21 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1053/19861021d_00166.pdf 392b092a077094269440dbb92583335a PDF Text Text 21 d'octubre de 1986 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A LA INAUGURACIb DEL PARC PEGASO. �Q_ i-; � DE = AIiCELaNA El Parc Pegaso reuneix una càrrega simbòlica especialment imp ortant. L'empresa que ocupava aquests terrenys ha estat molt lligada a la vida d'aquest barri i a la història de la industrialització i del moviment obrer de Barcelona. Per això hem volgut conservar alguns dels elements dels antics edificis. El Parc Pegaso també és un recordatori del paper q ue van tenir les accions veinals per defensar la ciutat deis interessos especulatius. Amb tota satisfacci6, doncs, felicito els veïns del districte de Sant Andreu i tots els Barcelonins poder comptar amb aquest magnífic nou Parc. Pascual r aragall u e r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3959 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Senyor Alcalde a la inauguració del Parc Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Barris Acció política Sant Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1054/19861028d_00162.pdf 151eca9dd6df74a8dadab77a8f82d8c9 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" y PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, PRESIDENTE DE LA XUNTA GALEGA. (28 octubre de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE, DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: CON LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSOTROS, DEL PRESIDENTE DE LA XUNTA DE GALICIA, EXCMO. Sr. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, CULMINA EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA". DE ESTA MANERA, PODEMOS AFIRMAR, CON HONDA Y SENTIDA SATISFACCION ,, QUE ESTE SALÓN DE CIENTO, SEMANA TRAS SEMANA, HA SERVIDO COMO FORO EN EL QUE, TODOS Y i CADA UNO DE LOS PRESIDENTES DE LAS DIFERENTES AUTONOMIAS QUE CONFORMAN EL MAPA POLITICO ESPAÑOL, HAN TENIDO OCASION DE HABLARNOS DE LA REALIDAD DE SUS TIERRAS y DE SUS PROBLEMAS, REALIDAD QUE CON LA INTERVENCIÓN, ESTA TARDE, DEL SR. FERNANDEZ ALBOR, SE HABRÁ CONVERTIDO EN UN CUADRO COMPLETO EN EL QUE DESTACAN LA DIFERENCIA DE LOS PROBLEMAS ) Y EL TONO QUE ES COMÚN EN CUANTO A LA ILUSIÓN Y ESPERANZA POR RESOLVERLOS. SR. FERNANDEZ ALBOR, NACIÓ EN SANTIAGO DE COMPOSTELA r EN 1917. DOCTOR EN MEDICINA Y CIRUGÍA POR LA UNIVERSIEI. �2. DAD COMPOSTELANA. REALIZÓ ESTUDIOS DE ESPECIALIZACIÓN EN VIENA, LONDRES, MADRID Y BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD ES TITULAR DE LA XUNTA GALEGA DESDE ENERO DE 1982. NOS PERMITIMOS REITERAR, SR. PRESIDENTE, AQUELLO QUE TODOS Y CADA UNO DE LOS PRESIDENTES AUTONÓMICOS QUE HAN PASADO POR ESTE SALÓN DE CIENTO, HAN TENIDO OCASIÓN DE COMPROBAR: BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA CATALUNYA, TIENE INTERES POR CONOCER LOS PROBLEMAS Y REALIDAD ACTUAL DE GALICIA, EN BASE, TANTO A LOS HIJOS Y NIETOS NACIDOS YA AQUI, DE AQUELLOS GALLEGOS QUE EMIGRARON A ESTA CIUDAD HACE YA MUCHOS AÑOS, COMO A LOS 75.000 CIUDADANOS BARCELONESES NACIDOS EN GALICIA QUE, EN LA ACTUALIDAD, HABITAN EN EL ÁMBITO DE NUESTRA ÁREA METROPOLITANA. QUEREMOS TAMBIEN QUE SEPA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTAMOS EMPEÑADOS EN UN PROYECTO DE FUTURO PARA BARCELONA, Y POR EXTENSIÓN PARA CATALUNYA, CONSTRUIDO POR TODOS NUESTROS CONCIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO / SOBRE UNOS PILARES DE ENTENDIMIENTO MUTUO Y DE UNA CULTURA ENRIQUECIDA CON LAS APORTACIONES DE TODOS. EN DEFINITIVA, ESTAMOS TRABAJANDO POR UN PAÍS ABIERTO, CRISOL Y SOLIDARIO. �3. TAMBIEN COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME PERMITIRÁd, PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MÍNIMAMENTE SU CONFERENCIA CON UNA SERIE DE DATOS BÁSICOS CONTENIDOS EN LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO, "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCIÓN PROVINCIAL". CON UNA EXTENSIÓN LEVEMENTE INFERIOR A LOS 30.000 KM2 . , LA POBLACIÓN QUE RESIDE EN LA ACTUALIDAD EN GALICIA SE CIFRA EN UNOS 2.844.000 HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA DE APROXIMADAMENTE UNAS 405.000 PESETAS EN 1983, SITUAN A GALICIA EN DECIMOTERCER LUGAR EN EL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS POR HABITANTE. EN BASE A LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE Y CONTENIDO A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, Y CON LA FRATERNIDAD QUE UNE A GALICIA. CON CATALUNYA, A TRAVES DE TODOS NUESTROS CONCIUDADANOS QUE HAN NACIDO EN SU AUTONOMIA, EXCMO. SR. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, PRESIDENTE DE LA XUNTA DE GALICIA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3960 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gerardo Fernández Albor, President de la Xunta Galega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Territoris Galícia Fernández Albor, Gerardo Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1055/19861030d_00163.pdf bcfccf13cdac7c0c8545a99d55907991 PDF Text Text E ME Ajuntament de Barcelona 1) )4' cm45 D7 I y 31 Paraules de l'Excm. Sr. Alca de a l'acte de lliurament deis orernis d'Honor "Jaume I" Saló de Cent, 30 d'octubre 1986 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació REVERENDISSIM PARE ABAT, SENYORES, ENYORS: PRIMER DE TOT VULL FELICI`I AR ELS GUARDONATS D'AQUESTA EDICI6 DELS PREMIS DE LA FUNDACI6 JAUME I. AI`1B AQUEST ACTE RENOVO UNA TRADICIó QUE L'ANY PASSAT NO VAIG PODER SEGUIR, PERÇ Uè ERA DE VIATGE A LENINGRAD, COM RECORDAREU. TAMBÉ RECORDAREU QUE L' úLTII-.A VEGADA QUE VAIG PRESIDIR EL LLIURAMENT DELS PREMI ç D'HONOR I D' ACCIó CÍVICA VAIG FER AL.LUSI6 ALS MOMENTS CRISPATS QUE EN AQUELL MOMENT, HAIG DE 1984, PASSAVA LA SOCIETAT CATALANA. AVUI ENS HEM DE FELICITAR DE ÇUE L'AMBIENT ÉS MOLT DIFERENT. TOT JUST ACABEN DE VIURE L' EXPLOS Ió D'ALEGRIA DE TOT UN POBLE, DE BARCELONA, DE CATALUNYA, D'ESPANYA, DESPRÉS D'ACONSEGUIR y 9 2,\ plv■ ^ p rs "A Fr'77\ D: t`^.t^ +rt ' t IN ^ u--LA, r ^J l. l fJ j0 A - %. Cl^.,' AL 1 t 2 Qv ^ ^ t. ,I v ks S V IC O C>) bAn.1: -Y\J �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FEIA TEMPS QUE NO S'HAVIA VIST UNA MOVILITZACIó COL.LECTIVA TAN UNANIM DARRERA D'UN OBJECTIU COMi. FEIA TEMPS QUE NO VEIEM TANT DE JOVENT IL.LUSIONAT PER UN PROJECTE AMB CONSENS GENERAL. AIXÒ EM FA PENSAR QUE ESTEM RECOBRANT L'ESPERIT DE FRATERNITAT QUE VEIA EN PERILL FA DCS ANYS. FRATERNITAT AME ELS POBLES GERMANS AMB ELS QUALS HEM COMPARTIT, DE MÉS O MENYS BON GRAT, SEGLES D'HIST RIA. PERo, SOBRE TOT, FRATERNITAT ENTRE NOSALTRES MATEIXOS, SENSE LA QUAL QUALSEVOL ALTRA ES INVIABLE. HEU HONORAT AVUI UNA PERSONA I UNA ENTITAT QUE SON A LA VEGADA HISTÒRIA I JOVENTUT EN A TIU. AVEL.Lí ARTíS I GENER, "TÍSNER", UN EXEMPLE VIU EL QUE HA ESTAT LA HISTÒRIA D'AQUEST PAIS EN MIG SE LE. EN TISNER HA CONEGUT LA CREATIVITAT DE LA GENERAL TAT REPUBLICANA, LA CRUELTAT DE LA GUERRA, LES MISPRIES DE L'EXIL, LA GENEROSITAT LLATINOAMERICANA, LES ACABALLES DEL FRANQUISME I LA RECUPERACIó DE LES NOSTRES INSTITUCIONS. I ENCARA ENS DóNA EXEMPLE A TOTS DE CURIOSITAT PER �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA NOVETAT, DE DINAMISME, D'INOUIIITUD, DE LLIURAMENT A UNS IDEALS. ENS DóNA EXEMPLE DE JOVENTUT. L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT, VIV ER DE JOVES MGSICS CIUTADANS EXEMPLARS, INTIMAMENT LL1CADA A UN MONESTIR I A UNA MUNTANYA QUE SóN SiMBOLS DE CATALUNYA. LA. SÍNTESI ENTRE EL NOSTRE RESPECTE A LES TRADICIONS 1 LA FE EN EL FUTUR. DES D'AQUEST SALó DE CENT QUE TAMBn PORTA UNA GRAN C3RREGA SIMB6LICA PER AL NOSTRE PAIS, US FELICITO VIVAMENT UN ALTRE COP, COM TMIBn FELICITO ELS PREMIATS PER LA SEVA ACTUACIó CÍVICA. TOTS ELLS HAN SABUT PROMOURE, CADA UN A LA SEVA ACTIVITPT, L'INTERèS PER LES NOSTRES COSES 1 L'ESPERIT DE CONTROVèRSIA PROPI D'UNA SOCIETAT DIN7.1MICA. A TOTS ELLS LA MEVA ENHORABdNA I LA DE TOT EL CONSISTORI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3961 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis d'Honor Jaume I Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cooperativisme Catalanisme Model social Fundació Jaume I Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf 4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22 PDF Text Text ELS ALTRES GIRONINS "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasquai Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla ies tortades "olímpiques" de Banyoles. es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer cop, venint de Barcelona. Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá. Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia. I com que les primeres impressions son les que compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey, Rupia a mi em tirava molt. D Uencant de Rupia 512 I �"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que van arribar ta más de dos mil anys". Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins a la Talaia. Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien marxat j a per fer de paletes. Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el Canigó i les Medes. Tot el q u e h o m pot somniar. Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch, que era el majordom de Ca l'Abadal. Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e com ens ho haguéssim fet sense eils. El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills els agrada". En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia Revista d e Giiona quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara, que el mirava desafiadorament. El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del contraban. Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca (parladora), llampigu i tants d'altres. L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les quatre barres i va venir la Guardia Civil. Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista. Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys: únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord. PASQUAL MARAGALL I MIRA Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona. I 513 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'encant de Rupià Subject The topic of the resource Catalunya Alt Empordà Rupià Description An account of the resource n. 119, novembre 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Revista de Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1537/19860411d_0028.pdf 2abcbf7a7562360458b6a3945efaac4c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda del cicle de conferències "Barcelona Solidaria" Barcelona, 4 de novembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: CLAUSUREM AVUI EL CICLE DE CONFERèNCIES "BARCELONA SOLIDàRIA". PER AQUEST SAL6 DE CENT HAN PASSAT I INTERVINGUT TOTS I CADASC. DELS PRESIDENTS DE LES DISSET COMUNITATS AUTòNOMES QUE CONFORMEN EL MAPA POLíTIC ESPANYOL. HAN ESTAT PER TANT, DISSET SETMANES INTENSES, QUE HAN SERVIT, ENTRE ALTRES COSES, PER CONèIXER AMB PROFUNDITAT L'ESPANYA -O MILLOR DIT- LES ESPANYES DIVERSES. D'AQUESTA MANERA, HEM POGUT ASSISTIR, SETMANA DARRERA SETMANA, A L'ELABORACIè D'UN QUADRE, ARA JA COMPLET, DEL QUE DESTAQUEN LA DIFERèNCIA DELS PROBLEMES QUE TENEN QUE VEURE AMB LES DESIGUALS SITUACIONS, AIXí COM EL T6 QUE ES COM. PEL QUE ES REFEREIX A LA IL.LUSI6 I ESPERANÇA PER RESOLDRE'LS. LA GRAN ASSISTèNCIA DE P.BLIC AL LLARG DEL TOTES AQUESTES SETMANES HA POSAT DE MANIFEST QUE LA NOSTRA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT CONTINUA ÉSSENT OBERTA. I ES QUE, COM ENS DEIA UN DELS NOSTRES VISITANTS, LA PERSONALITAT D'UN POBLE SóLID NO ES DEFINEIX SOBRE LA NEGACIó DE LA RESTA, SINó JUSTAMENT AL CONTRARI, A PARTIR DEL RECONEIXEMENT DELS ALTRES. I MES ENLLà QUAN, COM EN AQUEST CAS, TAL RECONEIXEMENT VÉ ACOMPANYAT DE CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE ENVERS ELS PROBLEMES COMUNS I DIFERENTS, I DAVANT LES DIVERSES MANERES DE CONCEBRE LES SOLUCIONS. AQUESTA ES UNA DE LES BASES DE LA SOLIDARITAT, QUE HA TINGUT, AQUI AL SALC DE CENT, LA SEVA MANIFESTACIó. MEREIX LA PENA RECORDAR LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA D'ASTURIES, SENYOR PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS JOVELLANOS QUE VA DIR QUE EL CICLE HA ESTAT UNA BONA OPORTUNITAT PERQUè LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES INTERCANVIIN LES SEVES EXPERIèNCIES SENSE NECESSITAT DE RECóRRER A CONTACTES A TRAVES DE MADRID. HEM ASSISTIT TAMBÉ A LA BONA DISPOSICIó DE LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació COMUNITATS AUTóNOMES AFECTADES PER LA REGULACI6 DELS RIUS EBRE I TAJO. EL PROBLEMA, COM VA SUBRATLLAR EL PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 GENERAL D'ARAG6, SENYOR SANTIAGO MARRACO, HA RESTAT CLAR QUE CONSISTIA EN UN PROBLEMA TèCNIC MES QUE.POLíTIC; ES A DIR, EN AVALUAR AMB PRECISI6 EL PREU DE L'AIGUA EN FUNCIó DEL SEU úS INDUSTRIAL, AGRíCOLA, O URBI. NO PUC DEIXAR DE MENCIONAR TAMPOC EL RESPECTE AMB EL QUE ENS HAN VISITAT TOT I CADASCú DELS PRESIDENTS AUTONóMICS. RESPECTE QUE POT SIMBOLITZARSE AMB L'HOMENATGE QUE HAN FET A CATALUNYA MITJANÇANT LA VISITA I OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE DE CITAR TAMBÉ LA CLARA CONSCIèNCIA QUE ELS PRESIDENTS QUE ENS HAN VISITAT TENEN DE L'ABAST DE LA SEVA AUTONOMIA.TANT DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTóNOMA DE íMADRID, COM DE LA RIOJA, EL DE CANTABRIA O EL DE MURCIA, HAN FET ESPECIAL ESMENT DE QUE LES SEVES AUTONOMIES NO PODEN, NI PRETENEN COMPARAR—SE A LA CATALUNYA EN QUANT A LEGITIMITAT HIST6RICA. I EN AQUEST SENTIT, VULL DESTACAR Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref. : �—5— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUT6NOMA DE CASTILLA—LA MANCHA, SENYOR BONO, QUE ENS VA PARLAR DE LA LEGITIMITAT AUTON6MICA CREADA A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DE 1978, AIXí COM DE L'AVANTATGE QUE SUPOSA L'AUTOGOVERN AUTON6MIC, QUE ES MILLOR EN TANT EN QUANT ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. PER VA. AFEGIR QUE AQUEST AVANTATGE TE6RIC CAL DEMOSTRAR—LO DIA A DIA MITJANÇANT L'EFICàCIA. HI HA HAGUT DONCS UN AUGMENT DEL CONEIXEMENT MUTU QUE, PER ALTRA BANDA, EM REAFIRMA EN LA MEVA APOSTA COM A CATALANISTA. I ENTENC, PER CATALANISTA, UNA MANERA POSITIVA DE SER NACIONALISTA. PER A MI, EL CATALANISME REPRESENTA L'ADHESI6 A LA IDENTITAT D'UNA PàTRIA CONCRETA, AQUESTA, LA MEVA. ESPANYA HA ESTAT, HISTòRICAMENT, UNA REALITAT DIFÍCIIL, I CONTRADICTòRIA PER TOTS ELS SEUS POBLES I PA S. NO HI HA, NO HA EXISTIT MAI, PER UN COSTAT CATALUNYA, I PER L'ALTRE, I ENFRONT, ESPANYA. ESPANYA HA ESTAT LA RELACI6 ENTRE LES COMUNITATS QUE LA COMPOSAVEN. AQUESTA RELACI6 HA GENERAT, PERò, UN PODER QUE SOVINT HA ESTAT DESFAVORABLE PER CATALUNYA, I HA CREAT UNA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �' g I■ —7— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1 SITUACIó ÉS ENCARA MENYS V LID OPOSAR CATALUNYA I ESPANYA. NO ENS PREOCUP'M D'ESPANYA DES DE L'EXTERIOR, SINE QUE VOLEM INTERVENI: CTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIó D'UNAESPANYA DEMOCRÁTICA _ _ _ADA, EN LA QUE CATALUNYA I BARCELONA TINGUIN EL PROTAGONISME QUE ELS HI CORRESPON. I SOM CONSCIENTS QUE AQUEST PROCÉS ES DIFíCIL, ÉS FINS A CERT PUNT CONFLICTIU, DONCS ES TRACTA DE REPARTIR PODER POLíTIC I RECURSOS ECONòMICS. DE LA MATEIXA MANERA QUE NO ÉS SUFICIENT LA DEMOCRàCIA POLíTICA SI NO HI HA DEMOCRACIA ECONòMICA I SOCIAL, AVUI LA DEMOCRACIA S'HA DE BASAR NO SOLAMENT EN EL PLURALISME POLíTIC QUE S'EXPRESA EN LES ELECCIONS I EN ELS PARTITS, SINó TAMBÉ EN LA PLURALITAT DE PODERS EN EL TERRITORI DE L'ESTAT. HEM DE DESENVOLUPAR LA DEMOCRACIA TERRITORIAL. PER NO ÉS UN PROBLEMA CATALà, ES UN PROBLEMA DE TOTES LES COMUNITATS QUE COMPOSEN L'ESTAT. I DES DE 6,11 CATALUNYA NO ENS HEM DE LIMITAR A ACTITUDS DE Vww-km-I'SME I DE REIVINDICACIó ESPECÍFICA, SINó QUE HEM DE FER PROPOSTES VALIDES PER LA CONSTRUCCIó D'UN ESTAT MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �•, —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació /1,2( Ref.. ,. . DESCENTRALITZAT 'I MES T:FICIENT, BASAT EN UNES COMUNITATS AUTòNOMES I EN UNS MUNICIPIS MT;S FORTS QUE ELS D'ARA. LA NOSTRA FORCA I LA NOSTRA RAS, DES DE BARCELONA, DES DE CATALUNYA, SERAN APRECIADES A ESPANYA, NO PER LA NOSTRA PERSISTèNCIA EN Q z if—NOS SINS PER LA NOSTRA CAPACITAT DE FER PROPOSTES QUE, SIGUENT VàLIDES PER A NOSALTRES, VALGUIN TAMBÉ PER ALS CIUTADANS D'ANDALUSIA I D'ARAGó, DE GALïCIA I DEL PAIS BASC, DE MADRID I DE VALèNCIA, PER A TOTS. NO ES PENSIN QUE NO SON CONSCIENTS QUE AVUI CATALUNYA I BARCELONA NO REBEM TOT EL QUE NECESSITEM DE L'ESTAT. NO REBEM ELS DINERS QUE CORRESPON A LES FUNCIONS QUE EXERCIM I ALS SERVEIS QUE DONEM. BARCELONA, DOBLEMENT PENALITZADA PER LA IMPORTàNCIA I EL COST DELS SERVEIS NO OBLIGATORIS QUE DONA I PER LA FRAGMENTACI6 POLÍTICA METROPOLITANA HO SAP PROU BÉ. • I HEM DE RECLAMAR. NO SOLAMENT PERQUè ES DE JUSTÍCIA SINS TAMBÉ PERQUè ESPANYA NECESSITA QtJE ,BARCELONA I CATALUNYA PROGRESSIN, PERQUè A LA SOCIETAT ESPANYOLA LI CONVÉ QUE AQUEST MOTOR MARXI, PERQUè MALAMENT ANIRà TOT EL PAIS Sí Exp. 82•86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació A UN DELS SEUS PRINCIPALS PULMONS LI FALTAVA AIRE. AVUI, PER5, CATALUNYA, BARCELONA, NO ES PODEN SENTIR DISCRIMINADES A ESPANYA. SI ALGGN DUBTE TENIEM, EL SUPORT REBUT, L'ENTUSIASME QUE, A TOTA ESPANYA HA DESPERTAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALS JOCS OLíMPICS I LA SEVA RECENT DESIGNACI6, ENS HA DE DONAR CONFIANÇA EN EL NOSTRE PAPER. I ENS DONA TAMBÉ RESPONSABILITAT. EL PROJECTE DE BARCELONA PEL 1992 ES N PROJECTE PER A TOTA LA CIUTAT, PER A TOTS E,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE L'àREA METROPOLITANA. PERò ÉS TAMBÉ UN PROJECTE PER A TOT CATALUNYA I PER A TOT ESPANYA. JA HEM SUPERAT L'ÉPOCA DE VEURE-N'S A NOSALTRES MATEIXOS COM DERROTATS I RESISTENTS, ASSETJATS SEMPRE PER L'ENEMIC EXTERIOR. NI BARCELONA NI ELS JOCS OLíMPICS REPRESENTEN CAP AMENAÇA PER A CATALUNYA NI PER A LA CATALANITAT, ANS AL CONTRARI. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, ES POSA AL DAVANT D'UN PROJECTE QUE HA DE SERVIR A TOT CATALUNYA. MAI, ARREU DEL MóN, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTARAN TAN PRESENTS BARCELONA I �l 'i • Ajunta ment de Barcelona Gabin et de Comunicació CATALUNYA,LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TECNOLOGIA COM EN ELS ANYS VINENTS. I MAI HAVEM TROBAT, A ESPANYA, UN AMBIENT TAN FAVORABLE, TAN PREDISPOSSAT A TREBALLAR AMB NOSALTRES, A ENTUSIASMAR—SE AMB NOSALTRES. SI BUSQUEM ENEMICS EXTERIORS ACABAREM CONVERTINT ELS FANTASMES EN REALITATS. PER SI SABEM VEURE ELS AMICS QUE ESPEREN LA NOSTRA Má, SI SABEM MIRAR ELS ULLS D'AQUELLS QUE AVUI ENS MIREM AMB CORDIALITAT I AMB UNA PUNTA D'ADMIRACIò, SI SABEM RESPONDRE POSITIVAMENT A LES ESPERANCES QUE A TOT ESPANYA DEPOSITEN EN NOSALTRES, ALESHORES POTSER PER PRIMERA VEGADA A LA H.ISTòRIA MODERNA D'ESPANYA, REBEREM LA SOLIDARITAT DE TOTS ELS POBLES D'ESPANYA. NO ES POT CONFONDRE EL FRACS DE DETERMINADES OPERACIONS POLíTIQUES AMB EL FRACS DE CATALUNYA. COM TAMPOC SERIA JUST ATRIBUIR LA VICTòRIA DE BARCELONA A UNA OPCIò O FINS I TOT A UNA INSTITUCIò POLíTICA DETERMINADA. ÉS UNA VICTòRIA DE TOTS, DELS BARCELONINS, DELS CATALANS. I ÉS TAMBÉ UN FET POSITIU PER ESPANYA I QUE ENS PERMET AFERMAR ELS LLIGAMS ENTRE UNS POBLES QUE EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —10— Ref.: �. Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HAN VISCUT SEGLES DE RELACIONS DIFíCILS, I SOVINT INJUSTES, PER A TOTS. BARCELONA FA AVUI, AMB CONFIANÇA I AMB ESPERANÇA, UNA OFERTA SOLIDàRIA A TOT ESPANYA, A TOT CATALUNYA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANÇA DE QUE SERà BEN REBUDA I EN L'ESPERANÇA DE QUE TENIM PROJECTES DE FUTUR COMUNS. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDàRIA TAMBÉ, I POTSER ABANS QUE TOT, AMB ELS SEUS CIUTADANS, AMB ELS QUE HI VIUEN, ELS QUE PATEIXEN LA CIUTAT I LA CONSTRUEIXEN CADA DIA AMB EL SEU TREBALL I LES SEVES IL.LUSIONS. I NO SEMPRE HO HA SABUT SER. A VEGADES S'HA PARLAT DE LA IMMIGRACIó COM UN FET PATóGEN, DOBLEMENT PATóGEN. PROBLEMA EN L'ORíGEN, ÉS A DIR LA POBRESA, LA MARGINACIó, LA REPRESSIó SOCIAL I POLíTICA, QUE OBLIGAVA LA GENT A MARXAR. I PROBLEMA EN EL PAIS RECEPTOR QUE ES VEIA AFECTAT EN LA SEVA COHESIó INTERNA, EN ELS SEUS EQUILIBRIS, EN LA SEVA CULTURA, PER L'ALLAU DELS NOUS ARRIBATS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —11— Ref.: �• A Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB EL PRIMER ASPECTE ESTEM D'ACORD. L'EMIGRACIó D'ANDALUSOS, EXTREMENYS I MURCIANS, D'ARAGONESOS I CASTELLANS, DE GALLECS I D'ASTURIANS, I ALTRES, ÉS UN INDICADOR DE GRAVíSSIMS PROBLEMES I DE GRANS INJUSTíCIES EN ELS PAïSOS D'ORíGEN. L'EMIGRACIó OBLIGADA ÉS UN FENòMEN MOLT GENERAL, QUE HAN CONEGUT DE TOTES LES ÉPOQUES I PAïSOS. PER NO ES JUST. NO ÉS UNA EXPRESSIó DE LLIBERTAT, DONCS LA LLIBERTAT SERIA TENIR LA POSSIBILITAT DE QUEDAR—SE O DE MARXAR. QUAN L'EMIGRACIó ES CONVERTEIX EN NECESSITAT NO HI HA LLIBERTAT NI JUSTICIA. NO VOLEM NEGAR TAMPOC ELS PROBLEMES GENERATS PER LA IMMIGRACI6 A LES ZONES D'ARRIBADA. MAL PODEM FER—HO DES DE L'AJUNTAMENT D'UNA CIUTAT QUE DEU EL 90% DEL SEU CREIXEMENT A LA IMMIGRACIó. UNA CIUTAT QUE DURANT ELS ANYS SEIXANTA REBIA 100.000 IMMIGRANTS PER ANY, SENSE PLANIFICACIó URBANA NI RECURSOS ECONòMICS SUFICIENTS PER CONSTRUIR LA CIUTAT QUE ELS NOUS VINGUTS NECESSITAVEN. UNA CIUTAT QUE ESTà VOLTADA DE MUNICIPIS QUE HAN VIST COM LA POBLACIó DOBLAVA O TRIPLICAVA EN POCS ANYS SENSE QUE POGUESSIN FER FRONT A LES NECESSITATS D'HABITATGE, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —12— Ref.: �-13- Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: D'EQUIPAMENTS I DE SERVEIS NECESSARIS. MANCAVA TAMBÉ INSTITUCIONS PROBLEMES. LA PúBLIQUES LA VOLUNTAT VOLUNTAT POLíTICA PER FRONT FER POLíTICA QUE DE A NEIX LES AQUESTS DE LA LEGITIMITAT I DE LA REPRESENTATIVITAT, DE SENTIR-SE VEU I INSTRUMENT D'UNS CIUTADANS LLIURES I RESPONSABLES. NO ERA EL CAS FA UNS ANYS QUAN BARCELONA, EL SEU ENTORN I, MENYS, PERò TAMBÉ VA SER IMPORTANT, TOT CATALUNYA, REBIEN AQUESTA ALLAU IMPVIIGRATòRIA. ELS NOUS AJUNTAMENTS, ELEGITS, DEMOCRáTICS, HAN HAGUT D'AFRONTAR UNA HERèNCIA DIFíCIL. ES CERT QUE LA POBLACI6 NOU VINGUDA NO PARLAVA EL CATALà, NI CONEIXIA LA NOSTRA CULTURA. VENIA AMB LA SEVA LLENGUA, QUE TAMBÉ ES NOSTRA, I AMB LA SEVA CULTURA. QUE AVUI TAMBÉ ÉS NOSTRA. ES CLAR QUE HAURIA ESTAT MILLOR QUE ALESHORES, COM HI HA ARA, HAGUESSIN TROBAT ESCOLES EN CATALà, I TELEVISI6 I PREMSA. HAURIA ESTAT MILLOR SOBRETOT PER ELLS, PER ALS NOUS ARRIBATS, QUE HAN HAGUT DE PAGAR UN DOBLE COST: EL D'HAVER D'ABANDONAR LA SEVA TERRA I MOLTS ELEMENTS DE LA SEVA CULTURA, ELS MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIGATS AL PAIS D'ORIGEN, I EL DE TROBAR— SE EN UN PAIS QUE ELS ACOLLIA, PERS AMB FEINES MAL PAGADES, EN PERIFERIES URBANES MARGINALS I QUE ELS PARLAVA EN UNA ALTRA LLENGUA. ELS QUE VAN ARRIBAR COM IMMIGRANTS, PER 6 -, VAN CONVERTIR — SE MOLT AVIAT EN CIUTADANS DE BARCELONA, EN CIUTADANS DE CATALUNYA. TREBALLANT — HI I VIVINT—HI. FINS I TOT APRENENT EL CATALà, O FENT QUE ELS SEUS FILLS L'APRENGUESSIN. AVUI, A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA EL 50% DE LES FAMILIES ES DE PARLA CASTELLANA, UN 25%, MIXTE I UN 25% DE PARLA CATALANA. PER NOMÉS UN 7% DELS CIUTADANS DE BARCELONA I EL SEU ENTORN, ÉS A DIR DE L'AMBIT DE LA CMB, DECLARA NO ENTENDRE EL CATALà. ÉS RESULTAT D'UN ESFORÇ DE TOTS PLEGATS, MOLT ESPECIALMENT EM SEMBLA, EN AQUESTS DARRERS ANYS, DELS AJUNTAMENTS I DE LA GENERALITAT, DE L'ESCOLA, DELS MITJANS DE COMUNICACIó. PER6 SOBRETOT ES UN ESFORÇ DEL CIUTADANS DE CATATALUNYA NASCUTS A ALTRES TERRES. AQUEST ESFORÇ S'HA FET VIVINT I TREBALLANT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—15— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA, US DEIA FA UN MOMENT, I LLUITANT A CATALUNYA. NO HA ESTAT FàCIL ADQUIRIR LA CIUTADANIA. VA CALDRE LLUITAR PER FER — SE LA CASA, PER TENIR ESCOLA I TRANSPORTS, PER URBANITZAR EL BARRI, PER DISPOSAR D'ESPAIS COL.LECTIUS. I VAN ADONAR — SE, ENS VAM ADONAR, QUE TOT PLEGAT ERA DIFíCIL, MÉS DIFíCIL PERQUè ENS FALTAVEN DRETS QUE ENS PROTEGISSIN I LLIBERTAT PER I NO TROBAVEM AL DAVANT UNES AUTORITATS ACTUAR. POLíTIQUES QUE ENS REPRESENTIN. FINS I TOT L'AFANY, PLENAMENT JUSTIFICAT, D'APLEGAR SC! PER FER REVIURE LA CULTURA D'ORíGEN, COM ANDALUSOS, O GALLECS, ASTURIANS, ETC., TOPAVA AMB PROHIBICIONS CONSTANTS. „kv-1 I V ENTENDRE QUE MOLTS DELS VQBTRES PROBLEMES TENIEN CAUSES POLÍTIQUES, O MILLOR DIT, QUE SENSE U POLíTIC DIFERENT, DEMOCRàTIC, NO P(IEU S17 INTEGRAR — \ S PLENAMENT A CATALUNYA, NI CONSERVAR ALL QUE VOLIEy' CONSERVAR DE LA VORA IDENTITAT ORIGINAL. I VAp, VAM, TROBAR — NOS, AMB ELS CATALANS NASCUTS AQUI, QUE VOLIEM EL MATEIX. TAMBÉ VAM ANAR A ANDALUSIA, I A CASTELLA, A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-16- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONEIXER DE PROP QUE PASSAVA A L'ESPANYA PROFUNDA QUE S'EMPOBRIA ENVIANT A CATALUNYA LA GENT MÉS JOVE I DECIDIDA. PER SOBRETOT VAM APROXIMAR-NOS ALS QUE HAVIEN VINGUT AQUI, PER AJUDAR-NOS MUTUAMENT A CONSTRUIR UN PAIS MÉS SOLIDARI, TOLERANT I. LLIURE. L'ONZE DE SETEMBRE O LA DIADA DE SANT JORDI HAN ESTAT I S6N FESTES DE TOTS, DELS QUE HEM NASCUT A CATALUNYA I DELS QUE VAN ARRIBAR-HI, JOVES I GRANS. PERE) SI AVUI PODEM VIURE AQUESTES FESTES EN LLIBERTAT, AMB AUTONOMIA I AMB UN GRAU DE CIVILITAT SUPERIOR AL PASSAT, HO DEBEM TAMBÉ I MOLT ALS QUE HE*0 TREBALLAT I LLUITAT A vkW - v') CATALUNYA ENCARA QUE NO HI VZU NEIXER I V,U ARRIBAR-HI SENSE CONEIXER LA SEVA LLENGUA. CATALUNYA, BARCELONA, NO ESTAN, NI HAN ESTAT MAI, AMENAÇADES PER L'ARRIBADA I INSTAL.LACI6 EN EL NOSTRE PAIS D'AQUELLS QUE HAJVINGUT A VIURE-HI I A TREBALLARHI. NO HI HA UNA CULTURA CATALANA ETERNA A LA QUE S'HA D'INTEGRAR, SI NO VOL QUEDAR EXCLóS EL NOU VINGUT. LA CULTURA DEL NOSTRE PAIS, COM LA REALITAT DE LES NOSTRES CIUTATS, ES OBERTA I ES DINàMICA. ES VA FENT AMB LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—17— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: APORTACIONS DE TOTS, EN DUES LLENGUES, ENCARA QUE CONSIDEREM QUE LA LLENGUA PRòPIA DE CATALUNYA ES EL CATALà, I INCORPORANT TRETS CULTURALS QUE VENEN DE FORA I ENS ENRIQUEIXEN A TOTS. IGUALMENT, ELS QUE VOLGUIN VENIR DE FORA HAN DE SABER QUE EL CATALà NO ÉS CAP AMENAÇA PER A ELLS. PENSO QUE TOTA NORMALITZACIò LINGÜÍSTICA S'HAURIA DE REBLAR AMB UNA CAMPANYA DECIDIDA DE DISMINUCIò DELS TEMORS QUE LA NOSTRA PARTICULARITAT ENGENDRA MES ENLLà DEL NOSTRE TERRITORI, PER LA DIFICULTAT QUE POT L'APRENENTATGE DE LA NOSTRA LLENGUA. SIGNIFICAR EL CATALà S'APREN FACILMENT. PER6 NO HI HA PROU QUE HO SABEN NOSALTRES, HO HEM D'EXPLICAR, HEM DE CONVèNCER A TOTHOM. HEM DE COMBATRE DONCS LA FALàCIA QUE EL CATALà ES UNA BARRERA. NO HO ES. VOSALTRES, CIUTADANS DE BARCELONA QUE NO HI HEU NASCUT, SOU DOBLEMENT BARCELONINS, DOBLEMENT CATALANS. HO SOU PERQUè VIVIU AQUI I HO SOU PERQUè US HA COSTAT MOLT ARRIBAR FINS ACI, FINS SER I SENTIR — VOS PLENAMENT BARCELONINS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL AMB EL MATEIX DRET I LES MATEIXES n-9 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POSSIBILITATS QUE ELS CATALANS DE NEIXEMENT. PER SOU BARCELONINS, SOU CATALANS, D'UNA MANERA ESPECIAL. SENSE RENUNICAR DEL TOT A SER CASTELLANS, ANDALUSOS, GALLECS, ARAGONESOS, O ASTURIANS, O BASCS, ETC. I EST BÉ QUE SIGUI AIXí. US FA MÉS COMPLETS A VOSALTRES, I ENS ENRIQUEIX A NOSALTRES. I ENS AJUDA A SER MÉS SOLIDARIS, I A REBRE LA SOLIDARITAT DELS POBLES D'ESPANYA. VOLDRIA FER UN RECORDATORI DEL QUE M'HA SEMBLAT QUE HA ESTAT UNA RUPTURA DE TòPICS, COM UN RESULTAT, TAMBÉ IMPORTANT, D'AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES. M'HE REFERIT ABANS AL QUE CONSIDERO UN ENFOCAMENT EQUIVOCAT PEL QUE ES REFEREIX AL NACIONALISME QUE ES DEFINEIX EN BASE A UN G- QQ'Ve, EN AQUEST SENTIT, AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES HA SERVIT PER EXPLICITAR QUE LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES S'ENFRONTEN A UN PROBLEMA GREU PEL QUE ES REFEREIX A LA FINANCIACIó QUE PROVÉ DEL GOVERN CENTRAL. COM VOSTÉS CONEIXEN, EL SISTEMA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES VA REGULAR PER LA LOFCA O LLEI Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ORGàNICA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS �• de Barcelona Gabinet de Comunicació 1 ^A Ow AUTòNOMES, QUE VA ESTABLIR, F ARA CINC ANYS, UN SISTEMA TRANSITORI. LA DIFERèNCIA FONAMENTAL ENTRE L'ESMENTAT SISTEMA TRANSITORI I EL. PRO ECTE DE SISTEMA DEFINITIU, CONSISTEIX EN QUE ELS RE URSOS ABANS ES CALCULAVEN MITJANÇANT EL COST EFECTIU . . EN CANVI ARA ES CALCULARAN APLICANT CRITERIS COM LA POBLACI6, EL COEFICIENT D'ESFORÇ FISCAL EN EL IMPOST SOBRE LA RENDA, AIXí COM LA RELACI6 INVERSA DE LA RENDA RESTL PER HABITANT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA EN RELACI6 A LA RESTA D'ESPANYA, ES A DIR, EL QUE ES CONEIX COM A POBRESA RELATIVA. EN EL FONS DE LES DIVERSES PROPOSTES, NO SOLAMENT ES DEBAT FINS QUIN PUNT ES DESCENTRALITZEN ELS RECURSOS DEL GOVERN CENTRAL, SINO TAMBÉ Or QU I W CAPACITAT DE GESTI6 SOBRE TALS RECURSOS GAUDIRAN ELS GOVERNS AUTONòMICS. EL FINANÇAMENT AUTONòMIC PRESENTA, ACTUALMENT, DOS PROBLEMES BàSICS LLIGATS A LA DESIGUALTAT DE RECURSOS ENTRE COMUNITATS AUT6NOMES QUE TENEN LES MATEIXES COMPETèNCIES I A LA DEPENDèNCIA FINANCERA RESPECTE AL GOVERN CENTRAL. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �. 1 —20 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. LA SOLUCI6 A LA DESIGUALTAT DELS RECUROS HAURà DE PASSAR PER UN INCREMENT DEL FINANÇAMENT I PEL REPARTIMENT DISCRIMINAT A FAVOR D ELES REGIONS I NACIONALITATS AIVIB EL NIVELL MÉS BAIX. PER ELIMINAR L'EXCESSIVA DEPENDèNCIA FINANCERA DEL GOVERN CENTRAL CALDRà TENIR EN COMPTE LES APORTACIONS DELS CIUTADANS DELS TERRITORIS RESPECTIUS, ESPECIALMENT A TRAVÉS DELS IMPOSTOS DE MÉS GRAN RENDIMENT: IRPF I IVA. D'ALTRA BANDA ÉS INEVITABLE L'ARTICULACIó DE SUBVENCIONS GENERALS A TRAVÉS D'UN FONS DE SUBVENCIONS. D'ALTRA BANDA, ÉS INELUDIBLE CONSIDERAR LA REVISIO DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT AUTONòMIC AMB EL FINANÇAMNT DELS AJUNTAMENTS. EN DEFINITIVA, LA QUESTI6 DEL FINANÇAMENT AUTONòMIC VA MES ENLLà DELS PROBLEMES ESTRICTAMENT TèCNICS, I ENS SITUA DAVANT DELS GRANS PROBLEMES POLíTICS QUE TENIM PLANTEJATS. ENS SITUA DAVANT D'UN REPTE D'ESTAT QUE POSAR 1- DE MANIFEST LA NOSTRA CAPACITAT PER A TRANSFORMAR UN ESTAT TRADICIONALMENT Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �–21– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CENTRALISTA EN UN ESTAT AUTONòMIC. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDARIA, DEIA ABANS, AMB ELS CIUTADANS QUE LA FAN CADA DIA, QUE HI VIUEN, HI TREBALLEN, HI VENEN CADA DIA, O MOLT SOVINT, PERQUÉ ÉS LA CIUTAT–CAPITAL, DE L'AREA METROPOLITANA I DE CATALUNYA. AVUI, A MIG CAMí ENTRE UN PASSAT RECENT I ENCARA UN PRESENT DIFICIL, AMB UNA DEMOCRàCIA JOVE I UNA CRISI ECONòMICA LLARGA, I UN FUTUR ESPERANÇADOR, DEFINIT JA PER PROJECTES I IL.LUSIONS QUE MOBILITZEN RECURSOS I ESFORÇOS, ESTEM OBLIGATS, PERO TAMBÉ PREPARATS, PER A-t9S ESTABLIR UNS 1/A€ S- DE SOLIDARITAT AMB EL CONJUNT DE CATALUNYA, AMB L'ENTORN METROPOLITà I AMB ELS BARRIS DE BARCELONA. C6M6lOAM 5 UN PCE DE SOLIDARITAT AMB CATALUNYA: INSTITUCIONAL I POLíTIC, PERO TAMBÉ CULTURAL, MORAL. BARCELONA ASSUMEIX LA SEVA CAPITALITAT I ÉS PLENAMENT CONSCIENT QUE SI BÉ ÉS UNA FORÇA DECISIVA PER CATALUNYA, NO TINDRIA TAMPOC SENTIT NI VIABILITAT, SI NO ES MANTÉ Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—22— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FERMAMENT INTEGRADA A CATALUNYA. EN AQUESTA OCASI6, I UNA VEGADA MES, VULL AFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT SINCERA DE COOPERAR AMB TOTES LES INSTITUCIONS CATALANES, AMB LA GENERALITAT, AMB ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS. I HO FAIG AMB LA CONVICCI6 QUE HEM DE CONSTRUIR EL PAIS ENTRE TOTS I QUE PODEM DEFINIR I REALITZAR CONJUNTAMENT ELS GRANS PROJECTES COMUNS. I AIX6 VAL PER ALS JOCS OLIMPíCS I PER LA LLENGUA, PER LA CONVIVèNCIA LLIURE I SEGURA I PER LA RECONSTRUCCI6 I MODERNITZACI6 DE L'ECONOMíA I LA TECNOLOGIA. ELS VALORS DE PROGR'S, DE LLIBERTAT I TOLERANCIA, D'INTEGRACI6, DE SOLIDARITAT, UN COP MÉS, HAN DE SER COMUNS. UN PACTE DE SOLIDARITAT AMB LA CIUTAT METROPOLITANA, EXTRA-MUR/S MUNICIPALS, AMB ELS MUNICIPIS VEINS, AHIR UNA MICA ViCTIMiES DE BARCELONA, AVUI GERMANS QUE CONVIEUEN LLIURAMENT A LA MATEIXA CASA. NO CAL DONAR GARANTíES, LA PRàCTICA D'AQUESTS ANYS ES PROU CLARA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—23— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA, A LA CMB, HA DEFENSAT L'EXISTèNCIA I LA PRESèNCIA DE TOTS ELS MUNICIPIS, DE TOTS ELS ALCALDES. I L'APLICACIÓ D'UNA POLíTICA DE REEQUILIBRI TERRITORIAL I DE REDISTRIBUCI6 SOCIAL. ENS SENTIM SOLIDARIS DEL DÉFICIT DE BADALONA, STA. COLOMA, ST. ADRI O L'HOSPITALET, I DE MONTCADA, RIPOLLET O CERDANYOLA. I SABEM QUE ELS PROBLEMES DEL BAIX LLOBREGAT SON TAMBÉ ELS NOSTRES PROBLEMES. Eiv-t7u.'11:1 I E7JS Sci iT An ¡oLi `9074 5 r Qu r C1) v cyYvt ¡v^ HEM CRESCUT JUNTS, ENCARA QUE ELS COSTOS I ELS BENEFICIS NO S'HAN REPARTIT IGUALMENT, NI ENTRE ELS GRUPS SOCIALS NI EN EL TERRITORI. AVUI SOM UNA UNITAT DE TREBALL, DE CONSUM, DE VIDA SOCIAL FINS, A CERT PUNT. SOM UNA CIUTAT DE TUL9lrS Numti',s S, UNA REALITAT PLURIMUNICIPAL I PER TANT DESCENTRALITZADA. HEM DE MANTENIR AQUESTA DIVERSITAT MUNICIPAL I FINS I TOT DESCENTRALITZAR MÉS EL MUNICIPI CENTRAL, BARCELONA, COM JA HO ESTEM FENT. PER NO PODEN RENUNCIAR, NI RENUNCIAREM, A LA POSSIBILITAT DE PLANIFICAR CONJUNTAMENT, DE REDISTRIBUIR MILLOR LES ACTIVITATS I ELS RECURSOS, D'AJUDAR LES ZONES MÉS PROBLEMàTIQUES. I AQUESTA POSSIBILITAT, EN UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—24— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MARC DEMOCRàTIC, REQUEREIX UNA INSTITUCIó POLíTICA REPRESENTATIVA, UNA ENTITAT LOCAL QUE REPRESENTI ALS MUNICIPIS I ALS CIUTADANS QUE SON EL SUSTRAT COMUNITARI I LA RA6 D'ESSER DE LA INSTITUCIó Cel I UN PAC É DE SOLIDARITAT, UNA VEGADA MES, AMB BARCELONA, AMB TOTS ELS SEUS BARRIS. EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE 1992 NOMÉS ES FAR AMB LA IL.LUSI6, AMB LA PARTICIPACI6 ACTIVA, CONSCIENT DE TOTS ELS CIUTADANS. I PERQUè AIXò SIGUI POSSIBLE CAL ADREÇAR—SE A TOTS I A CADASCúN DELS CIUTADANS, CAL RELACIONAR—SE, COM AJUNTAMENT, AMB TOTES LES ENTITATS I GRUPS, I PROMOURE QUE SE'N FACIN DE NOUS O I AIXò NO ES POT FER GNICAMENT DES DE L'AJUNTAMENT, DES D'UN ORGANISME CENTRAL. LA BARCELONA SOLIDáRIA HA D'ESSER NECESSARIAMENT UNA BARCELONA DESCENTRALITZADA, PROPERA A TOTS ELS CIUTADANS. ES UNA TASCA INICIADA, I MÉS ENCARA, JA MOLT CONSOLIDADA, ENCARA QUE NO ESTIGUI ACABADA. LA BARCELONA DE 1992 ES FARà AMB DEU DISTRICTES, REPRESENTATIUS, EFICIENTS I OBERTS A LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �« ¡ t Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACI6 DE TOTS. AQUESTA BARCELONA, EN LA MESURA QUE ES SOLDàRIA CAP A CATALUNYA, CAP AL SEU ENTORN METROPOLITà, CAP ALS SEUS BARRIS I TOTS ELS SEUS CIUTADANS, POT I HA DE SER — HO CAP AL CONJUNT DELS POBLES D'ESPANYA. LA SOLIDARITAT, COM LA LLIBERTAT, I COM LA TOLERàNCIA, ES IL.LIMITADA, NO ES POT TENIR PER A UNS I NO PER ALTRES. I QUANT ES NEGA A ALGú S'ACABA NEGANT A TOTHOM. SI S6M I SABEM SER SOLIDARIS ENTRE NOSALTRES, OBERTS I TOLERANTS, HO SEREM ENVERS ELS ALTRES. HO SOM I HO SEREM. CREC QUE AL LLARG DE LA HISTERIA HEM APRÉS A SER — HO I ARA ESTEM DEMOSTRANT QUE S6M UNA CIUTAT I UN PAIS OBERTS I SOLIDARIS, CAP AL MóN, CAP EUROPA, EL MEDITERRANI I AMÉRICA, I MOLT ESPECIALMENT CAP A ESPANYA. I HEM APRÉS TAMBÉ QUE QUAN HI HA CIRCUMSTàNCIES POLíTIQUES QUE HO FAN POSSIBLE, COM ARA, ES A DIR QUAN HI HA LLIBERTAT, DEMOCRàCIA, AUTONOMIA, DES D'ESPANYA TAMBÉ SE SAP SER SOLIDARI AMB NOSALTRES. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —25— Ref.: �4 Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JO ESPERO, VULL ESPERAR, QUE HEM ACABAT AMB LES TEMPTACIONS FRATICIDES, AMB ELS FANTASMES DELS ENEMICS EXTERIORS, AMB ELS FALSOS ENFRONTAMENTS ENTRE POBLES, ENTRE CIUTATS. NO HI HA, NO HI HA D'HAVER NI CONFLICTES ENTRE ESPANYA, O CASTELLA, O ANDALUSIA, I CATALUNYA. I TAMPOC, QUE NINGú S'HO PENSI ENTRE CATALUNYA I BARCELONA, O ENTRE LA BARCELONA DEL CENTRE I LA DE LA PERIFèRIA. LA POLíTICA, LA CULTURA DE LA SOLIDARITAT, ES O^C PEP. AJUNTAR — NOS. A ÉS EL QUE HEM FET. 2 ajy-a4„,, dAA-014--Aj) ,(25 GRàCIES A TOTS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —26— Ref.: �-6- 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INCOMPRENSI6 I UNA CONFRONTACIò FICTíCIES ENTRE ELS POBLES. PERQUè EL CONFLICTE NO ES, NI HA ESTAT, ENTRE ESPANYA I CATALUNYA, SINO ENTRE EL PODER POLíTIC CENTRAL I LES ASPIRACIONS DEMOCRàTIQUES, PROGRESSISTES I AUTONEMIQUES QUE AL LLARG DE LA HISTòRIA S'HAN MANIFESTAT EN ELS POBLES D'ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT A CATALUNYA. CAL RECONEIXER QUE L'UNITAT ESPANYOLA INICIADA FA GAIREBÉ 500 ANYS, POTSER PER L'ÉPOCA QUE VA FER -SE I PER LES FORCES I LES IDEOLOGIES QUE FINS A UNA ÉPOCA RECENT L'HAN HEGEMONITZADA, NO HA ESTAT UN FACTOR DE PROGRÉS I D'INTEGRACIò COM VAN SIGNIFICAR LA MONARQUIA I LA V ^^ REVOLUCIò A FRANCA, O, POSTERIORMENT, EL "RISORGIMENTO" o ITALIà. I MENYS ENCARA( A DIFERèNCIA D'ALTRES PASOS D'EUROPA I AMèRICAAL,'UNITAT VA REPRESENTAR ASSOLIR UN NIVELL SUPERIOR DE LLIBERTAT. AVUI, A ESPANYA, VIVIM UNA OPORTUNITAT HISTERICA SINGULAR: LA CONSTRUCCIó DE'UN ESTAT PLURINACIONAL I DEMOCRaTIC, QUE RECONEIX COM ENTITATS POL1TIQUES LES IP(L1.c. c --^n ^ COL.LECTIVITATS i41,uN`/.4 ')/oh y:5 ^^ unfk . Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL QUE EL CONSTITUEIXEN. EN AQUESTA �w^ , e -e --Z ^ . 1U 7, , ^ • ^ L. ^ `I. • 1 .1- ,J --1 ^ ^— 2- _ ^ 1^ v Z ^ ^ ^. E I ^ ^ ^ 2 ji ^ _ o ^ T _____ ^ '-- ¿ ,. ^ 1 ^ el'-^ ^ M, ^ s z 0-^^ ^ ^ ^ ^ , — ^ n(-Q ^ _^ ^ — ,_ ^► V c). r...; ^ ^y '^ ^ 4.1. 19 Z ,_ , ^ ^^ --- ^ ^ ^ 1.2 ^ ^ �e40 e le M » • , V ^ l e ^ ^ lu .^ ,, ^ ^ ►,^ ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ç ç^ _^ ^ C^ Sj ` 11, ^^ ^ ^ ^ , \ c. (—I ^ ^ • ira ^ ^ ç-- e • • » • j ^— iN 1 - d 1 .^ --,..1 ^ ¡,^ ^ 3 ^1 ^ ^ r^ \ �^ ..14 , /^ ^ ^^ ^ a 1 j ^ J • 9,,, ' J ^ ^ • 1 1 1 ^^ .z.,„ 1. 31 - ^ ` ^ ^ 4:. ^ , ► _ ' /'^^ r - . / �A ^ ^J ■ ^ 'C: ,3' -. . ^® ..^ 1.z_ . % )) '' 7 "k ��• ^ 3 ^^ ^ _, \b ^ , ^ M • ^ ^ ^^ --^ ^ -^ • , S ', ^ 1. 4 . ^ ^Z ^ O ri ^ ^^ S ^^^.h I 8 ^ ' ^, ^ __ ' \^ ^► ^ ^ ;, , ^f^^ , �h ' >ç' J ` ^ ^ P ^ ^ . I.) ^ . ^ . IJ =J ^ ^ ).)J ,^ ^ M t ^ ^ ^ ^ ^ v ^ _ Q 7 ^ • / ^^ ^ , - ^ r--- /r ,Z ^ ^ 2 ^^ ,0 v Z A ^ S ^ ^ ^ ^ ^ i^ ^ c:.. °^ r) 7 'Z ^ • ^ �r`' . i'+ .e ^ _ , . _, C^ ^ \. .. f ^ . , ^ ^ _ v ^„^ A ^7 ^ . ,< • i ^ 'c `I . ^ .i 1 Iq^ JY .\. -1 " O C^ _ _ ' • e ^ l \+ ^ , ' •-_.^ ^ ^ ^^}SI -^. ^ k, .át ^ ^ ^ » ^ ^ 1 . * N r .,. ó^ ^ <,, ^ _, ® �t ^ c3 ..Q, .` Ç:. 0 _) C^ ç::, –D ^ l \-i 'Q .;:e ^ 4. , I„ -.- ^ ^ ` t r _ ^ IJ ›.5., ^ 2 ^ , ^ ^ '' ^ ^ ^ ^ ^ J /^ .^ ^– 1 iy ^ ^x ..._, G- ^ _ �e c ^ 'S /^ ^ 1^ iy I1 C ^ ^ , ^ ^ ^J ^ _^ ^ ^ ^ ^ \ '!. ^ ^ - ^ ^ , á szt- Q , )-- ì ^ t--- L t l^ ^ ^ ^J •• ^ ^ ^ ^ ^ ^ k ^° Ct J^ ^ ^ ,---( (-----) �^ \_) ^ u ^ _ ^ ^ -, ^ 4 -^^ _ . L 1 ) ^ s 1 k _ 1 ^ ^ -Q- ^ ^J ^ ^ ^ ^ -- ^ z) " -- _ 3 ^ ^ ^ 11 ^ ^ ^^ j -,z9 - ^. ti ^ 1.,. c.. p ^ ^--, U ^ -- ^ ^ --^ . ^ ^ 1 (^ ^ ' S ^ (J ^ S L` ^Y z j > 1^ ^ &' ‘7 1 ^ ^ 0^ ^U ^ -1 •-- 7 17^ ) I �^ rz _, ^ 1-5 a ^ ^ w D . s a . ^ ^ ^ Y-_,' '; (5. /1 Z P CU ^ TU ^^ Z- ^ ^ ^ ^ ^ ,^ ^ v Z ^ ^ . á^ j, - , ^ ~ ^ (T --^ ({ ' .z) O A ^ . - ^ , ^ ^ ^^ ^¡ ' ^ ^ r^. 5 i -1 k ^ 1 / ; <' a ^ C?J Ç > ^ 'z ^ ^ Z ^ ....J �■ ^ ^ r s, 1 ,^ ^ ^ - ^ 1- t ^ c.7 ^ , ` 1 ;1 ^ ^^ ^ ® =` ^ ~ -,' ^..1 î Ò ^' .r `w :75 R-" M , ^ te 4 Te 1 5 ��t .^J ^ Í^ > •.. 9 ^. : a ^ r ^ ^ ^ • ^ J ^^ , ^ J ^ V JJ± ^ S ^ 1 ^ P -S '\,_.-- J ^ : r--- ^ 2 1 \ 1— l'.‘) 5)_ Q N ll I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4443 Title A name given to the resource Conferència de Cloenda del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari de la conferència: - Espanya i Catalunya. - 1992. - La immigració a Barcelona. - Problemes de finançament. - Solidaritat metropolitna. - Una reflexió personal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Autonomia Catalanisme Acció política Territoris Espanya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1056/19861105d_00168.pdf fd4cf0fe998d175878ac14b4ca98b7db PDF Text Text Bienvenida del.. Excmo: Barcelona , Pasqual Maragall Internacional sobre la al Alcalde 3er :,Congreso' preparación y los Socorros en. casos de catástrofe_ e noviembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL • �? Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MOLT HONORABLE PRES_IDENT, SE ÑORES SECRETARIOS GENERALES,' DIGNíSIMAS AUTOnIDADES,.. SE ÑORAS, SEÑORES:" COMO ALCALDE D; BARCELONA ME CORRESPONDE DAR LA BIENVENIDA A NUESTRA CItIDAD A TODOS "VDS., PARTICIPAiNTES EN ESTE 3ER CONGRESO DE EMERGENCIA 86. ESTA CIUDAD FUE DE-LAS PRIMERAS DE ESPAÑA EN CONTAR CON UN CUERPO DF BOMBEROS PROPIO, Y LA PRIi~1ERA EN ORGANIZAR UN SERVICIO DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIóN NUESTRA SENSIBILIDAD ANTE-:L-OS PELIGROS DE CATáSTROFE.ESTá PUES-ACREDITADA ESTE CONGRESO SE CELEBRA, ADEMáS, CUANDO ES AUN MUY " RECIENTE EL- NOMBRAMIENTO DE - BARCELONA - COï l o S EDE DE LOS.. JJ.00. DE 1:992.. COMO VDS. MUY BIEN 5-.13EN, .UNA DE LAS PREOCUP ACIONES DE LA F1"iILIA OLíi-IPICA ES LA CAPACIDAD DE -LA-- CIUDAD ORGANIZADORA-. DE LOS JUEGO S PA_RA AFRONTAR' SITUACIOï,ES DE _i'I?SGO EM UN ACOiNTECIï;I 'O" DE MASAS TAN • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació. IMPORTANTE. SI LA'CANDIDATURA DE BARCELONA PROSPERE FUE EN PARTE. GRACIAS A QUE HA PODIDO DEMOSTRAR_. ESTA CAPACIDAD.- NO OBSTANTE. NO NOS DAMOS POR SATISFECHOS. QUEREMOS PERFECCIONAR NUESTRAS TÉCNICAS, MANTENER LA EXCELENTE PREPARACIóN DE NUESTRO PERSONAL Y AVANZAR CADA DIA MAS. POR ESO _-ACOGEMOS COM- MUCHO AGRADO ESTRE CONGRESO,: CON LA SEGURIDAD- DE QUE EL INTERCAMBIO DE IDEAS EN QUE ÉL SE PRODUZCA SERASUP-IAï1ENTE PROVECHOSO. -ESTA CIUDAD, COMO - - PUERTO DE .- ESPECIALi1ENTE INTERESADA . —POR 'EL MAR QUE ES, TEMA G 1'?ERAL SUS PELIGROS- DE ESTE 3ER:CONGRESO. -EL AGUA Y F `' ADEHáS LáS IMPORTANTE DE TODA UNA RE GIóN, ESTA• LA CIUDAD EL t EDITERRANEO ESPAÑOL, CAP_ACTERI7ADO POR EL RÉGIP-TE_J IRREGULAP.- . DE SUS RiOS , OUE SE TRADUCE ^N FR E CUENTES IïJUi' i^\CIONES. LA PROPIA CIUDAD, POR SU COí"":JFIGU T.'.-`>CIóN °F íSICA, -NO ESTá EXENTA DE ESE PELIGRO. r, D ^'. ^ OS LO S SEGUIREMOS _. ^ SEGUIR CO -_P ±?: ïD^,..a^ ^ D S . C0_. CUANTO IPJT,^: i- n' *^-n ^ e 1 ^ ,\T �—4— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRABAJOS DEL CONGRESO. EN FL , EJFRÇ IC IO DE - SALVAMENTO QUE TENDRá LUGAR A LA. CLAUSURA . PODRáN COMPROBAR VDS. EL GRADO DE PREPARACIóN DE NUESTROS.SERVICIOS. UNOS SERVICIOS QUE, COMO TANTOS RELACIONADOS CON LA SEGURIDAD Y LA DEFENSA, TIENEN COMO PRINCIPAL DESEO QUE - NUNCA TENGAN QUE LLEGAR A INTERVENIR._ POR ELLO SU TRABAJO ., EL TRABAJO DE TODOS TANTO MáS MERITORIO., Y MERECE TODO NUESTRO APOYO, SOLIDARIDAD, RESPETO Y ADIj'IRACI6It. SEÑORAS', SFï.?9RES., EN NOMBRE ' DE . LA CIUDAD DE BARCELONA Y EN '^L MIO PROPIO, 'LES- OFRECEMOS NUESTRA HOSPITALIDAD Y LES DESEAMOS . UNA F ELIZ F.STANCIA' ENTRE 'NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3962 Title A name given to the resource 3er Congrés Internacional sobre "La preparación y los socorros en casos de catástrofe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Congressos i conferències Gestió pública Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1057/19861113d_00169.pdf bb07ad2e9b4902254590844be7e62863 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maraqall, a la presentació econòmica de Barcelona Chicago, 13 de novembre 1986 �THANK YOU MR. MOELLER, LADIES AND GENTLEMEN, IT IS A PLEASURE TO BE HERE IN CHICAGO TODAY. BOTH CHICAGO AND BARCELONA SHARE THE MEMORY OF THE GREAT ARCHITECT MIES VAN DER ROHE WHOSE CENTENNIAL YEAR IS ENDING NOW. THE BARCELONA PAVILION AND THE BARCELONA CHAIR WERE HIS FIRST WORLD WIDE KNOWN WORKS, AND IT WAS IN CHICAGO WHEN HE GAVE THE BEST OF HIS CREATIVE MATURITY. I WOULD NOT BE FAIR HAD I NOT RECALLED HIM IN MY FIRST VISIT TO CHICAGO. NOW I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION -MAKING PROCESS. TO BEGIN WITH, I THINK IT IS WORTH BRIEFLY MENTIONING SOMETHING ABOUT THE PRESENT ECONOMIC AND POLITICAL SITUATION OF SPAIN, AS A WHOLE, TO SET THE CONTEXT OF THE DOMESTIC ENVIRONMENT FACING BARCELONA. SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A DOMESTIC MARKET OF ALMOST 39 MILION NATIVE CONSUMERS �-3TOGETHER WITH 43 MILLION VISITORS A YEAR WHO SPEND IN EXCESS OF 7 BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S GDP IN 1985 WAS APPROXIMATELY 190 BILLON U.S. DOLLARS. ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN EXCESS OF 2% PER ANNUM, AND INFLATION IS RUNNING AT 8%. BOTH OF THESE MEASURES BEING EXPECTED TO SHOW FURTHER IMPROVEMENT IN THE NEAR FUTURE. WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16% SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL POWER SUCH AS GERMANY. IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS, BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE. THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER �-4° STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE. CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE AMERICAS. FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND OF THIS YEAR. DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH ATALANTIC DEFENCE. CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT. �-5THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA MADE UP OF 27 MUNICIPAL COUNCILS WITH A COMMON URBAN AUTHORITY: THE METROPOLITAN CORPORATION OF BARCELONA. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE METROPOLITAN AREA, AS A WHOLE, HAS A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN-SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE-CYCLE PROCESS ". �-6- HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �-7BARELY FOUR WEEKS AGO BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: "DISREGARDING WHATEVER MAY HAPPEN NEXT 17 IN LAUSANNE (THAT WAS THE DAY AND CITY WHERE THE OLYMPIC DECISION HAD TO BE TAKEN), THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �-8- IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED LAST YEAR INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �-9MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY WILL BE CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS TO BE A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS L,AST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. AMERICAN INVESTORS HAVE CONSISTENTLY BEEN AMONG CATALONIA'S TOP FIVE FOREIGN INVESTMENT SOURCES AND THEIR PRESENCE HAS BEEN VERY POSITIVE. �-10- NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE METROPOLITAN AREA IS DEVELOPING A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY �DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILAt3LE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. �-12- THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 250 ACRES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE -EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME �-13TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. I'HANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3963 Title A name given to the resource Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciatives SA. Empreses d'alta tecnologia: Olivetti, Hewellet Packard, Siemens. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chicago Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Economia Autonomia Competitivitat Barcelona Model social Àrea Metropolitana de Barcelona Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1058/19861120d_00171.pdf c683fc1f8f1480c0956beb37963c94bf PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a la Graduate School of Design (Harvard) Cambridge, Massachusetts, 20 de novembre 1986 �IT IS AN HONOUR AND A PLEASURE FOR A CATALAN TO BE IN THIS HOUSE WHERE ANOTHER CATALAN, AND A BARCELONIAN, TOO, JOSEP LLUIS SERT, SPENT SO MANY YEARS OF HIS FRUITFUL CAREER. WHEN I WAS FIRST ASKED TO GIVE THIS LECTURE HERE, I WONDERED WHAT COULD THE MAYOR OF BARCELONA EXPLAIN TO A GRADUATE SCHOOL OF DESIGN AUDIENCE THAT WOULD BE OF INTEREST. I AM AFFRAID I HAVE NOT FOUND A SATISFACTORY ANSWER TO THAT QUESTION. URBAN POLICY IN BARCELONA BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO YOU, THIS IS SOMETHING I AM SURE OF. SO PERHAPS THE BEST I SHOULD TELL YOU WOULD BE JUST 'COME TO BARCELONA AND DISCOVER HER BY YOURSELVES'. THAT WOULD BE RATHER RUDE, OBVIOUSLY. SO, I WILL DO MY BEST TO CONVEY TO YOU THE PASSION I FEEL FOR MY CITY AS EVERYONE THAT GETS TO KNOW HER DOES. THERE ARE MORE SUITABLE PEOPLE THAN I AM TO SPEAK ABOUT BARCELONA IN ARCHITECTURAL TERMS, SOME OF THEM �_3_ VERY WELL KNOWN IN THIS SCHOOL, AS PROFESSOR RAFAEL MONEO. NEVERTHELESS LET ME EXPLAIN SUMMARILY BARCELONA'S CONTRIBUTION TO URBAN THEORY AND PRACTICE AS IT HAS BEEN RECENTLY STATED BY ORIOL BOHIGAS, A PROFESSIONAL YOU KNOW ALSO VERY WELL AND THE PRINCIPAL BRAIN AND EXECUTIVE BEHIND THE URBAN POLICY WE HAVE BEEN DEVELOPING IN BARCELONA MUNICIPALITY FOR THE LAST 6 YEARS. THESE IDEAS ARE RELATED TO RELATIONSHIPS BETWEEN URBAN CENTER AND PERIPHERY, TO THE OPPOSITION BETWEEN PLANS AND PROJECTS AND TO THE IMPORTANCE OF FORM IN URBAN POLICY. ORIOL BOHIGAS AN HIS TEAM AT THE CITY HALL CONDUCTED A POLICY BASED ON THE CONVICTION THAT A SET OF PROJECTS IS A BETTER TOOL OF URBAN CONTROL THAN A GENERAL PLAN. THE MODEL WAS ASUMED BY THE CITY COUNCIL. IT MEANT ALSO GIVING UP ZONING AND SEEKING FOR A CITY WHERE ALL ACTIVITIES COEXISTED. �-4- THE MOST VISIBLE ASPECT OF BARCELONA URBAN POLICY, HOWEVER, AND THE ONE THAT HAS AROUSED MORE CONTROVERSY, IS THE PRIORITY OF FORM OVER QUANTITATIVE STANDARDS. BOHIGAS HAS PLEADED FOR URBAN POLITICIANS AND TECHNICIANS TO INVOLVE THEMSELVES IN DEFINING THE PHYSICAL FORM OF THE CITY. HENCE A DARING ENGAGEMENT TO BUILD A SET OF URBAN SPACES -PARKS, PLACES- OF HIGH URBAN AND DESIGN QUALITY THROUGHOUT THE CITY, ESPECIALLY IN THE MOST DECAYED AREAS, BOTH IN THE CENTER AND IN THE PERIPHERY. I AM GLAD TO SAY THAT IN THOSE PROJECTS WE HAVE HAD THE CONTRIBUTION OF AMERICAN ARTISTS SUCH AS JOE HELLMAN, ELSWORTH KELLY, BRYAN HUNT AND RICHARD SERRA. THE EXPERIENCE HAS BEEN A SUCCESS, AND HAS SHOWN, IN BOHIGAS'S WORDS, THAT URBAN FORMALIZATION AND "MONUMENTALIZATION" OF DULL PERIPHERIC AND DEGRADED QUARTERS CAUSES SOCIAL AGGLUTINATION AND THE CREATION OF COLLECTIVE PARTICIPATION PRIMARY INSTRUMENTS. �-5- BARCELONA, CATALONIA, SPAIN NOW I WOULD LIKE TO GIVE YOU MY POINT OF VIEW ON WHAT PAPER BARCELONA CAN PLAY IN CATALONIA, IN SPAIN, IN EUROPE AND THE WORLD, AND ALSO A GENERAL REFLECTION ON WHAT IS THE ROLE OF THE CITIES IN THE WORLD. AS YOU KNOW, BARCELONA IS, HAS BEEN FOR CENTURIES, THE CAPITAL CITY OF CATALONIA, AN AUTONOMOUS REGION IN NORTHEAST SPAIN WITH ITS OWN LANGUAGE, CATALAN, DIFFERENT TO SPANISH. THROUGHOUT THE MIDDLE AGES, THE COUNTS OF BARCELONA WERE ALSO KINGS OF ARAGON WHO REIGNED OVER A CONFEDERATION OF KINGDOMS INCLUDING MOST OF SPANISH MEDITERRANEAN COAST, THE BALEARIC ISLANDS, PART OF SOUTHERN FRANCE, SOUTH OF ITALY, SICILLY AND SARDINIA. THE HOUSE OF BARCELONA HAD ALSO CONSULATES IN THE MAIN CITIES OF THE MEDITERRANEAN BASIN THAT ACTED AS AGENTS OF A POWERFUL COMMERCIAL EMPIRE. A:FTER FERDINAND AND ISABELLA, THE CROWNS OF ARAGON AND CASTILE WERE CARRIED BY THE SAME HEADS. THAT ROYAL UNION MARKS THE START OF MODERN AGE IN SPAIN. �-6- THE CATALAN SPLENDOR OF THE MIDDLE AGES WAS FOLLOWED BY A LONG PERIOD OF DECLINE. CATALONIA DID NOT RECOVER IN FACT UNTIL LAST CENTURY. I HAVE INDULGED MYSELF IN THIS RAW APPROACH TO CATALAN HISTORY BECAUSE YOU CAN FOLLOW IT IN THE VERY STREETS OF BARCELONA, IN OUR BUILDINGS, OUR CHURCHES. YOU CAN READ IT EVEN ON A MAP. �-ïTHE DEVELOPMENT OF BARCELONA BARCELONA SAW A FANTASTIC DEVELOPMENT FROM THE MID XIXth CENTURY. UP TO 1859 BARCELONA WAS CLOSED WITHIN THE WALLS THE PERIMETRE OF WHICH HAD NOT ALTERED FROM THE MIDDLE AGES. IN 1859 WAS APPROVED THE PLAN DEL ENSANCHE, THE "ENLARGEMENT PLAN", DEVELOPED BY ILDEFONSO CERDà. THE WALLS WERE PULLED DOWN AND THE CITY SPREAD OVER THE SURROUNDING PLAIN AND REACHED THE NEARBY VILLAGES: SARRIà, ST GERVASI, GRàCIA, ST MARTí. MY GRANDFATHER, FOR INSTANCE, WAS BORN IN 1860 IN THE VERY HEART OF THE MEDIEVAL CITY. LATER HE WENT OUT THE WALLS, TO THE ENSANCHE AND FINALLY TO ST GERVASI. IN A SENSE HE FOLLOWED THE GROWTH OF THE CITY. IN JUST 50 YEARS HIS GENERATION EXPANDED MORE THAN PREVIOUS GENERATIONS FOR 10 OR 15 CENTURIES. I RECALL RICARDO'S "LOW PRICE OF CORN ", 1815, WHERE HE SAID THAT INCREASES IN POPULATION WOULD INCREASE THE SUPPLY OF LAND SO THAT RENTS WOULD NOT RISE. IT WAS NOT EXACTLY SO IN BARCELONA. LAND PRICES WENT UP, AND ONLY IN DOWNTOWN, ROUND THE CITY HALL, MODERATLY DOWN. �-8IN 1888 AN UNIVERSAL EXHIBITION WAS HELD ON THE GROUNDS OF THE OLD CITADEL, OMINOUS SYMBOL OF CENTRALIST OPRESSION, BUILT IN THE XVIIIth CENTURY AFTER THE FIRST BOURBON KING OF SPAIN AND DEMOLISHED SHORTLY AFTER THE WALLS WERE PULLED DOWN. THE UNIVERSAL EXHIBITION UNDERLINED THE DEFINITIVE ASSERTION OF THE CITY DEVELOPED BY CERDà, AS WELL AS A DEMONSTRATION OF CATALAN BOURGEOSIE'S FAITH ON MODERNITY, PROGRESS AND INDUSTRIALIZATION. CATALONIA WAS OPEN TO THE CULTURAL TRENDS COMING FROM EUROPE AND WAS ABLE TO GIVE THEM A PERSONAL INTERPRETATION. AT THE SAME TIME THAT PARIS, VIENNA, PRAGA, BRUSSELS, GLASGOW AND LONDON KNEW THE ART NOUVEAU, THE SEZESSION OR MODERN STYLE, IN BARCELONA MODERNISME FLOURISHED WITH EXTRAORDINARY STRENGTH. MODERN STYLE ARCHITECTURE HAD IN BARCELONA A FIELD TO EXPRESS ITSELF AS NO OTHER CITY OF EUROPE HAD. YOU CAN STILL ADMIRE THE RESULTS WALKING ON THE STREETS OF MY CITY AND LOOKING AT THE INCREDIBLE FAÇADES THAT CATALAN BOURGEOSIE HAD THE COURAGE TO BUILD. THIS CREATIVITY WAS SUSTAINED THROUGHOUT THE YEARS BEFORE THE SPANISH CIVIL WAR, IN SPITE OF SOCIAL UNREST �-9AND IN SPITE OF PRIMO DE RIVERA DICTATORSHIP. FIRST WORLD WAR BROUGHT TO CATALONIA PICASSO, WHO CAME BACK, PICABIA AMONG OTHERS. BUT IT ALSO BROUGHT MONEY. CATALAN INDUSTRIALITY TOOK ADVANTATGE OF SPAIN'S NEUTRALITY TO MAKE GOOD BUSINESS OUT OF SELLING GOODS TO BOTH ALLIED AND CENTRAL POWERS. THAT COULD EXPLAIN SOME OF THE NEUTRALIST FEELINGS THAT CATALAN BOURGEOISSE STILL IS SHELTERING. THE 1929 UNIVERSAL EXHIBITION GAVE BARCELONA THE MOST IMPORTANT THRUST TO MODERNITY SINCE THE PREVIOUS 1888 EXHIBITION. THE 1929 EXHIBITION WAS BOLD ENOUGH TO HOST AND SHOW TO THE WORLD THE MIES VAN DER ROHE GERMAN PAVILLION, WHICH WE REBUILT LAST WINTER. THE FIRST BARCELONA UNDERGROUND RAIL SYSTEM WAS ALSO BUILT FOR THE 1929 EXHIBITION, AS WELL AS MANY IMPORTANT URBAN PROJECTS. IT WAS IN THIS TIME WHEN ARNOLD SCHONBERG BEGAN MOSES AND ARON IN BARCELONA. HIS DAUGHTER IS NAMED AFTER THE SECOND MOST POPULAR VIRGIN IN CATALONIA AFTER MONTSERRAT: NúRIA. �-10- IN THE REPUBLIC YEARS, THE THIRTIES, ARCHITECTURE WAS AGAIN THE FIELD WHERE CATALAN CAPACITY TO CATCH THE SIGNS OF THE TIMES WAS MORE EVIDENT. RACIONALIST ARCHITECTS FLOURISHED IN CATALONIA. JOSEP LLUIS SERT AND MEMBERS OF GATPAC ARCHITECT GROUP MADE BARCELONA THE CENTRE OF INTEREST OF EUROPEAN ARCHITECTS. THE GENERALITAT, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, ENTRUSTED LE CORBUSIER THE DESIGN OF A NEW DEVELOPMENT PLAN OF BARCELONA METROPOLITAN AREA. THE SPANISH PAVILION OF 1937 PARIS EXHIBITION, WHERE PICASSO'S GUERNICA WAS FIRST SHOWED, AS WELL AS WORKS BY MIRó, GARCIA AND CALDER, WAS DESIGNED BY JOSEP LLUÍS SERT, AS YOU KNOW. LATER CAME WHAT IT CAME. AND FOR DECADES CATALONIA WAS TO MANY SPANIARDS A SYMBOL OF RESISTANCE TO FASCISM, A PLACE WHERE ONE COULD FEEL AN EUROPEAN ATMOSPHERE. AND BARCELONA WAS ITS FOCAL POINT. HOWEVER STRONG THE DICTATORSHIP PRESSURE WAS, CATALAN'S LOVE OF FREEDOM CREATED AND ENVIRONMENT LESS OPRESSIVE THAN IN THE REST OF SPAIN. �WHEN PICASSO, IN SPITE OF HIS GENIUS, WAS LOOKED SUSPICIOUSLY BY FRANCO'S REGIME, WHEN EVEN HIS NAME WAS ALMOST FORBIDDEN IN THE SPANISH PRESS, THE CITY OF BARCELONA OPENED ITS PICASSO MUSEUM. THIS IS AN EXAMPLE, BUT I COULD OFFER MANY OTHERS TO YOU. NOW SPAIN IS A PARLIAMENTARY DEMOCRATIC MONARCHY. SPAIN HAS JOINED THE COMMON MARKET AND DECIDED NOT TO LEAVE NATO. BARCELONA HAS GOT THE 1992 OLYMPIC GAMES ORGANITATION. A GREAT DEAL OF ADJUSTEMENTS AND CHANGES ARE EXPECTED TO HAPPEN IN SPAIN AND ITS RELATIONSHIP WITH EUROPE AND THE REST OF THE WORLD. HOW DOES BARCELONA AND CATALONIA FIT IN THIS SCENE? �-12BARCELONA, CATALONIA, EUROPE AND THE WORLD CATALANS HAVE ALWAYS FELT AT HOME IN EUROPE. AND SO THE PRESIDENT OF CATALANS AUTONOMOUS GOVERNMENT SAID IN AACHEN, WHERE CHARLEMAGNE IS BURIED: "CATALONIA HAS COME BACK HOME ". AS A CATALAN WRITER, ECONOMIST AND ENGINEER, LUIS RACIONERO, HAS POINTED OUT, BACK IN THE Xth CENTURY ROMANESQUE MONASTERIES IN THE CATALAN PIRENEES WERE AN EUROPEAN CULTURAL ENCLAVE ACTING IN A WAY AS A BRIDGE BETWEEN GREEK HUMANISTIC HERITAGE, ARABIC AND PROVENÇAL CULTURES. WHAT WILL HAPPEN WITH CATALAN CULTURE, WITH CATALAN NATIONALITY AS SPAIN JOINTS EUROPE? ONE MAY THINK CATALAN NATION AND OTHER NATIONAL MINORITIES WILL EXPAND AS THE STATE-NATION LOSES POWER. OTHERS DO NOT AGREE WITH THIS IDEA. THEY SAY THAT FAR FROM THAT COMMON MARKET TENDS TO ENFORCE THE STATE STRUCTURE OF SPAIN. I THINK BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO EUROPE. LAST SEASON WE SHOWED IN LONDON AN EXHIBITION CALLED "HOMAGE TO BARCELONA". THE GREAT SURPRISE OF THIS EXHIBITION WAS RAMON CASAS'PAINTINGS . WHAT WE WANTED TO �-13DO WITH THE EXHIBITION, AS WE DID IN LAUSANNE WITH THE TREASURES OF BARCELONA SHOWING WHICH IS STILL ON, IS TO EXPLAIN TO THE WORLD THAT PEOPLE AS PICASSO, GAUDí, MIRó, DALÍ OR PAU CASALS ARE NOT ISOLATED PERSONALITIES GROWING SPONTANEOUSLY ON A GREY LANDSCAPE. WE WOULD LIKE TO MAKE UNDERSTAND THAT WE HAVE HAD A FAVOURABLE ENVIRONMENT THAT HAS MADE SUCH GENIUSES POSSIBLE. EUROPE HAS SOMETHING TO DISCOVER IN CATALONIA, AND CONVERSELY. FROM THE POINT OF VIEW OF REGIONAL AND URBAN ECONOMICS, WHICH WAS MY OWN ACADEMIC SUBJECT BEFORE I BECAME A FULL TIME POLITICIAN, BARCELONA HAS ALSO AN IMPORTANT ROLE TO PLAY IN THE EUROPEAN SYSTEM OF CITIES. BARCELONA IS TO BECOME TE LINK THAT WILL ATTACH THE IBERIAN PENINSULA TO THE URBAN EUROPEAN AXIS THAT GOES FORM LONDON TO MILAN. THERE IS A REGION DEFINED ROUGHLY BY THE AREAS OF BORDEAUX, TOULOUSE AND MILANO WICH HOLDS AN ENORMOUS ECONOMIC, SCIENTIFIC AND CULTURAL POTENTIAL. UNTIL SPAIN'S COMING INTO THE EEC THIS REGION HAS BEEN A BORDER REGION, A CUL -DE -SAC. FROM NOW ON IT WILL HAVE AN INCREASING CHARACTER OF PASSAGE. �-14BARCELONA WANTS TO ATTRACT THE GRAVITY CENTRE OF THIS REGION TOWARDS THE CATALAN SYSTEM OF CITIES. AND TO DO SO, BARCELONA HAS TO COMPETE WITH TOULOUSE, WHICH IS A FORMIDABLE CENTRE OF HIGH TECHOLOGY INDUSTRIES, AND MARSEILLES, WHOSE PORT FIGHTS WITH BARCELONA AND GENOA FOR THE FIRST PLACE IN THE MEDITERRANEAN. WE HAVE CALLED THIS REGION THE "NORTH OF SOUTH" OF EUROPE. WITHIN THIS REGIONS THE CONNECTIONS BETWEEN THEIR CITIES ARE ALREADY NATURAL. WE HAVE ONLY TO ENHANCE THEM, TO FACILITATE THEM. MONTPELLIER IS THE CITY THAT FIRST MADE A MOVE ON THIS DIRECTION. M. FRECHE, THE MAYOR OF MONTPELLIER, WAS THE FIRST FRENCH POLITICIAN TO WELCOME THE ENLARGEMENT OF THE EEC. MONTPELLIER HAS UNDERSTOOD THAT IS EASIER FOR THEM GOING TO BARCELONA THAN TO PARIS. BARCELONA IS THE NEAREST BIG MARKET TO MONTPELLIER, THE NEAREST BIG CITY. BARCELONA CAN BE A CAPITAL OF THE NORTH OF THE SOUTH OF EUROPE. THIS AREA HAS AN "ART OF LIVING", SO TO SPEAK, THAT IS VERY ATTRACTIVE TO THE NORTH: CLIMATE, LANDSCAPE, LEISURE. AT THE SAME TIME TE MAIN CITIES OF THE AREA HAVE AN IMPORTANT ECONOMIC CAPACITY. �-15- BARCELONA TOWARDS 1992 BARCELONA, HOWEVER, NEEDS A LARGE AMOUNT OF INVESTMENTS TO BE READY FOR THE CHALLENGES OF NEXT CENTURY. THE MODERN BARCELONA HAS DEVELOPED BY IMPULSES. THIS HAPPENED IN THE XIXth, WHEN THE WALLS WERE PULLED DOWN, AND IN 1929, WITH THE INTERNATIONAL EXHIBITION, AS I HAD SAID BEFORE. NOW WE HAVE CHOSEN THE 1992 OLYMPIC GAMES TO GIVE A SIMILAR THRUST. OUR PURPOSE IS TO ENHANCE BARCELONA'S STATUS AS A SECOND CAPITAL OF SPAIN AND A LEADING MEDITERRANEAN METROPOLIS AND TO TAKE FULL ADVANTAGE OF THE MANY DISTINGUISHING FEATURES OF THIS CITY. THE BIGGEST OPERATIONS WE HAVE ALREADY STARTED AFFECT THREE PRINCIPAL AREAS: THE HILLS WHICH FORM THE CITY'S WESTERN, BORDER THE COASTAL AREA TO THE NORTHEAST OF BARCELONA, AND THE OLD CENTRAL CITY. �-16THE SERRA DE COLLSEROLA, A CHAIN OF LOW COASTAL HILLS, HAS BEEN AN OBSTACLE TO BARCELONA'S URBAN GROWTH THROUGHOUT HISTORY. WE INTEND TO TURN THIS AREA INTO METROPOLITAN BARCELONA'S CENTRAL PARK. THE BARRIER THAT IT IS AT PRESENTLY WILL BECOME A PLEASANT LINK BETWEEN THE CENTRAL CITY AND THE INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL TOWNS BEYOND THE HILLS. BARCELONA'S WATERFRONT STRETCHES FROM THE MOUTH OF THE LLOBREGAT RIVER, TO THE SOUTHWEST, TO THE MOUTH OF THE BESOS RIVER TO THE NORTHEAST, EXTENDING ALONG APPROXIMATELY EIGHT MILES OF COASTLINE INCLUDING THE HARBOUR FACILITIES. THE NORTH BANK OF THE LLOBREGAT DELTA HAS DEVELOPED INTO AN IMPORTANT AND MODERN INDUSTRIAL AREA. ON THE SOUTH BANK THERE IS THE BARCELONA INTERNATIONAL AIRPORT, AND A RICH HIGHLY COMPETITIVE AGRICULTURAL AREA. THE COASTAL AREA NORTHEAST OF THE BARCELONA HARBOUR IS KNOWN AS THE "EASTERN BEACHES" AND EXTENDS APPROXIMATELY FIVE KILOMETERS ALONG THE COAST. THIS STRETCH, ALONG WITH THE INLAND AREA ADJOINING IT, WILL BE THE FOCUS OF A SERIES OF PROJECTS. �-17BARCELONA HAS BEEN LIVING, AS WE CATALANS SAY, "WITH ITS BACK TO THE SEA", WHICH IS IN DIRECT CONTRADICTION WITH THIS CITY'S BRILLIANT PAST AS THE CENTER OF A COMMERCIAL EMPIRE BASED ON MARITIME TRADE. BUT, INDEED, THE MODERN CITY HAS MANAGED TO ERECT A WALL BETWEEN ITSELF, ITS WAY OF LIFE, AND THE NEIGHBORING SEA. ONE OF THE PRINCIPAL CONCERNS OF THE CITY COUNCIL IS TO TEAR DON THIS INVIABLE WALL. THE RENOVATION OF THE BOSCH AND ALSINA DOCK AT THE HARBOUR, WHICH WAS FORMERLY USED AS A TIMBER STORAGE AREA, REPRESENTS AN IMPORTANT STEP IN THIS DIRECTION. THAT WAS A RELATIVELY EASY PROJECT TO CARRY OUT BECAUSE IT INVOLVED A LIMITED AREA AND, DUE TO ITS CENTRAL LOCATION, PROVIDED IMPORTANT AND OBVIOUS SOCIAL BENEFITS. BUT THE EASTERN BEACHES INVOLVE A DIFFERENT SET OF PROBLEMS. THE BEACHES THEMSELVES ARE IN VERY BAD CONDITI.ONS BECAUSE OF DOMESTIC AND INDUSTRIAL SEWAGE AS WELL AS DEBRIS AND GARBAGE WHICH HAS BEEN DUMPED THERE. THE 1,300 ACRE AREA ADJOINING THE WATERFRONT, CALLED POBLE NOU, IS AN OLD INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL AREA, ENCIRCLED BY RAILWAY TRACKS WHICH ISOLATE IT FROM THE SEA FROM THE REST OF THE CITY. �-18- THE GREAT CHALLENGE WHICH WE AIM TO FACE IS THE RENEWAL OF THIS AREA, INCLUDING RECLAIMING THE WATERFRONT AS A SPORTS AND RECREATION AREA, AND BREAKING THE COLLAR OF RAILWAY LINES ENCIRCLING POBLE NOU, THUS OPENING IT TO THE REST OF THE CITY, AND BARCELONA TO THE SEA. THERE ARE THREE STEPS INVOLVED IN REACHING THIS GOAL: FIRST, THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES"; SECOND, REMOVING THE RAILWAY TRACKS AND, THIRD, THE EXPANSION AND CONSTRUCTION OF IMPORTANT FACILITIES INCLUDING THE "OLYMPIC VILLAGE". THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES" HAS TO PRINCIPAL AIMS; FIRST, TO CLEAN UP THE WATER IN THE BEACHFRONT AREA THROUGH THE INSTALLATION OF A NEW SEWER SYSTEM AND SEWAGE RECYCLING PLANTS; AND, SECOND, TO PROTECT THE SHORE FROM EROSION THROUGH THE CONSTRUCTION OF PIERS. WHEN THE PLAN IS COMPLETED, APPROXIMATELY 400 ACRES OF ADDITIONAL LAND WILL BE OPENED TO THE SEA. ONLY PART OF THIS LAND WILL BE AVAILABLE FOR URBAN USES, THE REST BEING SUBJECTED TO COAST LAW RESTRICTIONS. THIS NEW �-19LAND, THEN, WILL BE USED FOR NEW BEACHES, A GREAT MARITIME PARK, A YATCHING HARBOUR AND OTHER SPORTS AND RECEAT:CONAL AREAS. URBAN DEVELOPMENT IN POBLE NOU HAS BEEN BLOCKED BY THIS RAILWAY NETWORK, SINCE THE WATERFRONT WAS BUILT UP BY INDUSTRIES DEPENDENT UPON THE RAILROAD SYSTEM. THE TRAIN TRACKS RUNNING ALONG THE COAST ARE, TO A GREAT EXTENT, RESPONSIBLE FOR THE SEPARATION BETWEEN BARCELONA AND ITS WATERFRONT. ALONG A STRETCH OF APPROXIMATELY SEVEN KILOMETERS OF TRACK, THERE ARE ONLY TWO PEDESTRIAN OVERPASSES AND TO GROUND LEVEL CROSSINGS. RAILWAY FACILITIES ACCOUNT FOR ALMOST A HUNDRED ACRES OF THE LAND AREA OF POBLE NOU. INDUSTRIAL USE OF THESE RAILWAY LINES HAS DECREASED, HOWEVER, AND SEVERAL STOPS ON THE LINE HICH ARE PRIVATELY OWNED BY LARGE INDUSTRIES, ARE NO LONGER IN USE. THANKS TO THE OLYMPIC DEADLINE THE CITY OF BARCELONA, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, THE CENTRAL GOVERNMENT AND THE NATIONAL RAILWAY CORPORATION CAME TO AN AGREEMENT LAST WINTER TO CHANGE THE BARCELONA RAILWAY NETWORK, INCLUDING THE RENOVATION OF THE COASTAL TRACKS.. �-20- POBLE NOU IS AN URBAN DISTRICT WITH A VERY DEFINITE CHARACTER OF ITS OWN AND A STRONG SENSE OF COMMUNITY. THE FACT THAT IT WAS ISOLATED FROM THE CENTER CITY BY RAILWAY TRACKS HAS RESULTED IN A CERTAIN CULTURAL INDEPENDENCE ON THE PART OF THE PEOPLE OF POBLE NOU. THIS COMMUNITY BOASTS A LONG TRADITION OF SOCIAL ACTIVITY WHICH IS STILL ALIVE TODAY THROUGH ITS MANY CULTURAL AND RECREATIONAL SOCIETIES. THE PHYSICAL CHARACTERISTICS OF THIS PREDOMINATELY INDUSTRIAL AREA HAVE ALREADY BEEN POINTED OUT. IN SHORT, HEAVY.INDUSTRIES, MOST OF WHICH ARE NOW OBSOLETE, LEND AN AURA OF "INDUSTRIAL REVOLUTION" TO THE LANDSCAPE. MANY FIRMS, HOWEVER, ARE NOW MOVING THEIR FACTORIES TO NEER FACILITIES IN DIFFERENT INDUSTRIAL AREAS, SUCH AS THE LLOBREGAT DELTA, LEAVING BEHIND A NUMBER OF UNUSED BUILDINGS AND LAND PLOTS. THE BULK OF THE "NATIVE" POPULATION OF POBLE NOU LIVES IN THE CENTER OF THE DISTRICT, NEAR THE "RAMBLA", OR PROMENADE. THEIR DWELLINGS, MOST OF WHICH ARE AT LEAST FIFTY TO EIGHTY YEARS OLD, ARE AS DATED AS THE INDUSTRIES SURROUNDING THEM. THERE ARE HUGE HOUSING COMPLEXES ON THE NORTHERN BORDER OF THE DISTRICT, WHICH �-21WERE BUILT DURING THE SIXTIES, BUT WHICH, IN FACT, ARE PART OF AN ENTIRELY SEPARATE DISTRICT. THERE WILL BE SEVERAL OLYMPIC SPORTS FACILITIES IN THIS AREA, INCLUDING A MULTI -PURPOSE SPORTS HALL IN THE OLD FISHMARKET, OLYMPIC AND TRAINING POOLS IN THE MARITIME PARK, A SPORTS PALACE IN THE MARITIME PARK AND ATHLETIC TRACKS IN THE OLYMPIC VILLAGE. AFTER THE OLYMPIC GAMES, THIS AREA WILL BE OVEREQUIPED AND, THUS, WILL BECOME A SUPPLY AREA FOR THE REST OF THE CITY. THE SETTING UP OF THE OLYMPIC VILLAGE WILL ENTAIL THE LARGEST INVESTMENT ASSOCIATED WITH THE OLYMPIC GAMES. LODGINGS MUST BE PROVIDED FOR APPROXIMATELY 14,000 PEOPLE AND, BECAUSE OF SECURITY REGULATIONS, THE VILLAGE MUST BE A SELF-CONTAINED UNIT. IN ADDITION TO THE RESIDENTIAL STRUCTURES IT MUST INCLUDE PUBLIC AREAS AND SERVICES, SUCH AS: RESTAURANTS, MEETING POINTS, A COMMERCIAL CENTER, A RECREATION AND LEISURE CENTER, A POST OFFICE BRANCH, PUBLIC GROUNDS, PARKING LOTS, A BUS TERMINAL AND SPORTS FACILITIES. �-22I'HE OLYMPIC VILLAGE WILL BECOME THE NUCLEUS OF A LARGE-SCALE URBAN RENEWAL SCHEME. THE NEW COMMERCIAL, SPORTS, CULTURAL AND RECREATIONAL FACILITIES WILL SERVE AS AN IMPORTANT REGENERATIVE ELEMENT OF THE NOW-DECAYED URBAN STRUCTURE. THE OLYMPIC VILLAGE, LOCATED IN THE HEART OF POBLE NOU, WILL NOT BE A NEIGHBORHOOD OUTSIDE THE CITY, BUT RATHER A STIMULUS FOR THE REVIVAL AND RENEWAL OF THIS AREA. AFTER THE GAMES, THERE WILL BE LITTLE DIFFICULTY SELLING OR RENTING THE NEW DWELLINGS; SINCE `.THIS IS PUBLICALLY OWNED PROPERTY, BUILDING COSTS WILL BE LOW AND PRICES WILL BE COMPETITIVE. PRIVATE, OR MIXTED PUBLIC AND PRIVATE FUNDS COULD BE USED TO FINANCE, BUILD AND MARKET THE OLYMPIC VILLAGE APARTMENTS FOLLOWING THE GAMES. I WANT TO EMPHASIZE, ONCE AGAIN, THE IMPORTANCE OF THIS OPERATION TO BARCELONA'S FUTURE. POBLE NOU IS BARCELONA'S NATURAL DOOR TO THE SEA. WHEN, IN THE MIDNINETENTH CENTURE, ILDEFONSO CERDà DESIGNED THE "EIXAMPLE", AN URBAN PLAN FOR THE EXPANSION OF DOWNTOWN BARCELONA, POBLE NOU WAS TO BECOME THE "MARITIME FAÇADE" OF THE CITY. URBAN RENEWAL IN POBLE NOU WILL, AS CERDá ORIGINALLY PROPOSED, FOCUS ATTENTION ON THIS "MARITIME FAÇADE" AND SERVE TO COUNTERBALANCE THE WESTWARD SHIFT OF THE CITY'S CENTER OF GRAVITY. �-23- THE OLD CENTRAL CITY URBAN RENEWAL SCHEME IS NOT SO DIRECTLY LINKED TO THE 1992 DEADLINE. THE OLD CENTRAL CITY IS AN AREA OF 386 Ha, THAT IS, ABOUT 960 ACRES AND A POPULATION OF 116.738. IN THIS AREA ARE THE MAIN BUILDINGS OF BARCELONA HISTORY: THE CITY HALL, THE GENERALITAT OR AUTONOMOUS GOVERNMENT HALL, THE CATHEDRAL, THE MEDIEVAL EXCHANGE AND MANY OTHER CIVIL AND RELIGIOUS BUILDINGS. BUT THERE IS ALSO AN IMPORTANT STOCK OF DERELICT HOUSES SHELTERING MARGINAL DWELLERS WITH MANY PROBLEMS OF VICE, CRIME, UNEMPLOYEMENT AND DRUG ADDICTION. BARCELONA HAS, IN A WAY, A DEBT WITH THE OLD CITY. WE COULD NOT BET FOR THE FUTURE IF WE HAD NOT RESPECT THE PAST. AND THE OLD CITY IS OUR PAST. THE PROJECTS CONCERNING THE OLD CITY ARE MUCH SLOWER THAN THE COASTAL ONES. IT IS A LONG PROCESS MEANT TO RECOVER FOR PUBLIC AND PRIVATE USES AN IMPORTANT SET OF DECAYED NOBLE BUILDINGS AND PUBLIC SPACES, RENEW THE PRIVATE DWELLINGS AND ACT OVER THE URBAN TISSUE TO MAKE POPULATION DENSITY DECLINE. �-24- A PLEAD FOR EUROPEAN CITIES I WOULD LIKE NOW TO MAKE A LITTLE DISGRESSION THROUGH SOME IDEAS ON CITIES AND SYSTEMS OF CITIES, ESPECIALLY IN EUROPE. FROM THE AGE OF ENLIGHTENMENT, THE XVIIIth CENTURY, MANKIND BEGAN TO BELIEVE IN PROGRESS, BEGAN TO BELIEVE THAT THE WORLD'S EVILS WOULD FIND SOLUTION WITHIN PROGRESS. PROGRESS WAS SOMEHOW RELATED TO URBANIZATION. CITIES WERE REGARDED AS A SUPPORT TO PROGRESS. THIS BELIEF LASTED UNTIL THE LATE 1960'S, ROUGHLY SPEAKING. MAN BEGUNS TO SEE HIMSELF AS PART OF A MENACED ENVIRONMENT. THERE IS A NEW CONSCIENCE THAT BOTH MAN AND ENVIRONMENT ARE PERISHABLE GOODS. THEY CAN DISAPPEAR BECAUSE OF HUMAN MADE DEVICES - THE BOMB, SO TO SPEAK AND BECAUSE OF DECAY PROCESSES. EVERYTHING THAT FROM THE XVIII WAS LOOKED ON AS SACRED WAS CALLED IN QUESTION, INCLUDING THE CITIES AS A PROGRESS FACTOR. THUS ALAIN TOURAIN CAN SAY THAT THE CITY IS A PLACE OF SIN, POVERTY, CRIME, UNEMPLOYMENT, UNHAPPINESS. IT IS BETTER TO BE IN THE SUBURBS OR IN A �-25AGRICULTURAL COMUNE, BUT OUT OF THE CITY, IN ANY CASE. ANOTHER SIGN OF THE TIME IS THE RECURRENCE OF STAGNATION THEORIES. THE SEVENTIES BEGAN WITH THE REAPPARITION OF WHITE -WASHED OLD THEORIES, NAMELY THE THEORY OF LIMITS OF GROWTH SUSTAINED BY THE CLUB OF ROME, FORRESTER, MEADOWS AND THE LIKE. WHAT ONCE HAD BEEN LAND, AS A SCARCE FACTOR, IT WAS NOW ENERGY, OIL. IT IS RELEVANT FOR THE FUTURE OF CITIES THAT ENERGY COSTS GO DOWN. THIS CAN HELP TO HAVE A SOCIETY WHERE THE DIFFERENCES, THE FRONTIER BETWEEN CITY AND COUNTRY WOULD NOT EXIST. THAT IS TO SAY, AN URBANISED COUNTRY, MEANING THAT ONE CAN FIND THERE THE POSSIBILITY OF LIVING WITH DIGNITY, WITH A GOOD LEVEL OF KNOWLEDGE AND HUMAN RELATION AVALABILITY. ON THE OTHER HAND, CITIES WHERE ITS DWELLERS ARE NOT CAPTIVE OF CONGESTION COSTS. FROM AN EUROPEAN OUTLOOK, HOWEVER, ONE CANNOT SPEAK ABOUT THE FUTURE OF CITIES WITHOUT A REFERENCE TO PRESENT AGRICULTURE POLICY IN THE ECONOMIC EUROPEAN COMMUNITY, THE COMMON MARKET. �-26EUROPEAN CITIES HAD TO ESTABLISH A LOBBY TO STOP EUROPE PAYING FOR SUBSIDIZED FARM SURPLUSES. THE INDUSTRIAL AND TERTIARY EUROPEAN WORKER IS FINANCING A VERY EXPENSIVE FOOD POLICY WHICH RESULTS IN DUMPING EXPORTS. I HAD THE PRIVILEGE TO BE RECEIVED BY PRESIDENT ALFONSIN IN ARGENTINA WHEN SPAIN HAS JUST SIGNED THE AGREEMENT TO ENTER THE COMMON MARKET. PRESIDENT ALFONSIN GREETED ME WITH A GENTLE REBUKE FOR OUR JOINING THE EEC. "YOU HAVE JUST DONE US AN ILL TURN" HE SAID. EUROPE PRODUCES MEAT AT A COST OF 130, SELLS IT AT 90 IN ARGENTINA WHERE WE CAN PRODUCE IT AT 100". THIS IS OF COURSE AN ABSURD SITUATION. WE ARE SPENDING THE MONEY OUR OLD CITIES NEED IN FOOD WE DO NOT EAT, BUT USE IT TO HINDER THE EFFORTS OF NATIONS THAT ARE STRUGGLING AGAINST UNDERDEVELOPMENT. IN EUROPE, AND IN ALL THE WORLD I THINK, WE HAVE A PARLIAMENTARY SYSTEM THAT OUTWEIGHS TERRITORIAL REPRESENTATIVITY OVER POPULATION. AS A RESULT, THE LAWS �-27- AND RESOLUTIONS ISSUED BY THESE PARLIAMENTS ARE MORE AGRARIAN ORIENTED AND THEREFORE MORE CONSERVAT.IVE THAN THE WHOLE OF THE POPULATION IS. IN MY OPINION EUROPE HAS TO RECOVER A CERTAIN URBAN MILITANCY. PAYING FOR FOOD SURPLUSES IS EXPENSIVE AND HAS TO BE DONE EVERY YEAR. PAYING FOR THE CITIES IS ALSO EXPENSIVE, BUT CITIES ARE ALREADY THERE, THEY ARE NOT PRODUCED YEARLY. A EUROPE, A WORLD SEEN AS A SET OF NATIONS ARE A EUROPE AND A WORLD SLOWER, WITH MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN A EUROPE AND A WORLD SEEN AS A SYSTEM OF CITIES. CITIES HAVE NO FRONTIERS, NO ARMIES, NO CUSTOMS, NO IMMIGRATION OFFICIALS. CITIES ARE PLACES FOR INVENTION, FOR CREATIVITY, FOR FREEDOM. KEEPING A SYSTEM OF CITIES RUNNING IS EXPENSIVE, YES IT IS. IT IS NOT EASY, IT IS NOT. BUT WE HAVE TO KEEP IT. IT IS OUR REACHNESS. �-28BARCELONA AND THE AMERICAS BARCELONA IS ALSO BETTING FOR BEING THE BRIDGE BEWEEN LATIN AMERICA, AND THE WHOLE AMERICAN CONTINENT, AND EUROPE. BARCELONA IS THE MOST IMPORTANT SPANISH LANGUAGE PUBLISHING INDUSTRY CENTER IN THE WORLD. BARCELONA IS THE FIRST CITY OF EUROPE IN LATIN AMERICAN RESIDENTS. WE WANT TO CONSOLIDATE OUR POSITION IN THE AMERICAN EXPORT IMPORT TRADE. AND WE WANT TO EXTEND THE INFLUENCE OF OUR PORT BEYOND SPANISH FRONTIERS. AND WE WANT ALSO MANY NORTH AND SOUTH AMERICAN EXPORTERS THAT NOW OPERATE THOUGH LONDON OR ROTTERDAM TO COME TO BARCELONA. IT IS CHEAPER, AND WE ARE AS EFFICIENT AS THEM. �-29A LOOK AT THE YEAR 2000 LOOKING ALL THE WAY TO THE NEXT CENTURY I SEE OUR FUTURE RATHER OPTIMISTICALLY. CATALONIA IS RECOVERING THE POWER OF INVENTION, THE CREATIVITY, THE SPIRIT OF ENTERPRISE THAT MADE HER THE MOST DYNAMIC REGION OF SPAIN. AND SHE IS GOING TO DO IT WITH SPAIN, NOT AGAINST SPAIN. THE 1992 OLYMPICS HAS BEEN A POWERFUL TRIGGER TO START A FORMIDABLE REACTION OF OPTIMISM. THEY ARE A CHALLENGE TO GET OUR CITY READY TO ENTER THE TWENTY FIRST CENTURY AS A MODERN, EFFICIENT AND AT THE SAME TIME LIVEABLE CITY. WE CATALANS ARE COMING TO TERMS WITH OUR OWN HISTORY. WE HAVE TO ACKNOWLEDGE THAT OUR FUTURE IS NARROWLY LINKED TO THE FUTURE OF SPAIN. WE HAVE A PRIVILEGED PART IN THIS FUTURE. CATALONIA HAS TO BE THE LEADER OF THE TRANSFORMATION OF SPAIN. THE LEADER OF THE PROCESS THAT WILL MAKE SPAIN BECOME AN EUROPEAN NATION, THAT WILL MAKE SPAIN CEASE TO BE A KIND OF RESERVATION OF EXOTISM. �-30THE ROLE OF CATALONIA IS CRUCIAL. AND SO IS THE ROLE OF BARCELONA. I AM SPARING NO EFFORT TO KEEP BARCELONA MOVING. AND THE CITY WILL ANSWER, HAS ALREADY ANSWERED TO THE CHALLENGE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3964 Title A name given to the resource A la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard / Conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Política urbana de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Espanya. - El desenvolupament de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Europa i el món. - Barcelona cap al 1992. - Ciutats europees. - Barcelona i les Ameriques. - Una mirada al 2000. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambridge, MA, EEUU Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Urbanisme Història Federalisme Relacions Internacionals Infraestructures Europa Barcelona Model social Ciutats Estats Units Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1059/19861121d_00172.pdf 37d9dfa5179e99d1a58c89209ebe4160 PDF Text Text -111.1,11;'1 (11 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Exrm. Sr. Alcalde, Pasqual tlaragall, al dinar ofert per l'Alcalde de Boston Boston, 21 de novembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Corrainicacw MR MAYOR, DEAR FRJENDS: HAVE EXPRESSED ' MY WORDS FOR A LONG LASTING AND FRUITFUL RELATIONSHIP I CS\ THIS 1101-n“Nr; BETWEEN OUR CITIFS, BOSTON AND BARCELONA. WOULD LIKF TO REVIEW THOSE WISHES NOW, AFTER THIS PLEASANT LUNGH AMONG FRIENDS. BUT LET UF THANK YOU FIRST OF AEL BY THE ATTENTIONS I NAVE RECEIVED AND, ABOVE ALE, BY THE FRJENDSHIP YOU HAVE SHOWN TO ME. TARO ThEM NOT ONLY AS A PERSONAL DEFERENCE TO r I, FUI' AB \N p ulAcn TC THE CITY I NAVE THE HONOR TO TFPRESEITI. NAVE JUST COMPLETED A SHORT TOUR THROUGH THE STATES TO EXPLAIN THE INVESTMENT OPPORTUNITIES THAT BARCELONA CAN OFFER TO AMERICAN INDUSTRY AND FINANCE. THE TRIP HAS BEEN EXTREMELY INTERESTING, AND �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicad() SOMEHOW EZHAUSTIMZ, WE HAVE PURPOSEDLY LEFT BOSTON AS THE LAST STAGE OF OUR TRIP, SO WE COULD FEEL AT HOME AFTER TEN PRESSED DAYS. ANO WE WERE RIGHT. TSE WARMTN ANO FEELING WE HAVE FOUND HERE HAVE NADE UP FOR THE TIRING DAYS WE HAVE JUST PASSED. BARCELONA. IS NOW GETTING READY FOR THE 1992 OLYMPIC CMALLENCE. UF WOULD LIKE YOU TO SHARE WITH US THE OPTIMISTIC CIIMATF, THE VIBRATING MOMENT BARCELONA IS LIVING NOW. THAT 15 WHY I WOULD BE VERY GLAD IF MAYOR FLYNN WOULD COME SOON TO BARCELONA. UF ALSO EXPECT TO COUNT ON BOSTON HELP TO SOLVE SOME OF TSE ORNAN AND TECHNOLOGICAL PROBLEMS WE FACE IN �Ajuntament de Barcelona Ciabinet de Comunicacje) OUR EFFORTS TO GET THE CITY READY FOR THE GANES ANO POR THE YEAR 2000. Y;;ITH MY HOPE OF A BRILLIANT FUTURE FOR BOTH SISTER CITIES AMD TER HAPPINESS OF THEIR PEOPLE, LET ME RAISE MY CU? ANO OFFER MY TOAST TO TER FRIENDSHIP OF BOSTON AND BA':CFLONAp latnÉz991110AA~1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3965 Title A name given to the resource Paraules al dinar ofert per l'Alcalde de Boston Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Boston Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Model social Boston Alcaldes Estats Units Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1060/19861124d_00174.pdf 61764968e8a116c3cbd319a6152a42be PDF Text Text Intervenc Corieren-' l'Exc , c 'ae, Paagual Mara2ali a la erial .onsead 'iva priquez Barcelona, 24 de nave. re de 1986. �2492 CARDENAL SILVA HENRIQUEZ HA .ECI VICARIA DE SOLIDA IDAA, EL PREMIO , EN NOMBRE DE LA T' RTAD PRINCIPE DE ASTURIAS. ARZOBISPADO DE SANTIAGO DE CHILE. DEC:R LA VICA RIAES DECIR CHILE? DERECHOS HUMANOS, PAZ, VIDA. COMO DECIR EL CARDENAL ES HABLAR DE MONSEROR SILVA HENRIÇiUEZ. E- CR COMO AN CE DIEZ AROS LA VICARI:A DE SOLIDARIDAD' , POCOS D T AS DESPUES DEL GOLPE MILITAR, CREO COMITE PRO PAZ CON TODAS LA IG :AS CHILENAS. LA VICARIA DE SOLIDARIDAD HA SIDO Y ES EN ESTOS TRISTES AROS PARA ILE L. PROTECTORA DEL PUEBLO CHILENO. MAS ,-)E UN CUARTODE MILLOS DE PERSONAS HAN SIDO ATENDIDAS POR LA VICAR IA Y SUMAN MAS DE :0.000 SUS INTERVENCI �2•3 JUDICIALES. LOS DETENIDOS Y DESTERRADOS Y SUS FAMILIARES HAN ENCONTRA D PROTE -ION, y LA VICARIA HA DENUNCIADO VALEROSAMENTE LOS CASOS • P TORTURAS Y DE DESAPARICIONES. LA AYUDA HA SIDO MATERIAL, JURÍDICA, MORAL, Y EN SU RECINTO, EN EL QUE TRABAJAN UN CENTENAR DE PERSONAS, TODOS QUE HAN PRECISADO AYUDA Y PROTECCION HAN ENCONTRADO APOYO Y AMISTAD. PARA NOSOTROS FUE ABSOLUTAMENTE 1984 IMPULSAMOS UNA CAMPA1A RE- QUE NATUR 9CUANDO A FINALES DE AYUDA A LOS DETENIDOS Y ADOS POR EL ES. DO DE SITIO Y A SUS FAMILIAS, CAMPANA RECI 10 P APOYO DE LA FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS / CANALIZAR NUESTRA AYUDA A TRAVES DE LA VICARIA .LIDARIDAD. �P NTONC 7'S PUDI M OS VERIFICAR DIRECTAMENTE COMO TODAS LAS ORGANIZACIONES SOCIALES Y POLITICAS, TODAS LAS FAMILIAS QUE SUFREN LA REPRESION, TODOS LOS SECTORES DEMOC,ATICOS DE CHILE, RECONOCIAN Y SE RECONOCIAN EN LA ACCICN DE L VICARIA DE SOLIDARIDAD. REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA QUE. VISITO CHILE EN DICIEMBRE DE 1984 Y EN MAYO DE 1985 PUDO VISITAR, CON LA AYUDA DE LA VICARIA, LA MAYORIA DE CAMPOS Y LUGARES • DE RELEGACION, DESDE 1 I' , EN EL SUR, HASTA PISAGUA Y ATACAMA EN EL NORTE. L' LA CO,L:A-BOR DE // ANISMOS DE , LID .. T DA n L1 =7 DERECHOS TODAS PARTE: EN ESTOS MOMENTOS QUIERO RECORDAR A DOS PERSONAS QUE •ESTOY SEGURO NOS ACOMPASAN ESPIRITUALMENTE POR SU VINCULACION A �LA VICARIA DE LA SOLIDARIDAD Y POR SU VINCULA„I - ' A ESPAÑA, A CATALUNYA Y A BARCELONA. ME REFIERO AL FUE VICARIO DESIGNADO POR EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. EL ESPA (71 -- DE LA FUENTE, IGNACIO EXPULSADO DE CH E POR LA JUNTA MILITAR HACE AHORA DOS AÑOS Y QUE ACABA DE PUBLICAR UN HERMOSO LIBRO SOBRE LA VICARIA, ETAR O EJECUTIVO DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, EL CHILENO-CATALAN ENRIC PALET CLARAMUNT, BRAZO DERECHO DEL ACTUAL VICARIO, QUE NOS ACOMPAÑA, MONSEÑOR SANTIAGO TAPIA, Y NUESTRO PRIMER INTERLOCUTOR EN SANTIAGO. PERO ELLOS Y TANTOS OTROS HAN PODIDO DE T-7 R, OLLAR SU NARIA LABOR SOLIDARIA POR EL IMPULSO Y APOYO QUE HAN RECIBIDO DEL CONJUNTO DE LA IGLESIA CHILENA Y REPRESENTANTES MAS INSIGNES. VICARIA DE SOLIDARIDAD NO P YISTIRTA SIN E CARDENAL SILVA HENRIQUEZ Y SIN L4 LABOR CONTINUADORA DEL ACTUAL ARZOBiSPO DE SANTIAGO, EL CARDENAL �.6 FRESNO. EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. ARZOBISPO DE SANTIAGO Y PRESIDENTE DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL DE LA IGLESIA CHILENA DURANTE MUCHOS AROS, HA SIDO Y ES UNA DE LAS VOCES CON MAYOR AUTORIDAD MORAL DE CHILE, DE AMERICA Y DEL MUNDO. Y LO CONTINUA SIENDO AHORA ., RETIRADO YA DE SUS CARGOS Y RESPONSABILIDADES FORMALES. LO ES PORQUE SIEMPRE HA ES. PROMETIDO Y UTILIZO TERMTNnS QUE COMPARTIMOS CON LA CAUSA DE LA -P ", DEL "DIALOGO Y DEL RESPETO A LOS OTROS", DEL "DE1 LIBRES A SER PARA TODOS".. Y SIEMPRE HA ESTADO CON SU PUEBLO, Y _EC T A , M P NTP CON LOS POBRES Y LOS PERSEGUIDOS, CON LOS JOVENES, CON LOS TRABAJADORES, CON LOS PROFESIONALES INTELECTUALES. EL CREO TAÌBIEN LA VICARIA OBRERA, APOYA ORGANIZACIONES TRABAJADORAS Y CONTRIBUYE A FORMAR A SUS CUADROS. �/ Y A EL SE DEBE TAMBIEN LA CREACION DE LAS VICARIAS JUVENIL Y UNIVERSITARIA, Y DE LA ACADEMIA DE HUMANISMO CRISTIANO, CUYO MARCO DESARROLLAN SU ACTIVIDAD UN CO4JUNTO IMPRESIONANTE DE CENTROS Y EQUIPOS DE INVE SOCIALES. ENSE g ANZA Y APOYO A LAS ORGANIZACIONES EL CARDENAL SILVA HENRIQUE2 ME PERMITIRA Y ESTOY SEGURO QUE AGRADECERA QUE RECONOZCA Y RESALTE OTROS MERITOS, y COLECTIVOS ESTOS,. ADEMAS DEL SUYO PROPIO, EN LA LABOR DE LA VICARIA DESOLIDARIDAD. EN PRIMER COLABORADOR E S LUGAR DEL LA CONJUNTO DE TRABAJADORES Y VICARIA, DE SUS SERVICIOS Lu.SMA MUCHOS DE ELLOS HAN PAGADO MUY JURIDICOS Y ASISTENCIALES. ACOMPAIIANDO CARO ESTA GENEROSA DEDICACION A LA SOLIDARIDAD. AL CARDENAL Y A.MONSEROR TAPIA NCS HA VISITADO EL ABOGADO GUSTAVO. VILLALOBOS, UNO DE LOS RESPONSABLES DE LOS �2á.9- SERVICIOS JURIDI OS DE LA VICARIA, 4 EN SALIDO DE LA Y CARCEL DONDE HA ESTADO VARIOS MESES, ACUSADO DE PRESTAR AYUDA A UN HERIDO QUE SE PRESENTO EN LA MISMA VICARIA. nno ES UN CASO AISLADO. LOS CASOS DE COLABORADORES DE LA VICARIA OBJETO DE DETENCIONES, MALOS TRATOS, AMENAZAS Y HASTA SECUESTROS SON NUMEROSOS. EN 1985, UNO DE SUS MIEMBROS DESTACADOS, JOSE MANUEL P.RADA, FUE SECUESTRADO, PRESUMIBLEMENTE POR UN GRUPO CARABINEROS APARECIO DEG OL L DO UNOS DIAS DESPUES, JUNTO A UN SINDI TA Y A UN DI--GENTE POLITICO DE LA OPOSICION. Y. EN SEGUNDO LUGAR, QUISIERA DESTACAR A UN PROTAGONISTA ANONIMO, EL PUEBLO CHILENO EN SU CONJUNTO. LA GENEROSA LABOR C IGLESIA, VERDADERA PROTECTORA DE LA SOCIEDAD CIVIL FRENTE UN ESTADO USURPADO POR LA VIOLENCIA, LA EXTRAORDINARIA ACTIVIDAD DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, LA INDISCUTIBLE AUTORIDAD MORAL DE LOS CARDENALES SILVA HENRIQUE2 Y FRESNO PARA DEFENDER A SU PUEBLO Y ENFRENTARSE �.9 A LA DICTADURA, TODO ELLO ES POSIBLE PORQUE EL PUEBLO CHILENO ESTA DANDO A LO LARGO DE TODOS ESTOS INTERMINABLES AÑOS UN _,CR i= "r B I E EJEMPLO DE VALOR Y DE DIGNIDAD, DE CAPACIDAD SOBREVIVIR, PORQUE AMAN LA VIDA, Y DE PERSEVERANCIA PARA NO ABANDONAR NI UN SOLO INSTANTE SUS EXIGENCIAS BASICAS DE PAZ Y DE IBERTAD, PARA PROCLAMAR DERECHO A LA VIDA. A VIDA, COMO TITULO LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, UNA MEMORABLE JORNADA, EN1984. CON ESTAS PALABRAS QUISIERA RECIBIR HOY AL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. GRACIAS A LA VIDA CANTO VIOLETA PARRA. EXPOSI , - U- A PRINCIPIOS "CHILE VIVE" COMO SE TITULA LA EXPOSICION AÑO CELEBRAREMOS -N MADRID, EN BARCELONA Y EN OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS. LA VIDA QUE USTED. MONSEÑOR, DEFIENDE Y REPRESENTA PARA SU �PUEBLO ES _A VIDA QUE DESEAMOS A TODOS LOS CHILENOS. PARA QUE PRONTO REENCUENTREN LA DEMOCRACIA Y LA CONVIVENCIA PA:7:57:CA. QUE MUY PRONTO NO SEA NECESARIO RECLAMAR LA VIDA PORQUE YA NO MANDARAN REPRESENTANTES DE LA MUERTE. GRACIAS A MUCHOS CHI Tz- Nn, P ERO TAMBIEN Y MUY ESPECIALMENTE GRACIAS A USTED, CHILE VIVE, ESTA PRESENTE CON NOSOTROS Y NOS SENTIMOS ORGULLOSOS DE RECIBIRLE. MUCHAS GRACIAS POR TODO LO QUE HA HECHO Y HACE Y MUCHAS GRACIAS POR ESTAR AQUI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3966 Title A name given to the resource Presentació a la Conferència del Cardenal Monseñor Raúl Silva Henríquez Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Religions Seguretat ciutadana Relacions Internacionals Acció política Model social Xile Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències