25 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1469/19960126d_00708.pdf 395168a67458c45cb05000703e166e99 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 26.1.96 GUIO Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (LG) Concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu als judadors de bàsquet Juan Antonio San Epifanioi Nacho Solozábal. Saló de Cent, 18:30 h. De cara a la concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu a Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal, es fan avinents els aspectes següents: El Consell Plenari del 22 de desembre passat va aprovar per unanimitat la moció per la qual es concedia als dos jugadors de bàsquet la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu per la seva llarga llista d'èxits esportius a nivell nacional i internacional i per la seva contribució a la difusió dels valors esportius de la ciutat, des de les files del conjunt del F.C. Barcelona de Bàsquet. A través de l'equip de basquet del F.C.Barcelona, l'Epi ha estat un actiu important pel club durant 20 anys i el Nacho Solozábal durant 17, sent tots dos peces clau en els resultats del club. Durant aquests anys, el Barça de Bàsquet ha estat set vegades campió de lliga, tres vegades subcampió de la Copa d'Europa (1984, 1990 i 1991) i Medalla de Plata als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, entre d'altres èxist esportius. - Actualment, Nacho Solozábal és economista en actiu i dirigeix una escola de bàsquet que porta el seu nom. Aquesta escola va iniciar la seva activitat ara fa dos anys al poliesportiu de la Nova Icàrïa i actualment està ubicada al poliesportiu de l'Estació del Nord. - Epi és assessor de la Lliga Professional de Bàsquet (ACB), responsable (exclusiu) de la Publicitat de la Selecció Espanyola de Bàsquet, propietari de l'empresa New Events, comentarista de C anal Plus i articulista al Mundo Depo rtivo. Epi va rebre un homenatge del Futbol Club Barcelona el 26 de desembre passat al Palau Blaugrana, al qual es va excusar l'assistència de l'Alcalde. Desenvolupament de l'acte: - Parlament del regidor ponent de Relacions Ciutadanes i Esports, Albert Batlle. Lectura del decret de concessió de la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu per la secretària general en funcions, Irene Pagès. Paraules dels guardonats. Cloenda de l'Alcalde. ESPORTS4.LGS �IJ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta de paraules de l'Alcalde: - En primer lloc, vull agrair totes les persones que ens acompanyen el testimoni d'estimació cap a dues figures imprescindibles de l'esport català i espanyol, com són luan Antonio San Epifanio "Epi" i Nacho Solozábal. - La trajectória esportiva i la gran qualitat humana d'en Nacho i de l'Epi són exemples a seguir per tots els nois i noies que fan de l'esport una eina de civisme, d'integració i de participació social. Si bé és cert que no tots els joves que practiquen esport poden aconseguir el que vosaltres heu fet -el vostre palmarès- també ho és que els anys que es dediquen a 14 práctica esportiva sempre seran recordats com els millors de la joventut. Tots sabem que els Jocs Olímpics de Barcelona van ser l'excusa per a una gran transformació de la ciutat i que varen fer possible que la ciutat es dotés d'unes instal.lacions esportives que mai hagués pogut somiar. Els ciutadans han fet seves les instal.lacions esportives i la ciutat per a la práctica esportiva. Barcelona és la ciutat en la qual es fa més esport al carrer d'Europa. 262.000 persones han fet esport al carrer de manera organitzada l'any 1995, més de mig milió de barcelonins fan entre 20 i 30 minuts d'esport 1 cop la setmana, i les installacions esportives ESPORTS4.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA municipals ofereixen cada vegada millors serveis als seus abonats. Més de 31.000! Què hem de fer amb tot aquest actiu? Mantenir-l'ho. Les línies ja estan marcades. L'esport escolar i la consolidació de Barcelona com a capital internacional de l'esport són el camí que hem de seguir per ser un punt de referéncia esportiva. Com a ciutat no farem res a nivell esportiu, si la gent no considera l'esport com un element més de la seva vida quotidiana. - Els més joves han de viure l'esport des de l'escola, com a part inqüestionable de la seva educació i formació. Són els esportistes del futur. No farem res en el camp de l'esport a nivell català., espanyol o internacional si l'esport de base no el treballem, si no el consolidem. (Anunciar que recuperem els els Dimecres Olímpics en aquest any olímpic.) El Nacho i l'Epi treballan des de les seves noves responsabilitats en la promoció de l'esport. Ells saben corn ningú l'esforç i el sacrifici que significa estar entre els millors. Han après des de molt joves tant les lliçons de la derrota com les del triomf, perquè han estat uns bons jugadors en el més gran sentit de la paraula. Barcelona ho sap perquè ha vibrat amb les seves victòries i avui la ciutat els fa aquest homenatge i els atorga aquesta distinció. ESPORTS4.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Des d'aquí els convido a seguir treballant perquè Barcelona sigui punt de referència en la promoció de l'esport de base i en la consolidació de Barcelona corn a capital internacional de l'esport. - Moltes felicitats i molta sort en tots els reptes que us marqueu d'ara en endavant. 1 ESPORTS4.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4375 Title A name given to the resource Concessió de la Medalla d'Or de la ciutat al mèrit esportiu Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Esport Model social San Epifanio, Juan Antonio, 1959- Solozábal, Ignacio Basquetbol Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/196/20050315.pdf 784680596aed83f1bf6add72b1e40145 PDF Text Text Concessió Medalles i Plaques Francesc Macià Barcelona | 15/03/2005 Bona tarda a tothom, senyor Conseller en Cap, senyors Consellers, Consellera, estimats amics, benvolguts guardonats en el dia d'avui, representants del treball de Catalunya. Iniciem l'acte de lliurament de les medalles i plaques que porten el nom del President Macià i que van ser instituïdes l'any 38 en memòria de l'avi, del President. Moltes gràcies, Montserrat Avilès. Molts recordem, en aquesta sala, la parella Montserrat Avilès - Albert Fina, que tant i tant van fer per la defensa dels drets laborals i també dels drets polítics. Recordo moments en que les coses no eren tant fàcils com ara, ni era qüestió de repartir guardons; sinó d'aguantar garrotades, moltes vegades, i trobar bons advocats que tinguessin el coratge de donar la cara davant del que aleshores era el poder. Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement molt sincer cap a les persones i institucions, en aquesta edició dels Guardons Francesc Macià. Les vostres procedències socials, professionals i geogràfiques són ben diverses. Però us uneix una cosa important, una trajectòria meritòria en la vostra vida productiva com a professors i mestres, com a treballadors del tèxtil, del metall o en el camp de la medicina, com a advocats o empresaris, com a pagesos; des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les empreses, de les cooperatives. Allò on hi ha hagut treball, allà hi heu estat vosaltres. En nom de la Generalitat i dels ciutadans del nostre país, pels quals treballeu i heu treballat cada dia, us vull reconèixer la vostra aportació al projecte comú de societat amb el que tots, d'una forma o d'una altre, ens hem compromès. Sou un reflex de la Catalunya real, de la Catalunya de debò, de la gent que ens ha convertit en el que som: un país de progrés, un país orgullós. Un país que no està mai satisfet però que està orgullós del que és. Un país que treballa amb rigor, disciplina, amb cohesió i amb una mentalitat desperta, desvetllada i preparada per a les noves situacions a les que ens enfrontem. Un país de gent que no ha abandonat mai la tenacitat, la constància i aquell punt de passió sense el qual el nostre esforç no seria mai fèrtil. Vosaltres sou els que sabeu la diferència que existeix entre fer les coses i fer-les bé. M'agradaria fer un esment molt especial a les moltes dones reconegudes aquesta nit. Hi ha una percepció estesa de que les dones guanyen posicions dia a dia en el món laboral. És certa i és, per sort, més que una percepció: és avui una realitat decisiva per a la vida del nostre país. Cap país que vulgui ser un país com cal no es pot permetre la injustícia que representaria no tenir en compte que de fet les dones sempre han estat la meitat de la gent que treballava; i que la realitat d'avui és que treballen per partida doble, perquè en molts casos segueixen fent també moltes de les feines que ja feien abans. I a més les fan en el món productiu. Tant de bo que l'altra part de la humanitat catalana, els homes, fóssim capaços -que de vegades no ho som, per moltes raons que cada vegada semblen justificades però al cap de la vida no ho són- de poder ajudar en aquesta altra part de la vida productiva, de la vida laboral que és l'aixecament d'una família i la conducció d'una casa. A les dones moltes vegades se'ls ha escatimat el reconeixement social i massa sovint no han pogut compartir els triomfs aconseguits. Per tant, aquesta nit vull deixar constància que les dotze dones reconegudes amb la medalla del President Macià són un exemple paradigmàtic del que la dona treballadora i empresària ha aportat al progrés i el benestar de Catalunya. 1 �El més important és que tots i totes mantingueu el nivell d'exigència, això sí que us ho demano; que el premi no sigui l'inici d'una baixada de la guàrdia. No l'abaixeu. Mantingueu el vostre nivell d'exigència, perquè el Govern de Catalunya també vol mantenir l'autoexigència i es vol emmirallar amb vosaltres, amb la capacitat que heu tingut de mantenir-la durant molt de temps, moltes vegades i durant molts anys. Hi ha persones aquí de cent anys, de noranta i tants anys, a les quals vull agrair molt especialment la seva presencia perquè ells, potser més que cap altre, testimonien una vida dedicada al treball. Entre ells n'hi ha un que va començar a treballar als 12 anys; i fins els 97, compteu. No crec que n'hi hagi molts a tot Europa com ell. I el tenim aquí. Repeteixo; el Govern de Catalunya vol mantenir, com vosaltres, l'autoexigència. És aquest un Govern de Consellers i Conselleres que estan dedicant un esforç notable a aconseguir convertir Catalunya en un referent de dos coses que han d'anar sempre a l'hora: el progrés social i la transparència política. Ja sabeu que nosaltres tenim una passió per la política, però també una passió moral per la transparència i una passió social pel treball i pels barris; perquè pensem que és a la fàbrica, a l'oficina, al treball i als barris on es fabrica la vida d'aquest país. Són la fàbrica d'aquest país. És també per això hem signat l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de la ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Un nom molt llarg i impossible de recordar, però darrera del qual hi ha un projecte molt ben enfilat, ben estudiat i que ja s'ha posat a caminar. I també comptarem ben aviat amb un Pla de Govern per a la prevenció dels riscos laborals; i amb la mateixa voluntat hem posat sobre la taula els instruments necessaris per avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat. Aquests són només tres exemples d'un quadre dens i extens de mesures de govern que ompliran tot aquest 2005 i els anys a venir. Vull aprofitar un cop més, en presència avui de tots vosaltres, per refermar el compromís del Govern amb la gent que, dia a dia, s'esforça per construir un país més cohesionat, més ric i amb millors condicions de vida per als ciutadans que hi viuen. De vegades, les circumstàncies o els avatars de la vida política poden pertorbar o mig amagar aquest objectiu de fons. Però que ningú no s'equivoqui; nosaltres som els primers compromesos amb el treball fet amb paciència i sense improvisacions. Comptem amb vosaltres. Compteu amb nosaltres. Moltes gràcies i, altre cop, l'enhorabona a tos els premiats. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1678 Title A name given to the resource Concessió Medalles i Plaques Francesc Macià Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Biografies Premis i reconeixements Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/768/20070813_LV.pdf 97632f45a07a3f8249fdc37b3b91f288 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/08/2007 La Vanguardia, p.013, Opinión Conectando Catalunya al mundo PASQUAL MARAGALL y GERMÀ BEL Un factor principal para el progreso de las ciudades y los territorios en su área de influencia es la conexión con el resto del mundo. El proceso de globalización ha reforzado la necesidad de conexión global, para aprovechar las oportunidades que ofrece el aumento de relaciones económicas, sociales y culturales. Por eso, una conexión amplia y eficiente de los pasajeros y de las mercancías es determinante de la posición que se ocupa - y que se aspire a ocupar en el futuro- en el mapa mundial de ciudades. De alguna forma, los aeropuertos se han convertido en nuestros puentes hacia el futuro; de ahí la gran relevancia de la reflexión pública, social e institucional, desencadenada sobre la gestión del aeropuerto de El Prat. El tráfico en los tres aeropuertos comerciales catalanes ha crecido mucho. El caso de Girona es el más espectacular: desde mediados de los noventa su tráfico se ha multiplicado casi por diez (¡10!). El crecimiento de Reus ha sido también muy importante, pues el tráfico se ha multiplicado por tres. Por último, el tráfico de El Prat se ha más que doblado. Todas estas trayectorias son impresionantes, y nos han hecho cambiar la forma de mirar a los aeropuertos de Girona y Reus. También han acentuado la relevancia cuantitativa de El Prat en el contexto europeo, pues ha ido escalando posiciones continuadamente, y es muy probable que acabe el año en curso como el séptimo aeropuerto con más tráfico en Europa. El factor más importante en el crecimiento del tráfico ha sido la expansión de las compañías de bajo coste, que sirven rutas a corta y media distancia, con una oferta de vuelos directos que excluye la realización de conexiones programadas. Por esto, si bien Barcelona ocupa un lugar muy alto entre los aeropuertos europeos por tráfico global de pasajeros, su relevancia en las conexiones a larga distancia - los vuelos intercontinentales- es mucho más reducida y no es acorde con la dimensión económica y demográfica del área metropolitana y de Catalunya. No obstante, hay que valorar que haya comenzado a aparecer una cierta oferta intercontinental en Barcelona: si en verano del 2004 sólo se podía volar a Nueva York, en este mismo verano se puede volar directamente a cinco aeropuertos de Norteamérica, dos de Sudamérica y uno de Asia. Y esto a pesar del lastre que supone el que la compañía española dominante haya renunciado a ofrecer vuelos intercontinentales -¡ni siquiera a Nueva York!-. La demanda del mercado es relevante, y las oportunidades de negocio en Barcelona han crecido para las aerolíneas que ofrecen servicios en larga distancia. Esto a pesar de que el ente gestor del aeropuerto se ha abstenido de llevar a cabo una política comercial de oferta. En este punto es preciso reconocer la abnegada y útil tarea del Comité de Desarrollo de Rutas Aéreas (CDRA), creado en el 2005 por la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona y el Ayuntamiento de Barcelona, y en el que también participa AENA. Este comité desarrolla una tarea incansable en la promoción de las oportunidades que ofrece El Prat, y ofrece una muestra de lo que podría conseguirse si esta tarea- ahora muy voluntarista, dada la escasa o nula capacidad de gestión existente- pudiera realizarse con instrumentos y capacidades reforzadas. Éste es uno de los motivos, entre muchos otros, que exigen avanzar decididamente en la reforma del modelo de gestión de los aeropuertos españoles. El concepto de red nacional de aeropuertos es un imposible, porque en la práctica no existe nada que pueda llamarse una red nacional de aeropuertos. Esta noción es una construcción ideológica -de carácter identitario- 191 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA dirigida a justificar una situación que no tiene parangón entre el resto de los países desarrollados comparables: España es el único país con un mercado aéreo importante en que todos los aeropuertos comerciales se gestionan de forma centralizada. ¡Ni siquiera en Francia lo hacen así! Es necesario reconocer que los aeropuertos sirven fundamentalmente a los territorios que están en su área de influencia. No son instalaciones de bandera ni son pilares fundamentales de la cohesión nacional,ni española ni catalana. Son equipamientos de transporte con gran potencia como instrumento de desarrollo territorial, eso sí. De ahí que sea de pura lógica la gestión desde la proximidad, con un peso especial de las administraciones locales en la competencia de la gestión. Éste es el modelo normal en el mundo desarrollado. Las fórmulas concretas para la gestión del aeropuerto pueden y deben ser diferentes en cada caso, y pueden incorporar cuando sea conveniente diferentes grados de cooperación pública-privada. La excelente ampliación de instalaciones en curso en El Prat permitirá un gran aumento de la capacidad de operaciones, lo que es una gran noticia. Y más pronto que tarde este aeropuerto debe tener una gestión autónoma (sustantivamente autónoma). Sólo esto permitirá asegurar que el objetivo del gestor aeroportuario sea impulsarlo como gran aeropuerto de la eurorregión mediterránea, alejando de El Prat el papel de principal alimentador del aeropuerto capital que han acariciado en algunos momentos los gestores centrales. Es lo mejor que tiene la gestión de proximidad: ¡garantiza que la prioridad es servir a los ciudadanos próximos! Esto permitirá, además, reflexionar muy seriamente sobre la necesidad de establecer mecanismos que permitan coordinar algunos aspectos de la gestión del aeropuerto con la otra gran infraestructura internacional, el puerto. Dejamos para otro día reflexiones más sustantivas sobre esta última cuestión. PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya GERMÀ BEL, catedrático de Política Económica 192 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1262 Title A name given to the resource Conectando Catalunya al mundo Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Bel, Germà Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Description An account of the resource p. 13, Opinión Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Aeroports Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/293/20061003.pdf a3bff8980b34e0a2744ea982ce103ab6 PDF Text Text Conferència "20 anys de Catalunya a Europa" Brussel·les | 03/10/2006 Vengo a hablarles en un momento en qué hay motivos de pena: la muerte de Antón Cañellas, que fue el gran europeísta -cuando nosotros éramos jóvenes este señor ya nos llevaba a la Embajada americana a protestar y a defender la causa europea que ha desaparecido hace relativamente poco-, tenemos a Antoni Gutiérrez Díaz, que ha sido para nosotros, y hay que reconocerlo los que no éramos de su partido, sino del Moviment Socialista de Catalunya, del Front Obrer de Catalunya, y otros, porque en definitiva Gutiérrez Díaz era el que, en buena medida, dirigía la acción democrática antifranquista. Lo que pasa es que lo hacía con guante de seda y mucha mano izquierda porque el PSUC, al que él pertenecía, era el más perseguido. Pero no nos engañemos, ellos en definitiva eran los que organizaban gran parte de las pocas cosas que podían hacerse. El títol de la conferència d'aquesta tarda és potser massa reduccionista. En realitat, quan diem "Vint anys de Catalunya a Europa", volem dir "Vint de Catalunya a la Unió Europea". Però a la vegada també és fàcil d'entendre que el sentiment de pertinença europea dels catalans no és qüestió de fa quatre dies, sinó que està profundament arrelat en la nostra història mil·lenària. Tractaré doncs d'anar més enllà -vers el passat i cap al futur- en l'experiència d'aquests vint anys transcorreguts des del moment de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea. Haig de començar per exposar els trets fonamentals de vint anys de relacions i d'encaix institucional progressiu Catalunya-Europa en el marc de la relació Espanya-Europa, per bé que els primers contactes Catalunya-Europa són anteriors a l'accés. I estic pensant en els contactes de Jordi Pujol, Gaston Thorn, les iniciatives de Joan Dexeus, i d'altres europeistes catalans que van començar a treballar fins i tot abans de la Unió. Han estat uns anys d'aprenentatge, d'assimilació de regles d'interiorització de la dimensió europea. I crec que puc afirmar que el progrés europeista d'Espanya ha estat ràpid, fins a esdevenir, avui, un dels puntals de la visió forta d'Europa. Catalunya ha participat d'aquest procés de la mà de l'Estat espanyol amb comoditat. Simultàniament, el paper de Barcelona en el Comitè de les Regions (i ciutats), del qual vaig tenir l'honor de ser vicepresident i president els anys 96-98, en tant que alcalde de Barcelona, va crear un espai de relació, de caràcter només consultiu, però interessant. Amb l'Administració de l'Estat i amb les altres Comunitats Autònomes hem anat perfeccionant un bon sistema de participació en la política comunitària: Conferències Sectorials, Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) i participació en els comitès de la Comissió Europea. Probablement, aquesta pràctica quotidiana de recerca d'acords de l'Administració de l'Estat i de les Administracions Autonòmiques sigui la millor escola d'aprenentatge de la realitat complexa de l'Estat espanyol d'avui i de la necessitat de la seva articulació de caràcter federal. Hem pres consciència de la interdependència, hem arbitrat els mecanismes per dur-la a la pràctica i hem exercit a fons la lleialtat federal. I vull subratllar -benvolgut Alberto Navarro- que en aquests darrers tres anys Catalunya s'ha sentit ben emparada per l'Estat espanyol a Europa. Bàsicament per tres motius. En primer lloc, per la determinació amb què Espanya ha jugat la carta de la Constitució Europea, en plena sintonia amb els sentiments i els interessos dels catalans. Catalunya, cal remarcar-ho, ha estat l'única entitat política no estatal que va organitzar un debat específic sobre la Constitució a través de l'anomenada "Convenció catalana per al futur de la Unió Europea". En segon lloc, per la convicció i la tenacitat amb què el Govern espanyol ha defensat la causa de l'oficialitat del català a les institucions europees. Primer, amb la incorporació d'un paràgraf que citava les altres llengües de l'Estat reconegudes constitucionalment i reclamava el seu reconeixement. I segon, amb les negociacions per al reconeixement d'un ús oficial de les llengües 1 �cooficials espanyoles en les institucions de la Unió, que han començat a donar els seus primers fruits positius, curiosament més avançats que els obtinguts en el Congrés dels Diputats d'Espanya. Aquesta (la del català a Europa i Espanya) és una causa no guanyada del tot encara. Però hem aconseguit més en aquests dos darrers anys que ens els divuit anteriors. I en tercer lloc, ens sentim satisfets per haver normalitzat la participació dels consellers de la Generalitat -i de les altres Comunitats Autònomes (el primer va ser el conseller d'Agricultura, Antoni Siurana)- en les delegacions espanyoles davant dels organismes de la Unió. Això va tenir un impacte gran per a Catalunya i estic convençut que per cada una de les Comunitats Autònomes espanyoles que han entrat en aquest rol. Crec, francament, que aquests són exemples diàfans de què vol dir que la Generalitat és Estat. Quan diem que la Generalitat és Estat volem dir que les Comunitats Autònomes són part essencial de l'Estat espanyol. Hi insisteixo: És així com es fa créixer la lleialtat i la confiança federal, sense la qual és impossible que funcioni un Estat compost com el nostre. I quan diem que la Generalitat és Estat també volem dir que la Generalitat és Unió Europea. D'aquí la voluntat i la disposició d'acollir a Catalunya seus d'organismes i de projectes europeus. Per cert, aprofito per confirmar el nostre interès i bona disposició per acollir a Barcelona la seu permanent del projecte Galileu. Però, al mateix temps, Catalunya també ha estat i és present a Europa de forma directa i amb personalitat pròpia. Coherents amb la nostra convicció sobre la necessitat d'una Europa pròxima i d'una aplicació proporcionada del principi de subsidiarietat. El títol del curs que vaig impartir a Roma al 1997 era justament aquest: Europa pròxima, l'Europa de les regions i les ciutats. Un dels nostres europeistes més actius -Lluís Maria de Puig- ja fa uns quants anys va explicar molt bé quina era la nostra via en l'entramat complex format per Catalunya, Espanya i Europa. De Puig proposava el que en deia ell la "Via Laietana": "la via de la xarxa, de teixir una malla o un ordit de relacions, accions, competències, presències i complicitats que donin a Catalunya la possibilitat de desenvolupar totes les seves potencialitats". A Espanya i a Europa. I certament en tots aquests anys ens hem aplicat a gestionar això que en diem la nostra interdependència. Per això vam acollir amb entusiasme el naixement del Comitè de les Regions previst en el Tractat de Maastricht. Tanmateix, no podem deixar de dir que les expectatives de participació de regions i municipis a les institucions comunitàries s'han vist disminuïdes amb el pas del temps. I crec que hi ha molt a guanyar de nou en aquest terreny. El projecte de Tractat Constitucional, ara en suspens, conscient d'aquestes limitacions augmentava el seu rang institucional -el de municipis i regions- i el seu paper polític, atorgant-li el rang d'institució de la Unió Europea. Doncs bé, el previst protocol sobre la subsidiarietat i la proporcionalitat, i el recurs directe del Comitè de les Regions al Tribunal de Justícia sobre aquesta matèria foren, sens dubte, un avenç important. Aquests tres objectius els havíem formulat en la cimera de regions i ciutats que van organitzar a Amsterdam l'any 1995, en la qual van ser ponents Edmund Stoiber, president de Baviera, i Fernando Gómez, alcalde de Porto. Un regional i un local. Aquestes eren bones raons per al nostre "sí" a la Constitució Europea. També és bo recordar, d'altra banda, que el Comitè de les Regions ha estat el primer òrgan a permetre el reconeixement de la diversitat lingüística i la seva aplicació pràctica. Jo vaig parlar en català i ningú em va dir que no, la veritat és que la primera vegada va ser simplement així. Elements clau aquesta diversitat i aquest reconeixement de la mateixa clau a l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans, en aquest cas dels de Catalunya, a la UE. Així, des de novembre de 2005, els ciutadans es poden adreçar i rebre una resposta en català a aquesta institució i els seus membres poden utilitzar el català en les sessions plenàries. 2 �Més enllà dels canals institucionals establerts, Catalunya és present de forma activa en diversos organismes del moviment regional europeu: l'Assemblea de Regions d'Europa (en la qual el president Jordi Pujol va tenir un paper destacat), el Moviment de Regions amb Poder Legislatiu, la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes o l'Assemblea de Regions Fronteres Europees. També és estimable la implicació del Parlament de Catalunya en la mobilització dels parlaments subestatals per aconseguir un reconeixement de les institucions de la Unió, a través de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals d'Europa. Som conscients, però, que les limitacions del plantejament institucional de l'Europa de les Regions, i la dificultat d'avançar amb plantejaments fets des de dalt, és evident. Per superar aquestes limitacions i per estimular el reconeixement del paper de les regions en l'entramat institucional de la Unió ens vam decidir a treballar des de baix. Conseqüentment, la Generalitat ha estat promotora de diverses iniciatives de cooperació entre regions europees: de la CTP (Comunitat de Treball dels Pirineus), dels Quatre Motors per a Europa (amb Baden-Württemberg, la Llombardia i Rhône-Alpes), de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, entre altres. En la part final d'aquesta intervenció em referiré més detalladament a la iniciativa de l'Euroregió en la qual poso moltes esperances. A totes aquestes iniciatives cal afegir les innombrables iniciatives sorgides de la societat civil: de les cambres de comerç, de les universitats, de les associacions empresarials i sindicals. A Catalunya no hi ha cap universitat o cap associació d'aquestes que acabo d'anomenar que no tingui en aquest moment programes europeus o relació amb programes europeus. La Generalitat de Catalunya ha procurat canalitzar tota aquesta empenta europea de Catalunya amb una presència directa aquí, a Brussel·les. Primer, a través de l'Oficina del Patronat Català Pro Europa, i a partir del 2004, amb la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les, convertida amb l'Estatut aprovat recentment en Delegació davant la Unió Europea. El canvi de denominació no és superflu i respon a la voluntat de la Generalitat de Catalunya reflectida ara clarament en el nou Estatut- de tenir una presència a la Unió i de trobar-hi un encaix institucional adequat. La Delegació aglutina tots els organismes de la Generalitat amb seu a Brussel·les i reforça la presència de la Generalitat a la Unió. La Delegació facilita, també, ho saben molts de vostès, els mecanismes de seguiment i coordinació de la participació dels diferents departaments en els òrgans i institucions de la UE, molt particularment el Comitè de Regions. Emplaço la Delegació a seguir tenaçment la tasca que s'ha proposat de contribuir al canvi de la nostra cultura política que suposa assumir la Unió com una dimensió més de la pròpia política i del propi país. Perquè aquesta és l'orientació que ens marca el nou Estatut d'autonomia de Catalunya, incorporant per primer cop la Unió Europea com a espai polític i geogràfic de referència, cosa que la Constitució espanyola pràcticament no toca encara. L'Estatut atorga noves competències al Govern de la Generalitat, reconeix institucionalment el seu rol a nivell europeu i estableix nous mecanismes de participació de la Generalitat en les decisions comunitàries. Concretament en 7 punts: -L'Estatut del 2006 garanteix jurídicament la participació de la Generalitat en els afers europeus que afectin les seves competències o els seus interessos; -permet la participació en la delegació espanyola pel que fa als processos de revisió i negociació dels tractats en aquelles matèries que afectin competències exclusives de la Generalitat; -atorga un paper determinant a Catalunya davant d'una proposta europea que es trobi en fase de debat si aquesta comporta un impacte financer o administratiu per al nostre país; -solemnitza la presència catalana -sempre perfectible- a les institucions europees, com és el cas del Consell (agricultura, cultura i ensenyament); 3 �-transfereix a la Generalitat la gestió dels fons comunitaris territorialitzables; -planteja l'accés autonòmic al Tribunal de Justícia de la UE quan la normativa europea així ho permeti, i -formalitza la creació d'una Delegació del Govern a Brussel·les per defensar millor els seus interessos. Es tracta, doncs, de 7 disposicions que, desplegades, ens donen una presència potent a la Unió, i que plantegen una bilateralitat Estat/Catalunya que, en aquest moment, no té lògicament cap altra comunitat autònoma espanyola, la qual cosa no vol dir que no en vagin tenint a partir d'ara, que és el més probable. Al darrere de tota aquesta vocació europeista expressada i acomplerta per Catalunya hi ha hagut i hi ha molts noms. Homes i dones de tot l'espectre polític democràtic català que han compartit ininterrompudament durant dècades un acord bàsic sobre el destí europeu de Catalunya. Per cert, si vostès van a Barcelona i pugen a l'Estadi Olímpic, que és una visita que els recomano, en la mateixa anella olímpica podran veure un espai dedicat a la Unió Europea amb els noms de tota una sèrie de persones importants en la construcció Europea. Algun català, per descomptat, i alguns espanyols, però també noms europeus. Jo crec que el nom de Cañellas per exemple, probablement l'hi hauríem d'afegir. Mireu, els pioners del Consell Català del Moviment Europeu, ja des de l'any 1949, són: Josep Rovira -del Moviment Socialista de Catalunya-, Enric Adroher "Gironella", -que després va ser del Partit dels Socialistes de Catalunya-, Joan Sauret, Anton Cañellas, Josep Sans, Heribert Barrera, i aniríem seguint. I els que han seguit fins avui la seva petjada: Joaquim Molins, Jordi Garcia-Petit, Francesc Homs, Eduard Segarra, Josep Verde Aldea i Joaquim Llimona. Els líders de les principals forces polítiques: Jordi Pujol, Joan Reventós, Antoni Gutiérrez Díaz, Raimon Obiols... I els catalans presents a les institucions europees: Joan Colom, Carles Gasòliba, Eduard Punset Raimon Obiols, Joaquim Muns, Xavier Rubert de Ventós, Josep Subirats, Concepció Ferrer, Joan Vallvé, Pere Esteve, Josep Borrell, Lluís Maria de Puig (Consell d'Europa), Ignasi Guardans, Antoni Castells (Tribunal de Comptes d'Estrasburg), Anna Terrón, Maria Badia, Raül Romeva... I, evidentment, els alcaldes, els sindicalistes i els empresaris que hi estan relacionats. Són aquests els noms que han reprès la tradició europeista del catalanisme i l'han convertit en una realitat viva i present. Per tant, sàpiguen que sempre que es diu catalanisme o catalanista s'està dient també europeisme i europeista. És indissociable. 20 anys que han transformat Catalunya i Espanya, això és el que hem viscut. Però el més important no és la història institucional d'aquests vint anys. El que és rellevant és la transformació que Europa ha operat en aquests anys a Catalunya i a Espanya. I fins a quin punt Espanya i Catalunya han canviat perquè han entrat a Europa. S'ha dit i repetit, però és de justícia recordar-ho, que la integració d'Espanya -i de Catalunya amb ella- a Europa ha estat la història d'un èxit. Només hem de recordar quines eren les nostres aspiracions i les nostres expectatives en relació amb Europa. Les resumiria en tres paraules: llibertat -políticament parlant-, prosperitat -econòmicament parlant- i sentit -culturalment parlant. Europa representa per a tots els pobles que ens hi hem adherit l'ideal d'una vida en llibertat, sense violència i amb igualtat d'oportunitats. Salvador Espriu, el nostre poema, ho va expressar millor que ningú en el poema "M'han demanat que parli de la meva Europa", escrit l'any 1959, del qual deixo un fragment: "Per això ara és tan profunda la nostra esperança -en el meu somni, ja contemplada realitatd'integrar-nos, en un temps que sentim proper, salvades la nostra llengua i la nostra història, en una unitat superior que duu el nom, 4 �obert, bellíssim, d'aquella filla d'Agènor que un savi esguard veié prodigiosament passar de la costa fenícia a les platges de Creta. Quan arribi el dia, haurem fet el primer i inesborrable pas vers la suprema unió i igualtat entre tots els homes." L'entrada a la Comunitat Europea va suposar el reconeixement de la nostra jove democràcia i va contribuir a la consolidació de les seves institucions. A partir d'aquell moment vam tenir la certesa que ja no hi havia marxa enrere en el procés de democratització, ja que aquesta era, i continua essent, una condició sine quan on per a tots els membres de la Unió. L'aspiració de prosperitat i de progrés s'ha vist acomplerta amb la plena integració en el model econòmic i social definit per la Unió Europea. L'accés a la que en aquell moment s'anomenava Comunitat Econòmica Europea i al seu Mercat Comú va comportar el salt decisiu en l'obertura i la modernització de l'economia espanyola i catalana. La integració a la Unió econòmica i monetària, l'any 1999, i a moneda única des de l'1 de gener de 2002, eren fites impensables en el moment de la nostra adhesió. El resultat ha estat una economia dinàmica, que ha permès, en pocs anys, l'anivellament de Catalunya amb la mitjana europea, fins i tot la superació, convertint-la en una de les regions europees de referència. Espanya, ja ho saben, està creixent per sobre del 3%, en un 3'6%, multiplicant per dos o per tres el creixement d'alguns països importants de la Unió, i no sembla que això, a curt termini, hagi de canviar. Ara, si alguna cosa hauríem de fer per avançar a Europa més ràpidament és la cursa tecnològica d'acord amb el objectius de Lisboa. Segurament, de tot el que s'ha dit a Europa és allò que està més per fer. En un llibre recentment publicat per la Generalitat -amb l'intencionat títol: Catalunya, una història europea- l'historiador Ramon Grau afirma que la plena incorporació a la Unió Europea "ens ha permès tancar un cicle llarg d'inferioritat declarada i sentida respecte als veïns d'enllà dels Pirineus". I més endavant conclou que la decadència d'Espanya i la frustració de Catalunya han trobat a Europa la seva via de superació. Podríem dir que en aquests vint anys s'ha acomplert el somni de les generacions que ens precediren, que Ortega y Gasset sintetitzà en la retòrica del "Espanya com a problema, Europa com a solució". Avui, l'horitzó és ja, sortosament, un altre. És l'horitzó que s'albira des d'Europa: és un horitzó global. L'escala ha canviat, i els problemes són uns altres i les responsabilitats també. Mirin, l'any 1985, a les portes de la nostra entrada a la Comunitat Europea, Jordi Pujol, era a Aquisgrà i va saber copsar perfectament l'abast històric de l'esdeveniment en proclamar: "Tornem a casa". L'any 1985 aquesta frase tenia el sentit que tenia. Haig d'afegir que tanmateix "el retorn" a Europa no és tant el retorn a la Marca Hispànica Carolíngia, com la integració en el nostre entorn natural en un sentit més ample. Entre Carlemany i De Gaulle hi ha pas mal d'histoire. I entre els Reis de Castella i Lleó i Felipe González, déu n'hi do. Nosaltres volíem fer la nostra aportació en aquesta Europa en la qual vam entrar, en aquesta Europa del futur, i per això no puc acabar aquesta intervenció sense una mirada intencionada al futur. Al nostre futur, que és el futur d'Europa. Tenim pendent trobar una sortida a la crisi institucional provocada per la paralització del procés constitucional. D'aquest episodi potser n'hem de treure una certa relativització del punt de vista constructivista a l'hora de pensar en Europa. 5 �Potser ens convingui un humil retorn a les actituds dels fundadors: és a dir, a trobar la justa proporció entre el gran designi i el pragmatisme, entre el realisme i la voluntat. Mirada llarga i passes curtes. Mirada llarga que clarifiqui l'objectiu, que expressi el telos europeu -ja coneixeu el llibre sobre "demos un telos", el sentiment i la societat d'un escriptor que és americà però que viu a Europa-. Passes curtes? Sí, però, en tot cas, constants i ben orientades. Jo sóc un devot del llibret de Mark Leonard amb un títol autoexplicatiu Perquè Europa liderarà el segle XXI. Europa el liderarà perquè la seva pròpia heterogeneïtat és la més semblant a l'entorn sobre el qual estem immersos, que no té reptes fixos i en el qual la capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants i llenguatges diversos és la clau de l'èxit. És a dir, de les grans unitats que s'estan formant en el món, que seran les grans nacions o unions del món, la que segurament és més expressiva de la pròpia diversitat del món és la nostra Europa, per això ha pagat un preu altíssim, però per això també està en millor condicions de cara al futur. Això implica compassar l'evolució de mercats, societats civils i institucions públiques, evidentment. I els que compartim la idea que els problemes d'Europa es solucionen amb més Europa, és a dir, amb més política europea, defensem la conveniència d'avançar cap a un sistema polític europeu complet. Un sistema polític compost d'institucions, polítiques i partits. I avui el que precisament no tenim són partits polítics d'escala europea, tenim unions de partits, però internacionals. N'hi ha, però no tenen (proporcionalment) la força de les empreses europees. S'han sabut adaptar més a la Unió i a la desaparició de fronteres els protagonistes econòmics que no pas els polítics. Sóc partidari del partit d'Europa, de l'existència d'espais polítics pensats des d'Europa. No solament de sumar peces per fer un país europeu, sinó fer una força política pensada des de la idea d'Europa. Jo sóc, per altra banda, un fill dels vells federalistes italians que no oblidaré mai, perquè són els primers que em van ensenyar el camí d'Europa amb una fe del carboner, gent totalment convençuda. Però Europa està fent alguna cosa més fins i tot del que ells pensaven. Crec que hem de ser conscients de la possibilitat d'existència d'espais polítics pensats des d'Europa. Per això, penso treballar -un cop hagi deixat la meva responsabilitat de President de la Generalitat- a promoure aquesta visió i orientació dins del meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, en el marc de la coalició electoral que m'ha fet president: PSC-CpC, i, més àmpliament, amb aquells que sentin la necessitat d'actuar directament a escala europea. A un altre nivell, el de les polítiques, també és l'hora de les iniciatives europees sorgides des de baix, des dels poders regionals i locals, des de les universitats, des de les organitzacions empresarials i sindicals. Aquest és el sentit d'una sèrie d'iniciatives emblemàtiques d'aquests darrers tres anys de la Generalitat de Catalunya: L'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Què és l'Euroregió PirineusMediterrània? Com tots vostès saben, en el marc europeu més proper, el Govern de la Generalitat ha liderat la creació de l'Euroregió, l'octubre del 2004, un objectiu estratègic de primer ordre per a Catalunya. L'Euroregió, que suma més de 14 milions d'habitants, representa el 17% de la població conjunta d'Espanya i França, el seu PIB és pràcticament el 14% del total d'aquests dos països i proporciona un volum d'ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del conjunt francoespanyol). L'Euroregió ha definit ja els eixos de cinc dels principals projectes que es desenvoluparan: el Portal Cultura, l'Observatori Socioeconòmic, l'EuroBIOregió, el Centre d'Investigació en Turisme i la Xarxa de Cambres de Comerç. Però també ha aconseguit posar la regió al centre de les relacions hispano-franceses. Gràcies al rol de lideratge de l'Euroregió, les dues darreres cimeres bilaterals s'han celebrat en aquest territori, la primera a Saragossa i la segona a Barcelona, i han comptat amb la participació dels governs autonòmics i, per tant, del propi Govern de la Generalitat. La relació amb els presidents Malvy, Frêche, Iglesias i Matas en el marc de l'Euroregió és enormement positiva. 6 �Simultàniament, a l'articulació de la societat civil europea i de la seva opinió pública, a l'europeïtzació dels partits polítics i els corrents ideològics, si Europa vol esdevenir un actor principal en l'escena mundial no té altra opció que assumir les seves responsabilitats globals. I per fer-ho, s'ha de dotar d'una política exterior i de defensa realista, amb vocació d'influir decisivament en la Mediterrània i en el Pròxim Orient, i obligada, per tant, a una entesa raonable amb els Estats Units, com a mínim. Precisament entenc que el decidit compromís europeu en la resolució del conflicte del Líban respon exactament a aquests criteris. Vaig parlar fa deu dies amb el president Prodi, a Roma, i tots dos coincidíem en què un mediterrani que no tingui protagonistes europeus és un mediterrani en crisi, sempre. No perquè aquest marc sigui especialment dolent, no, però la conjunció de cultures, de factors de diversitat i de contraposició eventualment que hi ha en aquest marc, el fan un marc, primer de tot, difícil, i, en segon lloc, decisiu. Si el mediterrani troba el seu camí, Europa el trobarà, i quasi m'atreviria a dir més enllà d'Europa, en bona mesura, el món. Com ha explicitat Javier Solana, sense la missió internacional de les Nacions Unides no hi haurà pau, però sense Europa no hi hauria la força necessària per complir la missió. És una obvietat dir que el conflicte del Pròxim Orient ni admet una solució militar ni es resoldrà amb intervencions parcials. Cal una estratègia que ha d'incloure necessàriament una política potent de cooperació per al desenvolupament de tota la Mediterrània. També d'això n'hem parlat amb el president Prodi i amb altres actors mediterranis. La necessitat que hi hagi, al mateix temps, una actuació financera més forta que l'actual, que està pensada com un remake de la política del banc de l'est, però que no va arribar a tenir la força d'aquest banc. En canvi, amb una situació en la qual és evident que els problemes, segurament, els més importants d'Europa en el seu conjunt, són aquí, avui són al Sud. Segurament que fa quinze anys eren a l'est, i que era decisiu per a l'ampliació de l'est que fos un èxit, però, de la mateixa manera, podem estar d'acord que avui ens la juguem en el Mediterrani i que, per tant, els instruments que tinguem han de ser més potents que els que fins ara hem tingut, perquè per història, per destí, per interès, nosaltres, evidentment, des de Catalunya, des d'Espanya, som sensibles a la dimensió mediterrània d'Europa. Per això hem estat i seguirem sent força actius per rellançar la política euromediterrània que es va iniciar a la Conferència de Barcelona de 1995. El 2005, la nostra capital fou de nou seu d'una conferència, amb el màxim nivell de representació política, per tal de revitalitzar el procés de Barcelona, orientat a la construcció d'un espai de pau, prosperitat i diàleg cultural al voltant de la Mediterrània. En aquest marc la Generalitat es va encarregar de l'organització de dos esdeveniments importants inclosos en la Conferència: la Conferència Euromed Dones Barcelona+10 i la Conferència Regional Euromed Barcelona+10. Vam subratllar la potencialitat de la xarxa que formen els governs locals i regionals per projectar les grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el territori. I vam reclamar la inclusió de la perspectiva local i regional en el disseny de l'Associació Euromediterrània. Conseqüent amb aquesta visió, Catalunya compta amb un dels millors "think tanks" especialitzats en la Mediterrània: l'Institut Europeu de la Mediterrània. L'acció exterior de la Generalitat s'ha centrat en la cooperació amb els països de la riba sud (Marroc i Algèria, sobretot), en la col·laboració per ajudar a fer viable l'Estat palestí i en el diàleg permanent amb Turquia. I entre els objectius de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània hi ha el de desenvolupar accions conjuntes destinades sobretot als països del Magrib. Però tot això és encara primerenc i insuficient. Les iniciatives italianes en el camp financer i universitari semblen obrir una etapa més ambiciosa. 7 �Acabo. El que els he he exposat són exemples modestos d'una acció incipient que es correspon, però, amb una vocació insubornable de decidir i codecidir sobre els interessos col·lectius. Sabem que en gran part són interessos compartits, que no podem anar sols. En aquests 20 anys hem superat una vella paradoxa: Catalunya s'ha sentit formant part d'Europa des de fa segles. Però durant prop de cinquanta anys ens fou negat el dret d'exercir plenament aquesta pertinença. Somiàvem en Europa. Ara, conjuntament amb Espanya, ho fem amb Europa. Formant-ne part. És la diferència entre el voler ser i el ser. I no és poc. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 828 Title A name given to the resource Conferència "20 anys de Catalunya a Europa" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Subject The topic of the resource Autonomia Euroregió Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-10-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/238/20060111fets.pdf 09a174bf107da146b1e4df7068ba60f0 PDF Text Text Conferència "2006, any de fets" Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida | 11/01/2006 Amb aquesta compareixença aquí a Lleida dono compliment a un compromís pres l’any passat davant dels representants dels mitjans de comunicació en l’inici del curs polític. Vull titular aquesta presentació 2006, l’any dels fets Amb aquest enunciat, he volgut resumir d’alguna forma la intenció de la meva intervenció d’avui. Si l’any 2004 va ser l’any del canvi, i el 2005 vaig comparèixer amb una intervenció que duia per títol L’any de les respostes, aquest any haurà de ser l’any dels fets. Un any de fets. L’any de la feina feta, que es comença a veure. L’any 2006 serà, per al Govern de Catalunya i per al seu president, un any d’obra feta, de polítiques ja en marxa, d’explicació sobre el terreny, com avui, dels fruits del bon govern. És cert que per als annals de la gran política l’any 2006 serà l’any del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Serà un fet històric. És cert que això sol ja justificaria, a parer de molts, tota una legislatura. Per mi i pel meu govern, no. De fet, la gent no recorda pas, avui, què van fer els governs d’Espanya (l’any 1978) o de la Generalitat restaurada (l’any 79) a més d’aprovar la Constitució i l’Estatut que ara són vigents. Aquells anys queden com els anys en què es va aprovar la Constitució, en què es va aprovar l’Estatut. Aquells, però, eren moments constituents; legislatures per a fer la Constitució i l’Estatut. Ara no. Ara hem abordat la nostra proposta d’Estatut, i veuran que en parlaré poc, governant alhora. En aquest fet ha radicat la garantia -i la dificultat alhora- del procés de reforma. I de les dificultats de surar de l’obra de govern que queda d’alguna forma tapada per aquest esdeveniment tan transcendental com és l’aprovació 25 anys després d’un altre Estatut. Quin moment viu la nostra proposta d’Estatut? Crec que va fent camí de forma inexorable. S’han anat superant les etapes del procés: l’aprovació al Parlament de Catalunya, que no va ser senzilla, per descomptat; l’arribada a les Corts Generals; la presa en consideració del Congrés, i la presentació d’esmenes. Pel febrer, entrarem en la Comissió Constitucional. Amb soroll. Més del necessari, sobretot pel que fa al to d’algunes veus. Comença a remetre. Ara la remor és de negociació. Tindrem Estatut. I serà un bon Estatut. Entenc el paper que estan adoptant els diversos membres del quatripartit, dels quatre partits que estem a favor d’aprovar l’Estatut, en la negociació final. Però no convé allargar la negociació més enllà del necessari. A ningú que vulgui l’acord. Una negociació injustificadament prolongada, només afavoreix els contraris a l’Estatut. Ara hem de ser més resolutius, ja veuen que m’estic referint sobretot als aspectes formals, no pas del contingut de l’Estatut. Penso que és el meu paper. Els qui compten cada dia els beneficis d’un pessimisme tàctic, han de saber que no estan fent cap bé, potser de forma imperceptible però certa, a la moral de la ciutadania i a la credibilitat de la classe política. La sessió de 2 de novembre al Congrés dels Diputats va ser, crec, exemplar. Llavors vàrem estendre la mà a les Corts Generals, vàrem estendre la mà a Espanya, i vàrem reclamar sentit d’Estat. Doncs bé, ara és el moment de culminar aquella predisposició al diàleg i al pacte lleial. Amb ambició i realisme. El mateix que aleshores. Som en un moment excepcional, que hem d’aprofitar per aconseguir el pas endavant que ens hem plantejat com a poble en l’autogovern. El nou Estatut no és només el motor per al futur de la governació a Catalunya. També és una de les peces clau del projecte de reforma social i política per a l’Espanya plural que hem posat en marxa d’acord amb el govern espanyol i el seu president Rodríguez Zapatero. D’una Espanya que 1 �ja porta vint anys al cor d’Europa, on l’arquitectura federal és l’ànima i el gran model de futur. Per tant, amb una situació diferent de la dramàtica dels anys trenta. L’altra tarda em trucava la vídua de Joan Raventós i em va llegir una carta de Jaume Carner de l’any 32 explicant les vicissituds de l’Estatut d’aleshores. Explicava al president Macià quines eren les alternatives formals. Doncs mireu, era una situació des d’aquest punt de vista i des d’altres punts de vista enormement diferent. Crec que passats els anys, passada la Guerra Civil, passats 40 anys de dictadura pràcticament, 25 anys de democràcia, és un Estatut que ha funcionat bé, però que evidentment el temps ha anat esberlant, d’alguna forma. Perquè l’Estatut va ser una de les quatre o cinc lleis orgàniques importants que van configurar i que configuren encara avui l’arquitectura jurídica de l’Estat espanyol i de l’Estat de les Autonomies. Després n’han vingut moltes més de lleis orgàniques, incomptables lleis orgàniques. I d’alguna forma l’han anat esberlant, gastant, no per mala fe, en molts casos, sinó per la força i per la inèrcia de les coses, del costum, de la història. Ara és l’hora de fer la relectura d’aquests 25 anys i de dir on som i on volem anar i què queda d’allò que volíem, mantenir la força d’allò que vam fer inicialment i que estava bé i posar-ho al dia. Durant el mes de gener, hem d’arribar a un acord que sigui alhora raonable i ambiciós. És l’única manera de garantir una tramitació efectiva i amb garanties en la Comissió Constitucional. Crec que els partits i les forces polítiques que estan a favor en el Congrés de Diputats d’aprovar aquest Estatut s’haurien de posar d’acord clarament abans de començar el camí dins de la Comissió Constitucional perquè allà, com és evident i per dir-ho de forma molt simple, pot passar de tot. És a dir, hi ha d’haver un punt de partida compartit per les forces polítiques que fan la majoria i crec que el tindrem. La veritat és que els partits del Govern de Catalunya tenen clar el que volen, com ho volen i quan ho volen. I que amb això n’hi hauria d’haver prou però no n’hi ha prou, perquè s’ha d’acabar de convèncer Espanya, i en primer lloc al govern espanyol, de què allò que és bo per Catalunya és bo per Espanya, com ja vaig dir en un altra ocasió, aquest any farà 20 anys. Fets en l’autogovern i fets en l’obra de govern. Sis fets importants que vull relatar. a) Transparència i bon govern Al Pacte del Tinell s’hi recullen diversos compromisos en relació en aquest tema. Això ens ha dut a crear la primera Oficina Antifrau d’Espanya, no n’hi ha a la resta de l’Estat, i a enfortir la Sindicatura de Comptes. Aquest ha estat també un dels motius de la reforma del Reglament del Parlament. La reforma preveu l’establiment d’una Oficina Pressupostària per dur a terme el seguiment i el control de l’execució del Pressupost de la Generalitat. Hem començat a posar en marxa les recomanacions efectuades pel Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, creat amb aquesta intenció pel propi Govern. I aquesta acció positiva per a la transparència política i administrativa, ha vingut acompanyada d’una major eficàcia en la gestió dels recursos públics:     En dos anys hem reduït el dèficit a la meitat, hem contingut els nivells d’endeutament, hem sanejat el finançament de la inversió, i enguany començarem a avaluar l’eficiència de les nostres polítiques amb un pressupost per objectius i per resultats. Aquest és el primer punt. Ser transparents. Fer-se entendre i donar explicacions al país. 2 �b) Dos anys de planificació No ens amaguem. Som partidaris que hi hagi una bona planificació; hi ha qui diu que no, però creiem que n’hi ha d’haver. En dos anys hem enquadrat l’acció de govern en un marc estratègic, duent a terme l’actuació planificadora, jo crec, més ambiciosa dels darrers 25 anys. Fins ara Catalunya no havia disposat d’un Pla d’infraestructures que integrés la xarxa viària i la ferroviària o un Pla de l’Energia, i avui els tenim com també tenim:  un model de seguretat i justícia que aposta per la proximitat, és a dir, per portar aquests temes com més a prop millor,  un Pla d’Immigració i Ciutadania,  una proposta de bases per universalitzar els serveis socials,  i un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació. Hem anticipat reptes de futur, hem previst capacitats col·lectives per afrontar aquests reptes, i hem definit nous horitzons per a les nostres polítiques, orientant l’acció de govern per respondre justament a les exigències del nou Estatut, demostrant que encara que el finançament sigui una qüestió cabdal, no esgota ni de lluny el nivell de la nostra ambició col·lectiva. És a dir, que ens mereixem un millor finançament perquè en traurem un rendiment profitós per a tots, per nosaltres i per als altres també, i posant de relleu alhora el valor del Govern i de l’administració de la Generalitat per assolir els objectius que la societat catalana s’ha plantejat. Sí, hem planificat molt, aquests dos anys. És cert. I fins ara això potser no s’havia fet prou. També és cert. El que hi havia és un dèficit anterior en les planificacions estratègiques a llarg termini que alguns consideren clamorós. Hi ha un dèficit. Però que quedi clar: que hàgim planificat no vol dir que s’hagi aturat l’acció del govern. Al contrari. c) Esforç pressupostari i inversor. L’economia va bé. L’economia va francament bé, fins i tot diria que molt bé. Estem creixent tres vegades més que el ritme europeu. La Catalunya que hem projectat és més avançada socialment i més ambiciosa del que havia estat pensada fins ara. Però si aquesta ambició no hagués vingut acompanyada d’un govern que ho fes bé, competent en aquesta matèria, podria haver esdevingut mera retòrica. Avui podem explicar i demostrar que això no és així. Hem aprovat un pressupost de prop de 30.000 M€ per a aquest 2006. I estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. Estem parlant de gairebé cinc bilions de les antigues pessetes. Amb l’Acord Estratègic de l’Economia hem situat per primer cop la concertació del Govern i els agents econòmics i socials com a vector del progrés del país. Aquest pressupost segurament és l’instrument econòmicament més potent que hi ha a Catalunya i, en bona mesura, crec que es reflecteix el que és la pròpia capacitat del Govern autonòmic. L’acord estratègic és el tronc central de la filosofia amb la qual gastarem aquests diners. Als 865 M€ que hem destinat a l’Acord Estratègic durant l’any 2005, s’hi sumaran 1.217 M€ més aquest 2006. I a finals d’any haurem desenvolupat el 85% de les mesures que conté aquest Acord Estratègic per la millora de la qualitat de l’ocupació, per la internacionalització de l’empresa catalana i per la competitivitat. Tenim la taxa d’atur més baixa des de l’any 1979. Només durant el tercer trimestre de 2005 s’han creat 42.000 llocs de treball. I el grau d’obertura de la nostra economia i de la internacionalització de les nostres empreses és francament creixent, és satisfactòriament creixent. Podria ser encara més alta, i desitgem que ho sigui, però és francament creixent. Al mateix temps, la inversió industrial va créixer el 2004 un 3,5%, i un 5% el 2005, després de creixements negatius d’anys anteriors. I aquesta inversió ha contribuït al creixement de la productivitat (un creixement del 5% durant el 2004, que és l’últim any del qual tenim dades). 3 �Lluny de caure en l’autocomplaença, l’avenç de l’economia catalana ens ha de dotar de més ambició. Aquest any posarem en marxa un paquet de mesures per contenir la inflació, que és potser una de les preocupacions més grans en l’horitzó econòmic. Estem cercant noves estratègies, d’altra banda, de creixement que transcendeixin les nostres fronteres en el marc de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Sovint explico que si mirem el mapa de la Península i d‘Europa, veurem que hi ha Madrid, que hi ha París, que hi ha Londres, Frankfurt, Milà i si voleu Roma. És un arc enmig del qual hi ha molt camp per córrer. No dic que no hi hagi altres ciutats o territoris, però el nostre territori ha de capitalitzar en el sentit de capitalitat i no en el de centralitzar, i ser el motor d’un territori europeu que no té l’Euroregió, que en diem PirineusMediterrània, que jo crec que té un rol a jugar molt important en aquest buit que queda aquí. Penseu que és una euroregió que no ha tingut capitalitat d’estat, i això s’ha notat històricament. Penseu que la fàbrica més gran d’avions del món està aquí a tocar, a Toulouse. I penseu que està aquí, no per una decisió racional en el sentit d’anar a crear una potencialitat econòmica aquí baix, al costat de casa nostra, sinó perquè era el punt més allunyat de l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial, o sigui, per raons estrictament militars, tàctiques i de seguretat. Bé doncs, nosaltres, en aquest territori que històricament no ha tingut la capitalitat que havia de tenir, el reconeixement de personalitat política pròpia que havia de tenir, l’empenta i l’ambició econòmica que havia de tenir, que pot tenir ara, hem pensat que convé dissenyar explícitament una estratègia territorial que vagi en aquesta línia. Fa dos mesos vam inaugurar, a Barcelona, el Supercomputador Marenostrum d’IBM, el més potent d’Europa i quart del món. Cada dia llegim notícies certament que hi ha altres territoris, altres ciutats, que fan avenços importants, però les nostres també i de manera molt significativa. Hem de tenir ambició estratègica i tenim un disseny que pot no ser perfecte, que anirem adaptant a les circumstàncies de cada dia però que és, en tot cas, ambiciós. d) Dels Fons Estructurals a l’R+D+i És a dir, el nostre paper a Europa, no des del punt de vista del territori sinó des del punt de vista dels recursos que Europa posa a la nostra disposició. Europa, d’aquí a molt poc, deixarà de pagar els fons estructurals en el sentit clàssic de la paraula, i ha posat l’accent en l’R+D+i (Recerca + Desenvolupament + innovació). Nosaltres ens hem d’adaptar a aquest canvi europeu. Hem de canviar la nostra manera d’actuar en el camp de l’economia, justament per treure profit de la nova orientació i no quedar-nos en l’antiga orientació dels fons europeus que està ja de passada. Durant els anys 60 i 70 del segle passat, Catalunya i Espanya van ser un focus d’atracció d’inversions, sobretot en sectors com l’automòbil. L’entrada a la Unió Europea va permetre que aquest procés s’accentués, oferint noves oportunitats per la dinamització del nostre teixit empresarial. Però ara la situació ha canviat, a partir de l’any 2013 serem contribuents nets a la Unió Europea. I tot l’esforç que Europa ha fet per integrar-nos i situar-nos a primera divisió, l’haurem de fer nosaltres per aconseguir que els més pobres dels darrers que han arribat a la Unió Europea tinguin la fortuna que vam tenir nosaltres. Haurem de fer un esforç per passar d’un mercat obert capaç de competir en base als costos laborals baixos, a una economia més competitiva. No hem de fer només un “esforç” per modernitzar-nos. Hem de fer un esforç d’inversió important en R+D+i per treballar en la línia en la qual Europa s’està orientant. Hem de sintonitzar amb Europa des d’un punt de vista, per altra banda, interessant, però interessat, també. Ara es tracta de mantenir sostingudament aquest esforç. Hem de ser un país estructuralment modern. I l’impuls per part del Govern d’unes infraestructures tecnològiques de primer nivell o el nostre suport a la innovació empresarial van en aquesta línia, però no seran suficients. Hem d’aconseguir que el nostre teixit productiu aposti per la ciència i la tecnologia com un vector clau de l’estratègia empresarial. 4 �D’aquí la importància que comencem a desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle -que jo considero màgic- universitat-empresa-territori/govern, en termes de corresponsabilitat i interès mutu. Especialment en sectors tradicionals com l’agricultura o l’automoció i en nous sectors estratègics com l’aeronàutica o la biotecnologia. Encara que el conseller d’Agricultura sap que a mi m’agrada parlar d’agricultura i d’agroindústria alhora, i crec que és un concepte una mica depassat, el d’un Ministeri d’Agricultura i un Ministeri d’Indústria, perquè sabem que, sense indústria agroalimentària, parlar només d’indústria no és donar-li sortida al camp. Un camp on Catalunya està molt ben situada, encara que sembli mentida, per ser un dels territoris amb una de les indústries agroalimentàries més avançades d’Europa. En els sectors tradicionals, com l’agricultura o l’automoció, s’han de fer aquests canvis; i en els nous sectors estratègics, com l’aeronàutica o la biotecnologia, s’ha de posar el nou èmfasi. Ja hem signat els acords per a la creació del Centre de l’Aeronàutica i l’Espai de Viladecans o el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sénia. I aquest any passat, la creació de la Bioregió ha vingut acompanyada,  de la constitució del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, molt important, amb el professor Juan Carlos Izpisúa, que repartirà el seu temps entre Nova York i Barcelona,  la Fundació Institut de Recerca biomèdica  i l’anella de l’agroindústria, que comptarà amb el Centre Tecnològic Agroalimentari de Lleida com un dels Centres de referència i ens permetrà esdevenir un dels puntals de l’EuroBioCluster del Sud d’Europa. e) Millora tecnològica + millora del capital humà L’evolució tecnològica de Catalunya ha de ser paral·lela a la millora del capital humà de les empreses. I en aquest àmbit és fonamental la millora de la Formació Professional. En aquesta línia estan en marxa nous cicles formatius, més places i una xarxa de 4 centres integrals de formació professional coordinada pels Departaments d’Educació i de Treball i Indústria, que ampliarem en 8 més. Com també és fonamental la formació continuada. Per això hem incrementat d’un 60% els fons destinats a aquest àmbit i els hem vinculat a les polítiques actives d’ocupació i a la modernització del Servei d’Ocupació de Catalunya. No tinc cap dubte que la nostra aposta per la tecnologia ens servirà per atraure professionals que havien marxat als Estats Units o al nord d’Europa –i ja està començant a passar- i que ara trobaran noves possibilitats de desenvolupament de les seves habilitats i coneixements a Catalunya. En sectors com la biomedicina (al que m’acabo de referir) ja està passant. Però amb això no n’hi ha prou. Necessitem potenciar millor els investigadors i els emprenedors que es volen quedar oferint un nivell formatiu a les universitats homologable al de la resta d’Europa. Per això  hem augmentat la dotació pressupostària destinada a Universitats.  hem arribat a una inversió mitjana de 5.000 € per cada alumne matriculat en alguna de les 7 universitats públiques de Catalunya en només 2 anys.  estem assegurant progressivament la seva adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.  i estem desenvolupant la idea de crear una Euroregió Universitària, també en la línia de la configuració de l’espai competitiu del qual us parlava. Ja ho he dit fa un moment. Insisteixo: el marc euroregional ha de ser, cada cop més, el marc habitual per al disseny de moltes de les estratègies econòmiques de Catalunya. 5 �Garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, de les empreses i dels territoris en l’accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació és un objectiu propi d’un govern avançat. Per això estem estenent la Banda Ampla Rural, començant per les comarques de Girona, Barcelona i la Catalunya Central. Per això hem ampliat la Xarxa de Telecentres amb la perspectiva que l’accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) vingui acompanyada pel seu ús efectiu. Si unim:  la millora del nostre capital humà,  la creació d’un marc estable de col·laboració entre les universitats, les empreses i el Govern que estimuli la transferència tecnològica i la innovació,  i la generació d’economies d’escala a nivell euroregional, com ja passa entre la nostra indústria automobilística i l’aeronàutica de Tolouse... Estarem creant moltes més oportunitats de les que avui tenim. f) Infraestructures Generar aquestes oportunitats passa també per la millora de les infraestructures i, assenyaladament, de les infraestructures de transport. A Catalunya han passat durant molts anys totes per una àrea metropolitana cada vegada més congestionada. Hi ha hagut un efecte capital d’atracció. Tot havia de passar pel mateix punt. Això que tant critiquem en el conjunt de l’Estat ens ha passat també aquí. Amb la diferència que aquí a més, no hem tingut, però tindrem, els recursos d’inversions que es necessiten per crear un territori més ben servit des del punt de vista de les infraestructures, assenyaladament les de comunicació, que estan molt per sota d’allò que aquest país mereixeria. Per descomptat aquesta situació de dèficit és deguda en bona mesura a la pròpia estructura física del país. No és un país senzill, comparat amb les grans planes alemanyes, franceses o espanyoles. És més rebregat, tenim poques planes i petites. La plana de Lleida és una, la de l’Empordà n’és una altra, i també la plana de Vic i poca cosa més. És el que hi ha, però la resta és difícil. És un país molt més interessant i més bonic fins i tot, però és, des del punt de vista de les comunicacions, molt complicat. El dèficit d’infraestructures per arribar als Pirineus i més enllà, per connectar i salvar aquesta barrera que ens ha separat d’aquestes coses tant importants que comentàvem, que hi ha a l’altra banda de la ratlla, és una prova d’això. Avui precisament hem comentat una notícia que deia que un dels alts responsables de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està parlant de la possibilitat d’allargar el tren fins a La Pobla i més enllà. Però no ens fem il•lusions perquè això va per molt llarg i no parlem de coses que es puguin fer demà, són coses que hem d’anar pensant. És un disseny enormement seductor però que està molt lluny encara de ser realitat. Per solventar aquesta falta d’infraestructures i aquesta centralització i congestió en la capital del país hem posat en marxa una nova concepció de les comunicacions basada en la transversalitat i la xarxa, que servim amb més de 30.000 M€ d’inversió d’obra pública prevista. La inversió del Ministeri de Foment a Catalunya per descomptat és molt menys que això, pel 2006 serà de 2.500 M€ i la de la Generalitat de gairebé 3.000. Són actuacions emmarcades en un conveni entre la Generalitat i l’Estat que contempla inversions en la xarxa viària importants (de 7.345 M€) pels propers 7 anys. Estem impulsant infraestructures que defineixen una visió de país (com l’Eix Transversal Ferroviari o el desdoblament de tot l’Eix Transversal viari) diferent de l’estructura que hem heretat. O encarant decididament grans projectes que han estat massa temps pendents com el Quart Cinturó. Ja hem fet el més difícil. No és fàcil dibuixar perquè nosaltres, que sabem que Catalunya 6 �és aquell país rebregat, dens i molt poblat i amb molta gent afectada pels dibuixos que són fàcils de fer sobre un plànol, sobretot quan es tracta de planes poc poblades, però no és el cas del nostre país, dens i amb poca abundància d’espai lliure. Un país tant petit quan fa infraestructura està trepitjant ulls de poll sense cap mena de dubte i és qüestió de triar quins s’han de trepitjar i quines compensacions es poden donar. Hi ha gent que diu que no tenim capacitat de decisió. Doncs hem dibuixat més d’aquestes infraestructures difícils i estem fent més d’aquestes infraestructures complicades, complexes i empipadores per molta gent, de les que s’havien fet en molts anys. I ho estem fent, però amb una filosofia que alguns diuen que és excessivament pactista amb el territori. Però de fet és respectuosa amb el territori perquè considerem que aquesta Catalunya que tenim, tant densa, es mereix aquest respecte. Estem encarant també les infraestructures a partir de la visió de cadascun dels territoris de la Catalunya en xarxa, com la millora de la línia de la Pobla, la ATM de Lleida o l’Aeroport d’Alguaire, (que demà visitaré) que connectarà internacionalment les Terres de Ponent i dinamitzarà la seva economia com ja està passant amb els efectes enormement positius dels aeroports de Reus o Girona. Aquestes infraestructures generaran riquesa i dinamisme a Lleida, donant resposta a les necessitats de mobilitat d’empreses i ciutadans. Són la clau de volta de la nostra estratègia d’equilibri territorial, generant economia a la Catalunya interior i reduint la congestió del litoral. Mirin, a Catalunya, en els darrers 50 anys, el sòl urbanitzat s’ha multiplicat per 5,7. O si volen una altra dada de referència: en menys de 20 anys s’ha multiplicat el sòl urbanitzat, la taca urbana, s’ha multiplicat per 2. És a dir, en 25 anys hem fet tant sòl urbà com durant tota la història, com en 2.000 anys. L’extensió del que és l’activitat de planificació del creixement econòmic s’ha fet sobre la base d’una filosofia molt discutible, potser enyorant la caseta i l‘hortet, en un moment en què la qualitat i l’economia exigien una altra cosa. El resultat ha estat que hem ocupat per usos urbans tant terreny com el que teníem en el moment en què va començar la democràcia. Dos terços dels 7 milions d’habitants de Catalunya viuen en una franja de 20 km al llarg de la costa. De tot això, els governs dels 20 anys passats no se n’han preocupat excessivament, és a dir, no han tingut una concepció, una filosofia, una avaluació dels costos del que això representava. Simplement estàvem tots embenats en aquesta aventura de créixer i no ens vam parar a veure què estàvem fent en la suma de totes les actuacions. La Catalunya dual ha comportat un aprofitament deficient de les potencialitats de la xarxa de ciutats mitjanes que articulen el nostre territori; i ha creat també un creixement urbanístic de baixa qualitat concentrat sobretot al litoral. Això ens ha conduït al risc de la formació de tot un continu urbà a primera línia de la costa. I, per tant, la nostra aposta ve acompanyada per la necessitat de garantir un creixement, sí, però un creixement ordenat a les diferents regions de Catalunya. Pensant el futur. Assegurant el futur, amb l’aprovació dels Plans Directors del Sistema Costaner. M’agradaria en aquest sentit que vostès poguessin visitar l’exposició “Amb vistes al Mar”, que aquests dies es presenta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobre les àrees directament concernides en aquest creixement. La preservació que es fa del litoral es fa en benefici de tota Catalunya. També forma part de l’esforç ordenador i equilibrador que està fent el govern en aquest sentit. Aquesta és la idea de l’exposició que els aconsello que visitin. També assegurarem el futur:  amb la transformació econòmica del món rural, i amb inversions en regadius com el Segarra- Garrigues, el projecte més emblemàtic, la infraestructura més important que s’haurà fet mai a les comarques de Lleida, la promesa tantes vegades reiterada que ara ja comença a caminar de forma imparable i serà una realitat, 7 � amb una política de barris, sobre el qual jo hi tinc un especial interès, perquè penso que una   bona política de barris és una bona manera d’atacar problemes alhora. Ens hem acostumat a dividir els problemes per segments, per conselleries, per ministeris, per temes. Per assignatures. I el que resulta és que moltes vegades el problema prové del fet que vàries assignatures estan juntes i hi ha varis problemes un sol territori. Per tant, que la perspectiva que tracta d’identificar no tant els problemes per ministeris o per conselleries, sinó per territoris que pateixen l’efecte d’aquests problemes conjuntament, està sent molt més efectiva i a més molt més ben entesa per la població, ja que té en compte els ciutadans com el que són, no per una banda treballadors, per l’altra consumidors i per l’altra residents, sinó en el conjunt de la vida del barri. Sabeu que el Centre Històric de Balaguer, o el barri de La Mariola de Lleida o el Nucli Antic de Solsona són barris afectats positivament per aquesta política. Això és difícil de fer perquè els govern acostumen a treballar per departaments quan la realitat no hi va, sinó que té complexitat justament perquè varis tipus de problemes intel·lectualment diferents des del punt de vista de la seva classificació, creen una realitat que cap dels departaments, per si sols, poden atacar. amb l’augment d’un 43% del Fons de Cooperació Local destinat als municipis de Lleida aquest 2006, en benefici d’ajuntaments, molt sovint ajuntaments que pertanyen a diferents filosofies polítiques, des del punt de vista polític, per tant, distints, però que es beneficien com mai d’aquest augment. i amb una política d’inversions socials compartida amb els ajuntaments, que està obrint nous camins a la devolució de competències. Sóc absolutament favorable a la devolució de competències. Sabem que a Espanya, fa 27 anys, quan tot això de l’Estat de les Autonomies va començar, les competències devien ser d’un 80% per a l’Estat, d’un 0% les autonomies i d’un 20% les entitats locals. Recordo que durant un temps vaig estar defensant que fos 25%-50%25%, després va ser 30%-40%-30% i al final estem arribant aquí a Catalunya, al 30%-50%20%. El que hem preocupa, és com es gasta ara aquest 30% de l’Estat, perquè en una bona part hi volem tenir a veure, i per descomptat que això crea inquietud a l’Estat, perquè hi som, i volem saber què fem i què ens quedarà per fer. Però tenim sort que la gent que està portant aquest tema a l’Estat en aquest moment, és molt conscient que el seu paper es decisiu però residual, que s’han de reservar unes poques grans competències, de caràcter transversal, i, per tant, no estan en contra d’aquest procés de devolució. I aquesta és una situació que Catalunya ha d’aprofitar, com a poble, com a país i com a filosofia política, que és el que sempre hem defensat. Després parlarem de què anava la configuració del catalanisme polític ara fa 100 anys, anava per aquesta línia Una nació socialment avançada, què vol dir, el 2006? L’acció del govern per respondre a aquesta qüestió passa per afrontar quatre grans reptes: 1. garantir uns millors nivells de seguretat ciutadana i de justícia, 2. la millora de la qualitat dels serveis que ja són universals com la salut i l’educació, 3. la universalització dels serveis socials i d’atenció a les persones dependents, 4. i la millora de l’equitat i l’eficiència del nostre sistema de benestar, orientant-lo al cicle vital de les persones. Estem arribant a una idea bastant clara d’aquelles edats més difícils, hi ha unes edats on està succeint la crisi social. Hem de tenir una política per aquestes edats difícils, que és el que estem tractant de fer en la nostra política social. 1) Una de les garanties bàsiques del benestar, sense dubte, és la seguretat ciutadana i el seu valor per preservar els drets i les llibertats. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, el 2005 hem culminat el desplegament a Barcelona. I en dos anys, haurem aconseguit doblar el percentatge de població coberta pel nostre cos de policia, que haurà passat d’un 39,9% l’any 2004, a un 78,9% al 2006. L’esforç inversor i en la dotació de noves places de mosso que estem fent és important i aquest 2006 es concretarà en una ampliació de la plantilla de 1.727 efectius. Pel que respecte a la justícia, si a l’any 2003 només estava en construcció l’edifici judicial d’Amposta, ara n’hi ha 15 en marxa, a més de la Ciutat de la Justícia com a edifici emblemàtic, que justament el voldríem més chic de com havia estat projectat. Perquè aquesta idea que tota la justícia ha d’anar en un lloc, és una idea positiva en alguns sentits, però és una idea perillosa en uns altres. Pel que fa a presons, entre l’any 1984 –en què la Generalitat assumeix les competències en matèria penitenciària– i el 2004 la població penitenciària de Catalunya ha passat de 1.614 interns 8 �a 8.350. En canvi, i en aquest mateix període, el nombre de noves places penitenciàries ha estat únicament de 2.867. Per tant, el dèficit de places penitenciàries ha anat creixent. L’acció del govern en aquest àmbit també ha respost a la situació heretada: Aquest 2006, i a aquest tema li dono una importància cabdal perquè penso que és una de les coses més meritòries que estem fent, posarem en marxa la construcció de quatre nous centres penitenciaris, que no és senzill, a més dels CP Brians II, Lledoners i Joves de Quatre Camins, que entraran en funcionament durant el període 2007-2008. 2) Educació i Salut Educació A Catalunya s’estan construint ara més escoles que mai en la seva història. Si el curs 2005-2006 va començar amb 65 noves escoles, el curs que ve entraran en marxa 95 més. En 2 anys hem creat 1000 aules d’acollida i el proper curs en crearem 930 més. Ens hauríem de parar a pensar, un moment, què vol dir, acabar la legislatura amb prop de dues mil aules d’acollida. Ja sé que no és un espectacle, ja sé que no dóna resultats lluïts immediats, però hi ha poques inversions de futur que valguin tant la pena com aquesta. S’adonen que estem aplicant la medecina preventiva per a les malalties socials (amb símptomes com els que vam veure el novembre a les perifèries de les principals ciutats franceses, per exemple)? I toquem fusta, perquè això ens pot passar a tots. Estem incrementant significativament el professorat que al curs 2006-2007 augmentarà en 6.000 nous mestres. I hem presentat un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació que culminarà amb l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació. El proper curs volem equiparar els horaris de l’escola pública i la privada. I aconseguirem que tots els centres educatius disposin d’Internet a les aules al curs 2007-2008. Haurem aconseguit, en quatre anys, passar de l’aula d’informàtica a la informàtica a l’aula. Salut La constatació que tenim un sistema sanitari a l’avantguarda europea ha estat un estímul per millorar-lo. Admetem que és una realitat de la qual partíem quan vam arribar. Teníem un bon sistema de salut, que està millorant. En dos anys, hem enfortit la capacitat de l’atenció primària per donar resposta a les necessitats de salut de la ciutadania descongestionant les urgències hospitalàries, hem reduït el temps d’espera quirúrgica un 6%, i hem estès el programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. A la millora dels estàndards de servei, per exemple, garantint un temps mínim pel primer diagnòstic per millorar les llistes d’espera; i l’any 2006 hi afegirem la construcció de 60 nous Centres d'Assistència Primària (CAP), cinc hospitals i el desplegament de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a instrument clau d’impuls de noves polítiques de prevenció i promoció de la salut. 3) En Benestar i Família: Hem incrementat any rere any el nombre i quantitat de les ajudes a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, i hem estès els ajuts dels 3 a 6 anys per les famílies monoparentals i les nombroses, que són les que tenen un major risc de patir pobresa. L’any 2006, 325.387 infants i les seves famílies seran perceptors d'algun d'aquests ajuts. L'ajut a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys, passarà a ser de 700€ amb un increment de més d'un 7%. Des del mes de gener de 2004, hem revaloritzat les pensions de viduïtat més baixes un 44%. El Govern té enllestits dos projectes de llei que defineixen els nostres objectius en matèria de serveis socials per aquesta legislatura. 9 �D’una banda, el projecte de Llei de Prestacions, que garantirà un nivell d’ingressos a les persones amb rendes més baixes, renda garantida, per trencar el cercle de la pobresa. De l’altra, la nova Llei de serveis socials, que culminarà amb l’avenç més significatiu del nostre estat del benestar 20 anys després de la universalització de la salut i el sistema de pensions: la construcció del quart pilar de l’Estat del Benestar (Educació, Salut, Sistema de Pensions i Dependència). Aquesta llei ens permetrà complementar l’acció dels ajuts econòmics directes a les persones amb risc d’exclusió social amb serveis residencials i domiciliaris universals. 4) Equitat i eficiència del sistema de Benestar. Apostem per la igualtat d’oportunitats i de possibilitats efectives d’elecció. L’acció de govern que estem desenvolupant garantirà, una xarxa pública de serveis educatius, socials i sanitaris de qualitat,  orientats a l’atenció de les edats més difícils,  gestionats a través de la col·laboració público-privada  i d’accés universal. El nostre és un Govern  que creu en la proximitat,  que aposta per la participació dels governs locals en el disseny de les polítiques i en la prestació dels serveis  i que obrirà nous camins a la devolució de competències i recursos, en aquest sector.  que garantirà uns estàndards de qualitat similars a tot el territori. Sovint des del sector municipal que molts dels qui ara estem governant la Generalitat coneixem, es tendeix a demanar ajut sobre la base admesa de ser el petit nivell. El sector local no és el petit nivell, és el nivell que està més a prop dels problemes i probablement el que té més possibilitats de solucionar molts dels problemes que es presenten i que els govern més llunyans no poden afrontar. I és que els ajuntaments són els que poden resoldre millor els problemes i afrontar-los. Són els primers que veuen el que està passant i els que tenen una intel·ligència més completa en aquest sentit. Jo faig des d’aquí, des de Lleida, una crida als ajuntaments catalans sigueu protagonistes. Els donarem els mitjans, però els reclamarem el protagonisme. Sé que tindrem una resposta positiva, però també sé que no és fàcil. El 2006 també és un any propici per a la memòria. Més ben dit: per al diàleg estimulant amb la memòria. Enguany s’esdevé el centenari d’un moment especial de la història de Catalunya. No es tracta ni d’un esdeveniment inesborrable ni d’un fet aïllat molt significatiu. Es tracta d’un conjunt de fets polítics, socials i culturals que expressen un clima determinat. En efecte, l’any 1906 és l’any de l’aparició del primer gran moviment catalanista unitari, la Solidaritat Catalana. Es produí un d’aquells moments “patriòtics” de la nostra història; un moment en el qual es va saber posar una idea per damunt de les ideologies; i en que Catalunya per damunt dels principis ideològics de cadascú va esdevenir l’escenari d’un esforç col•lectiu. El poble es va pronunciar amb esperit de ciutadania. També és l’any de la publicació de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, la síntesi doctrinal del catalanisme que va esdevenir el programa d’acció de la Lliga Regionalista. I és l’any 10 �de la celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que significà un pas fonamental en la normalització científica de la nostra llengua. I és l’any en què l’Ateneu Barcelonès esdevé una de les primeres institucions culturals, amb el seu trasllat al carrer de la Canuda de Barcelona. I el d’una efervescència literària de primer ordre: Narcís Oller publica la novel•la “Pilar Prim”, Joan Maragall dóna a conèixer el poemari “Enllà”, Costa i Llobera les “Horacianes” i Josep Carner “Els fruits saborosos”. Eugeni d’Ors inicia la publicació del “Glossari” a La Veu de Catalunya. El 1906 és, per tant, un any clau en el desenvolupament de la cultura catalana contemporània, amb el punt de maduresa màxima del Modernisme i amb l’eclosió del Noucentisme. És el moment en què coincideixen tots dos moviments, un acaba i l’altre comença. I, al mateix temps, és un any decisiu en l’evolució del catalanisme, amb una mobilització sense precedents que inicia el cicle que es tanca el 1919, en què els partits catalanistes van fer l’intent d’assolir un “Estat nacional català dins l’Estat compost ibèric”, tal com ens ha explicat José Antonio González Casanova fa poc. És, en definitiva, l’any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. Entre la cultura i la política a Catalunya. Una aliança explicada d’aquesta manera per Miquel dels Sants Oliver: “La cultura es la más fuerte, la más sagaz y la más firme de las políticas.” La memòria d’aquest 1906, cent anys desprès, esdevé estimulant molt més que no pas nostàlgica. No ens estimula a repetir debats i propostes que ara, per sort, ja no són ni necessaris ni possibles. La Catalunya de 2006 és un país amb una societat i una economia obertes. Ja no és la Catalunya proteccionista de 1906. La Catalunya de 2006 forma part d’una Espanya democràtica i quasifederal. Ja no és la Catalunya que s’havia d’alçar contra l’arbitrarietat de l’Estat que acabava d’aprovar la Llei de Jurisdiccions. La Catalunya de 2006 és una Catalunya integrada a Europa. Ja no és una Catalunya que plantejava destins imperials, tal com predicaven en algun moment Prat de la Riba i Eugeni d’Ors. És a dir, ara estem jugant en un camp molt més gran i obert. En aquell moment Espanya anava avall, havia perdut les colònies al 1898, i Catalunya, en canvi, estava embalant. És el moment de l’encreuament de les dues realitats espanyoles que va acabar dramàticament. És evident perquè Catalunya, tirava, demanava, exigia, i Espanya no estava en condicions de respondre. Ni molt menys estava en condicions de condemnar el moviment de Catalunya, perquè estava en un decandiment. Cent anys després, ara tenim l’ocasió de fer realitat allò que els homes del 1906 van somiar. Ells només ho podien somiar, escriure, descriure i projectar. Nosaltres podem fer i estem fent. Aquesta és la realitat del moment. La Catalunya, doncs que juga en el camp de la gran Europa i que ha de considerar aquest camp el seu marc d’actuació. Aquests darreres setmanes, la flor i nata dels historiadors francesos ha hagut de recordar, en un manifest, que la història ni és una religió, ni és una moral, ni és una esclava de l’actualitat, ni és la memòria, ni molt menys un objecte jurídic. El que proposo és fer un exercici de record de l’any 1906 que sigui rigorós i exigent i que sigui el punt de partida d’una visió de futur. Exigent per necessitat de fer néixer les idees, els projectes, els somnis, les visions que han de constituir el corpus del catalanisme del present i del futur. Alguns historiadors han parlat de manera ben lúcida. Joaquim Nadal parla de la conveniència de plantejar-la com la “...refundació del catalanisme, encara que soni massa gradiloqüent i solemne. (...)” de considerar que ha arribat “l’hora d’atorgar un nou sentit a la diferència. Perquè la diferència és cultural, i social i econòmica, però ja no és garantia de lideratge.” 11 �Perquè també aquí d’uns anys ençà havíem caigut “en les inèrcies de la fossilització i això fa que en relació al nostre autogovern i al fet nacional hi hagi més satisfacció que orgull, més autocomplaença que autoestima, més burocràcia que patriotisme, més inèrcia que tremp, més resignació que intel•ligència”. La cultura política i cívica generada en el marc de l’antifranquisme i de la Transició ja no és apta trenta o quaranta anys després. Hem d’anar més enllà. I no és apta, entre altres coses, perquè ha assolit els seus objectius, justament. Catalunya com a subjecte polític ha renovat periòdicament la cultura cívica amb la qual ha vehiculat i expressat els seus objectius. El 1906 representa un d’aquests moments, corresponent al cicle 1904-1919. Després vindrà el període republicà, el del “noucentisme popular”, abans de la Guerra i la desfeta. L’exili i la llarga nit interior. I més endavant, el de la represa que quallarà en l’antifranquisme unitari que va ser molt més que un moviment polític, en ser acompanyat d’un moviment cultural de gran vitalitat (el “seixantisme”, que va dir una vegada Joaquím Molas). Ara podem dir que no en tenim prou amb les noves eines com l’Estatut; ni amb l’obra de govern en si mateixa, com la que he descrit. Ens cal un relat col•lectiu, gairebé diria una metàfora, que reformuli pensant en demà l’equació identitat-pluralitat-convivència i, al mateix temps, l’equació Catalunya-Espanya-Europa. Un relat que constati els efectes dels nous impactes de la nostra societat, de les noves realitats que afloren i les contradiccions que se’n deriven. Un relat que reculli les aspiracions de la societat catalana i que proposi una cultura cívica i una cultura política renovades. Per això necessitem establir la síntesi, el mínim comú denominador: una certa idea de Catalunya, compartida per tots els ciutadans i ciutadanes. Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, societat lliure i oberta, economia oberta, societat segura i de benestar, territori equilibrat, país ben governat societat culta, país interdependent en el marc espanyol i europeu. Resumint, ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades, avui i ara. Una Catalunya d’homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern i un bon marc d’interdependència. Per això, sobretot, té interès aturar-se en el 1906 com a punt de referència. Se’m dirà que allò era dirigisme cultural. I tant que ho era! I va donar fruits ben rellevants, dels quals l’obra de la Mancomunitat de Catalunya n’és el principal exponent. La qüestió avui és si és possible i convenient un dirigisme cultural com aquell. D’entrada no ho sembla. Si més no amb les condicions de fa cent anys. Ni sembla possible, ni sembla acceptable ni desitjable. Però defugir el dirigisme no ha de voler dir renunciar a estimular i promoure el debat i l’aconseguiment de resultats. La Catalunya d’avui és una societat molt més complexa, oberta i diversa, de la de fa cent anys. I, sobretot, Catalunya és una societat molt més equilibrada i democràtica, però això no ha de ser obstacle per cercar la millor manera que té una societat com la nostra de formular-se les orientacions col•lectives. Aquesta és la reflexió que he volgut encetar i compartir amb vostès en recordar el 1906. Acabo aquí: El 2006, en el centenari de tot el que acabo de dir, com el 2007 pel vuitè centenari del naixement del Rei en Jaume I (i que agermana els països que formaren part de l’antiga Corona d’Aragó i que comparteixen un bon tram de la nostra història), haurien de ser dues ocasions per a plantejar-se la realitat present i el futur del nostre país amb optimisme. 12 �En el nostre cas són dues efemèrides que ens remeten a moments simbòlicament positius de Catalunya. Però ara és qüestió que sobre la base d’aquest record i d’aquest simbolisme tinguem un projecte, però un projecte dibuixat, mesurat, quantificat, pensat i realitzat finalment. Això és el que farem aquest any, això és el que començarem aquest any i l’any que ve. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1720 Title A name given to the resource Conferència "2006, any de fets" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Estatuts Euroregió Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/198/20050406.pdf fa6685be36762d3be2c70df2b412277e PDF Text Text Conferència "Catalunya 2005: Un programa de reformas" (castellà) Foro ABC. Madrid | 06/04/2005 Vuelvo a Madrid una vez más y, como saben, siempre vengo encantado. Madrid me gusta y me interesa. Por un lado, es la ciudad que tanto nos gustaría que pudiera ganar la batalla de la nominación olímpica para el 2012. Por otro, la ciudad solidaria, la de la gente, la que sufre con los demás y que sabe ser agradecida con la solidaridad de los demás. Por cierto: esta misma tarde visito el Bosque de los Ausentes, en el Retiro, precisamente un importante testimonio de esta solidaridad. Vengo a contarles -también una vez más- cual es nuestra propuesta para y desde Catalunya; una propuesta indisociable a una cierta idea de España: la de la España plural. Vendré cuántas veces sea necesario para hacer avanzar el proyecto de la España plural, del mismo modo que quiero ir a Valencia, a Sevilla, a Zaragoza, a Santiago o a Bilbao. Nunca me cansaré ni de escuchar atentamente ni de explicar lo que Catalunya propone, no únicamente al Estado, sino a todos los pueblos de España. Con todo, me van a permitir que manifieste un cierto desasosiego cuando recuerdo que estuve aquí en mayo pasado en el Club Siglo XXI, en agosto en El Escorial, en enero de este mismo año en el Foro de la Nueva Economía y parece que cada vez tengamos que empezar de nuevo, como si hubiéramos perdido el hilo. Como Penélope. Cada vez que vengo me parece comprender que se nos entiende: que se nos entiende por primera vez. En este sentido, siempre es la primera vez. Madrid - y ahora no hablo de la ciudad y sus gentes, sino del poder- no ve a España, no la mira. Madrid es el espejo: Madrid es España. Lo que no se dice en Madrid no se ha dicho. ¿Lo ha oído alguien? !Nadie! Y aún, lo que se escucha dura poco. Sobre la situación reciente: los sucesos del Carmel y a las consecuencias políticas de la crisis Para comenzar mi breve intervención de hoy -previa al diálogo que espero tener con ustedes- quisiera referirme brevemente a dos temas que han focalizado la actualidad de Cataluña en las últimas semanas. Creo que tiene sentido, dado que es mi primera visita a Madrid después del accidente del Carmel y de la crisis política que se desató a continuación. Sobre el Carmel, quiero destacar varias cosas. Nuestra primera prioridad ha sido y es resolver satisfactoriamente la situación de los vecinos del Carmel afectados. Creo que lo estamos consiguiendo, aunque no la daremos completamente por zanjada hasta que todos los vecinos estén definitivamente en sus casas. A pesar de la gravedad del accidente, ni ha habido que lamentar víctimas mortales, ni tampoco se ha "hundido un barrio", como se ha venido diciendo de forma irresponsable para alimentar la explotación política y mediática del mismo, con "más de 15.000 vecinos afectados". Las cosas en su sitio: ocurrió un accidente grave en el túnel de maniobras de las obras de ampliación de la línea 5 del metro.1057 personas se vieron afectadas directamente, personas que fueron (y muchas de ellas siguen) realojadas en hoteles o en otras viviendas. Treinta y cuatro familias (un centenar de personas) han perdido su hogar y volverán a tenerlo. 1 �En segundo lugar, cabe decir que nuestra reacción, con la inestimable colaboración del Ayuntamiento de Barcelona fue inmediata y eficaz. Hemos tenido una sensibilidad extrema, minuto a minuto, con los 1.057 vecinos desalojados y en la actualidad estamos en vías de normalizar la situación. Estoy convencido de que cerraremos el balance habiendo encontrado, como les digo, una solución plenamente satisfactoria para los vecinos de los 34 pisos demolidos. Podremos también decir que el resto de viviendas plenamente recuperadas y habremos impulsado un plan de rehabilitación integral del Carmel a la altura de la ambición del Gobierno y de los vecinos del barrio. Pero, lo que es más importante, habremos garantizado la seguridad de los vecinos, la atención a estos en todo momento, la protección de sus bienes y el máximo nivel de información posible. En este sentido quiero destacar, finalmente, que el nivel de responsabilidad política asumido por nuestro Gobierno no tiene precedentes en la política española. En primer lugar, la comparecencia del Conseller Nadal en la Comisión de Política Territorial del Parlament de Cataluña se produjo muy pocos días después de que se hubiera producido el accidente. En segundo lugar, celebramos a petición propia de un Pleno Extraordinario al cabo de un mes. Por último -como no podía ser de otro modo en un gobierno que hace de la transparencia su bandera- en todo momento mantuvimos y mantenemos nuestra disposición a participar activamente en la comisión de investigación creada para dilucidar los hechos. Del incidente que desembocó en una moción de censura quiero destacar sólo dos puntos. Por un lado, se produjo un ruido excesivo. Y califico la reacción de excesivo ruido político porque, aunque acaparó toda la atención mediática, no se puede reprochar al gobierno de la Generalitat que dejara, ni por un momento, de hacer frente a su obligación fundamental: gobernar. Durante el mes de febrero, el gobierno aprobó más de una decena de proyectos, algunos de una envergadura comparable a la del acuerdo estratégico para la competitividad -al que, por cierto, me referiré más adelante-. Por otro lado, quiero subrayar que como President de la Generalitat, debo mirar sobretodo al presente y al futuro. En este sentido, insisto, me reconforta el hecho de que se haya puesto de relieve uno de los compromisos que teníamos en esta legislatura: el compromiso irrevocable hacia una mayor transparencia de la vida pública. Ustedes saben que la reforma social, la transparencia y los cambios en las leyes fundamentales son los objetivos principales de mi gobierno. Esto enlaza con otro tema importante, puesto que en esta línea se ha puesto también sobre la mesa el tema de la financiación de los partidos políticos, una de las grandes asignaturas pendientes de nuestra democracia. La actuación del gobierno de Cataluña en el ámbito de la transparencia se rige por dos orientaciones: la búsqueda de la eficiencia en la administración pública y la definición de unas reglas del juego de la economía que aseguren la libre competencia y hagan transparentes las relaciones entre el regulador público y los mercados. Estamos trabajando ya en estas dos grandes direcciones: En diciembre de 2004 presentamos el Informe de evaluación de la gestión de la Generalitat de Cataluña. Volviendo al Carmel: en febrero, inmediatamente después del Pleno extraordinario, el Parlament creó una comisión de investigación, a la que ya me he referido, para aclarar el accidente de la línea 5 del metro y la contratación de la obra pública. Como ha anunciado el Conseller de Política Territorial y Obras Pública, Joaquim Nadal, se han establecido unas nuevas reglas del juego para la contratación y adjudicación de la obra pública. En junio pondremos en marcha la Oficina Antifraude, dirigida por un fiscal de gran prestigio y discreción, David Martínez. 2 �Sobre las transformaciones políticas y sociales que el gobierno de la Generalitat está llevando a cabo Permítanme ahora incidir en los demás objetivos estrella de nuestro Gobierno: la reforma social y las leyes básicas. Como premisa previa, tengo que decirles que el gobierno de la Generalitat tiene un proyecto para Catalunya que va más allá de esta legislatura, más allá de 2007. Se trata de un proyecto ambicioso de transformación social y económica; una transformación que, para ser efectiva, implicará una adecuación político-institucional a las nuevas condiciones y pasará inevitablemente por mejorar nuestro autogobierno. No quisiera extenderme en exceso en esta cuestión, pero la mejora del autogobierno tiene un punto clave en la reforma del Estatut, en la reforma del sistema de financiación autonómica y también en una serie de reformas institucionales paralelas, que van desde la reforma de la Ley electoral catalana hasta la participación en la reforma del Senado español, de la que hoy hemos hablado con el Presidente del Senado. Lo que pretendemos con la reforma del Estatut es obtener las herramientas que nos permitan hacer frente a problemas no resueltos y a nuevos retos planteados. ¿A qué me refiero? Pues por ejemplo a la concreción del papel de Catalunya en Europa o a nuestra capacidad de actuación en relación con la inmigración, dónde sería necesario asumir y delimitar competencias para dar una mejor respuesta a las realidades que conviven cotidianamente en nuestros municipios. Este es un punto clave de la reforma social. La llegada de la inmigración a los barrios, a las escuelas y, a los CAPs está afectando a nuestra capacidad de respuesta. En cuanto a las reformas políticas el reto último nos plantea solucionar el reconocimiento y el encaje definitivo a la realidad plurinacional, plurilingüística y pluricultural del estado español. Y hablo de solucionar problemas y de afrontar retos. No he hablado nunca de obtener privilegios, o de diseñar exclusividades. En lo que estamos trabajando es, pues, en un Estatut al servicio de los ciudadanos, que haga frente a las nuevas realidades, un Estatut de y para la gente de Cataluña pero también un Estatut al servicio de una concepción de la España de hoy, de la España plural, del Estado compuesto. Nuestra responsabilidad colectiva nos exige no aferrarnos excesivamente al pasado cuando éste está superado, porque no nos va a llevar a ninguna parte. Nuestro objetivo es que el nuevo Estatut esté redactado y sea aprobado en esta legislatura. Es mi compromiso con la ciudadanía y es el compromiso de todas las fuerzas políticas catalanas en la cumbre que celebramos en Miravet -un pequeño pueblo a orillas del Ebroen noviembre pasado. En esta legislatura también negociaremos un nuevo sistema de financiación. Un nuevo sistema que mejore la suficiencia y la capacidad de decisión que tenemos sobre nuestros recursos y que incorpore un nuevo diseño de la relación de solidaridad que queremos tener con los territorios del resto de España; con los que compartimos una comunidad política en la que debe existir una igualdad de deberes y derechos esencial. Este nuevo mecanismo de solidaridad se debe diseñar bajo la premisa que las distintas comunidades autónomas puedan ofrecer niveles similares de servicios con esfuerzos fiscales similares. Éste es el principio fundamental sobre el que se debe erigir el nuevo sistema, un principio que muchas veces simplificamos en la fórmula pagar por renta y recibir por población. Ahora Cataluña es la cuarta Comunidad Autónoma española en renta por cápita antes de impuestos y la octava después de impuestos. Hay que definir un mecanismo de 3 �subvenciones dónde las transferencias sirvan para reducir las diferencias entre comunidades, pero sin llegar a eliminarlas completamente ni a invertirlas. Esto es lo que sucede en todos los países de estructura federal. Si una comunidad paga más impuestos, parte de éste mayor esfuerzo realizado debe beneficiarla porque en esto consiste la igualdad entre los ciudadanos, pagar más sirve para ganar más, pero no todo lo que se gane de más. De lo contrario, podríamos llegar a una situación dónde una indefendible definición de solidaridad se convirtiera en su caricatura, con unas comunidades acomodadas a vivir del subsidio y otras, más desarrolladas, irritadas por el uso que se hace de su sobreesfuerzo fiscal. Supondría un coste político demasiado elevado y voy a poner todo mi empeño en que no sea así. Hemos hecho un esfuerzo de consenso y rigor, con una comisión de expertos que han estimado en el 7.5% del PIB catalán (de media, según distintas metodologías) la diferencia entre lo que pagamos y lo que recibimos. La discusión sobre cual deberá ser la cifra final está todavía abierta, pero un 7.5% es excesivo. Soy consciente que proclamar esto justamente ahora, que con la ampliación Europea vamos a pasar en 2 o 3 años a ser contribuyentes netos, no es ni fácil ni ciertamente simpático. Pero es un tema que está ahí, encima de la mesa. Nosotros asumimos, siempre, nuestra responsabilidad y hacemos frente a nuestras carencias con decisiones que no se toman para agradar o complacer. Hablo, por ejemplo, del recargo de 2.4 céntimos sobre los hidrocarburos para vincularlo a la financiación de la Sanidad, que se hizo efectivo a partir de Agosto pasado o del grupo de expertos sobre racionalización del gasto sanitario, que ha puesto encima de la mesa un conjunto de propuestas para la reducción del gasto sanitario. Lo realmente insostenible es aumentar el déficit de forma irresponsable. Autoexigencias, todas, y en primer lugar; exigencias, sólo las necesarias. Dicho de otro modo, venimos a Madrid cargados de razones. Es con esta orientación que estamos también enfocando nuestra política económica. Cataluña avanza hacia un modelo de crecimiento basado en el conocimiento y en la innovación. El reto más importante al que debemos hacer frente es la transformación de nuestro modelo de competitividad. Y es un reto que compartimos con toda Europa en su conjunto. En esto se basa la estrategia de Lisboa y también el Plan de dinamización de la economía, que el pasado 25 de febrero aprobó el gobierno español. ¿Significa esto que no somos en absoluto competitivos? No. Somos competitivos; en Catalunya hay empresas líderes a nivel global. Pero debemos serlo todavía más y de un modo más generalizado. Si somos menos competitivos en costes, debemos serlo más en otros aspectos: esta es justamente la pretensión del Acuerdo estratégico para la internacionalización, la calidad de la ocupación y la competitividad que se firmó el pasado 16 de febrero, después de un año de intenso trabajo. Y el acuerdo es ni más ni menos que la hoja de ruta del gobierno en materia económica en esta legislatura. No es ni el lugar ni el momento de detallar las 86 medidas que contiene el acuerdo, todas destinadas a crear un entorno competitivo favorable y a solventar ciertos cuellos de botella que sufría la economía catalana. Permítanme citar algunos ejes prioritarios sobre los que se desarrollan estas medidas: -mejora de las infraestructuras de transporte y telecomunicaciones -I+D+I como eje clave y transversal -apoyo a la inversión y a la internacionalización -mejora de la dotación de capital humano 4 �También quisiera mencionar, ya para acabar, la manera en que se ha llegado a este acuerdo, porque es significativa del estilo de gobierno que nos anima. El acuerdo se ha firmado conjuntamente por gobierno, sindicatos y patronales, pero en su redacción han participado un amplio conjunto de agentes sociales y económicos. En un proceso de concertación sin precedentes hasta la fecha. Y no digo que esta sea la vía catalana, de exclusividad catalana, pero sí un estilo, una 'obsesión' de mi gobierno...con un trasfondo claro: la verdadera eficacia es aquella que parte de un equilibrio entre forma y fondo. Es la única manera sólida de tener un proyecto inclusivo y sólido para el país, la única de avanzar hacia un futuro más próspero. Les he expuesto y razonado cuales son los objetivos centrales de nuestra propuesta de reforma del Estatut, en relación con los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. Defiendo que no existe contradicción entre reforma del Estatut y reformas sociales. Son dos caras de la misma moneda. Ofrezco el compromiso de Cataluña con España y reclamo otro tanto del Estado. No para obtener privilegios, sino para poder seguir siendo solidarios. He hablado de exigencias mínimas. Pero también he hablado de autoexigencias. Esta es la razón por la que he querido resumirles lo que perseguimos con el acuerdo estratégico en materia de política económica. Si les parece, lo dejo aquí por ahora y quedo a su entera disposición para el coloquio. Muchas gracias. Moltes gràcies. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1680 Title A name given to the resource Conferència "Catalunya 2005: Un programa de reformas" Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Foro ABC. Madrid Subject The topic of the resource Autogovern Balança fiscal Estatuts Federalisme Finançament Gestió pública Acció política Territoris Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/193/20050302.pdf 545d5c6efde859dc72f38cebdd7add29 PDF Text Text Conferència"Catalunya: puente entre la UE i Mercosur" (castellà) Montevideo. Uruguai | 02/03/2005 Muchas gracias señor alcalde, señor intendente, señor ministro de transportes y obras publicas, señor embajador de España, representantes de Naciones Unidas, de MERCOSUR autoridades, amigas, amigos. Cuantos recuerdos en este momento que no les voy a relatar, y también cuantos proyectos que sí les voy a relatar. Vamos a dejar al pasado dormir un poco aunque seria fácil que nos pusiéramos a recordar juntos algunos de los aquí presentes, otros no están, tantos momentos vividos en común por Barcelona y Montevideo, por Uruguay y Cataluña y España. En todo caso lo que se impone hoy es una reflexión sobre los proyectos, sobre las esperanzas, sobre lo que yo llamaría primeras realidades. La verdad es que tengo que hablarles de los retos en que nos vemos todos sometidos en el nuevo contexto internacional y tengo que hacerlo, por supuesto, desde la visión de Cataluña, esa Cataluña que tiene tantas cosas en común con ustedes. Me contaban ahora de Margarita Xirgu, que es la gran actriz catalana, pero es la gran actriz catalana que se desarrolló en Uruguay porque allí no pudo ser. Este recuerdo sí me lo van a permitir, porque este recuerdo de la Xirgu al lado del río, interpretando "Bodas de Sangre" y los policías, o bomberos como los llamaban ustedes, yéndola a consolar por la muerte de su hijo, después de terminada la obra. Ese es un recuerdo que yo creo que de alguna manera resume de una forma muy viva y muy real lo que es la presencia de una gran actriz nuestra aquí. Las causas de su presencia aquí están en la raíz, yo diría en el corazón, del dramatismo de nuestros países, de Catalunya, de España, de Uruguay. Dramatismo que sólo hoy, sólo ayer más exactamente, se ha empezado a enterrar de alguna forma, y a sustituir por una gran esperanza. Y los que llevamos un tiempo en estas cosas, en la política, sabemos que las esperanzas sólo son esperanzas, y que muchas veces la historia nos hace sudar muchísimo para que las esperanzas se conviertan en realidades. Pero sabemos también una cosa muy cierta, muy clara, que si no hay esperanza, si no hay proyecto, si no hay voluntad, si no hay deseo, si no hay legitimidad, no hay nada, y ustedes tienen voluntad de ser y de legitimidad. Su sociedad, su gobierno, su presidente, el alcalde de Montevideo. Hay un nuevo contexto internacional: qué les voy a contar que no sepan. Todas las naciones del mundo se encuentran hoy, yo diría que inmersas, en un nuevo contexto marcado por fenómenos que han desbordado totalmente los foros académicos y económicos para tener ya efectos en la realidad de nuestras vidas de cada día. Hablamos de globalización, hablamos de cambio tecnológico y ambos conceptos adquieren una dimensión más compleja si tenemos en cuenta la dinámica en que se desenvuelven: por su intensidad y por su extraordinaria velocidad, respectivamente una cosa y otra. Interactúan aquí bloques económicos de países, comunidades de naciones y esos nuevos "actores" emergentes (China, India, y otros países.), cambiando casi frenéticamente los ritmos e imponiendo nuevos retos que habrá que superar, que hay que afrontar y que hay que superar. 1 �Nos hallamos ante escenarios que son comunes a nuestros sistemas productivos y de crecimiento y que modifican sustancialmente, lo que podríamos llamar las condiciones de competitividad. Me gustaría hablarles hoy de la forma en que Catalunya está afrontando esos nuevos fenómenos. Creo que también en Uruguay las respuestas podrán, y van a ser, sin duda muy innovadoras. No sólo por lo que ya he mencionado, la similitud de los desafíos, sino también porque compartimos una parecida visión política. Vamos a llamarle una parecida visión política, íntimamente parecida. Creo que nuestros países comparten esa rebeldía protectora de nuestras más antiguas tradiciones y una vocación de integración y apertura a todas las corrientes mundiales de pensamiento y de cultura. Catalunya hoy está construyendo una euroregión. ¿Qué es una euroregión?, es un conjunto de regiones de comunidades que no respetan las fronteras y se unen para adoptar el tamaño que se necesita tener en el mundo de hoy para ser alguien en un mundo que sea abierto, y cuyos sujetos ya no son las naciones de Estado, son las uniones, son los Estados Unidos, es la Unión Europea, será Mercosur en su momento, esperemos y deseamos, es China, es India, son las grandes asociaciones de antiguas pequeñas naciones, las que se están convirtiendo en sujetos activos de la política y de la economía mundial. Las empresas de esos grandes conjuntos, por vivir en grandes conjuntos en mercados abiertos, tienen la talla y tienen la expertise y el savoir faire que se tiene que tener para ser alguien en el mundo. Las que no viven en esos espacios amplios pueden acceder, pero difícilmente, a esa capacidad y a esa competitividad. En el Uruguay de hoy vemos con optimismo como se afianza el proceso democrático que hace ya 20 años retomó el irreversible camino hacia la libertad. Se inicia una nueva etapa para este gobierno, se inicia una nueva etapa en que este gobierno tendrá que afrontar la necesidad de alianzas con otros gobiernos y hoy hemos constatando, casi físicamente, la importancia de estas alianzas en esta secuencia interminable de encuentros a dos, a tres, entre primeros ministros y presidentes de países del MERCOSUR uniéndose y pactando, como anunció ayer el presidente Tabaré, con cada uno aquello que era más oportuno pactar. Bien, estamos pues en una nueva realidad y en un nuevo escenario, están ustedes en un nuevo escenario, pero también Catalunya está en ese nuevo escenario. Ahora, desde hace poco más de un año y después de que Catalunya tuviera el mismo gobierno durante los 23 años de democracia, por primera vez ha habido un cambio. No llegamos a los 90 años de gobierno colorado antes de que asumieran los blancos hace ya tiempo, pero 23 años en democracia, y en España ha habido muy poca, son muchísimos, son todo prácticamente. Estamos pues, también nosotros, en un momento de interrogación, en un momento crucial de decidir por donde debemos de ir; y lo afrontamos con un gabinete que presido, que es un gobierno catalanista y de izquierdas. En Uruguay, hoy la izquierda asume también esa responsabilidad; pero la izquierda de hoy, aquí y allí, la izquierda de hoy, vencida la ola conservadora, es distinta de la que hace 10, 15 o 20 años hubiéramos podido imaginar. Debe de serlo, debe tomar nota de las cosas que han ocurrido, no puede empezar a gobernar hoy luchando contra los fantasmas de ayer, tiene que tener el lenguaje de hoy, que yo creo que el presidente Tabaré ayer demostró poseer, sin olvidar el pasado, sin dejar el pasado en el desván de los recuerdos. Teniendo muy presente el pasado, pero, sin embargo, proyectando y apuntando hacia adelante, hacia el futuro. En todos estos años pasados, tan dramáticos en muchos sentidos, la realidad nos ha marcado un ritmo y una exigencia que probablemente continuará en ascenso y requerirá que seamos capaces de dar respuestas conjuntas a desafíos cada vez más complicados y, 2 �no nos engañemos, hoy está más demostrado que nunca que competitividad, bienestar y buen gobierno son tres conceptos totalmente indisociables. Déjenme explicarles brevemente como veo la situación en Europa y como la veo en el MERCOSUR. Antes de entrar en materia sobre Europa, déjenme hablarles sobre MERCOSUR. Déjenme decirles que para mi es una especial satisfacción hacer esta reflexión hoy aquí. Tengo una gran satisfacción por hacerlo aquí, en el Salón de los Presidentes del Edificio MERCOSUR de Montevideo, del que tengo tan buenos recuerdos. En esta misma sala, en este mismo edificio, en el año 1998 asistí al cambio de la presidencia semestral de MERCOSUR que pasó de manos del presidente Sanguinetti al presidente Ménem y recuerdo que el presidente Ménem al asumir el cargo dijo: mi compromiso es un pasaporte común y una moneda común. No hubo nada. Ayer hablando con un viejo amigo, Enrique Iglesias, hoy hablando con el ex presidente Sanguinetti y con el presidente argentino Néstor Kirchner, creo que se impone y creo que hay un acuerdo en ello, una reflexión: hablemos menos de vaguedades, de realidades difíciles y construyamos realidades tangibles. Miren ustedes, sin infraestructuras, sin inversiones, sin dinero disponible para ello, sin un mapa claro de lo que se quiere construir y donde, y con eficiencia, con transparencia, para que nadie pueda sospechar que esa es la causa luego de muchos problemas, no se va conseguir nada. Ayer me dijeron que se van a invertir cinco mil millones de dólares en los próximos cinco años en ejes transversales en el continente latinoamericano, y me parece enormemente positivo que se haga, tanto esto como que la transversalidad de norte a sur se potencie. Sin esas infraestructuras, no habrá MERCOSUR, no habrá Latinoamérica, no habrá realidad tangible, física, y propiamente efectiva detrás de las palabras, de los sueños, de los proyectos y de los deseos, y por tanto es enormemente importante que estemos en condiciones de invertir esos cinco mil millones y probablemente muchos más. Miren, estuve en Argelia hace relativamente poco. En Argelia me plantearon lo siguiente: tenemos un problema, tenemos tanto dinero (producto de las fuentes energéticas que existen en aquel país) que nuestro programa de inversiones no lo asumimos, no lo podemos ni atacar, son cincuenta mil millones de euros para los próximos cinco años: ¿Nos pueden ustedes ayudar?.Como pueden ustedes imaginar empalidecí porque ¿Qué podemos hacer? Por eso nosotros queremos crecer, estar con otros, ser más grandes, poder decir que también es nuestra la fábrica de Airbus que está al lado, que está en la euroregión en Toulouse, más allá de una frontera que ahora ya no existe. Por eso ustedes tienen que hacer lo mismo en MERCOSUR. No vamos a poder hacer frente a los retos del mundo que se está moviendo como se está moviendo, si no tenemos primero la talla, y segundo las ideas claras respecto a lo que hay que hacer, y lo primero que hay que hacer es invertir, generar este ente invertible, invertir, endeudarse razonablemente, instar a las instituciones financieras internacionales para que puedan financiar ese crecimiento que es la base del crecimiento económico futuro, del cual van a vivir ellas mismas, en definitiva es en interés del mundo, del mundo entero, que esas cosas se hagan. Y déjenme volver un momento a nuestra situación, a la situación de España, de Cataluña. Como ustedes saben, hace escasamente diez días tuvo lugar en España el referéndum sobre la Constitución Europea. Y quiero decir cuatro palabras sobre ello, para que sepan porqué lo hicimos y como fue. La población española y, en particular, la población catalana, dio un apoyo muy claro a este Tratado constitucional. La participación fue tan alta como pueda ser en los países que se atrevan a preguntarle a la gente sobre una realidad tan lejana todavía. Tan real pero tan lejana en la mente de la gente como es la Unión Europea de 450 millones de habitantes. Piensen ustedes que en España hoy, en Europa hoy, el presupuesto de la Unión Europea se está discutiendo entre los más europeístas, más lanzados, más expansivos, que 3 �proponemos el 1'7 % que permite la Carta fundacional y los más tímidos que están hablando del 1 % del PIB europeo, eso es la Unión Europea. La Unión Europea tiene un gran significado político pero tiene unas realidades tangibles detrás, en forma de servicios, mucho menores que cualquiera de los tres niveles de gobierno inferiores: el Estado, las autonomías y las ciudades, los municipios. En España el gasto público se divide en el 30% para el Estado, sólo el 30%, el 50% de las autonomías, que tiene la sanidad, la educación, la seguridad en algunos casos, como es el caso de Catalunya, la policía en definitiva, y el 20 % para los ayuntamientos que se quedaron al cabo de 25 años en el mismo punto en el que estaban. Porque todo lo que el Estado ha devuelto hacia abajo, hacia la cercanía de la gente, se ha remansado en las autonomías y no ha acabado de transcurrir hacia los ayuntamientos donde yo creo buena parte de los servicios públicos se deben de concentrar. ¿Por qué les digo eso? , porque tienen que entender que una votación cercana al 50% de la población española, o de cualquier otro país que se atreva preguntarle a su población sobre si ratifica o no la nueva Constitución Europea, corre un riesgo muy importante. Y es que la gente tiene la sensación de que Europa es significativa, que Europa es importante en los términos que he hablado hasta ahora, y sin embargo la influencia de Europa en sus vidas diarias, en sus vidas cotidianas es todavía muy reducida. Si todo va bien, cuando concluya este proceso los 450 millones de ciudadanos de Europa se dotaran de un Tratado constitucional, de una Constitución, cosa que nunca fue, hasta ahora siempre ha habido solo tratados. Una Constitución que en su primer artículo reconoce a los individuos como sujetos de una serie de derechos y de libertades, y que habla de crecimiento equilibrado, de promoción de la paz y la justicia social, pero también de la igualdad entre hombres y mujeres. Ustedes lo saben desde el siglo XIX, desde principios del XX tuvieron una Constitución muy avanzada en este sentido, los Batlles de entonces. , la solidaridad entre generaciones, ninguna Constitución del mundo habla todavía de solidaridad entre las generaciones presentes y futuras, y por tanto de la necesidad de no hacer nada que pueda comprometer no sólo nuestra felicidad hoy, sino la felicidad de nuestros nietos, los derechos de los menores, la necesidad de preguntar la opinión incluso de los menores y el derecho a la diversidad. Europa se define a sí misma como un ente político fundado no sólo en la unidad, que también, sino y mucho, en la diversidad, en la diversidad como principio constitutivo. Miren ustedes, una de las grandes batallas de Catalunya es hacer que se reconozca su singularidad, no sólo por España, sino por Europa, y que la Unión Europea reconozca que tiene no sólo 21 idiomas, sino algunos más, entre ellos el catalán que ha arrastrado tras de sí, como es lógico suponer, al eusquera y al gallego. Y el presidente José Luís Rodríguez Zapatero ha tenido el coraje de ir a la Unió Europea y decir, oigan, nosotros somos 4 idiomas, no uno, y piensen ustedes que muchos países que tienen variantes de idiomas comunes con otros, caso de Austria, por ejemplo, o el caso de Bélgica, que podían decir, el austriaco , el belga, no lo piden, y España ha tenido el coraje de ir a Europa y decir nosotros tenemos 4 idiomas, el común, que es lo que nosotros llamamos el castellano en nuestra Constitución y ustedes el español, y las otras lenguas españolas que dice la Constitución española que son el catalán, el gallego y el eusquera. Ayer mismo, el presidente Zapatero en París, pidió en la Asamblea Francesa, cuna de la democracia si la hay en Europa, el apoyo y consiguió el apoyo de la República francesa para el reconocimiento por parte de la Unión Europea de la existencia de un idioma español llamado catalán que es también un idioma europeo. Y tengo que decirlo en honor del coraje del presidente del Gobierno español que ha sido en esto, como también en todo lo demás por otra parte, enormemente consecuente. 4 �De la Unión de Estados hemos pasado a la unión de ciudadanos y de Estados, con toda su diversidad. Esta es la esencia de lo que algunos, como Jeremy Riffkin, han denominado el sueño europeo. Y nosotros queremos pensar que en este momento Europa está en condiciones de construir un proyecto, un sueño, que sea tan potente como el american dream, lo fue hace cien o ciento cincuenta años. Sin ánimo de impartir doctrina euro-céntrica ni erigirme en modelo, no me canso -ni me voy a cansar- de apoyar como político, como ciudadano, una mayor integración europea. Y me adhiero a esa Europa diversa con las palabras que tomo, o con el estilo de oración que tomo, de vuestro presidente que ayer decía: "Festejen uruguayos", que fue para mí la frase cumbre de ese discurso porque le está diciendo a un pueblo algo que tiene que ver no con las ideas ni siquiera con los dineros o con los parámetros de su vida, sino con su vida, con su situación personal, su relación con ese todo que es la nación, ¿no?, y él dijo, ya lo había dicho, "Festejen uruguayos" y yo creo que podemos decir celebremos, celebren uruguayos también, la existencia de una Unión Europea que va a permitir que las contradicciones internas de ese continente que ha dado lugar a tantas guerras y a tantos problemas se vayan disolviendo en una nueva Unión, una Unión constitucional. Salvando las distancias, y vuelvo de Europa a aquí antes de terminar, creo que Uruguay debe entender y definir su papel en el MERCOSUR, un poco al estilo de lo que Catalunya está haciendo en España y España está haciendo en Europa. El gran proyecto de Mariano Arana cuando fundó Mercociudades, proyecto que camina lentamente, es un proyecto absolutamente crucial para todos, para todos. O eso, o el futuro no estará a la altura de las esperanzas de hoy. Desde la Unión Europea, desde Cataluña y desde cualquier otro bloque económico o político de naciones, MERCOSUR es visto como un instrumento que brinda fiabilidad, armonía y convivencia política y económica a los países que lo integran. Cuenta Uruguay y cuenta Mercosur con el respaldo del Gobierno de Catalunya y como saben del Gobierno español, profundamente comprometido con la Unión Europea pero también con sus alianzas más allá del Atlántico. Abogaremos firmemente por facilitar el acercamiento desde ambos márgenes del Atlántico, desde su lugar en el Mediterráneo. Hemos aprobado como les he dicho un acuerdo de internacionalización, un acuerdo estratégico se llama, y lo hemos aprobado con empresarios, con sindicatos, con universidades, con todos los actores del triángulo mágico, como yo le llamo, entre empresa, enseñanza o universidad y Gobierno. Y en ese proyecto de carácter internacional, de internacionalizar la economía catalana, no se trata de defender, como yo creo que ustedes tampoco se deben de plantear defenderse de la competencia ni de la deslocalización, se trata de ser positivos, de ir más allá y de conseguir para nuestros respectivos países, para nuestras respectivos comunidades, algo más que una buena defensa. En un momento marcado por la incertidumbre, incertidumbre que nos obliga a todos: empresas, instituciones que las representan, Administración, Gobierno, sociedad civil, universidades, etc., en este momento es preciso que decidamos certeramente nuestra estrategia como país. Creo finalmente que les puedo decir que el Gobierno que presido está desarrollando una política económica fuertemente orientada a esa internacionalización. Justamente en estos días se ha aprobado el Plan para la internacionalización de la empresa catalana 2005-2008 que ejecuta entre otros el COPCA. Fomenta la cooperación económica catalana a través de su red de oficinas del mundo, y una de las primeras que se fundó en el 89 es la que tenemos aquí en Montevideo. 5 �Este es el mensaje que quería transmitirles: la imperiosa necesidad de situar a nuestras economías en línea con los cambios que se están produciendo para que ello nos permita hacer frente a los nuevos escenarios. Dos meses después de llegar al Gobierno firmamos conjuntamente con los agentes económicos y sociales los principios de este acuerdo, lo hemos aprobado, todos los agentes económicos y sociales están en él, se trata que todos se sientan partícipes de ello. No se trata de diluir las responsabilidades de cada uno. El Gobierno tiene que gobernar, los empresarios tienen que producir, los sindicatos tienen que defender el nivel de vida de la clase trabajadora, de los obreros, las universidades tienen que ser autónomas respecto de todo ello, investigar, innovar, cada vez más innovar las propias universidades, y sin embargo no es malo que las reglas de juego estén compartidas desde el principio. Un Gobierno no es de izquierdas si se preocupa sólo de ver como se reparte la riqueza, no basta preocuparse sólo de ver cómo se reparte la riqueza para decir este es un buen Gobierno, este es un Gobierno de izquierdas. También se debe ocupar de crearla. Crecimiento económico y generación de riqueza, son condiciones necesarias para garantizar el bienestar sostenido de los ciudadanos. Las reformas que se hicieron durante el Gobierno de Felipe González en España supusieron la verdadera modernización del país. Uruguay ha sido desde comienzo del siglo XX un país progresista y moderno, y no sólo a nivel de América Latina sino a nivel internacional adoptó en ese entonces concepciones de un nuevo Estado que dio respuestas velozmente a las exigencias de un tiempo de grandes cambios. Hoy es el momento oportuno del progresismo para Uruguay, pero también del desafío del ser progresista: para crear nuevas fuentes de crecimiento, para garantizar bienestar a su ciudadanía, para ganar posicionamiento en un mundo global, que sabemos complejo. El progreso y el bienestar son el objetivo final que perseguimos y se deben gestionar desde la responsabilidad, que implica a la vez una gran dosis de flexibilidad y mucho rigor. Nuestro patriotismo, y creo que el de ustedes, es el de los derechos y los deberes. No es sólo el patriotismo de la fidelidad a una etnia, a un origen. Es un patriotismo, como he dicho e insinuado antes, más orientado al futuro que al pasado. Es un patriotismo que tiene que demostrarse en el tablero de juego del presente y del futuro. Nuestra bandera es la de los valores del progreso: cohesión, seguridad y libertad. Los valores de siempre con los significados de ahora. Es por esto que el socialismo democrático ha luchado y seguirá luchando. Quisiera finalizar con un Viva Uruguay! y un Visca Catalunya! como un modo de resumir la gran esperanza y la inmensa ilusión que siento por el futuro que nos espera a ambos. Queda mucho por hacer y mucho camino por andar juntos. Por eso, déjenme acabar con un verso de vuestro poeta, de nuestro poeta, Mario Benedetti: "En la calle, codo a codo, somos mucho más que dos" Muchas gracias. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1675 Title A name given to the resource Conferència "Catalunya: puente entre la UE i Mercosur" Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montevideo. Uruguai Subject The topic of the resource Economia Model social Territoris Finançament Relacions Internacionals Unió Europea MERCOSUR (Organització) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1499/19960927d_00739_LD.pdf e6e5d3d7b441ee68bfcba7b3bb94afc4 PDF Text Text CONFERENCIA "EL MOMENT DE BARCELONA". ' Divendres, 27 de setembre a les! 12 h. Col.legi de Periodistes de Catalunya. BENVOLGUTS AMICS 1AMIGUES, 1 EL PRIMER ANY DE MANDAT lAL FRONT D'UN GOVERN : ACOSTUMA A SER UNA DATA SIGNIFICATIVA PER A FER BALANc; . EN EL MEU CAS, CADA ANY :-DES DE EN FA TRETZE1 EL MES DE GENER I,EN AQU~STA MATEIXA SALA FAIG BALAN9 DE L'ACCIO DEL G4'VERN MUNICIPAL, DE LA SITUACIÓ EN QUE ES TROB~ LA CIUTAT 1 EXPOSO LES PRIORITATS AMBLES QUJALS AFRONTEM EL NOU ANY . AVUI, PERO, HE VOLGUT $ER AMB TOTS VOSTES TRENCANT EL CALENDAR! H~BITUAL, PERQUE JA FA UN ANY QUE BARCELONA ÉS GOVERNADA PER UN , 1 PACTE DE PROGRES qNTRE TRES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. 1 ' 1 CONFANYIQP �1. UN GOVERN DE PROGRÉS. BARCELONA MODEL POLÍTIC. BARCELONA ÉS AVUI UÚNIC GRAN MUNICIPI QUE SEGUEIX GOVERNAT PER D'ESPANYA HA ESDEVINGUT L'ESQUERRA. BARCELONA L'ESCENARI PRIMER DE COMPLICITAT. 1 ELS VULL PARLAR D'AQUESTA EXPERIENCIA QUE, JA D'ENTRADA ELS HAIG DE DIR QUE QUALIFICO COM A MOLT POSITIVA, PERQUE NO NOMÉS REPRESENTA UN ACOSTAMENT POLÍTIC' ENTRE LES FORCES D'ESQUERRA A CATALUN!YA QUE ES PODRIA REPRODUIR EN D'ALTRES !ESCENARIS DE FUTUR, SINÓ PERQUE TÉ UNA TRADUCCIÓ IMMEDIATA EN ELS FETS. PER PARLAR DE COM AQUEST PACTE S'HA CONCRETAT EN FETS, ÉS OBLIGAT FER UNA REFERENCIA A LA MODIFICACIÓ DE LA CORRELACIÓ DE FORCES POLÍTIQUES EN D'ALTRES ESCENARIS. A CATALUNYA, CONVERGENCIA 1 UNIÓ GOVERNA EN MINORIA. A MADRID, EL PARTIT POPULAR TAMPOC NO COMPTA AMB EL SUPORT NECESSARI PER GOVERNAR EN SOLITARI 1 HA PACTAT AMB ELS PARTITS NACIONALISTES. 2 CONFANYIQP �AQUEST NOU ESCENARI POLÍTICA CATALUNYA 1 AL CONJUNT DE L'ESTAT ESTA !rENINT UNA INFLUENCIA DECISIVA EN LES POlÍTIQUES QUE IMPULSA LA CIUTAT. ELS POSARÉ EXEMPLES AL LLARG DE LA MEVA INTERVENCIÓ. FA POC MÉS D'UN ANY PUE ELS CIUTADANS 1 DE BARCELONA VAN DONAR CIUTADANES MAJORr:ARIAMENT EL SE~ ~UPORT A UNA o:c1ó DE PROGRES 1, MAJORITARIAMENT TAMBE, VAN EXPRESSAR LA VOLUNTAT QUE EL GOVERN DE LA CIUTAT FOS ENCARA MÉS PLLURAL, 1 FOS FRUIT DELS ACORDS 1 DE L'ENTESA j ENTRE LES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. EL MANDAT POPULAR ERA PROU EXPLÍCIT 1 LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS ES VA TRASLLADAR A 1 UN GOVERN DE PACTE. EL FET QUE LA CIUTAT FOS GOVERNADA PER UN GOVERN DE PACTE NO ERfoJ UNA NOVETAT. DES DE i FA TRETZE ANYS EL PARTjiT DELS SOCIALISTES 1 INICIATIVA PER CATALUNYA HAN ESTATAL FRONT DE L'AJUNTAMENT. LA NOVETAT ERA, SENS d>UBTE, QUE A AQUEST PACTE -QUE S'HA DEMOSTRAT AL LLARG DELS ANYS QUE GAUDEIX DE MOLT BONA SALUT- S'HI VA AFEGIR UNA AL TRA FOR<;A POLÍTICA QUE NO TENIA 1 3 CONFANYJQP �REPRESENTACIÓ A L'AJUNTrAMENT DES DE FEIA TRETZE ANYS: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. 1ELS HAIG DE DIR, ABANS Qll.JE RES, QUE AQUEST ÉS UN PACTE SQLID . QUE ÉS WN PACTE QUE PARTE IX D'UNA BASE POLÍTICA 1 D'UNS ACORDS SUBSCRITS EN BASE A PROGRAMES. NO HEM D'AMAGAR QUE UN ! PACTE A TRES BANDES ÉS MÉS COMPLICAT, SI VOLEN, PERO ÉS SENS ' DUBTE, MÉS EFICAC. AL LLARG D'AQUEST ANY Hl HA HAGUT SINTONIA EN LES GRANS QÜESTIONS. Hl HAGUT, TAMBÉ, SITUAC IONS D'IMPREVISIBILITAT PERO, SENS DUBTE, UN MAJOR EQUILIBRI. AQUEST ÉS EL GOVERN MÉS RIC 1 MÉS EXPRESSIU DELS SENTIMENTS DIVERSO$ DE LA CIUTAT. 2. LA CIUTAT HA GUANYAT AjMB EL PACTE. ÉS PER AIXO QUE ESTIC CO~VENCUT QUELA CIUTAT HA GUANYAT AMB EL PACTE. COM NO PODIA SER DE CAP AL TRA MANERA. PERQUE Hl HA MÉS CONSENS 1 MÉS DIÁLEG 1PERQUE ELS PROJECTES DE FUTUR DE 4 CONFANYIQP �BARCELONA TENEN ARA UN4 BASE MÉS PLURAL 1 UN SUPORT POLÍTIC MÉS GRAN. ! ! LA VARIETAT D'INTEREss;o s POLÍTICS NO HA D'ESPANTAR NINGÚ, FORfvlA PART DEL SISTEMA D'ENRIQUIMENT D'IDEES DE~ MATEIX GOVERN. ELS VULL POSAR DOS EXEMPLI;S CONCRETS DEL QUE ELS ACABO DE DIR. UN EXEMPLE ESTA REFERIT A L'INICI DEL MANDAT, LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. L'ALTRE ENS SITUA EN UN MOMENT j BEN RECENT, 1 ÉS L'APROVACIÓ DE L'ESCUT, EÍL SEGELL 1 LA BANDERA 1 DE LA CIUTAT. VULL REFERIR-ME A LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL PERQUE AQUEST ANY S'HA FET UN ESFOR9 IMPORTANTÍSSIM !PER REORGANITZAR EL FUNCIONAMENT INTERN DE ~'AJUNTAMENT . HEM DOTAT L'AJUNTAMENf D'UNA ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA TECNIOA, DE CARÁCTER GERENCIAL, ÁGIL 1 NO SOBRECARREGADA. NO EXCESSIVAMENT POLITITZA~A NI PRESIDENCIALISTA PERO SOTA EL CONTROL DE L'ALCALDE 1 ELS REGIDORS ELEGITS DEMOCRATICAMENT. HEM DOTAT LES REGIDORIE:S D'UNA VOLUNTAT MÉS POLÍTICA 1S'HAN POSAT EN MARXA LES COMISSIONS : DEL PLENARI ON ES DEBAT~N LES QÜESTIONS QUE 5 CONFANY.IQP �ÉS PROBABLE QUE L'ESCUT ESCOLLIT NO SATISFACI ELS DOGMÁTICS DE LES QUATRE BARRES NI AQUELLS QUI DEMANAVEN QUE NO CEDISSIM NI UN PAM. PERO ÉS UNA SO~UCIÓ MODERNA, QUE MILLORA GRÁFICAMENT L'E~CUT ANTERIOR . SI ELS SÍMBOLS HAN DE TENIR ELS VALORS DE LA D'UNA REPRESENTACIÓ 1 LA . IDENTIFICACIÓ COMUNITAT, EN AQUEST 1 CAS LA CIUTAT DE BARCELONA, 1 SI A MÉS NO HAN D'OBLIDAR ELS REFERENTS DE LA TRADI<¡;Ió 1 LA HISTORIA, ÉS EVIDENT QUE L'ESCUT, EL ·. SEGELL 1 LA BANDERA QUE ARA TENIM COMPLEIXEN AMB ESCREIX AQUESTS REQUISITS. 1 AQUESTS SÓN DOS EXEMPLES CONCRETS QUE POSEN DE MANIFEST LA VOLUNTAT DE CONSENS, UNA VOLUNTAT NO EXEMfPTA DE DIFICULTATS A L'HORA DE TROBAR SOLUCIONS CONCRETES PERO QUE TÉ UNA CONSEQÜENC!A BEN RELLEVANT: ELS PROJECTES DE BARCELONA! TEN EN ARA UN SUPORT POLÍTIC MÉS AMPLI. 1 EN EL DECURS DE LA CAMPANYA ELECTORAL VAM DIR QUE TRES EREN LES PRifORITATS INEXCUSABLES DE BARCELONA: OCUPACIÓ, HABITATGE 1 TRANSPORT PÚBLIC. 7 CONFANYIQP �PER COHERENCIA, 1 TENINT EN COMPTE QUE MANTENEN UN CARÁCTER PRIORITARI, UN BALAN9 D'ANY DE GOVERN DEMANA FER-HI REFERENCIA. ELS AVAN90 QUE EN AQUEST CAPÍTOL Hl AFEGIRÉ UNS COMENTARIS SOBRE LES INFRASTRUCTURES 1 LA LOG ÍSTICA. ! FENT UNA VALORACIÓ SINT~TICA, PODRÍEM DIR QUE EN HABITATGE ANEM BÉ, QUE EN OCUPACIÓ PROU BÉ 1QUE EN TRANSPORT NO!GAIRE BÉ. EN HABITATGE, EL PLANEJAMENT QUE VAM ENDEGAR ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ CONCRETANT DE MANERA EVIDENT. LES :DIVERSES OPERACIONS EN MARXA EVOLUCIONEN FAVORABLEMENT, 1 TOT 1 QUE EN ALGUNS CASOS TROBEM DIFICULTATS, SEGUIM EN CONDICIONS \QUE AQUEST MANDAT PUGUI SER QUALIFICAT ?COM "L'OLIMPÍADA DE 1 L'HABITATGE". ( ¡ AQUEST ÉS UN TERRENYf QUE PROBABLEMENT EXIGEIX UN BALAN9 A MIG TERMINI, 1 NO HEM PERDUT CAP DE LES EXPECTATIVE$ PREVISTES. A HORES D'ARA, EL QUE SÍ PODEM AFIRMAR ÉS QUE OPERACIONS COM LES VORES DEL CINTURONS, LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL, EL FRONT MARÍTIM O SANT ANDREU-SAGRERA ! (LES DUES DARRERES AMB INCIDENCIES QUE S'ESTAN RESOLENT) ENS DE PERMETRAN COMPLIR AMB L'OBJECTIU 8 CONFANYIQP �CONSTRUIR 20.000 CONSTRUCCIÓ. HABITATGES DE NOVA PARAL.LELAMENT, SEGUIM DESENVOLUPANT ELS PROCESSOS DE REHABILIT~CIÓ A LA CIUTAT VELLA, HEM INICIAT AMB FOR<;A aL CAMÍ DE L'EIXAMPLE 1 COMENCEM A LA ZONA NORD DE LA CIUTAT (NOU OBLIDAR L'ACTUACIÓ BARRIS). TOT PLEGAT, SENSE ¡ EN ELS BARRIS AFECTATS !PER LES ANOMENADES (UN GOVERN ESTRUCTURALS PATOLOGIES MUNICIPAL DE PROGRÉS ÉS EL MÉS CAPA<; PER ABORDAR L'ARRANJAMENff DELS MALS DE L'ESPECULACIÓ, NO HEM D'OBLIDAR-HO), NI PLANTEJAMENTS QUE HAN DE GARANTIR UN PRINCIPI QUE NO ABANDONEM: L'ACCESSIBILITAT A L'HABITATGE COM UN DRET ADQUIRIT. CAL DIR, PERO, QUE EN AQUEST CAMP ESDEVÉ ESPECIALMENT CRUCIAL EL! PAPER DE LES AL TRES ADMINISTRACIONS. TOT 1:i QUE AMB ALGUNES RESERVES, LA GENERAILITAT S'HA MOSTRAT RECEPTIVA A LES EXIGEN~IES DE BARCELONA, 1 SEGUIM INSISTINT PERQ~E, ENTRE D'ALTRES ASPECTES, EL CONVENIS 1 PLANS D'HABITATGE CONTEMPLIN CADA VEGADA AMB MÉS CLAREDAT LES NECESSITAT DE LA CIUT}f\T. CREIEM QUE EL NOSTRE POSICIONAMENT ÉS TANT JUST COM ENCERTAT, 1 HA DE COMPORTAR UNA CONTINU.iTAT EN L'EVOL~CIÓ DELS PREUS 1 ¡ 9 CONFANYIQP �L'OFERTA DEL MERCAT DE L1HABITATGE. UN MERCAT i QUE, RECORDEM-HO, EN l:tL CAS DE BARCELONA S'HA D'ENTENDRE MÉS ENLL~ DEL TERME MUNICIPAL ESTRICTE 1 HA DE CONTEMPLAR LA REALITAT METROPOLITANA. j PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, LES DARRERES ESTADÍSTIQUES ENS DONEN LA MILLOR REFERENCIA. LA TAXA D'ATUR REGISTRAT A BARCELONA EL MES D'AGOST S'HA SITUAT EN EL 9'4°/o, ENFRONT DEL 10'7°/o D~ LA PROVÍNCIA, EL 10'1 °/o AL CONJUNT DE CATALUNYAII EL 13'5o/o DE L'ESTAT. 1 ! 1 AQUESTA DADA NO ÉS EN <f;AP CAS CONJUNTURAL, PERQUE LA TAXA D'ATUR O~ BARCELONA ESTA PER SOTA DE LA MITJANA EUROPEA DES DE JULIOL DE 1995 (1 LA DIFERENCIA S'E~TA AMPLIANT AL LLARG D'AQUEST ANY), PERQUE E~TRE 1994 1 1995 L'ATUR JUVENIL S'HA REDU"iT DE 5 : PUNTS EN RELACIÓ AL TOTAL, 1 PERQUE EL NOMBRE DE DONES ATURADES HA ANAT DECREIXENT AL L4ARG DEL DARRER ANY 1 MIG. LA NOSTRA FEINA ESTA ORiENTADA A CONSOLIDAR AQUESTA TENDENCIA POSITIVA 1 FER-LA IRREVERSIBLE. 1 PER FER-HO TENIM NO POQUES INICIATIVES 1, PERMETIM-HiO DIR, UNA TINENTA D'ALCALDE, LA MARAVILLAS !ROJO, QUE SENS DUBTE , ' ¡ DONA COHERENCIA 1GARANtriES D'EFECTIVITAT. 1 1 lO i ¡ CONFANY.IQP �LES NOSTRES PROPOSTE;S PASSEN PER UNA COORDINACIÓ EFICA9 AMB ¡L'INEM 1 LA GENERAITAT, PEL REFOR9AMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, PER LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN ~PARTAT AQUEST ÚLTIM EN EL QUAL APOSTEM DEG¡IDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. ¡ UN ELEMENT, PERO, ESDEVÉ ESPECIALMENT NECESSARI PER GARANTIR l'EXIT EN AQUEST CAMP: LA DIMENSIÓ METROPOLI1f"ANA DE BARCELONA, TAMBÉ EN MATERIA D'OCUPACIÓ 1 DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC. 1 PERQUE SOM CONSCIE~TS D'AQUEST FACTOR ESTEM TREBALLANT A TRAVÉS DEL PLA ESTRATEGIC INDUSTRIAL 1 ESTEM IMPULSANT E~ PACTE METROPOLITA. UN PACTE QUE TREBALLEM PLEGATS AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS METROPOLITANS 1 QUE ENTENEM COM IMPRESCINDIBLE. L'OBJECTIU ÉS EL MANTENIMENT 1, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ~CTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÁMBIT M~TROPOLITA, MITJAN9ANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL 1 AJUDIN A ; LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL. LA PROPOSTA COMPREN LES COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONES, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, : MARESME, VALLES OCCIDENTAL 1VALLES ORIEt{JTAL. 11 CONFANYJQP �EL PACTE PROPOSA lABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE~ AMB 6 GRANS BLOCS: 1 ! ' - ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. - SOSTENIBILITAT. . FORMACIÓ 1QUALIFICACIQ PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECCDNOMIA PRODUCTIVA 1 MESURES DE CLARIFICAC.IÓ DE LES "REGLES DEL JOC" 1 DE SEGURETAT JURIDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA 1 COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE ! LES ADMINISTRACIONS LOCALS . RELACIONS SINDICATS-PAfrRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA ;EMPRESARIAL. í. , ENS TROBEM EN UNA FASE AVAN<;ADA PERA AQUEST ' , , ACORD, PERO ENCARA QUEDA CAMI PER FER. ES EL CAMÍ DE L'AGLUTINACIÓ [DE VOLUNTATS, DE LA RECERCA DE COL.LABORACibNS 1, EN DEFINITIVA, DE 1 LA COORDINACIÓ D'ESFOR(;OS QUE DEMANA TOTA GRAN OPERACIÓ. ~ ELS CONTACTES QUE ~EM MANTINGUT ENS PERMETEN SER CONFIATq. PER COMEN<;AR, HEM OFERT A LA COMISSIÓ ; EUROPEA 1 AL SEU PRESIDENT, JACQUES SANT~R, LA POSSIBILITAT QUE BARCELONA SIGUI UNA DE LES ZONES PILOT ON APLICAR EL PACTE EUROPEU DE CONFIAN<;A PER L'OCUPACIÓ. AMB AIXO, PERO, NO N'HI HA PROU, 1 12 CONFANY.JQP �CAL COMPTAR ESPANYOL. AMB EL ¡SUPORT DEL GOVERN AIXÍ, TOT 1 QUE SABEM QUE EL PLAN DE EMPLEO '· RURAL (EL PER) TÉ MOLTES! PROBABILITATS DE SER ! EL PRIMER PROJECTE PRES~NTAT PEL MINISTERI DE TREBALL A LA UE, ELS HEM EXPLICAT EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITA, :SE'NS HAN ESCOLTAT 1 CONFIEM QUE, VISTES : LES POSSIBILITATS 1 TROBADES LES INICIATIVES CONCRETES, ENS FARAN COSTAT. 1 ' 1 , NO SE'NS AMAGA QUE, UNA !VEGADA MES, 1 ENCARA QUE SEMBLI MENTIDA, L'ABAST METROPOLITA POT ALENTIR EL PROCES PE~ A LA CONSECUCIÓ, CONCRECIÓ 1 ACCEPTACIO DEL PACTE, PERO ÉS EVIDENT QUE ENS SITUEMI EN UNA PERSPECTIVA TERRITORIAL (LOCAL-METRbPOLITANA) QUE JUGA COMA ELEMENT DIFERENCIAL POSITIU. EN EL CAMP DEL TRANSPORT, EL "DIFERENCIAL METROPOLITÁ" SEGUEIX f;SSENT UNA REALITAT i , TANT EVIDENT COM DE VEGADES DIFICIL D'ASSUMIR PER AQUELLS QUE DEL FEiT DE RESISTIR-S'HI HAN FET UNA MENA DE DOGMA. 1 ¡ , ' EN TRANSPORT 1 MOBILITAT PODRIEM DIR ALLO DE "UNA DE CAL Y OTRA DE ARENA", ALGUNS PASSOS ENDAVANT 1 ALTRES ENRBRA. 1 HO DIEM AMB LA 13 CONFANY.IQP �SENSACIÓ QUE SOVINT NOMÉS S'AVANQA QUAN BARCELONA PREN LA INICIA~ IVA 1 QUE RETROCEDIM QUAN ELS QUE HAN DE DONAR SUPORT A BARCELONA SÓN ELS QUE TEN EN L'ÚL TIMA PARAULA. 1 ¿ PER QUE HO DIEM, AIXd ? REMETEM-NOS ALS ' FETS . , MENTRE BARCELONA IMPUL¡SA UNA PROVA PILOTA LA DIAGONAL PER VEURE ttL FUNCIONAMENT 1 LES POSSIBILITATS DEL QUE HA~RA DE SER EL TRAMVIA LLEUGER DEL BAIX LLOBREGAT, ENCARA ESPEREM UNA PROPOSTA CONCRETA,., UN CALENDAR! 1 UNA DOTACIÓ PRESSUPOSTÁRIA! PERA L'AMPLIACIÓ DEL METRO. 1 MENTRE BARCELONA APRO'VA UN PLA DE MOBILITAT INTEGRAL, EL QUE HEM BA11EJAT COMA PROGRAMA 1 PICASSO, LA CIUTAT SE S,ENT PREOCUPADA PER , L'EXCESSIU ALENTIMENT ¡ EN EL PROCES DE CONSTITUCIÓ DE L'AUTORITAT ÚNICA DEL TRANSPORTO EN LA INTEGRACIO TARIFARIA. ; 1 , ' i 1 MENTRE BARCELONA, ! PASSATS ELS ESDEVENIMENTS QUE TOTS CONEIXEM, TORNA A PENSAR EN ALTERNATIV~S VIABLES PER AL TRANSPORT PÚBLIC A MONTJU"iC 1 A LA ZONA FRANCA, LA CIUTAT VEU · OM EL NOU CONVENI D'INFRASTRUCTURES NO ES 1CONCRETA. c 1 14 CONFANYIQP �1 MENTRE BARCELONA DESENVOLUPA UN PLA ESPECÍFIC PER ALS AUTcPBUSOS, QUE MILLORA OSTENSIBLEMENT L'EFICÁCI~ 1 N'AMPLIA LES lÍNIES EN GAIREBE CENT QUI40METRES, LA CIUTAT OBSERVA COM ES DEDIQU~N GRANS ESFORCOS ALS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT; ESFORCOS SEGURAMENT JUSTIFICATSI 1 QUE NO POSEM EN QÜESTIÓ PERO QUE DIFÍC~LMENT SUPORTEN UNA COMPARACIÓ AMB EL GRAU DE COMPROMÍS DEL ' 1 , GOVERN AUTONOMIC AMB E~ METRO O L'AUTOBUS. , 1 ' 1 1 TOT AIXO ENS PORTA A fFE R DUES REFLEXIONS: l D'UNA BANDA, CONSTATAR¡ QUE L'ENTUSIASME DE BARCELONA PELS PROJECljES QUE NECESSITA, EN AQUEST CAS EN MATERIA bE TRANSPORT PÚBLIC, j EN L'ADMINISTRACIÓ NO TROBA RESSÓ AUTONÓMICA, QUE TENDEIX A PASSAR LA PILOTA AMB MASSA FACILITAT; D'AL TRA BANDA, LA CIUTAT CONFIRMA QUE ÉS LA .MÉS PREPARADA PER PROMOURE, DIRIGIR 1 c<boRDINAR LES GRANS 1 OPERACIONS QUE L'AFECTEt'J. 1 , PROMOURE , DIRIGIR 1COORDINAR. AQUESTA ES UNA AFIRMACIÓ PERFECTAMENTI TRASLLADABLE --1 ARA ENTREM EN EL CAPÍTOLI QUE ELS DEIA QUE AFEGIRÍEM-- AL CAMP DE L~ LOGÍSTICA 1 EL DE LES GRANS INFRASTRUCTURES. j 15 1 CONFANYIQP �GRANS PROJECTES-LÜ¡GÍSTICA-AMB COLLSEROLA) + PTMB. (... ) (REF. 16 CONFANY.IQP ��UN ANY DE GOVERN (7 DE PROGRÉS A BARCELONA 1-\..o ~h , _ {AIIfere-'v\_y_1.._ d 'u( cuy 11 (,~ ~~ 1 ~ fvlf'C+.- 1-. r ( k ~dg S/. Ba~·~ - /t"-fE11?v/s "Ji,¿ et Vh-tl Vtí¿-~-- fV ~IAA~h ~. ..•__..,¡;;::¡~Ió;J P \{]J.r¡ _____ ' -w ,_.,.~= 1-Q. 1 1 ~ 3o/i:l'l0 --- -----1-------·- j-~ . 1. "vwhí"~ tJ �UN ANY DE GOVERN DE PROGRÉS A BARCELONA QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT • • • • • • Un any després Període de sembra Un pacte de govern, un pacte de progrés L'any de la reorganització Proximitat i transparencia 1 Els compromisos per quatrd anys LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS • Algunes dades sobre la cíutat • Exemples de qué s'ha fet en un any • Unes quantes mancances ANNEXOS • • • • • • • • • • lndicadors del pols económic de Barcelona (1995-96) Aco rd de govern Pacte pels Consells de Districte Les Comissions del Plenari Decret de desdoblament del Comité de Govern Fun cions del President del Consell de Districte Funcions del Regidor de Districte Funcions del Regidor Adscrit al Districte Funcions del Conseller de Districte El Consell de Districte �QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT Un any després Un any després de les eleccions municipals, I'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme una notable transformació de les seves estructures organitzatives i polítiques i s'han posat en funcionament tates les línies polítiques fruit de l'acord entre les tres torces que van arribar a un pacte per governar la ciutat. Ara, quan s'escau el primer aniversari d'aquelles eleccions, sembla correcte de recordar-ne els resultats i explicar-ne els primers efectes. - El 28 de ma1g els ciutadans de Barcelona van participar activament a les eleccions municipals. electors votants 1.346.638 906.161 67,3 - Els resu ltats electorals de fa un any van ser els següents. Partit polític PSC CiU pp IC-Eis Verds ERC Nombre de vots LQercentatge de V_Qt 347.449 (38.3%) 276.141 (30.5%) 150.403 (16.6%) 68.838 (7.6%) 46.309 ($.1%) Nombre de regidors. 16 13 7 3 2 (*) Els percentatges no sumen 100% perqué hi ha vots cap a altres forces polítiques que no van obtenir reprsentació. �- On queda ciar que les forces progressistes van obteni r un suport majoritari a la ciutat. Vots L% Regidors Forces progressistes (PSC + IC-Eis Verds + ERC) 462.596 (51%) 21 426.544 (47.1 %) 20 Grups de la dreta. (CiU + PP) (*) Els percentatges no su men 100% perqué hí ha vots ¡cap a altres forces politíque s que no van obten ir 1 reprsenta cíó. · Era raonable , dones, que les forces progressistes arribessin a un acord que respongués a aquesta voluntat deis ciutadans, una voluntat que s'expressava en una 1 clara majaría de votants i de regidors electes . El pacte de govern deis grups de pr9grés era fruit d'aquella voluntat majoritaria i l'acció de govern durant aquest mandat, com en aquest primer any ja s'ha pogut comprovar, segueix les línies polítiques marcades en aquell pacte de govern, en funció d'uns programes electorals netament progressistes. : 1 Com és evident, el fet que durant els anteriors mandats municipals ja existís un govern d'esquerres a la ciutat, i la mateixa continu'ltat de la persona de !'alcalde, Pasqual Maragall, donen un caracter en part continuador de tota la feina inicjada ja el 1979, quan les forces d'esquerres van guanyar les primeres eleccions municipals. Peró, tal i com s'havia anunciat en la campanya electoral, i promés en els programes electorals, aquest :mandat té un caracter específic que posteriorment es va veure conf~rmat per !'existencia d'un acord ! que passava a ser tripartit. �La novetat residía, sobretot, en la voluntat transformadora que impulsava una reforma organitzativa de I'Ajuntament, tant pel que fa als ambits com pel que fa al territori. La feina de tot un mandat té diverses etapes. Durant el primer any és difícil que tates les accions dutes a termes es tradueixin en accions clarament visibles. Normalnjlent, molt més quan el pacte de govern era nou ja que es comptava amb grups polítics que en mandats anteriors no n'havien format part, el primer període és sobretot de preparació del terreny, per a obtenir més endavant els resultats de forma molt més concr~ta. Tot i aixo, en sois un any, com es veura més endavant, s'han produrt avenc;os molt notables. 1 Període de sembra Aixo vol dir que en aquest primer any, sobretot, s'han assenyalat les grans direccions a seguir i s'han dut a terme els primers comprom isos. Com és evident, moltes de les m¡psu res de govern previstes en aquest pacte no seran del tot visibles fins més endavant, pero ja s'han donat els pnmers passos 41ue permetran tot seguit una concreció major. l Hi ha un exemple que ho explica amb molta claredat. En política d'habitatge, en primer lloc cal alliberar sol i adoptar les mesures d'acció sobre el planejament. És amb posteritat, quan comencen les obres de construcció, que la política d'habitatge es fa molt visible, pero el període anterior és necepsari i, encara que costa de percebre per part de la ciutadania, sense aquest treball previ no fóra possible la consegüent manifestació concreta de les polítiques. Amb aquest exemple queda molt ciar que un període que es pot qualificar de "temps de sembra" potser no és tan perceptible com els períodes posteriors, que podríertl anomenar de collita, pero que és imprescindible pera la consecucip deis objectius que s'han fixat. 1 1 �Vist així, aquest primer any ha estat un excel·lent període de sembra, amb éxits molt destacables. Pero hi ha, a més d'aquest element algunes qüestions que un any després de les elecc1ons municipals, cal posar molt de relleu. Almenys, dues d'aquestes qüestions apareixen amb una torga 1 singular per damunt de qualsevol altra consideracíó: les reformes de l'organització política i !'experiencia d'un acord tripartit. Tot seguit, es valoren ambdues qüestions. Un pacte de govern, un pacte de progrés En efecte, els resultats del 28 de maig de 1995 feien necessari un acord de govern entre diverses torces polítiques. Així va ser com el 21 de julio! de 1995, en representació deis grups municipals del PSC ( 16 regidors ), IC-Eis Verds (3 regidors) i ERC (2 regidors ), Pasqual Maragall, Eulalia Vintró i Pjlar Rahola van firmar un acord de govern. Aquest pacte mereix, abans d'entrar en altres detalls, algunes consideracions globals Es tracta d'un acord entre torces polítiques progressistes, per dur a terme una política de progrés a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un acord entre force~ polítiques que han establert acords similars en d'altres poblacions de Catalunya. Com es deia en el text de l'acord de govern, ~acte és possible perqué es constata amb els resultatls electorals que a Barcelona hi ha una majoria de votants i de regidores i regidors electes que s'identitiquen amb les diverses forces polítiques de progrés, d'esquerra transformadora i nacional. O' aquí, per tant, que s'hi hagi vist, i que aixó sigui comprensible, un caracter d'experiéncia molt interessant de cara al futur, perqué confirma la disposició d'aquestes tres forces a treballar en comú, si �més no en l'ambit municipal i, com q mínim, en l'ambit estricte de la ciutat de Barcelona. Aixo significa que aquestes tres fardes polítiques queden obligades a fer evident el caire positiu d'aquest acord i que comparteixin un interés per demostrar als ciutadan~ com les forces progressistes tenen la capacitat de posar-se d'acord i governar a favor deis interessos deis ciutadans. Pero més enlla d'aquestes consideracions generals, n'hi ha d'altres que mereixen ser posades de relleu¡. Perqué el pacte de govern ha estat precisament la base de tota la política municipal posterior. i En efecte, totes les mesures aproyades al Pla d'Acció Municipal (PAM) per aquest quatrienni provenen de les línies marcades al pacte. 1 pot dir-se sense exagerar que les accions posteriors de l'equip de govern municipal no han fet altra cosa que seguir el camí indicat en aquell pacte de juliol. Els programes de les tres forces :van ser aleshores tinguts en compte i tota la política municipal d'aquest primer any de mandat, i 1 la deis propers anys, se sosté en ¡les línies marcades en aquell pacte, és a dir: ~'estan complint escrupulosament i amb tot el rigor els programes electorals que els ciutadans van avalar amb els seus vots. 1 L'any de la reorganització Si déiem més amunt que aquest ha estat un període de sembra, cal dir també que ha estat un període dE , reorganització. En efecte, s'ha dotat les regidori Js d'una voluntat més política alhora que els aspectes gerencials ~ren millorats substancialment i s'endrec;ava l'acció municipal. Així, en aquest primer any ja s'han posat en funcionament les 1 diverses Comissions del Plenari, qye ja són els organismes on es �debaten els assumptes que pertoquen als diversos ambits de l'acció de govern. D'una banda, s'han posat a treballar les diverses Comissions del Plenari. D'una altra (després d'un decret d'alcaldia de 14 de novembre ), s'ha desdoblat el Comité de Govern en un Comité de Govern del Territori i un altre Comité de Govern de les Comissions 1 del Plenari. El segon, com es veu, marca les línies, i en comprova el seguiment, que tenen a veure amb les Comissions i amb les Ponéncies. Mentre que el primer marca les directrius polítiques que tenen a veure amb els Districtes . r Proximitat i transparencia Alhora, com se sap, els mateixos districtes han estat reorganitzats, amb la presencia d'un Regidor de Districte i alhora d'un President del Consell de Districte. A més, els districtes han guanyat capacitat de decisió i veuen incrementats els recursos disponibles per dur a termes els seus projectes al territori, que pot dir-se q~e en el volum deis quatre anys arribara a ser el doble que en mandats anteriors. Gracies a l'esfor9 de planificació i al Pla d'lnversions Municipals, és possible que els ciutadans conegu\n amb tota l'antel·lació quines seran les inversions al se u districte¡ en els propers quatre anys. A banda que puguin sorgir noves necessitats o projectes, el cert és que la priorització de les inversions ~a esta feta per tot el mandat i, per tant, s'ha assolit l'objectiu d'un ~ planificació molt acurada que 1 permet conéixer --i fer conéixer-- quf3 passara a cadascun deis deu districtes en aquests quatre anys. · ¡ Aquesta actitud prové de la voluntat del govern municipal de dur a terme una política que s'ajusti al m~xim a la línia de la proximitat, per acostar a la ciutadania l'acci~ política. Aquest valor de la proximitat, defensat des de fa molts lanys com un element específic , �de les torces polítiques progressistes, va acompanyat del valor de la transparencia . ' És així, per exemple, que s'ha aprovat de donar regular informació f sobre els indicadors de l'estat de la ¡ciutat o sobre els resultats deis sondejos que pugui ter I'Ajuntament¡ per "prendre la temperatura" a la ciutat. 1 Els compromisos per quatre anys Els compromisos per aquests quatre anys han estat assenyalats de manera general al Pacte de Govern signat entre les tres torces polítiques que sostenen el govern municipal i, amb més concreció, en el PAM i en el Pla d'lnversions. ; Segons la informació de qué es disposa, provinent de les diverses presidéncies de les Comissions de 1Pienari, el grau de compliment del PAM es traba ara com ara en un, nivel! óptim, jaque en diverses matéries supera el 25%. 1 Tenint en compte que som al primer any i que aquest primer any també ha hagut de veure la nholts estorr;os dedicats a la reorganització i a la tasca de sem~ra (planejaments, aprovacions prévies, etc., pot dir-se que els P,rincipals compromisos polítics adquirits es tradueixen en mesures concretes que es van duent a terme sense cap dil·lació. A més, el grau de coincidencia entr¡e els tres grups polítics també ha estat molt elevat i tora d'algun$ casos molt concrets, en qué algun grup ha manitestat un divergencia puntual, l'acció de conjunt ha estat indiscutible. A més, aquestes divergéncies puntuals han estat sobretot preses de posició, q~e no han atectat la feina del govern municipal ni han endarrerit ~ ignificativament cap assumpte important. Alhora que s'acomplia el Pacte de Govern i la seva concreció expressada en el PAM, s'han sati~et demandes especítiques de cadascun deis grups que formen l'ali.~nr;a post-electoral. �D'entre aquests qüestions, pot esm~ntar-se per la seva significació 1 J'aprovació d'un nou símbol de la ciutat i d'un nou_segell municipal. LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS Algunes dades sobre la ciutat En aquest període de temps, la lciutat de Barcelona ha viscut avenc;os destacables. No és aquest el lloc on recollir tots els indicadors de qualitat de vida ni tot~s les dades de qué es disposa. Pero sí sera bo d'aportar-ne unes quantes que permeten observar l'evolució de Barcelona en tan sol$ 12 mesos. Una evolució que resulta francament positiva i espera;nc;adora, com pot veure's en el següent resum del "pols economic d~ la ciutat". 1 Baixa l'atur Fa un any, l'atur registrat a Barcelona era de 1'11 ,5% de la població activa . Les últimes dad es el situen entorn de11Q, 1%. ¡ En un any, a Barcelona el nombre ld'aturats ha viscut un descens del 12,5% , mentre que al conjunt de Catalunya era del 8,8% i al , conjunt d'Espanya del 6,6o/o. Expansió de la_Fira El 1996 sera el primer any parell en qué l'activitat firal a la ciutat superara la de l'any anterior. Aix6 é& especialment rellevant si es té en compte que s'escau en els anys !¡ senars la celebració de salons tan importants com Construmat o el Saló de I'Automobil. ! Durant 1995 la Fira va crear cinc nous salons i quan acabi l'any 1996 se n'hauran organitzat set mési �Récord a l'aeroport L'any 1995 ja es va observar un ré¡:ord de passatgers a l'aeroport de Barcelona (en relació al 1994, 8.s va produir un creixement del nombre de passatgers del 10% i del¡ 17% en mercaderies ). 1 Dones bé , el 1996 promet dades e~cara més bones . En el període gener-febrer s'ha comprovat un c~eixement respecte del mateix període de l'any 1995. Els incremen~ han estat els següents: i Passatgers Aeronaus 1 G Merladeries + ~ 3 , 7% ! + ~ 0,7% + ~2,4% A més, cal fer constar un nou servei amb Brasil, servit per VASP, amb un gran vetall de connexions qmb Sudamérica , la contribució 1 d'Eurobelgian Air per augmentar les connexions amb Brussel·les, els nous serveis d'Adria (Liublia~a), Air Ukranie (Kíev) i les ampliacions de Malév (Budapest). l A més , s'ha obert el vol directe Barc~lona-Moscou-Tóquio . 1 Exits del Port El Port també ha continuat la seva llínia expansiva i han continuat augmentant els volums de carregq general , de contenidors i de nombre de va ixells. De tota manera , la novetat més rellevant de 1996 és la consolidació del port barceloní com el segon de ji'Europa occidental , darrera de Génova, en transit de creuers. Aixó es va posar especialment de manifest el passat 14 d'abril quan van coincidir a la ciutat tres deis més luxosos i famosos vaixells de creuer que hi ha al món: "The Splendour of the Seas", "Crystal Simphony" i "Asuka". El pnmer d'aquests tres té Barcelona de cap9alera d'operacions . 1 �Altres Aquests han estat sois uns quants exemples , encara que n'hi ha molts d'altres (indicadors de congre~sos i convencions , de l'activitat turística , d'inversions entrangere$, de construcció mercat immobilia ri... ) que donen resultats igualment satisfactoris. Pero no és aquest document l'espai ¡on fer aquest repas de manera ' completa. En un annex s'adjunta !un document que aplega els principals indicadors d'aquest "pols economic". Exemples de que s'ha fet en un a~y Tot seguit es relacionen algunes de les accions més destacades del govern municipal en aquest períod~ del primer any de mandat. No cal dir que no es tracta en absolut ~'un recull exhaustiu , ja que no ; n'és aquesta la intenció. El balan<; del grau de compliment ~el PAM és una feína que les a terme regularment i en presidéncies de les Comissions d~en ¡ aquest moment disposen deis seus propis estudis per conéixer quin és aquest gra u de compliment. Aquí es relacionen tan sois aquel ~es mesures que mereixen un majar interés i que d'una forma més clara demostren com tan sois en un any el govern de la ciutat ha irhpulsat amb malta determinació les principals línies polítiques incloses en el Pacte de Govern i ha avan<;at substancialment en molts : assumptes amb l'adopció de mesures concretes que sumade~ a l'esfor<; per reorganitzar I'Ajuntament (com s'ha esmentat mé~ amunt) i a la descentralització (amb tates les mesures que aixó comporta) donen una visió prou ! notable de la feina de govern. !1 Tenint en compte que es tracta tan sois del primer any i si es pensa que tot i que les eleccions van ser ejl 28 de maig el pacte no va ser formalitzat fins a finals de julio!, d31 posar de relleu que en 1O mesas s'ha treballat de tal manera c¡1ue es pot afirmar sense caure en el cofo"lsme que s'ha fet malta fei~a i prou ben feta . 1 �Unes guantes accions del govern municipal • S'ha posat en funcionament un nou model de relació entre !'estructura política í !'estructura executiva, basat en la divisió de funcions. • S'ha desenvolupat el procés de desconcentració de l'organització municipal, dotant els gerents de sector i de districte deis instruments de gestió descentralitzada necessaris per exercir la seva tasca. • S'ha desenvolupat el traspas de competéncies als districtes: expropiacions, llicéncies d'obres majors, guardia urbana i policía comunitaria, manteniment (vialitat, enllumenat, neteja ). • S'han aprovat al Consell Plenari els nous símbol i segell de la ciutat. • S'ha incrementat i millorat la presencia institucional de la ciutat a Europa en assolir !'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, la presidencia del Comité de Regions, organisme de la UE. • Es demanara la modificació de la Llei d'hisendes locals per mi llorar el nivel! de finan<;ament local. • Es treballa de cara a aconsegUir un acord amb el govern autonómic que permeti: • La creació d'un régim especial de finan<;ament, dins la Carta Municipal • Obtenir la participació en el Fans de Cooperació Local de la Genera ~itat de Catalunya . • Red uir la pressió fiscal disminuint un 10% sobre el PIB la part impositiva deis ingressos municipals al llarg del període. ' • Promoure la millora, de la normativa de I'IAE. • Reclamar l'increment cooperació. del Fons catala de �• S'han iniciat els passos per reclamar el financ;ament deis serveis de capitalitat, tant per part de I'Estat com de la Generalitat (es fara properament un Consell l Plenari dedicat de manera extraordinaria a les qüestions de financ;ament) . ' • S'ha firmat el Contracte Programa del Transport. • Es treballa amb fermesa de cara a aconseguir els acords necessaris amb els ministeris di~ersos i amb la Generalitat per completar les diverses depuradores de les conques del Besos i Llobregat. i • L'Ajuntament insisteix amb fermesa per aconsegutr el compliment del Pla del Delta del Llobregat, segons el conveni MOPTMA-Generalitat-Ajuntaments. • De cara a la rehabilitació de deterrminades zones, s'han constitun les empreses mixtes Proeixample (que actua a I'Eixample) Pronoba (que actua a No u Barris ~ a la zona nord de la ciutat). • S'ha signat el conveni que ~ignifica el compromís per a l'ampliació del Port i de la Zona d'~ctivitats Logístiques . ' • S'ha reduH d'un 10% el nivell d'erldeutament de 1994. • S'ha seguit la política d'increme11tar la despesa corrent en un percentatge igual al del creixeme~t de I'IPC. i' • S'ha procedit a doblar la inversió ~irecta als districtes. ! 1 • S'ha millorat l'eficiéncia deis ser~eis amb la posada en practica d'un extens programa d'auditoria organitzativa, amb auditories de qualitat als districtes i a les diyerses arees, alhora que s'ha comenc;at a disposar de les primeres Cartes de Serveis. • S'ha reduH progressivament, i ~s continua en aquesta línia, !'estructura de l'organització munibipal, en disminuir el nombre de nivells directius i de llocs de com~ndament. i �• Es prepara un conveni per firmar-lo en un curt termini per potenciar la col·laboració entr~ els serveis de formació de I'Ajuntament i I'Escola d'Administ~pció Pública de Catalunya. • S'ha posat en marxa el Pla de Q~alitat. • S'estan fent els esforc;os previs per a la creació , en un termini ' molt breu , de dos nous cqnsells: el Consell Municipal d'Associacions de Voluntariat i el! Consell Assessor d'lmmigrants Estrangers. • S'ha desenvolupat el Pla d'Atenció Primaria, millorant la dotació de personal i recursos económics, la formació deis professionals i les metodologies de treball. • Es promou el traspas a I'Are9 de Benestar deis serve1s equipaments d'atenció primaria de I'ICASS. • S'aplica a tota la ciutat el nou model del Servei d'Atenció Domici liaria , consolidant una xarxa única i endegant una col ·laboració ambla xarxa sanitarja. 1 • S'estudien avantatges fiscals i preus públics per a persones jubilades amb ingressos inferiors al salari mínim. • Sito Pons lidera el projecte "Barqelona Ccapital Internacional de I'Esport". Ja s'han celebrat !les primeres reunions amb destacades personalitats del món de l'esport internacional i s'avanc;a a un molt bon ritme . 1 ~ 1L • Hi ha els diners consignats per a. la reconstrucció d'un p)lis portiu a Sarajevo. • S'ha homologat un model de "taxil per a tothom" i es negocia amb ' els serveis corresponents la implantació d'un "bonus taxi" . r • El Comité Executiu ja ha aprovat¡ la constitució de I'Agéncia de Salut Pública de Barcelona , que! posteriorment sera adscrita al Consorci San itari de Barcelona . : • S'han incrementat els recursos ; humans Contra les Drogodependéncies . económics del Pla �• Ja hi ha acords amb les diverses propietats per procedir a les expropiacions que permetran disposar de sol on concedír el dret de superfície al govern autonomi<:; perqué puguin construir-se les instal·lacions d'ensenyament previstes al Mapa Escolar. • S'han fet les aportacions pactades en el conveni-marc amb la Generalitat per realitzar les obres de reforma, ampliació i millora d'escoles (RAM). 1 • En la línia de crear els serveis de suport que permetin acompanyar prop de 5.000 noup ciutadans emprenedors amb projectes empresarials en aquests quatre anys, ja s'han acompanyat en aquests deu mesos un total de 1.400 persones en diversos projectes empresarials . El projecte relatiu a l'acompanyament de 1.000 dones emprenedores, compta amb un bon grau de compliment que se situa prop del 40% (més de 380 projectes ). • S'ha posat en funcionament la xarxa d'oficines municipals als districtes per apropar les ofertes relatives a incrementar 1 l'ocupació. • Prop de 2.500 persones han participat en cursos de formació ocupacional i continua. • De cara a la promoció de la difusió de l'ús de les noves tecnologies de telecomunicacion~ en el camp de les petites i mitjanes empreses I'Ajuntamertlt ha presentat el projecte lnfopyme a la UE. 1 • De cara a la promoció exterior de la ciutat per generar noves activitats economiques s'han celebrat seminaris d'inversors a Toulouse, Manchester i Nova York i hi ha previstos, per aquest mateix 1996, seminaris a Düssel~orf, Rotterdam, París i Toquio. • El juny se signara el conveni amb, les universitats en el programa "Barcelona Centre Universitari", promovent l'acolida d'estudiants i altres elements. • De cara a l'impuls d'un Pacte Industrial local que defineixi una estrategia de cooperació deis agents socials i económics per a �l'area metropolitana de Barcelorna ja es treballa en el segon document i s'han celebrat diver,ses jornades amb participació d'organitzacions empresarials, sindicals i universitaries per anar concretant els elements d'acord. ' • S'han ampliat les reiacions de I'Ajuntament amb 28 gremis i amb ' totes les patronals, amb projectes concrets d'anar col.laborant i s'ha avanc;at significativament ! en matéries com la venda ambulant de productes de confeqció, el repartiment de menjar a domicili, el disseny ... • Aprovació del trasllat provisional pe Mercat de la Concepció per dur a terme ies obres de millora efl aquest espai. • S'ha elaborat l'avantprojecte de la nova ordenanc;a de protecció de l'atmosfera. • S'ha treballat en les obres corr¡esponents a 38 jardins de la ciutat. 1 l • S'ha aconseguit !'obertura deis Uardins de la Unviersitat 1, en part, deis del Palau Robert. • S'han trac;at els camins i vallat el contorn del Jardí Botanic. Ara calen els murs de contenció. A més, s'ha creat l'associació d'Amics del Jardí Botanic i s'han !adquirit o rebut més de 22.000 1 plantes vives. • S'han realitzat 304 mesuracions "In situ" de cara a la reducció de sorolls. S'ha acabat l'actualització del mapa sanie del districte de Gracia (que fa evident la reducció en un decibel·li en relació al mapa de 1990) i es treballa en e,ls mapes sanies de I'Eixample, Les Corts, Nou Barris i Sant Andreu. • S'ha constitun el consell d'administració de Barcelona Televisió, que acabara de definir el model¡ de televisió que es vol per a Barcelona. • S'ha posat en marxa, en període ¡de proves, l'emissora municipal I "Freqüéncia Barcelona". l ! �• S'ha constitun l'lnstitut de Cultuqa de Barcelona (ICUB) i s'han aprovat els seus plans d'actuació j i • S'ha creat ei"Senat de les Tradicjons", que aplega les entitats de cultura popular i tadicional. • S'ha impulsat el projecte de re1 ovació Picasso. • S'ha impulsat el projecte "Barcelqna Plató", per atreure rodatges de pel·lícules a la c1utat, els frui$ del qual seran visibles en un ¡ termini no pas llarg. ampliació del Museu • Avan9a la construcció de la biblioteca municipal del districte de No u Barris (estructures acabad~s, sois falten els serveis) i la d'Horta-Guinardó (a punt d'iniciarise les obres). • Suport important a les sales dé teatre i especial suport a la dansa contemporania. j • Programes d'exposicions, actua~1ons i Festival Grec'96, que amplia el seu ambit per esdevenilr metropolita i guanyar un milió potencial d'espectadors. 1 • J • Tot aixo, mentre els grans projectes d'infrastuctures culturals de la ciutat (MNAC, Auditori, Liceu, ~te.) avancen al ritme que cal i segons les previsions. ¡ • Es consolida la dedicació del 0,~% del pressupost d'ingressos locals a la cooperació internacipnal i l'ajut humanitari dins el Programa de cooperació inter~acional i acció humanitaria, "Barcelona Solidaria". El proper 9ia 6 de juny finalitza el termini de presentació de projectes : per part de les diverses organitzacions no governamental~. ¡ • S'ha dut a terme una campanya d'ajuda al poble sahariá • S'ha designat, tal com era previst, la ciutat de Sarajevo com a i Districte 11 . Hi ha més de 90 programes en marxa i a més s'ha obert I'Ambaixada per la Democracia Local. 1 �• S'ha constiturt el Consell del Voluntariat i aviat s'estara en condicions de constituir el Consell d'lmmigrants. • S'han constitu'lt les comissions ¡d'atenció ciutadana pels drets civils als districtes. • En diversos projectes s'ha procedit ja , de manera experimental (pilot) la incorporació d'una memoria participativa que permet als ve"fns una participació molt directa en l'aprovació d'aquests projectes . Així ha estat, per ara, en aquells que atenyen la pla9a Lesseps i els Jardinets. 1 ) • Al districte de Gracia s'ha endegé1t una prava pilot per aconseguir un "paquet de tramitació conjunta". • S'estan acordant les expropiacions per la zona de Diagonal~ Poble Nou. • S'ha elaborat el projecte del Front Marítim, que significara la construcció d'un total de 4. 000 ha¡bitatges. • Planejament en curs per la transformació de la fa9ana marítima (Diagonal-Mar, passeig Marítim ,: Diagonai-Poble Nou, on han comen9at les expropiacions ). • Esta pendent de l'aprovació definitiva el planejament del nou ! Hospital de Sant Pau. • S'ha aprovat el Pla Especial de La Clota. • Ja hi ha les dues primeres zones pilot on disposen deis serveis propis de les comunicacions per cable. Properament s'estendran aquests serveis fins atendre, en període pilot, uns 40.000 ciutadans. • S'ha acabat la primera fase de I'Avinguda Mistral i la segona es traba en un 65% de l'execució. • S'ha j in ~ c!at la pavimentació del c~rrer Sant Pere Més Alt. �• S'ha fet el cobriment de la Ronda del Mig al carrer Brasil i queda pendent l'adjudicació la urbanització de la superficie . ¡ 1 • S'ha executat en un 90% la connexió deis carrers Capella i Llic;a (Can Caralleu). • S'ha iniciat la primera fase d'obres deis Jardins del solar Hurtado-Espinoy-República Arge~tina. 1 ¡ i les • S'han executat en un 80% accessibilitat del Pare Güell. obres de restauració • S'esta al 85°/o de l'execució d'obr~ del Pare de Canyelles . ¡ • S'han iniciat les obres de les escales mecaniques de Rasos de Peguera . • S'esta al 75% d'execució de les obres d'urbanització del sectro compres entre els carrers Guipúscoa , Esprocenda i Concili. Al carrer Guipúscoa hi ha un acord ¡amb la Generalitat per financ;ar la urbanització de la Rambla i hi ~a el projecte fínalitzat. • La urbanitzacíó del PERI de la del 55% . • S'esta urbanítzant la superficie deis aparcaments recentment constru"its de Plac;a del Sortidor (40%), Ronda del Mig (inici d'obres de la urbanítzació), Carqenal Reig (acabades), SiíciliaCórsega ( 10% de la urbanització de superficie) , Mina-Ciutat 1 (97%) i Guineueta (recentment cqmenc;ades). ~aperera ésta en una execució ! ! • A més, s'estan constru"lnt 5 aparcaments més (total: 1.205 places ) a Joan Güell (obres al 90flo ), Zona Franca (inici d'obres ), Plac;a del Guinardó (90% ), Assemblea de Catalu nya (98% ), Plaga de la Palmera (85% ). • La construcció del pavelló esportliu del Guinardó es tro ba en un 45% de la seva execució. �• Hi ha sis escales en construcció, a banda de les obres de rehabilitació incloses en els RAM!: Tabor, Barrufet, Mossén Cinto Verdaguer, Pau Romeva, Turó del Cargol i Pau Casa ls. 1 Unes quantes mancances A més d'aquests exemples, en aquest mateix període del primer any de mandat cal fer constar que ihi ha algunes mancances molt importants que es deuen en bona mesura a una falta de resposta positiva per part del govern autonórr~ ic. Entre aquests assumptes, i sense ari m de furgar més en aquestes qüestions, pero amb la voluntat de deixar-ne consta ncia en un document que vol fer un repas a aquest primer any de mandat, cal esmentar: Transport Tot i les paraules que es van pronunciar durant la passada campanya electoral --i tot i el td¡ que es va usar-- , el govern autonómic no ha adquirit els compromisos que aleshores va anunciar per garantir les inversions ~irigides a l'extensió de la xarxa de metro a la ciutat de Barcelona. És difícil, en aquest context, i tenint en compte les experi éncies de 1987, 1991 i 1995 no témer que aq1..1est assumpte pugu i ser emprat , novament en una propera campan:ya electoral sense que abans s'hagi resolt degudament. O' aquí : que la ciutat visqui aquest assumpte amb una lógica preocupació de la qual el govern municipal no pot deixar de fer-se ressó . Sant Andreu-Sagrera L'endarreriment de la tramitacíól respecte d'aquest pla és preocupant per la ciutat, molt més quan és un requeriment imprescindible per resoldre les instal·lacions de la futura estació del Tren d'Aita Velocitat. ��INTRODQCCIÓ ¡ Els grups munici pals Jcl PSC, Iniciativa- b s YcrLis i ERC, dcsprés J 'analitzar conjuntamcnt cls rcsultats Jc les Elcccions iV~nicipals del 2X de maig Jc 1995. han arribat a un acorJ sobre les segücnts bases: l. Hi ha una majoria Je votants i de regidores i regiLiors clcctes que s'identifiqucn amb les Jiverses forces polítiqucs de progrés, d'csque rra transformadora i nacional a Barcelona. 2. Els rcsultats clectorals h;m val idar cls trets f1 namentals Licl modcl de CJU tat en el qua! PSC i IC han vingut trchal b nt en els Jarrcr~ malllbts, pero alhora han apostar per un més gran plurali smc Jins l'es(_jucrra, amp la incorporació d'ERC pcr l'cspcrit catalanista i crit ic. pc r L1 conscicnciacit> me ~ i;1mhienta l, pcr la voluntat Li'innovació i per la sol iLiari ra t. 3. Les tres forccs. J es de la satisfacci6 pcr lal fcina fcta i el compromís d'iniciar una nova etJpa en el govem municipal, coinciJ ~ixen en cls eixos programátics Je l'acció Je govern del quaLiri cnni l ll95 - l9 1N 4. L'organització municipal cstara compos;~Ja pcr I'Alcaldia, quatrc Tinencies 1 d'Alcaldia, pcr Cornissions infom1atives i dejegades i els deu Districtes. 5. Els órgans Je g.ovcrn dds Districtcs rct1cctiry-m l'acord entre les tres formac íons, com a punt Je p:1rtiJa d'un acord consistorial pcr ~ l'cnfortimcnt de la desccntralització, en coherencia amb el principi de subsiJiarictat. , 6. La composició plural del govcrn munid pal sera prcsent en la projecció de l'Ajuntamcnt; així mateix les Jelcgacions l~stitucionals i Intcmacionals tindran en compte la composicíó plural de la Corporaci ~. 1 �PROGIU~ ACORD DE G0 VERN Els cixos programütics sobre els que basem el pr~se nr acord són: l. La Carta Municipal és un objectíu políti q que expressa la voluntat de Barcelona d'obtcnir el rcconeixemen t LJUe rner-crx el fetJ d'ésser capital de Catalun ya i ésser una gran metrüpoli meditcrrünia en la porta Sud ~'ay ucsta. 1 També és el mitjá per assolir el grau nom1aqiu adequat pcr poder atendre, des de les funcions de l'Ajuntament, les necessitats i re~uenments de Barcelon<..t, í en especial el rcconeixement de l'Autoritat Local, !:1 ~us rícia Local, i la capacitar d'auto organirzació. • 1 2. Potenciació de la descentralització i la pafticipació. Ens proposem donar un altrc impuls a la descentralització, amb l'object ~ u d'apropar el gl)vern als cíutadans i míllorar la participació ciutadana. Ens pro ~ osem augmentar el re lleu polític dcls órgans de Participació i govem deis districte!>aixr com incrementar les transferencies en urbanisme, serveis urhans i scg.urctat. 3. El fomen t de I'Ocupació. Ens proposem repovar l'acció de l'Ajuntament en aquest camp. Promoure una actitud positiva i cmp{enedora davant els reptes de les noves realitats económiques, a fique en rcsulti un rnés alt nivel! d'ocupació de la població barcelonina . .t. La promoció de l'habitatge assequible é~ també un objectiu comú de !'actual mandat. Ens proposem incrementar suhstandalment la disposició de sól edificable, i la potenciació del lloguer asscq uible com ura estrategia de millnrar l'accessibilitat dels joves a l'habitatgc. 5. La mobilitat i el transport públic metropo,ita. El gran impuls de Barcelona en cls darrers anys s'ha ccntrat en donar suporta la mohilitat i accessibilitat de tot el territori metropolita. En aquest mandat ens propo~em impulsar l'extensió i qualitat del transport públic, eix fonamental per garantir el fut ur cconómic i ambiental de Barcelona i !'arca metropolitana. �Aquests eix os es plantegcn en el marc d'una Ciutat ecológicament sostenible i conjuntament arn b un Programa cconomic en el qua! ens proposem la millora del finam;:ament local. a l'hora que expressem 1 ~ voluntat de gestionar, per conveni o dclegaci ó, més recursos públic'>, en la línia d'u¡~ major pes rclatiu deis Ajuntaments en la despesa pú bl ica. lgualment, donarem un impuls decidit al principi de coopcració metropolitana pcr aco nscguir resultats tangible~ en la millora de la qualitat de vida deis ciutadans qu e viuen i trehall cn en aqucst entprn, així com en l'ús més eficient deis recursos pú blics. En el marc cconómic actuaL cns proposem re ~ uir un 10% la pressi ó fiscal (ingrcssos tri butaris) sobre el PIB de la ciutat, i reduir l'endcutament un 10%. Ens proposem incremen tar el nivel! d'inversió de la ciutat i en, conjuiJt, doblar la dotació als Districtes. A fi d'assolir aquests obj ect ius, és imprescinUihlc cercar l'adequat finan<;ament deis servc is substit utoris . 1 En l'apartat PRIOIUTATS PERA UN ACOI~D DE GOVERN A BARCELONA, es prec isen i am plíen aquests objcctiu s conjuntamFnt amb el desenvo lupam ent deis acords sobre medí amh ient, promoci (} eco nómi ca, motp it:.tt. cultura, infrastructurcs, qualitat de serveis i senTÍS personals qu e ju ntarncnt am b! el s abans esmentats con figuren l'acord entre els tres partits. �PRIORITATS PERA UN ACO RD IDE GOVERN A BARCELONA ' Planejamcnt í nova oferta d'ha hítat ges _ Impulsa la gcst ió de sól pc r a hahit:1t~c. Construcció de 19.565 hahitatgcs en ks á ~ces de I1llU plancjamcnt (Sant AnJrcu Sagrcra, Dial!.onal-Pohlc Nou, Catal:ln:J, Frbnt l\bntirn, Vorcs Jcls cinturons, Prim, Ci~tat Vclla)~ deis c¡uals 7.425 ser:lll protegijts. Reserva del 25% de sól pcr a pnHnocioni públiques o taxaJcs en el nous plans J'ordenació urbanística. J.:nm1oció púhl ica Construcció pcr part del Patronal Municipa ~ de l'l-bbitatge de 2.000 habitatges, 350 Jels quals scran habitatges adaptats als Jismjnuüs. Ccssió de sól a cmprescs puhlic¡ues, coopcraÜves i cntitats scnse ~mim de lucre. Rehabílitació d'h:tbitatl!.es i renovació urh:ma - Construir 4.600 pisos nous a les zoncs ; amb hahitatges ohsolets patologics estructurals, 4.200 deis c¡uals scran protcgits . Accelerar la rchabilitació de la Ciutat Vella, 1amb adequació del PERI. Creació d'emprescs públi4ues o mixtes am~ majoria pública per la rchabilitació de l'Eixamplc i de renovació urbana a la Zona Mord. Aplicació rigorosa de la nova ordcnatH_;a Je HEixample. 1 Política de lloguers Garantir una oferta de 5.000 habítatges de protecció pública en rcgim de lloguer, 2.000 deis quals es destinaran a joves menor~ de 30 anys. Pla d'habitatge jove. �2. ME_Dj_,_~MBIENT Desenvolupar el compromis de la ciutat amt~ les grans Jirectives supranacionals pera la conscrvació del medí ambicnt global. (Barcelona participa a la campanya Ciutats pera la Protecció del Clima des que es va a~hcrir a la Dcclaració d'Amsterdam l'any 1993 i ha presenta! b scva primera ada ptac~ó a nivel! local Je !'Agenda 21, seguint les recomanacions dt: les NNUU fctes a Río ~e Janeiro el 1992). A Jesemhrc del 96 aprovació Agcnd:t 21 locbi. Efic ¡encia encrgcticJ i energies renovables Elaboració d'un pb cncrgctic Loc:.1l. Concixdment deis fluxos encrgctics de la ciutat. Impulsar programes d'cficiéncia cncrgctica j i Jescnvolupamcnt i difusió d'energies renovables ( introducció de !'energía solar a qscoks, inst al.laci ons esportivcs, mercats municipa ls i auditoría energética Jcls cdifici$ municipals). Afavorir un Lis mixt de les arces urhanes i potenciar un Jesenvolupament urbanístic que incorpori critcris amhicntals (cstalvi, cfi~icncia energctic.1 i Jesenvolupament de noves tccnologies) . lnici d'cxperic nu cs pilot jen eJificacions. Impulsar l 'aprofit~uncnt de les aigües sub tcrr~ nics i esta! vi J'aigua de rcg. RcJuir progressivament el volum de rcsidu$, impulsar la scva selccció, rcciclatge i rcmtegració al cicle prod uc tiu. M!llorar L:l tJUal itat de l'atmosfera, de les algües de consum i Jcl nivcll de sorolls (:.1ctu ~:llització del cens industriaL dcls mapesld'cmissions de contaminants i del mapa 1 Je sorolls). Millorar el litoral i les seves aigücs. Potenciar el verd urba, garantint la Jiversitat i la plantació d'espccies autóctones. Reforestació Col!serola. ArribJr a lHO.OOO a~brcs. Promoure la invcrsió municipal i <..l'altres agchts en pares eólics. Rcplanteig de la campanya Je "Brossa neta" .: Aprofitament de b biomassa. Millorar l'educació i la cultura en mcdi ambi<fnt deis ciutadans. �3. OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Concertar estrategies coordinades amb cls n1unicipís de la Barcelona metropolitana. Impulsar programes i activítats implícant uJia major participació municipal en cls ens estatals, autonómics i centr:. tls. Promoció del Pacte Industrial. Aplicació de la cooper:.~ció empresarial. Noves empreses Potenciar la creaciú de 5.000 noves emprc'ses, oferint serveis d'assessorament a la creació d'empreses i ajuts a la posada en m ~rxa del p!J de vi:.~hilitat. Optimitzar els vivers J'emprcscs municipalsi. Desenvolupament de programes per ;¡ Jond emprenedores, Je forma que s'ampli"i la seva presencia en el teixit empresarial. Destinar 400 M. ue ptes. a la pnlmoció,1 económica, en el marc del Programa Barcelona més que mai. Ampliar el progr:1~1a actu~d amh dues actuacions més, una ¡ B:1rcclona Capital de I'Esport i una altra en c1l camp ue la producció cultural. Ocupació Fomentar el Servci Local d'Ocupacio als di~trictes, amb l'adequada coordi nació amb l'INEM i la Gener~llitat i sense duplicar cst~cturcs. ¡' Cooperació empresarial - Ampliació dcls ambits de concertacití publico privada i la coopcració empresarial especíalment amb les pymes. Organització de fórums de relació í trobada ¡entre emprcses, intercanvis tecnológics i organitzatius que afavoreixin l'associació i 14 competitivitat. Identificació d'activitats económiqucs de la ~iutat que comportin ocupació emergent. i Eixos comercials ! Convertir Barcelona en el millor centre com ~ rcial Jcl sud d'Europa. Potenciar el Fórum Ciutat i Comen;. 1 Agilitar la tramitació aumínistrativa posa~t en marxa una Finestreta Única per ! Districte. Afavorir les iniciatives de cooperació comercial als barris i entre el comen; tradicional i les grans superfícics, així com ~ntrc el comen; tradicional i cls Mercats Municipals. ¡ Mercats Municipals: Pla d'Invcrsions (6.0(~0 M. en 4 anys)(l/3 Ajuntament, 1/3 Generalitat, 1/3 Comerciants). Nova urdcnaii91· ' �Crear un Pla Estratcgic de Modemització i :Ordenament de l'Equipament Comercial de Barcelona. Portar !'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor als districtes i potenciar la Junta Arbitral de Consurn. Creació del Conscll Local de Consum, en el¡si del Fórum Ciutat i Comen;. Zones turístíques Fer de Barcelona la "Ciutat Liel Turisme". Promoció de Barcelona coma primera ciutat de fircs i congressos d'Europa. Incrementar el nombre de visitants. de la scva dcspesa i !'estada mitjana, i assolir la plena ocupació de !'oferta. Fomentar la inclusiú de Barcelona en cls órcuits deis principals Tours Operadors cspecialitzats. Estudi:1r viahili tat PJ!au Congrcssos. 4. MOBILITAT- TRANSPORT PUBLIC En coherencia arnh l'acord aprova t al Plcnari del mes Lk marc;: del 95, rcite rem cls punts següents: _Contracte Program a Signar per I'EMT. Estat i Gcneralitat. Data: 1-1-1994 a 31-12-1997 Aut(!.Iil<lt _Únjc::ª del Transport Crcació amb la Gencralitat, l'Estat financ;:amcnt. cls tv1unicipis pcr a la planificació, gcstió Intcgració tarifil_dª De tot el transport públic. Sistema únic de pagament amb targcta xip. ~onveni - infrastructurcs Instar la scva signatura entre Estat, Gcncralit<H i EMT. �Metro Baix Llohregat Diagonal Mar - Metro lleuger Transport ptihlic a la Zona Franca- Pedrosa Estut.liar dues variants: metro suhtcrram metro lleugcr de superfície Mohil1tat rnunt:mva Montju1c - Estudiar instal.l ació tren lkuger de superfíqie que surtí de l'estació de Sants o pla<;a Espanya. Targeta Rosa - Creació t.le la comissió d'estudi Millorar la gestió. Extensió a 60 anys (ordenan<;a metropolitanJ). Associar a d'altrcs servcis municipals (Muse ps, Pare Zoológic, etc). Xarxa metro ( 13 parades) Estació Paral.lcl origen i final de línía 2 i enl~a<; amb línia 3 (en comptes Pohle Sec). Pcrllongar: Línia 2: de Pep Ventura a Bat.laloqa Centre. Línia 4: de Roquetes a Trinitat Nova. Estudiar un sistema de transport ¡l>úhlie d'alta capacitar pcr a Torre Baró i Ciutat Meridiana . , Línia 3: de Montbau a Llars Mundet. Canyelles, Vallt.laura i harri de Roquetcs.(correspont.lcncia amb línia 4 Trinitat Nova). Línia 4: de La Pau pcr trianglc Ferroviari, Sant Andrcu fins a Bon Pastor. Línia 5: J'Horta a Val! d'Hcbron pcl Carmcl. Pla integral de peatonalització i xarxa basica¡d'intincraris. Afavorir mobilitat a pcu pe! case antic o zoncs centre de barris. Implantar zoncs de pacificació del transit. Desenvolupar projectc Gaudí en zones Jeterminadcs. �Regulació e<'mega-Jescarrcga. Xarxa basica de bicicleta no contlictiva amb la peatonalització i accés de la bici al metro. Potenciar ús vchicles 2 rodes. Potenciar l'acccssibilítat dismi nu1ts físics id~ la gcnt gran . Carrers d'ús preferencial per al transport ipúblic (McriJiana, Vía Llictana ... ) conversió en vies cíviqucs. Transport púh!ic Augmentar n11 vchicles Jmh combustible ecológic i de pis baix . Incrementar espaí rescrva t J transpon col.lectiu als accessos a la ciutat (carril VAO). Ampliar xarxJ Nit-Bus i pot enciar el "tax i comparti r". HorJris metro nit. Caps de sctman:t. Regulació semafórica. Promoció de b mobilitJt dcmocr;lric:t: Trans¡bort púhlic, biciclet a i peatonJlització. Aparcamcnt Incrementar !'oferta pcr a residents. Incrementar construcció apJrcamcnt en rcgim de concessió administrat i\·a. Regular estacionamc nt noct urn a zoncs Jetcr~1inaJes. RecupcrJr espai de la calc;ada pera bicis. Rondes Racionalitzar l'ús Je les Rondes i deis eixos J~ connectivitat. Construcció d'infrastructurcs yuc r;.ICionalit:lin l'ús de les Rondes com a via de connect ivitat urbana, co m lJ gratuüat de l'A-il o climinació de semafors de la B-30. Regular transpo11 pcsant. Potenciar cal<;adcs latcrals de les Rondes aml'l control de rampes . Potenciar cxplotació conjun tad~ lliccncics, n¡antcnint !'actual sistema Jc lliccncies. [mpulsar noves dc manJcs (taxi de 7 place~) i noves ofertes (taxi compartit per Jeterminats trajectcs ). Ampliació del nombre de paradcs . �S. FISCALITAT -FINAN(:AMENT Instar la modificació de la Llei d'Hisendes Locals pera millorar el model de finan<;:ament Local. ' Pressió fiscal i altres recursos municipals Recluir un 10% la pressió fiscal sobre PIB (part impositiva), amb atenció especial al petit comer<;: i a la gent amb pocs recursos. : Promoure la millora de la normativa de l'IAIE, en sintonía amb el punt anterior. Reclamar l'incrernent del Fons Catalá de Cooperació en la mateixa taxa que el PIB. Optimització del patrimoni i deis actius i emprcscs municipals. E5tudi de b possible aplicació d'ccotaxes. - Recluir un 10% el nivel! d'endcutamcnt. Finan<;:ament deis serveis suhst i!utoris - Promoure una cimera institucional, per tractar el tema. Finan<;ament deis serveis de capitalitat, tant ¡per pa11 de l'Estat com de la Gcneralitat. Regularitzar en un pnmer tram, com a míiiirn en 10.000 rnilions de pessetes cada any, les despeses de serveis substitutoris. Des peses Les dcspescs corrcnts augmcntaran igual que¡ l'IPC. Doblar la inversió directa als barris. Augmentar en 2.000 milions de pessetcs la lnvcrsió de rcposició i matcniment de la ciutat. 6. C!JLTJL&A Barcelona Capital Cultural Europea 2001 Adaptar el dossier a les noves regles de nominació de la UE. Barcelona capital teatral europea. �Infrastructurcs culturals En general ens piantcgem una rcvisió de la participació municipal en cls consorcis culturals a fi d'adcquar-la al nivell qompetencial que sigui adient. i 1 Finalitzaciú deis següents equipamcnts culturals: Pla de Biblioteques: una a cada Districtc. Liceu: rcohcrtura la temporada 1097-1 CJlJ8. Redistribuir panicipació. MNAC: obertura el 1996. Acord entre la Conscllcria de Cultura de la 1 Gcncralitat id Ministcri <t Cultura per resoldrc el seu finan<;ament. MACB: constitució de la ~ol.lccció pcrmancnt. 1 ,.., Museu Picasso: Ampliacit) (1.000 m~) i noves fonncs de gcstió. Instilut Municipal d' História: Arnpliació. Teatre Lliure: 1lJl)8 Audilori: 1lJlJ7-<JS P!a d'utilització dcls 200 tcatrcs llc harri. Coopcració e u! tural 1 Constitució de l Conscll de Cultt.jra de Barcelona. Crcació cspais d'ass:1ig i invcsti gació cogcstionats. en els úmhits del tcatrc, la música, la d:1nsa i les arts plústiljucs. Pla de pote nci:tció de Lt Cultura ¡popular. 1 Desccnrr:dització culttn:tl Acostar territorialmcnt cls projqctes culturals als ciutadans ohrint els centres cívics i cspais associat1us a través de prdgramcs singulars. Donar suporta les activitats loc:Ils de grups i associacions professionals. Obrir nous camls d'cxpressió pc:r als joves talcnts. Patrimoni cultural Gestió acurada i millor aprofitaq1ent del patrimoni ¡ 1 1 • Dintre dcls paramctrcs cconómics afordats en aqucst matcix documcnt pel quadrienm: ¡ Promoure Barcelona com a capital intemacional de la producció cultural (llibres, comunicació audiovisual, cincn1a, música, produccions teatrals i disseny. Creació de !'Agencia Barcelona :peral desenvolupamcnt de les indústries culturals. -- Barcelona. ciutat plató de la indústria cincmatografica. �Estimular la formació de mercats culturals. ' Refon;ament del Festival Grec, Campany~ ·'El teatre a les cscoles", creació d'un programa de Jifusió de !J dansa contempor~lnia ... Reduir aportació municipal al MNAC i (al CCCB, en general, tcndint al 20%, destinant l'estal vi a programes Jc cultura haSica. Potcnciació del Consorci de Normalització Lingüística. 7. DESCENTRALITZACIÓ I PARTICIPA(j¡ó Fnns d'lnvcrsió dei s Districtes ( FID) Duplicar la invcrsió directa als h:mis, a passant- lo a().()()() milions l'anv . tr~ vés del Fons d'Inversió Jcls Districtcs. Arnpli:!Ció de compctcncics Potenci:Jr la mi ll ora dcls barris de l:.t ciutat , exccutan t i revisant. en el scu cas, les propostes deis PERI inici ats el <.J 1-95. Co ~!J rdinar la gcsrió Je súl amh projectcs i obres. Inici d'act uaclOns a la Bordcta i Trinitat Vclla. Dotaciú pressupostaria pcr al deutc pcndcnt i pcr a les actuaciuns prev iste:;;. Dcscnvolupar 20 plans urhanístics i de dinamització económica al s harris. Preservació de se)! inJustrial i t:ls scus scrvCI$. Eliminació Je barrercs arquitcctóniqucs. Irnplantació d'un moJel Je policía municipal estrctament relacionada amb el te1x1t social Je cada barrí i amb la justícia local: ¡la pol icia comunitúria, com a agcnt de prevcnció dctccció i resolució de cont1ictcs. : Destinar 2.000 milions més a l'any per a donservar i mantenir cls Jistrictcs de la ciutat: paviment antisoroll, millora de l'enllumenat, ampliació de 1.300 punts de brossa neta i instal.lació de noves dcixallcries. Reequilibri g loh ~d de l'organització municippl amb uns servcis centrals professionals i especial itzats sectori;Ji ment i uns districtes (rcfon:;ats política i compctencialment en Urbanismc, Scrvcis Municipals, Bcnestar ~ocia!. Disciplina Viaria i Segurctat i Cultura. Refon;ament de la luncw gerencial ais Distr~lctc s amb més atribucions en la gestió de recursos humans i económics. Participació Potenciació deis Consclls de ciutat i de dist~ctc ja cxistents i crear cls d'estrangers i immigran ts i de voluntariat. �Estimular l'ús, per part del movimcnt assqciatiu, deis mecanismes de participació previstos a les Normcs Reguladores de la Participació Ciutadana i, en el futur, per la Llei Especial de Barcelona. Propiciar l'ús, per part de les cntitats, de l':IUdiencia pública, la iniciativa ciutadana, la informació pública, el referendum i la consuata ciutadana. Impulsar cls mecanismcs de participació ci~tadana amb la finalitat de fomentar cls valors comunitaris (facilitar la consulta popylar als Jistrictes sobre qüestions d'interes general, multiplicar cls canals de comunücació amb cls ciutadans mitjan<;ant la utilització de noves tecnologies, crcació de la figura Jcl Responsable de Participació Ciutadana, un per a caJa districte, com a canalitzaJor de les propostes deis ciutadans). Fomentar el dialcg i la col.laboració amh cls sindicats i la FcJeració d'Associacions de Vc'ins de Barcelona. Estimular el voluntaria! associatiu, la Crf ació J'associacions de segon grau fedcracions, coordinaJores J'entitats o unibns J'associacions- pcr contribuir a la potenc iac ió i vertcbració del tcixit associatiu. Potenciar la gcsti ó d'alguncs competcncif S municipals (serveis. cquip:m1ents o infrastructures) de legada i compartida ~1 mb institucions ciutaJanes. Impulsar experiencies innovadores Je gestió en Centres Cívics i altrcs cquiparnents municipa ls. Plena util ització Jcls edific1s púhlics pera aqtivitats cíviques. Fomcnt d'iniciativ cs :.1 favor de la tolerancia 1 la conscienciació contra el racisme. ~ 1 8. AUTORITAT VIAL 1 JJJSTÍ_CIA_l-"_QCAL Justícia de Rcparaciú Creació d'cstmcturcs de rnediació, conci iació conf1ictes . 1 reparació per resoldre pctits Policía Local Judici al Policía Comunitaria. Actuació Je la Guárdi:.1 Urh::ma com a polici<:~ judicial. Disciplina Vi ¿Ü Reclamar per I'Autoritat Municipal les següents: mesures, encaminades a la defensa dels vianants: Introducció d'adhesiu que acrediti el pagament de l'impost de circulació i les multes. Embargament de vehicles per impagaments de multes i impostos. Dotar el agents de zon:.1 blava de prcsumpcióide vcracitat. �Sistema personalitzat d'imposició de sancions d'aparcament que ponderi la molestia de la infracció, el moment i cllloc i l'expedicnt de !'infractor. Us d'instmments d'immobilització de vchiclfS ' 9. .INFRASTRUCTUR ES Tren d'Alta Velocitat- Estació de La Sagrera - Promocionar la construcció del TAV fent de Ll Sagrera l'estació central. Noves dispo nibilitats de sól. Creació d'un gran pare lineal. Creació d'un centre intcrmodal de viatgers i hansports Riu Besús Guan yar tcneny s al mar. Rccupcració dcls cntorns. Supressió Je les torres d'a lta tensió. Intcgració urbana Llcl riu. Valor com elemcnt de paisatge 1 lleure col.lcb1 iu. Pla del Congosr. ' ~ Llohrcgat Fer avan<;ar el Pla del Delta del Llobrdgat cumplint el convem MOPTMAGeneral itat-Aj untaments. Infrastmctures víaries, ferroviaries i mediam bi entals. Ampliació del Port i ZAL. Preservació d'espais humits . Aeroport Participació de l'Aj untament en la gestió Je t'Aeroport juntament amb la Generalitat, altres municipis i entitats suprarnunicipals af'cctades perla seva activitat. .._ Transformar Barcelona en un gran centre de tr?msit de mercadcrics per via aeria, aprofitant les possibilitats d'intermodalitat de la plataforma logística del Delta del Llobregat. Accelerar al maxim la construcció de la nova zona de carrega i crear instruments agils de gestió. Estació delTA V a l'aeroport. �Reclamar la nova bocana 10. QU;\LITA'l' Pla Je Millora de la Oualitat. Aprovar l' Estatut del Ciutad~1 Publicar un Estatut de l'usu :tri Je scrve is Publicar cls indicadors ue qu:ditat deis se rv~i s Crear el Consell Municipal Jc la Oualitat RcsponJrc amb r:1pidcsa i cfic:·Jcia :t les pcti d:i ons i tra mits Jcls ciu tadans Programes de col.lahoracitl arnh altrcs Adn1inisrracions pcr :1 un:1 oferta conj unta Jc tramitació i sc rv'C is als ciutadans . Continuar cls programes de formacití del pe rsonal muni eipal. prioritz:mt la promoció interna i rcd uir els citrrccs de C l lnfi:m~a. Fixar les pautes i prioritats de !'oferta pú hlic ~ d'ocupació. 11. SERVElS Pli_I_{SONALS - P!J J'cc¡u 1parncnts munic ipals i de ccssió de ¡;úl a 1:.1 Cicneralitat. Educ:1ció Restauració del Patronat Escob r Jc Barcc!OJ~a conjuntament amh la Generalitat, com a pas preví a la delcgació . Seguiment de l'apli cació Jcl nou Mapa Esto lar per part deis Consclls Escolars de Districte i el Conscl l Escob r Municip:.J!, i rdisiú del Mapa escolar. Sanitat i Salu t Constitució de !'Agencia de Salut Pública de Barcelona i revisió del Pla de Salut a la Ciutat. Aconseguir una major aportació de !'Esta( i la Gcneralitat a l'IMAS i impulsar l'actu ació del Consorci San itaria Barcelona. , Actualitzar el Pla d'Ordcnació Urb:mística¡ dels cquipamcnts sanitaris a la ciutat (reserva de sól pera ec¡uiparnents futurs). Passar al XO% la cobertu ra dcls centres reforrhats J 'assistcncía primaria . �Scrveis socials Aplicació del Pla Integral de Desenvolupament deis Serveis Socials. Consideració de Barcelona com a Regió als ¡efectes de !a Llei de Descentralització de ! Serveis Socials. Principi de subsidiarietat Completar el Pla d'Atenció Primaria. Actualització del mapa de IJ pobresa. Atenció i seguimcnt personalitzat deis indigents des deis Districtes (Pla de Comunicació Social). Joventut Fomentar la creació de places de prestació spcial. ONG's i entitats cívi<iucs i socials. Reduir progressivament el nombre d'objectors a l'Ajuntament. Potenciar cls punts d'informació i assessoran~cnt Promoure l'habitatgc pera joves Serveis per acompanyar la primera ocupació Pacte per la ni l Dones Prioritzar les polítiques que promoguin la igwaltat d'oportunitats en tots els camps. Obtcnir de lJ Generaiitat, per delegaciú, !J gcstió de servcis espccialitzats dcstinats a les dones. El tcmps de la ciutat. Rcplantejar treball pro<Juctiu i reproductiu. Els horaris . .Civisme i voluntaria! Creació de la figura deis Agents Cívics. Incorporació de critcris de civisme i urbanitat en la normativa municipals. Cooperació Coordinació i suporta ONG's. ¡ Consolidar la dedicació del 0'7% del Pressu!JPst d'ingrcssos Iocals. Promoure l'extcnsu) del 0'7% a d'altres cntita~s públiqucs i privades. · Sarajevo, Districte 11 Programa Barcelona Solidaria Prioritat d'actuacions a la Mcditerrania i Am4rica Llatina. ordenan ces �12. AREA METROPOLITANA Reconcixcment i articulació de la rcalitat m ~tt ropolitana. Incidencia en: PGM i ordcnació urbanísricd, Aigües, Residus, transpo rt i circulació, habitatgc, front maritim, front de muntanya, rius i pares. Rehut de l'aig,ua Coordinació i gestÍ(Í del mctropolitú. submiilistr~mlent J ':ligua i de la polaica tarifaría en el marc Atcnció al ciutacEl Servcis J 'informació i tramit:.~ciú comuns pq als ajuntamcnts metropoliuns. Programa d'ús com p:1rtit de recursos tccnics .1 d'infornütica i de tclccomunicacions. Pares mctropolitans Ordenació i :.~Jeyuació Jc ls grans pares n' ctropol itans juntament amh Collserola, scrralada de Marina i Turó de Montead:.~. Impulsar la gcstió per a la rcalització i n¡antc111mcnt deis pares i jan.lins J'abast metropolita. Pare de Co!lscrola Conversio en el gran p~uc i pllblic mctropoliet. 13. QÜESTI_Q_NS ESPECÍFJQUES Assignació acurada deis recursos dcstin:.tts a la informació i imatge institucionals: publicacions, revistes, campanycs, mil]ans a~diovisuals, exposicions, etc. . ' lmpuls al Congrés municipalista. i TV Local lmpuls de la TV local i de districtc pcr coneygurar un nou estil Jc comunicació basat en la infonnació ohjcctiva, el scrvci i la pcddgogia cívica útil als ciutadans. �Rádio local Suport al CLC. Posta a marxa de la rádio loqal de Barcelona. 1 Pla Especial d'ú s del domini públic pcr a infrastructurcs Jc comunicació. Extensió del cable de fibra optica a tota [¿¡ ci!utat. El primer any: 40.000 barcclomns. Pntenciació Je la xarx:.L Concurs públic i obcrt i dcmarcació J'ambit ¡local. Promoció Jc scrvcis propis d'alta rendibilitat social. Us noves autopistcs Je la informaci<'>. Coordinaciú amh altres aJuntaments metroP';1litans. Relacions exterior~ Potenciació de la xarxa C-6 i Je l g.rup d'Eurf>Ciutats. Participació activa en el CMRE i el CJR. Descnvolupamcnt de les Jifcrents i::iciativc~ de coopcració entre ciutats. Actuació Jcl municipalismc a nivcllmundia~ (Asscmblea Mundial Je Ciutats). Ser pcm1 anent del Sccrctariat de la Confercqcia Euromediterdnia. �ORGANIGRAMA COMISSIONS DE PLENARI l. HisenJa i lnfrastructures 2. Benestar Social i Educació 3. Ocupació i Prnmoció Econom ica 4. Comer<~ i Consum 5. Mcdi Amhicnt i Scr\'Cis Urhans 6. Mobilitat i Scgurctat 7. Ciu tat Amiga 1 Jovcntut 8. Políti ca Lk Sól i fbhitatgc 9. Pres idl:nc ia i Po líti ca Cultural 10. Equilibri Terr it orial i Planc¡arncnt ~ oan Clos Matheu ~ul i1lia Vintn) C1stclls M:uavillas Rojo Torreci lla Pilar Rahola Martínez Josep Mª \legara Carrió 1 ~ªCa rmen San Miguel Ru¡lJ;.¡[ crcsa Sandoval Rc;ig .~ntonio Sant ihurcio Moreno ~oa<..¡uim de Nadal Capará f ranccsc Xavier Casas Masjoan ~ r Urh~1 ¡ PONENCIES l. 2. 3. 4. Funció Pública i Oual itJt Relacions Ciutadancs i Esports Educació i Turismc Cultu ra 5. Jovcntut i Dona ó. P:1rticipació Cívica 7. Mobilit:1t 8. Drets Civils 9. Ci utat Sostenible 10. Habit:1tge 11. Salut Pública Ifrncst Maragall Mira ;j\lbcrt Batlle Bastardas IEnric Trui1ó Lauares 1 b Jloan Fustcr Sobrcpcrc ¡ Mª Immaculada Moraleda Perez 1 rrere Alcober Solanas Ifranccsc Narvacz Pazos A,gustí Soler Regas J~sep Puig Boix $ugeni Forradcllas Bombarda Fhancesc Xavicr Casas Masjoan �SEGUIMENT DE L'ACpRD DE GOVERN l. El present acordes concretara en el Progrania J'Actuació municipal (jUe sera aprovat dins l'any 95 i scrvirü Je base pcls prcssupostos municipals. ! 1 2. Les tres forces polítiques es co-responsabilitzen Je les decisions prcses en els organismcs de govern. 3. CaJa for<;a política podrá explicar cls posic ~onamcnts prcvis en els temes de govcm municipal i fer una expl icació de vot difcrcnbaJa. -t. En matcries cxtcmes a la competencia municipal, caJa for<;a política m:mté la scva inJcpendcncia de critcri i posicionamcnt d'adord amh la seva própia visió política. 5. A més deis canals normals de rclació LJUC im plitjui l'acció quotiJiana de govcm i d'un contacte mensual pcr sistcmatitzar l'cx ccuctió del programa d'actuació municipal, cada sis mcsos una comissió Je scguimcnt avaluara el complimcnt deis cixos programatics, el funcion ament dcls acords i resoldra les diferencies que hi puguí ha ver. Ll comissió de seguiment també es rcunlra, a pctició Jc yualsevol de les tres formacions. quJn sorgcix in discrepüncics Jc critcrís o prohlcmcs de funcionament municipal. Barcelona, 21 de jul io! de 19tJ5 Partit deis Socialistcs de Catalunya [niciativa per Catalunya-Els Verds Pasqual Maragall Mira Eulalia Vintró Castclls Esquerra Republicana de Catalunya Pilar Rahola Martínez ��AJUNT AMENT DE BARCELO NA ALCALDIA - PRESIDÉ: NCIA DECRE(f Per Decret de 22 de julio! de 1988, es va crear el Comitc de Govern amb funcions d'analisi i decisió política sobre ternes d'eSpecial rellevancia que requerissin un tractament específic. Després d'un període de i funcionament i vist el paper clau que desenvolupa en la direcció política de l'Ajuntarbent, les seves funcions es van concretar detalladament al Dccret de 12 de julio! de 1993.¡¡ 1 ! En el present manda!, un cop el Cartipas ha estat desenvolupat amb la creació de les Comissions Inforrnatives del Consell Plenarj i arnb l'emfasització del procés de descentralització, cal adequar la cornposició i i funcionarnent del Comite de Govern a aquests dos nivells di ferenciats: el territorial i el 1de les Cornissions del Plenari. Per aixo, fen t ús de les atribucions que em confereixen els arts. 21 de la Llei Reguladora de les Bases de Regim Local i 7 de la Llei de Regirn Especial de Barcelona, DISPOSO DESDOBLAR el Comite de Govem en dues[ instancies diferenciades : el Comite de Govern del Territori i el Comite de Goverp de les Comissions del Plenari, que tindran les funcions i composició que s'especifiquen a continuació: Funcions 1 El Comía~ de Govem del Territori i el ComW~ de Govern de les Comissions del Plenari assum eixen l'analisi i decisió polítiques sobre materies que requereixin una definició previa a la scva consideració per part de la Comissió de Govem i del Consell Plenari . La del imitació deis assumptes que pertoq1¡1en a cada Comite es realitzara en funció del caracter preferentment territorial o de 'Oistricte o del caracter global o de ciutat de cada tema En l'exercici de les esmentades tasques, s~ran necessariament informats pel Comite de Govern que correspongui els següents Ássumptes: comite.doc �F ' ,, .... ,~ n. ~ AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA · PRESIDÉN CIA L'aprovació de les línies basáques de la política d'inversions subvencions. de - L'examen i informe deis projectes d'inversions. 1 L'examen i informe sobre les subvcncions, quan la seva quantia ultrapassi els 5 milions de ptes .. - La s upervisió de la gestíó municipal. L'analisi deis assumptes rellevants que facin referencia als critcris generals d 'actuació. El seguiment de les actuacions Jincloses al PAM i de 1'execució de les mesures de govern exposades al Consell Plenarí. Composició: Comite de Govern del Tcrritori President: Excm. scnyor Pasqual MARAGALL i MIRA Membres: Il.lms. senyors/ll.lmes. senyorcs: Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Joan FUSTER i SOBREPERE Pere ALCOBER i SOLANAS Carme SAN MIGUEL í RUIBAL Josep M. VEGARA i CARRIÓ Teresa SANDOVAL i ROIG Albert BATLLE i BASTARDAS Antoni SANTIBURCIO i MORENO Eugeni FORRADELLAS i BOMBARDÓ Franccsc NARV ÁEZ i PAZOS Ernest MARAGALL i MIRA Ponent: Xavíer CASAS i MASJOAN Secretaria: Irene PAGES i PERARNAU comite.doc �• AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA - PRESIDÉNCIA Comite de Govern de les Comissions del Plen, ri 1 President: Excm. scnyor Pasqual MARAqALL i MIRA ' 1 Membres: ll.lms. senyors/Il.lmes. senyores: ¡ Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Teresa SANDOV AL i ROIG Xavier CASAS i MASJOAN Josep M. VEGARA i CARRIÓ Carme SAN MIGUEL i RUIBAL Antoni SANTIBURCIO i MORENO Joaquim DE NADAL i CAPARÁ Emest MARAGALL i MIRA 1 Ponent : Joan CLOS i MATHEU Secretaría: Irene PAGES i PERARNAU Barcelona, 14 de novembre de 199 S L'AlCALDE, f Pashual MARAGALL i MIRA comitc.doc �Aiuntament de Ba~rc:::.::::e~lo~n~'a: !,______--:- - - - -- - -- - - -- - - - - FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE DISTRICTE El President del Consell de Districte és Consell Plenari de Districte. ~wmenat per !'Alcalde a proposta del Correspon al President del Consell de D[stricte: a) Representar a l'Ajuntament en la demnrcació del Districte, sense perjudici de la funció representativa general de l'P¡Jcalde. b) Convocar, establir l'ordre del di a i presidir les sessions del Consell Plenari de Districte i deis altres organs col.legiats de participació del Districte. ! e) Sotmetre al Consell Plenari de Districte el projecte de Reglament de funcionament intem del Consell. d) Elevar als órgans municipals les ,propostes del Consell Plenari de Distrícte. e) Fomentar les relacions de l'Ajuntq.ment amb les entitats cíviques i culturals del Districte i infom1ar als ~dministrats de l'activitat municipal mitjan¡;:ant els corresponents órgans de ~articipació. ' f) Convocar i presidir les sessions del Consell d'Entitats i Associacíons del Districte i els Consells de Participaci6 del Districte en el suposits que estableixi el Reglament Org<'mic Municicl,al. �.,.\.juntament de Barcelona g) El President del Consell de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions en el Regidor de Districte, un deis Regidors Adscrits o en els Consellers de Districte. h) Les demés que li delegui expressament !'Alcalde. �,, ~, Ajuntamcnt de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR DE DISTRICTE El Regidor de Districte és nomenat directament per l'Alcalde. Correspon al Regidor de Districte: a) Representar a !'Alcalde en les funcions que aquest li delegui en la demarcació del Districte, sense perjudi~i de la funció representativa general de l'Alcalde. b) Atendre a la direcció dels serveis municipals del Districte pel que fa a la tinna, les resolucions, actes administratius i atribucions relatives a les funcions delegades directament per l'Alcalde i exclusívament en el seu ambit territorial, e) Convocar i presidir la Comissió de Govem del Districte. d) Direcció deis órgans municipals de govem (Comisió de Govem, Comissions de Treball, ... ) quin ambit territorial d'actuació sigui el del Districte. e) Assist1r al President del Consell de Districte en totes les qüestions relacionades a l'infonnació deis assumptes a tractar en els diferents órgans col.legiats del Districte. t) Convocar i presidir les reunions d~ les Comissions de Treball i altres órgans executius en els supósits que estableixi el Reglament Organic Municipal. g) Presentar al Consell Plenari de Districte la proposta del Pla i Pro!:,rrama d'Actuació que aquest haura d'elevar, pera la seva aprovació, al Consell Plenari Municipal. �~~r ~ .-\juntament de Barcelona h) Traslladar al President del Consell Municipal de Districte una proposta del Pla i Programa d'Actuació del Districte. El President del Consell de Districte la sometera a l'aprovació del Consell Plenari de Districte. i) Propasar al President del Consell de Districte la inclusió, a l'ordre del día de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests organs . j) Elaborar estudis sobre les necessitats del Districte. k) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ctvtques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mítjanyant els corresponents organs de participació. 1) Representar els interessos del Distripte en els organs nmnicipals als que assisteixi en la seva qual itat de Regidor de Districte. m) Substituir en les seves funcions al President del Consell de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquest. n) El Regidor de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions propies, i no les directament qelegades per !'Alcalde, en qualsevol deis altres Regidors vincufats al seu D~stricte, en els Consellers de Districte o en el Gerent. o) Les demés que lí delegui !'Alcalde o el President del Consell de Districte. �~ ' 7 ~ ~ ~~ :\iuntament de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR ADSC.RIT AL DISTRICTE El Regidor Adscrit al Districte és nomenat per l'Alcalde a proposta del Gmp Municipal conesponent. Correspon al Regidor Adscrit al Distride: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i altres órgans col.legiats de Districte que tinguin cankter públic. e) Col.laborar amb els Consellers de! Districte desif,Ttlats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la prep*ació, seguiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunipns i Consells del Districte. d) Intervenir amb canicter institucional!en les reunions públiques, afavorint el düileg amb el ciutada. e) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ClVIques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de rarticipació. t) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu Districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. g) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o !'Alcalde. �~~ ~ Aiuntament de Barcelona FUNCIONS DEL CONSELLER DE DISTRICTE El Conseller de Districte és nomenat per !'Alcalde a proposta del Grup Polític Municipal corresponent. Correspon al Conseller de Districte: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i al tres organs col.legiats de Districte que tinguin carácter públic. e) Assistir a les reunions de les Cornissions de Treball executius del Dístricte que li correspogui. altres organs d) Proposar al President del Consell de Districte, a través del Regidor de Districte, la inclusió a l'ordre del dia de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte,; d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. e) Proposar al Regidor qe Districte la inclusió, a l'ordre del dia de les reunions deis diferents órgans de govem i Comissions de Treball del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. f) Defensar els interessos deis ciutadans del districte en els diferents órgans en els que tingui algun tipus de responsabilitat. Per aquest motiu és funció del Conseller de Districte mantenir-se en contacte amb els ciutadans i les entitats del se u di stricte. g) Elaborar infonnes sobre necessitat~, propostes, activitats, problemes o qualsevol altre assum ptc que al seu parer sigui sit,'11ificatiu per al seu districte. Aquests els presentara al Regidor de Districte qui, si ho estima oportú, els elevara a l'órgan competent. . h) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. �,~. ¡gm¡· '~LUY .1juntament de Barcelona i) Representar quan deleguin en la seva persona al President del Consell de Districte o al Regidor de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquests. j) CoLlaborar amb els altres Consellers ide Districte designats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la preparació, set,ruiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunions i Consells del Distrícte. k) Intervenir amb caracter institucional¡ en les reunions públiques, afavorint el dialeg amb el ciutada. l) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats cíviques i culh1rals del districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de pmiicipació. m) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o l'Alcalde. �~ ~· ~ Ajuntament de Barcelona CONSELL PLENARI DE DISTRICTE PROTOCOL Taula Presidencial Els Regidors, com a representants del Municipi, ocuparan lloc a la Taula Presidencial durant la celebració del Consell Plenari de Districte. La Taula Presidencial estara fonnada pel President del Consell de Districte, el Regidor de Districte, el Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta figura existeixi, els Regidors Adscrits al Districte i el Vice-President Conseller. Podran ocupar un espa1 a la Taula Presidencial, a més del Secretari del Consell Plenari de Distncte, les persones que, ocasionalment i per motiu de la seva responsabilitat envers al Consell Plenari de Districte, el President del Consell de Districte estimi oportú que així ho facin. L'ordre protocolari de la Taula Presidencial sera al següent. Centre: President del Consell de Districte. A una banda, per ordre: El Regidor del Districte, el Secretari del Consell, i les persones que ocasionalment decideixi el President. A l'altre banda, per ordre: El Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta ti,gura existeixi, el Vice-President Conseller i els Regidors Adscrits al Districte per ordre protocolari de la Corporació Municipal. Disposició del Consell Els Consellers es disposaran segons la distribució que cada Consell Plenari de Districte decideixi en el seu Reglament Intem i en el lloc que previament es detennini. L'única restricció per l'accés al púbhc sera la propia cabuda de la sala i la contemplació de les basiques nonnes de comportament. �-~· ~·-='~ ~1 ·~- - -~ / , .... Ajuntament de Barcelona lntervencions Les intervencions al Consell Plenari de IDistricte es correspondran al següent ¡ esquema. ' - El President del Consell de District~ obrin1 la sessió amb la lectura de l'ordre del día . - El President del Consell de Dístricte donara la paraula en cada punt a la persona o persones que cregui oportunes per presentar cada tema. - Al final de cada punt s'otorgani un torn de paraules tancat als Consellers i als Regidors Adscrits al Districte. El temps de cada intervenci ó el marcara el President del Consell de Districte i sera un i igual per a cada grup de Consellers desit,'11at per cada Grup ?olític Municipal, podent-se dividir aquest temps entre varis Consellers.¡ En aquests torns intervindran els Consellers del Districte i les respost~s seran a carrec de qui disposi el President del Consell de Districte qt}e, excepcionalment podra donar la paraula a altres persones del públic ~ Regidors sí el motiu ho justifica i sempre sota el seu criteri. El Regidor de Distrícte podra íntervindre sempre que ho sol.liciti . - Les intervencions en el punt de Precs i preguntes estaran regulades pel reglament de pm1icipació deis Consell$ de Districte i les respostes seran a carrec de les persones que per a cada iema disposi el President del Consell de Districte, podent remetre-les per escbt o per a ser contestades en un altre sessió del Consell Plenari de Distric~e o d'un órgan col.legiat del propi Consell de Districte. Tanmateix, el R~gidor de Distrícte podra intervindre sempre que així ho sol.liciti. 1 NOTA- La ponencia de Participació Oívica elaborara un reglament per tal d'unificar els processos i les fonnes !de participació en els Consells de Districte on quedaran retlexades aquestes disposicions. ' ��"P.-\CTE PER .-\LS CO:\'SE LS DE DISTRICTE" .. - rl~CIQ\'S DEI..S CC~~<SEI..I..E?.S I ~SELLERES C - Cul.laborar amo ci regtcior. a en ies tJsque de - ?romoure i...ruci~m\·es ~overn.del DE DISTRICTE. dismcre. que ,;arrespongmn Ji sc:u amb ir de gesnó. - Seguiment cie ¡·-:xe:ucró oress uoostárü. - ?rooosra de suovencwns c:1 el conseil ole . . an, - .--\nirnació políricJ deis conseils. - ~mpuls a la pl111cipactó cn.itadana. -:rean si..nó exísteix el Conseil Consulriu J'Entitars. aixi com fo mentar els mecanistnes d'inforrnació i ..:onsuita en els pressupostos. pims ci'actu:lClO. etc. - Altres funcwns mculacies a Ll seva acrivi ar. "'. - ?l~.TION.-\\íE\'T Els 0rga.ns_ de ~o \ ·em -.:ds Districres r t1ectiran· l'acord enrre cls grups municipaís del PSC. IC -E\. i ERC a nivel! e ciurar. . 1 S'han ci'acordar les responsaotlir:ns deis merh.bres Lie la Cum1ssió de Govern així com les deis consellers Je la rna10na. tenmr en compre ·!'actual organigrama mumc1oal. Tores les conseileres t ..:,.mseilers· scr::m c'-)m·oc:us a les sesswns de les Comissions de Treb:1 ll. podenr Jsstsrir-hi el qui no són membres nxals corn a obser;adors . També podqn ser membres de !es com issí4ns. en representactó del conseller/a J!tres persones Jel scu ~rup muntcipal. prcv[t acord de la Cumtssió de Govem. 1 Tots els consell~rs disposaran di! la j,)cum~ntació i informació necessaries per al desenvolupamenr ,Je ies -.; eves tünc ~ons. S'establiran els mecanismes necessaris per garantir d poder Jesparxar ~ obre els assurnptes del seu interes amb el Regidor1:1. ds responsables tk¡' distri~ te i altres consellers. �J:snos:1r:1n lieis . ~~:: :-e~:ma . .:~o:1r. ~:;::.rrsos ·~irusio :::.rm::ms r .:dmmJSITJ.tlU:S oer a un Don runcwnament: r ..:::::nunrc:J.clO. :r . ::! ;·.)\·ern :, umc:::::J.i ~ha ue rrasiladar ::n d :":lncwnament 1 :::;mr::os.tcro 2-::s ~ismcres C.::·mtsswns de TrebaiL ere. i en b ::e\·a presenciar ;;ro_1eccro ~l :.::~s .:is n:\·eds _;e re~resentacto. ::..:1 :::mr:1iirar ::,::srem ~ .- =~ JfET]:'S oer ~lSSiste!1C lJ :ü eJnseil Plen ::...ruiis oer :1 rors e!s Conseilers a rors eis Di ~es ~.Heres ·::¡ la Cornissió de Govem seran S'est:1blirm pets ::-:.emores ..:e t:;. (_Jmtssi ce uovem peís Consellers amb . :·esponsaoiiiwt L~ue requere ~ xm un:1 uedic:J. io especial ks dieres adequades a la Se\':1 :lCtlYlt:lL ·-·J\fiSSIO nE - .:._;. ~ -···-· z._· na c¡:"':~·:'!E"'T Q.· --~l...;\,_1 .... ~ Eí ~1 ~LS _.. ..,T'-' "'-..1..->.. _ ... __ DISTRTC..,...EC: 1 .....; .l. eQmisstó ée Segu1ment :orrnacia per teg1dors i/o representants dels grups. :nurucio:1is Yeti!Jr:r Dei ccmoiimenr de L1.cotd de -f!Ovem ais districtes. . . . 1 f S'J..:ordJra par:1i.ldamem a iJ consnr...!ciO cif!is disrricres ies responsaoilitats dels .:cnseilers i l-:s r;nom:1rs ;:-rogram:moues que nerrnetin l'elaboració del Pla i'.J...cruacró \ funrcioal. J':.h.:oni amo c:i prog ama úcl pacte de govem a nivel! de -: l utJt. L.1 -:orrussió r'onnacwns. ~~r:.:::wnamem 11~ ::c~mme:.. ;::s reunira a ¡::etició 'de qualsevol de les tres . . -~um _ ::orge:xm Jiscren:mci -s u~ cnrens probiemes de nrunrcioal. 1 . / e/ 1 1 . \! ben '1i \..; \_. '\ \ .· ' ~ jRl3,J.·J-.:SJ~r~;¡~reái'.a~3r-~--~ ::ugem Forradelbs i Bombarda !nicia[lva-Eis \'erds r.s.c.~ \gusu Sukr 1 . [' !)\ .(.'. ~. ' '- ~ gas �;:i C:lS de!s CJnseiiers ceiits :1 c..?•. C.. ,: l ds ciismcteS de govern amb majoria iei ?.S.C.. aauesrs pcnm est::ü:Jleixen r;:unb ::is segtients compromisos: ::::::-1 l.- .-\ssistencia :Jls Plenaris del Consetl dt: 1Districte. !-ia ci'ésser inexcusable ¡·;.:ssisrencia :lis P! en;J.r.s deis consellers que han estat cedits oel P.S.C . ;::.:-1 c::s rorp m:1_1or. : .::: i:o possibilita d Reglament de Descenrraiitzacrc. :s --:e!e:..:Jra ei _¡ ::onanveu del Grup ;'vfunicípal Soc::üista. :.- A.ssumpció d•;l' nH de i:.r Comissíó de G S'hJurá de respecr:J.r oblig:nonarnent ia deci i o pressa a la Comissió de Govern en ·.:1 -:as deis conseilers ·. : eciirs en els Disrric t s on eis imegrants del pacte siguin Go\·em. El \'Ot h:mra ,i ::sser en aquest c::1s tdentic al del Grup J\funicipal Soc::üisttl en ei momer:r cue es re::1lirzm en ejls .::nsell Plenari ies \'Otacions sobre ds se\!lients temes . e - Pressupost 1 dismbucw del F.I.D. ¡ - Grans temes urinmsrícs i d'in:fraesrrtcmres. 1 . - .-\díudicacions d'obres 1 Sen·eis. - Ordenances 1 Preus Públics. - \focions. En .:.quesres qüesnons. ..::s consellers ciits ::el P.S.C. podran expressar Iliuremem el seu posicionamenr pero h:lUr~n 1.2e respectar el vot decidit a la e OffilSSÍÓ de Govem. 3.- Presenració d~ :\locions. Les mocions s'hauran de pres entar en e! m are de b -L- eumissió de Govem. e U'TIÍssió de Seguiment Per e!s remes oue ~1t'ecnn :1 I'Jddenda Je enrre ERC i PSC. ., !\¡( ord es reunira la comí~sió bilateral. 1 · / / ' i · J. 1 ,./ ¡' \ '\ 1 (_ ·1wn Bat ~ .. ~.-· E.RC. ,\J ,/ /f-· , / ·' )'' ·-~---- :-\uust1 Soler i Re!!as -- ¡J 1 ~v L.,L. ; t,t/ ~~·rlT.:rst"m1rs--"­ P.S.C. �1 1 Aiuntament de Barcelona 1 COMISSIONS SECr R ECONÓMIC l. 1 HISENDA 1 INFRASTRUCTURES 1 i Preslident: Joan Clos i Matheu l t Merrlbres: i ¡ Erne~t Maragall i Mira Fran4;ese Homs i Ferret Joan!Puigdollers i Fargas Emi~ Álvarez Perez Jordi ¡cornet i Serra Eugehi Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas 1 ' - l OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Pfesi~enta: Maravillas Rojo i Torrecilla " Mem~res: Albe]Batlle i Bastardas Enrie ruñó i Lagarés Manu 1J. Silva Sanehez A.nton~· Miquel i Cerveró Anton o Ainoza Cirera Jordi . omet i Serra Eugerii Forradellas i Bombardó Pilar ~ahola í Martínez 1 COMERC 1 CONSUM ! Presidenta: Pilar Rahola i Martínez 1 ' Membres: ~ruñó Enrie i Lagarés Pe re ~caber i Solanas M8 Cartnen Servitje i Mauri . Antom ~íquel i Cerveró AntoniQ Ainoza Cirera Emilio Alvarez Perez Josep ~uig i Boix Ciutat, 4, 2a. pi Tel. 402 31 67 08002 Barcelona Fax 402 71 87 �1 1 Nunrn~mdeB~_rr_e_lo~n_a_____ _ _ ~---------------- 1 1 1 1 COMISSIONS DE POLÍTICA DE SÓL 1 HABITATGE 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 TERRITORI Pr~ident: Antoni Santiburcio i Moreno 1 Me~bres: · Xavi~r Casas i Masjoan Dani· 1Fabregat i Llorente Vice 9 Gavalda i Casat Jos· A. Fernández Díaz Mart Vila i Florensa Eugani Forradellas i Bombardó. Agu1tí Soler i R~ás EQUILIBRI TERRITORIAL 1 PLANEJAMENT URBÁ Pres dent: Xavier Casas i Masjoan Me bres: JoantFuster í Sobrepere Pere Alcober i Solanas Albe Batlle i Bastardas Fran~ · se Narvaez i Pazos Joan Puigdollers i Fargas Dani 1 Fabregat i Llorente José lA- Femández Díaz Mart~ Vila i Florensa Eugef1i Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas í 1 *T a~bé són membres els Regidors de Distrifte amb competéncies delegades per ___________________L,I. . :. ._'A-=-Ica=..: :t-Jd=i=a_ _ __ ____________ __._ _ _ _ _ _____, 1 1 ] Ciutat. 4, 2a. pi. 08002 Barcelona Te l. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ 1 1 1 . :\juntament de Barcelona COMISSIONS DELS S ~RVEIS PERSONALS 1 i 1POLÍTICA CULTURAL 1 PRESIDÉNCIA Pr~sident: Joaquim de Nadal i Capara 1 Membres: 1 Albbrt Batlle i Bastardas Jodn Fuster i._ Sobrepere Erriest Maragall i Mira Joslep M8 Samaranch i Kirner Miquel M. Llongueras i Campaña En~que Lacalle Coll Jos~ R T obia Galilea Eul~lia Vintró i Castells Pilar) Rahola i Martínez · l í BENESTAR SOCIAL 1 EDUCACIÓ Prebidenta: Eulalia Vintró i Castells ' Me~bres: Xav¡er Casas i Masjoan ! Enrif; Truñó i Lagarés lmn;aculada Moraleda i Perez Alb~rt Batlle i Bastardas Anal M8 Paredes Rodríguez Vicanc; Gavalda i Casat Marta Vila i Florensa Jos4 R. Tobia Galilea Agu f tí Soler i Regas ! l CIUTAT AMIGA 1 JOVENTUT PreJidenta: Teresa Sandoval i Roig ! Menpbres: lmm~culada Moraleda i Pérez Per~ Alcober i Solanas L-- ----·-----~-------- Ernelst Maragall i Mira Enriq Truñó i Lagarés Ciurana i Llevadot Jaunhe ¡ Antopi Miquel i Cerveró Jordij Cornet i Serra José~I.Ramon Tobia Galilea Eular a Vintró i Castells Agu í Soler i Regas - - - -····t .. -. -- -· Ciutat, 4, 2a. pi. 08002 Barcelon Tel. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ ~ Ajuntament de Barcelona \ COMISSIONS SOBRE - -- ·- - -- ---- L'~STAT DEL CARRER í -------~---,------;--,----------------, ¡ ! MOBILITAT 1 SEGURETAT Presi~enta: Carme San Miguel i Ruibal • \ Mem,res: Fran<*sc Narvaez i Pazos Marcet i Rocabert Manu~l J. Silva Sánchez Femández Díaz José José R. Tobia Galilea Josep IPuig i Boix Pilar ~ahola i Martínez Anton~ A 1 • MEDI AMBIENT 1 SERVEIS URBANS 1 ¡ Pres•drnt: Josep M3 Vegara i Carrió Memb~es: i' Francesc Narvaez i Pazos Joan P!'igdollers i Fargas Josep . a Samaranch i Kirner José A Fernández Díaz Jordi C rnet i Serra Josep Ruig i Boix L ~-----~--------------'-A-g_u_s~tí-$+-:o-l~er~i-R~e~g-as----,-----------~-~ Ciutat, 4, 2a. pi Tr.l 40? :\1 fi7 08002 Barcelona f;¡x 40? 71 117 ��INDICADORS DEL POLS ECdNOMIC DE BARCELONA EL 19951 ALGUNS RESULTATS PERA 1996 1 Atur El mes de febrer ha posat de manifest de nou que l'atur a Barcelona té un comportament més favorable que als iuttbits de Catalunya i Espanya. El febrer de 1996, Barcelona té gairebé 11.000 aturats menys que en el febrer de 1995, la qual cos aha significat una reducCió de I'ordre del 11, 7%. Des de principis de 1993 Barcelona no registrava un nombre d'aturats tant baix. A TUR REGISTRA T FEBRER 1996 -- Barcelona Pro-vincia -Catalunya __§~Q_~ - Nombre d'aturats ; 75.983 239.127 300.876 ¡ 2.427.015 ; Variació mes anterior -0,73% -0,57% -0,54% +0,21% Font: INEM Aquest comportament més favorable tamqé es va posar de manifest en el mes de 1 gener de 1996, en el que es va produi"r ¡un cert repunt en el nombre d'aturats registrats, fenómen habitual per diverses raons d'estacionalitat i per la finalització de molts contractes amb I'any. Aquest rept nt va ser a barcelona només del 0,6%, mentre que el que es experimentar a Catal¿nya i Espanya va ser quasi del 2%. L'amllisi de l'any 1995 remarca, de nou com l'atur a Barcelona es redueix més intensament. Així, l'atur registrat de d<tsembre a desembre es va recluir a Barcelona en un 12,5%, a catalunya en un !10,2% i a Espanya en un 7%. 1 �L'EVOLUCIÓ DE L'ATUR + BARCELONA EN EL 1995 1 ·- Barcelona Catalunva Espanya -10.850 -33.627 - 198.878 -10,2% -7,0% Variació número d'aturats Des 95-Des 94 Variació percentual Des 95-Des 94 -12,5% ¡ ¡ -· '--- Font: INEM Aquestes dades es poden complementar ~mb la de les contractacions en el 1995. 1 El total de contractacions registrarles e~ 1995 va ser de 893.830, la qual cosa suposa un increment del 29% respecte l l'any anterior. L'evolució per tipus de 1 contractes va ser la següent: ANÁLISI DE LA CONTRACTACIÓ LABORAL 1995 SEGONS TIPUS DE CONTRACTES (I>rovíncia de Barcelona) 1 ---·------- -·---·-----· ,-· Nombre de bontractes Variació respecte 1994 t---· Contractes ordinaris (RD 2546/94) Contractes temps parcial de duració detenninada l 612.727 39,5% 171.598 40% 1 54.769 30% 1 14.999 42% 24.813 -10,8% 893.830 28,7% l 1 ¡ 1 Contractes indefinits Contractes en practiques T ; Contractes aprenentatge TOTAL CONTRACTES ~- 1 1 ¡ l (*) El total de contractcs inclou la suma dcls cit1c tipus de contractcs espccificats més la d'altres 1 contractes d'incidcncia menor. Font: lNEM. �Mercats financers La Borsa de Barcelona va assolir un vt.:.lum de contractació d'un bilió de pts. l'any 1995. La Borsa ha continuat la línia ascenden¡, assolint un volum de negociació de 260.088 milions de pts. en el mes de gen:e r de 1996. Aixo significa un augment del480% respecte els 44.280 rnilions que ¡es van negociat en el gener de 1995. i Així rnateix, la Borsa de Barcelona continua arnb !'experiencia pionera de col.laboració amb les petites i mitjanes empreses per facilitar el seu accés a fonts de capitalització. El Mercat d'Opcions i Futurs Financer~ (MEFFSA) va assolir un augrnent en 1 el volum d'activítat del 14% durant el 19~5. El 1995 el rnoviment total en termes nominals va ser de 225 bilions de pts, coniparats amb 197 bilions el 1994. La vitalitat del mercat de futurs i opcions: de Barcelona durant el 1995 contrasta amb una evolució general relativament feble en els rnercats de derivats financers arreu del món . .Fira de Barcelona 1995 ha estat un exercici d'excel.lents res4ltats pera la Fira de Barcelona: - Visitants: 2,2 rnilions. 27% més que en 1994. - Ingressos : 7.458 milions. 10%més que en 1994. ! - Expositors: 19.000. -Superficie ocupada: 510.000 m2. ' t 1 Les pemoctacions a Barcelona arnb motiu¡de visites a la Fira ha augrnentat en un 85%. 1 Les activitats de la fira de Barcelona de pts. en l'economia de la ciutat. ' du~·ant 3, ; 1995 han injectat 90.000 rnilions �1 I les perspectives per a 1996 són molt opti~istes. 1996 sera el primer any pa rell en que l'activitat firal a Barcelona supeyara la de l'any anterior (ates que els anys senars són els que concentren gran~ salons com Construmat i el Saló de l'Automobil). Aixo és possible perque la Fira de Barcelpna ha fet un gran esfory per dissenyar nous productes firals ínnovadors. El 1995 Fira de Barcelona ha creat cinc qous salons: Expoanalítica + Biociencia (organitzada per Fira de Barcelona a Madrid), Mediterráneo Jeans, In ti baño, Firelectric i Mi Boda. El 1996 Fira de Barcelona organitzanl seq nous salons als recintes de Barcelona: Graphintro, Stop-Fuego, Fipap, At1expo, Maquitec, Exporecycling i Intitext. Així mateix s'espera que Alimentaria ~ugmentara el 1996 un 20% i que esdevindra la platafonna de diverses actac~ons conjuntes de promoció de la Dieta Mediterrania. Fira de Barcelona també expor1a els iseus productes a l'esterior: el 1996 organitzara un saló similar a Aliemantaria a Mexic i el 1997 un altre similar a Construmat també a Mexic i un Saló de la¡Piscina a Buenos Aires. t Aeroport de Barcelona L'aeroport de Barcelona va pulveritzar el$ records de transit el 1995. En els set mesos d'abril a octubre, el transit de l'aer~port va superar el record olímpic d'un milió de passatgers. El transit de passatgers ha estat d' 11,7 10%. mi~ons, amb un creixement de l'ordre del l ' 1 TRANSITA L'AEROPO¡RT DE BARCELONA , - -- ¡ 1994 ¡ i ' i f-· Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) '---·· 10.647.281 145.580 58.883 ' Font: AENA. Aeropm1 de Barcelona. 4 1995 11.727.814 155.803 68.285 Variació% 10,1 7,0 16,0 �L'Aeroport de Barcelona ha experimentat en el 1995 un deis creixements més forts entre el cor1junt d'aeropmts espanyol$. CREIXEMENT DE L'AEROPORT¡DE BARCELONA 1994/1995 (*) 1 r---· Barcelona Madrid Conjunt de tots els aeropo11s Espanya Passatgers Mercaderies lüo/d 7%j 17% 9% 6,4% 9,5% 1 (*) En base a dades acumulades gener-noV¡embre Font: Direcció General d'Aviació Civil. 1995 ha estat l'any d'eclosíó de la competencia en el mercat espanyol, amb ]'espectacular implantació de nous ser-v~is per part de companyies com Air Europa, Spanair, Air Nostmm, Líneas Aéreas de Navana, etc, que han fet augmentar molt considerablement l'ofe'rta de serveis de connexions amb Barcelona. En materia intemacional ha estat molt significativa la implantació d'un nou servei amb Brasil servit per V ASP que ofereix un gran ventall de noves connexions amb America Llatina. Per la seva banda Eurobelgian Air ha contribult a augmentar notablement les 1 connexions amb Bmssel.les. L'Est d'Europa també es més a prop gnlcies als nous serveis d'Adria (Liubliana), Air Ukranie a Kiev i les ampliacions de Mhlév (Budapest). 1 Finalment, en l'ambit de la C-6 mereix Ila pena resaltar els nous serveis d'Air Nostrum amb Toulouse, Valencia i les Illes Balears. Avui Barcelona és observada amb molt ! interes com a possible nou des tí de companyies asiatiques i nord-americanesl Als atractisu propis de la ciutat cal afegir-hí el fet que I'Aeroport de Barcel~ma hagi estat valorat com el millor d'Europa per l'atractiu global, d'acord am* un estudi de Air Travel Surveys. ! 5 �1 1996 comen~a amb uns resultats exce~ionals: i TRÁNSIT A L 'AEROPORT bE BARCELONA EL 1996 (Gener i febrer) r - --- - - Variació gener 1995 Nomqre l l. 727.778 25.836 11.542 ' Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) 13,7% 10,7% 22,4% --'---- Font: Aena, Aeroport de Barcelona. Gener, i especialment febrer, han estat mesos de gran creixement en el transit a l'aeroport. El creixement en passatgers ¡-quasi un 14%,- és el doble del que s'estima que sera el creixement mitja del sector a Europa el 1996 -de l'ordre del6-7%,. La taxa de creixement del mes de febrbr és una de les taxes mensuals més altres de les que s'han experimentat en els darrers anys. 1 Així mateix és espccialment remarcablc ~~ creixement en l'activitat de carrga, superior al 22%. Solament en el mes de lfebrer, l'augment en carrega gairebé va assolir el 30'V<,. Port de Barcelona L'activitat al P01t de Barcelona segueix¡ la línia ascendent en quantitat r qualítat deis daners anys. ' en 1 TRANSIT AL PORT 1DE BARCELONA 1 - ~'"" 1--· Carrega DM) Contenidors (TEUS) Vaixells _(TRB} ' 1 1995 1994 Variació% ! general 22.731.561 11 20.389.845 11,5% 605.356 13,9% 61.403.041 34,9% ' 689.324 1 ¡ 82.833.280 ¡ Font: Autoritat Portuaria de Barcelona 6 �El record deis 20 M. de Tm de carrega que es va assolir el 1994 ha estat ampliament superat el 1995 amb un iaacrement del 11,5% que ha situat el total de carrega en 22,7 milions de Tm. i Pel que fa a contenidors, l' evolució eqcara ha estat més positiva, amb un creixement de l'ordre del 13,9%, consplidant el lideratge de Barcelona en aquest tipus de carrega. 1 Així mateix ha estat molt significatiu ll'augment del moviment de vaixells mesurada en tennes de tonelades de regi ~tre bmt. Amb aquesta dada es posa de manifest com el Port de Barcelona reri cada cop vaixells de capacitat més i 1 gran. Pero no només hi ha hagut avan~os quanti~atius en el port. La implantació del Pla de Qualitat ha pe1mes que cada cop en mdviment de mercaderies sigui més n\pid, eficav i segur. , Pel que fa al moviment de creuers, Bar,pelona es consolida com una base de creuers pera la Mediterdnia. 1 TRANSIT DE CREUERS A~ PORT DE BARCELONA r---· ! 1993 r--· Creuers Passatgers ¡ 250 152.082 ! 1994 289 174.008 1995 323 215.341 1 Font Turisme de Barcelona 1 S'observa com el nombre de creuers el 19.95 ha augmentat en un 11,7% respecte 1994 i el nombre de passatgers en un 23, 1%. Aquesta diferencia entre el nombre de vaixells i el de passatgers apunta al fe~ que Barcelona acull cada cop vaixells amb més capacitat. Algunes de les companycs de creuers ~és importants del món aposten per Barcelona com a la seva base per a la !Mediterrimia. Aquest és el cas de la companyia americana Royal Caribbean, !un deis líders mundials del sector. Un deis creuers més grans i més luxosos del d,lón, l"'Splendour of the Seas", tindn1 el port de Barcelona com a cap~alera de le~ seves operacions. 1 7 ¡' ¡ ¡ �Un exemple de l'atractiu de Barcelona pef aquest sector sera el proper 14 d'abril, quan coincidiran al Port tres deis deis m~s famosos i luxosos vaíxells de creuer que naveguen pels mars: J'Splendour ofth~ Seas, el Ctystal Simphony i I'Asuka. El turisme a Barcelona 1994 va ser un any de consolidació de Barcelona com a destí turístic atractiu i es van rebre 2.664.887 visitants en un dcercici turístic especialment positiu a Es panya. 1 1995 ha estat l'any de l'eclosió del turisme a Barcelona, en que s'han superat els 3 milions de visitants (3.037.000). i Aquest comportament tant positiu és especialment significatiu en un exercici e~ que algunes previsions excessivament optimistes a nivell nacional s'han víst defr~udades. Pero no només han vingut més visita~ts, sinó que també s'han estat més temps a Barcelona. Així, mentre que el pombre de visitants ha augmentat un 14%, el nombre de pernoctacions gaire~é ho ha fet en un zo•x). L'ocupació hotel era a la ciutat s'ha sítuat en el 60% de les habitacions. És a dir ha pujat 5,5 punts respecte l'ocupació de 1~94. I s'han aconseguit situacions del lOO% d'ocupaci ó en al menys quatre períodes: Construmat, Saló de I'Automóbil, segona setmana de setembre i Conferencia Euromediteminia. 1 ACTIVITAT TURÍSTICA A BARCELONA - -- 1995 1994 Variació 1 1 --- Visitants Pemoctacions Ocupaciólhabitac. Ocupació/places r-- ¡ 2.663.887 4.704.681 54,5% 46,4% f ' t 3.037.000 5.627.000 60% 54,3% 14% 19,6% 5,5 7,9 Font: Turisme de Barcelona. El turisme és un deis sectors económics lamb més possibílitats d'expansió. Una proporció cada cop més gran de visitants ja Barcelona venen per motius turístics en caps de setmana i periodes vacaciona~s -els períodes en que tradicionalment els hotels de Barcelona tenien ocupacions¡menors . És ben evident que el turisme és una de les activitats económiques ¡ amb més possibi1itats d'expansió a 1 Barcelona. 8 �Congressos i convencions 1995 també ha estat un any excel.lent e'- relació al nombre i la qualitat de les reunions intemacionals, congressos i convencions que s'han celebrat. El moment estelar va ser la celebració de la Conferencia Ministerial EuroMediterrania, juntament amb les altres conferencies vincularles: Conferencia de Ciutats Euromediterninies, Fórum Civil Euromed i Conferencia d'ONGs. ! Pero al marge d'aquests esdeveniments qu~ van posar de nou el nom i les imatges de Barcelona a totes les televisions del món, l'activitat congressual a la ciutat el 1995 ha gairebé duplicat la de 1994. ¡ CONGRESSOS CONVENCIONS ~ INCENTIUS A BARCELONA --- ··---------- r---- 1993 1994 - Grups confim1ats Delegats Pemoctacions Repercusió económica {M 2ts) 1995 ¡ 71 1! 60.765 ¡ 176.141 ¡ 7.198 127 55.775 163.194 6.656 - 185 98.202 300.825 13.357 ! Font: Barcelona Convention Bureau. Es pot observar com el nombre d'esdeven~ments celebrats a Barcelona el 1995 ha augmentat en un 45% respecte l'any anteripr. El nombre de delegats ha augmentat en un 76%. Les pemoctacions en un 84%. \1 la repercusió económica a la ciutat en un 100%. ' 1 Les perspectives d'activitat congressual sóp molt positives: - EJ mes d'abril de 1996 -coincidint amb Sant Jordi-, Barcelona acollín\ el congrés de la Unió Internacional d'Editors (1.500 persones). 1 - E1 juny se celebrara el Forum Qlobal Fortune, autentica cimera de les 1 empreses més importants del món. ¡ f 9 �- El julio} tindni lloc el Congrés (4.000 par1icipants). ~e la Unió Internacional d'Arquitectes 1 1 - El mes d'agost tindra lloc el ~ongrés de la Unió Internacional de 1 Transplantaments. - El 1997 Barcelona acollira l'Ajssemblea de Governadors del Banco Interamericano de Desarrollo. Unj Cop més Barcelona sera el punt de trobada per a la cooperació i els intercanvis económics entre Europa i 1 America Llatina. - El 1998 Barcelona rebra el Congr~s de la Federació Dental Internacional, · amb més de 6.000 delegats. j - I el 1999 serem amfitrions per segon cop -el pnme rva ser immediatament d'haver finalitza els Jocs Olímpics- del Congrés Internacional de Cardiología amb n).és de 17.000 delegats. No és extrany que Barcelona aculli cadh cop més reunions internacionals. A l'excepcional oferta d'hotels, equipame4ts, compres i lleure cal afegir que Barcelona és la ciutat més barata d'Eutopa per viatges de negocis, tal i com demostra un estudi recent del Centre Europeu per a les Comparacions del Cost de la Vida M un dial (Eurocost). Construcció i mercat immobiliari 1995 ha estat per Barcelona un períod~ d' activitat constructiva desconegut en els darrers anys, si s'exceptua el ¡període de construcció de les viles olímpiques. En el període setembre 94 - setembre 95 Fs van iniciar 3.200 habítatges, la qual cosa suposa un 65% més que en el períde mterior. No es preveu que aquest ritme construc~u s'aturi el 1996. Considerant que el 1995 es van concedir 3.978 llicencies d'obra per habitatges (un 60% més que el 1994), tot apunta que l'activitat construc~iva en els propers mesos seguira sent 1 molt intensa. Pel que fa als preus, durant el 1995 el vtntall de preus del mercat immobiliari s'ha mantingut estabilitzat en termes reals ~n el segment residencia i s'ha redult a 1 la resta. IO j �Inversions estrangeres a l'area de Barcelona Les empreses estrangeres radicades a B~celona i la seva area d'influencia han invertit al voltant de 100.000 milion' de pts. en noves instal.lacions o ampliacions de les ja existents, des de la primavera de 1993. i 1 L'analisi d'aquestes inversions posa de manifest que es tracta en la majoria de caos d'ampliacions, més que noves plant~s. Aixo indica que les multinacionals apasten per la consolidació de les plantes productives ja estableries. 1 PROCEDENCIA GEOGRÁFICA DE L..ES INVERSIONS ESTRANGERES ¡' 1 PROCEDENCIA ' 1 i VOLUM INVERSIONS MPTA. % 1 . i .. 1 EUROPA 1 67.300 71'90 5.400 5'76 7.500 8'0 1 13.400 14'31 93.600 100 ! ¡ --- -· USA l 1 -· JAPÓ : 1 i -- ! COREA 1 ¡ ¡ TOTAL 1 Font: Ajuntament de Barcelona. Els sectors, els que han rebut més inversiqns són el sector químic i farmaceutic i el de !'electrónica i la informatica. Aquesta és una mostra de la creixent especialització de l'area de Barcelona en els sectors més dinamics i competitius. Entre aquests sectors, més la logística, els transpm1s i els serveis, s'agrupa el 70% de les inversions estrangeres que ha rebt1¡t l'area de Barcelona. El 30% restant amria a altres sectors industrials més tradicionals i al sector de l'automoció i el material de transport. 11 �¡ , 1 DISTRIBUCIO PER SECTORS DE ~ES INVERSIONS ESTRANGERES l i • SECTOR 1 ¡ 1 ' ' AUTOMOCIÓ I MATERIAL DE TRANSP;ORT VOLUM INVERSIONS MPTA. o¡o 18.100 19'33 27.600 29'48 28.000 29'91 10.300 11'00 9.600 10'25 93.600 lOO 1 ELECTRÓNICA 1 INFORMÁTICA 1 1--- f ¡ QUÍMICA 1 F ARMÁCIA 1 ¡ AL TRE INDÚSTRIA ' 1 SERVEIS, TRANSPORT 1 LOGÍSTICA 1 j \ ' l TOTAL '' Font: Ajuntament de Barcelona. D'acord amb les dades que disposa l'Ajuntament, les principals inversions en 1 aquest període són la nova factoría de Ci~a Geygi a Barbera del Valles (10.500 milions), GEC-Alsthom a Barcelona i Sánta Perpetua de Mogoda (9.000 M.), 1 Samsung a Palau de Plegamans (13.000 M¡-) i Boehringer Ingelheim a Sant Cugat (12 000 M .). L'evolució favorable de l'economia en els darrers mesos ha estimulat de nou les empreses multinacionals per invertir en n . us projectes que s'han anat coneixent darrerament. ' Alguns exemples: 12 �- Samsung ha escollit Barcelona com a P!lataforma per al mercat europeu, obrint un nou centre logístic de distribució pera~ Sud d'Europa a Pedrosa (L'Hospitalet), en el qua! hi ha inve1tit 2.000 milions dejpts. 1 El pla de Samsung és convertir l'area ~e Barcelona en la platafonna per al desenvolupament a Europa en electr~domestics, vídeo i telefonía mobil. L'empresa preve u invertir en total 1O. 000 imilions de pts. entre 1996 i l'any 2000. Aquestes noves instal.lacions ocuparan IQO.OOO m2. Entre aquests plans hi ha la posta en mat¡xa d'una planta de producció d'aparells d'aire condicionat a Palau de Plegamans,! que entrara en activitat el 1997 i que generara 400 llocs de treball. Hi invertira $.000 milions de pts. \ -Un gegant de la logística mundial com ~ühne & Na gel, també ha apostat perla ZAL del Port de Barcelona per a instal.l~r la seva base logística per al sud de la MediteiTania. L'empresa escull Barceloni tot i reconeixer la competencia molt forta de Genova i Marsella. Kühne & Nag~l ocupa 6.000 m2 de la ZAL. - Basf situa a Barcelona el seu centre de d~cisions peral Sud d'Europa. L'empresa dirigira des de Barcelona les seves activit~ts a Espanya, Pmtugal, Italia i Grecia. La companyia té previst inve1tir 30.000 rrtilions entre la seva seu de Barcelona i les plantes petroquímiques del camp de T~ITagona. i - Phillips inve1tira 8.400 milions a Barcelpna. Phillips ha anunciat una inversió a la seva filial Miniwatt de Barcelona de 5.400 milions de pts entre 1996 i 1997 i 1 de 3.000 milions entre 1998 i 1999. Amb aquesta inversió, Phillips ampliara molt substanciosament la capacitat de la seva planta a Barcelona i potenciara el centre d'investigació de nous productes. D'aquesta manera, !'empresa vol ampliar en un 50% la seva producció actual de tubs de r*gs catodics per a aparells de televisió. 1 l Un altre indici de l'interes de les empreseslestrangeres per Barcelona és la decisió de la revista "Fmtune" de celebrar el Foru~ Global Fortune a Barcelona entre el 5 i el 7 dejuny de 1996. ¡ 1 1 El Fórum Global Fortune és una cimera d~ les grans empreses mundials que vol ser una replica del Forum Economic Mundial de Davos. Entre els ponents destaca l'ex-president nord-america George Bush, k1 president executiu de Nestlé, Helmut Maucher i el director de l'lnstitut Harvard lper al Desenvolupament Internacional, Jeffrey Sachs. 13 �Barcelona esta de moda Seguint l'exempl e de Bmce Willis i ~ilvester Stallone amb }'obertura del restaurant "Plantet Hollywood" a la Vila Olímpica, Steven Spielberg esta construint el nou submarí-restaurant "Divct" al Port Vell . I les reines de la passarel.la, Claudia Schi(fer, Naomí Cambdell i Elle McPherson obriran aviat el primer "Fashion Cafe" d'Epropa al Passeig de Gracia. Barcelona, 18 de marry de 1996 irplbalanc 14 �IMPORTANT DESCENS DE D'AGOST L'ATU~ A BARCELONA EN EL MES j L'atur registrat a les oficines de l'Inem a Barcelona en el mes d'agost va baixar en gairebé 1.500 persones en el mes d'agost. lcl nombre d'aturats és de 68.152, que situa la taxa d'atur en el 9,4%. En comparació a altres ambits geognifics 1~ disminució de l'atur a Barcelona va ser notablement més acusada, en contras~ especialment amb els ambits de la província de Barcelona i de Catalunya. j 1 1 L'analisi de les xifres demostra que en el mes d'agost, tres de cada quatre aturats catalans que van trobar feina eren de Barcelona, malgrat que només un de cada quatre aturats esta registrat a la ciutat. Evolució de l'atur registrat en el mes d'agost de 1996 ~- Nombre d'aturats Var. mes anterior Barcelona Prov. Barcelona Catalunya Espanya 68.152 217.713 265.344 2.143.783 Font: lNEM Barcelona 16 de setembre de 1996 .... i¡ ¡ ! -2,06% -0,73% -0,74% -1,24% Taxa d'atur 9,4% 10,7% 10,1% 13,5% �·, fJ ARGENTARlA Luis Escauriaza lbái'iez Consejero Delegado BANCO CRfDITO LOCAL Sr. D. Pascual Maragall Mira Alcalde del EXCMO. Ayuntamiento de Barcelona Madrid, 12 de septiembre de 1.996 Querido A lcalde: Te acompaño, para tu información, 4nos comentarios de nuestro Departamento de Inversiones sobre la llamativa noticia p ~blicada en el ABC el pasado día 9 de los corrientes en torno al endeudamiento del Ayqntamiento de Barcelona. Recibe un cordia l saludo, Luis Escauriaza lbañez ~~•Jtiatro LCAJ,.D• ~ ,EJn ,t ra 'a - 1 8 SET. 1995 N.º ....~J~S .... ' .. !!'4, . . . 1 .. , , . �~~ARGENTARlA BANCO C:RfDITO LOCAL COMENTARIOS A LA NOTICIA J>UBLICADA EN EL DIARIO ABC DE FECIIA 9/9//96 El primer comentario que surge de la ~ectura del artículo en cuestión es la confusión l de conceptos entre carga financiera y deuda! municipal, así como lo que sobre el crédito municipal regula la "Ley 39/1988, de 28 .de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales", única normativa legal con referenci~ al crédito municipal. ¡ Así cuando el artículo de ABC dice:" La Ley de Haciendas Locales marca un límite del 25 % de endeudamiento para las corporacfones locales ... ", hay que matizar en el sentido de que el crédito municipal sólo está limitado en la concertación de las operaciones de tesorería, por plazo no superior a un año y es~ limitación es la imposibilidad de concertar tUl volumen total de operaciones de estas caract~rísticas por encima del 3 5 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes en el último ejercicio liquidado (articulo 52 ). El artículo se refiere a información ~el ejercicio de l. 994, en ese momento las operaciones de tes orería de este ayw1tamiento totalizaban tUl volumen de 6282 mili ptas, según nuestros datos, 6.217 según el artículo, 'p or tanto el ratio se sitúa en el 3 %, pudiendo alcanzar hasta ese 3 5 %, es decir, hasta 71. 10q milis ptas. La Ley 39/88 ya no fija más limitaciqnes al crédito, especifica que la apelación al crédito será para la financiación de sus inversi~nes ( artículo 50 ) y para atender necesidades transitorias de tesoreria podrá concertar ol>eraciones de tesorería con las limitaciones descritas en párrafos precedentes. · 1 Si especifica la Ley en su artículo 54 ( y, probablemente de ahí la confusión del articulo de ABC) que " la concertación de !créditos y concesión de avales, en general, exigirá autorización del Ministerio de Economía y Hacienda, salvo que la ComtUlidad Autónoma a que aquella pertenezca tenga atHbnciones en su Estatuto competencia en la materia, en cuyo caso corresponderá a la misma." La Ley prosigue, " Las Entidades Locales no precisarán autorización ... , en los siguientes apartados: ¡ • - Cuando la cuantía d~ la operación proyectada no rebase el 5 % de los recursos liquidad~s por operaciones corrientes, deducidos de la última liquidación prdsupuestaria practicada. • Cuando el crédito se destine a financiar planes provmc1as y programas de cooperación económica .... " Y, a continuación hace referencia a ese porceútaje del 25 %: " Para que la autorización no sea necesaria se precisará, en todo caso, que 1a carga financiera anual derivada de la suma de operaciones vigentes concertadas por la Enltidad local y de la proyectada, no exceda del 25 por lOO de los recursos de la misma a que en este apartado se ha hecho referencia". 1 En síntesis la Ley sólo limita el crédit~ en cuanto a operaciones de tesorería y, lo limita al 35 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes, según la última B.uh. n dr ( :rt·Jno l.uL".ll Jc r . . p.tlu, "'.:\ . • ( .. trrn,¡ dt' S.lll Jru"mllllO. 4fJ • nw 1-1 .\ Lt d nJ • )OI,.It' li.ld '>A ilh-.1\,\1 de,\LHind ,T 2XI·-.( ,¡ .d .1 1411.S. \'.1.\ .. F ¡·. 11! 1 ~\ 2 - .1 "". 1' ( 11 \ l_lnqwr . . on,ll 'XIIi lll - '1 �liquidación practicada. Hemos visto que el ~ymltamiento de Barcelona casi no utiliza en l. 994 esta modalidad. El ratio del 2 S % se! refiere a las cantidades que por intereses y amortizaciones deban pagar las Entidades loc~les en cada ejercicio y, este ratio no limita el acceso al uédito, sino que es una referendia a partir de la cual para concertar nuevas operaciones de crédito debe solicitar autorización al M 0 Economía y Hacienda o, en su caso, a la Comunidad Autónoma. ¡ En el caso del Ayuntamiento de Barqelona, según la liquidación presupuestaiia de 1.994, los importes reflejados por intereses y 4mortizaciones de deuda financiera son 96.060 milis ptas, tal y como se refleja en el artículo ~el diario mencionado . Ahora bien, al analizar estas cifras hay que tener en cuenta que el ! ayuntamiento ha cancelado anticipadamente deuda a largo plazo por 40.273 milis ptas ( información recogida en la memoria pública de l. 994, pagina 76, así como en los estadillos ttunestrales que elabora el ayuntamiento sobre su deuda financiera). Lógicamente este impprte que amortiza anticipadamente no debe tenerse en cuenta como obligación de pago ~el ejercicio, ya que de no haberse realizado esta operación la obligación de pago sería mucho menor dado el dilatado plazo de amortización normal. Ajustado este punto l~ carga financiera del ayuntamiento sería de 55.787 milis ptas, es1o representa sobre los iitgresos liquidados por operaciones corrientes de 1.994 un 27,09% y no el46,7% que refie* ABC. Sin embargo con este ratio se debe tener cuidado a la hora de valorar su significado económico, ya que con la sofisticación del ~rédito en la oferta que el sector financiero realiza al sector público lo cal, se pueden r~alizar operaciones que dio~mi nuyan la carga financiera, con solo posponer la amortizacÍÓil de los préstamos durante su vida, es decir, ampliando los plazos de carencia de ammtizac!ón de esos préstamos. Por tanto para valorar la viabilidad fiqanciera de absorción de esa carga financiera hay que comparar ésta con el excedente que ¡se produce al utilizar los ingresos conientes para pagar los gastos coriientes de funciortanúento. En el caso del Ayuntamiento de Barcelona la serie desarrollada durante los últimos ejercicios es: Excedente Carga fin. Ratio - 1.990 41.264 35.143 1, 17 1.991 43.193 49.677 0,87 1.992 71.357 52.850 1,35 1.993 79.751 60.941 1,31 1.994 80. 186 55.565 1,44 ¡ La evolución no solamente no es negativa, sino que se puede clasificar de muy positiva, ya que en l . 994 con el excedente generado se pu¡ede pagar y se paga casi una vez y media la carga financiera contratada, cuando en l. 991 1ni siquiera podía hacer frente al total de la misma . Esto está siendo posible por acertada gestión realizada por los equipos económicos de sus pasivos financieros. El artículo mencionado, también dice: '1La deuda municipal de Barcelona ha crecido inintemunpidamente desde l. 992, cuando ya Sif situaba en el 25, l por ciento." De nuevo se �confunde ratios y deuda con carga, pero es quk además la deuda municipal del ayuntamiento ha seguido la siguiente evolución : 1 Emisiones Ctos. ptas. Ctos. divisas Otros To_taUleuda 1.991 55 .153 166.271 19.319 3.658 244.401 1.993 50.352 126.234 101.643 1.962 280.191 1.992 44.092 166.918 57.407 2.986 271.403 1.994 61.713 92.258 119.619 1.305 274.895 1.995 48.408 73.674 145.439 870 268.391 Es decir, la deuda financiera desde 1.9~2 a 1.994 sólo se ha incrementado en un 1,29 % y, con respecto a l. 995 ha disminuido enj 1,11 %, mantenido un perfil descendiente de carga financiera como ya hemos visto. Por último ABC en su artículo ~omenta : "el "agujero" de las arcas del Ayuntamiento de Barcelona no hace más qu~ aumentar , según el estudio realizado por Analistas Financieros Internaciones (AFI) qub1 abarca los años l. 992, l. 993 y l. 994". En primer lugar habría que clarificar que llaman ¡'agujero", pues tal sustantivo no existe en la contabilidad presupuestaria. Si se refiere al Refnanente de Tesorería (Calculo que determina la diferencia de los ingresos pendientes de co.,rar y de los pagos pendientes de realizar, de fonna sintética, si a este calculo se refiere, qu~ es el que pensamos y defendemos como más ;¡propiado para valorar la situación financie~¡a1 de un municipio, la seii e seguida en los últimos cuatro afios es : ¡ Remanente tesorería para gtos. grales. 1.991 -46.988 1.992 -45.603 1.993 -19.224 1.994 -11.145 La evolución de las cifras no dejan !lugar a dudas de la gran mejoría de este parámetro. Pero además para llegar a estos r~sultados, este ayuntamiento está realizando w1as provisiones de dudoso cobro sobre lo~ ingresos pendientes, que en el año l. 994 significan un 44,78% del total de los ingresos pendientes y con la siguiente evolución: ~ov. Dudoso Cobro 1.991 32.317 1.992 30.313 1 1.993 41.475 1.994 51.399 �A ll L )n ~ r' • 'fa J El Aylllltarniento de Barcelona~ en manos del socia1ista íVIaragali incumplió la ley al endeuda$e casi el doble de lo autorizado El erHieudam iento del Consistorio de Madrid. en cambio , se encontraba en el 12,8 por ciento :VIadrid . Adolfo Garn ' El .ilcalde de Barce lo na. el soc 1a li s ta Pas cual :'r1aragall. ha c~lo­ al que ha tf•nido acceso A BC. La deuda municipal de Barcelo• cado al Ayuntamiento que pr es1de en su peor situación eco nóha creci do ininterrumpidamente desde 1992, cuando ya se . mica. Su carga financiera con solidada en 1994 er a de un ·16.7 tuaba en el 25.1 por Ciento. El estudi o es tablece una campa r por ciento. casi el doble del tope fijado legalmente . segti n un reció n con el Ayuntamiento de Madrid, que se situó en el 12.8 P' ciente 1nforme de Analistas finanCie r os Internacionales (Afl) cie nto en 1994. lo que suponia una deuda de 165.498 millo m· ....... ·--· -·-.L La Ley de Hac tendas 1 mversión pr ev1 s · A'I1JNTAUIEKTO DE IIAORIO AYUNTA.WIENTO DE B.UICELONA INFOR WE DE ANAUSTAS Loc ale s marca un li · para 1996 es de 51 ::· FINANCIEROS INTE.RNA.ClOHALES 1992 1993 1 1994 1992 1 1993 1994 m1te del 25 por c1ent o millones de peset :, 148.!l64 271 .4C3 l 280.190 1 274.&30 155.8.35 i 165.4~ de endeudamiento para Deuda vron r En Barcelona. sólú De Tewre na 020 6.217 2• .3.30 19 178 1 56 296 1 232901 las co rporaciones locadestmaran 13.i50 ;: De F<nanoacron 160 T78 124638 1 136 657 215 .107 256 900 668 613 les . El Ayuntam te nt o llones. lo que aderr. 13J,7 T7,9 122.9 129.0 1 de Barcel C· !":3 . c:r. e,n · 1~ sobrt rnqrHOI c~tu ('Y.) supone una red t.: 74~ 1 9.1 De Tewrena ("'•) j13.0 10.2 2.2 26.8 1 J.O bargo . s up e ra ba e n ción co n respec tú 65.1 75.7 112.7 130.7 De F<naroaoOn ("'•) 102.3 1 ~.8 1994 e l 46 por cie nt o. 1995. año en el que 17.002 i 8.7!7 ·5..360 segu n el es tudw ela bo- Vanx 1on atlsolvú óe 11 o.vda viva 1 ~42 In vi rtieron 13.961 :: a.w 1 9,663 12 204 i 18 ·5.152 ·14458 ·17073 De Te$0rena ("'·1 3.1006 rad o por .-\ fi. el n ive l llones de pesetas . 11 713 24 .121 39 206 1 11¡660 1 14019 1 41.?;1J i rc Laoon !"• l mas ele vad o de to das ~n.a --·---------·---. - - -- ---- --·- · 4.5 12.8 1 ·2.6 16.0 1 3.9/ las capi tal es de pro•.nn· Van.W:<OO ~ VIY.I SOOI'l! <ngfl!SOS CO(T. ('r,) lnversiones ·~ 1 Oe Tesoreoa ·2.5 ~.8 ~.3 5.8 1 1-{).2 ·14.5 1 Cia de España 1 6.7 ! 11.4 , Ue Finar-.:t.acK>n 6.3 18.3 5.7 18.6 ' Pe ro el .-\ vu nt a· Un dato altame~ 26.072 1 17.843 : 17.236 52.851 : 60.94J 1 96.060 miento de Barcelona no • Garc¡a financien signtficam·o es qu e 14,0 13,3 25.1 l 12.8 26.7 4<>.7 mcremento del ca ; so lo In cumple sistem a· l ~~"CJ.! n_n~n~ren sob"' rngresos cotnfl1tes ('Y•) tulo de 1nvers ior. uca mente la lev. sm o 500 .000 mil lo nes de pesetas y una plo . en el caso del Imp uesto soque el ·•aguj ero" d e sus Jrcas no en los Ayuntamientos en los G de uda a prov eed ore s de 1~0 .0 00 bre .-\ctlvtdades Económic a s gobierna el Partido Popula r hace mas que Jumentar. >eg'Jn ha mantenido po r encima de i . el est udio . cu\·o Jnalisls abarca mlilones de pesetas no conslgfla · ([ .-\ El. Barcelon a ti ene el coefi · c1ente mas alt o de España. un 1.9 das en ios Pr esu p u es to s . u¡na di ce de Precios al Consumo t IF !os ú1os t99:!. ~ 99:3 v 199~ ~an parte de esa deuda .::s res· po:- c1en Lc. se i"ü idc .-:.2 Hc s;J :t.1· :' . e!! n!ngtin caso . ha sido 1".: Iet. con el l.786 por Cie n to En n or a l diez ppr ciento A s: ¡:¡o n sa bli1dad. si n dud3 . 1 el Números rojos .-\ vurJtam¡e nt o de Ba rce lona . po ne de mam1íesto en van os '.ladnd. por el co nt rano. ha pasado del l.65 all.6. En este uitlrno año. lo:; ja rce· Es ta snuacwn Impedía a fr -.m · formes internos del PP . Por otra parte . no se ha de:· tar ¡:¡ollt tcas de Inversi ón. d~ d o !on¿;es so portJban una oeuda Por lo que s e r efie r e al !m · tado ntm,'1.In caso de corru pc: puesto sobre Bien es Inm ueb le s m ·a de 27 ~.830 m1 llones de pese· que en numerosos casos se !?S· (!Bfl. Barcelona tt ene un 0.39 por en el Ayuntamie nto de \ladr: c ras de los cuale s 6 ~ l í co rres ta ba al limite o se sobrepasab~ el Ciento. mientras qu e :0.1 adnd h3 25 po r cw nto del end eudam1elitto ante algunas sos pechas . se ha , po nd1an a te so re n a y 268 .ti l 3 a ruado en consecue nCia. En ca: permitido por la Ley de Bases 'de pasado del 0.506 a l 0. 5 1~ po r deu da de t1 nanctac1o n. ciento. En cuanto a las po!it tcas bi o en Barcelon a aun no se La cteuda so bre los 1ngresos co· Reg1m en Local. hecho nada por tratar de le1·.1 de mvers1ón. la fuerte deuda de Ya fu e ra del info rme elabo· r nente s s uponia un 133 . 7 por tar la sospecha de financiac t los Ayuntamient os soclal ist3 s rada por .-\nalistas . la compa ~a· Cient o. De este porce nta je. un 3 Irregular y ennquecimiento . había bloqueado su reacti vació n. Clón ent re las ctfras económuias por ciento es at n bu1 ble a teso· cito de soCialistas por el den or: Según las ultimas cúras ofi Ciales de ambas Corporacwnes arroja rena. v el lJO.i restante a t1 nan · nado «caso :Vto~1lmau dat os signi ficativos . Por eje~ de que se disponen . en :V1adn d la CtaCIOn. Elmforme tija la cu3ntta de la deuda finanCiera del .-\v unta· mi e nto de \ladnd en ! 99~ en l65 .i98 millones de peset as. es deCir. 109.332 rmllones de pesetas menor que la que soporta la Corporación barcelonesa . La deuda del Cons tstono que preside el popular J osé Man a Al· varez e": Manzano se reparte en: ~ 7~0 millones de deuda de resorer ia y 160.718 de t1nan c1acwn . La carga t1nanCiera del .-'\ 1 un· tam1ento de '.!adnd se ha 1do re· du c1endo como consecuenCia de la poiitlca de 3ustendad v con· ten cwn del gasto tmpulsada po r el PP En este moment o. se s1 ttia en el l ~ . 3 por crenro. 2.8 pu n tos por debaj o de la ext s tent e en -- ----- ¡n,a 1 199~ Barcel ona es quiz as e l C3 S O mas representati vo cie la gest ión soc1alista t' n corporaciO nes locales . :-.:o hay qut• oiVJdar que la he· re nCI;I que lus ;onal Jstas depron ,1 lo,; popu!Jres >upnnt> u na · - - -· - .. • • l •• 1 ��BARCELONA CONVEN110~ BUREAU alNGRESSOS DE MÉS DE 1.000 PEJtSONES 1996 Internacional Endocrinología Ginecologica DECUS Nacional d'Optica, Optomoetria i Contactologia European Partid e Accelerator Conference (EPLj\C'96) Europeu Contracepció ; Internacional Dones, Treball y Salut Internacional d'Editors Europeu d'Autisme Europeu d'Obesitat Nacional de Dermatología Panamerica de Flebologia Mundial del CESIO Internacional Fibrinolisi Mundial d'Arquitectes Europeu de Bioquímica Internacional de Transplantament~ Internacional "Free Radical Research" Europeu d'Analistes Financers 1.000 2.000 1.000 1.000 1.100 1.000 1.500 1.500 1.000 1.500 1.000 2.000 1.200 9.000 1.500 3.000 1.500 1.000 1997 BID Europeu d'Ortopedia i Traumatología Mediforum Internacional de Psicoanruisis Nacional Hematologia i Hemoterapia European Association for Intemational Catah1 d'Odontoestomatologia Mediterdmi d'Urologia Europeu del Dolor Europeo Terapia Familiar Educati~ - 3.000 7.000 10.000 3.000 1.500 1.600 1.500 1.000 1.700 1.500 1998 Europeu d'Anestesia Europeu d'Urologia Mundial de Dentistes Europeu de Diabetis Meat Science and Technology 1 Europeu Jnfermeres de Dialisis i transplantamer1-ts 2.000 4.000 6.000/8.000 8.000 1.000 2.000 �··~· BARCELONA CONVFNTION tBUREA U 1999 17.000 2.000 1.300 3.000 12.000 3.000 7.000 1.000 1.000 1.200 1.000 1.000 1.000 Europeu de Cardiologia Symposium de Cromat.ografia Europeu de Patologia lnternational Bar Association Europeu de Radiologia Europeu de Medicina Nuclear Audio Engineering Society Internacional Tecniques Neurocirugia Intemational Police Association International Solvent Extraction Conference International Headache Society Espanyol de Pneumologia i Cirugia Toracica Metropolis 2000 Internacional d'Espectrometria Europeo Cirugía de la Ma Mundial de Ferreteria 1.500 1.500 2.000 2001 American Assn. of Petroleum Geologists - AAP0'97 Heart Failure of the European Society of Cardiology 1 1.500 1.500 2002 Intl. Federation Automatic Control ·- IFAC , Intl. Federation for Cervical Pathology & Colostopy 1 l - 2.000 2.000 �·:· Jnfo_1udame 12/7/96 •:• M_ultitudinari conerés d'_Audi a Barcelona "---....1.-PI~......gr-esses-massius a'aques pnmer seme , eg amb la convenció que la companyia automobilística Audi acaba d'obrir aquests dies a Barcelona i per a la qua! hom espera una assistencia d'uns 8.500 professionals del sector procedents de 65 palsos. 1 Segons estimacions de Fira de Barcelona, aquesta convenció suposani per a la ciutat un impacte econórnic positiu de més de 5.000 rnilions de pessetes. Aixó suposa complir un deis reptes de Turisme de Barcelona com és aconseguir captar per a la ciutat reunions amb participants d'alt poder adquisitiu, i que després puguin tomar a visitar la ciutat. La convenció es desenvolupani alllarg de la segona quinzena de julio!, a un ritme de 600 participants diaris diferents que assistiran per coneixer el nou cotxe Audi 3, un vehicle de la gamma rnitjana-alta que competini amb els nous models de Mercedes i BMW. Entre els assistents s'hi compta a Ferdinand Piech, presi9 ~~~- ci~_l Grup Volkswagen . •:• La Cambra de Comerc gualifica de positives les expectatives del sector hoteler La Cambra de Comen; acaba de fer públic el seu butlletí d'estadística i conjuntura del segon bimestre de l'any, Perspectiva Economiba de Catalunya, en el qual fa una valoració del moment turístic tot considerant-lo ~lt positiu peral sector hoteler. L'informe esmenta especialment el bon nivell d'ocupació hotelera de Barcelona, que situa d'un 64,1% de mitjana pels passats mesos d'abril i ¡maig, enfront d'un 56,8% de la mitjana de les restants zones turístiques de Catalunya. 1 (S'adjunta copia de /'informe) 1 •:• El Port de Barcelona euan_ya al_ge _Geno a en creuers El Port de Barcelona es troba en aquests moments en un moment de franca expansió pe! que es refereix a creuers marítims. Segons les agencies catalanes, el nostre port avantatja per primera vegada al de Genova en el nombre d'escales de barcos (300 per 356 a Barcelona), tot i que en passatgers de creuer~ la ciutat italiana encara manté les distancies: 343 .000 front als 233.000 de Barcelon~. La raó fonamental d'aquest canvi que s'esta produint és per causa del rnillorament en l'Aeroport i les auto pistes, que fa Barcelona més accessible per als europeus i nord-americans, a banda de l'oferta turística i cultural de Barcelona, ponderada per les agencie~ com superior. En aquest sentit hom pensa que enguany hi pot haver un "boom" en creuers. ' Tanmateix, a banda de les millores operarles a1!Port (tot i que encara estiguin per acabar), va ser decisiu per l'impuls per !'actual vinguda de creuers l'assistencia durant els . Jocs deis millors vaixells, acció que va permede donar a coneixer a les príncipals navilieres i operadors les possibilitats del Port de Bhrcelona. .../. 3 . 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4405 Title A name given to the resource Conferència "El moment de Barcelona" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Competitivitat Lideratge Govern Infraestructures Acció política Barcelona Campanyes Tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerres Iniciativa per Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/185/20041126.pdf 125846cb6ff43b50e63864922f1568a3 PDF Text Text Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà) Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic | 26/11/2004 Buenas tardes, señoras y señores. Buenas tardes, Ilustre Secretario de Educación, alcalde, Rector Padilla, Director de la FIL, Conseller Huguet, Consellera Mieras, Secretaria de Relacions Internacionals, Secretari de Cooperació, estimados escritores Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo y muy queridos amigos,.... Comienzo, como es debido, por agradecer a la Cátedra Julio Cortázar esta invitación a dirigirme a un público que me es muy próximo, por historia, por carácter y por sentimiento. Hablarles desde el Paraninfo de la Universidad de Guadalajara es confrontar la historia de México y, en cierto sentido, del mundo. Los magníficos murales que nos rodean, del universal pintor de Jalisco, Clemente Orozco, representan, según su título, al hombre "pentafásico" o mejor a la persona con esas cinco virtudes: la persona que piensa, interroga, indaga, reflexiona y se entusiasma. La persona que se compromete con su vida y con su entorno: el ser humano como sujeto histórico, consciente de su Destino. Como es frecuente en México, la Cátedra latinoamericana "Julio Cortázar" nace de un gesto de generosidad. Al serles otorgada una beca a Carlos Fuentes y Gabriel García Márquez por su contribución a las letras latinoamericanas, deciden destinar los fondos de esa beca a la creación de esta Cátedra en honor de Cortázar. El objetivo es "trascender las fronteras geográficas y culturales de las naciones latinoamericanas para integrarlas en un proceso creativo global". Me complace y me conmueve seguir aquí hoy las huellas de Ricardo Lagos, Felipe González, y José Luís Rodríguez Zapatero, amigos admirados todos ellos, que efectivamente han contribuido con su dignidad y tesón a trascender ciertas fronteras físicas, sociales, económicas y culturales en América Latina y Europa. Orozco propone un reto a los políticos. Un llamado que la Cátedra ha honrado eligiendo, en estos tres casos, a algunos de los líderes más honestos, comprometidos, y dignos del escenario político de hoy. La propia Cátedra, al hacer esta selección, contribuye, de acuerdo con su misión, a franquear fronteras. Crea, o reconoce y plasma, una 1 �comunidad de pensamiento, una familia de hecho, un hogar, que no sólo nos une a todos nosotros, sino que también nos enlaza con los pensadores que han ocupado la cátedra. Entre ellos se cuentan, Anthony Giddens y Giovanni Sartori y, aún muy cerca de mí por más motivos de los que puedo detallar, Xavier Rubert de Ventós. VAMOS POR PARTES. Se me antoja que es absurdo venir aquí a hablar yo de hospitalidad, como no sea para simplemente agradecerla, a unas gentes que nos reciben con tan desbordante cortesía -cortesía no, exactamente, que sería cosa más bien regia y castellana, más bien con auténtica amistad a primera vista después del olvido, amistad que no está reñida con una cierta distancia, con un cierto Vds. está aquí y NOSOTROS acá, pero que tiene también la emoción del encuentro entre gentes distintas dispuestas a pasarlo bien, a vivir la emoción del re-encuentro. Quizás entre nosotros hubo en realidad desencuentro y por eso todo es luego tan cargado de significado. Pero para eso, para olvidar y volver a sentir, hace falta ese bien escaso que se llama tiempo. Sólo el tiempo convierte los sentimientos, realmente. Solo el tiempo hace el buen vino - con la química adecuada, sin duda. El tiempo y la distancia es lo que se requiere, pues, para que el instante del re-encuentro, luego, sea único, y para que además dure, se alargue, como esos atardeceres de invierno en España en los que el sol se pone tan oblicuo que parece que no va a ponerse nunca del todo. Un diario de aquí ayer me halagaba llamándome izquierdista. Estoy inmensamente agradecido de volver a oír algo que hace tiempo no oía. Pues bien, este izquierdista que realmente he sido siempre y que hoy es sobre todo otra cosa, un representante del pueblo de Catalunya que tiene el inmenso honor de presidirla, este izquierdista les dice que hay algo que el gobierno de Méjico tiene, sin duda, que es un auténtico sentido de la hospitalidad, porque para que esa virtud brille del todo hace falta ejercerla con el distinto, con el políticamente o étnicamente otro. El Presidente Fox y su gobierno nos recibieron ayer con esa elegancia. Los gobernantes y los empresarios catalanes somos muy sensibles a ello, mucho. El presidente y sus secretarios soportaron estoicamente que los recién llegados les descubriéramos uno por uno sus orígenes poco más o menos catalanes. No es broma, dos de ellos eran oriundos de Barcelonette, y encima no se lo habían confesado nunca. Barcelonette está situada en Francia a poco de nuestra antigua frontera franco-española, hoy desaparecida en la Europa 2 �común, y cerquita, sino dentro de la Euroregión, que estamos formando con Aragón, Baleares, y Languedoc-Roussillon y MidiPyrenées. Todo ese re-encuentro no hubiera sido posible sin los servicios expertos de la embajada de ese país que fue tan importante, que dejó de serlo y lo vivió mal, y que hoy está haciendo humildemente y con buena letra el aprendizaje de su propia pluralidad y por qué no decirlo, de su ambición. Seguro que adivinaron que estoy hablando de España. Miren ustedes, el humilde re-descubrimiento que estamos haciendo de América tiene un centro importante que se llama Méjico, y lo digo con la jota castellana, de origen árabe sin duda. Catalunya quiere estar en esa encrucijada histórica. No quiere perdérselo como en la primera y dramática ocasión de hace 500 años. Y puede hacerlo en buena medida gracias a la gesta del exilio a la que nos obligó el desastre del 36-39. Aquí sí que la hospitalidad mejicana jugó un papel que quizás ni los mejicanos han comprendido del todo. Vds. unieron en su tierra, en sus universidades, en sus editoriales, en sus empresas, a los ciudadanos de España fugitivos y vencidos. Los Bosch Gimpera, Carner, Calders y Xirau, se encontraron con los Anselmo Carretero y Ofelia Gordón y otros tantos. Eso sí fue una hospitalidad efectiva, incluso tan desprendida que ignoró parte de los beneficios que estaba generando, porque beneficio fue, y grande, que en el exilio se unieran catalanes y castellanos que en España se estaban separando. Catalunya vuelve hoy a Méjico a gozar de la hospitalidad de sus instituciones y de una ciudad, Guadalajara, y un estado, Jalisco, que se han ganado a pulso una capitalidad internacional en cultura y en el mundo del libro. Es incuestionable que a ello ha ayudado decisivamente el hecho incontrovertible de que Catalunya, y en particular Barcelona, aún en la larga noche del franquismo, mantuvieron una pulsión y una curiosidad democráticas, esperanzadas, reconfortantes. Y allí renació en buena parte la gran literatura en castellano. Gabriel García Márquez, Mario Vargas - a quien conocí antes en París, 17 bis rue de Tournon, como poco sospechoso buzón de nuestras relaciones clandestinas con el mundo libre - y más tarde Carlos Fuentes, Cortázar y otros escritores insignes vivieron con nosotros el letargo político de España y de la América ibérica - esa que no debió dejarse nunca robar el nombre de América y que lo está empezando a recuperar. 3 �Ustedes no se imaginan todavía lo que esa delgada línea roja de unión entre pasado y futuro habrá significado al cabo del tiempo. Hoy he leído en el diario que ayer nos recibió el Presidente de los Estados Unidos Mexicanos en el marco del almuerzo con la colonia española. Tan inexacto y tan halagador es esa inexactitud como fue lo que dijo el diario Reforma sobre mi ubicación ideológica extrema, pero a la postre igualmente lisonjeras una cosa y otra. En realidad a los catalanes nos emociona sobre todo el modo en que este país ha vindicado su singularidad, la manera en que sus élites políticas y culturales han vindicado el pasado pre-colonial y reconstruido desde el territorio de la lengua castellana la legitimidad de sus etnias primigenias. Sabemos que todo ello no es sencillo. Pero sabemos también que en ese combate por aunar modernidad e identidad se juega, aquí y en todos los confines del mundo, la viabilidad de un mundo justo. Hace 65 años los republicanos españoles conocieron un acto inaudito de generosidad colectiva. El Presidente de la República de los Estados Unidos de México, el General Lázaro Cárdenas, abrió las puertas de México a 24.000 republicanos desterrados por el levantamiento del General Francisco Franco contra el gobierno legítimamente electo. A Bartra, Calders, Grijalbo, Cañas, Cesar Pi Sunyer, Joaquim Xirau, Bosch Gimpera... Esto se ha dicho muchas veces, y se dirá muchas veces más en el curso de estos días. Nunca serán demasiadas. La hospitalidad obliga: el reconocimiento y el agradecimiento no tienen medida. Durante el período de transición de la dictadura a la democracia, un periodista de Barcelona le preguntó al filósofo Eduard Nicol, radicado desde la guerra en México, qué pasaría, ahora que el exilio se había acabado. Nicol respondió que el exilio no se acaba nunca. El exiliado, el refugiado, vive en dos casas. En una de ellas habita físicamente, y en la otra, la que deja atrás, vive en la memoria. A distancia. No se puede expresar esta gratitud sólo con frases hechas y a grandes trazos: hay que enumerar los actos de generosidad, hay que decir los nombres. En esto consiste la memoria histórica, en mantener vivos estos actos, conjurándolos. 4 �Hace 65 años, pues, se acogió a 24.000 exiliados republicanos en la casa mexicana. Pero la ayuda del gobierno no empezó con el final de la guerra. Desde el año 1936 México empezó a acoger a intelectuales y profesionales que no pudieron ejercer a causa de la guerra. El gobierno mexicano también rompió una lanza por la República vendiendo armas a España, a petición del embajador español, ya en agosto del 1936. Y quizás lo más importante, en términos simbólicos -aunque los resultados fueran nulos-, el delegado mexicano ante la Sociedad de Naciones, Isidro Fabla, hizo lo imposible por denunciar la intromisión de Alemania e Italia en la guerra española. Pero llegó el final de la guerra, y medio millón de refugiados desfilaron durante tres días por la frontera con Francia. El primer desembarco de refugiados republicanos llegó a Veracruz el 7 de julio de 1939 a bordo del barco Sinaia. Eran 1800 personas, registradas por el Comité Británico de Ayuda a España-que en principio costeaba su traslado-como 1.000 campesinos y obreros, doscientos intelectuales y oficios varios, y el resto familiares, mujeres y niños. Casi la mitad de ellos eran catalanes. El gobierno mexicano había tenido especial interés en acoger a agricultores extranjeros para modernizar la reforma agrícola, la restitución de las tierras a los pequeños agricultores. Entre los solicitantes de visado en Francia había corrido la voz de que se daba preferencia a los campesinos, y los refugiados potenciales se apresuraban a declararse agricultores. Antes de llegar el Sinaia a Veracruz se comprobó que había habido un error. Día a día fue disminuyendo el número de agricultores, y en cambio se comprobó "un exceso" de intelectuales y profesionales. En un telegrama de García Téllez a Cárdenas se documentan, no campesinos, sino mecánicos, albañiles, carpinteros, chóferes, y otros tantos mineros, electricistas, ebanistas y tipógrafos. Pasaba lo mismo con las profesiones liberales: profesores, periodistas, músicos, abogados, estudiantes, médicos, escritores, arquitectos... oficios. De todo menos agricultores, que acabaron por ser 131 en total. La estrategia de los republicanos para conseguir irse de Francia, su transformación repentina en campesinos, no fue la única -ni la peorsorpresa con la que se encontró el Licenciado Téllez. Seguramente fue peor que el Comité británico que debía pagar los pasajes no los hubiera pagado. La Hacienda de México asumió los costos. Se encargó también de la alimentación, del alojamiento, se pagó el billete de tren a los destinos finales. Cuando llegaron al país, a los refugiados se les eximió de gastos de aduana, se les dio atención médica, ropa, tiendas de campaña y otros tipos de apoyo económico y material. 5 �El más importante, sin embargo, era el apoyo humano. Al no poder distribuir a los refugiados por oficio a los lugares más apropiados, y sobre todo al no poderles destinar al campo, las autoridades mexicanas dejaron a sus anchas a los republicanos. Recibieron cartas de naturalización, se revalidaron sus títulos universitarios. No hubo fiscalización ni vigilancia ni estorbo de ningún tipo. Por el contrario, cuando un secretario de Estado le preguntó al Presidente si quería hacer una selección previa, Cárdenas respondió: "A los que han luchado en su país en favor del gobierno legalmente constituido, no se les puede ofender con un interrogatorio. Debemos recibirlos a todos." Se habla de un trato de hermano; pero a los hermanos hay licencia también para maltratarlos o hacerles caso omiso; el trato que se dio a los refugiados fue de honrados invitados. Gracias a esto los recién llegados sintieron que "no fueron extranjeros ni un solo día", como dijo Ignacio Chávez. Llegaron sin nada, a una casa nueva, que era suya en parte por la lengua que los unía, el castellano. Y los refugiados respondieron sin dudar. El pacto de la hospitalidad fue respetado por las dos partes. Los huéspedes respondieron con la misma moneda, el profundo compromiso con México. Todos aquellos profesionales que se habían hecho pasar por campesinos ahora se arremangaban a ejercer en sus respectivos campos. Carlos Fuentes también lo constata: "Conocí a todo el mundo porque fue tal el impacto del exilio republicano español en México que afectó a todos los ámbitos de nuestra vida cultural. En la universidad, en la edición, en la literatura, en la arquitectura, en la crítica, en la crítica de arte, en la crítica musical. [.] Los exiliados españoles le dieron una dimensión internacional...[.] No seríamos lo que somos hoy sin esta aportación extraordinaria." Otra vez, en este sentido, la experiencia es recíproca. Como dice Joan Fuster, el gran autor valenciano, el efecto de América en los refugiados no es solamente ambiental, producto de la geografía y culturas circundantes. También es la costumbre de estar fuera. Los catalanes se encuentran en un mundo nuevo, un mundo de conferencias y viajes y otro tipo de relaciones. También se modernizan. En 1946 un grupo de exiliados catalanes organizó en México una Exposición Internacional del Libro. Sobre una muestra de libros en catalán pusieron este lema: "El único país donde está prohibida la publicación de periódicos catalanes es Cataluña." 6 �Al lado de los otros republicanos, los catalanes tenían una doble tarea que realizar. Llegaban a la casa nueva con otra casa a cuestas: la segunda casa era la lengua catalana. Los catalanes recién llegados veían con toda claridad que tenían en sus manos la supervivencia de su cultura. Por primera vez la cultura catalana se había desarraigado de la geografía catalana. Una entidad hasta entonces imposible de concebir fuera de un paisaje específico, más allá del Ampurdán o del Ebro, de repente se movía. Era portátil, cabía en una pluma o una máquina de escribir. Descubrimos ahí que la lengua nos contenía. Nosotros éramos, a la vez, el contenedor y el contenido. La lengua catalana era como nuestro ADN, el material genético que nos definía. Con él, éramos quienes éramos en cualquier parte. Sin él, no seríamos quienes éramos ni siquiera en Sant Pere de Roda. Los nuevos exilios: Americanos en Barcelona. Unas décadas más tarde, los catalanes tuvieron la oportunidad de corresponder, aunque fuera mínimamente, a la hospitalidad deparada por los países de América. En los años 70 del siglo 20 las brutales represiones -las "guerras sucias", las desapariciones, los regímenes militares-en Chile, Argentina y Uruguay, provocó una huida general de los países del Cono Sur. Hay ciertos paralelos con el refugio republicano. Los hispanoamericanos también eran cultos, profesionales, dispuestos a echar el resto en el país de acogida. Por esos mismos años se produjo otro tipo de destierro, cuyo foco era Barcelona y, en menor medida, algunos lugares de Cataluña. Felizmente no se debía a una guerra, no fue un exilio forzoso pero, por una serie de circunstancias, en los años 60 y 70 Barcelona llegó a ser un punto de encuentro para los mejores escritores latinoamericanos del momento. Llegaban de América, o de París, y con alguna frecuencia se quedaban. En gran medida gracias a Carmen Balcells, defensora incansable de la buena literatura en general y férrea adalid de sus autores en particular. También fueron decisivos Carlos Barral y el Premio Biblioteca Breve que coronó a autores latinoamericanos, empezando por Mario Vargas Llosa, y el círculo de Carlos-Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet-, los editores Jorge Herralde y Beatriz de Moura. He empezado la conferencia hablando de la conciencia del Destino. Este nombre ha acabado asociado a ese extraordinario fenómeno que fue la literatura hispanoamericana entre los años 60 y 80 -el "boom", la explosión de los autores latinoamericanos-no describe mal lo que 7 �en un libro reciente se ha descrito como "la lectura atónita de una obra maestra cada seis meses". Lo cierto es que a partir de cierto momento, antes de la gran fama que acompañó el verdadero estallido del boom, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Mario Benedetti, habían empezado a leerse, a cartearse, y a promocionarse los unos a los otros. Aún antes de venir a Europa, o quizás en ese mismo momento-la correspondencia de aquellos días lo constata-eran conscientes-nos lo podrán decir ellos-de que representaban una nueva generación, una nueva manera de hacer literatura en español, como dirían ustedes, aunque no la Constitución Española. Cada uno desde su país, lo que habían ido forjando era la gran literatura latinoamericana moderna, la mejor literatura en lengua castellana desde el siglo de Oro. Huelga decir cuánta riqueza significó su presencia para Barcelona y Catalunya. Una ciudad y un pueblo con un gran espíritu de resistencia y renovación. Como hemos visto, la sangría humana del exilio había dejado a los catalanes sin padres. Maria Aurelia Capmany describe la sensación con elocuente horror: ". los que tuvimos el dudoso privilegio de ser testigos de excepción, porque vivimos el final de la Universidad Autónoma y el comienzo de la Universidad franquista, pudimos ver con nuestros propios ojos como desaparecía un claustro de profesores de categoría absoluta y era sustituido, en el mejor de los casos, por una gente improvisada, malhumorada, extrañamente déspota, como si se tratara de una gran comedia, como si unos personajes actuaran para hacernos creer que la Universidad continuaba existiendo." La llegada de los latinoamericanos trajo consigo los aires nuevos, literarios y políticos que los catalanes anhelaban. Cuando empezaron a sentirse en su casa en Catalunya los grandes escritores hispanoamericanos, la dictadura franquista empezaba a resquebrajarse. Quisiéramos pensar que fuimos hospitalarios con ellos, con ustedes; en todo caso guardamos una distancia respetuosa. Teoría de la distancia. Había un chiste en México respecto de los catalanes, al principio de la guerra. Decían que todos tenían el dedo índice más corto que los demás de tanto dar golpes contra la mesa al insistir "El año que viene, en Cataluña." La distancia puede ser en el tiempo o en el espacio. Pero es la base del sistema. Según Kundera, nostos-algos, la nostalgia, el dolor de la separación del lugar al que perteneces es el de no saber-la añoranza, 8 �palabra de raíz catalana, consiste en ignorar lo que pasa en casa. La alegría de volver no tiene par. La satisfacción de encontrar la distancia justa es una meta en todos los ámbitos de la vida. La distancia entre el niño y su madre; entre el individuo y la familia; entre la familia y la sociedad; entre el usuario y el servicio; entre el ciudadano y el gobierno. Ahora, en Catalunya, estamos embarcados en un gran experimento. Coinciden en el tiempo la reforma de nuestro Estatuto de Autonomía, la relectura de la Constitución española y el referendo sobre la Constitución Europea. Todas las distancias políticas son susceptibles de cambiar. Tenemos la oportunidad de hacer cambios de gran envergadura. Por primera vez la Unión Europea ha reconocido la oficialidad de la lengua catalana. Por primera vez, gracias a la disposición al diálogo del Presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez Zapatero, el gobierno español levanta el estandarte de la España plural. Los mexicanos saben muy bien que es más fácil hablar de federalismo que ponerlo en práctica, me lo ha confirmado hoy el Presidente Municipal de Guadalajara. Nuestro gran amigo mexicocatalán, Josep Maria Murià, ha tratado el tema con sabiduría. En aras de realizar la España plural, estamos superando la vieja estructura radial en que todos los caminos llevaban al centro. Hay caminos que no deben pasar por Madrid, y en cambio deben de conectar Bilbao y Barcelona, o Girona y Tolosa. Todo esto lo estamos haciendo. Estamos a punto de tener un Senado que sea una cámara de representación de las comunidades autónomas. Y el próximo paso será que cada ciudadano pueda hablar allí en su lengua materna. Se lo digo sin ambajes: Si ustedes Mexicanos, americanos hispanos, no hubieran existido, y nosotros no hubiéramos encontrado aquí una segunda casa, con un idioma común, si ustedes no nos hubieran abierto sus puertas, en ese caso ni Catalunya ni España serían hoy las realidades que son, ni tendríamos los apasionantes proyectos que tenemos entre manos, no seríamos nada de nada: un arrabal de Tarascón, quizás. Dos paradojas: 1. La España peninsular se había labrado en ultramar una segunda morada que la salvó cuando ella misma se dividió mortalmente en la Península. 9 �2. El idioma castellano, que es el que quisieron convertir en la España franquista en verdugo del nuestro, del catalán, cuando en las calles se contestaba al catalán con el imperativo "habla en cristiano!", volvió a ser aquí el lenguaje de concordia. Más aún, fue aquí donde el catalán se editaba de manos de nuestros exiliados y se salvaba para siempre. Por ejemplo, aquí estaba Costa Amic, editor de clásicos en catalán, cuando en Catalunya no se podía. Costa era amigo de Trotsky y de Frieda Khalo. Por cierto, Trotsky fue asesinado por otro catalán, Ramón Mercader, hijo de Caridad del Río, una comunista de armas tomar y de Pau Mercader, un varón pacífico de Sarriá que se enamoró de la corista del Paralelo. Mercader era pariente de mis tíos. De modo que cuando estuvimos aquí la primera vez, en 1986, movidos por cierto sentimiento de culpa, visitamos con Diana la casa de Trotsky y de Frida Khalo. Dimos una vuelta por Coyoacán. Visitamos su ayuntamiento y el mural donde, si no recuerdo mal, hay referencias a Moctezuma y la Malinche. Visitamos también la casa donde vivieron Cortés y la Malinche. Y supimos en Teotihuacan de Quetzal Coatl y de los sueños que le llevaron a la muerte o a la huída. Quién sabe si Moctezuma le confundió con Hernán Cortés cuando éste se presentó a caballo. Miren, nosotros enviamos aquí a lo mejor de la generación catalana y española de los años 30 y vivimos en buena parte de la memoria que ellos conservaron. Aquí vinieron los que ya cité y muchos más, como Tísner, amigo de Juan Rulfo y divulgador de México en Catalunya, los Calders, etc, etc. La España plural de Zapatero y Maragall, si me permiten la licencia, nace aquí en México de la mano de Anselmo Carretero y su "España nación de naciones". ¿Cómo puede extrañarse nadie, pues, de que volviendo por tercera vez a este país no nos embargue una emoción muy honda, muy especial? Volviendo aquí volvemos, ya lo he dicho, a la mejor Catalunya de una época. Y volvemos, también, al origen de nuestros proyectos peninsulares, el que dibujó, como era lógico, la generación más sufrida y por tanto la más sabia. Y volvemos a Oaxaca, a la Tonatzintla que Octavio Paz nos conminó a no evitar, a Monte Albán, al país de las 16 etnias como le oí decir a su gobernador: los olmecas, los chichimecas, los zapotecas, la lengua de 10 �Benito Juárez. Seguro que me equivoco, pero dejadme enhebrar esos nombres que resuenan tan redondos en el aire y sugieren mundos perdidos. De ellos podría decirse en un sentido semejante a lo que de los nuestros decía Machado, que una de las dos Españas nos iba a helar el corazón. Cuántas civilizaciones, cuántos cuentos, músicas, acentos. Perdidos. De ahí la obsesión magnífica que nació en el Forum de las Culturas de Barcelona de la mano de un experto lingüista irlandés afincado en Gales: la de crear la casa de las lenguas para guardar todos los registros aún vivos de lenguas que van a desaparecer. El catalán se está convirtiendo en una lengua testimonio que se ha resistido a desaparecer y que va a ser adoptada por la Unión Europea. Y será en Catalunya, probablemente, dónde se ubique la casa de las lenguas. Y será en Monterrey, en el 2007, en la segunda edición del Forum, donde se pueda retomar ese camino y vindicar los idiomas indígenas. Ya ven Vds. Cómo no ya la historia, sino el futuro de Catalunya y, en alguna medida, el futuro de los lenguajes, que es el futuro de lo propiamente humano, ha tenido, tiene y tendrá que ver con Méjico y con todos ustedes, ciudadanos de la bendita Guadalajara y responsables de su Feria del Libro. Muchas gracias. Pasqual Maragall 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1667 Title A name given to the resource Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà) Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic Subject The topic of the resource Català Història Model social Territoris Relacions Internacionals Mèxic Amèrica Llatina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/260/20060327.pdf 0e514a9d474501edbfa558ad8f271906 PDF Text Text Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006 Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida. A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets. Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament identitari previ. Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament. Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols vital general del nostre país. Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general. Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país. No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara. Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un país que progressa socialment i nacionalment. L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres, l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places. 120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008. Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials. Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat. Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la població. Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura. 1 �Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa, Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc. M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme. És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic, territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones. Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca el seu futur col•lectiu. Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme. Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent, el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat. Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria d’estar. Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia. Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern. Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern: Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu. Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el futur. 1. LLEI DE BARRIS La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13 projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris. Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut, a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris. No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles, els centres de salut i els barris. 2 �Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res. Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica. 2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació. L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’administració educativa. El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de referència permanent per a la política educativa del Govern. Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa la direcció correcta. Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic). 3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que signàrem un any després. En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva. Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional II. 3 �Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització, millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà, el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són bons exemples. No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per construir una Euroregió potent. Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme. En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida sòlids. I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu. I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut. Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat. Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper referèndum. Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat. Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin, al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat. Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben mirat. El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé. Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran viatge és exempt d’obstacles i de problemes. Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar. Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem, ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria. Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya. 4 �Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76 dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys. La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem arribat a l’acord que sigui el 18,5% Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei principal, l’Estatut. I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut, sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular. Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny. La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A mi em costa d’imaginar-la. Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec que no. I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop? El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya. S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura. Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un futur esplendorós”. Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006 serà el reconeixement de Catalunya com a nació. Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I això sí que és transcendental. Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat. 5 �Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials. Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol. És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem aconseguit. És el que cal combatre. Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya. I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment. Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en aquest sentit. El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol. Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1742 Title A name given to the resource Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Narcís de Carreras. Girona Subject The topic of the resource Catalanisme Economia Educació Estatuts Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències