
Acabo. Després de l’experiència de la darrera legislatura, després del discurs
decebedor d’ahir, no votarem la investidura que se’ns proposa, i instem les altres
forces polítiques de progrés a fer el mateix. Enfront del discurs desconnectat de la
demanda ciutadana expressada en les darreres eleccions que vàrem escoltar ahir, he
presentat el programa alternatiu que creiem que serveix millor els interessos de
Catalunya. El defensarem al Parlament i cercarem els acords necessaris per a
desenvolupar-lo. Ens manifestem, així mateix, oberts a discutir-lo amb totes les forces
polítiques de la cambra com a punt de partida per a l’eventual formació, si s’escau,
d’un nou govern en cas que, ni avui ni dijous, el candidat proposat pel president del
Parlament no obtingués el suport necessari de la cambra.
En qualsevol cas, ofereixo sincerament un acord a l’actual president en funcions i
candidat de CiU: hem d’entendre’ns des de l’exigència mútua i des de la diferència,
fins i tot des de la mútua oposició. Constato, això sí, que no s’ha reiterat l’oferta que
se’ns va fer l’any 1980, però segurament no es tracta de governar junts, perquè
deixaríem fora només una minsa part de l’espectre polític quan allò que vol el país és
justament una bona, una civilitzada controvèrsia, la fi de les unanimitats, quasi diria
l’explosió democràtica de les diferències que ens farà ser, finalment, un país normal.
Som un país normal, deixem-lo fer.
Senyor Pujol, si finalment vostè és investit trobarà en nosaltres una oposició alhora
innovadora, constructiva i esperançada, basada en el convenciment de la necessitat i
la imminència del canvi a Catalunya. El programa del canvi és imparable: o vostès
entomen els seus continguts i el nou estil que planteja o el país començarà a aplicarlo, malgrat el Govern.
(Aplaudiments forts i perllongats.)
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció que va realitzar Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CpC, i cap de l'oposició.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Debats
Investidura
Parlament de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Model social
Acció política
President de la Catalunya. Generalitat
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1748/0000001376.pdf
cae6ea5d820f7de26861b43c6a1ecd19
PDF Text
Text
1
L’ESTRATÈGIA ECONÒMICA QUE CATALUNYA NECESSITA
Cercle Financer, 8 de juny de 2000
És obligat agrair al Cercle Financer la invitació d‟aquesta tarda per
parlar davant de tots vostès. I ho és -més enllà de la cortesia més
elemental- perquè considero que tota iniciativa destinada a
mantenir viu i obert el diàleg entre el món de la política i el món
empresarial, és una iniciativa a aplaudir i encoratjar.
Com saben tots vostès la meva acció política s‟ha guiat sempre
per la recerca de la col.laboració i la complementarietat entre el
sector públic i el sector privat i per la convicció que ens cal una
relació més oberta i transparent entre els polítics i els empresaris.
Deixin-me que els digui, així mateix, que em complauria molt
poder comptar amb la intervenció de sectors empresarials –i en
particular del Cercle d‟Economia- en el congrés del PSC. El nostre
partit ha volgut estar sempre obert cap a la societat i en els
darrers temps ha extremat encara més aquesta voluntat. El
congrés, el moment on es dabeten les idees i els projectes de
futur, és una excel.lent ocasió per establir i avançar en aquest
diàleg. El reglament congressual ho preveu i jo els convido a tots
vostès individualment i com institució a participar-hi.
Voldria també que aquest esperit i aquesta intenció d‟obertura i
diàleg presidissin la meva intervenció sobre l‟estratègia
econòmica de Catalunya.
1
�2
Un clima d’opinió preocupat
Estem en un moment d‟una certa perplexitat col.lectiva,
caracteritzat per una contradicció entre l‟evident i sostinguda bona
marxa de la nostra economia i una difusa i creixent preocupació
sobre les nostres possibilitats futures.
Es tracta d‟un d‟aquells moments de dubte que obliga
especialment a tots els qui tenim responsabilitats públiques a
pensar-hi i a arriscar propostes per superar-los i seguir avançant
en la bona direcció.
Per un costat se‟ns diu –el senyor Antoni Negre per exemple ahir
mateix- que Catalunya manté el seu pes en l‟economia espanyola:
amb un 16% de la població, generem prop d‟un 20% del PIB i un
25% de les exportacions.
Però d‟altra banda hi ha veus que fan de contrapunt al “Catalunya
va bé”. Són unes veus –com la de Leopoldo Rodés a La
Vanguardia de fa uns dies- que reflecteixen un cert clima d‟opinió
pessimista sobre el futur econòmic de Catalunya i que mostren la
seva preocupació sobre algunes qüestions essencials:i
El risc de perdre el tren de la nova economia.
El desplaçament dels centres de decisió de les principals
empreses a Madrid.
Gràfic 1: Evolució del pes de les noves empreses a
Catalunya sobre el total espanyol
L‟escassa presència en els mercats borsaris de les empreses
radicades a Catalunya.
La pèrdua de lideratge d‟institucions com la Fira de Barcelona.
La incapacitat de convertir l‟aeroport de Barcelona en un
aeroport de primer nivell amb vols transoceànics directes.
I encara d‟altres.
2
�3
En els propers minuts voldria analitzar amb vostès, amb la
ponderació pròpia de la institució que ens acull, aquestes dues
línies d‟argumentació aparentment contradictòries sobre l‟estat de
la nostra economia.
Uns bons indicadors econòmics generals
Comencem per les “bones notícies”.
Hi ha una sèrie d‟indicadors positius que configuren una bona
base de partida per afrontar el futur i són un exponent de les
nostres potencialitats.
En recordaré alguns:
Catalunya té el PIB més elevat d‟Espanya en termes relatius.
L‟economia catalana està immersa en una forta onada
expansiva des de la segona meitat de 1994, amb un ritme de
creixement a l‟entorn d‟una mitjana per sobre del 3%.
Seguim sent el principal centre d‟importació i exportació de
béns i serveis i amb una taxa de cobertura susbtancialment
millor que la de Madrid (Barcelona 71,8%, Madrid 35,7%),
havent crescut les exportacions a taxes anuals properes al
20%.
Barcelona és la cinquena metròpoli industrial de la Unió
Europea.
Tenim una taxa d‟atur registrat per sota del 6% i segons l‟EPA
hem passat entre 1994 i 1999 del 21,2% al 10,6%. Per la seva
banda, la taxa d‟ocupació ha evolucionat del 41,2% al 47%.
Des d‟una perspectiva històrica la nostra inflació està
controlada.
La nostra qualitat de vida és reconeguda i, fins i tot, envejada
arreu del món.
Comptem amb una població amb una bona qualificació
professional, tècnica i cultural.
3
�4
Les inversions estrangeres segueixen afluint a Catalunya a
bon ritme.
I, a la vegada,
Les inversions catalanes a l‟exterior no paren de créixer.
I, més enllà dels indicadors, no deixen de produir-se qualificades
mencions a les possibilitats de Barcelona i Catalunya en el marc
de la nova economia, com l‟apareguda a començaments d‟any a
la revista nordamericana Business Week.
O avenços en la bona direcció com l‟acord institucional sobre la
Fira de Barcelona. Benvingut sigui!
Ara bé, amb aquest panorama podriem còrrer el risc que
s‟imposés una certa mentalitat acomodatícia i despreocupada per
l‟esdevenidor de la col.lectivitat.
4
�5
Uns altres símptomes no tan positius
Tanmateix, hi ha d‟altres símptomes que abonen les
preocupacions dels pessimistes i que ens venen a dir coses com
les següents:
Des del 1998 el nostre creixement està massa lligat a la
demanda interna.
Aquest excés de demanda interna s‟ha traslladat al front dels
preus, situant-los en valors incompatibles amb el manteniment
de la competitivitat exterior que el país precisa.
Gràfic 2: IPC acumulat 1995-2000 i del
diferencial d’inflació interanual Catalunya-Espanya
Semblen haver-se esgotat els factors de reserva de
competitivitat que havia estat utilitzant l‟economia catalana en
els darrers anys: depreciació de la pesseta, caiguda dels
costos financers, inversió productiva i moderació salarial.
La nostra productivitat ha estat extraordinàriament feble durant
els darrers anys, amb taxes de creixement que amb dificultat
superen el 0,5%.
Gràfic 3: creixement de la taxa de productivitat
El ritme de creixement de la població ocupada a Catalunya
(+17% entre 1994 i 1999) és molt inferior al de la Comunitat de
Madrid (+26% en el mateix període).
Gràfic 4: evolució de la població ocupada
Seguim amb una baixa taxa d‟ocupació femenina (42,4%),
encara 9 punts per sota de la mitjana europea i a 18 punts de
l‟objectiu fixat pel Consell Europeu de Lisboa per a l‟any 2010.
El “venture capital” –l‟inversor que aposta i arrisca per
iniciatives innovadores- és encara massa rar a Catalunya.
5
�6
Des d‟un punt de vista territorial, el creixement ha tendit a
concentrar-se en major proporció al voltant de l‟eix costaner.
La concentració de la producció a la regió metropolitana de
Barcelona i a les principals àrees urbanes de Catalunya s‟ha
vist acompanyada per un intens procés de relocalització de
l‟activitat i, en especial, de la població en el seu interior.
Aquestes tendències han generat fortes tensions sobre la
xarxa de transports, que no han estat suficientment ateses per
part dels poders públics. De continuar en el futur, les
deseconomies resultants afectaran directament la capacitat
competitiva de la nostra economia.
És a dir, no és que no anem bé. Anem més de presa que abans,
però anem a un ritme inferior al d‟altres que marquen el ritme de
la nova economia.
I tenim uns colls d‟ampolla, sobretot pel que fa a les nostres
infraestructures, que poden resultar fatals.
I, sent realistes, no formem part del reduït grup de les 5 o 6 grans
capitals financeres del món, com ens recorda el professor Pedro
Nueno.
En tot cas, hi ha una realitat certa: Catalunya ha perdut i segueix
perdent oportunitats i això comporta que Catalunya perdi capacitat
de decisió, que no és exactament el mateix que pèrdua de pes
econòmic. Això ho explicava encertadament el periodista
econòmic Enric Tintoré amb un afortunat joc de paraules: no és el
mateix ser un gran petit país que un petit gran país!
6
�7
Un excurs sobre Barcelona
I, tot sigui dit, deixin-me fer una breu observació sobre la
interessada adjudicació a la ciutat de Barcelona de la
responsabilitat d‟aquesta deriva decadent. Em sembla que és una
de les tergiversacions més grolleres que poden fer-se dels fets de
la nostra història recent.
Catalunya en el seu conjunt pot estar predent oportunitats
respecte d‟altres regions europees, però en el seu interior,
Barcelona conserva i aferma clarament el seu lideratge.
Crec honestament que Catalunya està pagant un preu massa alt
per la miopia estratègica del Govern de la Generalitat de voler-li
tallar les ales a la capital del país i al seu entorn metropolità. Com
diu Xavier Bru de Sala la prioritat de Catalunya ha de ser una
decidida aposta per recuperar la potència de Barcelona.
Falses respostes
Però, retornant al fil principal de la meva argumentació, el debat
realment plantejat és el de la pèrdua de capacitat de decisió de
Catalunya i aquest és un debat que no es pot substanciar fent
trampes:
Ni val la resposta basada en la dutxa escocesa que alterna el
cofoïsme amb el victimisme, repetida una i altra vegada per
Jordi Pujol fins arribar a fer-se del tot inversemblant.
Ni tampoc anem enlloc amb el pessimisme i el catastrofisme,
perquè -tal com diu el professor Xavier Sala- el pessimisme i la
queixa té uns costos econòmics sovint molt superiors als mals
denunciats. Les nostres empreses no creixeran i les grans
empreses mundials no voldran fer negoci amb nosaltres si el
pessimisme ens impregna i ens creiem perdedors i
constantment perseguits pel destí.
Arribats a aquest punt, deixin-me que els hi avanci la meva
diagnòsi: els indicadors econòmics ens mostren que no hi ha
motius per al catastrofisme, però al mateix temps sembla evident
que hi ha algunes coses que no funcionen, que fallen
7
�8
El meu diagnòstic
Què ha fallat? Què està fallant?
Falla la capacitat d‟afrontar grans projectes.
Falla el model de gestió dels grans projectes.
Falla el lideratge públic i privat.
Falla el dinamisme dels emprenedors i la voluntat d‟assumir nous
riscos.
Falla l‟acció estimuladora dels poders públics.
Hi ha un dèficit de visió estratègica de país en la classe dirigent
econòmica i política, acompanyat d‟un lideratge insuficient. Una
cosa i l‟altra evidencien una certa dimissió de les elits que,
endormiscades per la bonança general, semblen renunciar a fer
de Catalunya un “petit gran país”
Catalunya ha de reaccionar per no perdre peu en la nova
economia, per aprofitar a fons les oportunitats que li ofereix la
seva potencialitat actual i per aprofitar-ne de noves.
Catalunya necessita refer la seva voluntat col.lectiva entorn del
triangle format pel lideratge, el consens i l‟ estratègia.
Tenim experiència. Tenim un model contrastat que ens va
funcionar amb l‟ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan
vam saber identificar un objectiu, definir un projecte adequat,
aglutinar totes les voluntats per assolir un gran acord i gestionar-lo
globalment.
Quan hem abandonat les lliçons d‟aquella experiència no hem
avançat amb la decisió i la rapidesa necessàries i els projectes
han fet el seu curs amb una indolència impròpia de les nostres
possibilitats i capacitats.
Vostès saben que el propòsit de recrear el consens polític i social
per dotar el país d‟una estratègia de futur està en el cor de la
meva proposta política per Catalunya, amb la que em vaig
presentar a les passades eleccions i que va merèixer el més
nombrós suport popular.
8
�9
Ara vull reiterar i concretar aquella proposta, conscient que és la
millor manera de combatre el pessimisme emergent i l‟atonia
pública.
No podem esperar 3 o 4 anys. Cal provocar la reacció.
Les oportunitats de Catalunya
Catalunya i Barcelona … Barcelona i Catalunya tenen unes
oportunitats que no es poden malmetre per la incapacitat de tots
plegats de no remoure els obstacles i de no preveure els
catalitzadors que les facin viables …
Moltes d‟aquestes oportunitats estan en la consciència de tots. Ni
que sigui a raig els hi vull recordar algunes de les més òbvies.
Tenim l‟oportunitat de ser el principal centre de disseny industrial
d‟Europa.
Tenim l‟oportunitat de ser una referència obligada en el camp de
les escoles de negocis.
Tenim l‟oportunitat de comptar amb centres d‟excel.lència en
determinats camps de la recerca científica i aplicada, com en el de
la biomedicina o en el de les tecnologies de la comunicació.
Tenim l‟oportunitat de rellançar la Fira de Barcelona.
Tenim l‟oportunitat de ser el centre logístic del sud d‟Europa.
Tenim l‟oportunitat de potenciar els nostres sectors industrials
més forts: farmaceútic, alimentari, la indústria de components de
l‟automòbil.
Tenim l‟oportunitat d‟apostar per ser un centre important de les
noves tecnologies, amb projectes com BCN@22 al Poble Nou de
Barcelona.
Tenim l‟oportunitat de fer un salt en la dimensió de les nostres
empreses, partint de la consistència de les empreses familiars.
Tenim l‟oportunitat de ser un model del turisme de qualitat.
9
�10
Tenim l‟oportunitat de fer de Barcelona una capital mèdica de
referència.
Tenim l‟oportunitat de lluitar per mantenir Barcelona com
capital editorial d‟Espanya i de l‟Amèrica Llatina.
la
Tenim tantes i tantes oportunitats que no ens podem permetre ni
un dia més de mandra ni perdre més temps en conflictes de
competències o de protagonismes.
Cal posar-s‟hi!
Tasques pendents
Abans que res, cal posar-se a pensar en gran, en la perspectiva
de la Catalunya metròpoli, de l‟àrea europea de 15 milions
d‟habitants que té per centre Barcelona, de la Catalunya que no té
complexes amb Espanya, de la Catalunya que vol tenir veu pròpia
a Europa, de la Catalunya que no té por a sortir de casa i que sap
que Amèrica pot ser objecte d‟una reconquesta, aquest cop
pacífica, econòmica i amable.
I, des d‟aquesta perspectiva oberta, de tradició “lliurecanvista”,
lluny de les temptacions de l‟autarquia mental, hem d‟afrontar les
tasques pendents per fer efectives les nostres oportunitats.
Necessitem una política industrial activa.
Necessitem resoldre els nostres dèficits d‟infraestructura.
Necessitem resoldre els nostres dèficits de formació.
Necessitem fomentar encara més la internacionalització de la
nostra economia i de la nostra societat.
Necessitem fomentar les fusions empresarials.
Necessitem un bon govern i una administració de qualitat.
Necessitem nous espais industrials i de serveis.
Necessitem millorar la imatge de Catalunya.
10
�11
Tres grans objectius estratègics
Totes aquestes necessitats i d‟altres s‟han d‟ordenar i prioritzar en
una estratègia que asseguri tres grans objectius:
Garantir la competitivitat de l‟economia catalana en la societat
de la informació i el coneixement.
Impulsar un Estat del Benestar generador d‟ocupació.
Endreçar bé el territori i afrontar la realització a temps de les
infraestructures pendents.
A) Adaptació de Catalunya a la nova economia
Avui, m‟ocuparé prioritàriament del primer, sense deixar, però, de
fer esment als aspectes dels altres dos més directament
connectats amb la nova economia.
Què hem de fer per adaptar l‟economia catalana a la societat de la
informació i del coneixement?
En primer lloc, prendre consciència que en aquest àmbit és
particularment patent la contradicció a la que ens referíem més
amunt: encara que Catalunya manté el seu pes econòmic està
perdent capacitat de decisió, especialment en els sectors clau de
la tecnologia de la informació i les telecomunicacions.
Algunes dades resulten reveladores d‟aquesta realitat.
Segons el professor Xavier Vives, la inversió en R+D no arriba
a l‟1% del PIB, percentatge que està molt lluny de les regions
més avançades. A Madrid és de més del 2%, a Califòrnia, del
5%.
La proporció de llocs de treball en sectors d‟alta tecnologia és
clarament més reduit que a Madrid, i en tot cas a Espanya és
netament més baix que a la resta d‟Europa.
11
�12
La concentració de seus empresarials a Barcelona està per
sota de la que li correspondria pel seu pes econòmic, i encara
més en empreses de serveis d‟elevada tecnologia.
Madrid concentra el 95%, per només un 4% de Barcelona, de
les seus operatives de les empreses amb major cotització
borsària (IBEX 35). La tendència, a més, ha empitjorat els
darrers anys: Barcelona ha passat del 8% al 4%.
En definitiva, l‟escassetat de grans empreses catalanes, i molt en
particular en els sectors clau de la „nova economia‟: les noves
tecnologies de la informació i les telecomunicacions. Catalunya no
és líder d‟Espanya en la nova economia.
Tenir consciència d‟aquesta realitat és, per descomptat, molt
millor que ignorar-la. Però sempre que sigui el punt de partida per
fer-hi front i tractar de canviar-la. Si volem una Catalunya
capdavantera en la societat de la informació i el coneixement, que
sigui vista com un pais especialment atractiu per a les oportunitats
empresarials, ens cal avançar de manera imprescindible en
alguns punts essencials:
Accessibilitat a una oferta de treball altament qualificada.
Proximitat de centres de recerca i d‟ensenyament superior de
primera línia.
Disponibilitat de finançament per a projectes de capital-risc.
Qualitat de vida atractiva per a l‟ocupació especialitzada.
Disponibilitat de connexions transoceàniques directes.
Existència d‟un entorn atractiu per a l‟activitat empresarial.
Aquests són, doncs, els deures que hem de fer. Vegem ara com
s‟han de concretar.
12
�13
Un entorn empresarial competitiu i innovador
En primer lloc, és urgent posar les bases d‟una clima social i
empresarial favorable a la innovació:
R+D. En el camp del R+D Catalunya ha d‟arribar a una inversió
equivalent al 2‟3% del PIB l‟any 2003, si no vol quedar-se
greument endarrerida respecte les seves competidores directes
en el marc espanyol i europeu. El desenvolupament de centres
d‟excel,lència universitaris, en col.laboració amb les empreses,
és en això fonamental.
Sector TIC. La Generalitat ha d‟elaborar i aplicar de manera
peremptòria un pla industrial per al desenvolupament del sector
de les tecnologies de la informació a Catalunya. Un pla amb
mesures que estimulin, entre altres coses, la radicació de seus
d‟empreses innovadores a Catalunya. El Grup SocialistaCiutadans pel Canvi ha fet aprovar avui mateix al Parlament
una resolució en aquesta direcció.
Banda ampla. La xarxa de cable de fibra òptica ha
d‟estendre‟s a tot el territori de Catalunya en un termini màxim
de 5 anys. Només així s‟evitarà que la implantació dels nous
mitjans de telecomunicació no comporti nous episodis de
marginació i desequilibri territorial. Només així s‟aconseguirà
incorporar les noves tecnologies a tots els sectors de
l‟economia catalana, inclosses les branques tradicionals de la
indústria i l‟agro-ramaderia.
Formació. El govern i les empreses han d‟impulsar projectes
formatius per tal d‟evitar dues mancances. En primer lloc, la
falta de personal qualificat per al desenvolupament del sector
TIC. I, en segon lloc, per tal d‟evitar fractures socials com a
resultat de la manca d‟accès d‟una part de la ciutadania als
nous coneixements.
Administració. L‟administració pública catalana ha de ser un
model d‟adaptació a les noves tecnologies. La Generalitat ha
d‟esdevenir una veritable administració oberta en la línia que ja
marca l‟Ajuntament de Barcelona.
13
�14
En definitiva, la incorporació de Catalunya a la societat de la
informació i el coneixement exigeix l‟acció combinada dels poders
públics, el mon empresarial i el conjunt de la societat. Cal una
acció de govern que consideri la innovació com un denominador
comú de totes i cada una de les polítiques públiques.
Un govern competent i un marc econòmic competitiu
Què més necessitem per assolir l‟adaptació de la nostra economia
a la nova societat de la informació i el coneixement?
Necessitem un govern competent i un marc econòmic competitiu.
Catalunya ha estat sempre un pais atractiu per a l‟activitat
empresarial. En els darrers anys, tanmateix, l‟excessiva
burocratització administrativa ha estat un llast per a l‟estimul d‟un
clima còmode per als emprenedors del nostre pais.
Cal recuperar l‟atracció pel risc, per tenir idees i posar-les en
pràctica; en definitiva, el gust per la creació de riquesa i
d‟ocupació. Espanya i Europa han de veure Catalunya com un
territori d‟oportunitats empresarials envejables, atractiu per
instal.lar activitats punta, amb capacitat de creixement i de creació
d‟ocupació.
14
�15
Un marc financer adaptat
I, per completar, el quadre, necessitem també d‟un marc financer
adaptat a les necessitats de la nova economia.
Les grans perspectives que l‟economia del coneixement i de la
informació obren a la creació de noves empreses, no poden
veure‟s limitades per insuficiències dels mercats financers. La
ràpida integració a escala europea d‟aquests mercats
n‟augmentarà l‟eficiència, en benefici de les empreses i dels
consumidors. Un impacte més gran, encara, en la reducció dels
costos d‟intermediació vindrà per la via de les aplicacions
d‟Internet als serveis financers, que provocarà en els pròxims
anys un replantejament de les xarxes territorials de les entitats
bancàries.
La proximitat dels centres financers resulta essencial per a
l‟impuls de noves iniciatives empresarials. Catalunya ha tingut
sempre, en aquest punt, un déficit molt important. És important
consolidar i reforçar les institucions financeres que tenen el centre
de decisió a Catalunya, i al mateix temps promoure les condicions
per a que el sistema financer recolzi i acompanyi aquells projectes
que, disposant d‟un elevat contingut tecnològic i unes possibilitats
certes de mercat, tenen en canvi un insuficient suport financer.
El dinamisme de l‟economia catalana, la riquesa dels seu capital
humà i la capacitat tecnològica del país creen unes bones
condicions per al finançament, intern i extern, de la inversió
necessària en els sectors emergents.
Això no obstant, tenim ben present que el desenvolupament de
projectes en la nova economia i la promoció de la innovació en el
teixit empresarial català necessiten, en particular, de la implicació
activa en aquest projecte de les grans institucions financeres del
país i de l‟impuls d‟instruments de capital risc més pròxims i
potents, que el govern de la Generalitat ha de fomentar i fer més
accessibles per a les petites i mitjanes empreses i els nous
emprenedors.
15
�16
En aquest context, voldria cridar la seva atenció respecte un nou
camp per l‟activitat financera em sembla particularment
interessant: el del deute de les ciutats i regions. En una Europa
amb Banc Central, tipus d‟interès i deutes estatals harmonitzats,
el mercat de les emissions de deute de ciutats i regions passa a
ser particularment atractiu. Caldrà desenvolupar els instruments
per poder-hi actuar. En aquest sentit és de gran importància que
els agents financers catalans disposin d‟un sistema d‟indicadors
urbans i territorials per a totes les ciutats i regions europees que
permeti preveure la seva evolució econòmica i, per tant, la fiabilitat
del seu sector públic local.
El cos central de la meva intervenció l‟he volgut dedicar a
l‟adaptació a la nova economia. Però, no vull acabar sense unes
pinzellades relatives als altres dos grans objectius estratègics que
hem d‟afrontar: les infraestructures i la reforma del nostre Estat
del Benestar.
16
�17
B) Un Estat del Benestar generador d’ocupació
Com ho hem de fer perquè el nostre Estat del benestar sigui
alhora garantia d‟igualtat d‟oportunitat i generador d‟ocupació?
La nova economia genera oportunitats extraordinàries, però
també riscos i perills. Hem de saber arriscar-nos, perquè només
fent-ho podrem guanyar. Però també hem de saber trobar
l‟equilibri entre el creixement i la igualtat, la competitivitat i la
solidaritat. Només una societat forta i cohesionada socialment
està en condicions de créixer de forma estable i continuada; i
només un creixement sostingut i estable pot permetre‟ns dur a
terme polítiques redistributives acceptades per una àmplia majoria
de la societat.
Per dur a terme aquestes polítiques ens cal l‟Estat del benestar
reformat:
Un Estat del benestar generador d‟ocupació.
Un Estat del benestar; capaç de prestar de manera eficient a la
població els serveis bàsics d‟educació, sanitat, protecció social
i ajuda a la família.
Un Estat del benestar preocupat per la sort dels més febles i
preparat per prevenir les situacions d‟exclusió i marginació
social.
Un Estat del benestar conscient de la prioritat de l‟educació
com a mecanisme d‟integració social i com a inversió en
capital humà.
Un Estat del benestar, en definitiva, basat en un ampli consens
social reformador, renovat i reafirmat cada dia. Un Estat del
benestar disposat a afrontar permanentment l‟escrutini de la seva
utilitat, la seva eficàcia i la seva acceptació.
L‟Estat del benestar i la nova societat de la informació i el
coneixement es necessiten mútuament. A Europa volem un Estat
del benestar que es preocupi per la igualtat i per l‟accés del
conjunt de la societat als serveis públics bàsics: l‟educació, la
sanitat, la protecció social, els serveis d‟ajuda a la família. No
volem una economia que generi ocupació sobre la base d‟una
desigualtat creixent. Però tampoc no volem un sistema de
benestar que asseguri una igualtat aparent sobre la base d‟una
17
�18
elevada desocupació, perquè es tracta d‟una situació que a la
llarga resulta insostenible. Per això hem d‟introduir les
adaptacions necessàries a l‟Estat del benestar, per a convertir-lo
en un element generador d‟ocupació.
A Catalunya i Espanya, on estem lluny dels nivells europeus,
aquestes adaptacions s‟han de fer al mateix temps que recuperem
el terreny perdut en ela àmbits de l‟educació, de les polítiques
actives d‟ocupació, de la integració social i de l‟atenció a la
família.
Desenvolupar tots aquest punts donaria per una altra sessió, però
m‟ha semblat adequat esmentar-los perquè en l‟actual context
econòmic cal tenir-los ben presents.
18
�19
C) Infraestructures i serveis
Passem, finalment, al tema de les infraestructures i serveis.
Com hem d‟afrontar d‟una vegada el dèficits en aquest camp?
Deixin-me que els faci deu propostes concretes:
Aeroport: La necessitat de comptar amb uns serveis
aeroportuaris que permetin gaudir d‟un veritable aeroport
transoceànic és un consens general a Catalunya. Una
possibilitat seria l‟oferta de compra per de l‟aeroport de
Barcelona per part d‟un consorci públic-privat. Els socis
públics haurien de ser
la Generalitat, l‟Ajuntament de
Barcelona o bé l‟Àrea Metropolitana de Barcelona i AENA. Els
socis privats, la Cambra de Comerç de Barcelona i les caixes i
els bancs catalans.
L‟únic argument a favor de la privatització vertical de tots els
aeroports espanyols podria ser la creació d‟un operador
internacional capaç de comprar i vendre gestió aeroportuària a
Amèrica Llatina i a altres països del món, com fa la BAA
(British Aeroport Authority) a Nàpols, per exemple.
Però això es pot obtenir també consorciant els aeroports
espanyols a través d‟una AENA convertida en holding. D‟altra
banda, cal no oblidar que alguns aeroports aconsegueixen
esdevenir per ells mateixos operadors internacionals gestors
d‟altres aeroports, com demostra l‟exemple de Schipol.
TAV: El govern de la Generalitat no ha de parar fins
aconseguir per part del govern espanyol i del govern francès
un compromís definitiu sobre l‟arribada a Barcelona l‟any 2004
del Tren d‟Alta Velocitat
19
�20
Xarxes de telecomunicacions. El progrés de les xarxes de
telecomunicacions (CTC/Menta, Localret, altres operadors
privats …) s‟està produïnt amb una lentitud indigna de la
celeritat amb que es va iniciar tot a rel de la creació el 1986 de
l‟empresa Barcelona Cable per part d‟Iniciatives SA i del ràpid
assoliment dels objectius del “Plan Fotón” el 1992 (pla que
enllaçava per cable de fibra òptica totes les illes urbanes de
Barcelona i Madrid que tinguessin una agència bancària). Avui,
no està clar poder arribar a l‟objectiu de Localret de connectar
per cable de banda ampla totes les capitals comarcals l‟any
2002. Com tampoc la iniciativa d‟IBM i La Caixa de dotar de
dos ordinadors connectats per Internet a totes les escoles de
Catalunya ha tingut el necessari reforç pressupostari per part
del Govern de la Generalitat.
Euroregió. Per tal de disposar de les infraestructures
d‟accessibilitat exterior que reclamem, el tamany mínim d‟una
àrea territorial en ubicació semiperifèrica, com és la nostra, ha
de créixer. S‟ha de situar cap els 15 milions d‟habitants, que és
la xifra equivalent a la suma de les regions nucleades per les
ciutats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca, Saragossa,
Tolosa i Montpeller. Cal relligar-les amb una densa xarxa de
comunicacions i cal assegurar sobretot l‟arribada del TGV de
França l‟any 2004 i aconseguir la conversió del Tren de
Velocitat Alta València-Barcelona en tren d‟alta velocitat.
D‟altra manera, el triangle Madrid-València-Barcelona quedaria
del tot descompensat. Els presidents Francesc Antich i
Marcelino Iglesias, així com l‟alcalde Montpeller i el president
de Midi-Pyrenées estan del tot d‟acord en col.laborar en
resoldre aquestes qüestions.
20
�21
Les connexions interiors. Cal “encongir” o apropar Catalunya
entre sí mateixa a través d‟uns sistemes de comunicació més
àgils i eficients, en particular en els eixos transversals i
diagonals. Els 6 milions de catalans poden arribar a ser
substancialment més significatius, com a mercat d‟origen i
destí de les inversions, si estan ben connectats entre ells. Un
país extens i mal comunicat genera menys economies
externes que una ciutat compacta i complexa de la mateixa
magnitud de població. És bàsic entendre que les connexions
interiors són tan crítiques i decisives com les exteriors.
Metro: Pel que fa al transport públic urbà, el metro de
Barcelona ha d‟arribar als 160 kms. I enllaçar el casc urbà, els
barris metropolitans, la Fira de Montjuïc, el MNAC, Montjuïc 2
(Pedrosa) i l‟aeroport. Això depèn d‟una inversió repartida en
2/3 de la Generalitat i 1/3 de l‟Estat
Fira de Barcelona. En el camp dels serveis, la Fira necessita
inversions de l‟ordre de 30.000 milions de pessetes, molts més
que els 6.000 milions que s‟han pogut mobilitzar fins ara. És
d‟esperar que el recentíssim acord institucional al que ja m‟he
referit permeti avançar decisivament en aquest tema.
Universitats. Les universitats catalanes han d‟esdevenir un
dels primers sectors d‟exportació de serveis. Per això és
fonamental atreure, no només contractes i convenis de recerca
internacionals, sinó també estudiants d‟arreu del món. Per tal
de facilitar-ho, i sense que això vingui a trencar l‟equilibri
lingüístic existent a les nostres universitats, els estudiants dels
cursos avançats han de poder examinar-se en castellà i en
anglès si així ho sol.liciten.
Serveis públics. Tot i que en alguns casos el govern de la
Generalitat no hi tingui competències directes, no es pot
desentendre dels efectes que l‟actual procés de
“liberalitzacions” dels serveis públics està tenint en la qualitat
del servei a les empreses i als ciutadans. El govern de
Catalunya ha d‟actuar decididament per tal que el
subministrament elèctric, de gas, de telecomunicacions arriba
a tota la població i a totes les empreses, amb independència
de la seva radicació territorial.
21
�22
Administració pública. El projecte federal no és només una
qüestió fiscal o financera, ni tampoc cultural i judicial. És també
un requisit de qualitat per als ciutadans. Els països federals
que funcionen aconsegueixen a través de la descentralització
institucional una millor qualitat en el servei públic i un major
control del mateix per part dels ciutadans. Per avançar en
aquest camp, Barcelona hauria de ser seu d‟alguna de les
grans institucions polítiques i científico-culturals. D ela mateixa
manera ha de quedar clar que la regionalització de Catalunya
que propugnem ha de representar sobretot un apropament de
la gestió dels serveis públics als ciutadans, per tal de millorarne la qualitat.
Vet aquí deu línies estratègiques en el camp de les
infraestructures i els serveis, que, al meu entendre, haurien de
servir de base per a unes actituds més propositives i més
ambicioses. Unes actituds més enèrgiques que les de l‟actual
govern de Catalunya, obsessionat per justificar la seva paràlisi en
la dependència exterior.
22
�23
Cloenda
Acabem.
Hem vist com la situació en què ens trobem ofereix importants
oportunitats, però ens planteja reptes gens menystenibles.
Per un costat tenim indicadors econòmics alentadors. Però, per
altra banda, s‟observen símptomes de desorientació i de falta de
tremp. Símptomes que de confirmar-se ens portarien cap a una
progressiva pèrdua de competitivitat i de posicions respecte
d‟altres regions espanyoles i europees.
Cal reaccionar. Resituar Catalunya al mapa dels centres de
decisió econòmica exigeix accions importants dirigides a millorar
la nostra dotació d‟infrastructures de connectivitat internacional,
les condicions del nostre teixit productiu i la nostra capacitat de
millorar el capital humà i d‟excel.lir en la formació de la gent i en la
capacitat de rebre innovacions.
Això exigeix un important esforç en termes de recursos
econòmics, un important esforç de la societat, i també un canvi
d‟actituds institucionals i de cultura organitzativa.
Cal posar-s‟hi. Cal reaccionar si no volem que les decisions que
afecten al nostre futur es situen, cada cop més, fora del nostre
espai immediat i de la nostra influència col.lectiva.
Catalunya ha mostrat en reiterades ocasions la seva capacitat
d‟adaptar-se als canvis i de liderar el progrés d‟Espanya. Ens
trobem de nou davant d‟una oportunitat i un repte. No podem
fallar. I no fallarem.
Moltes gràcies.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’estratègia econòmica que Catalunya necessita
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle Financer
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall al Cercle Financer sobre la seva proposta econòmica per Catalunya.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Economia
Catalunya
Canvi
Oposició
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-06-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1749/0000001387.pdf
b8a07c5a4c4baad3a0cae8d6841dee57
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
D E C ATA LU N YA
DEL PARLAMENT
VI legislatura
Sèrie P - Número 65
Cinquè període
Dimecres, 17 d’octubre de 2001
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG
Sessió plenària núm. 42, primera reunió
Í
N
D
E
X
Moció de censura
al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira com a candidat
a la presidència (tram. 205-00001/06) (p. 3)
→
��Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 42.1
La sessió s’obre a les deu del matí i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots
els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i el lletrat Sr. Pitarch.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Moció de censura al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira
com a candidat a la presidència. Tram. 205-00001/06.
Sr. Joaquim Nadal i Farreras, juntament amb 48 altres
diputats del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans
pel Canvi. Debat i votació de la moció de censura.
El president
S’obre la sessió.
Moció de censura al president de la
Generalitat i proposta del diputat Sr.
Pasqual Maragall i Mira com a candidat
a la presidència (tram. 205-00001/06)
Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia,
que és debat i votació de la Moció de censura al president de la Generalitat i proposta del diputat senyor Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la presidència,
el text de la qual ha estat repartit en el dossier.
Aquest debat es regirà per la normativa establerta a
l’article 121 del Reglament, i té la paraula per presentar la Moció l’il·lustre diputat senyor Joaquim Nadal i
Farreras.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Moltes gràcies, senyor president. Senyores diputades i
senyors diputats, compareixo en nom de cinquanta diputats i diputades d’aquesta cambra per presentar la
Moció de censura al Consell Executiu de la Generalitat i al president de la Generalitat, molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley, i per presentar com a candidat
a la Presidència de la Generalitat l’il·lustre diputat senyor Pasqual Maragall i Mira.
Ho fem tots els diputats i diputades signants, en un acte
de rigor i exigència democràtics; ho fem en escrupolós
compliment de les previsions estatutàries i reglamentàries, d’acord amb les previsions del capítol 2 de la Llei
del Parlament, del president i del Consell Executiu, que
en el seu article 85 diu: «El Consell Executiu respon
políticament davant el Parlament de forma solidària. La
responsabilitat del Govern és exigible per mitjà de la
Moció de censura i de la qüestió de confiança.»
I l’article 86 precisa que la delegació temporal de funcions executives, en un conseller o més d’un –els que
siguin–, no eximeix el president de la Generalitat de la
responsabilitat política davant el Parlament.
Ho fem en reivindicació i afirmació del catalanisme,
d’un catalanisme obert, plural i no excloent; ho fem
contra el monopoli del catalanisme; ho fem per no conSESSIÓ NÚM. 42.1
tinuar com fins ara, per trencar les inèrcies, per trencar
l’atonia i l’ensopiment, per desfer-nos, tots plegats, de
la teranyina de la passivitat i el conformisme; ho fem
per patriotisme –una paraula que ningú no té en exclusiva–; ho fem per fer sentir la nostra veu.
Des del debat de política general s’han produït dues
demostracions clares de la necessitat i oportunitat
d’aquesta Moció de censura. Primer, el conseller Mas,
posant preu al debat, en un acte d’imprudència política advertint que Pasqual Maragall ho pagaria molt car.
Darrere de Mas, diverses veus han repetit les mateixes
desqualificacions –tallades pel mateix patró– de les
consignes partidàries.
Segur que podríem replicar dient, simplement: Mas,
més; ho pagarà més car. Però ni aquest és el fil, ni això
és el que s’espera de nosaltres. Hi ha ple d’arguments
polítics a favor d’aquesta Moció de censura que explicarem, però durant nou mesos, vostès han fet un itinerari que va –i ho segueixen demostrant en aquest moment– de l’escepticisme cínic a la incredulitat, i de la
incredulitat a una voluntat de descrèdit. I, en canvi,
avui, la distància que separa l’estabilitat parlamentària
que diuen que tenen del ridícul és molt curta; de fet, han
substituït l’estabilitat per una altra cosa menys freqüent
i menys valorada en democràcia: el malabarisme,
l’equilibrisme. Aquesta és una segona raó recent de
pocs dies que avala la Moció de censura.
En totes les comissions celebrades la darrera setmana,
en aquest Parlament, vostès han practicat el funambulisme; han votat amb uns i altres, a favor i en contra,
d’acord i en desacord amb el seu ideari i el seu programa polític; han fet de l’oportunisme, doctrina; de la
continuïtat a qualsevol preu, dogma; de l’ambigüitat
permanent, pauta de conducta. S’han fet els reis del sí
però no, del no però sí; de l’aixeta que raja i de la sequera més eixuta; d’aquí «sí» –votar que sí aquí– i allà
«no», al Congrés dels Diputats; o d’allà «sí» i aquí «no»;
del no ens estimen, però els necessitem; han substituït
la política per l’aquí te pillo, aquí te mato. (Remor de
veus.)
Els ciutadans que ens observen han de saber que censurem els mals del Govern amb un objectiu molt clar,
que aquests mals, els mals del Govern no contaminin el
país; que Catalunya no es vegi arrossegada a rodolar
pel pendent que vostès han iniciat.
Anem als arguments. Una moció de censura anunciada fa mesos i que es presenta a l’equador de la legislatura, per raons de molt de pes. Quines són aquestes
raons? Permetin-me que reprodueixi la proposta de resolució de reprovació al Consell Executiu de la Generalitat, presentada i votada conjuntament pel nostre
Grup amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya - Verds. Aquella proposta de resolució deia: «El Parlament de Catalunya constata les
carències de la gestió del Govern de Convergència i
Unió en matèries essencials per garantir el benestar
dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i la comú
aspiració de justícia social. L’incompliment per part
del Govern de moltes de les resolucions aprovades per
la cambra en el darrer debat sobre orientació política
general. El manteniment d’un acord polític entre Convergència i Unió i el Partit Popular que resulta lesiu per
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
4
a l’autogovern de Catalunya i les aspiracions nacionals
del poble català. És per això –deia la resolució– que el
Parlament de Catalunya reprova la gestió del Consell
Executiu de la Generalitat.»
Tres motius de pes: gestió deficient, incompliment
d’acords parlamentaris, manteniment d’un acord polític lesiu per a l’autogovern. Tres motius defensats per
tres forces polítiques que ja el 1999 van recollir més
suport ciutadà que els partits que donen suport al Govern. Tres partits que, segons totes les enquestes, tenen
avui un suport encara més gran que el que van obtenir
llavors. Som molts els que diem –i no sols des de les
files de l’oposició– que així no es pot seguir; molts dels
que previsiblement no votaran la Moció també ho saben.
Aquesta Moció es presenta per donar resposta a moltes
preguntes que ens formulen i que els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya es formulen. Hi ha moltes inquietuds, hi ha molts interrogants, hi ha dèficits i mancances. Sectors de la societat catalana troben a faltar
ambició, d’altres troben a faltar diàleg i consens; uns
altres desaproven la tàctica sistemàtica de tensar sempre la corda institucional, cap amunt o cap avall.
Hi ha qui espera més generositat i visió de conjunt en
les polítiques socials, més fets que paraules en les polítiques de suport a la família; d’altres troben a faltar
compromís i projectes culturals, idees i pressupost en
l’àmbit de la cultura.
El món de l’educació espera, decebut, un revulsiu: estímuls, intensius, voluntat efectiva de fer de l’educació
una prioritat. Els territoris i el paisatge esperen una cura
que no reben i que no tenen, una intervenció inexistent
d’adequació i protecció combinades.
Els pobles, les ciutats, els col·lectius assisteixen al desgavell d’un final d’etapa ja sense respostes a les grans
qüestions de futur. Un futur incert que neguiteja molta
gent, una incertesa que neix de la mateixa indefinició
del Govern, d’una política de pedaços, de trossos, de
fragments, de miques. Aquí, avui, ja no és veritat que
de mica en mica s’omple la pica; aquí, ara, vessa la pica
de la paciència.
Davant d’aquestes constatacions, hi ha diverses opcions. Una, fer com si res: no passa res, el país va bé, tirem endavant. Una altra opció –també legítima, però
amb poc futur– és la d’oferir a l’actual Govern un canvi de majoria per assegurar l’estabilitat. Per què diem
«amb poc futur»? Perquè Convergència i Unió no vol
canviar de majoria, no dic que no pot, dic que no vol. Ho
va dir el president Pujol, el novembre de 1999; ho va
tornar a dir, amb més males maneres, l’octubre del
2000, i ho ha tornat a dir el conseller de Presidència fa
tres o quatre dies. I ho ha advertit Josep Antoni Duran
i Lleida, tampoc no fa gaires dies. I entre tots s’han fet
un nus.
Independentment de les mostres cada cop més
teatralitzades d’incomoditat política, les coincidències
de fons entre Convergència i Unió i el PP són molt
grans: el vot a les investidures de Jordi Pujol i José
María Aznar; el seu model socioeconòmic compartit; la
reforma laboral; la Llei d’estrangeria; els pressupostos
de l’Estat de 2001 i de 2002; els pressupostos de la
PLE DEL PARLAMENT
Generalitat del 2000 al 2001, i... aneu a saber!; el Pla
hidrològic nacional; el nou sistema de finançament
autonòmic; els casos «Treball» i «Turisme», on tots
eviten tota assumpció de responsabilitat política; les
lleis d’estabilitat pressupostària, pel que fa a limitar
l’autonomia dels ajuntaments; la Llei d’universitats,
que agrada al conseller i no agrada ni al sector ni als
rectors. Tan feliç està Convergència i Unió de la seva
relació, que ni tan sols ha formulat una sola pregunta al
president del Govern central en el Congrés dels Diputats; ni una!
El Partit Popular de Catalunya pregunta, cada vegada
que toca, sempre, al president Pujol en les sessions de
control; Convergència no pregunta mai al president
Aznar. Per què? No tenen res a dir. Ni tan sols han preguntat res a la ministra d’Educació i Cultura, ni per la
reforma de les universitats, ni per la Llei d’humanitats,
ni per res de res.
Com els deia, malgrat alguna mostra d’incomoditat,
feta més de cara a la galeria que no pas per altres motius, Convergència ha triat aliats i no pensa canviar
d’estratègia fins al moment que decideixi que vol acabar la legislatura o que els seus socis ho vulguin –o tots
dos posant-se d’acord per fer-ho. Aquest, de totes maneres, no és avui el tema ni l’argument principal d’aquesta Moció; és, això sí, una dada fixa en el paisatge; en
l’horitzó plana aquesta foto fixa.
Canvi de majoria, no sembla possible. Si la convocatòria d’eleccions anticipades està en mans del president
de la Generalitat, només queda una opció: la Moció de
censura.
La presentació d’aquesta Moció de censura, que recull
part dels arguments de les altres solucions proposades.
S’ha dit que era només una maniobra mediàtica: teatre,
vodevil, opereta, en la nomenclatura d’Artur Mas. Quin
menyspreu per als mecanismes parlamentaris, d’acord
amb els articles de la Llei que he llegit!
Recordin que els parlo en nom de la força política més
votada a Catalunya, la primera força política a Catalunya i la tercera de l’Estat. Vam anunciar la nostra intenció el mes de gener, en funció de com anessin les coses
amb un nou govern, que encara ha estat pitjor que l’anterior i que manté una crisi oberta que es tancarà en
funció dels acords de federació. Per això hem dit –ho
diem i continuarem dient– que l’«any Mas» ha estat
pitjor que l’«any Pujol».
Per això presentem ara aquesta Moció, precisament
després del recent debat d’orientació política general
que va posar de manifest l’esgotament d’un projecte,
les deficiències d’una gestió i el manteniment d’un mal
acord. Com els he dit, nosaltres no confiem en cap canvi per part del Govern i de l’actual majoria que el sustenta, no perquè no pugui, sinó perquè no vol.
Amb cinquanta diputats a la cambra podíem resignarnos tan sols a denunciar aquesta situació de retrocés
sense presentar una alternativa? Això és el que farà avui
el candidat que els proposem.
Pasqual Maragall presentarà el programa que proposa
a la cambra i, a través d’ella, als ciutadans i ciutadanes
de Catalunya. La meva intervenció ha d’insistir encara
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
5
més en els motius de la presentació de la Moció: motius que ja es van posar de manifest en el passat debat
d’orientació política general i que Pasqual Maragall va
formular; raons que el Govern va ser incapaç de contradir, en el terreny de la gestió, del compliment dels
acords, de la coherència i de l’ambició polítiques.
Recordin aquesta música que ja els deu sonar del debat
de política general: podem, realment, estar satisfets
davant de la imprevisió i manca de control amb la pesta
porcina i la sanitat ramadera, en general? Podem estar
satisfets de l’oferta de places de residències geriàtriques
o de l’escàs suport a l’habitatge social o de les insuficiències de la política de suport a les famílies? Hi ha un
sol sector cultural que se senti satisfet de la política
desenvolupada pel Govern? S’han preguntat mai per
què el perfil de la política cultural és el més pla de tot
el Govern quan és en el qual es juguen més clarament
tots els elements identitaris en què vostès tenen tanta
insistència?
A part de les mancances del nou sistema de finançament, podem estar satisfets dels nostres nivells de dèficit i de deute? Hem renunciat per sempre més a millorar la formació professional? Com es pot suportar ser
l’última comunitat autònoma en despesa educativa per
capita? Què em diuen de la desmotivació profunda de
la funció pública catalana? Saben –ho saben, i tant si ho
saben!– que en la preparació d’un llibre –d’encàrrec–
sobre el vint-i-cinquè aniversari de Convergència Democràtica de Catalunya, vint-i-cinc de trenta-vuit exconsellers enquestats diuen que «durant els anys vuitanta a Catalunya es va perdre l’oportunitat de fer una
administració pública catalana moderna i eficient»?
Podem estar satisfets de la tasca de la Conselleria d’Indústria davant els greus problemes de subministrament
elèctric que han patit diversos territoris i sectors de vital importància econòmica?
Podem estar satisfets quan veiem que el control sobre
manifestacions públiques que es desenvolupen a Barcelona es porta telefònicament des de Madrid? Podem
estar satisfets davant d’un model de substitució policial
que fa que mentre una policia ja marxa l’altra no acaba d’arribar mai del tot? Podem estar satisfets davant
les greus mancances pel que fa a l’atenció als menors
al carrer? O de l’escassa eficàcia per reduir la lentitud
dels procediments judicials?
Podem estar satisfets de la manca de consens en el procés d’elaboració del mapa d’energia eòlica? O en la
manca d’atenció i de pressupost als parcs naturals?
Podem estar satisfets dels retards crònics en matèria
d’infraestructures? Podem estar satisfets de la política
en matèria d’immigració? Podem estar satisfets del
procés de reducció de les llistes d’espera de la sanitat
pública? Podem estar satisfets del funcionament del
Servei Català d’Ocupació?
La seva gestió, senyores i senyors diputats, membres
del Govern, no és bona. I mai no hem escoltat la més
mínima autocrítica. Ha calgut aquesta Moció de censura o les sessions de control perquè se sentin veus discrepants amb la política i l’acció del Govern de Catalunya.
No hem escoltat, tampoc, la més mínima autocrítica
quan han aparegut irregularitats o casos de corrupció.
SESSIÓ NÚM. 42.1
Hem vist dimissions de consellers, condemnes d’alts
responsables de l’Institut Català de Finances, intents
–fallits– de crear empreses periodístiques, empara
d’empresaris model poc modèlics, o promoció de jutges poc desitjables al Consell General del Poder Judicial. Però no hem sentit mai –mai– la reflexió a
posteriori sobre els errors comesos, la voluntat de no
repetir-los, la humilitat de qui, sabent que s’ha equivocat –almenys de tant en tant–, renuncia a donar lliçons
als altres i manifesta un propòsit d’esmena.
I incompliments, molts incompliments. Els recordaré
només incompliments d’acords presos pel Parlament en
el debat d’orientació política general de l’any passat
–i em sap greu que hagi sortit el conseller Pomés, perquè això va per ell.
Què se n’ha fet, del compromís d’instituir el Consell de
Seguretat de Catalunya, ara que la seguretat preocupa
tant i, episodi darrere episodi, ens trobem amb una mala
gestió de la seguretat a Catalunya? Què se n’ha fet, del
compromís d’adoptar en el termini de sis mesos un pla
de millora del funcionament de l’Administració de Justícia, ara que amb l’Administració de Justícia passen les
coses que passen?
Què se n’ha fet, de la titularitat dels aeroports catalans
i dels aeroports d’interès general a Catalunya? I del seu
traspàs? I del model de gestió compartida amb ajuntaments i entitats socioeconòmiques, ara que ens hem
quedat sense vols transcontinentals? Què se n’ha fet,
per reduir la mortalitat per accidents de trànsit que
s’havia de redactar en el termini d’un any, ara que hem
viscut un cap de setmana, el del pont del Pilar, més
dramàtic que mai? Què se n’ha fet, del procés de desplegament territorial d’un servei d’urgències domiciliàries derivat del Pla de salut mental de Catalunya?
Què se n’ha fet, del Pacte local per a la nova ciutadania? Els recordo literalment el compromís: «Impulsar
un pacte local per a la nova ciutadania amb la participació de totes les administracions i els agents socials,
per garantir els recursos i les competències necessàries a totes les administracions catalanes a fi que puguin
aplicar polítiques efectives de rebuda i integració d’immigrants en matèria d’habitatge, ensenyament i assistència social, econòmica, laboral, cívica i cultural.»
Què se n’ha fet, de tot això?
Què se n’ha fet, del compromís de finalitzar de manera urgent la reforma de l’atenció primària, especialment
a la ciutat de Barcelona? Què se n’ha fet, del compromís d’impulsar una política de medicaments genèrics?
Truqui i pregunti, senyor conseller de Sanitat, a veure
si li contesten i tenim la resposta aquí a l’hemicicle. Per
què no propulsen els medicaments genèrics? On són els
plans de formació conjunts entre els professors dels dos
cicles d’educació infantil? On és el Pla 2001-2004 per
a la reindustrialització cultural i el foment de la creació? Està esperant, potser, un nou conseller, senyor
Vilajoana? Què se n’ha fet, del compromís de resoldre
el greu problema del dèficit acumulat que tenen la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les seves empreses filials? On és el contracte programa?
Què se n’ha fet, del compromís de reforçar i prestigiar el model de formació professional a Catalunya? Per
no parlar de la precarietat d’un govern sotmès als canPLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
6
vis d’humor dels socis de la coalició. Quan serà la remodelació més anunciada que aquesta Moció de censura? Quan serà la remodelació anunciada? Fins quan
Catalunya veurà com el seu Govern és moneda de canvi
entre els partits de la coalició? Per què les conselleries
sembla que canvien de mà en el mercat en què Convergència i Unió s’ha convertit?
Sobren raons per presentar aquesta Moció de censura,
no només pels errors comesos, les mancances o les
omissions, sinó per la manca d’autocrítica i l’absència
total i absoluta de propòsit d’esmena. I també per les
renúncies: les renúncies de principi, les renúncies a
posar per davant de qualsevol altra consideració la defensa del país.
Vostès han volgut comprar temps a qualsevol preu.
Necessitaven temps per consolidar un candidat i a guanyar temps han subordinat qualsevol altre objectiu. Van
deixar de ser decisius a Madrid, i no els importa que
cada dia Catalunya sigui menys decisiva. Només volen
aguantar dies, setmanes, mesos al poder per seguir
malbaratant cabals públics en campanyes propagandístiques milionàries –30 milions un cap de setmana, diuen–, per seguir patrimonialitzant la institució i l’administració.
No cal que s’esverin, no facin escarafalls. La nostra llista, tots els nostres interrogants no omplen ni mitja pàgina de les seves campanyes publicitàries, però vostès
anuncien les engrunes d’una política i nosaltres plantejarem avui una nova política.
Perduda l’autoritat moral, volen excusar-se en preteses
causes de força major. Diuen: «Pactem perquè no ens
queda cap altre remei.» És fals, és mentida; una cosa és
que el Govern català hagi de dialogar, de negociar i
d’entendre’s amb el Govern de l’Estat, sigui el que sigui; i l’altra, supeditar els interessos nacionals a purs
interessos partidistes, que és el que han fet de forma
descarada en els darrers dos anys.
Els ho van dir, des de les files del Partit Popular, en el
debat de fa quinze dies: «En sis hores de discurs, ni un
minut per reconèixer la realitat, la realitat del seu pacte.» Però, precisament, potser el que es buscava era
amagar la realitat de cada dia, de cada setmana, de
cada mes, negant l’evidència en un discurs de sis hores. Negant el pacte que va fer Jordi Pujol, president,
el pacte per guanyar temps per intentar fer d’Artur
Mas un candidat creïble, un pacte no imposat, un pacte
volgut.
Hem sentit dir tantes vegades –i ho hem dit nosaltres,
també– que tenim un govern que no governa, que l’expressió podria perdre el seu impacte preocupant. Però
no per repetida la frase és menys certa i menys inquietant: tenim un govern que no governa. I sis hores de
discursos de Jordi Pujol no ens van pas convèncer del
contrari, malgrat que ell ho intentés.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra
el fet que porta, com a mínim, dos anys instal·lat en la
provisionalitat permanent i en la frivolitat institucional.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra,
també, la seva incapacitat per articular una majoria
estable entorn d’un programa ambiciós de govern. Una
PLE DEL PARLAMENT
cosa és un pacte de conveniències, més o menys confessat; una altra és articular una majoria estable entorn
d’un programa ambiciós de govern. I ho podien haver
fet –han tingut i segueixen tenint algunes ofertes de
sectors polítics ben diferents d’aquesta cambra–, però
no ho han sabut fer, els ha mancat energia, il·lusió i visió de futur. El Govern de Convergència i Unió prefereix sobreviure amb acords tàctics que articular una
majoria sòlida de govern que pugui liderar el país. És
una altra manera d’entendre la inestabilitat.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra,
també, la seva incapacitat per negociar amb l’Estat
l’aprofundiment de l’autogovern i el finançament de la
Generalitat. Jordi Pujol s’ha entestat, tradicionalment,
en una estratègia: negociació en solitari, canviar autonomia per suport al Govern de l’Estat, que no porta
enlloc. Ja no va donar gran cosa a l’anterior legislatura, i ara simplement no aporta res de res.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra,
també, la seva incapacitat per dissenyar les infraestructures i els serveis que necessita el desenvolupament
harmònic i la competitivitat de Catalunya.
La llista de dèficits d’infraestructures és inacabable –dèficits o retards, és igual–: l’ampliació de l’aeroport, la
connexió del tren d’alta velocitat, el desdoblament de
l’Eix Transversal, el peatge de les autopistes, la manca
d’atenció a l’educació pública, cosa que compromet la
qualificació imprescindible dels nostres joves per poder
construir una societat més justa i competitiva.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra,
també, la seva incapacitat per resoldre conflictes socials i per defensar el nostre territori. Que davant del clamor popular un conseller s’hagi de protegir darrere
d’una pubilla o una munió de mossos d’esquadra hagi de
prendre un poble de les Gavarres és, sigui quina sigui
la consideració dels fets, que les coses no s’han fet bé.
Governar no vol dir tenir la força d’imposar decisions,
per inconvenients o impopulars que aquestes siguin.
D’un govern democràtic també s’espera que sàpiga
evitar i resoldre els conflictes socials i, darrerament,
sembla que aquest Govern només serveix per atiar-los.
Que aquest és un govern que no governa, ho demostra
també la seva incapacitat per liderar processos de reforma institucional i atendre, d’aquesta manera, dèficits
tradicionals cada vegada més injustificables. Catalunya
és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia, i segueix aplicant la legislació espanyola
en base a les previsions transitòries de l’Estatut –fa més
de vint anys. Durant llargs mesos hem assistit –i seguim
assistint– a la inoperància de la Sindicatura de Comptes, sense que el Govern hagi estat capaç de promoure
o acceptar dels altres grups de la cambra una reforma
imprescindible que asseguri l’eficàcia en el funcionament d’una institució decisiva per a la transparència i
l’eficiència en la gestió del recursos públics. La llista
d’exemples i arguments que demostren la seva incapacitat per governar, per impulsar i liderar la Catalunya
del segle XXI podria ser lamentablement molt més llarga. I estic segur que tots vostès la coneixen, com també la coneix la gent i la societat catalana. No hi insistiré més.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
7
La nostra obligació és prendre les iniciatives polítiques
que estan al nostre abast per denunciar la seva incompetència i per plantejar i visualitzar, davant d’aquest
Parlament i de la societat catalana, una alternativa viable i un projecte, i una capacitat de lideratge social i
polític que vostès no tenen, que han anat perdent.
Per això, presentem aquesta Moció de censura. Volem,
en definitiva, amb aquesta Moció de censura, retornar
a la política els seus significat i concepció més plens i
autèntics. No és una qüestió de detall, és una qüestió de
conjunt. No és qüestió de dramatitzar allà on vostès
frivolitzen, és una qüestió de moral i credibilitat públiques; és una qüestió d’estil, de formes –és no adonarse que han perdut les formes, com ara el conseller
Vilajoana–, de confiança cívica i de lleialtat i col·laboració institucionals. (Remor de veus.) Que quedi
clar per a tothom –que quedi per clar per a tothom–:
estem davant d’un problema que té la seva arrel a Convergència i Unió i en el Govern, no té la seva arrel a
Catalunya.
Pasqual Maragall, amb experiència de govern contrastada, amb vocació europeista fora de dubte, amb capacitat de liderar projectes i engrescar la comunitat, disposat a escoltar, formularà avui el seu compromís pel
futur de Catalunya. L’any 1919 Francesc Layret deia en
el manifest als electors del districte de Sabadell: «L’autonomia de Catalunya no ha de ser una senyera que
s’aixequi o s’arraconi a mesura de les conveniències
polítiques i partidistes. No ha de demostrar-se l’amor a
l’autonomia solament amb paraules sinó també amb
actes que converteixin en realitats els arguments que
retòricament es formulen.» Pasqual Maragall prendrà
avui la paraula per proposar-nos passar als fets, per
deixar la retòrica de banda i omplir d’arguments...
El president
Senyor diputat, s’està passant amb escreix.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Acabo; tinc dues ratlles.
Des de la confiança i l’optimisme que han caracteritzat
sempre la societat catalana, ara proposem l’ambició per
no quedar-nos parats, per evitar que els problemes
d’uns quants esdevinguin problemes de tots. Nosaltres
tenim l’obligació d’actuar, subratllant aquestes limitacions i oferint la nostra alternativa, que és el que fem
avui. Per molts adjectius que hi posi Artur Mas, per
moltes desqualificacions, res no alterarà el sentit profund d’aquesta Moció i de la nostra candidatura –estic
acabant, senyor president.
El president
Hauria d’acabar aviat.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
No és ni un vodevil, ni una opereta, ni focs d’artifici, ni
una traveta, ni una provocació, ni una flamarada, ni un
aperitiu; és, d’acord amb l’article 85 de la Llei del Parlament, una exigència de responsabilitat política. Ho
fem per responsabilitat i dignitat democràtiques. La
moció de censura és legítima sempre, es guanyi o es
perdi, però situa el debat al Parlament en aquest terreny
que preveu la Llei: el de la responsabilitat. Siguin responsables dels seus actes.
Aquest és un debat per al futur del país, un debat d’un
programa i un candidat: el debat de l’alternativa. Catalunya mereix més; Catalunya mereix un bon govern, un
govern que ara no té; Catalunya mereix un projecte, un
projecte que ara no té: el govern i el projecte que els
explicarà el candidat que els proposem, l’il·lustre diputat senyor Pasqual Maragall i Mira; un govern que faci
de l’educació una prioritat radical, que no regategi les
infraestructures... (remor de veus), que asseguri la cohesió social, que aprofiti totes les oportunitats, que promogui l’ús i l’accés universal a les noves tecnologies,
que revitalitzi la cultura, que promogui el debat i el
diàleg, que escolti, que no es tanqui, que sàpiga rectificar, que faciliti la relació de Catalunya amb Espanya
i amb Europa, que faciliti el consens institucional i el
diàleg polític a Catalunya.
SESSIÓ NÚM. 42.1
El president
Gràcies.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
...per deixar la retòrica de banda i omplir d’arguments
l’esperança de l’alternativa. Hi ha, en aquesta Moció,
l’anunci de molts actes per a un futur millor.
Gràcies, senyor president, per la seva generositat; gràcies, senyors consellers i senyores conselleres, per la
seva variable atenció; gràcies, senyores i senyors diputats.
(Aplaudiments.)
El president
En representació del Govern, té la paraula l’honorable
senyora Núria de Gispert.
(Pausa.)
Pot començar, senyora consellera. (Remor de veus.)
Silenci, si us plau.
La consellera de Governació i Relacions Institucionals (Sra. Núria de Gispert i Català)
Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors diputats, membres del Govern, president... Per
cert, un president i un govern que ara fa vint-i-un anys
que governa, que segons la darrera i l’única Moció de
censura presentada en aquests vint-i-un anys, a part
d’aquesta..., ja utilitzava un discurs molt semblant al
que avui ha utilitzat el senyor Nadal, adduïa que hi
havia un govern minoritari, sense il·lusió, sense projecte. I, tanmateix, hem governat vint-i-un anys, i, al país,
li ha anat prou bé.
Intervinc en nom del Govern de la Generalitat –intervinc en nom del Govern de la Generalitat– en resposta a la presentació de la Moció de censura que acaba de
fer el diputat senyor Nadal. I ho faig per rebutjar i rePLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
8
batre amb tota contundència els plantejaments, els arguments i les insinuacions que la fonamenten.
tre el Govern de la Generalitat i la societat catalana que
justifiquin el recurs a una mesura tan extrema.
Presentar una moció de censura entra dins de la normalitat del joc democràtic, de la vida parlamentària. Precisament, en els darrers dies, diversos mitjans de comunicació catalans han publicat articles i comentaris sobre
aquesta figura i la seva utilització recent en la nostra
vida democràtica. Ara bé, des del Govern de Catalunya,
podem discrepar i discrepem sobre el bon ús que es faci
concretament ara d’aquest mecanisme parlamentari.
Abans, però, d’entrar en continguts, permetin-me que
els faci avinent una qüestió que no podem deixar de
banda: la moció és un instrument de garantia democràtica molt seriós, atès que permet canviar un govern sense recórrer a les urnes, i, malgrat això, tenim la sensació que se n’ha pretès banalitzar la transcendència. En
aquest sentit, no es pot afirmar –nosaltres, si més no, no
ho faríem sota cap circumstància ni concepte– que potser fóra convenient presentar una moció de censura
cada any. Dir això és una frivolitat. Tampoc és de rebut
muntar el xou mediàtic d’aquests darrers dies i utilitzarlo en benefici propi i partidista, com si es tractés d’una
campanya electoral, d’una moció preelectoral. No és
aquest el clima que ha de presidir una moció de censura
constructiva, perquè això és el que vostès diuen, no?
–això és el que diuen.
En aquest cas –i creiem interpretar el sentit majoritari
de la població catalana–, hem de destacar que ens trobem davant una moció de censura oportunista i innecessària, però no pas irrellevant pel tarannà que denota, i, sobretot, supèrflua i fruit del caprici; és la digna
culminació d’un procés llarg d’anuncis de cara a la
galeria, de debats buits i d’ocasions perdudes en el qual
ha caigut el PSC, i que lamentem per l’estil que ha utilitzat, especialment aquests darrers dies –estil, per cert,
molt i molt allunyat del que reclama als polítics la societat catalana.
Tal com estableix el Reglament d’aquest Parlament en
el seu article 120, la moció de censura és un mecanisme de control reglamentat amb l’objectiu d’exigir la
responsabilitat política del president de la Generalitat i
del Consell Executiu. Pel que fa a les seves finalitats, i
segons els manuals de ciència política actuals, el mecanisme de la moció de censura pot expressar el trencament del vincle de confiança entre el Parlament i el
Govern o el divorci entre el Govern i la societat catalana, tot i que, de vegades, malgrat que sigui previsible
un resultat desfavorable pels promotors de la moció, es
plantegi com a forma extraordinària de control parlamentari que permeti provocar un debat de gran ressonància sobre un assumpte políticament molt rellevant.
Davant les tesis catastrofistes acabades de desenvolupar
pel senyor Nadal, davant aquesta Catalunya negra que
ens volgut presentar, ja hem presentat moltes altres
vegades, i ho vull fer ara també, la Catalunya real, amb
els seus reptes i les seves il·lusions, amb els seus problemes i les seves solucions.
Vull, en aquest sentit, referir-me a la Catalunya quotidiana, viscuda per tots i totes nosaltres, a la Catalunya
que avança i que, sense caure en el cofoisme, progressa nacionalment i socialment; a la Catalunya que es
manifesta entre desinteressada i perplexa davant una
moció censura anunciada durant tants mesos, una moció de censura que res no pot fer per donar resposta als
seus dubtes i a les seves inquietuds legítimes sobre la
greu conjuntura internacional i sobre com ens afectarà
a tots nosaltres; a la Catalunya que, en definitiva, es
preocupa i s’ocupa per la seguretat ciutadana, pel suport a les famílies, per com integrar positivament la
immigració, per l’educació, per la salut, és a dir, per tot
allò que vam parlar en el debat de política general –per
tot allò–, per tot allò que vostès no van escoltar –no
anava per vostès.
El gruix de la meva intervenció, en conseqüència, anirà adreçat en la línia de constatar dues grans evidències: que no hi ha trencament institucional ni divorci enPLE DEL PARLAMENT
Entrant en matèria, vull destacar, en primer lloc, que en
cap cas es pot dir que hi hagi una ruptura entre aquesta cambra i el Govern; menys encara si tenim en compte que acabem de finalitzar un debat de política general en el qual s’han aprovat totes les resolucions que el
Grup Parlamentari de Convergència i Unió ha proposat,
i s’ha fet amb el suport de diferents grups parlamentaris. No podem parlar en cap cas de ruptura, sinó, al
contrari, d’estabilitat i de normalitat parlamentària. És
en aquest punt que només vull recordar que, en aquests
dos anys darrers, el 90% de les lleis aprovades per
aquest Parlament –el 90%–, ho han estat amb el suport
de tres o més dels seus grups, i han estat 28 les lleis
impulsades des del Govern. També és important recordar que, de les 963 proposicions no de llei presentades
des de l’inici d’aquesta sisena legislatura, el 85% han
estat aprovades per unanimitat. Per tant, el Govern governa, senyor Nadal –el Govern governa–, i ho fa amb
normalitat parlamentària; no és pot parlar de trencament del vincle de confiança entre el Govern i el Parlament catalans.
(Pausa.)
No resulta acceptable remetre’s a l’altra possibilitat
expressada anteriorment, és a dir que la Moció de censura, tot i sabent els seus promotors que no prosperarà,
serveixi per endegar un gran debat sobre un assumpte
de política rellevant. Tenint en compte que no fa ni
quinze dies estàvem immersos en el debat de política
general, realment és necessària una moció de censura
que comporti un altre gran debat? Quin debat pot ser
més rellevant que el de política general, on, a més de
passar revista a l’acció del Govern, hi ha un espai per
a la discussió sobre el model de país, sobre el projecte
de la Catalunya de futur que volem bastir?
El debat de política general és també l’oportunitat perquè la ciutadania, gràcies al seu ressò mediàtic, se senti
més partícip de la vida política i parlamentària. I què
ha pogut observar la ciutadania? Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han pogut apreciar com el Grup de
Convergència i Unió, des d’una posició constructiva i
dialogant, consensuava resolucions sobre temes que
els afecten i els preocupen com la salut, l’ensenyament, la immigració, la família, la seguretat ciutadana,
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
9
l’autogovern o la presència de Catalunya en les institucions comunitàries. I ho feia amb el Grup Popular i
amb el Grup d’Esquerra Republicana, mentre que el
Grup Socialista, esclau de la seva dinàmica, mirava cap
a una altra banda com si el debat no anés amb ells, amb
el seu afany de desgastar i no contribuir a la governabilitat del país.
Vostès, signants de la Moció, han menyspreat aquest
debat. Ho van posar en evidència, precisament, en el
posicionament de les votacions: van retirar les seves
propostes de contingut propositiu, van mantenir les resolucions de reprovació cap al Govern i es van abstenir
en totes les resolucions de caràcter constructiu.
És per això que vull afirmar que el Grup Parlamentari
Socialistes - Ciutadans pel Canvi ha fet i està fent un ús
pervers dels mecanismes parlamentaris i els està utilitzant per als seus propis interessos.
Sincerament, crec que el senyor Maragall i el seu Grup
no han assimilat encara els resultats del 17 d’octubre de
1999. No han sabut reaccionar davant el resultat de les
urnes, d’acord amb les normes que tots havíem acceptat. Vostès van perdre. No han acceptat el joc democràtic. Despertin d’aquell malson.
I és per això que s’han dedicat a viure enganyats, a
muntar operacions d’estètica –vostès sí que les munten,
des de fa nou mesos les estan muntant– que fan perdre
la confiança en la forma de fer política i que l’allunyen
de la ciutadania. Van crear un clima de confusió l’endemà de les eleccions fent creure que havien guanyat,
i havien perdut. Han constituït un govern a l’ombra i,
ara, presenten aquesta Moció de censura. Tot això fa
molt més mal a la credibilitat del sistema democràtic
que al Govern. Vostès haurien de ser més prudents i
més responsables.
Una de les seves reaccions, la darrera cronològicament
de les que constitueixen el gran espot electoral en què
han convertit la seva acció opositora, ha estat d’anunciar durant més de vuit mesos la Moció que es debat
avui. És coherent aquesta llarga espera amb la suposada
situació de desgovern que han denunciat? Si tan greu
era la situació de paràlisi de l’acció del Govern de Catalunya, per què ha «castigat» el senyor Maragall el
poble de Catalunya amb vuit mesos més de Govern
nacionalista?, o és que passen els criteris d’estricta
oportunitat partidista per davant dels interessos generals de Catalunya?
Hem defensat, fins ara, que la Moció de censura presentada no s’ajusta a la lògica parlamentària, i això ja
és per si prou greu. Ara bé, la Moció de censura tampoc
no s’ajusta –i aquest és l’aspecte essencial– a la lògica
social: no existeix un trencament entre Govern i societat, no hi ha necessitat de canvi polític. No hi ha un
clam popular en aquest sentit, senyor Nadal, no n’hi ha,
no el sentim, no el veiem. No hi ha un creixent deteriorament de la situació política, com vostès diuen, que
justifiqui una mesura legítima, però extraordinària, com
la moció de censura.
Les enquestes oficialment encarregades pel Govern
durant aquests vint-i-un anys –vint-i-un anys, eh?, del
80 al 2001– posen de manifest l’alta valoració que els
ciutadans i ciutadanes de Catalunya han fet i fan de la
SESSIÓ NÚM. 42.1
seva gestió i del seu president, valoració que sempre
–sempre– s’ha mantingut entre un sis i un set; sempre,
durant els vint-i-un anys. Aquell Govern «minoritari»,
«sense il·lusió», «sense projecte», el mateix que vostès
diuen avui: vint-i-un anys, entre un sis i un set.
Hi insisteixo, senyor Nadal, senyor Maragall, no hi ha
cap necessitat social de canvi polític. Els ciutadans de
Catalunya estan satisfets del seu Govern.
Ja tenim un «govern que entén i atén els problemes dels
ciutadans», els entén i els atén. Preguntin, per exemple,
als veïns dels barris barcelonins de Canyelles, de
Valldaura o de Mundet, on recentment hem construït
les noves estacions de metro. Per cert, aquelles en què
vostès abans d’ahir repartien octavilles. Vostès reparteixen octavilles, nosaltres construïm el metro. (Rialles.)
O preguntin a les famílies dels nois o noies minusvàlids
que tindran aviat a Sant Adrià, Torredembarra, Amposta
i a Lleida, centres ocupacionals. Preguntin a les famílies si estan satisfets amb la gestió del Govern. O als
veïns de Sant Feliu de Llobregat, que d’aquí a pocs dies
assistiran a la inauguració d’una nova residència per a
la gent gran. O a la comarca de l’Alt Empordà, que
coneix els projectes industrials del Govern, que comportaran la creació de més de cinc-cents llocs de treball
en aquella zona. O als beneficiats pels nous projectes
de regadiu de Segarra, Garrigues o de la Terra Alta.
I mirin, perdonin, aquí –aquí– deixin que expliqui una
vivència personal, i ho dic de veritat. Miri, jo vaig néixer a Barcelona però la meva mare era de la Terra Alta.
Allà, a la Terra Alta, quan hi vaig diuen: «Aquesta és
mig nostra», i ho diuen així, perquè jo, em sento molt
de la Terra Alta, d’aquelles Terres de l’Ebre que vostès
diuen que no ens en preocupem. Jo he sentit durant
molts anys –molts anys– a casa meva: «Quan arribarà
el regadiu a la Terra Alta?» I el meu pare deia a la meva
mare: «Mira, no es pot fer tot. No arribarà mai, perquè
Batea és de secà.» I, escolti, el 2002 el tindran, el regadiu arribarà.
Per tant, aquest Govern governa. Aquest Govern entén
el que vol la gent. Aquest Govern governa, senyor
Maragall –no rigui, senyor Maragall–, governa. Vostè
està a l’oposició; vostè –desperti’s– està a l’oposició.
(Rialles.)
Això és un govern que compleix els seus compromisos
i que té com a únic objectiu treballar pels interessos dels
ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i el que és més
important: el Govern ha actuat i actua amb la concurrència d’altres administracions i dels diferents sectors
de la societat civil. I en podria posar molts exemples,
molts. Allò que en diuen vostès «trencament institucional, trencament social», no, no; connexió amb la societat, acords amb les administracions. És un exemple
que jo he viscut durant molts anys, gràcies a la iniciativa del Govern i la tossuderia del Govern, clar; perquè,
no per la de l’Ajuntament de Barcelona, i vostè era un
dels seus protagonistes.
I què ha acabat ara? L’acord sobre la substitució de les
presons de Barcelona ha costat, eh? Ara, això es necessitava i no publicitat, propaganda: «Només traurem una
presó, la de la Trinitat» –no sé per què– «no les tres
presons.» Al final ha arribat l’acord: les tres. Ens ha
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
10
costat molt, però aquest és un exemple d’actuació conjunta, malgrat que costi molt, a vegades, aquesta actuació conjunta, no per part nostra.
l’any 96 amb el PP, i els seus efectes es veuran en el
pressupost del 2002. El mateix conseller en cap així ho
ha anunciat.
O amb la societat civil. Miri, fa dos dies aquí, en el
Parlament, en seu parlamentària amb el president del
Parlament, amb el conseller de Sanitat es constituïa un
acte molt senzill, molt senzill en les formes, molt emotiu en el fons. Es constituïa una federació d’entitats
d’arreu de Catalunya per lluitar contra el càncer. Va
venir gent de tot arreu. Va venir gent de Riudoms, de
Reus, d’Amposta, de la Terra Alta, de Figueres, de la
Jonquera, de Vic. Vaig parlar amb molta gent, molta.
Molts havien estat afectats pel càncer i lluitaven junts
i amb el suport del Govern i d’aquesta institució, per
lluitar contra una malaltia que segons el conseller de
Sanitat diu cada any, per exemple, l’any 2001, vint-ivuit mil persones la patiran. I això és molt greu. Això
sí que toca la gent i les famílies, i això sí que és connectar amb la societat i no altres coses; això és connectar
amb la societat.
I respecte a l’autogovern, el president ja ho va dir en el
debat de política general: «El Govern català tornarà a
reclamar al Govern de Madrid una negociació a fons
sobre l’aplicació de l’Estatut i la Constitució que faci
possible una substancial millora del nostre autogovern.»
A més de preveure i de dissenyar el futur –i ho hem
fet–, governar significa també i, sobretot, gestionar el
present i ser-ne responsables davant del poble de Catalunya. I governar també vol dir arriscar-se i, de vegades,
fins i tot, prendre decisions impopulars si aquestes són
necessàries per al país i pensant sempre en el bé comú.
Governar no és només flors i violes. Governar és estar
al peu del canó, que és el que fem nosaltres, per això
vostès estan a l’oposició.
Senyor Nadal, i també vostè, senyor Maragall, sembla
estrany que persones acostumades a governar com vostès caiguin en el parany d’aquells que s’ho miren permanentment des de l’oposició, atiant demagògicament
conflictes socials i territorials i, també, veient problemes i desgovern, allà, on no n’hi han. Ni es pot fer tot,
ni es pot fer tot alhora, vostès ho saben prou bé.
No estem aturats, sinó que hi ha iniciativa. I em remeto al debat de política general i a l’acció de govern explicitada. A tall d’exemple, i pel que fa a l’àmbit legislatiu, en el que portem de legislatura aquest Parlament
ha aprovat trenta-sis lleis, de les quals vint-i-vuit han
estat a iniciativa del Govern de la Generalitat. Entre
d’altres, han estat aprovades lleis com la d’equipaments
comercials, la d’acolliment de les persones grans o la
de mediació familiar. Lleis de qualitat, pioneres a l’Estat i que donen resposta a les necessitats de la gent.
Actualment es troben en tramitació vint-i-dos projectes
de llei del Govern. L’últim –només faré esment de l’últim projecte– és un projecte que preocupa la nostra
gent, els nostres conciutadans, és la del soroll. Aquesta preocupa, i el Govern pensa, pensa en el que preocupa la gent, i aquí tenim un projecte de llei.
Ho repeteixo: el Govern governa amb iniciativa i responsabilitat i, a més, compleix els seus compromisos.
Els dos elements principals del nostre programa electoral i, també, d’aquesta legislatura eren la revisió del
finançament per obtenir més recursos per a Catalunya
i la millora del nostre autogovern. El finançament ha
tingut una millora substancial respecte al sistema vigent
fins ara. Tenim, en tot cas, un finançament que és molt
i molt millor que el pactat amb el PSOE l’any 93 i el de
PLE DEL PARLAMENT
Malauradament, però, la millora de l’autogovern no
depèn exclusivament d’aquest Parlament ni de les forces d’estricta obediència catalana. Això no és nou: podem recordar l’època negra de la majoria absoluta del
PSOE, amb destacats socialistes catalans al Govern de
l’Estat, durant la qual van ser aprovades lleis com ara
la Llei orgànica del poder judicial, la de règim local, la
de funció pública i moltes altres, exemples clars d’involució autonòmica, totes elles van limitar directament
les nostres competències estatutàries. I ara, com si el
tema no anés amb vostès o amb els seus cosins germans
de Madrid, parlen d’una justícia més autonòmica, d’un
consell territorial de la justícia, aplaudeixen les tesis del
president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I com s’ho faran, si van ser precisament vostès els
principals responsables de la involució autonòmica dels
anys vuitanta, les seqüeles de la qual encara estem patint?
Mirin, en matèria de justícia, encara avui no hem recuperat el que teníem d’acord amb l’Estatut. I tot això,
gràcies a aquella Llei del 85, de la qual vostès van ser
responsables. Jo demano una mica de memòria històrica sobre això.
En l’àmbit de la justícia, els guanyo pels anys que porto
treballant en la justícia, i, realment, la memòria històrica els falla. Estem molt per sota del que l’Estatut ens
donava, molt per sota, i vostès ara parlen de tot lo que
farien. Escolti, si tot lo que farien estem fent-ho nosaltres com podem, però, gràcies –gràcies– a la Llei del
85. Hi estaven vostès, el que passa és que vostès estan
i no estan. Estan aquí, estan allà, no els escolten, no els
senten, no parlen, no defensen, no defensen Catalunya.
(Remor de veus.)
Mirin, senyors diputats signants de la Moció, malgrat
que la relació de forces no ajuda gaire, hem aconseguit
més autogovern en els darrers anys del que vam obtenir amb el PSOE. Mentre continuïn lligats de mans i
peus, mentre siguin un partit dependent continuaran en
l’oposició, perquè mai podran defensar els interessos
dels ciutadans de Catalunya com nosaltres; mai podran
dir, d’una manera creïble: «Catalunya primer» o «a
Catalunya, primer les persones».
Deia, a l’inici de la meva intervenció, que aquesta
Moció de censura, tal com ha estat anunciada i plantejada, no és irrellevant. És, al contrari, simptomàtica
d’un estil de fer política gens positiu i al qual lamentablement ens tenen acostumats, més que no pas al Govern, deixa en evidència, precisament, a una oposició
que vol presentar-se com alternativa, entre d’altres raons, perquè es tracta d’una moció amb uns arguments
gastats, poc innovadors i gens mobilitzadors.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
11
Potser en aquestes circumstàncies són els del PSC Ciutadans pel Canvi els que s’ho han de fer mirar, perquè conscients que no hi ha trencament entre el Govern
i el Parlament, conscients internament que no hi ha necessitat social de canvi polític a Catalunya, el PSC intenta crear-la a corre-cuita, prefabricar-la a qualsevol
preu. Per això parla de la Moció de censura durant més
de vuit mesos, demana recentment als dirigents territorials que mobilitzin el Partit, reparteix fulletons a la sortida del metro –aquells que nosaltres construïm, se’n
recorden, eh?– carregats, els fulletons, d’una agressivitat pròpia de campanyes electorals amb mal estil, amb
crispació. Hi insisteixo: no és aquest el clima que ha de
presidir una moció de censura constructiva.
I ja en la recta final de la meva intervenció, la vull il·lustrar amb una cita d’una destacada personalitat del món
associatiu català i que, malauradament, ens va deixar fa
uns dies. Ell va deixar escrit que «la història és com un
gran mural d’autor col·lectiu.» Hi ha molt de cert en
aquesta afirmació. En efecte, a tothom pertoca garantir que el nostre futur nacional es dibuixi, no solament
amb traços ferms i perdurables, sinó, també, amb els
colors, variats i fecunds, del progrés, de la solidaritat i
de la pau. I val a dir que és important per a un país tenir un govern que governi, però també ho és tenir una
oposició que desenvolupi la seva funció adientment.
Vostès, signants de la Moció de censura, tanquen l’argumentació de la seva Moció tot afirmant que ara és el
moment d’un canvi tranquil i raonable. Per tot el que he
pogut dir i pels arguments que la manca de temps
m’han impedit desenvolupar, creiem que ara més que
mai el poble de Catalunya demana que continuï un
govern tranquil i raonable, com el que hi ha actualment;
un govern que compleix els seus compromisos amb les
persones, que actua en col·laboració amb les altres administracions i amb els diferents sectors de la societat
civil; un govern que té una il·lusió renovada, que té un
projecte de país i que arriba al conjunt dels ciutadans i
ciutadanes de Catalunya. El poble de Catalunya vol un
govern que treballi amb responsabilitat, que pensi en
les necessitats de la gent, que aporti seguretat i tranquil·litat i que, en un món convuls com el que vivim en
aquests dies, aporti dosis d’optimisme.
La nit del 17 d’octubre de 1999, Convergència i Unió
va revalidar la confiança del poble de Catalunya per
sisena vegada consecutiva. Avui, vint-i-un anys després
de la nostra primera victòria, podem afirmar amb convenciment que el nostre és un govern que governa amb
empenta i responsabilitat, amb seny i amb il·lusió, i que
pensa, per damunt de tot, en el present i en el futur de
Catalunya.
Moltes gràcies, senyores i senyors diputats, president...
(Aplaudiments.)
El president
A vostè, senyora consellera. Té la paraula per exposar
el programa polític, l’il·lustre diputat senyor Pasqual
Maragall i Mira.
(Pausa llarga.)
SESSIÓ NÚM. 42.1
El Sr. Maragall i Mira
Molt honorable senyor president del Parlament, honorables senyores i senyors diputats, m’adreço avui a la
cambra, i a través de la cambra –a través de vostès, representants de la sobirania popular– a tots els ciutadans
i a les ciutadanes de Catalunya, perquè crec arribada
l’hora de canviar de prioritats, de canviar de majoria i
de canviar de govern.
El conte de fades que ens acaba d’explicar la senyora
Gispert, la qual respecto molt, no m’ha fet canviar
d’opinió.
Una anàlisi objectiva d’aquesta legislatura, ara que estem en el seu pas de l’equador, mostra ben clarament
fins a quin punt l’estricta continuïtat del projecte de la
majoria i de l’equip que avui governa Catalunya no és
positiu per al país. El darrer debat d’orientació de política general, justament, ho va posar de manifest. El
nostre és un país –ho creiem– que no es pot permetre
el luxe de tenir un govern que sols vol guanyar temps
per consolidar la seva posició o per consolidar un candidat.
Per això presento, avui, aquesta Moció de censura en
seu parlamentària, nou mesos després d’haver-ho avisat i esperant que en aquests nou mesos es demostrés
exactament el contrari del que s’ha demostrat. En el
moment en què el senyor Pujol va canviar de govern, va
fer el canvi radical –de vegades n’hem dit, no cop d’estat, però sí cop de govern, d’aquell canvi, amb un trasbals considerable–, vam dir que aquell govern no aniria bé. Ens semblava que no aniria bé. I vam demanar
al president Pujol que presentés –perquè no era només
un nou govern, era també una nova manera de governar, francament innovadora respecte de l’Estatut i de la
Llei 3/82, que és la Llei del Parlament– una moció de
confiança que revalidés la confiança que el Parlament
li havia donat en el moment de la investidura, i va dir
que no, que ell no considerava que això fos necessari,
que el canvi no era pas tan important. En fi, no ho va dir
amb aquestes paraules, perquè el canvi ho era d’important, i ell mateix ho ha remarcat; però, en tot cas, ens va
emplaçar a fer una moció de censura, van ser paraules
seves.
Nosaltres vam admetre aquest guant, però vam dir: «No
la farem ara, s’ha de demostrar que, com ho creiem,
aquest Govern no anirà.» Aquest Govern no ha anat,
senyor president –aquest Govern no ha anat. L’any
2001 està sent un dels pitjors anys de la governació
democràtica i autonòmica d’aquest país. Així ho pensen gran part dels sectors que segueixen la política
d’aquest país, i és per això que nosaltres, avui, fent ús,
efectivament, del dret que la Llei ens dóna i amb tota
serietat, amb tot rigor, sense cap «tonteria», sense cap...
–no sé com ho han qualificat vostès, de mil maneres
diferents, però sempre frívoles o sempre frivolitzants–,
sense cap frivolitat presentem la nostra alternativa. El
poble de Catalunya té dret a conèixer una altra sortida
a la situació del país.
Per què cal l’alternativa? Permetin-me que evoqui preguntes que m’han anat fent al llarg d’aquests dos darrers anys sectors ben diversos de la societat catalana.
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
12
Pregunten els empresaris: «Podem seguir endavant amb
un govern que no fa ni ajuda prou a fer, mentre tot està
canviant, mentre Madrid creix i el món entra en un
període d’incertesa?»
«Podrem aguantar» –em preguntes molts alcaldes– «el
repte de la immigració que ens toca als ajuntaments
d’engolir i de resoldre en primer terme, si el Govern de
la Generalitat no s’adona de les múltiples necessitats
que tenim ni tampoc ens delega atribucions i mitjans en
matèria d’habitatge, d’educació i de seguretat? Que ens
podria ajudar a fer front al problema que tenim.»
«Podrem seguir aguantant...?» –em pregunten els pagesos i els ramaders que estan collats entre les exigències de Brussel·les, les exigències sanitàries i la fortíssima
competència. «Podrem seguir aguantant si el Govern
no ens dóna un bon guiatge tècnic, si no ens proposa
vies alternatives a la difícil conjuntura present?» Ja
queden menys de quaranta mil masies a Catalunya,
cada any se’n perden mil més.
«Podrem seguir sent pagesos» –diuen– «si en tants
anys encara el Govern no ha dissenyat un projecte de
política rural integrada, que integri en un tot la producció agropecuària, el medi ambient –com ho fa, a la
Unió Europea, la Comissió–, el paisatge, el turisme
rural, la producció i la vida civil de la gent del camp?»
Preguntes semblants m’han fet els mestres i professors,
de vegades desanimats o desincentivats. No es tracta
que nosaltres els desanimem més. Es tracta que prenguem
nota del desànim de molts d’ells, de l’ànim fantàstic i
heroic, de vegades, de la majoria, i que els donem sortida a tots dos; uns professors que són essencials per al
manteniment de l’esperit cívic, de l’empenta intel·lectual i del desenvolupament tècnic del país. «Quan tindrem al nostre costat» –ens diuen– «un govern que ens
defensi i que ens doni mitjans, que ens retorni l’orgull
de ser mestres i professors?»
També fan inquietants preguntes els representants dels
barris de Barcelona, de Cornellà, de Santa Coloma, de
Cerdanyola o de Terrassa i, fins i tot, de Girona, de Lleida
o de Tarragona, la majoria dels quals són néts dels andalusos o extremenys vinguts aquí els anys seixanta, els
néts dels que van contribuir a aixecar la demografia i
l’economia catalana tan decisivament en aquells anys.
Perquè els fills d’aquells obrers compromesos en les
files del PSUC, de la UGT, de Comissions, d’USO o del
PCC, els fills d’aquells obrers, van alimentar l’Assemblea de Catalunya i van impulsar els combats més decisius contra el franquisme. O no és així?
I aquests em diuen: «Quan serem cridats a protagonitzar la vida política i institucional catalana? Quan es
començarà a produir, de veritat, la trena institucional
entre els catalans de diverses procedències? Quan la
catalanitat deixarà de ser una clau màgica que uns administren i els altres només poden acatar o ignorar?
Fins quan, des del nacionalisme institucionalitzat, se
seguirà parlant de catalans bons i de catalans suspectes? Quan deixarà de parlar el president de la Generalitat de vot català i vot anticatalà, a Catalunya? Quan
deixarà de parlar d’això? Quin és el vot anticatalà a
Catalunya?»
PLE DEL PARLAMENT
També em parlen amb desencís a les comarques del que
es va anomenar equivocadament «Catalunya catalana».
Hi ha molts ciutadans en aquests territoris, com al Delta
de l’Ebre, fa uns mesos, a Llagostera, fa pocs dies, que
ens pregunten: «Què se n’ha fet, de les buides apel·lacions que el Govern feia a la Catalunya comarcal?»
Molts ciutadans d’aquestes comarques estan més que
ofesos, estan indignats, en aquests moments, pel que
comencen a percebre com una estafa. En teoria, l’autonomia catalana va ser impulsada per tots plegats per
reivindicar uns drets històrics, per defensar una llengua
perseguida, per restaurar la dignitat nacional de Catalunya; sí, tot això, sí, però també per acostar el poder
als ciutadans.
Ara molts d’aquests ciutadans s’adonen fins a quin punt
estan lluny del govern que els hauria d’acompanyar. És
un govern que té al·lèrgia a les vegueries i als territoris
de Catalunya, senyora de Gispert: a les Terres de l’Ebre,
a l’alt Pirineu, a la Catalunya central, al Camp de Tarragona, a les comarques gironines, a les terres de Ponent. És un govern que, amb totes les excepcions que
calgui fer, acostuma a delegar en els territoris, no pas
governants, sinó més aviats comissaris, càrrecs polítics,
sense capacitat de decisió, però amb molta capacitat
d’intervenció; càrrecs que fiquen el nas a tot arreu,
políticament parlant, amb tot el respecte, per controlar
molt i per ajudar poc.
Durant molts anys la retòrica comarcalista ha servit de
cortina protectora del Govern, però darrerament també
en aquests territoris s’ha evidenciat la falta de nord, la
pèrdua de referents, la pelada defensa d’interessos corporatius, privats, no generals. I, també, en aquestes
zones em pregunten: «Fins quan durarà aquest Govern
o aquest desgovern?»
I molts intel·lectuals, escriptors o periodistes es pregunten: «Fins quan seguirem donant voltes a l’entorn de la
ferida de la identitat?» No comença a ser hora, després
d’uns anys d’afirmació nacional, que, des de Catalunya, des de la nostra més alta Institució es faci una proposta clara a Espanya? Una proposta que combini, a
parts iguals, generositat i exigència, lleialtat i reclamació, simpatia i demanda. Una proposta de lleialtat de
doble recorregut, d’anada i tornada, que busqui obtenir
no el mercadeig, no el tracte malagradós o antipàtic, no
el pacte espuri, sinó la col·laboració de tots els espanyols a les necessitats catalanes, l’afecte pels nostres
signes culturals, la defensa del nostre patrimoni lingüístic i l’afavoriment de la nostra dinàmica econòmica,
com ara ha succeït gràcies a l’Entesa Catalana al Senat
i al senador català Alberto Fernández Díaz, en matèria
d’ensenyament de les llengües pròpies de les nacionalitats històriques. S’ha aconseguit. Es pot aconseguir.
Molts dels ciutadans que se m’acosten per parlar em
pregunten: «Quan trobarem una fórmula política entre
Catalunya i Espanya que busqui la cordialitat, la col·laboració i el respecte?»
Durant molts anys, el Govern de la Generalitat de Convergència i Unió ha tret petroli polític d’aquesta confusió entre la seva part i el tot català; però avui dia, en un
moment de tanta confusió mundial, amb tantes coses
com tenim per fer, amb la immigració portant tants
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
13
canvis, tantes esperances i també tantes dificultats, amb
una economia que exigeix, més que mai, el màxim nivell tècnic i una màxima preparació, en aquests moments crucials de principi de segle, el país no pot desgastar-se més amb plets que l’empetiteixen, que l’irriten, que el divideixen, que el porten a un cul de sac.
Molts ciutadans plens d’energia, plens d’il·lusió, de
projectes, pregunten: «Quant de temps més seguirem
confonent la part amb el tot? Quant de temps més haurem de perdre abans de reprendre el camí dels afanys
positius, del consens que ens agrupi a tots els catalans
en les coses bàsiques?»
És per totes aquestes raons que presento aquesta Moció
de censura, senyores i senyors diputats.
Per exigència de molts ciutadans tips de la inèrcia menor i estrictament supervivent que ens governa, amb ganes de veure créixer una Catalunya més ufana, amb
l’esperança de donar veu als catalans que reclamen un
canvi democràtic, amb l’entusiasme del qui voldria arrencar el motor, d’una vegada, per donar sortida a
l’energia de tants ciutadans i ciutadanes, l’energia, precisament, que ens cal per fer front a l’empantanegada
situació actual; l’empenta il·lusionada que ens cal per
afrontar el present mundial tan incert.
Però no pot haver-hi empenta perquè l’únic que vol
aquest Govern és guanyar temps. És públic i notori que
la consigna del Partit Popular de Catalunya és consolidar la figura del futur candidat de Convergència. Ho
hem llegit, ho hem sentit, i ens ho creiem: es tracta d’un
pacte legítim, ben legítim, el que han fet Partit Popular
i Convergència i Unió. No entraré pas a discutir-lo.
Altres vegades he dit que és estrany, perquè alia dues
forces d’accent nacionalista oposat; no és corrent, diguem-ho així. Però no en parlaré, ara; només en discuteixo les conseqüències.
aquest gran estadista, aquest gran actor–, acabi per fer
caure la coalició que governa Catalunya des de fa gairebé vint-i-dos anys.
Crec que tenim, que tinc l’obligació de visualitzar no
una altra Catalunya, perquè només n’hi ha una, però sí
la governació catalana que proposem des de posicions
progressistes. És per això que sóc aquí, i no per censurar una política que se censura moltes vegades sola,
sinó per proposar el meu projecte, perquè Catalunya el
conegui.
El que vull és convèncer. Les mocions de censura es
fan, la seva majoria, perquè els ciutadans sàpiguen el
que diuen uns i altres fora de període electoral i en
moments de crisi –això sí–, en moments de crisi aguda o larvada, com la que vivim. No cal un desastre nacional per a parlar de crisi; n’hi ha prou amb la constatació general que el país va però el Govern no tant. Que
el país va malgrat el Govern i que, si seguim així, arribarà el moment en què no anirà ni el Govern ni el país.
I en aquell moment la gent ja no contestarà que sí a la
pregunta: «Vostè està d’acord amb el Govern?» Només
faltaria que la gent de Catalunya no estiguéssim
d’acord amb el Govern autònom de Catalunya, que és
el primer que tenim durant vint anys després de segles!
Només faltaria que els catalans haguessin de contestar
que no al seu Govern! Aquí hi ha una confusió important.
La meva alternativa, la meva alternativa per a Catalunya
consta de quatre línies de treball. Perquè el debat d’avui
i demà no sigui balder ni inútil, perquè sigui profitós
com espero i interessant i respectuós amb les persones
i les institucions com desitjo, ha de ser un debat clar i
concret. I ho seré.
Proposo als ciutadans i ciutadanes de Catalunya quatre
grans línies de treball.
Els membres del Govern que promovien pactes el primer any de la legislatura –l’audiovisual, l’organització
territorial...– ja no hi són, en aquest Govern, i han tornat els vells esquemes excloents en aquestes dues matèries en aquest segon any, en els nou mesos famosos
en què s’ha forjat el descontent.
La primera, un govern que defensi els interessos i les
ambicions legítimes dels catalans i les catalanes a Espanya i a Europa.
És evident que es fan coses; però només es governa el
dia a dia, sense el tremp i la volada que exigiria –jo
crec– el moment històric. Sense l’energia que el país
reclama. Es gestiona el pressupost; es governa amb
una inequívoca sensació de lenta decadència perquè
això s’acaba; es governa en clau interna perquè Convergència i Unió pugui guanyar temps, perquè pugui
dissenyar un recanvi, per trampejar la fragilitat parlamentària. Vet aquí –jo crec– una concepció menor de
la política; vet aquí un testimoni d’una certa endogàmia, d’una endogàmia que irrita els ciutadans.
La tercera, una societat cohesionada i segura.
La segona, un progrés econòmic cert basat en l’educació i el treball.
I, la quarta, un govern proper i eficaç.
Aprofito, doncs, l’ocasió que em brinda la llei per exposar el meu projecte: que els ciutadans sàpiguen que
hi ha una alternativa.
Entrem a la primera línia: traslladar les aspiracions i les
aportacions catalanes a Espanya i a Europa i defensar
els nostres interessos. La meva proposta parteix d’una
premissa bàsica: el compromís catalanista de defensa
de la nostra identitat i el desenvolupament del nostre
autogovern. Afirmem el catalanisme com a valor unificador i no divisor, al mateix temps que neguem que
ningú tingui la capacitat d’atorgar certificats de catalanisme i encara menys de catalanitat. El catalanisme és
conscient que la fortalesa de Catalunya depèn en gran
mesura de la nostra capacitat d’expressar criteris comuns i de fixar-nos objectius compartits.
Sé que les matemàtiques parlamentàries són les que
són, mes jo sé que el poble català, ara mateix, no em
perdonaria una cosa: el silenci resignat. I no entra en els
meus costums polítics la comoditat, ja em coneixeu, la
del que espera que el temps acabi per fer –el temps,
La idea que la identitat que defensem i pretenem defensar és una identitat inclusiva és una idea pròpiament
catalana. Una identitat inclusiva i integradora per definició. Jo no crec en un nacionalisme que defensi la diferència fora de casa i la negui a dins de casa. Encara
SESSIÓ NÚM. 42.1
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
14
que estem parlant de dos tipus de diferències diferents,
estem parlant, aquí, d’una identitat nacional, i a fora, de
coses diferents. Però jo no crec en un nacionalisme que
sigui respectuós de la diferència aquí respecte de fora
i no aquí respecte d’aquí. Hem d’exigir a Espanya el
reconeixement de la pluralitat dels pobles que la integren, pluralitat que està recollida en la Constitució, i
aquesta demanda ha d’anar acompanyada també pel
respecte de la nostra diversitat com a poble; un sol poble, una sola identitat catalana amb accents diversos i
llengües diferents, i llibertats individuals escrupolosament respectades –llengües maternes diferents, o llengües pròpies o familiars diferents, i llibertats individuals escrupolosament respectades.
Un altre tret nuclear del catalanisme que volem practicar és el de la suma d’esforços entre totes les institucions. Volem aprofitar i impulsar a fons el potencial dels
ajuntaments de Catalunya, la confiança en els territoris.
Necessitem la sinergia institucional de la Generalitat i
dels ajuntaments per a una gestió de les polítiques públiques eficient i pròxima als ciutadans. En aquest sentit, volem practicar de veritat el que Jordi Pujol afirmava emfàticament en el seu primer discurs d’investidura l’any 80, fa més de vint anys, quan deia –i cito–:
«Moltes competències atribuïdes a la Generalitat hauran de ser redistribuïdes o hauran de ser assumides en
un fort procés de descentralització pels òrgans locals i
comarcals.» Fi de la cita. Paraules que hauríem volgut
profètiques i que han resultat inútilment oblidades i, a
voltes, trepitjades.
El nou catalanisme ha de ser capaç, també, d’impulsar
una transformació d’Espanya, no sols en un sentit de
modernització, sinó també de profund respecte a la seva
plurinacionalitat i plurilingüisme. Som diferents però
volem anar junts. Per això defenso una intervenció sense complexos a Espanya; una intervenció de Catalunya
a Espanya sense complexos. Tenim un model d’Espanya plural i un projecte polític federal; necessitem una
relació amistosa i franca amb tota Espanya que permeti
un mutu reconeixement i la definició compartida d’objectius comuns amb els pobles que la formen, tal com
diu la Constitució, que parla dels pobles d’Espanya. No
només del «pueblo español, fuente de soberanía»; parla
dels pobles d’Espanya. Som conscients de la dificultat
d’aquest plantejament, però també estic convençut que
sols des d’aquesta perspectiva podem construir un marc
favorable a les nostres aspiracions nacionals.
Finalment, però no en darrer terme, el nou catalanisme
parteix d’un compromís de retorn de responsabilitats a
la societat. Som devolucionistes, com diuen els politòlegs; necessitem desvetllar totes les energies i tota la
potencialitat creativa dels homes i les dones de Catalunya, sense tuteles innecessàries, sense proteccionisme
i sense traves burocràtiques.
Totes aquestes apostes no són simples opcions en funció d’una determinada convicció ideològica; creiem
que són alguna cosa més, són les condicions necessàries perquè Catalunya pugui seguir essent ella mateixa
en el marc de la globalització. No hi arribarem si no és
atiant –diria– i demanant i aconseguint la contribució
de tothom, totes les iniciatives individuals i comunitàPLE DEL PARLAMENT
ries, de grups, de persones que estan disposades a treballar per una Catalunya present a Europa i amb força.
Els catalans i les catalanes volen avui, de forma àmpliament majoritària, una Catalunya oberta, una Catalunya
disposada a compartir oportunitats, esforços i compromisos amb els altres pobles d’Espanya, d’Europa i del
món. Aquesta majoria no vol una Catalunya tancada,
esquerpa i a la defensiva. Jo em comprometo a convertir en obra col·lectiva l’ambició que batega en el poble
català, l’ambició de fer-se més i més present en l’escenari espanyol, en l’europeu i en el mundial.
I ara hi entro; deixin-me que comenci dient, respecte als
escenaris exteriors, com veig el paper de Catalunya en
el món actual. Els fets de les darreres setmanes han
confirmat de manera més brutal que mai que cap persona, cap país no pot situar-se al marge del que passa
a la resta del món. No és que no puguem, és que hi
som, dintre del món, d’una forma impossible d’evitar,
que no es pot matisar: som un sol món. No en podem
quedar al marge; no hi ha un món polític, però hi ha un
món social, hi ha un món econòmic, hi ha un món de
la violència, hi ha un món del terrorisme. Justament, el
que falta és el món polític. No hi ha un estat mundial;
hi ha les Nacions Unides pobres, que encara no estan
podent fer tot el que haurien de fer. I nosaltres, crec, des
de Catalunya, president, hem de reclamar que totes les
accions que es prenguin ara en nom de la lluita antiterrorista siguin amb una finalitat concreta, siguin amb la
finalitat de portar els responsables davant de la justícia,
no davant de la venjança, davant de la justícia. I, aquesta justícia, sí que serà, efectivament, una justícia internacional, perquè internacional és el fenomen en el qual
ha nascut aquesta violència terrorista.
Bé, els fets demostren que no podem eludir la nostra
responsabilitat en aquesta matèria, per petita que sigui.
Tothom hi ha de ser; no podem quedar al marge, ni que
volguéssim, del que passa a Bagdad o a Manhattan, a
Wall Street, o a les muntanyes de l’Atles del Marroc.
Catalunya hi ha de ser present perquè la seva presència,
tal com som, tractant-se del país que som, no es mesurarà en termes de producte interior o de capacitat militar. La nostra contribució es mesurarà per la capacitat
d’establir ponts, d’estimular el debat internacional i de
participar-hi des de posicions de solidaritat activa amb
els més desprotegits, amb els més vulnerables, amb els
més exposats a les conseqüències negatives del darwinisme econòmic, polític i social que s’està imposant.
Els països més forts ens diuen, interessadament, que
això és llei de vida, i nosaltres diem que això és llei de
mort per a una majoria important; que aquesta situació
no és vida per a una majoria important dels homes i
dones del nostre planeta.
Nosaltres estem per assolir els objectius internacionals
que es van formular l’any 2000, i per altres també, però
vull dir que n’hi ha tres que són enormement importants: Tribunal Penal Internacional, que encara no està
constituït perquè encara no està ratificat pel nombre
suficient de països i que els Estats Units han dit que no
reconeixen i que mai no deixaran que cap ciutadà del
seu país sigui jutjat per aquest Tribunal –si estan en
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
15
condicions d’impedir-ho, evidentment. Tribunal Penal
Internacional: ja l’hauríem de tenir i otro gallo nos
cantara, també, en aquesta matèria, si ara poguéssim
tirar mà d’aquest Tribunal Penal Internacional que encara no és efectiu.
fa quinze dies... (Rialles.) Sí, sí, ara, ara. Fa quinze dies
al Parlament espanyol sobre la presència de les comunitats autònomes als consells europeus de ministres,
proposta que va perdre perquè els seus aliats en aquesta
cambra van votar que no, i tenen majoria en aquella.
Hi ha dos tribunals penals internacionals, però són dos
tribunals penals ad hoc, per a crims a Ruanda i per a
crims a l’ex-Iugoslàvia. I ara voldríem veure que, efectivament, al costat d’aquests tribunals, se’n crea un altre per jutjar els crims del terrorisme que es produeix en
nom de l’Islam, i seria enormement legitimador per a la
justícia internacional que el mateix tribunal que està
jutjant Milosevic, que ell mateix es considera un croat
de la causa, defensa d’Occident, d’Europa i del Cristianisme davant de l’Islam i dels turcs, seria enormement
legitimador per a la justícia internacional que aquest
mateix tribunal o un tribunal com aquest, al costat
d’aquest, jutgés els terroristes de l’11 de setembre.
El govern que us proposo reforçarà la presència catalana a Europa reivindicant el paper que li correspon, quan
es tracta de formular la voluntat política de l’Estat i de
traslladar-la a les instàncies de la Unió, o del Consell
d’Europa. Però també vol intensificar la presència catalana directa en el debat encetat sobre la reforma de les
institucions de la Unió Europea. Insisteixo en aquestes
iniciatives, perquè la nostra Europa, l’Europa de la proximitat, és la que és construeix des de baix cap a dalt,
la que té en compte comunitats locals i comunitats nacionals, la que opta per donar la paraula als ciutadans
i ciutadanes en tot allò que afecta el seu benestar, la
seva cultura i la seva seguretat.
Per facilitar una presència internacional efectiva, el
nostre Govern es proposarà l’assoliment, en quatre
anys, d’una quota del 0,7% dels pressupostos corrents
dedicada a les accions de cooperació internacional.
El nostre catalanisme –he dit– és un catalanisme obert
a Espanya i a tots els seus pobles. Més de dues dècades
de Constitució i d’Estatut ja ens permeten fer una valoració del que han significat per a la nostra experiència col·lectiva. En primer lloc, cal deixar clar que mai en
la història contemporània del país, ni tan sols durant la
Generalitat republicana, hem comptat amb un espai
d’autogovern tan ampli com el que s’ha definit des de
la Constitució del 78 i des de l’Estatut del 79. És un fet
que hem de reconèixer i hem de valorar, perquè sense
aquest reconeixement i aquesta valoració, sense aquesta
perspectiva històrica, no encertarem les passes que cal
donar d’ara endavant. Però també hem de reconèixer
immediatament que després d’aquest vint anys, Catalunya es veu capaç i es veu legitimada per reforçar i ampliar l’àmbit del seu autogovern: no des d’una perspectiva d’autoprotecció i a la defensiva, sinó des de la confiança que els interessos de Catalunya són molt millor
servits i protegits si ens esforcem amb la resta de forces progressistes i aliades per traslladar al terreny de les
institucions i de les normes la realitat de l’Espanya plural, de l’Espanya plurinacional.
La millor tradició del catalanisme és i ha estat sempre
europeista. A nosaltres, ho hem dit molts cops, ens agrada l’Europa pròxima: no l’Europa llunyana. L’Europa
pròxima vol dir l’Europa de la subsidiarietat, de la proximitat. En altres termes: l’Europa de dinàmica
federalitzant, on cada poble té la voluntat de posar en
comú la decisió sobre els problemes i sobre les qüestions de base continental, en un autèntic projecte compartit, però on cada poble alhora té la capacitat de prendre decisions pròpies en matèries que pot resoldre per
ell mateix.
No se m’escapa en absolut la tasca, perquè la conec,
que Jordi Pujol ha fet en favor d’un rol creixent de les
regions fortes d’Europa en el si de la Unió, però també haig de dir que el paper de Catalunya en el Comitè
de les Regions de la Unió Europea, que vaig tenir l’honor d’encapçalar durant els quatre primers anys –dos
com a vicepresident i dos més com a president–, no és
el que hauria d’haver estat. Hauria pogut ser més forta
la presència de Catalunya en aquest Comitè.
Proposo que Catalunya estigui molt atenta al treball del
Comitè de les Regions de la Unió Europea durant la
presidència espanyola. I en aquest context creiem necessari que la Generalitat organitzi més endavant la
segona cimera de regions i ciutats d’Europa sobre el
model de la Primera Cimera d’Amsterdam de l’any
1997, que va ser un gran èxit.
No entenc com Catalunya, governada al llarg de vinti-un anys per una coalició que s’autoanomenava decisiva a Madrid, no ha aconseguit un estatus ni de lluny
similar al de les regions belgues durant la presidència
europea. Molts consells de ministres de la Unió que
s’estan reunint ara a Bèlgica, en aquest semestre, són
presidits –no és que hi assisteixin– per ministres regionals en representació de l’Estat. Ho subratllo: en representació de l’Estat.
Sé que em diran que el PSOE no va atendre aquests
requeriments el passat. Bé, jo em comprometo a garantir que el PSOE farà honor al seu vot, cosa que ja va fer
SESSIÓ NÚM. 42.1
El nostre catalanisme és federal. El federalisme és la
combinació de dues idees potents: unió i llibertat. Unió
feta en llibertat. Solidaritat nascuda de la lliure voluntat de tots els actors. Això és el que nosaltres i altres
forces progressistes espanyoles volem per a Catalunya
i per a tot Espanya: volem una relació de confiança i
lleialtat amb els altres pobles i comunitats espanyoles,
una relació que es construeix dia a dia fent propostes
per a tots i no instal·lant-se en la queixa permanent.
Com podem avançar en aquesta direcció? Hi ha valors
i idees a difondre en aquest sentit, hi ha pràctiques a
promoure, hi ha reformes legals a proposar.
En primer lloc, hi ha valors i idees a difondre sense els
quals les pràctiques i les lleis perden sentit. La cultura
de la pluralitat nacional ha de ser present en el sistema
educatiu i en el sistema de comunicació, com una riquesa a defensar per part de l’Estat. És una riquesa de
l’Estat, la pluralitat. No és una amenaça. No és un
barullo, com diuen de vegades a Madrid. No és una
amenaça permanent sobre la unitat sagrada del poble
d’Espanya. És el poble d’Espanya que és plural. Som
castellans, som gallecs, som catalans, però volem anar
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
16
junts. És aquesta voluntat d’anar junts el que ens uneix
i no el punt de partida: no ens enganyem. No som tots
tallats del mateix patró ni volem un govern que ens
uniformitzi. Nosaltres el que volem és ser nosaltres
mateixos i anar junts amb els altres. Anar junts. I quines són les eines bàsiques perquè la cultura de la diversitat nacional arreli i arreli entre els joves, doncs el reconeixement estatal de les llengües espanyoles en els
usos simbòlics, escrits i orals; l’accés a l’aprenentatge
d’aquestes llengües en totes les comunitats espanyoles,
com hem comentat; l’elaboració de la història comuna
dels pobles d’Espanya, no la història única d’Espanya
que ens van ensenyar als de la nostra generació, ni les
disset diferents històries d’Espanya que ara s’expliquen
a cada autonomia, no: la història comuna dels pobles
d’Espanya. O la lliure circulació d’estudiants entre totes les universitats de l’Estat.
En segon lloc, les pràctiques institucionals a promoure. Proposem la formació d’un sol grup català al Senat,
prefigurant la cambra com autèntica cambra federal de
representació territorial. Impulsarem, evidentment, la
celebració del debat anual al Senat sobre l’Estat de les
autonomies, que el govern del PP escamoteja, amb el
silenci de Convergència i Unió. Promourem la presència activa dels governs autonòmics i dels seus presidents en la corresponent comissió del Senat i en el plenari, quan toca en el debat. Reforçarem la col·laboració
cultural, social i econòmica entre les comunitats de
l’antiga Corona d’Aragó per damunt de les configuracions partidistes dels seus governs.
I ens proposem iniciar les reformes legals que l’experiència d’aquests anys ens demostra com a imprescindibles a tots els nivells i a tots els àmbits que sigui necessari. No ens ha de fer por aquesta tasca de revisió
legislativa. Això és un exercici inexcusable de totes les
societats que volen que les seves lleis no siguin un obstacle per al desplegament de les seves energies col·lectives.
Ens correspondrà promoure també la revisió del sistema de finançament autonòmic i local, d’acord amb els
criteris i principis que hem anunciat tantes vegades i
que exposàvem recentment en el Ple extraordinari de
principis de setembre. No hi ha bones notícies en
aquesta matèria, senyor Homs. L’evolució dels impostos en els darrers semestres no indiquen que aquest sistema sigui millor que l’anterior, però ja hi haurà ocasió
de discutir-ho. Penso que haurem d’arribar a alguna
determinació en la interpretació del que ha sigut aquest
acord per mirar-lo d’aplicar d’una forma diferent de
com està previst, però hi haurà ocasió de fer-ho, demà,
en tot cas, si hi ha debat sobre aquest tema.
Finalment, ens correspondrà plantejar la reforma de la
Constitució quan comprovem que les seves previsions
no s’adiuen amb les necessitats d’una societat que
sempre avança més de pressa que les seves normes
legals. Hi ha punts de reforma incontrovertibles. No els
discuteix ningú. Per exemple, la reforma del Senat:
article 69.1 contra 69.2. Hi ha dos articles de la Constitució que no s’adiuen, senyor conseller de Justícia.
Això és de general acceptació i, per tant, se n’ha de
modificar un. Però és que n’hi ha d’inevitables, si es fa
de la Constitució la lectura oberta que un text d’aquesta mena requereix. Per exemple: la participació de les
comunitats autònomes en les altres institucions de
l’Estat.
Algú dirà: les constitucions es debiliten quan es toquen.
No és cert. Les constitucions més estables han estat
sovint reformades. I altres diran: és un assumpte que
hem de deixar córrer perquè la conjuntura política és
desfavorable a la reforma. Tampoc és cert. No ho hem
de deixar córrer. Al contrari, hem d’insistir a crear l’estat d’opinió que afavoreixi el canvi de conjuntura: no
sempre refugiar-nos en la conjuntura per no canviar-la.
No arribarà mai la bona conjuntura. La renúncia a
aquest esforç, l’immobilisme, no és innocu. Reforça
justament la situació que diem, almenys de paraula, que
volem canviar.
Ens correspondrà revisar l’Estatut, incorporant-hi com
s’ha proposat des de moltes instàncies i com ha fet el
president del Parlament una carta autonòmica de drets
i deures, que a nosaltres ens agradaria anomenar de
drets, deures i principis. És la manera que els ciutadans
i ciutadanes de Catalunya identifiquin l’acció de la
Generalitat com a defensora no d’essències intangibles,
sinó de les legítimes aspiracions de les persones i dels
grups que integren la nostra nació en el marc de la filosofia política europea posterior a la Constitució i a
l’Estatut.
En tot cas, vull prendre el compromís de cercar el més
ampli suport de les forces polítiques representades en
aquest Parlament per desenvolupar aquestes propostes
de revisió o de reforma. No volem repetir els errors de
la minoria majoritària de Convergència i Unió, que ha
cregut que treballant en solitari obtindria millors resultats que treballant concertadament amb els altres grups.
Aquesta autosuficiència ha donat els resultats que coneixem, l’estancament i en darrer terme la subordinació a les exigències del nacionalisme espanyol.
Jo prenc el compromís de treballar sense descans per
aconseguir el suport de Partit Socialista Obrer Espanyol al text de projecte de modificació de l’Estatut de
Catalunya a preparar des d’ara, que compti amb l’acceptació de la majoria qualificada que es requereix en
aquesta cambra. I ho torno a repetir: prenc el compromís de treballar sense descans per aconseguir el suport
del Partit Socialista Obrer Espanyol al text de projecte que nosaltres aprovem aquí. Posem-nos-hi ara, per
tenir-lo enllestit abans d’acabar la legislatura. Impulsem de veritat la feina de la Comissió per a l’Aprofundiment de l’Autogovern.
La segona línia del programa que els proposo és garantir el nostre futur econòmic en el treball i l’educació,
com a principals prioritats. Efectivament, Catalunya
necessita en aquest camp un revulsiu. El poder polític,
el món empresarial, el conjunt de la societat, estan disposats –jo crec– a fer de la societat de la informació i
del coneixement una part important, central, de la seva
estratègia. Catalunya ha de tenir i té la voluntat de continuar sent el motor econòmic d’Espanya. Vol ser el
motor econòmic en els sectors més avançats tecnològicament, però amb això no n’hi ha prou. Ha de tenir
l’ambició de ser motor i a la vegada centre de decisió.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
17
Parlo tot seguit de la política de suport a les empreses.
Tots sabem la importància que té disposar de la seu de
grans empreses i dels òrgans reguladors. Són un factor
d’arrossegament important i és per aquesta raó que ens
proposem impulsar una major descentralització de les
seus d’aquestes entitats i en concret tractar de situar,
que es situï a Catalunya la seu d’un òrgan regulador
com la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones.
Els projectes de les noves tecnologies presenten un risc,
però també obren enormes oportunitats. Els països que
tinguin mercats i institucions financeres disposats a
arriscar són també els que més possibilitats tindran de
guanyar, i no estem molt avançats en aquest camp.
La política industrial del Govern de Catalunya en els
propers anys hauria de promoure polítiques justament
de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos que
suporta el teixit productiu. En aquest sentit, s’ha parlat
–i nosaltres hi estem a favor– de la creació d’un òrgan
autonòmic de defensa de la competència, que vetlli pel
compliment a Catalunya de les condicions de la competència. Se’m dirà: És que el problema és la dimensió
de les empreses a nivell europeu. No, no, a Catalunya
hi poden haver..., a tots els nivells, als més petits dels
nivells, hi poden haver pràctiques monopolístiques, i és
important que Catalunya tingui el seu propi òrgan autonòmic de defensa de la competència.
El Govern actual, per exemple, no ha sabut definir i
aplicar un model energètic per a Catalunya que respongui a les necessitats de les empreses, del territori i
de la població en general. La manca de qualitat en el
subministrament elèctric està perjudicant el país amb
contínues incidències que afecten moltes comarques
de Catalunya. La indústria catalana ha fet un gran esforç d’adaptació a les noves condicions de la competència internacional, sobretot a partir de la incorporació continuada d’innovacions tecnològiques al procés
productiu.
No obstant, s’observen encara certes febleses estructurals sobre les quals l’actuació de la Generalitat hauria
de concentrar més esforços, especialment a recolzar les
inversions en I+D, d’investigació i desenvolupament,
de les empreses i crear mecanismes de finançament de
capital risc en les seves diverses formes per fomentar la
innovació, les noves empreses i la consolidació de projectes en fase inicial.
Ja ho he dit: el dèficit de capital risc a Catalunya és
notori. Estalviem molt i arrisquem poc. Una de les nostres prioritats serà l’impuls d’una xarxa d’empreses de
capital risc per invertir en nous projectes. De vegades,
penso si no serà justament la qualitat de vida, l’elevat
nivell de qualitat de vida, el que fa que el cost d’oportunitat d’arriscar sigui més alt: hi perds més, t’hi jugues
més a Catalunya, si perds la posició que tens i estàs
dintre dels sectors socials que efectivament gaudeixen
d’una qualitat de vida molt important.
Desplegarem un altre tipus de relacions amb els agents
econòmics i financers i entre les administracions públiques que faci possible superar aquestes deficiències.
Recuperarem la capacitat propositiva i de concertació,
i els casos del Cidem i, abans, del CARIC i EPLICSA
SESSIÓ NÚM. 42.1
ens semblen exemples que això no es té, que hi ha una
escassa visió estratègica de l’actual Administració i
una excessiva voluntat intervencionista i, moltes vegades, clientelar.
L’Institut Català de Finances no ha estat l’instrument
financer de suport amb estratègia econòmica i s’ha utilitzat sovint o s’han utilitzat els seus migrats recursos
–el seu passiu és menor que el de la més petita de les
caixes catalanes– com una eina per encobrir dèficits,
substituir subvencions i aplicar polítiques incentivadores discutibles i poc eficaces. L’altre dia, l’alcalde
d’una ciutat del Bages, que no diré quina és, de les que
van patir les inundacions de fa un any, em va dir: «Ens
hem gastat, pel cap baix, 25 milions, amb les inundacions. Qui ha pagat? Doncs, d’aquests 25, en vénen 19
de la Diputació, 6 de l’Ajuntament i, ara, un any després, ha arribat un talonet de l’Institut Català de Finances de 110.000 pessetes», pessetes que s’havien d’integrar en el pressupost d’aquest any o no sé què n’havien de fer. Molt bé, ja els portaré el rebut demà, ja els
portaré el rebut.
Presentarem una nova llei –això no és una mentida, és
una cosa que m’han explicat i que em crec del cert,
perquè jo, els alcaldes, me’ls crec–, presentarem una
nova llei de l’Institut Català de Finances per potenciarlo –i perdonin: de l’Institut Català de Finances, se’n
podria parlar molt més en el sentit que ha sigut el que
ha permès que molts ajuntaments facin coses que no
haurien d’haver fet ells, sinó la Generalitat; la Generalitat no té els diners, i ho fa l’ajuntament amb un crèdit
de l’Institut Català de Finances, moltes vegades. No
sabem si aquesta és la funció més important de l’Institut –l’ha fet. Jo els puc explicar que la Biblioteca
d’Igualada, per exemple, o el CAP de Mataró, que finalment ha sigut pagat per la Generalitat, al moment
que es van començar, estaven finançats amb crèdits de
l’Institut, que, naturalment, per les estretors financeres
que es viuen, de vegades, es veia obligat a avançar uns
diners.
Jo ho entenc perfectament, jo sóc de l’ofici! He estat en
un ajuntament, he governat un ajuntament i sé el que és
la dificultat d’arreplegar els quartos que necessites per
fer les inversions. Doncs, bé, moltes vegades l’Institut
els deia, a les entitats: «Vostès tenen la competència per
fer-ho? –No la tenim, és de la Generalitat. Ho volen fer
vostès? Facin-ho. Nosaltres no els podem pagar, els
podem acreditar». Els donaven un crèdit i, en el millor
dels casos, els deien: «No ens tornin els interessos i les
amortitzacions», amb la qual cosa es trobava una bona
solució, però jo li explicaré, al conseller Homs, no una,
deu o dotze maneres que tenen els ajuntaments de fer
coses per compte de la Generalitat –que la Generalitat
no pot fer–, de pagar-les ells i, tanmateix, de tenir algun
tipus de tracte amable per part de la Generalitat. Jo crec
que aquestes coses no són dolentes en si, són indicatives que el país tira més, que hi ha una demanda de crèdit i d’inversió públiques molt més important que la que
es reconeix oficialment i que la Generalitat, ella mateixa, no pot entomar. Jo crec que hi ha d’haver un acord,
que més que anar al cas a cas d’aquesta situació de
Manresa o de la de Mataró o de la d’Igualada, el que hi
hauria d’haver és una política més transparent en
aquestes matèries, perquè parlant la gent s’entén. NosPLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
18
altres presentarem una nova llei de l’Institut per potenciar el seu paper d’articulació de la política econòmica,
evidentment.
És evident que molts projectes industrials i tecnològics
presenten un problema de dimensió a Catalunya.
S’hauria d’esperonar, en aquest sentit, la col·laboració,
les unions, les fusions. Tots ho fem i tots fracassem una
mica. En aquest país, hi ha una tendència a mantenir la
mida reduïda de les empreses, o mitjana, i a considerar
que les fusions tenen més costos que no pas beneficis.
N’hem parlat –segur que el president de la Generalitat
ho ha fet i el conseller d’Indústria– amb sectors importants del país, que, confrontats davant de la –potser ingènua– intuïció política dels polítics que, si anessin
junts, anirien millor, ens diuen: «Bé, si anéssim junts en
aquest sector –el que sigui–, doncs, si ara som el 64 de
la llista europea, passaríem a ser el 48. No hi guanyaríem gaire i, a sobre, si estem investigant una molècula, per exemple, els americans ens la traurien, perquè
diuen que, si som el 48, ja comencem a ser una mica
més perillosos. De les cent molècules que investiguem,
els americans ens diran: “Vostè ja té un lloc en el
rànquing, que m’espanta, i, per tant, l’hi trec”». Bé, és
un tipus d’argumentació que hem de saber que existeix,
però que no ens ha de portar, crec, a la pura passivitat.
No tinc la solució màgica: només dic que la Generalitat s’hi ha de posar, no en el sentit de substituir sinó en
el sentit d’encoratjar. Així mateix, promourem nosaltres
una veritable internacionalització de les nostres empreses, on, el Copca, creiem que pot ajudar més, sobretot
en una cosa que no fa prou, des del nostre punt de vista, que no és solament exportar o incrementar la capacitat exportadora sinó presència directa a l’exterior. Ja
sé que ho ha començat a fer, però encara poc. El Copca
hauria d’estar més, jo crec, ajudant. Ens ho han dit sectors amb els quals hem parlat: «El Copca no ens ajuda
prou a instal·lar-nos fora». I, moltes vegades, el que s’ha
de fer per vendre –i ho sabem perfectament– és estar
fora i exportar capital abans d’exportar mercaderies. Es
va parlar molt del període de la pesseta alta, i jo pensava: aquesta pesseta alta ens està perjudicant molt per
exportar avui i beneficiant molt per exportar demà, el
dia que, amb actius a fora, amb xarxes a fora, puguem
realment vendre, no? Doncs, això és el que el Copca, jo
crec, en una situació totalment diferent de la del temps
Solchaga, hauria de fer en aquest moment.
En matèria de turisme, plantegem dues línies d’actuació prioritàries. En primer lloc, el turisme és el 10 o el
12% de l’economia catalana. Jo crec que hem de pensar –i ja s’hi ha pensat– en una marca turística de qualitat, que incorpori les possibilitats diverses que ofereix
Catalunya. Crec, també, de debò, que hauríem de pensar a situar el turisme a un nivell, si no de conselleria,
de secretaria general, com a mínim. El 10% –vostè ho
diu– o l’11 –em diuen a mi alguns–, o potser una mica
més, s’ho val. És un sector molt important de l’economia catalana i ha sigut moltes vegades considerat com
el que els estudiants en deien «una maria», una complementària. No és una complementària: en aquest moment és un pilar i és un pilar importantíssim. Ara ja
sabem que produir i exportar no vol dir produir mercaderies que es puguin tocar; exportar serveis i produir
serveis és tant o més important.
PLE DEL PARLAMENT
Donarem suport, el necessari suport al comerç tradicional en el centre de les nostres ciutats. Nosaltres no
pensem que se’ls hagi de passar la mà per l’esquena
dient-los: «Vostès són els bons, etcètera». No; el que
s’ha de fer en el centre de les ciutats –i ho estan fent a
Vic i ho estan fent a la carretera de Sants, i ho estan fent
als eixos del carrer de Sant Andreu, de Barnacentre, a
Sant Gervasi, etcètera, i a moltes ciutats de Catalunya–
és tractar d’ajuntar aquests comerços en eixos urbans,
tractar d’oferir serveis de postvenda, d’aparcament,
altres serveis que les grans superfícies ofereixen i que
ells, un per un, no poden oferir. Ja sabem –perdonin,
però això és molt important–, ja sabem que les targetes
de crèdit que alguns d’aquests eixos comercials de petits comerciants han tractat de viabilitzar no funcionen.
No funcionen, en part, pel cost, perquè nosaltres sabem
que les targetes de crèdit estan carregant el 2% mensual
per descoberts. Ara, multipliquin 2 per 12, perquè, si no
m’equivoco, són dotze mesos l’any, i és el 24%, i el
primer que em diuen els comerciants, quan em vénen
a veure, de Barnacentre, de la Rambla, de la carretera
de Sants, del carrer Gran de Sant Andreu, del Gran de
Gràcia, etcètera, és aquest problema: tenen una enorme
dificultat de poder competir en aquesta matèria.
Però el funcionament de l’economia està lligat, també
–i l’economia catalana–, a un factor cada cop més estratègic, que és l’existència d’un sistema universitari i
de recerca que pugui comptar-se entre els millors d’Europa. En tenim la tradició, en tenim les ganes, en tenim,
segurament, els elements conceptuals i no hi som. Hi
som, en alguns aspectes; en uns altres, no. Jo avui volia felicitar el conseller del DURSI –aquests noms tan
estranys que ens muntem, no?–, el conseller d’Universitats, per les seves iniciatives en el camp de la recerca
biomèdica. He esmorzat amb una mala notícia: que
això s’havia parat momentàniament. Espero que anirà
endavant, perquè el tema de la biomedicina i la recerca en aquest camp és enormement important i conec el
professor Messeguer i el que tot això podria representar per a nosaltres.
Les universitats prenen un protagonisme decisiu en el
marc d’una societat del coneixement. Per això, podem
considerar-les com un sector en expansió, proveïdor de
serveis de formació, d’innovació i de recerca. I perdonin, però hem de considerar les universitats, també,
com un sector exportador, com un sector d’exportació
de serveis, com un sector de què depenen el progrés i
el benestar general de la nostra societat. Paradoxalment, en el moment present, les universitats públiques
de Catalunya poden sentir-se amenaçades –ho estan!–
en la seva autonomia i en el seu finançament.
Quin paper li correspon, doncs, a un govern sensible a
aquestes preocupacions? És obligació del nostre Govern ajudar a definir les seves estratègies en coherència
amb les necessitats del moment. Toca, doncs, al nostre
Govern treballar en la posada en marxa d’un sistema de
finançament universitari suficient, objectiu i transparent, i es demana, sobretot, sempre, que estigui basat en
mesures objectives, és a dir que sigui comparable, que
hi hagi una competència –virtual, si vostès volen– entre les universitats perquè puguin saber per què tenen
els diners o no els tenen. Finalment, el nostre Govern
ha d’implantar una política de beques i crèdits-salari
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
19
que permeti la igualtat d’oportunitats a la gent del país
i, al mateix temps –i això és decisiu, senyor conseller;
n’hem parlat–, obrir les nostres universitats a professors
i estudiants de la resta d’Espanya, d’Europa i del món:
unes universitats que no poden situar-se en el mapa
mundial no serien, ja, universitats, quan, com s’ha dit
moltes vegades, les noves tecnologies han creat un
campus virtual global que ja no té en compte fronteres
de cap mena.
Estem a la cua d’Europa en esforç investigador i cal
rectificar. En matèria de recerca no s’han fet els esforços necessaris. Mai no ha estat tan clara la necessitat de
prioritzar-la pels recursos que s’hi destinen: s’han mantingut estancats al voltant de l’1% del producte interior brut en el darrer decenni, molt per sota del que és
norma en els països amb els quals ens comparem. No
podem esperar més i més en matèria de recerca: s’hauria d’establir –i m’imagino que deu ser complicat, però
s’ha de fer– una incorporació dels centres del CSIC, del
Consell Superior d’Investigacions Científiques de l’Estat, a una política conjunta que aprofiti el potencial que
aquests centres representen, que estableixi una col·laboració amb les universitats i incrementi el potencial de
transferència de tecnologia al sistema productiu i obri
la possibilitat de crear nous centres d’excel·lència. En
un termini de quatre anys, ens situaríem en una despesa, en l’horitzó desitjat, en R+D, en recerca i desenvolupament, de l’ordre del 2,3% del producte interior
brut. És possible, però cal prioritzar en polítiques i xifres, no només de paraula, els pressupostos dedicats a
recerca. I cal dur a terme una política concertada amb
el sector privat, amb les universitats, amb les escoles de
negocis i amb tots els centres públics que actuen a Catalunya.
Què ha passat amb el Pla estratègic per la Societat de la
Informació? Contenia força mesures per avançar en
diversos camps, des de les infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació fins a la sanitat i l’ensenyament, o la mateixa activitat de l’Administració: el president ens en va parlar, ens en parla sovint,
en les seves compareixences anyals, sobre aquest tema.
Avui, després de trenta mesos del Pla, el Govern no ha
impulsat la major part de les actuacions previstes. Jo
em comprometo a impulsar-lo. De les infraestructures,
requisit indispensable de la competitivitat de la nostra
economia, podem estar-ne satisfets? No! No podem
sentir-nos-en satisfets. La dotació de capital públic a
Catalunya és del 85% de la mitjana espanyola i, en infraestructura de transport, ens trobem a la meitat de
l’estoc de capital de les principals regions europees.
Mirin: la viabilitat i la prosperitat de Catalunya depenen, bàsicament –molt essencialment–, de dues coses:
les connexions internacionals i les connexions interiors.
La creació del mercat, en definitiva, és un problema de
connexions i de xarxes, dintre i fora. El mercat es pot
ampliar dins de Catalunya; no cal anar fora, de vegades.
L’Eix Transversal ha sigut un gran creador de mercat.
Per què? Perquè hi ha connexions entre Girona i Manresa, que abans no hi eren, i entre Manresa i Lleida, i
entre Lleida i Girona, que abans no es produïen. Hi ha
anuncis, hi ha vendes, hi ha contractes que es donen
més enllà. Doncs, això és el que no hem fet prou. Catalunya és un mercat interior encara per profunditzar.
SESSIÓ NÚM. 42.1
És un mercat difícil, des del punt de vista geogràfic; és
rebregat, Catalunya! Hi ha poques planes: la plana de
l’Empordà, la plana de Vic, la plana de l’Urgell, i poca
cosa més, i el delta de l’Ebre. Però aquesta dificultat
s’ha de vèncer i no s’ha fet prou. Sí: hem fet alguns
eixos! –s’ha fet un eix!
Com en tantes coses, aquest Govern, veient-se amb
pocs quartos i poques possibilitats d’actuar, en comptes de fer sistemes nous, ha fet una cosa bona en cada
en cada sistema perquè no es pugui dir que no ho sabem fer. Una província que funcioni bé en desplegament de la policial, un eix transversal, una universitat
fantàstica, però no el sistema universitari nou, no el sistema d’eixos transversals, no les quatre províncies. Ara
en tenim dos, però, al camp de Tarragona, fins a l’any
2007 no hi haurà mossos d’esquadra! I ells van veient
com la policia nacional se’n va. Ho sap, senyor conseller? Perdó: estava mirant el conseller de Sanitat; tots
són metges, eh? (rialles) –el conseller de Governació.
Doncs, és clar, de cada cosa, una de bé! Una cosa molt
important en matèria de cultura, una cosa molt important en matèria de carreteres –una, eh? Molt important
però que no acaba de funcionar bé, que s’ha de desdoblar immediatament. Jo crec que això és un noucentisme mancat, senyor president. El Noucentisme es va
preocupar de fer les coses bé, però les feia totes. El
Noucentisme va fer sistemes de biblioteques, sistemes
d’escoles, sistemes, tot i que, en aquell moment, evidentment, els recursos, probablement, eren molt inferiors.
Bé, nosaltres –i vaig al tema, jo crec, crucial de l’estratègia econòmica– no som, en realitat, 6 milions sinó,
segons com ho mirem, 4 milions –els metropolitans–
més 2, els de la resta de Catalunya. Els quatre primers
connectats i encara no prou, perquè falten comunicacions metropolitanes suficients, i 2 milions més desconnectats entre si, amb eixos, com el Transversal i el de
l’Ebre, sense desdoblar o sense acabar del tot, o a mig
fer, com el Pirinenc –a mig fer és molt dir, de l’Eix Pirinenc–, o pendents de començar, com l’Eix diagonal
Manresa - Igualada - Vilafranca. No és cert: aquest està
ja començat, però va avançant quatre quilòmetres, quatre quilòmetres, cada any.
Amb els vials d’accés al Pirineu que s’estronquen en
arribar a l’Eix Transversal; sense prou transport públic
de viatgers; amb insuficiències a la cobertura de la telefonia mòbil; sense xarxa de cable de banda ampla
potent, amb ADSL, però per Telefónica, no per la xarxa de cable que aquí el president ens va anunciar que
tindríem per al mes de març de l’any 2001 –que després
es va retardar al desembre i que ara sabem que ha sigut
substituït per un altre sistema, més barat, més ràpid,
segurament; sí, sí, més barat i més ràpid, però molt
menys potent i molt menys eficaç–, amb territoris oblidats, no cal dir, com l’Ebre, els Pirineus i bona part de
la Catalunya central, una situació, jo crec, socialment
injusta i econòmicament perjudicial.
D’altra banda, s’ha de fer front a la creixent i mal solucionada mobilitat dins la regió metropolitana de Barcelona, que abasta una àrea d’influència que s’estén a
Vic, Manresa, Blanes i el Vendrell. Per citar una xifra
comparativa, la inversió en transport públic a la regió
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
20
metropolitana de Barcelona ha estat en mitjana, els
darrers deu anys, un 38% de la inversió feta a Madrid.
En fi, no ens quedem a la regió metropolitana i anem
més enllà.
Cal ser ambiciós, pensar en la perspectiva de l’àrea
europea de 15 milions d’habitants que té per centre
Barcelona, perquè, si no tenim aquesta àrea de mercat
gran, no serem capaços de finançar els grans equipaments que volem tenir: l’òpera que volem tenir, l’aeroport transoceànic que volem tenir, els espectacles de
gran qualitat. Tot això és molt car i això no es finança...;
moltes vegades, alguns d’aquests serveis no es financen
amb un mercat de 6 milions, fins i tot ben connectat.
Nosaltres hem de fer per manera que els 15 milions
d’habitants que ens envolten..., i està previst així.
L’AVE va fins a Montpeller, va fins a Toulouse, ha
d’anar a València –ha d’anar a València–, no a Palma de
Mallorca, per descomptat, perquè aquests estan molt
ben connectats pel pont aeri diari, i a Saragossa hi va.
Això són 15 milions d’habitants. És el que es necessita a Europa quan no s’està al centre d’Europa per tenir
la talla mínima per poder tenir aquestes coses que volem tenir. Si un està a Berna, està a Viena, està a Lucerna, o no diguem a Estrasburg, o a Luxemburg, doncs,
pot tenir qualsevol cosa perquè tot hi passa: estan al
mig d’Europa. Nosaltres estem en una situació intermèdia: no en l’extrema perifèria; sí en aquesta situació
intermèdia en què hem d’aglutinar una regió europea
important perquè les coses que volem tenir les puguem
pagar i les puguem tenir.
Moltes d’aquestes coses no les tindrem si no és amb
consorcis publicoprivats. Jo he parlat, de vegades, una
mica provocativament –després em diuen que massa–,
que l’aeroport s’hauria de privatitzar. Per què ho dic?
Ho dic perquè el senyor Cascos, que pertany al Partit
Popular, té l’obsessió que Espanya només té mercat per
a un sol aeroport transoceànic, cosa que desmenteix la
mateixa existència a Itàlia, per exemple, de dos aeroports o tres, perquè a Milà hi ha Malpensa i Linate.
Però, d’aeroports transoceànics, a Itàlia n’hi ha dos.
Itàlia és una mica més llarga, d’acord, i té una mica més
d’habitants, però no hi ha cap raó de mercat que impedeixi que a Barcelona hi hagi un aeroport transoceànic.
El que passa és que s’estan fabricant –i després ho demostraré, i, si no puc avui, demà–, s’estan fabricant les
condicions de finançament, d’inversions, a Catalunya i
a Madrid, que faran impossible que Barcelona sigui un
hub transoceànic, un centre de redistribució de vols, i
aquí ens la juguem. No és un tema de més diners o
menys, ni tan sols de poder o diners: és un tema d’estratègia.
El món en què vivim és un món de xarxes i en aquestes xarxes s’hi és o no s’hi és. S’hi és amb un node central o s’hi és amb un node perifèric, i nosaltres tendim
a ser un node perifèric, que podríem no ser. En el moment en què..., fixin-se, en el moment en què Marsella
i Gènova s’estan unint, amb alta velocitat; en el moment en què Marsella i Lille s’han unit amb alta velocitat; en el moment en què Lió i Torí estan construint
alta velocitat, nosaltres amb prou feines arribem...
L’any 2004, no travessarem la frontera. Aquí ens han
PLE DEL PARLAMENT
traït els números: havíem dit l’any 2004 i no serà. O
sigui, l’any 2004 no comptem que Toulouse i Montpellier estiguin connectats amb alta velocitat amb Barcelona, perquè no ho estaran. Sembla ser: és el que llegeixo, no? Doncs, bé, amb aquestes coses no ens hi
juguem poc. No és poc el que ens hi juguem.
I, per favor, prenguin atenció amb el tema de la connexió entre l’AVE i l’aeroport perquè és bàsica. Aquesta
connexió és absolutament bàsica per tot el que estem
dient. I el dibuix que se n’ha fet... Saben que s’ha aprovat tots els temes d’entrada a Barcelona, el que és l’àrea
metropolitana de Barcelona, però no sé si afortunadament o desafortunadament, o malauradament, ha quedat a part el tema de l’aeroport. L’aeroport..., l’entrada
a l’aeroport és un bunyol, és un autèntic bunyol. És un
autèntic bunyol que hem de pagar nosaltres, a més,
perquè ens hi vam comprometre i em sembla bé. Jo
hauria fet el mateix, però no aquest bunyol, però no
aquest bunyol, perquè amb aquest bunyol no aconseguim res del que volíem.
Perquè l’AVE sigui el subministrador de públic de l’aeroport, que és el que estem buscant, ha de passar per
l’aeroport: no hi ha d’anar i tornar. No pot fer una giragonsa. No, no, ha de ser la gent que ve de València,
la gent que ve de Figueres i la gent que ve de Montpellier i la gent que ve de Saragossa, que es trobin amb
una parada a l’aeroport perquè, aleshores, no aniran a
Madrid, o no aniran a Marsella, o no aniran a París.
Vindran aquí, que ho tindran més a prop. I això no s’ha
vist. Moltes vegades l’AVE s’ha vist més en l’inici de
la seva projecció com una...; en fi, seguint la nostra
vena poètica, de marxar cap al nord, cap a Europa: París, Frankfurt, Berlín. No és això, l’AVE. Anar a París
amb l’AVE pot ser molt distret però no és rendible. El
que és rendible és quatre-cents - cinc-cents quilòmetres.
És per això que el volem: per nuclear la regió de 15
milions d’habitants. I per poder sortir, o deixar sortir la
gent d’aquesta regió, cap a Amèrica Llatina, cap a Nova
York o cap al Japó –no; «quin cacau», no. Això és exactament el que nosaltres hem de fer si volem ser alguna
cosa més del que som i és evident que els catalans ho
volen. Vostès potser no, però els catalans, sí.
Bé, doncs, en això hi haurà d’haver capital públic. En
això hi haurà d’haver capital públic, però hi haurà d’haver també capital privat. Jo considero que és absolutament necessari que hi hagi una intervenció de capital
privat. Em consta que hi ha operadors privats que estarien molt interessats a participar en aquest tipus d’infraestructura.
Nosaltres, senyor president, necessitem l’arc mediterrani per dues raons. La potenciació de l’arc mediterrani.
Per raons polítiques i per raons econòmiques. Volem un
model d’infraestructures a Espanya que acabi amb la
radialitat i que potenciï eixos longitudinals i transversals, com, precisament, l’eix mediterrani. Catalunya i
València han d’enfortir les seves relacions econòmiques, infraestructurals i culturals. No és acceptable un
model de doble xarxa d’alta velocitat per a viatgers,
AVE i TAV –o «tren de velocidad alta»–, ni és acceptable el canvi d’eixos per a mercaderies i viatgers a
Perafort.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
21
Mentre el triangle Madrid - Barcelona - València estigui constituït per braços desequilibrats, no anirem bé.
Aquí hi ha una qüestió de confiança, justament, i hi ha
una qüestió d’acord amb el conjunt de la política espanyola que és absolutament bàsic. Nosaltres podem
guanyar políticament, competències, estar a Europa;
podem guanyar, fins i tot, més diners, si el sistema de
finançament millora, però continuaríem tenint una Espanya que no és la que volem si no està dibuixada de
la forma que hauria de ser –o que a nosaltres ens sembla que hauria de ser– bona per a Espanya i per a nosaltres. Espanya està concebuda, en aquest moment,
com un sistema radial: Espanya és un conjunt de punts
al voltant de Madrid que s’han de connectar com més
aviat millor amb Madrid, cosa que jo no nego. És un
sistema eficaç, però molt senzillet. És un sistema fàcil
d’optimitzar, però, clar, que no optimitza molt, per dirho d’alguna manera. Un sistema amb dos centres és
més complicat, és més car, però un sistema amb dos
centres és molt més òptim. Permetin-me l’expressió.
És a dir, l’altre és subòptim, com diuen els tècnics. És
molt millor un sistema amb dos centres. És una mica
més car, però és tant més rendible i tant més productiu, que, segurament, s’ho paga.
I, bé, la concepció que tenim, en aquest moment, d’Espanya és, des del punt de vista ideològic, centralista, i
des del punt de vista geofísic, radiocèntrica. I, es vol,
per exemple, que el tren d’alta velocitat que va a Lisboa
i a Oporto no vagi al mig –com volen els portuguesos,
que voldrien que fos una te, que petés al mig entre Lisboa i Oporto–, sinó que es vol que baixi des de Madrid
a les províncies del sud, per arribar a Lisboa i, després,
si els portuguesos volen fer-lo dur fins a Oporto, que el
portin.
Bé, tot això els pot semblar poc important i és molt
important, senyor president. En aquestes decisions ens
juguem molt, des del punt de vista de país, des del punt
de vista econòmic, des del punt de vista cultural i des
del punt de vista ideològic: des de tots. S’és o no s’és,
si es té un lloc i un lloc sòlid en la xarxa de ciutats. Jo
ja sé que el president de la Generalitat, en aquest matèria, ens ha dit més d’un cop –ens ho va dir aquí, fa un
any–, que un país amb ciutats fortes és un país feble, si
jo no el vaig entendre malament.
Clar, fa uns anys parlava –sí que ho va dir–, fa uns anys
parlava de Barcelona com de la force de frappe de Catalunya. Això està molt lluny. Ara ja ni force de frappe
de Catalunya, ni Girona és la Florència catalana, ni
Lleida és la que ha de tenir una carta municipal perquè
la Paeria va tenir carta de població l’any 1100, etcètera.
Tot això es va oblidant. Per què? En el fons no és que
s’oblidi: és que no es vol, perquè es pensa que l’important és defensar la Nació, amb majúscula, i no la nació,
amb minúscula, que és la que està formada per ciutats
i xarxes que viuen i que funcionen o no funcionen. I
una Nació, amb majúscula i sense xarxes, no és una
nació. A això és al que anava. Ens juguem molt amb els
temes dels quals vostès fan –sembla– una mica de broma. No són temes de broma: són temes enormement
importants.
Haig de dir que el president de la Generalitat –i això em
costarà haver-me de saltar un plec de pàgines i tots ho
SESSIÓ NÚM. 42.1
agrairan– una vegada em va dir per carta..., perquè hem
parlat..., no es pensin: hem parlat poques vegades ell i
jo, llargament, durant aquests vint anys, llargament i en
profunditat molt poc. Però algunes cartes ens hem enviat. I, concretament, jo vaig rebre una carta el 13 de
gener de l’any 1987 que em deia: «Maragall...» o «Alcalde, dissolem l’àrea metropolitana.» Raons, dues: les
dues negatives, dos «nos». Un «no» a la Catalunya hanseàtica –deia textualment–, que és un concepte dels
segles XVI XVII que torna i torna i torna en el discurs
del nostre president actual; i l’altra era: no a la fragmentació de Catalunya.
Bé, senyor president, jo estic d’acord –i és de les coses
que admiro de la seva obra– que ha sabut sacrificar elements secundaris en un moment en què el que calia...,
en una fase en què el que calia era triar, i fer les coses
importants, i anar per la majúscula, i defensar la bandera. Però això, senyor president, fa temps que s’ha acabat. Aquest període fa temps que s’ha acabat. Ara estem
en el període en el qual si aquesta ena majúscula,
aquesta nació, no té una xarxa potent, no té ciutats respectades; no té, fins i tot, una filosofia política de subsidiarietat, de proximitat, de devolució de poders a la
societat civil i al sector local..., com vostè va prometre
també l’any 80 en el seu discurs, que havia de tornar
tantes coses als ajuntaments.
Ho va sacrificar inicialment crec que justificadament. A
partir de fa..., això els historiadors ho diran... Ens podem barallar si fa deu anys que s’equivoca, o si en fa
dos o quatre. Per descomptat, aquest any ha sigut el
pitjor, en aquest sentit també. Perquè s’han aliat en
aquest envelliment de determinat tipus d’arguments...,
no de la seva persona –que el veig absolutament capaç
de seguir governant durant molts anys des del punt de
vista físic, gràcies a déu, com es diu–, doncs, des del
punt de vista polític, vostè sí que ha quedat encallat.
Aquests arguments valien. No és que no siguin veritat,
però ja no són els més importants. I no són els més
importants per al que vostè volia. I el que li estem dient avui és: «No venim aquí a fer una moció contra,
venim a fer una moció a favor, a favor de Catalunya, a
favor d’anar amb més empenta, amb més il·lusió, amb
més idees, amb un sentit una mica més realista de la
vida, també, ni massa optimista ni massa negatiu: no,
sinó simplement realista.»
Necessitem un arc mediterrani com el pa que mengem.
Això ho va dir el Banc Mundial l’any 60 i gràcies a
això tenim l’autopista: de peatge, però la tenim. I gràcies a això, també, hauríem de tenir el tren d’alta velocitat des de València i des de Múrcia, probablement,
fins a la Jonquera. Perquè pensin que per aquesta via
surt el 40% de les exportacions espanyoles, el 40%. No
per la via del tren. Comptant València i Catalunya, sense Múrcia, és el 42% de l’exportació espanyola.
I en el mapa del Govern del PP de Madrid, aquesta
Espanya no existeix, ni mentalment, ni pràcticament, ni
en el pressupost. Queda endarrerida en aquestes consignes una mica simplistes del que ha de ser una connexió
amb el centre, que és important, evidentment, i, amb la
globalització, més perquè Madrid ha esdevingut una
ciutat global que ens ha afavorit. És una ciutat global
que ens convé tenir a prop. Jo prefereixo una ciutat gloPLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
22
bal a prop que no pas a l’altra banda del mar. Ara, és
clar, que no em facin, justament per tenir-la a prop,
pagar un preu, en fi, que no sigui considerat i que sigui,
en definitiva, perjudicial, perquè, si no, sí que al final
preferiré São Paulo o Buenos Aires a Madrid, com a
capital llatinoamericana, des del punt de vista econòmic, no? Un arc mediterrani és absolutament important
i serà una prioritat del nostre govern.
Senyores i senyors diputats, nosaltres, des del punt de
vista econòmic, hem d’incorporar la inversió tendencial
que estem vivint en matèria d’inversions i anar a la
viabilització d’un nou endeutament important que esperem que la nova llei d’estabilitat pressupostària no
ens esguerri.
Perquè, és clar, a nosaltres el que ens està passant ara
en matèria econòmica és que, si volem fer aquestes inversions que diem que volem fer, necessitem diners. Sí,
necessitem diners (rialles); sí, necessitem diners, i amb
els diners que els han donat... No n’hi ha ni per començar, perquè el primer que els han fet...
Vostès, ara fa cinc anys els van dir en el Majestic: «Mirin, els donem l’IRPF i ens quedem la capacitat normativa.» Estic exagerant una mica o simplificant, però
bàsicament els donem un impost important, en fi, ja els
havien donat una part, però li’n donem una mica més,
i vostès van tornar contents a casa; li van dir a la dona:
«–Escolta, ens hem firat; oh, ens han donat l’IRPF!» I
aleshores... (Remor de veus.)
Perdó, però és que en el cas del president podia ser així
perfectament, i aleshores... (Rialles.) I, aleshores, quan
van arribar a casa, van posar la ràdio..., van posar la
ràdio i van sentir que deien: «En virtud de la capacidad
normativa de que dispone el Estado español, rebajamos
el tipo del IRPF.» Però llavors van dir: «Escolta: en
arribar a casa, ja t’havies adonat, com deia en Tarradellas, en sortir de Madrid: “Cuando llegas a Barajas,
ja t’adones que t’han pres el pèl”.» Doncs, molt bé;
aquí igual. El mateix dia ja t’han dit que et donen una
cosa i que després te l’estan traient.
I ara els han dit una altra cosa: «Miren, nos sabe muy
mal lo de hace cinco años, les quitamos la capacidad
normativa; pues ahora se la damos: les damos impuestos, capacidad normativa, hagan lo que quieran.» I arribes a casa i dius: «Bé, aquesta vegada...», li ho dius a
la família: «Aquesta vegada anem bé, perquè el que ens
havien tret l’altra vegada, aquesta vegada ens ho han
donat.» I poses la ràdio i diuen: «Utilicen la capacidad
normativa para subir los impuestos porque el crédito
queda prohibido.» Escoltin, cada vegada ens fan el
mateix...
una excepció. Això, el públic no ho entendrà, però mirin, perquè ho entenguin. (Remor de veus.) El sistema
antic..., el sistema antic ens donava una quantitat; el
sistema nou ens dóna el que en diuen una restricció
inicial de 40 a 50.000 milions més. Ens dóna diners
per avançat, diguéssim, i després ens donen una llibertat de posar uns impostos i de bellugar-los més que
abans i, per tant, el conseller es passarà el dia dient que
ara podem viure amb els impostos catalans. Tot això és
veritat.
Però resulta que els impostos que ens han donat, que
són els que havien pujat menys en els anys anteriors,
ara comencen a baixar. Per què? Perquè són els impostos sobre el consum i els indirectes, i com sabem, no per
la crisi de l’11 de setembre, sinó per la crisi que ja venia d’abans –i això, a l’estiu, ho devia saber el senyor
Giménez-Reyna, que és el que negociava amb vostès,
precisament; doncs, ho devien saber... El cas és que el
consum baixa i els impostos sobre el consum i els impostos indirectes baixen, i aleshores es poden trobar
–que és el que nosaltres hem calculat– que, d’aquí a dos
anys, aquests 40.000 milions de més que els van donar
al principi s’hauran convertit en 20.
En aquest moment és el nostre càlcul, també és el càlcul d’algunes altres autonomies que em consta que estan preocupades pel que està passant. Està passant que
el que ens havien dit que era tan bo, resulta que no és
tan bo, i hi ha una certa sorpresa en veure les xifres que
hi ha en el pressupost espanyol, en el projecte de pressupost de l’Estat espanyol, perquè les xifres no quadren
amb el que és el nou model i ens sembla que s’assemblen més a les de l’antic. En fi, o que no són ben bé les
que havien de sortir d’aplicar el model. Si ens donen els
diners, santo y bueno, no els ho discutirem, però em
penso que no serà pel nou model, perquè els impostos
indirectes no estan pujant, estan baixant, i aquests són
els que ens han donat.
En tot cas, ja li demostraré i ja els demostraré que tot
això que jo estic dient es pot pagar. Nosaltres tenim,
com a gran prioritat, dintre del tema econòmic –i ho
hem posat dintre del tema econòmic– l’educació; l’educació i el treball. És la riquesa que tenim, no som un
país estil de grans riqueses naturals, però aquesta sí que
la tenim. I quines són les obligacions del Govern en el
terreny educatiu?
És clar, això, a Europa, té pocs precedents; us ben asseguro que aquesta actitud del govern del PP, d’aquí te
lo doy y aquí te lo quito, té pocs precedents, i aleshores el que passa és que serà molt difícil que aquestes
coses que els estem criticant que no fan es puguin fer,
però es poden fer, es poden fer...
La principal obligació del Govern és restablir –creiem–
la confiança, rellançar un projecte educatiu col·lectiu i
liderar l’esforç de tots. En definitiva, oferir perspectives de futur. Hem consolidat avenços jo crec fonamentals, com la constitucionalització del dret a l’educació,
la competència plena de la Generalitat en matèria educativa, o l’extensió de l’ensenyament gratuït o obligatori fins als setze anys, la normalització del català a través de l’escola, la xarxa de centres públics i privats
concertats finançats amb fons públics, o un sistema de
participació de la comunitat educativa en la gestió dels
centres i del sistema educatiu.
Al final us diré que tot el que jo diré aquí es pot pagar,
es pot pagar. (Remor de veus.) L’únic que passa és que
us hauré de dir, lamentablement, que segurament ho
hauríem pagat millor amb el sistema antic que amb el
sistema nou, però, en fi, això és una... (Rialles.) Amb
Però avui assistim a una mena de fatiga, com si es dubtés del sentit de l’esforç realitzat i de l’orientació seguida. S’expressen dubtes sobre la qualitat de la nostra
educació, i més en concret sobre la idoneïtat de la reforma educativa i de la seva aplicació.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
23
L’escola pública és posada en qüestió quan està enfrontada a reptes que semblen superar-la. Es recela de l’escola privada concertada en creure’s que no aporta tot el
que cal a l’esforç comú. Sectors importants del professorat manifesten el seu malestar i el seu desconcert.
Aquest any s’ha pogut començar el curs molt millor
que l’any passat, i us felicito, en el sentit que tots els
nanos tenien lloc. Ara..., Sí, tenien lloc, l’altre any, no...
El que passa és que n’hi ha deu mil en barracots i hi ha
qui diu que no són deu, sinó que són vint, en fi, això ja
ens ho explicarà la consellera.
Però el que sí que li asseguro és que els professors, de
contents, no n’estan, perquè aquesta eficàcia que s’ha
tingut amb l’habilitació dels llocs per al dia que tocava ha estat moltes vegades en perjudici de les demandes de trasllat –no sé si justificades o no; m’imagino
que unes sí i unes altres no tant– dels professors. Sé
que hi ha desconcert i que hi ha malestar. No sabem
massa com hem d’afrontar noves situacions com l’escolarització dels fills de la nova immigració. El món de
l’escola i el món del treball segueixen sense estar ben
connectats i sense construir els ponts que facilitin l’intercanvi. En definitiva, estem davant d’una crisi de
confiança en el sistema educatiu, de vegades difícil
d’objectivar i que requereix un liderat polític i social
per superar-la, que vostès –jo crec– no estan en condicions d’exercir.
Quins són els nostres objectius? Doncs un sistema educatiu que proporcioni educació bàsica com a persones
i com a ciutadans per a tothom, que prepari de forma
exigent per a l’educació universitària de manera que no
es malmeti cap talent. I això significa que en acabar
l’ensenyament obligatori tots els alumnes han d’haver
adquirit el domini del català i el castellà, i la capacitat
de comunicar-se en una tercera llengua, i han d’haver
adquirit valors, coneixements, habilitats i destreses que
són absolutament necessaris en aquesta línia.
Nosaltres ens proposem treballar per tenir unes escoles
públiques dignes, que vol dir amb personalitat pròpia,
amb recursos i ben gestionades, que retin comptes;
connectades amb xarxa, arrelades en la comunitat local,
obertes a acollir altres funcions i a actuar com a centres
d’irradiació formativa i cultural. Ras i curt: escoles
públiques singularitzades per un projecte propi, amb
una àmplia autonomia de gestió i responsables davant
de les famílies i la comunitat local.
I ens proposem treballar perquè anem en això tots a
l’una: escola pública i escola privada. Per això proposem un gran pacte escolar –de pública i privada, dic–,
perquè s’integri plenament l’oferta privada concertada
en la planificació i programació escolars de cada territori, perquè totes les escoles atenguin tots els alumnes
sense discriminació de cap mena, perquè la gestió educativa i econòmica del centre sigui transparent, a la
vegada que els mòduls econòmics dels concerts educatius siguin suficients per assegurar la gratuïtat.
Tinc l’experiència d’haver-me trobat amb col·lectius de
dirigents escolars, directors d’escoles i d’instituts –no
sé per què en diem CEIP i IES, perquè la gent, en fi, la
gent que no hi té els nanos no sap què vol dir–, són
escoles i instituts, no?, potser que els hi canviem el nom
i els hi deixem el que tenien... (Rialles.)
SESSIÓ NÚM. 42.1
En tot cas, jo m’he trobat amb directors d’instituts de la
privada i de la pública en determinades ciutats mitjanes
de Catalunya –o no tant mitjanes–, que quasi no es coneixien. I em va estranyar, és a dir, hi ha realment una
fossa entre tots dos, i hi ha una mica la sensació a la
pública que estan pagant..., que estan pagant els plats
trencats, o els costos, més ben dit, de la privada i que,
per tant, si no els va bé és per culpa de l’altre, i hi ha la
sensació –hi ha aquesta sensació, que jo combato, amb
la qual jo estic enfrontat–, i hi ha la sensació a la privada que són millors perquè..., perquè són millors, i els
altres són pitjors perquè són pitjors!, cosa que tampoc
és veritat i que jo combato; no és que siguin ni millors
ni pitjors, és que en aquest moment li hem encarregat
a la pública que faci totes les funcions difícils d’aquesta
societat, moltes més de les que feia l’escola fa trenta, o
quaranta o cinquanta anys, perquè ara han d’integrar,
han d’ensenyar idiomes, han d’ensenyar tecnologies,
han d’enfrontar-se els professors amb uns sistemes de
valors que estan absolutament...
En canvi, com sempre ha passat, però més, i en aquest
moment demanar-li a l’escola tot això és el mateix que
dir: «La societat no ho resol, el Govern tampoc, però
vostès s’apanyin.» I en aquest sentit, com que l’escola
privada pot esmunyir-se –i perdonin l’expressió– d’algunes de les obligacions més difícils, més costoses... És
clar, si hi ha llibertat de dret d’admissió, això s’ha de
modular, no?, segur que s’ha de modular, perquè, si no,
ens podem trobar que, els costos, els paguin tots uns i
els beneficis els rebin tots uns altres. I ens podem trobar que els nanos de l’Institut de Bonavista, de Tarragona, que és esplèndid, i que té una línia des de pàrvuls
fins al final fantàstica, se’n vagin al centre de Tarragona perquè resulta que allà va millor. O ens podem trobar que nanos de Cornellà vagin a «escuela de pago en
Barcelona», o a Esplugues o a prop de Los Tres Molinos –m’ho va dir una senyora–, «porque en la escuela
donde estaba se estaba maleando». I, ara, a la privada,
està traient deus.
Això no pot ser! Si tenim un país en el qual un nano
que s’està espatllant a la pública treu deus a la privada,
aquest país no va. No aquell poble..., en fi, hi ha algú
que va molt malament? Hi ha alguna cosa que s’ha de
canviar, perquè hem de donar a l’escola pública no més
recursos que a la privada, ni menys recursos, li hem de
donar la moral que li falta i li hem de donar la convicció que és, efectivament, en fi, la locomotora del sistema educatiu, però hem de dir a la privada que estigui
amb la pública i a la pública que estigui amb la privada, també. Que es deixi de romanços de si són diferents
o no són diferents... No són tan diferents; estan vivint,
també, de recursos públics i, per tant, se’ls pot exigir.
En fi, perdonin l’excursió, però aquest és un tema absolutament fonamental, és una de les coses que no van
en aquest país i que, en aquest moment, estan tenint
conseqüències no només en el món educatiu en si mateix, sinó en el conjunt de la societat.
En el camp del treball els vull parlar només de dues
coses que em preocupen enormement; una és les noves
regulacions que prepara el Govern del Partit Popular
sobre la contractació col·lectiva. Estem davant d’un projecte que amenaça la supervivència de les centrals sinPLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
24
dicals autonòmiques. És a dir, el que entenem per UGT
de Catalunya, Comissions de Catalunya, la CONC, que
va néixer fa tants i tants anys, l’any, em penso que va
ser l’any 66 o 67, si no recordo malament. Doncs, bé,
això desapareixerà, perquè el Govern del PP, que té
idees acadèmiques –jo no dic que siguin idees que estan fetes per fer mal; no, estan fetes per anar bé, però
s’equivoquen, perquè el que fan és nacionalitzar la negociació col·lectiva sectorial.
S’han acabat els convenis de sector a nivell de Catalunya o a nivell provincial; mantenen els d’empresa –que
a mi em sembla bé–, amb un cert grau d’autonomia,
perquè, en fi, quan hi ha crisi i quan t’has de basquejar
com a empresa per poder tirar endavant, moltes vegades no pots pagar el sou del conveni provincial, no?
Però, els sindicalistes, de totes maneres, em diuen que
aquests sous del conveni provincial ni són tan alts, ni
són tan d’aplicació. És a dir que ja amb el sistema actual hi ha una mica de jurisprudència que permet que
les empreses individuals s’adaptin als convenis provincials, no?
Això s’ha vist com una típica combinació del que seria
centralisme amb el que és liberalisme, que és ben estrany, però en fi, n’hi ha... Mrs. Thatcher era una mica
una definició d’això: mano dura, és a dir, un govern
molt dur, molt centralista, molt intervencionista, i, al
mateix temps, ultralliberal en l’economia. Doncs, jo
crec que en aquest cas el PP està portant les coses cap
a aquest territori i, evidentment, les centrals sindicals es
queixaran, perquè és un..., és un torpede a la línia de
flotació de les centrals sindicals territorials i, concretament, de les catalanes.
I, en segon lloc, el tema del treball a temps parcial.
Nosaltres hem estat predicant, durant temps, i temps,
i temps que havíem d’anar al model holandès i al
temps parcial en comptes del contracte temporal. I
hem aplaudit quan el conseller d’Agricultura, que aleshores era alcalde de Mollerussa, va presentar al secretari general de la UGT, un industrial de Mollerussa
molt espavilat que es diu Pujol –Pretensats Pujol–, i
van aconseguir muntar un sistema de tres torns, amb
una entrada de 150 o 170 persones a treballar quatre
hores cada dia, amb un sou de 70.000 pessetes i escaig.
Això és el que s’havia de fer, efectivament. Val a dir
que qui ho va fer, qui va proposar-ho, va ser el secretari general de l’UGT, qui va proposar que fossin tres
torns en comptes d’un torn i mig, que és el que volia
l’empresari inicialment, que eren vuit hores més quatre la mateixa gent. I ell va dir: «No, no; per què vostè no fa tres torns?» Ho van fer amb una fórmula que
es diu «trabajo fijo discontinuo», que en aquell moment va servir per a això. Va ser innovador i positiu.
Però, bé, què ha passat? El Govern del PP ara està
redefinint el treball temporal. Abans, el treball temporal era el 70% de l’horari, com a màxim –tu eres un
treballador a temps parcial, quan estaves treballant fins
al 70%, però no més enllà–, i és que ara han decidit
que treball parcial és tot el que hi ha una hora per sota
de la jornada normal, amb la qual cosa tot és treball
parcial, i amb la qual cosa el que s’està fent és
fragilitzar el treball, convertir el treball fix –el nou treball fix– en treball parcial molt menys cobert pels convenis, molt menys defensat.
PLE DEL PARLAMENT
I els sindicats també en aquest tema reaccionen: m’expliquen que tots aquests tipus de temes de flexibilitat
–vostès ho deuen saber– són solubles, tenen solucions
en el camp del còmput anual d’hores, en el camp
d’étalement des vacances, que diuen els francesos, de
l’allargament de les vacances a tres mesos. És a dir, la
SEAT ha tingut una baixada de les vendes del 10%
aquest any. Ha tingut una baixada del 10% del personal? No. Què fa la SEAT? La SEAT té als estius vacances durant tres mesos, les concentren a juliol i setembre tot el que poden, perquè la gent se’n va a l’agost,
i cobreixen amb nous contractes d’estudiants. Quan hi
ha hagut una baixada tan important de l’activitat i de
la demanda els que han patit són els estudiants que ja
no hi han anat, no els han agafat. I els treballadors fixos han pogut muntar-se les vacances de forma que la
companyia pogués continuar, i no hi ha hagut disminució de plantilla havent-hi una disminució de la producció
del 10%.
Per tant, no és que això es pugui aplicar a tots els casos,
però jo demanaria que tots plegats aquí, a Catalunya, la
política del treball, la dissenyéssim tenint en compte
que les normes generals per molt que els llibres liberals
diguin que són bones moltes vegades no ho són.
Són les dues coses que els volia dir en matèria de treball.
Nosaltres som partidaris de reduir progressivament la
jornada a l’equivalent de trenta-cinc hores. No dic «a
trenta-cinc hores», dic «a l’equivalent de trenta-cinc
hores setmanals en còmput anual», que és el que estava
dient abans. En som absolutament partidaris i hi treballarem. Sobre aquest tema hi va haver molta litúrgia i
molt fonamentalisme al principi, a favor i en contra, i ara
jo crec que hi ha maneres més entenimentades d’abordar-lo.
I ens agradaria, finalment, que els serveis d’ocupació
poguessin posar en marxa programes sobre demanda,
diguéssim, programes de compromís individual per a
l’accés al treball, per a tots aquells aturats de més de sis
mesos, per a millorar la seva ocupabilitat.
Del treball de les dones. Ha fet un gran salt endavant.
Estem a nivell europeu en taxes d’activitat entre vinti-cinc i quaranta-cinc anys; passant de quaranta-cinc
anys, no, són les generacions a les quals costarà, ja,
entrar en aquesta nova dinàmica, fins i tot, familiar.
Però entre vint-i-cinc i quaranta-cinc anys la taxa d’activitat de les dones a Catalunya –no a Espanya, a Catalunya sí– és la taxa europea.
El que no tenim és la taxa d’ocupació, és a dir, aquesta activitat en el fons és una mica fula, perquè hi ha
unes taxes d’atur més elevades del que és la mitjana i,
per tant, el que estem trobant són dones que volen treballar però que moltes vegades no troben la feina.
Per tant, tenim un problema de les edats superiors que
s’ha de tractar segurament, fins i tot, més enllà del Departament de Treball. És un problema que té a veure
amb serveis socials, amb integració social, etcètera. I
tenim un problema que és més dur i que comentaré de
seguida quan parli de la societat cohesionada i segura.
(Pausa.) I passo a parlar d’ella, del tercer eix, que és
molt important.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
25
És clar, la família que hem concebut és una en la qual
hi havia una persona que treballava, una altra que s’estava a casa i tenia criatures i es cuidava dels avis, de tant
en tant, així com els avis dels néts. Per tant, ni guarderies ni doble feina, ni necessitat possiblement de tenirne perquè la demanda i els models socials eren els que
eren. I tenim la impressió que el Govern de Convergència s’ha quedat una mica ancorat en aquesta imatge de
família que ja no existeix? Que existeix però molt poc.
Ara, una família per menys d’un sou i mig no pot viure. Ara, el 50% de les llars a Barcelona estan ocupades
per tres persones o menys: una, dues o tres persones.
Per tant, la família estàndard no és la família més corrent. La família estàndard de dos pares, dos fills i un avi
o una àvia, això, no és el que és nombrós. I sabem que
les famílies no poden anar endavant si no és amb aquest
sou i mig com a mínim, amb dos sous normalment.
I aleshores estem veient que les dones hi van, efectivament, a mesura que hi ha hagut treball a temps parcial
i que hi ha hagut algun altre tipus de facilitats; no precisament de guarderies, que els puc parlar, fins i tot, per
experiència pròpia que és molt complicat –no de fills
sinó de néts, en aquest cas–, que és molt, molt complicat i car. Una guarderia pública aquí, a Barcelona, en el
nivell alt de renda són 48.600 pessetes si et quedes a
dinar... La pública! Sí, la que està subvencionada. De
manera que què està passant? Les dones es poden plantejar d’anar a treballar i ho fan, però difícilment tindran
un fill, i si en tenen un difícilment en tindran dos, quasi
impossible, perquè l’experiència que passen és tan absolutament difícil d’organitzar que moltes de vegades
es decideixen per quedar-se aquí.
I, mirin, nosaltres hem fet un càlcul. El sistema de pensions funciona bé, evidentment, amb famílies de dos
fills, perquè els dos fills paguen els dos pares; amb famílies de tres fills, molt millor. Els alemanys estan fent
estudis que diuen que el tercer fill –ja ho estan fent; no
estudis, estan fent polítiques, i els francesos–, el tercer
fill –del qual sempre havia parlat el nostre president
intuïtivament, perquè, d’intuïcions, en té– és el que s’ha
de subvencionar més, perquè aquest és una addició neta
de riquesa per al sistema social, per a la societat. Fins
i tot, en aquest sentit –compte! en aquest sentit– els
immigrants són també un gran negoci per a la societat,
des del punt de vista del finançament de la Seguretat
Social, diguem-ho tot.
Però, escoltin, no va. Aquest sistema no va i en aquest
moment nosaltres no estem tenint la taxa de natalitat
que hauríem de tenir. Estem vivint l’eufòria dels tres
anys o quatre anys del baby boom de finals dels seixanta, setanta. Les cohorts de joves que arriben ara a l’edat
de tenir criatures són molt nodrides, però després ve
una inversió de la piràmide. Ja els aviso que la piràmide després no és aixís, sinó que és aixàs, i, per tant, això
s’està començant a notar, ja... Perdó, ja sé que és un
tema que, a vostès, pot no interessar-los. Jo crec que és
un tema molt important; és, potser, el tema més important de tots, el de com fem front a la variació dels hàbits demogràfics i socials i als efectes que això té sobre
el treball i sobre la capacitat del país de progressar.
Perquè, mirin, un país que no té joves no és, no pot ser
un país innovador. La innovació es basa en què hi hagi
SESSIÓ NÚM. 42.1
gent innovadora, però l’existència de gent innovadora
depèn de dues coses: de l’enginy i de l’edat. La gent
jove és la que transmet i multiplica les innovacions.
Nosaltres hem dit abans que en política industrial –i en
tots els papers que m’han donat per preparar aquest
discurs– es diu mil vegades: la innovació, la tecnologia,
la recerca, la necessitat d’innovar, etcètera, però, quines
són les condicions materials de la innovació? Les condicions materials, evidentment, són els recursos, el capital risc –ja ho hem dit–, però és també un país que
estigui demogràficament, quasi diria físicament, en
condicions i amb ganes d’innovar. I un país que no té
joves no innova, no innovarà.
Necessitem un país més jove. Sabem que l’envelliment
és una riquesa i que l’envelliment ha sigut una conquesta de la societat, però necessitem un país efectivament
més jove, un país amb més capacitat d’innovació i un
país amb més capacitat per a les famílies, justament,
que tenen una mida més gran.
Com es pot aconseguir això? Nosaltres proposem una
mesura molt concreta que vull que vostès analitzin.
Nosaltres pensem que s’ha de fer un cop de puny amb
força sobre la taula, perquè, d’aquestes polítiques, de
vegades, n’hi ha moltes, però molt esmicolades i no
sumen, no sumen des del punt de vista dels diferents
col·lectius als quals van adreçades. Que convé fer un
gest com a país i com a govern en el sentit de dir: «Nosaltres, realment, estem molt preocupats per això i estem
disposats a fer un esforç com a govern i com a país
perquè això canviï.» Ja sabem que és un tema sagrat i
reconsagrat, i complicat, però hem de fer l’esforç.
Nosaltres hem calculat què costaria d’aplicar, hem estat assessorats per un dels assessors de la presidència
europea de Bèlgica, en aquests sis mesos, que viu aquí,
que és professor d’universitat aquí i, evidentment, hem
discutit amb els consellers alternatius i amb els nostres... (Remor de veus.) Evident, evident... Vostès no en
tenen d’alternatius, només tenen... (Remor de veus.).
Doncs, molt bé, han arribat a la conclusió que possiblement estaríem en condicions de fer una política de suport a la infància i la joventut decidida, una política
d’escoles bressol més decidida que la que estem fent,
per descomptat, però també una política d’incentius
econòmics.
Hem discutit molt sobre això, perquè hi ha qui diu: «No
pot ser que et trobis una família que digui: “Vinga, tinguem un ‘crio’, que comprarem un cotxe.”» I la gent
s’escandalitza molt.
No és tant per escandalitzar-se. Del que es tracta és que
arribi a la consciència de la gent la importància que té
per a la societat aquest tema. Nosaltres proposem que
de zero a divuit anys d’una forma progressiva –començant de zero a sis, després estenent-ho successivament
fins als zero - divuit– totes les criatures i joves tinguin
una subvenció de la Generalitat de Catalunya de l’ordre
de cinquanta euros per mes, dels zero als divuit anys.
Això, el primer any serà molt barat, perquè començarem per les primeres edats, però d’aquí a uns anys arribarà a ser una quantitat considerable: podrem arribar
a tenir un cost total, sense comptar que hi puguin haver
després eliminació d’algunes deduccions, però pot ser
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
26
un cost de l’ordre de 100.000 milions de pessetes l’any,
o 110.000 milions de pessetes l’any, la qual cosa vol dir
un 4%, entre el 4 i el 5% del pressupost de la Generalitat.
cia lligat a l’atenció a domicili. El cost total d’aquests
dos programes, més alguns de complementaris, és de
2.700 milions de pessetes, el primer any, amb un cost
al quart any de 8.500 milions.
No hi anirem l’any que ve? No. Hi anirem dintre de
quatre anys? Segurament més tard. Hem de començarho a fer? Sí. Hem de començar-ho a fer per les primeres edats? Seguríssim.
L’objectiu tercer és una assistència sanitària de major
qualitat i més humanitzada. Proposem un esforç addicional per reduir la durada del temps d’espera dels
malalts per ser intervinguts i per augmentar la durada
del temps de les visites mèdiques als centres d’assistència primària. Moltes vegades, se’m diu: «Amb les llistes d’espera anem millor, hauríem d’anar millor en totes, però, en general, anem millor; el problema és el
tracte» –em diuen de vegades –, «el tracte, la proximitat, la qualitat del servei, sobretot». La gent si ha de
baixar de Figueres a Barcelona per operar-se del cor,
doncs, diuen: si és per una cosa tan gran i tot això,
doncs, potser sí, però té uns costos importants, té uns
costos molt importants, perquè no és només la persona
que s’opera, és la família que ha de baixar o que s’han
d’allotjar, etcètera. Això passa; hi ha una recança sobre
això.
Podem fer alguna cosa més perquè aquesta proposta
sigui convincent? Podem, perquè hem estudiat la possibilitat que aquesta mesura en comptes d’estendre’s
durant divuit anys, a decisió de la família, es pugui capitalitzar en tres, de manera que es pugui triar o bé els
cinquanta euros –penso que són 8.000 pessetes cada
mes durant divuit anys– o bé concentrar-ho tot en tres
anys, de forma que els anys que són més difícils, quan
es té una criatura, doncs, es tingui una aportació realment més important. I hem arribat, pràcticament, a
constatar que si capitalitzem en tres anys podem tenir
una aportació de 40.000 pessetes per criatura i més, que
és, evidentment, com els he dit abans el cost d’una plaça de guarderia.
Senyor president, voldria anar acabant perquè, a mi, em
cansa molt quan he d’aguantar dues hores i mitja, com
vam aguantar fa quinze dies, i entenc que, a vostès, els
passa exactament el mateix, però no vull acabar sense
dir uns compromisos que vull prendre davant de la
cambra i que han de servir, jo crec, per concentrar la
discussió de demà i dels dies i mesos que vindran sobre propostes concretes.
Són disset compromisos concrets, que enumeraré i definiré desenvolupant un xic més, només, tres d’ells –un
d’ells ja ho fet–, que considero més expressius del conjunt de la proposta que els estic presentant.
Primer, suport a les famílies. És bàsicament el que els
acabo d’explicar. El cost inicial són 38.000 milions, en
el primer any. Hauria d’anar acompanyat de mesures
perquè tots els infants de quatre mesos a tres anys poguessin accedir a places d’escola-bressol públiques de
titularitat municipal, la qual cosa té un cost per a la
Generalitat el primer any de 3.600 milions, si el que
pretenem és crear 30.000 noves places en cinc anys,
sumades a les 12.000 que ja tenim, amb una dotació de
600.000 pessetes que es finançarien per terços, entre
Generalitat, Ajuntament i famílies, no només de Barcelona.
El servei d’ajut a domicili per a persones grans amb
dependència, que completaria aquesta política, serviria
per atendre unes 50.000 persones el quart any, és a dir,
una cobertura del 4% de la població major de seixanta-cinc anys fins a arribar al 8% progressivament. La
subvenció mitjana seria de 160.000 any i persona, i el
finançament, per part de la Generalitat, de 2.500 milions de pessetes el primer any –tot això, ho tindran per
escrit– fins a arribar als 8.000 milions el quart any. I
l’ajut –en aquest cas, sí– es modularia en funció de la
renda de l’individu.
El segon projecte és «Envellir a casa amb ajut». L’objectiu és augmentar la cobertura del Servei d’Atenció a
domicili, de les actuals 55,4 hores a 255 hores anuals,
i universalitzar en quatre anys el servei de teleassistènPLE DEL PARLAMENT
Però em diuen que la queixa més gran és respecte a la
proximitat, també, en el sentit de la qualitat del tracte,
del temps que s’hi dedica i, per això –precisament, en
l’assistència primària, em vull referir–, reconeixem que
s’ha fet una feina important en matèria de centres d’assistència primària –menys a Barcelona, menys a Barcelona que en el conjunt de Catalunya–, que s’ha fet una
feina important.
El quart objectiu és la creació dels pactes territorials de
l’ocupació, en la línia que he defensat quan discutia la
nova política del PP de convencions col·lectives. Jo proposo impulsar la negociació d’acords territorials per a
l’ocupació entre els agents socials al territori i les institucions locals o comarcals, acords que haurien de
garantir l’estreta vinculació entre escola, empreses i
territori, així com definir els compromisos concrets de
cada part en la creació d’ocupació, en la millora de la
qualitat de l’ocupació i en la disminució de la sinistralitat laboral.
La cinquena mesura és la devolució de competències
educatives al món local, tan predicada. Proposo transferir la gestió de l’educació infantil i primària i,
opcionalment, la secundària als ajuntaments –ajuntaments i comarques, s’entén–; en fi, mancomunitats
d’ajuntaments petits que no puguin per ells mateixos
fer front a aquest servei, perquè ja ara no el tenen, reservant per al Departament d’Ensenyament les funcions
directives del sistema educatiu: regulació, ordenació,
planificació i, finalment, l’avaluació, finançament, inspecció i polítiques compensatòries.
Sisè objectiu: model universitari obert i descentralitzat.
Proposo fer costat a les universitats catalanes en la seva
oposició al Projecte de llei d’universitats del Govern de
l’Estat. Així mateix proposo la redacció urgent de la
Llei d’universitats de Catalunya –text articulat que definirà un model global i transparent, com he dit, de finançament–, la reforma dels consells socials, que està,
precisament, en joc per la Llei del PP, les relacions de
les universitats presencials amb la UOC i la política de
professorat.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
27
Davant la caiguda del nombre d’estudiants universitaris, proposem treballar en diverses direccions i, concretament, la d’avançar més ràpidament en la línia del districte obert. N’he parlat amb el conseller –ell ho sap–:
sóc partidari de fer la política que altres comunitats
autònomes i, concretament, la comunitat presidida pel
senyor Ruiz Gallardón estan fent, que és preguntar quin
és el mínim de noves places que s’han de posar en districte obert –si és el 20%, nosaltres fem el 60%. A
Madrid, en aquest moment, tenen 285.000 estudiants
universitaris; nosaltres en tenim un 215.000. D’aquests
285.000, n’hi ha 45.000, aproximadament, de primera
entrada, que entren cada any. Doncs, molt bé: el 60%
d’aquests 45.000, que són 29.000/30.000, seran places
ofertes a tot Espanya –districte obert.
Això, què vol dir, senyor conseller? Vol dir que les notes de tall seran més altes; vol dir que, els estudiants
d’altres autonomies del voltant, és possible que –lentament, primer; els primers anys no serà molt escandalós,
seguidament serà més perceptible– vagin a estudiar a
aquelles universitats, i pot voler dir que un dia nosaltres
hi hàgim d’anar, que els nostres fills o els nostres nets
diguin: «No, no; jo vull anar a una universitat que tingui una nota de tall alta; en fi, que tingui un nivell altíssim, no només de professorat, sinó d’alumnat», i es
pot produir una mena de darwinisme considerable,
també, en la selecció universitària.
Nosaltres, això, no podem no combatre-ho en el bon
sentit de la paraula; no podem no enfrontar-ho. Hem
d’anar més enllà, i, a més, tenim la pega que molts estudiants de fora no vénen perquè pensen que això del
català és impossible d’assumir. I nosaltres ens diem,
amb el conseller:«Però si els que vénen aquí són els que
estan més contents!» Però és que la pregunta és una
altra, és: «I per què no en vénen més?», perquè, si en
vinguessin més, encara n’hi hauria més de contents i
faríem més propaganda.
No en tenim prou amb els estudiants de fora que venen
aquí, ni per començar! Més ara que la piràmide s’ha
invertit i hi ha baixades del 20 i del 30% en algunes
facultats universitàries, i estem condemnant les universitats perifèriques de Catalunya. Nosaltres –he de confessar que, algunes vegades, ho hem criticat– vàrem
dir: «Hi ha hagut una esquitxada d’universitats».
Doncs, molt bé: ara les defenso, i defenso que aquestes
universitats... Sí, sí; ara les defenso, i tant que sí! Si a
Finlàndia tenen quaranta –em penso que són– escoles
tècniques –en fi, això són universitats, que és més–,
nosaltres podem tenir les que tenim. I no fem demagògia, perquè sabem que n’hi ha que estan en grans dificultats –en grans dificultats–, i, possiblement, haurien
de treballar una mica més consorciadament. L’Eix, precisament, pot servir per fer un consorci universitari
potent, en el qual hi hagi una certa especialització. En
fi, ja veurem si l’alcalde de Girona i l’alcalde de Lleida
es posen d’acord en això; no necessàriament han d’estar-hi, d’acord. Defensaran a capa i espasa que la seva
universitat és la més important i l’única, però, en tot
cas, hem de reaccionar davant d’aquesta situació, perquè, si no, el resultat serà que, en baixar la matrícula,
Barcelona absorbirà una part important dels estudiants
que abans havien volgut venir i que, no podent trobar
plaça a Barcelona, havien anat al Vallès o més enllà.
SESSIÓ NÚM. 42.1
Això s’ha d’enfrontar, i s’ha d’enfrontar sobre una sola
via de solució, que és molt clara: hem de portar estudiants de fora, hem de portar estudiants de tot Espanya,
hem de portar estudiants de Llatinoamèrica, hem de fer
que en vinguin més i hem d’explicar que el català no és
un problema, sinó que és una solució i que és fàcil, que
és un idioma romànic, i hem de donar facilitats al primer curs per al bilingüisme –al primer curs. És l’únic
que demano, però, això, sí, perquè hi ha gent que, quan
acaba el primer curs i, fins i tot, abans ja estan satisfets
de poder-ho fer en català, perquè l’entenen, però s’han
passat sis mesos de calvari i, sobretot –sí, sí, sí: s’han
passat sis mesos difícils i, sobretot, els sis mesos anteriors a venir, com que no en sabien res, els van decidir
a no venir... I això és el que no pot ser; han de venir més
estudiants d’Espanya, més d’Amèrica Llatina, més de
França; hem de donar més suport als Erasmus, amb
complements per part de la Generalitat –això és important. En Erasmus, ja no som els primers, em temo –en
Erasmus–, però, en tot cas, com el pa que mengem,
necessitem un públic universitari de qualitat i ampli. Si
no, hem perdut una de les grans línies d’exportació i de
progrés econòmic i cultural d’aquest país.
Quant a les infraestructures per al segle XXI, els en diré
només els números ja directament, des del punt de vista
financer, perquè els n’he parlat una mica abans, quan
hem parlat d’estratègies i de logística, i de l’AVE i les
connexions. Catalunya, en aquest moment, el valor de
l’estoc de les infraestructures de transport és el 14% del
producte interior brut; la mitjana europea és el 28%, i,
les regions europees amb les quals ens comparem, el
18%. L’equiparació del nivell d’infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament requerirà una inversió total –i no estic parlant d’inversió pública, sinó
d’inversió total, pública i privada–, els propers deu
anys, de 7,5 bilions de pessetes, de les quals 4,7 bilions
correspondran a la inversió pública i 2,8 a participació
del sector privat. Els 4,7 bilions d’inversió pública es
distribueixen en 2,75 de l’Administració de l’Estat,
1,78 de la Generalitat, que és molt, i la resta de l’Administració local. El conjunt de la inversió es distribuirà de
la següent manera. El 42% per a millora de connexions
i competitivitat: aeroports, telecomunicacions, R+D,
ferrocarril d’alta velocitat i ports; el 13% per a un nou
model de mobilitat sostenible: transport públic, metro,
rodalies i transport lleuger, i el 19% per a la gestió sostenible del territori: infraestructures mediambientals i
operació litoral Besòs. El 26% restant per a la vertebració territorial de Barcelona amb les altres àrees
metropolitanes de Catalunya.
Això significa que Catalunya ha d’incrementar en un
punt percentual l’esforç inversor en infraestructures
econòmiques amb relació al PIB, que és molt; reconec
que és molt, però aquest esforç s’ha de fer i es pot fer.
El Pla estratègic de Catalunya. S’ha fet el Pla estratègic
de Barcelona; ha anat bé, ha sigut una experiència positiva, però li ha faltat el recolzament del Govern de la
Generalitat. No és que no hi hagi estat; no, no dic que
hi hagi estat en contra; no hi ha estat en contra, hi ha
estat present. Jo hi era amb el senyor Macià Alavedra
i ara hi deu ser vostè, senyors Homs. No sé si hi va molt
sovint, però no tinc la impressió que la Generalitat estigui prou implicada en aquest Pla. En tot cas, el que sí
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
28
que hem de fer –segur– és un Pla estratègic de Catalunya. Hem fet l’experiència del de Barcelona, ha sigut
una bona escola, ha sigut una bona manera de rodar,
una eina important per al país, però ara l’hauríem
d’ampliar al conjunt de Catalunya.
Els grans projectes del país, per la seva dimensió, el seu
caràcter estratègic, han de ser impulsats des del necessari acord entre totes les administracions, el sector privat i la comunitat acadèmica i científica en el marc d’un
Pla estratègic de Catalunya.
Nou. Comerç i turisme, indústries punteres. Catalunya
té una indústria puntera que encara pot créixer, si s’actua amb intel·ligència –i els parlo del turisme–; li donarem el nivell mínim que he dit abans dintre del Govern
de la Generalitat.
Un altre sector econòmic que és, alhora, factor de
dinamització urbana i nus del teixit social és el comerç,
i, en això, proposo el suport absolut als eixos comercials en els centres de les ciutats, prosseguir amb els esforços de modernització del comerç, fer del comerç
urbà una prioritat en polítiques de foment i modernització sense renunciar als ingressos derivats de l’impost
per a les grans superfícies, impugnat pel Govern del PP,
i retornar als ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial.
Punt deu, compromís número deu: proposo, en cultura, duplicar el pressupost de Cultura; no és tan difícil,
no és tan difícil. Afortunadament, és molt fàcil perquè
el pressupost és tan baix que multiplicar-los per dos no
és un gran esforç. Aquest increment, relativament substancial, de recursos es destinarà al foment de les indústries culturals i a la implementació d’un pla d’infraestructures culturals territorials. Tenim la impressió que
s’ha avançat –i molt– en les grans infraestructures nacionals de teatre, d’òpera, d’art clàssic, d’art contemporani, etcètera –i d’arxius i biblioteques–, però, en canvi, la xarxa territorial d’instal·lacions culturals no té el
nivell que hauria de tenir. El cost global del programa
a deu anys és de 118.000 milions de pessetes finançades al 50% entre la Generalitat i Administració local.
Onze: tecnologies de la informació i la comunicació,
les TIC, com diu sempre el president de la Generalitat
i que la gent es deu pensar que és que tenim un tic (rialles), i no. Les TIC són les tecnologies de la informació i la comunicació. A les ciutats mitjanes de Catalunya proposo el desplegament efectiu de la xarxa de
comunicacions amb banda ampla a tot el territori, vetllant per a un equilibri territorial i social en les zones
que en són deficitàries.
Dotze: barris segurs i escoles dignes. Bé, això és realment decisiu, no? Si nosaltres seguim parlant dels temes de la immigració, dels temes de la inseguretat, dels
temes de la pèrdua de possibilitats d’integrar, d’identitats ben compartides, de capacitat d’assumir la diversitat... Tot això, de què depèn? És purament un tema de
valors? És un tema de valors que, afortunadament, com
a tals s’estan imposant. La gent ho diu, se’n parla cada
vegada més: els valors són importants. Però si després
no hi ha valors i no es poden realitzar, podem tenir-los
tots molt ben ordenats i, tanmateix, no estar solucionant
els problemes que hi ha al davant.
PLE DEL PARLAMENT
Barris segurs, barris tranquils, com diu Manuela de
Madre. Barris tranquils i escoles dignes..., és el més
important que podem fer en aquest país perquè la integració vagi endavant.
Jo demanaria als polítics catalans que no parlem tant i
tant de la immigració, que no parlem tant i tant de les
nostres sensacions personals sobre aquesta, que no reaccionem tant davant d’expressions que poden ser desafortunades d’uns o altres, o de persones que demanen
que se’ls parli en l’idioma que no és el català; que no
ens hi fiquem tant, en això. El que hem de fer és garantir que aquells que estan pagant el cost de la integració
tinguin manera de sortir-se’n, i, els que l’estan pagant,
saben qui són? Els antics immigrants. A mi em fa molta
gràcia, perquè, quan parlo amb ells, els antics immigrants, que ara no en volen sentir parlar, d’immigració,
diuen: «Nosaltres no som immigrants; somos españoles, somos catalanes», eh? No en volen sentir parlar,
d’immigració. Els immigrants, ara, són els nous, els
que vénen de fora. I, bé, aquests antics immigrants són
els que ho estan pagant, i és un sarcasme social –un
sarcasme social– que els que ja van pagar una vegada
el cost de la immigració –ells– i els que van trobar uns
barris que eren una misèria i que els van convertir amb
el seu esforç i l’esforç, després, dels ajuntaments democràtics i de la política de l’habitatge en barris dignes,
ara hagin de veure a la seva tercera edat com aquell
barri torna enrere i torna a passar el mateix que va passar quan ells van arribar, amb uns altres, però aquesta
arribada dels altres els provoca, a ells, un increment de
la inseguretat, del soroll, de les dificultats..., ja no tenen
edat, a més, per entomar un canvi com el que representa
l’entrada d’un 10, un 15 o un 20% de persones d’una
altra raça, d’una altra ètnia, d’una altra religió, etcètera.
En fi, aquest drama, aquest sarcasme, no el podem admetre com a país. I nosaltres ens hi hem d’abocar. Per
tant, jo jutjaré la qualitat dels polítics amb els quals
parlo d’aquesta qüestió per la mesura en la qual siguin
capaços de posar sobre la taula els diners, l’enginy i les
mesures polítiques que calen per tenir barris segurs i
tranquils i escoles dignes. Hi ha molta gent que pateix,
que canvia de barri precisament, que canvia de lloc,
perquè és l’escola la que no integra, o perquè l’escola
està sotmesa a unes demandes d’integració superiors a
la seva capacitat d’integrar.
Per tant, torno a repetir, aquesta és la nostra prioritat,
nosaltres hi destinarem molts recursos. Tenim el programa Urban, que preveu que quaranta barris –que
quaranta barris– de tot Catalunya tinguin una ajuda
especial per millorar les seves estructures físiques, l’habitatge i els equipaments, i en particular les escoles.
Això representarà una inversió de 62.500 milions de
pessetes durant un quadrienni –ho tenim mesurat, sabem quins barris són, sabem el que s’ha de fer.
Tretze: comandament únic de les forces de seguretat.
Senyor conseller, proposo l’atribució a la Generalitat,
a través de la delegació específica que correspongui,
del comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, llevat de les funcions
estrictament reservades, com la vigilància de fronteres
o la lluita antiterrorista. Té problemes legals? Sí, però
té sortides legals.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
29
I n’hi ha dues. N’hi ha una que és evident, perquè ja
s’ha produït: molts ajuntaments de Catalunya, sobretot
ajuntaments d’esquerres: han assumit personal de la
Guàrdia Civil de Trànsit que normalment hauria hagut
de marxar; hauria hagut de marxar perquè es va deixar
un «cupo», concretament en el cas de Girona, del 13%,
i, en el cas de la província de Barcelona, del 15 –del 15.
(Algú diu: «A tot arreu, el 15.») Doncs, escolti, pitjor
per a vostè, perquè resulta que estan traient el 85%...
–deien el 30, al principi, a Girona; el que sí que sé és
que a Barcelona és el 15. Vostè em diu: «A tot arreu, el
15». Doncs, molt bé: el 85% han marxat, els han dit:
«Escolti, torni a casa seva.»
I aquesta gent són gent que tenen els nois a l’escola,
que estan casats aquí, amb dones d’aquí, que no volen
marxar i que marxen... –d’aquí no volen marxar. Estan
contents de tornar a Múrcia, Extremadura, Castella?
Què diuen de Catalunya quan arriben? Una: en relació
amb el que estàvem parlant abans. I dues: no podrien
fer-ho d’una altra manera? No es podria fer per manera que –com fan els ajuntaments en molts casos– també els Mossos d’Esquadra assumissin una part d’aquest
personal? No podrien dir a aquesta gent que estan amb
l’ai al cor de si marxen o no: «facin el favor de quedarse, perquè ja els entomem»? No es podria accelerar el
període fins a l’any 2007? Hem d’esperar al 2007, al
Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre –o al Camp
de Tarragona, en tot cas–, perquè hi hagi desplegament
dels Mossos, quan ja sabem que els altres cossos saben
que hauran de marxar i, per tant, ja no vénen? Per què
han de venir? Per passar un parell d’anys aquí, si saben
que després han de marxar? Si és lògic. Ja sé que les
lleis s’han de complir, però ja sé també –i vostè sap, tots
sabem– que el sentit comú és més fort que totes les lleis
i que aquesta situació actual no n’és, de sentit comú, i
l’hem de poder arreglar.
Hi ha una altra solució, que és anar a l’article 150.2
–al president de la Generalitat, li agrada molt i, al professor Argullol, també– i fer-lo servir d’una vegada; a
més de per escriure llibres, per practicar-lo. Per què no
fem servir l’article 150.2 perquè ens donin aquest tipus
de competències que algunes... (veus de fons), que algunes autonomies han fet servir –em diuen–, no en
grans quantitats, però que han fet servir?
Catorze: lleis institucionals bàsiques. Proposo l’aprovació o revisió de les següents lleis, i les dic –no les he
portat ara aquí per no portar més papers, però ja els les
ensenyaré i les passaré al seu dia per registre, quan el
Govern alternatiu hi doni el vistiplau absolut. (Remor
de veus.)
Proposo l’aprovació o revisió de les següents lleis: Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei electoral de Catalunya, que s’havia d’haver aprovat fa vint anys... (veus
de fons), fa vint –vint–, perquè la disposició transitòria
que ens regeix en l’atribució dels escons diu que ha de
durar quinze dies, la vigència d’aquella distribució de
la població..., i ha durat no quinze anys, no, vint-i-un;
reforma de la Llei 3/82 del Parlament, el President i el
Consell Executiu; Llei reguladora de la iniciativa legislativa popular; lleis d’organització territorial –si no, per
què hem perdut tot l’any passat?–; lleis reguladores
dels organismes consultius de la Generalitat, amb espeSESSIÓ NÚM. 42.1
cial menció de la Sindicatura de Comptes, i Llei del
Consell Audiovisual de Catalunya.
Objectius? Els podem desgranar, si volen, en el debat
de demà.
Quinze: els quatre federalismes i la Carta de Barcelona. Nosaltres entenem que hi han quatre línies en les
quals la proposta federal ha d’avançar i avançarà. La
primera és la línia política: reconeixement explícit de
les nacionalitats històriques; la Constitució, quan es va
fer, va mencionar el concepte, però no les nacionalitats,
perquè no hi eren. Crec que abans ho hem dit: ha d’haver-hi un reconeixement explícit; no té sentit que vint
anys després les paraules «Catalunya», «Euskadi»,
«Galícia» no surtin en la Constitució –perquè no hi
surten.
I hi ha una altra paraula que el president del Tribunal
Constitucional ha manifestat recentment que tampoc hi
surt i que no té sentit que no hi surti, que és la paraula
«Europa». Per què? Perquè no hi érem; l’entrada a
Europa és de l’any 86. I hem firmat uns tractats que són
lleis, i aquestes lleis són molt més avançades que les
nostres, si més no, per raó de temps, perquè són més
modernes... Principis de proximitat, d’economia legislativa, de subsidiarietat, etcètera; tots aquests principis,
que són presents a les lleis que ja ens obliguen, no estan a la Constitució, no estan a l’Estatut. Els hi hem de
posar.
Senat federal, compost per representants acordats per
governs i parlaments autonòmics.
Presència directa de les nacionalitats històriques en les
institucions europees assumint o compartint la representació del conjunt de l’Estat en les matèries en què
tenen reconeguda competència. Em consta que el president de la Generalitat ha estat treballant fort en això,
perquè en la Cimera de Regions de..., deu ser de Liège,
potser, presidida pel senyor Van Cauwenbergh, que
abans n’havia sigut l’alcalde, i va ser membre, també,
del Comitè de les Regions, ha convocat una cimera de
regions amb capacitat legislativa, citant com a precedent la reunió que el president Pujol havia convocat
aquí a Barcelona.
Segon punt, federalisme fiscal, descentralització de la
despesa pública: 40, 30, 30; l’Estat ha de ser menys que
la suma dels municipis i les autonomies. És a dir, el
territori ha de tenir el 60% de la despesa, per mitjana,
a Espanya si volem que el sistema federal sigui alguna
cosa més que un principi eteri; que això tingui una traducció econòmica de proximitat, també, en les decisions que costa diners de prendre, perquè, si no, estem
parlant d’un federalisme buit i no és la nostra intenció.
I els avanço que, si a Espanya ha de ser una mitjana del
40, 30, 30, havent-hi com hi han a Catalunya més competències que en altres autonomies i havent-hi com hi
han a Catalunya ajuntaments grans que gasten molt,
molt més per habitant que la mitjana dels ajuntaments
d’altres autonomies, és possible que arribar a aquesta
mitjana a Espanya vulgui dir, a Catalunya, una mitjana
diferent, amb la qual cosa a Catalunya seria: 30, 35, 35,
probablement. Si diem això a Madrid, s’espantaran
tant, senyor Fernández Díaz, que no sé si dir-ho, però
cau pel seu propi pes, que ha de ser així: si a Espanya
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
30
és el 40, 30, 30, tenint més competències, Catalunya
–l’autonomia–, i més, els ajuntaments, probablement a
nosaltres ens en tocarà una mica més, perquè aquest
federalisme fiscal sigui efectiu.
Inversió bàsica de l’Estat per habitant en les grans àrees
metropolitanes que segueixi un criteri bàsic d’igualtat.
Hi han tres àrees metropolitanes de més d’un milió
–València, Barcelona i Madrid– i unes altres que hi aspiren per la via de l’agregació de municipis –Sevilla,
Màlaga, Saragossa i Bilbao–, i bé, els conec bé, perquè,
el grup de set, el vaig crear jo fa una colla d’anys, i està
funcionant i funciona bé i volen tenir –volen tenir–,
evidentment, com més inversions millor. Bé, l’Estat es
pot passar de tenir un criteri d’equitat no només en el
Fons de compensació, sinó en les inversions directes de
l’Estat, senyor conseller? És que les inversions directes
de l’Estat no són inversions? El finançament autonòmic, quina part és del total del finançament? És una
part, només una part. I les inversions directes de l’Estat, que estem veient aquests dies que és tres vegades
més alta en l’aeroport de Madrid que en el de Barcelona? Tenim un finançament autonòmic fantàstic, tenint
el triple d’inversió en l’aeroport de Madrid que en el de
Barcelona i tenint de renunciar a ser el hub, el centre
d’una regió de 15 milions d’habitants?
En fi, posem-ho tot sobre la taula –posem-ho tot sobre
la taula– i sobretot amb transparència. Que no ens digui el senyor Rato: «No, les balances fiscals no es poden publicar perquè aleshores la gent es baralla». No,
no, la gent no es baralla, la gent es baralla justament
quan no les té, les balances fiscals. A Alemanya les tenen i les publiquen cada any, i, com que les publiquen
cada any, han deixat de ser interessants, per dir-ho d’alguna forma. Home, hi ha baralles, sí que n’hi ha, però
no la baralla, no el barullo, no hi és el barullo, hi ha
transparència, i la transparència és l’aliat millor per
acabar amb els barullos que hi puguin haver en el cap
d’alguns polítics més que no pas en la realitat.
Inversió bàsica de l’Estat per habitant? Igual. I, en definitiva, pagar per renda i rebre per població. Es pot
matisar això? Es pot matisar, evidentment. Convergència i Unió ha dit de vegades: «Compte!, perquè els serveis que estem donant són elàstics a la renda, creixen
més que la renda.» Si tens un 10% de renda més, no
tens una despesa total del 10% més en sanitat, per
exemple. La gent, com més diners, més sanitat vol relativament. Bé, d’això, en discutirem. Fins i tot podríem discutir sobre la possibilitat de veure si, acceptant
que s’ha de pagar per renda i rebre per població, és a dir
que s’ha de pagar el 19% i rebre el 16 o el 15, que és
el que estem demanant, no seria, en el cas de la inversió de l’Estat, que no figura dintre del finançament autonòmic estricte..., sí que hauríem de tendir a una proporcionalitat amb el PIB; almenys la inversió, que té
més a veure amb la capacitat de créixer de la riquesa i
de creixement, etcètera..., es tingués en compte la variable «riquesa» o «creixement de la riquesa» més que
no pas la població.
I, finalment, la gestió compartida de l’Agència Tributària, perquè la gestió compartida de l’Agència Tributària ens pot estalviar d’anar a un enfrontament molt gran
amb el tema del concert. Jo estic d’acord amb els amics
PLE DEL PARLAMENT
d’Esquerra Republicana que el concert és la solució,
però ells haurien d’estar d’acord amb mi que és una
solució no fàcilment practicable i que, per tant, com a
quasi tot en la vida, ens hi hem d’anar acostant. Ens hi
podem acostar? Sí. Ens hi podem acostar perquè
l’Agència compartida, l’Agència Tributària compartida –o federal, digueu-ne com vulgueu–, amb diners a
compte, progressivament, acaba sent, en definitiva, un
sistema molt similar al sistema de la quota i del concert.
Ho torno a dir: l’Agència Tributària compartida, si hi
ha entregues a compte, que es calculen en funció, a
última hora, del que l’Estat igualment s’haurà de quedar, perquè són els serveis que l’Estat fa a Catalunya
–que és el que es fa quan es calcula la quota en el concert basc–, ens acostaria progressivament al sistema de
concert sense haver d’obrir el meló –i la guerra– de si
nosaltres tenim drets històrics, de si el Pacte de Bergara
va ser allà i no va ser aquí, etcètera, etcètera. No ens
querellem pels noms, barallem-nos per les coses. Això
és el que nosaltres estem plantejant.
Federalisme cultural: ple reconeixement de la pluralitat cultural –ho he dit–; ús de les quatre llengües de
l’Estat com a riquesa; reconeixement, per part de Catalunya, de la riquesa que és el castellà... Igual com demano a l’Estat que defensi el català, home!, nosaltres
hem de dir que defensem el castellà, perquè el castellà
és la manera que tenim d’anar pel món, la millor de les
maneres. Hi han molts països que no ho tenen això, ni
els holandesos, que han de parlar en anglès, ni tants
altres. Els francesos, amb més dificultats que nosaltres,
que ja és dir, perquè el francès va arribar a ser una llengua universal. I jo sóc partidari –i jo sóc partidari–,
senyora consellera, de la tercera llengua, però, a més,
ja que nosaltres, amb França, hi tenim tants deutes
–històrics, democràtics, culturals, de tota mena–, nosaltres hauríem de fer per manera que tots aquells nanos
que ara van a classe d’anglès perquè toca i que ja el
saben –i el saben perquè els seus pares els han dut a
l’acadèmia– puguin fer, com a tercera llengua, no l’anglès, sinó el francès. És un gest que hauríem de fer, que
ens aniria bé entre altres raons per una cosa molt clara:
bona part dels immigrants actuals –bona part dels immigrants actuals–, amb els quals ens hem d’entendre
d’una forma o altra, tenen com a segona llengua el francès i, per tant, aquest gest s’hauria de fer.
Federalisme judicial: atribuir al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de cassació. Jo vaig creure, en la primera lectura del Pacte de
Justícia de Madrid, que s’havia aconseguit. No s’ha
aconseguit. No s’ha aconseguit perquè hi ha una limitació: perquè es diu, contextualment, que és cassació, el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última
instància, sempre que es tracti de sentències en aplicació de lleis aprovades per les institucions autonòmiques
catalanes. Però això ja ho fem. No, no, del que es tracta
és d’una altra cosa que és bàsica i important i, en fi,
molt decisiva pel que pugui passar també en altres
àmbits. Què és? És la subsidiarietat judicial. El Tribunal Suprem ha de ser subsidiari i no ha d’actuar. Sempre que el Tribunal d’aquí pugui cassar sentències, en
última instància, que les cassi. Al ciutadà, però, se li ha
de reconèixer el dret individual a no estar d’acord amb
la sentència en el marc d’un estat que té altres tribunals
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
31
de cassació autonòmics que poden sentenciar a favor
d’un ciutadà que aquí mateix, per exemple, ha perdut la
causa.
Si jo he perdut una causa aquí i un gallec l’ha guanyat
en el seu Tribunal Superior de Justícia. Jo vaig al Tribunal Suprem espanyol i li dic: «Digui’m qui té raó: el
Tribunal Superior de Catalunya o el de Galícia?» I
aquest recurs, en última instància, que es denomina
recurs d’unificació de doctrina, existeix però no es fa
servir perquè, totes les cassacions, les fa el Tribunal
Suprem i, per tant, no serveix de res. Les cassacions
s’han de fer aquí i, al Suprem, s’hi ha d’anar només,
només, en unificació de doctrina.
I hem de desencallar la Carta municipal de Barcelona,
que està aturada pel Govern del PP al Congrés dels
Diputats. Aquí es va aprovar..., aquí es va aprovar la
Carta de Barcelona pel que es refereix a la llei autonòmica, a les competències que tenim atribuïdes aquí, i en
canvi, a Madrid, es va parar. Molt bé, jo crec que nosaltres hem de prendre la iniciativa de tornar a enviar la
Carta –estudiem-ho– a les Corts espanyoles, amb iniciativa legislativa des d’aquí.
I podem fer una altra cosa més: hi ha un esborrany de
l’anterior legislatura, del secretari d’Estat, Francisco
Camps, valencià, que ara ja no és secretari d’Estat, però
que va fer una llei de grans ciutats perquè, sempre que
arriba la Carta municipal de Barcelona a Madrid, diuen:
«Bueno, pero esto, ¿por qué es sólo para Barcelona?»
I els ho has d’explicar. Els governs van passant i van
canviant, i tu els ho vas explicant, i sempre en vénen de
nous que no ho saben. A la Llei de bases de règim local, a l’Estatut, a tot arreu, es recull –a la Llei de finances locals– que Barcelona té una legislació especial
com l’ha tingut, fins i tot, en el franquisme! La Carta
municipal va ser una cosa que va sobreviure al franquisme. Molt bé. Doncs, se’ls hi diu i aleshores contesten: «Sí, pero ¿por qué las demás ciudades de España
no? Las grandes...» I, aleshores, jo sempre els dic:
«¿Que también la quieren tener? ¡Pues, venga, todos!»
Primer, que es faci la Carta municipal, perquè està previst,
però després que s’estengui, o si volen fer-ho simultàniament, tramitem-ho simultàniament. Una vegada
això em va costar –quan tenia el senyor Mas d’oposició a l’Ajuntament, que ho feia molt bé, per cert; feia
molt bé d’oposició, vull dir. (Rialles.) Doncs em va
costar quatre anys de Carta municipal, perquè, quan ja
teníem la Carta municipal coll avall... Aquí, aquí, que
no arribava aquí, encara, no?, perquè Convergència i
Unió no l’aprovava allà, a l’Ajuntament. Volíem tenir
una majoria absoluta. No sé si el senyor Homs també hi
era... Sí que hi era. Doncs, molt bé, la vam portar a votació i es van agafar a l’excusa que jo havia dit a Madrid que sí a una llei de grans ciutats espanyoles, per
dir: «Ah!, doncs, ara no votem la Carta.» I Convergència i Unió va retardar quatre anys la Carta municipal de
Barcelona, la seva arribada aquí, amb l’excusa que jo
estava negociant a esquenes d’ells, que no era a esquenes perquè era ben sabut per tothom, a través del G-7,
que també hi havia d’haver una llei de grans ciutats
espanyoles.
Bé, ara ens hi tornarem a trobar, i el que vull que sàpiga aquesta cambra i el públic català és que aquesta veSESSIÓ NÚM. 42.1
gada no ens enredaran. Hi ha d’haver la Carta, i si pot
haver-hi carta i llei de grans ciutats, millor. Perquè mirin, saben què hi ha a la Carta municipal entre altres
coses? La justícia local. I saben quina és la solució dels
problemes que tenim al carrer? Dic «dels problemes
que tenim al carrer», no dic «dels grans problemes».
Dic dels problemes de cada dia. La justícia local, perquè no n’hi ha d’altra. (Remor de veus.) No n’hi ha
d’altra, de solució dels problemes de la petita delinqüència: del furt, de l’estrebada, del triler. No n’hi ha
d’altra. Fer que la policia federal, que n’hauríem de dir,
persegueixi els trilers és una monstruositat jurídica i
política; fer que la policia nacional es dediqui a vigilar
en els racons dels barris si hi ha problemes de delinqüència menor és una barbaritat, és un sense sentit.
Com ho fan els països? Què fa a Nova York, el senyor
Giuliani? Doncs té quaranta mil policies, però quins
policies són? Tots locals, perquè els altres són l’FBI i el
servei d’immigració, que aquests no porten uniforme i
no els veus. I on van aquests policies? De qui són policies judicials? De la justícia local. Quants jutges hi ha
a Nova York, locals? Seixanta. Vaig organitzar un seminari a Nova York, el vam anar a veure, i els alcaldes llatinoamericans li van preguntar: «–Com s’ho ha fet,
vostè, per arreglar Nova York?; –Oh! És que jo sóc fiscal, jo sóc dur, broken window.» Ell té la teoria que s’ha
de fer una reacció ràpida davant del crim i que, quan hi
ha un vagó de metro pintat, s’ha de treure i posar-ne un
altre de nou... I al final li van preguntar: «–Però, escolti,
quants policies té?; –Quaranta mil.» Que tampoc són
tants! Quaranta mil és la proporció. No, no... El senyor
Pomés ho sap. «–I què fan aquests?; –I què fan? Els
porten al jutge.» «– I quants jutges hi ha?; –Seixanta.»
«I qui els nomena?; –Jo.» No era ell, no era ell que els
nomenava, era una sanció que la ciutat donava a un sistema d’accés via carrera judicial, com s’ha de fer, però
amb una sanció del poder local, que diu a la seva policia: «–Tu ets policia judicial d’aquest jutge, d’aquesta
justícia local.»
Sapigueu que si no és per aquesta via no acabarem la
petita delinqüència a les ciutats de Catalunya, no l’acabarem, no hi ha solució. Per descomptat que hi ha un
problema addicional que haurem d’enfocar i que s’està enfocant, que és el tema de la multireincidència. El
conseller de Justícia ho sap ben bé; els fiscals i els jutges ens estan tractant de convèncer que no utilitzem
aquesta expressió. Per què? Perquè la multireincidència, que és el més escandalós..., perquè per què estan
desmoralitzats de vegades els policies municipals i els
habitants dels barris nostres? Home, perquè veuen venir el mateix lladre al mateix lloc a la mateixa hora i no
veuen que hi hagi una reacció..., o no poden comprovar que hi hagi una reacció real, no? Què estem demanant? Condemnar la multireincidència, però la teoria
jurídica diu que això no és possible perquè, en teoria,
el sistema penitenciari ha de netejar..., ha de deixar
aquell que ha complert la pena, tant si és al carrer com
si és a la presó..., l’ha de deixar exactament igual com
estava abans, sense cap mena de..., més que els antecedents, però sense cap mena de sospita respecte a ell. Per
tant, no es pot considerar que aquest que ja ha incidit
una vegada i torna a incidir en el delicte hagi de tenir
un agreujant.
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
32
Molt bé, però, davant d’això, senyor conseller, nosaltres estem proposant –i vostè ho sap i no som nosaltres
sols, evidentment– la figura de l’habitualitat, que seria
una nova figura del Codi penal, en el qual viure permanentment amb càrrec al furt i al robatori fos vist no com
una reincidència en un furt antic, sinó com una nova
forma de delinquir, perquè és una vida organitzada per
fer-ho. I em consta que per aquesta via hi ha més possibilitats d’arribar a acords que no pas per les que havíem tractat d’arribar-hi fins ara.
I acabo, reforma de la Constitució, ho he dit. (Remor de
veus.) Proposa impulsar la reforma de la Constitució
espanyola per modificar el Senat en el sentit de convertir-lo en la cambra de representació territorial.
I, disset i últim: marc financer i factibilitat –ho discutirem amb més detall tot el temps que calgui. La viabilitat financera de les polítiques i propostes contingudes en el programa que els acabo de presentar vénen
garantides per la generació de recursos que el nou govern obtindrà i que es distribueixen de la següent manera: la diferència entre ingressos consolidats no financers de la Generalitat i les despeses corrents, limitades
aquestes últimes a un creixement real tendencial de
l’1,5%, proporcionen un marge addicional per al període de 2002-2006 d’1,37 bilions de pessetes, sense
assumir nou endeutament. Considerant un escenari
amb nou endeutament però amb manteniment de la
relació deute / producte interior brut, els recursos disponibles serien d’1,9 bilions de pessetes.
D’acord amb els criteris de finançament proposats pels
socialistes, d’anivellament del finançament de Catalunya amb la resta de les comunitats autònomes de règim
comú, i la progressiva convergència a llarg termini amb
les de règim floral com he dit, els recursos addicionals
serien de 322.000 milions de pessetes. Incorporant la
inversió tendencial actual de la Generalitat al marge de
recursos addicionals que generen en cinc anys seria de
3,35 bilions, sense nou endeutament i 3,90 bilions,
mantenint els nivells d’endeutament respecte del producte interior brut. Això garanteix la viabilitat financera
de les polítiques que comporten major despesa corrent
i els nous projectes d’inversió que proposo en aquest
programa.
Acabo. Els quatre eixos que he desenvolupat i els vint
o els disset compromisos que he detallat poden resumir-se en un de sol: governar Catalunya d’una altra
manera, caracteritzada... –aviat–, caracteritzada pel respecte, la confiança, l’eficàcia, el consens, la transparència i la proximitat.
L’autoritat del Govern de la Generalitat s’ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, a la seva societat civil, al Parlament,
als territoris, i al poder local, a tot això. Nosaltres començarem justament per aquí, confiant més en els ciu-
PLE DEL PARLAMENT
tadans i ciutadanes d’aquest país, liderant d’una manera
diferent, escoltant i després actuant, i, sobretot, escoltant la gent i convidant la gent a actuar amb nosaltres.
Estic per la unió dels catalans entorn d’un projecte basat en la confiança i apuntant el futur. Unió de Govern,
societat, economia, escola i universitat entorn d’un pla
estratègic de Catalunya; unió dels territoris de Catalunya des de la veu pròpia de cada un d’ells; unió dels
catalans amb denominació i dels catalans sobrevinguts,
un sol poble, amb accents diferents, però un sol poble;
unió de Generalitat i ajuntaments, president i alcaldes,
aquesta serà la fórmula de l’èxit a Catalunya. Confiança
en nosaltres mateixos; autoexigència, sí, però no
autocomplaença; visió de futur, projecte, risc calculat,
ambició. Arrel, sí, però branques fortes; unió i llibertat,
una Catalunya sense classes diferents de catalans, simplement amb individus, i pobles i ciutats que es respecten i que són respectats. Una Espanya plural i viva, més
projectes compartits des de l’autonomia i des de la diferència; ens entendrem millor d’aquesta forma.
Estic convençut que la continuïtat de l’actual esquema
de Govern no serveix als interessos del país, que no
serveix per afrontar el futur, que no serveix per oferir
nous i més ambiciosos objectius al poble de Catalunya,
i crec que això ho comparteixen, fins i tot, alguns diputats i diputades dels qui votaran en contra d’aquesta
moció. (Remor de veus.) Aquells que diuen en privat
«així, no podem seguir»; els que s’incomoden pel fet
d’haver posat la clau del Govern de Catalunya en mans
del Partit Popular.
Estic també convençut que el nou estil i el nou programa de Govern que he dibuixat són els que més convenen a la Catalunya del segle XXI i per això, siguin
quins siguin, els vots de tots i cadascun de vostès, em
permeto de demanar-los que facin tot el possible per tal
que aquests objectius nacionals puguin ser assolits com
més aviat millor.
Per acabar vull dir-los que també estic convençut que
si la cambra no dóna suport a aquest programa demà
passat, sí que ho faran els catalans i les catalanes quan
siguin cridats a les urnes.
Moltes gràcies, senyor president; senyores i senyors
diputats.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor diputat.
La sessió es reprendrà demà, a les deu del matí.
Se suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a dos quarts de dues del migdia i
dos minuts.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�DIARI DE SESSIONS
D E C ATA LU N YA
DEL PARLAMENT
VI legislatura
Sèrie P - Número 66
Cinquè període
Dijous, 18 d’octubre de 2001
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG
Sessió plenària núm. 42, segona reunió
Í
N
D
E
X
Moció de censura
al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la
presidència (tram. 205-00001/06) (continuació) (pàg. 3)
(Dos fascicles)
Fascicle primer
��Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 42.2
La sessió, suspesa ahir, es reprèn a les deu del matí i
nou minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat Sr. Santaló i Burrull.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
El president
Es reprèn la sessió.
Moció de censura al president de la
Generalitat i proposta del diputat Sr.
Pasqual Maragall i Mira com a candidat
a la presidència (tram. 205-00001/06)
(continuació)
Demana la paraula l’honorable conseller senyor Artur
Mas, que la té.
El conseller en cap (Sr. Artur Mas i Gavarró)
Molt honorable senyor president, senyores i senyors
diputats, senyor Maragall, replico, en nom del Govern,
la intervenció que vostè va fer ahir. I voldria començar
dient-li que..., fent-li una confessió, i és que jo tenia
previst començar aquesta intervenció jutjant –li he de
dir que negativament– el procés que vostè ha portat
amb aquesta Moció de censura, però no ho faré. No ho
faré perquè vostè ahir va presentar una sèrie de propostes, va fer, sobretot, una sèrie de reflexions, i a mi em
fa la impressió que, fins i tot per a la bona finalitat, per
al bon fi que del que ha de ser aquest debat i per l’interès que això pugui despertar entre la gent, crec que és
millor que jo em centri, no amb tot –perquè serà impossible–, però sí en algunes de les coses que vostè va dir
i, per cert, en algunes de les coses que vostè no va dir,
que també són importants.
De tota manera, deixi’m que jo li expressi, en nom del
Govern, una primera conclusió a què nosaltres vàrem
arribar. I, és que tot i que l’esforç que vostè va fer, perquè s’ha de reconèixer que nou mesos de feina, suposo que envoltat de molta gent que li donava papers –
com vostè mateix va reconèixer–, suposo que això,
doncs, havia de produir, per dir-ho així, una alternativa que realment fos esclatant, això és el que, més o
menys, durant aquests nou mesos flotava, per dir-ho
així, surava una mica en l’ambient, que podia ser
d’aquesta manera. I, en canvi, jo, sincerament, i no li
dic per raons estrictament partidistes, crec que comparteixo una mica l’ànim general –no diré de tota la cambra, perquè potser seria excessiu, però sí de molta
gent...(remor de veus) Si encara no he dit res, no, no,
esperin, home, encara no he dit res, a la millor anava a
dir una cosa que els hauria agradat...! (Rialles.) No, li
anava a dir que, sincerament, vostè, senyor Maragall,
no té alternativa. (Remor de veus.) Vostè no té alternativa, i li ho demostrarem.
Vostè no té alternativa, i li ho demostrarem, i l’hauria
de tenir, no només perquè està a l’oposició, i l’oposició,
a més a més de controlar el Govern ha de tenir una alSESSIÓ NÚM. 42.2
ternativa, sinó que, a més a més, hauria de ser una alternativa que, realment, despertés algun tipus de connivència, algun tipus de complicitat, algun tipus –fins i
tot, si m’ho permet– de passió. I, la veritat, la veritat,
escoltant-lo ahir –jo ho vaig fer amb moltíssima atenció, vaig prendre moltes notes–, escoltant-lo ahir, la
sensació que jo tenia –i crec que molta altra gent, sincerament– és que no hi havia alternativa. Vostè, per dirho gràficament, ahir no se’n va sortir; no se’n va sortir.
Atenció!, no perquè deixés de fer unes reflexions –que
tenien algunes d’elles un cert interès que, evidentment,
era així–, sinó perquè vostè havia creat una expectativa tan gran de l’alternativa que, al final, aquella alternativa se’ns va esmunyir entre els dits. Aquesta és la
impressió que jo, personalment, i el Govern ens vàrem
emportar de la seva intervenció d’ahir.
Deixi’m dir-li –a més a més d’aquesta constatació que,
realment, no hi ha alternativa– que això es veu des de
molts punts de vista. Per exemple, es veu des del punt
de vista del contingut –després m’hi referiré–, però,
abans d’entrar en el contingut hi ha una altra òptica que
també li volia comentar i és la del to; la del to que vostè
va emprar ahir. Un to, per altra banda, doncs, que suposo que volia ser didàctic, volia ser planer, però a vostè
se li va escapar una cosa que ara jo voldria recordar.
En un moment determinat vostè va dir: «Sóc conscient
que els puc avorrir», va dir això. Bé, no estàvem per
avorrir-nos, senyor Maragall, nosaltres; nosaltres estàvem atents al que vostè deia. Vostè presentava la seva
alternativa, vostè presentava la seva alternativa per a
Catalunya i tenia por d’avorrir la gent. I això no és un
bon símptoma, des del punt de vista del to.
Però, jo crec que encara li va passar una cosa pitjor,
molt pitjor que no pas aquest dubte de si avorria o no
avorria la gent, i és que em temo molt que vostè es va
avorrir a si mateix. (Remor de veus.) Em temo molt que
va ser així, sí, sí, i, a més a més, no només m’ho temo
sinó que se li va notar. Vostè ahir transpirava, senyor
Maragall, avorriment, i se li notava, se li notava i molt.
Li va faltar passió, i li va faltar energia, i li va faltar
convicció: tot això li va faltar.
Vostè va venir aquí, ens va fer una conferència, per altra banda, una conferència en un to acadèmic que –hi
insisteixo–, en alguns temes concrets tenia un interès,
i li ho he de reconèixer clarament, però que a l’hora de
traslladar en el que era no només aquesta cambra sinó
el poble de Catalunya, al qual vostè havia apel·lat que
seguís aquest debat a través dels mitjans de comunicació, li va faltar convicció, li va faltar passió; allà no hi
havia passió. I jo li dic, li dic això perquè jo a vostè l’he
conegut en altres circumstàncies, jo he vist un altre
Maragall, he vist un altre Maragall que no era el Maragall d’ahir. L’he conegut en circumstàncies més apassionades, quan vostè realment vivia amb aquesta passió el que feia. I, avui, se li nota molt que no ho viu amb
la mateixa passió. Se li nota, segurament vostè no n’és
conscient del tot, però els altres –i sobretot la gent que
l’hem conegut més en altres moments de la seva trajectòria política– això ho notem, i ho notem molt.
El Maragall d’ahir, evidentment, no era el Maragall
d’aquells temps, apassionat, sinó que era un MaraPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
4
gall que s’avorria a si mateix parlant de Catalunya, i
d’altres coses, perquè va parlar de moltes altres coses
a part de Catalunya –com després li explicaré. Però era,
hi insisteixo, un Maragall que s’avorria.
I, pensi una cosa, vostè s’avorria en un moment molt
delicat perquè, de fet, vostè tenia ahir la gran oportunitat –de fet, l’havia construïda vostè mateix–, tenia la
gran oportunitat de transmetre un projecte vital, un projecte de vitalitat, d’il·lusió per a Catalunya. I, sincerament, senyor Maragall, no li ho dic jo només, em sembla
que surava en l’ambient que això no va ser d’aquesta
manera.
Entrem ara ja en el contingut, en els temes de fons. En
aquests temes de fons hi ha coses que vostè no va dir –que
ara n’hi recordaré algunes– i algunes altres que va dir
–que intentaré matisar. En aquests temes de fons hi han
temes sectorials i, després, hi han temes més generals.
Primer, em referiré als més sectorials.
Vostè, senyor Maragall, ahir va tenir oblits molt greus, no
sé si se’n va adonar, però va tenir oblits molt greus. Dit
d’una altra manera, es va oblidar de molta gent d’aquest
país. Ens va dedicar una part molt important del seu
discurs i, per altra banda, interessant, a parlar, per
exemple, del Tribunal Internacional i de la necessitat,
que podem compartir –jo mateix ho he expressat en
declaracions públiques després que ho digués vostè–,
de la necessitat, que podem compartir, que, finalment,
la gent que comet actes terroristes siguin portats davant
de la justícia internacional. Cap inconvenient, jo mateix
comparteixo aquesta idea que vostè va expressar.
Però, potser va destinar tant temps a això –que, per altra banda, és molt interessant– que, al final, tot i que no
tenia limitació de temps, es va oblidar de gent molt
important del nostre país, molt important. Per exemple,
vostè va parlar de la necessitat que tinguem joves de
cara al futur, i ho va lligar a la innovació. Això és cert,
vostè ho va dir això, però jo li faig una pregunta que
m’agradaria que em contestés quan torni a replicar –si
aquesta és al seva intenció–: I els joves, d’avui, senyor
Maragall? D’aquests no en va parlar. Vostè va dir: «Necessitem joves de cara al futur», molt bé. Va vincular
aquests joves de cara al futur a la innovació, molt bé.
Però, i els joves d’avui, senyor Maragall? Aquests... No,
no, escolti’m, és que és molt gros, això, és molt gros.
(Remor de veus.) Els joves d’avui, els joves d’avui no
van merèixer, els joves d’avui no van merèixer ni trenta
segons de la seva atenció; ni trenta segons. I vostè va fer
un discurs de dues hores i mitja i va parlar de coses
molt importants, li ho he reconegut, però, els joves
d’avui no van merèixer ni trenta segons de la seva atenció, en un moment en què el senyor Maragall ens presentava l’alternativa per governar Catalunya.
Vostè sap que a Catalunya hi ha un milió i mig de joves,
en aquest moment? Vostè sap que Catalunya no havia
tingut mai, en tota la seva història, un volum de gent
jove tan important? I vostè sap, per cert, quan va parlar –que d’això sí que en va parlar, que després m’hi
referiré– de formació, aquest milió i mig de joves
d’avui és la generació de joves, de tota la nostra història, més ben formada, globalment considerada? Segurament no un per un, però sí tots ells, tots en conjunt.
PLE DEL PARLAMENT
Mai havíem tingut tanta gent jove i tan ben formada. I,
vostè, d’això, que és una realitat magnífica del país que,
com vostè va dir molt bé, és un factor d’innovació importantíssim, que és un factor de futur bàsic de cara a
les coses que hem de fer, vostè es presenta aquí, a la
cambra, a parlar de futur –perquè presenta una alternativa– i s’oblida del milió i mig de joves d’aquest país.
Va dir en algun moment, vaig observar que a vostè el
venia a veure tothom, últimament; vaig veure que el
venia a veure absolutament tothom –probablement perquè vostè ara ja, com que preparava la Moció de censura, durant molt temps, no tenia temps d’anar a veure als altres. (Rialles). Però, si hagués anat a veure..., sí,
pot passar, pot passar, jo sé que ha estat un treball molt
dens. Però, si ha parlat amb els joves durant aquests
darrers vuit o nou o deu mesos, amb els joves d’avui,
amb aquest milió i mig de joves que hi han al nostre
país, estic segur que li haurien parlat de coses com, per
exemple, la següent. Li haurien parlat de la necessitat
que ells tenen de tenir estabilitat a la feina. De la mateixa manera que avui, quan es transmet un missatge a
aquesta gent jove, se’ls ha de dir, perquè és així, que a
diferència del que passava fa quaranta anys enrere, que
una persona podia tenir una feina per a tota la vida, avui
és molt difícil tenir una feina per a tota la vida, molt
difícil.
I, que la condició que s’ha de seguir sempre, com a
nord de la seva actuació –i aquí nosaltres hi hem d’ajudar– és que aquesta gent jove que avui s’està formant,
i s’està formant bé, globalment, no abandonin mai la
seva formació, perquè és la millor garantia que de cara
al futur puguin conservar una feina o una altra. D’això
parla la gent jove en aquest moment.
Quan jo em veig amb la gent jove, em parlen d’una altra cosa. Em diuen que estan cansats de ser notícia en
els mitjans de comunicació només pel tema de les drogues i pels accidents de trànsit. Volen ser notícia en els
mitjans de comunicació per altres coses. Per exemple,
per tota la seva acció de voluntariat, que també és molt
important entre la nostra joventut. Parlen d’això, de
veure quins camins podem trobar, quines vies podem
trobar perquè finalment la notorietat de la gent jove del
nostre país s’expressi per camins moltes vegades més
positius que no pas negatius.
Parlen d’això i em parlen de l’habitatge. Vostè, senyor
Maragall, entre els seus oblits, no va fer ni una referència al tema de l’habitatge. Com es pot presentar, una
persona..., com pot presentar, una persona, una alternativa per governar el país i oblidar-se del tema de l’habitatge. Sí, sí, escolti’m. Repassin... (Remor de veus.)
Escoltin, jo només els puc dir una cosa... No em facin
culpable, a mi, ara pel que estic dient dels oblits del senyor Maragall, repassin l’acta de la intervenció del
senyor Maragall d’ahir, no hi ha ni una sola referència
al tema de l’habitatge, i, per suposat, no hi ha ni una
sola idea –ni una sola–, ni una sola proposta. I especialment lligada a la gent jove, tampoc. Una gent jove
que, quan em veig, jo, amb ells, lògicament em parlen
d’habitatge, i em parlen d’habitatge de lloguer, per
exemple, d’aquests 1.800 habitatges de lloguer que en
aquests moments està promovent la Generalitat de Catalunya a municipis com Barcelona, Castellar del VaSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
5
llès, Cornellà de Llobregat, Manresa, Reus, Salt, Vic, la
Seu d’Urgell i d’altres. A mi em parlen d’això.
De la mateixa manera que nosaltres expliquem al país
–el president de la Generalitat ho va explicar ara fa
quinze dies– que nosaltres com a Govern –en el debat
de política general, ho va explicar– tenim un programa
per promoure en els propers quatre anys 190.000 habitatges, per promoure sòl residencial que signifiqui
190.000 habitatges, 40.000 dels quals seran de promoció pública. A nosaltres ens parlen d’això. I vostè, de tot
això, se’n va oblidar.
Va parlar de la immigració d’una manera que li confessaré que a mi em va sorprendre molt. D’entrada li diré
una cosa que encara em va sobtar més, no?, i que em va
preocupar, fins i tot. Vostè va venir a dir: «Una d’aquesta gent que em vénen a veure són els fills» –vostè va
dir– «dels immigrants dels anys seixanta que no es veuen cridats, per dir-ho així, al que és l’actualitat del país
i el seu projecte de futur.»
Jo no ho comparteixo en absolut, senyor Maragall, això
no és veritat –això no és veritat. I vostè ho sap. Els fills
dels immigrants –si se’ls pot dir d’aquesta manera, que
jo no els en diria així– dels anys seixanta avui comparteixen el present i tenen ganes de treballar en el futur
del nostre país, i ho fan, i ho fan en el camp de la política, ho fan en el camp de la universitat; hi ha catedràtics, hi ha professors d’universitat que són d’aquesta
gent que vostè descrivia ahir, hi ha periodistes, hi ha alts
càrrecs de l’Administració, hi ha empresaris, hi ha
empresaris molt importants a Catalunya que pertanyen
a aquesta generació que vostè ha dit. Aquesta gent, no
estan compartint el present del nostre país? Aquesta
gent, no són protagonistes del seu futur? És clar que hi
són cridats, el que passa és que potser –potser– a vostè
li passa una cosa: que quan parla amb alguna d’aquesta gent, sobretot parla amb militants del Partit Socialista... (Remor de veus.) Sí. I els militants del Partit Socialista pot ser que diguin: «Escolta, nosaltres no estem
a la Generalitat.» Home!, això ja ho sabem, però això
no vol dir que tots, això no vol dir que tota aquesta gent
estiguin fora del que és el present i el futur d’aquest
país, ni molt menys –ni molt menys–, senyor Maragall.
Bé, a banda d’això, vostè va fer algunes altres reflexions que no comentaré, en el tema d’immigració, per no
entrar en polèmica amb vostè en un tema tan delicat i
que, de fet, no vol soroll. Em refereixo, en aquest cas,
a una altra immigració, a la immigració més present en
aquests moments, a l’autèntica immigració d’ara.
Però sí que li he de dir una cosa: vostè compartirà amb
mi –n’estic segur, sé que ho comparteix– que el tema
de la immigració és, si no el més gran –que jo crec que
sí–, un dels dos o tres reptes més importants que té
Catalunya de cara a aquests propers deu anys. Per tant,
la pregunta que jo li faig, senyor Maragall, és la següent: com pot ser que una persona que presenta una
alternativa de Govern per governar Catalunya en el futur no digui pràcticament res de què faria des del punt
de vista de les polítiques d’immigració, per part del
Govern de Catalunya, que té moltes competències per
fer això, almenys des del punt de vista de la integració
de la immigració. (Remor de veus.)
SESSIÓ NÚM. 42.2
Escoltin, el senyor Maragall... Jo els insisteixo una vegada més: no m’acusin, a mi, de les mancances que
ahir va posar en evidència el senyor Maragall; jo simplement –simplement– em dedico, diguem-ne, a reflectir-les.
Vostè va dir una cosa, en aquest sentit –va dir una cosa–,
va dir: «S’han de transferir competències als ajuntaments.» Va dir això. Però escoltin, amb això, en el cas
que vostè realment ho pensés a fons –que suposo que
sí, per això ho va dir–, amb això, no n’hi ha prou –amb
això, no n’hi ha prou. El Govern de la Generalitat té un
programa interdepartamental d’immigració –que, per
cert, jo presentaré en el Parlament de Catalunya, una
vegada ja aprovat pel Govern aquest proper dia 24,
aquest proper dia 24 d’octubre– que té 133 programes
d’actuació –133–, alguns d’ells tan importants com, per
exemple: plans comarcals d’integració dels immigrants,
amb 240 ajuntaments que hi estan col·laborant; reagrupament familiar; acollida a l’escola de l’alumnat nouvingut; formació d’adults per a persones estrangeres a
Catalunya... –l’any 99 vàrem tenir, a les escoles de formació d’adults, en els indrets de formació d’adults,
3.840 alumnes; l’any 2000 vàrem tenir-ne una mica
més de 8.000; per tant, evidentment que aquest és un
programa important de cara al món de la immigració.
O, per exemple, aquest programa que tenim ara –que va
comentar també el president en la seva intervenció–
d’obrir, per part de la Generalitat de Catalunya, una
sèrie d’oficines a l’estranger per assessorar i per informar i per orientar millor els immigrants que després
han de venir a treballar i a viure a casa nostra.
Tot això –tot això–, i molts altres, fins a 133, són programes que el Govern té –i que s’han explicat, i que
explicarem en el Parlament amb tot detall, aquesta propera setmana– en l’àmbit de la immigració i en allò que
la Generalitat de Catalunya pot fer, que és molt, a més
a més d’entendre’s amb els ajuntaments –que, per cert,
senyor Maragall, ens hi entenem molt més del que vostè va dir, i després també li’n posaré alguns exemples
importants–, però aquest –aquest– ho és –aquest ho és–,
d’important.
Jo vaig viure aquest mes d’agost els problemes que hi
va haver inicialment a la plaça de Catalunya i després
en altres indrets de Barcelona. Jo ho vaig viure, jo estava aquí. I vaig estar en contacte amb el senyor Clos
cada dia. I la consellera Gispert hi va intervenir molt
activament, i la consellera Rigau també, i el conseller
Pomés. El Govern estava al costat de l’Ajuntament de
Barcelona –al costat de l’Ajuntament de Barcelona–
per intentar, diguem-ne, ajudar-lo a resoldre una situació que evidentment era complexa. Va estar al costat
de l’Ajuntament de Barcelona, com tantes i tantes altres
vegades hi ha estat.
Per tant, senyor Maragall, la pregunta és: com pot ser
que, en dues hores i mitja de discurs, vostè només digués, com a alternativa de govern, des de la Generalitat de Catalunya, només digués que s’havien de transferir competències als ajuntaments i prou? Això és una
alternativa? Jo crec que no, sincerament.
També es va oblidar d’una altra cosa molt important,
respecte a la immigració, que nosaltres sap que reclaPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
6
mem constantment i que tenim una comissió creada en
aquest sentit: que és que no hem de demanar cap competència de l’Estat en matèria d’immigració? Que és
que no hem de fer cas de les referències, de les recomanacions que fa la Unió Europea, que diu que aquelles
administracions que tenen competències per integrar
els immigrants també han de tenir competències en tot
el que és el procés de regularització i tot és el procés
d’orientació d’aquests immigrants cap al país de destí?
De tot això, tampoc en va dir res, absolutament res.
Li he dit que s’havia oblidat de moltes coses. Per exemple, ens va dir que, a vostè, el venien a veure els pagesos i que li explicaven ara no recordo exactament què,
va explicar una cosa. (Remor de veus.) Sí, però hi va
destinar això. El senyor Maragall, ahir, als pagesos, als
ramaders, als pescadors d’aquest país, hi va destinar
això; ens va explicar, amb una frase, no recordo exactament què –segurament vostès ho recordaran millor.
Però, a més a més d’explicar-nos això, la pregunta que
jo li faig és: quan vostè va presentar la seva alternativa,
com pot ser –com pot ser– que no dediqués ni una sola
línia als pagesos, als ramaders i als pescadors, que, segons vostè, tenen tants i tants problemes? Com pot ser?
Com pot ser? Això sí que no s’explica, perquè ara imagini’s vostè, tot el món pagès de casa nostra, el que va
estar atent o el que ha seguit després a través dels mitjans de comunicació el que vostè va comentar ahir,
quina sensació poden tenir? Què els ofereix vostè?
Ahir va demostrar una cosa: que vostè no té res a oferir-los, perquè, si no, ho hauria dit –si no, ho hauria dit–
aquí, era la seva oportunitat, no tenia limitació de
temps, i nosaltres no fèiem cara d’avorrits, crec jo. Per
tant, vostè tenia, insisteixo, una gran oportunitat per
parlar de sectors molt importants de la nostra societat.
Vostè pot tenir la temptació, en la rèplica, de convertir
aquest debat en una acusació contra no se què fa el
Govern. Això ja va passar fa quinze dies en el debat de
política general. Li recordo que, avui, el que fa aquesta cambra és jutjar la seva proposta d’alternativa, avui
jutgem la seva proposta d’alternativa. No pugi aquí a
criticar no sé què del Govern, expliqui’ns –perquè ahir
no ho va fer, i el dia de fer-ho era ahir, no avui; el dia
de fer-ho era ahir, no avui–, vostè, quin programa realment té de cara al món de la pagesia, i després el contrastarem.
Jo li he de dir, per exemple –i ja li ho dic d’entrada,
perquè jo sí que en vull parlar–, que, de cara al món
pagès de Catalunya, nosaltres tenim en marxa un programa de desenvolupament rural que significa, en set
anys, invertir 156.000 milions de pessetes; que aquest
programa, el PDR, incorpora, incorporava 9.000 milions de pessetes de cara a la incorporació de joves al
camp català, i que, aquests 9.000 milions de pessetes,
els hem hagut d’incrementar fins a 12.000 perquè
aquest programa té demanda, per tant, hi ha gent jove,
a la pagesia de Catalunya, que es vol incorporar a l’activitat agrària. I li diré que nosaltres tenim en marxa un
programa de 17.000 milions de pessetes adreçat al món
de la pesca, per renovar flotes, per fer llotges i per ajudar a la comercialització dels productes pesquers.
I els regadius, senyor Maragall? Nosaltres, quan fem la
llista dels nostres regadius, quan parlem del Xerta PLE DEL PARLAMENT
Sénia, de la Terra Alta, del Segarra - Garrigues... (Remor de veus.) Vostès aleshores..., vostès sempre s’exclamen, no?, sempre es posen a riure. Del Segrià sud,
de les Garrigues sud, fem aquesta llista..., insisteixo:
vostès es posen a riure; no riguin tant perquè s’ho va
carregar el senyor Borrell, això del Segarra - Garrigues.
(Algú diu: «Vinga, va, home, ja n’hi ha prou, eh?» Pausa.) L’any 94. No, destinem trenta segons a això perquè
veig que vostès hi tenen un especial interès. (Remor de
veus.) L’any 94 –l’any 94 governaven vostès–, Borrell
–entre cometes–: «El Segarra - Garrigues creará agravios comparativos.» (Remor de veus.) Era ministre
d’Obres Públiques, depenia d’ell. No era, no era..., vaja, no era, era del PSOE, però a més a més era del Partit Socialista de Catalunya, per tant, era –encara ho és–
estrictament de vostès. (Remor de veus.) Borrell: «El
Segarra - Garrigues creará agravios comparativos.» Jo
no sé qui l’ha defensat, el Segarra - Garrigues –no ho
sé–, el que sé molt bé és que vostès no el van defensar,
quan podien, i nosaltres sí, perquè vàrem insistir una
vegada i altra vegada... –per cert, amb el suport en
aquell moment d’altres formacions polítiques, per
exemple, d’Izquierda Unida i del Partit Popular. Es va
fer en contra de la voluntat, es va declarar d’interès
general en contra de la voluntat del Govern socialista de
l’època, amb un ministre del Partit Socialista de Catalunya com a responsable d’aquelles obres d’inversió.
Per tant, quan nosaltres parlem d’aquesta llista de regadius, li preguntem, senyor Maragall, si un tema com els
regadius, que és un tema fonamental de cara a la modernització del nostre sector agrari, que és un tema que
aixeca expectatives molt importants a moltes comarques de Catalunya, com pot ser que vostè aquí no digués res? Com pot ser? I va passar això: vostè no va dir
absolutament res, tampoc, en aquest sentit.
Un altre tema que va causar una sorpresa li diré que infinita va ser que vostè no parlés tampoc de sostenibilitat.
Jo, senyor Ribó, no sé com s’ho farà per votar a favor
de l’alternativa del senyor Maragall. Ja ens ho explicarà. Perquè, vostès, que són Iniciativa per Catalunya Els Verds... (Veus de fons.) Sí, sí... «Verds?» (Veus de
fons.) Molt bé, Verds; d’acord, Iniciativa per Catalunya Verds.
Verds, com pot ser que vostès votin a favor d’una moció de censura, d’una alternativa que no parla de sostenibilitat quan presenta una alternativa de dues hores i
mitja davant d’aquesta cambra sense limitació de
temps? Com pot ser? Això suposo que vostès ho canviaran tot, no? Però vostès demà o avui, quan sigui, han
de votar a favor o no d’una alternativa que es va presentar ahir en aquesta cambra. Vostès votaran això i jo els
pregunto i ja em contestaran en el seu moment: com
s’ho faran per votar que sí?
Perquè realment no hi va haver, com han dit a través
dels mitjans de comunicació... Jo, simplement –simplement– transmeto el que en aquest cas he llegit. Em puc
equivocar –em puc equivocar–, de tota manera, aquesta
reacció airada m’agrada; m’agrada –m’agrada– perquè
vol dir que vostès han reflexionat. (Remor de veus.)
Sostenibilitat...
No va parlar de coses tan fonamentals com aquells subministraments que al final limiten o fan possible la
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
7
competitivitat d’un país: res d’aigua, res d’energia –res
de gas, concretament–, res d’energies renovables, ni
una paraula, ni una sola paraula, res d’Agenda 21.
Vostè sap que, a més a més, per mandat d’aquest Parlament el Govern de la Generalitat ha de presentar l’any
2002, abans de la propera cimera de Rio, ha de presentar la seva Agenda 21. Ni una sola referència, ni una,
absolutament ni una. Ni una referència a alguna mesura
per lluitar contra la contaminació ambiental. El nostre
Govern fa tot just uns pocs dies, com li va recordar la
consellera de Governació, va enviar a aquesta cambra
un projecte de llei per lluitar contra l’excés de soroll a
molts indrets de Catalunya i a moltes de les seves ciutats. De tot això, senyor Maragall, vostè no en va dir
absolutament re de re.
Algú ha dit –he llegit també amb molta sorpresa– que
vostè ahir va fer un discurs, va fer una intervenció amb
un fort contingut social. Doncs, escolti’m, no sé com
defensarà això, sincerament. Perquè, com és pot fer un
discurs de fort accent social sense ni esmentar les persones que tenen discapacitats en el nostre país? L’última estadística disponible ens diu que a Catalunya hi
han aproximadament unes 245.000 persones –245.000
persones– amb un grau del trenta-tres o superior de
discapacitat. Tota aquesta gent, que són gent, senyor
Maragall –i vostè ho sap molt bé–, gent especialment
vulnerable, tota aquesta gent no mereixen ni trenta segons de la seva atenció quan vostè presenta l’alternativa. Això és un programa social?
Va parlar de la família –després m’hi referiré–, per cert,
en la línia que nosaltres entenem que és correcta, però,
i els discapacitats? Són molta gent i –hi insisteixo– són
gent vulnerable. Són gent que no ho té tan fàcil com els
altres. Aquests no mereixen ni trenta segons d’atenció, per part d’una persona que està presentant un programa de futur per Catalunya?
I la pobresa i l’exclusió, tampoc no existeixen en el seu
programa? Ni una referència a la rendes mínimes d’inserció, ni una sola referència, com si aquesta part de la
societat no existís. I existeix, senyor Maragall, evidentment, amb molts problemes, amb molts problemes i,
per tant, res no és fàcil de resoldre en aquest sentit; res
no és fàcil.
I nosaltres podem reconèixer les limitacions de la nostra actuació, les podem reconèixer, i podem ser, fins i
tot, autocrítics en algun sentit i podem recollir idees
dels altres, tot el que vulgui –tot el que vulgui–, però el
que no és admissible, senyor Maragall, i li ho dic amb
tota fermesa, és que quan vostè es presenta davant del
poble de Catalunya i li parla de futur, quan vostè presenta una alternativa de govern –això és el que vostè
ens va presentar ahir–, que vostè no se’n recordi de la
pobresa i de l’exclusió, això no és presentable, això no
és acceptable.
I a aquestes forces d’esquerra que vostès moltes vegades diuen que són progressistes jo els pregunto ara: és
progressista fer això? És progressista donar suport a
una moció de censura que s’oblida d’això? És presentable quedar-se simplement indiferent davant d’un programa de govern que s’oblida d’això? Jo crec que no.
Jo no sé si vostès diran: «No. És que ho teníem previst,
SESSIÓ NÚM. 42.2
però...», no sé què; no sé si diran això. Però, escoltin,
el que val, el que val és el que vostès van dir aquí, en
aquesta tribuna, això és el que val, i eren vostès qui
presentaven la proposta, no nosaltres. Nosaltres la vam
presentar fa quinze dies i la presentem cada any, i la
sotmetem a la seva consideració. Eren vostès que presentaven la proposta.
A on estava tot això? On estaven els minuts llargs que
havia de significar l’atenció de tot això? No hi era. I
alguns diuen: «Això era una proposta de fort contingut
social.» Que s’ho mirin bé, que s’ho mirin bé perquè hi
haurà molta gent d’aquest país que no pot estar d’acord
amb això, que no hi pot estar absolutament d’acord.
Per suposat, ni una sola referència a la violència domèstica; ni una, ni una. Totes les dones que avui estan
assetjades al nostre país, com a conseqüència de la violència domèstica, ni trenta segons; això tampoc existeix. I vostè –li he de reconèixer, ho de fer públicament–, vostè té gent molt sensibilitzada en aquest sentit.
La té, la gent sensibilitzada. Té gent que, a més a més,
doncs, treballa en aquest camp i que ens ho han demostrat moltes vegades, i que ens donen opinions apreciables. Per tant, vostè ho havia d’haver posat i no ho va
posar.
Bé, li he fet aquestes referències, no per violentar-lo,
sinó simplement perquè vostè entengui que nosaltres
no acceptem el programa que vostè va presentar ahir
amb l’etiqueta de social. Si tot això simplement quedava oblidat, tot això quedava en el calaix, tot això no
existia, nosaltres de cap manera podem acceptar que
això sigui un programa de contingut social, tot i que,
evidentment, alguna cosa en la línia social lògicament
tenia, després m’hi referiré.
Una altra cosa que li volia comentar, que suposo que en
aquest cas és purament un oblit, però un oblit diguemne involuntari, vostè va parlar –hi insisteixo–, molt de
temes que afecten el món: va parlar de terrorisme, va
parlar de pau, va parlar de justícia. Bé, no va fer ni una
referència al Fòrum 2004, ni una. (Veus de fons.) No,
escolti’m això, alguns podrien dir: «Ahir no estava, diguem-ne, alt de reflexos el senyor Maragall, ni en va
parlar.» Perquè a més a més, com vostè sap, el Fòrum
està travessant un moment, està travessant un moment
complex, i, per tant, era un moment, parlant de futur –això és el 2004–, era un moment que vostè tenia una
oportunitat de fer-hi una referència. De tota manera –hi
insisteixo–, essent aquest el cas, suposo que va ser un
oblit involuntari.
Bé, deixem aquelles coses, per altra banda, algunes
d’elles gravíssimes, que vostè ahir no va dir quan presentava una proposta, una proposta de govern, i anem
a algunes que sí que va dir, a algunes que va citar, i que
jo hi voldria fer alguns comentaris, que necessàriament
han de ser molt de passada per no allargar tampoc excessivament la sessió.
Per exemple, vostè es va referir al tema de cooperació
amb el Tercer Món. Deixi’m dir-li que, com en altres
coses –com en altres coses–, aquí va fer una proposta
que no és viable des del punt de vista econòmic. I si
vostè creu que és viable ens ha de dir exactament, no
amb una frase genèrica al final, com després li comenPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
8
taré; no, ens ho ha de dir –i ara tindrà una oportunitat,
d’aquí a pocs dies, quan presentem el pressupost de
l’any 2002–, ens ha de dir d’on traurà els diners per
cobrir aquesta proposta. Perquè, escolti, vostè fa una
proposta de cooperació amb el Tercer Món, que és molt
gran econòmicament parlant i que, sincerament, jo li he
de dir que no està al nostre abast. Fixi’s en una cosa, li
posaré un detall per exemplificar bé això. El govern
basc, que té un model de finançament bastant millor
que el nostre, i fins fa poc molt millor que el nostre, no
pot destinar, amb gran model de finançament, no pot
destinar el volum que vostè demana de recursos a Catalunya, no pot, està destinant molt menys. Per tant,
això és inviable tal com vostè ho ha presentat, no? És
utòpic. Això suposo que queda molt bé, algú potser
s’ho pot arribar a creure, però això és inviable.
Jo li avanço el que nosaltres volem fer. Quan presentem
el projecte de pressupostos en aquesta cambra, nosaltres proposarem –i esperem que algú, doncs, ens doni
suport en aquest sentit–, nosaltres proposarem doblar
–doblar–, multiplicar per dos el pressupost, el que va
destinat concretament a ajuts del Tercer Món. I això,
multiplicar per dos, pujar el 100%, evidentment, és un
esforç molt considerable. Esforç que jo espero –esforç
que jo espero– que servirà també per poder, diguem-ne,
enllestir els treballs de la Llei de cooperació que s’està debatent en aquest Parlament.
Política familiar. D’això sí que en va parlar –d’això sí
que en va parlar–, i jo, senyor Maragall, li he de dir en
aquest sentit: «Benvingut, benvinguts a casa.» (Rialles.)
Sí: benvinguts a casa, perquè fa molts anys... (Remor de
veus.) Esperin, esperin un moment, nosaltres, ens hem
esperat molts anys –són dos segons el que vull dir–,
nosaltres, ens hem estat esperant molts anys que vostès
truquessin aquesta porta. Perquè quan nosaltres trucàvem la porta que deia «política familiar» ens la tancaven. No s’obria la porta. Quan nosaltres, any rere any,
Convergència i Unió anava a Madrid i feia els seus
plantejaments de política familiar, quan vostès deien
que allò no era massa progressista, ens tancaven la porta. I ens tancaven la porta a nosaltres i se la tancaven
vostès mateixos, com ara s’està demostrant. Però la
tancaven perquè no hi creien, simplement perquè no hi
creien. Evidentment, tothom, tothom pot rectificar i, a
més a més, doncs, bé, si avui vostès volen parlar de la
família en els termes que ho fan, nosaltres, com diríem
col·loquialment, encantats de la vida. Benvinguts a casa,
parlem-ne tot el que vostès vulguin i parlem-ne a fons.
Tindrem una oportunitat que no hem de desaprofitar.
No per fer-ho tot de cop, que no podrem perquè, com
vostè va dir –amb això estic d’acord– la política familiar és cara. La política familiar no són quatre duros, ni
dos euros. La política familiar val molts diners i, per
tant, s’han de sacrificar altres prioritats per poder fer
una política familiar important. I no es poden sacrificar
competències directes que té la Generalitat, aquestes no
es poden sacrificar perquè, aquestes, les hem de complir. Per tant, han de sortir diners, a més a més, d’allò
que no teníem per poder destinar a la política familiar.
Vostè, implícitament, va fer un altre reconeixement –vaja, no implícitament, explícitament– que l’honra, que l’honora, quan, de fet, adreçant-se al president Pujol, li va dir:
PLE DEL PARLAMENT
«Vostè va tenir» –li va faltar dir «fa molt temps»– «una
intuïció en el tema del número de fills per família.»
Això, ho va reconèixer i és una demostració seva que,
en el fons, quan jo els dic benvinguts a casa, tinc raó, i
vostès ho saben. De tota manera, no jutgem tant la història en aquest moment, que és la que és, sinó el moment present i sobretot els anys de futur. I en aquest
sentit, li insisteixo, tindrem amb el projecte de pressupostos de l’any 2002 una oportunitat de parlar de polítiques adreçades a la família.
Jo mateix, abans de l’estiu, vaig proposar –i així ho
farem– que totes aquelles famílies que en aquest moment per decisió del Govern de la Generalitat, d’acord
amb els pressupostos pactats en el seu moment, reben
62.500 pessetes quan tenen uns determinats límits d’ingressos, que són 3 milions i mig de pessetes bruts a
l’any, que aquest límit d’ingressos passi a 6 milions de
pessetes. Això ho proposarem.
En el debat de política general, concretament, el Grup
Popular va fer la proposta que nosaltres vàrem dir que
sí, que ho faríem, que ho incorporaríem, d’incrementar
aquestes 62.500 fins a 80.000 pessetes, això també.
Però, a més a més –però, a més a més–, el nostre Govern en aquest moment està preparant altres mesures,
que també proposarem i que esperem que algú ens donarà suport, que aniran directament en la línia d’un
major suport a la família. No només aquelles famílies
que tinguin nens o nois i noies fins a divuit anys, sinó
també aquelles famílies que tinguin gent gran –cosa
que, per cert, ja estem fent– i gent amb discapacitats a
casa seva. A tot aquest tipus de famílies adreçarem instruments més potents de suport.
I, a més a més, abans probablement d’arribar als divuit
anys, a més a més, volem primar especialment el que
són les famílies nombroses. Volem fer això. I com que
tot això, com vostè molt bé va dir, ha de ser progressiu,
tot això ha de ser progressiu, ho anirem fent a mesura
que el nou sistema de finançament ens vagi donant els
recursos de futur que esperem.
Per cert, parlant de la família, no tot són diners, hi ha altres coses. Per exemple, el Govern de la Generalitat està
promovent, a través d’un equip de sociòlegs de molt
reconegut prestigi en el país, està promovent un estudi
a fons en la línia del que estan fent, per exemple, països com Alemanya o com França, on aquest debat que
li vaig a dir és molt viu; estem promovent un estudi
sobre la compatibilització dels horaris, la compatibilitat entre la vida laboral i la vida familiar, cosa que, evidentment afecta, i molt, les parelles que treballen, com
vostè deia –en aquest cas sí que hi va fer una referència–, que treballen els dos.
En aquest sentit va fer, quan parlava de família, una
referència al tema de les guarderies, de les llars d’infants. Nosaltres, senyor Maragall, ho estem fent. Ens
passa una cosa, que quan vostè presenta la proposta,
moltes de les coses que vostè diu, o les estem fent o fem
més, com després li diré, del que vostè mateix proposa, cosa que vol dir que vostè probablement no coneix
a fons l’acció del govern, perquè si la conegués no proposaria menys del que nosaltres estem fent.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
9
En aquest tema de les guarderies, senyor Maragall, que
vostè sap que ho estem fent, ho estem fent, a més a més,
amb tot tipus d’ajuntaments, també amb el de Barcelona, no només amb el de Barcelona, però també amb el
de Barcelona. Li dic, perquè si tant, tant interès vostè té
a fer una política de llars d’infants, és bastant curiós,
bastant curiós, per no dir fins a cert punt inexplicable,
que en el seu moment, quan vàrem llançar aquest programa, ens trobéssim amb una certa obstaculització per
part del Partit Socialista. Vostès van arribar a recomanar, públicament, que els ajuntaments governats pel
Partit Socialista de Catalunya no s’hi afegissin, ho van
dir. El que passa és que els ajuntaments governats pel
Partit Socialista, com els governats per altres formacions polítiques, quan tenen responsabilitats de govern
han de fer front a aquestes responsabilitats de Govern,
no poden fer només partidisme, han de complir amb les
seves obligacions.
I la primera obligació d’un govern és atendre les necessitats de la gent, i com a conseqüència d’això, aquests
alcaldes del Partit Socialista no van complir la seva instrucció, feliçment per a ells i per a la seva gent, i van
signar, profusament, convenis per fer guarderies en els
seus municipis. El de Barcelona, també, i molt en primera línia, i per les informacions que jo tinc, a més a
més, àmpliament satisfet, suposo que també com alguns altres.
Un altre tema que vostè va comentar, el tema de la gent
gran. D’això sí que en va parlar; va proposar envellir a
casa; ajudar a envellir a casa. Nosaltres en diem d’una
altra manera que ens sembla més interessant, nosaltres
parlem de viure en família, parlem d’això, però, en definitiva, el concepte ve a ser el mateix. Aquest és un
d’aquells exemples, senyor Maragall, en què vostè presenta una alternativa i nosaltres resulta que no només ja
ho estem fent, sinó que fem més del que vostè proposa. Fem més del que vostè proposa, cosa que he d’imaginar que vol dir que vostè desconeix el que estem fent,
perquè si ho conegués no proposaria menys del que
fem nosaltres, segur. Agafin-se el programa electoral
del Partit Socialista de Catalunya –no recordo quina
pàgina– i mirin quantes places de gent gran vostès proposaven per a aquests quatre anys: 2.500; nosaltres
7.000, i les estem fent. Nosaltres 7.000 i les estem fent!
Per tant...
Després ens parlen d’ajuts a domicili, i, si no recordo
malament, diuen: «En el primer any hi destinarem
2.700 milions de pessetes.» Nosaltres, l’any 2001, per
a ajuts a domicili per cuidar persones grans amb dependència, hi destinem 3.700 milions, mil més dels que
vostès proposen i, a més a més, ens proposem d’incrementar-ho també, de cara als pressupostos de l’any
2002.
Per tant, escolti, tot aquest tema de la gent gran, si fem
més del que vostès demanen; fem més del que vostès
proposen, no tot el que caldria, no fem tot el que caldria
i lògicament hem de seguir fent més de cara al futur,
però fem més del que vostès mateixos proposen.
Un altre tema molt important que sí que vostè va tocar,
el tema de les tecnologies de la informació i de la comunicació, de les TIC. Vostès, en aquest tema, senyor
SESSIÓ NÚM. 42.2
Maragall –i jo li demano que canviïn d’estratègia–, li
ho demano de tot cor, vostès transmeten una imatge
negativa al país. La transmeten, constantment, i s’equivoquen. S’equivoquen, perquè Catalunya està fent un
esforç molt gran d’adequació i de modernització des
del punt de vista de les tecnologies de la informació i
de la comunicació. Vostè, ahir, venia aquí i ens parlava
d’aquesta tecnologia que en diuen l’ADSL, ens en parlava com si això fos una cosa de via estreta, com si això
fos una cosa d’estar per casa. No, senyor Maragall, no
s’equivoqui, això no és una cosa de via estreta, no és el
súmmum del súmmum, però en aquest moment, a l’any
2001, un país que està equipat per a l’ADSL com el
nostre, que en aquest moment –octubre de l’any 2001–
té el 93% de la seva població amb possibilitat de cobertura a través d’aquesta tecnologia, és un país que està
ben preparat, és un país que està molt ben preparat,
molt ben preparat. I les xifres són aquestes: 93% de la
població catalana coberta avui a través de l’ADSL.
Però és que aquí no s’acaba tot, aquí no s’acaba tot.
Vostè sap que en aquest moment –o ho hauria de saber–,
que en aquest moment el Govern de la Generalitat està
fent dos grans concursos per connectar, a través de les
TIC, a través d’aquestes tecnologies de la informació i
de la comunicació, tota la seva xarxa sanitària i tota la
seva xarxa educativa, i això vol dir arribar a racons del
país que no s’hi arribaria si el Govern de la Generalitat
no hagués pres aquesta iniciativa. Vol dir això. Vol dir
que, a més a més d’arribar a molta població, volem arribar també a molts llocs on hi ha poca població, però
que també, lògicament, han d’estar connectats a través
de la banda ampla. Això s’està fent a Catalunya, i vostès no poden dir que estem a la cua de no sé què. No ho
poden dir.
Evidentment, estem per darrere d’alguns països d’Europa, que són molt capdavanters, això és veritat, però
estem molt per davant o igual que altres països d’Europa que també són molt importants. I això ho estem fent,
ho estem, a més a més, fent tots plegats. Per exemple,
li posaré un cas claríssim que ho estem fent tots plegats
–exemple també evident d’aquesta permanent col·laboració entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments
del país–: l’Administració oberta de Catalunya. Vostè,
això ho coneix bé. L’objectiu de convertir la Generalitat de Catalunya, a través de les noves tecnologies de la
informació i de la comunicació, en una administració, diguem-ne, de gran modernitat, d’aprofitar a fons aquestes tecnologies des del punt de vista del funcionament
de l’Administració, que vol dir des del punt de vista de
l’eficàcia de la relació amb els seus ciutadans.
Doncs, escolti’m, això ho estem fent a Catalunya. Ho
estem fent tot això, i ho estem fent amb Localret, i vam
tenir molt interès a fer-ho amb Localret. Això ho vull
explicar, perquè a vegades es vol sembrar aquesta ombra de dubte de si la Generalitat de Catalunya dóna l’esquena o no als ajuntaments. Aquest és un projecte que,
d’una forma o d’una altra, jo ajudo també a dirigir conjuntament amb el conseller Mas-Colell. Escolti, nosaltres ens vam esperar uns quants mesos, a la Generalitat de Catalunya, a tirar endavant aquest projecte de
l’Administració oberta de Catalunya, per esperar que el
món local s’hi pogués incorporar.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
10
Per què? Per què? Sí, és veritat, vostè ho sap, senyor
Maragall, vostè ho sap, vostè ho sap... No negui l’evidència, si és un mèrit de tots, home, és un mèrit de tots,
si li ho estic dient així! Però per què em nega aquesta
evidència? És un mèrit de tots, no ens estem posant cap
medalla nosaltres. Li estic fent una reflexió sobre el
país, li estic dient, no facin propaganda negativa d’una
cosa que a Catalunya va bé, perquè donar una imatge
del país que no estem preparats des d’un punt de vista
tecnològic, és una imatge pessimista fora de la realitat.
Vostè, en una part del seu discurs ens va dir: «Escolteu,
jo no vull semblar ni massa optimista, ni massa pessimista, vull ser realista.» Oi que va dir això? Ho va dir
vostè. Jo li demano que en aquest tema de les noves
tecnologies de la informació i de la comunicació sigui
simplement realista, que sigui objectiu i que s’adoni
que a les administracions públiques d’aquest país, la
Generalitat de Catalunya i el món local estem col·laborant i som la primera comunitat de tot l’Estat que ho
està fent, per fer un projecte exemplar de modernització de l’administració pública. Això no ho hem de valorar? Això ens situa al davant de tot. Per què hem de
negar l’evidència? Per què l’hem de negar?
Per cert, en aquest àmbit de les noves tecnologies tenim
un altre exemple, que nosaltres citem moltes vegades i
que jo avui no vull oblidar de cap manera, vinculat també a aquest àmbit de les tecnologies de la informació i
de la comunicació, que és la Universitat Oberta de Catalunya. Escolti, exemple al món, no a Espanya, no a
Europa, al món, exemple al món. Aquest és un gran
actiu que té el país, i això està dintre d’aquest camp de
les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. No ho hem de valorar, això? No ho hem de posar en el nostre actiu? No pretenem ser tampoc els millors en tot això, ja sabem que no ho serem, però escolti, tot allò de bo que tenim ho hem de defensar i ho hem
de posar com a exemple, i ho hem d’oferir als altres,
cosa que, per cert, Catalunya fa d’una manera molt
habitual.
En aquest camp de les TIC, senyor Maragall, tenim...,
podem fer un bon balanç i tenim unes bones perspectives. No tot funciona al cent per cent bé, evidentment,
però tenim un bon balanç, podem fer un bon balanç i
tenim unes bones perspectives.
Un exemple de realitat. A Catalunya s’estan instal·lant,
cada vegada més –això m’ho explicava el conseller Subirà fa uns dies–, cada vegada més, centres de disseny
en el món de l’automoció. Aquestes empreses –moltes
vegades estrangeres– que inverteixen a casa nostra, no
podrien invertir, aquestes concretament, si no trobessin
un país ben preparat des del punt de vista de les tecnologies de la comunicació, i ho fan, ho fan, vénen aquí,
prova que, realment, aquest bon terreny i aquesta bona
base ells la troben.
Un altre tema que vostè va comentar, que jo no puc
deixar de passada, és concretament el tema de la recerca, el desenvolupament, i jo hi afegeixo una altra cosa
–que vostè no sé si va dir o no, no ho recordo bé, ho va
dir vinculat al tema dels joves–, que és la innovació.
Recerca, desenvolupament i innovació –ja he dit que no
em recordava i per tant, aquí no estic formulant cap
PLE DEL PARLAMENT
crítica explícita. Nosaltres, senyor Maragall, en aquest
camp tenim un programa ambiciós. Tenim un programa ambiciós, però una vegada més, realista; ambiciós,
però també realista, tocant de peus a terra. Vostè ens
deia: «Passarem la despesa en R+D sobre el PIB fins al
2,3%.» Escolti’m, amb això no es pot fer, vaja, no es
pot fer, no es pot fer a menys que vostè no sacrifiqui
moltes, i moltes, i moltes altres coses, i aleshores ens
hauria de dir què pensa sacrificar, no?
Nosaltres tenim un projecte a quatre anys, al 2004, que
és passar de l’1, l’1 que tenim en aquest moment, a
l’1,4, i al 2010 fins al 2%; 2% de R+D sobre el PIB.
Creiem que és un objectiu, per altra banda, molt ambiciós, no és qualsevol cosa i, lògicament, això requerirà esforços econòmics importants.
Estem fent, com vostè sap –es va referir a un d’ells–, tot
un munt de centres de referència en matèria de recerca.
Per cert, vàrem aprovar fa un parell d’anys enrere una
sèrie de beneficis fiscals a les Corts espanyoles, el Govern del Partit Popular i el Grup de Convergència i
Unió van aprovar rebaixes fiscals en el tema del R+D,
concretament per fer les empreses, i vostès hi van votar en contra d’allò. Ho dic perquè, és clar, és molt
important que tothom inverteixi en R+D, l’Administració pública, els governs i les empreses. Quan resulta
que promovem uns beneficis fiscals per poder estalviar impostos en aquelles empreses que inverteixin en
R+D, vostès, en aquella ocasió, hi van votar en contra.
En aquest moment, senyor Maragall, a Catalunya hi ha
quaranta-dos centres d’innovació, quaranta-dos. I les
exportacions d’alt contingut tecnològic que incorporen
innovació de Catalunya representen el 41,5% de les
espanyoles. Per què no parlem d’aquestes realitats?
Moltes vegades, ens anem posant cendra a sobre de la
teulada, a sobre del cap, amb aquesta comparació,
moltes vegades també malaltissa, amb Madrid, i en
canvi, tot allò que tenim de positiu, que és molt, i que
és molt important, perquè són vectors de la nostra activitat diària, que tenen molt de pes, tot això, moltes
vegades, ho oblidem.
Jo ara li dono una dada molt interessant: 41,5% de les
exportacions d’alt valor en contingut tecnològic de tot
l’Estat, catalanes. Aquesta és una dada absolutament
positiva.
Vostè va parlar, en aquest cas sí, amb molta profusió, de
les infraestructures. Ens va parlar del TGV, formulant
aquella ombra de dubte: el tindrem el 2004, el 2005...,
deixant l’interrogant. Escolti, i molt abans que l’hauríem tingut, el TGV!, molt abans! No? (Remor de veus.)
Com? Qui? No, no en Borrell, no només en Borrell. Si
només fos en Borrell ja hi hauríem estat acostumats.
(Remor de veus.) No, és que va ser allò un procés. Tots
hi van passar per allà: tots els ministres d’Obres Públiques del Partit Socialista. Tots s’hi van negar: tots, tots,
tots, fins al punt que vostès, i per això no el tenim encara –i per això no el tenim encara–, van decidir que
l’havien de fer entre Sevilla i Madrid, que és una opció –atenció– legítima. És una opció legítima, és una
opció de govern; però, home!, si la història és aquesta
i la coneix tothom, per què cada vegada que vostès intervenen es posen a la gola del llop? Jo no ho entenc.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
11
Per què ens van recordant una i altra vegada que tenim algun dubte sobre el tema del TGV..., que, per
cert, ara està plenament en marxa. El TGV s’està
construint a Catalunya, s’està construint, s’està arribant a acords pràcticament amb tothom. Els alcaldes
del Baix Llobregat van anar, ara fa pocs dies, a Madrid
a signar el conveni amb el Ministeri i amb el Govern de
la Generalitat per passar el TGV per algunes poblacions
del Baix Llobregat, que incloïen, per cert, aquell bunyol
que vostè diu de l’aeroport. Això també ho han signat.
(Remor de veus.) Sí, home, també hi ha una referència
allà. (Remor de veus.) Bé, ja en parlarem després.
El president
Prego silenci, si us plau, i deixem la qüestió del bunyol
aparcada. Gràcies. (Rialles.)
El conseller en cap
Moltes gràcies, senyor president. Jo els demano una
cosa. Mirin, el TGV, en la història del Partit Socialista,
és el següent. Primer, Barcelona - frontera i, per tant,
connexió internacional: no és necessari, no serà rendible, tindrà problemes d’inversió, tindrà problemes de
no sé què... Aquesta és la història.
La nostra història en aquest tema del TGV és la següent. Ho dic perquè quedin clares les coses una vegada més. La nostra història és, quan ningú en parlava,
estudi: 3.000 milions de pessetes gastats en aquell
moment per fer aquell estudi. Quan ningú en seguia
parlant: reserva de la traça urbanística. I tot això ens
anaven dient que no. I van començar el Sevilla – Madrid. I nosaltres vàrem seguir insistint una i altra vegada, posant-hi diners, fent reserves urbanístiques i posant
les coses a punt perquè algun dia, ara, feliçment, poguéssim tenir el TGV.
Vostè després, parlant d’algunes d’aquestes infraestructures... Bé, no va parlar dels ports. Li recordo que en
aquest moment s’està fent una inversió... jo m’atreviria
a dir gegantina, concretament en el port de Barcelona,
que doblarà la seva capacitat en els propers sis - set
anys. Doblarà la seva capacitat. S’està invertint fortament també en el port de Tarragona. I aquests dos ports
junts, evidentment avui, són un gran trumfo, per dir-ho
així, des del punt de vista de les nostres infraestructures i des del punt de vista del nostre comerç internacional.
Tema de l’aeroport. Bé, escolti, ara es farà. Les obres
començaran –cal suposar ja definitivament– aquest any
2002. Vostè sempre posa l’exemple de Madrid, però,
una vegada més es posa a la gola del llop, perquè, escolti, l’aeroport de Madrid, no només hi inverteix o no
només l’amplia el Govern del PP, que també, sinó que
ho feien vostès. No, escolti’m, jo els faig una pregunta: si tenim el sistema aeroportuari que tenim a Espanya
que vostès critiquen tant, si el tenim, per què és? Podia
decidir la Generalitat de Catalunya en una cosa que no
té competència directa? O havia de decidir el Govern
espanyol? Havia de decidir el Govern espanyol, perquè
no el varen canviar vostès si tan malament el troben?
Saben per què no el varen canviar? Perquè vostès en
aquest tema de la xarxa aeroportuària tenen exactament
SESSIÓ NÚM. 42.2
la mateixa concepció que el Partit Popular, la mateixa.
No és un problema... Sí, senyor Maragall. Sí, senyor
Maragall, sí. Vostè potser no. Sí, home, és clar, nosaltres tampoc, senyor Maragall, nosaltres tampoc, però el
seu partit... El seu partit, vull dir el que pren les decisions en últim terme. Escolti, les coses són com són.
(Remor de veus.)
Quan vostès podien decidir canviar la xarxa aeroportuària del model de gestió no ho van fer. I per què no ho
van fer? Perquè no se’n van recordar? No pot ser, perquè van tenir tretze anys. No pot ser. Per tant, segur que
és perquè no hi creien. No, si vostès creien en l’efecte
radial: tot a Madrid i, després, com vostè diu alguna
vegada, la perifèria, la perifèria. I a la perifèria... (Remor de veus.) Sí, i a la perifèria hi és Barcelona i hi és
Catalunya també. En aquesta perifèria imaginada des
de Madrid també hi ha Barcelona i també hi ha Catalunya i el seu aeroport i el TGV. Tot això era perifèria. No
n’és, de perifèria, atenció. Nosaltres som espai central.
S’ha acabat aquesta comparació també malaltissa, tot
en termes de l’Estat espanyol. Nosaltres avui a Europa
som espai central. Som espai central. Del sud d’Europa. I ho podem ser més.
Ara, des de Madrid no se’ns veu així. Evident. Però no
ara: ni ara ni abans –ni ara ni abans. Per tant, escolti,
d’acord, vostè fa una reflexió, vostè fa unes propostes...
Benvingut a casa una altra vegada, benvingut a casa,
però de tota manera em sembla que no tenen precisament el millor full de serveis –en podríem dir des
d’aquest punt de vista– per concretament fer propostes
en aquest sentit.
Com que vostè veig que es mira el rellotge i...(Remor
de veus.) Li volia parlar de les inversions. Vostè ahir va
fer una proposta d’inversions, una proposta que ens va
dir: «Invertirem, les administracions públiques, en els
propers deu anys...» Va dir: «Jo proposo que inverteixin 4,6 o 4,7 bilions de pessetes.» Va dir això, no?
Doncs bé, jo li voldria fer notar el següent. Si vol després en parlem. La proposta que vostè va fer ahir és una
proposta que significa menys del que s’ha fet en els
últims deu anys, que ja és fort, i menys del que es farà
en els propers deu anys, menys. Vostè concretament va
dir que l’Estat havia d’invertir en deu anys –la part de
l’Estat – 2 bilions 750.000 milions de pessetes. Dividit
per deu, 275.000 milions de pessetes. Aquest any 2001
l’Estat a Catalunya invertirà 332.000 milions de pessetes, bastant més del que vostè proposa per als propers
deu anys.
Però és que encara és pitjor! A la Generalitat de Catalunya, vostè li assigna 178.000 milions de pessetes
d’inversió cada any a partir d’ara, per cobrir el bilió
780.000, en deu anys, i resulta que en aquest moment
estem invertint a la ratlla dels 200.000 milions de pessetes, en xifres homogènies amb les seves.
Per tant, senyor Maragall, vostè ens presenta aquí un
programa i ens diu que hem de fer menys del que ja
estem fent ara en matèria d’infraestructura, que és on,
per cert, vostè dedica una part important del seu treball?
Educació i treball, molt breument. Vostè va dir, senyor
Maragall, «necessitem escoles públiques dignes», va
dir «volem escoles públiques dignes». I jo li dic, senyor
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
12
Maragall, que ja les tenim. Tenim escoles públiques
dignes. No totes les hem acabades. Això és veritat, no
totes estan acabades, però, escolti, això li passa a tothom que governa. No es pensin que és patrimoni del
Govern de la Generalitat. Vostès tenen en les seves files molta gent del món local i ho saben molt bé. Ho
saben molt bé, que quan es governa no es pot fer tot de
cop, i menys quan hi ha un programa tan ambiciós en
el món educatiu, que, per cert, porta la seva etiqueta, i
que, per tant, nosaltres... La seva etiqueta i la nostra,
perquè nosaltres també vàrem votar a favor de la
LOGSE, però vostès, quan governaven, en aquesta ocasió sí, varen prendre una iniciativa legislativa en el món
educatiu que es va dir la LOGSE, que té alguns interrogants, però que és el que estem aplicant a Catalunya.
I, per tant, un nivell alt d’ambició en el món educatiu
també el varen posar vostès. I nosaltres l’estem complint més que ningú, o tant com el que més.
Per tant, quan tu situes el llistó molt, molt alt, potser
que quan saltes acabis fregant el llistó i no l’acabis de
passar, però per què? Perquè l’has situat molt alt. Si el
situes a un pam de terra, és molt fàcil de passar. Passes
a l’any següent. Però, quan el llistó el poses molt alt, no
el passes a la primera vegada. Necessites alguns intents
per acabar-lo de passar, però l’estem fregant, l’estem
fregant. I, per tant, el passarem, i el passarem per sobre,
que és del que es tracta. Jo li demano que no doni
aquest exemple de «necessitem escoles públiques dignes» com si no les tinguéssim.
Ens va posar un exemple que a mi em va saber molt
greu. Va ser l’exemple d’aquella persona que vostè es
va trobar –em sembla que va dir– a Cornellà i que li va
dir que a l’escola pública no se n’havia sortit i que, en
canvi, a l’escola privada anava molt bé. Bé, això, posat
com un exemple i generalitzat. És a dir, el perill d’això és, senyor Maragall, que es podria confondre això
amb una generalització del sistema, perquè la resultant
del que vostè va dir és: «L’escola pública a Catalunya
no funciona i l’escola privada, sí. L’escola pública no
dóna oportunitats i la privada, sí.» Jo crec que això,
senyor Maragall, és molt greu. No es poden plantejar
les coses d’aquesta manera, encara que en alguna escola pública del nostre país hi hagin alguns problemes
especials. No es poden plantejar les coses d’aquesta
manera.
Jo només li diré una cosa. Mitjana de les proves d’accés a la universitat, per tant, de totes les escoles del país,
no d’un cas d’una persona, no d’una persona, de totes
les escoles del país. Mitjana dels centres públics: 5,74.
Mitjana dels centres concertats: 5,95. Pràcticament el
mateix. Aprovats en els centres públics: 88%. Aprovats
en els centres concertats: 90%. Per tant, escolti’m, en el
moment de la veritat, en el moment de l’objectivitat, no
es poden –insisteixo– presentar les coses així.
Una molt breu referència al tema dels mestres. Vostè va
dir: «Els mestres necessiten un major reconeixement
social.» D’acord, jo hi estic d’acord, i ho defensem. És
exactament així. Els mestres, sobre les espatlles dels
quals s’ha carregat una part molt important no només de
la feina educativa, sinó també del contingut social de la
LOGSE, que és molt alt..., els mestres evidentment
necessiten un major reconeixement social.
PLE DEL PARLAMENT
Jo els proposo, en aquest sentit, una reflexió. Nosaltres,
per exemple, el president i jo, l’altre dia vàrem despatxar els pressupostos de la Generalitat amb el conseller
d’Economia i li vàrem demanar que el nou model de
finançament, que significa més diners, tingui també
alguna traducció en el camp de les retribucions educatives. I hem de veure exactament com ho fem amb els
grups que ens donin suport en aquesta tramitació pressupostària. Però la nostra intenció és aquesta. Això també és un reconeixement. Això també és un reconeixement lògicament de la funció dels mestres.
Però, senyor Maragall, no és l’únic reconeixement. No
és l’únic, perquè la feina del mestre és una feina que té,
com vostè sap molt bé, una component vocacional molt
important. I, per tant, no només és un problema de diners. No només és un problema de diners: també és un
problema de discurs de tots nosaltres. Aquesta no és
una feina només del Govern de la Generalitat: és una
feina de tots. Tothom hi ha d’ajudar en aquest sentit. I
deixi’m dir-li una cosa molt concreta: no és la millor
manera d’ajudar a aquest reconeixement dels mestres
que vostè digui que per aprendre idiomes al final les
famílies han de portar els fills a les acadèmies. No és la
millor forma de reconèixer la tasca dels mestres, perquè
això vol dir que hi ha molts mestres a l’escola pública
i a l’escola concertada que ensenyen idiomes i que, lògicament, poden sentir-se especialment ferits per una
afirmació com aquesta que, per altra banda, en molts
casos pot ser injusta.
Hi havia algunes coses més del que vostè va dir. M’ho
estalvio, perquè es faria molt llarga la meva intervenció
i vull acabar també fent alguna reflexió en altres coses.
Simplement dir-li que seguim sent els primers en el
programa Erasmus. Vostè demanava això. En el curs
99-2000 seguim sent els primers. Segon, que tota la
seva proposta en el camp del turisme és crear una secretaria general. Que en el tema del comerç..., ara no m’hi
esmerçaré, però que m’agradaria poder tenir també un
debat amb vostè en aquest sentit.
I dos temes més. Tres temes més molt breus. Primer,
seguretat. Vostè parla del model i ens diu: «S’ha de fer un
model de comandament únic a les forces de seguretat.»
Aquest Parlament, més d’una vegada, ha votat un model de substitució, i nosaltres estem aplicant el programa de substitució aprovat per aquest Parlament més
d’una vegada. Per tant, no ens estem inventant res, estem fent allò que el Parlament de Catalunya ha decidit
com a model de seguretat a Catalunya. Després, si vol
insistir en aquesta línia, li recordaré quina era la posició del Govern socialista quan es va plantejar aquest
tema del comandament únic de les forces de seguretat.
Segon: vostè, ahir, va fer referències meves a l’època de
l’Ajuntament. Se’n recorda? Jo sóc dels que recordo
coses, també, d’aquella època. I en dos temes concrets
que vostè va dir, li’n vull recordar dues. Primer, en el
tema de la seguretat. Home, escolti, si les discussions
que teníem en aquella època allà, vostè i jo, eren que
vostès reduïen els recursos de la Guàrdia Urbana. Vostè
ens va posar l’exemple de Nova York i ens va repetir
dues o tres vegades quaranta mil policies dient: «Són
molts, i això és el que es necessita». I vostè reduïa la
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
13
plantilla de la Guàrdia Urbana; però, a més a més, la
reduïa significativament. Per tant, vostè, en aquest cas
vostè, aquest cas no s’atribueix a ningú més, vostè, amb
responsabilitats de govern, no va apostar pel que està
dient; va apostar pel model contrari, que era reduir
aquelles plantilles. I en el tema de cultura vostè ens va
dir: «Doblarem el pressupost de Cultura».
Home, jo també recordo una altra cosa, senyor Maragall, de l’època de l’Ajuntament: vostè tenia un regidor
de Cultura –per altra banda, molt important– que era
l’Oriol Bohigas. Per què va dimitir, l’Oriol Bohigas?
Per què se’n va anar a mig mandat? Per què el va abandonar, a vostè, quan vostè era alcalde? Sap per què? Ho
va dir ell: perquè vostè no li donava diners; no doblar,
no; molt menys que doblar; no n’hi donava. O no n’hi
donava prou. Escolti: però forma part de la història;
forma part de la història i dels exemples, i del tarannà, i del tarannà. Això passava. I ara ve el senyor Maragall, des de l’oposició, i ens diu: «S’ha de doblar el
pressupost de Cultura». Bé, escolti’m, però, quan vostè
tenia responsabilitats de govern, no ho feia, això; feia
coses molt diferents, no?, que fins i tot ocasionaven la
marxa d’algun regidor molt notable, com el senyor
Oriol Bohigas.
Bé, escolti’m, deixem-ho estar. Aquesta ha estat una
repassada, per altra banda, bastant exhaustiva; una repassada bastant exhaustiva de moltes coses que vostè
va dir. Jo, aquesta repassada, senyor Maragall, l’hi hauria pogut fer d’una altra manera; l’hi hauria pogut fer,
simplement, entregant-li el discurs que en aquesta mateixa tribuna va fer fa quinze dies el president de la
Generalitat. Només amb allò es contestaven moltes de
les coses que vostè no ha dit, que no hi ha fet referència, que se n’ha oblidat; o moltes de les coses que vostè
ha dit i que, nosaltres, o ja estem fent o fem millor i fem
més. Això es contestava en aquell discurs. Allò era un
programa de govern, senyor Maragall; un programa
d’un govern que governa, que governa el dia a dia.
Vostè ahir ho va dir despectivament: «Aquest és un
govern que governa el dia a dia.» És clar que sí, és clar
que sí: un govern ha de governar el dia a dia i, a més a
més, té visió a llarg termini, com moltes de les coses
que li he dit i que va dir el president en aquell moment
ho testimonien, i molt diferent, per cert, del programa
que vostè ens va presentar ahir. I després ens va dir:
«Aquest país va bé –ja ens ho han dit moltes vegades–,
malgrat el Govern de la Generalitat.» Com més vagin
insistint en aquesta idea, menys gent se’ls creurà, menys
gent se’ls creurà. Perquè això, que és un recurs dialèctic, que és una frase que queda molt bé, la gent no la
comparteix; la gent saben que, si el país va bé, en part
–més petita o més gran; això ja ho jutjarà cadascú-, en
part és perquè hi ha un Govern que s’ocupa de les coses de les quals s’ha d’ocupar.
Ens va dir una cosa molt grossa, senyor Maragall –no
sé si se’n va adonar. Ens va dir: «Home, és clar que, el
Govern de la Generalitat, el puntuen bé; simplement,
perquè no existia i ara existeix». Ens va dir això. I, aleshores, jo li faig una pregunta que m’agradaria que ens
contestés: si la gent el jutja bé –i vostè ho va reconèixer–, per què ens ha presentat una moció de censura?
(Remor de veus.) Senyor Maragall, són paraules seves;
SESSIÓ NÚM. 42.2
jo no me les he inventades. Vostè va dir... No, si, escolti’m, el senyor Maragall va dir exactament allò que
diuen les enquestes –va dir allò que diuen les enquestes–, però va dir: «La gent el valora bé, però, escolti’m, jo presento una moció de censura». Home, no,
perquè llavors vol dir que vostè no connecta amb la
gent; vol dir que vostè no connecta amb el judici i les
aspiracions de la gent, no?
Ahir –hi insisteixo una vegada més, senyor Maragall–,
es va veure que no hi ha una alternativa ni coherent ni
sòlida –no hi ha alternativa coherent ni sòlida–, i això,
bé, en el moment en què vostè tenia una gran oportunitat, com a mínim, fa pensar.
Un parell de paraules sobre el tema del finançament,
que m’agradaria especialment poder debatre amb vostè, quan vostè repliqui aquesta intervenció. On està,
senyor Maragall, la seva alternativa de finançament?
Una persona es presenta aquí per ser candidat; se’l votarà en aquest sentit; ens explica moltes coses: algunes
d’aquestes, les quantifica; d’altres, no, i, aleshores, la
pregunta que jo li faig és: quina és la seva proposta de
finançament? Perquè ahir no la vam sentir –ahir no la
vam sentir. Només vam sentir una cosa, que ja hem
sentit moltes vegades: que paguem per renda i cobrem
per població. Home, això no és una alternativa de finançament.
Nosaltres hem hagut de suportar moltes bufetades durant molts anys, hem hagut de situar el tema del finançament molt en primera línia, hem hagut d’arriscar
molt perquè al final poguéssim tenir un sistema de finançament que comenci a pagar la pena. Molt, hi hem
hagut de posar; molt risc polític, molt entusiasme, posar-ho en primera línia, molta capacitat negociadora,
molta influència en alguns casos, molt rebuig en d’altres, moltes campanyes en contra... Ho hem hagut de
fer, tot això, per arribar on estem. I vostè es despatxa
amb un discurs d’alternativa sense explicar-nos un
model de finançament per a Catalunya, que s’ha d’entendre que vostè ha de tenir perquè, a més a més, diu
que el que tenim ara és molt dolent.
És a dir, fixin-se en la paradoxa: vostè diu que el que tenim és dolent; ve aquí i no ens explica res sobre el que
ha de ser de nou. Com s’aguanta, això? Escolti: el finançament és la base estructural de qualsevol sistema
de govern. Què vol fer vostè sense una proposta de finançament? Com ens ho creurem, tot això que vostè
ens diu, algunes vegades? Jo li demano que no torni a
dir que no hem obtingut més diners –no ho tornin a dir.
No tornin a dir que no hem obtingut més diners, primer,
perquè d’aquí a poques setmanes, la realitat els desmentirà i els deixarà en evidència –primer. Nosaltres
tindrem un pressupost, l’any 2002, que tindrà un increment important, de l’entorn del 10%. D’on es pensa que
el traurem? De l’aire del cel? El traurem del nou model de finançament, en molt bona mesura –del nou
model de finançament (remor de veus i pausa). No ho
tornin a dir perquè no és veritat, i, a més a més, els ha
passat una cosa que els hauria de fer reflexionar, que és
que, per primera vegada des de fa molts anys –i després
m’hi referiré molt breument–, hem aconseguit un model de finançament pactat per tothom: pel Partit Socialista, pel Partit Popular i per Convergència i Unió.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
14
Això, senyor Maragall, amb visió històrica, és una gran
victòria. No la menyspreï, no la menystingui –és una
gran victòria. Després m’hi referiré.
Vostè també ens va proposar –en aquest cas, molt solemnement– la reforma de l’Estatut i, fins i tot, de la
Constitució. Ens va dir que treballaria fins al cansament, em sembla –va dir això–, per proposar al PSOE
que ho acceptés. Ja, explicat així, fa una sensació de
molta dependència –no sé si vostè se n’adona. «Treballaré molt, treballaré molt, molt, molt, molt per veure si
puc arribar a convèncer el PSOE.» (Rialles.)Home,
molt bé, molt bé. Ara, jo li proposo –com que parlem
de l’Estatut i de l’autogovern de Catalunya, no hi podem fer broma–, jo li proposo un mètode més senzill,
que segur que el deixarà més descansat –no haurà de
fatigar-se tant–, que és el que nosaltres proposem aprofitant el marc constitucional i estatutari, que permet fer
un salt de l’autogovern, importantíssim, segons com es
faci –importantísssim–, i no ho diem nosaltres, ho diu
gent amb molt criteri i amb molt aval acadèmic i amb
molta experiència, citada, també, per vostè.
Això, jo li proposo que ho voti el PSOE; convencin el
PSOE que ens accepti això. Segur que es cansarà molt
menys perquè és molt més fàcil, és molt més realista, en
la línia, aquella, que deia vostè. Nosaltres no ens tanquem a una reforma de l’Estatut en el futur. No ens hi
tanquem, no ens hi hem tancat mai. L’únic que li demanem, senyor Maragall, és, de cara al poble de Catalunya, que és el que tots volem servir..., només li demano una cosa: plantegem les coses d’una forma que no
porti Catalunya pel camí de la frustració, sinó que el
porti pel camí de l’esperança. Potser vostè, amb aquesta
reforma de l’Estatut, pot tenir la sensació que tindrà,
per dir-ho així, un crèdit catalanista més gran; pot passar això, pot passar que vostè ho plantegi per això. Però
no fa falta, en aquest sentit –no fa falta. Simplement, el
que hem de veure és quin és el camí millor, entre tots
plegats, per intentar que el nostre autogovern tingui un
sostre molt més alt. I n’hi ha un, de camí possible, que
és aquest que li deia. I aquest mereix ser escoltat per
part de les forces polítiques espanyoles, del PP i del
PSOE.
El PP fins ara ens ha dit que no. Ho tornarem a intentar. El president ho va dir: ho tornarem a intentar una
vegada més. Estem a la meitat de la legislatura; ho podem i ho volem tornar a intentar. Però ja els demanem,
des d’ara, també, el seu suport. Jo li demano això: vostè
vagi al Comitè Federal del PSOE, vegi’s amb el senyor
Rodríguez Zapatero, amb la gent que hi entén i porti’ns
l’aval a la fórmula que nosaltres hem plantejat. Significa un pas molt important de més autogovern. És possible; no fa falta canviar textos estatutaris i constitucionals, que vostè sap molt bé que porten per un camí
d’una gran dificultat –d’una gran dificultat: Per què no
fem això? Per què no ens ajuda a aconseguir-ho? Serà
molt més creïble, tot plegat, perquè jo li podria dir –no
hi vull insistir massa-, jo li podria dir: «Escolti’m, senyor Maragall, com pot ser que vostè ens plantegi una
reforma de l’Estatut, si el seu partit, el Partit Socialista de Catalunya, no és capaç d’aconseguir un grup parlamentari propi a Madrid? Com pot ser? (Remor de
veus.)
PLE DEL PARLAMENT
No, escolti’m: és que les coses són així –les coses són
així. Canviar l’Estatut és molt difícil, molt més difícil
que tenir un grup parlamentari propi a Madrid; vostès
no han aconseguit ni això. L’havien tingut, després el
van deixar de tenir. Com vol, vostè, això, aconseguirho? En canvi, hi ha camins més fàcils que porten a un
objectiu més o menys similar. Jo li demano que ens
ajudi en aquest sentit.
Les relacions entre Catalunya i Espanya. Vostè en va
parlar molt, ahir. Ara li diré una cosa que tampoc li
agradarà, però jo l’hi he de dir, que és que vostè, ahir,
va fer una intervenció que feia més la sensació o tant la
sensació d’un candidat al Govern espanyol. Sí, sí, sí,
perquè va parlar tant i tant i tant d’Espanya –sí: tant i
tant d’Espanya– que al final, doncs, tenies un cert dubte
d’on estàvem, no?, exactament. Jo li posaré un exemple, un exemple que em sembla que és bastant gràfic.
Vostè ens va parlar de la concòrdia espanyola –ens va
parlar d’això–; ens va parlar de la necessitat d’entendre’ns, de la necessitat de comprendre’ns, de la necessitat de respectar-nos. En tot això, hi estic totalment
d’acord –hi estic totalment d’acord.
Ara, quan repliqui, jo li demano només una cosa: si
això és així, si això ha de ser així, quina millor oportunitat hi ha per aconseguir aquesta fita que posar-se
d’acord amb els diners? Quina millor oportunitat hi ha?
Vostè sap perfectament –perquè ha estat alcalde durant
molts anys i s’ha hagut de barallar per obtenir diners–,
vostè sap perfectament que, quan es tracta de diners a
repartir entre les comunitats autònomes, és quan més
problemes i quan més bufetades –en sentit figurat– hi
ha, perquè és molt complicat posar-se d’acord amb els
diners –molt complicat. És, com s’ha demostrat en la
història, un gran punt de discòrdia entre les comunitats
autònomes. Perquè, quan pactàvem les coses amb vostès, s’hi oposava el PP, i, quan les pactàvem amb el PP,
s’hi oposaven vostès. Gran punt de discòrdia; no per
voluntat nostra, però sí per voluntat seva de confrontació partidista, no? Resulta que aquesta vegada ens posem tots d’acord.
I el PSOE finalment s’hi suma, finalment; va ser a l’últim moment, i per la decisió que ja coneixem de qui va
ser. No va ser la seva, precisament; va ser la d’altra gent
que tenen un pes important; però vostè es va trobar en
aquest escenari, i aleshores jo em vaig preguntar,
aquells dies: «Com reaccionarà el senyor Maragall?»
Vostè tenia dues opcions: tenia l’opció que va escollir
–que era l’equivocada–, de posar-s’hi en contra simplement perquè nosaltres havíem tingut un cert èxit, simplement per això; però tenia una altra opció; l’opció era
afegir-s’hi, i ho tenia molt fàcil, aquesta vegada, perquè
el seu partit s’hi havia afegit. Quina millor ocasió per
afegir-se a un acord de finançament que és –no ho oblidem– un acord de concòrdia entre això que vostè en diu
els pobles d’Espanya? Quin millor escenari per fer una
pedagogia de la concòrdia, de l’apropament, de la comprensió, del respecte, quin millor escenari?
Jo em vaig preguntar: «El senyor Maragall, quin camí
escollirà?» Perquè vostè tenia aquesta altra oportunitat,
i vostè va escollir el camí d’aquell que dóna cops des de
l’oposició, no va escollir el camí d’allò que en podríem
dir un estadista de veritat; i la tenia, aquesta oportuniSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
15
tat, la tenia millor que mai; no ho va fer, no ho va escollir, per tant, en el moment de la veritat, en el moment
dels fets, en el moment de les grans oportunitats que no
es presenten cada dia; vostè podia fer un gran acte de
pedagogia sobre la concòrdia entre això que vostè en
diu els pobles d’Espanya; i no ho va fer, –no ho va fer,
no ho va fer–, i suposo que avui ens explicarà una mica
el perquè.
Una altra part de la seva acusació contra nosaltres són
els pactes que vostè diu amb el Partit Popular. Això,
sembla que vostès aquí han trobat una espècie de mina
d’or i vostès aquí s’hi aboquen d’una forma i s’esplaien d’una forma absolutament impressionant. Va arribar
a dir el següent: «El senyor Fernández Díaz ha decidit
que s’ha de recolzar al senyor Mas perquè sigui president», i aleshores em va venir a la memòria una cosa
que tampoc és tan antiga –fa un parell d’anys–, que era
quan públicament, públicament –no «suposo que...»,
públicament– el senyor Vidal-Quadras, no del Partit
Popular, del punt més extrem del Partit Popular, aquell
que vostè deu rebutjar més de tots, li donava públicament suport a vostè com a president de la Generalitat.
És a dir, el senyor Fernández Díaz se suposa perquè no
sé qui li ha explicat que no sé que diu del senyor Mas,
però el senyor Vidal Quadras públicament, notòriament, davant de tot el país va dir: «Escolteu, s’ha de
votar al senyor Maragall», i segurament hi va haver una
part d’aquell espectre sociològic que el va votar a vostè.
Sap per què el votava aquella gent, senyor Maragall? El
votaven perquè tenien l’esperança que vostè limités
l’autogovern de Catalunya. (Forta remor de veus.) Sí,
sí, sí, senyor Maragall, el votaven per això. Segur que
vostè...
El president
Prego silenci, si us plau. (Persisteix la remor de veus.)
Silenci, senyors diputats i senyores diputades. (Pausa.)
Pot continuar.
El conseller en cap
Segur que vostè no deu estar satisfet d’aquests tipus de
suport, però no ho va manifestar; ja li van anar bé. Ho
dic perquè això de pactar amb el PP, tot això té uns límits, i els límits que té és que nosaltres també hi tenim
algunes coses a dir i a recordar, i a partir d’ara no callarem en aquest sentit, a partir d’ara no estarem en silenci, a partir d’ara els ho recordarem cada dia si vostès
insisteixen en aquesta línia. I també els dic una altra
cosa: és molt pobre argument d’oposició i d’alternativa que la gran part de la seva crítica sigui que nosaltres
pactem amb un partit que va tenir majoria absoluta a
Espanya en democràcia, que vol dir que una gran part
dels espanyols els varen preferir a ells abans que a vostès. I si les regles del joc democràtic porten al fet que
les coses són així, i nosaltres no ens les inventem, nosaltres tenim l’obligació, com sempre hem fet, d’intentar entendre’ns amb el Govern espanyol que hi hagi; sí,
sí, tenim aquesta obligació. I després hem de fer una
altra consideració, senyor Maragall: portem més de
vint-i-cinc anys de democràcia. Vostè no creu que ha
arribat el moment que ja ningú sigui considerat en
aquest Estat, en el conjunt de l’Estat, una mena de poSESSIÓ NÚM. 42.2
ble elegit amb el qual es pot pactar i uns altres amb els
quals és impossible pactar?
Vostès trobaven magnífic que nosaltres pactéssim amb
un govern del Partit Socialista, que, per cert, tenia
moltes vies d’aigua obertes, però que tenia objectius
importants de cara al futur que nosaltres respectàvem
per l’interès de Catalunya i per l’interès de tota Espanya; nosaltres els vàrem ajudar a vostès, en condicions
–i vostès ho saben– molt difícils, molt difícils per moltes coses que ara no vull recordar –vostès ho saben,
això–; ajudar-los a vostès en aquelles circumstàncies era
bo, vostès ho consideraven així, allò era bo; i en canvi
pactar amb el Govern del Partit Popular per obtenir un
millor sistema de finançament és dolent? O pactar amb
el Partit Popular perquè la policia de trànsit al final siguin els Mossos d’Esquadra és dolent? O pactar amb el
Partit Popular que els ports de Barcelona i Tarragona
siguin gestionats per la Generalitat és dolent? O suprimir
els governadors civils és dolent? O transferir l’Inem, que
vostès ens havien negat sempre a Catalunya, és dolent?
Tot això, és dolent? Jo els demano que aquest tema dels
pactes entre els uns i els altres els entenguem des d’un
punt de vista de l’estricte joc democràtic.
Si el que vostès volen dir a través d’això és que com a
conseqüència de qualsevol pacte a nivell espanyol, sigui amb el PP o sigui amb el PSOE, nosaltres hem d’estar molt vigilants per defensar l’autonomia de Catalunya, no es preocupi: nosaltres hi serem, hi som i hi hem
estat; ho podem dir jo diria més que ningú o tant com
el que més. Per aquí no es preocupin, això els podria
preocupar, d’acord, però aquí no cal que es preocupin,
nosaltres estem per defensar l’autonomia de Catalunya
fins a l’últim extrem, arriscant el que calgui arriscar; el
president Pujol ho deia amb paraules molt gràfiques:
l’estabilitat no és un bé suprem; tampoc ho és per a mi,
senyor Maragall, l’estabilitat no és un bé suprem. El
que és un bé suprem, si ho podem dir d’aquesta manera, és la defensa de Catalunya, de la seva autonomia i
de la seva gent, això sí. I nosaltres farem tot allò que
sapiguem i tot allò que puguem per actuar en aquest
sentit, tot; per tant, no es preocupin des d’aquest punt
de vista; aquest és un flanc que ja està cobert, amb una
majoria absoluta a Madrid, com hi va haver en les altres èpoques, i per tant, amb el perill que s’imposin
determinades coses i amb el recurs, moltes vegades,
d’haver de portar les coses al Tribunal Constitucional
per defensar-se i potser guanyar a la llarga. Jo els demano que tota aquesta reflexió sobre els pactes i els diàlegs amb uns i altres la convertim simplement, senyor
Maragall, en una reflexió de futur; no pot ser que sempre estiguem instal·lats en els mateixos clixés i en les
mateixes etiquetes.
Vostè ens va dir una cosa –i és la penúltima cosa que li
volia dir–, vostè ens va dir una cosa que a mi em va ferir especialment; vostè ens va dir que havíem de deixar
de patrimonialitzar el vot catalanista, ens va dir això:
«S’ha acabat la patrimonialització del vot catalanista i
del catalanisme en general», ens van dir això; precisament em volia referir a això. Jo li demano simplement
una cosa, si la reflexió és aquesta, li demano una cosa:
no ens facin culpables dels seus errors; no busquin en
aquest sentit l’enemic exterior, no el busquin; nosaltres
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
16
no som culpables que això hagi passat; no ens facin
culpables dels seus errors acumulats, perquè no en som.
Nosaltres hem fet la feina que hem cregut que havíem
de fer i, com tothom, hem aspirat a tenir la màxima
representació possible i el màxim suport possible de la
gent; com tothom, vostès també ho intenten sempre, i
és legítim que sigui així, però nosaltres no som culpables d’aquesta patrimonialització. Són errors seus i vostès se’ls han de resoldre.
Jo ara ho tindria molt fàcil, però no ho faré; ho tindria
molt fàcil, agafar el que van ser onze anys de majoria
absoluta del PSOE –no ho faré, senyor Nadal, no cal
que es preocupi–; no ho faré, però només els faig una
reflexió sobre aquells onze anys, només una: durant
bastant temps d’aquells onze anys, amb majoria absoluta del PSOE, l’element decisiu d’aquella majoria absoluta eren vostès, els diputats del Partit Socialista de
Catalunya a Madrid eren l’element decisiu d’aquella
majoria absoluta; nosaltres van ser l’element decisiu a
partir del 93, i ho vàrem ser a partir del 96, i ho hem
deixat de ser ara una altra vegada; nosaltres tornem a
estar exactament igual que estàvem quan vostès tenien
majoria absoluta, tenim una majoria absoluta enfront de
nosaltres a Madrid, en aquest cas del Partit Popular.
Però vostès formaven part de la majoria absoluta, vostès en formaven part, molts anys, i quan dic «vostès» no
vull dir el Partit Socialista en general: vostès, el Partit
Socialista de Catalunya, eren l’element decisiu de les
majories absolutes del PSOE. I aleshores la pregunta
és: si això era així –que és indubtable que ho era–, per
què vostès aleshores no van fer una autèntica política a
favor de Catalunya? Què els ho impedia? Els impedíem nosaltres fer-ho? Vostès saben que nosaltres hauríem
estat al seu costat, per qualsevol cosa que vostès haguessin plantejat a favor de l’autonomia de Catalunya.
No tinc temps de fer una reflexió que m’hauria agradat
fer: en aquells anys vuitanta es va decidir l’amplada de
la carretera que havia de significar l’autonomia de Catalunya; eren anys molt decisius perquè s’estava desplegant l’Estatut; s’estava mirant quina amplada tindria la
nostra autonomia, si seria més ampla o si seria més estreta. Reflexionin vostès quina amplada li van donar a
l’autonomia catalana quan vostès ho tenien tot a favor,
tenien totes les cartes a sobre la taula per poder decidir;
no hi havia res que els impedís allò, res. No ens facin
culpables dels seus errors, senyor Maragall, que no són
culpa nostra; en tot cas, reflexionin vostès –jo sé que
vostè l’altre dia ja ho va començar a fer– per què les
coses han estat d’aquesta manera.
Per cert, avui ens trobem encara parlant dels pactes
amb el Partit Popular, que molts d’ells es justifiquen, la
seva gent els justifica per això que vostès en diuen el
80%. El 80%, com deia el senyor Caldera fa un mes en
unes declaracions públiques, és la suma de vostès i del
Partit Popular, i aquests pactes –deia el senyor Caldera, no ho diem nosaltres–, aquests pactes justifiquen fer
determinats acords molts dels quals o alguns dels quals
no van precisament a favor de l’autonomia catalana.
Dic això perquè quan parlem d’aquestes coses val la
pena tenir una certa memòria ben fresca.
Bé, la part final de la meva intervenció, l’hi volia centrar en el següent: vostès, jo crec sincerament que no
PLE DEL PARLAMENT
han canviat de forma de ser i de forma de fer. Vostès...,
o vostè, d’una forma o d’una altra, ahir ens proposava
un canvi; vostè es va presentar aquí per posposar un
canvi.
Però aleshores la pregunta que nosaltres li fem és: vostès, des d’aquesta òptica de ser un partit que pot decidir
més lliurement, més autònomament, en què han canviat? Aquesta pregunta els l’hem de fer: quina garantia
ens donen vostès avui que realment el Partit Socialista
de Catalunya, des de l’òptica del país, de Catalunya, de
la Generalitat de Catalunya, té un grau d’autonomia i
d’independència superior. Vostès diran el que vulguin
(remor de veus), però, escoltin, és que és molt important saber-ho; és molt important saber-ho perquè el senyor Maragall, ahir, es va presentar a aquesta tribuna
per presentar un programa d’alternativa que acabarà
amb una votació per ser o no –espero que no– president
de la Generalitat. Per tant, no només jo, altra gent –ahir
vaig sentir altres opinions en aquest sentit– ens preguntem fins a quin punt vostès, aquest trajecte que es proposen, el poden fer, el poden fer, realment, amb l’autonomia que cal per poder governar un país com Catalunya
i per poder governar la seva gent.
A vegades, vostè em recorda, senyor Maragall, aquell
patró d’embarcació que té l’embarcació amb amarradors al moll, que engega els motors, que accelera, fa
molt soroll, molt soroll, molta escuma. Alguns badocs
que passen per allà s’hi aturen un moment a veure com
salpa aquella embarcació. Passen uns minuts, segueix
fent molt soroll, l’embarcació es queda quieta i la gent
se’n va, i el patró es queda sol. Això sí, ha fet una gran
sorollada, però té uns amarradors molt grans, molt
grans. (Remor de veus.)
Jo, senyor Maragall, ja que ens proposem..., ja que ens
proposem fer canvis, ja que ens proposem fer canvis,
jo, senyor Maragall, li dic que..., li dic que llevi «amarres». Vostè pot fer un canvi: llevi «amarres». Aquest canvi el pot fer. Aquest depèn, fonamentalment, de vostès.
Llevi «amarres». Nosaltres volem tractar amb el president del Partit Socialista de Catalunya i amb el Partit
Socialista de Catalunya, però també volem saber, quan
parlem d’aquestes coses, fins a quin punt això que hem
de tractar és alguna cosa que després, realment, ens en
podrem fiar. Volem això. Els posaré un exemple molt
breu. Quan es va pactar i quan es va acordar el model
de finançament, amb qui ho vàrem haver de fer? Vàrem
anar a trucar la porta del PSOE, vàrem anar a tocar la
porta del PSOE. No vàrem poder trucar només a la porta del Partit Socialista de Catalunya: vàrem anar a trucar a la porta del PSOE perquè finalment és on ens
havíem d’entendre.
Jo crec, senyor Maragall, per acabar definitivament,
que... Bé, escoltin, no s’escandalitzin, perquè porto
bastant menys estona que el senyor Maragall ahir. (Remors de veus.) No, bastant menys, bastant menys. Sí, sí.
El president
Prego silenci. Prego al senyor conseller...
El conseller en cap
No es preocupin que ara s’acaba definitivament.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
17
El president
...que acabi...
El conseller en cap
Miri... (Remor de veus.)
El president
Ah! Perdó. Deixin-me acabar la frase, que pugui acabar tranquil·lament, perquè té tot el temps que li correspon. (Remor de veus.) Pot continuar, senyor...
El conseller en cap
Moltes gràcies, senyor president.
Jo crec, senyor Maragall, que vostè amb la Moció de
censura s’ha equivocat. Crec que s’ha equivocat. Li ho
dic sincerament. I s’ha equivocat no només perquè
ahir... podríem dir allò col·loquialment que no se’n va
sortir, no només per això, que també, sinó per una altra cosa, perquè vostè amb la Moció de censura jo crec
que ha escollit el camí equivocat. Jo crec que vostè ha
escollit el camí de la confrontació i no el camí de l’entesa. I jo li proposo un altre camí, que sé que és un camí
que no és possible en els propers mesos. Ja ho sé. Que
probablement hauran de passar els anys que queden
d’aquesta legislatura. Però jo no li proposo el camí que
vostè ha escollit de la confrontació. Nosaltres els proposem el camí de l’entesa. Perquè... Sí, sí, els proposem
aquest camí.
En la propera legislatura, en la propera legislatura,
l’any 2004, farà un quart de segle que es va aprovar
l’Estatut d’autonomia de Catalunya. En algun moment
hem comentat abans que en aquests darrers vint anys
Catalunya no havia tingut mai tant durant tant temps, i
això, evidentment, ho hem d’apreciar. Però també hem
de saber una altra cosa: que Catalunya aspira a estar
entre els millors. Allò que fa vint-i-cinc anys, només
vint-i-cinc anys, amb perspectiva històrica, podria semblar una bona utopia avui és una sòlida expectativa.
Catalunya sap molt bé que el futur no és un regal, sinó
que és una conquesta, que cada pam que guanya de terreny significa un gran esforç, una gran voluntat d’anar
endavant i un afany de superació permanent. Catalunya, aquesta Catalunya que li descric, ha après, des de
fa molt temps, que, si vol progressar en molts àmbits de
la seva vida col·lectiva, el camí li vindrà de pujada i no
de baixada, i que cal dosificar l’esforç per no quedarse sense aire a mitja escalada. Però també sap que si
segueix bregant, si continua pedalant amb convicció,
un dia o un altre creuarà la meta.
Aquesta Catalunya, senyor Maragall, vol ser respectada
com el que és: una nació. I no vol ser servida i governada per gent que la tinguin... I vol ser servida –perdó–
i governada per gent que la tinguin com a veritable prioritat i no com a moneda de canvi. No vol ser inventada
cada dia a cop d’efecte mediàtic, sinó descoberta. Demana simplement que se la serveixi sense fer jocs de
mans, sense renúncies, sense dependències que ofeguin
el seu futur i sense tuteles que li amputin la seva esperança. Aquesta Catalunya real, de carn i ossos, de persones concretes que no volen perdre el seu patrimoni
col·lectiu ni la seva identitat; aquesta Catalunya tolerant
SESSIÓ NÚM. 42.2
i treballadora, oberta i sensible, que ho és, dinàmica i
emprenedora; aquesta Catalunya, senyor Maragall, té
un gran futur. Un futur que pilotem nosaltres, des de
Convergència i Unió, un futur, però, en el que hi cap
molta gent i en el que tots, sense excepció, simplement
amb l’excepció d’aquell que es vulgui autoexcloure, hi
podem posar el nostre modest gra de sorra.
Si això ha de ser així, que jo ho crec fermament, jo li
dic que tot i que en els propers temps... –evidentment,
vostè ha elegit aquest camí de la confrontació, que no
és el que jo crec que vostè hauria d’haver elegit: hauria d’haver tingut una mica més de paciència–, malgrat
tot, en els propers anys, en plural, a Catalunya vindran
temps de major entesa, i nosaltres treballarem fermament perquè això sigui així.
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors
diputats.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Un segon, em demana la paraula el senyor Ribó, per...?
El Sr. Ribó i Massó
Senyor president, per una al·lusió directíssima a la meva
persona i al nostre Grup, segons l’article 65.1. No li ho
puc demanar per contradiccions, perquè em fa l’al·lusió
abans que haguem obert la boca en aquesta tribuna.
El president
A veure, primer, durant aquest debat, jo seré molt restrictiu en la interpretació sobre al·lusions i sobre contradiccions, tal com ja he compartit amb els portaveus.
Segon, jo no he vist cap al·lusió a la seva persona, sí al
seu Grup, però no a la conducta del diputat que es refereix aquí, i que, per altra part, em toca interpretar a
mi. Jo crec, senyor Ribó, que no correspondria, però és
la primera vegada i, per delicadesa, té un minut.
El Sr. Ribó i Massó
Gràcies, per la seva generositat, president. Senyor Mas,
vostè està amoïnat per la nostra coherència en el vot
sobre el tema de la sostenibilitat i jo estic amoïnat per
la seva coherència en l’acció de govern sobre la sostenibilitat.
El president
Perdó, senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
S’ha de tenir...
El president
S’ha d’atendre a l’al·lusió a què ha sigut fet vostè.
El Sr. Ribó i Massó
L’al·lusió, senyor president, i m’estic menjant el minut,
era sobre sostenibilitat i la coherència, senyor president.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
18
El president
Del seu Grup.
El Sr. Ribó i Massó
Del meu Grup, sí.
El president
Però del Grup...
El Sr. Ribó i Massó
I estic debatent amb el senyor Mas en aquesta al·lusió.
Senyor Mas, s’ha de tenir molta barra, estant en un govern... (Remors de veus.)
El president
Senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
...estant en un govern...
El president
Senyor diputat, li prego que de debò se centri exclusivament en l’al·lusió a la seva persona o a la de vostè
com a diputat, no al seu Grup.
El Sr. Ribó i Massó
Senyor president, se m’ha al·ludit sobre la sostenibilitat,
i avui a Catalunya, i avui a Catalunya, hi ha trenta-set
pobles que no poden beure l’aigua de l’aixeta perquè
està contaminada i alguna cosa té a veure en la responsabilitat d’això l’actual Govern.
El president
Senyor diputat, senyor diputat! Prego al senyor diputat
que ara ja deixi la paraula en aquest moment perquè
continuarem el debat. Moltes gràcies, senyor diputat.
Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Molt honorable senyor president, senyores i senyors
diputats, el senyor Mas ens acaba de dir que... Perdó, la
meva veu està molt agafada avui, però anirà millorant.
Ens ha dit que l’estabilitat no és el tema que preocupa
al president i a ell mateix. Si és cert que l’estabilitat no
és la seva gran preocupació, no entenc, senyor Mas, per
què una moció de censura és tan mal vista per vostès.
No entenc perquè, tampoc, consideren que tot això que
estem fent ara, que és un debat molt seriós, és un vodevil. No entenc perquè la senyora Gispert va parlar ahir
d’una forma enormement crítica d’aquest debat que
estàvem fent, que estàvem fent aquí. No entenc perquè
si l’estabilitat és..., no és el seu valor més important,
vostès temen aquest debat.
Senyor Mas, jo voldria parlar, efectivament, de molts
dels temes que vostè ha tocat. No sé si és absolutament
correcta des del punt de vista formal, parlamentàriament, la seva intervenció. Crec que la sessió d’avui és
PLE DEL PARLAMENT
una sessió perquè la Moció de censura i la Moció d’alternativa sigui considerada pels grups, i que el Govern
i el candidat es pronunciïn sobre les opinions dels
grups. No ha estat així. Ha estat trastocat l’ordre de les
intervencions. Vostè ha intervingut al principi. No sé
fins a quin punt és correcte. Hi ha hagut algun precedent, senyor president del Parlament. Ho sé. Concretament no aquí a Catalunya. No es va donar aquesta situació en la Moció del senyor Benet. Es va donar en la
Moció de Felipe González a Madrid. El senyor Suárez
va intervenir com vostè ho ha fet, però vostè no és el
senyor Suárez. Sap per què? Primer perquè no es diu
Suárez, però en segon lloc perquè vostè no és el president del Govern.
Per tant, el que estem fent avui és una... (Aplaudiments.) Perdó, perdó, calma. És un debat al qual jo
m’avinc, és un debat al qual jo m’avinc, però que miraria, en fi, de substanciar en aquells punts més elementals i més concrets que vostè ha citat d’una forma
relativament ràpida per donar opció als grups que
efectivament puguin intervenir i dir les seves opinions
sobre el que ahir es va presentar.
Vostè ha parlat de passió, però en fi això són ja temes
molt personals. La passió jo la tinc, i la tinc tant que de
vegades fins i tot m’enfilo en un tema i segurament el
porto una mica més enllà del que la raó i la lògica parlamentària permetrien. I és veritat que això fa que alguns temes a vegades quedin en el tinter, perquè n’hi
han de tant importants que un té recança de deixar-los
i pensa que hi ha d’insistir. Jo crec que vaig insistir en
els temes més importants. No sectorials, sinó els temes
més importants del país, els temes més importants globals, els que afecten a tothom. I evidentment que hi ha
molts sectors que jo no vaig tocar, com vostè, que avui
ha fet una mica de Maragall bis sense haver-ho de fer,
probablement, no ha tocat la sanitat, per exemple, o de
la cultura ha parlat avui del Bohigas, però no de la cultura pràcticament.
De manera que la passió, senyor Mas, jo la tinc i me’n
sobra. A vostè no li... En fi, jo crec que no li abelleix
aquesta virtut, encara que altres les té. Vostè, per dir-ho
d’alguna forma, va néixer pentinat, és a dir, no l’he
vist... (rialles), no l’he vist... –i perdoni l’al·lusió–, no
l’he vist mai despentinat. No vol dir que ser apassionat
vulgui dir despentinar-se, però de tant en tant... Ja veig
que ara li fan una mica de pressió: li estan canviant el
look.
Bé. (Rialles.) De passió, en tenim tots. De passió, en tenim tots i tots l’aboquem en la defensa..., tots l’aboquem en la defensa d’uns valors, d’uns interessos i
d’uns objectius que segurament compartim en alguna
mesura. El que sí que no li vull deixar passar és... –de
totes les coses que ha dit i de les quals discrepo, de la
majoria d’elles– vostès han fet una història a la seva
mida i ara refer-la costarà una mica. En aquest país hem
de parlar de futur, però... –més de futur del que vostè
parla, segurament, i jo ho vaig fer ahir–, però és evident
que arribarà un moment en el començament d’aquest
futur en què haurem de revisar el passat, però no revisar-lo en funció del present per fer una racionalització
favorable del que havia passat diferent de la que s’ha fet
fins ara. En fi, algunes de les interpretacions que vosSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
19
tè ha fet de la nostra història, evidentment, s’hauran de
revisar. És a dir, són saviesa convencional aquí. Hi ha
uns bons, hi ha uns dolents. Vostès representen els bons.
Tot el que és de Madrid és dolent, tant si és de PP com
si és de PSOE; PP i PSOE són el mateix. La Constitució no es menciona perquè, en definitiva, hauríem de
reconèixer que la van fer una aliança dels nacionalistes
democràtics i les esquerres del país, que, per altra banda, són els que havien portat la lluita antifranquista i,
per tant, era lògic.
Tot això s’oblida i es passa a aquell moment que el president Pujol va batejar com «l’inici de la veritat», que
és l’any 1980, en el qual, finalment, els nacionalistes
arriben a governar. I, a partir d’aquí, no hi ha altre catalanisme que el nacionalisme del partit de Jordi Pujol
i tota la resta són enemics de Catalunya. Aquesta és...,
en fi, aquesta és la història que jo, afortunadament,
havia vist que anava desapareixent, però que veig que, a
les acaballes d’aquest Govern, torna a última hora –potser és el cant del cigne–, torna a aparèixer a última
hora.
Mirin, parlaré d’algunes de les coses que vostè m’ha
dit, perquè no les té ben endreçades. Sobre la cultura,
l’Ajuntament de Barcelona inverteix entre el 3, el 4 i el
5%, segons els anys, del seu pressupost. Com totes les
ciutats, efectivament. Vostès inverteixen l’1,16, que són
els que tenen l’1,16%, que són... (Remor de veus.)
El president
Prego silenci, si us plau.
El Sr. Maragall i Mira
...vostès, que tenen la competència exclusiva, vull recordar –a part que el senyor Vilajoana tingui raó sempre d’estar a punt de contestar, perquè se li adrecen
moltes crítiques i, per tant, ho entenc–, vull recordar
que la competència... –calli un moment, per favor, perquè, si no, no puc parlar jo–, vull recordar-li que qui té
la competència exclusiva en matèria de cultura és la
Generalitat de Catalunya. Dit això, i que les proporcions són les que són, nosaltres doblarem el pressupost,
efectivament.
Sobre el tema del medi ambient, que ha citat al principi. És clar, vostès no poden parlar gaire de medi ambient, oi? I no poden parlar gaire de medi ambient perquè
la gran agressió al medi ambient que s’està produint a
Catalunya –secular, diria– és la que s’està produint en
aquest moment entorn del Pla hidrològic nacional, que
vostès van rebutjar en aquesta cambra i vostès van votar a favor a Madrid. Si enviar 1.100 hectòmetres cúbics
l’any cap al sud no és una agressió al nostre ambient, si
dessecar el Delta o bé després recuperar-lo amb unes
inversions multimilionàries de 600.000 milions que no
s’haurien de fer, perquè el riu ja ho fa i de franc, no és
una agressió al medi ambient, si no és una vulneració
de l’esperit de Rio i de les successives conferències que
hi ha hagut en matèria de medi ambient i de totes les
agendes 21 que hi ha i que diu que vostès volen fer, ja
em diran el què és. Per tant, en fi, m’estalvio d’entrar
massa en aquest tema.
SESSIÓ NÚM. 42.2
Sobre el tema de l’aeroport, diuen que el PSOE ja va
començar a fer l’aeroport de Madrid. I és veritat, va
començar a dibuixar un segon aeroport de Madrid, amb
preocupació, per la meva banda, en aquell moment, no
perquè no cregui que Madrid hagi de tenir un altre aeroport, sinó perquè crec fermament que hi ha un esquema diferent i superior i millor, que és el que nosaltres
hem de recolzar, que és que hi ha d’haver un gran aeroport a Madrid, segurament més gran que el que hi ha
–això dóna per a més–, però hi ha d’haver un gran aeroport al Prat. I el país dóna de si, per a això, i el mercat dóna per a això. Això és el que jo li demano al senyor Cascos i li prego que vostè, a través del senyor
Rajoy, amb el qual té tan bona relació darrerament, li
faci arribar que, si ell creu que el mercat no dóna per a
més, per a més d’un aeroport transoceànic a Espanya,
que deixi que el mercat decideixi, que no sigui el senyor Cascos qui decideixi per nosaltres i pel mercat si
sí o si no hi ha aquesta possibilitat i, per tant, que deixi que les institucions financeres potents de Catalunya,
que ja hi estan disposades, entrin en consorcis publicoprivats per gestionar una infraestructura que, en aquest
moment, és rendible, s’autofinança i encara té perequació per enviar diners a la resta de l’Estat i finançar altres aeroports.
El PSOE va començar a fer l’aeroport de Madrid nou,
sí, però el PSOE va fer coses que el PP no ha fet. Per
exemple, els Jocs Olímpics amb nosaltres. I en el moment en què la Generalitat va dir que no volia estar en
el holding olímpic –i ho entenc, perquè tampoc era que
anessin sobrats de diners–, s’havien d’invertir 200.000
milions en infraestructures. Vam arribar a un acord amb
Solchaga de partir-nos aquestes inversions per tres,
Estat, Generalitat, Ajuntament; Solchaga va dir que sí,
la Generalitat va dir que no. Vaig haver de tornar a Madrid a veure el senyor Solchaga per anar a mitges i vam
anar a mitges i, per tant, en el holding olímpic, ells hi
van participar exactament amb el 50,1%. Presidint el
senyor Santiago Roldán, que va fer, una aportació esplèndida al que va ser la transformació de Barcelona en
infraestructures bàsiques. Això, en el període de cinc
anys que portem de PP, no ho hem vist, aquesta passió
d’un govern de Madrid per fer una cosa molt important
a Catalunya i abocar-hi diners i considerar-se absolutament, doncs, protagonista d’aquest esforç; senyors de
Convergència i Unió, no hem vist que vostès hagin
aconseguit que el PP, en fi, s’embarqui en aventures
positives a Catalunya amb la mateixa il·lusió.
Vostè ha parlat de discapacitats i ha parlat de menors,
i jo no sé vostè el que visita o no visita o què coneix o
no coneix. Jo li diré que vaig estar a Sitges, en l’assemblea d’entitats que tracten amb els temes de discapacitats. No vaig veure un gran entusiasme per la política de
la Generalitat. Això és tot el que vull dir, perquè tampoc no vull instrumentalitzar opinions d’altres. La senyora Marina Geli i la senyora Pilar Malla li’n poden
parlar amb més detalls, no? Però, clar, elles no podran
parlar; vostè sí, però elles no, perquè aquest és un debat molt curiós. A l’any 2001 –a l’any 2001... Sí, és un
debat amb tres presidents: un president, un candidat a
president i un altre senyor que no ho és, però que, en fi,
també intervé dos hores si cal. Vejam, jo crec que és bo.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
20
En fi, jo ja vaig dir una vegada –i la senyora de Gispert
m’ho ha retret– que a la millor seria bo que cada any
féssim un debat d’aquests. No vaig dir que poséssim
una moció de censura, però em referia que és bo que,
a més a més del debat de política general, en el qual el
president va parlar sis hores i els altres en van parlar
mitja, més un quart, més deu minuts, doncs, n’hi hagi
un altre en el qual el Govern faci d’oposició, com és el
cas avui, i que aleshores el públic de Catalunya, tot plegat, es pugui fer un cabal més correcte del que són les
propostes. Però, en fi, ella es va enfadar molt perquè jo
vaig dir que això seria molt bo cada any i diu: «Això és
una falta de respecte al Parlament.»
Home, no, no és una falta de respecte, és considerar que
aquest Parlament pot arribar a ser molt més del que és
–amb tot el respecte pel que ha sigut, que ha sigut
molt–, perquè pot arribar a ser comprès i entès i sentit
pel poble de Catalunya, en fi, amb molta més propietat
i amb molta més proximitat. Això serà! I sap el senyor
president del Parlament –sap el senyor president del
Parlament– que jo he demanat que aquest Parlament es
reuneixi, alguna vegada –una vegada l’any, que no fa
dany–, doncs, en alguna capital comarcal; que anéssim
a Tortosa per debatre, precisament, l’organització territorial de Catalunya; que anéssim a Puigcerdà per discutir de les polítiques de muntanya i de les polítiques
del Pirineu, i crec que, amb això, hi guanyaríem molt,
nosaltres, i ells també, no?
Però, en fi, estem en el debat que estem i, contestant el
tema de la preocupació social i per la infància i els discapacitats, jo li haig de dir que, amb la senyora Pilar
Malla, només a l’any 2001, hem visitat el Centre d’Infants del Raval, el Centre Marianao de Sant Boi, el
Centre Arrels, el Centre Català de Solidaritat, Sant Joan
de Déu, el Centre de Transeünts i el Centre de Malalts
de Sida, la Comunitat Terapèutica de Can Puig, que ja
coneixia, el Centre Sintra del Raval, el Centre d’Immigrants de Teresa Losada, que es diu Bayt Al Taqafa, i el
Centre Ibn Batuta, que porta l’amic Mohamed Chaib.
No és que ens falti informació, d’això, el que ens falta
és la possibilitat de posar-la en pràctica en un govern,
que és el que volem fer i el que ens porta avui aquí.
Hem vingut per això.
Sobre el TGV Madrid-Sevilla o Barcelona-Madrid. A
l’any que això es discutia –l’any 91, en fi, una mica
abans, segurament a finals dels vuitanta–, nosaltres vam
dir sempre que estàvem a favor del Madrid-Sevilla i sabíem que això no era popular. Vam atendre l’argument
de Felipe González que deia: «Si no es fa Madrid-Barcelona ara, es farà algun dia, i si no es fa el MadridSevilla, és possible que trigui segles.» Sí, poden riure,
però era un argument que tenia la seva solta i, per altra
banda, nosaltres vam seguir el criteri de l’alcalde de
Montpeller quan va estar aquí, a Barcelona, l’any 86,
que és l’any en què Espanya entrava al Mercat Comú i
els francesos ens tombaven els camions a la frontera, i
ell va venir aquí per dir: «Je suis pour..., jo estic a favor
de l’entrada d’Espanya al Mercat Comú» –va dir– «i hi
estic a favor perquè jo no vull que Montpeller sigui un
cul de sac: jo vull que nosaltres siguem un terrain de
passage» –va dir ell. I jo crec que nosaltres hem de fer
el mateix. Nosaltres estem interessats que tota la penínPLE DEL PARLAMENT
sula Ibèrica fins a Gibraltar sigui potent, sigui rica, es
desenvolupi i estigui ben comunicada.
Si això ha de trigar molts anys i es pot fer fer una drecera, jo penso que ha sigut bo, que serà molt bo que
això, efectivament, continuï amb el Madrid-Barcelonafrontera. Llàstima que no pugui ser l’any 2004. Era un
compromís important i, psicològicament, a nosaltres
ens hauria anat molt bé. Serà el 2005 que travessarem
la frontera, però, en tot cas, no repeteixo l’esquema que
ja vaig presentar ahir, l’esquema d’Espanya que nosaltres volem –que Catalunya vol– i que a Espanya li convé, que no és el del PP, que no és el de la mania radiocèntrica que tota la resta que no sigui una estrella és pur
«barullo».
No els el tornaré a repetir, però jo crec que nosaltres hi
hem jugat poc: ens vam seduir molt per la idea del TGV
com una fugida cap a Europa i podríem anar cap al
nord d’Europa, on la gent és, com deia un poeta, il·lustrada, lliure, feliç, educada, etcètera, no? I rica. I és
veritat, i aquesta és una pulsió que tenim, però nosaltres
hi hem de portar, senyor president, tota la Península
darrere, perquè, si no hi portem la Península darrere, no
hi aportarem, a Europa, allò que ells ens demanen que
aportem per deixar-nos entrar de debò en el nucli central de les decisions europees. Ja saben vostès –i perdonin l’excursió–, ja saben que a mi m’agrada que el
Mediterrani..., el Mediterrani hi ha de ser; nosaltres
hem d’aconseguir que el Mediterrani sigui la gran preocupació d’Europa a partir del 2004. Estem d’acord
amb l’Est; sabem que Europa va néixer per evitar guerres mundials i, per tant, ha de ficar dintre tots aquells
que les van provocar, però hi ha d’haver un moment en
què s’adoni que la guerra no vindrà d’allà. Ja ho vaig
dir el dia del debat de política general: pot venir d’una
altra banda, i, aquesta altra banda, nosaltres l’hem de
ficar en el quadre de les prioritats europees.
Volia parlar també un moment d’educació. No li passo
això de l’educació, això que, a l’educació, nosaltres no
ens hi hem abocat i... Miri, és la nostra preocupació,
però és que ho és ja des del 1920, com si diguéssim. Ja
la Unió Socialista de Catalunya i en Campalans i companyia ja ho deien, això, que la política era pedagogia
i que... Nosaltres creiem que Catalunya ha perdut el fil
de la gran tradició pedagògica catalana, ho creiem. L’ha
perdut, i l’hem de retrobar. No dic que l’ha perdut el
Govern, dic que Catalunya, en aquest moment, si haguéssim de ser sincers, no es considera ella mateixa
amb la tranquil·litat, en fi, amb la confiança en ella
mateixa en què estava, fins i tot, en els anys del franquisme i, per descomptat, en la República i abans. I
aquesta és una història que l’he seguit molt de prop, des
del Mont d’Or i els primers canvis de les escoles privades que, sense ser públiques, ja tenien més de pública
que les públiques, que eren escoles «nacionales», de
«maestros nacionales».
Home, el Mont d’Or i les escoles que van crear –fa molts
anys, d’això, evidentment: els anys deu–, que van crear la tradició pedagògica catalana, no podien ser públiques, perquè les públiques eren de l’Estat i, aleshores,
hi va haver aquesta substitució. Hi va haver una substitució de la societat catalana fent d’estat no essent-ho,
eh? Després ja va venir la Mancomunitat i va venir el
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
21
que va venir. Després va venir la República, però tot
això va passar, en el seu inici, per una escola privada,
va passar pel Manel Ainaud i va passar per tota la gent
que se’n va anar a Chicago a veure el John Dewey i
seguir l’escola activa, etcètera, no? Ara, què ha passat
després? Després ha passat que, efectivament, ens han
dit: «L’educació és la seva competència.» I segurament,
no ens han donat tots els diners que ens havien de donar, però nosaltres, alguns, hem seguit amb la dèria que
el bo, bo, bo, era allò que es feia a part del públic –diguem-ne–, i que les autèntiques escoles experimentals,
avançades, etcètera, eren aquelles, i, com ja vaig dir
ahir, no es tracta de fer una escola bona, que sigui el
mirall de les altres, es tracta de fer un sistema bo.
I aquest sistema bo, que nosaltres podem fer, que hem
avançat molt per fer, en aquest moment, no el tenim.
Diguem la veritat: en aquest moment, no el tenim. Els
mestres, els professors no tenen, en aquest moment, el
recolzament públic; no tenen, en aquest moment, la
moral, la seguretat de tenir el país al darrere essent veritat que ells són aquells a qui hem encarregat de fer la
cosa més difícil del món, que és entomar totes les contradiccions que es viuen en la nostra societat en el dia
d’avui, de tipus ètnic, de tipus immigratori, de tipus
econòmic, de tipus cultural, etcètera, no?
I hem de fer aquest gest, aquest gest de dir: «Nosaltres
estem al costat de vostès.» No que estiguem més a favor de la pública que de la privada: és que la pública és
nostra; és que la pública és pública, és del públic, i
nosaltres representem el públic. És que nosaltres som
els accionistes, per dir-ho així, de la pública. Vol dir que
menyspreem la privada? No, jo m’he insurgit en contra de... Una vegada, en una reunió amb directors d’instituts, quasi no es coneixien, els maristes i els jesuïtes,
que van venir –uns altres van fallar–, però aquests van
venir amb els instituts públics i, pràcticament, vaig descobrir que no s’havien parlat mai –exagerant, perquè sí
que es coneixen. No pot ser!
Nosaltres per això proposem una cimera pública-privada, amb el pare Rius i amb els representants de la pública, no només amb la Conselleria, per descomptat, on
aquests temes es discuteixin, i que no entrem més i que
no ens perdem més en la discussió de qui és el bo i qui
és el dolent: si no van junts, seran tots dos dolents.
Però diguéssim que aquí que representem la societat
tinguem una preocupació especial per la pública, perquè és la nostra en el sentit de la propietat i en el sentit que, poc o molt, ens sentim hereus d’una tradició
il·lustrada que vol que la República, en el sentit general
que el bé públic depèn enormement de l’escola.
Per últim... Per tant, no li admeto, senyor Mas, en fi,
algunes crítiques que ha fet en aquest sentit i m’agradaria acabar dient-li que això, en realitat, és un debat
d’investidura, que pot donar-se o no donar-se. En el
debat de política general el seu Govern va ser reprovat
pels representants de la majoria dels vots de Catalunya,
reprovat per Iniciativa, Esquerra i Socialistes - Ciutadans pel Canvi.
Si vostès segueixen igual, emparant-se en una minoria
de vots i en un fràgil escó de diferència en aquest Parlament per no governar i anar tirant –bé, perquè, aquest
SESSIÓ NÚM. 42.2
escó, se’ls pot canviar qualsevol dia–, i anar tirant; si
vostès insisteixen a estar a prop d’una aixeta que no raja, esperant que ragi; si segueixen negant la realitat –ja
en parlarem, dels diners, més endavant–; si segueixen
negant la realitat més evident, que és que vostès són en
aquest moment la part més gastada –més avorrida, anava a dir jo, aprofitant la paraula que vostè ha tret al
principi– i menys activa del catalanisme, la menys imaginativa, la més conservadora, la que menys valor afegeix a Catalunya, en aquest moment..., si vostès neguen
tot això i s’entesten a seguir governant amb el nacionalisme espanyol a Catalunya, no crec que la Legislatura acabi de mort natural.
Serà per una moció de censura, serà per una mala entesa dels dos nacionalismes, l’espanyol i el català; que
els bancs de la dreta, que són tots vostès, representen...,
serà pel que sigui, però dubto que les eleccions triguin
dos anys a arribar. El que vostès dos, Convergència i
PP, han pactat –no dic Convergència i el PP; dic el que
han pactat–, té molt poc a veure amb l’interès de Catalunya –i faig aquesta distinció perquè vull remarcar
que, al Partit Popular de Catalunya, jo crec, se li deu un
respecte que moltes vegades en aquesta cambra no s’ha
tingut. Per tant, dic que, respectant tothom, el pacte que
vostès dos han fet no serveix l’interès de Catalunya. Té
a veure molt més amb l’interès de la coalició Convergència i Unió , que, per cert, encara s’han de casar,
sembla ser –Convergència i Unió–, un dia d’aquests;
són els eterns promesos que mai s’acaben de casar.
Crec que és pel novembre, ara, no? (Remor de veus.)
Novembre o desembre. Quan es casin, quan es casin,
ens convidaran... (Persisteix la remor de veus.) Només
els demano que, quan es casin, abandonin la casa pairal del senyor Aznar. (Remor de veus i rialles.)
És clar, és clar: tot això que vostès fan té a veure més
amb l’interès del Govern espanyol, que és molt legítim,
que és molt legítim –però no és el mateix que l’interès
de Catalunya–, i la pretensió de vostès que l’esquerra
espanyola i la dreta espanyola són el mateix de cara a
Catalunya és inútil. Aquesta pretensió, senyor Mas,
senyor Pujol, o senyor Pujol, senyor Mas, és inútil. Ha
fet un servei al país durant un anys, que no m’atreveixo a xifrar –ja ho faran els historiadors–, però en aquest
moment és absolutament inútil i serveix, només, per a
la paralització de la política catalana. «Res no es pot fer
perquè les coses són així i ells són tots iguals i no hi ha
manera de tenir aliances bones fora de casa». Tot això
es basa en un apriorisme nacionalista que, com tots els
apriorismes, és obvi: tots són espanyols, tos dos, però
els uns van fer la Constitució amb el nacionalisme català i el socialisme català i els altres no hi eren, encara.
Fraga, sí que hi era –perdó–; és l’únic que supera Pujol en longevitat política i en contradiccions internes,
crec jo.
Les esquerres espanyoles van conduir el país a l’entrada a Europa i a la NATO (veus de fons). El Partit Socialista Obrer Espanyol va ser el primer de trencar el
malefici d’enviar el primer impost sobre la renda a Catalunya –els altres van seguir. Vostès pretenen que ara
ens va millor amb el PP, però això no s’ho creu ningú.
Ens hauria d’explicar el Partit Popular com s’ho farà
perquè les autonomies no li saltin al coll, si se li acut,
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
22
al senyor Montoro, d’aplicar estrictament la fórmula
que van pactar el senyor Homs i els altres senyors que
representaven altres autonomies i el senyor Montoro,
perquè, si apliquen aquesta fórmula aquest any, l’any
que ve hi sortirem tots perdent i em penso que faran bé,
amb el pressupost de l’Estat, de fer alguna giragonsa i
augmentar la xifra.
Moltes gràcies, senyor President.
El president
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
En nom del Govern, té la paraula l’honorable conseller
senyor Artur Mas.
El conseller en cap
Sí; moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors
diputats, senyor Maragall, molt breument, perquè la
resposta seva, realment, ha estat molt succinta; simplement, per fer referència a algunes coses que ha dit.
En primer lloc, deixi’m constatar, una vegada més, que
vostè no té ni respostes ni propostes, perquè, escolti’m:
se li han posat tants temes a sobre de la taula, de mancances seves, de debilitats estructurals, d’oblits molt grans,
que vostè tenia una ocasió, fins i tot, per reconèixer humilment que, simplement, se n’havia oblidat. Ha dit una
cosa pitjor, molt pitjor, que a mi encara em preocupa
més, després d’escoltar-lo per segona vegada. Ha arribat
a dir: «És que algunes coses que no he dit tampoc són les
més importants.» Ha dit això; sí, sí que ha dit això: «Algunes de les coses que no he dit no són de les més importants», i és clar, aleshores, encara em deixa més preocupat que en la seva intervenció d’ahir, perquè no sé si
recorda la llista que li he fet al començament, no?
Però li he dit que no hi podia haver programes socials si
no es parlava d’exclusió, que no hi podia haver programa social si no es parlava de la gent jove, de la d’avui;
que no hi podia haver programa social si no es parlava
de la gent amb discapacitats, i vostè surt aquí i contesta: «Home, no he pogut parlar de tot però he parlat del
més important». Segurament, és que hi ha una diferència d’òptica real, entre vostès i nosaltres, perquè, evidentment, dir que això no és el més important a mi em
sembla, sincerament, que no pot representar, qui diu
això, una alternativa de govern seriosa a Catalunya –seriosa i responsable–, i no podia deixar de dir-l’hi.
La segona cosa que li voldria dir és que, a nosaltres, sí
que ens preocupa l’estabilitat; en el que no la convertim és en el fi últim de la nostra acció política. Miri si
ens preocupa l’estabilitat que, com li he dit abans, en
moments molt complicats, els hi vàrem donar a vostès
–miri si ens preocupa. Ara, és clar que l’hi vam treure; és clar que els la vam treure. Per què els la vam
treure? Perquè les circumstàncies que vostès estaven
patint –perquè la paraula és «patint»– en aquell moment eren circumstàncies que ja no es podien aguantar
ni un dia més, i vostès ho saben i no cal que entrem en
aquest debat perquè seria un debat molt complicat per
a vostès i molt fàcil per a nosaltres, però, simplement,
amb aquest exemple, el que li volia dir és que, efectivament, l’estabilitat ens preocupa –no ara, sempre– a
Catalunya i a Espanya, amb uns i amb uns altres, amb
PLE DEL PARLAMENT
independència total, senyor Maragall; no subjectes a
una disciplina en benefici de no sé quin interès partidista, sinó en benefici dels interessos d’aquest país que es
diu Catalunya i de la seva gent. En aquest sentit, efectivament, ens preocupa.
L’altra cosa que li volia dir –també molt breument– és
que, quan vostè parla de medi ambient, es traeix a si
mateix, perquè fixi’s en una cosa: vostè no ha entès,
encara –i a aquestes alçades, doncs, ja era hora que
vostè ho hagués assimilat al cent per cent–, que això és
un debat provocat per vostè, perquè vostè presenti un
programa. El nostre, el va presentar el president Pujol,
fa quinze dies, a aquesta cambra. Vostès ens censuren
a nosaltres. Com que a Catalunya, com li va dir la senyora Gispert, la moció és constructiva, no només ens
poden censurar sinó que s’han de presentar aquí amb
un programa alternatiu, que és el que vostè va fer ahir,
o, si no, què vàrem fer ahir? Escoltar el programa alternatiu, no? Doncs, escolti’m: quan hi havia aquest programa alternatiu a sobre de la taula, aleshores, no es va
parlar –senyor Ribó, ho sento molt– de sostenibilitat, ni
de discapacitats –ni físics, ni psíquics, ni sensorials, ni de
cap mena!–, ni de l’exclusió social, ni de la pobresa, ni
de l’habitatge, ni dels joves d’avui.
D’això, no en van parlar, i era la seva proposta; no jutgi la nostra. Vostès no es van voler defensar l’altre dia
amb un joc partidista i oportunista, posats a parlar
d’aquestes coses, perquè no van voler contestar al president de la Generalitat quan ell va fer un discurs aquí
de dues hores i mitja explicant el programa de govern
i l’obra de govern, que és el que havia de fer aquest
Parlament. Vostès, aleshores, van dir: «No, escolta’m:
ja ho farem d’aquí a quinze dies, que és quan ens interessa a nosaltres. Li interessa, al país? No ho sabem;
ens és igual, però ens interessa a nosaltres. Ho farem
d’aquí a quinze dies.» Doncs, escolti’m: avui han canviat les coses; avui és vostè que està a examen, i vostè
no pot venir aquí, simplement, a dir: «Vostè no està
autoritzat a parlar de política ambiental.» És clar que
n’estic, d’autoritzat a parlar, perquè vostè es presenta
per explicar-nos un programa de govern, i no en parla,
i, si no en parla, jo l’he de jutjar, i vostè hauria de tenir,
com a mínim, la sensibilitat suficient per dir: «Miri,
escolti: no m’hi va cabre», o allò que ha dit –pitjor,
encara–: «És que no era prou important o no era de les
coses més importants».
És vostè qui està a examen, senyor Maragall, i l’examen
l’ha passat molt malament; especialment, avui; avui
l’ha passat molt malament, perquè ha vingut aquí, podia donar respostes i no les ha donades, i em temo que,
si no les ha donades, almenys, a hores d’ara, és perquè,
potser, vostè no les té.
El tema dels Jocs Olímpics: «Barcelona assenta el seu
futur. La cascada de primeres pedres que està a punt
d’arribar suposa una transformació deu vegades més
gran que la dels Jocs Olímpics.» És un article signat pel
senyor Clos el 8 de juliol de l’any 2001, és a dir, ara
mateix. Quina història ens està explicant, senyor Maragall, de la productivitat dels nostres pactes amb el Partit
Popular? Vostè té..., vostè s’atreveix a pujar en aquesta tribuna a parlar d’infraestructures com n’ha parlat i
a dir que els nostres pactes amb el Partit Popular no han
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
23
servit per a res, que no tenen cap interès per a Catalunya, quan el senyor Clos diu: «Barcelona assenta el seu
futur. La cascada de primeres pedres –ho torno a repetir– que està a punt d’arribar suposa una transformació
deu vegades més gran que la dels Jocs Olímpics, i després diu, després diu: «És un moviment de terres deu
vegades més profund que el que es va dur a terme per
als Jocs Olímpics; no té equivalent en cap ciutat europea,
potser, amb l’excepció de Berlín.» Un moment –ara ve
la «i», senyora Figueras, que la preocuparà especialment: és cert (remor de veus) –tenia tant d’interès a
escoltar-ho que ara ho escoltarà en totes les seves paraules–, és cert que la Generalitat i l’Estat financen una
bona part d’aquestes infraestructures –aquesta és la
«i»– i, doncs, que els pactes (forta remor de veus) entre el Govern de la Generalitat...
El president
Perdó: prego a les senyores i als senyors diputats...
El conseller en cap
...Doncs, que els pactes entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat serveixen perquè, per exemple,
Barcelona tingui un nivell d’inversions públiques molt
més important que el que el senyor Maragall va aconseguir quan ell era alcalde de Barcelona –ves per on, ves
per on la utilitat! Tornem a estar en el mateix: quan ho
aconsegueix el senyor Maragall, tot és bonic, tot és florit, tot és positiu, tot és fantàstic; quan ho aconsegueixen
els altres, tot és negatiu, no serveix per a res, no té interès per a Catalunya, no té interès per a la seva gent.
Vostè creu que aquesta és una manera correcta, senyor
Maragall, d’analitzar les coses? Per cert, un afegitó:
quan, a vostè, el van ajudar a fer els Jocs Olímpics el
Govern del PSOE, i lamento molt que avui –veig que té
una fragilitat de memòria important– no hagi recordat
que, també d’una forma molt substancial, el Govern de
la Generalitat, perquè, això, vostè s’ho hauria d’apuntar
com un patrimoni propi seu i se n’oblida –i això és una
nota més de la seva visió i del seu mirall estrictament
partidista... Quan vostè diu això, s’oblida de dir que
aquell govern del PSOE que tanta confiança tenia amb
vostè i amb tots nosaltres, col·lectivament, perquè Barcelona no se n’anés massa de la ratlla –i Catalunya tampoc–, ràpidament, els va organitzar, al mateix temps, una
Expo a Sevilla i –i– una gran exposició, o una Olimpíada Cultural a Madrid –no fos cas, no fos cas que Catalunya brillés més del que calia o del que aspirava.
Nosaltres, senyor Maragall –nosaltres–, amb Unió, reforçarem els nostres mecanismes de relació. I sap per
què? Els reforçarem perquè sabem que Convergència i
Unió és el millor instrument per fer política catalanista a Catalunya. Així s’ha demostrat fins ara –no ho
diem nosaltres. I com que la nostra aspiració no és, com
vostè diu, anar passant, anar fent la videta –la nostra
aspiració apunta molt amunt, té el llistó molt alt–, nosaltres, el mecanisme principal per aconseguir aquesta
ambició per a Catalunya, aquest sostre per a Catalunya,
això, ho volem fer amb un instrument i amb un mecanisme reforçat. I això és bo, no per a Convergència i
Unió, sinó que serà bo i serà positiu per a Catalunya,
que és el nostre subjecte de preocupació.
SESSIÓ NÚM. 42.2
Potser, a vostès, el que els convindria, com els he suggerit, dintre d’aquest llevar amarres, és que en lloc d’un
procés de tanta unió amb aquells que vostès estan, entressin en un procés d’una mica més de separació. Perquè potser d’aquesta manera ens podríem entendre
millor aquí i potser d’aquesta manera nosaltres podríem pensar que, realment, vostès han canviat en alguna
cosa, i que, quan vostè ens parla de canvi, realment pot
oferir algun canvi substancial a la societat catalana.
Evidentment, això no ho hem sentit.
L’última cosa que li volia dir és que vostè... Jo, la veritat és que no m’hi volia ficar, en això, no?, però vostè ho ha provocat, en el fons. Vostè diu que no sap si el
que estem fent avui entra o no exactament dintre de les
regles del joc. Sí, senyor Maragall, sí que hi entra, en
les regles del joc; si no hi entrés, en les regles del joc,
el president del Parlament no ho permetria. Entra a les
regles del joc. El que passa és que cada vegada més
tenim la sospita que vostè, les regles del joc, no se les
acaba de creure. I, si se les creu, se li nota massa que en
té dubtes. Ho sento però és així. Insisteixo: jo no he
provocat aquesta discussió, l’ha provocada el senyor
Maragall. I no voler acceptar les regles del joc, per
exemple, significa voler confondre sempre i permanentment el paper del Govern i de l’oposició.
Les regles del joc, senyor Maragall, diuen que nosaltres
estem al Govern i vostès a l’oposició. Això és el que
diuen les regles del joc –això és el que diuen les regles
del joc–, i això no es pot canviar, això és així, i s’han
d’acceptar aquestes regles, i a més a més s’ha de notar
que s’accepten aquestes regles del joc. I aleshores, vostè, el que no pot fer –el que vostè no pot fer– és intentar confondre l’opinió pública, perquè això és un
menyspreu a la gent; vostè no pot confondre l’opinió
pública dient: «Aquest Govern, el van reprovar la gent
que havien obtingut la majoria a les últimes eleccions.»
No, senyor Maragall, les regles del joc d’aquest país,
que tots hem de respectar per conrear la nostra cultura
democràtica col·lectiva i per apostar democràticament
cap al futur, diuen que, vostès, les eleccions del 99, les
varen perdre. I, per tant, el que ens va reprovar, en
aquest Parlament, no va ser una majoria, senyor Maragall, no confongui ni enganyi la gent; qui va intentar
reprovar en el debat de política general el Govern va ser
una minoria, que va perdre. Ho ha d’explicar així: qui
va intentar reprovar –intentar reprovar– el Govern va
ser una minoria que va perdre en aquest afany de reprovació. Va ser exactament això. Jo li demano que procuri
explicar a la gent les coses tal com són i no simplement
com vostè desitjaria que fossin.
I, ja que ha sortit el tema, tot i que no sé quin interès
devia tenir, deixi’m dir-li, senyor Maragall, que: vol dir
que no és molt pobre d’argument, ficar-se amb el meu
pentinat?
(Aplaudiments.)
El president
No sap la sort que té, senyor conseller, que s’hi puguin
posar, amb el seu pentinat. (Rialles i forts aplaudiments.)
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
24
El conseller en cap
Segur que deu tenir arguments millors... (Aplaudiments.)
El president
ment, pel debat d’investidura, sinó el que pensen els
grups parlamentaris que ara són els que parlaran.
Moltes gràcies.
(Remor de veus.)
Té la paraula el candidat, senyor Pasqual Maragall.
El president
(Pausa. Rialles i forta remor de veus.)
Moltes gràcies, senyor Maragall. (Pausa.) Ara, pel Grup
Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds, té la
paraula l’il·lustre diputat senyor Rafael Ribó.
El president
Prego que en un debat de Moció de censura no es doni
promiscuïtat excessiva, perquè aleshores podem perdre
el nord.
(Remor de veus.)
Esperi’s un segon, senyor diputat, prego silenci, si us
plau. (Pausa.) Pot començar, senyor diputat.
Té la paraula, senyor Maragall.
El Sr. Ribó i Massó
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyores i senyors diputats, li he fet a
mans, li he fet a mans, al conseller en cap de la Generalitat de Catalunya el meu compromís per Catalunya,
que és el discurs que vaig fer ahir, tot sencer i polit,
perquè vegi que hi ha tot el que hi ha d’haver. I tenia la
recança d’haver-hi deixat alguna nota meva i per això
ho he anat a comprovar.
Bé, nosaltres hem parlat dels Jocs Olímpics justament
perquè ens semblava que era important d’assenyalar
que hi havien diferències entre el que es va produir fa
un temps i el que s’està produint ara, referent a les relacions entre el Govern de l’Estat i els interessos de
Catalunya. El senyor Clos, que està avui aquí present,
a més, va dir –i va dir molt bé– que la inversió que es
mobilitzarà entorn del 2004 serà molt més gran que la
que es va mobilitzar entorn dels Jocs Olímpics. El que
passa és que del que no estic tan segur –el «del que ja
no estic tan segur» no ho ha dit ell, però ho dic jo– és
que la participació de la Generalitat en aquestes inversions el 2004 sigui tan important com hauria de ser.
Això és l’única... Deixem-ho aquí; vostès en el moment
en què convingui –en el moment en què convingui– es
comprometen fermament a fer totes les inversions que
hagin de fer i ho diuen públicament, i sortirem de dubtes sobre aquesta qüestió –sortirem de dubtes.
Senyor Mas, la veritat és que una persona com vostè,
que ha dit que..., i com la senyora Gispert, també, que
han dit que tot això era un vodevil, que tot això és una
funció en la qual l’únic que es vol és el lluïment personal, etcètera, que no té cap interès des del punt de vista dels interessos de Catalunya, que això són ganes de
fer publicitat. No entenc com vostè té el coratge, aleshores, de venir aquí a fer el discurs que ha fet, de la llargària que l’ha fet, no sent, com no és, president del
Govern –i respecto totalment el criteri del president del
Parlament respecte de l’oportunitat o no de la seva intervenció aquí en aquest moment.
Però, cregui’m, el meu interès avui està a sentir els grups
parlamentaris, saber exactament què és el que han de
dir respecte de la proposta que se’ls va fer. Efectivament, aquest és un debat en el qual nosaltres hem presentat un programa i volem saber no el que en pensa el
Govern, que en bona mesura ja ho sabíem, efectivaPLE DEL PARLAMENT
Moltes gràcies, senyor president. Senyor candidat, nosaltres coincidim amb la diagnosi que s’ha expressat
abans de la proposta programa, tenim diferències en
l’estratègia i en el programa, i ho explicaré, també, a
través de les aportacions que faria el nostre Grup Parlamentari a aquest debat.
Coincidim en la diagnosi com hem coincidit els tres
grups parlamentaris de l’esquerra de la cambra els darrers dos anys. El Grup d’Esquerra Republicana, el seu
i el nostre portem moltes vegades..., votant resolucions
i fent propostes que coincideixen amb aquella diagnosi. En concret, ho hem expressat amb paraules textuals
de tots nosaltres. El mateix Carod-Rovira, en nom d’Esquerra Republicana, li deia a Jordi Pujol en un debat de
política general, de l’any 2000: «La societat catalana va
molt bé, qui no van bé són vostès, que tenen una mala
gestió.» Sectors molt importants de l’opinió pública
catalana coincideixen en aquesta diagnosi, no només
els que es mobilitzen –com el cas de l’Ebre, les Gavarres o els mestres o la salut mental–, ciutadans, sectors
amb els seus corresponents interessos. I en podria explicar moltes, d’anècdotes, com la de fa dos dies, quan
un alt dirigent de la banca catalana em deia: «Fa falta
aire fresc a la Generalitat de Catalunya.»
Hi han motius a balquena per al canvi, per a la nova
etapa. L’actual situació política fa una olor d’estancament, d’exhauriment, i, a més, és molt humà: són massa
anys, de tota una institució, de tot un equip, de tota una
forma de fer; que fins i tot des de dins del mateix equip
hi ha una percepció d’això: Duran i Lleida al paranimf
va tenir frases molt concretes que calia replantejar-se i
revisar a fons el que era la seva proposta política.
Els resultats del 99 ho varen expressar, quan va parlar
a la ciutadania. Va anar pels pèls, sí que va anar pels
pèls, però amb vot popular, no. Amb vot popular –i
aquí, senyor Maragall, li ho torno a recordar–, l’opció
més votada es deia Partit Socialista de Catalunya - Ciutadans pel Canvi - Iniciativa per Catalunya - Verds. Si
vostè li treu aquest sumando final, l’opció més votada
hauria estat Convergència i Unió. L’any 99 també els
resultats eren d’aquesta percepció. I, de la majoria, els
dic molt «carinyosament» que espero que estiguin molt
agraïts a Izquierda Unida i als que varen provocar, en
el nostre cas concret, una divisió que va restar alguns
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
25
diputats perquè ara hi hagués unes altres persones assegudes en aquest banc de Govern.
Però hi han motius molt profunds per parlar que cal
obrir una nova etapa: el doble joc que vostès fan sobre
l’autogovern constantment; promeses electorals o propostes solemnes de Jordi Pujol candidat al debat d’investidura sobre l’autogovern que estan per complir;
l’intercanvi partidista constant d’aquest tema amb qui
governi, sigui qui sigui, a Madrid. La consellera Núria
de Gispert va citar les lleis del PSOE antiautonòmiques.
I va citar la Llei de bases de règim local, la de forces i
cossos de seguretat de l’Estat, etcètera. Totes elles, senyora Gispert, van ser elaborades per la coalició del
Govern del PSOE amb el Grup Parlamentari de Convergència i Unió. I li diré, concret, fins i tot amb persones: Eduardo Martín Toval, en nom del Grup del PSOE,
i Miquel Roca i Junyent, en nom del Grup de Convergència i Unió. Moltes d’elles, varen ser dutes al Consell
Consultiu per part d’aquesta cambra, el Consell Consultiu va dir que eren inconstitucionals i vostès, en
aquesta cambra, van impedir amb el seu vot que hi recorreguéssim.
O sigui, ja n’hi ha prou, d’aquest doble joc. Com varen
practicar fa molt poc amb Esquerra Republicana al darrer debat de política general. Les resolucions abrandades contra la Llei d’estabilitat financera, pressupostària,
i l’endemà vota a Madrid –l’endemà, eh?– a favor
d’una sèrie d’articles, entre els quals els que ataquen
l’autonomia financera dels ajuntaments de Catalunya.
No és una coincidència casual, no és un acord de conveniència, és una clara coincidència social, són dues
opcions complementàries, especialment des dels resultats de les darreres eleccions generals. Ara –ara–, senyor Pujol, potser en aquest situació li ve un moment
de petit marge d’acció amb el cas Gescartera, si és que
–com es poden ensumar els analistes polítics– acaben
votant una vegada més per tapar les vergonyes del que
pugui ser la corrupció en el Govern Popular.
La diagnosi és aclaparadora quant a l’obra de Govern
i la necessitat d’un canvi. He començat per raons humanes, fins i tot. Ho és en temes d’administració. Com és
possible que encara ningú s’adoni que són opcions nacionalistes com Convergència i Unió Democràtica, que,
amb nosaltres, lluitaven contra el centralisme de Madrid a la clandestinitat, qui ha instaurat a Catalunya un
nou centralisme que es diu Barcelona, desconfiant de la
distribució territorial del poder? Ho han fet vostès. Tenen noranta-dos serveis, sobre cada cent que té la Generalitat de Catalunya, a la ciutat de Barcelona, amb
una macrocefàlia d’Administració com la que varen
heretar, amb una administració que té sectors importants de clientelisme i amb casos de corrupteles que no
han reconegut ni combatut mai, malgrat, de vegades,
fins i tot, evidències judicials.
Són aclaparadores les raons en el tema territorial. El
territori, per vostès, és un bé que, malgrat que és, en les
seves agressions, irreversible, està a mercè de les opcions econòmiques. Ho han demostrat ara fa molt poc a
les Gavarres; en podríem parlar a bastament, si tingués
temps, senyor Mas, amb el tema de l’aigua, amb l’energia, amb l’aposta per una determinada mobilitat privada..., i la senyora Núria de Gispert em cita el cas de la
SESSIÓ NÚM. 42.2
Terra Alta, quan tot just desembre vinent s’acabaran les
obres d’una primera fase d’un regadiu que té set fases,
sense xarxa elèctrica, encara, per fer-ho funcionar i que
poden trigar anys per rebre un reg de suport, un reg de
pagament en aquella comarca tan pretèrita. Podria allargar-me extensament sobre motius que emanen de les
polítiques que vostès tenen de cara a les persones.
Agafo el cas més espectacular i clamorós: les mancances
en els temes de benestar social. Per vostès, les polítiques
socials són sempre residuals; per exemple, hi dediquen
tan sols el 3% del pressupost de la Generalitat de Catalunya. Ho diu el Síndic de Gregues any rere any. Aquest
Govern no té polítiques socials adequades per als problemes de Catalunya. El cost de les polítiques socials, el fan
recaure a les famílies i, molt en concret, sobre les dones
i també als ajuntaments, els quals els neguen diner públic
per dur a terme aquelles funcions.
Un claríssim cas és de les polítiques de cara a les persones dependents. Senyor Mas, recordi que el Govern
del qual vostè forma part només atén l’1,7 de persones
en situació de dependència a tot Catalunya. Recordi
que el que sí que fan és un discurs absolutament ideologista conservador: «La família –ho diu Jordi Pujol,
textualment, sobre la família– és el que serà qui salvi
l’estat de benestar.» Una família vista amb ulls carques,
sociològicament inexistent –perquè això ha variat absolutament a Catalunya– i mancada de polítiques de
suport econòmic. Això, sí: hi ha la dona: que no treballi, que es quedi a casa, que tingui cura dels petits perquè no fan escoles bressol, senyor Mas, i que tingui
cura dels grans. Aquesta és la seva concepció –un altre
motiu per coincidir.
El tema de l’ensenyament és aclaparador. Ha tingut vostè, en parlar amb el candidat, l’atreviment de tocar el
tema de les escoles bressol. Sap –i això no ho pot amagar, perquè són estadístiques molt transparents– que de
tots els nens i nenes escolaritzats en escoles bressol
només el 8% –només el 8%– està en escoles bressol de
la Generalitat. Hi ha ajuntaments, com el de Sant Feliu
de Llobregat, governat per Iniciativa per Catalunya Verds, que atén el 100% de la demanda. Però podria
parlar-li dels sous dels mestres, dels barracons, etcètera, etcètera, eh?
I, per últim, li podria parlar de raons que afecten allò
que vostè ha llegit per boca d’un altre, un altre que seria bo que pugés a la tribuna a parlar –no vostè, que llegeix els textos del senyor Pujol–, quan ha parlat solemnement, al final, de Catalunya. Ha de saber, en primer
lloc, que aquesta Moció de censura no s’adreça a vostè, senyor Mas. Si llegeix el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i veu el títol de la Moció de censura,
diu: «Moció de censura al President de la Generalitat»,
que, fins ara, el tenim entre bambolines i, fins i tot,
passant-li papers, com aquest text tan solemne que està
llegint sobre la gran Catalunya que s’ha de salvar.
Miri: també sobre això hi ha motius. Tants anys parlant
tan solemnement de la identitat i tenen el pressupost de
Cultura més baix de comunitats autònomes homologables amb la nostra o d’unitats subestatals, com pot ser
el Quebec o altres de similars que siguin homologables
amb la nostra, i en aquest mateix camp d’identitat caPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
26
talana, els haurien de pujar els colors a la cara quan
parlen de temes tan senzills com Països Catalans.
Per tant, senyor candidat, nosaltres coincidim, com ho
fa Esquerra Republicana, com ho fa el seu partit i com
ho fan tants sectors socials de Catalunya, en la diagnosi
del que està passant políticament. Per això, vàrem votar, fa molt poc, dos, tres grups plegats, una moció de
reprovació a l’actual Govern. Coincidint que cal una
nova etapa, no coincidim amb les estratègies que caldria emprendre per obrir-la. Nosaltres vàrem parlar que
caldria convocar eleccions. Evidentment, això depèn,
és una competència que té el president de la Generalitat. Al poc temps d’haver llançat la proposta d’Iniciativa per Catalunya - Verds, s’hi va afegir Esquerra Republicana, que va dir que també veuria amb bons ulls,
segons en quines condicions, la convocatòria d’eleccions i vostès mateixos també ho varen considerar públicament. Vostès, fa nou mesos, van anunciar una moció
de censura com un instrument per a aquesta nova etapa. I, poc després, Esquerra Republicana –crec que el
mateix Josep-Lluís Carod-Rovira– va anunciar que ells
també farien la seva pròpia moció de censura. Per tant,
també considerant aquesta possibilitat. Li faltaven, evidentment, dos diputats, que algú hauria d’afegir-li, perquè hi poguessin arribar.
I, per últim, tenim la tercera proposta, que és un pacte
nacional com el que ens va proposar Esquerra Republicana en el darrer debat de política general. Analitzem
aquestes tres propostes per veure si serveixen per superar l’actual situació i obrir aquesta nova etapa. El pacte nacional és una proposta molt seriosa. Fa molts anys
que diversos grups parlamentaris fan propostes pràcticament idèntiques. Nosaltres parlàvem d’un acord nacional sobre l’autogovern. Calia fa molts anys i segurament cal i continua sent necessari. La pregunta, molt
senzilla, a fer-se és: per què no s’ha produït fins avui
amb vint-i-un anys de Govern de Convergència i Unió,
de presidència de Jordi Pujol, un pacte similar?
Per què no ha estat el mateix Jordi Pujol –que ho hauria d’haver fet– qui hagués proposat, amb una visió
transversal des d’una transició plural, un pacte similar?
Per què Jordi Pujol, coneixent la solidesa de dirigents
polítics que provenen de la transició, com Josep-Lluís
Carod-Rovira, quan estava a l’Assemblea de Catalunya,
o com Pasqual Maragall, quan estava al Moviment de
Funcionaris Democràtics, o un servidor, amb tota humilitat? Per què, coneixent aquesta solidesa, ha estat
incapaç –o no ha volgut–, en vint-i-un anys, de fer una
proposta similar? Ara, no s’hi val; no és creïble. És que,
a més, no és factible; sona a cortina de fum, sona a coixí partidista per ajudar Convergència i Unió, encara que
sigui legítim, també, per ajudar els interessos de partit
d’Esquerra Republicana. Recordin –recordin– l’any 80,
quan van investir Jordi Pujol president de la Generalitat amb els vots d’Esquerra Republicana i amb els vots
de Martín Villa, que estava en aquesta banda de l’hemicicle; i que els van prometre que els reformarien l’Estatut a la primera Legislatura.
Recordin el que deia el mateix Josep-Lluís Carod-Rovira al debat de l’any 2000 –any 2000, eh?, 4 d’octubre
del 2000. D’aquí a un any, senyor president, quan no
hagi sortit bé la negociació del sistema de finançament,
PLE DEL PARLAMENT
quan l’ofensiva anticatalana i antiinteressos econòmics
de Catalunya reprengui amb força, aleshores, no ens
vingui a trucar a la porta; aleshores, no ens diguin: «Ei,
que hi ha algú?», perquè no hi serem; nosaltres ja estarem pensant a treballar per saltar la paret. Perdoni perquè, segurament, no li he donat l’èmfasi que li va donar vostè però són les seves paraules. No creem un nou
miratge nacionalista, no mobilitzem brunetes mediàtiques per fer veure que aquest és el tema que avui té
plantejat el país. El dilema principal del país no és Catalunya - Espanya; el dilema principal és obrir una nova
etapa amb una opció progressista i plural, o continuar
amb l’opció conservadora –no pas plural. Com es pot
pretendre, ara, pactar amb qui depèn del PP? Com es
pot pretendre pactar, ara, amb qui té les responsabilitats
de vint-i-un anys de govern i amb aquella diagnosi anterior? Com es pot pretendre obrir una nova etapa amb
els mateixos que governen de sempre?
Hi ha una segona proposta, que és la que estem discutint aquests dies –ahir, avui–: una moció de censura. La
moció de censura –ho vull recordar no pas per deformació professional– al nostre ordenament jurídic és
constructiva, no més ho és que a la República Federal
Alemanya, a l’Estat espanyol i a les comunitats autònomes que ho varen copiar. Però vull recordar que, l’any
80, a la primera Legislatura, quan vàrem redactar la
Llei del Parlament, del President del Consell Executiu,
vàrem pactar l’equilibri –ningú tenia majoria absoluta–
que hi hauria moció de censura constructiva però que
el president de la Generalitat no tindria la facultat de
dissoldre el Parlament. Una forma clara del seu tarannà de govern és que aquest pacte se’n va anar en orris,
el van esmicolar, quan van aconseguir la primera majoria absoluta, per convocatòria d’urgència, en setantadues hores; per por que vingués de Banca Catalana, es
va introduir en les lleis de Catalunya la facultat de dissolució a mans del president. És un estil de governar.
Aquell pacte institucional se’n va anar –perdonin– a fer
punyetes per conveniències partidistes.
La moció de censura serveix sempre per iniciar alternatives. Això, ho saben perfectament. És el cas de Josep
Benet, de Felipe González, de Beiras a Galícia, d’algun
candidat de Convergència i Unió que ha dit aquests dies
que s’ho està plantejant per fer-ho al seu propi ajuntament, i, l’any 82, en vam veure un en aquest cambra, i
el PSC aleshores va dir que hi havia motius per presentar-la, però que no considerava que era oportú votar-la,
i Esquerra Republicana va votar en contra, malgrat els
flagrants incompliments que feia el Govern de Catalunya, com el que he cita de reforma de l’Estatut.
Avui, el candidat que encapçala aquesta Moció de censura, Pasqual Maragall, ha exposat un programa de
partit. Perdó: ahir, el candidat va exposar un programa
de partit, del PSC - Ciutadans pel Canvi. Una proposta, un programa, un bon programa de govern, del partit més important de les esquerres amb un candidat clar,
el que està més assenyalat a l’opinió pública per substituir Jordi Pujol, però és un programa de partit, senyor
Maragall, i un programa de partit –fins i tot, també, per
definició: partit polític: polític és el tot, partit és una
part–, un programa de partit sempre és una part, és parcial i, per tant, és incomplet. Per tant, no pot satisfer
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
27
totes les expectatives de canvi o d’obertura d’una nova
etapa. Hi ha expectatives –ho he dit al principi– al país
i, entre les esquerres, per a una nova etapa, però no les
pot satisfer.
Primer, per error de procediment: no ha fet cap negociació d’aquest programa abans de portar-lo a aquesta
cambra amb possibles partners, altres grups que hi
poguessin participar. No s’ha fet cap consulta ni treball
previ, i hauria estat molt més potent impulsar-ho en
forma més plural. Jo els reclamo més respecte pel pluralisme. Primer, per matemàtica electoral: ningú pot
esperar al 2003 a arribar a la majoria absoluta; segon:
l’hi reclamo, perquè ja l’any 99, com ja li he dit, l’opció més votada era plural; tercer: perquè hi hauria més
impuls i més força, i quart: perquè, fins i tot havent fet
les coses amb temps –nou mesos– ben fetes, a la millor,
la votació d’avui o de demà –no sé quan serà– hauria
estat, encara, més nombrosa. Són tres sumands diferents com els que governem la ciutat de Barcelona, de
fa molts anys –Esquerra Republicana s’hi ha afegit fa
poc, però també hi és–: Esquerra, PSC i Iniciativa per
Catalunya - Verds, i hi ha molts més sumands encara de
forces polítiques i socials que volen obrir aquesta nova
etapa.
Jo ho dic a totes les esquerres en general: l’aplicació de
les nostres polítiques, la de cadascun de nosaltres, no
serà possible si no hi ha un canvi a Catalunya, i el canvi,
a Catalunya, no serà possible sense la presència plural
de forces d’esquerra –també i amb un paper important
d’Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds a la nova majoria, des de la diferència, sense dispersió, com ha fet sempre la dreta! Com és que encara
no ens hem assabentat que ho ha fet sempre molt bé:
barallar-se i, en les coses de les garrofes, saber estar ben
junts, a l’hora de votar en coincidència social; si no, no
hi hauria canvi; si no, no seria possible fer avançar
aquelles polítiques.
Per això, jo, ara, amb orgull, vaig a aportar el que nosaltres creiem que cal per a aquesta nova etapa i per a
aquest canvi en nom del meu Grup Parlamentari i de la
meva formació política, constatant, en primer lloc, una
primera diferència en el camí a emprendre per a aquesta situació: nosaltres som partidaris de convocar eleccions, de donar vot, veu a la ciutadania perquè expressi
si és veritat, o no és veritat, que hem arribat al final
d’una etapa. I jo li demano, senyor candidat, el seu
compromís que, si guanyés la Moció de censura, convocaria eleccions, tant per motius que, per guanyar-la,
només seria factible si hi hagués canvis de vot com per
motiu de respecte a l’opinió pública, o com per protagonisme de la ciutadania. Nosaltres estem disposats a
votar favorablement aquesta Moció si es compromet
amb aquella convocatòria, perquè suposo que entén,
tothom, que, per nosaltres, entre un govern conservador
i una majoria plural d’esquerres, no hi ha color –està
molt clar–; suposo que s’entén que estem disposats a
conformar una majoria plural, i, per això, subratllem
des de la pluralitat les nostres aportacions programàtiques.
L’hi faré, senyor candidat, en tres apartats, en cada un
dels quals, evidentment, hi haurà de llegir la nostra
crítica. Primer, a les insuficiències que avui hi ha en
SESSIÓ NÚM. 42.2
aquests apartats a Catalunya i, després, al que potser...,
al que no està per molts motius en la seva pròpia proposta programàtica. Nosaltres apostaríem i apostem per
un programa de govern amb un model econòmic de
sostenibilitat avançat en el terreny social i radicalment
democràtic en els usos polítics. Miri: un model econòmic basat en la sostenibilitat per a Catalunya mereixeria, com vostè ha tingut –per respecte a vostès i, fins i
tot, a tota l’opinió pública– una bona estona per ser
explicat, i vaig a ser extremament telegràfic.
Podria començar per una bateria de propostes socioeconòmiques, com és un pacte social per a la innovació
tecnològica, o com és el programa de govern per reduir
dràsticament la sinistralitat laboral, o com és l’accent
de govern per a més i millor treball, fent d’aquesta acció, el combat a la precarietat, l’acció prioritària del
Govern. Qui vulgui governar Catalunya de forma progressista ha d’apostar per treball qualificat i ben remunerat. Però em cenyiré –no només perquè m’ho hagi
demanat el senyor Mas fa molt poc, sinó perquè crec
que encara és més específic–, em cenyiré a la dimensió
de sostenibilitat.
Apostem per un govern que presenti d’immediat en
aquesta cambra un debat, un informe per fer un debat,
sobre l’estat ecològic de la nació, amb el seu corresponent pla de sostenibilitat. Es fa a les democràcies més
avançades del món, ja fa molts anys que es fa. Un govern que tracti d’immediat –com deia abans– el territori
com a part de les llibertats nacionals de Catalunya,
aquesta Catalunya que tant s’estimen i que s’està malmetent en sectors molt importants; que plantegi una
política de planificació territorial, fins i tot per desplaçar el creixement de la població del litoral cap a les
comarques interiors, vinculant-lo a les noves infraestructures, la macrociutat compensada, com hi ha a les
zones més avançades del món; per un govern que desenvolupi el Pla de parcs naturals i doti el Pla d’espais
d’interès natural; que impulsi una nova cultura d’aigua
que no depèn del Roine o de l’Ebre, sinó que depèn de
començar per educar la població que l’aigua és un bé
escàs i cal gestionar-ne la demanda; per un govern que
vagi a un pla energètic, complint que l’any 2010 reduïm el 15% les emissions de CO2 a Catalunya, o que vagi
amb les energies renovables fins a arribar al 24% el
2010, com diu la nova directiva europea, i que es plantegi seriosament, com ha fet el govern Schröder, el tancament de les centrals nuclears; un govern que faci de
la política de residus una aposta pel reciclatge, no per
la incineració, una aposta per la reducció, per la minimització, començant pels envasos als comerços, com es
fa a les cultures més avançades.
Que faci una aposta pel transport públic de les persones
i mercaderies, amb un bon pla de ferrocarril, amb un
consorci per al transport col·lectiu públic a Catalunya.
Un govern que rescati els peatges, i vostès han conegut,
perquè ho hem distribuït en aquesta cambra, un pla
absolutament rigorós, que permet, amb un rescat de la
concessió i la nova concessió, reduir els beneficis al
15% –que no està malament uns beneficis del 15% en
les èpoques actuals– sense peatges a les entrades de les
àrees metropolitanes de Catalunya, no només la de Barcelona, i reducció, amb aquestes mesures, d’un 40% del
preu dels altres peatges.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
28
Amb un govern que implanti una ecotaxa, una taxa
sobre pernoctacions, amb caràcter finalista, per actuacions mediambientals i que redistribueixi la seva recaptació un 50% a la Generalitat i un 50% als ajuntaments.
Un programa inequívocament avançat en el terreny
social, i, en primer lloc, una de les mesures que està en
la punta de llança de les accions més progressistes arreu del món: la renda bàsica universal. Un govern que
garanteixi, no per a determinades rendes, senyor candidat, sinó una renda bàsica universal, i no m’estenc perquè és un programa prou conegut tant per vostès com
pel mateix Govern actual de Catalunya.
Un govern que faci un pla nacional d’habitatges de lloguer. Va ser el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que no té un caire partidista, senyor Mas, que
fa molt poc va denunciar el Govern de Catalunya pel
seu oblit absolut pels habitatges de lloguer per a joves,
i qualsevol política d’habitatges del futur govern de
majoria plural ha de començar per un pla nacional
d’habitatges de lloguer.
Amb un govern que faci dels serveis públics no quelcom per anar privatitzant, sinó quelcom per anar garantint la igualtat. Els dono l’exemple d’ensenyament, senyor candidat: un compromís pel 6% del PIB com a
inversió en ensenyament no universitari a Catalunya,
com fa la resta de països de la Unió Europea. Això permetria dignificar sous –són 22.000 milions de pessetes–, sous dels mestres; permetria una decidida aposta
per la formació professional, invertint l’actual relació,
que és absolutament deficitària, i permetria abordar un
pacte, però un pacte social per a educació, començant
per auditories i per una revisió seriosa dels concerts, suprimint aquells que són sobrers on pot haver-hi oferta
pública i, evidentment, anar, en primeríssim terme, a
aquells que couen a la pell quan són concerts per a escoles d’elit, on encara avui, senyors del Govern, es
margina la llengua catalana.
Un programa que faci dels drets socials una qüestió de
garantia per a tota la ciutadania, començant per la dependència, i podem coincidir amb moltes de les propostes que hi ha en el seu propi discurs pel que fa a
aquesta qüestió sobre la gent gran, sobre la gent oblidada, hi afegiríem els drets dels infants i hi afegiríem
les polítiques per als discapacitats. I un govern que, en
aquest apartat d’igualtat social, faci una aposta decidida
per la igualtat genèrica. Avui, a Catalunya, encara les
dones tenen una mitjana salarial del 75% del que és la
mitjana salarial dels homes. He dit abans que avui a
Catalunya –i són paraules del mateix president actual–
recau l’estat del benestar amb el fet que la dona es quedi a casa. Per què no una llei electoral de Catalunya
que, com la francesa, garanteixi que el 50% dels llocs
a sortir siguin de cadascun dels sexes? Per què no mesures que facin de la política de conciliació entre la vida
laboral i familiar una qüestió de dones i d’homes? Per
què no reducció d’horaris per maternitat o paternitat
tant en dones com en homes? Per què no un govern...,
i cal un govern que faci de l’atac a la violència domèstica una qüestió elemental i bàsica.
I per últim, un govern de radicalitat democràtica als
usos polítics. I permeti’m aquí una incursió a la crisi
PLE DEL PARLAMENT
mundial: hi ha por al carrer per temes de guerra, d’efectes econòmics, d’acomiadaments, de llibertats i seguretat, de racisme a la pell. Nosaltres apostem per un govern compromès amb la pau, amb la cooperació i amb
la solidaritat. Un Govern que digui no a la guerra com
a instrument per a solucionar un conflicte, no a la
demonització de l’islam, sí a la justícia internacional, sí
a les mesures per combatre els desequilibris.
Senyores i senyors diputats, a les Torres Bessones hi va
morir el fill d’un bon amic meu, però el mateix dia van
morir, segons la FAO, 35.615 nanos per fam en el món,
i no hi va haver cap campanya mediàtica, no hi varen
haver manifestacions de solidaritat, no hi varen haver
minuts de silenci, cap missatge del Papa, les borses
anaven prou bé, no es va mobilitzar cap exèrcit. Hi ha
moltes hipòtesis sobre la identitat dels criminals, algunes d’elles ens toquen de ben a prop, com a societat
desenvolupada. Un govern que compleixi amb l’aportació del 0,7% –del 0,7%, fa vergonya dir-ho– del producte interior brut per a cooperació al desenvolupament, i l’actual Govern a Catalunya no arriba ni al 0,2.
Un Govern que faci una autèntica llei de cooperació,
com demanen les ONG, no com la que avui està aturada en aquesta cambra. Una aplicació pressupostària i
dotació de la Llei del foment de la pau.
Un govern que tingui en compte els drets i deures de
les persones immigrades. Per què no el dret de vot a les
persones que portin tres anys de residència a casa nostra, com ja està en moltes democràcies avançades? Per
què no el dret de ser elegit als cinc anys de residència
a casa nostra? Per què no polítiques selectives sobre
l’habitatge, sobre la inserció social per a aquestes qüestions?
Un govern que construeixi una administració transparent, eficaç i que impulsi la participació. Un govern que
primer haurà d’agafar l’escombra per netejar alguns
racons de la mateixa Administració de la Generalitat de
corruptela, de corporativismes. Un govern que haurà
d’anar a obrir la participació cívica, començant pel que
és la informació i les propostes de cara a les mesures
que s’han de fer servir per governar el país. Un govern
que descentralitzi la mateixa Generalitat. En aquest
apartat, nosaltres hi posaríem les propostes de reforma
de l’autogovern.
Senyor candidat, li ho diré amb una frase d’un clàssic.
És Taine a Les origines de la France contemporaine,
que diu que les constitucions són com un vestit. De
Gaulle s’ho va agafar molt seriosament, això, a la cinquena república, i hi ha qui ha dit «carinyosament» que
Jordi Pujol també s’ho va agafar molt seriosament, amb
vint-i-un anys.
Un altre motiu per començar a reformar aquest vestit:
nosaltres estem treballant amb Esquerra Republicana i
amb vostès un document sobre l’autogovern, molt seriós, i crec que serà un exemple de com es pot obrir una
nova etapa. Un document al qual, tant de bo, s’hi afegís la força de Convergència i Unió. Segur que no s’hi
afegirà, ja ens ho ha dit mantes vegades, el mateix PP.
Bé, seríem quatre sobre cinc, tindríem la força política.
«Madrid», «no tenim la correlació de forces»... Per què
no parlem a la ciutadania? Per què no busquem el suSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
29
port de la gent? O és que sempre ho hem de portar a la
taula de negociació i d’intercanvi partidista, per veure
quan em convé o quan no em convé, segons els meus
beneficis socials?
bancs seríem nosaltres i no aquests senyors. (Remor de
veus.) Van ser trenta o quaranta mil vots que es van
perdre perquè no van arribar al percentatge aquest a
què s’ha d’arribar perquè es puguin tenir escons.
I una Catalunya, per últim, que s’integri plenament a la
Unió europea amb presència institucional, i aquest govern ho ha d’impulsar, amb la convenció per reformar
els tractats, amb el que és el fòrum de societat civil que
el mateix president del Consell Europeu d’ara, el belga, ho ha agafat de les seves mans. I quan vingui la
presidència espanyola, ho exigim. Catalunya ha de serhi present i, sobretot, no podem mancar a la cita del
2004 a Berlín, quan es vagi a la reforma dels tractats.
I aquest govern de la nova etapa, d’això n’ha de fer un
accent principalíssim.
Senyor Ribó, amb la força política que vostè representa
(persisteix la remor de veus), perdonin, vam perdre la
Guerra Civil, encara que ens discutíem sobre algunes
qüestions. Junts vàrem lluitar contra la dictadura, encara que ens discutíem també sobre algunes qüestions.
Junts vàrem treballar per la Constitució i l’Estatut, que
han garantit no sols la democràcia, sinó l’establiment
d’un autogovern català sòlid, com mai en la història del
nostre poble, encara que ens discutíem sobre algunes
qüestions. Junts vàrem treballar per fer arribar la democràcia als ajuntaments i en governem plegats una bona
colla, encara que ens discutim, de vegades, sobre algunes qüestions. I sense necessitat d’amagar algunes diferències, és molt més el que ens uneix que allò que ens
separa. Hem demostrat que som capaços de treballar
plegats en benefici de la majoria, i sabrem seguir-ho
fent en el futur.
El president
Senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
Acabo, senyores i senyors diputats. Estem en un debat
legítimament de partits, sabem la votació, és prou coneguda, però torno al principi: si coincidim en la diagnosi, independentment de l’encert o no de la Moció de
censura, tenim dos anys per construir l’alternativa, tenim dos anys per anar des de la dispersió a la conjunció, tenim dos anys per no confondre l’adversari, tenim
dos anys per fer una bona priorització de les opcions
que espera el poble de Catalunya, aquell que diu prou
i que no espera a veure qui arriba primer a la cursa entre nosaltres, sinó que espera que fem visual, real i creïble que allò que s’està acabant, malgrat totes les operacions de maquillatge, tingui una bona substitució, ja
que ni ells mateixos, i sobretot el principal responsable,
que encara no ha parlat en aquest debat, ha estat capaç
de fer una reflexió col·lectiva sobre com es fa una transició. Nosaltres hi estem molt disposats, començant per
l’engrescament de la gent que pugui haver comprès les
nostres argumentacions en aquest debat.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’il·lustre candidat senyor Pasqual Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyors diputats; senyor Ribó, permeti’m que, abans d’entrar a contestar-li algunes de les
qüestions que ha plantejat en la seva intervenció, faci
algun comentari previ.
Senyor Ribó, amb la força política que vostè representa, amb Iniciativa per Catalunya - Verds, ens uneixen
moltes coses, i no només el fet d’haver anat junts en les
darreres eleccions en tres de les quatre circumscripcions catalanes, tema sobre el qual vull dir-li que, efectivament, és gràcies a aquesta conjunció que es va donar el fet que nosaltres plegats vam ser la força més
votada, però també li vull recordar que si vostès no
haguessin deixat anar Esquerra Unida i Alternativa, la
seva esquerra, avui qui estaríem asseguts en aquests
SESSIÓ NÚM. 42.2
Vull aprofitar també per retre homenatge al que vostès
històricament han representat. Reconeixement que massa sovint s’oblida. Encara que el Govern de la Generalitat ha tingut algun gest positiu en aquest sentit i jo li
agraeixo, de vostès es poden criticar les coses que es
vulguin, però vostès no han fallat mai ni al país ni a les
seves classes populars, ni en els temps més difícils ni en
els d’avui. Del PSUC vàrem aprendre, jo personalment
i tots nosaltres, moltes coses, un cert gust pel treball
unitari, per la capacitat de sumar esforços si el repte ho
requeria. En fi, hem après molt i em pregunto si hauríem tirat endavant les tesis de l’Assemblea de Catalunya
sense el PSUC de Gutiérrez Díaz i Gregorio López Raimundo, evidentment, també sense Raimon Obiols o
Joan Reventós o sense Miquel Sellarès.
També hem apreciat la voluntat permanent que han tingut vostès de fer arrelar el catalanisme en els sectors
populars, els formats per la gent nascuda aquí i per la
gent vinguda d’arreu. Podríem parlar d’unitat civil del
poble català sense la tasca de tanta i tanta gent d’esquerres en els anys seixanta, setanta i vuitanta, en aquells
anys en què anar al carrer Alí Bei, al monument –que
no hi era– de Rafael de Casanova representava, sobretot, sentir parlar de l’11 de Setembre amb accent andalús –ho recordo perfectament– i córrer, evidentment,
perquè hi havia la policia? Hi havia més gent parlant
català amb accent andalús o castellà amb accent andalús, a vegades, que no pas amb l’accent més nostrat.
Nosaltres penso que no hauríem pogut fer res de tot
això, del que hem arribat a ser, sense parlar de la tasca
dels sindicats catalans, sense parlar de les Comissions
Obreres de José Luis López Bulla –la CONC, famosa
ja des de l’any 67, 68– i el Joan Coscubiela, o sense la
UGT de Pepe Alvarez. Podríem parlar de tot això si
l’esquerra no hagués convençut sobre la necessitat de
tenir una única xarxa escolar? Sense la feina de Marta
Mata i de Pepe González en aquest mateix hemicicle?
Li dic això perquè em comprometo que aquesta dimensió de la nostra història no sols no sigui negada, sinó
que sigui adequadament reconeguda.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
30
Senyor Ribó, comptem amb el que vostè representa,
amb les seves idees i amb la seva gent, per construir el
govern de progrés que Catalunya avui necessita. I sabem recollir amb la seva col·laboració directa la sensibilitat social i la preocupació mediambiental que vostè expressava. Sí, al plenari de l’estat ecològic del país,
evidentment; sí, a saber com tenim el mapa d’inundabilitat; sí, a saber quins són els indicadors de contaminació per territoris; sí, a com està avançant la reforestació espontània, i perdent-se per la via dels incendis.
Això cada any ho hauríem de fer i espero que es farà.
Des del punt de vista social hauríem de desenvolupar
conjuntament temes molt rellevants: el pla de suport a
la família, el pla d’universalització de l’atenció domiciliària, el pla d’atenció a la vellesa, les polítiques de
conciliació de la vida laboral i familiar, que fins ara han
fallat i que ara són absolutament crucials, les accions
positives per la igualtat d’oportunitats entre gèneres,
l’acció de prevenció i eradicació de la violència contra
les dones, el pla de lluita contra la pobresa i exclusió
social, la millora de la sanitat primària i hospitalària,
donant importància –la importància que es mereixen–
a temes com la salut mental, als disminuïts, la sida o als
malalts terminals.
Des del punt de vista mediambiental voldria assenyalar algunes prioritats. Per descomptat, i en primer lloc,
l’ús racional de l’aigua, que és la companya bessona
del que ha de ser una postura diferent sobre el Pla hidrològic nacional, interconnectant totes les xarxes per
tal de permetre derivar aigua entre zones deficitàries i
excedentàries en funció de la climatologia, al temps
que s’actua sobre les fugues i en la millora de la qualitat. Recuperació dels aqüífers sobreexplotats i contaminats, protecció integral del litoral per tal d’acabar
amb la seva degradació, temperament del consum de
sòl i de la destrucció del paisatge.
I aquí m’agradaria afegir «soterrament de les línies
elèctriques d’alta tensió». Estem molt endarrerits en això. En Raimon Obiols sempre em diu: «A Holanda, on
tenen un pam de terra i tota la resta és aigua, ja està
enterrat tot, i aquí tot són línies aèries.» N’he parlat
amb les companyies, també, i em diuen: «No, no, a
Holanda és el 50% i aquí és el 30% el que tenim enterrat, per tant, ja estem molt avançats.» Però les últimes
xifres que estem veient no coincideixen. Si agafem totes les tensions –l’alta, la mitjana i la baixa– per descomptat que no estem, sembla ser, en el 30%, i amb
l’alta tensió hi ha molt de camp per córrer. És evident
que hi ha molta conducció dintre de ciutats, però és
evident també, com diu Raimon Obiols, que el paisatge és una de les qualitats naturals que tenim i, per tant,
s’ha de protegir, encara que sigui de vegades amb inversions fortes.
Entenem que, quan les elèctriques estaven amb els problemes que estaven de capitalització i d’inici de la competència, això era impossible, però algun dia haurà
d’arribar, senyor conseller, senyores i senyors diputats,
que aquest tema del paisatge passi a ser una prioritat del
Govern de Catalunya.
Nosaltres, senyor Ribó, també creiem que cal avançar
cap a una democràcia més viva i més participativa, com
vostè ha dit. Nosaltres hem començat a parlar amb les
PLE DEL PARLAMENT
organitzacions no governamentals per mirar de portar
en un període de dos anys sobre la taula d’aquesta cambra els temes fonamentals de l’any 2000: el Tribunal
Penal Internacional, l’abolició de la pena de mort i la
reducció o absorció del deute dels països més endeutats; com també creiem que tots els temes sectorials del
comerç just, de la banca ètica, etcètera, s’hauran d’anar
enfocant.
En tot cas, creiem que és important que les institucions
catalanes tinguin una proximitat amb les organitzacions
no governamentals en els temes que realment aquestes
poden ajudar a resoldre, si, i només si –em penso que
aquesta condició se’ls ha d’exigir–, són capaces de traçar una línia molt clara entre aquestes organitzacions
pacífiques i el que són organitzacions violentes, que simplement aprofiten els temes per a l’aldarull i per al soroll.
En aquest punt estem. Hem estat reunits amb totes...,
amb una bona colla, hi havia potser dotze o catorze
organitzacions no governamentals d’aquest país. Hem
demanat al president del Parlament que tingui a bé acollir aquesta trobada, perquè sigui el mateix Parlament
qui desenvolupi aquest treball conjunt, amb organitzacions no governamentals de cara a temes que, en el
futur, ens seran molt i molt importants.
Em demana, senyor Ribó, què faria si aquesta Moció de
censura tirés endavant. Si això succeís voldria dir que
les condicions estan madures per promoure un canvi de
majoria que sols es podria produir a través d’unes eleccions anticipades. Per tant, estem d’acord.
Vostè ha assenyalat una cosa molt interessant i que la
gent ha oblidat, que és el paral·lelisme que hi havia en
un primer moment entre el sistema de Moció de censura i la capacitat de dissolució. Vull assenyalar-li, tanmateix, que entenc perfectament que això era un equilibri
que es va trencar, però també li haig de dir que pensanthi –hi he pensat molt durant aquests nou mesos, en
aquesta Moció de censura, i en general en el sistema de
censura del Govern, és a dir, de responsabilitat política del Govern, que és del que es tracta–, i crec que amb
una situació en la qual es pugui donar, com casualment
en aquest moment històric es podria donar, que un sol
diputat decidís el canvi de majoria d’un país, probablement seria necessari que el que en aquell moment fos
investit..., perquè ja saben que en acabar la Moció de
censura, si això es produeix, la investidura és immediata: no hi ha debat d’investidura, el mocionant passa a
ser president de la Generalitat. Però, què pot fer el president de la Generalitat amb una majoria que està depenent de l’actitud d’una persona que el dia abans ha canviat d’opinió, suposem?
Segurament no pot fer gran cosa i, per tant, és evident
que el que haurem de fer, si això arribés a passar, que
no crec que passi, perquè a més ni jo demanaré a ningú de Convergència i Unió que traeixi el seu compromís de partit, considero que aquest és un valor que aquí
s’ha consagrat i s’ha respectat i que és bo que se segueixi respectant, però, si això s’arribés a produir, evidentment l’única solució seria la dissolució, dissolució al
dia següent, dissolució al cap d’unes setmanes, al cap
d’uns mesos, amb quina transició?, perquè, de tota
manera govern se n’hauria de fer –govern se n’hauria
de fer–; d’això, ja en parlaríem.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
31
Vostè ha parlat, també, de temes de reducció d’horaris. Vostè ha parlat..., sap que anem bastant d’acord en
això, però vull que quedi clar, perquè no sé si s’han
entès bé algunes de les coses que vaig dir ahir en aquesta matèria, i és concretament que nosaltres estem a favor de les trenta-cinc hores setmanals en còmput anual, o sigui, no estem dient que s’hagin de fer trenta-cinc
hores cada setmana, sinó que el còmput anual de cinquanta-dues setmanes sigui l’equivalent a la suma de
cinquanta-dues vegades trenta-dues hores, menys les
setmanes de vacances. Que no és exactament el mateix,
perquè això permet una flexibilitat tant als empresaris
com als treballadors que és molt interessant.
Per últim, sobre el canvi de la Constitució, vostè ha
esmentat el tema de l’article... És l’article 152.1? (Pausa.) Em penso que és el tema preferit del president de
la Generalitat i del professor Enric Argullol. (Veus de
fons.) 151.2, perdó.(Veus de fons.) El senyor Nadal no
ho sabia, doncs, el senyor Nadal de Tarragona no ho
sabia. 150.2, aleshores, aquest punt, el que voldríem és
que alguna vegada se’n deixés de parlar i que s’utilitzés, i vostès ara tenen les aliances que s’han de tenir
perquè això es pugui plantejar, de manera que sense
canviar la Constitució, que és el que diuen sempre vostès: «No canviem la Constitució perquè no es podrà.»
Però és que tampoc es pot fer res amb l’article 150.2.
Aleshores, per què serveix no canviar la Constitució, si
tampoc es pot utilitzar l’article 152.1. (Veus de fons.)
Ui!, s’utilitza... S’hauria d’utilitzar, d’acord amb el professor Argullol, per a una tirallonga de lleis, en fi, de
lleis i de canvis que si s’arribessin a obtenir jo els felicitaria. No ho han aconseguit.
De manera que aquesta mena de moderació que han
tingut o de pessimisme ontològic, com si diguéssim,
sobre la Constitució espanyola no els ha servit de res i
no ens ha servit de res. I li dic al senyor Ribó que, efectivament, aquesta és una possibilitat, però tant de bo
que s’hagués pogut utilitzar.
Sobre la Llei d’estabilitat pressupostària, ja n’hem parlat i en seguirem parlant, perquè, com vostè pot comprendre, ja vaig explicar ahir aquesta situació que es
produeix cada cinc anys, quan ens diuen que «ara ens
donaran» i el dia següent quan arribem a casa ens diuen
que «no ens ho han donat», és a dir, que ens ho han
donat, però que allò que ens han donat no era exactament el que ens creiem, doncs, és una situació recorrent, que jo espero..., que ben aviat es tornarà a produir,
evidentment, ben aviat es tornarà a produir que haurem
d’explicar al poble de Catalunya que allò que ens havien dit que ens donaven, doncs, no pot ser i, aleshores,
haurem de tirar, en fi, haurem de tirar el carro contra els
bous o contra aquells que han preconitzat un sistema
que no s’aguanta i que no dóna de si tot allò que s’havia promès que donaria.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, a vostè, senyor candidat. Té la paraula, per
catorze minuts trenta-dos..., és a dir, per quinze minuts,
el senyor diputat.
SESSIÓ NÚM. 42.2
El Sr. Ribó i Massó
Gràcies, senyor president. Senyor Maragall, al començament em pensava que hi havia una part que no havia
escoltat, perquè ara amb tot «carinyo», i no és praxi
meva ni del meu Grup, jo estic convençut que el que
vaig a dir ara no és praxi nostra, estic segur que el Govern de Catalunya cada any li deu enviar una panera a
Julio Anguita en agraïment al que va passar el 99;
l’Anguita ho va aconseguir, no? Jo crec que és una
bona lliçó, i creguin que és una bona lliçó perquè, com
he dit abans, rarament –rarament– la dreta entra en espirals ideologistes que els facin ignorar el moll de l’os
on està el seu interès social. I aquí és on jo crec que hi
ha el gran engany, en el sentit metafòric, polític, en
l’actual pacte de Convergència i Unió amb el PP.
Quan l’alcalde de les Gavarres va fer el que va fer en el
tema de FECSA, podem veure la pel·lícula a través de
la ironització que tots vàrem fer –jo el primer– sobre els
Mossos d’Esquadra, el setè de cavalleria, etcètera, realment impressionant, però era una pel·lícula molt més
profunda. El PP i Convergència i Unió coincideixen
que les companyies elèctriques han de rebre 1 bilió –amb
«b» de Barcelona–, 300.000 milions de pessetes per
adaptar-se a la competència; digui-li al del colmado o
al de la petita indústria o al professional liberal o al
pagès que li donaran diners per adaptar-se a la competència, i miri la factura de la llum: 1 bilió, 300.000 milions. Hi van coincidir i això passa desapercebut. «Catalunya per damunt de tot», «La unidad de España!»
són dos nacionalismes contradictoris, però tenen una
fermíssima coincidència, si més no.
No parlo de les formacions polítiques, fins i tot; parlo
de les accions de govern i de les votacions pressupostàries, que és quan es retraten els governs perquè és
quan es decideix on van els diners públics. Una gran
coincidència.
Jo li vull dir, senyor Maragall, que anirem junts tant com
calgui, com hem anat junts; vostè ha recordat una història i jo em voldria cenyir, fins i tot, només a la darrera
història, que és de les darreres eleccions fins ara.
Esquerra Republicana..., de vegades han votat Esquerra
Republicana amb nosaltres, sense vostès –i també li ho
vull recordar. I forma part del pluralisme de l’esquerra. Amb Esquerra Republicana i amb vostès, com han
anat? Perquè som ben conscients i estem molt serens,
perquè som diferents. I a vostè és al primer que li interessa que siguem diferents, perquè si no fóssim diferents
i si no poguéssim conrear legítimament i democràticament aquelles aportacions ideològiques i programàtiques
de cada un dels angles i ens deixéssim dividir com ens
va passar – responsabilitat meva més que de ningú– al
99, estem afavorint això, la continuïtat de la diagnosi!
Li agraeixo tots els seus reconeixements. Nosaltres som
petits avui per avui; som com aquell petit dragonet que
està a la paret, simpàtic, eh?, que no..., que de vegades
no es veu però fa tota la seva funció. Fins i tot li ho dic
en sentit ecològic, que tant de bo anéssim a la biodiversitat i a tot el que significa, també, una cultura al respecte.
M’interessa per la pluralitat, m’interessa perquè la nova
etapa també és una nova etapa de la pluralitat. Mirin,
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
32
senyor Maragall i senyor Pujol, el senyor Pujol és un
dirigent polític de l’alçada d’un campanar; és un dels
dirigents polítics més importants que ha tingut mai
Catalunya... (Remor de veus.)
El president
El senyor president ja està a la disposició. Ja pot continuar...
El Sr. Ribó i Massó
No sé per què diuen «ai, ai ai!», perquè els puc dir que
amb l’única persona –i suposo que no s’ofendrà– amb
la qual jo he dinat a soles, mano a mano, de tots els
grups dirigents i polítics de Catalunya, es diu Jordi
Pujol i Soley. I, per tant, és una cosa que jo, humanament, mai he entès aquell polític o aquella dona que fa
política que confon la crítica amb la relació personal,
perquè ja podem plegar en democràcia. Ara va, sí. Segurament, per aquest factor d’enorme pes polític i pel
seu tarannà, ell no ha acceptat mai el pluralisme: no
l’ha acceptat ni en la seva coalició –i lamento que no sigui ara, aquí, el president d’Unió Democràtica, del Comitè de Govern, Josep Antoni Duran i Lleida, eh?–, ni
a la seva coalició. O sigui, un dels defectes –tots en tenim, de defectes; suposo que m’admetran que es pot ser
un gran dirigent polític i tenir defectes–, un dels defectes és no haver cregut mai en la força de la suma de la
diversitat i la pluralitat.
Jo recordo quan parlava amb ell fins i tot a l’Assemblea
de Catalunya –i d’això fa molts anys–, quan jo no pertanyia a cap partit polític i quan ell estava creant Convergència Democràtica... –n’hi ha molts que em diuen:
malament vas fer de no seguir-lo, i jo ho tinc claríssim,
cada opció és de cadascú–, però aleshores, ja aleshores,
ell –no pas tot el seu partit, i del seu partit n’hi ha molts
que han d’agrair l’escola de l’Assemblea de Catalunya–,
ja aleshores no hi creia, en aquestes coses. No hi ha
cregut mai, ell, que la llengua de Catalunya, que és
patrimoni de tots menys dels que s’hi volen excloure,
té més bons padrins si hi som tots. O no ha cregut mai
que, en comptes de demanar temps a l’hora de negociar
el finançament autonòmic –el senyor Mas demanant
400.000 mil milions i el senyor Homs picant-li la boca
perquè callés i demanant temps– hi havia quelcom que
es deixaven pel camí que es deia Pacte fiscal català.
I, per tant, en aquest sentit, senyor Maragall, una nova
etapa també vol dir que qui governi tingui molt arrelat
el sentit plural. D’aquí la nostra crítica, transparent.
Haurien tingut més força en aquesta Moció si aquests
nou mesos precedents haguessin conreat molt més el
pluralisme.
Miri, nosaltres ens ratifiquem en els tres apartats de les
aportacions que hem volgut portar en aquest debat: el
de la pau, amb tot el sentit noble del que significa la
cultura de la pau; nosaltres hem combatut com qui més
–no vull anar a cap medalla– el terrorisme, fins i tot en
les èpoques més difícils, però també voldríem veure la
justícia internacional per als responsables dels atemptats de l’11 de setembre i –oh, casualitats de la història–
per als responsables dels assassinats, a milers, a Xile,
l’11 de setembre del 73, es diguin Henry Kissinger o es
PLE DEL PARLAMENT
diguin Pinochet. És que si es parla de justícia internacional, se’n parla amb totes les seves conseqüències, no
se’n parla només com quelcom que es pot posar per
tapar els bombardejos sobre Afganistan, que aquests –i
ho veurem com en la Guerra del Golf– generen altres
coses, segurament, molt pitjors de les que diuen que
volen evitar!
Ens ratifiquem en allò dels drets socials universals, però
permeti’m que m’aturi en una cosa que, segurament,
per raons del temps, no he pogut fer abans i que ara
m’hi podré esplaiar una miqueta: el tercer apartat sobre
l’Administració.
Senyor Maragall, si hi ha una majoria d’esquerres –com
hi haurà– ha de garantir un posicionament moral i polític, amb canvis significatius en la forma d’actuar el
món de la política a les administracions. En primer lloc,
la transparència: per què les diputades i els diputats
d’aquesta cambra no poden conèixer amb transparència en què es gasten els diners públics del govern de
Catalunya? Per què han de passar pels sedassos i filtres
d’una sèrie de previsions reglamentàries, que acaben en
una resposta que pot tenir una línia –això són batalles
procedimentals–, però la qüestió és que els que estem
nomenats per controlar com es fa la despesa del diner
públic a Catalunya, no hi podem arribar! No és moralitzar l’Administració comprometre’s a donar transparència als comptes públics! I no estic parlant ara de
corrupció, estic parlant, fins i tot, d’errors, de mals usos
d’aquells diners, o d’encerts, o de previsions. I passa,
aquesta Administració passa perquè l’interès de la majoria, allò que se’n diu l’interès públic, primi sobre el
benefici privat. I no tinc temps de repetir –i em diran
que torno a un altre debat i no amb el candidat– els
exemples en què no ha estat així. Passa per obrir la
democràcia als ciutadans, fins i tot aquesta casa.
Hem fet un bon camí aquesta legislatura, i ens queda
molt per recórrer si no volem arribar a ser un òrgan
obsolet i anacrònic, quan la representació amb setmanes o mesos de retard pot quedar molt endarrerida sobre el fet instantani que passa al carrer, o substituïda –com
diria Sartori– perquè veuen els ciutadans l’escenari, que
ja no és aquesta cambra sinó la televisió. Una participació cívica a fons.
Per exemple, senyor Maragall, no pot ser que una iniciativa legislativa popular que entra contra la incineració surti a favor de la incineració. Això ha passat en
aquesta cambra, i això no pot tornar a passar. Hem de
preveure els mecanismes democràtics, que si algú posa
en marxa la iniciativa legislativa a favor d’un programa,
després, si es vol, es rebutja, per això som aquí elegits
per la població, però el que no pot ser és que la capgirem. I queda molt camí a recórrer, sense passar per cap
congelador de lleis per reformar seriosament mecanismes com el que acabo de citar, o com el que he citat
abans, que és un referèndum per fer de debò valer les
posicions de participació ciutadana. I ens queda molt
camí a recórrer en un funció pública que no sigui partidista.
L’actual president de la Generalitat es recordarà quan
va crear i va encarregar una comissió que es deia de
desburocratització, que va desburocratitzar tan poc que
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
33
va acabar per desaparèixer. O sigui, som conscients que
al segle XXI ens cal una reforma seriosa de l’Administració.
Acabo amb la reflexió que vostè ha fet sobre la Moció
de censura. No es pot governar en cap institució amb
vots trànsfugues; és un compromís que vàrem adquirir
tots, si més no, solemnement, amb una signatura, amb
un pacte a nivell d’Estat, a Madrid, a les Corts Generals. És un compromís que està pendent en una dimensió molt concreta, que és la municipal: que venci una
proposició de llei que vam fer nosaltres, que va ser acceptada per unanimitat i que està pendent de la seva
revisió en Comissió Primera i potser al Consell Consultiu. Però més enllà dels procediments, està clar que ningú
hauria de governar amb el suport d’aquell o d’aquella
que, havent estat elegit amb un color, canvia de color.
Seria una forma que la gent no digués: tots són iguals,
van al tripijoc..., això que diuen al carrer!
Nosaltres, per això creiem i acceptem i agraïm l’explicitació que caldria, en el cas que aquesta Moció triomfés, convocar la ciutadania. I no ho relacionaria amb el
mecanisme de dissolució, senyor Maragall. A la Segona
República, l’Estatut Interior del 33 –que va ser l’Estatut que va desenvolupar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la cosa homònima al que és avui la Llei del
Parlament, del President del Consell Executiu– preveia
que el mateix Parlament, per majoria, decidís la dissolució. D’això se’n diu, en termes de dret constitucional,
l’harakiri parlamentari.
Hi ha molts equilibris, però jo el que he volgut subratllar –també producte d’aquell tarannà que jo critico de
Jordi Pujol– que quan hi ha un acord solemne de tots
els grups, no pots esperar la primera majoria absoluta
per trencar-lo, quan és l’acord sobre un pilar fonamental de l’edifici institucional de Catalunya.
Nosaltres, senyor Maragall, votarem favorablement la
seva Moció, mantindrem les nostres propostes, i com
també creiem intuir –sense ser Epaminondes– els resultats, esperem que tenim dos anys per aprofitar-los de
cara a l’alternativa.
Gràcies president.
El president
A vostè, senyor diputat. L’il·lustre candidat té la paraula.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyor Ribó, bé, a la seva intervenció
hi ha elements que donarien per a reflexions molt profundes i molt llargues –no és el cas de fer-les, segurament– sobre la història de l’evolució de la nostra legislació bàsica i els compromisos que l’han anat canviant.
En tot cas, primer de tot, jo vull agrair-li el seu posicionament favorable; el considero, des del punt de vista
de la intenció d’aquesta Moció –que no és altra que la
d’aportar al poble de Catalunya la possibilitat de veure quines alternatives té–, enormement positiva. Hauria
estat, jo crec, en un moment d’una percepció generalitzada de, si més no, una situació d’impasse o de, en fi,
d’interrogants considerables en aquest país, hauria estat, segurament, molt trist que el Grup que s’hagués
SESSIÓ NÚM. 42.2
atrevit, com ens hem atrevit, a plantejar aquesta situació davant la cambra i l’opinió pública no estigués
acompanyat de cap altre, que després hi hagués abstencions i que hi hagués compromisos de caràcter parlamentari que impedissin una visualització de la importància, en fi, d’aquesta reflexió a Catalunya.
Penso que els ciutadans de Catalunya ens agrairan que
hàgim tingut aquest debat, i ho dic, en fi, el debat tot,
no només el que nosaltres hem dit, sinó tot el que hem
anat sentint i tot el que encara queda per sentir. Per tant,
jo li agraeixo que sigui, de moment, el primer Grup que
manifesta –i possiblement l’únic, encara que m’agradaria que no fos així– la seva adhesió a la iniciativa i, per
tant, a la Moció, i als seus resultats. Ja li he explicat
com jo crec que sabrem administrar en el cas que el
resultat es produeixi positivament.
En tot cas, sobre els temes que vostè ha esmentat referents a la qualitat de la nostra política, també li haig de
dir, sobre la pluralitat de l’esquerra, que nosaltres governem junts, com sap molt bé, a l’Ajuntament de Barcelona, a plena satisfacció. És un govern moderat, és un
govern estable, és un govern d’esquerra que jo diria que
és més prudent que molts governs de dreta, que ha estat
reconegut així reiteradament per la població de Barcelona, en retornar-li la seva confiança; i recordo també
que aquest govern va començar per un pacte de progrés.
Aquest Pacte de Progrés va reunir quatre partits: el
Partit dels Socialistes de Catalunya, el Partit Socialista
Unificat de Catalunya, Convergència i Unió i Esquerra Republicana; i, al cap d’un parell d’anys –i ara els
diré perquè ho explico, això–, al cap d’un parell d’anys
Convergència i Unió va marxar, d’aquell Pacte de Progrés, cosa que a nosaltres ens va sorprendre perquè fins
i tot recordo que va ser com un, en fi, com un llampec
en cel blau... No hi havia..., no es veia cap motiu. Va
tornar de Madrid el tinent d’alcalde, que aleshores era
l’Antoni Comas, que havia substituït en Josep Maria Cullell, que havia marxat, ja, a ser conseller en aquella
època, perquè li haig de recordar, al senyor Mas, que ha
tingut predecessors. Van haver-hi dos consellers en cap
durant un temps: un es deia Cullell i l’altre Macià
Alavedra. I també dóna la casualitat que els van anomenar just abans d’unes eleccions que havien de venir i en
les quals el senyor Cullell havia d’ésser candidat contra
Maragall, en aquest cas a l’Ajuntament de Barcelona.
Però oblidem..., però oblidem aquesta..., diguem,
aquest camí una mica tortuós a través del qual el senyor
Pujol llença els seus candidats creant vicepresidències
i anem al que volia dir. Convergència i Unió va trencar
el pacte i recordo que el senyor Comas va tornar de
Madrid d’una negociació que hi havien tingut el senyor
Serra, que era l’alcalde, i ell mateix dient que l’alcalde
havia traït els interessos de la ciutat. En fi, començava
un tipus d’argumentació que durant vint anys després
hem hagut d’aguantar i que ara ja no aguantem. No
l’havia traït, evidentment, i la prova ha estat en els fets
dels vint anys que han anat transcorrent. Barcelona no
ha estat traïda. Barcelona ha estat ben servida, però es
va instal·lar en el conjunt..., en la imatgeria política catalana aquesta idea que hi havia uns que defensaven
Catalunya i uns altres que no, amb uns resultats que
coneixem: primer de majories absolutes i lentament
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
34
d’un decandiment que, de fet, és una desaparició lenta
d’aquell capital que van acumular en els primers anys.
Doncs molt bé, jo crec que..., jo crec que Pujol una altra vegada –li ho reconec– tenia raó en una cosa. I és
que era bo per a Catalunya, segurament, que hi hagués
una divisió en el sentit d’enfrontament, de pluralitat,
d’existència d’aquesta pluralitat que vostè, senyor Ribó, reclama dintre de l’esquerra..., jo crec que era bo
que a Catalunya hi hagués un nacionalisme, un socialisme, un socialisme més esquerrà, excomunisme, o
que hi hagués un partit d’esquerra republicana amb la
tradició que portava al darrere, i que hi hagués confrontació. Crec que això va ser bo, i l’únic que discuteixo
és que això, que en un moment determinat va tenir sentit i va animar la política catalana, per dir-ho d’alguna
forma, va crear contrast i va crear democràcia, que això
es pugui allargar en el temps en el sentit d’impossibilitar canvis, en el sentit d’identificar una part i un partit d’aquest univers democràtic catalanista amb el catalanisme.
Això és el que jo crec que ha sigut un joc de mans que
la mateixa intervenció de Josep-Lluís Carod-Rovira
l’altre dia posava de relleu d’alguna forma. S’ha acabat el període de la història de Catalunya en el qual
Convergència i Unió i el catalanisme són el mateix.
No són el mateix, i ara menys que mai per raons una
mica circumstancials de les seves necessitats partidàries d’aguantar durant un parell d’anys encara més, de
llançar un candidat i de tenir la seguretat que en
aquesta cambra a última hora un vot de més sempre el
tindran. Però el catalanisme vostès ja no ho són: vostès són una part del catalanisme, i en aquest moment
la menys activa, la menys interessant i la menys útil
per Catalunya. El que necessita Catalunya és justament obrir el futur i no viure del passat. I contesto al
senyor Ribó, i contesto al senyor Ribó que, com ell ha
dit molt bé, la governació de Catalunya és el que més
ha de canviar, probablement un estil de govern també.
Fa vint-i-cinc anys que celebràvem a Sant Boi el primer Onze de Setembre en semillibertat. Contenia un
gran capital de confiança en les futures institucions
públiques que el poble català volia recuperar després
de quaranta anys de dictadura.
Podem afirmar que hem satisfet plenament aquelles
expectatives? Sense caure en derrotismes que jo tampoc considero justificats, hem de reconèixer que el balanç presenta punts foscos i hem de reconèixer que no
podem resignar-nos a acceptar-los com un fatalisme
inexorable. En això estic amb vostè. Hi ha alguna cosa
més a fer. Hi ha una tasca de renovació democràtica i
de formes de fer política que no podem defugir. Com a
Govern contribuirem a reforçar aquell esperit de participació cívica que trobem a faltar i que trobem a faltar
en la manca de participació electoral, per començar,
d’una part substantiva o substancial de la nostra població, en la manca d’interès per l’acció de les institucions,
en la manca –que de vegades són una mica llunyanes
del poble i que jo crec que hem d’acostar– d’interès o
d’atractiu dels nostres partits per a una bona part de la
ciutadania. Tot això, referents o indicadors que les coses no van bé del tot, i esforços se n’estan fent i se n’estan fent també en aquesta casa positivament.
PLE DEL PARLAMENT
Però sense esperar miracles o transformacions sobtades
d’aquest estat d’ànim col·lectiu, no podem dimitir de
prendre iniciatives per modificar-lo en un sentit més
positiu i per recuperar una relació de més confiança
entre ciutadans, institucions i la classe política. Proposo
en aquest sentit algunes iniciatives que vaig esmentar
molt ràpidament ahir mateix. Una llei electoral catalana, que està manada per l’Estatut, que no és que la puguem fer: és que no podem no fer-la, perquè la disposició transitòria per la qual ens estem regint..., es va
acabar la seva vigència quinze dies després de l’aprovació de l’Estatut. Una llei electoral catalana que asseguri l’igual valor de tots els votants, el valor igual de
tots els vots, que és el que diu l’Estatut; que garanteixi la proporcionalitat, que és el que diu l’Estatut. I no
la tenim aquí. Si no, no estaríem aixís, estaríem aixàs.
Que doni més intervenció als electors en la presentació
i selecció de candidats i que garanteixi la correcta representació de les aspiracions territorials, dels territoris.
Vostès saben... (Remor de veus.) Sí, aquesta, però vostès saben que hi ha sistemes en el món que permeten la
proporcionalitat i la representació dels territoris. Alemanya en té un i Holanda en té un altre. Triïn, dels dos
el que més els agradi, però el que no podem és seguir
incomplint l’Estatut de Catalunya. El seu catalanisme
també falla per aquí. Senyors del Govern i senyor president, falla perquè no han complert totalment l’Estatut, no només en el seu esperit, moltes vegades, sinó en
aquest cas tampoc en la seva lletra.
Una altra iniciativa que s’ha de perseguir i que s’està
perseguint, també, des del Parlament: la limitació i la
transparència de les fonts de finançament dels partits a
partir del recent acord pres per les forces polítiques
catalanes, la limitació legal dels mandats, de la possibilitat de reelecció del president de la Generalitat com
a referent i exemple per a la renovació dels càrrecs executius, una regulació més oberta de la participació ciutadana en l’activitat parlamentària, tant en l’activitat
legislativa com en l’activitat de control del Govern, i, en
definitiva, iniciatives que ens permetin avançar en la
recuperació de la confiança ciutadana, en les institucions representatives del nostre autogovern, aquelles institucions que només eren un projecte, una aspiració i
que van fer sortir al passeig de Gràcia de Barcelona, ara
aviat farà vint-i-cinc anys, un milió de catalans.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’il·lustre diputat
per cinc minuts.
El Sr. Ribó i Massó
Senyor candidat, jo em felicito de tot el to i el desenvolupament d’aquest debat des d’ahir. Crec que és un bon
exercici de pluralisme, d’aquell que vostè ha citat que
vostès i nosaltres, i també amb Esquerra exercim a altres institucions. Jo insisteixo en què és molt important
que coincidim en la diagnosi. Som a la tardor: els colors, les olors de tardor. També som a la tardor d’una
determinada majoria. La crítica se sent de molts angles
de Catalunya: «ja n’hi ha prou», «aire fresc», «cal suSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
35
perar-ho». Nosaltres ho hem expressat amb moltes coincidències parlamentàries, i demanaria tant a Esquerra com al Partit Socialista que no es deixessin dur al
parany del catastrofisme, que ens diguin que som catastròfics. Tot ho critiquen: són catastròfics. Miri, crítica
vol dir criteri.
El problema més important que ha tingut mai aquest
Govern que avui hi ha a la Generalitat de Catalunya va
ser el problema dels residus industrials. Van apedregar
l’helicòpter del president de la Generalitat. Van mig
segrestar un conseller. Era un problema enorme. Saben
qui va treure les castanyes del foc amb una proposició
de llei sobre residus industrials en aquesta cambra, a la
qual es van agafar com un ferro roent aquests que diuen
que som tan catastrofistes? El nostre Grup Parlamentari. Li podria dir el mateix sobre ordenació sanitària i
moltes altres qüestions. Ara poden fer molts «ohs» però
en aquell moment anaven una mica escarrinyadets i els
«ohs» no es sentien (rialles), perquè no és cap broma
que apedreguin un helicòpter, no és cap broma. (Remor
de veus.) Sí, no faré servir el terme del senyor Camps,
però és això, no?
Avui, molta gent fa servir aquesta crítica i la fa des de
la diversitat, des de la diversitat de propostes. Senyor
Maragall, nosaltres hi ha temes com el del territori que,
per exemple, estem en desacord entre vostès i nosaltres
en com haurien de ser determinades infraestructures. Ja
ho discutirem. Hi ha un sol apartat... –i ara celebro que
hi hagi el senyor Duran aquí–, hi ha un sol apartat que
no hauria de ser mai objecte de fraccionament partidista, el que els americans en diuen els nonpartisan issues,
que vol dir els temes no partidistes: la llengua, l’autogovern, el finançament. El senyor Homs es pot disfressar de Superman i fer tots els exhibicionismes que
vulgui del que ha negociat, però en aquesta mateixa
coherència política, potser hauria tingut molta més força si solemnement com a Govern de Catalunya hagués
fet del finançament un nonpartisan issue, com va proposar el president de la Generalitat en el seu discurs
d’investidura i va recollir l’aleshores conseller d’Economia, ara conseller de Presidència.
Nosaltres sobre aquests temes voldríem fer marca de
fàbrica, amb propostes primer aquí, buscant el consens
majoritari. Si un s’exclou, el consens continua essent
consens, però el que no pot ser és no anar a cercar la
força dels representants de Catalunya quan es parla de
temes tan importants com els que he esmentat. I això no
ho ha fet pràcticament mai l’actual majoria de Govern.
És un altre motiu per a una nova etapa. Catalunya és
molt diversa, però molt. I la diversitat està dintre de tots
els grups parlamentaris, creuant-se. No pot ser que la
seva expressió de govern sigui partidistament –no dels
partits, però sí en propostes– monocolor amb exclusions en temes tan importants com el que he citat.
Miri, en aquest moment al Parlament de Catalunya
s’està discutint un tema com és el de la participació de
Catalunya en la Unió Europea. Coincidim amb el Parlament Balear. Els puc dir per experiència política personal que molts presidents de comunitats autònomes de
tots els colors, inclosos els del PP, coincideixen que
això s’ha de resoldre. I hi ha un tancament absolutament cabut per part del Govern del senyor Aznar. NoSESSIÓ NÚM. 42.2
més es vencerà –evidentment, mentre tinguin majoria
absoluta– si hi ha la força del pluralisme i del consens
per fer-ho avançar. I no és una batalla partidista: és jugar-nos quelcom tan important com que Catalunya
compti, sigui algú, a l’escenari polític més important
que s’està dibuixant, proper a nosaltres, que es diu Unió
Europea.
I això, fins ara, el nostre actual Govern és incapaç d’encapçalar-ho. Per això, jo l’animo, senyor candidat, que,
superant errors com els que jo li he assenyalat sobre
aquest tema, ben aviat puguem treballar encara amb
més sentit plural.
Gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat.
Se suspèn la sessió fins a les quatre d’aquesta tarda.
La sessió se suspèn a les dues del migdia i nou minuts
i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots
els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i pel lletrat Sr. Vintró i Castells.
Al banc del Govern seuen el conseller en cap, la consellera de Governació i Relacions Institucionals, el conseller
d’Economia i Finances, la consellera d’Ensenyament,
els consellers de Cultura, de Sanitat i Seguretat Social,
de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca, de Treball, de Justícia, la consellera
de Benestar Social i els consellers de Medi Ambient, d’Interior, i d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
El president
Es reprèn la sessió.
Té la paraula, pel Grup d’Esquerra Republicana de
Catalunya, l’il·lustre diputat senyor Josep-Lluís CarodRovira.
El Sr. Carod-Rovira
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,
senyor Maragall, una moció de censura, tota moció de
censura, ha de ser presa sempre amb seriositat, amb
atenció i amb respecte. Nosaltres, doncs, no som avui
aquí per frivolitzar ni ridiculitzar ni desqualificar ningú, com potser algú voldria. Avui som aquí –ho hem
fet, avui i ahir– per escoltar-lo, a vostè, senyor Maragall, per debatre amb vostè el model de país i el model
de societat que tenim dret a construir.
Aquesta Moció té tota la legalitat de ser un instrument
previst en el Reglament. És, doncs, no un procediment
excèntric, sinó normal, propi de la cultura dels països
democràtics; però, a més a més, aquesta Moció té tota
la legitimitat que correspon a un grup parlamentari amb
cinquanta escons, i això mereix respecte. Legalitat i
legitimitat, doncs, l’emparen.
Després de quinze dies del debat de política general,
aquesta Moció té la virtut de tornar a situar el Parlament
de Catalunya al bell mig de la política catalana i, tant de
bo, de l’opinió pública d’aquest país. I això és positiu.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
36
Vostè, senyor Maragall, representa un partit fonamental per a la vertebració civil d’aquest país. I jo vull fer,
aquí, un reconeixement explícit a la tasca que duen a
terme tants alcaldes i alguna alcaldessa del seu partit a
l’entorn metropolità. Una tasca decisiva per assegurar
la convivència civil, social i l’articulació nacional de
tants i tantes nous catalans vinguts dels llocs més diversos d’Espanya, i sort n’hem tingut d’aquests alcaldes!
Deixi’m que digui aquí, precisament, que en els darrers
anys, un dels articles més destacats, millors, més útils,
més constructius, que s’ha escrit sobre l’ús normal de
la llengua catalana a la societat nostra va ser l’article
que va escriure l’alcaldessa Manuela de Madre.
Però aquesta Moció... –com que ara veig que no hi és,
després ja li ho diran–, però aquesta Moció té també,
senyor Maragall, el seu propi pes específic, el personal
de vostè a la política catalana. Vostè ha estat un gran alcalde de Barcelona, ha impulsat la modernització de la
ciutat, ha obert la capital al mar i al món, ha estat artífex dels Jocs Olímpics, i vam poder internacionalitzar
el coneixement de Barcelona i, de retruc, de Catalunya,
evidentment, amb el complement dels anuncis de la
Generalitat, dient on era Barcelona i anunciant que
Barcelona era a Catalunya, i amb el que en podríem dir
«els escamots pacífics del Freedom for Catalonia». És
a dir, desconnectats, tothom va fer el seu paper. Imaginin si haguéssim anat connectats! (Rialles.)
Vostè va dur, senyor Maragall, il·lusió, orgull i sensació
de triomf a una ciutat. Tots el recordem amb aquell
abric llarg saltant a les fonts de Montjuïc. Quedava bé,
tan bé, que al cap de poques setmanes jo me’n vaig
comprar un de semblant. (Rialles.)
És per tot això, senyor Maragall, que ahir el vam escoltar amb atenció malgrat la durada del discurs. Miri, està
bé que vulgui imitar Jordi Pujol –jo també procuro ferho-, però no copiem les coses dolentes, si us plau. Dues
hores i mitja de Pujol, més dues hores i mitja de Maragall, només en quinze dies. En un discurs sense mitja
part, però amb una mica de No-Do. Són massa hores
per a qualsevol mortal, per més parlamentari que sigui
el mortal en qüestió. Si hi afegim, a més a més, avui,
dues hores de més, de més..., de «Mas», doncs, vostè
mateix; cent cinquanta minuts donen per a molt. I vostè
ha fet afirmacions interessants que són tota una novetat en boca seva, en boca del seu partit, algunes de les
quals ja fa anys que nosaltres diem des d’Esquerra Republicana.
Ha parlat de reformar el marc institucional, de millorar
l’Estatut i de posar-lo al dia perquè han passat coses decisives en aquests vint anys: l’entrada a Europa, la revolució tecnològica, la immigració. Modificar la Constitució: sincerament, si hem de tocar la Constitució,
només per tocar el Senat, més val que ho deixem córrer, perquè encara acabarem prenent mal, com no sigui
que passem directament a suprimir el Senat, perquè, pel
servei que fa ara seria exactament igual.
Ha reconegut, com sempre hem dit nosaltres, que el
concert és el millor sistema de finançament, malgrat les
dificultats en la seva aplicació. Ha reivindicat, com ja
les tenia la Generalitat Republicana, les competències,
el comandament únic de les forces de seguretat, sense
PLE DEL PARLAMENT
límit de competències. O per què, no? Per què no, també, l’antiterrorisme? O es mana, o no es mana. I aquest
país porta massa anys en l’ambigüitat. Ha remarcat la
importància decisiva per al nostre futur de tenir un eix
mediterrani ben travat en tots els sentits: infraestructures, xarxa ferroviària, comunicacions, relacions culturals... Ha parlat d’un tribunal de cassació, com en l’època republicana. Aquestes són per Esquerra algunes de
les consideracions que més mereixen ser escoltades i
dutes a la pràctica. Benvingut, doncs, al club dels que
tenim més ambició per Catalunya, i en reclamem un
nou impuls de cara al futur.
Però, així, amb confiança, entre vostè i jo, ja ho saben
a Madrid, això? Ja saben al carrer Ferraz, aquest projecte de novetat política que presenta, vostè, per a Catalunya? Què en pensen els companys del Comitè Federal?
Els Ibarra, els Bono, els Chaves, els Caldera, els Vázquez..., també estan per la causa? Si diuen que sí, fantàstic, no en parlem més; però..., i si diuen que no? No
li pregunto què farà el PSOE, li demano què faran els
diputats del PSC, a Madrid, quan arribi la reforma de
l’Estatut si els del PSOE diuen que no hi donen suport.
Què votaran? Es comportaran com el tercer grup de la
cambra –com els agrada dir a vostès sovint darrerament, encara que no tinguin grup propi, diferenciat,
com sí que el tenen al Senat amb nosaltres?–, o passarà el que ha passat fins ara? Pot assegurar-nos, vostè,
que aquests diputats seran diputats de Catalunya abans
que membres del Grup Parlamentari del PSOE i que
votaran d’acord amb els compromisos, no que el PSOE,
sinó que vostè ha adquirit davant d’aquesta cambra?
Què hi defensaran, a Madrid, senyor Maragall, el catalanisme d’esquerres o el socialisme espanyol?
Josep Rovira... –sap de qui li parlo, no?, Josep Rovira,
no érem parents, no m’hauria fet res-, ara fa setantacinc anys, justament ara, aquests dies, participava en el
complot independentista a Prats de Molló. Anys després va ser un dels dirigents dels «músics», el Moviment
Socialista de Catalunya, i abans del POUM. Doncs bé,
en Rovira deia: «El catalanisme no és una tendència
política, és la interpretació d’una voluntat de reconeixement de la personalitat nacional, l’expressió d’una
necessitat de llibertat.» I confirmava: «El treballador
que a Catalunya és anticatalanista és un inconscient
reaccionari, però el treballador que a la resta de la Península és anticatalanista no fa res més que expressar
inconscientment l’imperialisme de la seva pròpia burgesia.» És bo que, sovint, l’esquerra catalana recuperi
la seva memòria.
El seu discurs ha obert portes, n’ha tancades d’altres;
algunes les ha deixades en una posició que no ens satisfà o, simplement, en alguns casos, ens ha deixat sense portes. En finançament, ja no parlem del cinquanta,
vint-i-cinc, vint-i-cinc..., ara ja estem a la fase del quaranta, trenta, trenta. Anem pel bon camí: de mica en
mica, s’omple la pica. Encara que no ens conformem
amb un finançament que només parli del pes demogràfic, del pes de la població, i no de l’esforç fiscal que fa
aquesta mateixa població, pesi menys o pesi més.
Ens fa un cert pànic, dit així en confiança, aquesta alegria universitària que fóra un suïcidi lingüístic, que
deixaria el català en inferioritat de condicions, i forçaSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
37
ria a anar a estudiar fora d’aquí molts estudiants del
país si hi havia un districte únic del tot. Si n’hi ha d’haver un, que sigui europeu; perquè, posats a abatre fronteres, siguem moderns del tot.
Parla d’immigració, i és un tema que preocupa a la
gent. Suposo que deu ser la proximitat de les eleccions
de diumenge, però quan ahir vostè parlava d’eleccions,
semblava gallec. En algun moment no sabia si pujava
les escales o si les baixava. Sembla que, a vostè, només
li hagi interessat de manera directa la penúltima immigració, i no tant l’última; almenys això era ahir. Si es
parla de la immigració, el primer que hem de fer és
reclamar competències sobre immigració per a la Generalitat; capacitat per decidir a qui, a quanta gent més,
podem assegurar unes condicions de vida digna amb els
papers en regla; més polítiques integrals; més mesures
socials, culturals, educatives. Mesures que han de fer
més fàcil la feina als ajuntaments. Nosaltres hem de
decidir quanta gent més ens convé que vingui a Catalunya. I això ho hem de decidir nosaltres, no Madrid. I,
sobretot, a veure si deixem de considerar immigrants,
ja, aquells que van arribar a Catalunya fa quaranta anys,
trenta anys o vint anys, perquè són tan catalans com els
que ja hi eren abans. (Remor de veus.)
Hem quedat bastant desconcertats amb les seves opinions en algun moment sobre l’escola pública i la privada, potser és que no ho vam saber entendre bé. Però,
francament, si la solució a tot plegat és que a l’escola
pública el que li cal és més moral, per moral ja tenim la
de l’Alcoià. A l’escola pública el que li cal és més suport a tots els nivells; no només més recursos, sinó
millor utilització d’aquests recursos, més instruments
materials, més augment de plantilla... Només de la
moral no en farem gran cosa més, perquè, si alguna
cosa han tingut, la comunitat educativa, ha estat sempre
moral.
M’ha semblat observar que en el seu programa l’impuls del català... –confio que després em rectifiquil’impuls del català com a idioma nacional comú
d’aquest país ocupa un lloc gairebé tan important com
el que ocupa i preocupa al govern actual; és a dir, aigua
en un cistell.
Expliqui’ns quines mesures de política lingüística pensa adoptar. Digui’m, podem aspirar a ser mai una llengua normal? No res de l’altre món, normaleta, una cosa
com el danès a Dinamarca, el finès a Finlàndia... Tindrem mai el català com una llengua normal de les trenta
més que hi ha en els productes bàsics de consum? Què
pensa fer el seu govern si guanyés aquesta Moció perquè el català figuri en els productes alimentaris, en els
electrodomèstics, en els productes farmacèutics? S’atrevirà vostè a fer, senyor Maragall, catalanista d’esquerra, allò que no ha fet el Govern de Convergència i Unió,
nacionalista, sinó de dreta, d’aquí cap allà?
M’interessa molt la resposta, perquè d’aquesta resposta
en depenen moltes actituds en el futur, no només avui.
I està molt bé això que siguem capaços de parlar com
a mínim tres llengües, ja ho vaig dir fa quinze dies. Em
va sorprendre, a mi, que la seva insistència en el francès, suposo que no deu ser precisament en justa correspondència a la preocupació en la república francesa pel
català a la Catalunya Nord. Està bé, em sembla bé que
SESSIÓ NÚM. 42.2
canviem cromos, però compte que els cromos no siguin
falsos, que siguin de col·lecció vàlida. D’acord, més
francès aquí, però més català allà. I això que el castellà és la nostra manera d’anar pel món..., no sé què vol
que li digui, és una de les nostres maneres d’anar pel
món, com també ho són l’anglès, el francès, l’alemany...
No podem desaprofitar de cap manera una llengua que
coneixem, que sabem, que parlem, que estimem, que
llegim, que escrivim, que parlem i que escoltem. Però,
de vegades, penso, per exemple, ara mateix, a l’Afganistan, o al Paquistan, que cau una miqueta més a prop
de l’Afganistan, em fa l’efecte que el castellà ens serveix gairebé tant com el català.
Crec que patim un cert provincianisme intel·lectual –no
parlo de vostè, parlo d’alguns sectors d’aquest país–
que fa que a alguns Catalunya els vingui petita, però
que el món se’ls acabi a Espanya. Ja ho advertia Maragall –l’avi, el poeta–, fa exactament cent quatre anys.
Deia: «El dia que Catalunya s’hagués deslliurat del teatre i de la premsa de Madrid –parèntesi: «i de la que
aquí encara es fa a la madrilenya»; tanquem parèntesi–,
la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada, i el dia que la nostra independència intel·lectual
sigui completa, lo de més serà lo de menos i Catalunya
formarà part d’Europa.» Per als estudiosos i erudits,
l’article es titulava «La independència de Catalunya»,
no per res. I encara afirmava: «Enfortint la nacionalitat, s’arriba a la mundialitat, però d’una vaga mundialitat, abstracta, mai s’ha arribat ni s’arribarà a fer-ne cap
nació.» I aquí, senyor Maragall, és on plora la criatura.
Vostè ens ha fet un discurs amb propostes interessants
–moltes!–, un discurs de possible gestió futura; en algun moment, un inventari de rutines possibles, i s’ha dit
ahir i s’ha dit avui i ho diuen alguns diaris, però sense
gaire ànima, sense emoció, sense passió. És clar, per a
rutines possibles, ja tenim les d’aquests vint anys i amb
triennis acumulats. Però, clar, que segons qui li digui a
vostè que no té passió és com comparar la passió d’Olesa amb la d’Esparreguera, que, sumades a la baixa, fan
passió de son.
El que vostè sembla que ha proposat en algun moment
no és ben bé un canvi, sinó un recanvi. Ja no es tracta
del recanvi d’una sola peça; no es tracta de recanviar
una sola peça a la Presidència de la Generalitat, si continuem anant en el mateix vehicle. No es tracta de canviar una peça; es tracta, senyor Maragall, de canviar de
vehicle. No parlo, doncs, de canvi generacional, no
parlo de posar-hi algú més jove o no tant per fer el
mateix, que tampoc seria cap meravella de canvi. Parlo de canvi polític de debò, no només de persones, no
només d’edats, esperant el dia que una nova fornada
d’homes i dones, de Barcelona o de comarques, nascuts
a Catalunya o nascuts a fora, que parlin el que vulguin
a casa seva i no necessàriament de classe alta, sinó de
classes populars i de classes mitjanes, com som la majoria, vells catalans o catalans nous, puguem dirigir el
futur d’aquest país. Ajudi’m, senyor president, «la fe
sense obres morta és.» (Rialles.) Corintis? Efesis?
El president
L’ajudaré. Jo no la buscaria en cap carta de sant Pau,
aquesta. (Rialles.) L’aniria a buscar a sant Jaume.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
38
El Sr. Carod-Rovira
Molt bé, doncs moltes gràcies. Sant Jaume: «la fe sense
obres...»
El president
Perdoni, però...
El Sr. Carod-Rovira
El senyor president em diu que no. Aquí hi ha un empat presidencial, que suposo que me’l descompta, perquè és temps mort entre presidents.
El president
Exactament el capítol segon.
El Sr. Carod-Rovira
Molt bé, moltes gràcies. Sant Jaume, capítol segon.
Després ja s’ho faran els dos de la coalició, que veig
que, en aquest tema, tampoc no ho porten gaire a l’hora. (Rialles.) Aquesta és la tragèdia d’aquest país. Aquí,
a la dreta, un president, un gran president, amb molta
fe, però, al cap del temps, en uns terrenys concrets, amb
poques obres. Molta Catalunya, molt de país, molta
nació, molta bandera, molt sentiment, molta emoció,
molta passió, però en vint-i-un anys no ha tocat ni un
sol gest de valentia real, i avui, esclaus del PP. A l’esquerra, un gran alcalde, un bon candidat, amb un important inventari d’obres anunciades, de projectes interessants, de grans intencions, però, pel que hem sentit,
amb poca fe, sense emoció, sense passió: en dues hores i mitja de discurs, ahir, l’únic instant d’emoció, de
sentiment, de passió, de ràbia que li vam trobar va ser
quan parlava, amb raó, de la necessitat de l’eix ferroviari mediterrani, que és importantíssim, i també quan
parlava de l’Espanya federal.
Però, saben què passa? Que Catalunya no és només una
xarxa de ciutats petites o mitjanes o una comunitat autònoma, una unitat administrativa, un bocí de territori,
un retall de mapa: Catalunya és una nació. I això implica –agradi o no– un sentiment. I aquest sentiment, ahir,
senyor Maragall, i avui tampoc, ens ha costat de veure.
Pel que hem sentit ahir, pel que hem sentit avui, vostè
seria, senyor Maragall, un gran president del Govern,
del Govern d’una Espanya federal. Prengui-s’ho com
un elogi: és el que és. Quin canvi, Mare de Déu, comparat amb el que patim ara! Vostè hi creu, en aquesta
Espanya, i s’esforça per arreglar-la, per fer-la d’una
altra manera, millor, més plural, més oberta, més moderna, més respectuosa amb la diversitat. Vaja, la vol fer
tan diferent que això ja no seria Espanya. Vostè s’entusiasma amb aquesta idea; jo no, francament. Crec que,
a l’hora d’Europa, aquesta és una batalla força perduda. Ja està bé que es disposi a arreglar Espanya; ens
acontentaríem que pogués arreglar una mica el PSOE
perquè fos més comprensiu en aquests temes, i si un dia
tots plegats dediquem una estoneta a arreglar-nos nosaltres, a arreglar aquest país, ja seria una sensació molt
propera a la felicitat.
Quan vam parlar vostè i jo per primer cop, fa uns anys,
en un restaurant, a Tarragona, prop del mar –suposo
PLE DEL PARLAMENT
que se’n recorda, perquè va ser un dinar molt agradable–, va sortir l’Oda a Espanya del seu avi. I li vaig dir
que una de les diferències entre vostè i jo era que –potser perquè sóc filòleg i la poesia la llegeixo més ràpid–
vostè estava encara en el primer vers de l’oda, «Escolta, Espanya», i jo ja havia acabat el poema: l’últim vers
diu «adéu, Espanya». Vostè ha estat, senyor Maragall,
un gran alcalde, però crec que ahir, ahir no va acabar de
liderar del tot, amb entusiasme, un nou projecte polític,
capaç de fer alçar aquest país de la cadira on està escarxofat vint-i-un anys després que no toqui en cap moment, capaç de fer-nos aixecar el cap amb orgull, amb
dignitat i amb valentia. Avui, conjugar fe i obres no és
fàcil: la fe per una banda, les obres per l’altra. Vostès
saben que des d’Esquerra Republicana, des de la modèstia actual d’Esquerra Republicana, farem el que calgui
perquè fe i obres, a través nostre, tinguin més còmplices
i més aliats en el futur. Si no fos pel nostre optimisme
en el futur de la societat catalana, si no fos pel nostre
convenciment que Esquerra Republicana anirà guanyant confiança en el si d’aquesta societat, avui ens
refugiaríem en el vers aquell de Bertolt Brecht: «No
m’agrada el lloc d’on vinc, no m’agrada el lloc on
vaig.» Perquè ja m’explicarà, si hem de decidir entre
una Convergència i Unió dependent del PP i un PSC
dependent del PSOE, doncs, que Déu nostre senyor ens
agafi confessats fins i tot als que som agnòstics.
No és possible una altra Catalunya? Ha de ser possible!
Volem que sigui possible! Vostè va fer un impecable
discurs de candidat demòcrata liberal, i això està molt
bé, molt bé, però jo sóc el secretari general d’un partit
d’esquerres i tinc alguns dubtes. Si els resultats electorals futurs –futurs: d’aquí a dos anys– li són favorables,
amb qui pensa governar, si això depèn de vostè? Amb
els altres partits d’esquerres, del qual tant ha parlat
avui? O, vista la insinuació que li ha fet el senyor Mas
aquest matí, amb Convergència i Unió? Contempla
aquesta possibilitat d’un futur govern Partit Socialista
- Convergència i Unió –Ciutadans pel Canvi, no sé ben
bé com quedaria això: ja no m’hi poso– a la pròxima
legislatura, o ho descarta del tot? Fóra bo de saber-ho,
més que res per saber de quin mal hem de morir. Quines mesures adoptarà per augmentar l’habitatge social?
Aquest matí n’hem parlat: els exclosos, la gent que no
arriba a final de mes o bé hi arriba amb l’aigua al coll,
la violència de gènere, la Catalunya de muntanya...
Com ho farem perquè cada vegada hi hagi més dones
que treballin? Per equiparar home i dona en el món del
treball i no només en el salari? Per fer més fàcil la vida
en família i l’accés a una casa digna? Per no continuar
castigant la maternitat en el món laboral de forma encoberta? Per combatre l’assetjament sexual? Quines
mesures per a aquestes mestresses de casa que es passen mitja vida cuidant els fills i, quan els fills ja són
grans, es passen l’altra mitja vida cuidant els pares i, a
elles, no les cuida ningú? Celebrem les seves referències a política familiar; justament, l’únic text de llei que
hi ha en aquest Parlament sobre la família és nostre.
Perquè els d’esquerres també en tenim, de família, com
a mínim nosaltres.
I la veritat, més que diners –més que diners–, subvencions directes, el que fa falta són altres mesures indirectes: llibres de text gratuïts, més possibilitats de llars
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
39
d’infants, més accés a un habitatge en condicions de
dignitat. Aquest Govern del qual vostè parla, senyor
Maragall, augmentarà l’oferta pública en escoles, en sanitat, en autopistes? Què en farem dels peatges? Continuaran esquilant-nos tota la vida? Modificarà la Llei
de caixes perquè inverteixen més a Catalunya, ajudin
les pimes –les empreses petites i mitjanes–, equilibrin
el territori, modernitzin el país, tinguin obres socials del
mateix nom? O faran com ha fet durant vint-i-un anys
Convergència i Unió, o sigui, res? Entrarà a fons en la
xarxa d’interessos pel que fa al negoci, al gran negoci
de la nostra dependència? Canviarà les bases d’aquest
model social que només beneficia una minoria i carrega
els neulers a la butxaca de la majoria? S’oposarà al Pla
hidrològic nacional i als grans interessos econòmics
que envolten aquesta obra faraònica amb totes les
conseqüències? Serà conseqüent a l’hora d’impulsar un
creixement econòmic sostenible i un respecte pel medi
ambient com a patrimoni a transmetre als nostres fills i
filles? Condemnarà el transfuguisme municipal que acata les ordres de les empreses que tenen el monopoli de
l’energia elèctrica i que presten uns serveis tan pèssims
que el mateix senyor Pujol júnior diu que es tracta d’empreses inútils? Com ho farà per tornar a engrescar el funcionariat de la Generalitat absolutament desmobilitzat en
un projecte de país i de servei realment útil?
Això seria fer política d’esquerres i nacional alhora,
catalanista i social al mateix temps, una política a favor
de l’Estat del benestar a Catalunya, que, diguem-ho
ràpid, vol dir Estat i benestar de Catalunya. Capacitat
de decidir a favor de la majoria sense passar per Madrid, però també sense passar per la xarxa d’interessos
catalaníssims que talla el bacallà a casa nostra i que ens
esquila tant com els altres, duguin el cognom il·lustre
que duguin. Necessitem un espai social propi, on pensions, salaris, beques, prestacions socials s’adeqüin al
que costa viure aquí. I encara, senyor Maragall, el seu
discurs d’ahir era un discurs una mica massa barceloninocèntric, i vostè es presenta com a candidat a president d’un país, no com a president d’una ciutat o d’una
àrea metropolitana. Compte amb la radialitat madrilenya, perquè hi ha coses que s’encomanen: més enllà del
Besòs, més enllà del Llobregat, hi ha vida, i vida intel·ligent. (Rialles.)
Però en els discursos d’aquest matí i en els discursos
d’ahir hem trobat tota la visceralitat i tota l’esterilitat de
la Catalunya dual que s’ha anat construint durant aquests
vint-i-un anys. Aquest país no pot ser una partida de
tennis, un dissabte a la tarda, al club de sempre. Aquest
país és una cursa de fons, on correm tots i de franc, i
vestit cadascú com vol; i això vol dir que no s’hi val a
intentar substituir la Catalunya dels convergents per
posar-hi la Catalunya dels socialistes. Doncs, miri, nosaltres no volem ni l’una ni l’altra: nosaltres en volem
una altra on hi capiguem absolutament tots. Fins i tot
els del PP, fixi’s. Una Catalunya dual, que no es basi
més en l’enfrontament, en la negació i en el rebuig. Votar els uns perquè no guanyin els altres, aquesta no és
una actitud constructiva. Construir una doble xarxa de
país, pagada per tothom, on la gent acaba percebent
que, per una banda, hi ha els Mossos d’Esquadra, que
són dels uns, la Guàrdia Urbana i els policies locals,
que són d’uns altres, i ahir ens semblava que la GuàrSESSIÓ NÚM. 42.2
dia Civil i tot. Els uns una emissora de ràdio, els altres
l’altra; els uns una tele i els altres l’altra; els uns una
associació de municipis, els altres l’altra; els uns el Teatre Nacional i els altres el Teatre Lliure. I els que volem
un teatre nacional lliure, com ens ho hem de fer?
La batalla partidista entre administracions dels uns i
dels altres, en vint-i-un anys, ha estat nefasta per a
aquest país. La contraposició entre municipalisme i
Generalitat, on tots dos bàndols tenen responsabilitats,
ha estat nefasta per a aquest país. Però hi ha hagut encara una cosa pitjor: vostès tenen, senyor Maragall,
senyor president Pujol, vostès tenen la corresponsabilitat, en vint-i-un anys, d’haver fet una operació realment greu, que és fer el divorci històric entre la noció
de país i la noció de progrés, entre catalanisme i esquerra, entre nacionalitat i modernitat, entre identitat i universalitat. Perquè han caigut en la trampa; vostès han
caigut en la trampa de confondre durant vint-i-un anys
pujolisme amb catalanisme i, en comptes de criticar la
política de Convergència i Unió, per ser una política –al
seu entendre o no– conservadora, de dretes, liberal, no
sé què més, durant anys, han caigut en el parany de
criticar-la per catalanista. Com es poden queixar després que s’han quedat la bandera? No és que se l’hagin
quedat; no és que els l’hagin pres en un descuit un diumenge tot passejant: és que els l’han regalada! La bandera aquesta d’aquí darrere –la bona, la del mig– és de
tots; no és més d’aquí que d’allí: és la bandera de tots!
I aquesta bandera, si d’alguna cosa ha de servir aquest
debat, és perquè aquesta bandera torni a ser de tots a
partir d’avui, més intensament que mai.
I vostès estan plenament legitimats per governar i vostè
està plenament legitimat per aspirar a fer-ho en algun
moment. No oblidem en cap moment que, a Catalunya,
a les urnes, no hi ha només dretes i esquerres. Jo no dic
que hi hagi només Espanya o Catalunya, però no entendrà res del mapa electoral i polític qui entengui que a
Catalunya la gent només funciona votant dreta o votant
esquerra; la gent quan vota..., quan votem també votem
alguna cosa més. I vostès al llarg d’aquests temps han
anat coincidint, amb una política molt similar en aspectes bàsics, en una falsa polarització –en una falsa polarització–; tantes i tantes mesures al llarg d’aquests vinti-un anys, que les han compartides.
Vostè, també, i s’ha dit en algun moment... Sap què, de
tot el d’ahir..., el que m’hi va faltar? I li ho dic sincerament, perquè hauria augmentat de manera considerable
la seva credibilitat: ni mitja paraula d’autocrítica pels
catorze anys de govern socialista. Jo no dic que vostè
surti a dir que aquells catorze anys van ser una meravella, però, home, alguna cosa malament segur que la van
fer –nosaltres també la fem; tothom fa coses mal fetes.
I el llistat de lleis involucionistes en el terreny autonòmic, de recursos d’inconstitucionalitat –vint-i-tres lleis
en pocs anys– o d’inversió pública baixa a Catalunya...,
no li costaria gens de reconèixer públicament..., o li
demano ara: quina consideració li mereixen a vostè,
aquests tres aspectes, durant aquests anys? És que si no
acceptem això, aleshores és que estem fent aquí davant
un joc de mans tots plegats.
De la seva intervenció hi ha moltes coses que ens suggereixen portes obertes per al futur. Ja acabo. Però deiPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
40
xi’m-li apuntar tres coses positives. Vostè ha parlat
d’una convivència plural, distinta a l’Estat espanyol. En
tot el que sigui –per part nostra– sumar esforços perquè
avanci un model respectuós amb la diversitat, es podrà
comptar amb Esquerra Republicana de Catalunya. Tant
de bo que això sigui possible: un estat plurilingüe, pluricultural, plurinacional. Però, sense ser pessimista,
vostè sap molt bé que, des de Pi i Margall a Maragall,
les úniques propostes reals de concebre l’Estat espanyol de manera diferent sempre han sortit d’aquí –sempre han sortit d’aquí–; és a dir, això del federalisme, de
debò, més enllà dels que s’ho puguin creure aquí, fora
d’aquí, qui s’ho creu? És a dir, amb qui ens hem de
federar nosaltres? O, a l’inrevés, hi ha algú que es
vulgui federar amb nosaltres de debò?
Segon suport: fer pinya per estrènyer els llaços en temes d’interès comú amb el País Valencià, amb les Illes
Balears i amb Aragó. El dia que al Saló de Cent es va
donar el premi Jaume I a Eliseu Climent vostè va dir
allò de «som 10 milions». I ahir em van desorientar
perquè va dir que érem quatre més dos i al final ja em
feia un petit embolic. Si som 10 milions, en alguns aspectes, fem que les institucions hi juguin..., com a mínim, ja que no ha estat possible en el terreny polític, sí
com a comunitat lingüística i com a mercat cultural.
Però sobretot, sobretot... (S’encén el llum que indica
que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) I amb això
acabo, perquè suposo que això vol dir que he d’acabar..., o encara no? (Pausa.) Sí...
lunya, i que estem segurs –i tothom sap– que ningú la
podrà construir sol, necessita molts més braços, necessita moltes més aportacions que no pas les d’un sol
partit. Hauríem de sortir d’aquí avui amb alguns, si no
compromisos, sí amb algunes actituds –si se’m permet–
fins i tot morals distintes...
El president
Senyor diputat, vagi, al més aviat possible, acabant.
El Sr. Carod-Rovira
...unes actituds morals distintes que impliquin –i ho
faig, senyor president– l’autèntica concepció nacional
del país, que vol dir que no pertany ni a cap classe social, ni a cap partit; la concepció del catalanisme com
el terreny comú –de joc– de les formacions polítiques
d’aquest partit. I com deien aquells diputats i... –anava
a dir «diputades»; diputades no, perquè no n’hi havia–,
com deien aquells diputats catalans del Parlament de
Catalunya, tant d’Esquerra Republicana com de la Unió
Socialista de Catalunya, en els anys d’exili, «no posem
cap límit al futur que lliurement aquesta societat es
vulgui donar».
Vostè tenia tot el dret del món a presentar aquesta Moció de censura; nosaltres, l’obligació d’escoltar-lo, i ara
vostè, la deferència de contestar-me.
Gràcies, senyor president.
El president
El president
Sí, senyor diputat.
Gràcies a vostè, senyor diputat. (Pausa.) Per altra part,
estic en condicions de confirmar-li que el que li he dit
era cert. (Rialles.) És...
El Sr. Carod-Rovira
Sobretot –sobretot– fem tots la màxima pinya possible
per incorporar plenament aquesta penúltima onada
d’immigració, sense ambigüitats, i d’incorporar-la al
projecte nacional català no com a subalterns, sinó com
a protagonistes actius. Durant quant de temps els que
van venir fa quaranta anys seran considerats encara
immigrants? I els fills dels immigrants no catalans que
van venir fa quaranta anys, també seran immigrants tota
la vida? Catalunya no és cosa d’ells, també? Catalunya
és cosa de tots i hem d’acceptar –i ho dic des de la plataforma d’un partit independentista, sobiranista– una
Catalunya amb identitats nacionals compartides. De la
mateixa manera que, amb nosaltres, hi ha molta gent
que no se sent espanyola i no vol que ningú l’obligui a
ser-ne, hem d’admetre com el més normal del món que
hi hagi gent que se senti espanyola i gent que se senti
alhora espanyola i catalana, i si fem una societat per a
tothom hi ha de cabre tothom.
Em sento molt més a prop dels castellanoparlants que
van venir fa temps i que, en moments de dificultat,
quan plegaven de treballar, aprenien català i s’esforçaven per utilitzar-lo en tots els àmbits, que no pas
d’aquella gent amb cognoms catalaníssims que fan un
menyspreu reiterat de la llengua, perquè, podent incorporar el català al circuit de les empreses que tenen, el
menystenen totalment i absolutament.
La Catalunya que nosaltres volem, la Catalunya que
volem construir des d’Esquerra Republicana de CataPLE DEL PARLAMENT
El Sr. Carod-Rovira
Senyor president, alabat sigui Déu. (Rialles.)
El president
He intentat complaure la seva petició d’ajuda.
(El president dóna la paraula al Sr. Maragall i Mira.)
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, no sóc tan versat en l’Evangeli ni en
les Cartes de sant Pau... (Veus de fons.) No, no, de sant
Pau –de sant Pau–, que són les més importants. Les de
sant Jaume...
El president
Els adverteixo que la Carta de sant Jaume és una carta,
des del punt de vista social, molt progressista; els la
recomano. (Rialles.)
El Sr. Maragall i Mira
De moment, ho deixarem córrer, senyor president, i
anirem no tant per l’erudició bíblica com pel que ens
reuneix aquí. En reuneix aquí, efectivament, la discussió sobre una mica el passat, molt el present i encara
més el futur d’aquest país.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
41
I acabem de sentir un gran discurs. I, a mi, no sempre
m’han agradat els discursos d’en Josep-Lluís CarodRovira –no sempre m’han agradat–, perquè, per les
raons que sigui, n’ha tingut de més..., sempre és brillant, des del punt de vista formal, però hi ha vegades
que jo em penso que aquesta passió, que, a ell, li sobra
i que, a mi, li asseguro que no em falta, encara que estigui constipat..., sigui un posat. De vegades la seva
passió és tan permanent i tan constant i tan contínua
que un arriba a pensar si és que..., que no està sempre
en el mateix nivell de passió, la qual cosa, senyor Carod, és absolutament impossible de suportar.
Avui m’ha semblat que parlava, efectivament, amb una
passió mesurada, com sempre, però també des del fons
de les seves conviccions. I jo li haig de dir que vostè ha
parlat de Josep Rovira, i vostè m’ha fet moltes mencions històriques. Pràcticament en totes elles jo coincideixo no només en la interpretació que vostè en fa, sinó
fins i tot en la passió –si em permet– o la simpatia, si
més no, més modestament, amb què ens podem referir
a aquests noms, no?
Josep Rovira va ser el que va crear..., no només va estar a Prats de Molló sinó que després va estar..., va crear
el Front de la Llibertat, l’any 45, i va ser l’iniciador, en
bona mesura, del que és el Moviment Socialista de
Catalunya, com vostè ha dit. La seva dona encara viu,
la Maria Manonellas, la trobarà al carrer Nicaragua
sempre que vulgui.
Jo penso, de vegades, quan ens parlen del catalanisme
i de qui és el català i qui és..., en fi, qui és més català o
qui és més catalanista, penso que aquesta gent es mereixen una reparació, es mereixen que, abans de morir,
algú els digui: «Vosaltres ho sou.» I ja sé que el president Pujol, de vegades, ho ha fet, però –com li ho diria?– no és ja una qüestió del president o, en fi, o d’una
persona que els ho digui, és una situació que hauria de
canviar, perquè ells sentissin que realment el seu catalanisme ha triomfat en el que té de catalanisme de tots, no
en el que té de catalanisme socialista, suposem.
Moltes d’aquests persones em deien, m’han dit sovint:
«Hem viscut per veure la democràcia, hem viscut per
tenir l’autonomia i hem viscut per veure una victòria
socialista a les eleccions» –com deia la Carme Carol
una vegada, la dona del Francesc Ramos, que el president de la Generalitat coneixia bé–, «però ens falta la
Generalitat socialista.» Jo sempre els dic: «No, no, la
Generalitat socialista no: la Generalitat de Catalunya.»
Però els falta una Generalitat de Catalunya que tingui
un accent que –per molt que vostè digui, senyor Carod,
que és el mateix en una banda i en una altra– és un altre accent del que ara té.
Vostè m’ha preguntat una sèrie de coses que jo li vull
contestar. No vull anar pel meu cantó, sinó que vull
contestar-lo, a vostè. M’ha parlat del Senat i ha dit –ja
ho pensava que ho diria–: «si només és per canviar el
Senat, no val la pena». Home, sí que val la pena; potser per vostè no, perquè vostè pensa –com ha dit, després, citant Joan Maragall– que està al final de l’Oda i
que jo estic al principi, i, per tant: «Adéu, Espanya...»,
no m’interessa res. I s’equivoca, en això, perquè en
moltes de les seves altres intervencions posteriors a
aquesta citació s’ha traït. Vostè està interessat per EspaSESSIÓ NÚM. 42.2
nya –i tant, que ho està! Primer, pels seus ancestres,
probablement com la majoria dels que som aquí en alguna mesura, però també pel futur. Vostè sap que no hi
ha una Catalunya..., vostè sap que no hi haurà una Catalunya lliure sense una Espanya diferent. I aquesta
Espanya diferent no ens hem de preguntar si mai existirà, dependrà, efectivament, del fet que les idees que
surten d’aquí –com vostè ha dit–, perquè sempre o quasi sempre han sortit d’aquí, triomfin.
Però aquestes idees sempre han tingut un ressò. Per
exemple: vostè parla de l’any 1904 o de l’any 1901 i jo
parlaria de l’any 1907 i de l’intercanvi de cartes entre
Maragall i Unamuno, perquè Maragall va fer un article,
aleshores..., després d’haver dit «adéu, Espanya» va dir
«visca Espanya», no? I vostè ho sabrà bé, i el president
Pujol encara més, perquè alguna vegada, fins i tot, potser n’hem parlat i tot.
I, quan va escriure aquest article del «visca Espanya!, i
nosaltres serem els autèntics espanyols, i ells no saben el
que és l’autèntica Espanya, i nosaltres la farem...» –que
ara podríem considerar que era una ingenuïtat, perquè,
efectivament, no va ser real–, va tenir una resposta. I la
resposta era de Miguel de Unamuno que li deia –li deia–, de Madrid estant –em penso–, o de Salamanca,
deia: «Maragall, no l’entendran, no cal que s’hi escarrassi» –diu– «perquè quan vostè..., cuando usted dice
“Visca Espanya!”, ¿sabe qué entienden? El otro día un
compatriota mío, en la estación de Bilbao, gritó “Gora
Euskadi!” y aquí en Madrid tradujeron “Muera España!”» –perquè havien entès «¡Muera España!». «No lo
entenderán nunca; piensan...» –en fi, deia coses molt
dures, no?– «piensan con aquello que sirve para otras
cosas en el cuerpo humano» –deia ell– «no piensan con
el cerebro.» Això ho deia Unamuno, però la veritat és
–la veritat és– que aquest diàleg de l’any 1904, de l’any
1907... –que evidentment era un moment de gran florida del catalanisme: va ser l’any del pressupost de
cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que, com tothom
sap, era un pressupost d’educació, i va ser l’any de la
Solidaritat i tantes coses més, no?
Però hi ha gent a Espanya que ens escolta. I tenim
l’obligació de parlar-hi. I no és el mateix, senyor Carod-Rovira, el senyor Zapatero que el senyor Aznar, en
aquest sentit, i, si no, vostè, per què em va demanar una
entrevista amb el senyor Zapatero i, que jo sàpiga, no
l’ha demanat amb el senyor Aznar? –o potser sí, potser
sí. Però a mi em va demanar una entrevista amb el senyor Zapatero i em penso que li va concedir. Per què?
Home, perquè vostè sap que, en bona mesura, la Catalunya lliure que volem –i deixi’m utilitzar «lliure» en
una accepció modesta, si vostè vol–, la Catalunya lliure
que nosaltres volem és compatible i és necessària i va
necessàriament lligada amb una Espanya lliure i amb
una Espanya plural i amb una Espanya viva, no l’Espanya de la por, l’Espanya del barullo. Que el barullo és
justament en el cervell dels que veuen, en el barullo, la
por que existeixi una Espanya plural en la qual ells no
tindrien missió, perquè la seva missió és mantenir-la
unida i tancada; Espanya, mantenir-la sempre diferenciada i en el fons dividida, i sempre sota les regnes d’algú que l’hagi de dominar perquè és..., en fi, perquè és
un país que en el fons el que fa sempre és acabar-se
barallant.
Fascicle segon
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
42
El Senat, el necessitem, senyor Carod, i el necessitem
per expressar políticament la pluralitat espanyola. La
Constitució ho diu; després ho impedeix, perquè el fa
elegir per províncies. I nosaltres necessitem un senat
com els alemanys, en què el Govern i el Parlament de
cada un dels Länder són representats en el Senat, i,
com vostè sap, el Senat és presidit, à tour de rôle, un
darrere l’altre, pels presidents de cada un dels Länder
alemanys. Aquí hauríem de fer el mateix. Aquí el president Pujol hauria sigut ja... –ara no ho podrà ser,
probablement, perquè no es torna a presentar a les
eleccions–, però hauria sigut president del Senat. I
vostè em dirà: «De què hauria servit que el president
Pujol fos president del Senat?» Home, sí que hauria
servit, no ens enganyem: és que l’avenç del català, per
exemple, i tantes altres coses que hem de fer en la línia
de predicar que Catalunya no és difícil, no és esquerpa, no és estranya, no és complicada, que Catalunya
no és Finlàndia ni Lituània, sinó que és, precisament,
un país amb un idioma llatí, proper, que s’aprèn fàcilment, és que tot això no avançaria si nosaltres tinguéssim l’oportunitat de participar d’una forma més viva
i amb més protagonisme en unes institucions que, per
ser federals, no deixarien de ser espanyoles, però serien diferents, serien d’aquesta Espanya diferent de
què abans parlàvem.
Vostè ha parlat del concert. Ja li vaig dir el que jo pensava, i jo crec que el País Basc té la seva història, nosaltres tenim la nostra, que ells tenen els seus antecedents, l’abrazo de Vergara, i el Pacte fiscal, i una sèrie
de coses que vénen del segle XIX i d’abans, que nosaltres no tenim. En tenim unes altres, segurament diferents i millors, en uns altres aspectes, però aquesta no.
Per tant, entestar-se a entrar per la via basca en el que
hauria de ser un millor finançament des del punt de
vista de la disposició de fons líquids mentre es van cobrant els impostos, em sembla una via tancada, i, en
canvi, la via de l’Agència Tributària, que li vaig exposar jo ahir, amb entregues a compte, amb lliuraments a
compte dels impostos que s’han d’anar cobrant, em
sembla a mi que seria, efectivament, una aproximació
molt gran al concert.
Vostè sap –i ho sap de sobres, perquè ho hem explicat
tantes vegades que ja, en fi, no ho hauria de repetir–
que entre els quatre punts del federalisme fiscal nosaltres hi posem, en el primer lloc, efectivament, el 40-3030, que ja vaig dir ahir que a Catalunya, probablement,
hauria de ser 30-35-35, perquè tenim més competències aquí. Però el segon és igualar el règim foral al règim
comú quant a resultats, no quant al mètode, que és una
baralla impossible, però sí quant a resultats. Quant trigarem? Doncs, vam fer números i vam comptar que
potser trigaríem vint anys. És a dir que nosaltres creixem aproximadament el 5% anual acumulatiu; aquest
any creixerem més, pel que sembla –si es compleix el
pressupost del senyor Montoro, que no hi crec, però
bé...–; aquest any hauríem de créixer més, però, si nosaltres creixem el 5% anual i ells creixen l’1,5 o l’1,8 –és
el que estaven creixent fa uns anys–, aleshores ens
ajuntaríem o ens aniríem ajuntant encara que això trigaria bastant temps. Però jo penso que això l’important
és posar-s’hi, saber que estem en el camí, perquè aquest
camí després s’escurça de mil maneres diferents.
PLE DEL PARLAMENT
Vostè ha parlat de l’eix mediterrani; és una obsessió
que compartim. Vostè ha parlat de la Corona d’Aragó,
és una altra obsessió que compartim; tenim aliats, el
Govern de la Generalitat de Catalunya sembla no saberho, té aquí al costat un president que es diu Marcel·lí
Iglesias, que és català de parla, de Bonansa, de la Franja; i té a l’altra banda i té a les Balears un president que
es diu Francesc Antich, exalcalde d’Algaida, catalanista
i que ha fet de la defensa de la llengua catalana, una, i
de la defensa de la qualitat del paisatge a les Illes Balears, el nucli del seu programa polític. I així li va: el
volen descavalcar; el nostre amic Mates, expresident i
que vol tornar a ser-hi com sigui, dedica més estona
pràcticament a anar a viatjar a Balears que a ocupar-se,
jo crec, dels temes de què s’hauria d’ocupar.
Doncs, bé, nosaltres, aquesta amistat amb aragonesos,
amb balears i amb valencians, jo penso que la podem
anar convertint, efectivament, en alguna cosa més que
una amistat. Una construcció política que, evidentment,
la Constitució no afavoreix perquè algun tipus d’inconvenient hi posa a la federació entre comunitats, però a la
pràctica els convenis no estan prohibits, i segurament,
per la via dels fets, es pot avançar bastant. Si algun dia
ens topem, senyor Carod, amb el fet que la Constitució
ens hi posa límits, aquí sí que haurem de dir que la Constitució s’ha de canviar en aquell punt, perquè contra la
naturalesa i contra les coses naturals és molt difícil de
posar-s’hi i no hi han lleis que prevalguin.
Vostè m’ha dit que el Tribunal de Cassació li sembla
fantàstic, i després m’ha dit que, bé, que eren coses
innovadores i que no les coneixia..., això l’hi vaig dir el
setembre de 1998 a la platja del Remei de Tarragona,
quan vam estar dinant, concretament –no es diu..., del
Miracle, perdó, de Tarragona, que és al costat d’on viu–,
vam estar dinant i jo li vaig portar un paper que no havia vist ningú –que no havia vist ningú–, que es deia
Carta autonòmica catalana, i en la qual nosaltres parlàvem dels quatre federalismes, i una de les coses que
demanàvem era que, en matèria judicial, el Tribunal de
Cassació vingués a Catalunya i que només quedés per
al Tribunal Suprem el recurs d’unificació de doctrina.
A Ferraz, vostè diu: «El senyor Vázquez» –el senyor
Vázquez no està al Comitè Federal, afortunadament–,
«el senyor Ibarra, el senyor Bono, etcètera.» No; «afortunadament» ho dic perquè no hi estic d’acord, amb ell,
no hi estic gens d’acord i és notori, de manera que no
em costa res de dir-ho. El senyor Bono sí que hi és,
però vostè sap que va perdre les eleccions al Congrés,
i el senyor Ibarra hi és, però el senyor Ibarra és el senyor Ibarra i jo li tinc molta simpatia, per altra banda,
encara que moltes vegades no estem d’acord. Però fiqui’s al cap, senyor Carod, i li dic amb tot l’afecte, que
la línia de conducta del Partit Socialista Obrer Espanyol
ja la va deixar ben clara José Luís Rodríguez Zapatero,
fa molt poc, quan va dir: «El dret..., no el dret, l’obligació constitucional i estatutària dels presidents autonòmics és defensar les seves autonomies primer de tot,
que han sigut elegits per a això.»
Després, aquí dintre del partit, en el Congrés, a la Comissió d’Executiva Federal, al Comitè Federal, ja discutirem
si sí o no arribem a tenir un model únic d’aquells temes
en els quals cada u ha defensat el seu interès. Però sàSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
43
piga que primer de tot és això, i ell sap perfectament
que encara que ell no ho hagués dit –i l’hi dic també, en
fi, en confidència, quasi– jo ho defensaria. Però dóna la
casualitat –i no és casualitat– que el Partit Socialista
Obrer Espanyol, que ha tingut la tradició que ha tingut,
avui està regit no només per una persona, sinó per unes
idees i una experiència i una cultura política que inclou
el federalisme real, el pràctic, el de l’amistat, el de l’obertura i el del respecte. I, per tant –i, per tant–, per aquest
carreró Catalunya té una possibilitat que abans no tenia;
no dic abans perquè el PSOE era diferent, sinó perquè
històricament les hem passat de tots colors, i això és
evident, i ara hi ha una possibilitat important d’avançar.
Nosaltres no acusem CiU de tenir contactes amb el
Govern de Madrid. És a dir, no acusem el Govern de
Catalunya –perdó– de tenir contactes amb el Govern de
Madrid, que els ha de tenir, ni tan sols CiU de tenir
contactes amb el Partit Popular. Nosaltres el que diem
és que moltes vegades aquests contactes no estan fets
en nom de l’interès de Catalunya, sinó a la pràctica, en
nom d’un interès partidari; és aquest el problema. I ho
dic per tancar el tema de Ferraz i no Ferraz: s’han de
tenir contactes a Madrid, per descomptat que sí, el que
passa és que s’han de tenir, jo crec, deixant ben clar
quin és el nostre interès.
Immigració. No li accepto que vostè digui que nosaltres
no hem lluitat a favor dels immigrants de la immigració anterior. Per l’amor de Déu, ara sí que puc citar Déu
aquí... (Remor de veus.) Bé, potser és que no l’he entès
bé, però m’ha semblat que vostè deia que no hi havia
hagut, en fi, una consideració suficient per part nostra.
I amb l’escola pública, tampoc. Vostè diu: «Només predica la moral»; no, no, jo predico la moral i els quartos
–perdó–, la moral i els... –ho dic, perdó, perquè després
això se sent per tot arreu–, la moral i els quartos i tot el
que calgui. Jo m’he passat dos anys durant la campanya
electoral i, després, en el primer any de mandat, doncs,
corrent Catalunya escola per escola, quasi. No, escola
per escola, no; d’escola en escola, no? Com d’oca en
oca, doncs, d’institut en institut. I la veritat és que la
moral els cal, però també els calen els diners, però la
moral molt, deixi-m’ho dir. Molt perquè, fins i tot amb
els diners que hi han es podria fer millor, i no perquè ho
facin malament, sinó perquè no tenen la sensació –i no
tenim la sensació, ningú– que Catalunya hagi trobat la
filosofia educativa que correspon al moment en què
vivim i que estigui a l’alçada de la seva tradició pedagògica clàssica.
Vostè ha parlat de l’idioma, i quin impuls donarem a
l’idioma, i quina política lingüística farem. Jo sóc un
convençut que el català té un capítol pendent, que és el
que la gent sàpiga que el català no és llunyà, que no és
difícil. És a dir, quan nosaltres diem: «És que nosaltres
sabem que el català no és tan diferent del castellà i que,
per tant, si vinguessin aquí ens entendrien de seguida»,
em comparo amb un empresari... Vostè em dirà: «Això
és molt..., en fi, això és molt materialista i és molt poc
patriòtic.» No, no, però jo em comparo amb un empresari que tingués dificultat a vendre el seu producte. Què
hauria de fer? Publicitat, explicar-se a última hora. Ja
ens hem explicat prou, en aquest sentit; hem dit prou,
una mica, per arreu que el català no és com el finès o
SESSIÓ NÚM. 42.2
com el lituà, sinó que és un idioma que s’aprèn molt
fàcilment, que en tres mesos els nois que vénen aquí
–ja ho vaig dir ahir–, doncs, l’aprenen quan estan a la
universitat i que, per tant, no hi ha dificultat. Hem fet
prou propaganda del català, per dir-ho així? No aquí,
no: fora d’aquí. Hem anat amb una actitud més que
defensiva, ofensiva? D’acord que hem publicat anuncis
al Times dient: «Where is Barcelona? In Catalonia, of
course», però això dubto que..., bé, va tenir la seva utilitat, probablement, en aquell moment, però potser s’hauria de fer més. En fi, deixem-m’ho aquí.
Potser aquest tipus de coses, l’exposició que finalment
s’ha fet, al cap de vint anys. Jo sempre li he demanat al
president Pujol que corri més per les Espanyes i que
s’expliqui, perquè quan s’explica l’entenen. I quan va
a Lepe triomfa –perdoni, però és veritat, és veritat–,
(rialles) i quan va al Senat, també, i va fer un discurs
magnífic al Senat. Després, no ho entenc, no s’ha posat mai en la cosa de demanar que torni a haver-hi la
sessió del Senat; per això el Senat és important, senyor
Carod. Jo crec que el català l’hem d’explicar també
actuant, d’alguna forma, parlant el català al Senat, evidentment, i practicant més la nostra pròpia autoconfiança en la nostra llengua. Serà una llengua normal?
Sí, serà una llengua normal. El que passa és que no hi
ha cap llengua normal en el sentit que no n’hi ha cap
que sigui exactament igual que cap altra llengua, cap.
Vostè em parla del flamenc a Flandes; la situació del
seu idioma, doncs, és absolutament diferent: l’anglès hi
juga un paper que aquí no juga; aquí en juga un altre
d’important. En fi, no hi ha dos idiomes que tinguin el
mateix estatut, la mateixa situació i, per tant, normal no
sé ben bé què vol dir. No serà l’espanyol, no serà l’anglès, no sé si serà el francès, perquè el francès, evidentment, està passant dificultats.
I, parlant de francès, per què parlo jo del francès?
Home, jo quan vaig parlar de francès va ser quan vaig
anar a veure la ministra francesa de Cultura, en aquell
moment, Catherine Trautmann, perquè li vaig dir: «Nosaltres, si vostès fan un gest a Catalunya Nord, nosaltres
el podem fer molt fàcilment a Catalunya, perquè nosaltres amb vostès hi tenim un deute històric. Per a nosaltres, vostès, França és el país de la llibertat durant molts
anys: quan hem hagut de llegir, quan hem hagut de veure
cine i quan hem hagut de discutir de política, hem hagut
d’anar, d’alguna forma, a beure de les fonts franceses.
França és per a nosaltres una referència positiva, i el francès també. Per tant, facin el favor, facin el favor de fer
aquest gest amb el català a la Catalunya Nord, perquè
nosaltres el farem amb el francès, perquè ens ve de gust,
perquè és un deute que tenim amb vostès.» I d’altra banda, i molt important, és el segon idioma de la majoria
dels immigrants o una bona part dels immigrants que
tenim a casa i, per tant, no és balder, no és absolutament
inútil que el francès sigui conegut. Potser més de la meitat dels immigrants recents que tenim de fora, extracomunitaris, tenen per segona llengua el francès. I és per
això que ahir en vaig parlar.
No vull parlar més de Joan Maragall, perquè semblaria
que estem massa en família, però li recomano que llegeixi, respecte als temes que vostè ha tractat citant-lo a
ell, L’Empordà, un article que té, dirigit als empordaPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
44
nesos i que els explica què és ser empordanès, què és
ser català, què és ser europeu, què és ser espanyol. O
sigui, penso que és molt interessant perquè ell diu que
la part és el tot i és un article que a mi, particularment,
doncs, m’ha impressionat molt i m’ha inspirat, però jo
crec que ha inspirat també molts altres catalans i, segurament, amb més propietat que a mi mateix, que totes
aquestes coses les puc veure, segurament amb una mica
pro domo, una mica amb un esperit familiar que no
seria fàcil de fer compartir per tothom.
Senyor Carod, no es tracta de canviar de vehicle, no es
tracta exactament de canviar de vehicle: es tracta que
tots els que hi hem de pujar, en el vehicle que sigui, ho
tinguem clar. O si vol, diguem-ho d’una altra forma:
canviem de vehicle, d’acord. Un altre, en fi, una altra
construcció política. Vostè hi pujarà? Clar, això és el
que jo voldria saber, si vostès ho tenen clar. A mi em
sembla bé que vostès juguin en aquesta mena de món
que està entre, en fi, entre el bé i el mal, entre el sí i el
no, entre el blanc i el negre i sempre tenen la raó de tot,
i els altres expressen les limitacions i vostès la completud i la generalitat. Home, ja estic d’acord que en
algunes coses vostè té el dret a fer-ho, però sempre,
sempre, sempre, no. No és..., vostè, in medio est veritas, però vostè no sempre està in medio, m’entén què
vull dir? Tinc la impressió que, de vegades, exagera una
mica aquest paper paternal sobre tots nosaltres, sobre
tots els altres, que per la seva edat no li correspon, per
altra banda, encara que vostè també ja la comença a
tenir, una mica d’edat. (Rialles.) I a més, va ser, si no
recordo malament, director general o delegat de Cultura..., no: delegat de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya. Per tant, vostè sap perfectament –diguem-ho així– que hem de canviar de vehicle, però
que, clar, abans de canviar-lo i abans de comprar-lo,
quasi jo diria, hem de saber entre quants el comprarem,
aquest vehicle. Per utilitzar una mica el tipus d’exemples que vostè posa.
Miri, de comarques i de Barcelona, vostè diu que jo he
fet un discurs barceloní. Jo soc barceloní i, per tant, he
estat alcalde de Barcelona durant quinze anys i, per
tant, difícilment se’m treurà l’accent, per entendre’ns.
Però, sap què passa? M’ho he pres molt seriosament, la
meva feina me l’he presa molt seriosament, i des que
vaig tornar de Roma l’any 98 no he fet res més que
voltar per Catalunya, a part d’estar moltes hores aquí,
perquè s’hi havia d’estar, evidentment; però, a part
d’això, bàsicament no he estat a Barcelona, he estat,
bàsicament, per tot arreu. I sap quina impressió n’he
tret? Que de les comarques se’n parla molt, però que es
fa poc; una.
I dos –i és més referit al que vostè deia que no s’adopta al punt de vista de les comarques–: jo he trobat, per
exemple, entre els empresaris, he trobat més empresaris innovadors fora de Barcelona que a Barcelona. Jo
quan he trobat els Pujol, de Mollerussa –que sempre
surt, pobre!–, o el Ros Roca o els Terradelles, de l’espetec de Vic, eh?, o els Alsina, o els Pont..., en fi, aniríem seguint. Trobo que aquests senyors són probablement més innovadors del que és l’empresari mitjà de
Barcelona, per entendre’ns –m’ho sembla. És més,
quan vaig anar a un dels cercles empresarials barceloPLE DEL PARLAMENT
nins i els vaig dir: «Per què no convoqueu aquesta gent
que us parlin d’empresa?» Els va semblar que allò no
era important, que allò no era..., en fi, no els han convidat, i ells tampoc gosen. Sí que van a veure al president de la Generalitat, per descomptat, perquè, a més,
hi tenen confiança; però, venir a Barcelona a explicarse davant del públic empresarial..., primer, no els conviden, i, després, ells segurament no gosen ni creuen que
sigui important. I no només a nivell d’empresaris, també a nivell de pagesos, que ho són, d’empresaris, i cada
vegada més, i ho reivindiquen que ho són, eh?
I ja que jo pensava parlar d’agricultura quan vostè intervingués, però veig que no n’ha parlat, igual com amb
altres matèries, doncs, he hagut..., de medi ambient, he
hagut d’aprofitar la intervenció del senyor Ribó perquè
ja estava una mica previst així, però tots preveiem que
vostè parlaria d’agricultura i no n’ha parlat... (rialles),
o molt poc.
Aleshores, sí que els vull dir –sí que els ho vull dir– que
jo crec que hi ha hagut un canvi de tònica en agricultura
en aquest país, perquè el nou conseller és altrament més
dialogant que el conseller anterior. I això li dóna un
crèdit que efectivament l’anterior no tenia, encara que
li haig de dir, senyor Grau, que ser més creïble i més
dialogant que l’anterior conseller d’Agricultura no era
enormement difícil, no era... (Rialles.) És el que havia
aconseguit unes cotes d’incapacitat per al diàleg probablement no superades per cap altre conseller. En tot cas,
sàpiga que nosaltres veiem positivament les seves relacions amb la Unió de Pagesos i, en general, amb les
organitzacions agràries. Creiem que el Pla de desenvolupament rural és interessant per les seves xifres i és
interessant per la forma com s’ha anat desenvolupant.
Però pensem, també, que s’ha de fer una aposta més
forta a una sèrie de temes que el nostre conseller alternatiu, Ramon Vilalta, sempre hi insisteix: un són els
temes de qualitat, que vostè coneix bé. (Remor de veus.)
Un són els temes..., tots dos han sigut alcaldes de Mollerussa parlant-ho bé... (Veus de fons.) Ah, no. Ell no,
ell no..., perdó. (Remor de veus.) Regidor, regidor!,
regidor, sí!. Bé, molt bé. No, d’això se n’ha de preocupar, perquè com que vostè va marxar, ara, la pròxima
alcaldessa de Mollerussa serà la Teresa Ginestà, i, si no,
ja ho veurà. (Rialles i veus de fons.) Però, en tot cas, en
tot cas... (Remor de veus.) Això ho diu vostè...
El president
La campanya municipal, deixin-la per quan toqui, eh?
(Rialles.)
El Sr. Maragall i Mira
Bé. Crec que, francament, hauríem de ser una mica més
ambiciosos en el tema del cofinançament. És a dir, em
diuen, la Unió de Pagesos, que seria interessant intentar arribar l’any 2003 a la revisió de l’Agenda agrària
2000-2006 amb una possibilitat de pujar les quotes de
partida del que són els recursos que ens arribaran per
aquesta via, no?
Perquè, què va passar? Va passar que nosaltres no teníem calés, i com que no teníem calés, encara en vam
perdre més, curiosament; perquè per tenir 40.000 miSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
45
lions de, per exemple, indemnitzacions compensatòries d’alta muntanya –que és un dels programes agraris
que hi havia en marxa– vam arribar a poder tenir
40.000 milions i no els vam tenir perquè no teníem els
7.000 milions per al cofinançament i els vam perdre.
Això va ser dolent en aquell moment, però ha sigut
encara més dolent ara, en el moment de fer l’Agenda.
Perquè, què ha fet el comissari Fishler? Ha agafat el
que hi havia. Ha agafat els quartos que rebíem i, efectivament, a partir d’aquí ha anat indexant cap amunt els
quartos que podia enviar. I nosaltres hem partit d’una
quota molt baixa perquè durant uns anys aquests diners
no els vam tenir.
Aleshores, què diu la Unió? La Unió està dient... (Veus
de fons.) Perdó...? (Veus de fons.) És que el senyor Vilalta em dóna lliçons, també, sempre que pot... Què diu
la Unió de Pagesos? Diu que el que hauríem de fer ara
–el que hauríem de fer ara– és pujar el cofinançament,
anar una mica més enllà en els programes cofinançats
sobre la base d’aportacions extres de la Generalitat
durant uns anys, i també aportacions de fons privats, de
manera que el punt de partida dels programes en el
moment en què arribi la revisió sigui més alt i nosaltres
puguem pressionar la Unió perquè, efectivament, ens
posi en una categoria més alta quant a les quantitats.
Em sembla que això és absolutament important.
I, finalment, si hi ha... –referit a forestal i al bosc–, si
tornen a haver-hi incendis, que n’hi hauran –i n’hi han
hagut aquest estiu bastants, també, encara que no ho
sembli–, per favor, no tornin a fer el que van fer l’altra
vegada. Per exemple, quan es va cremar el Bages, vostès van donar les ajudes a través dels compradors de
fusta. I vostès les haurien de donar –o les haurem de
donar nosaltres en el seu moment–, no a través dels
compradors (rialles), dels rematadors, que en diuen,
que són els que van comprant camp per camp, i de les
serradores, que són els que compren els rematadors,
sinó que s’han de comprar als propietaris forestals, que
són els que venen. Perquè vostès han donat crèdit als
compradors i no als venedors, i els que estan arruïnats
són els venedors, que són als que se’ls ha cremat el
bosc. I què els passa? Ve el rematador i diu: «Escolti,
això que s’ha cremat –això que s’ha cremat– li ho compro demà a tal preu.» I el pobre propietari diu: «Home!
És un preu molt baix.» Diu: «Doncs, ja tornaré l’any
que ve.» I l’any que ve, en fi, amb el dessecament que
es produeix en un any la fusta perd valor, perd pes i
perd valor. De manera que si mai més hi tornen a haver
incendis, que n’hi hauran, per favor, canviïn de xip i
enfoquin el finançament cap als propietaris forestals i
no pas cap als compradors.
Vostè al final, després de parlar llargament, senyor
Carod, doncs, de temes que es referien a Catalunya i a
Espanya i a la nostra manera de ser i com haurien de
governar-nos, etcètera, ha citat una tirallonga de temes
que ara a mi em serà impossible de contestar, però que
estic disposat a contestar-li sempre que vulgui, fins i tot,
si els vol repetir ara els tornaré, en la contrarèplica, a
tocar, no? Ha parlat d’habitatge, de família, d’autopistes, de peatges, de Llei de caixes, del gran negoci –no
sé ben bé a què es referia–, del PHN... En tots aquests
temes la nostra postura és bastant coneguda, però si ho
torna a demanar, doncs, jo li ho explicaré, eh?
SESSIÓ NÚM. 42.2
Per acabar, nosaltres, de vostès, esperem quasi tant o
més del que vostès esperen de nosaltres. Però per això
s’han de definir. I li ho dic amb tota cordialitat: jo entenc perfectament les consideracions de caràcter politicoelectoral, d’espais, d’on és que un s’ha d’adreçar per
tenir més vots en les properes eleccions, però hi ha
moments, senyor Carod –no són moments de caixa o
faixa, perquè això tampoc és tant així, mai, però–, hi ha
moments a la vida que els principis han d’estar per sobre de les conveniències i del càlcul electoral i, en fi...,
de les conveniències a curt termini.
De debò, vostè ha explicat millor que ningú en quin
punt es troba Catalunya avui: es troba en una cruïlla,
però volem saber vostè quin cantó agafarà.
(Aplaudiments perllongats.)
El president
Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Josep-Lluís Carod-Rovira, per trenta-dos minuts.
El Sr. Carod-Rovira
S’ha deixat les ulleres, senyor Maragall..., ja les recuperarà. (Remor de veus.) D’aquesta segona intervenció
seva, m’han semblat particularment interessants les
seves propostes a l’entorn de la problemàtica de la pesca a Catalunya. (Rialles.)
Efectivament, la pesca. La flota pesquera catalana, senyor Maragall, necessita des de fa temps una renovació
important –necessita una renovació important. Perquè...
i és lògic que vostè n’hagi parlat perquè essent de Barcelona que tenen la mar a prop, és lògic que vostè parli de la pesca, com jo que vinc de poble, de què hem de
parlar els de poble, si no és d’agricultura, no? (Rialles.)
Doncs bé, la flota pesquera catalana necessita una renovació important –important–, i, a més a més, s’ha
d’anar en compte perquè en el seu moment la Unió Europea va facilitar, va animar els pescadors catalans –total sis mil famílies que s’hi dediquen, els va animar– a
embarcar-se en la compra de noves barques, de nous
bastiments, i després les coses no sempre han anat bé i
algunes d’aquestes famílies avui tenen veritables dificultats per retornar els crèdits on es van embarcar per
comprar aquestes embarcacions, com d’altra banda
vostè sap perfectament.
També és interessant la segona línia de reflexió que
vostè ha apuntat quan deia: «Compte, perquè hauríem
d’incrementar les mesures de control de tot el peix que
arriba al nostre mercat» –els de Cambrils som així–
«perquè part d’aquest peix no sempre se’n pot certificar amb precisió l’origen. Cal veure, doncs, si aquest
peix continua passant el que passava en plena guerra de
l’ex-Iugoslàvia quan molt peix amb l’etiqueta en italià,
en realitat era peix croat. És clar que per l’accent així
indirecte ben bé no es notava, no?, però no sempre tenia, aquest peix, el millor nivell de control higiènic, de
control sanitari i de control alimentari.
I, també, acord en la tercera línia de reflexió que vostè ha
apuntat quan deia: «Hem d’assegurar-nos que hi ha noves generacions de catalans que es volen dedicar a la
pesca i, per tant, a aquestes noves generacions els hem
de facilitar la millor formació professional possible.»
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
46
Sap què passa, senyor Maragall? Que em penso que...,
o és que nosaltres ens expliquem malament, que també és possible, o aquí hi ha algú que no acaba d’entendre les coses. I quan dic «algú» vull dir, per exemple,
vostè mateix i, per exemple, l’altre dia, el senyor Mas,
que deia: «Segons què voti Esquerra Republicana de
Catalunya, doncs ha d’anar cap aquí o ha d’anar cap
allà..., allò, nois a veure si feu bondat, no?» Nosaltres
no som Mas...overs de ningú, nosaltres som un partit
polític in-de-pen-dent, senyor Maragall, senyor Pujol i
companyia. I els partits independents voten el que els
dóna la republicana gana. I nosaltres no tenim la més
mínima obligació ni de votar-li a favor de la seva Moció de censura, ni devem res a ningú com perquè ens
forci tant que l’hàgim de votar en contra.
Nosaltres, sap què farem? El que voldrem, el que més
ens convindrà a cada moment, perquè hi ha una cosa
que s’ha acabat a la política catalana: la política catalana ja no és cosa de dos que es barallen o que fan veure
que es barallen i que al final resulta que es posen
d’acord en temes essencials, perquè algunes d’aquelles
lleis que dèiem abans de quan l’etapa involucionista del
PSOE en matèria econòmica... Escolti, algunes d’aquelles lleis les van votar aquí i les van votar aquí. Per tant,
nosaltres farem el que voldrem, i no tenim cap obligació.
Què vol dir decantar-nos? Vostè no m’ha contestat cap
on es decantarà vostè. Em pot precisar, vostè, quan el
Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel
Canvi –i ciutadanes suposo que també– posarà fi a la
seva equidistància entre l’Esquerra Republicana i Convergència i Unió? Quan posarà fi a aquesta equidistància? Està vostè en condicions d’assegurar-me, senyor
Pasqual Maragall i Mira –que l’altre dia em va dir el
Joan Francesc que es veu que són parents de lluny–,
senyor Pasqual Maragall, està vostè en condicions d’assegurar-me que la pròxima legislatura... –és que li ho he
preguntat abans i deu ser una de les coses que li he dit
que se li ha oblidat–, que la pròxima legislatura vostè
continuarà defensant, segons els resultats, un acord de
govern amb aquests partits que s’asseuen ara aquí, i
que, per tant, no proposarà una altra fórmula? Que no
dic que no la pugui proposar. Està perfectament legitimat per proposar el que vulgui democràticament. Però,
a veure si ens aclarim: es pot definir vostè? És vostè qui
es presenta avui, aquí, a candidat de president de la
Generalitat; jo no –ho rectifico–, jo encara no.
Vostè s’ha de definir. Vostè ha sortit aquí a fer una proposta de país, a fer una proposta de com organitzar
aquest país, de què ha de convertir, en realitat, el Govern que vostè es fia de presidir. I vostè ha de dir amb
qui espera fer aquest govern. Per què som nosaltres els
que ens hem de definir? O és que no ens definim prou?
Per què continuar pensant la política catalana només
com un joc a dos? Si és avorridíssim un joc a dos! Si
abans, quan he dit el d’Olesa i Esparreguera, ho he dit
per la banda baixa, no pel bé que ho fan, pel molt bé
que ho fan, a Olesa i Esparreguera, ho he dit per la banda baixa. Això és el que avorreix el país. El país vol una
altra cosa, perquè, és clar, segons quin vehicle, doncs,
potser hi sortirem guanyant anant a peu. Miri, jo vaig
parlar, efectivament, amb el senyor Zapatero. Va ser
una conversa molt, molt agradable. Recordo que el priPLE DEL PARLAMENT
mer que em va dir és: «Tu eres independentista pero
suave, )verdad?» I jo li vaig dir, sense cantar: «Suave,
que me estás matando.» (Rialles.) Perquè sap una cosa?
Mentre, per una banda, vostè fa un discurs federal impecable que se’l creu, perquè a més a vostè se li nota
que se’l creu de debò, per altra banda, trobem un Zapatero que està entre el discurs federal que fa vostè i el
pacte antinacionalista, antiterrorista –que ho anuncien
en castellà– que signen amb el Partit Popular. De quin
partit Socialista parlem? Del Partit Socialista del senyor
Odón Elorza y Aguiguren o del Partit Socialista del
senyor Redondo Terreros? No, no és el mateix, no. La
sigles són les mateixes, el que defensen no és el mateix.
No és igual defensar el dret a l’autodeterminació que
estar-hi en contra, com no és igual anar a peu que anar
en coet espacial. A veure si ens entenem: de quin Partit Socialista parlem? De quin federalisme parlem? Què
és el que volem realment federat? Vostè sap molt bé
–vostè sap molt bé– que ni Esquerra Republicana de
Catalunya ni jo no ens desentenem d’Espanya. Com
ens hem de desentendre d’Espanya si la tenim aquí al
costat, si molts en venim familiarment? Avui ningú, en
un món comunicat, es pot desentendre de ningú, absolutament ningú es pot desentendre de ningú. En un món
globalitzat, qualsevol cosa que passa immediatament
ens afecta, no només les nostres consciències, sinó les
nostres butxaques. Ningú es desentén d’Espanya.
Ara, en aquest Senat que volem fer, perquè serveixi,
tindrem les distintes comunitats nacionals, com els
Länder alemanys, dret a veto? Ho tindrem això? Podrem anar allà directament des d’aquest Parlament a
portar les nostres proposicions de llei perquè tinguin
vigència en el conjunt de l’Estat? En els organismes
que són comuns –diuen que són comuns– a l’Estat, des
del Banc d’Espanya –mentre duri–, el Tribunal Constitucional, Radio Televisió Espanyola..., en aquests
llocs continuarem barallant-nos per si hi ha una quota
de partit que al final es disfressarà amb quota nacional?
És que això ja ha de venir establert per llei. Com podem
passar-nos vint anys més agafant el telèfon, trucant al
col·lega de torn a Madrid –i fixi’s una cosa, senyor
Maragall–, col·lega de torn que avui és el PP, que ahir
era el PSOE i que demà tornarà a ser el PSOE? I els que
avui són comprensius, diuen, amb nosaltres, demà ens
recordaran el dolents que eren quan manaven. És això
que ens hem de demanar. Hi haurà un plurilingüisme
real en aquests organismes que són comuns? Quan tindrem en aquest país un ministre o una ministra de Cultura tan culte que, com a mínim, sigui capaç de parlar
dues de les quatre llengües oficials de tot l’Estat? Quan
ho tindrem això? (Remor de veus.) No estic dient quan
tindrem un ministre català, els catalans som plurilingües. No és d’aquí que parlo, no és d’aquí que parlo.
(Persisteix la remor de veus.) Estic dient, senyora Figueras i cia., que vol dir companyia, quan tindrem un
ministre castellanoparlant tan culte, plural, sensible i federal que serà capaç de parlar alguna llengua més enllà
de la seva? Els d’aquí ja en sabem, els europeus som així.
(Remor de veus.) Els d’aquí sempre hem parlat idiomes.
És d’això que els parlo, i no d’una altra cosa.
Quan hagi passat aquesta etapa, quan de manera progressiva hagi passat l’etapa del Partit Popular, en aquest
país i en aquest Estat, haurem de fer un pensament. I
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
47
quin pensament haurem de fer? Haurem de demanarnos si tot allò del que vam ser capaços al final de la
primera transició estem ara en condicions de tornar-ho
a impulsar amb més garanties i amb uns nous horitzons, que ja no poden ser els mateixos de fa vint-i-cinc
anys, perquè ja estem a la Unió Europea, i amb més
possibilitats d’èxit. És a dir, és possible una convivència igualitària en drets i en deures de la diversitat de
pobles, llengües i cultures de l’Estat espanyol? És això
el que ens ha d’interessar. I no tant el discurs aquí. Vostè ha de fer el discurs perquè el sentim, però nosaltres
ja n’estem de convençuts. És allà que s’ha de fer el discurs. I l’ha de fer vostè, i l’ha de fer Convergència i Unió,
i l’hem de fer tots nosaltres, perquè al llarg d’aquests
anys de democràcia, vint-i-quatre anys de sistema democràtic a l’Estat espanyol, quan no hi havia majoria
absoluta, els diputats que donaven la majoria absoluta
eren els diputats de Convergència i Unió, els diputats
del PSC o, com ara, els diputats del PPC. Per tant, sempre, quan no hi ha hagut majoria absoluta, han estat
diputats de Catalunya i diputades els que han donat
aquesta majoria absoluta. I un es pregunta de vegades:
a canvi de què? O si aquesta cessió de majoria absoluta ha estat realment beneficiosa.
Pocs mesos abans de l’any 31, de l’abril del 31, hi va
haver el que se’n va dir el Pacte de Sant Sebastià. No
estic pas reclamant la reedició d’un pacte d’aquelles
característiques, però sí que és bo que en recordem l’esperit, d’aquell pacte. En què va consistir? En el fet que
diferents partits de diferents comunitats nacionals de
l’Estat, d’acord amb polítics espanyols de partits d’esquerres progressistes, van pactar un escenari polític
diferent que fos respectuós amb aquesta diversitat. Jo
crec que quan hagin passat aquests anys de govern del
Partit Popular, no serà de més, perquè si no, no se
m’acut cap altra sortida, que posem les bases d’una
segona transició política, una segona transició política
en la qual siguem capaços de descriminalitzar de manera absoluta el que són afirmacions normals per la
gent normal, és a dir, valors que pertanyien al nostre
patrimoni cultural i polític. Per exemple: el valor democràtic de l’autodeterminació. Jo no sabria dir-ho amb
paraules millors que les que deia el document fundacional del PSC -congrés- quan deia que es tractava d’un
dret «inalienable» i «imprescriptible». Doncs això.
Quan deixarà de fer por la reivindicació serena i
tranquil·la del dret dels pobles a escollir a cada moment
amb llibertat el seu present i el seu futur? Qui té por
d’això? Ningú que sigui demòcrata no pot tenir por
d’això. Per això és important que ho recordem aquí. Ho
deia, a més a més, un socialista destacat, Serra i Moret,
quan afirmava: «Pertoca als catalans de no deixar-se
malmenar ni prendre l’esperit de ciutadania, el dret
d’autodeterminació, reconegut avui com un principi
universal de civilització i de suficiència humana.» I
concloïa: «Els catalans...», i les catalanes –això ho afegeixo jo– «diran si volen una Catalunya amb estatut
d’autonomia, si la volen independent de tot i de tothom,
si la volen confederada amb altres nacions peninsulars
o si la volen formant part dels Estats Units d’Europa, on
a nosaltres ens abelliria de veure-la.» Quan diem això,
quan afirmem això, com li sona això, senyor Maragall?
Li sona que això forma part del que en podríem dir el
SESSIÓ NÚM. 42.2
seu «patrimoni polític»? Forma part de la seva cultura
política? Se sent proper vostè a aquests plantejaments?
Crec que hem expressat amb claredat al llarg del debat
la voluntat d’Esquerra Republicana de Catalunya de no
ser subsidiària absolutament de ningú. Però si ens posem a tocar aquesta Constitució espanyola, que no sigui només pel Senat. Miri, si jo fos federal –que no és
el cas, en tot cas, federalista europeu, sí– estaria enormement preocupat perquè l’única vegada que en tota la
Constitució espanyola surt la paraula «federalisme» o
«federació» és justament per prohibir-la. Doncs, diguin-ho, això, si ho saben, perquè segur que se l’han
llegida moltes vegades. Diguin-ho. Que l’article 145 de
la Constitució espanyola va directament contra la nostra línia de flotació, contra la capacitat de retrobament
i col·laboració entre Catalunya, el País Valencià i les
Illes Balears. El senyor Ruiz Gallardón es permet de
potenciar un òrgan comú de la Comunitat Autònoma de
Madrid amb les dues Castelles i no passa res, i aquí,
amb vint-i-un anys, amb prou feines, i ara tot just, hem
començat a fer coses amb el govern de les Illes Balears.
Jo, senyor Maragall, voldria entendre que aquesta
Moció de censura, tal com ha estat presentada, ha de ser
entesa com el darrer episodi, com el darrer gest, com la
darrera etapa, de la cultura política de la transició. En
certa manera, és com una nova cessió de la vella política de sempre. I en alguns dels discursos que venien
d’aquí –i que venien d’aquí– això es notava més. És a
dir, semblava com si fos una mena de ball de bastons on
ningú volia reconèixer les coses positives dels altres.
Miri, jo no em poso al mig d’enlloc. El que sí que queda clar és que Esquerra Republicana de Catalunya si en
algun lloc està al mig, és al mig del catalanisme democràtic. Aquí sí que estem exactament al mig. Cadascú
deu saber qui són les seves fronteres i amb qui fa frontera. Però nosaltres, en aquest punt, sí que estem situats al mig. No pretenem tenir la raó, n’hem comesos
molts d’errors, lògic en un partit que és el partit degà de
la política catalana, que té setanta anys d’història. Hem
tingut dies gloriosos, hores adverses i episodis que més
val que els passem per alt o de puntetes, però hi som.
I no només hi som, sinó que hi serem cada vegada més.
I creiem que és estèril, inútil, injust, per a la societat
catalana que tota la política catalana s’acabi reduint a
dos pols que s’alimenten de la confrontació. Perquè
això l’únic que fa és afeblir-nos i, en el fons, donar una
imatge poc madura i poc nacional del país com a tal.
Vostè sap molt bé que nosaltres, que Esquerra Republicana de Catalunya, no votarem favorablement la seva
Moció. Allò que deia un diari: la moció de censura de
Maragall és la moció de censura de Pujol presentada
per Maragall com a candidat alternatiu. No hi votarem
a favor.
Això no vol dir que no votar-hi a favor impliqui que
votem a favor del Govern. Ja hi hauria algú que li faria
il·lusió interpretar-ho així. Però la realitat és que votar a
favor de, en una moció d’aquestes característiques –que
ha estat descrita, amb més o menys fortuna, per altres
oradors– implica necessàriament també votar en contra,
en contra de. I és justament aquest estil, aquesta manera, aquesta cultura, aquest escenari polític, el que nosPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
48
altres volem superar. És veritat que compartim bona
part del diagnòstic de la malaltia –encara que al Grup
Parlamentari no hi tinguem cap metge. El que no compartim és la recepta, no compartim la recepta. És evident que tenim una Generalitat, des de fa sis anys, que
està condicionada pel Partit Popular. És evident que hi
ha un cansament de model. Massa temps el mateix partit i la mateixa gent als mateixos llocs no acostuma a ser
mai bo, tot i que hi ha altra gent i altres partits que també fa molts anys que hi són, en àmbits de poder polític
i en àmbits de poder econòmic. És veritat que la gestió
és manifestament millorable o, com deia aquell, «que
ens falten competències i que sovint ens sobren incompetències.» Però li deia que votar a favor de seria en
aquest cas votar en contra de, i això és donar continuïtat a aquesta Catalunya dual, reduccionista, incompleta, que no és la nostra Catalunya. És fer una política
frustrant de sempre per no canviar res. Perquè, quin
sentit té presentar una moció de censura a un president
que plega, a un home que se’n va? Vindrà a la votació
amb un resultat més que anunciat i, quan s’hagi acabat,
Catalunya estarà igual, amb un govern de la Generalitat exactament igual, condicionat pel Partit Popular. A
aquest nivell, cap canvi, doncs.
Sap quin seria el canvi de debò? Ara que tothom ha
escoltat el seu programa de govern, ara que tothom sap
que vostè és un bon candidat, que ha estat un gran alcalde, que és un dels polítics en cartell més destacats
que té aquest país, el canvi de debò seria que vostè retirés la Moció de censura i no la sotmetés a votació, que
no anés a perdre una votació, que guanyés en credibilitat, en generositat i en patriotisme. Sigui valent i eviti la votació. Estengui la mà cap a tots els altres partits
catalanistes i gestionem tots junts els dos anys que ens
queden. Vam fer-ho els dos primers anys de la transició
amb el Pacte de progrés als ajuntaments.
Vostè deia ahir literalment: «Hem d’afrontar el futur
mundial tan incert.» Doncs, bé, en temps difícils, en
temps de crisi internacional els països fan pinya per
sobre de les diferències, i avui a Europa els països
adopten polítiques més nacionals que mai. A més a
més, fóra bo que ens acostuméssim a treballar en col·laboració partits diferents, perquè així serà el proper govern de Catalunya: un govern de partits diferents, plural, i Esquerra aspira a ser-hi com a garantia d’una
Generalitat nacional i progressista.
Aquesta és l’única estratègia per canviar consciències.
Jo em pregunto, per què, senyor Maragall? Per què,
senyor Pujol? Per què no pot ser allò que la gent veu
clar i veu bé. Per què no ens podem posar d’acord en
temes bàsics els dos anys que queden? Per què no preparem junts la segona transició els mateixos que vam
començar la primera?
Mentre uns i altres, mentre vostès es neguen a entendre’s, diuen: «No, perquè, és clar, si presenten una moció de censura vol dir que no es volen entendre amb
nosaltres.» I des d’aquí ens diuen: «No, perquè, clar,
com que ja pacten amb el PP no en volen saber res.»
Mentre es neguen a entendre’s, aquesta falsa bipolarització cada vegada més ens decanta cap a la dreta i cap
a l’Espanya més uniformista. O no és contradictori reclamar un front autonomista, un front en defensa de
PLE DEL PARLAMENT
l’autonomia política amb una moció de censura? Si
vostè acceptés un pacte nacional d’estabilitat com el
que vam proposar, sap què passaria? Que tindria un
impacte colossal aquí, i aquí és on es quedarien sense
els arguments excloents en què ara s’atrinxeren i que
són el pretext per no fer un acord entre tots els partits
catalanistes. Vostè s’imagina quin escenari?, que digués: «D’acord, retiro la Moció de censura i aquests
dos anys que queden ens arremanguem tots plegats i,
som-hi!, que continuï governant aquest Govern, però
amb un consens bàsic per part de tots.» Això obtindria
una enorme simpatia entre la majoria de catalans.
Si ho fa, tindrà la nostra complicitat, tindrà la nostra
col·laboració. I cregui’m, potser ara no li ho semblarà,
però seria la millor inversió de futur que vostè podria
fer, la millor inversió de futur que el Pasqual Maragall
candidat a presidir aquest país podria fer.
Si vostè manté la votació, senyor Maragall, malgrat les
coincidències en molts aspectes, com hem dit, no li
votarem a favor. Vostè no va ser, quan es va presentar,
el nostre candidat a president de Catalunya, el seu programa no era ni és exactament el nostre programa, el
seu govern a l’ombra, el considerem tan nostre com
l’altre Govern que massa sovint pren el sol.
Nosaltres no votarem «no». Nosaltres ens abstindrem.
Algú pot dir: «Ja ho sabíem.» I per què? Doncs, perquè
sí, perquè volem. Si vostè hagués volgut el nostre vot
favorable fa deu mesos, n’hauríem començat a parlar,
hauríem parlat del calendari, del contingut del programa, de cada detall del debat d’avui. Però no ha estat
així, i nosaltres el que no podem és acudir a una reunió
quaranta-vuit hores abans i donar-nos per satisfets.
Miri, al gener d’enguany, al Parlament de Galícia el
primer partit de l’oposició BNG, partit nacionalista i
d’esquerres, primer partit de l’oposició, va presentar
una moció de censura contra el president de Galícia,
exministre de Franco. El Partit Socialista, segon partit
d’esquerres del Parlament gallec –no sé si em va seguint el fil– es va abstenir tot defensant el caràcter diferenciat del seu projecte polític, deia: «Som un altre
projecte, som un altre partit, ens abstenim.» I Esquerda de Galicia, el tercer partit d’esquerres, abans vinculat a Izquierda Unida –suposo que em continua seguint– també es va abstenir pel mateix motiu.
Ara, vostès, el primer partit de l’oposició, partit d’esquerres, presenta una moció de censura contra Jordi
Pujol, president de Catalunya, demòcrata, catalanista,
empresonat per la dictadura, i Esquerra, segon partit
d’esquerres de la cambra, també s’abstindrà, perquè el
nostre és un tercer espai polític diferent del Socialista
i del Convergent, com ho era el seu a Galícia.
I aquí, a Catalunya, per què? M’ho he escrit molt bé i,
per tant, li ho llegeixo: «La nostra estimació és que
aquesta Moció se situa fora del context de viabilitat. La
seva presentació com a candidat a president no surt
d’una voluntat explicitada per diferents grups parlamentaris que poden constituir una majoria en aquesta
cambra. Com a projecte polític, aquesta Moció no és
una alternativa, tant des de la perspectiva de l’aritmètica parlamentària, com també per les motivacions que
la impulsen. Les iniciatives polítiques, a tots nivells, i
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
49
més quan són d’ampli abast, les decidim nosaltres mateixos, fixant els objectius, escollint el moment, l’abast
i, això sí, fent el treball necessari perquè prosperi. El
seguidisme no forma part de la nostra pràctica política,
les nostres no són visions limitades a interessos de partit, són posicions adreçades a construir una majoria
estable a Catalunya que eviti el desgast, el desprestigi
de les nostres institucions, que redreci la penosa situació a què ens ha portat el Govern de Convergència i
Unió, mitjançant la fixació d’un conjunt d’objectius
concretats en un ventall de realitzacions a complir en la
resta de la legislatura. Realitzacions que serveixin i que
recullin les aspiracions de la majoria del poble, per assolir la màxima identificació de tot el poble de Catalunya amb l’autonomia, la qual cosa voldrà dir que hem
recuperat i enfortit els nostres nivells de consciència.
»Senyores i senyors diputats, he fixat en termes que
crec que són clars la nostra posició política. Amb el que
acabo de dir, queda justificada la posició d’abstenció
davant la Moció de censura que avui debatem.
»Joan Raventós, 30 de setembre de 1982.
»Josep-Lluís Carod-Rovira, octubre de 2001.»
Gràcies, senyor president.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula l’il·lustre
candidat senyor Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor Carod, vostè ha parlat de la necessitat de formar
un govern en què tindrien entrada totes les forces polítiques de llarga tradició democràtica i catalanista. Això
és el que va dir, almenys l’altre dia, en el pacte d’estabilitat. Està bé, si no és ni govern, aleshores no sé de
què estem parlant. Si el que estem parlant és de deixarho tot igual amb un canvi de majoria, que és el que ara
entenc que vostè estava proposant, pitjor que pitjor,
perquè aleshores encara estem més lluny, vostè i jo, del
que jo em pensava.
Jo no li he demanat a vostè, nosaltres no hem demanat,
Socialistes - Ciutadans pel Canvi no demanem a vostè,
no li hem vingut a demanar el vot explícitament. El
demanem, evidentment, a tothom, però no l’hi hem
vingut a demanar explícitament, sinó a saber exactament si vostès volen o no un pacte de progrés en el futur, presidit per l’esquerra. Això és el que nosaltres
voldríem saber.
Si en aquest pacte de progrés hi ha de ser o no hi ha de
ser Convergència i Unió, Convergència i Unió ho haurà
de decidir. Jo li he explicat el que va passar a l’Ajuntament de Barcelona i ho podríem repetir exactament
igual aquí.
Què va passar? Va passar que van guanyar les eleccions
els Socialistes i l’esquerra. Va passar que Convergència
i Unió, en aquell moment, va creure que havia d’estar en
aquest bloc catalanista, i va passar que amb això va durar dos anys, perquè al cap de dos anys se’n va sortir.
Per tant, torno a dir: nosaltres no li venim a demanar
avui el vot sobre la qüestió de la censura. Nosaltres
SESSIÓ NÚM. 42.2
volem saber si vostès volen governar en un pacte de
progrés decidit per l’esquerra o no, i si es conformarien que Convergència i Unió decideixi si en aquest cas
ells estaran o no estaran en aquesta majoria.
Una de dues: vostè o no vol l’alternativa, perquè el que
vol en el fons és no haver-se de pronunciar en aquest
moment sobre el futur, cosa que entendria des del punt
de vista electoral, però que no admeto des del punt de
vista dels principis, o no sé pas a què hem vingut.
Senyor Carod, i li ho dic amb tota la solemnitat, la proposta de pacte d’estabilitat parlamentària que vostè va
formular la setmana passada incloïa Convergència i
Unió, IC - Verds, Esquerra Republicana i PSC. Oi que
això vol dir una clara majoria de progrés? Sí o no? Haig
de donar per suposat, com seria natural, que vostè
donaria suport per a presidir aquest pacte, demà mateix,
segons vostè deia fa dues setmanes, al candidat del grup
majoritari del bloc de progrés, és a dir, a un president
socialista? Sí o no? Això és el que nosaltres volem saber.
Un govern d’aquestes característiques hauria d’estar
presidit per la força majoritària de les esquerres, entre
altres raons i entre altres coses, perquè respondria a una
majoria parlamentària de centreesquerra i suposaria un
veritable canvi, el canvi que tanta i tanta gent ens està
reclamant a tots. Nosaltres no creiem com vostè, si és
que l’he entès bé, que el moment polític actual sigui
d’apuntalar el Govern que hi ha. No ho creiem. Ni ens
tranquil·litza el fet que vostè faci servir per argumentar
aquesta seva posició que tot allò altre és difícil, que tot
allò altre és impossible.
Miri, els principis compten –li ho torno a dir– i les actituds també. Evidentment que tot és possible, però
nosaltres el que volem que quedi clar és: si podem o no
comptar amb vostès, o avui o quan calgui –o quan calgui–, per formar un bloc alternatiu de govern en aquest
país, amb Convergència i Unió o sense Convergència i
Unió.
Nosaltres, repeteixo, no creiem que sigui el moment
polític per apuntalar el Govern que tenim, ni tampoc el
d’esperar tranquil·lament que caigui, especulant que
s’endurà més runes de l’enderroc; no. Nosaltres creiem
que ha arribat el moment de mostrar als catalans i les
catalanes que hi ha una alternativa millor, perquè, en
efecte, això no pot continuar així. Perquè, en efecte, no
es pot deixar la clau del Govern de Catalunya a mans del
Partit Popular, amb tot el respecte pel Partit Popular.
Per què no hauria de governar Catalunya una majoria
com la que governa tants ajuntaments, començant pel
de Barcelona? Jo em proposo de formar un govern
d’aquestes característiques, i vull comprometre’m públicament i davant dels amics d’Esquerra Republicana
a discutir sobre el programa que vosaltres vàreu dipositar a la Sindicatura de Greuges, abans de les darreres
eleccions.
A veure, parlem de coses serioses. Parlem, com crec
haver parlat en el meu discurs d’ahir, d’una Catalunya
pròspera, justa i lliure; parlem d’un país just socialment, amb salut i formació i la família protegida; parlem d’un país productiu, competitiu i amb treball per a
tothom; parlem d’un país culte, segur i ben administrat;
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
50
parlem d’un país amb recursos suficients, ben gestionats i un sistema financer al seu servei; parlem d’un
país lliure, democràtic, que compti al món i que sigui
solidari i respectuós amb la diferència. Aquests eren els
sis objectius formulats per Esquerra Republicana de
Catalunya; ara podria dir «firmat: Josep-Lluís CarodRovira», com vostè ha fet abans amb Joan Reventós.
Aquests eren els sis objectius que vostès van formular;
és que no són els que nosaltres estem presentant?
Parlem de com articular aquests sis objectius en un programa de govern; fem-ho junts. A la gent de l’Ebre no
podem ja dir-los només que rebutgem el Pla hidrològic
nacional; hem de proposar una alternativa, i l’hem de
proposar des del Govern. A la gent del món educatiu no
podem dir-los només que aquest Govern no resoldrà els
problemes de l’escola; ja ho saben; hem de proposar
una alternativa i hem de practicar-la. A la gent de Llagostera, perquè falti un vot, vostè dirà «no votem això»,
això que va dir que volia; a la gent de Llagostera no
podem dir-los només que la posició d’aquest Govern
sobre el conflicte amb FECSA no ha estat equànime;
hem de proposar una alternativa i hem de votar a favor
que aquesta alternativa governi. A la gent del món de la
cultura, la d’avantguarda i la tradicional, no podem dirlos només que aquest Govern és més llast que estímul,
que oblida sovint que la cultura és també la nostra force
de frappe, que cal encara posar recursos per impulsar
la normalització lingüística o que cal reforçar l’aprenentatge de la llengua pròpia a l’escola, tenint present
l’arribada de nens procedents de la immigració; no n’hi
ha prou amb la queixa; hem de proposar una alternativa. I podríem anar seguint. Convergència i Unió no està
ja en condicions de canviar de política, senyor Carod;
és més: no és que no pugui, és que no vol, és que no vol
canviar de política; per això cal canviar de política. Fem
un pas en la línia de construir el que vàrem votar en
finalitzar el debat d’orientació de política general, que
vam votar-ho junts l’any passat, i aquest any hi vam
tornar, d’alguna forma.
Primer: la reforma de l’Estatut –l’hi recordo– i, si s’escau, la revisió del text constitucional. A la llum de l’experiència d’aquests darrers vint anys, a la llum de la
necessitat d’un reconeixement efectiu del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat espanyol, i de la voluntat d’incorporar en l’ordenament jurídic el que es desprèn del Tractat de la Unió Europea
i de la Carta europea de l’autonomia local. Fa tres anys
que en vam parlar, vostè i jo, d’això, senyor Carod.
Dos: un nou sistema de finançament autonòmic que superi les insuficiències del sistema vigent i que, en el marc
d’una revisió global del sistema financer públic –insisteixo: en el marc d’una revisió global–, incloent-hi
les hisendes locals, l’acosti gradualment al nivell de
recursos del sistema foral.
Tres: les reformes legals necessàries per aprofundir
l’autogovern en la línia que actualment ja gaudeixen
diversos estats federals. Reforma del Senat per tal de
convertir-lo, efectivament, en cambra de representació
territorial; l’adequació de l’Administració de justícia a
la realitat autonòmica de l’Estat; la capacitat de les comunitats autònomes de ser presents en els organismes
europeus en la línia del que disposa el Tractat de la
PLE DEL PARLAMENT
Unió Europea en el seu article 203. Aquesta capacitat
s’hauria d’estendre a altres organismes internacionals,
com ara la UNESCO.
Quatre: una nova organització territorial de Catalunya,
que aquest Govern ens està endarrerint.
Cinquè: la redacció d’una llei electoral catalana, que
aquest Govern durant vint anys ha estat escamotejant.
Sisè: el desenvolupament d’una política sobre integració
social i cultural de la immigració en el marc d’aquell
pacte que havíem de fer i que el president Pujol es va
comprometre a comandar.
Setè: la configuració d’un espai social i laboral català,
que està amenaçat per la Llei de convenis col·lectius o
la proposta de convenció col·lectiva a nivell sectorial
estatal. Volen nacionalitzar, el Partit Popular vol nacionalitzar els convenis col·lectius sectorials; això seria la
mort de la configuració d’un espai social i laboral català que vostès i nosaltres vam votar aquí fa un any.
Vuit: la millora dels serveis públics, sanitat, ensenyament, serveis socials.
Nou: un programa per a la modernització i la incorporació de Catalunya a la nova economia i a la societat de
la informació que eviti la possible fractura social i territorial.
I deu: el foment del transport públic i la mobilitat sostenible, eliminant les discriminacions que a Catalunya
hi ha en el finançament i la gestió de les infraestructures per tal de garantir el progrés del país.
Per la nostra banda, senyor Carod, estem convençuts
que els catalans i les catalanes volen un govern de progrés, com més aviat millor. Estem convençuts que el
tindran, que a nosaltres ens correspondrà encapçalar-lo
i que Esquerra hi haurà de ser.
Moltes gràcies, senyor president.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Demana la paraula, senyor...? Té la paraula l’il·lustre diputat senyor JosepLluís Carod-Rovira per cinc minuts.
El Sr. Carod-Rovira
Senyor Maragall, vostè ha fet avui un pas endavant, jo
crec que molt important en la política catalana. Jo, en
aquells moments, l’any 80, no hi era –no hi era políticament a primera fila, vull dir–, i sempre he sentit a dir
que un dels grans errors del Partit Socialista va ser no
incorporar-se en aquell moment a un govern tripartit a
Catalunya. No sé si això és així o no, el cert és que han
passat vint-i-un anys i el Partit Socialista no ha governat Catalunya. Avui s’ha explicitat d’una manera molt
clara, molt concreta la voluntat de vostè al cap davant
del seu partit, de voler convertir Catalunya en la seva
primera prioritat. Jo crec que hi ha elements simbòlics
que tenen una enorme càrrega política; no és menor el
fet que vostès hagin modificat les sigles estèticament,
i tampoc ho és que el Partit Popular hagi passat a dirse Partit Popular de Catalunya.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
51
A algú pot semblar que això és pura estètica; jo crec
que no ho és; de vegades l’estètica ve empesa, ve determinada per una realitat social, civil, nacional imparable, i això és el que hem vist avui. Vostè finalment ha
reconegut –perquè l’hi he preguntat dues vegades– que
en aquest horitzó democràtic i de progrés hi ha uns
agents possibles, i vostè no ha descartat Convergència
i Unió d’aquests agents possibles, com jo no vaig descartar aquesta coalició quan vaig plantejar aquest pacte nacional d’estabilitat. Jo no parlava d’un pacte de
govern. És clar, vostè em diu: «És que el que voleu és
apuntalar un partit.» Tan difícil és d’entendre que hi ha
algú que vulgui apuntalar un país? Tant costa d’arribar
a entendre que en un moment de transició de tota una
etapa política a una altra etapa política, que si és incert
a nivell mundial més ho serà per a nosaltres, cal més
que mai fer gestos de generositat política, de sacrifici
polític, a benefici col·lectiu i no a benefici d’unes sigles? Tant costa això?
És clar, vostè diu, què faríem? Aquest pacte a quatre,
donar suport a un govern, a un govern que, segons les
nostres posicions, hauria d’aplicar la política que pactéssim per als dos anys que queden; perquè, si no fem
això, sap què passarà? Que quan sigui que votem aquesta
Moció de censura, tindrem el mateix escenari que tenim ara, i vostè creu que serà millor per a Catalunya
que els dos pròxims anys el senyor Pujol, els seus consellers i conselleres vagin i vinguin de Madrid, condicionats pel Partit Popular a cada moment, limitada la
seva acció política i sovint reduïda la mateixa dignitat
d’aquest mateix país en determinades posicions per
polítiques adoptades des de Madrid? Això considera
vostè que és millor? No m’ho crec; sap vostè molt bé
que no és millor una Generalitat condicionada pel PP
que no pas una Generalitat que governi, que condueixi els dos anys que queden a partir d’un acord bàsic.
Que sabem que és difícil, naturalment que és difícil, tot
és difícil. També és difícil que prosperi la seva Moció
de censura d’avui. Però si no s’intenta, res no s’aconsegueix.
Vostè ha dit que hi havia uns agents possibles per a
aquest acord de cara al futur, i vostè parlava directament d’acord de Govern. Nosaltres estem convençuts
que hi serem en aquest Govern que deia vostè. M’ha
agradat més quan ho plantejava abans, que deia: «Si és
un pacte i un govern presidit per l’esquerra...» Home,
si és presidit per l’esquerra segur que hi serem, però
quan deia: «Podem comptar amb vostès?», podem
comptar amb vostè, senyor Maragall, nosaltres, la bona
gent d’Esquerra Republicana de Catalunya, per, en un
govern progressista a Catalunya que faci política en
clau nacional, fer quadrar per exemple determinades
entitats d’estalvi, fer quadrar per exemple determinats
grups monopolístics del sector de l’energia elèctrica,
fer quadrar determinades empreses que fan negoci amb
l’esforç i el treball dels catalans i les catalanes? Podem
comptar amb vostè per fer això? Podem comptar amb
vostè per avançar cap allò que vulgui democràticament
la majoria de Catalunya sense cap límit, vulgui el que
vulgui el poble de Catalunya? No hi ha hagut només a
Catalunya al llarg d’aquests anys sucursalisme polític;
hi ha hagut també molt sucursalisme econòmic disfressat d’altres meravelles.
SESSIÓ NÚM. 42.2
Esquerra Republicana de Catalunya estarà on ha estat
sempre al llarg de setanta anys, al servei de Catalunya,
al servei de la llibertat i al servei de la gent.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Popular té la
paraula l’excel·lentíssim senyor Alberto Fernández
Díaz.
El Sr. Fernández Díaz
Senyor president, senyores i senyors diputats, molt
honorable president, honorable conseller, senyor candidat, bé, la veritat és que si li avanço el sentit del vot
del Grup Parlamentari Popular a la seva Moció de censura, probablement no desvetllaré cap sorpresa. Sí, senyor Pasqual Maragall, sap que el Grup Parlamentari
Popular no li podem votar a favor de la seva Moció, el
Partit Popular votarem en contra de la seva proposta,
però permeti que li avanci la raó certa de per què el
Grup Parlamentari Popular votarem en contra de la seva
Moció de censura.
Hi han hagut moltes interpretacions al llarg dels últims
dies, als passadissos polítics, als mitjans de comunicació,
de quines podrien ser les raons per les quals el Partit
Popular podria votar en contra de la Moció de censura
que vostè presenta. Però li diré l’única –i subratllo
l’única– que és certa –l’única que és certa–, que no és
una altra, perquè el projecte que vostè representa no
coincideix amb els plantejaments del Partit Popular.
Nosaltres votarem en contra de la seva Moció perquè
tenim un altre projecte polític, per cap altra raó. Jo no
li vull dir que el nostre projecte, el que representa el
Partit Popular sigui millor o, evidentment, no li diré que
és pitjor que el seu, cadascú tenim la nostra legitimitat
a defensar els nostres projectes, però no tingui el menor dubte que, en qualsevol cas, avui, en aquesta sessió
parlamentària, l’única raó per la qual el Partit Popular
expressem aquest vot contrari és, precisament, en la
defensa del projecte polític del Partit Popular de Catalunya. No hi ha cap altra raó més per no votar la seva
Moció.
També és ben cert, senyor candidat, que vostè no ha
pogut justificar la raó de la presentació d’aquesta Moció. No ha pogut justificar al llarg de les seves diverses
i llargues intervencions, no tan sols la possibilitat d’impulsar un canvi de Govern, sinó també que a Catalunya
hi hagi, en aquests moments, una greu situació d’incertesa política, una greu crisi institucional que aconsellin
un canvi de Govern de Catalunya. Ben al contrari, jo
diria, senyor candidat, que si hi ha una crisi en aquest
moment és precisament una crisi internacional, una
crisi internacional que potser hauria aconsellat que
vostè, com a mínim, ajornés la presentació d’aquesta
Moció de censura. Estem davant de temps d’incerteses,
de preocupació; tots encara tenim present, i sobretot la
nostra societat, aquell dimarts negre de l’11 de setembre. Potser, en aquests moments, la societat catalana, el
que ens demana a tots plegats són esforços de responsabilitat i esforços de complicitat a l’hora d’afrontar el
nostre futur. Però, en qualsevol cas, vostè ha optat per
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
52
mantenir aquesta Moció de censura, absolutament legítima, no ho qüestionaré pas, però li he de dir, amb tot
el respecte i la consideració que es mereix, que vostè,
quan li deien que era la gota malaia, doncs, precisament, ser la gota malaia no és això, senyor Maragall.
referència en el darrer debat, evidentment amb altres
connotacions, de la nebulosa del president de la Generalitat. S’ha contagiat, potser, dels mateixos vicis que
vostè diu ara que cal criticar, però que, evidentment, cal
superar d’aquell que vostè tant ha criticat i critica.
Aquí s’ha equivocat. Ser la gota malaia no és presentar
una moció de censura ara per traslladar la percepció
que hi ha una situació permanent de construcció d’una
alternativa al Govern de la Generalitat des d’una vessant d’esquerres. Perquè si tot està tan malament, si el
Govern de Catalunya no governa, com vostè diu, si tot
està tan negre, per què no han presentat aquesta Moció
des del primer moment que la van anunciar, fa nou
mesos? Per què un any de retard d’aquesta Moció de
censura, que vostè entén que era inexcusable la seva
presentació? Em pot dir que vostè necessitava presentar aquesta Moció de censura per presentar la seva alternativa al Govern de la Generalitat. Doncs jo em pregunto, senyor Maragall, si vostè necessitava presentar
ahir i avui la seva alternativa, què ha fet fins ara, en
aquests dos primers anys de legislatura? Continua encara de vacances, ara catalanes, abans romanes? Necessitava aquesta Moció de censura per donar satisfacció
a un grup parlamentari concret d’aquesta cambra únicament per proposar que el que convé són eleccions?
Per dir a aquest hemicicle i al poble de Catalunya que
calen eleccions tampoc calia, senyor candidat, presentar aquesta Moció de censura.
Jo crec sincerament, senyor Maragall, que entre el president del Govern de la Generalitat i vostè hi han moltes coincidències, moltes, sobretot a l’hora de mirar el
passat i a l’hora d’afrontar el futur. Potser necessiten de
corts i seguicis, de cultes a la personalitat. No és casualitat, i ho dic des d’una forma col·loquial i amb tot el
respecte, que a un l’anomenin el virrei i a l’altre, el
príncep. Jo crec que, en el fons, diuen que defensen dos
formes distintes d’entendre Catalunya i la nostra societat, però, a l’hora de la veritat, no deixa de ser una
mateixa prolongació d’una mateixa forma de ser.
I, per tant, des del Grup Parlamentari Popular, des del
rebuig a la seva presentació per diverses raons que després explicitaré, sí que li puc ben assegurar que no hi
haurà un abans i un després en el panorama polític català d’aquesta Moció de censura. Tot seguirà igual, hi
haurà un punt i seguit. Probablement serà l’anècdota,
l’anècdota d’aquesta sisena legislatura, però, en qualsevol cas, creiem sincerament que no aconseguirà
aquest objectiu que vostè perseguia o que almenys així,
ahir, ens va anunciar. I no ho serà perquè aquesta Moció que ens ha presentat no és ni creïble ni convincent,
perquè creiem sincerament que vostè s’autocensura a
l’hora de presentar en la forma i per les raons i amb els
arguments que vostè ha explicitat en aquestes dues ja
llargues sessions parlamentàries. Perquè creiem sincerament, des del Grup Parlamentari Popular, que la seva
Moció de censura és un punt i seguit a l’hora de no
assumir la seva derrota, de continuar mantenint vives
inèrcies electorals a Catalunya. Vostès, el Grup Parlamentari Socialista, des de les darreres eleccions catalanes han mantingut sempre el mateix nord i sempre el
mateix error: aquesta obsessió electoral. Estan demostrant més obsessió electoral que no pas ambició catalana. Fins i tot, estan pagant el preu de la contradicció de
mantenir actituds erràtiques: varen començar demanant, en aquesta legislatura, qüestions de confiança;
després van anunciar mocions de censura; ara, quan
arriba aquest moment, el que ens demana i el que ens
sol·licita és que es convoquin eleccions. I, a l’hora de la
veritat, el que està demostrant aquesta actitud erràtica
de vostès és que ni poden ser govern a Catalunya ni
saben exercir el seu paper d’oposició. Potser perquè
vostès s’han contagiat de la mateixa foscor del seu govern a l’ombra, potser perquè vostè s’ha contagiat de la
boira que el president del Govern de la Generalitat feia
PLE DEL PARLAMENT
Però, en qualsevol cas, senyor Maragall, nosaltres no
podem compartir el que vostè ahir anomenava un «nou
estil», un nou estil de governar Catalunya, entre altres
raons, perquè vostè i jo ens coneixem, i molt: hem
compartit responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona, i la veritat és que li hauria de dir que em preocuparia
molt que vostè traslladés a aquest hemicicle i al Govern
de la Generalitat de Catalunya el seu estil de governar
la ciutat de Barcelona, on, per cert, encara puc recordar
que mentre vostè n’era l’alcalde, l’oposició mai vàrem
poder votar ni una sola proposta de resolució ni una
moció, perquè vostè sempre entenia que no teníem
aquest dret. I per tant, evidentment, aquell estil que
vostè va impregnar i va traslladar a aquell govern municipal de la ciutat de Barcelona, doncs, és evident que
tingui una certa preocupació a l’hora que vostè el pugui traslladar, amb el permís, evidentment, del president del Parlament, a aquesta cambra.
I és evident, també, senyor Maragall, que al Partit Popular de Catalunya no qüestionem la presentació de la
Moció de censura. Jo he sentit, al llarg d’aquests dies,
molts qualificatius a la seva Moció. Nosaltres, evidentment, no els compartirem. Crec sincerament que la seva
Moció és absolutament legítima, però si ha demostrat
una cosa és que vostè portava dos anys fent un discurs
recurrent i parlant d’una majoria parlamentària caracteritzada pel guarisme 68. Parlava sempre d’aquesta
feblesa del Govern de la Generalitat de Catalunya emparada en una exigua majoria d’un vot. I avui, quan
aquesta Moció de censura finalitzi, podrem comprovar
que aquells que criticaven que es governava Catalunya
des d’una exigua majoria d’un vot resulta que ells estan encara més lluny d’una majoria de govern a Catalunya, perquè estan a tretze diputats d’aconseguir-ho.
Però jo li diré que hi ha diverses qüestions que podem
avançar. Al Partit Popular de Catalunya sempre hem
defensat afrontar el debat polític, en aquesta cambra
i en el conjunt de Catalunya, amb aportacions útils, no
pas amb controvèrsies o polèmiques estèrils. I ho volem fer, també, en aquesta sessió parlamentària, i per
això lamentem que aquesta obsessió electoral que
abans esmentava, que el Grup Socialista ha patit i ha
defensat aquests dos primers anys de legislatura catalana, ha barrat, i tant de bo que no continuï així en el
temps, la possibilitat d’arribar a grans acords en aquest
hemicicle.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
53
Vàrem començar aquesta legislatura, l’octubre de l’any
99 o el novembre de l’any 99, amb una gran oportunitat per davant, i era que feia molts anys –molts anys–
que a Catalunya i a Espanya no teníem la gran oportunitat d’estar més de tres anys, tres anys i mig, sense cap
tipus de convocatòria electoral. Teníem la gran oportunitat, al llarg de més de tres anys, de poder intentar
aconseguir un seguit d’acords entre totes les formacions polítiques catalanes per avançar en aquelles qüestions, o almenys en algunes qüestions, cabdals per al
futur de Catalunya. I, malauradament, aquesta obsessió
electoral ho ha impedit fins ara. Però encara hi som a
temps, senyor Maragall, i per això jo li demano que
deixi enrere aquestes inèrcies electorals, allò de fer-ho
tot en funció únicament d’interessos de partit o en funció d’aconseguir una projecció mediàtica per a unes
eleccions que vostè sap perfectament, com jo, que hi ha
la intenció d’esgotar la legislatura, perquè Catalunya
necessita estabilitat per continuar aquest progrés econòmic i aquesta millora del benestar social.
Encara tenim, per tant, senyor Maragall, dos anys per
davant sense cap tipus d’eleccions, o, com a mínim, de
catalanes. Anem a aprofitar-ho. Deixi enrere aquesta
estratègia que vostè ha posat de manifest, en aquests
dos primers anys de legislatura, d’arraconar el Govern
de la Generalitat al guarisme 68. Vostè ha estat més
preocupat a poder justificar un discurs des del Grup
Socialista contra el Govern de la Generalitat de Catalunya en base al guarisme 68 que no pas de fer avançar
de debò Catalunya en aquests últims mesos. Vostè ha
estat més interessat a buscar esquerdes en el marc de
relacions entre el Partit Popular i Convergència i Unió
que no pas a aconseguir uns consens mínims que permetin avançar i progressar la nostra societat. Probablement, perquè vostè sap com ningú que l’any 99, a les
darreres eleccions catalanes, vostè va tocar el cel, però
també va tocar el sostre. I ara, el que li demanem des
del Partit Popular és que toqui de peus a terra.
Tenim dos anys per davant. És molt de temps, podem
fer moltes aportacions útils, podem fer realitat un consens de mínims que faci realitat no pas el guarisme 123,
que a algun grup parlamentari d’aquesta cambra li
agradarà excitar, sinó per fer realitat el guarisme 135.
Hem aconseguit el guarisme 135 en algunes ocasions:
declaracions sobre la lluita contra el terrorisme, el finançament dels partits, sobre la immigració. Jo el convido a
deixar enrere aquesta obsessió electoral i apostar per ser
capaços d’assolir consensos mínims en qüestions cabdals, i vostè i jo podem arribar-hi en algunes qüestions.
I ho sap perfectament, perquè vàrem aconseguir alguns
avanços molt importants, també, a l’Ajuntament de
Barcelona, i perquè vàrem fer realitat uns estils que en
aquelles qüestions que eren cabdals per al futur de la
ciutat de Barcelona vàrem demostrar que Barcelona era
una ciutat, també, quan tots ens posàvem el vestit de
feina..., aconseguir grans consensos. Podem treballar
junts, tots els grups parlamentaris, amb la mira, amb la
fita, del guarisme 135 –no pas marcadors de golejades
futbolístiques de 4 a 1, sinó en el marcador, en qualsevol cas, del 5 a 0–, en la garantia de la prestació de serveis públics essencials: la sanitat, l’educació, la gent
gran; intentar assolir un consens mínim en aquelles
qüestions que haurem de regular els propers mesos, i
SESSIÓ NÚM. 42.2
que, com a mínim, haurien d’establir la base d’una definició dels serveis públics a Catalunya al marge de resultats electorals en properes eleccions. I ho podem
aconseguir.
Vostè sap perfectament que podem avançar, i molt, almenys des del Partit Popular, a l’hora de definir un nou
model organitzatiu de Catalunya i de descentralització
de la Generalitat. Vostè ha parlat de la Llei d’ordenació
territorial, unes lleis d’ordenació territorial que varen
ser aprovades des d’una majoria absoluta que ja no
existeix. Parlem-ne, d’aquestes qüestions. Parlem d’enfortir el protagonisme de les administracions locals;
parlem de descentralitzar, la descentralització, que, probablement, és una de les fites més importants que haurem d’afrontar els propers mesos; parlem també de fer
realitat el pluralisme d’aquesta cambra; parlem, senyor
candidat, de reformar el Reglament d’aquest Parlament
de Catalunya, i posem-nos-hi seriosament. Si som capaços de deixar enrere –hi insisteixo– aquestes controvèrsies, de fer discursos per esquerdar el marc de majories que fins ara han garantit l’estabilitat del Govern de
Catalunya els últims cinc anys o per justificar estratègies de partit amb el guarisme 68, estic ben segur –ben
segur– que podrem avançar –probablement no tot el
que vostè desitjaria, però, evidentment, vostè ha de
comprendre que nosaltres defensem, també, el nostre
projecte–, podrem avançar els propers mesos i fins al
final de la legislatura.
Li he de recordar que el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol ho hem fet –ho hem fet–, i tenim
moltes i importants diferències, però hem avançat, també, en algunes qüestions, des del diàleg: el pacte per la
justícia; el pacte per les llibertats i contra el terrorisme;
l’acord al voltant del finançament autonòmic, que a
vostè no li agrada; amb els sindicats, o almenys amb
algun, el més important d’ells, sobre les pensions. Al
Partit Popular, des del Govern d’Espanya, hem impulsat grans diàlegs i grans acords, i, evidentment, Catalunya no pot ser una excepció en aquesta dinàmica i en
aquest tarannà. Però, això sí, també li demanem que no
tingui por a arribar a pactes també amb el Partit Popular en aquesta cambra, que no tingui cap tipus de reserva, perquè hi han moltes qüestions en què podem avançar, amb el Partit Popular i amb el conjunt de la resta de
formacions parlamentàries. Perquè, a diferència d’altres, i ho vull subratllar, nosaltres no volem construir
una Catalunya des de l’exclusió, sinó, ben al contrari,
des de l’addició.
Per això jo també li demano, senyor Maragall, que
aquí, a Catalunya, defensi també els pactes d’Estat,
aquests pactes que abans anomenava jo, que havien signat el Partit Popular i el PSOE. Defensi també els pactes d’Estat a Catalunya, defensi’ls sense complexos i,
com a mínim, sense contradiccions. Per què vostè és
tan reticent a defensar un pacte antiterrorista que, al seu
moment, varen signar el PP i el PSOE? Defensi’l també aquí, a Catalunya. Perquè sap vostè que aquest pacte
no és pas un pacte contra el nacionalisme, com alguns
volen dir, sinó és, precisament, un pacte per defensar la
llibertat i la democràcia. Per què no li agraden pactes
que són acords d’Estat, com el del finançament autonòmic, i defensa vostè aquí unes posicions que vostès
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
54
saben que únicament tenen una justificació partidista?
Que, fins i tot, jo li podria dir que, a vegades, tinc la
impressió que vostè aquí, a Catalunya, està més a prop
de la defensa de determinats plantejaments nacionalistes, o si parléssim –abans s’ha comentat– del País Basc,
que està més a prop de defensar plantejaments del Partit
Nacionalista Basc que no pas de defensar els seus companys socialistes bascos, amb Nicolás Redondo al capdavant.
A vegades, vostès han introduït unes derives i unes argumentacions per mi molt equivocades i, fins i tot, molt
perilloses, i, evidentment, injustificades des d’una vessant socialista. Vostè deu recordar com poc abans de les
eleccions catalanes vostè parlava, fins i tot, del referent
irlandès. Va fer campanya amb John Hume, el president
del Partit Socialdemòcrata Laborista irlandès. Segur
que ja no em tornarà a parlar del referent irlandès, ni
em tornarà a visitar Catalunya i a fer reunions el senyor
John Hume, perquè vostè sap que aquells que anomenaven, com a solució de futur del terrorisme, la via irlandesa, també des de Catalunya i també des de les files socialistes, evidentment, ara no tenen arguments per
poder defensar-lo amb coherència.
Però, bé, jo li deia que el Partit Popular, el Grup Parlamentari Popular, rebutjaríem la seva Moció perquè tenim el nostre projecte polític, però també li dic que el
rebutjaríem perquè el seu projecte és ple d’inconsistències i de contradiccions; ple d’inconsistències i de contradiccions, probablement, perquè avui ha quedat constatat que el seu govern a l’ombra, cada cop més, serà
una ombra de govern. Que el seu govern té moltes ombres –massa– i que en aquest moment, i cada cop més,
la societat catalana el que reclama d’aquells que aspiren a governar Catalunya és claredat, confiança i idees
clares. I permeti que li digui que vostè les idees clares
no les té. Jo no dic que no tingui idees, el que dic és
que, les idees clares, no les té.
Vostè molt sovint aquests dos dies, mirant els escons
del Partit Popular, parlava d’allò que en diem des del
Partit Popular «el barullo del PSOE», i ho repetia, vostè. Jo li he de dir que hi ha un barullo del PSOE i que
hi ha un xivarri del PSC. Jo vull que m’expliqui o li
demano que m’expliqui –perquè vostè és qui ens diu
que vol presidir el Govern de la Generalitat– quines
seran de debò les seves propostes de Govern, no les
seves com a Pasqual Maragall, com a candidat: les del
Grup Socialista, les del Partit Socialista, les del Partit
Socialista-Ciutadans pel Canvi, les del Partit Socialista-Ciutadans pel Canvi més Iniciativa per Catalunya,
més Iniciativa per Catalunya i els Verds i, fins i tot, amb
Esquerra Republicana. Que ens digui de quina forma
els catalans podem saber ben bé, donant suport a Pasqual Maragall com a president del Govern de la Generalitat, quin Pasqual Maragall i quines propostes faria
vostè realitat des del Govern de la Generalitat, perquè
jo em temo que fins i tot vostès ni això saben.
Saben, això sí, que han de conciliar les propostes ara
amb l’esquerra. I és molt fàcil articular una posició i un
bloc d’esquerres a la contra d’un govern de la Generalitat. És molt fàcil, sense concretar, però és molt difícil
amb un mínim de rigor.
PLE DEL PARLAMENT
I li posaré alguns exemples. Quina serà la seva política d’immigració, senyor Maragall? La que generen alguns dels seus socis a l’ombra, que demanen complicitat als sense papers, que fins i tot els amaguen aquelles
persones que de forma il·legal estan al nostre país a la
seva seu, aquesta serà la seva política d’immigració?
Vostè, com a president del Govern de la Generalitat,
quina defensa farà de la lluita contra el terrorisme internacional després del dimarts negre de l’11 de setembre? Vostè defensarà i donarà suport a l’actuació del
Govern d’Espanya, dels governs de la Unió Europea,
de la comunitat internacional, o donarà suport, també,
a tot allò que diuen els seus socis a l’ombra que estan
en contra de l’actitud que estan mantenint, des de la
fermesa contra el terrorisme internacional i contra el
totalitarisme, aquests governs? Quina serà la seva actitud? Quin serà, també, el seu model de societat i quina
compatibilitat vostè vol articular entre l’Administració
del sector públic i el sector privat? Quina és la seva
complicitat?
Vostè ha pactat amb Iniciativa per Catalunya, ha ofert
a Esquerra Republicana un acord on es compatibilitzi
el que és públic amb el que és privat. Vostè ha parlat
d’un pacte escolar. Des del Partit Popular no tenim cap
dubte: nosaltres creiem i defensem un sistema d’ensenyament dual, perquè considerem que ambdós sectors
–el sector privat i el públic– presten un mateix servei a
la societat catalana en matèria d’ensenyament i, per
tant, no hi ha confrontació. Perquè els mals i els dèficits de l’ensenyament públic no estan en l’existència
d’un ensenyament privat, sinó ben al contrari: el concertat també és una garantia per adreçar més recursos
a les necessitats del sector públic.
I vostè parlava d’un pacte escolar, una compatibilitat
entre el sector públic i privat a l’ensenyament. Podríem
ampliar-ho a altres sectors: a la sanitat, a la cultura, a
nivell de l’Estat, probablement, a les pensions i a tants
i tants altres sectors econòmics i socials. Això, també,
ho ha parlat amb els seus socis a l’ombra, a aquells que
defensen l’intervencionisme i la tutela per sobre de
qualsevol altra consideració i qualsevol altra prioritat en
el Govern de la Generalitat?
Quin és el seu model, per exemple, de televisió? Vostè
parlava de privatitzar Televisió Espanyola. Suposem,
també, que ho traslladaria aquí a Catalunya. Hi estan
d’acord, també, els seus socis a l’ombra? Fins i tot algun membre del seu govern a l’ombra –fa pocs dies que
és alcalde i no hi és en aquests moments– ha privatitzat
un servei públic de transport en una capital catalana
molt important. Vostè també privatitzaria el transport
públic a Catalunya? També ho faria?
Jo li demano, senyor Maragall, li demano coherència.
Li demano idees clares. Li demano que sigui conscient
que, amb aquells que vol pactar o fins i tot amb aquells
que pacti, ens digui clarament quins són els continguts.
Avui acabem d’escoltar tot els seus oferiments a Esquerra Republicana. Bé, fa uns dies tots varen poder llegir als
mitjans de comunicació com el Grup Socialista deia
que no calia traslladar –vostè mateix–, que no calia
traslladar el model de finançament autonòmic al Senat,
i, en canvi, el Grup d’Esquerra Republicana diu que sí
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
55
que cal traslladar-lo al Senat. I, en canvi, tots dos comparteixen grup parlamentari al Senat. En què quedem?
Els senadors catalans de l’Entesa, què faran al Senat?
Portaran el model de finançament autonòmic al Senat? Sí o no? Quan el portin, tindran el mateix sentit de
vot? Sí o no? I el que és més important: donaran les mateixes argumentacions per defensar un o altre model de
finançament? Sí o no, senyor Maragall?
Perquè aquí, fins i tot, podem riure les gràcies, quan
alguns parlen amb un determinat to sobre el Partit Popular –jo hi entraré després, perquè jo crec que una
cosa és fer bromes en determinats moments i altra cosa
és fer bromes en qüestions que són especialment sensibles per a la convivència de Catalunya–, però, en
qualsevol cas, senyor Maragall, jo sí que li demano que
vostè conciliï primer amb l’esquerra el que vol fer si
algun dia és escollit president del Govern de la Generalitat, que primer conciliï abans de presentar aquesta
oferta i, després, que presenti aquesta Moció de censura. Perquè, aquestes propostes, no tan sols les ha de
conciliar amb l’esquerra: les ha de conciliar amb el
Partit Socialista Obrer Espanyol. Ho ha de conciliar
perquè, clar, vostè cada dia que passa fa el «més difícil todavía» en la política catalana; fins i tot ha patit una
crisi el govern a l’ombra, quan dos membres del seu
govern a l’ombra varen trencar la disciplina de vot del
Grup Socialista i els va multar. Ja és difícil això de patir una crisi a l’ombra. No sé si algun dia convocarà o
demanarà la convocatòria d’eleccions també a l’ombra.
Però, en qualsevol cas, vostè, que li agrada el «més difícil todavía», senyor Maragall, des d’una òptica d’aquells
que no ens considerem nacionalistes ho va aconseguir
al darrer debat de política general. Fixi’s vostè el que va
arribar a dir. Es van produir uns acords entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana en clau nacionalista,
que, evidentment, des del Partit Popular no podem compartir –cadascú tenim, i jo no ho qüestiono pas, la nostra legitimitat per a fer qualsevol plantejament–, però
vostès, el Grup Socialista va sortir a aquest faristol a dir
que el Grup Socialista no podia donar suport a aquells
acords de Convergència i Unió i Esquerra Republicana,
que havien signat en clau nacionalista, perquè la formació republicana havia rebaixat el seu sostre reivindicatiu.
Amb la qual cosa, vostè ha aconseguit el més difícil: i és
que no vagi més enllà que la mateixa Convergència i
Unió, molt sovint, a l’hora de fer determinats plantejaments, sinó que, ara, fins i tot, en aquest Parlament de
Catalunya i de forma molt recent, vostè ha anat més enllà que la mateixa Esquerra Republicana.
Pot ser que formi part d’allò que vostè, poc abans de la
campanya electoral, en una entrevista parlava de la fraternitat dels nacionalistes, i, en aquest sentit, vostè, a
vegades –a vegades–, quan no incorre en actituds erràtiques, com a mínim –com a mínim– incorre en algunes qüestions que s’allunyen d’una visió de Catalunya
que mantenim aquells que no ens sentim nacionalistes.
I per això, senyor Maragall, no ens ha d’estranyar que,
quan ve el senyor Zapatero –habitualment ve únicament
en ocasió de la festa de la rosa–, eludeixi de parlar de
Catalunya, que eludeixi de parlar de Catalunya quan
ve el senyor Zapatero. No pot parlar de Catalunya i no
pot parlar de Catalunya, primer, perquè no acostuma a
SESSIÓ NÚM. 42.2
parlar mai de res el senyor Zapatero, eh?, i, en segon
terme, perquè vostè..., perquè, si no, s’hauria de pronunciar sobre les seves propostes. S’hauria de pronunciar si està d’acord o no sobre la necessitat de reformar la
Constitució i l’Estatut que vostè proposa. S’hauria de
pronunciar sobre si dóna suport o no al desenvolupament
de l’article 152, que vostè avui hi ha tornat a insistir,
però no ens ha detallat les competències que voldrien
incloure en aquest desenvolupament de la Constitució
des d’un article 152, o s’hauria de pronunciar sobre si
està d’acord amb propostes –que, per cert, encara no he
sentit al llarg d’aquest debat si està d’acord amb vostè–,
quan demana, senyor candidat, la supressió de l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
Tot això vostè ho ha demanat: reformes de la Constitució, supressió de l’Administració de l’Estat, aplicació
de l’article 152. Jo l’únic que li demano és que no hem
d’esperar que ens digui vostè –com va fer ahir, que
vostè es comprometia solemnement a dir-li al senyor
Rodríguez Zapatero– de traslladar-li al senyor Rodríguez Zapatero les seves propostes i d’aconseguir el seu
compromís de ser acceptades. Si no ho ha fet fins ara,
a què està esperant? Fa molt temps que estem escoltant
en aquest hemicicle que vostè vol reformar la Constitució o que vol suprimir l’Administració de l’Estat o
que vol canviar l’Estatut. Si fins ara no ha dit res al senyor Zapatero, quan començarà a dir-li alguna cosa?
Jo li demano, senyor Maragall, que tingui un major rigor, una serietat i una coherència a l’hora de presentar
aquesta alternativa. Que conciliï abans de presentar les
seves mocions de censura quines són les seves propostes, diàfanes, sense ombres, amb l’esquerra i amb el
PSOE. Que presideixi un grup parlamentari on els Ciutadans pel Canvi no tinguin complexos de ser del PSC,
i els dels PSC de ser militants del Partit Socialista Obrer
Espanyol. Que no impulsi un govern de la Generalitat
de Catalunya que..., creiem que l’últim que necessitaria la nostra societat és una Generalitat presidida per
una sopa de lletres d’ideologia i de sigles, amb una
barreja de set partits i de vostè mateix, d’un còctel d’esquerres i de nacionalisme. Perquè ja fa molt de temps
que vostè ha deixat de ser una opció que pretenia ser
transversal per escorar-se definitivament cap a l’esquerra i cap al nacionalisme.
I és que vostè apel·la un canvi, quan en realitat el que
s’està proposant és una veritable alternativa en fals.
Vostè apel·la el progrés i, en realitat, vostè el que representa és el retrocés, el retrocés d’aquells que pretenen
traslladar ara a Catalunya les fórmules que ja van fracassar amb un govern d’Espanya presidit pel Partit
Socialista Obrer Espanyol.
I per això, senyor Pasqual Maragall, entre altres raons
–i potser tindré temps en una segona intervenció, si
vostè ho considera adient, perquè vostè és el que marca la pauta d’aquest debat–, per tot això i perquè el
Partit Popular de Catalunya defensem un projecte alternatiu, el seu, el votarem en contra.
Però sí que li vull dir, senyor Maragall, que el Partit
Popular defensem un projecte integrador, un projecte
plural que no té cap tipus de complex per defensar una
Catalunya de futur que compatibilitzi sentiments, llengües i cultures, que defensa de debò el pluralisme...,
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
56
que, per cert, senyor candidat, vostè, a l’hora de presentar la Moció, el seu Grup Parlamentari, en el seu escrit
no hi havia ni una sola línia que parlés de pluralisme,
ni una sola línia. Ni tan sols les referències al pluralisme, que sí que va fer de forma verbal a la sessió d’ahir,
han estat capaços de mantenir en el debat que han mantingut amb el president del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana.
Ni una sola línia de pluralisme, ni una sola línia a l’hora
d’articular aquesta nova forma d’entendre un sentit
social que ha de prioritzar el Govern de la Generalitat
de Catalunya.
Nosaltres és evident que no podem compartir la seva missió. Nosaltres considerem que Catalunya fa molt de temps
que ha deixat de ser cosa de dos, d’aquella Catalunya en
què, en aquestes dues primeres dècades d’autogovern,
s’ha produït un perfecte repartiment de poders i de papers
entre el Partit Socialista i Convergència i Unió.
Avancem en un nou mil·lenni i en una nova Catalunya,
una nova Catalunya on s’ha posat, ja, fi a aquest duopoli català i on cada cop més la pluralitat de la nostra
societat estarà cada cop més reflectida a l’hora de prendre decisions de futur.
I sí que li demano una cosa, i estic ben segur que, probablement, aquí, l’escoltarà amb un major interès. Miri,
per fi –per fi– amb una Constitució hem posat fi a allò
que havien anomenat sempre «les dues espanyes». I
ara, precisament, que hem aconseguit posar fi a aquella història dolenta, negra de les dues espanyes, alguns
–alguns– volen començar a construir la Catalunya del
nou mil·lenni des de les dues catalunyes.
Vostè té una gran oportunitat per fer-ho. Jo conec el seu
tarannà, jo sé que vostè no està per aquesta línia. Jo sé
que vostè no pot compartir aquells discursos d’aquells
que des d’aquest faristol dibuixen línies divisòries sobre bons catalans i catalans dolents, que reparteixen
carnets de catalanitat en funció de les coincidències
polítiques. Jo sé que, vostè, no és aquest el seu tarannà.
Per això jo li demano que, quan faci oferiments a
aquells que aposten per dibuixar línies divisòries en
aquest hemicicle, no continuï vostè en aquests mateixos
plantejaments. Perquè comencen aquests grups dibuixant línies divisòries en aquest Parlament de Catalunya
i acaben aixecant murs en la societat catalana, demostrant que, en el fons, per molt que ho vulguin amagar,
representen la visió més excloent del nacionalisme.
Nosaltres, des del Partit Popular, no volem línies divisòries en aquest Parlament, i jo estic ben segur que aquelles persones que aspiren a presidir el Govern de la Generalitat de Catalunya –i també estic segur que, algun
dia, aquells que presideixen el Govern de la Generalitat
de Catalunya– no permetran que, en aquest hemicicle, hi
hagi catalans de primera o catalans de segona; bons catalans o catalans dolents, línies divisòries que parteixen
aquest hemicicle quan tots tenim la nostra legitimitat i
també el nostre orgull de defensar una Catalunya
convivencial, una Catalunya que forçosament ha de ser
de tots, i una Catalunya on tenim cabuda tots.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments.)
PLE DEL PARLAMENT
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. L’il·lustre candidat, senyor Maragall, té la paraula.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyor diputat, senyor Albert Fernández –Albert, he dit!–, vostè ha parlat de crisi internacional, ha parlat de si estem trobant la millor manera de
contribuir a la millora de la vida política en un moment
de crisi internacional; ha parlat de les motivacions
d’aquesta Moció; ha preguntat si tot seguiria igual, o,
més aviat, ha afirmat que tot seguiria igual. En fi, ha
parlat de la coincidència de punt de vista entre Convergència i els socialistes en molts aspectes, del virrei i del
príncep. Ha qualificat la Moció de censura...
Miri, jo li haig de dir que l’objectiu fonamental d’aquesta
Moció de censura, amb tots els respectes, jo crec que
l’hem aconseguit. L’objectiu era posar de relleu, davant
del poble de Catalunya, que, efectivament, hi ha una
alternativa, que hi ha un bloc de vots important que
representen, efectivament, molts vots populars a favor
d’aquesta alternativa, que hi ha un bloc en contra. I jo
li ben asseguro que hi ha una cosa que és certa en el
futur i és que el primer bloc tirarà endavant i creixerà,
i que el segon petarà: abans de les eleccions –estic segur, en fi, és general pronòstic–, el bloc de 68 –en fi, el
número sagrat que vostè deia de 68– deixarà d’existir,
en fi, per les conveniències electorals de cadascun
d’ells, dels que el formen.
Jo crec que aquí hem vingut a parlar, per això, més que
de números i de guarismes, i de qui vota i qui no vota,
i quines són les matemàtiques i les aritmètiques electorals... Si jo hagués pensat en això no hauria presentat la
Moció de censura fa nou mesos, i li diré perquè la vaig
presentar fa nou mesos i perquè fa nou mesos que no
l’hem activat.
La vam presentar fa nou mesos perquè va haver-hi un
canvi de govern, i m’he cansat d’explicar-ho. I el govern que va néixer fa nou mesos, com era lògic, era nou
i, a aquest govern, se li havia de donar la confiança de
demostrar si sí o no responia a unes expectatives de
millora, que nosaltres, ja des del primer moment, no
vam creure que existien. I, efectivament, els nou mesos
ens han demostrat que teníem raó. Però, al govern nou
se li havia de donar un període de gràcia, o no?
Era un govern nou que deixava de banda figures importants de la política catalana i convergent, o de Convergència i Unió; era un govern que naixia clarament de la
forma que va néixer, en fi, amb un cert obscurantisme,
amb les innovacions que va introduir des del punt de
vista de la conducció del propi govern, no només les
persones que el formaven, sinó la manera de formar-se,
la distribució de feines entre el conseller en cap i el president, el president i el conseller en cap –que encara no
tenim clares, perquè no sabem mai qui presideix. Jo no
sé si vostè ho sap, però jo no! Qui presideix els consells?
Vostè m’ha dit: «Per què ha trigat nou mesos?». Home,
hem trigat nou mesos per respecte, també!
A mi, aquests nou mesos no m’han servit per preparar
l’alternativa! Ja la teníem preparada, l’alternativa! Han
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
57
servit perquè el país pogués comprovar si sí o no aquella intuïció inicial, que per aquí no anàvem enlloc, era
raonable o no. I era raonable! I vostès, estic segur que,
en el fons, estan convençuts d’això, perquè vostès, aquí,
hi juguen un paper important, però no decisiu des del
punt de vista governamental: tenen un paper decisiu des
del punt de vista parlamentari. En aquest Parlament tira
endavant al que vostès diuen que sí, al que vostès diuen
que no, no tira endavant: quan vostès diuen: «Aquesta
Moció de l’esquerra, d’IC, d’Esquerra o de Socialistes
m’agrada», aleshores, Convergència, ràpidament, retira
la seva posició i van darrere la seva, perquè no volen
quedar en solitari. I això, ho sap tothom que està més
o menys a prop d’aquest Parlament, però vostès no tenen cap influència en la forma de governar. La té el
Partit Popular? Sí, però a Madrid, a nivell d’Espanya,
diguem, no vostès.
Jo, a vostès, el que els demano és una mica més de personalitat, precisament, en aquest sentit; una mica més
d’autonomia i que siguin capaços de formular la política catalana del Partit Popular que faci honor a la «C»
que han posat a les seves sigles –que jo penso que l’han
posada molt bé, que han fet molt bé de posar-la, no?;
algú ho ha posat en dubte i jo crec que no...
Vull dir-li que li agraeixo la seva intervenció i les seves
crítiques: no esperava menys de vostè, com tampoc no
espero els vots del seu Grup. Sóc conscient de la distància de les nostres posicions polítiques. Vostès pensen
que l’autogovern de Catalunya està bé com està; nosaltres creiem que no; tinc la sospita que, en la seva intimitat, possiblement hi estan d’acord, però afirmen que
ja estan satisfets de com està. Vostès pensen que l’economia que tenim, bàsicament economia de mercat, resol tots els problemes; nosaltres creiem que no. Vostès
s’estimen més un senyor que es diu Aznar que un senyor que es diu Zapatero; nosaltres, no. Vostès s’estimen més el senyor Berlusconi que Blair, Jospin o
Schröder; nosaltres, no. I el conec, el senyor Berlusconi, però no me l’estimo. Però jo respecto la seva força
política. No sé el senyor Pujol, perquè ara no hi és, però
li ho hauríem de preguntar, per què forma part.. en fi,
formen part, amb el senyor Duran Lleida, més ben dit,
perquè Convergència no hi és...! Parlant de «barullos»,
Convergència, a Europa, no hi és! En el Grup Popular..., però el senyor Duran Lleida, sí. I que jo sàpiga, en
el moment en què va entrar Berlusconi, ja que en parlem, doncs, van tenir el dubte de si sortir o no del Grup,
però, finalment, hi han tornat i, a més, hi han tornat
acceptant les posicions dels tories britànics que diuen
que el Grup Popular Europeu ja no està pel federalisme
europeu, que va ser l’inici de tot, l’inici de tot del temps
de Schuman i del temps de Spaak i dels socialdemòcrates europeus, que van llançar Europa. Aleshores, tots
eren federals!
Tornem a això nostre. Jo respecto la seva força política i el que representa. Com a president de la Generalitat, jo, això, no ho oblidaria mai i no ho oblidaré mai,
perquè crec en una Catalunya plural i perquè crec que
la presidència de la Generalitat té un doble rol, que fins
ara no s’ha sabut escatir..., en fi, aclarir. Un rol polític
de Govern, en el qual les diferències polítiques pesen –i
molt!–, però també un rol institucional.
SESSIÓ NÚM. 42.2
El president de la Generalitat ho és –ho ha de ser– de
tots els catalans, i no només directament de tots els catalans, sinó també de tots els partits catalans –per dirho d’alguna forma– i també de tots els governs catalans
del nivell que siguin, nivell local inclòs. Jo això mai no
ho oblidaré, li ho ben asseguro.
Deixi’m que li digui també que no sols el respecto a
vostè i el que representa: vostè representa la força política d’Espanya que governa amb majoria absoluta. A
vegades he dit públicament –i no ho dic ara per quedar
bé amb vostè– que també ha sigut afortunat que hi hagués una victòria per majoria absoluta de la dreta conservadora espanyola, perquè mai més ningú ens pugui
dir... Això és afortunat: tothom és constitucionalista; no
hi ha ningú a Espanya, pràcticament, llevat d’ETA i els
terroristes que digui: «No som constitucionalistes.»
Vull dir, ni Esquerra Republicana deixa de ser constitucionalista, m’imagino. Tots estem d’acord que es pot
canviar –m’imagino que vostès també: ho diu el Pacte
antiterrorista–, tots estem d’acord que es pot canviar la
Constitució, però seguint els articles de la Constitució
com s’ha de canviar. I això és enormement positiu. És
a dir, que a Espanya no hi hagi cap col·lectiu important
social i polític que pugui dir: «estem fora del sistema
constitucional» és enormement important. Jo crec que
això es va produir per unes circumstàncies una mica
escadusseres i que van coincidir en el temps, que va ser
l’esclat de nou del terrorisme després de la treva i l’esclat de El Ejido, crec que allò va crear una psicologia
a Espanya que va donar lloc a una reacció popular que
va ser favorable al Partit Popular. Però, dit això, això té
unes conseqüències, des del meu punt vista, positives,
mirat fredament.
Ara bé, deixi’m que els digui també que, d’alguna forma, això, a vostès, no els capacita tampoc per anar dient a tothom el que ha de fer. Vostès, per descomptat,
han de governar a Madrid. Vostès, aquí, tenen el vot
decisiu en el Parlament. Jo els demano que vostès pensin de debò que el rol que vostès tenen aquí podria ser
més ben aprofitat per a Catalunya, en tinc la convicció!
Jordi Pujol, com va dir la senyora Nadal en el debat de
política general, no va trobar un minut, en un discurs de
sis hores, per dir el que jo he dit abans que passin cinc
minuts, o deu minuts, o quinze minuts del meu diàleg
amb vostè. Jo no posaré mai en dubte la seva catalanitat ni deixaré que altres ho facin; li he de dir que m’agradaria que el Partit Popular, com abans he iniciat a dir,
tingui més veu pròpia, que sigui més ambiciós i més
autònom i que, d’aquesta forma, sens dubte, serà més
respectat. Sabem que vostè farà tots els possibles perquè jo no arribi al Govern, tant és així que fins i tot arribaria a recolzar el senyor Artur Mas, com va dir el
senyor Rajoy.
Jo vull intentar treballar, en alguns temes, amb vostès.
En primer lloc, perquè crec en el diàleg i en el respecte com a actitud democràtica i en el respecte als electors i electores que vostè representa. Jo no crec que, a
Catalunya, hi hagi un vot anticatalà –ja ho he dit abans.
En segon lloc, perquè és molt possible... No n’hi ha
cap! Tots els vots catalans són vots catalans, no són vots
anticatalans, pensin el que pensin, diguin el que diguin.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
58
En segon lloc, perquè és molt possible que, quan canviï el govern de Catalunya, encara hi hagi un govern del
Partit Popular a Espanya, molt possible. No cal que li
digui que jo intentaré que el govern d’Espanya canviï
també com més aviat millor!, però sempre he defensat
que, governi qui governi la Generalitat, ha de dialogar
i acordar coses amb el govern de l’Estat, governi qui
governi.
Vostès, en aquest moment, estan en un lloc de privilegi per ajudar en aquesta relació. Tant és així que vull
començar per agrair-li els seus bons oficis per tal que
fos... –començar, no, perquè ja li vaig dir ahir mateix–,
que fos aprovada la proposta de l’Entesa Catalana de
Progrés al Senat per fer que el català, l’euskera i el gallec siguin assignatures optatives a tot Espanya, però
voldria aprofundir amb vostè algunes qüestions que em
semblen fonamentals en el moment present.
Senyor Fernández Díaz, ens hauria d’ajudar a modificar substancialment les lleis d’estabilitat pressupostària.
Sí, ja sé que, per començar, potser estic demanant massa, però pensi un moment en el que li dic: no sols en la
limitació que suposen a l’autogovern de les comunitats
autònomes i a l’autonomia local dels ajuntaments, que
ja serien qüestions prou importants com per replantejar
aquestes lleis, pensi també en l’actual moment de crisi internacional i els seus efectes sobre una economia
que ja presentava elements de recessió. Jo sóc contrari
al dogma del dèficit zero i tothom ho està deixant de ser
en aquests dies, però és que, en moments així, el dèficit zero és suïcida per a qualsevol país.
Deixi’m que li plantegi també una altra cosa: vostè i jo
discrepem sobre el nou sistema de finançament autonòmic; vostè pensa que és fabulós i que ho resol tot i per
sempre, i jo no. Jo crec que és un sistema estable i que,
per tant, és per sempre, i justament perquè és estable i
per sempre és dolent! Si fos un sistema que es pogués
canviar d’aquí dos, tres anys... Que és canviarà! Es canviarà quan hi hagi una altra majoria, però està pensat
per ser estable. «Es canviarà!» –diu el senyor conseller.
Menys mal que ho diu ell també! És clar que és canviarà! Però nosaltres ho vam dir des del primer dia: el dia
que es va aprovar, vam dir: «el canviarem!» Nosaltres
–vull dir el senyor Zapatero i jo, vam dir..., i el senyor
Sevilla– vam dir: «El canviarem! Quan nosaltres governem, en farem un de diferent!».
Però jo no vull parlar-li d’això: ja ho farem quan arribi
la revisió del sistema, si és que arriba, que jo crec que
l’hem de fer arribar. Vostè sap que el nou sistema no
contempla un element, que jo considero cabdal: el compromís del repartiment territorial de les inversions de
l’Estat. En els pressupostos generals de l’Estat de l’any
2000, la mitjana d’inversió directa de l’Estat per habitant
és de 148 euros –multipliqui per 166 i són les pessetes.
A Catalunya, ens correspondran 50,7 euros! I ja sé que
em dirà que l’AVE i les altres inversions ferroviàries
queden fora, perquè aquestes –oh!, perquè aquestes són
inversions productores d’ingressos i, per tant, són inversions que finalment paguem, que s’autofinancen! L’aeroport és exactament igual, el port és exactament igual!
I ja els vaig dir que, a més, algunes d’aquestes entitats
encara tenen diners per finançar, per la via de la perequació, infraestructures de la resta d’Espanya. Per tant, no
PLE DEL PARLAMENT
les podem considerar com a inversions de l’Estat pures
i dures, en el sentit de desinteressades! Ja tenen el seu
pagament! S’han de finançar, això sí, però, a última hora,
els crèdits els pagarà l’usuari.
En allò que és inversió directa, directa –que per això jo
insisteixo amb el senyor Homs, que no em fa cas, que
hi ha de ser en els pactes de finançament autonòmic o
públic en general–, en allò que és inversió directa de
l’Estat, la mitjana d’inversió directa de l’Estat per habitant és de 148 euros, i a Catalunya és de 50! No és
menys cert que la desproporció és important –i jo li dic
que, si jo fos president de la Generalitat, el cridaria per
intentar treballar junts per corregir això.
Com que tenim constància que, en aquest moment, hi
ha dificultat perquè el pressupost de l’Estat reculli amb
fidelitat els acords als quals es va arribar, perquè si
s’apliquessin –bé, ja m’explicaran vostès que no– «en
puritat», el que hi hauria són més diners que el que ara
hi ha en l’avantprojecte de pressupost. Jo no sé per quin
fi, per quin joc de mans, el senyor Montoro ha col·locat
en els pressupostos de l’Estat de l’any 2002 unes xifres
per repartir entre les autonomies que s’adiuen més amb
el que ell va prometre que no pas amb el que, efectivament, surt del model.
El model està en baixa, sap per què? Perquè el model
està basat en els impostos indirectes i el consum està
baixant. I com que el consum no està pujant tot el que
s’esperava, resultarà que la restricció inicial que diuen
vostès amb aquell llenguatge tan esotèric que ens va
donar de quaranta o cinquanta mil milions de pessetes
d’aquí a dos anys seran vint. I com que d’aquí a dos anys
seran vint, si tot seguís igual, si tot seguís igual –no vol
dir que el consum hagi de baixar sempre–, d’aquí a
quatre anys serien menys de vint, és a dir, el que es va
donar inicialment a cada una de les autonomies. I li
comunico, senyor Albert Fernández Díaz, que totes les
autonomies estan inquietes. El senyor Homs ja veig que
no, però totes les autonomies estan inquietes per això:
les autonomies socialistes i les que no ho són. I estan
esperant, que, efectivament, el senyor Montoro faci
honor a la paraula, no del que va dir en el model, sinó
a la paraula del que ha dit en el projecte de pressupost
que és més elevat.
Per tant, el sistema l’haurem de canviar i jo ara tampoc
li demano, en fi, que em digui en això que tinc raó, que
ja tot arribarà. Estic segur que en el moment convenient podrem fer la revisió que el país demana. De moment, sols aprofito el debat per demanar-li que consideri si com a president del Partit Popular de Catalunya
no hauria d’intentar d’ajudar en aquesta situació.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies a vostè, senyor candidat. Té la paraula l’il·lustre
diputat senyor Alberto Fernández Díaz. Per quinze
minuts.
El Sr. Fernández Díaz
Moltes gràcies, senyor president. Senyor candidat, vostè feia una referència a l’inici de la seva intervenció, de
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
59
la seva rèplica, en què dubtava si finalitzaríem aquesta
legislatura amb el guarisme 68, si continuaríem amb
aquest guarisme els propers mesos. Bé, jo crec que no
és cap secret: el guarisme 68 es mantindrà. D’una forma o una altra es mantindrà. Amb unes formacions
polítiques o amb altres es mantindrà. Jo l’únic que li
puc dir... que aquesta legislatura s’ha iniciat amb un 68
protagonitzat pel Partit Popular de Catalunya amb una
aposta sincera del Grup Parlamentari Popular de Catalunya que manté..., perquè nosaltres no actuem en funció d’interessos conjunturals o d’estratègies de curta
volada, sinó que apostem per l’estabilitat per convicció
i perquè, com abans li comentava, creiem que es el
millor per consolidar el progrés social de Catalunya,
però el que està clar és que amb un 68 o per un 68, per
una de les dues raons, aquesta legislatura vindrà marcada pel seu final.
Però ja que li agraden tant els guarismes, que jo abans
he esmentat... Li he demanat un consens mínim en algunes qüestions cabdals i parlava dels 135. Hem parlat
del guarisme 67 que fins avui semblava que formava
part d’un projecte d’esquerres sense cap tipus d’esquerda. Hem parlat, també, en la primera intervenció,
d’aquest guarisme 123 i de les línies divisòries que a
alguns equivocadament els agradaria dibuixar.
Permeti’m, senyor Maragall, que a més d’afegir el guarisme 68 fem un nou guarisme: el 62. Jo li proposo el
guarisme 62, senyor Maragall. Li proposo un acord
coherent entre el Partit Popular i el Partit Socialista per
defensar qüestions centrals i importants també per al
futur de Catalunya. I li faig aquesta referència al guarisme 62 des d’una reflexió, una reflexió sincera, una
reflexió personal que molt sovint, mentre estava llargues hores assegut al meu escó, em venia al cap. Jo
m’he preguntat en aquests dos anys que porto de diputat en aquest Parlament de Catalunya, per què mai, ni
una sola vegada, el guarisme 62, és a dir, la coincidència entre el partit Popular i el Partit Socialista ha sigut
una realitat en el marcador de l’expressió d’aquest hemicicle. Jo em pregunto per què mai hi ha hagut aquest
guarisme 62 en aquest Parlament de Catalunya. Recordem que hi ha hagut 67, 68, 123, 135, però el 62 mai.
Alguna cosa ha de passar, sobretot perquè a vegades
s’han plantejat, s’han defensat i s’han votat qüestions
en les quals el Partit Popular de Catalunya ens hem
quedat en solitari en aquesta cambra catalana, quan a la
societat catalana hi ha més catalans que donen suport a
plantejaments concrets del Partit Popular a l’hora d’entendre la societat catalana i una forma d’articular i d’entendre Catalunya en un projecte compartit amb la resta d’Espanya del que representen els vots del Partit
Popular. I si això és així, alguna cosa falla en aquest
Parlament de Catalunya perquè aquest guarisme 62 no
es produeixi i únicament hi hagin els dotze vots del
Grup Parlamentari Popular.
S’ha parlat, i molt, en aquesta sessió de la pluralitat de
Catalunya. S’ha parlat i molt de la pluralitat que tots
plegats representem en aquest hemicicle. Jo crec que és
important, també, començar a reflexionar sobre per què
no hi han determinades pluralitats de guarismes. Jo
estic segur que amb aquest guarisme 62 hi haurien
molts socialistes catalans que defensen un model pluSESSIÓ NÚM. 42.2
ral per a Catalunya i que defensen un projecte sense
complexos i sense trampes, des de Catalunya amb la
resta d’Espanya, que s’hi sentirien identificats.
Jo crec, sincerament, senyor Maragall, que molt sovint
el Partit Popular ha defensat en aquesta cambra aquests
socialistes catalans que creuen també en un projecte
amb la resta d’Espanya i que vostès, per moltes raons,
no ho han fet. I per això jo li proposo una cosa tan senzilla com fer realitat, de tant en tant... No li dic sempre,
no li dic moltes vegades. Li dic almenys, en alguna
ocasió, hauria de ser lògic que el guarisme 62 fos una
realitat, per constatar i defensar la vigència de la Constitució i de l’Estatut, per exemple; per rebutjar l’autodeterminació que ha sigut apel·lada, aquest dret, que ja
els avanço que, evidentment, el Partit Popular de Catalunya no compartim, entre altres raons perquè creiem
que Catalunya s’autodetermina elecció rere elecció
quan els catalans es pronuncien a les urnes.
Els catalans i Catalunya ja ens autodeterminem i el que
no podem acceptar com dret, que és el de l’autodeterminació, un principi que les Nacions Unides consideren per als països en vies de descolonització i jo estic
convençut, senyor Maragall, que vostè comparteix amb
mi que Catalunya no és colònia de ningú ni Espanya és
la seva metròpoli. I per tant, com jo estic segur que el
Partit Socialista hauria de coincidir que el dret d’autodeterminació no és aplicable a Catalunya, doncs, a vegades em sorprèn que el Grup Socialista mai hagi rebutjat el dret a l’autodeterminació en aquesta cambra
catalana. Fins i tot ha anat més enllà. Ja no n’hi ha prou
que el Partit Socialista no hagi dit que no al dret a l’autodeterminació que propugnen formacions nacionalistes. Ha anat més enllà.
Les últimes setmanes podem comprovar com en nombroses administracions locals, en molts ajuntaments i
consells comarcals de Catalunya, el Partit Socialista
està votant a favor de l’autodeterminació, i això, senyor
Maragall, crec sincerament que és una contradicció. Jo
no gosaré dir-li del Partit Socialista perquè, evidentment, jo no sóc el seu president, però sí que és una contradicció amb tots aquells socialistes, que són molts a
Catalunya, que també es senten orgullosament espanyols d’una Espanya democràtica, d’una Espanya
constitucional, d’una Espanya plural.
I jo li demano, també, en aquesta referència al guarisme 62, que apostem de debò pel pluralisme. En alguna ocasió, vostès i nosaltres, podríem coincidir en
aquest Parlament de Catalunya a l’hora de defensar el
pluralisme social i lingüístic de Catalunya. No li dic
que coincideixi amb tots els plantejaments que en matèria lingüística faci el Partit Popular, però en alguns,
com a mínim, jo crec que vostès, sincerament, haurien
de coincidir. Tampoc ho han fet. Probablement perquè
estan més preocupats pel què diran que no pas pel què
pensen i jo crec, sincerament, que aquest debat..., i jo
intento fer almenys unes reflexions des de la utilitat en
el futur, crec que ens hauríem de plantejar la necessitat
de fer realitat, també, la defensa d’un pluralisme social
i lingüístic que reconegui que la catalana és una societat tan oberta com diversa, que s’ha forjat en generacions de catalans amb arrels, però també en generacions ja
de catalans amb cognoms d’altres parts d’Espanya.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
60
I ho dic perquè sé que vostè ho pensa, també, això. I el
que li critico no és que vostè no ho pensi, sinó que no
ho defensi, que no ho digui clarament o que a vegades
faci un ullet per intentar justificar un titular a uns sectors socials que li puguin donar suport, però que després no ho defensi amb fermesa i amb coherència en
aquest Parlament de Catalunya.
I li demano, també, que tingui la valentia, si és que ho
pensa, de reconèixer, per exemple, que aquesta Administració de l’Estat que vostè vol suprimir és també una
Administració catalana, en tant que presta serveis a la
societat catalana. Jo crec, sincerament, senyor Maragall, senyor candidat, que aquesta proposta del guarisme català és vàlida per a aquells socialistes, populars i
catalans que, com deia abans, creuen en aquesta Espanya democràtica, constitucional i plural.
Vostè m’ha fet referència perquè l’ajudi en algunes qüestions concretes. Jo crec que ajudar-lo és precisament no
fer-li cas –i ho matisaré–, no fer-li cas en aquells tres
punts concrets que vostè m’ha esmentat: Llei d’estabilitat, finançament i les inversions de l’Estat.
Lleis d’estabilitat. Jo no el puc ajudar perquè, si l’ajudés a vostè, sincerament, crec que estaria perjudicant
Catalunya. La Llei d’estabilitat significa aplicar el que
són les noves regles derivades de la nostra incorporació
a la Unió Europea i dels futurs reptes de modernització
d’aquest país. I per això, precisament, som conscients
que el dèficit ha sigut el gran entrebanc del creixement
econòmic de la nostra societat; que el dèficit, precisament, el que ha fet, a la pràctica, amb l’excepció de situacions molt concretes, ha sigut distreure recursos que
finalment no han pogut ser adreçats a altres polítiques
prioritàries com les polítiques socials. I perquè crec
sincerament que la Llei d’estabilitat el que pretén és
mantenir la garantia de progrés i creixement econòmic,
que, precisament, des d’un control pressupostari i des
d’una austeritat en la despesa, garanteix la consecució
dels fins que en principi tots perseguim.
Vostè em parlava d’una altra qüestió, el finançament
autonòmic. Tampoc li puc fer cas, senyor Maragall, perquè crec sincerament que el nou model de finançament
autonòmic pactat... El Partit Popular amb Convergència
i Unió, cert, però també amb el Partit Socialista Obrer
Espanyol en totes aquelles comunitats autònomes on el
Partit Socialista té responsabilitat de govern, han donat
suport a aquest acord de finançament. Vostè, molt sovint,
per furgar en les ferides polítiques, molt sovint, diu que
el Partit Popular hem enganyat el president de la Generalitat, el president Jordi Pujol. Senyor Maragall, nosaltres tenim moltes capacitats d’engany potser, però jo
no em veig capaç, ni el Partit Popular tampoc, d’enganyar alhora el senyor Chaves, el senyor Ibarra, el senyor Pujol... Potser vostè s’enganya a si mateix i no vol
reconèixer que Catalunya ha aconseguit fa poques setmanes el millor acord de finançament i el major avenç
de l’autogovern de la nostra història més recent. I per
això, jo no el puc ajudar, senyor Pasqual Maragall.
I després, m’ha demanat un tercer ajut, que és el de les
inversions de l’Estat. Bé, jo crec que l’estem ajudant,
més que a vostè a Catalunya, des del moment que el
govern del Partit Popular està aconseguint i està impulPLE DEL PARLAMENT
sant i està aplicant a Catalunya més inversions, no tan
sols que mai, sinó fins i tot del que vostè va demanar
ahir en la presentació del seu programa de govern. Més
inversions que mai. Mai Catalunya havia aconseguit el
sostre inversor que està aconseguint amb els pressupostos de l’Estat, any rere any, en els últims cinc exercicis.
L’any 2002, l’any 2002, Catalunya veurà com s’inverteixen més de 330.000 milions de pessetes des de l’Administració de l’Estat, una quantia molt superior a la
xifra que vostè s’havia fixat amb l’ambiciós horitzó
dels propers deu anys. Una xifra molt superior a qualsevol etapa presidida o protagonitzada per un govern
del Partit Socialista a Espanya. Molt superior, senyor
Maragall, a aquella etapa caracteritzada pel Jocs Olímpics. I vostè ho sap, vostè ho sap, que hi ha més inversió
que mai i, el que és més important, aquesta inversió, a
més de generar noves oportunitats de futur per a Catalunya, el que està aconseguint, és compensar molts dels
errors i dels dèficits d’inversions de l’etapa socialista.
Li hem de recordar, per exemple, que l’AVE serà una
realitat l’any 2004 i, a la frontera, el 2005. Vostè ahir
criticava el retard d’un any. Bé, doncs, a qui hem de
criticar pel retard de dotze anys de l’arribada de l’alta
velocitat a Barcelona amb relació a Sevilla?
Per què ara podem parlar de la tercera pista de l’aeroport i de tots els projectes per millorar les nostres estructures aeroportuàries quan vostès –i vostè en aquell
moment era alcalde i, el senyor Acebillo, el seu principal assessor...? Vostè sap que, quan vostè era alcalde, la
tercera pista de l’aeroport, la situen a l’horitzó del
2002. I això no serà una realitat, entre altres raons perquè hi ha un Partit Popular que governa i perquè el senyor Acebillo, malauradament per al senyor Clos, li
influeix encara a nivell de Barcelona, però no a l’Estat
a l’hora d’afrontar les seves inversions.
I, per exemple, vostè que em demanava que l’ajudi en
les inversions, hem ajudat i molt, el Partit Popular de
Catalunya, a l’hora de fer realitat l’arribada de l’AVE
de la forma en què arriba a la ciutat de Barcelona. Perquè vostè ho sap, segur que els alcaldes socialistes de
l’àrea metropolitana, i molt en concret els alcaldes del
Prat, de Cornellà, de Sant Boi, de l’Hospitalet, l’hauran
informat i li hauran donat trasllat dels acords entre el
Ministeri de Foment i el Govern del Partit Popular, i els
ajuntaments governats pel Partit Socialista, per fer realitat l’alta velocitat. I, fent realitat aquesta arribada d’alta
velocitat, transformar, també, els seus nuclis urbans.
I li hauran explicat que l’Ajuntament de Barcelona, amb
l’alcalde socialista, senyor Clos, al capdavant, no volia
l’entrada de l’alta velocitat per l’Hospitalet i fer realitat, per tant, en aquestes ciutats de l’àrea metropolitana el soterrament de les línies. Volien entrar-hi pel morro, però, afortunadament, no li hem fet cas, senyor
Maragall, i hem fet entrar l’alta velocitat per allà on
corresponia, que era per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pels nuclis urbans, garantint el soterrament de
la via i la millora.
I podríem continuar, podríem parlar, aquest Govern del
Partit Popular, que ha fet realitat els seus incompliments. Vostè se’n recorda, quan era alcalde de Barcelona, que sempre deia, abans dels Jocs, que era impresSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
61
cindible finalitzar la pota sud? Doncs, la pota sud no es
va finalitzar l’any 92, es va finalitzar amb un govern del
Partit Popular; el mateix amb l’autovia del Baix Llobregat; el mateix a l’hora de redimensionar les rondes,
aquelles rondes que vostè deia que no havien de ser una
via interurbana, que havia de ser un carrer més de la
ciutat, i ara hem de patir les conseqüències de les seves
mancances, amb dos i tres carrils que necessiten la seva
ampliació, i que també està fent realitat el Govern del
Partit Popular.
I ha parlat de les inversions, les del Pla Hidrològic
Nacional. Nosaltres no amaguem aquest debat, potser,
a vostès, no els interessa aprofundir-hi, no ho han fet al
llarg d’aquest debat, perquè vostès recorden el que demanava el senyor Borrell: 1.800 hectòmetres cúbics
d’aquell Pacte de l’aigua, que vostès han signat en
aquest Parlament de Catalunya no fa més d’un any, on
parlaven que hi havia quatre referències a transvasaments. De quina aigua parlàvem de transvasar en
aquest Pacte de l’aigua que hem signat amb el PP i amb
Convergència i Unió, el Partit Socialista?
Jo crec, senyor Maragall, que vostè sap perfectament
que el Partit Popular estem ajudant Catalunya. I, ajudant Catalunya amb el flux inversors, estem ajudant,
també, aquells ajuntaments, fins i tot els que presideixen vostès. I el seu portaveu, el senyor Nadal, també li
podria dir moltes coses de les inversions de l’Estat al
pas per la ciutat de Girona, que estic segur que està
molt més satisfet del que vostè ha expressat.
En qualsevol cas, senyor alcal... (rialles), senyor candidat... –se m’escapava allò d’alcalde–, han sigut dotze
anys, entre els dotze anys que he compartit amb vostè
anomenant-lo alcalde, comprendran que, de vegades, se
m’escapi..., que en una hora i mitja li digui candidat.
Però també, també, a vegades, a un el traeix el subconscient perquè li he de dir, senyor candidat –li ho he de
dir–, que vostè al llarg de la intervenció d’ahir i d’avui,
de vegades, em donava la impressió que continuava
escoltant no pas a un alcalde, sinó a un barceloní. I jo
crec que tots plegats hem de ser conscients que ens hem
de canviar el xip i hem de ser conscients que Catalunya
va molt més enllà que Barcelona, i que no podem
substituir un centralisme de Madrid, no pas per un centralisme de Barcelona, sinó per un centralisme de la
plaça de Sant Jaume.
Jo estic segur, també, que en aquesta línia vostè coincidirà amb mi, i, en qualsevol cas, disculpi aquest lapsus que he mantingut.
El president
Moltes gràcies, senyor... (Veus de fons.) Demana la
paraula...? (Pausa.) Senyor Homs, demanava la paraula...? (Veus de fons.) És igual, és que l’han demanada a
l’hora. (Remor de veus i rialles.) Sí, és igual... Té la
paraula, senyor candidat.
El Sr. Maragall i Mira
Sí. És curiós que es donin coincidències com les que
s’acaben de donar entre el senyor Fernández Díaz i el
senyor Carod, perquè els dos m’han criticat pel mateix: per barceloní. Dic, home..., jo sóc molt orgulloSESSIÓ NÚM. 42.2
sament barceloní, però em penso que ja he donat prou
raons per les quals no se m’ha de considerar un
barceloní, políticament parlant, esbiaixat a favor de
Barcelona i en contra de Catalunya. No és aquest el
meu problema, de debò.
Senyor Fernández Díaz, el dia que vostès facin, des del
Govern de l’Estat, la meitat del que va fer el Govern socialista durant els anys que van del 1986 al 1992, començarem a parlar d’inversions –i estic parlant d’inversions,
no productores d’ingressos, estic parlant d’inversions
pures i dures, de les inversions que no tenen retorn.
Miri, començo pel final: el bunyol del Prat és un bunyol.
És a dir, aquest pas que han acabat fent, o que diuen que
volen fer –jo espero que encara tingui solució– de l’AVE
des de, pràcticament, de Sants fins a l’aeroport i tornada, per dir-ho així –encara que dóna un giravolt–, això no
és el que necessitem. I la veritat és que vostè ha contraposat Hospitalet amb Barcelona ara, per dir que si no
s’hagués fet el que s’ha fet, no s’hauria pogut ensorrar la
línia fèrria de l’Hospitalet. Això és mentida. (Remor de
veus.) Perdoni, això és mentida. S’hauria pogut fer perfectament una línia arribant pel Morrot i entrant directament des de l’aeroport fins a la plaça de Sants, venint des
de Tarragona o des de Vilafranca, i, en canvi, ensorrar les
línies de l’Hospitalet.
És evident que l’Hospitalet va aprofitar el fet que les
línies passessin per allà per demanar l’ensorrament.
Això és cert. I és evident que seria més car fer les dues
coses que no pas una de sola. Però jo li dic que aquest
estalvi que fem, aquest estalvi que es fa no havent de
soterrar les línies de l’Hospitalet, a part de l’AVE, ens
costarà molts milions i milions d’euros, en el seu dia,
quan ens adonem de l’impacte que això tindrà sobre
l’ús de l’aeroport de Barcelona. Aquest és el tema.
Vostè ha parlat diverses vegades de perquè no hi han
seixanta-dos vots sovint aquí, i jo li ho podria preguntar exactament igual, a vostè. Però, en tot cas, em sembla que no hi ha cap mena de dubte que l’opció que
representem, sent respectuosa, mútuament respectuosa,
és una opció allunyada. Així com amb els altres sempre
hi han, sembla que hi han friccions o hi han «solapaments», hi han moments de dubte sobre si estem o no
estem..., en el cas del Partit Popular hi ha una actitud
que es deriva del fet de tenir plantejaments també a
nivell espanyol –tots dos–, però això no implica que
tinguem ni la mateixa ideologia, ni els mateixos continguts, ni les mateixes idees i, rarament –rarament– coincidim. Sí que hem coincidit, però no a seixanta-dos,
sinó justament a cent trenta-cinc, com vostè deia abans,
i diverses vegades, eh? Per exemple, la votació, en
aquest Parlament, de la declaració sobre el terrorisme,
va pivotar clarament sobre vostès i nosaltres i es va arribar a un acord que, en aquell moment, va ser realment
innovador a nivell de l’Estat espanyol, o no? Perquè no
es va produir en cap més autonomia, tots hauríem volgut que s’hagués produït.
I, per cert, el Pacte antiterrorista, ho vull recordar aquí,
perquè en aquesta cambra s’han sentit coses molt dures
contra aquest Pacte, hi ha un punt –per a mi molt important i és el que em va decidir a acceptar-lo clarament– en què diu que la Constitució es pot canviar. El
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
62
que passa és que s’han de seguir els tràmits que la
Constitució preveu, però diu: «Tota idea és defensable.» Diu: «Tota idea és defensable si es defensa amb
democràcia i dintre dels camins que marca la Constitució». Jo crec que era un punt molt important.
Vostè ha parlat, i abans s’ha parlat també, del senyor
Redondo, eh? I vostè ha parlat de les posicions dintre
del Partit Socialista d’Euskadi, també n’ha parlat el
senyor Carod-Rovira. Jo vull que sàpiga que jo vaig
defensar aquí un dia, amb gran xivarri de tothom, que
hi havia hagut una ofensiva nacionalista espanyola, en
les eleccions d’Euskadi, i se’m va contestar d’una forma molt agra, per part del president de la Generalitat,
que el senyor Nicolás Redondo era l’escolanet del senyor Mayor Oreja, i que el PSOE era l’escolanet del PP.
Vull que sàpiga –vull que ho sàpiga–, vostè, senyor
Fernández Díaz, i el senyor president de la Generalitat,
també, que en aquell moment, i avui, jo penso que al
senyor Redondo se l’ha de defensar tenint en compte,
sempre, sempre i en tot lloc, tenint en compte que el
Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Socialista, a
Euskadi, i el Partit Popular, d’Euskadi, estan patint el
que estan patint. I, per tant, tot el que no sigui justificar,
almenys explicar, no justificar, explicar-nos el perquè
de les seves posicions, és quasi sempre injust.
Dit això, jo estic d’acord amb les posicions del senyor
Nicolás Redondo, moltes vegades. Sobretot és ell que
ho diu públicament, no sóc pas jo que ho dic públicament, però ell sí que ho ha dit. I és més, m’ha comunicat, més d’un cop, la seva admiració pel president de la
Generalitat que, avui, ha tingut més floretes que mai en
molts anys. Doncs, hi afegeixo aquesta altra: és a dir,
vostè que el va qualificar d’escolanet ha de saber que el
senyor Redondo –em consta– està demanant una entrevista amb vostè, perquè li vol dir que està molt més
d’acord amb vostè que amb el senyor Arzalluz, com era
de preveure.
En tot cas, sàpiguen que el meu respecte per la gent que
està patint directament –i nosaltres ho hem patit i vostès
ho han patit– el que se’n diu la lacre, que és una paraula que a mi no m’agrada del terrorisme, mereixen i mereixeran sempre el meu respecte i la meva col·laboració.
Vostè ha preguntat abans, també, sobre Televisió Espanyola i si jo era partidari de privatitzar-la. La veritat és
que vaig recollir una frase del senyor Miquel Puig que
em va semblar suggerent, en el sentit que no quedava
clar –no queda clar– que estigui justificat haver de pagar quasi 100.000 milions l’any de deute, o sigui, de
dèficit, d’una corporació pública com és la Televisió
Espanyola per tenir una cadena que, a última hora, és
una cadena de programació pràcticament privada: o
sigui, que té els talk shows, i té..., en fi, té una programació pràcticament privada.
Aleshores, hi ha hagut una resposta indirecta d’un ministre del govern de Madrid dient: «Home, sí que s’ha
de fer; perquè, si no es té aquesta programació no es té
l’audiència que es necessita perquè allò que té de públic
aquella cadena tingui el públic que ha de tenir», per
entendre’ns, «allò que té de missatge oficial, de missatge de país, institucional, tingui el públic amplíssim que
hauria de tenir per ser eficaç.» Però, clar, això és una
explicació una mica..., si ha de ser així, aleshores, que
PLE DEL PARLAMENT
es posin d’acord públics i privats i que una cadena privada, gestionada privadament, tingui unes hores
d’emissió pública que es puguin llogar, per exemple. Jo
no sóc privatista per definició, però sí que penso que
moltes vegades la defensa d’allò públic, sobretot per
part de la dreta, encobreix interessos que no són exactament els que haurien de ser. No sé quins interessos.
Però, en tot cas, ho torno a dir: televisió pública, televisió TV1, eh? I de Sant Cugat jo vaig dir –ho vaig dir–
que Sant Cugat és una llàstima com s’està desaprofitant. És un gran casalot buit, amb molta... En fi, en gran
mesura el senyor Fernández Deu ho sap millor que ningú, que no està aprofitat com s’hauria d’aprofitar, i que
té uns professionals perfectament preparats per fer molt
més del que estan fent; que està produint molt en aquest
moment, també, per la primera cadena, però que hem
d’aconseguir –potser per un acord entre Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya ho hauríem d’aconseguir– que Sant Cugat estigués ple, per dir-ho així, i que
fos utilitzat en la seva totalitat. I, en canvi, estalviar-nos
quartos per la banda del que és una programació privada de TV1, que jo crec que no està justificada, des del
punt de vista del dèficit públic.
Cas de Televisió de Catalunya, tampoc, però és cert que
hi han més motius per justificar el fet que, pel fet de ser
en català, ja té en si mateixa una funció pública important. I això no ho negarà ningú.
Per altra banda, abans, vostè m’ha preguntat que per
què nosaltres parlàvem sempre de l’article 152; per a
què el volíem, l’article 152. L’article 152 el volem,
concretament, per tenir el comandament unificat de la
policia en aquell país. Perquè això es pot tenir de dues
maneres: o bé per la via pràctica que vaig suggerir ahir,
que fossin els ajuntaments i els mateixos Mossos d’Esquadra, la Policia local i els Mossos, els que assumissin tot aquell personal restant encara aquí de la Policia
Nacional i de la Guàrdia Civil i que en el temps anirà
desapareixent. Es pot arribar per la via de pactes que
això sigui..., que a la pràctica hi hagi una unificació;
però, també es podria –per la via de l’article 152– arribar a la delegació de competències en matèria d’ordre
públic que permetessin que tot això es fes no per via
d’acord amical, sinó, a més, amb una sanció legal a
nivell espanyol i des del punt de vista constitucional,
absolutament irrebatible, no?
Vostè m’ha parlat molt –al principi i, al final, una mica–
de la crisi internacional i dels temes relacionats amb la
crisi de l’11 de setembre. M’ha preguntat si jo donaria
suport al Govern, i jo li dic que sí; jo li dic absolutament
i rotundament que sí. Jo crec que el Govern ha fet el
que havia de fer. El Govern espanyol ha fet el que havia de fer en aquesta matèria. També crec que tot aquest
drama ha tingut un reflex indirectament encoratjador a
Europa, amb la creació del fiscal general europeu contra el terrorisme i contra el blanqueig de diners, contra
el tràfic d’armes, contra el tràfic de persones. I també
crec que ha tingut –i que ho pot tenir en el futur– un
reflex positiu en la lluita contra el terrorisme a Espanya.
Efectivament, les últimes notícies que estem tenint són
positives en aquest sentit, i jo vull felicitar el ministre
Rajoy pels èxits que està obtenint.
Moltes gràcies.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
63
El president
Moltes gràcies. El conseller d’Economia i Finances, té
la paraula.
(Remor de veus.)
El conseller d’Economia i Finances (Sr. Francesc
Homs i Ferret)
Disculpeu, és que és tan estret, això, que no...
El president
És que fem molts estalvis, senyor conseller, quant a
economia, aquí, al Parlament.
El conseller d’Economia i Finances
És bo –és bo– que feu molts estalvis –és bo que feu
molts estalvis.
Senyor president, senyores i senyors diputats, només
intervinc... –i no ho faig amb la intenció d’ingerir-me
en el debat polític de la Moció de censura; no tinc cap
interès a intervenir, raonar i comentar, explicar res del
que, doncs, s’ha estat analitzant més en el vessant més
polític, més general de la proposta programàtica del
candidat–, simplement, perquè vostès han pogut veure
al llarg de tota la sessió d’avui –i també a la d’ahir– que
el candidat ha dit en moltes ocasions valoracions purament, doncs, en fi, dirigides a criticar, a desvalorar el
nou acord de finançament autonòmic, no? I jo m’he
anat contenint fins a un punt, Pasqual Maragall, que li
he de dir que no hi insisteixi més, no hi insisteixi més,
és a dir, no hi insisteixi més utilitzant arguments que en
el fons només tenen una finalitat: és, en fi, confondre
l’opinió pública.
Aquestes tres brometes que ha fet en tres ocasions que
un dia nosaltres vam anar al Majestic i vam acordar,
allà, eliminar els topalls de l’IRPF, pujar del 15 al 30,
i després, a vostès, per darrere, els vam enganyar abaixant l’IRPF, no és veritat –no és veritat. (Rialles.)
Senyor Pasqual Maragall, l’any 96 –l’any 96; els seus
col·laboradors, que en prenguin nota–, la recaptació a
tot l’Estat, de l’IRPF, va ser de 5,2 bilions de pessetes.
La recaptació, aquest any, de l’IRPF és de 7,3 bilions de
pessetes –recaptació executada–, 39,3% d’increment –a
tot l’Estat–; mitjana anual: 6,6. A Catalunya, l’any 96,
IRPF recaptat –estadística, eh?, estadística–: 1 bilió
80.000 milions de pessetes. Any 2002, previsió, dintre
dels pressupostos de l’any que ve: 1 bilió 708.000 milions de pessetes; increment: 58% d’increment; anualitat: 9,4% per a Catalunya. És a dir, l’IRPF, en els últims quatre, cinc anys ha crescut un 9%. No torni a dir
més que nosaltres en el Majestic..., o que quan nosaltres pactem una reforma del finançament, per darrere
ens abaixen la recaptació de l’IRPF. No és veritat.
Després li voldria dir: no digui més que el nou acord
del finançament, l’Administració central de l’Estat l’està posant dintre del pressupost de l’any que ve de manera que ja ens estan retallant els guanys que nosaltres
hem acordat. No és veritat –no és veritat. I no, no és
veritat perquè jo ho digui capritxosament o políticament o intencionadament des d’aquesta tribuna, sinó
SESSIÓ NÚM. 42.2
perquè en la Memòria dels pressupostos ja presentats...
–i que els seus companys diputats de Madrid poden
estudiar, li poden dir que no és veritat. Per tant, li vull
dir que l’informe econòmic i financer que acompanya
els pressupostos de l’Estat diu que la previsió de l’IRPF
per a l’any que ve és un increment del 8%. No torni a
dir que baixarà la recaptació –un 8%. Diuen, el pressupostos de l’Estat ja en el Congrés, que la previsió de
recaptació d’impostos indirectes és un 7%. No torni a
dir que baixaran els impostos, no ho digui més. El
model té una virtualitat: repartir-nos les recaptacions
que paguen els catalans a Catalunya, i la previsió sempre és creixent.
Jo només voldria dir-li que aquesta insistència a desqualificar el nou acord ja no té seguidors. Vostè és
l’únic, és l’única força política que avui s’entesta a fer
veure a l’opinió pública que això és dolent, ni els parlaments de la resta de comunitats autònomes, ni els
consellers socialistes de la resta de comunitats autònomes, ni els principals responsables polítics socialistes
de la resta de l’Estat, ningú ja parla i diu que el nou
acord del finançament és dolent, ningú –ningú–, només
vostè.
Jo li vull dir que, fins i tot, fa dos dies he rebut l’informe que Comissions Obreres ha fet sobre el model de
finançament. Comissions Obreres ha fet una valoració
del nou model de finançament, i diu literalment: «A
judici de Comissions Obreres de Catalunya, el nou
model de finançament representa un avenç significatiu
de l’autonomia i la coresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes i de Catalunya.»
Però –i acabo, president– concretament, en la seva intervenció i en la seva proposta, de les disset propostes
que ha fet, vostè ha fet una última proposta, la 17, que
és: «el marc financer i» –diu– «de factibilitat».
El detall d’aquesta proposta hauria de ser la consistència de com finançar tota la seva línia d’actuació de
Govern per al futur a Catalunya. Vostè fa setze propostes, que, d’aquestes, set les valora, les quantifica, diu
quant previsiblement vostè creu que valdran, i les altres
no diu quant valdran, però en un conjunt diu que...,
aquest conjunt de despesa, 2,4 bilions, això, vostè proposa que ho pagarà per tres conceptes. Un concepte és
el marge diferencial, un altre és el nou endeutament
–benvingut sigui el criteri– i finalment el nou finançament autonòmic; nou finançament autonòmic –pàgina
70– que, quan el llegim, són cinc línies –cinc línies–, el
nou finançament autonòmic és cinc línies de redacció.
No diu res ni concreta res, però sí que diu una cosa:
que, per vostè, el nou model de finançament autonòmic
–en versió socialista, en versió Pasqual Maragall– portarà a Catalunya en els propers cinc anys 322.000 milions de pessetes –322.000 milions de pessetes. Carod,
322.000 milions de pessetes és l’oferta que fa Pasqual
Maragall a Catalunya per millorar el finançament autonòmic en cinc anys. I no ens diu amb qui, i no ens diu
de quina manera. I això que ja tenim acordat, aprovat,
tres lleis orgàniques de les Corts, i ficat en els pressupostos de l’Estat, i 770.000 milions en cinc anys, això
és dolent –això és dolent–, i 322.000 en cinc anys, això,
ha de ser bo, perquè ho diu Pasqual Maragall –ha de ser
bo. Tot un exemple d’inconsistència.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
64
Bé, president..., només dir-li: Pasqual Maragall, no insisteixi més a desqualificar i a desorientar l’opinió pública, a Catalunya, que aquest acord és dolent.
Res més. Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Per tancar aquest torn,
té la paraula l’il·lustre diputat senyor..., té la paraula l’illustre candidat.
El Sr. Maragall i Mira
Sí. Senyor conseller, senyor Homs, vostè diu que
l’IRPF ha pujat tant i tant, perquè jo vaig fer aquella
broma –ja reconec que va ser una broma–, dient que
ens havien donat l’IRPF i quan havíem arribat a casa
havíem sentit per la ràdio que deien que l’abaixaven. I
efectivament això és el que ha passat, perquè, si no, si
no hagués passat, com és, senyor Homs, que tots els
anys hem viscut de la clàusula de garantia del PIB?
(Remor de veus i aplaudiments.)
Com és, senyor Homs, que les coses van anar tan malament amb l’IRPF que hem hagut de viure del fet que
hi havia una clàusula de garantia, afortunadament, que
deia: «i si el PIB creix més que l’IRPF...» Perquè, clar,
què ha passat? L’Estat ha crescut més que el PIB, i,
això, em donarà la raó: els ingressos de l’Estat, en
aquests últims cinc anys, han crescut més que el PIB, és
a dir, la pressió fiscal ha augmentat. El senyor Homs no
m’escolta, però ja els ho dic jo, a vostès: els ingressos
de l’Estat han pujat més que el PIB, més que la renda
nacional i això vol dir que la pressió fiscal ha augmentat. En els cinc anys del PP. La pressió fiscal, que és:
impostos que cobra l’Estat partit per renda nacional, ha
crescut. Per tant, en els cinc anys del PP, hi ha més pressió fiscal, no menys. Per què? Perquè han abaixat
l’IRPF, però han apujat els impostos indirectes. Qui
paga l’IRPF? Els més rics. Qui paga els indirectes? Els
més pobres. Què ha passat? Ja ho veieu: més Estat, més
Estat... (Forta remor de veus.) Sí, sí, sí, sí. Més Estat,
més pressió fiscal –més Estat. (Alguns aplaudiments.)
Perdó, perdó. I això té un contingut ideològic, també...
(remor de veus), si m’ho permeten; això té un contingut, també, ideològic: més Estat, més Estat –més pressió fiscal vol dir més Estat, més Estat– sobre el conjunt
de l’economia; l’Estat pesa més que no pas pesava
abans. Primera.
I segona: com que el PIB o renda nacional ha crescut
més que l’IRPF, vol dir que el sistema de finançament
que ens van donar ha crescut menys que la renda nacional i menys que l’Estat. És a dir que en aquests últims
cinc anys, senyor Homs, en comptes d’haver-hi devolució, hi ha hagut involució; en comptes d’haver-hi
devolució de recursos des de l’Estat cap avall, hi ha
hagut devolució de recursos des d’avall cap a l’Estat,
per tant, el contrari del que es tractava.
Tinguin en compte que això ha estat així –tinguin en
compte que això ha estat així–, i jo entenc que, un cop
això ha passat d’aquesta manera, quan els han dit: «ara
els donarem impostos indirectes», han dit: «molt bé,
PLE DEL PARLAMENT
doncs, ara ens firarem perquè, a última hora, doncs,
tenim els impostos que estan creixent». Però resulta
que la conjuntura ha canviat, senyor Homs, i no des de
l’11 de setembre, des d’abans, i, com que ha canviat, el
consum està creixent menys que la renda nacional.
Perquè, quin efecte té això? Té l’efecte que els impostos que ens han donat estan creixent, ells, ara, menys
que la renda nacional; tornem a estar igual que abans.
Hi ha la clàusula de garantia del PIB, senyor Homs, ara,
de cara al futur? Tres anys amb sanitat, només. I per a
tota la resta? S’ha acabat, senyor Homs, què ens ha fet?
–què ens ha fet? (Remor de veus.) En quin embolic ens
hem posat? Ens hem posat en un bon embolic, perquè
resulta que el sistema antic, que era dolent, tenia una
clàusula de garantia que el senyor Montoro, hàbilment,
ha aconseguit de treure, i ara se n’adona, ell mateix,
que l’ha fet tan grossa que l’ha de maquillar, l’ha fet tan
grossa que ha d’inventar-se una partida –que ja veurem
d’on surt–, en l’avantprojecte de pressupostos de l’Estat, per compensar les autonomies del greuge que tindrien amb el nou sistema perquè la gent no se n’adoni.
Miri, nosaltres hem fet els càlculs. I no jo personalment, eh?; el senyor Antoni Castells, el senyor Martí
Carnicer, gent de reconegut prestigi en aquesta matèria,
de manera que... I què han vist? Han vist exactament
això: han vist que el nou sistema, que és estable –la
qual cosa vol dir definitiu– és dolent; és a dir, que el sistema antic..., llevat de la restricció inicial, que en deien
vostès, que és els diners que els van donar el primer any
i que després van creixent correlativament... –els
50.000 milions..., vostès en diuen 80; bé, són 40 o 50
més els Mossos d’Esquadra, etcètera. Però la quantitat
inicial, que van dir: «les damos ésto de más», que no
sabia ningú d’on sortia, ni cap a on –no «a Mas», «de
más», eh?–, doncs, aquesta quantitat és la que els salva; però, aquesta quantitat, hem calculat què passarà
amb ella d’aquí a dos anys i haurà disminuït a 20.000
–ja li ho dic. Per què? Perquè els impostos que ens
donen per «disfrutar» d’ells, i que són l’única font d’increment possible, són en aquest moment –no li dic que
ho seguiran sent sempre– uns impostos que van avall.
I quant a les inversions que nosaltres fem, jo no sé
quins números vostè ha fet, però el que jo tinc és que
nosaltres estem proposant unes inversions, per a les
disset mesures, d’uns 955.000 milions de pessetes per
al conjunt del període 2002-2006. I estic dient que el
marge disponible entès com la diferència entre els ingressos no financers i les despeses corrents és de l’ordre d’1.380.000 milions.
El marge disponible, per tant, és clarament suficient; és
a dir que el que li estic dient és que tot el que nosaltres
hem proposat està per sota del que normalment s’obtindrà, tant si és amb el sistema antic com amb el sistema
nou. I jo li dic que ara el sistema antic seria millor que
el nou, però és que fins i tot amb el sistema nou, que no
és el millor, hi sortirem guanyant.
I per últim, sobre això que jo sóc l’únic que dic que el
sistema és dolent. Bé, si sóc l’únic, la història em donarà la raó, suposo. (Remor de veus.) Però és que no
sóc l’únic –és que no sóc l’únic. (Remor de veus.) Esperi, sí, li ha agradat això... És que no sóc l’únic. Miri,
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
65
vostès estan tan satisfets de la negociació del nou sistema de finançament que no s’han assabentat que el
34,6% del públic, dels ciutadans de Catalunya, creuen
que vostès han negociat malament, contra el 21,6% que
creu que ho han fet bé; fins i tot el 30% dels seus votants pensa que vostès ho han fet malament. Miri, jo no
sóc partidari de discutir de la realpolitik, que consisteix
a dir que les coses són bones si de sobte la gent diu que
són bones, no: sí o no, depèn; en tot cas, en aquest cas
la gent té raó.
Moltes gràcies, senyor president.
(Aplaudiments.)
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula el conseller
d’Economia.
El conseller d’Economia i Finances
Veig que hi insisteix –veig que hi insisteix. Jo crec que
tots els consellers d’Economia de totes les comunitats
autònomes l’haurien de contractar, a vostè, perquè els
assessori, eh? –els assessori. No hi ha cap conseller
d’Economia del seu partit que entengui les coses com
vostè les entén. Cap. Però li diré més: vostè insisteix
que els impostos en el futur baixaran. No és veritat.
Però no, no és veritat perquè jo li ho vulgui dir contradient-lo a vostè, és que demani a qualsevol dels seus
assessors que li passin les estadístiques dels últims vint
anys, que hem tingut crisis profundes, més profundes
de les que potser vostè intueix que poden venir, i no han
baixat mai les recaptacions fiscals, mai, mai han baixat
les recaptacions fiscals.
Jo li estic parlant d’unes previsions, a futur, que les
fonamentem en les recaptacions passades. No em torni a dir més allò de l’IRPF, perquè no és que jo ho
vulgui interpretar, és que és així en la recaptació ja certificada; en la recaptació certificada, l’IRPF dels últims
cinc anys a l’Estat i a Catalunya ha pujat, i a Catalunya
molt més que la mitjana de l’Estat. No ho torni a dir
més. No és que jo vulgui que això sigui així, és que són
les recaptacions certificades en les estadístiques de
recaptacions que avui es publiquen en les sèries públiques i oficials, i on les pot, vostè, contrastar: 38,6%
d’increment en els últims cinc anys a l’Estat, i a Catalunya, 46, és a dir, per damunt. Catalunya sempre ha
anat per damunt de la mitjana de l’Estat en recaptació
fiscal, sempre. Per això nosaltres hem volgut anar cap
a aquest nou model. Perquè aquest nou model, senyor
Maragall, és el que ens assegura que l’esforç fiscal que
es fa a Catalunya, que sempre es fa per damunt de la
mitjana de l’Estat, participar directament en la recaptació de Catalunya, sempre és més bo, sempre serà més
bo que participar en les mitjanes de recaptació de l’Estat. I això, per a Catalunya, és molt més bo que per a
Andalusia o per a Extremadura o per a qualsevol altre
comunitat autònoma. Aquest és el tema.
I vostè insisteix que en el futur baixaran les recaptacions dels impostos indirectes. No és cert –no és cert. En
el futur, en l’immediat, la recaptació de la imposició
indirecta que hi ha a l’Estat espanyol és, en el conjunt
de la Unió Europea, de les més baixes. I la necessària
SESSIÓ NÚM. 42.2
i obligada harmonització tributària que s’haurà de procedir a realitzar en els propers quatre, cinc, sis, set, vuit,
deu anys tendirà a l’harmonització de la imposició indirecta de l’Estat espanyol. Per tant, no hi haurà mai
caigudes de recaptació d’imposició indirecta a Catalunya i a l’Estat espanyol. No hi seran. Ens agradi a nosaltres o no ens agradi, això serà així. Per això té aquesta
virtualitat aquest nou acord de finançament, perquè ens
assegura que, a Catalunya, es quedin els increments
futurs de recaptació tributària que fins ara anaven sempre directament a l’Administració central de l’Estat. I
si vostè aspira a governar Catalunya hauria d’acceptar
que això és molt millor per als catalans que el que vostè
tossudament vol fer creure, que això és pitjor. I per això
nosaltres li estem dient des d’avui: no hi insisteixi, no
insisteixi a fer veure les coses que no són, i no hi insisteixi quan vostè és l’única persona que insisteix en
aquesta direcció.
Jo només li vull dir, senyor Maragall, que si vostè hagués fet un esforç de concreció d’un model molt més
elaborat, molt més treballat, molt més indicant exactament on fonamenta vostè la millora de recursos cap al
futur, potser tindríem alguna base on poder contrastar
el model que s’ha acordat amb el que vostè presenta.
Però vostè presenta un model de finançament per als
propers cinc anys en què l’única cosa que diu és: els
criteris de finançament proposats pels socialistes –que
no coneixem–, d’anivellament del finançament de Catalunya amb la resta de les comunitats autònomes de
règim comú i la progressiva convergència en cinc anys
amb les de règim foral donaran a Catalunya 322.000
milions de pessetes. Ja està. Així. No hi ha res més.
Aquesta és tota la literalitat. I jo torno a dir: per què ha
de ser més bo per a Catalunya 322.000 milions de pessetes que no un acord ja tancat que ens proporciona
770.000 en el mateix període, cinc anys? Per què? Per
què per a Catalunya ha de ser més bo?
Nosaltres no hem dit mai, senyor Maragall, que aquest
acord que hem fet és el millor acord –el millor acord–
que en el futur pot tenir Catalunya. Hem dit que aquest
és el millor que s’ha fet, mirant endarrere, de tots els
que s’han fet. I, mirant endarrere, li hem de dir, senyor
Pasqual Maragall, que el posicionament del seu partit
en les reformes de finançament autonòmiques en relació amb el que hem adoptat ara, en aquests moments,
dóna molt que desitjar. Quan vostès presentaven les
seves propostes de finançament per a les últimes revisions, presentaven unes propostes i uns plantejaments
que eren molt més inferiors dels que ara, en aquests
moments, hem acordat. Per això, en aquests moments,
li estem dient: no hi insisteixi més, no hi insisteixi més
perquè el seu comportament del passat no el legitima
per poder, avui, invalidar l’acord de finançament que
s’ha adoptat en aquests moments de cara al futur.
Només vull tancar –només vull tancar– dient-li concretament: miri, el pressupost de l’any que ve, el pressupost del 2002 de la Generalitat de Catalunya, serà el
pressupost que vostès podran discutir, que contindrà un
increment dels més importants que aquesta cambra mai
hagi pogut analitzar. I, això, vostè, no ho hauria de
menysprear, i no hauria, diguem-ne, de fer confondre
l’opinió pública: fer créixer el pressupost –com ha inPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
66
dicat el conseller en cap– per damunt del 10%, no s’hi ha
trobat mai, aquesta cambra, sense canvi de continguts
competencials, sense alteracions diguem-ne qualitatives
per assumir noves funcions i noves competències. A
equivalents, competències i funcions, un increment com
el que tindrem l’any que ve per poder discutir en aquesta
cambra, es dóna bàsicament i exclusivament per la nova
incorporació de recursos que la Generalitat de Catalunya disposarà com a conseqüència del nou acord de
finançament.
No menyspreï, vostè, senyor Maragall, els 86.000 milions de pessetes que vindran l’any que ve a Catalunya
com a conseqüència d’aquest acord, no els menyspreï.
I no menyspreï els 770.000 que ens vindran en cinc
anys; 770.000, Pasqual Maragall, són tres vegades –tres
vegades– el pressupost d’Ensenyament –tres vegades,
eh?–; 770.000 és quasi la totalitat del pressupost de
Sanitat, tot el pressupost de la sanitat de Catalunya ens
ve en els propers cinc anys, no el menyspreï –no el
menyspreï–, i no el menyspreï quan vostè puja a aquesta tribuna a oferir un programa de govern per a cinc
anys en què ens diu que el que vostè aspira aconseguir
per a Catalunya són només 322.000 milions de pessetes. Un zero, senyor Maragall, un zero de previsió d’objectius polítics –un zero.
Moltes gràcies.
(Remor de veus i aplaudiments.)
El president
Senyores i senyors diputats, vostès saben que reglamentàriament no hi ha límit en aquest, diguem-ne..., en
les respostes i qüestionaments. Però sí que hem quedat
en un acord, i és que serien com tres, els torns d’anades
i vingudes en aquest sentit. Això, ho teníem previst més
aviat per al dematí que no per ara, però ho faig extensiu a ara i, per tant, els prego que ara entrem ja en l’últim –si ho creuen convenient– debat. (El president dóna
la paraula al Sr. Maragall i Mira.)
El Sr. Maragall i Mira
No, jo seré breu... Perquè jo haig de contestar: aleshores, si Catalunya va tan bé, senyor Homs... Jo, la veritat, senyor Pujol, és que crec que en aquest canvi de
Govern que vostè va fer al gener i que es va..., en fi, la
madre del cordero de tot el que està passant, d’alguna
forma, doncs, va tenir un encert, almenys un –va tenir
alguns errors, des del meu punt de vista, però, en fi,
algun encert també hi va haver–, i és posar un gran
advocat al front de l’economia. (Remor de veus.) Perquè, realment, salvar l’insalvable de la forma brillant en
què ho fa, a mi, m’admira. Jo, una vegada, en una reunió amb empresaris de Terrassa, amb el Cecot, abans
de les eleccions, vaig exposar el meu programa empresarial i em va dir: «Estem d’acord amb tu, absolutament, amb vostè, estem absolutament d’acord. Ara, hi
ha una cosa que ens preguntem: “Qui farà d’Homs?
Quin ens farà d’Homs?”» Jo vaig dir: «Això té una resposta molt senzilla: “L’Homs.”» (Rialles.) I aleshores
tothom ho va entendre de seguida. I jo espero que el dia
de demà l’Homs podrà seguir fent d’Homs a Madrid, i
que ens anirà a tots molt bé, però no cal que governi i
que salvi causes perdudes.
PLE DEL PARLAMENT
Miri, si Catalunya anava tan bé, per què –per què– estàvem tan malament? És a dir... –a veure si ho entenem,
això–, si el sistema era tan bo, si el sistema que hi havia abans era tan i tan bo, per què aquestes corredisses
per fer un sistema millor? Perquè vostè ens ha estat
dient que va anar fantàstic, això, i que en aquest moment estem cobrant més que mai. Vostès han previst un
increment d’1,4 punts per damunt del producte interior brut en les seves previsions aquestes dels 700.000
milions, i la veritat és que els últims cinc anys el creixement diferencial nostre, per sobre de la mitjana, ha
sigut del 0,5 –del 0,5–; són les dades que em donen els
economistes, i jo me’n fio més que de vostè. (Remor de
veus.) Molt bé.
Vostès acabaran..., vostès acabaran apujant els impostos. Alguna cosa m’ha semblat que ens estava dient ara
amb això de l’harmonització; alguna cosa m’ha semblat que estava insinuant, que, per la via d’harmonització amb els impostos europeus, els acabaran apujant.
Per què? Perquè, a més, el senyor Montoro, que els va
donar aquells diners que ara no són suficients, els ha
tret la possibilitat d’endeutar-se. I per tant, ara... (Veus
de fons.) Tampoc. Bé, doncs, aleshores tot Espanya està
equivocada i vostè té raó, perquè tota Espanya, els ajuntaments, les diputacions, les autonomies..., tothom està
esverat amb la Llei de deute zero, i vostè està tranquillíssim. De manera que vostè és un gran advocat, efectivament, perquè, si no, no m’explico com ha pogut
arribar a aquestes conclusions.
Pel que em diuen a mi, quant a l’harmonització, per
altra banda, només n’hi haurà una, que serà l’harmonització de la gasolina; tota la resta, no. En tot cas, a efectes de la clàusula de garantia del PIB en la restricció
inicial de l’any 1999, què els donaran de més a vostès
ara quan liquidin el 99? 32.000 milions, no és moco...
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies. Senyor Fernández Díaz..., senyor Fernández Díaz? (Remor de veus.) Sí? (Pausa.) A veure,
un minut i des de l’escó, senyor conseller.
El conseller d’Economia i Finances
Sí, ens en donaran 56.000, no 30. No inventi. És que
vostè el que passa és que inventa, i, inventant, ens diu
coses que no són veritat. (Remor de veus.) Vull creure
que és amb bona intenció, però no és veritat –no és
veritat. Com tampoc és veritat la previsió. Miri, la previsió d’increment per damunt del PIB nominal que hi
ha en els Pressupostos de l’Estat per a l’any que ve, per
impostos directes, és 2,1 i per impostos indirectes és
1,5; la mitjana és 1,4. Escolti’m, és exactament el que
hem previst, el Govern de Catalunya, per a l’any que
ve, exactament; ens vindrà de Madrid la mateixa previsió econòmica que hem fet i de la qual he informat
aquest Parlament.
I, per últim, vostè confon el criteri del dèficit zero amb
l’endeutament. Pasqual, haurem de tornar a l’època de
la universitat, i ara seré jo que t’explicaré a tu les coses,
quan tu abans eres el que me les explicaves a mi: dèficit zero és una cosa i endeutament n’és una altra...
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
67
El president
Senyor conseller...
El conseller d’Economia i Finances
...i el que diu la Llei d’estabilitat pressupostària és: «No
pots fer més endeutament si fas més dèficit, però si fas
dèficit zero pots fer l’endeutament que tu puguis suportar.» Això és el que diu.
(Alguns aplaudiments.)
El president
Parlant d’universitat... (Pausa.) Parlant d’universitat, als
que venim de lletres ens semblava que els números era
una cosa molt més sòlida i que no permetien tantes discussions, però estem canviant una mica d’idea, eh?;
potser les lletres són més..., més precises.
Té la paraula per un minut, senyor Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Sí, la veritat és que si vostès cobraran no 30.000 i escaig, sinó 56.000 milions de la liquidació de l’any..., en
fi, de l’any 99, encara em dóna més la raó –encara em
dóna més la raó–, si l’efecte de la clàusula de salvació
aquesta que hem perdut encara és més gran.
I quant al dèficit i quant a l’opinió que vostè ha dit dels
altres consellers de tot Espanya..., tots estan que la camisa no els arriba al cos, el que passa... (Veus de fons.)
Sí, ja li ho dic jo que jo hi he parlat –jo hi he parlat. El
que passa és que ningú vol dir res. No ens enganyem.
(Veus de fons.) No, no, no, ja sabran per què, és clar, ja
sabran per què... (Remor de veus.) Per què no volen dir
res? (Veus de fons.) No, no, perquè els va bé el pressupost, no el sistema; perquè, al pressupost, han posat una
xifra que està per sobre del sistema, en fi, de l’acord
que havien arribat i, per tant, tothom calla a veure...
El president
Senyor diputat...
El Sr. Maragall i Mira
...virgencita, virgencita, que quede como estoy, i a veure
si és veritat que aquests quartos arriben.
Moltes gràcies, senyor president.
(Alguns aplaudiments.)
El president
A vostè. Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Alberto
Fernández Díaz.
El Sr. Fernández Díaz
Bé. Després que ahir el Grup de Convergència i Unió,
senyor candidat, qualifiqués la seva Moció de censura
d’espot de televisió, jo li he de dir, a vostè, després de
l’intercanvi d’opinions sobre el futur de la televisió, que
vostè i jo tornem després de la publicitat, no?, tornem
després de la publicitat perquè... (Rialles i aplaudiments.) Que agraïm..., des del Grup Parlamentari PopuSESSIÓ NÚM. 42.2
lar agraïm –com no podia ser d’una altra manera– la
intervenció del conseller d’Economia perquè subscrivim absolutament tot el seu raonament i totes les seves
argumentacions. I l’únic que modestament puc afegir,
que no ha dit ell, no sé per què –jo sempre els he dit que
tenen a vegades..., el Govern pateix amnèsia selectiva.
El que no ha dit és que precisament aquest nou model
de finançament, que és el major avenç de l’autogovern
i que generarà més ingressos que mai per a Catalunya,
s’ha aconseguit, precisament, en un moment on el Grup
de Convergència i Unió no és determinant per garantir
la governabilitat d’Espanya, i que això referenda que
aquest nou model de finançament, aquests majors ingressos, aquest avenç de l’autogovern..., ho ha fet el
Partit Popular per convicció i no pas per imposició de
ningú.
I a partir d’aquí –i a partir d’aquí–, en aquests tres minuts... (Remor de veus.) La veritat –la veritat. Podrien
haver intervingut altres consellers..., el senyor Pere
Macias per parlar de les inversions, perquè li hauria fet
la mateixa argumentació.
Jo únicament, perquè són a penes cinc minuts..., probablement ja són tres d’intervenció el que em resta... El
senyor candidat ha fet dues reflexions: una al voltant
dels impostos en l’etapa del Partit Popular, que han
pujat, i recordant, també, aquell progrés que es generava, segons ell, en l’etapa el Partit Socialista; i, en segon,
una reflexió ja de caràcter polític com a cloenda del que
ha de ser aquesta intervenció del Grup Parlamentari
Popular.
Miri, senyor Maragall, en l’etapa que el Partit Socialista
tenia responsabilitats de govern a Espanya, el que passava és que el que havia de baixar –els impostos– pujava; el que havia de pujar, que era el creixement econòmic, baixava o no creixia en la forma que caldria
esperar. Els aturats, en l’etapa socialista, no baixaven,
pujaven. Els afiliats a la Seguretat Social no s’incrementaven tampoc en la forma que havia determinat.
Jo, amb això, li vull dir que al Partit Popular podem dir
amb orgull, amb satisfacció, que Catalunya ha progressat com mai amb un Govern d’Espanya amb el Partit
Popular. I això vostès no ho poden dir. Perquè de la
mateixa forma que quan Catalunya estava presidida per
un Govern de Convergència i Unió..., i continua presidint-la amb un suport del Partit Popular, amb un suport
del Partit Popular està progressant. Jo li vull dir, senyor
Pasqual Maragall, que Catalunya està progressant i
continuarà progressant amb un govern de Convergència i Unió que té el suport del Partit Popular. I això ha
sigut una realitat en els últims cinc anys, des de Catalunya i des d’un Govern d’Espanya. Que el Partit popular no estem pendents de conjuntures polítiques, no
estem pendents de si llegim als diaris si depenem molt,
una mica, massa, d’una o altra formació política: ens
fixem únicament en els resultats per a Catalunya.
I des del Partit Popular podem dir amb orgull: aquest
progrés, aquests beneficis socials derivats d’una bona
governació a Espanya i també d’una actitud responsable del Partit Popular de Catalunya a Catalunya, que
han permès aquest progrés social i econòmic de Catalunya, que han permès més benestar, més treball, més
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
68
inversions, menys impostos... També, senyor Maragall,
menys impostos, no pas com quan vostè era alcalde de
Barcelona. Vostè se’n deu recordar. Vostè va aconseguir
també un nou rècord a Barcelona. Era la ciutat... –continua sent-ho, però amb vostè es va fixar aquell sostre–,
era la ciutat més cara d’Espanya, amb els impostos més
cars d’Espanya. Era la ciutat de Barcelona, quan vostè
era alcalde. Al màxim legal teníem establerts els tipus
de l’impost d’activitats econòmiques, de l’impost de
béns immobles, de vehicles. I malauradament, encara
Barcelona..., perquè continua sent governada pels socialistes, encara manté aquesta càrrega.
Bé, senyores diputades, senyors diputats, estimat candidat i president del nostre Grup Parlamentari, ahir vaig
començar la primera intervenció de justificació d’aquesta
Moció de censura subratllant la importància i l’oportunitat, des del nostre punt de vista, d’aquest debat. Ara,
molt a punt d’acabar, però no del tot, perquè naturalment
queda el torn del Grup que dóna suport a l’actual majoria i al Govern, nosaltres estem avui més convençuts
encara que ahir que aquest era un debat oportú, que
aquest era un debat necessari, que aquest era un debat
positiu i que aportava al país la sacsejada necessària per
canviar les coses a partir d’aquesta Moció de censura.
Però, en qualsevol cas, sí que li podem dir que a Catalunya, amb el Partit Popular des del Govern d’Espanya
i des del nostre protagonisme en aquesta cambra, hem
aconseguit totes aquestes fites que eren imprescindibles
per al nostre progrés. Altres potser continuaran les properes setmanes pensant i decidint al voltant de les conjuntures, si han de tenir garantides les majories parlamentàries amb uns o amb uns altres. Nosaltres, ja li puc
dir, senyor Maragall, que no hem mantingut cap tipus
de variació en el nostre oferiment per garantir aquesta
estabilitat, però sí que... –i amb això sí que finalitzo, senyor president–, sí que demano al senyor candidat que
no s’oblidi del que per a nosaltres era una part central
de la nostra intervenció, que era l’objectiu d’aconseguir
aportacions útils en aquest debat, malgrat que hi ha
importants dosis d’estabilitat.
Estem contents, sobretot, de veure com els que, durant
nou mesos i fins ahir mateix, la desqualificaven i la trobaven inoportuna i mal plantejada, i sense justificació,
hi han entrat. Potser a desgrat, però hi han hagut d’entrar. I la veritat és que en aquest entrar-hi d’aquells que
fins ahir la desqualificaven –recordin aquells articles
que jo comentava i que parlaven de vodevil, d’opereta,
de mal plantejada, d’operació mediàtica, de mer teatre–
avui hem pogut apreciar i observar l’esforç que feien
per iniciar el seu aprenentatge per al paper que el futur
els ha d’oferir.
Hi ha hagut, senyor candidat, unes aportacions que
volem mantenir els propers mesos i fins al final de la
legislatura, amb el conjunt dels grups parlamentaris
polítics. Aconseguir el 135, aquest guarisme, en qüestions cabdals, i li reitero: reforma del Reglament, major protagonisme de les administracions locals i enfortiment del paper dels nostres ajuntaments, un consens
mínim a l’hora de definir de quina forma haurem de
prestar els serveis públics essencials, on hi hagi una
plena compatibilitat entre el sector privat i el sector
públic. Són coses i qüestions tremendament importants,
que van més enllà de qui governa Catalunya, perquè li
hem de donar estabilitat per donar, precisament, estabilitat al nostre futur. No s’oblidi, senyor Maragall,
d’aquest guarisme 135, perquè és factible, però també
li demano que no s’oblidi del guarisme 62, perquè jo
estic ben segur que molts, molts, dels socialistes catalans que defensen una Catalunya plural en una Espanya
de tots segur que també li ho agrairan fins i tot a les
urnes.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Socialistes Ciutadans pel Canvi té la paraula l’il·lustre diputat senyor Joaquim Nadal.
(Pausa.)
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Estàvem acabant d’aclarir una qüestió operativa i reglamentària, pactada abans i parlada amb els portaveus,
però perquè el senyor president sabés exactament com
es plantejava.
PLE DEL PARLAMENT
En la intervenció que feia aquest dematí Artur Mas,
hem apreciat l’esforç que ha fet per començar el lent
aprenentatge del paper que li tocarà de jugar en el futur. El debat ha tingut el to, la solemnitat, la solidesa i
la qualitat que calien i que volíem. Ahir el candidat ens
proposava el seu programa de Govern. Un programa
madur, elaborat, progressista, sòlid i coherent. I tots
vam assistir a una exposició detallada, extensa i didàctica. Més detallada, una mica més extensa, força més
didàctica, que la intervenció que hem escoltat aquest
dematí del representant del Govern. Sumats els temps i
sumades les coses dites, va dir moltes més coses i de més
alt interès nacional –si se’m permet l’expressió– Pasqual
Maragall que no pas Artur Mas avui aquest dematí.
Però avui hem vist com, en el diàleg amb els partits
polítics, amb Iniciativa, amb Esquerra, també amb el
Partit Popular, aquest programa que ahir ens presentava el candidat s’ha enriquit i ha adquirit perfils i contorns cada cop més precisos i més engrescadors. Ahir
vam veure el marc general, l’estructura de l’edifici, els
pilars fundacionals, els temes de caràcter més institucional. I avui hem vist –i hem anat veient com desgranava– els temes més vius, més punyents, de la vida dels
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
Ahir, com avui, hem vist, cada cop més clarament, una
voluntat de canvi, una coincidència en la necessitat
d’un nou Govern, d’un nou estil, de noves formes en la
governació de Catalunya. Avui com ahir, hem vist, cada
vegada amb més claredat, la necessitat d’una renovació
que avui és urgent i imprescindible. D’una renovació,
de l’inici d’un canvi, que ja ha començat amb aquest
mateix debat, que ha vist com el Parlament entrava i
entrava a fons –i n’hem tingut diverses mostres al llarg
del dia d’avui– en temes de gran importància i transcendència política, en tots els àmbits de la vida política de Catalunya i en tots els àmbits de les capacitats i
competències del Govern de Catalunya pel que fa a la
vida, la qualitat de vida, les condicions de vida dels
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
69
Del conjunt de les qüestions abordades, m’agradaria
subratllar-ne aquelles que per al nostre Grup Parlamentari, Socialistes - Ciutadans pel Canvi, són vitals ara per
a Catalunya. Què cal, des del nostre punt de vista, de tot
el que ha proposat i presentat el nostre candidat, perquè
Catalunya tingui l’ambició que necessita?
articuli, que engresqui la ciutadania en un projecte
comú compartit que faci que la gent gaudeixi amb la
feina que fa, sàpiga que aquest és un país on serà còmode de viure i on, a més a més, la gent es podrà guanyar
la vida molt dignament, podrà continuar guanyant-s’hi
la vida molt dignament.
Primer: l’aprofundiment de l’autogovern. Allò que hem
dit diverses vegades que volíem fer –i ho hem dit amb
Esquerra Republicana de Catalunya i amb Iniciativa per
Catalunya - els Verds l’any 99 i ho tornem a dir ara en
la Comissió de l’Aprofundiment de l’Autogovern– i la
dotació dels instruments necessaris per arribar-hi. Tots
aquells canvis, totes aquelles reformes que siguin necessàries per arribar de veritat a l’aprofundiment de
l’autogovern. Competències i finançament, reforma de
l’Estatut i canvis constitucionals allà on calgui, i la necessitat, sobretot, de deixar de fer d’això, de l’aprofundiment de l’autogovern, un càlcul tàctic, i entrar en un
nou pacte constituent per als propers vint anys.
Una estratègia econòmica que, com deia el nostre candidat, en matèria d’agricultura i ramaderia, garanteixi
que no es perdrà cap fons europeu per manca de cofinançament, que, per desídia, per una visió esbiaixada
de què vol i què convé al camp català, no deixi passar
aquelles oportunitats de finançament que s’ofereixen al
camp català i que es deixen passar de puntetes.
Segon: la reforma institucional. La devolució, la proximitat, l’acord, la col·laboració institucional, la subsidiarietat ben entesa: tots, tots, peces d’un mateix edifici.
La reforma institucional que consagri que Catalunya no
es construeix des de dalt, sinó que es construeix des de
baix; que consagri que Catalunya no es construeix sense
els ajuntaments, sinó amb els ajuntaments; que consagri que els ajuntaments són, com diu l’Estatut, l’expressió territorial de la Generalitat; que atorgui a l’alcalde
la condició de representant ordinari del Govern de la
Generalitat en el terme municipal de cada poble i de
cada ciutat de Catalunya. Tots –municipis, comarques,
governs locals, vegueries, Govern de la Generalitat–,
tots, peces d’un mateix edifici.
Tercer: l’atenció al territori amb un Govern proper i
eficaç. Una Administració millor, la que no han fet, la
que els exconsellers consultats en el llibre sobre vinti-cinc anys de Convergència han explicat que no es va
fer i va ser una ocasió perduda. La vella reforma administrativa que tots els ajuntaments van haver de fer i
volien fer, quan l’any 79 van entrar als ajuntaments les
administracions democràtiques, i que en el cas de l’Administració de la Generalitat no s’ha fet. No es perdin,
senyores i senyors diputats, cap de les pàgines que en
matèria d’Administració pública dedica a aquestes
qüestions l’esmentat llibre sobre els vint-i-cinc anys de
Convergència Democràtica de Catalunya. No s’ho perdin, perquè diu de tot: origen, extracció, procedència,
pertinença política, cronologia del seu origen polític, si
primer el carnet i després la feina o primer la feina i
després el carnet. No s’ho perdin! Ja m’agradaria llegirlos-el, però els en faig mercè, perquè, si no, potser no
acabaríem. Una Administració millor, una Generalitat
descentralitzada, com no ho han fet. Poder als territoris i capacitat de decisió als territoris.
Quart: la necessitat d’una estratègia econòmica visible,
perceptible, identificable; que tots els empresaris, els
pagesos, els ramaders, els pescadors, els comerciants...,
tots els sectors de la vida econòmica i social de Catalunya puguin percebre en l’acció del Govern de Catalunya
una estratègia econòmica, un horitzó; no el llibre del
2010 –que ja ens sabem de memòria–, una estratègia
econòmica per al futur de Catalunya, que vertebri, que
SESSIÓ NÚM. 42.2
Una estratègia econòmica que prevegi, per als anys difícils que vénen, a la universitat, a la recerca, a la innovació, a l’accés a les noves tecnologies, l’ambició necessària per no perdre el tren. I, senyor conseller, conseller
Mas, Localret, d’acord. Primer, l’ou o, primer, la gallina? Es va haver d’esperar el Govern o es va haver d’esperar Localret? Localret tenia la idea i estava esperant
que el Govern digués que sí, però, en qualsevol cas,
l’ADSL és sucumbir –només l’ADSL–, sense el pacte
de Localret pel cablejat de Catalunya, i l’accés del cable a les capitals de comarca és sucumbir al monopoli
de Telefónica. Les infraestructures que calen, el respecte degut a l’entorn natural per a una política efectiva de
protecció del medi, al territori i al paisatge.
Cinquè: una política per a la cohesió social amb els
pobles i les ciutats, amb la gent, amb els ciutadans i les
ciutadanes de cada poble i de cada ciutat, amb oportunitats per als joves en el camp de l’educació, del treball
i de l’habitatge; amb polítiques per a la gent gran que
permetin envellir amb dignitat, amb polítiques contra
l’exclusió, que comentaré després un moment; amb capacitat adequada d’acollida dels immigrants, amb –cito
textualment la proposta de Pasqual Maragall– «barris
dignes i ciutats tranquil·les».
Sisè: lligar l’educació i el treball. Escoles bressol, millora de l’escola pública, dignificar i reformar la formació professional, acostar l’educació al treball i al territori, i un compromís real i a fons contra la sinistralitat
laboral.
I setè, començant el segle XXI: una política en l’àmbit de
la cultura que faci que tots els sectors culturals no es
sentin orfes i desatesos, en el terreny dels equipaments,
de la col·laboració amb les altres comunitats al nostre
àmbit lingüístic, en la política lingüística, sigui o no a
través del Consorci de Normalització Lingüística... Una
política cultural per a Catalunya que sigui més, més que
la que va fer la Mancomunitat de Catalunya i a la qual
vostès, amb la seva política cultural, no arriben a la sola
de la sabata.
Si ens ho poguéssim permetre, hauríem de dir: «Catalunya, a l’entrada del segle XXI, necessita, en l’àmbit de
la cultura, que és un factor clau en la política d’identificació del nostre marc nacional, una visió oberta, una
visió universal, l’ambició d’un nou noucentisme aplicat al segle XXI.»
Catalunya –ho saben tots vostès; alguns millor que jo–
és un país antic i petit, de pobles i ciutats antics i petits,
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
70
i una gran capital; un país molt treballat, molt fet, fet
pels segles, pel sediment cultural, social, humà, de segles i segles d’assentaments en aquest territori; un paisatge, un territori, una economia, una cultura..., en definitiva, una nació feta de moltes aportacions i moltes
sensibilitats.
Aquest país és de tots, i aquest país té un gran futur.
Entre tots, entre tots –sovint, en moments difícils–,
aquest país ha fet grans salts endavant: ni el segle XVIII,
ni el segle XIX, amb la revolució industrial, no eren el
millor moment, políticament parlant, per a Catalunya,
i, en canvi, la gent, els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya van fer en el XVIII i el XIX els grans salts endavant que van permetre que Catalunya fos, als inicis
del segle XX, l’autèntic motor del conjunt d’Espanya.
Grans canvis, grans acceleracions en un país, una nació
fent-se cada dia i canviant, amb ambició, amb esperit
innovador, amb creativitat. I aquest, ara, és un d’aquests
moments. Entre ahir i avui s’ha començat a veure el
passat i el futur: un passat passable, és clar; passablement raonable, però el passat; un passat sense retorn.
Vostès, el Govern censurat i el president censurat, tenen
tot el dret a defensar-se; s’ha de defensar d’una moció
de censura, però Catalunya no necessita un Govern
amb només instint de supervivència; és la pitjor medecina per a aquest país que s’estimen i que ens estimem
tots tant, però, en el seu cas, a hores d’ara, hi ha amores que matan.
Tots, senyora consellera, si mirem la cambra, si mirem
el públic, si mirem la tribuna, si mirem la gent que ens
escolta i està mirant si encara pot aguantar aquest debat per la televisió, o l’està escoltant per alguna emissora, tenim una Terra Alta o una altra –tots. Tots tenim
un pare, una mare, un avi, una àvia, amb arrels a una o
altra de les nostres terres. Tots, tots tenim actes –tots,
tots, tots–; tots tenim trobades aquí i fora d’aquí, contactes socials amb uns i altres, associacions contra el
càncer o associacions de tota mena –tots–, però la gent,
tota la gent són ciutadans i ciutadanes, amb drets i deures, ciutadans i ciutadanes madurs, sensibles, exigents
i crítics. Vostès, amb vint-i-un anys, però, en els últims,
més que mai, han arriscat tant que han tingut la temptació de patrimonialitzar no només el país, sinó la gent.
I, ahir, en aquell acte intimista i dolç de la seva intervenció, senyora consellera, vostè, quan ens parlava de
les senyores de l’altre dia aquí fora i dels seus contactes, i del seu pare, legítimament ens volia posar la mà
al cor i, a tots plegats, fer-nos agafar una petita esgarrifança que tots ho podem fer. Tots ho podem fer i
aquesta és la qüestió: no es pot patrimonialitzar la gent,
per extensió i en abús d’allò que ha sigut la patrimonialització, també, del país. No es pot usar ni apel·lar a la
gent en va.
Deixin-me –el temps corre prou a poc a poc perquè tingui temps per esplaiar-m’hi, malgrat que no els acabi
d’agradar–, deixin-me explicar-ho amb algun exemple.
Posin-se els cinturons, si volen, perquè entrem en una
realitat virtual. Diu l’anunci: «Obrin la porta de casa
seva, surtin contents i feliços per anar a treballar i, només obrir la porta, podran entrar directament al metro
més endreçat d’Europa.» Ahir, la consellera ens en parPLE DEL PARLAMENT
lava: nosaltres, la gent; nosaltres, allò que, a la gent, li
preocupa, li agrada, la resposta als seus problemes i a
les seves necessitats... D’acord. Estan preparats? Han
obert la porta de casa seva? Tres estacions, tres estacions; en realitat, inaugurades: tres estacions. De tres en
tres –de tres en tres–, una línia de catorze estacions, que
són les estacions que té el Via Crucis (rialles), tardarà
cinc anys a fer-se –cinc anys a fer-se.
Ah, ah! Ei!, i pagat pel mètode alemany, que en això no
ens supera ningú, que vol dir: «Avui fem i, quan acabem, ja pagarem, a terminis i durant dotze anys.» Fer
avui i pagar d’aquí a deu anys. «Ja ho faré jo i pagarà
en Maragall», diuen uns. Fer uns i pagar els altres, cosa
que és, a mesura que ha avançat el temps i, per més que
digui el conseller Homs, que ara no hi és, un mètode
que s’ha anat generalitzant.
Pasqual Maragall ahir va posar un exemple i va ser
d’una prudència exquisida. Jo no vull ser tan prudent:
les 138.534 pessetes d’un municipi del Bages per ajuts
per subvenir als aiguats de fa dos anys són, ep, ep, ep!,
amb un crèdit a dotze anys a l’euríbor 0,50! (rialles i
aplaudiments), de l’Institut Català de Finances! –de
l’Institut Català de Finances! Home, volen dir que anem
tan malament que hem de donar a un ajuntament, mitjanament arreglat, 138.534 pessetes amb un crèdit a
dotze anys i a un euríbor 0,50 i alguna comissió d’obertura? Volen dir, realment, que hem de fer això? I, és
clar, aquest cas no és l’excepció que confirma la regla!
Quants centres d’assistència primària, quants instituts
d’ensenyament secundari, quants centres d’ensenyament infantil i primari, quantes instal·lacions esportives
en aquest país s’estan finançant amb convenis amb els
ajuntaments, amb crèdits de l’Institut Català de Finances, d’aquells que «a mi em toca, jo t’ho faig, Govern;
a mi em toca per competències, jo t’ho faig»: CEIP,
IES, CAP, Pavelló Esportiu, però, com que les coses no
estan per gaires alegries, ho he de pagar amb un crèdit,
que demanes tu, que avales tu i que torno jo –principal,
interessos i amortització– amb les anualitats corresponents que ja t’aniré donant. M’agradaria que fessin la
suma, saber on som en aquesta operació i arribar a precisar si, realment, valia la pena.
Hi ha en aquest sentit una altra manera de fer les coses.
Ahir i avui s’ha debatut dos models, dues concepcions,
dues maneres de fer, dos estils, i no és veritat que hi
hagi una línia borrosa al mig que permeti la confusió:
hi ha un programa, hi ha un model, hi ha un candidat,
hi ha unes idees, i totes les apel·lacions que feia aquest
matí el conseller Mas al debat de política general ens
indiquen i ens recorden que, ben garbellat i treta tota la
palla del Catalunya 2010, les seixanta mesures i no sé
quantes coses més del debat de política general són re
de re de re.
Com hi ha una altra manera de fer en la relació i la collaboració entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments. N’he parlat un moment; ara hi torno un moment: no es pot fer política catalanista i d’afirmació
nacional a Catalunya amb recel, amb recança, amb reticència a l’hora de col·laborar amb els ajuntaments. El
model de col·laboració s’explicita a través d’un marc
legal, i el marc legal és el que defineix aquest edifici
únic d’un nacionalisme que permet construir el país de
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
71
baix a dalt, no de dalt a baix. Ha de ser un marc legal
obert; ha de ser a través de la modificació de les lleis
d’organització territorial; ha de ser amb diners i pressupostos, amb fons de cooperació local –que no es
mou–, amb plans d’obres i serveis que pugin –que no
es mouen, pràcticament–, i ha de ser amb unes condicions en el marc dels acords que subscriguin amb els
ajuntaments que no continguin clàusules contra llei pel
que fa a les llicències, pel que fa als terrenys, pel que fa
als impostos locals: quin exemple...? Aquell govern que
li diu a un ajuntament: jo et donaré algun calé perquè
facis això –el que sigui–, però la llei no ho diu pas, però
m’has de fer exempt d’aquests impostos –llicència
d’obres o el que sigui. Això sí, a l’hora de la veritat, els
ajuntaments sí que han de passar per la «guixeta», però
la Generalitat no ha de passar per la «guixeta» dels
ajuntaments.
Passa, també –i ho subratllo, estem en el moment, només, dels exemples– una cosa semblant amb la pobresa, amb la lluita contra la pobresa, contra l’exclusió,
amb les polítiques a favor dels discapacitats. També,
aquí, hi ha dues maneres de fer, dues concepcions: hi ha
un plantejament propagandístic, assistencial, de simple
subvenció; la subvenció per engreixar la societat civil,
però per no fer ni deixar fer, finalment. Allò que hem
dit moltes vegades en el debat sobre els barris, les ciutats, la gent: pa per a avui i gana per a demà; una manyaga amb una mà i un desaire amb l’altra –per no dir
un bolet.
I no han actuat mai, en aquestes matèries, amb criteris
d’intervenció a fons, amb polítiques estructurals; no
han anat mai a l’arrel de les causes de les desigualtats
i de l’exclusió; només atacant aquestes arrels s’avança
en una línia en positiu que permetrà superar la pobresa, l’exclusió, les desigualtats. Podríem dir-ho amb una
consigna que els sonarà, si volen, potser una mica forta, però és la veritat: menys arrossades i més inversions.
En la política de relació entre un govern autonòmic
d’un país com Catalunya i la ciutadania: menys arrossades i més inversions; menys demagògia –si m’ho
permeten– i més política, que és el que estem discutint
avui. I deixin-me dir: la Mina –la Mina–, no pot ser
l’excepció que confirma la regla. Per això nosaltres
proposem i demanem una política específica per als
barris de les ciutats que permetin barris dignes i ciutats
tranquil·les.
Quart exemple, i vaig acabant. La immigració. Deia el
senyor Mas: «Fem moltes coses: plans comarcals i reclamem competències.» I què més? De moment, res més.
Passivitat i omissió; estudis, estudis, estudis... Potser la
setmana que ve, el dia vint-i-quatre, el Pla interdepartamental, però fins avui, com que els plans comarcals són,
escassament, de 6 a 12 milions de pessetes per comarca,
per fer un estudi previ per decidir què es farà, fins avui,
pel que fa a les polítiques d’acollida, el Govern de la
Generalitat: zero, zero, zero –el senyor Homs, no hi és,
que en allò del zero...–, zero, zero; estudis, plans, estudis i més estudis, i res més. De moment, la setmana que
ve veurem el Pla interdepartamental, però de moment,
pel que fa a la política d’immigració, de moment, res
més. Això sí: que el Govern de l’Estat ens traspassi les
competències per controlar, per donar els papers, per fer
SESSIÓ NÚM. 42.2
l’acollida, perquè això ens permetrà fer alguna cosa interessant; però, a part d’això, res més.
I acabo, senyor president, amb dues consideracions.
Mirin, aquest cap de setmana passat, aquest cap de setmana llarg del pont del Pilar, el president de la Generalitat va anar a Navars. I a Navars va veure dues coses:
una manifestació contra una planta de purins i la celebració, al costat, dels bisbes Deig i Tresserres, dels cinquanta anys de l’Escola de Formació Professional de
Navars. La realitat d’aquesta gent –tant els de l’escola
com els de la planta de purins– no és ben bé la realitat,
el capteniment, la forma de pensar d’aquell to intimista que ahir ens utilitzava la consellera, apel·lant, amb la
mà al cor, a la gent. Perquè si l’Escola de Formació
Professional de Navars és un exemple, i és un exemple
a seguir en la política de formació professional que
vostès han fet, més aviat han espatllat allò que, amb
l’esforç de tota la comunitat educativa, estava mig funcionant. I ara cal reformar la formació professional per
adequar els cicles formatius al desgavell que vostès han
introduït i donar una resposta adequada a aquesta necessària transició de la formació de l’educació al treball, a les oportunitats per a la joventut.
I la veritat és que, davant de tot això, nosaltres ens fem
forts en la idea que aquesta Moció de censura era necessària, era oportuna, serà ben vista i hi haurà un abans
i un després de la Moció de censura, passi el que passi
en la votació que farem, si no avui, demà.
Gràcies senyores diputades; senyor president. Moltes
gràcies.
El president
Demana la paraula... –esperi’s, senyor Maragall. Té la
paraula el senyor conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
(Sr. Pere Macias i Arau)
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats..., la intervenció del senyor Nadal ha fet referència
a un tema que considero d’una gran importància i, d’altra banda, d’un gran relleu polític, als efectes del que
avui aquí s’ha intentat dir. Perquè, la referència que ell
fa al transport públic crec que exemplifica perfectament, tal com ho va fer la consellera ahir, el fet de la
política real, la política dels fets, la política de l’atenció
a les persones i la política, simplement, d’enraonar.
Mirin: jo, fa pocs dies, vaig ésser convidat per l’Associació de Veïns de Canyelles, en un acte que posteriorment va sortir a tots els mitjans informatius, amb una
foto, més o menys espectacular; em refereixo que, vostès saben que aquesta Associació de Veïns havia demanat la construcció del metro. I una de les fórmules per
reclamar-lo va ser, a part d’anar a la plaça de Sant Jaume, fa uns quants anys, i muntar amb cartrons una estació de metro, varen anar, també..., varen construir, a
la plaça de Karl Marx, on els semblava que s’havia de
fer l’estació del metro de Roquetes, van construir amb
maons el que més o menys podia ésser una estació de
metro. I van posar la banderola que posem –que posàvem; ara ja és, sortosament, més moderna– de l’estació
de metro del barri de Canyelles.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
72
Fa poques setmanes aquestes tres noves estacions, que,
pel que sembla aquí fan riure, i jo crec que no en fan,
de riure: el que fan és servei a la gent d’aquests barris;
jo estic realment molt estranyat, no?, perquè he vist la
il·lusió que els feia a aquesta gent, no?, i aquí veig que
per a l’únic que s’utilitza això és per fer riure, no? Bé,
doncs, aquesta gent, l’Associació de Veïns, els veïns,
dintre de les festes del barri de Canyelles, varen convidar-me, van dir: «Escolta’m, ja que heu treballat, el
Govern de la Generalitat, per fer aquestes noves estacions tan importants i tan estructurants per al nostre barri,
vine i celebra-ho.» Curiosament –curiosament–, no hi
havia massa altres autoritats convidades, sinó que van
voler convidar la meva persona, sobretot per la representació del Govern de la Generalitat, per l’esforç que
el Govern de la Generalitat havia fet per prioritzar
aquesta línia, aquestes estacions, que donen servei a les
persones, per les que, només, possiblement, donaven
servei a les muntanyes. I, per tant, aquesta invitació que
em van fer, aquesta festassa que ells van fer –em van
donar un mall i em van fer clavar el primer cop; després, posteriorment, s’hi van apuntar tots; i després, els
quatre o cinc més valents del barri varen enderrocar la
banderola, i aquesta era la foto que sortia–, aquest acte,
si vostès volen, senzill, no oficial, de la gent d’un barri, de la gent d’un barri on fins i tot potser Convergència i Unió no hi té una majoria de vots, però que van
convidar els representants del Govern de Catalunya,
avui és posada en ridícul, aquí, reiteradament.
A mi em sembla –a mi em sembla– que aquesta no és
una bona manera de voler dir: «Nosaltres som la gent
que hem de defensar la gent d’aquest barri, que hem de
presentar, que volem governar la gent d’aquest barri i,
per tant, d’aquest país.» Però, és clar, més enllà d’aquesta
broma jocosa entorn de les tres noves estacions d’aquesta línia, jo crec que aquí hi ha un gran desconeixement;
un desconeixement que, a mi, en temes d’infraestructures, m’ha preocupat al llarg de tot el debat. I em permetran –i crec que dec tenir temps, no, senyor president?...
El president
Sí, té el temps que vostè cregui convenient.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Mirin: el debat del tren de gran velocitat. Aquest és un
debat que podem allargar molt; però deixin-me dir-los
una cosa: l’any 1993 es va dissenyar, pel Govern, en
aquell moment, de l’Estat espanyol, un anomenat Plan
director de infraestructuras. Aquest Pla director d’infraestructures, document publicat pel que llavors era Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, conté tota una sèrie de decisions importants;
alguna d’elles molt decisiva.
Per exemple, aquí es parla molt del Barcelona - València i tot el corredor del Mediterrani, en alta velocitat.
Bé, doncs aquest document, a la seva plana 149 –repeteixo: a l’any 93 i fet pel Ministeri, en aquell moment,
de Transportes, Obras Públicas y Medio Ambiente–,
parlava que el tram, que curiosament anomenava «La
Encina» –vostès saben que La Encina és entre Albacete
i València–, «La Encina - Valencia - Barcelona» –era
PLE DEL PARLAMENT
així com, curiosament, anomenaven en aquest Pla
aquest tram–, deia: «elevación a 200-220 kilómetros
por hora» d’aquest tram. I fruit d’aquest Pla, efectivament, es van fer una sèrie d’inversions en la línia, que
ara en diem la línia Euromed, a 220 km/h. Per exemple,
es va fer el nou pont sobre l’Ebre, tot el tram des de
Vandellòs fins a Castelló, i es va posar, posteriorment,
en funcionament.
Bé, la decisió de fer aquesta línia a 220 per hora –200220 per hora– és una decisió presa l’any 93. Què passa? Que ara es reclama: escolti’m, és que això ha de ser
d’alta velocitat. Segurament sí, però, és clar, algú, l’any
93 –i no estem parlant del 87–, al 93 ja s’anava de
Madrid a Sevilla amb alta velocitat, de veritat. Per tant,
quan ara es reivindica, es reclama, es ve a parlar aquí
del corredor de la Mediterrània, què va passar l’any 93?
Qui demanava que això fos alta velocitat, de veritat? O
és que els 35.000 milions que va costar allò ara els hem
d’enderrocar i tornar-ho a fer per poder anar a l’alta
velocitat, de veritat?
Per tant, en tema d’infraestructures, jo crec que cal una
mica, una mica més de rigor. Rigor que, de manera
molt especial, jo vull demanar –i ara el senyor Fernández Díaz es posarà molt content– en el tema que el senyor candidat ha anomenat «el bunyol». Jo, aquí, tinc
una foto –que va sortir als diaris– on apareix el ministre de Foment, el senyor Álvarez Cascos, el senyor
Manuel Niño –que és el director general de Ferrocarrils–, el senyor Montilla, en la seva condició d’alcalde
de Cornellà, el senyor Corbacho, en la seva condició
d’alcalde d’Hospitalet; el senyor Tejedor, en la seva
condició d’alcalde del Prat de Llobregat; senyor Morlanes, com a president del Consell Comarcal del Baix
Llobregat, i jo mateix, en la meva condició de membre
del Govern de Catalunya, i resulta que vam firmar un
document. Un document del qual jo aquí no tinc la
còpia signada, però està signada absolutament per tots,
i aquest document els el llegiré; està redactat en castellà i els el llegiré. Perquè, és clar, «això és un bunyol,
això no ha estat acceptat...» Bé, això, totes aquestes
autoritats que estan aquí, varen signar, vàrem signar
conjuntament un document que descriu amb una precisió mil·limètrica i que va acompanyat d’un plànol, com
ha de ser tota la solució del tren d’alta velocitat. Però,
és clar, resulta que el candidat no se n’ha encara assabentat.
Permeti’m que llegeixi, perquè, realment, això que se’n
diu el bunyol ha estat acceptat per totes aquestes autoritats. Diu: «Las siguientes actuaciones seran objeto de
desarrollo en los proyectos que se lleven a cabo conforme a los siguientes criterios.» I comença: «Municipio
de Sant Boi», i descriu: «En el municipio del Prat, el
paso de las vías UIC» –vol dir l’ample internacional–
«significará también una remodelación de la infraestructura de ancho ibérico en el tramo comprendido entre la prolongación del eje de la avenida del Remolar y
la calle Joan Maragall», etcètera. No els canso. Perquè
vegin el detall. Segueixo. Això era l’apartat B; arribem
a l’apartat D, que, això que és qualificat com a bunyol,
diu: «El acceso al aeropuerto desde la línea principal a
la altura de los términos municipales de Sant Boi y el
Prat de Llobregat seguirá el trazado del estudio inforSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
73
mativo elaborado por el Ministerio de Fomento para
dar acceso a las terminales actuales y futura en ancho
ibérico, en bucle completo y reincorporación a la línea
principal. El proyecto» –fixi’s com això està detalladíssim– «tendrá dos vías en ancho UIC y dos en ancho
ibérico desde las respectivas vías principales hasta la
estación de la nueva terminal entre pistas. Y será compatible con un acceso de ancho ibérico en dirección
Vilanova.» Fixin-se vostès al detall que arriba això: «A
partir de ahí, la incorporación a las respectivas vías
principales se haría en sentido levógiro en una vía de
ancho UIC y una vía de ancho ibérico a lo largo del
recinto aeroportuario.»
Bé, no els canso més. En qualsevol dels casos, això,
signat per totes aquestes autoritats, avalats, després de
mesos i mesos de treball, de consens, on, per cert, allò
que segurament i encara fa poca estona aquí ha defensat com una legítima visió personal el candidat, doncs,
ha estat substituït per un altre document –aquí no tinc
el plànol, però també el podem ensenyar, perquè forma part del document públic– en el qual totes les autoritats, totes –el senyor Montilla, el senyor Corbacho,
el senyor Morlanes, el senyor Tejedor, per descomptat, el senyor Álvarez Cascos i jo mateix– signem dient
que aquesta és la solució que institucionalment posa fi
a una cosa que havíem de saber resolta i que l’hem resolt –i que l’hem resolt. Si volen vostès, després explicaré per què potser s’ha tardat més i quins són els responsables, però em penso que de moment el que hem
de fer és estar contents perquè això s’ha resolt. Home,
escolti’m, que després de tot això resulti que es digui
que això és un bunyol i que no existeix, em penso alguna informació deu fallar per aquesta banda.
Deixi’m, de totes maneres, dir-los una altra cosa: el debat del transport públic. Fa poc més de cinc anys, l’aleshores alcalde Clos i el conseller Artur Mas, de Política
Territorial, varen signar la constitució de l’Autoritat del
Transport Metropolità. Jo crec que això –i ho situïn
vostès, si volen, en el panorama, en el moment que ho
van fer, fa cinc anys–, aquesta constitució d’aquest consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità ens vinculava a les administracions locals, l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat Metropolitana de Transports i el Govern
de la Generalitat, ens vinculava a treballar conjuntament per millorar el sistema de transports en l’àmbit
metropolità. En cinc anys, en només cinc anys, hem fet
molta i molta més feina que segurament altres. Per cert
–per cert–, que a vegades que es posa com a exemple
Madrid, senyor candidat, l’Ajuntament de Madrid no té
res a dir; els altres ajuntaments, menys: el Consorcio
Regional de Transportes és només una eina descentralitzada de la mateixa comunitat autònoma. Aquí totes
les decisions les prenem per voluntat lliurement
consorciada al 50% entre els ajuntaments i el Govern
de la Generalitat. Per tant, poca cosa se’ns pot ensenyar
en l’àmbit de la cooperació interinstitucional, en aquest
àmbit.
Què hem fet, en aquests cinc anys? Molt. No els cansaré, però entre altres coses hem fet que en aquests
moments s’estigui construint –perquè està ja signat i
quan s’ha signat ja el contracte vol dir que oficialment
ja computen els terminis– la construcció que serà la líSESSIÓ NÚM. 42.2
nia de metro més important d’Europa en aquests moments. S’ha parlat avui aquí de ciutats que estan fent
grans esforços, i s’ha posat l’exemple de Berlín, crec
que llegint un text de l’alcalde Clos. Doncs, bé, en això
passem nosaltres a davant, i això s’està fent. La línia 9
és una obra important que està ja en marxa; que, per
cert, aquest Parlament haurà d’aprovar una llei per fer
possible un organisme públic per dur a terme la construcció, i que crec que aquesta línia 9 posarà de manifest la prioritat que el Govern de la Generalitat, que la
finança al 100%, per cert, amb un valor total de 240.000
milions de pessetes, li dóna el transport públic.
Podria posar-los molts altres exemples fets de la mà de
les persones; per exemple, els barris de Ciutat Meridiana i de Can Cuiàs i de la Torre Baró. En aquests barris hi havia una demanda històrica de prolongació del
metro; el metro convencional era una mala solució,
perquè era molt aparatosa i aquests barris, que suposo
que el senyor alcalde coneix prou bé i altres senyors i
senyores diputats també –el senyor exalcalde de Barcelona–, són barris amb una orografia diferent i, per tant,
el metro, o el fas a dalt o el fas a baix; si el fas a dalt,
els de baix queden sense metro; si el fas a baix, els de
dalt queden sense metro. Bé, doncs, fruit del diàleg que
la gent del Govern de la Generalitat vàrem tenir amb els
veïns, amb totes les associacions de veïns, es va consensuar un nou sistema, el primer metro lleuger que
s’està construint ja a la ciutat de Barcelona, que amb un
cost raonable, entre el del metro convencional i el d’un
tramvia, dóna un servei excel·lent a tots aquests barris.
Aquesta és una altra de les grans obres que en aquests
moments tenim.
I en tenim moltes més. Jo, quan vaig per aquests móns
de Déu, sempre els explico, els poso una pregunta, que
també, doncs, aquesta cambra crec que ja la sap, perquè
alguna vegada, almenys els diputats fidels que segueixen les intervencions o les interpel·lacions, ja la coneixen. Jo sempre els demano si saben quina ha estat la
inversió més grossa que ha fet el Govern de la Generalitat tots aquests anys. L’Eix Transversal! No és veritat:
la inversió més grossa que ha fet el Govern de la Generalitat no és l’Eix Transversal, sinó el metro del Baix
Llobregat. Transformar allò que era un carrilet a punt
de tancar en un metro amb prestacions de metro, que
ens permet, doncs, un servei cada quatre minuts fins a
Sant Boi o, en aquests moments, cada dotze minuts fins
a Martorell, en el futur cada deu minuts. 80.000 milions s’han esmerçat fins avui en això. Quan llavors algú
fa aquelles xifres, aquell joc de mans comparant Madrid i Barcelona, resulta que a Madrid hi posen una
cosa que, evidentment, és un servei públic, que és el
ferrocarril –ells en diuen el Ferrocarril de Arganda–,
inversió privada que la computen com a metro, que no
ho és, perquè no va pràcticament en superfície, i, en
canvi, diuen: «No, no, això no s’hi val, això no és un
metro, això no és un servei públic.» Però això, que alguns diuen falsejant les informacions, quan jo vaig a
Sant Boi, la gent de Sant Boi, amb l’alcaldessa al seu
costat, diu: «Conseller, seguiu per aquí, perquè aquest
és un servei excel·lent.» I, a més a més, l’excel·lència
d’aquest servei la diuen vostès, la diuen els usuaris: en
cinc anys hem duplicat el trànsit d’aquesta línia.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
74
Per tant, si volen, parlem-ne, de transport públic. Podem parlar tot el que vulguin. I jo crec que, a més a
més, el transport públic és un més d’aquests aspectes en
el qual el Govern de la Generalitat pot presentar un
balanç molt positiu d’actuacions, de projectes i, sobretot, de col·laboració institucional.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Senyora consellera.
La consellera de Governació i Relacions Institucionals (Sra. Núria de Gispert i Català)
Molt honorable president, senyor Nadal, ahir al matí el
senyor Maragall va parlar dels aiguats només amb un
exemple, un exemple –permeti’m– ridícul i, a més a
més, sense cap consistència. Jo ara els diré exactament
el que el dia 20 d’agost es va publicar al Diari Oficial
de la Generalitat, 20 d’agost d’aquest any, que culminava el procés d’atorgament d’ajuts als ajuntaments
afectats pels aiguats de juny i octubre de l’any passat.
Miri, 193 entitats locals afectades, 641 actuacions, una
inversió de 4.647,7 milions de pessetes, i d’aquestes
inversions, l’Administració Local ha rebut un 70% per
part de la Generalitat –un 70% per part del Govern de
la Generalitat– a través d’un crèdit i a través del pressupost directe de Governació i sense interessos a càrrec
d’ells, sense cap interès; un 20% a càrrec del MAP –el
Ministeri d’Administracions Públiques–, i un 10% a
càrrec dels ajuntaments. I no dic el percentatge de la
Diputació perquè és tan ridícul que..., tinc el decret de
la Diputació de Barcelona dient que atorga per a tot
60,5 milions. Per a tot. Per tant, l’exemple que vostè
posa em sembla realment ridícul; no té en compte els
4.600 milions que s’han gastat i que en un any els han
rebut i, a més a més, l’agraïment de tots els ajuntaments
i especialment dels socialistes, i concretament en tinc
un, l’alcalde de Godall, del Montsià, amic seu –perquè
m’ho va dir, amic seu– i que ha declarat públicament
que la Generalitat ha resolt, no bé, molt bé el tema dels
aiguats. Com a mínim, una mica més d’explicació i
saber més de què estem parlant.
I una altra cosa. Miri, senyor Nadal, el Govern governa, el Govern connecta, el Govern governa des de fa
vint-i-un anys perquè connecta, i connectar significa
apropar-se als problemes de la gent. Significa construir
estacions de metro, com li deia ahir. És igual, tres, en
farem moltes més, ja ho ha dit, ja ho ha dit el conseller
Macias: farem totes les que siguin, perquè, miri, un
Govern que governa seguirà governant. Vostès continuïn repartint octavilles, que així els va. O sigui, aquest és
un exemple. Un altre, governar és connectar; connectar significa estat prop de la gent, i significa que, com
que estàs en un càrrec públic, doncs, has de connectar
també amb els problemes de la gent. I llavors els exemples que jo vaig posar els vaig posar perquè penso que
a la gent aquests exemples els van; els van perquè tothom té problemes i creu que el polític a la millor no els
té. Per tant, és en aquest sentit que vaig posar aquells
exemples, però en tinc molts més, i si vol li explico al
Vendrell, a Molins de Rei, a Tona, a Orpí... Miri, nosPLE DEL PARLAMENT
altres, com que hem après del president Pujol, ens coneixem Catalunya i la trepitgem, i ens passem els caps
de setmana trepitjant Catalunya, i això és el que fem, i
això a la gent li agrada. Això significa connectar amb
la gent, i això significa que quan arriben les eleccions
la gent ens vota. No la Moció de censura, que ja saben
des del primer dia que la perden.
Miri, vostès van perdre el 17 d’octubre de fa dos anys,
van perdre des de l’any 80, i d’això no saben com sortir-se’n. Van perdre el 80, van perdre cada quatre anys,
van perdre fa dos anys, no s’han despertat, i demà tornaran a perdre.
El president
Senyor Nadal, té vint-i-dos minuts; els té a la seva disposició.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyor president. Perdre, perdre, senyora consellera, perdre, perdre vaig perdre jo molt més que no
pas el senyor Maragall quan era candidat –esperi un
moment–, l’any 95. Però, en el mateix moment en què
jo, com a cap de llista dels socialistes, perdia les eleccions autonòmiques de l’any 95, en el mateix moment,
vostès perdien, per primera vegada en molts anys, la
majoria absoluta, que és com perdre alguna cosa força
important. I aquella nit, aquella nit, quan ens vam veure
–crec recordar– al Palau Robert, la cara del conseller
Macià Alavedra, a mi, em va justificar tota la campanya! (Rialles.) És a dir, vaig quedar francament...
(Aplaudiments.)
És a dir, que, senyora consellera... –escolti, escolti!–
(Remor de veus.) Vostè pot fer els jocs que vulgui amb
la noció de guanyar o perdre, com que la majoria dels
que som aquí estem acostumats a guanyar i a perdre,
segons les circumstàncies, sabem perfectament de què
estem parlant i no cal que ens digui vostè què hem perdut, quan ho hem perdut, de quina manera ho hem perdut i què és el que representa en cada moment.
Cada elecció té un significat i una lectura política. La
del 80 va tenir el que va tenir; la del 95 va tenir el que
va tenir, i li asseguro que la lectura política del resultat
de les eleccions autonòmiques de 1999 no es juga tant
en el terreny de guanyar o perdre les majories aquí
com, sobretot, el canvi substancial d’equilibris que va
significar en el mapa polític català en el seu conjunt. I
el resultat de l’any 99 és, naturalment, l’anunci de futurs millors resultats.
Dit això, dit això, senyora consellera, vostè pot explicar el que vulgui, explicar el que vulgui sobre els ajuts
i la política d’ajuts del Govern de la Generalitat en
matèria d’aiguats. I podríem, fins i tot, discutir si ho van
fer bé o malament.
Abans de parlar dels aiguats, havíem debatut, en aquest
Parlament, com pagaven els ajuts pels incendis, i vam
coincidir que pagaven molt tard i molt malament, fos
quina fos la quantia de l’ajut. I amb els aiguats va començar a passar una cosa força semblant fins que, donades les circumstàncies i amb ganes que no es repetís
la mateixa història que als incendis, vostès van haver de
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
75
corregir la situació, van rectificar i van començar a pagar més a temps. Però, en qualsevol cas, en qualsevol
cas, jo no parlo ara, jo no parlo ara de la proporció...
(Remor de veus i pausa.) Jo no parlo ara de la proporció entre administracions, el meu exemple és ridícul! El
meu exemple és ridícul! És clar que és ridícul!, però, és
que és ridícul pel que han fet vostès! (Rialles.) Perquè,
és clar, vamos allá, vamos allá, vamos allá (Remor de
veus.) Vamos allá, vamos allá...
El president
Comencem per l’assumpte, comencem per l’assumpte
en qüestió. Títol de l’actuació, títol de l’actuació... Ja és
mala sort també que els passi el que els passa, i ara llegiré: «Actuacions de màquina i personal en el tancament i neteja del camí de Joan Maragall i altres...» (Rialles.) «123.345 pessetes» i «Esllavissades del camí a
Monistrolet, 15.590». Total de l’aportació, «138.935»
–abans m’he equivocat!–, concretament, 835,02 euros.
I el document a través del qual l’Ajuntament en qüestió ha de prendre un acord de ple per accedir a aquest
ajut, diu el següent: «Amb data 31 de gener de 2001, es
formalitzà el Conveni entre el Departament de Governació i Relacions Institucionals i l’Institut Català de
Finances, per al finançament d’inversions per al restabliment de les obres i els serveis de competència municipal ocasionats pels aiguats de l’any 2000. I, en compliment de l’acord del Govern de la Generalitat de 23
de gener de 2001, per resolució de la consellera de
Governació i Relacions Institucionals, de 22 de maig de
2001, s’han atorgat, a favor de l’Ajuntament tal, ajuts
per un import de 138.935 pessetes, que es faran efectius
d’acord amb l’Ordre de 14 de febrer de 2001, mitjançant la subscripció d’un crèdit –d’un crèdit!– amb l’Institut Català de Finances, per aquesta quantitat, amb les
condicions que els he dit, etcètera, etcètera. Escolti, el
ridícul no és l’exemple, el ridícul, en això, són, absolutament, vostès! (Veus de: «Molt bé.» i aplaudiments.)
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Dit això, dit això, un comentari breu sobre la gran intervenció que ha fet el conseller Macias sobre la política de transport públic, que tampoc no desmenteix
l’únic que jo pretenia aportar en aquest petit debat de
torn de partit del meu Grup parlamentari, per dir que...,
home!, d’acord... La consellera ens havia posat l’exemple de les estacions de metro: tres!, vostè hi va anar a
fer un cop de mall..., ja en té tota la pinta! (Rialles.) Ja
en té tota la pinta! Per fer un cop de mall simbòlic, també hauríem pogut fer-lo tots plegats! I escolti: de tres en
tres, jo crec que el futur no li donarà gaires cops de mall
més, però, en qualsevol cas, per acabar la línia, aquesta, i la del Baix Llobregat, i les que siguin, en tenim per
estona! Però, dit això i anant al gra: home, és evident...
(Veus de fons i pausa.) No, quan el senyor Nadal deixi
de fer comentaris prou forts perquè jo els senti, llavors
em consideraré amb prou condicions –perdoni, senyor
president– per continuar. (Remor de veus.)
El president
No, no. Calli, si us plau, que no li toca ara. Continuï,
senyor Nadal...
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Sí; continuo, continuo... (Forta remor de veus.)
SESSIÓ NÚM. 42.2
Silenci, si us plau! Prego silenci! No..., perdoni, senyor
Nadal, com que ha estat al·ludit, quan s’acabi, podrà
demanar la paraula; no ara, perquè vostè sap que el
Reglament és el Reglament. (Remor de veus.)
Té la paraula, senyor Nadal, senyor Joaquim Nadal. Pot
continuar.
Gràcies, senyor president. Miri, senyor Macias, és evident que la política de transport públic és molt, molt,
molt important i l’hem de fer entre tots! Entre tots vol
dir entre l’Administració de l’Estat, l’Administració
autonòmica i l’Administració local, però, avui per avui
–cito un moment només l’acord que van anar a signar
al Ministeri vostè i els alcaldes del Baix Llobregat pel
que fa a la línia d’alta velocitat–, pel que jo sé i he vist,
allà on precisen els radis de gir i tot allò que vostè ens
ha llegit és en allò que ha estat, efectivament, un canvi
substancial i important per als municipis en qüestió;
mentre que el traçat de la línia de l’aeroport fila menys
prim –i en podrem parlar amb molt més detall en el
futur–, però, dit això, dit això, alguna cosa més...
El Pla de transport de viatgers del seu Departament, en
aquest moment a informació pública, senyor conseller,
no preveu l’AVE en el corredor mediterrani, i diu textualment: «canvi d’eixos a Perafort», i prou! I, per altra banda, els pressupostos de l’Estat de l’any que ve no
preveuen les partides per pagar ni el Pla director d’infraestructures de l’ATM, ni el contracte programa, de
tal manera que s’han hagut d’impulsar esmenes diverses dels pressupostos generals de l’Estat, des de diverses administracions, per deixar constància que hi ha
una gran desproporció entre les partides contemplades
i els acords exigibles en matèria de transport públic. Si
cal, ho precisarem més, però de moment deixem-ho
aquí.
I, per altra banda, vostè diu que nosaltres anem fent
malabarismes amb els números de la inversió pública a
Madrid o a Barcelona en matèria de transport públic,
però el fet és que la inversió en transport urbà a l’àrea
metropolitana de Barcelona, comparada amb la que es
fa a Madrid en pessetes per capita, des de l’any 90 fins
a l’any 2001, significa que, en la darrera dècada –tota–,
la inversió a Barcelona ha estat només el 38% de la
inversió feta a Madrid. I, concretament, 3.700 pessetes
per capita! Sí, sí, sí...
Però, anem a alguna altra cosa, anem a alguna altra
cosa! El conseller Macias ha tingut l’afany de sortir,
perquè jo he citat les tres estacions que ahir ens comentava amb gran satisfacció la consellera, però, ja que
parla, podríem parlar d’uns quants incompliments de la
Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques; li
ho esmento, ràpidament, simplement per situar-nos.
El Pla de carreteres, que va acabar la seva vigència el passat mes de juliol, té un incompliment del 30%: queden 970
quilòmetres de carreteres de la Generalitat per fer, i la inversió pendent és de 435.000 milions de pessetes.
Segon, el Govern, el Govern va trigar dotze anys a elaborar el Pla territorial general, i constatem avui, com
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
76
tots aquests dies, la nul·la voluntat actual d’elaborar
qualsevol estratègia en l’articulació del territori català.
Tercer, el Govern, durant divuit anys –quasi tants com
la Llei electoral–, ha incomplert les obligacions que es
desprenien de la necessitat de redactar els plans territorials parcials i, tot just ara, han aprovat el primer, i forçats pel conflicte de l’Ebre.
I el Pla de xoc d’habitatges és totalment insuficient per
a les necessitats del país i vostès en fan menys que d’altres administracions i, a més a més, en aquest Parlament
i en la Comissió corresponent, van votar contra la nostra proposta d’un Urban català, que hauria significat la
inversió necessària per tenir barris dignes i ciutats
tranquil·les.
Pel que fa a la línia IX del metro, aquests quaranta quilòmetres significaran més de 100.000 milions de pessetes a pagar amb el mètode alemany, és a dir, aquell
mètode que significarà que pagaran uns altres. I ara
presenten un projecte de llei que pot significar la pràctica privatització de la gestió de la xarxa ferroviària
catalana.
I acabo, senyor president, sense exhaurir el meu temps.
Jo hauria hagut de fer aquesta intervenció sobre el faristol, amb un petit autobús de cartró, amb l’anagrama
de Transports Públics de Catalunya, i un forat a sobre
que diu: «La guardiola del transport públic de Catalunya.» I quan la vaig rebre –crec que aquí al Parlament–,
vaig agafar un duro que tenia a la butxaca, el vaig posar dintre la guardiola i vaig dir: «Algun dia podràs
treure el petit autobús que t’ha enviat el senyor Enric
Ticó per explicar que, en matèria de la xarxa de transport públic per carretera de Catalunya, la gran innovació dels darrers anys ha sigut canviar el color dels autobusos de les empreses concessionàries.»
s’han pagat més de 4.000 milions. Parlen d’un exemple, un de sol de 641. És ridícul l’exemple. No és ridícula l’ajuda en situacions d’emergència. I això és el que
fa el Govern: connectar amb la gent en tots els moments i en els d’emergència.
El president
Moltes gràcies. Algú més demana la paraula? Senyor
conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
Bé, segurament l’hora fa que jo no tingui... Tinc temps
il·limitat, però per respecte a les senyores i senyors diputats crec que he de ser breu. Però em permetran que
sí que parli d’unes quantes coses.
Miri, senyor Nadal, vostè s’ha despatxat al final amb
l’autobuset del senyor Ticó amb la lleugeresa acostumada, que demostra i exemplifica perfectament tot el
que hi ha darrere la Moció de censura. Vostès treuen
aquest titular. Diuen: «L’única política del Govern de la
Generalitat és pintar els autobusos de color vermell de
darrere.» I amb això queden tan descansats. Algú agafa aquest titular i ja està. Això no és així. Això és fruit
d’un pla de millora que va preveure tota una sèrie d’actuacions i que ha fet que simplement en dos anys, del
desembre del 99 al desembre del 2001, quan entrin els
últims autobusos que aquest any han entrat en servei,
que cada més n’estan entrant en servei, resulta que haurem disminuït l’edat mitjana de la flota d’autobusos de
Catalunya d’11,4 anys a 7,3 anys, amb només dos anys.
I amb dos anys més això quedarà estabilitzat en els sis
anys, que és absolutament considerat òptim a tot arreu.
La consellera de Governació i Relacions Institucionals
Però és més –i vostè, senyor Nadal, ho sap això, com a
gironí–, jo fa tres anys, poc després d’obrir l’Eix Transversal, el primer que vam fer va ser convocar un concurs per fer-ho en transport públic. I aquest transport
públic va començar i el dia que vaig anar a inaugurar
em van dir... Van venir una colla, una associació de
persones amb dificultat de mobilitat, i em van dir: «Escolta’m, això està molt bé, però nosaltres no hi podem
anar.» «Teniu tota la raó.» Vaig cridar en Ticó: «Ticó,
què passa?» En aquell moment per a transport per carretera, no per a transport per ciutat, no hi havia encara
a l’Estat espanyol homologació d’autobusos. Bé, sortint
d’allà ens en vam anar a Arbúcies, que sap vostè que
s’hi construeixen carrosseries, i vam parlar amb la gent
d’Indústria. Al cap de mig any ja tenien..., que a més a
més això els ha donat un plus de competitivitat, els primers autobusos homologats. Estic parlant de l’any 97,
segurament 98. En aquest període de temps de zero
autobusos adaptats, perquè no n’hi havia, hem passat
avui al 25%, només en dos anys. I havent-hi hagut de
fer una feina tecnològica i burocràtica, per cert, d’homologació.
És per tornar al tema dels aiguats. Miri, 641 actuacions,
només en parlen d’una. Però vaig al problema de fons.
Solucionar els problemes de la gent, solucionar els problemes dels ciutadans, dels ajuntaments, en situacions
d’emergència no és ridícul. I a més ho hem fet en un
any, després de dos aiguats: juny i setembre. En un any
Això és la política de transport públic. No s’enganyi:
no és pintar. A mi ja em va bé que vostè expliqui que és
pintar, perquè jo explico això. I és més, el dia 31
d’aquest mes jo el convido a vostè i tots els senyors i
senyores diputades a la plaça de Catalunya de Barcelona a sortir simultàniament a la una de la nit amb el ser-
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
(Aplaudiments.)
El president
La senyora consellera té la paraula. Perdoni, senyora
consellera, és que abans, com que el senyor Nadal s’ha
sentit al·ludit, té la paraula.
El Sr. Nadal i Malé
Senyor president, jo comprenc clarament que després de
l’embolic mental que portava el senyor Nadal necessités
el Nadal de Tarragona per recuperar el fil. Gràcies.
El president
No hi ha de què. (Remor de veus.) Senyora consellera,
té vostè la paraula.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
77
vei de transport públic per carretera, que també el Govern de la Generalitat, d’acord amb tots els consells
comarcals de la Regió I farà. I a la nit sortiran disset
línies d’autobusos tots pintadets de vermell, tots nous
i tots adaptats, donant un servei que els ciutadans no
tenien. Això no és pintar els autobusos, no és pintar els
autobusos. I sap què passa? Que, quan la gent veu que
passa això, aleshores ens diuen: «Tu, vine a fer el cop de
mall.» Jo vaig anar a Canyelles a fer el cop de mall i no
és mèrit meu. Fa uns quants anys algú des de l’Ajuntament de Barcelona deia que s’havia de fer el metro a
Montjuïc, i alguns altres, l’Artur Mas, deien que s’havia de fer a Nou Barris. Per això em van convidar a mi.
Potser hi hauria d’haver anat l’Artur, però per això em
van convidar a mi, sap? No pintem autobusos ni clavem
cops de mall en va.
Bé, anem a Madrid. És clar, aquí grans comparacions.
Com es pensen vostès que finança una obra molt important que fa el Govern regional de Madrid?, que és el
Metrosur, que en diuen ells, que és una obra semblant
a la línia 9 més petita, que l’estan finançant, que l’estan construint ara i que té una magnitud –podríem dir–
semblant, més petita, però més semblant que la línia 9.
Doncs, exactament com ho fem nosaltres. Varen
constituir una societat, una IFC, que allà en diuen... Ara
no recordo el nom, però en qualsevol cas varen
constituir una societat pública, que té la titularitat
d’aquesta infraestructura. El mateix que farem nosaltres, però això és el que fan tots els països. No a Anglaterra, que a Anglaterra es van equivocar i van liberalitzar fins i tot la infraestructura. Per tant, nosaltres fem
això, que és el que es fa: que es fa a Berlín, que es fa a
París, que es fa a tantes altres ciutats. I això és el que les
directives europees diuen.
Quins metros hi farem passar aquí? Doncs hi farem
passar, suposo, els metros d’alguna de les molt bones
companyies que tenim de transport públic, públiques,
a casa nostra. Jo sempre ho he dit. Ho he dit a tots els
fòrums, i quan ho dic la gent dels Ferrocarrils de la
Generalitat, la gent de Renfe, la gent de Transports de
Barcelona, ho accepten. Nosaltres tenim tres excel·lents
companyies de transport públic. Bé, el més normal és
que sigui una d’aquestes companyies la que operi això.
I possiblement la que li toca més, que és la dels Transports Metropolitans de Barcelona. Ara, lligant amb això... Per cert, a Barcelona, en aquests moments, el
metro, el que anomenem com a «metro», no l’explota
només una companyia: l’exploten dues, perquè la línia
9... –vostès saben que ara hi ha cinc línies–, la línia 9
no li diem «línia 9» per caprici. Li diem «línia 9» perquè
hi ha una línia 6, una 7 i una 8 que corresponen –al seu
dia es farà el canvi, quan toqui– a les línies actualment
de metro gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat,
amb una visió d’unitat de la xarxa.
Bé, per tant, la línia 9 del metro la finançarem com es
fa a tot el món, com es fa a tot el món. Les comparacions amb Madrid a mi sempre m’han apassionat i hem
fet fer moltes estadístiques. Jo n’he fet fer una i he dit:
«Escolta, poseu-hi tot el que Madrid està a punt d’inaugurar, comparació entre el que diem la conurbació de
Barcelona que podia ser...» –no podem comparar la
ciutat de Barcelona perquè és més petita de terme que
SESSIÓ NÚM. 42.2
la de Madrid– «compareu-me conurbació de Barcelona i Madrid amb una relació entre quilòmetres de xarxa, estacions i persones.» Bé, els índexs uns a favor
d’uns i els altres a favor d’un altre: 14-16,4 en aquest
cas a favor de Madrid, 14,3-13,1 a favor de Barcelona,
a disposició de qui ho vulgui. Per tant, estem en disposició de comparar el que vostès vulguin.
Finalment, nosaltres estem fent un gran esforç inversor
i, quan vostès van fer públic fa pocs dies que quedava
un 30 % del Pla de carreteres per fer, jo vaig pensar
«això està bé», perquè, és clar, el període d’aquest Pla
de carreteres, tots vostès se’n deuen recordar que era
agafant els últims anys de la dècada dels noranta, que
han estat uns anys que no el Govern de la Generalitat,
sinó totes les administracions públiques europees han
hagut de fer una gran contracció de la seva inversió
pública per altres objectius que em sembla que tots
compartíem. Si amb això ens ha quedat un 30%, doncs,
escolti’m, està prou bé. I hem de mirar de complir-lo,
però, si aquests anys ens ha passat això, està prou bé.
I finalment una correcció, perquè, és clar, les coses no
es poden dir amb la lleugeresa que es diuen. Diu: «Vostès han aprovat l’únic pla..., el Pla territorial parcial de
les Terres de l’Ebre, fruit de l’agitació com a conseqüència del Pla hidrològic nacional.» Escolti’m, si vol
agafarem, anirem a buscar les dades d’aprovació, les
dades que per unanimitat de tots els membres, cosa que
ara... –vostè s’imagina; jo m’imagino que seria difícil–,
abans que sortís tota aquesta polèmica, el Consell de l’Institut de les Terres de l’Ebre va aprovar per unanimitat
i amb grans escarafalls de satisfacció aquest Pla territorial. Per tant, no digui que l’hem fet per això, però és
que hi ha massa dades: butlletins oficials, secretaris i
interventors, tothom que vindran a desmentir-lo. Home,
no ens diguin les coses així.
Finalment, nosaltres amb el tema del transport públic
no només actuem a la ciutat de Barcelona. Vostè i jo no
som barcelonins i, per tant, algú ens podria acusar del
contrari. Tinc aquí una llista dels nous serveis de transport de viatgers a Catalunya que s’han posat en marxa
els últims quatre anys: per autobús, per carretera... No els
cansaré més, però són tres folis. Jo crec que això no és
pintar autobusos, no és fer cops de mall a l’aire, sinó
que és comptar a donar servei als ciutadans, que ho
saben i per això ens hi conviden.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor conseller. (Aplaudiments.) L’il·lustre
candidat té la paraula.
El Sr. Maragall i Mira
Breument, senyor president. El conseller de Política
Territorial i Obres Públiques ha tocat uns temes que jo
crec que mereixen un esclariment. La comparació Madrid -Barcelona, que tots hi som aficionats –de vegades
massa i tot–, el que ens diu és que fa quinze o vint anys
el nombre de quilòmetres de metro de Barcelona i el de
Madrid era igual, pràcticament. Estaven a la ratlla en
aquell moment dels vuitanta quilòmetres, si no recordo
malament. En aquest moment nosaltres devem haver
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
78
arribat als cent i ells estan als cent seixanta, o sigui ells
han doblat.
Per tant, vostè, senyor conseller..., jo respecto molt la
seva tasca. És molt al final d’aquest període i tampoc
l’hauríem d’acusar de tot. La veritat és que en aquests
últims dotze anys, quinze anys, s’ha produït realment
una diferència substancial. Vull recordar que... –vostè
ha citat el famós metro de Montjuïc–, jo vull recordar
que el senyor Barrionuevo, que aleshores era ministre
d’Obres Públiques si no recordo malament, va signar
amb el conseller Molins, que va signar ell mateix; amb
l’alcalde de Barcelona, que era jo, i amb la Mercè Sala,
que era en aquell moment vicepresidenta de l’Àrea
Metropolitana i presidenta de les companyies de transport, una aportació que crec recordar que estava entre
els nou i els dotze mil milions de pessetes per una línia
que havia de començar..., la línia 2, que s’havia d’allargar des del Poble Sec fins a dalt a Montjuïc i que havia
de continuar cap a la Zona Franca i l’aeroport, any
1990. Immediatament va sortir el senyor president i el
senyor Miquel Roca, que aleshores devia ser precandidat per a les eleccions, si no recordo malament. No, va
ser posterior. És veritat, però és que quan va ser candidat a les eleccions van sortir i van dir: «Doncs, aquests
diners els agafem i els portem a Can Cuiàs i a la Ciutat Meridiana, que és on serveix, perquè allà hi ha la
gent, allà hi ha el poble i totes aquestes coses de Montjuïc i la Zona Franca i l’aeroport són coses per a la gent
de molt nivell.» I ara avui ens assabentem..., avui, ja fa
temps que ho sabem, però avui ratificat pel conseller,
que el metro no hi va a Can Cuiàs, no hi va: hi va un
metro lleuger, que diu que faran arribar, però jo recordaré sempre aquella fotografia del senyor Roca i del
senyor Pujol assenyalant Can Cuiàs dient: «Aquí, aquí
vindrà el metro i no pas a Montjuïc.» Clar, entremig hi
ha un tema greu, que és la demagògia que vostès van
fer servir, perquè vostès van dir: «Allò era per als senyors i això és per al poble.» Primer, no han fet el metro que van dir que farien, han fet un metro lleuger,
quan el facin. I en segon lloc, van fer una cosa gravíssima, que és que una signatura que havien fet amb un
ministre del Govern espanyol i un conseller i l’alcalde
de Barcelona i la presidenta de les companyies, vostès
la van deshonorar. I vostès es van tirar enrere i van dir:
«Això està signat, però, davant d’unes eleccions», com
han fet més d’una vegada, «canviem de criteri i dediquem aquests diners a una altra cosa.» I això, senyor
president, no es pot fer.
Jo ho dic al conseller, perquè aleshores no hi era. Miri,
senyor conseller, a mi m’ha agradat el tremp de la seva
intervenció, perquè vostè ha sortit a defensar la seva
tasca. Vostès no en tenen la culpa, del que està passant.
És dalt, que no va. Vostès en pateixen les conseqüències, igual que tothom.
(Forts aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies. Per tancar... Sí? Té la paraula el conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Sí. Des de l’escó només dir-li una qüestió: el metro lleuger de Can Cuiàs s’està construint, pot anar-ho a veuPLE DEL PARLAMENT
re qualsevol dia. És una obra bastant aparatosa i, a la
vegada, aquest metro dóna exactament les mateixes
prestacions. Jo crec que millors, perquè permet tres
estacions en lloc de només una o dues i, per tant, acosta
tot, els veïns, més, i, per tant, això s’ha fet parlant i
convencent els veïns, i ells ho han acceptat, i, per tant,
jo crec que no és just que vostè digui que no s’està fent
un metro o un estri de transport, el seu nom és «metro
lleuger», que dóna exactament el mateix servei.
Pel que fa a la comparació que vostè diu de Madrid i
Barcelona –repeteixo–, hem d’afinar el llapis, però
adoni’s d’una cosa: les prestacions que nosaltres donem
en aquests moments, ja fins a Sant Andreu de la Barca,
aquest desembre, per la línia del metro del Baix Llobregat, són exactament les mateixes prestacions d’un metro convencional. Fem un exercici, sovint, no? A Madrid hi posem això que dic que és el «tren d’Arganda»
i aquí no hi posem alguna cosa que fa la funció de
metro i que, de fet, ho és. Si fem aquestes comparacions, les xifres s’igualen.
Però, deixi’m dir-li una altra cosa: analitzades les xifres
de viatgers amb transport públic entre Madrid i Barcelona, la gran diferència no és en el conjunt de modes
ferroviaris, tot i que Renfe a Madrid ens porta una mica
més que Barcelona, per tant, amb la resta, el que en
podríem dir metro, el metro seu d’allà, que és metro
més Ferrocarrils de la Generalitat, sinó que és amb el
transport d’autobusos, amb la qual cosa la Generalitat,
diguem-ne, hi té..., ens en sentim, també, de responsables, però hi tenim menys responsabilitat.
Per tant, les comparacions de Madrid amb Barcelona
són molt sucoses, però deixi’m dir-li també que, és clar,
vostè pot dir: «Vostè és interessat», no?, però uns senyors que es diuen Healey & Baker, que fan un estudi
sobre les ciutats europees quant a la seva qüestió competitiva per a seu d’oficines, ens situen, a nosaltres, pel
que fa al transport urbà, al número 8, entre una trentena de ciutats. A Madrid els situen en el número 14. Per
tant, en fi, em sembla que aquests senyors no estan influïts directament pel Govern de la Generalitat.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies. L’il·lustre diputat senyor Joaquim Nadal té la paraula per cinc minuts.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyor president. Primer, una petita cosa dedicada a l’honorable consellera. Jo no discuteixo –no
discuteixo– tot l’ordre i els ajuts atorgats. El que discuteixo i considero una mostra de molt mala gestió, que
li proposo que corregim avui mateix prenent un acord de
paraula, és donar 138.000 pessetes a crèdit a dotze anys.
Si vol, fem una subscripció popular, recollim-les, donem-les i s’estalvien els interessos que això representa.
(Remor de veus.) És un desastre. És a dir, anar a 138.000
pessetes de crèdit és un desastre. Primera qüestió.
Segona qüestió. Senyor conseller, des de l’any 83, vostès tenien l’obligació d’elaborar els plans territorials
parcials. Des de la Llei de política territorial, i d’això fa
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
79
divuit anys. No n’han fet cap dels sis que havien de fer,
i al Pla territorial metropolità s’han gastat 2.000 milions de pessetes, com a mínim, i, de moment, no ha
donat cap resultat. I l’únic que han aprovat, que és el
pla de l’Ebre –l’únic que han aprovat–, el Govern no el
va aprovar fins aquesta primavera, després que hi haguessin hagut unes mocions aquí al Parlament, a instàncies de diversos grups de la cambra, i del nostre, exigint
l’aprovació immediata del Pla territorial parcial de les
Terres de l’Ebre, en un moment en què, tal com estaven
les coses, no tenien gaire més remei que afanyar-se i
fer-ho.
I pel que fa al transport públic, i acabo, senyor conseller, vostè és d’Olot, jo sóc de Girona, portem molta
estona, com ens deia un il·lustre diputat, parlant de
transports a l’àrea metropolitana de Barcelona, i jo no
he frivolitzat amb la història de pintar autobusos. (Remor de veus). No, no. Perquè, a veure, una cosa és pintar i l’altra és quina política hi ha al darrere de la xarxa
de transports públics de viatgers a Catalunya, si deixem
de banda les empreses públiques vinculades a l’àrea
metropolitana. I el que passa, senyor conseller, és que
el Pla de transports de viatgers preveu una perversió del
règim de concessions, i línies que vostè coneix, i que jo
SESSIÓ NÚM. 42.2
també conec, però que trobaríem també a la demarcació de Lleida i a la demarcació de Tarragona, allargant
les línies o creant filloles noves, consolidaran un model
de transport en règim de concessions sense concurs
públic per a aquestes ampliacions, i, per tant, pervertint
el sistema i consolidant no pas un règim de monopoli,
però sí pràctiques de caràcter monopolístic que altres
empreses perjudicades per aquesta ampliació de la xarxa una mica perversa hi recorreran oportunament, perquè vostès amb això atempten contra les lleis de mercat.
Gràcies, senyores diputades i senyors diputats.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies. Per tal de donar compliment a l’article
121.10 del Reglament, la votació tindrà lloc demà, un
cop acabat el debat, i no abans de les onze del dematí.
La sessió es reprendrà demà a les deu del dematí.
Es suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a un quart de deu del vespre i
dotze minuts.
PLE DEL PARLAMENT
�DIARI DE SESSIONS
D E C ATA LU N YA
DEL PARLAMENT
VI legislatura
Sèrie P - Número 67
Cinquè període
Divendres, 19 d’octubre de 2001
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG
Sessió plenària núm. 42, tercera i darrera reunió
Í
N
D
E
X
Moció de censura
al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira
com a candidat a la presidència (tram. 205-00001/06) (continuació) (p. 3)
��Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 42.3
La sessió suspesa ahir, es reprèn a deu del matí i onze
minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i pel lletrat Sr. Muro i Bas.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
El president
Es reprèn la sessió.
Moció de censura al president de la
Generalitat i proposta del diputat Sr.
Pasqual Maragall i Mira com a candidat
a la presidència (tram. 205-00001/06)
(continuació)
Té la paraula el candidat senyor Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Molt honorable senyor president, senyores i senyors
diputats, molt breument per demanar, amb la seva vènia, al president de la Generalitat que faci ús de la paraula en el curs de la sessió d’aquest matí, perquè, per
respecte a aquesta cambra, jo crec, i als ciutadans de
Catalunya, doncs, que aquesta Moció, tot i ser una
moció constructiva i, per tant, de presentació d’una alternativa i no anar contra ningú, és tècnicament una
moció en contra del president del Govern.
Per tant, crec que seria escamotejar una part del debat
que el president del Govern no parlés, no dic ara, dic en
el curs del debat d’aquest matí.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Gràcies a vostè, senyor candidat. Té la paraula l’honorable senyor Josep Antoni Duran i Lleida.
El Sr. Duran i Lleida
Senyor president, senyores diputades, senyors diputats,
senyor candidat, és evident que el debat resta encara obert
i que, per tant, més enllà dels nervis del candidat, quan ho
cregui oportú –ho reitero–, més enllà dels nervis del candidat, quan ho cregui oportú el president del Govern, si ho
creu oportú, perquè les regles de joc d’aquest debat estan
taxades en el Parlament –això no és un ajuntament en què
l’alcalde permet o no permet–, com se’ns recordava ahir
a la presentació de propostes de resolució és un debat
passat i, a partir de les regles de joc, democràticament,
prèviament establertes, el president de la Generalitat en
farà l’ús que cregui convenient.
La Moció de censura està dirigida al Govern i al president, però aquestes regles de joc preveuen que qualsevol membre del Govern pot fer ús de la paraula per, en
tot cas, explicitar les seves posicions, que d’altra banda –sigui dit de passada– ho va fer i molt bé. I la millor
prova és que vostè va dedicar-hi pocs minuts per por al
conseller en cap, en nom i representació del Govern de
la Generalitat. (Remor de veus.) (Aplaudiments.)
SESSIÓ NÚM. 42.3
La veritat és que tenia la intenció d’encetar aquest debat amb un to més cordial, però la forçada intervenció
del candidat, òbviament, m’ha obligat també... –forçada i legítima, pot ser legítima i a la vegada forçada–, la
legítima i forçada intervenció del candidat m’ha obligat a recórrer la lògica i legítima explicació, pel nostre
Grup Parlamentari, de quines són les consideracions
que pot tenir el Govern de la Generalitat.
Deia que tenia intenció, en qualsevol cas, d’expressar
un parell de qüestions preliminars. Jo tenia, senyor candidat, i tinc una incertesa i una convicció preliminar. La
incertesa és a partir d’una condició innata –deu ser de
tafaneria–, jo no tinc una finestra indiscreta però sí una
diagonal indiscreta amb el seu escó i he vist –com, d’altra banda, és habitual en qualsevol grup i en qualsevol
debat– les carpetes, que més o menys li passen preparant-li les respostes, que ve a col·locar després de la
resposta: cultura, del senyor Fernández Díaz; el medi
ambient... –d’altra banda, vostè ho va explicitar també
en la seva intervenció–, i, per tant, pujo amb la incertesa
de què és el que col·locarà en la resposta a la meva intervenció.
Em pensava que em parlaria d’agricultura i ramaderia,
pel fet de coincidir geogràficament, a banda d’amistat,
amb el conseller i conseller a l’ombra, però ja va substanciar aquest tràmit amb el senyor Carod; de pesca, en
va fer una tesi doctoral al representant d’Esquerra Republicana, i, per tant, pujo amb la incertesa de veure
què em tocarà a la rèplica.
I una convicció. Amb mi haurà de buscar altres arguments que no siguin els del pentinat. (Rialles). I per
tant, tot i que no comparteixo l’enyorança del president
del Parlament –aquí hi ha una discrepància sobre
aquestes qüestions–, espero, per tant, que tots plegats
sapiguem trobar el millor encert en el que ens resta de
debat.
El president
Espero, senyor diputat, que no hi hagi una revolta pels
calbs en aquest moment. (Rialles.)
El Sr. Duran i Lleida
No seré jo qui l’encapçali, senyor president. (Rialles.)
El proppassat dia 4 d’octubre, tot just finalitzat el debat
de política general, s’oficialitzava la presentació d’una
moció de censura al Govern de Catalunya, moció de
censura que vostès saben i s’ha reiterat al llarg d’aquest
debat que va ser anunciada nou mesos abans. Moció
legítima i que té tot el dret a presentar el candidat o el
nombre de diputades i diputats que a tal efecte han fet
ús del seu legítim dret. Aquell mateix dia, el candidat
en presentar-la públicament davant dels mitjans de comunicació demanava el vot de les esquerres i el judici
favorable dels cinquanta-sis diputats, per tant, entenc
diputades i diputats de Convergència i Unió.
Em permetrà, arran d’algunes al·lusions fetes en la seva
intervenció en utilitzar per primera vegada el nom de
Convergència i Unió, que li faci un parell de cordials
reflexions. Ahir el candidat va expressar la seva preocupació pel matrimoni de Convergència i Unió: si ens
casem o no ens casem. Una persona tan moderna i tan
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
4
progressista com vostè hauria de reconèixer la condició
de parella de fet de Convergència i Unió (rialles) i, per
tant, l’estabilitat a partir d’aquesta condició de parella
de fet que tant i tant –i tant– ha aportat positivament al
país.
Després, una qüestió més profunda, tot i que ho és també aquesta. Vostè va intentar allò, deixant a l’aire, amb
aquell to que no saps ben bé si ho diu amb serietat o
amb alguna altra finalitat, les identificacions per intentar situar-nos en un esquema d’identificació política
molt clar amb els tories britànics o amb el senyor
Berlusconi.
Miri, vull recordar-li al senyor candidat el següent. Primer, nosaltres hem votat en contra –parlo en aquest cas
d’una part de la coalició, parlaré de les dues parts–, en
contra de l’ingrés del senyor Berlusconi en el Partit
Popular europeu. Ho vàrem fer en el seu dia, també, del
Partit Popular espanyol. Fa pocs dies hem tingut l’oportunitat, i jo, personalment, de distanciar-me clarament
d’algunes afirmacions del senyor Berlusconi quan va
dir que, en tot cas, considerava superior la cultura occidental de la islàmica.
Per tant, no estem d’acord amb la presència de Berlusconi en el marc polític que, des de fa molts anys –i
qualsevol persona que amb dignitat, i vostè la té, aspiri a ser candidat de Catalunya, a presidir Catalunya, ha
de saber reconèixer, perquè no és un actiu del meu Partit sinó del nostre país–, que fa molts anys que nosaltres
des d’aquesta implicació política internacional hem
aportat molts fruits positius al nostre país.
Però el senyor Berlusconi és una persona elegida democràticament i, per tant, tot i no estar a favor de les seves
tesis, tot i votar en contra de la seva presència, no perquè
de fora vingueren de casa ens tragueren, el senyor
Berlusconi ha estat elegit democràticament pels italians.
I sé que vostè no comparteix l’opinió d’aquells que creuen que el poble s’equivoca a l’hora de votar, i, per tant,
que respecta, com jo, aquesta condició del senyor Berlusconi. Dit de passada, si el senyor Berlusconi hagués
escoltat alguns passatges, sobretot econòmics, del seu
discurs, estic convençut que hauria manifestat la seva
coincidència amb les seves propostes.
Voldria, també, expressar en nom de Convergència i Unió
les raons per les quals no només no votarem a favor de la
seva Moció de censura –vot que per ser justos, val a dir,
vostè no ens va demanar–, sinó, també, desgranar els
motius pels quals tampoc podrem emetre un judici favorable del nostre Grup, que sí que ens va demanar en presentar la Moció de censura.
Sé que no els sorprendrà que no votem a favor de la seva
singular Moció de censura. I remarco la «seva», perquè
sap que he dit sempre públicament i amb tot respecte a
vostè i, òbviament, al partit que representa, ho he dit
públicament i no tinc perquè amagar-ho aquí, que ha
estat una iniciativa sobretot particular seva i que, als
seus companys de partit, no els ha tocat altre remei que
seguir-lo en la seva aventura particular; tant com un
altre dia, no a nivell partidista, sinó a nivell institucional, va succeir amb la iniciativa del 2004, que no li ha
tocat altre remei al Partit i a la institució que seguir una
iniciativa que era personal.
PLE DEL PARLAMENT
Fins i tot, hem d’imaginar-nos que no els sorprendrà
tampoc que no mereixi, tal com ens demanava, la idea
el nostre judici favorable. Però m’agradaria deixar molt
clar que, si no compta ni amb el nostre vot ni amb el
nostre judici favorable, no és només, tot i que també,
perquè creiem que Catalunya té un govern que governa
–que governa amb notable acceptació i alta valoració de
la ciutadania, que defensa els interessos de Catalunya i
de la seva gent, millor que ningú, que governa amb il·lusió
i que representa en el projecte i assegura en el futur la vertebració nacional i la cohesió social vàlida per a més de
sis milions de ciutadans–, si no compta amb el nostre
vot ni amb el nostre judici favorable, no és només per
tot això, que ja seria suficient, és que, més enllà de
l’evidència que avui vostè sortirà derrotat o de la mateixa evidència de la victòria del Govern, ens interessa
el país, la gent que hi viu.
Estimem aquest país, i és perquè estimem aquest país
que, més enllà de respectar i valorar l’home, la persona –com valorem i respectem més enllà de reconèixerli, com li reconeixem, encerts polítics en el passat, quan
va ser alcalde de la ciutat de Barcelona, tot recordant de
passada que en alguns d’ells, el més notori en particular, vàrem ser molts els que hi vàrem contribuir–, més
enllà de no dubtar de la seva bona voluntat i, també, de
l’estimació del país, més enllà del respecte al partit i del
reconeixement de les importants contribucions que ha
fet, estem convençuts que no està en condicions de
garantir el lideratge que el país necessita.
No és per ara ni per demà passat un bon candidat a
la presidència de la Generalitat. No és el cap de govern que l’Executiu requereix. I no és, sobretot, el president que Catalunya necessita.
La seva aparent modernitat, més enllà de ser aigua passada, no és suficient per governar aquest país. Les seves constants contradiccions, la supeditació del seu
partit als interessos i estratègies del Partit Socialista
Obrer Espanyol, la vaporositat del seus plantejaments,
l’escenografia del cop d’efecte permanent, la vaguetat
i confusió dels seus plantejaments fan bo el proverbi
xinès que «l’objectiu suprem d’un viatger és ignorar
cap a on va». Tot això no serveix, senyor candidat, als
interessos del poble de Catalunya.
El nostre vot contribuirà, per tant, a la victòria del Govern
i a la derrota de la Moció de censura i del candidat. Però
repeteixo, i ja ho he dit, que és molt més important que
el nostre vot el nostre judici. No utilitzaré pas, per tant, el
temps que disposo a explicar ben bé el sentit del vot, que
també. Ni esmerçaré tampoc part d’aquest temps a recordar-li, un cop més i d’una manera inexorable, que
s’ha acomplert aquella primera llei de Murphy, que adverteix que si una cosa pot anar malament acaba anant
malament. M’interessa anar molt més enllà i remarcar
les raons per les quals al llarg d’aquests nous mesos ha
perdut també la credibilitat de convertir-se en president
de la Generalitat avui i demà. Em permetrà, per tant,
que porti unes quantes reflexions en aquesta direcció.
Hi ha qui ha escrit que la permanent confusió, per part
seva, de la realitat amb el desig –de conseqüències gravíssimes, per cert, per a un candidat i per a un governant– es troba en la gènesi de la Moció de censura
anunciada fa nou mesos. Crec que no tenen raó. En
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
5
aquest cas, la confusió de la realitat amb el desig comença
la mateixa nit de les eleccions, avui fa dos anys. En aquest
cas, la confusió de la realitat amb el desig comença quan
es posa de relleu, quaranta-vuit hores després, que encara s’insistia en què s’havien guanyat les eleccions. És la
constant imposició de la percepció personal a la realitat
del país. No ho ha dit vostè, vull que quedi molt clar;
però, en el fons, des del 17 d’octubre del 99, creu que a
qui li pertocava governar era a vostè i no al president
Pujol. I, per tant, es tracta de crear l’agitació necessària
per fer real allò que no és res més que virtual.
El que ha aconseguit no és bloquejar el Govern. El que
ha aconseguit és bloquejar l’oposició. No hi ha oposició que representi una autèntica alternativa: no hi és
amb vostè i no ha estat capaç de construir-la amb els
altres. El problema, tot i que no ho trobo un bon exemple, no és qui portarà el volant del cotxe, sinó que el
cotxe té moltes rodes punxades, i un dels principals
responsables de les rodes punxades és vostè mateix. Ha
intentat canviar el centre de la política catalana d’avui
en interès seu propi; però, al meu parer, ha fet amb això
un flac servei al seu Partit.
La sublimació d’aquesta estratègia –que passarà als
annals de la ciència, no política, sinó de la comunicació– són els anuncis d’abans-d’ahir als diaris. Sincerament, el felicito, senyor candidat, s’ha superat a vostè
mateix. Entenc la preocupació que expressaven en nom
seu alguns mitjans de comunicació amb relació a la guerra. Ho han resolt amb diligència. Que la guerra ens pot
robar titulars? Doncs, anuncis als diaris: «Som-hi, passin, senyores i senyors.» Només els faltava agafar un
megàfon i anar també al camp de l’agitació per intentar encapçalar aquesta mostra més evident d’inoportunitat d’aquesta Moció de censura. (Remor de veus.)
Vostè sap que no hi havia, per tant, motius ara fa nou
mesos i que no hi són en l’actualitat. I la millor prova
ens l’han donada –ho deien vostès mateixos– 50.000
«octavilles» pel carrer, intentant crear artificialment un
estat d’ànim que la població no té respecte el Govern de
Catalunya. Deixi’m, per tant, posar l’accent en un
exemple prou il·lustratiu que tots plegats protagonitzem.
Ho deia, dilluns, en una roda de premsa; ho repetia la
consellera de Governació en la seva intervenció, i sé
que ahir provocava, doncs, moltes gràcies –no en el
sentit expressiu d’agraïment, sinó en el sentit de burla
o quelcom semblant– la referència a una part de l’obra
del Govern de la Generalitat: «Tenim un govern que
governa i que, producte de la seva acció de govern,
construeix també noves línies de metro, també, com la
Línia 9, per exemple; o amplia les que ja existeixen,
com les tres recents noves estacions de la Línia 3. I,
tenim una oposició que, d’esquena a la realitat, reparteix en aquestes mateixes estacions octavilles dient que
el Govern no governa.» Repetint amb tècnica prou coneguda una mentida per intentar traslladar-la a l’opinió
pública i convertir-la en veritat.
Només té... (remor de veus), només té, senyor candidat,
aquesta estratègia, un punt feble: no són conscients que
vostès mateixos estan avalant el que vostès proposen i
el que a la gent preocupa, que no té res a veure una cosa
amb l’altra? Els agraeixo, per tant, que siguin tan sincers i explícits a l’hora de reconèixer que viuen d’esquena a la realitat. Quin és, sinó, l’autèntic significat de
la Moció de censura? Creu, sincerament, que la gent
pensa que no podem seguir així? Que els ciutadans diuen prou? Que hem de sortir de l’atzucac? Que és un
situació insostenible, tal com vostè explicava a la roda
de premsa del dia 4 d’octubre? I, si tot fos així, que no
ho és, ho era també ara fa nou mesos, quan va anunciar que la presentaria, i, si ho era fa nou mesos, per què
no la presentava, per coherència amb vostè mateix, i
per responsabilitat amb el país –dues condicions: coherència i responsabilitat, necessàries tot i que no suficients per governar?
Sap què ha aconseguit aquests nou mesos? Bloquejar
l’acció de Govern? No. El Govern ha anat governant,
presentant, per exemple, un modern projecte de llei
mediambiental, fa quatre dies; impulsant un pacte parlamentari sobre la societat de la informació; aprovant
un altre projecte legislatiu sobre la reforma de justícia
juvenil, fa tres, quatre setmanes; negociant un nou
acord de finançament que ha comptat, fins i tot, amb
el vistiplau del primer secretari del seu Partit; arribant, el
Govern, a un acord sobre les bases i creació d’un nou
servei d’ocupació de Catalunya, amb la UGT, amb
Comissions, amb Foment del Treball, amb Pimec-Sefes, amb la Federació de Municipis, amb l’Associació
Catalana de Municipis; permetent, ahir mateix, que la
Unió Europea, a través de la seva Comissió, adjudiqués
en el portal educatiu una distinció –alta distinció–, per
part de la Comissió Europea, com a projecte de qualitat de government. Hi havia deu projectes de l’Estat espanyol, tres d’ells de l’Ajuntament de Barcelona. El triat, en qualsevol cas, el seleccionat ha estat el Projecte
de la Conselleria d’Educació. El Govern, per tant, ha
anat governant.
SESSIÓ NÚM. 42.3
Si m’ho permet, senyor candidat, obro aquí un parèntesi per fer un retret al Govern, al nostre Govern, sí...,
al Govern de Convergència i Unió, perquè després no
diguin que no hi ha autocrítica. (Remor de veus.) El
Govern de Catalunya no pot permetre que la seva acció
de govern sigui deslleialment utilitzada i aprofitada per
altres institucions. I ahir es feia molta burla sobre el
ferrocarril, però, si l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona edita la seva revista amb portada a la Línia 9 de
metro, vol dir que no deu ser per fer tanta gràcia i que
no deu important tan poc a la gent l’obra del Govern de
la Generalitat. (Alguns aplaudiments.)
Per tant, li demano, en nom del Grup Parlamentari, al
Govern de Catalunya, al Govern de Convergència i
Unió, que expliqui amb instruments publicitaris la seva
acció de govern, més... (remor de veus) i no pateixin...
No pateixin, tenen molt terreny abans de superar les
despeses amb publicitat d’altres administracions. (Forta
remor de veus i aplaudiments.) Ho poden fer amb tranquil·litat! Només han de saber, d’antuvi, que no els estranyi que d’unes despeses en diguin pedagogia i de les
altres en diguin despesa innecessària. (Remor de veus.)
La Moció de censura, per tant, al nostre entendre i amb
tot el respecte, no és res més que una moció mediàtica,
que no suporta la mínima confrontació amb un programa de govern –i ho reitero que ahir al matí es va posar
en evidència amb la intervenció i resposta del conseller en
cap i del candidat. Em diuen els pagesos, em diuen els
comercials, em vénen a veure els empresaris, em vénen
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
6
a veure... Sabem molt bé com està al país, ja ho sabíem
abans d’acudir a aquest debat de política general, però
seguim sense saber què diu vostè. I, en canvi, enfront
d’això, una innegable acció positiva del Govern, que he
recordat abans, que s’ha recordat, àmpliament i a bastament, al llarg d’aquests dies i fa quinze dies en el
debat de política general.
Quan parlo que enfront de la realitat del Govern només
hi ha una moció de censura amb pretensions publicitàries, no ens adjudiquin la responsabilitat, a nosaltres,
d’aquesta manifestació. Diumenge, un diari, entre cometes, portava les declaracions d’un diputat socialista i deia:
«En Maragall tindrà a la seva disposició l’espai publicitari més gran de què podrà disposar des d’ara fins a les
eleccions, i, a més a més, gratis. Ha d’aprofitar-ho per
fer un gran espot.» Subratlla el mateix diputat. Per tant,
una moció de censura respectable, però amb intencions
de desgast de govern, no amb intencions de substitució
de govern, pensant en l’interès personal més que en les
institucions, i, enfront d’això, del que ha estat i el que
s’ha explicitat, per activa i per passiva, una acció de
govern, hi ha buidor, hi ha inconsistències, imprevisibilitats, ocurrències, contradiccions, això sí, i poca
cosa més.
Avui es prorroga el peatge de les autopistes. Demà es
diu que s’han de rescatar els peatges. Un dia s’afirma
que hi ha un dèficit estructural d’aigua a les conques
interiors i un altre dia es diu que és un problema purament estacional. Tan aviat es fa referència a la Cimera
de Rio, dient que no es poden transportar recursos, i al
cap de quatre dies es diu que pot plantejar-se i no es
renuncia al transvasament del Roina. Un dia es diu que
el model federal fa prescindible el Ministeri de Cultura, i al cap de quatre dies es declara que s’és partidari
que existeixi, però que no molesti. I no parlo de contradiccions de fa anys, sinó de setmanes i, a vegades, de
dies.
Per tot això, el nostre vot contribuirà a la victòria del
Govern i a la derrota de la Moció de censura. Però hi ha
altres raons, també: la primera condició per ser president de Catalunya és estar lliure de dependències orgàniques polítiques que tinguin interessos contraposats
als del poble de Catalunya –dependències orgàniques
polítiques. I vostè sap molt bé que, més enllà del reconeixement de les seves aportacions com a Partit, el seu
no és una força independent. Els seus lligams amb el
Partit Socialista Obrer Espanyol l’han condicionat,
el condicionen i el condicionaran, més encara si vostè
governés Catalunya. Vostès no hi són mai com a Partit
Socialista de Catalunya en els moments més decisius
per a Catalunya, ni alcen la seva veu fora de Catalunya
per defensar allò que ens pertoca. I, si estem com estem
és, en part, gràcies al paper del socialisme durant la
transició i a la poca capacitat d’influència del PSC enfront i davant del PSOE quan governava amb majoria
absoluta. Ni tan sols ho varen fer quan els seus diputats
eren imprescindibles per complementar la majoria,
condicionants, per tant, de la majoria del PSOE, quan
eren vostès decisius; només quan nosaltres ho vàrem
ser, quan ho va ser Convergència i Unió, varen condicionar el socialisme espanyol canviant –i no prou, quedi molt clar– la seva actitud.
PLE DEL PARLAMENT
Què han fet vostès, sinó, per millorar el finançament? Què
han fet per millorar les infraestructures? Cal tornar a recordar xifres d’inversió pública? Cal tornar a recordar
–s’ha fet al llarg d’aquest debat i també s’ha volgut ridiculitzar i és molt important– per on havia d’iniciar-se el
tren d’alta velocitat? Perquè després parlem amb tota
alegria de si aquesta obra es farà o no es farà, i sempre
es deixa en l’aire, amb aquella clàssica retòrica la responsabilitat per si de cas l’agafen els ciutadans del Govern de la Generalitat.
Què va dir el PSC quan el senyor Felipe González va
afirmar que no feien el Barcelona frontera perquè era
de rendibilitat dubtosa? Varen callar, i punt. Només hi
va haver una senyora, la senyora Mercè Sala, que va
atrevir-se a dir que era un error de planificació fer, en
primer lloc, el Madrid - Sevilla. La resposta a la senyora Sala, i no tinc cap mena d’animadversió personal al
senyor Borrell, al contrari, li tinc afecte personal... (remor de veus), sí..., la resposta a la senyora Sala... –en
Borrell és de Lleida, també, i li tinc molt d’afecte–,
la resposta a la senyora Sala, del senyor Borrell i de la
senyora Conde, fou tan contundent com el silenci del
Partit dels Socialistes de Catalunya: «Las palabras de
Mercè Sala son una gran metedura de pata.» Parlar, per
tant, després, com es feia, de si Lió, Torí, Marsella, Lilla,
pot donar la sensació de ser un gran estadista, d’ocuparse molt d’Europa, però de no saber defensar Catalunya.
Què han fet perquè els ajuntaments, que ens en parlen
sovint, tinguin finançament millor? Mirar de reüll a la
Generalitat? Fer-ne responsable la Generalitat? Sé, i és
cert, no clar –ho sé i és cert–, que els ajuntaments no
tenen prou diners, i és veritat, sí; però no mirin aquí,
mirin on hi ha la responsabilitat. No, on és que vostès
plantejaven, l’any 82, que, de guanyar les eleccions,
incrementarien la participació dels ajuntaments del 8%
que estaven els ingressos en els pressupostos generals
de l’Estat al 12% si guanyava el PSOE, i varen guanyar? En el seu programa electoral. I el resultat és que
vostès varen entrar amb un 8, el 82, i ho varen deixar
per sota del 5 quan varen deixar el Govern, i, per tant,
les responsabilitats, a Madrid. (Alguns aplaudiments.)
El senyor candidat, d’altra banda... (Remor de veus.) El
senyor candidat, d’altra banda, sap bé del que li parlo,
perquè ha estat ja gestor de l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, aquí també podem avaluar –i ahir va haver-hi alguna intervenció, per part del nostre conseller
en cap i d’algun altre portaveu que va encetar aquesta
avaluació... Va avaluar-lo com a gestor: recordar que el
rebut mitjà de l’IBI era superior a qualsevol altra ciutat de l’Estat; recordar que tenim un tipus de gravamen
superior; recordar que l’IAE era molt superior al que
estava, en tot cas, aplicant-se a la resta de l’Estat, per
no parlar d’altres tarifes. Si no fos així, per què la gent no
els veu, a vostès, com el partit que millor defensa els interessos de Catalunya? És que la gent s’equivoca? És
que la...? (Veus de fons.) No, no ho dic jo; ho diu... (veus
de fons), no. Sí, també ho dic jo, evidentment. Jo repeteixo el que diu qualsevol enquesta, fins i tot les seves, amb
relació a qui defensa millor els interessos de Catalunya,
i la resposta, malauradament per vostès i afortunadament per nosaltres, és Convergència i Unió. I vostès
s’haurien d’interrogar, i com a nacionalista demano que
ho facin, perquè ens convé un partit socialista com a
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
7
partit d’oposició que sàpiga també defensar, com fa el
Govern, els interessos de Catalunya. No és un interrogant per mi, és un interrogant per vostès.
He parlat de la dependència, i aquí entrem en una qüestió que és vital aquesta constatació. Vostè parla de federalisme asimètric un dia, federalisme sense asimetria un
altre, reforma de l’Estatut, addenda de l’Estatut, reforma
de la Constitució, que a part de crear confusió no provoquen cap credibilitat. Què aconsegueix amb aquestes
propostes? No el creuen els nostres electors. Els vol enganyar desconsiderant la seva intel·ligència i memòria?
Però tampoc ho creuen els seus electors, no ho creuen ni
els seus dirigents territorials ni el seu primer secretari, el
secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol.
Com pot presentar-se com hereu del catalanisme polític
o garant d’una Espanya plurinacional, plurilingüística,
pluricultural, avalant l’exclusió d’uns quants partits democràtics del pacte antiterrorista? O donant suport a qui
va donar suport en la campanya electoral basca, operant
al Parlament català perquè, si es produeix de tant en
tant la votació seixanta-dos, en comptes d’una iniciativa
d’Iniciativa per Catalunya, es demani una presència
institucional, en aquell cas de Catalunya la designació
en la proposta de membres del Tribunal Constitucional?
O votant, com després veurem, perquè la importància
no és saber en quin grup parlamentari està Unió o Convergència al Parlament Europeu, sinó, què vota Unió i
Convergència i si voten plegats, i amb qui vota el PSC
al Parlament Europeu quan es tracta de qüestions referides a Catalunya?
Què va presentar el Partit Socialista en el recent debat
de «política del Estado de la Nación a Madrid», sobre
Catalunya i defensant Catalunya, que permeti avalar la
tesi d’un alt dirigent socialista català que assegura que
vostès representen el catalanisme polític, si de les vinti-cinc propostes de resolució, cap d’elles plantejava cap
qüestió que afectés Catalunya com a país o la seva gent
o els seus interessos? (Veus de fons.) Sí, fa molta gràcia, senyor Maragall, però és en el Parlament –vostè
sempre ens ho recorda– el centre de la vida política, i
és en el Parlament, i no només en declaracions, on
s’han de concretar els fets.
I, per tant, un polític seriós no pot parlar de representar el catalanisme polític, i a Catalunya, i arribar a l’hora de la veritat en el Parlament i no presentar cap resolució en defensa de Catalunya, i a sobre, doncs, quan es
pronuncia i es recorda aquesta afirmació ens fa gràcia.
Com es pot demanar noves competències, que el Tribunal Superior de Justícia ha tornat a insistir-ho al llarg
d’aquest debat, si quatre dies abans d’excloure l’anterior legislatura vostès varen votar en contra del que
demanava Convergència i Unió, que coincideix amb el
que ara vostès demanen? Com es pot demanar? Com es
pot assumir el compromís de defensar davant del PSOE
la reforma de l’Estatut amb tots aquests antecedents?
Té tanta feina, senyor Pasqual Maragall, té tanta feina
a fer, si vol convèncer el PSOE en la reforma de l’Estatut, que quan la tingui feta torni i, llavors, ens pot intentar arribar a convèncer a nosaltres. Ja no hi serà a
temps, però mentrestant torni... (Veus de fons.) Sí, ja em
pot ensenyar els diaris que vulgui. No m’ensenyin diSESSIÓ NÚM. 42.3
aris sinó vots del Partit Socialista Obrer Espanyol... (remor de veus), i quan tingui la feina feta tornin.
A un candidat, se li ha d’exigir responsabilitat, i també responsabilitat en allò que fa referència a la proposta
de la reforma de l’Estatut.
Per què dic «els vots del PSOE»? No me’n vaig a la
LOAPA o a lleis més recents. L’any 99, només l’any
99, senyor Pasqual Maragall, l’any 99, el Tribunal
Constitucional, l’any 99 només, va declarar inconstitucionals, a requeriment de recursos plantejats pel Govern de Catalunya, quatre lleis aprovades pels socialistes. Només l’any 99, quatre de les moltes lleis, només
l’any 99, van ser declarades inconstitucionals. Però
abans li deia que l’important no és declaració o el vot.
Què vota el PSOE al Parlament Europeu? Només –fixi’s– per demanar substituir «parlamentos nacionales»
per «parlamentos de estados miembros», o per demanar
la presència de les regions en el nou context de la configuració europea, els vots són claríssims: els seus, amb
el Partit Popular i el PSOE; els nostres, amb la resta de
l’arc parlamentari amb representació al Parlament europeu.
Per tant, per tot això –i s’acaba el temps de la primera
part–, nosaltres –ja ho he dit– no votarem a favor. Voldria –i espero tenir-ne oportunitat– deixar clar a l’opinió pública, al país, als ciutadans, que no ens conformem només a dir «no votarem la Moció de censura»,
que no volem fer d’oposició d’oposició malgrat que la
naturalesa del debat ens hi porti, sinó que volem que quedi clar que aquí hi ha un projecte de present que representa continuïtat i canvi a la vegada, un projecte il·lusionat,
conscient que té encara moltes responsabilitats de cara
al futur, i que és un conjunt d’homes que no té l’objectiu... (Remor de veus.) Un momentet, si us plau, que
estic parlant d’una determinada qüestió. Després, si
volen, parlem de les dones, que es deixa el senyor
Maragall. És el primer dia que demana només el vot
dels homes de Convergència i Unió. Estic dient que és
una opció política amb tres homes al seu capdavant
–el president Pujol; el conseller en cap, que serà candidat a la presidència de la Generalitat, i jo mateix– que
darrere té molts milers de dones i homes arreu del territori que sovint –i els felicito en nom de Convergència
i Unió– aguanten la provocació en el territori, moltes
vegades de part de vostès. I aquest és un projecte de
futur. (Remor de veus.)
Al llarg del debat, s’ha fet referència a Sant Jaume, a
Sant Pau i em permetrà, per tant, que faci ús de
l’Eclesiastès. I ens recorda que per tot hi ha un moment, que tot hi ha un moment i un temps per a cada
cosa sota el sol. Demà, senyor diputat, haurà passat ja
la seva oportunitat, el seu temps. No serà ben bé un
diputat ras i curt, però haurà passat la seva ocasió de ser
candidat a la presidència de la Generalitat. L’examen
no l’haurà superat. Tot tornarà a la seva normalitat: un
Govern que continuarà governant, una Administració
que continuarà treballant al servei dels ciutadans i, més
que mai, una estabilitat parlamentària que garantirà una
i altra activitats. Tots ens posarem a treballar, però algú
pot tenir la temptació de continuar pensant que va guanyar les eleccions el 99 i que el país el continua reclamant permanentment. Alguns...
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
8
El president
Senyor diputat, hauria...
El Sr. Duran i Lleida
Acabo immediatament, senyor president. Alguns també hauran viscut un dels moments de major vergonya
de la seva digna història política. Seria bo recordar,
seria bo recordar, allò que ens deia Disraeli: «No hi ha
res al món que no tingui el seu moment decisiu, i l’obra
mestra de la bona conducta és conèixer i elegir aquest
moment.»
Moltes gràcies, senyor president.
(Aplaudiments.)
El president
Té la paraula l’il·lustre senyor candidat.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor diputat –senyor president, amb el seu permís–,
senyor diputat, si jo fos malèvol, com vostè ho és, quan
vol i com avui, li diria que segurament..., li diria que jo
puc ser candidat, com ho sóc, a la presidència de la
Generalitat, però que vostè, desgraciadament, ni candidat serà. Jo, que sigui... (Remor de veus.) Si fos malèvol, he dit «si fos malèvol». (Aplaudiments.) Que jo
sigui o no sigui... Per una vegada, deixi’m entrar en
l‘estil que vostès practiquen tan sovint. (Remor de
veus.) Si jo sóc president de la Generalitat o no depèn
dels vots dels ciutadans de Catalunya. Que vostè no
sigui candidat depèn no del seu partit, però sí de la seva
coalició, que ha decidit que no ho sigui. Vostè és una
persona brillant, com acaba de demostrar. Vaig dir al
senyor Homs que el voldria tenir per advocat. A vostè
no sé per què ben bé el voldria tenir. Possiblement per
diputat, millor a Europa que no pas aquí, potser (rialles), però en tot cas un diputat eficaç que, tanmateix,
amb la seva vehemència va moltes vegades més enllà
del que hauria d’anar.
I va més enllà del que hauria d’anar perquè ha aconseguit realment tractar... En fi ho ha intentat almenys. No
sé si ho ha aconseguit, però ha intentat i, a vegades,
eficaçment salvar coses que són absolutament insalvables. Ha arribat fins al punt d’una desqualificació personal que jo no contestaré, perquè la desqualificació
personal és l’últim recurs, i es desqualifica per ella
mateixa. I d’altra banda... (Aplaudiments.) I d’altra
banda, a mi em confirma que alguna pupa els hi hem
fet, perquè una resposta tan irada com la del senyor
Duran Lleida, a qui conec bé, només té sentit o només
s’explica si realment el que aquí s’ha discutit els ha arribat molt, molt, a fons i els ha fet mal en el bon sentit de
la paraula. Els ha fet mal en el sentit que ha tocat realment
–jo diria– la fibra política més íntima que vostès posseeixen, que tots posseïm, i els l’ha tocat en el sentit que
vostès tenen la impressió que aquí a Catalunya hi ha
algú que els està dient el que vostès a vegades han sospitat, que és que el seu Govern no respon en aquest moment
als interessos del país amb l’eficàcia amb què hauria de
respondre. Aquesta és la veritat, i veig algun diputat de la
dreta que està fent que sí amb el cap.
PLE DEL PARLAMENT
Mireu, amic Duran, vostè parla molt de victòria i de
derrota. Vostè parla, en aquest sentit, per a un petit món
d’iniciats que, a més a més, no se’l creuen. La gent ha
pogut veure en aquest debat una victòria de tots. La gent
ha pogut veure en aquest debat una victòria de la democràcia, aquí a Catalunya, i una victòria... (Aplaudiments.)
I una victòria prevista pel Reglament, d’altra banda. No
té res d’heroic aquesta victòria. Simplement s’havia
d’aplicar la llei, s’havia d’aplicar el Reglament que
existeix i deixar que donés tota la seva virtualitat. La
gent ha pogut veure un debat que és alguna cosa més
que el llistat de telèfon de les realitzacions que cada
mes d’octubre ens aporta el president de la Generalitat,
les acostumades desqualificacions del Partit Socialista
Obrer Espanyol i prou. Estem cansats i el poble de Catalunya està cansat de sentir un cop l’any un debat en
el qual el que sentim és: les realitzacions de la guia telefònica, que es poden fer amb 2 bilions coma 300.000
milions de pessetes cada any, i, a més a més, per què el
PSOE és tan dolent com el PP.
Quan, a més, sabem..., senyor Pujol, vostè sap que això
no és veritat des del punt de vista de la seva ideologia:
no ja dels interessos de Catalunya, que em sembla evident
–una altra cosa és en passat que ho justifiquen–, sinó,
fins i tot, des del punt de vista dels seus principis, que
jo respecto. Des del punt de vista dels seus principis,
vostè no té el dret de dir i el senyor Duran no té el dret
de defensar que és absolutament indiferent per a Catalunya que a Madrid governin o els uns o els altres. Sembla que és una raó de pes... –i després li ho diré amb
més detall, perquè segurament intervindrà–, és una raó
de pes tot allò que té a veure amb el fet de quina és l’actitud del poble de Catalunya respecte d’aquestes qüestions, però torno al discurs del senyor Duran.
Vostè ha parlat del senyor Berlusconi i diu que vostès
estan en minoria, o sigui que vostès dintre del Partit
Popular Europeu han votat en contra del senyor
Berlusconi i en contra de l’entrada del Partit Popular
espanyol. I aleshores el que li haig de concloure és que
vostès, que ens acusen a nosaltres d’estar en minoria,
estan en franca minoria en el seu Grup Parlamentari
europeu. És a dir, vostès deuen ser la minoria discrepant.
Però a vostès, que tant ens diuen a nosaltres que no fem
arribar els nostres desitjos a Madrid ni tan sols, ni per
descomptat a Europa, deuen pensar que no hi pintem
absolutament res, cosa que no és certa, perquè el senyor
Joan Colom hi té un paper molt important i el senyor Raimon Obiols hi té un paper molt important a Europa. I
tothom ho sap. I si vostès... El senyor Gasòliba ho sap,
per exemple. Doncs, molt bé, vostès, el que és segur és
que a Europa no fan arribar els seus criteris perquè evidentment va entrar el senyor Berlusconi, evidentment
van entrar els tories britànics i evidentment van canviar la carta fundacional del Partit Popular europeu i la
van convertir de federalista..., cosa que a vostè no li
hauria d’estranyar tant aquest mot, i no s’hauria d’entortolligar tant en si és asimètric o simètric. Jo sempre
tracto d’evitar aquestes confusions. Federalisme és federalisme. Federalisme és unió i llibertat. És anar junts
sent diferents. Tan complicat és entendre-ho, que vostès hagin d’inventar-se sempre un qualificatiu per veure
si el desdibuixen? Igual com el senyor... Jo ja entenc
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
9
que el senyor Aznar no ho entengui, perquè de matriu
no li ve segurament aquesta capacitat de comprensió,
però que vostè no ho entengui, vostè que ve del
Carrasco i Formiguera, i vostè que ve del confederalisme, que no pugui entendre ni el federalisme! A
veure!
De manera que vostès ara estan en un Partit Popular
europeu en el qual no pinten absolutament res i, per
tant, la seva influència a Europa és nul·la i l’interès que
nosaltres puguem tenir a tenir a Catalunya un govern
que a Europa no hi pinta res també és nul. També és
nul. L’interès que tenim aquí a Catalunya de tenir un
govern instal·lat a Catalunya que no té cap mena d’influència a Europa, com s’acaba de demostrar, és perfectament descriptible.
Jo, efectivament, els he demanat, senyor Duran, un judici favorable; els he demanat un judici favorable perquè estic convençut que vostès han de votar el que han
de votar, han de defensar el seu Govern, i vostè ho ha
fet amb molta eficàcia, però jo tinc l’obligació de pensar que vostès..., en fi, en el seu íntim convenciment, no
estan del tot convençuts que allò que estan fent és absolutament el millor que es pot fer per a Catalunya. Jo,
fins i tot, estaria disposat a demanar-los que fossin capaços de canviar de majoria, perquè, encara que nosaltres no hi siguem –que no hi serem–, qualsevol altra
majoria seria millor que la que hi ha.
En fi, arran d’unes propostes que hi han hagut s’ha fet
especulacions sobre això, i fins i tot en els diaris d’avui
titulen..., i evidentment que els diaris titulen el que titulen. Jo penso que és cert que hi han altres possibilitats a Catalunya, en les quals nosaltres ara, ara, ara, hi
podríem ser, però ara hi podríem ser a condició que
guanyés una moció de censura que no guanyarà –guanyarà en el sentit que vencerà, perquè convencerà, però
no guanyarà amb els números perquè aquesta situació
es produeixi, per tant, deixem d’especular.
Ara bé, vostès poden canviar. Efectivament, vostès tenen..., dotze és igual a dotze. Jo crec que vostès poden
canviar en el moment que vulguin i jo crec que, amb
això, hi sortiríem guanyant tots. I no faci la defensa
tancada del Govern tal com el tenen, perquè tal com el
tenen, senyor Duran, encara que vostè ja no hi sigui...
I, per cert, no acabo d’entendre –no acabo d’entendre–
per què vostè va marxar d’aquest Govern en el qual
estava tan còmode i que troba tan fantàstic. (Rialles i
aplaudiments.) Si no és per una raó, que tots entendríem, però que no té res a veure amb l’interès de Catalunya, té a veure amb l’interès de la seva coalició, en tot
cas, de clarificar situacions internes, però no amb el
país. Al país li anava més bé que vostè estigués de conseller que no pas que no hi sigui, perquè la prova és que
les coses que vostè va pactar –vostè no, el Govern a través de vostè– amb els altres grups de la cambra, també amb aquests d’aquí, van anar endavant, es van fer bé,
ens vam estar un any privats de tenir iniciatives, per exemple, en el camp de l’organització del territori, perquè tots
els grups vam considerar que era millor que hi hagués
una comissió d’alt nivell, presidida per una persona
que mereixés el respecte de tothom, amb components
tan significatius i tan respectats, també, com el senyor
Enric Lluch, que ens digués per on havíem d’anar, i
SESSIÓ NÚM. 42.3
després nosaltres decidíem, senzillament, però decidir
sobre la base d’una comissió de savis que fos absolutament irreprotxable des del punt de vista del rigor. Aquesta
comissió que vostè va crear, la va presidir el senyor Roca, hi havia el senyor Lluch, hi havia el senyor Franquet, hi havia una sèrie de senyors que van arribar a la
conclusió que Catalunya tenia sis vegueries i mitja.
Bé, des del moment que vostè va marxar, ha desaparegut això, perquè ha vingut un altre conseller
–consellera, en aquest cas– que ha dit que s’ho haurà de
mirar des de zero, que ha de parlar amb tothom, que ha
de recórrer el territori, parlar amb els municipis, parlar
amb aquests, amb aquells, per saber a què atenir-se. I la
veritat és que, des que vostè ha marxat, hem perdut el
temps.
Quan va canviar el Govern, senyor Duran... I vostè em
pregunta per què hem trigat nou mesos a fer-la, la Moció?
Perquè, per respecte a una possibilitat en la qual jo no
creia en absolut però que la gent podia dubtar que existís, per respecte a la possibilitat que aquest Govern, més
dolent que l’anterior, fos millor, nosaltres no ho podíem
dir el dia que va sortir el Govern... Va néixer malament,
això és evident, però amb el sol fet de néixer malament i
de no tenir la confiança de la cambra, perquè el senyor
Pujol es va negar a demanar-la, que és una altra manera
de substanciar les responsabilitats polítiques, segons l’Estatut i la Llei 3/82... No havent-se fet això, nosaltres vam
dir: «Bé, donem un coll, a aquest Govern, perquè d’aquí
a uns mesos sapiguem si sí o no és efectivament tan dolent com ens pensem que pot arribar a ser, faltant-hi les
persones que hi falten i havent-hi les que hi han.»
I, efectivament, han passat nou mesos i s’ha demostrat: ha
sigut el pitjor any de la governació de Catalunya en vinti-un anys –el pitjor; hem perdut l’Ebre, hem perdut diners, hem perdut poder, hem perdut pràcticament tot el
que ens havíem proposat que havíem de guanyar. (Forts
aplaudiments.) I vostès no se n’adonen, i, vostès, el pitjor és que no se n’adonen. I si jo haig d’alçar la veu i pràcticament imitar el senyor Duran, que no és el meu costum, o el senyor Carod, que tampoc, doncs, és perquè,
efectivament, això sí que porta una càrrega d’una certa
indignació per la nostra banda, que vostès no siguin capaços de veure que la fórmula que han adoptat no és bona
i que no tinguin la humilitat de reconèixer que hi han fórmules millors, i que no sàpiguen, senyor Duran, que tenen a la mà altres possibilitats, altres línies de Govern,
altres aliances.
Tindrien de fer una autocrítica, evidentment, haurien
de reconèixer que, en l’Ebre, s’han equivocat; hauran de
reconèixer –no ara, eh?, però d’aquí a uns mesos; no
d’aquí a uns anys, d’aquí a uns mesos– que segurament
el sistema és millorable, el sistema de finançament;
haurien de reconèixer que, amb els ajuntaments, no s’hi
han acabat de posar d’acord; haurien de reconèixer que
els ajuntaments haurien de tenir més competències, i
haurien de reconèixer, senyor Durant, el següent.
Miri, el senyor Borrell, que sempre surt en els debats,
perquè, clar, és tan brillant –és tan brillant– que quan se
li pot..., és molt brillant, el senyor Borrell, tant que realment impressiona i quan hi ha algun argument que se
li pugui demostrar que és un argument equivocat,
doncs, realment té més valor, no? I per tant, jo crec que
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
10
se’l cita una mica per això. Però miri, quan el senyor
Borrell va entrar... I li estic donant molt temps perquè
respongui, eh?, en fi, espero que ho farà d’una forma
una mica més constructiva que abans. (Alguns aplaudiments.) Quan el senyor Borrell va entrar..., quan el senyor Borrell va entrar... –perquè jo ho estic sent, de
constructiu. El senyor Borrell entra... Només estic negatiu negant les exageracions del senyor Duran; el senyor Duran ha dit que, quan els socialistes van entrar al
Govern espanyol, va baixar el finançament dels ajuntaments. Home, no –no–, perquè jo hi era, ja li ho puc
explicar i seria molt llarg i no ho faré, però només li
diré una cosa.
El senyor Borrell, quan va entrar, l’Ajuntament de Barcelona tenia un deute insà, que en dèiem, perquè venia
dels dèficits de deu anys anteriors –quan vam arribar a
l’Ajuntament–, de 100.000 milions de pessetes, de
l’any 79. I, això, el senyor Abril Martorell i... –això, ho
sap molt bé el senyor Comas, encara que ara està llegint
el diari, però ho sap perfectament, perquè hi era.
Aquests 100.000 milions es van solucionar, perquè el
senyor Abril Martorell i el senyor Serra van acordar que
la meitat d’aquest deute desapareixeria; i, això, no va
ser el senyor Borrell, va ser la UCD. Però, quan jo vaig
entrar d’alcalde em vaig trobar que encara quedaven
50.000 milions per absorbir per part..., d’aquest deute
insà. Nosaltres teníem un pressupost de 20.000 milions.
O sigui que tranquil, senyor Homs, perquè vostè està
molt millor avui que no pas nosaltres quan vam entrar
a l’Ajuntament. I jo quan entri estaré molt millor que
no pas quan vaig entrar a l’Ajuntament. O sigui: tranquils..., tothom, eh? Ho pagarà en Maragall? En Maragall ho pagarà, no tinguin por, perquè la situació de
l’Ajuntament era infinitament pitjor. (Alguns aplaudiments.)
En tot cas, què va fer en Borrell? En Borrell va fer el
següent. En Borrell ens va cridar i ens va dir: «A veure, quan deuen vostès?» i els vam dir: «–Bé, doncs, de
deute insà, ja només ens en queden 50.000 milions.
–Doncs, l’absorbim.» Què més passa? Passa que nosaltres tenim un pressupost de 20.000 milions, en cobrem..., em penso que van ser 18 –senyor Comas?– i en
vam gastar 30, suposem, el primer any, no?; o sigui, hi
havia un forat de 12. Amb els anys, quan va arribar en
Borrell, que era l’any 83, doncs ja l’havíem anat rebaixant i teníem un dèficit de 8.000 milions. I aleshores en
Borrell va dir –com que és matemàtic, és catedràtic de
matemàtiques a la Facultat d’Economia, com vostès saben, i és enginyer aeronàutic, a més, però d’aire, d’aire, no de terra– doncs, va dir: «Fem un càlcul del que
s’ha de pagar, a Barcelona, que és el que està pitjor, i en
base a aquest càlcul veiem quant haurà de pagar l’Estat, perquè Barcelona, que és la que està pitjor, enrasi,
no tingui dèficit, i tots els altres no hi perdin.» I fixi’s el
que va donar això com a resultat: va donar com a resultat que un fons de cooperació local de 140.000 milions
havia de passar a ser, per complir aquestes dues restriccions, aquestes dues equacions, de 210.000 milions, és a
dir, un increment del 50%, de 140.000 milions a 210.000
milions, 70.000 milions més, dels quals, 9.000 milions
per a l’Ajuntament de Barcelona i la resta a repartir entre tots els altres. (Remor de veus.)
PLE DEL PARLAMENT
Molt bé, això és el que va fer el senyor Borrell en matèria de finançament local. (Persisteix la remor de veus.)
El president
Prego als senyors diputats que guardin silenci.
El Sr. Maragall i Mira
Miri, fer d’alcalde no és el mateix que fer de president;
un president que no sàpiga el que és fer d’alcalde, malament. (Alguns aplaudiments.)
El 17 d’octubre del 99, senyor Duran, no pertocava governar a ningú. Senyor Duran, el 17 d’octubre no pertocava governar a ningú, sinó a aquell al qual el president
del Parlament demanaria de formar Govern i tingués
majoria. Ho va demanar al senyor Pujol, va obtenir l’ajut
del Partit Popular i l’abstenció d’Esquerra Republicana en
aquell moment, i nosaltres, a partir d’aquell moment, no
hem discutit mai la legitimitat de l’actual Govern, però sí
la seva eficàcia –però sí la seva eficàcia–, i sí, sobretot,
l’eficàcia de la seva estratègia i dels seus plantejaments de
fons. I és per això que estem discutint no només un punt
del pressupost o una globalitat del pressupost, sinó alguna
cosa més: una censura a un govern que no és útil a Catalunya.
Deixi’m que, de tant en tant, tanmateix, nosaltres recordem que els grups d’esquerra vam tenir més recolzament
electoral, fa exactament dos anys, no?, el dia 17 d’octubre va ser. Dir això no és dir que no acceptem els resultats o la legitimitat del Govern, l’acceptem, l’hem acceptat sempre, però això no ens impedeix utilitzar les lleis
que hi han per posar, davant del poble, en clar, quines són
les contradiccions d’aquest Govern i de quina forma nosaltres podríem millorar...
Vostè parla de l’AVE, de la línia 9, del Segarra - Garrigues, del metro, sempre surten les quatre mateixes coses.
L’AVE és de l’any 91; la línia 9 és de l’any 92 –i ja vaig
recordar aquí com va néixer i on van anar a parar els
12.000 milions del senyor Barrionuevo–; el Segarra Garrigues no és del 92, és de Carles III; el metro... Escolti’m, està molt bé que facin la línia 9, és el més important,
i és veritat, com ens va dir ahir el senyor Macias, que és
l’obra més important que s’està fent, però hi ha més coses a fer en el metro, a més de la línia 9 i d’altres línies.
Al metro, per exemple, una de les coses que falla... –i és
culpa de tothom, i en part em faig autocrítica amb això.
Però, per exemple, les connexions, en el metro, són funestes; són unes connexions de Tercer Món. Per anar del
Passeig de Gràcia al Passeig de Gràcia, des d’Aragó fins
a la Gran Via, en fi, no sé si l’han agafat mai vostès, però
és un passadís molt llarg. I si han d’anar des de Diagonal
a Provença, que és la mateixa estació, també. Hauríem de
fer moltes més inversions per fer el metro més amable. I
segurament hi ha altres connexions, a la Sagrera o allà on
sigui, que també són llargues. Però, totes aquestes, jo crec
que haurien de retenir la seva atenció, també.
I ara deixi’m dir-li una cosa –perquè ahir va sortir també
i avui ha tornat a sortir– amb relació als temes que jo
havia tocat o no havia tocat. Vostè s’ha referit, i el senyor
Carod, ahir, també, a la pesca. El senyor Carod va sortir
i va dir: «Com que el Maragall parla sempre de les coses
que no toquen, ara començaré a parlar de la pesca.»
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
11
Doncs, toca –toca–, la pesca toca. I com que el senyor
Duran l’ha citat, en parlarem un moment.
Mirin, aquí hi ha un senyor, aquí, en aquest Parlament, hi
ha un senyor, que està allà a dalt de tot a l’esquerra, a la
«muntanya», que en diuen –a l’«alta muntanya» quasi–,
que és en Martí Sans, que és de l’Alt Empordà, que està
preparant una llei, que ja els la portarem. I, aquesta Llei,
l’haurem d’enviar a Madrid, probablement, però és una
llei de pesca mediterrània. Per què? Saben per què? Perquè la Llei de pesca que tenim, aprovada per l’Estat espanyol, en la qual no hem pogut influir suficientment –i
ho reconeixerem tots–, és una llei atlàntica. Qui fa la Llei
de pesca espanyola? Qui la fa? Potser el senyor Sirera hi
ha contribuït, perquè veig que riu molt. Però normalment
–normalment–, la Llei de pesca –i és lògic–, a Espanya,
la fan... Qui la fan? Els pescadors del Cantàbric, o els
pescadors de Galícia, o els pescadors de l’Andalusia atlàntica també. I, per tant, la Llei de pesca que ens regeix,
a les costes de Catalunya, és una llei de pesca que no és
bona per a Catalunya, ni ho és tampoc per a València, ni
per a l’Andalusia oriental, i hauríem de fer per manera
que, des d’aquest Parlament, o bé llancéssim, dintre de les
nostres competències, que són molt menors en aquesta
matèria, una llei nostra de pesca, o bé una iniciativa parlamentària, en la qual espero que el Grup del Partit Popular de Catalunya ens ajudés, per poder complementar la
Llei de pesca espanyola amb un capítol de pesca mediterrània que fos realment el que a nosaltres ens convé.
Dit això, senyor Duran, anirem acabant. Sobre el tema
Madrid - Sevilla, jo ja l’he contestat. (Veus de fons.) Li
ho vaig dir ahir; no hi era vostè, senyor president? Ahir
en vaig parlar una estona, també, de..., en vaig parlar,
també, del Madrid - Sevilla. (Remor de veus.) És igual,
ho dic perquè potser el senyor Duran no hi era –potser
el senyor Duran no hi era– i per això no m’ha... (Veus
de fons.) No, ja pot penjar –ja pot penjar.
De l’augment dels recursos locals, ja n’he parlat; del federalisme, n’he parlat... Vostè, senyor Duran, viu una
mica de les enquestes, però les enquestes diuen que la
gent vol un govern català, encara que sigui aquest, però
que voldrien un govern català que fos capaç de resoldre una sèrie de coses que totes les enquestes diuen que
no van bé.
I, per últim, senyor Duran, sobre el senyor Zapatero, el
seu federalisme i el que representa, agafi el diari d’avui,
llegeixi’l i veurà que anem per bon camí.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor candidat. Té la paraula per vinti-dos minuts l’honorable senyor Josep Antoni Duran i
Lleida.
El Sr. Duran i Lleida
Senyor president, senyores diputades, senyors diputats,
senyor candidat, amic Maragall, les primeres paraules
de la seva intervenció han intentat, cosa que és un signe evident de la consistència de la seva resposta, entrar
en un tema personal. Jo no seré candidat... Sí, un tema,
SESSIÓ NÚM. 42.3
circumstància personal, no capacitat, o si perds o guanyes una moció de censura. Tal vegada hàgim oblidat
el sentit de la moció de censura. M’he deixat a l’escó,
però valdria la pena llegir textualment les paraules del
senyor Alfonso Guerra en la Moció de censura presentada per Alianza Popular enfront de... No, no perquè
siguin paraules antigues deixen de ser importants. És
perquè parla del sentit constitucional i en el nostre cas
estatutari d’una moció de censura. I per tant no els ha
d’estranyar, i no és cap desqualificació personal, que
una moció de censura que no es presenta en altre sentit... –i aquesta és la seva naturalesa constitucional–,
de rellevar el govern que està present, per una sèrie de
condicions que avalen la inacció d’aquell govern..., es
pugui parlar amb naturalitat, amb justícia i amb tranquil·litat que la moció de censura s’ha perdut. I per tant
hi ha una derrota política i hi ha una victòria. La derrota
política és per a qui la presenta i la victòria és per al
Govern a qui anava dirigida la Moció de censura.
I la circumstància personal és si jo sóc o no sóc candidat. A banda de dir-li que per arribar a la condició de
candidat seva em falten encara tres legislatures, que tinc
temps per si finalment sóc o no sóc candidat, m’interessa, puc o no puc ser candidat, li diré una cosa que és
molt més important que això. Miri, el projecte de Convergència i Unió no és un projecte personal: és una forma d’entendre Catalunya i de voler que sigui Catalunya. La nostra, sabent que n’hi ha d’altres, sabent que és
un error pensar que la veritat dels altres és purament un
error –la veritat dels altres és una veritat contrària–,
però jo tinc la que defenso i així l’expresso amb tota
naturalitat. És un projecte, és una manera d’entendre el
país i sobretot ha quedat molt clar que no és una qüestió de noms. I li asseguro que poden insistir tot el que
vulguin d’aquí a les properes eleccions i d’aquí al final
de la meva vida política sobre si sóc o no sóc candidat
a la Presidència de la Generalitat. Jo no faig política per
ser candidat a la Presidència de la Generalitat, ni... (Remor de veus.) No, no, no, no. Ni fins ara ni abans. I he
tingut la gran sort i el gran honor de tenir molta representació, que mai hauria pogut imaginar. Si fos per una
qüestió personal, jo no estaria aquí defensant amb tota
l’energia i capacitat que sigui capaç les tesis del nostre
Govern i ajudant d’aquí al dia que sigui president de la
Generalitat tot el que pugui el senyor Artur Mas. Si fos
una qüestió personal, jo no estaria aquí fent això
(aplaudiments), que ho faré tot el millor que sigui capaç d’aquí al final de les eleccions.
Jo no sóc capaç –i, si ho fóra, de veritat que li’n demano
excuses– de trobar una desqualificació personal més enllà —insisteixo— del tema lògic que en un context d’un
debat com aquest calgui incloure en les intervencions
d’un i altre. No, li asseguro que no ha fet cap pupa al
debat pel fet que hagi fet un tipus de discurs o un altre. És
un discurs que els companys saben que està fet abans de
començar aquest debat, que està escrit abans de començar aquest debat. Per tant, li asseguro que no té cap influència. Si la tingués, segurament hauria estat el discurs
d’una altra manera, no hauria calgut intentar ser tan efectiu, perquè no feia falta, però, com que està escrit abans,
doncs l’he llegit tal com està.
Ha tornat a parlar del tema europeu. És curiós perquè
quan vostès introdueixen una llicència, allò..., diguemPLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
12
ne per distensionar el debat... Ahir va ser vostè el que
va parlar de pentinats i avui m’he permès allò per entrar una mica distès parlar-ne i he vist unes cares de
«què diu ara aquest?» Però si el primer que en va parlar és vostè. Quan en parla vostè se’n pot parlar i quan
en parlo jo no se’n pot parlar. Doncs, tothom tranquillitat. Tan bo o tan dolent deu ser parlar-ne quan en parla
vostè, quan en parla el senyor Mas o quan en parli jo.
Ahir va parlar també vostè en aquest mateix to, que no
saps ben bé què vol dir, però que la deixa anar, d’en
Berlusconi. No ho va fer per casualitat. Va voler dir:
«Escolti’m, vostès estan separats.» L’interessa traslladar la sensació que és un bunyol. Ja s’ha demostrat
que no és un bunyol allò del Prat. «Intentem demostrar que Convergència i Unió és un bunyol.» I, per tant,
que la gent no hi tingui confiança i ens ubiqui en el
mateix àmbit ideològic que en Berlusconi. I parla també
dels tories britànics, que, per cert, parli de «conservadors
britànics» perquè la gent no l’entendrà. Conservadors britànics i, per tant, el senyor Berlusconi. L’important –ja li
ho he dit abans– no és en quin grup estàs. L’important
és què votes.
Jo no he volgut tractar el PSC de minoritari, ni en la
seva relació amb el Partit Socialista ni menys a Europa.
I sé que tenen excel·lents diputats, als quals conec personalment, perquè aquesta responsabilitat que em vol
adjudicar de futur de diputat al Parlament europeu ja
l’he ostentat en el passat. I per tant sé qui són el senyor
Colom i altres membres distingits del Partit dels Socialistes de Catalunya. Jo no vull posar de relleu si estan
en minoria o no ho estan. Vull posar de relleu, primera, que han estat decisius i que en aquell moment la
minoria que representen dintre el PSOE s’hauria pogut
exercir d’una manera positiva per a Catalunya i es va
exercir de manera negativa per a Catalunya: no neutral,
sinó negativa. I segona, que el vot que vostès practiquen,
que és el que conta, és el vot contra Catalunya.
Reitero: El senyor Colom és un gran diputat, però a
l’hora de votar sobre allò que vostè demanava, cosa que
és una gran contradicció, que com a candidat té l’obligació d’explicar al país, i no d’explicar-ho jo... Vostè
diu aquí: «com a candidat de la Presidència de la Generalitat que reclama en el futur la participació directa
de Catalunya en el Consell de Ministres». S’absté en el
debat de política general quan ho proposen Esquerra
Republicana –Iniciativa, m’imagino, va votar-ho– i
Convergència i Unió, perquè els proposants eren Esquerra Republicana i Convergència i Unió. I al Parlament europeu els seus diputats –no parlo de minories,
sinó els seus diputats–, allò que vostè proposa solemnement aquí dirigint-se al poble de Catalunya ho voten
en contra. (Remor de veus.) Sí, senyor, el poble de Catalunya ha de saber que el mes de maig en el debat sobre la reunió de Niça i el futur institucional europeu
–a esmenes presentades per diputats del Grup Verd i esmenes presentades per diputats del Bloc Nacionalista
Gallec demanant, primer, allò de supressió dels «parlamentos de estados miembros..., estados nacionales
por estados miembros»; segon, la presència i el reconeixement d’acord amb el principi de subsidiarietat, de què
tant li agrada parlar, en els consells de ministres i altres
institucions comunitàries, i, tercera, l’accés de les regions,
per tant entitats com la nostra, directament al Tribunal de
PLE DEL PARLAMENT
Justícia de Luxemburg– els seus diputats varen votarhi en contra juntament amb els diputats del PP i amb els
diputats del Partit Socialista Obrer Espanyol. Mes de
maig del 2001. No l’any 82 o 83. No parlo de la
LOAPA. Parlo del mes de maig del 2001: fa molt pocs
mesos. (Remor de veus.)
Ens parla també... Ah!, i després una altra qüestió, senyor Maragall, que és important i que sé que li agradarà. A veure, jo no em sento prou còmode en el Partit
Popular Europeu ni a la Internacional. No, i m’agradaria que vostès tampoc se sentissin prou còmodes, perquè
a l’hora de fer el llistat de partits en la seva Internacional
hi ha un fotimer de partits que han tingut responsabilitats
de dictadures a l’est d’Europa i a les seves mans... Sí, a la
seva Internacional, la seva Internacional, la Internacional
Socialista, hi han anat a parar tots els partits comunistes
reciclats de l’est d’Europa. Per tant, la mateixa confessió
pública que jo faig de no sentir-me còmode allà
m’agradaria que vostè la compartís també per la seva
Internacional i pel seu Grup Parlamentari en el Parlament europeu. (Aplaudiments.)
Feia referència –i ha estat un fil conductor del debat–
a la nostra relació amb el Partit Popular. A banda que jo
exhibeixo amb orgull que, més enllà del tangible que
pot presentar el Govern per compte propi, hi ha tot el
que implica la relació positiva amb el Govern de l’Estat, que en aquest cas és el PP, i que és un balanç superior a quan era el PSOE el responsable del Govern de
l’Estat –ho exhibeixo amb orgull perquè forma part
també del que nosaltres representem, aquesta voluntat
de dialogar amb el Govern de l’Estat–, m’agradaria ferli una reflexió. Vostès varen tenir alguna responsabilitat
que el PP arribés al Govern el 96. Algun dia el Partit Socialista Obrer Espanyol en lloc de presentar sempre el
PP…, ha de fer un acte de constricció i reconèixer la gravíssima responsabilitat de la victòria del PP l’any 96. La
nostra purament i simplement va ser contribuir que el
PP pogués governar el 96, però, demanat des d’en
Felipe González fins a qualsevol ciutadà de sentit
comú, aquesta és la nostra única contribució, demanada des d’en Felipe González fins a qualsevol ciutadà
espanyol amb sentit comú, que ajudéssim i votéssim
favorablement la investidura de Govern del president
Aznar. És l’única nostra responsabilitat. La de la victòria del PP del 96 no és nostra: sobretot és de vostès.
Jo no faig referències al senyor Borrell, llevat de
la del tren d’alta velocitat. Les podria fer. Podria fer la del
Pla hidrològic nacional i recordar com el 94 fa una proposta i el 96 al congrés del PSC surt el més votat. Podria
parlar d’allò que vostè també reclama des d’aquesta tribuna, que és la transferència dels aeroports. Borrell assegura que l’Estat no transferirà les competències sobre
ports i aeroports. No he fet aquestes referències. Purament he fet una referència al senyor Borrell en allò del
tren d’alta velocitat, que ja sé que se n’ha parlat al llarg
de les intervencions, però que és obvi que jo tinc dret
a tornar-ho a fer.
Diu que és important que un president hagi estat alcalde. La veritat que no em consta que el senyor Zapatero
hagi estat alcalde de León. Ho dic per no donar cap
pista a un argument electoral de l’oposició al senyor
Zapatero. Però el problema és que vostè continua fent
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
13
d’alcalde. Vostè continua tenint com a única prioritat la
ciutat de Barcelona (aplaudiments) i vostè continua
tenint en el seu cap polític... I per tant, és bo, és positiu, que hi hagi des d’aquesta perspectiva una experiència municipal que nosaltres valorem, però que en tot cas
insisteixo té els referents i els límits que té.
I acabo parlant de dues qüestions. Federalisme. Sé bé
que significa el federalisme. Per això no estic d’acord
amb les propostes que vostè formula. La tradició del
federalisme d’Unió Democràtica confederal em permet
discrepar de les seves propostes sobre federalisme i
molt més de les del senyor Zapatero, molt més. Ahir ho
recordava també el senyor Carod-Rovira: la diferència
d’unes propostes i de les altres. Em permet, per tant, la
meva tradició política discrepar de la seva proposta de
federalisme, reiterar-li que evidentment nosaltres som
federalistes a nivell europeu. Gràcies a una esmena presentada per Unió Democràtica al congrés recent de la
nostra organització política a nivell europeu, va passar
de ser per influència... –els tories, per cert, no formen
part del Partit Popular Europeu–, de fundar uns estats
units d’Europa, gràcies a una esmena nostra, va quedar
fundar una unió federal com a unió de poble lliures i ciutadans responsables. M’agradaria que en el text o textos
en plural del Partit Socialista Europeu hi hagués aquesta
expressió als pobles lliures que configuren l’Europa.
I finalment l’organització territorial. No s’ha trencat
cap consens ni el canvi de govern té res a veure amb
això. Per cert, deixi’m obrir un parèntesi al canvi de
govern. Jo vaig deixar la conselleria, senyor Maragall,
per una qüestió de gran importància, no per interessos
personals o de partit: per interessos de país. Sí, em permetran que ho expliqui. I vaig explicar-ho en aquell
moment. Ja s’ha acabat que vostès diguin que el senyor
Mas i jo perdem el temps només ocupant-nos en la successió i que ens barallem i que som els responsables
que el Govern no funcioni bé. Ara han hagut de buscar
altres raons. Ja s’ha acabat. Ja es va acabar el dia que jo
vaig deixar el Govern. Ja s’ha acabat. El que vostès
diguessin que el senyor Mas i jo només ens preocupàvem de veure qui era el candidat i que no es ocupàvem
de les nostres responsabilitats de govern ja s’ha acabat,
des del dia que vaig dimitir. Ho he explicat a l’opinió
pública. Es deu haver entès, no es deu haver entès. Es
deu haver acceptat, no es deu haver acceptat. L’opinió
pública encara espera l’explicació d’un exalcalde de
Barcelona sobre les raons per deixar la seva alcaldia.
(Aplaudiments.)
Em permetrà per acabar una referència a l’organització
territorial, que és la que m’ha permès obrir aquest parèntesi. No hem trencat cap consens. El consens està en
seu parlamentària. Hi ha una ponència oberta. El que
passa és que el consens ha de ser polític i territorial. Jo
mateix, senyor Maragall, abans de deixar la conselleria
vaig dir públicament també..., el mateix dia que el senyor Mas prenia posició com a conseller en cap, vaig
dir públicament: «Escolti’m, sobretot hem de parlar
amb la gent.» Home, hem de parlar entre altres coses
perquè alcaldes com el d’Igualada i el de Manresa, que
tots dos són del Partit Socialista, diuen coses molt diferents sobre la vegueria central. Per tant, és important
que coneguem la veu del territori. Per tant, no ha trencat el Govern el consens. La paraula i la responsabiliSESSIÓ NÚM. 42.3
tat en aquests moments és del Parlament. Per tant, el
Parlament decidirà allò que cregui convenient sobre
l’organització territorial.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies a vostè, senyor diputat. (Aplaudiments.) Senyor
Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyor Duran, a vostè i a mi ens toca
parlar d’Europa i potser n’hem parlat un gra massa per al
que és el gust, jo crec, polític d’aquest país o la mitjana
de gust polític d’aquest país, no? Ja n’hem parlat prou, ja
ens hem entès; en part de les coses que vostè ha dit, jo hi
estic d’acord, i en les respostes que m’ha donat. Els conservadors o tories britànics, doncs, segurament, encara no
hi són, al Partit Popular europeu, però ja hi seran, perquè
com vostè sap molt bé, en el moment en què el senyor
Kohl es va retirar, abans de retirar-se, va acordar amb el
senyor Aznar que, per no quedar-se sol el senyor Aznar,
en aquell moment, com a president conservador, o lliberal conservador, de centredreta, en el Parlament europeu,
doncs, havien de fer alguna cosa perquè el Partit Popular
europeu fos més gran i tingués altres forces, no de la tradició federal, com la seva, sinó ben diferents, com el senyor Berlusconi i com els senyors conservadors britànics,
que són anti federals; no és que no sigui federals, és que
són antifederals i antieuropeus, encara que ara han elegit
un candidat nou que ja veurem per on sortirà però no és
el més pro europeu, precisament.
En tot cas, deixem un moment el tema d’Europa –és
que serà molt important, eh?–, en el qual jo crec que el
president Pujol ha fet una bona feina en un altre terreny,
que és el d’unes certes aliances que jo crec que haurem
de continuar a nivell regional i també en prestigi, a nivell d’Estat, que s’ha aconseguit, sobretot en dues zones que jo considero que seran decisives per a l’estratègia econòmica i de país que haurem de seguir, que
són el nord d’Itàlia, el sud de França, i el sud d’Alemanya, a la República Federal, i també a la zona de Lió, i
les aliances que en aquesta línia el president Pujol ha
sabut connectar fora del Parlament Europeu, en el qual
estava incòmode perquè el seu Grup no estava ben ubicat –tenen el mateix Grup el meu amic el senyor Ruteli
i el senyor Gasòliba; són molt amics, a més. Però, en fi,
no és el Grup que influeix més, el Grup Lliberal. Vostès, que no són lliberals, perquè no ho han sigut mai
–en fi, no és l’essència del seu pensament; ni molt
menys!... Doncs, està al Grup Lliberal europeu el senyor Pujol...
Jo crec que la feina que vostè ha fet i a la qual el senyor
Duran no s’ha referit perquè tampoc no li tocava en
matèria de política europea, ha sigut positiva i l’hem
d’aprofundir i l’aprofundirem, plegats, si pot ser. Hi
haurà feina per a tothom, però deixi’m dir-li, senyor
Duran, que els partits que estan al Partit Socialista Europeu i a la Internacional Socialista de l’Est d’Europa
són partits, en aquest moment, en molts casos, elegits
pel poble –en aquest moment. El cas de Polònia, d’una
forma claríssima, de manera que vostè no em parli, en
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
14
fi, de fantasmes dictatorials perquè això no respondria
a la realitat.
L’únic que li vull dir, senyor Duran, és que, si vostès
segueixen amb les aliances que tenen, l’estratègia de
país que tenen i que vostè és molt partidari de continuar, si vostès no opten per un canvi de majories i d’aliats –ja ho he dit–, que, en fi, que són possibles, no
comptaran amb nosaltres perquè, efectivament, nosaltres hem vingut aquí a explicar tota una altra cosa, que
és com governar Catalunya d’una forma diferent,
amb uns objectius diferents, amb un tarannà diferent, amb
unes prioritats distintes i amb un personal també diferent.
Per tant, desgraciadament, nosaltres ara no estem disponibles per a aquest tipus d’operació; si hi hagués hagut un
resultat positiu de la Moció de censura, amb una postura més clara d’Esquerra Republicana i alguna defecció que nosaltres mai haguéssim propiciat –els hi ben
asseguro–, què hauríem fet?, es poden preguntar, o, si
no, vostè pot preguntar: doncs, vostè, per què l’ha presentat, la Moció? O és que la Moció s’ha de presentar,
tant si es guanya com si no, diferentment de quan només es pensa en els resultats; s’ha de presentar quan es
creu que el país no té la política que es mereix i que el
Govern ha de ser censurat i substituït per un altre govern.
Què faríem? Doncs, evidentment, nosaltres hauríem
comptat amb aquest escenari –que no es produirà,
aquest migdia... Nosaltres hauríem hagut de convocar
eleccions, que és el que ens demanava el Partit Iniciativa per Catalunya, però, segurament, primer, hauríem
d’haver format govern i, aquest govern, l’hauríem format, com? –perquè, tècnicament, s’ha de formar immediatament. Doncs, hauríem fet, possiblement, un govern ciutadà i, de cara a unes eleccions, us voldria dir
que estaria en una situació, pràcticament, preelectoral
i, per tant, el que hauríem hagut de fer és, simplement,
gestionar les coses fins a les eleccions amb un govern
neutre, amb un govern de gestió de caràcter tècnic, de
personalitats ciutadanes que tinguessin el recolzament
–això, sí– de tots els partits de la cambra per poder administrar la situació excepcional que s’hauria creat, no?
Dit això, vostès, torno a dir, tenen una possibilitat de
donar un tomb a la política d’aquest país i canviar d’aliats. Jo crec que qualsevol cosa és millor que la que ara
tenim i que la Moció de censura es justifica, en bona
mesura, perquè ha posat de relleu que a Catalunya hi ha
un alternativa, alternativa de fons i radical i un curt termini que podria anar variant i que faria que les coses
anessin millorant.
Nosaltres hem de fer algun acte de contrició, diu el senyor Duran, pel que va passar l’any 96 i per la majoria
del PP. Home, nosaltres no estem dient que vostès no
parlin de Govern a Govern amb el PP: nosaltres els estem dient –i ho repeteixo per enèsima vegada– que com
a partit i aquí a Catalunya no tenen per què fer-ho i no
ho haurien de fer, que això no respon a l’interès dels
catalans i al sentiment de la majoria dels catalans. A
veure si m’entenen, amb el Govern, facin el que
vulguin. De Govern a Govern s’han de parlar i han de
convèncer, que convencen poc, convencem massa poc,
a més. Tampoc els necessiten i aquesta és la realitat
nova des del març de l’any passat, però, en tot cas, vosPLE DEL PARLAMENT
tès aquí a Catalunya no tenen per què dependre de qui
estan depenent i la gent a Catalunya ho sap i ho vol, senyor Duran.
Nosaltres hem de fer..., nosaltres tenim la culpa que
l’any 96 guanyés el PP per primera vegada i que, per
tant, ara vostès hi hagin de pactar. No, no, amb el PP, no.
Vostès han de, Govern a Govern, pactar amb el Govern.
Ara, reunions per parlar de qui serà el candidat que..., en
fi, promocionarem reunions per parlar de si el PP s’ha de
dedicar a captar el vot immigrat, perquè, clar, vostès sí
que en parlen quan parlen en privat, eh?, quan parlen en
privat sí que parlen d’immigrants i sí que parlen de vot
anticatalà, per exemple. (Aplaudiments.) Sí que en parlen, però, clar, en públic no. En públic no només hi ha...
Els immigrants són els d’ara i els d’abans eren catalans,
són catalans i són espanyols. Evidentment que ho són,
i ells són els primers de dir-ho i vostès han trigat molt
a adonar-se’n.
Però, en tot cas, nosaltres acte de contrició, senyor
Duran, no l’hem de fer perquè l’any 96, quan es va
perdre per 300.000 vots... Per començar, l’any 96..., i
això és el que vostès no acaben d’entendre, una cosa és
Espanya i una altra és Catalunya, des del punt de vista
electoral. Ara no estic fent essencialisme, no? Què va
passar l’any 96? L’any 96 va guanyar el Partit Popular
per 300.000 vots a tot Espanya, sobre molts milions de
vots. No me’n recordo quants són: 20 milions, els que
siguin..., 30. En tot cas, 300.000 vots de diferència,
però resulta que a Madrid, a la Comunitat de Madrid,
la diferència va ser de 600.000. És a dir, nosaltres ja
vam fer la feina, perquè jo dic: home, a Madrid..., si es
tragués Madrid, l’any 96 traguéssim Madrid d’Espanya, ja hauríem guanyat, l’esquerra. (Aplaudiments.)
Calma, calma, tranquils, tranquils, tranquils... (Forta
remor de veus.) Tranquils que la història no s’acaba
aquí, tranquils que la història no s’acaba aquí, la història no s’acaba aquí... (Persisteix la remor de veus.)
Mirin, estiguin tranquils. Si l’any 96, si l’any 96... Esperi’s que la història no s’acaba aquí. Si l’any 96 traiem
la Comunitat de Madrid del conjunt del vot, els socialistes haurien guanyat a la resta d’Espanya, s’entén, per
300.000 vots, però què va passar? Ara anem al més
important. Què va passar? Que aquí, a Catalunya, havia passat exactament el contrari. És a dir, només a la
província de Barcelona, només a la província de Barcelona, els socialistes havien guanyat sobre els populars
per 700.000 vots i, per tant, els socialistes havien guanyat al Partit Popular per 700.000 vots i, per tant, el
meu argument ja no era vàlid. O sigui, estiguin tranquils, que el meu argument ja no calia esbossar-lo. Però
no ens diguin..., senyor Duran, no ens digui que l’any
96 nosaltres teníem..., que tenim la culpa de tot i que
tenim la culpa dels seus pactes amb el PP: no la tenim
i, sobretot, la tenen vostès des del moment en què van
saber que el Partit Popular tenia majoria absoluta i, en
comptes de saber-se enfrontar a aquesta situació amb una
actitud d’estratègia a llarg termini, van agafar la de curt
termini de qui dies passa anys empeny. I dies passen, però
els anys no s’empenyen: estem cada vegada més en la
mateixa situació.
Per últim, vostè diu que jo parlo molt de Barcelona, i a
mucha honra. (Aplaudiments.) No sé per què no n’hem
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
15
de parlar, de Barcelona. En el món polític, a vegades es
fan uns clixés impressionants i, en fi, ens pensem que
convencem la gent a base de repetir uns clixés que la
gent se’n riu i la gent..., vostès es creuen que es pensen
de debò que el Maragall és anticomarques? Vostès es
creuen de debò que això que van fent córrer... o que una
vegada me’n recordo a Vilafranca, quan teníem el Congrés de la Federació Catalana de Municipis, van posar
Convergència i Unió del Penedès... –no sé qui hi ha
aquí del Penedès, però algú hi deu haver. Aquell,
aquell!–, doncs van posar una pancarta que deia: «Fora
els metropolitans de Vilafranca. Fora del Penedès. Ens
volen ficar dintre de l’Àrea Metropolitana.» Bé, ara
curiosament és tota la comarca de l’Alt Penedès que vol
estar dintre de la regió metropolitana, a pesar de la pancarta que van posar en aquell cas. Però, en tot cas,
aquest tipus d’arguments tan simplistes que vostès han
fet servir i els han donat rendiment durant una colla
d’anys, a partir d’ara, ja no els en donaran encara que els
defensin persones tan brillants com els senyor Duran.
I finalment, quines són els seves propostes, senyor
Duran? Perquè l’hem sentit desqualificar molt... (Remor de veus.)
El president
Silenci si us plau, silenci si us plau.
El Sr. Maragall i Mira
Bé, les seves propostes jo no les he sentit, perquè, clar,
ell ha parlat en nom de la coalició i, per tant, evidentment, havia de defensar-se de la Moció de censura però
havia de dir alguna cosa també (rialles) respecte del que
ell pensa que s’ha de fer. Havia de dir alguna cosa més.
Ell s’ha retirat de l’escenari molt modestament, dient: «Jo
no sóc el candidat. Jo ho he fet pel país. Ho he fet per
conveniències del país.» Li ho respectem. Suposem que
sigui així i que tot això ho han fet perquè no hi hagués
més enrenou dintre del seu partit respecte de qui havia
de ser candidat i que vostè, per tant, no pugui ser-ho en
les properes eleccions, cosa que molta gent lamentarà.
En tot cas, sàpiga, senyor Duran, que té tot el meu respecte, que la política catalana després d’aquest debat
haurà millorat, haurà guanyat, haurà tingut i tindrà més
referències de les que tenia abans. Sabrà exactament, a
més, a què atenir-se i que, per tant, deixem a la illustració del poble i al seu més gran coneixement del
que realment està en joc la decisió sobre qui, finalment,
haurà de governar.
Moltes gràcies. (Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies. En l’últim torn té la paraula l’honorable senyor Josep Anton Duran Lleida. Per cinc minuts.
El Sr. Duran i Lleida
Senyor president, senyores i senyors diputats, senyor
candidat, jo he de reiterar l’argument que he expressat
en la meva primera intervenció i en les meves primeres
paraules. La discussió sobre el Govern, primera, no l’ha
de fer amb mi. Ja hem quedat que jo no era candidat.
Per tant, jo no he d’explicar cap programa de govern.
SESSIÓ NÚM. 42.3
És vostè que l’ha d’explicar i la veritat és que passa
molts minuts parlant del passat i no del futur, però, en
tot cas (rialles), en tot cas, la discussió sí: la de la pancarta, de Borrell, de no sé quantes coses. D’en Borrell
si jo en parlo..., però és que jo tinc l’obligació de parlar-ne perquè jo faig d’oposició al senyor candidat. El
candidat, no. El candidat ha de presentar al país un programa de govern i és el que no ha fet al llarg de tres
dies. Aquest és el sentit de la discussió. (Aplaudiments.)
A veure, la discussió sobre el Govern i amb el Govern,
el senyor candidat la podia haver fet ahir amb el conseller en cap. Sí, ja veig la portada amb una fotografia:
«Preciós, ha quedat molt bé. Pasqual, has quedat molt
bé en la portada del Ya.» A dintre, jo el debat el faig
sobre el que el senyor candidat ha dit aquí a l’hemicicle i el senyor candidat a l’hemicicle, per les raons que
fossin, va dir el que va dir i tots els grups parlamentaris sense excepció, tots, han posat de relleu les carències
en determinats àmbits d’aquell debat.
I amb relació a la intervenció del Govern en aquest
debat, li reitero que, si vostè volia fer el debat, va tenir
una gran oportunitat de fer-lo amb el conseller en cap.
I ja he dit abans quines són –en tot cas, és un judici, un
criteri– les raons per les quals vostè no va fer-ho. I és
perquè el conseller en cap va donar moltes voltes a les
poques propostes i va posar de relleu els dèficits que
vostè havia tingut. (Fortes rialles.) Sí, fa molta gràcia,
però aquesta és la resultant d’aquest debat.
Volia llegir, però no tinc temps i per tant ho deixo,
aquella intervenció per centrar la naturalesa d’una
Moció de censura, però deixem-ho córrer.
Torna a fer referència al tema o a l’aliança o la collaboració amb el Partit Popular. Parla del que parlem en
privat. Com que vostè no serà present i jo tampoc perquè
no sóc ni candidat, el dia que tingui el temps lliure podem fer, vostè i jo, una agència d’investigació perquè em
meravella la capacitat que té de saber les coses que passen en privat. I, per tant, jo vull invertir el poc que tinc en
la seva capacitat de saber el que passa en privat, no? Perquè en privat no sé el que parla el PP amb Convergència
i Unió ni jo. Per tant, tampoc no deu saber-ho vostè. Però,
en tot cas, a veure, senyor candidat, el 96 jo no els acuso
de la nostra relació amb el PP. Som prou responsables per
assumir-la lliurement. Jo he dit que d’entre nosaltres –deixo de banda el Partit Popular– els responsables que el
Partit Popular pogués tenir una victòria són vostès. Els
més responsables de tot són ells i el seu programa, evidentment; si no, seria per part meva no només una falta
de cortesia, sinó que seria una ignorància històrica. Un
partit que té en aquest moment més de 10 milions de
votants és obvi què té. Per tant, des d’aquesta perspectiva, jo el que li dic és que vostès hi varen contribuir; nosaltres hi vàrem contribuir en positiu, amb responsabilitat,
una responsabilitat que ens demanava tothom i, des
d’aquesta perspectiva, és el que he assenyalat.
Ara, nosaltres creiem que aquesta ha estat una relació
positiva per al país, i és una relació positiva per al país.
I el dia que aquesta relació no tingui una influència positiva per al país, que no tingui una influència beneficiosa
per a Catalunya, nosaltres, no perquè vostès ens ho diguin, nosaltres ja decidirem el que hem de fer, no per
motius partidistes, no per estratègies, no perquè ens
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
16
haguem de deslliurar de la línia d’atac polític que permanentment vostès exhibeixen, sinó perquè més enllà
del que ens interessa com a partit, que podríem prendre
una decisió potser diferent; com a país ens interessa
continuar amb aquesta col·laboració. I això, si està proper o està llunyà i quan i com o si s’ha de fer o no s’ha
de fer, ho hem de decidir nosaltres, i no perquè vostè ens
ho digui; per tant, ja pot insistir davant de l’opinió pública d’aquesta relació: és una relació, fins ara, positiva per a Catalunya. El dia que no ho sigui, nosaltres
deixarem, en tot cas, de tenir-la.
I res més, perquè em sembla que ja hi ha hagut, des
d’aquesta perspectiva prou temps. Moltes gràcies, senyor president.
El president
Molt bé. Prego a la secretària primera que faci lectura
del que se’ns demana.
La secretària primera
«Moció de censura al president de la Generalitat i proposta del diputat senyor Pasqual Maragall i Mira com
a candidat a la presidència. Tramitació 205-00001/06.
Senyor Joaquim Nadal i Farreras, juntament amb 48
altres diputats del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi.»
El president
Moltes gràcies, senyora secretària.
El president
Gràcies a vostè, senyor diputat.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
I acabat el debat passarem, doncs, a la votació de la
Moció... (El Sr. Fernández Díaz demana per parlar.)
Demana la paraula, per...?
Senyor president, no vull fer altra cosa que evidenciar
que he demanat la lectura del text que ara sotmetrem a
votació per posar de manifest que el censurat no ha
intervingut.
El Sr. Fernández Díaz
Gràcies, senyor president.
A l’empara de l’Article 65, per contradiccions.
(Forts aplaudiments.)
El president
El president
Ha estat contradit?
Prego als serveis de la cambra que mantinguin tancades
les portes d’aquest hemicicle, totes les portes d’aquest
hemicicle.
El Sr. Fernández Díaz
Hi ha hagut diverses referències molt concretes al Partit
Popular, i únicament voldria fer una observació de deu
segons, senyor president, no són més de deu segons.
Senyor Duran Lleida, la responsabilitat que el Govern
d’Espanya sigui en aquest moment exercida pel Partit
Popular no és pas per l’actitud del PSOE, sinó per la
responsabilitat de 10 milions d’espanyols que varen
votar la nostra formació política.
El president
Senyor diputat...
El Sr. Fernández Díaz
D’acord amb l’article 80 del Reglament, la votació
pública per crida es farà per ordre alfabètic i començarà
pel diputat el nom del qual haurà sortit per sorteig. Els
membres del Consell que són diputats i la Mesa votaran al final. Per tal de clarificar la votació s’entén…
Prego a les senyores i als senyors diputats que prestin
atenció al que després hauran de fer. Per tal de clarificar la votació s’entén que els diputats que donen suport
a la Moció de censura voten «sí» i s’entén que els diputats que rebutgen la Moció de censura voten «no», i
altres serà amb «abstenció».
Prego que la senyora vicepresidenta segona tregui el
sorteig del nom que ha de sortir primer.
I li demano que sigui respectuós amb aquest principi
democràtic bàsic.
(La vicepresidenta segona treu una bola amb el número
del diputat pel qual ha de començar la votació nominal.)
El president
Ha sortit el número 3.
Se li han acabat els deu segons.
Procedim ara a cridar a votació, i prego als serveis de
la cambra... (El Sr. Joaquim Nadal i Farreras demana
per parlar.) Escolti, no han estat al·ludits, ni han estat
contradits, ni res d’això. Ah, perdó, senyor diputat.
Prego al secretari de la Mesa que procedeixi a anomenar les diputades i diputats per ordre alfabètic, que els
senyors diputats es posin dempeus en el moment en
què els correspongui definir el seu vot. Prego als senyors secretaris que facin el còmput dels resultats que
de viva veu anirà dient cada diputat.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Pot començar.
Senyor president, abans de procedir a la votació, i d’acord
amb l’article 66, apartat 2, demano que sigui llegit per
algun membre de la Mesa el text de l’ordre del dia
d’aquesta sessió de Moció de censura.
Gràcies, senyor president.
PLE DEL PARLAMENT
La secretària primera
Senyor Jordi Ausàs i Coll: «Sí.»
Senyora Assumpta Baig i Torras: «Sí a Pasqual Maragall.» (Remor de veus.)
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
17
El president
Senyor Antoni Fernández i Teixidó: «No.»
Perdó, prego que se circumscriguin al «sí» o al «no»,
tal com he indicat abans. Prego silenci, si us plau, prego silenci.
Senyor Bernardo Fernández Martínez: «Sí.»
Senyor Joan Ferran i Serafini: «Sí.»
Senyor Francesc Ferrer i Gironès: «M’abstinc.»
La secretària primera
Senyor Joaquim Ferrer i Roca: «No.»
Senyor Miquel Barceló i Roca: «Sí.»
Senyora Carme Figueras i Siñol: «Sí.»
Senyor Josep Bargalló Valls: «M’abstinc.»
Senyora Bet Font i Montanyà: «Sí.»
Senyor Jesús Bartolomé i Carrascal: «No.»
Senyor Joan Galceran i Margarit: «Sí.»
Senyor Joan Boada i Masoliver: «Sí.»
Senyora Maria Àngela Gassó i Closa: «Sí.»
Senyor Carles Bonet i Revés: «M’abstinc.»
Senyora Marina Geli i Fàbrega: «Sí.»
Senyora Meritxell Borràs i Solé: «No.»
Senyor Frederic Gené i Ripoll: «No.»
Senyor Francesc Xavier Boya i Alós: «Sí.»
Senyor Rafael Hinojosa i Lucena: «No.»
Senyora Rosa Bruguera i Bellmunt: «No.»
Senyor Josep Huguet i Biosca: «M’abstinc.»
Senyor Manuel Bustos i Garrido: «Sí.»
Senyor Miquel Iceta i Llorens: «Sí.»
Senyor Ramon Camp i Batalla: «No.»
Senyor Francesc Iglesias i Sala: «No.»
Senyor Jaume Camps i Rovira: «No.»
Senyor Juan Manuel Jaime Ortea: «Sí.»
Senyora Marta Camps i Torrens: «Sí.»
Senyor Roberto Edgardo Labandera Ganachipi: «Sí.»
Senyor Josep Maria Carbonell i Abelló: «Sí.»
Senyor Pere Lladó i Isàbal: «No.»
Senyor Martí Carnicer i Vidal: «Sí.»
Senyor Joaquim Llena i Cortina: «Sí.»
Senyor Josep-Lluís Carod-Rovira: «M’abstinc.»
Senyor Ramon Llumà i Guitart: «No.»
Senyor Joan Manuel Carrera i Pedrol: «No.»
Senyor José Luis López Bulla: «Sí.»
Senyor Eudald Casadesús i Barceló: «No.»
Senyor Agustí López i Pla: «No.»
Senyor Josep Casajuana i Pladellorens: «Sí.»
Senyor Marc López i Plana: «Sí.»
Senyor Jordi Casas i Bedós: «No.»
Senyor Rafel Luna i Vivas: «No.»
Senyor Antoni Castellà i Clavé: «No.»
Senyora Pilar Malla i Escofet: «Sí.»
Senyor Josep Clofent i Rosique: «Sí.»
Senyor Pasqual Maragall i Mira: «Sí.»
Senyora Dolors Comas d’Argemir i Cendra: «Sí.»
Senyora Núria Martínez i Barderi: «No.»
Senyor Antoni Comas i Baldellou: «No.»
El secretari segon
Senyora Maria Eugènia Cuenca i Valero: «No.»
Senyor Àlex Masllorens i Escubós: «Sí.»
Senyor Josep Curto i Casadó: «No.»
Senyora María Caridad Mejías Sánchez: «No.»
Senyor Marià Curto i Forés: «No.»
Senyor Josep Micaló i Aliu: «No.»
Senyora Manuela de Madre Ortega: «Sí.»
Senyora Caterina Mieras i Barceló: «Sí.»
Senyora Pilar Díaz i Romero: «Sí.»
Senyor Josep Enric Millo i Rocher: «No.»
Senyora Montserrat Duch i Plana: «Sí.»
Senyora Misericòrdia Montlleó i Domènech: «No.»
Senyor Josep Antoni Duran i Lleida: «No.»
Senyora Maria Dolors Nadal i Aymerich: «No.»
Senyor Ramon Espasa i Oliver: «Sí.»
Senyor Joaquim Nadal i Farreras: «Sí.»
Senyora María Ángeles Esteller Ruedas: «No.»
Senyor Manel Nadal i Farreras: «Sí.»
Senyor Salvador Esteve i Figueras: «No.»
Senyor Joan Miquel Nadal i Malé: «No.»
Senyor Josep Maria Fabregat i Vidal: «No.»
Senyor Oriol Nel·lo i Colom: «Sí.»
Senyora Maria Jesús Fanego Lorigados: «Sí.»
Senyora Trinitat Neras i Plaja: «No.»
Senyor Jaume Farguell i Sitges: «No.»
Senyor Jaume Oliveras i Maristany: «M’abstinc.»
Senyor Ricard Fernández Deu: «No.»
Senyor Carles Pellicer i Punyed: «No.»
Senyor Alberto Fernández Díaz: «No.»
Senyor David Pérez Ibáñez: «Sí.»
Senyor Josep Lluís Fernàndez i Burgui: «No.»
Senyora Carme Porta i Abad: «M’abstinc.»
SESSIÓ NÚM. 42.3
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
18
Senyor Carles Puigdomènech i Cantó: «No.»
Senyor Ramon Vilalta i Oliva: «Sí.»
Senyor Joan Maria Pujals i Vallvé: «No.»
Senyora Flora Vilalta i Sospedra: «Sí.»
Senyor Josep Maria Rañé i Blasco: «Sí.»
Senyor Vicenç Villatoro i Lamolla: «No.»
Senyor Lluís Miquel Recoder i Miralles: «No.»
Senyor Joan Viñas i Bona: «No.»
Senyor Pere Ribera i Guals: «No.»
Senyora Joaquima Alemany Roca: «No.»
Senyor Rafael Ribó i Massó: «Sí.»
Senyor Lluís Armet i Coma: «Sí.»
Senyor Joan Ridao i Martín: «Sí.»
Senyor Josep Grau i Seris: «No.»
Senyor Marcel Riera i Bou: «No.»
Senyor Pere Macias i Arau: «No.»
Senyor Joan Maria Roig i Grau: «No.»
Senyor Eduard Rius i Pey: «No.»
Senyor Joan Roma i Cunill: «Sí.»
Senyor Artur Mas i Gavarró: «No.»
Senyor Josep Rull i Andreu: «No.»
Senyor Jordi Pujol i Soley: «No.»
Senyor Joan Manuel Sabanza i March: «No.»
Senyor Isidre Gavín i Valls: «No.»
Senyor Antoni Sabaté i Ibarz: «Sí.»
Senyor Esteve Orriols i Sendra: «No.»
Senyor Josep Maria Salvatella i Suñer: «No.»
Senyor Ernest Benach i Pascual: «M’abstinc.»
Senyora Flora Sanabra i Villarroya: «No.»
Senyora Carme Valls Llobet: «Sí.»
Senyora Alícia Sánchez-Camacho i Pérez: «No.»
Senyora Maria Dolors Montserrat i Culleré: «No.»
Senyor Martí Sans i Pairutó: «Sí.»
Senyor Higini Clotas i Cierco: «Sí.»
Senyora Núria Segú i Ferré: «Sí.»
Senyor Joan Rigol i Roig: «No.»
Senyora Teresa Serra i Majem: «Sí.»
Senyor Domènec Sesmilo i Rius: «No.»
El president
Senyor Joan Horaci Simó i Burgués: «No.»
Alguna senyora diputada o algun senyor diputat dels
presents no ha estat cridat a la votació?
Senyor Josep Maria Simó i Huguet: «Sí.»
Passo, per tant, ara, al recompte de vots.
Senyor Daniel Sirera i Bellés: «No.»
(Es procedeix al recompte.)
Senyor Antoni Siurana i Zaragoza: «Sí.»
El resultat és el següent: han votat «sí» 55 diputats, han
votat «no» 68 diputats, s’han abstingut 12 diputats.
Senyor Xavier Soy i Soler: «No.»
Senyora Maria Concepció Tarruella i Tomàs: «No.»
Per tant, en no tenir la majoria requerida, que és la
majoria absoluta, ha sigut rebutjada aquesta Moció de
censura.
Senyora Montserrat Tura i Camafreita: «Sí.»
S’aixeca la sessió.
Senyor Josep Maria Vallès i Casadevall: «Sí.»
(Aplaudiments forts i perllongats.)
Senyor Joan Surroca i Sens: «Sí.»
Senyor Francesc Vendrell i Bayona: «No.»
Senyor Xavier Vendrell i Segura: «M’abstinc.»
Senyora Cristina Viader i Anfrons: «Sí.»
Senyor Pere Vigo i Sallent: «M’abstinc.»
PLE DEL PARLAMENT
La sessió s’aixeca a tres quarts de dotze del migdia i
onze minuts.
SESSIÓ NÚM. 42.3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de l'alternativa i debat parlamentari en la moció de censura al president de la Generalitat
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Transcripció del debat parlamentari en la presentació de la moció de censura al president Pujol i el seu Govern i la proposta del diputat Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la presidència.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Moció de censura
Parlament de Catalunya
Oposició
Pujol, Jordi, 1930-
Mas, Artur, 1956-
Govern alternatiu
Catalunya
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-10-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1750/0000001347.pdf
608ba1c7038b16486ab9155047e6450c
PDF Text
Text
Més ambició per Catalunya
Conferència de Pasqual Maragall (Auditori de La Pedrera)(06-09-2001)
Bona tarda a tothom,
Bé, tenim aquesta trobada al sortir d’un estiu carregat de missatges. Una trobada, com
cada any, per a iniciar el curs i veure quina és la situació política d’aquest país, i també
per a exposar els nostres projectes de futur. Dic que sortim d’un estiu carregat de
missatges: la globalització esclata. Ahir o abans d’ahir vaig sentir que un vaixell turc
havia llençat al mar centenars d’emigrants kurds i afganesos. No és la primera vegada
que passa, ho hem sentit aquest estiu, i abans de l’estiu, per descomptat. A les
fotografies de l’euro-túnel, -aquesta meravella de la tècnica moderna que és passar
per sota del Canal de la Mànega- hi ha un forat per on la gent es cola des d’un camp de
refugiats francès que hi ha prop de l’embocadura del túnel a la frontera, i prova de
passar a Anglaterra, amb les policies corresponents tractant d´impedir-ho; i, per
descomptat, a l’estret de Gibraltar, des de fa temps i d’una forma constant. En el món,
els joves radicals s’estan revoltant, i no hi ha una distinció fàcil entre la joventut
biològica estrident revoltada contra tot el que s’ha de fer, (aquesta és llei de vida i de
vegades és llei de vida que va contra la vida mateixa) i la joventut revoltada de forma
massiva però pacíficament, a favor d’una altra globalització: la de la justícia, la del
control dels diners internacionals, la de tots els que són contraris a la pena de mort, al
tràfic d’armes, a la impunitat dels paradisos fiscals. Això que abans era una especulació
de columnes i col·laboradors de diari ara és un sentiment que es va estenent amb una
joventut que diu: “prou”. Joventut i no tan joves, evidentment. L’Agnoletto, un dels
líders del moviment pacífic anti-globalització de Gènova, no crec que sigui tan jove.
Torno a dir: és un moviment proglobalització, però per a una altra globalització o per a
una globalització d’aquells instruments que faran possible que la ‘globalització´
econòmica estigui sota control, és a dir, que no sigui salvatge com està sent, que no
tingui els efectes horribles que està tenint.
Tampoc hi ha, a casa nostra, distinció fàcil entre terrorisme i violència al carrer;
desgraciadament ho sabem perquè això ens porta anys de dolor i de preocupacions. El
terrorisme és difícil d’aïllar d’una situació que s’ha anat podrint i que ha anat envaint el
carrer al País Basc. Els sistemes d’ordre públic fallen. Això no és fer catastrofisme, això
és una constatació.
Agafem d’entrada, per exemple, tot el que realment aquest estiu ens fa sentir inquiets.
Juntament amb la confiança que en Pepe Montilla deia que teníem, i que tenim, en el
poble de Catalunya, que és un poble desvetllat i que està desitjós de llançar projectes
nous, hem de constatar el fet que hi ha coses que ho impedeixen; hi ha la part negativa
d’aquesta balança positiva i aquesta és la part que estic resumint.
La nova economia, en efecte, patina. L’apatia política em preocupa més. Segons com,
dóna ales al desaprofitament dels projectes que justament calen ara, en aquesta
situació: el Fòrum 2004, per exemple, la taxa Tobin, o el Tribunal Penal Internacional;
1
�amb algunes excepcions positives en què això supera l’apatia política i es fa realitat,
com és el cas de l’acord antiterrorista europeu, positiu, o com és el cas del salvament,
pels pèls, de l’acord de Kyoto per al medi ambient, i per a la lluita contra l’escalfament
de l’atmosfera. Hi ha hagut un acord, segurament no tan feliç com alguns voldríem,
però hi ha hagut un acord. Però, en general, veiem que l’apatia política, la passivitat
davant de la fortalesa d’aquest moviment espontani de globalització que ho supera
tot, és més forta que no pas la voluntat d’aquells que voldrien que aquest moviment,
sense deixar d’existir, fos acompanyat per la globalització humana, democràtica i
profunda.
Potser és ‘apatia´ la paraula que convé també aquí a casa nostra. Jo diria també
‘pragmatisme extrem´; diria ‘anti-idealisme´, quasi. Hi ha una passa de l’anti-idealisme
al pragmatisme. Hi ha desconfiança, hi ha pactes desinteressats, però hi ha encara més
pactes interessats, massa interessats i gens interessants: superficials, numèrics,
electorals, de curta volada. Aquests pactes que estem veient aquests dies són d’aquells
pactes que dius: “cap a on va tot això?” i si vas gratant et trobes que en el fons no hi ha
altra cosa que un conservadorisme que no és ideològic, és pragmàtic. És un
conservadorisme de quedar-se tot com està. No es tracta, doncs, de repetir per part
nostra el diagnòstic de la situació política.
Vam tenir un primer any autonòmic esperançador amb un govern insegur però alguns
acords innovadors i interessants: l’audiovisual, les vegueries i l’ordenació del territori
en general, l’acord parlamentari de rebuig del transvasament de l’Ebre, també l’acord
de rebuig del terrorisme (aquest, una mica més tard), i l’acord de Convergència i
Esquerra Republicana sobre el finançament autonòmic que es va escaure l’octubre de
l’any 2000 i que ahir va desaparèixer absolutament – s’ha confirmat en les votacions
del Parlament aquest matí.
Després d’aquest any, que no va ser grandiós però que va ser esperançador (de més
vitalitat i amb una mica més de presència del Parlament a la vida política catalana), un
any perdut. Un any sense il·lusió, dominat pel pragmatisme, l’any del catalanisme
oficial igual a zero, reduït a la mínima expressió, l’any de la condemna contra les terres
de l’Ebre, de la pesta i les vaques boges i, finalment, d’un acord financer bo per a
algunes comunitats autònomes però, òbviament, no per a Catalunya. A aquestes
comunitats, els arregla el passat però no el futur. A nosaltres, ni passat ni futur, però
segurament a algunes comunitats que hi han estat a favor realment els ha arreglat
situacions que havien quedat, des d’un punt de vista numèric i quantitatiu, molt
malament. És el cas d’Andalusia, on faltaven quatre-cents mil habitants, suposem, en
el compte de la població que es feia servir. Aquests hi han guanyat però ningú pretén,
ni els andalusos i per descomptat tampoc el Partit Socialista Obrer Espanyol, que
aquest sigui un acord bo de cara al futur, entre altres coses perquè és un acord que no
té garanties.
Així com fins ara els diners que ens enviaven eren a compte d’una quantitat que
s’havia d’anar actualitzant cada cinc anys i que representava el cost present dels
serveis que ens van enviar al principi i dels que després ens han anat enviant, ara no
ens envien una quantitat a compte dels serveis que hem de fer, ens envien uns
2
�impostos i la feina és nostra. Si aquests impostos van bé, fantàstic, si no van bé, pugem
nosaltres la pressió fiscal. Aquesta és una mica la situació en la qual estem des del punt
de vista de l’acord financer, i no m’hi vull posar més, perquè prou que hem discutit
aquests tres dies fins a la sacietat, pràcticament, i amb aquesta cosa que té el
Parlament, amb la impressió que hi ha que som dos parets que topen, que es parlen,
però que no se senten. En tot cas, nosaltres hem dit el que havíem de dir i direm el que
encara ens falta per dir. Direm quin és el nostre model, i ho direm d’acord amb Jordi
Sevilla, José Luis Rodríguez Zapatero i els amics del PSOE, perquè volem que aquest
sigui un model bo per a Catalunya però també per a tota Espanya. En això, alguns de
l’Esquerra no estaran d’acord, però nosaltres sí.
Nosaltres pensem que l’única solució per a Catalunya és arreglar Espanya. Ens diran
que en el fons són il·lusions, que és impossible arreglar Espanya, que ja sabem que al
final no ens entenen. Doncs bé, nosaltres som tossuts de mena i tenim aquesta dèria.
Aquest és el nostre compromís i aquesta és la nostra voluntat: proposar a Espanya una
solució “catalana” (perquè hauria de ser de la major part possible de les forces de
Catalunya) als problemes que té Espanya, i no pas arreglar només els problemes de
Catalunya perquè si només arreglem els problemes de Catalunya, no arreglarem els
problemes de Catalunya. Catalunya només té solució si Espanya canvia, no en el sentit
d’anar endarrera del que ha anat, com diu la Declaració de Barcelona, sinó al revés,
anant més enllà del que ha anat (que ha anat molt bé). És la primera vegada que
durant vint anys, des d’en fa cent o dos-cents, Espanya ha tingut autonomia, llibertat i
democràcia. Començar les declaracions dient: “això no va” és dir exactament el
contrari. Espanya va, i tant que va. Ha tingut per primer cop en un segle vint anys
acceptables. Va malgrat tot, malgrat moltes coses que no van (entre elles segurament
el govern, que per a nosaltres no és el millor govern que hi hauria d’haver) però, en tot
cas, nosaltres pensem que la missió de Catalunya és justament la d’afirmar de forma
contundent que Espanya té solució, i que sense Catalunya no la tindrà, i a l’inrevés,
que sense una solució espanyola Catalunya no la tindrà.
Catalunya no pot ser una excepció. Altres sí que ho poden ser, tenen les seves
regulacions històriques, els seus furs i els seus drets, etcètera. També tenen la mida
que tenen i estan posats on estan posats, i nosaltres tenim la mida que tenim i som el
que som. Certifico que Espanya no té solució, si no és amb Catalunya ajudant-hi fort.
Nosaltres tampoc la tenim, si no és entenent a Espanya. El nacionalisme ho ha fet
malament en aquest sentit. Objectivament, no ho ha fet malament. És evident que el
nacionalisme català ha contribuït a aquesta governabilitat espanyola. El que li ha faltat
al nacionalisme català és confiança en ell mateix, i una mica d’atreviment. Li ha faltat
pensar que si seguia per aquest camí i es franquejava una mica més amb Espanya,
probablement les coses li anirien molt millor a ell, i per descomptat a tot Catalunya.
Això és el que nosaltres pretenem i això és el que nosaltres, amics, farem.
Aquest ha estat l’any de la condemna de les terres de l’Ebre, com he dit, l’any de les
vaques boges i l’any d’un acord financer negatiu. Nosaltres canviarem aquest acord.
Nosaltres tenim en aquest moment els elements per a poder construir un model molt
millor, però ha de ser un model complet. Si el que se’ns dóna és llibertat de posar
impostos, per exemple, i de viure dels impostos que posem en un percentatge més
3
�elevat que no pas fins ara, és evident que hem de saber en quin marc juguem, i aquest
acord no ho especifica això. Aquest acord no diu què passa amb els ajuntaments, no
diu què passa amb els fons europeus, i no diu, ja posats a parlar de despesa pública a
Catalunya, quant hi invertirà l’Estat. No demanem que ho digui amb detall sinó amb
quines lleis, amb quines línies i segons quins principis, el Govern espanyol repartirà la
seva inversió pública directa, que no té res a veure amb l’acord al que s’ha arribat
entre les diverses autonomies. Quant hi posarà a les àrees metropolitanes?, i quant a
l’agricultura?, i quant a la perifèria? i quant al centre?, i quin és el model d’Espanya
que tenim?, aquest de les línies de tren i d’avió que surten de Madrid “para unir todos
los puntos que están alrededor de Madrid” (que és la definició d’Espanya del senyor
Álvarez Cascos) , o una Espanya que té uns eixos, que té una estructura i que té una
xarxa i que, per tant, ha de tenir una estratègia per fer funcionar aquesta xarxa bé.
Això voldrà dir, doncs, un arc Mediterrani que funcioni, un arc Cantàbric que funcioni i
tantes coses més que no es resolen amb la definició d’Espanya com un conjunt de
punts al voltant de Madrid que s’han d’unir com més ràpid millor. Per què dic això en
aquest punt? Ho dic perquè la inversió de l’Estat depèn de la concepció que es tingui
del que és Espanya i de com pot funcionar millor. Aquesta concepció no hi és i en
aquest debat que hi ha hagut no hi ha aparegut per a res. Aquí s’ha discutit de diners, i
només de diners. Ha estat un mercadeig en el qual les coses més importants no hi són.
Per exemple, Manel Royes ha explicat que, segons els càlculs de la Diputació, el 30% de
la despesa que fan els ajuntaments és per compte d’altri. Sigui de les autonomies, sigui
de l’Estat (suposem que de l’autonomia en gran part, probablement perquè no té els
diners). Tampoc hem d’acusar el govern d’allò de què no té la culpa, no té tots els
diners que hauria de tenir, però del que sí que té la culpa és de no reconèixer el fet
que bona part dels serveis que hauria d’estar donant els donen els ajuntaments, i per
tant, si anem a Madrid a discutir el finançament autonòmic i no incloem també les
grans magnituds del finançament local, estem tancant un model que no es pot tancar.
Ens estarem fent la il·lusió d’haver tancat un model que no ho està, de tancat, perquè
sempre hi ha l’escapatòria d’anar descarregant sobre els ajuntaments allò que
l’autonomia no pot fer; això està passant a Catalunya ara, i probablement en moltes
autonomies més.
El nostre model serà un model complet; és l’únic que us puc dir perquè no és senzill de
fer. Nosaltres ens volem assegurar abans de fer volar coloms, com s’ha fet
darrerament, que les xifres que nosaltres donem són xifres que corresponen a la
realitat, i que s’atenen a uns escenaris de futur que siguin creïbles, que no siguin un
invent. Nosaltres, en aquest sentit, constatem que hi ha hagut resignació per part del
govern. No té el poder ni els diners que ens havien promès que tindria. Hi ha hagut
submissió de Convergència i Unió al PP amb un aval sense precedents, en la història de
la política catalana, del nacionalisme català al nacionalisme espanyol. Dic sense
precedents en la història moderna i per descomptat, sobretot, en períodes
democràtics. No hi ha massa precedents d’això. Jo recordo una comissió executiva en
el Partit dels Socialistes de Catalunya on nosaltres havíem de discutir si posàvem o no
un recurs contra les LLOT famoses de l’any 86, les lleis que van suprimir la corporació
metropolitana, que van fer les comarques copiant-les del 37, sense gran esforç i que
4
�van, més que fer, desfer unes quantes coses més. Aquestes que ara precisament estem
revisant perquè, al cap i a la fi, fins i tot Convergència s’ha adonat que no van. En
aquell moment vam tenir la temptació, i el dret, per descomptat, d’anar al Tribunal
Constitucional i dir: “això no pot ser perquè la llei de bases de règim local diu que hi ha
municipis, que hi ha comarques i que hi ha àrees metropolitanes, i les defineix.” El que
hi ha a Barcelona és, per definició de la llei, una àrea metropolitana i l’Estatut de
Catalunya sí que ho diu, que hi ha fets metropolitans, i que s’han de regular, i per tant,
suprimir no és el que dret a llei s’havia de fer; potser haguéssim pogut anar al Tribunal
Constitucional, però Raimon Obiols va dir: “non possumus”, no podem, perquè
nosaltres pertanyem a una de les branques del més sòlid catalanisme que hi ha en
aquest país. L’any 34, Esquerra Republicana, que tenia majoria al Parlament, va votar
la llei de contractes de conreu. Els propietaris van dir que no, per descomptat, i La Lliga
va dir: “hem perdut al Parlament, ens en anem a Madrid”. Hi havia hagut canvi de
majories, en aquell moment: la dreta havia guanyat a Espanya però no a Catalunya, i la
dreta catalana va dir: “aprofitem-ho”. Van anar al Tribunal Constitucional o de
Garanties Constitucionals i el Tribunal va anul·lar la llei. Quan es fa la història de
Catalunya i s’analitza què va passar i perquè va passar, i perdoneu aquest gir històric,
probablement aquest fet va tenir una importància considerable. Raimon Obiols tenía
raó. Nosaltres, en aquell moment, (segurament ara seria diferent), en el mes de març
de l’any 1987, nosaltres haguéssim aparegut certament defensant uns drets però, en
aquell ambient (que encara es perpetua, i això és el que és escandalós en aquest país)
això hagués pogut ser llegit com una traïció a Catalunya per part dels socialistes en la
línia del que la dreta catalana havia fet l´any 1934. I vam dir: “no ho fem”. Comentant
això a la comissió executiva l’altre dia, Isidre Molas deia: “compte, que hi ha hagut
altres ocasions”; quan va ser elegit president de la Diputació l’any 10 o l’any 12, en
Prat de la Riba ho va ser amb els vots dels mauristes i en contra del vot dels
republicans catalanistes, cosa que se’ls va tornar en contra perquè Acció Catalana al
final va sortir del bloc de Prat i li va treure bona part de la seva base electoral, no molts
anys després.
Això pot tornar a passar, i el que hem vingut a dir és que en aquest moment nosaltres
no serem còmplices d’aquesta situació, no volem ser còmplices d’aquesta aturada de
Catalunya sota la ègida del pragmatisme. Nosaltres arriscarem, hem d’arriscar i
prendrem iniciatives. D’aquí a un mes jutjarem en el debat parlamentari de política
general –com està manat- els nou mesos del nou govern Pujol; curiosament estarem
jutjant el govern d’una persona que diu que no el dirigeix, que no el coordina, que ja
no ho fa ell, que va dir no fa gaire a La Vanguardia: “Mas lo hace más que yo”. És a dir,
un president que confessa que ell no està complint l’Estatut, els articles de l’Estatut - jo
me’ls he llegit- diuen que el President dirigeix i coordina. Ell diu que no ho fa, o en tot
cas que ho fa més en Mas que ell. Per descomptat hi ha algunes coses que es poden
delegar. A l’Estatut i a la Llei està especificat, però no ens hi ficarem, en això. Quan
això va succeir el mes de gener vam dir: “això anirà malament, serà una confusió, i
d’aquí a nou mesos (els hi vam donar nou mesos per veure com anava aquest segon
govern Pujol), si va malament els posarem una moció de censura”, i ells van dir:
“vostès per què volen posar una moció de censura a termini?”. Bé: els donem nou
mesos per demostrar si el que pensem és veritat, els donem els mesos que es
requereixen perquè això sigui efectivament comprovat; i està més que comprovat. Si el
5
�mes de gener teníem una raó que era més formal i de previsió que altra cosa, en
aquest moment és una raó de pes i d’experiència: aquest govern va pitjor que
l’anterior.
Així doncs, després d’aquest debat de política general que defensarà en Pujol -no
essent ell qui efectivament dirigeix aquesta política- vindrà un segon debat en què
nosaltres presentarem la nostra moció d’alternativa, en la qual es discutirà no la
política del govern, sinó la política de la oposició, la que nosaltres volem tirar
endavant, la que jo vull dirigir i vull tirar endavant amb tots vosaltres i amb aquells que
ens seguiran; i en front d’aquesta política, el dia de la moció d’alternativa -moció de
censura, pròpiament, perquè és una censura al govern que no ho està fent bé, però és
sobretot una alternativa a aquest govern- ells faran d’oposició. I nosaltres farem de
govern. Aquesta serà la realitat; jo dic que en aquest debat serà en Mas qui contestarà
encara que ells diuen que no; en fi, la història ens ho dirà. En aquest debat el govern
pot intervenir moltes vegades, pot ser un debat llarguíssim, pot durar tres o quatre
dies, si es vol, perquè hi ha un encadenat d’intervencions que podrien no deturar-se
mai i fer-lo molt llarg.
Avui hem sabut que, desgraciadament, el Parlament de Catalunya no tindrà instal·lada
encara l’emissió de senyal directe, que és una de les moltes coses que en Rigol està
instal·lant -i que nosaltres hem empès perquè s’instal·lin-. El Parlament, com en
d’altres parlaments, ha de produir un senyal de TV i vendre’l després, i ha de poder
distribuir a totes les televisions locals de Catalunya, per exemple, els debats que es
puguin fer. Doncs això al mes d’octubre no hi serà, espero que hi serà pel desembre,
no crec que sigui de mala fe però el cas és que no hi serà. Bé, en aquest debat ens
faran d’oposició. Prou que ja ho fan ara, de fet ja ho han començat a fer abans d’hora,
la qual cosa és un bon senyal, ens hi anirem fent. De vegades tinc la impressió que
s’està produint allò del ¡Váyase Sr. González! –en comptes de González posem-hi
Maragall- però el bo del cas és que jo encara no he arribat a governar. D’aquí a un
temps ja els deixarem dir, però almenys que ho deixin passar un parell d’anys després
de les eleccions -i encara en falten dos-; o sigui, d’aquí quatre anys que ho diguin, però
ara? Doncs ja ho han començat a dir, i a més en això també van junts CiU i PP, com
vostès saben perfectament.
Nosaltres ens presentarem tal com som, assumint la nostra trajectòria a Catalunya i la
nostra trajectòria a Espanya i disposats a afrontar els problemes més delicats: els de la
immigració, els de l’envelliment de la població, els de la crisi de l’educació, els de la
inseguretat ciutadana, els de la violència. D’alguna manera, tots aquests temes que he
citat i que estan presents entre la gent van lligats. Som un país poc jove i, per tant, en
perill de ser poc innovador, no dic poc innovador i prou, perquè ho és, però haurà de
ser-ho més perquè les coses vagin com han d’anar. En tant que país que té poca
joventut i una piràmide demogràfica quasi invertida -hi ha més vells que joves- és un
país demandant d’immigració, per tant amb un sistema educatiu sobrecarregat, sense
guarderies, i amb una Universitat mancada d’ambició i de suport per part del govern.
6
�Ara mateix s’està imposant a Espanya progressivament el districte obert, que vol dir
que tots els estudiants d’Espanya poden assistir a qualsevol universitat amb una quota
creixent: l’any passat era el 5%, aquest any és el 20%, l’any que ve serà el 40 o el 50.
Les sis universitats de Madrid, instades pel Sr. Alberto Ruiz Gallardón, han decidit obrir
les noves matrícules; ells tenen 285.000 estudiants, dels quals 40.000 o 45.000 són de
nova entrada a la universitat. El 60% d’aquestes 45.000 places, que són 30.000, són
obertes a tots els estudiants d’Espanya. Aquí, ens quedarem amb el 20%; jo n’he parlat
amb el conseller, que és un bon amic meu, i li he dit “alerta, que això pot significar una
mena de selecció natural gairebé darwinista”, que no ens permetrà beneficiar-nos de
la millora de qualitat que podria sortir del fet que hi hagi els mateixos professors i
menys estudiants. Però si obres la matrícula a tot Espanya hi ha més demanda i, per
tant, la nota de tall (que és la intersecció entre els que demanen entrar i les places que
hi ha) és més alta. Això vol dir que els estudiants de la mateixa facultat d’aquí o a
Madrid, allà tindran una nota més alta i això significa que es podria produir, també en
el camp de la universitat, un procés que fins ara no s’ha produït, afortunadament, però
que s’ha produït en altres aspectes de la vida col·lectiva, i de la vida social i econòmica.
Prou que ho sabem, els empresaris es queixen que se n’han d’anar a Madrid per a ferho tot, que se’n van. Nosaltres, aquesta cançó no la repetim, i en Joan Clos sempre que
pot diu que això no és veritat, que Barcelona és més gran que Madrid, i té més
empenta i més PIB (Producte Interior Brut), i és veritat. Però mireu, aquesta psicologia
hi és una mica i hauríem de fer que no prosperés, i perquè no prosperi no és qüestió
només de fer una propaganda en contra, o a favor de que anem bé, és qüestió de
posar els mitjans per anar millor, i és qüestió de posar els mitjans perquè es quedin les
indústries bones que tenim, i la universitat n’és una aquí a Catalunya –Estat no n’hem
tingut però cultura sí, i educació també-. Sinó, la nostra política d’exportació de serveis
quina és? quina és la més important? No podem deixar que d’aquí a cinc anys es pugui
dir: “bé, aquells van començar a decaure en el moment en què el districte obert i la
‘globalització´ de la universitat espanyola va fer que els millors marxessin”. Això no pot
ser. Espero que no serà i que hi haurà una reacció davant d’això. Ara mateix he parlat
amb el rector de la Universitat Oberta de Catalunya que m’ha trucat per dir-me que,
amb la nova llei d´universitats, la UOC desapareix, que no pot seguir. És una llei
tancada, burocràtica, funcionarial i una universitat que està concebuda amb un
aspecte empresarial, com és el cas de la UOC, probablement desapareixeria.
Segurament hi ha solucions per la via consorcial amb les altres universitats - sempre hi
he cregut- però, en tot cas, tot això que estem dient que es pot fer i que s’ha de fer no
és per a quedar bé, sinó que és absolutament substantiu per a la bona marxa del
nostre país.
Repeteixo, aquest és un país que té problemes d’innovació; que té una demanda de
residència, per part dels immigrants, creixent; que té un sistema educatiu complicat a
causa d’això i també pels canvis que hi ha hagut i les noves lleis que s’han hagut d’anar
aplicant (que són lleis bones però difícils d’aplicar); sense guarderies; i amb una
universitat amb poca ambició al darrera per part del govern; que té alguns barris
insegurs on es pot covar la intol·lerància, i no es fa res per evitar-ho, al contrari.
7
�És a dir, quan es fan comentaris sobre les dificultats que representa l’arribada de la
immigració que s’està produint (s’està fent indirectament, no dic que sigui
voluntàriament ni que s’estigui provocant conscientment a la xenofòbia) el que s’està
fent és, d’alguna manera, intentar ajudar a resistir aquells que viuen en aquells barris,
que són la gent immigrant de la primera fornada dels anys 60 que ara veuen amb
desesperació que totes les millores que havien aconseguit al seu barri, amb aquelles
escoles que eren una misèria fa tant anys i que ara són unes escoles bastant decents,
que ara veuen, dic, que es comencen a complicar. Però no és tan clar que els estiguem
ajudant. Aquesta visió que tenen els immigrants dels anys seixanta -que d’entrada ja
diuen ara que no són immigrants i tenen tota la raó, són catalans de soca-rel, ciutadans
de Catalunya- , que s’adonen que ara se’ls pot anar en orris tot el que han guanyat en
aquests quaranta o cinquanta anys, i especialment en els vint anys de democràcia, és
un dels fets més dramàtics i immorals que estan passant en aquest país, perquè passa
als ulls de tothom i tots ens dediquem a discutir sobre valors i lleis d’estrangeria, però
ningú sobre com es resol el problema al lloc on passa. Per tant, el desànim de la
població d´aquests barris que estan veient com se’ls està complicant la vida i a qui
només es dóna com a sortida la intolerància o la reacció visceral en contra d’aquesta
situació a la qual no es donen solucions, és un fet immoral que nosaltres hem
d’arreglar, tots, de comú acord. Per què tots de comú acord? Perquè hi ha temes que
si no anem tots d’acord són molt fàcils de pervertir en la democràcia.
La democràcia és el menys dolent dels instruments que hi ha, però no és perfecte, i hi
ha problemes que no sap resoldre, aquells que tenen a veure amb la visceralitat de la
gent. Problemes que, efectivament, o tots els partits es posen d’acord en enfocar-los
d’una manera pactada o serà molt difícil. En Rigol i el Parlament han fet aquest esforç;
hi ha una declaració que es molt correcta, però òbviament, mentre nosaltres discutíem
de si els havíem de dir immigrants o no, si eren ciutadans de Catalunya o no, estava
passant el que estava passant: que el tema s’ha anat degradant de tal forma que al
final només discutim d’ordre públic per allò que passa a la Plaça Catalunya o a la Plaça
Malraux.
La discussió de debò, que és la discussió d’on hem d’invertir (heu sentit a parlar de
diners en matèria a la discussió sobre la immigració? No se’n parla de diners, és un
tema de lleis, figura; però en realitat és un tema de diners, i tant que és un tema de
diners! Nosaltres farem un programa Urban autonòmic (que és una imitació del
programa europeu), on tenim –l’Oriol Nel·lo ho té preparat- quaranta barris en llista on
sabem que hi poden haver problemes d’aquests i d’una altra mena. Tampoc volem
estigmatitzar ningú, però siguem clars: les coses són ja tan punyents en aquest
moment que val més la pena dir-ho. Els alcaldes que hi ha aquí, que n’hi ha alguns, ho
saben perfectament, perquè n’hem parlat. Nosaltres intervindrem d’una manera
massiva en aquests barris perquè l’única forma d’intervenir és fer el que va fer Joan
Clos a Ciutat Vella: invertir aproximadament 125.000 milions en sis anys i, a més,
posar-hi la millor gent que teníem i estripar tots els dogmes ideològics que teníem
abans -fins i tot alguns de molt esquerranistes i molt radicals com que la gent no podia
marxar de Ciutat Vella, que nosaltres l’havíem de fixar. Era la gent la que volia marxar
perquè no s’hi volien quedar; evidentment, què havien de fer? Més equipaments,
dèiem aleshores. Amb més equipaments l’únic que aconseguíem, segurament, era
8
�deixar espais buits que tampoc teníem diners en aquell moment per omplir de
contingut i, per tant, contribuíem indirectament i sense voler a què les coses anessin
malament. La nostra experiència ens diu que a Catalunya s’ha de fer de forma massiva
el que nosaltres vam fer a Ciutat Vella, dirigits pel Joan Clos: s’ha de fer de forma
massiva.
Nosaltres tenim una alternativa en temes de benestar social i de salut, i la proposta és
que per cada fill de 0 a 18 anys hi hagi una subvenció econòmica. Hi ha molta gent que
diu que és dolent perquè la gent amb aquella subvenció econòmica es pot comprar un
cotxe: doncs que se’l comprin! És a dir, és important que la gent sàpiga que aquest és
un tema molt decisiu per al país i per a tothom, que serem més feliços i viurem millor:
si tenim més joventut tindrem més innovació, tindrem més mà d’obra, tindrem menys
problemes d’haver de demanar immigrants i moltes coses més que ens convenen, i les
pensions més ben pagades. Un dels nostres assessors diu que el tercer fill és gratuït
per a la societat, i que cada fill costa 50 milions de formar, de 0 a 18 anys, si comptem
tot el que fa la família -les mares en particular- per arribar a formar un noi o una noia a
18 anys. Però sabem també que una persona que arriba a 18 anys, amb la seva vida
activa fins els 60 o 65, afegirà en forma de cotitzacions a la Seguretat Social (no per a
ells sinó a la caixa general) 50 milions. Això vol dir que, encara que sembli lleig, hi ha
temes econòmics molt importants entre mig, i que aquests problemes de conducta en
la composició de la família tenen a veure també amb els diners, i nosaltres en això ens
hi posarem. La nostra proposta és que hi hagi un pagament mensual: la primera
proposta era de 50 euros al mes de 0 a 18 anys, una altra alternativa és capitalitzar
això en tres anys, i en comptes d’aquestes 8.000 pessetones al mes que serien 100.000
l’any, serien entre 40 i 50.000 pts. al mes durant els tres primers anys. Això, si es
generalitzés el primer any a tota la joventut que hi ha entre 0 a 18 anys costaria
110.000 milions de pessetes, que és un 4 o 5% del pressupost de la Generalitat avui.
Per això, quan ens van dir que tindríem una millora de 100.000 milions cada any, no de
400.000, no de 700.000 com havien dit en el pacte fiscal, però sí de 100.000 de mitjana
en els primers cinc anys, vam dir: bé aquestes 100.000 milions que els hi donaran de
nou, en aquests dos anys, ja les podríem començar a aplicar en aquesta qüestió. Que
ningú es faci il·lusions, els consellers que no pensin que aquests diners es podran
gastar en més coses. Aquests diners els marquem i van per a un programa d’ajuda a la
família i d’ajuda al treball de les dones, perquè estem parlant d’allò que facilita
l’eliminació de la situació més diferent d’Europa que teníem fins ara, apart de la
natalitat: la taxa d’activitat de les dones, que era molt baixa. Ara, de 25 a 45 anys -en
Josep M. Rañé, que és el nostre Conseller Alternatiu de Treball, ho sap molt bé i ens ho
ha demostrat-, ja estem en taxes d’activitat europees. Espanya no, però Catalunya sí.
Les dones treballen igual, de 25 a 45 anys, amb la mateixa proporció que treballen a
Europa, però no tenen fills. No tenen fills perquè no tenen guarderies, i perquè no
tenen les subvencions que tenen a França o a Suïssa en aquesta matèria. És a dir, no
tenen les ajudes ni econòmiques ni en forma de serveis que tenen a Europa.
Nosaltres el que no tenim ara és el nivell de renda que ens convé per a fer-ho. Doncs ja
ens hi estem acostant i el tema és tan important que el que farem nosaltres serà
començar a fer com si el tinguéssim, un millor nivell de renda, ja mirarem d’estalviar
9
�per una altra banda. Jo sé que hi ha formes d’estalviar i en Joan Clos també ho sap
molt bé: l´Ajuntament de Barcelona ha fet meravelles, i quan vam entrar a
l´Ajuntament estava molt pitjor que quan entrarem a la Generalitat. Teníem un
pressupost de 20.000 milions, se’n van cobrar 18, se’n van gastar 30, i com que això ja
durava 10 anys, l’acumulat que hi havia dels anys anteriors (del Sr. Massó, del Sr. Viola,
del Sr. Socías) era de 100.000 milions de deute de l´any 79. Això es va arreglar, i si això
es va arreglar, es podrà arreglar el de la Generalitat (que està a dos bilions de deute
sobre dos bilions de pressupost). El que no podem, és sacrificar a aquesta obsessió
econòmica el no tenir prioritats en matèria de política de família, per exemple. A mi no
m’agrada molt parlar de política de família, perquè quan ho fa la dreta sembla que tirin
els diners. No, no: això forma part d’una concepció que nosaltres tenim i que nosaltres
ens comprometem a tirar endavant, del que ha de ser la política familiar a Catalunya
en relació amb el treball, en relació a la piràmide demogràfica, en relació amb la
immigració i en relació a la capacitat d’innovar d’aquest país.
Tot això que està passant, que no està anant bé, està en aquest moment casat amb un
altre problema que és la falta de sistema d’ordre públic. En aquest país, tot això que he
dit, passa en un moment en què no té Policia, en té dos o tres, i ningú sap què ha de
fer o qui ha de fer què. És a dir, sí que ho sabem qui ha de fer què, però no ho fan per
una senzilla raó que no s’havia previst: si es munta un sistema nou de policia, que és la
policia autonòmica, i el vas desplegant lentament; si saps que fins a l’any 2007 al Camp
de Tarragona i a les terres de l’Ebre no hi haurà Mossos d’Esquadra, penses
ingènuament que mentrestant hi haurà els policies nacionals que toca perquè encara
no els han substituït. Doncs no, perquè com que van arribant a la resta d’Espanya cada
dia més policies nacionals i guàrdies civils de trànsit de carreteres que se’n van a casa
seva, a Almeria o a Cuenca, i van dient “nos han sacado de Cataluña”, els altres ja no
vénen. És a dir, les baixes de la Policia Nacional no es cobreixen, que és el que els
alcaldes de Catalunya estan dient a la Delegada de Govern cada dia, i sé que d´esforços
se n’estan fent però estem molt per sota del que hauria de ser.
En general la manera com es governa aquest país és la següent: com que no podem
resoldre-ho tot, i els catalans no podem fallar, fem una cosa de cada: fem una
Universitat bona i no ens preocupem del sistema. Fem una província que funcioni i de
la resta ja en parlarem, i anem creant models que demostraran que els catalans ho
sabem fer. D’aquesta manera, la Universitat s’ha abandonat i se n’ha fet una de
fantàstica, i la Policia no funciona a Catalunya però tenim unes comarques que van
fantàsticament bé.
Doncs molt bé, no vull espantar ningú però el que nosaltres hem de fer ara, no hi veig
altre remei, és demanar tota la responsabilitat sobre l’ordre públic aquí a Catalunya. Ja
sé que això és complicat i els alcaldes potser, especialment l’alcalde de Barcelona, em
poden dir “compte”. Jo crec que l’única solució que hi ha és fer els números ben fets:
que no tenim prou mossos, evidentment, perquè encara no toca en el programa que hi
havia de desplegament; i que no tenim policies nacionals, perquè ja no vénen a cobrir
les baixes i perquè estan mancats de moral. (Baixos de moral al final ho estan tots,
perquè saben que el sistema no funciona). Les policies municipals són l’ase dels cops,
és a dir: com que la gent a qui es troba pel carrer probablement no són ni els mossos ni
10
�els policies nacionals, almenys a les grans ciutats i a l’àrea metropolitana, sinó les
policies municipals respectives, a aquests els culpen de tot el que passa. A mi això no
m’estranya ni tampoc m’escandalitza molt, el que ja m’escandalitza més és que
autoritats polítiques aprofitin l’ocasió per mal dir que això no va bé i que la culpa és
dels Ajuntaments. Això ha passat algunes vegades, i és una cosa que des del punt de
vista de la moral política no s’hauria d’admetre.
Nosaltres voldrem demanar el comandament de totes les forces de policia de
Catalunya. Hi ha autonomies que el tenen, que no tenen mossos i que no tenen
Ertzaintza, però tenen comandament sobre un sector de la Policia Nacional, un petit
sector segurament. Són coses modestes però llei en mà es poden fer; es pot fer tot
amb l’Art. 150, punt 2, de la Constitució, com ha demostrat moltes vegades l’Enric
Argullol. Per tant, això ho demanarem, i al mateix temps mirarem que els Policies
Nacionals que hi ha ara, si no és per la via d’aquest article, que és una mica llarga,
puguin anar-se integrant ja sigui a les Policies Municipals o als Mossos d’Esquadra: no
vulguem una cosa tan perfecta que en el fons ens estigui perjudicant en els terminis de
fer-ho.
Els ajuntaments estan aguantant en aquest moment una pressió real i una pressió
mediàtica i governamental molt forta. Nosaltres, la Catalunya que volem és una
Catalunya que ha de ser fidel a allà d’on venim: d’on venim nosaltres? qui som
nosaltres? Doncs mireu, nosaltres som una colla de gent (-ja ho sabeu, però no és
dolent recordar-ho de tant en tant-) que prové de molts llocs diferents: prové de la
MSC, prové del FOC, prové del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, prové dels
independents del Socialisme: de la Mª Aurèlia Campmany, l’Alexandre Cirici, el Jordi
Llimona, etc; prové del POUM: l´Albert Gironella, la Flora Isgleas, el Carmel Rosa, en
Ramon Fernández Jurado, en Manuel Alberich; provenim de la Federació Catalana del
PSOE: la saga del Paco Ramos, la Carme Carol us la pot explicar, la història d’aquest
senyor i de tots els altres: que van ser detinguts, que van anar a vaixell a l’Uruguai el 6
d’octubre, que després van guanyar les eleccions, però després va venir la guerra i la
van perdre; en Ramos se’n va anar a Rússia i, com que era socialista i no comunista, va
anar a Sibèria, i després va tornar a aquí i li anava dient a la Carme: “Tu no et preocupis
que el socialisme arribarà” (fantàstic !) i la Carme li deia: “Escolta’m Paco, que això
està durant molt” i l’any 82, al mes d´octubre, el Paco li va dir: “¿ Lo ves, Carmen ?
¡hemos ganado!” i la Carme sempre anava dient: “Ara només ens falten els Jocs
Olímpics” i quan vam tenir els Jocs Olímpics va dir: “I ara només ens falta la Generalitat
socialista” i jo li vaig dir “Carme, la Generalitat serà la de tots els catalans, sí o no?”- del
Felip Lorda, del Triginer, del Codina, de la Mercedes Aroz i el Jordi Vallverdú; del Verde
Aldea, el Francesc Raventós, el Quim Llach, el Toni Siurana, el Josep Pau, aquests
venien del Reagrupament; el Cando, el Múrcia, el Royes, el Molas, l’Udina, l’Urenda, el
González Casanova, tots aquests venien del FOC; els del FuSuFu, Forces Socialistes
Federals: el Xavier Muñoz, en Mirada, en Jordi Muñoz, el Carles Munné, el Quim de
Nadal, el Lluís Armet -em penso que hi va passar un temps-; els tres Jordis, en Solé
Tura, en Conill i en Borja, que venien del PSUC, i després els que ara ens falten: el Just
Casero, el Xavier Soto, l’Antonio Santiburcio, i l’Ernest Lluch. Ara, els de Ciutadans pel
Canvi i Fem Via: en Josep M. Vallès, l’Espasa, en Toni Puigverd, la Carme Valls, en
Xavier Folch, la Marina Subirats, en Masllorens, el Joan Carbó, el Jordi Sales, la Pilar
11
�Malla, l’Antoni Pané ... Nosaltres creiem que som, no l’única línia política de Catalunya
que pot governar aquest país, però sí una línia política que pot governar aquest país.
Amb aquesta història em penso que ningú ens ha de demostrar res.
El meu compromís és fer d’aquest projecte de Catalunya -aquest somni si voleu, com
diuen alguns- una realitat. De fet, no es tracta ben bé d’un somni, es tracta d’una
possibilitat, i diria més: d’una gran probabilitat. No podem perdre més temps amb
falsos debats sobre les essències o sobre persones. A més de perdre el temps, és
avorrit i és enfarfegant. Jo crec profundament en un nou desvetllament de Catalunya,
en un esclat d’iniciatives contingudes, en una multiplicació d’energies en l’educació i
l’acció social, en un revifament de l’esperit de risc i d’empresa; jo hi crec i, tanmateix
en la mesura que hi crec, em pesen les hores que han de passar fins a arribar-hi. No
puc més que maldar per convèncer el poble de Catalunya per la via del contrast, per la
via de l’exposició raonada de les alternatives que té, per l’aixecament de l’interès
públic cap a aquest debat -independentment del seu resultat numèric: si es voten
menys o es voten més les mocions que fem-, que la nova Catalunya i la nova
Generalitat han madurat prou i que no és intranscendent que sigui el nacionalisme
espanyol avui qui mantingui la Catalunya ensopida i la Generalitat pujoliana fent xupxup, (perdoneu-me aquesta broma) per dos anys més.
Compte, no per mala fe sinó per poca fe. No per manca d’interès per Catalunya per
part d’uns i altres sinó per devaluació d’aquest interès que ha esdevingut, si abans era
interès polític, ara estrictament interès electoral. Governar com a norma. Pragmatisme
per sobre de tot, fora idealismes. Jo sostinc que aquest pragmatisme és moneda
avariada perquè no té resultats pràctics. Un pot ser idealista i no tenir resultats, però
almenys és idealista i té una moral; però ser pragmàtic i no tenir resultats pràctics és
desastrós, des del punt de vista moral i des del punt de vista pràctic, i és el que estem
veient. Jo sostinc que això és moneda avariada, que l’idealisme sense resultats és car
però es justifica. El pragmatisme sense pràctica, en canvi, no. Negociar amb el govern
espanyol?, sempre és necessari. Dependre del partit del govern espanyol?, dramàtic.
Votar a Madrid per responsabilitat?, és comprensible. Transaccionar a Madrid?,
també. Votar a Catalunya una cosa i a Madrid la contrària és un tema fonamental i és
impropi d’un partit català. No hi ha massa precedents com he dit abans. Fer passar la
trista realitat pel desig rosat és una temptació de tot govern que tota oposició té la
obligació d’advertir. Al final ha resultat molt més congruent amb els interessos de
Catalunya el moderat, però rigorós i idealista, catalanisme de Raventós i Obiols que
l’arrauxat, a voltes, nacionalisme de CiU que finalment esdevé no pactista (de quin
pacte públic i conegut podem parlar?) sinó francament mansoi.
Nosaltres vam guanyar eleccions a en Trias, a en Cullell, a en Roca, a en Molins, i si
m’apureu, a en Pujol; aquest matí pensava que part del que passa aquí és que, tan
parlar dels seixanta-vuit vots i dels seixanta-set vots, hi ha més vots del poble darrera
del seixanta-set escons que darrera del seixanta-vuit, i això és una cosa que no hauria
de tornar a passar per higiene mental i per higiene política perquè crea mal ambient.
12
�Bé, doncs, vam guanyar a tots els que vam guanyar: Trias, Cullell, Roca, Pujol -si
m’apureu-, Molins, i és normal que els preocupem i que insisteixin en aquesta tercera
norma, que diu que tenen, de l’estratègia política, que consisteix en desacreditar
l’adversari. Tanmateix, no ens hem d’enganyar: el que està en joc no és Maragall o
Pujol, ara ja no, ni Maragall – Mas. El que està en joc és la possibilitat que la Catalunya
real provi una altra cosa que, per altra banda, ja coneix en un altre camp. La Catalunya
de Girona, la de Lleida, la de Reus, la de Figueres, la d’Olot, la de Tortosa, la de
l’Hospitalet, la de Cornellà i Santa Coloma, la de Sabadell i Terrassa, la de Manresa i
Igualada, la de Vilafranca i Vilanova, la de Caldes d’Estrac. Per cert, la de Barcelona i
Badalona. Com voleu que no guanyem si aquesta Catalunya és la d’una majoria
abassegadora de la població?, i direu “com és que no l’hem guanyat encara?” Bé, si la
gent sap que les coses van, perquè els ajuntaments recullen totes les pilotes que van
fora del sistema, i si la gent ja no creu que “aquests alcaldes són bons per a tot, i els
altres per defensar Catalunya”, aquesta dissociació que ha presidit la política catalana
s’anirà esvaint. El que està en joc és passar pàgina, respectuosament i críticament
alhora.
Però, en tot cas, passar pàgina. Canviar de govern si no ara, sí d’aquí a dos anys, però
sabent ja des d’ara què és el que cal fer perquè Catalunya reaccioni, innovi i es llanci
de ple a la cursa del segle XXI i de la globalització humana, amb il·lusió i possibilitats de
fer-ho bé.
Bona nit.
Pasqual Maragall i Mira
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Més ambició per Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de La Pedrera
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Catalunya
Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Model social
Acció política
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1751/0000001378.pdf
e5863dfba5e81c052b0621d235e30cf8
PDF Text
Text
El moment polític a Catalunya
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE (28-5-01)
Bona tarda. Moltes gràcies a tots vostès per la seva assistència.
Moltes gràcies al president del Patronat d’ESADE i al president de l’Associació d’exalumnes, els bons amics Joan Josep Brugera i Xavier Pérez Farguell per la seva
invitació a pronunciar aquesta conferència sobre el moment polític de Catalunya i,
sobretot, per a compartir amb vostès aquesta estona.
ESADE proporciona una tribuna pública, amb una llarga trajectòria democràtica i de
servei públic, de gran ressò i prestigi i, per tant, molt exigent. Confio aquesta nit
poder-los aportar idees positives respecte al moment actual i al futur de Catalunya i
contrastar-les amb vostès. Del que estic segur és de que jo en sortiré enriquit.
Vull aprofitar també aquesta ocasió que em brindeu per felicitar molt efusivament a
ESADE, si més no per dos motius recents: pel seu doble reconeixement
internacional amb l’acreditació de la International Association for Management
Education i l’avaluació que n’ha fet el Wall Street Journal, com a primera escola
europea de management i, en segon lloc, per les seves iniciatives de creixement a
Madrid. Necessitem empreses i institucions que creixin i ampliïn el seu mercat. Us
animo a projectar encara més la vostra influència, i també la de la Universitat
Ramon Llull, fora de Catalunya i fora d’Espanya.
També m’atreveixo a animar a ESADE a continuar en la seva línia de treball en la
millora de la gestió i l’administració pública. Els seus programes i tasques de
recerca han estat pioners i estic segur que amb la nova direcció de la Institució i de
l’Escola d’Administració d’Empreses, amb els senyors Carlos Losada i Xavier
Mendoza, aquesta branca del coneixement, tan necessària per al bon govern de
Catalunya, continuarà progressant.
Del que vull parlar-los avui és del moment polític que viu Catalunya. Vull traslladarlos la meva preocupació per una situació que considero força negativa, però vull
expressar-los també un missatge de confiança, perquè disposem de bases sòlides
per afrontar el futur.
El meu sentiment és des de ja fa més de dos anys d’esperança i de decepció a
l’hora. Catalunya no va malament. És més, ho te tot per reeixir en el mon obert
que s’està configurant. Però hi falta una cosa, Hi falta govern, bon govern i, en la
base, una aliança política i parlamentària sòlida que ho permeti. Hem malbaratat
dos anys de vida política a Catalunya, amb la qual cosa hem reculat: hem perdut
liderat, hem perdut capacitat d’iniciativa i hem perdut i continuem perdent
oportunitats. Hi ha una distància molt gran entre les possibilitats del país i la
realitat.
El nostre govern, el govern de Catalunya, està paralitzat, no te projectes. Ha entrat
en una fase d’involució, tirant endarrera els acords inicials de legislatura (com en
l’audiovisual, l’organització territorial o l’aprofundiment de l’Estatut).
Lamento haver de repetir aquests arguments, però la meva responsabilitat
m’obliga, ja que no es perceben símptomes de millora, tan sols una actitud
defensiva i resistencialista i profundament conservadora de "qui dia passa any
empeny", que vostès com a directius be saben, és la millor manera d’enfonsar una
empresa.
1
�Ja fa temps, com a mínim dues legislatures, que es resta en lloc de sumar:
En política hi ha aliances bones i dolentes en funció dels objectius. Com passa en el
món de l’empresa.
Si l’objectiu era aprofundir l’autogovern de Catalunya (l’autonomia), en el marc
d’un procés harmònic a nivell de l’Estat, l’aliat escollit no és l’adequat. Si l’objectiu
era també, conseqüentment, obtenir major finançament per a les nostres
competències, hem quedat defraudats. Si preteníem un major flux d’inversions cap
a Catalunya i resoldre estrangulaments històrics en les nostres infrastructures,
haurem d’esperar temps millors. O canviar de Govern.
L’actual Govern, i la coalició que el sustenta, han errat en les aliances. El resultat
ha estat el no poder avançar en temes clau pel futur de Catalunya i en el paper i
posició de Catalunya a Espanya.
La nostra Comunitat autònoma ha retrocedit posicions relatives en el context
espanyol. No només en renda, també en iniciativa, prestigi i capacitat d’influència. I
el que és també preocupant de cara al futur, en població, en termes relatius.
La població potencialment activa s’ha reduït entre 1995 i 2000 en més de 200.000
persones i, en conseqüència, s’està reduint en volum absolut l’oferta de treball.
Analitzant tots aquests aspectes i la possible evolució de les taxes d’activitat per
sexes i grups d’edat i la de la demanda de treball, Josep Oliver arriba a la conclusió
que, en una estimació moderada, l’any 2010 la demanda de treball no coberta per
residents se situarà a Catalunya entre 350.000 i 450.000 persones. És a dir, un
dèficit de ma d’obra que haurà de ser cobert per població immigrada. No cal insistir
en els problemes d’integració i cohesió social que això pot comportar que cal
preveure i sobre els que cal començar a actuar amb urgència.
Haurem de reconèixer, així ho faig jo, la contribució històrica que Jordi Pujol ha fet
al davant de la Generalitat. Però és llàstima i hauria estat bo evitar que els últims
anys d’un cicle polític tan important, es vegin marcats per greus errors i mancances
de gestió i de govern que afecten, fins i tot, el prestigi de la institució. Citaré dos
casos.
La qüestió del Plan Hidrológico Nacional i l’actitud de la majoria i del Govern han
posat de manifest importants problemes. Un, la falta de projecte sobre la política de
l’aigua a Catalunya (desprès de 20 anys de govern…), l’absència d’una política
sostenible, equilibrada, fonamentada en una correcta planificació i gestió dels
recursos. En segon lloc posa de manifest la inexistència de política territorial,
manifestada en aquest cas en les Terres de l’Ebre, però que fàcilment podríem
estendre al Pirineu, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central o a la pròpia
Regió Metropolitana de Barcelona. En tercer lloc, ha posat de manifest la
dependència del Govern i de la seva formació, que l’obliga a trencar a Madrid la
paraula donada a Barcelona i a donar suport en el Parlament espanyol a polítiques
que el Parlament català qüestiona seriosament.
Una cosa similar ha passat amb la política d’immigració. El marcatge imposat pel
Partit Popular ha impedit a CiU fer cas al que plantegen institucions com la
Sindicatura de Greuges o el propi Consell Consultiu de la Generalitat, que posen en
dubte la correcció i constitucionalitat de la Llei d’Estrangeria; o els ha impedit donar
compliment a resolucions parlamentàries que situaven les qüestions de la
immigració en una perspectiva més constructiva i realista.
2
�D’altres episodis com la incapacitat de donar sortida a la situació de la Sindicatura
de Comptes o els problemes que es multipliquen en la gestió de Turisme, les
subvencions de Treball o la Fundació Catalana per a la Recerca, són també
manifestacions de l’esgotament d’un projecte polític que demana una profunda
renovació. Un canvi (si em permeten novament el símil empresarial), en la gestió i
en la propietat.
Em preocupa la falta de resposta o les respostes inadequades de l’actual govern a
problemes que tenim plantejats i que condicionen el futur de Catalunya. I em
preocupa la perspectiva que als quasi dos anys ja perduts en aquesta legislatura,
encara hi podríem afegir-ne dos més.
Els posaré també un parell d’exemples que considero bàsics:
Quan la nova societat del coneixement és ja un fet i el futur de les societats vindrà
condicionat per la seva capacitat en potenciar-la, nosaltres mantenim les nostres
polítiques tardanes en matèria d’Universitats, de recerca, desenvolupament i
innovació o en la creació d’infrastructures per a les TIC. (La manca d’estratègia
envers les noves tecnologies de la informació i comunicació (les T.I.C.), ha estat
posada de manifest recentment per les entitats sectorials i quan ho han fet han
rebut crítiques del Conseller del ram).
Quan cal debatre una nova organització de l’administració que l’apropi al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la Unió Europea propugna, per
tal d’enfrontar d’una manera més eficaç els problemes de la degradació dels
habitatges, l’educació en els primers i segons nivells, els serveis de benestar social
o la integració dels immigrants, aquí continuem presoners d’un model centralitzat i
poc eficient d’organització de la Generalitat, resistent a crear les vegueries (les
províncies catalanes, si em permeteu), amb o sense refrendament legal a Madrid, i
a dotar de mitjans i de capacitat d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és
el seu municipi.
Estem incorrent en un important cost d’oportunitat per no fer les coses necessàries
en política social, en política de família, en ensenyament, en política de recerca i
desenvolupament, en foment de la innovació i la creativitat.
Quan cal debatre un nou model territorial que apropi l’administració al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la pròpia Unió Europea
propugna, per a afrontar d’una manera més eficaç problemes com l’habitatge,
l’educació en els primers nivells, els serveis socials de benestar o la immigració,
aquí continuem aferrats a un model centralitzat i poc eficient d’organització de la
Generalitat, resistent a crear les vegueries i a dotar de mitjans i capacitat
d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és el seu municipi.
La iniciativa política està en mans de tercers: el PP de Catalunya (que com vostès
saben gaudeix d’una autonomia mínima o nul·la respecte a Madrid), i que imposa
els seus criteris centralistes i conservadors als seus socis de govern amb un
percentatge molt reduït dels vots, tot just el 9,5% (i amb escasses expectatives de
superar-los, per cert).
És necessari superar la crisi de governabilitat que viu Catalunya. Crisi de Govern
que es manifesta en els vuit Consellers que han canviat de lloc en un any i mig,
inclòs el nomenament d’un Conseller primer, fet de forma poc respectuosa amb les
pràctiques parlamentàries, furtant al Parlament la seva capacitat de debat i control
d’un acte de l’Executiu que suposa una modificació substancial a la forma de
Govern que es va sotmetre a l’aprovació parlamentària en el solemne acte
3
�d’investidura.
No obstant això, no vull deixar d’esmentar algunes de les coses positives que
l’actual composició del Parlament ha tingut. L’exigua majoria de les formacions de
dretes (68 diputats front a 67 de l’esquerra), han permès introduir alguns canvis
importants en la dinàmica parlamentària.
Cal reconèixer també les dinàmiques positives introduïdes per la Presidència del
Parlament. Per primera vegada, desprès de 20 anys, s’ha dotat als Grups
Parlamentaris d’una mínima infrastructura per exercir la seva funció. Ha calgut una
composició del Parlament com la descrita per donar més vitalitat a una institució a
la que el pes de la majoria havia mantingut esmorteïda.
Vull reconèixer l’esperit col·laborador i lleial del President del Parlament, que ha
posat en marxa dinàmiques molt positives, encara ens haurem d’afanyar per
completar la revitalització del Parlament, reformant el seu Reglament.
Vull també fer notar iniciatives molt positives com l’inici, encara insuficient, d’un
debat i propostes sobre el problema del finançament dels partits polítics auspiciat
pel Parlament. O la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de forma
pionera, i que s’afegeix a una altra institució parlamentària com és el Síndic de
Greuges, la labor dels quals contribueixen a millorar la qualitat de la nostra vida
democràtica.
Veig, crec que tots veiem, amb preocupació com els ciutadans s’allunyen de la
Política, però també de la justícia o de les empreses multinacionals. Son moltes les
causes, sens dubte, i tots els partits compartim responsabilitats. Però qui ha
governat Catalunya durant sis legislatures probablement té molts motius de
reflexió.
La sensació que té un ampli sector de població de que "això de la Generalitat no va
amb ells", i que es manifesta en els estudis sociològics i es constata en l’elevada
abstenció, té causes diverses, però entre elles, de ben segur, l’empobriment
històric de la vida parlamentària i del debat parlamentari i la seva quasi ocultació
fins ara.
Tampoc la subtil (i no tan subtil) apropiació i identificació entre Generalitat – partit
– líder del partit és aliena a aquest desinterès cívic cap a l’autogovern de
Catalunya, que conviu curiosament amb una relativament alta valoració del Govern
en les enquestes d’opinió. La gent pensa que és millor "govern català" que "falta de
govern". Independentment de l’opinió sobre aquest govern.
El plantejament d’unes relacions interessades amb Espanya on els resultats sempre
es mesuren pel que demanem i pel que "hem tret", no sembla una forma positiva ni
creativa d’establir relacions i una bona part de la nostra ciutadania percep com
desestimuladora per a participar. Sobretot quan el que "hem tret" és tan poc.
El capital adquirit en menys de tres anys de govern del President Tarradellas i en
els primers anys del Govern Pujol l’hem anat perdent poc a poc, però amb
perseverància.
Ara plantegem unes campanyes d’imatge (benvingudes siguin si van en la bona
direcció de Catalunya com a "terra d’acollida"), però hauria anat molt bé aprofitar
aquests 20 anys per transmetre una imatge diferent de la que hem transmès. Ara
ho pagarem en forma de crisi de nombre d’estudiants universitaris (en termes
estratègics) quan s’estableixi del tot el districte obert. Catalunya ha d’aspirar a no
només ser motor econòmic, que no ho estem essent, en termes relatius, cada cop
4
�menys, si no capdavantera en la proposta d’estructuració d’Espanya i dels seus
pobles.
Hem de donar un tomb a aquesta manera de fer les coses.
En primer lloc, cal retornar al Parlament el seu paper central com a cambra
legislativa, de debat polític i de control de l’Executiu. Això passa per les reformes
internes necessàries en el seu Reglament per a dotar-lo d’un major vigor i agilitat;
però també passa per iniciatives com incrementar la seva presència en la vida
ciutadana a través de l’emissió de senyal de TV, que no arribarà fins a la tardor i ja
veurem si serem a temps de donar en directe els dos grans debats que hi tindran
lloc: el de política general –crítica de l’acció de govern, darrera oportunitat del
Govern Pujol per a rectificar i Moció de censura constructiva, és a dir, debat de
l’alternativa de govern.
En segon lloc, cal canviar l’actitud i comportaments de la majoria. Ara reclamem i
oferim, diria que exigim i ho continuarem fent des de la majoria si els ciutadans ens
atorguen aquesta confiança, una actitud oberta, de consens per a tots aquells
aspectes fonamentals que afecten la vida política de Catalunya.
Hem perdut gas en aquests temes: CC/RTV, l’ordenació territorial, Llei Electoral,
revisió de l’Estatut, Llei del Primer Conseller o del Govern.
Els Socialistes - Ciutadans pel Canvi hem ofert un pacte el més ampli possible en
temes com la immigració, la nova divisió territorial de Catalunya, el finançament
autonòmic i les reformes institucionals que cal fer, com l’aprovació de la Llei
Electoral catalana i l’aprofundiment de l’Estatut.
La resposta de la majoria i del seu Govern ha estat la involució: el menyspreu del
Parlament i el Consell Consultiu en el tema de la immigració, la marginació d’un
tema nascut de la voluntat de consens com la nova divisió territorial, amb la
iniciativa del Conseller Duran Lleida, avui dimitit, i el treball dels experts coordinat
per Roca Junyent; la regressió en els mitjans públics de comunicació, el rebuig
d’una posició unitària, sòlida i solvent en la reforma del finançament autonòmic i
del finançament públic en general, en una perspectiva a 20 anys i, finalment,
l’ajornament i reiterat incompliment en les obligades reformes electorals i
d’adaptació de l’Estatut.
Hi ha una altra forma de fer política i haurem de recuperar els valors de la
participació, la pluralitat, la coherència política i el consens en els temes cabdals de
país.
Amb el mateix esperit, Catalunya ha d’oferir un nou pacte a Espanya: federalisme i
subsidiarietat son els conceptes polítics que ens han de permetre avançar en el
projecte conjunt amb els pobles d’Espanya i en la capacitat d’iniciativa des de
Catalunya.
Un nou federalisme en la línia del que els pensadors més lúcids estan proposant per
Europa.
La nova Europa que amb dificultats, és cert, s’està configurant, camina en aquesta
direcció federal. Federalisme que reforça la unitat en el propòsit comú i la pluralitat
de les parts per a desenvolupar la seva pròpia identitat.
Un model que ens permeti superar tant la desorientació actual dels nacionalismes
perifèrics com del nacionalisme espanyol del PP que, al pretendre fossilitzar el text
constitucional de 1978, ens pot abocar a una regressió de conseqüències
5
�imprevisibles.
Proposo treballar en una proposta federal per a Espanya ja des d’ara, encara que
els resultats no es vegin fins d’aquí a uns anys.
No hem fet tard encara des de Catalunya per a fer aquest esforç de pedagogia i
diàleg. Hem perdut, això sí, bastant de temps i oportunitats.
No és possible en la conferència d’avui aprofundir en aquest enfocament. Solament
vull assenyalar la importància de disposar de models de referència que superin el
conjunturalisme, els posicionaments tàctics, el predomini del circumstancial sobre
el substantiu de les idees i projectes.
***
Voldria centrar-me en la segona part de la meva intervenció en el projecte
econòmic i social que crec que és necessari oferir a la societat catalana per superar
l’actual desorientació i perseguir objectius més ambiciosos de futur.
Fa uns sis mesos vam posar en marxa des del nostre Grup Parlamentari, el Govern
Alternatiu, amb una doble missió: avaluar i destacar les limitacions del Govern
actual i de cadascuna de les seves Conselleries i generar una política alternativa en
les diverses àrees de govern. Des d’aleshores, el Govern Alternatiu ha generat
línies d’acció i projectes alternatius en totes les àrees: política universitària i de
recerca, política social, reducció de la pobresa i l’exclusió social, infrastructures,
medi ambient, educació, política territorial, finançament autonòmic i local…
Tots aquests projectes configuren i configuraran una política alternativa a l’actual,
des d’una perspectiva progressista, que creu en una major igualtat i en la capacitat
dinamitzadora de les decisions adoptades el més a prop possible de la gent.
Avui em referiré a tres grans aspectes: els reptes que ens planteja la nova
economia, les infrastructures com a requisit indispensable per a la competitivitat i
la necessària aspiració a una societat més justa.
Ens hem de plantejar reptes més elevats i globals. Cal desenvolupar una visió de
futur i aquesta no pot ser una altra que apostar decididament per la societat del
coneixement.
No podem conformar-nos amb uns indicadors de recerca clavats des de fa anys i
anys en nivells equivalents a la meitat de l’esforç que fan les àrees amb les que
hem de competir. No podem seguir mantenint unes altes taxes de fracàs escolar i
universitari o una formació professional subvalorada. No podem conformar-nos amb
una dotació d’infrastructures econòmiques que estan provocant autèntics colls
d’ampolla en la capacitat competitiva de l’economia catalana.
El repte de Catalunya, vertebrador de la seva estratègia, ha de ser trobar-se entre
les regions capdavanteres que atreguin les activitats econòmiques de la societat del
coneixement. Situar-nos en el cercle virtuós de les societats innovadores.
Hem viscut uns anys molt bons en termes d’activitat econòmica. Des de 1995
l’economia catalana registra taxes de creixement apreciables i la taxa d’atur s’ha
reduït molt per sota de la mitjana espanyola, assimilant-se a la mitjana europea.
Les nostres exportacions avancen a bon ritme i gaudim d’una economia molt
oberta. La situació financera de les empreses és, en general, sanejada i la inversió
ha crescut a taxes elevades. És a dir, analitzant els indicadors conjunturals
habituals, l’economia catalana s’ha comportat molt positivament.
6
�No obstant, existeix una opinió molt extensa que Catalunya està perdent posicions
en la dura i competitiva carrera de la nova economia globalitzada.
Jo percebo autosatisfacció i falta de visió per abordar aquests reptes. L’opinió de
molts dels principals líders empresarials del nostre país va en la mateixa direcció.
Voldria recordar alguns d’aquests indicadors menys favorables. Entenc (encara que
no comparteixo) el costum dels nostres governants de mostrar els indicadors
favorables, que hi són. El que passa és que, com vostès bé saben, sense un
correcte diagnòstic que identifiqui els punts febles, no tan sols els punts forts, és
impossible plantejar-se els objectius i les línies d’acció adequades.
Vegem-ne alguns:
Una cosa ens hauria de preocupar d’antuvi, ja que és símptoma i sintetitza altres
problemes de fons. Em refereixo al comportament de la productivitat, que ha
mostrat un creixement molt feble en els darrers anys amb taxes que difícilment
superen el 0,5%, menys de la meitat de la mitjana europea i menys de la quarta
part de la nord-americana.
La inversió en R+D a Catalunya no arriba a l’1% del PIB regional, molt per sota de
l’1,9% de la mitjana de la UE. O de l’1,6% de la regió de Madrid. Ni la concentració
d’investigadors per cada 1000 actius presenta xifres comparativament favorables (
12 a Madrid, menys de 7 a Catalunya).
Tampoc la despesa en innovació en sectors tecnològicament avançats presenta uns
resultats favorables a Catalunya. Ni la presència d’aquests sectors (TIC) representa
un percentatge del PIB similar a la mitjana europea (2% a Catalunya i Espanya i
3,4% a la UE).
Segons les dades de SEDISI (l’Associació Espanyola d’Empreses de les Tecnologies
de la Informació) presentades al Parlament de Catalunya, Catalunya ha passat de
concentrar un 50% de les empreses tecnològiques fa 20 anys a tenir menys del
30% del total espanyol avui. En el mateix període, Madrid ha crescut del 25% a
més del 41%.
De la mateixa manera, es constata una progressiva pèrdua a Catalunya de seus
d’empreses i centres operatius.
La reunió organitzada fa dues setmanes pel nostre Grup Parlamentari amb una
cinquantena d’experts: universitaris, empresaris i alts executius va posar de
manifest tots aquests problemes.
Com assenyala Xavier Vives, la nova economia global i la implantació progressiva
de les T.I.C. en els processos econòmics estan provocant una concentració de les
activitats productives: concentracions empresarials, però també concentracions
geogràfiques. El procés d’Unió Europea sembla accentuar la tendència a la
concentració geogràfica.
Preocupa el fet que els processos de concentració i aliances empresarials puguin
desplaçar les seus socials i els centres operatius de les grans empreses, restant
capacitat política i d’iniciativa a certes ciutats o regions metropolitanes, encara que
concentrin un bon nivell d’activitat.
El centre d’Espanya ha exercit una força centrípeta molt poderosa: els processos de
privatització i liberalització han afegit a les tendències normals a la concentració
7
�factors molt poderosos de centralització. Aquesta tendència natural dels mercats no
ha estat en absolut contrarestada per una política del Govern Central propiciadora
d’un millor repartiment territorial de l’activitat. La descentralització dels òrgans
reguladors de mercats (Competència, Elèctric, Telecomunicacions) en la línia que
proposava Rodríguez Zapatero el mes de març a Barcelona i com fan altres països
amb estructures polítiques menys descentralitzades que les nostres, propiciaria una
major desconcentració de les seus i centres operatius d’algunes de les grans
empreses regulades i, amb elles, dels seus serveis complementaris.
Catalunya, amb la metròpoli barcelonina al capdavant, ha d’aspirar a jugar un
paper clau en la nova societat de la informació i el coneixement, i ha d’aspirar a ser
una regió econòmica guanyadora en aquesta contesa dura i complicada impulsada
pels processos de globalització.
No n’hi ha prou de mostrar-se satisfet per la bona evolució dels indicadors
econòmics conjunturals. Cal centrar també l’atenció en un altre quadre de
comandament: en la implantació de noves iniciatives en els sectors emergents de
les T.I.C i en altres sectors punta de llança de l’avenç tecnològic; en els indicadors
que configuren l’oferta d’atractius o externalitats per a la implantació de noves
activitats; en indicadors que mesurin el guany o la pèrdua global de capacitat de
decisió del nostre espai econòmic; en els indicadors del nostre potencial en R+D+I,
etc., etc.
I he de dir que ens ha faltat ambició. Catalunya necessita un revulsiu, ja que
l’anàlisi d’aquests indicadors no mostra una situació favorable. Hem d’aspirar a
continuar sent el motor econòmic d’Espanya, ser-ho també en els sectors
emergents avançats tecnològicament i de gran creixement.
Però no només això: hem d’aspirar a ser motor econòmic, però a la vegada també
cervell.
Tenim uns actius considerables: Una economia diversificada, amb una xarxa de
proveïdors força desenvolupada, amb clusters o districtes industrials potents i amb
un bon nombre de sòlides empreses mitjanes en sectors diversos: editorial, químic,
farmacèutic, alimentari, components de l’automòbil, etc. Un potencial investigador
en les nostres Universitats i centres d’excel·lència en diverses àrees, des del
disseny a la biomedicina. Iniciatives importants en el terreny logístic i d’implantació
de noves tecnologies TIC; centres d’excel·lència en medicina o en formació
empresarial. Tenim també un entorn agradable, amb una més que acceptable
qualitat de vida.
Cal preservar i posar en valor tots els nostres actius i concentrar esforços i centrar
les prioritats en invertir en formació (i a tots els nivells, universitari i formació
continuada, però sense oblidar el preocupant aspecte de la formació secundària i
intermèdia). Cal invertir en crear centres d’excel·lència en investigació i
desenvolupament, en vincular la recerca universitària i el mon empresarial. És
necessari seleccionar i prioritzar. Cal crear massa crítica.
De la mateixa manera, cal posar els elements que afavoreixin la creativitat i
l’aparició d’iniciatives: disponibilitat de capital risc i col·laboració entre sector públic
i privat per escometre grans projectes. També és necessari variar el discurs oficial,
basat en un cert cofoïsme que exaltava la petita dimensió i els valors "tradicionals"
de l’empresari català. Sense renunciar a la riquesa que representen les PIMES a
Catalunya, és necessari encetar un discurs que posi l’èmfasi en la necessitat
d’incrementar la grandària de les nostres empreses i en propiciar acords,
col·laboracions i fusions per assolir dimensions més adequades als requeriments
dels mercats globals.
8
�Fomentar l’obertura de la nostra societat: des de l’aprenentatge d’idiomes fins a la
participació activa en les xarxes internacionals on "passen les coses".
Internacionalització vol dir que les empreses venguin i inverteixin en l’exterior, però
també vol dir participar en xarxes de ciutats, associar-se en projectes de
col·laboració transnacional: d’ensenyament, de recerca... estar culturalment oberts.
La dotació d’infrastructures és un factor essencial per a la competitivitat de
l’economia. Però Catalunya té un important dèficit d’infrastructures de caràcter
econòmic que són ja veritables colls d’ampolla per al seu desenvolupament.
Vint anys de competències autonòmiques i set sent "decisius a Madrid", no han
aportat, en el terreny de les infrastructures elements diferencials de competitivitat
per a Catalunya. No cal dir que els actuals plantejaments radiocèntrics del Govern
del Partit Popular encara empitjoren les coses.
Segons els estudis més solvents, els dèficit d’infrastructures econòmiques de
Catalunya és important i limita la seva capacitat competitiva davant altres regions
europees. A la insuficient dotació en infrastructures i despeses en R+D, a que m’he
referit anteriorment, cal afegir l’endarreriment en el desplegament de les
infrastructures de telecomunicacions. I a aquestes els problemes de l’aeroport,
ferrocarrils, xarxa viària i transport metropolità, xarxa viària vertical diagonal i
transversal i infrastructures medioambientals. Podríem afegir el conflicte addicional
de certs peatges i alegrar-nos per la concreció de l’AVE (encara que tindrem que
pagar la connexió amb l’aeroport).
Òbviament, el problema del dèficit en infrastructures prové del dèficit de
finançament: de la insuficient dotació pressupostària per a inversions de
l’Administració central a Catalunya i de la insuficient inversió de la Generalitat,
acumulades ambdues any darrera any. (Entre parèntesi val a dir que s’hi afegeix un
problema de gestió, o millor, d’autonomia de gestió: el Port i l’Aeroport generen
recursos suficients per a finançar els increments d’inversió necessaris).
La capacitat competitiva de Catalunya, el seu paper com a regió capdavantera en
un context global, estarà condicionat a aquests dèficits: a la concepció de
l’aeroport, a la facilitat i amplitud de comunicacions, a les connexions interiors, al
medi ambient i a la qualitat de vida que se’n deriva. I pensant, a més, en la
Catalunya metròpoli, que irradia sobre un àrea europea de 15 milions d’habitants,
el centre de la qual és Barcelona.
Aquesta concepció multipolar, no centralitzada ni radiocèntrica, és compartida
totalment per la nova direcció socialista. No renuncio, amb la complicitat de vostès,
amb la de la societat econòmica catalana, que de ben segur comparteix aquests
plantejaments, a convèncer l’actual Govern espanyol que el model que volen
imposar no maximitza el creixement i renuncia a les possibilitats que ofereix una
concepció multipolar, en el nostre cas, la bicapitalitat.
La nova economia global genera oportunitats extraordinàries, però també riscos i
perills. Hem d’arriscar-nos per guanyar, però també hem de trobar un equilibri
entre creixement i igualtat, entre competitivitat i cohesió. En la nostra Europa,
només una societat forta i cohesionada socialment està en condicions de créixer de
forma continuada i estable i només amb un creixement estable i continuat estarem
en condicions de dur a terme les necessàries polítiques de benestar.
Per al manteniment de l’estat del benestar es poden seguir dues vies oposades: 1)
reduir les cobertures i prestacions o 2) incrementar les bases per a fer el sistema
sostenible.
9
�Jo em pronuncio clarament per la segona (sense renunciar, és clar, a corregir les
desviacions o ineficiències que ara es pugin produir)
Per molts motius. N’esmentaré els que considero més rellevants.
En primer lloc, la globalització i la implantació de la societat del coneixement no es
pot fer (com està passant i correm el risc que s’agreugi) a costa d’incrementar les
desigualtats. Per a nosaltres la cohesió social és un valor bàsic a preservar i, a més,
imprescindible per a garantir la competitivitat i el creixement sostingut de qualsevol
territori.
En segon lloc, perquè moltes de les coses a fer per garantir el benestar, la cohesió i
la equitat social, no tan sols són compatibles amb el que cal fer per ser eficients en
la nova societat global i en la nova economia, sinó que són imprescindibles.
En tercer lloc, perquè les decisions que ara prenem repercutiran sobre el tipus de
societat en que viuran els nostres fills, als quals els hem de proporcionar una
garantia veritable d’igualtat d’oportunitats en la seva vida, que és com entenem la
igualtat.
Aquesta política d’equitat i cohesió social es recolza sobre tres pilars: la prioritat
per l’educació, el desenvolupament dels serveis d’ajut a les famílies i la dignificació
dels barris de les nostres ciutats.
Vull traslladar-los l’absoluta urgència d’aquestes qüestions. Ens hi juguem el futur.
Educació, en el context de polítiques socials a que m’estic referint, vol dir, en
primer lloc, disposar d’un nombre suficient de places en escoles bressol. Vol dir, en
segon lloc, millorar els recursos i la qualitat de l’ensenyament, per evitar l’altíssima
taxa de fracàs escolar que pateix la nostra societat i la consegüent degradació del
nivell mig de qualitat de les classes de secundària i batxillerat.
Amb la primera mesura (a la qual cal dedicar-hi recursos potents) facilitarem la
incorporació de la dona al mercat laboral i empresarial acostant-nos a taxes més
homologables amb la UE, millorarem, potser, la natalitat, i, per tant, contribuirem a
sostenir la necessària política de benestar social.
El fracàs escolar d’avui és el fracàs en la inserció en la societat de demà. És la
consolidació de la pobresa i la marginalitat. I el fracàs escolar té una component
cultural i social, i una component que afecta la qualitat educativa. Invertir per
ajudar a la família i per millorar l’escola és la millor manera d’evitar l’exclusió social
en el futur.
Desenvolupar l’atenció domiciliària d’ancians i persones disminuïdes, és també
facilitar la inserció laboral de les dones.
S’ha de mencionar aquí el fet que la inseguretat afecta especialment les classes
mitjanes i treballadores i els barris degradats. La manca d’una justícia local com la
prevista en la Carta Municipal i la Llei (PP) de Grans Ciutats és francament
dramàtica.
Finalment, avui estem a immersos en una tendència de fons que marcarà el futur.
Em refereixo al fenomen de la immigració. Les dades demogràfiques estan
configurant un mercat de treball en el que les sortides (per edat) superen a les
entrades. Les projeccions indiquen una enorme necessitat d’immigració: a 10 anys
vista, els efectius nous que necessitaran les nostres empreses poden situar-se
10
�entre les 350.000 i les 400.500 persones, segons els estudis que els comentat
abans.
Vint anys d’Ajuntaments democràtics ens han servit per millorar molt
ostensiblement la qualitat de vida a les nostres ciutats. No s’han pogut resoldre tots
els problemes; moltes zones no han pogut superar la degradació de polítiques
urbanístiques i d’habitatge predemocràtiques.
Avui no podem pretendre sobrecarregar aquests barris degradats amb nous
problemes. Invertir en aquests barris, en urbanisme, habitatge, comunicacions,
serveis personals, educació i qualitat de vida en general, és la millor manera
d’integrar harmònicament, amb totes les dificultats que no se’m oculten, aquest
flux de persones, no tan sols inevitable, sinó absolutament necessari per a la nostra
economia.
***
He volgut donar-los una panoràmica de la situació política a Catalunya. He ressaltat
els aspectes que em semblen molt negatius de l’actual moment. Avui, avançar a
poc a poc és perdre posicions. No ens podem permetre l’atonia de projectes, els
condicionaments polítics paralitzadors i la gestió continuïsta. Estem perdent
posicions i oportunitats.
Els he exposat la necessària nova actitud de Catalunya: el paper que li pertoca i pot
jugar en l’estructuració de la nova Espanya que s’està configurant, en lloc de
l’absència dels projectes conjunts i l’actitud d’obtenir rendiments a curt termini que
tan pocs resultats ens ha donat.
Finalment els he parlat del projecte econòmic i social que crec que cal oferir a la
societat catalana, els pilars dels quals són:
L’aposta decidida per la societat del coneixement amb l’educació com a nucli
vertebrador.
La recuperació de l’endarreriment en les infrastructures econòmiques que
Catalunya necessita.
El necessari manteniment d’una societat cohesionada i més justa, que és un
requeriment no només de justícia social, sinó una condició necessària per a
l’estabilitat econòmica.
Els reptes de futur són molt importants. Els processos de canvi i adaptació són
difícils de gestionar i precisen lideratge i voluntat de canvi. Catalunya ha de liderar
aquests processos en el marc de la nova Espanya i de la nova Europa que s’estan
configurant.
Moltes gràcies,
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El moment polític a Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
ESADE (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE sobre la situació política a Catalunya.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Balanç
Catalunya
Política
Oposició
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-05-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1752/0000001377.pdf
9259aee730a4e1739e69c312b6a56c27
PDF Text
Text
El nuevo federalismo en España y Europa: la
propuesta catalana para Europa
Conferència de Pasqual Maragall al Club Siglo XXI (8/2/01)
Buenas tardes a todos y muchas gracias por su asistencia. Muchas
gracias también por las amables palabras de presentación del
Secretario General del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero.
Ante todo quiero resaltar la hospitalidad acogedora del Club Siglo XXI
que constituye una referencia ineludible para todos aquellos que
creemos en la virtud del diálogo franco y abierto como fundamento
de una democracia viva.
Una visión de Cataluña y España
Por eso estoy esta tarde aquí con ustedes. Con la intención de
exponer las líneas fundamentales del proyecto que represento y que
va más allá de las fronteras de mi propio partido político. Se trata de
un proyecto catalán y catalanista que tiene una visión de España y la
vocación de participar activamente en la tarea de la construcción de
una España plural en el marco de la Unión Europea.
No quiere ser una propuesta fría, una mera receta para articular
mejor las relaciones entre las instituciones de nuestro Estado y las de
éste con las europeas. Quiere ser una propuesta cálida y emotiva,
impulsada por un sentimiento de empatía y dirigida sobre todo a
conseguir el objetivo de la convivencia plena de los diversos pueblos
de España.
No se trata de una visión nueva de Cataluña y España. En todo caso
es una visión renovada que es hija de una tradición que hunde sus
raíces en la Cataluña liberal y librecambista del siglo XIX y que tiene
referencias como el diálogo de Joan Maragall con los intelectuales del
98, el joven Cambó, la izquierda catalanista que eclosiona con la
Generalitat republicana y se compromete a fondo con la Segunda
República, el municipalismo, el catalanismo unitario representado por
la Asamblea de Cataluña y, finalmente, la Generalitat provisional con
el president Josep Tarradellas al frente.
Es una tradición que ha encontrado en muchos momentos su
tradición complementaria en Castilla: la Institución Libre de
Enseñanza sería su símbolo más depurado.
1
�Soy de los que creen que sobre la base del entendimiento de estas
dos tradiciones es posible una España plenamente reconciliada, una
España incluyente, no excluyente, que no sea recelosa de las
nacionalidades y regiones que la integran.
También creo (con José Luís Rodríguez Zapatero) que vamos a tardar
alrededor de dos años en definir con precisión lo que entendemos por
"nuevo federalismo”, es decir, el conjunto de condiciones políticas de
una España posible, que van desde el sistema de financiación pública
a tres niveles hasta la distribución de los recursos hídricos, o la red
de alta velocidad o, en fin, las inversiones en las áreas
metropolitanas.
La "España que pudo ser" y que ya empezó a perfilarse a partir de la
Constitución de 1978 será una realidad plena en un mañana no
inmediato, pero no lejano. Esta es una convicción que nace de mi
propia experiencia familiar.
Pero, más allá de los sentimientos, entiendo que se trata también de
una cuestión de intereses, de interés mutuo.
A Cataluña no le interesa permanecer ni un momento más
ensimismada en un continuo ejercicio narcisista. Necesita volcar
todas sus energías en atrapar las nuevas oportunidades que ofrece el
proceso de globalización, sin las que la afirmación de la identidad se
convertiría en una retórica vacía para un país inexistente.
Y a España no le interesa que uno de sus motores vaya al ralentí y
que entre tanto vaya cultivando agravios.
Quiero que vean en mí y en el proyecto del socialismo catalán la
representación de una Cataluña que quiere entenderse con España
con una propuesta de catalanismo federal, basado en los principios de
unión y libertad, y con un talante amable, pactista, razonable y
cordial que, a la vez que presenta sus aspiraciones, ofrece confianza
y corresponsabilidad.
Una propuesta catalana para España: el nuevo federalismo
Todo ello me lleva a proponer una determinada lectura de les
nuestras leyes y de nuestras instituciones comunes. Dejando claro de
entrada que lo importante es una determinada concepción de fondo y
que, por consiguiente, las leyes y las instituciones son instrumentos todo lo delicados que se quiera- para entendernos y para facilitar la
convivencia común.
2
�La lectura que les propongo puede identificarse con la denominación
de nuevo federalismo, aunque no es mi intención propiciar un debate
nominalista, ni mucho menos doctrinario... Pero, ¿acaso no es el
Estado de las Autonomías un Estado federal en su funcionamiento
real?
Lo que es bien cierto es que nos encontramos ante una realidad
institucional y política compleja que demanda audacia en la visión de
los problemas y pragmatismo en su solución.
Dicho esto, no tengo reparo en afirmar que mi propuesta -la
propuesta de los socialistas catalanes- es una propuesta federal para
España pensada desde la periferia de España y mirando a Europa.
Y es una propuesta que creo actual por un triple motivo:
Por la necesidad de superar la perplejidad de la izquierda española
después de la derrota electoral en las elecciones generales, que puso
en circulación, entre otras cosas la idea discutible de que el cuerpo
electoral achacaba a los socialistas la ausencia de un proyecto común
y entendible de España. [La propuesta de política autonómica y
municipal del PSOE a través del documento "La Estructura del
Estado" impulsado en 1998 por Joaquín Almunia, contiene un
proyecto claro y completo.]
Por la necesidad de producir una inflexión en la posición del PP que,
al fosilizar el texto constitucional del 78, nos puede abocar fácilmente
a una regresión de consecuencias imprevisibles. Se trata de una
actitud basada en la consideración de que deben corregirse los
"excesos" del pacto constitucional del 78 y volver a la "normalidad"
de una concepción unitaria de España que - a lo sumo- tolera o
conlleva las "particularidades". El Partido Popular ha capitalizado
electoralmente, según algunos, su idea simplista de España. Una idea
que puede ser reconfortante para muchos cuando la inseguridad se
instala en les conciencias. Pero es una idea basada - a mi juicio- en
una lectura parcial e incompleta de la Constitución y de la propia
Historia de España. La Constitución, todas las Constituciones en su
inicio, son una inmensa Disposición Transitoria, desde el pasado y
hacia el futuro. En nuestro caso desde la dictadura a la democracia.
Volveré sobre este punto...
Y, en tercer lugar, creo que nuestra propuesta federal es actual por la
desorientación de los nacionalismos periféricos plasmada en el
movimiento táctico de la "Declaración de Barcelona" y su inaceptable
preámbulo y en la profunda crisis que atraviesan, por motivos bien
distintos y conocidos, Convergència i Unió y el Partido Nacionalista
Vasco.
3
�Pienso que no es conveniente estar hablando todo el día del
terrorismo y del conflicto vasco, ni mucho menos sobreactuar
confundiendo el papel que deben realizar las instituciones y la
sociedad civil. De este modo, se contribuye sin quererlo a reforzar la
estrategia de eta (a la que no nombraría nunca por su nombre en
mayúsculas, por cierto). Déjese de fabricar mociones, declaraciones y
manifestaciones que tienen el doble carácter de reafirmar nuestro
dolor y confirmar a los que lo producen que están consiguiendo los
efectos que se propusieron.
Aplíquense los acuerdos globales antiterroristas, cumplan las
instituciones sus obligaciones y foméntese el contacto con la sociedad
vasca para producir las condiciones políticas y sociales de la derrota
del terrorismo.
Los socialistas catalanes creemos que los nacionalistas vascos han de
cambiar de política y si no están dispuestos a hacerlo las elecciones
anticipadas son una ineludible exigencia democrática. Cuanto antes
mejor.
Pero creemos también que el Partido Popular no debería pretender
obtener rendimientos electorales de la situación tanto en el País
Vasco como, sobre todo, en el resto de España.
Defiendo pues la oportunidad de la propuesta federal a pesar de las
circunstancias. Hay que empezar a trabajar aunque el resultado sólo
se obtenga dentro de algunos años.
Mantener la propuesta federal es oportuno a pesar de las
circunstancias temporalmente adversas, que pueden aconsejar
modularla o precisamente por ellas, puesto que obligan a un mayor
esfuerzo de explicación, de diálogo y de búsqueda del interés común.
De un interés común que no está predeterminado para siempre,
como nos recordaba el llorado Ernest Lluch al advertir - en polémica
con la Real Academia de la Historia- que lo "permanente" e
"invariable" es ahistórico.
Y no ignoro las voces que en Cataluña consideran que "ya hemos
hecho tarde" (como decimos allí) y que, por consiguiente, el esfuerzo
de pedagogía y de diálogo es del todo inútil. No lo comparto, pero es
un aviso a tener en cuenta.
También creo que la mejor contribución desde Cataluña a la solución
de los problemas generales de la gobernabilidad de la España plural
es hoy una actitud moderada de mantenimiento de nuestras
posiciones federales y de explicación serena de porqué nos parece
que son las más apropiadas para la efectiva vigencia del espíritu de la
actual Constitución española y de nuestro Estatuto de Autonomía.
4
�Y, por lo tanto, de todos los demás Estatutos.
Es más: creo que esta actitud tendrá una utilidad diferida. La de
ayudar a promover un cambio en la cultura política y jurídica de
España que será imprescindible para resolver en el momento
oportuno -es decir una vez vencido el terrorismo- el conflicto vasco.
Un momento en el que necesitaremos pensar aquello que aún no
existe pero que puede existir y es mejor. Estoy convencido de ello.
Pienso que detrás de las dificultades que existen en el centro de
España para entender a las nacionalidades históricas y en particular
para entender la singularidad de Euskadi y encontrar el camino de la
paz, existe el temor de que Cataluña quiera lo mismo que Euskadi y
que esto haga imposible cuadrar las ecuaciones de la cohesión
española, tanto económica como culturalmente.
Que no abriguen estos temores. Cataluña quiere otra cosa. Quiere
contribuir, y de forma destacada, a la construcción de la España
plural. Y lo quiere así porqué es consciente de su peso y sobretodo
porqué es consciente de que difícilmente irá bien si no es dentro de
una España europea y fuerte y de que España no lo será si Cataluña
no se vuelca en ello.
¿En qué principios se basa la propuesta federal?
El federalismo se basa en los principios de unión y devolución. O, si lo
prefieren, de unión y proximidad.
Unión siempre que sea necesario; proximidad siempre que sea
posible.
Estos principios se derivan de los Tratados Europeos que hemos
ratificado. Son derecho positivo y vigente, aplicable por los jueces y
tribunales.
A esa conjunción de principios los Tratados la denominan
subsidiariedad.
La subsidiariedad recogida en los Tratados no equivale
necesariamente ni con exactitud a la proximidad del gobierno a la
sociedad o a los ciudadanos. Equivale a la preferencia por la
proximidad de la toma de decisiones en igualdad de condiciones de
eficacia, equidad y peligro de colusión.
La falta de eficacia, la falta de equidad o cohesión y el peligro de
colusión entre administración y particulares se constituyen en
excepciones a la regla de la proximidad establecida en el preámbulo
de los Tratados de la Unión.
5
�El principio de subsidiariedad ha tenido interpretaciones diversas a lo
largo de su vigencia en los Tratados. La doctrina de Birmingham,
adoptada bajo presidencia británica, es mucho más restrictiva que la
predominante en las culturas políticas alemana, italiana o de los
Países Bajos: limita la proximidad a un criterio de preferencia a favor
de los estados en todos aquellos temas que no hayan pasado a ser de
competencia comunitaria.
La conferencia Intergubernamental prevista para el año 2004 fijará
en definitiva el concepto relevante de subsidiariedad y el consiguiente
reparto de competencias, o mejor dicho, los criterios para la
atribución de competencias en circunstancias distintas y bajo culturas
políticas distintas, como son las que componen Europa.
Criterios comunes, culturas distintas: esta es la realidad europea que
se está imponiendo. Criterios comunes incluso en la adopción de las
fórmulas para excepcionar a las culturas más distintas o distantes de
la cultura política dominante, como ocurre con la unidad monetaria o
en diversos temas objeto de cooperación reforzada o parcial, no de
todos los países.
El federalismo, en la medida en que persigue la Unión de los pueblos
de Europa, como propone el preámbulo del Tratado, no es asimétrico
más que en la medida requerida para combinar esa diversidad con la
igualdad de derechos políticos. No trata de anular la diversidad sino
de reflejarla en un sistema común de derechos. "Asimetría" es un
concepto que pueden manejar con precisión los politólogos, pero que
los políticos no deberíamos utilizar más que con gran precaución.
El federalismo hace residir en la persona y en la sociedad, más que
en la nación, la fuente del derecho. En este sentido es "socialista"
(entre comillas) o societario. El jacobinismo centralista y el
independentismo, que hacen residir la fuente del derecho en el
Estado-nación 1 son en cambio, en este mismo sentido,
"nacionalistas".
El principio de confianza federal o lealtad constitucional (la
"Bundestrue" del federalismo alemán), tanto vertical (estadoautonomías) como horizontal (entre autonomías) es requisito
indispensable del buen funcionamiento de los Estados-nación
plurales.
Un socialista andaluz -Javier Torres Vela- ha precisado con acierto el
alcance del principio de confianza federal que "supone -dice- una
aceptación plena del pacto constitucional y de respeto de cada
instancia territorial a las competencias de los demás poderes
públicos"
6
�Quiero resaltar especialmente el valor de este principio en un
momento en que son cada vez más las voces - equivocadas a mi
modo de ver - que dudan que hoy fuera posible reeditar el pacto
constitucional tal como fue concebido en 1978.
No es lo mismo, evidentemente, el espíritu del 78 que el espíritu del
24 de febrero de 1981, cuando un conocido director de un medio de
comunicación de Madrid no veía otra alternativa que sacrificar el
Estado de las Autonomías para que pudiera pervivir el sistema
democrático. Pero hoy, con mayor perspectiva histórica,
comprendemos mejor lo que ha pasado y podemos empezar lo que
aquel espíritu de entonces nos pide que hagamos ahora para
profundizar en él y mantenerlo vivo.
Los pilares de la propuesta federal
El nuevo federalismo que proponemos es un federalismo desde abajo,
que reconoce y respeta la diferencia, que articula de maneras
diversas las realidades que son diversas.
Un federalismo que se basa en dos criterios: la igualación en servicios
y estándares de vida de los ciudadanos, es decir solidario con las
partes menos desarrolladas; pero, a la vez, un federalismo que no
confunde la solidaridad con la uniformidad y que es capaz de ofrecer,
como ha ofrecido, todas las posibilidades de desarrollo nacional,
político y cultural a viejas naciones como la catalana o la vasca y
todas las posibilidades de prosperar en el marco de su peculiaridad a
los archipiélagos y a determinadas regiones que se sienten también
nacionalidades.
Un federalismo que valora tanto la legitimidad histórica de los
pueblos de España y sus instituciones, como la legitimidad de
ejercicio de la que habla José Bono cuando explica el arraigo
creciente del sentimiento comunitario en Castilla La Mancha.
La propuesta federal que les propongo se fundamenta en cuatro
pilares básicos: el político, el fiscal, el cultural y el judicial.
Federalismo político
En el ámbito político la propuesta principal es reformar el Senado
para convertirlo en lo que proclama el artículo 69.1 de la
Constitución: la cámara de los territorios.
Se trata de adecuar el Senado a la estructura real de nuestro Estado
para que cumpla la función constitucional específica que tiene
asignada: llegar a ser el espacio institucional de participación de las
Comunidades Autónomas en el Estado.
7
�Lo cual requiere -por ejemplo- asegurar la participación con voz de
los presidentes autonómicos tanto en Pleno como en Comisión; la
elección de los senadores por los Parlamentos autonómicos; la
posibilidad de que los senadores elegidos sean alcaldes; la posibilidad
de que los Gobiernos autonómicos puedan incluir puntos de debate
en el orden del día...
El Senado ha de ser así el espacio institucional común del diálogo
multilateral entre el Gobierno español y las Comunidades Autónomas.
Pero también ha de ser la cámara de diálogo entre las Comunidades
Autónomas desde la que pueda ser abordada la cooperación entre
ellas.
Asimismo, el Senado ha de canalizar la participación de las
Comunidades en la Unión Europea.
Y ha de incorporar la realidad plurilingüística de España, de modo que
se convierta en normal y habitual el uso de las lenguas oficiales de
las Comunidades Autónomas. El voto contrario al que hemos asistido
esta semana negando la posibilidad de que el DNI y el pasaporte se
expresen en los dos idiomas, el propio y el común, indica una
resistencia a aceptar esta realidad.
Y ha de tener en algunas leyes funciones legislativas de primera
lectura (la reforma de los estatutos de Autonomía, las leyes del
artículo 150 de la Constitución, la ley del Fondo de Compensación
Interterritorial, los convenios y acuerdos de cooperación de las
Comunidades Autónomas y la ley orgánica prevista en el artículo
157.3 de la Constitución); y ha de ser el ámbito del primer debate de
las iniciativas legislativas de los Parlamentos autonómicos.
En el Senado ha de existir una comisión parlamentaria permanente
encargada del debate y del seguimiento de la financiación de las
organizaciones territoriales del Estado.
El Senado ha de crear una Oficina de asuntos económico-territoriales
que permita el acceso a toda la información sobre los flujos
económicos, elaborada a partir de una base territorial.
Y, finalmente, el Senado ha de seguir siendo una cámara de debate
político en tanto que cámara de las Cortes Generales. En donde el
Presidente del Gobierno, una vez obtenida la investidura y formado
Gobierno, debería comparecer para exponer y debatir su programa
relativo a la estructura territorial del Estado y sobre el pluralismo
cultural y lingüístico.
8
�En resumen, el Senado es una cámara de representación y de debate
político [Quisiera mencionar en este momento la magnífica
conferencia que Jesús Caldera pronunció en esta misma tribuna hace
dos meses sobre la representación política y el Parlamento.] y ha de
ser también la primera y principal voz en las cuestiones relativas al
Estado de las Autonomías. Aquella es la función genérica que
comparte con el Congreso y esta última constituye el objetivo
específico del Senado.
La reforma del Senado en el sentido que les he expuesto requiere de
una reforma muy concreta de la Constitución: la del artículo 69 del
Título III de la misma y de aquellos que sean concordantes o
complementarios, sin que tenga que modificarse el Título VIII. No
hemos de discutir el sistema autonómico, sino la organización del
Senado, en tanto que cámara de representación territorial y como
órgano integrante de las Cortes Generales.
De todos modos, más adelante me referiré a la cuestión de la reforma
constitucional.
Quisiera añadir, más allá de los criterios expuestos sobre la reforma
del Senado, una consideración sobre la oportunidad de integrar a los
municipios en la representación senatorial de cada una de las
autonomías, de tal modo que el conjunto de las instituciones
territoriales puedan tener una presencia equilibrada en el máximo
órgano legislativo del Estado.
Y no quisiera cerrar este capítulo dedicado a los aspectos
institucionales de la propuesta federal, sin mencionar un aspecto de
un alto contenido simbólico: la localización de instituciones del Estado
fuera de la capital de España.
Tenemos un tímido, pero positivo, ejemplo en la radicación en
Barcelona de la Escuela Judicial.
La lógica profunda de un Senado como cámara territorial conlleva la
posibilidad y la conveniencia de potenciar la presencia regular del
Senado en las Comunidades Autónomas, tanto desde el punto de
vista simbólico como desde la perspectiva de la localización
descentralizada de alguno de sus servicios. Hay que acercar las
instituciones representativas de la soberanía popular al pueblo del
que emanan, tanto por las vías que abren las nuevas TIC, como por
las vías tradicionales de las Cortes viajantes. Hay que terminar con el
absurdo de la identificación de lo nacional con un lugar, un acento o
un rincón del país.
9
�Federalismo fiscal
El federalismo fiscal constituye el segundo pilar de la propuesta
federal.
Proponemos afrontar la organización de la financiación territorial
desde cuatro grandes criterios.
El primero, igualar los resultados en gasto público por habitante de
las autonomías del régimen foral con las autonomías del régimen
común, en proporción a sus competencias y en un horizonte tan largo
como sea necesario (20 años, por ejemplo). Y que quede claro que
decimos los mismos resultados, no necesariamente el mismo
procedimiento.
El segundo criterio se refiere a la redistribución del gasto público
entre las tres administraciones públicas, de modo que la
Administración del Estado limite su participación -sin pensiones ni
amortizaciones de la deuda pública - al 40%, repartiéndose el 60%
restante a partes iguales entre autonomías y ayuntamientos. Es
imprescindible un planteamiento general que tenga una visión de
conjunto del papel y el peso de los tres niveles de gobierno (central,
autonómico y local).
El tercer criterio atañe al tratamiento de las áreas metropolitanas y
propone igualar la inversión del Estado por habitante entre las áreas
metropolitanas españolas de más de un millón de habitantes (hoy
Madrid, Barcelona y Valencia, mañana quizás Sevilla, Bilbao,
Zaragoza y Málaga)
El cuarto criterio define una regla básica de equidad fiscal territorial:
que las autonomías paguen en proporción a su riqueza y reciban en
proporción a su población. Es decir, pagar por renta y recibir por
población.
A estos cuatro criterios nuestros compañeros andaluces añaden un
quinto criterio: la concesión de un período de tiempo de
aproximadamente diez años para la recuperación de retrasos
estructurales históricos de algunas comunidades autónomas mediante
una financiación suplementaria.
Desde Cataluña nos parece que es un objetivo posible y deseable.
Tiene la virtud de insistir en la cohesión y la virtud adicional de limitar
el esfuerzo en el tiempo. Está en la línea de la reciente sentencia del
Tribunal Constitucional alemán sobre la cohesión entre los territorios
ricos y pobres de la República Federal y en la línea del Consejo
Europeo respecto de la cohesión entre estados.
10
�Seguramente podría extenderse esta temporalidad a la recuperación
de los retrasos relativos de algunas áreas metropolitanas respecto de
la de Madrid, tal como sucedió durante el período preolímpico, en el
que las inversiones de la Administración del Estado en el área de
Barcelona igualaron a penas las inversiones realizadas en el área de
Madrid. Después las inversiones se han desequilibrado. En parte por
la menor inversión del Estado y en parte también por las menores
inversiones de la Generalitat de Cataluña en comparación a las de la
Comunidad de Madrid.
Por otra parte, sería necesario admitir el argumento del actual
Gobierno de la Generalitat de Cataluña de que el cuarto criterio
(pagar por riqueza y recibir por población) tendría que modularse por
la mayor demanda de determinados servicios públicos (por ejemplo,
la Sanidad) a medida que aumenta la renta. (Aunque esto favorecería
también a la Comunidad de Madrid y no ayudaría a restablecer el
equilibrio, ni tampoco a cuadrar posibilidades financieras y gastos
efectivos).
Lo que ha de quedar claro es que los socialistas catalanes insistimos
en tres cosas.
Que lo importante no es discutir solamente qué impuestos concretos
y qué gastos concretos se redistribuyen. Lo importante es ponerse de
acuerdo en los objetivos que perseguimos todos juntos, objetivos
como los que nosotros proponemos en los cinco puntos, porqué si no
la discusión técnica sobre los impuestos no se acabará nunca y
desvirtuará el debate político de fondo. A todos nos interesan
planteamientos a medio y largo plazo que permitan dar estabilidad y
hacer factibles financieramente las medidas que se adopten.
Que el federalismo fiscal no es auténtico federalismo si no comporta
un cierto margen de libertad en el establecimiento de los tipos
impositivos, cosa que puede aligerar además los problemas derivados
de la mayor demanda de servicios de la población a medida que
aumenta la renta y que de paso garantiza la auténtica
corresponsabilidad fiscal de las autonomías, hoy ausente o muy
insuficiente.
Que la discusión sobre los objetivos del federalismo fiscal no se puede
ir retrasando hasta finales del año 2001, para entrar en vigor en el
2002, lo que supondría, contando con los plazos de entrada en vigor
efectivo del sistema, que no se aplicaría totalmente hasta la próxima
legislatura. Ello introduce un grado de incertidumbre política
inaceptable. Los socialistas catalanes exigimos que la discusión
comience ya, que participemos todos y que antes de finalizar el año
estén fijados unos objetivos estables para los próximos 10 o 15 años,
o más si es posible.
11
�En resumen: ofrecemos un cuadro estable de relaciones fiscales y
financieras de carácter federal, equitativo y duradero, con
corresponsabilidad y suficiencia, que pueda ayudar decisivamente a
eliminar los fantasmas del rencor y la desconfianza entre
comunidades.
Federalismo cultural
En el ámbito cultural y educativo es donde nos jugamos de verdad la
viabilidad de una España de todos. La educación es la fuente del
entendimiento, que es el cemento de la España plural, el único
cemento duradero.
Es un grave error considerar que la protección y la promoción de las
culturas y de las lenguas españolas no castellanas compete
exclusivamente a las instituciones catalanas, vascas y gallegas y que,
por consiguiente, la acción cultural y educativa del Estado debe
circunscribirse a la cultura española expresada en castellano.
Más allá de las definiciones competenciales existe un deber moral y
político del Estado de incorporar a su "corpus" simbólico todas las
culturas y todas las lenguas de España.
Por ello, los cuatro idiomas españoles -el castellano, el catalán, el
vasco y el gallego- han de ser protegidos por el Estado y estar
presentes en sellos, pasaportes y documentos de identidad, en las
emisiones del Euro, y en las instituciones culturales españolas de
todo tipo.
Del mismo modo, las autonomías con lengua propia distinta al
castellano deben -en reciprocidad- defender y proclamar el castellano
como una inmensa riqueza propia, cerrando el largo período histórico
de justificados resentimientos por la continuada persecución del
catalán, del euskera y del gallego y la imposición del castellano, que
ha durado más de dos siglos.
Es asimismo imprescindible que en todas las escuelas de España se
explique una historia que sea la historia común de los pueblos de
España. Ni la historia única de España, ni las diecisiete versiones
autonómicas de la misma.
Una historia común de un país formado por gentes de distinta
"nación", de cimientos diversos, pero que se respetan, debiera
permitirnos adoptar un punto de vista cada vez más común, no
ignorante de las diferencias pero sí consciente del terreno compartido
12
�Esto es federalismo: educación en la pluralidad, entendimiento entre
los pueblos de España de los que habla la Constitución. Unión y
libertad. No unión pero libertad; o libertad pero unión: libertad y
unión. Ser diferentes e ir juntos. Y por lo tanto ser iguales en el
destino, aunque diferentes en el origen.
Federalismo judicial
Y el cuarto pilar de la propuesta federal se refiere al ámbito de la
justicia.
En el campo judicial, los socialistas catalanes estamos por la
transferencia a los Tribunales Superiores de Justicia de las
competencias del Tribunal Supremo en materia de casación de
sentencias. Es uno de los aspectos de la necesaria reforma para
conseguir una justicia más ágil y próxima.
Entendemos que la casación en los Tribunales Superiores
autonómicos ha de tener una sola excepción: el recurso de unificación
de doctrina ante el Tribunal Supremo, al alcance de todos aquellos
ciudadanos que consideren que la jurisprudencia de uno o varios
Tribunales Superiores de otras Comunidades les es más favorable.
Con ello se garantiza la homogeneización en última instancia de la
jurisprudencia sin renunciar a la proximidad y diligencia de la justicia.
Si pensamos a escala europea, algún día llegará que el Tribunal de
Luxemburgo tenga que hacer esta clase de arbitraje entre ciudadanos
de los diferentes estados de la Unión Europea. Sin duda la Carta
Europea de Derechos del Ciudadano nos aproximará a él.
El decálogo federal
Hasta aquí el recorrido por los cuatro ámbitos en que se concretan las
propuestas del nuevo federalismo: el político, el fiscal, el cultural y el
judicial. A lo largo de este recorrido se han perfilado diez
proposiciones que constituyen una especie de decálogo federal.
1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial.
2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado.
3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del
régimen común.
4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30.
5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas
metropolitanas.
6. Pagar por renta y recibir por población.
13
�7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas
con atrasos estructurales.
8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas.
9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia
común de los pueblos de España.
10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia
autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina.
¿Hay que reformar la Constitución?
¿Qué consecuencias constitucionales tienen las propuestas que les he
explicado? ¿Es necesaria la reforma de la Constitución? ¿Es oportuno
plantearlo?
Ante todo creo que hay que acabar con el tabú de la Constitución
intocable.
Ya les he avanzado mi convicción de que es necesario reformar la
Constitución para conseguir que el Senado se convierta plenamente
en la cámara de representación territorial para que, como tal, llegue
a ser el símbolo institucional del reconocimiento político de la
diversidad nacional, cultural y lingüística de España.
No tiene sentido alimentar temores ante el planteamiento de una
reforma constitucional precisa y concreta.
En el campo político y en el campo académico es reconocido el
carácter abierto de la Constitución, que es lo que ha permitido
precisamente la construcción del Estado autonómico.
Un sistema complejo -como el Estado de las Autonomías- que aspire
a mantenerse ha de ser abierto y adaptable.
El consenso de partida que hizo posible la Constitución de 1978 exige
su continuidad mediante un pacto constitucional permanente que
puede llevar a revisiones periódicas del texto constitucional. La
aprobación de los sucesivos Estatutos de Autonomía ha sido un
ejemplo de esta renovación continuada del pacto constitucional.
Están fuera de la realidad las propuestas de cerrar el modelo de
Estado y también los que consideran intocable la Constitución. Son
actitudes que esconden la defensa de una España que ya no existe.
No es lo mismo proponer el cierre del modelo, como hace el PP, que
querer dar nuevas perspectivas al Estado autonómico a partir de la
corrección de sus disfunciones y sus desequilibrios.
14
�Los socialistas catalanes queremos dotar de estabilidad y eficiencia al
modelo autonómico para que encuentre su punto de equilibrio, pero
no a costa de ignorar la realidad plural de España. Hemos aprendido
muy bien la lección de la LOAPA y por ese camino no nos
encontrarán.
En veinte años se han producido dos cambios sustanciales en la
configuración del Estado español como son: la generalización de las
autonomías y la plena incorporación de España a la Unión Europea.
Ambos cambios ulteriores a la Constitución de 1978, que, si bien
puede considerarse implícitamente federal, admite y necesitareformas para incorporar nuevos planteamientos, derivados
precisamente del desarrollo autonómico.
Hay suficientes razones, pues, para intentar un nuevo paso adelante
que implique la renovación del pacto constitucional.
Un nuevo pacto constitucional que se proponga completar el
desarrollo autonómico y corregir los desequilibrios y disfunciones, por
un lado, y avanzar en el reconocimiento de la realidad plurinacional
de España, por el otro.
Un nuevo pacto constitucional que ha de comportar cambios precisos
y acotados en la Constitución para reformar el Senado.
Concretamente y tal como les he avanzado antes: la reforma del
artículo 69 del Título III y de aquellos que sean concordantes o
complementarios.
Estoy convencido que también es necesaria la reforma constitucional
para reformar la Justicia, el verdadero agujero negro de nuestro
sistema democrático. Pero soy consciente que, hoy por hoy, es más
factible llegar al consenso sobre la reforma del Senado (empezando
por la asistencia de los presidentes y líderes autonómicos) que sobre
la reforma judicial.
Más allá de la reforma constitucional: la confianza federal
Con el mismo espíritu del pacto de renovación constitucional han de
resolverse los principales problemas pendientes de nuestro Estado
autonómico. Muchos de ellos los he ido identificando al desgranar las
propuestas del nuevo federalismo.
La financiación autonómica y local, la participación de las
comunidades autónomas en la formación de la voluntad estatal ante
la Unión Europea o la reforma de la Administración del Estado
derivada de la culminación de los traspasos de competencias a las
15
�Comunidades Autónomas son algunos de los problemas que
demandan cambios legislativos y decisiones políticas formales, pero
también precisan de acuerdos tácitos o pactos no escritos sobre el
modelo de relación entre el Estado central y las comunidades
autónomas, en la línea de lo que en los Estados federales
consolidados se denomina confianza federal.
Y, pensando en el futuro inmediato, hay que prever asimismo el
proceso de redistribución de poder y competencias entre las
comunidades autónomas y los municipios, de manera que el principio
de proximidad termine por ser el criterio rector de toda nuestra
organización institucional.
Pero, el nuevo pacto constitucional no puede limitarse a completar el
desarrollo autonómico y a corregir las disfunciones observadas.
Se ha de avanzar a la vez en el reconocimiento de la realidad
plurinacional de España.
Un ejemplo del alcance de este reconocimiento sería una decidida
política lingüística y cultural de Estado que facilitase y promoviese el
uso de todas las lenguas de España en las instituciones, los
documentos y los símbolos del Estado autonómico, tal como les he
explicado antes.
Sin el reconocimiento explícito de las diferencias -de lo que se ha
convenido en denominar "hechos diferenciales"- podríamos llegar a
perfeccionar el modelo de Estado y sus instituciones, pero
seguiríamos sin resolver el problema de la convivencia de las
Españas.
Además de un Estado más estable y eficiente, aspiramos -en palabras
de Isidre Molas- a una España cómoda para todos.
En 1978 la esencia del pacto constitucional consistió en que las
fuerzas políticas ampliamente mayoritarias de Cataluña y el País
Vasco renunciaron a ejercer el derecho de autodeterminación, a
cambio de conseguir un nivel de autonomía y de autogobierno a la
altura de lo que habían conseguido con los Estatutos de la Segunda
República.
Podría afirmarse que el sacrificio de la expresión de la diferencia y de
la pluralidad nacional de España ha sido el precio pagado desde
Cataluña y el País Vasco para hacer posible la construcción y la
consolidación de la democracia española.
Hoy, el núcleo del nuevo pacto constitucional tendría que consistir en
que las nacionalidades históricas -Cataluña, el País Vasco y Galicia16
�acepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y el
equilibrio del modelo, a cambio de que las otras comunidades
reconozcan la diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüística
de España y, en consecuencia, las expresiones políticas de los hechos
diferenciales.
En definitiva, queremos abrir un diálogo sereno, desde la franqueza y
la confianza, para poder caminar todos los pueblos de España juntos
hacia el Estado federal y la España plural.
Los socialistas catalanes estamos convencidos de la necesidad de
este paso hacia delante. Nuestra apuesta de futuro es convertir esta
necesidad en posibilidad.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall
17
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El nuevo federalismo en España y Europa: la propuesta catalana para Europa
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Club Siglo XXI (Madrid)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall explicant la proposta que lidera des del punt de vista català, per una Espanya i una Europa federals.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Catalunya
Espanya
Europa
Subsidiarietat
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-02-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1753/0000001345.pdf
4d647f27f272f4d896590479f6342b6f
PDF Text
Text
!
"
# $
%
$
& '
)
!
*
#
#
"
(
"
+
'
,
'
$
.
#+
!
!
/
'
+
"
"
'
'
, #0 /
1
& "
2345 1
23447 #0 /
6 7
1
2344 6
.
'
#
#%
.
;
< *
'
"
'
89
+
1 : /
'
'
=
>
�1
'
#
# $
?#%
" #
*$ !
@
'
"
1
.
%$
(
#
#
@
+
"
#
&
,
'
'
=%
%
"
&
-
& '
(
+
6
A
*$
(- &
,
?
/.
/
=
.
&
*
>
.
+
C
!
A
#
A
+
C
'
%
!B
, #%
'
!
>
",
'
=
#
#
(
9D
"
�'
E
!
=
#
"
%
"
!
"
=
+
!
#
&
*$
#%
%
" @
#%
C
$
% B
"
4F
/
#
1#
?
&
!
"
%
#
"
=
?#%
E
E
?
+&
(
#
/
!
" %
#
&
%
#
$
$
%
#
"
)
, %
# $
$ $
+
"
%
<
1
&
#
@
*
*
.
!
C
+
*
"
!
"
*
&
�'
+
#
1
#+
!
#
+
8G
#
"
$
(
( #
(
#
9GG9
1
#
!
!
E
" @
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció en l'acte commemoratiu dels 25 anys del restabliment de la Generalitat
Language
A language of the resource
Català
Abstract
A summary of the resource.
Tot acte commemoratiu és sempre una bona ocasió per retre tribut a la memòria dels qui foren els protagonistes dels fets recordats i és també una oportunitat per copsar-ne el seu sentit històric.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Història
Catalunya
Autonomia
Acció política
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-30
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1754/0000001379.pdf
415c67f0dd68766d970ec82cc371c1cf
PDF Text
Text
La España viva. La España común.
Conferencia de Pasqual Maragall (Club de Opinión 2000. Encuentros en Granada)
(19-6-2002)
LA ESPAÑA VIVA. LA ESPAÑA COMÚN
19 de junio de 2002
Me he impuesto como una de mis principales obligaciones políticas explicar mi
visión de una España viva y plural y suscitar el diálogo sereno, positivo y amable en
torno a cómo caminamos hacia a ella.
Este es el motivo de mi presencia hoy en Granada ante ustedes y por ello quiero
agradecer especialmente a … la ocasión de este encuentro
En anteriores ocasiones con parecido motivo he visitado otras tierras de España:
Murcia, Madrid, Magaz de Pisuerga …
El compromiso de Cataluña con España
Es, pues, una iniciativa de diálogo, un nuevo puente de diálogo que se tiende desde
Cataluña, en un momento en que otros están consagrados a la tarea de demolición
del diálogo fundacional de nuestra democracia.
Por ello quiero dejar bien sentada una afirmación para que entiendan cual es mi
punto de partida, cual es el punto de partida de los socialistas catalanes.
Nosotros representamos la reafirmación del compromiso de la Cataluña progresista
-del catalanismo progresista- con la España plural. No representamos la Cataluña
que quiere vivir del problema de su relación con España. Somos la Cataluña que
quiere resolver el problema.
Ésta es una convicción que quiero expresar en todas las circunstancias y
situaciones. Y muy especialmente cuando aparecen actitudes –y algo más que
actitudes- tendentes a disminuir y condicionar la libre expresión de ideas que se
aparten de una pretendida visión obligatoria de España.
Reconozco que esta actitud provoca rechazos e incomprensiones en sectores del
nacionalismo catalán que consideran que mi interés por España supone desinterés
por Cataluña.
También provoca escepticismo entre gentes amigas, como el que expresaba Xavier
Rubert de Ventós en un reciente artículo publicado en El País, y en el que decía no
compartir mi fe en la España plural, aunque siga compartiendo mi esperanza.
Y, como es obvio, también desde el nacionalismo español percibo el rechazo
amargo y el desdén de a quienes no les cabe en la cabeza otra manera de entender
España que la suya.
Creo que ambos nacionalismos –el nacionalismo español y el nacionalismo catalán
(y también el nacionalismo vasco)- están equivocados en su concepción nacionalestatista del mundo y que con su actitud de ensimismamiento están
comprometiendo el futuro de España.
1
�Ante este peligro hay que reaccionar. Sobre todo hay que reaccionar ante el peligro
de la indiferencia, del hastío, de la antipatía, de la desconfianza.
Como ha explicado muy bien el escritor catalán Antoni Puigverd en un artículo
publicado por la Revista de Occidente:
“Dos líneas paralelas se han dibujado a lo largo de estos 25 años. De seguir así
nunca van encontrarse. Cuanto más avanzan, menos coinciden. Y sin embargo
tampoco pueden distanciarse: ni el nacionalismo catalán está en condiciones de
impulsar una decidida vía independentista; ni el españolismo ceñudo, militante (o
vergonzante) está en condiciones de impulsar una energía de fusión.
Son dos visiones, dos lógicas, dos inercias políticas e ideológicas condenadas al
empate de la mutua antipatía”
Mi propuesta es una llamada a recuperar el clima moral, intelectual y político que
haga posible pensar otra vez España con la generosidad que la pensaron hace 25
años los artífices de la Constitución del 78.
No sé si desde fuera de Cataluña se tiene plena conciencia de la existencia –y de
las consecuencias futuras- de otras actitudes catalanas que no apuestan por este
compromiso con España.
De un lado, se prodiga una actitud de desconfianza cínica que aboga por una
relación de interés entre Cataluña y España, en la que mandan las coyunturas y
sobre la que es muy difícil construir un futuro común.
Ésta ha sido y es la actitud de Jordi Pujol y de Convergència i Unió durante sus
veinte años de gobierno.
De otro lado, se manifiesta una actitud de desesperanza, que está llegando a la
conclusión de que Cataluña no puede esperar nada bueno de España y que
considera que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay nadie
dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde.
Es la actitud que subyace en la propuesta independentista.
Para ilustrar lo que quiero decirles voy a leerles un párrafo de un artículo reciente
del profesor Antoni Castells (uno de nuestros más conspicuos federalistas), en el
que dice:
“El catalanismo ha de jugar una vez más la carta de la implicación en la política
española.
De formular propuestas pensando no sólo en Cataluña, sino en el conjunto del
Estado. Debe hacerlo por sentido de la responsabilidad, por solidaridad con los
demás pueblos de España, y también por interés propio.
El catalanismo tiene que ser generoso. Cuando lo ha sido, se ha ganado el respeto
y la admiración del resto de España y ha gozado de gran autoridad política. Ésta es,
pues, la vía a seguir.
Pero el catalanismo necesita saber que sus planteamientos básicos son
comprendidos y compartidos también fuera de Cataluña.
2
�Y en este punto, no todos los interlocutores son iguales. No lo han sido en el
pasado ni lo son ahora.
Por esto, ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir
unas fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con
generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de
España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto
a su identidad, a su lengua y a su cultura”
La grave responsabilidad del PP
Pero antes de pasar a exponer las líneas maestras de mi propuesta catalana para
España, quiero denunciar la grave responsabilidad en la que está incurriendo el
Partido Popular con su resurrección del nacionalismo español de viejo cuño.
No es bueno ni para Cataluña ni para España el talante arrogante y retador con el
que hace política el PP.
No es bueno para España el desprecio institucional con el que el PP trata a los
partidos políticos de la oposición, a los presidentes autonómicos socialistas, a los
países vecinos con los que tenemos contenciosos abiertos y, ahora, a la Iglesia que
se ha atrevido a discrepar de la verdad oficial y a los sindicatos que se han atrevido
a reaccionar contra una política de desigualdad social.
No es buena para España la reducción de la pluralidad informativa a la que ha
llevado la política de comunicación del gobierno del PP.
No son buenas para España las privatizaciones que no redundan en una real
liberalización de los mercados.
No es bueno para España el intervencionismo partidista en el sistema financiero.
No es bueno para España un Plan Hidrológico Nacional que ignora la necesidad de
construir una nueva cultura del agua, ni mucho menos los modos adoptados para
imponerlo.
No es buena para España la privatización de la seguridad de los ciudadanos.
No es buena para España la criminalización sistemática de la discrepancia.
No es buena para España la manera que tiene el PP de abordar los problemas que
bajo la aparente acción decidida sobre los síntomas esconde una ineficacia de
fondo.
No es bueno para España el empeoramiento del clima autonómico que provoca
constantemente el gobierno del PP.
No es buena para España la querencia separadora, la de los separadores oficiales
que sueñan con una España enfrentada y dividida, necesitada de un mando férreo y
uniforme.
No es buena para España la tergiversación del patriotismo constitucional que lleva
al PP a tratar de congelar la Constitución, a riesgo de acabar con su espíritu
fundacional.
3
�No es buena para España la impúdica utilización del rechazo ciudadano del terror
como pedestal para acreditar un patriotismo reactivo y así pescar votos lejos del
escenario del drama.
No es bueno para España el empecinamiento del PP en hacer de su política vasca el
factor discriminante de la vida política, social y económica de España, con una
actitud insensata y arrogante de someter a todo el arco político democrático a los
dictados de su visión partidista del drama vasco.
Efectivamente, después de 6 años en el poder, no es bueno para España el balance
de la política del PP en temas fundamentales para el futuro de España:
-
Se ha ampliado la fractura humana, social y política en el País Vasco.
- La contradictoria política de inmigración ha conseguido convertir un fenómeno a
gobernar en un problema.
-
Una política económica deficiente nos ha llevado a una inflación descontrolada.
- Una política educativa arbitrista y centralista intenta deshacer el camino andado
por la vía de la igualdad de oportunidades y de la descentralización educativa.
- Se ha roto el diálogo y la paz social con la autoritaria decisión de imponer por
decreto ley la reforma del desempleo.
- Se ha yugulado en seco la evolución del Estado de las Autonomías con la
negativa a plantearse la imprecindible reforma del Senado.
La propuesta catalana para España
Nosotros –los socialistas catalanes- creemos que el progreso de Cataluña es el
progreso de España.
Y que el progreso de España es el progreso de Cataluña.
Nosotros somos los que hemos aprendido de la historia que el autogobierno de
Cataluña está indisolublemente ligado a la democracia en España.
Y con la experiencia de la España constitucional y de las autonomías, hemos
aprendido también que el autogobierno diverso de las nacionalidades y regiones de
España es la mejor garantía del autogobierno de Cataluña.
Por eso creo que actos como el de hoy tienen algo de la liturgia necesaria de
renovación de este compromiso recíproco.
Insisto: se trata de un compromiso recíproco, hecho de reconocimiento y de
lealtad.
¿Qué España queremos?
Partimos del principio de que somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la
realidad de España. Ése, y no otro, es el sentimiento de comunidad, la identidad
compartida que nos define. No es “ser una cosa, pero querer otra”. No es “unión,
pero autonomía”. Es “unión-libertad”, como decía Joan Maragall, “unión-diferencia”,
o “unión-autonomía”.
4
�Queremos completar el modelo autonómico y queremos facilitar su evolución, por
qué han cambiado muchas cosas.
Nuestro modelo es el federalismo
No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta
por pueblos singulares (los pueblos de España de la Constitución) tenga intereses
comunes –siendo los intereses comunes muy importantes- sino que más allá de
esos intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento
común a unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no
existir cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como
obligación.
La Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que refleja aquel
sentir común. La lealtad es una obligación asumida libremente. De otro modo sería,
o vasallaje de la parte o falta de autoridad del todo. Es obligación de la parte con el
todo y del todo con la parte. Obligación gratuita que los nacionalismos –los de la
parte y los del todo- nunca admiten de buen grado.
Federalismo en cuatro grandes aspectos: Senado. cultura, justicia, financiación
La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de
Autonomías y del preceptivo debate autonómico en sesión plenaria
La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son
constitucionales) por parte del Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde
el euro hasta las matrículas, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás
nacionalidades históricas para con los símbolos de España
La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en
aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y capacidad legislativa –lo
que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y una lealtad
horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las
300 regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la UniónLa traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre españoles de
distintos pueblos (los pueblos de España de los que habla la Constitución)
En este marco, y coherente con él, Cataluña necesita incrementar su autogobierno.
Y también lo necesita Andalucía. Y todas las autonomías que sientan la necesidad y
la obligación de satisfacer nuevas demandas ciudadanas y de afrontar nuevos
problemas y nuevas aspiraciones. Pero, cada una ha de poder hacerlo a su manera,
sin uniformidades impuestas.
Y para conseguir más autogobierno necesitamos un sistema de financiación
diferente.
Y más allá de los aspectos institucionales, tenemos una propuesta de España con
un dibujo diferente:
Que termine con esa visión torpe de la España uniforme, frente a la España
diversa... Por el bien de España. Por el bien de Cataluña. Por el de todos. La
sorpresa que se van a llevar los uniformistas el día que España les diga a golpe de
urna que no es como ellos querrían que fuese, que es libre y diversa, que está
hecha de singularidades potentes y sensatas, capaces de entenderse y de respetar
un proyecto común. Común, no impuesto.
5
�Que supere la concepción radial de España y de sus infraestructuras ...
Nos imaginamos una España vertebrada sobre líneas transversales y diagonales
razonables, no una España concebida como una línea de puntos a una cierta
distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del mundo ...
El mapa hidrológico nacional hay que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua,
no la antigua …
El mapa del AVE y los aeropuertos es decisivo ...
Es necesario contrastar la tesis de Cascos de que el mercado no da para más, no da
para otro aeropuerto transoceánico que nos sea el de Madrid. Pero nosotros, desde
Cataluña, le decimos que deje decidir al mercado. Que no sea Cascos o AENA, sino
el mercado, quien decida si quiere o no otro aeropuerto transoceánico. ¿No sería
más seguro?
Descentralizar los órganos del Estado, las autoridades reguladores, las instituciones
de investigación...
Equilibrar España con una estructura de concepción multipolar. Creer en nosotros
mismos consiste en hablar de nuestras cosas, de un futuro de España más allá del
estrecho cauce que nos quiere imponer el PP.
A ello nos hemos de aplicar los socialistas de toda España, como hace José Luis
Rodríguez Zapatero,
cuando habla de los trabajadores autónomos,
de los profesionales, de sus dificultades para establecerse,
de las mujeres y los hombres que quieren hijos y trabajo y no pueden con ambas
cosas,
de la educación y el diálogo con los jóvenes como prioridad,
de los barrios de la inmigración y de su seguridad y de la dignidad de las escuelas,
de los ciudadanos que no llegan a desgravar,
de un pacto local que no sea otra ocasión perdida,
de la necesidad de hacer de los impuestos locales sobre la economía un impuesto a
cuenta del que recae sobre la renta de las personas,
y evidentemente, de la Europa próxima y comprensible,
de los ciudadanos españoles de Argentina
y de la necesidad de entenderse con Marruecos.
Del Senado y de la presencia de las comunidades autónomas en la Unión.
Del nuevo federalismo europeo como unión y devolución a un tiempo
Los socialistas catalanes y la mayoría de nuestro pueblo estamos por esta agenda
política.
6
�Estamos por compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la
España plural y reconciliada consigo misma, la España dispuesta a saberse adulta,
responsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros que
ya no la acechan.
Convencidos además de que si conseguimos la victoria en Cataluña estará dado el
primer paso para que España tenga un Gobierno que pueda afrontar todas estas
cuestiones. Con cautela y ambición. Sin excusas. Sin perderse de nuevo en una
discusión inacabable sobre el ser de España.
Pasqual Maragall
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La España viva. La España común
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Granada
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall als Encuentros en Granada del Club de Opinión 2000.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Espanya
Descentralització administrativa
Federalisme
Cooperativisme
Identitat col·lectiva
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-06-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1755/0000001383.pdf
e8b93a7824f2e423545a1d951e463df1
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT
D E C ATA LU N YA
VII legislatura
Sèrie P - Número 2
Primer període
Dilluns, 15 de desembre de 2003
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL
Sessió plenària núm. 2, primera reunió
Í
N
D
E
X
Expressió
de reconeixença al M. H. Sr. Jordi Pujol i Soley (p. 3)
Debat
del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat
a la presidència de la Generalitat de Catalunya (tram. 201-00001/07) (p. 3)
��Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 2.1
La secretària primera
La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat
de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i la lletrada Sra. Casas i Gregorio.
«Presidència del Parlament.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat en
funcions, acompanyat del conseller en cap en funcions,
la consellera de Justícia i Interior en funcions, els consellers d’Economia i Finances, de Governació i Relacions
Institucionals en funcions, la consellera d’Ensenyament
en funcions, els consellers de Cultura, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball, Indústria, Comerç i Turisme en funcions,
la consellera de Benestar i Família en funcions i els consellers de Medi Ambient i d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació en funcions.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Debat del programa i votació d’investidura
del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
(tram. 201-00001/07).
El president
S’obre la sessió.
Expressió de reconeixença al M. H. Sr.
Jordi Pujol i Soley
Permetin-me que adreci unes paraules de reconeixement, agraïment i afecte a la persona que, durant més
de vint-i-tres anys ininterromputs, ha sigut diputat
d’aquest Parlament i ha ostentat la més alta magistratura del nostre país.
El passat dia 5, en el meu primer discurs com a president del Parlament, deia que la política catalana comença una nova etapa en molts aspectes, però sobretot en
un de fonamental: la maduresa d’una societat i d’unes
institucions que han assumit amb responsabilitat i compromís el relleu d’una generació que ha estat clau en la
recuperació de la democràcia i de les nostres institucions d’autogovern.
En aquests moments històrics que estem vivint, crec que
és de justícia començar la sessió d’investidura del cent
vint-i-setè president de la Generalitat amb un reconeixement especial a la persona de Jordi Pujol, president de
Catalunya durant els darrers vint-i-tres anys, i que ha fet
del servei al poble català una norma de vida.
President Pujol, en nom propi i, alhora, crec que expressant el sentiment de tota la cambra, moltes gràcies per la
vostra dedicació.
(Aplaudiments forts i perllongats.)
Debat del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
(tram. 201-00001/07)
Prego a la secretària primera que doni lectura a la Resolució que proposa un candidat a la presidència de la
Generalitat.
SESSIÓ NÚM. 2.1
»D’acord amb l’article 50 de la Llei 3/1982, del 23 de
març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, i consultats els representants dels
partits i els grups polítics amb representació parlamentària, proposo a la cambra el diputat il·lustre senyor
Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la presidència de la Generalitat.
»Palau del Parlament, 11 de desembre de 2003.
»Ernest Benach i Pascual, president del Parlament de
Catalunya.»
El president
El candidat proposat, senyor Pasqual Maragall i Mira,
té la paraula, sense limitació de temps.
El candidat a la presidència de la Generalitat (Sr.
Pasqual Maragall i Mira)
Moltes gràcies, molt honorable senyor president. Enllaçant amb les seves paraules, jo sóc conscient de la immensa dosi de confiança, i quasi diria «de credulitat»,
que els catalans han manifestat –hem manifestat– envers el president Pujol. I ho dic jo, a qui ha tocat el difícil paper de posar límits a la credulitat i peròs a la
confiança –sense massa èxit, per cert.
Ara sóc també conscient –ho toco, ho veig– que el sol
fet que aquesta cambra sembli probable que m’atorgui
la seva confiança genera, ja ara –almenys de moment–,
una alenada d’adhesió popular, no sols per la meva
persona, sinó per aquelles persones que representen el
que en aquest moment el poble de Catalunya sap que és
l’alternativa que governarà.
Aquesta és la màgia de la democràcia, que és una deessa subtil, que canvia passions de lloc, d’allà on toca
amb la seva vareta. Però deessa filla –i aquest és el seu
avantatge, que és previsible– de dones i homes, nascuda de les urnes humils, de les minúscules i rebregades
paperetes de vot de milions de persones sense pretensions. I, per tant, sort mudable, que un dia apareix i fuig
l’endemà, per tornar més amiga que mai si els que hem
suportat o han suportat per un temps la seva distància,
la seva absència, ho han fet amb dignitat. I aquesta ha
estat, per mi, la lliçó de Jordi Pujol, potser la més profunda: haver mantingut ferm i dret un primer període
enormement convuls i difícil.
Jo sé que l’aura o el carisma de poder anirà perdent
virtuts protectores amb el temps; ho sé. És més: que la
nova Catalunya, més desinhibida, menys sagrada i
menys sacralitzadora, més arran de terra, que nosaltres
representem serà menys procliu a l’adoració i a l’himne enfervorit davant els líders del país. No diré: «Tant
se val»; però dic: «Ja m’agrada.» No em farà feliç, personalment feliç, ho sé; però serà signe d’un poble despert, serà signe d’un poble despert com avui, d’un poble que s’endinsa en un altre tipus de goig, diferent
del de la beatificació dels líders: el goig de la democràcia de debò, de la relativitat de tot, o de quasi tot,
perquè la Catalunya civil, crítica i oberta és l’únic
absolut, senyor president.
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
4
I em presento ara, molt honorable president, senyores
diputades i senyors diputats, davant de la cambra per
donar compliment a l’encàrrec de presentar la meva
candidatura com a president de la Generalitat i, en conseqüència, demanar la seva confiança; demanar la seva
confiança per encapçalar un nou govern, d’acord amb
el programa que els exposaré tot seguit.
Els ciutadans de Catalunya van decidir, el passat dia 16
de novembre, que no hi hagi un partit, un partit tot sol
en aquest nou Parlament, marcant el camí de la Generalitat. I els partits que avalen la meva candidatura han
actuat en conseqüència d’aquest fet. Han parlat, han
dialogat, han contrastat els programes, s’han reconegut,
els uns i els altres.
En aquest temps de passió política, de passió política
renovada per l’absència d’un guanyador clar, no ha
estat fàcil trobar espais d’acord, però els han trobat, els
hem trobat, i estem molt contents d’haver-los trobat, no
pas solament perquè satisfan objectius de legítima ambició personal –meus o dels altres líders polítics que
m’acompanyen, que els tenim–, sinó, sobretot, perquè
responen molt clarament a la voluntat de la ciutadania
tal com ha estat expressada.
Si estem contents del nostre pacte és, sobretot, perquè
respon amb profunditat al mandat del nostre poble.
Catalunya ens va dir: «Poseu-vos d’acord», i ens hem
posat d’acord. Catalunya ens va dir: «No vull que cap
partit tingui una força decisiva», i ens hem repartit la
força. Catalunya ens va dir: «Cediu», i hem cedit. Catalunya va votar a favor d’una entesa, i hem fet l’entesa.
El canvi serà històric, i ho serà perquè no respondrà
només a la proposta de canvi que el PSC va fer als electors, ni tampoc a la que proposava Esquerra Republicana de Catalunya, ni encara a la que proposava Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.
El canvi serà la suma de totes tres propostes, una suma
respectuosa amb els accents diversos, una suma que
afavoreix la inclusió, una suma que té, per damunt d’altres consideracions, la gràcia d’expressar una característica de Catalunya que a mi em sembla essencial, però
que fins ara no havia tingut ocasió de lluir: la nostra
fabulosa varietat, la nostra fabulosa varietat com a poble.
Ara hi ha tres maneres diferents de dibuixar el projecte català, que s’han acostat, no sense dificultats, i han
procurat superar les barreres que els separaven buscant
espais de trobada. Val a dir que la història comuna,
durant els anys que van des de 1930 fins avui, per part
dels antecessors, del tripartit d’esquerres i catalanista,
és plena d’encontres i desencontres, però s’hi pot llegir,
primer de la mà d’Esquerra Republicana; després, sota
el franquisme, de la mà del PSUC i del grup de Joan
Reventós i Raimon Obiols, i, en democràcia, de la mà
del PSC –finalment, PSC i Ciutadans pel Canvi–, una
línia prima –roja, per cert, ningú no ho dubta, roja i
daurada– que ha marcat el camí que duu fins aquí, fins
a aquest precís moment en què, per primer cop en quasi
setanta anys, les esquerres catalanistes venim a proposar a aquesta cambra, amb el màxim respecte, amb una
emoció que no podem negar, que no puc amagar jo en
aquest moment, la confiança de vostès, honorables
PLE DEL PARLAMENT
diputades i diputats, per governar Catalunya en els propers quatre anys.
Espero que n’obtindrem la confiança. Els acords a què
hem arribat en el si del tripartit de les esquerres catalanistes poden tenir avui al darrere, en aquesta cambra,
un suport tan majoritari com no s’havia vist des de la
investidura de 1984, fa quasi vint anys.
Aquest és el primer punt que vull remarcar: tenim una
gran força al darrere, un immens dipòsit de confiança
per part del poble. Milers i milers de catalans que ens
han votat, però també milers de catalans que no ens han
votat, demostren aquests dies una alegria incontenible,
no per haver guanyat, o no sols per haver guanyat en el
cas dels que ho han fet, sinó per haver participat en una
elecció en què el país ha tingut el coratge de canviar
amb rotunditat. I això és maduresa de país.
Aquest és ara un país políticament més complet. No dic
«un país complet»; altres canvis vindran. Un país més
complet, no idèntic a una determinada versió d’ell
mateix, que és perfectament honorable –tant ho és, que
ha regit els destins d’aquest país durant més de vint
anys–, però que n’és una versió, una sola versió, i, per
tant, no pot encabir tot el país, totes les seves interpretacions, totes les seves síntesis i totes les seves possibles
orientacions. No pot.
Ha nascut la possibilitat d’una altra majoria, que els
governants passin a l’oposició, i l’oposició, a governar.
Podem endinsar-nos en un dels camins més apassionants de la democràcia i del liberalisme clàssic: el del
relativisme polític, amb tot allò que té de positiu. I experimentarem el que altres ja coneixen i nosaltres encara no del tot.
Aquest no serà el govern d’un partit, sinó de tres, com
passa a la majoria dels països europeus –de dos o de
tres–: a Itàlia, a França, a Alemanya, a Bèlgica, que
tenen governs bipartits o de tres partits. Cap sorpresa,
doncs, cap novetat en aquest sentit; novetat en aquest
país.
Segon punt que vull destacar en l’inici de la meva compareixença: aquest govern buscarà l’acord amb els partits que no formen part d’aquesta majoria, que no formin majoria amb nosaltres. El buscarem en els temes
que transcendeixen l’estricte marc de la governació i
entren en el camp de les regles i dels principis que l’han
de regir. Senyores i senyors diputats, poden estar-ne
segurs; il·lustres diputats, poden estar-ne segurs: aquest
no serà, en els temes que he dit, el meu govern, serà el
govern de tot un poble tractant d’aconseguir, a través de
l’impuls dels nostres grups parlamentaris, l’acord nacional de totes les forces polítiques aquí representades
sobre els grans temes del país.
I haig de parlar d’una nova majoria, en primer lloc,
d’un nou govern. Em presento amb la convicció que es
donen les condicions per fer possible una nova majoria
parlamentària i, amb ella, un nou govern de Catalunya.
Les eleccions del passat 16 de novembre han propiciat, per primer cop des de l’any 1980, una majoria catalanista i d’esquerres, una majoria alternativa a la que
han protagonitzat les sis legislatures seguides del nostre autogovern recuperat, durant més de vint-i-tres
anys.
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
5
Ha estat el meu propòsit i el dels socialistes catalans i
els Ciutadans pel Canvi fer possible que aquesta majoria electoral d’esquerres cristal·litzés en una sòlida majoria parlamentària. La coincidència en aquest propòsit amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb
Iniciativa Verds - Esquerra Alternativa fa possible el pas
que avui donem.
Catalunya ha manifestat la voluntat de canvi. Reconec
que no ha estat fàcil que nosaltres donéssim el pas endavant de l’Acord. La lectura que fèiem els socialistes
catalans dels resultats electorals no era l’única lectura
possible. Tots hem hagut de fer un esforç per acomodar
les expectatives a les realitats electorals.
Nosaltres mateixos, que vam oferir un canvi als electors, ens hem vist sorpresos per l’abast i per la complexitat de la resposta de la ciutadania.
És innegable la voluntat de canvi expressada a les urnes, però les expectatives de canvi de la societat catalana són més profundes i més exigents del que semblava. Ha estat una gran lliçó que ens han donat els electors,
i des de les ensenyances d’aquesta lliçó ens hem posat
a treballar per construir una nova majoria plural, unida
pel catalanisme d’esquerres.
Unida i plural, i per això més interessant, més rica d’accents propis, accents que, en voler-se mantenir, la fan
més ambiciosa i més exigent –no s’enganyin sobre
aquest punt. Hi trobaran escletxes, però hi trobaran virtuts, en aquesta pluralitat. En definitiva, una aliança
més representativa de la Catalunya d’avui.
I això no desdiu ni redueix el mèrit del resultat obtingut per Convergència i Unió i pel seu candidat. Sense
entrar en com, en els arguments i en els recursos emprats, s’ha de parar compte que un milió de ciutadans
–més d’un milió de ciutadans– els han seguit donant
recolzament. Ni podem ni volem menystenir aquesta
dada ni negar-li significació política. Són molts ciutadans, que representen una part imprescindible del projecte nacional de Catalunya, en sóc absolutament conscient i actuaré en conseqüència d’aquesta consciència,
però tenim una majoria legítima, plural i forta. No es
tracta tan sols d’una majoria política que es tradueixi en
una majoria parlamentària i en un nou govern, es tracta també d’una majoria social que es vegi plenament
representada i integrada en les institucions d’autogovern de Catalunya, que les faci plenament seves, que
trobi, en les seves polítiques, les respostes a les seves
aspiracions i a les seves necessitats.
No tinc cap mena de dubte sobre la plena legitimitat de
la proposta que presento al poble de Catalunya, en
aquest sentit. Compta amb un ampli recolzament electoral i espero que compti amb el recolzament parlamentari necessari. I aquesta és la legitimitat que comptes.
Hi ha una legitimitat històrica, però, i la vull reivindicar. Reivindico aquí, davant vostès i davant el poble de
Catalunya, la millor tradició del catalanisme, el que
nosaltres considerem la millor tradició del catalanisme;
però ho considerem sense dubtes, sabem que hi ha altres versions i hi ha altres consideracions. Per nosaltres
el millor catalanisme és el que representem, provinent
de la tradició del catalanisme de les esquerres, tan legítima, com a mínim, com la que ens ha governat fins ara
SESSIÓ NÚM. 2.1
–com a mínim! Només des de la ignorància del que ha
estat la història del poble de Catalunya durant el darrer
segle es pot pensar o defensar que les esquerres catalanes no tenen prou legitimitat per governar aquest país.
Només essent molt ignorant es pot pensar que no hi ha
legitimitat. S’ha acabat el temps en què hi havia qui
gosava repartir patents de catalanitat, s’ha acabat! Comença un nou temps, d’una catalanitat compartida i
d’una expressió plural de la ciutadania catalana.
Nosaltres ens reconeixem en una tradició, en un patrimoni comú, compartit per les esquerres catalanes, que
el pas del temps ha anat decantant. Ens reconeixem en
la tradició federalista de Pi –de Pi i Margall–, en el liberalisme democràtic d’Almirall, en el catalanisme ciutadà de Gabriel Alomar, en el socialisme humanista de
Rafael Campalans, en el federalisme nacional d’Antoni
Rovira i Virgili. Ens reconeixem en l’esperit i l’obra
dels presidents Macià i Companys, en la fidelitat del
president Irla i en la tenacitat i clarividència del president que ens va retornar la institució, Josep Tarradellas.
Déu n’hi do, l’empremta de les esquerres en la història
del catalanisme! Fem nostres –vull dir que assumim i
compartim– les tradicions polítiques d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la Unió Socialista de Catalunya, del Bloc Obrer i Camperol, del Partit Socialista
Unificat de Catalunya, del sindicalisme llibertari.
Hem compartit experiències polítiques determinants,
amb ells i amb altres que van venir després, com l’Assemblea de Catalunya, que va sorgir de l’esquerra, i
com el Govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas,
també compartit. Hem governat plegats amb Esquerra Republicana i amb Iniciativa - Verds molts ajuntaments de Catalunya, cada cop més. Hi han més ajuntaments governats per aquestes coalicions, en nombre,
començant per l’Ajuntament de Barcelona d’ençà de
l’abandó del pacte inicial, el Pacte de progrés, per part
de Convergència i Unió, ja fa molts anys. Hi ha més
ajuntaments governats per aquestes coalicions que no
pas per cap altra coalició. I, sobretot, el nombre d’habitants governats per aquestes coalicions d’esquerra catalanista és aclaparadorament superior al nombre d’habitants que no ho són, o que són governats –més ben
dit, governats– per unes altres coalicions.
És molt el que ens uneix. Sobre la base d’aquesta tradició compartida i de l’experiència política acumulada
constatem que és molt el que ens uneix; molt més del
que ens separa. Ens uneix la convicció que ara és el
moment del catalanisme ciutadà, democràtic, integrador. Ens uneix la voluntat de normalitzar la vida política catalana amb l’exercici de l’alternança en el govern
de la Generalitat. Ens uneix una visió de la Catalunya
d’avui, de les seves incerteses i de les seves esperances.
Ens uneix la determinació de passar a l’acció per respondre a aquestes incerteses i a les preguntes de la societat catalana. És l’hora de la proposta, és l’hora de
l’afirmació, és l’hora de les polítiques.
Ens uneix la il·lusió de fer de Catalunya un país de referència en polítiques socials d’habitatge, educació,
salut, seguretat. Aquesta és la principal de les il·lusions
que ens uneix: fer de Catalunya un país on el patriotisme estigui basat, justament, en la consciència, en el
coneixement i en el reconeixement per part dels que
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
6
habiten en aquesta terra, que, pel fet d’habitar-hi, pel fet
de ser-hi, són millors. Però que són millors en la seva
vida social, en la seva vida de cada dia. Ens uneix la
il·lusió –ho repeteixo– d’unes polítiques socials d’habitatge, d’educació, de salut i de seguretat. No considerem que això siguin coses instrumentals: les considerem definitòries del mateix esperit de país.
Ens uneix el propòsit de construir el més ampli consens
polític i social per a un nou estatut al servei d’aquests
objectius. I un nou finançament, al servei d’aquests objectius que he dit, que ha estat impossible en les darreres legislatures, quan ja era temps de fer-ho. Ens
uneix, en definitiva, senyores i senyors diputats, la
passió de posar-nos al servei de la ciutadania catalana per treballar amb empenta, amb il·lusió i amb rigor
pel progrés democràtic, nacional, econòmic i social
del nostre país.
Som, doncs, a l’inici d’una nova etapa, l’etapa de més
unitat política que Catalunya ha viscut de 1980 ençà. I
voldria que les meves paraules aquí sonessin de nou
amb tot el seu sentit. Perquè les paraules el necessiten,
el sentit, i el país també. Perquè els darrers temps han
masegat massa els mots; molt, els mots. Perquè el discurs polític, la paraula «política» ha pujat molt de to i
de volum. Perquè acabem de passar uns mesos –i era
natural que fos així– en els quals no només s’ha abusat
del poder –això no era natural– per part d’uns quants,
en benefici propi, sinó que hi ha hagut una apropiació
indeguda dels mots. I ai d’aquell qui creu que en té
l’exclusiva!
Voldria, doncs, que el respecte que Catalunya mereix
comencés pel respecte i el bon ús de la paraula, el bon
ús de la paraula en aquesta cambra. Els últims anys han
estat anys malaguanyats en molts sentits; han estat
anys, si més no, enutjosos. Massa sovint ha semblat que
estàvem dominats per un diàleg de sords; no només
durant la campanya electoral –tant de bo només hagués
estat durant els quinze dies de campanya! No. Aquesta situació es va iniciar fa tres anys i s’ha perllongat
d’una manera –al meu mode de veure– absurda. La
manca de voluntat de diàleg i la incomprensió han estat instal·lades massa temps en la coalició conservadora que mantenia el Govern gràcies al suport del Partit
Popular.
Som, doncs, a l’inici d’una nova etapa per voluntat i per
necessitat. Som en un moment històric transcendent:
Catalunya ha dit que volia un canvi; ho ha dit de manera rotunda, inapel·lable. Els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya han dit que volien més Catalunya i més progrés.
Hi ha molt per fer i estic convençut que serem capaços
de fer-ho. Hi ha tant per fer que el fet de ser més i ser
diversos esdevindrà un valor positiu i enriquidor i no
pas un impediment o un destorb per a la governança, tal
com CiU aquí i el PP a Madrid s’han apressat a predir.
Governar aquest país serà més complex perquè el moment històric que protagonitzem uns i altres és complex. Serà més apassionant perquè el moment és apassionant, però serà també immensament més gratificant
perquè els homes i dones de Catalunya seran més presents que mai en el govern, com deia abans, amb més
PLE DEL PARLAMENT
respecte per a tots, per a totes les sensibilitats i per a tots
els accents.
Hi ha un nou horitzó nacional possible. En aquesta
nova etapa que em proposo de presidir, Catalunya s’ha
de marcar un nou horitzó; un nou horitzó nacional,
ambiciós i possible, de progrés compartit i de reequilibri social i territorial. I és al servei d’aquest projecte
que jo em poso. Molt temps, massa temps, Catalunya
ha estat dirigida pensant que el cosmopolitisme personal del president ja representava la grandesa del país,
però en realitat aquesta virtut del president –que n’era–
feia el país més passiu, més espectador que actor. Jo
vull que Catalunya recobri el seu lloc motor i decisiu a
Espanya; econòmicament, sí, però políticament, també,
o més. I amb tanta o més força vull que trobi el seu lloc
a l’Europa dels pobles. Fa temps que m’escarrasso a
predicar-ho.
Molt temps, massa temps, Catalunya ha avançat a batzegades, refiant-se de la conjuntura i esperant caçar-les
al vol. El «caixa - cobri» i el «peix al cove» han estat
les grans divises nacionals. Pobre país! Coves foradats
i cobraments fallits pertot arreu. Això s’ha d’acabar. La
relació de Catalunya amb l’Estat no pot ser regida més
temps per refranys mercantils. Jo vull que Catalunya
formuli, defensi, lluiti per una proposta clara, compartida, unitària, pels temes de veritable interès nacional
davant el govern d’Espanya. Que la formuli i que l’exigeixi; que faci pedagogia fins on sigui necessari. I si en
un temps pacient i prudent no s’escolta la seva veu
unida, la veu unida de Catalunya, jo mateix demanaré
de comparèixer davant la cambra per explicar-los, a
vostès i al poble de Catalunya, on som i cap on crec que
caldrà anar. Ara en parlarem.
Molt temps, massa temps, a Catalunya s’ha confós persona i partit, partit i pàtria. Fins i tot s’ha pretès traspassar aquesta confusió com si fos una herència patrimonial. Mirin, jo no sóc Catalunya més que en una part
infinitesimal. Això sí, una part petita dotada d’una vocació inacabable d’ajuntar totes les parts en el dibuix
d’un projecte compartit per la majoria del poble, per la
gran majoria. Jo vull una Catalunya rica i plena, com
proclama el nostre himne, i per aconseguir-ho cal més
convicció raonada que fe caiguda del cel. Cal més generositat i cal més llibertat.
Comparteixo amb Josep-Lluís Carod la preocupació
per aquestes parets guixades amb l’equació reduccionista que pretén que Convergència i Unió i Esquerra
Republicana és igual a Catalunya. Després del que han
dit les urnes aquesta afirmació és miop, és agressiva i
és alarmant. O potser només era fruit del neguit –confiem-hi. Espero que els qui en compartien el sentit no
passin del neguit al ressentiment. Els socialistes no som
rancuniosos, tot i que no s’ha fet res per fer-nos oblidar
com se’ns va foragitar del temple amb insults i crits ara
farà vint anys. Dit i oblidat.
Molt temps, massa temps, Convergència i Unió ha tingut oportunitats, una rere l’altra, de dur a terme la transformació del país i les polítiques que els nous temps
exigeixen i no ho ha fet. No ho ha fet prou o no ho ha
fet prou bé. Per això demà farà un mes que la majoria
dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya han donat el
seu suport a un conjunt de forces que duien un conjunt
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
7
de propostes que han acabat en un programa compartit. En aquest nou horitzó, que es va perfilar el dia 16 de
novembre, hem de definir quins són els nostres objectius, què hi veiem i què hi desitgem.
Veig i desitjo un nou estatut i el tindrem. Veig i desitjo..., i quan dic que el tindrem vull dir que sé que el tindrem, i no ho sé per ciència infusa, ho sé perquè és raonable que el tinguem, no perquè l’estatut sigui raonable,
sinó que és raonable pensar que es donaran les condicions en què serà aprovat. I em penso que aquest és un
pensament que compartim molts, a totes dues bandes
d’aquesta cambra. Veig i desitjo un nou estatut i el tindrem.
Veig i desitjo un nou sistema de finançament per poder
dur a terme les inversions i les polítiques que es marquen en el programa social en què hem treballat conjuntament, i l’aconseguirem. No de cop, no pas fàcilment, però ens en sortirem.
Veig i desitjo una nova organització territorial perquè
els territoris tinguin finalment veu pròpia, i la tindran,
tal com demana l’Estatut i no s’ha fet.
Veig i desitjo unes institucions més pròximes i més
transparents, i ho seran, ho poden ser.
Veig i desitjo un respecte i una atenció pel món rural que
defugi un paternalisme que li ha fet més mal que bé, i
canviarem paternalisme per respecte i per innovació.
Veig i desitjo oportunitats per a la gent emprenedora,
per a les petites i mitjanes empreses que constitueixen
un teixit sobre què la nostra economia és possible; té
camp per córrer i l’hi aplanarem tant com sigui possible.
L’horitzó que tenim com a poble és ambiciós, és ample,
un horitzó esplèndid si sabem encaminar-nos-hi en els
propers anys, perquè el projecte que proposem als ciutadans de Catalunya avui no és només un projecte de
govern, és un projecte de futur. L’amic José Ramón
Rikalde deia un cop que el País Basc és una societat
amb un alt grau, molt alt grau, d’identitat i, alhora, amb
un grau mínim de vertebració. A Catalunya, i aquí rau
una de les diferències que ens afavoreixen, aquest grau
de vertebració és molt més alt i el govern que em proposo de presidir, si aquesta cambra em fa confiança,
encara el vol fer més sòlid i robust.
Perquè això sigui possible ens calen les eines adequades, la més important de les quals és, juntament amb el
finançament, sense cap mena de dubtes, l’estatut, un
nou estatut. Aquest ha de ser el primer dels grans
acords nacionals, senyores i senyors diputats. Més endavant, en parlar el programa de govern, m’hi referiré
de nou.
El nou estatut ha d’escriure, ha de descriure i fixar el
marc que Catalunya necessita en aquesta nova etapa. Jo
he dit que no vull presidir el govern de la protesta, sinó
el de la proposta, i la proposta més important que Catalunya farà a Espanya serà la del nou estatut, important
no només per al poble de Catalunya, sinó també per al
conjunt dels pobles d’Espanya.
L’estatut ha de servir abans de res per impulsar i garantir millor el progrés, el benestar i la igualtat entre els
SESSIÓ NÚM. 2.1
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. A la majoria
dels catalans no els interessaria l’estatut, ni el que tenim
ni el nou, si no suposés més progrés, més benestar i
més igualtat com a base d’aquest nou patriotisme que
jo els dic que pot néixer.
Senyores i senyors diputats, l’autèntic patriotisme, els
sentiments de pàtria més forts i més profunds, han nascut o de la resposta a una agressió exterior o de l’obtenció per a tothom de nous drets i d’una nova dignitat. El
segon tipus de patriotisme ha resultat més fort que el
primer; més fort, més resistent, més civil, més compartit, més republicà. És el cas del patriotisme francès, de
l’americà i, en certa mesura, del rus, fills de tres revolucions que van permetre als seus ciutadans no solament –no discutirem en què van acabar–..., dic que el
moment en què van néixer i que els fa encara existir
avui, aquests patriotismes..., van néixer fills de tres revolucions que van permetre als ciutadans no solament
de no ser envaïts i de vèncer les agressions, sinó de ferho sobre la base de l’orgull ciutadà, del ius solis, del
dret del terra, del sòl, de la dignitat conferida a tots els
habitants d’aquella terra pel fet de ser-hi, independentment del seu origen, del seu idioma, de la seva nissaga.
Aquesta ha estat la seva fortalesa.
Això és el que volem aconseguir a Catalunya. No dic
que no s’hagi avançat en aquest sentit durant els darrers
anys, fóra injust, s’hi ha avançat, però aquest projecte
ha quedat obstruït pel de l’equidistància, el tacticisme,
la desconfiança, la prudència excessiva, sota el paraigua de la identitat d’origen que tot ho cobreix i tot ho
justifica.
En aquesta línia, per mi l’important és entendre i aconseguir que l’estatut esdevingui una eina suficient per
donar resposta real i efectiva a les aspiracions dels ciutadans com a ciutadans. Bàsicament, en la millora de la
vida quotidiana de les persones, en la millora dels serveis públics que ho han de fer possible, en abordar la
inseguretat. L’estatut ha de servir..., la inseguretat al
carrer, als barris, a les escoles, al món laboral, a casa,
o per la salut o per la degradació dels serveis públics,
aquesta inseguretat creixent que conviu amb la major
riquesa que tenim, hi conviu, i, per tant, fragilitza la
ciutadania. L’estatut ha de servir per abordar amb valentia i seguretat el fenomen de la immigració.
Davant d’un govern central que no ha fet altra cosa que
grans proclames buscant demagògicament l’adhesió
electoral –a les quals durant un moment va semblar que
el nacionalisme català també es volia adherir, sortosament això no va prosperar–, davant, dic, d’un govern
central que no ha fet altra cosa que grans proclames
buscant demagògicament l’adhesió de la gent, el govern de la Generalitat necessita les eines i els recursos
per afrontar els problemes concrets que es produeixen
als barris de les nostres ciutats i als barris dels nostres
pobles, i la solució d’aquest problema no és la solució
de la conseqüència, és la solució de la causa de molts
dels problemes que tenim, i l’altra solució és una de
molt més difícilment abordable, com és el control efectiu dels fluxos d’immigrants, cosa a la qual els governs
que hem tingut, a Madrid i a Barcelona, ens han promès que realment hi posarien mans a l’obra i que ho
aconseguirien, però que no ho han aconseguit ni probaPLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
8
blement ho aconseguiran, ni probablement ho aconseguirem, perquè és un fenomen que ens supera des del
moment de la inexistència de frontereres clares dintre
d’Europa.
La immigració no és un problema en si mateixa, ben al
contrari, però el problema, i gros, sorgeix si és mal gestionada, mal governada, mal limitada, també, mal explicada i mal entesa. Afortunadament, avui tenim, aquí,
en aquesta cambra, per primer cop, un diputat català
d’origen marroquí, que ajudarà aquesta cambra a encetar un diàleg que ja s’està donant en països en aquest
sentit més valents i més avançats que nosaltres.
Ja sabem el que han donat de si les normes de 1979,
han permès el predomini d’un clima de tranquil·litat
democràtica, lloat per uns amb un excés de cofoisme i
criticat per altres amb un excés de rebentisme, però
l’experiència ens demostra que les nostres regles d’autogovern, les nostres institucions, poden millorar i han
de millorar molt. Descentralització, aproximació de les
institucions a la ciutadania, rendiment de comptes, rendiment de comptes dels poders públics, i Administració
de justícia són alguns dels terrenys en què podem millorar i millorarem.
Però nosaltres tenim una proposta catalana per a Espanya, abans ho he anunciat. Finalment, l’estatut que
volem ha de ser una renovació del pacte amb tots els
pobles d’Espanya, ha de ser la renovació del pacte amb
tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Per nosaltres, l’estatut és una opció lliurement assumida, és un
compromís clarament acceptat de participar en la gran
família dels pobles de les nacions d’Espanya, d’Europa i del món. Sí, sí, «Espanya, nació de nacions», com
feia temps deien i després es va oblidar. L’estatut que
volem és una lliure declaració d’interdependència des
de la llibertat de decisió, interdependència, perquè som
conscients que avui més que mai ciutats, nacions, continents sencers, participen activament en una mateixa
història. Nosaltres hi som i volem ser-hi reconeguts.
I aquesta nova relació de Catalunya amb Espanya només es pot desenvolupar sota un rètol, el d’unió i llibertat, el vell rètol d’unió i llibertat. El nou estatut ha de ser
la proposta catalana per a Espanya, perquè l’estatut ha
d’anar d’acord amb una reforma constitucional, que ja
és inajornable. Si Catalunya deixa de provocar recels,
si Espanya deixa de tenir por de mirar-se ella mateixa
amb llibertat al mirall, si deixa de tenir por de la seva
riquesa i pluralitat, ah!, aleshores ens en podrem sortir;
si el que impera és novament l’amenaça, el recel, el
ressentiment, la visió reduccionista, unitarista i rígida,
aleshores no anirem bé. I direu: «Quantes vegades no
he sentit aquestes paraules en aquesta cambra i fora
d’aquesta cambra, i per què aquesta vegada hauria de
ser diferent en els seus efectes, la formulació d’aquestes afirmacions, d’aquests judicis?» És difícil que jo ara
els convenci de per què és diferent, però a ningú de
vostès se’ls escapa que estem en un punt jo diria de noretorn, en el bon sentit de la paraula, de la història
d’aquest país. No-retorn endarrere, en un punt en què
forçosament haurem d’avançar junts endavant, amb
sacrificis, per descomptat, però avançar.
Sóc conscient que amb el Govern que avui té Espanya
i que representa l’Estat, el Govern del Partit Popular, el
PLE DEL PARLAMENT
nostre camí serà lent, feixuc i difícil. No els dic res de
nou si manifesto el meu desig i el meu convenciment
que en els propers mesos la situació variï substancialment en favor del nostre propòsit col·lectiu. Sé que si
aquest canvi es produeix, Catalunya pot tenir confiança i que si no es produeix el camí no serà planer, o no
serà tan planer, i necessitarem més cohesió i més empenta que mai.
M’atreviré, doncs, a fer, amb tot el respecte, un prec a
les diputades i diputats del Partit Popular en aquesta
cambra: si no es senten, ni de lluny, de la mateixa tradició política de la nova majoria que s’albira, comparteixen, com jo crec, amb nosaltres i amb tota la resta de
la cambra, l’aspiració d’un rol més important de Catalunya en l’Espanya plural i d’un rol més important de
Catalunya a Europa, menys que això encara, si comparteixen, si més no, la previsió dels problemes derivats de
l’existència d’aquesta nova majoria que sí que vol
aquest rol, que sí que el vol, en una Espanya governada pel partit a què dignament pertanyen, maldin per
aconseguir que el seu partit adopti posicions més reflexives i menys agressives, o altrament el drama està servit. Els ho dic mirant-los a la cara fit a fit, amb amistat,
amb el desig que entenguin la gravetat d’aquestes paraules, però també la invitació que representen.
Per la nostra banda, poden estar segurs que jo sóc conscient que les nostres paraules, les nostres actituds i, fins
i tot, els nostres accents, de vegades, poden contribuir
a asserenar o a enfurismar, en sóc conscient, segons
com ho fem, segons com ho diem, i em comprometo,
si la cambra m’atorga la seva confiança per presidir la
institució rectora d’aquest país, a moderar el debat amb
l’ull posat en el final d’aquesta història, que ens importa
a tots, que sé que ens importa a tots, en el final d’aquesta història i no en l’anècdota de cada dia, que hi militarà en contra.
Mirin, ja fa temps que he après, ja fa molt temps que he
après, a prescindir de les anècdotes, i això que algunes
couen, els ho ben asseguro, ja fa temps que he prescindit de donar-hi importància. Tanmateix, passi el que
passi, voldria que aquest objectiu nacional, el nou estatut, sortís d’aquesta cambra amb el suport, o, si més
no, el respecte, i espero que el suport, de tots, ho repeteixo, de tota la cambra. Vull que tots els diputats, tots,
es facin valedors d’un principi –i això va més enllà del
que els acabo de demanar, és una altra cosa, però igualment important–, vull que tots els diputats, tots, es facin valedors d’un principi: el principi de no-acceptació
de la callada por respuesta. Aquesta seria la pitjor resposta, perquè fóra la del menyspreu, i en això els catalans tenim la pell finíssima, molt fina; en sabem un niu,
de menyspreus, de rodeigs, d’excuses burocràtiques, és
l’assignatura que coneixem millor, par coeur, que en
diuen els francesos, la tenim aquí.
Catalunya no es deixarà ensarronar més. No es pot repetir el que ha succeït amb la Carta municipal de Barcelona, i no es repetirà. Fins i tot en dictadura la vam
tenir, aigualida, però la vam tenir, la Carta municipal;
aigualida, però vam tenir Carta municipal. I, en canvi,
ara, quan el Govern democràtic de Barcelona va començar a fer la Carta, que va ser l’any 1980, som a
l’any 2003 i encara no s’ha aprovat. La callada por
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
9
respuesta. És que el Govern espanyol encara no ha enviat a corts el..., a veure si m’explico!
passa a Suïssa, a veure si ens entenem: el que volem dir
és que tot el país sàpiga que té quatre idiomes.
Mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres coses que
vindran, el drama està servit. La Carta de Barcelona es
va aprovar en el seu moment a l’Ajuntament de Barcelona gràcies a l’existència, en aquell moment, d’un bon
clima, no sota la presidència en el Grup de Convergència d’Artur Mas, sinó per part de Miquel Roca, una
cosa que havien començat amb el senyor Ramon Trias
Fargas, també de comú acord, quan estava en el seu
paper de cap de l’oposició. Es va aprovar, es va enviar
al Parlament de Catalunya, es va aprovar ràpidament
en el Parlament de Catalunya, va anar a Madrid i han
passat pràcticament vuit anys. O sigui, aquests vint
anys s’han format de quatre de feina, vuit d’espera, vuit
d’espera interior a l’Ajuntament de Barcelona per arribar a un acord, i vuit més d’espera perquè el Govern de
Madrid ni tan sols ho ha enviat al Ple del Parlament.
I volem un nou paper de Catalunya a Europa. Catalunya vol ser activa a Europa i al món. I això també ho ha
de reconèixer el nou estatut –també més endavant m’hi
referiré. Catalunya vol que l’Europa federal sigui també
l’Europa de les regions, l’Europa dels pobles, que vol
dir una Europa més propera i més democràtica. Catalunya vol participar i ha de poder participar en els afers
europeus directament en l’àmbit de les seves competències i indirectament amb la resta de les comunitats espanyoles en el procés de formació de la voluntat general. Però Catalunya també vol ser especialment activa
en l’àmbit de la Mediterrània, que avui crida a la nostra porta.
Catalunya no es deixarà ensarronar més. Han passat
vint anys des que van començar a fer-ne els treballs, vint
anys, i els ben asseguro –els ben asseguro– que aquest
país no està en condicions no només d’acceptar això,
sinó, sobretot, de ni imaginar que comenci el camí de
l’estatut sota aquesta bandera d’indeterminació, sota
aquesta predicció d’una possibilitat de no arribar mai al
final. Hem de tenir garanties –i això els ho demano fermament, fervorosament– que el camí no es tancarà.
Catalunya treballarà per l’Espanya plural; Catalunya
vol una Espanya plural que consideri realment les institucions d’autogovern de les seves nacionalitats i regions com a estat, amb un senat que representi i que expressi aquesta pluralitat. Catalunya vol una Espanya
plural que defensi i promogui, com una riquesa irrenunciable, totes les llengües i cultures. És l’Estat qui ha
de defensar el català! Per obligació constitucional! No
és que la Generalitat no ho hagi de fer, és clar que ho
ha de fer! Però no ha de semblar que són els catalans
només els que defensen allò que és seu perquè és seu.
Nosaltres ho defensem perquè és nostre, però nosaltres
exigim a l’Estat en el qual estem que, puix que la Constitució d’aquest Estat diu que aquests idiomes són cooficials, ni que sigui en els territoris en els quals es
parla, en faci, d’aquesta pluralitat, bandera. No serà
possible sinó que els catalans diguem una cosa que és
ben evident, i que tots compartim, que és que el castellà és una enorme riquesa que tenim a les mans, el castellà, que va ser la llengua que se’ns va voler imposar
per llei, per decret, amb violència, si més no intel·lectual en molts casos, i física, de vegades. Aquell idioma
és avui percebut i reconegut per la majoria dels catalans
com una fantàstica arma a les seves mans.
Però, com podria Catalunya dir i fer en aquest terreny,
si Espanya, que té posada a la Constitució el reconeixement de la pluralitat lingüística, no l’aplica, no la defensa? La considera un tema menor, un tema que..., en
fi, com una variant. No fa que en els seus passaports,
DNI... Hi comença a ser –hi comença a ser–, però hi ha
d’haver a tot Espanya consciència d’això. Quan nosaltres diem: «Proclamació de la cooficialitat del català a
tot Espanya», no estem volent dir que se’ns entengui
quan arribem a Andalusia i parlem català. No, ja s’entén que no és això, sinó..., el que volem dir és el que
SESSIÓ NÚM. 2.1
En definitiva, en els objectius de disposar d’un nou estatut i de modificar les relacions entre Catalunya, Espanya i Europa, vulguin veure-hi, senyores diputades,
senyors diputats, el símbol de l’ambició de la nova etapa que ara encetem. Més endavant, quan els exposi el
programa de govern, insistiré –ara mateix– sobre els
continguts i el procediment que proposo per arribar-hi.
El programa que presento a la seva consideració, senyores diputades i senyors diputats, és el resultat d’un
procés de diàleg i de negociació intens, rigorós i ambiciós, protagonitzat per les tres forces polítiques que
representen en aquesta cambra el catalanisme i les esquerres: l’Acord per un govern catalanista i d’esquerres.
Aquest Acord programàtic ha estat signat i ha estat presentat en públic. És un pacte transparent. És un document públic. És un compromís que les tres forces polítiques del nou govern hem assumit davant la societat
catalana i que, davant de vostès, senyores diputades i
senyors diputats, ens comprometem a fer realitat.
Si hagués de definir breument el contingut d’aquest
meticulós document programàtic, que no els el llegiré
tot sencer –tractaré d’espigolar les coses que realment
en són més definitòries, en tindran tots a la seva disposició la versió completa, impresa, estudiable, criticable–, si els hagués de definir, dic, breument el contingut
i resumir, ho faria dient-los que tenim quatre objectius
de progrés –quatre grans objectius de progrés– i un
compromís d’equilibri.
Aquest programa ens marca el camí del progrés nacional, del progrés democràtic, del progrés social i econòmic, del progrés cultural i educatiu, i ens fixa un
compromís d’equilibri territorial i ambiental.
Progrés nacional: més i millor autogovern. Començaré aquesta exposició programàtica per les propostes
relatives al progrés nacional de Catalunya.
Primer objectiu: defensar, eixamplar i perfeccionar
l’autogovern de Catalunya és avui un objectiu nacional
àmpliament compartit entre les forces polítiques representades en aquest Parlament, totes, i especialment per
les que responen a un sentiment social majoritari en la
societat catalana.
Els proposo un procediment, doncs, per arribar-hi. El
progrés del nostre autogovern no és possible ni serà
possible des d’un plantejament de part: requereix forPLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
10
jar una voluntat col·lectiva decidida, àmplia, que expressi un estat d’ànim nacional, com el que Catalunya
ha viscut en els moments decisius de la seva història.
D’acord amb aquesta convicció, el govern impulsarà de
manera immediata un acord nacional sobre l’autogovern i el finançament, que incorpori totes les forces
polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, per elaborar
un nou estatut i adoptar un nou sistema de finançament.
A la vegada, impulsarà un procés de sensibilització i de
compromís cívic per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora d’autogovern i l’adopció del nou
estatut.
Al Parlament es constituirà la Ponència conjunta de tots
els grups –és previsible que sigui així, molt honorable
senyor president, en cas que vagi endavant la nostra
proposta–, encarregada, dic, aquesta Ponència d’elaborar el projecte d’un nou estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La Ponència obrirà un procés de consulta amb
entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil.
En la tramitació parlamentària, les forces polítiques de
la majoria s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels
textos compti, en la cambra catalana, amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputades i
diputats, com a expressió d’un acord nacional, per això
en diem «Acord nacional».
El projecte de nou estatut aprovat pel Parlament serà
tramès a les Corts Generals abans de la primavera de
l’any 2005, preferentment abans del final de l’any 2004
–no és pas impossible–, i el procés de la seva elaboració culminarà amb la convocatòria del preceptiu referèndum.
Simultàniament al procés de tramitació parlamentària,
les forces polítiques de la majoria es comprometen a
convidar els ajuntaments, altres ens locals i entitats
públiques i privades a expressar la seva implicació i
presa de posició a la proposta parlamentària, com també les forces de la majoria es comprometen a impulsar
totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb
les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la
seva societat civil.
En cas de dilació –i atenció a les paraules estrictes–, en
cas de dilació indeguda... Ja n’hem parlat, ja hem donat exemples del que això representa. En cas de dilació
indeguda en la tramitació, en cas de no-presa en consideració, en cas d’impugnació o inadequació substantiva
del resultat final en la proposta aprovada a Catalunya,
que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se,
mitjançant un procediment de consulta general, el procediment de consulta general que s’estimi més adient
en aquella circumstància, sempre dintre de la legalitat,
i sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. (Remor de veus.)
Quina és la proposta? Sense cap voluntat de condicionar el resultat final de la proposta de millora de l’autogovern que pugui sortir d’aquesta cambra, crec obligat
d’avançar les línies mestres compartides per les forces
de la majoria: consideració constitucional de la GenePLE DEL PARLAMENT
ralitat com a estat –traduït al castellà, como estado, no
como un estado; redefinició de l’àmbit competencial de
la Generalitat; presència de la Generalitat en la Unió
Europea i en els organismes internacionals; col·laboració entre la Generalitat i els governs locals, i millora,
evidentment, del finançament autonòmic.
Primer, en el camp de la consideració de la Generalitat
com a estat, ens proposem traduir en realitats positives
els principis inspiradors del pacte constitucional de
1978: el principi que converteix les institucions d’autogovern en estat, el principi de la plurinacionalitat i el
principi d’autonomia en l’exercici competencial i en la
configuració institucional. Quan faci falta promourem
que el Parlament de Catalunya faci ús, que el té, del seu
dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts Generals.
Com a exemples més rellevants, vull esmentar-ne quatre: primer, proposo la revisió de les competències,
composició i elecció del Senat. Proposo que aquesta
cambra proposi convertir-lo en cambra de representació efectiva de les comunitats autònomes i de la seva
participació en la formació de la voluntat estatal, i com
a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i
plurilingüístic de l’Estat, tal com volia la Constitució,
en el seu article 69.1, i tal com la mateixa Constitució
no podia desenvolupar del tot en la mesura que les comunitats autònomes justament no existien encara, eren
preautonomies, algunes autonomies, però encara en
faltaven unes quantes. El país encara no estava definit
en autonomies; els subjectes del Senat, que s’estava
creant, no existien i es va fer provincial. Això és el primer que s’ha de canviar.
Segon, proposo la reforma de la legislació sobre l’Administració de justícia per adaptar-ne l’estructura a la
naturalesa composta de l’Estat, de manera que s’atribueixin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les
funcions de Tribunal de Cassació, per resoldre, en darrera instància, els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció. Sens perjudici, evidentment,
del recurs de cassació de doctrina –ho hem dit sempre.
Tercer..., del recurs d’unificació de doctrina, que és
aquell recurs en virtut del qual un ciutadà de qualsevol
comunitat autònoma pot demanar la millor justícia feta
en una altra autonomia per a la seva causa.
Tercer. Promoure la intervenció de la Generalitat en la
designació dels membres d’institucions generals de
l’Estat: Tribunal Constitucional, Consell General del
Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social.
I quart, impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat per a convertir-la progressivament en única Administració responsable de les competències autonòmiques
i estatals, mitjançant les previsions de l’article 150 de la
Constitució espanyola –crec que és el 150.2, si no ho
recordo malament– i la modificació necessària de la
LOFAGE.
El reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels
seus aspectes simbòlics i culturals requereix iniciatives
que assegurin el reconeixement, la protecció i el foment
de la llengua i la cultura catalanes per part de l’Estat en
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
11
els àmbits educatiu, legal, administratiu, esportiu, comercial, audiovisual i internacional.
Segon, pel que fa a la redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat, proposem treballar en quatre direccions: completar el desplegament normatiu de l’Estatut,
aprovant lleis en matèries de competència reconeguda i
no abordada fins ara –educació, recerca, família, règim
electoral; assumir competències executives, bé per la
via de completar els traspassos pendents, bé per la via
d’unificar l’atenció administrativa al ciutadà; recuperar
–molt important en aquest punt– l’assumpció del comandament i la coordinació de totes les forces i cossos
de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de
Catalunya; recuperar el repartiment competencial potencialment incorporat en la Constitució i en l’Estatut,
i ampliar les competències estatutàries, sigui per la incorporació al nou estatut de les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut del 79, policia de trànsit, mitjans de comunicació públics... –ja
saben que en l’Estatut TV3 és encara una filial de la
televisió de l’Estat–, sigui per la definició de noves
competències legislatives i/o executives de la Generalitat.
Tercer. Les propostes més rellevants relatives a la presència de la Generalitat en la Unió Europea i en l’àmbit internacional, ho resumiré molt: garantir la participació de la Generalitat i de les altres comunitats en la
formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries; exercir per delegació estatal la representació
espanyola en les institucions de la Unió, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb
l’article 203 del Tractat de la Unió. I que no se’ns digui, com se’ns diu de vegades, que hi ha un informe
molt interessant del Ministeri d’Administracions Públiques, que diu: «No, no poden representar» –diu– «perquè els alemanys ho fan.» Sí, els alemanys, quan hi ha
un tema de Consell de Ministres de Cultura Europea, hi
va un Land. Diu: «Els catalans no hi podrien anar.»
Diu: «Per què no?» Diu: «Oh!, és que els alemanys són
un sistema uniforme...» I diu el Ministeri –l’informe
interior del Ministeri mai publicat, em penso, però que
jo el tinc–, diu: «És que Espanya és un sistema asimètric.» De manera que, com que és asimètric, unes autonomies no poden representar unes altres. Té gràcia,
l’argument, té bastanta gràcia.
En tot cas, asimètric o no asimètric, Catalunya ha de
poder representar l’Estat, com passa en altres països
de tall federal a Europa, en les matèries que són de la
seva competència exclusiva; exercir, doncs, aquesta delegació estatal; assumir de forma plena, per part de la
Generalitat, l’execució del dret comunitari, és a dir,
la seva transposició al dret intern en l’àmbit de les seves competències, tal com s’estableix en l’article 27.3
de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Promoure la presència de la Generalitat en organismes
que accepten la participació d’entitats subestatals. Es
parla sempre, en aquest sentit, i com a exemple, de la
Unesco.
Quart. Col·laboració entre la Generalitat i els governs
locals. Traspassar als ajuntaments determinades competències en matèries d’educació, habitatge, immigraSESSIÓ NÚM. 2.1
ció, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives amb les condicions i amb el
finançament necessaris per exercir-les adequadament.
Augmentar el Fons de cooperació local de Catalunya
per millorar aquest finançament. Impulsar mesures per
aconseguir uns consells comarcals més municipalistes,
amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions
de suplències, assistència i cooperació. Reconèixer els
alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis.
I cinquè. Dotar la Generalitat d’un sistema de finançament satisfactori, que es concreta en els següents punts:
Primer. La revisió de l’Acord de finançament actual a
partir de la tasca de la Comissió Mixta de Valoracions
Estat - Generalitat, establerta a l’Estatut d’autonomia de
Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació. I no només de
negociació, de negociació i d’aprovació de les relacions
fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern
central. L’Acord al qual es va arribar, el famós Acord al
qual es va arribar, fa ja un parell d’anys, no és un camí
que puguem respectar..., en fi, no és un camí que puguem seguir, si no és que volem no avançar.
Dos. La Generalitat crearà l’agència tributària de Catalunya, responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’agència establirà mecanismes, formes de coordinació i de consorciació que
calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Anualment el govern de Catalunya publicarà un
informe sobre els fluxos econòmics, distingint entre
l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat
i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. A veure si comencem a
saber de quines xifres parlem, i no només els entesos,
sinó l’opinió en general.
Tres. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya: IRPF, IVA, societats
–el més problemàtic, societats–, especials i altres. Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i de capacitat normativa.
Quatre. Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en
aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents
en les comunitats autònomes forals. Ho torno a repetir:
els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a
equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació
dels sistemes de concert.
Cinquè. Els ingressos disponibles per la Generalitat per
a la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que
estableix l’article 45 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos
per cap, rectificats, aquests ingressos per capita, per
tres factors que hi incideixen d’una forma determinant:
costos diferencials, nivell efectiu de necessitats i factors
demogràfics, inclòs el factor migratori, sense les quals
qualificacions la justícia podria..., en fi, aquell criteri
que és just podria esdevenir injust. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres
d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats des d’altres comunitats autònomes.
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
12
Sisè. Les inversions en infraestructures de l’Estat. La
inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es
fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del
producte interior brut, tenint en compte la compensació
apropiada pels dèficits acumulats. Això no pot ser any
per any –això no pot ser any per any–; hi han anys en
què hi ha una gran inversió: l’any 91 va ser, i moltíssim,
un dels anys en què Catalunya va rebre més inversió per
part de l’Estat, respecte d’altres comunitats autònomes,
i ha tornat a passar amb l’arribada de l’AVE a Lleida.
Imagineu quan arribi a Barcelona. Segurament... –si és
que ho podem imaginar–, segurament per a l’aplicació
d’aquesta proposta serà necessari prendre períodes plurianuals i crear una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. Els ho dic perquè
l’altre dia a Lleida em deien que les inversions a Lleida, de l’Estat, en el pressupost per a l’any que ve, les
que estan previstes, són menys de la meitat que les de
l’any passat. Mentre que nosaltres en el nostre programa tenim suposat..., en el nostre programa de futur tenim suposat que els 700.000 milions d’inversions que
es fan cada any, 400.000 per part de l’Estat, 300.000
per part de la Generalitat, es mantenen, que s’han de
mantenir.
Ara bé, hem de dir, a Lleida i a Barcelona i a Tarragona i a totes les vegueries, el dia que es creïn, i a Girona,
per descomptat, el còmput s’ha de fer plurianual; és
evident que si un any s’ha fet una gran inversió en
aquella demarcació, l’any següent, tot i que es mantingui, com estic demanant, el conjunt de la inversió de
l’Estat en els territoris de Catalunya, és evident que en
cada un dels territoris això no podrà ser veritat, si no és
en un període estadístic més llarg.
Set. La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les
altres comunitats de l’Estat de manera que els serveis
prestats per les diferents comunitats autònomes als seus
ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un
esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç
de solidaritat, es computarà com a contribució de l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagat per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola per aquests conceptes. No passin pena,
que, aquest text, el tindran tots en sortir d’aquesta sessió i, per tant, el podran analitzar amb lupa. Té la seva
complexitat. Aquells que hi estan avesats ho han entès
perfectament; pels altres, jo crec que la lectura serà
suficient. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar-ne els
efectes.
Vuitè. L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre
avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de
renda relativa similar en altres països europeus. Aquest
és el punt de comparació en què finalment el tripartit
d’esquerres catalanista ha decidit fixar-se com a punt de
referència.
El govern es compromet a la publicació i actualització
anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya
així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. No
creiem, com va dir una vegada el vicepresident del
Govern espanyol, «que publicando los datos se enconaPLE DEL PARLAMENT
rían los ánimos». Los ánimos se enconan, señor vicepresidente, cuando los datos no existen, i quan les dades no existeixen tothom pot dir-hi la seva, i aleshores
el primer enconamiento consisteix en el fet que les xifres que surten, probablement, per una banda i per una
altra, no són veritat. Transparència fiscal, transparències de les balances fiscals. A Alemanya cada any es publiquen i les discussions que hi han entre les regions,
públicament, admeses, en el Senat, per descomptat, i en
els diaris, són d’alt volum –d’alt volum. Tenen una gran
càrrega simbòlica i hi han sentiments al darrere, hi han
interessos al darrere, però si no hi ha aquesta transparència i aquest debat, Catalunya no guanyarà, i Catalunya vol guanyar i guanyarà aquesta vegada, i vol fer-ho
amb la paraula, vol fer-ho amb les dades, no a base
d’acords hàbils, de tapadillo, d’acords que s’aconsegueixin a canvi de no sé què i d’altres coses en altres
terrenys. No, no, no: transparència primer de tot, aquesta és la primera de les exigències de Catalunya. Per
què? Perquè Catalunya sap que la transparència li donarà la raó. No ens donaran la raó en tot, en totes les
nostres peticions, probablement, i potser haurem de
reconèixer que en algun punt d’aquests que he dit ens
hem equivocat. Tant de bo poguéssim reconèixer que
ens hem equivocat en alguna cosa i abandonar la sensació impossible de suportar més que tenim de tenir la
raó, que no ens la donen i que estem embarcats en un
barco sord, en un barco de sords, en el qual aleshores
evidentment que no voldríem anar –evidentment que
no hi voldríem anar. Però nosaltres sabem que la sordesa és curable, i farem tot el possible –farem tot el
possible– perquè això canviï. Molts catalans diran:
«Aquests s’estan embarcant en un viatge difícil.» I tant
que és difícil aquest viatge! Però vostès ho saben tan bé
com nosaltres –vostès ho saben tan bé com nosaltres. Si
hi posem tots de la nostra part, si també vostès, diputats
i diputades del Partit Popular ho fan, la nostra causa
avançarà.
El segon punt del nostre programa de reformes és el
programa de reformes cap al progrés democràtic. No
em vull allargar més i, per tant, els remeto a un text que
és extensíssim, des del meu punt de vista molt interessant, i del qual només espigolaré un parell de coses que
no poden deixar de ser dites en aquesta sessió.
Aquesta proposta afecta la regulació del president de la
Generalitat, del govern i del conseller en cap. Vostès
saben... Farem una llei del govern que reguli la figura
del conseller en cap i l’organització de l’executiu. Vostès saben que nosaltres hem tingut en aquesta darrera
legislatura un conseller en cap, però no la llei del conseller en cap, i no dintre de la llei que hi ha d’organització, és a dir, la Llei del Parlament, el president i el
consell executiu, que preveu una delegació temporal
que està clarament dibuixada per a casos de malaltia, de
viatge, en fi, de períodes potser una mica més llargs.
No; hem creat..., és a dir, hem buidat totes les competències de la Presidència, totes, per decret, sense llei, a
favor d’una conselleria en cap que estava entesa en la
Llei com a temporal. La temporalitat pot durar fins al
final... Home!, segurament pot durar fins al final, però
aleshores ja no és temporalitat, i, per tant, fem una llei,
i la farem, una llei del govern que reguli la figura del
conseller en cap i l’organització de l’executiu.
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
13
I la reforma de la Llei 3/82 per limitar la reelecció indefinida del president de la Generalitat i establir una
durada temporal màxima de l’exercici del càrrec.
Amb relació al Parlament, es proposa impulsar la reforma del Reglament per agilitar els seus procediments,
incrementar la freqüència de les sessions plenàries, tot
i reduint-ne la durada, facilitar les funcions d’impuls,
control, participació especial i expressió del pluralisme
polític.
Vull significar especialment dues propostes a incorporar: la creació d’una oficina pressupostària en el Parlament i el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels
candidats a ocupar determinats càrrecs públics per tal
d’examinar-ne la idoneïtat.
I, per impulsar la participació ciutadana, reformar la
Llei 2/95, d’iniciativa legislativa popular, per facilitar
una major participació de la ciutadania en el procés
legislatiu, com promoure les iniciatives necessàries per
tal que la Generalitat assumeixi competències en la
realització de referèndums i de consultes populars directes, i reguli altres formes de participació. Els organismes consultius i fiscalitzadors han de ser objecte
d’adaptacions per tal de facilitar l’exercici de les seves
funcions.
I per acabar aquest capítol faré una menció especial a
la política de mitjans de comunicació audiovisuals.
Ampliar les competències del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva
l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema
audiovisual. Elaborar i aprovar la llei catalana de l’audiovisual que vam voler fer i no vam poder, llei que
definirà la missió de servei públic de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, que delimitarà amb
precisió l’espai comunicacional privat i públic, que regularà la ràdio i la televisió locals i els mitjans comunitaris, i que proporcionarà, donarà seguretat jurídica
en tots aquests sectors, que no la tenen, que estan sempre a l’última pregunta de l’últim decret, quin dia es
publicarà, i que proporcionarà garanties respecte als
drets bàsics que afecten els professionals de la informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels
mitjans.
Per últim, reformar la Llei de creació de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació, de manera que
se n’asseguri la independència i la professionalitat i la
dels seus mitjans respecte del govern, tot modificant
la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció
dels directius, i fixant els objectius.
En regeneració democràtica, creiem que la Sindicatura de Comptes no ha estat ben tractada i que el seu prestigi se n’ha ressentit. Cal reforçar-la, cal prestigiar-la. I
es crearà en el seu si una oficina destinada a preservar
la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, i especialitzada, aquesta oficina, en les pràctiques
irregulars en les concessions i en les contractacions de
béns i serveis del sector públic, tema aquest, com vostès saben, no menor.
Vull anar acabant, senyores i senyors diputats, i vull ferho amb l’expressió de la confiança que tot allò –que
SESSIÓ NÚM. 2.1
n’hi ha molt– que pot ser discutit en aquesta sessió
d’investidura i que ho serà en els mesos que vindran
serà posat a la seva disposició, per escrit, tal com cal,
perquè puguin fer-ne les seves anotacions i demà les
seves intervencions, i en el futur també amb tota calma.
Però no vull acabar sense un compromís personal –fins
aquí ha estat l’exposició per força resumida, per força
escapçada en alguns aspectes de les principals línies del
programa fruit del pacte per un govern catalanista i
d’esquerres, un programa que ha de permetre el progrés
en l’autogovern, el progrés nacional, el progrés econòmic i social, el progrés cultural i educatiu, i l’equilibri
territorial i ambiental de Catalunya–, el meu compromís personal i de futur.
Tenim molta feina per fer, com podeu veure, benvolguts diputats del Parlament de Catalunya, i amb aquestes pinzellades només n’he descrit els aspectes cardinals, i no tots. Espero que tots vostès, a la feina de
construcció de Catalunya que avui recomencem, hi
contribueixin amb un esforç honest, constant i responsable. Els necessitarem a tots, senyores i senyors diputats, i a tots prometo respectar en tant que portadors
d’un mandat democràtic. Dels que votaran la meva investidura presidencial, n’espero el suport, el treball reflexiu, la col·laboració il·lusionada i creativa, i de tots els
que des d’una posició distant la rebutgin, n’espero la
crítica intel·ligent i el control severíssim, n’estic segur,
virtuts sense les quals una democràcia perdria la raó de
ser. Dels opositors també n’espero, a més, una mà dialogant, un pont obert a la reflexió comuna, una via que
porti el consens sobre les qüestions bàsiques, i em penso que les hem distingit. Sense consens sobre els afers
i les qüestions essencials el país se’n podria anar en
orris.
No demano peixet, demano crítica, però demano també visió panoràmica, visió general. Molts dels objectius
que des de la meva presidència em proposo d’empènyer, i especialment la reforma de l’Estatut, formaven
part en l’anterior legislatura d’un marc bàsic d’acord,
un marc que abraçava el 50 per cent d’aquesta cambra
i que ara abastarà més del 80 per cent; no el malmetem
amb tacticismes, amb jocs de calendari o amb equívocs
paralitzadors, perquè decebríem tots.
L’estatut nou ha de servir per governar millor en les
futures legislatures, les presideixi qui les presideixi.
L’estatut no és per a quatre anys, no malmetem l’oportunitat històrica de reformar-lo, no hi juguem, m’ho
demano a mi mateix i els ho demano a tots vostès.
Els diversos partits que conformen la previsible majoria d’aquesta cambra volem anar molt més enllà del
programa bàsic de govern que avui he esbossat, i encara només parcialment. Aspirem a expressar sobretot un
sentiment nou: el d’un catalanisme que reconeix la seva
pluralitat.
Per formar govern es reconeixen, s’amollen i es complementen uns grups polítics que tenen cada un d’ells
la seva història, que han fet en els últims anys experiències distintes, que no coincideixen fil per randa en el
diagnòstic de totes i cadascuna de les qüestions d’aquest
país, que tenen objectius finals prou diferents o camins
que tenen objectius diferents o camins que en algun
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
14
punt poden ser diferents per arribar a objectius comuns,
l’objectiu comú d’una ciutadania justa, rica i plena.
Però precisament perquè no som iguals podem oferir
una resposta basada en el diàleg, més pròxima a la realitat catalana. Vet aquí, vet aquí el sentiment que expressem: el d’una catalanitat diversa i dialogant, civil i
cordial, oberta a la diferència i disposada a fer-ho tot
per salvar el bé més preciós que és la unitat civil.
tats, la que ha creat, almenys per ara, un distanciament
aparent, ja previsible durant la campanya electoral, vull
dir dins de les dretes. Però encara que s’ajuntessin les
dretes catalanes ara no farien el pes, de lluny. En l’anterior legislatura la dreta guanyava l’esquerra per un. El
mal resultat de la seva majoria ha fet que en aquesta l’esquerra guanyi clarament la dreta, 74 a 61, i pugui governar amb més comoditat i menys renúncies, evidentment.
No hi ha unitat sense diàleg, no hi ha unitat sense barreja, és a dir, no hi ha unitat que valgui. Potser pel substrat autoritari que algunes etapes històriques han deixat
sobre la memòria col·lectiva, està de moda des de fa
anys, tant a Barcelona com a Madrid com a Washington, confondre el bon govern amb el govern dur, contundent, entotsolat, tancat en ell mateix. Doncs, bé, ara
estem a punt d’inaugurar una governació que no té por
a la llibertat de criteri, que no s’espanta davant de la
complexitat perquè la té, que ha començat el seu periple fent allò que és la sal de la democràcia, parlant,
cedint, reconeixent les virtuts i la posició de l’altre, intercanviant criteris, sospesant punts de vista, treballant
per a l’acord generós. Si està de moda la duresa uniforme, nosaltres proposem la fortalesa crítica; si està de
moda comprimir, reprimir, dissimular, velar, silenciar
els punts de vista, nosaltres amplifiquem, subratllem,
potenciem, desvetllem els punts de vista, i manem,
perquè no és contradictori. Si està de moda dictar, nosaltres ens proposem escoltar. Si està de moda la resposta cantelluda i unívoca, nosaltres presentem una proposta amable. Si està de moda el cop de puny sobre la
taula, nosaltres ens hem assegut a l’entorn de la taula i
hem començat, primer de tot, parlant, enraonant, que és
com la gent s’entén.
Ni l’Ebre, ni el finançament ni l’estatut s’havien d’haver
renunciat mai. Això ens fa inicialment optimistes respecte al marge de confiança obtingut pel catalanisme d’esquerres, però admetem que aquest marge s’haurà de demostrar en els fets i que ha estat l’electorat qui ens hi ha
conduït.
Certament, els tres corrents que hem arribat al pacte ho
hem fet per necessitat, ho hem fet per necessitat, la
debilitat inicial ens ha fet més perspicaços. Els grups
petits d’aquesta cambra s’han fet més grans, els grans
més xics. Alguns ho hem entès de seguida, altres no.
Els petits més grans i els grans més petits, això sí que
vol dir que la gent vol canvi, però amb un canvi escorat, enormement escorat, tot virat cap a l’esquerra. Mai
hi havia hagut, des de 1984, una divisió, una partió de
les aigües tan clara en aquesta cambra –74 a 61–, mai.
Recordin que en el Parlament anterior sempre érem 68,
67 si era que faltava algú; tothom hi havia de ser, anava d’un vot. No, no, estem parlant d’una gran majoria,
Catalunya s’ha pronunciat, tot castigant els partits
grans, com diuen vulgarment, i animant els petits, per
un corriment de l’eix de la política catalana que nosaltres i el Parlament de Catalunya i el govern de Catalunya no pot obviar.
Un canvi escorat, tot virat cap a l’esquerra. La debilitat més o menys accentuada que els ciutadans de Catalunya han imposat a tots els grups del Parlament, sense excepció, a uns per minva de vots, a altres perquè per
molt augment que hagin tingut encara no són a l’alçada dels dos grups dominants; aquesta debilitat relativa
ens ha obligat, a nosaltres, dintre de l’esquerra a aproximar-nos, i sospito que ens hauria d’obligar a tots a
aproximar-nos en aquelles qüestions essencials. La dreta no ha sabut, no ha pogut, ha estat justament la seva
interessada amistat del mandat anterior, orfe de resulPLE DEL PARLAMENT
La necessitat ens ha obligat a ser virtuosos, sí, confessem-ho, perquè en democràcia la principal virtut és,
justament, aquesta capacitat de reconèixer la realitat i
el diàleg. Dialogar és cosir les diferències per tal de
construir unitats amb les diverses parts. Catalunya és
plena de diferències socials, culturals, lingüístiques que
esperen, que han esperat durant anys un govern com el
nostre, un govern disposat a cicatritzar les fractures
econòmiques, disposat a cosir les diferències sentimentals, disposat a teixir la unitat civil del poble català. La
força política que deriva del diàleg és més indestructible, fixeu-vos, que la força que deriva d’una posició
única per sòlida que sembli.
De la reflexió conjunta del pacte entre els diferents, n’ha
sortit una força a l’hora potent i mal·leable que sabrà
adaptar-se millor a les necessitats dels barris més problemàtics de Catalunya, perquè hi té una especial sensibilitat, que sabrà ser sensible a la complexitat de les
relacions polítiques i econòmiques de Catalunya amb
Espanya, que sabrà buscar sortides intel·ligents als reptes
difícils però apassionants que el futur ens imposa, la
pervivència de la llengua catalana; les necessitats assistencials de les nostres famílies, el futur dels nostres joves,
el nostre paper a Europa, la reforma de les nostres relacions amb l’Estat espanyol i la superació dels obstacles
que estan frenant la tradicional fermesa de l’economia
catalana i de les seves infraestructures; la necessitat de
preservar el nostre territori, que sempre ens recorda
Raimon Obiols, font de riquesa, marc paisatgístic on
projectem les nostres emocions i pati que ha de ser dels
nostres néts i besnéts; la necessitat de recuperar l’excellència cultural i educativa que ens havia caracteritzat en
altres èpoques anteriors, i la voluntat de teixir un sol
poble, partint no pas d’una idea abstracta de Catalunya
sinó de la variadíssima realitat que és visible als nostres
carrers.
De la reflexió conjunta emergeix un catalanisme que vol
apel·lar, no solament als catalans que senten que el cor
se’ls inflama davant de les quatre barres, sinó els que
durant molts anys s’han mostrat, si no hostils, sí indiferents a aquest sentiment de pertinença.
Totes les idees són vàlides, discutibles, interessants. El
nostre catalanisme no és més que l’anterior, però tampoc
menys, és simplement distint i, en tant que resultat d’un
pacte, d’accents diversos i complementaris.
Expressarem una confiança més decidida en la realitat
humana, tan diversa i bulliciosa del país, més que no
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
15
pas en les essències que ens arriben del passat. Tal com
deia Gabriel Alomar i va repetir Rafael Campalans, ens
interessa més el futur dels nostres fills que les dèries
dels nostres avantpassats, respectades com són, i ho
sabeu.
El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l’existència d’uns ciutadans que viuen uns
problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme
esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i
oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans.
Aquest país ara ja comença a ser diferent. Com en el
viatge simbòlic d’Ulisses hem anat més lluny i ara hem
desembarcat en una illa nova, i això provoca, naturalment, incertesa, la incertesa de la novetat, potser provoca, fins i tot, incomoditats a tots aquells que estaven
acostumats al paisatge polític i simbòlic de la illa anterior, però sobretot provoca il·lusió i esperança entre els
que hem dialogat per confegir el mapa polític de la illa.
Sóc aquí, benvolguts diputats del Parlament de Catalunya, disposat a inaugurar amb vosaltres, amb vostès,
una època brillant de la nostra d’història. No vull, no
volem mirar enrere amb ira o amb rancúnia. Demano
als que estan temptats de caure en el ressentiment que
superin aquesta temptació. El ressentiment és una benzina políticament molt útil perquè és molt excitant,
molt estimulant, però és molt perillosa socialment, és
un perill que el país no es pot permetre. No volem mirar enrere amb ira o amb rancúnia; volem mirar endavant amb il·lusió, tenim quatre anys per treure tot el suc
SESSIÓ NÚM. 2.1
de les institucions catalanes i esperem deixar-les millor
que no pas eren.
Esperem aconseguir que la vida dels catalans sigui més
justa, més amable, que el futur d’aquest país nostre sigui, estigui més assegurat. Esperem contagiar aquesta
il·lusió als membres desil·lusionats d’aquesta cambra i,
especialment i sobretot, a la ciutadania catalana. Esperem que aquesta etapa sigui profitosa, no volem deixar
una petjada singular, no és per això que hem vingut.
Volem desvetllar totes les energies d’aquest país, que
són moltes, tal com va passar amb Barcelona durant la
dècada anterior.
Més lluny, sempre molt més lluny, el país d’aquí a quatre anys serà un altre i, aleshores, haurem arribat a una
nova illa, i així anirà fent camí, per tant, Catalunya,
com Ulisses cap a Ítaca. Per fer possible aquesta nova
i esperançadora etapa del viatge de Catalunya us demano, senyores i senyors diputats, el vot a la meva investidura.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments.)
El president
La sessió es reprendrà demà a les deu del matí.
Se suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a les dotze del migdia i cinc minuts.
PLE DEL PARLAMENT
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de proposta del candidat Pasqual Maragall al debat d'investidura de la VII Legislatura
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Debat del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la sessió plenària núm. 2, primera reunió.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Investidura
Catalunya
Parlament de Catalunya
Model social
Acció política
Debats
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1756/0000001346.pdf
fc132bdaa9eb7aa4a80304fde2a09986
PDF Text
Text
CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL EN EL CLUB SIGLO XXI
Madrid, 24 de marzo de 2003
1. Hacer política en tiempos de crisis
He de confesarles que contemplo con asombro la atención hiperbólica con que
algunos sectores siguen mis actuaciones y mis opiniones políticas.
Con un afán desmesurado - a mi juicio- enfatizan en mi trayectoria lo que creen
salidas de tono, peligrosas derivas, etc.
Más allá del empeño partidista - que existe - creo advertir en esta actitud un reproche
de fondo que no es otro que el de no seguir el guión de lo políticamente correcto.
Un guión que pretende achicar sensiblemente el terreno de juego de nuestra vida
política, en el que unos pocos asuntos son de recibo y todo lo que se salga de ellos
resulta una impertinencia.
Quiero aclararles antes de empezar que soy de los que no acepto estas reglas de
juego.
No se trata de una actitud irresponsable.
Bien al contrario, mi actitud responde a un sentido de la responsabilidad:
estoy
convencido de que faltaría a mi deber si, por causa del problema terrorista y de los
ineludibles deberes de prudencia y lealtad que comporta, renunciara a plantear un
proyecto de futuro para Cataluña y para España.
Es más: creo que sin este esfuerzo no encontraremos la salida definitiva al desafío
que nos plantea el terror.
Las situaciones de crisis no se resuelven con el silencio de la política. Determinadas
situaciones, no todas, requieren más política, más palabra razonada, más diálogo,
más propuestas ... y con todo ello más confrontación y más vigor democrático.
1
�Así interpreto mi responsabilidad de político y a ella procuro ajustar mis intervenciones
públicas.
******
Lo primero que quiero decirles hoy:
2. Superar la indiferencia entre Cataluña y España
Uno de los propósitos de mi intervención de esta tarde es manifestarles con toda
claridad que en Cataluña se va a producir un cambio político y que este cambio no tan
sólo se va a notar en Cataluña, sino que tendrá consecuencias muy serias para
España. Y mi pretensión es que tales consecuencias sean positivas. Y les puedo
asegurar que pondré todo mi empeño en ello.
Debemos prepararnos para una situación nueva, para manejarla con determinación,
conscientes de lo que se va exigir de nosotros, tanto en el sentido de la sensatez y la
moderación, como en el de la fidelidad al objetivo de una Catalunya potente y una
España plural y efectivamente reconciliada con esa pluralidad, que es substantiva y
constitucional.
Pienso que la relación entre Cataluña y España no está en su mejor momento. Me
explicaré.
Desde hace un tiempo en Cataluña crece la sensación de retroceso en el proceso
histórico de reconocimiento de la España plural que se inició con la Transición y que
tiene en la Constitución de 1978 su referencia liminar. Los últimos tres años, regidos
por la colaboración del nacionalismo catalán con el nacionalismo español, han sido
perjudiciales en este sentido. (Seria paradójico que ahora el nacionalismo catalán
quisiera descubrir esta realidad evidente).
No se trata de un sentimiento o de una creciente decepción, exclusivas de una
determinada opción política. Al contrario, es un sentimiento compartido por amplios
sectores políticos y sociales catalanes que tienen en común el referente del
catalanismo político, entendido más como la cultura cívica que ha modelado la
Cataluña del siglo XX que como un proyecto partidista.
2
�Constituyen expresiones de este sentimiento pronunciamientos políticos de todos los
partidos del arco parlamentario (con la excepción del Partido Popular), manifiestos
emanados de instituciones económicas, empresariales, sindicales y opiniones de
destacados intelectuales catalanes.
Todas ellas reflejan una cierta perplejidad por la indiferencia,
cuando no por la
hostilidad, con que es tratada Cataluña por el poder político y por una parte influyente
de los medios de comunicación.
Compartir dicha perplejidad no quiere decir que se comparta en Cataluña el
diagnóstico sobre las causas de tal regresión.
No son admisibles las explicaciones basadas obsesivamente en el agravio histórico y
en su presunta o real renovación. Somos muchos los catalanes que reconocemos que
las causas de este distanciamiento son complejas y que algunas tienen su origen en
determinadas actitudes adoptadas desde Cataluña que interactúan con otras actitudes
que podríamos identificar como separadoras.
Asimismo tampoco existe una orientación unánime sobre cuál es la actitud que debe
tomarse desde Cataluña para no desandar el camino hacia la España plural, pero
empiezan a haber expectativas claras.
Mi posición personal y la del espacio político que represento ha sido, es y será
inequívoca al respecto. Se trata de la posición defendida y practicada por los
socialistas y por buena parte del progresismo catalán que quiere afirmar el compromiso
de Cataluña con la España plural.
Es la tradición del catalanismo progresista que representa a la Cataluña que no quiere
vivir del problema de su relación con España. Somos parte de la Cataluña que quiere
resolver el problema.
Reconozco que esta actitud provoca rechazos e incompresiones en sectores del
nacionalismo catalán que consideran que interesarse por España supone desinterés
por Cataluña.
3
�También provoca escepticismo entre gentes amigas, como el que expresaba Xavier
Rubert de Ventós en un artículo publicado en El País, y en el que decía no compartir
mi fe en la España plural, aunque siga compartiendo mi esperanza.
Y, como es obvio, también desde el nacionalismo español se percibe el rechazo
amargo y el desdén de aquellos a quienes
no les cabe en la cabeza otra manera de
entender España que la suya.
Ambos nacionalismos –el nacionalismo español y el nacionalismo catalán (y también
el nacionalismo vasco)- insisten en una concepción nacional-estatista del mundo que
ya no se corresponde con los nuevos tiempos. Creo que estas actitudes ensimismadas
comprometen seriamente el futuro de España como proyecto compartido.
Ante este peligro hay que reaccionar. Sobre todo hay que reaccionar ante el peligro de
la indiferencia, del hastío, de la antipatía, de la desconfianza.
Lo ha explicado muy bien el escritor catalán Antoni Puigverd en un artículo publicado
por la Revista de Occidente, donde dice:
“Dos líneas paralelas se han dibujado a lo largo de estos 25 años. De seguir así nunca
van encontrarse. Cuanto más avanzan, menos coinciden. Y sin embargo tampoco
pueden distanciarse: ni el nacionalismo catalán está en condiciones de impulsar una
decidida vía independentista; ni el españolismo ceñudo, militante (o vergonzante) está
en condiciones de impulsar una energía de fusión. Son dos visiones, dos lógicas, dos
inercias políticas e ideológicas condenadas al empate de la mutua antipatía”
Hasta aquí la cita de Puigverd.
La propuesta del socialismo catalán es una llamada a recuperar el clima moral,
intelectual y político que haga posible pensar otra vez España con la generosidad con
que la pensaron hace 25 años los artífices de la Constitución del 78.
No sé si desde fuera de Cataluña se tiene plena conciencia de la entidad –y de las
consecuencias futuras- de otras actitudes catalanas que no apuestan por este
compromiso con la España plural.
4
�Así, en Cataluña se dibujan otras actitudes sobre la relación con España, sobre cómo
gestionar la interdependencia. Actitudes que van de la renuncia a la desesperanza,
pasando por la conllevancia malhumorada.
Una primera actitud sería la de renuncia al catalanismo por entender que ha alcanzado
sus objetivos básicos.
Sería la rendición del catalanismo a la nueva España moderna y desacomplejada. Es
la propuesta regionalista del Partido Popular y de algunos sectores
del mundo
empresarial catalán. Una propuesta que implica aceptar la congelación del
autogobierno y, por consiguiente, adaptarse a las decisiones centrales sobre las que se
aspiraría a tener capacidad de influencia. Hoy por hoy no es una opción mayoritaria,
pero su viabilidad podría aumentar si la Convergència i Unió de después de Pujol
sucumbiera a los cantos de sirena de un “encaje bávaro”.
La segunda actitud sería la de otra renuncia: la renuncia a España.
Sería la respuesta independentista basada en la convicción de la irreformabilidad de
España, de su mentalidad colectiva y de sus instituciones. Sería la renuncia a
gestionar la pluralidad por la insuficiencia de los actuales instrumentos y, sobre todo
por la percepción de que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay
nadie dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde.
Es una propuesta fácil y contundente, pero que se va desarrollando con creciente
sofisticación. Se trata de una posición minoritaria pero cuyo atractivo puede crecer en
un contexto de hostilidad.
Y una tercera actitud sería la de la conllevancia entre Cataluña y España.
Sería el pacto coyuntural del catalanismo con España, la firma del empate permanente.
Es la posición accidentalista practicada por CiU, en la que los progresos en el
autogobierno dependen de la coyuntura política. Cataluña obtiene ventajas si el
Gobierno central depende de los votos de CiU. Cataluña ve peligrar los avances
conseguidos si el Gobierno central dispone de mayoría absoluta. No se consolidan los
avances del autogobierno, ni del Estado autonómico y, mientras tanto, el foso afectivo
se va ensanchando y la desconfianza va impidiendo pensar en un futuro común.
5
�Frente a estas actitudes, reafirmo la esperanza y la posibilidad de la España plural. Es
más: reafirmo que a pesar de los problemas a los que me he referido, los últimos 25
años han sido sin duda los mejores de la historia política de Catalunya desde hace
siglos (siglos, no años).
Proponemos pues el pacto permanente del catalanismo con la España democrática. El
pacto federal que proporcionará un horizonte estable a los autogobiernos. Viable si en
Cataluña se renueva el pacto catalanista y éste se expresa de forma unitaria. Viable si
se recupera y renueva una idea plural de España. Con Euskadi al fondo, constituida
(contra el deseo de sus ciudadanos, estoy seguro) en obstáculo para avanzar, pero a
la vez necesitada de caminos de salida a su conflicto interminable.
La esperanza de la España plural hay que alimentarla con gestos, con pequeños
pasos, con reciprocidad, con lealtades compartidas.
En un artículo reciente de uno de nuestros más conspicuos federalistas –el profesor
Antoni Castells- se traza con inusual sinceridad esta situación:
“El catalanismo ha de jugar una vez más la carta de la implicación en la política
española. De formular propuestas pensando no sólo en Cataluña, sino en el conjunto
del Estado. Debe hacerlo por sentido de la responsabilidad, por solidaridad con los
demás pueblos de España, y también por interés propio.
El catalanismo tiene que ser generoso. Cuando lo ha sido, se ha ganado el respeto y la
admiración del resto de España y ha gozado de gran autoridad política. Ésta es, pues,
la vía a seguir.
Pero el catalanismo –prosigue Castells- necesita saber que sus planteamientos
básicos son comprendidos y compartidos también fuera de Cataluña. Y en este punto,
no todos los interlocutores son iguales. No lo han sido en el pasado ni lo son ahora. Por
esto, ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir unas
fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con
generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de
España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto a
su identidad, a su lengua y a su cultura”
6
�Hasta aquí la cita. Añado más: Euskadi tiene y tendrá un régimen de excepción.
Catalunya es demasiado grande para pretenderlo. Está obligada a modificar el sistema
político general para mejorar. Lo que no excluye por supuesto que el sistema general
sea diferencial y reconozca la existencia de nacionalidades históricas con lengua y
cultura propias y singulares.
Estoy convencido de la respuesta positiva del socialismo español al reto que le plantea
el catalanismo progresista. Una respuesta que, más allá de la coherencia doctrinal, es
congruente con el enraizamiento del autogobierno en todas las comunidades
autónomas sin distinción. Es precisamente el balance positivo del Estado de las
Autonomías para todas las Comunidades lo que permite pensar en su evolución
plenamente federal y no uniformista.
3. Interés de España en que desde Cataluña se hagan aportaciones a la España
plural, la España común, a la España federal.
Ante nosotros se abre un segundo ciclo político democrático, una vez culminado el
ciclo que abrimos con la Transición Democrática y que ha durado un cuarto de siglo.
Un segundo ciclo que deberá perfeccionar, en primer lugar, nuestra democracia, sus
reglas y sus instituciones, con el afán de mejorar su calidad y su transparencia.
También deberá perfeccionar nuestro Estado del Bienestar, con nuevos enfoques y
con especial atención a problemas y colectivos hasta ahora desatendidos. Con una
vigorosa política de apoyo a las familias en primer término. (Me alegra constatar que
nuestras propuestas de políticas públicas para la infancia, para la vivienda de alquiler y
para la atención a domicilio, hayan sido acogidas favorablemente por la opinión y por
los gobiernos). (Falta que ocurra lo mismo con nuestras propuestas para los barrios de
la inmigración y para la seguridad de las ciudades).
Y como no, este segundo ciclo político al que me refiero, deberá culminar con el pleno
reconocimiento de la España plural.
7
�Entiendo que el reconocimiento de la España plural y del papel que en ella han de
jugar nacionalidades como Cataluña no es un producto ideológico de laboratorio, sino
una necesidad real de la España futura.
Por ello, pienso que se comete un atentado a la convivencia entre las gentes y los
pueblos de España cuando se utilizan exclusivamente los sentimientos identitarios
para obtener rentas de poder y para bloquear desarrollos de futuro.
Para evitar el bloqueo del futuro hay que superar la lógica de los tres nacionalismos
que nos gobiernan y afirmar lo siguiente: Catalunya no quiere romper los lazos
territoriales (...) Catalunya no quiere romper las filiaciones históricas (...) Pero cuatro o
cinco años más de Aznar - de lenguaje Aznar - y España estalla. Considero que Aznar
ha prestado un servicio formidable a la gobernación de España: Ha metido a toda la
derecha española en la Constitución, pero si el precio a pagar es primero la
congelación y luego la muerte lenta de la Constitución, no sólo no se lo podremos
agradecer sino que habrá que denunciar que Aznar es para España un peligro muy
superior al imaginado.
4. Perder el miedo a los tabúes: del buen uso de los textos constitucional y
estatutario
No pasa nada por reconocer la fatiga de los materiales constitucionales y estatutarios.
En 25 años han acaecido cambios sustanciales que aconsejan repensar, revisar y
reformular los textos constitucional y estatutario.
Con la adaptación al camino que ha recorrido Europa, en primer término ... Con la
necesidad de sacar conclusiones constitucionales de la experiencia autonómica ... Con
el reconocimiento de tareas pendientes y, sobre todo, de nuevas realidades sociales
que reclaman su encaje en nuestras normas básicas.
Dicho de otro modo:
Quiero prevenir contra el mal uso de la Constitución, contra su sacralización y su
momificación ... En su momento saludé el importante esfuerzo hecho por José Maria
Aznar para integrar a toda la derecha española en la Constitución ... Hoy he de
8
�lamentar que dicho esfuerzo se haya hecho a costa de momificar el texto constitucional
...
Es contradictorio aceptar que necesitamos adaptarnos permanentemente en los
ámbitos tecnológico, laboral, educativo, cultural, familiar … y, en cambio, negarse en
redondo a plantearse la conveniencia de adaptar nuestras normas jurídico-políticas a
las nuevas realidades y necesidades surgidas de la evolución social.
Estoy por una Constitución y unos Estatutos vivos, capaces de resolver problemas
políticos y no de esconderlos ...
La obsesión por la permanencia y la estabilidad llevada al límite acaba por situar a las
personas y a los pueblos fuera de la historia, fuera de la vida.
5. Qué reformas institucionales propongo: la reforma del Estatuto de Autonomía
de Cataluña
Mañana presentaré en el Parlament de Cataluña las bases para un nuevo Estatuto de
Cataluña que proponemos los socialistas catalanes. Lo haré en el Parlament de
Catalunya, que es donde debe hacerse, no mediante octavillas o mediante
informaciones filtradas a algunos medios.
¿Por qué ahora la reforma del Estatuto de Cataluña?
¿Con qué intención?
Para dar un salto adelante en el autogobierno de Cataluña ... que contribuya también a
la plena afirmación de la España plural.
Vengo diciendo en los últimos tiempos que los primeros veintitrés años de
autogobierno estatutario en Cataluña constituyen tan sólo el prólogo de lo que puede y
debe ser el autogobierno pleno de Cataluña (... Unos veintitrés años en los que la
afirmación identitaria ha sido prioritaria y se ha dejado de lado la preocupación por una
estrategia de futuro).
9
�Pero hay momentos en la vida de un país en que hay que decidir la dirección y el
sentido de su rumbo … Y no es lo mismo hacerlo con una omnipresente obsesión por
el pasado, por afirmar la identidad y por reforzar el vínculo nacional … que hacerlo con
la determinación de mirar hacia el futuro, de construir un proyecto atractivo para sus
hijos …
En hermosas palabras de un socialista catalán de los años treinta del siglo pasado,
Rafael Campalans,: “Cataluña no es la historia que nos han contado, sino la historia
que nosotros queremos escribir. No es el culto a los muertos, sino el culto a los hijos
que aún han de venir”...
No voy a explicarles ahora el contenido de la reforma estatutaria, pero si que puedo
adelantarles –tal como he venido haciendo en otros foros- las líneas maestras que la
inspiran.
- La intención afirmativa y prepositiva, de proclamación y no de reclamación, del nuevo
texto estatutario, esto es lo decisivo.
-
El propósito de renovar el pacto del autogobierno nacional de Cataluña,
actualizando la voluntad de participar activamente en la construcción de una
España plural y una Europa respetuosa con sus pueblos.
-
La determinación de introducir nuevos mecanismos de representación política más
democráticos y renovadores, dibujando los criterios de la que tendrá que ser la –
aún hoy inexistente!- Ley Electoral de Cataluña o estableciendo la limitación de
mandatos para el presidente de la Generalitat.
- La fijación de las bases de la organización territorial de Cataluña en
vegueries, dando voz a los distintos territorios y la posibilidad de ser los
protagonistas de su propia estrategia de futuro, a la vez que facultando
ampliamente a los municipios para gestionar las políticas de proximidad y
transfiriéndoles un 6% más del gasto público total, hasta llegar al 30%
del mismo.
-
La ampliación de las competencias del autogobierno de Cataluña, abriendo las
puertas a la colaboración con los territorios de la antigua Corona de Aragón, en el
marco de la euroregión del arco norccidental mediterráneo.
10
�-
La atribución a la Generalitat de la autoridad suficiente para asumir la dirección
ordenada de los procesos administrativos.
¿Y cómo se desarrollará el proceso de reforma?
Partimos de la base de que la mejora del autogobierno ha de ser el fruto de la voluntad
política de Cataluña y trabajaremos para conseguir el consenso máximo de todas las
fuerzas políticas presentes en el Parlament de Cataluña.
De este modo el texto definitivo de Estatuto, que tendrá que refrendar en su momento
el pueblo de Cataluña, no será el resultado de una negociación desigual entre los
partidos gobernantes en Cataluña y en España, sino el fruto del reconocimiento por las
Cortes Generales de la voluntad política unitaria de Cataluña, momento solemne en
que Cataluña renovará su pacto de autogobierno y su compromiso con la España
plural.
En mi opinión, es perfectamente posible que este proceso pueda finalizar con el
preceptivo referéndum en el primer trimestre de 2005 si todo va bien en España.
Siempre
se nos amenaza a los socialistas con fomentar las diferencias entre
españoles y conducir a España hacia la ingobernabilidad.
Bien: no quiero ni imaginarme la ingobernabilidad a que puede conducir el
empecinamiento del actual gobierno español al negar la pluralidad de España y el
tranquilo reconocimiento de su diversidad, lo que yo llamo diversidad y el gobierno
asimetría.
Baste constatar la pirotecnia verbal soberanista en que se está metiendo el gobierno
de CiU, tras tres años y medio de actitudes que la prensa madrileña califica de
sensatas y moderadas, en cuanto se han acercado las elecciones. Vamos a ver como
torea el Partido Popular ahora sus obligaciones de soporte al gobierno Pujol-Mas hasta
el día mismo de las elecciones autonómicas. Quedan todavía siete meses. Siete
meses apasionantes que nosotros vamos a administrar con calma, sin variar un ápice
lo que ha sido nuestro discurso en los últimos tres años y medio. Pero prepárense para
emociones fuertes.
11
�¿Y qué consecuencias puede tener la reforma del Estatuto de Cataluña para el
conjunto de España?
Entiendo que han de ser unas consecuencias positivas. He edificado mi trayectoria
política con la convicción de que lo que es bueno para Cataluña es bueno para
España.
Creo que este principio ha sido verificado por la historia. Lo fue durante la Transición
con el compromiso de la Cataluña autonomista con la España democrática. Lo fue con
los Juegos Olímpicos de Barcelona cuando se nos hizo confianza para representar a la
España moderna y democrática ante el mundo.
¿Por qué no puedo serlo en el futuro? ¿Por qué no se concede a Cataluña la confianza
para co-liderar el proceso de reconocimiento pleno de la España plural? Mejor que se
haga, porque si no se hace no habrá tal.
Con la reforma del Estatuto podemos dar el primer paso hacia este reconocimiento. Un
paso que puede abrir nuevas perspectivas para problemas que hoy parecen
irresolubles y que tiñen de pesimismo nuestras posibilidades de convivir más allá de la
conllevancia.
Quiero resaltar una consecuencia muy importante: la mejora del autogobierno de
Cataluña que proponemos quiere demostrar que no son excluyentes los propósitos de
preservar identidades y de compartir proyectos.
Estoy convencido que es deseable y posible que ambos propósitos convivan en la
dinámica de una sociedad. Y esto es deseable y válido tanto para Cataluña como para
el País Vasco ... y por supuesto para el conjunto de España.
Estoy persuadido que la mejor contribución a la solución del problema vasco que
podemos hacer desde Cataluña es progresar en nuestro modelo de autogobierno en el
sentido de superar la etapa de afirmación identitaria, a la vez que promovemos la idea
y el proyecto del reconocimiento de la España plural.
Si el tema vasco parece encallar el tema catalán, no es menos cierto lo contrario:
mientras Catalunya no explique su futuro, el Estado irá atado de manos al diálogo
sobre la solución vasca, porque es lógico que se pregunte por los efectos que esa
12
�solución puede tener sobre las aspiraciones de Catalunya, tema éste, como he dicho,
de mayor envergadura desde muchos puntos de vista, si bien exento del dramatismo
sangriento de la situación en Euskadi, en parte, también hay que decirlo, por el
comportamiento sensato, en lo fundamental, del nacionalismo catalán hasta hoy.
6. La reforma de la Constitución: el Senado, símbolo de la España plural. I una
determinada manera de concebir y estar en Europa.
La reforma del Senado como oportunidad.(Acabo de hablar con el presidente del
Senado). El Senado debe ser una Cámara de primera lectura. Y yo añado:
representativo de las Comunidades Autónomas, no de las provincias.
Los cuatro federalismos:
- El político (reforma del Senado)
- El fiscal (pagar por renta y recibir por población, con una salvedad)
- El judicial. Tribunal de Casación.
- El cultural. Historia Común de los Pueblos de España. Respeto mutuo de las lenguas.
Tengo la convicción de que en 20 ó 25 años la evolución política europea irá igualando
los derechos de los pequeños estados con los de las grandes regiones, perspectiva
que irá tranquilizando el debate aunque inicialmente puede enconarlo.
Del mismo modo que aspiramos a una España confortable, donde todos tengan su
lugar, hay que pensar en una Europa que facilite la acomodación de su diversidad. Y
ello puede querer decir renunciar a las grandes construcciones jurídico-formales y
potenciar redes diversas basadas en el interés común y que sobrepasan el marco de
los Estados-nación, de manera que el reconocimiento de todas estas redes diversas
acabe por ser lo que entendamos por Europa.
7. Un apunte final sobre la guerra
Catalunya está masivamente contra la guerra, como lo está Madrid. Quizás con la
ventaja de que allí los incidentes entre policía y manifestantes han sido inferiores, en
13
�parte porque - imagino - la tensión y los nervios que las fuerzas policiales perciben en
sus responsables políticos y administrativos, deben ser menores.
Sólo debo añadir que el gran interrogante que se ha abierto en Catalunya ha sido el de
la posición, no tanto del partido del Gobierno catalán, como del propio Gobierno de la
Generalitat.
Este interrogante inquieta por dos razones: parece amagar una vuelta a la indiferencia
catalana en materia de política internacional - muy típica de la primera guerra mundial y
visible incluso en el referéndum sobre la NATO- y porque no se sabe si obedece a
motivos coyunturales de política local, lo que la haría profundamente inmoral, o si,
según como más grave, significa un desplazamiento del nacionalismo catalán
conservador desde su tradicional europeísmo hasta un atlantismo que la mejor Europa
está tratando no de negar, pero si de revisar a fondo.
Los socialistas catalanes insistimos en que la política internacional del gobierno Aznar
está poniendo seriamente en peligro la credibilidad de España en el norte de Africa y
en todo el Mediterráneo. Creemos también que está dañando nuestros lazos con los
países de América Latina, que han soportado con dificultades pero con cierta gallardía
la presión belicista.
Y proponemos de nuevo que España le confíe a Catalunya misiones de nivel en el
relanzamiento del desgraciado Proceso Barcelona de 1995, el momento sin duda más
alto, junto a la posterior Conferencia de Madrid sobre Oriente Medio, también olvidada
hoy, de la presencia española en nuestro entorno natural.
Muchas gracias.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall al Club Siglo XXI
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Club Siglo XXI (Madrid)
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Catalunya
Identitat col·lectiva
Nació
Federalisme
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1757/0000001380.pdf
f67cd953a08feef2019e57b709f32a07
PDF Text
Text
Un futuro posible:preservar identidades, compartir proyectos
Conferència pronunciada per Pasqual Maragall a Bilbao
1.Quiero empezar mi intervención de esta tarde manifestando mi más radical repulsa al último atentado de eta,
en Andoain, que costó la vida a Joseba Pagazaurtundua. Esta condena no admite matiz posible. Y este atentado
tampoco admite silencio posible.
El silencio, en el País Vasco, es hoy sinónimo de asentimiento, de demasiadas complicidades con el terror.
Sólo por la palabra llegará la paz a Euskadi. Y no avanzaremos ni un milímetro en este camino, si lo transitan
solamente –y mucho menos aún si nos conducen- corazones de hielo, como dijo Maite Pagazaurtundua.
El silencio del alcalde de Andoain es políticamente inmoral. También aquí sin paliativos. Inmoral porqué no se
puede callar ante el asesinato de un ciudadano. Inmoral porque un alcalde no puede callar ante el asesinato del
jefe de su policía municipal.
Déjenme que lo diga claro y sin matices: yo habría votado la moción de censura contra el alcalde de Andoain,
por encima de cualquiera otra consideración de coyuntura o cálculo electoral, dando prioridad a la exigencia
moral y a mi convicción que nadie que no condene la muerte de una persona, de un servidor de su propia
administración, puede seguir un minuto más como alcalde. Era un gesto de dignidad política.
2.- Dicho esto, quiero hablarles esta tarde desde el máximo respeto a los ciudadanos vascos y a sus
instituciones.
No tengo la pretensión de hablarles de los problemas del País Vasco desde la distancia, ni mucho menos
impartir lecciones sobre lo que debe hacerse para resolverlos.
Pero si les ruego que acepten que mi aproximación a su situación está hecha desde una cierta pasión positiva,
desde una voluntad de empatía.
Quiero plantearles una reflexión respetuosa con la convicción de que los problemas de los vascos sólo pueden
resolverlos los vascos, en democracia y desde las instituciones y las leyes de que nos hemos dotado.
Mi reflexión se orienta hacia lo que podemos hacer desde Catalunya para crear unas condiciones mejores que
las actuales para ayudar a que el pueblo vasco avance hacia una solución de futuro.
3.-Pero antes de hacerlo creo que también es mi deber dejar sentada una petición que reiteradamente he
planteado a los máximos representantes institucionales de Euskadi: la COMPASIÓN con las víctimas del
terrorismo ... Compasión, no como sentimiento cristiano, sino padecer con, ser capaces de ponerse en el lugar
del otro, de compartir su dolor, su angustia, su temor, su esperanza ... Compasión humana, de persona a
persona ...
Y compasión política, de partido a partido, con el mensaje profundo de que hay esperanza en este pueblo de un
futuro reconciliado ...
Creo que para construir un futuro posible de Euskadi no basta con desear y trabajar sin descanso para acabar
con ETA, para aplicar la ley, para desterrar la desigualdad política que supone que unos ciudadanos, servidores
de lo público, tengan que ser protegidos para poder ejercer su noble función ...
Además hay que crear un clima moral que lo haga posible y, sobre todo, que haga posible el día después ... A
este clima moral es a lo que llamo compasión ...
4.-Vuelvo al núcleo de mi reflexión: ¿qué se puede -que se debe- hacer desde Catalunya?
Hace tiempo que mantengo una polémica amistosa con el presidente de la Generalitat sobre la conveniencia de
que Catalunya se implique en la solución del problema vasco y, en consecuencia en la construcción de una
nueva España.
No se trata de promover una actitud de ingerencia en la política vasca. Ni mucho menos. Se trata de promover
una actitud mucho más activa en la política española para intentar sacarla del callejón sin salida al que a mi
juicio la están llevando lo que denomino los tres nacionalismos que nos gobiernan.
Entiendo que desde Catalunya tenemos el deber y la oportunidad de hacer dos cosas:
-Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de mera afirmación identitaria.
-Promover la idea y el proyecto de una España plural.
En el convencimiento de que haciendo lo primero ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y
viceversa.
5.-En primer lugar: afianzar un modelo de autogobierno de Catalunya que suponga un nuevo paso adelante ...
Vengo diciendo en los últimos tiempos que los primeros veintitrés años de autogobierno estatutario en
Catalunya constituyen tan sólo el prólogo de lo que puede y debe ser el autogobierno pleno de Catalunya.
�Unos veintitrés años en los que la afirmación identitaria ha sido prioritaria y en los que se ha dejado de lado la
preocupación por una estrategia de futuro, por construir un proyecto que puedan compartir todos los
ciudadanos de Catalunya, sea cual sea su manera personal de vivir el sentimiento nacional.
¿Acaso son excluyentes los propósitos de preservar identidades y de compartir proyectos?
En pura corrección política tendría que decirles que se trata de una disyuntiva falsa, que es deseable y posible
que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad.
Creo que es así y que una sociedad madura debe ser capaz de encontrar el equilibrio entre sus raíces y sus
esperanzas.
Pero hay momentos en la vida de un país en que hay que decidir la dirección y el sentido de su rumbo … Y no
es lo mismo hacerlo con una omnipresente obsesión por el pasado, por afirmar la identidad, por reforzar el
vínculo comunitario … que hacerlo con la determinación de mirar hacia el futuro, de construir un proyecto
atractivo para nuestros hijos.
En hermosas palabras de un socialista catalán de los años treinta del siglo pasado, Rafael Campalans,:
“Catalunya no es la historia que nos han contado, sino la historia que nosotros queremos escribir. No es el culto
a los antepasados, sino el culto a los hijos que aún han de venir” ...
Permítanme una referencia a lo que ha venido en llamarse el “modelo catalán”, que no sé si no es otra cosa que
una manifestación de una cierta vanidad provinciana ... En todo caso entiendo que debe ser algo definido por
dos características relevantes:
-Que es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España
democrática y plural.
-Que la sociedad catalana no ha de estar dividida por la “cuestión nacional”, que la línea divisoria fundamental
de la confrontación política no ha de ser la que separa nacionalistas de “no-nacionalistas”.
Repito que no queremos ni podemos dar lecciones. Pero en la medida que este modelo idealizado es compartido
por una amplia mayoría de catalanes, los responsables políticos tenemos la obligación de convertirlo en una
realidad tangible y también útil para todos.
6.-En segundo lugar, desde Catalunya tenemos el deber de impulsar el proyecto necesario y posible de la
España plural.
-Necesario porqué no hay otras vías
transitables en la Europa de hoy ...
-Posible, si entre todos creamos las condiciones políticas ...
-Si no sucumbimos al odio que quiere instalar el terrorismo en la agenda política ...
-Si resistimos a la tentación de renunciar al debate político, a la diferencia, al pluralismo en aras a una
unanimidad que representa la muerte del futuro ...
Los demócratas tenemos como primer deber compartido luchar contra el terror. Y desde esta prioridad, no
podemos renunciar a nuestros proyectos, a nuestras diferencias, a nuestro diálogo, a nuestra capacidad de
ponernos de acuerdo en procesos que trasciendan el presente .
No podemos, en definitiva, renunciar a la política .
Estoy convencido de que España –y con ella Cataluña ... y Euskadi- necesitan de un proyecto de realismo
político y ambición colectiva como lo es el de la España plural.
-Realismo en su desarrollo: hay que trabajar con una Constitución y unos Estatutos que no son intocables y en
el escenario diseñado para las instituciones democráticas por la Unión Europea.
-Ambicioso en sus objetivos: dar respuesta satisfactoria a las aspiraciones de los pueblos de España para este
siglo.
Una España plural que ha de nacer de la periferia geográfica sin que nunca más pueda ser considerada periferia
política... Una nueva concepción política de España: la España federal. Una nueva configuración económica de
España: la España red.
Esta transformación de España no será posible mientras sea gobernada por el más rancio nacionalismo de los
gobernantes que ha tenido este país desde la llegada de la democracia. La España plural solamente podrá
construirse desde la superación de la España Una, levantada a golpe de sentimientos identitarios en singular, y
su sustitución por una España-proyecto en el que todos los que formamos parte de la primera persona del
plural nos sintamos cómodos.
Plural y red son conceptos incompatibles con los viejos prejuicios esgrimidos por el nacionalismo del centro:
insolidaridad territorial, privilegios, unidad de destino universal.
Hay que poder vivir, prosperar y realizarse individualmente y colectivamente sin pasar por el centro. Hay que
respetar Madrid y lo que representa, que es mucho e importante, pero no podemos renunciar a un horizonte
más amplio de legítima ambición para nuestros proyectos.
7.-Catalunya i Euskadi en la España plural ... En términos económicos y de desarrollo de la España-red, el eje
País Vasco-Catalunya adquiere un valor estratégico evidente, imposible de configurar y rentabilizar en la actual
�concepción radial de España.
-Tenemos un interés común en fomentar nuestras economías. Las más competitivas de España y con un alto
grado de complementariedad.
-Podríamos y tendríamos que hacer muchas cosas en común y les ruego que tomen en consideración esta
oferta.
-Podríamos y tendríamos que potenciar la presencia de los intereses vascos y catalanes en sectores
estratégicos como la energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras, en los que quizás convenga ir
juntos para estar de verdad en condiciones de plantearnos objetivos realmente ambiciosos.
Por ejemplo: No tiene sentido en la Europa de hoy una red ferroviaria de alta velocidad que no dibuje el eje
ferroviario Barcelona-Valencia, o si se quiere, Almería-Marsella y que no dibuje el eje cantábrico, cosa que inició
el Informe del Banco Mundial de 1960 con Bilbao-Behovia y La Junquera-Murcia y que luego se abandonó. Ni
tiene sen tido una España en red sin el eje Bilbao-Barcelona.
La España de las autonomías ha olvidado curiosamente cosas tan elementales como éstas. La España de las
autonomías es un concepto, un concepto político y jurídico, pero es también un mapa, y no sólo un mapa de
fronteras regionales, sino un mapa de conexiones entre esas regiones. Si no es así, no será un concepto
efectivo, actuante, material y positivo.
8.-No quiero terminar esta primera parte sin volver al País Vasco para hacer el elogio de la necesidad
indispensable de una fuerza política que cumpla con el deber ineludible de convertir el diálogo democrático en
su norte de acción, su razón de ser.
Hoy por hoy estoy convencido que esta fuerza política tiene un nombre: el Partido Socialista de Euskadi.
Un Partido que cuenta con la doble legitimidad de su compromiso profundo con el autogobierno de Euskadi y de
su compromiso por la libertad de todos los ciudadanos y las ciudadanas de este país sometidos a un chantaje
colectivo.
Un compromiso con el autogobierno demostrado a lo largo de la historia contemporánea de Euskadi y -más allá
de lo razonablemente exigible- durante los años en que compartió las responsabilidades de gobierno con el
Partido Nacionalista Vasco.
Un compromiso con la libertad frente al terror, asumido con el coraje cotidiano y anónimo de miles y miles de
hombres y mujeres que reafirman su esperanza en una Euskadi libre y en paz.
Es el coraje de los Rabin, de los Hume que fueron capaces de forjar, en condiciones tan difíciles como las de
esta hora de Euskadi, un futuro de paz para sus pueblos, convencidos que la condición de la paz es el acuerdo y
no la victoria.
Ahora nos acercamos al momento de la verdad. En un año cuatro elecciones, por orden creciente: locales,
autonómicas, generales, europeas. Conviene ir aclarando conceptos.
Aquí nos gobiernan tres nacionalismos: el español, el catalán y el vasco. A escala mundial nos gobierna el
nacionalismo americano, matizado afortunadamente por las influencias de ONU y Unión Europea.
Esos nacionalismos no nos están resolviendo los temas que tenemos pendientes como catalanes, vascos,
españoles y europeos, ni tampoco como ciudadanos del mundo.
España va bien. Todo es relativo en este mundo. España va bien en los últimos 25 años, comparados con los 75
anteriores, de 1898 para acá. Catalunya va mejor que nunca desde 1714, aunque el siglo XVIII, políticamente
horrendo, fue bueno económicamente, y el XIX y el XX tuvieron fases de progreso fulgurante, en la cultura, en
la política y en la economía.
Pero estamos en un punto de giro, en un recodo interesante de nuestra historia.
Dejemos Europa y el mundo para el final o para otro momento. ¿Cuál es exactamente nuestra situación local?
La Constitución y los Estatutos son correctos, puesto que nos han permitido llegar hasta aquí. Pero hay fatiga
en sus materiales.
Indicios: el anterior presidente del Tribunal Constitucional se retira pidiendo una relectura conjunta del bloque
constitucional- estatutario y su compactación y adecuación.
Más indicios: el actual presidente del TC entra en el cargo como elefante en cacharrería, declarando que no hay
diferencia entre nacionalidades históricas y las que no lo son, puesto que, según cree, todas lo son de algún
modo. Y se apoya para ello en una lectura de los 17 Estatutos que muestra, es cierto, distintas interpretaciones
de los términos “nacionalidad”o “comunidad histórica”o “región”.
Una parte de las Comunidades Autónomas, las que se consideran más históricas, porque tienen lengua propia y
tuvieron Estatuto en los años 30 del siglo pasado (hechos ambos referidos en la Constitución), consideran que
peligra la hasta ahora útil ambigüedad de la Carta Magna.
(Es sabido que Napoleón prefería Constituciones breves y ambiguas. Probablemente la ambigüedad sea
obligada para reflejar sin ruptura el acuerdo de no entrar en lo que divide a los constituyentes y limitarse a lo
que los une. En cuanto por un lado o por otro se pretende reducir la ambigüedad – algo que en algún momento
�hay que abordar, probablemente ahora – debe saberse que peligra el equilibrio inicial y que habrá que buscar
otro más avanzado, más elevado)
Pero sigamos investigando el estado actual de conservación de los textos legales de hace un cuarto de siglo.
Todos los partidos excepto el actualmente gobernante en España piden la reforma del Senado para cumplir con
la exigencia (artº 69.1 de la CE) de hacer del Senado la cámara de los territorios o autonomías y no una mera
representación de las provincias.
El Partido Popular lo asumió en 1996, para abandonar luego ese objetivo, quizás porque cayó en la cuenta de
que incluso perdiendo la mayoría en el Congreso podría tal vez, con el Senado actual, mantener una posibilidad
de bloquear o al menos de alejar en el tiempo eventuales cambios en las leyes.
Otro factor de incomodidad: el País Vasco no estuvo representado en la redacción del texto constitucional de
forma suficiente a juicio del partido nacionalista que gobierna hoy Euskadi, de modo que sus representantes se
abstuvieron en la votación del mismo.
Último y más relevante elemento a considerar: hemos entrado en Europa. Y sus Tratados, que en su momento
ratificamos y son ley en España, aparte de absorber parte de la soberanía que definía la CE como propia de
nuestro estado (moneda, fronteras, y progresivamente defensa) establecen principios avanzados y muy
adecuados para regular nuestra propia gobernación, por ejemplo el principio de subsidiariedad, en virtud del
cual nada de lo que pueda hacerse cerca de la ciudadanía debe hacerse lejos. O el de proporcionalidad, que
veta el exceso de medios del gobierno lejano en la persecución de sus fines legítimos. (En virtud de este
principio se excluiría, por ejemplo, que el estado interviniera en la solución del tema del “botellón”, en el barrio
de Malasaña de Madrid; quizás ni tan solo la autonomía debería intervenir, bastándose la ciudad para ello.)
Es más: los Tratados reconocen que los gobiernos subestatales dotados de determinadas competencias
exclusivas pueden estar presentes en los Consejos de ministros de esas materias e incluso representar a la
nación-estado (como hacen los länder alemanes, por ejemplo en los Consejos de ministros de Cultura).
(Curiosamente un documento del Ministerio de Administraciones Públicas niega a las comunidades españolas
esas posibilidades, afirmando que el federalismo alemán es homogéneo y el español, no: el español, señala ese
documento, es asimétrico. Santa palabra, que yo trato de no utilizar, por prudencia.)
No voy a añadir, por no alargar más el análisis de las causas de envejecimiento de nuestra Constitución, y por
coherencia, el demoledor recuento que hizo Joaquín Leguina, de los derechos consagrados en ella y que no se
han hecho efectivos (entre ellos, por ejemplo, el derecho a la vivienda). Posiblemente no se trate ahí de
envejecimiento actual sino de ingenuidad inicial, algo que todas las constituciones comportan – no la que
menos la de los EEUU cuando proclama el derecho de sus ciudadanos a la persecución de la felicidad.
Si no hemos cambiado ya la Constitución, vistos los datos, es por la prudencia extrema que nos sugiere la
consideración, siquiera somera o inconsciente, de las barbaridades que cometimos antes de que Ella (con
mayúscula) existiera.
No es descabellado sin embargo, por lo dicho, temer que la prudencia nos haga aparecer insensatos a los ojos
de algunos agudos observadores de hoy y, lo que sería peor, de la mayoría de los de mañana (¡cómo no se
dieron cuenta! dirán entonces)
Vayamos ahora a por la evolución de los formatos políticos que se han ido adoptando en el último cuarto de
siglo: hemos hecho un ciclo completo o casi completo de todas las alternativas posibles.
Hemos tenido en el estado gobiernos socialistas y gobiernos conservadores, ambos en sus dos variantes:
mayoría absoluta y mayoría relativa. Y por tanto períodos de mayor peso (teórico) de los nacionalismos
periféricos y otros de exclusiva influencia de los partidos de ámbito estatal.
Hemos tenido en Euskadi una preautonomía presidida por un socialista, gobiernos de coalición con
vicelehendakaris socialistas (Ramón Jáuregui, Fernando Buesa) y gobiernos exclusivamente nacionalistas.
En Catalunya, después de la victoria de los socialistas y la izquierda en 1977 – la mancha roja de Europa,
recuerdan? – tuvimos (qué generosidad la nuestra) gobierno de unidad presidido por Tarradellas, con Narcís
Serra como ministro estrella, y luego gobiernos nacionalistas, minoritarios y mayoritarios. El último de ellos,
minoritario, con el soporte parlamentario del Partido Popular.
Este hecho, inédito en nuestra historia política, amalgamado con el apoyo del nacionalismo catalán al
nacionalismo español en las Cortes españolas, está en la base de la crisis profunda de nuestros nacionalistas,
debida también al cansancio de más de veinte años de gobernación ininterrumpida.
Ello permite que mucha gente comprenda que estamos ante un posible cambio histórico en Catalunya, que va a
tener consecuencias serias, muy serias, en la gobernación española. No imagino a los nacionalistas catalanes,
desde la oposición en Catalunya, apoyando a un gobierno minoritario del partido nacionalista español en
Madrid: sería un suicidio político.
Preparémonos para un situación nueva, “si Dios quiere”. Y sepan ustedes que vamos a manejarla con
determinación, conscientes de lo que se va exigir de nosotros, tanto en el sentido de la sensatez y la
moderación, como en el de la fidelidad al objetivo de una Catalunya potente y una España plural y
�efectivamente reconciliada con esa pluralidad que es substantiva y constitucional.
No me va a temblar el pulso en esas circunstancias para hacer realidad esos objetivos.
Hay otros indicios de que España se ha ido preparando para ese nuevo panorama del segundo cuarto de siglo
constitucional.
Media España (básicamente el Norte y el Sur) está en posiciones más bien inclinadas o a la izquierda o al
nacionalismo periférico – con la salvedad, precaria hoy, de Galicia. La otra media (la franja central) está en la
derecha o centro derecha. La línea divisoria virtual que va de Asturias a las Baleares es bastante elocuente en
ese sentido.
En 1981, todavía con el gobierno inicial (UCD) en plaza, pasamos la prueba de un golpe de estado. Hace poco
la opinión pública ha sabido que el 27 de Octubre del año siguiente, a un día de las elecciones generales, se
desarmó un segundo golpe, con un sigilo que sólo podía obtenerse con un alto grado de lealtad entre gobierno
y oposición.
Eso es algo que en los últimos años se ha debilitado, a pesar de la actitud moderada de la dirigencia del partido
socialista en ese terreno – moderación que le valió hasta hace poco al secretario general socialista ironías
feroces, incluso en medios no alejados de su ideología. El pacto anti terrorista es la más evidente prueba de
lealtad de los últimos años.
A lo que voy es a lo siguiente: poco nos queda ya por experimentar antes de decidirnos a dar un paso adelante
y adecuarnos a las nuevas realidades, a la realidad europea en la que estamos y a la realidad española que
hemos ido construyendo. No lo digo por un prurito de realismo, ni por un deseo innecesario de aggiornamento.
Lo digo por prudencia. Por no forzar demasiado la elasticidad de unas normas que han dado muy buen
resultado pero que no merecen mayor abuso.
Deseo que Catalunya dé un paso adelante y participe de forma más clara, más ambiciosa, en el mejor sentido
de la palabra, y más confiada, en la gobernación de España, y en el diseño evolutivo de esa gobernación.
Siento que esa mayor participación es deseo de mis conciudadanos y alternativa a determinados cálculos
soberanistas, perfectamente sustentables, es cierto, en las circunstancias actuales, que he descrito antes. Tales
cálculos no responden con exactitud a la voluntad mayoritaria de los catalanes, que es más inteligente y más
positiva, igualmente ambiciosa, pero más cauta. Y es mejor entendida en Europa.
En una Europa en la que tantos pequeños países van a entrar, sino con derecho de veto, sí con derecho al voto,
va a ser difícil, muy difícil, que algunos grandes países compuestos, como la República Federal, el Reino Unido o
España, no se abran en su interior a una mayor movilidad de los pueblos o regiones que los componen y a una
cierta presencia de los mismos en el escenario europeo.
Creo también que sin esa implicación abierta de Catalunya en la España plural no hay salida para el proyecto
constituyente inicial, que la dibujaba claramente.
Añado que sin esa apertura de miras y sin la correspondiente sensación de comodidad por parte de Catalunya
en el proyecto español, sensación a la que se refería recientemente Rodríguez Zapatero, no habrá solución para
el drama que está viviendo Euskadi, o mejor, que estamos viviendo todos en Euskadi.
Lo digo porque en algún nivel más o menos consciente de las estrategias políticas españolas puede anidar el
temor de que una solución excepcional para el País Vasco dé la señal de partida para una reclamación catalana
de excepcionalidad, que pudiera no caber en el marco de la elasticidad permisible de nuestro sistema político.
Catalunya es consciente de que el País Vasco y Navarra, por circunstancias históricas y geográficas, por
argumentos de tamaño y de tradición, tienen y van a tener un régimen técnicamente “excepcional”, foral, no
común.
Y Catalunya quiere que se sepa que lo nuestro es distinto. No queremos un régimen de favor ni de excepción,
dicho sea sin ánimo de ofender a nadie. Queremos una España distinta. No distinta sino conforme a lo que
entendemos que promete la Constitución y que se ha ido marchitando o que se puede marchitar si no
evolucionamos.
Un país que evolucione hacia el reconocimiento no solo literal sino cordial de su pluralidad, de sus lenguas, de
sus culturas. Reconocimiento efectivo y defensa de la pluralidad por parte del Estado, y correlativa afirmación
por parte de Catalunya del capital inmenso que es para nosotros el castellano y la convivencia de los pueblos de
España.
Si ésta vía es posible, Catalunya no será mera espectadora. Jugará fuerte la carta de España. Y el País Vasco
podrá buscar con más tranquilidad una solución bloqueada en parte por errores propios, seguro, pero en parte
también por errores ajenos, por el temor a que cunda el ejemplo y a que la excepción suplante a la regla.
Esa es mi esperanza. Voy a trabajar intensamente por ella. Y me place poder compartirla con ustedes, en la
ciudad en la que se estableció mi abuelo, un zapatero de Monóvar, y en la que nació mi madre. Vamos a ver si
recuperamos la vieja y pacífica rivalidad-amistad entre Barcelona y Bilbao, entre Catalunya y Euskadi, sin la
cual España no sería lo que es, y sobre todo no sería lo que puede llegar a ser.
Muchas gracias.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un futuro posible: preservar identidades, compartir proyectos
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Bilbao
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Espanya
País Basc
Catalunya
Territoris
Acció política
Federalisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-02-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1758/20030902_El_canvi_per_Catalunya_CCCB.pdf
7ef04b452a1cf92687fcefad56630c9a
PDF Text
Text
El canvi per Catalunya
Intervenció de Pasqual Maragall
Acte al CCCB
Dimarts, 2 de setembre de 2003
19:30 h
�I PREÀMBUL
Hi ha dos 17 d’octubre clavats a la meva memòria:
L’un, el de 1986, em va posar al davant de l’empresa més
gran, responsable i apassionant que un alcalde pugui somniar:
la transformació de la ciutat en un període curt però intens de
temps.
Els Jocs van demostrar que a Catalunya som capaços de fer
allò que ens proposem.
L’altre 17 d’octubre, el de 1999, em va assenyalar el camí
que m’ha dut fins aquí. El camí de Catalunya pam a pam, el passeig
apassionant per la realitat polièdrica que és el nostre país.
Aquests quatre anys m’han confirmat que vivim resignats sota una
crosta de normalitat i de convivència pacífica.
Però que dessota de tot això, hi ha una Catalunya que vol anar
més enllà, que vol cavalcar de nou, que vol dir la seva a Espanya, que
vol ser important a Europa, que vol prendre la iniciativa,...
Hi ha una Catalunya que vol ser acceptada d’una vegada tal
com és. Que vol deixar definitivament de ser la pàtria dels catalans
d’arrel i el lloc d’arribada dels altres catalans, per a ser la pàtria de tots
els catalans, dels uns i els altres sense distinció. Tan senzill com
això: ser de debó un sol poble.
Servir Catalunya i els meus ideals amb la mateixa força i la
mateixa passió. Això és el que em mou avui en el moment d’acarar el
tram final dels quatre anys que s’acaben el proper 17 d’octubre.
El quatrienni s’allargarà un altre mes o quasi per designi de l’actual
govern, a fi de poder encavalcar les eleccions catalanes amb les
madrilenyes i reduir la campanya estricta a la mínima expressió.
Tant de bo s’emportin una sorpresa i tant de bo els corruptors de
Madrid s’emportin el càstig proporcionat al que rebran els qui van
permetre el corromputs dins les seves files. Des d’aquí veiem clar que
hauria de ser així – igual com creiem que la patètica confiança d’en Mas
en la influència a Catalunya de les eleccions madrilenyes pot “backfire”,
pot ofendre els catalans i castigar-lo a ell.
Mireu: Ara tot depèn de nosaltres. Jo en sóc plenament conscient.
Avui he vingut aquí perquè vull que vosaltres també en sigueu
conscients, que estigueu plenament segurs que tenim el canvi a l’abast.
A tocar de dits.
I sé que si els que som aquí no només ho volem sinó que actuem en
conseqüència, el canvi no se’ns pot escapar.
El canvi segur el podem garantir nosaltres. Ningú més.
Catalunya ens ho agrairà. I altrament no ens ho perdonarà.
La política es així. Ningú no veu clar el que vindrà fins que no ve. I
quan arriba el que ha d’arribar tothom ho troba evident i lògic.
2
�I, desaparegudes les maniobres i les deformacions que avui ens
inquieten, el país començarà a caminar amb passa segura pel
camí que la majoria volia emprendre.
El carisma del poder ho canvia tot. Les paraules que ahir semblaven
poderoses i temibles, semblen avui remotes i sense sentit.
Les que ahir dèiem amb recança i formulàvem com un desig de
vegades impossible, es tornen veritats reals i incontestables.
Espolseu-vos la son! Vosaltres sou avui els posseïdors d’una veritat
que demà -tot just demà- serà compartida per milions de ciutadans.
El Maragall que ara anuncia impossibles, serà llegit com
simplement realitzador d’evidències.
Només cal una cosa: guanyar aquí i ara el cor del poble, d’un poble
que ho està esperant (“amb candeletes”).
Perquè el poble no té els elements de judici que nosaltres tenim per
verificar que la seva esperança no és un somni sinó una realitat
propera i tangible tot i que fins avui deformada per les petites veritats
dels altres i la potència dels seus mitjans.
3
�En campanya tindré adversaris i adversaris respectables. El que
queda de tot plegat, al final, a l’hora de votar, és tant el que haurem dit
nosaltres com el que hauran dit de nosaltres, i la comparació entre una
cosa i una altra.
Artur Mas serà el meu adversari principal. Ha arribat fins la línia de
sortida jugant amb moltes cartes. Amb un avantatge abusiu, quasi
pornogràfic, sobre els altres candidats.
Però, tanmateix, espero d’ell a partir d’ara la mateixa
noblesa amb la que jo penso combatre’l, no pas en el terreny
personal, sinó en el del projecte que representem cadascú: el de la
continuïtat més o menys repintada i el del canvi segur.
Espero, pel respecte que em mereixen els les ciutadanes i els
ciutadans de Catalunya, que s’acabin els atacs personals que, com hem
pogut comprovar, costa molt poc d’encendre i molt d’aturar.
Mas concorre a aquestes eleccions amb l’esperança de
l’herència d’un projecte que arriba esgotat al segle XXI.
rebre
Jo no pretenc encapçalar la nòmina de marmessors del
pujolisme. A Catalunya ha passat una cosa molt greu, i és que el
catalanisme s’ha tornat un isme personalitzat, s’ha tornat
pujolisme. Jo pretenc una cosa ben evident: substituir el
pujolisme de nou pel catalanisme.
El nostre projecte és una alternativa real, clara, neta. Una
alternativa al model de govern, als accents de govern, a l’estil i les
formes de govern que hem tingut fins ara.
Alguns dels meus adversaris m’han volgut retreure un
excés de barcelonisme. Crec que ha estat endebades.
suposat
Crec que el meu barcelonisme hauria de ser considerat, vistes
les coses amb noblesa, com una manifestació –modestament reeixida
si m’ho permeteu— del millor catalanisme.
Ni per un sol moment he oblidat que Barcelona és, a més de la meva
ciutat, la capital de Catalunya. No ho vaig oblidar mai quan era alcalde,
com no oblidaré mai, si sóc President, que la capital de Catalunya és un
atot essencial del país. La seva force de frappe com va dir Pujol abans
d’oblidar-ho amb conseqüències no pas menors.
4
�Hi ha dues coses de les que se m’acusa de manera un xic infantil: l’edat
i la dependència de Madrid. La segona és per a mi, quan vaig per
aquests móns de Deu i em sento a dir el que em diuen, quasi un consol
– em confirma que dec ser allà on toca i que aquest país es ben
complicat. I de l’edat solament puc dir que em sento enriquit per
l’experiència i em faig creus, de vegades, de la audàcia ingènua i la
manca de coneixement amb que vaig haver d’acarar reptes brutals. Ara
en sé molt més que abans i tant ofèn a la meva dignitat l’acusació
ridícula que m’adrecen com em sorprèn la ignorància dels que ho fan. El
coneixement que he acumulat en anys de servei a les meves idees, a la
meva ciutat i al meu país, no el canviaria per unes cames més àgils o
una victòria al ping pong, que de tota manera tinc pràcticament
assegurada.
Referent a la dependència espanyola. Aprofito per a fer una petita
protesta personal davant els creadors d’opinió.
Discrepo de l’afirmació de que Aznar ens ha fet favor atacant-nos. El mal
que ha fet a la imatge del socialisme català l’atac sostingut i sectari
d’aquest senyor afortunadament traspassat en la política espanyola, és
enorme i costarà de refer.
Ha comès un error, sí; perquè inquiet per la magnitud de les seves pròpies
responsabilitats en el moment de retirar-se, ha triat Catalunya i els
socialistes catalans com els seus adversaris principals.
Però no ens enganyem, el favor, si favor hi hagués, ens l’hem fet nosaltres
mateixos, mantenint a peu i a cavall la legitimitat de la pretensió de
l’Espanya plural i del paper cabdal de Catalunya en engegar el camí cap a la
seva plena realització.
Això arriba 25 anys després de la Constitució i quasi cent anys després
que el catalanisme polític formulés el seu primer projecte concret de govern
a l’ajuntament de Barcelona, amb el pressupost de cultura, que era en
realitat un projecte d’educació.
Ja era hora, no?
No cal demanar excuses a ningú.
No acabo d’entendre perquè som tan donats a demanar excuses fins i tot
per a dir obvietats!
A la reunió de Santillana, un company s’excusava d‘haver utilitzat la paraula
federalisme abans de fer la defensa, en realitat, de l’Espanya federal.
Parlant de Maragall i Aznar, sembla com si haguèssim de fer igual. Gràcies
per atacar-nos! Es Vosté molt bondadós esmerçant una part de la seva
infinita potencia mediàtica en la nostra humil realitat de pobres socialistes
catalans.
Home no!
Amb tanta modèstia no anirem enlloc.
I el socialisme català, modestament, això sí, ha de jugar i jugarà el rol
important que els seus fundadors van voler per a ell i potser una mica més i
tot.
Perquè nosaltres sumarem les obligacions de socialistes amb les històriques
del catalanisme, que el pujolisme, amb tot i els seus mèrits, no ha arribat a
acomplir.
5
�Nosaltres, siguem realistes per mal i per bé, estem en condicions de fer-ho.
I ho farem. Us ho ben prometo. Es un compromís que prenc amb plena
consciència del que representa.
Obriu els ulls! Anem a totes!
Ens hi juguem Catalunya, la pàtria que estimem, i ens hi juguem
l’Espanya plural en la que creiem.
6
�II EL CANVI NECESSARI PER A UN FUTUR SEGUR
Vull explicar, en començar aquest període que serà decisiu per a
Catalunya, el canvi que proposo.
Vull anar desgranant una proposta que sorgeix del que he percebut
que eren les preocupacions, les esperances i les aspiracions, de les
catalanes i els catalans, i que comparteixo i vull fer meves.
Qui vulgui ser el futur President de la Generalitat –i jo vull ser-ho-- les
ha d’entendre i les ha de prendre com a prioritàries. I així ho he considerat.
En les properes setmanes, explicaré què vull canviar.
-
Recuperar el pols vital, econòmic, social i cultural que
Catalunya ha anat perdent progressivament en els darrers anys.
-
Reequilibrar el territori, avançar en la definició dels mapes de
la Catalunya del 2020 i fer un esforç ingent en infrastructures a
tot el país.
-
Recuperar el paper motor econòmic –i també polític- que
Catalunya exercirà en el conjunt de l’Estat espanyol.
-
Apostar estratègicament perquè Catalunya lideri la euro-regió
de la Mediterrània nord-occidental. Una proposta que amb
tanta por com mala fe ha estat desqualificada i manipulada per
Aznar.
-
Cohesionar la societat catalana per fer front a les inseguretats
o incerteses de cara al nostre futur i al futur dels nostres.
Recuperar l’esperança en la millora de l’habitatge i el sistema de
salut.
-
Casar immigració i ciutadania i dur a terme un pla de xoc en un
conjunt de barris determinats d’unes ciutats concretes on, en
bona mesura ens juguem el futur.
-
Posar al capdavant de les nostres prioritats, també i molt
especialment l’Educació, la Recerca, la Creació i el civisme.
*
No podem seguir amb la falta d’iniciativa política, social i econòmica
en tots aquests camps.
La ciutadania de Catalunya entén que ara ve el canvi.
La clau està a fer entendre que el canvi no ha de ser de cares
dins d’una mateixa família i d’un mateix estil, i d’una mateixa concepció de
Catalunya i del seu govern. No.
7
�El risc més gran per a Catalunya vindria, ara, precisament de
no canviar o de fer un fals canvi; de seguir mantenint més temps uns
hàbits, una forma de govern, una cultura política que ja només responen a
un projecte esgotat.
Ara necessitem sumar, venint des de baix, totes les energies en
una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai
vista.
En el fons i en la forma. Millorant les eines bàsiques que permeten
l’autogovern. Sí.
Però també dibuixant i canviant els mapes del país: el de les
infrastructures i les xarxes, el de l’organització del territoris per tornar la
veu als set territoris de Catalunya (..) i el de les intervencions en el
paisatge, que Raimon Obiols sempre reclama com un dels capitals
malmesos del país.
Volem millorar l’autogovern, sí.
Però per què? Per pur caprici? perquè toca? Perquè ho demanen els altres
partits? No. Rotundament no.
Parlem de la millora l’autogovern...
Perquè volem una Catalunya lliure, pròspera i ben cohesionada.
I perquè volem comprometre’ns amb l’Espanya plural en un moment
de gran transcendència per al conjunt de l’Estat. El moment d’avançar
guiats de nou pels preceptes de la unió i la llibertat dels pobles d’Espanya.
Volem reformar l’Estatut: perquè?
El volem reformar per impulsar i garantir millor el progrés, el benestar i
la igualtat entre els ciutadans de Catalunya.
A la majoria dels ciutadans de Catalunya, no els interessaria la reforma de
l’Estatut si no suposés més progrés, més benestar i més igualtat.
Per això dic que la reforma de l’Estatut és només una part de la millora de
l’autogovern que proposem. Un millor Estatut és una peça necessària,
però no suficient.
No vull confondre els catalans convertint la reforma de l’Estatut en
un símbol o en l’únic camp de batalla electoral.
Per a mi, l’important és entendre i aconseguir que l’Estatut reformat
esdevingui una eina suficient per donar resposta a les aspiracions
dels catalans.
8
�Altres vegades he dit que Catalunya s’ha convertit en un temple, durant
aquests vint-i-tants anys de govern de CiU, d’ençà de 1980.
També he dit que potser havíem de passar-hi, per aquí, durant uns
anys. Catalunya emergia tan desenquadernada del silenci forçós i tràgic del
franquisme, que potser necessitava, inicialment, un punt de severitat
emocional, de transcendentalisme.
Calia recuperar la memòria històrica i cultural d’abans de la guerra
civil i de totes les anteriors guerres civils hispàniques; que n’hi ha hagut un
munt.
Però en pocs anys, el catalanisme històric s’ha anat convertint per
l’hegemonia de Ciu en un nacionalisme uniforme, entotsolat, que
idolatrava una puresa suposadament perduda.
Un nacionalisme que rebutjava -quan no les considerava anatematotes aquelles veus que no professaven la fe i el credo establerts.
Com si estiguéssim en un temple, la vitalitat de la societat catalana, ha
quedat encotillada per l’uniforme d’aquesta Catalunya essencial que
tendeix a immobilitzar les energies, a desanimar les noves
incorporacions. Un temple amb les portes tancades.
La Catalunya oficial ha tendit a fer callar el discrepant, s’expressa
amb veritats massa simples i doctrinàries, i una i altra vegada tendeix a
recordar, a accentuar el mals que vénen de fora.
La Catalunya tancada en el temple, és incapaç de fiar-se de la rica i variada
vitalitat social i cultural que conté, no sap apel·lar a l’alegria mediterrània
dels seus barris i pobles, no té confiança en la imaginació i l’empenta que
caracteritza el teixit social, econòmic i cultural, no gosa donar joc i
protagonisme als que enriqueixen el país procedents d’altres territoris.
Els catalans hem de sortir del temple i hem de convertir el país en
àgora.
El moment de transició que viu el món obre possibilitats inèdites per a
Catalunya si és capaç de situar-se a l’altura que li correspon, a l’altura del
seu extraordinari potencial, a l’altura del que ha sigut en els seus millors
moments
-
un país innovador, creatiu, emprenedor, especialment avançat en
el seu dinamisme social, econòmic, pedagògic, intel.lectual i artístic.
-
Un país de radicalitat democràtica, que vetlli molt especialment
per la qualitat i la transparència de les seves institucions.
-
Un país plural, gràcies al seus sistema de mitjans de comunicació
públics i privats; en el que siguem capaços de fer les dues grans
devolucions pendents: la de la propietat de TV3 i els mitjans de la
CCRTV de l’Estat a Catalunya i la del control d’aquests mitjans del
govern de la Generalitat al Parlament.
-
un país integrador, capaç d’incorporar la diversitat i de preservar
alhora la seva identitat, en una renovada voluntat d’unitat civil i de
futur compartit
-
un país amb unes ciutats que han esdevingut model de
referència internacional.
9
�-
Un país europeu. Amb vocació de liderar l’arc mediterrani.
La Catalunya que veig a l’horitzó m’exalta i m’inquieta.
M’exalta perquè la sé possible, perquè sé com arribar-hi, perquè
comporta la realització d’un somni compartit, i que ens durà més enllà del
que ningú mai no va poder imaginar en el passat.
M’inquieta perquè hi ha inèrcies que poden engavanyar-nos, que
poden entretenir-nos en les anècdotes fins a fer-nos perdre el tren.
Catalunya ha de passar pàgina. I ha de mirar el futur amb ambició. Hem
de desterrar d’una vegada els tòpics defensius.
Ens cal, com l’aire que respirem, que Catalunya afirmi que té ambició com a
país. I la té.
Però també em preocupa la degradació de les expectatives de la gent que
s’ha produït aquí a Catalunya, i amb menys força a tot arreu en els darrers
anys.
III UNA SOCIETAT COHESIONADA PER A UN FUTUR SEGUR
Ara us haig de parlar de la vida de cada dia.
Estem menys segurs.
En la feina, al carrer, en el barri, en la carretera, en la urbanització enmig
del bosc, però també en la joventut i en la vellesa, en tenir un fill, en la
malaltia,
En acabar els estudis, en el propi domicili quan les relacions, influïdes
potser per la inseguretat general es tornen violentes, en les dones afectades
per tot això, quan justament la societat s’està obrint a la seva plena
autonomia personal.
I estem menys segurs, sobretot, deixeu-m’ho dir, en el món obert, en el
que tot es possible, l’autodestrucció rampant produïda pel menyspreu del
medi i l’autodestrucció derivada del terrorisme i de la reacció visceral contra
el terror.
Hi han solucions contra aquestes inseguretats.
No són fàcils. Però aquí i ara en sabem un niu de com enfrontar-les,
especialment en aquells temes que depenen més directament de nosaltres.
I el govern de la Generalitat haurà de convertir les pors en
seguretats per guanyar la confiança necessària en el futur. Això és
el canvi.
Voldria que l’acció del futur govern de Catalunya ens fes avançar en el
camí de canviar els rostres de la por pels de la seguretat i les certeses.
10
�1.- La certesa de disposar d’una sanitat pública, eficient, ràpida,
atenta, professional, universal. Allargar la durada de la visita mèdica
voldrà dir un futur més segur.
2.- L’esperança de trobar un habitatge digne i viable
econòmicament per als joves que busquen el camí de la seva pròpia
vida. Construir 40.000 habitatges de protecció oficial en 4 anys
voldrà dir un futur més segur.
3.- La seguretat en el treball. Tant la física com la de l’estabilitat
laboral. Dues garanties per a un futur més segur.
4.- La seguretat a les carreteres. Més i millors vies de comunicació
voldrà dir un futur més segur.
5.- La tranquil·litat als carrers i barris i pobles d’arreu de
Catalunya. Barris i pobles segurs ens faran confiar en el present i en
el futur.
6.- L’esperança de poder envellir a casa amb els nostres o en
companyia, sense la por de no saber esquivar el llindar de la
pobresa. Millorar l’assistència domiciliària voldrà dir un futur més
segur.
7.- El compromís a lluitar amb contundència contra qualsevol
manifestació de la violència de gènere ha de retornar, així
mateix, la seguretat a milers i milers de famílies avui atelnallades
per una amenaça absolutament injustificable.
8.- La confiança d’arribar a la igualtat en les oportunitats
d’accedir al món laboral i de conciliar-lo amb el familiar. La formació
de 250.000 persones en quatre anys, voldrà dir, un futur més just i
més segur.
També cal que els temors i les incerteses esdevinguin seguretats en
el futur en el camp de l’educació i la cultura.
-
Hem de tenir la certesa que l’Educació serà una prioritat del
Govern. Una prioritat estratègica, perquè, repeteixo, en l’educació
estem fent l’aposta més compromesa en el futur que volem per als
nostres. Com a ciutadans i com a col·lectivitat.
-
Hem de tenir, a més, la certesa que l’Educació de qualitat,
integradora i compromesa serà un dels principals antídots contra
les incerteses que la immigració genera i contra els riscos que es
poden derivar d’aquesta incertesa.
-
Hem de tenir la seguretat que també la identitat cultural i
lingüística reposarà sobre els fonaments de la inclusió, la
pluralitat i la defensa de la diversitat. Per això reclamo de
l’Estat un compromís veritable amb la seva riquesa lingüística, tant
com demano que s’acceptin la riquesa de llengües de Catalunya.
-
La nostra cultura, rica com és, sobreviurà evolucionant,
transformant-se, si sabem alliberar-nos de la por, si gosem
construir el mirall del futur en una societat madura, crítica, rigorosa,
i alhora oberta, permeable, franca i generosa. Això la farà forta. La
farà segura, li obrirà els camins del futur.
-
Però cultura vol dir també CIVISME. I en això hi posarem els cinc
sentits.
11
�*
Sé que les eleccions es guanyen o es perden en les coses de cada dia.
La democràcia és una eina que fa que la gent voti un diumenge, un dia que
plou i hi ha gent que no surt de casa, o a l’inrevés.
Un dia que ve desprès d’un altre dia, o en una setmana que ve després
d’una setmana en la qual s’ha votat una altra cosa o s’ha declarat una
guerra o els terroristes -ho sabem per experiència- solen matar.
Però, sobretot, les eleccions arriben en un any en el que la gent ha
millorat o no la seva percepció de la seguretat i la inseguretat, ha cobrat un
augment de sou o ha obtingut una desgravació fiscal, ha perdut el pis per
un desnonament, ha tingut un accident a la família, ha vist empitjorar el
barri o l’escola dels nanos per l’arribada de nova gent etc.
Una miríada d’impressions individuals i l’efecte dels mitjans i els missatges
dels partits conformen la psicologia col·lectiva del dia de les eleccions.
Però sota aquesta pluja de factors que influeixen, hi ha l’ànima del poble
que madura una opinió pròpia, determinant, intuïtiva, secreta. Ni tan sols
les enquestes més refinades l’endevinen.
És en la connexió que s’estableix entre el polític i aquesta ànima popular
discreta que es verifica la química del consens o del rebuig.
I quan dic el polític no vull dir exclusivament el líder, el candidat. Em
refereixo a un subjecte col·lectiu del que vosaltres formeu part destacada.
12
�IV EL MEU COMPROMÍS PERSONAL AMB LES CATALANES I ELS
CATALANS
Sóc fill d’una dona nascuda a Bilbao, que era filla de sabeterets alacantins,
republicana, alumna de l’Instituto Escuela, catalana d’adopció i fidel a les
seves arrels de joventut, a les seves amistats, sovint exiliades a América.
Una dona que va formar, amb el meu pare, una casa oberta als joves
antifranquistes i al diàleg franc.
El meu pare va ser un devot del seu, del poeta que va cridar, des de l’afecte
i la decepció, “Adéu Espanya” però que va fer L’Himne ibèric i va
acabar llençant el “Visca Espanya” a la cara dels espanyolistes que
empobrien la pàtria comuna.
Que la reduïen a poca cosa, a una construcció política i cultural petita,
escarransida, sense grandesa, negativa, més enemiga dels seus pobles que
conscient de la seva pluralitat, que és justament la seva riquesa, allò que la
fa interessant – com em deia fa poc a Barcelona Jorge Sampaio, el
president de Portugal.
(...)
El naixement de l’Europa Unida ens obre la porta a la reconstrucció d’aquest
passat sobre bases noves i a la projecció d’una societat políticament,
econòmica i culturalment avançada, en la qual Catalunya ha d’estar ben
posicionada, al davant de tot, igual com està més ben ubicada geogràfica i
històricament en la frontissa entre la península i el cor d’Europa.
*
Voldria acabar formulant davant vostre un compromís de caràcter personal:
Avui m’heu escoltat. Si els ciutadans de Catalunya em fan confiança i sóc el
futur president de la Generalitat, vull que una trobada com aquesta es
produeixi periòdicament.
Però no pas perquè m’escolteu només a mi, sinó per poder dialogar amb
tots vosaltres. Amb tots i cadascun de vosaltres.
Vull creure que farem possible l’àgora de què abans us he parlat. Jo hi
compto.
Compto amb tots vosaltres.
Moltes gràcies.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El canvi per Catalunya
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Canvi
Catalunya
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Model social
Territoris
Acció política
Ciutadania
Catalanisme
Estatut
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
CCCB
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-09-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1759/20030908_Estatut_que_volem_Drassanes.pdf
4bf08a357df000c7bdbd888f538e9dcc
PDF Text
Text
L’ESTATUT QUE VOLEM : EL NOU FUTUR PELS CATALANS
Intervenció de Pasqual Maragall
Reials Drassanes de Barcelona
8 de setembre de 2003
1
�El canvi per Catalunya
Benvolgudes amigues i benvolguts amics, gràcies per la vostra
presència en aquest acte que ha esdevingut una tradició per iniciar el
curs polític. I que és sempre un èxit. Ens imiten i tot!
Avui, a poques setmanes, a dues llunes, de la cita decisiva amb les
urnes, la meva intervenció i la vostra presència tenen una significació
especial: són la proclamació de la nostra determinació, del
nostre compromís i de la nostra responsabilitat amb el canvi
per Catalunya.
Diexeu-me parlar, primer, de la nostra legitimitat. Mireu:
Ens sentim plenament legitimitats per encapçalar aquest canvi. Es pot
pensar que una prova evident de la nostra legitimitat per encapçalar
el canvi és la desmesurada reacció d’Aznar i del PP contra nosaltres.
Una reacció que complementa la campanya abassegadora de CiU per
vendre el seu candidat a l’opinió pública catalana.
Sembla ser que per a aquests senyors, en la relació CatalunyaEspanya, només l’afirmació de la incompatibilitat de cada projecte
amb l’altre es acceptable. Per a després pactar! Aquest és, deixeum’ho dir, un pacte letal per a Catalunya i molt arriscat per a Espanya.
Nosaltres creiem que la línia política que segueixen el
nacionalisme espanyol i el nacionalisme conservador català, i
el basc, porten al desastre, no al trencament que desitgen els
independentistes, no: al desastre, a l’empat de la mútua intolerància,
a un impasse estèril, en el qual la lenta decadència relativa de
2
�l’empenta catalana no trobarà altra consol que el ressentiment i la
impotència.
Per a nosaltres l’ofensiva anticatalana i antisocialista del govern
popular és una prova negativa de la nostra legitimitat.
Però són molt més importants les proves positives: la nostra
audàcia, la nostra convicció i la nostra tenacitat en la proposta
de l’Espanya plural; la nostra convicció en la capacitat de
Catalunya de ser capdavantera a Espanya i de jugar un paper
rellevant a Europa; el nostre indeclinable catalanisme.
Els socialistes catalans i els ciutadans pel canvi aspirem a liderar
aquest projecte col·lectiu, no a apropiar-nos-el. Hi posarem el millor
de nosaltres mateixos.
Amb dos grans actius que ens distingeixen:
Hem estat, som i serem la garantia més sòlida de la unitat civil del
poble català. Per molt que li pesi a la dreta catalana i que la dreta
espanyola, des de la distància i el comfort del poder vulgui trencar
aquesta unitat.
I Som els impulsors del nou compromís del socialisme espanyol
amb l’autogovern de Catalunya. I a ningú no se li escapa que
aquest és el millor camí –i potser l’únic- per obtenir la plenitud
política catalana en el marc de l’Espanya plural.
*
El que perseguim és un canvi real que vol dir més autogovern.
Volem millorar l’autogovern, sí. Però per què? Per pur caprici?
3
�Perquè toca? Perquè ho demanen els altres partits? No. Rotundament
no.
Parlem de la millora l’autogovern perquè volem una Catalunya
lliure, pròspera i ben cohesionada.
I perquè volem comprometre’ns amb l’Espanya plural en un
moment de gran transcendència per al conjunt de l’Estat. És el
moment d’avançar guiats de nou pels preceptes de la unió i la
llibertat dels pobles d’Espanya.
Més autogovern vol dir: un millor govern, un Estatut reformat i
l’Espanya plural.
Avui us parlaré sobretot de l’Estatut.
Volem reformar l’Estatut: per què?
En primer lloc, volem un Estatut per impulsar i garantir el progrés,
el benestar i la igualtat entre els ciutadans de Catalunya.
A la majoria dels ciutadans de Catalunya, no els apassiona la reforma
de l’Estatut si no suposa més progrés, més benestar i més igualtat.
Un millor Estatut és una peça necessària, però no suficient per a la
millora de l’autogovern.
Per a mi, l’important és entendre i aconseguir que l’Estatut reformat
esdevingui una eina suficient per donar resposta
a les
aspiracions dels catalans, en els camps que ara diré:
4
�- En la millora de la vida quotidiana de les persones, en la
millora dels serveis públics que ho han de fer possible.
- Per afrontar la inseguretat que preocupa a la gent. Per donar
resposta a la inseguretat quotidiana al carrer, als barris, a les
carreteres, a les escoles, a casa, en la violència de gènere i
l’homofòbia, a les falles de la
salut, la degradació dels serveis
públics...
- i per estar a l’alçada del repte que suposa
la immigració.
Davant d’un govern central que no ha fet altra cosa que grans
proclames buscant l’adhesió electoral, la Generalitat necessita els
recursos per afrontar els problemes concrets que es produeixen als
nostres barris i als nostres pobles. Sabem com fer-ho. Estem en
condicions de garantir-ho. Ho hem pogut demostrar al barri del
Raval, aquí a Ciutat Vella.
En segon lloc, l’Estatut que volem també ha de ser una renovació
del pacte de convivència entre tots els ciutadans i ciutadanes
de Catalunya.
L’Estatut és un compromís col·lectiu per a conviure de forma
pacífica i democràtica. Són les regles del joc que un poble, que una
nació és dona a sí mateixa per a resoldre de manera pacífica les
seves diferències.
Ja sabem el que han donat de si les normes de 1979. Han permès el
predomini d’un clima de tranquil·litat democràtica, lloat per uns amb
un
excés de
cofoïsme i criticat per altres amb un
excés de
rebentisme. Probablement, el balanç té clarobscurs dins d’una tònica
global positiva. Mai no havíem tingut 25 anys de democràcia i
d’autonomia.
5
�Però l’experiència ens demostra que les nostres regles de joc, les
nostres regles d’autogovern, les nostres institucions,
poden
millorar i han de millorar molt. Especialment, pel que fa a la
descentralització, l’aproximació de les institucions a la ciutadania, el
rendiment de comptes dels poders públics, l’administració de justícia.
Finalment, l’Estatut que volem ha de ser una renovació del pacte
amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món.
Per a nosaltres, l’Estatut és una opció lliurement assumida, és
un compromís clarament acceptat, de participar en la gran
família dels pobles, de les nacions d’Espanya, d’Europa i del
món, de les que parlava Anselmo Carretero. Ah! Quin personatge. Li
hem de fer –i li farem- un gran homenatge. La seva intervenció l’any
1979 al casal català de Mèxic D.F., on havia tingut tanta relació amb
Pere Bosch i Gimpera, fou memorable.
L’Estatut que volem no és, per tant, una dissimulada declaració
d’independència. Ni és una acceptació vergonyant de vassallatge.
L’Estatut que volem és –en tot cas- una lliure declaració
d’interdependència.
Interdependència, perquè som conscients que -avui més que maiciutats, nacions, continents sencers, el món, participen activament en
una mateixa història. Els catalans volem ser reconeguts com a
actors en aquesta història.
6
�Aquest és l’Estatut que volem:
1)
l’eina eficaç d’un govern progressista,
2)
el pacte renovat d’una ciutadania democràtica,
3)
el compromís de solidaritat del poble català amb la
resta de pobles d’Espanya i del món.
Coherents amb aquesta voluntat, els socialistes catalans i els
ciutadans pel canvi hem estat, molt especialment durant aquesta
darrera legislatura, uns impulsors convençuts i decidits de la
reforma de l’Estatut.
Nosaltres hem fet el que calia per assegurar que Catalunya
tindrà un aliat a Espanya per reformar l’Estatut i millorar
l’autogovern. Quina altra força política catalana pot presentar
avui una aliança com aquesta?
*
Atenció: La batalla de l’Estatut és el que ve. I serà afortunat que
sigui així,que la batalla incruenta de l’Estatut vagi marginant el
terrible drama del terrorisme, que vol publicitat, sobretot.
Ara als catalans ens toca resistir els atacs, convèncer i
arrossegar. És així. És un combat antipàtic i a l’hora apassionant. El
juguem amb una mà lligada a l’esquena, però el podem guanyar i el
guanyarem. Sabeu per què? Perquè tenim els millors amics a
Espanya i a fora d’Espanya, i perquè la unitat civil del poble
català, que no s’ha trencat -i això ho hem d’agrair també a totes les
forces polítiques catalanes- es convertirà en una basa formidable per
a nosaltres en el conjunt del pobles d’Espanya.
7
�I per una altra raó: perquè la dreta espanyola ha jugat ja totes les
seves armes i és pràcticament impossible que repeteixi la seva
majoria absoluta. Ens trobarem per tant a partir del març amb
un parlament espanyol i un equilibri de forces canviat. En el
que l’estèril empat dels dos nacionalismes donarà pas a una majoria
dels que volem canviar l’Estatut, atacar de forma diferent el problema
basc, i posar en el centre del debat l’avenç de l’Espanya plural.
En aquest escenari el debat sobre l’Estatut català serà decisiu.
I el guanyarem. Perquè la meitat més un dels vots en el
Congrés, fiqueu-vos-ho al cap, serà favorable al nostre Estatut,
sobretot si fugim de frases plaents i anem al gra del que compta,
que és l’autogovern, és a dir, la capacitat de muntar una
governança catalana innovadora, al límit, que dibuixi la societat
catalana d’alta qualitat que és perfectament possible i que han
frustrat el desgast i, diguem-ho tot, la manca d’interès i d’energia del
govern de CiU en els darrers vuit anys.
Parlaré dels continguts de l’Estatut
No tothom ha copsat que el nacionalisme conservador no només ha
frenat vuit anys la reforma de l’Estatut que ara diu voler fer amb
nosaltres, amb el catalanisme d’esquerres, sinó que ha incomplert i
desfigurat en la pràctica l’Estatut del 1979.
Ha incomplert la obligació estatutària de presentar al Parlament la
llei electoral proporcional i representativa dels territoris.
Ha incomplert la obligació de reconèixer el fet metropolità, també
establerta en l’Estatut, abolint l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
8
�Ha negat la possibilitat de que els 7 territoris reals de Catalunya,
reconeguts fins i tot per la comissió Roca-Lluch, fos debatuda i votada
pel Parlament que va crear la comissió i
així ha deixat l’Ebre i el
Pirineu sense veu a Catalunya, amb les conseqüències que ja sabem.
El problema de l’Ebre no és només l’aigua: és la terra, és la gent.
Finalment, el nacionalisme conservador ha renunciat a plantejar la
reforma estatutària promesa pel president Pujol en relació amb el
traspàs de la titularitat estatal de la televisió i ràdio públiques
catalanes a la Generalitat.
És per tot això que guanya terreny entre nosaltres
la idea que
aquests temes han de ser inclosos en l’Estatut. S’ha demostrat
que l’existència i la literalitat de l’Estatut quan obliga i/o preveu
determinades lleis no es garantia de que les lleis es facin si la majoria
no vol. L’Estatut no pot ser en el futur buidat de fet de les seves
determinacions, com ha estat el cas del 79 fins ara.
Prou trampes. 25 anys són suficients. La dreta catalana, en aquest
quart de segle, ha estat incapaç d’honorar l’Estatut. La nova majoria
del Parlament el farà valer i el posarà al dia. El convertirem en una
eina viva i respectada, estudiada a l’escola i convertida, com volia el
president Rigol, en una definició operativa de les regles de la
convivència a Catalunya. No pot ser un text per a especialistes i a
sobre oblidat o negat. Convertir-lo en un text senzill i atractiu, que la
gent faci seu, serà la principal garantia de que no es tornarà a
vulnerar ni per acció ni per omissió.
L’Estatut també haurà de clarificar la confusa interpretació que el
govern ha fet tant de l’Estatut pròpiament dit com de l’Estatut
Interior.
9
�Sóc
un
decidit
partidari
d’una
Presidència,
perdoneu,
“presidencial”, d’un president que ho sigui de tots, de tots els
ciutadans –de tots els partits, si m’apureu-, però també d’un
president que vetllarà per que es respectin totes les administracions,
que no estarà a la defensiva davant els alcaldes, sinó que defensarà
els ajuntaments, que farà que se senti la veu dels territoris, també la
del Pirineu, de l’Ebre i de la Catalunya central, i la de les àrees
metropolitanes que s’hagin de crear, a Barcelona per descomptat,
però també a les altres tres capitals de província actuals si es creu
convenient.
Tot això vol dir que hi haurà d’haver un conseller primer de debò,
no un conseller primer candidat a res, ni els dos superconsellers
inventats l’any 97 per motivacions similars. Jo tinc memòria.
S’han
d’extremar
les
possibilitats,
dins
de
la
Constitució,
de
plantejar solucions a temes que han anat sorgint d’ençà del
1979, com la possibilitat d’incloure els joves de 16 a 18 anys i els
immigrants amb residència legal en els esquemes de consulta en
unitats administratives de tamany reduït, com ara els districtes de les
grans ciutats.
I hem d’afrontar amb l’Estatut la nova organització territorial de
Catalunya.
Vull precisar d’entrada que evitarem tota fugida d’estudi estrictament
verbal i sense efectes com la que s’ha alimentat entorn de la
província única i que ens ha fet perdre anys i panys, sota l’impuls
típicament
evasiu
i
estrictament
nominalista
del
nacionalisme
conservador. De què ha servit la ficció de la província única? On és la
10
�província única? Ha servit per a que de fet cada conselleria de la
Generalitat adoptés el seu mapa provincial de facto. Un garbuix.
Crearem en l’Estatut les set vegueries o demarcacions i associarem
més estretament els delegats del govern o veguers al funcionament
del Consell Executiu. De la mateixa manera el president de la
Generalitat haurà de vetllar per associar els presidents dels consells
territorials elegits pels alcaldes a la discussió de les polítiques
territorials.
Per acabar amb el bloqueig de la Carta Municipal de Barcelona primer a Barcelona (quatre anys, per “obra i gràcia del senyor Mas”) i
ara a Madrid- no descarto que les seves determinacions fonamentals
puguin ser incloses com a apartat especial en l’Estatut nou.
L’Estatut haurà de deixar ben clar que la ciutat de Barcelona,
capital de Catalunya, no és necessàriament la seu de totes les
conselleries i de tots els organismes d’abast català.
La representació ordinària de l’Estat que ostenta a Catalunya el
president de la Generalitat ha de ser més ben especificada en
l’Estatut.
En la línia que es comença a obrir pas en el document aprovat pels
socialistes a Santillana de Mar, la Generalitat i el seu president han
d’ostentar el comandament superior de les forces policials
uniformades
en
el
seu
territori,
un
cop
s’hagi
verificat
el
desplegament dels Mossos d’Esquadra en tots els nostres territoris.
Som partidaris d’integrar al màxim possible els contingents de
la policia nacional i guàrdia civil encara residents a Catalunya
en el cos policial autonòmic. La pèrdua progressiva de quadres
11
�qualificats
de
la
intel·ligència
policial
a
Catalunya
és
una
descapitalització important i de remei no gens senzill. I la marxa
forçada d’agents policials fora de Catalunya és un drama familiar per
a molts d’ells casats aquí i amb fills en escoles catalanes i genera la
pitjor de les ambaixades sobre Catalunya en la resta de les
comunitats autònomes espanyoles i un niu de ressentiment que va
contra els efectes positius dels missatges que aquestes comunitats
reben dels seus antics emigrants residents aquí.
La presència dels senadors catalans en el Senat renovat que algun
dia tindrem és un tema que s’ha de substanciar en el Parlament de
Catalunya en forma de proposta a debatre en el parlament espanyol.
És difícil que l’Estatut pugui entrar decisivament en aquesta matèria
crucial, però no tindria sentit que en el moment en què a Catalunya
es considera la norma fonamental de la nostra governació, Catalunya
no avancés en una definició unitària de quina ha de ser la seva
voluntat i com ha de ser la seva proposta d’articulació de la cambra
espanyola de les autonomies.
El mateix haig de dir de la presència de Catalunya i de les restants
comunitats autònomes en la Unió Europea, que ha d’estar vinculada
justament al Senat de les autonomies.
El Senat ha de ser format pels governs autonòmics i eventualment
per una representació dels parlaments autonòmics, seguint el model
federal alemany. I ha de tenir la representació de les autonomies en
la Unió, en funció de les seves competències exclusives.
La Conferència de Presidents aprovada en el document de
Santillana és una reunió anual de tots els presidents autonòmics amb
12
�el president del Govern espanyol i és lògicament previsible que tingui
lloc en un Senat en el que els presidents autonòmics tindran
presència destacada en condicions a determinar.
Els socialistes catalans hem estat insistents en proposar que sigui
aquest Senat qui estableixi les bases del federalisme fiscal. Aquest
Senat renovat i fidel a l’idea primigènia de la Constitució –que
tanmateix la Constitució no podia establir perquè en el moment de la
seva aprovació no existien les autonomies i si en canvi les províncies.
Quin cinisme –o quina ingenuïtat- el dels dirigents
del PP que han
vingut a Catalunya a proclamar que congelar la Constitució espanyola
és defensar-la!
El primer que cal fer, ja des d’ara, és establir en el Senat una oficina
de comptabilitat dels fluxes econòmics i financers de l’Espanya plural.
Sense transparència no hi ha debat possible i sí només volades de
coloms com la famosa reclamació de 500.000 milions de ptes/any per
part
de Catalunya,
que el sistema Montoro/Homs de finançament
aprovat l’any passat va deixar de moment en 50.000.
El dany que ha fet tot això (les demandes exagerades i els pactes
miserables) a la credibilitat de la Generalitat de Catalunya en matèria
econòmico-financera en el món de les comunitats autònomes, és molt
considerable. Ens haurem de posar ben aviat a restablir el
nostre
crèdit
en
aquest
camp,
en
el
qual
certament
els
economistes catalans ja gaudeixen d’un respecte merescut.
Permeteu-me una menció lateral molt breu als temes econòmics:
Les pegues que el Govern espanyol està posant a les opa’s sorgides
d’empreses catalanes, com ha estat el cas de les efectuades sobre
Iberdrola i NH (i podria acabar essent el de Retevisión, esperem que
13
�no), testimonien de la inexistència palesa de transparència i joc net
en la governació econòmica espanyola i en els reguladors concernits.
En aquest sentit la ubicació a Catalunya i altres comunitats
autònomes d’alguns d’aquests reguladors compta ja amb l’acord de
José Luis Rodríguez Zapatero i el seu equip. És una garantia més que
estem en condicions d’oferir i que mostrarà tot el seu sentit a partir
del proper mes de març per les raons de configuració del Parlament
espanyol que esgrimeixo en una altra part d’aquesta exposició.
Encara haig d’afegir un comentari relacionat amb la governança
econòmica i les compravendes d’empreses. L’Estatut nou no pot
conviure amb un entorn fàctic de biaixos considerables en
aquests camps. No serviria de res. Igual com no ha servit l’Estatut
vell en coses fonamentals, que he citat i que són interiors a
Catalunya, per les desviacions considerables en la seva interpretació
per part del govern que hem tingut fins ara.
En matèria judicial l’Estatut –amb la reforma de l’actual article 20ha d’establir el dret dels catalans (que és el dels pobles d’Espanya en
general) a ser jutjats a Catalunya fins al nivell de la cassació de
sentències i establir, com fa l’Estatut d’Andalusia, el rang de
president del TSJC.
Hi ha una sola excepció, lògica, i que permet
resoldre per via excepcional, com dic, el que ara es regla i regla
onerosa, perquè obliga a enviar tots els papers a Madrid en tots els
casos.
La salvetat es refereix al recurs d’unificació de doctrina. Si un ciutadà
català és sentenciat, amb sentència havent superat la cassació, en
termes menys favorables dels obtinguts, per exemple, per un ciutadà
gallec per part del seu Tribunal superior, aleshores el català podria
recórrer al Tribunal Suprem en unificació de doctrina, i aquest
14
�tribunal, que certament no té perquè estar a Madrid haurà de dirimir
entre les doctrines dels dos tribunals autonòmics, unificant de
passada la doctrina.
En l’àmbit cultural i lingüístic, els socialistes catalans considerem que
la Constitució obliga si més no moralment el Govern espanyol a
protegir el català i les altres llengües co-oficials.
No ho fa. No només no ho fa sinó que el Ministeri de Cultura financia
els estudis que han de donat com a resultat la teoria àmpliament
documentada, de que el català no va ser “perseguit pel ferro” sinó
“condemnat per l’or”. Recordareu que la ministra va haver de donar
moltes explicacions sobre aquesta matèria amb motiu d’un fals pas
que li van fer donar al rei, justament parlant del catalá.
La tesi dels estudiosos del ministeri era que els catalans, per interès
econòmic, havien estat els factors clau en la decadència del català en
els segles XVIII i XIX, més que no pas els decrets reials o les
polítiques de l’estat. La tesi té exemples abundants per a ser
sostinguda davant un públic més o menys ignorant, però és d’una
perversitat fora de dubte, tenebrosa.
No n’hi ha prou que l’Estatut proclami la oficialitat del català. És la
Constitució la que és clau aquí. O el català es defensat, finançat i
promogut per l’Estat que l’ha reconegut o tot ho gastaren en batalles
defensives. El català ha de poder estar present en documents
d’identitat, passaports, internet, matrícules i documents oficials i
privats, i naturalment en els estudis hispànics fora de Catalunya, a
Espanya i a l’estranger.
15
�És l’Estat qui ho ha de fer. El català o bé és una riquesa d’Espanya
que Espanya defensa, o es converteix en una bandera i decau. les
banderes son massa llamineres en sí mateixes per a que allò que
representen avanci amb el seu flamejar.
Espanya ha de defensar el català i nosaltres en l’Estatut hem
de proclamar la gran veritat de que sense el castellà seríem
infinitament més pobres. Però no ho podem fer ara com ara. Quan
canviïn les condicions, aleshores ho farem. Per això l’Estatut ho ha de
preveure.
I, finalment, el nou Estatut ha de ser –com he dit abans- una eina
útil per satisfer les demandes dels ciutadans de Catalunya, en
unes condicions econòmiques i socials molt diferents a les de fa 25
anys.
Nous fenòmens generen situacions conflictives que no havíem
previst:
-
Baixa natalitat i envelliment accelerat de la població.
-
Precarietat de les relacions laborals.
-
Necessitat apressant de que la nostra població es familiaritzi
amb les noves tecnologies –que ja no són tan noves. Ahir mateix a
la Mare de Déu del Mont vaig comprovar que a Beuda i Albanyà
no tenen cobertura en telefonia mòbil i dificultats en Internet. El
metge mateix. I vaig pensar: Però si són els qui més ho
necessiten! Segueixo.
-
Immigracions massives i diverses que hem de acollir –per
interès i per obligació- però que hem d’acollir adequadament.
16
�-
Urbanització descontrolada.
-
Pressió sobre els recursos naturals –l’aigua, l’aire, el paisatge,
el mar, el bosc- amb la progressiva degradació del medi.
Podria seguir l’enumeració de grans assumptes d’interès col·lectiu
que eren poc previsibles quan es va fer l’Estatut del 79. I que, per
tant, no es comptaven entre les obligacions del nostre autogovern.
Avui, no podem ignorar-les. I el nostre sistema d’autogovern, el
nostre Estatut ha de tenir-les en compte.
Ningú no pot pensar que la Generalitat pugui quedar al marge
d’aquests objectius col·lectius de la nostra societat,
d’una colla de
preocupacions bàsiques dels nostres conciutadans:
-
Per assolir una educació més adaptada al món laboral i a
l’univers cultural i cívic d’avui.
-
Per fer compatible vida familiar i vida laboral.
-
Per aconseguir una sistema de salut més adequat a la nostra
piràmide demogràfica.
-
Per a facilitar l’accés a l’habitatge digne als qui el necessiten
per desplegar el seu projecte personal de vida.
-
I per a frenar la destrucció de recursos naturals que no
podrem restaurar.
17
�FINAL
Amigues i amics, vull anar acabant reflexionant un moment sobre
les dues vies que s’obren davant nostre, davant els ciutadans de
Catalunya.
Però m’agradaria fer-ho amb 10 punts per argumentar la Millora
de l’autogovern que proposem. S’han de clavar durant aquesta precampanya en el nostre cor.
Els arguments, en síntesi, són:
1. L’Ambició nacional per Catalunya. Catalunya és una nació,
i manifesta la seva ferma voluntat a decidir autònomament
sobre el seu govern.
L’Estatut és i serà de tots, no pas de cap partit.
2. L’Ambició federal de Catalunya. Catalunya vol resoldre la
seva relació amb Espanya.
Catalunya vol aprofundir en el caràcter federal i
plural de l’Estat.
3. L’Ambició europea de Catalunya. Una Catalunya inserida a
Europa,
amb
personalitat
pròpia
en
allò
que
tenim
competències per decidir.
I amb un rol potent en l’euroregió mediterrània. Ah, quin
terror provoca als centralistes (no vull pas dir a Madrid) el
mapa, el dibuix de l’Espanya plural que proposem. Més que el
mapa d’Espanya és el dibuix.
18
�4. L’Ambició social per Catalunya: una societat més justa,
més pròspera i més cohesionada.
Un nou Estatut i un millor govern per guanyar en
eficàcia i per augmentar el benestar i no pas per apujar
el volum de la retòrica patriòtica.
5. Un nou estil de govern. Un President que sàpiga escoltar
i un govern que governi.
I que això sigui norma, no pas excepció.
6. Una
nova
relació
amb
el
govern
local:
Lleialtat,
subsidiarietat, estratègies compartides.
Recuperació de la confiança de la ciutadania en el
compromís de la política.
7. Un nou compromís amb la transparència, començant per
la fiscal. Una aposta per una democràcia de més qualitat
i amb més control social de les institucions púbiques.
8. Un nou compromís amb la ciutadania: preponderància
dels valors cívics; participació de la societat civil en els
grans projectes de país.
9. Un nou compromís amb les llengües i la cultura de
Catalunya.
No participarem d’una política cultural estatal
que no promogui el català. Fóra –és, de fet- anticonstitucional.
I defensarem el castellà com una riquesa que tenim. Una
dobre riquesa que cal respectar i fer respectar, a Catalunya, a
Espanya i a Europa.
10. I finalment el projecte d’una Catalunya gran,
de futur,
en clau
amb ambició i confiança. Un mapa de
19
�complicitats amb les comunitats veïnes; amb respecte
mutu i sobretot apostant per un salt de qualitat i
quantitat en els dissenys complementaris.
*
Bé amigues i amics,
Fins aquí el que penso i proposo. El que els socialistes i els
Ciutadans pel Canvi volem proposar als ciutadans i ciutadanes de
Catalunya en aquest moment decisiu.
Aquesta és la nostra via.
Que
té
definida
Una via real i realista. Una bona via.
l’estratègia
i
compta
amb
els
suports
necessaris, un cop tingui l’aval del Parlament de Catalunya.
N’hi ha cap altra, de via?. Sí.
Bé, de fet, només n’hi ha una altra. La via del foc d’encenalls
sobiranista.
Però ho dic clarament: és una via morta. Abans de començar.
Per què? Doncs perquè o bé no hi ha voluntat d’impulsar-la i
els darrers quatre anys en són prova suficient,
O no
hi ha estratègia factible. Per molt que la retòrica
sobiranista sigui brillant i enlluernadora. Ara diuen alguns (els
més ardits i els més sofisticats): votarem al Maragall perquè
s’estavelli i, aleshores sí, els pobles d’Espanya s’alcin per donar-nos
la raó. Doncs que vagin somiant! Però mentrestant que votin pel
20
�canvi segur, per l’avenç real i tangible. L’avenç... vell mot socialista,
de nou atractiu i apassionant!
Jo vull un Estatut per als catalans i les catalanes del segle XXI.
Un Estatut per al futur Catalunya.
No allagarem innecessàriament el memorial de greuges de
Catalunya amb Espanya per a poder dormir tranquils, dientnos, com Galileu “Eppur si muove”, “no avancem però la raó la
tenim”. La raó la tenim, per l’hem de guanyar dia a dia. Aquest
és el quid.
No ens adormirem, ni amb aquesta ni amb altres cançons.
Ara bé, dels nostres arguments n’hem de convèncer els
ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Ens hem d’explicar. I ens
hem d’explicar bé.
Hem d’explicar bé les nostres raons als catalans nacionalistes.
No ens hem de justificar.
No hem de demanar perdó ni permís per voler liderar el camí
de Catalunya cap a la millora del seu autogovern.
S’ha acabat això. Ara és a nosaltres que ens toca plantar cara.
Als nacionalistes, els hem de preguntar, mirant-los als ulls, si
realment pensen que socialistes i populars ofereixen les mateixes
garanties i possibilitats per fer avançar l’autogovern. Fa riure haverho de dir...
21
�Els hem de preguntar si creuen que el PP, que ha bloquejat ,
amb la connivència de molts dirigents de CiU, qualsevol proposta
de reforma o millora de l’Estatut, pot ser mai el millor aliat de
Catalunya.
Això és el que heu de preguntar a Artur Mas i al seu amic Josep
Piqué, que negaran tres cops –i els que calgui- haver-se conegut. Es
coneixen. I tant si es coneixen. Eren directors generals de la
Generalitat tots dos junts, ja fa molts anys.
I també hem d’explicar bé les nostres raons als qui s’hi
oposen, a la reforma de l’Estatut.
Hem de deixar clar que
el millor reconeixement al valor de
l’Estatut (i de la Constitució) és saber-lo adaptar a les
condicions socials i polítiques del nostre temps.
Hem de deixar clar que no volem obrir la caixa dels trons per cap
frivolitat. Que la frivolitat fóra accentuar la retòrica sobiranista sense
suport social. I que és una frivolitat vendre un estatut nou i seguir
pactant amb el PP.
I un crim condemnar a la Constitució a seguir
sense Senat, condemnar la constitució a la congelació.
Us demano que feu d’altaveu de la meva proposta de millora
de l’autogovern. I que m’ajudeu a
desmuntar l’engany dels
que tant criden en campanya i després callen per quatre vots.
Que vagin cridant (uns i altres) nosaltres avancem. I Catalunya
també. Sense mirar enrera. Sense parar orella als insults i a les pors.
Mirant l’objectiu, fit a tit.
22
�Si n’esteu convençuts sereu convincents. I si sou convincents,
la societat catalana entendrà, com ha començat a entendre,
que hi ha una via bona i certa, la via del consens que nosaltres
impulsem
i
proposem.
La
via
de
l’avenç
tranquil
però
imparable.
Moltes gràcies.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’Estatut que volem : el nou futur pels catalans
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Eleccions
Parlament de Catalunya
Model social
Territoris
Acció política
Canvi
Espanya plural
Campanyes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Reials Drassanes de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-08-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1760/20031114_Declaracio_a_Montblanc.pdf
0dbf42fe0685410d15513a14b5bf37df
PDF Text
Text
HONORAR, PRESERVAR I ENGRANDIR
UN LLEGAT HISTÒRIC
Declaració de Montblanc, 14 de novembre de 2003
PASQUAL MARAGALL
Arribo al moment decisiu del 16 de novembre amb la íntima
convicció d’haver estat fidel al compromís de servei a Catalunya que
vaig contraure quan –de Roma estant- vaig decidir donar el pas de
presentar-me a les eleccions del 1999.
D’aleshores ençà he fet un itinerari personal i compartit que m’ha
portat a amarar-me de Catalunya, dels anhels i els somnis de la
nostra gent; també dels seus temors i de les seves incerteses, però
sobretot de la seva necessitat d’esperança i de confiança.
Tota la meva proposta gira entorn de l’esperança en una
Catalunya millor i de la confiança en les possibilitats que tenim
d’arribar-hi.
Som a port. A punt de salpar. Amb el bagatge d’aquests anys de
feina feta, amb la gent, al carrer, als pobles, viles i ciutats d’arreu de
Catalunya; i també al Parlament, traduint en propostes el pols del
país, dels catalans i les catalanes.
Estem a punt d’iniciar la segona etapa del nostre autogovern. Ho
farem amb confiança, seguretat i il·lusió.
1
�He fet una campanya orientada al futur, esperançada, optimista,
amical. Amb la convicció de qui creu en les immenses possibilitats del
nostre poble.
He tingut com a guia una sentència de Rafael Campalans que diu:
“Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història
que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte
als fills que encara han de venir”.
Avui trencaré per unes hores aquesta orientació.
En acabar aquesta visita a Montblanc, passaré unes hores a
Poblet.
Després de la intensitat d’aquests dies, en contacte directe amb
cada ciutat i cada comarca, amb cada necessitat i cada esperança
dels homes i dones d’aquest país, em cal recapitular, asserenar
l’esperit, repensar i confirmar les certeses bàsiques que m’han empès
a emprendre aquesta batalla per Catalunya.
Més encara: em cal passar de l’espai al temps, complementar la
fresca visió de l’avui de Catalunya, de la seva humanitat i el seu
territori, reprenent una altra visió: la que es desprèn de la trajectòria
del nostre poble, de la seva evolució en el decurs del temps.
Per unes hores vull dirigir la mirada cap a la nostra història, cap al
nostre llegat.
Es tracta de mirar el passat amb ulls de futur. El futur no es
construeix des del no res, des de la pura invenció: el futur es trena
amb vímets nous, però també amb vímets antics, arrelats.
2
�Perquè el canvi no pot ser una improvisació ni un salt en el buit.
Vull expressar amb aquest gest la voluntat d’inserir el projecte de
futur que represento en les arrels profundes de la nostra història.
Amb humilitat i modèstia, conscient com sóc que el poble és el
protagonista de la història i no les personalitats individuals; que la
seva acció col·lectiva és el que ha marcat i marcarà el destí de
Catalunya.
Catalunya no és una essència immutable a la qual hàgim de rendir
culte ni un mite al que servir. Catalunya és una realitat històrica
renovada per la voluntat dels catalans.
Catalunya és una realitat consolidada amb l’esforç de generacions i
generacions de catalans, amb les aportacions permanents de gent
vinguda d’arreu, amb la voluntat de ser un sol poble.
Catalunya és la identitat trenada històricament pels catalans i les
catalanes i, a la vegada, Catalunya és un determini d’autogovern.
Hi ha un fil conductor en la història de Catalunya: les seves
institucions. I Poblet és el símbol de la continuïtat de les nostres
institucions.
Poblet és l’ombra dels comte-reis i de la Corona d’Aragó, d’un
passat que ens va llegar una llengua i una literatura esplendorosa. I
que ens va llegar també una tradició política singular: la de l’estat
compost.
3
�Una corona confederativa, de Corts itinerants, en la qual el
jurament de lleialtat al rei implicava també la lleialtat del rei envers
els qui juraven, de manera que si aquesta fallava, s’extingia el
jurament. Una concepció contractual, basada en el pacte entre les
parts.
Una tradició que seria negada per l’absolutisme borbònic, que
perviuria en el cor i el cervell dels “austriacistes”, després de la
derrota del 1714, com va estudiar i ens explicava, amb la seva
característica erudició, l’inoblidable Ernest Lluch.
Una tradició que reviuria amb forces renovades en el moviment
democràtic, liberal i federalista, d’una extraordinària força popular
entre nosaltres, que hauria de fer front al jacobinisme d’alguns
liberals i del qual sorgiria la primera formulació del catalanisme, el
catalanisme progressista de Valentí Almirall.
Poblet allotja, en bona part encara inèdit, el llegat de Josep
Tarradellas, la memòria viva d’aquella altra generació que, amb la
torxa
del
catalanisme
d’esquerres,
del
federalisme
republicà,
obtindria el 1931 el primer autogovern de Catalunya des de 1714:
- Francesc Macià, “l’avi”, el President fundador, el que tothom
faria seu.
- Lluís Companys, l’amic de Francesc Layret i de Salvador Seguí,
amic dels sindicalistes i dels rabassaires, que alguns consideraven
poc catalanista i que moriria amb una dignitat infinita, esdevenint el
primer dels nostres patriotes.
4
�-
Josep Irla, que va guiar l’inici de la diàspora de la Generalitat
exiliada.
-
Josep
Tarradellas,
que
va
completar
el
trajecte
fins
a
aconseguir el retorn de la Generalitat com a autogovern legítim
de tots els catalans.
-
Avui, després de 23 anys de Generalitat estatutària, presidida
per Jordi Pujol, hem afermat la nostra identitat i hem assegurat
la continuïtat de les nostres institucions.
Els que ens han precedit han constituït un llegat que ens toca
honorar, preservar i engrandir.
Faig meu aquest compromís: vull que els catalans i les catalanes
vegin, en el projecte del Canvi que represento, una promesa
d’esperança en una Catalunya més lliure i més plena.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Honorar, preservar i engrandir un llegat històric: Declaració de Montblanc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Montblanc
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Història
Eleccions
Canvi
Parlament de Catalunya
Acció política
Campanyes
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1761/1999_proleg_delaidentitatalaindependencia_XRdV_PM.pdf
2816dae8c00d23d9fff9f11611821430
PDF Text
Text
Pròleg
Pr imera edició: març de 1999
© Xavier Rubert de Ventós, 1999.
© del pròleg: Pasqual M aragall i Mira, 1999.
Coberta: Enri c J ardí
© d'aquesta edició:
Editorial Empúries, SA,
Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona
www.empur ies.com
correu@grup62.com
Imp rès a Novagràfik, S.L., Puigcerdà, 127, 08019 Barcelona
Dip òsit legal: B. 10.141-1999
ISBN: 84-7596-649-7
Són rigorosament prohibides, sense l 'atttori tza cio escrit"
dels tit ulars del «copyright», sota les sancions establertes
per la llei, la reproducció total oparcial d'aquesta obra
per qualsevolprocediment, incloent-hi la reprografia
i el tractament informàtic, i la distribuciód'exemplars
mitjançant llogue1' opr éstecpúblics.
Conec Xavier Rubert i sé per què ha escrit aquest llibre,
encara que no és l'únic que podia haver escrit. Té a veure amb
la seva educació, un seu retorn amb l'edat a l'origen, una èticapersonal intransigent amb la claudicaciódavant els llocs comuns i davant la mandra moral, així com davant la beatificacióde tot el que éspel simple fet que existeix i la incapacitat
de p ensar allò que encara no existeix però que pot existir i és
millor. Contra la beatificació de les pròpies limitacions. Contra la por a la v uln erabilitat - vulnerable és v en erable,
sembla dir- i el blindatge consegüent a les petites certituds
estrictament defensives, que esdevenen aleshores edificis opressors, morals immorals, falses veritats.
Xavier Rubert ha patit la política, i li interessa sobretot en
aquesta m esura. Altrament li interessen la gen ètica i la clonació, amb llurs dilemes morals incorporats, m és que no pas el
[ederalismefiscal o eljudici de Clinton, i encara potser aquest
sí que li interessa pel' allò que té de possible objecte d'una sociologia i una ètica del desenganyo de la disfuncionalitat de la
política. (Encara estem esperant, molts, la pàgina de Xavier
Rubert sobre aquestjudici i el seu significat.)
�8
Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
Com diu el meu germà, «el més fumut de la política és
que hi ha coses més interessants i que la gent se n 'ha adonat.»
Sócdels que creuen que la corrupció només apareix en l'escena
política (encara que existeixi més o menys sempre, tot i que no
en grau superioral de la immoralitat en la societat civil) quan
la política deixa de ser interessant. Només uns quants creuen
que val la pena mirar de tirar un pont entre la política i la
moral que no sigui el delsjutjats de guàrdia o elssermons habituals sobre la matèria. Xavier Rubert és un d'ells.
Aquest llibreapassionat i apassionant podria tenir diversos
títols: de l'aventura de pensar pel seu compte o de la similitud
entre la històriapersonali l'edificació d'una ètica. Xavier Ruben esdivorcia del seu passati fa de la seva experiència personal el punt de partida d'una teoria i d'una proposta. Res no és
sobrer en aquest llibredes d'aquesta òptica. Tercersubtítolpossible: de la recuperació, iUació i sutura de lesfilosofies pensades
i escrites; de les pròpies lectures de la mítica grega, la ciutat
aristotèlica, el dret territorial romà, l'universalisme catòlic, el
racionalisme modem, el darwinisme, Freud i Marx; lectura
que reconeix Kant com l'únic incontaminat pel perill de reduir-ho tot a una sola escala (<<l'únic que va donar-nos una visió coherent i unitària de l'home sense menystenir mai la pluralitat i mútua conflictivitatde cada una de les esferes que ens
constitueixen»).
Tractaré de resumir a continuació l'inici del discurs de
Xavier Rubert, inici sense el qualles conclusions no tindrien la
[orça contundent que tenen al final d'un relat rodó i acabat.
L 'home té una feblesa natural (no té U11Jes) i una dificultat adquirida (es complica la vida amb tècniques cada cop més
complexes). Ambdues coses ensfan incompetents, aprenents i
dependents més temps que altres espècies, ensfan progressivament addictes a la dependència. La cultura esdevéaixí un art
del retardament. La cultura fixa unespautes: «una memòria,
una llengua i uns déus (. ..) pels quals la gent ha estat sovint
disposada a matar i a morir»
Pelslliberals això ésun mal, pels comunitaristesmés aviat
un bé. Per Rubenles dues coses a l'hora. És el que defineix la
natura humana: la passió per la identitat i l'addicció a la dependència. Són només els animals que estimen aquells que
manifesten un instint d'agl-essió que va mes enllà de les seves
estrictes necessitats.
La tendència solidària i l'agressiva són dues cares d'una
mateixa moneda. La identificació amb «els nostres» és la responsable de les actituds més sublims i de les més miserables.
Identitat i pertinença semblen atributs de la natura humana
i, més enllà, de la natura en gene1'al. Però l'instint gregari és
recuperat per l'home, amb la irrupció de la raó, a través del
mite d'un origen o un destí compartit, que compensaria els
desperfectes ocasionats per una raó bàsicament insolidària
(homo homine lupus o horno ecanamicus), però que en
crea de nous, nous inconvenients (la Guerra Justa, la Santa
Indignació, etc.)
De[orma semblant a la colonització de l'instint per la raó,
la ciutat s'independitza del seu entorn i creix i se serveix d'ell
en comptes de servir-lo, i la informacio acaba manufacturant
esdevenimentsper assegurar la regular producció de notícies:
és el càncer com a metàjora d'aquell creixement incontrolat
d'una part del sistema que acaba fagocitant-lo tot sencer.
Aquest ésel destí de l'home, la tendència a l'afirmació metastàtica dels propisprincipis en detriment dels dels altres i en
9
�Catalunya , de la identitat a la independència
De la identitat a la ind ependència
contra de la «dependència de» i la «v ulnerabilitat a» les seves
exigències. No és sensat ignorar-ho. Solament podem civilitzar-ne les conseqüències. Aquest ritomel-lo estarà present al
final de l'argument de Rubert.
La nostra singularitat és, doncs, resultat de la nostra pertinença a un col-lectiu o més exactament a una sèrie d'identitats:familiar, racial, ciutadana, sexual ogremial. Per tant, si
la nostra individualitat no és més que una barreja -i-conflictiua, no idillica com en Havel- de pertinences a col-lectius, si
el rebuig o l'acceptació a què estem sotmesos deriven d'aquestes, no és legítim suposar que només hi ha drets individuals i
que no n 'bi han de collectius. ¿No és cert que una persona és
més rebutjada si a més de dona és negra, pobra i immigrada?
¿No ésproporcional el rebuig al nombre de pertinences percebudes com a negatives?
El mal no serà, doncs, la nacionalitat o identitat collectiva, sinó les sobiranies territorials que es permeten de negarles, com explica també Yebudi Menuhin en la seva Assemblea
de les cultures -si bé Menubin utilitza indistintament territorialisme i nacionalisme.
Rubert creu haver trobat aquí la clau explicativa del pel'què de la reacció dels estats occidentals en el cas de Iugoslàvia:
acceptar la independència d'una província iugoslava podria
ser un mal precedent per altres estats que tenen les seves «províncies problemàtiques».
(Els casos d'Eslovènia, Estònia o Eslovàquia, pensojo, foren diferents. Aquí hi haurien, segons l'argument de Rubert,
interessos particulars d'estats occidentals particulars) encara
que en el darrer cas hi ha hagut la mà sàvia de Havel i Dubceck, que en Xavier no reconeix for the sake of the argu-
ment: tots dos eren partidaris d'una compatibilitat de les ciutadanies xeca i eslovaca que no casa amb la conflictivitat intrínseca que ell suposa sempre existent. Però potserjustament
per això, penso) perquè ni Dubceck ni Havel eren nacionalistes, tot i no entendre 's entre ells, la separació va ser civilitzada, com Rubert voldria - i potser en elfutur serà parcialment
reversible: no m 'estranyaria.)
Per morir de gana n 'hi ha p1'OU amb què siguis africà,
però perquè et neguin l'existència com a poble cal que siguis
nacional d'una nació-sense-estat. Aleshores et poden exterminar. Així conclou la diatriba de Rubert contra el dogmatisme
dels drets individuals invocats, per exemple, per Sauater o
Vargas Llosa.
Es tracta de recon èixer la interdependència entre drets individuals i drets collectius, com Rawls reconeix en certa forma. Un cop, comentant una frase de Pujol en un article publicat en la revista del ministeri espanyol d'afers estrangers,
en el sentit que les nacions existiran sempre però el nacionalisme no -solament mentre determinades nacions no siguin reconegudes-, frase que a mi em va sobtar perquè molts anys
abans jo havia escrit) a Refent Barcelona, que el catalanisme tenia futur però el nacionalisme no, Rubertja em va tirar
en cara que també les dones volen poder prescindir del feminisme: serà senyal que la discriminació ha desaparegut. D 'acord. Et pourtant. Aquestes morals de circumstàncies solien
ser molt criticades) quan jo era petit) pels qui se situaven en el
comunitarisme nacionalista.
Afortunadament Xavier Rubert deixa ben clar que «la
ideologia comunitarista insisteix en el fet que les entitats
collectiues són subjectes dotats de personalitat i de drets (..)
\0
11
�13
Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
però la vertadera justificació d'aquestes entitats és la inversa:
el fet que els subjectes som entitats collectiues i que la nostra
llibertat no és més que eljoc que sabem establir entre tot allò
que ens fa al llarg del nostre període de latència i tot allò en
què participem en el no menys llarg període de convivència
entre distints codis, principis i conviccions».
No al comunitarisme pur, doncs, i sía la polisèmia dels individus, cada un mirall d'una colla de comunitats o identitats
distintes -em sembla entendre, i crec compartir. Però -diu
Rubert-Ia idea d'una identitat individual confegida per les
diuerses empremtes i codis comunitaris (econòmic, familiar,
professional o nacional) xoca amb el concepte d'identitat que
ens ve de la polis grega, la moral cristiana i la revolució libeml, la darrera de les quals dona un vernís laic o protestant a
les dues anteriors.
AquíXavier Rubert reitera l'argument del seu llibre anterior (Nacionalisrnos) i ressegueix tota la història de la
impostura o sublimació per la qual neix l'Estat modern fins a
convertir-se en paisatge natural que ja ni veiem: des del qual
mirem. M'estalvio de resseguir aquest itinerari càustic, divertit, esplèndid. El lector hi disfrutarà.
Salto al punt on la senyora que compra el cartró de llet
s'indigna perquè les instruccions són en català, però que quan
la dependenta li diu que allò es portuguès, reacciona de la següent manera: «Ah, entonces vale!»
Metàfora aquesta d'una Castella que ha passat de quatre
a sis segles reconquerint Espanya i després conquerint Amèricafins a l'extrem obtús de confondre nació amb estat. Res que
no sigui estat és entès per ella com a nació -com li passa a la
senyom del cartró de llet.
Tant per tant, independitzem-nos-en i entendran que
som una nació, per fi. Ironia mortífera. Tremendament efectiva per aconseguir el que jo vull aconseguir i Xavier Rubert
ja dóna per impossible: convèncer Espanya de la seva miopia.
Com quan, amb encara més crueltat, havent citat en un
article aquell collaborador de El País que confessa que se sentiria privat de la seva identitat personal com a espanyol en el
cas d'una independència catalana, Rubert p1~egunta, pudorós:
«¿Tanto me necesitas, corazón loco?»
Sens dubte som conscients que Espanya necessita de Catalunya almenys tant com Catalunya necessita d'Espanya -essent aquesta necessitat, diu Rubert, decreixent en una Europa
sense aranzels interiors i amb moneda i aviat exèrcit propi
(¿en què queda l'equació tradicional dels burgesos catalans de
fa 100 anys: fidelitat al govern a canvi de mercat protegit i
policia contra els aldarulls, val a dir proteccióal quadratí'),
Em permeto interpretar, a partir d'aquí, a la llum de la
lectura de Catalunya: de la identitat a la independència de
Xavier Rubert, la situació actual i l'impacte possible del llibre.
Catalanisme avui vol dir diàleg franc amb Espanya i vocació europea, recerca d'un lloc en el món obert, proposta de
geometries variables en la lenta reconstrucció de la democràcia, que tot just fa tres anys va viure la seva primera alternança no traumàtica en tot el segle, i encara amb dosanys més
(fins al darrer Congrés del PP) de persecució del vençut pel
lleuçerament vencedor, convençut aquest que sense destrucció
de l'adversari, amb només victòria electoral, no hi ha autèntica victòria.
Catalanisme vol dir avui aprofitar aquest moment únic
per plantejar cruament les coses, vint anys després de la Cons-
12
�14
15
Catalunya , de la identitat a la independència
D e la identitat a la independèn cia
titució, i demostrar que només des de la real autonomia de decisionsse'ns pot demanar solidaritat i amistat.
Aquest és el sentit del catalanisme de Xavier Rubert, que
jo comparteixo, tot i que discrepo d'alguna de les conseqüències
que ell en treu, perquè aquest catalanisme no és per a mi ben
bé un nacionalisme més, com ell sembla admetre, sinó un nacionalisme determinat, que convé anomenar pel seu nom:
catalanisme, que no es realitzarà més que en la perfeccio del
seu objectiu específic, que és transformar Espanya en un subjecte europeu, diguem-ne, modèlic, de futur. Això és el que
Europa espera de nosaltres, i no solament per comoditat. El
«modelo catalana» dels italians. «El Barcelona model» dels
anglesos -tant se val el nom.
Catalanisme és per ells sobretot guanyar la llibertat en
la unió, com volen elsfederalistes, més que no pas en la separació.
El gest europeu és un gest d 'unió i diferenciació, no de separació ni d'homogeneïtat. Diferenciació de les cultures i personalitat de les ciutats. Proximitat amb lleialtat a l'interès general. Aquest és e! meu catalanisme. ¿És també el de Rubert?
En tot cas, ho admeto, per arribar al meu final s'ha de
passar pe! seu camí. La independència que ell proposa, la independència per recrear una interdependència mai abjurada,
i no una sobirania ja inexistent (¿per sort, per desgràcia?) en
un món on ja no hi ha sobirans, és e! camí racional i el company indefugible.
Millor que el regateig nacionalista de curta volada, clònic
del seu adoersari. Millor per arribar, passant per la deconstrucció i l'alleujament de l'estat -així, en minúscula- a la
seva reconstruccióen les escales apropiades, que serien diverses
per a cadafunció. Millor per fi que el federalisme babau, exclusivament sentimental (oh, ajuntem-nos germans, perdonem-nos mútuament els pecats!) o pitjor encara, el federalisme homogeneïtzador, que no buscaria unir llibertats sinó
embolcallar-les amb una cotilla elegant.
Aquest llibre és la millor resposta a la intenció dels debats
-que en Xavier bateja sense embuts de «ventrilòquia política»- que van néixer pels volts del post-olimpisme. Que em
perdoni la paradoxa.
En efecte, es tractava, dèiem aleshores, de pensar des de
Catalunya. De considerar-la com una àgora més que com un
temple (tot i que, diria ara, despr és de llegir el « Cataluny a»
d'en Xauier, una àgora no exempta de figures, d'estatuària
representativa del demos català). Com un punt de partida
més que no pas un punt d 'arribada . Per pensar e! món des
d'aquí, més que no pas des d'un punt d'arribada. Per pensar
el món des d'aquí, més que no pas des d'un punt virtual
-inexistent- com ha estat el casquasi sempre que s'ha intentat. Perfer la contribució catalana a un nou universalisme a
l'alçada d'uns nous requeriments, i per tant contribucio modesta, datada en el temps i en l'espai, confessióde part, partí
pris reconegut per part dels catalans en la discussió del que
hagi de ser discutit. Renúncia pamada i curosa al progressisme de la Illustracio que tot ho v eia clar -massa clar, massa
llum- i al progressisme del XIX, que ens feia esclaus d'un
futur tan esplendorós com ineluctable, i per tant no lliurement
escollit, més aviat fàbrica de nous sacerdots. Però també renúncia al passadisme romàntic de la Renaixença excepte en
allò estrictament indispensable per ser algú en el diàleg entre
les nacions; no perquè Jafre el Pilós o Roger de Flor (o el John
�Catalunya , de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
Wallace de Walter Scott) siguin herois catalans (o escocesos)
menys importants que els corresponentscastellans (o anglesos),
sinó perquè nosaltres (i els escocesos) sabem dels abusos de la
historiografia al servei de l'assimilació i la uniformització més
o menys forçada dels ciutadans. Xavier Rubert no cau en cap
d'aquests paranys -ni en l'unioersalisme futurista i ingenu,
pensat des d'enlloc, ni en la història com a fonament únic de
la raó. D 'aquí que la seva sigui la millor contribució, crec, al
debat obert després del 92. Ni tan solsestà exempta, per bé que
quasi no es nota, i això és un altre mèrit, dels efluvis sentimentals que condemna, sense els quals tanmateix cap p7'OpOSta no té interès.
Hi ha una passió al darrere de la construcciód'en Xavier,
tot i que sotmesa a la prova àcida de la consistència en termes
dels interessos materials actuants i de les lliçons de la història
del pensament; per bé que minimalista.
M'atreveixo a proposar a tot defensor d'altra cosa que la
que Rubertformula , a tot nacionalista o sobiranista pur, sigui
de la nació espanyola sigui de la catalana (sigui Savater o
Cardús), a tot federalista, que passin opassem la prova de refutar Rubert... si poden, ...si podem.
La seva fónnula d 'independència per a una autèntica interdependència, racional, i històrica i ideològicament robusta,
és difícilment atacable, tot i que no fàcilment imaginable.
Ens convida a p1'ovar, a mi i a d'altres com jo, que l'interès i la capacitat d'entesa de catalans i espanyols tenen un
punt de confluència oirtual r-sen el doble sentit d'òptima i a
l'hora possible-; i convida els sobiranistes a provar, no solament que tal punt no existeix, contra el que alguns creiem,
sinó que tampoc no éspossible una sobirania flonja, com la que
dibuixa Rubert, en la qual la sobredeterminació català = del
Barça = CiU = teleespectador de TV3 = anticastellà sigui culturalment combatuda, políticament incorrecta.
I no s'hi val a assenyalar que hi ha «periquitos» catalanistes, només faltaria. No: es tracta d'establir un codi de
moral politica en què l'altra cadena d'equivalències, la fàcil, sigui col-lacada en off-side, tinguda per reduccionista i
empobridora, i denunciada quan esdevé anna política .
Xauier Rubert ha anat de la seva identitat a la seva independència. D'alguna manera crec que ha tornat així a una
identitat primigènia, a reconciliar-se amb el seu origen, Empúries i el Mas Ventós d'Olot i la Serra Cauellera. Ho ha fet
travessant uns paisatges que es tornen seductors, rics en detalls
i en descobertes felices, racons de la història i la filosofia oblidats o inconnexes, que ell va recosint amb una erudició no e1'Udita, permeteu-me l'expressió; més aviat apassionant, pedagògica, divertent, esbiaixada per la intenció sostinguda de
l 'argument, que mai deixa de ser arriscat.
Xavier Rubert de Ventós va ser capaç de descriure amb
una retina super impressionable el gest de la meva mare, al
qualjo estava tan acostumat que no el podia identificar: una
mena de vergony a opudor o bé oferta de companyonia, i no un
perdó no demanat. Un gust absolut per l'intercanvi intelligent d 'idees i sentiments. També a mi m 'agradaria haver
descobert en Xavier un gest que li éspropi: la indignació educada davant el domini de les idees que pertanyen a un passat o
un present que encara ens atenalla, no pel que tenen de passat
aquestes idees, no per situar-nos nosaltres amb el vent de la
història a popa, cosa que a Xavier Rubert més aviat no li interessa, sinó per primar la iniciativa personal, el risc volunta-
16
17
�Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
ri, la independència sensible, la individualitat oberta, un «nosaltres» que (com ell diu) no és un «no als altres» sinó una
precondicio de l'existència d'intercanvis interessants entre nosaltres i els altres i un reconeixement de la intrínseca ambivalència de la nostra adscripció al grup, als diversos grups que
conformen la nostra individualitat percebuda.
Alguns lectorspoden pensar que no he captat allò més original del missatge de Xavier Rubert. Potser ell mateix i tot.
La proximitat, de vegades, té aquestes coses. I arriba un moment a la vida que un en realitat només està realment interessat en els llibres dels amics. Podria ser que això fos perjudicial per entendre'ls de la mateixa manera que un lector
normal. Ja en parlarem.
Freguem-nos les mans esperant les reaccions que «De la
identitat a la independència» ha de P1'ovocar. Segons quines
siguin aquestes reaccions a Catalunya es confirmaran uns o
altres pronòstics, quasi diria unes o altres tesis. Però el mateix
espodria dir, i encara més, de les que puguin haver-hi a Madrid el dia que espubliqui en castellà.
Per això és un llibre arriscat. Arriscat per l'autor i arriscat per nosaltres, lectors partisans, ara entusiastes, ara contrariats, i pe7' tant beUigerants en un matx del qual no trigarem a saber els resultats.
Queda sempre elfet que mai s'havia dit tan clar que som
bonsper a l'odi perquè ho som per a l'estimació -que tots dos,
amor i odi, deriven de la mateixa genètica i de la mateixa cultura. Que el nacionalisme esdeo émetàstasi quan es converteix
en estatisme, i per tant en enemic dels nacionalismes sense estat, miop pel' la diferència i inútil pel pluralisme. Que elfederalisme i totes les polítiques basades en la confiança (lafamosa
bundestreue o confiança federal) ho tenen cru. Que l'evolució de l'home i la de la societat són ontològicament això: illu-
18
19
sions excessives i unidireccionals... I que més val acceptar-ho,
prendre-s'ho amb calma (take it easy, com deien a casa els
meus pares) i administrar-ne els efectes.
Amb tanta honestedat per davant, però, em vénen ganes
de preguntar: ¿ què fa un autor com aquest en una política
com aquesta? Doncs bé, no hi fa cap nosa sinó ben al contrari.
Llegiu, llegiu.
PASQUAL MARAGALL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pròleg del llibre "Catalunya , de la identitat a la independència" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Empúries
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1762/1999_prologo_delaidentidadalaindependencia_XRdV_PM.pdf
8c1978c6366e6682f81a5a3d4343f913
PDF Text
Text
���������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Prólogo del libro "Cataluña, de la identidad a la independencia" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Anagrama
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/1763/20000626_ElSiglo_PasqualMaragall_contra_ortodoxia_socialista.pdf
cd16a7ca77ee171ac29ee308d89114c5
PDF Text
Text
Nº 420
26/6/2000
Dirigentes clave para un congreso crucial (VII)
Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista
Esther JAÉN
Heterodoxo como pocos, Pasqual Maragall entró en contacto con el PSOE en 1978, cuando su
partido, el PSC, se fusionaba con la federación catalana del PSOE. Hijo de una familia burguesa
y nieto del poeta Joan Maragall, Pasqual estuvo siempre vinculado a la izquierda, en su más tierna
adolescencia, revolucionaria y posteriormente se quedó con las opciones transformadoras más
moderadas.
El que fuera el alcalde olímpico de Barcelona se resistió a serio en primera instancia. No quería
ser alcalde pero sí se prestaba a estar en el equipo de Narcís Serra. A él fue precisamente a quien
sustituyó, cuando Serra fue llamado por González para desempeñar tareas de gobierno al frente
del Ministerio de Defensa.
Maragall, contestado por la ortodoxia del PSOE, es, sin embargo, un líder político muy querido y
valorado en el socialismo catalán. Más por los votantes, en muchas ocasiones, que por el aparato
del PSC. Los
capitanes, como se denomina
coloquialmente
a
esa
especie
de barones territoriales de socialismo catalán, nunca le vieron como un hombre de partido, uno
de ellos, alguien de quien se podían fiar. Sin embargo, tras varias contiendas electorales perdidas
a fuer de no presentar el candidato que la mayoría de la sociedad catalana les reclamaba, todos
convinieron que Maragall era la persona que necesitaban.
Antes de que los capitanes vieran la luz, Maragall había dado la espantá. Abandonó la alcaldía
de Barcelona y la dejó en manos de su delfín, Joan Clos, quien, años después, consiguió no
obstante superar con creces el listón de Maragall. Abandonó también el partido y se fue. Se tomó
su tiempo sabático en Roma, alejado de la, catalana, pero sabiéndose más deseado que nunca.
Y finalmente. Volvió cuando el partido más anhelaba su vuelta.
Desde la torre de comunicaciones de Collserola, construida con el resto de la Barcelona olímpica,
Pasqual Maragall anunció su intención de presentarse a las elecciones catalanas, de enfrentarse
a Jordi Pujol y de dar, por vez primera, esperanzas de victoria al socialismo catalán.
En aquel momento fueron muchos los miembros del aparato del partido que tendrían que aceptar
tal como es a un hombre peculiar, heterodoxo y nada dispuesto a hacer una campaña en la que
no creyera.
Abanderado del socialismo catalanista frente a aquellos dirigentes del PSC que todavía destacan
la importancia de los votos de los inmigrantes andaluces y extremeños que habitan en el cinturón
industrial barcelonés, Maragall volvió de Roma con sus teorías sobre el federalismo asimétrico
bajo el brazo, con sus concepciones de partido a la americana, con sus plataformas de apoyo y
con su particular esquema de campaña, que no todos los dirigentes del PSC veían muy claro en
aquel momento. Pero, “todo sea por la victoria”, debieron pensar.
Pasqual Maragall acarició el Gobierno de la Generalitat; la coalición con la que concurrió a los
comicios obtuvo más votos que los obtenidos por Jordi Pujol y CiU. Pero la Ley Electoral y la
1
�asignación de escaños le jugaron una mala pasada. Pujol volvía a obtener más diputados y
revalidaba su puesto al frente del Gobierno de la Generalitat.
Hoy, Pasqual Maragall, es la esperanza blanca del PSC. Sus correligionarios saben que salvo
alguna catástrofe no prevista, Maragall se convertirá en el futuro presidente de la Generalitat, en
sustitución de Pujo¡, tras las próximas elecciones autonómicas de 2003.
Por todo ello los apparátchiki del PSC han decidido hacer un pacto de no agresión con él y evitar
que aflore cualquier diferencia hasta ese momento. Incluso lo han sacralizado con el tándem que
forman el secretario de Organización, José Montilla, y el propio Maragall. Un tándem que habrá
de dirigir el partido en el futuro.
Mientras tanto, también los dirigentes del partido hermano, el PSOE, son conscientes de que
Maragall se ha convertido en todo un peso pesado de la política y de que su influencia en el
socialismo español es mucha. Por ello, salvo algunas excepciones, como las protagonizadas por
el presidente extremeño, Juan Carlos Rodríguez ¡barra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez,
que han pedido la disolución del PSC para que pase a convertirse en una federación más del
PSOE, quienes aspiran a liderar el PSOE en el futuro intentan lanzar puentes entre el PSC y el
PSOE a través de Maragall.
De revolucionario a socialista
Como tantos otros jóvenes que acabaron militando en las filas socialistas, el adolescente Pasqual
Maragall pertenecía a una familia de la burguesía catalana de reconocido prestigio. Su educación
había sido exquisita, acudió a la escuela Virtelia, donde coincidió con otro estudiante con el que
volvería a coincidir a lo largo de su vida política en numerosas ocasiones: Miquel Roca. De ella,
además del nieto del poeta Joan Maragall, salieron tantos y tantos representantes de la gauche
divine catalana. Estudiante de económicas especializado en materias municipales e
internacionales, la Universidad fue en buena medida su trampolín al activismo político.
Pasqual Maragall, ferviente admirador de Castro, marxista convencido y con ínfulas
revolucionarias, empezó por militar en el FOC (Frente Obrero de Cataluña), pese a que era hijo
de una familia acomodada de los barrios altos de Barcelona, de Sant Gervasi. No fue el único de
los ocho hermanos que optó por esa vía. Su hermana, Mónica Maragall, era detenida en 1967
cuando transportaba octavillas en un Seat 600. El encargado de llevar su defensa fue el abogado
Miquel Roca, quien, en aquella época, compartía bufete con el joven Narcís Serra.
Maragall estaba tan dispuesto a cambiar el mundo, a luchar contra el franquismo y a llevar a cabo
tantas otras empresas que rápidamente se desfondó y, desilusionado por el estancamiento de la
lucha antifranquista, decidió irse dos años a estudiar a Nueva York.
Poco después de su vuelta, en 1974, Maragall se convirtió en uno de los fundadores de CSC
(Convergencia Socialista de Cataluña), un partido mucho menos radicalizado que el FOC, aunque
seguía defendiendo unos rigurosos planteamientos de izquierdas que llevaron a su dirección a
denegarle el ingreso al abogado Miquel Roca por considerar que su trabajo como asesor de la
banca le contaminaba y le situaba demasiado cercano al "capital corrompedor" para su gusto.
Desde CSC, pasando por el PSC, fue testigo directo de la fusión del Partit deis Socialistes de
Catalunya con la federación catalana del PSOE. Ahí empezó su andadura conjunta con el partido
que lideraba entonces Felipe González, tras la consecución del Pacto del Betis, plasmado en el
congreso de Suresnes de 1974. Juntos, pero no revueltos. El PSC siempre mantuvo su condición
de partido federado al PSOE, pero con sus propios estatutos y peculiaridades.
2
�Municipalista vocacional
Pasqual Maragall siempre estuvo predestinado a jugar un importante papel en el municipalismo
catalán y, en concreto, en la ciudad de Barcelona. Pese a su ardor revolucionario, Maragall estuvo
trabajando en un puesto destacado del gabinete del alcalde franquista José Maria Porcioles.
Concretamente desempeñaba sus labores en un puesto estratégico: el gabinete de
Programación. Desde allí tuvo que afrontar, en alguna ocasión, algún interrogatorio policial por su
militancia política. Pero su puesto y la defensa que hacían de él algunos de sus superiores le
libraron de males mayores.
Fue poco antes de las elecciones municipales de 1979 cuando a Pasqual Maragall se le presentó
la primera ocasión de convertirse en el alcalde de Barcelona o, al menos, de disputar el puesto.
La discusión estaba en si el candidato debía ser Pasqual Maragall o bien Narcís Serra. Y aunque
Maragall tenia incluso más posibilidades y más apoyos que Serra para dar ese paso al frente, se
negó rotundamente a aparecer como cabeza de lista en las municipales de Barcelona, Eso sí,
con quienes le presionaron hasta el final para que asumiese el reto se comprometió a trabajar "en
la sombra" para el futuro alcalde Serra.
Así empezó la andadura del tándem Serra-Maragall. Narcís Serra se convirtió en el primer alcalde
de Barcelona elegido democráticamente y gracias a un amplio pacto alcanzado por el PSC, el
PSUC, CiU y ERC. Maragall se dedicó en una primera fase a gestionar la administración municipal
desde un segundo plano, ocupándose específicamente de la Organización y la Reforma
Administrativa, para pasar, más adelante, a gestionar la Hacienda municipal.
Precisamente, en su andadura en la corporación local, Maragall tuvo unos inicios poco loados por
el funcionariado del Ayuntamiento. Fue el joven Maragall quien impuso a los trabajadores
municipales la obligatoriedad de fichar a la entrada y salida de su jornada laboral. A la tarjeta que
se vieron obligados a llevar y utilizar le llamaron en venganza la pascualina.
Maragall se sentía cómodo al frente de las cuentas del Ayuntamiento barcelonés cuando, en 1982,
con la victoria socialista, Narcís Serra era reclamado para colocarse al frente del Ministerio de
Defensa y poner orden en las Fuerzas Armadas españolas, parte de las cuales había apoyado
tan sólo un año antes el intento de golpe de Estado frustrado de Tejero. Maragall fue el sucesor
de Serra, de él heredó el sueño olímpico y las ganas de seguir siendo el alcalde de Barcelona.
Finalmente, en 1983 se presentaba él mismo como cabeza de lista, candidato a alcalde frente al
que fuera su mentor y su maestro, el candidato de CiU, Ramón Trias Fargas. Y logró vencerlo.
El alcalde olímpico
Pasqual Maragall adquirió gran parte del renombre y la popularidad que le han acompañado hasta
ahora gracias a su gran labor en la Barcelona olímpica. No fueron pocas las conspiraciones
palaciegas, las luchas de intereses y los boicots que tuvo que sortear desde que Barcelona fue
nominada sede olímpica, el 17 de octubre de 1986, hasta la celebración de los juegos Olímpicos,
en julio de 1992.
Lo cierto es que la idea se la sopló el entonces embajador español en la URSS, Juan Antonio
Samaranch al recién elegido alcalde de Barcelona, Narcís Serra, en 1979. Fue más que un soplo,
un aviso: si él conseguía que le eligiesen presidente del COI al año siguiente y Barcelona
presentaba su candidatura como sede de las Olimpiadas, conseguiría su propósito. Serra recogió
el guante y, en cuanto fue elegido Samaranch, lanzó públicamente la idea de presentar a la ciudad
de Barcelona. Dos años después le cedería el testigo a Pasqual Maragall.
El alcalde Maragall decidió hacer las cosas “a su manera" y eludió las presiones de Samaranch
por favorecer la presencia de empresarios de su círculo en los organismos organizadores, sorteó
el boicot que los nacionalistas le hicieron durante esos largos años de trabajo (el veto a la
3
�construcción de metro hasta Montjuïc, en lo referente a infraestructuras o la tremenda pitada que
le organizaron al Rey en 1989 estos colectivos independentistas con motivo de la inauguración
del Estadio Olímpico, son tan sólo una muestra) e incluso las zancadillas de algún ministro del
Gobierno de González, celoso de la relación directa de alcalde a presidente que había establecido
Maragall.
Empecinado en sacar adelante su empresa, Maragall no dudó en recurrir al Rey y al propio Felipe
González, puenteando ostensiblemente a los ministros cuando fue menester desbloquear algún
asunto pendiente. lo que en un principio Maragall aseguró a González que se iba a resolver con
5.000 millones de pesetas en obras de infraestructuras se fue a más de 200.000 millones y todo
el mundo intentó sacar tajada de tan suculento negocio. Hasta la banda terrorista ETA intentó
incrementar su popularidad convirtiendo a Barcelona en uno de sus objetivos durante los años
previos a la celebración de los Juegos Olímpicos. El atentado de Hipercor, en el que murieron 21
personas, fue el ejemplo más macabro de los métodos empleados por el comando Barcelona.
Pero mientras esquivaba conspiraciones y puñaladas, Maragall llevó a cabo su sueño: transformar
la ciudad de Barcelona, que tantos años había vivido de espaldas al mar, en una ciudad moderna,
abierta y espectacular. Obsesionado por la estética, encargó al arquitecto Oriol Bohigas la
construcción de la Villa Olímpica. Barcelona se convirtió en una ciudad modelo y las Olimpiadas
fueron ejemplares y exitosas.
La imagen de Pasqual Maragall, enfundado en su gabardina oscura dando saltos de alegría el día
de la nominación de Barcelona como sede olímpica dio la vuelta al mundo. Su entusiasmo, en
aquel momento, era patente. Y no lo perdió durante la larga travesía de cinco ¡argos y durísimos
años plagados de zancadillas y sinsabores. Todo ello se esfumó el día que se clausuraron los
Juegos Olímpicos y los expertos los calificaron como los mejores de la época moderna. Por si
fuera poco, la promoción de la ciudad de Barcelona fue también espectacular. Todo había salido
a pedir de boca.
El militante/dirigente Maragall
Como buen heterodoxo del PSC, Pasqual Maragall fue tolerado, gracias a su tirón electoral, por
los capitanes, el aparato del PSC que nunca vio con buenos ojos que un burgués catalanista que
despreciaba la organización y a quienes se trabajaban el partido desde la base, yendo de
asamblea en asamblea, tuviese tanto poder.
En su última etapa, el enfrentamiento entre el alcalde Maragall y el primer secretario de la
Federación de Barcelona del PSC era patente. Y contra Maragall y su fuerza de los
votos descargaron el poder orgánico.
Nunca gustaron las maneras ni las formas de Maragall a la ortodoxia del partido, sus intentos por
transformar su federación en una especie de Partido Demócrata americano, que nada tenía que
ver con el modelo clásico de partido que habían mamado y defendido durante toda su vida sus
compañeros. Tampoco a la dirección federal M PSOE le gustaba demasiado ver cómo se
desenvolvía Maragall.
Las campañas electorales protagonizadas por Maragall, concretamente la de 1995, se asemejó
más a la de un independiente cualquiera que a la de un alto representante del PSC. Esos detalles,
sin ir más lejos, dejaron boquiabiertos a los periodistas que desembarcaron en tropel en
Barcelona, desde Madrid, en 1995, para cubrir un mitin que celebraba el vicepresidente del
Gobierno, Narcís Serra, junto a Maragall. En ausencia de González ese día en cartel, habían
optado por cubrir informativamente su hueco en el mitin de Narcís Serra a orillas del mar. La
sorpresa se produjo cuando vieron aquel escenario, que en nada respetaba las pautas del resto
de escenarios que habían visto en toda España.
4
�Ni un puño, ni una rosa, nada de siglas y mucho menos utilizar la megafonía para reproducir la
sintonía electoral del PSOE. A Maragall le gustaba una versión de una canción de Bruce
Springsteen y esa fue la que utilizó contra viento y marea durante toda su campaña.
Parecía que había un cierto empeño en ocultar esos elementos. Todo eso resultaba chocante
para los periodistas que acababan de aterrizar allí.
Sus formas, su estilo y su independencia de un aparato integrado por esos capitanes, hijos de
inmigrante, de origen andaluz, extremeño o murciano en su mayoría, que estaban convencidos
de que el estilo Maragall desatendía a la verdadera bolsa de votos del PSC (el cinturón industrial)
era a menudo criticado por quienes esgrimían su dedicación y respeto al partido frente a la actitud
displicente de Maragall.
La espantá de Maragall
Tras numerosas luchas entre el alcalde y el primer secretario de la Federación de Barcelona del
PSC, Antonio Santiburcio, llegó el esperado congreso en el que se iban a ver las caras y medir
sus fuerzas. El estallido del caso Movilma, un presunto trato de favor del Ayuntamiento de
Barcelona a una constructora propiedad de militantes socialistas, fue interpretado inmediatamente
por el entorno de Santiburcio como una maniobra de Maragall para restarle poder a la
organización y, en concreto, a su dirección.
Maragall, por su lado, estaba intentando dar un giro político a su federación: cambiar hábitos y
personas capaces de cambiarlos; abrirlo más a la sociedad en detrimento del poder orgánico y
acercarlo más al modelo de un partido a la americana. Los capitanes habían hecho un trato: no
le iban a pasar una al alcalde. Y forzaron su suerte hasta el último minuto. El rechazo al nombre
de Ernest Maragall, hermano del alcalde, para pasar a formar parte de la nueva dirección fue la
gota que colmó el vaso. El encargado de comunicar la postura inflexible de los capitanes al alcalde
fue su mano derecha, Joan Clos, actual alcalde de Barcelona. Clos llamó de madrugada a
Maragall para decirle que no había nada que hacer, que estaba todo perdido y que el aparato no
pensaba ceder ni un milímetro.
Pasqual Maragall tomó en aquel momento una decisión que causaría sorpresa y temor en la
familia socialista barcelonesa. Al dia siguiente, el sábado, 23 de noviembre de 1996, anunció ante
el plenario del congreso que dimitiría como alcalde y se permitió, en medio de la conmoción de
los presentes, señalar a su sucesor: Joan Clos. El aparato del partido, que había puesto todos los
reparos del mundo a Clos para suceder a Maragall entre bambalinas, tuvo que tragar saliva y
sonreír ante la sorpresiva designación, acompañado del también sorpresivo anuncio de la marcha
del alcalde.
Maragall dio el portazo, dijo la última palabra y les dejó a todos boquiabiertos. Decidido a hacer
las cosas a su manera o, sencillamente, no hacerlas. El alcalde dejó su cargo después de 14 años
y se fue bien lejos, a Roma. Hasta allí tendrían que ir años más tarde a suplicarle que regresara
y garantizarle que las cosas, de acceder a presentarse como candidato a la Presidencia de la
Generalitat de Cataluña, se harían a su manera.
El retorno de El Deseado
Del mismo modo que se fue a Roma criticando con dureza los aparatos de los partidos y dejando
claro en cuán poca estima y consideración los tenía, Maragall regresó alrededor de dos años
después anunciando su intención de presentarse a las elecciones autonómicas catalanas. Esa
decisión le había estado rondando la cabeza desde el año 1995, cuando, finalmente, consideró
que no era su momento y dejó que fuera otro, el alcalde de Girona, Joaquim Nadal, quien
asumiera la derrota segura.
5
�En el 99, sin embargo, estaba convencido, ilusionado y con ganas de alcanzar una victoria que le
llevase al Palau de la Generalitat a hacer su política, con todas las alianzas que fuese menester,
que él siempre gobernó la ciudad de Barcelona con pactos a múltiples bandas.
Iba a hacer las cosas a su manera. Constituyó la plataforma Ciutadans pel Canvi, en la que se
englobaron, fundamentalmente, independientes fieles a su persona y su proyecto. Habló de
federalismo asimétrico, hizo una campaña con un marcado acento catalanista a pesar de los
muchos votantes socialistas que no comparten esa sensibilidad en su comunidad autónoma.
Decidió medir sus fuerzas con las del presidente Jordi Pujol. Contraponer su imagen de
modernidad, su halo de gauche divine con las connotaciones un tanto rancias de la candidatura
de Jordi Pujol.
Demostró a Pujol que, si los empresarios catalanes beben los vientos por el presidente de la
Generalitat, también los bebieron por él sin serio y pagando la friolera de 100.000 pesetas por
cubierto por tener el honor de cenar con Pasqual Maragall.
Maragall hizo las cosas a su manera y su coalición de izquierdas obtuvo más votos que la coalición
nacionalista liderada por Pujol. No obstante, la Ley Electoral acabó por dar más escaños a CiU
que al PSC-Ciutadans pel Canvi en el Parlament de Cataluña.
Le costó mucho asimilar esa derrota en escaños y, por tanto, derrota a la práctica. Tardó algunos
días en dejar de decir eso de "hemos ganado las elecciones”, pero finalmente lo hizo. Se retiró a
su puesto de líder de la oposición y buscó un entendimiento para los siguientes cuatro años con
la dirección del PSC. Entendimiento que pasa por el anunciado tándem Montilla-Maragall, surgido
del pasado congreso del PSC.
Los capitanes, como Montilla, saben que Maragall es su única esperanza para ganar las próximas
elecciones, pero Maragall también sabe que debe pactar si quiere tener la fiesta en paz y llegar
indemne a las próximas elecciones autonómicas de Cataluña.
Por otra parte, los líderes socialistas o quienes aspiran a liderar el PSOE han buscado
mayoritariamente un punto de entendimiento con un socialista que, a menudo, les pone en serios
aprietos cuando proclama a los cuatro vientos su modelo de Estado. “Las diferencias que plantea
Maragall -dicen personas como Bono, Rosa Diez o José Luis Rodríguez Zapatero- son
asumibles”. Lo que no tienen muy claro es cómo encajarlas sin que todo el mundo detecte que
son discursos diferentes sobre un mismo tema. Prefieren pasar por el apuro de no saber qué decir
cuando alguien les pregunta por el asunto con tal de tener a Maragall tranquilo, callado y
satisfecho. Le necesitan a su favor y no en su contra.
El modelo alternativo de Maragall
Quizás han sido sus continuas escapadas a Estados Unidos lo que le ha influido
definitivamente, pero Maragall no cree en un partido de corte clásico, como el PSOE.
El líder socialista catalán tiene una visión propia del partido. Cree que es una maquinaria para
ganar elecciones, pero a la que no se debe dar muchas más atribuciones. Es una visión
americana de los partidos políticos. Pasqual Maragall se sentiría más cómodo, en cuanto a
estructuras, en el Partido Demócrata americano.
De ahí, por ejemplo, su querencia por la creación de plataformas en torno a la persona, en
torno al líder y no al partido. Cuando estaba dando vueltas a la idea de presentarse a las
elecciones autonómicas de 1995, creó la plataforma de adhesión a su persona Catalunya
6
�Siglo XXI. En la última contienda también decidió presentarse con una plataforma, Ciutadans
pel Canvi, que chirrió en algunos casos con respecto a los poderes establecidos del PSC.
Pasqual Maragall ha buscado la formación de "El Olivo" a la catalana desde 1993, pero
también intentó una aventura socioconvergente, en la que apelando a la transversalidad de su
proyecto hubieran cabido hombres como el convergente Miquel Roca i Junyent.
Sus iniciativas a título personal son fruto de su heterodoxia. Él solito hace sus campañas
electorales y toma decisiones como las de convocar una cena con empresarios que están
dispuestos a pagar un cubierto de 100.000 pesetas por sentarse junto al socialista Maragall.
¿Qué le importa que buena parte de sus compañeros de partido se escandalicen?
En lo relativo al modelo de Estado, Pasqual Maragall ha acuñado el término "federalismo
asimétrico", del que abominan hombres como el presidente extremeño, Juan Carlos
Rodríguez Ibarra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez. Ambos han pedido en voz alta
que se disuelva el PSC y se vuelva a instaurar la federación del PSOE catalán.
Política e ideológicamente, ellos son sus enemigos. Fuera de sus dominios catalanes, no
tiene demasiados adeptos y sí muchos «amigos de conveniencia". El único que se reconoce
como amigo y aliado político plenamente es el alcalde de San Sebastián, Odón Elorza, otro
heterodoxo considerado una rara especie en su organización.
Fechas clave:
1965 Entra a trabajar en el Ayuntamiento de Barcelona, bajo el mando del alcalde
franquista José María Porcioles,
1978 Participa, como fundador del PSC, en la fusión de este partido con la federación
catalana del PSOE. La resultante será un partido independiente, federado al PSOE.
1979 Rehúsa presentarse a las elecciones municipales como cabeza de lista y cede el
paso a su amigo Narcís Serra. Él se convertirá en teniente de alcalde.
1982 Se convierte en alcalde de Barcelona tras el nombramiento de Narcís Serra como
nuevo ministro de Defensa.
1983 Es reelegido alcalde.
1986 Barcelona es designada sede olímpica para 1992.
1987 Vuelve a ser elegido alcalde de Barcelona.
1988 Elegido diputado en el Parlamento de Cataluña.
1989 Inauguración del Estadio Olímpico, donde asiste desolado al abucheo y la pita que
un grupo de jóvenes Independentistas le dedican al rey don Juan Carlos.
1991 Reelegido alcalde.
1991 Elegido vicepresidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea.
1992 Celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Gran éxito.
7
�1995 Reelegido alcalde.
1995 Preside la primera Conferencia de Ciudades Mediterráneas.
1996 Elegido presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea.
1997 Abandona la alcaldía de Barcelona y la deja en manos de Joan Clos.
1998 Se marcha a vivir a Roma una temporada.
1999 Se presenta como candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat de Cataluña.
Acaricia el triunfo pero el mayor número de votos no se traduce también en más
escaños.
Muy personal
Cuando consigue escaparse del ajetreo diario normal en la vida política y refugiarse los fines
de semana en su casa de Rupià, Pasqual Maragall dedica ese tiempo libre a la lectura y a
escuchar música. Admite prestar más atención a los dominicales que a los diarios, pero sobre
todo a la novela y a la poesía. Asegura "sobre todo releer, desde mis propias notas, hasta los
libros de interés". Entre otros pensadores actuales le gustan "Alain Touraine, por ejemplo,
Norberto Bobbio, Anthony Giddens, Manuel Castells..." y también se interesa por Ignacio
Ramonet y sus trabajos.
En cuanto al cine, reconoce "ir poco", aunque sigue con atención el italiano actual. Hace un
año, explicaba a EL SIGLO que conocía personalmente a Nanni Moretti y Roberto Begnini, y
que siempre se ha interesado por Woody Allen, "además de algunas producciones del cine
español". Respecto al teatro, dice, "como en algunas novelas, cuesta entrar en la obra".
También escucha "cada vez más música clásica".
Reconoce que casi no practica deporte (era aficionado al fútbol, pero sufrió múltiples lesiones).
A veces va en bici, juega al tenis y al ajedrez con su hijo "aunque cada vez me gana con mayor
frecuencia". Lo que sí le gusta es "no sólo comer, sino también cocinar, sobre todo tortillas y
paellas".
Maragall, casado desde 1965 con Diana Garrigosa, tiene tres hijos: la mayor, Cristina, es
arquitecto. La segunda, Airy, periodista. Y Guim, el pequeño, sigue viviendo con sus padres.
8
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografies
Socialisme
Partido Socialista Obrero Español
Política
Description
An account of the resource
n. 420
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Jaén, Esther
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Siglo
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-06-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1764/1993_El_vol_de_la_fletxa_ProlegPM.pdf
b4e675f8763fdd590cc85d2110f8d2e0
PDF Text
Text
El vol de la fletxa
Barcelol1a-'92: Crònica de la reinvenció de la ciutat
Pep Subirós
Josep Acebillo , Joan Anton Benach,
Jaume Boix Angelats, Jaume Cuillame t, Lluís Perman yer
Presentació
Pasqual Maragall
Oficina de Pasqual Maragall
(L
Centre de Cultura
Con temporània de Barcelona
Electa
bb1l(,)
�Ull COp d'ull saludable sobre la uertiginosa d ècada passada:
beus aci ci mèrit del treballde Subiràs i els seus
col-loboradors (josep Acebillo, [oan An tou Benacb, [auure
Boix Angelots, jal/me Guilkunc: i Lluis Perumnyer).
Calia-una crànicaque endrecés el pas accelerat d'l/1U1
dècada merauellosa: Ili que va des de 11/ decisió de presentar
la candidaturafi ns a la realitat esclatant, màgica, [eliç dels
jocs d'estiu del 1992. l calia [er-bo ara, quan I/li clima
econàmic difidl i ulla cer/a de lleialtat ]a dir a alguns que,
amb els jocs, "eus vam passar". No ens vam passar. \lam
aprofitar l'ocasió, sàviamelll plantejada. que una ciu/al com
Barcelona veu passar pe! davall/Ull o dos cop. cada segle
- i això ell els segles bons.
\lam aprofitar l'aportunitat bis/òrica pel'transformar
determinadespar/s components d'una ciutat de 2.000 anys
sense que l'esperit de la ciuIaI i de la bist èria hagués de
ml/dar. Valll retornar, això sí, una il·lusió i un orgull
col-lectius al/11(1 ciu/al que baulaes/a/ derrotada i que havia
pa/i/molts anys d'especulació, de manca d'inversions i de
negligèucitl. \lam acabar la ciutat: obrint-la al mar,
recuperant difiuiüuamen : Mont]itïc COlli a una àrea de
lleure i de cultura, omplint el buit l/rbà de la \IaI!
d'Hebro u, posant qualitat a la perifèria, jeu / que els barris
fossin també, definitivament, ciutat. l oam millorar-ne la
connectioitat -amb les noves rondes, que no separen, sin à
que "cusen", connecten les diverses parts de la ciutat i la
seua àrea metropolitana-s-, les comunicacions i les
telecomunicacions,
Al capdavall de la dècada, a l'horade[er-nebalanç,
descobrim que som els mateixos, però estem millor.
L'estratègia 92 eus ba dotat d'una in èrcia positiva que -amb
sort i amb habilitat- bem defer arribarfinsa les portes de
la recuperació que s'albira... encaraque 110 en sabem els
terminis. Alguns indicadors ensjau estar esperançats. L'atur
barceloni, no ha rebotat -i-o almenys 110 encartl- fins als
nivells anteriors a l'clapa de creixement 1986·1991, a
diferència del que està succeint a gran partdel pais.
UI imatge de Barcelona en el món és auui impagable. I o
pot ser mil/or. I estem lluitant pa mantenir-nos (aquest és
el mol d'ordre) ell l'alt nivell on els llos/res èxits ens ball
situat.
Èxits urbanísticsi èxits organitzatius. Imatge tècnica
--<:t//)(/ctint de mobilitzar milions d'unitats energètiques i
comunicacionals-s- i imt/tge cívica, btunaua, urbana:
Barcelona ha permès a molts decebutstornar (/creure en les
ciutats, en la ciutat com a artefact« bumà necessari i
salvable.
Llegim aquests dies les crànlques americanes i ens parlen
de crisi, d"'illjern urb à". Am èrica demana a les ciutats
que resolguin els problemes m¿s immediats dels seus
conciutadans, però el país es nega a pagarla par/ que li
correspondria. La crisi de les ciutats americanes és, en
bona part, una crisifiscal. La fragmcntacià del mapa
municipal i la inexist ència d'organismes metropolitans
forts jan possible ulla insolidaritat[iscal que, en els
darrers dotze anys, s'ba vist agreujada per la manca
d'ajuts del govern fed eral a les ciutats, com a
conseqüència d'una política ultrancera que ara tot just es
comença a corregir.
Les ciu/ats són els contenidorsall la humanitat diposita els
seus problemes. Perà del govern de la ciutat neixen també
les solucions, gràcies al seu coneixement del territori, a la
seva proximitat als ciutadans. Per això, cal que se'ns
reconegui el nostre paperi que se'm donin els recursos
necessaris per[erfront a les demandes socials. Aquest és,
probablement, el llegat més important de In l3arcelvna'92,
de tota una dècada de transfo rmacià urbana: bauer
contribuït a recuperarla confiança en nosaltres mateixos i
en el fet urbà com a element de progrés) de generació de
riquesa i de benestar.
Us convido a llegir la crònica d'uns anys excepcionals,
d'una feina col·lectiva que és patrimoni de tota una
generacià i que ells permetrà de llegarals nostresfills una
cintat, Barcelona, definitiuament retrobada.
- - --
PasqualMaragall
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
_ _- I l
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre "El vol de la fletxa"
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Ciutats
Model social
Acció política
Urbanisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Electa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Presentació
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 84-8156-007-3
Description
An account of the resource
Presentació del llibre coordinat per Pep Subirós.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2524/1972_TwoRomanticArticlesByKeynes_PM.pdf
23edee6a901ad32f509b912c0c201445
PDF Text
Text
Two romantic articles by Keynes: "Economic possibilities
of our grandchildren" (1930) and "Gn National Selfsufficiency" (1933)
===============
Pascual :MARAGALL
Economios 251
,
Spring Term, 1972
c .
( I./
�I
1930 was a e;loomy year. Keynes was serving in the MacMillan
Committee on Finance and Industry- the Committee whose
workinee so much inluenced the content of the General Theory.
"In the summer Keynes went off to give a lecture in Madrid,
and in order to lift his audience out of the prevailing depression,
he took up the thread of his discourse to the Winchester
schoolboys (r.Iarch 1928) and delivered the adress which he
afterwards published in Essays in Persuasion, entitlE}d "Economic
Possibilities of our Grandchildren" (R Harrod, The Life of~
John r.1aynard Keynes, 1951, p 461, American PB edition, J1 1971)
Harrod makes no comment on the "Economio Posibilities". Hie
reaction to "On National Self-sufficiency" is more or less the
same. These are but the typical Keynes' boutades. Indeed
Harrod's aim
throu~1out
the biography is to prove that
Keynes is not guilty of some common charges made against him,
namely incosistency and protewtionism. Perhaps Harrod£s work,
published in 1951, is inten!ed to reassure everybody, and
especially the Americans, about the real meaning and the
historral place of Keynes' thought. Harrod makes the case
of British dificculties after the two World Wars. Some
protectionism was unavoidable. Americans should understand.
"Economic possibilities of our grandchildren" (Essays in
Persuasion, p. 358) begains with a reference to that period
which r!Iar:x: called the "primmi ti ve accumulation" period, and
o.S
Keynes had referred to "the outstanding "profit inflation"
period in the Historical Illustrations of the Treatise on
I.~one1
6/- ,.
( vol II ) . The modern age opened with the accumulation
t-::''~
L..J[-,',e-1...._
1-;>~/b......_
• <'~
f-"'-.t.
s.·i"I((H"Ij-1...._ c_I.L-...._+,_,.-i_:_The _~'/'".,li?V"
,
I
�of compound interest" made the .C 40.000 share of the Queen
in Drake's booty the basis of England!s £ 4 billion value
of foreign investment in 1930. At a 6i rate of interest,
half of which is left to accumulate abroad, the capital
increases 100.000 times in 350 years (between 1580 and
1930).
Keynes overlooked the fact that Drake enriched Encland
as much as he impoverished Spain. If one re-made the exercise
for the value of British foreign assets between 1930 and 1970,
one wouls find that the liquidation of British foreign assets
to pay for the World War II debts (mainly to the
u.s.)
was
responsible for the stagnation that the figures would
probably show.
Anyhow, if one projects the magic pov1er of compound
inter2et into the future, one can foresee the day when the
economic problem, i.e. subsistence, will be solved - Keynes
goes on. Two classes of needs can be identified, absolute
and relative needs. The latter are not satiable, but the
former are and will be satiated in the next 100 years.
Only two assumptione qualify the bid: no important wars,
no important increase in population.
Now, neither of the two assumptions held since 1930,
and this is not without significance. Because g,merally it is
not reality who violates the assumptions, as the neoclassical
economists pretend when the
res~a
do not fit with the
anticipations, but the assumptions do
vio~ate
reality.
�-11A
tl
.J/1
\VU.: \1"' l
c-t·Or[';e"t 1.n
(!\I\'). I
" .C. CUJ:lV lll.J. U
w\M&'v~~
V~~~:lf;""'-'
·P'~~ifit>
t
"~~ -
wtL?
• •
.
~ -.
_
~ root
~
o\
,
_
Cf....
_ _ __
~_)W'
. ~,.- \~V\AJ..~)r!J\'r( Wo rld War. The liberal bou-r geoisie, whose English section
~
1' ey
-
re present e d so well, saw that free-trade or economic
1e s
imperialism (what they called "internationalism") led to
the World 1,'lar I. But the reversion to protectionism and
domestic full employment policies, in Germany as wall ae
elsewhere, did not "avoid" the war either.,
To-day, nobody would assume a small increase in world
population. The economists "preach" instead a zero population
growth as the only means to prevent the explosion of a world
where two thirds of the people are actually striving for
strict subsistence. If the economic problem is not more
drammatic, this is not due to the power of compound interest,
that
but to the fact rthe Chinese revolution broke the subjection
of 600 million people to the power of foreign rates of
interest.
Keynes slq>uld be credited, however, for having admitted
that such ruptures would come about. "There is no prospect
for the next generation of a uniformity of economic system
throughout the world", such as in the XIX century ("On
National Self-oufficj_ency", The Yale Review, 1933, p. 763).
And of course compound interest also counts in China, where
the rate of accumalation has been; 30% for ·many
yeS:l;'s~
Tlie~
tinportant·-t'a-ct st·s PrEtcisely that half this surplus was
.!!£!
transferred to Britain or elsewhere.
f
(
.,
.......
-~·:
-,.
.-!'-_,:."'
._..._
.
~-~
I
.
M0
.
J(
fl
'
,
.
·' .or.•
I
..
l
..~ ...
'·
;i.,
'·
..,
...•
.• I
l
�,•
.
f
s.
\{~
~...
·.~·
kl·~
To achieve the rosy prospect of Keynes' exercise in
'· t
"
7
"Economic Possibilities" we should add to-day a further
assumption. That the cost of oil and primmary products
remain more or less stable. For if Western nations were
able to develop that much in the 1580-1930 period, this
was partly based on their appropiation of the world raw
1
materials at low cost. The conditions in the observed
period must hold in the future for the projection to be
sound.
On reflexion, however, the contrary assumption is
prec~sely
what we need. Because it is not the Vfestern
nations but all the rest who must struggle to solve their
subsistence problem, It is the sophisticated products of the
advanced countries that should be available at low cost to
the eo-called developing nations, if these are actually to
develop. That is, oil and primmary products should increase
•'
their relative cost.
Now, who believes that this can come about without, if
not "major", a.t least "harsh and long" wars ? Has the arab-israeli war nothing to do with this ?
So Keynes' assumptions, and the missing ones, cause us
a. lot of trouble. Indeed the whole problem is there. Capital
is not sometping that accumulates at compound interest, but
a. social relationship - and in many respects, still a. national
one.
�_,
;·
·.:
Vfucn
this is
forgott~,
only then, the realm of necessity
evaporates in the distinguishable future, and one can concentrate
in non-economic problems. "We shall endeavour - Keynee predicts
to make what work is still to be done as wi dely shared as
possible 11 ("Economic Possibilities" in Es says p 369 ). Three
hour shifts or fifteen
hour weeks will be possible. \'le will
come back to the situation prevailing before the original
sin was perpetrated in Yoso:r:l otrur·,ia, when exploitation was
"discovered" and a few people put to work intensively in
the agriculture to provide for the cities (i.e. clerks,
soldiers, priests and all kinds of unproductive people).
Only our grandchildren's lifes will not depend on the caprice
of Nature, as then was the rule.
"When the accumulation of wealth is no longer of high
social importance •• there will be great changes in the code
of morals". The minimization of surplus work- Stephen
Hymer' I! present concern - was already there. "Forget
tomorrowness", "live for to-day" will be gospel. "But
beware ! - Keynes prudently adds -
The time for all this
is not yet. Avarice · and usury and precaution QUSt be
o~r
gods for a little longer still. For only they can lead us
out of the tunnel of economic necessity into daylight"
:!eynes, like Marx, made his pwn exercises in futurism. L:J1D
,.f'h~t L \i "e
These are just warnings. "Please do not thiril(ll'what I am
talking about" Keynes seems to mean "when1 talk about cconomics 11 ,
Yeynos knows that all this is but misery and that some day it will
be over. "If economists could manage to get themselves thought
of as hwnble, competent people, on a level with dentists,
1..
�,..
'.~
~
·-·'
i:t
,
~
~.
'
that would be splendid! " (ibidem, p. 373)
The dentist recepee, for tho perl.od ahead, is the
following:
1 Control Population
2 Avoid wars
3 Trust science
4 Let Accurav.lation simplJ be the difference between
production and consumption.
No more poor people knocking at our doors. Do not
exploit poor nations to the point that they feel justified
to fight us: things should remain just as they are. Since
we have not the ressources to expand our
empi~·e
nor to mai tain
it by force, let's try to pacificate the world. Science is
pur weapon to-day. As for the dooestic scene, let's begin
to take it easy. The surplus available for accumulation
should be a slack, not a goal. And only a minor part of it
should go to rentiers -most of it to Enterprise, even to
State Enterprise if individuals "do not dare".
�}ileaawhile, British (and others 1 ) gold was piling up in the
Federal Reserve. The means to wage wars and expand capitalisr.:.
were in fact still available - yet to ano;jher nation. Some
e
~rs later Kejnes failed to persuade the u.s. of sharing
her reserves through a world bank and adopt Keynes' own
program of international pacification.
Different systems were actually coexisting, as he l:ad predJ..cted,
but the.i r coexistence induced wars in the frontier between them.
Only in
oppo~;~ition
to the prevailing world division could new
countries advance. Thm8e was no room for a peaceful capitalistic
development of Russia. It took place anyway, but violently
opposed by the old capitalist states for fifty years. (This
is the
meaning of Stalin 1 s "socialism in one country")
�.'
'
11
0n National Self-sufficiency 11 (1933) is another minor
piece of Keynes: according to Harrod. It was rather directed
against the futility of the London Conference in the worse
of the slump.
11
Since we can't do anything in the world,
let's turn to our own garden, Britain 11 -Keynes would
have thought.
His protectionism, it seems, is but a bargaining v1eapon
in the struggle of Britain to survive the two great wars.
So heterodox economists are fooling themselves if they
bring radical conclusions out of all this.
But I think that something is missing in Harrod's
interpretation.
Keynes had learned Lenin's lesson, so to
speak. He correctly deduced the morale of World War I.
the
Finance capital is to blame for it, and laissez-faire
ideology for having
blessed the whole thing. But sinea
finance capital is not so essential to capitalism tout court
as Lenin believed, let's remove it from power. Down with
.
interest• rates and .foreign investment I
What did the XIX: century free-traders believe? Keynes
asks himself. And answwrs,
1 That the policies which sought to interfere with the
ideal international division of labour were always
the offspring of ignorance out of self-interest
2 That poverty could be solved through good allocation
3 That they were serving the cause of freedom aGainst
privilege, monopoly and obsolescence
4 That they were friends of peace, international justice
and the diffussion of progres.
�----
In fact, he argued (Yale Reriewt.cl933, p
757), "the
protection of a country's foreign interests, the capture
of new markets, the progress of economic imperialism these are a scarcely avoidable part of a scheme of things
which aims at the the maximum of international specialization
and at the maximum geographical diffussion of capital wherever
its seat of ownership ..• (these are) anything but safeguards
and assurances of international :peace".
Moreover, and this is important, the ramoteness between
ownership and operation will bring t o naught the financial
calculations basing foreign investment in high rates of
ret~rn.
"Ideas, knowledge, science" should be internat:thalized,
"But let goods be homespun whenever it is reasonably and convenient
ly possible, and above all, let finance be ;primarily national"
(my emphasie).
This may prove a great anticipation of years to come. Not
only the present developments are headed towards a contraction
of the international economy - this might just be a short run
phenomenon. But more important, the export of
tecl~ology
and
technicians, of lmow-how and factories, with transfer of
ownership over capital
goods and at low rates of interest if
necessary, will substitute for the inten1ational movements
of finance capital in the near future - are beginning to,
Only thus can different economic systems cooperate, thats's
why.
�.s
I
j·
But then, how could pre-World V/ar I imperialism be justified ?
Economic advancement
e
wi~1ed
more than political evil, Keynes
answered, Besides, one thing was the investment of British
savings in American rails to carry British immigrants; a
different matter is the part ownership of a German corporation
by a Chicago speculator, or 0f the municipal improvements of
Rio Janeiro by an
"Yet
~nglish
spinster,
it was the type of organization necessary to facilitate
the fanner which has eventually ended up in the latter".
To-day, every single nation can produce by hers0lf the
goods that are vital to her sufficiency. International
specialization, Keynes goes on, is not justified any more.
Modern processes of mass production are possible everywhere.
"National self-sufficiency, though it costs something, may
be becrhming a luxury that we can afford 11 (ibidem, p 760),
Then, addressing to his friends in order to convinB them,
Keynes uttered the famous passage;
-
"The decadent international but individualistic capitalism,
in the hands ·of which we found ourselves after the war,
is not a success. It is not intelligent, it is not
beautiful, it is not just, it is not virbDus - and it
doesn't deliver the goods, In sh ort, we dislike it,
and we are beginning to despise it. But when we consider
what to put in its place, we are extremely perDlexed 11
( ibidem, p 7 61) •
..
This exciting
paragraph is followed, however,
by an
amazingly cynical one, which provides the key for the
comprehension of the
11
ri[~ht
forme~
We wish to be our own masters, and to be as free as
�;..
we can make ourselves from the interference~ of the
outside world 11 (ibidem, p 762).
Vlho is interferring whom ? The paragraph souncl3 like some
formulations of the
p~esent
pretended disinvolvement of the
US in VJorld affairs - by what means, we all know. The difference
is perhaps that England lacked the means
to pay herself
a strong negotiating position ( i. e. a Vietnam war ). But
noisily
the essence is the s a.t1e . Backward peoples interfere in the
quiet lifes of the leading nations, not the
cont1~ry.
Keynes' entanglement in the defense of British jhreatened
interests is often overlooked. It is common to find Keynes'
message linked to a particular phase of the cycle, and to explain
its success in Britain, relative to the
u.s.,
in the greater
centralization o!' academic life there, (see in this sense Harry
Johnson, "Monetary Theory and Policy", a recent lecture
in the
Bank of England ) • A further quote from "On National Self-suf
fioiency" may illustrate that this wiew is lirnited:
11
•• economic internationalism embracing free move!Ylent of
capital and o..f loanable funds as well as of traded coods
may condemn my own count~ for a generation to corae to
a much lower degree of rna erial prosperity than coulli
be attain ed under a different system 11 (ibidem, p 7 G2,
my emphasis)
to argue
Lor would it be legitimate that this refers
onl~-
to tica
ir, Lernational side of the keynesian point and has nothing to
do with ume:s.ti.m: the more important domestic implications of
it.
..
~Fhe
paraGraph imnediatly preceding the one above is t!:is:
�,.
~
..
"I have becpme convinced that the retention of the
structure of private entre1)rise is incompatible
v1i th that degree of material well-being to which
our technical advancement entitles us, w1less the
rate of interest falls to a much lowell:" figure than
is likely to come about by natural forces operating
in the old lines •• 11
The attack on finance capital
is here stronger than ever.
The end of the article links this line of thought with that
in "Economic Possibili ties••. Yet the teminology is less
that
cautious. In 1930 he saiu •still one hundred years of avarice
were necese:ary. Now he was conc1emnine avarice rightaway.
Have v1e to remain poor because it doesn 1 t
.J2.§1l
to be rich'?
This is the paradigm of the absurd questions that the pre8
-World War I condUBt of ltfe leadhl' to consider. Life on these
lines is a "parody of an accountant's nightmare". London
slums "paid", while a human city "would, in tl:e imbecile
idiom of the financial fashion, have wortgaged the future'
- though how the construction today of great and glorious
works can impoverish the future, no man can see until his
mind is beset by
fa~saw•imgiK3
analogies from an irrelevant
ac;ountancy" (ibidem, p 763)
"What I can create, I can afford" (p 764) is Keynes'
final, and finest, dictum.
Yet Keynes would have frozen
the world (avoid wars, control population, do not accuruulate)
ull
in order to ~riD Britain out of the accountant's nit:htn:are
into which she threw everybody during the XIX century. It
ia not fair.
I
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Two romantic articles by Keynes: Economic possibilities of our grandchildren (1930) and On National Self-sufficiency (1933)
Subject
The topic of the resource
Economia
Keynes, John Maynard, 1883-1946
Història
Universitats
Nova York
Description
An account of the resource
Treball a la New School for Social Research de Nova York, Economics, 251. Spring Term.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1972
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Type
The nature or genre of the resource
Article
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
Original en paper a la caixa 756.
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2563/1999_PresentacioColleccio_ModelBCN_Aula_PM.pdf
d1a5f5d90a8788456c5fa3d0163a26f0
PDF Text
Text
-
MOD EL
BARC ELO N /\
QUADE R
S
D E
GEST iÓ
presentació
de la col-leccló
La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tra cta de recollir
l'experiència de gest ió i t ransformació de la ciutat a les darreres dècades
tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al
llarg d'aquests anys han compart it la idea que a Barcelona existia un cert
model de pensar i fer la ciut at, una certa experiència que podia serv ir de
referent o d'i nspiració per al futu r d'alt res ciutats i per al nost re propi futur.
Hem volgut preguntar-nos en què consisti a aquest 'model Barcelona',
si és que realment existeix : podem distingir uns valors propis? Podem distingir una cert a visió? Podem parlar d'es tratègies o projectes que exemplifiquin el nost re model? Com explicar la nost ra experiència?
Els valors posen de manifest les principals creences que dirigeixen el
comportament i les decisions , les accions i la política de la ciutat. En el nostre 'model Barcelona', sovint apareixen alguns d'aquests valors de la ciutat:
consens, participació , complicitat publicoprivada, civisme, diversitat sociocultural, equilibri social, vida al carrer; i potser en podríem afegir d'altres
com esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat i, fins
i tot, alguns de més antics, com el sentiment de ciutat.
No és l'obje ctiu de la col·lecció abordar monogràficament aquests
valors però sí que ens agradaria tenir-los al cap per veure si la realitat de la
gestió i de la transfo rmació de la ciutat confirma o rebat la seva existència .
També podríem preguntar-nos si ha estat la visió de futur un dels elements característics del nostre model. La visió expressa el futur desitjat de
la ciutat i representa les seves aspiracions. És la guia que inspi ra i aconsegueix el compromís de la gent amb la transformació de la ciutat. Això té
molt a veure amb la idea d'aconseguir la compl icitat entre ciutat i ciutadà.
La meva interpretació és que aquesta complicitat es deu a molts factors que no es poden resumir de manera breu . Però si n'hagués d'esmentar un de sol probablement diria que és un fet històric : Barcelona ha estat
una ciutat a la qual li han prohibit d'existir amb plenitud durant els quaranta
anys de la dictadura franquista. Aleshores va anar pensant en el seu futur
d'una manera quasi diria exhaustiva i metòdica, en el camp de l'urbanisme, en el camp de l'economia, en el camp de la cultura. Així, quan va arri-
�P A SQUAl.
M AR ACi /\LL
bar la democràcia, tot estava d'alguna manera preparat, tot estava escrit i
es va aprofitar. Vàrem acomplir una etapa i vàrem fer realitat la visió compartida per molts durant molts anys.
Evidentment , també vàrem aprofitar la visió de futur i la complicitat
dels Jocs Olímpics. Un dels elements que crec que s 'ha convertit en pauta
a seguir és que la ciutat ha fet d'un gran esdeveniment una excusa o argument de la seva transformació . La nostra història ens ha ensenyat a aprofitar al màxim aquestes rares ocasions.
No crec, però, que el nostre model sigui tan sols l'acompliment d'un
futur que havia quedat pendent i que la circums tància puntual d'uns Jocs
Olímpics va permetre d'accelerar. El nostre model té moltes cares i moltes
maneres de veure-les. Les estratègies, els projectes, les experiències
concretes són "única manera de presentar aquestes múltiples visions i
interp retac ions de la realitat.
En aquests moments moltes ciutats volen saber les raons de l'èxit de
Barcelona i entendre algunes de les claus de volta de la nostra obra de
govern de la ciutat. Els premis de la Universitat de Harvard i del Royal Institute of British Architects han creat molta expectació. Per això hem volgut
iniciar la col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió. Volem les opinions de la gent propera als temes encara que no volem posar-nos d'acord
en una única interpretació de la transformació de la ciutat.
En els primers números de la col·lecció s'hi abordaran qüestions com la
Carta municipal, el projecte urbanístic per a la ciutat, la metamorfosi del front
litoral, la col·laboració entre l'administrac ió pública i l'empresa privada, les
estratègies de transformació cultural, el pla estratègic de Barcelona, l'organització del trànsit o les xarxes telemàtiques i la gestió municipal.
Aquests quaderns, alguns de caràcte r més genera l i d'altres més
específics , tenen el seu origen en el debat d' idees entre un grup de persones convocades per Aula Barcelona , i també foren matèria de discussió al llarg de la meva estada a la Tercera Universitat de Roma, amb
motiu de les presentac ions que diversos invitats hi varen fer sobre el
'model Barcelona' .
�¡"IOOEL
RARCELONA
QUADERNS
DE
GESTI Ó
Amb tota seguretat, la llista de quaderns monogràfics haurà d'ampliar-se per tal de cobrir altres àmbits que també han deixat la seva
empremta en el canvi de la ciutat. Com és obvi, no serà possible incorporar el testimoni de totes aquelles persones que podrien parlar de cada
tema, però sí que tots els autors que s'han encarregat de la redacció dels
dossiers tenen una experiència directa sobre les qüestions que tracten.
Esperem d'ells un cert grau de subjectivitat i de moderada autosatisfacció,
però també ens agradaria haver aconseguit algunes gotes d'autocrítica i
alguna recomanació valenta, que estem segurs que el futur posarà al lloc
que correspongu i.
Pasqual Maragall i Mira
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació de la col·lecció "Model Barcelona. Quaderns de gestió".
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Barcelona
Model Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Aula Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Presentació
Abstract
A summary of the resource.
Primer paràgraf de la presentació: <em>La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tracta de recollir l'experiència de gestió i transformació de la ciutat a les darreres dècades tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al llarg d'aquests anys han compartit la idea que a Barcelona existia un cert model de pensar i fer la ciutat, una certa experiència que podia servir de referent o d'inspiració per al futur d'altres ciutats i per al nostre propi futur.</em>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2564/19810304d_00001.pdf
17bc424684ea3483714a74e9d513f9eb
PDF Text
Text
"SITUACION ECONOMICA Y FINANCIERA DEL
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y SUS PERSPECTIVAS"
Resumen de la Conferencia pronunciada por el
Ilmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira, Teniente
de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona.
Col.legi d'Economistee de Catalunya
4 març 1981
�El Teniente de Alcalde de Hacienda del Ayuntamiento de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, ha pronunciado una confe rencia sobre "Situación económica y financiera del Ayunta miento de Barcelona y sus perspectivas", en el Colegio de
Economistas cuyo resumen es el siguiente:
Al iniciar la exposición del desarrollo histórico de las finanzas municipales cabe destacar algunos hechos importantes:
La penuria económica hasta 1.961, período durante el cual
el nivel de ingresos del Ayuntamiento de Barcelona, no supera la situación de 1.930. En 1.961 se establece el impuesto de Radicación y en 1.966 el Estado cede el 90% de la Licencia Fiscal. Con esta cesión se alcanza la presión fiscal
que correspondía a la Barcelona de los años 30. Pero con la
cesión se da origen a la reivindicación de las Corporaciones
Locales: Que los impuestos cedidos, los cuales originariamente eran deducibles del Impuesto General sobre la Renta, no
pierdan esta característica al pasar a ser, totalmente o en
parte, ingresos municipales.
La mejor situación financiera que se inicia en 1.966 se degrada progresivamente, debido especialmente a la rigidez de los
ingresos y al crecimiento de los gastos, en especial el capítulo de personal.
La etapa del Alcalde Masó, finales de 1.973, se inaugura con
la aprobación de un presupuesto político ideal que en aquel
momento parece cubrir las necesidades del municipio, pero que
comportará un sistema de financiación que ha resultado ser altamente gravoso en el futuro: el sistema de incurrir sistemáticamente en presupuestos de li..,uidación de deudas; no se trataba tanto de dotar a las corporaciones de recursos económicos
suficientes para el nivel de gastos admitidos, como de conseguir su equilibrio financiero. Se financiaba el déficit tras-
�ladando a generaciones futuras la carga de este déficit. El
procedimiento permitió básicamente satisfacer a contratistas
A y concesionarios de servicios y crear la idea equivocada de
una presión fiscal baja.
±
Las consecuencias actuales de esta política se vivieron con
fuerza y con la llegada del Ayuntamiento democrático en 1979,
que se encuentra ` ante tres hechos importantes. Por una parte,
un presupuesto real de gastos e ingresos, según el cual, por
cada . peseta ingresada se gastan 1,80 pesetas. Por otra, una
deuda acumulada que impedía sanear la finanzas a corto plazo.
Finalmente, una serie de problemas puntuales no afrontados por
las administraciones anteriores, en muchos casos sin ni tan solo
un reflejo presupuestario. A título de ejemplo se pueden citar
el PIES -Presupuesto de Infraestructura y equipamientos socia
les-, en el que el Banco de Crédito Local no aceptó los compromisos que en su día se le atribuyeron; el Consorcio de la
Zona Franca, donde apareció un "agujero" financiero de 11 mil
millones de pesetas; el déficit del transporte, hoy en vías de
solución por lo que se refiere al Metro y en situación conflictiva por lo que se refiere al de superficie; los Túneles del
Tibidabo, parados desde
1976
y atados a unas cláusulas finan-
cieras de dificil aceptación. Todo ello sin citar más que a
título de inventario los problemas de expropiaciones no pagadas, de reclamaciones por revisiones de precios y de una nómina de personal con unas posibilidades de control limitadas.
Estos han sido los principales problemas. Su repercusión en
la gestión pública fue un altísimo coste de contratación -el
contratista cargaba por anticipado las dificultades de cobro
y revisión de precios-, un bajo rendimiento de los recursos,
incluso de los financieros; alto coste que ha de ir asumiendo la generación futura y grandes dificultades de control y
gestión ;'debido al abuso de nóminas extrapresupustarias, utilización de valores independientes y auxiliares del presupuesto
para financiar personal, etc.
�Toda esta problemática se insertaba y continúa inserta, en
la pobreza crónica de la Administración Local española. En
1977 -y la situación ha mejorado, pero no espectacularmentelos ayuntamientos participaban en un 1,9% sobre el Producto
Interior Bruto a precios de mercado y en un 7% del Gasto Público (contabilizando presupuestos ordinarios, simplemente).
En Francia esta participación era del 17,5%, con una participación en el P.I.B. del 6,6%. Francia es uno de los países
europeos con menor peso municipal de Europa. En Gran Bretaña,
los municipios generan el 15,5% del P.I.B. y realizan el 41,9%
de los presupuestos públicos.
En el caso concreto de Barcelona, otro elemento viene a agravar la situación. Es la relativa mayor carga de servicios que
sobrepasan las exigencias mínimas en materia de competencia,
derivadas de las leyes que regulan el régimen local. Para dar
una idea, el Ayudamiento de Barcelona viene a gastar en servicios voluntarios -llamémosle así, a pesar de que su supresión
cuasaría inconmesurables problemas- unos seis mil millones de
pesetas más que Madrid y su coste total directo supera el 15%
del presupuesto de gastos.
Ante esta situación histórica, estructural y particular de las
finanzas del Ayuntamiento, el equipo de gobierno ha seguido
cuatro líneas de actuación. A saber:
Atacar, por medio de soluciones individuales, los problemas específicos con los que se ha encontrado. El problema del P.I.E.S.
mediante la aplicación de 2.000 millones, de la emisión de
10.500 millones de Deuda Municipal en curso. El problema del
Consorcio de la Zona Franca mediante una salida negociada por
la cual el Estado, a través de ALDEASA, invierte 1.200 millones
en la adquisición de los terrenos para la realización de la
estación TIR -TIF-TIC, y el Puerto de Barcelona, mediante emisión a cargo del Estado adquiere patrimonio para su ampliación
por valor de 2.500 millones. Por otra parte el Estado avala
deudas con obligacionistas por valor de 7.000 millones de ptas.
En Transportes, la solución del Metro se ha dirigido hacia
�la equiparación con el metro de Madrid y queda el espinoso
problema del transporte de superficie cuyo planteamiento y
dificultades son de todos conocidas. Para loa Túneles del
Tibidabo se ha logrado sentar las bases de un diálogo, con
principios financieros razonables, que ha de conducir a que
el Ayuntamiento y el Consorcio de Túneles del Tibidabo, recuperen la ejecución de las obras que interesen y pueda cumplirse el compromiso con el M.O.P.V., que ha asumido la Generalitat, de crear una sociedad pública mixta para ejecutar
las obras pendientes que procedan.
Todas estas acciones puntuales, que se describen desde su vertiente financiera, se acompañan de los esfuerzos de gestión
que tienden a disminuir déficits de explotación, como lo prueba el hecho de que por dos años consecutivos se han frenado los
déficits en transporte público.
Una segunda línea de acción, se ha centrado en tratar con rigor los capítulos de gastos, especialmente el capítulo primero, donde se ha conseguido un cumplimiento al 100 por 100 de
una nómina que finalmente refleja con razonable exactitud el
coste del personal. En la misma línea de rigor y de confianza
en una mejor gestión, la postura del Ayuntamiento con respecto a sus grandes contratistas, ha intentado mejorar exigiendo
unos ajustes a costes reales a cambio de mejorar el ritmo de
pagos. Evidentemente esta línea está supeditada al contexto
de las negociaciones con el Gobierno y será difícil de seguir
si este contexto se degrada creando dificultades para la via
de acuerdos.
La línea de mejora del rendimiento tributario, en el marco de
una presión aceptable, pasa por examinar más los resultados
de la gestión, que las intenciones programáticas. Los resultados de la gestión pueden presentarse de forma sintética
acudiendo al déficit de las liquidaciones de los presupuestos
desde 1978 a 1981.
�Año
Porcentaje
sobre presupuesto.
Déficit de liquidación
1.978
7.318
1.979
3.003
1.980
2.556
1.981
2.300
I
I
36%
1996
I?
W
g (,,,,..1,1-0
7%
^)
4%
Nota: En 1.981, no incluye el déficit planeado por valor del cual se
recibirá aportación del Estado. Con cargo a 1.980 se han de recibir
por aportación del Estado, 3.338 millones para cubrir el déficit de
este año, incluyendo además, bajas de ingresos.
TEn
estos déficits no se incluyen los provocados por los proble-
mas puntuales a los que se hacía referencia más arriba, ni a
una serie de deudas extrapresupuestarias que se han auditado
por valor de 4.570 millones de pesetas y que se pagan con cargo a la aportación del Estado de 8.009 millones de pesetas destinada a absorber el déficit de 1.980 y estas propias deudas
extrapresupuestarias. También hay que dejar constancia de que en
el marco de los actuales acuerdos, el déficit no planeado de
1.981 ha de ser absorbido por el Estado, junto con 1.483 millones de pesetas de deudas específicas extrapresupuestarias establecidas en 1.981 pero correspondientes a periodos anteriores
a 1.979. Con todo ello, la acción financiera del Ayuntamiento
logrará el saneamiento total de 1.980 y 1.981.
Paralelamente a esta línea de acción, resta el saneamiento de
la carga ffinan1iera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas que caracterizaron la segunda parte de los setenta. Para sanear esta carga, el Estado aportó ya en 1.980,
2.672 millones de pesetas, que representaba el 50 por ciento
de lo que vencía aquel año. En 1.981 ha aportado 4.198 millones
�por valor del mismo 50 por ciento y ha facilitado, a través
del Banco de Crédito Local, la refinanciación del resto.
Con todo ello hay que admitir que se ha dado un paso importante en el saneamiento financiero de la economía municipal,
con dos consecuencias importantes: la contención del gasto
y la recuperación de la confianza en la administración municipal de los medios económicos.
La política fiscal del Ayuntamiento tiende a mantener la
presiari fiaca en unos límites razonables, a pesar de que
hay que recordar que, en general, la presión fiscal municipal en España es muy baja y concuerda con la penuria de
medios económicos de los mismos. Algunos datos permiten probar esta afirmación. El primero, es el de que a pesetas constantes los impuestos directos que percibe el ayuntamiento, ya
sean propios ya sean de gestión compartida, equivalen a 13.257
millones hoy y eran de 13.702 millones -en pesetas de hoy- en
1975 y de 11.333 millones en 1970. Los impuestos n
ectos
-entre los que hay que incluir el de circulación- a tendieron
en 1979, 2.830 millones y hoy sólo suponen 2.126 millones,
siempre en pesetas de 1.981. El incremento real de recaudación
se ha producido fundamentalmente a través de las('ta s municipales que han pasado de 7.692 millones en 1.975 a casi 15 mil
millones en 1.980 y descendido a algo más de 12 mil millones
liquidados en 1.981. Detrás de estas cifras hay una política
con nombre propio: situar los servicios con beneficiarios individuales a un coste que se aproxime al real y mantener la
presión tributaria en unos límites realistas.
Paralelamente hay que otorgar al Estado, ya cada vez más a
la Generalitat, el papel de canalizador de los recursos públicos a la financiación de los servicios locales. Esta política se ha iniciado ya. Basten tres datos: en el período 19701976, la participación del Estado se situaba en un 20% del
total de presupuesto de gastos liquidados. Con el establecimiento y generalización de los presupuestos de liquidación de
�deudas, esta cifra descendió al 15 por ciento. En 1980 y
1981 el ayuntamiento puede conseguir participaciones de
19.626 millones y de 21.203 millones, que se sitúan entre
el 35 y el 31 por ciento-del presupuesto-de gastos liquidados de cada uno de estos ejercicios.
En el contexto de estas consideraciones se ha de situar la
liquidación del presupuesto de este año.
�CUADRO - 1---
EVOLUCION DE LOS IMPUESTOS EN MILLONES DE PTAS. DE 1981
(LIQUIDADOS)
IMPUESTOS
IMPUESTOS
DIRECTOS
INDIRECTOS
1970
11.333
921
1971
11.514
928
1972
11.235
965
1973
12.543
1036
1974
12.199
1063
1975
13.702
921
1976
10.485
2830
1977
10.875
2344
1978
8.416
1971
1979
7.542
1746
1980
13.706
2255
1981
13.257
2126
AÑO
Per cápita 1981
7.365 ptas. aprox.
1(-')r
1.181 ptas.apro:
�CUADRO 2
EVOLUCION DE LAS TASAS LIQUIDADAS EN MILLONES DE
PESETAS DE 1981.
AÑO
TASAS
19 7 0
4.718
1 97 1
5.145.
19 7 2
5.981
1973
5.467
1974
6.910
1975
7.692
19 7 6
9.481
1977
10.556
19 7 8
8.528
1979
5.973
1980
14.802
1981
12.144
�CUADRO 3
EVOLUCION DE LOS INGRESOS PATRIMONIALES LIQUIDADOS (EN MILLONES DE PESETAS DE 1981)
AÑO
INGRESOS
1970
639
1971
596
1972
557
1973
874
1 97 4
809
1975
794
19 7 6
671
1977
620
1978
717
1979
583
1980
1.353
1981
1.315
�.-.
..co.
a
1
O
E4
o0
01
O
01
`0
^
C1
‘.
t■
r-i
N
r-i
-7
*i
1r1
r-i
O
C1
N
\0
O
4
0
N
cfl
C1
C1
CrN
0
01
ri
C1
c1
01
.-i
1 -1
C■
N
N
o1
00
N
o1
ri
r-i
00
C1
xr'1
trs
0
.7
.-i
C'1
Cs
H
u1
^.0
VD
N
C1
N
4.
u-N
N
N
00
^
V0
C1
VD
VO
V0
■ •i
" ...N
^ Ó
tiD
0
N
N
■.D
01
C1
N
tiD
'0\
ri
.
N
i-i
N
Cs
O
N
.-i
N
U
H
•
_
N
•—•
H
A O
U
U
W 4
óx
^ á
Ó
o
a
1
A
t
i
^
i
^
^
i
^
1
^
C1
00
-I
r1
4
K
W
1
OA O
PI 14 1
i
A
^Á
U
A O
41 4
O
za
ei
^
a
a
e
^
l
^
^
^
r.
\.0
-I
i
o
E
cr)
cr)
o
<
Q
o
a 4
U
•
AÑ
H
ZW U
a
!-i á 1
O
H
á rAn á
vi
á ^
o
0aa
<
a
i
1
1
1
a
I
1
i
^
`,..r,
o
0
^`
N
(/)
OE
AH
E+
u)
1
Uw
dA
A
A
a
A
Z
O
U
c.
......
i
t
i
1
1
1
a
a
a
1
4
In
z
CD
C1
C,
C1
^
"
o
t`
^
.0•
O
H
a
E'+
o
4
N
r^i
^-
o
u
II
a
w
A
Ci)
O
Cn
á
N
a
;
a
U
N
i
1\0
c
^
*1
^
4
•
á
Ñ
Z
H
0
t^
•
CV
^-00
Z,
Q
O
^z
4
u1
*i
-7
•
r-1
1 -1 O
N -7
in O
•
•
r+l ' N
O
r-1
N
0\
01
01
ri
mi
i+
*■1
41
'-1
r-1
•
CM
C1
t`
0
ri
C1
C1
01•
N
u1
O
•
C1
-
u\
C1
CT
C•
ri
u1
r-1
-7'
^ 0•
C1
C1
\.D
si
•
.7
N
01
C")•
\.
t`
00
01
01
01
0
01
C1
-7
*i
•
C1
*-i
0o
ri
ri
u1
r-1
u1
-7
C1
•
ce
O
N
CN
•
LO
o0
,--4
ao
CC
e-1
r-i
^
01
�1.-
La aportación del Estado para sanear el 50% de la carga
financiera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas,
consta, en 1980, como ingreso del Ayuntamiento con cargo a transferencias de capital.__
2.-
A pesar de que en 1981, el Estado se hace cargo de 4.158 mi-
llones de pesetas por el mismo concepto que la nota anterior, esta cantidad no consta como ingreso del Ayuntamiento. Se contabiliza en este cuadro, a efectos de homogeneidad.
3.-
Incluye, además de la aportación del Estado para cubrir el
déficit de 1980, aportaciones complementarias para compensar cantidades de baja en la cuenta de Resultas de años anteriores.
4.-
Déficit planeado de 1981
5.-
Déficit por encima del planeado en 1981
6.-
Déficit extra-presupuestario,establecido mediante auditoría
y generado por gastos anteriores a 1980, reconocidos dicho año.
7.-
Idem. reconocidos en 1981
8.- Entre paréntesis figura la cantidad en pesetas constantes (1981
�CUADRO
5Y__
EVOLUCION DE LA PARTICIPACION DEL ESTADO EN EL PRESUPUESTO DE BARCELONA EN MILLONES DE PESETAS CONSTANTES (Incluye negociaciones en
curso para 1981)
AÑO
CREDITOS
VALORES
APORTACION
% SOBRE CRE-
INICIALES
LIQUIDADOS
DEL ESTADO
DITOS OFICIAL.
%VALORES
LIQUIDAD.
1970
23.205
28.647
6.058
26,11
21,15
1971
25.575
33.331
6.369
24,90
19,11
1972
26.297
34.413
6.730
29,01
22,17
1973
26.734
36.642
7.318
27,37
19,97
1974
26.900
41.939
9.093
33,80
21,68
1975
29.583
43.343
8.179
27,64
18,87
1976
33.873
46.011
7.198
21,24
15,64
1977
33.878
44.796
7.271
21,44
16,23
1978
32.978
46.579
6.665
20,21
14,31
1979
27.527
46.422
7.206
26,17
19,52
1980(1)
47.731
63.536
22.668
47,49
35,67
1981(2)
55.790
68.28o
21.203
38,00
31,05
(1) Nota a 1980: A ambos presupuestos se les añade, para que el porcentaje
de participación del Estado resulte real, el déficit auditado extracontable así como las bajas de las cuentas de Resultas que cubre el Estado.
(2) Nota a 1981: A ambos presupuestos se les añade 4.158 millones de pesetas como contribución del Estado a la carga financiera derivada de presupuestos de liquidación de deudas de periodos anteriores; incluyen
8.003 millones de absorción del déficit de 1980 (presupuestario y extra
presupuestario); incluye 1.483 millones de reconocimientos de deudas de
ejercicios anteriores (complemento al déficit extrapresupuestario).
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
08. Tinent d'Alcalde
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1979-1982
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Situación económica y financiera del Ayuntamiento de Barcelona y sus perspectivas / Resumen de la Conferencia pronunciada por el Ilmo. Sr. d. Pasqual Maragall i Mira, Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Finances públiques
Economia
Gestió pública
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Abstract
A summary of the resource.
Es tracta d'una crònica resum de la conferència de PM.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col.legi d'Economistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1981-04-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2565/19821004d_00003.pdf
c618a73cb9760ba8b1bf17da2c0015d7
PDF Text
Text
C O Fi PO R AC 10 METROPOLITANA
DE BARCELONA
INTERVENCIO DE PASQUAL MARAGALL EN EL SIMPOSI
SOBRE AREES METROPOLITANES
OCTUBRE 1982
�2
C O R ID O R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA
EXPERIr N CIAS COMPARADAS.
Las Arcas metropolitanas norteamericanas responden institucionalmente a dos variantes:
La variante de los EE.UU., donde las AA.MM. Standard son defini das estadísticamente por indicadores de conexión entre municipios
de carácter urbano, alrededor de una o dos ciudades centrales y casi sin realidad institucional.
La variante canadiense, reflejada concretamente en Toronto, con una potente institucionalización del nivel de gobierno metropolitano.
Las AA.MM. Standard de los E.U.A. son objeto de estudio a partir
de las estadísticas demográficas y de los modelistas de economía
urbana, pero la tradicional vitalidad de la doctrina anglo-sajona
del autogobierno local inmediato -puesto ahora al servicio de intereses que más adelante analizaremos- les ha privado de traducción
gubernamental o administrativa. •El único nivel orgánico de existen
cia de las AA.MM. de E.U.A. que va más allá del ámbito estadístico
son los Consejos de Planificación Regional, poco transcendentes en
un país donde la tradición planificadora del uso del suelo es más
bien débil.
En este contexto los problemas metropolitános son tratados casi ex
elusivamente al nivel de los órganos de gobierno de la ciudad central y en las asambleas electivas de los estados, en las cuales se
da con.frecuencia -sobre todo en la Costa Este- una alianza mayori
taria entre representantes suburbanos acomodados y representantes
agrarios.
�C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA
También es cierto que la existencia de interrelaciones metropolita
nas da lugar a instituciones sectoriales que superan en algunos ca
sos el ámbito de la ciudad central, como por ejemplo las autoridades metropolitanas de transporte que reúnen a veces competencias sobre una diversidad de campos: transporte urbano, peajes de autopistas, puentes y túneles, puerto, aeropuerto, etc...
'El caso de Toronto es al revés. El predominio del interés metropolitano se refleja en el hecho siguiente: la elección de represen
tantes a los dos niveles (metropolitano y municipal) es única, y
dentro de cada distrito o circunscripción electoral el primer ele
gido será representante en el consejo metropolitano, mientras que
el segundo representará al distrito en el consejo municipal.
La diversidad de las situaciones metropolitanas europeas es infini
ta. En realidad es necesario buscar la institucionalización sobre
todo como excepción en los casos de capitalídad: región de Paris,
gran Londres, ciudad/estado de Viena. El caso paradiguuático de Lon
dres . es quizás el límite máximo del reconocimiento del hecho metro
politano con participación de la ciudad central en grandes distri
tos.
Conozco poco el caso italiano donde las elecciones administrativas
reúnen simultáneamente todos los niveles imaginables de autogobier
no: barrio, ciudad, provincia y región, utilizándose el sistema ma
yoritario para la elección municipal, y el proporcional para la aglomeración.
En Bruselas se parte de una fuerte vitalidad de los distritos o concejos de la ciudad, donde todos juntos constituyen la aglomeración.
�GME3
t
COR
PO
-
tiu
4
FI AC 10 METROPOLITANA
BARCELONA
DE
Esta diversidad de situaciones en Europa tiene no obstante la característica común de relacionar el hecho metropolitano con la planificación urbanística.
La escasez del suelo en el viejo continente ha hecho que se valorase a precios mucho más elevados que en América y ha obligado a
obtener por vía planificativa unas recuperaciones de renta urbana
que en los Estados Unidos se realizan siempre, y hasta ahora me nos dolorosamente, por vía fiscal (recuperación fiscal que, como
es bien sabido, tiene actualmente sus detractores),
En España el hecho metropolitano se desarrollo, a partir de 1949,
dentro de la problemática de la reconstrucción de las grandes ciu
dades, considerada como de orden público y adjudicada al Míniste
rio del Interior, dentro del cual la Dirección General de Regiones
Devastadas fue con el tiempo el origen del urbanismo. (Dirección
General de Urbanismo y Ministerio de la Vivienda).
Es curioso que esta forma de acción, que comenzó con los Planes
Generales de Madrid, Barcelona (1953) y el Gran Valencia y Gran
Bilbao, estuvo en manos de sectores agraristas, o si se quiere,
antiurbanos, hasta 1971, mucho después de la entrada de las tec
nocracias al gobierno, y del inicio de la planificación.
Eso frustró todos los intentos tecnocráticos de institucionaliza
ción metropolitana, incluso el intento americanista del III Plan,
excepto la vía anexionista seguida en Madrid (ampliación del muní
cipio de la ciudad central), el cual no tuvo paralelo en Barcelona, donde
la Comisión
Comarcal de 1961 tenía solamente un papel
�G O R PO
Fi
ÁC 1 O METROPOLITANA
E3ARCELONA
L7E
en la planificación urbanística, nacido de la Carta Municipl de
la ciudad central.
No obstante, la ampliación temática de la Comisión Comarcal de Urbanismo de Barcelona, convertida en 1975 en Corporación Metropolitana potencialmente competente en la prestación de servicios
extra-urbanísticos, es la única realidad institucional metropoli
tana del Estado español.
Esto nos obliga a clasificarla dentro de la linea europea de metrópolis excepcionales o capitales, a pesar de que en el caso de
Cataluña no se daban de hecho en su origen ni el reconocimiento
institucional de la nacionalidad ni
celona.
de la capitalidad de Bar-
�C O R PO R AC 1 0
METROPOLITANA
D E BARCELONA
EVOLUCInN DT? M 0GRf1P'ICA Y ECONOMICA.
Unas palabras sobre la coyuntura metropolitana.
El entusiasmo con que, durante los años 60, se pensó, a nivel
estadístico o con implicaciones administrativas, que toda la po
blación mundial iría evolucionando hacía la metropolinitización
(datos USA), se ha enfriado a partir de la crisis de 1967-1968,
y sobre todo de la que se inició a mediados de los 70.
La evolución hipotética pueblo-ciudad-área metropolitana--megápo
lis, entendiendo por megápolis la consolidación de áreas metropolitanas que se da en la costa Nordeste de EUA, o en la costa
holandesa, ya no es tan presente como lo era hace 15 años. De
una forma recurrente, tal como, en tiempos de Idelfons Cerdà y
Arturo Soria, se pensó en la Ciudad Lineal, la humanidad ha ido
segregando estas imágenes, que con toda seguridad volverán a
producirse dentro de 5, 10 ó 15 años, substituídas, también alternativamente, por hipótesis o fantasías de carácter ricardiano y estancacionista, o bien por políticas localistas, con énfa
sisen las ventajas de pequeño tamaño y a veces, también, con
el regreso al campo.
Los datos que tenemos demuestran que a partir de 1970 las grandes ciudades centrales antiguas, dejaron prácticamente de crecer
por todas partes (creando precisamente un crecimiento propiamente metropolitano, o intensificándolo): que a partir de 1970 son
ya las propias coronas metropolitanas las que no crecen, alimentándose en cambio el aumento de la población extra -metropolit:.una,
�CMB
^9
-
7 -
C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA
y en todo caso el de las áreas urbanas de tamaño medio (informe
De Vonk - Herberer).
Este fenómeno no se manifestaba aún en los países latinos de Eu
ropa, donde la población de las AA.MM. tradicionales seguía cre
ciendo en las coronas, si bien ya no en las ciudades centrales.
Los últimos Censos (1980) estan dando la última palabra en este
tema. Las ciudades centrales de . la costa Este de los E.U.A. pre
sentan disminuciones formidables: Cleveland, Boston, Baltimore,
New York,... New York, que habla llegado a 8 millones de habi-
tantes, tiene 6. (Algunas ciudades, como Cleveland, han llevado
la Oficina del Censo a los tribunales -y han ganado- por la razón de que sus trabajos de recensamiento en los ghettos urbanos
había sido imperfecta).
Madrid parece haber perdido.69.000 habitantes (un 2% de la.pobla
ción); Barcelona quizás menos, pero había comenzado su estancamiento en . 1967. Las ciudades del Area Metrópolitana de Barcelona
que forman el continuum urbanístico (Sta. Coloma, Hospitalet, Ba
dalona) tampoco crecen, y esto por vez primera, después (poco
después) de haber observado aumentos anuales formidables, del or
den del 5 al 10%.
Yo estoy convencido de que a largo plazo, o por lo menos mientras
no se invierta la actual tendencia del costo de la energía , Y
por lo tanto del costo del movimiento, debe haber una revitaliza
ción de los valores centrales de las áreas urbanas en relación
con las suburbanas, y una cierta reanudación de la tendencia a
la urbanización de
la población total (el acceso a los servicios
�8
con PO FI AC 10 ME T ROPOLI TANA
DE BARCELONA
y mercados es mas barato en términos.de energía en la ciudad que
en las comarcas rurales) .
�C on
AC 1 O M(=Ti3OPOLITANA
U^ BARCELONA
POR
CONSOLIDACION
DE CASTOS Y RECURSOS
Antes de proseguir hemos de distinguir el modelo norteamericano y el
modelo latino de área urbana metropolitana. Las respectivas disti bu-ciones territoriales de riqueza son en ellos notablemente diferentes.
El diagnóstico y las necesidades político económicas no son total.men
te intercambiables.
En las grandes aglomeraciones norteamericanas el suburbio es rico y
el centro pobre. El valor central del suelo tiende a deprimirse relativamente. En Europa, y sobre todo en el Sur de Europa, la distribución es aún la inversa - y el encarecimiento de la'energia, así
como la mayor congestión global, es posible que en el futuro lleguen
a impedir la total aproximación a la situación americana.
• Esta constatación es importante, sobre todo cuando se trata de discutir la distribución fiscal de las cargas y de los beneficios de la aglomeración.
Pero antes de entrar en este terna, para mí capital, examinemos el otrc
lado de la consolidación metropolitana; el lado de los gastos.
Económicamente hablando, ¿ es útil la consolidación metropolitana de
servicios locales, o incluso de gobiernos locales en conjunto?.
Hace unos míos se pensaba que la respuesta tenia que ser forzosamente
positiva. Las economías de costos que se pueden obtener uniendo servicios, producióndolos en mayor escala, son evidentes en todo aquello
que se puede realizar o coordinar beneficiosamente, en todos aquellos
sectores en donde se pueden evitar duplicaciones, ya sea de primer -establecimiento, ya sea en los gastos corrientes.
�.
CME3
F.,, .
^.• - _^
-
.
10-
•
/
C O R PO Fi AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA
Es más: el valor del suelo central en las grandes aglomeraciones expulsó a las actividades muy consumidoras de espacio para usos que la
sociedad no considera suficientemente valiosos o incluso molestos: -,
vertederos, cementerios, industrias ruidosas. En tal caso parece ló-
gico buscar ubicaciones muy períféricas para esas utilizaciones.
De ahí el intento de metropolitizar servicios. Son evidentes los ben(
ficios globales que pueden obtenerse uniendó servicios informáticos y técnicos, coordinando redes de transporte y abastecimiento y pl.a--nificando los usos muy consumidores de espacio. Estas ganancias son
más significativas que (pueden compensar) los costos parciales o locales generados.
En áreas densamente pobladas eso tiende a ser más obvio, a pesar de
que la solución es menos fácilen algunos sectores (consumo de espacio) y suele generar prolongados conflictos.
Los economistas urbanos han estudiado todas estas cosas, y en algunos casos han identificado bastante bien las curvas de costo unitariL
de cada servicio local: aquellas curvas que no son planas, y que por
lo tanto tienen un mínimo, indican en ese mínimo el tamaño óptimo -
del servicio. Con mucha frecuencia los servicios municipales existen
tes están por bajo de ese mínimo, y hay por lo tanto mucho que ganar
consolidando servicios.
Ahora bien; no existe un tamaño óptimo claro, ni de la ciudad, ní -del gobierno de 13 ciudad, puesta que esbs mínimos sectoriales no -coinciden. Para algunas cosas es mejor ser grande, y para otras no
lo es tanto, o es indiferente. Es más; par
L
otros servicios puede -
ser antieconómico ser grande. Las diseconomfas de dirección y orwani
�C O(=
i PON AC 1 O METROPOLITANA
p E DARCELONI>
zación comienzan a notarse en las ciudades millonarias.
En este sentido parece lógico pensar que debe haber más de un
nivel de gobierno local, si se quiere ser eficaz.
Durante algún tiempo estuvo en boga la idea del gobierno multi-nivel. Y continúa vigente. No hay maximalización posible de
las economías netas del tamaizo sin sistemas de gobierno multinivel. Pero la existencia misma de servicios públicos comporta
un costo que hay que limitar: un costo en términos de compleji
dad y un costo en términos de tiempo, porque los servicios públicos son producidos por administraciones por encima de las
cuales hay cuerpos elegidos de representantes que es preciso
votar, mantener y coordinar.
Esta cuestión es hoy muy sensible en un país que en beneficio
de todos está desmontando el tinglado de un Estado central enor
Imp onte prepotente, pero que al mismo tiempo, lógicamente, empieza a ser consciente de los costos de la complejidad y desea
ría que la transición hubiese pasado y se hubiesen ya asentado
sólidamente los nuevos niveles de gobierno mas cercanos y cier
tamente más económicos en potencia.
Es pues lícito preguntarse, cuántos de los servicios locales pueden producirse mejor a nivel consolidado o metropolitano, si
no tnrnbien cual es la frontera por lo alto de la consolidación
entre el Arca metropolitana y el Estado regional "land" o Comu
nidad autónoma.
�- 12 -
C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE E3A("tCELONA
Tradicionalmente los especialistas se plantearán la cuestión
de la institucionalización metropolitana desde el punto de vista económico, buscando el equilibrio entre economías de escala de los servicios locales y potencia ee participación.
El límite superior a la consolidación venía dado por un ele mento inmaterial' o político: el alejamiento del gobierno que
produce los servicios y toma decisiones sobre nuestra vida co
tidiana.
En nuestro país este esfuerzo debe ser calificado por un ele
mento de gran importancia en este momento: lejos de .ser un
nivel de gobierno consolidado e indiscutido, al mismo tiempo
que b ásic:..ente redistribui.dor, el nivel comunitario cuenta
con una fuerte preferencia política de los ciudadanos, justa
mente p-)rque está en vías de constituirse y afirmarse después
de muchos amos de falta de identidad nacional. Pero no sería
bueno que esta preferencia nos impidiese ver que los beneficios materiales (e inmateriales) de este nivel de gobierno
han de provenir de la descentralización de los recursos y del
arbitrio ministerial centralizado hasta ahora por el gobierno
de España, y no de la asunción de servicios locales que fuesen devueltos en un futuro próximo a su nivel de procedencia
en base a la inexistencia de razones' económicas o economías de
escala, y a la preferencia por la proximidad del gobierno a la
que he hecho referencia hace un momento.
Y ahora entremos en los.aspectos fiscales.
La consolidación fiscal, o la puesta 'en común de recursos f_is
cales locales, es la base de la prestación de servicios metro
poliu no s, es decir, de todos aquellos que cstcn justificados
�- 13 -
C O FI POR AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA
a esta escala en virtud de los criterios citados.
El tema tiene una gran transcendencia y de hecho domina a menudo la resolución (o no resolución) de los problemas institucíonales.
En el modelo norteamericano la presión fiscal local sobre la
propiedad urbana en la ciudad central es más alta (con frecuencia mucho más alta) que en el suburbio o corona metropolitana:
de 3 a 4 dólares por 1 dólar en el caso de Baltimore, en % del
valor de la propiedad.
Se produce una cadena infernal: los pobres viven en el centro y
piden más servicio pThlico, generando Ayuntamientos deficitarios
en recursos y soportando una alta presión fiscal. Dos elementos
impiden el reequilibrïo: el costo del desplazamiento de la resi
ciencia a fuera de la cïudad . central (costo que se mide sobre to
do en términos de movilidad, dada la baratura relativa del suelo
norteamericano) y a la exigencia de normas de urbanización muy
exigentes en el suburbio, que obligan a un fuerte gasto relativo en vivienda (mínimos de parcela y máximos de ocupación por
m2 ) .
Los ricos de los suburbios son doblemente ricos porque por cada
. 100 Ptas. de ingreso bruto tienen que dedicar menos a pagar los,
impuestos locales. Y por lo tanto siguen emigrando.
Como en la mayoría de los casos ya se ha producido una ventaja
numérica de los residentes en el suburbio (clases altas y media)
�AC i O METROPOLITANA
DE= F3ARCELONA
C O R POI l
sobre los residentes de la ciudad central, ninguna consulta democrática en el Arca metropolitana daría una mayoría a los partidarios de poner en común los impuestos sobre la propiedad y de romper así el ciclo acumulativo de degradación de la ciudad central.
No hay ni una sola gran ciudad norteamericana con esquemas de con
solidación fiscal. Solamente intentos aca_deeticos, poco radicales
en el caso de Minneapolis -St. Paul. Las transferencias y compensa
ciones tienen pues que venir del Estado ("estatal" o "federal") y
en concepto de redistribución de renta entre las personas. Ninguna institución permite reconocer la contribución de los "ciudadanos centrales" al bienestar de la aglomeración en conjunto. Es má.s: hay una reacción contra la contribución urbana en la ciudad
centr_al por parte de aquellos sectores de las clases medias que
aún la pagan ("Proposition 13" en California. y "2", "5" en Boston)
Las ciudades norteamericanas son recientes
y
no tienen el valor
que los europeos atribuyen a las suyas. Es pues posible que la maz
nitud del problema sea subjetivamente diferente.
Por . otra parte en Europa, sobre todo en el Sur de Europa, la si tuación es mayoritariamente la inversa, como ya se ha dicho. La preferencia por la ccntralidad es aún mayor. Los sistemas de trans
porte colectivo están allí más desarrollados que en Estados Unidos
de Amrica. Se ahorra más en suelo que en gastos de transportes.
•
Pero las necesidades y las oportunidades de la puesta en común de
recursos, no solamente para cona• •.uir economías, sino para compcn
sar las zonas pobres, son tanto
,.:I.ás grandes.
�CMF3
-. 15 -
C O A F'O Fl 6\C I O MLTIIOPOLITANA
DL= E3ARCELONA
En Barcelona, la Ciudad central contribuye en más de un 50% al
presupuesto metropolitano, el estado en un 30%, y el resto pro
cede de los municipios del área.
El problema principal lo constituye el financiamiento del sistema de transportes metropolitanos que permite a los obreros vivir perii ricamente.
Las áreas metropolitanas, como Barcelona, reclaman del Estado
una contribución proporcional a la aportación que ellas hacen
al territorio estatal. El Estado central tiende a cargar sobre
las grandes ciudades el costo de .su movilidad interior o metro
politana. En una de las ultimca propuestas de gobierno se llegaba al extremo (sin paralelo en, el resto del'mundo) de prever
el financiamiento del déficit de transporte con cargo a la actualmente escasa contribución urbana, lo cual -representarla, en
este momento, un impuesto de capital relativamente importante
sobre todos los propietarios de viviendas -estando la propiedad
urbana bastante repartida. En una situación de escasa demanda
los propietarios capitalizarían negativamente el aumento impositivo. No sabemos que efectos tendría todo esto sobre la distribución de los habitantes por niveles de renta: depende del
encarecimiento del transporte en relación con el de la propiedad urbana.
Todo esto es explicable dentro de un sistema fiscal reacio a
cargar sobre la movilidad privada los costos de la pública: pri
mero, por la facilidad envidiable con que la 'Hacienda central,
obtiene ganancias fiscales de los aumentos del precio de 1 a ga
solina -facilidad qae no quiere comproLneter mientras las imposi_
�GtJICi: •'^$
^
Fr
L, ,
COR
P O
-16 --
^ls
^•
t =-i AC I O METF 3Q1'C'ULITANA
F3AFiCELONA
DE
ciones básicas no esten más asentadas y admitidas; segundo, por
la existencia de rigideces históricas que impiden a los órganos
de gobierno local participar de los beneficios de la movilidad
fronteriza (peajes, puertos, aeropuertos); tercero, por la poca
predisposición a considerar imponible el uso privado de la viali.
dad en el centro.
De una forma u otra, los servicios que los municipios del área
metropolitana consideren justificado producir en común, principalmente el transporte, pero también los servicios tócnicos, la
depuración da aguas residuales, el vertedero de residuos, los
grandes parques comarcales, los cementerios, la protección del
medio ambiente, el abastecimiento de agua, los mercados centrales, los niveles más tccnificados de la protección civil y ciudadana, etc... deberán financiarse poniendo en común recursos
hoy fragmentados o transmitidos a niveles más altos. No es bueno un distanciamiento excesivo de los canales de ida y vuelta
de recursos públicos cuando estos se refieren a la satisfacción
de necesidades básicas, indiscutibles, y a niveles de vida admi
tidos por la comunidad nacional.
Si la renta de los habitantes de la aglomeración se considera en
parte función de la capacidad global de asta para soportar actividades productivas, debería ser el retorno inmediato del ímpues
•
t:o sobre la renta (limitado hoy a un 3% y devuelto a las áreas de
or:Lg en, no en proporción al esfuerzo fiscal, sinó en proporción
aproximadamente, a la población) lo que se pusiese en común para
redistribuir recursos públicos en forma de servicios a las zonas
más necesitadas del área.
�con
AC 1 O M F:Tn0PO1_fTANA
DE 13ARCEl_ONA
P O Fi
Si los valores de la propiedad se consideran, en parte, función
de las ventajas de localización, e internas del área en conjunto,
debería ser una parte del impuesto sobre la propiedad (por ejemplo: aquel incremento obtenido por la mejora de catastros debida
a la actuación de servicios técnicos consolidados) la que se pusiese en común, al revés de lo que sucede en las ciudades norteamericanas.
Otras ponencias de esta reunión tratan el tema con más profundidad. Valga aquí la constatación de que sin una via de consolidación de recursos fiscales no será nunca fácil constituir el so porte material de una institución metropolitana. La única alter.
nativa. a esa vía es la actual (potenciada) de contribuciones pro
porcionales al presupuesto de cada municipio metropolitano, dupla
cado por un sistema de impuestos al usuario, que se justificarían
precisamente en tuncién del menor costo que permite la metropol.inizac.Lón. Pero no es difícil prever por es'.:a via una cierta tendencia a una institucionalización metropolitana relativamente ra
cru
tica -y
en todo caso unas autoridades sectoriales metropolita
nas relativamente fuertes, o en e1 peor de los casos, unas cmpre
sas . cont:rati_stas fuertes a nivel metropolitano, negociando con
una institución débil.
�c or; P Ol3ACi0 MLTROPOI_I-T!\NA
DE C3A13GF_LONA
RESUMEN v CoNCI,U ;IOi1.
- Las áreas metropolitanas pueden estar en un plafón de su crecimiento y al mismo tiempo disminuyendo de momento el peso del contimum urbanístico central.
- En los países latinos estas tendencias no se han manifestado
aún con la rotundidad que se ha observado en Norteamérica, so bre todo, y en Europa Central. Pero quizás no se .11egará nunca
a estos extremos.
- No hay un sólo modelo de Area Metropolitana, pero la densidad y
el carácter de capitalidad de Barcelona refuerzan. la necesidad
y . la tendencia hacia un doble nivel local (municipal-metropolitano).
- La existencia de una Comunidad Autòn ma pujante, en la cual el
área de Barcelona representa más de un 50% de la población y de
la actividad, obligará también a dar al área el carácter de división de gobierno,del gobierno comunitario.
- Es de prever una fuerte presión para la elección directa de los
representantes metropolitanos, dado el carácter local de la iris
titució:, contrapesado por la complejidad de las elecciones administrativas a diversos niveles.
- Tanbién es lógico prever una tendencia del Estado Central a
amoldar el nilbi_to del área en sentido amplio.
�C O R PO R /\C 1 b ME=T R OPOLIT A NA
D E BARCELONA
La financiación de los servicios metropolitanos, actualmente
basado en contribuciones municipales y tasas de usos, sería
conveniente que contase con participaciones proporcionales en impuestos fuertes de carácter estatal o local.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
08. Tinent d'Alcalde
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1979-1982
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall en el Simposi sobre Àrees Metropolitanes
Subject
The topic of the resource
Àrea Metropolitana de Barcelona
Barcelona
Àrea metropolitana
Finançament
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-10-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf
0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce
PDF Text
Text
DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO
(2 desembre de 1982)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España
Subject
The topic of the resource
Economia
Congressos i conferències
Ajuntament de Barcelona
Gestió pública
Ciutats
Finances públiques
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Abstract
A summary of the resource.
PM, intervé l'últim, segons:
1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA
2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS
3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES
4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-11-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf
687c0eadd4932b65f32855a429b2403d
PDF Text
Text
"OBRIR CATALUNYA AL MÓN"
VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR
PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984,
A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA
DEL FUTUR".
�Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills
que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri
bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el
nostre país es troba en un moment particularment difícil
de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys.
Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que
mantinguem una actitud tensa i vigilant.
Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu
sió.
El país passa per un moment de frustació que és
evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un
pessimisme que es deriva del fet que només una part dels
ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra
de construcció del seu país.
�Z
El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/
particularment en aquests moments de'campanya electoral
fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat.
Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.
El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser
protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en
la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de
les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro
posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober
tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian
9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre
que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és
exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui.
La diferència és fonamental. La primera alternativa,
la que promou un respecte a unes preteses essències nacio
�3
nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet
tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar
d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio
nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué
és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi
nistra benediccions i anatemes.
La segona opció, la que suggereix que el pais, la
nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui,
és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament,
es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo
ssada pels canvis que es van produint en les relacions
socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió,
de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen
en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el
geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que
no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca
�4
dora que pot movilitzar novament les energies del país,
perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po
lítiques.
Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na
cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma
nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge.
�Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar.
No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que
són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans
-per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges
o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts
casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme
de frigorífic.
No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i
si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà,
no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.
�Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable,
que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura.
Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de
la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les
Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres
va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és
molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a
una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una
traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber.
�Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra
relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els
vols que enllaçaven
Barcelona amb una colla de ciutats euro-
peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de
Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri
no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les,
o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions
seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de
marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la
nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment.
Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via
no
de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar
tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència
de que el tren està a punt de passar.
En aquest moments, el tren que està a punt de passar a
davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa
que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys
de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món.
Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan
barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les
�l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix.
Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat.
Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de
llegats historics i culturals divergents.
Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per
tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una
fesomia cada cop mes configurada segons aquest model.
El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats.
Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una
via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps,
jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via
europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser
un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des
de totes les metropolis d'Europa.
Es un camí que exigeix, per
damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics
europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets.
�9
Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el
rigor en l'administració.
�lo
Potser un dels trets que resulten més decebedors de
la situació que vivim és l'absència del debat públic que és
característic de les democrácies occidentals.
Darrerament, per la pressió de la campanya electoral,
s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i
pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que
els d'incidència política directa, que els que afecten els meca
nismes de representació política.
Estem construint les inttucions del
pais i ho fem
1r-
sense debatre practicament res. So-
bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la
policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que
qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a
"model català" -el "model català" de policia, el "model català"
de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els
molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre
tants models catalans.
�^1
Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la
manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia
parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la
pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una
qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim
polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització
de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim
respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre
Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda,
les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han
caracteritzat
tots els parlament de l'Occident democrà-
tic.
El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida
d'Europa.
�Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep
ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar
a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques
¡.
segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans
grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una
mena de representació apolítica de les essencies nacionals,
i les altres, que són administracions contingents.
El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
La crítica de l'administració de la Generalitat és poc
aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de
les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad
ministracions és possible pel fet de la seva radical contin
gència.
Les conseqüencies d'una aital distinció són molt
greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot
surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí
tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el
�l^
L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la
estrategia
Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció.
Pot donar als partits conservadors que han estat governant
Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt
termini però és un camí sense sortida.
Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se.
Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del
central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible.
Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions
tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix
temps a alguns dels elements que són components essencials de
tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la
fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que
no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport
-com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi
cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un
govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser
quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser
un govern modern.
�1
L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3
que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions".
Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re
marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla
4
Ge-=re-z-tziá ^tat
opinen que els principis estatutaris
descarten
l'opció d'un go-
vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat.
La realitat de la confrontació administrativa que s'ha
viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les
previsions de l'Estatut.
Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra
ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver
coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió
funcions locals.
de les
s
�14
No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi
ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que
s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb
l'us reiterat de cortines de fum.
Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha
prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia
ruralis-
ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens
suggereix una terra neta i verge.
De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan
la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció
de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït
de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben
poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en
la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi
tat d'entár en un camí que no podía controlar.
Es normal, per tant, que a través de la via del decret,
haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada.
�I7
No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la
Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han
acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins
i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es
tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con
tingut polític.
Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.
�!3
Fets de tanta trascendència política com la concessió de
llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de
la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal
propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça
de Sant Jaume.
El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad
més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més
endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments.
No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen
amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves
funcions ?.
No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de
Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves
competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur
tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de
les increibles oficines de benestar social.
7:
�1^t
Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es
tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat.
Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i
una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si
partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les
iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat.
Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de
jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions
i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents
alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat
complicant la construcció del país, encarint la seva ad
ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara
és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten
ció de la meitat del país.
Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon
seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea
ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen
�20
tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne
cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca
talana ".
�2^
El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització
dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan
considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en
la contralació de personal i en la formació dels seus cossos
de policia municipal.
Semblava raonable esperar d'una administració nova que
s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi
ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les
administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius
nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una
experiència indubtable.
Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la
formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap
a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de
moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.
�21
Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que
uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien
el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn
cies.
�23
Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia,
l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar
i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país.
Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el
que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?.
Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot-
ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell
administratiu sense sentir-se'n integrat.
�211
El problema de trobar la sintonia entre les diverses
administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis
tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret
els ciutadans d'aquest país.
�25
La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per
un país més animador , per una movilització que du
gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer
constantment pel fracás dels nos
tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn
cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la
carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra
pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut
d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització
d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món,
pel patriotisme que es deriva de la participació.
El nostre repte està a demostrar que el que és bell,
movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també,
és, sens dubte, més eficaç.
�6 MAR,
En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde
de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant
con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió
Obrir Catalunyä al món (I)
çi
antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes
nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt
pa del boom que, ara per ara, no existeix.
Es important remarcar quina són els autèntics vt
lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de
valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d
la convivència sobre un territori molt limitat de te
més diverses opcions polítiques i de llegats històric
i culturals divergents.
ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels
greus perilla que està corrent Catalunya ara
mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país
es troha en un moment particularment dificil de la
S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que vivíem fa
uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant.
D
Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma
per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir
lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny
és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura
ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé
configurada segons aquest model.
Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i
d'il.lusió.
El país passa per un moment de frustració que és
evident pera aquesta frustració és circumstancial.
Es un pessimisme que es deriva del fet que només
una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país.
El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt
particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb
serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure
que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.
El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula
que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció
d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el
que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui.
La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una
unció que permet tota mena de manipulacions dels
qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i
de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es
troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme
que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes.
/
/ r
o
1rk
I
1
't
La segona opció, la que suggereix que el país, la
nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que,
lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van
produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de
confiança en els homes i dones que viuen en el país, i
també —per què no'!— de confiança en la pròpia
història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni
del pais. Es una opció essencialment democràtica,
que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció
engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques.
•stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un
nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat
permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una
actitud de setge.
Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya,
una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar.
No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que
les coses són com abans, com en un mític abans, o
potser imaginar que són com voldríem que fossin.
Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras
i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en
molts casos: que és el que se'ns recomana des de les
instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic.
No ens podem enganvar a nosaltres mateixos.
•
El sistema
català de ciutats és, segona Maragall, una
subsistema del sistema eurupeu de ciutats
Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que
no és com ens agradaria i que podem canviar si som
honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí
per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de
dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.
Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa,
la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial
per a nosaltres com el de la cultura.
Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la
satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península
molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i
tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va
durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I
és molt important que els esforços dirigits a corregir
una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació.
Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la
Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com
«L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max
Weber.
Pensem ara en l'orgull que ens produia també la
nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més
nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres
excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha
registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris
Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho
hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al
marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense
cap control nostre i la situació de marginalitat
greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la
nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del
moment.
Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la
vida de negar el que no són. Es lamentable perdre
un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a
punt de passar.
En aquests moments, el tren que està a punt de
passar a davant nostre es el tren de construir un país
que pugui integrar-se amb normalitat en el procés
d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al
continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món.
Es una opció que no té res a veure amb el dilema
que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa
El sistema català de ciutats és una subsistema dt
sistema europea de ciutats.
Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc
bar una via d'incorporació a Europa que li permet
al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig
nal. Però és fonamental entendre que connecta
amb Europa no vol dir només el foradament da
Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et.
ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d
ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m
bava, una cultura urbana sincronitzable amb k
cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de
hat cultural del continent, llençar-se a competí
amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole
les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix
per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt.
rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric
sinó en el dels fets.
Per tant, és una via que reclama actituds que só
inseparables de la cultura urbana, com el gust pe
debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le
avant-guardes i el rigor en l'administració.
Potser un dels trets que resulten més decebedor
de la situació que vivim és l'absència del debut pú
blie que és característic de les democràcies Deciden
tuls.
Darrerament, perla pressió de la campanya clac
toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al
guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne
cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour
molts més centres d'atenció que els d'incidència pe
Mica directa, que els que afecten els mecanismes d
representació politica.
Estem construint les institucions del país i ho fem
sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de
tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com
que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de
policia, el « model català« de televisió...— la discus.
sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat
s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben
tants models catalans.
Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u
na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé
aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co
municaciú. No voldria parar-me a comentar la
manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h
ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües
tió d'ordre més general que té una incidència mé
profunda en la fesomia que està adquirint el particu
lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt
sacraliteació de l'activitat pública que no té res
veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni'
.envers les institucions democràttques..Aquesta sa
cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat
politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela
eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca
racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo
acàcia.
El nostre Parlament és ara la cambra més avorti
da d'Europa.
Pasqual Maragall í Mira
.-11, <Me de Barcelona
�1 1 Ir11t. INV
^
M w.
Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II)
QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la
concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons
Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans
cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix
,na meno de representació apolítica de les essències
,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl.
A
proposar-ne les corresponents alternatives "catala
res". I d'aquesta manera hem anat complicant I:
construcció del país. encarint la seva administració
reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu
consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It
incita del pais.
•
Alguns cteinples són ben significatius. S'havir
conseguit posar en manta un procés consensual pe
a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament>
;unh una pohlació representant del 85% del noble&
Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e
procés i inventar una alternativa "catalana"
LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia
autonòmica. En el desenvolupament espectacular
dels serveis municipals que s'havia produit en eh
ara s de la transició destacava en els últims anys una
creixent curresponsabilització dels ajuntaments en
Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita
!adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar
considerablement perquè hi ha hagut una insistent
penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants
en l'adquisició de nous materials. en la contratació
de personal i en la formació dels seus cossos de polia
eia municipal.
1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
I o critica de l'administració de la Generalitat és
+c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica
l.c les altres administracions és possible pel fet de la
esa radical eontingencia.
I es conseqüencies d'una anal distinció son muls
cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i
n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La
nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota
ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent.
L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern
.lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits
.unservadors que han estat governant Catalunya
Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a
:art termini perd és un camí sense sortida.
Ln govern no pot al mateix temps governar i
lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots
els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a
lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible.
Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i
renunciar al mateix temps a alguna dels elements
.Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats
:oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la
imposició tributària i menys encara donar suport
—ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra
Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure
.tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom
més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un
Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern.
L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article
? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria
d'estructurar seguint "criteris de descentralització,
slesconeentraciú i coordinació de funciona».
I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a
remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia
estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat.
La realitat de la confrontació administraiva que
s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha
contradit les previsions de l'Estatut.
Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat
el control central de les decisions i la gestió. On hi
havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb
russa lregüi noia. invasió de les funcions locals.
No es tracta de fer unes lamentacions genèriques.
IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació
estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta
que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines
de lunt
tricot primer del fracàs descentralitzador. No
n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i
l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més
urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge.
De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp.
fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con-
sensuada d'institucionalització del país ben poca
cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la
(ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar.
Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental
ahsolutament centralitzada.
No hi ha hagut descentralització de l'actuació de
la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs
del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a
terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic.
Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.
Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita.
des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant
la unte.
El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a
dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el
perill de Luninació de la Generalitat que assegura
que existeix en aquests Iltolttents.
No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments
que governen amb el suport de la immensa majoria
dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de
voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions?
No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada
invasió de les seves competències. Aquest ha estat el
cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social.
lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat.
I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es
normal, si partim d'aquesta concepció global tan
in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país
ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de
Semblava raonable esperar d'una administració
nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris
de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo
s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que
s'havia fet en aquest terreny des de les administra:
tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns
efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable.
Aquí també, petó, es va optar per la duplicació..
Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC,
la creació de cap a peus d'una nova escola i per la
imposició d'un model que, de moment, es planteja
conc funciona que gairebé exclusives unes funcions
que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.
Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi
tan sorprenent que uns governs municipals facin
sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són
invasions del seu àmbit de competències.
lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana.
que fa impossible la mobilització de les energies del
país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus
ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan
els homes i dones del nostre país.
¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem
amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la
meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de
l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral.
LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la
gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país.
La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer
constantment pel fracàs dels nostres esforços, per
una il.lusió que ens faci treballar amb constància i
ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig
de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat
civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel
vot de confiança a la nostra pròpia història, per la
generositat envers els qui han vingut d'altres terres.
per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el
mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti.
LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell,
ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de
ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç.
Pasqual Maragall iMira
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Obrir Catalunya al món
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Globalització
Relacions Internacionals
Planificació
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Abstract
A summary of the resource.
Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-03-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2568/19840521d_00035_0002.pdf
39d0cdeaf0d738307929bf603dbb8d98
PDF Text
Text
PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL EN
EL ACTO ACADEMICO EN HONOR DEL DOCTOR ROBERT, CELEBRADO
ESTA
MAÑANA EN EL SALÓ DE CENT DEL AYUNTAMIENTO.
Los oradores que me han precedido se han referido
con gran solvencia y conocimiento a la trayectoria personal
y académica del Dr. Robert.
Corresponde al Alcalde de Barcelona glosar aquéllos
aspectos de la personalidad del Doctor Robert que lo convirtieron en una gran figura pública; en el Alcalde de Barcelona por excelencia, a pesar de la corta duración de su mandato; en el gran lider moraL de. una. Barcelona que intentaba
recuperarse del profundo schok producido por el desastre del
98; en el "Gran sembrador de la idea catalanista ", como lo
calificó Prat de la Riba; en el político respetado en toda
España.
Son conocidos los hechos públicos más notorios del
mandato del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona, como
sería el caso de los incidentes del "T an cament de Caixes ".
De hecho el saneamiento del censo electoral y un cierto número de medidas depuradoras y racionalizadoras de la Administración Municipal son los puntosmás sólidos y concretos
de su actuación de esta casa.
Estos elementos constituyen la base de un inmenso
prestigio popular que se construyó sobre el que ya se había
ganado como Médico. No es casualidad, en consecuencia, que
la sabiduri`a de la calle, el buen sentido popular, ligase
pronto la reconocida solvencia médica del Doctor Robert con
las exigencias de su responsabilidad pública.
�Los ciudadanos veian al Ayuntamiento de Barcelona,
a la ciudad entera, como un enfermo que precisaba de un
buen médico: Y es significativo el diagnóstico que, según.
los dichos populares, hizo inmediatamente el gran médico
sobre la enfermedad de la ciudad: "Desadministracionitis
Aguda".
Ha sido glosada reiteradamente la significación
catalinista del Doctor Robert. Es una fama que surgió como
consecuencia de su firme actuación al frente del Ayuntamiento, de su compromiso con la política regionalista , de la +,1íga y de su actividad parlamentaria en Madrid.
Es tambien.importante remarcar dos elementos
cruciales en la trayectoria política del Doctor Robert que,
ochenta años más tarde vuelven a estar de gran actualidad.
La actuación del Doctor Robert como Alcalde de
Barcelona y Diputado en Madrid se enmarca en la interpretación catalana del fenómeno regeneracionista que se desespereza penosamente en España tras el gran desastre del
98. Son los momentos de la duda entre el "Adeu Esp anya"
y
la alternativa de la intervención activa en la política
española que finalmente se decanta como estrategia del regionalismo conservador de Catalunya.
Es una política que se plantea la necesidad de
dirigir el proceso de modernización de España más que de
establecer una barrera contra algún peligro. Es un programa positivo que conecta plenamente con las ideas puestas en pract
ica por Robert en el Ayuntamiento de Barcelona:
crear una administración, racionalizar la máquina fiscal y
replantear su objetivos . .
Robert es uno de los principales dirigentes de
una política que no es coyuntural ni pensada para cerrar
el paso a ninguna fuerza política que también esté planteándose la necesidad de empujar toda España para adelante.
Es una política que se fija el objetivo de dirigir España)
�de hacer el papel de la locomotora.
Me quiero referir también a la consolidación que
se registra con Robert de un fenómeno puntual en la Catalunya Moderna: el de la capitalidad de Barcelona como
símbolo y motor de Catalunya.
En la Catalunya de inicios de siglo, la regeneración nacional,la construcción de un pais moderno se plantea
desde Barcelona. Los promotores de la nueva política regionalista, incluso por razones tácticas, ven la conveniencia
de concentrar los esfuerzos electorales en la capital por
el hecho de que la maquinaria caciquista es demasiado eficiente en las comarcas.
Las aspiraciones nacionalistas se conducirán, por
tanto, a través de los cuatro diputados regionalistas de
la candidatura de los "Quatre ?residents" que es elegida
en 1901 y de la que él Dr. Robert es máximo exponente.
Pero la conexión del Dr. Robert con esta Casa,ccn
la "Casa Gran" de Barcelona, no es estrictamente política.
El Dr. Robert, como el gran médico de Barcelona que fue
durante toda su carrera profesional, mantuvo unas relaciones de gran cordialidad con un cuerpo médico municipal donde
no faltaron iniciativas innovadoras. De hecho, Robert murió
muy cerca de esta Casa, en la calle de Fernando, en el momento en que se levantaba para pronunciar un brindis en el
banquete anual de la "Academia del Cos Mèdic Municipal".
Unas últimas palabras para registrar la conciencia
que sobre la mejicanidad de Robert per.:vivió en todo momento y casi siempre como un argumento de sus adversarios polí
ticos para desautorizar su intervención en la política espa
ñola. En un ataque que se le dirige desde un diario de Madrid, inmediatamente después de su nombramiento como Alcalde y de una famosa intervención . en el Ateneo barcelonés, se
puede leer: "El Dr. Robert (...)es, desde anteanoche, el
Máximo Gómez de Cataluña. Y para que sea mayor la semejanza,
no es español, ni catalán siquiera. El ardiente regionalista,
Alcalde de Barcelona, es mejicano". Esta afirmación, que pre-
�tendía desprestigiarle, no hacía más que añadir un punto
de gloria a su figura y a su vida.
Muchas gracias.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Palabras del Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall en el acto académico en honor del doctor Robert, celebrado en el Saló de Cent del Ayuntamiento.
Subject
The topic of the resource
Robert, Bartomeu, 1842-1902
Homenatges i distincions
Alcaldes
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2569/19840521d_00035_0001.pdf
812327f1eec34951b11674f70514f438
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
ELS ORADORS QUE M'HAN PRECEDIT S'HAN REFERIT AMB SOLVENCIA I CONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL I ACADÉMICA DEL DOCTOR BARTOMEU ROBERT.
CORRESPON A L'ALCALDE DE BARCELONA GLOSSAR AQUELLS ASPECTES DE LA
PERSONALITAT DEL DOCTOR ROBERT QUE EL CONVERTIREN EN UNA GRAN FIGURA PUBLICA; EN L'ALCALDE DE BARCELONA PER EXCELENCIA, TOT I LA
CURTA DURADA DEL SEU MANDAT; EL GRAN LIDER MORAL D'UNA BARCELONA
QUE INTENTAVA RECUPERAR-SE DEL PROFUNDISSIM XOC MORAL DEL DESASTRE
DEL 98; EN EL "GRAN SEMBRADOR DE LA IDEA CATALANISTA ", COM EL VA
QUALIFICAR PRAT DE LA RIBA; EN EL POLÍTIC RESPECTAT A TOT ESPANYA.
SÓN CONEGUTS ELS FETS MES PÚBLICS DEL MANDAT DEL DOCTOR ROBERT COM
A ALCALDE DE BARCELONA, COM ES EL TANCAMENT DE CAIXES....
EL SANEJAMENT DEL CENS ELECTORAL I UN CERT NOMBRE DE MESURES DEPURADORES i RACIONALITZADORES DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL, CONSTITUEIXEN ELS PUNTS MES SÒLIDS I CONCRETS DE LA SEVA ACTUACIÓ EN AQUESTA
CASA.
AQUESTS ELEMENTS SÓN LA BASE D'UN IMMENS PRESTIGI POPULAR QUE ES
VA CONSTRUIR SOBRE EL QUE JA TENIA GUANYAT COM A METGE. NO ÉS ESTRANY, PER TANT, QUE LA SAVIESA DEL CARRER, EL BON SENTIT POPULAR,
LLIGUES BEN AVIAT LA RECONEGUDA SOLVÈNCIA MEDICA DEL DOCTOR ROBERT
.
AMB LES EXIGENCIES DE LA SEVA RESPONSABILITAT PUBLICA. ELS CIUTADANS VEIEN L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CIUTAT SENCERA, COM UN MALALT QUE PRECISAVA D'UN BON METGE. I ES SIGNIFICATIU EL DIAGNÒSTIC
QUE, SEGONS ELS ACUDITS POPULARS, VA FER IMMEDIATAMENT EL GRAN METGE SOBRE LA MALALTIA DE LA CIUTAT; "DESADMINISTRACIONITIS AGUDA".
HA ESTAT REITERADAMENT GLOSSADA LA SIGNIFICACIÓ CATALANISTA DEL DOCTOR ROBERT. ES UNA FAMA QUE SORGI COM A CONSEQÜÉNCIA DE LA SEVA
FERMA ACTUACIÓ AL CAPDAVANT DE L'AJUNTAMENT, DEL SEU COMPROMÍS AMB
LA POLITICA REGIONALISTA DE LA LLIGA I DE LA SEVA ACTIVITAT PARLAMENTARIA A MADRID.
ES IMPORTANT, TANMATEIX, REMARCAR DOS ELEMENTS CRUCIALS EN LA TRA- JECTORIA POLITICA DEL DOCTOR ROBERT. QUE VUITANTA ANYS MES TARD,, TOR-
�2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
L'ACTUACIÓ DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A
DIPUTAT A MADRID S'EMMARCA DINS DE LA INTERPRETACIÓ CATALANA DEL
FENOMEN REGENERACIONISTA QUE ES DESVETLLA PENOSAMENT A ESPANYA
DESPRÉS DEL GRAN DESASTRE DEL 98....
SÓN ELS MOMENTS DEL DUBTE ENTRE L'ADÉU ESPANYA i L'ALTERNATIVA DE
LA INTERVENCIÓ EN LA POLÍTICA ESPANYOLA QUE FINALMENT ES DECANTA
COM A ESTRATEGIA DEL REGIONALISME CONSERVADOR DE CATALUNYA.
ES UNA POLITICA QUE ES PLANTEJA LA NECESSITAT DE DIRIGIR EL PROCÉS
DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA MÉS QUE NO PAS L'ESTABLIMENT D'UNA BARRERA CONTRA CAP PERILL. ES
ÉS UN PROGRAMA POSITIU QUE CONNECTA PLE NAMENT AMB LES IDEES POSADES EN PRACTICA PER ROBERT A L'AJUNTAMENT
DE BARCELONA: CREAR UNA ADMINISTRACIO,RACIONALITZAR LA MAQUINA FISCAL I REPENSAR-NE ELS SEUS OBJECTIUS...
ROBERT ES UN DELS PRINCIPALS DIRIGENTS D'UNA POLÍTICA QUE NO ES
CONJUNTURAL NI PENSADA PER A BARRAR EL PAS A CAP FORCA POLÍTICA QUE
TAMBE ESTES PLANTEJANT-SE LA NECESSITAT D'EMPENYER TOT ESPANYA CAP
ENDAVANT. ES UNA POLÍTICA QUE ES FIXA L'OBJECTIU DE DIRIGIR ESPANYA,
DE FER EL PAPER DE LA MÀQUINA DEL TREN.
r
EM VULL REFERIR TAMBÉ A LA CONSOLIDACIÓ QUE ES FA AMB ROBERT D'UN
FENOMEN CABDAL A LA CATALUNYA MODERNA: EL DE LA CAPITALITAT DE
BARCELONA COM A SÍMBOL I MOTOR DE CATALUNYA.
r
A LA CATALUNYA DE COMENCAMENTS A NINGÚ NO SE LI ACUT DE LLENCAR UN
PROGRAMA NACIONALISTA SENSE BARCELONA NI, ENCARA MENYS, CONTRA BARCELONA. LA REGENERACIÓ NACIONAL, LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS MODERN
ES PLANTEJA DES DE BARCELONA. ELS PROMOTORS DE LA NOVA POLÍTICA
REGIONALISTA, FINS I TOT PER RAONS TACTIQUES, VEUEN QUE CAL CONCENTRAR ELS ESFORCOS ELECTORALS A LA CAPITAL PEL FET QUE LA MÀQUINARIA
CACIQUISTA ES MASSA EFICIENT A LES COMARQUES.
LES ASPIRACIONS NACIONALISTES ES CONDUIRAN, PER TANT, A TRAVES DELS
QUATRE DIPUTATS REGIONALISTES DE LA FAMOSA CANDIDATURA DELS "QUATRE
PRESIDENTS" QUE ÉS ELEGIDA EL 1901 I DE LA QUAL EL DOCTOR ROBERT
N'ÉS EL MÀXIM EXPONENT.
�3.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
PERÒ LA CONNEXIÓ DEL DOCTOR ROBERT AMB AQUESTA CASA, AMB LA CASA
GRAN DE BARCELONA, NO ÉS ESTRICTAMENT POLITICA. EL DOCTOR ROBERT,
COM EL GRAN METGE DE BARCELONA QUE FOU DURANT TOTA LA SEVA CARRERA
PROFESSIONAL, VA MANTENIR UNA RELACIÓ DE GRAN CORDIALITAT AMB UN
COS MEDIC MUNICIPAL ON NO MANCAVEN INICIATIVES INNOVADORES. DE FET,
ROBERT VA MORIR MOLT A PROP D'AQUESTA CASA, EN EL MOMENT EN QUE
S'AIXECAVA PER A PRONUNCIAR UN BRINDIS EN EL BANQUET ANUAL DE
L ACA-
DEMIA DEL COS MEDIC MUNICIPAL.
I UNES DARRERES PARAULES PER A REGISTRAR LA CONSCIENCIA QUE SOBRE
LA MEXICANITAT DE ROBERT ES VA MANTENIR EN TOT MOMENT I GAIREBÉ
SEMPRE COM UN ARGUMENT DELS SEUS ADVERSARIS POLITICS PER A DESAUTORITZAR LA SEVA INTERVENCIÓ A LA POLÍTICA ESPANYOLA. EN UN ATAC
QUE SE LI DIRIGEIX DES D'UN DIARI DE MADRID IMMEDIATAMENT DESPRÉS
DEL SEU NOMENAMENT COM A ALCALDE I D'UNA FAMOSA INTERVENCIÓ A L'ATENEU BARCELONES S'HI POT LLEGIR: "EL DOCTOR ROBERT (...)
ES, DESDE
ANTEANOCHE, EL MÁXIMO GÓMEZ DE CATALUÑA. Y PORQUE SEA MAYOR LA SEMEJANZA, NO ES ESPAÑOL NI CATALAN SIQUIERA. EL ARDIENTE REGIONALISTA,
ALCALDE DE BARCELONA, ES MEJICANO".
MOLTES GRÀCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a l'acte acadèmic en honor del doctor Robert, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament.
Subject
The topic of the resource
Robert, Bartomeu, 1842-1902
Alcaldes
Homenatges i distincions
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf
c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc
PDF Text
Text
1Z' 2S°1
INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS
Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.-
�Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani,
intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica
ment urbà.
Sord
Ho
M^
C Dónen
^^)
vida
^^ñrx
°
al gran projecte de ciu
tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle.
¿L'?
La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del
Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden
apreciar-se en la seva cultura.
a
ElHaTOX )
Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols,
que han dut a terme una part tan important de la seva
creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem
ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i
preocupada per la confluència entre els corrents dels país
i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus
�Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts
amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer
notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema,
del seu pensament.
No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se
en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns
punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien
inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui.
Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que
aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca
talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny
ni va condicionar la seva convicció.
�Pujols va ser un home,que va estimar profundament
Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i
queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament.
Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat,
tan avorrida i maleida dels mals catalans".
L'home que avui homenatgem fou també, un home que
va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament
urbana de la tolerància, en l'exercici del debat.
La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del
marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de
la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha
fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes
"en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics,
agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu
pats pel seu país.
�M'he de referir també a la relació que Pujols va
tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta
de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924.
La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat.
El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció
que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau
d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França
que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal.
�Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota
com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols
amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la
paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats...
Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan
barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia
haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça
Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el
seu homenatge i record.
�Francesc Pujols i Morgades
Nascut a Barcelona el 1882
Mor a Martorell el 1962
Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya
--n)
A,,-J
de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres
i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla,
Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres.
Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir
com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines.
Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre
1920 i 1924.
El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana
obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent
filosòfic
genuinament català. Formula un sistema
propi anomenat Hiparxiologia.
filosòfic
�Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest
periode col.labora a Ariel i Revista Europa.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Inauguració de la placa a Francesc Pujols
Subject
The topic of the resource
Pujols, Francesc, 1882-1962
Homenatges i distincions
Cultura
Barcelona
Description
An account of the resource
El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça Reial (Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-06-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf
c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9
PDF Text
Text
11
Stp--
Vilanovins:
#
I •
Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1
,
.1
.
.
7,
.,.
la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j
?lb
'•
celona, de
1 ,.. ! : ..,
j
entre vosaltres. Potser, a
pe- 1
1
1
deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs,
trobar-me
.
.
que la immensa desproporció de tamany que existeix en
tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors..
a
1Y
-
Res més allunyat de la-realitat. Us diré més.
1.1
Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del •
Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna=
manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte.
�Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers
trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació
excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i
de l'Estat éspanyol. Son els•milers
o
'trebaIladó,r;
1
14
'4'1
-
1'
' '
1 1.
u,
Y
- .' r
•`
4
- — 4 # 5 "3- o -
á
,i. Jr,,1 1^ 4
".
'.
andalusos la majoria perw,tambe.provinent
o'
1
-.,15Iz
t4
cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert
45.
nos-'
tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a
construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de
manera decisiva al creixement demogrlfic
urbanístic
de Vilanova i de Barcelona.
•
1
Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5
nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII
ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu
blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8
ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po
blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7
nerat problemes greus i injustídies que revolten,;
•
N
�Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro.
va la continuItatde latradició hist ,brica
i'
cultural.
de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1
estat clara ent-pbstienriquidor.
iu
<
,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica
-:
..
una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi<Stbria, Un paíshenel:qual
s'han fos apertacions
culturalsprzvinents=
d l arreu. Un gresol de formes
'
de,vida
,
diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser
pensar
d'expressar-se també plurals..
En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de
mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar,
de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible=
�4.
1
arnbel progrés
el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem
pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb
4,1
cense reticncies, cense háver de renunciar
a res d'allò que fa de nosaltres una societat
arrels profundes en
la
que té
histbria de' CataluñY'a
o.
A
D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora.
plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.'
diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir.
,
Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso
cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura
econbmica
de la població. Vila
nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent
ment agrícola, bé que mai po excluáivament,
a
ser una -
�societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia,
produït
e,i=
tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1=
qemeltat
ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar.
Penseu que un autor de
mis, doscrivia
així
•
rimers de s'eg
l'estructura industrial dè
Vilano--
va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un
molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -•
i dos forns de
L.,t4.1.x".
Vilanova tenia aleshores,=
cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a=
princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer
ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de
1.700 habitante a une 8.500.
Compare
aquella descripció de primers de segle -
de ructivitat industrial de
Vilanova
amb la més•recont,
�6.
feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a=
la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani
tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i
Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de
con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro.
Comptu amb un cens de 836 treballadors".
D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies.
(16 la crisi económica que travessa el nostre país i -
la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells
�que han estat víctimes, que en són encara
flagell que dfecte la societat industrial Com
i la manca de treball, -vull manifestar-os
daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á
^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran
ben aviat.
No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te
nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir=
que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi
car --nos en alió que no
ó. La Festa és per di,ver-----
tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^*
i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat
. k..... ..
..
!
i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi
de
II.
joia en mig del desert de la incomunicabilita
ue
massa sovint caracteritza les relacions habitual entre
cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc
�teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits
quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un
dia en cm?: retroben la calidesa en rai
fred que far=
aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser
un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada
,
ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que
le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la=
llar col.lectiva uC tots elc eiutudans.
Vilanovins, por molts anys i a divertir-se!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pregó de la festa major de Vilanova del Camí
Subject
The topic of the resource
Festes majors
Vilanova del Camí
Catalunya
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-01-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf
28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff
PDF Text
Text
/1/k kjEsT-4.1-
N
t\J
ur4
U '4
ue-
(-i-v o
VU1-. --Ç 701 ,
PC C.A1
17 )0
j'
5 e v bit
-
n. A
cuDitlb
&ce)
Oi ovil::
r E LB fick4 4v *i4
241
-.C->\)l
uf¿._
ti)
(r-
P01/
pul) i'DtM
A-0 0/4 /1-1
P.\ 4191' c,:94.1
C _30
0(.2.72_
1) 1-7
g tt . s
n PO
L45
IV
c>,' u M
gel,L tgA
M
S')
tiC
cA u IVA D
tiN
UN
t-75
t'E-c/c/1_
U N fl
TkL
uki
éte. Litt 1C
qvc
Dti
41)
£Z,-tb.
Ce)
IsJ
cit
o
1)0-
v. 4
(L'o Ñ 11-
év
Cc».)
55
(Luz-vri`ç)
L
fugg75
CA 1./
VI-1114J j
(Ñ4y CM)
LES
4
y
ité 4 T! 4,e
1,1C-S
(f;
1 /5
LI1
ES
I4S
CA
Tb--krb-D
E y u t-V7-11.4
rzzyv lutç
67L:01
1:1071-1
y bt: t/iiiç L 4St3
S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".]
C,,M
J'Es' Çl11,(14.0
CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot:
�f4
1L
)Ji
EA/
(5 (.1-7U
7
/)t-
I)(r
A-ifA (4 1)s .tç)--7)
(40
SU - 71)
L
Y`
mç
C
(11
6-1,15,-Co
(/Ç
(1 u c;
r 7--"7-1)
e-k)
¿itS
11?
‘fc' .-\\I
Piitš bel,/
c
(2,4
't)'
-
T\-,)
U)
Out
t:t
'T
3 ti
L
07-113
17)
(41
i?c-f L.);;
C.19
brVih,JUL
b
ti
lD
LiÇl'E
'JI
¿4'¿,, In3
omrt..-
V
t-1- ii4114141-t,z,
ein-4.1
C
(ro
Ú-eW (1.151,14(1- Vc f
ft/0-1,e'L
/f) Ittt.
v-1)
/í73[
AL9
L4&I
t-1) rz,o
(o
t:
kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111)
ett
ki • A/1 t9/ 1A) S
ilv01,1;
ki-11.4, < 5
eT
YJC
i‘i 5 2.
P4--)01-
c7 /1-p
)0
k k/L----
-‘)5 S /1-74,-1,./ L; S
Ç,
k,‘,/ 7E-
t) fu' -11.) t.;17d
C-.044 y s
/2,1 A'-irni
Cerril°
e--L
»c strsU)/14"1Y1,n'ici
Z-v ç
1:7– t421.) .
trn,t)
tal--)14,
i7 C1
t prv
4v,..05
itc,s
o
ij )1).
I 4-V
4
C.,' ccrt.)
/Jt 2
0C- 94
1)c-- -171_
(.,(nil
1rc-'Lis
(? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4
t‘.iht
UN
n
O
i
'14 Al
s
111-J
LA
1,)
pe:
a
ejKi L-"Z_
_1 Ti ruí
4
�rv
Jytivi;
LL
tr
■iC- cit-ris
1i
Oarn-i7
t'Y'd 715-
L
el IL.LfJ
Ni/es-01p
g
11
LIL
ttr,i L.,,rtwvf
¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0
Voz4r-o
1k
(./:),(// Pc-n-
t4
/1 tgit-ci\
PA"\-tb
Eçc.\
c
(S
711114
Pre...)•vv:
CbJ
(vi
1)1/W •
e"z--
4
r7rn L'Ç
u sol
ektrí t_rhiTt.-7
ì'
DUr.4 . ti_ e
A 0,5411.
.19gr
atzieL
ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4
Q U c frt--)Atc tw A
E--JrciLAJc
•1
Ot;
L'ilt '10)1
g1L-tio AJA
P-1-ilTer-vtrat
(c- //t.
0 \I
É77 "evu t f
ht
Okir2)
(Y-AA1*-1
f,
(-911-4
Cit 47- (JPI FA Py4f1-44
Al 0rt?,/ ' 44 g
c4-€1:7t
acyp-i c
A-wwo (s-
f-N
P
j
7
rel)
i
(.;
C
411. o
hit:7
A
Los
s'un-o/kt_
r C'D S
Q tJ t: PO 5-07 LA. DI
1).1 t-'1-
k)111 A
e 5 -pm
0,4,1.1-
W---7rYv
¿,±7-"/ 1:0$
PO k t. °u-WM/1.0
;
11;t15
,
,11trt Cz'7 -o-vx.174
(// v 0/ f»)-vtl otcnv
e C.:
nill
CV?
,(4 O S'
re 61-v 12
/31-u-r-v to,t,
(..(nl--11
ihj 1-1)
L4--briA
ft
ti
L
—
hl Y) v ¿.>4),An
S
jcp
Y4
L's 174
L'ç, TE
con:
ri
S ý( (171, L0
kfc.-
ru 7-o
t;71
T1--00 --/Q (u)
ft L1"1/1.
\1
DC ejs»¡
o( f4n
ft'
Q
112 L i.) 11-0 41'5
ilóAP -170--,
11-5
t,14./
("N
(5{1_
Joi
Li A*
0-11(■L'ett,-7--
Q ■.)(":"- hip
Jk.94 'N
14b711/)
�N
~-
'U\J (1)(x^ f^.^
c--1 ' 0‘)
f
l^ ti
/tiu G1t
D I it--v
O C y►!)L
e 130-rt
M
C=t)
`t
Q €11-
C iU TM,
^.%
A-1.2
\./
C©tli^ ^ l h►
i1,--,<,5
L A-
i
p ïiw LA)
i N^^h C 11-1L^r2, ^'o
G'ví> led, c AT-rtuun>A
t„o S
( t,til/
i t L yL Í^i ID'
É
G-exí c-- rt. 4-1A
CS
p
11 S t
C_ o
l)
iv t!
(^}YI ^^
Muy
r
il.to L uC
11--)* L S
Gi ^
ct V'A. t
r
C. L Z,.0 A->
r-£,)v
7ítS
`7 tS ^^,ti^
4
hEL
C /i1n v ti^
S o rv
1 7 ()Pe.'
S'111
P Altn' cu
Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05
c.t/r í?h, u ,U^
^
1-414
tt-ri nfe
LA 4-5
<1 E
s
IQ/
V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2
d7c` ^A
pot t4rioi,i sil v tv<^^1`(
31' n ilw o á
trit...1
ct-v g M ,
1 r) ^^ C.43 G, ^ .
ror2
nwir^
,)oN i=idj7v()
/>,/ O niv - c-f r•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona.
Subject
The topic of the resource
Fira de Barcelona
Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Indústria
Comerç
Barcelona
Relacions Internacionals
Globalització
Transports
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM del discurs.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf
98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d
PDF Text
Text
25 d'agost de 1983
UNIVERSIDAD
IN~ERNACIONAL
MENENDEZ Y PELAYO
Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona
"BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA"
�BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA
l.
Introducción
1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política
administrativa alejada de la realidad actual. El titulo
sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una
realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali
dades administrativas europeas de fuerte tradición central
lista: Paris, Roma,
/1
Madrid~ !_/
11
Madrid-capital metropolitana
es una única realidad política, social y admini"stratiya ·;
Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n
de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol!
tico-administrativa.
B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de
Barc~
lona -la única existente en España-) tiene una extensión de
;f& Km2
(menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112
nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli
tana de Barcelona.
Una compleja trama administrativa para
una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid.
Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner
de
relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se
hace referencia a situacions político-administrativas,
soci~
les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas •••
2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar,
delimitar los orígenes
de la realidad metropolitana de Bar,
~
.-.-~
celona, para que puedan entender la compleja y singular
realidad que se esconde bajo el título "Barcelona,
-·----- - - --metropolitana".
- -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~
capit~_l
·· --- ~-
··-
�I I.
El esquema de la conferencia
1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración
de capitalidad. Una base económica.
2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro
de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad.
Una fundamentact6n ¡:>olitica (y socié!l)
3.
C.::Lp~ta_lidad .. y
territorio. Capital de una nación (Barcelona
histórica,hasta 1936)/
Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~
~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul
turas
f
la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~
péi,nsión, continuidad de la
ciudad~
Relatividad de los con-
ceptos.
4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana.
�-
~
• l· La polarización/la concentración de la actividad manufac-
. -;;;.;:.=.::;;.,..;-
turera y de servicios como paso previo a la aspiración de
capitalidad. Una base económica.
1.1.
Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!!
1
Esto~
ción de la actividad en torno a unos núcleos.
núcleos si, además de una base ·manufacturera
\
\
importa~
te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni
versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente
y creciente concentración de actividad y riqueza.
¡ULL! peculiaridad
de las ciudades-capitales
admini~
trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial.
En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde
el siglo XVIII, con el comercio y la revolución
indu~
trial) es evidente que la interacción, económica y so
cial, de una especialización productiva (el sector
textil) y un centro de servicios (puerto, sistema
cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de
ba~
estanc~
miento de la actividad manufacturera y realizar, en
los años SO,
~s
inversiones para diversificar la tr'ª
ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil.
Reflexiones sobre:
a) estancamiento-crecimiento de las ciudades
p~
estancamiento o crecimiento actividades.
b) crecimiento actividad y evolución
población :
concentración via emigración de la población.
# experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1.
·f
�l
1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de
la actividad surge la concentración de la población.
En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2
meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en
los análisis.
REFLEXIONES. El crecimiento español de las
últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población.
¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales?
CMB - 1981
habitantes
3.096. 748
activos
1.186.054
(38'30% )
ocupados
936.153
(78'93% )
parados
152.171
(12'83% )
buscan trabajo
por 1ª vez
74.010
(6'24% )
Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy,
este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro
y
reducidas expectativas de futuro.
Al respecto, cualquier Administración Local solo puede
ayudar a solucionar este problema mediante
planes de urbanismo y normas que no
licen la implantación de iniciativas
obstac~
produ~
ti vas.
singularidad histórica de Catalunya de fases
(onades) de crecimiento a través básicamente
de ''presiones de la demanda" que, al incidir
en un tejido social de artesanos, crean las
condiciones de transformar los "talleres"
y los oficios en empresas.
�cara a la tercera revolución industrial (la
informatización- robotización, etc ••• ), solo
podemos aspirar a utilizarla inteligentemente
en la fabricación de los productos
tradicio~
les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos
sean más competitivos.
importancia de implementar un tejido social
de "artesanos" con elevados y diversificados
conocimientos de las técnicas de la tercera
revolución industrial. Pa~l activo de las
"universidades" para el futuro crecimiento
metropolitano.
1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está
incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón
de los responsables politicos locales.
Hemos heredado unas ciudades en crisis:
infradotadas económicamente
con fuertes déficits históricos
con fuerte crecimiento poblacional si:· crear
trama urbana.
•
etc •••
En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado
elevadas inversiones locales en los últimos años que
han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los
ingresos locales.
¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las
ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con
actividad
- - una----- -- -----· - económ!
--··--·· -·
c~-~-n
_E_:t;isis? (con unas empresas en crisis).
Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica
para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia
�II.- 2.
Conciencia, por la clase dirigente, de proyección
de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a
la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:>olítica (y social).
2.1.
Los ejemplos históricos de proyección de futuro
de la ciudad de Barcelona:
Pla Cerda (imposición de Madrid)
•
La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta-
della)
La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal,
etc ••• )
2.2.
La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\
de la opción de futuro de la actual clase dirigente
de la
• ciudad de Barcelona
• mayoria de las ciudades de la Corporación
Metropolitana de Barcelona.
2.3.
La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi
nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana.
• La ciudad olimpica ayudará a crear la con
ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana",
como en el pasado las Exposiciones de 1885 y
1929 crearon la ciudad de Barcelona.
• Tibidabo como "central park"
• etc •••
2.4.
"
,
Los problemas Centro--Periferia:
A) Los datos estadisticos demog_ráficos_
(ANEXOS 4 a 8)
• Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área
metropolitana.
(ANEXO 4)
�•
En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en
Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5)
•
En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%.
En el conjunto, es un 75%
En
(ANEXO N2.6)
Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue
ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un
64% nacieron fuera (ANEXO N2.7)
B)
Los déficits hist6ricos
La periferia es de reciente "boom" demográfi-
•
co
Caso
V~lad~cans
1960
7.600 habitantes
1970
24.800
1980
43.000
"
"
Viviendas especulativas (els "barris de les
plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales),
caso Bellvitge, etc •••
Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc •••
Papel que actualmente desempeña la C.M.B.
•
para superar estos déficits.
C)
La opci6n de futuro (ya de presente) de las
~lacione ~
centro .-. _Qeri feria.
• La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!!
te •
• No podemos olvidar la "historia" del "centro
hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!!
to Santa Maria del Mar, etc •• )
• Pero si que podemos y queremos edificar una
ciudad metropolitana, con una pluralidad de
centros sociales y culturales.
�2.5.
Los problemas ciudad metropolitana y el exterior.
La Fira
•
La Universidad mediterránea
(sud-europea,
norteafricana)
Centros de investigación
4'
los problemas de
todo tipo (humanos y tecnológicos) de la
"cultura - culturas?-mediterránea"
�II.- 3
Capitalidad y_ territorio.
ción
Capitalidad de una na-
(Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~
lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo);
Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en
tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO
Jo~Ramoneda:
10, básic,
La ciudad, las comarcas y
la nación).
a)
No podemos hablar de una ciudad - capital sin re
ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o".
En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar)
señala reiteradamente qué es Barcelona
ciudad~capi
tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio
de Catalunya-nación.
Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a
las comarcas.
b)
Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la
zación
~rbani
de su población, hay un nuevo planteamien-
to de las relaciones espaciales de las ciudades.
Hay urbanización de la población y concentración
espacial de las mismas. &s en este perío<io, de
1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales
productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650
60.000
Ha.) y la Entidad Municipal
de Barcelona
Km~
Metropolita~
(4 78 Km2; 4 7. 800 Ha)
C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana
del Meditenáneo: puente entre culturas •
• La concentración de la actividad en gran-
des áreas metropolitanas •
• La incidencia territorial de estas áreas
metropolitanas en un espacio más amplio
que el de su territorio histórico.
�•
La cultura y la investigación como pie-
zas fundamentales de la permanencia de
la "capitalidad metropolitana".
II.
4.
La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La
instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana •
• Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en
1974. Ausencia de recursos propios, falta
de representatividad directa •
• El Consell de Cent.
• Problemática de competencias locales y
metropolitanas. Hacienda local y metropolitana.
. La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la
ciudad metropolitana.
�....
:v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~
�1
M¡ ·;
'
.
'
,.
.
1
'ff
~~~~~-Tf ·r
~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy.
:ct~~~'¡jn, ' ~1.:-
1
�¡
• 1
1
l
~
�. 1
1
~ 1&¡t~. q)~
N~M<'IW kdtA tk~(!;~
~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~
1
.¡-. .
clJ,'
~-
'
1
(~ V\A.I{;
:
U61.\~~
A.,J,·~~
1
tkfe~
k
1
)p.. ~~~
-
{'
-
o&.kf>'úb ~1 ~
í ~
·AQ v1'
t
'fo .
- ttvro~ ·cMUlS'
,'
.
-.
-p~patJ?,.;.
J
"'
r~
r
~~
e.) _~~Nf
-
-
:o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s
IJIV~
TimAt)u.wt1't.
?
�•.
,.
4
···i
'
.
'
· J N~ ,rJl'L~
:d_
!&J- :
¡ ~f?
"~
¡"·.··•··+
. ; - "'.
-. · · ··r -· ·-·t- ,
i
t~~~
;
�X
í
i
1.
!
1
\ .,_
· -- -- ~
liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~
1
L~~ .Sto
'7~
~ '~tAf
&}J.
1 --
1
1
fio/l ~ ~LdVti4tA-t·
1
1.: . 5:(.
.J\I.LUJj;.o . . 1
ll ,J " ~- t . ,
:~ tt); . r:F----~~~-
1
¡
~~ dl. ' ~
(L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -·
.J
¡_ .1
l
.
~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~
1
:
• ~ C.~v'hv....:\ '
e;
/tA 'f
1
!
r
ff '
,
t
QV¿" -
t'i
1
~Jh~
.,, _ ___ j_
']eé11TL{nm., 0
üL
f
? ll.if'l D
~
NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 !
1 ' '
~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il '
:-
j) c'N f\ AMUl
t -
1
~o~tArAbN
,
1
:- . :. - ;
-~-
----¡-- ----·::·
: -~-
-- :
.
e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~
·7 _J ~'d1:~
'
l
-
-
~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1
--f
f
l
--... r.; t
- ,~
__ L
-¡- '
lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - ">"1n<.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ•
-
1 Oc
lk-:ru h.
/vt t;:Q-,-;p..,nr
&>'!fihuti.s,
oc:- -Dv &rrl'Ws n..n o~- .·-
h
t
i
1--
""+
1-
1
..
1
• j
�J
·----~·~
..
1 Bi\ RCF.LOIIA
j
TOTAL C.M.B.
.\.ft.
RF.Sfi\
TOTAl,
A.ft.
RESfA Ct\TAL
TOTAL CAL\1 ..
!.276.~75
tí~).RlB\
1 , S JI,. 5SJ
La)!. 7J8
l.%6.2?1
1.274.022
J.2<.0. )l 1
t9~o
t.n6.sso
4i.J.w
t.%').662
sQ7.o7t
2.5(,6./JJ
t.Js9.tJe
).92s.a7t
1970
1.741.979
964,401
2.706.J80
859.581
J.S65.96l
1.541.645
5.107.- 60~
1950
2u
RESTA C •.'1.8.
1
1975
1. 7St.DI)
1.22f!.85J
2.979.989
1.0)9.724
4.0l9.7lJ
1.~40.680
S.óiiO.)Q)
"'~
~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~
50- 60 1.
21.9.875
185.2J4
4J5,109
16S,JlJ
ñ00.442
85.!1~
6.95,55!3
¡
w- 7o
215.429
521.289
7J6.7t8
262.510
999.ns
182.507
t.t~t.ns 11
70- 75
1
75- 8t
9.157
264,1152
2]).609
!80.11.)
45).752
9'1,035
552.787
1.491
!15.268
116.759
102.404
219.163
76.85íl
296.021
l.OR6.24)
1.562.!95
710. J90
2.272.585
50 -
~
so -
60
!
t,ao
5,56
z,sJ
J,Jo
2,io
60-
70
1
l,)J
8,09
) 1 23
3,71
) 1 )1,
O , 1O
4 , 97
1 , 94
. J, 88
2, l<l
t
70 - 7S
44).
,
;\6
2. 7!1\.
..
lO 1
o,Gs
l,q4
1,27
2,67
1, 2 S
2,08
7) - 81 1
0,02
1,81
o, 77
1,90
1,07
0,91.
1,02
r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~
__ (,
1\6
2 37
),JO
2,5q
1,00
l,Oí
)7
27
64
24
88
12
lt)()
'
60 - 70
IR
44
62
22
84
16
100
i1
70 - 75
2
48
50
J2
82
18
lOO
1
7 S - ll l
-
J9
3q
JS
74
26
lOO
~
t&
100
_i
~.(1
l.OI)
~'
-
so -
60
¡
5
-.
~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------!
~
)1) •
¡~
"',_,
[
:
,:
!973
:~
:
)4
19
53
17
70
Jl
22
~
3
1R
71
-:t!Q
~§ ~
26
2
1
11
'
¡
~
1
:~~
JO
lOO
29
.100.
··1,1.
1
ñ~;;;
~
29___ ~ - - _____ _:_::_~_j
23
rs~
19
7t
~
~~
,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.:
_ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl
_______
.L__-;;_;:t!i_=J_---'
Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B.
Bat'Cr!lona, 1975
r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(<tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982
tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf>o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl
"d~
dr.,l"·
2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re<~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['<'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~
J dlr, 1<!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC,
Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f.
�.
'
MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions
l. 9 70
1.975
l. 981
1.33
92.985
163.374
203.719
229.780
C\STSLLllS?ELS
2.065
3. 915
13.124
20.141
24.697
CER.DA~~YOh\ .
3 .837
6.447
20.212
30.498
50.8:35
1. 0.596
21.317
76.387
91.739
91.563
.ES PLL'CUES-
3.981
l3. 103
29.472
38.318
46.079
G.\V,\
6 .87]
1.5 . 337
.., 3. 834
30.474
..
33,62~1
ó9.7l•8
1.21. 995
240.630
282.141.
295.07!¡
HOLI::-IS
'l.145
10.396
l{¡,
407
20.058
18. JQ,g
MONTCADA
8. !¡86
12.629
22.209
23.274
25.625
-
MONTGAT
2.767
3,768
4.877
6.167
6·.944
P!\LLEJ,\
1.053
2.253
4.086
5.080
5. 723
EL Pt\PIOL
1.191
2.049
2.575
2.964
3.187
10.038
1l,. 091
36,346
51.058
60,t¡].9
3. 715
S ,L,l9
20.152
24.114
26. 133
§L ADRlA
10.004
15.9 72
2L,,573
37.526
36,397
ST. BOT
10.394
18.820
l¡8.
840
65.064
72.926
985
l. 281
1.370
2.002
2.083
6.934
11.12
7
·-
20.490
29.156
30.633
7 . ll.4
10.181
21.736
33,959
38.004
JOA~
2.161
4.851
16.125
23.862
25.309
ST. JUST
2.921
6.315
9.188
9.688
u.on
ST. VICENC
3.064
5.636
15, QL¡8
1.8.3!.4
20.182
C~~R V.
1.214
l. 529
1.945
2.105
2.520
CR.:\.~1.
11+. 6 33
32.2 77
105.8.'30
138.091
TL\.NA
l. 607
l. 951
2.620
2. 7J 7
VTL.-\DEC\NS
4 , 21L,
7. t.68
2l•. L, 01
36 . 571+
43.
1.12
96!;.. 401
1.228.353
l. 344.
1:\ARC!:LQ-.lA .
1.276.575
1. 526.550
l. 74L979
l.75l.l36
l.
TO'lAL C. ~1. B.
1.534.553
1.969.662
2. 706.380
2.979.989
J. 096, 7Li3
r~o .
BADALO:--JA
CO R:¡ELl.\
L'HOSPITALET
EL PR\T
RIPOLLET
ST.
CLI~fE~rT
-ST.· CUGAT
FELIU
.ST.
ST.
STA. COLCH'\
STA. COLOHA
TO'L\L SE:ISE
~
Br\RCELm!A ~'
.
-
2 57.3 78
..
l¡.~3.
u.o. 613--··- -·
3.028
----
JS~~
122-___f~i
-
.
Nota: Les poblacions de 1..950 i
1
c\rd)
1.960
1.950
V
ce
1.960 son "de fet".
75~. 6~.
7
�'
Ar--re>< o
N~L.
RELACIO AMB t•ACTIVITAT
1981
Di5tribucio actiu5
Actiu5 -
I na ctiu5
"~
SL 719 :
I ,.., :t .c '\.!\! S
A::\. !. \IS
J 1~.83l
~i
TOTAL C.M.B.
Atur
aba~s o~~p a ls
s.z~s
~tu r h~~a
2. ~ s
S er\ol"f:i I'H U l a r
7S. Sl3s
Oc."p:a: ts
1a. oc up.
�Cr) OVC)
.4.4
0.) Ir
• .
.
tri co nJ
-
r
LI —1
X4
I
ti
�i
de Correus).
lA
Dorsé (inclos}t Escola Tecnica
ons,c/. de Jordi Girona Salgado,
de Ffsi~es i Qulmiques. Av.
a Tecnica Superior d'Enginyers
na Salgado, 31. De la R a la Z
gonal, 64 7 (Zona Universitaria).
!rsititria del Professorat d'EGB.
La dutat 'rosa;,
C/. deis Cavallers, 15.
1
Llufs de Peguera".
11mia Campeny". PI. deis Bous.
JVA
lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen
Medicina. C/. de Sant Lloren9.
:nica Professional del Ripolles.
Pública Amat Verdú.
C/.
•,
'
--
1t
•
4
otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament,
únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la
regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en
exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir
la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament,
el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys
segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, ·
Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va
militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat.
La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei •
digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les ·
1 la
ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una
construcció determinada: ·
·
T
1
\
•
de
~ELL
.a Salle".
lA
Filosofía i Lletres. PI. Imperial
\
imer cognom)
p (inclos) lnstitució Cultural del
> fins a la Z (inclosa) lnstitució
aquim Bau".
LL
!rativala Reforma. C/. del Nord.
iversitaria. C/. de Jaume 1, 1.
"ENEDES
ant Elies. C/. del Carme, 12·14.
•
se amb la maxima puntuslitst i
! DNI.
~
lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill
"Warren sobre la industrialització del Tercer Món a
partir de 1945) .
La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha
escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de
la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del
carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut
revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua,
per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions
industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre,
J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t]
industrials de les velles ciutats industrials són
fescos, gnsos,
una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va
donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de
sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat,
no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats
cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué
la bandera de la llibertat per conquerir.
A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una
reacció important davant la ciutat negra. En un
procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i
el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i
algunes noves necessitats del sistema economic,
sorgeix un nou model: la rden-cit en
es,
la "man
a" l'eixam
. La cíutat-jard! és la
dutat ver
\'
, s entén el verd urba, iniciava
aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit.
Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall.
Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la
política general (encara que alguns participants en
els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds
alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da ,
esdevindria una alt
tiva a 1 ciutat ne ra i
tm r
ana e s ro ames o lúes
a (i '
e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que
no canvii'n les coses essencials).
La persistencia del verd tractant de tapar el negre
no pot amagar-nos la nova dimensió de la política
--
rosa pot ser una
que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡
central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es.
:ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient,
sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t...,
Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent
ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la
ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen<;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per
Europa.
r.jl¡ •., • • . , •
a
¡ .,
1
.
.
ro
1
~. ,., . • k}
1 '
•. •
;,· '
'1'11." FRANCESCROCA ,
Profossor de Polftica Eamtlmica
de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona
�A ~o ~
ES TRUCTURA D• EDATS 1981
''~
~
,.......
ll
1. 7
!
e
HOMES
~
--..1
DOHES
------···- ---
--
TOTAL C. M.B.
1
1.711:
�~
w
z:
o
¡:)
1.
1
'¡ 11 1
¡¡, Lh
1
•
1
~
~
=~
~
1
1
~
~
~
~
1
~
•
¡
1
1
$
~
1
1
1
~
$
~
-
1\1
1\1
1
Q
1
~
M M
1
$
~
1
~
T
·¡:A,¡¡
M
1\1
1\1
1
~
~
~
1
1
~
~
~
1
~
~
CD
1
$
~
1
~
~
~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~
·~,
11 '"
.
1
1
·'1
V)
w
J.:
o
X
L
�ESTRUCTURA D" EDATS 1981
',
'.
:- -----··-··
,
r95 -1 81r5- ~
j:: =~:~~=
:4
-l g~e- a~~
A
se
7S -1~.~5- 7~-----.!..
~
71 --1191S¡ 1e- 7
if==ª
tS-J:
4 ·
~~;;;;·
.
~65
r--.4-~a -1ns- n =--~-~
-l !ii25- !;S-
-1 SJ a-
~_, ;;; =
~~-
~ ~-=.
-1935- .o:
;¡-~e -l!Ha- -4~
_:
·~ JS -19-45- 3 Sr
---
•
3.,
.
3
I "'
;
-~ . ~
-19Sees -1;>5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!?
15 -1955- 1
-~ 3~
· -...,
. --
S~---·:- ·---:':-'3.,,.,
3ar_Z
2~--
E-
}:Ir;;=
~
1t -197e- a ·._
· S -1975- S
X
1.7
1
'i
e
HOMES
l
1.7"
DOMES
TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA
.
,:~-. .::·-,· -~
...r,.,_·>·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~
~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~.
�~$
NATURALESA DELS HABITANTS- 1981
l
t
i
"
Na~cut~
~
N~~cut.~
Cata l.
a
i
fora
57.82:
~ ~3 c ut s
~2 . 17:
Nasc uts fora de Cata
C8talun~a
- 39.111
7.811
8.091
00
,_
CasLetta la Hov&
J'lurc1&
8.5•U
5.83 *
Arago
Lleo
Ga. licia
4.79 l
Ca~t~\la
8.821
Altres +
~.98 1
N
Andal~~ja
[xtrea~d~ra
6.3e:
5.7·U
TOTAL
fora
C.M. B.
Pais Val e ncia
La Vella
E ~ Lr an ger
�-~
<\
NATURALESA DELS HABITANTS - 1981
Na~cut~
Na~cut~
51 .2 4 :
35 .7 61
Cat<3.\.
N a3cu t ~
~a ~ cu t~
i
[ora
•1
t:: - ""'
~~
~--~
-
a Ca tal unya
l er a de c~ta
27.33:
-1.7e:
8.-461
6.-40:
12.<&>
6.98 1
7.7tH
ITi~
6.76 t
_J 6.7-4 r
l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J
IT
c:: ___
BARCELONA
fora
Andal Y.!l ia
E:::d;. re illl'bdur a
La
Ca$t~lla
~ ~v e
Murci e
Arago
Lteo
Ga U e 1a
Pai~
Ult le: c !a
a \)e lla
.:d :.r a :-.ger
Ca.s t e t 1 a
Al.tre!l +
�NATURALESA DELS HABITANTS -
1981
..;.
'~
Na~cut.5
Na~cut~
C~tal.
i
fora
~S."'SI
H a~c~ t3
a Catatunya
Se.s~:
Na~cut3
ror~
de Cata
n ,, se.37
•
10.77 1
fora
Andal u.! la
Ext.re,.. l!d :.:r a
Ca~te\\a
?.73 l
6.291
La
~ova
l'lwrcia
... 77 1
<(.56:
Arago
l le o
.o~.e.o!t
Ca\ic1a
3.291
2.931
5.3<4:
Ca 5tella la Vella
Allre5 + E~t ran;e r
Pa i~ ~~ tenc.la
TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
l.;.
00
w
. ,....
. . . ,.
�~6
.l
j
•,
i
--\
CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
11
21
31
-41
SI
Gt
1 ~i '
Xl
io~a l
po bl11cio_
a Ca cal Lnya
~! :~~~l ~
vi ~~ut:~
--
de {o r a_
V ll\g u l:~
5egona
--
d e fo r·a
any arribada
1\;? 5 - 1:18 1_
~
O
Entenen
Hv l'
c~tala
~nterd!n
:S7l -
1975_
: 956 -
1970 __
1961 - J965_
1951 - 1960_
19 -41 - 19S0_
193 t -
19~0- . -
1921 -
19 30 __
1920 1 ah11 n:1 _
1-
-
-- · -
___
_
1
1
1
'
,1
,. _.
.. .,
�~
....
.
·..:.
1
.
1
..
CONEIXEMENT DEL CATALA -
!
1981
10
ae
31
""e
-se
rU
?e
90
-
Tc.tat pobl.acjo __
a Ca ta l u nya
!'ll!!>L\Jl!l
Vi ngul.'l de fora _ _ _
l
:
_l
(l (l
"
~
~-"---~
-j
Uingut.'l de fora
!>egon.'l
any arrJbada
1976 -
1981 __
197 1 -
1975_
1956 -
1970_
1961 -
1965_
1951 -
196e __
19 ~1
-
195 0_
1 931 -
.19~e ._
19 21 -
193 0_ .
l 92 e i
aban!>_
?7~
fJJ
D
En\..er•e n
ti o
C?l!:. a
la
t ' e r.te r. en
·------- ---- --------- -· -..
1
__
_
-----· ···---------------~----------------_______¡
�!
'
CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
•
Total pob lacio _
t;.,scut. 3
Uingu t.~
_
.-
.-
lt
2f
31
"'
se
"
se
7e
98
-
a Catalunya
d e f o no __
-
.
Vingut-'5 de forll
~ego n5
~"H
arribada
··~:
1976 -
~
~
Entenen cat.a\a
1971- 1975_
ami
-
.
.
- · ~
E
.
1966 No t•e nt.enen
198L_ . _
1
1
-~
1970_
/ ;.¡:
1961- 1965_
d
1951 - 1969_
19 ~1
;~
- 1950 __ .
193 1 -
19-40_ . -
.-
1921 -
1930 _ _
· -. -
-
~
~'l
:s2e 1 ;:,.b<>"5 -
::.,;
¡.....¡.
w
'~"~~ ~ -~:
. · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~
~
._
--
-
-
;;.:'
-
,
--~
1
_, ee
¡¡
~
�~:¡
ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
....
1
1
Vingut.-!5 de for-a
Na.scut..s Munic.
Ei
'16 . 62=
53.38:
i
fora
1
K ~ 3CUl3
al Municlpi
Vlng ut3 do f or a
r:z:g
TOTAL
c...;
,;::.
;-
~·
1-4.-411
18.91:
18.491
16.681
1-4.89:
18.1~:
C.M.B.
.
entre 1976-1981
'
er..re 1971-1975
ontre 1966-1970
entre 1961-1 96 5
cont.re t951-1 96 e
195& i r. b an !l
l
�~-
'·
ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
1
••
'·
~
-
-
i
1
¡
i
r
l
Vingut~
Na scuts Munic.
c.. .-- ¡.
¡; .:~~; ·;g:¡
S-'.. -<17 :
.,5.53:
i
fora
de fora
cr.tre
el'\tre
entre
entre
entre
19Se i
!"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi
Vlngub ce fora
B P:R CE L01~A
1976-1981
1971-1975
1956- ! 970
1951-1955
1951-1950
ahiin~
�.,
ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI
1981
------------------------------~
-<.
'·
Uingut-5 de fora
Na5CUt5 Munic.
i
rora
Ha s cul5 al Munjclpi
Uing u ls de fDra
18.11:
23.38:
22.78:
113.78:
J, 11.-4s:
['~~i[:M• 7 • 4 g l
11
r
TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
~
¡.;,...
c...:
ent r e
!-.::ntre
ent¡-e
entre
1976--1981
1971-1975
1955-1970
1951-1965
tshL:-e 1951- 1950
lSSff l. <~.l:n:n'la
•
•
�.11~ ~ • ,,[f::'\~
~.:;;;.-
VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981
'·
\
...
Viatge.s Total.s
1. 19:
11. 69l
18.901
2.ea:
3.88:
~
~
~-
l'fo Consta
l'le\.ro
1 1.27:
Tr-en
Bu 3 priv!) t.
18 .~8:
Tren!>po rL
e . 33 :
41.251
-1.28:
Taxl
i n~iv l d
Metro
~ · 2.35:
Tr e n
~
Bu!> pr iv zd.
Tr a n.:.pcrt indf v ld
3.87:
~ 28.871
..,fOO}
:! <:~ placa n
No Con!llll
ED 1 s. ea : ·
dJ:ru 21.06:
Eu ~
A P:: u
No e .:.
Viatge.5 Trebatl
e. s2:
2 B."'!6:
5 .59!
Bu.:.
Ta xi
A Peu
No ·.o!> &e,.pl ac r: n
TOTA L C.M.B.
·'
c...~
'-·
Viatge.s E.studi
1 .es:
6.21:
I!::L.t'_.Q 11 . 6'1:
1. 5 6:
3 .89 :
5.36!
e.e9:
b ?.S-2:
2.63:
Ho Cor,!l t.a
Me t. ro
!3 u.:.
Tren
Bu!> pr1va\.
Tr an5po rL ind1v1d
T!!Xl
A Peu
No
e~
de~ p l ace n
�..·,
VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT
1981
·.<
Viatg e 5 Total5
No
Viatge5 Treball
C cr. ~bs
!"'í td.ro
Ho Con:.\.11
e.?e:
r'lo Ccnsh
!"'e t. ro
g. 61:
:'l e t. ro
!! u~
Bus
Tre.n
Tr en
Tr ~n spcr t
T r ~ n spcrt.
ln di v ld
Taxi
A Pe u
Ko
t> !l
15.611
1. ~51
Bus pr!vat.
p rJvat.
S u !>
lJiatges Est.udi
de~; p t ~ ce n
!7. 5 9:
5.52:
individ
Tll xi
A Pe u
Ho es
ó ~ splacen
U,__..ll.
Bus
Tren
J.·o:
6. 77:
Tr a n~p o rl
6. 11:
Í ~Xl
?us privat
59.75:
A Peu
2. SS:
No "'"
1nd 1 v1d
'
d e ~ pd, ce n
1
!
BA RCELONA
�..
J.,
VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981
'
11
Viatges Totats
[==:J
rz:zzJ
miliiJJJ
~
IJiatges Treba t l
1. 37:
No Cor,.:;t.a
2.10:
5.611
r:et.ro
8.7-4:· Metro
H. 00:
Bu~
TLl.x1
Taxi
A Pe u
2~.56:
A Peu
5.68!
No e!l
Tren
-4.371
Bv~
a:-=-JJ
~ 8 . 77 1
¡ .,~,.1
~. 33:
Cor.:~ta
29.26:
3.611
-<.29:
3B.39:
0.37:
2 . 1" ,
~"W 18.?91
~
"""'3 e . 23:
rio
privat
Tr~~sport.
No
·?! !.
lndlvid
de~pl~ cer,
Viatge.s Est.udi
C=:J
Bu.!>
Tren
Bu.!> privat
Tran~porl
individ
\4
c...;
3.57!
~o Con!lt.a
r:etro
Bu.!>
Tren
Bu!l pr1val
iran!lport. lndivid
e . e7:
TcxJ
A Peu
de:~ptac.en
TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA
c..~
1.59:
1. 91 :
G.6ll
1. 71:
... ·47:
Ho e!l de:.ptac.en
...,
�•
S
de
23
198~
Una jira al serofi
de la recuperació
económica de Catalunja
1-7'
1
Redactor en cap:
ns.Jau mc Masdcu,
, Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres:
JOSEP M. FIGUERAS
Jr:
e Abn . Imatge 1
itntixa nts: 1''-lic¡ucl
algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des
. Ohson. Col.labodeja
fa uns quants anys, tots
)asili Haltasar (llles
els empresaris espanyols són
Hitsc), Xosé Garcia
me 1.\artrolí, Jos(~ F.
conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr.
lució davant una cor:juntura
quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques
se l'arrr·nsas, Uuís
)ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única
rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la
;ls, Enrie Calpcna, desaparició.
•n Monzó, T1sner.
nlla. Uuís F1aquer,
~osa , .Jamne Lorés,
rnat !\!uniesa,Joan
da Molins, Caries
·,es: COVER, Efe.
~A)
na-4
m
.'n ks próximes
en el tema que
. La ncteja que
ems pe! que fa a
.::omplexa mafia
és investigat en
11gcs relacionats
afers que cstan
la invcstigació a
s a les darreres
tan descobrint
;cguretat, algun
H'S de les scves
1
Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per
poder competir en un to d'igualtat amb d'altres
empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives
quotes de mercat.
És precisament en aquest punt que les fires
internacionals de mostres, com la que actualment
se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les
ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a
curt i a mitja termini.
.
:
En el moment present, les fires anomenades
generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys
d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés
d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals
en materia de comer<; nacional i internacional que,
substancialment, es concreten, no ja solament en la
simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al
lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de
trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició
de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona
constitueix un dar exemple del que hem esmentat,
tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat
del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a
trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra
d'aquest any.
Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper
fonamental de les fires generals és el de platafom1a
de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics,
una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix,
com resulta facil de su posar, una enorme quantitat
qiiestió.
• i protecció de , .
·nda de joies i
d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira
de nous apartats, valids per a l 'economía del país i
que, en cena manera, continuln mantenint viva la
flama u~icional i popular que la Fira ha sabut
encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants
decennis d'história.
a nostra Fira, la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús·
tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris
- - - espanyols sobre nous productes, nous
mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en
aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de
la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició,
amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia
dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i
s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador,
sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament
popular a que abans feia referencia.
En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra
vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la
papcreria, deis quals s'espera molt en un futur
immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia
de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ;
·
¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir,
en aquest respecte, que la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita
anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la ,
tccnica i el consum, amb les modernes aportacions '
tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors
representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la
seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon
a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior
d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al
servei de la indústria, el comen; i l'economia del
nostre país.
1
}osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador
dt Úl Fim Internacional dt Mostns.
KATAL NIA
�-----
/l ~rl \~
,·.~ ..
Con demasiada frecuencia uno
tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener
en cuenta que los tiempos cambian
y que las ciencias adelantan que es
una barbaridad. La incapacidad del
arsenal de doctrina acumulado en
el siglo pasado, durante los tiempos
de construcción del mundo nuevo
del Estado-nación, para facilitar la
comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto
en las dificultades que las fuerzas
políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al
proyecto catalanista. En los últimos
cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos:
repensar Cataluña desde estos
cambios exige no tener reparos en
soltar el lastré de los principios que
en su rnomento configuraron la
doctrina del catalanismo político.
De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la
lógica de la sociedad post burguesa
hay que relativizar tanto los mitos
que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con
ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que
vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo.
Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar
y apretar, no facilita a los políticos
el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más
allá de la inercia del poder adminis-
- ..-..
-
pensarse Catalur'la desde las e
marcas, si no hay espacio vital par
que estas estén realmente desp
gadas de Barcelona? ¿Es poslbl
entender este espacio de otra m
nera que como el área de lnfluenci
de una capital poderosa. con esplr
tu abierto y vitalidad social pl~na
En los tiempos futuros Catalur'\
que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona.
tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir,
Y si Barcelona se hunde, si com
xorable la desaparición de Cata! u·
reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden.
dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada
plazo.
.
papel de. segundo na como el que 1
blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una
acumulación constante de una fuerza política que disponga de un
Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad
suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña
plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist
requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a.
Y no es sorprendente nt ofensiv
dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene
lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod
yecto de más largo alcance
Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament
más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl
política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr
marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda
que primero fué mestizo lugar d
ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático.
Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers
profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las
que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1
de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl
o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres
graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par
·se tenía tiempo para leer, discutir y,
a veces, incluso pen~ar.
das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e
Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d
realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e
dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si
más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles:
entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu
cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d
ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó.
La nación catalana está destln
precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una
los últimos meses, desde los diver- otros.
modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos
y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d
sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender
cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a
esta ciudad ha estado siempre e•
visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado.
Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz
Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la
otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s
catalanismo.
tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu
Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par
rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr
cabo esta reflexión y sobre todo
nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R
que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a
principios no
cortaran las af&B a
puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la
la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades.
prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar
se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo.
frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias,
Josep RAMONEO
zas
·La ciudad,
.,
comarcas y la naczon
Se
~------
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, capital metropolitana
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Àrea metropolitana
Model social
Finances públiques
Catalunya
Territoris
Europa
Description
An account of the resource
Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-08-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2574/19850507d_00069_0001.pdf
f0bceae22fd51eeda0c10fb71ca9c15b
PDF Text
Text
EM PERMETEU QUE COMENCI AQUESTA CONFERENCIA
AMB D4Š REFERNCIIS QUE SOLS INDIRECTAMENT, ENCARA QUE SIGNIFICATIVAMENT, TE A VEURE AMB EL
SEU TÍTOL I CONTINGUT.
LúznImERA GIRA ENTORN AQUEST PROPI ACTE,
ES A DIR UN ENCONTRE ENTRE UNA REPRESENTACId DE
LA JOVENTUT UNIVERSITARIA A CATALUNYA -I MOLT DI
RECTAMENT A BARCELONA- I L'ALCALDE DE LA CIUTAT.
HE DE DIR QUE ÉS UNA REFERENCIA QUE M'INSPIRA
PROFUNDS SENTIMENTS DE TOTA MENA. PRIMER DE TOT
AUTOBIOGRAFICS EN NOM DE TOTA UNA GENERACIÓ DE
PERSONES QUE AVUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I QUE EN ACTES COM AQUEST VAREM ENTRAR EN
CONTACTE AMB L'ESPANYA QUE ES NEGAVA A ÉSSER SOT
MESA A LA DICTADURA I A L'UNIFORMISME FRANQUISTA.
EN ACTES COM AQUEST L'ALFONS COMIN EXPLICAVA
L'EXPLOTACIO
l'E'5¿PlsO,TAZO A QUE
EREN SOTMESOS
ELS HOMES I LES DONES D'AQUEST PAÍS. EN ACTES
COM AQUEST EN JOAN FUSTER, EN ,NOM D'UNA CULTURA
OPRIMIDA, NO DUBTAVA, PERO, D'ENSENYAR-NOS LES
CONTRADICCIONS I EL SEUDE VEGADES GALLINACI, COM DEIA EL SEU AMIC JOSEP PLA.
WINSPIRX TAMB2 SENTIMENTS D'ANHELS TENYITS
D'UNA CERTA INQUIETUD, LA DEMOCRACIA ASSOLIDA
I LA NORMALITZACIO CULTURAL QUE VA FENT LA VIU
VIU MES B2 QUE MAL. EN CONSEQÜENCIA OBVIA 2S
�3.
LES ASPIRACIONS DE LA GENERACIO QUE DE MOMENT
TÉ LA RESPONSABILITAT de MANAR; NO HEM VINGUT
A REDIMIR UNA CATALUNYA MALTRACTADA PER L'HIS
TORIA. AL CONTRARI VOLEM ATORGAR-LI EN UN FUTUR IMMEDIAT LA CAPACITAT D'ESSER CONEGUDA I
RECONEGUDA COM A PERTANYENT A UN ESPAI OPERATIU EN LA CONSTRUCCIO D'UN MON MÉS TRANSPERENT.
NO HEM VINGUT A IMPULSAR UN MODEL DE RELACIONS
SOCIALS, SINO A SER POSSIBLE UN MARC DE LLIBER
TAT EN EL QUE ES PUGUIN FER POSSIBLES LES DIFERENTS OPCIONS DE FUTUR SENSE QUE QUEDIN EXER
CITAMENT EMBUSSADES PER CULPA DE
CONDICIONA-
MENTS QUE SABEM QUE ES PODEN SUPERAR.
HE PARLAT DE LES DUES REFERENCIES PREVIES.
HE DESPLEGAT LA PRIMERA QUE JO DIRIA QUE M'AFEC
TE MES A MI QUE A VOSALTRES, EN EL SENTIT QUE
CREC QUE ES LA CLASE POLITICA D'AVUI NO HA DE
PRETENDRE TROBAR LA NOSTRA COL.LABORACIÓ FENTVOS SENTIR HEREUS DE LES NOSTRES PREOCUPACIONS
COM A ESTUDIANTS SOTMESOS A LA DICTADURA, SINO
COM A CIUTADANS QUE OFEREIXEN MES PERSPECTIVES
DE FUTUR, COM A CIUTADANS LLIURES, ENCARA QUE
CONDICIONATS.
LA SEGONA REFERENCIA IVERTEIX ELS TERMES.
BARCELONA, I M'ATREVIRIA A DIR CATALUNYA I ESPANYA EN LA MESURA QUE NO PODEM OBLIDAR QUE
ELS PAISOS NO SON RES
LES SE
CAPAç DE SOBRE-
SIGNIFICATIU SENSE
VES CULTURES URBANES, HA ESTAT
VIURE A LES CRISI DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS
�4.
GRACIES A UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR COL.LEC
r
TIVAMENT QUINES EREN LES LINIES DEL PROGRÉS.
AQUESTA NO ES UNA CONSTANT HISTÒRICA. PER MOLT
QUE AVUI HONOREM ELS NOSTRES VENÇUTS DE LA
GUERRA DINASTICA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII,
r
HEM DE RECONEIXER QUE AUSTRIA ERA LA LEACIO O
SI MES NO LA DECADENCIA FRONT AL PODER BORBÒNIC, IL.LUSTRAT I HUMANISTA. ENS VAREM EQUIVOCAR AMB FELIP V I VAREM PAGAR LES CONSEQÜEN
CIES, APRENENT UNA LLIÇÓ DURA QUE JO DIRIA QUE
NO HEM OBLIDAT: LA LLIÇÓ DE CONSULTAR ELS SIG
NES DELS TEMPS PER A ELEGIR ELS CAMINS DE FUTUR.
DON ANTONIO DE CAPMANY I MONTPALAU, (QUE SOSPI
TO QUE NO ERA ANTECESSOR DE LA MARIA AURELIA)
DEIA AL 1779 QUE EL BORBO, - CARLES III, EL REI
ALCALDE DE MADRID- "USANDO DEL SUPREMO PODER
DE HACER FELICES A LOS HOMBRES, HA DISPENSADO
A BARCELONA, ENTRE GRANDES BENEFICIOS, LA CREACION DE LA JUNTA DE COMERCIO Y EL RESTABLECIMIEN
TO DE UN ANTIGUO CONSULADO" CREC QUE A PARTIR
D'AQUESTA DATA HEM TINGUT UNA CERTA CAPACITAT
D'INTUIR QUE LA MEDITERRANIA TENIA EL SEU FUTUR.
PERMETEU-ME, NI QUE SIGUI DE PAS, RETRE UN
RECORD TAMBÉ LLIGAT A LA HISTORIA DE LA NOSTRA
FORMACIÓ, EN LES FIGURES DE JAUME VICENS I VIVES I DE PIERRE VILAR, DOS HISTORIADORS QUE CON
„
,,
JUNTAMENT AMB EN JORDI ORAL FORMEN PART D'UNA
CULTURA QUE ENS MARCA EN EL SENTIT MES AGRICOLA
DEL TERME CULTURAL QUE ENS SOLCA, DIRIA JO. SOC
�iiiCAPAç DE D.LR SI EL PACTISME, EL SENY I LA
.5.
RAUXA NEIXEN DE L'EXISTENCIA DEL XVIII, PERO
EN QUALSEVOL CAS SER Á
. N PRESENTS COM A CONSTANT
A PARTIR D'AQUELL MOMENT EN . TOT L'ESDEVENIR DE
BARCELONA: LA CONVIVENCIA AMB L'INVASOR FRANCÉS,
MES SIGNIFICATIVA PER LA PROSPERITAT INDUSTRIAL
I COMERCIAL DE BARCELONA QUE PEL TIMBALER DEL
BRUC. NO HEM D'OBLIDAR QUE EL 21 DE MARç DE
1910, EL "DIARIO DE BARCELONA" -QUE L'AJUNTAMENT ACTUAL N'HA SALVAT L'ARXIU I PRETEN ASSEN
TAR LA CONTINUITAT VA DEIXAR DE DIR-SE *DIARIO"
PER DIR-SE "DIARI DE BARCELONA I DEL GOVERN DE
catalunya" I PUBLICAVA
BILINGUE: EN FRANCÉS I
EN CATALA. VINGUEREN DESPRES ELS ENTUSIASMES
CONSTITUCIONALS PERO POTSER VOLDRIA REMARCAR
QUE JA AL 26 EL PATI DE LA LLOTJA BARCELONINA.
-L'ACTUAL BORSSA- ESTABA I1.1UMINADA A LLUM DE
GAS I UN DECENI MES TARD EL MOVIMENT OBRER
EN EL SENTIT JA MODERN DEL TERME ORGANIC FEIA
LES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL SEU DESCONTENT
I PODER. NO PUC DEIXAR D'ESMENTAR L'APASIONANT
PERIODE DE LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA ON A
BARCELONA ES PRODUT LA MES ENORME CRISI PER CUL
PA D'UNA -SI EM PERMETEU- LLEI DE BASES DE
REGIM LOCAL, "LEY DE AYUNTAMIENTOS" QUE LI COSTA A LA REINA, DESPRES D'UN ALTRE 18 DE JULIOL,
L'EXILI A FRANÇA I UN PERIODE DE RAUXA QUE CURIOSAMENT INICIA AL
1842
LA DEMOLICIÓ DE LES
MURALLES DE LA CIUTAT I EL RESTABLIMENT DEFINITIU DE LA UNIVERSISTA A LA QUE PERTENYEU
NO PUC, TAMPOCO
DEIXAR D'ESMENTAR QUE LA DEMO-
GRAFIA DE LA CIUTAT PASSA DELS 130 MIL HABITANTS
A L'INICI DE LA CENTURIA A 150.000 DURANT AQESTS
ANYS 1 A 216.000 AL 1870
MIL A FINALS DE SEGLE.
SUPERANT ELS 550.000
�6.
TOT AQUEST CREIXEMENT ES PRODUEIX EN UNA CONjUNCIÓ DE FACTORS CONTRADICTORIS I ENORMEMENT
VIUS. LA UNIVERSITAT I LA INTEL.LECTUALITAT
DEL PAÍS ES CAPAÇ DE PRODUIR FIGURES COM Un,
DEFONS CERDA, EN NARCIS MONTURIOL, EN JAUME
BALMFS, ACOLLIR EN FERDINAND LESSEPS, DELIR-SE
AMB ENpONAVENTURA ARIBAU, ENVIAR MINISTRES A
MADRID CAPAÇOS DE CREAR LES BASES DE L'ECONOMIA
PÚBLICA ESPANYOLA -COM EN FIGUEROLA, CAPAÇ
D'ESCRIURE UNA. GRAMÁTICA CASTELLANA, JUNTAMENT
EN INVENTAR LA PESSETA.
NO PRETENC EN ABSOLUT FER UN RESUMEN D'HISTORIA
DE BARCELONA NI DE CATALUNYA, NI MENYS APROFUNDIR SOBRE ELS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE XX, AMB
LA RFVOLUCI6 CULTURAL DE LA CULMINACIÓ DE LA RE1
NAIXENCA, EL MODERNISME, EL NOUCENTISME I EL
LIDERATGE DE LA RESISTÈNCIA CULTURAL SOTA LA DICTADURA. NI AM B L'EXPLOSIÓ DEMOGRÁFICA DEL SEGLE
XX QUE MÉS QUE TRIPLICAR LA POBLACIÓ FINISECULAR
CREAR L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA AMB
MÉS DE TRES MILIONS CENT MIL HABITANTS; NI AMB
LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, CONFIGURANT UN ESPAI INDUSTRIAL I SOCIO-POLÍTIC PERFECTAMENT IDENTIFICABLE NO SOLS A ESPANYA SINÓ
A LA MEDITERRANIA NORD-OCCIDENTAL.
ART, CULTURA, POLÍTICA, ECONOMIA, URBANISME, H1STÓRIA FAN DELS DOS DARRERS SEGLES DE VIDA DE
BARCELONA; UN LLOC DE DEBAT EN EL SI D'UN MON
TAMBÉ CANVIANT.
�7.
SERIA D'UN COFOISME EXORBITANT PRETENDRE UN
PROTAGONISME EXAGERAT EN TOT AIXÒ. PERO SERIA
NEGAR L'EVIDENCIA I NO VEIEM EN TOTA AQUESTA HISTÓRIA UNA POSSIBILITAT DE DESPLEGAMENT DE
FUTUR. UN DESPLEGAMENT MULTIDIRECCIONAL I
CONNECTAT AMB LA RESTA DELS DESPLEGAMENTS CONTEMPORANIS.
VOLDRIA DIR-VOS COM EM SONEN A FALSOS ELS MODELS
TANCATS DE CERTES ACTITUDS RESPECTE BARCELONA I
CATALUNYA. AQUI HAN VISCUT AFRANCESATS I INDEPENDENTISTES, MODERATS I LLIBERALS, CRISTINISTES I ESPARTERISTES, LLIBERALS I APOSTÒLICS,
CONSERVADORS I PROGRESSISTES, MODERNISTES I NOUCENTISMES, FRANQUISTES DE TOTA MENA I AVUI NO
CAL DIR FINS A QUIN PUNTI EN NOM DE QUINS PRINCIPIS ES FOMENTA UNA CERTA IDEA DEL QUÉ SOM EN
FUNCIÓ NO TANT D'OFERIR UN MARC D'INCORPORACIÓ
SINO UNA LÍNIA DIVISSORIA NO TANT PER A OFERIR
UNA PARTICIPACIÓ, COM PER A DISTINGIR ELS QUE
HAN DE PARTICIPAR D'AQUELLS QUE SÓN IMPURS.
PERMETEU-ME QUE M'EXCUSI DE LA LONGITUD I POTSER
ABSTRACCIO D'AQUESTA SEGONA REFERÈNCIA, QUE RESUMIRIA DIENT-VOS QUE DEFUGIU EN ANALITZAR EL
FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA I CATALUNYA DOGMATISMES EXCESSIIJS; I MÉS SI TÉNEN PRETESES ARRELS
HISTORIQUES, AGRESSIONS CONSTANTS, OPRESIONS CONTINUES. NO RESOLDRIEM ELS NOSTRES PROBLEMES
SENTINT-NOS HEREUS DE LA TRADICIÓ ESPANYOLISTA
O NACIONALISTA DE CATALUNYA, NI DE LA BULLAN-
�8.
GUERA O REACCIONÁRIA, NI DE L'ASSENYADA O
L'ARRAUJADA. EL FUTUR, ÉS A DIR, ELS DEU
PROPERS ANYS, CREO QUE ES JUGUEN ESSENT
CAPAÇOS DE JUGAR LES NOSTRES POSSIBILITATS
EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ OBJECTIVA, AMB ESPERIT DE CREACIÓ, UN BON CONEIXEMENT DE LA
REALITAT I SOBRE TOT DE LES PROPIES POSSIBILITATS, JO CREC MOLT FERMAMENT QUE LA PERSPECTIVA JOCS OLIMPICS 1992, S'EMBRANQUEN EN AQUEST
DOBLE PLANTEJAMENT: OFERIR MES PRESPECTIVES
DE FUTUR ALS CIUTADANS DE BARCELONA 1 SIGNIFICAR -DONAR UN SIGNE- LA VOLUNTAT DE PARTICIPACIO DE BARCELONA EN UN MARC DE PROGRÈS GENERAL.
PER QUE CONFIO AMB AIXÒ ?
BARCELONA HA:VISCUT A SALTS. US HE DIT QUE EL
PRIMER PERÍODE D'EFERVESCÈNCIA SOCIAL DEL XIX
CULMINA AMB LA SUPERACIÓ DE LES MURALLES, AMB
EL TREN DE MATARÓ I AMB LA INICIACIO DE L'EIXAMPLE DE CERDÁ. PERÒ, EL PRIMER GRAN PAS DE
LA CIUTAT CAP A LA CAPITALITAT ES DONA AMB L'EXPOSICIÓ DEL 88. M'AGRADARIA EXTENDRE'M EN LES
CONSEQUENCIES ECONÒMIQUES DE L'EXPOSICIÓ DEL 88,
PERÒ CREC QUE EL TEMA ÉS, AVUI MÉS QUE MAI,
OBJECTE RESERVAT A TESIS DOCTORALS. NO CREC
QUE SIGUI VÁLID SIMPLEMENT FER REFERENCIA A LES
CONSEQUÉNCIES DEMOGRÁFIQUES, D'ALTRA BANDA INFLUIDES PER FENOMENS CONCOMITANTS -LA PANIBERICA
�9.
I EL DESPLEGAMENT INDUSTRIAL SOTA EL PROTECCIO
NISME PRINCIPALMENT. SÓN EVIDENTS, PERÒ, ELS
EFECTES SOBRE LA CIUTAT. LA IMITACIÓ FARISIVA
QUE ESTÁ A L'ORIGEN DE LA INICIATIVA DE RIUS I
TAULET, NAVIA PROVOCAT AL 1873 LA CONSTRUCCIÓ
DEL MERCAT DEL BORN, PRIMERA CONSTRUCCIÓ SIDERURGICA IMITANT LES HALLES CONSTRUIDES VINT ANYS
ABANS. AL 1882 COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA, AL 88, AMB L'EXPOSICIÓ, S'INAUGURA EL RECINTE DE LA CIUTADELLA AMB UN CAFE-RESTAURANT l'UMBRACLE (1883-1888), L'HIVERNACLE
(1884) AMBDOS DE L'ARQUIITECTE AMARGOS, EL MUSEU MARTORELL, EL PALAU DE BELLES ARTS (ARQUITECTE AUGUST FONT), LA FONT DEL PARC (Buhigas)
L'ARC DE TRIOMF (Vilaseca), PERÒ TAMBÉ EL MERCAT
DE LA CONCEPCIO, EL MERCAT DE SANTS, EL MONUMENT
A COLOM (Buhigas)LA PRESO MODEL (DOMENECH I ESTAPA) EL PALAU DE JUSTICIA, S'INICIA L'HOSPITAL
CLINIC (AMARGOS), LA CASA VICENS (Gaudi), l'EDITORIAL MONTANER (Domenech i Montaner), EL PALAU
GUELL (acabat l'any següent 1889), S'INICIA EL
COL-LEGI DE SANTA TERESA i SEGUEIXEN ELS ANYS
SEGüENTS LA FABRICA DEL GOS, de Domènec i Estapà,
EL MATEIX ARQUITECTE DE LA PRESÓ MODEL, LA CASA
AMATLLER, DE PUIG 1 CADAFALC.
�10.
LA INFRAESTRUCTURA DE LA CIUTAT ES MODIFICA ENTORI'DE L"EXPOSICIO. DES D'UN PROJECTE FANTASMAGORIC D'IL.LUMINACIO ELECTRICA DE LA MURALLA DE MAR DE L'ANY 80, QUE NO ES REALITZA FINS
A L'ACABAMENT DE L"ABASTIMENT D "AIGUA I GAS QUE
S'EXTEN DES DEL 68 A L"EXPOSICIO; FINS A TREBALLS
DE BASE COM ES EL MAPA GEOLOGIC I TOPOGRAFIC DE
BARCELONA DE ALMARA I BROSA.
NO EXISTEIX CAP DUPTE QUE L'EXPOSICIO UNIVERSAL DEL 88 ES LA CULMINAC1O D'UN PROCES EXPANSIU
DE L'ECONOMIA I LA SOCIETAT CATALANA DEL FINAL DE
SEGLE. CIUTAT I EXPOSICIO S'ENTRELLACEN D'UNA FORMA EVIDENT I LA CIUTAT ES SUPERA A ELLA MATEIXA.
NO ES SIMPLEMENT EL COS DE GRACIA. SARRIA S'ENLLAÇA A BARCELONA EL 77 I AL 89 S"ELECTRIFICA LA
LINIA. L"EXPANSIO INDUSTRIAL NO SOLAMENT INCORPORA SANT MARTI, SINO QUE RODEJA LA BARCELONA
CREIXENT DEL SEU PRIMER CINTURO INDUSTRIAL A
SANTS, LES CORTS, EL SUD DE GRACIA I LES INSTALACIONS TEXTILS, QUIMIQUES I DE CURTITS ENTRE BARCELONA T HORTA. UNA EXPOSICIO CONVERTEIX EN CAPITAL AMB VOCACIO EUROPEA UN TERRITORI EN EXPANSIO URBANA I INDUSTRIAL.
JO M'ATREVIRIA A DIR QUE L"EXPOSICIO INTERNACIO-
�11.
NAL DEL 29 ES MES LINEAL ECONOMICAMENT PARLANT
I MES COMPLEXE POLITICAMENT QUE LA DEL 88. DE
FET LA SEVA HISTORIA COMENÇA AL 94 AMB UN FENOMEN ESPECULATIU IMPORTANT: L"ASSOCIACIO DE PRO PIETARIS DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, PRESENTEN
UN PLA D"URBANITZACIC EN UNA ZONA QUE EL PLA CERDA RESERVAVA A PARC. AL 1905 L "AJUN'T'AMENT I EL
REI REACCIONEN: ES DECLARA PARC LA MUNTANYA I EN
PUIG I CADAFALCH CONVERTEIX EN PROCLAMA ELECTORAL
"A VOTAR PER L - EXPOSICIC". MILLOR DIT : "A VOTAR
POR LA EXPOSICION". ES EL DIRECTIU DEL FOMENT DEL
TREBALL NACIONAL FRANCESC MAS EL QUI REIVINDICA
UNA SEGONA EXPOSICIO PER BARCELONA. DOS ANYS MES
TARD (1907), UN FABRICANT DE LAMPARES D"INCANDESCENCIA I MOTORS ELECTRICS, HEREU DELS FUNDADORS
DE L`INDUSTRIA TEXTIL DE SANTS "LA ESPANYA INDUSTRIAL", COM A PRESIDENT DEL FOMENT I CONJUNTAMENT
AMB UNA PONENCIA DE REGIDORS DE LA CIUTAT ENCAPÇALA UNA "COMISSIO" D'ESTUDIS DE L"EXPOSICIO.
ES UN BURGES NACIONALISTA A CABALL ENTRE EN PUIG
I CADAFALCH I L"OSSORIO I GALLARDO ANOMENAT LLUIS
MUNTADES. INTRODUIRA A CATALUNYA LES, PERMETEU
MULTINACIONALS PHILIPS-MEL°XPRSICMATU,
I SIEMENS, TREBALLARA PER LA CANADENCA EN LA CONS
TIBIDABO I EL FUNICULAR, -TRUCIDELANV
I MORIRA POCS ANYS MES TARD. EL MARQUES DE FORONDA, LAMO DELS TRANVIES DE BARCELONA SEMBLAVA PREDESTINAT A RECOLLIR AQUESTA TORXA.
�12.
AL 1.914 ES CREA UNA JUNTA ADMINISTRATIVA AUTO NOMA AMB REPRESENTACIONS DE L'ESTAT, LA PROVIN CIA EL MUNICIPI, BANCS I UNA ASSOCIACIO ECONO MICA. AQUEST MATEIX ANY I JA SOTA LA MANCOMUNITAT, EN PRAT DE LA RIVA CONSEGUEIX EL SUPORT DE
MADRID, 1 REBAIXA L - IMPULS NACIOL\TALISTA DE L'EXPOSICIO. ACONSEGUEIX 10 MILIONS DE PESSETES, MIL
MILIONS D'AVUI, I S'INICIA LA CONSTRUCCIO DE MONTjUIC.
1919 FORESTIER AMB LA COL.LABORACIO AMB NICOLAU
M. RUBIO I TUDURI, I PER ENCARREC DE CAM Bo l REALITZA TOTA LA JARDINERIA DE L'EXPO SICIO. PROJECTE DE MIRAMAR 1 DE LA PLAÇA
DE LA MECANICA.
1917 TRES PROJECTES
- PUIG I CADAFALCH I GUILLERMO BUSQUETS
PROJECTEN LA PART INFERIOR DE LA MUNTANYA
FRONT A LA PLAÇA D'ESPANYA AMB DESTI A LA
"EXPOSICION GENERAL ESPAÑOLA".
LLUIS DOMENECH I MANUEL VEGA I MARCH REALITZEN LA PART MES ELEVADA DE LA MUNTANYA
DESTINADA A L'EXPOSICIO D'INDUSTRIES ELEC TRIQUES.
AUGUSTO FONT I ENRIQUE SAGUIER ESTUDIA
1,"URBANITZACIO DE LA VASSANT EST.
1919 SUCCESIUS APLAÇAMENTS DE L - EXPOSICIO PER
MOTIUS DE CRISI ECONOMICA, GUERRA EUROPEA..
DEIXEN INDETERMINADA LA DATA FINAL. LES
�13.
TOT AIXO SON EDIFICIS. PERO ELS PROJECTES
URBANS S - HI INCORDINAN. AL 1968 CAUEN LES MURALLES DE LA CIUTADELLA I L - ANY SEGUENT ES CEDIDA A LA CIUTAT. EL 72 ES FA EL CONCURS PER L - ORDENAMENT URBANISTIC, GUANYANT EN FONTERE. EN
L - EXECUCIO TREBALLARA EN GAUDI. AL 1873 ES DERRIBA PART DE LES DRASSANES PER A COMUNICAR LA
CIUTAT AMB EL MAR, AL 1874 S - INICIA L - URBANITZACIO DEL POBLE SEC COM A LIMIT DEL PARC DE MON JUIC, SEGONS EL DISSENY DE CERDA.
EL 1879 ES PRESENTA EL PLA BAIXERAS QUE
S - APROBABA 10 ANYS MES TARD AMB L'EUFORIA PORT
EXPOSICIO : SIGNIFICARA L - ABERTURA DE LA VIA LAYETANA.
AL 1882, S - APROBA EL PLA GENERAL DE BARCELONA QUE SIGNIFICARA LA DEFINITIVA URBANITZACIO
D - UN BON TROÇ DEL LLEVANT DE LA CIUTAT. AL MATEIX ANY EL "MANCHESTER ESPANYOL" (SANT MARTI DE
PROVENÇALS) AMB ELS CINC NUCLIS QUE EL FORMEN :
CLOT, SAGRERA, CAMP DE L - ARPA, LA LLACUNA; POBLE
NOU, ES PLANIFIQUEN SOTA EL NOM DE "PLA INDUS TRIAL I COMERCIAL DE SANT MARTI".
EL 1988 SOBRE EL SALO VICTOR PRADERA I TOTA LA CIUTAT DE LLEVANT. L - ANY SEGUENT S-APROVA
EL PLA GENERAL D - ALINEACIONS DE LA VILA DE GRACIA
QUE DOS ANYS ABANS HAVIA ESTAT ANEXIONADA A BAR CELONA.
�14
OBRES SEGUEIXEN EL SEU CURS. ES CONSTRUEIXEN ELS PALAUS DE VICTORIA EUGENIA I ALFONS
XIII I ES CONVOCA CONCURS PER A LA CONSTRUCCTO DEL PALAU CENTRAL.
1923 ELS PALAUS VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII
(ART MODERN I ART INDUSTRIAL) FOREN UTILITZATS PER UNA EXPOSICIO INTERNACIONAL DEL
NOBLE I LA DECORACIO D-INTEREORS.
S - INAGURA LA PART INFERIOR DEL RECINTE DE
L'EXPOSICIO.
1923 DICTADURA PRIMO DE RIVERA. SUBSTITUCIO
D - UNS PROJECTES PER UNS ALTRES I TRANSFORMACIO D - ALGUNS ESPAIS.
1925 CONCURS PALAU CENTRAL. NOU PROJECTES.
GUANYADOR : ENRIC CATA I EUGENIO P. CENDOYA. I LA DIRECCIO DE LES OBRES, PERE DOME NECH ROURA.
�15
1927 DOMENECH INICIA LA CONSTRUCCIO DE L'ESTADI.
PRIMO DE RIVERA FA SEU EL PROJECTE I VOL
CAPITALI`T'ZAR -LO, COSA QUE
SERVI PER IMPUL-
SAR EL PROJECTE DEFINITIVAMENT.
1929 19 DE MAIG. ALFONS XIII INAGURA L'EXPOSICIO
UNIVERSAL DE BARCELONA, DIVIDIDA EN
TRES NU
C.LIS .
a)
LES INDUSTRIES
b) L'ART A ESPANYA
c)
L'ESPORT.
1926 LES DIFERENTS PROPOSTES D'URBANITZACIO DE
LA PLAÇA D'ESPANYA QUEDAREN SUPRESES A
TIR DEL 20-21. EL 1926
S'OBRI L'ESTACIO
DEL METRO TRANSVERSAL DE
1928 RU:BIO
JECTAR
I
TUDURI VA
LA
REBRE L'
EL NUCLI HOTELER
PAR
PLAÇA
D'ESPANYA.
ENCARREC DE PRO-
DE L'
EXPOSICIO .
AL MATEIX TEMPS QUE ELS HOTELS ES CONSTRUEIX UNA FONT (J.M.JUJOL).
1929 L'IMPACTE URBANISTIC DE L'EXPOSICIO.
�16
possiblement gràcies a aquest pretext es duen a terme. La canal it za
d°inociatives diverses de cara a un
olnectiu global t am 3 ata fixa és el
Incidir-se per Montjuic, tal com
va fer-ho la Comissió de 1914, volia
dir abandonar la idea del nou centre
urbà ala Piaça de les Glòries Catalanes, tal corn es'.:
estr.ea establert des de
I'aprovacio del Pla de I'Eixarnple
d'en Cerda per balancej ar molt més
cap a ponent el creixement de la ciutat. En aquesta dec:siO hi entraven,
sens dubte, rnolts factors. Els interessos d'algunes grans operacions
com eran el Pon Franc. la potencia' ciO industrial del bai, Llobre g at
tarnbé la plus-vàlua que adquirien
les enormes finques que, a ponent,
tenien alguns grans:. industrials Girona, Güell- a banda dels interessos
més tars corn eren els del Fomento •
de Obras y Construcciones de collocar les seves pedreres esgotades de
la muntanya de Montjuïc.
Portar en aquesta direcció la •
urbanitzaciO I'eixample consolidant 1'ofKrtura ja feta de carrers
amb davagueres, enllumenat i pa p imentacions; amplia; l'accessibilitat
millorant la xarxa de tramvies en
aquesta direcció ï fent el Metro
Transversal; potenciar l'obertura de
la Crac, Via en direcció al Prat del
Llobregat; transformar, en definitiva, la Plaça d'Espanva en el centra
d'una Barcelona futura, eren les
conseqüències més immediates de la
decisió presa.
Però també cal assenyalar la
dimensió que globalment per a la
ciutat, té l • Exposició en la mesura
que en funció d'aquesta es programen una sèrie de realitzacïons que
L.'AVf:Ntr 59 (135)
que dina a la iniciativa de I'Exposicit', el caràcter d • instrument urbanistic important. La reordenació de la
Plaça de Catalunya, de les de
Te.uan i Letamendi. L'obertura del
Carrer de Balmes, la prolongació de
la Diagonal des de l'actual plaça de
Calvo Sotelo. La construcció de
grans edificis d'equipament, com
són la nova estació de França, l'edifici central de Correus, i el no executat teatre de la Ciutat. La política,
principalíssima, de dotació d'espais
Iliures a través del pla de pares que
l'Ajuntament proposà i que encara,
fins fa pocs anys, ha estat la dotació
d'àrees de lleure més importants de
la ciutat.
Cal, en aquest sentit, assenyalar la
intenció múltiple que l'Exposició a
Montjuic té assignada dins de la
política urbana. D'una banda, com
s'ha dit, motor del creixement cap a
ponent, d'altre banda gran parc per
a la ciutat. Encara orna trrcrr.4 previsió, afortunadament no realitzada,
era que el recinte de l'Exposició fos,
en els terrenvs més pròxims a la
Plaça d'Espanva, una reserva de
solars edificables un cop acabada
l'Exposició, de manera que s'obtingues un benefici supletori anió les
plus-vàlues que la mateixa Exposició generaria en els seus propis
terrenvs deixant, en canvi, com a
jardins la pan alta més muntanvosa,
més difícilment explotable com a
àrea d'edificació intensiva.
Aquesta operació era, a més, recoberta de tota una ideologia de la
recuperació simbólica per a la ciutat
d'aquella ciutadella que era el
castell de Montjuïc, des del qual en
cpoques pretèrites s'havia controlat
fins i tot castigat la ciutat. Aixó
encara afegia un interès i, sobretot,
una justificacro complementària als
proj ectes dels regidors i in<)u<artals
harcclonrn, de' moment.
�17
HE PRETRS REPASSAR DOS GRANS ACONTEIXAMENTS
DE LA VIDA RECENT - SI ES POT DIR
QUE QUATRE O
CINC GENERACIONS SON QUELCOM RECENT- DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE TANT EN UN CAS COM EN L'ALTRE L'IMPACTE URBANISTIC
ES
ES BEN DIFERENT. EL 88 ES
ENORME ; L'ECONOMIC
ASSUMIT PER
LA CIUTAT
POSSIBLEMENT AMB MOLTS MES GUANYS QUE PERDUES.
EL 29 ES UN DRAMA QUE AVUI ENCARA VIVIM SI MES NO
AMB CARACTER
ANECDOTIC.
ELS DEUTES DE
L'EXPOSICIO
VAREN ESSER CAPI-
TALITZATS AMB UNES EMISSIONS D'OBLIGACIONS QUE
EN EPOCA D'EN
FRANCO ES
NUINT EL SEU NOMINAL,
VAREN RECONVERTIR DISMI-
ALLARGANT ELS TERMINIS FINS
EL SEGLE XXI, NI QUE SIGUIN ELS SEUS INICIS.
L'AJUNTAMENT
VOLDRIA AMORTITZAR ANTICIPADA-
MENT AQUESTS DEUTES,
PERO ES
TROBA ,
QUE SON
DE
LES POQUES EMISSIONS QUE DESPRES DE 1959 SON ENCARA
AUTOMATICAMENT
FIGURABLES
AL
BANC D'ESPANYA,
I PER TANT UNA RELIQUIA D'ABANS DEL PLA D'ESTABILITZACIO, BEN APRECIADA PER BANCS I CAIXES QUE
VAREN ESSER
OBLIGADES A COMPRAR-LES. PERO DEIXO
AL DR. FABIA ESTAPE, -QUE
DEL PLA D'ESTABILITZA-
CIO, LA CANADENCA I LA BARCELONA TRACTION EN SAP
MOLT MES QUE JO-, LA FEINA D'EXPLICAR-VOS AQUEST
AFER QUE COM DIUEN ELS LLIBRES DE TEXT I LA "ALI
CIA AL PAÍS DE LES
TES DE MELODRAMA.
MARAVELLES" TE ELS SEUS ASPEC
�18
COM PODEN COMPRENDRE, DESPRnS D'AQUESTS ANTECEDENTS NO ES
FACIL PRONOSTICAR LES
CONSEQUEN-
CIES ECONOMIQUES DELS JOCS OLIMPICS 1992. SI EM
PERMETEN EM REFERIRE A UNA EXPERIENCIA RECENT:
LOS ANGELES.
DE L'ESTUDI DE L'IMPACTE ECONOMIC SOBRE EL
P.I.B. DE LA ZONA. PRODUIT PELS JOCS A nos ANGELES, LA
INVERSIO
EN LA CONSTRUCCIO SUPOSAVA EL
42'5% DE L'IMPACTE PRIMARI (467 MILIONS DE
DOLARS)
ES A DIR 84.000 MILIONS DE PESSETES, I EN MITJANTS ELECTRONICS QUASI UN 10% (100
MILIONS
DE
DOLARS) ES A DIR 18.000 MILIONS DE PESSETES.
L'IMPACTE PRIMARI VA ESSER ESTIMAT EN 1.097
MILIONS DE DOLARS
"200.000
MILIONS DE PESSETES"
I L'INDUIT A 2.373 MILIONS DE DOLARS, ES A DIR
QUASI MIG BILIO DE PESSETES. EL PRESSUPOST DEL
"LAOOC" INICIAL
ES CALCULA EN 525 MILIONS DE
DOLARS. L'IMPACTE PRIMARI RESULTA EL DOBLE DEL
PRESSUPOST I
L'INDUIT ES SUPERIOR AL QUADRUPLE,
RESPECTE LES DESPESES CANALITZADES A TRAVES-DEL
PRESSUPOST
DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS O-
LIMPICS DE LOS ANGELES.
L'OCUPACIO RESULTANT FOU DE 22
TREBALL DE
L'IMPACTE PRIMARI I
80
MIL LLOCS
DE
MIL DE L'IM-
PACTE INDUIT, AMB UN COST DE SALARIS DE 1.623
MILIONS DE DOLARS, EQUIVALENT
249 MIL MILIONS
DE PESSETES.
EN
PESSETES DE
1982,
�19
ELS INGRESSOS GOVERNAMENTALS, ESTATALS I LOCALS S`ESTIMEN EN 68 MILIONS DE DOLARS (10.500
MILIONS DE PESSETES) QUE JUNTAMENT AMB EL VALOR
DE LES NOVES CONSTRUCCIONS QUE VAREN FER ELS
DONANTS I PATROCINADORS DEL "LAOOC" EN
PROPIE-
TATS DEL GOVERN S'HA CALCULAT APROXIMADAMENT EN
91 MILIONS DE DOLARS EN
INGRESSOS INMEDIATS I
BENEFICIS A LLARG TERMINI (66.000 MILIONS DE
PESSETES)
CARACTERISTIQUES DELS IMPACTES ECONOMICS
I SOCIALS:
--NOVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I MILLORA
DE LES CIUTATS, EN
INFRAESTRUCTURES,
AREES,
I MITJANS DE COMUNICACIO.
- MILLORA I
ADEQUACIO DE LA CAPACITAT TURIS-
TICA.
-AUGMENT DELS RECURSOS GOVERNAMENTALS.
-AUGMENT DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS.
�20.
METODOLOGIA EMPRADA PER L'ELABORACIO DEL PROJECTE
DE FINANCES.
1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC.
2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC
3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES.
4.- MODEL DE FINANCIAC1O
1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC.
EN CAP MOMENT EL PROJECTE DE FINANCES VA CONDI
CIONAR LA DEFINICIO DEL MODEL DE JOCS QUE VOLIA
FER BARCELONA. PRIMER VA DISSENYAR-SE UN PROJECTE
D'ORGANITZACIO I SEGUIDAMENT SE'N FEU LA VALORACIO, PREVEIENT TOTS ELS COSTOS QUE SUPOSARIA REALITZAR-LO. VALORACIO QUE PREVEIA DES DELS COSTOS
PROPIS D'ORGANITZACIO FINS A LES INVERSIONS EN
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES (TANT DE COMPETICIO COM
D'ENTRENAMENT) I, A MES A MES, DE PREMSA, QUE EREN
NECESSARIES PER ACOMETRE ELS JOCS CORRECTAMENT.
2.-
VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONbMIC.
CONEGUTS ELS COSTOS DEL PROJECTE, S'HAVIEN DE
CONTRASTAR AMB EL QUE HAVIA SUPOSAT PER LES ALTRES
CIUTATS QUE JA ELS HAVIEN ACOLLIT I COMPROVAR QUE
EL COST ERA ASSUMIBLE PER A BARCELONA, ANALITZATS
ELS EXEMPLES QUE ENS OFERIEN MUNIC , MONTREAL I
LOS ANGELES, I COMPROVAT QUE L'ESFORÇ QUE REPRESEN
TAVA PER A BARCELONA ESTAVA ENTRE EL QUE HAVIA SU
�21 .
POSAT PER A MUNIC I MONTREAL (UN 50% SUPERIOR AL
DE MUNIC, PERO INFERIOR 3 VEGADES AL DE
VAREM VEURE QUE ERA
MONTREAL,
UN RISC PERFECTAMENT ASSUMIBLE
�22.
L
^
O a-
•
p
w
C • •
41•
..
O
O
}"•
1/1
o
r
°
t • L
d°^
._
t a L -.
n • • o
O .i
C
•
L
• o
«r
/ •
L
+• • •
• O
• ^ uO— r
C • •
O
O • OD
L
ti
P■
O
• •
L
u C C
•
.-• • ...
•
L O. L -+
C • o • •
• T O V .+ •
N
f
C L
O b
•
•r
W
a
Ir-
P. V. N
.r
.•••
II
r
p.
.D
N O
w
rr
N
.41)
/n
2
.O
p•
O
n•,
^•
M
-2
^
•O.
o
O
•
O
o ^
^.. • .^
O
•v
►-V
^
irn
.O
r-
O
•
C.
o
..V,
-- e" c
3
c
^
C i•
•o
u-
Ion
^
•
•
▪
o
o-
•
Y
C
•
C
O
-
•
c
L
^ •
f
..
•
C
•
•
[
t
�23.
3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES.
VIST QUE ERA VIABLE EL PROJECTE PER L'ESFORÇ
QUE HAURIA DE REPORTAR AL PAIS, ES VA PASSAR A
ANALITZAR LES FORMES DE FINANCIACIO EMPRADAS PER
ALTRES CIUTATS A FI DE APROFITAR LES EXPERIENCIES
D'AQUESTES.
LES CONCLUSIONS MES TRANSCENDENTALS SON, PER
UNA PART, QUE:
- EN CAP CAS S'HA RECORREGUT A IMPOSTOS COM RECURS ESPECÍFICS DE FINANCIACIO.
- EL CARACTER EQUILIBRADOR QUE ADQUIREIXEN DE FET
LES APORTACIONS DE L'ESTAT I ALTRES ADMINISTRACIONS POBLIQUES.
PER UNA ALTRA, QUE LA UTILIZATCIO D'ALTRES FONTS
S'EXPLICA SEGONS ELS HABITS SOCIO-CULTURALS DE CA
DA PAIS. AQUESTES ALTRES FONTS SON: PARTICIPACIONS EN INGRESSOS DE L'ESTAT EN SOBRETAXES DE
TRAVESSES, LOTERIES ESPECIALS, EMISSIONS ESPECIALS
DE SEGELLS I MONEDES COMMEMORATIVES DE L'ACONTEIXEMENT OLIMPIC.
FENT UNA REVISIO DE LES FONTS D`INGRESSOS UTI
LITZATS EN CADA CAS, HEM DE REMARCAR EL PAPER
TRANSCENDENTAL QUE JUGUEN ELS INGRESSOS PER DRETS
DE TELEVSSIO, QUE HAN SOFERT UNA EVOLUCIO MOLT IM
PORTANT, PASSANT DE 18,3 MILIONS DE DOLARS PER A
MUNIC, A. 143,3 M. DE DOLARS PER A LOS ANGELES (EN
�24.
MILIONS DE 1972) .
AQUESTA EVOLUCIO SUPOSA PER AL PAPS ORGANITZADOR UNA REDUCCIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC INTERN,
QUE ES EL QUE BARCELONA HA ANALITZAT I, POSSIBLEMENT, EL QUE TAMBÉ HAN VIST ALTRES CIUTATS. POT
ÉSSER UNA DE LES RAONS QUE HAN GENERAT UNA MAJOR
CONCURRENCIA DE CANDIDATURES. CERTAMENT, AQUEST
INCREMENT EXPERIMENTAT PER AQUESTS INGRESSOS PODRIA ARRIBAR A CONVERTIR ELS JOCS EN UN MITJA
PER
A FINANÇAR, AMB RECURSOS EXTERIORS, UNA PART IMPORTANT DEL PROCES DE FORMACIO DE CAPITAL SOCIAL
AL LLARG DE 6 ANYS.
ES PER
AIXO, QUE
FINS I TOT INCLOS EL CIO, EN
UNA REUNIO DE 1984, A LA VISTA DELS RESULTATS
DE LOS ANGELES, HA COMUNICAT LA VARIACIO DE LA TA
XA DE PARTICIPACIO DE LES CIUTATS
ORGANITZADORES,
PASSANT D'UN .-73% A UN 60% LA QUAL COSA NO PERJUDI
CA A BARCELONA, JA QUE LA PREVISIO ES FEU EN BASE
A UNA QUANTITAT I QUE SEGONS ELS RESULTATS QUE ES
PREVEUEN PER A CALGARY I SEUL, SERAN MOLT SUPERIORS ALS INGRESSOS PREVISTOS. PERO'"DE MOMENT NO
ES VARIA LA XIFRA FINS A L'ESPERA DE TENIR-NE MES
DADES DEFINITIVES.
PER TANT, AMB EL PANORAMA DELS RECURSOS ANALITZATS, I VIST QUE L'ESFORÇ INTERN ERA ASSUMIBLE,
ES VA TIRAR ENDAVANT .
�25.
DIFERENCIA ENTRE PRESSUPOST DEL "COJO" (COMITn
ORGANITZADOR DELS JOCS OLIMPICS) I COST TOTAL
DELS JOCS.
L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLIMPICS FA PRECIS DISPOSAR D'UNA INFRASTRUCTURA ADEQUADA EN
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, DE PREMSA I AREES.
EL COST D'AQUESTES HA ESTAT QUANTIFICAT, FINS ARA/
SEGONS EL MODEL DE JOCS DEFINIT EN L'AVANTPROJEC
TE I SEGONS VALOR DE 1983, I PART D'AQUEST COST
ESTA FINANÇAT PEL PRESSUPOST DEL COMITÉ ORGANITZADOR DELS JOCS (COJO), PERO UNA ALTRA PART
D'AQUESTES HAURA DE nSSER FINANCAT PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES O L'ESTAT. 2S
PER LA QUAL COSA QUE EN EL PRESSUPOST DEL"COJO"
MI HA IMPUTADES UNES DENOMINADES QUOTES DE PARTI
CIPACIO EN LES INVERSIONS D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I AREES, LES QUALS S'HAN ESTABLERT SEGONS
UNES DISTRIBUCIONS FETES EN RAO DE LA SEVA VINCULACIO AL FET DELS JOCS.
EL COST TOTAL DE LES INVEZONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I ACTUACIONS EN AREES S'HAN XIFRAT EN 79.251 MILIONS DE PESSETES, DELS QUALS
S'HAN CARREGAT EN EL PRESSUPOST DELS
JOCS 23.145.
LA RESTA DE LES INVERSIONS, SEGONS L'AVANTPROJECTE, HAURIA D'2SSER FINANÇADES PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES
-32.692
MILIONS DE PESSETES I
23.414 PEL SECTOR PRIVAT (VILLA OLIMPICA).
�t4.1 be
Se
t^^t
Dt
SITUACION EN RELACION
AL VIARIO BASICO
OBRA
W° 0 r"
den -
27.
W,>TF DE LA Rf:l, V1AklA FiAS1C'A
COSTE
TOTAL
DENOMINACION TRAMO
Esplugues-Prat de Llobregat
Segundo Cinturón
6,5 K
10.08(
Esplugues-Av. i r . Andreu
Segundo Cinturón
4,7 K
6.32`.
Ur. Andreu -Llars Mundet.
Segundo Cinturón
2,8 K
1.40(
Segundo Cinturón
3,3 K
3.13 1
N u d o `Ir:nitat.-Montgat
Segundo Cinturón
9,2 K
4.55(
[? i agonz:l -Pedra l bes
Ctra. Esplugues (via servi-
cio 2" Cinturón)
1,5 K
7C
Primer Cinturón
1,2 K
1.31L
Guinardó (`ert. ©uintínP` Maragai 1 )
Primer Cinturón
0,4 K
20E
9
R¿mor. Aï bc
Primer Cinturón
0,4 K
6E
r.
Arna loo
ü< , de Orús
Primer Cinturón
0,2 K
75
'Primer Cinturón
0,4 K
210
Llars Mundet-Nudo Trini tat
4
<<
6
i
7
;
Rda.
S'.
(luinardó (Alfonso XQuintín)
Rda.
11
l
(12
Arnaldo de Orús--Río de
Janeiro
Río de Janeiro
P 2 Valldaura-Meridiana
1,8 K
245
Valldaura -Tramo 1
Favencia- Llucmajor
1,0 K
218
14
Vaïldaura -Tramo 2
Pl. Llucmajor
15
Va:l daura -Tramo _?
Pl. LLucmajor-Av. Río de
Janeiro
0,5 K
83
Av. Río de Janiero-Meridiana
0,3 K
33
Enlace Valldaura-2 2 Cinturón
0,8 K
25
Enlace Meridiana-ir. Cïnturón-2° Cinturón
0 ,5 K
131
13
16
;
Va Idaura-Tramo
4
Vía Julia-Complementos
16
Fabra
daura
81
Puig-Hedilia -Vall
19
Tunel de la Rubira
Enlace 1r. y 2 2 Cinturón
2,9 K
1.800
20
Av. Hospital Militar (Ba-1lester- Cambrils)
Enlace lr.
0,3 K
100
21
y
2 2 Cinturón
Via Augusta (Vergós-Bonano-
va)
22 ¡ Via Augusta (Bonanova-22
C,in'..urórt
Enlace lr. y 2 2 Cinturón
0,5
K
50
Enlace lr. y
0,6 K
828
22
Cinturón
Enlace Ir. y 2 9 Cin t urón:
70
�28.
ut: LA
5RA
-0
SLTUACrON EN RELACtON
DENOMINACION TRAMO
ord
24
AL VIARIO BA5100
Eduardo Conde-Torrent Can
Mora
Enlace Dlagonal-2°
Aristides Maillol
3c,ma
agonal
Prim
30
TRAMO
COSTE
TOTAL
1,6 K
265
Enlace Diagonal (-lranvia
3,- K
55
Accesos Estación
0,5 K
100
Accesos Cinturón Li:cral
2,3 K
350
Accesos Poble
lo u
2,7 K
1 900
Accesos Poble Nou
1,3 K
900
ral
1,5 K
305
Conexión Aragón-uipjlzoca
0,5
210
Y,allorc g -Tarra-
gona)
Paralelo
7inturón
LONGITUD
España-Colón)
íPi.
, P1. Glorias-Prim)
'Crnvia-Diaganal)
Prim
'.3ranvia-TrianguIo
Ferroviario)
31
Ar 3 c75n-Guipúzcoa
32
Triángulo Ferroviarioo
Fase
E nlace Rda.
Eants
3t. Martí-Lito-
34
130
Conexiones Rda.
St. Martí
Triángulo Ferroviario 44
Fase
Conexiones Rda.
St.
34
Guipúzcoa
Enlace Aragón-St.
35
Santander
Pte. Trabajo-Tercio Ntra.
Sra. Montserrat
1,3 K
250
Accesos Pl. Glorias
2,- K
4.900
Accesos Poble Nou i Litoral
1,2 K
305
33
St.
Martí
Martí
Adriá ,
-
LOO
-
250
36
Rda,
37
Felipe
38
Mejoras vialidad
Permeabilidad Poble Nnu
39
Vía Llobregat-A2-C-245
Cinturón Litoral
2,2 K
1.561
10
'1:3 Llobregat C-245 a C-246
Cinturón Litoral
4,1 K
2.271
al
Vía Llobregat C-246-Zona
Franca
Cinturón Litoral
Cinturón Litoral
0,6 K
460
Cinturón Litoral
0,4 K
200
Cinturón Litoral
3,7 K
3.670
Cinturón Litoral
2,1
2.530
11-Bach de Roda
T
''1c1.1
de la
Fusta"
43
"Moll de
44
Via Paro de Mar
451
a
Res os
2.300
-
la Fusta"-Muralla
(Prim-Granvia)
K
�COSTE DE LA
OBRA
RED V1A8IA
<
29.
cont
SITUACION EN RELACION
COSTE
AL VIARIO BASICO
46
Via Besós
Sta.
47
49
5n
(Granvia-Puente
Coloma)
Cinturón Litoral
Via Bea6s-Nudo Trinidad
St.
TOTAL
Adri5-Mont¿at
Zona Fraoca-Autovla
defels
Castell_
Tonel Vallvidrera y conexiones
Llo-
Cintur ón Litoral
3.1 K
-
3'800
10.258
Via Litoral
7, 2 y
Via l it or a l
12,2 K
6.470
I1 ' 5 X
9.000
17,75 K
5.I00
Acceso St.
Cugat
51
Autovia margen dcha.
bregat
p allejá-St. Boi
52
Eje Barcelona-Manresa
Conexión Tonel ValIvidreraNanrpsc
850
53
Defensa costas
Poble Nou
900
54
Acceso Moctjuïc
TOTAL
900
95..276
�30.
4.3. IMPACTES SECTORIALS
LA CONSTRUCCIO I DERIVATS SERA EL SECTOR
QUE TINDRA El, VOLUM MS IMPORTANT DINS DEL TOTAL DE LA INVERSIO. LA XIFRA TOTAL CALCULADA
QUE S'HAURA
D'INVERTIR EN INSTAL.LACIONS ESPOR
TIVES, PREMSA, VILLA OLIMPICA I ADEQUACIO
D'AREES, 2S DE 80 MIL MILIONS
DE
PESSETES (VA-
LOR 83).
SECTOR TURISTIC
LES CIUTATS QUE HAN ACOLLIT ELS JOCS ANTE
RIORMENT HAN REBUT AL VOLTANT DE
300.000 VISI-
TANTS I HAN GENERAT DESPESES IMPORTANTS. AQUEST
SECTOR, DONCS, SERA UN DELS QUE
IMPACTE IMPORTANT.
DEURAN
REBRE UN
LA PREVISIO DE BARCELONA 2S
DE 300.000 VISITANTS. ELS JOCS ACTUEN COM FACTOR DINAMITZADOR.
LA NOVA OFERTA
HOTELERA PODRA DONAR 3.000
LLOCS NOUS DE TREBALL.
SECTOR ELECTRONIC
AQUEST SECTOR SERA UN DELS PRIVILEGIATS SI
S'APLIQUEN ELS PROJECTES QUE ESTA ESTUDIANT LA
CIUTAT. LA VALORACIO
VISTA ES
DEL TOTAL D'INVERSIO PRE-
DE 16.000 MILIONS DE PESSETES. COST DE
PERSONAL, MATERIAL I COMPRA DE SERVEIS SHA CAL
CULAT EN 7.300 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE
CALCULAT EN AQUEST SECTOR, SEGONS EL MODEL
1n'Tim q 9R nnn
�31.
MILIONS DE PESSETES.
SERVEIS
A MES DELS SECTORS ENUMERATS Hl HAN ALTRES
QUE TAMBE REBRAN UNA INJECCIO IMPORTANT PER L'EFECTE DELS JOCS:
MATERIALS D'ADMINISTRACIó.
- GRAFISME I DIBUIX.
PUBLICITAT. AQUEST TAMBE ES UN SECTOR QUE DE LES EXPERIENCIES ANALITZADES REP
UNA REACTIVACIó, TANT LA PREVISTA PEL CO
JO, COM PER LES EMPRESES PATROCINADORES
DELS JOCS.
- SISTEMES DE SEGURETAT.
- HABITUALLAMENT - UNIFORMES. EQUIPAMENT
VILLA OLIMPICA.
INDIISTRIA DE MATERIAL ESPORTIU.
- ACTIVITATS CULTURALS.
FINANCES
ELS SERVEIS FINANCERS DEURAN APORTAR UNA
IMPORTANT PARTICIPACIÓ A L'ORGANITZACIó, SOBRE
TOT QUE EN EL MóDEL DE FINANCIACIÓ S'HA PREVIST
UNS IMPORTANTS RECURSOS A BASE D'UNA BONA GESTIO FINANCERA AL LLARG DELS ANYS QUE DURI L'ODIM
PIADA.
OCUPACIO
AL LLARG DEL PERIODE D'1987 A 1993 (INICI
�32.
I FINAL DEL C.O.J.0.) S CREARAN NOUS LLOCS DE
TREBALL.
TABLA 2.1.2
1 987
P•rsonal CC-10
F1 jo,
Trapar•lee
69
1986
107
1989
175
1990
317
/991
562
EF1.4
1992
1107
Otra permorull temporal
Aroi tras y juecea
VoluntarIcz
Cer•abonil5
Fuer s•cur da 4
AM,
1992
1992
H07
11k)7
639 18576
1992
199
151
61
151
61
Z^00
3000
1000
14000
69
107
175
317
562
1107
17t' *0385
HE INTENTAT DIR-VOS AVUI ALGUNES COSES QUE CON
SIDERO IMPORTANTS. LA PRIMERA QUE ELS QUI ESTEM A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA AVII MALGRAT O
PRECISAMENT,PERQUR ENS Hl SENTIM VINCULATS A
UNA PROBLEMATICA QUE ERA BEN NOSTRA QUAN ESTUDIAVEM CREIEM QUE ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT,
EN LA MESURA QUE SON UN REFLEX DE LA SOCIETAT,
ES DIFERENT I QUE EL NOSTRE PAPER ES D'INVITAR
A PARTICIPAR A TOTS ELS CIUTADANS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES, UN PROJECTE QUE POT CATALITZAR ENRRGIES DE PROGRES
1 DE CANVI.
�33.
TAMRE HE INTENTAT EXPLICAR QUE EN AQUEST
MARC I EN EL DEBAT QUE IMPLICA ON ES DONA LA
POSIBILITAT D'EXPRESIO POLITICA, CULTURAL I HU
MANA QUE EL PAIS NECESITA. ES QUAN ES DONA LA
CULTURA URBANA QUE JUSTIFICA LA CIUTAT I, EN
SENTIT CONTRARI, ES ON CAL DEBATRE LES OPCIONS
DE FUTUR I NO LA SIGNIFICACIO DUBTOSA DE LES
ARRELLS DEL PASSAT. HE EXPLICAT QUE EN QUALSEVOL CAS LES MANIFESTACIONS SIMILARS ALS JOCS
HAN TINGUT PER BARCELONA UN SIGNIFICAT DECISSIU.
FINALMENT, HE REPASSAT L'EXPERIENCIA DE
LOS ANGELES I EL QUE ESPEREM DE LA NOSTRA. HE
FET TAMBE UN REPAS ALS TEMES PENDENTS D'VUI
QUE PODEN TENIR SI MES NO UN CALENDARI OLIMPIC.
VULL ACABAR SIMPLEMENT INSERINT TOTA AQUES
TA REFLEXIO EN UN MARC QUE M'HA FACILITAT I SUGGERIT EN GARCIA DURAN.
DES DEL 68 EN SENTIT ESTRICTE I DES DE EL
74 EN CARN PROPIA VIVIM EN EL SI DE LA CRISI
ECONOMICA. HAN PASSAT MES DE DEU ANYS I PARLAR
PETROLI,
DE LA CRISI DELS 70, DE LA
CRISI DEL
HA PERDUT QUALSEVOL
CIENTIFIC O POLITIC.
SENTIT
DOS SÓN LES TASCAS QUE PER RECUPERAR EL SENTIT
DEL CREIXEMENT ENS TOCA A FER ALS POLITICS DES
DE UN AJUNTAMENT:
TRENCAR
L'UNIFORMISME DEL PE
SIMISME QUAN L'ACUMULACIO D'ACTITUTS PESIMISTES
IMPLICA PER ELLA MATEIXA UNA SEGURETAT DE QUE
ELS PRONOSTICS NEGATIUS SON ERRONIS; TRENCAR -
�34.
L'UNIFORMITAT DE LES PERSPETIVES. AQUESTA ES
LA PRIMERA TASCA: APOSTAR PEL FUTUR, COMPRAR
FUTUR QUAN QUASI TOTHOM VEN I LA SEGONA ES DESCONFIAR DE L'ECONOMIA DELS GRANS AGREGATS
I CREAR SITUACIONS D'ECONÒMIA REAL CAPAÇ DE
CATALITZAR I DONAR UN MARC A LES "JOINT VENTURS" DE TOTA UNA SOCIETAT. I NO SIMPLEMENT
LA MERCANTIL.
MOLTES GRACIES,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde a la Inauguració Cicle Conferències Facultat d’Econòmiques UAB. JJOO’92
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Catalunya
Espanya
Model social
Territoris
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universitat Autònoma de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències