24 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1678/0000000639.pdf db1d044da23d4d9f04d5aa495cd16f41 PDF Text Text Catalonia is a Nation The Wall Street Journal By PASQUAL MARAGALL November 21, 2005 BARCELONA -- Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the last thirty years. It is a country that in the 19th century and during most of the 20th suffered a great deal on the road to democracy and modernization. Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state (monarchy versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of political power (centralism versus autonomous regionalism). These "cleavages" brought about several civil confrontations, the bloodiest of which took place between 1936 and 1939. After this came the long dictatorship under General Franco. But after Franco's death that unstable, conflictridden Spain came up with the democratic formula that would solve all these problems. The 1978 constitution established a constitutional monarchy with a social market economy and a notably decentralized state. Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene. But one has to recognize the distinct identities that exist within Spain, foremost the Catalan, Basque and Galician. Catalonia itself is a community with a strong national Catalonian identity. The region has been part of Spain for hundreds of years yet it has historically maintained a differentiated cultural and political personality, pride in its history, language and culture, and a constant commitment to self-government. For this reason, Catalonia has always been at the forefront of initiatives to move the development of the autonomous communities forward and to further the decentralization of contemporary Spain. It is also a question of considering, amongst other issues, how to improve the territorial distribution of power in order to achieve better governance. Many regions and nationalities in other countries feel the need as well to acquire more powers and resources to perform more effectively in a globalized world. After a progressive Catalanist government was formed in December 2003, the parliament of Catalonia commenced the process for the reform of the "Statute of Catalonia," the Basic Law that regulates Catalonia's own institutions and government powers and relations with central government. What has led Catalonia to propose the reform of its self-government? • To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. "Catalonia is a nation," the first article of the proposed statute declares. • To define the rights and duties of citizens in the 21st century, to bring the statute up to date. Many of our society's concepts that we take for granted today -- such as equal opportunities for women, or giving the youth a voice -- simply didn't even exist 25 years ago. �• The widening and defense of shared and exclusively exercised powers. There is an ongoing battle between the federal state and the autonomous governments over exactly who governs what. The statute tries to strengthen the principle of subsidiarity, the idea that decisions should be taken as closely as possible to the citizen. • This brings us to the cooperation between the state and the autonomous community. Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and administration (state, autonomous community and city or local authority) is another goal of the proposed statute. • Partial reform of the way the autonomous communities are financed have improved their spending capacities but have not avoided a distortion in the distribution of resources. The result is that some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose their competitiveness and suffer under this system. We need to revise the fiscal transfers to achieve the closest balance possible between economic growth and social protection. Such a revision need in no way imply the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain. At the moment, all of Catalonia's revenues first go to Madrid, which then disburses part of it to other regions and returns part of it to Barcelona. It also spends some of the proceeds in Catalonia. Invoking again the principle of subsidiarity and accountability, the new statute aims to do away with this cumbersome procedure. It should be Barcelona that collects and distributes the money, not Madrid. Catalonia will of course continue paying its share for regional solidarity according to what the central government considers necessary. The project for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30 after 18 months of debate. It was supported by four of the five political fractions represented in Catalonia's parliament: the three governing progressive parties -- Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of post-communists and greens and the CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party voted against it. Of the 135 members of the Parliament of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute. On Nov. 3, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor. What is being proposed now is a step forward in a process which, like all over Europe, is intended to strengthen regional governments that are closer to the people without losing the strength of unity. There is no risk of Spain's disintegration as a result of this reform. On the contrary, it is a way of strengthening the cohesion and social and economic development of Spain. And it is a way of solving the centuries-old problem concerning the place of those regions with strong national identities (especially Catalonia and the Basque Country) in the bosom of Spain. On many occasions Catalonia has shown that it stands for a Spain that is modern and open, a Spain that is capable of occupying its place in the world with its diverse personality. We face a new opportunity to reinforce the foundations of Spain's collective progress. We are clearly looking toward a shared future. Mr. Maragall is president of the Catalan regional government. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalonia is a nation Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Wall Street Journal Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Autogovern Estatut Nació Catalunya Història Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1333 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1679/0000000642.pdf a80588043c47197154cf9acc909a707a PDF Text Text Diez años fomentando la pluralidad El Mundo, 06/10/2005 La edición catalana de El Mundo cumple diez años. Es una gran noticia que merece un gran titular. Toda celebración de un aniversario periodístico constituye una ocasión para recordar la importancia de la libertad de expresión y de la prensa libre como pilares del sistema democrático. Una democracia plena exige la representación de todas las voces y de todas las ideas. El derecho a la información, a la opinión, a la discrepancia… sólo puede estar garantizado cuando encuentra los canales de expresión adecuados. Y los medios de comunicación constituyen probablemente el mejor vehículo para tal fin. En España, la misión de fortalecer la ciudadanía democrática va pareja a la necesidad de reflejar la pluralidad de los territorios y culturas que conforman la sociedad española. Esta es sin duda una de las asignaturas pendientes de nuestro sistema democrático (probablemente “la” asignatura pendiente): encontrar el punto de equilibrio entre la voluntad de compartir un proyecto de futuro y el reconocimiento a las identidades particulares desde las cuales se realiza esa contribución. Muchos teníamos la esperanza de que la vía constitucional abierta en 1978 pusiera las bases para la solución de este problema. Muchas de las cabeceras que comparten cada mañana el quiosco con El Mundo así lo reflejaron en sus titulares en aquellos años. El espíritu de la democracia, las ganas de entendimiento entre bandos, entre partidos también permitía entrever que había llegado la hora de construir un modelo de concertación territorial el que las viejas disputas dieran paso a la aceptación de la diversidad territorial. Es cierto que la Constitución también abordó esta realidad. Y lo hizo de forma suficientemente hábil, dejando los elementos necesarios para que la solución se fuera dibujando poco a poco, al mismo tiempo que la democracia se iba consolidando. Luego, el 23-F y sus consecuencias torcerían el curso de la historia, quizá no irremisiblemente. No obstante, no deja de llamar la atención la persistencia de argumentos y tópicos, en uno y otro lado, que impiden enfocar directamente los problemas y ofrecerles soluciones adecuadas y pertinentes. Argumentos que nos retrotraen a discursos igualmente periclitados. �En este sentido, la prensa española tiene por delante una importante misión de pedagogía. El Mundo ofrece, desde su edición catalana, una visión propia de lo que acontece en la política y la sociedad catalanas. Nos propone una lectura diferente de nuestra realidad y practica su compromiso por aportar transparencia en las instituciones públicas. Ambos aspectos configuran un modelo periodístico perfectamente identificable con El Mundo desde que la empresa editora decidiera poner en marcha esta iniciativa hace diez años. El Mundo no ha dejado de seguir la evolución de la realidad política catalana, ofreciendo una perspectiva específica, con la que no siempre he coincidido plenamente, pero que siempre he respetado. Una manera de entender el periodismo que demuestra día a día que la controversia y la discrepancia son los valores que ayudan a consolidar la pluralidad de ideas y en definitiva, la democracia. Constituyen por ello el necesario punto de arranque hacia el diálogo y la concordia. La contribución de El Mundo a esta labor ha sido constante desde sus inicios. Con perseverancia y convicción, sin duda. Pasqual Maragall Presidente de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Diez años fomentando la pluralidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Periodisme Mitjans de comunicació Catalunya Democràcia Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1336 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1680/0000000643.pdf 2673e11964e273c63e3a72cca66627dc PDF Text Text Catalunya ha parlat El Periódico, 02/10/2005 A la plaça de Sant Jaume, al damunt del balcó de l’Ajuntament de Barcelona en el que Lluís Companys va proclamar un dia d’abril de 1931, la República Catalana dins de l’Espanya federal, hi ha una placa que diu “Plaza de la Constitución”. Col·locada en aquest indret l’any 1840, en acabar-se les obres de la nova façana de l’Ajuntament, aquesta placa segueix estant present en els moments de màxima vibració ciutadana i nacional del nostre país. Ho fa de manera discreta. No és balder recordar les negociacions entre República espanyola i la Generalitat de Catalunya, que va adoptar aquest nom ben discret per comptes dels inicialment proclamats des dels dos balcons de la plaça. Bé: què hem pretès amb els treballs de l’Estatut? Quin és el grau de discreció i quin el d’ambició? Catalunya afirma què vol ser, com vol ser i com vol ser reconeguda i governada. Catalunya afirma no solament que es considera nació ella mateixa sinó que aspira a ser reconeguda com a tal per la nació de nacions que és Espanya. La nostra voluntat de ser nació dins de l’Estat va quedar recollida amb prou claredat a la Constitució de 1978. Però ja fa temps que som molts els qui pensàvem que calia precisar en l’Estatut el sentit d’allò que l’article segon de la Constitució Espanyola apunta i s’expressa en la disposició transitòria segona, és a dir, quines són les comunitats nacionals històriques amb llengua, cultura i dret propi. O si més no quines son les cultures nacionals d’Espanya, a més del cultura comuna. Fa un temps també que el President del Govern espanyol i els assessors jurídics de l’Estat defensen la legitimitat d’aquesta pretensió nostra. Per tant el problema no és entre el Govern espanyol i el Govern català o entre Catalunya i Espanya: el problema és un problema intern de la resta d’Espanya respecte de la disponibilitat de la majoria dels seus ciutadans a assumir aquestes realitats. I per descomptat és el nostre problema en la mesura que de la nostra actitud i capacitat d’explicació depèn en bona mesura que aquesta assumpció de la nostra realitat s’aconsegueixi. �La Constitució –la que tenim- i l’Estatut –el que hem tingut fins avuihan fet la seva funció a general satisfacció de la majoria durant un quart de segle. Hem viscut el període més llarg de pau, llibertat, autonomia i progrés de segles. El que és nou és que Catalunya està en condicions, ara, de proposarse i proposar un avenç important, un augment notable del seu nivell d’autogovern, en el marc de la Constitució. Aquest ha estat el nostre propòsit: precisar i afirmar que Catalunya és una nació reconeguda com a tal al si de l’Estat espanyol i que Catalunya necessita competències garantides, i més recursos dels que ha tingut fins ara, puix que bona part dels objectius d’igualació de les condicions econòmiques bàsiques dels territoris d’Espanya s’han aconseguit. La millora relativa de la riquesa per habitant a Espanya, en relació amb la mitjana europea, ha estat espectacular. I la millora relativa dels estàndards econòmics de les comunitats espanyoles que estaven més endarrerides respecte de la mitjana espanyola, també. Catalunya vol seguir essent solidària amb els pobles d’Espanya i ho serà. Les regles però han de ser més clares i intel·ligibles, i el nostre esforç fiscal ha d’anar acompanyat del dels altres. El nou Estatut de Catalunya ha arribat a port en la seva primer escala. Era condició indispensable i no ha estat gens fàcil. Ho hem fet respectant els criteris que ens havíem marcat en l’inici del viatge: - un acord ambiciós, que respongués amb eficàcia a les necessitats i les aspiracions de la Catalunya d’avui; - un acord amb consens, basat en un ampli suport social i polític; - un acord viable, que respectés els marges oberts per la Constitució. Ara començarà una nova travessia. Dura i difícil. L’abordarem, però, amb més confiança que fina ara. L’ambició, el consens i la constitucionalitat de la proposta que hem aprovat, avalada pel Consell Consultiu, han estat i continuen sent les condicions que en garantiran la legitimitat en el recorregut que resta. �El que hem guanyat en els llargs mesos de debat i discussió per construir l’acord que fes possible l’Estatut, ens ha fet rics en raons. Catalunya s’ha enfortit. En algunes qüestions la negociació ens reclamarà, després de la fermesa que haurem de demostrar, la flexibilitat necessària per arribar a l’acord. El pacte i el consens ampli que hem construït a Catalunya són també l’eina més útil per completar a partir d’ara el recorregut d’aquesta reforma. Els representants legítims del poble de Catalunya han parlat. I ho han fet amb un acord ampli, majoritari, per cloure positivament aquesta fase de la reforma del seu Estatut. S’han sentit judicis severs sobre com hem portat aquest procés. Estic convençut que la història serà més benèvola, perquè entendrà la dificultat d’abordar una reforma d’aquest tipus no amb l’ambient dominant en els inicis de l’autonomia, carregats d’unanimitats i de sentiments compartits, sinó desprès de 25 anys d’enfrontaments partidaris . Han estat mesos intensos, difícils. No exempts de tensió. No ens enganyem. L’acord no era pas fàcil, ateses les circumstàncies en les que es plantejava el començament dels treballs de la ponència, al si del Parlament. Hi ha hagut moments de gran força constructiva. En els que l’optimisme s’encomanava en tots aquells que tenien la comesa d’anar bastint el corpus de l’Estatut. Sé que hi ha hagut moments de desànim. Aquest era un factor advers que també calia combatre, perquè l’inici del procés de reforma no s’havia entès per part de tothom com una necessitat objectiva i compartida amb unitat d’esperit i de criteris. Ara resulta més necessari que mai que tothom entengui el sentit històric de la proposta que hem aprovat. El procés de reforma de l’Estatut de Catalunya no es va iniciar contra ningú. Ni d’aquí ni de fora d’aquí. L’esperit i la disposició d’ànim amb què vàrem abordar el procés de reforma a partir de l’acordat a la reunió del novembre passat a Miravet, ha guiat el capteniment dels diferents grups, més enllà de les legítimes discrepàncies i de la fermesa en la defensa de les posicions. �A l’hora de la veritat hem coincidit una amplíssima majoria del Parlament. Tan sols lamento que la coincidència no hagi pogut ser de tots. Artur Mas, i de la seva mà Convergència i Unió, han arribat a l’hora a la cita amb el deure patriòtic i han estat a l’alçada del repte. Els grups del Govern han fet tot el necessari per fer-ho possible. Diguem-ho amb modèstia però amb satisfacció: el Parlament ha estat a l’alçada, tothom ha estat en el seu paper. Catalunya sap quin Estatut vol. Ho ha dit alt i clar, amb la força del 90% dels representants dels ciutadans. Vol un Estatut que li doni la majoria d’edat política. Pasqual Maragall, President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya ha parlat Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Autogovern Espanya Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1337 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1681/0000000644.pdf 7e325b55c987ef996c41fe0684ba2057 PDF Text Text Catalunya ha de tornar a mirar lluny Avui | 11/09/2005 En les meves intervencions sobre la necessitat de resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya, sovint he parlat de la diferència entre convèncer i suportar-se, entre conviure o, senzillament, cohabitar. Convèncer Espanya que l’ambició dels catalans per assolir el més gran autogovern possible és la millor garantia perquè Catalunya desenvolupi totes les seves capacitats econòmiques, socials i culturals en benefici també del conjunt dels pobles que conformen l’Estat. Convèncer-nos nosaltres mateixos que ho podem fer és la condició indispensable per fer-ho possible. Catalunya pot anar molt lluny encara si ho fa sobre la base del que és, del que té, del que vol, del que proposa i del que exigeix. No es va més lluny sobre la base d’una quimera, d’un somni estroncat, d’un anhel escapçat. El sentiment no creix a la terra eixorca del ressentiment. Hem de superar els temps de fer veure que som allò que no som, per mor d’un discurs polític i mediàtic equívoc; un discurs plaent a les oïdes militants, però que ha engrandit el precipici de la incomprensió amb la resta dels pobles de Sepharad. Superar aquesta etapa és la primera passa per avançar en la bona direcció. Hem de dir-li a Espanya el que volem després de cent anys de reflexions especulatives i tòpics deformadors. Ha arribat l’hora de la veritat per a tots plegats. Existeixen les condicions aquí i allà per concretar solucions. I ens cal aprofitar-les. Però primer ens hem de dir a nosaltres mateixos què volem per a la Catalunya del segle XXI. I ens ho hem de dir sense reserves, essent conscients de qui som, però també d’on som. He proposat en diverses ocasions la conveniència que l’Estatut proclami, de forma senzilla i entenedora, els principis i afirmacions bàsiques d’allò que Catalunya és i vol continuar sent. Un decàleg que serveixi d’itinerari per a les generacions presents i futures i que pugui ser llegit i explicat a les escoles de Catalunya: 1) Catalunya és una nació. 2) Catalunya ha viscut els darrers 25 anys l’etapa més llarga de la seva història amb autonomia, democràcia, llibertat i progrés. 3) Catalunya ha mantingut i preservat la Generalitat en terra pròpia o �des de l’exili, des del seu restabliment l’any 1931, gràcies a la fidelitat i compromís dels seus presidents. 4) Catalunya considera Espanya com una nació de nacions i, en perspectiva de futur, l’Estat espanyol com un Estat federal. 5) Catalunya recull de la tradició comunitària europea el principi de subsidiarietat, segons el qual, en cas de conflicte legislatiu, prima la llei particular, la més propera, per damunt de la general. 6) Catalunya ha estat i serà una nació solidària amb els pobles d’Espanya, als qui transfereix una part dels impostos pagats pels seus ciutadans, d’acord amb un sistema regit pel principi que preveu una contraprestació de serveis similar per un esforç fiscal equivalent. 7) Catalunya desenvolupa i es regeix per un sistema propi de regulació de serveis en matèries com la llengua, la cultura, el dret civil i l’organització territorial. 8) Catalunya sempre ha reivindicat i assumeix com a propis els valors del saber, l’educació i la igualtat de drets i, en el present, la igualtat entre homes i dones. 9) Catalunya considera tan important mantenir el dret propi com disposar de la capacitat necessària per accedir a sistemes universals de comunicació, transport, innovació i tecnologia. 10) Catalunya participa decididament en la Unió Europa. 11) Catalunya estén la seva mà, a través de l’Estat espanyol, a les comunitats i regions veïnes i els proposa i ofereix col·laboració per crear una regió europea útil per al progrés comú. Aquest Estatut és una passa de gegant cap a la Catalunya avançada en la Reforma social. Catalunya és una nació, però una nació pròpiament de la seva ciutadania, de les persones que hi viuen i hi treballen. No és cap casualitat que la Catalunya ciutadana constitueixi el títol primer del nostre text estatutari, un títol que és el cor i l’ànima de la reforma catalana. El Consell Consultiu, en el seu dictamen, ha qualificat de necessari, positiu i innovador aquest primer capítol del nou Estatut i que no hi hagi trobat cap rastre d’inconstitucionalitat. La ciutadania ha d’esdevenir un imperatiu de convivència, a través de la igualtat d’oportunitats, la integració social, econòmica i laboral, l’educació, la sanitat, l’accés a un habitatge digne, l’emancipació dels joves, la protecció dels infants, la conciliació de la vida familiar amb �la laboral, el dret a morir amb dignitat, l’ús i promoció del català, el respecte paisatgístic i mediambiental, entre moltes altres polítiques. Tot el que conté el projecte de nou Estatut per Catalunya serà possible si s’ajusta a les recomanacions del Consell Consultiu i es prenen els acords que han de propiciar el màxim consens. Naturalment, hi ha qui creu que tant d’enrenou no val la pena. O que calcula més pensant en els seus interessos que no pas en el progrés general de l’autogovern dels homes i dones de Catalunya. Catalunya ha sabut mirar lluny en molts moments de la seva història. De la remota i de la més recent. Els homes i les forces que van dirigir la governació de Catalunya d’ençà del restabliment de la democràcia saberen retornar als nostres conciutadans l’orgull de pertànyer a un país que havia perviscut per la força de voluntat, la tenacitat i la lluita col•lectives. Ara Catalunya ha de tornar a mirar lluny. Està en condicions de ferho. Per primera vegada en molts anys no es tracta de reclamar. Ara podem parlar clar perquè Espanya està disposada a escoltar-nos i en condicions de conviure des de l’entesa i no només suportant-nos. Estic tant convençut que val la pena provar-ho que la meva obligació és intentar-ho amb totes les meves forces. Crec que és el que els ciutadans de Catalunya esperen, avui, del seu President. Pasqual Maragall, president de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya ha de tornar a mirar lluny Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Autogovern Federalisme Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1338 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1682/0000000645.pdf 9cd5269df44328c5ced7f62808f710c5 PDF Text Text La innovación es cosa de todos Cinco Días | 20/06/2005 El pasado 16 de febrero el Govern de Catalunya y las organizaciones sindicales y empresariales firmábamos el Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l´ocupació i la competitivitat de l´economia catalana, donde se refleja, con el compromiso de todas las instituciones implicadas, y se definen las líneas estratégicas, las medidas y las acciones concretas que se deben seguir para afrontar los retos de futuro de la economía catalana. El acuerdo constata el hecho de que Catalunya ha ido perdiendo, los últimos años, parte de la capacidad de atracción de la inversión extranjera y que la aparición de nuevos competidores en un mundo globalizado, con costes laborales menores, ha tenido como consecuencia la aparición de algunos fenómenos de deslocalización industrial. Dentro de las medidas del acuerdo, se propone –como alternativa- la mejora de las condiciones básicas de competitividad a través de la investigación, el desarrollo y la innovación; con unos programas específicos para las pymes catalanas, que integren la gestión de la innovación, la logística, el diseño industrial y el fomento del uso de las TIC y de la calidad. Comparto la opinión del ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla, en el sentido de que nos recordaba, en su conferencia pronunciada el pasado verano en Sitges (en el marco de las Jornadas del Círculo de Economía), que “la competitividad depende de la productividad y que ambas variables se vinculan a la capacidad innovadora de la empresa, capacidad que se refiere tanto a innovación de productos como a innovación de procesos. Y que el fomento de la innovación y de la formación del capital humano constituyen la mejor vacuna frente a la deslocalización.” Es necesario diferenciar los conceptos de innovación y de modernización. Para que haya innovación es imprescindible que haya procesos, organizaciones y personas innovadoras. Para ello es necesario crear un entorno que favorezca el desarrollo del valor de la innovación. Este es el compromiso del Gobierno de la Generalitat y la apuesta estratégica con la que queremos contribuir de manera singular en este gran acuerdo. Se puede hacer frente a la deslocalización, con un relativo éxito, si evitamos la descapitalización de capital y recursos humanos. �Catalunya no se puede permitir perder el factor diferencial. Una economía de servicios y del conocimiento, con profesionales altamente cualificados será la garantía para no limitar las posibilidades de nuestras empresas, actuales o futuras. Y, lo que es más importante, su capacidad para crear nuevas oportunidades de negocio en un contexto altamente competitivo. La inversión, basada en la promoción de la innovación tecnológica y la creación de puestos de trabajo cualificados, coincide con la política de captación de inversiones extranjeras de la Generalitat. Durante el año 2004 conseguimos grandes resultados en este sentido y espero que este año podamos mantener nuestro liderazgo en la captación de capital. Todo ello en un nuevo marco de financiación federal que nos permita combinar nuestra solidaridad con una inversión sostenible para atender las necesidades objetivas de los ciudadanos y de las empresas catalanas. El pasado mes de enero se publicaba el Índice de Innovación correspondiente al año 2004. Un instrumento contrastado que pretende medir cómo las inversiones en investigación y desarrollo se concretan en productos y servicios innovadores susceptibles de ser patentados. El Índice, que lleva a cabo su calificación entre 0 y 1 (siendo 1 el valor máximo), coloca a Japón en la primera posición mundial con una calificación del 0,77 frente a la media de la Unión Europea que está en un 0,44. Los siguientes países son Suecia, Finlandia y EE.UU. España, con un 0,30, se sitúa muy por debajo de la media europea y cerca de los valores de Eslovaquia, Chipre, Rumania, la República Checa y Polonia, que, curiosamente, son los países destinatarios de la deslocalización industrial que está teniendo lugar en España. La fórmula I+D+I (Investigación, Desarrollo e Innovación) constituye una de las bases fundamentales para el desarrollo y crecimiento económico de un país moderno. Aquellos países que consigan incrementar su índice de innovación conseguirán retener capital humano y también los sectores empresariales e industriales que aportan valor a los bienes y servicios que ofrecen, al tiempo que minimizan los impactos negativos que la globalización económica pueda tener sobre sus economías. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La innovación es cosa de todos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Cinco Días Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Ocupació Recerca i Desenvolupament Indústria Economia Catalunya Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1339 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1683/0000000646.pdf f5d8606845f79ab5b2d01a75527e6f45 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 02/06/2005 - Hora: 23:51 DIVENDRES 3 DE JUNY DEL 2005 Opinió el Periódico 7 L’article del dia EL TSUNAMI EUROPEU Es pot alentir la construcció europea, però evitant que ens desviïn del camí cap a la nova realitat del món PASQUAL Maragall* es noves nacions ja no són els estats, són regions mundials. Europa és la regió mundial més avançada, i econòmicament la més gran. La nova Europa dels 25 estats ha anat massa de pressa als ulls de la gent, sobretot als països fundadors, on la revolta s’ha produït en forma de reacció nacionalista, antiliberal i antisocial. El moment que estem vivint és un luxe per als que el vivim en pau i davant de la televisió o davant dels diaris. Sobretot a Espanya, gràcies a la visió i l’audàcia del president Zapatero al plantejar el referèndum quan i com ho va fer. El món de sobte és més modelable i canviant, i no com abans, per guerres, imposició i conquista, sinó gràcies al vot democràtic. Tot el que passa prové del fet que la dimensió dels Estats Units d’Amèrica, aquell gran invent europeu, ha anat imposant al mercat de les nacions, igual que passa en el de les empreses, unes dimensiones mínimes més grans. Europa ha volgut ser com les dues grans nacions vencedores de la segona guerra mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica. Era obligat. I ha hagut de fer-ho no per conquista o assimilació forçada de pobles diferents, sinó per adhesió lliure i per interès econòmic. I se n’ha sortit: 500 milions d’habitants, el mercat més gran del món, la renda continental (no podem dir-ne nacional) més gran del món, una sola moneda, cap exèrcit. Això és el que som. I els europeus de parla francesa han estat els primers de dir: a poc L Família tipus a poc, no volem anar tan de pressa, ja se’ns ha colat Polònia, ara que no se’ns coli Turquia, prou de deslocalitzacions, no anem tan ràpid. Javier Solana, Ana Palacio i jo mateix vam defensar fa un any i mig a Davos que Turquia hi havia d’entrar. Fixin-s’hi bé, ¿contra qui? Doncs bàsicament contra Angela Merkel, que sembla que aviat governarà Alemanya. Ens estem quedant sols. L’avantatge és que el primer país que ha dit no no podem qualificar-lo de reaccionari, és el país de la revolució i la república. Per tant, parada i fonda en el procés de construcció europea, que als que hi estàvem ficats ens semblava lent i morós, i a molts, segons sembla, incomprensiblement veloç i excessiu. SOM DAVANT d’un moment de passar comptes entre la gent i la política. I la nova política i els nous polítics seran els que siguin capaços de convèncer la gent que la marxa de les coses és la que ha de ser, que anem bé, que s’ha d’anar canviant a un ritme sostingut, sense precipitacions. Fa poc es va arribar a un acord en relació amb la Carta Municipal de Barcelona a Madrid. Quan vam començar amb Narcís Serra, amb Estapé i amb Sardà Dexeus a reformar la Carta jo tenia els cabells negres i ara ja ho veuen. Era l’any 1980. Quina fantàstica morositat, quina immensa mandra la de la història. Mirin: les noves nacions més o menys unides del món no seran les velles nacions, seran les grans regions mundials; Mercosur, la unió magribina, la unió africana, la Unió Europea, els Estats Units, Rússia, la Xina, l’Índia, el Sud-est Asiàtic, Austràlia i no gaires més. I amb les mides petites no es podrà competir, encara que hi pugui LEONARD BEARD haver andorres i mònacos i suïsses i singapurs, igual com passa amb les empreses. La mobilitat de la població es pot alentir, però no es pot aturar; més encara, se l’ha d’alentir i d’ordenar. Però no podem enganyar la gent dient-li que es pot impedir. S’ha de potenciar una deslocalització moderada, potent i controlada per evitar excessius moviments de població. I Anem a una xarxa de regions mundials, que ja no es regirà pels sentiments nacionalistes s’ha de fer en cada país, en cada comarca, en cada ciutat, en cada barri: vigilar com es produeix la química entre els nouvinguts i els antics ciutadans, començant per la convivència a l’escola i la convivència a les escales de veïns dels barris. Els explico el cas d’una població catalana: els pisos construïts per un fabricant de gasoses per als seus obrers eren l’orgull de la vila. Allà vivien els obrers modestament, però hi vivien bé. Quan van poder passar al centre de la població, les cases es van anar buidant primer i després es van omplir d’immigrants no ja del sud d’Espanya, sinó del Magrib. I el barri va començar a decaure. L’alcalde les va voler arreglar, però va tenir mala sort. La seva dona es deia de cognom Moreta. La gent, possiblement, quina ironia, els immigrants de la primera onada, van començar a dir que l’alcalde sortia amb una mora i que per això cuidava exclusivament dels immigrants. Fins que el van fer fora. Els explico també el cicle anual d’una escola de la Catalunya interior. A començaments de curs els alumnes són els que són. Però ara el curs ja no és estàtic i fix. Abans de Nadal han arribat més famílies al poble, més nens que s’han d’escolaritzar. Després alguns se’n tornen als seus països d’origen, i a finals de curs, amb la sega i el turisme, arriben més criatures de les que havien marxat. ¿Qui pot planificar aquesta seqüència? Per als polítics de dretes hi ha una solució: dir que es prohibeixi la immigració. No dic prohibir-la –perquè no es pot fer fàcilment– dic dir que es prohibeixi, confiant que la gent sigui tan ignorant que s’ho cregui i els voti. Aquests dos exemples són dues petites al.legories del que passa a Europa, del que va passar a França, el que ha passat a Holanda i el que pot passar en altres països. Crec que s’imposa fer una reflexió conjunta dels grans líders europeus disposats a afrontar la situació, els actuals i els anteriors, amb gent nova, amb veus representatives de la nova sensibilitat i realitat per aixecar una bandera d’ambició i seny, perquè ara veurem nous líders venent-nos velles receptes i s’ha d’evitar que ens desviïn molt del camí cap a la nova realitat del món. Anem cap a una xarxa de regions mundials de grans dimensions i cap a un món regit per l’economia i la ciència i no pels sentiments nacionalistes, si bé a cada cantonada d’aquest camí tals sentiments s’expressaran amb força. S’ha de mantenir el tremp, mirar lluny i no ensopegar. Uns joves em diuen dues coses que consigno: van votar en blanc en el referèndum espanyol perquè són europeistes, però ni ningú els va explicar la Constitució ni els va semblar que servís per millorar la seva situació. Que típicament és de subocupació, de feines molt precàries, i de disminució intermitent dels ingressos. Quan jo era jove es trigava a millorar, però es començava aviat i no es feia mai enrere. Però les coses ara són diferents. ELS JOVES d’avui m’han suggerit que al final dels processos de ratificació del tractat, la Unió convoqui un referèndum global europeu. Si guanya el sí, endavant. Si guanya el no, ens quedem en el tractat vigent avui, el de Niça. Els he dit que em sembla una proposta molt lògica, amb un advertiment: s’ha de preveure què passa als països on hagi guanyat el no. Per a això es poden arbitrar sortides raonables, com l’opting out que la Gran Bretanya va aplicar en l’adopció de l’euro com a moneda comuna. No ha impedit que l’euro competeixi amb el dòlar en el mercat mundial de divises com a moneda reserva i, no obstant, ni és un tema menor... ni la Gran Bretanya és menys important que França. La celebració de la cimera euromediterrània, Barcelona + 10, d’aquí a sis mesos podria ser l’ocasió per discutir aquests temes amb perspectiva. Rendez-vous al novembre. H *President de la Generalitat. Horacio Altuna GRUPO ZETA: Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah. Consellers: J. M. Casanovas, Serafín Roldán i Jesús Castillo. Secretari: J. R. Franco. Vicesecretari: E. Valverde. Conseller Dtor. General: J. Castillo. Dtor. Editorial i de Comunicació: M. Á. Liso. Comitè Editorial: J. M. Casanovas, A. Franco, M. Á. Liso, J. Maraña, J. Oneto i J. Rivasés. Dtor. general de Premsa: Román de Vicente. Dtor. general de Publicitat, Màrqueting i Promocions: Joan Alegre. Dtor. general de Serveis Corporatius: Conrado Carnal. Dtor. general de Revistes: Alfredo Castro. Dtor. general de Distribució: V. Leal. Dtor. general de Llibres: Juan Pascual. Dtor. de control: J. Martínez. EDICIONES PRIMERA PLANA: Dtor. General: J. Alegre. Directors: V. Blanes (màrqueting), J. G. Miquel (comunicació), M. Moya (producció), M. Fañanás (r. externes), D. Segura (promocions), C. Mateu (sistemes), P. Vidal (compres), J. Sicart (administració), X. Badia (control gestió), J. L. Busquets (tresoreria), D. Casanovas (recursos humans), C. Moreno (adm. redacció). Ediciones Primera Plana S.A. Consell de Cent, 425-427, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 65 12/13. Delegació a Madrid: O’Donnell, 12, 28009 Madrid. T: 91 586 97 00. Fax: 91 586 97 29/30. Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Dtor. gerent: E. Ripollès. Directors: L. Miranda (tècnic), F. López (producció). Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L. Bailèn, 84, 2a planta. 08009. Barcelona. T: 93 484 66 00. Fax: 93 484 66 35. Publicitat: Zeta Gestión de Medios. Dtor. gerent: P. San José. Directors comercials: S. Germán (Catalunya), I. Monar (Madrid). Consell de Cent, 400. T: 93 265 53 53. Classificats: T: 93 265 57 27. Fax: 93 246 54 51. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tsunami europeu Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Globalització Catalunya Espanya Acció política Territoris Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1340 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1684/0000000650.pdf 78a53b4cd1815cd0248abc2d020043da PDF Text Text Fent honor al seu nom Canvi 16 | 07/03/2005 El setmanari CANVI 16, amb la seva iniciativa en català que ve a sumar-se a les edicions en castellà i en euskera, es converteix en un exemple pràctic de que és, perfectament possible, una altra manera de veure les coses. De veure i viure el país en plural. Des de la perifèria cap al centre, truncant una lògica centenària que per vella no pot ser acceptada com a eterna. I això, fet per una empresa privada de comunicació, representa un gran canvi que tant de bo fos també un canvi de tendència. Des del Govern de Catalunya estem treballant també pel canvi. Treballem en la reforma de l´Estatut cercant el màxim consens entre totes les forces polítiques. Aspirem a un nou marc constitucional que reconegui Catalunya com el que és; un nou model d´estat que s´emmiralli en el federalisme, una Espanya que s´allunyi de la idea centralista i radial i assumeixi la xarxa com a model. Compartim amb el Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero la convicció que el reconeixement de la diversitat i la diferència són les bases més sòlides d´una España plural unida. Són temps decisius en el que la voluntat reformadora del polítics i les institucions necessitarà com mai la complicitat i el suport social. En aquest context, la incidència dels mitjans de comunicació és indiscutible. Tant indiscutible com el fet que l´oferta informativa catalana ha mantingut durant anys un dèficit manifest, el de la inexistència de l´opció del setmanari com a eina de formació d´opinió. En els darrers mesos, diverses iniciatives fan front a aquest repte. Especial esment mereixen els quaderns per a la integració dedicats a la immigració que es publicaran a cada edició de Canvi 16. Afavorir la integració de la gent que per diverses circumstàncies ha hagut de sortir del seu país i ha vingut a casa nostra en busca del treball que els permeti desenvolupar la seva vida amb dignitat, és una actitud progressista que cal valorar molt positivament. Els impulsors de CANVI 16 creuen en la pluralitat d´Espanya. I la practiquen. És una aposta valenta, feta des d´una grup i una capçalera històrica representant del millor periodisme que s´ha fet en aquest país. Que els lectors i el mercat us siguin propicis. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fent honor al seu nom Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Canvi 16 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Periodisme Mitjans de comunicació Català Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1341 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1685/0000000656.pdf 2921606672fbcca0412fed2d3d7d7869 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01995M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/10/2004 - Hora: 23:25 DIVENDRES 15 D’OCTUBRE DEL 2004 Política el Periódico 19 Homenatge al president màrtir 3 L’anàlisi Pàgines 18 a 20 888 EL RECORD DE COMPANYS, LLAVOR DE FUTUR És possible acabar amb les desconfiances entre Catalunya i Espanya ARXIU / RUBÉN MORENO PASQUAL MARAGALL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Aquest 15 d’octubre de 2004, en complir-se els 64 anys de l’afusellament del president Lluís Companys, té per al Govern de Catalunya i el seu president una significació força emotiva. El catalanisme d’esquerres –hereu de Macià, Companys i Tarradellas– ha tornat al Govern 65 anys després de la derrota de Catalunya i de l’Espanya republicana. Enllaçar amb la història estroncada suposa una satisfacció íntima i una vibració continguda. Per fidelitat a aquest llegat reividinquem el president Lluís Companys i el seu exemple. Però la commemoració d’avui no pot ser exclusiva de les esquerres, ha de ser i vol ser la celebració de tot el poble de Catalunya. És per això que el Govern de la Generalitat dóna a aquesta commemoració tota la solemnitat que li escau i una normalitat pròpia d’un país reconciliat amb la seva història. Res no justifica, avui, ni l’oblit, ni el silenci. Res no justificaria, d’altra banda, la mitificació acrítica del president màrtir. Amb el record del president Companys, rememorem les esperances d’autogovern, de justícia, de democràcia i de llibertat d’aquella Catalunya republicana dels anys 30. També recordem l’assalt franquista a aquelles esperances i la tragèdia de la guerra incivil. Una tragèdia col.lectiva composta de centenars de milers de tragèdies personals. El Fossar de la Pedrera de Montjuïc vol ser un testimoni digne d’aquestes tragèdies, entre les quals sobresurt la del president 33 Ofrena floral a la tomba de Companys, l’any passat. Companys pel seu simbolisme. Però de ben poc ens serviria rememorar aquells fets si no n’aprenguéssim les lliçons permanents que ens donen. Antoni Rovira i Virgili ho formulava de forma punyent en el seu jurament de l’exiliat: «De la màxima dissort, sortirà el definitiu redreçament de la història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut». Estic convençut que els catalans no oblidarem les lliçons de la història. De fet, les vam tenir ben presents fa vint-i-cinc anys en la recuperació de la democràcia i de l’autogovern. La Catalunya d’avui ja no és aquella Catalunya convulsa i mancada d’una civilitat compartida. Estem molt lluny d’aquella Catalunya vençuda. Tenim una Catalunya renascuda que ha superat l’esperit de guerra civil, que ha tornat a confiar en ella mateixa, que ha recupe- rat el seu autogovern, que s’ha vist reconeguda per l’Espanya democràtica, que ha pogut exercitar la seva vocació europea i que està en condicions d’anar més lluny si sabem combinar ambició de futur i memòria històrica. El sacrifici del president Lluís Companys constitueix una fita essencial d’aquesta memòria per dues La seva generosa actitud davant la mort va indicar el camí de la reconciliació raons paradoxalment contraposades. En primer lloc perquè significa el moment més negre de la nostra història contemporània. El moment en què la pretesa legalitat de l’Espanya rebel va assassinar el president legítim de la Generalitat de Catalunya únicament i exclusivament pel fet de ser-ho. Aquesta agressió màxima ha justificat actituds d’agror, de retret i de desconfiança de Catalunya envers Espanya. Si ens haguéssim quedat en el plany i en el rancor de la Catalunya vençuda no seríem on som ara, ni podríem aspirar a anar més lluny. Per això, cal tenir ben present l’altra cara del sacrifici de Companys, la que constitueix la llavor del renaixement de Catalunya i que no és cap altra que la generositat amb què va afrontar el seu destí fatal. Una generositat expressada serenament en el seu testament i en les paraules que va pronunciar en el consell de guerra que el va condemnar: «Sabré morir serè i amb dignitat, pels meus ideals de sempre i per Catalunya [...] i sense cap ombra de rancor». D’aquesta manera, el president Companys ens assenyalà el camí per superar l’esperit de la guerra civil, per preparar el camí de la reconciliació i per tenir la força de tornar a començar. La seva actitud davant de la mort es va convertir en testimoni vivent del commovedor clam de «paz, piedad y perdón» del president Manuel Azaña al saló del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el 18 de juliol de 1938. Aquesta associació del record del president de la Generalitat i del president de la República em permet expressar el reconeixement al Govern de l’Espanya democràtica per la seva voluntat de restituir públicament i legalment l’honorabilitat del president Lluís Companys. És un gest de justícia històrica, però sobretot és un gest per a l’esperança en un futur en què no resti cap ombra d’agror, de retret i de desconfiança entre la Catalunya plenament autogovernada i l’Espanya democràtica i plural. H 33 El cartell de la polèmica. Pujol retreu al PSC l’«apropiació escandalosa» de la figura del líder republicà EL PERIÓDICO BARCELONA Jordi Pujol es va mostrar ahir «indignat» amb el PSC pel que considera una «escandalosa apropiació» de la figura de Lluís Companys. «És d’un oportunisme poc ètic», va dir l’expresident en referència al cartell editat pels socialistes per commemorar el 64è aniversari de l’afusellament de Companys en què aquest apareix amb el logotip del PSC. Mitjançant un comunicat, Pujol va recordar que Companys va ser afusellat per ser president de Catalunya, no per ser membre de cap partit i, en aquest sentit, va assegurar que, encara que tampoc «estaria bé», «es podria entendre» que ERC en tragués profit, perquè Companys era d’aquest partit. El portaveu adjunt del grup del PSC, Joan Ferran, va replicar a Pujol que CiU, en els seus 23 anys de mandat, «mai va fer un homenatge digne» a Companys. «És comprensible perquè CiU no s’ha sentit mai identificada amb la figura de Companys, un president d’esquerres, preocupat pels treballadors i advocat laboralista», va afegir. H La Piel en su mejor forma nº en Sofás 1 Mod: OQUIO Sofa 3 plazas (211x96x90 cm.) Tapizado en cuero de 1,5mm de grosor Varios colores a escoger UNA ORGANIZACION INTERNACIONAL En Barcelona: Via Augusta, 184 (esq. Santaló) Rocafort, 151 (esq. Aragó) Comte d'Urgell, 41 (esq. Sepúlveda) Joan Güell, 228 (esq. Europa) Promoción: 1.720 € IVA y transporte incluídos. Oferta válida hasta fin de existencias www.masterpiel.com barnapiel@masterpiel.com � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El record de Lluís Companys, llavor de futur Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1343 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Companys, Lluís, 1882-1940 Espanya plural Catalunya Commemoracions Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1686/0000000658.pdf 81c15b81860e89fd5606d939088768d0 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Margalef Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1344 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Margalef, Ramon, 1919-2004 Ecologia Medi ambient Necrologies Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1687/0000000659.pdf d3d6a088d41c456979147f28ae92557f PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El futur del català: passió i intel·ligència Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Català Llenguatge i llengües Cultura Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1345 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1688/0000000661.pdf b907f00ab49bf31f5308320a22e715ff PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Que el pueblo de Madrid sepa que Catalunya comparte su dolor Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Terrorisme Madrid Solidaritat Islamisme Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1346 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1689/0000000663.pdf 55c310a2d2d8c0bf6364e641c6eeed8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta abierta a Raimundo Ortega Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Cinco Días Language A language of the resource Castellà Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1348 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Centralisme Descentralització administrativa Espanya Madrid Catalunya Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1690/0000000664.pdf 8bfdeb3cea3e7b327ad93cf101a798ff PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Crecer sin privilegios, pero también sin cortapisas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Nuevo Lunes Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Desenvolupament econòmic Catalunya Espanya Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1382 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1691/0000000660.pdf e5f974f2742b2e475c2f42811a77f479 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Más y mejor autogobierno Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Expansión Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Espanya plural Autogovern Finançament Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1383 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Suplement Especial Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1692/0000000653.pdf 87b667778225a9873022b7d22021fa9f PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Companys i el Fossar de la Pedrera, ara fa un mes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1384 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Companys, Lluís, 1882-1940 Catalunya Commemoracions Territoris Acció política President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1693/0000000657.pdf 7009a24b663b65d582f45b6d4c002e73 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El 9 Nou, quinze anys d'una veu vallesana Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El 9 Nou Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Commemoracions Catalunya Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1387 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1694/0000000655.pdf 10794c2f5e60df54df5fa883d414894b PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Una Europa más fuerte, más plural y más próxima Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Siglo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Constitució Referèndum Federalisme Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1388 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1695/0000000648.pdf e5f043c08eefef68aba8b7f0695591df PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El papa Wotjyla Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1389 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Joan Pau II, papa, 1920-2005 Necrologies Religions Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1696/0000000649.pdf 2a9391d5c70b83a48d9bcdb9d5b1c6c7 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Papa que va combinar imatge i tradició Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1390 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Joan Pau II, papa, 1920-2005 Necrologies Religions Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1697/0000000635.pdf 9685429dc216d7931591184a751c9f88 PDF Text Text La desconfiança Avui | 4.6.2006 Permeteu-me que corregeixi el títol tot just començat l'article: hauria d'haver dit "la malfiança". Quan els catalans no ens refiem, ens malfiem. Ens n'han fet tantes al llarg dels anys i dels segles, que hem de comprovar la qualitat del producte una i dues vegades abans d'acceptar-lo. Aquesta és la base del no a l'Estatut. D'un determinat no que ve de la malfiança. I és una base molt acreditada. Té solera. Té tradició. El "peix al cove" pujolià també és fill de la malfiança. Puix que no pots convèncer ni ser convençut, esgarrapa el que puguis. El "peix al cove" i el "no ens enredaran pas" són fills de la mateixa síndrome. El que ara estem predicant, doncs, va contra corrent, per no dir contra natura. Estem predicant entendre'ns amb Espanya, no solament suportar-nos mútuament amb resignació. Entendre's equival a modificar-se mútuament. "Jo em deixo tocar (o modificar o si més no aconsellar) si tu et deixes tocar o aconsellar". Però, és clar, si Espanya és el tot i Catalunya la part, diuen alguns des de Madrid, ¿per quins set sous la part li ha de dir al tot com ha de ser (o si més no com han de conviure la part i el tot)? Justament sí. Un sistema federal és un sistema en el qual la part té veu en el tot i no solament a la inversa. Però la necessitat compulsiva de tancar escletxes i evitar eventualitats, descrita en el dret com a imperatiu de seguretat jurídica i considerada en psicologia com a patològica aversió al risc, impedeix sovint aquesta relació entre la part i el tot. Els sistemes unitaris obeeixen a aquest tipus de reaccions. O Espanya es deixa interpretar -també- per Catalunya, o, com diu Rubert, Catalunya preferirà ser Montenegro. Segurament hi sortiríem perdent. I no sé com quedaria l'autoestima, perquè la malfiança és una manera barata de mantenir-la alta. La culpa és dels altres. Això va de debò. Espanya reconeix que els fluxos econòmics en els dos sentits han de canviar, que s'han d'objectivar: Catalunya no pot contribuir més del que cal per igualar la qualitat dels serveis bàsics (a igualtat d'esforç fiscal relatiu) i ha de rebre un percentatge del total de les inversions estatals equivalent al pes del PNB català en el global espanyol. Això va de debò. Espanya ha decidit jugar fort a la devolució de competències. És a dir: Catalunya ha convençut Espanya que havia de jugar fort o no hi hauria altra cosa que un respecte mutu educat i basat en una desconfiança entre atàvica i raonable. És cert que la desconfiança és a la base de la democràcia. Però també és cert que la relació educada entre dos nacionalismes (l'espanyol del PP i el català de CiU) que vam viure del 1995 al 2003 ni és òptim econòmicament i competencialment ni ens permetia la reforma de l'Estatut. L'Estatut s'ha fet perquè les esquerres han volgut. Perquè han arribat al govern i l'han tirat endavant. Que després ERC trobi l'Estatut insuficient és perfectament legítim des de l'independentisme radical, però no des de la interpretació gradualista que n'havien fet els seus dirigents. �L'habilitat del centredreta català per fer-se un lloc en l'escenari de l'Estatut que no havia volgut reformar és solament comparable a la manca de perspicàcia dels qui des de l'esquerra van creure de debò que aquest rol de la dreta en el procés havia estat realment significatiu. Ara ens trobem doncs en la necessitat de convèncer una part dels votants progressistes del 2003 que s'ha de referendar l'Estatut que els seus vots ja van fer possible contra els vots de la dreta. I fer-los entendre que votar no és reconèixer a la dreta catalana un mèrit excessiu i fer a la dreta espanyola el regal de tenir uns companys de viatge inesperats. Sabent que aquesta dreta carregarà la seva artilleria dialèctica contra l'Espanya plural amb tots els no que surtin de les urnes. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La desconfiança Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1391 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1698/0000000633.pdf adab6ff773fea518936534b30883cd83 PDF Text Text ¡Felicitats, Catalunya! El Periódico | 9.8.2006 Catalunya viu avui una jornada difícilment oblidable. Avui entra en vigor el nou Estatut de Catalunya. El dia 9 d'agost és també una data històrica. Per primera vegada els catalans podem veure com un Estatut és derogat sense sublevacions militars ni ruptura i és substituït per un de millor per efectes de la voluntat popular. Sense temps de silenci, amb l'eficàcia immediata de la continuïtat institucional. El vell Estatut de l'any 1979 passa amb tots els honors a formar part del nostre patrimoni col.lectiu i el país disposa d'una nova llei fonamental adequada a les exigències del seu temps. El nou Estatut ja és una llei efectiva i cap de les profecies apocalíptiques que van ser proclamades per l'espanyolisme més ranci s'hauran complert. L'Estat espanyol segueix constituint una realitat política amb futur, i Catalunya, la nació catalana, disposa d'un Estatut que li confereix la màxima sobirania possible a Europa. Catalunya i tota l'Espanya plural estan avui d'enhorabona. Tots els intents de fer descarrilar el projecte, tota la crispació fomentada per la dreta per impedir l'ambició dels catalans quedarà registrada en la història com a literatura vulgar i catastrofista. El darrer intent davant el Tribunal Constitucional no serà més que el signe d'una estratègia errònia. Avui Catalunya és més Catalunya que ahir. Hem entrat de ple en un moment de present i futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de decisió per gestionar els propis interessos, especialment en aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una aspiració lligada inseparablement a la de controlar al màxim els recursos generats per la mateixa societat catalana. Totes aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir --directament o indirectament-- en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i recursos dels ciutadans de Catalunya. El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic del qual ens hem dotat per satisfer-les. Un instrument que proporciona a Catalunya el màxim reconeixement de la pròpia identitat, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en dos segles. AMB UNA carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment; amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes. El nostre futur és a les nostres pròpies mans com mai ho havia estat. Hem de poder enterrar, confiem que per sempre, el sentiment de victimisme, el recurs a "la culpa la té Madrid" --entenent per "Madrid" el centralisme habitual al llarg dels segles--. D'ara endavant, farem i tindrem el que siguem capaços d'aconseguir amb la nostra capacitat i eficiència. Tenir un culpable exterior no solament ens ha fet mal perquè efectivament ens feia la guitza, sinó perquè ens permetia fer passar per alienes les pròpies deficiències, sense massa cost. �D'ençà la trobada de totes les forces polítiques a Miravet, la tardor del 2004, el camí ha estat llarg i a voltes desconcertant, però l'empresa de dotar el país d'un instrument de govern adequat a les exigències del segle XXI pagava la pena. No tots els partits polítics que van empènyer el projecte fins a l'últim moment van acceptar el text final aprovat per les Corts espanyoles. La duresa d'una negociació feta a partir de la proposta aprovada pel Parlament català amb el conjunt dels grups parlamentaris del Congrés i del Senat va ser exemplar en la seva profunditat i transparent en el mètode. És clar que no tots els continguts concrets als quals aspiràvem van ser finalment recollits en el text. ¡El pacte és això! La conjunció d'ambició i realisme, de fortalesa i flexibilitat. És indiscutible que les vies són obertes per recuperar terreny en la negociació de les lleis i les mesures de desplegament. L'aeroport del Prat n'és el cas més conegut i urgent de solucionar. Personalment, dono per bones totes les energies que hem dedicat i totes les exigències que hem d'assumir per portar a bon port el vaixell d'aquestes esperances col.lectives. AVUI, L'ESTATUT ja és de tots. Dels que van votar sí i dels que van votar no; dels que van participar en el referèndum i dels que van optar per abstenir-se'n; dels que n'estan plenament satisfets, i d'aquells a qui els sembla poc, i també de qui els sembla massa. La meva aspiració és que aquesta obra política del conjunt de les forces polítiques catalanes i espanyoles sigui vàlida per a més d'una generació. Unes generacions que hauran d'evitar caure en la hipotètica paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col.lectiva a l'Espanya, l'Europa i el món d'avui. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar decididament de la normalització a la normalitat, de la ficció d'una Europa i d'un món fets a mida a la realitat d'un món cada vegada més obert i d'una Europa encara impotent per aprovar la seva pròpia Constitució i mantenir la pau i el desenvolupament al Mediterrani i a una Unió Europea digna i eficaç. El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, com a objectiu prioritari, la creació d'unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari. Unes noves condicions que permetin reconstruir el màxim consens polític a Catalunya per al desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el Govern i l'Administració centrals. Hem acordat amb el president del Govern espanyol endegar immediatament els treballs per desenvolupar el text aprovat en referèndum el 18 de juny passat i convocar les comissions mixtes previstes. L'experiència de l'Estatut del 79 ens ensenya el caràcter decisiu de les primeres passes. Per això és tan important que el conjunt de les administracions visualitzin al més aviat possible la vigència, i en conseqüència l'obligatorietat, de la lletra de �l'Estatut del 2006. Com a llei espanyola que és, afecta des d'avui mateix tots els actes administratius i totes les iniciatives legislatives que considerin qüestions recollides en la nostra primera llei nacional. Tan bon punt comenci el nou curs polític, dissoldré el Parlament i convocaré les primeres eleccions amb el nou Estatut per al dia 1 de novembre, diada de Tots Sants. D'aquesta convocatòria --en la qual, com ja he anunciat, no participaré com a candidat a la reelecció--, espero que en surti un govern amb la màxima determinació política per garantir la màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació. Avui, però, Catalunya estrena Estatut. ¡Per molts anys, Catalunya! Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ¡Felicitats, Catalunya! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1393 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Descentralització administrativa Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1699/0000000632.pdf 7ac2022597fb7defb98d8e72d31c3ea6 PDF Text Text Catalunya i l´Estat Diari de Girona | 27.8.2006 A Espanya s´ha materialitzat un dels processos més acabats del que els anglesos anomenen "devolució", val a dir el retorn de competències polítiques a la base del sistema. Per descomptat a Espanya s’han traslladat més competències a les autonomies o territoris que no pas en el Regne Unit, la República Federal Alemanya, o fins i tot, salvades algunes excepcions (p. ex. en justícia), a la Unió nord-americana. El resultat és el següent: a Espanya la despesa pública pròpiament dita, sense Seguretat Social ni càrrega financera originada pel deute públic, es reparteix entre Govern central, Governs autonòmics i sector local (Ajuntaments i Diputacions), en una proporció aproximada de 30/50/20%, respectivament. Si parem compte que al 1979 les autonomies pràcticament no existien, excepte les autonomies provisionals a Catalunya i Euskadi, resulta que en poc més d’un quart de segle s’ha produït una redistribució sense precedents de les competències i els diners públics. A Catalunya i Euskadi, que tenen més competències (p. ex. policia autonòmica), els tants per cent encara son més esbiaixats en favor dels territoris subestatals. L’Estat era el 80% i ara és el 30 % del total, i en el cas de Catalunya menys: el 20%. Per acabar-ho d’adobar, l’Estat, en el cas de Catalunya, ha invertit en grans infraestructures i altres capítols de la seva competència menys que en proporció a l’activitat econòmica de Catalunya: entre el 12% i el 15% de la inversió estatal s’ha fet aquí en els darrers anys, contra una proporció de quasi el 19% de l’economia catalana en relació amb l’espanyola. És a dir, l’Estat ha gastat aquí en inversions menys del que tocava -cosa d’altra banda tan evident que el nou Estatut ha hagut d’incloure una clàusula sense precedents en cap Constitució o Estatut: en els propers 8 anys el Govern central es compromet a invertir a Catalunya prop d’aquell 19% que havia de gastar aquí i que no arribava mai. El Nou Estatut és una consolidació definitiva d’un dels sistemes més descentralitzats del món (potser amb l’excepció parcial de Bèlgica, on p. ex. la Regió de Brussel·les va fer un tractat comercial amb la Unió Soviètica). En el nostre cas, a més, això no deriva, com en el basc i navarrès, de furs senyorials anteriors al segle XIX, sinó d’un plantejament contemporani de les potencialitats i dels drets i deures respectius de la societat espanyola i la societat catalana. Això no vol dir que l’Estat espanyol i el seu Govern, no tinguin influència política a Catalunya. En cert sentit en tenen més. Per dues raons: primera, perquè han guanyat crèdit i respecte. I en segon lloc perquè en tot allò que segueix essent de la seva competència estan actuant amb molta més ambició que fins ara -molt particularment en política internacional. Cada cop més "el nostre món" és el món sencer. En aquest escenari, "passem per Espanya" (camí d’Europa i el món) per cada cop més coses. Però també és veritat que Espanya ens està donant més accés a Europa del que mai havíem tingut. Quan el conseller Siurana representà Espanya, per torn, davant la Comissió Europea, els dos fets coincidien: som més presents fora i més dependents de fora. Abans només havíem d’anar a Madrid i ara hem d’anar més lluny, encara que de tant en tant ens toca representar Madrid a Brussel·les. �Els Estats europeus s’han adonat que cadascun pel seu costat no van enlloc en un món en què les grans nacions compten la seva població per centenars de milions. Va ser la mateixa Europa, quan al segle XVIII va fer una estirada poblacional increïble, la que va donar lloc, via emigració, a un país immens, avui el més fort del món: els Estats Units d’Amèrica del Nord. A la Unió americana va seguir la creació de la Unió Soviètica, l’enfortiment i militarització del Japó, i més tard la vertebració nacional de la Xina i l’Índia. Europa mentrestant era el teatre de l’enfrontament entre les velles nacions del continent per la migrada quantitat de terra i recursos naturals existent. Els rendiments decreixents en l’agricultura foren la base de l’emigració cap a Amèrica, i també del naixement de la ciència econòmica. Finalment, després de dues guerres mundials, Europa va decidir fer les paus i unificar-se. Aquesta és una de les aventures més emocionants i significatives del segle XX i la més assenyalada de l’inici del segle XXI. Catalunya hi està plenament implicada. Des de 1906, en l’inici del catalanisme modern, els catalans miraven a Europa -com després va dir Salvador Espriu, miraven «Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç». Ara fa cent anys de quasi tot. De la Solidaritat Catalana, de les escoles municipals de Barcelona, de l’Enllà de Maragall i el llançament del noucentisme per l’Ors. Ha hagut de passar un segle perquè els vells somnis es complissin -la qual cosa no vol dir que no s’hagi fet res en 100 anys. Però a fe que ara hem obtingut el que la majoria dels catalans volíem, si bé no per la via i en la forma que hauria calgut perquè la majoria aclaparadora dels partits catalans que va aprovar l’Estatut a Catalunya l’aprovés també a Madrid. D’això ens n’haurem de penedir? Probablement. Però el 1932 va passar quasi el mateix, amb la diferència que el partit que aleshores va fer el sacrifici d’ambició (recordeu la carta de Jaume Carner a Macià que es va republicar recentment a La Vanguardia) és el que ara ha estat reticent a cap cessió, i han estat nacionalistes i socialistes els qui han acceptat determinats retalls. Hem obtingut quasi tot el que teníem el desig de tenir. Queden una sèrie de temes prou coneguts, que s’aniran resolent, com és el cas de l’aeroport transoceànic. Això no hi ha qui ho pari. Val a dir que Catalunya, per tot el que ha estat dit, és Estat. I que el Govern central està jugant amb intel·ligència el joc de la devolució i de l’ambició europea. Espanya és el país europeu de notable dimensió que creix més: el 2009 haurem caçat la RFA en renda per càpita i amb França ja hem empatat. En definitiva està fent els seus deures i Catalunya també. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya i l'Estat Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1394 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Estatut Estat Espanya Catalunya Descentralització administrativa Subsidiarietat Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1700/0000000630.pdf 949c6d25a513cc50b1315008086ef258 PDF Text Text Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya El Periódico | 31.8.2006 No és cap secret que el Ministeri d'Indústria és un ministeri singular, amb una càrrega competencial formidable. Això és ja una indicació de l'alt concepte que el president Zapatero tenia de José Montilla, ja que els ministeris van ser concebuts probablement tenint en compte les característiques i les idees de les persones en què s'havia pensat per dirigir-los. És sabut que Zapatero, fa ara exactament un any, es va enfrontar al fet que l'aprovació de l'ambiciosíssim Estatut que s'estava gestant al Parlament de Catalunya se sotmetés a alguns condicionants formals per part del nacionalisme català. Algun d'aquests condicionants derivava de la preocupació que en aquesta força política nacionalista generava l'eventual efecte benèfic de l'aprovació del nou Estatut sobre les expectatives electorals del candidat socialista, en especial --es pensava-- si aquest era el president de la Generalitat. No em refereixo a la famosa foto Zapatero-CiU a la Moncloa, que és molt posterior. El cas és que Zapatero ja tenia clar fa un any que el candidat socialista a Catalunya podia ser, al seu entendre, l'actual, per poc temps, ministre d'Indústria. En això no és que estiguéssim d'acord o en desacord: és que, al meu entendre, no era presentable el tracte d'una cosa per l'altra, d'Estatut per president. I no hi va haver tracte. CiU, que en aquell moment al Parlament de Catalunya era decisiva, va acceptar l'aprovació de l'Estatut sense haver obtingut compromisos a canvi. I més tard, a Madrid, al Parlament espanyol, sense ser pas necessari el seu vot, va obtenir, en canvi, un protagonisme que Zapatero va cedir d'una forma generosa. Així s'ha anat configurant la situació actual de transició cap a una nova majoria a Catalunya, encara impredictible en el seu format. I probablement cap a una col.laboració franca a Madrid entre el socialisme i el nacionalisme català. Sens dubte, sobre el resultat de les eleccions a Catalunya hi ha més incertesa que sobre el resultat de les eleccions a Espanya, on el socialisme porta un avantatge apreciable. Aquesta perspectiva espanyola de futur és molt meritòria, perquè a l'esquerra li costa més durar en el poder que a la dreta, excepte en casos excepcionals, com el del socialisme de Felipe González i Narcís Serra, que va tenir 15 anys de governació- després de 40 de dictadura. I no ho oblidem (perquè la història es repeteix): González va haver de sacrificar Serra en els últims quatre anys per facilitar el pacte entre el socialisme espanyol i el nacionalisme català. Tant li costa a l'esquerra durar en el poder que una part del preu d'aquesta durada en l'àmbit espanyol pot acabar sent el de renunciar a un Govern o una majoria estrictament d'esquerra, a Espanya i a Catalunya. I a part d'això, el poder en sentit ampli, econòmic, tecnològic, informatiu, fins i tot cultural, en bona mesura, sempre el té la dreta. Per cert, que el pacte socialisme espanyol-nacionalisme català també va funcionar en la desaparició, teòricament provisional, del Grup Socialista Català al Congrés dels Diputats, després del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. El PSC no ha renunciat mai a recuperar-lo. Si no es recupera ara, dubto que es recuperi mai. Ara vol dir a la sortida de les següents eleccions espanyoles, és clar. �L'excepció a aquest panorama és al Senat, on l'Entesa dels Catalans segueix viva. Però ja sabem que el Senat no és exactament, de moment, la Cambra de les autonomies en el sentit que auspiciava la Constitució espanyola. En definitiva, Espanya accepta, en períodes determinats com l'actual, que l'esquerra estatal pacti transitòriament, o no, amb els nacionalismes interiors, però no accepta del tot que l'esquerra catalanista o basquista demani respecte per la seva pròpia interpretació de com ha de ser Espanya a llarg termini. Espanya prefereix la distància que se suposa educada entre la nació i les nacions a una ingènua ingerència de les nacions en la nació. Ara fa exactament 100 anys, Catalunya ressorgia potent en el terreny econòmic i en el polític, mentre Espanya vivia amb neguit la pèrdua de les colònies i la seva pròpia reducció a la mera Península. El que llavors va desembocar en República, guerra civil i dictadura prolongada, en un context internacional dramàtic, ara va camí de consolidar-se en una monarquia democràtica de caràcter federalista, amb unes expectatives econòmiques i polítiques excel.lents: creixem gairebé el triple que Alemanya i França, països que haurem igualat en renda per càpita al final de la dècada. Madrid s'ha convertit en una de les grans metròpolis europees, cosa que estava lluny de ser possible fa 100 anys. I Barcelona ha aguantat l'empenta, cosa que encara és més admirable, vistes les dificultats. Tornant al principi: el Ministeri d'Indústria té un paper decisiu en aquest context. És un element gairebé únic d'influència catalana en la política governamental espanyola. És un superministeri carregat de significació política, i la gent ho sap. Joan Clos s'enfronta a un repte, no solament en el terreny del management, sinó a un repte polític de primera magnitud. El paper de Catalunya a Espanya hi passarà en bona mesura. La responsabilitat és gran. I la capacitat de Clos per enfrontar-la, notable. Des del Govern de la Generalitat, esperem molt de la seva experiència, la seva polivalència temàtica, la seva ambició política i la seva fidelitat a Catalunya i a l'Espanya de caràcter federal. Potser per aquí es pugui compensar la convicció madrilenya que Catalunya i el nacionalisme català són la mateixa cosa i que, com a molt, el que hi ha a Catalunya, a més del nacionalisme, és una reserva de vots espanyolistes per al socialisme peninsular a les eleccions generals. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1396 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Clos i Gimenez, Joan, 1945- Espanya Catalunya Govern Territoris Acció política Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1701/0000000624.pdf 55713d86d9d847bc8de62988f3d902b3 PDF Text Text 62 firmas Expansión, miércoles 16 de mayo de 2007 VISIÓN PERSONAL ANÁLISIS DE ACTUALIDAD A cada cual, lo suyo GuillermoChicote PresidentedelaAPCE El primer tren de alta velocidad en período de pruebas en la localidad de Sant Joan Despí, a las puertas de Barcelona. / Efe Ejes, territorios y leyes PasqualMaragall El actual eje España / Italia es bastante inédito en el postfranquismo. Alemania y Francia fueron nuestros anfitriones europeos. También Craxi, Andreotti y Cossiga se interesaron por el ensamblaje de España en Europa. Pero fue el trío González /Mitterrand /Khöl el padre de la ampliación ibérica de la Unión. Es evidente que Barcelona y Cataluña tenían algo que decir en ese proceso. Solana y González imaginaron para ello, y consiguieron, una excelente Conferencia de Barcelona en 1995, luego reiterada en 2005. En la primera, Barak y Arafat escenificaron un abrazo que desgraciadamente no ha tenido consecuencias, o no todas las que se imaginaron entonces. El despertar del islamismo violento (11-S, 11-M) puso freno al proceso euromediterráneo naciente. Pero, pase lo que pase con el eje euromediterráneo, las conferencias de Barcelona, con su hija, la Fundación Anna Lindh, que tiene sede en Alejandría, y con la facilidad financiera euromediterránea (Femip), lo cierto es que el eje euromediterráneo empresarial se está dibujando con vigor inusitado. Y la idea italiana de un banco euromediterráneo semejante al Banco del Este en Londres puede añadir valor al proyecto. La fusión de las autopistas Abertis y Autostrade, y la posible entre las eléctricas Enel y Endesa, caminan en esa dirección. Veremos cómo termina ese proceso. Los antecedentes del eje empresarial España-Italia no fueron muy afortunados. Conde y Montedison intentaron un primer ensamblaje en pleno desarrollismo. Pero recuerdo que en aquella época Carlo Benedetti visitó España y quedó sinceramente impresionado por sus entrevistas con el Rey, Felipe González y el alcalde de Barcelona. O al menos lo decía. Para él la nueva España era un descubrimiento sorprendente. Ahora, la empresa italiana RCS Mediagroup, editora del Corriere della Sera y propietaria de El Mundo, ha adquirido el Grupo Recoletos, propietario de EXPANSIÓN. En este momento, quizás avanzan más rápido las alianzas empresariales que los grandes tratados políticos, que en todo caso deben tener acompañamiento económico. En Europe’s World (otoño 2006) se publicó un afilado artículo de Richard Youngs sobre el proceso Barcelona cuyo título lo dice todo: How Europe’s Mediterranean Policy went so wrong, acompañado de una inteligente y breve respuesta de Shoefthaller, hasta ahora director de la agencia euromediterránea Fundación Anna Lindh. De lo que no cabe duda es de que la competitividad en infraestructuras es decisiva para que lo sean los países y los territorios respectivos. Concretamente, la competitividad de los aeropuertos y las comunicaciones ferroviarias. Hace años, el entonces embajador de Estados Unidos en España Tom Enders me comunicó que ATT había optado por ubicarse en Madrid en vez de por Barcelona por, cito, “la inexistencia de vuelos nonstop BCN / NY”. Lógico. Debería preocuparnos igualmente la cobertura de Internet y de telefonía móvil. En el camino hacia mi segunda residencia en el norte de Cataluña hay lugares en que pierdo cobertura. Y así no se puede ir por el mundo. Hace ya muchos años, desde el Ayuntamiento, empezamos a cablear Barcelona con fibra óptica, empezando por el enlace entre los edificios del Ayuntamiento y Esta- dística municipal. Luego, con la empresa americana de Mauureen O’Ryan seguimos cableando la ciudad aprovechando la construcción de las Rondas y de los nuevos espacios olímpicos. Es cierto que hay nuevas tecnologías menos costosas, pero ¿son igualmente seguras? La alta velocidad es otro factor. Ahí la discusión la tuve con Felipe González y Pepe Borrell. Felipe hizo un planteamiento inicial aceptable –de entrada–. Los Juegos Olímpicos en Barcelona significaron una inversión global (pública y privada, en parte recuperable) de 280.000 millones d e pesetas de entonces. Justo ahora se ha acabado de pagar la factura. Eran inversiones a pagar en 25/30 años y debía correr el año 1987. Y paralelamente se construía la alta velocidad Madrid-Sevilla. Si no era así, decía Felipe, la alta velocidad no llegará nunca a la puerta de África. De acuerdo. (Mientras escribo este artículo paso por las Rondas de regreso a Barcelona y no quiero ni pensar lo que hubiera sucedido sin ellas). Pero la alta velocidad todavía no ha llegado a Barcelona. Treinta años más tarde. Mientras en Francia van de un sitio a otro, no a 300 sino a 400 km. por hora. Nos hemos dormido Aznar proponía un esquema radial de alta velocidad, a lo que le respondí que de Madrid a cada capital de provincia, en alta velocidad, y de Barcelona a Bilbao en velocidad alta, era una barbaridad. Borrell me había asegurado que Barcelona-Valencia se haría pero no en alta velocidad sino en velocidad alta, a 200 y pico km/hora. Y así se hizo. Pero no sólo es que la velocidad hasta Valencia fuera mayor desde Madrid que desde Barcelona, ¡es que para ir a Alicante había que cambiar de tren! Miren: ésas son las cosas que cuentan. Y pueden preguntar: y entonces, ¿para qué sirve el Estatuto de Cataluña? Pues el Estatuto (los Estatutos) ha servido para poner las cosas en su sitio, para que se empiece a entender que España no es un conjunto de puntos a una cierta distancia de un centro, sino una matriz. Y que la optimización de su funcionamiento exige partir de ahí. A veces pienso, como ustedes saben, que con una reforma del artículo 2 de la Constitución, incluyendo la denominación de las diecisiete comunidades autónomas, que no figuran aún en ella, y especificando el carácter de comunidades nacionales (o nacionalidades históricas) de Cataluña, Euskadi y Galicia, así como el carácter foral de la de Navarra –tal como habíamos hablado con Francisco Rubio Llorente– nos habríamos ahorrado muchos problemas… y un Estatuto de más de doscientos artículos, pendiente aún del pase por el Tribunal Constitucional y de varios recursos judiciales. ¿Que esa reforma constitucional requería una mayoría que el PP no estaba dispuesto a abonar? Es posible –aunque cuando eso se formuló y tal como se formulaba, hace ya bastantes años, no estaba tan claro que hubieran obstado los populares. Y en todo caso hubiera quedado claro el camino a seguir en el momento oportuno. La acritud entre comunidades que se generó tras el Plan Ibarretxe y el Estatut de Cataluña quizás hubiera sido menor. EXPANSIÓN no se responsabiliza de las opiniones vertidas en esta sección. Pasados unos días desde que se produjo la primera bajada en la bolsa de determinados valores de compañías inmobiliarias, puedo dirigirme a todos los posibles compradores de vivienda para hacer algunas precisiones. En primer lugar, hay que establecer la diferencia sustancial que existe entre las empresas inmobiliarias y las promotoras constructoras de edificios. Las primeras son empresas cuyo objeto fundamental es la comercialización de suelo, es decir, la materia prima sin la cual no es posible construir las viviendas. Por otra parte, las empresas promotoras constructoras se ocupan fundamentalmente de la construcción y comercialización del producto final, o sea, las viviendas. Cabe preguntarse si la brusca y repentina caída del valor de las acciones de las primeras puede repercutir negativamente sobre la actividad y solvencia de las segundas. Pues bien, desde mi responsabilidad puedo afirmar rotundamente que dicho fenómeno bursátil no tendrá consecuencias sobre el mercado de la vivienda, porque las dos tipologías societarias que he descrito antes configuran dos segmentos empresariales distintos, que si bien caminan juntos en determinados momentos, como puede ser el de la búsqueda de suelo, divergen en sus objetivos finales, puesto que el de las promotoras constructoras es construir y vender viviendas, ya sean éstas libres o protegidas. Así, la razón fundamental de este desplome bursátil es una sobrevaloración de determinadas compañías. Por lo tanto, la pérdida de valor de sus acciones simplemente supone ajustarlas a su valor patrimonial real. Cambios en el mercado inmobiliario Sin embargo, un porcentaje altísimo de las empresas que forman parte de nuestra asociación, la APCE, se dedican a adquirir suelo finalista y a promover sobre el mismo los edificios que correspondan. Por otra parte, también es necesario resaltar que, en general, las empresas promotoras constructoras están hoy mucho más capitalizadas que en 1992, fecha de la última recesión por lo que se refiere al mercado inmobiliario. No obstante, la APCE, previendo que en los siguientes años podían producirse cambios en el mercado inmobiliario, encargó en el año 2003 a la prestigiosa firma Analistas Financieros Internacionales un estudio que intentase predecir el comportamiento del mercado de vivienda hasta el año 2012. De dicho informe, que fue hecho público por nuestra asociación en el momento de su elaboración, se desprendía que, mientras el crecimiento económico fuera sostenido, se continuasen creando puestos de trabajo e integrándose los nuevos inmigrantes que fuesen llegando, aun teniendo en cuenta que los intereses hipotecarios probablemente iban a tener un crecimiento sustancial, como finalmente así ha sido, el mercado se normalizaría en un crecimiento de los precios de la vivienda entre el 5% y el 6,5% anual. Este análisis se está cumpliendo en gran medida y ha sido ratificado por prestigiosos analistas económicos en nuestro XXV Coloquio nacional del pasado mes de noviembre. Podemos concluir, pues, que la vivienda de nueva construcción no bajará de precio, sino más bien lo contrario si tenemos en cuenta la reciente entrada en vigor del Código Técnico de la Edificación, cuya aplicación a las nuevas construcciones incrementa el precio de la construcción, y se incrementará incluso algo más cuando entre en vigor la nueva Ley del Suelo, que establece mayores cesiones de suelo a los ayuntamientos, mayores reservas de suelo para vivienda protegida y creación de nuevos trámites administrativos, la mayor parte de ellos innecesarios, pero que dilatan el tiempo de ejecución de una promoción inmobiliaria. Y es por todo lo ya dicho por lo que no hay ninguna razón objetiva que pueda hacer pensar que el precio de la vivienda bajará en los próximos años, así que todas aquellas personas que, hallándose en la necesidad de adquirir una vivienda, se mantengan expectantes a la espera de una caída de los precios, que con toda seguridad no se va a producir, deberían analizar las operaciones que se les presenten cuidadosamente y comparar los precios y calidades de la oferta existente, pero no dejar de comprar, porque, a la larga, el esfuerzo que tendrán que hacer para adquirir su vivienda será mayor. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ejes, territorios y leyes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Infraestructures Aeroports Constitució Euromediterrània Ferrocarrils Catalunya Model social Acció política Espanya Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 962 Source A related resource from which the described resource is derived Expansión Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1702/0000000619.pdf dfc8df63ca2205ba9b52ddfd6fba5fc6 PDF Text Text pag. 7 Dades positives i a guna de do enta Ja no som tant un país de turistes rics i salaris baixos; o no ho som tant com altres telm1cctua1,perb no pot perjudicar els r c p r r s e n t a t s en benefici de l'harmania entre de Suiirez la disposicid transitbria PASQUAL de 1'Estatut del 1979, que, de fet, encara esth vigPrlt, perb que ara no te scntit. A l g u ~ ~lectors s deuen saber que els representants. no c:rcc cn P I sisfcnla cIectt~raIdc U n grup socia- llistes tancades i bloquejades, i si l i s t a a.1 Congres en les eleccions primiries a I'ame a t a l u n y a rcbrA a q u e s t d e l s D i p u t a t s , ricana. A grans cspais, qrans parany uns 1 7 m i l i o n s de c o m el g r u p d e tits. I a grans partits corresponen turistes estrangers, gai1'Entesa a1 Senar, tendencirs i pref,brencies diverses. rebé u n a % mes q u e 6s u n a bona no- Som a Europa, i a Europa hi hauri I'any anterior, t uristcs a l a llarga dos glqanspartits. No ticia. que gastaran cada un de mitjana 77 El PSC va tenir mes. Dic partits qrans, a m b corcuros al dia, una mica ~ n e n y sque cl grup propi a Ma- rents interns. 2006, amb un rcsultat final d'intred r i d fins a l cop I , d e la ~ ~ ~ a t c k ni x~aa n t v - acbI*ec , ment net de l'activitat turística del d'Estat del 1981. quc grups com C:iutadans pcl Can496, quan l'any passat nomes havia Després del cop es vi, coalitzats arn], el PSC, poden fer crescut el 2%. Tot aixb segons els exva resignar. Des- valer les seves prbpics opinions al perts de la Universitat Au t bnorna dc pres va v e n i r e l Parlarncnr. Ils guanya cn riqucsa Barcelona. c a s Ranca C a t a h - de matisos i en vivacitat, cs prrd ?:I1 'bfl 4 N COHA Economia i e1 resultat 1 una rnanifcs- una cert.a cornc~dit;~t .. . . tacid a E a r c e l o ~ ~ anet 6s positiu. I j i ha cinc cirr tadurls Mes turistes i menys dcspcscs mitja- .. . . . . . . . . . ...- . .contra cl Govcrn al Parlament, quan la majoria sbn nes es un resultat lligat a l'rxpansi6 d e M a d r i d , c n la 68 i el tripartit (incloent-is)en sud e les companyies aPries d e baix El grup socialista cabli3 al m a 70, cost i que redunda en viatges mes T'c~taixh scricrl I~onesnot.icics. T dir d e tot al 'al*barats, una den~ocratitzacii,del tu- per &uses extraordinariament rcr. Mes tard, les enca1.a UIIJ nltr;~: l'alcalde de Rarcerisme i mes ingressos per. a les emesca1les telefani- lona trcll mCs policia al carrcr a papreses del sector. Clients d'un seg- anumales i ara ha de tornar . . . q u e s . 1 e l s cizsus trullar-. ment econbnlic no tan alt i mcs inConde i De la Rogressos. I tambC sc sap que el continIa invcr- sa. I la tlcfknesl,raci6 de Narcís Ser- Males noticies gent que mes creix 6s l'italii. Abans tigacib, com el fam~ac&utic. hi anivern, ara venen aqui. Hi anem si6d'ac~uestesemprtscseninvestign. ra,viccpresidcnt del Governcspa- 1 ) Mas vol anar. al notari per firm a r qup govcrnar3 cl partit quc cib 6s elevadissirnn. Un de cada I uo nyol. Quantes a ~ s e s . i vhncn. LIllistbrin d'aquests anys csl,i per guanyi ics clcccions: ¿.una altra ve Tot aixb 4s bo. ja no som tant un assqjos d6na resultat . fbr. Als nois i noies a l'cscola no s6 si gada? país de turistes rics i salaris baixos. Política se'ls explica tot. 0 , almenys, alfiulla 2 ) La c u a dclh passaports a la coO no tant con1 altres. rnissari;~dc Bal1-ncs-T1.avesserr?de La veritat es que persisteixen en- monti illa avisa que utilitzari els cosa. El g r u p socialista ratalh al Con- GrBcia ilrriba drs d'aqucst carrcr cara restes d9immigraci6il$legal.Pe seus diputats al Congr6n. Una altra bona noticia. En politi grés va (ixistir, va deixar d'existir per fins a la Diagonal dc Rarcelona. Te rb la majoria dels empresaris turistics, constructors i contractadors de ca h i h a maneres, hi h a regles de causcs c~xtraordinhriamcntanbmii- u n a iiargada dc mes de 100 metres. c s cl pic d c la temporada. mi d'obra agriria pcr a ics collites cortesia, Perb la duresa dels enfron- Ics i ara ha de tc~rnara existir. Ilc la mateixa mancra que l ' h e a Prrb passa rad;] any. LPSr u e s dade Lleida i Tarragona treballen amb t a m e n t s , per exemple e n p a r l a ments com el brithnic -aixb si, sem- Mctropf~litanade Barcelona, elimi- v a n t dc la 1)clcpaciij dcl Govcrn contractes legals i corrcct ament. El quc preocupa dc la puixnnqa pre coberts per un mantell d'humor n a d a pt'1 president Jordi Pujol r.1 tambc tcncn pics. Els C r i m s m;lp;lt z c m s j a f a de I'economia espanyola, de les que o d'ironia-, es indubtable: en polit,i 1987, q u a n la senyora Thatcher va mCs creixen a Europa, 6s la seva ti- ca, com en economia, i a wgadcs cn- suprimir el Gran Consell d e Lon- temps que van decidir fer rrbaixcs pologia: construccici i turisme molt caramCs,s'had'anaratotes.Elsdi- dres,hauriadetomaracxistir(com els rnesos dc juliol i gener i, per primordialment. fis un crcixcmcnt putatsrepresenteninteressoslcpi- hntom;~taexistirelGI.C)sielsalrnl- tant, van aurrncnt ar cl personal massa concentrat, u n a espi'cic de tims dels ciutadans i no poden sacri- des ho volen. La nova divisi6 rcgio- cn aqucstcs datias, ¿Per quC la polificar aquests interessos en favor de nal de Catalunya en vegueries po- cia no hauri;~dc fer cl nlatcix? SP n~onocultiu , En canvi, 6s xocant, i n o 6s do- la comoditat o del comyanycrismc dria brilldar Iyocasi6per@ fos aixi. gur que h o f k , pm7h no de manera La llei electoral no pot ser tan des- suficivn t. I lent, que operin una varictai d'cm- entre els polítics. que cxistcix i quc preses en sectors molt cars en inves- 6sbosiestabasatcnelrespectcin- proporc-i,onada,Hovnserapetiri6 Expmsident de La Generalitat. C C. L. I I , , ,, , , , ,, , , , , , , , , , , , , ,, C. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Dades positives i alguna de dolenta Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1244 Subject The topic of the resource Economia Política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Model social Acció política Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1703/0000000627.pdf 535045ddf29d99f5b43b42de778d17be PDF Text Text El Periódico, 05/03/2007 La tendresa i la duresa que necessiten els temps PASQUAL Maragall Josep Maria Huertas Claveria se n'ha anat segurament indignat amb la mort. La capacitat d'indignar-se ha estat una constant en la vida de Huertas Claveria. Prefereixo no haver-lo vist claudicant. Estic convençut que no ho ha fet. La seva dona, l'Araceli, m'ho ha dit. Ens hem estimat entranyablement. Sentir-se estimat també des de les entranyes per un home que les ha tingudes sempre a flor de pell i a la punta dels llavis i que, per tant, no ha callat cap discrepància, és tot un privilegi que servo amb orgull. Tot plegat ens ha fet més resistents, a ell i a nosaltres. Però ara el necessitàvem, perquè no estan els temps com per prescindir d'una certa intransigència. Els retorns enrere --què ens han d'explicar-- formen part de la marxa cap endavant de la humanitat, en la qual n'hi alguns que hi creiem malgré tout. Però hi ha passes enrere sobreres, absolutament prescindibles. I els vents que bufen en porten, de marxes enrere inútils. Segurament en Huertas ho va viure malament tot això. No ho sé. La veritat és que fa temps que no el veia. He estat fora i poc abans de marxar tampoc no recordo haver-lo vist. Fins i tot pot ser que no estiguéssim d'acord en algun tema important. Tant se val. Ell era dels meus i jo sóc dels seus. En Huertas estava al Tele/eXprés. Una vegada algú va dir de nosaltres al Tele/eXprés, de la colleta d'amics que començàvem a fer una revolució que mai no arribava, que érem "suaves con las espigas y duros con las espuelas". Aquest algú era José Ignacio Urenda, un altre que se'n va anar sense temps d'acomiadarse. Huertas potser no semblava tendre ni amb el blat ni amb la userda. Però ho era. I els temps necessiten molta tendresa, molta tendresa, i duresa, molta duresa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La tendresa i la duresa que necessiten els temps Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1247 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1704/0000000626.pdf fcca4f57a6c8bf5df2902c84b65d378f PDF Text Text DEL PERIODISME INCÒMODE DE HUERTAS Revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya 20/03/2007 “Quan el silenci reemplaça la veritat, el silenci és mentida”. Paraules d’un dissident soviètic que semblarien escrites en homenatge a Josep Maria Huertas Claveria. Hi ha periodistes que no callen la seva intransigència, periodistes incòmodes per a qualsevol poder – sigui el govern en qualsevol de les seves distàncies, siguin les empreses, incloses les que els tenen contractats. Huertas era d’aquests professionals que practiquen un periodisme que defuig la reverència al poder constituït, sigui el quart o sigui el primer. Potser per que creuen que entrar en aquesta classificació d’eficàcia en l’aplicació del “políticament correcte” és més cosa de les empreses que ofereixen logística de comunicació al poder pròpiament dit – del que elles mateixes formen part – que no pas un objectiu dels professionals que veuen en la informació una força alternativa al servei de la societat. La tecnologia i les seves possibilitats democratitzadores potser que ajudin a aprofundir una mica més en el tema sempre obert de l’ofici del periodista. Es pot preveure que aquests avenços permetran multiplicar les modalitats fins ara seguides en la participació ciutadana. Si pot haver-hi una democràcia digital serà per que hi haurà noves fórmules de creació d’opinió pública. No sé si les noves tecnologies que amb un senzill telèfon mòbil equipen a qualsevol ciutadà amb una càmera fotogràfica, una càmera de vídeo, un micro i un programa per enviar textos a qualsevol lloc del món, convertint-lo de facto en un periodista en potència, seran suficients per crear el “cinquè estat” del que es parla (Ignacio Ramonet). Segurament no tot és qüestió d’instrumental, o no únicament. El periodisme requereix una actitud individual, professional, que li atorgui consciència, justament, que la suma de tots aquests ciutadans equipats poden conformar una força social. L’opinió pública és la mare de la participació i de la democràcia. Aquest debat entre els partidaris de convertir el quart poder en el primer dels poders establerts i els convençuts que el periodisme és sempre una força alternativa, incòmode, intransigent s’haurà de fer sense Huertas, malauradament. En tot cas, cap dels que hi participen i ningú dels que el vem conèixer tindrà cap dubte del que ell defensaria. Shakespeare, en el seu Juli Cèsar, va deixar un vers preciós sobre el dubte com a mètode davant els conflictes que es plantegen els homes. Li feia dir a Casio: “La culpa, estimat Brutus, no està en les estrelles sinó en nosaltres mateixos”. Huertas no mirava precisament a les estrelles quan es trobava davant un conflicte, una injustícia o un bon debat. Pasqual Maragall Març de 2007 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Del periodisme incòmode de Huertas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Democràcia Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1250 Source A related resource from which the described resource is derived Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1705/0000000622.pdf e6da3ed395d455150e4f7194582717f4 PDF Text Text 16 e PERSONATGES núm.59 juny/juliol 2007 U HOMENATGE A MARTA MATA An na Bo yé MESTRA de MESTRES �núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 17 Aquest mes de juny farà un any que ens vam quedar sense la Marta Mata. La nostra revista li devia un homenatge i ho fem ara aprofitant aquesta data. Hem volgut que persones que la van conèixer, en diferents moments i situacions vitals, ens parlin de la Marta, del seu llegat, dels records i de la seva personalitat. Aquest és, doncs, el nostre homenatge a la que va ser la mestra de mestres. M arta Mata va néixer el 22 de juny de 1926 i va morir el 27 de juny de 2006. Va dedicar tota la seva vida a treballar per a l’educació dels infants i els joves. Ho va fer directament, els anys 40 i 50 amb els nens i nenes de Saifores (Baix Penedès), i a l’escola Talitha, actualment el CEIP Orlandai, en la creació de la qual va col·laborar. L’any 1965 va fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, amb altres professionals de l’educació, amb l’objectiu de formar els i les mestres en una altra manera d’educar. Rosa Sensat, amb els cursos d’hivern i les escoles d’estiu, va ser un dels focus de resistència al franquisme. Al seu voltant van anar sorgint unes escoles que més endavant van formar el Col·lectiu d’Escoles per a una Escola Pública Catalana (CEPEPC). L’any 1980 l’Escola de Mestres Rosa Sensat va esdevenir Associació de Mestres. La Marta explicava que la seva relació amb l’Ajuntament de Barcelona es remuntava a l’any 1931, quan va començar a anar al Grup Escolar Pere Vila del Patronat Escolar de Barcelona, on la seva mare era mestra. La Marta recordava fil per randa tant l’escola Pere Vila com l’Institut Escola, on només va poder anar el curs 1937-38. El model d’educació de la República i les persones que el van dur a terme, eren per a ella un referent. «N’enyorem l’afecte, la capacitat de treball, la coherència, i recordem i assumim les seves conviccions.» En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, citava sovint la Comissió Municipal de Cultura, el Patronat Escolar de Barcelona amb la creació i construcció dels Grups Escolars i la col·laboració en la creació de l’Institut Escola de la Generalitat. També els noms de Manuel Ainaud i Artur Martorell com a gestors, i Josep Estalella, Dolors Canals, Rosa Sensat, Fèlix Martí Alpera, Àngels Garriga i altres, com a mestres i directors modèlics. «El 14 d’abril de 1931 –escrivia en un altre article– la República no va haver d’improvisar res pel que fa a política educativa. Feia més de cinquanta anys, des de 1876, que la Institución Libre de Enseñanza treballava discretament per un nou model d’educació (...) I, d’altra banda, hi havia el moviment de renovació pedagògica català, el qual tenia arrels en els ateneus obrers i en l’escola rural, en el moviment per la recuperació de la llengua, en el catalanisme polític (...) Que sense escarafalls de cap mena col·laboressin el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments, especialment el de Barcelona, a dotar-nos des del primer any dels Grups Escolars i el següent de l’Institut Escola i l’Escola Normal de Mestres i la Universitat Autònoma, no es pot explicar sense aquesta conjunció.»1 EL SALT A LA POLÍTICA Marta Mata va fer el salt a la política des de la pedagogia. «Una bona escola –deia– només s’aconseguirà amb una bona política educativa en democràcia.»2 Creia fermament que la renovació pedagògica parteix de la realitat escolar i de la participació, però que no es pot generalitzar sense un sistema educatiu que no tan sols la permeti sinó que la impulsi. Això la va portar a formar part del Congrés dels Diputats ja l’any 1977, quan anava a la llista socialista, teòricament en una posició per recolzar-la i no pas per sortir elegida. L’any 1980 va ser diputada al Parlament de Catalunya i més endavant senadora. De 1987 a 1995 va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona i diputada a la Diputació –vicepresidenta en el segon dels períodes– amb responsabilitats educatives en totes dues institucions. Va ser també membre del Consejo Escolar del Estado des de la seva creació, com a personalitat de reconegut prestigi en educació, i vicepresidenta més endavant i fins a 2002, en què va dimitir per la política del Partit Popular. L’any 2004 la van nomenar presidenta del Consejo Escolar del Estado, responsabilitat que exercia en el moment de la seva mort. Però tornem a l’Ajuntament de Barcelona, quan li van proposar d’anar a la llista de les eleccions municipals el 1987. Ho va acceptar amb la idea de poder continuar la feina que l’Ajuntament democràtic havia començat l’any 1979 i, de manera especial, per contribuir a la recuperació de l’esperit amb el qual l’Ajuntament de Barcelona havia desenvolupat l’educació en altres èpoques. A grans trets, les principals actuacions que va liderar van ser: EL CAMÍ DE L’ESCOLA Marta Mata. El camí de l’escola és l’últim llibre publicat que repassa la trajectòria de Marta Mata. A partir del que va deixar escrit i de la gent que la va conèixer, el llibre de Raimon Portell segueix la Marta, pas a pas. Ens explica com va aconseguir –van aconseguir– que aquella magnífica escola republicana que ella va viure de petita i va veure com mataven tornés a renéixer. Una lluita a favor dels infants i de la qualitat de l’escola en la qual mai no va perdre l’esperança. El llibre ha estat editat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, arran de l’acte d’homenatge que li van fer el passat mes d’abril a les Drassanes de Barcelona. Podeu consultar tota la seva obra a: www.escriptors.cat/autors/matam/ obra.php Webs d’interès www.martamata.cat www.tinet.org/~mmata �18 e PERSONATGES La transformació de l’Institut Municipal d’Educació en organisme autònom, per fer la gestió completa de l’Àrea d’Educació, com a primer pas per arribar a l’actualment vigent Consorci d’Educació de Barcelona. L’elaboració del Pla de formació institucional dels mestres municipals amb la implantació de la LOGSE a les escoles municipals. L’impuls de l’acció pedagògica a les escoles bressol, les de primària i les de formació professional municipals, amb la reestructuració i el reforçament d’equips i l’oferiment de noves activitats pedagògiques a totes les escoles de Barcelona. La incorporació a la xarxa municipal de les escoles bressol. L’obertura dels centres de formació professional municipals a la ciutat, i la seva relació amb empreses per acollir l’alumnat en pràctiques. La contribució de les escoles als Jocs Olímpics del 1992. L’increment de la presència de les noves tecnologies a escoles i serveis. L’acolliment, escola per escola, dels centres del CEPEPC que passaven a públiques a Barcelona, gràcies a la llei que ella havia impulsat al Parlament l’any 1983. La creació el Consell Escolar de Barcelona i els deu Consells Escolars de Districte, en compliment de la LOGSE. L’organització a Barcelona del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on es va aprovar la Carta de Ciutats Educadores, i la posterior constitució de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. La publicació del número 1 d’aquesta revista, Barcelona educació. Marta Mata convidava cada any a Cal Mata de Saifores (Baix Penedès) a les persones que treballaven a les oficines municipals d’educació. Em consta que aquestes persones tenen un record molt agradable d’aquestes trobades, de la visita que la Marta guiava per a la casa –biblioteca inclosa–, la classe de geografia i història que feia des del terrat tot explicant la comarca, les converses i les bromes que tots plegats hi fèiem, el dinar, que un any va ser amb l’alcalde Pasqual Mara- núm.59 juny/juliol 2007 gall... Cal Mata és la seu de la Fundació Àngels Garriga, que Marta Mata va crear amb el nom de la seva mare l’any 1984, per dedicar-la a la pedagogia. Teòricament es va jubilar l’any 1995, quan va acabar el segon mandat a l’Ajuntament i la Diputació, i va poder complir un dels seus desitjos: anar a viure a Saifores. Però no hi parava gaire: continuava a Rosa Sensat, com sempre havia fet, i al Consejo Escolar del Estado, i feia conferències a diferents llocs de Catalunya i d’Espanya. A finals de l’any 2002, el Fòrum Barcelona 2004 li va encarregar l’impuls de la participació de les escoles a l’esdeveniment. Hi vam treballar conjuntament des de la Fundació Àngels Garriga. El mes de maig de 2004, la ministra d’Educació del govern socialista de Zapatero, María Jesús Sansegundo, li va proposar la presidència del Consejo Escolar del Estado. Quan m’ho va anunciar li vaig dir. –«T’ho devien, Marta. Però jo t’he de recordar que em vas demanar que no et deixés dir sí a res més». PEDAGOGIA ÉS POLÍTICA E ns costa habituar-nos a la seva absència. Assolir un sistema educatiu que conformés individus lliures, autònoms i responsables: el seu compromís amb els mestres i la seva formació va ser materialitzat en el treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i les Escoles d’Estiu, base del moviment de renovació pedagògica fins als nostres dies. La seva tenaç defensa d’una escola pública de qualitat, laica, catalana i democràtica no té parió. Una vida dedicada a la pedagogia i a la política, en aquest ordre. Sovint jugava amb els dos termes i la seva vinculació: amb la frase «política és pedagogia» de Campalans –l’art d’explicar-se, de fer-se entendre, de comunicar-se i de generar interès–, els termes de la qual va invertir per crear la frase «pedagogia és política»: l’art de fer possible el que és necessari, l’escola que troba el seu veritable sentit quan contribueix a la construcció de la societat i a la responsabilitat cívica i política. O, dit d’una altra manera, l’educació en valors. La Marta representà el vincle entre l’escola republicana i l’escola contemporània al nostre país. Després de la dictadura, quan vam començar a tornar a ser i a poder-nos governar, gràcies a ella vam tenir més clar què era el que s’havia de fer. De la mà de Joan Reventós va entrar en política i va ser diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya, senadora i presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Vaig tenir la sort –Barcelona va tenir la sort– de tenir-la de regidora d’Educació quan vaig ser alcalde de la ciutat, ja que es va complir el desig de molts catalans, que volíem veure-la amb responsabilitats de govern. I les va exercir amb humilitat, coherència, entrega i tenacitat. La seva empremta és present en algunes de les lleis i normatives més definidores del nostre sistema educatiu i del model social i polític actual. La trobem a la Llei orgànica del dret a l’educació de 1985, llei bàsica per a l’educació durant els últims vint-i-cinc anys. I també, la seva tasca en la definició del nostre exemplar model de convivència lingüística, a través de la seva intervenció en l’elaboració de la primera Llei de normalització lingüística l’any 1983. En els darrers temps vaig poder visitar-la en algunes ocasions a la casa de Saifores i gaudir de la seva saviesa. Com a president de la Generalitat vaig tenir l’honor d’inaugurar el CEIP Marta Mata a Vilanova del Camí i vaig visitar l’escola bressol La Marta a Sant Boi de Llobregat. Marta Mata va fer una revolució llargament somiada des del catalanisme, l’escola no «de l’Estat», sinó del poble, de la ciutat: l’escola catalana. El que va començar el 1900 amb l’Escola del Bosc i l’Escola del Mar –quin país tan mandrós!– no es va aconseguir fins a la Llei d’educació de Marta Mata i José Maria Maravall l’any 1985. I encara falta, Marta. Pasqual Maragall �núm.59 juny/juliol 2007 M’ho havia dit feia uns mesos, no perquè estigués cansada, no perquè fos gran, sinó perquè no podia dedicar-se a la Fundació tant com li hauria agradat. –«És que... en aquest cas no puc dir que no»– em va respondre. I ho va acceptar. Ja ho sabia jo, que passaria això. EL RECORD Les persones que hem treballat amb ella, durant períodes més o menys llargs, n’enyorem l’afecte, la capacitat de treball, la coherència, les afeccions i recordem i assumim les seves principals conviccions: L’escola com a element compensador de les desigualtats, és a dir, l’escola pública. La necessitat que l’escola estigui centrada en el desenvolupament de totes les capacitats vitals dels infants i els joves. L’educació dels nens i nenes més petits. La importància del llenguatge, el seu ús rigorós i exacte i el seu estudi, d’una manera e PERSONATGES 19 especial el de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. El paper fonamental de la biblioteca en l’educació dels infants, dels joves i de les persones adultes, que educa més com més llenguatges acull. L’ús de les noves tecnologies. Sempre atenta a les darreres novetats, les feia servir personalment i les incorporava allà on tenia responsabilitats. La participació, com a element essencial de l’escola i del sistema educatiu, i que practicava amb les persones que treballàvem amb ella. Podria omplir pàgines i pàgines parlant de la vida i l’obra de Marta Mata. Però cal acabar, i voldria fer-ho amb paraules seves: «La lliçó de política educativa, d’educació i d’escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat.»3 e Maria Josep Udina 1. Mata Garriga, Marta. «La conjunció astral de l’educació en la Segona República». Article a la revista Perspectiva Escolar, número 306. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, juny de 2004. 2. Entrevista a Marta Mata a la revista Educar en Castilla-La Mancha. Toledo: Consejería de Educación y Ciencia, núm.23, abril de 2004. 3. Mata Garriga, Marta. Discurs «L’educació pública, l’escola pública», en l’acte de recepció del Doctorat Honoris Causa de la UAB. Bellaterra, 1999. LA FUNDACIÓ ÀNGELS GARRIGA E ra l’any 1984, després de les segones eleccions al Parlament de Catalunya, quan la Marta em va comentar la intenció de constituir, a la casa de Cal Mata de Saifores, una fundació de vocació pedagògica i penedesenca. No va passar gaire temps que, mitjançant una trucada telefònica, em comentà que li agradaria que formés part del patronat de la fundació, conjuntament amb sis persones més, algunes de les quals no coneixia, i que, si acceptava, hauria d’anar a signar davant del notari. Recordo aquell dia del mes de juny per la il·lusió de formar part del cercle de persones amigues de la Marta, però molt més perquè no l’havia vist mai tan contenta. Havia endreçat el seu patrimoni com ella havia volgut i el deixaria en mans de les persones que volia. En l’acta notarial de creació de la Fundació Àngels Garriga de Mata –que, per cert, li posà el nom de la seva mare, que era mestra com ella– hi consta un patronat que s’ha de renovar, per meitats, cada dos anys. El patronat és presidit per la fundadora, i també s’hi troba un consell de persones que, igualment, es renova per meitats cada dos anys. La Marta, com a presidenta, cada quatre anys ens confirmava de nou en el càrrec. Els primers anys ens vam dedicar a convertir Can Mata en una casa de colònies, legalitzada per acollir mestres, nens i nenes, i a impulsar la biblioteca que vam anomenar Curtó, pel llibre Un rètol per a Curtó, que havia escrit la seva mare a Saifores. Durant l’estiu, la casa continuava al servei dels mestres del Penedès i del Garraf, que el 1978 hi van començar a organitzar la seva Escola d’Estiu. Posteriorment, vam endreçar una sala o racó amb llibres infantils i li vam posar el nom d’Eulàlia Mata, bibliotecària i germana de la Mata. A principis dels noranta, després de fer-hi obres, vam obrir una nova sala de la Biblioteca Curtó amb el nom de Sala Angeleta Ferrer. Marta Mata descriu a la revista Lledoner de l’any 1994 la riquesa d’aquesta sala: «[la riquesa] és que hi encabim els llibres que han passat realment per l’escola i per la biblioteca personal dels mestres que han treballat en la dignificació de l’escola, mestres de la generació d’Àngels Garriga, que feren amb les seves mans el model d’escola catalana el primer terç de segle, mestres de la promoció del seu renaixement pedagògic que nuclearitzaren ‘Rosa Sensat’ i les Escoles d’Estiu, mestres que avui dia continuen treballant-hi». A la fundació conservem un important patrimoni documental corresponent a la trajectòria personal i professional de la Marta al llarg de la seva vida. La prioritat del patronat de la fundació, davant la pèrdua de la Marta, és organitzar l’arxiu amb l’objectiu d’elaborar un dossier bibliogràfic. Són moltes les possibilitats que veiem d’impulsar un centre per a la recerca pedagògica i de política educativa a l’entorn de la Marta Mata, i per això ens estem plantejant de crear «Els amics i amigues de la Fundació» per tenir suport personal i econòmic. M. Assumpta Baig i Torras Presidenta de la Fundació Àngels Garriga de Mata �20 PERSONATGES e núm.59 juny/juliol 2007 UN DESIG DE RENOVAR L’ESCOLA I LA SOCIETAT E ls anys quaranta, malgrat la negror i la pesantor del moment, tant per part d’escoles com per part de mestres, es perceben intents –contrapunts, com qualifica la mateixa Marta1– adreçats a fer el possible per millorar l’educació. El mateix desgavell del sistema educatiu du alguns mestres a la percepció i a la crítica del règim polític i acreix el desig de reacció. Hi ha escoles municipals que mantenen tant com poden l’esperit de renovació del període anterior, i mestres joves que amb la discreció necessària creen –o hi continuen treballant– escoles privades en la línia de la pedagogia innovadora d’abans de la guerra. De mica en mica, el desig de canvi deixa de ser una reacció aïllada i fa que s’estengui la necessitat de compartir neguits i d’intercanviar experiències. S’organitzen trobades pedagògiques, que tenen tant d’informals com d’intenses, per considerar l’aspecte pedagògic i prendre una actitud respecte de la realitat socioeducativa. La reflexió i el treball en comú comencen a incidir en l’escola: els neguits i els interrogants que sorgeixen duen a recórrer al mestratge d’Alexandre Galí i d’Artur Martorell, reconeguts pedagogs expedientats pel règim franquista, que mantenen ben viu el seu amor per l’escola i la seva esperança en l’educació. L’octubre de 1954 la Universitat de Barcelona estrena Facultat de Pedagogia: Marta Mata s’hi matricula i connecta amb mestres i persones veritablement interessades en el canvi de l’escola. L’any 1956 obre les portes l’escola Talitha, el 1958 l’escola Costa i Llobera, el 1962 l’escola Ton i Guida, i el 1963 l’escola Thau. L’acord i la col·laboració entre pares i mestres és el que fa possible aquestes iniciatives. no rda Gio a í Luc La formació de mestres esdevé un punt clau per al projecte d’aquestes escoles: educació integral, pedagogia activa, educació de llibertat/responsabilitat, contacte amb la realitat, llengua materna, obertura a diferents classes socials i treball en equip dels mestres, relació pròxima amb els nens per conèixer les seves necessitats, il·lusió i entusiasme per la feina i la renovació…, demanen professionals amb un bagatge força diferent del que garanteix la Normal oficial de l’època. Escoles, mestres i pares fan tot el que poden per omplir el buit. Entre 1959 i 1963, el senyor Galí reuneix setmanalment a casa seva un grup de mestres disposats a assimilar personalment les seves lliçons de pedagogia i el 1960 l’associació Pax Christi comença a organitzar activitats directament relacionades amb l’educació. Així mateix, els parvularis que segueixen el mètode Montessori (Talitha, Thau, Ton i Guida) es reuneixen un parell de setmanes durant les vacances d’estiu per treballar i compartir experiències, material, etc. L’any 1963 es creen a Barcelona les Sessions de Pedagogia, a les quals assisteixen mestres d’escoles diverses i en les quals es desenvolupa un temari i es fan intercanvis. Aquestes sessions representen un primer intent d’organitzar els diferents tipus de reunions adreçats a la formació de mestres. Les trobades entre mestres de diferents escoles es multipliquen: la Marta ofereix la seva casa pairal a Saifores a la dotzena de mestres que es reuneixen pràcticament un cop al mes. Marta Mata, llicenciada en pedagogia el juny de 1957, s’entrega de ple al tema de la capacitació de mestres que surten de l’Escola Normal amb un nivell professional no solament ínfim, sinó també advers a qualsevol progrés pedagògic. Amb ella, mestres de Talitha, Costa i Llobera, Ton i Guida i Thau progressivament constatem la urgència d’estructurar i d’institucionalitzar una escola, paral·lela a la Normal estatal, que garanteixi una formació adreçada a renovar l’escola. Plegats busquem la manera d’aconseguir-ho, tant econòmicament com institucionalment: la Marta és l’ànima del projecte i assumeix la responsabilitat de ferlo possible i coordinar-lo. Tot i que no parteix de zero, l’empresa és ambiciosa i compromesa i les gestions que requereix són delicades, complexes i llargues. La convicció i la constància de la Marta fan que se superin les dificultats. El seu esforç per aconseguir la participació de tothom –mestres, pares i mares i ciutadania– en la millora de l’educació hi té molt a veure. Finalment, el 4 d’octubre de 1965, al voltant de la taula del menjador de Montse Botey i Josep M. Rovira, professor de Talitha i de Costa i Llobera, disposats a compartir amb la nova entitat educativa la llar que ells acaben d’estrenar, Angeleta Ferrer inaugura l’Escola de Mestres que du el nom de la seva mare, Rosa Sensat. Al davant de l’Escola de Mestres i de la Institució Rosa Sensat el paper de la Marta és determinant per a l’inici i la consolidació de la renovació pedagògica. M. Teresa Codina i Pere Darder 1. Marta Mata (2001). «Un període difícil». A: M. A. Canals et. al. La renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1980). Barcelona: Ed. 62. Rosa Sensat. �núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 21 LA MARTA A MADRID M arta Mata va tenir dues etapes al Consell Escolar de l’Estat. La primera des de 1986 fins a 2002, coincidint, en part, amb la seva responsabilitat com a consellera d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Des de 1987 fins a 1990 en fou vicepresidenta. Aquesta primera etapa va acabar amb la seva dimissió perquè estava en desacord amb la manca de debat sobre la Llei orgànica de qualitat de l’educació. L’any 2004 va ser cridada per la ministra M. Jesús San Segundo, que la va proposar com a presidenta del Consell per la seva triple condició de líder històrica dels Moviments de Renovació Pedagògica (MRP), amb una llarga trajectòria al servei de l’escola pública, per ser dona i per ser catalana, i ella, que s’havia retirat a la seva casa de Saifores, li va respondre que estaria encantada de servir a aquesta causa si coincidien en la idea que el Consell s’havia de transformar en un òrgan participatiu que reflectís l’Estat de les Autonomies; des d’aleshores la vaig acompanyar en la seva tasca per segona vegada: la primera va ser amb motiu de la creació d’un programa de relacions amb els MRP, que Marta va propiciar en el Ministeri de José M. Maravall i que va culminar amb la celebració del I Congrés de MRP, celebrat a Barcelona l’any 1993. La seva arribada al Consell va ser molt ben rebuda pels sectors més progressistes de l’educació. De seguida li van ploure demandes per donar conferències ací i allà, per escriure articles i rebre els periodistes de distints mitjans per fer-li entrevistes. Ella no deia mai que no, si ho podia encaixar a la seva atapeïda agenda. Al Consell va començar per renovar-ne les instal·lacions, que havien estat oblidades durant molt temps per l’Administració; el saló de plens va ser dotat de pantalles i comptadors electrònics, que van substituir els tediosos recomptes de mans alçades pel personal de la casa, i –és clar– va crear una biblioteca amb els fons que el Consell ja tenia, i va aconseguir la dotació de personal especialitzat per poder catalogar els fons i posar-la en funcionament i per crear una revista digital, Participación Educativa, que donés a conèixer el Consell i tots els consells escolars i ajudés en l’aprofundiment del que suposa la participació en el sistema educatiu. Alhora, va canviar les maneres de treballar en una institució que està a punt de complir vint anys d’existència, amb la mentalitat d’una persona que creu en la participació i la pràctica, que escolta a tothom, per damunt dels «tons» i les «picabaralles», i que dedica el temps i la calma que requereixen els temes importants, com les opinions de tots sobre les lleis d’educació. Va constituir un equip de treball, el consejillo per preparar els documents i els procediments per al debat. Va aconseguir que el Ministeri prolongués el temps que l’organisme i tota la comunitat tenien per tancar el debat sobre la Llei orgànica de l’educació, que es va iniciar amb la discussió del document a debat, realitzat en el Consell amb molta participació i un procediment innovador i que va acabar confluint amb tots els consells escolars autonòmics en l’elaboració d’un document de síntesi, amb les aportacions de tota la comunitat educativa, configurada en tots els territoris. La seva mentalitat de consellera d’una gran ciutat i la seva visió d’urbanista les va plasmar a Madrid amb la il·lusió de configurar d’una nova manera l’illa urbana en què se situa la seu del Consell, en la qual hi ha diversos edificis educatius i històrics: el Viejo Caserón de San Bernardo, on estava instal·lada l’antiga Universitat Central de Madrid –en la qual va començar el conflicte entre l’immobilisme i el progrés en educació–, que encara conserva el Paranimf, rehabilitat de fa poc; l’IES Cardenal Cisneros, antic institut de batxillerat, memòria viva del conflicte esmentat, que conserva bastant bé la biblioteca, els laboratoris i els gabinets; un Conservatori Professional de Música; la Biblioteca Històrica de la Universitat Complutense, i altres institucions. Ella pretenia posar d’acord totes les administracions i institucions implicades, per fer ressaltar el caràcter històrico-educatiu de l’illa, completant-la amb la creació d’un Museu Pedagògic. Per la seva vinculació a la Institución Libre de Enseñanza, em va fer recórrer els records que actualment en queden a Madrid, per visitar-los i així rememorar les seves vivències a l’Institut Escola de Barcelona, i va tenir una gran alegria quan es va traslladar a viure a la Residència d’Estudiants. Des d’allí, l’endemà de la seva arribada escrivia en castellà, per fer, com ella deia, «gimnàstica lingüística i mental» per adaptar-se a les seves noves tasques: «Efectivamente, el sol saliente ilumina el paisaje urbano por encima de nuestras cabezas. Hay silencio con la cinta muy de fondo de la máquina ciudadana. Aún no he oído cantar los pájaros. ¿Marcharon de aquí? Sí veo unos castaños de media edad, perdiendo las últimas hojas amarillas, una acacia, un tilo, unos chopos jóvenes que ya las perdieron y unas enormes y viejas coníferas que no pueden perderlas. Tengo que averiguar de qué especie son y si fueron ellas u otras las que dieron entonces a la zona y ahora a la calle, el nombre de El Pinar. Quizás algún día descubra un nido, también.» Quan va acabar el procés de discussió de la LOE es va posar a preparar la transformació del Consell per adaptar-lo a un Estat autonòmic. Per a això va comptar amb els suggeriments dels presidents dels consells escolars autonòmics, i quan anava a iniciar el procés de discussió amb els representants dels sectors educatius li va arribar la darrera hora: la va trobar treballant, plena de projectes i de vitalitat. A l’última reunió amb la Comissió Permanent del Consell, que va sonar com un comiat, va donar les gràcies per la col·laboració que havia obtingut en el que havia posat en marxa, va explicar el que encara li quedava per fer i va anunciar que quan acabés la modificació de la composició del Consell es retiraria. Aleshores els va dir que aquesta etapa de la seva vida havia estat molt satisfactòria per a ella. Per a tots els funcionaris que vam tenir la sort de treballar amb ella al Consell, aquesta ha estat l’etapa més fructífera i amb més repercussió i reconeixement públic d’aquest organisme, en la qual ha deixat de ser un òrgan consultiu, més o menys obscur, que feia la seva feina sense més ni més, per esdevenir un organisme viu, que té interès per a l’opinió pública, amb una ambaixadora de luxe, que predicava la «bona nova» de la «bona educació» pertot arreu, representant ella mateixa la millor tradició de l’educació pública, enllaçant la II República i la Institución Libre de Enseñanza, Catalunya i Espanya amb els Moviments de Renovació Pedagògica en la democràcia. I per a mi ha estat un privilegi haver tingut una mestra com ella, que tant m’ha ensenyat i m’ha fet viure. Helena M. Juárez del Canto Professora d’educació secundària Exconsellera tècnica del Consell Escolar de l’Estat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pedagogia és política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Article sobre Marta Mata per a la revista Barcelona Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Escrit al desembre de 2006 i publicat al número 59 juny/juliol de la revista Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mata, Marta, 1926-2006 Pedagogia Educació Commemoracions Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1251 Source A related resource from which the described resource is derived Barcelona Educació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1706/0000000616.pdf 7ee5bc3c4347a12124e87ab6de1c9935 PDF Text Text 15/8/2007 NOVES ESTRATÈGIES PER A UN MÓN GLOBALITZAT // PASQUAL MARAGALL La 'Boston Connection' Catalunya ha de reforçar els lligams econòmics i científics que la uneixen amb Nova Anglaterra PASQUAL Maragall* Torno de Massachusetts admirat pel progrés, potser una mica insultant, de les ciutats de Nova Anglaterra. Em refereixo a la mateixa ciutat de Boston, i a les més petites: Salem, Marbelhead i Newport (Rhode Island). Quan entre els anys 1971 i 1973 vaig anar amb la meva dona Diana a Nova York, vam fer una escapada en cotxe a Boston per visitar Xavier Rubert de Ventós --que ara ha tornat a la ciutat per atorgar el Premi Internacional Catalunya al biòleg Edward O. Wilson, el primer científic que va encunyar el terme biodiversitat--. Recordo, també, que ens va rebre Josep Lluís Sert a casa seva, a Harvard, una versió moderna i funcional de la planta d'una capella romànica, amb retaule del segle XIV inclòs. Sert no tenia títol d'arquitecte homologat a l'Espanya de Franco, per aquest motiu no va poder firmar, malgrat que hi havia col.laborat decisivament, el magnífic projecte de la Fundació Miró ubicada a Montjuïc. FA 25 ANYS vam tornar a Boston amb l'aleshores alcalde de Barcelona, Narcís Serra, per agermanar Barcelona amb el Boston de l'alcalde Kevin White. Encara no havia esclatat completament l'onada d'opulència que s'observa ara. Va ser el primer dels agermanaments de la Barcelona democràtica, sempre buscant ciutats culturalment robustes, portuàries, no capitals d'Estat (exceptuant Montevideo), com l'Istanbul d'Erdogan, el Xangai de Jiang Zemin o el Sant Petersburg de l'alcalde Sobtxak. Si no recordo malament, en aquella segona visita encara ens va empaitar algun industrial ric que formava part del Board de Harvard perquè Barcelona contribuís econòmicament en la compra de la casa de Sert per a la universitat. En la segona visita oficial, el 1986, vam portar a Boston una rèplica en marbre del Desconsol de Josep Llimona per situar-la al Commons, el parc central de Boston. Ara està en un altre parc, el Rose Garden, i l'escultura no es troba en gaire bon estat. Quan hi vagi pròximament l'alcalde Jordi Hereu --que, diguem-ho de passada, s'ha format a Esade i entendrà bé el clúster universitari-empresarial de Boston--, espero que l'alcalde Menino ja l'hagi restaurat. Parlant de diners, Harvard no té carència de dòlars: concretament té un �fons de 30.000 milions de dòlars invertits en capital risc. Tot i així, un professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que es deu trobar en una situació semblant, ens va demanar ajuda econòmica per a una recerca puntera en implantacions de pròtesis vasculars reabsorbibles, dirigida per una jove i brillant professora catalana del MIT. Una altra jove científica que treballa actualment a l'Hospital de Sant Pau, en neurologia, i que ha estat investigant a Harvard, reforça la connexió científica entre Barcelona i Boston. Forma part d'un elenc de científics biomèdics que, com els doctors Massagué i Izpisúa i Valentí Fuster, han establert una nova manera transoceànica de vida i treball consistent a simultaniejar dues ocupacions: una aquí i una altra a Amèrica. Permetin-me una digressió relativa a aquesta mobilitat creixent de centífics i empresaris. Bastants empresaris catalans, cada vegada més, tenen un peu a Barcelona i un altre a Madrid, i a vegades un tercer en alguna altra capital internacional. N'hi ha que viuen a Barcelona els caps de setmana i la resta de la setmana la passen entre Madrid i una altra capital europea. La necessitat d'anar a Madrid, inicialment pels permisos i contactes oficials, s'ha tornat cada vegada més una necessitat funcional, econòmica. Fa poc una empresa internacional va tancar la seu a Catalunya i va concentrar la seva activitat a Madrid. Mal assumpte. Però la potència de la indústria química i farmacèutica catalana és evident. Potser els hauríem de fer una mica més de cas en tot el que fa als preus dels medicaments. La taxació excessiva dels preus és interessant per als consumidors, però posa en perill l'esforç en recerca. Un directiu d'un dels tres o quatre grans laboratoris quimicofarmacèutics catalans em va explicar de forma bastant convincent en una visita a la seva fàbrica que és necessari provar cent línies d'innovació per obtenir un nou específic rendible. Potser el nou ministre de Sanitat, Bernat Soria, que és investigador, trobarà la solució a aquest problema. Tornant a Boston i a la internacionalització de la competència --en els dos sentits de la paraula: l'econòmic i el que fa referència a la capacitat de crear coneixement--, aquesta obliga empresaris i governs a plantejar-se aliances internacionals, i als científics, com hem vist, a assumir noves formes de vida. EN AQUESTA línia, el pròxim viatge d'Hereu a Boston per reforçar els beneficis de l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona em sembla del tot pertinent. Ens hi juguem molt en aquest escenari. I, com �ja he dit, el terreny està abonat pels lligams científics i empresarials existents. Crec que Joan Clos, que no sols és ministre d'Indústria, sinó metge format a Edimburg i amb una curiositat científica innata, faria bé de seguir aquest tema de prop. Més dades: el cònsol espanyol a Boston és un perfecte coneixedor de la realitat científica i empresarial de Massachusetts. Ell va ser qui ens va posar en contacte amb la científica catalana que treballa en implants cardiològics. I encara diré més: hi ha una empresa espanyola que està a punt de comprar un banc a Boston. La connexió amb Boston, o, si m'ho permeten, la Boston Connection, promet. *Expresident de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Boston Connection Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Boston Barcelona Globalització Relacions Internacionals Ciència Economia Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1263 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1707/0000000615.pdf 830a8332eecb3cf5856972301720f4bd PDF Text Text pag. 9 L'euroregio 3irineus-Mediterrani Per potenciar el projecte s'han d'accelerar les comunicacions, afavorir I'alianqa logística i apostar per I'Airbus per empreses d'abast considerable. En ells hem de confiar. Infraestructures. No solament l'AVE, no solament l'Airbus, no solament la MAT. També l'arribada del trenet franc& des de Puigcerda fins a la Seu i Andorra. El subdesenvolupament de les infiaestructures a prop de la ratlla fronterera és endemic. Andorra esta m 6 interessada que ningú a millorar les connexions. Estic convencut que el cap de Govern coincideix en la necessitat del projecte. Em consta. (A part d'aixb, Andorra vol dir alguna cosa més: vol dir una cadira i una veu a Nacions Unides). PASQUAL euroregio Pirineus-Mediterrani ha estat enguany el tema de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. La universitat d'estiu abans era considerada un romanticisme historicista. Ara és la universitat d'una euroregió de futur, de la nostra part d'Europa. Agraits als que la van inventar i els que la mantenen. Catalunya sola té una forta personalitat, perb no té la dimensió suficient ni el dret a ignorar que comparteix amb altres territoris el que es va anomenar, potser amb excés d'optimisme, Palsos Catalans. Val a di;: un idioma entre diversos, u n dret, una historia, uns herois. Triar, doncs, l'euraregio com a tema de la trobada d'aquest any ha estat, sens dubte, u n encert. Diguem-ho tot. Volíem esborrar la ratlla, pero la ratlla ja no hi és. El sant patró de Prada i de tot aixo és sant Pau Casals, que va ferhi parada i fonda. Com també van raure a prop de Prada els monjos de Montserrat que van tenir problemes al final del franquisme arran de les Rutes Universitaries i altres esdeveniments avui excessivament oblidats. Pau Casals va fer alguna escapada discreta a Sant Salvador, on tenia casa, a tocar del Vendrell, la terra de Joan Reventós i de la vídua d'Apel.les Fenosa. L' a) Accelerant les comunicacions (TGV Perpinya-Nimes i TolosaNarbona, a més a mes de GironaNarbona). b) Aprofitant fes línies de l'AVE a entre els dos cantons de la ratlla. la nit per d u r mercaderies dels Ara hi hauríem d'afegir el Museu ports i als ports de Tarragona i Barde Ceret, que du la Josefina Mata- celona. El port de Barcelona ja té moros, nascuda a 1'Ebre i establerta centre logístic a Tolosa. ara a Cotlliure, on est5 enterrat c) Mobilitzant recursos per al Machado. Centre Pau Casals. ¡Quin país el nostre! d) Apostant per la gran empresa de l'euroregió, que es diu EADS (Airbus). És l'empresa més important d e l'euroregio, del nostre tros S9had'esbsrmr la línia d'Europa. que ens ha separat De tot aixo se'n cuidaran els predurant segles, demostrar sidents Malvy (Migdia-Pirineus), Montilla (Catalunya),Xiscu Antich que Europa es veritat (Illes) i, espero, Marcel-li lglesies AL REMEMORAR eis (Aragó),que és de la Franja (de Boanys finals del franquisine i de la Pau Casals va tenir dos gestos nanca), parla catal2 de naixement i, transició a la democracia, no puc histbrics: un va ser el discurs que va amb seguretat, maldar5 per consresistir la temptació d'esmentar els pronunciar a Nacions Unides expli- truir el túnel de baixa cota a Bornoms d'altres persones que, amb cant que Catalunya és una nació i deus, una obra gairebé farabnica. A un peu a Franca i un altre aquí, van l'altre instal.lant-se a la frontera de veure si en la cimera franco-espamantenir el nexe entre passat i fu- Franca i muntant els seus concerts nyola de finals d'estiu Moratinos tur i continuen sent testimonis de al peu del Canigó. empeny. I ara ¿que hem de fer? ¿Com es fa fets irrepetibles i emocionants, i Tot plegat per esborrar la ratlla d'una cultura, subcultura europea una regió europea? ¿Quin hauria que ens ha separat forcosament dude ser l'nhc de I'euroregio? ¿Com rant segles. Tot plegat per demossi voleu, irrepetible i valuosa. Entre aquestes, tres dones singu- ens hi hem de posar? trar que Europa es veritat, que els lars: la Nicole Fenosa, la Pierrete Gargallo i la Mariette Llorens Artigas. Elles tres, amb Picasso i Gósol [I],representen potser millor que ningú l'estret lligam de fa 100 anys trens i les carreteres son ara instruments de treball i font de riquesa. Fa uns quants anys es va presentar a Tolosa I'Airbus-380. Hi vaig ser. Boeing i EAüS porten una competilncia durissima en el mercat mundial del transport aeri. Tenim, doncs, a tocar una de Les seus industrials més importants d'un dels sectors decisius de l'economia internacional.Juguem-hi fort, en la mesura de les nostres possibilitats. Europa t? urrar que es també un cost: la diversitat. I aixo es cura comunicant Hem de mobilitzar recursos per a aquests quatre objectius. Entitats financeres, organismes empresarials, institucions culturals, des de les caixes fins als museus (MNAC, Macba. IVAMI. tots haurien de coincidir en aquest objectiu estrat6gic. Afortunadament, hi ha a la política persones com Narcís Serra, Raimon Obiols, Recoder, Bargalló i altres que tenen sensibilitat per l'ak i ESCOLTEU: Europa té un atot que és també un cost: la diversitat. I aixb es cura comunicant. Europa no és con1 els Estats Units o com altres grans palsos. Deu tenir entre 50 i 100 idiomes. I cultures jurídiques i polítiques historicament diferents. Ara bP: te una moneda i te una bandera comunes. Per tant, Europa, si ho fa be, pot entendre i ajudar a resoldre els problemes del món i de la globalització molt més bé que els paisos unidimensionals. Pero tot comenca sumant des de baix, des de les comarques i les ciutats, des de Catalunya i 1'EuroregiÓ. Per aixo, a Prada, en lloc d'aquell grafit tan curiós a prop de Perpinya que els meus amics de Prada van f e tografiar i em enviar i que proclam a v a : ~ S o y e pz r o p r e s , p a r l e z francais!. (que es pot traduir com: ((sigueunets, parleu fiances.), vaig acabar la meva pres6ncia a Prada dient: ((Sigueupropis: parleu catala!)). [ I ]A Gósol, Picasso va llegir a Fran~oisepoesies de Joan Maragall i les va traduir al francPs en un carnet que es guarda al museu que el pintor té a Barcelona. I va pintar el vell de Can Tampanada, imatge de la decrepitud i la mort que el va acompanyar sempre més, fins i tot entaforat en el retrat de Gertrude Stein. = Expresident de la Generalitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'euroregió Pirineus-Mediterrani Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Infraestructures Catalunya Cultura Territoris Economia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1264 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1708/0000000612.pdf 71d7a809feea237e5e5b1e2476a4ab7d PDF Text Text 8 aDn Política Martes 25 de septiembre de 2007 Política 9 Xpresate «No debería ser necesaria la quema de banderas, ni debería tampoco penarse.» politica@adn.es Relator. EN ADN.ES ENTREVISTAPASQUALMARAGALL,EXPRESIDENTEDELAGENERALITAT MARAGALL “Hay gente contra la Monarquía” Elsocialista llegaalaredaccióndeADNcontiempo de la entrevista. El ex presidente de la Generalitat por delante y un artículo de opinión en el bolsillo, tiene la cabeza en Europa y, como siempre, no se cuyarelevancianosobligaareproducirloalmargen muerde la lengua en ningún tema de actualidad. Cristina Fallarás Barcelona -Bueno, pues a ver quién se la queda. ras dejar la presidencia de la Generalitat, Pasqual Maragall anda con el interés dividido entre Cataluña y Europa, entre la defensa del federalismo en España y la posibilidad de un Partido Demócrata Europeo. Ahora tiene tiempo y libertad para inventar esas fórmulas que tanto asustan a sus correligionarios. -¿Qué es hoy el socialismo? -Parte del mundo global. El mundo global tiende a dividirse en dos bloques, uno conservador y otro progresista. El socialismo es una parte del segundo. -¿Cuál es su mayor preocupación ahora? -Europa. -¿Cuál es el mayor problema de Zapatero? -Ninguno. -¿Y de Europa? -Que sea por fin algo. Nuestra nueva patria grande. -¿Por qué? -Porque no le ponen enfrente candidatos de relieve. -¿Nicolas Sarkozy acierta? -Sí. Él y Angela Merkel aciertan redactando una constitución reducida y creando la Unión Mediterránea. -¿Cuál sería de relieve? -Alberto Ruiz Gallardón o Rodrigo Rato. T -¿Cuántos años le faltan a Europa para cuajar? -Está avanzando. Lo que me temo es que la izquierda no se ha puesto en marcha. -¿Por qué? -Porque no ha sabido encontrar ni los temas ni las soluciones a los temas. Y la derecha, sí. Lo ha hecho mejor que la izquierda, que está dudando mucho. Pero confío en los italianos. -¿Qué cuestión debería ser la bandera de la izquierda en Europa? -La de siempre, la libertad y el progreso. -Podría ser también la bandera de la derecha. -¿Y el Partido Demócrata Europeo? -Por el momento, sólo un partido italiano. Pasqual Maragall visitó la redacción de ADN y se mostró muy interesado por el desarrollo de nuestra web ADN.ES. G. VALLE “Barcelona debe endeudarse e invertir” -¿En Barcelona parece que nada funciona? -Yo creo que en estas cosas siempre hay un ciclo de opinión, y de humor. -Sobre todo entre los barceloneses. Por eso Barcelona és bona,porquelosbarceloneses no perdonan. Yo no veo que esté mal. -Cercanías, el AVE o el aeropuerto no son opiniones. -Barcelona sigue siendo la ciudad más popular de Europa. Por algo será. -FíjeseenlostrenesdeCercanías,enelaeropuerto,en el AVE. -Cuidado, eso no es Barcelona. Barcelona es víctima de que Cataluña y España no han acabado de resolver sus problemas. Que van muy len- -La imagen de la ciudad en este momento no es buena. tos. Hay una coincidencia general en que hay que acelerar y creo que eso es bueno. Lo importante es hacer las cosas y luego pagarlas, no al contrario. Es lo que se hizo en Barcelona hace 20 años. Se invirtieron 300.000 millones. Y ahora se han acabado de pagar. -¿Vuelta a empezar? -Barcelona es una ciudad hecha para exposiciones y Jue- gosOlímpicos,1888,1929,ylos Juegos de 1936 que luego no se hicieron y se convirtieron en Juegos Populares y en la excusa para que Franco declarara la guerra... Cada exposiciónhizoalgo,peronopara que durara. Todo se caía, y hubo que poner los cimientos bajo las cosas que había. Eso costó todo el dinero que he dicho. Y ahora ya está pagado, o sea, que hay que volverse a endeudar y volver a invertir. -¿Resultaría bueno para la política española? -Sí, pero el PP ha decidido autoinmolarse. En realidad, ya está bien así para los unos y los otros. A unos les gusta mandar sin mandar, y a los otros perder sin perder del todo. En el fondo ambos están muy de acuerdo. -¿Quién sale perdiendo? -Nosotros. -¿Ustedes? -La gente, Cataluña, Europa. -¿Contrapone España a Cataluña y Europa? -No lo contrapongo. Soy como mi abuelo, de la España plural. -¿Por qué alguien quema una foto del Rey? -Porque hay gente que está contra la Monarquía y contra España. Hay ciudadanos que son partidarios de la independencia. -¿Cuál fue su relación con España siendo presidente? -Mejor que la de mi abuelo. Él dijo, al final de la Oda a Espanya: “Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana” y termina “Adéu, Espanya”. En 1907 Cataluña ya se da cuenta de lo que es, porque tiene los medios culturales, económicos, políticos... Hace 100 años, vieron que había que recomponer la diversidad hispánica, y eran casi todos europeístas. -¿Es un camino? -No. No es que no sea posible, es que la independencia no tiene contenido, significación ni posibilidad importante. Es jugar en un tablero donde no está jugando nadie. Es un problema que tiene otras soluciones. -¿Cuáles? -El federalismo. Y Europa. -¿Y no ha cambiado nada? -Toda la historia de los últimos 100 años de España gira en torno a esos temas de identidad y pluralidad. Ahora estamos en condiciones de resolverlo, y no sería bueno que no aprovecháramos para efectivamente, hacerlo. -¿Por qué no está usted en Europa? -Ya he estado. He sido el presidente del comité de las regiones. Pero una cosa es Europa, que me interesa mucho, y otra Bruselas que no me interesa nada. Si Madrid es complicado, Bruselas, ni te cuento. -¿“Efectivamente” quiere decir un Estado federal? -“Efectivamente” quiere decir que Cataluña sea reconocida como nación, no fuera de España, sino dentro. Dentro del Estado español y dentro de la UE. -¿Qué le queda por hacer? -Casi nada. Mis memorias. Un diario, una web, desarrollar una empresa de capital riesgo... -Habla de comunicación. ¿Fue uno de sus fallos en la época de president? -No, probablemente hubo demasiada comunicación. -¿Cuáles? -El Estatut, por ejemplo. Maragall posa en la redacción tras la entrevista. GUILLEM VALLE -¿Cuáles son los mejores recuerdos de su etapa política hasta el momento? -Los Juegos Olímpicos y el referéndum de l’Estatut. -¿La presidencia de la Generalitat le hizo más ilusión? -Bueno, a mí siempre me han ido llevando. Yo no quería, no quería... figura que no quería. Ni ser alcalde ni presidente. Yo estaba en Baltimore tranquilamente cuando me llamaron para ser candidato a la alcaldía, y dije que no. Insistieron, porque yo ya había trabajado en el Ayuntamiento, y les dije que pusieran a alguien que quisiera ser alcalde, y yo ya trabajaría de número dos. Y fue Serra. Esto fue en el 79. Fui alcalde porque él se marchó. -¿Y en la Generalitat? -Pasó un poco igual. Estaba en Vascos y catalanes Por Pasqual Maragall elipe González, según nos recuerda Patxo Unzueta, dijo hace años que respetaría el Estatuto que los vascos hubiesen aprobado con la sola condición de respetar la Constitución. En nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat. Pero añadió una condición: el presidente de la Genera- F pedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid. ¿Qué ha pasado? Que el PNVhatomadolapropuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid. Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se -¿Euskadi y Galicia? -Si quieren (y creo que quieren), sí. Pero resulta que a Imaz lo tienen que echar por haber dicho lo que dijo. -Pero no hubo sensación de cambio. -Niego la mayor. Hubo demasiados cambios. -Que ahora le parece un lío, según ha afirmado. -Habríamos tenido que cambiar la Constitución. LaOpinión Presidencia «Hayquiendiceque hubodemasiados cambios» Responsabilidad «Yo no quería ser alcalde ni presidente» Estatut «Habríamostenido quecambiarla Constitución» Madrid «Esimportante,pero noloestodo.Madrid noesEspaña» Italia y me llamaron: vuelva, vuelva. -Se refiere a que aquello no cambió, ¿no? Porque eso está ahí para quedarse. Los temas de identidad cada uno los vive de una manera distinta, según si se es hijo de tal o cual. Pero el resumen, la media, da que Cataluña tiene personalidad nacional. Cataluña es una nación formada por gente de procedencia muy diversa que en su mayor parte saben que tienen una personalidad propia nacional. Y eso provoca problemas. Algunos, no muchos, dentro de Cataluña, y bastantes fuera, sobre todo en España y un poco en Europa. -Existe la sensación de que su experiencia como president decepcionó a cierta gente, porque no sucedió lo que ellos esperaban. -¿Y qué esperaban? -Un cambio global, a todos los niveles. -Hay quien dice que, precisamente, hubo demasiados cambios. -Había gente harta del nacionalismo chato de Pujol. -¿Qué dijo? -“No impedir, no imponer”. Quiere decir que, vista la experiencia catalana y el Estatut, no van a imponer, sino que van a pactar, pero allí, en Euskadi, y con los socialistas de allí. Y luego, ya cuando hayan pactado, lo que hayan pactado no se toca al llegar a Madrid, que no les pase “lo que a Maragall”. -Usted les dio mucho miedo en España. -Bueno, porque era el primero. De hecho, Ibarretxe lo intentó, pero no lo consiguió. Nosotros lo hicimos un poquitín mejor e Imaz todavía más. Pero a él ya se lo han cargado. -¿Cuál es el problema? -Madrid, más que España, es tan potente, y no me parece mal que lo sea, que digiere mal la diversidad. Y eso sí que me preocupa. Madrid está encantado de haberse conocido, y de repente no ve nada más. En eso se equivoca, porque Madrid es importante, pero no es todo. Madrid no es España. La entrevista íntegra y más fotos en adn.es “Pero [Zapatero] añadió una condición: el presidente de la Generalitat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir” litat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será que siempre se termina así? Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no im- aprobó en referéndum. Veremos los vascos. Pero ahora resulta que el TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo que nos pondría a los pies de los caballos frente al pueblo que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por ejemplo, recurrir el Defensor del Pueblo? ¿Cómo acabará todo esto? Estamos expectantes. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Vascos y catalanes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Espanya plural Catalunya País Basc Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1283 Source A related resource from which the described resource is derived ADN Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1709/0000000809.pdf 422321050cf654b5fe0297553622dab6 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/10/2007 - Hora: 23:48 DISSABTE 6 D’OCTUBRE DEL 2007 Opinió Reflexions de l’últim president de la Generalitat el Periódico 5 La roda Política cultural a Catalunya FÉLIX De Azúa La cultura pot fer més que la política en l’ideal europeu d’esborrar les fronteres PASQUAL Maragall ls primers governs de la Generalitat postfranquista van tenir política cultural, ma non troppo. Els intel.lectuals eren vistos per alguns governants com personatges en general excessivament desarrelats, universalistes i filaprims. I vet aquí que, per raons diferents, quasi diria que oposades, quan les esquerres vam arribar al Govern vaig tenir el dubte de si calia crear una Conselleria de Cultura o no. No per por dels intel.lectuals, en aquest cas, sinó per un rubor moral que em deia que potser fora millor seguir l’exemple d’Anglaterra i no posar la cultura al Govern sinó en un consell plural i independent. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig encarregar a Josep M. Bricall la seva creació i direcció. Però en el procés de confegir el primer Govern del tripartit, el primer secretari del PSC i actual president de la Generalitat em va suggerir el nom d’una regidora de Badalona d’origen mallorquí, Caterina Mieras, per ocupar la cartera cultural, i la vaig nomenar. I va fer una bona gestió en temes complicats com el del retorn dels papers de Salamanca –que espero que arribin totalment a bon port–, així com en d’altres. E CREC QUE fora del màxim interès que es demanés tant a Bricall com a Mieras una aportació personal sobre el tema. Suposo que ja s’ha fet. Val a dir que una persona clau en la conducció de les polítiques culturals va ser Gemma Sendra, que provenia del Macba i que posseïa una bona experiència pràctica en el sector. No he d’afegir gran cosa més. El conseller Joan Manel Tresserras és Animus iocandi Ferreres totalment de fiar. Solament dues anotacions, una referent a la llengua, o les llengües, i una altra referent a les nostres connexions culturals a Europa. Em sembla important que Catalunya es posi al davant de la defensa de la diversitat lingüística. El Fòrum de les Cultures, el vilipendiat Fòrum, que ara s’ha consagrat a Monterrey en la seva segona edició com un esdeveniment internacional amb un gran futur, va escoltar embadalit el discurs de David Crystal sobre la minva incessant CABA del nombre de llengües vives. Antoni Mir, que s’ocupa de la direcció Catalunya, igual que Euskadi, de la Casa de les Galícia, Baviera, Flandes, Gal.les i Llengües eixida Escòcia, és una nació que no és d’aquell esdeveniment, en sap un Estat, almenys no ho és a dia d’avui niu d’això. Catalunya pot esdevenir un centre actiu de la defensa de citat cultural com a valor europeu. la diversitat en aquest terreny –tot i Als Estats Units, solament es parla que la cosa defensiva sempre m’ha un idioma o dos, l’anglès i el cassemblat menys interessant que la tellà (al sud). A Europa, 30, per dir propositiva i proactiva: parlem, una xifra. Per tant, Europa està en doncs, de promoció de la diversitat millors condicions que no pas els o de l’interès de la diversitat. EUA per entendre el món, des De la mateixa manera, Catalunya d’aquest punt de vista, tot i que el pot formar part d’una altra avant- món entén probablement millor els guarda cultural, en aquest cas en el EUA que Europa, per raons lingüíscamp polític: Catalunya, igual que tiques, polítiques i culturals –el ciGalícia i Euskadi, com Baviera, Flan- nema i la música moderna entre des i Escòcia, Irlanda del Nord i d’altres. Gal.les, és una nació que no és Estat, D’altra banda, Catalunya té una almenys no ho és a dia d’avui. Cata- història relativament turmentada i lunya ha de fer valer la seva especifi- transnacional, per dir-ho així. Cata- lunya té connexions fortes (si voleu dialèctiques, per bé i per mal) amb França. ¿Qui no té un tiet o un tiet avi que va viure a França o que va néixer a França, per mor de la guerra civil o de l’atracció cultural i artística de París i les seves connexions amb Barcelona? Miró, Picasso, Pijoan i tants altres van ser ciutadans parisencs. Essent alcalde vaig fer amistat amb tres dones excepcionals que parlaven amb l’erra francesa: la Pierrette, la Mariette i la Nicole (respectivament emparentades amb Gargallo, Llorens Artigas i Fenosa). Totes tres són vives i haurien de ser objecte de reconeixement per part del Govern de la Generalitat. Més encara, Catalunya està emparentada com a mínim, culturalment, amb cinc regions europees, amb les quals formem l’Euroregió que enguany va ser objecte d’atenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Tolosa, Montpeller, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona, les sis ciutats relacionades amb el rei Jaume, van tirar endavant durant una colla d’anys una sèrie d’iniciatives culturals i estratègiques interessants. ¿PER QUÈ no aprofundir per aquí? Ja sé que fer voleiar banderes és més divertit. Ens agrada. ¿Però és determinant a la llarga, com la política cultural? ¿No val més que les autoritats catalanes visitin el Museu de Ceret que du l’ebrenca Josefina Matamoros? ¿I que honorin el monument de Dani Caravan a Walter Benjamin a Portbou? ¿O que visitin la tomba de Machado a Cotlliure? Són suggeriments. Siguem europeus, començant pel començament, que és esborrar les fronteres. La cultura hi pot fer molt, en això. Més que la política. O abans que la política. O com la millor política. H Expresident de la Generalitat Surt d’aquí, que m’hi vull posar jo n una recent entrevista feta a l’excel.lent director teatral Mario Gas, li preguntava una empleada de la televisió nacional de Catalunya: «¿I vostè viu a... a... a Madrid, oi que sí?». Ho deia tremolosa i incrèdula. L’interpellat, que és molt llest, ho confirmava fent veure que no passava res. «Però, però... ¿com ho aguanta?», repetia commoguda la noia. Aquesta escena és d’allò més corrent als mitjans de persuasió de la Generalitat des que els socialistes van regalar les ràdios, les televisions, la cultura i la llengua a Esquerra Republicana. En gairebé tots els mitjans pagats pels catalans s’ha instal.lat un deliri. No obstant, també hi ha designis malèvols. Per exemple, una multitud de programes que es burlen «dels espanyols» mitjançant l’exhibició de fragments d’altres televisions en què apareixen dones i homes d’escassa cultura o simples energúmens dient barbaritats o mostrant la seva estupidesa. En un d’aquests programes vaig enxampar l’altre dia un còmic exigint que aixequessin la mà els que odiaven Fernando Alonso. En vista de E Els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent en tots els mitjans públics l’escàs èxit es va poder veure, gràcies a un error de la càmera, com la seva secretària sacsejava els braços molt nerviosa convidant la concurrència a odiar aquest «símbol espanyol». En fi, impotència i ressentiment. Les escassíssimes dades que es fan públiques des del sanedrí reconeixen que l’audiència d’aquests mitjans ha caigut en picat des que els dirigeixen els croats. I tots sabem que això és una sagnia colossal sobre la qual no diran mai ni piu. El repartiment és descarat i els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent a tot arreu. L’excusa és «fer país», però la veritat és que tan sols fan clientela. Com que són diners públics, absolutament ningú els demana explicacions sobre el fracàs dels mitjans que controlen. L’expulsió de Cristina Peri Rossi de la ràdio nacional catalana per parlar en castellà no és només una repressió lingüística. També és l’excusa per guanyar un altre lloc pagat amb diners públics per posar-hi un client del partit o un addicte al règim. I tota la resta és hipocresia. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Política cultural a Catalunya Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cultura Política Llenguatge i llengües Catalunya Català Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1493 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1710/0000000811.pdf aee2d4b01a8bf90cd89e37bf4777a288 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 21/10/2007 - Hora: 23:21 DILLUNS 22 D’OCTUBRE DEL 2007 Opinió La resposta a la malaltia d’un expresident el Periódico 9 La roda Bona salut política PILAR Rahola Una vegada aprovat l’Estatut, vaig convocar eleccions al Parlament i me’n vaig anar tranquil i feliç PASQUAL Maragall Ve de la primera pàgina Amb una tensió constant, amb la batalla contra les pràctiques habituals de finançament dels partits polítics (el famós 3% que finalment ha resultat ser bastant més alt), amb la batalla de l’Estatut, amb els partits (i el país) poc acostumats a governs de coalició, amb un govern de Madrid primerament popular, i després socialista, però que somniava en un pacte amb els nacionalistes. I que va veure des del primer moment que l’Estatut de Catalunya posava en joc la seva pròpia estabilitat i que hauria preferit un president més obedient (¡i ara que el tenen no és tan obedient com es pensaven!). En tot cas, que quedi clar: encara que en el moment més àlgid de la tempesta vaig dir que no me n’aniria perquè m’ho demanessin com a contrapartida política, una vegada aprovat l’Estatut al Parlament català, al Congrès i al Senat espanyols, i una vegada refrendat l’Estatut pels catalans al mes de juny, vaig anunciar que convocaria eleccions per a l’1 de novembre (ara farà un any). I vaig plegar, feliç i tranquil. Espero que ara, tal com ha defensat Javier Pérez Royo, no se li acudi a ningú modificar l’Estatut que el poble ha ratificat! UN DELS MEUS col.laboradors d’aquests anys ha fet un llibre sensacional en què explica els tres anys del meu govern que s’havia de titular, segons l’autor, 1000 dies amb P.M. o El Turmix. No sé quin títol li posaran finalment. Us el recomano. Surt per cap d’any. I no és ditiràmbic. Més aviat finament satíric. Animus iocandi Ferreres Excel.lent. Em pomar poc». «Camidria estalviar de nar prou». «Fer esfer una part de les port», ni que sigui Memòries... tot i ping-pong o pàdel. que aleshores el ¡Fins i tot els escacs meu editor em són saludables! mataria. Distreuen. «Anar a Haig d’admetre la feina a peu o en finalment que el bici». «No dormir trancasso d’aquests ni poc ni massa». anys ha estat des¡Ah!, i non stringere comunal, això sí. l’anno, tal com Encara que notídiuen els italians. cies com les que I, parlant dels han aparegut als italians, un altre diaris aquests úlbon consell és no tims dies realment perdre mai l’insón per eixorivir terès ni pel sexe qualsevol. oposat o preferit..., Tot plegat em ni tampoc per la permet i em perpossibilitat de canmetrà viure feliç, viar els partits rodejat d’amics i polítics per fer-los amigues i de promés oberts, més jectes de tota menets i finançats na. Entre els quals amb transparènevidentment hi ha cia, amb eleccions LEONARD BEARD fer el possible per primàries i diverposar aquest país sos candidats a la al nivell en què es presidència, com troba Amèrica en Això em permetrà viure feliç, envoltat d’amics en aquests momatèria d’excelments està passant i de projectes de tota mena, entre ells el d’elevar lència mèdica i als Estats Units. . el nivell del país en excel lència mèdica hospitalària. El Rutelli i els seus meu pare, que es amics van coguanyava la vida mençar la seva acvenent medicaments i ens duia als És aquí on ens hem de guanyar el tivitat per lluitar contra els escànfills per Espanya visitant represen- reconeixement que realment inte- dols de la tangentòpoli dels anys tants, estaria content si ho sabés. I la ressa. No solament en l’habitatge i el de Craxi i altres. meva mare, que tenia tants fills que turisme, que també. Si Catalunya no de vegades havia de dir fins a tres s’espavila en sectors punters, hautambé per això, noms abans d’ensopegar amb el cor- rem perdut el tren que més ens m’agrada el Partit Demòcrata, al recte, també. convé. Estem condemnats, en el bon naixement del qual vam assistir Crec que ja que una de les puntes sentit de la paraula, a viure de la re- juntament amb Josu Jon Imaz ara més avançades de la nostra indús- cerca i els serveis avançats, de la fa un any, just en el moment en tria és la farmacèutica, té tot el sen- creació cultural i de l’ interès que què vaig plegar, i que ara ha fet el tit del món que ens aboquem a la re- desperten arreu les nostres edito- llançament definitiu, al qual vaig cerca mèdica. Disposem dels mit- rials i el nostre art, com he pogut assistir, a Roma i a Torí, el cap de jans, la indústria, i bons, molt bons comprovar recentment a Frankfurt. setmana passat. Per aquest motiu hospitals, però encara ens falta un l’any 1998 vaig registrar el Partit depèn de molts fac- Català d’Europa davant del notari bon tros per arribar allà on podem aspirar a ser en el camp de la indús- tors, però un de molt important és Tarragona. Veurem què dóna de si tria farmacèutica i de l’excel.lència la felicitat i un altre són els bons aquella idea. H hàbits. «Menjar poc i pair bé». «Fu- Expresident de la Generalitat. hospitalària. PER AIXÒ, LA SALUT Un home anomenat Pasqual ls temps de l’eufòria i l’esperança, quan arribaves amb les teves Olimpíades sota el braç i aconseguies que aquest país, de vegades tan espantadís, s’inflés d’il.lusió i valentia. Els temps del repte ciutadà, amb la ciutat transmutant la pell fins a aconseguir una certa dignitat, després d’anys de foscor i de por. L’estreta complicitat... Els temps de l’Estatut, convulsos, abruptes, potser injustos. I després, aquells temps complexos de l’aterratge més enllà de la política, temps d’una certa distància, potser d’una molta incomprensió. No saps com em pesen, avui, els dies en què t’he volgut trucar. Sí. T’hauria dit que l’article tal no em va agradar, o que no sé què del teu paper actual. Però el cert, amic, és que t’hauria tingut a prop, disfrutant del teu verb intens, de la teva mirada més enllà de les mirades, de la teva calidesa humana. Però no et vaig trucar, per allò de les presses, els dies i les coses, i en aquests moments tinc l’ànima penjant d’un penjador trist, sense saber si enviar-te un SMS de carinyo, o escriure’t aquest article trencat. De manera que pren-te’l com el E Rep aquest petó escrit com el que és, la meva forma espantada de dir-te t’estimo que és, una manera matussera de fer-te un petó, d’escriure’t que t’admiro gairebé tant com t’estimo, i que avui les notícies cavalquen dalt del desconcert. Rafael Nadal deia ahir, en un delicat article, que tots ens sentim herois davant el teu gest heroic, potser perquè saps compartir els sentiments com ningú. Un dels grans polítics de la història d’aquest mesquí país, aquest títol ja no te’l roba ningú. Però, més enllà de la política de les coses reals, has estat capaç de donar ales als somnis, de tintar amb emoció la freda gestió pública, de transcendir la pobresa de les coses quotidianes. ¿Un somiador? Més aviat, un ésser humà complet. Ara tornes a la trinxera, amb el coratge dels grans, amb la força dels bons, amb el rigor dels seriosos. T’enfrontes a una dura malaltia i, fins i tot en els reptes de la vida, ¡punyetes!, ens ensenyes a tenir dignitat. ¡Quin gran home que ets, estimat Pasqual! I que òrfena de tu, aquesta tarda de diumenge. Rep aquest petó escrit com el que és, la meva forma espantada de dir-te t’estimo. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bona salut política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Salut Política Alzheimer Partit demòcrata Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1534 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1711/0000000912.pdf e91d139c0098744edc7372ff9553e786 PDF Text Text Pasqual Maragall i Mira Pasqual Maragall i Mira é Ex-presidente da Generalitat de Calaluña e Ex-presidente do comité das Rexions. Pasqual Maragall i Mira es Ex-presidente de la Generalitat de Calaluña y Ex-presidente del comité de las Regiones. ��Pasqual Maragall i Mira Si nos preguntamos sobre la Europa que podemos prever en los próximos veinte años tenemos que admitir de entrada que “es un ejercicio inadecuado para un ente político cuya principal característica ha sido y sigue siendo la de avanzar con ausencia de un plan total o de un plan general”. Esta cita es de Jean Monnet, el que fue inspirador de la idea de la Unión Europea, mucho antes que otros, antes incluso de la propia existencia de la Comunidad Europea. De Europa se ha dicho que su falta de visibilidad como entidad única, controvertible y sin matices es la clave de su fuerza y que la fuerza de Europa está precisamente en el hecho de que no es únicamente un poder, sino que es algo que tiende a ser poder partiendo de ser el reflejo de la existencia de identidades diversas, de costumbres distintas y de tradiciones políticas dispares. Esto no quiere decir que la debilidad de Europa sea su fuerza, sino su enorme diversidad, su propia falta de rotundidad, de contundencia, de carácter indiscutible. Es el hecho de ser una construcción precisamente discutible, perfectible, lo que la hace más interesante, tanto para ella misma como para el resto del mundo. Esta Europa avanza, a menudo, a través de realizaciones muy concretas, a veces pequeñas y abstrusas, lo que los franceses llaman petit pas, con pequeños pasos, a veces incluso con parones y con pasos atrás, con desilusiones y momentos en los que parecía que iba a aprobarse algo que después no se aprobaba. Por otro lado, el lenguaje europeo es excesivamente complejo, un lenguaje para iniciados. Yo diría que no es el lenguaje de Europa, sino el de Bruselas: un lenguaje con el que los expertos se entienden pero que la población no sólo no entiende sino que más bien la desanima a tratar de entender. Europa pues ha avanzado en unas condiciones difíciles, que se reflejan en esa �Pasqual Maragall i Mira complejidad lingüística, y mediante realizaciones concretas. Todo ello, sin embargo, dibuja unas tendencias que, sea cual sea su recorrido, a Europa del futuro será mucho más sólida y permanente de lo que hubiera sido de otro modo. La Europa del mañana será tan diversa como es ahora, pero esa diversidad habrá ganado probablemente en articulación y en reconocimiento. Europa es como Norteamérica: tiene tamaño, tanto en población como en territorio. España no lo tiene, ni Francia, ni Italia, ni Alemania, ni Inglaterra… pero todos juntos sí. Al mismo tiempo tiene algo que Estados Unidos no tiene: complejidad y mucha más diversidad. Es cierto que en Estados Unidos hay cierta diversidad, pero no hay, por ejemplo, veinte idiomas ni diversas tradiciones jurídicas -sólo en España tenemos dos tipos de derecho, el catalano-aragonés y el castellano-leonés. España está en buenas condiciones para entender Europa, aunque muchos piensen lo contrario. La cultura política, la cultura en sí, las diferentes lenguas, las tradiciones jurídicas… hacen de España un país muy preparado para entender la diversidad interna de Europa. El camino no va a ser fácil, pero miremos a nuestro alrededor. El proceso constituyente europeo se va a salvar, con rebajas que afortunadamente no son sustanciales. La Europa del euro, la Europa económica, de los mercados y las monedas, es ya una realidad imparable. Se trata, por tanto, de una Europa compleja pero potente, una Europa difícil de gestionar pero mucho más capacitada para entender el mundo que otros grandes países, más capaz de entender la globalidad, porque la globalidad es, sobre todo, diversidad. La dificultad de la globalidad no está en el número sino en la diferencia y un mundo diverso es más inteligible para los sujetos europeos que para otros países que son más monográficos a nivel lingüístico, cultural o legislativo. A finales del siglo XIX, en la Europa de hace más de cien años, el éxito derivado de la invención de vacunas y la mejora de algunos sistemas de cultivo hicieron que la población aumentara de tal modo que no era factible seguir creciendo de aquella forma y la gente tuvo que emigrar. En un cuarto de siglo emigró el 25% de la población irlandesa. En Inglaterra el crecimiento de la población debido a los avances médicos y la mejora de la alimentación hizo que los montes, pelados y yermos, incapaces de producir, acabaran siendo cultivados porque era preciso hacerlo. La ciencia económica nació ahí, el marginalismo en Inglaterra nace para estudiar cómo explicar y solucionar lo que estaba sucediendo: que los rendimientos marginales de la tierra decaen porque las tierras que se van cultivando son cada vez más empinadas o más pedregosas, más 50 �Criterios 9 – Diciembre 2007 difíciles de cultivar. Era pues una Europa que estaba exportando a América su propia gente, su propia sangre, debido a la escasez de tierra. Este era el drama de Europa hace cien años. Si Europa quiere comprenderse a si misma tiene que conocer su historia, saber de dónde viene, a qué ha dado origen en Norteamérica y en Suramérica, por qué y con qué resultados. Europa crea un nuevo mundo, al norte y al sur de Panamá, un mundo que trabaja en unas condiciones de enorme abundancia material, tanto de territorio como de productividad, que “salvan” a Europa pero que finalmente acaban “chocando” con ella. Sobretodo en Suramérica cuando Europa empieza a implantar políticas comunitarias de protección de su propia agricultura, sobre todo la inglesa, la francesa y la alemana. Europa tiene excedentes de producción y para colocarlos lo que hace es subvencionarlos. Cuando, siendo alcalde, llegué por primera vez a América Latina en 1985, me encontré con Alfonsín en plena crisis monetaria, con un problema de hiperinflación. La gente iba a comprar como en Alemania en los años 20, con sacos de billetes, porque cada día se depreciaba la moneda. Alfonsín, que estaba agotado, me decía: “Ustedes venden a 150 dólares una carne que nosotros producimos mejor por 160, pero que a ustedes les cuesta 180”. Estábamos vendiendo carne a Argentina subvencionándola para ponerla a un precio que era inferior al precio de coste argentino, que en realidad era muy inferior al precio de coste europeo. La subvención europea a la agricultura francesa y alemana hacía posible esta contradicción. Son temas que Europa ha ido, de algún modo, resolviendo, pero todavía quedan problemas de este tipo. Europa, para hacer viable la existencia de un campesinado que aún no ha desaparecido del todo, ha tenido que invadir mercados que se han resentido de esta inversión como una agresión económica. Si descendemos a la Europa de las regiones, de las ciudades, incluso de los barrios -que es donde finalmente se forja la convivencia, la coexistencia y la calidad de vida- hemos de reconocer que tenemos delante retos importantes. En Europa la población crece deprisa y lo hace sobretodo porque llega gente de fuera, no porque la natalidad sea alta. La Europa de hoy no es una Europa de emigrantes, sino de inmigrantes. Una Europa que es capaz de producir alimentos, viviendas, servicios de salud y de educación -aunque con dificultades- para miles y miles de ciudadanos que vienen de países en los que la vida es mucho más dura, o quizá no más dura pero sí más pobre. En nuestros barrios vemos que el cruce de civilizaciones provoca problemas. En 51 �Pasqual Maragall i Mira la ciudad de Terrassa, por ejemplo, hay barrios enteros en los que prácticamente ha desaparecido la presencia de gente de raza blanca. Esto se debe a que, de forma más o menos instintiva, todos buscamos agruparnos en un mundo relativamente próximo e inteligible, en el que nos sintamos a gusto, acompañados por personas con las que nos entendamos sin gran esfuerzo. Aquí nos dicen: sean ustedes generosos y acepten la llegada de nuevos inmigrantes porque esto es en el fondo una riqueza, porque nos vamos a aprovechar de ello, porque se van a integrar con el tiempo y todos vamos a salir ganando. Esto es cierto, pero no soluciona el problema de la inmigración. La inmigración es la base de nuestro crecimiento. Ahora somos una sociedad más rica que, por razones económicas y también culturales, ha ido perdiendo prolijidad y ha ido reduciendo el número de hijos por familia. También hemos ganado en diversidad, no sólo por la de los que llegan sino porque los de aquí también se van. Nos encontramos ante una pirámide invertida, con mucha inmigración, mucha diversidad y mucha más riqueza cultural. Tenemos una Europa en la que los problemas de escasez alimentaria han desaparecido y los problemas de escasez de mano de obra se resuelven con la integración de razas distintas, lo que genera complejidad en determinados barrios y situaciones que hay que resolver con políticas ad hoc en cada lugar, sin fórmulas generales. Es necesario sin duda que los gobiernos nacionales o autonómicos sean sensibles al tema y ayuden pero el papel fundamental es el de los alcaldes. No hay leyes para solucionar el problema de la diversidad. Esta es nuestra situación, esta es nuestra herencia. Si miramos desde aquí lo que está sucediendo en Europa, vemos que se está produciendo un hecho extraordinariamente importante. Además de la rotación poblacional que hemos vivido, nos encontramos con que los elementos que antes definían lo que entendíamos por nación y por estado (la moneda, el ejército, la bandera, el Derecho) ya no son equivalentes a nuestro estadonación que es España sino que son europeos. Este hecho facilita la existencia de algo enormemente difícil de conseguir: una conciencia ciudadana de doble pertenencia. A aquellos que reaccionan en contra de la diversidad y la pluralidad, que reaccionan con miedo ante la existencia de nacionalidades, yo les diría “jueguen ustedes a este juego, que es más complejo, pero es mucho más interesante y más cercano a la realidad de las cosas”. El juego del pluralismo cultural y lingüístico presenta costes elevados, pero con él todos salimos ganando. No es un proceso que vaya solo y al que simplemente nos tengamos que atener, es un proceso que hacemos, y que se puede y se debe ir 52 �Criterios 9 – Diciembre 2007 modulando en base a unos principios. Un buen principio cuando se trata de unir es establecer la reserva general del principio de subsidiariedad. La subsidiariedad implica que únicamente se ha de hacer desde lejos aquello que esté justificado pero que el principio dominante ha de ser el de proximidad. Es decir, que Europa haga lo que las naciones no saben hacer, que las naciones hagan lo que las autonomías no saben hacer, que las ciudades hagan todo lo posible y las autonomías sólo aquello que las ciudades no puedan. Como principio general es el mejor porque es el más contrastable, aunque hay excepciones, por ejemplo las economías de escala o el principio del exceso de proximidad que puede darse en pueblos muy pequeños. Posiblemente la división de España en provincias no debe hacerse a la francesa, siguiendo el principio cartesiano desde París o desde Madrid, sino atendiendo a las variedades casi diría “dialectales” propias de cada provincia. En Catalunya, durante mi gobierno, concebimos siete veguerías, siete provincias, porque reconocíamos la existencia de realidades tan distintas como son las Tierras del Ebro o el Pirineo. Estos principios de proximidad y de diversidad son los que hay que cuidar, no considerándolos una dificultad sino una riqueza. En Europa, Galicia, Catalunya y Euskadi presentan situaciones semejantes. Existe también Flandes, Baviera, Escocia, Gales... son varias las naciones de Europa que se encuentran dentro de estados plurinacionales. Debería organizarse una reunión de vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses y bávaros. Sin inventar nada, sólo una reunión de naciones que no son Estado y que hacen una proclama diciendo: “Somos naciones pero no pretendemos ser estados aparte”, haciendo entender a los estados que no se está contra ellos y que no todos los que son partidarios de la existencia de estas naciones y de su reconocimiento por parte de Europa son partidarios de la independencia. Evidentemente, los sentimientos no se pueden prohibir pero que no está en el horizonte de lo racional que esto suceda a corto plazo. Incluso se podría desdramatizar regulándolo mediante un sistema, modesto pero relevante, de comprobación rutinaria para saber cuál es el estado de opinión, supongamos, cada 25 años. La propia expresión del ejercicio democrático quitaría mucho apoyo a las posiciones más radicales y las cosas transcurrirían por caminos mucho más tranquilos. 53 �Pasqual Maragall i Mira Todos estos temas, si se quiere, tienen solución. Yo creo en la diversidad de Europa y en la capacidad de reconocerse a sí misma como un conjunto de estados en los que conviven más naciones que estados. Europa, en este sentido, es más una solución que un problema y lo único que hace falta es tener un buen método para escribir el libro de esta Europa, para que sea el lugar de la diversidad y al mismo tiempo el lugar de la justicia, el lugar donde cada uno encuentre una respuesta a sus aspiraciones. Es difícil que esto se resuelva sólo desde Bruselas. Europa es la patria de la diversidad, una diversidad que tiene un coste a veces elevado pero que si sabemos manejar bien, nos hará mejores que los demás. Gallegos, catalanes, vascos, flamencos, bávaros, escoceses… están expresamente cualificados para transmitir este mensaje, defendiendo su especificidad y haciendo de Europa un continente digno de nuestras aspiraciones. 54 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Publicació al número 9 de desembre de 2007 de la revista Criterios de la Fundación Instituto de Estudios Políticos y Sociales, de la conferència del 28 de setembre de 2007 a A Coruña. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Regions Europa Territoris Relacions Internacionals Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1544 Source A related resource from which the described resource is derived Criterios. Res publica fulget: revista de pensamiento político y social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-12-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1712/0000000903.pdf ce8f6feeb0a6a6be2921e5bf8300afc4 PDF Text Text Miércoles 9 de enero de 2008 Xpresate aDn 7 Internacional «Es una vergüenza que los amores de Sarkozy sean más noticia que su política» María. EN ADN.ES internacional@adn.es ESTADOSUNIDOSELECCIONESPRESIDENCIALES La protección de ‘Renegado’ LaseguridaddeObamaysufamiliasuponeunapesadillaparaelserviciosecreto B PERROS POLICÍA El detail (equipo de seguridad) que lleva Obama se mantiene en secreto, pero su protección se realiza en tres niveles distintos: preparatoria, cobertura y evacuación. Los agentes de la división canina, que controlan la preparatoria, vigilan que Obama no entre en lugar alguno sin que antes dos perros del servicio secreto, un golden retriever y un labrador de color negro, husmeen asientos, cortinas y podios en busca de bombas. La cobertura la realizan cuatro hombres que están a su lado en todo momento y que llevan pegado al Per Pasqual Maragall Per què és millor Obama Agustín Alcalá Nueva York arack Obama se ha convertidoenunapesadillaparaelservicio secreto de EE UU que vigila por su seguridad. El político de raza negra ha declarado a la cadena de televisiónNBCquenolepreocupa suseguridadniladesufamilia. “Es algo en lo que no pienso mucho porque el servicio secreto está a mi lado y van cargados”, afirma sonriente. El servicio secreto ha bautizado al aspirante demócrata alaCasaBlancaconelnombre deRenegado,comoaquellosvaquerosdelLejanoOeste.Suascensión en las encuestas y su abierta personalidad han hechoquetodossusdiscursosesténabarrotadosdegente.También le gusta dirigirse a los miles de seguidores que no pueden entrar en sus mítines para agradecerles su interés. Estas muestras de afecto preocupan mucho al servicio secreto porque en los espacios abiertos y frente a miles de curiosos es más difícil vigilarlo. “Yo diría que después del presidente y del vicepresidente, Obama es en este momento el hombre más protegido de EE UU”, afirma un agente del FBI. “Estamos muy atentos a todas las páginas en la red de los supremacistas blancos y otros grupos que quieran hacer algo contra él”, afirma. La meva s molt difícil que Barack Obama guanyi les eleccionsenunpaíson els blancs anglosaxons protestants (Wasp) han governat sempre. Però les primàries d’Iowa semblen indicar que el miracle no és impossible.Idicmiracledesprés de l’assassinat de John iBobKennedy,deM.L.King i de Malcolm X, val a dir els negres i/o simplement catòlicsquegosavendircom havia de ser Amèrica i tenir somnis impossibles. Hi ha somnis que maten, i si no quelipreguntinalavíduade Martin Luther King. “I have adream” (tinc un somni), va dir King. I era pastor protestantynegre.Oquelipreguntin a la dona de Colin Powell, l’heroi de la guerra de l’Iraq, que va dir no a la possibilitatdequeelseumarit fos candidat a vicepresident i eventualment, després, president dels EUA. “Theywillkillhim”,(elmataran) va dir. Amèrica és així. Alcarrergrannoméshicap un pistoler, el xèrif. Al pobre Gary Cooper el van fer xèrif contra la seva voluntat a Solo ante el peligro i una mica més i hi deixa la pell. Obamatéalgunacosade tots aquests ingredients: és el Cooper que s’atreveix a desafiar l’establishment més o menys corrupte, és negre com Malcolm X, King i Powell, i és carismàtic com Kennedy, o pot ser-ho. El mataran? És més difícil ara. Els EUA ja no són el que eren. Ja no poden passar olímpicament de l’opinió pública mundial. Europa empata en renda per càpita i té un ventall de diferències de riquesa més estret. Menys misèria. Això pot ajudar a Obama, si és que la gent n’és conscient. Possiblement, el votant americà n’és. Aviat ho sabrem. É Barack Obama saluda a sus partidarios, congregados ayer en una escuela de New Hampshire. EFE / CJ GUNTHER cuerpo una pistola Sauer P229 automática. Tres de ellossonblancosyunonegroy el jefe del equipo, conocido como the shadow (la sombra), se mueve a pocos centrímetros de Renegado, le toca cariñosamente el codo para invitarle a andar cuando se retrasa y sus ojos miran intensamente a la multitud. Su misión principal es la de convertirse en escudo de las balas dirigidas a su protegido. Cuando viaja en el Barackbus, su autobús electoral, está protegido por tres 4x4 del Equipo de Respuesta en Emergencias cuyos agentes se cuelgan de los vehículos mostrando sus rifles listos para disparar. La sombra y los agentes que están cerca de Obama son los encargados de la tercera faceta de su protección así como de evacuar al candidato en caso de amenaza inminente o atentado. Antesdepresentarsecomo aspirante demócrata, Obama tuvo que convencer a su esposa de que no se jugaba la vida enelempeño.MichelleObama sabe que por ser negro su ma- El candidato del cambio sacude los cimientos republicanos ● El tsunami de Barack Obama amenaza con pillar sin flotador a muchos políticos. Nancy Pelosi, la líder demócrata del Congreso, apoyaHillaryClinton,igual que John Lewis, congresista negro de Georgia y compañero de Martin Luther King durante las protestas porlaigualdadracialdelos sesenta.Elcarismadelsenador por Illinois atrae a muchos republicanos, blancos y negros, por su imagen de frescurayporsupromesadecambio. SiObamasellevaelvotode losindependientesyeldelosjóvenes, las posibilidades de que John McCain o Rudolph Giuliani terminen en la Casa Blanca se reducen. Los habitantes de Dixville Notch y Hart’s Location, dos aldeas de New Hampshire votaron ayer de madrugada y confirmaron los sondeos al dar a Obama 16 votos frente a tres para Clinton. rido tiene muchos enemigos. “La seguridad es uno de los asuntosquemásteníaenmentealahoradeentrarenlacampaña electoral. He pensado en todos los escenarios posibles, incluso en los más trágicos, y tendremos que acostumbrarnos todos a las personas que nos protegen”, afirmó la esposa del candidato. JohnMcCainrecibió10votos entre los republicanos, Mike Huckebee fue la elección de cinco vecinos y Mitt Romney de tres. Ayer el resto del Estado iba camino de agotar las papeletas demócratas. La CBS avanzaba anoche que Hillary daba por perdida la contienda de New Hampshire y anunciará hoy nuevos asesores,entreellosLeonPaneta,antiguojefedegabinete del presidente Clinton. Laseleccionesen El republicano McCain. www.adn.es/mundo � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Perquè és millor Obama Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Estats Units Obama, Barack Canvi Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1546 Source A related resource from which the described resource is derived ADN Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1713/0000000909.pdf cd5ce62116752734a3656138470c30ed PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 20/01/2008 - Hora: 21:58 DILLUNS 21 DE GENER DEL 2008 Opinió Eleccions presidencials als Estats Units el Periódico 5 La roda Obama, el canvi SANDRA Barneda Les primàries indiquen que és possible el miracle que guanyi un candidat que no és anglosaxó blanc PASQUAL Maragall ra que s’acosten les eleccions a Espanya i als Estats Units deixeu-me dir quatre coses referent a les americanes, que crec que tenen a veure en part amb la situació d’aquí. Perquè aquí també cal un tomb com el que s’està produint a Amèrica. Els italians són els primers que ho han vist a Europa i per això han creat el Partit Demòcrata, tot i que Rutelli i Veltroni difereixen, un a favor de Hillary i l’altre d’Obama, respectivament. Jo sóc favorable al sistema americà i favorable a les eleccions primàries. Ja me’n vaig muntar unes quan vaig tornar d’Itàlia l’any 1997. I hi van votar 60.000 persones. Curiosament pot ser que s’acosti a la xifra necessària per aconseguir un diputat a la província de Barcelona, dependrà de la participació. El votant registrat és qui tria els candidats i no l’executiva dels partits; el finançament és transparent; les estadístiques del suport econòmic són públiques, i els diners no es consideren pecat, com aquí, sinó un valor. La hipocresia no hi és presentable. A l’Europa catòlica figura que els diners són mal vistos, allí no. A JO SÓC DE l’Obama més que de la Hillary per diverses raons, ja ho he dit en un diari gratuït que em va demanar una opinió breu sobre el tema. És molt difícil que Obama guanyi les eleccions en un país on els White Anglosaxon Protestants (WASP) han governat sempre. Però les primàries semblen indicar que el miracle no és impossible. I dic miracle després de l’assassinat de John i Bob Kennedy, de Martin Luther King i de Malcolm Animus iocandi Ferreres X; és a dir els negres i/o simplement catòlics que gosaven dir com havia de ser Amèrica i tenir somnis impossibles. Hi ha somnis que maten, i si no que l’hi preguntin a la vídua de Martin Luther King. «I had a dream [he tingut un somni]», va proclamar King. I era pastor protestant, no pas catòlic. Però era negre, i el van matar. O que l’hi preguntin a la dona de Colin Powell, l’heroi de la guerra del Golf, que va dir no a la possibilitat que el seu marit fos candidat a vicepresident i eventualment, després, president. « T h e y will kill him [el mataran]», va dir. MARTÍN TOGNOLA Amèrica és així. Al carrer gran (Main Street) només hi cap un pistoler, i El votant registrat és qui elegeix en tot cas el xèrif. els candidats i no les executives dels Al pobre Gary partits, el finançament és transparent Cooper el van fer xèrif en contra de i la hipocresia no és presentable la seva voluntat a High Noon (Solo ante el peligro) i una mica més hi deixa l’herència diguem-ne hispànica, llatina, i catòlica va desaparèixer o gaila pell. rebé. L’Europa del Nord va imposar-se a l’autoritat ve de dalt: de Déu, de l’Església, de la la del Sud també a Amèrica. Tal com Història... En canvi a la primera unió després de l’Armada Invencible, Anamericana això era diferent. Bé, hi glaterra es va imposar a Espanya. havia Déu i religions, però vàries. Hi «Són conquistadors quan no poden havia els Pennsilvannia Dutch, amb ser pirates«, deia Francis Drake, picarretes, barrets i barbeta. Hi havia rata convertit en Sir per Isabel I el Sud (Allò que el vent s’endugué) i el d’Anglaterra. Però ara està passant una cosa exNord. El Nord va guanyar, és clar, i A EUROPA traordinària: els negres del Sud, encara que Obama ja sigui nascut al Nord, poden governar Amèrica del Nord. Obama té alguna cosa de tots els ingredients non WASP, excepte que és protestant. És més o menys com un Gary Cooper que s’atreveix a desafiar l’stablishment més o menys corrupte; és negre com Malcolm X, com King i com Powell, i és carismàtic com Kennedy, o ho pot ser. El mataran? Ara és més difícil. Els Estats Units ja no son el que eren. Ja no poden passar olímpicament de l’opinió pública mundial. Europa empata en renda per càpita i amb un ventall de diferències de riquesa més estret. Menys misèria. Això pot ajudar Obama, si és que la gent n’és conscient. Possiblement la minoria que vota en les eleccions americanes, al voltant del 50%, n’és. Això ho sabrem ben aviat. I tot apunta cap a una mobilització de les dones i dels afroamericans. No es poden demanar més novetats. FINALMENT, ¿s’han adonat que si guanya el negre Barack Hussein Obama l’enfrontament amb el tercer món més extremista (Bin Laden) serà un enfrontament de cosins germans, Obama / Ussama? No és això presagi d’un escaquer mundial distint a l’habitual Nord / Sud, Orient / Occident? Preparem-nos per veure canvis. «Change» és la consigna d’Obama. Ciutadans pel Canvi era la meva, modestament, quan vaig tornar de Roma el 1998. Ara d’aquells ciutadans i del canvi en queda ben poca cosa, sembla que volen integrar-se al PSC. És per això que em sembla saludable una nova fórmula, en la línia del Partit Demòcrata italià. Un altre dia ja parlarem de casa nostra. H Expresident de la Generalitat i expresident del PSC. Discriminació en neó i amb majúscules iscriminar em sembla un verb malsonant de connotacions dictatorials i classificatòries que no casa ni amb la paraula ni amb el concepte democràcia ni amb el nostre segle XXI, qualificat com a global i intercultural. Hauria de ser un terme en desús i retrògrad que dóna contingut a fets d’un passat en què no existia la màxima vital d’incloure i no excloure. La realitat, en canvi, deixa la globalitat per a l’economia i col.loca diàriament la discriminació en neó i amb majúscules. No entenc que un país com el Canadà, que aprova la llei del matrimoni de persones del mateix sexe, prohibeixi als gais ser donants per considerar que la seva conducta sexual és d’alt risc. ¿El fet de ser heterosexual et deslliura de la promiscuïtat i t’immunitza de contagiar-te cap malaltia? Si fos certa aquesta tesi, ¿per què el nombre de dones infectades per la sida arreu del món va augmentar el 2007 d’una manera alarmant? La discriminació és capaç d’arrasar amb ideologies, com l’esquerra comunista romana que aconsegueix aprovar amb èxit la seva mo- D Molt a desgrat meu, aquest Estat de benestar destil.la una enorme hipocresia social ció de separar els nens gitanos en els autobusos escolars al setè districte de la ciutat, per considerar el seu comportament massa enèrgic i violent. ¿La violència és herència genètica dels gitanos? Si fos així, ¿se’ls separa per ser gitanos o per ser violents? La companyia del Metro de Madrid s’acosta més al llegat de l’ovella Dolly, la discriminació genètica. Una dona, que va superar un càncer fa dos anys, no podrà treballar al Metro per considerar que el risc de reaparició de la malaltia és incompatible amb els requisits psicofísics necessaris per ocupar aquell lloc de treball. Ho decideix una empresa dependent del govern d’Esperanza Aguirre, presidenta, dona i portadora quan toca del llaç rosa. Posats a dir bestieses, ¿per què no vetar els que han patit, els hipertensos, els diabètics o tots aquells que tenen familiars que han patit un càncer o qualsevol altra malaltia greu? Molt a desgrat meu, aquest Estat nostre, el que anomenem del benestar, estendard de la igualtat d’oportunitats i de la llibertat individual, destil.la una enorme hipocresia social. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obama, el canvi Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Estats Units Canvi Obama, Barack Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1547 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1714/0000000914.pdf ceb77a0ad370c341ba434ab7f6e22c07 PDF Text Text Pasqual Maragall Abrir la política S iempre he creído que la vida política es perfectible. Que si alguien tiene la obligación de justificar el sueldo son, somos, los políticos, porque para los políticos el mercado son las elecciones, es decir, vender y vencer en ese caso es lo mismo. Como los empresarios, en un sentido. A diferencia de los empresarios, sin embargo, los políticos venden un producto o servicio inmaterial. Y cobran en votos -aparte del sueldo. Si pierden en votos pierden el empleo. Y el sueldo. Los políticos convencen o no con la palabra, la idea y la obra. Quizás los poetas y músicos también. Ésos o subyugan o están perdidos. Y otros creadores venden saber u otras cosas -perdón, ahora no se dice cosas, se dice contenidos. Si no lo hacen permanecen en la sombra, desconocidos. A veces sólo los salva la muerte porque su obra adquiere rareza. No sé si con los políticos pasa igual. Más bien al contrario. Cuando se retiran ya no valen. Salvo algunos que, como yo, tienen la suerte de ser más o menos respetados por haber sido. Por haber sido lo que han querido ser. Es el colmo de la felicidad. Y aún más, porque en algunos casos han llegado a ser lo que nunca habían imaginado que serían, o incluso habían negado querer ser. Posiblemente querían y no lo sabían, o lo presentían pero no se lo confesaban. Puede que sea mi caso. Nunca fui detrás de los cargos abiertamente. Siempre vinieron a buscarme. Pero cuando era pequeño y me preguntaron que quería ser de mayor, dije que sereno o diplomático. (Sereno era un señor que, cuando éramos críos, pasaba por la calle de noche con un chuzo picando el suelo para delatar su presencia y de vez en cuando, si no llovía, decía "jsereno!"). Algo tiene que ver con la polis, no se puede negar -pero no mucho. Lo de diplomático ya es más preocupante. En todo caso la prueba de que no lo tenía claro es que la primera vez que fui nombrado alcalde fue porque se fue el que había y me tocó a m' serlo. En realidad cuando me llamó José Ignacio Urenda a Baltimore para que volviera a Barcelona porque había elecciones municipales fue porque yo era el único que sabía de eso (había sido funcionario municipal de 1965 a 1977, salvo dos años en los que estuve en Nueva York). Pero al llegar les dije a Urenda y Reventós que iría de número dos si encontraban un candidato decente. Y lo encontraron en Narcís Serra, que al poco se fue de ministro de Defensa y me dejó de alcalde. Y la otra prueba de lo que me costaba decidirme es que después de dejar la alcaldía y pasar un año en la Universidad de Roma, al volver, me convencieron de que me presentara para la presidencia de la Generalitat. Pero no sin antes hacer unas elecciones primarias, es decir, para los votantes socialistas y del entorno, sin rivales, que aún así movilizaron, creo recordar, a unas sesenta mil personas. De hecho luego ganamos las elecciones verdaderas, es decir, sacamos más votos que nadie, pero como no había aún ley electoral proporcional, que es lo que preveía el Estatut de 1979, el de Sau, pactado con Suárez, Convergencia i Unió obtuvo unos escaños más que nosotros. Así se originó el uipartito, en la oposición, porque CiU y PP sumaron 68 escaños y los tres partidos de la izquierda o centroizquierda, 67. Pujo1 no se podía perder una sola votación. Todo venía de un voto. Pero las primarias, además de un refugio de tímidos, son una escuela de políticos. Y forman parte de una cuitura política que aquí no compartimos. (No sería más lógico que los candidatos de los partidos se batieran en primarias antes de presentar el partido o la coalición sus candidatos? {No sena mejor esto que la guerra vía medios de comunicación que nos entretienen con las rivalidades en el interior de los partidos? Cuando viví en Nueva York me tocó hacer lo que ellos llaman canvassing en la campaña a favor de Humpbrey en las primarias del partido demócrata, que finalmente ganó George McGovern. Este a su vez perdió contra N i o n en las elecciones presidenciales. La cosa Las primarias, además de refugio de tímidos, son una escuela de políticos �consistía en ir a casa de una señora a eso de las cinco de la tarde, y ella y sus amigas o sus vecinos se reunían a tomar al té con el activista de turno, que explicaba las bondades del candidato. No sé si ahora Hiaq Clinton y Barack Obama están utilizando ese sistema en las primarias o si ya ha decaído. Todo esto corresponde a un universo mental distinto. La política americana y la europea difieren. Se habla mucho de dinero en las campañas americanas y probablemente es decisivo, pero la movilización aue " generan esas campañas es superior a la aue se da entre nosotros. No me refiero a la cartelería en las calles (eso que hay también aquí) o a los anuncios en la tele, sino a la implicación de la gente. Lo cual quiere decir que la sociedad civil es en este aspecto más robusta que la europea, si bien no más extensa. La participación no es mayor que aquí -más bien menor. Pero la implicación de la parte de los que sí son votantes creo que es mayor. Y la gente en general acepta mejor los mensajes políticos, el debate político. O al menos ese es el recuerdo que yo tengo. No sé ahora. La política no es tan "pecado" como aquí. Aunque es cierto que la sociedad es más duai, más desigual que aquí, y los que no saben es que ni saben nada ni quieren saberlo. Una vez, durante la guerra del Vietnam, la PBS (Public Broadcasting System), una de las teles más interesantes que conozco, preguntó en las calles a la gente qué pensaban de la guerra. Recuerdo a un conductor americano negro (podía haber sido blanco y ocurrir lo mismo o peor) enviando a la porra al reportero que le preguntaba por la guerra. "What the he11 are we doing in Vietnam?",le espetó al reportero: ¡que demonios hacemos allí! Creo sinceramente que no se había enterado de nada. Puedo equivocarme, pero la cara de sorpresa del hombre parecía sincera. En todo caso las elecciones primarias, en las que los ciudadanos que son simpatizantes de un partido "prevotan" a su candidato favorito, son una institución que corresponde a un sistema de convicciones que difiere del que tenemos ahora. Estados Unidos es muy grande. La distancia entre la capital y los ciudadanos es mayor. Es cierto que el elemento religioso cuenta, pero también lo es que las preferencias políticas, en general, son tan sólo preferencias y no tanto conviccionesprofundas. Ser socialista o comunista o nacionalista o -popular, en España, al menos hasta hace poco, imprimía carácter, se acercaba a lo religioso, a lo verdadero o falso, y no tan sólo a las simpatías y los gustos del momento. En general. En Europa, que es una nueva patria pero tiene la ventaja de ser lejana y por tanto no nos oprime, no nos vigila, o no tanto, o lo hace desde más lejos, es probable que tendamos a adoptar actitudes como las que corresponden a ese tipo de universos más diversos, más amplios. En todo caso es evidente que la cultura política irá variando. Y no sería raro que obligara a un esfuerzo de aproximación a una política de mayor calado, más lejana -desgraciadamente, porque las decisiones se tomarán más lejos- pero menos cainita, porque los odios mortales son más propios de la proximidad que de la distancia. O A A Pasqual Maragall es ex president de la Generalitat de Catalunya -q Pwuai ~aagaii visto px - t ~ ; a ~ e \ h � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Abrir la política Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Política Democràcia Acció política Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partits polítics Polítics Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1548 Source A related resource from which the described resource is derived El Ciervo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1715/0000000972.pdf 7d0194039557425b38bf50f2a6775401 PDF Text Text público Domingo, 23 de noviembre de 2008 www.publico.es 15 «América no es tanto una tradición que continuar como un futuro que realizar» –Octavio Paz– América / Europa Asuntos&cuestiones gran Wyoming Dominio público pasqual maragall Cuando la verdad divide a los españoles Ex presidente Generalitat de Catalunya P or primera vez en años, en muchos años, América y Europa están a la par. A la par en renta por cabeza y a la par en casi todo. Es cierto que Europa tiene más igualdad. Es decir: la disparidad de rentas es menor en Europa que en América. Los americanos, para ser ricos, han tenido que echar mano de muchos pobres, por decirlo así –hace menos de un siglo tenían aún esclavos, en su mayoría negros–. Pero digámoslo todo: de poner orden, o desorden, en el mundo, se ocupan los americanos. Quizás las dos cosas tengan que ver. Dicho de otro modo, los europeos tienen más idiomas, más culturas, y Estados Unidos más armas. Los europeos, para ser en promedio ricos, no necesitan envilecer tanto los salarios como los americanos. Aquí hay más igualdad. Y, encima, hay más diversidad. Aquí no hay un solo idioma, o dos. Aquí hay un montón, aunque verdad es que todos acabamos hablando inglés, el latín moderno que todo el mundo más o menos conoce, excepto algunos políticos cercanos. Yo soy europeo hasta el tuétano, entre otras cosas por razones derivadas de la diversidad de mis progenitores: ingleses, catalanes, valencianos, andaluces... Pero también por vocación propia y por formación. A los 17 años ya corría por París. A los 24, al día de casarme, me fui con Diana, mi esposa, alumna del Liceo Francés, a vivir seis meses en París. Volvimos acá, tuvimos dos hijas y al poco nos fuimos a pasar dos años en Nueva York. Lo digo para poner en contexto mi experiencia americana. Cada uno tiene la suya, si la tiene... y todos la tenemos, aunque sólo sea por las películas que nos hemos tragado. Mi experiencia particular es la siguiente: en Nueva York estudiábamos en la New School, fundada por los alemanes que habían huido del nazismo, muchos de ellos, posiblemente, judíos: Heilbronner, Hymer, etc. Marcuse y Shönberg, que, por cierto, vivió en Barcelona hasta la llegada de Franco, pasaban frío en Nueva York y se fueron a California... Bromas aparte, nosotros pasamos mucho frío en invierno y bastante calor en verano, pero, en todo caso, después de unos inicios durillos, nos acabamos enamorando de la ciudad. Dicho sea en beneficio o perjuicio de la ecuanimidad de los comentarios que puedan leerme sobre América. Habría que añadir que Norteamérica no es tan solo Nueva York, sino que, en cierto sentido, Nueva York es la antítesis de EEUU y de América en general. Se trata de la única ciudad, o casi, con densidades europeas. Mi tesis doctoral, sobre los precios del suelo, se basó en el contraste entre América y Europa en este senti- E patrick thomas Todos tenemos nuestra experiencia americana, aunque sólo sea por las películas que nos hemos tragado Europa y América están condenadas a entenderse, y parece que en la era de Obama van a poder reencontrarse do: Europa es densa en habitantes y estrecha en territorio, y América, proporcionalmente, todo lo contrario. Los europeos iban a América, del Norte y del Sur, en busca de metales preciosos, pero lo que encontraron, sobre todo, fue espacio. “Going West” fue la consigna de los europeos que cruzaban el charco con la esperanza de encontrar espacio y metales preciosos. Chaplin se apiñaba junto a cientos de emigrantes británicos e irlandeses en el barco que le condujo a Nueva York, donde, en películas como The Kid (El Niño), pintaba vívidamente las aventuras y desventuras de esas gentes. América era, para ellos, Eldorado. Como para los españoles lo fue América Latina, donde, en efecto, los metales preciosos abundaban más que en el Norte. Quizás por ello, el Norte es hoy más rico. Porque había que trabajar, espabilarse, inventar y acertar para salir adelante. Los hispanos buscaban oro. Y encontraron resistencia y civilizaciones enormemente más complejas que las del norte. Los españoles, en parte, fueron seducidos por los indígenas, a quienes sin duda maltrataron y en ocasiones exterminaron. Pero aprendieron mil cosas de ellos. Y aprehendieron otras mil. La Malinche, dicen, se las arregló para traducir el idioma nativo a Cortés, pero Cortés se llevó a Europa el oro que enriqueció a España, primero, y que acababa después en manos de los piratas ingleses. Isabel I ennoblecía inmediatamente a esos piratas: Francis Drake llegó a ser Sir Francis gracias al oro que pirateó a los españoles en el Golfo de Vizcaya. Keynes –que ahora vuelve a estar de moda– lo explicó muy clarito en un artículo titulado The Spanish Booty. “Se es conquistador cuando no se puede ser pirata” era la frase de moda en la Inglaterra isabelina. Con todos estos antecedentes, se entenderá que nos emocionara oír a los gobernantes españoles tratando de obtener una silla en el G-20, el grupo de los países más poderosos del mundo, no el G-7, que son los que tradicionalmente han mandado: ¡el G-20! Menos mal que Sarkozy nos ayudó. Aunque se comprende que esas cumbres en las que, en el descanso, cuando se habla informalmente (y por tanto en serio) entre líderes, de tú a tú, el que no sabe un mínimo de inglés lo pasa mal. Volviendo al principio: Europa y América están condenadas a entenderse, si bien, en reuniones como mí- nimo a 6 o 7, con Rusia, China, Mercosur, etc. España hará bien en tratar de hacer humildemente los deberes, empezar por abajo, sin arrogancia, olvidando un pasado imperial que no encanta a nadie, trabando alianzas serias, sin paternalismo, con los países iberoamericanos, escuchándoles en vez de hacerles callar, aliándose con sus figuras más respetadas, con los sucesores de Allende, con los dirigentes de Uruguay, Brasil y Argentina, con el mundo cultural iberoamericano que tanto nos ha dado, de García Márquez a Vargas Llosa; rescatando y respetando la figura del Libertador venezolano, Simón Bolivar, que tiene una efigie caminante en Barcelona, junto al mar. Si no por otra cosa, por la amabilidad y el cariño con que estos países acogieron a nuestros exilados cuando el franquismo los alejó de España: cuando Jiménez de Asúa, los Trias, los Pi Sunyer, Anselmo Carretero y los federalistas leoneses, y miles de gallegos, cuando Bergamín y Soria, Bosch Gimpera y tantos otros, llegaron, esta vez no conquistadores ni vencedores, sino vencidos, a las costas americanas. Parece que América y Europa, en la era de Obama, van a poder reencontrarse. Los 200.000 europeos que aclamaron a Obama en Berlín eran algo más que un presagio. Eran el inicio de un re encuentro en el que no podemos faltar. participa en: blogs.publico.es/dominiopublico l empeño por condenar al olvido lo que se desconoce es complejo. Se trata, una vez más, de ocultar la verdad, como hicieron los próceres de la patria cuando dictaron una ley de punto final sobre la dictadura, amnistiando a responsables de delitos inexistentes. Obviaron el detalle de especificar qué es lo que se amnistiaba. Los militares apuntaban con las armas y era difícil hablar. Ahora que aparecen evidencias de que miles de niños fueron secuestrados, robados a sus padres y entregados a otras familias, surgen de nuevo voces, en el Partido Popular, afirmando que ese tema divide a los españoles y que, además, según Ana Mato, no interesa a nadie, razón por la que hay que enterrarlo. Habrá que fijar en qué cuneta de la Historia hacemos una fosa común para que nadie sepa nunca la magnitud de los crímenes cometidos por aquellos patriotas a los que hemos dedicado tantas plazas, monumentos y fechas conmemorativas. No sé qué se han creído que son estos señores diputados de la oposición, pero, en ningún caso, el voto les concede el derecho a decidir qué somos los demás y, mucho menos, a pensar por nosotros. Bastante hemos tenido con librarnos de la fe obligatoria, para que ahora nos impongan lo que nos interesa o no. A mí sí me interesa señora, y mucho. Si el hecho de conocer la verdad, lejos de llevarles a la reflexión, les hace recular hacia la trinchera para apuntalar con la censura crímenes contra la humanidad, lo que debemos hacer los defensores de la paz y la libertad es ahondar en el conocimiento de los hechos para librarnos de esa sombra que planea sobre nuestra joven democracia y la intoxica con la ignominia de la legitimación del crimen. Dice usted, señora Mato, que esto divide a los españoles. Sólo puede haber dos grupos. Los que se indignan ante los crímenes, violaciones y secuestros de niños, y los que no. No basta con condenar a ETA, hay más criminales aborrecibles que denunciar, aunque sean de los nuestros. Un poco de dignidad y decencia, ya toca. participa en: blogs.publico.es/ asuntos&cuestiones � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource América / Europa Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estats Units Europa Globalització Economia Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1557 Source A related resource from which the described resource is derived Público Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1716/0000000961.pdf 2955cab39c80c3e5628d4b093ff0ceda PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02695M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 21/09/2008 - Hora: 00:22 DIUMENGE 21 DE SETEMBRE DEL 2008 26 Coses de la vida SOCIETAT el Periódico El Dia Mundial de l’Alzheimer L’expresident Pasqual Maragall va reconèixer fa uns quants mesos que pateix Alzheimer i ha creat una fundació privada per recolzar la investigació sobre aquesta malaltia. Amb ocasió del Dia LLL Mundial de l’Alzheimer, que se celebra avui, ha escrit aquest article en què recomana als malalts que es diverteixin i que s’ho passin bé. «És la millor medecina», sentencia. Monòver 1 – Eisenhower 0 Els malalts s’han de divertir, passar-s’ho bé; és la millor medicina. La compassió mata ARNAU BACH PASQUAL Maragall EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT Amb motiu del Dia de l’Alzheimer viurem una apoteosi de la compassió, una hemorràgia d’altruisme i una merescuda sortida de l’armari per a les pobres famílies afectades per aquesta malaltia. I dic bé, les famílies, perquè són elles les que pateixen el que els malalts ni tan sols, potser, saben exactament què els afligeix. I en aquesta exaltació compassiva em sembla haver entrevist l’existència d’una trama complexa de sentiments creuats: els que pateixen la malaltia, tal com dic, són realment les famílies, amb més o amb menys fermesa, amb més o menys elegància. Els malaltets, sí, es veuen envoltats d’afecte, però estan, entre la causa i la conseqüència, entre la malaltia i la gresca compassiva que els envolta, com una mica més atabalats que abans. Per què deu ser tant d’afecte i tant de soroll, sembla que es pregunten. Un dia a l’any no fa mal, certament: encara sort que només és un dia. LA COMPASSIÓ fa miracles i fa estralls. I no sempre en el sentit que es podria imaginar. La necessiten tant els cuidadors com els cuidats. Laborate stanca, diu l’italià amb llatina concisió: treballar cansa. Doncs bé, el que treballa no és el malalt: és el cuidador. ¿Deixar que els malalts es perdin pel carrer? Home, no. Tampoc tant. Però el dolor que pateix qui torna a passar per un parc pel qual no passava fa mesos i que sent com si fes segles que no havia vist, és 33 Maragall, el juliol passat al Col.legi de Metges de Barcelona. agredolç. És una pena, però és també un retrobament; trobar una altra vegada les coses conegudes, trobar jove el que és vell, sorprenent el que és sabut. ¡Aprofundiu en aquest punt, doctors! Investigadors, personal acompanyant, familiars: no busqueu només dins del malalt la causa de la malaltia, sinó en el seu entorn; i en l’activitat, el remei. No dic que no s’investigui la proteïna assassina, sigui beta o tau: demano que es busqui fora del cervell i no només a dins; en l’activitat, en la llibertat de moviment i no tan sols en la medicació pautada i la cura atenta. Demano que es busqui també en un altre lloc el remei de la malaltia. I aquest altre lloc és la diversió, la llibertat; a risc de perdre’s, sí, d’extraviar-se, però amb la recompensa de No busqueu només dins del malalt la causa del mal sinó en el seu entorn, i en l’activitat, el remei divertir-se, d’emocionar-se amb un gol de l’equip de casa o amb una pel.lícula sensacional. Del Barça més val no parlar-ne: és l’equip dels patidors, dels patidors nats, i del que es tracta és de passar-s’ho bé. I del Madrid en parlarem encara menys. És prepotent i al damunt tampoc convenç. El nacionalisme de les retransmissions de la selecció espanyola de futbol, o dels partits de tennis de Nadal, és simple i barat, gairebé diria que ofensiu. Jo m’he acostumat a mirar la tele oficial, apagar el so, i escoltar el relat per la ràdio, per alguna ràdio sensata. Tornant al tema d’aquella demència senil, com se l’anomena tècnicament, i en resum, demano que es noti l’efecte i no que se senti la cura. El refranyer segueix sent la font més important de saviesa, i això és una cosa que hauria de ser una cura d’humilitat per als especialistes. Deixeu que els malaltets es diverteixin i ja veureu com deixen de ser-ho una mica. Porteu-los a les festes de Monòver –poble natal dels meus avis, on vaig ser fa poc– si és que els seus avis són d’allà, i si no, porteu-los a les festes del poble o ciutat corresponent, i us asseguro que tornen, si no curats, com a mínim en forma. S’ho hauran passat bé. Hauran visitat els familiars, hauran retrobat el seu passat remot; fins i tot hauran ballat, s’hauran menjat un filet i hauran cantat: tot això és bo. Això cura. La compassió mata. I AIXÒ no vol dir que sense ajudes els malalts es curin i que sense família i amics puguin sobreviure. En absolut. A mi m’han salvat la meva família i els meus amics i amigues. Sens dubte. No del tot, però sí més que a molts. I m’ha salvat la notorietat. Lògic. I no em perdo ni encara que volgués: em coneix tot déu i em conec la ciutat fil per randa, encara que de vegades no la reconec. No sóc, doncs, un cas corrent, ni potser repetible. Però si alguna cosa puc ensenyar als altres de la meva experiència és això: feu-me cas, divertiu-vos, passeu-vos-ho bé. És la millor medicina. H El retard en el diagnòstic de la demència ronda l’any i mig a Espanya ANTONIO M. YAGÜE MADRID L’augment espectacular d’investigadors i mitjans dedicats a avançar en l’estudi del mal d’Alzheimer només s’ha traduït en els últims 10 anys en lleugeres millores en el diagnòstic i més esperances en el terreny pal.liatiu. «No sabem quan es curarà. L’expectativa d’un tractament amb cèl.lules mare és una cosa de futur», va resumir ahir Jesús Ávila, coordinador del simposi internacional sobre avenços en l’Alzheimer celebrat a Madrid. Mentre arriba la recepta per aturar aquesta malaltia neurodegenerativa que actua en molts punts del cervell i que implica innombrables gens, la trobada ha subratllat la importància de la detecció precoç, perquè el retard en el diagnòstic encara ronda l’any i mig a Espanya. Els experts han comprovat que un deteriorament cognitiu lleu es converteix en formes més severes a un ritme del 12% anual, i sobrecarrega, a més, el pes que suporten les famílies, que tenen cura a casa seva del 85% dels més de 800.000 malalts existents a Espanya. Segons Blanca Clavijo, presidenta de l’Associació per a les Famílies amb Alzheimer Lents avenços en un mal que porta a la dependència uns 800.000 pacients (Afal), mentre se segueix investigant un remei que aturi la malaltia, avançar en cinc anys el diagnòstic suposaria a la pràctica rebaixar un 50% els casos, ja que facilitaria un tractament precoç que, fins i tot sent pal.liatiu, permetria estabilitzar el pacient en la fase de «deteriorament cognitiu lleu» i endarrerir l’evolució neurodegenerativa. / El Ministeri de Sanitat es bolcarà en la realització d’una guia de pràctica clínica que permeti un millor diagnòstic precoç en tot el sistema sanitari, segons va prometre el seu titular, Bernat Soria, en vigílies del Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra avui. La seva utilitat, segons el ministre, està fora de tot dubte, sobretot quan la generació del baby-boom dels anys 60 arribi a l’edat de risc en menys de 20 anys. Dos especialistes van dibuixar per llavors, si els avanços no arriben, aquest cru panorama social, sentimental i econòmic: els malalts passaran del milió, els seus cuidadors hauran de dedicar-los 350 hores mensuals, un sacrifici material d’uns 30.000 euros anuals i un desgast emocional que creix a mesura que la malaltia va restant memòria i orientació, i que causa depressió i agressivitat i que fa que disminueixi la capacitat de parlar, menjar, reconèixer la gent pròxima i expressar sentiments. H CRU PANORAMA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Monòver 1 - Eisenhower 0 Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Solidaritat Salut Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-09-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1717/que_passara_amb_lEstatut.pdf 77888477a0a628c5a12b75d725afd443 PDF Text Text LES INCERTESES DEL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA Què passarà amb l'Estatut? ¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que va unir tots els socialistes PASQUAL Maragall Dimecres, 30/07/2008 | El Periódico de Catalunya El 9 d'agost venç el termini fixat en la disposició addicional primera de l'Estatut de Catalunya per concretar les aplicacions dels preceptes del Títol VI, o sigui, el nou sistema de finançament. Immersos en aquesta negociació, que no està sent gens fàcil, podríem perdre de vista l'amenaça més important que encara penja sobre el nostre Estatut. El futur de l'Estatut és un misteri. Depèn de si falta un membre determinat del Tribunal Constitucional el dia que es reuneixi per debatre el tema, si és que es reuneix. Un constipat oportú pot ser decisiu. Va d'un pèl. Rubalcaba és mestre en solucions: ja ho arreglarà. ¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que ens va unir tots els socialistes en els congressos dels primers anys del segle XXI, tan llunyans ja que em semblen del segle passat o d'en fa dos. Ja saben que hi ha malalties que alteren la memòria i fan present allò que és remot mentre s'oblida el més recent. A mi em passa. Pot ser que a altres també els passi i no ho sàpiguen. Perquè, si no recordo malament, quan vaig anar amb l'Estatut sota el braç a Madrid --un text aprovat aquí amb el 90% dels vots del Parlament de Catalunya-- em vaig trobar Zapatero amb una llista de retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja havia pactat les retallades amb el president, retallades i acords en virtut dels quals Catalunya ja no era una nació en l'articulat, sinó només en el preàmbul, que no té efectes jurídics positius (i s'hi advertia que eren els catalans els que es consideraven nació, menys encara, nacionalitat). Els mateixos protagonistes havien fet saber al president de la Generalitat, uns mesos abans, la conveniència que abandonés la presidència passat el referèndum. I AIXÍ VA SER, quin remei. Entre altres coses perquè ERC era evident que no podia acceptar les retallades i es perdia la majoria al Parlament de Catalunya. Es tornaria així al mateix de sempre, a la conllevància: els autèntics representants de les essències respectives, els nacionalistes espanyols i els nacionalistes catalans, pactarien per sota la taula i educadament les seves discrepàncies sense pretendre el miracle de convèncer-se mútuament de res. Tot resolt. La legislatura es quedaria en tres anys, eleccions i fora. CiU altra vegada a manar, com ha de ser. Quan li vaig preguntar a Zapatero en qui pensava per encapçalar la candidatura socialista en les immediates eleccions, em va dir que evidentment en l'exsecretari d'organització del PSC, Montilla. El que no sé si va preveure és que Montilla se les arreglaria per convèncer els d'Esquerra Republicana perquè tornessin al Govern després d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar fora de joc. ¿I l'Estatut? L'Estatut aniria a referèndum com estava previst. I així va ser. El dia 18 de juny va superar l'aval popular, amb més abstenció de la desitjable (segurament com a �conseqüència dels avatars del procés). Després, el dia 1 de novembre, després de votar en les inevitables eleccions, Maragall se'n va anar al Puigsacalm com cada any en tal data i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte s'havia d'haver fos. PERÒ NO: ARA resulta que no és el poble català, ni tan sols en referèndum, qui decideix sobre el seu estatut. Són els jutges. Jutges que el poble, via Congrés i Senat, ha nomenat. Perquè el poble, en la seva infinita innocència i la millor de les voluntats, es pot equivocar. Els jutges nomenats pel poble, no. I si es dóna la casualitat que en falta un i se'n va en orris tot el que s'ha fet, doncs fet està. I vet aquí un gat... la desafecció (de molts catalans) haurà arribat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Què passarà amb l’Estatut? Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Justícia Constitució Espanya Catalunya Democràcia Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1718/0000000952.pdf f41efc9094f42f5f26ec9d75fe6e0bd3 PDF Text Text P U N T D E V I S TA 14 EL PUNT | Dimarts, 22 de juliol del 2008 tribuna | PASQUAL MARAGALL I MIRA. Expresident de la Generalitat de Catalunya 18 de juliol L’anterior president de la Generalitat explica vivències personals relacionades amb l’inici de la Guerra Civil espanyola i els Jocs Populars que aquell dia havien de començar, i el cercle tancat amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 D ia assenyalat, el 18 de juliol. Aquell dia, el 1936, havien de començar els Jocs Olímpics Populars a Barcelona, però un general amb plaça a l’Àfrica va declarar la guerra a la Segona República Espanyola i el president Azaña va haver de lliurar una batalla de tres anys que va perdre, cosa que el va obligar a travessar el Pirineu. Poc després va morir a Montalban, a l’Estat francès, com Machado. Crec que va deixar per escrit que, un cop mort, ningú mogués el seu cos d’allà. Aquell 18 de juliol els meus pares eren a Madrid. S’havien casat l’1 d’abril i la meva mare ja estava embarassada del primer fill. Van mirar de tornar amb la seva DKV a Barcelona, però els van requisar el vehicle i els va haver d’anar a buscar el meu oncle Leoncio –el meu padrí i germà bessó de Basilisa, la meva mare. (Caram, amb els noms dels germanets valencians de Monòver! Per acabar de completar el repertori, la meva padrina, la germana petita de la família, es diu Chonuca, un diminutiu característic de Santander d’Ascensión.) Leoncio, Basilisa i el los el 18 de juliol, data olímmeu pare van tornar per pica per excel·lència. Ja València. I al cap de nou abans ens havien pres els de mesos exactes del seu cal’any 1928, que propiciaven sament, el dia 1 de gener, els cracks de l’Espanyol i el va néixer el meu germà Barça Zamora i Samitier, gran, en Jordi, que va hequan van tornar, impressioretar el nom del meu pare. nats, dels Jocs d’Anvers. Jo tinc el del meu avi matern i republicà, que havia Cercle tancat mort amb 51 anys, diuen que de pena, poc després Al cap d’uns anys, el sucd’haver-se acabat la guercessor de Coubertin, Joan ra. Sabater, era. No de Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular de Barcelona, el 1936. / AF / AHC Antoni Samaranch, seguranom, d’ofici. Sabater i de ment falangista de jove naixement humil, però llest i valent, i de tar a Espanya uns brigadistes internacio- –com tants altres, quin remei!–, va esmegran, ric. nals, comunistes tots ells, que venien a nar l’error i després de ser nomenat amsotmetre el país al jou soviètic. És cert baixador a Moscou ens va portar a Barceque algun o molts d’ells es van enrolar fi- lona els fantàstics Jocs del 92. Els Jocs com a excusa Del juliol de 1936 al juliol de 1992 es nalment a l’exèrcit popular, però no haTornem, però, al 18 de juliol. La guerra vien pas vingut per això, havien vingut va tancar un cicle tan contradictori, tràgic que va començar aquell dia no va ser una als Jocs Populars. Per què «Populars»? i finalment positiu com bona part de la guerra qualsevol. La va declarar el gene- Doncs perquè el baró Pierre de Couber- història d’això que anomenem Espanya, ral Franco, el Generalísimo, amb l’excu- tin, l’inventor dels Jocs Olímpics i per aquest objecte polític no identificat, sa que exposo a continuació. Aquells baró i noble no precisament republicà, es aquesta nació de nacions, que diria AnJocs Olímpics Populars, segons Franco, va estimar més celebrar els Jocs a Berlín, selmo Carretero (un altre republicà de la no eren en realitat el que semblaven. que ja era llavors el Berlín de Hitler, i va Institución Libre de Enseñanza, com la Eren, segons ell, l’estratagema per apor- treure a Barcelona el somni de celebrar- meva mare). Per molts anys! en sísif | JORDI SOLER l’escaire | MIQUEL PAIROLÍ A mb una setmana de diferència, els dos principals partits catalans en nombre de militants i de vots rebuts, CDC i PSC, han celebrat cadascú el seu congrés. Han estat reunions multitudinàries, que desprenien una impressió de força i de festa, de celebració més que de discussió, per bé que, més o menys, de tot hi ha hagut. Congressos amb un aire de triomf i de confiança, que s’explica en el PSC, i que sorprèn més en el cas de CDC, perquè la seva situació actual, pel que fa a presència a les institucions, no és pas la millor de la història. Sigui com sigui, mereix elogi que CDC hagi celebrat un congrés sense grans enrenous, oferint una imatge de serenitat i evitant crispacions. Són actituds infreqüents en la travessia del desert, però que denoten enteresa. Mentre a CDC enduren i no els queda més remei que procurar fer la feina interna ben feta i esperar temps millors, al PSC exulten. Ha tingut molta sort, els últims anys, el PSC. Ara ja ningú no recorda que en les darreres eleccions catalanes va baixar en nombre de Clavells i roses Ara tot és felicitat, ningú no recorda que a les darreres eleccions catalanes el PSC va perdre cinc escons. / EL PUNT vots i va perdre cinc escons. Un fracàs que la política de pactes d’ERC va maquillar i va convertir en victòria. Després van venir les eleccions espanyoles i una bona part de catalans es va refugiar en el vot socialista per aturar l’anticatalanisme del PP. El PSC va fer una collita ubèrrima. Gran èxit. Chacón, ministra de Defensa. Ara tampoc no fa de bon recordar aquell PSC dels anys vuitanta i noranta, obsessionat amb la figura de Pujol. Aquell PSC que va convertir l’ajuntament de Barcelona en un castell i la rodalia roja en una horta fèrtil de negocis i d’influències. Davant l’ajuntament hi havia l’altra fortalesa, inassequible, del president Pujol. Va caure i el PSC ara senyoreja tots dos castells. Gràcies, ERC. Amics per sempre. Ara, en els congressos, fins i tot poden passar l’estona fent tai-txi. Quanta felicitat. Fins quan durarà aquest peculiar equilibri que s’ha consolidat els últims anys en la política catalana? No ho sabem. No ho sap ningú. De moment, a CDC fan el cor fort i al PSC regalen clavells i roses, milers, milers... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 18 de Juliol Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Guerra civil República Biografies Història Barcelona Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf 225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25 DIVENDRES 4 D’ABRIL DEL 2008 Opinió el Periódico 11 Reflexions del Català de l’Any Deixeu-me donar les gràcies Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò LEONARD BEARD PASQUAL Maragall salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la. No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el seu somriure, que no puc oblidar. Va morir al quiròfan i ens ho van notificar. Punt. ¿Per què no deixem morir la gent tranquil.lament? JO NO TINC gens de ganes de morir-me. Penso donar encara bastanta guerra. Però que no m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia d’ella una altra persona que no era pas ella. Entenc que la religió ha fet molt per acompanyar els moribunds i les seves famílies en el moment més difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és conegut. Però fins i tot ell deia: «Si aquest món és tan bell, Senyor, ¿què més em podeu dar?». No volia un altre cel que aquell cel clar de Sant Gervasi. Si les coses d’aquest món eren tan belles i Déu li havia donat els ulls per a elles, ¿què més podia voler?, protestava. No convertim la mort en un pou negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que compta. Que no la decideixi ningú per nosaltres, com passa en les guerres i els crims. ull agrair molt sincerament, molt de debò, a tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de premis i efusions, més deguts a l’aflicció que produeix a molts la meva malaltia, ho sé, que no pas a grans mèrits passats, puix que aquests ja m’han estat reconeguts en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit del Català de l’Any, tan bellament organitzada, com sabeu, per aquest diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar al pap i guardar a la butxaca per no abusar de la paciència d’una nit que s’estava fent molt llarga i massa emotiva. V HE LLEGIT FA poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la ciutat), que un famós –i, per tant, ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de milions de lliures esterlines per a la recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més. ENS ACOSTEM Diu Pritchett que altres malalties donen lloc a morts més dignes. I això em sembla important. No totes les morts són iguals. El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot, el que em fa pensar que, si algun factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de mare. En efecte, la mamà tenia, ja gran, certa dificultat a encertar el No tinc gens de ganes de morir-me, però que no m’allarguin la vida innecessàriament L’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, perquè la vida s’allarga nom dels fills: en va tenir vuit i de vegades deia dos o tres noms d’una tirada abans d’ensopegar amb el que buscava. Això al meu pare no li passava. Doncs bé, la meva mare va morir d’un atac al cor, una cardiopatia evident i del tot previsible, lenta i suau però definitiva. Només un dels set germans que quedàvem vius, una germana, va dir: «No l’opereu». El metge havia dit que no hi havia remei. El cor havia petat. Hi havia una possibilitat sobre cent o mil de a un món més humà –us ho aviso–, en què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició. Però tornant a la prosa de la vida de cada dia, sapigueu que sóc feliç, que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts, moltíssims, d’immerescuts. Això és tot el que us volia dir: mercès. H Expresident de la Generalitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deixeu-me donar les gràcies Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Homenatges i distincions Mitjans de comunicació Catalunya Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1720/0000000926.pdf cca49c3e405e2d00d01caed1578bbf82 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 13/03/2008 - Hora: 23:14 DIVENDRES 14 DE MARÇ DEL 2008 Política La ressaca electoral 3 L’opinió Pàgines 18 a 23 888 La necessitat que l’esquerra s’adapti als nous temps després del triomf aconseguit diumenge porta Pasqual Maragall a reclamar la posada en marxa del Partit Demòcrata Europeu amb la vista posada en les eleccions per al Parlament Europeu de l’any que ve. L’expresident demana a Ciutadans pel Canvi, aliat del socialisme català, que se sumi a aquest projecte, inspirat en el PD italià, i exclou la possibilitat d’encapçalar-lo, compromès ara en la lluita contra l’Alzheimer. Un nou paisatge després de les eleccions Ara toca preparar les europees, que són les més interessants si creiem que el futur està a la UE PASQUAL Maragall EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT El socialisme català ha guanyat les eleccions al Congrés i amb els seus vots ha fet un altre cop president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Les meves felicitacions d’entrada. Sé l’esforç que significa tot plegat. Zapatero i Montilla, tot i discrepant, com pertoca a dos presidents, han sortit guanyant com era d’esperar. Són uns bons resultats per a Catalunya. Sabeu bé que vaig votar en blanc, però, tot i així, evidentment me n’alegro molt. Malgrat la retallada de l’Estatut, motiu del meu vot i potser del desengany d’alguns més, ara és el moment d’analitzar el present i de mirar cap al futur. Després d’unes eleccions és el moment de plantejar-nos nous paràmetres polítics. Ja he dit altres cops el que crec que és més important. Els punts crucials són els referents als temes endarrerits d’inversions, àrea metropolitana, vegueries o diputacions, la connexió amb la regió europea que podem formar amb les Illes, València i el sud de França, i també les connexions interiors de Catalunya. I altres temes, probablement més interessants per a una gran quantitat de ciutadanes i ciutadans, com la salut i l’educació. No la falòrnia de si l’alta velocitat ha de passar per sota de la Sagrada Família o no! Tot i així, també és important començar a crear nous espais polítics que omplin i que reformin la política a fons. Ciutadans pel Canvi va néixer per ajudar el socialisme català i les el Periódico 21 esquerres a fer el sorpasso al nacionalisme català després de més de 20 anys d’hegemonia d’aquest. I es va aconseguir amb la suma de tots. En vots a les eleccions autonòmiques del 1999 i en vots i escons a les del 2003. Els resultats de l’any 2006 van ser menys satisfactoris. Ara s’ha de continuar. EL CANVI EXIGEIX constància, però no submissió. El canvi exigeix imaginació. En aquelles eleccions estava en joc la supervivència del socialisme i dels ideals que ens han mogut durant una colla d’anys. Hem de continuar canviant. Hem de continuar desperts, i arriscant. Altrament, el canvi s’haurà convertit en rutina. Ara toca preparar les eleccions europees de l’any vinent, que són les més interessants si creiem que a Europa hi trobarem el nostre futur. Amics i amigues, és el moment de posar en marxa el projecte del Partit Demòcrata Europeu. Ciutadans pel Canvi no es pot evadir de la seva responsabilitat. Com tampoc tots aquells que han vist la necessitat d’una força política en línia amb el PD italià i el partit d’Obama i de Clinton. Jo no el lideraré, per les raons que tots podeu imaginar, però podeu comptar amb mi. Tal com vaig dir el 20 d’octubre, el meu projecte més important per al futur es treballar per donar suport a la recerca contra la malaltia de l’Alzheimer. El fet és que estem bastint les eines per aconseguir un fons filantròpic de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre l’Alzheimer. Però aquest cop vull ser més ambiciós que mai, i aquest suport a la recerca el vull dirigir a allò més excel.lent, amb l’objectiu que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció o en la cura d’aquesta malaltia. I ho farem des de Catalunya però al servei dels ciutadans de tot el món. Primer van ser els Jocs Olímpics, després l’Estatut i ara li toca a l’Alzheimer. Endavant. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un nou paisatge després de les eleccions Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Espanya Congrés dels Diputats Partido Socialista Obrero Español Alzheimer Estatut Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1721/0000000919.pdf 0000330b012c3d3de4992e74d47e83fb PDF Text Text P U N T D E V I S TA EL PUNT | Diumenge, 10 de febrer del 2008 17 tribuna | PASQUAL MARAGALL. Expresident de la Generalitat de Catalunya Resposta a l’amic Balcells sobre el vot en blanc E L’expresident de Catalunya contesta l’article del diputat pel PSC al Parlament Josep Maria Balcells, membre de Ciutadans pel Canvi, en què es mostrava dolgut que l’antic president defensés el vot de protesta cal una decidida aposta per l’autoritat dels directors a les escoles i una aposta per l’escola local o comarcal, en la línia de millor tradició escolàstica catalana, la del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona el 1907, la de Marta Mata, adaptada evidentment a les realitats del segle XXI. ntenc la preocupació de Balcells, pel que veig en l’article publicat a El Punt, per la possibilitat, en què jo no crec, d’una victòria del PP en les eleccions generals. Però siguem clars. En cap cas el PP traurà majoria absoluta, i no sembla probable que el partit de Duran i Pujol ajudi el PP –i no diguem el PNB o ERC–. Ja n’hi ha prou d’estalviar-se de pensar altres sortides que les actuals. Ja n’hi ha prou de renunciar a imaginar altres escenaris que els heretats. Els escenaris heretats ja han demostrat les seves limitacions. Ciutadans pel Canvi va néixer per ajudar el socialisme català a fer el sorpasso del nacionalisme català després de 20 anys d’hegemonia d’aquest. I ho vàrem aconseguir. ● En les darreres eleccions catalanes, en canvi, el nacionalisme ha deixat enrere el socialisme català un altre cop, i només es manté el tripartit gràcies a la inèrcia adquirida i, diguem-ho tot, pel triomf de l’Estatut després de 25 anys, gràcies al tripartit En les darreres eleccions catalanes, en canvi, el nacionalisme ha deixat enrere el socialisme català un altre cop, i només es manté el tripartit gràcies a la inèrcia adquirida i, diguem-ho tot, pel triomf de l’Estatut després de 25 anys, gràcies al tripartit. Però la situació actual no és precisament brillant. Jugar ara al conservadorisme seria funest. Tothom sap, espero que els Ciutadans pel Canvi també, que l’Estatut es va ● L’Estatut es va aconseguir El primer tren d’alta velocitat entra a l’estació de Sants. / EFE aconseguir pagant un preu. Més ben dit, dos preus: 1, la fi anticipada de la legislatura, exigida per CiU a Zapatero per entrar en el bloc estatutari al parlament de Madrid; i 2, la retirada posterior del president de la Generalitat, que jo, encara que no d’entrada, finalment vaig acceptar, perquè l’objectiu s’ho mereixia. I mai me n’he penedit, contra el que alguns puguin pensar. Mai. Entre altres raons perquè l’esforç realitzat per part de tots nosaltres per posar en peu el primer tripartit, anar-lo perfeccionant, i per pactar l’Estatut aquí, salvar-lo en tot allò essencial a Madrid i dur-lo a referèndum per ser aprovat, va ser, deixin-m’ho dir, molt considerable, alguns dirien titànic. Ara tenim al davant unes eleccions generals al parlament espanyol. Ja he dit altres cops el que crec que és més important. Els punts crucials són els referents als temes endarrerits d’inversions, àrea metropolitana, vegueries i diputacions, o la connexió amb la regió europea que po- de set en set | XAVIER CORTADELLAS N Una llarga llista o sé si deu ser una casualitat o un indici premonitori molt clar, però el cas és que, a mesura que aquest país i el del costat i Europa i el que hem convingut a batejar com la civilització occidental van fent-se més diversos i, doncs, van canviant, avança cada cop més l’Alzheimer. Primer va ser Ronald Reagan. Una mica abans, Adolfo Suárez. Després, Rita Hayworth, Eduardo Chillida, Kubala... Últimament, també Pasqual Maragall. De seguida, Jordi Solé Tura. Me’n deixo. «Ha vingut a afegir-se a la llarga llista de personatges famosos afectats d’Alzheimer», estava a punt d’escriure tal com fan milers de periodistes cada vegada que saben que un nou personatge conegut té Alzheimer. Si és que algun cop els han sabut, obliden la majoria dels altres noms i en fan prou escrivint que n’hi ha una «llarga llista», encara que, escrivint això, estableixin també una relació involuntària entre el seu oblit i aquesta malaltia de l’oblit. Veig al You Tube un fragment del documental que Albert Solé ha gravat amb Jordi Solé Tura, el seu pare. «Hòstia! Jo he estat tancat aquí?», diu l’exministre quan el seu fill llegeix un fragment d’una diligència d’un jutjat que diu que se li comuniqui que «está en prisión preventiva». Després, el fill explica que va viure una infantesa especial, diferent, que és ell qui necessita recuperar el seu origen i les seves arrels, poder fer entendre a la seva filla qui va ser el seu avi. La memòria, doncs. Sempre la memòria. dem formar amb les Illes, València i el sud de França, o les connexions interiors de Catalunya, i altres, probablement més interessants per una gran quantitat de ciutadanes i ciutadans, com la salut i l’educació (la portada d’ahir dissabte de l’edició de Barcelona d’El Punt és ben explícita)... No la falòrnia de si l’alta velocitat ha de passar per sota de la Sagrada Família o no! ● El canvi exigeix constància, però no submissió. El canvi exigeix imaginació Dit això, l’únic partit que es va pronunciar, per bé que sense gran entusiasme, per aquestes opcions, va ser Iniciativa. Però la seva actitud, o la del sindicat que hi està lligat, en el tema de la reforma educativa, per exemple, indica fins a quin punt aquest partit no ha entès que pagant un preu. Més ben dit dos preus: 1, la fi anticipada de la legislatura, exigida per CiU a Zapatero per entrar en el bloc estatutari al Parlament de Madrid; i 2, la retirada posterior del president de la Generalitat, que jo, encara que no d’entrada, finalment vaig acceptar, perquè l’objectiu s’ho mereixia. I mai me n’he penedit, contra el que alguns puguin pensar. Mai Com volen a can Ciutadans pel Canvi que es consolidi i segueixi avançant el canvi encetat el 99 i madurat en els anys següents? El canvi exigeix constància, però no submissió. El canvi exigeix imaginació. Ara estan en joc, escons amunt escons avall, un nombre limitat de diputats de més o de menys a Madrid, no la supervivència del socialisme i dels ideals que ens han mogut durant una colla d’anys. Hem de seguir canviant. Hem de seguir desperts, vius i arriscant. Altrament, el canvi s’haurà convertit en rutina. la galeria | JOSEP VALLS Ploure? Ho ha fet sempre... V isc en un poble (el meu) on, al llarg del riu que el travessa, el Brugent, en força menys de dos quilòmetres hi havia, a l’edat mitjana, setze molins, tots documentats, és clar. La construcció de tants molins, sobretot entre els segles XII i XIV, fou impulsada pels diferents senyors del castell d’Hostoles (entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes), que gaudien dels rendiments de la terra menada pels pagesos remences, i obligaven a anar a moldre als molins que ells assignaven. La majoria eren fariners, però també n’hi havia de drapers o blanquejadors, que, en comptes de la típica pedra de molí, tenien maces o nocs per masegar i estovar els draps amb uns líquids sabonosos i alcalins. Els masos molí encara existei- xen, avui, a banda i banda del riu, abandonats i arruïnats, la majoria. Van tenir un paper clau en l’economia d’aquest tros de país, almenys fins ben entrat el segle XX, quan van deixar de funcionar en haver de competir amb les farineres elèctriques. Però tampoc no podrien funcionar avui, encara que no hi hagués competència: el doll d’aigua que baixava de la font Grossa i formava el Brugent s’ha convertit en un rajolí irrisori i llastimós on no poden nadar ni els ànecs. Per aquells tocoms trobo un pagès. En la conversa, resulta inevitable parlar de l’aigua, però l’home no sembla pas especialment preocupat. Quan li dic que convindria molt que plogués, em contesta simplement: «Ploure? Ja ho farà... Sempre ho ha fet!» � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Resposta a l’amic Balcells sobre el vot en blanc Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Espanya Congrés dels Diputats Canvi Socialisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-02-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1722/0000000917.pdf 0919c7feeeee2c2528edbc1d75d27383 PDF Text Text Política 9 Xpresate «Sin los ‘abertzales’ en las elecciones, ¿quién saldrá ganando en las urnas?» Carola. MADRID Opinión Pasqual Maragall Por qué votaré reo que en el debate político que se está llevando a cabo en Catalunya nos equivocamos en los temas y en las formas. Acaba cansando oír cómo Madrid y Barcelona se pelean porlasinfraestructurassininiciarlas y ver cómo convergentesysocialistasdiscutensobre silaAltaVelocidadhadepasar por la Sagrada Familia; si se debehacerlaestacióndiseñada por Frank Gehry en la Sagrera; o si se tiene que desdoblarelEixTransversalylacarretera de la costa pasado Palafrugell; si la línea de muy alta tensión (MAT) se tiene quehacer;osielMuseodeArtesDecorativassedebedeinstalaralladodelaTorreAgbar. C Séquetomardecisionesesdifícil,peroenlosaños80y90se tomaron. Se invirtieron 290.000 millones de las antiguaspesetas,ynohacedemasiado tiempo se han terminado de pagar. A lo mejor convendríaendeudarnosunpoco y así evitar la depresiva psicosis económica que vivimos. La política, qué duda cabe, es importante, aunque hace faltaungiroensufinanciación, la estructura de los partidos y la elección de los candidatos. Pero hablemos de las elecciones del 9 de marzo. En estas elecciones se deciden el Parlamento y el Gobierno español.Yovotaréalpartidoque pueda aprovechar mejor el Parlamentoespañolparaprogresar en objetivos como la li- bertaddeCatalunyaparadefinir su estatus en España o el derecho a decidir qué queremos ser en Europa y en qué queremos que Europa tenga competencia,enconcretomoneda,ejércitoysímbolos(himno y bandera). Sería fantástico que los gobiernos y los ayuntamientos tuvieran claras algunas cosas: -que sin una economía fuerte, empresas punteras y universidades de calidad no haremos nada; -que las comunicaciones sondecisivas:laaltavelocidad en el Ebro, el aeropuerto de Lleida, Reus-Tarragona, Barcelona, Girona y en el Pirineo a Toulouse, Lyon, Marsella; -que Catalunya, un país de relieve accidentado, pronunciadas pendientes y rincones escondidos, tiene que tener, a pesar de todo, las infraestructuras alaalturadelasde Castilla,ValenciaoelMidifrancés; -que, dicho todo eso, que afecta a los debates más consumidores de prensa, radio y televisión,laeducaciónylasalud son lo más importante; -que el medio ambiente es una cuestión prioritaria, aun- que no se puede convertir en una religión alternativa; -queenpolítica,laproximidad es mejor que la distancia: queloquesepuedahacerenel barrio no se haga en la ciudad, y lo que se pueda hacer en la ciudad, no lo haga la nación. Otroasuntoesque,sinelreconocimientodelasáreasmetropolitanas, el país pierde un equipodeprimeracategoríaen la competición internacional. ComoenlaCopadeEuropade Opción. ”Hoy, día 31, decidiré si [el Partit Català d’Europa] se presenta” fútbol, en la Europa política y económica la competición se establece entre ciudades casi más que entre naciones. En 1986, Margaret Thatcher suprimió el área metropolitana de Londres impulsada por Ken Livingstone, y Jordi Pujol aprovechó para suprimir la de Barcelona, que curiosamente habían creado Albert Serratosa y Xavier Subíes,gentemásbienafín.Todo valíaparapararlospiesalosrivalessocialistasdeBarcelona. CuandoBlairganólaselecciones,loprimeroquehizofue restaurar el “Gran Londres”. Yo participé en su campaña electoralenestalínea,conNorman Foster, Richard Rogers y otros. Y el Greater London Councilserestituyó.Aquínolo conseguimos y Catalunya se quedó sin force de frappe en la competencia con Madrid y otras naciones europeas. Ya en la Generalitat, tampocopudimoshacergrancosa en un mandato en el que ERC no quiso saber nada del tema ni ICV-EUiA y CiU tampoco. ¿Y el PSC? Es un partido favorable a las diputaciones provinciales que el nacionalismo siempre había denostado. Locomentéenotroartículo:la tradición política catalana no esprovincialistaperoahoraincluso los defensores de les vegueries d’Esquerra, si los hacen presidentes de una diputación, alucinan. Creo que las diputaciones tienen competencias exorbitantes en beneficio de un sistema de partidos poco transparente, siendo generoso. Dicho esto, y sabiendo de mi interés por la evolución de la política americana y mi debilidad por los partidos demócratas, tanto el americano como el italiano, comprenderán que confíe en la rápida emergenciadenuevasfórmulaspara votarlas el 9 de Marzo. Ciutadans pel Canvi no quierenintegrarsedeltodoen el PSC, como parecía, y prefierenlimitarseaseruncentro de debate, cosa que está muy bien pero no llena el vacío político actual. Dommage… Pero,frentealescepticismo dominante,sigopensandoque la política sirve para algo Quedan dos opciones. La primera seria un partido europeo parecido al Partido Demócrata americano y al italiano. Eso es lo que comencéaproponervolviendodeItalia en el 1998. Entonces inscribíenelregistroelPartitCatalà d’Europa. Hoy, día 31, decidiré con mis amigos si se presenta. Lasegundaalternativaseríavotarunpartidoquesemanifiesteenpositivosobretodas estas reflexiones. Pero sobre todo, y a pesar de todo, no dejen de ir a votar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Por qué votaré Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived ADN Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Eleccions Espanya Congrés dels Diputats Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1723/0000001053.pdf ebd9ee9dd93ad1559dfb87648b941ae4 PDF Text Text AVUI Política 5 DIUMENGE, 9 D’AGOST DEL 2009 Estatut 2006 Resultats Sí No Blancs Nuls Participació 49,4% 73,9% 20,7% 5,3% 0,9% 12 magistrats Magistrats conservadors Vicepresident Presidenta Guillermo Jiménez Sánchez María Emilia Casas Baamonde Ciudad Real, 1940 Lugo, 1950 Pasqual Maragall Expresident de la Generalitat de Catalunya DeBCNaCAT il’Estatut La composició del TC Magistrats progressistes L’expresident, impulsor de l’Estatut, aposta per fer una manifestació multitudinària si el Tribunal Constitucional acaba retallant el text Pendent de renovació Pendent de renovació Javier Delgado Barrio Pascual Sala Sánchez Osca, 1932 València, 1935 Ramón Rodríguez Arribas Elisa Pérez Vera Madrid, 1934 Granada, 1940 Vicente Conde Martín de Hijas Manuel Aragón Reyes Toledo, 1940 Pendent de renovació Còrdova, 1946 Roberto García-Calvo y Montiel Eugeni Gay Montalvo Lleó, 1942 Barcelona, 1946 Mort Jorge Rodríguez Zapata Pablo Pérez Tremps Uruguai, 1948 Madrid, 1956 Recusat pel recurs del PP Pendent de renovació La presidència té vot de qualitat en cas d’empat AVUI al TC la taula en alguna ocasió, és la d’acatar la sentència i negociar amb el govern espanyol el desplegament d’allò que quedi tocat. El president d’Iniciativa, Joan Saura, afirmava fa poc que si hi ha retallada, s’haurà de refer el pacte polític entre Catalunya i l’Estat. I també obria la porta a plantejar la reforma de lleis orgàniques que topin amb l’Estatut. La sentència amenaça justícia, finançament, síndic i llengua El tripartit es va comprometre, en la revisió del pacte de fa uns quatre mesos, a emetre una resposta conjunta i “liderada pel govern”. Tot i això, un dels socis, Esquerra, ja treballa amb la hipòtesi de desplaçar al Parlament un pronunciament contra la sentència, que podria anar acompanyat del desplegament de facto del nou marc d’autogovern. Derivar a la cambra catalana una eventual reacció de repulsa implica sumar-hi CiU, que d’entrada no veu malament una resposta del Parlament. Aquells plans B... lluny La federació va incloure en el seu pla B a l’últim congrés l’opció de fer una consulta perquè els catalans decideixin si accepten o no una nova retallada. Aquesta possibilitat no s’ha descartat, tot i que sí que s’ha anat refredant. Passa el mateix a ERC, que va aprovar al congrés de l’any passat una esmena dels crítics que insta a “plantar cara” amb una consulta popular. Encara va més enllà i planteja que el Parlament exerceixi “de manera unilateral” el dret d’autodeterminació, via referèndum, si el TC lamina l’Estatut i l’Estat espanyol es nega a negociar amb la Generalitat “el dret a decidir dels catalans”. Aquells plans B queden lluny. I la sentència, cada dia més a prop. ■ Una imatge de la manifestació pel dret a decidir ‘Som una nació’ del 18 de febrer del 2006 ■ FRANCESC MELCION i ha qui pensa que BCN és bona si la bossa sona. Doncs no: el turisme que ve és més aviat de classe mitjana –que per cert és la que ens convé: de classe baixa en tenim un munt i de classe alta no ens en cal perquè no surten al carrer, ni compren a les botigues–. Si compren quelcom és a les botigues de luxe del passeig de Gràcia, perquè amb la crisi el refugi dels calés són l’or, la plata i les joies. Barcelona gasta molt però cobra molt. Jo camino prou per la ciutat –cosa recomanable– i em faig un fart de veure estrangers i fins i tot, de vegades, de parlar amb ells en anglès (la nova lingua franca) o el que calgui. Pel carrer, amb els nacionals, estic entre agraït i cansat que em saludin preguntant-me com em trobo. En canvi, els estrangers poc que saben qui sóc. Però anem per feina. Hi ha qui pensa que l’Estatut ho pot arreglar o esguerrar tot. Mentida; o error, si es vol. Barcelona no serà ni millor ni pitjor amb l’Estatut. Ni Catalunya tampoc. Des que en Ridao va aconseguir apujar el llistó del finançament fins als 3.500 mi- H lions d’euros, la cosa ha millorat. El problema té més a veure amb l’honor que amb la pesseta, que curiosament és, fins i tot en castellà, un mot d’origen català. Per què deu ser? La moneda o peça petita era en català la peceta, vet aquí. El que compta són les pessetes i tot el demés són punyetes, diu el català. Però en el fons el que li importa més és l’honor, que diuen que era el credo dels castellans. M’explico. Nosaltres vam fer un Estatut. L’Estatut Sortirem al carrer 200.000 persones per baixar pel passeig de Gràcia cantant “Volem l’Estatut” substituïa i desenvolupava la disposició addicional primera de la Constitució. L’Estatut es va aprovar amb el 90% dels vots del Parlament català, però el Parlament i el Senat espanyols el van retallar –no repetiré aquí amb quins suports des de Catalunya–. Després el vam referendar. I ara el volen retocar en el Tribunal Constitucional. Doncs bé: si ho fan, sortirem al carrer 200.000 persones per baixar pel passeig de Gràcia cantant “Volem l’Estatut”, com l’any 1979, crec que era. I si pot ser que vinguin en Llach i en Joan Manuel –fill del Poble-sec i nét d’andalusa o de gent de parla castellana–, la Marina Rossell, la Mayte Martín i la Maria del Mar Bonet. Si volen. Si jo fos l’amo de l’Estatut (i no ho sóc, però hi vaig participar amb una pila de companyes i companys del PSC-CpC, Esquerra, ex-PSUC i CiU) diria: no me’l toquin. Va néixer en un pis de la Via Augusta cantonada Alfons XII, al costat de casa meva, per un acord final entre Ernest Maragall, un xicot de CiU i l’Iceta, si no recordo malament (tot i que l’Iceta al Parlament va dir: “Hi votem a favor, però a Madrid segurament el tocaran”). I tant que el van tocar. És un fill mig bord, però és un fill nostre. Dic tot això a Rupià, Baix Empordà, a tocar, no del pi, però sí de l’olivera de les 7 branques, que em van regalar els Veguers de les 7 Vegueries que havien de substituir les Diputacions Provincials, nom que a mi no m’entusiasma, perquè refereix a una realitat dual: la Capital i las Provincias. No és això, companys no era això. Si cal, passat l’estiu, tornarem al carrer. ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource De BCN a CAT i l'Estatut Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Justícia Catalunya Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-08-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1724/0000001320.pdf 26d3476db2dce31f1ce5f074fd9dab12 PDF Text Text DIUMENGE 15 D’ABRIL DEL 2012 38 els guardons d’el periódico 10 finalistes es disputen a partir d’avui el premi Català de l’Any Els lectors poden votar pel seu favorit a través del telèfon, la web i Twitter les personalitats que opten al reconeixement El 18 de maig se sabrà el nom dels tres candidats que passen a la gran final EL PERIÓDICO BARCELONA E ncara és una incògnita a qui cedirà el casteller David Miret el testimoni de Català de l’Any el dia 22 de maig. En canvi, el que sí que ja és clar és que serà a un dels 10 finalistes escollits pels lectors d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i l’audiència del programa Els Matins, de TV-3. Després de gairebé tres setmanes en què ha estat oberta la fase de proposta de candidats, avui ja sabem els noms de les personalitats que aspiren al premi. Són sis homes i quatre dones, amb mèrits suficients en les seves respectives disciplines per emportar-se el guardó, que s’entregarà en el transcurs d’una gala al Teatre Nacional de Catalunya i que serà retransmesa per TV-3. Entre els 10 escollits hi ha metges, com els doctors Josep Brugada i Eduard Gratacós; els esportistes Albert Bosch, Anna Corbella i Laia Sanz; artistes com el Mag Lari i la joveníssima Andrea Motis; l’escriptor Albert Espinosa, creador, entre altres, de l’exitosa sèrie Polseres vermelles; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; i el periodista Joaquim Maria Puyal, que el 2011, any al qual correspon el premi, va celebrar els 35 anys del primer partit de futbol retransmès en català. La qualitat dels candidats és indiscutible i fa presagiar una disputada competició entre ells. A partir d’avui, que és quan s’obre la segona fase del procés d’elecció del Català de l’Any, ja només es pot votar per un d’aquests 10 finalistes. Com fins ara, els lectors podran donar suport al seu favorit trucant al número de telèfon 905.44.60.40, que està operatiu les 24 hores del dia, o bé accedint a la web www.cataladelany. cat. Tots els que votin a través de la web rebran una subscripció gratuïta d’un mes a l’e-Periódico, l’edició digital del diari. / Però a partir d’aquesta segona etapa, amb la voluntat d’obrir més el procés a la participació ciutadana, també es podrà votar a través de les xarxes socials. LA NOVETAT EN EL VOT ALBERT BOSCH JOSEP BRUGADA MURIEL CASALS ANNA CORBELLA ALBERT ESPINOSA AVENTURER CARDIÒLEG PRESIDENTA D’ÒMNIUM REGATISTA ESCRIPTOR I GUIONISTA Arrossegant un trineu de 95 quilos i amb temperatures de -45º, és el primer català que, sense ajuda externa, ha arribat al pol Sud. Un referent en arítmies, mort sobtada i medicina de l’esport. Ha estès la seva especialitat a la pediatria a Sant Joan de Déu. Sota el mandat d’aquesta professora de la UAB, Òmnium, entitat que treballa per la promoció del català, ha complert el 50è aniversari. El 2011 es va convertir en la primera dona d’Espanya a fer la volta al món sense escales. Va recórrer 46.000 quilòmetres en 102 dies. Va triomfar l’últim Sant Jordi amb Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue’m vine. Autor de Polseres vermelles, que adaptarà Spielberg. EDUARD GRATACÓS MAG LARI ANDREA MOTIS JOAQUIM MARIA PUYAL LAIA SANZ METGE MAG I IL·LUSIONISTA CANTANT DE JAZZ PERIODISTA PILOT DE TRIAL L’equip que dirigeix a la Maternitat de l’Hospital Clínic va practicar l’any 2011 diverses operacions a fetus utilitzant tècniques pioneres. Atresora una brillant trajectòria des que es va iniciar en la màgia als 21 anys. L’any passat va causar sensació amb Splenda. Amb una veu prodigiosa, que molts comparen amb la de Norah Jones, va gravar als 15 anys el seu primer disc amb Joan Chamorro. Pregoner de l’última Mercè, l’any passat es van complir 35 anys del primer partit de futbol, del Barça, que va retransmetre en català. Amb només 26 anys, exhibeix un palmarès espectacular, amb 11 títols mundials. Va guanyar el Dakar 2011 en categoria femenina de motos. En concret, de Twitter. Per votar, s’ha d’enviar el hashtag #cataladelany, seguit del cognom del candidat i d’una breu explicació de per què se li dóna suport. Segons les normes fixades, només es validarà un tuit per usuari i no s’acceptaran retuits. Els 10 candidats, que EL PERIÓDICO presentarà més en profunditat els pròxims dies, passaran un procés de selecció. A partir del dia 27 d’aquest mes aniran abandonant la carrera pel premi els que vagin obtenint menys vots, fins que el 18 de maig, només quatre dies abans de la gran final i després de la setena eliminació, sabrem els noms dels tres aspirants definitius al premi. A partir del dia 18, quan s’obre la tercera fase, ja només es podrà votar per un dels tres aspirants. Durant la gala del Català de l’Any també s’entregaran els altres dos guardons que convoca EL PERIÓDICO: Millor Iniciativa Empresarial, el més veterà de tots, i Millor Iniciativa Solidària, premi Mercè Conesa. H Opinió Pasqual Maragall expresident i català de l’any 2007 Agraïment i força E l 2007 va ser un any molt dur, personalment el més dur. És quan se’m va diagnosticar l’Alzheimer i quan ho vaig fer públic en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau. També vaig anunciar la voluntat de lluitarhi amb totes les forces, especialment a través d’una fundació que s’hi dediqués. Ja fa quatre anys i continuem lluitant; la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer és una realitat sòlida, cada cop amb més suport, que espero que algun dia pugui anunciar avenços científics. Entenc que aquestes circumstàncies personals, i també les polítiques, són les que van fer que se’m considerés candidat a Català de l’Any del 2007. Finalment el vot popular em va escollir com a tal. L’emoció va ser molt intensa. Em va donar molta empenta per continuar lluitant L’agraïment per aquest suport i reconeixement rebuts no es pot expressar clarament amb paraules. L’emoció va ser molt intensa i em va donar molta força i empenta per continuar la lluita, llavors tot just començada. Alhora, no vaig deixar de trobarho injust pels meus companys finalistes, l’Isidre Esteve i la Carme Ruscalleda. L’exemple de tots dos és molt important i les seves consecucions són mirall per a molts catalans, que poden trobar inspiració i valor en les seves gestes. L’Isidre, un exemple de com des de l’excel·lència competitiva es troba amb la fatalitat de l’accident i la seva reacció de superació el fa tirar endavant amb ambició i coratge, tot imposant-se a les circumstàncies, valors imprescindibles individualment i col·lectiva, i més avui en temps de crisi. I la Carme, com a exponent de la nostra capacitat creativa, vehiculada en la gastronomia, fent del mètode i la tècnica la base de l’explosió artística, que tant singularitza la seva obra i alhora la fa tan internacional, arrelada i global, com m’agrada pensar Catalunya. Aquest guardó ens serveix per revisar-nos any rere any, i ens permet pensar quins conciutadans destaquen especialment. Felicito EL PERIÓDICO per la iniciativa. Però no ens ha de fer oblidar que no només són lloables els que tenim la rellevància pública. Els valors reconeguts en tots els guardonats es troben en milers de ciutadans anònims que, dia a dia, lluiten i superen les dificultats. Aprofito aquest escrit per animar tothom, a pesar de les circumstàncies, a lluitar i lluitar, cada dia i entre tots. Segur que vencerem. ¡Força! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Agraïment i força Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Homenatges i distincions Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mitjans de comunicació Alzheimer Model social Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall publicat a El Periódico, sobre el fet d'haver estat triat Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-04-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1725/0000001579.pdf 54ab9ac370d78e8b8a1b533283d1e48f PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00595M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/11/2006 - Hora: 00:26 DIUMENGE 5 DE NOVEMBRE DEL 2006 Tema del dia El joc de les aliances 3 L’opinió Pàgines 2 a 5 LLL Catalunya tindrà un segon tripartit S’assolirà el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares PASQUAL Maragall canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat. La correlació de forces polítiques al Parlament de la vuitena legislatura serà substancialment la mateixa que el 1999 i el 2003. Amb dues diferències: que CiU i el Partit Popular no sumen majoria, com passava el 1999, i que una nova força –una nova veu– estarà present al Parlament. Cal saludar-la democràticament, i esperar que el seu diàleg amb les altres veus sigui profitós per al país. El nou Parlament no serà, doncs, gaire diferent del del 2003. Les dues forces que encara avui formen el Govern en funcions (PSC-CpC i ICV-EUiA) han recollit més suports i tenen més escons que el principal partit de l’oposició (la federació CDC-UDC). I el conjunt de forces que van donar lloc al Pacte del Tinell seguiran conformant –si així ho acorden– una clara majoria parlamentària de 70 diputats contra els 65 de l’oposició formada per nacionalistes, populars i antinacionalistes. Recordem que la majoria que donava suport a l’últim Govern de CiU va ser de 68 a 67: 68 del tripartit conservador (CDC, UDC i PP) contra 67 del tripartit progressista. Tot això amb una llei electoral inexistent i contrària –de fet– a l’Estatut, per la qual obtenir un escó a la circumscripció de Barcelona segueix exigint més del doble de vots que aconseguir-lo en altres circumscripcions. Espero que això s’arregli, perquè l’Estatut estableix que la llei electoral haurà de ser representativa dels territoris, però proporcional, i en aquests moments no ho és –ni tan sols existeix. dia d’avui és més que probable que José Montilla sigui el futur president de la Generalitat, si progressen i s’acaben de manera satisfactòria les negociacions iniciades per les tres forces que van fer possible el primer Govern d’esquerres i catalanista que ha tingut Catalunya des de la recuperació de l’autonomia. Si això realment és així, Catalunya haurà assolit el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares. No exigir proves de sang per ser ciutadà ni res més que ser ciutadà per ser president. Els socialistes catalans vam afrontar les eleccions que es van celebrar el dia 1 de novembre sabent que una part de la societat creia que el canvi de candidat havia estat condicionat, i no pas el resultat de la lliure voluntat del Partit dels Socialistes de Catalunya i del seu president. Les mostres d’afecte envers el president, que eren autèntiques, s’estenien fins i tot a persones pertanyents a l’oposició nacionalista. Sens dubte, determinats gestos del Govern espanyol, perfectament comprensibles des de la seva pròpia lògica –i no em refereixo solament als contactes polítics, sinó més aviat als empresarials, i en tot cas a les declaracions al voltant de qui hauria de governar Catalunya– no ens han facilitat gaire les coses. Però aquesta aparent disfunció també és una interessant premonila força política que ció del que serà l’Espanya en què Catalunya és nació en el si de la na- ha obtingut més vots i més escons ha estat la coalició de Convergència ció plural espanyola. i Unió. Cal reconèixer-ho i valorar– hem resistit ho. No deixa de ser sorprenent, tandignament les contrarietats i l’ar- mateix, la insistència d’una colla riscada aposta per la renovació. El d’opinadors i dels dirigents de CiU A DIT AIXÒ, TANMATEIX, el Periódico 5 panyola manifestin que preferirien una gran coalició nacionalistes-socialistes. Afortunadament, Catalunya no viu, avui, una situació d’emergència que ho justifiqui. Els grans reptes han estat superats. L’Estatut engendrat a Miravet ha crescut i funciona. I estic segur que tant les forces del futur Govern com les que hagin d’exercir el necessari rol d’oposició –siguin les que siguin– sabran actuar en consciència i no generaran tensions ni crispació innecessària. Les asseveracions del candidat de CiU al final de la campanya, en el sentit d’augurar una «ferida social», podrien semblar l’anunci d’un nou període de tensió que no beneficiaria en absolut ni a qui el protagonitzés ni la societat catalana. SERIA ÒPTIM per als so- El socialisme espanyol ha d’entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el PSC, com a força política dirigent d’aquesta nació, vulgui fer respectar la seva autonomia Determinats gestos del Govern espanyol, comprensibles des de la seva lògica, no ens han facilitat les coses El canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat Per sort, Catalunya no viu avui una situació que justifiqui una coalició nacionalista-socialista a remarcar que el seu avantatge electoral ha estat en escons i vots. Una precisió que, fa tres i set anys, els semblava absurda, innecessària i fins i tot ridícula. No recordo haverlos sentit mai parlar de qui guanyava en vots. Els socialistes catalans no hem obtingut el resultat desitjat –cosa que cal reconèixer i acceptar, com crec que haurien d’acceptar la majoria de formacions polítiques que han concorregut en aquestes eleccions, tret d’Iniciativa i els antinacionalistes– però serem decisius a l’hora de conformar una nova majoria d’esquerres. Comprenc –però no comparteixo ni accepto, ja ho he dit– que alguns sectors de la societat catalana i es- cialistes catalans consolidar a Catalunya un Govern d’esquerres. I fer-ho sobre la base d’un nou acord entre les forces que li donaran el seu suport. Amb unes noves regles de funcionament que prevegin i exigeixin tota la lleialtat necessària entre elles i el president. Amb l’experiència adquirida, amb el tarannà, que conec, dels que previsiblement han de protagonitzar aquesta nova etapa, estic segur que tot això serà possible sense més problemes que els propis del funcionament de qualsevol govern de coalició. És cert que cal una altra condició, a la qual ja he fet al.lusió en el terreny dels governs, però que caldrà fer extensiva al dels partits: el socialisme espanyol ha d’entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el Partit dels Socialistes de Catalunya, com a força política dirigent d’aquesta nació, vol fer respectar la seva autonomia –aquí i a Madrid– per assajar fórmules d’entesa i governació amb la resta de l’esquerra catalana i per garantir que, en el futur, no passarem tantes penalitats per ser acceptats com el primer partit de Catalunya que ja som en les eleccions locals, generals i europees, i que vam ser en vots en les autonòmiques del 1999 i el 2003, i que volem tornar a ser el 2010. H President del PSC. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya tindrà un segon tripartit Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Catalunya Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Tripartit Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1726/0000001578.pdf 8da58a84d7fdb61e5ee96950d5906688 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:15 Tema del día 81 EL ESTATUT PASÓ EL REFRENDO DEL CONGRESO Y DEL SENADO N La jornada del referendo La Cámara baja aprobó el nuevo texto el pasado 30 de marzo. El trámite parlamentario se completó en la Cámara alta, el 10 de mayo. Viene de la página anterior Govern, hubiera o no Estatut en marcha. El impacto que el proyecto ha tenido y tiene sobre Esquerra, pues, nada tiene que ver con el PP. Tiene que ver con la cuesta abajo sin frenos que la cúpula del partido emprendió tras la reunión entre Mas y Zapatero. Lo que desde fuera de Esquerra se entendió como un enfado pasajero, ha terminado por ser permanente y le ha dado un giro a la política catalana. También en Esquerra hay una balanza interna, Carod-Rovira a un lado. Joan Puigcercós al otro. 82 EL ESTATUT ACTUAL SE APROBÓ EN REFERENDO EN OCTUBRE DE 1979 DOMINGO 18 DE JUNIO DEL 2006 83 Se votó el día 25 de ese mes, con una participación del 59,3% del electorado. Un 88,1% votó a favor y el 7,8% en contra. El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de EL PERIÓDICO para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un CATALUNYA HA PARTICIPADO EN CINCO REFERENDOS DESDE 1976 La Reforma Política (1976), la Constitución (1978), el Estatut (1979), el ingreso en la OTAN (1986) y la Constitución Europea (2005). texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut; Mas, una maternidad; Carod-Rovira, el Mediterráneo en Tarragona; Piqué, el Palau de la Música, y Saura, la Barceloneta. XAVIER JUBIERRE PASQUAL MARAGALL Presidente de la Generalitat Estos jóvenes de la foto forman parte de la generación que debe hacer suyo, más que cualquier otra, el Estatut del 2006. Forman parte de los más de dos millones y medio de catalanes que nunca han votado el Estatut. Que aún no pueden decir que sienten como propia nuestra primera ley. Hoy podrán hacerlo. Pero el Estatut del 2006, que hizo posible el impulso de Miravet, debe ser de todos. El Estatut de todas las catalunyas. La Catalunya vieja y la nueva. La de los millones de hombres y mujeres que se sienten catalanes, vengan de donde vengan ellos, sus padres y abuelos. Y, sobre todo, la Catalunya de sus hijos. También es el Estatut que nos reconoce que queremos ser una nación que quiere progresar y seguir siendo solidaria con los demás pueblos de España. He querido hacer esta foto en la avenida del Estatut de Barcelona, un lugar del barrio de Horta, muy cerca del Carmel, un barrio que hace muchos años que se esfuerza por preservar su identidad en una realidad colectiva que la incluye. Esta es la Generación Estatut: la que da sentido a mi esfuerzo y la que me hace sentir ilusión por un futuro que quiero compartir con todos ellos. “ PP Piqué, víctima del enemigo y del fuego amigo Aquel 12 de febrero que formalmente el Estatut echó a andar, el PP no estaba. Tal vez pasadas las elecciones general del 14-M –decía entonces Josep Piqué–, los populares se sumen a los trabajos. La historia estatutaria de ERC puede que tenga mucho de tragedia griega, pero la aventura personal de Piqué es shakesperiana. Exmilitante psuquero y exalto cargo de la Generalitat convergente, ha recibido, como máximo representante del PP en Catalunya, todas las iras de aquello que un día se conoció como el cuatripartito, pero al mismo tiempo ha sido blanco de más feroces ataques aún por parte de sus supuestos aliados (la Cope, Ángel Acebes...). A punto estuvo de dimitir. “ ICV Un ‘conseller’ sacrificado en una crisis ajena Dos carteras le tocaron a Iniciativa en el Govern tripartito. Una, Medi Ambient i Habitatge, cuyo titular, Salvador Milà, saltó del cargo cuando Maragall reestructuró el Govern pocos días antes de la ruptura definitiva con Esquerra. La otra la ocupa Joan Saura, a efectos prácticos el conseller del Estatut. Queda todo dicho. En resumen. Catalunya vota hoy un texto que, salvo voluntad expresa de cada cual, es imposible no conocer, aunque solo sea a grandes trazos. No se vota el pedregal a través del cual se ha llegado hasta aquí, es cierto, pero el porcentaje de participación y, claro está, el resultado final determinarán el destino de todos y cada uno de los protagonistas de esta aventura. Determinarán la historia de Catalunya. H el Periódico 3 33 Pasqual Maragall eligió posar con jóvenes en la avenida del Estatut, en el barrio de Horta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La jornada del referendo Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Ciutadania Joves Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de El Periódico para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1727/0000001577.pdf ac3639fbb4c8dabf86ee9dd1f57606fb PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:39 Tema del dia 81 L’ESTATUT VA PASSAR LA RATIFICACIÓ DEL CONGRÉS I TAMBÉ DEL SENAT N La jornada del referèndum La Cambra baixa va aprovar el nou text el passat 30 de març. El tràmit parlamentari es va completar a la Cambra alta, el 10 de maig. Ve de la pàgina anterior Govern, hi hagués Estatut o no en marxa. L’impacte que ha tingut el projecte i té sobre Esquerra, doncs, no té res a veure amb el PP. Té a veure amb la costa avall sense frens que la cúpula del partit va emprendre després de la reunió que van tenir Mas i Zapatero. El que des de fora d’Esquerra es va entendre com un enuig passatger, ha acabat per ser permanent i ha donat un gir a la política catalana. També a Esquerra hi ha una balança interna, Carod-Rovira a un costat. Joan Puigcercós a l’altre. 82 L’ESTATUT ACTUAL ES VA APROVAR EN REFERÈNDUM L’OCTUBRE DEL 1979 Es va votar el dia 25 d’aquell mes, amb una participació del 59,3% de l’electorat. Un 88,1% va votar a favor i el 7,8% en contra. El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’EL PERIÓDICO per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text DIUMENGE 18 DE JUNY DEL 2006 83 La Reforma Política (1976), la Constitució CATALUNYA HA PARTICIPAT (1978), l’Estatut (1979), l’ingrés EN CINC REFERÈNDUMS a l’OTAN (1986) i la Constitució DES DEL Europea 1976 (2005). justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut; Mas, una maternitat; Carod-Rovira, el Mediterrani a Tarragona, Piqué, el Palau de la Música, i Saura, la Barceloneta. XAVIER JUBIERRE PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat Aquests joves de la fotografia formen part de la generació que ha de fer seu, més que cap altra, l’Estatut del 2006. Formen part dels més de dos milions i mig de catalans que mai no han votat l’Estatut. Que encara no poden dir que senten com a seva la nostra primera llei. Avui podran fer-ho per primera vegada. Però l’Estatut del 2006, que va fer possible l’impuls donat a Miravet, ha de ser l’Estatut de tots. Ha de ser l’Estatut de totes les catalunyes. La Catalunya vella i la nova. La dels milions d’homes i dones que se senten catalans, vinguin d’on vinguin ells, els seus pares i avis. I, sobretot, la Catalunya dels seus fills. També és l’Estatut que ens reconeix que volem ser una nació que vol progressar i seguir sent solidària amb tots els altres pobles d’Espanya. He volgut fer aquesta fotografia a l’Avinguda de l’Estatut de Barcelona, un indret del barri d’Horta, molt a prop del Carmel, un barri que fa molts anys que malda per preservar la seva identitat en una realitat col.lectiva que la inclou. Aquesta és la Generació Estatut: la que dóna sentit al meu esforç i que em fa sentir il.lusió per un futur que vull compartir amb tots ells. “ PP Piqué, víctima de l’enemic i del foc amic Aquell 12 de febrer en què formalment l’Estatut va començar a caminar, el PP no hi era. Potser passades les eleccions generals del 14-M –deia llavors Josep Piqué–, els populars se sumaran als treballs. La història estatutària d’ERC pot ser que tingui molt de tragèdia grega, però l’aventura personal de Josep Piqué és shakespeariana. Exmilitant psuquero i exalt càrrec de la Generalitat convergent, ha rebut, com a màxim representant del PP a Catalunya, totes les ires d’allò que un dia es va conèixer com el quadripartit, però al mateix temps ha estat blanc de més atacs ferotges encara per part dels seus suposats aliats (la Cope, Ángel Acebes...). Va estar a punt de dimitir. “ ICV Un conseller sacrificat en una crisi aliena A Iniciativa li van tocar dues carteres al Govern tripartit. Una, Medi Ambient i Habitatge, amb Salvador Milà com a titular, que va saltar del càrrec quan Maragall va reestructurar el Govern pocs dies abans de la ruptura definitiva amb Esquerra. L’altra l’ocupa Joan Saura, a efectes pràctics el conseller de l’Estatut. Queda tot dit. En resum. Catalunya vota avui un text que, excepte voluntat expressa de cadascú, és impossible no conèixer, encara que només sigui a grans trets. No es vota el pedreguer a través del qual s’ha arribat fins aquí, però el percentatge de participació i, és clar, el resultat final determinaran el destí de cada un dels protagonistes d’aquesta aventura. Determinaran la història de Catalunya. H el Periódico 3 33 Pasqual Maragall va escollir posar amb nois i noies a l’avinguda de l’Estatut, al barri d’Horta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La jornada del referèndum Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Ciutadania Catalunya Joves Acció política Abstract A summary of the resource. El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’El Periódico per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles