23 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1364/19931111d_00597.pdf eddadb0849a394a521145cfed44451f3 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA )0,Ni(-) 12.11çç3 Lan Civ\ 1 1 15 c, HA:TvGievt,c 19,0 po,...; fki 6 ) • PcuLA 4- ,'Iv d j A Go 6s /te ttp y,t,t,1,1 t,Atr FCM4 Nam1-11/ur ytr A NN 'Fiare t 'cluAybcmf< Tcviu K001 Buz yhfçk t---/ Çcz.1■_ELL._ x 4,,c/LA/ 1“3 �L'ALCALIEE DE BARCELONA Li fk a )&V- -S ft A-4-1-4,14 4 t't "tat LtAA-4 H o- 1' 4-5 t-Z-t-1- 1 5 ? (' LAAAljtia- VI'LAA1)‘ e/& OL e 14 .111. ( : exr P vt, h 1/U2 . LÁ.L. 3 ¿Ami / A P-1 ¿Pi ,4 41-1, /11.Q.1-1112', br "t vf-x-, (CA 6 4— ) (c," (In ctAAPhwo,. 44-44., ß4>t 1.1..v Lt..4,. (11, C4X n Lru–Q-tr»t." r are H L, / �L'ALCALDE DE BARCELONA kc\ 5- pi-) r '12> , uutikfi CA 5,1 -PC t" (9) cr,:-4/1&- Lit il 1Å R r Ji v‹. r /AIZ )1/9 ‘}1 t. , 9_, utplikk -S t e (,: C " t3N- \ir f491,1"i 01.114,1»(1,-k: 9,A 1,re 4 L , P e ‘6 1A G-4 i4A í (it I6v, Id, :lo (z) U 1./ru,k,s4,-.4d' 1- ,,d1 �L'ALCALDE DE BARCELONA p 14 1"10,r- t /.1,0,„-‘,„til.:_..,.41,1„, C j¿s \\ a/N ':,3 ti LiViç r --------(4) t. 1 V5 1 RAL\ ruyh,drvole froitily ,1 . ,c^.. L el-a:m.14,m (,e"( 11 \1101 lit 61.1) ( 1 V. r \ii»,‹nefilikr: ,Á • L 1-1 tis / CLA ctitir t Ttf / (A) q v( 4 1-4-6/A' sir f4--.4útt, 1 • (v,, ( re (4, C)) (-1 o cts,,_,L_ 1',G1,44 'frti1/4p -+v4fie tg_ 14.(1, �L'ALCALDE DE BARCELONA k Jis- i L I),Lk9A-UJUI? ,\_44 Ir itf J I. cA V o " a f-P4A-4: (>51A^ fr v o, e _s / Eh 1 ÀÇ ,s,„„t„.„ u �L'ALCALDE DE BARCELONA otu (Y\n,t,TbL-4-/V(,l \ )„.xl\(,t4-0A,cc r)\-1. clve>leilk q4A -V‘ I- e_ kck. �L'ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4270 Title A name given to the resource Estratègies econòmiques de la ciutat / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seminari d'Economia Aplicada, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Ciutats Acció política Planificació Barcelona Description An account of the resource Document de treball manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2710/estructura_urbana_2019_coberta.jpg 82bc42ea4009b588b36937f5b8f7852b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estructura urbana i segregació: Un segle a Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Nicolini, Rosella Garcia López, Miquel Àngel Roig Sabate, José Luis Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Economia Model social Habitatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Description An account of the resource Treball resultant de l'ajut de recerca 2017 del programa Llegat Pasqual Maragall. El llibre és el número 3 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. 116 p. Abstract A summary of the resource. Text a la contracoberta: Aquesta publicació es proposa oferir una anàlisi quantitativa d'un segle per a esbrinar si les diferents polítiques territorials aplicades a Barcelona - sobretot les de les últimes dècades - han estat efectives en el control dels problemes de segregació o discriminació urbana. L'estudi es compon de quatre assaigs que tenen l'objectiu principal d'identificar els determinants de la distribució dels col·lectius de ciutadans a Barcelona en funció de l'estructura urbana de la ciutat i de les polítiques aplicades per l'administració pública al llarg del temps. Aquesta última dimensió permet també revisar el pensament i l'acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit, durant la seva etapa com a alcalde a l'Ajuntament de Barcelona. L'estudi és el resultat de l'Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017 que va ser atorgat als professors del departament d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosella Nicolini, Miquel Àngel Garcia López i José Luis Roig Sabaté. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Accés al llibre en format digital:<br /><a href="Accés%20al llibre en format digital: https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2741/1970_EstudioAparcamientoDiputacionBruch_PM_LD.pdf d4fdaaa340bbac33a756d86d44aca9d4 PDF Text Text ES TUDI O ECONOMI CO DE LA C O~ S T R UC C I O N Y EXPLDTAClON DE UN APARCAmtENTO PARCIAL• ffi ENTE SUBTE RRANEO EN DI PUTAC I ON-L AUR I ACONSEJO DE CIE NTO- BR UCH = I. ES TUDIO DE LA DEMANDA l.- Delimlteci6n zona da atraccl&n. 2. • Superticla activa en la zona. 3.- GeneraQ..16n de viajas y damande de aparcamiento .. 4 . • Oferta de aparcamiento concurrente. s •• Tasas da renovac16n satimadaa. 6 . - Evaluc16n temporal previsible • .. �l .• El aetudio d• la demanda da aparaamiento del • Pa r king a con•truir, canalete e n t la zona de atraccl&na ( 2 ) activa en la mencionada zanat (1) Oelimitaci&n· de -- An,11•1• de la aupartlci• -- ( 3 ) Gane~aci'n da viajas• y demandes da aparcamiento a partir d• loa reaultadoa del• an411aia anterior y mediante la lntroducc16n de coeticlantaa de atracc14ni ( 4 ) Eatimaai&n da la ate~ta de aparc.1 miabto concurrentaJ ( 5 ) Taeas de ranovac14n praviatae -( NI de ocupacionae de cada plaza ofrecida al dla ) y ( a) avolucl&n temporal praui s ibla da la• t aaaa d• renovac!&n . �- 2 - l.- DELiffi ITACIO N DE LA ZONA DE ATRACCION Se ha estimado como zona máxima de atracción el círculo teórico de 400 m. de radio ( 4 manzanas del - ensanche), modificado por la limitaci6n de les grandesarteriae ( pg de Gracia, Gran via, pg San Juan ) que --tienden a comprimir la zona teórica . La zona resultante puede observarse en el Qsiguiente planos J De ah! se ha extraido una relación, por ca-lles y números, de todos los e6ificioe susceptibles de - �- 3 - generar una atracción de visitantes motorizados. Evidentemente la intensidad da la demanda sobre las plazas del aparca:aianto a construir en el emplazamiento P no será igual para todos los viajes generados por la zo- na, sino que disminuirá en proporci6n a la distancia, hasta anularse practicamante en el l!mita de la zona. Sin emba.t go, introducir en el cálculo unos coeficientes de intsnsi-dad ( oscilando entorno a la unidad ) no nos ha parecido -preciso, teniendo en cuenta la relativa uniformidad da la g distribuci6n de la suparf !cie activa en el espacia conside- rado. En cuanto al poder de atracci6n de la oferta concu- rrente situada dentro y en la periferia de la zona, sus --- efectos tiendan a comperdarse al situarse el punto P centro del círculo teórico. Es decir: en el un aparcamiento Q situado 200 m. arriba y 100 m. a la dsrecha del punto P contará con un mayor podar de atracción sobre loe puntos de generación de viajes situados dentro da la zona en esas --direcciones, pero captará con mayor dificultad la demanda generada por los puntos situados abajo y a la izquierda del plano. �- 4 2. - ANAL I SI S DE LA SUPERFICIE ACTIV A EN LA ~ E N CI O NADA ZONA Se ha contrastado la relación da edif icioe obtenida an el apartado anterior can el listado de locales activos elaborado por el Centro Ordenador municipal• Esta llatado nos da para cada edi·- para el ano l . 970. ficio el n~mero de m2 da euperf icis activa en cada uno de loa locales del mismo, claeificando los locales por ramas da actividad ( sag6n la Claaif icac16n Nacional - de Actividades Económicas ) . Nuestra explotaoidn del - listado nos permita obtener la auperf icia activa existe~ te en la zona de atracción, clasificada por callea y por ramas de actividad, como muestra le Tabla l. �- 5 - i/-. Epígrafe de la CJN.A..E. 2-3 TABLA l. U SUP.b:RFICIE ACTIVA EN LA ZONA DE AT.RACCIOM 6.1.1 6.1.2 9 4-S 62-63-M 1 81-82-83 390 338 1.730 2. 240 158 e.• (•) Calle Aragóa Auaiaa Marcb -810 2.3oe 4.119 105 1.225 - 5.984 2.025 418 121 130 166 724 4.015 4.67• 534 2.s22 320 1.912 662 195 17. 706 •• 533 l.So.t 1.935 6.020 2.240 -472 1.552 579 21.S -- -471 4.099 1.234 2. 412 2• .528 8.557 39 112 195 400 Ca1pe 3.813 Coj. de Cien.to 10.074 Diputaci6n 6.020 Gerona J.998 4.838 3.480 8.941 557 994 J.M2 1.056 2.326 13 2.tslO 107 5.300 3.204 2.774 Pi de Gracia l.OOJ s.617 6.601 Gran Vía Lauria Vía Layetana Mallorca PSI San Juan Pza. Tetuán Valencia Re1to (lDl) TOTAL 9.750 3.959 1.529 8.586 347 699 3.043 277 157 4. 447 Bailén Bruch 3.086 1.578 1.769 s.911 J.635 18.258 10.263 3.562 9. 275 16.733 3.122 6.410 59 1.454 850 2. 021 - 5.132 l0 • .581 2.214 1.539 2.9.24 536 105 819 807 48 94S lo055 1.216 4.&26 702 4.684 6 76.051 214 86.?39 11 40.186 293 43.590 --- - 2.086 662 - - 32.401 243 10.590 318 46. 017 - - 718 2.200 546 782 -- 1.786 1.832 7.078 2.n2 8.702 85 53 49 291 126 814 13 36.901 9.578 486 Mota.a: (8) Contenido de loa epígrafes de la C.N.A.E. : 2-3, Industria; 6.1.1 Comercio al. •yorJ 6.J.2 Comercio al detall; 9 Actividades no clasificadas; -4-5 Conatrucción y O.P., Electricidad, Gas y Agua; 62-63-6", Banca., :Seguros y otros eatablecimientoa mercantiles; 7 Transporte,, Almacenaje y ComwticacioneaJ 81-82-83 ~ervicioa Oficiales, profeaiona.les y esparcimiento; 8.4 Servicios personales (Bares, Hotelea, •• ). (lDl) El reato de call ea comprende: Pje Permany.::r, Pje Kémies Vig•, Pje P. OliTeraa, Pje Eacue las, Pje Pla y Pje. Mercado. - ' �3.- GlNERAClON DE VI AJES V OE 1ANOA DE APAR CA' IENTO ( I NTROOUCC I ON DE CuCFI CIENTCS DE ATRACCI ON) i A partir de la cuantif 1caci6n de la actividad realizada en la zona estudiada, puede pasarse a aetimar el número de viajes generadoa, y por tanto, la demanda potencial de plazo de aparcamiento en lai zona, mediante la introducción de unoe coef icientea da atracción o 9.!. nereción de tr&f ico, que eolo pueden estimarse por encuesta. Para ello hemos podido contar con la encuesta realizada por el Servicio da Trana portas y C1rculac16n del Ayuntamignto de darcslona (• tatudio de Aparcamientos• Setiambra l . 965), que estima el número de plazas de apar-camlento demandadas al dfe por 100 • 2 de local, as! como la estancia media en la plaza, pa~a cuatro tipos da localt Banco, Gran Oficina --(Seguros). Gran Establacim!ento Comarcial, y Cine de Primera Categoría. Kamos complamentado asta serie de coetic!entes con los obtenidos por • otros aatudios privados de rentabilidad de aparcam1entoa, para Hoteles y Bares . - T A B L A CJEFICIEílTES DE ílTRACC I ON DE Banco 2 APAR C ~n I E N T O . Seguros D- ;ANDA P 1TENCI AL. Estable. Comercial Media ( 1)( 2) madi a Bares Hotel (3)(4) tn Cochea pol' at~a!dos loo m eup. activa (1) (2) 12.91 4.16 0,5h O,Sh 6,45 2,oa de euperf 1c . activa (A) X ( 8 ) 5) da • Al d!a E:atancia media CochaaXhoraa al día .A1 ,a+m2 ( Demanda Potencial an plazos X horas al d.Ca tpigrafea correap. (3) (4) (5) 13,70 0,6Sh *~ ·~ 4, 70 32 . 401 0.16 4,78 126 . 694 36 . 901 177.298 8j90 1522,85 ll.275 '76 6.2-6.3 6.4 6 . 1.1 . 6. 1 . 2 28(),44 BA741Ul 0.4 2-3-4-5 7.. a.1 a. 2-e.3 9 NOTAS• * media ponderadas Bancos = 0,6 ~~ madia ain ponderar - �- 7 - ( i ) ~ ( 4 } RESUMEN Y COMENTARIO La zona de atracción presenta en total. en 1.970, una superficie activa de 373.000 m2 • Domina el comercio almayor y la industria (en general oficinas c2ntrales); luego, los locales da Transportes, Almacenaje y Comunicaciones, el comercio al detall, Bares y Hoteles, y Banca y Seguros . Los coeficientes de atracci6n del "Estudio de Aparcamientos" pueden aplicarse directamente a algunos da estos sectores y en forma de media a los dem,s. (Las "estan--- cias medias" dadas por la encuesta parecen muy bajas, sobra todo teniendo en cuenta que se incluya la atracción de viajes de empleados). En conjunto el rasultadm es una demanda potencial en plazas X horas de 21.500 al d!a. Esta demanda correspon- da a dos tipos de vehículos aparcados en la zona: los de los~ visitantes ( compradores, visitas de trabajo y diversión, etc.) y los de los que trabajan fijo en la zona. No incluye por tanto los vehículos de los residentes. lCual as la oferta que se enfrenta a esta demandapotencial 7. Aquí pueden seguirse dos caminosi (1) suponer que la oferta de aparcamiento libra en la calle es equivalente a la demanda de apardam!anto de los residentes en la zona y que, por lo tan;p, ni una ni otra variable entran en juego; (2)conaideran la oferta en la calle como demanda negativa, sustraerla de la demanda potencial estimada y añadir luego a ésta la g demanda generada por los vehículos de los residentes en la zona. Hemos optado por la primera solución tras examinar cuidA dosamente la segunda . Veamos porqué. 4.- ESTIMACION DE LA OfERTA DE APARCAmIENTO CO~CURRENTE Una inspección ocular de la zona nos dice que eb - �- a la misma se ofrecen an este momento el siguiente número de pla• ZBSI T AB L A 3 OFERTA EN LA CALLE . NQ DE PLAZA§ Aparcamiento en cord6n " en ,. " paseos " 702 (G. Via) 700 (pg Gracia) 150 Sub-Total 1.552 Aparcamiento en chaflán en bater!a 500 en card6n 200 Sub-Total TOTAL GENERAL · 700 2.252 Esta cifra equivale sensiblemente a la de 2.110 que da un estudio privado de una sociedad constructora da apa~ camientos para una zona que coincida " grosso modo " con nuestra zona de estudio . Estas 2.200 plazas, teniendo en cuenta la prohibición de aparcar en las chaflanes de las 7 a las 12 h., represen tan una oferta de 50.000 horas al día. Por su lado la demanda de los residentes las siguientes rasgas. presenta~ Habitan la zona 30 . 000 residentes con una tasa de motorización, según el referido estudio privada, del 14 par l.aoo, es decir, 4 . 200 coches . Hemos supuesto que 2.200 de estas vehículos ocupan el aparcamiento libre en la calle durante 12 horas al día y -están el resto del día fuera de la zona. En cuanto a los ~ �- 9 - 2 . 000 restantes; su demanda se dirigía a los aparcamientos de pago, también durante 12 horas al día, estando el resto del d!a fuera de la zona ( o en movimiento dentro de la misma). El resultado de esta hip6tesis es una oferta adici.2, nal neta (aparcamientos en la calle no ocupados por residentes) de 23.600 horas al d!a, contra una demanda adicional neta (plazas de aparcamiento pagado ocupadas por residentes) de 24.DOO - horas, El cálculo de la demanda residual nos llevar!a pues a- cifras similares a las de demanda poten~ial ya vistas. La hipó- tesis utilizada será tan débil como se quiera, pero solo es mejorable mediante encuesta ( lo cual es extraordinariamente caro). Por otro lado, la influencia disturbante de estas variables. - tanto la oferta libre en la calla como la demanda de residentes. tenderá a perder peso con el tiempo, al disminuir progresivamen~ ta el número de habitantes, al tiempo que nuevas prohibiciones y limitaciones ( paradas de transporte público, vados de entrada en aparcamientos y locales, zonas reservadas a carga y descargaetc •• ) irán constriñiendo la oferta de µlazas en la calle. Optamos en consecuencia por la primera solución apuntadas comparar directamente la demanda de visitantes y activos con la oferta de aparcamiento pagado . La oferta de aparcamiento vigilado en la zona de estudio, seg6n el tt PlanogGuia de Aparcamientos en el Sector Can-- tral de negocios", editado por Policia municipal en Mayo de 1.970, se eleva a 465 plazas. Hemos a~adido a esta cifra el 50. de la- capacidad en plazas de los aparcamientos exteriores pariféricos,con lo que la oferta concurrebte con el nuevo aparcamiento proyes tado se eleva a 1.872,5 plazas. Traducido a plazas X horas, se- ofrecen al día 44.930 horas de aparcamiento~ antes de construir - el nuevo aparcamiento comparando asta cantidad con las horas po-tencialmenta demandadas ( 21 . 554 como ya vimos }, se obtiene una- �- lo tasa de ocupación de 0 1 479, muy alta por cierto ( la mitad de las plazas llenas por término medio ). Pero antes de acep-- tar esta conclusi6n examinamos el problema con s.- m~s profundidad~ TASAS DE REN OVACION PREVISTAS En primar lugar, es preciso ver qua porci6n da -- esta demanda potencial se convertiría en demanda real. Los- coeficientes de atracción obte. iidos por encuesta incluirán tanto los vi a jes efectivamente realizados al tipo de local -estudiado como los qua na se realizaron en cocha por falta de aparcamiento. No obstante, hay que tener en cuanta que la - demanda es sensible al precio y desciende a medida qua esta aumenta, de modo que a determinados precios un sector de losdema11dantes potenciales, a~n con plazas de aparcami0nto dis-- poniblea, optarían por realizar el desplazamiento por otros medias, o preferirian perder más tiempo buscanco to en la calla. aparca~ien-- Hay que introducir puas una función de de-- manda. (n segundo lugar, r e sulta más manejable la tasa de renovación ( na de veces o nQ de horas que una plaza estáocupada al día ) que la tasa de ocupación ante s mencionada. • Se suele considerar que una tasa da renovaci6n igual a 7, --equivale a la saturación del aparcamiento, dada la concentra• ción horaria de la demanda. La f unc!Ón de demanda adoptada as o R H =o p H ( l~o,001 Tm2 ORH : Demanda real horaria DPH = Demanda potencial ·horaria TM = Tarifa media �- 11 - Que expresa qua una tarifa media de 10.- Ptas. --" ahujenta " un 10% de la demanda potencial; una tarifa me-dia de 15.- Ptas . , un ?.2,5% de la demanda potencial, una tarifa media de 20.- Ptas . , un 40% de la demanda potencial etc. La tarifa media se calcula da acuerdo con las si-guiantas fórmulaea Tm :a Tl X. Tn X = Em - l y donde Tm = Tarifa media T¡ ~ Tarifa de la primera h~ra Tn :a Tarifa de las horas siguientes Em • Estancia media Sobre astas bases, comparando la demanda potencial• de la zona con la oferta potencial ( antes y deapu6s de cons• truir el nuevo aparcamiento ) hemos llegado al siguiente abanico de tasas de ranovaci~n previsiblast según las tarifas -aplicadas y sobre tres hipótesis de duraci5n de la estancia-media: T A B L A 4 Tasas de renovacion Pravisiblaa (NQ de horas qua cada plaza está ocupada al d!a) Em ~arlfa Ptas.) (horas 20-15 15-10 ...1Q_ 6.89 7.64 7.97 5.51 6.11 6.38 8.90 9 . 45 7 . 56 9.7G 1 Sin nuevo Parking tt con " 1,15 Sin nuevo Parking tt n con 7.12 2 Sin nuevo Parking con " .. 10 . 34 8.27 10 . 34 8.27 7.76 10.34 8 . 27 �- 12 Estas son las tasas de renovación teóricas, ee decir, las que se observar!an en caso de qua el aparcamiento captase deade el primar d!a toda la demanda qua realmente d~ ber!a dirigirse a &l s! loe demandantes estuviesen perfanta- mente informadoe y habituados a elegir correctamente la ubicac!dn da su lugar de aparcamiento. Ello no es as!, como - veremos, pero estas taaaa teóricas nos dicen ya algo impar-- tantas con la canstruccldn del nuevo " Parking "• la tasa de renovaci&n de los aparcamientos de la zona desciende en un - 20%. Ello resulta da aumentar la oferta de la zona tenien- do en cuanta el nuevo aparcamiento. nueva plaza creada la tasa da Es decir, por ceda --- renov•ci~n baja en un 0,046% • E5ta da una idea del impacto que la construcci6n de otros nuevos aparcamientos pueda originar . lo tratamos en al epigrafe siguiente con mayor en al que pasamos da las taaaa previsibla en el tiempo. te~ricas Este punto concreci~n, - a su avoluci6n real - �- 13 - 6 - EUOLUCION TEMPORAL PREVISIBLE DE LAS TASAS DE RENOVACION Ante todo conviene introducir en el cálculo de la demanda - expresada por la tasa de renovación - un periodo de a~os, adaptación da varios real captada cr~ce a lo largo del cual la demanda --- m's aprisa, debido a que el punto de par-- tida es muy bajo• por falta de hábito de los demandantes a -responder correctamente a la nueva situación creada. Luego- la demanda atraida por el nuevo aparcam!ebto cracs de acuer-do con la marcha de la demanda potencial conjunta, que vienedeterminada fundamentalmente por la tasa de motorización en la ciudad { función a su vez del nivel de renta ). El periodo de adaptación se ha cifrado en cuatroa~os. Al quinto año de funcionamiento se dar!an realmente - las tasas de renovación estimadas antas. La curva de adap-- tación del primer al quinto aRo la deducimos de la observada~n los grandes"Parklngs" cercanos . T AB L A 5 DE RENOVACION TASA 1.968 pg de Gracia I )Jardinets) PD de Gracia 1. 9 6 9 0, 95 1. 970 1, 5 5 II (Diput.-Cons.daCent) 2,17 El aparcamiento de Plaza da ? Catalu~a, 2,BO de caracte-- rísticas muy distintas en cuanto a zona de atracci6nt oferta concurrente, etc... 7. está entorno a una tasa da reoovación da- Tomando como modelo el " Parking pQ de Gracia II - uno de loe perif ,ricos a la zona estudiada - observamos un crscimiento del 29% en dos años ( del ¡g al 3Q ) que nosotros supondre9 �- 14 ... mos se repita en nuestro caso en los dos aRos siguientes --~ ( del 3g al 5g ). De este modo del abanico posible o tabla de ta-s as de renovación, ' del ler. al 5g afio, en el nuevo aparm:a---- mi ent6 prdye c tado, sería: TAS LA 6 AÑO 1 ( 60,1 %) AN~ o ANO 3 ( 7 7., 5%) s ( 100'%) Tarifa ~ Estanci media( horas) 20-15 15-10 l 3,31 3,67 3,83 1,5 4, 2 8 4,54 4,66 4,97 4,97 4,97 2 e , .!Q 20-15 ' -10 15-10 20- 15 -10 15-10 4,27 4. f 4 4 5,51 6,11 5,38 5,52 S,86 6 ,01 7,12 7,56 7,76 6,41 6,41 6,41 8,27 B,27 8,27 ,9~ Pero todavía _,h-ay quQ t e ner en cuenta la inciden•cia, a lo largo de esos cinco prime ros años, de la posible ~~ construcción de otros nuevos aparca mientos, incidencia, que,c omo vimos• pueda ser significativa . Hemos supuesto que al quinto aNos la oferta de -aparcamiento s e habría incrementado en la zona e n 1.000 pl a-zas ( 6 24.000 plazas X horas ) . mi e nto de Plaza Urquinaona. El previsto nuevo aparca-- perif é rico, significaría por s! solo una parte importante de este incrementa, quizás el 40%. Veamos como evolu c ionarían ent onces las tasas de re-- novación, suponiendo que la adaptaci6n sigue la misma curvar �- 15 - T A8 L A Tarifa AÑO 1 (60,1% 7 AÑO 3 (77,5%) Ptas. Estancia media( horas) 20-15 1 1,5 - . . 2 15-10 10 20-15 A~O 15- 10 - 10 %) 5(100 20-1 5 15-10 -10 2 , 32 2,57 2,69 2,99 3,32 3,46 3,86 4.20 4,47 2,99 3,18 3,26 3,86 4_ , ln_ 4,21 4,98 5 1 29 S,43 3,48 3,48 3,48 4,49 4,49 S,79 S,79 5,79 4,49 Es más que posible que esas nuevas 1.000 plazas• ofrecidas en la zona no lo sean desde el primer aNo, es de- 4 cir, eimultaneamenta a la puesta en servicio del aparcamien• to estudiado. Lo más razonable ser!a escoger una evolución que combinase las dos aquí presentadas, con unas tasas no -tan bajas, al principio, como en la tabla 7, para llegar en- el quinta aíla a las tasas recogidas en la misma. tanta, parece prudente tambi~n No aba--- optar por la svolueción ex--- presada en esta tabla 7, ya que la nueva oferta concurrents- es más variable totalmente independiente, en l prinw: ~ :.o. Qué ocurrirá después del quinto aílo 7 . La ~g superficie .activa y las empleos ir4n aumentando, y por tanto la demanda potencial, al tiempo que disminuir'n m~s o manos- paralelamente la demanda de residentes y la oferta libre en" la calla. Sin tomar en cuenta aquel aumenta, que se vería- posiblemente compensada por un nuevo incremento de la afer-- ta da aparcamiento pagado, impreviaible a tantos años vista, puede cifrarse el incrementa de la demanda real, es de c ir, - �. - 16 • de las tasas de renovaci6n, da acuerdo con al de la tasa de • motorlzaci6n da la ciudad, expresado en los siguientes datoeaxtraldos del estudio privado antes mencionados TABLA TASA DE 8 f'flOTORIZACION ( Ng TURISmos/1.000 HABITANTES) 1.975 1.980 AÑOS 1.969 1.970 Centro 125 140 205 240 Noroeste 176 190 250 290 90 100 150 200 120 140 190 220 AREAS Norte media Ciudad De acuerdo con la misma previsión, la tasa de motorización de Barcelona, lle~a a un máximo en la Última g_ década del siQlo, entorno a los 240 cochas por 1.000 habi--- tantes. De acuerdo con ello, construimos la secuencia -temporal siguientes T A B L A 9 TASAS DE RENOVACIDN ( A PARTIR DEL 5g AÑO) Tarifa Ptas. Estancia media( horas) AÑO 10 (As::lS,7% 20-15 15-10 10 AfJO 15(A=7% 20-15 15-10 AÑO 20 ( A=3%) 10 20-15 15-10 10 1 4,47 4,95 5,17 4,78 5,29 5,53 4,92 5.45 5,70 1,5 5,76 6,12 6,28 6,16 6.54 6,72 6,34 6,74 6,9"2 2 6,70 6,70 1,70 7,17 7,17 7,17 7 ,::59 7,39 7,39 �- 17 Téngase en cuenta que la función de demanda no • es tanto función del precio nominal como del precio relativo, o sea de la proporción entre la tarifa aplicada y el nivel -general de los precios. Cuando se indica una tarifa de 10.- Ptas. en el aMo 20, no quiere decirse que en 1.990 sea vero-simil que un aparcamiento ofrezca tarifas de 10.- Ptas., sino tarifas equivalentes en aquel momento a lo que ahora es una tarifa da este orden, dado el nivel da los precios de los --restantes bienes y servicios adquiridos por al público. Ellono obstante, los reajustes periódicos de tarifas que esto supone, pueden producir oscilaciones temporales de la tasa de renovación entorno a la trayectoria incluida. Esto ya depen de más qua nada da la política tarifaria de los restantes --aparcamientos de la zona en relación a la seguida por el ---aparcamiento estudiado. También es de esperar un incremento tendancial de la estancia media, a medida que el público tienda a concen- -trar temporalmente sus visitas, compras y gestiones en la zona y sa racionalicen los horarios en este sentido. Pero ello puede resultar en definitiva no otra coaa que una compensación de la dism!nuci6n del n6mero de viajes a la zona, manteniéndo- se inalterado el total da horas da aparcamiento demandadas. Por 6ltimot parece muy verosimil que no se creenmuchos nuevos aparcamientos por encima de lo que requiera elincremento de la superf !cie activa de la zona, pues nos movemos en el año horizonte, y en el mejor da los casos, an tasas de renovación que no superan nunca significativamente el ni-- val de satmración (TR•7). No se llega a dar pues un excedente notable da demandas, que as lo que más facilmente puede inducir a la creación de nueva oferta da aparcamiento. �- 18 - Tenemos pues todos los datos precisos para pasar a un cálculo ds rentabilidad sobre bases razonablemente se-guras. �- l 9 - II.- RENTABILIDAD DEL PROYECTO l•• I ngresos brutos por plaza 2.- Costes: inversión i n icial y mantenimiento 3.- margen bruto por plaza 4.- Actualizaci6n. Tasa de Rendimiento s.- íuturo. Plazo. Las variables tarifa media y estancia media y la rentabL- l i dad . 6.- Comentarios sobre la financiación y los impuestos. l.- I NGRES OS BRUTOS POR PLAZA En la Tabla 10 hemos calculado los ingresos bru-· toa por plaza para cada una de las 9 hipótesis. A cada hi-- pótasis respecto a Tarifa media y Estancia media le corres--ponde una tasa da renovación que nos permite calcular los in- grasos brutos por plaza. 2.- COST(S 2.1. INVERSION INICIAL. El " Presupuesto estimativo tt da que disponemos,- estimado a precios de 1.968, y para el conjunto da la obra -N as decir, aparcamientos y edificio, nos da las siguientes ci- fras, para la obras Aparcamientos 21.530.067,50 Despachos 13 . 085.321,20 �- 20 Daaconocemos las formas en que se proyecta finan• ciar la obra. Pero en defecto de aeta información, dejando- pues a la libre elecc16n de la empresa asta forma de tinanci,1 ci&n, podemos suponer qua los " coatee 1nmater1alea " vienena representar, an obras da aste tipo el 10 o 12 n costaa materiales • . % de los --- · ( Aunque se trata, en esta eetimaci&n de empresas de nueva planta, por lo que el porcentaje es más- bien alto) . Calculado asto axcluaivamante para loa aparcamieb .... toe, implica unos n costea 1nmater1alee " de 2 . 739,224,5, - - - ( que incluye loa emolumentos a los arqu!toctos, en la parte• que corresponde a aparcamientos, y calculado teniendo en ta la reualorizaci&n qua explicamos en al p~rraro CUB!l que sigue) . Si tenemos an cuenta la tasa de aumento de los -precios de l . 968 a 1 . 970 - suponiendo que el proyecto sa pon• ga en pr~ctica en 1 . 971; dabamos aumentar laa eatimacionaa -- del " Preaupueato Estimativo • en un 6%, la que representa •• 22 . a2& . a11,s . Aaí pues, avaluamos la tNVERSION INICIAL ena Inuereidn da activo f ljo material 21 . 530.067,SO Revalorizacidn 6% a/. presupuoeto Inversi6n de activo fijo inmaterial TOTAL INVERSI ON INICIAL 2.739 . 224,S 25 . 566 . 096·-- Por tanto el costa por plaza de la canatruccl&n dal aparcamiento es de 54 . 280.- Ptas . 2 . 2 . COSTE S DE EXPLOTACI ON En aparcamientoa de la dlmansi6n del que nos --concierna, suela conaiderarae que loa caates da explotacldnaon de unas 10 . 000 Ptas . plaza/ano, en una eatimaclón máe •• �- 21 - bien alta. En defecto de estimaciones precisas de los tes de personal, ~ del coste de la energía eléctrica, del -- coste de mantenimiento de las instalaciones y de los gastos varios, aplicamos pues esta cifra, da 10.000 Ptas. plaza/aNo. 3 .- ffiARGEN BRUTO POR PLAZA En la misma Tabla 10, f i gura el cálculo del --margen bruto, obtenido por diferencia entra los ingresos -brutos por plaza y loe costas de mantenimiento por plaza. Puede observarse que, da entre las 9 hipótesis elegidas, -solo en una ( hip6tesis A, 3 ) aparecen margenes brutos ne-gativoa durante los dos primeros años. Este as, como ve-- ramos, la hipótesis mas desfavorable. 4.-PLAZO . ACTUALIZACION.TASA DE RENDI MIENTO tUTURA. 4.1. PLAZO El plazo elegido para efectuar el c'lculo de --rentabilidad es el más desfavorable. Si hemos de atendar - a los cálculos que se hacen normalmente, en concesiones para la construcción de aparcamientos públicos, el periodo de laconcesión oscila entre los 20 y los 40 años. De ah! que, - elegir la hipótesis de 20 años equivale a elegir la hipóte-sis mas desfavorable, pues si en las comisiones las empresas pueden ofrecer plazos de 20 a~os, tres los cuales los apar-- camientos revierten a la actividad concesionaria, en nuestro caso, todos las benef lcios que se realicen después del año 20 no resultan contabilizados. Ahora bien, alargar más el --- �- 22 - TABLA 10 INGRE.SOS BRUTOS POR PLALA A 11 A 12 A 13 i:jg Ta-15 Tm-10 A 21 A 22 A 23 A 31 A 32 A 33 A 11 MlRGEN BN.'UTO POR PLAZ.A A 12 14.384 11.950 8.339 16.990 16.337 13~573 9.471 19.297 3 18.538 15.438 10.726 21. 934 4 21..055 17.534 12.183 24.913 5 23.932 19.902 13.857 28.298 2 lJ.141 10.106 18.819 14.926 11.478 21.443 16.~2 13.051 ~.358 19.243 14.823 27.666 21.860 16.833 Jl.410 13.485 15.316 17.f99 19. 762 22.436 10.788 4.384 12.253 6.337 13.919 8.538 15.80911.055 17.94911932 23.191 .23.887 .24.603 .25.290 18.945 35.352 25.520 20.201 16.93612.399 19.468 36.3'7 25.912 20.770 17.714]3.017 11 28.091 23.330 ·16.244 :33.175 12 28.473 23.G47 16.465 33. 626 13 28.860 22.968 16.689 34.083 14 29e2!2 24.294 16.916 34.547 15. 29.636 u.598 17.1-43 Js.ooJ 25.633 25.982 26.335 2S.694 21.025 19.732 36.841 26.JlS 21.052 18.09lll.330 20.001 37.342 26.672 21..338 18.473 ]l.647 20.273 37.850 27.035 21.628 l8.860]l.968 20.548 38.364 27 • .tOJ 21.923 19025214.294 20.s32 JS.897 21.1tW 22. 22119.63614598 24.74317.244 J5.209 24.689 25.03.5 2s.1sJ 25.342 A 22 1.950 - l.6ól 6.990 J.141 3.573 529 9.297 4.926 S.438 726 11.934 6.942 7. 534 2.183 14.913 9.243 9.902 3.857 18o298D..860 24~ 650 20.·4 99 14.272 29.146 25.389 21.114 14.700 30.021 26.151 21.7-47 15.141 30.921 26.930 22.399 15.596 31.849 27.714 23.017 16.027 32.730 16 ' 29.810 17 . 29.986 18 J0.163 19 10.341 20 . 30.504 A 21 A 23 A 31 106 1.478 3.0.51 4. 823 6.833 8.879 11.443 14.358 17.666 21.410 A 32 A 33 I:j&~ 'Jip~ T»-1~ .¡:-~ T»-12,S TlPl.0 DtR 1 6 1 8 9 10 A 13 22.sLS 17.337 32.352 23.109 18.487 14.650 10.499 17.858 33.322 23.802 19.042 15.38911.11• 18.393 34.32.2 24• .516 19.613 16.15ll.L747 27.184 20.954 39.126 17.345 35.417 27.344 21.078 39.357 17.• 44'8 35.626 21.506 21..202 39.589 i1.s51 35.836 21.668 n •.J21 J9.82J 17.670 36.026 27.852 21.452 .t0.091 27.947 28.112 28.278 2s.44s 28.636 22.35819.81014.743 22. 490 19.98614.899 22.til2 20.16315.035 22.156 20.34115.183 22.909 20.50415.342 4.272 19.14612.515 7.337 22.352 4.700 20.021 U.191 7.858 23.322 s.1.u 20.9211J.ss1 s.393 24.322 5.596 21..84914603 8.945 25.352 6.021 22.130 u.290 9.468 2r.• .M1 6.244 6.465 6.689 6.916 3.485 s.316 7.399 9.762 12.436 788 2.253 J.919 s . so9 7.949 lJ.109 8.487 ?3. 802 9.042 14.Sli 9.613 15.52110.201 15. ~62 ».no 23.175 15.633 9.732 26.841 16.315 U.052 23.626 lS 982 ]). 001 27.342 16. 672 l.l.338 24.0SJ 16.335 10. 273 27.850 17.0JS ll628 24.547 16. 694 )Q. 5-48 28.364 17.403 11923 7.143 25.00317. 025 :n 832 28.897 17. 784 ]2.227 1.244 25.209n18' l0.954 29. 126 17.947 wss 7.345 25.417 1'1.3« 1.l.078 29.357 18.112 ll.490 7.-448 25.62617.506 m.202 29.589 18.278 12622 25.836 11.~s IL32'7 29.823 1&~445 12.?Sti 7. 670 26. 026 1'1852 D.452 JO. 091 18~ 636 12a09 1.ss1 �- 23 - plazo para el cálculo de la rentabilidad hubiera implicado-tomar un horizonte temporal sobre el cual la incertidumbre reina, tanto en cuanto a la posible evolución da la demandada aparcamientos como en cuanto a las tarifas posibles. Por otra parte. en obras de este tipo la depreciación fisica noempieza hasta al cabo da muchos años, más años de los qua - es posible contemplar nif icativo . d~sde un punto de vista econ5mico sig- Por tanto, la elección de un plazo de 20 años- para al cálculo de la rentabilidad, 'mplica cierta subastim~ ción de la rentabilidad del proyecto. 4.2. CALCULO DE LA RENTABILIDAD m~todo El seguido para evaluar la rentabilidad - del proyecto consiste en al cálculo de la tase de randimien- to interno. Esta jasa e • m1 M2 ~ sa dsf ina por la fórmulas m3 -+-+-+· ( 1 t r) ( 1 +r )~ ( 1 +r - 1 donde ~ es el coata de la inversión ( o sea lo qua noeotroallamamos inversión inicial) y m1, m2 ••• m20 son los márge- nes brutos correspondientes a cada una de los veinte años. El cálculo de la rentabilidad consiste pues en igualar al valor actual del flujo de ingresos· ( margen bruto) con el coste de la invars16n. Aquella tasa a la que se iguala aquel flujo con el valor de le inversi6n inicial, eala tasa de rendimiento interna del proyecto. Se trata de - una tasa de rendimiento bruta, as decir, que no incluye ni los costas financieros, ni las detracciones en concepto da • impuestos. (Véase punto 6). Este es el mejor método a aplicar cuando no ea- - �- 24x- tan determinadas las formas de financiación del proyecto. -El mejor inconveniente de este método es que si bien nos di~ ce cual es la rentabilidad global del proyecto, no nos dicecual as la evolución año a a~o y, por tanto no garantiza la- obtención de beneficios natos desde el primer año. Esta solo puede averiguarse con un análisis "cash-flow"• que no comentaremos aquí. los cálculos, los vamos a realizar, directamente,con los márgenes brutos por plaza. punto 2, el coste por plaza as Como se ha visto en el - de 54.280 Ptas •• Por tanto,- por cada hipótesis hemos igualado el valor actual del flujo de m~rganee brutos por plaza durante los 20 años al costa- da la inversión por plaza, obtenie:·:do así la tasa da rendimiento interna. Da acuerdo con lo qua se expone en el punto 6, --- nuestra conclusión es que el proyecto as claramente renta-ble para tasas de rendimiento internos brutos por encima -- del 13%. Tenemos, as! qua las hip6tesis a¡ 5 y a~ 3 resultan ser no rentables. (en efecto el valor actual de loe marge-nes brutos se iguala al coste de la inversión a tasas de -menos del lO%,ylO% respectivamente). Por tanto, con una tarifa de 10 Ptas.hora, y con estancias medias de 1 hora y -- 1,5 horas, respectivamente, la construcci6n y axplotaci&n del aparcamiento resultaría ser irrentabla.(véase punto 5). 1.1 TABLA Hipótesis Tasa Rebdimie!l to interna • a,, ªI~ '?,~ super a 16% . 14% ª~' ª.:~ 10% 16% a • 16% ª-'ti ªn a.i3 sup. sup . a a sup. infe. aup. al a • ª-2' 10% 16% 16% 13% �- 25 La hipótesis a33 (Tarifa media= 10 Ptas.; Estancia media= 2 horas), está justo en al límite entre la rent~ bilidad y la irrentabilidadt es decir, para asta hipótesis, -la tasa de rendimiento interna es del 13%. La hip6tesis a 12 ( Tarifa medies 15 Ptas.; Estan cia media =1 hora ) resulta presentar una tasa de rendimien• to interna del 14%. Todas las demás hipótesis presentan tasas de rendimiento internas de más del 16%, y pueden conceptuarse, por tanto, como a lt amen t e re nt ab l es . 5. LAS VARIABLES TARIFA MEDIA, ESTANCIA mEOIA Y LA RENTA· BILIDAD DEL PROYECTO. Observamos, pues, que las Únicas hipótesis que ·-- hacía irrentable el proyecto, son las dos hipótesis que presen tan una tarifa unica da 10 Ptas./ hora ( con estancias madiasde 1 hora y 1.s horas). Por otra parte, la tercera hipótesis con tarifa de 10 Ptas/ hora, eetá en el justo l!mite entre larentabilidad y la irrsntabilidad. A primera vista esto parece indicar qua no es conveniante re~ajar la tarifa hasta 10 Ptas. Pero la naturaleza da los supuestos sobra los que se ha realizado al análisis de" las tasas de renovación factibles, no autoriza esta conclusión· inmediatamente. ( Tabla En efecto, aquellas tasas da renovación ---- ) están calculadas para todos los aparcamientos -- da la zona, con base a la oferta total de plazos en la zona. Entonces, si el nivel común de las tarifas, en todos estos --aparcamientos fuera, por ejemplo de 15-10 Ptas., es evidente que si nuestro aparcamiento ( que presenta 1/4 del total de -plazas ofrecidas ) rebaja las tarifas a la Única de 10 Ptas.-· �- 26 - p)r hora, no llevará parta da la demanda que antes acudía a los dem~s aparcamientos. Nuestros cálculos indican que,e~ efecto, el peso de una tarifa media de 12,S Ptas./hora ( osea de 15~10, con estancia media de 2 horas ) a una tarifa- Única de 10 Ptaa./hora represantar!a un aumento de la dema~ da de plazas en nuestro apercamiento del 24%, ganancia que- ss realizaría a coeta de loa demás aparcamientos. Pero, - la reducción da los ingresos al pesar de una tarifa 12,S -Ptas./ hora a una de 10 Ptas./hora es también del 24%. Por tanto, la reducci6n de la tarifa a 10 Ptas., si bien atraería más coches, dejaría iguales los ingresas. Partiendo - de otras tarifas medias para pasar a la de 10 Ptas./ hora,resultan aumentos mejores del 24% en la demanda desplazadade los otras aparcamientos al nuestro, y, por otra parte, se r e aliza también una leve ganancia en cuanto a los ingresos brutos. Pero la 16gica de una reducci6n competitiva detari fas es tal que los demás aparcamientos se verian obligA dos a seguir, reduciendo sus tarifas. Y en el momento en que la tarifa c om ún a todos los aparcamientos fuera de 10 Ptas., sa volvería a la situación inicial y, en consecuencia, todos los aparcamientos tendrían pérdidas. En conclusión, la competencia pued8 establecerse can pesos de tarifas de 10-15 a tarifas de 15-10, pero no con pe sos de tarifas de 15-10 a tarifas de 10 Ptas./ hora. Pode• moa decir, pues, que la tarifa mínima - común a todos los --aparcamientos - permisible es la de 15-10 Ptas. Con asta -- tarifa, y cualesquiera que sea la estancia media, la constru~ ción y explotación del aparcamiento resulta ser rentable. --- .. �- 27 - ( muy rentable para las hipótesis qua presentan tasas da rendimiento internas ds por encima del 16%, rentable, pero cerca del límite da la irrentabilidad para la hipótesis a12, con -t asa de rendi miento interna del 14%). 6.- COMENTARIOS SOBRE LAS FORffiAS DE FINANCIACION. Hemos indicado que el método seguido para la evaluación de la rentabilidad del proyecto nos venía forzado por el desconocimiento de las formas de financiación a adoptar. Ahora bien, debemos guiarnos por alguna hip6teais respecto ala financiación, para poder afirmar que la rentabilidad del proyecto está asegurada para tasas de rendimiento interna --superiores al 13%. La hipótesis adoptada en cuanto a las posibles formas de financiación es la siguiente. 50% lo cone~ituirán Suponemos que el recursos propios, y el otro 50% recursos- ajenos. ( Si estos consisten, por e jemplo, en un crédito bancario al 8% ( muy elevado ) durante 10 años, los recursos --propios tendrian asegurado una rentabilidad anual alrededor del 12% bruto, cuando la tasa de re n dimiento interna fuera -- del 13%). Es evidente que cambiand o l a forma de financia--ción en la forma adecuada puede proyecto, o incluso empeorante ( dita lo fuera a cinco a~os, me~orar la rentabilidad del - a; por ejemplo, si el eré-- con la misma tasa de in;.erés del- 8% - qua en tal caso sería muy elevada - , para asegurar una• rentabilidad bruta del 8% a los recursos propios, ae precisaría una tasa de rendimiento interna del 16% y no, como antes �- 28 • da salo al 13~ ). Por último, laa tormae de tinanciacidn intlu• yen seriamente sobre la evolución anual da los márgenes.De ah! que, pera realizar el anál!s!a caah-tlo• qua par-• mita analizar a partir da que eMo· ea realizan benat!cioanetoa, ea necesario dieponar ya da las formas da tinenciA ci&n que son poalblaa, para podar elegir la mejor da entre lea miamae . En lo que ae refiere a loa impuestos, na puaden imputa~se a aparcamientos parte de lo que grava al -- aolar edificado en eu conjunto . Y, analogamente pare la licencia 'iscal. En darecto da aetaa imputaciones, dabemaa considerar todos loa cálculos como bryto1 da impueatoe . · � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estudio económico de construcción y explotación de un aparcamiento parcialmente subterráneo en Diputación-Lauria-Consejo de Ciento-Bruch Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1970 [?] Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Infraestructures Transports Economia Urbanisme Description An account of the resource Estudi el·laborat pressumptament per Pasqual Maragall com a tècnic del gabinet de programació de l'Ajuntament (no va signat, però conté un esquema fet a mà de la seva autoria) i de 1970 (no te data) suposadament, per les dades que s'indiquen a l'interior del treball. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 793 Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2664/WP5_Transfronterer_JMartin.pdf 28e027ee7ddce5577d7cc56b81db095d PDF Text Text article Working_paper n.5 Europa en l’horitzó: Barcelona i Catalunya en l’articulació i la construcció europea Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall Javier Martín i Uceda DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA I MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DE LA DELEGACIÓ DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA A L’EMPORDÀ Maig 2018 �2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ÍNDEX 1. Preàmbul i consideracions inicials 5 2. Introducció 6 Evolució de la cooperació transfronterera a Europa: seixanta anys d’integració 3. El Pensament de Maragall: relacions transfrontereres per la construcció europea 7 10 Europa: un continent urbà 10 Xarxes o sistemes de ciutats i regions, el motor de la cooperació 12 Barcelona, la millor ciutat d’Europa! 13 Catalunya, de la ciutat-regió a la macroregió 14 Emprenedors polítics: Maragall i Pujol, dues visions, dos models, dues Europes 15 4. L’acció de govern: del pensament a l’acció 19 Maragall alcalde: de la xarxa C-6 a la Conferència Interpirinenca de Poders Locals 19 La Xarxa C-6 19 Conferència Interpirinenca de Poders Locals 21 Maragall president: de L’Euroregió Pirineus Mediterrània a l’Espai Català Transfronterer 21 L’Euroregió Pirineus Mediterrània 22 La Comunitat de Treball dels Pirineus 25 Una sinèrgia positiva: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer 26 5. La realitat avui: a mode de conclusió 27 6. De l’Europa prossima, a la prossima Europa 29 7. Bibliografia 33 Bibliografia de l’Arxiu Maragall 34 �“Le nord du sud” Esquema de Pasqual Maragall sobre la macroregió i la Xarxa C-6. Dins del discurs i notes pel dinar amb el Comitè de patronatge de la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona. 16 de març del 1995. �1. Preàmbul i consideracions inicials A quest treball s’emmarca dins del Llegat Pasqual Maragall, el programa de recerca sobre l’acció i pensament polític de Pasqual Maragall iniciat el 2013 per part de la Fundació Catalunya Europa. L’àmplia obra de govern tant dels anys d’alcalde de Barcelona com President de la Generalitat, així com la complexitat del seu pensament polític fan d’aquest programa una excel·lent iniciativa per preservar i conèixer el llegat d’una persona clau en l’esdevenir de Catalunya i Barcelona, i al mateix temps facilita la comprensió de la realitat actual. Personalment, vull agrair l’encàrrec per part de la Fundació Catalunya Europa. Primer per confiar en un jove investigador que s’inicia en la recerca. I per l’altre costat, donar-me l’oportunitat de contribuir al Llegat Pasqual Maragall. D’altra banda, voldria explicar que aquesta recerca transcorre paral·lela a la meva tesi doctoral, que tracta precisament sobre la cooperació transfronterera a Europa. En concret, sobre el paper dels agents involucrats en la mateixa i els projectes impulsats, en especial a través d’INTERREG; així com valorar quin ha estat el seu impacte en el territori. Tot això, a través de l’anàlisi de diferents fronteres europees per realitzar una comparativa amb els diferents casos i entendre un fenomen que s’ha estès en els darrers anys i que suposa un triomf de la integració europea. Una temàtica, per tant, plenament complementària a la recerca sobre Maragall. Les fronteres són un element present en la realitat social, política i econòmica. Especialment en un context mundial de globalització, on el procés d’integració europea ha fet pensar els ciutadans que poden viatjar sense passaport, les fronteres en alguns casos tornen a aparèixer com un element que recupera un significat que semblava oblidat: límit, barrera. Una realitat que sens dubte Maragall va treballar perquè no tornés mai. I perquè les fronteres fossin un element d’unió, de contacte i que en tot cas, com afirmà a Prada de Conflent, no suposés més que una mica de cua en un peatge d’autopista. La recerca té una doble vessant: la primera s’endinsa en el pensament Maragall en relació a la cooperació transfronterera a partir de documents diversos, com guions de reunions, documents oficials o, especialment, discursos; i en segon lloc, mostrar l’obra de govern realitzada sota el seu impuls i lideratge, des dels dos costats de la plaça de Sant Jaume, sigui des de la Casa Gran de Barcelona com el Palau de la Generalitat. Per acabar aquest primer apartat vull fer alguns agraïments. Primer, a Albert Aixalà per les seves consideracions inicials sobre com encarar la recerca. En segon lloc a Mita Castañer, la meva directora de tesi, per engrescar-me i ajudar-me a realitzar aquesta recerca. També a Joan Vicente, per les seves opinions, correccions i comentaris fonamentals per anar avançant en tot aquest procés. I en darrer lloc, a les persones entrevistades i amb les que he mantingut converses del tot interessants i enriquidores, en concret, Margarita Obiols, Anna Terrón, Antònia Sabartés, Joan Ganyet i Joan Armangué. Gràcies a tots ells. |5 �2. Introducció P arlar de relacions transfrontereres significa, avui, parlar del “vell” significat de frontera. Reflexionar sobre el paper de les fronteres europees en aquests moments porta a reflexionar sobre processos que semblaven, almenys fins fa poc, oposats als que succeeixen en algunes fronteres europees actualment. Si bé s’apreciava que el procés de desfuncionalització de les fronteres internes europees semblava lineal, la situació d’incertesa política actual en la majoria d’estats membres i del projecte europeu semblen suposar que aquest procés no té un horitzó tan nítid com semblava tenir amb anterioritat. Deixant de banda aquest apunt sobre l’actualitat, si mirem enrere, les relacions transfrontereres a Europa van estretament lligades al desenvolupament de la Unió Europea com a entitat social, política i econòmica. Han estat objecte de polítiques comunitàries, amb importants quantitats de recursos econòmics per fomentar-les, però també de l’acció dels actors regionals i locals, que han impulsat iniciatives a diferents escales per poder avançar en la consolidació d’acords i projectes que puguin tenir un impacte positiu en el territori per superar l’efecte “limitador” de les fronteres. Un dels primer aspectes a tenir present en aquest document ha de ser definir què s’entén per cooperació transfronterera. És un procés d’associació, d’acord, de partnership, entre actors locals i regionals separats per una frontera, amb l’objectiu de, tal i com s’ha afirmat en el paràgraf anterior, obtenir un impacte territorial positiu. En aquesta definició s’introdueix un aspecte que cal remarcar. El fet que els actors locals i regionals prenguin part d’una política reservada especialment als estats, com és la política fronterera (Perkmann, 2003). La frontera és un element clau en un dels aspectes que fonamenta els estats: la sobirania. Les fronteres marquen el límit d’actuació d’un estat, i per tant, han esdevingut imprescindibles per entendre la configuració dels mateixos, així com la seva actuació i poder. Però amb la construcció de la Unió Europea, les fronteres, almenys les internes, viuen un procés de desfronterització. La cooperació territorial i transfronterera va estretament lligada al projecte europeu, així com el paper que han tingut institucions com la pròpia Unió Europea o el Consell d’Europa, entre altres. També la globalització econòmica i social, i l’augment en les darreres dècades d’organismes i institucions supraestatals han contribuït a reduir el paper de les fronteres, si bé és cert que al mateix temps, en les darreres dècades, han aparegut una gran quantitat de noves fronteres estatals (O’Dowd, 2002), cosa que pot semblar en part contradictòria. Mentre es produeix aquest canvi funcional en les fronteres, hi ha un procés on els actors regionals i locals s’atribueixen un paper nou en les relacions transfrontereres com s’ha mencionat anteriorment, una política reservada al llarg del temps al estats. Letamendía (2010) posa de manifest la doble direcció de la cooperació territorial, amb dos eixos diferenciats: el vertical, amb cooperació a diferents escales (europea, estatal i regional); i l’horitzontal, entre actors dels diferents costats d’una frontera per cooperar i superar diferències que puguin existir, establint en alguns casos estructures de cooperació. Aquest fet, suposa avançar en una realitat complexa, una forma de govern multinivell que s’ha anat consolidant al llarg dels darrers anys, en especial per l’impuls donat per la política europea (Stead, 2014). Una nova governança que s’ha consolidat en els darrers decennis, que implica una emergència de l’escala regional i local, (Harguindéguy i Bray, 2009) que posa de relleu com la complexitat del govern del territori i el nous significats de les escales territorials en la presa de decisions (Gualini, 2006). Tots aquests processos posen la consolidació del principi de subsidiarietat dels estats europeus (Keating, 2004), reclamat per Maragall en múltiples ocasions, i que quedà plasmat en una de les seves publicacions, Europa pròxima: Europa, regions i ciutats (Maragall, 1999), a la que es farà referència més endavant en aquesta recerca. 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Evolució de la cooperació transfronterera a Europa: seixanta anys d’integració L’evolució de la cooperació territorial transfronterera a Europa ha estat recollida per múltiples autors, si bé l’amplitud del concepte de cooperació fa que les aproximacions a l’evolució siguin diverses, des d’àmbits com l’economia, la ciència política, la geografia o la història. La majoria dels autors centren en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial el moment de naixement de la cooperació transfronterera. Després de la devastació del conflicte, actors locals comencen a impulsar els primers acords entre ells, per exemple amb agermanaments entre municipis. Autors com Domínguez (2008) posen de manifest el paper dels ens locals en aquesta primera etapa, lluny encara de la consolidació plena amb la posada en funcionament de la Iniciativa INTERREG l’any 1990. Especialment en aquesta etapa sorgeixen les iniciatives en la frontera franco-alemanya, la més afectada per la guerra. El mateix Domínguez defineix aquesta fase com a “prehistòria” de la cooperació. També Oliveras, Durà i Perkmann (2010) situen aquests primers acords voluntaris entre actors locals com el primer pas per la consolidació de la cooperació transfronterera. Els autors, en el seu article defineixen quatre etapes. 1) La primera, des dels anys cinquanta fins a inicis dels vuitanta. Destaca d’aquest període la creació de la considerada primera euroregió l’any 1958, EUREGIO, a la frontera entre Alemanya i els Països Baixos. Els acords es basaven en la voluntat dels diferents actors, que entraven en una temàtica centrada, fins al moment, als estats. 2) La segona fase s’inicia amb els primers reglaments jurídics creats per impulsar i regular la cooperació transfronterera. El primer el Conveni de Madrid, de l’any 1980, titulat “Conveni Marc Europeu de Cooperació Transfronterera entre Autoritats i Comunitats Territorials”, sota auspici del Consell d’Europa. Segons els autors, altres documents com la “Carta Europea d’Autonomia Local”, del 1985, ajuden també a impulsar la cooperació transfronterera. 3) Tercera fase, caracteritzada per la consolidació i expansió de la cooperació transfronterera per l’aplicació dels diferents acords anteriors, però també, per la política regional europea. L’aprovació dels fons INTERREG, orientats precisament al foment dels projectes de cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Els diferents programes financers i de cooperació han estat cada cop majors, amb més recursos econòmics, i amb més espais inclosos per ser elegibles per rebre finançament. La necessitat de gestionar els recursos i d’impulsar els projectes propicia de manera notable l’establiment d’estructures de cooperació, com les euroregions o d’altres iniciatives similars i a múltiples escales de treball. 4) Per últim, els autors inauguren una nova etapa, que correspon amb l’actualitat, i que coincideix amb l’aprovació per part del Parlament Europeu de les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial (AECT). La Cooperació territorial Europea passarà, a efectes dels instruments financers de les polítiques de cohesió, a ser un objectiu a partir de la programació iniciada al 2007 i que es manté en la programació actual, des del 2013 fins al 2020. Després del Tractat de Lisboa del 2007 la cohesió territorial passa a ser un objectiu reconegut per la Unió Europea, i per tant, una prioritat per les Polítiques Regionals. És el tercer pilar de la política de cooperació, juntament amb els objectius de convergència i competitivitat. Per tant, la cooperació territorial no és simplement un element necessari per la consolidació del mercat comú, si no també necessari per un territori integrat social i econòmicament. I aquest fet dóna a les regions frontereres |7 �un paper d’actors polítics necessaris per aconseguir aquests objectius (Wassenberg, Reitel, Peyrony, i Rubió, 2015). L’actualitat també ens fa pensar que potser som en una nova etapa d’aquesta evolució de la cooperació. Un moment on, tot i els interessos de la Unió Europea per seguir amb el procés de cohesió, les polítiques d’alguns estats en relació a les fronteres poden fer que la cooperació transfronterera estigui en dubte, pugui quedar en segon pla o, inclús, desactivada. Però més enllà d’aquest comentari, la cooperació transfronterera és un element important en l’assoliment dels objectius de cohesió del territori europeu, no només per la consolidació del mercat comú, sinó també per la superació social i econòmica d’una barrera que segueix en la ment d’una part important de la societat. Contribueix al mateix temps a assolir una consciència europea, un sentiment de pertinença a un projecte compartit. El llegat i acció de govern de Pasqual Maragall des de l’alcaldia de Barcelona i la Presidència de la Generalitat treballa en aquest sentit. La voluntat de fer d’Europa una pàtria comuna que superi els antics enfrontaments entre estats. Per Maragall, com queda palès en el seu pensament i obra de govern, per avançar en la cohesió europea les ciutats i les regions han de tenir un paper clau, els estats, amb les seves rivalitats constants i la poca voluntat de cedir poder a la Unió no permetran avançar. En canvi els ens locals i regionals, amb problemàtiques similars i solucions compartides, poder contribuir millor al somni d’una Europa unida. Si observem les diferents fases en què anteriorment s’ha dividit l’evolució de la cooperació transfronterera, l’acció de Maragall coincideix bàsicament en la tercera fase. Un període d’expansió de la cooperació a tot Europa, que succeeix en el moment de l’ascensió d’Espanya a les Comunitats Europees. En el moment de màxim desplegament de la projecció de Barcelona i Catalunya a Europa i al món. Hi contribuiran els Jocs Olímpics del 1992, però també una voluntat per esdevenir un actor imprescindible en la cooperació transfronterera del sud d’Europa, d’aquell nord du sud, que s’anirà exposant en els següents apartats. Avui però la cooperació transfronterera té encara reptes per assolir. Tot i l’empenta constant que donen les polítiques europees, tot i el reforçament dels fons econòmics i la creació de figures jurídiques que facilitin impulsar el govern del territori i els projectes, queda camí per recórrer. L’alineació dels objectius per la cohesió territorial amb els grans objectius de l’Europa 2020, l’ampliació, en alguns casos, dels territoris que poden participar en els programes transfronterers com INTERREG o la progressiva consolidació dels programes han fet emergir nous actors que prenen part en els projectes. Aquest pot ser un element molt positiu, però afegeix complexitat a l’hora de governar els projectes i espais, ja de per si complicat per la sovint diferent naturalesa de cada actor, en especial pel fet de pertànyer a estats diferents. La governança, la consolidació de xarxes i projectes més enllà de les accions concretes o puntuals i assegurar que els diners invertits tenen un impacte real en el territori són alguns dels reptes més importants que caldria treballar avui pensant en la cooperació transfronterera futura. 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Tot això, sense oblidar o obviar quin és l’objectiu primer de la cooperació transfronterera: superar els problemes derivats del fet de tenir un límit polític i avançar en la consolidació d’un espai europeu cohesionat. Pasqual Maragall ho tenia clar, i sabia que només així aquell somni d’una Europa unida seria possible. Cronograma sobre les fites vinculades a la cooperació transfronterera i Pasqual Maragall Alcaldia 1982 Arribada a l’alcaldia de Barcelona CMRE 1992 Presidència Consell Municipis i Regions d’Europa CIPL 1984 Conferència Interpirinenca de Poders Locals CTP 1982 Formació de la Comunitat de Treball dels Pirineus Comitè Regions 1996 Generalitat 2003 Presidència del Presidència de la Generalitat Comitè de les de Catalunya Regions C-6 1990 Creació de la xarxa de ciutats C-6 Pla Estratègic 1986 Euroregió 2004 Creació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània Eurodistricte 2006 HTC 2003 Inici Hospital Transfronterer de la Cerdanya Inici del procés per la creació de l’Eurodistricte Redacció del Pla Estratègic Barcelona Elaboració pròpia. (2017) |9 �3. El Pensament de Maragall: relacions transfrontereres per la construcció europea L a cooperació transfronterera té components des de múltiples perspectives, cosa que li dóna una complexitat afegida. Si ho unim al caràcter polifacètic de Pasqual Maragall i del seu pensament fa que aproximar-se a la cooperació i les relacions transfrontereres sigui un repte encara més intricat, però alhora, estimulant. Per aquest motiu és important iniciar la recerca amb algunes definicions. Després de l’anàlisi i estudi del documents en relació a la temàtica del treball, hi ha diversos conceptes claus, idees-força, que articulen el conjunt del pensament de Maragall en relació a la cooperació transfronterera, fortament vinculades també a la concepció de territori i ciutadania. Què és Europa per a Maragall, com s’articula, o el paper de les ciutats i les àrees metropolitanes són algunes de les preguntes que cal fer-se per entendre-ho. Del seu pensament se’n desprèn que són les ciutats on més i millor es pot consolidar la ciutadania europea, ja que és en les ciutats on en major grau es poden assolir els ideals per la societat diversa i integradora d’Europa. Per tant, perquè això pugui ser una realitat, no hi ha d’haver fronteres, límits que puguin suposar un mur a una estructura i articulació territorial on nodes i xarxa facin bategar el continent. La frontera ha de passar a ser un element que contribueixi a cosir una Europa fragmentada per uns límits estatals que han de donar pas a regions i ciutats com a noves forces motrius de la seva construcció. Per realitzar aquesta part de la recerca s’englobarà el pensament de Maragall en relació a les relacions transfrontereres en diferents elements o conceptes, que ens ajudaran a entendre com un tot el seu pensament. Al mateix temps cal afegir que la concepció de les relacions transfrontereres de Maragall tenen clarament diverses vocacions o orientacions territorials: europea, mediterrània i global. Europa: un continent urbà El vell continent. Un continent més proper per a Barcelona i Catalunya després de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea, a la Unió Europea dels 12 estats de l’any 1986. Europa serà present constantment en el seu pensament i, per tant, en la seva obra de govern. I és precisament amb un impuls a la cooperació transfronterera com millor plasmarà el seu interès per Europa. En un acte a l’Institut Francès de Barcelona, el dia 10 de novembre del 1992, l’alcalde Maragall en un col·loqui europeu titulat “Pensar Europa. Identitats i diferències1”, afirmà als presents: “Europa és el nostre horitzó en tots els sentits”. Cal, per tant, posar de manifest quina és la seva concepció d’Europa. Què és, per a Pasqual Maragall, Europa. En múltiples textos es recull una definició, una idea de què era el continent europeu. Per exemple, per citar un document, en la conferència realitzada a Tolosa de Llenguadoc el 19 de desembre del 19912, explicita: “Europa és sobretot, un sistema de ciutats cada dia més atapeït, més dens, més connectat en tots els ordres”. Introdueix, en aquesta definició un altre concepte clau, “sistema”, vinculat al de xarxa abans esmentat i que en l’apartat posterior es tractarà. Per altra banda, aquest concepte també inclou un altre element de gran interès per Maragall com són les ciutats. El títol del seu recull de textos sobre Europa aporta en el títol una definició, tot i que també es podria considerar una declaració d’intencions: Europa pròxima. Europa, regions i ciutats. Abans 1 Guió del Gabinet d’Alcaldia. Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en la salutació als participants del col·loqui europeu “Pensar Europa. Identitats i diferències”. 2. Maragall, P. (1991) La région, demain dans l’Europe. Tolosa de Llenguadoc. Arxiu Maragall. 1 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �del pròleg d’aquesta publicació apareix una fotografia aèria nocturna del continent. Una imatge que demostra l’elevat nivell d’urbanització a Europa, que respon a la seva concepció de territori com a una xarxa d’espais urbans. En relació a aquesta imatge, també hi ha un comentari interessant en el discurs de recollida de la medalla d’or dels arquitectes britànics l’any 1999, on Maragall afirma “si mirem Europa des d’un satèl·lit veurem una constel·lació de punts o taques de llum. El que no veurem seran fronteres entre estats o regions (...) i l’únic camí que ens porta del món actual dels estats al món global, a un món obert, al món sense fronteres, és precisament aquest: una ruta que travessa el món de les ciutat i l’Europa de les regions”. Oriol Nel·lo (2017), en un apartat del seu capítol del llibre Pasqual Maragall: pensament i acció, afirma que Maragall té una concepció territorial d’Espanya i Catalunya en relació a les seves ciutats, la mateixa lògica per l’escala continental. Maragall propugna, en paraules de Nel·lo, “la construcció europea no com el resultat d’una simple agregació de compartiments estancs, o la suma d’un conjunt d’estats sempre potencialment enfrontats, sinó, sobretot, de la integració i complementarietat de la xarxa europea de ciutats”, la xarxa reflectida en la imatge de satèl·lit nocturna abans esmentada. Queda evidenciat, per tant, la forta convicció que Europa és un territori urbà, i que són les seves ciutats amb les seves àrees d’influència, les que articulen el continent, i no els estats. Les ciutats europees, tornant al discurs a Tolosa de Llenguadoc del 1991, “a part d’acollir la major part de la població europea, concentra també les seves potencialitats de desenvolupament econòmic i social, d’innovació tecnològica i de desenvolupament educatiu i cultural”. A més, en un altre discurs que realitzà a Bilbao3 compara la situació europea amb l’americana, dient, “No se puede concebir Europa sin las ciudades. Europa ha sido siempre, en la historia, un sistema de ciudades. América, en cambio, es un sistema diferente, donde el valor del suelo es mucho más bajo, donde la movilidad es un valor más importante que la radicación, donde la Constitución (a diferencia del Tratado de Maastricht) no crea la colectividad local ni, por tanto, la protege”. La Unió Europea té, hi ha tingut històricament, un problema de relació amb la ciutadania. La dificultat d’acostar la idea d’Europa als ciutadans no és nova, i Maragall apunta en nombroses ocasions el paper fonamental dels ens regionals i locals en aquesta sentit. A la conferència realitzada al CCCB al 19944 sobre la presència de Barcelona a les institucions comunitàries i els papers dels poder locals i regionals a Europa, parla del paper que ha tingut la ciutat en les diferents iniciatives per fomentar el principi de subsidiarietat o reclamar la necessitat de tenir present a les ciutats i regions en l’estructuració europea. I en els documents preparatoris d’aquesta conferència, hi ha cites d’altres personalitats que Maragall recull per consolidar els seus arguments. De Mitterrand, president de la República Francesa, unes paraules a la sessió d’obertura del XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d’Europa, presidit pel propi Maragall, on precisament destaca que per apropar Europa a la gent, és necessària la feina dels municipis i regions, per la seva proximitat i coneixença de la realitat. Les ciutats i les regions tenen per Maragall un doble paper en relació a Europa: per un costat articulen físicament el territori; però per altre, són imprescindibles per transmetre als ciutadans els valors comuns que comparteixen tots els europeus, un element fonamental per la consagració de la ciutadania europea. En un article al diari El País5, l’alcalde Maragall afirma: “En un marco más amplio, la Europa de las ciudades no es una idea alternativa al tradicional binomio ideológico de la Europa de las patrias y la Europa de los pueblos. Con patrias y con pueblos, las ciudades son la base de Europa. Europa es el continente de las ciudades”. 3. Maragall, P (1993) El futuro de las ciudades en Europa. Bilbao. Arxiu Maragall 4. Maragall, P (1994) La presència de Barcelona a Europa. Els poders locals i regionals en la constricció europea. Barcelona. Arxiu Maragall. 5. Maragall, P (1990) La Europa de las ciudades. El País (1990). Arxiu Maragall |1 1 �Xarxes o sistemes de ciutats i regions, el motor de la cooperació Si són les ciutats i els seus territoris d’influència les que construeixen i articulen el continent, el doten de contingut cívic, són també la font principal de la seva riquesa i dinamització. Les ciutats europees teixeixen una xarxa cada cop més densa. Els efectes de la globalització i dels procés d’integració europea fan que els espais urbans tinguin cada cop més interrelació, ja sigui per competir entre ells, com per cooperar. En un discurs realitzat per la inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona al 19936, l’alcalde Maragall afirmà: “Avui, les ciutats europees competeixen entre sí, però, i el que és el més important, també col·laboren. Competeixen per atreure inversions i tecnologies, per ser seus d’organismes internacionals, per aconseguir funcions de centralitat en el sistema internacional de comunicacions, etc. Aquesta competència, que finalment sempre redunda en benefici del conjunt de ciutadans europeus, ha fet desenvolupar també espais de complementarietat”. Margarita Obiols destaca de la personalitat de Maragall la capacitat per entendre’s amb la resta de representats polítics, així com la d’integrar aquells que tenen una visió diferent de la seva. La gran capacitat de diàleg facilità arribar a acords amb una gran quantitat d’actors diferents, resultant l’èxit en aspectes com la creació de la xarxa C-6 i, en especial recorda Obiols, la creació del Comitè de Regions (i ciutats). També Antònia Sabartés recull el gran prestigi de Barcelona i Catalunya, i en concret de Maragall, en el conjunt d’Europa, i com aquest fet suposa el seu paper actiu en la creació del Comitè. Les ciutats han de ser conscients que en la globalització, en una Europa amb mercat comú i amb una progressiva integració política per un costat competeixen, ja que com diu Maragall en el paràgraf anterior, es veuen abocades a lluitar per aconseguir inversions, seus d’organismes o esdeveniments. Els Jocs Olímpics són el millor exemple. L’alcalde es conscient que Barcelona s’ha de transformar per ser capaç de competir amb les altres ciutats europees, i també amb les del seu entorn. Però també serà necessari que cooperin. En l’Europa unida que es construïa en aquell moment, les regions i ciutats segons ell no quedaven representades. I no s’estaven tenint en compte. És per això que les ciutats també, a part de competir, han de cooperar. Cooperar per tenir més força i ser capaces d’influir a Europa i al món. Però especialment necessari era tenir veu per poder reclamar també solucions per les ciutats i els espais urbans. En aquest sentit, per ampliar el contingut és recomanable la consulta del segon working paper d’aquesta col·lecció, realitzat per Albert Aixalà (2015) amb el títol de Ciutadans d’Europa, unim-nos!: la contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció del moviment europeu de ciutats, realitzat l’octubre del 2015. Per Maragall, les ciutats són els “contenidors” dels problemes de la societat contemporània. Uns problemes, per altra banda, compartits entre les diferents ciutats europees, que han de fer front a escenaris comuns. Per tant, les ciutats, que formen una xarxa entre elles perquè es relacionen per fluxos econòmics, socials, polítics, etc., necessiten cooperar. En el discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània de l’any 19857, l’alcalde afirma que les ciutats mediterrànies, tot i que és una idea extrapolable al conjunt de les gran ciutats, “hauran de fer front als problemes derivats de llur creixement o reforma, de l’encert o desencert en que es tractin aquests problemes dependrà en gran mesura la generació del creixement econòmic i de l’ocupació en el conjunt dels països de la regió”. I continua, afirmant que les reunions i la cooperació entre ciutats són fonamental ja que “l’intercanvi d’experiències i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d’aquests i estimula l’aparició de noves idees”. 6. Maragall, P (1993) Discurs d’inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona. 7. Maragall, P (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. 1 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Es consolida la necessitat de cooperar entre ciutats, entre iguals, per tenir més força per assolir els objectius que es pretenen. Aquesta col·laboració és fonamental no només per les pròpies ciutats, sinó també pel conjunt del projecte europeu, el que manifesta a Bilbao dient que la cooperació entre ciutats és “la xarxa de seguretat del projecte europeu”. En el mateix discurs, afegeix que “los problemas de las grandes ciudades sólo pueden resolverse a nivel europeo, porque los problemas de las grandes ciudades son comunes a toda Europa. (...) Lo importante es que trabajemos conjuntamente para la resolución de esos problemas”. En aquest sentit durant l’alcaldia de Maragall, en especial durant els anys 80 i 90, es realitzà una gran activitat d’agermanament amb altres ciutats, per afavorir els intercanvis a múltiples nivells. Agermanaments que no només es realitzaven amb ciutats estrangeres, sinó que també s’establien amb altres ciutats espanyoles com a mecanisme per trobar suport a l’hora d’afrontar alguns reptes i problemes. També cal destacar intercanvis com els realitzats amb la ciutat de Sarajevo després de la guerra dels Balcans. La iniciativa de fer de la ciutat bosniana un districte de Barcelona per fomentar l’ajuda fou un exemple de cooperació que anava més enllà de sumar esforços i sinèrgies amb altres ciutats. Maragall compara alguna vegada la ciutat amb una empresa. Les ciutats són empreses que competeixen entre si, oferint localització a canvi d’inversions. Però, afegeix també al discurs realitzat a Bilbao, “esto no impide que Europa pueda entenderse como un espacio urbano donde los elementos de complementariedad de las ciudades son tan o más importantes que los de concurrència”. Aquest doble joc, de competència i acord entre agents enllaça amb la definició que s’ha realitzat molt a l’inici d’aquest document com a definició de cooperació transfronterera. Com un acord, partnership, en argot clarament empresarial i economicista, entre actors de banda i banda d’una frontera que s’alien per afrontar conjuntament reptes i problemes comuns i per trobar solucions compartides. Així, les fronteres polítiques han de ser l’obstacle a superar en l’establiment de les xarxes de cooperació. Unes fronteres que, en un article publicat el 20078 en relació a l’Euroregió Pirineus Mediterrània, i referint-se al cas entre Catalunya i França, “una ratlla que ens ha separat forçosament durant segles”. Però una barrera que cal esborrar “per demostrar que Europa és veritat”. Una ratlla que “ja no hi és. Un xic de cua sí que hi ha, però més n’hi ha en el peatge que no pas a la ratlla -menys segurament fins i tot al peatge d’aquí dalt que al peatge de la Selva”9. Per consolidar la construcció europea i la cooperació, cal facilitar les comunicacions entre ciutats i regions. En el mateix discurs prossegueix, afirmant: “Jo crec que totes aquestes línies s’han d’enfortir perquè a última hora, són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans, més romàntics i més sentimentals com puguin ser la pàtria, les nacions o les identitats. Si no hi ha els vasos sanguinis, si no hi ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament, perquè els sentiments són molt importants però la física també compta, i si la física no aguanta els sentiments tampoc continuarien”. Barcelona, la millor ciutat d’Europa! “Després dels Jocs Olímpics, Europa!” Frase recollida per diferents personalitats de l’entorn de l’Alcalde Maragall en parlar del dia després d’acabar els Jocs del 1992. Els Jocs Olímpics havien de servir per un costat com a motor per refer Barcelona, des del punt de vista urbà, però també, per projectar-la al món com a metròpoli moderna i referent del sud d’Europa. Però la voluntat és no frenar l’impuls que suposa la celebració d’un esdeveniment com les Olimpíades, i mantenir l’estratègia transformadora. Amb aquesta voluntat s’elabora el Pla Estratègic Econòmic 8. Maragall, P (2007) L’euroregió Pirineus-Mediterrani. El Periódico de Catalunya. 2007. Arxiu Maragall.7. Maragall, P (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. 9. Maragall, P (2007) Transcripció de la participació en la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Arxiu Maragall. |1 3 �i Social Barcelona 2000, redactat a partir del 1988. El Pla Estratègic, una eina innovadora per la gestió de les ciutats i del territori als anys vuitanta, serà un referent per a moltes ciutats. I encaixa amb comentaris de Maragall abans mencionats: la idea d’entendre les ciutats com a empreses. La planificació estratègica és un instrument vinculat al planejament econòmic, i torna a tenir també una vinculació amb la idea de partnership, a la col·laboració pública-privada, a la concertació d’agents i actors que tenen a veure en el desenvolupament econòmic de la ciutat i el territori. Tot això en una realitat global de competència i cooperació entre ciutats. L’Alcalde Maragall en una conferència a la Universidad Complutense, el juliol de 1992, afirmà que l’objectiu del Pla Barcelona 2000 tenia com a objectiu “buscar una especialización que permitiera definir el rol y desarrollo específico que debía jugar Barcelona ante las ciudades competidoras”. En el mateix discurs, destaca la importància que suposa per la ciutat la internacionalització en el context sobretot europeu. Aquest procés ha d’ajudar a entendre el caràcter dels serveis i activitats de la ciutat, que han de tenir una vocació europea de gran nivell per poder competir amb la resta de grans metròpolis, però també el Pla “nos lleva a hablar de la necesidad de establecer mecanismos de cooperación internacional y de ayuda entre ciudades. (...) La colaboración, a partir de proyectos concretos y de la participación de los agentes económicos y sociales, en la creación de regiones transfrotnerizas”. El Pla Estratègic suposa una reafirmació en una voluntat de Maragall: situar Barcelona com a metròpoli europea, dins de les xarxes de grans ciutats que articulen el territori europeu. És així que l’objectiu general del Pla és: “Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrània”. El Pla aporta un mapa on defineix la macroregió on s’insereix Barcelona, un espai euromediterrani entre la Comunitat Valenciana i el golf de Lleó, conjuntament amb l’Aragó i el Midi francès. Recull, a més, les previsibles conseqüències que tindrà la integració europea, i especialment el paper de les ciutats creant espais amb xarxes de relacions, amb una rellevància política cada cop més important. Per l’altre costat defineix també que per incidir en la macroregió, per fer servir el mateix concepte, és necessari avançar en la cooperació entre ciutats, sense negar també la competència per impulsar el desenvolupament. No es vol convertir Barcelona en la capital d’aquest ampli territori, sinó ser un motor de la cooperació entre ciutats, esdevenint un “eix direccional”, estimulant fluxos i definir estratègies per progressar conjuntament estimulant les potencialitats de cada un dels nodes, dels components, de les ciutats que formen la macroregió, però també amb la resta de ciutats i regions d’Europa amb les que es relacionen. Les ciutats que recull el primer punt de la primera línia estratègica del Pla, que formen la macroregió juntament amb Barcelona són Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Palma, al document, Ciutat de Mallorca. El Pla se situa temporalment en el moment de discussió sobre el paper de les ciutats i regions en la Unió Europea, que acabarà amb l’aprovació del Comitè de les Regions amb el Tractat de Maastricht, i Pasqual Maragall i Barcelona tingueren un protagonisme important. L’Alcalde Maragall jugà un rol determinant en la concreció primer de les xarxes europees de ciutats, on cal destacar la presidència de Maragall al Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) a partir de l’any 1992. Aquesta associació es convertirà en interlocutora amb la Comissió Europea i el president Delors. I, al mateix temps, com s’ha mencionat anteriorment, suposarà un element clau en les negociacions per l’aprovació del Comitè de les Regions. Un comitè que Maragall arribà a presidir l’any 1996 fins al 1998. Altre cop és interessant llegir el working paper d’Albert Aixalà, on exposa detalladament tot el procés que es va produir fins a la consecució de la presidència del Comitè de les Regions. El compromís en la construcció europea no és un element més en la política internacional de la Barcelona de Maragall: “Europa no es para Barcelona una obligación; es un compromiso, una vocación y un reto que afrontamos con voluntad de trabajo y con el entusiasmo con que la ciudad asume todos 1 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �sus proyectos”10. Aquesta frase del seu discurs davant ambaixadors europeus l’any 1996 resumeix aquesta voluntat. Un dels elements estructuradors del pensament polític de Maragall és el principi de subsidiarietat. I l’entén precisament com una peça fonamental de la construcció europea. Les ciutats, com a estructura administrativa més propera, han de tenir la capacitat de poder assumir una part important dels problemes dels europeus, i per tant, per poder fer front als mateixos la cooperació amb altres ciutats és necessària, per aprendre dels altres, però també per tenir més força. La cooperació europea esdevé un mecanisme de reforç de les ciutats, pel seu propi funcionament com a ciutat però també per la consolidació del projecte europeu. Antònia Sabartés recalca el paper de les ciutats i les regions en la visió federal d’Europa que tenia Maragall, i sobre les quals s’ha d’articular l’entramat institucional basat en la subsidiarietat. I per això, bona part de l’activitat internacional des d’alcaldia es realitza en aquesta línia per defensar aquesta posició, amb diverses iniciatives a diverses escales o lògiques, en paraules de Sabartés: una lògica espanyola, que es concreta en la creació del G7 (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Saragossa i Màlaga), una lògica de cooperació europea de proximitat (CIPL, C-6) una lògica europea (CMRE, Eurocities), una lògica mediterrània (Medcités, Fòrum de ciutats mediterrànies) i una lògica internacional (FMCU, IULA, METROPOLIS). La xarxa C-6 i l’Euroregió són dos bons exemples que més tard seran tractats. La subsidiarietat és un dels principis fonamentals en la manera d’entendre les relacions polítiques per Maragall. No només quan pensa en Europa, sinó com afirma Margarita Obiols, principi que també aplica a la resta de nivells administratius. Tot el treball de descentralització portat a terme a Barcelona amb els districtes respon aquesta mateixa lògica: apropar-se al ciutadà. També Anna Terrón, en la mateixa línia posa de relleu la gran aposta de Maragall per territorialitzar la idea d’Europa. I aconseguir aquella Europa pròxima que ell havia reclamat, recollit també com a títol de la seva publicació sobre Europa. A part de l’aposta de Barcelona i el seu alcalde per reforçar el paper de les ciutats a Europa, va més enllà de la cooperació transfronterera. La Barcelona que treballa per la construcció europea té una vocació també mediterrània, o euromediterrània. L’aposta per convertir Barcelona en la capital de la Mediterrània va ser un element també transversal en la política internacional de la ciutat. Les cimeres de ciutats mediterrànies, així com l’aposta pel diàleg es consolidà amb l’anomenat Procés de Barcelona al 1995, com un intent liderat per Espanya per afavorir les converses per aconseguir la pau a tota la regió. Hi ha una doble vessant geogràfica. Potser millor dir una doble vocació. Europea i Mediterrània per Barcelona. Des d’aquesta perspectiva, i recollint la voluntat del Pla Estratègic de situar Barcelona dins la seva macroregió, Maragall la cita sovint com “el nord del sud”. Es recull el nom donat pel geògraf Roger Brunet a tota l’àrea formada per l’arc mediterrani entre València i Marsella, en la seva recerca Les Villes Européenes (Brunet, 1989). L’autor afirma que Europa, almenys als anys 80, tenia una gran regió urbana entre Londres i Milà, anomenada banana blue, i que era l’única integrada en els grans espais urbans mundials, i amb capacitat també per competir econòmicament amb la resta del planeta. La resta del continent és perifèric d’aquest centre, però reconeix que l’espai que forma aquest arc mediterrani és l’altre gran espai amb possibilitats d’integrar-se en les dinàmiques mundials, deixant de ser perifèrics. Maragall fa traduir el llibre de Brunet al català i castellà, ampliant-lo amb un apartat sobre les ciutats ibèriques, i el paper de Barcelona en aquest espai. A Madrid, en una conferència afirmà “Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos Norte del Sur 11”, però recull en altres discursos una altra idea: no hi ha capital d’aquest espai, perquè ha de ser articulat per la seva xarxa de ciutats. Però no es nega el paper de motor articulador de Barcelona, al contrari, una voluntat de fer de Barcelona un cor que faci bategar Catalunya, la macroregió i la construcció europea. 10. Sopar ofert per l’Alcalde als Ambaixadors de la Unió Europea. (13/05/1996). Arxiu Maragall 11. Maragall, P. (1988) Discurs de la conferència “Barcelona, ciudad estratégica”. Madrid. Arxiu Maragall |1 5 �Catalunya, de la ciutat-regió a la macroregió El projecte de Maragall per Barcelona respecte a la cooperació transfronterera i la resta de ciutats responia a una visió de la construcció europea a partir dels espais urbans. Però no deixa de banda el conjunt de Catalunya. De fet, el projecte de Barcelona per ell és també el projecte de Catalunya. Margarita Obiols afirma que “el projecte de Maragall sempre tenia una visió gran, però al mateix temps, dels petits detalls”. El joc d’escales és constant, i tot encaixa per ser una visió de conjunt. Cal, però, fer un esment a la concepció territorial de Catalunya per entendre els salts d’escales. Una concepció que encaixa plenament amb la d’Europa. Igual que aquesta, Catalunya és una xarxa de ciutats, una “ciutat de ciutats” que té en Barcelona un potent motor. Per tant, l’encaix dins de l’Europa de les ciutats és un salt natural, que no ha de suposar cap inconvenient, almenys teòric. En un discurs del 198712, al Col·legi Universitari Abat Oliva afirmà que “sense ciutat-capital, i sense sistema de ciutats, no hi ha país”. La idea d’entendre Catalunya com un tot, un element cohesionat entorn de les seves ciutats trenca amb altres visions que pretenen dividir el país en el dualisme de camp-ciutat, món rural-món urbà. Maragall considera que Catalunya i Barcelona es necessiten mútuament, ja que no s’entenen l’una sense l’altra. Aquest idea es reafirma també quan parla dels límits de la ciutat. On s’acaba Barcelona? La visió de la ciutat real, de la Barcelona metropolitana i els debats amb la visió de Jordi Pujol sobre aquest fet també tenen relació amb aquesta concepció del territori, que significa també del poder. En un manuscrit amb notes sobre les activitats d’agermanament amb Perpinyà afirmà que “el sistema de ciutats no és contrari a la idea de Catalunya, sinó la seva vertebració i la seva force de frappé”. Barcelona ha de ser una peça de l’engranatge urbà que és Catalunya, i per tant “Quan es parla del desenvolupament de Barcelona, de la prosperitat de Barcelona, com en aquest cas, cal tenir sempre present l’obra del professor Pierre Vilar. El professor Vilar ens mostra com la prosperitat de Catalunya coincideix històricament amb les fases de l’expansió urbana de Barcelona i com les institucions catalanes han funcionat quan han funcionat les barcelonines”. Aquestes paraules de Maragall foren dites a Banyoles al 198613, parlant sobre la candidatura olímpica de la qual la ciutat de l’estany acabarà essent subseu olímpica al 1992. Però continua el mateix discurs i afegeix altre cop la concepció: “Catalunya és un conjunt de ciutats que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva àrea metropolitana tanmateix, la realitat del sistema de ciutats català s’oposa a la imatge d’una Barcelona que s’estén com una taca d’oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats que, si funciona bé, si és eficient, pot mantenir l’equilibri del territori. Però tot aquest conjunt depèn també de que Barcelona funcioni”. Per aconseguir-ho, acaba afirmant que cal, per tant, un territori cohesionat, ben comunicat entre sí que pugui integrar-se a la resta de la macroregió, aquell nord del sud, que al mateix temps ha de permetre connectar Barcelona i Catalunya amb el centre d’Europa. Maragall com a economista urbà, coneix bé les teories i conceptes més importants d’aquesta matèria. I destaca el de hinterland. Cita el concepte sovint en els seus discursos per incloure tot l’espai de relació social i econòmica en torn a una ciutat central, en un espai de profundes relacions, com és el cas de Catalunya. Però també del conjunt de les regions que formen part de la macroregió Nord del sud. Una altra teoria que explica les jerarquitzacions dels espais urbans en funció dels seus serveis és la dels Llocs Centrals, del geògraf alemany Walter Christaller, exposada als anys trenta del segle XX. Un teoria que explica com en un suposat espai isotròpic, els espais urbans es reparteixen pel territori en funció dels serveis que ofereixen, i com aquests generen jerarquies entre els diferents nuclis. Maragall afirma quan parla de les ciutats que articulen la macroregió, que tenen al seu voltant els 12. Maragall, P. (1987) Barcelona des de la Casa Gran. Barcelona. Arxiu Maragall.13 Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall 13 Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall. 1 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �seus respectius hinterlands, i com al mateix temps entre les diferents ciutats capitals es consoliden relacions de competència i cooperació basats, com dèiem, en serveis culturals, de tecnologia o d’altres. Entendre el funcionament i estructuració d’Europa en macroregions als anys vuitanta i noranta és avançar-se dues dècades a la feina que està realitzant la Unió Europea. Certament a inicis dels vuitanta organismes com la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM) proposava un dibuix d’Europa en grans àrees funcionals, que més tard en part quedarà també recollit en el treball de Brunet anteriorment mencionat sobre les ciutats europees i la concentració en l’anomenada Banana Blue. També en alguns casos com en la gestió dels Fons INTERREG des de la seva creació a inicis dels anys 90 s’estableixen programes de cooperació que responen a grans àrees del territori europeu, però no serà fins al 2009 que s’aprovi la primera estratègia macroregional per al Bàltic per part de la Unió Europea. Les estratègies macroregionals propugnen una nova forma de governança, que aprofundeixi de la cooperació entre els territoris amb necessitats compartides. Per tant el pensament i visió de Maragall sobre les macroregions és novedosa en els anys que la defensava. En un discurs sobre la Barcelona postolímpica, Maragall14 afirma “des del punt de vista geogràfic, Barcelona és el nucli polític i econòmic més important d’una regió europea, a cavall de França i d’Espanya, entorn dels Pirineus i de l’Arc Mediterrani, el nord del sud d’Europa”. La Catalunya ciutat de ciutats i l’Europa xarxa de ciutats conflueixen en la construcció de la macroregió articulada per la seva xarxa de ciutats. La xarxa C-6 impulsada durant l’alcaldia confluirà de manera natural cap a l’Euroregió Pirineus Mediterrània quan sigui a la presidència de la Generalitat. Emprenedors polítics: Maragall i Pujol, dues visions, dos models, dues Europes L’acció de govern Maragall, en qualsevol de les seves dues facetes tot i que especialment com a alcalde, però també el seu pensament, tindrà una visió i acció sovint contraposada. La visió i acció de Jordi Pujol i de Convergència i Unió des de la presidència de la Generalitat ha generat xocs institucionals i dialèctics en nombrosos camps de l’acció governamental, incloent les polítiques vers la Unió Europea i la cooperació territorial. Ambdós líders aposten per dues visions sobre la cooperació territorial, que vol dir dues propostes d’Europa. Aquesta dualitat és fruit de dues visions també enfrontades sobre l’articulació de Catalunya i la seva organització territorial (Pradel-Miquel, 2016; Tomás Fornés, 2017). La divergència de visions respecte a l’articulació del territori català entre Maragall i Pujol havia estat un fet al llarg de les més de dues dècades en que varen tenir responsabilitats polítiques. La visió del territori i la seva interpretació influirà en les seves polítiques i acció de govern. Francesc Morata (2006) quan descriu les propostes de Maragall i Pujol en referència a Europa, els descriu com a emprenedors polítics, en quant intentaren desplegar els seus recursos amb l’objectiu d’aconseguir, mitjançant la cooperació amb altres actors, el canvi institucional que permetia introduir les seves idees, normes i valors en les estructures socials. Morata descriu les dues visions afirmant que la de Jordi Pujol, que presidí l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE)15 del 1992-1996, és l’Europa de les regions, i gira entorn de la capacitat de les regions de cohesionar les seves societats i projectar-se en l’espai europeu. A Catalunya, aquest fet lliga amb el nacionalisme de Pujol, amb la voluntat de cohesionar la societat catalana sota la idea de la nació, amb elements com la cultura o la llengua: una Catalunya-nació que es projecta a Europa i en busca el seu reconeixement. Les xarxes públiques-privades i la mobilització d’interessos són la prioritat de la seva 14. Maragall, P. (1993) La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics. Parets del Vallès. Arxiu Maragall. 15 L’Assemblea de Regions d’Europa nasqué l’any 1985, impulsada per trenta regions europees per defensar els interessos comuns en el procés de consolidació de la Unió Europea, especialment en temes com la subsidiarietat i descentralització. https://aer.eu/ |1 7 �acció, per situar Catalunya entre les regions més dinàmiques del continent. Europa ha de servir, per tant, per reafirmar Catalunya i el seu paper entre les regions. En canvi, la visió de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona entre el 1982 i 1997, es desenvolupa a partir de ciutats, una proposta possiblement més funcionalista, que deixa de banda el nacionalisme identitari. Presidí el Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) del 1991 al 1997, i defensa, com s’ha mostrat al llarg del document, una Europa on la prioritat sigui la seva articulació, on les ciutats i els territoris tenen un paper clau en aquest procés. A més, això permetrà realment la consolidació d’una ciutadania europea, que cregui en el projecte comú i treballi per avançar en la integració europea. D’aquí l’aposta per les xarxes de ciutats transfrontereres i la seva voluntat d’avançar amb visió estratègica, defensant el principi de subsidiarietat. Rebutja, per tant, la idea de la Catalunya-nació, que per definició suposa limitar el territori d’aquesta nació i defensa la concepció oberta que suposa una Europa en xarxa, on s’assoleixi la mencionada ciutadania europea per sobre dels nacionalismes. Aquestes dues apostes per Europa mostren també les dues visions d’articulació del territori de Catalunya abans esmentades: un debat sobre l’encaix de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb el conjunt de Catalunya (Nel·lo, 2013; Tomàs, 2017). Caldria fer esment aquí el debat sobre la concepció del territori de Catalunya. Si bé històricament hi havia hagut la dicotomia entre la Catalunya urbana i rural, que s’havia traslladat a Barcelona i resta de Catalunya, el procés urbanitzador del territori català dels darrers decennis demostra l’extensió de les dinàmiques metropolitanes a la pràctica totalitat del territori, la integració del territori i dels serveis. El que en paraules d’autors com Nel·lo s’ha conegut per Catalunya com ciutat de ciutats (2001). Els intents de Maragall alcalde per avançar en el govern metropolità i l’eliminació posterior l’any 1987 de la Corporació Metropolitana de Barcelona per part del govern Pujol, demostra altre cop les dues visions d’entendre el territori, que vol dir d’entendre la seva organització i per tant la seva projecció a l’exterior i les possibles vies de cooperació. El llibre de Marc Pradel, també del Llegat Pasqual Maragall, profunditza aquest debat (Pradel-Miquel, 2016). Tot i això, la discussió sobre la relació de Catalunya i Barcelona no era un fet del moment, sinó que ha estat sobre la taula al llarg del segle XX per nombrosos pensadors i polítics. No obstant, les dues visions de Maragall i Pujol que no responen exactament, o no només, a la cooperació transfronterera, però sí tenen un impacte en el resultat de la seva acció governamental. I per tant, en el paper de Catalunya i Barcelona com actors en les xarxes de cooperació. 1 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �4. L’acció de govern: del pensament a l’acció P asqual Maragall va ser alcalde de Barcelona durant 15 anys, del 1982 al 1997, i durant 3 anys President de la Generalitat de Catalunya, del 2003 al 2006. Durant tots aquests anys de màxima responsabilitat pública va poder portar a terme diferents iniciatives que deixen entreveure una part important del seu pensament. Destaquen sobretot dues iniciatives, la xarxa C-6 en l’etapa a l’Ajuntament, i l’Euroregió Pirineus Mediterrània durant els anys de presidència, i encara activa. Hi ha d’altres iniciatives també destacades que tenen vinculació directe amb les relacions transfrontereres, i que van suposar o suposen avui encara, un element més que ajuden a superar el problemes derivats i impactes de la frontera. S’analitza a continuació les principals iniciatives de cooperació transfronterera en les dues etapes de responsabilitat política de Maragall. A la pregunta si era una voluntat política el fet de situar la cooperació transfronterera en l’acció de govern Maragall, Antònia Sabartés afirma: “certament, hi havia una clara voluntat política de transversalitat, no només quant a les polítiques transfrontereres sinó també en el conjunt de les polítiques internacionals de Maragall. La seva visió de conjunt d’acció era impressionant”. Maragall alcalde: de la xarxa C-6 a la Conferència Interpirinenca de Poders Locals La cooperació entre ciutats, com s’ha pogut observar fins al moment amb els apartats anteriors, va ser una de les prioritats en l’acció de govern de l’alcalde Maragall pel que fa a acció exterior i relacions internacionals. Es poden distingir tots els treballs en la línia del moviment europeu de ciutats, tant per cooperació transnacional com és el cas d’Eurocities16, i per altre l’establiment d’estructures de cooperació transfronterera amb les ciutats properes, franceses en aquest cas, conjuntament amb la resta de ciutats espanyoles que també participen dels projectes juntament amb la ciutat de Barcelona. La Xarxa C-6 De totes les accions, l’establiment de la xarxa C-6 va ser la iniciativa més destacada. Nascuda el 1990 per voluntat de Maragall, aquesta xarxa agrupà sis ciutats dels dos costats del Pirineus: Barcelona, Montpeller, Tolosa, Saragossa, Palma i València. Aquestes ciutats i els seus espais d’influència o hinterlands, formen una macroregió de més de 180.000 km. Aquesta macroregió és la que el Pla Estratègic Barcelona 2000 determina com a àrea en la que Barcelona i Catalunya s’han d’inserir de manera prioritària, per poder competir amb més força com a metròpoli europea. La macroregió s’articula entorn d’aquestes ciutats i les seves àrees metropolitanes. Totes elles tenen un pes econòmic molt gran en les seves regions, i són les respectives capitals. Morata (2006) afirma que la C-6 es funda per posar de relleu els interessos comuns i l’interès per col·laborar al voltant de quatre principis: l Especificitats compartides i complementarietat econòmica, així com fluxos de comunicació i transport. 16. Eurocities és una xarxa que nasqué al 1986 per l’impuls de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, amb el pretext de col·laborar en temes com el de la inclusió social, el desenvolupament sostenible o la governança urbana. |1 9 �l Dinàmica urbana de les ciutat i capacitat de multiplicació dels avantatges econòmics de la macroregió. l Intercanvi d’experiències d’innovació entre les ciutats i agents econòmics i socials per definir una estratègia de transformació. l Voluntat de contribuir en la integració europea i cohesió europea. La xarxa s’estructurava en sis comissions de treball (transports, turisme, cultura i universitats, esports, habitatge, urbanisme i medi ambient), liderada per cada una de les ciutats. Aquestes comissions exemplifiquen quins àmbits eren els prioritaris de treball per a la xarxa. Per altre costat, el comitè executiu de la xarxa era presidit semestralment de manera rotacional, i la ciutat que exercia la presidència al mateix temps impulsava l’activitat de secretaria general. Analitzant el guions d’assessorament d’alcaldia referents a la xarxa C-6, es denota quina va ser la feina més important realitzada per aquesta xarxa, i en especial per les diferents trobades d’alcaldes. La major activitat tenia com a objectiu exercir de lobby per defensar els interessos de les ciutats implicades. Les diferents trobades, per exemple amb el president del govern espanyol Felipe Gonzalez, ho demostren. Un dels temes principals era la necessitat d’impulsar les infraestructures que connectessin les ciutats, i en concret, el tren d’alta velocitat. També hi apareixen reclamacions per millorar dèficits en les grans ciutats o la millora del finançament, però les comunicacions són el gran cavall de batalla. Així, la reunió amb Felipe González17 a inicis del 1993, tractà aquests temes, juntament amb dos altres elements de gran interès per a Maragall. Per un costat, el suport del govern espanyol a una major presència de les ciutats i les regions en les institucions europees. En aquest moment s’acabava d’aprovar el Tractat de Maastricht, que donarà lloc al Comitè de les Regions. Per tant, un moment en que les ciutats i regions podien iniciar a tenir veu pròpia davant les institucions europees. Un Comitè en que Maragall serà escollit vicepresident en la primera junta, i més tard president. I per altre costat, també en la reunió apareix la preocupació de la poca atenció que el govern francès mostra al sud del país. Montpeller i Tolosa necessiten una millor connexió amb la resta de l’estat francès, però també és necessari per cohesionar la macroregió i permetre la connexió de Barcelona, Catalunya i la resta de l’estat amb Europa. Aquesta acció feta en bona part pel govern espanyol, també s’intentà realitzar al govern francès, sota presidència de François Mitterrand. La xarxa està formada per grans ciutats, però Maragall és conscient que el territori, tant català com de la macroregió, també el configuren les ciutats mitjanes. Per això s’estableix amb ciutats mitjanes del territori, i s’arriba a plantejar la participació de ciutats com Perpinyà, Figueres, Girona, Jaca o Castelló en la xarxa. També per altre costat, s’intenta la participació d’altres iniciatives de cooperació transfronterera, com la Conferència Interpirinenca de Poders Locals. Joan Armangué, alcalde de Figueres entre el 1995 i el 1997, afirma que la visió euroregional de Maragall “va ser assumida pel municipalisme”. La proposta d’un territori en xarxa, capaç d’estructurar una regió funcional des de les ciutats grans i mitjanes es va convertir també en una aposta de la resta d’alcaldes. Armangué ho exemplifica amb la Cimera de Figueres de l’any 1998, que agrupà als alcaldes de Figueres, Girona, Perpinyà, Nimes, Lleida, Tarragona i Barcelona per treballar i preparar l’arribada del tren d’alta velocitat. Maragall ja no era alcalde, es denota la seva influència i visió. Aquesta xarxa de ciutats del TAV encara es reuneix anualment. Segons Sabartés, la xarxa C-6 es basava fortament en la confiança entre els líders polítics. I en el moment en què aquests comencen a canviar, la relació és cada cop més complicada i perd interès per alguna de les ciutats. A més, la decisió de dotar la xarxa d’una figura legal com la d’Agrupació Europea d’Interès Econòmic, fa que el funcionament fos feixuc i costós. Això suposà la dissolució ja en etapa de l’alcade Clos, l’any 2001. 17. Document d’ús intern. Audiència del President del Govern als alcaldes de la xarxa C-6. (1993). Arxiu Maragall. 2 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Conferència Interpirinenca de Poders Locals La Conferència (CIPL) va ser creada l’any 1984, i agrupava diversos municipis francesos, catalans i andorrans. En concret, Barcelona i La Seu d’Urgell per part catalana, Tolosa, Ax-les-Thermes i Foix per part francesa, i tots els comuns d’Andorra. Aquesta associació tenia com a interès principal el foment de la cooperació transfronterera en àmbits com la cultura, l’esport, el turisme, la gestió del medi ambient i les infraestructures. La seva escala és més reduïda que la C-6, ja que incorpora municipis molt petits, però és un bon exemple més de la visió multiescalar de Maragall, on l’element més gran i el més petit sumen en un mateix projecte. Aquesta associació tingué com a president l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Ganyet des del 1985 fins al 2003. La xarxa C-6 aprovà la col·laboració amb la CIPL l’any 1996, cosa que va permetre al president de la mateixa assistir a la reunió de la C-6 l’any 1997 a Tolosa. La sinèrgia de les dues sumava esforços per treballar en favor de la cooperació transfronterera. Un element interessant pel territori és la influència que exercirà Barcelona en alguns àmbits, com la planificació estratègica. Així, alguns dels municipis de la CIPL començaran a impulsar els seus plans estratègics a inicis dels anys noranta, amb el suport de Barcelona. Per altre costat, les infraestructures seran altre cop un element present en les trobades i espais de debat. Les obres del Túnel de Puymorens i els seus accessos seran també objecte per pressionar les administracions superiors per ser una infraestructura estratègica. No només pels territoris veïns, sinó també pel conjunt de la macroregió, ja que permet la connexió més ràpida entre Barcelona i Tolosa. Joan Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell entre els anys 1982 i 2003, afirmà que Maragall entenia que per l’impuls de les relacions entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc calia tenir present el territori que hi havia al mig. Aquestes relacions havien de passar pel Pirineu, i per tant calia sumar les ciutats mitjanes i intermèdies, així com Andorra. Mostra altre cop de la comprensió de Margall del territori com un joc d’escales, on totes són necessàries pel bon funcionament del conjunt. Ajuda, en paraules de Ganyet, a fer emergir els Pirineus enmig del gran eix de les dues ciutats capitals. I recull l’expressió de Maragall “els Pirineus venceran”. Destaca l’exalcalde, la visió de futur de Maragall, com una persona “de visió amb llums llargues”, capaç de veure més enllà amb una gran capacitat d’anticipació. L’alcalde Maragall, continua Ganyet, donà totes les facilitats perquè els Pirineus fossin un actor més en la cooperació transfronterera, però també en esdeveniments claus que facilitaran la projecció exterior del territori, però també la seva renovació. El moment més important foren els Jocs Olímpics del 1992, on la Seu d’Urgell tingué un paper destacat com a subseu olímpica. Maragall president: de L’Euroregió Pirineus Mediterrània a l’Espai Català Transfronterer L’arribada de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 després de l’acord de govern tripartit, amb la signatura del Pacte del Tinell, suposa també un canvi en l’acció exterior del govern de la Generalitat, i per tant també de les relacions transfrontereres. Així, en el mateix Pacte del Tinell hi apareixen ja propostes per avançar en matèria de cooperació transfronterera, per avançar en la consolidació d’un espai de cooperació transfronterera. I el pacte recull els següents punts referents a la cooperació transfronterera: l “Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera”. l “Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels |2 1 �territoris del denominat «arc mediterrani» en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus Mediterrània”. l “Catalunya pot esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el nord d’Itàlia i amb el Magrib.” l “Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani”. Una vocació transfronterera que tenia com a principal objectiu la creació i consolidació d’una euroregió on Catalunya tingués un paper motor, com a espai de cooperació per impulsar el desenvolupament econòmic, les infraestructures i millora de la influència a les institucions europees. L’Euroregió Pirineus Mediterrània La idea d’una Euroregió no és nova. Sota la presidència de Jordi Pujol es va impulsar l’Euroregió Mediterrània, formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, l’any 1991. Un cooperació però que no va resultar massa fructífera, més enllà de petits projectes recolzats per INTERREG (Morata, 2005) degut en part a la falta d’instruments legals per impulsar-la, el poc suport dels governs estatals i canvis polítics en les regions involucrades. Per Antònia Sabartés, l’Euroregió Mediterrània se sustentava bàsicament en l’amistat dels tres presidents, de cada regió, que coincidien en color polític. Quan les regions franceses comencen a canviar de lideratge, l’interès es perd fins a la dissolució. La visió de Maragall era estratègica i tenia un fort component territorial. La cooperació transfronterera, que havia estat una part fonamental de l’activitat internacional de l’etapa a alcaldia, havia de prosseguir a la presidència de la Generalitat. Tot i que hi ha un salt d’escala, el fet d’impulsar-les des del nivell regional concorda igualment amb la seva visó d’Europa i de la cooperació. Així per tant la cooperació iniciada amb la xarxa C-6 de ciutats, té com a continuadora natural l’Euroregió, que es va decidir batejar com a Pirineus Mediterrània. Les regions que en formen part, amb l’excepció del País Valencià, són les que tenen per capital les ciutats que formaven la C-6. S’entén així el paper que aquestes tenen en articular les seves regions, i com aquestes completen la macroregió de la que ja en parlava Maragall en la seva etapa d’alcaldia. De fet Maragall, tal com recull el Periódico de Catalunya, assegurà que “no té capital ni seu: és una xarxa”18. L’Euroregió Pirineus Mediterrània neix oficialment l’octubre del 2004, amb la firma de la declaració constitutiva per part dels presidents i representants de l’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus. La voluntat avança després en constatar que “des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals, unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un potencial més gran”19. La idea s’enquadra també en les propostes fetes que fan referència a la consolidació de l’eix Mediterrani, que s’escampa entre Andalusia i la Ligúria, i que havien quedat recollides per exemple en els treballs preparatoris de la Unió Europea sobre l’Estratègia Territorial Europea del 1999, amb estudis comunitaris dels anys vuitanta i noranta que reflexionen sobre la cohesió territorial. Segueix també la visió de Brunet esmentada amb anterioritat amb la idea del nord del sud als anys vuitanta, però també els treballs anteriors que posen de manifest en especial la cooperació entre Catalunya i el País Valencià de Pierre Deffontaines o Romà Perpinyà. Els treballs del geògraf Josep Vicent Boira recullen l’articulació d’aquest eix amb publicacions com Euram 2010. La via europea (2002) o La 18 El Periódico de Catalunya. 30/10/2006 19 Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània “L’Euroregió, un futur compartit”. 29/10/2010. 2 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l’eix mediterrani al segle XX (2010), entre d’altres (Boira, 2010). La vocació mediterrània ha estat sempre present en Maragall, com demostren les nombroses iniciatives en aquest sentit, d’acostament entre les dues ribes, de forma destacada durant l’alcaldia. Hi ha una absència destacada: el País Valencià. En paraules del president Camps, del Partit Popular. Tot i la invitació perquè aquesta comunitat entrés a formar part de l’Euroregió, se’n va desdir per decisió política. El president valencià afirmà que l’Euroregió no era una prioritat per la seva comunitat, i que la seva voluntat era seguir competint amb la resta de comunitats autònomes per millorar el seu desenvolupament econòmic. Hi ha però un transfons geopolític important. La constitució de l’Euroregió ha format part de l’històric i encara vigent debat sobre l’Espanya radial. Algunes declaracions també recullen la voluntat de frenar suposades “ànsies expansionistes” de Maragall i Catalunya envers la Comunitat Valenciana. Poc temps després de la constitució de l’Euroregió, els presidents de la Comunitat Valenciana, Madrid i Balears aparegueren conjuntament, apostant per un eix centre-perifèria20, cap al llevant espanyol, al que també s’hi sumaria Múrcia. Tots liderats per presidents populars. Un debat sobre l’articulació territorial espanyola, en un moment de canvi de govern central, amb l’arribada de Zapatero a la Moncloa. Sense la Comunitat Valenciana, doncs, la declaració fundacional recull el caràcter complementari dels diferents territoris. Com a primera riquesa, diu el document, els territoris compten amb una xarxa de centres metropolitans de dimensió europea. Una clara referència a la xarxa C-6, que ja feia un anys que havia caigut en una situació de stand-by. També recull les similituds pel que fa al teixit econòmic i social, els sectors productius i la cultura. Els objectius A diferència d’altres organismes de cooperació, com la Comunitat de Treball dels Pirineus, l’Euroregió té un caràcter de governança horitzontal i vertical, amb cooperació entre actors a múltiples escales. La declaració diu que “amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió Pirineus Mediterrània”. Té una vocació molt oberta i flexible, ja que pretén involucrar a tots els actors, local, regional, estatal i europeu, en la cooperació. A més d’involucrar igualment a actors privats, més enllà de l’administració pública. Vol esdevenir: l Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa l Una densa xarxa d’infraestructures al servei de la ciutadania l Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans l Un nou motor del Partenariat Euromediterrani Tot i que l’Euroregió no té una figura jurídica, es va apostar per aprovar una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Aquesta figura, creada l’any 2006 pel Parlament Europeu per a les entitats locals i regionals, pretén formar estructures de cooperació, sota un marc jurídic compartit per, entre d’altres, poder gestionar els fons europeus, els projectes compartits o els recursos disponibles. Els representants de les regions de l’Euroregió, amb l’excepció de l’Aragó que havia abandonat la participació en l’Euroregió, aproven l’any 2007 la declaració constitutiva de l’AECT. El conveni final serà signat l’any 2009 a Palma. 20. El president valencià Francisco Camps juntament amb Esperanza Aguirre, de la Comunitat de Madrid, presentaren el 2004 l’anomenat “Eje de la Prosperidad”, en contraposició amb la proposta de Maragall. http://www.abc.es/hemeroteca/historico-11-06-2004/abc/Nacional/camps-y-aguirre-reivindicaran-el-eje-de-la-prosperidad-frenteal-de-zapatero-maragall_9621962313196.html |2 3 �L’Euroregió es desplega a partir de dues estructures: per un costat una estructura política, amb les comissions formades per representants de les diferents regions amb el suport de la secretaria general i una presidència de 18 mesos rotatòria entre les regions; i per altre costat per l’AECT, que li permetrà desenvolupar la seva estructura compartida entre les regions, dotant-la de capacitat d’actuació. Els estatuts de l’AECT, a partir de la seva creació, recollia l’establiment de la direcció a Tolosa, la secretaria general a Barcelona i una representació a Brussel·les. Com a eixos d’actuació principals, l’Euroregió pretenia: l Projectar l’Euroregió en l’espai euroregional, estatal i internacional: Projectar l’Euroregió com el principal pol d’innovació i creixement sostenible del sud d’Europa, promovent intercanvis d’informació que fomentin la cooperació interegional i l’atracció d’inversió. l Accelerar el desplegament de les infraestructures estratègiques necessàries per a un desenvolupament sostenible de l’Euroregió: Impulsar el disseny i l’execució d’infraestructures estratègiques en l’Euroregió que potenciïn una xarxa de plataformes i serveis logístics de primer nivell; afavorir un equilibri sostenible entre el transport de passatgers i de mercaderies mitjançant la intermodalitat; garantir la connectivitat interior i exterior de l’espai euroregional. l Impulsar sectors econòmics que tinguin interessos compartits i un alt valor afegit: Realitzar una aposta conjunta per sectors d’activitat amb un alt component innovador i on es combinen investigació, indústria i suport de l’administració (sectors biomèdic, biotecnològic, aeronàutic i aeroespacial, energies renovables, indústries del medi ambient, nanotecnologies...), com també per sectors tradicionals sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria, moda, disseny, indústries culturals...). l Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica: Construir l’Euroregió universitària i científica entesa com un espai de cooperació reforçada inserit en el context europeu i global, i que respongui a les necessitats de la nova economia i de l’Euroregió com a societat del coneixement. l Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió: Apropar l’Euroregió als ciutadans amb la creació progressiva d’un espai social, cultural, educatiu i mediàtic compartit, a partir d’iniciatives euroregionals que sorgeixin de la societat civil de les administracions de diferents nivells. l Atendre la problemàtica transfronterera: Fer front a la problemàtica específicament transfronterera i derivada de la insularitat, de forma coordinada amb la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). l Ser un referent clau a la Mediterrània occidental: Esdevenir un actor polític i econòmic destacat en el marc del partenariat euromediterrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països del sud de la Mediterrània (principalment del Magrib), i el reforçament de l’Arc Mediterrani europeu (Espanya, França i Itàlia). El balanç Una proposta amb gran ambició inicial que ha de fer front a una realitat. Els canvis polítics seran en alguns casos un fre a la seva consolidació. Tot i la feina que realitza la secretaria general de coordinació i suport a les diferents presidències rotatives, és cert que l’impuls polític és clau. Així, els canvis constants en algunes institucions, com el cas de la Generalitat de Catalunya, o els canvis en la configuració territorial a les regions franceses afegeixen complexitat. Antònia Sabartés, primera secretària general de l’Euroregió, a l’hora de fer balanç afirma que durant l’etapa sota la presidència de Maragall destaca el gran impuls polític, més que no pas els projectes concrets. Un impuls polític que s’hauria d’haver vist més reforçat per un major compromís per 2 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �part dels presidents i polítics, ja que hauria donat una major visibilitat al projecte. És durant l’etapa posterior, amb la presidència Montilla, on s’aconsegueix desenvolupar un seguit de projectes en diferents àmbits que suposen el desplegament de l’acció de l’Euroregió. L’Euroregió s’ha convertit en un espai de xarxa d’intercanvi d’alguns actors d’aquest espai, i s’ha especialitzat en certs àmbits d’actuació, al voltant de projectes d’innovació econòmica, cultura, educació i en menor mesura medi ambient. Així ho reflecteixen els diferents balanços d’actuació de les diferents presidències fins a l‘última disponible, al 2014. L’Euroregió finança projectes d’alguns d’aquests àmbits d’actuació, però també forma part com a actor en altres projectes europeus finançats per INTERREG, igualment en temàtiques similars. Tot i la voluntat d’esdevenir un gran actor de cooperació territorial capaç d’articular aquest gran espai territorial, certament el seu impacte ha estat limitat a alguns projectes i fer xarxa entre alguns actors. Per altre costat, pel que fa al paper de Catalunya i Barcelona en la consolidació de l’Euroregió es poden valorar alguns elements. Per un costat, seria fàcil associar el projecte a l’obra de govern de Pasqual Maragall per ser el gran impulsor d’aquesta iniciativa, ja sigui com a alcalde amb la xarxa C-6 i com a President pròpiament amb l’Euroregió. Per tant, el paper català ha estat determinant. També, per la concepció de Maragall d’espai com a xarxa, i així ho especifica en alguns discursos, aquest espai no té capital, per ser una xarxa on tothom aporta la seva especificitat. Però si que aconseguí que, per exemple, l’AECT, a l’hora d’establir-se tingués la seu de la direcció a Tolosa, i en canvi, la secretaria general, que té un pes fonamental en el desplegament tècnic de l’Euroregió fos a Barcelona. Assegurava així un cert equilibri entre el nord i el sud, entre les dues grans ciutats de l’espai. Aquest fet, però, ha deixat de ser una realitat, ja que ens aquests moments s’està traslladant tots els espais de treball, ja siguin els de Tolosa com els de Barcelona a Perpinyà. Tot i que per un costat pot ser un element d’eficiència, per altre suposa una pèrdua simbòlica per Barcelona i Catalunya. D’igual manera, si s’observa el programa electoral de Junts pel Sí, governant actualment la Generalitat (2017) veurem com no hi ha ni una sola referència al paper de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La Comunitat de Treball dels Pirineus La Comunitat de Treball dels Pirineus es fundà l’any 1982, per part de totes les regions espanyoles i franceses dels dos costats dels Pirineus. La voluntat d’aquesta organització era la consolidació d’un espai de treball per avançar en la cooperació territorial i transfronterera a l’hora de tractar els problemes compartits que es podien tenir en aquest espai, en especial els territoris de muntanya. Un espai que nasqué i treballà durant més de vint anys sense cap instrument legal que permetés tenir una estructura pròpia o legal que facilités per exemple rebre finançament europeu o tenir treballadors. Una estructura que durant una bona part de la seva història era poc més d’un punt de trobada periòdica dels diferents governants que impulsaven alguns projectes pel territori. El seu funcionament suposa que la direcció de l’entitat, que recau en la secretaria general, sigui rotatòria entre les diferents regions. En una d’aquestes etapes, coincidí la presidència per Catalunya amb l’arribada a la Generalitat de Pasqual Maragall. Precisament per l’impuls català, la Comunitat de Treball dels Pirineus va passar a tenir una entitat pròpia. Joan Ganyet fou designat secretari general de la Comunitat en representació de la Generalitat, i es decidí donar el més important impuls a aquest organisme aconseguint aprovar el fet de convertir-se en consorci. Així, per primer cop, tenia entitat jurídica i podia actuar de manera autònoma, amb un pressupost i interactuar directament amb la Unió Europea. Gràcies a aquest fet pogué tenir la responsabilitat d’assumir la gestió del Programa Operatiu de cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra (POCTEFA), encarregat d’assumir els fons INTERREG per a la cooperació transfronterera. Ganyet destaca la total disposició de la Generalitat, i en concret de Maragall, per assumir el repte d’aprovar el consorci, ja que es veié clar que era un instrument necessari per poder realment constituir un organisme de gestió que facilités la governança del territori pirinenc als dos costats de la frontera. |2 5 �Una sinèrgia positiva: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer Les iniciatives de cooperació transfronterera han anat molt més enllà de l’acció governamental de Maragall. Anna Terrón destaca la gran feina feta per europeïtzar la Generalitat durant la presidència de Maragall, i perquè Europa fos una prioritat real del conjunt dels departaments, amb voluntat transversal de fer de les polítiques europees una aposta de futur. La cooperació territorial i transfronterera és un dels millors exemples amb feina feta en múltiples àmbits com salut, medi ambient, infraestructures o d’altres durant la presidència de Maragall. Les sinèrgies impulsades per la seva acció han donat fruits importants i alguns resultats de gran importància pel territori, ja que l’acció de la cooperació transfronterera és precisament eliminar l’efecte barrera que pugi generar una frontera política. Són moltes les accions, en especial les realitzades per municipis fronterers, sovint amb poca població però amb una vocació de cooperació amb els veïns de l’altre costat dels Pirineus molt potent i consolidada amb el temps. Hi ha algunes iniciatives que no coincideixen exactament amb l’acció de Maragall a la seva presidència, però si que són fruit del treball realitzat per la cooperació transfronterera durant el seu mandat a la presidència. Un impuls que neix en bona mesura d’aquell moment. Destaquen l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’intent per crear l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. Pel que fa a l’Hospital Transfronterer, després de diferents intents per aprofundir en la cooperació sanitària, l’any 2003 un estudi de viabilitat econòmica finançat per INTERREG III suposa la primera pedra per la construcció del primer hospital transfronterer d’Europa a Puigcerdà, que donarà servei al conjunt de la Cerdanya. La Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Hospital Transfronterer de la Cerdanya, constituïda per impulsar i gestionar l’Hospital amb actors dels dos costats de la frontera, aconseguí 18 milions d’euros del POCTEFA 2007-13 per la seva construcció (Berzi, 2013). El paper de la Generalitat de Catalunya per la construcció de l’hospital és un exemple de capacitació del nivell regional per exercir com actor transfronterer. En paraules d’Anna Terrón, la Generalitat assumí la responsabilitat del govern espanyol, dialogant directament amb el govern central francès. El Ministeri de Sanitat espanyol cedí a Catalunya les gestions. Per tant, el principi de subsidiarietat tantes vegades reclamat per Maragall s’aplicà amb èxit. Per altre costat, un altre exemple és l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. L’any 2007 un grup d’autoritat locals i regional signà a Ceret un manifest per iniciar els tràmits necessaris per la constitució d’un Eurodistricte per l’espai format entre la província de Girona i el departament francès dels Pirineus Orientals, amb una AECT com a figura jurídica de gestió. Aquest territori, vertebrat per les àrees urbanes de Perpinyà, Figueres i Girona i diferents infraestructures, volia potenciar la seva complementarietat social i econòmica. Al mateix temps, volia servir com espai de cooperació per impulsar les polítiques necessàries per superar el fet fronterer. L’Eurodistricte però no s’ha desenvolupat, ja que encara no s’ha aprovat la seva constitució deu anys després de la firma de la Declaració de Ceret. Segons Castañer i Feliu (2012) els canvis polítics en els governs locals i regionals, les diferents posicions davant la prioritat o no de reivindicar la catalanitat dels territoris francesos, la prioritat d’altres temes en moments de crisi econòmica, la dilació en el temps de la signatura dels estatuts per part del Govern francès i la falta de lideratge han contribuït a la desmotivació i a la falta de capacitat d’acció conjunta i coordinada. Dos projectes, per tant, que segueixen un treball impulsat per la Generalitat de Maragall, i que reflecteixen també una idea transversal que ha anat sorgint al llarg d’aquestes pàgines: la voluntat de treball a diferents escales, i com el treball local i regional es complementen. També, la voluntat de consolidar un territori compartit on els Pirineus són, en paraules de Maragall utilitzant una metàfora, un carrefour, un element que uneix i ja no separa. 2 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �5. La realitat avui: a mode de conclusió D esprés d’analitzar en part el seu pensament i la seva obra de govern, les conclusions ens porten de manera inevitable a valorar-ho com un fet passat, però que sens dubte es pot traslladar al present, tot i tenir una realitat diferent. I possiblement aquest és un dels elements que sobta més. El fet de poder traslladar al present una part important d’escrits i polítiques que tenen en alguns casos més de trenta anys. Això ens porta a un doble escenari: primer, que lamentablement una gran part dels problemes que afrontaven les ciutats, regions i Europa són encara vigents. I per altra banda, la gran capacitat analítica i d’anticipació dels problemes per part de Pasqual Maragall. Margarita Obiols i Joan Ganyet, que foren entrevistats de manera separada, utilitzaren una mateixa expressió: la visió “amb llums llargues” de Maragall. La seva capacitat d’entreveure el futur, i de pensar i actuar en política tenint en compte el present i el futur. Si analitzem l’Informe de la Delegació del Grup Eurociutats amb el president de la Comissió Europea Jacques Delors, de l’any 1989, queda recollit que els batlles de les diferents ciutats varen posar de manifest que feien front a diversos problemes comuns importants. Afirma l’Informe: “els Alcaldes van cridar l’atenció del president de la Comissió Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metròpolis en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels ciutadans i els problemes de l’entorn urbà; els problemes lligats a la toxicomania; els problemes de l’acollida dels immigrants; els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva perifèria, especialment en el marc de la reconversió industrial i de l’envelliment de les poblacions”. Problemes tots ells, vigents avui dia encara. Especialment interessant pel cas barceloní i català el referent a la xarxa de comunicacions europea, si pensem en el Corredor Mediterrani; en l’acollida dels immigrants, on Barcelona ha fet bandera en el paper de les ciutats; o els problemes dels centres dels nuclis urbans, també lligat a Barcelona o Girona per exemple, amb els conflictes derivats de processos de gentrificació o impacte del turisme. Si per contra, analitzem la realitat en l’espai transfronterer que ens ha ocupat bona part d’aquest document, es troben també problemàtiques encara vigents avui. Per exemple, el referent al model radial en les infraestructures de l’estat espanyol, en especial referent al tren d’alta velocitat. L’Espanya que frena el Corredor Mediterrani que hauria d’articular el llevant espanyol per connectar amb França i Europa. Un corredor però en part també limitat a França, ja que el govern francès tampoc té en l’horitzó pròxim la voluntat de concloure les obres del TGV entre Perpinyà i Montpeller. Un sud de França per tant encara oblidat en part pel nord, i que dificulta la connexió completa del nord du sud amb Europa. Aquest nord du sud veu com tampoc acaba de consolidar-se l’Euroregió com a gran estructura de cooperació i de lobby davant les altes institucions. La marxa de l’Aragó com a membre i el trasllat de la seu de Barcelona són elements per a la reflexió. Les persones entrevistades destaquen un fet compartit. El lideratge personal a l’hora de tirar endavant iniciatives en aspectes com la cooperació transfronterera. Per Maragall era un element necessari i imprescindible per aconseguir assolir l’articulació del territori català i europeu des de la seva visió. Una visió que per altra banda, també segons els entrevistats, ha quedat en gran part desdibuixada avui, i no és una aposta clara per una part dels dirigents polítics. Ningú després de Maragall ha treballat de manera tan incansable per aquesta Europa de les ciutats. No podem oblidar tampoc la realitat a Catalunya. Una situació sens dubte complexa i que presenta un canvi d’escenari respecte l’imaginat per Maragall. Una realitat que trenca amb la visió constructivista d’una Europa urbana, de ciutadans per sobre dels estats. Un canvi que també suposa un nou enfocament en la manera d’entendre la participació catalana en la construcció europea. |2 7 �I per últim un fet important de gran actualitat: el problema de la desafecció amb Europa. Segurament una part dels mals que sobrevolen Europa tenen el seu origen en els mateixos punts sobre els que reflexionava Maragall. La necessitat d’aprofundir en fer arribar els valors europeus als ciutadans, per crear definitivament una Europa dels ciutadans, una ciutadania europea. L’auge del populisme que vol acabar amb la Unió Europea, lligat en part a la falta d’integració d’una part dels ciutadans, especialment en espais urbans, és un dels millors exemples. Una Europa bottom-up, que conegui i respongui de manera ràpida i eficient als problemes dels ciutadans potser és la solució. Aquella Europa prossima. Aquella Europa de regions i ciutats. 2 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �6. De l’Europa prossima, a la prossima Europa U na de les majors aportacions de Maragall al pensament sobre Europa és el seu llibre Europa Pròxima (Europa Prossima, en italià), citat en diverses ocasions en aquest document. Confeccionat durant la seva etapa a Itàlia després de l’alcaldia de Barcelona i abans del anys a la Generalitat, recull textos propis i d’altres personalitats que contribuïren a confeccionar el volum sobre l’Europa de les ciutats i regions que propugnà Maragall. Aquella Europa propera a les persones, a la ciutadania europea reconeguda per primer cop amb el Tractat de Maastricht del 1992, que tenia en el principi de subsidiarietat el puntal d’una estructuració política que propugna una nova estructuració europea que trenqui amb l’hegemonia dels estats. Un nou regionalisme que té en les dècades dels anys vuitanta i noranta el moment de màxim desenvolupament, però que tal i com exposa Keating (2008), no ha aconseguit imposar el seu relat. Les regions no han esdevingut un actor clau en l’esdevenir i el funcionament europeu, si bé tenen un paper important a l’hora de poder desplegar una part destacada de la política europea. La Unió Europea viu, des de fa quasi una dècada, un període de crisi política, econòmica i social, que ha fet posar en dubte alguns dels fonaments del projecte europeu. Però sobretot, ha deixat de manifest que aquesta Unió és únicament una unió d’estats. Tot i això, alguns problemes dels que pateix avui Europa no tenen ni tan sols una dimensió estatal. I potser també, en la majoria dels casos, la Unió Europea té en part solucions. El procés català és un bon exemple. El conflicte de fons no és només català, sinó que es repeteix en diversos territoris al llarg del continent. Una tensió que com a centre del debat té una paraula: sobirania. Qui exerceix la sobirania? Una cosa sembla que ha quedat clara al llarg dels darrers anys. S’ha reafirmat que la Unió Europea és un grup d’estats. Que no sembla que fins ara estiguin disposats a canviar l’estructura institucional de la Unió. Es fa esment en paràgrafs anteriors a la proposta d’una Europa de les regions i les ciutats que no va poder ser. La crisi econòmica, que va degenerar també en crisi política, ha reforçat el paper dels estats. Però més que mai, també, ha estat en el centre de les crítiques per molts agents socials i econòmics. Nous actors reclamen assumir sobirania. I aquest exercici es reprodueix a múltiples escales: des d’una necessària major participació ciutadana en política, a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea amb el Brexit. El cas català també mencionat amb anterioritat és també un bon exemple, que coincideix amb Escòcia, el Vèneto o Còrsega. Múltiples escenaris de conflicte on la Unió Europea i els socis, els estats, no han pogut o sabut, donar resposta. Aquest fet planteja diversos escenaris de futur. Escenaris que suposen forces cap a diversos costats, i que plantegen realitats molts diferents que poden significar reforçar o debilitar els grans actors d’aquest procés, ciutats, regions, estats i la mateixa Unió Europea. Així, sorgeixen tres vies de futur: una primera, que signifiqui un reforçament de l’estat, debilitant la Unió Europea i les regions; la segona, que pot suposar el trencament dels estats per conflictes amb les regions i possiblement, una reconfiguració de la Unió Europea; i per últim, una tercera que sigui un camí entremig, que aposti per noves estructures territorials que superin els límits estatals i regionals, reforçant així la Unió Europea i un nou repartiment de la sobirania. El primer escenari plantejat sembla avui més una realitat propera que llunyana. Els estats davant la crisi econòmica i política han plantejat una estratègia de supervivència, reforçant el seu paper. Això suposa en alguns casos, recentralitzar. Que significa, per tant, menys poder per les regions i ciutats, i també, per la Unió Europea. Es posa, per tant, en dubte el principi de subsidiarietat, i la cessió a la Unió de poders i competències en matèries que s’escapen dels límits estatals i que necessiten d‘una |2 9 �major perspectiva en el món global, com la defensa comuna, els reptes del canvi climàtic, l’Euro o el mercat comú. Coincideix amb el que el Llibre Blanc sobre el Futur d’Europa, presentat pel president de la Comissió Juncker a inicis del 2017 proposa, en el seu segon escenari, una Europa centrada en el mercat comú, on la Unió deixa de banda el seu procés integrador en gran part de les matèries en les que treballava fins ara. El mercat comú se centra bàsicament en capitals i béns, degut als majors i constants controls a les fronteres internes dels estats. Un escenari, per tant, oposat a la integració que fins ara havia estat el procés natural en l’evolució europea des de la CECA. Les fronteres estatals tornaran a tenir un pes determinant per reafirmar sobirania de l’estat perquè no es posi en dubte el seu propi sentit i existència. La cooperació transfronterera seria d’una gran complexitat perquè les fronteres serien difícilment permeables o en tot cas, molt menys del que ho són avui complicant especialment la lliure circulació de persones. En segon lloc, un escenari menys plausible, té en l’horitzó una Europa molt més fragmentada degut a la divisió de diversos territoris. El referèndum a Escòcia, la situació a Catalunya, les eleccions a Còrsega, però també la perpètua situació de Bèlgica, són exemples de la complexitat i de la gran varietat de situacions que es poden trobar a Europa. La reclamació de major sobirania per part de diversos territoris és una fet que pot suposar un trencament en l’estabilitat europea depenent de com es gestioni la situació. La Unió Europea, que té en les regions i ciutats una peça clau en el desenvolupament d’una part important de les seves polítiques, davant de situacions on les regions demanen una implicació europea per solucionar-les, la Unió respon que són els estats qui han de solucionar les tensions. Una Europa més fragmentada segurament afegeix complexitat en l’assoliment dels objectius d’integració política i econòmica, però també suposa un repte major en la governança del territori i d’alguns dels reptes més importants com el canvi climàtic, la gestió de les migracions o el terrorisme. Segurament seria difícil per la Unió assumir aquest gran fragmentació. La complexitat per avançar en la integració política augmentaria encara més, i possiblement, l’únic camí que tindria seria centrar-se en el mercat comú, tornat altre cop a un dels escenaris del Llibre Blanc de Juncker pel futur de la Unió. Dos escenaris que presenten dificultats i canvis estructurals si analitzem l’Europa contemporània. I per altra banda, escenaris que no semblen desitjables si el que es vol és avançar en una Unió Europea més integrada i reforçada. Contraris precisament a tot el que s’ha exposat fins al moment en referència a Maragall. Això implica trobar noves fórmules per poder donar una solució i que superin els dos escenaris prèviament exposats. I en aquesta tercera via, sense que suposi una referència a la situació catalana, Pasqual Maragall ja havia aportat propostes que han de ser encara desenvolupades. Aprofundir en el principi de subsidiarietat i impulsar noves estructures de governança que puguin frenar les dues tendències oposades abans esmentades. Aquesta sembla la possibilitat més factible per poder avançar en aquest sentit. Implica també que els estats han de reformar les seves estructures administratives. La Unió hauria de tenir un paper actiu, i juntament amb els estats, establir els mecanismes que permetin avançar. Seria important establir quines són les matèries que haurien de ser gestionades per cada un dels nivells administratius, al mateix temps que es reforça la presència de les regions i els ens locals en les institucions i la presa de decisió en el si de la Unió. Donar un paper més decisiu al Comitè de les Regions podria ser una bona sortida en aquest sentit, que anés més enllà del simple ens de consulta. Però la major complexitat resideix en la possibilitat d’establir les estructures de govern que en molts casos trencarien les fronteres establertes. Aquestes estructures hauran de respondre a una realitat territorial que les fes coherents i funcionals. Les àrees funcionals derivades de les grans regions metropolitanes són un bon exemple. Caldria dotar-les dels poders necessaris i suficients per poder gestionar de forma eficient la seva realitat. Però també més escales territorials. Un bon exemple són les macroregions. S’ha avançat en els darrers anys amb algunes estratègies macroregionals, com la del 3 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Bàltic o la del Danubi. I de fet és un concepte i idea antiga, ja que des dels anys 70 hi ha institucions, com la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes. Reforçar per exemple les macroregions suposaria dotar-les de poder, de sobirania. Això vol dir que els estats, però també les regions haurien de cedir competències en favor d’aquestes macroestructures. Poden ser de gran utilitat per gestionar algunes matèries, com les xarxes d’infraestructures, gestió de grans espais naturals o polítiques de foment econòmic. Les macroregions estan compostes de territoris amb similars característiques i de complementarietat. Així poden funcionar les estratègies compartides per tots els territoris que formin part d’aquests grans àmbits. Aquest pas suposa trencar amb la cartografia fins ara establerta. Catalunya podria situar-se altre cop com a locomotora en la construcció europea. Seria en bona mesura una sortida a la situació actual. La seva experiència en l’establiment d’una política de cooperació transfronterera potent amb les regions del seu voltant és una senyal que demostra una capacitat per liderar una nova proposta d’aquesta envergadura. Caldria reorientar la política exterior de la Generalitat de Catalunya. Situar Catalunya i Barcelona en el lideratge d’una nova Europa estructurada diferent seria un nou impuls per fer-les capdavanteres en el vell continent. L’estructura de l’Euroregió podria ser un bon embrió d’aquest canvi. Caldria ampliar les regions membres, tornant a incloure l’Aragó i el País Valencià, i plantejar-se ampliar l’àmbit fins a la Ligúria. Consolidar el nord du sud, davant les progressives ampliacions a l’est d’Europa, i per afrontar el repte de relacions amb la riba sud del Mediterrani. Tres escenaris diferents amb conseqüències també diverses per Europa i Catalunya. En un futur no gaire llunyà s’esdevindran canvis en el futur de la Unió Europea per poder afrontar aquestes transformacions que s’estan vivint. Europa, com a comunitat, ha de decidir el seu futur. Igual que Catalunya. Ha de ser conscient dels escenaris que té davant, del que vol per ella mateixa i com vol formar part de la comunitat de territoris que l’envolten. Essent conscients que escollir un camí pot significar excloure l’altre. Però un futur lluny d’Europa sembla el menys desitjable per Catalunya com a país i societat. L’Europa prossima necessita afrontar el present per poder avançar, essent conscient de la complexitat actual, interna i externa, amb les tensions dins dels estats i entendre la geopolítica global. El joc d’escales, la importància de cada una d’elles i com poden encaixar dins d’una estructura on les interdependències són cada vegada més fortes. |3 1 �3 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �7. Bibliografia Aixalà, A. (2015). «Ciutadans d’Europa, unim-nos!». La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats (Llegat Pasqual Maragall). Barcelona. Berzi, M. (2013). Cross-Border Cooperation and Local Development in the Pyrenees . The Case of Cerdanya. European Journal of Geography, 4(4), 47-60. Boira, J. V. (2010). L’Eix Mediterrani: Entre les dinàmiques locals i la perspectiva megaregional. Documents d’Anàlisi Geografica, 56(1), 91-109. Brunet, R. (1989). Les villes Européennes (Reclus-DAT). Montpellier. Castañer, M., i Feliu, J. (2012). L’eurodistricte català transfronterer. Un espai emergent sense marc administratiu. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 74, 41-58. http://doi. org/10.2436/20.3002.01.12 Domínguez Castro, L. (2008). Quelques considérations sur les origines de la coopération transfrontalière en Europe : 1950-1980. RECERC. Revista Electrònica del Centre de Recerca d’Estudis Catalans. Gualini, E. (2006). The Rescaling of Governance in Europe: New Spatial and Institutional Rationales. European Planning Studies, 14(7), 881-904. http://doi.org/10.1080/09654310500496255 Harguindéguy, J., i Bray, Z. (2009). Does cross-border co-operation empower European regions? The Case of Interreg III-A France-Spain. Environment and Planning C: Government and Policy, 27, 747-760. Keating, M. (2004). La política territorial y el nuevo regionalismo. En F. Morata (Ed.), Gobernanza multinivel en la Unión Europea (p. 189-218). Valencia: Tirant lo Blanch. Keating, M. (2008). A quarter century of the Europe of the regions. Regional and Federal Studies, 18(5), 629-635. http://doi.org/10.1080/13597560802351630 Letamendía, F. (2010). Cooperación transfronteriza europea: regulación, historia y trabajo. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 56(1), 71-88. Maragall, P. (Ed.). (1999). Europa pròxima: Europa, regions i ciutats. Barcelona: Edicions UPC. Morata, F. (2005). Conclusions del seminari: Les Euroregions: Experiències i aprentages per a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Morata, F. (Ed.). (2006). 20 anys de Catalunya a la Unió Europea. Patronat Català Pro Europa. Nel·lo, O. (2001). Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya. Barcelona: Empúries. Nel·lo, O. (2017). La ciutat de Pasqual Maragall. En J. Badia, J. Bellmunt, J. Brugué, J. Fuster, O. Nel·lo, & J. Claret (Ed.), Pasqual Maragall: pensament i acció. Barcelona: La Magrana. O’Dowd, L. (2002). The Changing Significance of European Borders. Regional & Federal Studies, 12(4), 13-36. http://doi.org/10.1080/714004774 Oliveras, X., Durà, A., i Perkmann, M. (2010). Las regiones transfronterizas: balance de la regionalización de la cooperación transfronteriza en Europa (1958-2007). Documents d’Analisi Geografica, 56(1), 2140. Perkmann, M. (2003). The rise of the Euroregion . A bird’s eye perspective on European cross-border co-operation. |3 3 �Pradel-Miquel, M. (2016). Catalunya, xarxa de ciutats. Barcelona: Fundació Catalunya Europa. Stead, D. (2014). The Rise of Territorial Governance in European Policy. European Planning Studies, 22(7), 1368-1383. http://doi.org/10.1080/09654313.2013.786684 Tomàs Fornés, M. (2017). Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Barcelona: Fundació Catalunya Europa. Wassenberg, B., Reitel, B., Peyrony, J., i Rubió, J. (2015). Territorial Cooperation in Europe - A Historical Perspective. (Comisión Europea, Ed.). Luxembourg. http://doi.org/10.2776/374386 Bibliografia de l’Arxiu Maragall Guió del Gabinet d’Alcaldia. Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en la salutació als participants del Col·loqui Europeu “Pensar Europa. Identitats i diferències”. Maragall, P. (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1987) Barcelona des de la Casa Gran. Barcelona. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1988) Discurs de la conferència “Barcelona, ciudad estratégica”. Madrid. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1990) La Europa de las ciudades. El País (1990). Arxiu Maragall Maragall, P. (1991) La région, demain dans l’Europe. Tolosa de Llenguadoc. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1993) El futuro de las ciudades en Europa. Bilbao. Arxiu Maragall Maragall, P. (1993) Discurs d’inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona. Maragall, P. (1993) La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics. Parets del Vallés. Arxiu Maragall. Document d’ús intern. (1993) Audiència del President del Govern als alcaldes de la xarxa C6. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1994) La presència de Barcelona a Europa. Els poders locals i regionals en la construcció europea. Barcelona. Arxiu Maragall. Maragall, P. (2007) L’euroregió Pirineus-Mediterrani. El Periódico de Catalunya. 2007. Arxiu Maragall. Maragall, P. (2007) Transcripció de la participació en la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Arxiu Maragall. Sopar ofert per l’Alcalde als Ambaixadors de la Unió Europea. (13/05/1996). Arxiu Maragall. 3 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �|3 5 �Amb la col·laboració de � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa en l'horitzó: Barcelona i Catalunya en l'articulació i la construcció europea. Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Martín i Uceda, Javier Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Europa Euroregió Territoris Fronteres Barcelona Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. Treball del geògraf Javi Martín sobre l'espai transfronterer europeu, analitzat a partir de la visió i les polítiques que va desenvolupar Pasqual Maragall. Martín Uceda estudia el pensament i l'acció de Pasqual Maragall i el trasllada a l'actualitat per concloure que molts dels problemes de l'espai transfronterer i regional que Maragall ja abordava fa més de 30 anys continuen sent vigents. En aquest working-paper es repassa el procés d'evolució de cooperació transfronterera, es fa incidència en el paper que hi va jugar Pasqual Maragall i s'analitza el cas concret de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Número 5 de la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/919/0000000898.pdf a265a08442f9cb6466b598922e7a52af PDF Text Text SEMINARIO “EUROPA EN LA ENCRUCIJADA: EL NUEVO TRATADO DE LA UNIÓN” Pasqual Maragall Fundación Sabino Arana, Bilbao 20 de noviembre 2007 Muchas gracias querido amigo (a Txema Montero). Estoy un poco abrumado por tus elogiosas palabras. Os agradezco vuestra invitación y vuestra cortesía de siempre. Compartimos el aprecio y la comprensión, aunque también la diferencia, pero en todo caso, compartimos un conjunto de intereses y, en mi caso particular, también la comunidad de origen. Ustedes saben que mi madre nació, un poco por casualidad, en Bilbao. Recuerdo que cuando éramos chiquitos en casa los primos Maragall hicimos un equipo de fútbol que llevaba como nombre las iniciales de los primos que formábamos lo formábamos: GIPAPERSA (Ginés, Pascual, Pedro, Ernesto y Santiago). El equipo llevaba los colores rojo y blanco. Éramos del Barça pero nuestro segundo equipo siempre era el Athletic de Bilbao. Y si me preguntan aún les podría recitar la alineación… Anécdotas a parte, existen diferencias entre Cataluña y Euskadi pero al mismo tiempo hay afinidad de intereses. Muchas diferencias, pero también muchos intereses comunes. Juntos formamos parte de una España plural que si no sabe entendernos y no sabemos entenderla como una pluralidad no va a funcionar. Además, sin embargo, nos encontramos bajo el paraguas, como aquí se ha mencionado, protector de una Europa en la cual seguramente nos podemos reintegrar de alguna forma, siendo cada uno lo que somos y al mismo tiempo siendo todos juntos. Es un honor estar hoy aquí y poder hablar ante ustedes. 1 �No quiero irme de Euskadi sin visitar el lugar donde descansa un amigo, José Bergamín. Un hombre de origen andaluz, madrileño cien por cien, republicano, muy español, españolísimo, pero que antes de morir decidió trasladarse aquí. Esa generación republicana se daba cuenta de que al volver del exilio - él del Uruguay y Arturo Soria de Chile- no se encontraban a gusto y prefirieron morir fuera de la capital. Es algo tremendo, porque era su ciudad, el lugar donde había vivido y el lugar que quería. Yo he estado en casa de Bergamín, frente al Palacio Real, una buhardilla chiquitina, y recuerdo que me decía: "Me gusta mucho este palacio, sobre todo porque el bichito no está dentro", porque él era republicano a matar, al mismo tiempo que católico. Le preguntaban si era comunista y Bergamín respondía: "Yo comunista hasta la muerte, pero ni un paso más". Hecho este obligado homenaje a Bergamín, decirles que no deja de maravillarme el cambio que ha dado en positivo esta ciudad en las últimas dos décadas, con el Guggenheim como estandarte que nos peleamos Barcelona y Bilbao para ver quién se lo llevaba-, y la envidia que me produce en muchos sentidos. A mí y a muchas ciudades europeas. Estamos aquí para debatir sobre el nuevo Tratado y sobre el momento en el que se encuentra la Unión. "Europa en la encrucijada", reza la convocatoria. Yo creo que siempre es un buen momento para hablar de Europa, de una Europa que tiene toda la complejidad del mundo, y nunca mejor dicho. Estados Unidos tiene un solo idioma -quizá dos, si contamos el españolpero Europa tiene muchísimas más. Son 30 Estados, pero más naciones. Europa, tan plural y diversa, presenta una gran complejidad de gobierno, con menos eficacia o eficiencia en la intervención internacional, por ejemplo militar, pero con una 2 �mayor capacidad para entender el mundo tal como es, porque se parece más al mundo. Y se lo dice un admirador de los Estados Unidos, he vivido dos años allí. Estados Unidos es, al mismo tiempo que una realidad muy distinta, un polo muy atractivo. Pero Europa está en mejores condiciones que Estados Unidos para entender el mundo. No sé si de arreglarlo, porque para poder hacerlo probablemente habría que tener los instrumentos que tiene Estados Unidos y hacerlo más de acuerdo con Naciones Unidas. Recuerdo cómo Javier Solana trataba, desde su posición en la Unión Europea, de encontrar soluciones para los problemas europeos y los problemas internacionales. En una ocasión me dijo que buscaba a alguien que pudiera ir a Mostar y reconvenir y juntar las partes separadas. Yo le dije: tengo la persona, un alcalde, Ricard Pérez Casado, ex alcalde Valencia. Allí fue y resolvió ese tema. Realmente, allí se solucionaron cosas que parecían imposibles de solucionar. Pero la realidad nos dice que Europa ha podido resolver algunos asuntos pero no ha sido capaz de instaurar una justicia. ¿Quién ha juzgado a los criminales precisamente de ese mismo escenario del que estaba hablando? No ha sido Europa. Europa no ha tenido un Tribunal capaz de juzgar penalmente a personas que habían cometido delitos contra la Humanidad, en Bosnia por ejemplo. Barcelona se hermanó con Sarajevo. Convertimos la ciudad en el Distrito 11 de Barcelona (10 Distritos más Sarajevo). Kupusovic, el alcalde la ciudad, me llevó una vez a La Haya al juicio de Tadic, responsable de la muerte de muchos bosnios. Un pariente de una de sus víctimas lo había reconocido en una calle de Berlín y le dijo a un policía alemán: "Este señor es un criminal". Y acabó siendo juzgado en La Haya. Pero ese Tribunal no era europeo, 3 �era el Tribunal Penal Internacional (TPI). Kupusovic y yo estuvimos en ese juicio. Yo me pregunto: ¿Por qué Europa, y en definitiva el mundo, no han sido capaces todavía, de juzgar a Karadzic i Mladic? Karadzic no sólo pensaba sino que teorizaba sobre el terror étnico. ¿Y por qué Europa no ha sido capaz de deternerlos? Alguien debe saber dónde están. ¿Cómo puede Europa esperar que el mundo confíe en ella si no es capaz de solucionar sus problemas internos conforme a justicia, teniendo como tiene Tribunales y como tiene posibilidades de hacerlo? No quiero dramatizar la situación -yo soy un optimista empedernido- y creo que Europa tiene todo lo que se tiene que tener para ser una gran potencia mundial. Creo también que efectivamente el Tratado ha sido maltratado. Y creo también -y en eso hago un reconocimiento a personas que son de una procedencia ideológica diferente a la mía- que la actual Presidencia francesa y, por qué no decirlo, la derecha europea, está siendo más efectiva que la izquierda. Puede ser que estos avances no sean definitivos o no sean perfectos, pero se está avanzando más en el proceso constitucional europeo de la mano de Sarkozy que de la mano de otros gobiernos y otras procedencias ideológicas. Lo mismo diría del Proceso Mediterrámeo, que ha quedado un poco varado. El Proceso Euromediterráneo -que empezó con Javier Solana en Barcelona en el año 1995, con gran éxito, y que luego se repitió en 2006 con menos resonancia pero con resultados efectivos y positivos- es un proceso que ha quedado 4 �silenciado y que no tiene protagonistas. Sería positivo que esos Europa los fuera solucionando estos temas. En cuanto al nuevo Tratado me parece bien lo que está haciendo Sarkozy, ya que va más en el sentido que nos interesa a todos. También tengo que reconocer que siendo Timoty Garton Ash un personaje que no es de mi procedencia ideológica, admito que muchas veces acierta. Ha escrito un artículo titulado "La Europa de Babel", en el que afirma que uno de los grandes problemas de la democracia en la Unión Europea es que hablamos y pensamos en muchas lenguas distintas. A mí me gustaría contestarle que, efectivamente, eso nos complica la vida pero nos hace más comprensivos de como es el mundo y por tanto más eficaces. Europa se parece más al mundo que América, como he dicho antes. En este sentido es bueno que Europa vaya asumiendo sus responsabilidades y que lo haga con más eficacia que las potencias que hasta el momento se han ocupado de esos temas. Por último déjenme citar a Georges Stainer, que estuvo el otro día en Barcelona. Tiene una obra deliciosa que tituló "La idea de Europa", que da la medida de una Europa transitable, transitable en el sentido de las migraciones, de los peregrinajes, de las culturas. Creo sinceramente que el Tratado de Lisboa a la mayoría de quienes nos proclamamos europeístas nos parece seguramente insuficiente pero es un paso adelante. Con el Tratado sobre la mesa, desde este mismo europeísmo tenemos casi la obligación de no dejarnos cegar por el optimismo pero de seguir avanzando. "És hora d’anar per feina!" que 5 �decimos en Cataluña, es hora de trabajar para obtener resultados. Es hora de recuperar la ilusión, de dejar de hablar exclusivamente de cuestiones funcionales y de hablar también de las fundacionales, de ver más allá de las instituciones, de pensar en ambiciones y, por encima de actuaciones institucionales, centrar la reflexión y la acción en los ciudadanos, sin los cuales Europa no se hará ni será. Muchas gracias. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa en la encrucijada: el nuevo tratado de la Unión Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundación Sabino Arana (Bilbao) Abstract A summary of the resource. Participació al seminari “Europa en la encrucijada: el nuevo Tratado de la Unión” de la Fundació Sabino Arana. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Unió Europea Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2787/19970707_EuropaOcupacio_DebatGrupClaris_PM.pdf 00cd5b6bd8f68447cd47d6edd6601573 PDF Text Text 1 7 de juliol de1997 EUROPA I L'OCUPACIÓ Ponent: PASQUAL MARAGALL I MIRA Empresaris que intervingueren en el debat: Xavier Muñoz, Comissionat de l'Alcaldia per a la Cooperació Empresarial. Josep Almeda, Director General de Mas Lluch; Joan Canals, Conseller Delegat de Pulligan Internacional. Pere Narbona, President de l'Hospital General de Catalunya. Rafel Sunyol, Vicepresident de FECSA. Josep Varias, Gràfiques Varias. Pasqual Maragall: Com a president del Comitè de les Regions, començaré parlant dels pactes de confiança per a la creació d'ocupació de Jacques Santer. Penso que va ser el 14 de juny quan ens van convocar a Roma. A la reunió érem el president del Consell de Ministres, el president de la Comissió, Jacques Santer, que era el qui feia l'oferta, el president del Parlament, que en aquell moment era l'alemany Hànsch, el president del Comitè Econòmic i Social, el president del Comitè de les Regions, que era el Sr. Carles Ferrer Salat, i jo mateix. Davant nostre hi havia empresaris i sindicats. Jacques Santer va fer el llançament del seu programa. La part que em va interessar més va ser la dels pactes territorials per a la creació d'ocupació, perquè és la que nosaltres, com a ciutats i com a regions, podem fer o discutir. La idea, tal com jo la vaig entendre i defenso, és que perquè hi hagi inversió hi ha d'haver confiança, i perquè hi hagi ocupació hi ha d'haver inversió. Es crea confiança quan hi ha consens, una sèrie de valors compartits; quan les persones es fien en el camp del crèdit, de la contractació, de les vendes, de la inversió i del futur polític. La meva interpretació és que els pactes territorials no són només un gest polític de la Comissió i del seu president envers les regions i les ciutats sinó la convicció que en aquest moment hi ha un nou factor que està jugant en la creació o la no creació de confiança: la distància. El que està marcant la política europea i mundial és el fet que les distàncies han canviat. Som en un món global. Aquest fet fa que totes les coses es vegin d'una manera diferent. Al senyor que fabrica corbates, resulta que ara en vénen d'Indonèsia i li ensorren l'empresa perquè allà les fan molt més barates. El mateix en el camp de l'electrònica. i �2 ,/. J '|- Segurament el motor que hi hagut darrere de l'avenç de la Unió Europea ha estat la por a la globalització o la necessitat de reaccionar davant de la globalització. No només des del punt de vista de la globalització econòmica, sinó tamúé des del punt de vista cultural i polític. Quasi diria des del punt de vista militar. • VivMr'5- Lev Aqwesta figura es diu "Mr. Pese". A Europa totes les paraules són noves i difícils d'entendre. "Mr. Pest" vol dir Política Exterior i de Seguretat Comuna, o el^efGerç pilar/Mi ha dos pilars més que són la política monetària i el mercat únic- Els europeus ens adonem que si no tenim una veu en el món, no ens faran cas. Mentre els russos, els americans i els japonesos van amb una sola veu allà on sigui, els europeus, que som quatre-cents milions, no podem anar amb diverses veus. Els estats europeus, que tenen molta reticència a deixar anar competències cap amunt o cap avall, observen que la seva població els demana més unió europea. Concretament, en política exterior. La vergonya que hem passat tots plegats amb Bosnia és considerable. El Sr., Major em va explicar que per a separar tots els fronts a Iugoslàvia necessitem un milió de soldats "perquè es tracta d'una guerra civil que es fa a cada carrer de cada ciutat". Efectivament, hi ha Banja Luka, Mostar, Srebrenica, etc. Pertot arreu hi ha problemes. Probablement, no pots dividir tot això amb un exèrcit convencional. Però després va resultar que era mentida. Amb tres Tomahawk,"quatre passades dels avions de la Navy allò es va acabar. La gent a Europa vol que això no torni a succeir. Per tant, volen tenir més Europa en el camp polític i econòmic. Però al mateix temps està passant que la gent està dient: "Traspassem coses a Europa." Però Europa té un perill. Si deixem anar la mà i ho enviem tot a Brussel·les, al final s'ho faran tot ells i seran molt lluny. Madrid ja és prou lluny. Prou problemes tenim amb aquests 600 km de Madrid: imagineu-vos Brussel·les! Europa ens hauria de garantir que només se'ns endurà allò que estrictament necessitem per a viure millor, però que tota la resta no se l'emportarà. Europa ens hauria de garantir que els estats ens tornen aquelles competències que es poden dur a terme més a prop. Aquesta és l'Europa que tots voldríem, pròxima i al mateix temps suficient i eficaç. El 14 de juny de l'any passat en Romano Prodi em va preguntar: "No hi ha pacte d'ocupació nacional a Espanya, oi?" Li vaig contestar: "Fins ara els sindicats i la patronal no han estat capaços de posar-se d'acord." Prodi va seguir: "Home, clar, com vols que els empresaris catalans es deixin representar pels polítics de Madrid?" 2 �3 Vaig pensar que no només pels polítics de Madrid, sinó també pels empresaris de Madrid. Els empresaris catalans difícilment es deixaran representar en un pacte. Com deia Prodi, el problema rau en el factor distància. Els pactes es fan quan hi ha confiança. Barcelona ha fet el seu pacte d'ocupació, però no n'hem dit 'pacte d'ocupació' perquè l'Estat ha fracassat i la Generalitat encara no l'ha fet. Vam pensar que no ens l'acceptarien. El vam anomenar 'pacte industrial'. El pacte que es va signar a nivell de regió metropolitana és un pacte que involucra poders locals i sindicats, i tracta de les condicions de treball, el cost del transport, el temps de transport, els horaris, els beneficis de caràcter social i el salari indirecte. Les Rondes, per exemple, han representat una millora del salari real dels treballadors. Des del punt de vista dels poders macroeconomies, com a ciutat no hi tenim una incidència. Però des del punt de vista dels poders polítics territorials i locals, hi ha moltes coses a fer. Els governs nacionals tendeixen a pensar que una de les coses que poden fer és ajudar els ajuntaments a generar ocupació. No pas a generar ocupació pública, sinó a crear les condicions per a generar ocupació. Tota política que es faci des de Madrid, Londres o París ha de ser una política monetària o macroeconòmica. No pot ser una política puntillista d'intervenció perquè això fóra un desastre. Recordo el dia que vaig arribar a Buenos Aires i ens va rebre l'Alfonsín. Era l'any 85, el dia que començaven els judicis dels militars. Vaig pensar que, amb el drama que hi tenia, era una consideració rebre l'alcalde de Barcelona i en Ramon Trias Fargas. Sempre miro de no fer les coses de representació com a partit o com a majoria. Ens va rebre. En aquell moment l'economia argentina era un desastre. Hi havia el que en deien "la bicicleta". Cada dia pujaven els preus un 1 o un 2 o un 5%. Hi havia uns multiplicadors automàtics que s'aplicaven amb un absolut desfasament respecte dels salaris i les retribucions. Aquests factors van crear una situació de penúria alimentària. L'Alfonsín, enfonsat a la seva butaca, va tenir força per explicar que havia fet un programa en virtut del qual un milió de caixes de menjar sortien cada dia des del govern per a la gent que passava fam. Vaig tenir la imprudència de preguntar-li quantes caixes arribaven a la seva destinació. L'home es va ofendre, com és lògic. Totes les polítiques macroéconomiques que vulguin arribar al ciutadà, com no sigui a través de les variables macro -el diner, els preus, el tipus de canvi, etc.-, és molt fàcil que es perdin pel camí. Avui m'explicava en Ramon Folch que a Lima no tenen aigua. Es van interessar per saber quants metres cúbics per segon o 3 �4 hectòmetre cúbic a l'any tenien. Mentre nosaltres tenim dotze metres cúbics per segon, ells en tenen més. Lima és una ciutat de quatre milions. Nosaltres som tres o quatre milions a la zona de la SGAB. Els arriba menys aigua perquè se'n perd. És un sistema que distribueix unes pèrdues impressionants. Explico aquest fet com a metàfora del que és la fal·làcia de les polítiques globals i macroéconomiques o macrosocials que es vulguin portar des d'un centre, espanyol o europeu. Des del centre s'ha d'estudiar com es crea ocupació en els territoris i ajudar-los que en creïn ells mateixos. Moltes vegades crear ocupació depèn del centre, de variables macro com ara els tipus de fiscalitat i el tipus de flexibilitat laboral. Es tracta d'un nou contracte social. L'altre dia ho va dir en Pujol a l'Ajuntament. Parlava d'un nou contracte social en el qual es posessin en joc totes aquestes variables. Va citar en Toni Blair, Delors, Felipe Gonzalez i Helmut Schmidt. Quatre socialdemòcrates. Només va citar un polític liberal o cristianodemòcrata, en Herzog, president de la República Federal Alemanya, que no el coneix ningú. Probablement, el que s'ha de fer a Europa és un nou contracte social, en el sentit de canviar la cultura de treball. Però no sé ben bé per on. Jo tinc les meves idees, que es deriven d'una experiència d'alcalde que potser no és la més adequada per a poder pontificar sobre aquests temes. També dubto que siguin bones les del president de la Generalitat. Per descomptat, són els empresaris i els treballadors els que en saben més. Jo crec que el ministre de Treball, l'Arenas, ha fet bé de no ficar-s'hi. Després de molts anys de fracassos, els sindicats i les patronals han arribat a la conclusió que s'hi havia de fer alguna cosa. Sr. Varias: La moneda única pot perjudicar els nostres interessos. En aquest moment Espanya pot vendre molt més barat que altres nacions europees. Amb la moneda única europea no serem tots a un mateix nivell. Amb la mateixa moneda que els europeus, els nostres empleats no voldran cobrar el mateix que els francesos o els italians? Pasqual Maragall: El fet que estigui convertit el preu en pessetes o en euros què canviarà? El problema seria que en el moment d'entrar-hi la paritat que es fixés fos més baixa per a altres monedes i més alta per a la pesseta. És un problema d'habilitat en la negociació. No podràs guanyar ni perdre mai més respecte de les monedes europees. Del Solchaga es deia: "Aquest home té la culpa que nosaltres no exportem". Penso que va ser en Torres, de Vilafranca, qui em va dir l'altre dia el que havíem perdut amb la pesseta i el tipus d'interès alt en la última època d'en Solchaga. Jo li preguntava: "Però bé, això quant va durar?" Va dir que cinc anys. 4 �5 Jo sempre he tingut la impressió que, desgraciadament, si vols ser competitiu has de passar-ho malament durant un temps i d'una forma o d'una altra has de retallar de tots els sectors les puntes menys productives. Una manera de saber quines són aquestes és obrint-te a la competitivitat exterior. Quan nosaltres teníem la inflació i l'estalvi que teníem, el tipus d'interès era l'únic que podia ser. Entre tres i cinc punts més que la inflació. Uns punts més reals que no pas a Alemanya. Tot el que fos eludir això per habilitat tenia una durada que no podia ser gaire. En el moment d'entrar, en Boyer va devaluar la pesseta, però després la va anar aguantant al nivell que tocava pel tipus d'interès, que era molt alt com a conseqüència d'una inflació molt alta. Ja sabeu que domesticar una inflació d'un 20%, no hi ha país que ho hagi fet en menys temps sense haver recorregut a una dictadura, com Argentina o Xile. Probablement, quan en Milton Freeman de Chicago va anar a Santiago de Xile durant la dictadura la inflació va baixar ràpidament. Però en una democràcia en què la gent fa una mica el que vol, és molt difícil passar d'un 20% a un 3% en el curs de vuit o deu anys. No obstant, en Solchaga no va saber veure que a partir d'un moment havia de començar a baixar. Però jo crec que si després hem pogut exportar el que hem pogut exportar ha estat per dos motius: perquè vam devaluar i perquè els que havien quedat eren capaços d'exportar. En definitiva, el treball dut a terme per en Solchaga i en Solbes ha estat positiu i el Sr. Rato és qui ha recollit part dels seus fruits. En política monetària serem algú si tenim una política de canvis europea. Espanya no pot devaluar. França no pot devaluar. Alemanya no pot devaluar. Fins ara, Alemanya era l'únic país que s'ho podia permetre. L'avantatge de Kohl és que aquest s'ha compromès en nom d'Alemanya a no quedar-se ell sol amb la seva moneda garantint l'estabilitat interior, i no arriscar ajuntant-se amb les altres monedes europees. Contra la majoria de l'opinió pública alemanya, Kohl està complint aquest compromís. Actualment, Alemanya envia cada any 1,5 bilions de pessetes a Europa i Espanya en rep 1,25. Tota la resta és peccata minuta perquè Anglaterra n'envia molt menys pel seu nivell de renda, i els altres països que reben són molt més petits, Irlanda, Grècia i Portugal. El més important del que està passant a Europa és que Espanya cobra un bilió dos-cents cinquanta-mil milions cada any i que Alemanya en paga un i mig. El que va aconseguir en Felipe Gonzalez, el pedigüeño, que va dir l'Aznar, són un bilió dos-cents cinquanta mil cada any de fons de cohesió i fons estructurals. Quan els alemanys han fet la unificació i han hagut de pagar als de l'Est, l'Stoiber, el president cristianosocial (CSU) de Bavària ha constatat: "A nosaltres 5 �6 aquesta Europa que esteu fent ens està costant molt cara i si no veiem que això és flexible i que hi ha un horitzó diferent, no ho podrem suportar." La quarta partida del pressupost de la República Federal Alemanya és la partida Europea, després de defensa i recerca. Amb la globalització hem perdut la possibilitat de poder reclamar al nostre govern que devaluï per tal de poder exportar. L'única manera que tenim de poder recuperar aquesta possibilitat és ficar-nos en un govern més gran que tingui una moneda que pugui ser moneda mundial i poder devaluar davant de les altres monedes mundials que són el dòlar i el ien i, al seu dia, la xinesa. En Sunyol també n'hauria de dir alguna cosa, d'això. Rafel Sunyol: Estic d'acord amb l'efecte d'acostar la resolució dels problemes als ciutadans per crear condicions d'ocupació, però s'hauria d'afegir el factor grandària. La grandària de les empreses té una certa rellevància, però en el món globalitzat encara en té més. Les multinacionals distribueixen l'ocupació en funció d'on tenen la seu. L'efecte salaris cada cop és menys important dins d'Europa. No parlo d'Europa versus el Tercer Món. És evident que les empreses, i per tant els països, que creen més ocupació són aquelles que són més eficients, més productives i més competitives. Són aquelles empreses que tenen una dimensió que els permet competir a nivell global. El nostre país és un país petit, però encara és molt més petit com a empreses. Em sembla que aquí tenim una dificultat afegida que fa que difícilment puguem crear ocupació estable a terme llarg i mitjà fora del turisme. Em temo que les multinacionals, que són les que estan al capdavant de la competitivitat, estan creant ocupació en unes determinades ocupacions de valor afegit i no necessàriament en tots els camps. També diré que el nivell de formació dels tècnics espanyols és altíssim. Jo sóc conseller d'Ehkson i aquesta empresa té el centre de R+D més important d'Europa. La majoria de les empreses multinacionals no operen en sentit contrari. Al nostre país patim greus problemes per no posseir empreses que puguin tenir la seu social a Espanya i Catalunya. Aquesta situació ens pot fer perdre lideratge en el món globalitzat. Pasqual Maragall: L'Estat viu d'uns impostos que es posen a treballadors i empresaris. Uns senyors regulen i els que treballen 6 �7 paguen un preu a aquests que regulen perquè facin les coses que l'empresa privada no sap fer. Les grans empreses no són regulades. En bona part regulen perquè no hi ha Estat multinacional. Les grans empreses posen els diners allà on volen. A més, poden fer-ho. Cada una de les empreses multinacionals té un Soro perquè especuli cada dia amb el tipus de canvi de la forma més intel·ligent possible perquè no hi ha altres regles de joc que les que estableix el mercat a nivell mundial. A tu, com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya, d'Espanya, t'interessa més que hi hagi seus aquí que no pas a un altre país perquè les decisions d'aquest "Estat" les prendran més a favor teu. En aquest cas, l'efecte dimensió i l'efecte distància són el mateix. Tu vols tenir les grans decisions a prop. Pel que fa a l'Estat, parlem de descentralització, federalisme i autonomia local. Quan parlis de mercat diràs 'seus de multinacionals' perquè són les que decideixen. Us explicaré un fracàs entorn de dues inversions que volia fer en Luis Solana quan era president de Telefònica. Les tres candidates eren Màlaga, Madrid i Barcelona. Li vaig preguntar quines inversions tenia previstes. Em va dir que Fujitsu a Màlaga i que ATT havia de decidir entre Barcelona i Madrid. L'executive vice-president em va citar al World Trade Center, a l'últim pis, i vam anar a sopar amb aquest senyor. Em va dir: "Estigui tranquil, que la decisió d'on s'ubica la gran planta que havia de fabricar aquells xips de no sé quantes micres a Espanya no és una decisió qualsevol. És una decisió tan important, que tenim un model de cent variables computant-se en un superordinador de Silicon Valley que decidirà quina és la millor ubicació. Hi ha variables climatològiques, sismogràfiques, de psicologia ambiental i de capacitat de treball." El final de la història és el següent. Un dia, a Brussel·les, rebo un telegrama de l'ambaixador americà a Madrid que em diu: "ATT decides for Madrid. Main reason: non existence of non stop fligths Barcelona-New York. " Els directius volen evitar perdre dues hores a Barajas. Ells ja ho tenien decidit. En Leguina els havia donat uns terrenys a preu zero i tots els americans eren en aquells moments a Madrid. Efectivament, jo no podia dir res més que maleir el president corresponent d'Iberia, que en aquell cas era amic meu. La primera cosa que em va dir el president quan li vaig parlar del tema de l'aeroport va ser: "És que els catalans no volen; estadísticament els avions que van a Nova York no s'omplen." Vaig preguntar-li si alguna vegada havien calculat la gent que anava per cada lloc i em va dir que no. Tots anaven per Madrid, clar. Madrid és el cap aeri d'Iberia i tothom de tot arreu, no només de Barcelona, va a parar allà. Li vaig dir que com volia omplir un avió cap a Nova York si no li donava a 7 �8 Barcelona les mateixes armes que a Madrid. Ni tan sols han comptat quants dels que van a Nova York des de Madrid són catalans. Aquesta és la mentalitat centralista. Aquesta va ser una batalla perduda. Després la vam recuperar per una altra banda. Aquesta és la batalla per una gran multinacional amb els efectes que això pugui causar. Us citaré un altre exemple en què probablement puguem guanyar: Retevisión. Demà o demà passat es publicarà el resultat de la resolució del Ministeri del Foment sobre el concurs de cable en les tres demarcacions catalanes. Perdoneu-me que em pengi una medalla, però quan nosaltres vam començar el cable l'any 86, vam estar deu anys sense llei, però l'empresa ja la teníem feta. Els francesos per tirar la xarxa i els belgues pels continguts i teledistribucions. Quan els americans es van decidir a invertir seriosament en el mercat europeu del cable, van fer una ullada i van dir "quines ciutats tenen projectes elaborats sobre aquest tema?" Van mirar Anglaterra i Espanya. Dintre d'Espanya, Barcelona. Barcelona ho tenia tot. El Pla Fotom de Telefònica, que consistia a posar fibra òptica a totes les illes del centre de Madrid i de Barcelona on hi hagués una sucursal bancària, van trobar que Barcelona el programa estava pràcticament acabat i que Madrid estava en un 30 o un 40%. No obstant, cada vegada que el mercat americà esternuda totes les inversions americanes a Europa se'n van en orris. Ja ens havia passat alguna altra vegada amb una immobiliària. Però en aquest cas ha estat espectacular. Pocs mesos abans que s'adjudiqués a una empresa liderada per US West i les nostres empreses de capital risc, l'empresa americana retira les inversions a tot Europa per comprar la setena empresa americana i poder competir amb la segona i la primera. Ara US West no té res a Europa. Ho ha venut tot en un mes. El mercat americà és tan gran, que els obliga en determinats moments a fer unes contraccions descomunals tan importants com les expansions que prèviament havien fet. D'altra banda, Europa obliga que hi hagi lliure competència en telefonia. Espanya hi ha de fer alguna cosa i, al capdavall, s'imposa el model Borrell de fer de Retevisión el segon operador. Però, de totes maneres, s'ha de vendre a algú que pugui desenvolupar totes aquestes tasques. Només hi ha dos o tres competidors: Endesa, conjuntament amb la nostra empresa de capital risc Catalana d'Iniciatives, que va començar aquesta història del cable i que ara només abarca el 12%; i, d'altra banda, France Telecom i la BCH. Com que nosaltres teníem el patrimoni moral d'aquest projecte, el president d'Endesa, Rodolfo Martín Villa, em va dir que si Endesa 8 �9 guanyava Retevisión, ell es comprometia a portar la seu de Retevisión a Barcelona. Em va dir: "Jo no ho faig per la reunió de la Junta General sinó per incloure-hi els tres mil enginyers." Totes aquestes gestions s'han dut a terme des d'un Ajuntament que no té cap competència. La Generalitat també hi ha jugat fort, i nosaltres també: a través de la fusió de l'empresa de capital risc de l'Ajuntament -que era Iniciatives- i l'empresa de capital risc de la Generalitat -que era Catalana de Capital-. Aquesta darrera empresa estava en una situació tan dolenta, que no vam haver de pagar impostos per la fusió. Ara Catalana d'Iniciatives rutlla molt bé. Tenim una rotació en la presidència. Aquest any sóc el president. L'any passat va ser en Subirats, i el conseller delegat i vicepresident és en Miguel Puig i en Joan Clos fins el present. A la petita empresa catalana li interessen els efectes positius que es puguin derivar de la implantació de Retevisión i que hi hagi una estratègia global de país. Xavier Muñoz: Aquest planejament global de país significa que es necessiten empreses d'una certa potència de cara a determinar una estratègia. També hi ha una altra forma que no substitueix la primera, però potser la complementa. És aquesta espècie de multinacional pública que ha significat Barcelona en el sentit que ha estat una ciutat que s'ha projectat. Una ciutat que ha canviat les seves infraestructures i que ha atret molt turisme. D'altra banda, s'ha pogut reconduir la mà d'obra que s'ha perdut en la desindustrialització cap als serveis. Uns projectes al Prat i al Besòs signifiquen un camí cap al desenvolupament empresarial privat gràcies a una política pública. És aquest un element decisiu en l'economia de Barcelona i de Catalunya? Pasqual Maragall: Aquesta pregunta l'hauríeu de contestar vosaltres. Jo torno als llibres d'economia que uns haureu estudiat i uns altres sabreu. El mercat processa bé una sèrie de productes i serveis i no processa tan bé d'altres en què hi ha externalitat tant negativa com positiva. Què és la ciutat? Què és l'Ajuntament o la Generalitat? És el lloc on s'organitza la cristal·lització o la captació de les extemalitats positives netes, un cop restades les negatives. L'Estat és una raó més o menys ben portada. Pot ser dolenta o bona. També hi ha la mala raó d'Estat, però mentre l'Estat és una racionalitat, el mercat és espontani. Hi ha gent que pensa que la raó de l'Estat sempre és millor que la selva del mercat. Jo penso que no. No hi ha res que garanteixi que necessàriament és bona la raó de l'Estat. L'Estat o les administracions públiques han de justificar cada una de les seves intervencions. És el que jo he estat tractant de fer. 9 �10 També podem admetre que, probablement, els beneficis conjunts de totes les empreses d'un país o d'una ciutat no s'optimitzen si no hi ha algú que en nom de la ciutat posa en joc una estratègia que persegueixi maximitzar la suma de tots els beneficis locals a través d'una estratègia pública. Pere Narbona: Jo també sóc molt liberal en tota l'actuació de les empreses. Actualment hi ha una altra porta oberta per a l'any 2004. M'agradaria que ens expliquessis què comportarà i quina sèrie de sinèrgies podria representar per a les petites i mitjanes empreses. Pasqual Maragall: Es tracta de fer una gran trobada a Barcelona l'any 2004. Seria el primer fòrum universal de les cultures, si la Unesco decideix que val la pena. Una mena d'olimpíada cultural, patrocinada per una ciutat i beneïda per la Unesco, on es discuteixen les condicions de la pau i en particular de la creativitat cultural, la sostenibilitat de la ciutat, la globalitat, la diversitat i la identitat. Aquests serien els temes que nosaltres creiem que Barcelona i Catalunya poden oferir a Espanya i al món. Dins d'Europa els països oberts al tema del federalisme o de la descentralització saben que Catalunya és un model d'autonomia. Nosaltres què hi diem? En la darreria del segle, el món està discutint el tema de la sostenibilitat i de la pau obsessivament. Nosaltres ens oferim perquè determinades magnituds que ara no sé si diré amb molta precisió perquè encara són molt temptatives però que podrien girar entorn dels vint milions de persones. Penseu que dels cinquanta milions de turistes que vénen a Espanya, quinze o setze vénen a Catalunya. Això vol dir una captació fixa durant tres mesos l'any, entre tres i sis mesos. Es tracta de construir un gran esdeveniment. Una mobilització d'energies i un horitzó adequat. 2004, per què? Perquè són els anys que ens convenen. La nostra experiència ens diu que amb set anys tenim temps d'elaborar determinades inversions importants. Podem obligar a l'Aznar i en Chirac a portar l'any 2004 el tren d'alta velocitat a Marsella. Ens convé per l'aeroport. L'aeroport està creixent aquest any el 20%. No hi ha cap aeroport europeu que creixi al 20% (15% passatgers, 20% aeronaus). És el creixement de Shangai. El que passa es que a Shangai no només creix l'aeroport. El problema, d'altra banda, rau que no hem aconseguit que amb els temes del delta de Llobregat nomenin un comissionat. Els ho hem proposat del dret i del revés. Els hem proposat noms del PP. Vam començar dient noms dels Jocs Olímpics: l'Abat, per veure si colava la idea. Al final, els hem proposat en Juan Echevarría, que és 10 �11 del PP, amic d'en Pujol i que està bé amb tothom. Cal un comissionat del delta del Llobregat que garanteixi l'aeroport, la desviació del riu, l'ampliació del port, l'autovia del marge dret, l'ampliació de la zona d'activitats logístiques i l'arribada del tren d'alta velocitat. L'objectiu del Pla Estratègic és constituir-nos com a porta del sud d'Europa. Per altra cantó, el que persegueix el 2004 és ser un gran esdeveniment cultural, una aportació genuïna del que nosaltres podem fer en el món. Es va arribar a la conclusió que el millor que es podia fer era tocar el tema de les religions, les cultures i les nacions. La idea que tenim és que el 2004 succeeixi justament al Besòs; a Can Zam; a la Sagrera, com a estació d'arribada del tren d'alta velocitat; a la Mina; a Diagonal Mar, fent el queja hi estem fent i després guanyar setanta hectàrees al mar. Aquí no et pots bellugar sense trobar activitat i densitat urbana. Els pams valen molt. Hem de guanyar setanta hectàrees al mar que ens permetran portar-hi el Zoo i donar una expansió a Barcelona que altrament no tindríem. Josep Almeda: Canviant una mica la línia de la xerrada, m'agradaria que ens parlessis del pensament polític de la Unió Europea. Hi ha el perill que sigui una afirmació de l'Europa dels estats actuals o es pot anar cap a l'Europa de les nacions? Joan Canals: La meva qüestió és totalment diferent. L'any 92 Barcelona -i de rebot Catalunya- va fer un pas de gegant. Després fa la sensació que les coses s'hagin aturat. Les paraules que ens has dit ens il·lusionen. Aquest esdeveniment del 2004 ens sembla fantàstic perquè, si no, veiem que podem anar perdent i convertintnos en una regió de segona divisió. No sé sap per què -potser hi ha fantasmes-, es van posant pals a les rodes amb el que s'hauria de fer. Un exemple és el tema del delta. El fet que sempre hi hagi uns poders i uns contrapoders és bo per al país o hem de tenir un poder fort i algú que lideri aquest poder? Pasqual Maragall: Jo sóc partidari de l'Europa de les regions o de les ciutats o dels pobles. Els americans diuen que en això els europeus som bojos. L'altre dia vam anar al 200 aniversari del Consolat Americà a Barcelona. L'any 1797 ja hi tenien consolat. Uns diuen que el van posar per espiar els francesos, perquè hi havia la Revolució. El cas és que el van posar. En aquell moment no és que ells fossin molt importants. Als EUA hi havia cinc milions d'habitants i a Espanya uns deu o dotze o quinze. Durant la Revolució Francesa, als EUA hi ha quatre milions d'habitants i el dia abans de la guerra mundial, el 1914, cent vint-icinc anys després, eren cent milions. Al segle xix, cent milions d'europeus van anar d'aquí allà, restant el que va créixer la població li �12 interna, que no podia ser gaire. Ara els americans són aproximadament 230 milions d'habitants: la primera nació del món. Tenen una sola bandera, un sol himne i una sola moneda. Els americans quan miren Europa no ho entenen. El president del BID (Banco Interamericano de Desarrollo) em va dir en un congrés: "Home, si vols que et digui la veritat, jo que visc a Washington, allà ningú es creu Europa. Sou quinze nacions, quinze exèrcits, quinze himnes, quinze banderes i a més, ara estan parlant de l'Europa de les regions." Hi ha persones que parlen de tenir el seu petit estat i la seva petita bandera. Jo els vaig haver de dir; "Tinc una filla que és a Sarajevo fa deu mesos i treballa per una ONG francesa amb fons de Brussel·les. L'altra ha estat a Porto amb una Erasmus. Ara ha vingut aquí amb el seu company, que és un arquitecte portuguès. Li vaig dir que nosaltres no érem europeus, però que els nostres fills i nets naixerien europeus. La Unió és una unió d'estats, igual que els EUA. El que passa és que va ser per una via diferent. La població d'EUA venia de fora. No tenien cap arrel, ni cap identitat. Van haver de crear uns mecanismes d'integració social i nacional molt forts. El paio que no saludava la bandera, clatellot. Va ser molt determinista i brutal, com ho constata la violència que hi ha sempre present a les pel·lícules americanes. Europa és un conjunt de gent que no es belluga del lloc. Jo sempre dic que si féssim un mapa d'on neix la gent i on s'enterren, Europa i EUA no tindrien res a veure. Nosaltres, al Mediterrani, no fem ni 3 km de mitjana. Els americans fan 200 o 500 km. Tots nosaltres sabem que morirem a prop d'on vam néixer. Ens hem criat així. Europa és una realitat totalment diferent. D'altra banda, l'epopeia americana és enormement impressionant. A mi m'emociona molt. He viscut dos anys i mig allà i penso tornar-hi alguna vegada. En canvi, Europa és tot el contrari. Cada lloc on vius és important. El lligam amb els teus pares, els teus avis, la teva casa, el teu barri, la teva escola. Tot forma part de la teva vida fins al final d'una manera estadísticament molt rellevant. Europa dels estats? Si Europa no la fan els estats, no la farà ningú. El que ha de quedar clar és que les ciutats i les regions volem una Europa pròxima. Però el que sí hauríem de fer és respectar que els estats siguin els grans d'Europa. Els hem de convèncer que això és el més gran que poden fer i que tota la resta ja la farem nosaltres. Els estats no haurien de sentir-se perseguits. Haurien de sentir-se importants en la construcció d'Europa. La resta d'assumptes, que ens la deixin a nosaltres perquè ho sabem fer millor. L'Estat no sap produir, però sí que pot regular. 12 �13 Els estats són els que han creat els drets humans, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia. El que han de fer és regular bé. Posar uns principis de dret de ciutadania. Ara bé, produir, ho fem millor els petits perquè estem més en contacte amb el mercat social, amb la demanda i la informació. Qui sap on es pot crear ocupació? Qui sap on li estreny la sabata a l'altre? Qui sap on manca gent? Ho saben els que hi són més a prop. El Ministeri de Treball farà molt bé si descentralitza l'lnem a la Generalitat i als ajuntaments. En resum, Europa dels estats sense por del que facin els estats. Una vegada s'hagin reunit a Amsterdam o Maastricht, demanem que diguin en nom d'Europa: "Ciutadans, us garantim que no utilitzarem la distància per anar contra vosaltres, sinó que farem exclusivament el que ens heu demanat, i que en cada assumpte que intervinguem us haurem de demanar permís." Els estats hauran de respectar la mateixa norma respecte de les regions i les ciutats. Hauria estat ideal que s'hagués aprovat a Amsterdam aquest principi de subsidiaritat complet. Amb tot, des de Brussel·les o des d'Amsterdam s'ha de garantir que les regions i les ciutats seran respectades pels estats. Hi ha un protocol de la subsidiaritat però amb la temença que les regions i les ciutats comencin a tocar el voraviu. No hem de deixar de treballar fins que un dia Europa inscrigui en el seu tractat el principi de proximitat. És l'única garantia que tenim com a ciutadans que Europa no aprofitarà la idea d'Europa per fer el que no ha de fer. És una idea que progressa a Anglaterra, Itàlia i Espanya. En aquest darrer país la idea ja havia progressat. És la idea de l'autonomia i de l'autogovern local. De fet, progressa una mica a tot arreu, tret de França. A França costarà moltíssim. Està bé que aquí no ens barallem quan els altres es barallen massa. Però a vegades els de Madrid, amb la història aquesta que "ustedes son formidables", ens prenen el número. L'Herrero de Miñón, en González i l'Aznar diuen que nosaltres som fantàstics. Després et toques la cartera i dius: "Aquí què passa?" Aquí hi ha més "sosiego" com diu en Roca i en Pujol. La premsa no és tan agressiva com és allà. Però em pregunto si no hem anat massa lluny. La vida democràtica és debat i quan un es porta malament, la paga. Quan l'altre s'equivoca, se'l critica. Una ciutat, Barcelona, o un país, Catalunya, que no es barallés internament a mi com a ciutadà no m'interessaria. Nosaltres tenim una qualitat de vida superior a la de Madrid. No es cansen de dir-nos-ho. A mi cada vegada que m'ho diuen penso "ull!", perquè allà estan construint el doble de vivendes que 13 �14 nosaltres. Ells tenen totes les indústries del poder: les finances, \'advertising i l'alta tecnologia. Potser sacrificaria una part de la qualitat de vida o del sosiego si com a conseqüència tinguéssim més inversions. Tenir Estat o tenir poder vol dir barallar-se. Si em diuen que una part del sosiego l'hauria de perdre si volgués tenir més poder -que també comporta més premsa canallesca i més premsa "del corazón"- potser acceptaria el repte. Un dia amb una colla d'empresaris del Círculo Ecuestre parlàvem del sosiego. Els vaig fer una reflexió semblant a aquesta i els vaig dir que a Madrid tenien el domini dels grans mitjans de comunicació. Nosaltres tenim TV3, però són sis milions. Ells tenen quaranta i ens hauria de preocupar. Els bascos tenen El Correo Español, que és una potència periodística a tot Espanya. Aquí no hi ha una gran empresa mediática. Els deia: "Per què no fem amb els mitjans de comunicació el que hem fet amb el mercat de futurs?" Quin producte falta? Per exemple una revista setmanal. A Itàlia hi ha VEuropeo, a França hi ha l'Express i l'Observateur, a Anglaterra hi ha The Economist, a Amèrica hi ha el News Week i el Time, i a Alemanya, Der Spiegel. A Espanya, el Cambio 16, que va de baixa. Per què no es fa això? Eren trenta empresaris i hi havia gent molt important. Un d'ells es va ofendre molt. Em va dir que ja ho havia fet feia deu anys amb una revista que es deia Opinión. Al seu dia, els que eren en aquella taula li van trucar per dir-li que plegués. Jo li vaig dir que no m'ho creia. Em va dir que repassant les trucades havia comprovat que eren tots els d'aquella taula. Havien trucat per dir-li: "Escolta, jo no vull sortir al diari." Vetllar per la qualitat de vida i la privacitat a canvi de no tenir poder és una equació que han fet els catalans. S'ha preferit no tenir tant poder perquè no ens molestin. Hauríem de pensar si és convenient o no. Només ho poso en consideració. Xavier Muñoz: Són tres quarts de dotze de la nit. Encara que en Pasqual Maragall s'hagi quedat aquest vespre entre nosaltres, sembla que no es vol quedar molt de temps més a la ciutat. Per tant, hauríem d'aprofitar l'ocasió per dir-li alguna cosa de comiat. Fa poc em varen explicar que en Pèricles havia dit que una condició molt important perquè els ciutadans fossin feliços és que fossin ciutadans d'una ciutat famosa. Resulta que Barcelona ha estat sempre una ciutat coneguda, però de cop i volta s'ha tornat una ciutat famosa. En molt poc temps i per a tothom. Jo diria que el gran mèrit d'aquesta fama de Barcelona és que ha estat una transformació que ha beneficiat a tothom. No ha estat sols per als patricis ni per als senyors de Barcelona, aquells grans senyors que sempre enyorem els petits burgesos. Ha estat una ciutat per al murcià i per a l'andalús, per a tots els que han deixat casa seva i han vingut aquí 14 �15 en ple franquisme. Aquells que s'han trobat en situacions de marginació total i habitant espais urbans aixecats amb la sola idea de l'especulació. A partir d'aquesta refeta de Barcelona, l'immigrant dels anys seixanta ha nascut en l'orgull de ser ciutadà d'aquesta ciutat. Ha estat un esforç de molts i segurament gràcies també al tarannà de molts. Però sempre hi ha algú que el capitaneja o el representa. Em sembla que no es pot deixar passar l'ocasió que tenim avui aquí els del Grup Claris d'agrair a Pasqual Maragall, tant els que l'hem votat com els que no, el seu lideratge. Som en una ciutat famosa, gràcies a aquesta equació d'igualtat, de cohesió, que ens fa ser orgullosos i atents a no perdre-la. A la vegada que agrair-te que en un final d'etapa tan plena hagis tingut una estona per a nosaltres. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa i l'ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Muñoz, Xavier Almeda, Josep Canals, joan Narbona, Pere Sunyol, Rafel Varias, Josep Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-07 Type The nature or genre of the resource Debat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Catalunya Barcelona Ocupació Comitè de les Regions Economia Empreses Description An account of the resource 15 p. Intervenció de Maragall al sopar-col·loqui organitzat pel Grup Claris Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Debats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/939/europa_proxima.jpg 4520154222d02ea4f9f2248f02195d6c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa pròxima: Europa, regions i ciutats Subject The topic of the resource Europa Europa Prossima Euroregió Territoris Regions Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions UPC Edicions UB Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall com a editor, i amb contribucions de: Romano Prodi, Piero Badaloni, Biancamaria Bosco Tedeschini Lalli, Giandonato Caggiano, M. Àngles Tarrats, Antoni Castells, Guido Fabiani, Riccardo Cappellin, Oscar Gaspari, Tarik Kuposovic, Xerardo Estévez, Gabor Demsky, Massimo Cacciari, Joao Soares, Francesco Rutelli, Richard Rogers, Walter Vitali, Bram Peper, Oriol bohigas, Josep A. Acebillo, Josep M. Bricall, Francesc Santacana, Pep Subirós i Jaume Galofré. Sinopsi a la contraportada: Europa pròxima: Europa, regions i ciutats és el títol del projecte didàctic i de recerca que es va dur a terme a les facultats d'Economia i d'Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, durant el curs acadèmic 1997-1998, sota la direcció del professor Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona. El projecte es va estructurar en tres seminaris paral·lels: L'Europa de les regions, de les ciutats i de la ciutadania; Europa: sistema de ciutats i El "model Barcelona", i va consistir en una activitat de recerca, conduïda pels mateixos participants dels seminaris, sobre indicadors urbans. La idea central d'Europa pròxima és que la construcció de l'Europa unida s'ha de fer fonamentalment des de baix, començant pels ciutadans. Això implica la construcció, en primer lloc, d'una ciutadania europea, d'una identitat comuna que permeti als ciutadans dels països membres sentir-se també ciutadans europeus. Europa pròxima va constituir un espai de debat i reflexió tant per a personalitats del món acadèmic i experts en temàtiques comunitàries i de gestió urbana, com per als líders dels governs locals europeus. Aquesta obra recull la contribució de tots ells al procés de construcció europea, actualment en curs. Has Version A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource. En castellà, ISBN: 9788483013403. Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788483013410 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/862/0000001562.pdf e500cdbdccf0e2e989f315f485ce171d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 20/10/2003 (5188188) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16 Europa se la juega en dos frentes: mapas y leyes PASQUAL MARAGALL Un territorio sin Constitución no existe políticamente. Un territorio sin infraestructuras no existe económicamente, ni siquiera físicamente en el sentido cabal de la palabra, porque no está conscientemente vertebrado. Europa va a tener Constitución. Y paralelamente, por encargo de la Comisión Europea, va a tener un programa de enlaces transfronterizos para vencer las grandes barreras naturales: Alpes, Pirineos, Balcanes, mar Báltico... Esto va en serio. Lo que hasta hace poco ha sido un lento proceso de aproximación entre países se está convirtiendo en un procedimiento voluntarista de creación de algo más que un espacio: un territorio con ley propia y con política propia de comunicaciones interiores. La trascendencia de estos avances para España y para nuestras comunidades autónomas es muy considerable, qué duda cabe. Con el objetivo de discutir de todo ello se reúne el día 20 en Barcelona un grupo de personalidades europeas. Karel van Miert, ex comisario de Competencia y encargado por Romano Prodi del dossier de infraestructuras transfronterizas, será el ponente sobre el mapa de esa Europa consciente y voluntarista, en sesión que presidirá el ministro de Asuntos Exteriores de Grecia, Giorgos Papandreou. António Vitorino, ponente de la Convención Constitucional, lo será en Barcelona sobre el impacto del nuevo texto en las constituciones nacionales y en los estatutos regionales. Los objetivos de la propuesta Van Miert, como explicaba Joaquín Estefanía en estas mismas páginas el pasado 13 del corriente mes de octubre, casan del todo con el viejo proyecto de Jacques Delors de grandes inversiones europeas. Un proyecto que el pesimismo económico y el predominio de la derecha en las elecciones europeas envió al desván. Se trata de acercar Este y Oeste, y de crear un espacio europeo efectivo, un territorio europeo, superando las barreras físicas, montañosas o marítimas. Con una novedad: muy en lo que se podría llamar el espíritu de Lisboa, de gran ambición en los objetivos -convertir a la Unión en la primera potencia económica mundial- y de moderación en los medios, el proyecto une financiación privada y financiación pública para un total invertible de más de 200.000 millones de euros en proyectos a comenzar en su mayoría antes de 2010. Loyola de Palacio ha declarado en torno a ese proyecto que la falta de infraestructuras le costaba a la Unión medio punto porcentual de crecimiento cada año. Será bueno que en España tomemos nota, porque de esa bajada de ritmo a nosotros probablemente nos está tocando más de medio punto. En España hay una serie de proyectos pendientes de conexión transpirenaica, desde el promovido por Marcelino Iglesias y su Gobierno para enlazar por vía ferroviaria el área logística de Zaragoza por Vignemale con Toulouse y Burdeos, hasta el incomprensible retraso en unir mediante alta velocidad Lleida, Tarragona, Barcelona y Girona con Montpellier, Marsella y Lyón: uno de los incumplimientos más notorios de los Gobiernos de Aznar y Pujol. Por no hablar de la conexión en alta velocidad Almería-Valencia-Castellón-Tortosa-Tarragona, para enlazar con la anterior y crear un 98 �Articles de Pasqual Maragall a corredor mediterráneo España-Francia, que sólo la miopía de esos dos Gobiernos ha ignorado hasta el presente: éste no está ni planteado. Del mismo modo que Francia ha descartado el crucial proyecto de lanzar una conducción eléctrica enterrada junto al trazado del AVE mediterráneo. Hace 40 años, en su informe previo a los Planes de Desarrollo españoles, el Banco Mundial ya había insistido en el carácter primordial para el desarrollo global de la economía española de los ejes ruteros Mediterráneo (La Jonquera-Murcia) y Cantábrico (Bilbao-Behovia). El tercero de aquellos planes de desarrollo previó, para los primeros años setenta, la creación de una serie de áreas metropolitanas, diseñadas por José Ramón Lasuén y Luis Racionero, que luego la democracia y las autonomías olvidaron. La red de áreas dibujaba un mapa de España más interesante, desde luego, que el esquema radial de Aznar. En resumen: 25 años de democracia y autonomía no han bastado para plantear una serie de ejes y redes elementales para el buen funcionamiento de la Península. Vamos a ver si la Unión Europea nos ayuda a salir de este bache histórico. Cuando el mapa se amplía, todo se ve distinto, y Europa está planteando una lógica aplastante de conexiones transfronterizas. Bienvenida sea. La Unión Europea plantea también una lógica legal, a través del Tratado de la Constitución Europea, que asimismo nos va a afectar. La construcción europea tiene carácter federal, independientemente del nombre que se le quiera dar. La particularidad de esa construcción es que prevé cuatro niveles de gobierno: la Unión, los Estados, las regiones y los municipios. Cierto es que la Unión, en virtud del principio de subsidiariedad, nada dice, o muy poco, de las regiones y ciudades o los municipios. Cada Estado tiene, como es lógico, su propio régimen interno. Cierto es también que en el Tratado actual la mención, para mí tan cara, de que la Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos que la forman, en la que todo se hará -se decía- como más cerca de los ciudadanos, mejor, ha desaparecido del texto propuesto por la Convención. Influido en este punto por el auge del conservadurismo estatalista que hoy por hoy domina en Europa, es mal momento para esa filosofía, para esa subsidiariedad extensiva. (Es cuestión de tiempo: otros tiempos y otras mayorías vendrán). Sin embargo, ninguna región, ni ningún municipio que se precie, ignora que debe estar presente en Europa si quiere maximizar sus inversiones. Es más: la Unión establece que los responsables de la transposición interior de la legislación europea son las regiones, y aquellas que tienen Parlamento no sólo pueden, sino que deben dictar la legislación aplicativa correspondiente. Ello es lógico en una Unión en la que determinadas regiones o nacionalidades o länder tienen mucha mayor fuerza económica que algunos de los países que la forman, y en la que, al mismo tiempo, los Estados difieren notablemente en su organización interna y en su grado de descentralización. Una cosa es, pues, que la Unión no interfiera en la organización interna de los Estados, que pueden ser más o menos autonomistas en función de su tamaño, de sus tradiciones políticas y de su diversidad, incluida la diversidad competencial, cultural y lingüística. Otra es que esa diversidad no deba reflejarse en las relaciones entre esos niveles de gobierno subestatales y la Unión. 99 �Articles de Pasqual Maragall a Una de las peripecias más divertidas de ese debate es la que tiene que ver con la asimetría inherente a la construcción europea y a las constituciones estatales. Contra lo que se me atribuye, no me gusta usar y abusar del término asimetría, por los malentendidos a que puede dar lugar. Lo curioso del caso es que en un informe interno del Ministerio de Administraciones Públicas que llegó a mis manos se rebatía la posibilidad de que una autonomía española representase a las demás en Europa como sí ocurre en la República Federal de Alemania cuando las competencias concernidas están transferidas-, en virtud de que en este país, se decía, existe simetría entre los länder, mientras que el principio en España -argumentaba el informe- es la asimetría, y, por tanto, aquí unas comunidades autónomas no pueden representar a otras. Sin duda la existencia de regímenes forales y regímenes comunes en España parece abonar esa tesis, sin entrar en el hecho de que incluso dentro del régimen común existen diferencias sustanciales entre comunidades. Pero no me negarán que la incoherencia del ministerio con el discurso político habitual del Gobierno popular es por lo menos curiosa. De lo que estoy convencido, a pesar de todo, es que no va a ser éste el momento en que el embrollo se aclare. Admitamos que el vértigo que produce una construcción de carácter federal con cuatro niveles administrativos -como ya hemos dicho, Unión, Estados, regiones y ciudades- es considerable en el momento en que uno de los niveles (el estatal) tiene que convencer a su población de las bondades del nuevo nivel (la Unión) que estamos fortaleciendo con la nueva Constitución Europea. Si además el Estado al que se pertenece tiene dificultades para mantener su peso en la toma de decisiones prevista en ella como ocurre en el caso de España, las probabilidades de que el nivel regional, aunque tenga competencias legislativas, vea colmadas sus aspiraciones de representación en Europa son escasas. Sin embargo, estoy aún más convencido de que la realidad potentísima de los pueblos europeos que conviven dentro de muchos Estados, como reconocen nuestra propia Constitución y otras constituciones estatales, acabará por imponerse en Europa, porque Europa necesita más que nadie de un respaldo popular que sólo el reconocimiento por su parte de la pluralidad de algunos Estados le va a poder garantizar. Sin duda, en Europa entramos en una nueva era. Y esa nueva era no tardará en tener que aceptar que así como los Estados Unidos de Norteamérica tienen su base en tres niveles de gobierno (el federal, el estatal y el local), en nuestro caso, en Europa, por razones históricas, geográficas y culturales, los niveles necesarios para reflejar la realidad son cuatro, y aun con diversos grados de intensidad según los países. Pasqual Maragall es presidente del PSC. 100 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1115 Title A name given to the resource Europa se la juega en dos frentes: mapas y leyes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Europa Legislació Infraestructures Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/921/0000000899.pdf d42e66fb5f62a488e51b441360429248 PDF Text Text Conferència a la Facultat d’Econòmiques de la UAB Pasqual Maragall 27 de novembre de 2007, Facultat d’Econòmiques de la UAB Degà de la Facultat d’Econòmiques de la UAB: Bon dia a tots, m’agrada veure aquest saló d’actes tan ple, com ni de lluny havíem tingut mai, i això és perquè tenim la conferència, tenim la presència entre nosaltres del Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira, expresident de la Generalitat de Catalunya, com tots sabeu. La Facultat se sent molt honorada de tenir-lo amb nosaltres. És una gran satisfacció i a la vegada és un retrobament, perquè molts de vosaltres probablement no ho coneixeu, però el senyor Pasqual Maragall va ser professor d'aquesta Facultat. L'any 1976 ell era professor d'Economia Urbana i ha contribuït a la formació també d’algunes generacions d'economistes abans de la seva etapa política. Ahir vaig rebre el paper de protocol i vaig veure que em tocava presentar-lo, i vaig dir: “Però jo no puc presentar el senyor Maragall, perquè això està molt més enllà del que puc fer!”. I llavors ho vaig preguntar a aquest home, que és un savi, i li vaig demanar consell i em va dir: “Digues poques paraules i només digues el que més t'agradi, el que més admiris del president Maragall. Jo llavors vaig començar a pensar què era el millor de la seva gestió i la seva trajectòria: doncs que si les Olimpíades, que si la gestió a l'Ajuntament de Barcelona (que és un punt molt exemplar per als economistes), que si les tasques de l'Estatut, que la revindicació de Catalunya... vaig pensar moltes coses. Però finalment em vaig quedar amb una, que és el que podríem dir-ne la seva música, aquest true music of sweet sounds, que deia Shakespeare. La seva actitud humana, l'amor, la sinceritat que ha posat en fer les seves coses. En totes les seves actituds he tingut la sensació que transmetia sinceritat i amor envers l'ésser humà. Llavors tenim entre nosaltres una persona que ha fet, fa, encara, política, però aquesta manera de fer política té una característica que és l'amor per la gent, la sinceritat, la qual cosa el fa una persona extraordinàriament humana, i aquesta qualitat que trobo extraordinàriament interessant, és la que a mi, no d'avui sinó de sempre, m'ha captivat més. Però ahir, quan vaig reflexionar sobre com l'havia de presentar, aquesta reflexió em va permetre tornar a adonar-me'n. Perquè ja sabeu que l'humor, també l’humor quan està fet amb amor, treu el trets essencials de les persones. I això fa que, com tots haureu pogut veure i comprovar tot sovint, el senyor Pasqual Maragall és una de les persones més humanes de tots el països, de Catalunya indubtablement, i també de Polònia. [riures] Pasqual Maragall: Senyor Rector, Senyor Degà, senyors professors, alumnes i companys i molts amics que veig aquí de llarga data, com diuen els francesos, de fa molt temps. Mireu, jo ara tinc alguns problemes de memòria, com sabeu i és notori, que curiosament inverteixen l'ordre dels factors, perquè tens més memòria remota 1 �que memòria recent. De manera que en aquest moment estic en un present intensíssim, perquè he tornat allà on havia estat fa molts anys i curiosament aquesta sensació és una sensació que fereix d'alguna forma, una mica com en carn viva, i al mateix temps reconforta perquè és la que tens més present. Jo no me'n recordo del que haig de fer d'aquí a mitja hora, però en canvi me'n recordo bé del que vaig fer fa molts anys. De manera que en aquest moment estic en una situació de confort de tornar a ser aquí i no només per cortesia, sinó a més per malaltia, perquè les coses són així. Una de les coses que em queda, curiosament, és la memòria poètica o musical, o sigui, hi ha coses que no me'n recordo però en canvi de la música us podria cantar les Variacions Goldberg –quasi cantar, estic exagerant- o us podria recitar Shakespeare, efectivament, ara que has començat tu: Whether 'tis nobler in the mind to suffer, The slings and arrows of outrageous fortune, Or to take arms against against a sea of troubles... Bé, vosaltres l’anglès el domineu no? [riures] O encara: When forty winters shall besiege thy brow, And dig deep trenches in thy beauty’s field How much more praise deserv’d thy beauty’s use, If thou couldst answer “This fair child of mine (referit al seu nét o al seu fill) Shall sum up my count and make my old excuse” És a dir, l'edat del nen, o del nét o del fill és el que excusa la teva vellesa. Això ho va traduir Joan Triadú meravellosament. Us recomano, si podeu, que llegiu les traduccions dels poemes, dels sonets de Shakespeare de Joan Triadú. Bé, jo no havia vingut per això, en tot cas [riures], havia vingut a parlar d'Economia i ara en parlarem. Com us podeu imaginar jo treballo sobre idees sempre comprades. Treballo sempre amb idees que em faig preparar per d’altres que en saben més que jo i en aquest cas haig de citar l'autor de bona part de les idees que ara exposaré. És en Germà Bel, amb el qual he treballat moltes vegades i penso seguir treballant, és un dels cocos més importants, una de les intel·ligències més despertes d'aquest país d'aquest país. L'economia europea ha recuperat una certa vitalitat en els darrers anys, sobretot si la comparem amb l'economia dels Estats Units, que ara té alguns problemes derivats del trencament de la bombolla immobiliària i més en general, de la intensitat dels seus dèficits, tant el dèficit fiscal com el dèficit exterior. L'Estat gasta més del que rep i el país compra més del que ven en el cas d'Estats Units. Tot això ha canviat molt, quan jo era estudiant i estava als Estats Units precisament, era més aviat al revés. La moneda de reserva era el dòlar i me'n recordo que quan el general De Gaulle va decidir posar els seus estalvis en or, va provocar una mena de trasbals immens i la crítica de tot el món civilitzat (menys França i Rússia, probablement). Tenia la dèria de fer un 2 �eix alternatiu a l'eix occidental resultant de la Postguerra i la Segona Guerra Mundial. Bé, les condicions doncs de l'economia pressionen el dòlar a la baixa, s'intensifica la seva debilitat i això provoca situacions diverses i efectes diversos en l'economia europea: les economies més eficients, més productives, com ara l'alemanya, estan segurament més ben preparades per resistir la pressió del dòlar (del dòlar baix), i d’altres que poden tenir més problemes de productivitat real, com seria el cas de l'economia francesa, estan sotmeses a una pressió mes gran. El pobre Sarkozy ja ho està sentint. [riures] L'economia espanyola i la catalana, es troben, jo crec, més a prop d'aquesta darrera situació perquè la nostra productivitat no ha millorat prou en els darrers anys. Encara, en bona mesura, vivim de dues coses que ens han fet la vida fàcil i ens han posat dins dels països de major creixement d'Europa, que són els salaris baixos per a la immigració (perquè vivim molt a prop de l'Àfrica, probablement) i el turisme. En la mesura que aquestes dues coses o flaquegin o no siguin tan operatives probablement ens haurem d'espavilar més, cosa que no necessàriament és dolent. És a dir, ens haurem d'espavilar més, vull dir, que si volem seguir creixent amb la taxa de creixement que teníem ho haurem de fer sobre la base de més gran productivitat, de més enginy, de més innovació i d'universitats que tinguin més pes en el conjunt de l'economia i la vida social. Si seguíssim vivint del turisme i dels salaris baixos jo crec que no estaríem avançant des d'un punt de vista qualitatiu. En general la situació econòmica es pot tornar incòmode no solament per a nosaltres, sinó per a tota la Unió Europea. Grans empreses de molta rellevança que competeixen en el mercat internacional amb empreses d'Estats Units afronten en aquests moments algunes situacions complicades. És el cas per exemple d’Airbus. Hi ha dos grans companyies al món d'aviació, una és EADS, l'europea, Airbus, i l'altra és Boeing. Jo he estat als Estats Units visitant les fàbriques de Boeing i és una cosa impressionant, però si aneu a Toulouse, també, ho és. Toulouse, i concretament l'Airbus, EADS, com es diu, és l'empresa més important que tenim -anava a dir a Catalunya- [riures] no, que tenim a l’Euroregió, diguem-ho així -que en vull parlar, d'això de l'Euroregió perquè és la nostra regió, és la nostra part del món, diguéssim, la nostra regió europea, per dir-ho d'alguna manera-. És a dir, l'empresa més gran que tenim, que tenim, amb aquest plural majestàtic, és Airbus. La tenim per pura casualitat. La tenim perquè quan va esclatar la Guerra Mundial, els alemanys apretaven i els francesos, que havien de fer la fàbrica d'aviació van dir: "Bé, fem-la el més lluny d'Alemanya possible". Quina és la ciutat que està més lluny d'Alemanya i és suficientment gran i té universitat? Toulouse. Aquí tenim la causa per la qual estem molt a prop d'una de les dues grans empreses més importants del món en un dels sectors més importants de l'economia, com és l'aviació. Crec que aquest tipus de coses s'han de tenir en compte a l'hora de programar el que és la política econòmica d'un país. La situació actual dels mercats mundials ha fet més urgent segurament, espavilar-se en matèria de productivitat, això no és cap novetat. Més productivitat és, amb tota evidència, una condició necessària per suportar millor 3 �els efectes d'un euro fort, aprofitar els seus avantatges, com per exemple, limitar l'efecte a Europa del creixement del preu del petroli en dòlars i reduir els seus inconvenients o les seves pegues. Les polítiques dirigides a millorar les condicions del capital humà –la formació-, el capital tecnològic i el capital físic -infraestructures, el clàssic tema de les infraestructures- són elements bàsics per aconseguir millores de productivitat en qualsevol economia europea. Entre aquestes polítiques, la relativa a les polítiques tradicionals, sobretot les de transport, té una importància cabdal en l'ordenació del territori i ja sabeu, és la cançó de cada dia, quasi quasi la cançó de l'enfadós. És el que sentim cada dia, sobre el que cada dia parlem i “suquem pa”. La millora de les infraestructures i per tant la millora de la connectivitat exterior permetrà -permetria, si es produeix- millorar la posició de les àrees metropolitanes, creadores de la innovació i alhora primeres receptores de les innovacions originades en altres àrees urbanes similars. La dotació d'infraestructures i de serveis de transport de curt radi han de permetre difondre a tot el territori de l'àrea d'influència, l'àrea metropolitana, la innovació i el progrés tecnològic. Aquest país és un país tan castís que una de les coses que no té és àrea metropolitana, quan va ser una de les primeres d’Europa. Quan l'any -em sembla que va ser el 1995 o així- el Tony Blair va guanyar les eleccions -que jo vaig participar en la seva campanya, recordo- a Londres, el primer que va fer va ser reinstaurar el que la Thatcher havia suprimit. Mrs. Thatcher havia suprimit el Greater London Council perquè el senyor Ken Livingstone, que era el president del GLC a l'altra banda del riu, des de l'altra banda del riu li posava uns lletrerots immensos demanant: "We want more schools!". Llavors la senyora Thatcher es va empipar i un bon dia, a l'anglesa, va firmar un decret que deia: "I hereby abolish the Greater London Council". Aleshores aquí, no som tan directes. Vam fer tot un procés que en deien les LLOT, les Lleis d'Ordenació Territorial, però tot plegat era per suprimir l'àrea metropolitana de Barcelona, i la van suprimir. L'any 1987, 86-87, van suprimir la corporació metropolitana, l'àrea metropolitana de Barcelona, perquè Maragall tenia massa poder com a alcalde, [riures] i què s'havia pensat. Van suprimir l’àrea metropolitana. Després, quan el Tony Blair va guanyar, va reinstaurar el Greater London Council. Per cert, on és l'àrea metropolitana de Barcelona? Doncs no hi és, no existeix, la van dividir en tres: una de serveis, una d'infraestructures, una de no sé què...Bé, hi són eh? [riures]. Deuen estar per algun lloc però no hi ha l'àrea metropolitana, per tant no hi ha un subjecte, no diguem polític -tampoc és tan polític com això- sinó tècnic, econòmic, estratègic, o sigui, que permeti que aquesta conurbació que en diuen ara -conurbació, per no dir àrea metropolitana, és lletgíssim, conurbació...- que no permet que aquesta àrea metropolitana sigui competitiva amb les àrees metropolitanes europees, i d'això en patim. Jo crec que per Catalunya, per exemple, quasi tan important com l'Estatut, és l'àrea metropolitana, a veure si m'explico, i l’ordenació del territori en el seu conjunt i l'estructuració dels eixos. 4 �Catalunya és un territori que no té res a veure amb Castella i d'això en pateix, no ja ho dic ara, cultural o políticament, sinó des d'un punt de vista físic. "Ancha es Castilla". Plana. Catalunya és una cosa rebregada, que per anar des de segons quins punts del Pirineu a l'altra punta del Pirineu, t'hi pots passar dies. Has de fer aquelles carreteretes que no hi ha manera que passin els túnels corresponents. Segurament perquè l'arquitectura pensada des de l'Estat, d'alguna forma, es correspon a un altre tipus d'orografia i segurament que els costos per quilòmetre són més alts, per dir-ho d'alguna forma, i que per tant, si divideixes matemàticament: "¿A estos cuántos millones les tocan?" "¿Cuántos millones son de habitantes?" "Tanto", doncs no, no ens en sortim per tenir unes carreteres que et permetin anar des de la Seu d'Urgell fins una mica més enllà tranquil·lament, per començar fins a Andorra. I no hi ha manera que el trenet francès que arriba fins a la frontera, fins a Bourg-Madame, travessi i se'n vagi fins a la Seu. No hi ha manera. Coses que no entens, o sigui, diuen que existeix no, la Unió Europea? Doncs no, les fronteres encara ho són i de vegades sobretot amb allò que es refereix justament a les infraestructures i a les comunicacions. Jo me'n recordo que una vegada anava cap a Puigcerdà amb el tren i al costat hi havia la carretera, i deia, "Com és que van un al costat de l'altre?" "Porque es batible". És a dir, que l'exèrcit havia decidit que no hi podia haver un mitjà de comunicació sense que... "Porque claro, se pueden insultar, los franceses". Llavors, per raons militars, hi ha trossos de les carreteres aquestes d'allà a Toses o allà on sigui que van paral·leles a la via del tren, per raons militars, per raons de defensa. Bé, tot això...estem a la Unió Europea, no? Se suposa que no hi ha fronteres. Bé, doncs, encara tenim l'estructura, a vegades, física, de carreteres i de comunicacions que es correspon a un país en guerra amb el seu veí. O sigui, la idea d'Europa està molt bé, la bandera també, l'himne també, perquè és el mateix, i tots el cantem i és la Novena de Beethoven, però a la pràctica encara estem vivint físicament amb infraestructures i estructures que es corresponen a una Europa vella. Jo crec que és convenient que ens anem adaptant. Crec també que amb transports i amb sistemes portuaris i aeroportuaris hauríem de fer un pensament. A Barcelona...és clar, a Madrid no en tenen, de port. Però aquí sí, perquè tenim mar [riures]. Ho dic perquè... "¿Aeropuerto y puerto se tienen que conectar?" El aeropuerto y el puerto són dos corporacions distintes, són dos professions. Per què? Perquè tots els sistemes han acabat essent operats per corporacions professionals més que no pas temàtiques, per dir-ho d'alguna manera. Si vosaltres pregunteu: "Qui porta els aeroports? Aena". "Què vol dir? Aeropuertos Nacionales...tal”. Però qui governa Aena, qui governava Aena? Doncs l'Associació de pilots d'avions...no, d'enginyers aeronàutics. Per què? Perquè era aquell segment social, corporació, efectivament, que tenia el monopoli del saber sobre aquesta qüestió. De manera que aleshores tota la dinàmica, tota la qüestió que és decisiva, la competitivitat en matèria de connexions aeroportuàries, passava a dependre d'una corporació que té uns interessos professionals molt respectables però que probablement no tenen massa a veure amb els interessos del país com a 5 �tal i del territori com a tal. És curiós perquè a més, els enginyers aeronàutics no ho sé, però els pilots viuen tots a prop de l'aeroport del Prat i podrien estar interessats en què allò tingués un creixement important. Aquí ens hi juguem moltíssim. Ara a l'aeroport -jo me'n recordo que quan es va començar a discutir precisament d'això, de l'aeroport, -jo era alcalde encaravan dir: "Bé, a l’aeroport de Madrid hi destinarem mig bilió de pessetes i a l'aeroport de Barcelona, un quart de bilió", perquè aquesta és la idea que a Madrid es feien de quina era la importància de Madrid i Barcelona. "Uno por dos, Madrid es dos y Barcelona es uno". I bé, al final va resultar que en comptes d'aquesta xifra l'aeroport de Madrid se n'anava no a mig, sinó a un bilió, i el de Barcelona, mig bilió. L'altre dia el Ricard Bofill m'explicava que el de Barcelona costarà vuit-cents mil milions. Vuit-cents mil milions, ara no, però en el moment en què es va començar a discutir tot això, era l'1% de la renda nacional espanyola. O sigui, un bilió era un 1% de la renda nacional espanyola, de manera que estem parlant de xifres enormement importants. Dir-vos doncs que, no és només políticament, sinó econòmicament i des de tots els punts de vista enormement significatiu el que passi amb la teoria d’infraestructures. Jo per acabar voldria afegir que el territori funciona, com deia el poeta, quan la gent és desvetllada i feliç. Efectivament: si tenim bones universitats, que déu n'hi do, doncs ens en sortirem, si tenim bones pràctiques, com diuen els americans, també. En aquest moment jo estic en una fundació que es diu Catalunya-Europa que es dedica a analitzar bones pràctiques -bones pràctiques vol dir com es fan bé les coses, com es fan a d'altres llocs- i una de les coses que farem serà analitzar, justament, els rànquings d'universitats i què ens està passant. Qui els fa, com es fan i perquè estem on estem i com podríem millorar. Més insistint amb la primera part que amb la segona -perquè la segona és més cosa vostraperò nosaltres almenys el que sí podem fer és analitzar allà on som. Igual que dic les universitats podria dir la puntualitat dels trens. Es podria analitzar quin és el retard que hi ha a Anglaterra, o a França o a Alemanya o a distintes ciutats europees i quin és en aquesta àrea metropolitana, perquè més enllà de la tradicional cançoneta sobre “qué mal que nos tratan” i aquest tipus de coses, es puguin posar números a les cançons amb aquestes queixes. I això és tot. Dir-vos que estic absolutament satisfet i feliç d'estar amb vosaltres. Gràcies. [Aplaudiments] Degà: El president estaria disposat a contestar alguna pregunta si algun dels assistents vol formular-la. Pasqual Maragall: I si no, no. [riures] 6 �Pregunta d’un assistent: Ens podries parlar de Bolonya? Pasqual Maragall: No [riures]. No, perquè no en sé. Jo l'únic que puc és adreçar-te a en Bricall, que era el meu professor, sabeu? Jo era ajudant d’en Bricall. Bé, i en Bricall ha estat molt ficat en tot aquest procés pel seu paper en la presidència de l’Associació Europea de Rectors, em penso que era. Un dia d'aquests l'haig de veure perquè hem d'anar a veure la Fundació Tarradellas junts i li preguntaré a veure com està. La veritat és que he vist que hi ha alguna pintada a les parets sobre aquest tema, em podries especificar una mica més què és el que et preocupa de Bolonya? Assistent: Bé, en general tot. [riures] Pasqual Maragall: Tot! Saps què passa, que tot i res és el mateix! No, digues alguna cosa. Assistent: No sé... les empreses. Pasqual Maragall: Què de les empreses? Assistent: La privatització de l'ensenyament. O sigui, la relació del títol... és que són molts dubtes els que jo tinc... des dels professors titulars, què els faran, la precarietat, totes aquestes coses. Pasqual Maragall: Home, jo crec que la competència és bona. Jo sóc socialista de mena, i de petit. Encara que ara, amb l'edat...tot es va matisant [riures]. Però jo crec molt que el mercat és una prova que fins i tot els socialistes és una assignatura que han d'aprovar. Es pot estar més enllà del mercat, però no per sota, vull dir, que si no ets competitiu, si no hi ha... Jo crec que és molt bo que hi hagi competència i no només en els rànquings i això, sinó en la qualitat, i en la capacitat de... Crec molt en això, en la capacitat de competir. Abans n'estàvem parlant, aquesta imatge sempre del "gordito de la clase", que deia jo -una altra cosa és que les proves d'educació física haguessin de ser les que eren, segurament havien de ser unes altres- però comentàvem abans, que sempre, 7 �"els gorditos de la clase" deien: "Que no corra nadie mucho, ¿eh?" Tots havíem d'anar al mateix pas per no suspendre, diguem... Home, si la solució per no suspendre és que tothom sigui gordito, per dir-ho així, amb tot el respecte perquè jo ho vaig sent cada vegada més- [riures] doncs malament. Jo crec que la competència és bona. I en aquest sentit la competència entre universitats també, penso que no és en absolut dolent que això sigui així, encara que els recursos siguin públics. Assistent: Bon dia. Després d’escoltar el que ens ha dit sobre Europa, m'agradaria preguntar-li si creu que Europa avui dia està en camí cap a una Federació, i quant temps podríem trigar més o menys, i sobre tot el tema de la Constitució europea, per què creu que està actualment tan tancat? Pasqual Maragall: Bé, jo crec que la Unió Europea, és la única, com ho diria...Jo crec que passa igual que amb l'economia a les empreses i el tamany de les empreses, que si no tens un cert tamany no tens economies d'escala i si no tens economies d'escala els costos són més alts, Tu sempre pots tenir com diuen, el nínxol, i fer una especialitat amb algun producte específic, i fer-ho molt bé, o anar tirant. Però normalment les economies d'escala dominen molt, és a dir, els costos són més baixos per unitat de producte, i als països passa igual -als països del món, vull dir-. Què està passant al món? Que les grans no empreses en aquest cas, sinó unions, són les que marquen el ritme, i ara tenim la Unió Americana -que ja és antiga-, la Unió Europea, MercoSur -que es diu Mercosur però acabarà menjant-se fins a Veneçuela, probablement- tenim l’Índia, la Xina i el Japó, que són països, tots ells, que tenen els habitants que vostès ja saben i que cada dia ens desborden perquè canvien la xifra cap amunt. És a dir, que les nacions acabaran sent el que abans eren les regions, per exemple, per entendre'ns, i les unions el que abans eren les nacions. I que el món el portaran... doncs això, al final s'asseuran set persones i ja estarà bé, que puguin asseure's set persones que representin el món. Abans era el “Consejo de Seguridad” de les Nacions Unides, que eren les grans potències occidentals amb alguns representants escadussers que s'anaven turnant dels països “desgraciats”, diguéssim. Doncs ara no, ara el que hi haurà serà l'Índia, hi haurà la Xina, hi haurà els Estats Units, hi haurà Mercosur, hi haurà la Unió Europea, hi haurà Austràlia, m'imagino, -està una mica més lluny però- i el Japó, i això és el que hi haurà. En aquest sentit jo crec que és bo que la Unió Europea vagi tenint tot el que abans tenien les nacions. Una nació era una bandera, un himne, un exèrcit i una moneda i de fet, ja tenim bandera, ja tenim himne, que és la Novena de Beethoven -ja ho he dit, amb lletra traduïda per Joan Maragall de Schiller- i tenim en fi, tot el que cal. Sempre podem dir que la nostra gran nació és Europa, cosa que a més, com a catalans, com a bascos, com a gallecs, com a escocesos, com a flamencs o valons segurament ens interessa perquè la diferència entre Estats Units i Europa , la Unió Americana i la Unió Europea, és que a la Unió Europea hi ha més nacions que estats, per entendre'ns, i en 8 �canvi a Estats Units hi ha una nació i trenta, o quaranta, o setanta estats. Ara, aquí resulta ser que hi ha estats que tenen diverses nacions. I per tant la cosa és una mica més complicada, hi ha gent que no ho entén, a Madrid no ho entenen, [riures] en fi...no ho entenen perquè és clar, és allò de jo no tinc vicis però jugar no m’agrada, no sé què [...] i les dones no tenen vicis [...] i dones ja ho són. Perdoneu les dones, perquè això és d'un masclisme espantós aquest acudit, però els madrilenys ja és això, espanyols ja ho són, hi ha aquesta convicció que Espanya i el centre d'Espanya és el mateix. Doncs no, Espanya, com la Gran Bretanya i com Bèlgica, són estats en què no és el mateix l'Estat que una nació, sinó que un estat té diverses nacions. Aquesta és la singularitat europea. S'ha de fer valdre i jo crec que es podrà fer. No és senzill però no és impossible. Assistent: Abans vostè ha fet una referència a la formació. Abans parlava de Bolonya, aquí a la universitat. Bé, jo ahir, ja vaig pensar que questa pregunta hauria de fer-la, que és: com s’ha de fer per millorar l’ensenyament secundari a Catalunya, que és un dels ensenyaments amb més fracàs escolar a Europa? Jo pregunto: quina idea se li acut? Pasqual Maragall: Bé, li preguntaré al meu germà. [Riures]. Home, és clar que sí. Jo crec que el que ha dit l'Ernest Maragall és veritat. Ell el que diu és que s'ha de dessindicalitzar una mica l'ensenyament. És molt valent, dient això, perquè se les haurà de veure...se'l menjaran. No, no se'l menjaran -perquè el conec i no se'l menjaran- [riures] però jo crec que alguna cosa en el sentit de la competitivitat s'ha de fer, en el sentit que els directors es vegin amb condicions de triar, de seleccionar i de ser competitius d'alguna forma. Perquè és clar, si no, és el que dèiem abans, és abolir la competència sobre la base de rebaixar. Sobre la base no, però amb el resultat de rebaixar el nivell. I jo crec que és bo que els directors puguin dir, mira, noi, escolta, no ho estàs fent bé. En fitxarem un altre o una altra. Crec que això ha de ser així. Penso que això millorarà les coses. Assistent: No, només una cosa. Aquí, que està tot ple d'estudiants avui, que comencen la carrera d’Econòmiques -la majoria, suposo- què els diries tu, dels estudis que els hi vénen? Pasqual Maragall: D'Economia? Ah, no, jo sóc un clàssic. Abans ho estàvem comentant, jo sóc del Keynes. Què els diria? Home jo sóc un antic, d'economia matemàtica, això en Barberà i companyia, [riures] però jo crec que és interessant que feu una mica d'antropologia i una mica de sociologia. El primer que heu de llegir és Trade and Market in the Early Empires, aquell llibre sobre les civilitzacions, etc. i el segon seria Keynes, també. Per exemple, no hi ha el Treaties on money, que també, però totes les peces, tots els articles que té són fàcils de llegir, 9 �sobre el tractat de pau, sobre les conseqüències econòmiques de la guerra...Tot això d'aquí jo crec que us ensenya més no del que és més difícil en economia, probablement, que és l’estructura lògica i formal, però sí de l'escenari en el qual l'economia es produeix i què és el que està en joc. A mi, jo ja us ho dic, ho comentàvem abans, l'economia matemàtica em va interessar menys -encara que és probablement més important des d'alguns punts de vista, des d'un punt de vista formal, de lògica formal- que l'economia aquesta més historicista i més de l'escola del Grup de Bloomsbury, del grup anglès aquest que va ser, el que representa millor per mi...La cultura dominant al món, avui, és una cultura que deriva del fet que Anglaterra va guanyar Espanya, no al futbol, sinó a l'Armada invencible. Ara estan fent pel·lícules d'Isabel I, aneules a veure perquè aquí és el canvi del paradigma del món. La cultura hispànica, espanyola, versallesca, basada en la noblesa, etc. tot el que tenia de bo i era respectable, diguéssim, cedeix davant de la cultura utilitarista que és la cultura anglesa. Els anglesos eren uns brutos, per dir-ho d'alguna forma -i ho dic jo que vinc d'ascendència anglesa, la meva àvia ho era- però l'anglès, comparat amb l'espanyol, en fi, era un ésser bastant primari, per dir-ho d’alguna manera. "Le dice el inglés al español: se es conquistador cuando no se puede ser pirata". El cost-benefici de la pirateria, demostra el Keynes, és infinitament superior, ja ho he dit abans, no? Econòmicament. De manera que si em pregunteu quina és la línia d'aprenentatge de l'economia, per mi és una línia una mica historicista i basada en el que ha passat a Europa i al món els últims cent anys, des de 1870. L'economia neix el 1870. L'economia que entenem com a marginalisme, etc. tal com l'hem estudiada, quan a Irlanda hi havia tanta gent que ja no hi cabien i van començar a conrear les calbes, els turonets ja pelats per dalt, la pedra, pràcticament. Bé, perquè la població, gràcies a les vacunes que havien aparegut a finals del segle XIX havia augmentat tant que no s'hi cabia, a Irlanda no s'hi cabia, i tots els Fitzgerald-Kennedy, tots aquests són irlandesos que se'n va Estats Units perquè no hi cabien. No s'hi cabia. Bé, ja heu vist aquelles pel·lícules del Charlot, L'emigrant, sobre els europeus que se'n van cap a Amèrica perquè a Europa no s'hi cap. I jo crec que aquest és el moment en què canvia el món. Quan jo arribo a Estats Units i me'n vaig a Wyoming i pregunto quant val la terra, em contesten una cosa fantàstica, perquè estava fent la tesi doctoral sobre els preus del sòl i em diuen: “Depèn” “Què vol dir, de que depèn? De la distància al centre? “No, no, quanta en vol? [Riures] Si en compra molta li farem un preu”. Si és al revés que aquí, els europeus havíem marxat cap a Amèrica perquè no s'hi cabia, però allà el que passava és que els hi sobrava, per tant ni la distància ni bromes, “si vostè me'n compra molta li farem un bon preu”. Doncs jo crec que aquesta és la gran diferència, d’alguna forma, entre Europa i Amèrica, i s’ha de tenir en compte. Degà: Moltes gràcies president i moltes gràcies a tots per assistir a aquest acte. 10 �[Aplaudiments] 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa, economia i territori Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall, acompanyat del rector de la UAB, Lluís Ferrer i del degà de la Facultat de C. Econòmiques, Joan Montllor, ha pronunciat la conferència “Europa, economia i territori”.  Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Territoris Universitat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/883/0000000629.pdf a1ccdec18fb6620575b12218fd3a5afa PDF Text Text Europa, en la hora del Líbano El País | 14.9.2006 El conflicto del Líbano se ha convertido sin duda en el acontecimiento más importante y trascendente de este verano, por encima incluso de algunos de nuestros acuciantes problemas más próximos. Desde esta esquina del Mediterráneo lo hemos vivido con preocupación y angustia crecientes. Hoy, después de las interminables semanas en que sólo hablaron las armas, el alto el fuego alcanzado constituye una brizna de esperanza entre tanta injusticia y sufrimiento causados por la guerra. Por destino y por vocación, todo lo que sucede en Oriente Próximo nos interesa y nos afecta. Desde nuestra inequívoca identidad mediterránea, estamos comprometidos firmemente con la causa de la paz y la cooperación entre los vecinos de las dos orillas del Mediterráneo. Precisamente este compromiso euromediterráneo es lo que nos hace más conscientes de la complejidad de la situación de Oriente Próximo. Y lo que nos lleva a rechazar las visiones simplistas y maniqueas que no hacen otra cosa que alimentar el conflicto. Estamos predispuestos a entender las razones, los temores y los anhelos de los diversos actores del drama. Las de un Estado de Israel que tiene derecho a existir y a defenderse. Las de un pueblo palestino que tiene derecho a crear su propio Estado en condiciones de dignidad. Las del Líbano que tiene derecho a dotarse de un Estado que organice la convivencia de sus diversas comunidades sin injerencia extranjera. La de los países árabes que tienen derecho a desarrollarse en un contexto de paz y seguridad. Y más allá, incluso estamos predispuestos a escuchar las razones de los movimientos islamistas que -agrade o no- forman parte del problema y por consiguiente tendrán que formar parte de la solución. Posiblemente este reconocimiento elemental sea una condición necesaria para hacer posible el abandono de la violencia. Estados, Estados en precario, movimientos político-religiosos, milicias armadas... son la expresión de la complejidad de un conflicto que -como explica Joschka Fischer en su reciente libro El retorno de la historia- se desarrolla simultáneamente en tres planos: el nacional, el regional y el religioso. La conciliación de todos estos derechos e intereses es la obligación formalmente asumida por Naciones Unidas. Así lo ha venido haciendo con las sucesivas resoluciones del Consejo de Seguridad sobre Oriente Próximo desde 1947 hasta hoy mismo. Es el camino que va de la resolución 181 -por la que se abre la puerta a un Estado judío y a un Estado palestino- a la resolución 1701 -que arbitra el alto el fuego en el Líbano-. Entre ambas, se han sucedido las resoluciones que han ido perfilando la fórmula para resolver el conflicto árabe-israelí: el pleno reconocimiento del Estado de Israel y la creación de un Estado palestino con las fronteras anteriores a 1967. Nada de todo esto es nuevo. Los esfuerzos por aproximarse a la paz en Palestina son lo más parecido a los trabajos de Sísifo: un eterno volver a empezar. Pero éste es el único camino ante una alternativa peor: el de la resignación a una guerra infinita, que es lo que parece predicarse en los círculos neoconservadores. Crear las condiciones para el cumplimiento efectivo de las resoluciones de Naciones Unidas sobre Oriente Próximo es responsabilidad de todos los actores que tienen un peso real en el escenario mundial. Esta era la intención del denominado cuarteto �compuesto por Estados Unidos, Rusia, la Unión Europea y la propia Organización de Naciones Unidas, con su hoja de ruta para avanzar hacia la paz. De las dificultades actuales en llevar adelante dicha iniciativa surge precisamente la convicción de que Europa debe y puede ser un actor mucho más implicado en la resolución del conflicto de Oriente Próximo. Entre otras razones porque -a diferencia de Estados Unidos- el futuro de una Europa próspera y en paz depende en buena medida de una evolución pacífica de toda la región del Oriente Próximo y Medio. Por eso nos hemos de felicitar de la rápida reacción de la Unión Europea para intervenir en el Líbano bajo el mandato de Naciones Unidas. Lo ha resumido perfectamente Javier Solana: sin la fuerza de intervención de la ONU no habrá paz, pero sin Europa no habría fuerza de intervención de Naciones Unidas. Esta vez podemos afirmar que Europa no ha llegado tarde como sucedió en Bosnia y en Kosovo. La rápida decisión europea debe mucho a la determinación mostrada por el Gobierno de Prodi, que ha acabado por arrastrar a una Francia reticente ante las dificultades ciertas de la empresa. No menor ha sido la determinación mostrada por el Gobierno español, coherente con la orientación de nuestra política en Oriente Próximo, basada en algunos puntos incuestionables. El apoyo al proceso de paz entre palestinos e israelíes, sobre la base de la existencia de dos Estados soberanos y viables que convivan en paz dentro de fronteras seguras y reconocidas; el impulso a las relaciones bilaterales con Israel; la contribución activa a la modernización de las estructuras de gobierno de la Autoridad Nacional Palestina; la contribución a la pacificación y a la reconstrucción civil de Irak; el diálogo político constante con Egipto y Jordania; el apoyo -hoy con más razón que nunca- a los esfuerzos del Líbano para consolidar su independencia; y el reconocimiento de la importancia de las relaciones con Siria para garantizar este proceso con su retirada del Líbano. Sin olvidar la implicación para encontrar vías de diálogo en el difícil contencioso nuclear entre Irán y la comunidad internacional. Se trata de una política de Estado y así lo han entendido todas las fuerzas políticas representadas en el Congreso al dar luz verde a la decisión del Gobierno de participar en la misión de Naciones Unidas. Aunque no deja de sorprender -casi hasta el escándalo- que desde posiciones conservadoras se haya intentado inducir al líder del Partido Popular a adoptar una posición contraria a la participación de nuestras tropas en el contingente de la FINUL, con la perversa intención de querer convertir el Líbano en la tumba política del presidente Rodríguez Zapatero, para vengarse así de la oposición socialista a la participación española en la guerra de Irak. A diferencia de entonces, se trata ahora de intervenir en una misión de interposición para garantizar un alto el fuego, con un mandato explícito de Naciones Unidas, con la autorización del Parlamento español y con una opinión pública prudentemente favorable a nuestra intervención. Sin embargo, no puede esconderse el riesgo que asume España y Europa al aceptar el compromiso de defender a Israel de nuevas agresiones y al mismo tiempo de garantizar la plena soberanía del Líbano. La delicadísima cuestión del desarme de Hezbolá parece ser la piedra de toque de esta misión. Cuestión sobre la que Naciones Unidas busca una fórmula satisfactoria para todas las partes y que probablemente se resuelva más por la propia evolución del proceso político libanés que como resultado de una condición previa y ejecutable a corto plazo. Sea como sea, hay que asumir el riesgo que comporta nuestro reafirmado compromiso euromediterráneo. Es también el riesgo asociado a la voluntad de Europa de ser un actor eficaz y reconocido en la escena internacional. Es, en �definitiva, el riesgo que afrontamos para devolver a Naciones Unidos su papel de garante multilateral de la paz, una vez constatado el fracaso del unilateralismo norteamericano en Irak. Y es evidente que no basta con la intervención militar para hacer factible y duradero el alto el fuego en el Líbano. Javier Solana nos advierte de que no podemos cometer la ingenuidad de pensar que podemos intentar arreglar el conflicto de Oriente Próximo con intervenciones parciales: o se resuelve el conflicto entre israelíes y palestinos o continuará la guerra infinita. Desde la convicción generalmente compartida de que el conflicto no tiene solución militar, es preciso volver a poner en pie la hoja de ruta, con una implicación europea mucho más decidida y con la voluntad de contemplar globalmente el problema. En resumen, tres líneas de acción: - Pleno apoyo a la decisión del Gobierno español y de la Unión Europea de implicarse activamente en la Fuerza de Intervención de Naciones Unidas en el Líbano para asegurar el alto el fuego permanente entre Israel y la milicia de Hezbolá. - Acentuar el compromiso de la Unión Europea en Oriente Próximo, con la cooperación al desarrollo, con la revitalización de la hoja de ruta del cuarteto y con la presencia en el territorio ayudando a la viabilidad del Estado palestino. - Potenciar la política mediterránea de la Unión Europea, con unos aliados bien decididos como la Italia de Prodi. Pasqual Maragall President de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1397 Title A name given to the resource Europa, en la hora del Líbano Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Guerra Líban Orient Mitjà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/2812/19970604_ElPunt_EuropaMesAProp_PM.pdf b21230edc71372997f9a12b0f43c3a28 PDF Text Text PUNT DE VISTA EL PUNT / Dimecres, 4 de juny de 1997 L A T R I B U N A L Europa, una mica més a prop dans. Els estats, els espanyols com a espanyols, els fi-ancesos com a francesos, etc, ens sentim així més forts. Però no oblidem que, per al ciutadà, «Europa també cobra vida a través de la cooperació transfronterera, interregional i municipal» —com diu la declaració d'Amsterdam— i tampoc no oblidem que, amb vista als grans desafiaments (com poden ser el de la unió econòmica i monetària, l'Europa social, i tarnbé per a la pau entre els pobles), «Europa necessita el ple suport de les regions, ciutats i municipis, amb tota la seva diversitat i autonomia». En aquest front ens trobem els participants a la Cimera. Hem avançat un pas més cap a l'entesa i ens queda una bona X.E.I. tirada per recórrer. De moment, cal confirmar que la Conferència Intergovemamental sigui sensible a les peticions ambicioses però raonables del Comitè de les Regions i que doni la seva benedicció al nou símbol polític que s'ha iniciat amb aquesta cimera. decebut per no tenir la meva plaça degudament representada, però sens dubte el futur corregirà aquest error. La història no es pot aturar. De mojnent Barcelona, com tantes vegades, va suplir dignament. El gran repte de la Cimera d'Amsterdam va ser confirmar que aquells centenars d'accents diferents podien trobar un llenguatge comú. Aquest repte es va assolir. Al final, alcaldes i presidents van rubricar una declaració política que els avala com a actors imprescindibles de la construcció de l'única Europa que la gent del carrer pot acceptar. Una Europa intel·ligible, propera i raonable. Probablement, els governants que ens vam reunir a Amsterdam som un bon contrapunt al perill d'una Unió integrada per funcionaris allunyats dels problemes quotidians o d'una Europa dels estats que no aconsegueix explicar-se davant els ciutadans. L'anomenat dèficit democràtic és un problema apressant. Necessitem, no obstant, que els estats exerceixin com a tals, amb autoritat. Necessitem que Europa sigui forta, més poderosa en tot allò que desborda la capacitat dels goverqs: Bòsnia, l'Orient Pròxim, el Magrib i també la mundialització de l'economia o els reequilibris territorials necessaris, sense oblidar els drets fonamentals dels ciuta- T é-gràcia, això que ha passat a França. Veure que a Chirac li surt el tret per la culata tan escandalosament és molt agradable. Contemplar la fal·libilitat del poder, com aquests polítics orgullosos que presumeixen de ser la venerable encarnació del seny, de la raó, de l'ordre —per aquí també en tenim algun— s'equivoquen tan de ple és reconfortaiit. El gran Chirac va avançar les eleccions perquè comptava que els seus les guanyarien, tant se val. Necessitava que la gent digués amén. En realitat convocava un referèndum de confirmació de la dreta per poder aplicar després mesures encara més T Í P Finalment, és bo fer constar que l'èxit de la reunió va ser també el poder manejar les dificultats i la complexitat de les nostres diferències. La convocatòria va ser sorprenentment fàcil i ben entesa des del seu inici. Es va poder confeccionar amb rapidesa la llista d'assistents, l'evidència de la qual era discutible, però que va aconseguir un acord unànime. L'elaboració de la ponència va ser àrdua, apassionada i dura en alguns moments (com havia de ser). No obstant, la voluntat d'arribar a un bon pacte va superar les distàncies ideològiques, culturals i personals. El balanç final és molt apreciable, sobretot perquè no es va defugir abordar temes substancials en nom del consens. Regions i ciutats comencem un nou escenari de diàleg que ja és irreversible. Aquest és el balanç de la primera Cimera de Regions i Ciutats. Algú dubta que la segona ja està en marxa? Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona i president del Comitè de les Regions de la UE T I MIQUEL PAIROU dràstiques i liberals que les que va intentar Juppé sense èxit. Però a França hi ha tradició democràtica i a pesar que som a l'època de les rentades de cervell televisives i de les grans manipulacions de les masses, els francesos tenen més forrnació política, criteri personal i memòria que altres europeus i han S L E R I A I S I A ra aquesta gelatina de sentiments en què s'ha convertit el barcelonisme de carnet tremola perquè te'n pots anar al Piemont amb els teus llibres, la teva urbanitat i el títol de català universal sota el braç. Ni cas, tu... La gelatina pot arribar a espesseir-se, però.sempre serà de consistència tova i manipulable. Un fitxatge pastanaga, un trofeu, i ja la tenim fosa. A més, pensa que t'idolatra a tu, sí, però també a un búlgar que escup, trepitja i renega sense parar i a un brasiler hàbil però totxo que no sap si amb,sis mesos enllestirà l'únic llibre que pensa llegir a la seva vida. No n'esperis gaire, de la gelatina. Encara en mamaves quan un home arribava amb males arts a la presidència de Can Barca i una guàrdia pretoriana batejada com els morenos li feia la feina bruta. Va venir amb una idea insígnia: despolititzar (o sigui, des- catalanitzar) el club. Dinou anys després, el soci continua bevent a galet i tancant els ulls al joc subterrani de la llotja. Tot sigui per un Barca triomfant! Tu ara ja no et mames ni el dit, però ell, protegit per una massa acrítica que se li aglutina a les assemblees, tam^ poc. I ja té temptacions plebiscitàries! «Després de tants anys, el soci no necessita que jo faigi campanya», diu. Mira-que sortirà reelegit i et fotrà canari més endavant... Ai, Guardiola, esportista elegant, lector, català universal, ves-te'n i no els expliquis res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé. No els diguis que al soci no se'l pot enganyar però sí confiscar-li al camp les pancartes crítiques..Ni els parlis de l'únic president que guanya vots a base de sanglotar per la tele. Ni d'aquella mena de Torras i Bages que fuma montecristos i que té fil directe amb la Verge de la Mercè. Ni del ric hoteler que entre martingala i martingala se suca .a les fonts públiques per fer-se el graciós. Ves-te'n a Itàlia, jugador fi, amb la teva maduresa, i ni piu, d'aquesta comèdia tan. poc divina. «Ai, ves-te'n i no els expliquis res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé. No els diguis que 'al soci no se'l pot enganyar' però sí confiscar-li al camp les pancartes crítiques» C Per molts anys^ senyor Chirac N Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 4/6/1997. Pàgina 5 R A u RAMON SARGATAL • F E L G Bon vent^ Guardiola PASQUAL MARAGALL a pocs dies, a Amsterdam, en la Cimera de Regions i Ciutats que va organitzar el Comitè de les Regions de la UE vam verificar que existeix una Europa (fins ara massa oculta) que aconsegueix convertir la diversitat en un px)derós al-legat de cohesió. Durant dos dies, més de dos-cents governants territorials, alcaldes i presidents de regions van debatre i consensuar la marxa de la construcció d'Europa. Va ser una esplèndida novetat. Fins ara, per a tot el món, Europa era aquesta fotografia de quinze personatges, amb rostres ben coneguts. Com en els processos de revelatge, a mesura que la imatge avança i es va definint, apareixen noves precisions, emergeixen nous rostres. I amb això ens acostem a una realitat més detallada, amb matisos i tons. Això és el que va succeir a Amsterdam. Aquesta Europa dels ciutadans que reclamem des de tots els fòrums s'ha fet una mica més òbvia. Ciutats i regions sense fissures (i això és un esdeveniment molt rellevant) han confirmat que el fet de ser diferents no és un llast per a la Unió, sinó tot el contrari.. La diversitat d'identitats és una enorme riquesa, que sens dubte constitueix el nostre fet diferencial. Aconseguir una Europa unida en allò indispensable, però respectuosa amb totes les cultures i dialogant fins als nivells més propers a la gent, és exactament una utopia que convé perseguir. De vegades (molt poques), les utopies semblen concrétar-se en un instant històric, i a Amsterdam això va ocórrer. L'alcalde de Bilbao comentava el sentiment, no exempt d'emoció, d'ocupar la seva plaça entre Berlín i Baviera, amb la presència una mica més enllà de Birmingham, les Balears i Bolonya... Alguns eren molt escèptics respecte a la idea de convocar eti peu d'igualtat les regions (les grans i poderoses, i també les més petites i dèbils) juntament amb les grans ciutats i totes les associacions de governs locals d'Europa. Com a català em vaig sentir A E L V E S P E R «Viya er Beti» apíofitat l'ocasió que els va oferir Chirac no per dir-li amén sinó per girar la truita. Quan Chirac va decidir-se a convocar eleccions anticipades ho devia fer en virtut del que vaticinaven les enquestes i del que aconsellaven els analistes al servei de la presidència. El fracàs d'aquestes enquestes i d'aquests analistes omple de satisfacció, no perquè hagin guanyat els socialistes —que ja ho tindran difícil— sinó perquè posa d'evidència que alguns ídols del món actual —l'estadística política, els estrategs— tenen els peus tan de fang que poden provocar grans desastres. Per molts anys. P JOAN POYANO oques coses hi ha més absurdes que el relativisme patriòtic, conducta segons la qual (per posar un exemple hipotètic) els de Vila-seca estan a matar amb els de Salou, però fa• ran front comú tarragoní contra un de Sant Pol de Mar que gosi ridiculitzar Port Aventura, maresmenc que automàticament rebrà l'ajut d'un mataroní, qui per patriotisme comarcal oblidarà temporalment les moltes vegades que s'ha sentit dir capgròs per l'esporàdic col·lega; i tots junts faran pinya catalana contra els andalusos... i així successivament. Aquest comportament frívol amb les enemistats s'ha encomanat al futbol, on es pot veure madridistes antibarcelonistes (termes gairebé sinònims) desitjar que el Barca guanyi la recopa pel simple fet qüe és un equip espanyol. Una mania sana s'ha de mantenir a les verdes i les madures —sobretot si va contra el veí, ja que la proximitat és indici que hi ha base real en la rancúnia—, i per això s'ha d'aplaudir sense reserves la coherència del Betis, que va fer l'impossible per perdre davant l'Sporting i assegurar-se que l'odiat Sevilla baixa a segona divisió. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa, una mica més a prop Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Europa Comitè de les Regions Europa Pròxima Ciutats Regions Cimera d'Amsterdam Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1362/19931028d_00595.pdf 64042719da883afad6152d013ab16d92 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Jcrdi Borja i Sebastià Delegat de Relacions Exteriors NOTA PER DISCURS DE P. MARAG LL A CONFERENCIA EUROCIUTATS PRIMERA PART (5-6 minuts) COM PRESIDENT DE C.M.R.E. REPRENDRE GRANS TEMES ESTATS GENERALS ESTRASBURG (nota redactada per J.G.P.). SEGONA PART (5 -6 minuts) COM A EUROCIUTATS, ALCALDE D'UNA DE LES CIUTATS PROMOTORES D'EUROCIUTATS. INSISTIR EN LA NECESSITAT D'UNA IMPLICACIO DIRECTA DELS ALCALDES EN UNS MOMENTS QUE CAL MAXIMITZAR LA INFLUENCIA DE LES CIUTATS PER IFER AVANÇAR LA UNIO EUROPEA. i VEURE NOTA ADJUNTA A MODULAF1 SEGONS SOPAR AMB ALCALDESCOMITE EXECUTIU E.C. DEL 27 A LISBOA. TERCERA PART (2-3 minuts) PERSPECTIVA MUNDIAL: ASSEMBLEA DE CIUTATS UNIDES ABANS DEL 96. NOTA ADJUNTA. Plaça Sant Jaume. s n. 08002 Barcelona Tels 402 74 43 402 74 40 Fax 402 74 53 Telex 54519 Laye E �VI CONFERENCIA [ E EUROCIUDADES EUROPA - LOS DESAFIOS DE LA DEMOCRACIA URBANA LISBOA 28-30 DE OCTUBRE DE 1993. CEREMONIA DE INAUGURACION INTERVENCION DEL PRESIDENTE INTERNACIONAL DEL C.M.R.E., SR. PASQUAL MARAGALL INTRODUCCION (SALUTACION A LAS AUTORIDADES PRESENTES. EXPRESION DE LA COMPLACENCIA POR PARTICIPAR EN LA CONFERENCIA. REFERENCIAS A LISBOA Y A J. SAMPA10) PRIMERA PART PERMITANME QUE EMPIECE MI INTERVENCION REFIRIENDOME A LA IMPORTANTE REUNION DE REPRESENTANTES DE ENTIDADES LOCALES Y REGIONALES QUE HA TENIDO LUGAR EN ESTRASBURGO HACE UNA SEMANA. LOS XIX ESTADOS GENERALES DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HAN REUNIDO, DURANTE 3 DIAS DE TRABAJO �INTENSO Y DE REFLEXION SERIA CERCA DE 2.000 DELEGADOS PROCEDENTES DE TODO EL CONT NENTE. HA SIDO UNA VEZ MAS LA MAYOR CONCENTRACION DE ELEGIDOS EN LA EUROPA DE LA REPRESENTACION DEMOCRATICA. TAMBIEN, UNA VEZ MAS, SUS VOCES DIVERSAS PROCEDENTES DE -Ye DISTINTAS SENSIBILIDADES PQLITICAS Y NACIONALES, SE FUNDIERON EN UNA SOLA PREOCUPACION: LA EUROPA DE LA CIUDADANIA. LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS FUE LA IDEA CENTRAL QUE ‘7_\ PRESIDIO NUESTRA REFLEXION EN ESTRASBURGO, Y CREO QUE ES PERFECTAMENTE VALIDA PARA ORIENTAR TAMBIEN NUESTRA REFLEXION DE AHORA, AQUI EN LISBOA, COMO EUROCIUDADES. ) PORQUE DE LA IDEA DE PIROXMIDAD AL CIUDADANO DERIVAN LDESDE ; EL FORTALECIMIENTO DE LA DEMOCRACIA, PILAR BASICO DE LA CONSTRUCCION EUROPEA, )-5 LHASTA1 NUESTRA LEGITIMACION PARA OFRECER Y EXIGIR NUESTRA PARTICIPACION INSTITUCIONAL EN LA CONSTRUCCION EUROPEA. PRESIDIDOS POR ESA IDEA, EN ESTRASBURGO APROBAMOS UNA RESOLUCION, BAJO EL TITULO "LA EUROPA QUE QUEREMOS", QUE ES A LA VEZ EL MANIFIESTO DEL C.M.R.E. DIRIGIDO A LA OPINION PUBLICA, A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y COMUNITARIAS, A LAS INSTITUCIONES ESTATALES, LOCALES Y REGIONALES. �PARA NOSOTROS, EL C.M.R.E., Y ESTOY SEGURO QUE USTEDES SE SIENTEN COMPRENDIDOS EN LA ' REPRESENTACION Y SE SIENTEN PARTICIPES DE LA MISMA CONVICCION, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, LA EUROPA DEL RESPETO A LOS DERECHOS FUNDAMENTALES, FRENTE A LOS FENOMENOS DE EXCLUSION Y DE SEGREGACION, FRENTE AL RESURGIMIENTO DE LOS EXTREMISMOS NACIONALISTAS Y EL RACISMO. PARA NOSOTROS LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD, ES DECIR, LA ,EUROPA DE LA PROXIMIDAD AL CIUDA15/VN-0 EN EL ORDEN DE LA TOMA DE DECISIONES Y DE LA GESTION DE LOS ASUNTOS PUBLICOS, FRENTE A LA DINAMICA CENTRALIZADORA Y TECNOCRATICA, FRENTE A LA SOBERBIA DEL , {k PODER Y A LA LEJANIA DEL CIUDADANO. ----- PARA NOSOTROS, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA SOLIDARIDAD Y DE LA JUS,T"í', ES DECIR, LA EUROPA QUE RESUELVE SUS DIFERENCIAS SOCIAL S Y TERRITORIALES MEDIANTE EL DIALOGO Y LA PARTICIPACION, FRENLA EXCLUSION SOCIA Y LA MARGINACION, FRENTE A LOS DESEQ1IBRIOS LOCALES Y REGIONALES, TAMBIEN EN ESTRASBURGO TUVIMOS CLARO, COMO ESTOY SEGURO QUE LO TIENEN USTEDES, CUAL ESLA EUROPA QUE NO QUEREMOS. �ESA EUROPA SE PUEDE RESUMIR EN UNA IMAGEN QUE SIMBOLIZA TODO LO QUE RECHAZAMOS: LA PERDIDA DE VIDAS HUMANAS, LA DESTRUCCION DEL PATRIMONIO NMOBILIARIO Y LA DESTRUCCION DE LA ECONOMIA, EL ODIO ENTRELAS COMUNIDADES Y EL FIN DE LA CONVIVENCIA URBANA, ESA IMAGEN QUE RECHAZAMOS ES SARAJEVO, BAJO EL HORROR DE LAS BOMBAS. POR ESO EN ESTRASBURGO, IGUAL COMO ESTOY CONVENCIDO QUE DECIDIRAN USTEDES AQUI EN LISBOA, NOS COMPROMETIMOS CON SARAJEVO, EN INTENSIFICAR LA AYUDA HUMANITARIA Y EN RECLAMAR PARA ESTA CIUDAD IAdt'AliçTIR 't\\SU MOMENTO AHORA DE CAPITALIDAD CULTURAL, PARA ¿S)liJE TODOS SEPAMOS LO QUE ALLI SUCEDE Y SEAMOS CAPACES ASI DE CONTRIBUIR A QUE EL HORROR TERMINE Y LA RECONSTRUCCION EVPIECE, rt„,,.111'41- LP �Lcf.uk o SEGONA PART COMO ALCALDE DE BARCELONA DEBO RECONOCER LA IMPORTANCIA ADQUIRIDA POR EL MOVIMIENTO DE LAS EUROCIUDADES. )ESTE MOVIMIENTO QUE SE ALUMBRO EN ROTTERDAM EN 1986 Y QUE ¡SE FORMALIZO EN BARCELONA EN ABRIL DE 1889 ES HOY UNA REALIDAD INFLUYENTE EN LA VIDA EUROPEA. PERO NO DEBEMOS CONFORMARNOS CON NUESTRO EXITO INICIAL. UNAS 50 CIUDADES EUROPEA, PRACTICAMENTE TODAS LAS IMPORTANTES (CON LA EXCEPCION DE 1AS 3CIUDADES MUNDIALES, ákssv,\ v-wk PARIS--,---RERLIDJ-'7TO-ISID-HES, QUE POR CIERTO NO TIENE GOBIERNO PROPIO) PARTICIPAN EN NUESTRO MOVIMIENTO. ASIMISMO FUNCIONAN DIVERSAS COMISIONES '1 QUE NOS AYUDAN A INTERCAMBIAR NUESTRAS -EXPEPTIETTCIAS Y A DEFINIR POLITICAS SIMILARES. EUROCIUDADES HA PRpPl¿IADO O HA A14A10 TAMBIEN LA CONSTITUCION DE REDES pE COOPERACION TECNICA, QUE TIENDEN A FUNCIONAR AUTONOMAMENTE, LO CUAL ES POSITIVO Y QUE, EN GENERAL, HAN CONSEGUIDO EL APOYO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, (f,„\AAkyg-x-e \■) 1,) SIN EMBARG CREO SINCERAMENTE QUE SERIA UN ERROR NO TENER HOY1V1AS OCIATIV1. EL A TUAL MOMENTO EUROPEO NOS LO EXIGE Y NUESTRA CAPACIDAD DE ACTUACION ES SUPERIOR A LO QUE HASTA AHORA HEMOS HECHO COMO EUROCIUDADES. 1/V2,&-vD Uc_/• u•-.4kid �QUIERO PROPONERLES QUE EUROCIUDADES ASUMA UN PAPEL MAS AMBICIOSO EN LA CONSTRUCCIOÑ EUROPEA Y HAGA OIR CON MAS FUERZA LA VOZ DE LAS CIUDADES EN, LA VIDA COMUNITARIA. ¿PORQUE? PORQUE HAY UN DEFICIT DE 'CONFIANZA EN LA UNION EUROPEA Y PORQUE HAY UN GAP O RETRASO EN LA. ASUNCION DE LA CIUDADANÍA EUROPEA POR PARTE TANTO DE NUESTROS GOBIERNOS COMO DE NUESTROS CONCIUDADANOS. PORQUE LAS CIUDADES PODEMOS "EXPLICAR" EUROP PODEMOS REFORZAR LAS RELACIONES' ENTRE-TOS ACTORES DE LA SOCIEDAD CIVIL DE LA -+COMUNIDAD EUROPEA, PODEMOS TENDER LAZOS DE AMISTAD E INTERCAMBIO CON LAS CIUDADES EUROPEAS NO COMUNITARIAS. ( ¿COMO? ' EUROCIUDADES DE EN SER 1 PROTAGONISTAS, SI ME f"E-FIMITÉN LA. EXPRESION, MEDIAiTICAS DE LA- CONSTRUCCION DE --EUROPA. ES POSITIVO) ELINTEAMBI SON NECESARIAS LAS REDES DE COOPERACION TECNI A, YA O HACEMOS, DEBEMOS MANTENERLO. PERO NO CREO QUE ESTE SEA EL DESAFIO ACTUAL. NO QUEREMOS SER UNA ASOCIACION MAS, UNA REUNION MAS DE LAS MUCHAS QUE SE HACEN HOY EN EUROPA. DEBEMOS UTILIZAR NUESTRA FUERZA Y NUESTRA INFLUENCIA PARA HACER OIR NUESTRA VOZ CONJUNTA EN LA EpCENA EUROPEA. POR ESTO LES PROPONGO~ F RMAS DE ACTUACION ORDINARIA: Primero: LA CONFERENCIA ANUAL DE EUROCIUDADES DEBE SER LA CONFERENCIA DE ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES �EUROPEAS. LOS ALCALDES DEBEN PONER SU VOZ Y SU LEGITIMIDAD AL SERVICIO DE EUROPA Y DEL INTERES COMUN DE LAS CIUDADES c EUROPEAS. Segundo: c\---te) EL COMITE EJECUTIVO DEBE ESTAR FORMADO ASIMISMO POR ALCALDES Y SE REUNIRA DOS-VEGE-S-AL AÑO (UNA DE -LAS_DOS ECES -GO-INGID-VENDO_ LA-CONFERENCIA). EL COMITE TOMARA POSICION Y HARA PROPUESTAS SOBRE LOS GRANDES TEMAS EUROPEOS DE INTERES DE LAS CIUDADES FCADA UNO DE SUS MIEMBROS SERA RESPONSABLE DE UNA GRAN AREA Y NUESTRO PORTAVOZ ANTE EL CONSEJO EUROPEO Y LOS COMISARIOS CORRESPONDIENTES. Tercero: LAS COMISIONES TENDRAN COMO OBJETIVO PRINCIPAL PREPARAR LAS REUNIONES DE COIvIlfE EJECUTIVO Y ESTARAN PRESIDIDAS POR LA CIUDAD CUY 11) ALCALDE SEA EL RESPONSABLE DEL AREA CORRESPONDIENTE. ASIMISMO ESTAS COMISIONES SEGUIRAN, IMPULSARANrY UTILIZARAN EL TRABAJO DE LAS REDES DE COOPERACION TECNICA, LIGADAS A PROGRAMAS EUROPEOS, QUE SABEMOS / /POR EXPERIENCIA QUE REQUIEREN DE UN FUNGIONAMIENTO AUTONOMO. ADEMAS DE ESTA ACTIVIDAD ORD NARIA CONVIENE QUE TENGAMOS INICIATIVAS EXTRAORDINARIAS O ESPECIFICAS. DESEO CITARLES LA INICIATIVA DE LA CIUDAD DE RARCELONA DE CONVOCAR UNA �CONFERENCIA DE CIUDADE EURQPEAS Y GRANDES EMPRESAS. EL OBJETIVO ES CREAR UN MARCO DE DIALOGO QUE NOS SIRVA A UNOS Y OTROS PARA CONFIGURAR EL PUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. ¿QUE CIUDADES ESTAMOS IMPULSANDO DESDE LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LOS GOBIERNOS LOCALES? ¿QUE CIUDADES- DETERMINAN CON SUS ACTUACIONES O REQUIEREN LOS PRINCIPALES AGNTES EC9VIDMICOS? ¿PODEMOS DEFINIR OBJETIVOS COMUNES"QUIRIR COMPROMISOS MUTUOS? UNA CONFERENCIA DE ESTE TIPO NO PUEDE EXCLUIR A PERSONALIDADES QUE APORTEN LA VOZ DE LOS ORGANISMOS INTERNACIONALES, DE LA CIENCIA O SIMPLEMENTE DE LOS CIUDADANOS-USUARIOS. POR ESTA RAZON, JUNTO A REPRESENTANTES DE 50 GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE 50 GRANDES EMPRESAS, APROXIMADAMENTE, INVITAREMOS A 50 PERSONALIDADES DE LA POLITICA (ENTRE ELLOS EL VICEPRESIDENTE DE EE.UU.) DE LA UNIVERSIDAD, DE LOS SINDICATOS Y ORGANIZACIONES DE CONSUMIDORES, ETC.. ESPERAMOS PODER REALIZAR ESTA PRIMERA CONFERENCIA, QUE DESEAMOS QUE TENGA CONTINUOAD BIANUAL SI ES POSIBLE, EN JUNIO DE 1994. Y LES RUEGO QU LA ASAMBLEA DE E.C. CONFIRME MAÑANA EL APOYO A ESTA INICIATIVA QUE YA EXPRESO EL COMITE EJECUTIVO. �TERCERA PART: REFLEXIO MUNDIAL POR ULTIMO, PERMITANME QUE VUELVA A MI CONDICION DE ALCALDE COMPROMETIDO CON LA ACTUACION INTERNACIONAL DE LAS CIUDADES, MAS ALLA DE LA EUROPA COMUNITARIA. ME SIENTO ORGULLOSO DE SER UNO DE LOS ,PRESIDENTES-DELEGADOS DE LA FEDERACION MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS QUE PRESIDE EL ADMIRADO AMIGO JORGE SAMPAlb, ALCALDE DE LISBOA. Y TAMBIEN DE FORMAR PARTE DEL COMITE EJECUTIVO DE IULA POR MI CONDICION DE PRESIDENTE DEL C.M.R.E. HACE CASI UN AÑO, CONJUNTAMENTE CON EL ALCALDE DE RIO, HICIMOS UN LLAMAMIENTO A LA UNION DE CIUDADES A NIVEL MUNDIAL. ESTE LLAMAMIENTO RESPONDIA A UN ESTADO DE ESPIRITU QUE PREDOMINA HOY EN EL MUNDO DE LAS CIUDADES Y ES PRUEBA DE ELLO QUÉ IULA Y FMCU \I-IAN INICIADO UN CAMINO DE DIALOGO Y COLABORACI6NJJE DEBE DESE1ABOCAR EN ALGUNA FORMA DE UNION. Ì ESTOY CONVENCIDO QUE HAY UNA DEMANDA LATENTE EN NUESTRAS CIUDADES DE POSEER UN INSTRUMENTO DOTADO DE REPRESENTATIVIDAD, DE INFLUENCIA POLITICA Y DE IMPACTO EN LA OPINION PUBLICA. NECESITAMOS UNAS CIUDADES UNIDAS RECONOCIDAS POR NACIONES UNIDAS Y OTROS ORGANISMOS INTERNACIONALES, CAPACES DE GENERAR COMITTESIDE CRISIS') QUE PUEDAN RESPONDER CON EFICACIA A SITUACIONES QUE CONMUEVEN 9 �/i NUESTRA CONCIENCIA COMO LA Q E SE VIVE HOY EN SARAJEVO. UNAS CIUDADES UNIDAS QUE LEGITIMEN Y HAGAN POSIBLE NUESTRO DERECHO DE INGERENCIA - EN AQUELLAS SITUACIONES EN QUE LA VIDA DE LAS GENTES Y LOS DERECHOS HUMANOS BASICOS ESTAN EN JUEGO. UNAS CIUDADES UNIDAS QUE SEAN EL BALUARTE DE LA DEFENSA Y DESARROLLO DE LAS LIBERTADES Y DE LAS AUTONOMIAS LOCALES, COMO SE EXPRESA EN LA CARTA DE LA AUTONOMIA LOCAL DEL CONSEJO DE EUROPA QUE PROMOVIO EN SU DIA EL C.M.R.E. UNAS CIUDADES UNIDAS QUÉ IMPULSEN LA COOPERACION INTERNACIONAL POR MEDIO DE CAMPAÑAS COMO LA DEL 0'7% DEL P.I.B. O DE LOS PRESUPUESTOS. ;UNAS CIUDADES UNIDAS, EN FIN, QUE EXPRESEN NUESTRA VOLUNTAD DE CONTRIBUIR A ENCONTRAR SOLUCIONES Y PONERLAS EN PRACTICA EN NUESTROS AMBÍTOS r, TERRITORIALES A LOS GRANDES PROBLEMAS Y RETOS DE NUESTRA EPOCA: EL EQUILIBRIO ENTRE DESARROLLO ECONOMICO Y MEDIO AMBIENTE, LA LUCHA CONTRA LA POBREZA, Y LA DEMOCRATIZACION POLITICA Y LA PARTICIPACION SOCIAL EN LA VIDA PUBLICA. POR ESTAS RAZONES NO PUEDO 'SINO MANIFESTAR MI APOYO A LA INICIATIVA QUE PROPONE JORGE SAMPAIO COMO PRESIDENTE DE LA FMCU Y QUE COINCIDE CON LAS POSICIONES APROBADAS POR EL C.M.R.E. Y IULA DE IR HACIA UNA; ASAMBLEA DE CIUDADES UNIDAS COMO BASE DE LA UNION DE LAS CIUDADES A NIVEL MUNDIAL. 0 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4268 Title A name given to the resource Europa: los desafios de la democracia urbana. Dins la VI Conferència de Eurociutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Eurociutats ha recolzat la constitució de les Xarxes de Cooperació Tècnica que funcionen autonomament. Proposta d'actuació ordinària: que la Conferència Anual d'Eurociutats sigui la conferèncica d'alcaldes de les grans ciutats, el comité executiu format per alcaldes i convocar una conferència de Ciutats Europees i Grans Empreses. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lisboa, Portugal Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Municipis Euroregió Unió Europea Competitivitat Barcelona Ciutats Acció política Eurociutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/930/0000000971.pdf be4a3ca28f17d0f43f015b3fcfe627ba PDF Text Text For the first time in years, many years, America and Europe are on a par. On a par in per capita inc'ome, and in almost everything. I n point of fact, Europe has greater equality. What I mean by this is, that the disparity in income is lesser in Europe than in America. I n order t o amass great wealth, Americans have harbored great poverty, in a manner of speaking. A little over a century ago, there were still slaves; with the end of slavery, there were still immigrants, arriving in droves, impelled by the misery behind them and the American Dream ahead of them. Let m e open a parenthesis: for a century, establishing order in the world has been the task of Americans. Perhaps these things are related. Europeans used t o have more borders, more fiefdoms, more states, and they were all aiming at one another. Now, an ever-more united Europeand in this way more similar t o the United States-has fewer borders, and hence fewer weapons, while the United States has more weapons, and more soldiers. �Lately, they have served not order, but disorder. The 'E pluribus unum" that cements the United States has been matched-perhaps the " replicated- by ' of Europe. We have more languages, and more cultures, and we no longer fight over them. I n order to create median wealth, Europeans do not have to debase salaries as much as Americans. And so, we can invest in our diversity-though perhaps Europe needs also to value not only the diversity of its states, but also of its regions, be they lander, cantons, or autonomous communities-, and we can invest in universal health care, and the safety net that produces the social cohesion of greater equality. So, there is more equality here, and indeed there is more diversity. There are many languages, even if we all end up speaking English, the Latin of modernity, which the whole world knows, more or less, with the exception of a few Spanish politicians. I a m European to the core. I attribute this, to a large extent, to the diversity of my progenitors: �English, Catalan, Valencian, Andalusian ... But it is also by reason of m y own vocation, inclinations, and experience, A t 17, I was already at large in Paris. At 24, the day after m y marriage, I went with m y wife Diana, graduate of the Lycee Fransais, to spend six months in Paris. Then we went back home, had two daughters, and soon after came here, to spend two years in New York. I say this t o put into context my American experience. Everyone has his or her own, if indeed he or she has one... And we all have one, even if it is only through the movies that populate our imagination. My particular experience goes like this: in New York, we studied at t h e New School, founded by t h e Germans who fled Nazism, many of them Jewish: Heilbronner, Horkheimer, Adorno, Marcuse... even Schonberg, who, by the way, had lived in Barcelona until Franco took over. They came here, b u t New York was too cold for them and they moved on t o California ... [maybe nostalgic for Catatonia?] �Joking aside, we, too, froze here in the winter and suffered the heat in the summer, b u t nevertheless, after a difficult start, we ended up falling in love with the city, whether this b e t o the advantage or disadvantage of the equanimity of m y commentaries regarding America. I must add that North America is not just New York, and that perhaps New York is the antithesis of t h e United States, and of America in general. This is the only city, or almost the only one, with a European density. My doctoral dissertation, on land values, was based on the contrast between America and Europe in this sense: Europe is dense in inhabitants and narrow in territory, and America, proportionally, is the exact opposite. Europeans went t o America, both North and South, in search of precious metals, but what they found, above all, was open space. "Go West" was t h e motto of the Europeans who crossed the pond in the hope of finding those precious metals and t h a t open space. Chaplin �portrayed this, pressed up against hundreds of British and Irish immigrants in the ship that carried him to New York. Take pictures like "The Kid," where he vividly painted the adventures and misadventures of those people. America was El Dorado for them, as Latin America was for the Spanish; there precious metals indeed were available in abundance, more than in the North. Maybe this is why the North is now richer. Because one had to work hard, be clever, be inventive, and, with luck, get it right, in order to get ahead. The Spanish were looking for gold. And they found resistence, and civilizations that were more complex in great measure than those in the north. The Spanish were, in part, seduced by the indigenous peoples, whom they mistreated, beyond any doubt, and on occasion exterminated. But they learned thousands of things from them. And apprehended a thousand more. With La Malinche, Cortes was able to understand the native language, and Cortes carried off to Europe the gold that enriched Spain, first, and then England, as it ended up in the hands of the British pirates whom Queen Elizabeth immediately �converted into nobleman: Francis Drake became Sir Francis thanks to the gold he pirated from the Spanish in the Bay of Biscay. John Maynard Keynes, whose ideas are now coming back into fashion, explained it to perfection in an article titled "The Spanish Booty": "One is a conqueror when one cannot be a pirate," was the operative phrase. With all these antecedents, i t is understandable that we should feel a certain compassion as the Spanish government tried to corner a seat on the G20, the group of the most powerful countries in the world; not the G7, who have traditionally held sway, but the G20! Good thing that Sarkozy gave us a hand. Although in these summits, during the breaks, when leaders engage in informal -and hence serious!-conversations, tu a tu,if one doesn't have a modicum of English, i t can't be much fun. Still, Spain, perhaps more than any other European country, has its reasons for not loving the United States of America-It has the War of 1898, manipulated, as you all know, by William �Randolph Hearst to sell newspapers; i t has the betrayal of Roosevelt, Truman, and Eisenhower, none of whom saw fit to intervene on behalf of the legitimately-elected government of the Spanish Republic. Eisenhower is responsible for the admission of the dictatorial government of Spain to the UN. Did you know that Nehru visited Barcelona in 1937 and said he had never seen a city so bent on defending its freedom under bombardment? And American leaders have their conscience, too. Arthur Miller wrote, in "On Politics and the Art of Acting" -a brutal critique of politics as stagecraft, inspired by George Bush-that he once asked Franklin Roosevelt what political act or omission he most regretted. Roosevelt replied that it was not intervening in the Spanish Civil War, for he felt that might have averted the Second World War. And yet, and yet ... I n Spain, we have always loved the beauty of America, in spite of i t all. When Kennedy proclaimed Ich bin ein Berliner!, we felt the pull of America on Europe. The heroes of m y childhood were the internationalists, the liberals, �the Keynes who understood that reparations are only the seed of new wars, the Europeans who turned the page on the sterile Empires of old: De Gaulle, De Gasperi, Adenauer ... And then came Jacques Rueff, Jacques Delors. The Treaty of Rome finally creates the European Union. All of these things also leave Spain behind, until finally we, too, took our place in the community of European nations, with Franco safely in his grave. Our local heroes, the unsuspected Adolfo Suarez, the long-awaited Tarradellas, the constitutionalists, Miquel Roca and Sole-Tura, Felipe Gonzalez who dragged us kicking and screaming into NATO, the prelude to our entry into the European Union... And now, I would add Sarkozy, Merkel, Prodi and Rutelli, who pushed ahead the Barcelona Process, born in 1995, to heal the rift of inequality between the rich Northern and the poor Southern Mediterranean, into the Union for the Mediterranean, whose headquarters will now be located in Barcelona. �To the point: Europe and America are doomed to get along, t o understand each other, if indeed at meetings with 6 or 7 more, along with Russia, China, Mercosur, etc. Spain would do well to try to do its homework, with some humility, to begin from below, without arrogance, forgetting an imperial past that holds no appeal, forging serious alliances, without patronizing the Iberoamericans, finding common ground with their most respected figures, with Allende's successors, with the leaders of Uruguay, Brazil, and Argentina, with the cultural world of Latin America that has so enriched us, from Garcia Mcirquez and Vargas Llosa, to Roberto Bolafios, Chilean novelist and honorary Catalan; by recovering and respecting the figure of the Venezuelan Liberator, Simon Bolivar, whose effigy appears walking by the sea in Barcelona. I f for no other reason than the hospitality and affection with which these countries received our exiles when Francoism expelled them from Spain: when Jimenez de Asua, the Trias family, Anselrno Carretero and the Leonese federalists, found their way t o Argentina and Mexico; when Bergamin and �Soria, Bosch Gimpera [President of the University in Barcelona and then in Mexico] and so many more, arrived on the American coasts, now neither conquering nor defeating, but themselves defeated. This is why the Galician Carlos Vela made a beautiful film on the death of Lazaro Cardenas-because no world leader stretched out a firmer hand t o the refugees of the Spanish Republic than the Mexican President, Cardenas, It seems as if Europe and the two Americas, in the era of Obama, have an opportunity to celebrate a new encounter. The 200,000 Europeans who acclaimed Obama in Berlin were something more than a# prophecy. They were the beginning of a reencounter a t which we must all be present. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europe / America Abstract A summary of the resource. Discurs a la King Juan Carlos Center de la NYU. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. King Juan Carlos Center (New York) Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Estats Units Europa Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/752/20000227_LV.pdf b8604df306f4095de3e2573655915fda PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 27/02/2000 La Vanguardia, p.033, Opinión EUSKADI MAÑANA Autor: PASQUAL MARAGALL Pocos momentos después de conocer la noticia del asesinato de Fernando Buesa, una diputada catalana me confesó que sus sentimientos en aquel instante eran más personales que políticos. "Hoy siento odio -dijo- porque una persona ha sido privada de la vida por mano humana. Dejo para mañana el desprecio y la pena." Pero nosotros no podemos sentir odio, aunque sea momentáneo, porque ese es el sentimiento que anima a los que matan y en ningún caso nos podemos igualar a ellos. Sentimos pena y desprecio. Pena por Fernando y sus próximos, y desprecio no sólo por los que lo mataron, sino por los que no saben impedirlo, por nosotros mismos, en definitiva. Hoy miramos al suelo porque no podemos mirarnos unos a otros sin sentir una enorme vergüenza. Hasta aquí, los sentimientos. Pero todos sabemos que podemos llegar a una mejor comprensión de la situación actual si tenemos en cuenta los antecedentes de la historia. Releía estos días el mensaje que el lehendakari en el exilio, José Antonio Aguirre, envió al pueblo vasco con motivo de la Navidad de 1947. En aquel mensaje, Aguirre pedía a la juventud de Euskadi, con palabras muy fundamentadas, que se rebelara contra el olvido de la realidad del pueblo vasco, aunque añadía que si fuera necesario habría que "reaccionar violentamente si queremos contar el día de mañana con un pueblo civilmente digno". Aguirre hoy pediría lo mismo en cuanto a luchar por los derechos vascos, pero condenaría la violencia. Estoy seguro. En 1947 todavía no hacía diez años de la abolición por decreto de Franco de los fueros de "las provincias traidoras de Vizcaya y Guipúzcoa". Esta abolición fue la causa de gran parte de lo que ha pasado. Se sembró el odio, y ahí está. Las organizaciones clandestinas demócratas, partidarias de la no violencia para acabar con el régimen de Franco, no siempre condenaron, sino a veces todo lo contrario, los atentados de ETA durante la dictadura. Hay que tener en cuenta los antecedentes, pero, precisamente por esos antecedentes, hoy sólo podemos levantar la vista del suelo para mirar al mañana. El mañana guarda la solución que puede nacer hoy de nuestra vergüenza y de nuestra pena. Y mirando al mañana, les decimos hoy a los nacionalistas vascos que dibujen, como hizo el miércoles pasado el portavoz del Gobierno vasco, Josu Jon Imaz, un objetivo que pueda ser compartido por la gran mayoría del pueblo de Euskadi en el horizonte de quince años. Y que lo hagan dialogando con todas las fuerzas democráticas. Que este objetivo, tal como él dijo, excluye la separación o secesión, si bien puede necesitar reformas en los términos previstos por la Constitución. (Todos deseamos que llegue el día en que la Constitución española sea refrendada también por la mayoría del pueblo vasco.) Y, por último, pedimos a los nacionalistas que se sumen a la propuesta de Fernando Buesa del pasado 18 de febrero en el Parlamento vasco. La propuesta de Fernando de hace tan sólo una semana ponía énfasis en la necesidad de perseguir con diligencia y eficacia a los autores de las acciones violentas. Fue aprobada. El PNV se quedó en minoría. Es el momento de rectificar si la muerte brutal de Buesa tiene el mismo significado para todos. Quien estuviera en los 139 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA funerales de Vitoria con todas las consecuencias no puede dejar de votar la proposición no de ley que precedió a la muerte de quien la propuso. Volviendo al principio. Empecemos hoy para llegar al mañana. Si nos ponemos a trabajar ahora, dentro de dos años podremos tener soluciones. Soluciones no sólo para Euskadi: soluciones para todos. Hace más de 20 años de la Constitución. Una generación. Es el tiempo justo. Los que votamos la Constitución ya no somos la mitad del cuerpo electoral porque los que hoy son más jóvenes no pudieron pronunciarse. Nos toca preparar el futuro con la nueva generación que ya está aquí. Sólo así avanzaremos. PASQUAL MARAGALL , presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi 140 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1215 Title A name given to the resource Euskadi mañana Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Buesa Blanco, Fernando ETA País Basc Espanya Terrorisme Acció política Constitució Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-02-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2726/ExpedientAcademic_PM_UB_Economia_Fitxa_BD.pdf cc914e05c5d4968dd03250848928309a PDF Text Text . /· l?({¡-65 e!f' ~ . ... . .. . ... . ...... _ .........-... en............... ..................................... domicilio en Barcelona l ~- U/' _g~. . Instituto g~ k • ~ ---··-------:-----·-·--·-·-·--.. . . . . .e..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .-·---····-·-·-·. . . .-.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 1 de~04.<al¡_ - .n !; ~ CUISO ASIGNATURAS 'Á - ......nacidoeldía.J J ...de.................~......................... dt19.4.'..J.. ~a,;7............__,__" \.,_tf::~~- 9~. -.. . . . . . . . . provincia de_........- ......~......................... hijo de ...... ....~~.e.... . . . . . ._. . . . . --Y de....._2~~"1Lt'--·-·-- FllMA DEL IHTHESADO. o~") V~ .. ~ Calificación .. d0~_,,. ~-:,. . .:._. . --·- .Ú¡.~ TITULO: 11!ª~.i: wntrr 11 ....Gq4:{.l...C.é.1.D.AL4 Fundam.,ntos de Filosofía ...................... SE MATRICULO Si EXAMIHO AS I GNATURAS --··································1,¿ ·: _:: Análisis matemiltico 1. 0 m " .Q_____de 195. EXAMENES UNIVERSIDAD y M•trlnl• EXTltAORDIHAllOS OIDIHAllOS : ••: g -: : :·: " " :" -~· ••••.·.· :::: Teoria económica 1.0 _Expedido e1.J,L_de... _.b..fi.t CURSO EXAMEN ES UN IVERSIDAD ~- Estado 11 Universidad - • '.,,••- de 19~ _ ,., Examen Preuniversilario C;;tLw.~-.,""""-Fecha- - f......e ,:1<a4.c.~ Reváliái:l 1Me11elrr 0ome1 cm Ete11t/.a dr: ..................................·--·--·--· Fecha.......- .......................................de 19......_ &4ml!ll« y M•hlcul• 1915 SE MATRICULO SE EXAMIHO OIDIHAllOS EXTUOIDIHAllOS ~::_:::: ·•iZfí. :q,····· ----~::_ ~~ :=·----: ~ ú ::~: ·; 6~~ .... _· •••••• • :=::_ _ m ••••••••" """" " " o • ª Teoría Económica 2.• Análisi1 matemático 2. •••••••••••••u•••• •••••uoouoo••H•••••••••••••••• •·•••••••·•-••••••o-.,••••••••- 0 ••••••• ••••• ....................... •• O• • • • -• ···········-··--·- ·-···-·················· ••• · - • • • • • • •• ••. .0040....000TOOOOOOOOOO••ooo ·-·-..··--··-···--·-····--··•••""-···-·········--·-· ......·-·····-··· ············-·-·· ·-·--·------·--·· --·-·-···········..····-··... .............. -- - -·-···· ...... ·-···--····................... ··--·····-·--·-·-·..··--··-......... o••O•O•••• • •••----.--·-·-·-···-····-···-•OOOOOOOOO-OOOOO•OOOOO ... O•OO•••OOO . . . . . . . - ......... ···-···-··-··-· O • • -• • •OOOOOOOO •• ••••••••••••O" . . . . . . . . . . . . . . . . . . , _ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ._OO•OOOO•OOOOOOOOOOOOOOO. .O ••••••••••••··-·-····-·--•oo OOOOO-•••• . . . 18-V-1955 o "'! •• ao Estructura e l. E u Religión 1. n. esp. t.º . 0 Formación política 1.0 Educación física t. 0 •..u.. ..• Estructura e l. ~co es?, Política económi . • Teoría de la Co o o ª 0 bilidad ..\ ....................................................................... Religión 2. 0 Formación política 2.0 Educación física 2. 0 ...................... .................................. .................................. tiVAUDAllA.. O... ... 1~.V~195.5 .......................................-----·· -·- - • · · - - · - · · · · · - · · · . . . ._ , , , , . . , _ , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h ................ ········---·····"''" . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .- ....................................................................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . ........ ..................................... - .... -· ··- -............ ···· ........ · ·· - ... ........ .. · --·- - • . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . _ . _ . . . . . . . . . . . . . . . . ._ . .. . . _ . . . . . . . . . .............. - . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . - - · · · - · · - - · - -· - - · .. ·_ .....- ............- ...............-..·-···· · ................. ......................................... · · · · · · · · · · · · · - -· -- · · · · · - · · · · - - · · · - - · · · · · · .................................................................................................................................................................................... ····-···· ........................................ ·-········-·..·····--·-·..···-······•*'•• ............................................................................................. .......................................................................................... ....................................................................................... ••••""""""'°'""'"''''"""""'•"••Oo>• OOOOOO" ,.,.,,.,,.,,.,,., ...... , .....,.,,,.,,.,.,. oo.,•••.,••••••••""'° "'""°''" ... ""'•"•••""""''' 000000• .. 000 ""'""" . ......... '"""'"'º"'"'"' """''""""'""'º' 00000••••••••• ••••••••"'""'''º°'' ''°""' """''"'"•ooo•••••••••"""'"'" ' ' ""'""*'"' 0 "'"''""'""'"""""""'"'""•••oo••• •• ooOOo ...oOOOOo•Oo"'O*'' oo• ••••••••••""" " " " ' " ' " " " o••••"' 00*•" ' ... ''°''""""''' º " " " ° ' ' " " ' " " ''""'•••••••Oo . . ooOOO++ OOHOOOOoOO••o••••••••••••"'"""' " " . " " 1 �~8,I G)i A T U R A S CURSO y M..rfcula UNIVERSIDAD SE MATRICULO EXAMEN ES SE EXAMINO OltDINAltlOS CURSO ASIGNATURAS EXTRAOltDINAltlOS UNIVERSIDAD EXAMENES y Matrlcula SE MATRICULO SE EXAMINO OIDINAltlOS O.l~ ?RDINAllOS Teorfa Económica 4.0 Econometría y Métodos Est. Derecho Administrativo o Política Económica ~ Economía de la E ~ Religión 3.0 e Háct~P... Plblica. • Formación politica 3. 0 Educación física 3. • 0 Teoría General del Seguro -. Abonó los derechos del Grado y del Titulo de Licenciado en_q......de....Ee...13..4.f...M?... . . . . . . . . . . de 19t'J ¡o ,,o ... 'G ,,"'o ...ta • ..i ~~ /) _.3,..0..~~-~.--lQ.{)5. . . de 195........, con la calificación de .h~~····· · · · · · · · Recibl el Título en ...............de.....~".'...1. .~. .~~.~. . . . . . . .de 195........ Examen del Grado de la Licenciatura en ................ de ....... Remisión del expediente al Ministerio en................de.........~······MAR·;. .1979ie195........ Expedido con fecha ...............'~ e..MAR......J97.g. .................... .de 195 ........ t . . . Facultad: Folio........§.:?.......n. ~:.~LY...<?..... . Domicilio actual ...~.u..1: . . .S:...- ...../..4....7...). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . _. . . . . . . . Registro del Título: Ministerio: Folio ....~l.. ':!....n.º.........f..."i?:... Curso 0 C U R S O S Y ..... S E M 1 N A R 1 O CALIFICACIONES S i,,!(:.~~~·· ~g~~~~~~~: =-~;=:;:~ ; ;:- = ;:;~-;=~: ~ ; .~-;-:_=;~- ~::~-:~~;~:~: ~~~~~~:::~-=-~ . ••••••••••••••••••••••• "'''''' ~ ··• ••••••••••••••••••••••••••••••·'''''"'º'·•••••••o-•••••·''''''"'''••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••"''"''•'"'' '''""'''''-º'""'-''''''''''''''"'"'''''''"-'''''"''''"'''''''''''"·"'"'''' •• •"·••·•••••••••••-•" ""'"''." ' ' " ' " ' ' " ' " " ' ' " ' - - ' ' ' ' ' "''''''"''--•-•••"'''''._,,,,,.,,,,,,.,.,,,,.,,.,,,,,,,.,.,,,_,,,,.,,, .. ,.,,,.,,.,,.,,.,.,,"'·''''''''''"''''''''""''""''''''''""'''"''''''''''''''""'''••• GRADO DE DOCTOR: TESIS ''""''''"'"' __,,.,,.,,._,,,.,.. ,..,,..,,,,,,.,.,.,,..,.,,,,,.,.,,,,., DOCTORAL Catedrático Director ........................................................................................................................................................................................................ TITULO DE LA. TESIS: ......................................................................................................................................................................................................_ ............................................. Iniciada el ................ de ...................................................... de 19................ Fecha de la lectura ............... de ............................................................... de 19 ................ en .............................................................................. Calificación: ...................................................................................................................................... i TITULO DE DOCTOR: Abonó Los derechos en ................de...............................................................de 19 ............-Expedido en ...............de ..................................:········.......... de 19................ENTREGA al interesado en ................de.......................................................de 19................ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura d'Economia a la Universitat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Universitat de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1957-1979 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Universitat de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Educació Description An account of the resource Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura d'Economia. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona. Codi de referència: ES CAT UB 450069 Signatura topogràfica: 01-6476:33 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2725/ExpedientAcademic_PM_UB_Dret_Fitxa_BD.pdf 7fada20b6114f37e7f466c8ad83804f0 PDF Text Text ar~ Qr7~~-----~~~~~~-•'.'do el día J.J _ __ de - -~-- --;-- ~· t911..L !.'.'.'.g~~~-·························· .~ vincia de ····-················4A'.~2r:.....................-··- ··-· hijo de -·····-········~...;!~.e.........-······-················ Y de · · ·-···~.;Z.:Í~................. en ..........- ..... F IRMA DBL lNTBRRSADO, ,-.U}Af M .) ~- -u-- • i -E?'~---···· · de t•.jf'---Califica'.'6m APT O ___ __$_~.¿,________ punto,. Grupo de Letra< TIT ULO: Rect rado de ......J~:.t.Ci'~··· · · · · · · ··· · · Expedido el ..~de····;·· · . .. . . ············---····· de 19....52 Convo<atorfo de ASIGNATURAS REPETIDAS UNIVERSIDAD E X AME N E S CURSO 1-----~----- - - - - - - - - - - - - - - - Matricula A S IGNA T U RAS 1 ~ ~~l..~i.1._¿;r··············----··--···-··········· ·· ............. Id. del pa{¡: e o tut{r ···--··-············-········..····-························ --·············-········..········-·············-····· /n$fituto de.~r:.~L ...~~Jl..···-··· Curso Preuniversitario: Uni versidad de ........g~.e.~-········-······· · ·· .... ·····-········-·····-···· domicilio ....... ooooa-• • • • • .• ••• •• ••• • • •••- SB MATRICULÓ SB BXAMIHÓ ORDINARIOS BXTRAORDIHARIOS - -• •uoooo•o•ooo . . ao-•••• ••--•• . . • • •••• ••••••••• • •• • • • - •• • • • . .Hnaooo o-oOOOoooooooooo•oo•o•.ouooo•oooo•o·•oo . .•o•ooooooo-• ·o•oo•ouooooooo•OOOMOOOO•o•oou ooo • o• ••• • •• • • • • •• •H ·••• • • -ooooooooo o oo•oo CURSO 00 , , ,0. ._00000 , 0, , ,, , , , , , , , , , , , , _, , ,,.,, .....,_.,._,,,, , , , , , , , , , , , _ 00000 . .u-oo.o. . . . ao • ROSSBLLÓ. - T BLát>. 28-46- 41 E XAMENES UNIVERSIDAD ORDINARIOS • • • ••••• ••• • ••••. .-..-•••• o••• •••• · -- -·•·••·• •••• -••••,..••"""'"~'''' ' ''' ''' BXTRAORDIHARIOS • • ••-••• •H• • 04 • • - •·••ooo o-•o o. .o ~ •-o • • • •••••• ••• ••• ooo• oo•o• ••• • • • •••• • • ............................·-·····················-····················. ···-····-····---· -···········-····················· ····················-··············· ···························-······-·············· ·········-·········-········..········.........................-.........................................._.......................................................................-..............................._....................................................·-················· ·········-···-·""' ! r~ ::> u o "U ; en : Economía poi c Religión, 1.0 • • • Formación polilíca, 1.0 • Educación fisíca, l.º . . 1/. /J - 000000000000.00000-00•0oOoO. .O•••• ·••·• • ••••• • • • • • • o• • • • • • • ··--·--·,.•-HO ' ··-· ·· · · ··· · · · -· ·--. .OOOH O OO• •••• • ••• • ••• •••• • •••·• • ·• ••···--···· ·-•OOOOOOOO•OOO. . OO•o . . • • OOOOOOOOO •O O• • o•••••••• • • • • ••••• • • • • • • • ••• •••• •••• • •• ••••• •••• • •• • •••••••• ••OO•OOOOOOO•ooo . . oo•O•o • . . OOOOOOOOOOOO•• O••• ••• • •••••••• • • • • . . . . . . . . . . . . OOO•OOO• • •••••••••• • • •OOO••OOOOOOO••• • •• •••• • •oooo• M •••• • •••• • • • • . . o••·000 00• •••-•• •-0 00000000•0• OOOOO• • • • • • • • ••••OO OOOOOOOO•O•OOO OOO • O••• • • ooooo•O·OO· . . . .OOOOOOOO . . O•• o• • • • • • • • • • •• •·--OOO•UoOO• O• " ' º " ' • - ••••• • OOOO. . . . . . . .. ....;¡ :¡ ......................................_..,,..............................~ . ·-~...................... -------·-··--·····--·-······---·-·· ,..........._.......................... ······--··--·-·-·····--·····----·--..····--·--··-- ....................................................... ....................... . ................... ......................................... ...................... .......................... ········-·······-···--···--··----·········--······· .................................................... ..................... . ... .,.. . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......_ . .___ _____· · - · - · - · · · · - - ·· · · • . ... . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . ... . .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . - .. . . . . . .. . . . . . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . • . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . ... . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .u . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - - -· · · · · · · . . . . . . . . . . . .. . . . ._ . .. • . . . .. . . . . . . . . . . .- ... .. . . . • • • •••••• · ··· · - - · · ·· · · · · · · · · · ·· · ·· · · · · - · · - · · · · · · · · ·· . . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . . · - - - · · · · ·· · · · - - · · ·· ! .. .. .. ... o - 111 :::1 u GI u GI Hacienda p · )fea, Lo I' . Sociolo~ . . . . . Religión. 2. o • • • • Formación politica, 2. 0 Educación fisica, 2.0 ~ 1 ~ ~ 1 ' • • E. . ' // ~ "'.X~ :_::=:: :=:::====:==::= -:::-:= : =:::-::'=:::·:=::=:=: =:=::=::=-=-=:::: :::_::::::::-: :_::::: _t¡;;;¡_~~E: :- ::;. :?f!! ~::::: :: ::: ::::::: =: ~:: ~ ........................... ········································-··............................... . .......................... ..................................... ___ ,............................................. ........................... ............................................ _.................; ...................... .............................................................. .. . ....................... ········-··························· ..........................- ..........................·-·········-······················· .................................. ·················· ...... _.................. ..................................................... ....................................-·-···------···· ········-··--·····-- ..................... ................................................................................................................ ........................................................................ _................................................. ~ �) ASIGNATU R AS CURSO UNIVE RSIDAD EXAMRNRS ---- - -----i---- ---.....,...------Matricula SB lllAnICULÓ SB BXAlllJNÓ ORDINARIOS BXnAORDINARIOS ASIGNATURAS REPETIDAS CURSO UNIVERSIDAD E X A ME N R S M tri 1 1 1-------------a cu a ORDINARIOS &XTllAORDIN AR.IOS Derecho administrativo, 2.0 Derecho del Trabajo Dett~o· c1vi1: 3.0 o Z! . ••• Hacienda pública, 2.~/. ~ u Derecho procesa1,/o ' . ~ a ~ u Derecho mercap'.tr( 1.0 • Religión, 3. • 0 • • • • Formación política, 3.º Educación física, 3.° • • •••••-•••••••••• •••• •••• • ··--···················-·········· ·· ..· ····-················· .. •••••• ••• • •• ••••••••••~•••••••••••••••••• •••••••-•••••••••••••••••••• ..••• • •• •·oou• .. • • • • • •••00••000000000000000000000000"'0•00000 ••OHoOo ..ooOoooo.. oooOoo•oo..00000•0000 00.000000 000 o ooooouo.oo•o , ,.. ,,,,.. •••.. ••••••-••--•-•••o•••·no••o•o•••• .. •••••••••••-•••••..• •••••••••••••---••• •OOO•o••••o•..••-•••••o•o• •••••••••••••••••••••• .., ,,,,,,,,, .. ,,,,,,,.._,,_, oouo!o•-••-•••••••••-•-••••••••••••••••.. ••• •••• •• ••••..••••••••"' ......................... • .................................... ····••••O•••••HOOOOOooo•••·········· ............. ................................ ....... ............................. ....................... ...................... .............. .. . ...... ........... o..oooo000+ .. ••-·"··········· ............... ... .... _....................... •......................... ,_. ........................ ---······-................................. ..................... ......... . o : ~ .. ·; " u o e -! .................................·--····--·················........ .......................... ..................................... ..................................... ................................................... .................................................... ...................... ...................................................................................... ........................ .......... --···························..·········....................................._............. ...................... t . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . -·-·-····-······-···· · ···-··---···· · · · · · "· ···---···-·····-········ · ·· · . . . ... . .... . .. . . . . . . . ._. . . .. . . . . . . .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . ·····-·--·-- --------··········--··. . . . -.. . . . · · · -· · -·--· ·-··----·--· . . . . . . . . . . . . . . .-····--·-···-·· ··-····-··--·--- ~ .,, ... ·¡; ,.. e .,,o.!:!... o o "; ~a GI 2 GI () "O 1a C' •!'\ r, . S... de___(}_¿t¡;J_':1(,. . . . . . . .de 19'1-.f Abonó Jos derechos del Grado y del Título de Licenciado en ...............de-······~· ..*i......J~...LJ:l~~-""q_··········-···de 195......_ Recibí el Titulo en... Examen del Grado de Ja Licenciatura en............... de .................................................................... de 195........, con Ja califica ción de.·-··---¡r----····························-···-·····Remisión del expediente al Ministerio en...............de..............!.~...............................de 195....... Expedido con fecha..../~.... de............J.{!1~o.......de 196.6 ...f Registro del Titulo: Ministerio: Folio .....J../.A.. n.0 Domicilio act-ual ~ Curso CURSILLOS '1.J..~.. ... . ......... d.3..i . .n. ../J.. '/....f__ Facultad: Folio...... 0 \ ...... -···-···---···········-·······-·······....···-···-···-----......................................................................-·- ········--·········..·····-·····-···-····MONOGR Á FICOS CALIFICACIONES GRADO DE DOC T OR : TESIS DOCTORAL .,,o ··-··. -··--· -····--··-···-·-··---··----····--····· ·-· · · ···-···--···----····-······ · ···-····-···············-···-······--·········-···-···········-··········--·-·· ··· · · ··-····-·· · · · -· · · · · · · ··········-······-- 1-- -------------------------- -- -- -t .. • a o .. .,,·-o .. o .:e .,,'i ~ Catedrático Director --···-··-·····-·-·--·---·····-- Iniciada el ............... de -··-····......................................... de 19______ _ u TITULO DE LA TESIS -···-··································································-···········-··-·····-··-··-··············............................................................. ................................................... ... ............... ... ..... o•·• - "'"º'''""ººº"""º'ºº"ºº"'""º""ººº"º···................ ................. _ . . . ...- ••- .......................................o.................. .. ...................... ................................................................................................................................................................................................................. ··················--··-····-··-·..................................... Fecha de la lectura ............... de ..............................................-............ de 19...............en ..........................................................-............... Calificación:_________,....._....- ··-··-······-----·-···············-···--·...................................................- .................................................------·· TITULO DE DOCTOR: Abonó Jos derechos en...............de............·-··-··---------·····de 19............... Expedido en ...............de .........................---······-··-·····--- de 19-····--- ENTREGA al interesado en...............de--··-··- - ··-···--···--- de 19......... ····- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Universitat de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1957-1967 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Dret Universitat de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Educació Biografia Description An account of the resource Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura de Dret. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6590/FMHP_03748.JPG 33206279a88e951aac4bd244e3d15e28 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Explicació del projecte bàsic de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Empordà a càrrec del Sr. Jaume Torrent Subject The topic of the resource Política pública Administració local Centres de formació professional Arquitectes Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Torrent, Jaume Armangué i Ribas, Joan, 1953- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6501/FMHP_03659.JPG caea96dd1ab9d4d85806f3284ae414d6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L'Hospitalet de Llobregat Title A name given to the resource Explicacions al SEM de l'Hospitalet de Llobregat Subject The topic of the resource Serveis sanitaris Equipaments sanitaris Urgències mèdiques Consellers Alcaldes Regidors municipals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Geli, Marina, 1958- San Miguel, Carmen Marín, Núria, 1963- Montfort, Jaume Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6624/FMHP_03782.JPG 5b46da57a716d8872efb5d34507c46d3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Explicacions sobre la Fundació ALTEM de Figueres Subject The topic of the resource Política pública Administració local Fundacions Acció social Directius Maragall Mira, Pasqual, 1941- Armangué i Ribas, Joan, 1953- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1559/0000000731.pdf af7db620e76b674501a8de53f01ddbb4 PDF Text Text Entrevista a El Punt (08.09.2002) "Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya; a ell, ara ja li rellisca" Entrevista a Pasqual Maragall. El Punt 08.09.02 Què va fallar el 1999 perquè el PSC no guanyés la Generalitat? - «Va fallar la llei. Amb els vots, havíem guanyat. Electoralment, estem vivint de la disposició transitòria de l´Estatut, del 79, calculada sobre la base del cens del 76. La disposició, a més, diu que això només valia per a les eleccions que s´havien de convocar en el termini de quinze dies des de l´aprovació de l´Estatut. Per tant, no es compleix el que hi diu, perquè no els interessa.» - Si ERC és clau, després de les eleccions al Parlament, cap on creu que es decantarà? - «No sé què farà. Jo ja he governat quinze anys amb ERC i amb ICV, a l´Ajuntament de Barcelona, i fins i tot, un parell d´anys amb CiU.» - Jordi Pujol l´ha titllat de «pompós» i assegura que no té coneixement del territori. - «Ja li faré classes de geografia. No de memòria, perquè és un campió del món en memorística, però ja li explicaré el que passa a Catalunya, perquè ell no ho sap; ara ja li rellisca.» - Creu que s´ha fet bé el procés per il·legalitzar Batasuna? - «S´hauria pogut fer millor. Ara bé, jo he viscut molt directament la mort d´Ernest Lluch, que va seguir a un enfrontament que va tenir amb gent de Batasuna al carrer. L´11 de setembre de fa dos anys, uns nanos al carrer van dir als del PP: ´Els regidors del PP, pim, pam, pum´, i al cap d´un mes en van matar un, a Sant Adrià, i al cap de dos, un a Viladecavalls. No tinc cap dubte que és tan culpable el silenci protector del terrorisme com el terrorisme. Una altra cosa és si es pot prohibir la no-condemna. En això, no hi entro, tot i que només es justifica haver-ho fet si simultàniament hi ha una iniciativa política.» - El govern de Madrid continua bel·ligerant amb el basc. - «Em semblaria desastrós que, després que l´Ertzaintza compleix la llei, el govern i l´oposició a Madrid no aplaudissin l´acció de l´executiu basc, donant-li suport, davant la pressió que tindrà per l´altra banda. Els que haurien de dir chapeau al senyor Ibarretxe, no ho han fet. Jo sí que ho he fet, però, a Madrid, no he sentit ningú. Per això, començo a dubtar que el que s´ha fet tingui sentit. Si tenia algun sentit era deixar clar que estem per la via legal i democràtica. I immediatament, demanar als que compleixen aquest sistema què volen, què necessiten. No se li pot dir a l´Ibarretxe que està pensant en el seu interès electoral. No et pots barallar amb aquell altre demòcrata que li ha tocat la part més difícil. La fotografia que ha donat la volta al món de la policia basca tancant les seus de Batasuna -en virtut d´una llei molt discutida i discutible-, per rigor democràtic, és el fet més important des del trencament de la treva. Que l´endemà, no hagin corregut tots, la gent del PP i la del PSOE, a felicitar-lo, no ho entenc. De vegades és, per mi, un misteri saber per què s´ha tirat això endavant.» - El paper del PSOE en aquest cas és incòmode, doncs. - «En un tema com aquest, l´únic que pot parlar és el govern. Ja ha fet molt, en Zapatero, posant-se al costat del govern sempre i, fins i tot, prenent la iniciativa d´un pacte antiterrorista que ens ha costat explicar i que encara no s´ha explicat del tot. No entenc com un govern que impulsa una llei, amb el suport de l´oposició, encara que a contracor, perquè no ens agrada del tot com està feta, no veu que aquesta és una oportunitat per dir al país que cal buscar una solució política.» PURI ABARCA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya, a ell, ara ja li rellisca Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Abarca, Puri Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Catalunya Acció política Eleccions Model social Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf 08730da7d61866d2fce217d04c2386f8 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR I)E L'ALCALDE DE BARCELONA INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988. Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua i de París, Armando Morales, Embajador de la Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no han podido venir, pero también están aquí representados. Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos. Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una dura batalla. No sé si porqué está marcado dentro del problema de Nicaragua ha sido como una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se queda. esto es la expresión del arte, de la cultura �EI. SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors i amics. A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país, en un momento difícil desde el punto de vista económico, desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es un alimento también para el alma y para el pueblo. Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades, que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe ahora una colaboración entre la Universidad de León y la Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta a ir ampliando esta colaboración en los campos Lo que nos impresiona saber es que en el continente americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por la transformación de la realidad social, nos van a tener a su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que nuestra modestia, también, que no es el nivel de la gran política pero desde la modestia de lo que es una ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4074 Title A name given to the resource Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Cultura Model social Nicaragua Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1116/19871101d_00234.pdf a93d179e5b60fc1b6625a6a8eaa12032 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la inauguración de las exposiciones "Antoni Gaudí 18521926" "Barcelona: Espacios y Esculturas 1982-1986" Viena, 1 de setiembre de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCMO. SR. ALCALDE, EXCYO . SR. EMBAJADOR, SR. OR, SEnORAS Y SENORES: ES UN PLACER PODER PRESENTARLES HOY ESTAS DOS EXPOSICIONES, "ANTONI GAUDÍ, 1852-1926" Y "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCULTURAS 1982-1986" QUE HAN SIDO POSIBLES GRACIAS LA COOPEPvACIóN DE LA KÜNSTLERHAUS, DEL MINISTRO :)E ASUNTOS EXTERIORES DE ESPAÑA, DE LA 'UNDACI6N DE LA CAJA DE PENSIONES Y DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. CIUDAD DE BARCELONA DA ASÍ UN PASO MáS PARA DARS CONOCER EN EL MUNDO. fUINRO FELICITAR A LOS ORGANIZADORES POR HABER ACEPTADO LA IDEA, NO EXENTA DE RIESGOS, DE MONTAR LAS DOS EXPOSICIONES CONJUNTAMENTE. �Ajuntament de Barcelona A Gabinet de Comunicació 'O 21 Ref.: SAUDi. àeEm }5 DE UN ARTISTA, DE UR ARQUITECTO GENIAL, ES UNA DE LAS FIGURAS N S IMPORTANTES 9UE BARCELONA HA TENIDO LIGADA A SU HISTORIA. SU OBRA ESL A. PRESENTE PE d ;ENTENENTE EN NUESTRA CIUDAD, LOS LARCELO 22S LA CONOCEN. SE 2@D2Ǫ DECIR 2O¿ mºDªVià ES UN VECINO 2» ¿ :CELOL , QUE VIVE ENTRE NOSOTROS. INTERESA SUBRAYAR, ¿D33/5, QUE LA GENIALIDAD DE Siu a/ »Ü S2 Dk99UJC EN =DIO DE UN DESIERTO CULTURAL. • C«rni ERA US GENIO, ES CIERTO, PERO VIVI/ .±z2SAT\ td UNA BARCELONA QUE ESTABA EN PLENA ?22A;SI/2. URBANA, INDUSTRIAL, CULTURAL. LA BARCELONA 9E2 D£k2IE5 LAS 29nAL tªK, QUE HIZO EL ENSANCHE. LA ª23C2tO¡A 25 LA QUE 22¿D2J6 GAUDí, PERO QUE TAMBIÉN PUIG I CA)AE2«CS. g w¡FS2E I SOn?2U32, RAmON CASAS Y R\S TARDE, PICAS , 2I2} Y TANTOS OTROS. �Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació LA EXPOSICI5H "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCOLTURàS" RESUM« »ISOALMENTD LA COUTRIBUCI\N DE UNOS PROFESIONALES AL ESFUERZO PARA RECOBRAR EL IMPULSO Y LA TL S13K VITAL DE UNA BARCELONA QUE PUDO ALBERGA! GENIOS COHO GAUD} Y PICASSO. CON RIBUCT6N HECHA A TRAVES DE UNA POLÍTICA URF A iS2IC& ATREVIDA, CREATIVA, ARRIESGADA PERO ÚÜ:2a^;23£«3«322 IRA LA QUE HABÍA QUE HACER. ¡ EÇ2 ?UN RECUPERAR EL CENTRO Y LOS NI1CLEOS 1IST & IU S Di ADAD0S. PERO TAMBI/3, Y SOBRE TODO, HABÍA 2O2 >22 DIS 2I ;AU URBANA A UNA PERIFERIA MISERABLE BERRDADA DRSTP22 D2 LUCROS AJOS DE GOBIERNOS 2O D2ECCE' P?COS. ¡ S IA QUE MUNICIPALES "MONUMENTALIZAR LA PERIFERIA", S2G}2 LA E<223SI\S o92 NUESTROS ARQUITECTOS AC .A :A NOSOTROS, BARCELONESES, CATALANES, EUROPEOS DEL ESPAÑOLES, 2 ES UNA ENORME SATISFACCI6N PODER OFRECER A L0S VIENESES ESTA VISI6N DE BARCELONA. �Ajuntament < f de Barcelona Gabinet de Comunicació PARA §OSOTROS VIENA ES EL CORAZ6N DE EUROP¿. HE CITADO MUCHAS VECES UNA FRASE QUE Oí AQUÍ, HACE JUSTO UN AM): _S RADIO DE 300 RU SE ENCUENTRAN MARAVILLAS URBAN AS COEM BUDARSST, PRAGA O MUNICH. ESTO S\L0 ES :POSIBLE SE EUROPA. VI ENA ES 2 A;SI 2 LA CIUDAD DE EUROPA DONDE MEJOR SE CONSERVA t¿ OBRA 17) 2 LO QUE AQUÍ SE ttAi/ LA SEZESSION Y NOSOTROS tlA:A 3ÚS SOD222IS:O. OU{ OTRAS CIUDADES ENCAJARÍA MEJOR UNA «&PO SIE13K 22ª2E GzUD{? BEFO VIENA ES TAUBIÉN PARA BARCELONA UN EJEMPLO DESDE LA PERSPECTIVA DE LO QUE RECOGE LA SEGUNDA E•POSIC1\§. LO QUE HEMOS E N ?EZADO A HACER EN LA PERIFERIA DE BARCELONA, VIENA YA LO TENÍA HECHO HACE MaS OE 22EIO SIGLO. �Ajuntament ir de Barcelona Gabinet de Comunicació POR ESTOS MOTIVOS ESTOY SEGURO QUE LA EXPERIENCIA SERA HOY FRUCTÍFERA PARA LAS DOS CIUDADES, Y QUE DESPERTARA EL INTERÉS DE LOS VIENESES POR BARCELONA. PIRIÍ.M"E, PL,R, ACABAR, REITERAR NI AGRADECIMIENTO A TODAS LAS INSTITUCIONES Y A TODAS LAS PERSONAS QUE HAN r TEC:0 POSIBLE LAS EXPOSICIONES. GRACIAS TAMBIÉN A USTEDES POR SU PRESENCIA AQUÍ. nucHAs � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4022 Title A name given to the resource Exposicions de "Antoni Gaudí 1852-1926" i "Barcelona: espacios y esculturas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Kunstlerhaus, Viena Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Art Urbanisme Europa Barcelona Gaudí, Antoni, 1852-1926 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2841/23_13.pdf 838cfe888c87c10508cdc2d24cc39f93 PDF Text Text FACTORS THAT CONTRIBUTE TO A SUCCESSFUL AND PROSPEROUS REGION IN A GLOBAL WORLD Pasqual Maragall SUMMER 2000 My experience with Swedish cities Global village or a globe of cities From the system of cities to the single city A proposal. �À^M v J ., VU ! ' ^i, 1 i6r,H'" '" | V v - ^ ,. k,ví^' I want to express my gratitude to the City of Malmô, the Swedish Federation of Municipalities, and the Forenings Sparbanken and in particular to M.Sòren Andersen, Deputy Managing Director and M. Ulf Svensson, Head of the KOMMEK -committee. M. SVENSSON, who must have a first class data base, has been trying for a number of years to get me to this growingly important meeting on urban and regional policy. My life changed a bit in the last four years. I ceased to be Mayor of Barcelona after 15 years of office; immediately after I quitted the Presidency of the Committee of the Regions of the European Union and embarked in teaching at the 3 rd University of Rome a course of one semester about "A Closer Europe" . Back to Barcelona I engaged in candidating for the Presidency of the Government of Catalonia but even winning in popular vote I wasn't able to overcome the subtelties of the electoral law and the alliance of the Catalan nationalist coalition with M. Aznar's Popular Party: thanks God, this permits me to be here to-day. Nevertheless I promise to come back next time as President of Catalonia, if fortune helps. My wife and I feel always at home in Sweden. 2 �3 ÍMv expérience with Swedish Citicsl I have learnt a lot out of my stages in Stockholm, Goteborg and Malmoë with myfriendsMatts Huit, Lisbet Palme and Gunnar Ericson, the former member of the International Olympic Committee. Stockholm was bold enough to launch the so-called Bangemann Challenge, a project confronting a number of Eurocities in the implementation of the 10 recommendations of the Commission on the Information Society who wore the name of the then member of the European Commission. This initiative was a pioneer one. I want to stress here my belief in the European network of cities and regions as one of our main assets in global competition. Global companies are decissive. But global cities and their metropolitan regions are decisive as well. Externalities count. If global companies are able to understand to what extent their long term success depends on the existence of strong local and regional communities, we will approach a kind of welfare optimum. Otherwise we will not. Negative externalities, such as pollution, divided communities, and the new social divisions stemmingfromdifferent levels of iníòrmatization, will eat up the benefits of global competition. Europe has to show that this new equilibrium between markets and social cohesion is possible. I am no talking about theoretical concepts: I talk about real and specific regions and cities where global competition and the quality of local life do not hinder each other. The dialogue between these to main factors of modern Ufe, territory or community and economic exchanges, has to have strong and concerned actors. And you in Scandinavia are again one of our references in this field. I recall the strong impression obtained out of the the visit to the House of Science, at Chalmers University, in Goteborg, where close to a hundred firms were being created, and not only small ones. Indebo had been among them. Since my return to Barcelona I used some of the inputs I learnt at Chalmers in the implementation of Initiatives Inc., a capital risk company owned then by the municipality and to-day 75% private and 25 % public, and in the creation of Barcelona Activa, a municipal entreprise helping young professionals and women to establish small businesses. 3 �4 A lot of time has elapsed since then. But as I will stress later on there is still a long way to go in the cooperation between local goverment, business and universities. Universities have to change a lot their corporatist approach to social life and business. And cities have to understand to what extent they can help to welfare by creating links and both assuming resposibilities from higher levels of government and devolving them to citizens. Business can help a lot in teaching both governments and universities to increase efficiency. But at the same time they will certainly learn to deal with them in a more friendly way, because they themselves will depend on the efficiency of social overhead and the multiplication of knowledge in specific territories. Malmoë has produced a splendid example, along with Copenhaguen, in the strenghtenning of the the European network of cities and communications, with the new bridge. This is one of the best news of the year 2000 for all Europeans. I am a believer in Adam Smith's sentence that growth is bom out of the expansion of markets. One thing only has to de added: markets do not grow solely by long distance investment; markets grow of the deepenning of connections between more or less close by agglomerations of people otherwise barely related to each other. The Internet revolution hinges on this principle: it makes long distance exchanges cheaper and quicker, at the same time that it allows for the multiplication of closer contacts with close people, a factor which ends up being crucial. This is so much so that the great difficulty, as I recall, in the auction of the cable network in Stockholm by Telia was the related obligation for the winning company to extend a costly cable system far North in Sweden. Density is still a decissive factor in the networking business. Part of the talk about the coming changes in the pattern of locational decisions due to internet is unfortunately empty talk. Investments like the ones Malmoë has been experiencing in recent years are more strategic than certain very advertised year 2000 wonders. The bridge for one, but the recovery of the old entrepôts close to the harbour also (I very well recall the meeting there of the victorious ESParty after Jospin and Blair had arrived to government in 1997). A city with dead zones is an ill city. Citizenship requires elimination of nonsense spots. Remaking a city is a long process of giving sense and beauty - as Richard Rogers reaclls once and again - to every corner. 4 �5 The combination of a big event project with a fixed capital program of city improvements is the winning strategy. Some say this was the secret of the Barcelona "renaissance", related to the 1992 Olympic Games. They are right. Yet it is also true that the event alone does not necessarily help. The event provides for a certain climate which is very helpful in creating the synergies, private and public, which will change the city. And it gives coverage to a particular city image and name. You then are in the market. But you have to produce something more than a momentum. You have to produce something consistent and stable, for good. The improved city becomes then the product and the engine of new moves ahead. This is specially important for cities which are not capital cities. True cities so to speak. Capital cities enjoy the advantages of a critical mass of movements, both real and virtual, physical and financial. Cities as such do not. They have to create their own capitality in a sense or another. They have to produce their critical mass, which is not given by political density. This enterprise is one in which the wellbeing of the human adventure is at stake. Malmoë is one of these places. 5 �6 ¡Global village or a world of cities Cities, congestion, and diversity are at times the names of the issue that the world is more afraid of. Cities appear to be the real problem, because they are WHERE the problems appear. Let me explain a little bit what my experience of mayor has taught me in this connection. At times the quick rythm at which the process of massification and urbanization occurs in a given city or neighbourhood, overcomes initially the capacity of the altready established and of their buildings and social structures to absorb diversity, or the ability of the ethnic majorities to share social life, or of those whose wealth is not currently used to contribute to public spacefinancingto do it, or of grown ups with repect to young ones, or of local youngs with repect to young newcomers and even of old and established inmmigrants vis à vis the more recent ones. It is true that a well managed city is able to absorb incredible amounts of diversity. Cities act as a kidney able to purify an amazing amount of liters of the fluid in circulation But, as in the case of the kidney, given certain circumsances, a limit to this assimilation capacity appears. The limit can be improved or enlarged, thanks to robust democratic and c ommunity values but cannot be totally denied. It dependes a lot on the density of the phenomenon of diversity over space and time, and therefore on the ability to obtain good processes of integration in specific neighborhoods and over specific periods of time. This is why the robustness of neighborhoods, communities, cities and regions, as well as of local businesses, has a lot to do with a well accepted cultural plurality or, to use a name that does not satisfy me totally, with multicumiralism Left parties have been too slow in assuming the complexity of these processes as well as conservative parties have been playing the greedy but dangerous game of obtaining popular suport, namely working class support, against newcomers. This is going to be one of the political keys to the quality of life in cities, among other factors. We will need in Europe perhhaps not 100 million inniigrants in the next 50 years, as was predicted, but well around 50 million - a million a year -. This in case we suceed in aplying in general in Europe measures of the kind you in Scandinavia have been able to design some time ago in thefieldsof the increase in birth rates and in that of the ability of couples or singles to go on working while having young kids, which amounts to the same. Otherwise the problem will be only compounded at a larger scale. 6 �7 And we should even recall that Gosta Espin Andersen has showed the costs and problems of the Scandinavian welfare model, which is in many senses superior to the continental or the anglosaxon one, in case wages in the service sector follow the quick growth of those in the new economy. Up to here we have seen a reasonable sociopolitical approach to the growth of cities. But also an economic approach to the growing size of cities is possible. It can be helpful in obtaning some clues for the design of strategies of improvement at the local and regional level. You see in the present graph how the equilibrium size (Pe) of a city does not often coincide with the optimum size (P*) • P* P" Population OPTIMUM SIZE (P*) AND ACTUAL SIZE (P") OF CITIES 7 �Population growth does not stop at the minimum average costs per person, where the city size would obtain a so-called optimum (the cheapest town per person), but goes beyond towards an non-optimal or extra-optimal actual population perhaps because people, in moving or not to that particular city, perceive the predominant average cost rather than the actual marginal cost of the last arriving to it. perhaps because the relative prices countryside/city have changed in favor of the latter so that the countryside is not able any more to buy urban services, among them education, health and leisure. (In my country many aged people, not only the more mobile youngsters, move to bigger towns because of the health and pharmaceutical services) Should we be scared by that hypotetical tendency of cities to go beyond their better size ? No. It is a fact of life that people in general prefer to live together than alone, and for sound reasons. Let's disregard for the sake of the argument the case of third world megapolis which involves a much longer chain of resoning. We concentrate in the cities of the Northwestern hemisphere. Here and now we should find ways to compensate for congestion costs and other negative externalities as we experience them At any rate the psychology of people and social thinkers as to the amenities or threats involved in urban life and in general in a world of increasing population has proved in history a very cyclical one. Ricardo and Malthus foresaw global stagnation linked to the increase in population and to the extension of the margin of bad land being cultivated. They didn't count on America. Almost 2 centuries after (from 1815 to 1974) the Meadows Report told us about the same: in 1994, according to their MIT research, there would be no oil left ( not good land this time but oil). It is perhhaps not the best moment to comment on oil prices, but 25 years passed the deadline, it is hard to deny that stagnation is not precisely the rule of the day. �9 Let's take a recent example and we will realize both thefragilityof predictions, with their underlying doctrines, and the need to approach regional and urban strategies on sounder basis, which is the main purpose of KOMMEK 2000, as I understood it. One of the cultural vehicles that I respect most, the British weekly THE ECONOMIST, evolved in the last years in the following way: a cover story announced five or six years ago that "Hell is an American City". That cover portrayed a picture of a crippled, poor black person walking against the background of decaying housing units in, say, the Bronx. The very definition of hell was made to correspond to that image. Not much later, proving the candidness of their managers, the same magazine conducted a thorough reasearch showing in the end that the tide had turned around and that cities had become the place of knowledge creation and knowledge transmission. Two years and a half ago (1998, Jan 10th, p.15) THE ECONOMIST showed that ''America's cities can yet be resurrected". The period since the 1960's, when central cities began to loose populetion, has ended. This changing psychology about thefeteof cities permits us to think of the global world in a new manner. We can now think not in an abstract and inmaterial global village, which otherwise is not a true and practical reality, but in a world of cities, which is a more reasonable hypothesis. T4e best way to get to a real global village is therefore to build a world of cities That would function well Reasonably open And efficiently interconnected This is valid too not only at the world level but also at the national or regional level. An efficient nation and an efficient region will be those who have built an efficient system of cities. 9 �From the system of cities to the single city For any given city of the system we have to take into account three principles: 1 - The city does not admit internal islands or lack of communication 2 - Both misery and wealth tend to colonize their environment 3 - The city is an intermediate level between society and state and also between market and state. Out of these three principles stem three policy rules. But let's first explain better what mean by incommunication, colonization and the intermediate role of cities. 1 - The basis of the existence of cities is the existence of economies of scale or economies of agglomeration. Until a certain threshold, of which we talked before, living together in agglomerations is cheaper than living alone or in small population entities. But this implies the inexistence of obstacles to the interaction of those living together. A city with incommunicated or seggregated small neighborhoods would be the worse of the worlds, that of the lack of scale and that of the lack of access to services. 2 - The tendency of economically segregated cities is towards incomunication. Fear of those who have less (or are ethnically different) and price of land where those who have more live makes economic diversity very difficult in any given part of the city. 3 - The proximity of citizens to local goverment and local services makes cities more accountable than nation-states. The perception of what I get from and what I pay to local government is much more straightforward than in nations. The three policy rules emerging from this picture are the following: 1.- The city must prevent barriers of all kind from existing. Public space should provide all citizens with a sense of pride and with easy access to services. In Barcelona we talked about "monumentalizing" the working class periphery and "hygienizing" the old downtown. We meant to eliminate the urbanistic barriers of suurban or dwntown lack of quality . We spent a lot in the quality of the interventions in poor neigborhoods and even more in preventing internal ghettoes. 2.- Free riding must be prohibited. Wealthy metropolitan suburbs paying low taxes and making daily use of tax expensive and poorly equipped downtowns makes for a vicious circle of poverty and wealth. Metropolitan areas must be recognized not only for statistical purposes but also to produce a fair sharing of the costs of the real agglomeration. �3.- Cities should obtain a larger share of public responsibilities if we want to optimize the accountability of governments. The subsidiarity principle declared in the European Treaty should not be limited to the relationship between the nation-states and the Union. The last point deserves some comment. Cities could and should become the first level of a reorganization of government in the sense of competitivity and equivalence between price and service. Regions can become the place of devolution of government to cities and citizens, by defining the economic and overhead strategies needed to survive in an open world market. Cities can do more than just being perceived as more sensitive to local needs and costs. A proposal! Cities can create virtual markets by being audited on several counts by independent bodies. My proposal is that European cities and universities network to define a battery of common urban indicators on a regular time basis. The items to be measured could be initially the following: 1 - Pollution 2 - Noise 3 - Criminality 4 - Traffic accidents 5 - Housing prices 6 - Educationa levels 7 - Health 8 - Justice 9 - Public transport A tentative set of the correspoding indicators could be: 1 - CO 2 in the air (three points in tne city) 2 - The % of main streets with more than 60 decibels 3 - Victimation rate 4 - People killed in accident per 100.000 inhabitants 5 - The # of yearly wages to buy a new/used apartment �12 6 - Scool drop outs in % 7 - Life expectancy, infant mortality and basic health assistance cost 8 - Average time ofjudicial resolution for minor offences 9 - Commerial speed By regularly auditing efficiency in a number of urban services cities in credibility. The corresponding universities of these cities would provide for the needed relayability of the audits. It is not unlikely that the London School of Economics ( via theUrban Program, conducted by Richard Sennet and T. Burnett) can engage in a similar kind of project. In the last meeting of the Advisory Council of the program that I attended, mention was made of the fact that the LSE was analyzing the possibility of cooperation in a series of projects with a number of European universities (Humbolt in Berlin, the University of Milano and Sciences Politiques in La Sorbonne, to which I would like to add the University of Barcelona, via the Aula Barcelona program). Businness and in particular the financial sector would certainly welcome this kind of effort. The rankings of cities obtained by surveying businnessmen on a certain number of charecteristics of European cities are helpful (namely the Healey and Baker ranking survey). What I am proposing is a complementary kind of measure, not based on opinion but in objective measures conducted on common basis and similar protocols by a network of independent University departments. Local and regional finance, once the Euro is adopted, is going to become a booming sector. Perhapps the FòreningsSveriges Kommunalekonomer and the FôreningSparbanken, which is already operating in the Swedish local finance market, would be interested in obtaining good records of municipal efficiency in European cities. Certain mayors are not enthusistic about it. They probably don't know that they will be forced to give up if they want to be financed in the not so distant future. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Factors that contribute to a successful and prosperous region in a global world Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-07-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Ciutats Globalització Description An account of the resource Conferència organitzada per l'Ajuntament de Malmö, la Federació Sueca de Municipis i el Förenings Sparbanken. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Malmö (Suècia) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/850/0000001551.pdf 7f5728ec406d5c8328bb560fd11370f8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 17/01/2000 (2397746) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16 Faustino y los demás PASQUAL MARAGALL Hace un par de meses, pasadas las elecciones, estuvimos con mi esposa Diana en Madrid y visitamos a Faustino Cordón y María Vergara. Era una mañana soleada de otoño y el Retiro lucía procaz sus colores. A los catalanes nos pierde el Retiro: es algo así como si estuviésemos viendo la fageda (el bosque de hayas) de Olot, uno de nuestros escenarios naturales más clásicos, sentados ante una ventana de la calle Alcalá. Quién pudiera. Pero lo más seductor era lo que había dentro de esa casa de Alcalá; lo que había y lo que pasaba. El piso es ordenado y bello; los muebles, de otra época, perfectamente mantenidos y actuales; y los libros y los cuadros eran esa mañana una invitación a quedarse. La voz clara de María, la misma que me lanzó un "¡Te prohíbo que vengas!" lleno de cariño y de resolución cuando llamé el otro día al enterarme de la muerte de Faustino, esa misma voz remitió en aquella ocasión cuando Faustino empezó a desgranar en voz más baja pero suficiente la historia sencilla e increíble de su vida. Tengo que adelantar que esa historia la he oído a trozos más de una vez. Mis padres se fueron no mucho antes que Faustino, y tengo la sensación de que no podía haber sido de otro modo: no verlos juntos se me hace raro, tanta era la amistad que se guardaban y la perfección de la escena de los cuatro discurriendo ante una taza de té o paseando por Ribarroja en Vilanova i La Geltrù. Tantas y tantas horas de convivencia fueron tejiendo un completo conocimiento de las historias respectivas, que se transfirió a los hijos en alguna medida. El caso es que la historia de cabo a rabo, en síntesis, contada por Faustino esa mañana, superaba en amplitud y precisión a todo lo anterior. Desgraciadamente no soy un buen relator ni lo bastante curioso -mal que me pese- para poder transmitir los detalles. No me atrevo. He leído algunas cosas muy correctas en El PAÍS y El Mundo, juntos por una vez ante el encanto de la personalidad de Faustino Cordón. Y espero que otras versiones vendrán, con el tiempo, más completas, más historiadas. Él tenía claro que no iba a terminar personalmente su obra magna, su teoría completa de la evolución. Había dispuesto lo que hacía falta para que se terminara después de su marcha. Quiero creer que la obra se terminará. Y que quedará ahí como uno de los últimos esfuerzos del siglo XIX, por decirlo así, a la entrada del XXI. Faustino ha sido en realidad, a través de las tres grandes tragedias que sumergieron a este país y al mundo de nuestro entorno entre 1914 y 1945, un tardío representante de la optimista fe del Ottocento en la ciencia y en la humanidad. Y ha sido lo que ahora llamaríamos un autónomo o un todo terreno de la producción científica: él se lo hacía todo y no es que se lo comiera todo él mismo, pero me parece que no tenía un gran deseo de notoriedad. En eso sí era un adelantado. Un poco como el ecólogo y oceanógrafo Ramón Margalef. Sin embargo dudo que compartiera la ironía entre resignada y campechana de Margalef diciendo entre sonrisas de campesino pillo que el hombre es una especie muy limitada, capaz de transformar mucho más de lo que puede comprender y controlar. En todo caso es evidente que nos vamos quedando sin voz, sin una clase de voz irrepetible, porque las voces (y los escritos) de Faustino, de mis padres, de Pep Calsamiglia, de mi suegro Cristóbal Garrigosa, de Pepe Bergamín, de Joan 50 �Articles de Pasqual Maragall a Corominas, de Joan Oliver y su inseparable Arturo Soria, y en otro sentido la de Josep Tarradellas o la del mucho más joven Alfonso Comín, tenían una construcción y un ritmo que ahora no se estilan (con algunas excepciones como la de Antoni Puigverd). Casi habría que hablar de un lenguaje republicano. Nos quedan Santiago Carrillo, Carmen Zulueta, María Vergara, Heribert Barrera, los sermones del sacerdote Josep Maria Ballarín y algunos más, no muchos, que hablan como si escribieran y escriben como si hablaran. Imagino que algunos de los citados no estarán o no hubieran estado a gusto en compañía de algunos otros de los también citados. No obstante algo tienen en común. Quién sabe si ese hablar como un libro abierto no es una prueba de cierto tipo de humanismo y de radicalidad, que estaría presente en forma muy propia y singular en cada uno de estos personajes, y en Faustino en grado superlativo. Como si hablar de ese modo sólo estuviera permitido a seres sin defectos de fabricación, sin vicios ocultos, y con un consecuente grado elevado de buena conciencia. En ese tono y con esa estructura lingüística diáfana explicaba Faustino su vida aquella mañana junto a la ventana del Retiro. Hijo de extremeño y catalana, fue su abuelo materno, Bonet, profesor de la Universidad de Madrid, quien le metió en la ciencia y en los laboratorios. Pero la carrera la cursó por su cuenta, leyendo sin tregua en la finca extremeña de la familia paterna. Siendo químico acabó de responsable de armamento del V Regimiento que defendía Madrid, con éxito notable y en cierto modo sorprendente. (Como el de Cristóbal Garrigosa, ingeniero óptico, fabricando mirillas para escopetas y cañones en un taller junto a Valencia.) Fue a la cárcel y se salvó por un amigo médico que logró salir y le arrastró fuera. Convencido de que lo iban a matar en cualquier momento siguió en sus lecturas y en sus cosas y acabó en Galicia trabajando para los laboratorios Zeltia, y más tarde para los Huarte en Ibys. (Creo que estos laboratorios, al menos uno de ellos, formaron parte del holding Antibióticos que impulsó Federico Mayor Domingo, sobrino de Marcelino y de Pere Domingo, holding que terminó como el rosario de la aurora en manos de Mario Conde.) Claro, esta generación sabían mucho de la vida, mucho más que nosotros y que nuestros abuelos, sus padres, que vivieron en el limbo feliz y optimista de los 100 años de paz que transcurrieron entre 1815 y 1915, del fin de las guerras napoleónicas al inicio de las mundiales. Faustino, sin embargo, mantuvo de los abuelos, a diferencia de algunos de los de su generación, una innata propensión a lo positivo, un élan productivo y seductor. De la generación de Faustino, una de las cosas más amargas que he leído, en un escalón de edad algo anterior, son las cartas desde el exilio del lehendakari Aguirre a sus compatriotas con motivo de la Navidad -y lo traigo a cuento por el momento que vivimos-. Ya mediados los años 50, Aguirre, cuya elegancia en la escritura era pareja a la que he descrito, iba perdiendo la esperanza de retornar a una Euskadi democrática y autónoma, y escribía a los jóvenes de entonces que se rebelaran contra el olvido, incluso usando la violencia, para evitar que la verdadera historia y afanes del País Vasco desaparecieran por el sumidero del tiempo, que parecía ya, tras quince años de ausencia, un agujero insondable. Palabras que ahora hay que recordar para entender. Y entender para acertar en el camino de la paz. Un camino que Faustino Cordón y algunos de sus compañeros de generación, con su actitud casi tanto como con sus opiniones, trazaron claramente: el diálogo, la persuasión; la firmeza, sí, pero como principio más que como fin. En Bergamín, en cambio, el único de ellos que sufrió dos exilios, uno en el 39 y otro en el 64, la amargura pudo con todo. Él, que era el más genéticamente español de todos, si se me permite la expresión, murió en Euskadi negando sus huesos a España, según dijo. Probablemente porque Euskadi era el único lugar donde no se aceptaba el hecho consumado de una transición sin ruptura. En Barcelona se encontraba también mejor 51 �Articles de Pasqual Maragall a que en Madrid, su Madrid, el que aún ahora se equivoca con él, en un diario, en el pie de la foto del cuadro de Gutiérrez Solana. Su amigo Arturo Soria, igualmente incapaz de aceptar, no ya la legitimidad sino el hecho incuestionable de la existencia del franquismo, solía contestar "Que se vaya el enano miserable del Pardo" cuando en el café le preguntaban qué deseaba. Ni Pepe Bergamín ni Arturo Soria podían admitir la democracia sin vuelta al statu quo ante: la democracia sin más era una impostura. Vuelvo, para terminar, a la mañana soleada de Alcalá. Faustino, siempre en clave de recitación tersa e incontrovertible, nos explicó que no era cierto que con un solo ojo -a él le faltaba uno- no se pudiera percibir la profundidad. Era cuestión de una adaptación sencilla, decía. Yo me quedo con el pensamiento de que su ojo bueno nos sigue mirando en profundidad. Y de que la dificultad de sobrevivir no está en la carencia de seres queridos. Ésos nos siguen acompañando y según como más que nunca. Porque ya no los podemos rebatir. Ni ofender, en principio. Pero ¡ay!, si los ofendemos a toro pasado, no nos podremos excusar. Palabras que ya no se pueden corregir, insuficiencias que ya no pueden ser perdonadas, porque ya no están los correctores de esas faltas, los confesores de esos pecados. Eso es lo que nos hace envejecer. Sabernos responsables cada vez más solitarios de todo un mundo. De un tiempo de un país. De una determinada época y su significado. Nos consuela saber que la generación Faustino tiene herederos dignos. No es cierto, qué va, lo que a veces creemos que nuestros hijos piensan, lo de que no les ha quedado nada grandioso por hacer. Al contrario, les queda lo más grandioso. Habérselas con su mundo, como nosotros con el nuestro, con una diferencia: su mundo es el mundo, cada vez más. Nosotros, en parte a través de nuestros hijos, hemos estado en Bosnia, como los americanos y europeos progresistas estuvieron aquí en el 36-39. Nuestro mundo, a través de ellos, es ya tan amplio como el planeta. Pasqual Maragall es diputado del PSC en el Parlament de Cataluña. 52 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1094 Title A name given to the resource Faustino y los demás Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Cordón, Faustino, 1909-1999 Republicanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1140/19880219d_00268.pdf 9a8dd33ff7711ee370321e35709025f0 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Alcalde de Barcelona, Sr. Confere' nci a de 1 'Excin. al Centre de Lectura de Reus, sobre Pascual Maragal 1 , oí srne í Muní cip a li sme Tr Fe er Reus, 19 de febrer de 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament Í' r+- de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL CERCLE DE LECTURA LA SEVA CORDIAL INVITAC ICS . VENIR A REUS A PARLAR D E FE DERAL I SME I MUNICIPALISME ÉS REALMENT UN COMPROMÍS ESTIMULANT. EN EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA REUS',' OCUPA UN LLOC DESTACAT, PER LA SEVA ECONOMIA I PER LA SEVA TRADICIó POLÍTICA, OBRERA I INTEL.LECTUAL. UNA COMBI NAC Ió QUE SEMPRE HA DONAT BONS RESULTATS. I TAMPOC NO PODEM OBLIDAR QUE A REUS ES PRODUÍ UNA /1 DE LES FEDERALISME A. ESPANYA. NC IES HI STòRIQUES DEL ^ ,^ A 3V �'k~ Ajuntament W de Barcelona Gabinet de Comunicació ENGUANY L'APROBACI¿; EL DES è CELEBREN ANIVERSARI DE DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA EL EN REFERNDUM DEL 6 DE DESEMBRE DE 1978. DEU ANYS NO ÉS MOLT EN LA LLARGA VIDA NORMAL DE LES CONSTITUCIONS DELS PAYSOS DEMOC4TICS. LA DELS ESTATS UNITS TÉ MS DE 200 ANYS I LES DELS PAYSOS DEL NOSTRE ENTORN EUROPEU TENEN 30 O 40 ANYS. PEP6 DEU ANYS JA PERMETEN UNA CERTA PERSPECTIVA. HAN ESTAT ANYS MOLT INTENSOS EN LA VIDA DEL PAÍS, I PODEM DIR QUE LA CONSTITUCI6 HA FUNCIONAT BÉ. EM SEMBLA QUE SOBRE AIX c.5 NO HI HAURIA DISCREPàNCIA ENTRE LES FORCES DEMOC4TIoUES. LA CONSTITUCI6 HA ESTABLERT UN MARC DE DRETS I LLIBERTATS QUE LA SITUEN SISTEMA ENTRE LES MÉS AVANOADES DEL DErOCRITIC MUNDIAL. �Eh'« Ajuntament "111 de Barcelona Gabinet de Comunicació I HA SERVIT PEP. REGULAR ALGUNS DELS PROBLEMES SECULARS D'ESPANYA: LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT, L'ESGLèSIA I LES FORCES ARMADES, AIXÍ COM L'ARTICULACI6 POL íTICA LES I ADMINISTRATIVA DE DIFERENTS NACIONALITATS I REGIONS. TOTS AQUESTS ASPECTES - AQUESTS SERVEIS DE LA CONSTITUCI6 AL PAÍS TEòRICA I MEREIXEN LA MÉS ALTA CONSIDERACIE POLÍTICA. AVUI, PERò, RECLAMARÉ LA SEVA ATENCI6 NOMÉS SOBRE EL DARRER D'ELLS. SOBRE AQUESTA EXPERI è NCIA TAN EXTRAORI)INáRIA QUE ÉS LA RECREACIè DE L'ESTAT. NORMALS CAP ALTRE PAÍS EUROPEU HA TINGUT EN TEMPS EL CORATGE D'EMPRENDRE UNA REORGANITZACIE EN PROFUNDITAT DEL SEU SISTEMA TERRITORIAL UNA I POLÍTIC EN DIRECCI¿ CENTRÍFUGA. EL TÍTOL VUIT •DE LA CONSTITUCI6, L'OF,GANITZACI6 TERRITORIAL DE L'ESTAT, LABORIOSA REDACCI6 I - CAL DIR -HO- UN EL QUE VA TRACTA DE REQUERIR UNA GENERES CONSENS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DONAR LA SOLUCI6 URGENT QUE REQUERIEN LES CIRCUMSTANCIES AL VELL PLET HISTCSRIC DE LA VERTEBRACI6 D'ESPANYA NO ERA GENS FkIL. A DIVERSOS LLOCS D'ESPANYA PER DEMOCRACIA S'ENTENIA, CONSUBSTANC IALMENT, LLIBERTATS INDIVIDUALS I LLIBERTAT NACIONAL. AIXi ERA CLARAMENT A CATALUNYA. PER TANT, PER INSTITUIR LA DEMOCRACIA S'HAVIA DE RESOLDRE NECESSARIAMENT I SP1ULTANIAMENT LA QUESTIC) DE LA LLIBERTAT NACIONAL. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES FOU LA FaMULA EQUILIBRADA QUE FINALMENT S'ADOPTA. VENIA A SER UN HíBRID DE REGIONALISME ITALIA I DE FEDERALISME ALEMANY, QUE TENIA, EN QUALSEVOL CAS, LA VIPTUT DE PERMETRE UN DESENVOLUPAMENT DIVERSIFICAT I GRADUAL. I AIXCS ÉS EL QUE S'HA PRODUÏT DURANT ELS DEU ANYS DE VIGNCIA CONSTITUCIONAL DEL SISTEMA: UNA PROGRESSIVA ADAPTACI6 DE LES DIFERENTS PARTS DEL PAÍS A LES �- 6- Ajuntament V& Barcelona Gabinet de Comunicació VARIANTS D'AUTOGOVERN CONTEMPLADES A LA CONSTITUCI6. AVUI FUNCIONEN AMB PERFECTA NORMALITAT TOTES LES INSTITUCIONS AUTON6MIQUES DE LES DISSET COMUNITATS I, PRACTICAMENT, S'HAN CULMINAT LES TRANSFERèNCIES DELS SERVEI 5. CREC SINCERAMENT QUE ÉS TOT UN èXIT. LES COMPARACIONS SEMPRE S'HAN DE FER AMB PRUDNCIA I AMB RESPECTE PER LES DIFERèNCIES. PER¿ ITáLIA QUE VA COMENÇAR MOLT ABANS UNA AUTONOMITZACIó MENYS PROFUNDA QUE LA NOSTRA, ENCARA NO L'HA ACABADA. VULL RECORDAR LA DESTACADA INTERVENCI6 DELS CATALANS EN EL P p ors CONSTITUIENT. A LA PONi.?NCIA QUE ELABORA L'AVANTPROJECTE CONSTITUCIONAL Hl EREN EN ROCA JUNYENT I EN SOLÉ TURA, I EL PONENT SOCIALISTA PECES BARBA, COM DIU I SAP MOLT BÉ EN GONZáLEZ CASANOVA, VA ACTUAR SEMPRE AMB L'ASSESSORAMENT DELS SOCIALISTES Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALANS. A LA CONTI SS ICS CONSTITUCIONAL VA TENIR UN PAPER MOLT IMPORTANT EN MART I N TOVAL . AQUESTA PRES NCI A PROTAGONISTA DELS CATALAN S VA SERVIR PERQU ACONSSEGUISSIM UN MARC CONSTITUCIONAL EN OUè Hl CABIA PERFECTAMENT L'AUTONOMIA QUE, MAJORITIRI AMENT , VOISEM LLAVORS PER CATALUNYA. šI TOT HA SORTIT TAN ROD6 CON SEMBLA, PER QU¿,:. t DONCS AQUEST ENRENOU D'ARA S OBRE LES LECTURES FEDERALS DEL TÍTOL VUIT ¿. -. DE LA CONSTITUC DS? —... ------CREC QUE LES RAONS SON DIVERSES I SUFICIENTS. SEMPRE UI HA HAGUT UNA PRES el\TC IA IMPLÍC ITA DE L'ESPERIT FEDERAL EN LA CONCEPC le; AUTONOMI STA D'ESPANYA. EN TOT CAS, AIXeS ERA AIXÍ PER PART DE L ' ESQUERRA, , S OBRETOT , P EL QUE FA. ALS S OC I ALI ST ES QUE HAVIEN I NCORPORAT EL FE DERAL I SME EN EL SEU P ATRIMONI IDEOLC)GIC 1 ORGANITZATITJ. �Ajuntament NIF de Barcelona Gabinet de Comunicació PER CS NO S OLAMENT PER PART DE L ' ESQUERRA. PUJOL MATEI HA ES TAT UN DEFENSOR AI~Ohlik-T DE LA POSTURA FEDERAL. SABEN, A CATALUNYA HA EXI STIT UNA GRAN COM VOST èS . TRADI Creí FEDERALISTA. EL CATALAN I SME POL í TIC –QUE É S PLU RAL , QUE COMPREN DI FERENT OPC ION S ID EOL5G IQUESS HA MAN IFESTAT G AIRE Elf, SEM? E COM A FEDERALISTA. UNA _- MICA A LA NOSTRA MANERA, POT SER P ENSANT MS A RESOLDRE EL NOSTRE PROBLEMA QUE CON A SOLUC I5 GENERAL PER A ESP ANYA. AQUESTA INCLINA CIC; P ART I CULARI STA ESTá , PER¿ C ANVI ANT . JA Hl HA SECTORS DEL CATALANI SME POI, íTIC QUE CONSI EZL__ QUE LA MIL LOR SOLUC I6 PER A CATALUNYA ÉS LA SOLUCIÓ; QUE SIGUI BONA PER A ESPANYA. . 5, LA INICIATIVA ACTUAL DELS SOCIALISTES PER AIX ( CATALANS DE PROPOSAR UNA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HA TINGUT UN RES S6 TAN GRAN �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació A CASA NO STRA . UN RES S6 EN UN SE NT I T PLURAL, ÉS CLAR : DE REBUI G P ELS Q UI PREFEREIXEN CONTINUAR AMB L ' ES SENC I ALI SME I EL P ARTI CULARI EME; DE C AUTELA E XP ECTANT P ELS QUI VOLDRIEN MS ACLARIMENTS I GARANTIES ; I D' ACCEPTACI6 PELS QUI CREIEM QUE LA TENDèNCIA FED ERAL IT ZANT SER á- LA GRAN OP O RT U N ITAT PER FER COINCIDIR UNA EVOL UC 15 P R OGR E S S IVA DE LES AUTONOMIES AMB UN PROJECTE GLOBAL D ESPANYA, EN ) EL MARC D ' UNA E U ROPA,,,,Q, UF, MAR XAR1 ,_.TAMBÉ_ ER., LA .VI A FEDERAL CAP A LA UN ITAT . QUE PUGUEM PLANTJAR—N OS ARA LA LECTURA FEDERAL DE LA CON ST ITUC I6 É S POS IT IU, FI N S 1 TOT FORÇA POS I T 1U HO VOL DIR MOLTES COSES : QUE LA CONSTITUÇI P ERMET ; QUE LA MADURESA DEL P AíS HO ACCEPTA; QUE EL N IVEL L AUTO No- mic AS SOL IT HO ACONSEL LA ELE SOCIALISTES CATALANS MAI NO HAJvH:54 DEIXAT DE REFERIR—SE AL FE DERAL I 91E COM UNA PO SS IBIL ITAT DE �omp Ajuntament VI: de Barcelona Gabinet de Comunicació PERFECCIONAMENT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EN RAIMON ) 14-11 P+,e OF3IOLSEWT'ttrjXZ SOVINT. PER ò HA CALGUT. QUE EL DIFÍCIL PROCÉS DE L'ASSENTAMENT DE LES ESTRUCTURES AUTOWSMIQUES I DE LES TRANSFERèNCIES S'ACABÉS, I QUE LA GENT VEIS QUE AIX¿ FUNCIONAVA, PERMA ES PRODUÍS UNA RECEPTIVITAT SUFICIENT CAP A LES TES IS DE LA FEDERALITZACI6 UN CONCEPTE COMPLEX. NO ns UNA . EL FEDERALISME ÉS F6RMUW SIMPLE NI UNA T(kNICA SENZILLA, SIN6 NO HAGUS AIXECAT TANTES ESPERANCES I ALHORA TANTA POLMICA. DELS SEUS MGLTIPLES ELEMENTS HE OPTAT PER. DESTACAR—NE AVUI ALGUNS ASPECTES QUE EM PERMETRAN ENLLAÇAR AMB EL MUN I C IP AL I SMt. EN TOT ESTAT COMPOST —1 EL NOSTRE HO ÉS - CAL QUE �ION Ajuntament 1W de Barcelona Gabinet de Comunicació HI HAGI UNA RELACI6 CONSTRUCTIVA I FINALISTA ENTRE LES SEVES PAPTS , AQUESTA EXIGèNCIA GENERAL TÉ DIFERENTS EXPRESSIONS EN FUNCIó DE LES DIVERSES ESTRUCTURES I TRADICIONS CONSTITUC IONALS. LA MÉS CONEGUDA ÉS LA FORMULACIó ALEMANYA DE LA C úiA ':- BUNDESTREUE, O PRINCIPI DE l' IVILYTÁYT' FEDERAL, "CONCEBUT COM EL DEURE RECÍPROC DE CADA PART DE TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS VITALS DEL CONJUNT 1 DE LES ALTRES PARTS EN L'EXERCICI DE LES SEVES PR¿PIES COMPETNCIES”. LA BUNDESTREUE NO FIGURA COM A TAL PRINCIPI A LA LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCICS ALEMANYA. HA ESTAT „c. CREAT PER LA DOCTRINA 1 PER LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL A PARTIR DE LES EXPERINCIES I LES NECESSITATS DEL FUNCIONAMENT DE L'ESTAT ALEMANY FEDERAL. CREC QUE NOSALTRES HEM D'ANAR TAMBÉ PER AQUÍ. �"í —12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUEST 1S UN PRINCIPI DE SENTIT COM. QUE INTEGRA RACIONALITAT I COOPERACI6. EN EL NOSTRE CAS H1 HA BASE SUFICIENT PER TREBALLAR EN DIVERSES DIRECCIONS QUE CONVERGIRIEN EN LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT QUE PROPOSEM. EN PRIMER LLOC, LA CONCRECIó CLARA I PRECISA, AMB L'AJUDA DE LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL, DE LES COMPETNCIES LEGISLATIVES DE L'ESTAT I DE LES AUTONCMIES QUE HAN DE SER TAXADES, AMB NUMERUS CLAUSUS, I DE LES COMPETNCIES LOCALS QUE HAN DE SER RESIDUALS, 1S A DIR OBERTES. EN SEGON LLOC, LA CORRESPONSABILITZACI¿ DE LES COMUNITATS AUTUOMES EN LES POLiTIQUES DE L'ESTAT. EN TERCER LLOC, LA CONCRECIó D'UN SISTEMA CLAR DE RELACIONS ENTRE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 1 LES ADMINISTRACIONS AUTON¿MIQUES. y` �Ajuntament iIUFde Barcelona Gabinet de Comunicació 1S TAMBft FONAMENTAL ESTABLIR UN MARC SEGUR DE FINANÇAMENT PER ALS TRES NIVELLS DE GOVERN, QUE COMPORTI FóRMULES EQUILIBRADES DE CORRESPONSABILITZACI6 FISCAL I D'AUTONOMIA FINANCERA. VAN SER DELS PRIMERS A PROPOSAR UN REPARTIMENT D'UN 50 PER CENT PER L'ESTAT, UN 25 PER CENT PER LES AUTONOMIES I UN 25 PER CENT PER L'ADMINISTRACIó LOCAL. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST REPARTIMENT ES TRADUIR1 EN UN MILLOR APROFITAMENT DELS RECURSOS, SOBRETOT EN EL PLA DE L'EFIC1CIA 1 DE LA REDISTRIBUCI6. AQUEST "PROGRAMA FEDFRALITZANT" REQUEREIX PER ENDEGAR—LO QUE ELS TRES NIVELLS FACIN PRESIDIR LES SEVES RELACIONS, EN TOTS ELS 1MBITS I ORDRES, PEL "PRINCIPI DE COL.LNBORACIJ)". EL NOSTRE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA RECONEGUT EXPLíCITAMENT L'EXISTNCIA D'AQUEST PRINCIPI. EL �Ajuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació CONSIDERA UN DEURE GENERAL I RECÍPROC INHERENT A LA PR (S. R IA EXISTèNCIA DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EL "PRINCIPI DE COL.LABORACT6" ÉS UNA SíNTESI DE COOPERACIó, PARTICIPACI6 I SQLIDARITAT; ES A DIR, UNA SíNTESI DEL MILLOR ESPERIT FEDERAL. DIGUEM-HO CLARAMENT: CONFRONTAMENT RELACIONS I ENTRE SUBSTITUIR-SE CONFLICTE, EL CLIMA DE RECELE SOVINT PRESENT EN LES ELS DIFERENTS NIVELLS, HA DE PER UNA ACTITUD LLEIAL I POSITIVA, PERQYA, AL CAPDAVALL, EL BON FUNCIONAMENT DE LES PARTS ES INDISPENSABLE PER AL BON FUNCIONAMENT DEL CONJUNT, QUE ÉS L'OBJECTIU AL QUE HEM DE TENDIR TOTS EN BENEFICI DELS CIUTADANS. CREC QUE EL "PRINCIPI DE COL.LABORACIó" ÉS UNA PEÇA ESSENCIAL EN EL PROJECTE DE PERFECCIONAMENT DE L'ARTICULACIo DE L'ESTAT QUE ESTEM PROPOSANT. �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicació ESTEM DISPOSATS, NATURALMENT, A PARLAR — NE AMB TOTHOM. I SEGUR QUE ACABAREN FENT—HO, PEROU FINS ARA NOMÉS HEM SENTIT EL REBUIG INTERESSAT PER5 CAP ALTERNATIVA A LES NOSTRES PROPOSTES. VINC DIENT AMB FREONk4CIA QUE ARA ÉS L'HORA DELS AJUNTAMENTS. LA CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES VA COMPORTAR UN CERT SACRIFICI DELS AJUNTAMENTS. CONSIDERANT L'ENORME ESFORÇ QUE S'HA HAGUT DE FER PER PASSAR D'UN ESTAT CENTRALISTA A UN GENERALITZAT DE DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA, POT • FOU MODEL LEGISLATIVA INEVITABLE QUE I ELS AJUNTAMENTS EN SORTISSIN INICIALMENT MARGINATS. PEP(5 ARA ÉS DIFERENT. SERIA UN GREU ERROR QUE CONTINUÉS UN ESTAT DE COSES QUE JA NO TÉ CAP �- 16 - Ajuntament 111101 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JUSTIFICAC i6. CREC QUE EL PROTAGONI SME DEL PODER LOCAL DEURá PASSAR ARA AL PRIMER PLA DE LA VIDA POL ÍTIC A . H O EXI GEIXL'XIT MATEIX DE L 'AUTONOMITZACI6 DEL PAÍS. ¿ L' IMPULS DESCENT_RALIZZADOE_NO NIVELL AUTO NaMI C OT _.11,T.URAR EN _ EL D CONTINUAR AVALL, CAP AL C IUTAD1 N INGii NO AS C APAC. DE NEGAR OB ERTAMENT QUE L 'ADMINI STRAC I6 LOCAL É S LA MS BEN SITUADA PER A CONEkXF,R MILLOR ELS PR OBLEMES DEL S C IUTADAN S 1 DONAR-Hl LES RES PO ST ES MIS AD EO UAD ES . S HA QUALIFICAT ALS AJUNTAMENTS , AMB UNA EXPRES SI6 RE S: X IDA, DE " TERMI NALS I NTEL . LI GENT S" QUE CONNECTEN LES SEVES POLÍ TIOUES A LES ES TATALS 1 AUTONZSMIOUES PER �Ajuntament iWde Barcelona Gabinet de Comunicació QUE LA SEVA ACTUACI6 ES DESENVOLUPA DES DE LA PRe.)PIA CAPACITAT D'AUTOGOVERN. AIXe5 VOL DIR — SI NO ES VOL GOVERNAR D'ESQUENA ALS CIUTADANS— QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAN DE FER CáRREC DE TOTES LES COMPETNCIES, AMB ELS SERVEIS I RECURSOS CORRESPONENTS, ( QUE JURÍDICAMENT I OPERACIONALMENT PUGUIN ASSUMIR , UN BON FONAMENT D'AQUESTA ASSIGNACI6 O DELEGACIE DE COMPETNCIES EL TENIM EN EL PRINCIPI QUE DIU QUE ELS RECURSOS PúBLICS NO SEN PRIVATIUS DE L'ADMINISTRACIE .QUE ELS RECAPTA, SINE QUE SEN DESTINATS A LA DESPESA EN EL NIVELL ADMINISTRATIU MÉS ADEQUAT. NO TI SENTIT EL REGATEIG EN AIX¿. ES TRACTA DE RECURSOS QUE SURTEN DEL MATEIX LLOC PER COBRIR UNES NECESSITATS QUE TENEN EL MATEIX ORIGEN. EN UN ESTAT COMPOST LA DIVISIE COMPETENCIAL I FUNCIONAL IS PROU AMPLA 1 DIVERSIFICADA COM PERQU CADA �¡11x1 Ajuntament I" de Barcelona Gabinet de Comunicació PART TINGUI LA SEVA PARCEL.LA ASSEGURADA DE RESPONSAF3ILITAT I PARTICIPACIa. ÉS TAN ABSURD QUE L'ESTAT VULGUI FER D'AUTONOMIA COM QUE L'AUTONOMIA FACI D'AJUNTAMENT. EN CANVI A L' AJUNTAMENT NO SE LI ACUD MAI FER D'ESTAT NI D'AUTONOMIA. ACABA PAGANT SOVINT, AIXe; S1, UNS SERVEIS QUE PRESTA SENSE QUE LI HAGIN TRANSFERIT t LES DOTACIONS. k:{A;^yt,(^ií2 SOBRE LES DESPESES DE CAPITALITAT DE BARCELONA, SENSE CONTRAPARTIDA, ELS EN PODRIA PARLAR LLARGA ESTONA. ( COM LLIGUEM FEDERAL SME I MUNICIPALI SME? ,i EL MUNICIPALISME NO SOLAMENT FS UNA ESCOLA DE DEMOCRàCIA I UNA ESCOLA DE POLÍTICA, FS TAMBÉ UN è SEGMENT DE LA IDEOLOGIA I DE LA T CNICA FEDERAL. �—19— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL M[JNICIPALISME EST& CONTINGUT EN EL FEDERALISME. BONA PART DELE PRINCIPIE APLICABLES A LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUT¿NOMES A QU (. 71 M'HE REFERIT ABANS ScSN EXTENSIBLES AL NIVELL LOCAL, PERCS CREC QUE ES PRODUIRA, A MÉS, UN EFECTE INDIRECTE IMPORTANT QUE BENEFICIAR A ALE AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT AFLUIXI LES TENSIONS ENTRE ELS DOS NIVELLS SUPERIORS, ES REDUYRA LA PRESSICS DE LES AUTONOMIES SOBRE ELS GOVERNS LOCALS. I PERMETINT — ME QUE ACABI AMB UNA AFIRMACI6 QUE NO TEMO GENS QUE SIGUI CONTRASTADA: TOT ALLCS QUE BENEFICIA ALS AJUNTAMENTS BENEFICIARA ALS CIUTADANS. MOLTES GRACIES. i / COM HE ANAT APUNTANT. �y^ .. r• Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CENTRE DE LECTURA DE REUS El Centre de Lectura de Reus és una entitat creada l'any 1859 amb una clara vocació de tipus pedagógic i formatiu i que incidia sobretot en les classes populars. Actualment, el Centre de Lectura té entre 3.200 i 3.300 socis i está organitzat en 12 seccions (T4íisica, Cie-ncies Socials i Polítiques, Llengua, Excursionisme, Art, etc.) . Entre els anys 1975 i 1978 va acollir les Conferències de les Terceres Vies, on van participar tots els grups polítics d'aleshores. El Centre té una Biblioteca de 45.000 volums, la segona de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4046 Title A name given to the resource Federalisme i Municipalisme / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema de ciutats de Catalunya: Reus, Tàrrega, Mollerusa, etc. Catalanisme polític. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Lectura de Reus Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Municipis Democràcia Constitucions Dret constitucional Autonomia Territoris Acció política Catalunya Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970831_DiariGirona_Federalisme_PM.pdf 8507e2b62d1bd77926fe2c6104724045 PDF Text Text Q Q / Diari de Girona OPINIÓ Z-Z- I Diumenge, 31 d'agost de 1997 L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, reflexiona en aquest article a l'entorn del federalisme i de la proximitat del poder vers els administrats. Defensa la subsidiaritat i el federalisme com una possibilitat real que «es farà amb liberals o socialdemòcrates i nacio- nalistes federalitzants». Maragall advoca per un federalisme diferenciador per dur Espanya a l'estat plurinacional. Federalisme: poder proper o distant? per Pasqual Maragall (V H e vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivo^ quen. S'equivoquen al menys amti algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat, sinó més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com. aquest. No sóc un teòric, sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat a convèncer més que no pas a trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un pont curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centreesquerre. Si aquest pont es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanegarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no ho he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, «proximitat» és solament una manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia i equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament de l'eficàcia —idea aquesta que sí que com la proximitat possible i Jacques Santer com a adequació: «fer les coses en el nivell adequat». Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions, que són les del govern de la RFA, a través del secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, no és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades— que permetria l'ordenació científica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és L'íiniclo 2 df la lloi iUiliariti del 1") úv nvMV dv 19f)7 diu qiu' t'l municipi i la n'iiió podon realií/.ar loto.·^ aquollo-^ func'itmH que .-diguin do l'inicròs ii(>noral dels seu>< habitaiils. inclosts aqüoJlc-^ rcalitzatlc.-; fins al juomont p(;r k'.s dc'pc'ndínicie.-í cslataL-^ ubicades en cl niunicipi o n'.dc). J.'artick' -i do la lloi dc.'l 1-") do iiiaT-ç do 1997 o.^jK'oilíca quines .stín lo.s funcions piíbliquos c^uo realnionl por fÍL;r l'Kslal. La dàuhula ro.sidual —lot allò quo uo s'cspirifícaafav'oroix df)ncs als podois toíT-ilorial^. L'n doU prqjoctos do rotbrma dol Sonat ilalia])ro\ou la sova composició (almi'tns parcial i on base a circumscripl'ions rt'ifionals quo i·logiviíMi roprosi-ntaiUs tlo la ri'^io si-ufCM-a i ri'pr'o.-^ontains dc^l^ niimici])is do la ro.do. aquosH on una assombioa di' tots oU alcaldes úv la ro^io a l'inici di'lalou'islatut·a. essencialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. «Subsidiaritat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: elpoder com a més aprop millor» probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta la idea menjs grollera i molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanyi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers, Exteriors, definia la subsidiarietat parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes - i jo en sóc— economies d'escala que no ho eren, és a dir, avantatges o economies de gran mida, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). • • Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. I com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tots els grisos i les transicions imaginables, per extensió diem que en general el poder ha d'estar com m é s a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en què es basa tot l'argument subsidiari. Una • manera prudent i condicional. «Tan a prop com sigui possible» equival a dir «tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat». No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en què consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil·litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposat esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 22 Aquí rau justament el caràcter revolucionari, o si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perquè situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'àctuar el govern. La distància s'ha de justificar (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un valor en si mateix. La proximitat no cal justificar-la perquè és un valor en' si mateixa, en principi. La por a la colisió o excés d'intimitat local entre administrador i administrat, més ben dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda • per la por a l'excés d'intimitat global entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotràficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els , votants que el coneixen de prop. No calen tantes tuteles a la proximitat com a la distància. En segon lloc, e l principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat, que són sistemes per processar la producció de resultats polítics o econò- mics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, encara més la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalització (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poders prèviament concentrats i l'unificador de poders independents. El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sí però cum grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny. Per això és diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons què i massa grans per a tota la resta. El federalisme apareix aleshores, o reapareix, com el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interès general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme ve de pacte (foedus). És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun dia la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relació d'interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts prèviament diluïdép en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomies espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals i diferents dins la federació (no és així i als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrere, al Regne «L'ideal federal no és una religió, sinó unapossibilitat real i que es farà amb liberals i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants» Unit). A Itàlia l'apel·latiu «federal» va caure el 17 de juny de la Comissió constitucional bicameral, presidida per D'Alema, crec que per pressions de la dreta, i així en comptes de dir: «la República Federal d'Itàlia està composta per municipis, províncies, regions i l'estat» (sic), la Constitució dirà: «la república d'Itàlia e t c » . Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'ad- �Diari de Girona / Diumenge, 31 d'agost de 1997 / OPINIÓ ;t^Ji.!'Í;!SÍMí «Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes de dreta» ministració pública no farà m é s que el que els privats o la societat no pugui fer, i això —es diu— en virtut del principi de subsidiarietat. Es solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent «federal» als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan és parla de «federalisme fiscal» als EUA s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme «federal» és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí són progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relativament el promig cultural nord-americà. Entre nosaltres, sense ser exactament al contrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els liostres nacionalistes de dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra, sinó d'interès general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les nacions oblidades que el de les ^ANGi)t)NG íXararnàh Vegi'l a: QQ ^ O ll^Y^ «la pn)pc)sta actual (...) garanteix fin.s i tot la pre.sència dels responsables escocesos en els conscíUs de ministres europeus». «El parlament d'EscÍHíia, amb 329 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova ima segona qüestió en el referèndum, fruirà d'un limitat marge d'acció en el terreny fiscal·\ •<La transferència de competències s'estima tan ample quo el dociunent nomiés detalla aquelles que seguiran sota la lutel·la de Westminstor: economia, defensa, ocupació, qüestions constitucionals i embrioiogia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut, llei i ordre. etc...». El País, 28 de juliol de 1997. Pàg. 4 dominants, mentre dura l'oblit sinó de la identitat com a factor i la dominació. Tots som naciode cohesió de l'individu social, la nalistes mentre això no s'acaciutat, el país, i que l'explicitin ba. Però hem de començar a com aquell cas particular en què «Si el pont que va del federalisme de ésser alguna cosa més en el la proximitat no seria física, ni trànsit cap a la fi de la dominaa la mida del col·lectiu Fesquerra catalanista al nacionalisme referida ció i l'oblit. És lògic que la sub(encara que per als nacionalistes sidiarietat esveri alguns naciocatalans es pot pensar que la federalitzant de centreesquerra es fa nalistes de dreta (no tots) tant mida petita és una raó més per o més que el federalisme. Però basar el seu pensament), sinó bon passador, el país anirà bé» no hauria d'espantar els fedeafectiva, cultural, una proximiralistes d'esquerra, llevat del tat dels esperits, per lluny que meu vell amic Umberto Serafiestiguin els uns dels altres, per ni, socialista i federal, europeista spil'Espanya tranquil·lament plurinacio- tal com participen d'un mateix sentinellià, per a qui les meves veleïtats ment nacional o cultural. nal. Altres vies d'anar-hi estan per liberal-Uibertàries i subsidiàries inventar. I el propi federalisme difePerò també poden els nacionalistes tenen un insuportable «tuf» democrarencial està per definir amb rigor. demanar-nos als federals de tota la tacristià. No ha entès, aquest nou i Posem-nos-hi. vida i especialment als partidaris de magnífic Settembrini, que l'ideal fede la proximitat que entenguem el nosQuè podem denotanar els federalisral no és una religió, sinó una possibitre cas com un cas particular de la tes subsidiaris als nacionalistes en litat real i que es farà amb liberals i teoria de la identitat com a base de la aquesta connexió; en aquest punt i socialdemòcrates i nacionalistes fedecohesió, cas en el qual la proximitat hora? J a la inversa, què ens poden ralitzants. De Catalunya estant ho fóra factor d'identitat i no a l'inrevés. demanar els nacionalistes? tenim'més fàcil d'entendre. Som a un Tot és possible. Se m'acut que podem demanar als pas d'arribar-hi. El federalisme difenacionalistes que explicitin el seu rencial, no uniformista, ens pot dur a perjudici en favor no de la proximitat. (*) Alcalde de Barcelona ^^" Ssang Young Korando KJ: Una mecànica indestructible Els nous models Korando KJ2.3D i KJ2.9D es diferencien bàsicament per la seva mecànica. El primer munta un motor dièsel Mercedes Benz de 2,3 litres i 4 cilindres en líiüa que desenvolupa 80 CV i el segon, un 5 cilindres de 2,9 litres que eleva la potència a 100 GV. En ambdós casos, es tracta de motors atmosfèrics, pensats per un manteniment molt senzill i una major longevitat, i això ho confirma el fet que el Ssang Yong Korando KJ és un vehicle amb una mecànica indestmctible, imponent, amb la força d'un rinoceront. Es presenta així mateix una versió 2.9 D «Lux», dotada de sèrie amb un equipament especialment complet i luxós. La longitud total del vehicle, 4,33 metres, ja el situa per sobre de berlinès de cinc places molt espaioses i supera els altres tot terrenys de la seva categoria; el Korando KJ és el Tot terreny de batalla curta que posseeix la major capacitat interior sense perjudicar amb això la seva maniobrabilitat per ciutat. La seva vocació és clarament la d'una tracció total, i a això contribueix no només la robustesa i agilitat del seu motor, sinó també un repartiment de pesos molt equilibrat, el qual pot admetre fins un màxim de càrrega de 1.250 kg sobre l'eix davanter i 1.470 sobre el posterior. D e s de 2.950.000 PTA. Ctra. Nacional 11, km. 719 - Tel. (972) 17 08 88 - FAX (972) 17 06 59 - SARRIÀ DE TER (Girona) AUTO RECORD FIGUERES NOU, 178 FIGUERES 50 2012 AUTO PALAFRUGELL S.A. AV. LES CORTS CATALANES, 20 PALAFRUGELL 6113 00 TECNIMOTORS MALATOSQUERs/n OLOT 26 72 35 SUBIROS IMPORT MOTOR S.L. CAMÍ ST. PERE DEL BOSC, 11 BLANES 35 30 50 Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 23 � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970819_Federalisme_ElTemps_anon.pdf 1bc9b699d88497c72a8b001f085ab552 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Departament de Premsa Data/Fecha 7-8-97 De/From Nom/Nombre Caries Puig. Departament de prelnsa Nom/Name A/TO Nom/Nombre Jordi Sebastià Nom/Name Entitat/Entidad EL TEMPS Fax Núm: Nombre de pàgines (inclós aquest full) Número de páginas (incluida esta portada) Nombre de pages (celle-ci y compris) Number of pages (including this one) Jordi: T'envio l'article de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sobre federalisme, per ser publicat a la vostra revista la setmana del 18 al 24 d'agost, si és possible. Si tens algun dubte, em podràs trobar fins demà divendres (dilluns començo vacances). A partir de dilluns pots parlar amb 1'A nna Dionis (al mateix telèfon). Moltes gràcies. Caries Puig. Si no us arriba bé el missatge, poseu -vos en contacte amb nosaltres. Si no reciben bien el mensaje, rogamos nos contacten. Nous vous prions de nous contacter si vous ne recevez pas bien le messpge. If you do not rcceivc the message eleary, picase contact us. Placa Sant .laume. 1 08002 Barcelor a ' �FEDERALISME: PODER PROPER O DISTANT? He vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivoquen. S'equivoquen al menys amb algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat sino més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com aquest. No soc un teòric sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat en convèncer més que no pas en trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un port curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centre-esquerre. Si aquest pon- es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no hb he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, "proximitat" és solament tjna manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un rlom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament 4e l'eficàcia -idea aquesta que sí que probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta l'idea menys grollera molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanvi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers Exteriors, definia la subsidiarietat com la proximitat possible i Jacques Santer com adequació: "fer les coses en el nivell adequat". Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions. que són les del govern de la RFA, a través del Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, nof és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades- que permetria l'drdenació cientí fica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és essenbialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. �Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. 1 com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tot els grisos i les transicions imaginables, ;per extensió diem que en general el poder ha d'estar com més a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en que es basa tot l'argument subsidiari. Una manera prudent i condicional. "Tan a prop com sigui possible" equival a dir "tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat". No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en quq consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil.litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposats esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes -i jo en sóc- economies d'escal4 que no ho eren, és a dir, avantatges o economies del gran tamany, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). Aquí rau justament el caràcter revolucionari, 4 si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perque situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'actuar el govern. La distància s'ha de justi fi car (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un vapor en sí mateix. La proximitat no cal justificar-la perque és un valor en sí mateixa,( en principi. La por a la colusió o excés d'intimitat local entre administrador i adminiltrat, més bén dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda per la por a l'excés d'intimitat glob al entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotraficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els votants que el coneixen de prop. No caler tantes tutel.les a la proximitat com a la distància. En segon lloc, el principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat , que són sistemes per a processar la producció de resultats polítics o econòmics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, e cara més, la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalitació (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poder prèviament concentrats ï l'unificador de poders independents. �El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sià però clan grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny; Per això es diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons qué i massa gran per a tot el demés. El federalisme apareix aleshores, o reaparei*, corn el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interés general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme vé de pacte (foedus).És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun div. la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relució de interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts previàment diluïdes en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomils espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals dkferents dins la federació (no és així ni als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrera, al Regne Unit). A Itàlia l'apel.latiu "federal" va caure el 17 de juny de la Comissio Constitucional Bicameral, presidida per D'Alema, crec que pek pressions de la dreta, i així en comptes de dir: "la República Federal d'Itàlia està comp►sada per municipis, províncies, regions i l'estat" (sic), la Constitució dirà: "la república d'ltalia etc " Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'administració pública no farà més que el que els privats o la societat ao pugui fer, i això -es diu- en virtut del principi de subsidiarietat. És solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent "federal" als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan es parla de "federalisme fiscal" als s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme "federal" és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí son progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relatitvament al promig cultural nordamericà. Entre nosaltres, sense ser exactament al ontrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes e dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra sinó d'interés general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les naci*nes oblidades que el de les dominants, mentre dura l'oblit i la dominació. Tots som nacionalistes mentre això no s'acaba. Però hem de començar a ésser alguna cosa més en 01 trànsit cap a la fi de la dominació i l'oblit. �És lògic que la subsidiarietat esveri alguns nacionalistes de dreta (no tots) tant o més que el federalisme. Però no hauria d'espantar éls federalistes d'esquerra, llevat del meu vell amic Umberto Serafini, socialista i federar europeïsta spinellià, per a qui les meves veleïtats liberal-llibertàries i subsidiàries tenenun insopo rt able "tuf" democristià. No ha entés, aquest nou i magnífic Settembrini, que l'ideal federal no és una religió sinó una possibilitat real i que es Farà amb liberáis i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants. De Catalunya estant ho tenim més fàcil d'entendre. Som a un pas d'arribar-hi. El federalisme diferencial, no uniformista, en pot dur a l'Espanya tranquil.lament plurinacional. Altres vies d'anar-hi estan per ir>éventar. I el propi federalisme diferencial està per definir amb rigor. Posem-nos-hi. Què podem demanar els federalistes subsidiaris als nacionalistes en aquesta connexió, en aquest punt i hora? I a la inversa, què ens poden demanar els nacionalistes? Se m'acut que podem demanar als nacionalistes; que explicitin el seu perjudici en favor no de la proximitat sinó de la identitat com a factor de cohesió de l'individu social, la ciutat, el país, i que l'explicitin com aquell cas1 pa rt icular en què la proximitat no seria física, ni referida al tamany del col.lectiu (encára que per als nacionalistes catalans es pot pensar que el petit tamany és una raó més pér basar el seu pensament), sinó afectiva, cultural, una proximitat dels esperits, per Lluny, que estinguin els uns dels altres, per tal corn part icipen d'un mateix sentiment nacional ó cultura. Però també poden els nacionalistes demanar-nos als federals de tota la vida i especialment als partidaris de la proximitat que entenguem el nostre cas com un cas particular de la teoria de la identitat en tant que base de la cohesió, cas en el qual la proximitat fora factor d'identitat i no a l'inrevés. Tot és possible. Pasqual Maragail. Alcalde de Barcelona �Requadres ITÀLIA Llei del 15/3/97 i proposta de reforma del Senat L'article 2 de la llei italiana del 15 de març de 11997 diu que el municipi i la regió poden realitzar totes aquelles funcions que siguin 4e l'interés general dels seus habitants, incloses aquelles realitzades fins al moment perj les dependències estatals ubicades en el municipi o regió. L'article 3 de la llei del 15 de març de 1997 espeifica quines són les funcions públiques que realment pot fer l'Estat. La clàusula residual -tot allò que no s'especifica- afavoreix doncs als poders territorials. Un dels projectes de reforma del Senat itali preveu la seva composició (almenys parcial) en base a circumscripcions regionals ^li que elegirien representants de la regió sencera i representants dels municipis de la regó, aquests en una assemblea de tots els alcaldes de la regió a l'inici de la legislatura. GRAN BRETANYA Proposta laborista per a Escòcia "la proposta actual (...) garanteix fins i tot la p1 .esència dels responsables escocesos en els consells de ministres europeus". "El Parlament d'Escòcia, amb 129 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova una segona qüestió en el referèndum, fruïrà d"un limitat marge d'acció en el terreny fiscal". "La transferència de competències s'estima tan ample que el document només detalla aquelles que seguiran sota la tutel.la de Wes minster: economia, defensa. ocupació, qüestions constitucionals i embriologia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut. llei i ordre, etc..." El País, 28 de juliol de 1997. Pàg.4 ��L'ALCALDE I)E BARCELONA ^ ^^ t»r r A L 'tA4 ^ 04- i "(f. 1 S �off „% 57 I14A1) L'ALCALDE DE BARCELONA PRtnn. t E IwkAt)stkie- kit .^^ ^ ^ S v^►.^, y ^^ ^ cfil, lst, , ^ ^ 14,3X, HM hl. dkj, kijW14, ~) r ykSti, A-4.4. ,í' C , f rÁ ^ ^ ai ^ t umac., 0(.4 ^ ^ d^^:, wce ^ cr^ c^kca,^,^ ^,^^cC ,, ^ r^ 7° ^ sT70,57? .^1 ►'v v ^^ . ^ MA. MA. ^; uv, . 14.4e at.t vitG int.zdk JA.6~^. «O: tA~be N 4S" ch->thidN-144ruarr 5 t.cut 2avéfor, fi-‘ ,t) betet. 71.AA52_,; ctj e, , iy ~. uivickw..„)k- • I-coNAP Umi ^ ,^ 1,4)4e.t Ant‹.. Lvi ,M uA., $(01, kt~litt/C ^^^ j ' c-s ^ 15k 1:41)" r .^^ ^.^.,,.^^- A CM0 ^^^ ^ ..,^1C: wr 1i GU Y ¿f;)^^ 4t,uu^,^ ^ pp .' .^.^.,, Lit" • ^ *S' ^2..^ /1/4144 (,^► t,^ ^4,t ^; AJÁ ^ ^ ^f.^,G) ' ^, ^^ r' ^` ^ ^ fi.► w^c ^^ va agu ur",'q ^ C,r, a,., b^^ o u,. , ^c^ . ^ /f fMI ^ ^at^fi^. a^ r^ ,^re^,da .e i^ 11.4)",-U^n^C, a .çw^ , J ' cJit.ua ^`^ ^_ ^ ^ ^^1^ «t ^ 00„kA -f ^ xt,,,x ,' ^ .rt ^U^t,n•• OA^ r X.4.44•; K . r ^- v J n. ^„ fCòr1 Z J^'4.• C^ ^^.^ r, %U • 3 , ^ ^ ,^ ^^ ^ ^ ^ 4^^ 1 tu,i(WIN'tf /^^^°.^ r V its. ,4.1^ 44 t^^ 11 4.- \WI;FIIMAA ) r—¿") ^c. d/A...0 +I i ^ t ^ l' . C^^ < ^ri^ ^..^^^y ^ ~ .. ►' di UU.«, t"1-4.,g,^,e.i, 14/44054, / �L'ALCALDE DE BARCELONA ett -Ze 0110 M.A.r c4.1.t.dta, , 1).4 out-te Irtm At4.-- ' ¿pía, 0414.)- e, i ./11 14' VL 1-4~ 'te 0,444',-1` thit-4.; 14450.442.,r, if J." (cut-tim-ta, kum,~ otArm, Atkimim /id( :0r frAk t f' toU ,t ` J41 11 11' Uf, is rwol•wttlAti Ltir vi< t 1.1"4.5- f)o•-11§4í : ri 40 1.41, fx f 0A,1 1~4~f' o fttm0.1.444.tyr,o, A.9141,1 4■* IttrIm3/"4,1,044 tát4" rt, di> 1,0., ev,41./.,14thr v vite 14.4.4,0 t í, t e 9,, 0(,( oeu s. • //4. : 144.: celb"(/ t‘ili 41444. b 171.4.1- tir (.411 ka fa. 'f r) c4t4 tm4, 1040.44 thI 1 4" 19)- t 11,4) feirty,t:ki d / A 5,14, n)01.4„,,,,t.. d.) 1.4, CIA.;(2, ,kfrVévto, 1.4444. "</ret 1"'' ah) '14 :44 i,or «.4. - • 1 l s 4 4: 40 ohlt- tri• itsk. rd~--t 6-1 Pr4P,& ti-4;tieg./1 Gtui i 17u.G.LVÑI-CMM No iL 4,1rum." eijtlst/ die4lt EA.4.• ctA G (pu o ¿,0 4 tiL, 444. 1- 01 • IZO • �L'ALCALDE DE BARCELONA IfttItt uM t. ^ /(4t J^ l^ '^'^ ^ 1.4"4 , cxa ^ (A#4. i4 pire14414 °14,4 %^^ , ^ ^r^.^, ^, "4'4 P4 ^ .9"y! i'v ^° G^ %^ ^ ^^^^^ K ^.^ p // ^ 41^-^^„r /L^K^ ^'^.` • tnn ¿, ' 1,t' ^ ^ti^1AN^ a wt, ^4 cdt",v es ^ 4 ^ ^ .^ ip a ^ ^, ... o or-La. t,.1 4449 d a^1'if" 4,4:10^ uM► M►^►t.. ^1^ ^^, ^t frM •-ff ,d< (M% !o 11"( c,<M1 P^ ) uNtc. tf• +01, i d^ ^^ , ^ ^^j , ^ t','" ~V ► I l444„0"( ,^-^^ R` ,^t,^ vr e A1" ^ ^ ^ c^Mn^h GIN, ► u! ``11 (s . ( ^b ^ ; ^) ^ ^ ^ lA;7■■■ o ut^ a ^,^^ , V/^il ^_ ^ l^L. ^ ÍC V ItMA1 ^ ^ ^ ^ ^ 3 .^r rf)a ot„ LR+ u, vfit+ i,u(mAdmi. ik orzatA*-4;; ^,, 44.o ti C4,40Gt./^ ^ w VP A 0 ■14." ^ ^..G 44 ^ ,t44440 ‘,;41144.4.4 l^ ^^ . .4 ^u ^ cu V ^ ^ r444 I à LG V ,t) ^^` ^ (),,st,,'bfisi Nw ^►.^ ^o^ . ^,r. C9r4/4 ti / tleIor ^ ;,.,fi°/ ^ ^-.¡^ ,w " . Wa-24-td1 ~t) .eis i44.44 4/4,40.~4 1'd, t4519 1, tt, ^ ^ (^^ ^ ^'o^r' ^ w! otu (ir Rd,t,,,-^ ^ �^`{- ^ 4')(I(4 ' W►:►t4vwy ^ t •^ C^. ^,U^ c ^^^^ pfi ^ P^ ^ ^^ ^^.t,.^►,`+^` t .^ ^^ ^y. ^^ Y C-14 LCA I.1)},, ;l)E BARCF. „v ï fo►' ^^^ - im .1!Y^ ^; ^' (q , ` _ /^{a'^t^ ^ ^.I^ I ('^.^i"^ fp-dor+ 1, UG .^ ^ : ^ 4 (,0+141,c,.31.441 ^R AA, h d+ 1-kr f o~ 1 c ü►M 1/) ^^.^► ^' 1.4"■^ ^ I ^ o ^ ^^. 'Nert",410 ,* °t.^ ^ G^' G ^ ^^ 4;-.0 a'Ach p..evviVi{ VM ^ /1{[ 1• 1 ^11lI 1-4-;)t» !) ^ e): tiw (w4 ee` e, pnikU ^^ f^ ^ !^-^7^`'t ^t1i+^.‹ ut„b' t".�4/...4 oh , -/ Lt wirIvA,t 6 ñ ú Gt!/`'^ éld ^ tGt n t'a iNt-ftm (444 \ 1, l tt^ po'sts t...; ^L1 ^ i+^ ^r ( t^'1^-,r ^ i ^ i*4 14,4 /C441 1' ^,0, a,ftA ce ^ ^ /Y"'^ ^ ^1 A f / ^'I UVV ^j'P.^,^ ► ^/" t\ 1444," frr 0(4 ^ It#'4 1la G44.4 .0.49414-#401 ¡^ tyo ».1 L .44,4 t.►^tA,► ^^. 141►^ L^ 01,1 fr o.r 4.0 / G ^l ^ 7\11444dep 0,..) , Id +ti 11n tk ^^. )..di re s ^ /4"11,4/1 t.M . a 'wsN ^l 1? 'v Uf." , ^ N o Vr? b¿i4 Itt, u.t.®. 1 -fv fx-ttit,w-.G ‘,-41 e-i , u.Ad Il rok x. ,? i,R , %^ ^ jorak• tr#:)um /1,# ► ` r ^ ,^ ^ CG+.r y^j c././N trtli c 4441 t. 1 t *^ q^, ^ ^iÍ^ A^ ^ ^ ^ I^ ^ W D I% ^^ pt r^ 1 4 +\ ^ t,-119il^ ^ ^^‘ t14^ ^ ^ , . ' (-11 C0+1.0 +^ !r ^ 1 i ^- 1^M 4.44. er g ^ l, 4.t., r trt.l. pu frTM.1 ^u- K.~.4.4.t 44.4+a1414. \ Tom • ^ / o ^ rtt,! ^r•^ NMI- ^rt^1IMG^fL tt 1114` 144# h4 Q ti,`^^I`^^ ^^G^ ^ '^/. _ `'^ 4 f ,444101. ^ k` ^ atA/AMA4,4-.fr \ ^ y2 ^ ¡-^ -' 3r. '^,^+^ 1 } ^ ^ ^ Q.N ,G1^.N^.^ a..' ^ 02,4..‹tr+^►- ^ 41,5G1^.MA µ„,; It r ,^ ^ t/ ~ ti14' il.ip^w ^ 1, l .,h ^ (c,,,ar`Gi C u 0C,451‘414.44.:8 d �L'ALCALDE DE BARCELONA o t edlt~ tI)-.„, ot«?9,,,tu,, na4,0,0 2,,1Á (Aflu,v-z, te) wwfriat, 4 1.-}-'01411411 chte,t514-4—~ ,J9 f3tu - c144-t 14. 1;¿;.r t a/(4.44# 44,05 rt;ta ti,(5, — t .J41.'4144/444:41 V•t•bk r 4)1, , pJ Uu ka 1(bt- 1/04 4~4: I ati.P mi., wo (:17 r,tAA,432-0, wd-44"f d 054.4z, 0.4.4~14"0,4 a iptévt", Irlksud, ttaa"k çi."10 ;-t*. 04d (fr./.11" 144X4 !t ct, 1 de, Gcm, „tv 1. 1<-km A 7 t)".4 d., 1.:1,04,:t 1. LA4 Piff"; r<C4 r La b 14°' ~116■5/4, vp..4( �e triLit;p;. o¿A k‘ \fitIAA.U) rL to,,,w,m„.,tzt,.‘,1..., db 14-0, UA74 ta1.04.144.°1S0,4%1 ■• " t4 I dAm 1.41.4;14N1-4-1 J iqJ ("5.4 clv a (Pu V LL ar¿44('■¿4Ã' kttf°4- 4:( ( /e o f> 1.4r-44114 (,:wu:Aa 4,t.1 bid-No iNtrw •'4104 41" MAJO4 wofesmt.5 tr(4,44 4.14-- -114 l '444 p 1.A4y, o t'In)", 1-h-L‹ gapp;ttr (tul, t dowttt-4,1440 tA-4-15 1,4;p4a4t1 444#44. tAii SIS 0.4„4:r KA timAlCi'voi.vo4r tftutio frf 1.5";inti, h d4) l's-r u-u 4, t., dy.....9¿t4Lti... 30.LAA.:111 e, j DuLk ç(tx#5 t HAMt Å tber 14• 44 17") �L'ALCALDE DE BARCELONA p t`t; rl ^ Va ;,GJ ^` I d"; »itrz) CwAiv . . a.0 ~ ^ 0.444 - , :_ ^w^ r^ ^` ,e^ r_ a.^^ .^:.^ ^ /ALA/644M" 1.4 "Nll Q 0.071,4 .t^ ^^ h^ , ^` !.i tmudf 44,44.4"4 ^ .(r .€► t r2.1."--N ^., ^ `^`^^`^`"^ . ^ itooit4,31-17 ; á^ f:^ ^.,.eR,w,, ^ ^^ 1 ^ ILIPL4.414' ^^ t7i p 4 COAA As U4., —l^ tx+ ^ ^ ^ ^^ ^ ^ ^ — ^(,,^ .44A~ ^^ ^ : Gt^^ ^^ ,^ ^ , ,:.^ ^ / 1 c ^ r^,,^;^!,..^.^.,1, ^ ¡'^,,, , ..^. , „ a!- I I AA,,,r w►• d 64 (.$1 G>w+ U4 1 ^ 41*-1 014;Ñ Gti .il ^ . R'l ¡, ^^^ ^ „,cc. UMA4 ~a 16+fi( �Z I 1lecd+,4 t «,u,- -Q a r^,^„t.-;‘2 t,n., e2 1,k;a tih 1' ww)t444.4tiN, .Lc wrkyi °l` Ift,,,x, ".,,r. 141,4i14. L'ALCALDE DE BARCELONA ^ 1.4#44 X Grt ^; ^ ^ ^ ^)^^^ 4^ ^ R^ ^ ^ ^,,, ^ 44.-#9 ^ ^ ^ p•L i .: . 1,41kA^,^^`^^ aeatvt ^, ^, ^ ^^ w^^ ^ . /4:91.14. (A-4,^, ^ !'.a u ^ 1 ^. C ^ ^ ^^ #^^ ^ l f , P-4 U ^ A ^, '' re" , ci1,0 o ^ t ^-^ ^tr~ )' ^ ^ th ^^ . o• 14-0 c ^r (;4.,1-4);4+i MO (;4.,1-4); U S ^1 ,Am A^X t % ^ ^^^^ G^ ^ ^ ^,^ ^ E ^ IKE'ut444 _ „,./ rt ^ << .& ^ ^,; ^. TT^- ^ .41 c4149 .w4t a^ ^ 1^ (.^.+' aL ^ eQedt``^ t^^ ^ ^t/ , 1^ ►' 2 4-4,:a, Utirt ^t ^ " % 's 44" */://:‘% !^ (A„A /,/ oLtt g..1 ^r``'' 7" C441 �L'ALCALDE 1)E BARCELONA (AL 124.. usitv't; 114^ fr 094 I" PA (44AX DnitiN 114 etA ItA441,1‘116‘ cto /1141. '1( 4-0#14Arti ç k,A,1 j e* r th 6:11 - e» I' 411.4 . (4, ivicvmwt LupvIt. 4 al 9.m.A' • Mi4ole', «l b 4e IN /7 u-, I ■ usk> imry4Ñ 44/41m44) ctu fflAtt 9 ,'w tm.-~Litiv.> --ve.m44 pele, Ált.4 ~-4 4,1 ¿* i 4444vt 4í1/4 (14 11 " 4"/ ret4h.,4fr 1AA■1441 ¡t i r 0'411'4 4441t404444 11"c-ti, Á 4/A(Alo'hY44,b '24 lk.41' ç 4 44" trInivtly(4.3-e,riv-1 11144.1 Vfm o'. tis L 9.A? Gorf. A 1 0/4.4.4 trYtrug <11.41 �-. - . , . -... L. L'A .............................-' - - . -''''' LCALDE DE BARCELONA PA-4) 1 Jr 1 /. t.hto&-e I Z/4„/d1:4i 4 14 ,44"4"4.1., 3 0 0 ' (00.4 L) lac44.1"., t/19 t./Uf/1011~41 1#'"4"/ -155/4 °'/,2 ,,,,....t.: 1*. x .,, ti 14-44-k li lí, 1 )el{""f 14.00tIbtre, , 4:41-141:4.,,t14L4:11441:.Tri~ P. 2sviiew(14-0 Erj :L‘ -^):11t..:''114::tutt r4.4 .. 1"144. oto c„.~4 141tort Ils* r ".-olt 04 P *14 41 ii 1 &t.ti<14,10.4 r,,,..4 u.--1 t&4144/14i, 1 A iÅ f 4", tit ,1 F-1--044)»'w 7 1,-t 14, a erws rv„, 11 “1-4-1. 44*, 144.11 4414,4, r 44141 PRil kv; 111-f4r juor. ct 't'Y. 411.-t1 ti./.1(4.0tv 4ett44t 1 t 4 . travilivicouchr 4 *Ottl-44"4/7 44 11,144^1. >14 z 7 t,1 tvwfy,,„: ),., ,t.. 4 , 4, ..t,,, ,t,,, vts ot 04411,An .' L '' Otkv4 V 1‘ 1 It4.0",' , at.'1.1.^»"- tA-L1k A!tt4 094-4 hl 1 (/ ~t. 44,,t¿ tt., o u, p..c,,,t1-5 di,pi1/444 4„ / r t A A.44.14, Aypd - 14-4- / SUR' f inMALAA ‘4-12,4,,,~4' j,t.)-, (-4-°4-1A4-Lii"S AA,* cs, ' >04,0N (J41 9-4" 0 144.a. 7 1 a La ÁLA nAk4ni ' th‘h-t, Ñ t, cm 1:4' - 4 " 1/ A zlr tAm !"2, itso A. f X.« iétup,(4.Ál.tif4J ItA.0 çttt (.14 'rfe ~tAw (90,1 s 1.4,1-11 P.4,14/v-rmi,r) rolnil-ot tlt or 4r‘ y ti! 44kb c 09 twtr ';A` 1;t4 1,4 ri,s" Ltts(4 i .1 4, Sto.:, t Ils'A Imj 91,4 41/1,<1 A% 14, ?),, 114, vil It -,44,41/410 él-144"1. V ( 1 400 OA6,1,1„0 j2teitiA-9-: 4 070, t k5-kr )2,0. fi.yti/dwok o tror )4 14,141 p 13 A > 1, l :Ýti 1-P-d t4o.1 rots" 1~ t 1 ili4147^1 clat4 ctiltv». 19) (1 4" Ç t „..4 01 ,Inousww, xívt o ki:Ikti f o °....,,,..A-tie: ti.1 4, ,--/ ' t',,, los_ ".04 t>t^ t /". 11.4~111 1~4' I y» t‘k^, I v-Álu #01-1Amtt-1-0,-, �L'ALCALDE DE BARCELONA .tti NTI(4,44., é: 4.44,4 5 44.4 * 4 ‘4.< e. )ebtA /.14,1. ..)2,4‘? ,,--;:u. Hl 6444, ' zi. (ohvys9. er_fr tx , i1144,C;./z-ij A 17."L'"' I hl 9-4,+ 17 ,11., c. u \„,,,,(11° 1 t) ■ / C‘ ...: f ;)h4-71-r .jff ) I r— l' I) ti,l,„ 0.1,2.11.2 7 •, , . iy.. m,„t,. Ai t,ox4 41 / 4 01,,,:" 00 t 44 .01 1.41 4.,-.1j' ,I 1:a 4.4.45 ' 4 V /14-4 4./.# C., p.,, e4/' 't e c,rfri c,:,>t.„. 1 "A t t )144,,,td I4 Li . 4,/,A.44. /1/44,4 t., t 14 ay." /4:1#k/ AKIÁ:fi, 44 Li e G./tiA tom, 4*,:, <IIM*Cw4A1 ole (A t' It 1-11°1;0 i ),14...UI.,A.4:), 144-1 1.t.)--1 p.A..s1 t. „it...0-; f> 11144 4 I/ A O 4- ! 144, W LO; 4) ,(t" 1 4-W - ir , ' «Ni ltivv , L,. /y*/ atkaitA/fr ) rtA el 111,405k ti, 'A j1/4"lur ct‘f k. ils Ir 1 C1441" 4 ~ d-, ut.43.1. ,›Lt_ r I VI It t:;¿514 étv1W4n. 1 ! I rtt, 4umn, lt QJ- t,e4 t V _ up-4/44.44,A,, t.t 'te js 9 4101A ti, 4 .t) .3e, It 04.. t t‹, • I h l. ‘1` • í 44,A ;L )4111 t - "(41-1:$ 45 4. (.$444 4«..fruAt omI t .4,, :AA t I j( ,A144. h '4414" 1 C ttA\ 1 . 1P , t 01 1 iMA'fit-A/1 t' "tul t. Me4 'La' : '1 hz,:.,.. 41.1 4.fl• tsy #44., tá �L'ALCALDE DE BARCELONA r.(4 AB- tiff • 112.. CP. ,44.1;ik 1 k ' 44,00 01, 94W/ti 4!„, odvtát,L4 ko,„. _ al 14,4 oi4,t/4„ w4.404.-;t9:4 ` eit' 11 14'14 ' 5 ott h a%4 1447 (4, «u " 1 tf,-) tt *Cc I 'en 1149 otitt. (.4 4A,I, tNUAl' z +t'AM O), CiAl Vve,. <0, I nuíç tç67- cL;t4 CykA1 11-4 $4cutf '15 c‘ d...1 ,/~-> /I 14 V !S' al 4‘1.1 CIÁ,V1,44 oti) t m„4„, te. 11,(A, Kkatto 12,40,‘ kqoívtxt TP te l ot utl-tu 4.4? r 14114 Vt>1..4 . kC,Nr Th+t, ét,14/a 110,, 1 eti r\A) i^ rt,t4/ /1 4 ■frvf,l'aikc 01U 1,9 .111~11;141 t‘ t.kp to 1 -44 ‘21 winmkii ckall 1"1"- v.: 004) 4 r (-11,1 Pi t,/ 1-C44/1.4001./.-4. t•h re1 4 'D tbit. ~ ii€1,0it-JAZ44vt, 41-4 ..,14,,,,,,14, , 4444e íttéj ) , r . 1 4 ei • , La% * 4 ' I 45, ni...~ /1 ' (...,1,4)„,y1/4... 2 41 i l (..10,11". 1y a; 4 Oh, c. d• 14 (ai ditit 444 (4. 4,1c , ›,12 la( 0:5 ta, +107, , t, t i.?..-,ky L 'e// (Grq ,4 11,0- A-14 t aÅ ¿4-¿„t, r t# 9hro S171 iiike01151 LASokta T NY‘ Mi> Va gig em/(CLAAkttj "oetkli. tittAti* cum,),",11„ t e „1-44, ¡Tm 'çy /44." ült.:» táll.i#Ne f\ 1#1.*YJ 14k calt C u-1411---~41V2,4" á. 31,-j P.) ta,01-vN re4141. try,e1 o it: . .....- 9,44,Ait, “, U.A.A" ne-i ora. -y,' I 4itok4-1,44,14. , r c4;i-k 4fc,4„4-1 wole 4-errell, ,1.4 (su . U444 1-4 (44,.. oto ellitvid 1.14 hiA0 •^14-1. ~ el. ni^ '411clare-tAAmb•sk eikg.4 t ; 0e-4 t ‘c,1.4rvt4,;e., , d4 etk14 • 1U4/ ti..; 51.441, ºA.1,14,2r Ick j¿«.4"7.( k selemd,,Dis ate 4A.49.4." 4'4 et« ro o" hm" r ítm't 44 re-, e • ) (t( .c " WIJ 444 (4131k dAt.,,trtqueueizt Ros I Zsistm 4-› .c±1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4437 Title A name given to the resource Federalisme: poder proper o distant? Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Història Govern Política Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-31 Description An account of the resource Comunicació del gabinet de premsa amb la revista enviant l'article per publicar. Inclou la versió manuscrita de Pasqual Maragall. Finalment es va publicar a el Diari de Girona el 31/08/1997. Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/725/19970711_LV.pdf d65782690c770ea9ff1cea74bb2ec387 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 11/07/1997 La Vanguardia, p.021, Opinión Federalismo y diferencia Autor: PASQUAL MARAGALL La ocasión histórica para proponer avances políticos en la línea del federalismo, avances que el país necesita, la brinda el hecho de que no hay peligro alguno de reacción ultramontana al cóctel autonomía-izquierda, que históricamente ha provocado iras sin medida. ¿Por qué? Porque la derecha española, atenazada por los hechos (sentencias "federales" del Tribunal Constitucional) y por los votos (alianza imprescindible con las derechas nacionalistas), ha tenido que cambiar. Y porque las derechas nacionalistas sin mayorías absolutas necesitan de algún modo la ayuda de la derecha española, y por tanto el pacto es estable: tenemos una derecha que está obligada a ser autonomista. Es más. No hay posibilidad de Loapa. El autonomismo de la derecha española debe ser diferencial porque se basa en un pacto no con todas las autonomías, sino justamente con las que tienen hecho diferencial detrás. El uniformismo autonómico (¡por fin!) ya no puede ser la escapatoria y el alivio de los regionalistas menos convencidos. La izquierda y el centroizquierda pueden tener la tentación de un escepticismo autonómico razonable. En efecto, el pacto autonómico de las derechas se ha hecho deprisa y mal. Mal incluso para los nacionalistas, que no han calculado bien el valor efectivo de lo que se les daba. Pero mal también para el centro, que aparece a pesar de todo como "timado" por la periferia diferencial. La tentación, pues, para una solución racional, progresista, española, articulada, a todo este lío es considerable. Pero esa "solución" no es solución en sí misma. Lo sería sólo si fuera diferencial, además de articulada y sostenible. ¿Diferencial o asimétrica? Da lo mismo, pero quizá mejor lo primero porque la diferencia se reconoce hoy como un valor y la asimetría más bien como un defecto. ¿Qué se puede hacer? Proponer una articulación federal o federalizante avanzada. Consistiría en: 1. Reconocer la "diferencialidad" histórica de algunas comunidades (lingüística, cultural, política). 2. Respetar el derecho de todos a una prestación igual (igualdad en cantidad y coste de los servicios; igualdad también, en principio, en cuanto a la distancia desde la cual se prestan estos servicios). 3. Opcionalidad como única solución para reconciliar los puntos (1) y (2). Tomemos por ejemplo dos servicios públicos: educación y policía. Cataluña prestaría los dos servicios. Extremadura sólo educación, por voluntad propia. ¿Garantizaría todo ello la "libertad y unión" que es la definición clásica de federación? ¿Garantizaría el trato distinto a los distintos e igual en derechos a todos? Veamos bien lo que los puntos anteriores implican: 1. El más rico paga más (progresividad) no por catalán o madrileño o vasco, sino por rico. 106 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 2. Todos, extremeños, manchegos y catalanes y vascos reciben igual servicio por habitante. Es decir, hay una transferencia neta de fondos de ricos a menos ricos. No por mayor prestación a las regiones pobres, sino por mayor pago de los primeros, que cubren el menor de los segundos. 3. La "fatiga fiscal" es posible pero no exorbitante: se paga más pero no se recibe menos y además se obtiene mercado único. Dos o tres observaciones: -La distinción entre régimen foral y régimen común no debería ser problema. Autonomismo o federalismo diferencial debe querer decir precisamente eso: llegar a la igualdad de derechos por caminos distintos (cada uno el suyo) y tener por diferentes a los distintos para garantizar la equidad. Equidad que consistiría en que los servicios básicos se cubrieran igual y al mismo coste para todos, cosa que dicen que el cálculo actual del cupo vasco puede hacer imposible. -Precisamente la ventaja que obtienen las regiones o nacionalidades ricas, el mercado único, vista a lo largo del tiempo, y no en un momento dado, puede ser argumentada por las regiones pobres como causa de transferencias para obtener una equidad histórica: como históricamente han perdido población por la falta de servicios -entre otras cosas-, lo menos que pueden esperar es que los que tuvieron que marcharse y sus hijos, y los demás ciudadanos de las regiones de destino o nacionalidades, contribuyan de algún modo a que la sangría no siga. (Pero esto no justificaría que los que viven en regiones ricas, además de pagar más, tuvieran que recibir menos.) -Contra lo que se dice ahora, el sistema autonómico que tenemos no ha sido malo en sí, porque ha permitido llegar hasta donde se ha llegado sin que las regiones menos avanzadas se sientan discriminadas. Su limitación consiste en que ahora son los más avanzados los que se sienten perjudicados y los más diferenciales los que se sienten excesivamente constreñidos. Eso es lo que hay que resolver. Y ahora se puede, precisamente, gracias al crédito ganado por las autonomías que han hecho una aportación mayor a la solidaridad, como indicaba hace poco Felipe González. -Todo esto no cuadraría si no se reconociera por parte de las autonomías que el sistema no sólo debe progresar en calidad -como estoy proponiendo-, sino también en profundidad. Los municipios están esperando el primer gesto de las autonomías en este sentido. Esta no es una cuestión menor. En realidad, toda la credibilidad del sistema autonómico-local depende de que las autonomías reconozcan a los gobiernos locales como auténticos gobiernos, según el modelo anglosajón. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 107 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1187 Title A name given to the resource Federalismo y diferencia Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Acció política Espanya Catalunya Territoris Finances públiques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg 07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo y gobierno local Subject The topic of the resource Federalisme Autonomia Espanya Acció política Territoris Description An account of the resource 202 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local. Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Federalismo y estado de las autonomías. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8432044164 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf 6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4 PDF Text Text Federalismo: ¿poder cercano o distante? Pasqual Maragall H e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por referencia al federalismo unificador. Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto, estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará. Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder. El principio de proximidad En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad. �Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de gobierno adecuado para cada competencia pública. En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores, definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer. Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas). Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad. En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia. En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años) llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen funcionamiento. Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes previamente concentrados y el unificador de poderes independientes. El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos: distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto. La lealtad federal �El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista (la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido). En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia, etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?. Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre, relativamente el promedio cultural norteamericano. Un federalismo diferencial Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello. ¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?. Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural. �Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es posible. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23. Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región. El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales. Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura. Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia "La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos". "El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado margen de acción en el terreno fiscal". "La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa, ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo económico, la salud, la ley y el orden, etc...." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo: ¿poder cercano o distante? Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/1997 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Espanya Europa Description An account of the resource Publicat a el n. 4, octubre de 1997. Source A related resource from which the described resource is derived La Factoría Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/852/0000001553.pdf 899d21ced1952f14bd8df7d7a948cefc PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/08/2000 (2781304) - Cartas EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11 Federalismo: unión y libertad PASQUAL MARAGALL José Ramón Recalde habla de "federación y comunidad" en un artículo publicado en estas páginas hace pocas semanas. He reflexionado sobre las conclusiones a las que llega José Ramón sobre la necesidad de lealtad en los dos sentidos. Lo resumiré muy brevemente en cuatro puntos: 1. Cada estado federal es distinto de los demás. Porque la pluralidad o diversidad de sus componentes no es semejante. Hay federalismos unionistas que parten de la confederación o de la mutua independencia, como los Estados Unidos de Norteamérica. Y hay federalismos que partiendo de la unidad van hacia la autonomía, como el Estado de las Autonomías español. Sin embargo, en todos los casos federación equivale a unión y autonomía. 2. Somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la realidad de España. Ése, y no otro, es el sentimiento de comunidad, la identidad compartida que nos define. No es "ser una cosa, pero querer otra". No es "unión, pero autonomía". Es "unión-libertad", como decía Joan Maragall, "unión-diferencia", o "unión-autonomía". 3. No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta por pueblos singulares (los "pueblos de España" de la Constitución) tenga intereses comunes -siendo los intereses comunes muy importantes-, sino que más allá de esos intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento común a unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no existir cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como obligación. 4. Que conste que la Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que refleja aquel sentir común. La lealtad de la que habla Recalde es una obligación asumida libremente. De otro modo sería, o vasallaje de la parte o falta de autoridad del todo. Es obligación de la parte con el todo y del todo con la parte. Obligación gratuita que los nacionalismos -los de la parte y los del todo- nunca admiten de buen grado. Pasqual Maragall. Presidente del Partido Socialista de Catalunya y presidente del Grupo Parlamentario Socialistas-Ciudadanos por el Cambio del Parlamento de Catalunya. Barcelona. 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1096 Title A name given to the resource Federalismo: unión y libertad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Espanya Catalunya Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1684/0000000650.pdf 78a53b4cd1815cd0248abc2d020043da PDF Text Text Fent honor al seu nom Canvi 16 | 07/03/2005 El setmanari CANVI 16, amb la seva iniciativa en català que ve a sumar-se a les edicions en castellà i en euskera, es converteix en un exemple pràctic de que és, perfectament possible, una altra manera de veure les coses. De veure i viure el país en plural. Des de la perifèria cap al centre, truncant una lògica centenària que per vella no pot ser acceptada com a eterna. I això, fet per una empresa privada de comunicació, representa un gran canvi que tant de bo fos també un canvi de tendència. Des del Govern de Catalunya estem treballant també pel canvi. Treballem en la reforma de l´Estatut cercant el màxim consens entre totes les forces polítiques. Aspirem a un nou marc constitucional que reconegui Catalunya com el que és; un nou model d´estat que s´emmiralli en el federalisme, una Espanya que s´allunyi de la idea centralista i radial i assumeixi la xarxa com a model. Compartim amb el Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero la convicció que el reconeixement de la diversitat i la diferència són les bases més sòlides d´una España plural unida. Són temps decisius en el que la voluntat reformadora del polítics i les institucions necessitarà com mai la complicitat i el suport social. En aquest context, la incidència dels mitjans de comunicació és indiscutible. Tant indiscutible com el fet que l´oferta informativa catalana ha mantingut durant anys un dèficit manifest, el de la inexistència de l´opció del setmanari com a eina de formació d´opinió. En els darrers mesos, diverses iniciatives fan front a aquest repte. Especial esment mereixen els quaderns per a la integració dedicats a la immigració que es publicaran a cada edició de Canvi 16. Afavorir la integració de la gent que per diverses circumstàncies ha hagut de sortir del seu país i ha vingut a casa nostra en busca del treball que els permeti desenvolupar la seva vida amb dignitat, és una actitud progressista que cal valorar molt positivament. Els impulsors de CANVI 16 creuen en la pluralitat d´Espanya. I la practiquen. És una aposta valenta, feta des d´una grup i una capçalera històrica representant del millor periodisme que s´ha fet en aquest país. Que els lectors i el mercat us siguin propicis. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fent honor al seu nom Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Canvi 16 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Periodisme Mitjans de comunicació Català Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1341 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1335/19930702d_00567.pdf ff15e50de4f65ed067abc401bbd3d268 PDF Text Text Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Barberà del Vallés Divendres, 02.07.93. Balcó de l'Ajuntament. 20:00 hores Nota prèvia Els actes del pregó comengaran amb la inauguració d'un conjunt escultòric a la façana lateral de l'Ajuntament. La festa major se celebra per segon any el primer dilluns de juliol, ja que la celebració tradicional en honor de Santa Maria, a mitjans d'agost, havia decaigut a causa de les vacances. A escoltar el pregó a la plaga s'hi reuneix un públic de caire familiar, la meitat del qual de parla castellana. �Guió pel pregó - AGRAiMENT PER LA INVITACIó A FER EL PREGó. GRàCIES PER L'HONOR QUE EM FÉU, I QUE FÉU A BARCELONA. - AMISTAT ENTRE BARBERà I BARCELONA. -A PRIMER DE SEGLE Hl HAVIA UNA GRAN DISTàNCIA FÍSICA. DISTàNCIA EN POBLACIÓ (BARBERá, 780 HABITANTS EL 1900) DISTàNCIA EN KILóMETRES I EN TEMPS. -A FINALS DE SEGLE, Hl HA MOLTA PROXIMITAT. BARBERá ES UN MUNICIPI IMPORTANT QUE COMPARTEIX AMB ELS DE L'àREA METROPOLITANA PROBLEMES I ASPIRACIONS AMB BARCELONA. BARBERá AVUI ES A UN MOMENT DE BARCELONA I ÉS UNA CIUTAT VISITADA SOVINT PELS CIUTADANS DELS ALTRES MUNICIPIS I DE BARCELONA MATEIX, SOBRETOT PER LA FERIA. - CONFIANÇA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS I DELS MUNICIPIS. CATALUNYA HA ESTAT SEMPRE UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPA ÉS, SOBRETOT, EL CONTINENT DE LES CIUTATS. LES CIUTATS JOVES COM BARBERà Hl TENEN MOLT A. DIR I A FER. LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS MUNICIPIS ÉS LA BASE DEL FUTUR I DE LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS. - ELOGI DE LA VIDA LOCAL: LA VIDA LOCAL NO ÉS SOLS LA MILLOR ESCOLA DE DEMOCRáCIA, ÉS LA DEMOCRàCIA MÉS DIRECTA. LA VIDA LOCAL COM A àMBIT DE RENOVACIÓ DE LA POLÍTICA. LA POLíTICA ÉS EL GOVERN DE LA GENT I DELS SEUS PROBLEMES, PROP DE LA GENT. QUAN MÉS A PROP DE LA GENT, MILLOR ÉS LA POLÍTICA. �- ELOGI DEL CIVISME: EL CIVISME COM A PATRIOTISME OBERT I GENERÓS. EL CIVISME COM A ESSeNCIA DE LA POLÍTICA, DE LA DEMOCRàCIA I DE LA CONVIVéNCIA. - BONA FESTA MAJOR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4241 Title A name given to the resource Festa Major Barberà del Vallès / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Barberà del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Municipis Barcelona Model social Barberà del Vallès Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988, �PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME ANTICH I BALADA. Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988. Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa. Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres Barris, Responsables de les Entitats locals. Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants que aquesta nit ens acompanyeu. Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença oficialment la nostra Festa Major. Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem amb el Pregó d'aquesta nit. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i actual Ministre de Defensa. Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar estudis a New York i fou professor de la Universitat de Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79. Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la descentralització municipal i el desenvolupament econòmic de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme, així com una gran campanya de promoció internacional de la Ciutat de Barcelona. �2. A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall. Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a Espanya", també és home de lletres. Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner d'enguany, té la paraula. �3. PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles. M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar a se r avui a Ulldecona. Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats. Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia, una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major. I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú. Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97. Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny. Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde. �4. Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen, sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu, per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell, la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes, aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí, al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda amb pedra d'Ulldecona. Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya, de tot el país. Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte. Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural. I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull entretenir més. Es tard i la Festa espera, disfruteu-la. Visca Ulldecona i. visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4072 Title A name given to the resource Festa major d'Ulldecona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la vila, Ulldecona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ulldecona Festes majors Municipis Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf 813cd619db9e31a928a24e602d9a545e PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BADALONINS, BADALONINES ! EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR, AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME -NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES. AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT. BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS, DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA BEN CLARA, BEN PLANERA. VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984. TOT ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU. CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ. AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES, �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES: AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES, TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT, UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON. �4. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES. FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES I EL BENESTAR. LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA, NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG, DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS, DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA, ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA. �5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE, MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN -ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS, MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR, DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE BUCOLICA APARENÇA. BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME, �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU. PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT: BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ... BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG, VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3866 Title A name given to the resource Festa Major de Badalona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Badalona Festes majors Benestar Social Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1049/19861011d_00159.pdf 51331e63c3a2133ec64449a92526cd22 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona. Prego per de l a l'Excm. Ides de Montbui, pronunciat Fes+...i: Pasqual Mara_, . ^ ` Alcald e de Barcelona Caldes de Montbui, 11 d'octubre 1986 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �A ñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació BENVOLGUTS CALDERINS: EL VOSTRE ALCALDE HA VOLGUT QUE AQUEST ANY L'ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCII EL PREGó DE LA FESTA MAJOR. AMB TOTA IL.LUSIó HE CONSIDERO UN ACCEPTAT HONOR; PER. A Mi I LA INVITACÍó, QUE PER A 'LA CIUTAT DE BARCELONA. PEL QUE REPRESENTA LA VILA DE CALDES, SER LA PRIMERA VEGADA QUE ES FA UN I PER PREGó A LES VOSTRES FESTES.' ES UNA MONTBUI NOVA. PROVA DE L' ESTIMACIó D'.' CALDES DE PER BARCELONA, QUE BARCELONA APRECIA ENORMEMENT EN PROCEDIR D'UNA VILA AMB UNA PERSONALITAT TAN FORTA CON LA DE CALDES. PERQUE LLEGINT EL RECORREGUT DE CALDES A TRAVÉS DEL TEMPS, UN BARCELONí. NO POT SOSTREURE'S DE FER–SE UNES- QUANTES REFLEXIONS. LA VILA DE CALDES HA MANTINGUT LA SEVA PP.ESNCIA A Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA HISTòRIA DURANT SEGLES I SEGLES, CONSERVANT LA SEVA IDENTITAT, LA SEVA PERSONALITAT. LES VOSTRES TERMES EREN CITADES • PER PLINI I PER PTOLOMEU MIL ANYS ABANS DE QUE NEIXÉS EL. COMPTAT DE BARCELONA, ABANS QUE NEIXÉS CATALUNYA. MÉS TARD, PER TOTA L'EDAT MITJANA, CALDES VA DONAR PROVES DE LA SEVA CONSTàNCIA EN EL TREBALL. D'AQUESTA MANERA EL SEU MERCAT VA TENIR LA IMPORTàNCIA QUE VA TENIR: ELS SEUS TEIXITS I. DRAPS EREN APRECIATS ARREU DEL MON CONEGUT EN AQUELL TEMPS. DESPRÉS VAN VENIR LES PESTES, LES GUERRES, LES ` CALAMITATS. PERò SEMPRE, EN LES ÉPOQUES BONES I •-DOLENTES, CALDES VA DESTACAR-SE PEL SEU AFANY DE LLIBERTAT. PER AIXò VA SER UNA VILA. DE JURISDICCI6 REIAL, PROTEGIDA DELS ABUSOS DELS SENYORS .FEUDALS. ALFONS EL MAGNàNIM LI VA CONCEDIR EL TíTOL. DE BRAÇ, MEMBRE I 'CARRER DE BARCELONA. COM SABEU, EN AQUELLS TEMPS, SER' . "CARRER DE BARCELONA" ERA UNA MOSTRA DE •LLIBERTAT, UNA GARANTIA QUE .LA CIUTAT DE BARCELONA CONFERIA A LES VILES-CATALANES CONTRA EL MAL US QUE ELS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SOBIRANS FEIEN DE LA SEVA JURISDICCIó. L'AMOR PER LA LLIBERTAT DE CALDES ES VA DEMOSTRAR TAMBÉ A LES GUERRES DELS SEGADORS, DE SUCESSI6 I DEL FRANCS. I MALGRAT QUE LA DEFENSA DE LA LLIBERTAT LI VA COSTAR MOLT CARA, CALDES VA SABER RECUPERAR-SE .I RECOBRAR EL SEU RITME, EL SEU TARANNà DE VILA EQUILIBRADA I PRODUCTIVA. A VEGADES LES ÉPOQUES DE DEPRESSI&' VAN SER LLARGUES. PERò LA IIISTòRIP: D'AQUESTA VILA, AMB ELS SEGLES I SEGLES QUE TÉ AL . DARRERA, NO ES - POT JUTJAR COM UNA .ALTRA QUALSEVOL. AMB AQUESTA PERSPECTIVA ES , POT VEURE, DONCS, LA CONTINUITAT, LA COHERèNCIA SECULAR DE CALDES DE MONTBUI. AQUESTES QUALITATS US HAN PERMÉS TAMBn TRAVESSAR EL DESARROLLIS11E 'BRUTAL DELS ANYS SEIXANTA, SENSE QUEDAR-VOS .AL MARGE DELS SEUS EFECTES BENFICS, PER SENSE PATIR EL DISLOCAT-LENT DE L'ESTRUCTURA SOCIAL QUE HAN PATIT ALTRES POBLACIONS. Exp. 82-88 • IMPREMtA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUAN VA PASSAR LA FEBRE DESARROLLISTA, QUAN VA VENIR LA CRISI, CALDES DE MONTBUI HA SABUT SUPERAR-LA AMB UN ÉXIT NOTABLE. LA VOSTRA SOCIETAT ÉS UN MODEL D'INTEGRACI6 I DE CONVIVèNCIA. TOT CATALUNYA N'HA D'APRENDRE MOLT. NO TINC CAP DUBTE QUE EN_EL FUTUR CALDES DE MONTBUI MANTINDRà LA SEVA PERSONALITAT, I CONTINUARà GUARDANT L'EQUILIBRI ENTRE LES SEVES TRADICIONS I ELS -AVENÇOS DE LA SOCIETAT, DE LA TECNOLOGIA. LA VITALITAT I LA SALUT DELS VOSTRES JOVES, QUE ES MANIFESTA A TRAVS DE LES VOSTRES ASSOCIACIONS, A TRAVèS DELS VOSTRES EQUIPS DE FüTBOL, D'HOQUEI, DE BàSQUET, N'ES UNA GARANTIA. I AQUEST JOVENT COM EL DE CALDES, AME EL SEU ENTUSIASME, ÉS UN DELS MILLORS ARGUMENTS QUE TÉ BARCELONA PER ACONSEGUIR ELS JJ.ÓO. CALDES DE MONTBUI JA FA MÉS D'UN ANY , QUE ES VA ADHERIR OFICIALMENT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA. AVUI Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Aj ntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HE VIST COM RENOVAVEU MASSIVAMENT AQUESTA ADHESIó. AMICS CALDERINS, LA DECISIó QUE ES PRENDRà LA SETMANA QUE VI A PER A LA CIUTAT DE LAUSANA POT SER CRUCIAL BARCELONA I. PER A TOTA CATALUNYA. LA OBTENCIó DELS JJ.00. PER A BARCELONA POT SIGNIFICAR UN IMPULS QUE AJUDAR A MODERNITZAR TOTA CATALUNYA, A ÀGLUTINAR TOT UN SEGUIT D 'ACTIVITATS DISPERSES, DES DE L'ESPORT FINS A LES TELECOMUNICACIONS. RECORDEU COM ARRAN DE L'EXPOSICI6 DE BARCELONA BARCELONA VA DONAR UN AL 1929, GRAN SALT ENDEVANT QUE, ENTRE' ALTRES BENEFICIS, VA DONAR UN GRAN IMPULS .A L'ECONOMIA CALDERINA GRàCIES A L'EXPLOTACIó DE LES PEDPERES PER FER. LLAMBORDES PER ALS CARRERS DE BARCELONA. CALDES, AMB LA SEVA MAGNíFICA BASE ESPORTIVA, AMB EL SEU MAGNíFIC. EQUIPAMENT HOTELER, SUPERIOR A TERRASSA. I. SABADELL, POT SER BENEFICIàRIA DIRECTA DELS JJ.00. DEM MATEIX M' EN VAIG CAP A LAUSANA PER SER PRESENT A Exp. 82.88 - LES SESSIONS DEL IMPREMTA MUNICIPAL COMITF OLíMPIC INTERNACIONAL. PODEU �Ajuntament de. Barcelona Gabinet de Comunicació ESTAR SEGURS QUE ME N'ANIRÉ PROFUNDAMENT SATISFET DE QUE EL MEU úLTIM ACTE OFICIAL A CATALUNYA, ABANS DE SORTIR, HAGI ESTAT AQUESTA PARTICIPACI6 Á LA FESTA MAJOR DE CALDES. DE MONTBUI, ON HE POGUT CONSTATAR EL VOSTRE ENTUSIASME. AMICS MEUS, JO ESPERO QUE QUAN AQUEST ANY CELEBREU LA VOSTRE CAPVUITADA, PODEU CELEBRAR TAMBÉ LA CONCESSIÓ DELS JOCS A BARCELONA. I SI NO ENS ELS DONESSIN, NINGú NO ENS PODRà TREURE TOT EL QUE HEt. VISCUT AQUESTS DOS úLTIMS ANYS, NO ENS PODRAN -TREURE EL DESCOBRIMENT D . 'AQUESTA FORMIDABLE SOLIDARITAT DEL JOVENT I DELS POBLES DE CATALUNYA. PERÒ JA NO HEM DE PARLAR MÉS. ANEèN A DIVERTIR-NOS. QUE COMENCI LA FESTA, LA GRESCA, L'ALEGRIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3955 Title A name given to the resource Festa Major de Caldes de Montbui / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caldes de Montbui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Caldes de Montbui Festes majors Barcelona Història Municipis Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf 5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c PDF Text Text Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Z -dN0-1308V9 91s1H 'S,31 9t£ ( £ 6) 86 tt 91£ - 0499 ( 'V170-1-1 V1Nt1S 0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1 30 tl01031i10 s ^ no3aeos 3wndr ootnndo t dwe3 mes !a ua anb ualq un opuelnds!p ue!uan es enb sezian4 sop anua oloed - iap o1e!pawui sew. oo!laeld opel!nsar la sa 'ouoloels!les owoo sap ed segase lod opeJapisuoo luesluoW - saAueoapn!a -. euennlg . oFaldwoa - !ap enóe - !ap op eda, b•n : - ,sïlá .. - a . >.-w ^ • llsap lap amedlne alune, -ex! 'ruiquosa ep eulnby el; e» 000nlnba la qAngple' eles 42o; -rayg ep» opipeye oldor0 •-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol =ue uweidwn.ualw so uloan so^= iueVd ep ? slugwéo ep , souep -epñro selp- sonsríg» ropua,rnp gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's _ap ewilolÁ •uqloelq : od más áp Rem» el ep üg8aid. 'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep. ouloañ áp odn^H osolewnu un` úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .: 'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw :.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai .S•IIaBVN^I^ el e S .@o^eVtf — •. ^ - uod óluaAuoa u Saci013P►DoIau áp sasaw slas mil VÁNt111/1tl9 LluS ?aaW ^p u0aid Ia iod B-jsajoid slliquue3 175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3867 Title A name given to the resource Festa Major de Cambrils / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambrils Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cambrils Festes majors Barcelona Història Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1107/19870812d_00230.pdf e6279dd59fd0568c72fffc808900527c PDF Text Text N° 8 BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL JULIOL/AGOST-1985 CASTELLÓ D'EMPÚRIES FESTA MAJOR DES DE LA CASA DE LA VILA PREGÓ PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, AMB MOTIU DE LA FESTA MAJOR DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES Amics de Castelló d'Empúries: Vull agrair-vos l'oportunitat que em doneu d'estar amb vosaltres el dia de la vostra festa. Per a mi és una satisfacció i un honor, no només com alcalde de Barcelona sinó també des del punt de vista personal. Aquestes terres estan lligades als records més feliços de la meva infantesa í adolescència. Molts i molts estius vaig recòrrer aquests paisatges, a peu o en bicicleta, aprenent a estimar aquesta terra com la van estimar els nostres pares í els nostres avis. Però també com alcalde de Barcelona em sento orgullós d'estar aquí en aquesta ocasió. Barcelona, com Castelló d'Empúries, és una ciutat que estima la llibertat i que per tant admira i respecta els que han lluitat per la seva llibertat. La vila de Castelló d'Empúries ha donat al llarg de la seva història moltes proves de l'amor per la llibertat. El Comtat d'Empúries, del qual aquesta vila és cap i casal, volgué mantenir sempre la seva independència, enfrontant-se amb el Bisbat de Girona, amb la Casa de Barcelona i amb els invasors francesos. Josep Pla evoca com l'aixecament del castell del Montgrí durant el regnat de Jaume II representà el desafiament del Reia la casa Comtal d'Empúries. l afegia: «...Ara, quan contemplo la silueta del castell del Montgrí des d'un punt o un altre del país, veig en les seves parets seculars un acte de voluntat reial, el testimoni mut de l'emanació d'una vasta sobirania; però, malgrat tot, com a empordanès, sento una gran admiració per aquest linatge de senyors del feudalisme». Jo, si em permeteu, també em considero un xic empordanès, l comparteixo amb en Pla la seva admiració davant l'esperit rebel d'aquells Comtes. l des d'aquesta doble condició de barceloní i empordanès puc veure com és de profitós per a un barceloní, i amb més motiu si és l'alcalde de Barcelona, conèixer la trajectòria d'aquesta vila. Perque en podem treure molts exemples de l'amor per la llibertat, com he dit abans, però també ens ofereix motius de reflexió sobre els límits del poder. Ens recorda els perills de la prepotència i ens ajuda a situar en el seu just terme /'apreciació del paper que hem de jugar com a capital de Catalunya. Segueix a les pàgines centrals �PONT VELL 3 ve de primera pàgina DES DE LA CASA DE LA VILA' Aquesta també és una bona ocasió per evocar alguns dels homes que des de Barcelona o des de Castelló han deixat el record del seu amor per totes dues poblacions: el cronista Jeroni Pujades, nat a Barcelona, que, a finals del segle XVI i començaments del XVII, visqué i morí a Castelló, on escriví la seva «Crònica Universal del Principat de Catalunya»; En Toribi Duran, l'obra del qual encara roman; En Sebastià Sunyer, l'amistat del qual amb Picasso ha quedat immortalitzada en l'obra d'aquest, com podem veure al museu del carrer Montcada de Barcelona. Castelló d'Empúries és, d'altra banda, un paradigma del que és i ha estat Catalunya. La història de les lluites d'aquesta vila per aconseguir la seva emancipació i la del seu comtat ens recorda les lluites de la pròp/a Catalunya, «el comtat gran», per mantenir la seva identitat. La pròpia configuració de la vila, presidida per aquesta magnífica catedral de l'Empordà que és l'església de Santa Maria, és un compendi de la seva història. Els noms dels seus carrers ens parlen de com es distribuien els oficis. La fesom/a actual de la vila ens ensenya com Castelló ha sabut adaptar-se als canvis dels temps, en variar l'orientació de les seves activitats econòmiques bàsiques: pesca i salines als pr/mers temps, ciutat de menestrals, comerciants i funcionaris més endavant –«Castelló, vila major, tot són jutges i notaris...», deia la cançó ramaderia i agricultura, després, l finalment, el turisme. Potser ara que ens acostem a l'acabament del segle, Castelló d'Empúries pot donar una vegada més un exemple de la seva vitalitat i mostrarnos a tots els catalans com podem superar alguns dels problemes que ens afecten. Catalunya es troba que, en plena crisi ha de mantenir una sèrie de realitzacions fetes en una època en que es pensava que el creixement econòmic havia de durar per sempre. Doncs bé, no ha estat així, i aquí rauen els problemes que tenen els municipis. Vosaltres ho sabeu molt bé. Les 4.000 fosses sèpt/ques d'Empúriabrava, els seus 50 km. de vials i els 25 km. de canals navegables, els 2.500 punts de llum suposen un volum de gestió que ajuntaments molt més grans i amb més mitjans que el de Castelló no sé si haurien resolt amb l'eficàcia que ho heu fet vosaltres. Vosaltres coneixeu també les conseqüències que té pera la seguretat ciutadana la urbanització accelerada. Però estic segur que sabreu acceptar aquest nou repte i en sortir-vos bé. Heu demostrat a bastament que en sou capaços. Perquè el dinamisme d'aquesta vila s'ha avançat a la resta del país. El vostre alcalde m'ha explicat que ha concedit una mitjana de 1.000 llicències de construcció anuals en els últims quatre anys. Heu sabut recuperar i mantenir, però, el respecte per aquest fabulós patrimoni arqu/tectònic de la vila. Demostreu d'aquesta manera una gran sensibilitat, a la vegada que heu sabut donar una utilitat pública a aquest llegat de la vostra història. És sorprenent com en un àmbit que en principi sembla tan diferent al de la meva ciutat es pot trobar inspiració per alguns dels problemes que afecten Barcelona pel fet de ser una gran ciutat metropolitana. Castelló d'Empúries, l'enorme vila que és Castelló en termes de superfície està fent l'experiment d'una gestió complexa de l'enfrontament d'alguns problemes que són característics de les grans metròpolis. Em refereixo a la complexitat que suposa l'administració justa i equilibrada d'un territori on hi ha àrees molt deferenciades d'utilització del sòl i, i fins i tot, d'estil de vida. És un problema que semblava limitat a les àrees metropolitanes de les grans ciutats americanes, unes capitals profundament dividides entre un centre que entra en crisi i una perifèria pròspera i residencials. Aquest és ara també un problema de Barcelona, en el sentit que es pot provocar una confrontació insolidària entre aquells que es beneficien de la centralitat –de ser al bell mig de la ciutat–i els que tenen espai per a viure amb més amplitud allunyats dels aspectes més negatius de la vida ciutadana. És un problema que potser també se li pot plantejar a Castelló d'Empúríes pel fet del fantàstic creixement de les seves urbanitzacions perifèriques d'alta qualitat. Davant d'aquesta situació el meu missatge és el mate/x que he intentat comunicar en aquelles ocasions on es parlava dels problemes de cohesió metropolitana: solidaritat. L'esforç de solidaritat, també de solidaritat fiscal, és imprescindible per a evitar que es trenqui la consciència de pertànyer a una mateixa població. La solidaritat és necessàr/a per a consolidar les relacions entre els que gaudeixen d'aspectes complementaris de la ciutat i per a mobilitzar de manera justa els recursos que permetran posar en pràctica els projectes comuns. El vostre potencial de riquesa, el vostre dinamisme, el fet que no teniu el problema de l'atur en el nivell de gravetat que és normal en altres llocs, ens permet d'encarar el futur amb optimisme. El futur de Castelló, el futur de l'Empordà i el futur de Catalunya. Amb aquest esperit optimista podem llançar-nos a ce lebrar aquestes festes que per sempre més han de ser d'alegria, de germanor i d'amistat. Amics de Castelló, que comenci la festa! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4013 Title A name given to the resource Festa Major de Castelló d'Empúries / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Vila, Castelló Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Història Municipis Gestió pública Barcelona Acció política Empordà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1038/19860725d_00145.pdf 096b55e3987fbf1074c42f584e69f4ff PDF Text Text 11 0 .., ;, ^ Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LA FESTA MAJOR DE EL VENDRELL El Vendrell, 25 de juliol de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �ESTIC MOLT CONTENT D'ESTAR AQUESTA TARDA AQUí A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDèS AMB VOSALTRES I PODER COMPARTIR ELS INICIS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. PER A UN ALCALDE DE BARCELONA SEMPRE ÉS MOTIU DE SATISFACCIó VISITAR I MANTENIR UN CONTACTE INTENS AMB ELS CIUTADANS D'ALTRES MUNICIPIS DE CATALUNYA. I FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR ES UNA DE LES MILLORS OCASIONS PER A PODER TENIR AQUEST CONTACTE I VEURE QUINA ÉS LA VISI6 DEL PAíS I QUINES OPINIONS ES TENEN DES DE FORA DE BARCELONA. PERQUè A CATALUNYA HI CONVIUEN INFINITAT DE MANERES DE VEURE I COMPRENDRE EL PAíS, PER TOTS ENS HEM DE SENTIR SOLIDARIS, CIUTADANS D'UN MATEIX PAíS„ BÉ HO MIREM DES DE BARCELONA O DES. DEL VENDRELL. HEM D'ESTAR D'ACORD EN QUE CADA CIUTAT TÉ PROBLEMES PARTICULARS, PER TAMBÉ HI HEM D'ESTAR QUE PER DAMUNT D'AQUESTES DIFERèNCIES TOTS TENIM UNES MATEIXES PREOCUPACIONS I, DIRIA MÉS, UNES MATEIXES IL.LUSIONS. EN AQUEST SENTIT, CATALUNYA TÉ UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, UNA XARXA URBANA QUE L'EQUILIBRA. I EL �VENDRELL N'ÉS UNA D'AQUESTES CIUTATS. UNA D'IMPORTANT QUE ES UN PUNT ESTRATèGIC DE COMUNICACIONS, PUNT D'ENLLAÇ DE LES XARXES VIàRIES QUE VAN DEL NORD DEL SUD I DEL LITORAL AL RERAPAIS. EL BON CONEIXEMENT I LA BONA COMUNICACI6 SóN MOLT IMPORTANTS A LA VIDA I EL DESENVOLUPAMENT D'UN PAíS. I LA SEVA MANCA PROVOCA, MOLTES VEGADES, QUE PROBLEMES FdCILS DE SOLUCIONAR ESDEVINGUIN MALDECAPS INúTILS. PER A OUE AIXò NO PASSI, CREC QUE TOTS ENS HEM DE CONèIXER MILLOR, HEM D'ESTABLIR LLIGAMS QUE ENS PERMETIN FER EL PAíS MÉS RIC I PROGRESSISTA, I MÉS EN UNS MOMENTS COM AQUESTS EN QUE HEM ENTRAT A FORMAR PART D'UN PROJECTE EUROPEU COMi. CATALUNYA TÉ PROU PES ECONOMIC I SOCIAL COM PER A PODER COMPETIR AL MATEIX NIVELL AMB LES ALTRES REGIONS EUROPEES. PER PER FER-HO HEM DE PRESENTAR UN FRONT HOMOGENI, EQUILIBRAT TANT EN L'ECONOMIA, COM EN LA SOCIETAT I EN LA CULTURA. A MÉS A MÉS, TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA TENIM MOLTES COSES EN COMú. AIXí PASSA TAMBÉ ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. SENSE ANAR GAIRE LLUNY, r RA FA UNA ESTONA �QUE HEM INAUGURAT UNA ESCULTURA D'ANGEL GUIMERA PROVINENT DE BARCELONA, MENTRE QUE L'ANY PASSAT VAIG VENIR AQUÍ PER A REBRE D'APEL.LES FENOSA, QUE PASSA TEMPORADES AMB VOSALTRES, UNES OBRES SEVES QUE ES TROBEN EXPOSADES A LA MATEIXA CASA GRAN, MOLT APROP D'ON TINC EL MEU DESPATX. JUNTAMENT AMB AIXò, NO PUC DEIXAR DE FER MENCIó A UN ALTRE FILL IL.LUSTRE DE LA VOSTRA CIUTAT, A UN GRAN MúSIC I UNA GRAN PERSONA QUE VA DUR CATALUNYA PEL MóN I QUE, GRàCIES A ELL MOLTA GENT CONEIX EL NOSTRE PAÍS I LES NOSTRES ASPIRACIONS. ENCARA QUE FOS SOLAMENT PER AQUEST MOTIU, PER SE LA CIUTAT ON VA NèIXER EN PAU CASALS TOTS ELS BARCELONINS, TOTS ELS CATALANS MIREM EL VENDRELL AMB GRAN INTERáS. PERQUE EN LA VIDA D'UN PERSONA, I MÉS EN LA D'UN GRAN ARTISTA, AMB UNA GRAN SENSIBILITAT, LA CIUTAT NATAL, LA CIUTAT ON S'HA VISCUT ELS ANYS D'INFANTESA I ADOLESCèNCIA, DEIXA SEMPRE IMPROMTES EN LA PERSONALITAT I EN EL CARàCTER. ABANS PARLAVA DE L'ESCULTURA D'ANGEL GUIMERà QUE A PARTIR D'AQUESTA FESTA MAJOR TINDREU AQUí. ANGEL GUIMERá ÉS UN ALTRE FILL ADOPTIU DE FET PERQUE VA NèIXER A LES CANIRIES, UN FILL IL.LUSTRE LES DESPULLES DEL QUAL ES �—5- TROBEN JUSTAMENT A BARCELONA. FA POCS MESOS UN COSí D'ANGEL GUIMERà, EL SENADOR CANARI QUE DUU EL MATEIX NOM, VA VISITAR LA CIUTAT I JUNTS VAM ANAR A VEURE LA TOMBA DEL SEU ONCLE-AVI EL MANTENIMENT DE LA .QUAL SE N'HA FET CàRREC L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO. I EN AQUEST MOMENTS VOLDRIA RECORDAR I SALUDAR TAMBÉ A JOAN REVENTòS I PEP JAI, FILLS IL.LUSTRES TAMBÉ DE LA VOSTRA CIUTAT I GRANS AMICS MEUS, QUE HAN SEGUIT LA FECUNDA TRADICI6 D'ESQUERRES DE EL VENDRELL. C MOLTES SóN LES CONNEXIONS QUE HI HA ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. I N'HI ALTRES. PER EXEMPLE, LA VOSTRA CAPACITAT INDUSTRIAL, LA HISTòRIA, EL TURISME, EL COMERÇ. LA VOSTRA CIUTAT ÉS UNA COMUNITAT QUE HA SAPIGUT SOBREVIURE A LA CRISI. ')MALGRAT ELLA HEU TIRAT ENDAVANT I CREAT NOVES IL.LUSIONS, NOVES ESPERANCES COL.LECTIVES QUE SERVEIXIN PER A ENGRESCAR SOCIALMENT TOTA UNA COMUNITAT. NOSALTRES A BARCELONA EN TENIM UNA D'IL.LUSIó QUE, CREC, ULTRAPASSA LA PRòPIA CIUTAT PER A ESDEVENIR DE TOTA CATALUNYA. M'ESTIC S DEI, 1992. REFERINT A L'ORGANITZACIó DE C. crRimS `IÚIND V Gt- I Gc7t,^ km." �QUE BARCELONA ORGANITZI NO ÉS UNA COSA QUE NOMÉS INCUMBEIXI ELS BARCELONINS, SINO QUE ÉS UNA COSA DE TOTS ELS CATALANS. I NO VULL QUE CREGUEU QUE AIXò QUE DIC SóN NOMÉS PARAULES DITES ARA I QUE CAUEN EN SAC BUIT., VI9B QUE TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA PRENGUIN ELS JOCS COM UN PROJETE SEU, COM UN PROJECTE REVIFADOR I UNIFICADOR. DES DE BARCELONA HO TENIM CLAR I CREC QUE FORA DE BARCELONA TAMBÉ,JA QUE ALLí ON VAIG SEMPRE SENTO PARAULES DE CORATGE I DE SUPORT A AQUEST DESIG.; • 174 Cm9 (-71/45 c V/17,--A) EL VENDRELL HA ESTAT UNA CIUTAT QUE DES DE SEMPRE HA %OQT` t ^- TINGUT UNA GRAN VIDA CULTURAL I UNA IMPORTANT RIQUESA ARTíSTICA. LES CIUTATS, A IGUAL QUE LES PERSONES, ES FAN A MESURA QUE VAN VIVINT. I VOSALTRES HEU ACONSEGUIT UNA CIUTAT AMB UNA INTENSA VIDA SOCIAL Í ASSOCIATIVA. FA POC VAIG VISITAR VALLS QUE TE COM EL VENDRELL UNA GRAN TRADICI6 CASTELLERA. A L'IGUAL QUE ES PODEN ESTABLIR LLAÇOS INDUSTRIALS I SOCIALS ENTRE CIUTATS DE CATALUNYA, TAMBÉ PODRIEM ESTABLIR-NE ALTRES DE CASTELLERS, 'ALS ENCARA QU ^^---B-A1^C "a='^I T^^i7^2ÍÁ Ú S TRADIC-^^"^- -AM$É IR. (:)4.4.atot a,11() t•• i ,x;)& ^ ^^ OU-- ^Cf^^ ^ �NO VOLDRíA RETARDAR-VOS PER MÉS TEMPS EL COMENÇAMENT DE LA FESTA MAJOR, UNA DE LES MES TRADICIONALS I CONEGUDES DE CATALUNYA. UNA FESTA MAJOR QUE ATREU A MULTITUD DE PERSONES D'ARREU DEL NOSTRE PAIS QUE VENEN AMB L'IL.LUSIó DE COMPARTIR TOT UNA SIRIE D'ACTIVITATS I VIURE UNS DIES DE FESTA. PERò NO ENS HEM DE QUEDAR EN LA SIMPLE FESTA, EN EL SIMPLE ACTE. EL VENDREL j AMB FESTA O SENSE TE UNS TRETS DEFINIDORS I UNS PROBLEMES QUE HEM DE CONIIXER. HEM DE SER SOLIDARIS TOTS PLEGATS I LA SOLIDARITAT PASSA EN NO QUEDAR-NOS EN LA IMPRESSIó SUPERFICIAL I ANAR MÉS LLUNY, ESTUDIAR, ANALITZAR, EN DEFINITIVA, CONèIXER. ESPERO QUE LA FESTA MAJOR QUE ARA S'INICIA SIGUI PROFITOSA I SERVEIXI PER A ALLEUGERIR LES PRESSIONS I EL CANSAMENT QUE TOTS PORTEM A SOBRE I, UNA VEGADA ACABADA, PUGUEM REINICIAR LES NOSTRES ACTIVITATS AMB NOVA SàV Yá.^ , AMB NOVES IL.LUSIONS I ESPERANCES. QUE COMENCI, DONCS, SENSE MÉS PREàMBULS LA FESTA MAJOR. VISCA LA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3944 Title A name given to the resource Festa Major de El Vendrell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Vendrell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource El Vendrell Festes majors Història Municipis Model social Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1109/19870829d_00232.pdf 2e9ba70adecfe923a00fb163d909b4ee PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a les Festes de la Seu d'Urgell Seu d'Urgell, 29 d'agost 1987 �URGELLENCS, AMICS TOTS: INICIEU AVUI LA VOSTRA FESTA MAJOR, I HEU VOLGUT QUE L'ALLCALDE DE BARCELONA EN PRONUNCII EL PREGó. ÉS UN I ONOR QUE AGRAEIXO, EN EL MEU NOM I EN NOM DE LA CIUTAT DE BARCELONA. ÉS UN HONOR I ES TAMBÉ UN MOTIU PER RECORDAR LES RELACIONS QUE HI HA HAGUT I QUE HI HA ENTRE AQUESTES DUES CIUTATS MIL.LENàRIES, LA SEU D'URGELL I BARCELONA. UNES RELACIONS QUE VAN MOLT MÉS ENLLà DE L'EVOCACIó • LíRICA O DE LA NOSTàLGIA HISTòRICA. BEN AL CONTRARI. TENEN MOLT A VEURE AMB EL NOSTRE PRESENT I AMB EL FUTUR. ENS TROBEM ARA EN EL CAMÍ IRREVERSIBLE DE LA �INTEGRACI6 A EUROPA. SABEM QUE CATALUNYA POT ARTICULAR-SE AMB èXIT A LA RESTA DEL CONTINENT SI ACONSEGUIEX MANTENIR I POTENCIAR EL SEU SISTEMA DE CIUTATS. LA SEU D'URGELL SAP MOLT BÉ TOT AIXò. LA SEVA VOCACI6 EUROPEA NO ÉS PAS D'ARA. VOSALTRES SABEU MOLT BÉ, QUE EL PIRINEU HA DE SER UNA CRUïLLA, I NO UNA FRONTERA. HO SABEU I HEU FET MOLT PERQUè TOT CATALUNYA HO ENTENGUI. SI ELS CATALANS SEMPRE HAN ESTAT EUROPEUS ÉS EN GRAN PART GRàCIES AL PIRINEU. UN URGELLENC, LLUíS RACIONERO, ENS EXPLICA QUE LA XARXA DE MONESTIRS ROMàNICS DEL PIRINEU CATALà DEL SEGLE C �X CONSTITUTA UNA FRONTISSA CULTURAL EUROPEA: VA SERVIR DE PONT ENTRE L'HUMANISME HERETAT DELS GRECS, LA CULTURA ARàBIGA I PROVENÇAL I EL RENAIXEMENT QUE ES PRODUIRIA TOT SEGUIT A LA TOSCANA O EL VENETO. DURANT TOTA UNA ÉPOCA EL ROMàNIC VA SER EL LLENGUATGE D'AQUEST NORD DEL SUD D'EUROPA ON TANTES COSES PODEM DIR. UN LLENGUATGE COMú QUE VA PERMETRE LA CONSTRUCCI6 DE LA VOSTRA MAGNÍFICA CATEDRAL A CàRREC DEL MESTRE LLOMBARD. MIREU SI N'ÉS DE SIGNIFICATIU, EL SEU NOM. L'ALCALDE GANYET HA SABUT RECUPERAR LA IDEA DE LA SERRALEDA com__A FRONTISSA, I HA IMPULSAT LA COMISSI6 INTERPIRINENCA DE PODERS LOCALS COM A INSTRUMENT DE LA SEVA POSADA EN PRàCTICA. JUNT AMB LA SEU, ELS COMUNS D'ANDORRA I TOLOSA, �BARCELONA PARTICIPA DE MOLT BON GRAT EN LA COMISSI6. LES CIUATS DEL MIGDIA FRANCèS S'ADONEN DE QUE ÉS MOLT IMPORTANT POTENCIAR LA CONNEXI6 ENTRE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. D'AQUESTA MANERA DEIXEN DE SER EL CUL DE SAC DE FRANÇA I S'INTEGREN EN UNA REGI6 NATURAL MÉS àMiPLIA. ÉS UNA EMPRESA QUE VA MÉS ENLLà DE LA RELACI6 HISTòRICA I LINGÜíSTICA ENTRE NOSALTRES I LES TERRES CATALANES DE FRANÇA. AQUESTA RELACI6 ÉS PRIVILEGIADA I S'HA D'ENRIQUIR CULTURALMENT. PERE EL QUE ES TRACTA ÉS DE VERTEBRAR UNA REA r 1-4GvJ CIUTATS COM EUROPEA DE MOLTA MÉS ENTITAT QUE BORDEUS, TOLOSA, BARCELONA, MARSELLA, MILà, TORí. LA SEU D'URGELL HA SABUT ACTUAR EN AQUEST PROCÉS COM A CIUTAT SENSE COMPLEX, ASSUMINT EL PAPER QUI LI CORRESPON PER LA SEVA HISTERIA I LA SEVA SITUACIó. �ÉS L'ACTITUD QUE CAL PER FER UNA CATALUNYA QUE PUGUI LIDERAR LA CONSTITUCIó DEL NORD DEL SUD EUROPEU. CATALUNYA S'HA DE CONSOLIDAR ELLA MATEIXA. NO ES ENTRE BARCELONA I TRACTA DE FER CONY POSICIONS, CATALUNYA, LA CIUTAT I EL RERA PAÍS. LA CONTRAPOSICI6 QUE PUGUI HAVER ENTRE LA RIBERA I LA MUNTANYA POT SER UN CONCEPTE ENRIQUDOR I úTIL, PER ENTENDRE ACTITUDS. A ÉS DANY6S QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TREURE PROFIT POLíTIC O ECONòMIC. CATALUNYA NO SEVES PARTS, POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES • ' DE EL PIRINEU, va l L'EMPORDà, ^- BARCELONA, L'EBRE. EL �-6- TREBALLADOR, EL PAGÉS, L'E1 RESARI AMB VISIÓ DE PROGRÉS, L'EC (i_, IàSTIC QUE CONEIX EL SEU POBLE. V tom - /M C LA SEU I BARCELONA HAN VIST A LA SEVA HISTòRIA COM HOMES ENTREGATS HAN TREBALLAT PER FER UN PAÍS MILLOR. DES DE PAU CLARIS AL CARDENAL CASAÑAS; DES DEL CARDENAL BENLLOCH I VIVÓ A L'ARQUITECTE J.M. SOSTRES I MALUQUER; DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ A JOSEP ZULUETA; DE LLORENÇ TOMáS A JOSEP ALBANELL. HOMES I TERRES. AIXÓ ÉS CATALUNYA. HOMES I TERRES INTEGRATS, AGERMANATS, SOLIDARIS. QUE TOTS S'HI TROBIN A GUST. WiÉ Cen g47/VM fW S 4 ul ALL. p',1ri.^e-A) QUE LS URGELLENCS I TOTS ELS HABITANTS DE L'ALT PIRINEU VEGIN RECONEGUDA LA SEVA REGIÓ DINS DE CATALUNYA. ÉS UNA ASPIRACIó LEGÍTIMA I FONAMENTADA. LES CARACTERÍSTIQUES DE L'ALT PIRINEU MEREIXEN UN TRACTAMENT DIFERENCIAL I EXIGEIXEN EL MANTENIMENT DE LA SEVA �-7— INTEGRITAT. DES DE BARCELONA COMPRENEM MOLT BÉ EL DESIG DE QUE UNA REGI6 HOMOGèN4A I BEN DEFINIDA NO SIGUI TROCEJADA. BARCELONA HA SEGUIT AMB SATISFACCI6 LA RESPOSTA QUE LA MOBILITZACI6 POPULAR PER ACONSEGUIR ELS JJ.00. DEL 92 HA TINGUT A LA SEU. MOLT ESPECIALMENT, EL CAMí SERIES, RESPONSABLE, IL.LUMINAT I IMAGINATIU EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT I ELS URGELLENCS CAP A LA PARTICIPACI6 DE LA CIUTAT ALS JOCS AMB L'ESPORT DEL CANóE—KAYAK. ^-^ U951 1 7 o i ►ft1 3c i • LA DECISI6 FINAL HA DE SER PRESA MOLT AVIAT xsa LA FEDERACI6 INTERNACIONAL DE PIRAGÜISME, 7 EL FA BARCELONA I LA SEU TINDRAN UN NOVA OCASI6 PER ANAR �DE BRACET I COL.LABORAR ESTRETAMENT EN BÉ DEL PAIS. TREBALLAREM COM SEMPRE HEM TREBALLAT. I ELS QUE SABEN TREBALLAR BÉ, SABEN DIVERTIR-SE BÉ. AIXí QUE ARA ANEM A DIVERTIR-NOS. NO ESPEREM MÉS. VISCA LA FESTA MAJOR. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4015 Title A name given to the resource Festa Major de la Seu d'Urgell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dues ciutats mil.lenàries. Comissió interpirinenca de poders locals. Vocació europea. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource La Seu d'Urgell Festes majors Història Territoris Barcelona Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1039/19860820d_00146.pdf 6a52d380063117adeadda093247f4e3f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE TORDERA Tordera, 20 d'agost de 1986 Exp. 705/84 °IMPREMTA MUNdLIPAL �AMICS DE TORDERA: AVUI COMENCEN L,ES FESTES D'AQUESTA VILA. I HEU VOLGUT QUE EL, PREGE E1, FACI L'ALCALDE DE BARCELONA. PER A MI, PERSONALMENT, I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA ES UN HONOR QUE ENS FEU I US AGRAIM. AQUESTA VILA REPRESENTA MOLT BÉ EL QUE CATALUNYA ÉS I HA ESTAT A TOTA LA SEVA HISTòRIA. AQUESTA VILA ÉS A UN LLOC PRIVILEGIAT {, UNA CRUILLA DE CAMINS, UN PAS OBLIGAT ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA. TAMBÉ CATALUNYA TOTA TÉ AQUEST CARáCTER DE LLOC D'ENCONTRES, DE ï'RàNSIT ENTRE LA MUNTANYA I EL MAR. PER AIXE NO ÉS ESTRANY QUE QUALSEVOL CATALà, I MÉS ENCARA SI ES BARCELONí, EN VISITAR AQUESTA VILA, EN LLEGIR LA SEVA HISTERIA S'HI RECONEIXI, HI TROBI PART DE LA SEVA PR6PIA IDENTITAT. PER AQUÍ, PER HORTSAVINYà, VA PASSAR LA VIA AUGUSTA ROMANA. COM M ,S TARD HO VA FER EL CAMi REAL, MÉS �TARD EL FERROCARRIL I DESPRÉS L'AUTOPISTA. AIXS HA FET QUE BARCELONA I TORDERA HAGIN ESTAT SEMPRE A PROP, TOT I CONSERVANT CADA UNA LA SEVA PERSONALITAT. LA VOSTRA SITUACI6, ELS VOSTRES RECURSOS NALTURALS, LA VOSTRA INGENIOSITAT HAN FET QUE ES MANTINGUÉS UN EQUILIBRI ENTRE LES ACTIVITATS TRADICIONALS I NOVES QUE US HAN PERMÉS SUPERAR ELS MALS TEMPS I ANAR SEMPRE A MILLOR. AIXS: HEU POGUT SER CENTRE COMERCIAL, GR1CIES AL VOSTRE MERCAT; HEU ACONSEGUIT SUPERAR EL DECAIMENT DE LA INDúSTRIA SURERA I US VAU ADAPTAR A NOVES INDIISTRIES. I AVUI HEU ACONSEGUIT SUPERAR LA CRISI ECONCSMICA I TENIU UN FUTUR OPTIMISTA PER DAVANT. I TOT AIXS SENSE HAVER ABANDONAT EL CAMP, L'AGRICULTURA. ELS BARCELONINS HEM D'APRENDRE MOLT D'AQUESTA MANERA D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS SENSE RENUNCIAR A LES ARRELS. DE SET JA N'HEM APRÉS FORÇA, EN ELS GLTIMS TEMPS. PERS VA HAVER-HI ÉPOQUES QUE L'ENLLUERNAMENT PER ALL6 QUE SEMBLAVA MS NOU, MS MODERNS, ENS VA FER COMETRE DESTROCES EN EL NOSTRE PATRIMONI. �LA VOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL, PER EXEMPLE, RECONEIX ELS ELEMENTS QUE SIMBOLITZEN EL RECORD DEL PASSAT I L'ADAPTACI6 AL PRESENT. LA VILA DE TORDERA, TAMBÉ COM BARCELONA, con TOTA CATALUNYA HA TINGUT TAMBÉ ELS SEUS TEMPS DIFiCILS. HEU CONEGUT CUEREES, HEU CONEGUT RIUADES QUE HAN DESTROÇAT ELS VOSTRES PONTS, HEU CONEGUT L'ESPECULACIó DE LES URBANITZACIONS QUE PODRIEN HAVER MALMÉS PER SEMPRE ELS VOSTRES HOSCOS. PER CS AQUESTES CALAMITATS NO US VAN TREURE ESMA PER CONTINUAR PROGRESSANT, COM HO FAREU SEMPRE. LA VITALITAT DE LES VOSTRES ENTITATS CULTURALS, DELS VOSTRES EQUIPS ESPORTIUS Sal UNA MOSTRA DE LA VOSTRA ENERGIA I DE L'ENTUSIASME DEL VOSTRE JOVENT. PER5 JA HE FET PROU RET5RICA. ARA ÉS MOMENT D'ENTREGAE-NOS A LA 1- ESTA, A L'ALEGRIA, AL RIURE, A HALLAR 1 JOGAR. �I SI ALGI ES TROBA QUE EN PERE BOTER DES D'ALGUN RAC6 LI BUFA A L'ORELLA ALGUN ENTREMALIADURA, QUE SANT BARTOMEU SIGUI BENèVOL I QUE NO HO TINGUI MASSA EN COMPTE. VISCA TORDERA! VISCA LES FESTES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3945 Title A name given to the resource Festa Major de Tordera / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tordera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Tordera Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1108/19870825d_00231.pdf 75014b7c65d9b7f8e3c1e1ab31857161 PDF Text Text Q;,^^.^.^. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Pregó de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, a les Festes de Torroella de Montgri Torroella de Montgrí, 25 d'agost de 1987 �+IÍ Ajuntament 1 111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE TORROELLA: M'HEU FET L'HONOR D'OFERIR -ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LES VOSTRES FESTES. MOLT SOVINT HE VINGUT AQUí COM UN EMPORDANS MÉS, PER LES FESTES, PER LES SARDANES, PEL MERCAT. A MÉS DE BARCELONí, M'AGRADA CONSIDERAR-ME JOSEP P EMPORDANÉS. MEU PAISATGE B STa COMPRES EN A P VAN IGDI "EL ES NA ". PER¿ CREC QUE SI M'HEU CONVIDAT A FER DE PREGONER ES MÉS PER LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. EN NOM DE LA CUTAT QUE REPRESENTO US AGRAEIXO LA DISTIItiTCIó. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERQUè BARCELONA, COM CAP I CASAL DE CATALUNYA QUE ÉS, VOL MANTENIR LES RELACIONS MÉS FRATERNALS AMB TOTES LES CIUTATS, VILES I POBLES DEL PAíS. UNES CIUTATS, VILES I POBLES, QUE, COM ÉS EL CAS DE TORROELLA SóN TOTA UNA SINTES DEL QUE HA ESTAT I ÉS TOT CATALUNYA. UNS MUNICIPIS, LA VITALITAT I LA PERSONALITAT DELS QUALS SóN EL FONAMENT DE LA BONA ARTICULACIó DEL TERRITORI DE CATALUNYA. BARCELONA DEU MOLT A L'APORTACIó DE TOTES LES COMARQUES CATALANES. AQUESTS DIES, LLEGINT A GAZIEL, HE ^---^ POGUT RECORDAR L'APORTACIó DE L'EMPORDà: UN CONTINGUT FEDERAL, CATALANISTA I OBERT, COM CORRESPONIA A LA GENT DE LA PLANA I LA RIBERA. TORROELLA HA VIST A LA SEVA HISTòRIA, LLUITES, PESTES, PIRATES. HA VIST CANVIAR EL CURS DELS RIUS, ELS CONREUS DELS SEUS CAMPS, LES DEDICACIONS DE LES SEVES o �I1111l Ajuntament ' IV de Barcelona Gabinet de Comunicació GENTS; HA VIST L'ENORME CREIXEMENT DEL TURISME. TOT AIXò HA QUEDAT REFLECTIT EN LA FESOMIA DEL MUNICIPI. NO SEMPRE COM HAURIEM VOLGUT. L'AFANY PELS GUANYS IMMEDIATS VA SER POC RESPETUOS AMB EL PAISATGE DE LA NOSTRA COSTA. r1é PERò, TORNANT A PLA, "LA COSTA BRAVA, SI SE SAP MIRAR AMB ULLS D'AUTENTICITAT CONSERVA ENCARA TOTA LA SEVA GRAN BELLESA, EL SEU INCENTIU I LA SEVA FASCINACIó, INTACTES". EFECTIVAMENT, TOT L'EMPORDà ÉS UN LLOC PRIVILEGIAT. UN LLOC PRIVILEGIAT QUE ESTA VIVINT UN MOMENT CRUCIAL. ARA QUE L'ECONOMIA ES REDREÇA, QUE POT TORNAR A HAVER CREIXEMENT, L'EMPORDà ES PODRIA DECANTAR CAP A UNA ESPECULACIÓ QUE MALMETI MÉS LA COSTA, PER UN URBANISME �tififfi Ajuntaznent '(FIÍ+" de Barcelona Gabinet de Comunicació DE DENSIFICACIò, REPRENENT ELS HàBITS DELS TEMPS PREDEMOCRàTICS . 3^^ L'ALTERNATIVA, PERò ÉS UN p56' LA S TOSCANA: UNA COMARCA DENSA, PER EQUILIBRADA. TENIM AQUí UNES POSSIBILITATS INFINITES: BONES COMUNICACIONS, EL ROMàNIC, I "EL ROMà", LA GASTRONOMIA; FIEU SABUT CREAR•UNA TRADICIò DE FESTIVALS DE MUSICA; TENIM EL MAR I L'INCOMPARABLE MARC NATURAL: L'EMPORDANET VERD, ARRODONIT I SUAU I AMABLE. AMB AQUESTS ACTIUS CAL NO ESPERAR A QUE ^ J L'ESPECULACIò ENS POSI A LA DEFENSA. ARA TENIM PODER DEMOCRàTIC LOCAL PER A FER UNA ALIANÇA AMB ELS SECTORS POPULARS, MENESTRALS I EMPRESARIALS MÉS INTELIGENTS I DISPOSATS A PROGRAMAR A LLARG TERMINI. ^ �IIIIl Ajuntament 11 1I' de Barcelona Gabinet de Comunicació PER MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI TENINT LA IMMENSA AVENTATJA DE LA VIDA COMARCAL EFECTIVA DE QUE GAUDEIX L'EMPORDà. PO SEMI PER EXEMPLE LES FESTES MAJORS, UNA DARRERA RUPIà, PARLAVà, PERELADA, LA BISBAL, I .^^ VULPELLAC, TORROELLA... L'ALTRA: LLS, EL JOVENT HI VA CADA SETMANA AMUNT I AVALL, AMB LES SEVES MOTOS. (SI NO FOSSIN TAN PERILLOSES! EL CASCO!) I LA GENT GRAN SURT A BALLAR I A VEURE EL JOVENT. TOT AIXò ENS PERMET APOSTAR PER UN CREIXEMENT QUE :MANTINGUI LA QUALITAT DE VIDA QUE TÉ L'EMPORDà. c I DES DE LA MANERA DE VIURE DE L'EMPORDà FER UN MANERA DE VIURE DE TOT EL PAíS. 5 �Ajuntament '4111" de Barcelona Gabinet de Comunicació DES DE LES APORTACIONS DE TOTS PODEM FER UNA CATALUNYA VARIADA I EQUILIBRADA. NO PUC OBLIDAR L'APORTACIó QUE TORROELLA VA FER A LA RECUPERACIO DELS NOSTRES SIGNES D'IDENTITAT: EL PAPER QUE AQUESTA VILA VA TENIR EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA SARDANA. LA SARDANA LA VA REFER I CONSAGRAR UN ANDALGS D'ALCALà LA REAL —MIREU SI NO ÉS SIMBòLIC — AFINCAT A FIGUERES, EN PEP VENTURA. EL SEU COL.LABORADOR EN LA CREACIó DE LA SARDANA LLARGA VA SER EN MIQUEL PRADES, QUE, ENCARA QUE VA NEIXER A VERGES, DES DE PETIT VISQUÉ AQUí. VA SER A LA PLAÇA DE TORROELLA ON ES VA BALLAR PER PRIMER COP EL 1884 LA SARDANA SEGONS AQUESTES NORMES. —7— Ref.: �Ajuntament `VIII p W de Barcelona —8— Gabinet de Comunicació Ref.: I NO OBLIDEM LA CONTRIBUCIó AL DESENRROTLLAMENT DE LA SARDANA D'EN VICENÇ BOU I GALí, DIRECTOR DE LA COBLA DELS MONTGRINS DES DE 1909. EL MAR, LA MUNTANYA, EL TURISME, LA SARDANA, NASCUTS AQUí, NASCUTS ALLà, NASCUTS A ANDALUSIA TOT AIXE ÉS CATALUNYA. CATALUNYA NO POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES SEVES PARTS. NO POT CONTRAPOSAR SINO AGERMANAR: DE BARCELONA I LA SEVA REA METROPOLITANA A L'EMPORDà, DE L'EBRE AL PIRINEU. AL CIM DE STA. CATERINA EL CASTELL DE MONTGRí ENS RECORDA TOTA UNA HISTòRIA DE CONTRAPOSICIONS: EL PODER REIAL I EL PODER DELS COMTES D'EMPüRIES. PERE TAMBÉ ENS RECORDA QUE EN POLíTICA LES COSES NO SóN MAI ETERNES: EL CASTELL VA DEIXAR DE SER NECESSARI ABANS QUE NO S'ACABES. 79- ti �ÏI, IIIII ;+ untament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AVUI ES DIA DE FESTA I NO ENS EM DE POSAR MASSA SERIOSOS. PERS SI QUE VULL DEIXAR — VOS AQUEST MISSATGE DE FRATERNITAT, DE SOLIDARITAT I D'UNIó DES DE BARCELONA. VISCA LES FESTES DE TORROELLA DE MONTGRí. o - 9— Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4014 Title A name given to the resource Festa Major de Torroella de Montgrí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torroella de Montgrí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Cultura Medi ambient Territoris Model social Torroella de Montgrí Empordà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1271/19920508d_00483.pdf 07c6d6e0f171994a411e80820f6f0fcd PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Tossa de Mar Diumenge 28.06.92. Envelat de la Plaça Nova. AMIGUES I AMICS DE TOSSA, AMIGUES I AMICS DE TOSSA, REPETEIXO, GENT DE BON TRACTE, I D'AQUELL COMPLIMENT QUE SURT DEL CR, QUE US DIGUÉ UN DIA EL POETA, 1 N---POETA--9EEA.__T.QTS^ENS F MOLA' FAMi AR: ESTIC CONTENT DE PODER COMPARTIR AQUESTES HORES AMB VOSALTRES, EN L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR D'ESTIU. r vl`s í1711,i TOSSA, ALS QUI L'ESTIMEM COM SORPRENENT CADA r(,,""- 3A. G .T-E.RS , ENS CONTINUA UE L-I;-E S'HI HA D'ANAR EXPRÉS TOSSA NO^ÉS EN UN LLOC DE PAS, NI ADMET MIRADES SUPERFICIALS ) S'HI AN HA DE VENIR I LA VI$.LA lI2ECOMPENSA EL VISITANTS AMB EL SEU CARàCTER INCONFUSIBLE. NO M'ENTRETINDRÉ EN L'EXERCIÇI DELS ADJECTIUS 1 DE LES METàFORES. HI HA MAGNíFIQUES I 1OèTIQUES DEFINICIONS DEL 1 POBLE, DITES PELS ESCRIPTORS RELLEVAIITS DEL PAíS, FINS I TOT PELS PINTORS. DEIXEU-ME'N EVOCAR DUES: PARADjS LAU, SEGONS CHAGALL LA FLOR EL RAM, SEGONS LA CANCO POP _ ._, UL,^R^ �PER L'ALCALDE D'UNA CIUTAT COM BARCELONA, TOSSA ÉS UN l PROTOTIP DE CIVILITAT, UN PòSIT DE CULTURA I DE CIVILITZACIó. A TOSSA UN SE SENT FORMANT PART D'UN PAISATGE TREBALLAT PEL TEMPS I PELS HOMES. AQUí HI HAGUÉ UN PORT I UN CASTELL, PERPETUAT EL SEU RECORD EN L'ADMIRABLE MONUMENT`DE LA VILA VELLA, TANT S( [ CONSERVAT. AQUí HI VA VA PROSPERAR LA PESCA I LA NPVEGACI_ó. AQUí ES VISQUÉ LA PRIMERA ILLUSIó DEL TURISME, D'UN TURISME CULTE I REPOSAT, PROFUNDAMENT CíVIC. LA LLUM DE TOSSA HA CRIDAT ELS ARTISTES I LA SEVA PAU RECòNDITA HA ESTAT REFUGI DE FUGI'x'IUS DE LA INTOLERàNCIA. TOSSA NOS HA POGUT ESCAPAR, El ELS DARRERS DECENNIS, DE LES TENDèNCIES MÉS AVARICIOSES I MENYS HUMANITZADORES DEL FENòMEN TURíSTIC. PERó EL POBLE MANTÉ LA SEVA PERSONALITAT, EL SEU ORGULL, LA SEVA DIPONIBILITAT A TORNAR A FER VALDRE LA CULTURA I LA MESURA. AQUEST ÉS L'ATRACTIU DE TOSSA, EL MIRALL QUE ENS OFEREIX, L'EXEMPLE. VINC I TORNO A UNA CIUTAT Q1JE S'ESTà SUPERANT, QUE �S'ESTà RETROBANT. VEIG AQUEST MATEIX ESPERIT DE RETROBAMENT I DE SUPERACIÓ, DE CONFIANÇA EN LES PRòPIES POSSIBILITATS, EN ELS CARRERS I EN ELS HABITANTS DE TOSSA. ELS JOCS OLÍMPICS ENS HI HAN AJUDAT, TAMBÉ PODEN SER UN ESTÍMUL PER VOSALTRES. SóN LA GRAN OCASIÓ DE TOTS. PTEU LA CONFIDèNCIA DE L'AMIC I DE L'ADMIRADOR, MÉS QUE EL DISCURS ,DE---P@Li C, EN AQUEST ACTE ÍNTIM COM ÉS SEMPRE L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR. TENIU ENCARA UNA FESTA MÉS íNTIMA, LA FESTA DEL PELEGRÍ A L'HIVERN, ADMIRADA ARREU / ENCARA QUE POC CONEGUDA. AVUI EL PETIT LAPSE DE LA FESTA QUE COMENCEM ÉS LA PORTA DE L'ESTIU, AQUEST ESTIU TOTS TENIM MOLTAIFEINA.1 HEM DE QUEDAR BÉ DAVANT DEL MÓN.1HI QUEDAREM. QUE TINGUEU UNA BONA FESTA I QUE TINGUEM UNS BONS JOCS OLíMPICS j 9 U t 7775 { m K ! e--1\ \-1"-)'-.T:11"1 Pe ,y (cZ) cV20P0 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4177 Title A name given to the resource Festa Major de Tossa de Mar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Envelat Plaça Nova, Tossa de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Model social Territoris Tossa de Mar Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf 63a056388dbfb512a0406ef027420ffe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREGO DE FESTES DE VALLS Barcelo a, 21 de juny de 1986 �SEMPRE EMOCIONANT PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA NECESSITAT SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA ALTRES REALITATS, VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN TANT. POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT, NO SOM VEGADES, TAN AL RES DIFERENTS UNS DELS PATIM PROBL EMES COMUNS. 1.1 1, TE, A I QUE, bg_IJyy pPa~ EARCELONA ki A VrtrivLik-- @ /A ESALA, ELS MATEIXOS PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT. VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS, UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA. �VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI, Ni O GAIRE REPETIT, DE VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA DIA, DE TIRAR PER TERRA. VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT. GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, QUE FÌ UNCIONA I QUE ENS PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA INCORPORACI5 AL MERCAT COMU. COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS. A LES ALTRES TRES OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS �CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM QUE EL 1 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS DE 1992. PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I ATALUNYA UNS JOCS OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT EGATS. I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE �COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I DE VIURE'L. I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD. VOSTRE. L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS DELS VOSTRES ESPORTISTES, ALS EONERS RECENTS DE L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT, COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS NOIS I NOIES. SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1 �BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS. CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES. NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS, PER PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA 1INIC MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA. NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS, �LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP. pAp c- C UUOS A, PENSA EN AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES, ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA DEFERèNCIA. NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR. PASQUAL MAFAGALL I MIRA ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3934 Title A name given to the resource Festa Major de Valls / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Sessions, Ajuntament de Valls Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Festes majors Model social Valls Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf 0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Viladecans, 7 de setembre de 1988 �-3-- IL.LUSTRES AUTORITA S, VILADECANS I DELS BARRIS VEY_NES I VEINS DE DE SALES, MONTSERRATINA I POBLAT ROCA. M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR. US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT MOLT COMPLAGUT FENT AQUES PODER-SE PREGó, MOLT COMPLAGUT DE DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS. HE DIT D'UNA CIUTAT PER OLT UNIDA A BARCELONA, I SI BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN MOLTES COSES. �-4- COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS. COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT AL MAR. COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1 ECONóMIC I CULTURAL. MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà. �-S- VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI HISTòRIA. LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA CENT ANYS. DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60, QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX. �-6- AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA, ALTRES NO TANT. AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE. DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT. PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS. �-7- VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA. ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES. ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS. ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS. �-8- ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS. I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS". ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE, DISFRUTEU-LO! COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR! NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA FESTA ns VOSTRA. VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4073 Title A name given to the resource Festa Major de Viladecans / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jardins municipals, Viladecans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Història Barcelona Viladecans Territoris Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1040/19860828d_00147.pdf 83b288cf16e9346d9700af38ec741084 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE SANT JOAN DESPí PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL Sant Joan Despí, 28 d'agost 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE ST. JOAN DESPí: EL VOSTRE ALCALDE M'HA INVITAT A ESTAR AMB VOSALTRES EN AQUESTES FESTES. I A MÉS M'HA FET L'HONOR DE DEMANAR-ME QUE EN FACI EL PREGó. AMB MOLT DE GUST HE VINGUT, COM HE FET ALTRES VEGADES. AVUI ÉS DIA DE FESTA, I EL QUE HE DE FER ÉS ENGRESCAR-VOS PER A QUE LA DISFRUTEU. PER TOT I AIX , EN AQUESTES OCASIONS SEMPRE ÉS úTIL RECORDAR ALGUNS FETS. M'AGRADARIA RECORDAR AMB VOSALTRES COM ST. JOAN DESPí, ABANS DE SER L'IMPORTANT NUCLI INDUSTRIAL QUE ÉS AVUI, ERA UN POBLE AGRíCOL. I VOLDRIA RECORDAR TAMBÉ COM LA SEVA VIDA HA ANAT MOLT LLIGADA AL RIU LLOBREGAT. EL RIU LLOBREGAT US HA DONAT DISGUSTOS MOLTES VEGADES. HA PRODUïT INUNDACIONS. PER AQUESTES MATEIXES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INUNDACIONS HAN ESTAT LA CAUSA DE LA FERTILITAT DE LES VOSTRES TERRES I, PER TANT, DE LA VOSTRA RIQUESA AGRÍCOLA. QUERIDOS AMIGOS, MUCHOS DE VOSOTROS HABÉIS NACIDO FUERA DE ST. JOAN, FUERA DE CATALUNYA. RECUERDO PERFECTAMENTE LA EMOCIóN CON QUE SEGUÍSTEIS EL HERMANAMIENTO DE ST. JOAN CON MONTILLA Y EL CARIÑO CON QUE ACOGíSTEIS AL ALCALDE DE ESTA CIUDAD ANDALUZA. NUESTROS HERMANOS QUE VIENEN DE MONTILLA, O DE PRIEGO, O DEL CARPIO, O DE ALCALá LA REAL, O DE ALCAUELETE, O DE LINARES, MARTOS, DE TODA ANDALUCIA, DE EXTREMADURA, DE GALICIA O DE CASTILLA, TODOS ESTOS MILES DE PERSONAS QUE NO PUDIERON ENCONTRAR EN LA TIERRA DE LOS PADRES UNA EXISTENCIA DIGNA HAN SIDO UNA APORTACIóN DECISIVA PARA CATALUÑA. TAN DECISIVA COMO LA DEL LLOBREGAT A LA FERTILIDAD DE ESTA COMARCA. COMO EL LLOBREGAT, HAN EMPAPADO ESTA TIERRA, LA HAN HECHO MáS FÉRTIL, LA HAN HECHO MáS RICA, MáS VARIADA, MáS COMPLETA. Exp. 82-86 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ASÍ, ST. JOAN DESPÍ SE HA HECHO MáS GRANDE, MáS IMPORTANTE. AQUÍ SE DEPURA EL AGUA QUE BEBE LA MITAD DEL áREA METROPOLITANA. AQUÍ SE INSTALE UNA DE LAS INDUSTRIAS ALIMENTICIAS MáS IMPORTANTES DEL PAíS. Y AHORA TENÉIS LOS ESTUDIOS DE TV3, QUE ES LA INVERSIóN MáS IMPORTANTE QUE HA HECHO EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT. TAMBIÉN QUIERO COMPARTIR CON VOSOTROS LA SATISFACCIóN QUE DA VER COMO SE VAN RECOMPONIENDO LOS DESASTRES QUE TANTOS AÑOS DE DESGOBIERNO MUNICIPAL OCASIONARON. GRACIAS A LA AVENIDA SABINA MITJAVILA VAIS A ESTAR MEJOR COMUNICADOS CON VUESTROS VECINOS DE LA COMARCA. PORQUE HASTA AHORA LAS GRANDES VIAS COMO LAS AUTOPISTAS Y LOS TRENES ATRAVESABAN VUESTRO TÉRMINO MUNICIPAL, MáS QUE COMUNICARLO. EL PASEO DEL CANAL, LA AVENIDA DE BARCELONA, EL PABELLóN POLIDEPORTIVO, SON OTRAS MUESTRAS DE LA RECUPERACIóN DE VUESTRO ENTORNO. ESTOS PROBLEMAS URBANÍSTICOS LOS TENEMOS EN TODA EL áREA METROPOLITANA. HEMOS DE REHACER NUESTROS PUEBLOS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació NUESTROS BARRIOS DESTROZADOS POR AQUELLOS QUE SE ENRIQUECIERON APROVECHáNDOSE DE LA COMPLICIDAD DEL PODER Y DE LA NECESIDAD DE LOS QUE NO TENíAN DONDE IR. Y SON PROBLEMAS QUE SóLO PUEDEN SER RESUELTOS SI LOS AFRONTAMOS ENTRE TODOS, SI CONSEGUIMOS MANTENER LA FUERZA QUE NOS DA SER EL áREA METROPOLITANA MáS IMPORTANTE DE ESPAÑA. Y LOS MISMOS QUE ESTABAN DETRáS DE LA ESPECULACIóN SON LOS QUE AHORA QUIEREN ROMPER LOS MECANISMOS QUE TENEMOS PARA ORDENAR NUESTRO TERRITORIO. PERO, HOY ES FIESTA MAYOR. Y SABER DIVERTIRSE ES TAN IMPORTANTE COM SABER TRABAJAR, COMO SABER LUCHAR POR LO QUE ES DE UNO. Y NADA NOS HA DE QUITAR ESTA VIEJA SABIDURIA. AMIGOS DE ST. JOAN DESPu, VISCA LA FESTA, QUE COMENCI LA GRESCA, TOTS A DIVERTIR—SE, BALLAR, SALTAR, JUGAR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • 15 (^A Ref.: �QZ y +IIIII. 110+ ^ Ajuntament de Barcelona Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �I. Indicadors Bàsics (Font: Área Metropolitana de Barcelona,. datos básicos 1984) .St.Joan Despí CMBsense Barna Barna Total CMB 25,3 1.344 1.753 3.097 1,2 1,8 0,02 0,8 3. Nascuts fora Catalunya (% pob.total 1981) 53, 1 48,8 35,6 41,1 4. Joves <15 anys (% pob. total 1981) 31,0 29,4 21,4 24,9 5. Vells >65 anys . (% pob. total 1981) 6,1 7,0 13,3 10,6 6. Superficie (Ha) 603 37.769 10.031 47.800 1. Població 1981 (milers d'h.) 2. Creixement Població 1975 -1981 (% anyal ac .) 47 4.810 3.016 7.826 539 279 581 396 9. Superfí c ie ciutat jardí (% sòl urbà residencial)- 23,2 46,7 14,1 34,1 10. Superfície industrial en sòl urbà (% sòl urbà PGM) 34,7 15,8 14,9 15,5 11. Aturats amb ocupació anterior (% població activa 1981) 15,5 15,.2. 11,1 12,8 7. Sòl urbà residen. PGM-76 (Ha) 8. Densitat neta 1981 (hab/Ha sòl urbà résid.) �St.Jóan Despí CMB sense Barna Barna Total CMB 12. Busquen primera feina (% població activa 1981) 7,2 8,2 4,8 6,2 13. Sector primari (% població ocupada 1981) 1,5 1,0' 0,4 0,6 56,0 46,9 34,6 39,5 7,2 7,0 2,9 4,5 16. Sector secundari terciari (% població ocupada 1981) 35,3 45,1 62,1 55,4 17. Analfabets >10 anys (% població >10 anys 1981) 10,5 11,.6 5,5 8,1 18. Titulars mitjos-i superiors (% pob. > 25.anys 1981) 4,7 5,1 14,8 11,0 19. Empresaris que donen ocupació (% pob. activa 1981) 1,7 2,6 4,6 37,7 20. Renda per cápita 1979 (milers ptes. ) 291 277 368 330 14. Sector secundari: industria (% població ocupada 1981) 15..Sector secundari: construcció (%) població ocupada 1981) �II. Mercat . de Treball: segons CMB, Análisis comparativo de la movilidad obligada 1975-1981. St. Joan Despí és un dels pocs municipis de la CMB que és. receptor net de viatges per motiu de treball (els altres municipis són Barcelona, Gavà, St. Adrià i Sr._Just). Cal pensar que la implantació de TV3 al terme municipal haurà fet augmentar aquest caràcter. III. Notes d'actualitat 1. El pregó es .farà al barri Les Planes.2.. Realització de l'Avinguda Sabina Mitjavila. És tin exemple de . cooperació, Ajuntament- CMB, i una promesa feta a la campanya electoral que s'està complint.. 3. Passeig del cañal Canal. Urbanització d'un passeig sobre el cobert. Es farà sense cobrar contribucions especials 4. Alcalde de St. Joan. Despí: Eduardo Alonso Palacios va nèixer a Vigo, provincia de Pontevedra, el 16 novembre de 1936. Casat i pare d'un fill. És metge de professió (Medicina General, Medicina del Treball i especialista en Medicina Interna). És' alcalde des de les eleccions municipals de l'any 83. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3946 Title A name given to the resource Festa Major Sant Joan Despí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça del Mercat, St. Joan Despí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sant Joan Despí Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45 PDF Text Text Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat, con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir un significat: expressar la voluntat de les administracions públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana. Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les Polioles Looalo^ El model policial d'un país está condïoionat per les seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del coVocn Central. Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat. Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus° KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6 Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una particïpmol6 molt activa – pero quo ec5n esforços aparentment dispersos ~ confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat pública. �2 En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació, que éo la base de 10U11 totes les possibilitats d'áxitx p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes. L a millora del servei que prestem als ciutadans passa també, és ben evident, per && l'actualització de les condicions professionals i de treball dels funcionaris, l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal– laciona ï mitjans, 61&4&&eled dels que aquí hem pog ut veure u n a petita mostra. Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &&144&de any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp el bon cerní. Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^ facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu desig r4 e1 ~i-fn ^ ` que s avanoi encara més també la garontio nostre suport en aquest procés. BARCELONA, 30 de Setembre de 1984 �Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo pueden tener un significado: expresar la voluntad de las administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad ciudadana. Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las p olicías Locales. El modelo policial de un país está condicionado por sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central. Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto. El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro de la perspectiva de nuestros objetivos. Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales de la Generalitat – en la que participamos muy activamente los hit) ezfrOs. -~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio que se presta a los ciudadanos en el terreno de la seguridad pública. �En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la demarcación ^ el barrio, pasando por el Li& distrito. o La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos pasa también, desde luego, por la actualización de las condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios, la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi& medios, de los que aquí hemos visto una pequeña muestra. somos conscientes de las dificultades con las que nos vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación que nos estamos planteando supone un cambio radical en hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~ p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo en este proceso. BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984 �4 �— ill fr, ‘..‘„,.-Li,c. eiAl. il MI,~e4 / L 1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&-i (;.: (;"->'1/1 2,4tr) ,,,,bti i,t,t 4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec /t-ti.. -L to.:4; i n/i,C'Zil,¿ C14 -.?.,.¿a.,-) --u ---12ciA.t ¿,v) i/t4.2 -in ek 14,1-4 , ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿ ,i,.(1 , 4,t/tÁ 1,1.14,1e.'ilf-r¿ t.-: t ¿t. I • 41,L i 4.2'1 1,1' (.:1.-43 ru-CL-Ir-z.--¿ q ...-'?2, ,--i,v4.4;7U 1 -1 La ),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, , ,,,e 4 c,k Cc, 7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t, (c"..- 1-7--L e- t. k. ■.. Ck ¿ Le CC-I'' ,-, i, 1 t í--) rt Kil. Vl e:. t., i. CA-1 > .,/,,,,,,m,t4 (..,,¿"'vr í r r I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z , 4.-C- j , tte„,t iz 414_1,C,,G t„L /, 1, 4. tkilk c-G.Z 1,1.12.4 e vt A .e-Lc 1,1 (//vz-U..,i) .vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1 j:‹ e4.4 7:71,111 i-111 -ea / - ci:Vt.Ct..d;k ,/\:\A 0./VIA 1/1., - (>(.%7M ---(1%.,? A.A.Le( (4 Ift,e,VU -/LIPe0 (4,) C{M. 'Z'AA■e,~ a¿i-, Áci etcte ' Z11 U') /Y1MA 15 4 ‘i 444.1 9£0 CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct H,GD tAnt cAt ci vrtA CiA,1-4/1 C,W2.4,11,tC■11 �01, cu 7e,¿;, cte_iry2e1L-Le( te~t/1 P - uj PN - ¿e Ç 4tL L ð C c¿( fctfc,7 ‘7/-t/1 .ár< c2 ..evf - (VA CA, I aCt.v) t v.ua.„‘" „-uu, 1 24') LA.21 402»-CtmANA Áé c (\i " fe-L4.-e-t4..¿G) C4,1�L U/14 t--:- ..e.„1,4 (.4)-11,/,0,Le.„... 1.1.e u"..t ti) , [ LL,d 1,t,a Ut-C1 el. c., 2t c.4..Á...z.v(ts..0 -e-Gt - ) c<,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..) }.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4 („t_ di,t.de ,,,eitv ,r2rr7/~ t 2,uvicA.," et 1,t _ 7-1AAA---A&t IAA. Z-4 E-1 .-e-u_eit) 11,i/y r cvx,et i‘v Ur-M,Cit4 ..r6:,) kra-ry I\ - 1"0 i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).", c-¿,& frda-e-X 1.¿Cf vue -"2-^-1 7 ,„,<AL") (tAi (A,/ 1.4 ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1 a erwt".7m (!vvt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3875 Title A name given to the resource Festes de la Guardia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Foixarda Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Seguretat ciutadana Acció política Model social Policia local Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1342/19930907d_00574.pdf 822312f286b4f185b17aa56648ec0427 PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4248 Title A name given to the resource Festes de Montblanc / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Catalunya sistema de ciutats. L'esperit de l'Empordà. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Montblanc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Societat Història Territoris Model social Festes majors Montblanc Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/984/19850810d_00082.pdf 5afa7c4172da35501b3215e37cac9226 PDF Text Text PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL I MIRA AMB MOTIU DE LES FESTES DE CASTELLO D'EMPURIES. 10 d'Agost 1985 �AMICS DE CASTELL6 D'EMPüRIES: VULL AGRAIR -VOS LA OPORTUNITAT QUE EM DONEU D'ESTAR AMB VOSALTRES EL DIA DE LA VOSTRA FESTA. PER A MI ÉS UNA SATISFACCIó I UN HONOR, NO NOMÉS COM ALCALDE DE BARCELONA SINO TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA PERSONAL. AQUESTES TERRES ESTAN LLIGADES ALS RECORDS MÉS FELIÇOS DE LA MEVA INFANTESA I ADOLESCèNCIA. MOLTS I MOLTS ESTIUS VAIG RECORRER AQUESTS PAISATGES, A PEU O EN BICICLETA, APRENENT 9A ESTIMAR AQUESTA TERRA COM LA VAN ESTIMAR ELS NOSTRES PARES j ELS NOSTRES AVIS. PER TAMBÉ COM ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO ORGULLS D'ESTAR AQUï EN AQUESTA OCASIó. BARCELONA, COM CASTELLó D'EMPúRIES, ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA LA LLIBERTAT I QUE PER TANT ADMIRA I RESPETA ELS QUE HAN LLUITAT PER LA SEVA LLIBERTAT. �LA VILA DE CASTELLó D'EMPúRIES HA DONAT AL LLARG DE LA SEVA HISTòRIA MOLTES PROVES DEL SEU AMOR PER LA LLIBERTAT. EL COMTAT D'EMPúRIES, DEL QUAL AQUESTA VILA ÉS CAP I CASAL, VOLGUè MANTENIR SEMPRE LA SEVA INDEPENDèNCIA, ENFRONTANT-SE AMB EL BISBAT DE GIRONA, AMB LA CASA DE BARCELONA I AMB ELS INVASORS FRANCESOS. JOSEP PLA EVOCA COM L'AIXECAMENT DEL CASTELL DE MONTGRí DURANT EL REGNAT DE JAUME II REPRESENTA EL DESAFIAMENT DEL REI A LA CASA COMTAL D'EMPaRIES. I AFEGIA: "...ARA, QUAN CONTEMPLO LA SILUETA DEL CASTELL DE MONTGRí DES D'UN PUNT O UN ALTRE DEL PAÍS, VEIG EN LES SEVES PARETS SECULARS UN ACTE DE LA VOLUNTAT REIAL, EL TESTIMONI MUT DE L'EMANACIó D'UNA VASTA SOBIRANIA; PERó, MALGRAT TOT, COM A EMPORDANS, SENTO UNA GRAN ADMIRACIó PER AQUEST LLINATGE GEGANTÍ DE SENYORS DEL FEUDALISME." �SI EM PERMETEU, TANÉ EM CONSIDERO UN XIC EMPORDANèS, I COMPARTEIXO AMB EN PLA NLA SEVA ADMIRACI6 DAVANT L'ESPERIT REBEL D'AQUELLS COMTES. I DES D'AQUESTA DOBLE CONDICIè DE BARCELONí I D'EMPURDANèS PUC VEURE COM ÉS DE PROFITS PER A UN BARCELONí, I AMB MÉS MOTIU SI ÉS L'ALCALDE DE BARCELONA, CONEIXER LA TRAJECTòRIA D'AQUESTA VILA. PERQUE EN PODEM TREURE MOLTS EXEMPLES DE L'AMOR PER LLIBERTAT, COM HE DIT ABANS. PER TAMBÉ ENS OFEREIX MOTIUS DE REFLEXI6 SOBRE ELS LíMITS DEL PODER. ENS RECORDA ELS PERILLS DE LA PREPOTèNCIA I ENS AJUDA A SITUAR EN EL SEU JUST TERME L'APRECIACIè DEL PAPER QUE HEM DE JUGAR COM A CAPITAL DE CATALUNYA. AQUESTA TAMBÉ ÉS UNA BONA OCASIè PER EVOCAR ALGUNS DELS HOMES QUE DES DE BARCELONA O DES DE CASTELL6 HAN DEIXAT EL RECORD DEL SEU AMOR PER TOTES DUES POBLACIONS: EL CRONISTA JERONI PUJADES,NAT A BARCELONA, QUE, A FINALS DEL SEGLE XVI I COMENÇAMENTS DEL XVII, VISQUÉ I MORí A CASTELLó, ON ESCRIVí LA SEVA CRòNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA; EN TORIBI DURAN, L'OBRA SOCIAL DEL QUAL ENCARA ROMAN; EN SEBASTIá JUNYER,L'AMISTAT DEL QUAL AMB PICASSO HA QUEDAT IMMORTALITZADA A L'OBRA D'AQUEST, COM PODEM VEURE AL MUSEU DEL CARRER MONTCADA DE BARCELONA. �CASTELL6 D'EMPúRIES ÉS, D'ALTRA BANDA, UN PARADIGMA DEL QUE ÉS I HA ESTAT CATALUNYA. LA HISTòRIA DE LES LLUïTES D'AQUESTA VILA PER ACONSEGUIR LA SEVA EMANCIPACIó I LA DEL SEU COMTAT ENS RECORDA LES LLUïTES DE LA PRòPIA CATALUNYA, "EL COMTAT GRAN", PER MANTENIR LA SEVA IDENTITAT. LA PRòPIA CONFIGURACIó DE LA VILA, PRESIDIDA PER AQUESTA MAGNÍFICA CATEDRAL DE L'EMPóRDà QUE ÉS L'ESGÉSIA DE SANTA MARIA, ÉS UN COMPENDI DE LA SEVA HISTòRIA. ELS NOMS DELS SEUS CARRERS ENS PARLEN DE COM ES DISTRIBUIEN ELS OFICIS. LA FESOMIA ACTUAL DE LA VILA ENS ENSENYA COM CASTELLó HA SABUT ADAPTAR-SE ALS CANVIS DELS TEMPS, EN VARIAR L'ORIENTACIó DE LES SEVES ACTIVITATS ECONòMIQUES BàSIQUES: PESCA I SALINES ALS PRIMERS TEMPIn CIUTAT DE MENESTRALS, COMERCIANTS I FUNCIONARIS MÉS ENDAVANT -"CASTELL6, VILA MAJOR, TOT SóN JUTGES I NOTARIS...", DEIA LA CANÇ6-; RAMADERIA I AGRICULTURA, DESPRS, I FINALMENT, EL TURISME. POTSER ARA QUE ENS ACOSTEM A L'ACABAMENT DEL SEGLE, CASTELL6 D'EMPúRIES POT D'UNAR UNA VEGADA MÉS UN EXEMPLE DE LA SEVA VITALITAT I MOSTRAR-NOS A TOTS ELS CATALANS COM PODEN SUPERAR ALGUNS DELS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN. �CATALUNYA ES TROBA QUE, EN PLENA CRISI HA DE MANTENIR UNA SèRIE DE REALITZACIONS FETES EN UNA ¿. . POCA EN QUÉ ES PENSAVA QUE EL CREIXEMENT ECONòMIC HAVIA DE DURAR PER SEMPRE. DONCS BÉ, NO HA ESTAT AIXí, I AQUí RAUEN ELS PROBLEMES QUE TENEN ELS MUNICIPIS. VOSALTRES HO SABEU MOLT BÉ. LES 4.000 FOSES SèPTIQUES D'EMPúRIA-BRAVA, ELS SEUS 50 KM DE VIALS I ELS 25 KM DE CANALS NAVEGABLES, ELS 2.500 PUNTS DE LLUM SUPOSEN UN VOLUM DE GESTIó QUE AJUNTAMENTS MOLT MÉS GRANS I AMB MÉS MITJANS QUE EL DE CASTELLó NO SÉ SI HAURIEN RESOLT AMB L'EFICàCIA QUE HO HEU FET VOSALTRES. VOSALTRES CONEIXEU TAMBÉ LES CONSEQÜèNCIES QUE TÉ PER A LA SEGURETAT CIUTADANA LA URBANITZACI6 ACCELERADA.PERò ESTIC SEGUR QUE SABREU ACCEPTAR AQUEST NOU REPTE I EN SORTIR-VOS BÉ. HEU DEMOSTRAT A BASTAMENT QUE EN SOU CAPAÇOS. �PERQUE EL DINAMISME D'AQUESTA VILA S'HA AVANÇAT A LA RESTA DEL PAIS. EL VOSTRE ALCALDE M'HA EXPLICAT QUE HA CONCEDIT UNA MITJANA DE 1.000 LLICèNCIES DE CONSTRUCCIò ANUALS EN ELS úLTIMS QUATRE ANYS. HEU SABUT RECUPERAR I MANTENIR, PERE, EL RESPECTE PER AQUEST FABULòS PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA VILA. DEMOSTREU D'AQUESTA MANERA UNA GRAN SENSIBILITAT, A LA VEGADA QUE HEU SABUT DONAR UNA UTILITAT PúBLICA A AQUEST LLEGAT DE LA VOSTRA HISTERIA. ES SORPRENENT COM EN UN àMBIT QUE EN PRINCIPI SEMBLA TAN DIFERENT AL DE LA MEVA CIUTAT ES POT TROBAR INSPIRACIó PER ALGUNS DELS PROBLEMES QUE AFECTEN BARCELONA PEL FET DE SER UNA GRAN CIUTAT METROPOLITANA. �CASTELLS D'EMPúRIES, L'ENORME VILA QUE ÉS CASTELLó EN TERMES DE SUPERFÍCIE ESTA FENT L'EXPERIMENT D'UNA GESTIó COMPLEXA DE L'ENFRONTAMENT D'ALGUNS PROBLEMES QUE SóN CARACTERíSTICS DE LES GRANS METRóPOLIS. EM REFEREIXO A LA COMPLEXITAT QUE SUPOSA L'ADMINISTRACIó JUSTA I EQUILIBRADA D'UN TERRITORI ON HI HA REES MOLT DIFERENCIADES D'UTILITZACIó DEL SòL I, FINS I TOT, D'ESTIL DE VIDA. ES UN PROBLEMA QUE SEMBLAVA LIMITAT A LES REES METROPOLITANES DE LES GRANS CIUTATS AMERICANES, UNES CAPITALS PROFUNDAMENT DIVIDIDES ENTRE UN CENTRE QUE ENTRA EN CRISI I UNA PERIFERIA PRòSPERA I RESIDENCIAL. AQUEST ÉS ARA TAMBÉ UN PROBLEMA A BARCELONA, EN EL SENTIT QUE ES POT PROVOCAR UNA CONFRONTACIó INSOLIDARIA ENTRE AQUELLS QUE ES BENEFICIEN DE LA CENTRALITAT - DE SER AL BELL MIG DE LA CIUTAT - I ELS QUE TENEN ESPAI PER A VIURE AMB MÉS AMPLITUD ALLUNYATS DELS ASPECTES MÉS NEGATIUS DE LA VIDA CIUTADANA. �ES UN PROBLEMA QUE POTSER TAMBÉ SE LI POT PLANTEJAR A CASTELL6 D'EMPúRIES PEL FET DEL FANTàSTIC CREIXEMENT DE LES SEVES URBANITZACIONS PERIFèRIQUES D'ALTA QUALITAT. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 EL MEU MISSATGE ÉS EL MATEIX QUE HE INTENTAT COMUNICAR EN AQUELLES OCASIONS ON ES PARLAVA DELS PROBLEMES DE COHESIó METROPOLITANA: SOLIDARITAT. L'ESFORÇ DE SOLIDARITAT, TAMBÉ DE SOLIDARITAT FISCAL, ÉS IMPRESCINDIBLE PER A EVITAR QUE ES TRENQUI LA CONSCIèNCIA DE PERTANYER A UNA MATEIXA POBLACIó. LA SOLIDARITAT ÉS NECESSàRIA PER A CONSOLIDAR LES RELACIONS ENTRE ELS QUE GAUDEIXEN D'ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LA CIUTAT I PER A MOBILITZAR DE MANERA JUSTA ELS RECURSOS QUE PERMETRAN POSAR EN PRàCTICA ELS PROJECTES COMUNS. �EL VOSTRE POTENCIAL DE RIQUESA, EL VOSTRE DINAMISME, EL FET DE QUE NO TENIU EL PROBLEMA DE L'ATUR EN EL NIVELL DE GRAVETAT QUE ÉS NORMAL EN ALTRES LLOCS, ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB OPTIMISME. EL FUTUR DE CASTELL6, EL FUTUR DE L'EMPORDà I EL FUTUR DE CATALUNYA. AMB AQUEST ESPERIT OPTIMISTA PODEM LLANÇARNOS A CELEBRAR AQUESTE FESTES QUE PER SEMPRE MÉS HAN DE SER D'ALEGRIA, DE GERMANOR I D'AMISTAT. AMICS DE CASTELLó, QUE COMENCI LA FESTA! �"Y: ^^ . _ -'gr^ �45, 9 �,ij: i(_cc ^l �WuM~ '115. L'ALCALDE DE CASTELLÓ D'EAVRIES Sr. Pa494Al Maragall - Alcalde de Barcelona Benvolgut plpmpany: 13 tova Tánint ja la confirm -Itstbnc a la nostra festa en qualitat-á egoner, em plau fa te en nom de tot el Consistori, la invit::loiá for 'mal a la nostra Vila pel proper dissaete 10 d'Anost a la una del migdia, perdre donis llobertu oficial a la - Festa MajOt d'enguany. I esperem, tambá; temps41161sari por cornn¿i:rtir el dinar a disposis del • ts nosaltres. Han corealment. - , • :.--u ALCALDIA Registre d'Entrada 4 Cast0116 •,J26 e juliol del 19854 3 9 07 195 9 N.° ......... .... 4 ?‘i � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3890 Title A name given to the resource Festes Majors de Castelló d'Empúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelló d'Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Commemoracions Model social Empordà Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/861/0000001561.pdf e573482e5e3508f4bebcb00389cc98c2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 19/10/2003 (5187122) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Cultura, pág. 43 DESAPARECE EL ICONO INTELECTUAL DE LA ESPAÑA DEMOCRÁTICA Fiel a un compromiso político PASQUAL MARAGALL Me sobresalta la noticia de la muerte de Manuel Vázquez Montalbán antes de leer en un diario de Barcelona el artículo que me dedica. Prefiero no leerlo aún. Iba a ser el penúltimo acto de un diálogo sostenido, aunque ni mucho menos continuo, a lo largo de los años. Manolo faltará a la cita que teníamos concertada en la casa barcelonesa de EL PAÍS el próximo martes para seguir coincidiendo y discrepando -más lo primero que lo segundo-, esta vez delante del público. Pienso que la generosidad parca del hombre crítico vale más que el halago fanfarrón. Pero la generosidad de Manolo era un regalo raro, un metal precioso. Confieso que conversar con Manolo, pudiendo ser apasionante, para mí no ha sido siempre fácil. Una persona que no habla si no es estrictamente necesario no es una persona cómoda. Manolo no ha sido exactamente así, pero ha sido hombre de silencios sabiamente administrados. Manolo ha formado parte del paisaje colectivo de Barcelona, de Cataluña y de España, que se ha ido haciendo con el acicate de su mirada crítica, irónica, pero nunca agnóstica: arriesgada. La Barcelona de hoy -la Barcelona que ha socializado el mar, según sus palabras- no existiría sin su crónica. O no la veríamos igual. Del mismo modo, la educación sentimental de la izquierda española está teñida del recuerdo de la crónica que empezó a trenzar Manolo en la revista Triunfo, con la obsesión de reconstruir la razón democrática. Fue fiel durante toda su vida a su compromiso político, con una difícil mezcla de confianza ciega en las personas que encarnaban lo mejor de la utopía del comunismo y una distancia crítica que le permitió reconocer que se trataba de una utopía mortalmente herida. ¿Cuesta imaginar la Cataluña de mañana sin la presencia de Manolo? En realidad estará presente. Porque su interrogación lúcida la hemos aprendido. Porque nos vamos a estar preguntando todo el tiempo qué hubiera dicho Manolo. Lo que nunca sabremos son los giros que hubiera podido dar a sus interrogantes. Y nos duele en el alma quedar con esa duda. Manolo, te debemos algo más que la nostalgia de la revolución que no fue. Te debemos el haber levantado sin frases huecas la utopía posible de la Cataluña del pueblo y la España plural. ¡No te fallaremos! Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). 96 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1114 Title A name given to the resource Fiel a un compromiso político Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. Amb motiu de la mort de Manuel Vázquez Montalbán. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Barcelona Acció política Periodisme Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-10-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1046/19861005d_00154.pdf ad144fcf62c437988cc283129463bde1 PDF Text Text PI: llll 1 Ajuntament de Barcelona PREG6N DE LAS FIESTAS DEL PILAR, PRONUNCIADO POR EL EXCMO. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN EL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà BARCELONA, 5 D'OCTUBRE 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SRES. PRESIDENTES, QUERIDOS CONCIUDADANOS: QUISIERA AGRADECER AL CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA, AL CENTRO CULTURAL Y RECREATIVO ARAGONÉS Y AL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà SU INVITACIóN PARA PRONUNCIAR EL PREGóN DE LAS FIESTAS EN HONOR DE LA VIRGEN DEL PILAR ORGANIZADAS CONJUNTAMENTE POR LOS TRES CENTROS. UNAS FIESTAS QUE ESTE AÑO TENDRáN COMO MARCO PRINCIPAL EL ANTIGUO MERCADO DEL BORNE. EL AYUNTAMIENTO SE SIENTE MUY SATISFECHO DE HABER APORTADO A ESTAS CELEBRACIONES ESTE ESPACIO QUE EN EL PASADO FUE LUGAR PRIVILEGIADO DE ENTRADA DE LOS FRUTOS QUE LOS ARAGONESES, CON SU ESFUERZO Y SU LUCHA POR EL AGUA, HABíAN SACADO DE SU HERMOSA, INMENSA, DIVERSA Y A LA VEZ DURA TIERRA. PARA EL. ALCALDE DE BARCELONA SIEMPRE ES AGRADABLE ESTAR EN CONTACTO DIRECTO CON SUS CONCIUDADANOS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN MIS VISITAS A LAS CASAS REGIONALES, ADEMES, ES MUY GRATO Y ENRIQUECEDOR COMPROBAR LA DIVERSIDAD DEL ORIGEN DE LOS BARCELONESES, SU APEGO A LAS TIERRAS Y COSTUMBRES QUE LES VEN NACER, A ELLOS O A SUS PADRES O ABUELOS. Y ESTE CONTACTO CON LOS CENTROS ARAGONESES ES DOBLEMENTE AGRADABLE POR LOS SIGLOS DE HISTORIA COMúN ENTRE ARAG6N Y CATALUÑA. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL DE ARAG6N, EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, RECORDABA EN LA CONFERENCIA QUE DIO EL PASADO MES DE ABRIL EN LA CASA DE LA CIUDAD CÓMO NUESTRA INSTITUCIóN DE GOBIERNO MáS ANTIGUA, EL CONSELL DE CENT, FUE CREADA POR EL REY JAIME I EN JACA Y TRAIDA POSTERIORMENTE A BARCELONA. ESTE NO ES MáS QUE UNO DE LOS HITOS QUE JALONAN NUESTRA HISTORIA COMPARTIDA. UNA HISTORIA QUE NO SE ACABA CON LOS DECRETOS DE NUEVA PLANTA DE FELIPE T , SINO QUE HA SEGUIDO BAJO OTRAS FORMAS. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS ARAGONESES, JUNTO CON LOS VALENCIANOS, FUERON LOS QUE INICIARON LA EMIGRACIóN A BARCELONA CUANDO ÉSTA SE CONVIRTIó EN LA PRIMERA CAPITAL INDUSTRIAL DE ESPAÑA. VOSOTROS SABÉIS MEJOR QUE YO QUE BARCELONA ES LA SEGUNDA CIUDAD ARAGONESA DE ESPAÑA: 110.000 ARAGONESES SóLO EN EL TÉRMINO MUNICIPAL, DOSCIENTOS MIL EN TODA EL áREA METROPOLITANA. Y DE LA MISMA MANERA QUE BAJO LA CORONA DE ARAGóN LOS REINOS Y EL PRINCIPADO DE CATALUÑA GOZABAN DE AUTONOMÍA Y RESPETO, BARCELONA, CIUDAD ABIERTA Y CRISOL DE CATALUÑA, RESPETA LOS ORÍGENES Y LA CULTURA DE TODOS SUS CIUDADANOS. A TODOS NOS UNE EL AMOR POR NUESTRA CIUDAD. EL RESPETO HACIA LAS RAÍCES, LA CONCIENCIA DE LA PROPIA IDENTIDAD, SIN EMBARGO, NO DEBE EXCLUIR LA INCORPORACIóN PROGRESIVA Y PLENA A LA CIUDAD, A LA SOCIEDAD EN LA QUE SE VIVE. ES MáS, CREO QUE ESTA INTEGRACIóN SóLO SE PRODUCIR. CUANDO ESE RESPETO ESTÉ GARANTIZADO. HEMOS DE TRABAJAR TODOS POR CONSTRUIR UNA EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, UNA CATALUÑA EN LAS QUE HAYA UNA DINáMICA CULTURAL BASADA EN LA TOLERANCIA, LA SOLIDARIDAD, EL ENTENDIMIENTO úNICO Y EL INTERCAMBIO. ESTA CIUDAD NO SERIA LO QUE ES SIN EL ESFUERZO DE TANTÍSIMOS ARAGONESES, VALENCIANOS, ANDALUCES, CASTELLANOS, GALLEGOS QUE HAN DEJADO AQUÍ LO MEJOR DE SU ESFUERZO Y DE SU CREATIVIDAD. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL, EN LA OCASIóN QUE ANTES HE CITADO, RECORDABA AL GRAN NaMERO DE ARAGONESES QUE LUCHARON POR SUS IDEALES EN CATALUÑA, C6MO BARCELONA LOS ACOGI6 Y LOS ECOS DE SUS OBRAS VOLVIERON A ARAG6N. RECORDABA EL PRESIDENTE MARRACO CÓMO LOS PRIMEROS MOVIMIENTOS ORGANIZADOS DEL ARAGONESISMO POLÍTICO CRECIERON EN LOS CÍRCULOS ARAGONESES DE BARCELONA. HOY ARAG6N, COMO CATALUÑA, TIENE SU ESTATUTO DE AUTONOMÍA. LA AUTONOMÍA DE ARAG6N PERMITIRá ADMINISTRAR MEJOR LOS RECURSOS DE ESAS TIERRAS. EL TENER LOS NIVELES DE DECISIóN MáS CERCA PERMITE GOBERNAR CON MEJOR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD. EL ALCALDE DE BARCELONA ESTá A FAVOR DE LA AUTONOMíA DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES DE ESPAÑA. COMO TAMBIÉN DEFIENDE LA AUTONOMA DE LOS MUNICIPIOS. POR ESO QUISIERA RECORDAR AQUí AL QUE FUE ALCALDE DE ZARAGOZA, DON RAM6N SAINZ DE VARANDA, QUE FALLECI6 PREMATURAMENTE. SU MUERTE FUE UNA GRAN PÉRDIDA NO SóLO PARA SU CIUDAD, SINO PARA TODA ESPAÑA, QUE QUEDE PRIVADA DE SU LABOR FRENTE A LA FEDERACIóN ESPAÑOLA DE MUNCIPIOS Y PROVINCIAS. DESDE ESAS AUTONOM.AS GANADAS, LOS ESPAÑOLES QUE VIVEN EN LUGARES DISTINTOS AL DE SU NACIMIENTO, TIENEN UN MEJOR SOPORTE PARA EL FOMENTO DE LA CULTURA DE ORIGEN. Y ESTO HA DE SER MEJOR FUNDAMENTO PARA ENRAIZARSE EN LA TIERRA QUE VIVEN. LLENGUA CATALANA, JO VOLDRIA TERDIDWAR EN LA QUE ÉS LAP RòPIA ► _ • c _ ► e 1 --S. 10L ES PRòPIA D' ARAGo, PER SER LA LLENGUA DE MOLTS POBLES I COMARQUES D'AQUELLA TERRA. Exp. 82-86 - IMPIREMTA MUNICIPAL I ÉS PRóPIA DE VOSALTRES, PERQUE, COM A �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONINS, SOU PLENAMENT CATALANS. COM DEIA JAUME VICENS VIVES L'íaNICA DIFERèNCIA ENTRE ELS CATALANS ÉS QUE UNS HAN VINGUT ABANS I ALTRES DESPRÉS. PER TOTS HEM VINGUT DE FORA. I EL TEMPS D'ARRIBADA NO DóNA CAP DRET D'UNS SOBRE ELS ALTRES. SENYORES, SENYORS, PERMETEU—ME QUE ACABI AMB EL MEU HOMENATGE A AQUESTES ENCANTADORES REINES DE LES FESTES I A LES SIMPáTIQUES REINES INFANTILS. RAMONITA, M. DEL CARME, CARMEN, ROSER, CRISTINA, MARTA: VOSALTRES REPRESENTEU LA JOVENTUT D'AQUESTA CIUTAT, D'AQUEST PAIS. VOSALTRES SOU L'EXEMPLE VIU DEL QUE HE ESTAT DIENT. HEU NASCUT A BARCELONA, SOU CATALANES. I AIXó NO US IMPEDEIX LA VOSTRA LEIALTAT A LES COSTUMS I AL FOLKLORE DELS VOSTRES PARES, DELS VOSTRES AVIS. VOSALTRES SOU L'ESPERANÇA D'UN FUTUR MILLOR, D'UNA BARCELONA I UNA CATALUNYA DE TOTS I PER A TOTS. I ARA QUE COMENCI LA FESTA. I QUE POGUEM DIR SEMPRE VISCA BARCELONA, VISCA CATALUNYA, VIVA LA VIRGEN DEL PILAR Y QUE VIVA ARAG6N. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3952 Title A name given to the resource Fiestas del Pilar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Aragonès de Sarrià Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Territoris Acció política Aragó Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències