20 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/246/20060122.pdf c19437c6bd08fdb32761be9854426730 PDF Text Text Acte d'homenatge a Joan Reventós Casino de l'Aliança del Poble Nou | 22/01/2006 Gràcies, companys. El millor homenatge que podem retre a Joan Reventós és dir-li: "Joan, tenim nou Estatut". Tindrem un nou Estatut la setmana que ve. El tindrem. Ja sabeu que jo sóc dels de la teoria de les dues F: hi ha la foto i la feina, uns fan una cosa i els altres, l'altra. Mireu... tindrem un nou Estatut la setmana que ve i encara podrem dir a en Joan més coses. En Jaume Carner, l'oncle del Joan, ho ha dit el Pepe ara, va ser l'home decisiu en l'aprovació de l'Estatut de l'any 32. En la seva carta al president Macià, deia: "President, dels quatre grans problemes de l'Estatut -Ordre Públic, Justícia, Instrucció i Hisenda- li dic que si aconseguim les fórmules convingudes sobre Justícia i Ordre Públic i si després obtenim una Hisenda suficient, haurem assentat l'autonomia sobre bases que tindran tasca dues generacions de catalans per arrelar-les a terra i així començarem el camí de la nostra llibertat". I afegia que les tres possibilitats que s'obrien, perquè era realista, eren votar l'Estatut, votar l'Estatut mostrant una certa insatisfacció, abstenir-se -hi havia molta gent que no ho veia clar, hi havia alguns que tenien un interès més relatiu, en tot allò-, o la tercera, retirar l'Estatut. Ell aconsellava la primera, votar l'Estatut. Azaña va defensar l'Estatut a fons, era el gran aliat de Carner, i Carner el gran aliat d'Azaña, i havia dit que si l'Estatut no s'aprovava ell dimitiria, i Carner li deia a Macià: "L'Azaña dimitirà si no s'aprova l'Estatut". L'Estatut es va aprovar, i Macià, que per descomptat va contestar que sí, va anar a Madrid a buscar-lo per tornar a casa amb la llei a les mans. Carner, un senyor de Barcelona d'ERC -com deia ahir l'Antoni Castells- en va ser en bona mesura l'artífex, jo diria que ell i Azaña. Però és clar, el món i Europa en particular no estaven per orgues en aquell moment, i tots sabem el que va passar. La història, deia Marx, ha de passar dues vegades per passar de debò. Vet aquí. Fa 29 anys, el 1977, Joan Reventós va fer possible la tornada del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. S'ha dit aquí, i és un fet cert i exacte: el 15 de juny, recordo, a casa seva, l'ajudàvem a fer el seu discurs per a la plaça de Las Arenas. En Joan havia decidit que Tarradellas havia de tornat, el partit havia decidit, havíem decidit, que Tarradellas havia de tornar. Aleshores la dreta catalana proposava una altra cosa: un Consell General de Catalunya o alguna cosa similar, i el PSC va dir que havia de ser la Generalitat, i havia de ser Tarradellas. Evidentment, la dreta i el Govern espanyol es van posar de seguida d'acord, fixeu-vos, per controlar el retorn de Tarradellas i Tarradellas va volar directament a Madrid i va fer un govern d'unitat. Ja s'ha dit aquí. Però la Generalitat de Catalunya va tornar a néixer, i abans de la Constitució. A veure si se n'assabenten a la dreta espanyola, que ni tan sols va votar la Constitució perquè hi deia "nacionalidades". No la van votar. Aleshores no era tota la dreta espanyola, era un partit més petit que es deia Alianza Popular. No van votar la Constitució Espanyola perquè hi deia "nacionalidades". Ara diuen que no, perquè diu "naciones", i ara nacionalidades és per a ells un nom sagrat, millor dit, consagrat. El socialisme català va ser el pare de la criatura i no va pas reclamar drets d'autor. Aquesta modèstia, va tenir, sense dubte, un cost, i el va tenir en termes d'opinió. Ens preguntem el perquè de 1980 després de 1977. Aquella modèstia, fecunda en definitiva, va tenir sense dubte un gran cost electoral. 1 �Però mireu, la història triga, triga més, triga menys, però al final arriba, com els trens -ara no, ara els trens ja arriben a l'hora. La història no perdona. Restitueix la veritat, però ho fa que els personatges col·lectius són vius, però les persones ja han passat. Com l'Alberich. Ahir vaig ser en aquest tanatori de Sant Gervasi, avui no hi he pogut ser, perquè avui he anat a dormir a les 5, jo, i encara he hagut de treballar una mica aquest matí. O com en Clop, o en Pané, de Lleida, que alguns no el recordareu. Jo aquests dies he estat per les terres de Lleida i he estat també al Baix Llobregat, i us ben asseguro que quan vaig a Lleida o al Baix Llobregat penso que aquesta és la Catalunya que ens ha donat força. Com la Tarragona de la Pepa Reventós. El Vendrell, concretament. El nostre partit, el partit d'en Joan, d'en Raimon, d'en Narcís, el partit de Montilla, de la Manuela, de l'Iceta, que ha estat -us ho dic aquí, en la intimitat- el motor de tot això. El partit de l'Alberich, el partit del govern de Catalunya, des de 1999, el més votat en totes les eleccions que es fan i es desfan a Catalunya, les generals, les municipals i les autonòmiques, des de 1999, en totes. Aquest és el subjecte col.lectiu protagonista d'aquesta història. El partit també del conseller Vallès, encara que no sigui militant, de la consellera Tura, i la consellera Mieras, que també ha aconseguit una cosa que no podem dir massa, diguéssim, perquè no s'enfadi ni s'ofengui ningú, però tornaran, una cosa que tornarà, que està tornant. El partit d'aquells que venien del POUM de Salvador Seguí -ahir vaig ser a les Rambles, i si aneu allà on hi havia el SEPU, al número 129, hi ha una placa que ho diu, "en aquest punt, un dia de 1937, va desaparèixer en Seguí"... va ser assassinat, com sabeu. Vull acabar. Aquest és el partit de Joan Reventós. Recordo altres moments de Reventós que no estaria bé no esmentar en aquest moment. Fins l'onze de setembre de 1981, des del 1977 -Sant Boi- es va anar celebrant l'onze de setembre unitàriament. La gent ara ja no se'n recorda. Des del 77, i el 78, i el 79 i el 80 i el 81, era una gran manifestació unitària de totes les forces polítiques de Catalunya, primer a Sant Boi i després al passeig de Gràcia, mig milió de persones, una vegada un milió de persones. Fins al 81 va ser unitària, per coses que havien passat en el Congrés a Madrid, per actituds que havíem pres, però a partir d'aquell any no hi va haver 11 de setembre unitari fins que nosaltres hem tornat al Govern i hem instaurat que se celebri conjuntament per tot el poble de Catalunya, i amb dignitat. Ho dic perquè a Reventós li va tocar en aquell moment, quan nosaltres estàvem tots esperant a la primera fila, amb la bandereta a la mà, i en Reventós es va entrevistar amb Roca, probablement, al carrer Llúria, i va tornar dient que no hi hauria capçalera unitària. Aquí va començar un cisma, una escissió i un enfrontament dintre de les forces polítiques del catalanisme que no s'hauria d'haver produït mai, i no s'hagués produït mai si nosaltres haguéssim estat al front de la Generalitat en aquell moment, us ho asseguro. Nosaltres això no ho farem mai, i no ho farem perquè Joan Reventós ens ho prohibiria. Bé, ara s'obren unes perspectives llargament cobejades. Ara se sabrà el que fa el nostre Govern als barris, a les escoles, en tecnologia, en biomedicina, en salut, i el que fa construint una Espanya plural i confiada. Mai s'havia fet tant, mai. I més que farem. Visca Catalunya! Visca Joan Reventós! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1728 Title A name given to the resource Acte d'homenatge a Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de l'Aliança del Poble Nou Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Estatuts Història Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/247/20060123.pdf 48010697b25bf13bbb57b144801ca0ed PDF Text Text Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Palau Robert. Barcelona | 23/01/2006 La veritat és que hem dedicat poc temps, fins ara, a explicar el que es feia per part d'aquest Govern. Ho hem explicat més d'una vegada però jo crec que de vegades insuficientment. En tot cas, és evident que, en aquest país i en aquest moment, el que ha primat ha estat l'aprovació de la Carta de Barcelona i de la gran llei de Catalunya, que és l'Estatut. La Carta de Barcelona jo crec que es va començar a discutir als anys 80; o sigui, que si ens ho mirem, han trigat 20 anys. Nosaltres trigarem una mica menys, perquè ens ho vam plantejar fa 2 anys. I de fet ja el tenim l'Estatut, el tenim. El nou Estatut el tenim, el tindrem. És exactament allò que volíem? No és aquí el moment de discutir-ho, però probablement sí o s'hi acosta molt. En tot cas, sàpiguen que Catalunya ha fet un pas endavant i molt important. I no només l'ha fet ella, sinó que s'ha fet reconèixer a fora, a la gent d'Espanya, que això és el que té més valor. Vivim, per tant, uns dies intensos a l'entorn d'aquests temes. Però sàpiguen que realment qui ha iniciat el camí perquè Catalunya tingués el que havia de tenir, el seu nou Estatut, ha estat un grup de tres partits que estan al Govern, que han estat elegits per la població de Catalunya per governar. I governen. El que passa és que mentre un país discuteix el que és, i el que vol ser, com es vol definir, segurament la tasca de govern no es veu prou. Tot allò que vam dir s'ha anat complint. El que fa dos anys semblava impossible perquè feia dècades que no es feia, es fa: l'Estatut, els papers, el català a Europa... Totes aquestes coses que ara gairebé semblen, o sinó aviat semblaran, del passat. I a última hora, s'han aconseguit en poc temps. No s'havia fet, probablement, perquè no es donaven les circumstàncies polítiques a Catalunya i Espanya perquè hi hagués aquests acords. Ara es donen. I Catalunya ha aprofitat aquesta circumstància per anar endavant. Es van fent realitat els projectes compartits. I ara és qüestió que l'obra de Govern aparegui amb tota l'extensió, amb tota la profunditat, i amb tots els seus efectes. També s'ha estat complint un principi que nosaltres vam anunciar des del primer moment i que per a nosaltres és cabdal, que és el principi de la proximitat. Nosaltres som una nació i ho hem posat a l'Estatut, i Espanya ho ha aprovat. Ara nosaltres el que volem és que la nació sigui propera i, per tant, volem, no que la nació ho faci tot, sinó que a la nació passi tot. I que passi perquè la gent ho vulgui i ho materialitzi. Començant pels ajuntaments per descomptat. Jo sóc un partidari decidit, i ho són també els membres del meu govern, i els partits que el formen, d'aproximar al màxim les coses que es fan a la gent per la qual es fa. Tot això, doncs, té relació amb el que han estat les nostres preocupacions. Més autogovern, més transparència, més rigor, més proximitat i més bon govern. És a dir, bon govern en definitiva. Tot això, però no només això, sinó obres i fets que materialitzen aquests projectes. Atenció a la salut; equipaments educatius de qualitat; més atenció a les persones dependents; planificació d'infraestructures que fins ara no s'havien tingut. Catalunya és un país, no diré sense infraestructures, però amb unes infraestructures que no estan, ni de lluny, al nivell de la seva economia privada i fins i tot bona part del seu nivell públic. Una major inversió; una visió estratègica per a la nostra projecció econòmica i cultural; i tot això ha de fer que aquest país esdevingui una nació econòmicament i culturalment forta i avançada. Però també socialment. Vull dir amb una més gran seguretat ciutadana, perquè la gent sovint pensa que això no forma part de l'àmbit social. Allò social comença amb què puguem anar pels carrers tranquil·lament, i sapiguem que efectivament estem ben protegits. I que no hi ha punts foscos on es desenvolupa una cultura que no és coneguda, que no està integrada. I d'això, jo crec que estem en una bona situació, comencem a estar en una bona situació. Millorar la qualitat dels serveis que ja són universals, com l'educació i la salut, i universalitzar uns serveis socials que ho començaven a estar però no ho estaven del tot. I d'altra banda, recerca d'equitat i d'eficiència en el nostre sistema de benestar. Tampoc és tan difícil d'explicar, ni tan llarg d'explicar. Això és això i no és poc. És molt. És el que Catalunya probablement volia i desitjava des de feia molt temps. 1 �Aquesta exposició respon a això. Respon a l'obra de Govern, d'un govern catalanista i d'esquerres. Un govern que es deriva d'un acord, del Pacte del Tinell. I que respon a la concepció, com he dit, d'una Catalunya ambiciosa que no només vol ser, sinó que vol ser potent, que vol ser present, que vol ser aquí i fora d'aquí respectada. Una Catalunya vàlida per a les properes dècades, no només per a avui. Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, amb una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern, i en un marc d'interdependència que nosaltres no neguem, sinó que acceptem, i la volem enfortir. Aquesta és la síntesi del projecte compartit per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i això és el que es mostra en aquesta exposició. Moltes gràcies a aquells que l'heu feta possible. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1729 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Robert. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/248/20060124.pdf b70263bd10c0f77367228f5f5b982d2e PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Sabadell | 24/01/2006 Vull agrair a Ramon Pasqual les seves paraules i anar directament al gra, perquè estem en un moment en què cada minut compta i cada trucada és important. Per anar directament al nus de la qüestió i també a la possibilitat que vostès facin les preguntes que vulguin fer, doncs la meva impressió és que el concepte de nació, de ciutat o de municipi, ha sofert uns canvis molt importants en els darrers anys, en la pràctica, vull dir, en els llibres de text encara no, però en la pràctica sí, perquè tots estem acostumats a pensar que un Estat és un Estat i no és altra cosa que un Estat; i que això és inequívoc, i que, dins dels altres, normalment hi ha una nació, i després dins hi ha municipis, de vegades comarques o regions, i que el món està format per estats i que si sumem aquests estats ens dóna el món. Doncs mirin, sí i no, perquè el que està passant, justament, és que tot això era vàlid en el moment en què els Estats eren, no diré relativament similars, perquè n'hi havia de grans i de petits, però hi havia un concepte estàndard d'Estat. Però és que ara resulta que els Estats, els Estats-nació, el que pugui ser Espanya, el que pugui ser França, el que pugui ser Alemanya, el que pugui ser Gran Bretanya, o els grans Estats, degut precisament a l'existència dels grans Estats, han trobat una llei impossible d'evitar, que és la llei de les economies d'escala. És a dir, quan un té una fàbrica més gran, fins a una certa mida, aleshores les coses es compliquen, normalment els productes unitàriament surten més barats. I amb els Estats passa igual. És a dir, com més gran, els costos són més baixos i, per tant, són més potents, de manera que països petits, encara que es col·liguin, els hi costa més. Això no vol dir que els guanyin, encara que més aviat, sí, ni vol dir que tinguin raó. Això és a part. Però la veritat és que hi ha una economia d'escala dels Estats i que, per tant, països petits o s'uneixen o ja no podran competir amb els demés. De què surt la Unió Europea? La Unió Europea surt d'aquesta constatació i d'aquesta necessitat, no només de l'existència d'una història comuna, sinó de l'existència d'una història comuna enfront d'unes altres històries, i d'uns altres països i d'uns altres estats, units algun d'ells, doncs, que marcaven la pauta de quin havia de ser el treball mínim per ser algú. I els països europeus, que cadascun d'ells és cadascun i de quina manera, lentament, sacrificadament, esforçadament, van arribar a la conclusió de què havien de sacrificar una part de la seva identitat, cadascun, per tenirne una de col·lectiva que fos competitiva amb les que ja hi havia. No diem ja la Unió Soviètica, l'aparició de la Xina actual, el Japó, la Índia, etcètera. Més aviat, la tendència serà a Estats més grans, és clar. L'Estat més gran és el que marca la talla a la qual tendiran tots els més petits. Això no vol dir que no hi puguin haver Liechtensteins o Singapurs, n'hi poden haver, per descomptat, perquè tenen un nínxol, tenen una possibilitat d'especialitzar-se en un tema, i van fent la viu-viu. Però els estats normals, no. Tendiran, efectivament, a unificar-se per tenir la mida que s'ha de tenir. Què hem de fer nosaltres? Què som nosaltres? Nosaltres no som un Estat, nosaltres som un país. Nosaltres ja ho podem dir, avui més que ahir, som una nació. Que forma part d'un Estat plurinacional. En el qual hi ha, per altra banda, regions o comunitats autònomes, no totes elles amb la mateixa singularitat, amb la mateixa personalitat, cosa que, a més a més, fa cent anys potser no s'entenia i ara s'entén una mica més. Justament perquè ens hem afranquit per la banda de dalt, ens hem liberalitzat per dalt, ja no som enemics del país que tenim al costat, sinó junts estem en contra, en el sentit de la competitivitat econòmica d'altres Estats, de la mateixa manera que de cara endins s'ha entès que es pot tenir un Estat amb diverses nacions. Els anglesos, quan fan els campionats de futbol i de rugbi, en diuen el Torneig de les Cinc Nacions, i no s'esvera ningú. Els belgues tenen Flandes i Valònia, i a més tenen la regió de Brussel·les, o sigui que són tres regions. I jo recordo que el president de la regió de Brussel·les em deia "jo faig tractats comercials amb la Unió Soviètica". Bé, potser era una exageració, potser Bèlgica és tan petit que tampoc ningú es preocupava massa en aquest sentit. Espanya ha estat un dels grans Estats de la història. És un Estat que ha anat bé durant una colla de segles; va arribar a ser la primera potència mundial, però després va començar, molt abans que aquests altres competidors, rivals o companys, a entrar en una certa decadència que es va 1 �perllongar molt. Què va passar? Va passar que ara fa cent anys, exactament, l'any 1906-1907 del segle passat, Catalunya va arribar a la conclusió que com a país, avançava bé; econòmicament i culturalment, va fer un gran salt endavant. L'any 1906, la solidaritat catalana, és el Maragall i l'Ors al mateix temps, o sigui el modernisme i el noucentisme. És el moment en què comencen a fer-se escoles municipals a Barcelona, perquè l'Estat feia unes escoles que la gent d'aquí no les volia, perquè no donaven la talla. El "pasa usted más hambre que un maestro de escuela", i aquí ens podíem permetre de despreciar-ho i fer-ho diferent. El meu avi, els seus amics, fundaven escoles, el "Món d'Or" i unes altres. Perquè? Escoles de vocació pública. Les van fer privades perquè el públic era de l'Estat i l'Estat no convenia. Espanya havia perdut les últimes colònies. I anava avall. I en el mateix moment que Espanya va avall, Catalunya va amunt. Va amunt industrialment, políticament, econòmicament, socialment. Surt el catalanisme. El catalanisme és això. Després va venir tot el que va venir, que m'ho estalvio, perquè ben dramàtic que va ser, perquè la història necessita passar dues vegades per haver passat. Hi ha l'intent inicial, hi ha el desastre, hi ha el fracàs, i després, més endavant, hi ha l'eclosió. L'eclosió ha estat que l'any 1978, 1977, vam tenir democràcia. A l'any 1978 va tornar el president Tarradellas i, per tant, la nostra autonomia és una mica diferent de les altres, perquè ja era autonomia abans de la Constitució. I la Constitució va sancionar un fet preexistent, a veure si ens expliquem. No és que nosaltres vulguem "ser diferents" o ens vulguem separar. Només expliquem que la realitat és aquesta. Qui hi ha unes autonomies que són nacions, que tenen aquest caràcter de nació, per la seva cultura, pel seu idioma, per la seva manera de ser i perquè van aparèixer a la història d'una manera diferent. Cosa que no vol dir que no en puguin aparèixer més. Per què Andalusia no ho va ser? Doncs no ho va ser pels pèls. Perquè es va acabar la guerra en el moment que ells tot just estaven començant. Per què Galícia sí? Doncs perquè van fer-ho abans. I per què van fer-ho abans? Doncs perquè, sense ganes de tirar-nos més flors a nosaltres mateixos, un dels màxims dirigents del galleguisme havia estudiat a Barcelona i havia vist que no només es podia ser galleguista sinó també nacionalista gallec. Tot això va acabar molt malament, com sabeu. Però totes aquestes coses que tenen una arrel, si no arranqués l'arrel, és pràcticament impossible que desapareguin. Ja en democràcia, a la primera Constitució, es va dir que n'hi havia tres, es va dir amb la boca petita, amb una disposició addicional "aquellos territorios que en el pasado hubieren plebiscitado un estatuto", doncs eren tres. Era una manera de dir bascos, gallecs i catalans, sense que ningú s'enfadés. Després va venir el que va venir, que és la generalització. Que està molt bé. El que va passar és que alguna d'aquestes autonomies es va autodenominar nacionalitat, quan no tenien aquest caràcter històric. No dic que no ho siguin, que siguin el que vulguin, i a més, nosaltres ho vam votar, tothom ho va votar, ningú va dir que no. Que n'hi ha quatre més: Canàries, Balears, la Comunitat Valenciana i l'Aragó. Què hem fet nosaltres ara? 25 anys després de tot allò hem dit que no hauríem de reposar les coses allà on estan perquè tot anés bé. I per tant, quin és el terme que hauríem de fer servir perquè aquella dualitat que es va crear amb la Constitució i que després s'ha anat esvaint, i aquelles lleis que es van fer al principi que després s'han anat esvaint perquè hi va haver un cop d'estat, perquè la gent es va esverar. En Pujol deia al 1987: "Jo vaig haver de triar quan el senyor Calvo Sotelo em va dir: 'de todo lo que le había dicho que le daría, esto no, esto no, esto no y esto quizá sí'. I clar, jo vaig haver de triar en aquell moment entre Catalunya i la democràcia. I vaig triar la democràcia, diu, perquè clar, si no hi havia democràcia no hi havia Catalunya". Perdoneu aquest discurs. Només dir-vos que passats aquests 25 anys, ara sí que potser Catalunya pot dir el que és en veu alta i que ningú s'esveri, o que s'esverin però que finalment s'accepti, i tothom quedi tranquil. Perquè us ben asseguro que no hi ha antídot més efectiu contra l'ansietat que els fets consumats, els fets reals. I si resulta que el Parlament espanyol aprovarà que Catalunya és una nació, us ben asseguro que tots aquells que pensaven que no ho era començaran a dir que potser sí que ho és. Per què? Perquè ha arribat fins aquí, perquè ho ha dit el Parlament espanyol, que és qui ho ha dir. Per tant, dir-vos que en aquest aspecte i tornant avall, Catalunya ara què ha de fer? Catalunya ara ja ha fet la guerra d'Espanya, per entendre'ns, en el sentit positiu. I ara Espanya, més ben dit, serà ella qui dirà que Catalunya és una nació. Què fem ara nosaltres? Catalunya ha de mirar cap endins, enlloc de tant cap enfora com en aquests dos anys, o almenys ho ha semblat. I fer dos coses: una, governar. Cosa que ja ha fet 2 �però que la gent no sap, i s'ha governat més en aquests dos anys que potser en els últims vuit anteriors. No perquè nosaltres siguem superhomes i els altres fossin un desastre, sinó perquè els altres portaven 25 anys i ja es valien del vet i anaven seguint, com és lògic, la línia que duien, però no tenien l'incentiu, l'ambició, les ganes d'agradar, diguem-ho així, que té sempre un govern nou. Per tant, nosaltres hem governat més però no s'ha vist. Perquè si estàs discutint si ets i no ho ets, si existeixes o no existeixes, el que fas és molt menys important. Però ara l'important és el que fem. Una. I dos, què farem? A part de les coses que estem fent, que s'aniran explicant cada dia més, i s'aniran sabent, una cosa que farem serà dir als Ajuntaments: mireu, us ha arribat l'hora. Fins ara, a Espanya, les proporcions, quan va començar l'Estat de les Autonomies, eren 80 per cent l'Estat, 0 per cent les Autonomies -que no hi eren-, 20 per cent els Ajuntaments. Recursos nets, després de transferències. Doncs ara, devem estar a 30-50-20. L'Estat és el trenta i ha baixat del vuitanta al 30. No hi ha cap país europeu on això hagi passat amb aquesta intensitat. Alemanya està molt descentralitzat, sí, però va perdre la guerra. No sé si m'explico. Van venir els demés i els van fer federals tant si volien com si no. Aquí no. Aquí ha estat un acord al qual hem arribat i un procés evolutiu que ens ha dut fins aquí. 30-50-20. Què passa? Que 30-50-20 i 80-020, que era al principi, hi ha una cosa que lliga: els Ajuntaments eren 20 i són 20. I continuen sent 20. I això no pot ser. És lògic que havent-hi la qüestió de les nacionalitats, les regions i la devolució, doncs això hagi estat el tema més important, en el qual ens hem concentrat absolutament i els canvis en les xifres que us he dit són molt significatius. Però ara és l'hora en que les nacionalitats i les regions, és a dir, les comunitats autònomes, es tombin als Ajuntaments i els diguin: tu què vols ser quan siguis gran? Ja ets gran i, per tant, digues en què et veus en condicions de fer. I dos, aquí tens els recursos per fer-ho, evidentment. No s'hi val badar i es tracta de donar competències i recursos. Què passa? I acabo aquí. Els Ajuntaments, com que tot aquest període l'han viscut amb un sentiment ambivalent, perquè d'una banda s'han vist amb més obligacions i amb més recursos, per descomptat, perquè hi ha hagut increment de recursos, però en proporció no. La gran qüestió no eren ells, sinó l'altra. Era la qüestió autonòmica i nacional; doncs, d'alguna forma malfien. Perquè diuen: tot el que em passin, m'ho faran pagar. És tracta que quedi clar que a Catalunya això no serà així. Que a Catalunya direm als Ajuntaments, aquí teniu les responsabilitats i aquí teniu els recursos per afrontar aquestes responsabilitats. Dit això, hi ha mil maneres de millorar l'equació, hi ha mil maneres d'aconseguir recursos addicionals, hi ha mil maneres d'aconseguir que la gent s'impliqui més en la pròpia prestació del servei, com més avall vas més s'impliquen, i, per tant, que els serveis siguin en aquest sentit menys costosos econòmicament perquè hi ha més aportació de la pròpia població. En fi, què us haig d'explicar si vosaltres ho sabeu perfectament? Els que sou de municipis perquè sou de municipis, els que sou empresaris perquè sou empresaris. És a dir, quan s'ho fa un, surt més barat. Només que ha de tenir unes regles clares i uns ajuts que siguin evidents i que siguin escrupolosament acceptats. Això és el que us volia dir i l'alegria d'estar una altra vegada a Sabadell, que per mi representa Catalunya en un sentit, n'hi ha d'altres, que també la representen, però de maneres diferents, avui li deia a l'alcalde. Però Sabadell, d'alguna forma, no sé perquè té aquesta cosa de dir que és una ciutat que s'ha fet a ella mateixa i que no depèn de ningú, que depèn d'ella, que ho ha tingut difícil, que el seu ofici principal en aquest moment està en crisi, s'ha hagut de transformar i, tanmateix, el tremp econòmic doncs ha continuat i el tremp empresarial també i, per tant, des d'aquest punt de vista, per mi, Sabadell és Catalunya, igual com dic que Catalunya és Espanya. No que Catalunya pertany a Espanya, sinó que Espanya és Catalunya, és a dir, que la millor definició d'Espanya és el que nosaltres som i el que nosaltres estem fent aquí, en aquest moment, de l'Espanya plural. I de la mateixa manera una de les millors definicions, sinó la millor, del que Catalunya és, és Sabadell. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1730 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sabadell Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Nacionalisme Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/249/20060201.pdf c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef PDF Text Text Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006 "Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó el redreçament de tot Catalunya". Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre país. L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura. L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la modernització de tot un país que havia estat silenciat. L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple d'èxits. He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim. Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el seu nom. Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya. Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler. Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis. L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país. Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que un país sigui el que és. I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin convertir en realitats. Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa Catalunya. Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya. Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les cooperatives. 1 �No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país. Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública. Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots. També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem. I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat. Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més cohesionada; cap a un país modern i de progrés. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1731 Title A name given to the resource Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes. Barcelona Subject The topic of the resource Ocupació Premis i reconeixements Macià, Francesc, 1859-1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/250/20060202.pdf b4d71f20dd158dcc0707573adffbe297 PDF Text Text Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia (castellà) Santiago de Compostela | 02/02/2006 Querido Presidente, conselleiros, director de la Caixa, presidente de la Fundación. En el momento que estamos viviendo se requiere que haya sentimientos, que haya intuición, proyectos, pero sobretodo tiene que haber claridad, una clara comprensión de lo que está en juego, porque cuando uno no está construyendo un barrio, ni una ciudad, ni siquiera una comarca, ni siquiera un país, diría, sino las leyes fundamentales de este país, ahí todo es mucho más abstracto, más duro, más frío. Voy a citar en primer lugar al presidente Touriño, que hace relativamente poco decía que el "Estatut abría un camino para el avance en la España plural y para la consolidación del Estado de las Autonomías, que nos debería beneficiar a todos, a Catalunya, España y a las demás CCAA, especialmente Galicia". Quiero estar a la altura de este pronunciamiento tan positivo y explicar el sentido de la reforma estatutaria. Quiero explicarles el sentido de la reforma estatutaria, explicarles su estado actual. Esta reforma es un proceso que tiene un propósito y una voluntad y ésta es de empatía, de reconocimiento y de trabajo en común. Se es consciente de que lo se hace no es sólo para uno mismo sino que forma parte de un sujeto mayor, más complejo, más amplio, en el cual hay que concordarse. Yo sabía, todos sabíamos, creo, en Catalunya, que esto iba a ser difícil. Por una sencilla razón: el acuerdo entre 4 grupos políticos tan diversos sólo se puede hacer a la alza. Y ahora me estoy refiriendo al primer acuerdo, al de aprobación del Estatuto de Catalunya, en Catalunya. El común denominador no es a la baja, sino a ver quién dice más, que nadie se quede atrás. Ese común denominador fue al alza y la rebaja, en cambio, sólo se puede hacer estando todos de acuerdo, para evitar sospechas de renuncia premeditada. Primero hay un pronunciamiento de la Comunidad Autónoma, por una gran mayoría, prácticamente el 90%, que se fragua sobre la base de esa convicción. Nadie quiere ser el último. Luego, cuando se trata de ver cómo se asumen las modificaciones que el sujeto mayor en el cual estamos, que es España, decide hacer sobre aquel texto, entonces las cosas son un poco más complicadas. Ya no es quien consigue más sino quien renuncia menos y eso es mucho más complicado. Por lo tanto, desde la convicción de que nuestra experiencia puede aportar reflexiones útiles en el proceso de reformas que se ha puesto en marcha en el conjunto de España, también lógicamente en Galicia. Iniciamos la reforma del autogobierno en Catalunya con dos objetivos: 1.Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura afirmación identitaria. Una etapa que fue necesaria y útil durante los años ochenta y noventa, es cierto, pero que había ido perdiendo fuerza y efectividad de modo paulatino. La pura afirmación de lo que somos. Y más aceleradamente lo ha perdido durante los últimos años, aunque no sería lícito ocultar que esa etapa se ha superado sobre la base de usar con cierta profusión el adjetivo "nacional". No es que se haya renunciado a la fase de afirmación identitaria sobre la base de renunciar a ella sino sobre la base de no darle la importancia que tenía en su momento. Pero ahí está el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Ràdio Nacional de Catalunya, etc... Hace más de 20 años ya se llenó el Nou Camp con ese slogan "Som una nació". Fue un reflejo casi diría masivo y casi espontáneo. Todo eso que la historia ha ido afirmando, nosotros pretendemos ahora que deje de ser tan importante, no sobre la base de olvidarlo sino de tenerlo por asumido y por, supuesto, proclamarlo por escrito en un Estatuto que dé fe de ello. 1 �2.Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural, nacida no, pero formulada sí, de manera claramente en Santillana de Mar hace 3 años. Una reunión a la que asistieron presidentes autonómicos, algunos candidatos y secretarios generales del PSOE de las diversas Comunidades Autónomas. Contribuir haciendo lo primero: ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa. No son contradictorios. El efecto de lo que acontezca en Catalunya sobre el conjunto probablemente va a ser significativo. Y lo digo sin ninguna petulancia, creo que habrá efecto. Por ello, -como explicaré luego- no podemos entender la reforma catalana fuera del contexto de consolidación del Estado de las Autonomías. El propio Presidente Touriño dijo esta semana que creía que "El nuevo Estatut abre un camino para el avance en la España plural". Como comprenderán no voy a ser yo quien le ponga peros a una afirmación que vale lo que vale cuando se formula con el viento en contra - y no precisamente el que viene del Atlántico o del Cantábrico sino el que en Catalunya llamaríamos terral. Lo que me recuerda a Rosalía y sus gallegos que iban a la meseta como rosas y volvían morenos. EL CONTENIDO DE LA REFORMA ESTATUTARIA La reforma catalana parte de un axioma compartido por todos los miembros del actual gobierno de la Generalitat de Catalunya: respetar identidades y compartir proyectos no son propósitos excluyentes. En efecto, se trata de una falsa disyuntiva porque lo deseable y posible es que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad. ¿Es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España democrática y plural? Es posible; y no sólo es posible, sino que sólo por esa vía tiene salida Catalunya. Y creo sinceramente también que sólo por esa vía tiene salida España. Me refiero pues no sólo a Catalunya sino a cada una de las autonomías españolas. El desencuentro identitario puede, y debe, canalizarse a través de soluciones políticas. Y eso es lo que hemos intentado a través de la reforma del Estatuto catalán. Y creo que podemos conseguirlo. ¿En qué consiste nuestra propuesta de reforma? Tenemos un objetivo que es afianzar un modelo de autogobierno que suponga un avance importante en el reconocimiento del país, de la nación catalana como tal, en competencias y financiación. De modo sintético: esta propuesta plantea 4 elementos clave. 1) Reconocimiento más claro de la identidad nacional de Catalunya. No solamente sobre la definición de lo que es Catalunya, sino también sobre su lengua, su historia, su cultura. En ningún caso, este reconocimiento puede ser considerado un factor de riesgo para la convivencia en España o una enmienda a la nación española. Al contrario, es un reconocimiento de la particularidad catalana, con contenidos muy concretos; cinco que cito a continuación: 1.- Derechos históricos en derecho civil, lengua y cultura: Debe quedar claro que esta mención de los derechos históricos no se formula sobre la base de la foralidad, sino sobre lo que marca la propia Constitución en su artículo 2, cuando distingue entre nacionalidades y regiones. Aunque cuando todo empezó, es cierto, y estoy hablando de nacionalidades y regiones en la Constitución, nacionalidades eran 3 y ahora son 7 ú 8 según sus propios Estatutos aprobados por el Parlamento español y votados por todos. En todo caso, lo que en principio parecía referirse a tres ahora se debe de referir a siete u ocho comunidades autónomas. En la Constitución Española, las 3 nacionalidades tenían idioma y derecho civil propio. Ahora, no necesariamente. Se llaman a sí mismas nacionalidades comunidades autónomas que no tienen estas características. No decimos que eso esté mal, que haya que volver a atrás; por supuesto que no, sólo decimos que hay una cosa que se ha perdido por el camino, y es la diferencia, ese dualismo interesante entre nacionalidades y regiones y si quieren vamos a tener 2 �que utilizar el nombre naciones para poder recuperar la singularidad que estaba atribuida a un núcleo de nacionalidades. 2.- Derechos lingüísticos, destinados a preservar el uso efectivo de las dos lenguas oficiales de Catalunya: catalán y también castellano. Dos lenguas españolas, algo que parecen ignorar los que estas semanas están impulsando una campaña cuando menos indigna. 3.- Reconocimiento de nuestros símbolos. 4.- Mención a las comunidades catalanas en el extranjero 5.- Reconocimiento de Arán y de los derechos lingüísticos del aranés Reconocer la identidad nacional de Catalunya, como la de Galicia o la del País Vasco, en mi opinión, que es la de la mayoría de los catalanes, no perjudica ni a la nación ni al Estado en España. En cambio, sí refuerza el encaje de estos territorios y recoge su particularidad, expresada repetidamente durante estos años de forma democrática y mayoritaria. Para quienes persisten en la oposición conflictiva de los conceptos de nación española y nación catalana (o de otras realidades del mismo carácter), recomiendo el último informe del Consejo de Europa. En él se propone una definición del mismo concepto en órdenes diferentes: - unos de tipo exclusivamente cultural (como el caso de Catalunya) - y otros de mayor calado político y vinculados a la existencia de Estados (como es el caso español). 2) Incremento, clarificación y fortalecimiento de las competencias desde el punto de vista del principio de subsidiariedad. Pensamos en Catalunya que este principio puede ser muy útil porque nos permite construir nuestra convivencia no sólo sobre la base de la identidad sino sobre la base de un principio igualmente potente que el de identidad pero mucho más inteligible por parte de todo el mundo sin necesidad de tener un sentimiento de identidad profundo pero no avasallador como parece ser el caso de algunos. Lo hemos hecho después de 25 años de experiencia, en los que han proliferado -más allá de lo deseado- los conflictos de competencias entre la Administración General del Estado y las Administraciones autonómicas. Y viniendo de abajo, de los ayuntamientos, que en España se han quedado como estaban, con sólo el 20% de los recursos públicos netos, mientras el Estado ha bajado del 80%, que era en 1980, al 30%. Es un Estado que ha dado una lección de modestia al mundo formidable, esto es ser federal, mientras que las CCAA eran el 0% hoy son el 50% del gasto público; en algunos casos con más competencias como Catalunya o el País Vasco, probablemente el 60%. Pero los ayuntamientos se han quedado en el 20 y esto es un poco decepcionante. Creo que es la prueba de que las autonomías que pretenden sustituir el Estado para dar proximidad, a la hora de la verdad nos convertimos igualmente en egoístas de lo que tenemos y reacios a ceder hacia abajo lo que probablemente los ayuntamientos estarían en mejores condiciones para aceptar. También es verdad, y lo digo por experiencia, que muchos ayuntamientos no se atreven; sí a pedir, a exigir, pero radicalmente no a probarlo. En gran parte, era lógico que esa substitución del Estado por las autonomías sin una ulterior cesión a los ayuntamientos así fuera porque debía llevarse a la práctica el desarrollo competencial previsto en el bloque constitucional conformado por la Constitución y los Estatutos. Como también es lógico que ahora, vista la experiencia de más de veinticinco años, procedamos a clarificar mejor qué hacen unos y qué hacen otros. Quizá el uso del concepto de blindaje de las competencias se haya prestado a la confusión. En realidad, estamos hablando de criterios más claros y útiles para establecer una tipología de materias y competencias, que impidan transgredir los marcos competenciales establecidos por la Constitución. 3 �Partiendo del principio de subsidiariedad, la Generalitat quiere gestionar desde la proximidad todos los servicios que afectan directamente a los ciudadanos de Catalunya y que constituyen el núcleo duro de sus políticas públicas. Algunos ejemplos de las nuevas competencias recogidas en la propuesta de nuevo Estatuto son bien explícitos sobre este propósito: . . . . . . . Trenes de cercanías Becas de enseñanza obligatoria Inspecciones laborales Políticas de acogida de inmigrantes Guarderías Gestión de prestaciones no contributivas Seguridad privada, etc Todas ellas son competencias que vienen a añadirse a todas aquellas que ya gestiona la Generalitat relacionadas con las grandes políticas del Estado del bienestar: educación, sanidad, bienestar social, seguridad pública y vivienda. Y también a las que se ocupan de la ordenación y gestión del territorio: urbanismo, infraestructuras y transportes. El principal dirigente de la oposición en España afirmó no hace mucho que las administraciones autonómicas servían para poco más que para hacer carreteras. Sin duda, es un planteamiento más propio del siglo XIX que de nuestro tiempo. Un planteamiento que, por cierto, no ha suscrito ningún líder autonómico del Partido Popular, como no podía ser de otra manera. Hoy, la gestión moderna y eficaz del Estado se lleva a cabo descentralizando en los gobiernos regionales y en los municipios. Porque este es un proceso en el que todos ganan; gana el ciudadano, gana la administración autonómica que puede plantear políticas transversales y afrontar mejor los problemas más próximos y gana también la administración central que se desprende de una carga para la cual muchas veces no dispone de la suficiente flexibilidad. Está demasiado lejos para tratar con eficacia esos problemas próximos. 3) Mejora de la financiación. ¿En qué consiste el modelo de financiación esbozado en el nuevo Estatuto? Es un modelo caracterizado por cuatro ejes principales: a. El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya. La suficiencia de recursos es posible porque se incrementan los porcentajes de participación de prácticamente todos los impuestos estatales (excepto el de sociedades): - IVA: del 35% al 50%; - Impuestos especiales: del 40% al 58% En otros (sucesiones, patrimonio, etc.) se llega al 100%. Los economistas se resisten a dar las cifras relativas al porcentaje de mejora de los recursos totales de la Generalitat en "n" años, pero creo que un 10% de incremento (inversiones estatales aparte) es, por lo menos, probable. b. El Estatuto establece que la Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea. Se precisa explícitamente que se incrementará la capacidad normativa actual sobre el IRPF, y se atribuirán competencias normativas sobre las operaciones efectuadas en la fase minorista del IVA y en los impuestos especiales. c. El Estatuto consagra el papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. De modo que una Agencia Tributaria de 4 �Catalunya gestionará, recaudará, liquidará e inspeccionará todos los impuestos propios de la Generalitat y los cedidos totalmente. Y en dos años, lo pone el Estatut, de acuerdo con el Gobierno español, se creará un consorcio paritario entre la Agencia estatal y la catalana, para la gestión del resto de impuestos estatales recaudados en Catalunya. d. El Estatuto establece un criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos fiscales similares, no en términos absolutos que eso sería injusto, sino en términos relativos a la renta de cada uno; por supuesto, es más alta en unas comunidades y más bajas en otras. Pero no concreta la fórmula de nivelación porque obviamente es una cuestión multilateral que no puede resolver el Estatuto catalán sino que hay que debatir y acordar entre todas las Autonomías. Esa es la variable todavía abierta que no permite decir totalmente cuál será cuantitativamente el resultado, o en qué periodo de tiempo se necesitará para llegar a él sin daño para nadie, para que nadie pierda. A estos cuatro ejes principales cabe añadirle un quinto eje relativo a las inversiones del Estado en Catalunya: e. El modelo garantiza que durante un período de siete años, hasta la finalización del modelo actual de financiación europea, las inversiones estatales en Catalunya se equipararan al peso relativo del PIB catalán en relación al español. Actualmente sufrimos un déficit importante de infraestructuras; pensemos que durante el período 1991-2005, estoy hablando de quince años, la inversión estatal en Catalunya representó el 12% del total de la inversión del Estado español (y menos del 10% si no se cuenta el AVE), y en cambio la población representa el 16,5% del total de la española y el PIB el 18,8%. En resumen, se trata de un modelo que persigue la autonomía, suficiencia y solidaridad al mismo tiempo. Es un modelo de inspiración federal porque busca el equilibrio apropiado entre autonomía e igualdad; persigue la suficiencia financiera e instrumenta mecanismos de nivelación. Como pueden ver: - Es un modelo que puede ser extensible a otras Comunidades. Es un modelo que no altera el mantenimiento de la Caja única de la Seguridad Social. Es un modelo que sigue rigiéndose por el principio de solidaridad interterritorial. Y, finalmente, es un modelo en el que una Comunidad no gana a costa de otras. Querría dejar bien clara una idea general: la mejora de financiación de Catalunya no se hará a costa de Galicia ni impedirá mejorar su propia financiación. Mucho me extrañaría que Galicia y las demás CCAA no mejoraran su financiación en paralelo. El Presidente del Gobierno español se ha cansado de explicar que la economía va como una moto, que el superávit presupuestario es considerable y que crecemos entre dos y tres veces lo que crece Europa, que Galicia y otras Comunidades Autónomas tienen y tendrán una inversión estatal importantísima. 4) Conciliación de la bilateralidad y de la multilateralidad. Mantenemos abiertas las dos vías necesarias e indispensables para el buen funcionamiento del Estado de las Autonomías: - la vía bilateral (a través de una nueva Comisión Bilateral), dedicada a aquellos asuntos específicos de la relación Administración General / Generalitat; - la vía multilateral, para aquellos asuntos que afectan al conjunto de CCAA. 5 �Si una de las dos vías no ha funcionado adecuadamente en estos años ha sido la vía multilateral; o ha funcionado poco, y si ha funcionado, lo ha hecho relativamente mal. Es ahora que las Conferencias de Presidentes y otros escenarios están empezando a dinamizar, como hemos visto muy claramente en el tema del déficit sanitario, en beneficio de todos, no sin discusión, pero en beneficio de todas las Autonomías; el Estado ha hecho un esfuerzo importante en la mejora de la financiación de la sanidad en un escenario multilateral. Este es el principal reto del Estado de las Autonomías. EL MÉTODO DE LA REFORMA ESTATUTARIA Dos premisas en todo el proceso: constitucionalidad y consenso Pero con ello hemos ganado una mayor implicación por parte de todos, alcanzando un consenso muy amplio en Catalunya. Finalmente, la propuesta catalana salió con el 90% de los votos del Parlament: PSC (que es el partido más votado ya en las 2 últimas elecciones), CiU, ERC e ICV. ¿Qué ha hecho el PP? Lamento de veras no haber conseguido una mayor participación del Partido Popular de Catalunya en el tramo final del trayecto, aunque el comportamiento de Piqué y sus compañeros, asistiendo a la reunión de Miravet que sirvió para relanzar el proceso, fue impecable. La polémica suscitada dentro del PP no es ajena a todo ello. Estos últimos días se han puesto de manifiesto las dos posturas sobre cómo puede afrontar este partido la reforma: - desde una participación crítica, como hizo Josep Piqué y el PPC, - o desde un rechazo frontal y cerrado, como el que hemos observado en los últimos meses. Debo decir que la primera condujo, durante la tramitación en el Parlament, a una valiosa contribución que finalmente no pudo ser refrendada en la votación final. En Catalunya se observa con interés la postura que está adoptando el nuevo dirigente del PP gallego, Núñez Feijoo. Su aportación puede ser decisiva, no sólo para el Estatuto de Galicia, sino para la participación del PP en la agenda de reformas territoriales de España. La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos. No obstante, Catalunya ha echado en falta una mayor manifestación de respeto en relación con su proceso de reforma. No hemos gozado de un clima general de respeto por nuestras instituciones y por nuestras propuestas. Algunos han convertido la propuesta de Catalunya en un arma arrojadiza para el combate entre oposición y gobierno en Madrid. Lo lamento. Porque Catalunya no ha hecho su propuesta contra nadie. No la ha hecho en absoluto contra España, ni contra ninguna de las comunidades autónomas. Dicho de otra forma: Catalunya nunca aprobaría ninguna propuesta que perjudicase los intereses generales de España ni los intereses en particular de Galicia. La reforma catalana ha querido que eso no ocurra. Ya ha recorrido el trecho más difícil de esa reforma. En los últimos días, se ha forjado un acuerdo al que se han sumado PSC y PSOE, CiU e ICV. Al que -espero- próximamente se añadirá ERC. Más allá de fotos y reuniones a última hora, este acuerdo sólo se puede entender desde la enorme faena, las 2 efes, fotos y la faena, realizada durante el año y medio anterior. Sólo cabe esperar que el PP se avenga a participar de forma constructiva durante el debate en Comisión. Esa es mi esperanza. LA ESPAÑA PLURAL: LA CONTRIBUCIÓN DE CATALUNYA Por último, estoy convencido más que nunca que la España plural es un proyecto de realismo político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos. Estoy seguro que la España plural tiene que nacer de la periferia geográfica, sin que nunca más pueda ser considerada periferia política y sólo dejará de ser considerada así si es protagonista en la 6 �configuración de esta España plural, lo cual implica una nueva concepción política. Pero no sólo una nueva concepción política de carácter más federal, sino una nueva concepción económica: la España en red. La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante. Un principio general de funcionamiento: las CCAA son Estado, no son el Estado. Son sujetosEstado, no Estados, forman parte de lo que llamamos Estado en sentido general, no gobierno. Forman parte de la estructura a través de la cual el Estado se relaciona con los ciudadanos. Estado español; y como tal deben ser tratadas, con lealtad recíproca. Se trata de acabar con aquella expresión tan corriente y al mismo tiempo tan engañosa que distingue al Estado y a las administraciones autonómicas. El Estado en España, desde hacer tres décadas, y por definición constitucional significa tres administraciones: General, Autonómica y Local. Un criterio: el reconocimiento de la diferencia, que no significa desigualdad, ni, por supuesto, privilegio; pero si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad, sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es España. La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva. Una formulación constitucional: restablecer el poder de la distinción inicial entre nacionalidades y regiones en la Constitución. Y una cultura política: esta realidad, más compleja, más compuesta, requiere ser edificada sobre un principio básico que es el de la lealtad. Hay que jugar limpio, hay que jugar claro, hay que explicarse efectivamente, hay que saber escuchar, hay que saber proponer y hay que saber, por supuesto, rectificar. Reitero el apoyo de Catalunya a la agenda reformadora que el Presidente Zapatero ha expresado en relación con el Estado de las Autonomías. El liderazgo del Presidente Zapatero es indiscutible en ese terreno. Está cumpliendo su compromiso con la reforma del autogobierno en Catalnya; ha sabido enmarcarlo en un proceso más amplio de reforma territorial: Conferencia de Presidentes, reforma del Senado, reforma de otros Estatutos. y ha empezado a abordar la reforma constitucional para la cual se preveen más dificultades de las que quizás hace dos años y medio se podía imaginar. Reforma constitucional para: 1) solucionar contradicciones existentes en el proceso de la sucesión 2) denominar a las CCAA (ahora no están) 3) reformar el Senado para convertirlo en la cámara de las autonomías con una presencia necesaria de los poderes locales y 4) hacer constar en ella que formamos parte de la Unión Europea (esto es del año 1986, han pasado veinte años y la Constitución todavía no lo dice). Sabíamos desde el principio que todo eso no sería fácil. Pero finalmente, parece que la senda reformadora va lentamente, más de lo que querríamos, asentando su curso. Hoy es Catalunya y espero que también la Comunidad Valenciana, las comunidades que están entrado en la senda de la reforma. Mañana vendrá Andalucía y Galicia. Y, poco a poco, el resto. Es la gran apuesta para que la España del siglo XXI siga avanzando, con todas las garantías, por una vía democrática basada en los valores de la igualdad, la diversidad y la libertad. Muchas gracias. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1732 Title A name given to the resource Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santiago de Compostela Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Dret constitucional Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/251/20060204.pdf 48ad27d5f1db682a0d0497b0c414c225 PDF Text Text Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Palau Moja. Barcelona | 04/02/2006 Un poble que no hagués perdut la seva llibertat mai no hauria tingut una exposició com aquesta, no l'hauria hagut de tenir, no li hauria calgut. Tant de bo a nosaltres no ens hagués calgut. Avui Catalunya es retroba amb un tros de la seva pròpia història. I tanca una vella ferida, massa temps, innecessàriament oberta, i ho fa gràcies a la feina d'uns treballadors de l'arxiu, que ens han retornat les proves del que aquest país va haver d'aguantar. I avui les tenim i ens serveixen perquè la nostra quitxalla, la nostra joventut, la nostra gent, els nostres grans també, alguns dels quals ho van patir, encara ho podran veure, aquests haurien de ser els primers. Que sàpiguen, efectivament, què és el que va passar, què és el que se'n van endur, quina és la matèria de la qual està feta la vergonya que vam passar i la dignitat que ara recuperem. Catalunya es retroba amb un fragment de si mateixa, d'ella mateixa, a través d'una mostra de documents que vam perdre en un malson, que tant de bo mai no s'hagués produït. Avui celebrem, doncs, un acte d'altíssim contingut simbòlic. Més de vint-i-cinc anys després que Josep Benet els reclamés en seu parlamentària, llàstima que avui no hagi pogut venir, els papers de Salamanca són de nou a Catalunya. El procés per aconseguir el retorn no ha estat gens fàcil. Si hem perseverat, junts, ha estat per un profund sentit de la responsabilitat i de la història. I quan dic junts, dic junts, tothom, al llarg del país i de les institucions, però també al llarg del temps, perquè ha costat molts anys. El nostre present era deutor del nostre passat. Deutor d'aquells que van mantenir el batec actiu pel retorn de les institucions i de la llibertat. Deutor d'aquells que, en l'inici de la transició, van iniciar la reivindicació legítima d'aquest fragment vital de la nostra història contemporània. Cadascú, per descomptat, ha estat en aquest procés segons les seves possibilitats i segons les seves responsabilitats. Tothom ha assumit les seves. Però avançant junts, a partir d'un moviment cívic unitari, que ha estat la Comissió de la Dignitat, a la qual avui hem de retre homenatge perquè han estat la punta de llança del país en tot això. A partir del treball incansable d'entitats i de persones, de la voluntat de tots els partits catalans, de la complicitat de la ciutadania, i del compromís de les seves institucions per recuperar la dignitat. Aquests dies he traduït la meva satisfacció pel retorn anomenant-los els Papers de Sant Cugat, perquè és on han d'anar i el nom que tenen és d'allà on vénen. Ara bé, potser, en justícia, haurien de ser recordats per sempre com els Papers de la Dignitat de Catalunya. Perquè és, sobretot a la Comissió de la Dignitat que hem de reconèixer l'esforç dut a terme i a qui hem d'expressar el nostre agraïment. Ahir vaig ser a Santiago de Compostela i hi havia una exposició magnífica dels papers de l'Estatut, de l'Estatut actual, de quan es va fer. Per cert, "Galícia és una nación", deia l'article primer, els primers papers, amb les fotografies de tots els que voltaven aquella afirmació. Mireu, aquesta exposició sobre el retorn dels documents confiscats estic convençut que servirà per mostrar a la ciutadania d'arreu del país dues coses: primera, les raons profundes que assistien la reclamació del retorn i, segona, el despropòsit d'aquells que han volgut convertir els papers en un nou episodi d'enfrontament forassenyat. L'arribada dels papers a Catalunya, és doncs, la culminació d'un acte de justícia històrica i de dignitat democràtica. De justícia històrica, perquè fa efectiu el dret de les institucions de la Generalitat (i més endavant també de totes aquelles persones espoliades), tot anirà arribant, a la recuperació de la seva memòria. 1 �De dignitat democràtica, perquè fa efectiu un dret legítim i reconegut per la Constitució i per l'Estatut de 1979, a partir d'una llei votada al Parlament espanyol. És una decisió que permet la reconciliació sense oblit i la memòria sense rancor. Ara ens correspon convertir la reparació en un símbol de concòrdia i de futur. En un símbol de la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. Catalunya, en els millors moments de la seva història ha estès la mà i ha proposat, ha discutit i ha convençut. Però això només ha estat possible quan al davant hi havia a Espanya un govern disposat a entendre la seva pròpia complexitat, la dels pobles d'Espanya, les seves personalitats diverses i les seves aspiracions, pròpies i compartides Recentment he estat a Euskadi i a Galícia, nacions històriques que formen amb nosaltres l'avançada més robusta de l'Espanya plural. I he comprovat que el nostre antic projecte comú avança imparable. Perquè diguem-ho clar i català, perquè hi ha un Govern i una majoria parlamentària a Espanya, a la qual esperem que se sumin tots els nacionalistes catalans com més aviat millor, que ha tingut i té la voluntat de fer avançar aquest projecte. Dues condicions crec que s'ha donat pel retorn dels Papers. Perquè no hem d'oblidar que molts, abans d'ara, ho havien promès o provat . Però ha estat ara que s'han donat les circumstàncies i que hi ha hagut el coratge polític necessari per fer-ho possible. El compromís i la perseverança de qui els reclamava han estat presents des del primer moment. Però la determinació dels successius governs d'Espanya no havia estat la necessària fins ara. Reconeguem-ho. El camí de Catalunya a l'Arxiu de la Guerra Civil fa molts anys que el vam fer. Va ser un camí d'anada. Però ha estat ara que s'ha pogut transitar, pacíficament, pel camí de tornada. Hi ha hagut determinació. I aquesta determinació és, alhora, un senyal del canvi de llenguatge que experimentem, des de fa gairebé dos anys. L'avenç del reconeixement del català a Europa n'és una bona mostra. Com hi ha moltes altres mostres d'un diàleg distint entre el conjunt d'Espanya i Catalunya. Començaríem per la Carta Municipal de Barcelona, que finalment s'ha aprovat. La vam començar l'any 1980 amb Narcís Serra i després amb Joan Clos. A l'any 80 i, tot just, ara s'ha aprovat al Parlament espanyol. Hi ha coses que es belluguen, hi ha coses que tornen, hi ha realitats que es reconeixen, hi ha veritats que es diuen. I tot això passa, a més a més, amb la nostra moderació. Perquè la dignitat també és saber rebre, saber triomfar, sense esclafar, sense provocar. Que aquells que es podrien sentir vençuts, i en el fons són vencedors també ells, no se'n sentin de vençuts. El mateix hauríem de dir de l'Estatut. Fa dos anys era difícil de pensar que un nou Estatut es pogués plantejar en el marc d'una ambiciosa agenda de reformes. Avui l'Estatut és un projecte que avança; que va fent el seu camí i que tots desitgem veure fet realitat en els propers mesos. Hem vist que a partir del diàleg, el pacte és possible i és eficaç. I el retorn dels papers és, en aquest sentit, una mostra de tot el que estic dient, un gran assoliment per Catalunya. I és també un gest no aïllat: forma part d'una filosofia política en marxa. És, en definitiva, un gest que es refereix al passat, però és un gest d'esperança en el futur. Moltes gràcies a tots. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1733 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja. Barcelona Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Salamanca Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/252/20060207.pdf ce000c9f844727636ac8f29356ed79a4 PDF Text Text Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel·les Concert Noble. Brussel·les | 07/02/2006 Estimats amics, senyora ambaixadora, senyor comissari, senyors diputats, senyores diputades, estimats amics. És ja una obligació aquesta cita que es va repetint i que ens permet fer arribar el que s'està fent a Catalunya i també saber, efectivament, com està anant la nostra representació aquí, com està defensant els interessos, els nostres interessos. Jo crec que estem aprenent, que Europa és un procés d'aprenentatge amb tota sinceritat, que ho és per tothom, ho és per nosaltres, però ho és també pels països europeus. Aprenentatge que no sempre està desproveït d'algunes lliçons de militars com les que darrerament hem tingut amb les conseqüències del referèndum francès, i la comprovació de que el procés no era tan lineal, tan senzill, tan optimista, tan fàcil com s'havia previst, però, no per això, més exempt d'interès i d'obligacions per tots nosaltres. Ha passat un any des que es va commemorar que Espanya feia vint anys que era membre de ple dret de la Unió Europea, i el proper mes de novembre celebrarem els 20 anys d'aquesta Oficina a Europa. Oficina que, des de juny de 2004, va passar de ser una Delegació del Patronat Català pro Europa a ser una Delegació del Govern català, tancant així el període d'afermament de les relacions entre Catalunya i la Unió. Què ha passat en aquests vint anys? Europa ha doblat els Estats membres de la Unió; dels dotze n'ha passat a vint-i-cinc. Espanya ha passat de ser un país receptor a ser un país dinamitzador, que aprofita les oportunitats del mercat únic, i a començar una nova situació en la qual haurà de ser país contribuent. Catalunya ha pogut normalitzar i institucionalitzar les seves relacions amb Europa, amb una embranzida recent important en matèria de reconeixement del català a Europa, que per nosaltres ha estat, ho diré clarament, una comprovació de que efectivament el reconeixement de Catalunya com a nació era un fet, no només a Espanya sinó a Europa. Ens plantegem doncs, a partir d'aquí i del projecte de l'Euroregió, del qual ha fet menció la delegada del govern d'aquí, una presència cada cop més important per nosaltres, i cada cop més valuosa, en una Unió Europea entesa com a unió de pobles. A nivell català, l'atenció està fixada sobre el nou Estatut. Un nou Estatut que obre una etapa nova de governabilitat catalana, que també s'ha d'entendre en clau del conjunt d' Espanya, dels pobles d' Espanya, i que tindrà un efecte, que està tenint, ja ho veiem, sobre el conjunt dels pobles d'Espanya i també en clau europea. És un Estatut que ens dota d'instruments que faran possible que Catalunya jugui a fons el seu paper allà on li toca, per exemple. en el camp de l'Euroregió; per exemple, en el camp dels eixos infraestructurals. No ens enganyem, l'existència d'Europa és cada vegada més un futur que implica canvis en la manera com enfoquem les nostres polítiques a nivell estrictament polític, però també a nivell econòmic i a nivell estratègic. Crec amb tota sinceritat que en el futur, gairebé per definició, Europa té una responsabilitat enormement clara i important, i està en les nostres mans fer-la possible. Europa té l'oportunitat de convertir-se en un referent en el món, en un país amb una dimensió que està adequada a les que ens obliguen a tenir, per dir-ho d'alguna manera, a les nacions clàssiques, les nacions més grans, Espanya, França, Alemanya..., al mercat mundial, al mercat econòmic i al mercat polític. És evident que l'existència dels Estats Units d'Amèrica i dels grans països asiàtics ens obliguen d'alguna forma a posar en comú elements de la nostra economia i, en definitiva, també elements polítics per poder ser políticament i econòmicament competitius. Vull dir-vos en aquest sentit, clarament, que l' existència de la Unió Europea i la seva ampliació ha canviat profundament la relació entre Catalunya i Espanya. Com ha canviat segurament la relació 1 �entre Baviera i la República Federal, potser una mica menys, però també dic menys perquè allà el caràcter federal de la República era més i discutit. Perquè d'alguna forma Europa substitueix a Espanya; fa coses que abans feia Espanya, en matèria de moneda, i, en el futur, segurament en matèria de defensa, però no substitueix en canvi les coses que fan aquelles unitats que estan per sota de la unitat d'Estat, no substitueix Catalunya per dir-ho d'alguna manera. I en aquesta mesura, Catalunya s'ha de relacionar directament amb Europa. De vegades, quan dic aquestes coses, se m'entén malament. Una vegada vaig dir "Catalunya és Estat" i, quan deia que Catalunya era Estat, estava afirmant que Catalunya era lleial a la construcció d'un Estat de caràcter plural, de l' Espanya plural. I molts van interpretar que jo estava dient que Catalunya era un Estat. Bé, si nosaltres fóssim una unió de caràcter federal probablement ho seríem, però no es tracta d'això; jo el que estava dient era que Catalunya formava part, i d'una manera fonamental, del que era l' Estat Espanyol. I dic el mateix respecte d'Europa. Catalunya s'ha de relacionar doncs amb la Unió; potser no ha de tenir o no tindrà les competències que té, per exemple, la regió de Brussel·les, de la qual se'n parla aquí més, però a Espanya i a Europa potser menys que a Catalunya, perquè jo recordo ja fa temps sentir al president de la regió de Brussel·les dir-me que havia firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica en aquell moment. A això no hi arribarem, però per descomptat que si no arribem a les competències que tenen les regions belgues, o que la regió de Brussel·les tenia en aquell moment, és evident que en tenim i de molt importants, que en tenen un camp de realització que és europeu. Per Catalunya tot això, aquest canvi de dimensions, el fet que l'Estat que tenim al damunt no sigui només l' Estat Espanyol sinó la Unió, representa l'obertura d'una sèrie de prospectives enormement interessants. Crec que a Europa també l'hi és interessant el fet que hi hagin unitats que no són les estrictament estatals tradicionals, que juguin al joc d' Europa. Perquè Europa, a través d'aquesta presència de les regions, comitè de les quals vaig poder presidir com saben vostès durant un parell d'anys i del qual vaig ser vicepresident dos anys més, obté el feeling real. Les regions europees li donen a Europa el feeling real de la seva diversitat d'alguna forma. Pensin que cada dia la globalització representa més la desaparició de la diversitat. Ens deia un expert gal·lès, a Barcelona, amb motiu del Fòrum, que cada any desapareixia un nombre important de llengües al món; és a dir, hi ha un nombre determinat de llengües al món que es pot anar comptant i cada any se'n perden. Podríem anar quasi quantificant la pèrdua de diversitat en el món a través de la globalització. I bé, d'alguna manera, el fet que Europa es relacioni amb les seves regions, amb les seves comunitats autònomes..., dóna a Europa un feeling de la seva diversitat, una profunditat a la seva existència com a unió, enormement més profund i més interessant. Això que passa amb les llengües passa també amb l'economia. Si un govern, regional o autonòmic, vol ajudar l'economia del seu territori, en el marc de l'economia europea, per descomptat que ha de comptar que la dimensió de les seves empreses probablement hauria de ser més gran. Ho dic perquè a vegades, quan es discuteixen temes com alguns dels que han aparegut en els diaris aquests dies respecte la mida de determinades empreses o fusions d'empreses, es tendeix a polititzar aquesta qüestió com si fos un tema de rivalitat entre regions, i no, és que Espanya necessita tenir empreses que tinguin la mida europea, i si no les té, no serà important en el mercat real, que és el mercat comú. De manera que podem esperar que no sempre en la mateixa direcció, des del punt de vista geogràfic, potser és el de menys des d'aquest punt de vista que estic parlant ara, el que hi haurà d'haver són fusions d'empreses importants a Espanya, perquè les empreses espanyoles puguin ser de la mida que Europa està exigint per ser competitius. De manera que menys discussions respecte de la paternitat, del nom o de la comunitat autònoma en la qual això es produeix, respectant totes les regles de la competitivitat i de les comissions que es dediquen a vigilar que tot això no sigui una concentració de poder excessiu. Però que vol dir 2 �concentració de poder econòmic a Espanya quan on estem és en un mercat europeu? Vol dir simplement que hauríem de tenir i tindrem, i estem començant a tenir, empreses de mida europea. Aquesta empresa que s'està creant per exemple en el camp energètic, serà una empresa que estarà en el segon lloc europeu i en el cinquè del món suposem. És que ens hem de privar que Espanya tingui aquestes empreses? És que pel fet que tinguin una certa coloració autonòmica no és bo per Espanya que això sigui així? Vostès que estan aquí entendran perfectament el que vull dir quan dic això. Mireu, en tot aquest escenari, Catalunya vol formar ella mateixa una empresa, vol fusionar-se també com a empresa amb unes altres regions europees, algunes d'elles espanyoles i altres no, amb l' Aragó, amb les Illes Balears, amb la Comunitat Valenciana. Inicialment havíem pensat que podia ser, però actualment és una mica difícil, amb Midi Pyrénées i Languedoc- Roussillon. Estem parlant d'un conjunt de quinze milions d'habitants; estem parlant d'una regió europea que ja té també, com les empreses, la mida que es necessita per ser competitiu políticament, per dirho així, a Europa. El procés és lent, i aquests processos, per descomptat que s'han d'enfocar amb modèstia, però al mateix temps amb ambició. Aquesta ambició hi és, farem una reunió d'aquí a pocs dies, anualment ens anem reunint, i en aquesta reunió evidentment parlarem de coses que són interessants per cadascuna de les regions, però que progressivament van interessant a les altres, no solament a aquella en la qual s'ubica una determinada infraestructura. Som conscients també a Catalunya, també a l'Aragó, també al Midi Pyrénées i al Languedoc Roussillon, i a les Balears, que ens uneix una colla de factors que fan que Europa pugui tenir una centralitat, per dir-ho així, de segon ordre si vostès volen, que pugui ser competitiva amb les grans centralitats europees que ja coneixem. Deixi'm acabar dient que és un plaer estar aquí amb vostès, que cada vegada que he vingut aquí m'he sentit perfectament a casa per raons molt diverses; primer, perquè hi havia passat molt de temps, però també perquè en aquí veure tants catalans, per una banda, tants ciutadans espanyols també, representant a Catalunya i Espanya a la UE em fa sentir que realment estem en allò que hem d'estar i que estem parlant a persones que estan justament en el lloc, i donen per entès el que jo els hi estic dient, cosa que, a vegades, a Catalunya i a Espanya, és molt més difícil d'aconseguir, que t'entenguin. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1734 Title A name given to the resource Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel.les Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Concert Noble. Brussel.les Subject The topic of the resource Autonomia Relacions Internacionals Unió Europea Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/253/20060222.pdf f659d50206f70ebfaa146052185d829c PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès) Nova York | 22/02/2006 Perhaps few peoples are better positioned than North Americans to understand what it is going on today in Catalonia and in Spain, The entire conception of the State and of the Nation in the United States is founded on the principle "E pluribus unum" a motto first proposed for the Great Seal of the United States by Thomas Jefferson, John Adams, and Benjamin Franklin. "One from Many" : the phrase declares the determination to form a single nation from a collection of states and, by extension, a whole political body from a nation of immigrants. Intrinsic to this is the dialogue between citizens and their governments about the limits of governmental power, about the protection of individual rights and the requirements for the common good -often translated into problems of taxation and representation-, and about where power can best be exercised: at the level of the federal government, the state governments, the municipalities, or the town hall. These are familiar topics in the context of the United States. WE are less accustomed to thinking about them in terms of Spain. But they are intrinsic to the distribution of power in Spain, as well. For centuries, ever since the consolidation in the 16th century of a Spanish State identified with the Spanish language, the Catholic Church and a strong centralized public administration located first in Valladolid and ultimately in Madrid, this has also been the hidden issue that underlay conflict after conflict, from the War of Succession in 1714 to the Civil War from 1936 - 1939. Catalonia has always been at the forefront of this discussion. The will for self-determination of the Catalan people dates at least from the 13th Century, when the Consell de Cent (Council of the Hundred, or Senate) was established by Jaume I, James the First. As my dear friend Robert Hughes writes in his beautiful love letter to Catalonia, titled "Barcelona", ["The Catalans'] sense of exception ran back to the ideal of the ancient Roman republic, of the head of state as primus inter pares, first among equals. To them, the count-king ruled by contract and not by divine right". Robert goes on to quote the fiercely self-sufficient Catalan oath of allegiance to the king, to wit: "We who are as good as you, swear to you, who are no better than we, to accept you as our king and sovereign lord, provided you observe all our liberties and laws." And now comes the clincher:"but if not, not". It is this shared spirit of political liberties and governmental complexity that the Catalan people have sought to rethink our Statute of Autonomy, after a period of twenty-five years of unparalleled democratic stability and freedom. There are many misunderstandings with regard to this process, some of which I hope to lay to rest today by answering your questions about the process of political reform we have undertaken with passionate loyalty both to Catalonia and to Spain, an idea of Spain in which all these questions can finally be resolved in the Parliament and not on the battle field. 1. REFORMING TO IMPROVE If you have been following the political news in the Spanish press in recent months and weeks, you will have noticed that things are a bit "shaken up". There is a considerable stand-off between President Zapatero and the main opposition party, the Popular Party, which has generated a degree of political tension not commonly found in Western politics. You may have heard about economic stakeholders, intellectuals, the Catholic church. and even an occasional military officer, all coming forth to state political opinions against the government! Catalonia and the Catalan political parties as well as its President at centre stage of policy and politics in Spain. 1 �You may have asked: What's happening in Spain? What's up with Catalonia? Let us take a brief glance into the past. Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the last thirty years. Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state in history (monarchy versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of political power (centralism versus autonomism). After Franco's death that unstable, conflict-ridden Spain came up with the democratic formula that solve these problems. The 1978 carta magna established a constitutional monarchy with a social market economy and a notably decentralized state. Our democracy was built up on a strong devolution process, very close to what people use to call a federal system. Since then, Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene. We are growing now at 3.5%, three times the European average. Even if it may seem paradoxical the foundations are being laid in Spain for a new stage in our democracy, in which our federal system will be strengthened, our economic development will be sustained, and, according to many sources, ETA's terrorism may well end forever. I am certain of one thing: thanks to the reforms that are currently underway beginning with the new Catalan Statute, Spain faces a future which will follow the history of social, economic, and political progress of the last thirty years. To explain this I would like to outline the following: 1.- The current political reform in Spain consists of a new "devolution" process which will complete and expand the one already undertaken at the advent of democracy in 1978. 2.- This "new devolution" chiefly consists of, first, the recognition of the historic identity in some autonomous communities -Catalonia, Basque Country and Galicia-, and, second, of an improvement in the financing of these administrations. 3.- The political origins of this reform lie in Catalonia's requests in recent years. We cannot view the Catalan reform outside the context of a consolidation of the State of the Autonomous Communities. Let's talk about these two items. 2. REFORMING CATALONIA What reasons have led Catalonia to propose the reform of its self-government? One reason: To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. The first article of the proposed statute declares "Catalonia is a nation". The Spanish Parliament will probably prefer to place this in the preambul or introduction of the law. Big question left to the end of the debate. Fourth Goal:-- Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and administration (state, autonomous community and city or local authority). Fifth Goal:-- A partial reform of the way the autonomous communities are financed. Some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose competitiveness and suffer under this system, as it happens in the European Union with Germany. A revision of this point in no way implies the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain. [There is a tendency towards making collection of taxes devolved to the authorities.] 2 �Constitutionality and consensus The draft for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30th after 18 months of debate. It was supported by four of the five political factions represented in Catalonia's parliament: the Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of greens and post-communists and CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party, which is a small party in Catalonia -the fourth in votes-, voted against it. Of the 135 members of the Parliament of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute. On Nov. 3rd, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor. Do not forget that the PP participated in the entire process within Catalonia, with a constructive attitude. Some people have turned Catalonia's proposal into a projectile weapon to spark open combat between the opposition and the government. However, Catalonia did not frame its proposal against anyone. In no way is it against Spain. Nor is it against any of the autonomous communities. Catalonia would never approve any proposal that would jeopardize the interests of Spain as a whole. The Catalan reform has already passed the most difficult part of its journey. 3. THE PLURAL SPAIN The Catalan reform does not end up in an improvement of Catalonia's self-governance. As mentioned before, Catalonia opened a true new devolution process all around Spain. The ultimate goal is the realization of the plural Spain, the federal Spain. 1.- I am confident, more than ever, that the plural Spain is a project adding political realism to collective ambition. a/ Realistic in its development: We must work with a constitution and charters that are untouchable and within the limited scenario of the European Union's institutions. b/ Ambitious in its objectives: it must satisfactorily fulfill the aspirations of the peoples of Spain for this century. 2.- A general operating principle: the autonomous communities are part of the State, they are the State - the Spanish state - and as such they must be treated with reciprocal loyalty. At one point, there were attempts to distort this statement by implying that a different State was being demanded. It is not true. The goal is to put an end to the all too common and misleading impression distinguishing the State from the autonomous governments. For three decades, and as defined by the constitution, the state of Spain has meant three different administrations: general, autonomous and local. And not a single article nor provision establishes a vertical or moral hierarchy among them. 3.- One criterion: Recognition of difference Difference does not mean inequality. Nor, obviously, privilege. 3 �The desire to uphold a balance between equality (of rights) and plurality (of identities) must lead us to defend - without complexes, from a historical and cultural nation such as Catalonia: - equality of competences - and difference on a symbolic level. Understanding that the core of the renewed constitutional agreement must consist of the historical nationalities' accepting the spread of autonomous governments, equality of competences, and the balance of the model, while at the same time the other communities recognize the plurinational, pluricultural and plurilinguistic diversity of Spain and, as a result, the practical and symbolic expressions of these differences. Consequently, we assume that no community has the right to determine the others' ceiling of competences. - A constitutional formulation: Re-establishing the distinction between nationalities and regions that defines the Constitution. - A political culture: This reality, more complex, more compound, must be built upon the foundation of loyalty. Without reciprocal loyalty, without federal trust, no progress can be made in the new scenario. We share common problems that must be dealt with and analyzed jointly. Only in this way will we find effective solutions. We knew from the very start it would not be easy. But it seems that the reform is gaining momentum. Today it's Catalonia, and I hope the Land of Valencia, too. Tomorrow Andalusia and Galicia will join, too. And in time other autonomies. This is the major stake for the Spain of the 21st century to continue its advancement, with all the guarantees, along a democratic pathway based on the values of equality, diversity and freedom. Thank you very much. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1735 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès) Language A language of the resource Anglès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/254/20060309.pdf b1e15035a105038bcee92a02db3108c3 PDF Text Text Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga São Félix do Araguaia | 09/03/2006 L'elogi formal ja ha estat fet, escrit i llegit. Però, en nom del poble de Catalunya i del seu govern, que tinc l'honor de presidir, haig de dir alguna cosa més: Haig de dir que Pere Casaldàliga està fent l'Estatut dels pobres, la llei dels pobles que viuen a l'altra cara de la terra, a la cara amagada I Catalunya, que està fent la seva llei nova, el seu nou Estatut, vol donar el seu Premi Internacional, a l'home que ha dit: no hi ha un món desenvolupat i un món no desenvolupat hi ha un sol món mal desenvolupat Haig de dir que Pere Casaldàliga, que vol dir Pedra Alta, molt alta, i molt gran, allà on refugien les àligues, on les àligues hi fan casal, te molta vista, te una vista panoràmica del mon. L'altre cosa que ha dit Casaldàliga és que no ens podem quedar amb un Deu ja fet. I dient això ha obert avingudes amplíssimes al diàleg entre les diverses creences. Mereix el premi internacional també per això. I ha dit finalment que ser català i tenir dos idiomes el català i el castellà l'ha ajudat a entendre els altres. I això a mi m'ha emocionat Catalunya farà la Casa de les Llengües, Pere. I Catalunya i Espanya t'estaran sempre agraïdes per ser obert, per la teva ironia, que t’ha permès aguantar les tempestes de la misèria Gràcies Pere. Catalunya t'estima. El mon t'estima. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1736 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. São Félix do Araguaia (Brasil) Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Premi Internacional Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/255/20060312.pdf de4d8a0a015c49344698033764c4c4d1 PDF Text Text Pasqual Maragall al Centre Català de Santiago de Xile Centre Català de Santiago de Xile | 12/03/2006 11 de març de 2006: una data plagada de motius simbòlics; alguns d'ells, a Espanya, concretament a Madrid, carregats de dolor i de tristesa. Aquí, en canvi, aquests dies de març seran recordats com els dies d'una nova esperança. Una esperança que té molt a veure amb el camí que Catalunya està enfilant ara mateix. Com a President de Catalunya, com a amic, com a fill d'un país que va patir la repressió i la dictadura, m'he sentit honorat de ser a Xile amb motiu de la presa de possessió de Michelle Bachelet. La primera dona cap d'Estat i govern que té Xile. Ara fa exactament dos anys i mig que vaig celebrar amb vosaltres, en aquest mateix escenari, la Diada Nacional de Catalunya del 2003. Varem tenir ocasió, llavors, de rememorar allò que uneix Barcelona, Santiago i Nova York. Tres fites de dolor per a la història d'aquestes tres ciutats... ... Però d'un dolor que totes tres han sabut transformar en energia positiva, força creadora, i potència emprenedora... I d'aquí sis mesos el Casal Català de Santiago celebrarà els cent anys de la seva constitució formal. En la meva anterior visita, us vaig portar un missatge d'esperança i d'ambició per al futur de Catalunya. Ara us puc dir que aquell desig és avui una realitat en marxa. El nou Estatut que obrirà una nova etapa de la historia de Catalunya i Espanya és a punt de ser aprovat, espero que amb el vot d'ERC! L'oportunitat ens l'hem treballada durant 2 anys i no es pot esguerrar. És cert que l'acord del govern espanyol amb el nacionalisme moderat va ser desconcertant: però perquè no entenem que va ser un intent de tenir un cert protagonisme per part del nacionalisme moderat en un Estatut que no havien fet i de tractar de malmetre segurament la claredat del projecte. Bé, en definitiva ha arribat l'hora de les decisions. I l'hora de les decisions està marcada per dues realitats. Primer, l'Estatut és bo, és potent. Tan potent i tan bo que tots aquells que ara el critiquen vindran al darrera d'aquesta porta que nosaltres obrirem. No tingueu cap mena de dubte. Ara hi ha moltes veus que s'aixequen a Espanya i a diverses autonomies espanyoles i al centre també, i per descomptat a Madrid, que diuen això és massa o això no ens agrada. Jo us dic que el dia que s'aprovi l'Estatut de Catalunya, que no està pas tan lluny, aquell dia, tots aquells que ara diuen això, vindran al darrera per fer des de les seves autonomies exactament el mateix plantejament. Perquè Catalunya haurà obert el pas a una segona etapa de l'Espanya de les autonomies que ha sigut un èxit fabulós. En un país que en els darrers 100 anys no ha tingut mai un període de tanta durada de democràcia, de creixement, de respecte internacional com ara té. I bé, ara estem començant una segona etapa d'aquest període, d'aquesta realitat. Estem començant un segon període del que és l'Espanya plural, l'Espanya democràtica, la Catalunya autònoma i totes les demés autonomies. L'Estatut és bo, el govern governa i estem invertint el 50% més que fa 2 anys. D'això no se'n parla i fins que l'Estatut estigui per aprovar no se'n parlarà. Serà el dia després que s'aprovi que tothom preguntarà que és el que s'ha fet i es començarà a veure una realitat que fins ara no s'ha vist. Fa cent anys, Catalunya iniciava el segle XX amb un projecte regenerador de país: 1 �Un projecte que recuperés les institucions d'autogovern; que impulsés la regeneració democràtica i la fi del caciquisme a Espanya; que donés cobertura a l'expansió econòmica catalana, que ja en aquell moment havia superat les fronteres de la Península Ibèrica i havia permès una presència sòlida en aquest continent. La constitució d'aquest Casal fou un exponent del caràcter emprenedor que va fer possible l'enlairament de la Catalunya del 1906. Cent anys després, malgrat períodes convulsos i foscos que ha hagut de patir Catalunya, podem estar molt orgullosos dels resultats assolits per aquella embranzida històrica. Hem reconstruït una autonomia robusta, de la qual la Generalitat n'és emblema i columna central. La nostra capacitat econòmica i la nostra presència al món han esdevingut prou fortes i esperançadores, en plena sintonia amb la nova drecera que marca la globalització del món contemporani. No per tancar-nos sinó justament per obrir-nos. I Espanya en el seu conjunt ha aconseguit, definitivament, pujar al carro de les democràcies parlamentàries més importants. De manera que avui ha esdevingut un membre destacat de la Unió Europea i un actor significatiu novament a Amèrica Llatina. En aquest escenari positiu i francament optimista, resultava imprescindible que fóssim capaços de construir un nou paradigma, amb noves i velles sensibilitats, amb noves ambicions. Volíem, en definitiva, confegir una nova manera de pensar i explicar el present i el futur de Catalunya. De no fer-ho, corríem el risc de quedar-nos estancats, extenuats després del ritme frenètic -i de vegades dramàtic- que varem experimentar durant gran part del segle passat. Aquesta era la meva preocupació i, en conseqüència, la proposta de futur que us vaig exposar quan vaig visitar aquest casal el setembre de l'any 2003. Doncs bé, avui podem dir que estem a punt de culminar el vell somni i d'iniciar-ne un de nou. El somni de la Catalunya plena i de l'Espanya plural. Estem a punt d'aprovar un Estatut que reconeix explícitament la realitat dels catalans de l'exterior. Tal com vaig dir-vos que faríem. Un Estatut que incorpora un millor finançament, més competències i un títol de drets i deures que reforcen el nostre concepte de ciutadania. I vosaltres haureu de ratificar-lo ben aviat. Perquè aquest Estatut només serà si vosaltres voleu i perquè vosaltres voldreu. S'haurà de refrendar pel poble de Catalunya, allà i aquí. Mireu, Enguany, l'any del centenari del Casal Català de Santiago, també és l'any del centenari d'un dels moments més brillants de la societat catalana: de les seves lletres, del seu art, de la seva música, de la seva arquitectura, de la seva política,... A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, va esclatar una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist al nostre país: Carner i Maragall, Domènech i Muntaner, Picasso, Eugeni d'Ors, Raimon Casellas, la Solidaritat Catalana, l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Hospital Clínic, ... no acabaríem mai! I bé, doncs, què us vull dir amb tot això? 2 �Doncs senzillament que, ara, quan d'aquí uns mesos Catalunya aprovi el nou Estatut, quan tinguem la millor, més completa i garantida eina per governar-nos, la millor que hem tingut en tres-cents anys, la més avançada, ambiciosa i raonable, penso reclamar del conjunt de la societat catalana un compromís constructiu per al nostre futur. Penso esforçar-me incansablement a fer que tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació els catalans i les catalanes l'orientin a construir un país que esdevingui exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Ja ho comença a ser. Vosaltres amics, sou una mica el paradigma del que demano: que els catalans sense deixar de ser-ho, mirin cap enfora, projectin la seva personalitat individual i la seva ambició col·lectiva més enllà d'ells mateixos, creant una regió europea important. I que tinguin una presència important en el món. Catalunya ha de superar l'obsessió introspectiva. Som el que som, som els que som, som on som. I tenim molt futur per davant. El futur que van imaginar els que fa 100 anys van dibuixar el catalanisme, el modernisme, el noucentisme, l'escola catalana i en definitiva el projecte nacional de Catalunya que ara, finalment, després de guerres i dictadures, estem fent. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1737 Title A name given to the resource Pasqual Maragall al Centre Català de Santiago de Xile Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Català de Santiago de Xile Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Estatuts Xile Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències