<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=23&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-09T00:21:56+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>23</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1070" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="605">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1070/19870103d_00184.pdf</src>
        <authentication>cbd9cb46f6fcb8d1ef9f3df63c586a3e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42278">
                    <text>EL ALCALDE DE BARCELONA

Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín
Con motivo de la commemoración del 750 Aniversario de Berlín
quiero hacerle llegar la felicitación de la Ciudad de Barcelona
asi como mi más cordial y amistoso saludo personal.

Barcelona es y se siente parte de Europa. Berlín, situada en
el corazón de Europa, ciudad cuya historia es parte fundamental
de la historia europea y mundial, es un punto de referencia
obligado para Barcelona.

Barcelona ha conocido también épocas de tiranía, guerras y
destrucciones. Los barceloneses, como los berlineses, aman la paz
y la libertad.

Todo ello hace que nuestras ciudades se sientan atraidas una
por la otra, y que esta atracción haya dado sus frutos.

La presentación de la candidatura de Barcelona para los
Juegos Olímpicos de 1992 en la reunión celebrada en Berlín por el
Comité Olímpico Internacional, en junio de 1985 fue una fecha
significativa. La participación de la Orquesta Sinfónica de
Berlín en la Jornada Olímpica en Barcelona, en setiembre de 1986

�HOJA N.°

EL ALCALDE DE BARCELONA

y la visita del Berliner Ensemble son otros hitos de nuestras
relaciones.

En estos días en que Berlín cumple 750 años yo expreso mi
deseo de que la colaboración entre Berlín y Barcelona vaya en
aumento y conjuntamente podamos trabajar por la paz y el
entendimiento de todos los pueblos del mundo.

Reciba pues, señor alcalde, mi sincera felicitación y la de
la ciudad de Barcelona, y le ruego que la haga extensiva a todos
los miembros de la Asamblea Municipal, al Ayuntamiento de Berlín
y a todos sus conciudadanos.

Pasqual Maragall i Mira

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15909">
                <text>3976</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15910">
                <text>Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15911">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15912">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15913">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15915">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22223">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24114">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24115">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24116">
                <text>Berlín</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24117">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24118">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40683">
                <text>1987-01-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43307">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15917">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1071" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="606">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1071/19870106d_00186.pdf</src>
        <authentication>69b3c514890b0f7d98331ea44f91283d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42279">
                    <text>^
(“4174.441:

^c^Ïous), 54c,
lu^^^

^cr^

l3 CC^

^9

/'G`

BARCELONA

Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura
del ciclo «Barcelona Solidària», Excmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira
utoridades, autoridades representantes
de otras comunidades autónomas, señores diputados, señores miembros de la
corporación municipal, amigos:
Clausuramos hoy, y lo haré en catalán, pero
en un catalán que trataré de que sea comprensible, el ciclo de conferencias «Barcelona Solidaria». Por este Salón de Ciento han pasado e
intervenido todos y cada uno de los presidentes
de las; diecisiete comunidades autónomas que
conforman el mapa autonómico español.
Han sido, por lo tanto, diecisiete semanas
intensas que han servido, entre otras cosas, para
conocer en profundidad la España –o mejor
dicho– las Españas diversas. De esta manera
hemos podido asistir, semana tras semana, a la
elaboración de un cuadro, ahora ya completo,
del cual destacan la diferencia de los problemas
que tienen que ver con las desiguales situaciones, así como el tono que es común en lo que se

A

refiere a la ilusión y esperanza para resolver
estos problemas.
La gran asistencia de público a lo largo de
todas estas semanas ha puesto de manifiesto que
nuestra ciudad continúa siendo una ciudad
abierta.
Y es que, como decía uno de nuestros visitantes, la personalidad de un pueblo sólido no se
define sobre la negación del resto de pueblos,
sino justamente al contrario, a partir del reconocimiento de los otros. Y más allá cuando, como
en este caso, este reconocimiento viene acompañado de curiosidad, interés y respeto por los
problemas comunes y diferentes, y ante las diversas maneras de concebir las soluciones. Ésta
es una de las bases de la solidaridad, que ha
tenido aquí, en el Salón de Ciento, su manifestación.
Vale la pena recordar las palabras del presidente de la comunidad autónoma de Asturias,

DAjtCELQN

�don Pedro de Silva Cienfuegos Jovellanos, quien
dijo que el ciclo ha sido una buena oportunidad
para que las diferentes comunidades autónomas
interpambien sus experiencias sin necesidad de
recurrir a contactos a través de la capital.
Hemos asistido también a la buena disposición .de las comunidades autónomas afectadas
por la regulación de problemas tan graves como
son los problemas del agua, en el caso de los ríos
Ebro y Tajo, como subrayaron el presidente de
la Rioja, señor de Miguel, y el presidente de la
Diputación General de Aragón, señor Santiago
Marraco. Ha quedado claro que consistía en un
problema técnico más que político. Es decir, que
consistía en decidir con precisión el precio del
agua en función de su uso industrial, agrícola o
urbano.
Aquí tuvimos una primera impresión, una
primera gran impresión, al ver como un tema
que tiene todo este historial a sus espaldas, todo
este sentimiento, en el fondo, en el Salón de
Ciento, hablando claro, dejándose oír voces diferentes, se puede enfocar y darle un camino de
futuro, encontrarle una salida.
No puedo dejar de mencionar tampoco el
respeto con que nos han visitado todos y cada
uno de los presidentes autonómicos. Respeto
que se puede simbolizar en el homenaje que han
hecho a Cataluña mediante la visita y ofrenda
floral a la tumba del Presidente Companys en el
Fossar de la Pedrera.
También he de citar la clara conciencia que
los presidentes que nos han visitado tienen del
alcance de su autonomía. Tanto el presidente de
la comunidad autónoma de Madrid, como el de
la Rioja, el de Cantabria o el de Murcia, todos
han mencionado el hecho de que sus comunidades no pueden, ni pretenden, compararse a la de
Cataluña en cuanto a legitimidad histórica. Y en
este sentido quiero destacar las palabras muy
claras, muy rotundas, del presidente de la comunidad de Castilla-La Mancha, señor Bonc, quien
nos habló de la legitimidad autonómica creada a
partir de la Constitución de 1978, así como de la
ventaja que supone el autogobierno autonómico,
y perdonen la redundancia, que es el mejor en
tanto en cuanto está más cerca de los ciudadanos. Pero añadió que esta ventaja teórica se debe
demostrar día a día mediante la eficacia.
Ha habido, pues, un aumento del conocimiento mutuo que, por otra parte, me reafirma
en mi apuesta.mo catalanista. Y entiendo por
catalanista una manera positiva de ser nacionalista. Porque para mí el catalanismo representa
la adhesión a la identidad de una patria concreta, ésta, que es la mía, que es la nuestra.
España ha sido, históricamente, una realidad
difícil y contradictoria para todos sus pueblos y
regiones. No hay, no ha existido nunca, por una
parte Cataluña y por otra, enfrente, España.
España ha sido la relación entre las comunidades que la componían. Esta relación ha generado, sin embargo, un poder que a menudo ha sido
desfavorable para Cataluña, y ha creado una
incomprensión y una confrontación ficticias entre los pueblos. Porque el conflicto no consiste
ni ha consistido en una confrontación España-

Cataluña, digámoslo claro, sino entre el poder
político central y las aspiraciones democráticas,
progresistas y autonómicas que a lo largo de la
historia se han manifestado en los pueblos de
España, y muy particularmente en Cataluña.
Hay que reconocer que la unidad española
iniciada hace casi quinientos años, quizá por la
época en que se hizo y por las fuerzas y las
ideologías que hasta una época reciente la han
hegemonizado, no ha sido un factor de progreso
e integración como lo significaron por ejemplo
la monarquía y la revolución en Francia, o posteriormente el rissorgimento italiano o 11. Zollverein alemana de 1871. Y menos todavía, a diferencia de otros países, de lo que sucede en otros
países de Europa y América, tampoco la unidad
representó el logro de un nivel superior de libertad.
Hoy, sin embargo, en España vivimos una
oportunidad histórica singular: la construcción
de un estado plurinacional y democrático que
reconoce como entidades políticas a las colectividades que lo constituyen. Por eso pude decir
yo el día 17 de octubre en Lausana: Nosotros,
Cataluña, nacionalidad constitucional. Y lo que
estaba diciendo era algo que nadie podía rebatir.
En esta situación es aún menos válido -pienso- oponer Cataluña y España. No nos preocupamos de España desde el exterior, sino que
queremos intervenir activamente en la construcción de una nueva España democrática y
diversa. La España de la diversidad, como decía
la semana última el presidente de la Xunta de
Galicia, donde Cataluña y Barcelona tengan el
protagonismo que les corresponde.
Y somos conscientes de que este proceso es
difícil. Es, hasta cierto punto, incluso conflictivo, pues se trata de repartir poder político y
recursos económicos. De la misma manera que
no es suficiente la democracia política si no hay
democracia económica y social, hoy la democracia se debe basar no solamente en el pluralismo
político que se expresa en las elecciones y en los
partidos, sino también en la pluralidad de poderes en el territorio del Estado. Tenemos que
desarrollar la democracia territorial.
Pero éste no es un problema catalán exclusivamente. Es un problema de todas las comunidades que componen el Estado. Y desde Cataluña no nos hemos de limitar a actitudes de
agravio y de reivindicación específica, sino que
tenemos que hacer propuestas válidas para la
construcción de un Estado más descentralizado
y más autonomizado y más eficiente, basado en
unas comunidades autónomas y en unos municipios más fuertes que los de ahora.
Nuestra fuerza y nuestra razón, desde Barcelona, desde Cataluña, serán apreciadas en España, no por nuestra persistencia en declarar nuestro agravio, sino por nuestra capacidad de hacer
propuestas que, siendo válidas para nosotros,
valgan también para los ciudadanos de Andalucía, y de Aragón, de Galicia y del País Vasco, de
Madrid y de Valencia, para todos.
No vayan a pensar que no somos conscientes
de que hoy en Cataluña y en Barcelona no

�recibimos del Estado todo lo que necesitamos.
No recibimos el dinero que corresponden a funciones que ejercemos y a los servicios que prestamos. Barcelona, doblemente penalizada por la
importancia y el coste de los servicios no obligatorios que presta y también por la fragmentación
política metropolitana, lo sabe de sobra. Y tenemos que reclamar, no solamente porque es de
justicia, sino también porque España necesita
que Barcelona y Cataluña progresen porque a la
sociedad española le conviene que este motor
funcione, porque todo el país irá mal si a uno de
sus principales pulmones le falta el aire.
Hoy, sin embargo, Barcelona y Cataluña no
se pueden sentir discriminadas en España. Si
alguna duda queda, el apoyo recibido, el entusiasmo que en toda España ha suscitado la candidatura de Barcelona a los Juegos Olímpicos,
tiene que damos confianza en nuestro papel. Y
nos da, nos ha dado también un sentimiento de
responsabilidad.
El proyecto de Barcelona para 1992 es un
proyecto para toda la ciudad, para todos los
ciudadanos de Barcelona y del área metropolitana, que es su escenario natural (los Juegos no
caben en 90 km 2). Pero también es un proyecto
para toda Cataluña y para toda España. Ya
hemos superado la época de vernos a nosotros
mismos como derrotados y resistentes, asediados siempre por el enemigo exterior.
Ni Barcelona ni los Juegos Olímpicos representan ninguna amenaza para Cataluña ni para
la catalanidad, antes al contrario. Barcelona,
una vez más, se coloca delante de un proyecto
que ha de servir a toda Cataluña. Nunca habían
estado tan presentes en el mundo Barcelona y
Cataluña, nuestra lengua, nuestra cultura y tecnología, como lo van a estar los próximos años.
Y nunca habremos encontrado, en España, un
ambiente tan favorable, tan predispuesto a trabajar con nosotros, a entusiasmarse con nosotros.
Si buscamos enemigos exteriores acabaremos
convirtiendo los fantasmas en realidades, pero si
sabemos ver los amigos que esperan nuestra
mano; si sabemos mirar a los ojos de los que hoy
nos miran con cordialidad y con una pizca de
admiración; si sabemos responder positivamente a las esperanzas que en toda España depositan
en nosotros, entonces quizá por primera vez en
la historia moderna de España recibiremos la
solidaridad de todos los pueblos de España.
No se puede confundir el poco éxito de determinadas operaciones políticas con el fracaso de
Cataluña. Como tampoco sería justo atribuir la
victoria de Barcelona a una opción o incluso a
una institución política determinada. Es una
victoria de todos, de los barceloneses, de los
catalanes. Y es también un hecho positivo para
España y que nos permite afirmar los vínculos
entre unos pueblos que han vivido siglos de
relaciones difíciles, y a menudo injustas para todos.
Barcelona hace hoy, con confianza y esperanza, una oferta solidaria a toda España, a toda
Cataluña. Una oferta basada en la confianza
de que será bien recibida y en la esperanza de

que tenemos proyectos de futuro comunes.
Barcelona ha de ser solidaria también, y quizá antes que nada, con sus ciudadanos, con los
que en ella viven, con los que sufren la ciudad y
la construyen cada día con su trabajo y sus
ilusiones. Y no siempre lo ha sabido ser.
A veces se ha hablado de la inmigración
como de un hecho patógeno, doblemente patógeno. Problema en el origen, es decir, la pobreza,
la marginación, la represión social y política que
obligava a la gente a marchar. Y problema en el
país receptor, que se veía afectado en su cohesión interna, en sus equilibrios, en su cultura,
por el alud de los que llegaban. •
Con el primer aspecto estamos de acuerdo.
La emigración de andaluces, extremeños y murcianos, de aragoneses y castellanos, de gallegos y
asturianos, y otros, es un indicador de gravísimos problemas y de grandes injusticias en los
países de origen. La emigración obligada es un
fenómeno muy general que han conocido todas
las épocas y todos los países. Pero no es justa.
No es una expresión de libertad, pues la libertad
sería tener la posibilidad de quedarse o irse.
Cuando la emigración se convierte en necesidad
no hay libertad ní justicia.
No queremos tampoco negar los problemas
generados por la inmigración en las tierras de
llegada. Mal podríamos hacerlo desde el ayuntamiento de una ciudad que debe el 90 % de su
crecimiento a la inmigración.
Una ciudad que durante los años sesenta
recibió 100.000 inmigrantes cada año, sin planificación urbana ni recursos económicos suficientes para construir la ciudad que los recién llegados necesitaban. Una ciudad que está rodeada
de pueblos que han visto cómo su población se
doblaba o triplicaba en pocos años sin que pudieran hacer frente a las necesidades de vivienda, de equipamientos, de servicios, etc. Piensen
que Cornellà de Llobregat tenía unos 10.000
habitantes en 1950 y que en estos treinta años ha
pasado a tener 100.000, o sea que no se ha
multiplicado por dos ni por tres, sino por diez.
También faltaba, en aquella época, la voluntad política de las instituciones públicas para
enfrentarse a estos problemas. La voluntad política que nace de la legitimidad y de la representatividad, de sentirse voz e instrumento de unos
ciudadanos libres y responsables. No era éste el
caso hace unos años, cuando Barcelona, su entorno y, menos, pera también de manera importante, toda Cataluña, recibieron el alud inmigratorio. Los nuevos ayuntamientos, democráticos,
han habido de afrontar en este sentido una
herencia dificil.
Cierto es que la población que acababa de
llegar no hablaba catalán, ni conocía nuestra
cultura. Venía con su lengua, que también es
nuestra, y con su cultura, que hoy también es
nuestra. Claro que hubiera sido mejor que entonces, como hay ahora, hubiese encontrado
escuelas en catalán, y televisión y prensa. Habría
sido mejor, sobre todo para ellos, para los recién
llegados, que han tenido que pagar un precio
doble: tener que abandonar su tierra y muchos
elementos de su cultura, los más ligados a su

�W.1!11:2,.

país de origen, y el de encontrarse en un país que
le acogía, pero con trabajos mal pagados, en
periferias urbanas marginales y que hablaba en
otra lengua.
Los que llegaron como inmigrantes, sin embargo, pronto se convirtieron en ciudadanos de
Cataluña, trabajando, viviendo e incluso aprendiendo la lengua, o haciendo que la aprendiesen
sus hijos. Hoy, en el área metropolitana de.
Barcelona un 50 % de las familias son de habla
castellana, un 25 % mixtas y un 25 % de habla
catalana. Pero sólo un 7 % de los ciudadanos de
Barcelona y su entorno, es decir, el ámbito de la
CMB, declara no entender el catalán. Es el resultado de un esfuerzo de todos, y muy especialmente, me parece a mí, en estos últimos años, de
los ayuntamientos y de la Generalidad, de la
escuela, de los medios de comunicación, pero
sobre todo es un esfuerzo de los ciudadanos de
Cataluña nacidos en otras tierras.
Este esfuerzo se ha hecho viviendo y trabajando en Cataluña, os decía hace un momento, y
luchando en Cataluña. No ha sido fácil adquirir
la ciudadanía. Hubo que luchar para construirse
una casa, para tener escuelas y transportes, para
urbanizar el barrio, para lograr espacios colectivos. Y se dieron cuenta, todos nos dimos cuenta,
de que todo era muy difícil, más difícil porque
nos faltaban derechos que nos protegieran y
libertad para actuar. Y no encontrábamos ante
nosotros unas autoridades políticas que nos representasen. Incluso el afán, plenamente justificado, de reunirse para hacer revivir la cultura de
origen por parte de andaluces, asturianos o gallegos, tropezaba con prohibiciones constantes.
Entendimos que muchos de sus problemas
tenían causas políticas, o mejor dicho, que sin
un sistema político y democrático no se podían
integrar plenamente en Cataluña, ni tampoco
conservar lo que deseaban conservar de su identidad original. Y se encontraron, y nos encontramos, con los catalanes nacidos aquí, que queríamos lo mismo.
También de alguna forma nosotros, algunos
de nosotros, fuimos a Andalucía, y a Castilla, a
conocer de cerca lo que pasaba en la España
profunda que se empobrecía enviando a su gente
más joven y emprendedora. Así hablaba aquí el
presidente de nuestra comunidad el día que se
inauguró este ciclo de conferencias y que algunos recordaréis. Pero, sobre todo, nos acercamos
a los que habían venido aquí, para ayudarnos
mutuamente a construir un país más solidario,
tolerante y libre.
El Once de Setiembre o el día de San Jorge
han sido y son fiestas de todos, de los que hemos
nacido en Cataluña y de los que han venido de
fuera, jóvenes y mayores. Pero si hoy podemos
vivir estas fiestas en libertad, con autonomía y
con un grado de civilidad superior al pasado, lo
debemos también y mucho a los que han trabajado y luchado en Cataluña, aunque no hayan
nacido en ella y, hayan llegado sin conocer su
lengua.
Cataluña, Barcelona, no están, ni han sido
nunca amenazadas por la llegada e instalación
en nuestro país de aquellos que han venido a

vivir y a trabajar aquí. No hay una cultura
catalana eterna a la que tiene que integrarse el
inmigrante, si no quiere quedar marginado. La
cultura de nuestro país, como la realidad de
nuestras ciudades, es abierta y es dinámica. Se
va haciendo con las aportaciones de todos en
dos lenguas, aunque consideremos nosotros que
la lengua propia de Cataluña, no la más propia,
la lengua propia de Cataluña, es el catalán, y
también incorporando algunos rasgos culturales
que vienen de fuera y que nos enriquecen a todos.
Igualmente, los que quieran venir a Cataluña
tienen que saber que el catalán no es una amenaza para ellos. Pienso que toda normalización
lingüística se tendría que remachar con una
campaña valiente contra los temores que nuestra
particularidad engendra fuera de nuestra tierra,
por la dificultad que puede entrañar el aprendizaje de la lengua catalana. El catalán se aprende
fácilmente, pero no basta que lo sepamos nosotros, tenemos que explicarlo, tenemos que convencer de ello a todo el mundo. Tenemos pues,
que combatir la falacia de que el catalán es una
barrera. No lo es.
Me gustaría dirigirme, aunque fuera idealmente, a los emigrantes para decirles: Vosotros,
ciudadanos de Barcelona, que no habéis nacido
en ella, sois doblemente barceloneses, doblemente catalanes. Lo sois porque vivís aquí y lo
sois porque os ha costado mucho llegar hasta
aquí, hasta ser y sentiros plenamente barceloneses, con el mismo derecho y con las mismas
posibilidades que los catalanes de nacimiento.
Pero sois barceloneses, sois catalanes, de una
manera especial. Sin renunciar del todo a ser
castellanos, andaluces, gallegos, aragoneses o asturianos o vascos. Y está bien que sea así. Os
hace más completos a vosotros y nos enriquece a
nosotros. Y nos ayuda a ser más solidarios y a
recibir la solidaridad de los pueblos de España.
Ésta es la realidad.
Quisiera hacer un recordatorio de lo que me
ha parecido que ha sido una ruptura de tópicos,
como un resultado, también importante, de este
ciclo de conferencias. Me he referido antes a lo
que considero un enfoque equivocado por lo que
se refiere a aquel sentimiento nacional que se
define en base a un agravio. En este sentido, este
ciclo de conferencias ha servido para explicitar
que las diferentes comunidades autónomas se
enfrentan a un problema grave en lo que se
refiere a la financiación que proviene del gobierno central.
Y aquí lo decía, hace poco, dos semanas, el
presidente de Extremadura, quien decía a sus
propios ciudadanos: «No basamos, decía él,
nuestra identidad, la vuestra, puramente en la
referencia al exterior, al enemigo exterior, en los
obstáculos que se nos han puesto como país.
Veamos nosotros mismos dónde tenemos los
errores y tratemos de, a partir de aquí, progresar
y crecer.» Esto es lo que decimos nosotros también.
Como Vds. saben, el sistema de financiación
de las comunidades autónomas se reguló por la
LOFCA o Ley Orgánica de Financiación de las

�Comunidades Autónomas, que estableció, ahora
se cumplen cinco años, un sistema transitorio.
La diferencia fundamental entre este sistema
transitorio y el proyecto o el proyectado sistema
definitivo, consiste en que los recursos se calculaban anteriormente mediante el costo efectivo
de los servicios traspasados. En cambio, ahora
se calcularán aplicando criterios como la población, el coeficiente de esfuerzo fiscal en el impuesto sobre la renta, así como la relación inversa de la renta-real por habitante de la comunidad
autónoma en relación con el resto de España, es
decir, lo que se conoce como pobreza relativa.
En el fondo de las diversas propuestas no
solamente se debate hasta qué punto se descentralizan los recursos del gobierno central, sino
también de qué capacidad de gestión sobre tales
recursos gozarán los gobiernos autónomos.
La financiación autonómica presenta, actualmente, dos problemas básicos ligados a la desigualdad de recursos entre comunidades autónomas que tienen las mismas competencias y a ta
dependencia financiera respecto al gobierno central.
La solución a la desigualdad de los recursos
tendrá que pasar por un incremento de la financiación y por el reparto discriminado a favor de las
regiones y nacionalidades con un nivel más bajo.
Para eliminar la excesiva dependencia financiera del Gobierno central habrá que tener en
cuenta las aportaciones de los ciudadanos de los
territorios respectivos, especialmente a través de
los impuestos de mayor rendimiento: IRPF e
IVA. Por otra parte es inevitable la articulación
de subvenciones generales a través de un fondo
de subvenciones.
También es ineludible considerar la revisión
del sistema de financiación autonómico conjuntamente con el sistema de financiación de los
ayuntamientos. Los ayuntamientos de aquí somos conscientes de que no hace ni siquiera dos
años tuvimos la garantía de que una vez que se
hubiera llegado a un sistema de financiación
definitivo de las comunidades autónomas, seria
posible, por parte del Estado, ir hacia una revisión también definitiva del sistema de financiación municipal. Y por la parte de nuestra comunidad autónoma, al establecimiento de un fondo
autonómico de cooperación local. Y en aquel
momento se hizo depender precisamente de
esto, de la solución del sistema de financiación
autonómico. Pues muy bien, estamos todos es:
perando remachar el clavo de lo que es la auto`
nomía de nuestro sistema administrativo público, a través repito, del sistema definitivo de
financiación autonómica, y también de la aparición, entonces, de un sistema de subvenciones
desde el Estado y desde las comunidades autónomas a los ayuntamientos.
En definitiva, la cuestión de la financiación
autonómica va más allá de los problemas estrictamente técnicos y nos sitúa ante los grandes
problemas políticos que tenemos planteados.
Nos sitúan ante un reto de estado que pondrá de
manifiesto nuestra capacidad para transformar
un estado tradicionalmente centralista en un
estado autonómico.

Barcelona tiene que ser solidaria con los ciudadanos que la hacen cada día, que viven en
élla, que trabajan en élla, que a élla vienen cada
día o muy a menudo porque es la ciudad-capital
del área metropolitana y de Cataluña.
Hoy, a medio camino entre un pasado recien. te y un presente todavía dificil, con una democracia joven, una crisis económica larga y un
futuro esperanzador, definido ya por proyectos e
ilusiones que movilizan recursos y esfuerzos,
estamos obligados, pero también preparados,
para establecer unos acuerdos de solidaridad
con el conjunto de Cataluña, con el entorno
metropolitano y con los barrios de Barcelona.
Un compromiso de solidaridad con Cataluña:
institucional y político, pero también cultural y
moral. Barcelona asume su capitalidad y es plenamente consciente de que, si bien es una fuerza
decisiva para Cataluña, no tendría sentido ni
viabilidad, si no se mantiene firmemente integrada en Cataluña.
En esta ocasión, y una vez más, quiero afirmar nuestra voluntad sincera de cooperar con
todas las instituciones catalanas, con la Generalidad, con los ayuntamientos y las diputaciones.
Y lo hago con la convicción de que tenemos que
construir el país entre todos y que podemos
definir y realizar conjuntamente los grandes proyectos comunes. Y eso vale para los Juegos
Olímpicos y para la lengua, para la convivencia
libre y segura y para la reconstrucción y modernización de la economía y la tecnología. Los
valores de progreso, de libertad y tolerancia, de
integración, de solidaridad, una vez más tienen
que ser valores comunes.
Un acuerdo de solidaridad con la ciudad
metropolitana, extramuros municipales, con los
municipios vecinos, ayer víctimas de Barcelona
y hoy hermanos que conviven libremente en la
misma casa. No hace falta dar garantías, la
práctica de estos años es aleccionadora.
Barcelona ha defendido, en la Corporación
Metropolitana de Barcelona, la existencia y la
presencia de todos los municipios, de todos los
alcaldes. Y la aplicación de una política de reequilibrio territorial y de redistribución social.
Nos sentimos, por lo tanto, solidarios del déficit
de Badalona, de Sant Adrià o de l'Hospitalet, de
Montcada, Ripollet o Cerdanyola. Y sabemos
que los problemas del Baix Llobregat son también nuestros problemas. Y nos sentimos solidarios porque los hemos creado entre todos, estos
problemas. Sabemos que el crecimiento que antes he citado, galopante, de la zona del contorno
de nuestra ciudad, de nuestra ciudad central, se
ha debido justamente a la capacidad de crecimiento que esta ciudad central provocó sobre su
territorio circunvecino. Hoy no nos podemos
desentender de este tipo de situaciones, ni de la
solución de los problemas creados.
Hemos crecido juntos, aunque los costes y los
beneficios no se han repartido igualmente, ni
entre grupos sociales ni en su territorio. Hoy
somos una unidad de trabajo, de consumo, de
vida social hasta cierto punto. Somos una ciudad de muchos municipios, una realidad pluri-

municipal y por lo tanto descentralizada. Tene-

�mos que mantener esta diversidad municipal e
incluso descentralizar más el municipio central,
que es Barcelona. Y ya lo estamos haciendo.
Pero no podemos ni debemos renunciar a la
posibilidad de planificar conjuntamente, de redistribuir mejor las actividades y recursos, de
ayudar a las zonas más problemáticas. Y esta
posibilidad, en un marco democrático, requiere
una institución política representativa de una
entidad local que represente a los municipios y
los ciudadanos que son el sustrato comunitario y
la razón de ser de la institución.
Y un compromiso de solidaridad, una vez
más, con nosotros mismos, con Barcelona, con
todos los barrios. El proyecto de la Barcelona de
1992 sólo se hará con la ilusión, con la participación activa y consciente de todos los ciudadanos. Y para que esto sea posible es necesario
dirigirse a todos y cada uno de los ciudadanos,
es preciso relacionarse, como ayuntamiento, con
todas las entidades y todos los grupos, y promover que se hagan otros nuevos.
Y esto no se puede hacer únicamente desde el
Ayuntamiento, desde un organismo central. la
Barcelona solidaria tiene que ser necesariamente
una Barcelona descentralizada, próxima a todos
los ciudadanos. Es una labor iniciada, y más
aún, ya muy consolidada, aunque no esté acabada del todo. La Barcelona de 1992 se hará con
diez distritos, representativos, eficientes y abiertos a la participación de todos.
Esta Barcelona, en la medida que es solidaria
con Cataluña, con su entorno metropolitano,
con sus barrios y todos sus ciudadanos, puede y
debe serlo también con el conjunto de los pueblos de España. La solidaridad, como la libertad
y la tolerancia, es ilimitada, no se puede tener
para con unos cuantos solamente. Y cuando se
niega a alguien se acaba negándola a todos.
Si somos y sabemos ser solidarios entre nosotros, abiertos y tolerantes, lo seremos también
con los demás. Creo que a lo largo de la historia
hemos aprendido a serlo y ahora estamos demostrando que somos una ciudad y un país
abiertos y solidarios con el mundo, con Europa,
con el Mediterráneo y con América, y muy
especialmente con España. Y también hemos
aprendido que cuando existen circunstancias
políticas que lo hacen posible, como ahora. es
decir, cuando hay libertad, democracia y autonomía, desde España también se sabe ser solidario con nosotros.
— Yo espero, quiero esperar, que se hayan acabado las tentaciones fratricidas, los fantasmas de
los enemigos exteriores, los falsos enfrentamientos entre pueblos, entre ciudades. No ha y, no
debe haber, conflictos entre España, o Castilla,
o Andalucía, y Cataluña. Y tampoco, que nadie lo piense, entre Cataluña y Barcelona, o
entre la Barcelona del centro y la Barcelona de
la periferia. La política, la cultura de la solidaridad es para unirnos. Que es lo que estamos
haciendo.
Mientras otros se pueden preguntar y se han
preguntado, históricamente, por qué tantos forasteros habían venido a Cataluña e incluso si
eso era bueno o no lo era, si era intencionado o

no lo era; mientras algunos viajaban por España
para despejar esas incógnitas, otros aquí, juntamente con esos forasteros que ya habían llegado,
construíamos -me atrevo a decir- las bases del
edificio de la democracia y de la autonomía.
Y eso, evidentemente, se hacía en la calle, se
hacía en la clandestinidad, se hacía en la universidad y en las fábricas, y en el exilio.
Todos fuimos necesarios, seguramente, seguramente, unos y otros. Los que viajaban y se
preguntaban y los que aquí trabajaban, y que a
veces con acento, que no era un acento de la
tierra, el Once de Setiembre, cuando era difícil,
cuando la polícia obligaba a correr, estaban en la
calle de Alí Bey, delante del monumento a Casanova.
Pero hemos llegado a 1986 y estamos pensando en 1992, estamos pensando en el futuro y
tenemos que hacer una composición de lugar.
Ayer mismo, en Sevilla, capté en algún momento los límites y la fragilidad del empuje solidario.
Asistí a una encuesta de la TV en la que se
preguntaba a los jóvenes por lo de Sevilla en
1992, si sería bueno. Todos contestaban que sí.
Les preguntaban por lo de Barcelona y también
respondían todos que sí, que era bueno. En
cambio, entre los mayores ya no había tanta
mayoría. Por qué? Porque tenían más presente
el peso, la losa de un pasado que no ha sido un
pasado de solidaridad, que no ha sido un pasado
de amabilidad de unos con otros, que no ha sido
un pasado, digo, de coherencia. En Sevilla, unos
decían: «Los catalanes sí que lo saben hacer
bien, nosotros no.» Animados además, por una
cierta prensa que unos días antes había publicado, no sin una sutil intención que no comparto
-y que creo que se debe criticar- el titular
«Barcelona'92 - Sevilla O».
Venía a decir sutilmente que esta incapacidad
local se enfrentaba a una teórica omnipotencia
de los catalanes, y seguramente indicaba con
sutileza que en el futuro eso requería una respuesta, una respuesta de enfrentamiento, una
respuesta -una vez más- de agravio, en este caso
de allí para acá. Y esto pesa. Este tipo de pensamiento pesa todavía.
Otro factor que pesaba sobre esta generación
mayor es que en 1929 no fue un éxito la exposición de Sevilla. Y yo fui ayer a esa ciudad
creyendo que de alguna forma tenía que explicar
que si bien en L929 un dictador nos había
arrebatado una parte d. nuestra exposición universal para llevarla por decreto a Sevilla, esta
vez no ocurriría así. También tenía que decir
que estábamos dispuestos incluso a perdonar un
error histórico. Pues bien, yo estaba equivocado.
Porque el error no fue ése, justamente. Las cosas
no fueron así. En Sevilla la exposición de 1929
fue un fracaso, y lo fue, como decía alguno de
aquellos señores, porque seguramente no hubo
capacidad de organización, pero también porque Barcelona atrajo mucha más atención. Incluso me decían hoy que los catalanes tenemos
siempre la idea de que Barcelona fue la primera
ciudad que trajo al arquitecto francés Forestier
para diseñar jardines, junto con Nicolau Rubió,

�en Montjuïc, y que luego ambos proyectaron el
Parque de María Luisa de Sevilla. Me decían
también que nosotros interpretábamos que habíamos permitido que los arquitectos trabajasen
en Sevilla después de haberlo hecho en Barcelona. Pues bien, fue al revés. Primeramente trabajaron en Sevilla y luego fueron atraídos a Barcelona para que proyectasen los jardines de
Montjuïc, o su mitad, porque la otra mitad la
estamos apenas comenzando ahora nosotros.
Y estas cosas del pasado pesan y se deben
tener en cuenta. Y yo creo que la composición
de lugar que nos tenemos que hacer hoy, en
1986, después de este ciclo, después de haber
oído a los diecisiete presidentes de comunidades
autónomas, todos, sin que haya faltado ni uno,
es, repasar lo que cada uno dijo y preguntarnos:
¿Qué dijo Cataluña? Cataluña dijo sí, pero solidaridad hacia nosotros también. Cataluña pidió
solidaridad, y también dijo que nosotros fuimos
los que indicamos primero a España cual había
de ser el camino del desarrollo económico a
finales del siglo XIX.
Y ¿qué dijo Euzkadi? Euzkadi dijo: «Queremos un pacto de estado», que se anunció en esta
sala. Fue aquí, en el Salón de Ciento, donde el
presidente Ardanza anunció su oferta de un
pacto de estado. Y dijo claramente que Euzkadi
no había votado la Constitución, que se había
abstenido. Y dijo claramente también que el
Estatuto de Euzkadi sí que había sido votado y
aprobado y que además era un estatuto ilimitado, con una cláusula que decía que la letra del
estatuto no agotaba toda la virtualidad de los
derechos históricos del pueblo vasco. Y eso está
escrito. Lo que hace que con un estatuto todo lo
que se consigue —decía él— sea siempre algo que
ya estaba en el estatuto y no constitu' a ninguna
victoria ante una cierta opinión en el País Vasco. Y también que todo lo que no se consigue es
algo –dice la opinión, una cierta opinión importante en el País Vasco– que en Euzkadi ya se
espera de fuera.
Y hemos oído a Galicia, hace muy poco. El
presidente de la Xunta explicaba cómo no solamente cl inicio del galleguismo se produce en
Cataluña, sino que incluso hay una relación
entre el catalanismo, una parte del catalanismo
histórico y este galleguismo. Y citó unas frases
de Cambó en las que este político confiesa su
catalanismo a partir de haber escuchado no sé si
a Castelao o a Otero Pedravo. Por lo tanto. Lon
una coincidencia incluso física. en Barcelona se
produce una alimentación mutua entre regionalismos, en este caso, o entre nacionalismos. Y
como que el estatuto de Galicia se redactó en
Montserrat, se llama Estatuto de Montserrat.
Hubo un momento en que Cataluña era la capital de las tres comunidades autónomas, en plena
guerra civil.
Hoy me atrevería a decir que Cataluña es,
moralmente, un poco la capital de las comunidades autónomas. Los presidentes han venido aquí
con humildad, pero con su orgullo, para pasar su
examen de autonomía, y perdonadme el juego
de palabras. Han venido con este espíritu. Tarradellas primero y Pujol después, son para to-

dos ellos una referencias inevitables, obligadas,
de respeto, de autoridad como se dice en derecho y en literatura. Son autoridades que hay que
citar y respetar.
Pasemos a otras comunidades, aunque rápidamente y sin citarlas a todas.
Cuando el presidente de Andalucía se presenta aquí, habla en un Salón de Ciento absolutamente lleno, más que hoy. El nombre de Andalucía comunica electricidad en esta sala y todo el
público se identifica con aquel nombre. Hay
algo más que una mera descentralización regional provincial, producida por una ley. Hay un
sentimiento.
Lo que seguramente es cierto es que en Andalucía, como alguien decía ayer en Sevilla, se
puede ser no autonomista sin que pase nada. Se
puede ser andaluz, andalucista, por decirlo de
alguna manera, y no ser autonomista, y no pasa
nada. ¿Por qué? Porque en la tradición histórica
de Andalucía su relación con lo que llamamos
España no es conflictiva, sino que justamente
España es la prolongación natural política de
aquella Andalucía.
Y hemos oído a Valencia hablar con vigor y
con una gran corrección. No se puede decir que
Valencia sea un fenómeno sencillo, ni mucho
menos. Ni que sea reducible a una categoría de
clasificación.
Y hemos oído a las Islas Baleares y las Canarias con toda su singularidad. Y Navarra con sus
derechos forales. Y Madrid con su acento de
distrito federal, que pide perdón pero que ya se
afirma cono ciudad orgullosa que es sede de la
democracia y que lo demuestra con hechos.
Y hemos oído a Asturias y Aragón, y a Cantabria y Castilla-León. Castilla-León, la nacionalidad castellana, que dirían tantos y tantos, como
Anselmo Carretero, por ejemplo, comunidad
que en cierta manera ha sido devorada por la
propia nacionalidad mayor, la española.
El presidente de Castilla-La Mancha nos dijo:
«Somos hijos de la razón, somos hijos de la
Constitución. no del sentimiento», pero también
dijo: «Cuando yo he ido a tal pueblo, los ciudadanos me han dicho que yo era el primer político que se acercaba por allí desde Romanones.»
,Qué significa esto? Significa que, efectivamente. el ejercicio legitima esa autonomía, aunque
sea el fruto de un cálculo jurídico o político, hijo
de la razón, hijo de la Constitución.
Hemos oído como el presidente de la comunidad autónoma de Extremadura decía a sus conciudadanos: «No dependáis, no estéis pendientes de lo que dicen de vosotros o del exterior.
Mirad hacia dentro y ved lo que podéis hacer
hacia afuera.»
Hemos oído palabras similares al presidente
de la Rioja y al de Murcia, a todos.
Y yo pregunto: ¿No podemos construir entre
todos la España de la diversidad, como decía el
presidente de la Xunta de Galicia? ¿No es Barcelona la referencia ciudadana de esta España de
las Españas? ¿Es que esto no nos da primero un
atractivo y un derecho, pero también un compromiso y una obligación para con los pueblos
de España que tenemos que saber desarrollar?

�Muchos dicen: «Cataluña adentró. Catalanes,
Cataluña, seamos nosotros mismos.» Y yo estoy
de acuerdo. Creo que nuestro amor por la patria,
por la nuestra, es físico, como lo es el de cada
uno por la suya. Lo llevamos dentro. Está programado con nuestro cuerpo y quedará en nuestros huesos, en nuestras cenizas, en nuestra tierra, en nuestro mar. Lo llevamos dentro. La luz,
los olores, los contornos, los vientos, los colores,
hasta los alimentos que comemos, son los nuestros.
La luz del Penedès; la luz de Tarragona por la
tarde, en invierno, sólo puede ser la luz de
Tarragona; es incomparable, y cuando una lo ve,
cuando uno la siente, sabe que está en su casa,
porque ve aquella luz.
Y de los olores se podría decir lo mismo.
Cuando uno percibe la alfalfa del Ampurdán o
los viñedos del Penedès, sabe que está en casa.
Con los ojos cerrados, sin oír –si uno es sordo–,
también sabe que está en casa.
Y con los contornos se diría lo mismo. Unos
son quebrados y otros son suaves, como los del
Ampurdán, la Selva y otras muchas comarcas.
Otros contornos son duros, pero cuando uno los
ve, sabe que está en su casa.
Y con la música de la palabra pasa lo mismo.
Aun sin entender las palabras, oímos su música
de la palabra de Cataluña. Y sabemos que estamos en casa.
Y lo mismo con la música de los instrumentos y con los vientos. Los vientos que hay aquí
son los que aquí. No son exactamente los que
hay en otro lugar. Levante, lebeche, mediodía,
jaloque, tramontana, poniente, gregal, son nuestros vientos.
Pero justamente somos un pueblo demasiado
sensible para amar solamente nuestros vientos;
demasiado exigente para beber sólo nuestra
agua, que además es poca. No somos un pueblo
conformado con lo que da de sí un país tan
pequeño como es el nuestro. No nos conformamos. Se equivocará quien piense que esto es un
factor puramente estético, o poético, y políticamente poco relevante. Se equivocará.
Cataluña se despertará una y otra vez, osadamente, queriendo más.
Pero no más independencia, sino más interdependencia. Más dominio, más cado, más
ayuda, más amistad, más riqueza. Más libertad
real, tangible, diaria.

La grandeza de nuestro pueblo, decía ayer, proviene de vivir desnudos de estado. Pero eso no
nos hace menos ambiciosos, sino más.
Yo creo que Barcelona ha demostrado que
suspira por representar el conjunto, por representar Cataluña, por representar España, y durante estos días lo hemos vivido. Yo digo que
nos dejen representar y se sentirán pagados. Que
confíen en nosotros, que no desconfien tanto
unos y otros, Que no nos tutelen en nombre de
otros, digamos «menos afortunados», que teóricamente «no nos podrían seguir» en nuestro
camino hacia adelante.
Ya nos seguirán, pues tienen autonomía para
hacerlo. Ya les esperaremos, si es preciso.
Ayer fui a Sevilla justamente para decir esto.
Y también a ver que no haya ningún tutelador
más, que quede claro, que sobrecompense, que
sobredimensione lo que teóricamente nosotros
mismos nos tomamos de nuestra parte.
Y nosotros mismos también tendríamos que
ser exigentes con nosotros, y dejar de pensar que
nosotros, solos, nos podemos salvar. Nosotros
solos no vamos a ninguna parte. Ningún país del
mundo de nuestro tamaño puede hoy ir a ninguna parte, a no ser, claro está, que se prefiera una
vida pastoril, a no ser que se prefiera una vida
que no es la vida que nuestros conciudadanos
quieren.
Ahora tenemos una gran oportunidad de cara
al futuro. Veremos si esa oportunidad no resulta
ahogada por el espíritu del negocio; veremos si
nos anima el espíritu de empresa en el sentido
más amplio. El deseo de arriesgarse colectivamente, en grupo. de pensar con ambición y al
mismo tiempo con rigor, corriendo un riesgo
calculado. Si lo sabemos hacer, podremos seguir
hablando de solidaridad.
Si no lo sabemos hacer, no habrá nada para
repartir. No habrá nada más que nostalgia, y los
restos de nuestro patrimonio histórico, que es
mucho y muy importante. Y con este patrimonio podemos ir tirando durante muchos años.
Pero en este país, ¿quién se contorma con sólo ir
tirando? Afortunadamente, sólo una minoría, a
pesar del paro.
La mayoría de los barceloneses quieren ganar
más y quieren ser más solidarios. Es nuestro
destino, ¿no?
Pues asumámoslo. asumámoslo.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15918">
                <text>3977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15919">
                <text>Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo "Barcelona Solidària", Excm. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15921">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15922">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15923">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15925">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15926">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24107">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24108">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24109">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24110">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24111">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24112">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24113">
                <text>Solidaritat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24379">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28272">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40684">
                <text>1987-01-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43308">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15927">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2598" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1412">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2598/19870112_EstatCiutat.pdf</src>
        <authentication>fbceb86730314c40dedd994a38472c66</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43002">
                    <text>Balanç de l'any 1986

És molt difícil fer el balanç de l'any tot just acabat
sense que els esdeveniments de l'últim trimestre, majoritàriament positius, influeixin en la valoració del conjunt
de l'any.
Perquè, sens dubte, el fet més important del 1986 per
a Barcelona va ser la concessió dels Jocs Olímpics del
1992. Seria hipòcrita no dir això d'entrada, no reconèixer que qualsevol intent de valorar el 1986 està
condicionat per l'enorme injecció d'optimisme que la
ciutat va rebre arran de l'històric &lt;&lt;Barsa/ona» de J.A.
Samaranch el 17 d'octubre.
És evident que els problemes que han anat sorgint durant l'any són vistos avui des d'una altra perspectiva. Els
è~its queden diluïts per la contundència del triomf olimptc.

D'altra banda, la mateixa nominació olímpica confereix a aquest any 1986 el caràcter d'any final d'una etapa. Per això un balanç del1986 inclourà per força una
referència a tot un mandat fins i tot al conjunt dels anys
d'Ajuntament democràtic.
71

�L'optimisme prevalent no ens impedeix tenir un record pels qui ens van deixar durant el 1986; molt especialment, pel professor Tierno Galva~, qu~ va saber donar als madrilenys l'orgull de no ser Identlfi~ats amb el
centralisme i la burocràcia; per Joan Ohver, «Pere
Quart»; per Joan Casanelles; per ~acqueline Pi,casso, que
tant havia estimat Barcelona; pel jugador de basquet Enric Margall· per l' Àlex Botines, entusiasmat fins a l'últim
moment a~b la candidatura de Barcelona '92. L'exemple de tots ells ens estimula a treballar per aquesta ciutat.
¿I com està ara aquesta ciutat? Els qui estimem Barcelona mai no la trobarem del tot bé, perquè sempre la
voldríem millor. Però, si la comparem amb el que era
l'any passat o com estava fa quatre o sis anys, constatarem que ha progressat, que ha millorat.
És ben cert que tenim un seguit de problemes sense
resoldre els mateixos que pateix tot el país. Els mateixos, de fet, que afecten tota la societ~t occidental. N?
tenim assegurat l'accés al treball dels JOVes. Han sorgit
bosses de pobresa. Preocupa l'extensió d'alguns hàbits
propis de la marginació.
.
.
. .
Però hi ha un seguit de reahtzac10ns que es d1bmxen
amb força en el panorama ur~à. I, sobret&lt;?t, hi. h~ un
canvi de tarannà, la consolidaciÓ d'un espent optimista,
que ajudarà també a vèncer les dificultats.
Ara fa un any, des d'aquesta mateixa taula vaig dir que
en les meves previsions pel 1986 comptava amb la
consolidació del ritme d'activitat produït en gran part
per la millora de la confiança dels barcelonins en la seva
pròpia ciutat, també vaig anunciar una presència exterior com mai no havíem tingut i expressava la meva
,
creença que el 1986 seria l'any de Barcelon~..
Em complau constatar que les meves previsions s han
acomplert.
.
El 1986 ha vist com la balança entre expectatives pessimistes i optimistes es decantava decididament cap a la

banda de l'optimisme. Ja he explicat altres vegades com
les crisis econòmiques, les situacions d'atonia inversora i
social es devien sovint al fet que el conjunt de la societat
tenia una visió del present i del futur molt més pessimista del que la mateixa realitat dels fets justificava. Seguint
aquesta teoria, reclamava la irrupció d'uns «trencadors
d'uniformitat» que fessin capgirar aquest equilibri.
Nosaltres vam triar la idea dels Jocs Olímpics com a
«trencadora d'uniformitat». Era una aposta arriscada.
Però heu vist com ha valgut la pena. Durant l'últim any
o any i mig s'ha anat covant aquesta tensió, aquesta presa de consciència de la capacitat que té Barcelona de
superar-se. Aquesta tensió que va justificar -i explicarl'eufòria del 17 d'octubre.
Que l'objectiu perseguit amb l'aposta per la candidatura dels Jocs s'ha aconseguit, es pot comprovar llegint
un informe d'un òrgan tan poc predisposat a la fantasia
com és la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres
Públiques de Catalunya. Aquest informe, amb data 14
d'octubre del 1986, feia un balanç força pessimista del
que havia estat la licitació pública en el primer setembre
de 1986. Un pessimisme, d'altra banda, que només es
justificava en parlar de l'Administració central i l'autonòmica, ja que el conjunt de les corporacions locals
havia invertit tant com l'Administració central i l'autonòmica sumades. I respecte al 1985 les administracions locals havien invertit un 54 % més, mentre que la
central i l'autonòmica havien baixat un 47 %.
Vull destacar ara, però, les conclusions de l'informe.
L'últim paràgraf deia, i cito textualment:
«L'únic element que permet una certa esperança, en
aquests moments, és la Candidatura de Barcelona als
JJ.OO. del1992. Fent abstracció del que pugui passar el
pròxim dia 17 a Lausanne, tan sols el fet de ser candidats
ha tingut ja tres efectes positius:
» 1. Ha suposat un impuls de l'esperit emprenedor català.

72

73

�»2. Ha posat en marxa una sèrie de projectes d infrastructura que ja no poden frenar-se.
.
»3 . Ha sensibilitzat l'opinió pública sobre les necessitats
existents en el terreny de les infrastructures i equipaments.
»Aquest impuls serà difícil perdre'L El clima per la
recuperació del sector està creat. Només calla voluntat
política per prendre decisions.»
Com poden veure la meva insistència en els aspectes
subjectius que influeixen en la recuperació no és pas exagerada. N'eren un component esse?-~ial bàsic.
Si rellegim ara el programa mumctpal 1984-1988 fet
durant l'any 1983 o si recorden vostès la meva compareixença en aquesta casa per. fer el.balanç deli ?8~, veurem que els projectes que s'h1 relaciOnen com a mdispensables per a la ciutat encaixen perfectament amb les
necessitats olímpiques. Encaixen i seran accelerats pel
compromís del 1992.
.
.
Des d'aquest punt de vista de la mfrastructura, Ja ho
he dit moltíssimes vegades els Jocs són només una excusa per fer més ràpidament les coses que la ciutat necessita amb Jocs o sense.
I darrere dels aspectes més visibles de la promoció
olímpica hi ha hagut hi ha tot un conjunt de g~nt treballant dia a dia des de fa anys. No em refereiXo ara a
l'estricta confecció del dossier sinó als qui treballen a
l'Ajuntament i a la Corporació Metropoli~ana dis~e­
nyant la ciutat del futur i treballant per fer millor la cmtat d'ara.
La història de la nostra ciutat, de les nostres famílies,
ens ensenya que la progressiva configuració de Barcelona ha estat feta a salts.
La generació del 1888 va ser la que va donar el salt
definitiu cap a 1Eixample, la que va fer el parc de la
Ciutadella la que va tenir la gosadia, d encarr~gar. ?bres
als nostres modernistes que ara son 1 admuac10 del
món.
74

L'Exposició del 1929 va ser l'ocasió per urbanitzar
Montjuïc, per obrir el metro i modernitzar els transports
i els serveis urbans.
La generació de11992 ha de ser la que deixi acabada la
Barcel~n~ m~tro~olitana . Aquesta és una seqüència natu_ral log1ca mevitable a la qual no es pot renunciar. La
fema que s'?a de fer l'anem preparant d'ençà que vam
entrar a 1 AJuntament.
La nominació olímpica ens permet d'accelerar el ritme. Però la t~sca a realitzar el conjunt d obres que Barcelona necessita per ser una metròpoli eficient no es poden abandonar de cap manera.
L any passat vaig parlar-los de la necessitat de trobar
fórmules imaginatives per eliminar els obstacles. Recordo l'anècdota del primer barceloní de l'any, els pares del
qual em preguntaven quan s'acabaria la Via Favència.
Després d acabar J any podem dir que les coses estan
una mica millor no gaire. Efectivament amb motiu del
1992 vam firmar el conveni entre el ministre de Transpory:s,. 1~ Generalitat RJ?NFE la Corporació Metropolitana 11 Ajuntament per aiXec-ar les vies de tren de la costa
per poder fer el remodelatge del Poblenou i obrir la ciu~
tat al mar.
També ens hem posat d'acord amb Telefònica i RTVE
per construir la torre de comunicacions .
.Però ens preocupa encara la realització d'un seguit
d mfrast~ctures que en aquesta ciutat ban anat quedant
endarrendes respecte al que la mateixa ciutat amb la
s~y~ vit~li.tat normal exigeix: l'aeroport el port la xarxa
v1ana bas1ca no estan a 1 alçada d'allò que la ciutat necessita. I si no s'hi fan les millores adequades ens hi
juguem la definició del nivell de ciutat l'~mbició
d'aquesta ciutat el fet de tenir els nivells d exigència que
a~ostun:en a demanar-se a qualsevol ciutat europea de
d1mens10ns com la nostra o fins i tot més petites.
L any 1986 ha estat també el primer any de vigència
del tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econò75

�mica Europea. Des d'aquesta mateixa taula he explicat
en ocasions anteriors la transcendència que té l'adhesió
per al futur de Barcelona com a capital europea.
Avui voldria referir-me a un altre aspecte del paper de
les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha començat a
suscitar-se en els fòrums internacionals.
S'està obrint pas la idea que les ciutats, com a motors
d'activitat econòmica que són, no reben l'atenció que
mereixen per part dels poders púb!ics. ,
., .
D'altra banda cada vegada s'esten mes la consCiencia
que la política agrària de la CEE, i de tots el països desenvolupats en general és antieconòmica, cara, potser una
mica immoral i que pot conduir el Mercat Comú a la
fallida financera.
Barcelona ha tingut un destacat paper en aquesta presa de consciència. En primer lloc amb la celebració al
mes de maig passat de la «Conf~rència del Fons_?~ les
Nacions Unides per a la Poblacw» sobre poblac10 1 futur urbà. A les conclusions de la conferència entre altres
coses es reclamava la presència de les ciutats en els
fòrm~s internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals i humans dins de les àrees metropolitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acorda a_també
l'elaboració d'una enquesta-informe sobre grans cmtats.
Més endavant ' l' 1 d'octubre vaig assi tir a Rotterdam
.
a una reunió d'alcaldes i representants de grans ciutats
per debatre'n el paper eD. la recuperació ecm~ò~ca. M'hi
vaig permetre de defensar a~b _un cert radtcal1sme, qu,e
les ciutats dintre d'Europa 1 dmtre del Mercat Comu,
haurien de crear un Lobby perquè Europa no continuï
pagant els excedents agraris.
Avui dia el contribuent europeu està fmançant uns excedents ag;aris importantíssims per manterur una determinada població agrària, uns exceden~s de gra de blat
però també de llet i de forn:atges molt Important~. Els ha
de subvencionar per despres poder exportar a prusos que
quan els visitem es queixen del que estem fent.
76

El treballador industrial o de serveis o terciari de les
ciutats europees, de Barcelona de Madrid de Viena de
París, de Roma, està finança~t una ali~entació ~olt
cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora com a
su~sidi, per9-uè es pugui vendre a uns països que la podnen obtemr amb uns costos diferents.
Aques~a és una situació que no té gaire sentit. Jo crec
que les cmtats europees han de pesar una mica més.
Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a
dintre, l'esperit de supervivència i de defensa, han fet
que, als parlaments, el territori estigui representat no
només la població.
'
Les lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una
mica més conservadores del que la gent, en general, pensa. ¿Per què? Perquè els parlaments i les lleis electorals
estan formats de manera que el pes del territori i, per
tant, d'alguna forma de la inèrcia de la tradició és més
important que el pes del factor urbà. Això és aixÍ. Penso
que és important que a Europa hi hagi un moviment en
el sentit de reconèixer-ho i de posar-hi una certa limitació.
_E_l ~a~eix europeisme pot i ha de recuperar una certa
mthtancta urbana. O, si no, ho té malament. I ho té mal,ament p~rquè, primer, pagar excedents agraris a Europa
es car. Son excedents que es fan cada any i que cada any
s'han de pagar. Segon, perquè pagar les ciutats també és
car. Mantenir ciutats és car. Però ja les tenim, no es fan
cada a~y, estan fetes. I, en tercer lloc, perquè l'Europa de
les naciOns, que és la que hi ha -no n'hi ha d'altra- és
més lenta i parla llenguatges més enfrontats que no pas
l'Europa de les ciutats.
, El que és propi d'Europa són precisament les ciutats.
Es car, sí, és complicat, sí, s'han de mantenir. Però és
també la seva riquesa.
~questa mateixa tesi la vaig exposar a l'Escola d' Arqmtectura de Harvard, arran del meu viatge als Estats
Units del novembre.
77

�Ha quedat resolt fmalment el model de finançament
de les comunitats autònomes de règim comú. Però encara queda per afrontar el finançament del sector local, és a
dir dels ajuntaments i les diputacions.
A Catalunya el titular de la Conselleria d'Economia es
va comprometre fa més d un any a constituir un fons de
cooperació municipal quan estigués solucionat el finançament de la Genèralitat. Ara que aquest objectiu ha
estat assolit cal esperar que el conseller aviat ens presentarà la proposta de fons de redistribució.
.
La sensibilitat que es manifesta quan l'autonomia de
Catalunya és amenaçada, o és suposadament amenaçada, falla estrepitosament quam es tracta de respectar l'autonomia dels municipis.
Quan la dreta de les idees diu «sí a la societat civil, no
a l'Estat», d'entrada ho diu des de l'Estat, la qual cosa és
una primera mostra de cinisme -des del meu punt de
vista- i, segon està dient «sí a la societat civil però no al
govern local que està entre mi i la societat civil». Per
tant no és una sincera vocació per acostar-se a allò que
és a sota. És un desig de connectar des de dalt amb allò
que es troba més avall per poder-ho, tot plegat, ordenar
millor. Però no és una sincera atenció a allò que és a sota
del poder en qüestió, diguem el poder autonòmic, en
aquest cas, en el cas de Catalunya. Aquí hi ha un poder
autonòmic de dreta i constantment es fan invocacions a
la societat civil i contra l'Estat, des d'un cert Estat i ignorant uns poders locals que existeixen, unes ciutats que
existeixen. I això ho veiem en totes les lleis que han sortit
darrerament. To tes són lleis intervencionistes i de desconfiança envers el que hi ha a sota del gov~rn autonòmic: la Llei de caixes, la Llei de fires, la Llei de cambres de comerç, la Llei de cambres agràries, la Llei de
comarques.
En definitiva, es tracta sempre d'evitar que els ajuntaments hi pintin res enlloc.
¿Per què? Perquè es confia en el fons -contra el que
78

se'ns diu- en el contacte directe entre Estat, petit Estat si
voleu, però Estat al capdavall, i ciutadà.
José Maria de Areilza, a EL PAÍS del dia 7 d'aquest
mes, expressava la seva admiració pel sistema de la
Confederació Helvètica. Particularment, Areilza lloava
el respecte que les autoritats federals tenien per les cantonals i aquestes per les comunals, és a dir les municipals. Seria bo que la nostra dreta, avui al govern de la
Generalitat, participés d'aquesta admiració i a més a
més, l'expressés amb fets.
'
Malauradament, la manca de sensibilitat i de respecte
per les competències municipals no és exclusiva d'aquí.
N'és una prova el desafortunat reglament sobre les llengües en què han de ser redactats els acords municipals,
que va ser oportunament contestat per la Federació de
Municipis i el consell plenari de Barcelona demanant
que s'hi respectés la jerarquia normativa.
M'atreviria a dir que la batalla contra la inseguretat
ciutadana l'estem guanyant. I aquí intervenen també els
ele~ents subjectius. En anteriors compareixences havia
~xphcat que les enquestes mostraven una percepció de la
mseguretat molt superior a allò que les estadístiques de
deljctes justificava.
Es molt possible que aquest fenomen fos també una
manifestació del pessimisme prevalent. Amb el nou clima que hi ha a Barcelona es veu una predisposició més
g~an de la gent per llançar-se al carrer, per gaudir de la
cmtat. Ho hem comprovat en aquestes festes. Ho comprovem cada dia.
Durant la inauguració del Moll de la Fusta vaig sentir
un comentari molt significatiu, i és que immediatament
després que a Barcelona s'inauguri un espai públic ja és
ple de gent. I aquests anys n'hem inaugurat força. Hi ha
una avidesa del barceloní per aprofitar-se del seu espai,
de la seva geografia. Això és molt positiu.
D'altra banda, durant l'any 1986 hem patit a Barcelona les conseqüències del terrorisme, importat o no, això

79

�encara s'ha de eure. Va anar de poc que no es rep~oduís
una matança de guàrdies ~i vils co~ la .de Madnd. En
plena recta final de la candidatura ohmp1~a, -ya p~rdr~. la
vida un policia a la plaça d'Espanya. Vmt-1-vurt vems
del carrer de Muntaner han hagut de passar el Nadal fora
~~a.
,
En la meva conferència-balanç de 1 any passat tambe
vaig anunciar el meu propòsit qu,e e~ 1986 CO?~inués s~n,t
un any de gran activitat econom1ca .mumc1pal. Aixo
també ha estat així. L'Ajuntament ha tmgut un paper de
promoció i d estímul per reforçar 1acció trencadora de
la passivitat i del pessimisme.
. .
. .
El pla i el programa que guien l'actiVI!at mumcrpal
entre ell984 i el1987 es van elaborar terunt en compte
un marc de recursos limitats i de determinades hipòtesis
sobre el sanejament de la hise?d~ fi.lun!cip~. Am.b
aquestes referències es va estabhr 1ObJeCtiU d mvertlr
fins a 50.000 milions de pessetes en els quat~e any.s;
Aquest objectiu s'ha assolit i s ha su~e!at. La mvers10
total del quadrienni pujarà a 57.000 milions de pessetes
és a dir, un 14% més del previst.
.
.,
El ritme amb què s ha conc~e~a! aquesta mversi?;
però, ha estat diferent. del fi~at m~cmlment. La fracc10
més important de les mverswns directes es va concentrar en els anys I 985 i 1986.
La superació de les previsions és resul~t sobretot de la
consciència de l'equip de gove~ de l'Ajunt~m~nt . de les
possibilitats derivades del saneJament ~co?om1c .1 ~e la
necessitat d' inc1dir en el context economiC pessrmrsta
com he dit abans.
.
Tot i aixi, l'incompliment d'alguns sl!-pò;its bàs~cs de
la programació podria haver compromes l .e~forx ~nver­
sor Concretament les hipòtesis sobre parhc1pac10 d altre~ administracions en els ingressos municipals no s'han
acomplert encara. Ni l'Es~at .ha transf~rit . rec~rsos per
subvenir a despeses de cap1tal1tat o suplenc1a m la Generalitat ha creat el Fons de Cooperació.
80

. Tan~atei~, ~11986 tafi.l?é ~,s va mantenir el ritme gràCies~ I. estrategia de creacw d organs de gestió i empreses
mumcipals.
, Aquest canvi ~uantitatiu i qualitatiu de la inversió
s ha fet a~~ "';ITia Importantíssima contenció de les despeses ordmanes. En efecte, en els nou anys que van des
del1979 fins al1987 es mantenen pràcticament estancades.
Le~ p~evisions pel 1986 del grup d'empreses municipals ~nd1quen que el grup haurà continuat el 1986 la
mateixa b~:m~ marx~ q~e el 1985. Efectivament, les dad~s ~e .que. disposo mdiquen un increment en el nivell
d achvita~ 1 un~ notable millora en els resultats.
. En conJUJ?.t, I sempre amb resultats provisionals, puc
dir que la mill.ora dels resultats del 1986 respecte dels del
1985, ascendeixes a 2.8?0 .milions de ptes. Aquesta xifra
P!Ove dels tran~ports pubhcs, amb una reducció del dèfiCit de 2.400 mil~ons; dels hospitals municipals -!MASamb una re~~CCIÓ de 300 milions de dèficit; i de les em~
pr~ses mumcipa~s, que han augmentat els beneficis en
mes de ce:I?-t milwns de pessetes. Recordem que aquest
any, per pnmer cop, Mercabarna ha repartit dividends.
Pe~ 1~87 el J?r~ssupos~ consolidat del conjunt del sectorpubhc mumcip_a! -AJuntament, instituts i empresessera d~ 161.000 mllwns de pessetes, és a dir, el6,9% del
~IB estimat per~ .la ciutat el mateix any. D'aquesta quantitat, 27.000 mllwns seran d'inversió real.
. Durant el 1986 la desocupació a Barcelona s'ha man~mgut en,perce?~atge.s,molt .elevats, tot i que la tendència
es. cap a I e.stabilitz~ciO. Els JOves que busquen la primera
fema en son els mes afectats. La població viu el proble~~ de .la d~s.ocupació com un dels principals motius
d msatisfaccw.
P~r contr~, el nombre de noves empreses a la ciutat
co~hn~~ creixent a un ritme molt elevat. Tanmateix hi
ha mdiCIS que un bon nombre d'aquestes tenen vida ¿urta.
81

�L'acció de l'Estat i de la Generalitat con~i?ua sent e~~
cassa. Les aportacions per a plans d'ocupac10, pro!lloc~o
de noves empreses, suport a projectes &lt;:omurutans .SO?molt baixes. Efectivament la Generalitat va s~pnmtr
-amb efectes també pel1987- els fons del Pla d Ocupació Comunitària, destinats a desocupats de llarga durada.
.
t t
Els fons provinents de l lNEM s ~~ m?remen ~
considerablement per a plans de formacto, pero els ~estl­
nats a contractació de desocupats es mantenen a mvells
absolutament desproporcionats a les taxes d atur de la
ciutat.
·
D
L'Ajuntament, per _m~tjà d_e la Ponència per a1, _esenvolupament Econòmic 1 Social, va encetar una hma per
.
sortir de l'impasse.
La principal realització va se~ 1~ firma del convem
amb el Ministeri de Treball. El mes tm~ortant del conv~­
ni no són tant les aportacions com el ststema de coordinació entre totes dues administracions, que es pot ampliar a la Generalitat.
.
.,
Entre les aportacions del convem fi~ ra una concess10
del Fons de Solidaritat de l'AES. L' Ajuntamen~ de Barcelona és un dels pocs ajuntaments -meny~ de cmc- que
han estat subvencionats en aquest mecarusme. . ..
D'altra banda, la incorporació~ la CEE ha posstbil!tat
per primer cop 1 accés al Fons Soctal Europeu. Tambe en
aquest cas l'Ajuntament de Barce~ona forma part dels
casos excepcionals d'ajuntaments ~closos al Fons. Un
dels projectes nostres el de formacw d agents de desenvolupament local ha estat cons~derat aquest any com a
experiència pilot per les comunitats europees.
El projecte del &lt;&lt;Viver d'empreses» ha estat presentat
també a 1 FSE per al seu confinançament. ~s tracta d un
pla de tres anys destinat a nous ei?presans nous artesans formació d'aprenents en oficts, entre d al~res.
També ha rebut sub enció de la CEE el projecte del
Centre per a l' Autoocupació de la Dona.

82

Tothom admet que la reactivació de la construcció és
u!l fet, però encara n'hi ha. ~olts que creuen que només
~e lloc fora del terme mumctpal de Barcelona. I això no
es cert. Potser nosaltres mateixos hem contribuït a la
confus~ó pel fet ~e dir que Barcelona era una ciutat
~onsohdada. Efect~vament, ho és. I_ en la mesura que ho
es van prenent mes cos les actuaciOns de reforma i de
transformació.
Però no reconèixer que existeix encara un gran potencial de s~l urbà bu~t per edificar seria ignorar la tasca que
els mat~txos serve1s de planejament de l'Ajuntament estan realitzant. L'esforç del planejament dels últims anys
s'ha si_tuat en el desenvolupament del Pla General Metropolità per aconseguir regularitzar les situadons
congelades del pla. Per incorporar el màxim nombre d'illes, cases i solars a la «normalitat» urbana.
, Gràcies _als plans aprovats durant els últims tres anys
s ha plan~J,at un total de 650 ha, que faran possible la
construcc10 de 6.000 nous habitatges en nous solars.
Aquests plans afectaran els barris de la Barceloneta el
Raval, Gràcia, Sant Andreu, Torre Baró, la Zona Fr~n­
ca, el Carmel, entre altres.
1~.ltres àrees de planejament se situen en antigues ubicaciOns de grans equipaments avui obsolets. Són el que
anomenem les arees de nova centralitat, que engloben
le~ quatre àrees olímpiques -Montjuïc, el Poblenou, la
Diagonal, la Vall d'Rebran- però també els sectors de
dt:senvolupament central per a la iniciativa privada:
Dtagonal-carretera de Sarrià, Tarragona les Glòries
Renfe-Meridiana.
'
'
El ~onjunt d'aquestes àrees comprèn una superfície de
planejament de més de 400 ha i permetrà un aprofitament per a habitatge d'uns 580.000 m 2 de sostre.
Hem assistit aquest any a la plena recuperació de la
confiança en la capacitat de Barcelona com a centre de
creació, difusió i intercanvi cultural. La contribució municipal en aquest sentit ha estat molt important. Exem-

83

�ples: el Mercat de les Flors· l «explosió» cultural estiue~­
ca aínb el Grec i amb la Mercè· les escultures als espais
públics; l'obra de Barceló a la c~p~la de.l Mercat ~e_les
Flors· les activitats culturals a dtstnctes 1 centres CIVIcs;
les grans exposicions com la dels mestres moderns de la
col.lecció Thyssen Bornemisza, Paul Klee, Braque,
«Trésors de Barcelone» a Lausana.
Quant a la música, hi ha sovint la i~atge ~ue la ~úsi­
ca no funciona a Barcelona. En part es ventat, pero en
part és una imatge distorsiona~a. La ~iqu~sa d'e~coles,
grups associacions corals conJunts, d entitats pnvades
que f~ncione~ a Barcelona,.és ~i\ícil ~~trobar ~n d'a~tres
llocs. Al mate1x temps, la vida Il activitat musical directament promoguda o organitzada per l' Ajuntaf!Ient ~s
immensa: Orquestra, Banda, Cobl~, Conservaton, Fest~­
val Internacional, «Hora de Música» al Conservaton,
participació en els consorcis del Liceu i ~el Palau. etc:
En nombres rodons, 1Ajuntament dedtca uns mil milions anuals als seus diferents programes en aquest
camp. No tots aquests programes func~o~en ~é i hi e~­
tem treballant molt per millorar-los. I mxo sovmt vol dir
problemes i resistències, i males imatges. El que volem,
però, és arreglar-ho i si hi ha moments en què cal pagar
el preu d una mala imatge, el pagarem.
Prossegueix el desenvolupament del Pla de Museus
com a eina per a la conservació i millora del patrimoni:
al Palau Nacional, ja no hi plou; finalització d'obres de
reforma al Museu Picasso; pròxima finalització del Museu d'Història·' continuen les obres al' Museu de Zoolo.
gia, el Museu Marès, el com;ent dels Angels -seu provisional del Museu d'Art de Catalunya-, etc.
L'Ajuntament ha continuat prestant el seu suport a
institucions i projectes cívics: Fundació Miró, Fun~ació
Metrònom, Fundació Tàpies, Institut d'Humamtats,
Teatre Lliure, Palau de la :Música, Liceu.
.
Malgrat totes les declaracions i tots els compromisos:
la Generalitat no està complint el Pacte Cultural. No hi
84

h~ col.la~oració ni ajut econòmic per als museus de la
cmtat, m per a l'Orquestra, ni per al Grec, ni pràcticament per a res.
AJ?b vista al futur, ~mb totes les dificultats que sigui,
contmuarem construmt una Barcelona· culturalment
oberta plural pensada en primer lloc per als mateixos
~ar~el&lt;:mins, p~rò també c?m a punt d atracció i de proJeCCIÓ mternacwnal una cmtat que combini el respecte i
la conservació del patrimoni cultural amb el foment de
la creació i de l'experimentació.
Al_ llarg del 1986 he tingut la satisfacóó de rebre els
presidents dt: les d~sset com~tats autònomes d Espanya, que han mtervmgut en el cicle de conferències &lt;&lt;BarceloJ?-a Solidària» organitzat per l'Ajuntament. Tots els
presidents, començant pel president de la Generalitat
han passat pel Saló de Cent. No n'ha fallat ni un. I he~
pogut comprovar el respecte que tots senten per Catalunya. _Yenien aquí com per passar el seu examen d'autonomia.
L'èxit de la convocatòria de l'Ajuntament ens confirma l'atractiu que Catalunya i Barcelona tenen per als
altres pobles d'Espanya, el caràcter de Barcelona de referència ~iutada~a. de la no ~ Espanya di ersa que s està
construi?t. I a1xo desp1ente1x també les interpretacions
del fracas electoral d una determinada opció de dretes
com el rebuig a tot un país.
Barcelona vol representar el conjunt vol representar
Catalunya vol representar Espanya. És aquesta una de
les causes de la seva vocació de projecció internacional
de la sev_a v&lt;?luntat de ser seu dels Jocs Olímpics.
Ho vrug d1r a l acte de constitució del Consell de Suport de Barcelona. 92 el 19 de setembre i ho vaig repetir
a la cloenda del Cicle &lt;&lt;Barcelona Solidària» el 4 de novembre. Q~e ens deixin representar i se sentiran pagats.
Que confim en nosaltres que no ens tutelin en nom
d'uns altres.
I penso que els pobles d'Espanya ho entenen. La soli-

85

�daritat que ha despertat pertot arreu la candidatura
olímpica n'és la prova. Recordeu els cent mil voluntaris,
l'expectació i la simpatia que va rebre el camió-exposició
olímpic per tot Espanya.
Crec que no ens podem permetre de desaprofitar
aquesta oportunitat.
Col.legi de Periodistes de Catalunya
Barcelona, 12 de gener del 19 87

86

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35808">
                <text>L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1986</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35809">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35810">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35811">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35812">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35813">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35814">
                <text>Balanç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35815">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35817">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35818">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35819">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35820">
                <text>Col·legi de Periodistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41403">
                <text>1987-01-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43790">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35821">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1073" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="607">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1073/19870116d_00187.pdf</src>
        <authentication>5c1a37ed869bb65f6c575a5f547fd70b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42280">
                    <text>Ajuntament de Barcelona

Notes per

Conferència de l'Excm.

Sr.

Alcalde,

"Catalun y a i els Jocs Olímpics" a la seu social del Col.legi
d'Economistes de Lleida
Al f avel l cr ciPe Vidre.

cels

Ca v r‘P s U tA' Çn s

Lleida, 16 de gener de 198.7

Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

INDEX

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

- RAONS D'UN ÉXIT

pàg. 1

- ELS JJ.00., CATALITZADORS

pàg. 5

- ELS JJ.00., MOBILITZADORS PACíFICS

pàg. 7

- REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME

pàg. 8

- CATALUNYA NECESSITA BARCELONA

pàg. 9

- CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS

pàg. 11

- REFERèNCIA A L'ORDENACIè TERRITORIAL

pàg. 13

�• 9

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

RAONS D'UN ÉXIT

DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI
ELS JOCS OLíMPICS D'ESTIU DE 1.992, ÉS, GAIRABÉ, UNA QUESTI6
DE JUSTíCIA HISTòRICÀ.

ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES
ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXò VA SER ELS
ANYS 1.924, 1.936 I 1.972.

CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER
ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HAN DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A
LA CIUTAT. LA CANDIDATURA ALS JOCS OLÍMPICS DE 1.924 ENS VA
DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE
MONTJUïC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL.

HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PER
NO PER AIXò MENYS SóLIDES, QUE JUSTIFIQUEN UNA DECISI6
FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA
ARRIBARà, TOT COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGòN

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
—3

Gabinet de Comunicació

—

Ref.:

DE LA SEVA &gt;EYISTéNCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992
ES CUMPLIRà EL CI QUé CENTS ARI DEL DESCOBRIMENT D'AMèRICA.
PERO TAMBÉ HAN JUGAT

OR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE

BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA
CIUTAT I A TOT CATALUNYA.

GRàCIES A LA NOSTRA CONSOLIDADA TRADICI6 ASSOCIATIVA I
A L'EXEMPLAR COL.LABORACI6 MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS
CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I
PúBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA àMPLIA XARXA
D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES —TANT PúBLIQUES COM PRIVADES— O
BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92.
L'ANELLA OLíMPICA DE M.ONTJUïC I LES

REES ESPORTIVES DE LA

DIAGONAL I LA VALL D'HEBR6N SON BONS EXEMPLES D'AIX¿ QUE
DIC.

DE POCA COSA HAURIA SERVIT, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES
ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA
ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUèS DOS ELEMENTS
ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLíMPICS. AQUESTS
DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

4

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

POLíTICA QUE HA ABONAT LA CANDIDATURA I LA FERM VOCACIó
OLÍMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACI6 QUE ES VEU AVALADA
PER LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICI6 ESPORTIVA DE QUATRE
GENERACIONS DE BARCELONINS. I AIXò NO SOLS ES IMPORTANT,
SINO GAIREBÉ DECISIU I CONCLOENT.

EXP. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

—47

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—5 —

Ref.:

ELS JJ.00., CATALITZADORS

LA PREPARACI6 DELS JOCS FS DE TRANSCENDENTAL
IMPORTàNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE
CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST
ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS
OLíMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU aLTIM DELS NOSTRES
ESFORÇOS.

PER A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92
REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR

T

INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE

LA NOSTRA

SOCIETAT TÉ PLANTEJADES CARA A UN FUTUR PROPER.

VA SER PRECISAMENT AL COL.LEGI D'ECONOMISTES DE
BARCELONA, EL JUNY DE 1985, ON VAIG EXPOSAR PER PRIMER COP
EL MEU CONVENCIMENT DE QUE EL PRESENT DEPEN MOLT DEL FUTUR,
NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS.

SI EL PASSAT FOS SEMPRE I4 óN

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

I

DETERMINANT DEL QUE ESTA

GN i

CvL:kva

�Ajuntament de Barcelona
—6—

Gabinet de Comunicació

PASSANT EN EL PRESENT, VAIG DIR EN/ÁQUEL OCASI6, NO HI
HAURIAN HAGUT ELS GRANS CANVIS/QUE

'HAN PRODUIT A LA

HISTòRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPrRAVEN, AQUELLS QUE EREN
PREVISIBLES; PERO NO AQUELL QUE V

SER IMPREVISIBLES I QUE

CONSTITUEIXEN LA MAJOR A DEL GRANS CANVIS QUE S'HAN
PRODUIT.

í

QUAN EN EL SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA HI HA
OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS,
ASSUMIBLES, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR
IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA.

I AIXò HA ESTAT, ÉS, LA FUNCI6 DE L'OBJECTIU OLIMPIC.

A NINGú NO SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA
CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA TENSI6 SOCIAL PRéVIA, UNA
TENSI6 CULTURAL PRèVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA, D'UNA
SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE
PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIó, EL MILLOR PROJECTE QUE
PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—

Gabinet de Comunicació

7—

Ref.:

ELS JOCS, MOBILITZADORS PACíFICS

HI HA ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA
QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE
CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA
MOBILITZACIO PACíFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE
SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES
ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL
MóN A COMPETIR I A SUPERAR—SE.

UNA EINA, AL CAP I A LA FI. , CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA
OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS
D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC
BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL
SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT..

ÉS

L'OCASI6 PER FER CONèIXER AL M6N LA CULTURA

CATALANA, LA NOSTRA. PRòPIA ESPECIFITAT DINS DELS POBLES
HISPáNICS.
q-Zr 1A 1A1\3 frke'dtik

9

S,

Exp. 1.207.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

1Le r Q-7

be c_o4e-GÇ

P-(4,,,

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME.
IMPACTE SOBRE LES COMARQUES LLEIDETANES.
MILLORA COMUNICACIONS BARCELONA-LLEIDA-PIRINEU-FRANÇA.
¿AEROPORT DE LA SEU?

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

-

8-

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
—9—

Gabinet de Comunicació

CATALUNYA NECESSITA BARCELONA

LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT
QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR —SE

AL

MóN, ES LA CAPITAL . QUE ESPANYA NO PODRà PERMETRE'S EL LUXE
DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL
SOLVENT EN UNA SèRIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I
IDENTIFICABLES. ÉS, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR
PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD".

HEM INTENTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT
D'UNES POLíTIQUES COHERENTS I CONSISTENTS.EN L'àMBIT CATALà,
ESPANYOL I INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I
HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCI6. AIXO S'HA TRADUIT, EN
EL TERRENY DE LA PRàCTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIó D'UNA
POLíTICA DE PRESèNCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA
CIUTAT QUE PENSEM PER AL . FUTUR IMMEDIAT.

CONSEQUENTMENT,

HEM FET UNA POLíTICA DE PP.OMOCIó DE LA

CIUTAT I DEL SEU PORT COM A PORTA D'ENTRADA A EUROPA, I HEM

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

Ref..

�Ajuntament de Barcelona

–10–

Gabinet de Comunicació

ABONAT

TOTES.

Ref.:

LES PROPOSTES DE COMUNICACI6 INTERIOR EN L'AREA

TRANSPIRINENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN
AQUEST SENTIT., UN-DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA
PER L'AJUNTAMENT DE LA
MILLOR COMUNICACIó

I

SEU

D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA

UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES

PRINCIPALS CIUTATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU.

QUAN ES . PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA
PROSPERITAT DE BARCELONA,

COM

EN AQUEST CAS, CAL TENIR

SEMPRE PRESENT L'OBRA DEL PROFESSOR PIERRE VILAR. EL
PROFESSOR VILAR ENS

MOSTRA COM

COINCIDEIX HISTòRICAMENT
DE BARCELONA

I COM

QUAN HAN FUNCIONAT

AMB

LA PROSPERITAT DE CATALUNYA

LES FASES DE L'EXPANSI6 URBANA

LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT
LES

BARCELONINES.

r

c7

p^^ ^

Cp.rs
^

G.)

Exp. 1.207.85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

-7 CL^

�Ajuntament de Barcelona
-11- Ref.:

Gabinet de Comunicació

CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS

CATALUNYA ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN
SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA

REA

METROPOLITANA. TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS
CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTÉN COM
UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA
XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT
MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PER TOT AQUEST CONJUNT
DEPÉN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI.

LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA
XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS
S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LiNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA
CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I QUE PEP. LA
VALL DEL ROINA ENLLAÇA AMB LA VALL DEL PO, A ITALIA.
L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA LLIGA BARCELONA
AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA".

ALGú PODRIA PREGUNTAR-SE QUE TÉ A VEURE TOT AIXò AMB
ELS JOCS OLíMPICS DE 1.992. DONCS SI, LA CONSOLIDACI6 DE

Exp. 1.207.85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

BARCELONA I LA SEVA

—12 —

REA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL

SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TÉ A VEURE AMB LA
CANDIDATURA OLíMPICA, SI ABANS HEM DEJAT CLAR QUE ELS JOCS
DEL 92 REPRESENTARAN PER A BARCELONA UNA OPORTUNITAT IDòNEA
PER A CATALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES INICIATIVES DE
DESENVOLUPAMENT, A NINGú NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT
MODERNA, AMB UNA ECONOMIA DINàMICA I UNA INDUSTRIA
TECNOLòGICA CREIXENT FAR MILLOR EL SEU PAPER DE MOTOR DEL
PAIS, DE CAPITAL CONSOLIDADA DE CATALUNYA.

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�rv

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—137 Ref.:

REFERèNCIA A L'ORDENACIó TERRITORIAL (?)

ceib\A-C__

i

(I

diet/.7 (r)(/),-N
(i&gt; C,

ck

Irrio,

(9,

t)-?-Z . tPt M21)

‘

(AA t&amp;

Cuç(S).— 9L,

crb

4;fT),QA.

c&gt;.,,&amp;,A,,_4.,z)

.f&amp;,,

A) "1-

(kAA

()ÁAÍ

,/(-4

e)
(i)-)

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

C

IÁRAA 'j

~hfkA---X

¿26s

2

�Ajuntament
de Barcelona

Data:

Gabinet de Comunicació

Alcaldia

23/1/87

Comunicat
De

Xavier ROIG

A

Assumpte:

Julián .DELGADO

Visita del Alcalde a Lleida
Te adjunto un programa de la visita que

el Alcalde de Barcelona realizará a Lleida el
próximo lunes dia 26, por la tarde.

�CoLlegi d'Economistes
.
^

de Catalaanye
—....vew.,:

Lleida, 20 Gener 1987

Excm Sr.
Pasqual Maragall
Alcalde-President Ajuntament
Barcelona.Distingit Sr.:
Em plau traslladar-li programa definitu dels actes
programats amb motiu de la inauguració de la seu
social del Col.legi d'Economistes de Catalunya á
Lleida, que comptaran amb la seva presència i, a
1'ensems, presidència.
7,15 hores tarda inauguració seu social,
carrer Villa de Foix núm. 2-4rt.-2ona.Z6 ?O 9
8,-- hores tarda conferència sota el títol.
"Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al
Pavelló de vidre dels Camps Elisis
9,30 hores vespre sopar col.legial al
\e \--:.ba-, ''
Restaurant Sheyton. ej q^

a

A la inauguració del local social i sopar final,
es compta amb la presència de:
Alcalde ciutat de Lleida
President Diputació Provincial
Governador Civil de la provincia
Delegat del Govern de la Generalitat.
Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial
estan reservats als membres del col.lectiu i a les
autoritats esmentades, essent només acte obert al
püblic la conferència.
Reiterem el nostre agrament per la seva amable
disposició a l'acompanyar-nos en jorn tan assenyala.
Ben cordialment.

gr át ° "Ràmo'n°`-Mc'é r-:'i ' t a°s-e•

Presidért

N

o

R^I

Corni ssió__Lle__c^.^.

, ;

,
^.! ^1
...i.,:9'
'__-^:...._._......_^._..._.,_.._._.__ ..
_^.,....,. n ^...y .-...^,. m....,..,^.^,«.,.._......,.w

S7CC!O DE LLEIDA — Anselm Clavé, 2 -- Tels. 23 73 49 - 23 68 22

L!EIÇ( ,!

leci

�4

Ajuntament
de Barcelona

Alcaldía
Gabinete de
Comunicación

Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye

PROGRAMA DE LA VISITA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LLEIDA

18:00 H.

Sortida de Barcelona

19:15 H.

social
Inauguració
de
la seu
d'Economistes.
Carrer Villa de Foix, 2 4art 2a.
Tel. (973) 26.80.89

20:00 H.

Confer è ncia "Catalunya i els Jocs Olímpics 92"
al Pavelló de vidre dels Camps Elisis

21:30 H.

Sopar col.legial al Restaurant Sheyton
c/ Avgda. Prat de la Riba, 49
Tel. (972) 24.00.33

Col.legi

A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb
la presència de:
Alcalde de Lleida
President de la Diputació Provincial
Governador Civil de la provincia
Delegat del Govern de la Generalitat
Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial, estan
reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats
esmentades, essent només acte obert al públic la conferència.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15938">
                <text>3979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15939">
                <text>Catalunya i els Jocs Olímpics / Conferència, organitzada pel Col.legi d'Economistes de Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15941">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15942">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15943">
                <text>Estructura de la conferència: - JJ.OO catalitzadors. - JJ.OO mobilitzadors pacífics. - Referència a proves de piragüisme. - Catalunya necessita Barcelona. - Catalunya sistema de ciutats. - Referència a l'ordenació territorial.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15944">
                <text>Pavelló de Vidre dels Camps Elisis, Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15946">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22224">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24101">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24102">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24103">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24104">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24105">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24106">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28274">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40686">
                <text>1987-01-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43310">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15948">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1074" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="608">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1074/19870119d_00189.pdf</src>
        <authentication>e71fe10fd674b8b7ef6387d78511f3ed</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42281">
                    <text>^^.

"A

juntament de Barcelona

LA REVISION DEL SISTEMA DE FINANCIACION LOCAL.

Conferencia pronunciada_ p or el Excelentísimo Sr. Pasqual
Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona.

Madrid, Club "Siglo XXI", 19 de Enero de 1987

Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�y-

Ajuntament de Barcelona
zp

Gabinet de Comunicació

GRACIAS ADRIáN.

SEÑORAS, SEÑORES, AMIGOS

HACE EXACTAMENTE UN AÑO Y ONCE MESES QUE OCUPE ESTA TRIBUNA
POR PRIMERA. VEZ. EN AQUELLA OCASIÓN CONSERVABA AúN LA EMOCIóN
QUE ME'HABíA PRODUCIDO MI C:ONVERSACIÓN CON EL PROFESOR TIERNO
GALVáN EN LA CLíNICA DONDE ACABABAN DE OPERARLE. HOY, ADEMáS,
SE CUMPLE EL AÑO EXACTO DE SU MUERTE. ES DE JUSTICIA, PUES,
QUE MIS PRIMERAS PALABRAS SEAN DE RECUERDO PARA EL VIEJO
PROFESOR.

LO QUE 'DIJE HACE DOS AÑOS.

EN FEBRERO DEL 85 LES EXPUSE A USTEDES ALGUNAS IDEAS SOBRE
CUAL IIABRIA DE SER LA PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS, DEL
SECTOR LOCAL, EN EL CONJUNTO DEL SECTOR PúB LICO.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—2
•

Ref..

�i

Ájuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

— —

INTENTÉ CONVENCERLES DE

QUE

EL SECTOR

LOCAL

ES EL SECTO R

GESTOR POR EXCELENCIA. QUE LOS AYUNTAMIENTOS TENÍAN MáS
CAPACIDAD QUE OTRAS ADMINISTRACIONES PARA RESPONDER A LAS
DEMANDAS DEL CIUDADANO. QUE ESTA • CUALIDAD SE HABÍA PUESTO A
PRUEBA EN UN PERÍODO EN EL QUE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA ESTABA
EXPERIMENTANDO ENORMES CAMBIOS POLÍTICOS, SOCIALES,
ECON6MÍCOS, DE VALORES. QUE ESTA PRUEBA HABÍA SIDO SUPERADA.

DESDE ESTE CONVENCIMIENTO RECLAMABA UNA MAYOR PARTICIPACIóN
DE LOS AYUNTAMIENTOS Y DE LAS CORPORACIONES LOCALES EN LOS
INGRESOS Y LOS GASTOS PúBLICOS. LOS AYUNTAMIENTOS ESPAÑOLES,
LES DECÍA, NO PODÍAN SEGUIR SIENDO LA "CENICIENTA" DEL
SUBSECTOR LOCAL EUROPEO.

EN LOS DOS

ANOS

QUE HAN. PASADO DESDE MI ANTERIOR

COMPARECENCIA HAN SUCEDIDO MUCHAS COSAS, BASTANTES COSAS. EN
EL MUNDO, EN ESPAÑA, EN CATALUÑA, EN BARCELONA.

Exp. 1.207.85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�Ájuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

PERO LA PARTE SUBSTANCIAL DEL MENSAJE DE ENTONCES SIGUE
SIENDO VáLIDA. LA SITUACI6N DEL SECTOR LOCAL EN ESPAÑA SIGUE
ESTANDO LEJOS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD ACONSEJA. LOS
AYUNTAMIENTOS NO TIENEN NI LOS RECURSOS ECONóMICOS NI LOS
MEDIOS POLÍTICOS Y LEGALES QUE NECESITAN.

A LO LARGO DE LA CHARLA DE HOY LES DARÉ LAS RAZONES QUE A MI
ENTENDER JUSTIFICAN ESTA A_FIRMACIóN.

Exp. 1.207-85

• IMPREMTA MUNICIPAL

—4

Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

CONSTITUCION Y SUFICIENCIA FINANCIERA

04.

LA REFORMA DE LA HACÍENDA LOCAL ES NECESARIAY URGENTE

BáSÍCAMENTE POR DOS MOTIVOS : LA ENTRADA EN VIGOR DE LA
•
CONSTITUCIóN DE 1978 Y LA INCAPAÇÏDAD DEL ACTUAL SISTEMA PARA
SATISFACER LAS NECESIDADES DEL SECTOR LOCAL.
LA CONSTITUCIóN PRESENTA TRES ASPECTOS DE FUNDAMENTAL IMPORTANCIA. EL PRIMERO ES QUE ESTABLECE UNA NUEVA ORGANIZACIóN
TERRITORIAL QUE REQUIERE LA COORDINACIóN DE LA ACTIVIDAD
FINANCIERA ESTATAL, AUTON6M:ICA Y LOCAL.

EN SEGUNDO LUGAR, LA CONSTITUCIóN CONSAGRA EL PRINCIPIO
DE AUTONOMÍA DE LAS ENTIDADES LOCALES PARA LA GESTI6N DE SUS
RECURSOS FINANCIEROS Y LA ORDENACIóN DE SU GASTO. Y,
FINALMENTE, PROCLAMA EL PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA
PARA ESTE SECTOR, SUFICIENCIA QUE DEBEN PROPORCIONAR LOS TRIBUTOS PROPIOS Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LOS OTROS
DOS NIVELES DE GOBIERNO.

Exp. 1.207 -85 - IMPREMTA MUN ICIPAL

-5Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

ESTE PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA NO SE PUEDE CUMPLIR
CON

LA NORMATIVA

AUN

VIGENTE.

EN FIN-, LA NECESIDAD DE UN NUEVO SISTEMA DE FINANCIACIóN
PROCEDE DE LA EXIGENCIA DE UNA MAYOR PARTICIPACIóN DEL SECTOR
LOCAL EM EL CONJUNTO DEL

SECTOR

POLíTICO QUE ANTES HE

MENCIONADO.

PARTICIPACIóN

QUE,

NATURALMENTE, ESTá LIGADA A LA ACEPTACIóN

DEL PAPEL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES EN LA VIDA SOCIAL

Y

ECON6 ICA QUE PROPUGNO REITERADAMENTE.

EL SISTEMA ACTUAL DE TRIBUTOS, ADEMAS DE COMPLEJO, ES
INADECUADO PARA ADAPTARSE

CON

FLEXIBILIDAD A LA COYUNTURA

ECONóMICA. Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LAS OTRAS
ADMINISTRACIONES

Esp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

O

ES

INSUFICIINTE. O ES

INEXISTENTE.

�Ajuntament de Barcelona

—7

Gabinet de Comunicació

Ref..

INSUFICIENTE EN EL CASO DE LA ADMiINISTRACIóN CENTRAL, COMO
EXPLICARÉ DESPUÉS CON ALGúN DETALLE, O INEXISTENTE EN EL CASO
DE ALGUNAS COMUNIDADES AUTóNOMAS . ESTE ES EL CASO, - POR
EJEMPLO, DE CATALUÑA, A PESAR DE LA . PROMESA DEL "CONSELLER"
DE ECONOMíA DE QUE SE CONSTITUIRíA UN FONDO MUNICIPAL CUANDO
LA FINANCIACIóN DE LAS COPIUNIDADES AUTÓNOMAS ALCANZASE UNA
SOLUCIóN SATISFACTORIA.

.

ESTA SITUACIóN PER .IENENTE CONDUCE AL ENDEUDAMIENTO, OUE YA:
DEBI6 DE SOLUCIONARSE CON UNA LEY DE SANEAMIENTO, Y QUE ES
PRECISO ATAJAR.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�-8

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

ADMINISTRACIóN

OTRO

ASPECTO

Y

REGLAMENTACIóN,OBSOLETAS

QUE

CONFIGURA LA REALIDAD ECON6MICA DE

NUESTROS AYUNTAMIENTOS ES UN
DICCIONES

QUE

MAGNíFICO

EJEMPLO DE LAS CONTRA-

PUEDE HABER ENTRE LA BONDAD DE LOS PRINCIPIOS

Y

SU APLICACI6N REGLAMENTARIA Y ADMINISTRATIVA.
LA

ADMINISTRACIóN FCON6MICA DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE

RIGE POR UN
Y DECRETOS

CONJUNTO DE
QUE SON

NORMAS, RETAZOS DE LEYES, REGLAMENTOS

UNA VERDADERA ANTIGUALLA. ESTE ENTRAMADO

ARCAICO QUE ENTORPECE LA EFICACIA DE
FRENA

SU

PROGRESO

Y QUE

LOS

AYUNTAMMIENTOS, QUE

ABSORBE ENERGíAS Y ESFUERZOS QUE.

PODRÍAN EMPLEARSE EN r.E JORE S CAMPOS

QUE EN

LA SUPERACIóN DE

ASPECTOS

SE HA MEJORADO.

TRAPAS Y DISFUNCIONALIDADES.

-DEBEMOS RECONOCER QUE

ESPECIALMENTE EN LA

EN ALGUNOS.

SUPRESI6N

DE LA APROBACIóN PREVIA DE LOS

PRESUPUESTOS POR .LA ADMINISTRACIóN CENTRAL Y EN EL RECONOCI MIENTO Y APLICACIóN DE LOS PRINCIPIOS DE UNIDAD

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

Y

UNIVERSALI

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—9—

Gabinet de Comunicació

Ref.:

DAD DEL PRESUPUESTO.

PERO EL NO RECONOCIMIENTO TE6RICO Y PRáCTICO DE LA UNIDAD DE
CAJA, LA CONFUSIóN SOBRE LAS FUNCIONES INTERVENTORA, DE
CONTROL FINANCIERO Y

DE

EFICACIA, INVALIDAN EN GRAN PARTE LOS

ANTERIORES PRINCIPIOS.

POR EJEMPLO.LA INEXISTENCIA DEL PRINCIPIO DE UNIDAD DE CAJA
TIENE LA CONSECUENCIA, QUE MáS TARDE CUANTIFICARÉ, DE QUE
COEXISTAN FUERTES ENDEUDAMIENTOS CON ALTOS NIVELES DE
EXISTENCIAS LíQUIDAS, EN EFECTIVO, COMO YA DETECTE CON EXTRAÑEZA EL BANCO DE ESPADA EN 1983 Y 1984.
TAMBIÉN FALTA UN CORRECTO PLAN DE CONTABILIDAD PUBLICA LOCAL,
CON LA SUFICIENTE FLEXIBILIDAD COMO PARA ADMITIR DISTINTOS
NIVELES DE COMPLEJIDAD.SEGúN LAS DIMENSIONES Y COMPLEJIDADES
DE LOS AYUNTAMIENTOS. NO HAY. UNOS PRINCIPIOS GENERALES
DE ORDENACI6N DE LA Gf_STIóN PRESUPUESTARIA Y DEL GASTO, QUE

Exp. 1.207$5 • IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—loRef..

Gabinet de Comunicació

CUMPLAN PARA LAS CORPORACIONES LOCALES LA MISIóN QUE
CUMPLE LA LEY GENERAL PRESUPUESTARIA PARA LA ADMINISTRACIÓN
CENTRAL.

TODAS ESTAS CARENCIAS SON OBSTáCULOS nUE ENTORPECEN LA
4ODERNIZACIóN DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS, Y NO NOS IMPIDEN
PONERLOS LLEVAR AL NIVEL DF EFICACIA OUE CARACTERIZA A LA
MAYOR PARTE DE LOS PAISES OCCIDENTALES AVANZADOS.

LA GESTIóN PRESUPUESTARIA, LA DE LA TESORERíA, LA CONTABILIDAD, DEBE? ORDENARSE CON IMAGINACIóN Y CON RIGOR PARA POSIBILITAR LA EFICACIA Y HACERLA COMPATIBLE, COMO DIREMOS DESPUÉS,
Y COMO DEFENDEREMOS,

CON

LA NECESARIA UNIDAD Y COHERENCIA QUE

DEBE PRESIDIR LA POLíTICA ECON&amp;-.ICA Y FINANCIERA DEL.PAIS.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

-11

Gabinet de Comunicació

Ref..

EL GASTO DEL SECTOR LOCAL

CUANDO HACE UNOS AÑOS UTILICÉ LA EXPRESIóN "CENICIENTA DEL
SUBSECTOR LOCAL EUROPEO" REFERIDO AL GASTO DEL NUESTRO SECTOR
LOCAL, ÉSTE NO ALCANZABA EL 15 POR CIENTO DEL GASTO DEL
SECTOR PúBLICO SIN SEGURIDAD SOCIAL.

- HOY LA PARTICIPACIÓN ES ALGO MAYOR, EN TORNO AL 18 POR
CIENTO..

(v

DE MANERA

ESTAMOS AUN LEJOS DEL 25 POR CIENTO QUE HEMOS

VENIDOS PROPUGNANDO.
50

ESTADO, 25% COMUNIDADES AUTóNOMAS Y 25% CORPORACIONES

LOCALES.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

RECUERDEN QUE EL OBJETIVO ERA -Y ES-

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—12

Gabinet de Comunicació

Ref.:

DEFICIT Y ENDEUDAMIENTO DEL SECTOR LOCAL

VEAMOS AHORA QUE OCURRE CON EL DÉFICIT.

INDEPENDIENTEMENTE DEL CONCEPTO DE DÉFICIT QUE UTILICEMOS, EL
ESTADO PARECE ABSORBER CASI TODO EL VOLUMEN DEL DÉFICIT
PúBLICO.

(CUADROS 2 Y 3) (C

Sit ^ Z
"A

^

SIN EMBARGO, SI LOS ENTES AUTONóMICOS Y LAS CORPORACIONES
LOCALES PRESENTAN DESEQUILIBRIOS MENORES, E INCLUSO EN ALGúN
PIJO

SUPERAVITS,

TRANSFERENCIAS
ADMINISTRACIONES:

SE DEBE A QUE EXISTE UN CUMULO
QUE

REALIZA

CORRIENTES,

EL ESTADO

A

DE
ESTAS

DE CAPITAL, SUBVENCIONES,

ASUNCIONES DE DEUDA, ETC...

EN EL CASO DE LAS CORPORACIONES LOCALES QUE RABIAN ALCANZADO

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—13—
Ref.

Gabinet de Comunicació

DÉFICITS IMPORTANTES EN 1982, LOS AÑOS 83 Y 84 FUERON DE
SUPERAVIT DEBIDO A LAS LEYES DE SANEAMIENTO DE LA HACIENDA
LOCAL. SIN EMBARGO ESTA TENDENCIA SE HA TNVERTIDO Y EN LOS
DOS úLTIMOS EJERCICIOS LAS CORPORACIONES LOCALES HAN EMPEZADO
A PRESENTAR DÉFICITS PROPIOS CADA VEZ MáS ELEVADOS. EN SUS
PASIVOS FINANCIEROS FIGURAN CANTIDADES CADA VEZ MáS
IMPORTANTES DE
OBLIGACIONES

CRÉDITOS,

(DEUDA).

ALGUNOS

INTERNACIONALES,

OTRO TANTO OCURRE CON

Y

LAS

ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS.

EN 1986

EL TOTAL DE PASIVOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE

ACERCABAN AL BILLóN DE PTAS. , DE LOS QUE CASI LA MITAD
CORRESPONDÍAN A CRÉDITOS CONCEDIDOS POR LA BANCA, OFICIAL Y
ALREDEDOR DE 150 MIL MILLONES A TÍTULOS DE RENTA FIJA NEGOCIABLE (MIENTRAS QUE LOS CRÉDITOS CON EL EXTERIOR HAN IDO
DISMINUYENDO).

Exp. 1.207$5

- IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Y ES AQ_Uí DONDE APARECE UNO DE LOS EFECTOS DE LA
REGLAMENTACIóN QUE IMPIDE_ LA APLICACIóN DEL PRINCIPIO DE LA
UNIDAD DE. CAJA.

FRENTE A ESE VOLUMEN DE PASIVOS, EL TOTAL DE ACTIVOS
FINANCIEROS SE ACERCA AL MEDIO BILLóN, EN SU MAYOR PARTE EN
LA FORMA DE EFECTIVO Y OTROS DEP6SITOS A CORTO PLAZO SIN
EMBARGO, ESTOS ACTIVOS NO PUEDEN UTILIZARSE LIBREMENTE PARA
HACER FRENTE A LOS PAGOS NECESARIOS PORQUE CADA UNO DE LOS
CRÉDITOS Y EMPR É STITOS SóLO PUEDEN UTILIZARSE PARA FINANCIAR
PROYECTOS ESPECÍFICOS.

PARECE EVIDENTE, POR RACIONAL., QUE LA REFORMA DEL SLSTEMA DE
FIJANCIACIóN LOCAL REQUIERE LA LIBERALIZACIóN ADECUADA DEL
USO DE ESOS FONDOS "ATADOS".

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—14Ref.:

�Àjuntament de Barcelona
, Gabinet de Comunicació

EN CUANTO A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS EL RITO : DE CRECIMIENTO
DE LOS DÉFICITS Y LA ACUMULACIÓN DE PASIVOS IIA SIDO CONTINUADO DESDE SU CREACIóN, SIT[.JACIóN QUE PUEDE REVERTIRSE, EN
ESPECIAL DESPUÉS DE LA REFORMA DEL SISTEMA DE FINANCIACIóN
AUTON6MICO.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—15—
Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—16—
Ref.:

Gabinet de Comunicació

3. LOS

INGRESOS LOCALES, EL FNCM

Y

LOS TRIBUTOS

PROPIOS

EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL ASCENDíA EN
275.044
30%

1986

A

MILLONES DE PESETAS, LO CUAL REPRESENTA ALREDEDOR DEL

DE INGRESOS DE LOS AYUNTAMIENTOS.

LA CONGELACIóN QUE EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL
EXPERIMENTó EN

1985

IMPIDIó QUE LOS AYUNTAMIENTOS AUMENTARAN

SUS GASTOS EN M A' ' S DEL 11 POR CIENTO. ESTE ERA EL AUMENTO
PREVISTO ANTES DE LA COTA?GELACIÓN.

EL AUMENTO FRUSTRADO REPRESENTA MENOS DE LA CENTÉSIMA PARTE
DE LOS GASTOS DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. Y EN EL CASO
DE NO PRODUCIRSE UN AUMENTO EN LOS INGRESOS DEL ESTADO O UNA
REDUCCIÓN DEL

nano

VOLUMEN DEL GASTO ESTATAL, EL INCREMENTO

DEL FONDO AUMENTARÁA LA NECESIDAD DE FINANCIACIÓN DEL ESTADO
EN

Exp.

TAN SOLO

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

3

DÉCIMAS DEL PRODUCTO INTERIOR BRUTO.

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EN CUALQUIER CASO, ESOS INCREMENTOS DEL GASTO LOCAL, NO
HARíAN MáS QUE AUMENTAR LIGERAMENTE SU PARTICIPACIóN SOBRE EL
TOTAL DEL GASTO DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS.

FíJENSE QUE I'CLUSO CON UN FONDDO NO CONGELADO LA
PARTICIPACIóN DEL GASTO LOCAL EN EL CONJUNTO DEL SECTOR.
PUBLICO, EXCLUíDA LA SEGURIDAD SOCIAL, ALCANZARíA SóLAMENTE
19 POR CIENTO.

EL 11 POR CIENTO PROPUESTO REPRESENTARíA 100.000 MILLONES DE
PESETAS.

HAY QUE TENER PRESENTE QUE EL ESTADO HA GASTADO CIENTOS DE
MILES DE MILLONES DE PTAS. EN LA RECONVERSIÓN Y SANEAMIENTO
TANTO DEL SECTOR PúBLICO, ESPECIALMENTE EMPRESARIAL, COMO DEL
SECTOR PRIVADO. RECUERDEN LOS 440.000 MILLONES DE RUMASA, LOS
;IáS DE 200.000 DE SEAT, LAS SUBVENCIONES Y CRÉDITOS A RENFE,
EMPRESAS DEL INI, Y LAS TRANSFERENCIAS A LA SEGURIDAD SOCIAL,

Exp. 1.207.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—17
Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

SIN QUE POR ELLO OLVIDEMOS LOS 170.000 MILLONES QUE HA
SIGNIFICADO LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES.

EN ESTE MISMO ORDEN DE COSAS DEBO RECORDAR EL AHORRO QUE HA
OBTENIDO EL ESTADO POR LA CAíDA DEL TIPO DE INTERÉS Y EL TIPO
•
R, LO QUE HA PERMITIDO DISMINUIR SU
DÓLA
DE CAMBIO DEL
ENDEUDAMIENTO SIN QUE POR ELLO SE HAYAN VISTO BENEFICIADOS
OTROS SECTORES DE LAS ADMIvT ISTRACIONES PúBLICAS.

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

—1
Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LOS GRANDES PRINCIPIOS DE LA FINANCIACION LOCAL

ANTES DE ENTRAR EN PROPUESTA CONCRETA LES DIR É , A MODO DE
RECAPITULACIóN, LOS PRINCIPIOS QUE A MI JUICIO DEBEN INSPIRAR
LA REFORMA DE LA FINANCIACIóN LOCAL.
1)

EN PRIMER LUGAR TIE?E QUE RESPETAR LOS PRINCIPIOS GENE -

RALES ENUNCIADOS EN LA CONSTITUACIóN : AUTONOMÍA LOCAL Y
SUFICIENCIA FINANCIERA.

2) EL SISTEMA DE FINANCIACIóN LOCAL DEBE SER COHERENTE CON EL
MODELO DE FINANCIACIóN AUTONóMICO Y CENTRAL Y HACER COMPATI BLE LA ACTUACIÓN DE LOS ENTES LOCALES CON LOS OBJETIVOS DE
POLíTICA MACROECON6MICA DEL GOBIERNO. NO DEBE EXISTIR CONTRA—
DICCI6N ENTRE LA POLíTICA ECONOMICA ESTATAL Y EL
COMPORTAMIENTO DEL SECTOR LOCAL.

3) LA REFORMA DEL SISTEMA DEBE TENER EN CUENTA LA EXPERIENCIA

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—19Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—2OR'ef..

Gabinet de Comunicació

RECIENTE DE LA HACIENDA LOCAL Y LA INSUFICIENCIA DEL MODELO
DE FINANCIACIóN VIGENTE. EL MODELO DISEÑADO PRETENDE, SIN
EMBARGO, NO PRODUCIR UN CORTE DRAMáTICO CON EL SISTEMA VIGENTE.

4)

EL MODELO DEBE TENER EN CUENTA NO SOLO LA INSUFICIENCIA

DEL SISTEMA DE FINANCIACION VIGENTE, SINO TAMBIÉN LA INSUFICIENCIA DEL PESO DEL SECTOR LOCAL EN EL TOTAL ESTATAL.
5) LA REFORMA Di LA HACIENDA LOCAL DEBE SER COMPATIBLE CON UN
MODELO DE ELECCION SOCIAL, QUE. SE RESOLVER EN EL PROCESO
ELECTORAL; EN EL QUE LOS CIUDADANOS PUEDAN ESCOGER SOBRE
DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS LO
CALES Y DE CARGAS FISCALES ASOCIADAS.

Exp. I.207 .85 - IMPREMTA

MUNICIPAL.

-

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

POR UN MODELO
EL

MODELO

ALTERNATIVO

-21-Ref.:

DE FINANCIACION LOCAL

BESICO DE FI?ANCIACI6N LOCAL IMPLICA

QUE

LAS

FUENTES DE FINANCIACIóN DEL GASTO LOCAL SON TRES:

LOS INGRESOS PROPIOS.

ES DECIR,

IMPUESTOS,

TASAS,

CONTRIBUCIONES ESPECIALES Ó PRECIOS PúBLICOS;

LAS SUBVENCIONES ESTATALES.-EN ESTE CASO LA PRINCIPAL ES LA
SE DISTRIBUYE A PARTIR DEL FONDO DE COOPERACIóN

QUE
r'IUN

IC IP AL;

EL

ENDELIDAt1IEï•wTO.

SI SE PREFIJARA EL GASTO PúBLICO LOCAL COMO UN PORCENTAJE DEL
GASTO TOTAL DEL SECTOR PúBLICO Y SE ASEGURARAN AUTOMETICAMENTE UNAS FINANZAS SUFICIENTES, PODRíAN PRODUCIRSE DOS FEN6MENOS NO DESEABLES,

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Àjuntament.de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EN PRIMER LUGAR EXISTIRÍA UN INCENTIVO A NO ESFORZARSE
FISCALMENTE EN EL SECTOR LOCAL, Y EN SEGUNDO LUGAR SE
ESTARÍAN ELIMINANDO INCENTIVOS Y LA CAPACIDAD DE COMPETENCIA
MUNICIPAL.

LA úNICA POSIBILIDAD DIFERENCIADORA DE LA POLÍTICA FISCAL
MUNICIPAL SERÍA LA COMPOSICI6N DEL GASTO LOCAL, NO SU
VOLUMEN.

EL SISTEMA DE FINANCIACIÓN LOCAL QUE PROPONEMOS PRETENDE
EVITAR ESTOS PROBLEMAS Y MANTENERSE COHERENTE CON LOS PRINCI PIOS ENUNCIADOS ANTERIORMENTE.
NUESTRA PROPUESTA CONSISTE BáSICAMENTE EN ESTABLECER
DOS. CANALES BáSICOS DE DOTACI6N REGULAR DE RECURSOS A LOS
ENTES LOCALES.

Exp. 1.207.85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

—22 itef.:

�•

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EL MODELO:1) SUBVENCIONES

EN PRIMER LUGAR, UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE PARA CUBRIR LOS
SERVICIOS MíNIMOS OBLIGATORIOS, Y PERMITIR QUE CADA MUNICIPIO
(O ENTE LOCAL) ADECUE SU PRESIóN FISCAL AL VOLUMEN Y CLASE DE
BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS QUE QUIERE SUMINISTRAR.

EXISTEN LAS ALTERNATIVAS DE FIJAR LA SUBVENCIóN COMO PORCEN TAJE DEL GASTO DEL ESTADO O AUMENTAR SU VOLUMEN Y LIGAR SU
INCREMENTO A LA EVOLUCIóN DEL GASTO ESTATAL. ES LO QUE HA
PROPUESTO EN ALGUNAS OCASIONES EL MINISTERIO DE ECONOMIA Y
HACIENDA.

EN CUALQUIER,CASO EN LA MEDIDA EN QUE LOS GASTOS Y LOS
INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO EVOLUCIONEN EN LA MISMA
DIRECCIóN, EL MODELO TENDRíA LAS MISMAS PROPIEDADES QUE EN EL
CASO ENQUE LA SUBVENCIóN SE LIGA A LOS INGRESOS DEL ESTADO.

Exp. 1.2117.85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

–23 -Ref.:

�,
•

Ajunrament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

SI

LA SUBVENCIóN SE FIJA COMO UNA PROPORCIóN FIJA DE LOS

INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO SE PUEDE ASEGURAR LA COHERENCIA
ENTRE EL COMPORTAMIENTO DE LOS SECTORES LOCAL Y ESTATAL. EN
LA MEDIDA, NATURALMENTE, EN QUE LA ACTUACIóN FISCAL DE LAS
COMUNIDADES LOCALES A TRAVÉS DE SUS INGRESOS PROPIOS (Y SU
GASTO) no SEA ABSOLUTAMENTE CONTRADICTORIA CON LA POLíTICA
DEL GOBIERNO CENTRAL.
SI SE

QUIERE ASEGURAR UNA MAYOR COHERENCIA DE LAS POLíTICAS

ECONóMICAS,
TIPOS

ENTONCES SE PUEDE AÑADIR AL MODELO UN SISTEMA DE

MáXIMOS A LOS IMPUESTOS Y TASAS LOCALES QUE ASEGURE QUE

LA PRESI6N FISCAL NO EXCEDERá UN LíMITE DETERMINADO.

HAY QUE TENER PRESENTE QUE LOS GRANDES AYUNTAMIENTOS HAN
LLEGADO A UN CIERTO TECHO EN SU PRESIóN FISCAL, DADA LA
SENSIBILIDAD SOCIAL Y ECONÓMICA AL RESPECTO. AUNQUE LA
SUBVENCI6N NO CONSTITUYE EL TOTAL DE LA FINANCIACIóN LOCAL

SIEMPRE SE PODRá MANIPULAR DE FORMA QUE SE ASEGURE UN NIVEL

Exp. 1.207-e5 • IMPREMTA MUNICIPAL

—24-Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

MÍNIMO DE SERVICIOS. (TAMBIÉN SE PUEDEN UTILIZAR SUBVENCIONES
ESPECíFICAS O CONDICIONADAS CON ESE FIN).

SI SE TUVIERA EN CUENTA LA CAPACIDAD DE RECAUDACIóN LOCAL Y
SE FIJASE UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE NOS ACERCARíAMOS A LOS
NIVELES DESEADOS DE PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EN EL
GASTO PúBLICO TOTAL.
LO IMPORTANTE NO ES TANTO EL ?'-MECANISMO PRECISO QUE SE ADOPTE
YA imnoS VISTO QUE SON MUCHOS Y NO CONTRADICTORIOS, SINO EL
DOTAR A LAS CORPORACIONES LOCALES A TRAVÉS DE LAS TRANSFEREN CIAS ESTATALES, EN PARTICULAR DEL FONDO, DE UNOS INGRESOS
SUFICIENTES QUE LES PERMITAN SALIR DE SU SITUACION DE AHOGO.

LOS MECANISMOS DE DISTRIBUCIóN DE ESA SUBVENCIóN QUE ASIGNAN
UN PESO PREPONDERANTE A LA POBLACIóN Y AL ESFUERZO FISCAL
CONSTITUYEN UN PUNTO DE PARTIDA ?ACEPTABLE. PERO DEBERíA
COMPLEMENTARSE CON UN SISTEMA REDISTRIBUIDOR QUE TUVIESE EN

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

–2

5-Ref.:

�Àjuntament de Barcelona
, Gabinet de Comunicació

CUENTA LA EXISTENCIA DE NECESIDADES Y SERVICIOS
METROPOLITANOS. Y EN EL CASÓ DE BARCELONA, AQUELLOS COSTES
QUE IMPLICAN LAS FUNCIONES DE CAPITALIDAD A QUE ME REFERÍ EN
DETALLE HACE DOS AROS.

Exp. 1.207.85.

IMPREMTA MUNICIPAL

-2 6-Ref.:

�':Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EL

MODELO: 2) LIBERTAD DE ELECCIóN DE INGRESOS PROPIOS

EL .OTRO ELEMENTO CENTRAL DE NUESTRA PROPUESTA ES EL RESPETO
A. LA LIBERTAD DE AQUELLOS AYUNTAMIENTOS QUE QUIERAN MEJORAR
SU

OFERTA DE BIENES Y SERVICIOS.PúBLICOS A TRAVES DE LA

VARIABILIDAD O LIBERTAD DE ELECCIóN DE LOS INGRESOS PROPIOS.

ESTA. LIBERTAD ASEGURA LA "COMPETITIVIDAD FISCAL" A NIVEL
LOCAL (COMPETENCIA EN EL MARGEN) . CADA AYUNTAMIENTO DEBE SER
CAPAZ DE OFRECER DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVI CIOS

PúBLICOS LOCALES, Y CARGAS FISCALES ASOCIADAS, EN

FUNCIóN DE LAS DEMANDAS DE SUS CIUDADANOS. ASÍ PUES NO ES
SOLO LA COMPOSICIóN DEL GASTO PúBLICO LOCAL (AUNQUE ELLO
TAIIBIFN

SEA IMPORTANTE) SINO EL VOLUMEN DE DICHO GASTO LO QUE

DEBERÍA QUEDAR EN MANOS DE LA CAPACIDAD DE DECISIÓN DE LOS
REPRESENTANTES MUNICIPALES.

ES

Exp. 1.20%-85 -

EVIDENTE QUE CADA GRUPO POLÍTICO OFRECER UNA COMBINACIóN

IMPREMTA MUNICIPAL

—2

7itef.:

�--Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

DIFERENTE DE GASTOS E IMPUESTOS AL NIVEL LOCAL. EL MECANISMO
PROPUESTO A TRAVÉS DEL PROCESO ELECTORAL ASEGURA UNA RESOLUCIóN 6PTIMA, O AL MENOS SATISFACTORIA PARA UNA MAYORíA DE
CIUDADANOS.

Exp. t.207•85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

–2 8-Ref.:

�«Ajuntament de Barcelona
ss

Gabinet de Comunicació

—29Ref.:

LA CONTRIBUCIóN TERRITORIAL URBANA

PARECE CLARO QUE LA ACTUAL C.T.U., EL IMPUESTO LOCAL SOBRE LA
PROPIEDAD, DIW SER LA PIEZA CENTRAL EN EL CONJUNTO DE RECURSOS PROPIOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA CONVICCIÓN, COMPARTIDA Pon TODOS, ESTA LEJOS DE SER UNA REALIDAD CONSOLIDADA.

EN LOS aTIHOS ANOS, VISTAS LAS DIFICULTADES HALLADAS PARA
COMPLETAR EL PROPÓSITO DE REVISAR LOS CATASTROS DE TODOS LOS
MUNICIPIOS DE ESPA ;A, SE HA OPTADO POR INCIDIR DIRECTAMENTE
EN LOS DOS EXTREMOSDFL TRIBUTO. DE UN LADO SE HAN AUMENTADO

LOS VALORES CATASTRALES EN CUATRO OCASIONES CON CARáCTER
GENERAL POR :TEDIO DF LA LEY DE PRESUPUESTOS. DE OTRO, SE
INTRODUJO EN LA LEY DE SANEAMIENTO

DE

LAS HACIENDAS LOCALES

LA LIBERTAD DE FIJACIÓN DE TIPOS FISCALES POR LOS AYUNTAMIENTOS.
ESTA POLÍTICA PARECE HABER ALCANZADO SU LÍMITE EN AMBOS
SENTIDOS. LOS AUMENTOS GENERALIZADOS DE VALORES, AUNQUE

Exp. 1.207 - 85 • IMPRENTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

t1TILES PARA MANTENER ACTUALIZADO EL RENDIMIENTO GLOBAL DEL

IMPUESTO, NO HACEN MáS QUE AGRAVAR LOS DESAJUSTES INTERNOS
DEL SISTEíMA . . LA LIBRE FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, -POR SU
PARTE, QUE PARECI6 EN SU MOMENTO UNA CONQUISTA FUNDAMENTAL
PARA HACER EFECTIVA LA AUTONOMíA MUNICIPAL Y QUE NOS EQUIPARABA A LA SITUACIóN DOMINANTE EN EUROPA, SE VE AHORA CTJESTIONADA POR SU TEóRICA INCONSTITUCIONALIDAD,. A PARTIR DE. LA
DISCUSIÓN SOBRE CUALES SON LOS ELEMENTOS ESENCIALES DEL TRIBUTO, SU OBLIGADA DETERMINACIóN POR LEY Y LA INCAPACIDAD
LEGISLATIVA DE LOS AYUNTAMIENTOS.

ESTA SITUACIóN COMPORTA AL MENOS UNA VENTAJA LA EVIDENCIA
DE LAS CONTRADICCIONES E INSUFICIENCIAS DEL MODELO ACTUAL,
PERMITE PLANTEAR CLARAMENTE LAS LINEAS DE SOLUCIóN Y MEJORA
QUI?

DEBEN EMPRENDERSE Y QUE, EN SU MAYOR PARTE, ' HABRáN DE

REFLEJARSE EN LA LEY DE FINANCIACIóN DE LAS CORPORACIONES
LOCALES.

Exp. 1.207$5 - IMPRENTA MUNICIPAL

-30itef.:

�— Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LA SOLUCIóN QUE SE ADOPTE REQUIERE NUEVAS CONCEPCIONES EN
CUANTO A LAS MODALIDADES DE GESTIóN Y DISTRIBUCIóN DE
FUNCIONES ENTRE LOS TRES NIVELES DE ADMINISTRACIóN.

UN ESQUEMA POSIBLE SERíA EL DE RESERVAR -A LA ADMINISTRACIóN
CENTRAL LA TITULARIDAD Y LA FIJACIóN DE LOS CONTENIDOS
MíNIMOS DEL CATASTRO Y LA DETERMINACIÓN DE LAS REGLAS DEL
JUEGO BáSICAS PARA LA VALORACIÓN..

A LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE LES DEJARíA LA POSIBILIDAD DE
ESTABLECER- SUS PROPIAS NECESIDADES INFORMATIVAS Y DE APLICAR
FN SU

ái"-'ARITO LOS CRITERIOS Y iMFTODOS DE VALORACIÓN QUE

CONSIDEREN OPORTUNOS.

LOS AYUNTAMIENTOS RETENDRIAN TODA LA CAPACIDAD DE GESTIÓN Y
ACTUALIZACIÓN TANTO DEL CATASTRO COMO DEL TRIBUTO SOBRE LA
PROPIEDAD Y LA ELABORACIÓN DE LAS PONENCIAS DE VALORACIÓN.

Exp.

1.2117-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

-31

itef.:

�"Àjuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-32 -Ref.:

NATURALMENTE ELLO COMPORTARÍA OBLIGACIONES RECÍPROCAS DE
SUMINISTRO DE INFORMACI6N Y DE CUMPLIMIENTO DE NORMAS BáSICAS
EN LOS SUCESIVOS NIVELES DE COMPETENCIA..

LA CUESTIÓN DE LA FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, DEBE
PLANTEARSE CON TODO RESPETO A LO . QUE ESTABLECE LA CONSTI–
TUC.I6N, PERO TENDIENDO A CONCEDER EL MáXIMO DE AUTONOMÍA A
LOS AYUNTAMIENTOS. SóLO ASÍ PODRá GARANTIZARSE LA POSIBILIDAD
DE DESARROLLAR POLÍTICAS PROPIAS

EN

CUANTO AL VOLUMEN. Y

CALIDAD. DE LOS SERVICIOS MUNICIPALES.

EN CUANTO AL ENDEUDAMIENTO, LOS MECANISMOS VIGENTES, - O ALGUNO
SIMILAR QUE FIJASE UNOS LÍMITES A LA ACTUACIóN MUNICIPAL,
SERÍAN ACEPTABLES SIEMPRE QUE SE RESPETE LA FLEXIBILIDAD DE
LA POLÍTICA CREDITICIA MUNICIPAL.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Àjuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

–

LA ECONOMÍA DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL ESTADO DE LAS
AUTONOMÍAS

LA GESTIóN ECONóMICA DE LOS AYUNTAMIENTOS, LA FINANCIACIóN DE
SUS GASTOS, ES UNA CUESTIóN TÉCNICA SóLO EN APARIENCIA. ESTO
ES ASí PORQUE SINO SE CREAN LOS INSTRUMENTOS LEGALES. Y
ECONóMICOS ADECUADOS, EL PRINCIPIO CONSTITUCIONAL DE LA
AUTONOMÍA DE LAS CORPORACIONES LOCALES PUEDE QUEDARSE VACIO
DE CONTENIDO.

PEOR AúN: NO SóLO QUEDARÍA VACÍO UN PRINCIPIO, ES QUE SE
MUTILARÍA UN PILAR BáSICO DE UNA SOCIEDAD DEMOCRáTICA AVANZA-DA. AQUEL QUE

POSIBILITA

- INMEDIATO Y TANGIBLE DE

EL CONTROL,

LA

MEJORA, DEL MARCO

LA VIDA COTIDIANA Y

EL TRABAJO. DE

TODOS LOS CIUDADANOS, (DE LA GENTE, DEL PUEBLO).

PUEDE DECIRSE TAMBIÉN DE. MANERA MáS CONTUNDENTE Y RETóRICA
QUE ES PRECISO DOTAR A LOS AYUNTAMIENTOS DE LOS MEDIOS

Exp. 1..07$$ -

IMPREMTA MUNICIPAL

3

3 itef.:

�Ajuntament de Barcelona
. Gabinet de Comunicació

SUFICIENTES, Y DE LA POSIBILIDAD DE ADOPTAR LOS MÉTODOS DE
GESTIóN ADECUADOS, COMO PARA ASEGURAR SU EFICACIA, AL TIEMPO
QUE SE POSIBILITA UNA GESTIóN COHERENTE DEL CONJUNTO•DE LAS
ADMINISTRACIONES PúBLICAS DE UN PAíS.

ESTE PRINCIPIO Y ESTA NECESIDAD, ADEMáS, Y EN NUESTRA SINGULAR COYUNTURA HISTóRICA, SON PERENTORIAS Y URGENTES DESPIJFS DE LA SOLUCIóN A QUE SE HA LLEGADO EN EL CASO DE LA
FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AIJTóNOMAS.
NO PUEDO EVITAR LA NECESIDAD DE SE TALAR UN PELIGRO QUE PUEDE
ACECHAR, QUE ACECHA, NUESTRO PROGRESO POLíTICO Y SOCIAL.
AQUEL QUE CONSISTE EN LA TRADUCCIóN DE LOS GRANDES
PRINCIPIOS, EN TEXTOS LEGALES Y REGLAMENTARIOS QUE LOS
APLICAN. QUE LOS TRADUCEN EN ORGANIZACIONES Y PROCEDIMIENTOS
CONCRETOS.

NO HACE FALTA RECORDAR LA LADINA FILOSOFíA "ROMANONESCA" - Y

Exp. 1.287-85-

IMPREMTA MUNICIPAL.

-34

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EXCúSENME POR EL ADJETIVO– DE QUE "HAGA UD. LA LEY, QUE YO
YA HARÉ EL REGLAMENTO". PASTA CON SEÑALAR OUE TODA UNA
CULTURA 'JURÍDICA Y ADMINISTRATIVA, ENCARNADA EN UN CUERPO
LEGAL Y PERSONIFICADA POR POLÍTICOS, FUNCIONARIOS Y JURISTAS,
NO SE CAMBIA

DE

LA NOCHE A LA MAÑANA-. NO SE SUSTITUYE CON

FACILIDAD. DE MODO QUE QUERER DESARROLLAR PRINCIPIOS CON LOS
RECURSOS LEGALES EXISTENTES Y DISPONIBLES PUEDE LLEVAR A
FALSEARLOS, A MERMARLOS, O A DESFIGURARLOS.

I L

CASO QUE . DIOS OCUPA SE ENMARCA PLENAMENTE EN ESTE CONTEXTO.

ES PRECISO UNA BUENA DOSIS DE IMAGINACIóN Y VALENTÍA PARA
PMMODERNIZAR. REALMENTE UNA PIEZA IMPORTANTE DE LAS
ADMINISTRACIONES P11BLICAS DEL PAÍS. PARA QUE NO SE AMPUTEN Y
DESFIGURE, UNO DE LOS HERMOSOS PRINCIPIOS, POR QUÉ NO DECIR LO, DE NUESTRO ORDENAMIENTO CONSTITUCIONAL: FL DE LA DEMOCRACIA Y AUTONOMÍA DE LOS ENTES LOCALES.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—35^Ref.:

�'''Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-3 6 Ref.:

ES EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS
AHORA ES EL MOMENTO. EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS.

ES EL MOMENTO DE QUE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES
AUTóNOMAS SE PLANTEEN SERIAMENTE CóMO HACER FRENTE AL
PROBLEMA DE LA "RECONVERSIóN" DEL SECTOR LOCAL. UN PROBLEMA
QUE EN REALIDAD NO ES TAL,

SINO MáS BIEN UNA OPCI6N.

HASTA AHORA, LOS ALCALDES Y CONCEJALES HEMOS CONTENIDO
NUESTRA INSATISFACCIóN. ACEPTáBAMOS QUE EN EL ORDEN LóGICO DE
PREOCUPACIONES DEL PAíS NO HABíA LLEGADO LA VEZ DE LOS
AYUNTAMIENTOS.

LOS nUE HEMOS TRABAJADO BAJO ESTAS RESTRICCIONES HEMOS
AGUANTADO UN SINFíN DE SITUACIONES DIFíCILES. LAS HEMOS
AGUANTADO PORQUE NUESTRA CREENCIA DE nUE ESTAMOS EN UN
SISTEMA VáLIDO NOS HACÍA VER QUE TODAVíA TENíAMOS QUE ESPERAR
TIEMPOS MEJORES. QUE LLEGARA NUESTRO TURNO.

Exp. 1.21)7.85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

�...Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—3

AHORA YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MAS.

NO HAY

rMOTIVOS PORQUE,

PRIMERO, SE HA ESTABILIZADO LA

ECONOMíA: LOS MACROEQUILIBRIOS YA NO SON EXCUSA PARA QUE
DESDE EL MINISTERIO DE ECONO_IíA SE NOS DIGA (EJE NO SE PUEDEN
MEJORAR LOS RECURSOS DE LOS AYUNTAMIENTOS.
EL OBJETIVO DE REBAJAR

-LA

PROPORCIóN DEL DÉFICIT

RESPECTO AL PRODUCTO INTERIOR BRUTO YA SE EST. CONSIGUIENDO-.
LA INFLACIóN YA ESTá BAJANDO. LOS TIPOS DE INTERÉS YA HAN
L'AJADO. LA ECONOMíA SE ESTá REHABILITANDO.

LOS ARGUMENTOS QUE NOS DABAN CUANDO TODO ELLO NO ERA
ASí, POR LO TANTO, YA UO SIRVEN.

Y EN SEGUNDO LUGAR, YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MáS
POROUE TAMBIÉN HA DESAPARECIDO EL OTRO GRAN ARGUMENTO: QUE EL

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL -

í Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS TODAVíA NO SE HABíAN
PUESTO DE ACUERDO.

ES YA HORA DE QUE EL ESTADO — Y POR "ESTADO" ENTIENDO
TODOS LOS PODERES NACIONALES, LOS QUE TIENEN BANDERA :ESTADO
Y COMUNIDADES AUT6NOMAS— ES HORA PUES QUE EL ESTADO SE
PLANTEE LA NECESIDAD DE VITALIZAR ESTA ADMINISTRACIóN: LA
ADMINISTRACIóN LOCAL, QUE ES LA QUE A LA LARGA PUEDE
CONSEGUIR LA ADHESIóN REAL DE LA POnLACIóN.
HASTA AHORA ESTE PAIS HA SOLUCIONADO PROBLEMAS MUY
IMPORTANTES. PROBLEMAS DE "GRAN POLíTICA ECONóMICA" Y "GRAN
POLíTICA", A SECAS.

PERO SOLUCIONADOS ESTOS GRANDES PROBLEMAS QUE TIENEN EL
HECHIZO DE LOS PROBLEMAS NACIONALES DE LOS PROBLEMAS DE
BANDERA, DEL APASIONAMIENTO, SI AHORA NO 'SE SOLUCIONASE LOS
PROBLEMAS DEL SECTOR LOCAL, HABRíAMOS CREADO UN MARCO
iMAGNíFICO PARA UN PAíS EN EL QUE SIN EMBARGO NO VALDRíA LA

Exp. 1.207 - 85 - IMPRENTA MUNICIPAL

—38

Ref.:

�- •Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

–39 -Ref.:

PENA VIVIR DESDE FL PUNTO DE VISTA DE LA VIDA COTIDIANA.

PODRÍAMOS SER UN PAÍS RECONCILIADO CONSIGO MISMO DESDE
EL PUNTO. DE VISTA DE LAS GRANDES OPCIONES POLÍTICAS. EN UNA
HIPÓTESIS EXTREMA PODRÍAMOS HABER SOLUCIONADO LOS PROBLEMAS
DE CULTURA, DEL TERRORISMO. SIN EMBARGO, ESTE PAÍS IDEAL,
HIPOTÉTICO NO SERÍA FELIZ PORQUE EN

Éi,.

SUS HABITANTES NO LE

VERÍAN LA GRACIA A UNA VIDA DE CADA PIA EN LA QUE. LA CALLE
QUE NECESITABAN NO LA PODRÍAN HACER, EN LA QUE UN TRáMITE QUE
?ECESITABAN NO SE ACABADA NUNCA, EN LA QUE AQUELLA DEMANDA
QUE HABÍAN INTERPUESTO -In SE RESOLVÍA. TANTAS Y TANTAS COSAS
QUE HAY Y QUE FORMAN LA VIDA DE CADA DIA Y QUE MUCHAS DE
ELLAS PASAN POR ESTE ESCALEN MáS PEQUEIO, MáS MODESTO, PERO
" áS DIARIO, MáS PERSISTENTE Y MáS PRESENTE EN TODAS PARTES
QUE ES JU S TAMENTE LA ADMINISTRACI6N LOCAL.

ESTAMOS

EN

•

UN

EMPEÑO EN UNA

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

MOMENTO
•

SIMBóLICO

-PARA DERROCHAR

TAREA DE PROGRESO:

NO

SÓLO

NOS

ENTUSIASMO

Y

ACERCAMOS AL

�+Àjuntament de Barcelona
-4 0-R ef.:

Gabinet de Comunicació

QUINTO CENTENARIO DE LO QUE PUDIÉRAMOS LLAMAR LA IRRUPCIóJ

MUNDIAL DF LAS ESPAÑAS. TAMBIÉN N OS ACERCAMOS A 1998, AL
CE N TENARIO DE LA PFRDIDA DE LOS .t.1LTIiíOS DESTELLOS DE AQUELLA
ÍRP.UPCIóN.

AL CENTENARIO DEL REPLIEGUE DEFINITIVO DE ESPAï-IA SOBRE ELLA
MISMA, DEFINITORIO DE LAS GENERACIONES QUE RECOMENZARON UNA
NUEVA REFLEXIÓN ENSIMTSNADA SOBRE ESTE PAIS. Y ESE CENTENARIO
COGE A ESPAÑA DE NUEVO INSERTADA EN EL CONCIERTO MUNDIAL,
TANTO E r

LO ECO 6MICO

COMO EN LO POLÍTICO, EMPEÑADA EN LA

TAREA DE SU RECONSTITUCIó"•i Y MODERNIZACIÓN, ACUCIADA POR EL
DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR TANTOS ATRASOS
ACU?ULADOS .

sE' IA UN GRAVE ERROR QUE EN ESTA EXCEPCIONAL COYUNTURA HIST6-

RICA SE OLVIDASE

EI.

PROGRESO, LA MODERNIZACIÓN Y LA AUTONOMÍA

DE LA E NCARNADURA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVA MáS INMEDIATA Y
VIVA DE UNA SOCIEDAD : SUS AYUNTAMIENTOS, SUS ENTIDADES

Exp. 1.107.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�'tjunfament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LOCALES, LA ORGANIZACI6N

—41—Ref.:

Y FUNCIONAMIENTO DE SUS PUEBLOS, SUS

CIUDADES Y SUS áREAS r-ETROPOLITANAS.

MUCHAS GRACIAS.

Exp.

1.207-85 -

IMPREMTA

MUNICIPAL

�juntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Sumario

Páginas 2 -4
5-7

Constitución y suficiencia financiera

8-10

Admón. y Reglamentación obsoletas
El gasto del sector local -

11

11

Exp. 1.207. 85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

Lo que dije hace dos años

-

-

12-15

Déficit v endeudamiento del sector local

16-18

Los ingresos locales, el FNCM.

19-20

Los grandes principios..."

21-22

Por un modelo...

23-26

El modelo."Suvbenciones

27-28

El Modelo. Libertad de elección

29-32

La CTU

33-35

La economía...

36-41

Es

el

momento...

�...

.^
•
^-

r
I^í

rJ

`+_I

0)

iJl

►^

Cq

',u

Cxl
•

'LI

•

►^

h.}
Ch.

I •-•
I •.,,

1
1

CI)

I
I
I
1

r+
'•ú
CQ
h)

1
1
1

'•+j

F-•

CO
W

1 ^I .•+]
I C11
I .f-u

I ^

1
1
1

.r

.-

•

•

Ut
:+^

:+:
..

v]
u7
CJ1

I •1 •il
I 0)
Cr.
_

�^

^

-13

n

a
a
5a/

(
w
O•

o

r

I

▪
O%

I
I

zm

`0
O7
r

n
m
N

aa
a
a

Úl
(J1
.p

m

I '-'
►1 `0
I W
▪O1 N

`10

-n
z
9

o
r

1
.A

v w
;...

".15

I r
I `0
I OD
I w

N
a
m

▪
m
N

rF

P.1
N
v

•A
on

▪

`0

I
I
I
I

`o
0.?
1^

Iv
^

n
n

51.•

o

�a
a
Ai

Rl
w

It)
üi

tR)

I

I
I
I

■-•
•0
W

.-

o
^

m`

n
o

o

a

o

a
a
A^

r
40

N

W

I

...

I

`4
Cl?

I
I

N

-11
3
A+

n
a

ro

1
I

.r

r.•

I

1

►'o

1 CO

IW

1 ►J
I ^o
1 Co
I

.A

D

Co

�I. 1. PRESUPUESTO CONSOLIDADO
DE LAS AD MINISTRACIONES PUBLICAS
(En términos de estructura presupuestaria)
1986

(Millones de pesetas)

GASTOS
CAPITULOS

Gastos de personal
Gastos en bienes corrientes y servicios
Gastos financieros

TOTAL

3.306.889
1.067.456
1.002.229

Total operaciones corrientes

Inversiones reales

CAPmJLOS

Impuestos directos
Cuotas de la Seguridad Social
Impuestos indirectos
Tasas y otros ingresos

TOTAL

3.271.883
2.940.019
2.691.445
841.852

Transferencias corrientes:

Transferencias corrientes:
A otros sectores (empresas, familias e instituciones sin fines de lucro)

•

INGRESOS

4.829.091
10.205.665
1.115.145

De otros sectores (empresas, familias e iristituciones sin fines de lucro)
Ingresos patrimoniales

Total operaciones corrientes
Enajenación de inversiones reales

316.453
274.913
10.336.565
17.995

Transferencias de capital:

Transferencias de capital:

64.533

A otros sectores (empresas)

665.354

De otros sectores (empresas)

Activos financieros
Pasivos financieros

95.066
230.862

Activos financieros
Pasivos financieros

59.440
1.695.660

Total operaciones de capital

1.837.628

Total operaciones de capital
TOTAL GENERAL

2.106.427
12.312.092

TOTAL GENERAL

12.174.193

�1.986
PRESUPUESTOS CONSOLIDADOS ENTES TERRITORIALES
(Millones de pesetas)
GASTOS

INGRESOS
CAPITULOS

Comunid.
Autónomas

67.539
1. Impuestos directos
172.151
2. Impuestos indirectos
3: Tasas y otros impues146.850
tos
4. Transferencias corrien1.150.028
tes
10.549
5. Ingresos patrimoniales
6. Enajenación de inver2.065
siones
7. Transferencias de capi240.250
tal

Corporac.
Locales

356.780
118.194
269.161
508.713
38.545
8.610
78.369

Total
consolidado

CAPITULOS

424.319 1. Gastos de personal ....
290.345 2. Gastos en bienes corrientes y servicios ....
416.011 3. Gastos financieros ....
4. Transferencias corrien1.492.867
tes
49.094 6. Inversiones reales .:
7. Transferencias de capi10.675
tal

Comunid.
Autónomas

Corporac.
Locales

Total
consolidado

727.677

486.111 1.213.788

219.491
22.071

310.383
79.945

416.509
345.892

179.222 429.857
225.902 +571.794

137.398

154.805

529.874
102.016

242.203

268.619

TOTAL OPERACIONES NO
TOTAL OPERACIONES NO
1.869.038 1.436.368 3.089.532
FINANCIERAS
1.789:432 1.378.372 2.951.930
FINANCIERAS

ÚLQ_

LA,ZL

�ro

b

,2

b

ro

,8

I--

1grt

'el

M.

Pi

p
O

o
U)

Ñ UOi
a •

^

'-&lt;

^

in

b1-1

^

H-

~

2

Ñ•b
r

Ó

(n

O

Ó

ri

^

H-

^ 1-1-

n

ñ
G O+
Ól ^ G
^
G

•

N

-4

-a

-1

pp

_a.

•W

Ol

1^

01

J

W

O

^ -1

4.

01
1.0 _...

•

OO 4.
^ W
O

....

^

N Ni
^
N

�

^ Ul

N
O

_á
Ul

N
Ni
W
Ul
4. CD

O

00

O

_a

^

_a
LO
0O
W

..-..

-4

J
N
J
▪
U1

J

J
--a

O
`

CD

OO
CD
O

a

11

O

1
t3

F--'

_á

O

4.

Ul

^
QO

(D

(Drr

- a•
U1

O

eT
▪

W
-a
.^

N
DD
J
CD J

a

IV

Ul
_á
l0
00
01

-á
61

01 CO

--a

J 4=.
1/ 1 Ni

_a

CD

0O

--a

4.

-a

rf•

9

_

Ni

(n

OW
Mi(D
.^
Ul

CO

---1

N

¢
F-,

O ■A
N--a
W
Ol
O Ol

W.

1^
(D

4.

O

Ó
u)

-1pl
lD
F--'
OO
(DUl
N

. .

Uo

CD
J

^

Ñ

J
--I
al
---1
.^

J
W
CD .....1
N

11:2

4.

00
W

A 01

tD

Ol

�D

-o
Ó

r
a

v

7

O

m

7

a
n

m

N

r•

.•
O

a
a

N

a

7
m

r

a

o
Di

m

-e.

ro

N

a

D
^

Ó
^

n
^.

a
a
a

D

oz
z
(11

D
tl

m

"O

D

w
.....

7
f,.

m
N

D
rr
o•

7

Ó
v

o

n

n
r•

H

o

7

z

m

D

O

N

r

o
n

a

a
N

m
N

c

n
►..•

o.

U)
11
i-i

N

Z

n

^.

tu

m

D

o
-1
p-^

11
r-{

z"
D'
Z

n

n
►-e
m
33
0
U)

Fi

m

X/
0

U)

no

m

U)

z
D

ta
l

z

&lt;
0

0

a

D

^

a

o

B

&lt;

M7

7
a

Q

r•
M•

a

aa
za

O

n

w
■•
+
O

W
N

O

7

A

a

1

r

•A

I r
I ■0
I OD
I O

^
m
^

n
H
0

z

m
U)
/-i
O.

r

^

O

OD

N

1

w
O-

1

r
-A
U

1

l r

03

I w
1 F-

r

IN

I

-0

z
z

n

^
m
73

U)

*
1
(.wll

^

Ú
•A

r

Ó
OD

J w W
•r
•A
•.1

r

.I

r

O

r

N O

A O

r
r

w

m

r
O O
r

r •4
.:12•

1

1

I

O` .A r.
Oh •A

r
•
G r

r

00 .1 IA '
L`

O

-41

J .1 UI
`O O O

J

^

1
r

3

UI

O r

I

?•

m
•O7

I
I
Í

►+
`O
IJ
^

I r
Í. ^

I G.)

1r
1 `0
I w
I A

O] 0 .0

1
I
I
J IsJ O
J 0 J

N G

IJ •

r

1 40
I 00
I UI

�r

1

1
^0

r

W

UI J

N

N

J

r
tJ

.0

0

I

-J

1
1

F+
-O

N
O'
•A

UI

UI

N
r_g
0"
^0

W
UI
W
Q•

W
UI
.43
O.

I
I

W

I

•
^

O

^

I-.

N
O'
O

Ol

-0
O'

I W
I O

W

µ

UI

I ^•'

^
f`

W

J

^0
A

.A

-II

Ñ

-11.

Ó
N .

-O

00

Ó

W
UI
00 •0 O

r-

J

UI

W G1 0• UI

DO

µ

1

I ►I- 0
I O7
I tJ

.•
43
i^

,-•
Í 0^0
I -it,

I
I
^ m

,0

�-o

-n
n
o
'3

o m
x
o
1 fi
U
ro
O
-7
r•
o
al
n

r•

0
7

n

1

r•

O
7
ro
^

0

7
ro

UI

r

r
o

o

n

v
ro

ro

N

N

W
N
O

41.

•P
O

W W
W W
o•
J J

O

W
cn
N
?

ñ
W

W
^
UI

^

W
-4

W
tY.

µ

UI

UI UI

o o

■-•

UI

J o
'•-

►+

IV

J

J
^

,o

µ

OJ

o^ r

■•

ji
-0

cn

•

p

ñ
O
W

•
■•

ñ

O
W

Ctl

I •1
-0
1 00

O
W

07
O O'

r f•
UI
N
t-J
m •- O
■0 J o•

1'

o,
-O

r

0"
p

N
03
0•

N
03

4
U

-4

W

N

0•

r

r
UI

^

CJ

r

UI

A

N

■0

r

03
W
r

N
N
W

W
.I
-4

41
W
11.1

UI

03

O

42.

00

UI

41,
03

J

0

Q`
W
03

►'

?

J

0`
.P
0•

0
N
CJ

U
W
,p

•P N J
cn cn O
03 O 0l

1-

0
03
0

►-N
-4
o"

N
0
N
►•`

1.-

N

W

0'
,0

1-

I s1J
I m
I tJ

J

1 ^-

�
tJ

I W

03

. I F-I^0
i^

CO

f--

J

03

03

-12.

O]

03
N

.0

,0

-A

A

I

0•

41.
0.
O

N m

CJ
CJ

Iµ
I 03
10

W

CJ
r_n
tJ

UI

W
O
-0

f-

W

•P

►.
O
0
0]
W

I r`
1 -0
I m
I U1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15949">
                <text>3980</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15950">
                <text>La revisión del sistema de financiación local / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15952">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15953">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15954">
                <text>Nova organització territorial. Principi d'Autonomia de les entitats locals. Principi de suficiència financera. Ingressos propis, subvencions estatals i endeutament.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15955">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15957">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15958">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24095">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24096">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24097">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24098">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24099">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28275">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40687">
                <text>1987-01-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43311">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15959">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2747" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1532">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2747/19870119_MedallaOr_ComteBarcelona_BD.pdf</src>
        <authentication>7fdf5170e2537243794ac44d3a65bd36</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="44993">
                    <text>DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA EN EL ACTO CELEBRADO EN EL SALON DE CIENTO CON MOTIVO DE LA IMPOSICION DE LA
MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD AL CONDE DE BARC.ELONA. PRESIDIDO POR
S.S.M.M. LOS REYES.

MAJESTADES
Es para esta ciudad un honor y un orgullo teneros hoy
este Salón de Ciento para la concesión de la medalla de oro de
ciudad, a quien tan honorablemente ha ostentado el tí tu lo
Conde de Barcelona. Ello ha permitido esta felíz reunión y
nombre de Barcelona quiero expresaros nuestra alegría.

en
la
de
en

SEÑOR
En este mismo Salón, durante mas de 600 años, hasta 1714 se
reunió el ºConsell de Cent 11 , formado por "ciudadanos honradosº,
corno se les llamaba, caballeros, mercaderes, artistas y menestrales , entre los cuales se elegía al "Conseller en Cap".
La historia de nuestra Corporación, Señor, es en parte la
historia del pacto entre la Realeza y los ciudadanos con el objeto del bién común. También hubo momentos de desacuerdo y no es
malo recordar la historia para aprender justamente de ella.
Desde este Salón partió la negativa orgullosa de los Consellers, a permitir la entonces habitual intervención real en el
proceso que se llevaba a cabo para el nombramiento anual del
primer Conseller, y ello fu~ la ~ausa de que, acep tadas las Cüos tituciones Catalanas por vuestro predecesor Felipe V, se declarase , no obstante, la guerra, gue finalizó al ser derrotado e l
11
Conseller en Cc:::.p" Rafael de Casanova y como .... 0nst:: .... ..u=:• ... ~.::l ;::;_¡_guióse la disolución del 11 Cons ell de Cent" que cubría el actual
territorio metropolitano.
La llegada del rey Carlos III, que tuvo a bien escoger nues tra ciudad como lugar de entrada en su nuevo reino,
transformó
la Ciudad en lugar de encuentro y reconciliación. Así lo atesti guan los grabados de la "Máscara Real" que adornan las paredes
del Salón de este Ayuntamiento llamado de Carlos III y recuerda n
los acontecimientos que en ella se desarrollaron a lo largo de
tres semanas.

�Una antigua aspirac ión de la ciudad, compartida por todo el
Principado, como era la autorización del comercio con América,
fué concedida por vuestro antepasado y permitió el inicio de una
era de recuperación económica importante .
También el Rey Alfonso XII quiso arr i bar a España a través
de Barcelona, y la Reina Regente doña María Cristina, cuyo nombre
ostenta el actual Salón de Plenos del Consistorio, inauguró la
exposic1on de 1888 cuyo Centenario celebraremos el próximo año.
Vuestro augusto padre Su Majestad Don Alfonso XIII inauguró la
Expos i ción de 19 29, otro hito importante en la historia y el
crecimiento de la Ciudad .
Pero es con Su Majestad el rey Juan Carlos cuando la familia
Real arriba a una Barcelona de nuevo ca pi tal orgullosa de una
Cataluña autónoma.
Valórese, pues,· como buen augurio de futuro, labrado con
mérito por SU MAJESTAD EL REY y por vos mismo, Señor, que hoy el
Consejo ciudadano, en el mismo Salón del "Consell de Cent", Os
conf i era el máximo honor que la 'ciudad de Barcelona otorga, el
q ue reserva a sus hij os más queri dos, a Salvador Espri u , a Josep
Lluis Sert, a Joan .Miró, que ahora mi ::;mo si e s tuviera;; viv·o s,
compartirían con nosotros, estoy seguro, la emoción de decirle a
la Familia Real, en la persona de su más antiguo progenitor vivo,
11
Estais en vuestra casa", sinceramente, de veras, y añadiríamos,
también con emoción y respeto: .,Habeis sabido ganar nuestro reconocimiento".
Os agradecemos, Señor, el esfuerzo de comprensión y generosidad que el Concejal Cambó requirió aquí mismo de vuestro antepasado Alfonso XIII, de generosidad y de justicia para con una
ciudad que ha da do mucho y puede dar mucho más t odavía en la
línea de trocar afecto por afec to y respeto por res peto , en vez
de desconfianza por recelo y victim1smo por ligereza en el t rato.
Os pedimos, porque habeis demostrado saber hacerlo, el esfuerzo de comprensión de nuestra lengua, tan fácil y tan próxima,
como símbolo y como arma pacífica de una diferenciación que es
enriquecimiento y no barrera . El esfuerzo desde la noble lengua
que , como dice el filósofo, surcó los mares pero no pudo vadea r
el Cinca.

�La nostra generació, Senyor, a la qual represento en dirigir- vos ara aquestes paraules, acull el sentiment d ' inquietud, i
a la vegada d'atracció, que s ' ha anat desenvolupant en els nostres ciutadans al llarg de les décades en relació amb el projecte
d 'Espanya, d 'una Es pan ya nova, democratica, plural , di versa i
segura de l'atractiu de la seva diver sitat, no necessitada d'un
especial emfasi en la seva unitat que ha de donar-se per suposada
si es vol arrelar en profunditat, sense generar recels que serien
legitims després de tants anys, tants, de for9ada unitat i diversitat negligida .
Barcelona, Senyor, vol ser la capdavantera d 'aquesta nova
Espanya en que Catalunya, de la que som capital, es trobaria a
gust, respectada i respectuosa, més enlla de rivalitats esportives o creatives que no s'han de reprimir, que són la sal de la
vida i que cal saber valorar en el seu just nivell.
Avui en honorar la persona del Comte de Barcelona em permeto
de recordar i agrair-li la dignitat amb la qual va portar el nom
de la nostra ciutat. La prudencia en la seva actuació, el seu
sacrifici personal, la moderació en els seus gests per tal de
mantenir viu entre el poble i la Institució el nexe que ajudés
alqu~ dia a la recuperació democrática d'Espanya.
La defensa de la llibertat i la fidelitat a la propia historia, van ser conceptes que van presidir 1 •actuació del Comte de
Barcelona .
Són també conceptes que Barcelona i Catalunya coneixen bé, són part de la seva essencia com a poble i com a ciutat.
Aquest mateix Sa ló de Cent i el Saló del Consolat del Mar
ens recorden abastament la vocació marinera i 1 'esplendor d 'una
historia valuosa per tot el món mediterrani.
Aquesta vvcació d~obertura enfora, marítima, forma part
també del vostre taranna , Senl)or, i ens complau recordar-ha en
aquest Saló que es troba guarnit pels colors dels primers Comtes
de Barcelona, que van ser els colors de tota la Corona d'Aragó i
finalment, a través de l 'Armada, durant el regnat de Garles I I I
van esdevenir, van arribar a ser els col.ors de tota Espanya.

�MAJESTAD
Barcelona, se alegra hoy de ejercer el agradecimiento desde
el orgullo legítimo, la apertura desde la identidad, la esperanza
en el futuro común desde el recuerdo de la desunión, la llamada a
la confianza desde tantas desconfianzas pasadas.
Todos estos sentimientos están resumidos en la petición que
os hago, MAJESTAD: Que querais Vos imponer a vuestro padre, la
Medalla de Oro de la Ciudad, cuyo nombre tan d ignamente ha llevado en tiempos de dificultad y en tiempos de esperanza.
Muchas

gracias.

19 de enero de 1987

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44994">
                <text>Discurso pronunciado por el Alcalde de Barcelona en el acto celebrado en el Salón de Ciento con motivo de la imposición de la medalla de oro de la ciudad al Conde de Barcelona. Presidido por SSMM los Reyes.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44995">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44996">
                <text>1987-01-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44997">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44998">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44999">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45000">
                <text>Medalla d'Or</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45001">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45002">
                <text>Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45003">
                <text>Monarquia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45004">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45005">
                <text>Discurs de l'alcalde en l'acte d'imposició de la medalla d'or de la ciutat a Joan de Borbó.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45006">
                <text>Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45007">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45008">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45009">
                <text>UI 799</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1075" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="609">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf</src>
        <authentication>fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42282">
                    <text>Josep Vicenç Foix *
Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era,
alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a
fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles
seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt
crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la
"Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista
de Sarrià.
Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu
col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre
Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha
quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com
a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no
un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha
desenvolupat a fons a la seva història.
Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat,
ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que
vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de
la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats
deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era
important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran
fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx
present.
Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge
teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure.
Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva
obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia
de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso.
Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi.
Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé
que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que
s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè
aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un
surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament.
Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu
moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt
bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc
Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü,
sino que era una cosa nova.
En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que
se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta
capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es
tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici
manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de
poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia
imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní.

* Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15960">
                <text>3981</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15961">
                <text>“Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15962">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15963">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15964">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15966">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15967">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24090">
                <text>Missatges institucionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24091">
                <text>Literatura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24092">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24093">
                <text>Foix, J. V., 1893-1987</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24094">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40688">
                <text>1987-01-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43312">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15968">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1005" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="541">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1005/19860307d_00108.pdf</src>
        <authentication>df7da9d13eb13f0b159f51cd6a3aab67</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42215">
                    <text>Ajuntament
de Barcelona

Alcaldia
Gabinet de
Comunicació

Plaça S. Jaume, s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e

CATALONIA AND SPAIN.-- Text of the lecture given by Pasqual
Maragall i Mira, Mayor of Barcelona, at St Antony's College.

Oxford, March the 7th 1986

�(

'o1

iTn

Ajuntament Tlir de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Mr. Warden,ladies and gentlemen:

Thank you very much for your kind words of welcome. I would
like to thank you also for the opportunity I have to talk in this
house.

I am glad to bring for you the warmest regards of a former
student of this House, Mrs. Patricia Hutchinson, now HM Consul
General in Barcelona.

There is a debt that many Spaniards have and I want to
acknowledge here. We owe Professor Carr his contribution to the
History of Spain, which filled serious gaps in our education.
During the years of Franco's dictatorship we had to rely on
foreign books to imrpove our understanding of our own country.
Furthermore, I want to acknowledge the works of other authors,
such as the British Gerald Brennan, Stanley Payne and Hugh Thomas
or the American Gabriel Jackson and Edward Malefakis, and,
obviously, the French Pierre Vilar.

I would not be fair, however, if I did not pay hommage to an
emminent former guest of this House, Jaume Vicens Vives who,
appart from his contribution to Catalan and Spanish history,
represented so many people with enough faith in the future of the

�+11111

Ajuntament ''!lIIW de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

country to go on working in spite of lack of freedom.

He was my professor in my first years of university. He was
who opened our eyes to Spanish History and explain us how the
Spanish Golden Century was also the Century of the "sopa boba".

Among other paradoxes, one of the outcomes of Spain's last
forty years is the amount

people who,

under diferent

circumstances, would have never gone into politics. In Britain,
for instance, politicians are more or less professionals. In
Spain, on the other hand, the iniquity of the regime made a great
deal of men and women change their vocations and devote
themselves to fight injustice. Thus, had Franco's rule not
existed, President Gonzalez would be probably now a lawyer in
Seville; Defence minister Narcis Serra would be teaching monetary
policy, which he learned partly in London School of Economics,
President Jordi Pujol perhaps had put into practise his Medicine
degree and I myself would be teaching International Trade or
Urban Economics thanks to the MA I got at the new School fo
Social Research, in New York, after trying Oxford through Jose
Antonio Martinez Alier.

I do not regret things as they are. I love my city and I
enjoy being mayor, every minute of it. And it is very likely
that my achievements on the academic field would have never
allowed me to give a lecture at St Antony's College whereas

o

�¡±11111

Ajuntament !III+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

politics has provided such privilege to me. I didn't go so much
beyond Quesnay and Ricardo, at Jonhs Hopkins in Baltimore.

Nevertheless, this particular upbringing makes us fall very
often under the temptation of academic amateurism. So I ask for
your benevolence if I surrender to that sin.

However, I am going to indulge myself in a way that seldom
do I permit myself at home. I will talk about my grandfather, and
I will not hide how proud I am of my name. I cannot do it in
Catalonia: I might be blamed, quite reasonably, of using a
national glory for my own political benefit.

As you well know, Joan Maragall, my father's father, was.not
only one of the greatest poets Catalan literature has produced,
but also a qualified spokesman of the prevailing feelings that an
enlightened Catalan bourgeoisie had in his years- end of last
century beginning of this one.

I will try to give you a brief survey on the past, the
present and the future of the relationship between Catalonia and
Spain. Still, I would not dare to explain what others have done
better and with much more authority than I could. , But I think it
might interest you to know about the point of view of an insider
who has both the privilege of being the mayor of Barcelona and
the privilege of coming from a family that, in a way, summarizes

�-5Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

the recent history of my country.

Nevertheless, and however passionate this discussion is, I
am a little worried about our persistence on this analysis. As
Pierre Vilar wrote, " Reflection of a nation on itself is always

a sign of unhapiness, of danger, of impending menace over the
community. Spain's passion of meditation on itself, after 1600,
after 1898, after 1939, reminds of a great history of an unhappy
consciousness".

I do not think there is any essential menace on Spain or
Catalonia, in our days. I do not think it is good for us to be
still broodíng over our essence and existence. But perhaps it is
a good thing for politicians to stop from time to time and think
a little over the object of their activity: their country.

Joan Maragali wrote in 1898 a poem called Oda a Espanya, Ode
to Spain that represented the feelings of a catalanism concerned
about the idea of Spain. That poem is a plead for a Spain as a
mother of many different peoples who ignores them. Maragali said
to Spain: "cry, mother, hear your children, who speak to you in
another language, come to the sea". The last line of the poem is
a goodbye to Spain

"Adeu Espanya!", which is of course

terrible. And that is what the catalanist movement did and Spain
practised. We ceased to ask for an understanding with Spain
except for the begining of the Republic and started to look on a

�^+ÍI

Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

separate destiny as a solution for Catalonia's troubles.
The development of Barcelona
Now let me talk about Barcelona.
Barcelona saw a fantastic development from the mid XIXth
Century. Up to 1859 Barcelona was closed within the walls the
perimetre of which had not altered from The Middle Ages. In 1859
was aproved the Plan del Ensanche, the "enlargement plan",
developed by Ildefonso Cerda. The walls were pulled down and the
city spread over the surrounding plain and reached the nearly
villages: Sarria, St. Gervasi, Gracia, St. Marti.

My grandfather, by the way, was born in 1860 in the very
heart of the medieval city. Later he went out the walls, to the
Ensanche and finally to St. Gervasi. In a sense he followed the
growth of the city. In just 50 years his generation expanded more
than previous generations for 10 or 15 centuries.

I recall Ricardo's "Low Price of Corn ",

1815, where he said

that increases in population would increase the supply of land so
that rents would not rise. I was not exactly so in Barcelona.
Land prices went up, and only in downtown, round the City Hall,
moderatly down.

1888 an Universal Exhibition was held on the grounds of
the old citadel, ominous symbol of centralist opression, built by

�+mu

Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

Phillip the Vth and demolished shortly after the walls were
pulled down. The Universal Exhibition underlined the definitive
assertion of the city developed by Cerdà,

as well as a

demonstration of catalan bourgeosie's faith

on modernity,

progress and industrialization.

Catalonia rejected Spain, but did not retreat herself into
the contemplation of its griefs. Quite the contrary, catalanism
emerged then as a way to assert our European character as.
opposite to being Spanish.

Is is relevant to remember that in those years your empíre
was still going. Ours not. The end of our rule over Cuba, Puerto
Rico and the Phillipines, .in 1898 give our 98 Generation: Baroja,
Machado, Azorin, Juan Ramon Jimenez and clare say, Picasso and
Casas, who had an influence on Spain culture in a way similar to
Bloomsbury's: Keynes, Virginia Woolf.

Catalonia was open to the cultural trends coming from Europe
and was able to give them a personal interpretation. At the same
time that Paris, Vienna, Praga, Brussels, Glasgow and London knew
the art nouveau the secession or modern style, in Barcelona
modernisme flourished with extraordinary strength. Modern style
architecture had in Barcelona a field to express itself as no
other city of Europe had. You can still admire the results

�raiiii
Ajuntament 1111W de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

walking on the streets of my city and looking at the incredible
façades that Catalan bourgeosie had the courage to build.

This creativity was sustained throughout the years before the
Civil War, in spite of social unrest and in spite of Primo de
Rivera dictatorship.

First World War brougth to Catalonia Picasso, who carne back,
Picabia. But it also brought money. Catalan industriality took
advantatge of Spain °s neutrality to make good business out of
selling goods to both Allied and Central Powers. That could
explain some of the neutralist feelings that Catalan bourgeoisse
still is sheltering.

The 1929 Universal Exhibition, gave Barcelona the most
important thrust to modernity since the previous 1888 Exhibition.
The 1929 exhibition was bold enough to host and show to the world
the Mies Van der Rohe German Pavillion, which we have just
rebuilt, by the way.

It was in this time when Arnold Scheinberg began Moses and
Aron in Barcelona. his daughter is named after the second most
popular virgin in Catalonia after Montserrat: Nuria.

�-9Ajuntament ''Ill+" de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

Architecture was again the field where Catalan capacity
catch the signs of the times was more evident. Racionalist
architects flourished in Catalonia. Josep Lluis Sert and members
of GATPAC - architect group made Barcelona the centre of interest
of European architects. The Republican Generalitat entrusted Le
Corbusier the design of a new development plan of Barcelona
metropolitan area.

But there were also other fields where Catalonia showed her
dinamism. Catalan Parliament voted a Local Government act that in
some aspects was even more advanced than the Spanish Municipal
Law of 1985.

The Spanish Pavilion of 1937 Paris Exhibition, where
Picasso's Guernica was first showed, was disiped by Josep Lluis
Sert.

Later carne what it carne. And for decades Catalonia was to
many Spaniards a symbol of resistance to fascism, a place where
one could feel an European atmosphere.

However strong the dictatorship pressure was, Catalan's love
freedom created and environment less opressive than in the
rest of Spain.

�-10IIIII
de Barcelona

Ajuntament

Gabinet de Comunicació

Ref.:

Nationalism and catalanism

In spite of the Spanish Constitution, in spite of the
Catalan Statute of Autonomy, there is still an unsatisfied,
strong nationalist sentiment prevailing in Catalonia. The
boundaries of this nationalism are rather fuzzy, as are the
political solutions that would satisfy it.

Most of the people would accept the Spanish Constitution and
the Catalan Statute of Autonomy as they are provided that
Central Government interpreted them open -mindedly without any
witch -hunting based on apparent threats to the unity of Spain.
Other people would like to reform the Statute, to give more
powers

the

belonging t Spain.

Generalitat without questioning Catalonia's
And, finallly, a minority asks for an

independent Catalonia or rather, ' independent "Països Catalans" Catalan countries- that is to say, a Greater Catalonia including
the Balearic Islands, Valencia and the Roussillon or French
Catalonia.

As I say, separatism or independentism is now a minority
trend in Catalonia. But it is a very popular ideology among young
people. This phenomenon has not been studied closely. Does it
come from the fact of being the only way young people have to
contest the political system? That would presume that young
people independentism is the way young people take to let out

�:IIIII
Ajuntament 1111IF de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

their natural trend to revolt against the establishment, since
it is almost the only ideology that does not fit into the
Constitution.

A Catalan who claims to be a Catalanist but does not like
nationalism in general, and this is my own position, finds
himself in a somewhat difficult position. For in Spain there is
also an efervescence of Spanish nationalism.

When the Socialist Party carne into the Government after the
1982 general election an American newspaper reported the
constitution of a government of "young nationalists ". In Spain
this expression sounded rather shocking. Put it really made a
point.

Franco spent forty years identifying himself as Spain and
labelling as un-Spanish or bad Spanish those who opposed his
regime. Not surprisingly, the idea of Spain as fatherland was not
very popular among democrats. Recall the "farewell Spain!" The
Socialist Party tried to recover Spain, as the heritage of
everyone and not a monopoly of the right. Obviously a certain
amount of nationalism is there. There are more reasons now to be
proud of being a Spaniard than they were under Franco.

I would like to explain now my position

regarding

nationalism. I do not feel like a "nationalist", in the classic

o

�-12-

NWIF
E111111

Ajuntament 1 III+gir de

Barcelona

Ref.:

Gabinet de Comunicació

meaning of the word. I think nationalism may be a right issue in
a precise time, but it may not be justified other times.

In Catalonia strict nationalism could have been justified
when Franco's dictatorship was a menace to Catalonia's own being.
Nowadays I think extreme nationalism is a mistake. Catalan.
nationalism now takes the feeling of belonging to an identity for
a political code.

I would rather choose the word "catalanism" than
"nationalism". "Catalanism" was, by the way, the term our
grandparents used. Nationalism calls for a generic position, and
I am not interested in generic positions. Nationalism is a
mixture of hetereogeneous trends which have in common the fact or
the feeling of being victimized by an alien force.

Catalanism, on the other hand, refers to a definite,
specific fatherland. They are two different formulae, though
they have overlaped through history and have been used in a
indiscriminate way.

Now,

in 1986,

we can establish the

difference, and I think we must.

Catalonia has enough political maturity and the legal
framework to be something more than a nation standing on the
defensive. I think there are grounds to talk on behalf of an
open Catalonia with aims that go beyond the mere survival, the

�a

-13II ÏI

Ajuntament ' VIII+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

mere defence.

There is however among nationalists a temptation to go back
to the bunker,

within the walls so to speak. But I do not think

they will manage to prevail.
Catalonia and Spain
I would nót like to convey the message that for me Catalonia
has no adversary. I do not underrate them. But I do not think
they are the paramount problem of Catalan national feeling. There
has been always in Catalonia a trend to see others as responsible
of our troubles.

Former President Josep Tarradellas broke this line of
thought. President Tarradellas helped us to see things from a
wiser outlook. President Tárradellas taught us to accept us as we
are. He pointed that those who had opressed Catalonia had a long
government experience behind and elements of legitimacy we had to
acknowledge. Hence his attitude towards the King and the Army
that could have been a surprise, coming as they were from and old
Republican.

As I suggested before, now that the idea of .a opressive and
totalitarian Spain belongs to the past, Catalonia can and must
participate into Spanish politics and help to finish the
construction of Spain's unachieved reality out of heart and

�-14:+11111

Ajuntament ''IFif de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

reason, not only out of calculation and selfishness. But Spain
has first to admit that it is still under construction.
Catalonia, however, cannot go to Spain to be paid for its old
griefs, and, on the other hand we cannot pretend tat nothing has
happened. But both Catalan and Spanish people have to make an
effort of unsderstanding.

Those attitudes will prevail,according to me, in Catalan
political life. That does not exclude the revival of important
minorities pleading for independence, especially among young
people, as I said before.

In a sense, I would like better independentism than
nationalism. It has a frankness which is missing in nationalism.
I like "Visca Catalunya lliure!" - "long live Free Catalonia!"is a positive cry, unlike "som una nacio!" - "we are a nation" which is now a negative slogan. I do not think, nevertheless,
that Catalonia would make a good business out of independentism.
Professor Sole Tura explains it brilliantly in his last book,
Nacionalidades y nacionalismos en España.
Catalonia and Barcelona
The nationalist party that is ruling now the Catalan
Government, has attempted sometimes to confront Catalonia to
Barcelona, appealing to an alleged Barcelona centralism which was
supposed to menace the pure essences of Catalonia. But, as

�-15REM

Ajuntament ''11V de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Professor J.M. Bricall used to say, Catalonia without Barcelona
would be just a national curiosity as the Alto Adige, the Italian
Tirol, is.

That does not mean that Barcelona has made Catalonia. In
fact the converse proposition is true. And it is also the best
proof to show that Catalonia is a nation. Catalonia has been able
to build a city which has all the characteristics of a capital
of a State. Catalonia created Barcelona because she had national
power enough to do it. Thus Barcelona is a result of Catalonia,
not a cause. Of course, there has been also a feed back process.
Were not Barcelona a dynamic city, Catalonia could not have been
a dynamic country either.

The richness of Catalonia's national identity comes from its
plurality. This plurality is the reality of Catalonia. A somewhat
tortured reality, but a reality. Spain as a concept, on the other
hand, has not managed to become a full reality. This is changing
now. Spain is beginning to come to terms with its own plurality.
And the same goes with Madrid. Madrid was for the rest of Spain
only a capital, a bureaucratic centre. Now Madrid has learned to
be a city, a human collectivity. And I have to acknowledge here
that this was the great success of the late Mayor of Mdrid,
professor Tierno Galvan.

All this changes are a positive challenge for us Catalans.

�-16+11111

Ajuntament r de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

We can feel more comfortable within a plural Spain than in a
monolitic one. And Barcelona has to strengthen its imagination to
compete with Madrid as the prime centre of cultural and economic
creativity.

The plurality of Catalonia has always acted as a politic
stabilizer, as well as a political motor. The history of
Catalonia is the history of a set of counter-balanced powers. And
one of this powers is, and has been, Barcelona.

The old government of Barcelona, the Consell de Cent or
Council of the Hundred, coexisted perfectly with the Generalitat.
And sometimes the Consell de Cent stood for the defence of
Catalonia with more determination than the Generalitat did.

One of the decisive dates of Catalan history, as you know,
is the eleventh of September 1714, when Barcelona surrendered to
the troops of Phillip the Vth, the first Spanish Bourbon. That
marked the end of Catalan liberties under the Crown of Spain. The
hero of that day was Rafael Casanova, who was the prime
councillor, the Lord Mayor, if you allow me this anachronism.

If the past saw different powers working. together for
Catalonia I think the best guarantee for the future of Catalonia
is a synthesis of a set of particularities , a set of people
which have in common a national identity built on the basis of

�-17+fll

Ajuntament 191W de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

their diversíty. Putting that into political terms, the best for
Catalonia is having besides its first institution, the
Generalitat, a net of local governments intending to work as a
whole.

As Shakespeare said, "city is the people ".
Living with authonomy

There are two outstanding facts that date a process of
degradation of political atmosphere in Catalonia. One of them was
the anti LOAPA campaign, in 1982. As you remember, 'LOAPA' stands
for °Organic Law for Harmonization of Autonomic Process'. The
campaign had a revival later, after the Constitutional Court
ruled against that law.

The anti LOAPA campaign had no visible effect on 1982
general election nor on 1983 local polls. But it did had an
important part on Convergència attitudes in the 1982
demonstration for the llth of September. For the first time after
Franco's death the Catalan - political parties marched separately.
And, what was worst, some shouted violently at socialist leaders,
accusing them of traitors and collaborationists with Spanish
centralism.

That was a symbol of a political schism in Catalonia, a

^

w

�-18E IIIII

Ajuntament 11II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

schism that is not closed, yet.

The Banca Catalana affair was the other element that marked
the rarefactíon of our political environment.

Another key factor in today's Catalonia is the new regional
TV Channel, TV3.

TV3 was a palpable result of the catalan Government policy,
a project everyone could identify with. It is the only TV channel
that uses Catalan as the only language. That had obviously an
influence on the results of 1984 regional polls, which were held
shortly after the start of TV3.

Other things which are "odd" happen in Catalan Parliament.
The majority ruling Catalan Parliament has been passing a set of
laws aimed to extend the control of new Catalan bureaucracy over
every single aspect of Catalan life.

These laws have a trend not at all liberal, in spite of the
alleged liberal faith of many. In fact, these laws are within the
old Spanish tradition of centralism and state interventionism.

Our

Statute of Autonomy stands for a

descentralized

structure of Catalan Government. The Generalitat was to play the

�-19-

Ajuntament

"VIII f de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

role of giving advice, planning, supervising the lower levels of
administration.

The present major_ity has showed an increasing mistrust on
the basic levels of government, that is, local governments.
The executive is recovering powers the central government had
passed to municipalities during the first years of democratic
governments in Spain. From the local government we are seeing,
amazingly, how we could end up having less powers under an
autonomous Catalonia than we had after 1977 general election and
before the Statute.

So, the alleged aim is to strenghthen the country. The
result is weakening it.

When Central Government handed over the Catalan Government
some of its powers our first reaction was a cry: "That's not
enough". And soon we have magnify the transferred apparatus,
making state interventionism appear again.

�-20-

7

+IIIÍI^

Ajuntament 1 111V de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Barcelona, Catalonia and Europe

Catalans have always felt at home in Europe. And so
president Pujol said in Aachen: "Catalonia has come back home ".
Luis Racionero has pointed out, back in the Xth century
Romanesque monasteries in the Catalan Pirenees were an European
cultural enclave acting in a way as a bridge between Greek
humanistic heritage, Arabic and Provençal cultures.

What will happen with Catalan culture, with Catalan
nationality as Spain joints Europe? One may think Catalan nation
and other natiónal minorities will expand as the State-Nation
loses power. Others do not agree with this idea. They says that
far from that Common Market tends to enforce the State structure
of Spain.

In any case, I am convinced that European integration will
be positive, both to Catalonia and Barcelona provided we do not
become a "curiosity" after leaving NATO. The relevant question,
though, is wether European integration will mean plain
interchange or increase of dependence.

I think Barcelona has a lot to offer to Europe. We have just
closed the London exhibition "Homage to Barcelona". The great
surprise of this exhibition was Ramon Casas'paintings. What we
wanted to do with the exhibition, and we intend to continue

�—21—

4
Y

Ajuntament 111.11 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref. :

doing, is to explain to the world that people as Picasso, Gaudi,
Miro, Dala. or Pau Casals are not isolated personalities growing
spontaneously on a grey landscape. We would like to make
understand that we have had a favourable environinent that has
made such geniuses possible. Europe has something to discover in
Catalonia, and conversely.

From the point of view of regional and urban economics,
which was my own academic subject before going into politics,
Barcelona has also an important role to play in the European
system of cities. Barcelona is to become te link that will attach
the Iberian Peninsula to the urban European axis that goes form
London to Milan.

There is a region defined roughly by the areas of Bordeaux,
Toulouse and Milano wich holds an enormous economic, scientific
and cultural potential. Until Spain's coming into the EEC this
region has been a border region, a cul -de -sac. From now on it
will have-an increasing character of passage.

Barcelona wants to attract the gravity centre of this region
towards the Catalan system of cities. And to do so, Barcelona has
to compete with Toulouse, which is a fromidable centre of high
techology industries, and Marseilles, whose port fights with
Barcelona and Genoa for the first place in the Mediterranean.

�-2201111
Ajuntament 11111V de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

We have called this region the "North of South" of Europe.
Within this regions the connections between their cities are
already natural. We have only to enhance them, to facilitate
them. Montpellier is the city that first made a move on this
direction. M. Freche, the mayor of Montpellier, was the first
French politician to welcome the enlargement of the EEC.
Montpellier has understood that is easier for them going to
Barcelona than to Paris. Barcelona is the nearest big market to
Montpellier, the nearest big city.

Barcelona can be a capital of the North of the South of
Europe. This area has an "art of living", so to speak, tat is
very attractive to the North: climate, landscape, leisure. At the
same time te main cities of the area have an important economic
capacity.

Catalonia has to recover the power of invention the
creativity, the spirit of enterprise that made her the most
dynamic region of Spain. And she must do it with Spain, not
against Spain.

We Catalans have to come to terms with our own history. We
have to acknowledge that our future is narrowly linked to the
future of Spain. We have a privileged part in this future.
Spain does not exist. Catalonia does even if it is a tortured

�-23-

Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

reality. Spain never cristalyzed. Catalonia has to be the leader
the transformation of Spain. The leader of the process that
will make Spain become an European nation, that will make Spain
cease to be a kind of reservation of exotism.

We do not want that in the future learned and serious papers
as The Economist have reasons to talk about our institutions as
it did in its last editorial: "a tricorn and blunderbuss army ".

The role of Catalonia is crucial. And so is the role of
Barcelona. I am sparing no effort to keep Barcelona moving. And
the city will answer, is already answering to the challenge.

�^

d2^ 85

k/rElLcc J NS

L.

UT

4 L Ddcvn,s b"b?(frn.j)

a(.Ad.0.4(

vrwY

117

reS.,,ds

il vTc,(.ttt-s~, (aow
^, ^^,t

(44)1

dvytiihtti
I-4 e

wkl

VY:.,^ Vá^ \^^

¡
9AC4 (G( h VS ^Mw

/^,- (
l^A^^
^^ N1/4

slir^ B,JY 'el &lt;4

^C ^^kc

f lor,

J (n

^

^

^j^p l C Q.I.y, C44.1

RM^

W

(^
^ ^^

^

.1)„&amp;

II/G4/

"b4-4 (43 f•1 Nut ^ ^ ^,t

^u^^ ^K Aw^o
^i
(
►ti( k^/`^Gt

r

^^

^ r n:.1

4/æ4,,,

^yYn(^eZ ^¡l(

^ ^„^ç

^

J

(G*( (.(.CC (y) ¡MAMA be-4)
áok 115

c^c

VF^

f çOce . r frSu4c^L^
APAw S^^t.t..-0 ( ^
r •
`
U`

.*44

tz."44tA•t,e9

Zig

Q,,,/^

^

1/ S#444.4 1 in ¡^.

.^,^^
^(d^slc^,

L
h0iv."

y.0,11 41 Gatim.4^

(/t/ e 1tct,
S,C4456I

)1n

14,-1 44.41*e(

prIfitGlY (ti w,-1 Thnfi
""V »

71'1

r ^^^rt ^ %tY
(40.4( f

e(

Dtairtu

árr

b^o kw S ^,^

6211(411-4 1

^^^

/u

C4 4A ^ ^

�j

^o

i7

L..G. 2:tt frn

cy4t«-A-111/45

tu.

S'gto^(

^•,,t

,\ (C ^ro C

( Gt,GKaFed

¿o»&amp;c.(

1\4±- Y►^

Wu,c,+

^

Gri,

Gt,v3 lQ

/

r‘)°l (4c4

`

^

IkCKcu_ ^

^fJ

,

^ 1'

wys Ln,.T atac,i`fl ^
(

^ ^c v r

^

G (.^ 0(

Oi., c

I

k

l^ a.11", ¡, 112•1^

Tk °^ fi
14,J 5t11(

c

t^.,.,.^,,^

Di

r` . f

1(

h ^ ^ -I

Ter-7,1

C'
(

i 0v.r.^11tr'ç

Gin'

5:0431k,

f

a,

_

/1,40(4

^.c. c! /Y►'t c^l

^^'^"' %^■

1149c

( ^S .

^/ /^^^ V'l
^ fkWWy, I^
f ur.^¡^,(^ óllco 4N(n

^..^1^

l B'r

^ vt J

,

1)4.41-r

w^^er^,^ ^w
^.

C V¡t(^1

1^•1^, ^

`

fibutc.71 w.

C!.

GCed

1-m.r,1.

II- a,,%

/(

-ex/14

il" "-t&lt;-(1-1

W l,w t.c,k a

5.144 t.

II
K.vaA,V

^ ,•

Le

'ib

a c., c ^-►( l ueLt « . 001
,
g l° owir14v147 rt.

V Iz ^4,
1
^i t

^

c&gt;^

^^•`'^^^(^

lc.e

cc^

l7vvc_

14,o‘11( r^

u^

¡^

^1 ^yui^lS ( b'(t;jot^,.a^

^ l^ V

(.4,4

^
.lcw, °Y
(M.or`Wvt S 1-) t,

�dbm

L

(I 1,1(

k,tivv

5197~4~1,,,Ozegti

^—

¡

ØV\

tNt .e4,3ctroru,i.,,

f&amp;1&amp;'I

Í

,S fk-evistk

T+ Nrst

G,(4

lArp(ck

wPet

ti-- (i,

fu414&lt;&lt;

``bok, 4d triuy

xt

^ lA^^^^

^^crt

)1,4, v(1

çt4i14 `s frevt12.(i1 (b uw-tc-L,

2 A t\j,_ Itiwht-t41- kfuji

t^ avá T i( ifi

1

Iriok 6,,,mLSS vv"

d^ (e b.hti {^c^,^^ aw ^ (^h^(

&lt;(4,1/i

P^f^

^

^t cw(r^ ex^ t4 ^

^^t6^C

^^ ^^.-^ h ^•

63 1--

5,1^

t,s

th, l\us i‘ w(

^

4,(LAW 1-I453. km(

^d ^^ ^N 8^^,
vtomd 40« 1\,4. Jtudtd

uv%

^ v^

^ I^ ` ^ ^l k^ )41
t pirt4-17 vr

tí,

11

(4 1(.444,/,,
(.444,(,• GrP^^`,

¿zt ¡W r t1
..

4, ,
^` 3

AiNitj

1,414.1z, 54t4ht t" A vt
wWi►L— - 01 / Ct.rf o `s 4~1

wx f

M 3^

/,g r¡ i

sti4vvri

►

w^ ck-syy, 6 ^ ^ y, Ctt41
ittce.

1/tu"

U G\ jleíYil,J‹.. C
vi tu t.. ( s vww ^

(4. t)., tov 1c t &lt;&lt;

&lt;&lt; tond

rtex
,

Wt t1ke, S6A" cm" VIKLt Or--

"VVt glr( g (4.e1,.

^ ^ vc \11444.1." Çtoj,ot+n

5,-//4 rr CrC

t

tl-ep-orce (

Í)

w1

/

�Ú

•

-A- '1\41( tc-t
t,e.w I^Pc^, t -v C

&lt;
(,tm

^
( ^, 1a. ^^ rS ^ 11,44
^`
kf.(

Ítv3 .

044,14 .4 ket c/c
f)r`l

}Gd,,,

W.ck (ce.ca( i
l

1c.1xs^^c,,.^t /1\,t^ r^
Ltrw‹,'‘ .

ts

a c ti•-

'

n?

s 1)-o-tsbi rrk,w, .71—e

LT'

^G

^^

`i

:

14.1

64 7G^cAitc4 ^, c

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15248">
                <text>3911</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15249">
                <text>Catalonia and Spain / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15251">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15252">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15253">
                <text>Loapa, afer Banca Catalana, TV3, Estatut d'Autonomia, Gatpac.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15254">
                <text>St. Anthony's College, Oxford</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15256">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15257">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24460">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24461">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24462">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24463">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24464">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24465">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24466">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28246">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40186">
                <text>Text de la classe impartida per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Anthony's College d'Oxford. Amb notes manuscrites de Maragall a les últimes pàgines.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40618">
                <text>1987-03-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43242">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15258">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1076" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="610">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1076/19870313d_00192.pdf</src>
        <authentication>c6ba2f888b6ca4dadf2ff3de10e24e68</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42283">
                    <text>untarn.ent de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

Paraules de l'Alcalde al Consell de Suport Barcelona 92

Barcelona, 13 de

març 1987

�MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT (...)

QUAN

EL 19 DE SETEMBRE DE L'ANY PASSAT VA

CONSTITUIR-SE AQUEST CONSELL DE SUPORT VAIG DIR QUE SI
L'ENCERT I LA SORT ENS ACOMPANYAVEN I BARCELONA
ACONSECUíS EL QUE TANT FERVENTMENT DESITJAVA, EL CONSELL
DE SUPORT ES CONVERTIRIA EN EL GRAN SENAT QUE REUNIRIEM
ANUALMENT, O QUAN L"OCASI6 HO ACONSELLÉS, PER A DONAR
COMPTE DE L'AVENÇ D1L NOSTRE PROJECTE.

TAMBÉ VAIG DIR QUE SI NO ACONSEGUIEM EL QUE VOLIEM
AQUELLA SERIA LA PRIMERA I üLTIMA REUNIó I LA MàXIMA
EXPRESSI6 D'UN ESFORÇ SOLIDARI PER LLENÇAR AQUESTA
CIUTAT I AQUEST PAIS CAP ENDAVANT.

�AVUI, SIS MESOS DESPRÉS, ENS PODEM FELICITAR DE
QUE NO FOS AQUELLA LA PRIMERA I üLTIMA VEGADA.

AVUI ENS REUNIM PER DONAR COMPTE DE LA CONSTITUCIó
DEL COOB, L'INSTRUMENT QUE ENS PERMETRà TREBALLAR AMB
TOTA EFICàCIA PER CELEBRAR UNS JOCS COM TOTS VOLEM.

PERD TAMBÉ VULL APROFITAR PER INSISTIR EN ALGUNES
DE LES COSES QUE VAIG DIR A LA REUNI5 DE SETEMBRE,

LLAVORS VAIG AGRAIR ALS EMPRESARIS, ALS
ESPORTISTES I ALS REPRESENTANTS CIVICS EL SUPORT QUE ENS
HAVIEN DONAT I TOT EL QUE HAVIEM APRÉS AMB ELLS.

ARA VULL REBLAR AQUELL MISSATGE, PROJECTANT-LO MÉS
CAP AL FUTUR. JO VULL DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE
AFRONTIN LA CONSTRUCCI6 DE LA BARCELONA DEL DEM AMB
ESPERIT D'EMPRESA MÉS QUE DE NEGOCI.

�AMB MENTALITAT DE CONSTRUCTOR, DE FER COSES, DE
CREAR, D'EMPRENDRE, MÉS QUE DE TREURE UN PROFIT
IMMEDIAT.

NECESSITEM UNA BARCELONA RICA EN INICIATIVES, EN
IDEES, QUE ARROSEGUI TOT CATALUNYA DE LA QUE ÉS CAPITAL
EN LA CONSECUCI6 D'UNA SOCIETAT MÉS MODERNA, MÉS
CREADORA, MÉS FELIÇ.

VOLEM QUE AQUESTA EMPENTA AJUDI A FER DESAPAREIXER
DEL NOSTRE PAIS L'ESPECTRE DE L'ATUR, DE LA CRISI, DE LA
POBRESA.

�VOLEM QUE ELS NOSTRES JOVES TINGUIN L'OPORTUNITAT
DE PRACTICAR L'ESPORT, QUE LA NOSTRA SOCIETAT VEGI
L'ESPORT COM UNA PART DE LA CULTURA.

VOLEM QUE BARCELONA TINGUI EL NIVELL DE QUALITAT
URBANA I FUNCIONAL QUE NECESSITA I MEREIX COM A CAPITAL
DE CATALUNYA 1 CAPITAL D'ESPANYA QUE TAMBÉ ÉS.

�AQUESTA CIUTAT I AQUESTA CASA TENEN UNA LLARGA
TRADICI6 DE BONS GESTORS DE TèCNICS COMPETENTS QUE
SABRAN EXTREURE DELS RECURSOS ATORGATS LA MILLOR
UTILITZACIó .

VOLEM UNA CIUTAT OBERTA AL MAR. FAREM QUE LA VILA
OLÍMPICA SIGUI EL CATALITZADOR DE LA GRAN RENOVACI6
URBANA QUE ENS FARà ASSOLIR AQUEST OBJECTIU.

I VOLEM QUE ELS MUNICIPIS DE LA NOSTRA

REA

METROPOLITANA, DE TOT CATALUNYA TINGUIN L'AUTONOMIA I

�ELS MITJANS SUFICIENTS PERQUE TOTES LES FORCES
DINAMITZADORES QUE EL PROJECTE OLÍMPIC DESPERTA PUGUIN
SER CONDUïDES A BON FI.

SEÑORAS Y SEÑORES, MIEMBROS DEL CONSEJO DE APOYO:
HACE SEIS MESES LES PEDí QUE DEJARAN QUE BARCELONA
REPRESENTARA A CATALUÑA Y A ESPAÑA.

HOY REITERO ESTA PETICIóN.

ESTA VIEJA NACIóN QUE ES CATALUÑA QUIERE
PARTICIPAR PLENAMENTE EN EL PROYECTO DE UNA ESPAÑA
NUEVA, DEMOCRÁTICA, PLURAL Y DIVERSA. UNA ESPAÑA
ORGULLOSA DE SU DIVERSIDAD, QUE NO NECESITE REAFIRMAR
CONTINUAMENTE SU UNIDAD, QUE HA DE DARSE POR SUPUESTA
PARA QUE ARRAIGUE SIN PRODUCIR RECELOS.

�BARCELONA SE SIENTE PROFUNDAMENTE SOLIDARIA CON
TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA.

Y MUY ESPECIALMENTE CON SEVILLA, QUE TAMBIÉN HA
FIJADO EL 92 COMO HITO PARA SU RENOVACIóN.

BARCELONA QUIERE COMPARTIR CON SEVILLA LA
AQNDADURA DE ESTOS CINCO AÑOS.

QUIERE AUNAR ESFUERZOS, INTERCAMBIAR EXPERIENCIAS,
COLABORAR EN PROYECTOS COMUNES.

AMIGOS MïOS, EN 1992 SE CUMPLE EL QUINTO
CENTENARIO DE LO QUE HE LLAMADO EN OTRA OCASIóN LA
IRRUPCIóN MUNDIAL DE LAS ESPAÑAS.

PERO, EN LA MISMA DÉCADA, EN 1998, SE CUMPLIRÁ EL
CENTENARIO DE LA PÉRDIDA DE LOS úLTIMOS DESTELLOS DE
AQUELLA IRRUPCI6N.

�EL CENTENARIO DE UNA GENERACI6N MARCADA POR LA
REFLEXIóN ENSIMISMADA SOBRE ESTE PAÍS.

EN ESTE CENTENARIO ESPAÑA ESTARÁ PLENAMENTE
INSERTADA EN EUROPA Y EN EL CONCIERTO MUNDIAL.

Y DEBERÁ ESTAR CULMINADA SU TAREA DE
RECONSTRUCCI6N Y MODERNIZACIóN, ESPOLEADA POR EL DESEO
DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR RETRASOS ACUMULADOS.

BARCELONA QUIERE SER LÍDER DE LA TRANSFORMACIóN DE
ESPAÑA.

CREO QUE ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE DESAPROVECHAR
ESTA VOLUNTAD.

MUCHAS GRACIAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15969">
                <text>3982</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15970">
                <text>Paraules al Consell de Suport Barcelona'92</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15971">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15972">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15973">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15974">
                <text>Saló de Cròniques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15976">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22559">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15977">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22554">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22555">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22556">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22557">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22558">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40689">
                <text>1987-03-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43313">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15978">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1077" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="611">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1077/19870314d_00193.pdf</src>
        <authentication>1f5437b8eec750aecc743b4ff120d0f3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42284">
                    <text>Ajuntament
de Barcelona

Alcaldia
Gabinet de
Comunicació

Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e

ELS JOCS OLíMPICS I LA CATALUNYA DE LES CIUTATS. CONFERENCIA DE
L' EXCr . SR. PASQUAL . 11ARAGALL AL COL.LEGI

DE' PERIODISTES DE

GIRONA.,

Girona; 14 de març

de 1987

�+uui
•Ajuntament "1II +' de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

NADAL, FIDEL INTERPRI T Dr LES I- QUIETUDS DE GIRONA.

• AVïJI PRECISAN ELiT

I CO N JA SAT?EIJ, ''Ei"? FIRNAT ELS DOS-

COVEI
-DE BARCELONA; UN CONVENI
-------"
PEL • QUAL, E N TRE ALTRES COSES, L I AJUNTAMENT DE .GIRONA

AJUNTAMENTS, EL DE GIRONA I

.

_

OFEREIX 9^?.L•

i.?

:

Sr _U SUPORT PER RE0RGA1VIT%iAr L' AWïIU HISTòRIC••

DEL DE DARCELO;:JA. L'AJT1;`1i'A'=:r2:iT Dz_:. P.,ARC%LO'vA, .PER .LA.SEVA.
PART,

PRESTARA PART DELS FOïdS DEL MUSEU D'ART DE

CATALUNYA PER. M'POSICIONS A GIRONA.33 JJ^^^^

^(//

^.. .

^

( (/¿/1'nJ^VIÍ/

3^VV'

V

^^ ^^ . ' ^ . 1;=/^' ^ .^
^ 1 U- /VI` /^L^.n•

-

."'^

¡'^ /^^J.({
Y
,

•^

^ ,^ ^^^

o

/1^

..

^' ^ • . ^^^^Li^^^ .

^ ^^

.

.

�-4-

Ajuntament
Gabinet

de Barcelona
de Comunicació..

Ref.:

LA IMPORTANCIA DELS CONTACTES \PERSONALS. CATALUNYA,
RE AL ITAT URBANA.

OÑ\ .CO§&amp;z 22I COM AQUEST TIA . ESTA? POSSIBLE, EN GRAN
PART, /2}C}2S A LA FLUIDA 23t&amp;C13 . \O« ÑI9a .ENTRE AMB DO\
ªJ g 22AJ2rfSZ

I

%

`

^

&lt;

&lt;

\

NO EM REFEREIXO .T !&lt; SOLS A •LES

« .

RELACIONS

INSTITUCIONALS, SINO TALL A LES.RELA /IONS PERSONALS,
UNS CONTACTES DIRECTES _PERSONA &amp;- PERSONA O22 ES PODEN z22 2a2ItS32ç.

.AQUESTA\

2£O2I\I2^^

JERSONA«, AQUESTA f /3\IS2OSI\I5

¿L - CONTACTE, ¿SOFRE QUINA - REALITAT £ÇSIC2 S'ESTABLEIX?

S'ESTABLEIX SOBRE LA REALITAT DE DUES CIUTATS,

GI2GA. I BARCELONA, QUE S6z 25D95S I2fO2ÇF¡?iSSÏGa DE LA
22RX«`OS CIUTATS DE. CATALUNYA.

UNA 2&amp;223 QUE . FUNCIONA, QUE \S EFICIENT,. QUE PERMET
\JE LA POSSIBILITAT DE CONTACTE DI2«CTE S'ESTENGUI A TOT

�-^

—5—

fIIIÍ(

de Barcelona

Ajuntament

Gabinet de Comunicació

Ref.:

CATALUNYA.

I

AIXò ÉS UNA , L:-,S

CAP.ACTERíSTIQU),S FONAMENTALS

DE LA VIDA . URBA'i;A, Ui'•i DELS ?".OTIUS PELS QUALS' LA GENT
TF,NDEIX • A FOReI11.R CIUTATS:

^
SOVINT

HE COI ";J,?Tc ' L' AVANT

r„ Dr' i'áADI?I1
ALCALDE

BAi.RT._:CO,
NOSALTRES

r

,

,:'^I• c,
Uï-J,^

n .-

.;?;.)3

':OLTA

ci [. PE

DEPENEN

'

..^

S O,

CI 1L '..L ^T,

SINO •

CIUTAT. TOT . _ rlDr:' C` T .';, Di; VEGADES, UNA
r ^^^ %r
_.__
_^^S
C^,

NEGUCIACIOriS
` T
.i 7 ..,rt .
^^:: ^'i. .;t±.Lï^^,_ ;"

AME

ATS . ',:L FET DE VIURE

I:,, EH ENCodTP E S INFO N\LS
'ATFI"A

SOBRE MOLTS DE

MADRID.

NO VULL DIP. TAT,? SOLS V EUP

r\ L A

n
DELS

D'ESTA
.: '

±m -T^-^r^^ DI?
1
-^ T?r.^
D
Dr L ??.,T,:,;_-1^J:_,,
Pï^.O!,L_,..:'S

n T =

COL.LEGA

DE L' ADI:I;-IISTRACIó CENTRAL —

,
.
{
APIS
C
SE
',.,^ _.._..7.^

`,
"i.I?'dI,^1R'.,5,

Tr7,

.iEU

DE PODER VEURE

ALCALDES, PET

FACILITAT R;:'SPO;::SMLi? .

EL

TC-}i, QUE

I?r?_rO'R C&gt;U,?.

L

i^-

T^.I^^.ò

1 Oc:.
n - ;,,i Ii,:[,_
i`^

,.E.

..

^

•P Ç'•^
."^ .

DESENCALLAR

TOTA U';A REUt`IIó DE T REBALL-

i

VULL TT1.L[IS^ ..&lt;&lt; -.,
rnr^

- ^-)

^

^ r• i
^m
^.t^
^;;•:,_,CI-)o^ICt^.,
i?^ SI VOLF[J,

çnkiit-uln

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

2Lt6 QUE . Ix2sezSSa SOL? ALS QUE
PROFESSIONALMEN T

Sl2Ai!

O991Ca2

E'SS2On7 DE. LES , AVANTATGES DE LA

U m3^IIÇ^&amp;C13,. CO2 }S EL =U CAS.

IS BEN
EL .\02E2223 DE SISTEMA DE CIUTATS
.
..
^ .
.
{^lls}\2£^ \ sQ 2aIÉ&lt;222 ¿2^2\ &amp;22 ¡ za\^; A \}2\O&amp;
^

2&amp;T2IK,

\

\

AL CICLE

Ç \^

«S222S DE LA CATALUNYA

DEL FUTUR"-.r

A GIRONA,

DEBAT ª

DEL 8

DURANT EL

E CRó2NA± If.TERRITORIAL.

CATALUNYA

APAREIX AVUI AL S ULLS DE L'OBSERVADOR, r¡'

LA TACA OÇ't« NOVA c223o/ k y Ià PER S22\.tT? \ •22 . ƒa

7s25I2&amp;2 DELS S293 S.J20S Sc02ò:ICS I SOCIALS, COM UNA

^. \ZA DE CIOW,_ S6 202 O2 CONJUNT D'AGLOMERACIONS
cI2T¿PAUS,

PETITES

I\0 2A\2 PETITES, • 2ITJAN£ R

ACUESTA' . 22 a :_. O22 m%CICa C£ /¿D A

MIS

PER LA

2\SSRI2;2\\DOC?2 • D\aS FACTORS NATURALS ƒ A VOLTES

�Ajuntament "11W de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

TA1:E%. -

RESULTAT

ENCERTADES

• POLíTIQUES,

O NO.

MORES

I,

D' UPES .• D^TE P.HINADFS.

D' -ORDT;ïdACIo

UNA • POLÍTICA

D' A.ï?.A,

T
) •^t T
n
'r
\Tn
tT ' ¿^ f'1 ! l
. HAURIA_
PRIMER,
T ,l
D;;' ^!^
1T;^^L
C_:^
A O,_:JLClIU:
TERRITORIAL
OETENIR .
VIDA_

EL P,'iàlUM :r:^UILI_. REo gl I LA MES GRAN OUALIT AT .DE

T C(^-:-,;J•.J^.,^
P^=^í.^,
: AME EL
r ^ DEL
`'
"
??OSSI:I,ï ?S PER A__,

^
SACRIFICIS

PERi A.

I SEGOi',

^fir; 'T'' DE Cr_.:ALUi:ïYA,
r,
ENTESA
LA CORRECTA
CO_ _^.,^C_A C,^^a:^ïi:`._^o
L,,
' AGLO[iERACIO' 4 _-1U11ANES , AtHB

J ^^^ ?.,
CIUTATS
._1
GRAN DE CIIi_
nii^^.'.SG°^%\^

r-^^-'r
_.-^TO
r-' O.ï )T
._.
,L • TERRI

I

SOCIAL;)

'ï;`'Lii;^^U&lt;&lt;.:-^.T
?T
T
C e^^ï.._I;

O ^_^^.P^r

_d :Ii'í

POSSIDT

.
PEP.
EUROPEA:,
DE

RESULTATS

HABITATS, •I-i.A D' EST.AR
PER ALS SEUS tl.'
^`A`11:I1.

IMEE LLIGAT AME . LL'ENTORN

.:_^:._^.

i^:7r-^

^--^

^^A
EUROP

*UN

EN

-EL

:U;.OP
'-^
,

'.)T^
'
,,GIo

D'UNA_

EL

T
TAL
• ;'C( l'•;o1.;ICS

n
D^,

m
^
ïl_ DE
or' SEVES
^C
PARTS.
C,7-._n 1.._^CU''.^
&gt;. ^, L1:,.

CO[':. AOUEST CONJUNT
SI°"^T^.....
^^..

a;
C-ili I'' .I

n

ird ';:^ ._. [Ji

CONCENTRADA
T__^Cr^ •^..^^ADA
^^ 7^I._,._,.
r"' ^( ..._r_i:`
^^m,'^^^ .:v
-* -T . CO
^^ SEVA
)^'^^^_-_ :;C_I^^
' L,,..
r"•.E
L.;T

�–8-

Ajuntament ' 1 111+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LA.
A.nUEST

BONA

Ref.:

CONNEXIo DEL

DE

CIUTATS CATALd AMB

TEIXIT UP.P7'1-INDUSTRIAL I DE SERVr;IS DEPP3, .r1QU1
L ' A,P.:?A M f''TROPOLITAivA I

Sí CRUCIAL^I`r-. ?'?T, .DE
LA
JA

SISTEMA

r^'^^)PnI
J IT^;'?.
J_!
^
r f- TJ_ Cl ^^)_..
1\!..

FInS

.I

TOT

DÉ:

I:^,A^`C")•
L J O'. '^^ .

DE

P c-YW c:~1,143–,
¿k

LA. CAPIT?^,I,

PEROU

;^''TOI:
DE
T^ n ï:;'^^
P

,^L . ^

¡.
Dj Ui'i

DEL SEU

PL'!^1:=^

.I,
TERRITORI,

f
A.RTICULACIÓ D E ',Or^OI:S AJi,`P1;R_i T:TIUS
m ..^ .;."

,.

=, L

^ ^',

i^tJ i^_

m
1

n',._.

n

I

NO

SOLENT

ENTeS
I`:TCOM
CO

COIIP?J.i,iïENTAi

VERS
n IOP..
IJ °`^r
E^,
^.
E . ^
^j

w

JUGA

(rn.

/j-1-T

cz-In

EL

UNA

IS, SIN6

CZ

í~ i

u n/! tit-c.t5^ ,
- ^-^
t,,_

^

�1

-9IEIIIII

de Barcelona

Ajuntament

Gabinet de Comunicació

LA FAL.LACIA DE LA OP0áICI6 BARCELONA -CATALUNYA

.NO

^r,

CERT (7U7 CATALUNYA B' HAGI DE PLANTEJAR LA'

CONTRAPOSICIC;

9

L'OPCSICI5 ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA,
L' ALTEA,

'"BARCELCHINA"

ANTIBARCELONINA,

CeMAPCALISTA O SENZILLANENT'CATALA'HA.-

N o .S'ENT1N QT.11. VOL DiR EZACTAMENT•QUAN ES BATEJA LA

PETERA DE LES n p cioms ..CM LA. DE- LA CATALUNYA-HANSEaTICA

jA

SE.00- 1' CON. LA DE LA CATAWNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES

DUNS COHCEPCIONS . ,

SI

ES -QUE SE'NPOT PARLAR CON DE

C07,7CEPCIONS • EN EL l'1.ATEI SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN
ESTAT ()POSAD:ES. NI ns no QUE HO ESTIGUIN. ARA.

•

UNÌ

1S CERT,

En CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTòRICAMHNT

CONTRAROS T CT5 ENTRE UNA CONCEPCI5 ;S

'INDUSTRIAL, MnS ÉNPREWMORA,
COCEPCIó

•

URBANA, MÉS

DE . CATALUNYA I UNA. ALTRA

M1B. TRADICIONAL,

PAIRALISTA, .11.1S
•

CONSERVADORA. .

.ACUESTA CONTRAPOSICIC)-1S . L7. níTIMA EN EL TÉRRENY DE

�—l UAjuntament '' iiI de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

DE L'

.-LES IDEI;S, EN EL TER REPdY

POTSER,

.HISTòR ICA

EL
.^.,

GOJ
°

SIGNE.

DE LA
..JA

rUP

SIGUI,
J?N

. ITICi

PER

A

CATALUNYA..

QUE

MENYS

CATALUNYA,
^
^ ^

i?IiIGíI

SIGUI DEL

LA SEVA FILOSOFIA

POT

UPA O:PCS•ICI&amp;, O DUES OPOSICIONS.

FILS- CONCI;PTES •
„'
T
C:;^"Ci^T?^
:.`i

DF

c:T^. .t;,,T.?., I` `^`"
i

•

TERRI T ORIAL

DE

A RA NO HO `AVIA ? 7 ' Pn ,S

L R.1:
-,,

Ai?1LISI

PERò •. AI COM A T A SE FILOSóFICA

EMPRENDRE •L'ORDF,NACIÓ T E R7.iITORIAL

TII'.TGL FINS

EN L'

ESPECULACIo,

DE "i P_.P.:PAíS ." I

i i.'.

.^•

CONTRAPOSATS,

DE

MOLT
:í0.^^

"('IUTAT " COM

T

n_ U E

LïJ,
T `"''
it ^,
^

DESAPAREGUT . DE L?. •LI`:„RA`nL':'•.A CIP.NTí;FIÇA

I FIES

I

- TOT

HAN
DE -

LA POL1TICA.
•

LES
i-&gt; -^ r.
^_^
_,T1T1,^: .

;,,Ói?

r; T1•l.^
T,.1.J.)

-.

(^ T ¡^T.ir
^-' (+
' ^^^..1^^'Cc;PC1`:'1.'.l
7

-^
LES PARTE,
^:, L...,.-.

lil UNA
^ I EN
;`-''"^..'
J ?^i^^.i
'' " l. 7
QUEE POSEN
_

n
m^
CAPITAL—PA1.^

1n
^•'
c
r ,; 7^
1ï.ç._^—CATALUNYA,
i T.
^O_s^,i..^_^,LC

.
F
.
.rV 1-.TSI
3LL,,_^
I

r7 m-,rí -rr^
n'T
- -^1:•-F^^C.L:-.:=!T'•

O

'II:.._^
FINS

I

1^ .^
TOT

7 1^l

VEC^ADES

,EQUIVALENTS.

¡¡
DIT rnVl
FoPT,

UNA
l l -i :^).

1- I. ^l. I ^i
'
':^

t

nrr

^^

C 'T^ IJ .

;T:uS^

CC

BARCELONA,

.CATALUNYA 1`1O '

P:'`.PACIc P5-1,13 REGIONS EUROPEES .

�Ajuntament '1111+ de Barcelona

Ref.:

Gabinet de Comunicació

. DE CULTURA P'ROPIA (BRETANYA, Coi:SF:GA, OCCITaNIA, ETC.')

CORRESPON -

AGLOMERACIó URBANA

DE

GRAN

D'UNA

'I? LA INEXI.:;TiNIA

MOSTO: . CLARAMENT

•

ARE LA

FET

I:'i XI^TètICIA D' UN PROJECTE i:ïJ`.CIOP'AL :; TA;,Li_

^

tT •'}1-'v.•T
Ct^^.^^C^!
,,,
CORRECTE,
. ^,^
^. ^&gt;r^;^_^,.,;
.^; :l

I AI`{ó P`1C`^n

DIR,

AME

r"
Pt,^'
^.^.oTAMBÉ ES POL

i D'- ENCERTAR,
Li^, .1-. ^.^. I^.^^ p nC,ï.'.. ^^^'.•ILITF^ rn
.• y,--t -,

Ç)U,F. . SI

i* T,

BARCELONA E "I STE T" .` T,T, CAP I A LA FI P EP.ntJè CATALUNYA
PROU J:; ACIó CON PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER
,"
QUE
:E`? • DIr.''•r-^ï
^^' T,^'_o
t,._EN
ACONSEGUIT LA
F Or ._:,cl^
^ _^

CAPIT?.L, .

_

Y-)Vaul,

ï";S 1\ ' DI:'.,
• SOCIALS

UNA GRAN

^, DE

Jï ='.

^T
D

.CONJUNT

ÇL?S:'t^^„S I DE

:10 R.T:%,AC:IO?.-.TS AME' LA PRODUCCI6

GRUPS

PRIMàRIA

R' ALWr,NTS T ' DE '°PmÉi Ii?S PP.IM1'',P.ES I APLEGATS. EN

•Uid

AMB FU;NCIO_:._. D, • DIRECCIó

I

T_,? RT T O'?I

-.

"7

.-i

-i-•

i,.El UZ`.i'

I

';F

'S,

I .

Da?L ...
r' ^

n-^^?r'';

T•?`.RCrLO 'A

Z :OLT

COMSCIï::NT

QUE

T
n-^
^r .Ió ^:.I
* : S _'o
SER- LA PLATAFORMA
-:
^ ;^-(,
._^. ^ . ^^`
,;-rr^ra I ^:^ IC^.
J.. ..

LA. SENA
D' i:,XP'r.E.S SIO
^

^

DE CATALUNYA,• - L' I.-S;'";iMi,NT QUE CATALUNYA HA . .COi'STRUIT

•

-

�—12—

Ajuntament 'I!II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

PER EXPRESSAR — SE I i:ELACIO: ?AI: = SE AME L'EXTERIOR..

!UI; ES

EL

BEN . EVIDF%?T

EN TOT

CAS F,S,.

COI`dTl APOSICIó ENTRE: Ucl EXTREM .I L'ALTRE

-QUE . DE LA

NO

SE'N

` POT

TREURE CAP ORIEï'T:\CIó P.?kTICI; I ltTIL PER . A E' E LAEORACIó
D' U??A -POLíTIC A`I'PPI.I"..'Oh.IAI_, ADAPTADA A LES rd.?CESSITATS DE

n
SORGEIXEN
.E SOP.CEI
Ei — DE
.^. QUE
I LS SóN L^"
'^C`
^ ^_íi'
0,. t_!,__
iC T,•
^ vL•.

,^

LES

DE_:

:i3í.
-.I`',.,

LA

^
I r, t^_.
"= .. S^_'
:oi.d CONSIDERADES i',^id- LA SEVA - REAL

1
i r,a. R
MAGNITUD I NO PAS EXTRAPOLADES COM.. NORMA D ACCIó.

PER •

i^i'.? _1PL:-; ,

LA. CO?'Tn.APOSICIó nUi', H I PUGUI HAVER

" n `^ ..^.
T'
,.rZ:^r, r n^_:,..:
T ^II
O .L:',
T,TERRA
^^.:
^ i..^.
"'C71
ç

UTA

CONCEPTE úTIL

I

PER

..,
, .«CELOivA
ENTRE T^^
;i;

O

LA

NDR.=; DETEP.`'III-?ADES
ENTENDRE

i

..•.CTITUD_,

I

I
.•. ^
'I"^

CANVI,.

^; C&gt;T

O D'UN

L' ?l

ACTUAR
^.
- A PARTIR D'ELLES. NO

U l CONCEPTE

A.'IPÜLA - DES • D,E _IiALT
I';CO''IC

TD

uTIL, :1N5 DANYóS, QUAN ES

P E;', TAL D TREURE PROFIT. POLITIC,

ALTñE TIPUS, D'AQUEST I:.: sFP.ONTAiIE'iIT .

UI; L A OOL.L:•.J,OR.ACIo _uTIL

I

�-13-

es
■

^

Ajuntament 1111W de

Barcel

Sa

Gabinet de Comunicació

PRACTICA { j LA QUE S'\SI\ba3Mf SS O2 &lt; talK ¡
:PUNT /2s © TERRITORI, / NO 22\
S'IMPOSA \2S. DE DALT.. \Ix3 • 20

DE PUNT A

g 2C23S32IA2222 LA ÜUS
HA D'IMPEDIR, •y\&amp;Ç,

t'ZSIS2IC I2- D'ARBITRATGES DES DE DALT, ºeA¡ LES

\

CONTRAPOSICIONS 0 CO«za \SCis§ ENTRE ELS ELEMENTS -

DEL

SISTEMA TERRITORIAL NO S3\ PROU EFICAÇOS PER A t ©\ÑIj#3S
•

22U2&amp;AL.

2o :f S

&lt;

LIa

.

-

.

RECONEIXEMENT - I PERFECCIONAMENT

DEL

Cas}CT \2 922} OS CA T ALUNYA o0D23 2s03ae .g S&amp; I§CO2202AC13
EUROPA QUE 22S PERMETI, AL M K2zI2 7 Fi2 S,

JUGAR « UN

: 22222 C&amp;2OAzzEÇ22 I : ÇÇƒGII 1 A a ! fƒ UNA 2}/; AQUESTA, QUE
-\\
RABLES
DE
LA
CULTURA
RECL A MA ACTITUDS QUE 35H2 INSEP A

/

URBANA;
-

. .

.

c02 ARA \t'cOS? 22t

DEBAT,

»`§SÇIgªGI5 DE LA

)tE22tI2a2, t'IQ ?2R2 9 22 s£5 AVANT-GUARDES I EL RIGOR,
7`,T, 2«2zI2 Y2 22S/ 23 S'2n2IS}322ac13,

�—14—

:ER111I1

Ajuntament 1111* de Barcelona
Gabinet de 'Comunicació

PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERèNCIES CAMP—CIUTAT

no VOLDFI.;

ESTIC DIENT S'INTERPRETES CON

(

'., ^^' T S_s ^?
^.: ^•
Sz P..TU ^Jrr _.

U;.? . . :

^_T^

C ^ `', ^ i.
^

.

Aï:^SOLU7.' .

r;:

.

.

"`,13154;

JO

CREC

°

UT?

LI—IDEAT

DE

SOCIETAT :d' E S UNEN -EL-QUAL

L A FRONTERA ÉïvTPE - CIUTAT I • C AI` 1P .
I
^`•.IXO T O ï,L^_'T P, I T '^ , íOLTS. HO HA
Ic0 - .:`A
•

DIT,

NO

EXISTEIX TANT.

P E i. EXEMPLE, MARX, I

UNA COSA QUE JIEM • DE

^?IT .`OLTA

- -"..
SL'.T,^.^_,^

QUE E S LA CIUTAT DEL FUTUR ID:°, A L? Ç_'UIiT ÉS L' ÒPTIM? .

^;^

TJ' oPTI'

.t J r.
,_
I ^MOLT

.iT
^
&lt;^ i-`:; I T^T.
Ui:T
^ ^
iJ^ r,;^à:.^,

_

S
D p i? r..- QUIN EL - CA5'.P ., , S T à MOLT 'MES
;-`

i,
T ;, ^ SERVEIS-.QUE
n T '.,^

EN
. EL S; I^T`^IT D ; LA. COMODITAT
,
t.T^;jf.l ,, T^I^:.T
.^--

POSSI;3ILITAT •

r)

UN

D Tr MIi•;FAT

DE C`.? EI &gt; i^^ .. '"-,.;r DE LO^- :^'^ ^^
7.-),
T^^',ITT._`^,

ALTRA

ARA EN

PA D

E° ,

COSTOS .DE CO N ( :

.,

,

DIFP•1:
D,. LA

i:IVELL DE

t;::IP1`1S..

I PER -

_.SOLA EIJ ^
(' -lA.TOTA
I ^^`^. ^ T ^^ , i. NO t? &lt; DE PAGAR
QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT.

�-15Ajuntament 1 9I+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

^l
'
T ^ U='OP

Li^.

^^iT

\^
QUAL

r-_i 1

\nrnr.._:
^^... ^

7r:, , I)^ `S T =^ICi:T
.t,T C.n
T.
._ .r,
^iI:- - _-,.
._EF^ ..'ICIo _ -,

.'.m
LP1
^^
r

.
T'`
_^.^ P ER.

^ :F^: Gi^,T DE CIUTATS.

^ QUE :JOSAL TRES
^ U . I'.'.lV ,iI^ ^ U ^' nP_^U. EL
T
^ CIUTAT ATJ'Ir^A ^,`^
^_-^
- ,;r "
-. r
. _i..a,T,c.
^_

?
P –.
r._-

CIUTAT

ES UN I _.V

TM

TJ:`.1

C.
r^ n
^_,C10^.,

T `^.
TROS
ti.
O^

EUROPA

D'AQUESTA

^ iT
m:1`,1
T
n ;^
Y, S,
PROBLEMES,
AD&lt; D'
I_G^T^:IA 1 DE Pk:OBL
UZs^?i.,;,
I .^ CARREGADA

?% t-: POSSIP.ILITATS.

'L

^^_ ^^ ;
R EORI^^,

LA
T_'ADICIO i"AW: : ",

L . cw77f(1-3

- 1,CI?, ,
t;UPF.`VIV ce

',.:S

F A PENSAR E..

ÉS

QUE

DINTRE

AQUEST
_^S T ESPERIT -DE

ELS

f?

w

Ts DE

:

S
FER-LES

F 'P . LES LLEIS, DE DECIDIR

T^.r S ^ •i! ^i Li•.
^^•m
ï^ r,
REPRESENTAT
ESTIGUI ^EP
^ E^^^.I-O^?I
QUEEL TERRITORI

^ r•Tr. ^m^_ ^. .I .__
-^^i Rl?Pr;'-ST,^;r^,r1^
.
_.
^ P,^`^T
1 ^^içu^^
ï_?L^

_,, I :&gt; é
C RITICO.

mr
_ _.:

_ I,^.T
,^^r^,` ^ - i..GUi'. ..^`l'J - A ^ i. ''^:^.^CJ^^^.,

EL QUE DIC f ;'.UF TE 'I

'

L z4 .SUb-l^
^ ^^^,^l

l/
AnUEST rSPrP.IT nU:? TOTS TEï1IM A

CONSTITUCIO^_d S, EN EL '' - ?Oi'-Eï i DE
L E S )POLI T IO U iT S,

L^

IDEA

' JVA

LA

' QUE Y_S ^lOS`?'Ri::, ,
LI^O
A

•

7:^SPRi;S

ï-;= é:IC1?'' _TT .?UROPi?,U..

ROi , '.c. P ;'R_O f? ?'i TOT CAS

T-m -,T
^
° ^,O?:,
,0^.^_^l
,^.^
?JOS
ALTRES

GRECS,

;^LVT DELS

COSA QUE
COSA

TOT EUROPA,

^.
NO

d^^tS'

�–16–

Ajuntament ' V III'+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EL

A ..TOT

SEGtJRAi:?.E% T

VFGADE

Ref.:

S • MIS

r'ó1 ,,

1. •' TZ ^A;^íEi^dTS

nu.,

S ó ';:

;,

UN

TRADI.CIO:'l-•.LIST_;S, L''.FiS

CONSERVADORS QUE

LA

POP,LACIó QUE HI-VIU...
• C._

LES
^S

LLEIS

•

QUE . SURTEN .Són - • GENERALENT

l'

i'ï`t
GENERAL,
171.!!
1 C ^^

`•f^`c•^`"`
GENT,
/.11^
LA L..i
` 1 3T•nn,.-^r,.
O1&lt; .7 QUECa^T" T_^o QUE
CONSERVADORES

L'IEs

PENSA.
•
v

PER. Que?

-,
^j,.Jl\

iJ

e

ELS PA,RLA.NNITS O LES LLEIS

DE -

FETS
TANT,
1[':.11 ,

D

F OF`::A

Eï?

ctln EL P:;S DEL TEI'.RI T ORI, i PER

;^-;?^
r U ;;?
`^, .'.1
^ ^.
DE
':^,I
..
` ^^Ei FORA
_ J.7

riPOP.TA`" QU E EL P;^S- DEL

.

&lt;.,IXó

ÉS

ELECTORALS ESTAN

.

;'
..FAi-i,.:.
F

AIXí _T_ TS QUELCOi-i QUE. CADA • VEGADA

`_n '.

'^' . ^T'
CC •; ..,.I ,.0 _o,

,
^-,_..A
F,E,
^r , U x- T

O UNA

^

_E._.."

TORNA

LLEI

A CATALUNYA.-

un

.
• QUE1IIAGI
t^UE i_; S If LP ^_ .'`^
''.T
•,
JO PL,. -^(;
TEN

I•

CADA VEGADA QUE

T „I T ;:rT r^ n
r 7
-,_ cJ
ii,
H I^_
UNA

T;s 12±1 AQUEST. ,1O

FI ^i. I^,ORsAL,

' FS

1'ACTOlc URii!?.•

TORNA, CADA VEGADA ^UE ES FA UNA LLET,
i

ICIó
^nR.AD,

Iï•^iRCIA .P." LA.

^-^m
AQUES T A REALITAT.

.'C!.&lt;

(Y-1

(7Jl

tc-

7DL,'V

'_' l^"

1›,,t—o t
k

StrI/J› f' ‘ mhA

b2-15(‘-

_

l

�—17—

.~.,
Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LA IMPORTANCIA DELS MUNICIPIS

PENSO QUE f:S EL 10hFMT QUE. EME ADONEM DEL PAPE

I

DE LA IMPORTNC T AUE TEMEN LES CIUTATS- I ELS POBLES, EL
covran

DE. LES CIUTATS I ELE covERms LOCALS, 'EN.

L'ADUIMISTRACI DE LA COSA

PER COMTRE, TOTES. LES . LLEIE QUE DARRERAMENT HAN
SORTIT . EN W. UEST PA1S,

A CATALUNYA,- SóN LLEIS

• I-NTEnvEucToNis iTÉs, NO P AS . LLIBERALS,.
DESCOMFIAMCA •

I

TRASPUEN. .UNA

TiTms TOT EL . QUEJ5.1 HA—A SOTA DEL GOVERN

AUTW-Zfl,' .I•QUE

És, EM..PRIMER.LLOC,. ELS AJUNTAMENTS..

T,A LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI -DE

- RIESCAMERES DE .couimc, LA LLEI DE CAMERES AGR á

I

LA LLEI.

DE COMAROUES SISN LLEIS • DE — DESCONFIAMCA CONTRA EL
TERRITORI T LA PO5LACIE; DE CATAL6MvA:, QUE . EN DEFINITIVA
EST .7:1 AGRUPADA LE

Po r )I;";7. -zs

:.TJNICIPALS„ ES TRACTA, EN

AOUESTES LLETS . , QUE ELE AJUMTMEMTS REPRESENTIN
ALGUNA .COSA

�— V( —

Ajuntament ''i0+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

P ER

QUE

OUPg . PPROU2 T_'ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL

.7 C' DIU,
S 1T
i^ï^

T.
?^
^ . r • r-^
L'ESTA_,.
i^d1F:^E
EN I?L CONTACTE DI:.I^C1F^•^

PETIT ESTAT SI ES • VOL , IP,_';.c).PS`I'a.T, I . CIUTADà.

rS

COT-JEIA ...... • LA.. POSSI':ILI'TAT DE QUE AQUESTA

R.ELACIó CRJ_.I UNs-. CERTA DEPENDENCIA -'.L CILJTADà . RESPECTI.
DE •L' :i.'STAT , ' CONTRA EL

pUF.

S' I. T ct DIENT,. CONTRA EL

_ .,^_,
^^^
T_ ....,.
A^
QUE
I, ^_:_^
ES ^^^i
IS?'l. ^.iJ
LI ^_,_..^-^L
^ r '^

.^.•.0.^
` ,T
P^.ln

_ .. ^ ',,^ ..._^.'^._
- ^^ I Tr^_
_'•

l/

^

^
T^^^,

m^•I^
^_L ^ S - J. 1`T
` (1 ?
_OLl
MOLT
CENT
rr^;^._ ^..^i.FIÁ

EL PODER ,.iUt,:ICIPL-.L QUE E N ELS PODERS Q UE

HI

tiA MÉS

Ai aJ1:?T, I ÑI:io L E S ENQUESTES Li0 ï)'i__:OST`'EN..

I

QUAN ï.•?O ns AIXí "S P. I QUI. ELS VALORS SIT•:BòLICS

^ LE Pn1&gt;&gt;'ER,..,

QUE ESTA — .. IÉS c:MUMT n0?',' TAN ATRACTIUS

PRiECIS..-"?i,'.,MT COM A Síï-ïOLt;, ÑO COP` A GOVERNS - QUE TOTS 'HI
T^r,-"`.nIïE
_. ^lr,

^

^?;S
`"O m; ,

FAVOR..
A hAVO

_^
EL^

r. ^
^...1:._..i.T_^ .^;T^=^
... í^^,'i'7.,T
CAS
C^
..._=, D^^

T)EfiP"°1;`ï D`r,•250

.
Pï^L

COV^'r:;''
.._

.

CATAI c^
^ .I

(?UF•

DE NO_ TENIR " AiJTOï;OMIA,-.

�4

–19–.

+iiü

Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

,CONSIDEREM
FACI

EL OUE

EL

GOVERN AUTòPdW± CAT1Là CO 'í UídA. PRIORITAT,
^

FACI,

GOVERN O ido NO SIGUI.

SIGUI- UN NON

1n^:^
^.Tmn
'7C,
DECLARAREM
.^ ^7''^,^•"'^
_. _,...,•
Jt.
^^,; ^-:n^.
^. ,^l 'O"'],%•:
.._. rQUE
. EN
CLAR
ES_Lr
M1

'

A.F„^ISSATS PAR`;?IDAJ'_I:,

D'UNA .

AUTOT''O'''.IA. PF.Rò DESCOMPT.=1P? T

A.',`UE`TT EFECTE SI'_TO? IC, SI PREGUNTEN ALS CIUTADANS PEL
.

GOVERN, PER E' A.DT:INI ST T '-'' CIo, QUE ES ALLo OUL I; ,TTt:,RESSA .) ,

Q UE

^^T.Ló

1,S

/\

ni ^
T QUE
;L^, 1_,S.La
'
^.%T^,1' t''Im^ IV.^

^r
,_..,

t

T '

COTïT7OL7,:;
GO`'yT T=RT',

'íILLOi•'•...

r
QUE

^ (^&gt; -: i^S EF•.L,C±
^ .T.^ rn It.i,
LíE ._,

^^ ,-^LLO
T

PROP, CUr1 ES ALLo

I ELE

i'I'

I-Tm,AT:= O.'v

í,,-?

D' L1 iLíl`%IS"'; ? '.:'IÓ,

EL

"S

EL

C UAL

QUE ES

EN

POT

NIVELL Di,

VOLDRIET-'I

ELS

Pu'3LICS ANESSIN
Í^T ^r
?,._.,i
' nT
_. I..^.
. . .__
DELS-,RECURSOS
^CU
1 ,_ ^P
è^ J.F',
_ L A:. _ r ^JOn
CIUTADANS
i'1\T:A'r:, LA , i AJOT&lt;I A CON TESTA IP D1_Fi CTI3LEKEï'dT 0UE
.

Pï I_
,...,J,JS'L('rC.',T^S.
`^^T
T

•P

,';'nUè :MÜEST NIVELL
AQUEST NIVELL

- _ ,.
T,.^OD^^

I

SI

T rn
^1
. CPITICAR,
.r^___IC::.F.,

NO .

¡'.T

]

NO

PS AQUELL ESTAT L LUTTYà;

ADET OSTENTACIONS EXCESSIVES

T-? 1 T^TI i-i&lt;, ES

^,^.,'rr'.;-,^,7
,.
:.)..^.i. •.U i„ .L_^._&lt; D__. SEGUIDA_
DE

A

J;
_. ^

?r ^?Uj:CIE &lt;

Ii ^. ï T^IATA^^:F^T^•TT,
'

-

T m 1 c•.
? CITJ,
:OJ._

1 r a. r i .^ ;_'.
^ SE'LS
ELSFiJL^^..,
"' r ^._.^.

°*^^
.`.T,
^. r'(?*_...'^^^
_ .•,
EL
CIT3 T
C.,., `'^_^'- -U^, ;?L

uns.^.

r.i r^

,-

_

DE

ES--

íC)TJr 1'
. %IÍ,J r^aCIL DE

r, ^. ^

r
^ JNA
j'
PROP.
i:S

�r

–20–

Ajuntament 'VIII+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Pr^ ^^
T
* A
i^
^,zl- i–r'.E
^ LA
z. _,. O^Ta,'::I
A
TORNAR
VULL1- I,rJ_

P,,P.

c1

. .
T J T1'-'^^^^
CAT^..J^

• PERSCITATJP"'•FNT
rUNCIO

.'1i

LA

CAPITALITAT- .

DE

T 'LO,;A .
LAl L;;

I D'APARADOR –COM
ES :'.LT:':_CT'A DE _'OTOR

P&lt;&lt;IS.

.,
LA
A '-7IPOTTIC
e

.ü.T;,.ÓPOLT c'.^.TCELO':-IINA

T
COï i^'
^'.C^'^r"T-:'.CIo

GENT

DEL

ENTRE LA'.

I UNA IDILIC:1 C;:ïALUM ^ A. COMARCAL

.
r -;r, T -^ c ,
n -Cr.
BASE
^J
T )__ C ^'^
1. ??A^',
L'1-n, 1J..
UNA
V 1^' ï^, .I=,TJí ^^.;':O?^1;,.CT.^ )_ .":.^'•. . ^ i .I .mCATAW;:,..'

TE

TINGUT OC ASIC7 D'_' J COuPROVAR CO?'í AQUESTA

c7^UTILS.EVOL .AT,7.'Ri?: CAPITA L – T,S - COi-;P":^,^„'1 PI.I ? L1`^,
7.'OSi^_ :^ -

Q UJ,

REAL.
^1^:'1IJ .

ELS^

TAN ORGULLOSOS DT' TT??'ZR UNA CAPITAL AME: UUNA

. UNA CAPITAL QUE
.
P."S[dCI,,. AL _`.C)r. C ADA CCP I' f::S AFIR.PLT.D A
PUGUI
P,^'.1^?

^.,^ .'^,._
^ T,–,,};
? T'C`T'

' r^ n
I .:^, r^
.i11
_ ^ Or

r» 0..CIA
r^r^
;^ ^

j. ^A].

r I:o I,,.

r-i ^^
T'
^ ^ JOC ^ %TJ
^ 1, P IC 7 .
_^.L
.^'?-^_.1..,-^?

�-21+mii

Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

ELS JJ.00. I CATALUNYA

MES

ELS JOCS- SoTd, A1•. - S D'UN FE;'WFid ESPORTIU DEL.

ALT .HIVELL, U;'! PRETEXTE PER A DEFINIR, I. I FULS A R I DATAR

0,-

GnC`.^.'1 j

`

T f^I^
CGL.L.c,C.^
lti ç._ .•-1i_^L-?

T
f^
JEC ^.IIJ,

DE.

T'l
:. GR.REiIv

7,
,-L

E ï&gt;i rL • D2?. L' ECOidWIA, 'EN - .3L DE . LA CULTURA,

L' Ur:};A,NI S:'ir,

^)
DEFI'?ICIó
F_L • D E . LA.

^'

•

T'T^^,^'^C'I"S
_ P.. 7 i^
i-^^7

I

INDUSTRIALS
^

T T CUOLek10UES .

DES

r^r•T
1 ^1
D ^.niT,-,,,
_i_

T
r; F ;.
PUNT

Ii:?TPn.PP:FTACIó DELS.

--

^,-:n
EXCEL.LENT
m REi._iC T R

T

A

T
t
D'AQUESTA
D

DES

JOCS OLí'i^-_PICS COi`'? . UNA •. OPORTUNITAT.

L I:) AK –EXPECTATIVES
OPTIMISTES
_
.,
COi: ^;^•
CONSOLIDAR
__

COL.LECTIU,

PESSIMISME

L'EXCESSIU

SIGNIFICATIU OUP FORA DE
COr"1,

r;T
L I.,TA,

BARCELONA

I

ES

,SCRÇ'-,i::IXÍN INICIATIVES

•^
P
^ POC'RAï:,A
7
Tn
• Ci L'ATRACTIU
i^.';1^t
fV OL^_.^
'T C' ^
I'S
DE ^^^\
:^ D:,
._i,.CJ'r;CT
T:.^:,

DE

-I^^&gt;. S^U
: ;_:
'''&gt;,?_ .•

T
1 T -^l^.Tw. D.i^_^^,_...:I•.?^C^Ó
. TTTlT..S T^
&lt;^^,:Li,^_,lt-,
T

•

SER,

r^T T':'T
^.F^S L;PO^.^..^t'!.^.

QUE

DE

T 1 T

i,

^':Tf^ln
^
DEL
^^r,0 DEL

ïl(^^

2

É

O POT

S,

^ ') I FET D'ORGANITZAR
F_:(J,

EL

V^.
-.T,;T-'nT,CIO
P'; . ^:^. PROVES
^iT,iP1
T^Tc'r
- 'J _'-'S
-;^'.TJ
,.._...

ri ^:

9

O

:Di:.S.
DETERMINADES.
Iï'.
^^^

;., O
^T

'LA '

LES

�Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de.Cómunicacib

POSSIBILITATS Di, DIL;A,•1ITZACI6 . PCOT^.ióï-:ICA T CULTURAL . QUE

CREARAN ELS JOCS SUPEREN . -LES DERIVADES DEL F'E'?' QUÉ EN

•
•

UNA

UNES • QUANTES

POBL?`.0 io .. COï:vC r ET T, • S';_I CTLEERIi.

COMPETICIO:'?S ESPORTIVES,

Pi 1

in

' /^ -,m_
T T '^llü1
H..
'TT
^_

T,^

yllo

('iL.^

uLTI; PUGUI SER.

LA

•

CONCENTRA CIó

TERRITORIAL DELS

•

r SCEr~?ARIS D.E

CO'i:íP ETICIó . ERA 'U NA C:?CIó OBLIGADA P;;r ' A LA CANDIDATURA
•.

OLÍMPICA DE BARCr?,ONA. AQUEST F,S, TRADICIC'irdAL_IE dT, UN
DELS ELEMENTS ..irS V,.r,O7,ATS PEL CONJUNT-DELS 11, -`BRES DEL
C OI

L' H ORA DE. D'CIDIR—SP PER- UN;•. CIUTAT O - UNA ALTRA

PEr, A A D JUDIC A R I.1'O1G,ANITZACI6 D'UNS JOCS OLí,,PICS.

ELS JOCS S '?.._TOR GUJ,r\ A UNA. CIUTAT, NO A UN PA IS NI A
m^
.,.__,
•,.^r;rm

C`
^ h^
P_.1
^ Ti' ..^

.CAPACITAT :!S'., DIcT
nJJ'.;

DEPA.SSE.3 T,'

*.1
EVIDENT
^^U^,
QUE

_''IT::AR

-.. :?-',IT

^ .UNS EFECTES
TIENEN

IrdICIATIVES DE

I

UNA
Ur^

DiSErVOLUPAMENT

ESTRICTE • DEL íIJ::ICIPI . E SCOLLIT. .

il ' PERFECTAMENT
I ;ò S'HA
. ^11 ,T,_.

t CC^'i^`..F'.

:^ ;

T"'
+
C IIJmAT
1
LA

NO .

EA ..CA CUT. QUE E S PREDIQUI DES- D E BARCPLOI:,TA. - DES DE TOT
C ATALL'i;7A S'HA RT PIJ:i' UNA GRAN OUi+:?TITAT D'OFERTES DE

�-23Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Comunicació

PARTICIPACIó I COL.LABOPACIó AME LA CANDIDATURA OLíMPICA

DE BARCELONA.

-DE BARCELONA
L'EXCEPCIONAL PPOJECCIó I NTERNACIONAL
T
.CT'
ACONSEGUIDA

PER
_,^

HA DI?
L^Ti^ C,«iDÍ..r.lU
^^^•
^^ rn -^,
n ^ OL1ï':t
' ^ ^
I,A r^
-

_ r R ^ U_^^d

FACTOR DE PRIMER OORDRE PER LA CAPTACIo DE NOVES
INVERSIONS
'TOTS

E C OidòmlnUTss

NDUSTRIALS A

I IMPLANTACIONS

ELS MUI;ICIPIS -DE-L' aREA __ETROPOLIT d1A DE BARCELONA,-

D'IGUAL

.:?Pv,TiE '.'..,

?.^
r w Tl
PER
^'r .. ^^APOSAR
Iti^,C-'S,_.^-..,•.I•

TI:LF,COt:UISICACIO; ?S

L'IMPACTE D E L.) JOCS DONARA L'IMPULS
-^ T r T T
t=:&lt;^.1.C:.^^Oï:_&gt;
AL DIA

r -.-

EL CAMP DE LES

T LES NCVVS .TECNOLOGIES; U N IMPULS
/

•

.

XXI .DE-LA-MA DF, LES
AL SEGLE ^.^^

m1^

I M PR:ESCI N DIBL E P E R- A.

CIUTATS. I rLS PA1SO'; D SENVOLUPAT S 'QUE FORMEN PART.. DEL

T URAL.
_ :^TUi,:AL.
r:ÒSTRE . :AI,c
;_,,,a,l^c_ NAL NA
MARC?^^ ,'mT^n'.TT
MOSTEE
T

PEL QUE? •

F;^ A LA CULTURA, ELS

JOCS DONARAN. A LA

^^,-,*^
^^
m DE DONAR-.SE
r
.^r. DE
A CO!^I^_+
7 dOSTP.F. CÚI_r-TUP ^L' OPC^?TiJï^iIlA1.
+.

m

• FORMA. P:ISIUC;
^, INDi:A
1.997 '

y.tRLU

DEL i .'.ói`. L'OLI: '.PIADA CULTURAL QUE

,C AL NOSTRE

»IS. DTTR¡,N`.ï E L OUADI:IE t ' ïI 1 .989-

DE SIGNIFICAR .EL

DEFI:'.I?IU

RECCNEIXEE 1T

�—24—
Ajuntament 'IIII+ de Barcelona

Gabinet de Comunicació

I N `:CER NACIOPTAL DE LA CULTURP. - CATALA N A.

AL MATr;.Ix Tl:MPS, L'ENERGIA COL.LECTIVA GEN-:R:iDA..PE,&gt;
L!A DESIGNACIo OL1'tPICA JA Es`c`1
T
PEL

nC.

y n, ELS SEUS i ESt.JLTATS•

,r.^^
'If_. rUALIT^ITÍU DL LES
c^UE FA A 1.' I T?r?E i:i:'^i i T. 1^^t1;^,i^iTITF.IU
,.,
^

CATALANES..

PiZODUCCIOï.'S CULTURALS

^

/.

T-+
T^
nn n' ^ L^;..._^:-.^
^ ^T)
' ^^T/T?^-.-.E'3.1
li1`^
n ^^P^^
, r., ^.^-.
^ , DEPOSAR
JOCS ^OL,i:,:
i.. _ .^o?
/%
!
r^
l .,r,)r•,
.-rn,
ñ ^^-^
¡ --) ^nt
1^
C ' ^;^T
`&lt;^^ '.;^
nn r^C,^s
CL:__!E,
Pt^^Ó,
,.,,C^LLi,.i'Ei:l.
_-^i
...
•' Af ^^.^-.
!U^n^m
' ,.^.L r
ELS
^Lc^

i

.^^[.
^ ) r{r+.,
^T,^ T , T_.i r ,.T..F
.^,1T.1.,
JOCS NO PODEN SER
r
^• .^Or,• r.:,
. ^I
ç''t?_^,F._.,
PER
.SI

LLUNY

n. UNA STz^P-:^lA
VARETA MàGICA
COM

r^ TOTS
^ -PROBLEMAS..
i^
;:PGLF^^•.
^C; ; ^^ ELS
. On,
; ^ , ,^^'
•
Í

Dt, Lr:, t EI.,IT1`:

R ES

T.
^
^

,/
1^IP1=^''ITZ'\DO,:
: nTT^ '-T, p,''',i^i_.::
P r^^ A -`T;
^

I .CATALITZADOR

DE

f

LES
^

iJ.^ICIc:.`.iIV^S

l: t - J t.:i T^n-,;r^i^:

QT. T,
..

D1?;F rU':.'UR I DE LA VOLUNTAT DE • P;:OGRES

_ IU .
^IGUI '
't^i L,C rn
ELS ^JOCS SIGUI
-""^,^
r'
;.,_:.,,:,,^,,I^,^.1.
. T ,,.^..,
, `&lt;¡^^

°.C^liT;STa^;' II?ICIATTVES
P'?J^,IT,-.. "'^1`n
_
._.,:- •r,!'ISTt.I^:I;.
_
^
VOLUNTAT P,13 E L T:?I:^IT SOCI A L.

I

CAL

qUT^

AQUESTA

DIG:Jr7:1 !.dr, . QUE ' T.,S• JOCS ^M.r''i U NA- EMPENTA. Dt. CAIRE
:c',^CIC`^.'AL,
,
..
^PF:_:
,^ .

PER
ò CAL ('_ .T^;. J?`'^.VI , _ ..,`^' HI HAGI QUELCOM
-

�-25—

Ajuntament ' 1Itt de Barcelona
Gabinet de Comunicació

A

SER

EiiPENYAT .

JOCS

ELS

COP:'TE^IPLA1'S COM

!-,C,¡-^

( 1p.'TpTm
^i
7
DDESENVOLUPA=NT

UNA

0
SIT'tPL^,.
I^['C''SA

/^ r r^ 1 n^,
'ELS
D'UNA . CIUTAT.

r
r + Tr^T:,]r..-+^,.-..,..mr^\T
,-,.^_.:..,. ..._,_
OBLIDAR — I10,

SER

-

r^ EL.
^•
'PER A L.iaÇi,T^^R

r^
JOC..,

pT i - T.
HIN,
- ^d0^ POT

=,n.,
_..,S

T
.,I,

^^VUI

P O DE''

NO

`^i-ï:_ïPOC

PER tò,

OLíP=:PI0 0 ^^,

,

r

I^ ^POP ^^
:^^dT

.I;SDFVFNIï TE'. IT ESPORTIU - 7i' CAIRE I NT r.i:i,'T CIO ?[

EL

EN

r^^ri•,, . CAS,
;iGr_..L,^.ï^^

¡,
;:,L.^ JJ.00.

r.^
. - ,.^ ^
_:^.C_..,;,^t.xI
^' ^ ,,,•
EL

^^ . ASSOLIR
Pi:,..
PER , A

-

.,
.^:,_iJ
GRAU

ESPORTIU • OUE I:ECL-?x2G'1 EL i'?OSTEE PAI á
DIGi.dIPICAR

EL

?^
7 .
DE S^.,l^VII.
SERVIR
r
r_Ai' D}s
C^1^IEI,
,*1

p. ^
7;^_, n--.^,ilVOI^ UPAP'I7`
,..^
1
d

,'t''

PER. A.•ELEVAR

dIVELL D;-, L'ESPORT 9.T&lt;•.Là

I

DE

L'ESPORT

-^,
^.,;-^i^
^,:. ^^T._OL
.

1
_

N

•

SIS

^
'yPUGUIN
i
,°
L^7PP.

ANYS 'O ASNOLIRENl NIVELLS ESPORTIUS QUE

CC`í-^PT:TNCIA 1`

LA

LES P^.i'rïE .^.ES POTèNCIES

ESPORTIVES 11U':7IAT,S CÒM ELS L.;;TATS -1 1 7JITS :-`' A'_:TRICA,
jJj,jT O SOVTó^.,'Iíl:'_

{%•

LA . .

1 EPu;'-LIC:?. J, .00RA rí'IC,T, ALWANYT:.
1

/

•

^

AlX

^

^

POT ACONSEGUIR,

INCLEME dTAR EL VALOR DEL

�-26-

^■

Ajuntament 'II de Barcelona
Gabinet de Comunicaóó

Ref.:

.NOSTRE ESPORT FINS A DIGNIFICAR-LO £ FER -LO RA TABLEMENT
COMPETITIU EN EL MERCAT ESPORTIU. INTERN, CIORAL,

ESTABLINT LES S2S3S « 2lOºA . CO&amp;Jzesa JRI,f?I!a

TOT

DE )2020 §{Ç

I TECNIFICACI DE L'ESPORT QUE PUGUI P,s\2.2tROS222S MÉS AM\ICIOSOS A UN %{\\INI 2}S LLARG.

222. LA

AQUEST OBJECTIU 7a/SA I/22c9§asts/2«2

202\SCI\c13. DE t'SS90\2 ESCOLAR. \'2\ D'ACONSEGUIR ºe2
.L'ESPORT

DEIXI DÉ
ESCOLAR
. ..
.. COS UNA
/ \S22. cOU3ID32&amp;?
..

"ASIGNATURA MARIA" PEE A INCORPORAR-SE
AIS DLA S D'ESTUDI AME

LES

DEFINITIVAMENT

MATEIXES , CONDICIONS DE -LES

o2SfS DISCIPLINES &amp;C»D3 ^Ï0b3S

A BARCELONA JA; ESTEM TREBALLANT 3052 SERIAMENT EN
SO
&amp;t QUE, SOS
AQUEST TEMA, SIIJANC A:2 UNA CAMPANYA MUNICIPAL
TA
^
EL 23:A "A L'ESCOLA,. 1E1.7,13 - ESPORT QUE 112I" S`SwD2Ç1 EL
^

TERCER 2RI y \\22j DEL CURS 1\985/SG.

^

�–27–
E 11111

Ajuntament . 1 1II +'. de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

ADMETEM . EL PAIS TAL COM ÉS

I.,;ïS AVANTATGES OUE EL S JOCS R,PRESE N TE ?, PERO, • ES
PODEN MALBARATAR\ SI EL PL*.IS NO ES PREPARA PER AFAVORIR– .
I.?E LA DIFUSIó.

I

r.I.'ò ÉS

EL QUE POT PASSAR SI S'IMPEDEIX

QUE EL SISTE MA Dl. CIUTATS CATALà CONTINUI FUNCIONANT BÉ.

T.S MOLT Ii'`PO:RTR''IT OUI? • F.S FACI UN ESFORÇ

PER ADMETRE - •

QUE-- EL . Pc_í.S- • PS CON ÉS- I ES REBIJTGI LA TEMPTACIó

.D'INTENTAR Q UE LA HISTERIA_ F-iCI MARXA- ENRERA.

UN CERT

VOLUNTARISME IIiPORTANT EN •LA VIDA DELS

?, OBLr,S I ES ' EVIDEUT OUE EN Et CAS t:E LES COMARQUES . S'HA.
DEMOSTRAT COM L;,.A VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR–LES
PODIA

r FER – SE DE
r,
ARRIBARA

^T
ELS SENTIMENTS
i'OP.^^:,
^.I? ^TL,^

D EL S

NOSTRES . C IUTADA:dS. TOT AI::O ES CERT 1, PROBABLEI`-iENT, . ES

`nAP':tT? POSITILJ.

LA NOVA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA, PERÒ,
r7
CONFIGUPAR .^SOBRE
^,rDE CO:,:FI^Ti,^
C_t rtP.

.T ^A BASE

P
REALITATS
DE LES

�—28—
Ajuntament ''VII +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

D'AVUI .

ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEïJ

•

AT 1Fi

LES QUE VAN COMDUIR.. A L :'? A PA DE PAU VILA, PEi:ò N'HI HA
D'ALTRES QUE NO. EL F%PdÒYEiT TiETROPOLITz DE ^ . BARCELONA,

PER EXEMPLE,
TF .

NO

T.Ei:IA EL 1936 LES CARACTERISTIQUES . QUE.

ARA, CIi;QUANTA ANYS DE SPRES .

LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE- • HA
PASSF.TAi •".B L A

DISTL I13UCIó D1, LA POBLACIó, BUIDAITT —SE

i
Oi'^:CJ'i:;,.i..;:,_.
E^1 DIEM
DIii•^ EL CARRER
n T _^^. EL QUEEN
m^;^ `^ m — r r P^"_
L'INTERIOR I .^.,

MAJOR D E CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES

DE LA R.^ PITA ( I

?-DÉS

AVALL), S UN

FET NOU QUE

ALESHORES

TOT JUST CONENÇAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A
PENSAR EN UNA DIVISI6 TERRITORIAL DIFERENT.

^ C-i 2o/yp .
,^:1-',
6 ^

DEBAT OL'F' VAM TENIR L'ABRIL. DEL
•

QUE

ES DEIA !._ UNA FR A SE MOLT TèC.aICA,

un S'AC A BA D' i"'i`":._,.':DRE

LA DISTRIBU o

DJ',

U

PERÒ QUE US POT EXPLICAR, QUE

LES COMARQUES DE CATALUNYA JA :,O

POT

.

SET: I.C[ OGèNIA .

J.T. LIO POT SER EL MATIEIX EL SOLSONS QUE EL GIRONèS;

�-29+IIIII

Ajuntament 11111 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE

U N ES ;=SN UNES

COMARQUES CADA. VEGADA MI?S GRANS

T

^^.
rJiD:_,._,

CP^h
CADA VEGADA

IUL I3AIl Ex-"tPOi-2Dà.

" `- .PLENES
PL?'i^,;:^ ^
^ VEGADA MIS
C^';Dr.•

COMARQUES
:
góI:L?
T .? ;;.5
LES
L
^ AL_^r
^-+^ I'_'S.
c

r, I^i.F.S .•
i_;t^%^.D?. MIS PI•,.1
I . C:i^^.
CADA: ^VEGADA

TJ E 111?A: 'S EREN
D'UN PART IT
r^E;^^.PETITS
P __ I &gt;POBLES
'
PO^-: ^'
ENTORN
EL QUE

JUDICIAL.

HAN ANAT A.i:."UIF:Ii:dT LA S E VA PROPIA AUTONOr:IA,

LA SEVA. PRòPIA FUNCIONALITAT-

RECORDEM

E L CAS D E L A P I SBAL , QUE E N EL

MOMENT

LES COMARQUES D'EN PAU VILA ES VA CONVERTIR
C A PIT A L

DE
LA

EIvT

DEL I'AIiR: EI:`PORDà PERQUé HI tïAVIA i:LS JUTJATS.

T,I,`.: p S ' IIT.

DE

TEN

IR EN COMPTE

.EN L A DIVISIÓ

COMARCAL

. -QUE .AVUI_ S' ADOPTI, AMB LA CONVICCIo iiECESSdRIE? D E TOTS . I.
^ TtiTnr
m r."_.:^..^.
DFI, ^ ^. .,U
T :_A
.CADASCUNDELS

NO- ES POT. A.R R I T ^i I? I DIR DES DE

.

DALT QUE ARA

S'APLICA AQUESTA DIVISI6 COMARCAL A LLAPIS I
AJUNTAMENTS QUE QUEDIN DI' TR` S6N ELS QUE SOS?,

.ELS

I LES

�-30-.
+ilill

+' de Barcelona

Ajuntament 11II'

Gabinet de Comunicació

COMARQUES S6N LES-QUE SE .

I

TANPOC N O. PODEN AN AR A UM SISTE MA DEL OUE EN

PODRIEN DIR ,_:L CAMPI

QUI

PUGUI.

rT QUE S'HA
i;
DE r OVL^iZ&gt;&lt;.
CAS,^T'•.TTC'T.;
_ .h.I2I
EN TOT
^Ol C.+.^
;-. ^ NECESSARICRITERI
DE 'l';^N IR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS

D'APLICAR H A

AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936.

I
/_;,
•._^
AMAT

"L QUE _;.:.? PASSAT i;NS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA

T ^ ^rn_,..- UNA
i^li_L ic.^^Ii,._DA
I_ &lt;&lt;_DETERMINADA
•CCI^.?^TÍitr.,i:`d

AME
A.•iE
• UN

Rr.^LITAT^

-ESQTTELET, riÍ "i&gt; U,''&gt;1 COS '•:UM,?=:. SI VOLEU,: EN EL QUE IiI HA. UNES
Di':Ti.i.AIIHAA;?S TUI`CIONS, UNES A:'TICUL:?CIONS, UN S ROLS I.
m^ DIFERENCIATS
r_^`II: ,.^Lh
QUE
UE
n'l'^T'^
, ^rn ^^AQUESTA
MOLT

^. 'PAPERS
UNS
^,._..,:I
^'? T. z,
^,.-•^^
r, rnlc_.I

I

^ï'^

l
I-r&gt;

^
lm
_ ^-,.
^ ^ I NO
DE ^\• ^cc^.- ._I^.&gt; ^.,
^,,_

DIVISIó

,.:^I^^^AR.
.

(^^^`' T

i'Zr S,

AGRADEN
QUE " A TOTS EME AGRADEN
CONCEPCIONS
L^
•

AL T RUISTES, PO?TIQUES I NíTIOJES DE LA ?1ACIONALITAT
CATALANA
,.^;,,,
;,
r,,.i TI:i _,_i^ rni^^
7\
,J,
.. ,. ..^.I,.L^•L&lt;.

Sol'i .:OLT ATRACTIVES,
P7ry:^^
,,
'rr,^ ^ ,.,
^r

r:(`'

^•T'-,
,r "-T
•^.'.,1t^i;.Ii&gt;1,_•;

.CUEA? ELS
^-^
t !:.•.

A
r.

NOSTRES
^.L
RES

SI,

DD'UNA
Ui^.ï1
^^n^ PAIo
PAIS
^ ^=^:^_
T ^' TmnT
^ r•aT ^ _.0^,_^.!,
^ .,,^
, .^^,
^ r.^ C^^,

�»HM
I!* de Barcelona

Ajuntament

Gabinet de Comunicació

Re C

#22SSN$aC13-

EL COL.LEGI DE PERIODISTES DE- GIRONA HA VOLGUT QUE
US PARLI AQUEST VESPRE 50Ç2£ ELS JJ.00.

I

LA CATALUNYA

DE-LES CIUTATS.:

MES D'AGRAIR LA INz}2ac13 HAIG DE MANIFESTAR LA
H\7&amp; SAT/SFACCƒ/ PER PODER TRACTAR D\ DOS IDE

-REALITATS, O DOS cC2J9E2S D'IDEES

°

0 DUES

REALITATS- g§3.

222SONAL 23Nf.3là2¿SSIOSSPz

«ÇISFACCI6 T EG2 . PER. PODER DEBATRE'LS - EN »UNA
CIUTAT QUE HA DONAT TAN PES PROVES DE VITALITAT, O£§
CULTURAL,

ElPUDS2

1 ./'I2Ç32} • PERS PROBLEMES

DE

c&amp;225oe7A.

TOTES LES QUALS COSES 2E TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR-

PERSONALMENT, EN LES DIVERSES VEGADES QUE es VINGUT aOEi
COM

- y 32 DEBATS, :
-ALCALDE &amp;-/aRJlcIe A

- O/2Ñ}\2\ 09Ç-

£2 •\\S MOLIES

2,TÇT A G I2Ò22 A 2Ç %Ot PARTICULAR 2£x.

EL SOVT wsJa2-292C22.º\2 \1 \O2I2/ AME \`¿tE&amp;tOS JOaºQIm

�—31—
X311111

Ajuntament 1 1II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

FORMA EFICIF.:MT.

iX) SABR T.M FER?

• AQUESTA

LS LA REFLEXXI6 QUE . US VOLIA PROPOSAT AVUI .

^ïOLTEil GRàCIF S..

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15979">
                <text>3983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15980">
                <text>Els Jocs Olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15982">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15983">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15984">
                <text>Índex de la conferència: - La importància dels contactes personals.Catalunya realitat urbana. - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències camp - ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem els país tal com és. Política d'ordenació territorial: màxim equilibri i la més gran qualitat de vida i la correcta connexió de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15985">
                <text>Col·legi de Periodistes de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15987">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22225">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24082">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24083">
                <text>Sociologia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24084">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24085">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24086">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24087">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24088">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24089">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28276">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40690">
                <text>1987-03-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43314">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
