19
50
4980
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/779/20050509_LV.pdf
22840306e477c6918fc08d681b770470
PDF Text
Text
18 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
EL DÍA DE EUROPA
LUNES, 9 MAYO 2005
La opinión política
La conmemoración del día de Europa coincide cada año con el 9 de mayo, en recuerdo de
la misma fecha del 1950, en la que Robert
Schuman presentó su propuesta para la crea-
ción de una Europa organizada, que, conocida
como declaración Schuman, se considera el
germen de la creación de lo que actualmente
es la Unión Europea. Pasqual Maragall, presi-
dente de la Generalitat, y Artur Mas, jefe de la
oposición, exponen en estos artículos para La
Vanguardia sus respectivas opiniones precisamente con motivo del día de Europa.
PASQUAL MARAGALL
ARTUR MAS
El día de Europa, la hora
del Mediterráneo
Cosas de las que no se
habló en el referéndum
tefan Zweig, europeísta y pacifis- evitado la segunda guerra. Aunque lord Keyta, en pleno fragor de la Primera nes estuvo escribiendo desde 1918 que el traGuerra Mundial, escribió un tex- tado de paz de París era tan cruel con los vento corto, La Torre de Babel, en el cidos en la primera guerra que difícilmente se
cual dio un vuelco al mito bíbli- podría evitar la segunda. Así que, como Marx
co. La torre, para el escritor aus- había explicado, la historia tiene que pasar
triaco, era un símbolo de lo que los hombres, dos veces para realmente haber pasado.
unidos y coordinados, podían llegar a hacer:
Hoy Europa entera conmemora el 60 anialcanzar sueños imposibles, llegar al cielo. versario del fin de la Segunda Guerra MunDios se asustó de lo que los hombres juntos dial, y lo hace por primera vez unida de verllegaron a hacer y los castigó con la diversidad dad, superadas ya, gracias a la última ampliade lenguas, para crear confusión entre ellos.
ción, las peores cicatrices de los años de sepaZweig contaba como, con el tiempo, algu- ración causada por la guerra fría y por el suenos hombres audaces pusieron los cimientos ño de la razón que fue finalmente la pesadilla
de una nueva torre, empezaron a buscar en comunista.
los otros pueblos conocimientos comunes, y
Precisamente este año el Partenariado
hasta dieron gracias a Dios por su castigo por- Euromediterráneo llega a su décimo aniversaque “con la pluralidad que les había imparti- rio. Y lo hace, a pesar de todas las dificultado, les había dado la posibilidad de gozar del des, con un balance positivo, a pesar del colapmundo de muchas maneras y
so del proceso de paz entre árade amar con conciencia más
bes e israelíes iniciado en Osfirme la propia unidad en melo, que había sido precisamendio de las diferencias”.
te una de las condiciones para
Muchos años después, en el
el nacimiento del proceso de
2001, tras el 11 de septiembre
Barcelona; a pesar de los mory la destrucción de las Torres
tales atentados de Nueva
Gemelas, Xavier Rubert de
York y Washington, CasablanVentós desenterró otro mito bíca y Madrid; o el impacto de la
blico, el de la destrucción del
guerra de Iraq, que dividió a
templo por Sansón, para buslos europeos.
car referencias a aquel hecho
A pesar de esas dificultades,
brutal perpetrado por los suicies innegable que las reformas
das de Al Qaeda, y nos recorpreconizadas por la declaradó que Sansón también murió
ción de Barcelona están en
en el empeño. Y que el “temmarcha en muchos de los llaplo” destruido, las torres, ve- NOS JUGAMOS
mados estados terceros medinían a ser ahora el equivalente
terráneos: avanzan las reformoderno del templo que pre- el reequilibrio
mas económicas y algunos paítendía llegar a Dios, provocanses han emprendido interesande la construcción
do su reacción vengativa.
tes procesos de reforma polítiSiguiendo con el símil, ¿qué
ca. Cierto, la primera confesería ahora Europa? Podría europea, el ser arte
rencia euromediterránea fue
pensarse que Europa aspiraría
seguida por el fracaso del proa ser la segunda torre de y parte o sólo confín ceso de paz entre Israel y PalesZweig: el intento de hacer de
tina. La historia tiene que pala diversidad cultural una unisar dos veces.
dad política.
El próximo mes de noviembre transcurrirá
Hoy, 9 de mayo, celebramos el día de Euro- en Barcelona la cumbre euromediterránea
pa. Será una ocasión única para recordar la que relanzará el proceso. Los avances sustanextraordinaria naturaleza de esa unión de pue- ciales en Chipre, la nueva oportunidad para
blos y de estados que se ha convertido en un la paz que parece vislumbrarse en Oriente Mecaso único de tolerancia mutua.
dio, y la incorporación de más estados (los
Ello nos ha permitido gozar de una paz que nuevos estados miembros y Libia) conforman
está en las antípodas de lo que ocurrió en el una buena base para dar un golpe de timón.
continente durante la primera mitad del siglo
Hoy conmemoramos, pues, el día de EuroXX. No hace falta recordar los millones de pa con la vista puesta en el futuro. Ante ella se
muertos y la crueldad inaudita que se abren tres proyectos de alcance. El primero, la
enseñorearon de los campos de batalla en la ratificación y puesta en marcha de la ConstituPrimera y la Segunda Guerra Mundial, en la ción europea, en la cual catalanes y españoles
que por primera vez se bombardeó desde el en general ya hemos desempeñado un papel
aire ciudades enteras. Con un solo preceden- muy importante. El segundo gran proyecto es
te, un ensayo macabro: el de la guerra civil es- el nuevo impulso al proceso de Barcelona, en
pañola, la primera en la que grandes ciudades el cual estamos decididos desde hace tiempo a
fueron bombardeadas por la aviación (Ma- mantener un alto grado de implicación desde
drid y Barcelona) y una pequeña pero enorme- Catalunya. El tercer proyecto es el nuevo promente simbólica ciudad, Gernika, fue arrasa- ceso de ampliación hacia el sur y el este.
da por la aviación, con consecuencias que toHace algo más de un año, en Davos, con
davía hoy no se han apagado del todo.
Ana Palacio y Javier Solana defendimos ese
Arthur Miller ha contado en un pequeño proceso, que será lento, sin duda –durará 15
opúsculo que el viejo Roosevelt confesó que años–, pero nos conviene.
su gran error había sido la neutralidad en la
Nos jugamos el reequilibrio de la construcguerra civil española. De haber intervenido, ción europea. El ser arte y parte o sólo confín
parecía deducirse de sus palabras, se hubiera europeo.c
abitualmente, el día de Eu- blico el pasado 13 de abril, llega a una concluropa es una oportunidad sión que tener muy en cuenta: con su actual
para reflexionar sobre has- crecimiento, Europa no puede permitirse su
ta qué punto va haciéndo- actual Estado del bienestar. Una previsión
se realidad la Europa políti- que, por cierto, parecía afirmarse el mismo
ca. Con el referéndum so- día cuando se hacía público también que, dubre el tratado constitucional todavía próxi- rante el año 2006, veinte millones de jubilamo, uno puede pensar que este año la re- dos alemanes volverían a ver –por segundo
flexión ya se hizo. En aquella ocasión habla- año consecutivo– congeladas sus pensiones.
mos mucho sobre Europa, pero siempre en
Estas circunstancias podrían agobiar, parafunción de la política local y pendientes, to- lizar, si se consideran en toda su magnitud
dos, de los respectivos resultados.
continental. La estrategia de Lisboa contemNo estoy seguro, así, de que el referéndum pla, sin embargo, que las soluciones tienen
acabara de servir para comunicar a la opi- que buscarse a escala nacional. Cada cual denión pública lo verdaderamente esencial de be procurar, en su país, modificar las tendenaquello que está sucediendo en Europa. El de- cias que nos llevan a convertirnos en un conbate levantó poco vuelo y los favorables al tinente sin fuelle. Cada cual debe ver cómo
tratado tuvimos que lidiar con aquellos que mejorar su competitividad, abordando su enacusaban el texto de neoliberal, de militaris- señanza, su servicio público, sus infraestructa y de destruir el Estado
turas… ¿En Catalunya estadel bienestar, extremos tomos trabajando en este sentidos ellos falsos por poco
do, para que el país continúe
que se hiciera una lectura
siendo motor de Europa
mínimamente atenta.
sean cuáles sean las circuns¿Qué quiero decir cuantancias globales?
do hablo de esencial en el
A las elecciones catalanas
debate europeo? Desde mi
del 2003, CiU se presentó
punto de vista, hoy, día de
con una voluntad del todo
Europa equidistante entre
coherente con la estrategia
el referéndum español y el
lisboeta. Hablábamos de mofrancés, es importante señavilizar todas las fuerzas de la
lar que la construcción eurosociedad catalana “per fer
pea es un éxito que permite
un gran esforç d'excel·lènque 25 países y 450 millocia”, apostando sobre lo que
nes de personas vivan en un
yo llamé las cuatro íes: iniciaespacio donde la libertad, la UN AÑO Y
tiva, infraestructuras, innodemocracia y el respeto a
vación e internacionalizalos derechos humanos son medio de gobierno
ción. ¿El Gobierno tripartito
sagrados. Este éxito y todo
ha hecho una apuesta similo que conlleva: la posibili- tripartito ha supuesto
lar? Más bien no y, en temas
dad de progreso social, el
como las infraestructuras, es
mantenimiento del Estado que Catalunya pierda
del todo patente un gran gradel bienestar, incluso la codo de parálisis.
operación al desarrollo en dosis de confianza
Lo peor del caso no es que
todo el Tercer Mundo… deno se tengan en cuenta todas
penden, sin embargo, de
las íes. Lo peor de la situaque la economía europea mantenga un alto ción es que Catalunya no dé confianza econónivel de competitividad, cosa por el momen- mica. En su libro Trust, Francis Fukuyama
to más bien incierta.
sostiene la tesis de que, hoy, los países progreEn marzo del 2000 el Consejo Europeo san no por los factores clásicos de producacordó la que se llamó estrategia de Lisboa, ción (tierra, trabajo, capital…), sino por la
un documento que tenía como objetivo con- confianza que se genera en el ámbito político
vertir la Unión Europea en la economía más y social. Clasifica, así, los países por el nivel
dinámica del mundo, entre aquel año y el de confianza y pone en lo más alto los países
2010. Para ello se señalaron las lagunas de la anglosajones o escandinavos, y los latinos
economía europea que se debían superar: abajo.
una formación frecuentemente insuficiente,
Durante años, Catalunya era un espacio
especialmente entre los trabajadores, poca que generaba grandes dosis de confianza. Haflexibilidad en la organización del trabajo, blando con empresarios, catalanes y extranjeun envejecimiento progresivo, poca innova- ros, todo el mundo está de acuerdo que un
ción y poca investigación, un sector público año y medio de Gobierno tripartito ha sualgunas veces poco ágil…
puesto que el país descienda considerable¿Cómo ha evolucionado todo ello desde mente en la clasificación de Fukuyama.
marzo del 2000? Pues más bien poco. En
De todo esto no se habló durante el referénmarzo del 2004, el informe Kok evaluó el gra- dum europeo. Creo, sin embargo, que aprodo de cumplimiento de la estrategia de Lis- vechando el día de Europa es oportuno traboa y el resultado es desalentador. Concluía tar de ello. Debemos hacerlo para que la soque prácticamente es imposible cumplir con ciedad catalana sea consciente de cuáles son
los objetivos propuestos.
las circunstancias y cuáles los retos. Y ello
El referido informe no es el único docu- porque, como siempre en nuestra historia, ¡a
mento que señala las dificultades de la econo- nosotros, el maná no nos va a caer del cielo!
mía europea. El informe de primavera del A los datos y a las polémicas de estos días me
Fondo Monetario Internacional, hecho pú- remito.c
S
H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1381
Title
A name given to the resource
El día de Europa, la hora del Mediterráneo
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20050509_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Euromediterrània
Europa
Mediterrània
Territoris
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-05-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2861/20260309_Regio7_20PM_PCasaldaliga.pdf
7613b4aa79a75dc3ced4b3715254e355
PDF Text
Text
Descobreix les millors ofertes Subscriu-t'hi!
Bages
Sant Joan
Sant Vicenç
Sant Fruitós
Sallent
Santpedor
Cardona
Súria
El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un
bagenc
Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil)
per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga
Pere Casaldàliga rebent Pasqual Maragall a peu de pista, el 9 de març del 2006 / ARXIU REGIÓ7
PUBLICITAT
Llegir
A prop
Jugar
�David Bricollé
Balsareny
Actualitzada 09 MAR 2026 17:02
Avui fa exactament vint anys, qui ha esdevingut una de les figures del Bages i de Catalunya més
rellevants internacionalment, era reconegut amb la més alta distinció del país. El fill de Cal Lleter, Pere
Casaldàliga (Balsareny, 1928) rebia de mans del llavors president de la Generalitat, Pasqual
Maragall, el Premi Internacional Catalunya, homenatge a la seva trajectòria, pensament i empremta.
No va ser, a més a més, un lliurament convencional.
L’habitual és que el lliurament es faci en seu governamental, en un acte solemne al qual el
guardonat és convidat a recollir la distinció. En aquell cas, però, va ser el president català qui es va
desplaçar milers de quilòmetres, fins a l’altre costat de l’atlàntic i al cor de l’Amazònia, per fer a
mans del bisbe de São Félix do Araguaia la figura de ‘La lletra i la clau’, obra d’Antoni Tàpies, símbol
amb el qual es materialitzava aquest reconeixement.
Com que Casaldàliga havia decidit no tornar mai més a Catalunya, Pasqual Maragall va viatjar fins a
l’Amazònia brasilera per lliurar-li personalment el guardó.
Pere Casaldàliga amb Pasqual Maragall durant la visita de fa vint anys / ARXIU/REGIÓ7
A prop
Jugar
�El bisbe balsarenyenc va rebre el president de la Generalitat a peu de pista on va aterrar la petita
avioneta en la qual viatjava Maragall. Un Maragall que va admetre que en aquell moment estava
descobrint la veritable dimensió del religiós bagenc, a qui va qualificar de «l’home que està fent
l’estatut dels pobles que viuen a l’altra cara del planeta». I en destacava el paper que podia jugar en
el diàleg entre religions, afirmant que «obre una benvinguda amplíssima al diàleg de les diferents
creences».
Dedicat a les seves causes
El lliurament del guardó va consistir en un petit acte protocol·lari, amb una demostració folklòrica i
l’intercanvi de records (un collaret fet pels indígenes per a l’esposa de Maragall, Diana Garrigosa, i per
al president un rem de fusta brasilera com el que va servir a les tribus locals per navegar pel riu
Araguaia).
Per la seva banda, el bisbe Casaldàliga va deixar clar en el seu discurs («Humanitzar la Humanitat,
practicant la proximitat») que no acceptava el premi com un honor personal, sinó en nom de les
causes que havia defensat tota la vida: la terra, els pobles indígenes i els drets humans. I també
en memòria dels màrtirs com João Bosco Burnier i Dorothy Stang.
Deia que viure al costat dels pobles indígenes l’havia fet «més català», perquè li havia permès
redescobrir les arrels de la seva pròpia tribu maltractada i rebutjar qualsevol imperialisme cultural. Per
a ell, la tasca essencial era clara: humanitzar-nos a través de la proximitat amb qui pateix.
Sis anys i mig de la seva mort
Casaldàliga va morir el 8 d’agost del 2020 a l’edat de 92 anys, després d'uns dies ingressat a la UCI
d'un hospital de São Paulo per problemes pulmonars.
La mort de Pere Casaldàliga va suposar l'adeu a una de les veus més compromeses de l'Església des del
cor de l'Amazònia. La seva lluita per ajudar als pobres la va desenvolupar a São Félix do Araguaia,
l'indret que va esdevenir la seva segona casa i on va afrontar la recta final de la vida al costat del riu
Araguaia, d'on ja feia anys que havia manifestat que no se'n mouria, com així va complir. Allà hi va estar
estretament lligat i arrelat durant 52 anys. Prèviament, la seva paraula també va ressonar a Catalunya,
on es va interessar pel món del cristianisme obrer i va treballar a favor de les causes socials.
Reconegut com un dels pares de la teologia de l'alliberament, la seva tasca havia rebut nombroses
distincions, a banda del Premi Internacional Catalunya, com la Creu de Sant Jordi i el Premi per la Pau
de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Per cert, en aquest darrer guardó va rebre un gravat
que li va ser encarregat i signava una altra bagenca, l'artista de Sant Vicenç de Castellet Antolina
Vilaseca.
Llegir
A prop
Jugar
�Gravat de l'artista Antolina Vilaseca que va rebre Casaldàliga pel Premi per la Pau / ARXIU PARTICULAR
La seva trajectòria
De molt jove, va ingressar al seminari menor de la diòcesi de Vic i, més endavant, passa a formar part
de la congregació claretiana dels Missioners de l'Immaculat Cor de Maria. L'any 1952 va ser ordenat
com a sacerdot a Barcelona, durant el Congrés Eucarístic. Durant el seu sacerdoci, es va encaminar
aviat cap als corrents més socials, interessat en el món del cristianisme obrer.
Casaldàliga va tenir una gran activitat mentre va ser a Catalunya. Va deixar una especial empremta a
Sabadell, després de treballar per resoldre conflictes socials, i en tot el que feia l'acompanyaven dues
aficions: escriure i comunicar. Però en aquests primers anys també va veure ben a prop el que suposa la
guerra, la violència de la lluita entre els uns i els altres, el dolor de la sang vessada (a casa seva va morir
un tiet sacerdot i va conèixer de molt a prop el cas de les víctimes del seminari de Barbastre). I també al
llarg d'aquesta etapa es va despertar el seu esperit missioner. Així, el Nadal del 1967 s'acomiadava de
la seva família per marxar cap al Brasil, on el 1968 i funda una missió claretiana, a São Félix do
Araguaia, a la regió del Matto Grosso.
Tot just tres anys més tard (el 1971), va ser consagrat bisbe i li va ser encarregada de la prelatura
de São Félix do Araguaia, on va acabar d'arrelar i convertir-se en referència d'un poble amb un
sistema latifundista, amb un nivell molt elevat d'analfabetisme i desproveït d'assistència sanitària. En
aquest punt, va començar la seva lluita per defensar els més febles. D'aquesta forma, els seus
arguments, amarats d'un clam per la justícia social, van començar a fer la volta al món i van ser l'origen
dels atemptats i les amenaces que va rebre al llarg de la seva trajectòria, que fins i tot van comportar la
mort d'alguns dels seus més estrets col·laboradors. A mitjans dels anys vuitanta, ja era considerat un
dels líders de la teologia de l'alliberament i connectava amb altres missioners, pensadors i teòlegs com
Llegir
A prop
Jugar
�Leonardo Boff. Encara el 2012, ja jubilat amb 84 anys i malalt, va haver de ser traslladat i amagat durant
un temps, sota la protecció de la Policia Federal, perquè va tornar a rebre amenaces de mort.
Notícies relacionades i més
La Fundació Casaldàliga convida a visitar-ne virtualment la tomba en l'aniversari de la seva mort
Balsareny reivindica l’educació política a la Trobada Pere Casaldàliga
La línia de Renfe del Bages enceta la novena setmana d’alteracions sense millores en l’horitzó
Durant tota la seva tasca al Brasil, va lluitar pel que va definir com les causes, que són els elements
centrals del seu discurs. Els problemes dels sense terra van ser una de les seves lluites. Ell va donar
suport a l'ocupació i a la resistència camperoles davant dels latifundistes. Alhora també treballava per
estrènyer els llaços de solidaritat entre els diferents països d'Amèrica Llatina per tal de combatre la
pobresa. El respecte envers els indígenes era una altra de les seves reivindicacions amb l'objectiu de
preservar les seves tradicions i costums. Totes aquestes causes s'inspiraven en la teologia de
l'alliberament, un corrent que situa a l'Església al costat dels més pobres.
TEMES
PASQUAL MARAGALL
BAGES
MORT
BRASIL
TERRA
PERE CASALDÀLIGA
CONTENIDO PATROCINADO
Outlander vuelve para despedirse por todo lo alto en M+
Mirar Ahora
Movistar Plus
El truco legal que muchos usan para pagar menos por la luz
Más información
Punto Diario
Sillón de oficina SANTIAGO acolchada, uso 8h, negro
Comprar
ofisillas
Chef José Andrés (56 años): 'Si el agua del bote de garbanzos te sabe a garbanzo es buena
señal. Este agua es de primera
Woman
Últimas Horas de la Wonder Week.
Reservar Ahora
Meliá Hotels
Joaquín Sabina (77 años): 'Mi médico dijo que bebiera 2 litros al día. Parece que es igual si los
dos litros son de tequila o de whisky
Woman
Llegir
A prop
Jugar
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
En línia
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bricollé, David
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2026-03-09
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Casaldàliga, Pere, 1928-2020
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Premi Internacional Catalunya
Description
An account of the resource
Article publicat al diari Regió 7: <a href="https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html</a>
Source
A related resource from which the described resource is derived
Regió 7
Abstract
A summary of the resource.
Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil) per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
São Félix do Araguaia (Brasil)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/706/19931029_LV.pdf
33f34996f9a5e58c83000a5ee5f4d15a
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
29/10/1993
La Vanguardia, p.019, Opinión
El ejemplo del abad Escarré
PASQUAL MARAGALL
Con la perspectiva de los años y los hechos se enriquece el recuerdo de la figura del abad de
Montserrat, Aureli Escarré. Si los aniversarios son una buena ocasión para profundizar en el
conocimiento y la apreciación de las personas, y no sólo para el cultivo del mito, el catalanismo
de Escarré nos enriquece más en su ejemplo si acertamos a aceptarlo y sopesarlo en toda su
dimensión.
Quizá lo esencial en Escarré -a los veinticinco años de su muerte- esté, precisamente, en este
cambio de página desde su pasividad inicial ante el régimen de Franco hasta su posterior
repulsa de éste y su apoyo a los movimientos democráticos y catalanistas. En lugar de excusar,
como se hace a veces, la primera parte de su biografía en aras de la segunda, esa doble
dimensión debería acercarnos a una mejor comprensión del drama histórico de la Guerra Civil
y de su repercusión en la evolución de destacadas personalidades contemporáneas y del propio
catalanismo.
Con el paso de los años, el mismo abad Escarré, que había recibido a Franco bajo palio en el
monasterio, se daría cuenta de que el régimen en que se habían refugiado los católicos tras las
persecuciones de la Guerra Civil -en las que también fueron asesinados muchos monjes- no se
comportaba como un régimen católico y que los años transcurridos desde 1939 no eran de paz,
sino de victoria, como diría en la famosa entrevista de "Le Monde", en 1963.
En vísperas de la celebración de los mal llamados "25 años de paz", la siembra de Escarré entre
los jóvenes catalanes crecidos en la posguerra ya había producido sus frutos. Muchos dirigentes
universitarios de los años 60 habíamos encontrado en Montserrat un lugar de acogida para
nuestras preocupaciones e ideales. Agustí y Plácid Vila-Abadal, Marc Teixonera, el pare Basili,
etcétera, eran los "aduaneros" discretos de una isla de libertad.
El abad Escarré inspiraba y bendecía aquellas rutas universitarias que, a finales de los 50,
llegaban a reunir, en ocasiones, hasta doscientos participantes. Tras ir a pie, a veces, desde
Barcelona hasta Monistrol y subir en el aéreo, las reuniones comenzaban con un tema
previamente fijado y acababan en debates entusiastas sobre los problemas del país.
Las rutas universitarias tenían un claro espíritu confesional, pero la acogida en su seno de todo
tipo de ideas e inquietudes revelaba el espíritu abierto y pluralista que ha caracterizado a
Montserrat en la Cataluña de hoy. Y si no recuerdo mal, Ramón Garrabou, Xavier Rubert y yo
mismo presentamos una ponencia sobre el movimiento universitario y el movimiento obrero.
No olvido tampoco una magistral conferencia de Miquel Coll i Alentorn -que a mí me abrió los
ojos- sobre la historia de Cataluña.
La actitud crítica del abad Escarré con el régimen de Franco, su acogida a los discrepantes y
su protección a los perseguidos tienen un especial significado como primer desencuentro entre
el catalanismo católico y conservador que había aceptado el franquismo bajo la presión de la
Guerra Civil y un régimen que negaba los derechos humanos y se alejaba de la propia
evolución de la Iglesia católica después del Concilio Vaticano II.
66 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
La actitud valiente y ejemplar del abad Escarré, cuestionando los principios autoritarios del
régimen y afirmando la identidad diferenciada de los catalanes en España -"nosotros somos
españoles, pero no castellanos", según diría en "Le Monde"-hizo algo más que sentar un
precedente.
En torno a su figura pudo simbolizarse un reencuentro de los catalanes en torno a un ideal
común de libertad y de superación de la división entre vencedores y vencidos heredada de la
Guerra Civil.
Fuera de Cataluña, su mensaje de un diálogo federativo para la democracia en España tuvo una
gran resonancia, cuando apelaba por la aplicación y el respeto del Estatuto de Autonomía de la
República, en una entrevista en una clandestina "tribuna democrática española" titulada
"Mañana". Su marcha forzada del monasterio en 1965, pese a que tuviera relación con
problemas internos de la comunidad, le convirtió en una figura mítica. Su entierro en 1968 en
Montserrat, donde por primera vez se cantó públicamente "Els Segadors", fue un signo claro de
que se acercaban tiempos nuevos.
El ejemplo del abad Escarré es su apuesta decidida por la libertad y por la convivencia, pero
sobre todo por la superación de las divisiones que su generación vivió dolorosamente durante la
Guerra Civil. La ocasión del 25 aniversario de su muerte nos invita, precisamente, a recordar
este ejemplo.
Los años y los hechos nos permiten hoy abrigar una fundada confianza sobre el porvenir de
la democracia en nuestro país, pero el mensaje de concordia y de unidad que hay en la figura de
Escarré siempre será necesario. Los pequeños incidentes que rodearon el paso de la antorcha
olímpica por Montserrat fueron una muestra de la intolerancia que aún puede anidar en algunas
mentalidades.
Pero la presencia del fuego olímpico en Montserrat era un símbolo imprescindible del
matrimonio entre el universalismo humanista de la llama y la radical singularidad del país que
la recibía en uno de sus recintos más inequívocamente propios.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
67 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1168
Title
A name given to the resource
El ejemplo del abad Escarré
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Escarré, Aureli M. (Aureli Maria), 1908-1968
Catalunya
Model social
Acció política
Montserrat (Monestir)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/672/19820807_LV.pdf
52d48818388a833685b3230b6ce6a6a3
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
SABADO, 7 AGOSTO 1982
La principalresponsabilidad
del
fracaso escolares de los padres
También influyen el mal ambiente familiar y la
falta de control del profesoradosobre los alumnos
Én la falta de estímulo
familiar, del que son prin
cipales responsables los
padres, dado que su inci
dencia es superior a la de
los profesores, tiene su
origen el noventa y cinco
por ciento del fracaso es
colar, según indican re
cientes estadísticas oficia
les.
Segúnestasestadístcas—in
forma Europa Press—un 60 por
ciento de los padres desconside
ran al colegioy a los profesores
en el ámbito familiar, sin tener
a precauckn de que los hijos
conozcen estas descalificecio
nes En otro 57 por ciento de los
casos influye el ambiento fami
liar ingrato en que crecen los
niños. especto al que en muchas
ocasiones se une un bajo nivel
sociocultural
Asimismo, tanto pedagogoscomo psicólogos han señalado en
repetidas ocasiones que los ni
ños quedanmarcadosmuy espe
cialmenteen las edadescom-
prendidasentre los primeros me
sea y los sejs años En este pe
nodo el niño aprende a razonar
y la consecuenciade una mala
educacion puede arrastrarle al
fracaso escolar sin que pueda
responsauliIzarSeue eo a os
maes ros
k
£ u
iaiiiulen
el profesorado
‘U’
-
Segun unes encuestas reali
zadaspor el Ministerio de Educacion,también los profesores son
un elemento generador del Fracasoescolar. De los profesores
encuestados,un 43 por ciento
reconoceno estar facultado para
ejercer un control diario sobre
el alumnado,y el mismo porcentaje de maestros manifestó su
falta de técnicás de dominio de
grupos. Por último, un 24 por
ciento señaló que el fracaso escolar está íntimamente vinculado a la falta de motivación por
parte de los educadores.
El fracaso escolar es cuantitativamente más importante a nivel de Bachilleratoy, sobre todo,
universitario, que en EGB,según
un informedel Gabinetede Estudios del Ministerio de Educación
efectuado en el curso escolar
1980-81.Un 60 por ciento de universitarios abandonanSUS estudios, y en las Escuelastécnicas
este porcentajealcanzael 65 por
ciento. Por lo que respecto al
BUP, un 44 por ciento del alumnado no termina sus estudios
con su promoción.Y el promedio
Compra
de pisos:
la Generalitat
ptíntualiza
La Coflsellerla de Política
Territorial 1Obres Públiques
precisa las ayudasque se
facilitarán paracomprarvi-
viendas, ampliando la Infor
macióndada el pasado jue
ves.
La ayuda se concederá
para la compra de vivien
das nuevas y terminadas.
antes del mes de enero de
1981 y que los constructo
res tengan en .stock, en
primera transmisión y que
no sean de protección ofi
cial, La superficie mínima
de loS pisos no debe ser
inferior a 50 metros ouadrados ni superior a 105.
El cómprador no debe tener unos ingresos superio
res a 4,5 veces ‘al salario
mínimo. El importe de la
ayuda será del 20 por ciente de ‘la hipoteca que tenga la finca con un límite
máximo de400.000 pesetas
cuando la vivienda tenga
105 metros cuadrados de
superficie.
La devolución de esta
ayuda se hará sin intere
sés, a partir del quinto año
de su concesión,devolvién
dose en 5 anualidadescons
tantes. Solamentepodrá teLa alegria con que comienza el curso se convierte, al frnal del
ner esta ayuda para estas
mismo y en un tanto por ciento mu elevado, en la tristeza del
viviendas cuando el cons
fracaso en los estudios
tructor previamente haya
incluido dichas viviendas
desuspensosentre los estudian
enel terreno de la enseñanza
en el censo de pisos que
tes de EGB del pais es del 37 «mastecnica, dado que se han
se encuentra en la Direc
porciento, índice que aumentaa registrado algunas actuaciones
ció General d’Arquitectura
39 por ciento
un en lo centros tintadasde ideologia» Y añadio
i Habitage y se comprome
ta a construir una vivienda
publicos
y
se
reduce
a
un
32
«La
inscripcion
no
sólo
debe
ser
ciento
por
en los privados
fiscalizada,
sino que debe pro
de Protección Oficial antes
1.
A
1
1 .1 .1
curar enriquecersemediante ac
del mes de diciembre de
umenar
.a cailuau
cionesmotivadoras,
encaminadas 1983.
de la ensenanza
«Los esfuerzos encaminsdosa
a ayudara los centros”.
• ‘13
«Reculi de restaurants,
fondesi casesdemenjar»
1
Resultado del esfuerzo masivo
del CongrésCataki de la Cuina
Desde fieles del año pasado,
las comarcascatalanashan visto
desfilar una serie de actuado
nes llenas de entusiasmo,con el
va, un libro hd1spensable para
llevar en el coche cuandose sa
lo de viaje por Cataluña. El descubrimiento de paisajes y puscomún denominadorde i-ecupe ‘bios será mucho más aabroso
rar, conservar y difundir ‘la cocina autóctona y ‘la gastronomía Folletos y carteles
catalana. Eranactos del Congrés turísticos
Catalé de la Cuina, una magna
La Direc’ció General de Turis
obra colectiva, uno de cuyos fru me de la Generalitat ha editado
tos s lá apariciónde un libro tres folletos a todo color, en los
que es el resultado de un es- que se describen las zonas na
fuerzo masivo de dedicación e turales, alojamientos. poblacio
investigación.
nes principales, posibilidadesda
So trata del ‘libro coordinado deportes, y otros dates de Intspor Josep Vilella C Llirinós, rés, referentes a las comarcas
.Recull de restaurants, fondes 1 del Baix Ebre, El Moritsiá y El
cases de imenja:rs, que lleva el Pella’rs Sobirá.
subtítulo .Guina ‘1vms de CateTambién ha editado unos mag
‘l’unya.. La obra ha sido editada níficos carteles con excelentes
por los Departaments de Co- fotografías de la seu valía de
merç ¡ Turis’me,y de Agricultu Lleida, le catedral de Girona, el
ra, Ramaderla 1 Pesca de la monésterio de Santa Maral de
Generalitet.
Ripoil, y el Delta del Ebro.
No se trata de una guía propiamente dicha, sino que agru Presiclenb «Que las
pa aquellos restaurantes de Cataluña que elaboran una cocina cartas sean en catalán»
El acto de presentación del
de un nivel aceptable de cali
Reculi y los elementosturísti
dad, y reúnen también unas condiciones mínimas de catalani cos se celebróayer en la Gene.
dad, reflejadas en una presencia ralitat bajo la presidenciade Jor
notable de especialidades cata di Pujol, quien pidió a los reslanas en la carta, así como tam tauradores que su cocina sea cabién en una presencia de vinos da vez de más calidad,y que les
cartas, igual que están escritas
catalanes.
Las casas de comida, én el en otras lenguas, lo sean tam
«Recull están ‘reunidas por co bién en catalán.
Estaban presentes en el acto
marcas, y al inicio de cada ca
pítulo que suponenlas comarcas el conseller d’Agricu:ltura,Ramafigura un sabroso comentario, deria 1 ‘Pesca,Agustí Carel, y el
en catalán y castellano, sobre de Comerç 1 Turisme, Francesc
las virtudes culinarias y viníco Sanuy, y el director general de
Turisme, Ramon Bagó, entre
‘les de la zona.
Este .Recull es, en definiti otras personalidades
a escolarización
total, prácticamente alcanzadaen el nivel de
EGB, no han registrado un in
terés paraleloen aumentar la calidad de la enseñanza,y este
e uno de los principales facto.
res qué han motivadoeste incre
mento del fracaso escolar», marilfestó a Europa Press. el secretario ejecutivo de Formación
y Acción cultural de CC-UCD,
Lluís Alegre.
Las solUcionespara reducir estos altos índices de fracaso es
colar podrían ser, a juicio de
Lluís Alegre, el abandonode experimentos innovadores en los
planes de estudios, como pudie
ron ser la masiva utilización de
fichas en detrimentó de la lec
tura de libros, una mayor for
mación por parte del profesorado, y que la labor pedagógicano
sea concebida como última salida para los que no pueden de
dicarse a ejercer su profesión.
Lluís Alegre también señaló la
convenienciade una inspección,
Conselleria de Governació
Delegadosterritoriales
El presidente de la Generali
tat, Jordi Pujol, dio posesión a
los delegados territoriales del
Departament de Governació a
Tarragona, Lleida y Girona, se
ñores Josep Sendra, Josep An
tón Durán Lleida y Josep Soy.
Al acto estuvo presente el con
seller de Governació, Vidal i
Gayolá, y el secretario general
de Presidóncia, Lluis Prenafeta.
La figura de las delegaciones
territoriales está contemplada
en el decreto de 2 de julio, pa
ra dar efectividad a los princi
pios descentralizadoresque ins
piran la prestación de los dife
rentes servicios que son com
LA VANGUARDIA
CATALUÑA/Barcelona
petencia del Departament de
Governació.
Los delegados representarán
al Departament,velarán por el
cumplimiento de las disposicio
nes legales relativas al Depar
tament de Governació, supervi
sarán el funcionamiento de los
servicios territoriales, y entre
otras funciones, dirigirán en su
ámbito territorial las actividades
de representacióny de relacio
nes públicas del Govern de la
Generalitat, así como aquellas
actuaciones que expresamente
le encargue el presidente o el
Conseli Executiu.
R
ECIENTEMENTE
se ha publicado que
la intencion del Ayuntamiento de
Barcelona es fijar el 10 % como
tope de los aJmentos de tasas y
arbitrios para 1983 salvo contadas excep
ciones
El ciudadano puede preguntarse como
hara frente el Ayuntamiento al incremen
to de sus costes (persona! electricidad
carga financiera y otros), con un aumento medio de sus ingresos inferior al 10
—inferior debido a la congelacion de los
tributos inmobiliarios que se actualizan
cada tres años y muy especialmentede
bido al menor aumento de la tasa de se
neamiento y limpieza que se propone
aumente en un 5 %
El deficit corriente es ademas de
d
acien a municipa’
.
estatales
1prestados ya ahora por el Ayun
tamiento de Barcelona
acuerdo se adoptoEste
en marzo En
ultimo
el
pleno de julio el Ayuntamiento
su peticionofertareiteró
a la Generalitat
tiempo que le remitia el estudio de va al
de esos servicios
loracion
cifrados ini
encialmente
8 000 millones netos deduci
el montante de lesdo
transferencias de
ya
fondos
recibidas por estos conceptos.
•.
•
¡5(e
fr
.
(2) Obtener de! conjunto del sector
publico
las transferencias que Bar
cetona
acredita por servicios de
capitalidad
y competencias asumi
de niveles superiores
das
Una vez ‘obtenida una mejora substan
estos dos lineas de Si
trabajo hacen
camino Y van a hacerlo porque el Ayun
tamientode Barcelona esta unanimemente
empeñadoen ello ‘es congruente prever
iJfl aumento muy moderado de las tasas
aibitrios
Y
para
1983 ademas que el
Tengase
en cuenta
Ayuntamiento de Barcelona es en este
°c10millones y de algun modo hay que cial de los recursos de todos los Ayunte
1979 en que
corno
.ue YuS se
i
OVU
a jiecuo
miitones
uesue mientos
los
mismos
españoles
del 7mediante
% de los
el destino
impuestos
de
La estrategia económica del Ayunta- estatales no cedibles a las Comunidades
miento para le obtención de estos objeti
Autónomas,el Ayuntamiento de Barcelovos se basa en dos líneas:
‘planteó
na y consiguió del Gobierno una
subvención a fondo perdido por el mon(1) Extremarel rigor en el gastó, so- tente de su déficit, una vez auditado por
metiendQ todas las partidas del el Ministerio de Haciende y bajo un rigu
presupuesto a un control de ges- roso compromiso de austeridad.
tión adecuado.
conversión
La en ley de esa subvención
de cuyo importe se ha recibido, en forma
sentido un punto de ‘referenciaimportante
yneralitat
asi los para
aumentos
los transportes
autorizadosde
porpasaje
la Ge
ros por carretera o para el precio del
agua,en 1982, no se situaron lejos del
12% de aumento de las ordenanzasfiscales de Barcelona para el mismo aJarciclo.
‘
Untope del 10 % de aumento para
—solo
1983 alterado por el redondeo en
lastasas menores—y un promedio apraximado del 7/8 0h,, para el conjunto de
En esté sentido todas la ‘
Á
de anticipo, un 60 %, tropezó con dificulast ‘
l bl ‘t 1 f
tades
de todos conocidas —en forma de
vestuanoasto de L
enmiendas
al proyecto y de falta de apa
tidas “a a 9una resu uestacion
sorne yos a la hora de tramitarlo en Cortes En
dares’en funcici de1os efectivos nace septiembredebe quedar despejada la con
sidads de cada área d
tua ‘ó ‘ bt - versión en ley’ de las medidas de ayuda
niendose economias considerabi
es.
e financiera
dudaun hito
a Barcelona
en el saneamiento
que marcaran
financiero,
sin
De modo semejante —y con mayor re- no ya de nuestro Ayuntamiento, sino, inlieve cuantitativo— las contratas de pres dicativamente de todo el sector publico
tacion de servicios han sido congeladas porlo que esas medidas tienen de ayuda
en 1982a su nivel de 1981y aun reducidas y de compromiso de seriedad economica
en algunos casos La contrata de recogi a un tiempo
da de basurasy limpieza aumentó en 1982
Pero
simultaneamente el consejo pleno
solo en un 6 % y el contrato pare 1983y del Ayuntamiento de Barcelona tomo sus
1984 la situa varias puntos por debajo del medidas para estabilizar esa solucion
coste de la vida o en su caso del ANE adoptandopor unanimidad el acuerdo de
lo que ha representadoun esfuerzo con
recabarde le Generalitat de Catalunya la
siderable por parte de la empresa conce inclusión entre las transferencias a red
sionaria
del Estado delbir
costo de los servicios
los arbitrios municipales, va a significar
un elemento de peso para moderar las
presiones al alza de otros agentes publi
C05 (y privados) de cara al año proximo
Por
ultimo señalare que es propositodel
Ayuntamiento reducir y racionalizarel nú
mero
primiendo
de ordenanzas
figuras fiscales
—de 40
obsoletas
a 25—.con
su
mas costes que rendimientos, y compac
tanda las restantes sin modificar subs
tancialmente no obstante los conceptos
impositivos ya que estamos en puertas
una reformade
tributaria local y no es
bueno someter al contribuyente a cam
bios continuados que añadencostes psi
cologicosa los propios de la tributacion
Pasqual
MARAGALL
Teniente
de Alcalde de Hacienda
Ayuntamiento
del
de Barcelona
MINISTERIO DE TRABAJO, SANIDAD Y SEGURIDADSOCIAL
INSTITUTO NACIONALDE LA SALUDINSALUD;0]
CON’CURSOSPUBLI
C’OS
Anuncio
30/82
PUBLICADOSEN EL BOLETIN QFICIAL DEL ESTADONúm. 186, deI día 5-8-82
de un Almacénparael Servicio
CUENCA.— Obras de ampliacióny reforma de la ResIdencia SEVILLA.— Obrasde construcción
de Nefrologíade la ‘Residencia
Sanitariade la S. S. .Vi’rgen
Sanitaria de la S. S. de Cuenca.
del Rocío, de Sevilla.— Obras de construcciónde accesos
MURCIA.— (11/82J Obrasde ‘retormay amplIaciónde la ResI
a la Ciudad Sanitartada la S S .Virgen del Rocio de
dencia Sanitariade la S. S. Virgende la Arrixaca, de Murcia.
Sevilla. — Obrasde implantación
de un Serviciode Radiodiag
LA RIOJA.— (1/82.) AdquisicIónde un equipoautomáticopara
nóstico en el Centrode Traumatología
de ‘la CiudadSanitaria
Radiografíasde tórax, cori destino al Servicio de Radiología
de ‘la S. S. Virgen ¿el Rocío.,de Sevilla.
de la Residencia
Sanitariade la S. S. Antonio coello Cuadrado»,
de Logroño.
—
Obrasde ampliacióny reformade la Residencia TERUEL.(1/82.) Obras de reformade ‘las plantas 1.» y 2. del
edificio de la Dirección rovincial del INSALUD,para la;1]
Sanitaria de la S. S. Antonio CoelloCuadrado’,de Logroño.
Implantaciónde un Ambulatoriode Especialidades
de la Segu
ridad Social, en TerueL
Las consultasy entregade la correspondientdocumentación,
así como la presentación
de las proposiciones,se efectuaráen
los lugaresy pla:os que en el citado Boletín Oficial del Estado.
se especifica. El importede este anuncio será por cuantade
los adjudicatarios.
INVERSIONES DE LA SEGURIDAD SOCIAL;0]
8 de 204
;1]
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
08. Tinent d'Alcalde
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1979-1982
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1134
Title
A name given to the resource
El equilibrio fiscal
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Finançament
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-08-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1581/0000000744.pdf
7dcf3a6840125dd978b6bb632f8e71f2
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Estatut será la primera ley fundamental que cambiará
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Espanya
Catalunya
Estatut
Euroregió
Federalisme
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/667/20070509_LV.pdf
0f01f9f4068d466084897a2a108d25c7
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
09/05/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión
El Estatut y la España plural
PASQUAL MARAGALL
Mis declaraciones de abril en el Congreso del partido de Prodi y la extensa entrevista que me
hizo Josep M. Muñoz en el último número de l’Avenç, de la que recomiendo la lectura a los
interesados en el tema de Catalunya y la España plural, han dado lugar a todo tipo de
comentarios.
Un colaborador mío en la Generalitat escribe, interpretando lo que yo pienso:
"Teníamos dos objetivos: Estatut y España plural. Uno lo hemos conseguido notablemente. El
otro ha fracasado, también notablemente. Esto es lo que nos hace pensar que, si además, ahora,
el Tribunal Constitucional tocara seriamente el Estatut, quizás el esfuerzo no habría valido la
pena".
Exacto.
Las especulaciones sobre lo que querían decir mis palabras de hace un tiempo a un periodista
italiano en Roma se han multiplicado.
En la entrevista a la que hago referencia, expresé un sentimiento que creo compartir con una
mayoría de los catalanes: si el Estatut de Catalunya acabara sufriendo un serio recorte a partir
de una hipotética sentencia del Tribunal Constitucional, se podría llegar a considerar que todo
el esfuerzo realizado durante tres años no habría valido la pena.
Aun así, creo que la agitación que se ha generado puede ayudar a que el Estatut no sea
impugnado. Ojalá.
Las dificultades de plantear la reforma constitucional - seguramente la vía más ambiciosa y la
que mejor blindaría las aspiraciones catalanas- como consecuencia, principalmente, de la
actitud del Partido Popular, y también del rechazo del plan Ibarretxe, me llevaron a creer que la
propuesta de reforma del Estatut de Catalunya era una vía alternativa para conseguir el objetivo
de la España plural. Y aquí es donde seguramente me equivoqué. La segunda vía era
políticamente más factible, pero ofrece menos garantías de futuro.
La constatación de que, de los dos objetivos, solamente se conseguía uno (la aprobación de un
buen Estatut para el autogobierno de Catalunya) y que el otro (el avance hacia la España plural)
se saldaba con una campaña contra la voluntad de entendimiento de Catalunya con los pueblos
de España, es para mí una razón de peso para sentir cierto desencanto.
Lo que dije en Roma es que, vistas las cosas ahora, quizás habría sido mejor lo que
intentábamos hacer hace diez años, que era cambiar el artículo 2 de la Constitución (tanto si se
aprobaba como si quedaba pendiente pero bien definido). Embarcarse en un Estatut de más de
200 artículos tenía su riesgo1.
Veremos cómo acaba todo. Depende del TC. Si la polémica reciente ha servido para que en
Madrid se den cuenta de lo que está en juego, deberíamos darnos por satisfechos.
180 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Un rechazo o retraso ulterior o modificación sustancial del Estatut - después de su aprobación
en el Parlament de Catalunya, en el Congreso de España, en el Senado, y pasado el referéndum
catalán del 18 de junio- sería la confirmación de las sospechas nacionalistas tradicionales: en
España, a lo máximo que podemos llegar es a soportarnos con resignación, a la "conllevancia",
como decía alguien.
No es lo que habíamos pretendido. Ni es lo que hemos de pretender.
Esto es lo que dije al periodista italiano, uno de los biógrafos de Zapatero, en Roma durante el
congreso de La Margherita de Rutelli y Prodi, y lo que reiteré en una conversación con el
periodista Jordi Barbeta.
Ahora el campo de juego es Europa. Los italianos lo han visto los primeros. Por eso lanzaron el
1 de diciembre en Roma el PDE, con la adhesión de tres no italianos: François Bayrou, Josu
Jon Imaz y yo mismo.
Raimon Obiols ha hecho un análisis pormenorizado del proyecto de Rutelli y de la adhesión de
Fassino y los Democratici di Sinistra a éste, insistiendo en la laicidad del proyecto DS en
contradicción con el carácter democristiano del posicionamiento actual de Rutelli.
Creo que lo que no se puede menospreciar es la intuición, para mí nuclear, de la apuesta de los
italianos. Se trata de la constatación de que la nueva patria a la que pertenecemos es Europa y
de que en este escenario es necesaria una fuerza similar al partido demócrata de EE.UU. y un
sistema electoral basado en elecciones primarias y candidatos no decididos por los aparatos
partidarios sino por los propios ciudadanos demócratas o republicanos -en este caso populares-.
Si nuestra moneda es el euro y nuestra defensa será pronto europea, Europa es nuestro
escenario político de referencia.
Y esto no obstaculiza la existencia de parlamentos en Catalunya o en Escocia, como es notorio.
La reacción malhumorada de los conservadores británicos, y de algunos laboristas, a la victoria
del Scottish National Party, es indicativa, pero no cambiará el tránsito hacia un Reino Unido
más europeo y al mismo tiempo más devolucionista. Blair impulsó la devolution pero no el
europeísmo. Veremos qué hace Gordon Brown, que después de todo es escocés.
Dicho esto, pienso ayudar a mi partido, el PSC, en las elecciones municipales. Asistiré a
algunos actos de precampaña con candidatos socialistas o afines, algunos de ellos provenientes
del mundo de Ciutadans pel Canvi. Y seguiré participando modestamente en el proyecto de
Partido Democrático Europeo.
Espero que el Estatut no se encalle en la justicia. España y la política española tienen un sexto
sentido considerable, producto de más de cinco siglos de modernidad, imperio, decadencia a
partir del surgimiento británico, Guerra Civil, dictadura y democracia.
Me extrañaría mucho que no supiesen lidiar el toro del Estatut.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
1 "Merkel quiere una Euroconstitución de bolsillo", decía Andreu Missé desde Bruselas (´El
País´. 29 de abril de 2007).
181 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
961
Title
A name given to the resource
El Estatut y la España plural
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya plural
Catalunya
Acció política
Territoris
Partits polítics
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1626/0000000782.pdf
deda654ffea6da09850be9c57b349a71
PDF Text
Text
26NACIONAL
EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006
PASCUAL MARAGALL I MIRA
PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA
«EL ESTATUTO ESTÁ HECHO
CON SENTIDO DE ESPAÑA»
EL PRESIDENTE DE CATALUÑA ABOGA POR LA “NACIÓN DE NACIONES” QUE DEFENDÍA EL SEGOVIANO ANSELMO CARRETERO
MIENTRAS QUE RECONOCE QUE EL PACTO ENTRE ZAPATERO Y CIU “HA PUESTO EN PELIGRO LA UNANIMIDAD ESTATUTARIA”
AURELIO MARTÍN
ENVIADO ESPECIAL BARCELONA
S
i hay algún presidente autonómico que centre en estos momentos la actualidad
política es sin duda el de Cataluña,
Pasqual Maragall, que intervendrá
en el Senado, la próxima semana,
donde se debate la reforma del Estatut, un asunto polémico que acapara la atención de los españoles.
Por si fuera poco, acaba de resolver una crisis de Gobierno, mientras se defiende de algunos de los
suyos, que no le quieren como
próximo candidato.
¿Qué es España para usted?
España es una nación de naciones, como decía el segoviano
Anselmo Carretero, íntimo amigo
de mi madre. Se casó con Ofelia
Gordón. Yo siempre pensé que ella
era inglesa, hasta que un día me
dijo José Luis Rodríguez Zapatero
que Gordón [la Pola de Gordón] es
un pueblo leonés.
Con apenas 27 años recién
cumplidos, ¿es necesario reformar la Constitución?
Va a ser un poco difícil reformarla porque requiere una mayoría cualificada y no veo al PP de
hoy en disposición, todavía se
aprecia la sombra alargada de Aznar. Confío en que eso sea posible,
en un periodo no excesivamente
largo, en un gran acuerdo de Estado, para poner la Constitución al
día.
¿Qué cambiaría?
Creo que los cuatro puntos
planteados por el Gobierno al
Consejo de Estado son perfectamente asumibles por todos.
¿Estatutos como el catalán
chocan contra el principio de solidaridad entre todos los españoles?
Eso es absolutamente erróneo.
Lo que hace el Estatuto de Cataluña es todo lo contrario, establece el principio de solidaridad, le
da concreción. Porque si yo le pregunto a usted o a cualquier español ¿en qué consiste la solidaridad en la España de hoy?, tendríamos tanto usted como yo una
cierta dificultad para explicarla. El
Estatut es un paso en el buen sentido de explicitar el principio de
solidaridad.
En estos momentos estamos
ante una inmigración desde fuera, de otros países, pero desde los
cincuenta hubo una interior que
trajo a Cataluña a miles de andaluces o castellanos, ¿qué aportación han hecho esos inmigrantes
a esta Comunidad?
La Cataluña de hoy no se entiende sin la aportación del medio
millón de ciudadanos que llega-
ron en los años cincuenta y otro
millón que lo hicieron en los sesenta, hasta principios de los setenta. El gran crecimiento económico predemocrático de Cataluña
y España va unido a ese gran desplazamiento interior.
¿Cataluña les ha sabido responder?
Creo que sí. Se ha creado una
simbiosis muy positiva.
¿Después de toda la polémica
durante la tramitación del Esta-
tut, cree que otros se van a fijar o
se están fijando ya en este modelo cuando les toque reformar sus
estatutos de autonomía?
Sin duda. Abre la puerta a una
serie de modificaciones estatutarias, lo que podríamos llamar la
segunda etapa del Estado de las
Autonomías.
Aunque la vida política se
tensó especialmente coincidiendo con el inicio de la guerra de
Irak, la discusión del Estatut ha
ahondado más las diferencias entre los ciudadanos. ¿Piensa que
vuelve la imagen machadiana de
las dos españas?
Precisamente me referí a estos
versos de Machado el otro día en
un mitin con José Luis Rodríguez
Zapatero: "Españolito que vienes
al mundo, te guarde Dios, una de
las dos españas va a helarte el corazón". Eso pasó, fue profético, pero creo que podemos decir que España ha superado la prueba, a día
JORDI BEDMAR PASCUAL
de hoy, y en este momento es capaz de mirarse al espejo en toda
su diversidad.
¿Se podría recuperar el espíritu de consenso que protagonizó
la transición?
Sí, pero hay que renovarlo, no
recuperarlo tal cual, porque aquel
venía muy dictado por unas circunstancias políticas y sociales
muy concretas.
¿Está satisfecho de cómo ha
quedado el proyecto de reforma
del Estatut, que ahora se discute
en el Senado?.
El Estatut que se aprobará definitivamente es muy bueno para
Cataluña y creo que abre la etapa
de esos segundos 25 ó 30 años de
la España plural. Respecto al método, digamos, ha sido una peripecia con cierto alarmismo inicial
por parte de algunos, con cierta
euforia y sorpresa, luego. Ha tenido de todo.
¿Cómo marchan sus relaciones con el Gobierno de José Luis
Rodríguez Zapatero? ¿Ha habido
desgaste?.
El camino que hemos andado
tiene trascendencia histórica y una
gran complejidad, pero bien está
lo que bien acaba. Incluso hubo
un efecto sorpresa…
¿Se refiere al acuerdo entre el
PSOE y CiU?
Sí. Fue una cierta sorpresa que
afectó de manera distinta a los diversos sujetos políticos, a Esquerra Republicana de forma muy clara, quizá porqué interpretaron que
no se apreciaba el apoyo parlamentario que estaban dando al
Gobierno socialista. Eso cayó mal.
Pero fue una astucia política muy
productiva de Rodríguez Zapatero, que en todo este proceso ha demostrado un gran coraje político.
¿Este pacto pueda dañar a su
Ejecutivo?
No, pero ha puesto en peligro
la unanimidad estatutaria.
¿Y en Madrid, puede haber
pacto de gobernabilidad?
La verdad es que, cuando se
produce una sorpresa, se pueden
producir dos, en el mismo sentido
o en el contrario.
¿Y con su Gobierno, entre el
PSC y CiU?
Yo estoy muy contento con el
Gobierno que tenemos que, por
otra parte, hemos potenciado significativamente y, por tanto, con la
configuración actual, se nos abre
casi medio mandato en clave muy
positiva. Con algunos costes, que
todos los cambios tienen un coste.
¿Su relación con el presidente
Rodríguez Zapatero es buena,
ahora?
Siempre ha sido buena, diría
�NACIONAL27
SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 EL ADELANTADO DE SEGOVIA
conversaciones sobre ESPAÑA
4 DESCENTRALIZACIÓN
4 CASTELLANO
«LA DEVOLUCIÓN DE COMPETENCIAS A
LA BASE DEL SISTEMA ELIMINA COSTES»
«EN CATALUÑA DEBERÍAMOS
ENSEÑAR CUATRO IDIOMAS»
¿Cree que la descentralización estatal ha dado paso a una centralización autonómica, más burocracia?
La descentralización elimina distancias, que son elementos de burocracia. La devolución de competencias a la base del sistema elimina distancias y costes.
Por ejemplo, ¿no cree complicado que existan 17 modelos diferentes para un servicio universal como es la sanidad?.
Insisto en que la proximidad es mejor, como principio, lo que ocurre es que hay cuestiones de economías de escala o coherencia, que no deben de olvidarse. En la Europa de
hoy la movilidad es un derecho y, por tanto, todo lo que la impida o la haga más costosa,
es un defecto. Ahora bien, la proximidad sigue siendo una virtud.
¿Son necesarias televisiones autonómicas, pese a que acumulen grandes pérdidas?
Bueno, de pérdidas las hay en las autonómicas y en las otras, las estatales, y no sé
hasta qué punto en las privadas. Creo que estas cadenas son muy bien recibidas en
todos los lados. En Cataluña, por supuesto, ha tenido y tiene un papel fundamental en
la recuperación y normalización del catalán.
que desde antes de su elección como secretario general del PSOE.
Pero le da muchos disgustos,
creo que sus últimas declaraciones hablando de la soberanía de
Cataluña no sentaron muy bien
en La Moncloa.
Yo diría que nos sorprendemos
mutuamente. La idea del estatuto
como pacto entre el Parlament y
las Cortes Generales es asumible
por todos. Esto no afecta al concepto constitucional de la soberanía española.
¿Cómo ve la gestión del Gobierno de Rodríguez Zapatero en
los dos años que llevamos de legislatura?
Es lo que España estaba esperando. Los grandes temas, como
el terrorismo, los nuevos estatutos, la diversidad entre comunidades autónomas, Europa, van evolucionando positivamente. Creo
que todos se están enfocando
bien. Económicamente no hay duda.
¿Ha tenido que ver Cataluña
en la crisis del Gobierno central,
teniendo en cuenta la postura del
ex ministro de Defensa, José Bono, contra algunos argumentos
del proyecto de reforma del Estatut?
Creo que no, aunque es cierto
que Bono fue muy extremo en la
expresión de sus opiniones, que
eran francamente discordantes
con lo que el Gobierno estaba promoviendo.
El 3 de mayo próximo abre el
debate de presidentes en el Senado, que examina el texto de la reforma aprobado el 30 de marzo
en el Congreso ¿Cuál será su
mensaje a la Cámara?
Será un mensaje pedagógico,
es bueno explicarse y el Senado
está para eso. Voy a insistir en mi
mensaje del debate del Estado de
las Autonomias: este estatuto está
hecho con sentido de España.
¿Qué espera de Ezquerra en el
Senado, cree que terminará votando en blanco?
Hay que esperar y ver.
¿Y qué me dice del acuerdo de
la dirección de ERC de aconsejar
el voto nulo en el referéndum?
Es una decisión extraña y que
los ciudadanos quizá no van a entender del todo. Contra los adversarios de la España plural, que son
los del no, la única respuesta clara
es el sí.
El informe del letrado de la
Comisión de las Comunidades
Autónomas del Senado aprecia
que hay once artículos del Estatut de difícil encaje constitucional, ¿comparte esa idea?
No, porque el Consell Consultivo de Cataluña dictaminó hasta
19 puntos de posible colisión
constitucional y fueron modificados.
¿Cual es su valoración del papel del PP, que ha presentado cuatro millones de firmas para pedir
un referéndum, y del anuncio de
que van a recurrir el Estatut al
Constitucional?
Es el canto del cisne de la visión
de las dos españas, mientras que
yo creo que el Estatut es el punto
de partida de la España plural.
¿Y en el referéndum sobre el
Estatut del 18 de junio, qué
[ ]
”
No veo al PP de
hoy dispuesto a
reformar la
Constitución, se
aprecia la sombra
alargada de Aznar
saldrá? Hay encuestas que hablan
de que el sí superará el 50% de los
votantes.
Más..., lo que me satisface.
Los obispos van a recomendar
que se vote no
No me consta, me sorprendería.
En el futuro, ¿se ve como candidato a presidente de la Generalitat, de nuevo?
Por el momento no veo razones para no hacerlo.
Dicen que no va a ser candidato y que el PSC se va a inclinar por
el ministro Montilla, ¿tiene noticias?
No, no tengo esas noticias.
¿Cuales han sido las claves de
la crisis de Gobierno de Cataluña?
Ha sido una remodelación relativamente amplia de seis carteras,
importantes, en el sentido de tratar
de mejorar la adecuación de los perfiles personales de un Gobierno de
coalición que nació sin precedentes
autonómicos en Cataluña aunque
sí municipales, porque yo he sido
alcalde de la ciudad de Barcelona
¿Es verdad que en Cataluña se margina al castellano, como idioma?
No. Las dos lenguas son oficiales y como tales son respetadas. Yo soy
muy partidario de los idiomas y creo que en Cataluña deberíamos enseñar cuatro: catalán, castellano,inglés y francés.
¿Qué papel debe jugar España en la Europa de los 25?
España tiene en Europa un rol que no había tenido nunca. Hubo un
primer buen momento, que es el de la entrada, en 1986, y el buen entendimiento entre González, Kohl y Miterrand. Ahora estamos en el
segundo gran momento.
¿Deben tener las autonomías más protagonismo en las relaciones internacionales?
Sin duda. Para Cataluña es muy importante porque, como he
dicho, está a caballo de una región europea a los dos lados de la
frontera, con muchas cosas en común. La dimensión real de
nuestros problemas y de nuestras soluciones casi siempre es
europea.
durante muchísimos años y con esta misma fórmula de tripartito. En
las nacionalidades históricas sí existen este tipo de coaliciones.
En el caso de Cataluña tiene,
una particularidad es que uno de
los partidos es independentista o
soberanista. Lo que ocurre es que
yo creo que la propia participación
en un Gobierno como este va modelando actitudes más moderadas
o más cercanas entre unos y otros.
Todos estamos influidos por la coalición.
También le han dicho que
nombrar a Xavier Vendrell es una
provocación, aparte de una imposición de Esquerra.
No, el nombramiento venía
precedido de un incidente [envío
de cartas a personal de la Administración para apoyar económicamente al partido], que ha llamado mucho la atención.
Sin embargo, el secretario general del PSC y ministro Montilla
no avala este nombramiento.
El ministro José Montilla, sobre
este particular, no tiene intención
de expresar más que una opinión
personal.
¿El tripartito goza de buena
salud?
Sí. Después de un nacimiento
bastante accidentado tuvimos un
primer año difícil.
Se ha ido asentando como Gobierno, ha quedado muy oscurecida su labor por el Estatut y ahora
es cuando se comienzan a ver los
frutos de la gobernación. Es una
coalición con voluntad de futuro.
La oposición de CiU no lo
comparte, dice que no van a du-
rar un año.
A la oposición la pagan para eso.
¿Qué opina de la tregua de
ETA, cree que el Gobierno de
Rodríguez Zapatero está administrando bien esta oportunidad de paz?.
Es un momento, no para
exaltarse todavía, pero enormemente esperanzador. El
otro día estuve hablando con
José Ramón Rekalde [víctima
de un atentado de ETA en el
año 2000 que aboga por el reagrupamiento de los presos], le
pillé con un pie en el tren para
irse a Higueldo, porque prácticamente está viviendo aquí. Lo
que sucede es enormemente
positivo y esperanzador.
¿Y de los casos de corrupción en Marbella, qué puede
decir como municipalista, hay
muchas marbellas en otros
puntos de la geografía, aunque a menor escala o no tan
vistosos?.
No creo que pueda haber
muchos casos como éste. Es
cierto que el dinero fácil corrompe, ningún país democrático se ha visto libre de estos
achaques, el crecimiento excesivo es un caldo de cultivo de
la corrupción.
Pero se ha reaccionado, eso
es lo positivo. Es mejor que haya pasado y que se sepa pero
que no vuelva a ocurrir, puede
ser una buena advertencia.
�28NACIONAL
De cerca
EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006
conversaciones sobre ESPAÑA
>Despacho. El presidente Maragall ocupa un discreto despacho dentro del
impresionante inmueble del Palau de la Generalitat, uno de los edificios de origen medieval en Europa que se mantienen como
sede de un Gobierno. Su mesa limpia, nada
más el ordenador y el teléfono. Sobre una
estantería detrás, una foto de sus padres,
otra del Ejecutivo que preside una más con
su esposa y otra de sus hijos. En una de las
paredes, un cuadro pintado por el artista
Jordi Maragall, su hermano mayor.
JORDI BEDMAR
SIN FECHA PARA DEJAR LA POLÍTICA
“MI CORAZÓN NO DEBE SER INTERESANTE PARA LOS ‘PAPARAZZI’. NO SOY MANITAS EN LA COCINA PERO PUEDO HACER UN ARROZ”
A.M./BARCELONA
P
ascual Maragall solo tuvo
que cruzar la plaza de San
Jaume para tomar posesión
de su cargo. De alcalde de la Ciudad Condal a presidente de la Generalitat. También presidente del
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), nació en Barcelona el 13 de enero de 1941. Nieto
del poeta Joan Maragall e hijo del
senador Jordi Maragall, se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona (entre 1957 y 1964).
Edad.
65 años
Lugar de nacimiento.
Barcelona
Estado Civil.
Casado con Diana Garrigosa,
desde 1965
Número de hijos.
Tres, dos hijas y un hijo
¿Ha llevado algún día a clase,
o a la guardería a sus dos nietos,
este curso?
Sí.
¿Cómo desconecta cuando
llega a casa y se quita la corbata?
Tratando de poner distancia.
Si puedo ir al teatro, como ayer
noche [por el martes] para ver
una obra muy impresionante y
dura, argentina, el Túnel, de Ernesto Sábato, con Héctor Alterio,
un actor extraordinario. El cine,
el teatro son necesarios para evadirse.
Su lugar preferido para perderse sin salir de España (que no
sea dentro de su comunidad).
San Sebastián, por supuesto;
en Monóvar (Alicante), donde nacieron mis abuelos maternos, y
Andalucía.
Su equipo de fútbol (aparte
del Barça)
El Junior, que era donde jugaba yo cuando era pequeño
De no ser político, sería...
Posiblemente profesor de
Economía Urbana. Hubiera podido ser…
Escritor de cabecera
En el sentido de tenerlo cerca
de la almohada, Shakespeare.
Ahora estoy leyendo a José Manuel Caballero Bonald, es espléndido, estuvimos con él la otra noche.
Plato preferido.
La paella, pero el colesterol
acecha
¿Es manitas en la cocina?
No, pero le puedo hacer un
arroz.
¿Ha arreglado últimamente
algún enchufe en casa?
Alguna vez, pero poco
¿Con qué presidente autonómico hace mejores migas cuando se juntan en Madrid?
Con la presidenta Esperanza
Aguirre, y aunque no sea presidente, con el alcalde Alberto Ruiz
Gallardón, con Marcelino Iglesias.
Y no le cuento cómo nos lo pasamos con Revilla… En general, los
presidentes nos llevamos bien.
¿Cómo son sus mañanas de
los domingos?
Depende. Hay domingos laborables, si no pues descanso, pa-
Pasqual Maragall durante la entrevista con el enviado especial de El
Adelantado de Segovia, Aurelio Martín. /FOTOS: JORDI BEDMAR PASCUAL
seos, familia…
¿Se ha tenido que morder
muchas veces la lengua en su
Parlamento autonómico?
Sí, hay que ir con cuidado, se
entera todo el mundo
¿Y en alguna comparecencia
ante la prensa?
También, menos, porque uno
siempre espera de la bondad del
periodista, que sepa entender lo
esencial.
¿Por qué se hizo político, influyó su familia?
No, la Universidad era un hervidero antifranquista y me metió
en política José Ignacio Urenda,
que fue el iniciador de un grupo
que se llamaba Frente Obrero de
Cataluña (FOC)
¿Cuándo dejará la política?
Tengo previsto dejarlo en
algún momento, pero no tiene fe-
cha.
¿Qué hará cuando la deje?
Seguro que leer y escribir,
aparte de otras cosas
¿Les ha metido el gusanillo
de la política a sus hijos?
No. Una es arquitecta, la otra
periodista y el otro está trabajando en turismo, en hostelería.
¿Por qué los políticos no llevan corbata en los actos públicos de fin de semana?
Parece que es más adecuado,
aunque los hay que no la llevan
nunca, como Bargalló.
¿Quién es Aida?
¿La de la ópera?. No sé.
¿Cómo se llama la nueva pareja de Fran Rivera?.
Ni remota idea
¿Ha ojeado alguna revista del
corazón?
No, no
¿Le ha seguido algún "paparazzi"?
Estos del "Caiga quien caiga"… Otros, no, no debo de tener
un corazón interesante para ellos.
¿Cómo se lleva con los periodistas de Cataluña ?
Bien, normalmente
¿Y con los que hablan de usted desde los medios nacionales?
En Madrid suelo tener encuentros muy agradables con periodistas
¿Qué manifestación encabezaría en estos momentos?
Todas las que aboguen por la
igualdad
¿Cuánto cuesta un kilo de patatas?
No sé
¿Paga rondas en los bares
cuando entra a pedir el voto en
campaña electoral?
Si tengo dinero en el bolsillo,
no me cuesta hacerlo
¿Le han puesto alguna multa
de tráfico?
Siendo alcalde me pusieron
una por ir en bicicleta por el paseo central de la Rambla de Cataluña
¿Mantiene los amigos de la
juventud, o la política les ha separado?
Los mantengo, aunque no todos.
¿Va a ver los partidos de España en el Mundial?
De momento, vamos a ver qué
pasa con la final de París contra
el Arsenal, pero sí los veré.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Estatuto está hecho con sentido de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Adelantado de Segovia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Martín, Aurelio
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Constitució
Estatut
Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/813/0000001538.pdf
4ad3ffb0da89bb6c66e8649004e2d50b
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
07/12/1992 (3145849) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9
El estrés democrático
PASQUAL MARAGALL
Se habla a menudo del Estado y de la sociedad civil como de dos conceptos opuestos,
en una dicotomía que ya parece ser un tópico de la vida política. Desde el ámbito
local, nos sentimos en la posibilidad y en la obligación de mediar entre ambos, de
buscar entre ellos un nivel de colaboración fluida y positiva para la vitalidad del
sistema democrático.
Desde la vida local, pedimos a la sociedad civil y a los medios de comunicación -de
comunicación también entre sociedad y política- que colaboren activamente en este
proceso. Casi diría que les pedimos que obliguen amablemente al Estado a hacerse
más civil, en la medida de lo posible, y a olvidar la medida de lo imposible; partiendo
de la base de que el Estado es necesario, ya que, entre otras razones, los Estados
han creado Europa y son sus garantes principales.
Los Estados, no hay que olvidarlo, han creado el bienestar social necesario para
reconciliar a todas las clases con el sistema y para aceptarse mutuamente. Esto lo han
hecho los Estados tomando de arriba y repartiendo abajo, cogiendo en el norte y
distribuyendo en el sur. Lo que no existe a nivel mundial, se da embrionariamente en
cada Estado: una relativa integración o cohesión social entre norte y sur, que debemos
conservar y desarrollar como un bien precioso.
No debemos aceptar que nadie se deje llevar por el instinto egoísta de olvidarnos los
unos de los otros o de culpar siempre a los otros de todos nuestros males. No
podemos hacerlo. Porque habríamos demostrado una total incapacidad de dialogar no
ya con nuestro sur (o con nuestro norte), sino con el sur del mundo. Que es
tremendamente más otro, más distinto y más extranjero que nuestro propio y
entrañable sur interno, por muy singular y diferente que éste sea, por muy distantes
que nosotros seamos para nuestro propio sur.
No somos Suecia, pero estamos en el norte, somos un entrañable, próximo y mestizo
norte. Entendámonos entre nosotros -de este a oeste, de costa a meseta-, y, si no,
dejemos de hablar de solidaridad a nivel mundial.
Entendámonos entre nosotros, también, de clase a clase, por decirlo así. La clase
empresarial que hemos producido como país no es mucho mejor ni mucho peor ya de
lo que puede llegar a ser.
Los grandes ciclos del pensamiento mundial se mueven poniendo énfasis en el
individuo o en el colectivo, en la conservación o en el avance, en el riesgo o en la
seguridad, etcétera. Y en cada momento, las distintas agrupaciones políticas
representan el rol de esos valores o énfasis, permanentemente contrapuestos y
permanentemente vivos en la sociedad.
Los socialistas hemos sido identificados con lo colectivo y lo avanzado, y otros con lo
individual y conservador. Aunque estos apareamientos son a veces desmentidos por la
historia, cuando el avance se produce a través del individualismo o cuando la
conservación se hace corporativa. Se producen, entonces, incomodidades y
desajustes.
En todo caso, yo me considero un político socialista muy próximo a la, tradición liberal
más avanzada, y desde esta posición y desde Barcelona, Cataluña, que es mi
determinación en el plano territorial y cultural, mi patria, creo que acierto a ver una
14
�Articles de Pasqual Maragall a
España que nace plural. Creo que acierto a ver una nueva España respetuosa de su
propia variedad, celosa de la libertad, conforme básicamente con su sistema
económico-social y constitucional, con salvedades minoritarias en cada una de estas
conformidades y con u n enorme malhumor político, con un estrés considerable tras el
largo esfuerzo de 15 años de construcción del sistema democrático.
Hace poco, Aina Moll escribió en este diario un artículo magnífico con el que coincido
sustancialmente (¿Mater Spania?, 11 de noviembre). Quizá le faltaba un punto de
ilusión para aceptar riesgos en común. A esa España se le puede proponer,
probablemente, un proyecto en línea con lo ya realizado hasta hoy pero con otra
dimensión, que se basaría en dos objetivos: 1, cobrarse el plus de libertad que
significa la Europa sin fronteras, puesto que hemos pagado su precio, y 2, civilizar el
Estado en el sentido de aproximarlo al ciudadano.
Aproximar el Estado al ciudadano o es algo muy concreto o es un deseo
permanentemente insatisfecho. Con aproximar el Estado al ciudadano, o con civilizar
el Estado, no quiero decir sustituir el Estado por la sociedad civil -algo que se
proclama, pero que no se hace nunca del todo- Quiere decir solaparlos, trasladar
dentro del Estado los muebles del piso alto a la planta baja y abrir las puertas a la
circulación de las personas.
Esa planta baja del país son las ciudades, son los municipios, y para llegar a ellos
desde lo alto del Estado hay que pasar por el entresuelo, que son las autonomías. Y
hay que solicitar de las autonomías que no acumulen ahí todo el peso, a riesgo de
hundir el edificio.
En el edificio del Estado hay gran conflicto entre los pisos medios y altos. Se oyen,
desde la calle de la sociedad civil, voces, lenguajes altisonantes. De vez en cuando,
desde el balcón de los pisos medios sale un personaje a decir "aquí estamos",
"estamos más cerca de vosotros", pero luego desaparecen y se siguen peleando con
los de arriba.
No nos engañemos: lo interesante de esta década va a suceder en la azotea y en la
planta baja: en Europa y en las ciudades. El Estado y las autonomías, es decir, el
Estado de las Autonomías, debe saber proseguir el esfuerzo de 15 años en otro
terreno. Deben saber vencer el cansancio y seguir renunciando a identificar seguridad
y estabilidad con determinados niveles del edificio social.
La riqueza vital de este país le vendrá del plus de libertad europea (libertad de viaje,
de empresa, de estudios o de cuenta corriente) y de la consolidación de espacios con
calidad de vida, competitivos, completos, capaces de aliarse con sus vecinos, seguros,
limpios, ordenados, dotados de proyectos, ambiciosos, tolerantes, bien equipados. Es
decir, un sistema de ciudades digno del país que ya hemos construido y de la nueva
patria europea que nace ahora.
La Cataluña concreta, las comunidades autónomas concretas, se realizarán en este
proyecto, o serán sólo un poderoso sentimiento.
El Estado se civiliza y enriquece en las autonomías y con las autonomías, y éstas con
sus ciudades y sus pueblos, y todos con Europa, con la libertad sin fronteras que
Europa significa.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1080
Title
A name given to the resource
El estrés democrático
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estat
Societat
Democràcia
Municipis
Europa
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-12-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/720/19970104_LV.pdf
871b4801a976496f46d26d2195f660df
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/01/1997
La Vanguardia, p.037, Cultura
El filólogo y Barcelona
Autor: PASQUAL MARAGALL
“Jo crec que tots els catalans haurien de tenir a Barcelona dret de ciutadania. Heus aqui allò que
fa i que farà de Barcelona una metròpoli. 'Barcino communis nostra patria est'.”
En estos términos se expresaba Pere Coromines en el Cercle Artistic de Sant Lluc en 1931, en
una conferencia con el significativo titulo de "Apologia de Barcelona".
Pere Coromines fue un barcelonés importante y apasionado, agitador político en su juventud,
hombre de gobierno y escritor en su madurez. De él y de Cambó se dijo que constituían el
brazo derecho e izquierdo de la política catalana.
No debe extrañar que este barcelonismo de Pere Coromines, que era su manera de ser
catalanista, dejara huella en su hijo, el eminente filólogo Joan Coromines.
Ahora, Joan Coromines nos ha dejado. Nos ha legado, sin embargo, la obra monumental de una
vida plagada de talento. Acabar su obra se convirtió durante estos últimos años en una
obsesión, un mandato. Por ello y para ello vivía. Por esta razón declinaba invitaciones,
conferencias u honores.
Sólo cuando, a través de una discreta gestión del amigo Jordi Sales y de su hermana Julia, le
hablamos a principios de 1995 de dar el nombre de su padre a una plaza, un nuevo espacio
nacido de la reforma de Ciutat Vella, Coromines aceptó. Nada podía distraerle de su tarea salvo
este reencuentro entre Barcelona y su padre.
Fue un día de primavera de 1995. El sol brillaba sobre los nuevos edificios de vivienda social
que renuevan y dignifican el Raval. Nos reunimos un grupo de barceloneses: gente del barrio,
el concejal Casas, Pep García, y también personalidades de la cultura y la política, como Badia
Margarit, Max Cahner, mi padre Jordi Maragall, y todos los hermanos Coromines. Sentados en
unos bancos, dos ciudadanos de origen magrebí nos miraban atentamente.
Posteriormente, el consejo plenario del Ayuntamiento, en diciembre del mismo año, concedió a
Joan Coromines la medalla de oro de la ciudad, el máximo galardón que la ciudad otorga y que
en otras ocasiones ha distinguido a personalidades como Miró, Sert, Tàpies, Vilar, Dalí o
Espriu.
En marzo me eligieron presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. Pocos días
después, junto al concejal de Cultura Joan Fuster, fuimos a Pineda de Mar a entregarle la
medalla. Hacia poco menos de un año del imborrable momento del Raval. Nos recibió en su
casa, era también un mediodía soleado de primavera, la charla fue larga, un poco de todo,
toponimia, onomástica... Su agilidad, su precisión, su brillantez eran impresionantes. Después,
habló de Estados Unidos, de su querido Chicago, de su preferencia por las universidades
americanas. Creo que también hablamos de Pijoan. Fue él quien me habló de política; dijo algo
así como: "Ahora lo más importante es que Cataluña tenga voz en Europa". Fue una
recomendación, un estimulo...
97 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Salimos impresionados, cuando nos dirigíamos hacia el coche le vimos aparecer en el umbral
de la puerta para saludarnos con la mano, a pesar de su espalda completamente curvada,
vencida por los años, y un ligero temblor.
Pero lo más grande, el momento impagable, fue ese día de abril en la plaza Pere Coromines
cuando "el más pequeño de los Coromines" -como él dijo- se levantó de una silla y levantando
la mano al aire, sin temblarle la voz, recitó la última estrofa de "L'oda nova a Barcelona".
Alcalde de Barcelona
98 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1182
Title
A name given to the resource
El filólogo y Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Coromines, Joan, 1905-1997
Necrologies
Català
Catalunya
Model social
Cultura
Filologia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-01-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/759/20050404_LV.pdf
f774da531ccefeed5d1e0e79976799f1
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/04/2005
La Vanguardia, p.015, Internacional
EL FIN DEL PAPA POLACO
El Papa Wojtyla
PASQUAL MARAGALL
El Papa Juan Pablo II es el Papa de la transición de un mundo bipolar y enfrentado al mundo
abierto de la globalización. Ha tratado de combinar las nuevas armas de la imagen y el gesto
con la defensa de la tradición y, en un mundo asustado de su propia libertad, lo ha conseguido.
Él venía de detrás del telón de acero, ligado a los sindicalistas de Walesa y de los muelles de
Polonia y, por tanto, al nacionalismo y a los trabajadores. Lo más remarcable es que desde este
punto de partida saltase a un ecumenismo potente y que lo supiese ligar al conservadurismo
doctrinal.
Wojtyla parece un ejemplo del dominio de la forma: lo más antiguo puede convertirse en
moderno a condición de serlo formalmente de manera indiscutible. Pero también podría ser que
su éxito indiscutible derivase de su capacidad, consciente o no, casual o trabajada, de
representar lo que el mundo o una parte importante del mundo necesitaba escuchar. Cabe decir
que el mundo abierto e incierto y la tradición tenían puntos de contacto, puentes para ir y venir
de una parte a otra. Lo cierto es que la historia escoge a sus protagonistas, aunque los
protagonistas la cambian un poco y los necesitamos para que nos la expliquen.
Recuerdo ahora la visita que hizo a Catalunya en 1982 y la visita que le hice con mi esposa
antes de los JJ.OO., cuando le entregamos la maqueta del Centre Abraham, el lugar de plegaria
de todas las religiones monoteistas previsto en la Carta Olímpica. Anécdotas aparte, y las hubo
jugosas, la naturalidad del personaje en su papel sobrenatural era remarcable.
La Catalunya cristiana ha sido una parte significativa de la Catalunya resistente a lo largo de la
historia. Poblet, Montserrat y los obispos catalanes así como el progresismo católico de los
Comin, los sacerdotes de barrio y de pueblo, los del escultismo, mosén Batlle y el padre Llumà,
Cassià Just, mosén Ballarín y mosén Dalmau, mosén Vidal de Sant Medí y mosén Serrano (el
de la parroquia Abraham), y el padre Llimona, han desempeñado un papel en la configuración
de la Catalunya de los primeros 25 años de autonomía. Y han sido un factor innegable en la
persistencia tozuda de este país.
El Papa Wojtyla no fue demasiado sensible a nuestra realidad nacional. Su mundo cultural y
político era el de la superación del comunismo y del mundo bipolar desde el nacionalismo
clásico de las naciones-Estado.
Lo que viene ahora será probablemente diferente al papado de Wojtyla. La Iglesia católica del
siglo XXI habrá de asumir con todas las consecuencias el mundo abierto en que vivimos. No se
trata ya ahora de superar el dualismo capitalismo/comunismo ni de un ecumenismo genérico.
Se trata cada vez más de actuar en un mundo que necesita ser gobernado en tanto que unidad de
convivencia real.
Pasqual Maragall
Presidente de la Generalitat
167 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1230
Title
A name given to the resource
EL FIN DEL PAPA POLACO El Papa Wojtyla
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Joan Pau II, papa, 1920-2005
Model social
Religions
Cristianisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2719/Butlleti_ANC_22_FonsPM.pdf
13a10cf203fd820df2a3abc04cb963ba
PDF Text
Text
Cultura Arxius
Número 22
Febrer 2009
C
1
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya
QUÈ FA L’ARXIU PER TU? I, QUÈ N’ESPERES DE
L’ARXIU?
Els professionals dels arxius sabem que una de les
raons que donen sentit a la nostra comesa és la de posar en
valor, en un sentit ampli de l’accepció, els continguts dels
nostres arxius. És una funció que, sovint, se situa cronològicament després d’aplegar i descriure els fons documentals, però no, per això, és una funció menor. Aquesta tasca
de difusió, de projectar els continguts documentals, d’implicar els ciutadans en el coneixement i en l’estima pels
testimonis del passat col·lectiu, o simplement, d’atraure
nous usuaris als serveis que ofereix el centre, se circumscriu en el que s’ha vingut a denominar l’acció cultural dels
arxius.
En aquest context, l’acció cultural és el conjunt de
mitjans emprats per a posar en contacte els béns patrimonials que gestiona l’arxiu amb la diversitat de poblacions
d’un territori –tant els usuaris consolidats, com els potencials– amb la finalitat de permetre a l’individu o als grups
organitzats d’individus, dominar la realitat cultural que els
envolta. Un pla d’acció cultural comporta una presentació
del bé patrimonial i es caracteritza per un projecte on s’han
de valorar els components de la presentació: la disponibilitat dels espais, els entorns, o la segmentació dels usuaris
–generals, especialitzats, per grups d’edat, atenent a les diferències culturals...– als quals es vol arribar. Tanmateix,
noves maneres de presentar les exposicions, el desenvolupament de col·laboracions i finançaments compartits,
l’aplicació de mitjans informàtics i dels audiovisuals, i de
les tecnologies de la informació i de la comunicació condueixen a una interactivitat en la participació, a una autonomia d’aprenentatges.
Si l’Arxiu s’ha definit com a «graner de la història i
arsenal de l’Administració», l’objectiu de l’arxiver al capdavant d’un arxiu ha de ser que el graner no esdevingui
només un magatzem on el gra es floreix i no serveix per a
‘nodrir’ res, o que l’arsenal no acabi guardant una munició
passada, obsoleta i, en definitiva, ineficaç. Les estratègies
dels arxius en aquest àmbit de l’acció cultural han estat, i
són encara, força insuficients. Probablement queda molt
de camí per recórrer, però, tanmateix, en els darrers anys
s’observen esforços interessants en aquest camp.
Un element engrescador, dinamitzador de la tasca
de difusió en els nostres arxius, és la celebració anual de la
«Setmana Internacional dels Arxius». Aquesta iniciativa,
encoratjada pel Consell Internacional dels Arxius, persegueix fer visibles els arxius en la societat, bo i concentrant,
durant una setmana del mes de juny, moltes activitats de
difusió dels arxius i esforçant-se per donar-les a conèixer.
Editorial
SUMARI
Editorial / 1
Temes
El fons documental del president
Pasqual Maragall i Mira/ 2
L’arxiu històric de la Compañia
Anónima de Hilaturas Fabra y Coats
i la Colònia Borgonyà, molt més que
un arxiu d’empresa/ 5
La legislació per restituir arxius
confiscats/ 10
Noticiari
El primer retorn de documentació
privada: un centenar de llibres/ 19
El fons sonor Pedro Vidal Ñaco/ 19
El fons FECSA a la xarxa/ 20
La catalogació del fons bibliogràfic
Brangulí (fotògrafs)/ 20
El fons Josep Vilaseca i Mogas ja es
pot consultar en línia/ 21
La descripció del fons Moviment
de Joves Cristians de Pobles de
Catalunya (JAC)/ 21
El fons Lluís Maruny i Curto,
font per al coneixement de
l’antifranquisme i la psicologia de
l’educació/ 22
Un exemple de la manca de matèries
primeres per a la indústria a causa de
la Guerra/ 23
El servei didàctic de l’ANC
col·labora en l’edició del web “La
Guerra del Francès. Treballem amb
fonts d’arxiu”/ 24
Publicacions / 25
Ressenyes / 27
Ingressos / 28
Agenda / 34
�Temes
2
Segueix l’estela d’iniciatives semblants com les «Archives Month» o les «Archives Week» que, des dels anys
cinquanta del segle passat, se celebren anualment, amb
èxit remarcable, a gairebé tots els Estats dels EUA. Més
pròxima a nosaltres, la campanya anual de sensibilització vers els arxius –l’«Archive Awareness Campaign»–,
que engega l’Arxiu Nacional del Regne Unit i el Consell
Nacional d’Arxius britànic, fomenta jornades de portes
obertes, cursos, conferències, exposicions, tallers, etc.,
als més de dos mil arxius públics i privats del país. Accions de projecció que, d’una banda, expliquen el que
fan els arxius, però, d’altra banda, plantegen al ciutadà,
l’esperonen, a preguntar-se què esperen dels serveis que
els arxius els ofereixen.
A casa nostra, l’Arxiu Nacional de Catalunya és
dels primers arxius que, en el marc de la implantació del
Sistema de Gestió de la Qualitat (basat en la Norma ISO
9001:2000), ha pogut disposar d’una Carta de Serveis;
les activitats de difusió i projecció hi són presents i ben
valorades, després, pels usuaris. Les presentacions, els
cursos, els cicles de conferències, tant els organitzats pel
mateix Arxiu com els fets amb la col·laboració d’altres
entitats –Societat Catalana de Genealogia, Acadèmia de
les Bones Lletres, Amics de la UNESCO de ValldoreixSant Cugat, etc.–, són habituals i prou concorreguts. Enguany, les activitats programades d’aquesta mena sobrepassen la cinquantena.
En el marc de la Setmana dels Arxius 2009, l’Arxiu
Nacional de Catalunya organitza la XIV Jornada Anual
de Portes Obertes, i la inauguració d’una exposició de
producció pròpia: «Memòria gràfica d’una revolta: la Setmana Tràgica a Catalunya (juliol–agost de 1909)», on es
presenten els fons fotogràfics de l’Arxiu sobre la Setmana Tràgica, part de les imatges que, mitjançant la premsa
gràfica, van donar a conèixer els greus fets de l’estiu de
1909 arreu del món. Aquesta mostra s’insereix en els actes de commemoració del primer centenari de la revolta
coordinats per l’Ajuntament de Barcelona i en els quals
participen moltes altres entitats ciutadanes. L’Arxiu organitza també un cicle de conferències sobre els fets i
les repercussions de la Setmana Tràgica a Barcelona i a
Catalunya; promou la celebració d’un concert de música
clàssica a la seu de l’Arxiu, etc.
Un reguitzell d’activitats que, juntament amb les
visites virtuals –a l’Arxiu i a diverses exposicions– i altres
elements que es poden veure al web de l’Arxiu, permeten
fer un balanç positiu de l’acció cultural que s’està duent
a terme. Queda molt de camí per recórrer, però menys.
Segurament, perquè progressa adequadament!
EL FONS DOCUMENTAL DEL PRESIDENT
PASQUAL MARAGALL I MIRA
L’origen del fons i biografia
Pasqual Maragall és un dels polítics catalans més importants de la democràcia. Ha ostentat dos càrrecs de representació
democràtica de màxim relleu, primer alcalde de Barcelona i
després president de la Generalitat de Catalunya. El seu fons
documental és un testimoni únic per a la interpretació de la història contemporània catalana, des del restabliment democràtic
fins a la reforma de l’Estatut català del 2006. A més dels dos
càrrecs més coneguts i rellevants, la trajectòria vital del personatge i les seves diverses ocupacions i interessos han generat
un fons ampli, ric i divers.
Nascut a Barcelona el 1941, va cursar a la Universitat
de Barcelona les carreres de Dret i d’Econòmiques entre 1957
i 1964. Durant la dictadura va militar activament a les organitzacions clandestines Nova Esquerra Universitària (NEU) i,
després, al Front Obrer de Catalunya (FOC), federat amb el
moviment antifranquista d’esquerres Frente de Liberación Popular (FLP). Des del 1965 fins al 1971 treballà com a economista al Gabinet Tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, i alhora
col·laborava amb el Servei d’Estudis del Banco Urquijo, dirigit
per Ramon Trias Fargas. Del 1970 al 1971 va donar classes de
teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona, com
a ajudant del professor Josep M. Bricall. Entre 1971 i 1973 va
obtenir el Master of Arts en Economia a la New School University de Nova York, ciutat on va residir amb la seva família.
El 1973 reingressa a l’Ajuntament de Barcelona i torna a fer
classes d’economia urbana i economia internacional a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona
fins al 1978. En aquesta universitat presenta, el 1978, la seva
tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (19481978), amb qualificació Suma Cum Laude.
El 1974 va impulsar Convergència Socialista de Catalunya, un dels grups fundacionals del Partit dels Socialistes de
Catalunya (PSC-PSOE), on va crear la Federació de Barcelona.
Al PSC va ocupar la responsabilitat de política municipal.
El 1978 torna al Estats Units com a investigador i professor convidat a la Johns Hopkins University de Baltimore,
que més endavant l’investeix doctor honoris causa. Al seu retorn, el 1979, es va presentar com a segon de llista a les eleccions municipals de Barcelona amb el PSC en la candidatura
guanyadora de Narcís Serra (les primeres eleccions municipals
a l’Ajuntament de Barcelona de la nova etapa democràtica). Va
esdevenir tinent d’alcalde de la Reforma Administrativa, amb
la qual cosa encapçalà la modernització de l’Administració pública local i, després, tinent d’alcalde d’Hisenda, en què plantejà el nou sistema de finançament dels ajuntaments.
El 1982 substitueix Narcís Serra en el càrrec d’alcalde (que marxa per ocupar el càrrec de ministre de Defensa).
El 1986 Barcelona va ser elegida a Laussanne seu dels Jocs
Olímpics del 1992 (amb la famosa frase de Samaranch: à la
�3
Dues imatges del fons documental Pasqual Maragall i Mira, dipositat a l’ANC. (Foto: Ruth Pérez)
ville de …). Des del primer moment Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador (COOB’92). Simultàniament durant
aquest període va impulsar la Xarxa de Ciutats Eurocities i la
Xarxa Transfronterera C-6 (Tolosa de Llenguadoc, Montpeller,
Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona). De 1991
a 1997 fou president del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE). Va exercir com a vicepresident de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA) i com a president del Comitè de Regions de la Unió Europea del 1996 al 1998. El 1997
Pasqual Maragall va donar per acabada l’etapa com a alcalde.
Va retornar a la docència universitària a Roma i a Nova York.
El 1998 va retornar a la política activa i el 1999 fou candidat
del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presidència de la Generalitat.
Des de l’any 2000 i fins a principis del 2007 ha estat president
del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Ha estat
diputat al Parlament de Catalunya del 1988 al 1995. Des del
1999 fins al 2003 va presidir el grup parlamentari SocialistesCiutadans pel Canvi, des del qual va impulsar amb força la vida
parlamentària i va posar en marxa un govern a l’ombra que va
preparar el seu projecte de govern per a Catalunya.
Del 2003 al 2006 va ser president de la Generalitat de
Catalunya. Sota el seu mandat es va aprovar la reforma de l’Estatut de Catalunya, referendada per la ciutadania el 18 de juny
de 2006.
El 20 d’octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar
en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau que pateix un principi d’Alzheimer, i la seva intenció de dedicar-se a la lluita contra aquesta malaltia a través de la Fundació Pasqual Maragall.
La seva activitat actual també es vehicula a través de l’Oficina
d’expresident i de l’altra fundació vinculada a la seva persona i
pensament, la Fundació Catalunya / Europa.
Història arxivística del fons
Ja des dels anys universitaris i d’activitat política
clandestina, tant Pasqual Maragall com Diana Garrigosa, van
tenir el costum i l’interès d’anar guardant la documentació que
generaven. Per tant, els documents més antics continguts en
aquest fons són dels anys cinquanta i seixanta, fonamentalment
comprenen la documentació acadèmica, tant apunts i notes
d’estudiant, com la bibliografia i documents del seu treball com
a professor. De la documentació del Front Obrer de Catalunya
(FOC) hi ha molt poca cosa, atès que en una batuda policial
es van confiscar aquests documents. Fins ara no s’han pogut
localitzar, tot i els esforços realitzats pel Ministeri de l’Interior
atenent una demanda del mateix Maragall. Dels anys setanta
i vuitanta hi ha documentació de les formacions polítiques
fundacionals del PSC i de Pasqual Maragall com a tècnic de
l’Ajuntament.
La documentació anterior al seu nomenament com a alcalde de Barcelona s’havia aplegat i es conservava al domicili
particular, mentre que la documentació del període d’alcalde
de Barcelona (1982-1997) es va anar organitzant i gestionant al
Gabinet de l’Alcalde, i en finalitzar el seu mandat es va fer un
procés de determinació del que era documentació privada i del
que no ho era amb els responsables d’arxiu de l’Ajuntament.
La documentació pròpia del càrrec es va quedar a l’Arxiu del
Gabinet de l’Alcaldia i al Departament de Documentació de
l’Alcaldia. Pasqual Maragall va demanar endur-se la documentació considerada privada i còpia de la documentació que ell
va considerar de possible utilitat i interès per a la seva activitat
futura o per al record personal. Tota la documentació que es
va emportar de l’Ajuntament va ingressar a Aula Barcelona,
entitat que es va crear en aquell moment i que va presidir fins al
1998. Durant el període 1997-1998 Pasqual Maragall va exercir principalment de president d’Aula Barcelona i de professor
a Roma. En el marc d’aquestes ocupacions va realitzar diverses
activitats i estudis que van generar nova documentació que es
va recollir a l’esmentat arxiu d’Aula Barcelona.
El 1998 va acceptar ser el candidat a la presidència de la
Generalitat pel PSC. La documentació de la campanya electoral a les eleccions autonòmiques de 1999 està dipositada i custodiada a la Fundació Campalans, vinculada al PSC. Després
�4
LA CESSIÓ DEL MEU FONS DOCUMENTAL A L’ANC
Durant tota la meva activitat professional i política,
he tingut una especial preocupació per tenir el que jo en dic
els meus papers endreçats i sobretot controlats. No sempre
ha estat fàcil, en les meves anades i vingudes he intentat portar amb mi tota la documentació que he anat produint, amb
l’ajuda de la Diana i dels meus col·laboradors. Si per a mi ja
era important llavors, imagineu ara, quan la memòria és un
bé tan preuat i amenaçat.
I la memòria és important per a mi, però encara més
per al país. Saber i recordar el que ha passat per fer millor el
que ha de venir. Aquesta és
la guerra sorda que fan institucions tan cabdals pel collectiu com l’Arxiu Nacional
de Catalunya, així com cada
arxiu i centre documental
gran i petit que, arreu i dia
a dia, vetllen per la memòria
de tot allò que ha esdevingut.
Darrerament he dit
que sóc afortunat per, entre
altres coses, haver tingut el
privilegi d’ocupar dos dels
càrrecs de més rellevància
institucional del meu país.
Aquest privilegi m’ha comportat molts drets i beneficis, però alhora molts deures i obligacions. Penso que una
d’elles és llegar a les generacions futures el meu testimoni,
ja que des de la meva posició sovint tan privilegiada podria
aportar informació que ens ajudi a comprendre’ns millor. El
valor d’aquesta informació està per veure, i els experts ho
diran temps a venir. A mi només em pertoca deixar-ho llest.
Com sabeu he estat un ferm defensor i seguidor del,
ara ja, president Obama. Sabeu quina ha estat la primera ordre executiva que ha signat? Doncs una de relacionada amb
la Presidential Records Act, que regula els arxius presidencials, en la línia d’assegurar la transparència del Govern. No
entraré a analitzar les mesures concretes que s’hi tracten,
però el fet deixa clara la rellevància, seriositat i rigor amb
què el país i el president es prenen a si mateixos. No en va,
els Estats Units són la democràcia vigent més antiga, i el seu
corpus legal és sòlid i evolucionat. La llei dels registres presidencials emana d’una altra llei més genèrica, la Freedom
of Information Act, la llei de la llibertat d’informació, tota
una declaració d’intencions, de quin país són i quins són els
principis fonamentals que el regeixen. Una llei que encoratja
la responsabilitat del Govern via la transparència. A Espanya
i a Catalunya vivim en una democràcia jove, en construcció,
amb estructures legals per millorar, tot i les dificultats que
això comporta. Però pas a pas i consolidant els drets i deures
col·lectius arribarem lluny, i un dels passos importants és assegurar el dret i el deure de la informació.
A les acaballes del meu mandat com a president de la
Generalitat, aprofitant el procés de transferència de l’arxiu de
gestió de la Presidència de l’Arxiu Central de Presidència a
l’Arxiu Nacional de Catalunya, vaig considerar oportú (amb
l’assessorament de la Subdirecció General d’Arxius)
acordar amb l’ANC la donació del meu llegat documental total, no només el de
la presidència, també la documentació anterior i la que
encara continuo produint.
En tota aquesta documentació hi ha informació relacionada amb mi i
amb molta altra gent, per
això no és lliurament consultable fins d’aquí a trenta
anys, per preservar la intimitat dels personatges que
hi apareixen.
Com deveu saber,
recentment he publicat les meves memòries. En el seu procés
de redacció hi han intervingut diverses persones que m’han
ajudat a escriure-les o m’han fet entrevistes o amb qui he
mantingut xerrades a partir de les quals ha sortit bona part
del material. Però sense el meu fons documental no haguéssim pogut contrastar, comprovar, usar o recordar fets, dates,
cites, fotografies, etc. Reconforta molt llegir una carta que ni
tan sols recordava haver escrit o veure unes imatges que et
transporten a diferents moments ja viscuts.
Aquestes memòries són un producte que ha explotat
l’ús d’aquest fons, així com alguna altra obra que ja s’ha publicat, espero que en el futur puguin sortir-ne moltes d’altres
d’interès col·lectiu.
Aprofito aquesta nota per agrair a tots els collaboradors que el llarg del temps han treballat i vetllat per
aquesta documentació i al personal de l’ANC que se n’ocupa
actualment. Gràcies per l’esforç.
Pasqual Maragall i Mira
Febrer de 2009
�5
de les eleccions es va crear el Grup Parlamentari PSC-CpC, el
principal de l’oposició, i la documentació generada entorn de
Maragall com a president del grup parlamentari s’anà aplegant
en les oficines del grup al Parlament de Catalunya. Aquesta documentació conté bàsicament la correspondència emesa i rebuda, informes i documents de treball, dossiers de l’anomenat
Govern Alternatiu i tota la documentació relacionada amb la
moció de censura del grup PSC-CpC contra el Govern al president Jordi Pujol, l’octubre de 2001. Es tracta, com s’observa,
de documentació directament relacionada amb l’activitat parlamentària.
De les eleccions autonòmiques de 2003, Pasqual Maragall esdevé president de la Generalitat de Catalunya i tant
l’arxiu de Pasqual Maragall a Aula Barcelona com l’arxiu de
president del Grup Parlamentari PSC-CpC es traslladen a la residència oficial del President de la Generalitat, on es comença
un procés d’integració i tractament dels diversos fons arxivístics relacionats amb Pasqual Maragall. A finals de l’any 2006,
quan Pasqual Maragall acaba el seu mandat com a president de
la Generalitat de Catalunya, es va crear l’Oficina de l’Expresident, i aleshores es van prendre les decisions per determinar el
destí dels fons documentals.
1.
2.
3.
4.
5.
Quadre de síntesi de situació de la documentació
relacionada amb Pasqual Maragall
Documentació familiar privada
Conservada al domicili particular de la família MaragallGarrigosa.
Fons documental d’Alcaldia de Barcelona
Conservada a l’Arxiu del Gabinet de l’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Arxiu Municipal Administratiu
de Barcelona [algunes còpies dels originals són a l’ANC].
Documentació de la campanya electoral a les eleccions
autonòmiques de 1999
Conservada a la Fundació Rafael Campalans.
Fons documental del Gabinet de la Presidència de la
Generalitat (2003-2006)
Transferida a l’ANC a través del Departament de la Presidència.
Fons personal i polític de Pasqual Maragall i Mira
(1957-2006)
Dipositada en comodat a l’ANC.
A l’Arxiu Nacional de Catalunya es transferí la documentació institucional de la presidència de la Generalitat durant
la VII Legislatura, constitutiva de l’arxiu de gestió del Gabinet
de Presidència (2003-2006), segons el procediment previst en
la Resolució d’1 de juliol de 2003, del secretari general de la
Presidència durant el darrer mandat de Jordi Pujol. L’Arxiu del
Gabinet arribà a l’ANC seguint el procediment ordinari a través
de l’Arxiu Central del Departament de Presidència. Per accedir
a aquesta documentació, pel seu caràcter sensible, serà necessària l’autorització del president sortint durant un període de
vint-i-quatre anys des de la data de lliurament a l’Arxiu Nacional de Catalunya. La resta de documentació aplegada i conservada a la residència del president, constituïda fonamentalment
per la procedent d’Aula Barcelona i d’altra, també va ingressar
a l’ANC com un fons diferenciat, d’acord amb el contracte de
comodat signat el dia 15 de novembre de 2006. La major part
de la documentació va ingressar el 24 d’octubre de 2006, però
el comodat és vàlid per a tota la seva documentació, que anirà
ingressant progressivament. L’accés a aquesta documentació és
restringit al llarg dels trenta anys de vigència del comodat per
voluntat del dipositant.
El mateix any 2006 es va crear l’Oficina de l’Expresident, on es conserven còpies de la documentació anterior i
tota la generada per l’activitat posterior de Pasqual Maragall
un cop abandonada la presidència de la Generalitat, que en el
seu moment haurà d’engruixir el fons Pasqual Maragall i Mira
cedit a l’ANC a títol de comodat. Els documents familiars estrictes continuen en poder del matrimoni Maragall-Garrigosa
en el domicili particular.
Fidel Bellmunt i Montagut
Oficina de Pasqual Maragall i Arxiu Nacional de Catalunya
L’ARXIU HISTÒRIC DE LA COMPAÑÍA
ANÓNIMA DE HILATURAS DE FABRA Y
COATS I LA COLÒNIA BORGONYÀ, MOLT
MÉS QUE UN ARXIU D’EMPRESA
L’article present parteix de la convicció que l’interès
dels arxius empresarials catalans, particularment els de les empreses centenàries, va més enllà del terreny evident de la tècnica i l’economia, per esdevenir una font molt important per a
la història política i social. Aquesta afirmació es pot comprovar
quan s’estudia el comportament de les empreses en determinats
episodis històrics, com ara el cop d’estat del 19 de juliol de
1936, la Guerra Civil i la ulterior imposició de l’estat franquista. La documentació del fons de l’empresa Fabra i Coats ens
pot servir de guia d’aquesta anàlisi.
L’aixecament de l’exèrcit contra la legalitat republicana,
que a Barcelona es va produir el dia 19 de juliol, va fracassar
a Catalunya, però provocà un procés revolucionari que afectà
de ple la vida de les empreses. La Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats constituïa un grup empresarial sòlid que
tenia la seu a Barcelona i nuclis productius a la Ciutat Comtal i
Sant Vicenç de Torelló, l’anomenada Colònia Borgonyà. També disposava d’un establiment important a Sevilla de la filial
S.A. Calcetería Hispánica i diverses delegacions a ciutats espanyoles. Estava controlada per la companyia escocesa J & P
Coats Limited, amb seu a Glasgow, i operava normalment amb
diverses entitats financeres de la Gran Bretanya. La direcció
corporativa a Espanya era exercida pels germans Ferran Fabra
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El fons documental del President Pasqual Maragall i Mira a l’Arxiu Nacional de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bellmunt Montagut, Fidel
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-02-10
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Arxius
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Arxiu Nacional de Catalunya
Biografia
Description
An account of the resource
Article publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, n. 22, Febrer 2009
Source
A related resource from which the described resource is derived
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Cugat del Vallès
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Arxiu Nacional de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1549/0000000801.pdf
b8373cbb7ece4f136e4c492dc75c1827
PDF Text
Text
Entrevista a La Vanguardia
18/05/2002
El reto 2004. El Fòrum según Pasqual Maragall.
"El Fòrum tiene sentido".
EL RETO 2004
"El Fòrum tiene sentido"
El padre de la criatura del 2004 explica cómo la ve crecer
EL FÒRUM SEGÚN PASQUAL MARAGALL. Pasqual Maragall se iluminó y anunció que Barcelona organizaría un
gran acontecimiento en el 2004. Sucedió en 1996, en la celebración del décimo aniversario de la nominación
olímpica. Ahí está el origen de lo que para el candidato a la presidencia de la Generalitat es una leyenda
urbana. Siempre se ha dicho que se refería a la organización de una Exposición Internacional, pero no había
ninguna disponible. "Jamás hablé de una Expo", dice ahora, cuando desde la distancia observa la andadura de
algo que no tenía nombre y ahora se llama Fòrum de les Cultures.
EUGENI MADUEÑO
FRANCESC PEIRÓN
Barcelona
La megafonía suena como el anunció de la próxima parada del tren de cercanías. Pero eso es el Parlament y
esa señal acústica quiere decir que los parlamentarios han de ir a votar. Pasqual Maragall, aspirante a
presidente de la Generalitat e inspirador del Fòrum, sale a toda máquina y al volver sigue con precisión el hilo
de la entrevista.
-Dicen que el invento del Fòrum es una "maragallada".
-Yo no sé qué es una "maragallada".
-¿Una idea genial pero lanzada por Maragall?
-¿Qué quiere decir "pero"? (ja, ja). Lo del Fòrum surgió a finales de mi cargo como alcalde, en 1996. Había tres
o cuatro objetivos de futuro. Hicimos un "brain storming" con toda la gente del post 92, Bassat, Fontana, Abad,
empresarios... La idea del F´òrum se consagró en dos desayunos de Sant Esteve en el palacete Albéniz, con los
barceloneses internacionales: Samaranch, Pujol, Federico Mayor, Pere Duran Farell, Narcís Serra, Joan Clos,
que era primer teniente de alcalde... Se plantearon tres opciones: una era de Bassat, que propuso organizar un
gran festival mundial del cine. La otra idea giraba en torno al agua, en el sentido ecológico, en el sentido de un
déficit de Barcelona, el río que no tenemos. La tercera, la ganadora, fue el Fòrum de les Cultures, que entonces
no tenía nombre.
-¿Por qué el nombre apela a las culturas?
-Empezamos hablando de diálogo interreligioso. La idea inicial era una intuición, una idea global, que, como se
ha visto, no estaba mal encaminada. Ha tardado en tomar forma. Como dice Joan Clos, los Juegos Olímpicos
son muy complicados porque hay que cumplir un protocolo dado, pero esto aún lo es más por todo lo contrario,
porque lo has de inventar desde el principio.
-La idea sigue siendo válida...
-Sí. Estos acontecimientos que no son permanentes, que carecen del estabilizador de la burocracia, siempre
tienen una crisis antes del inicio.
-¿Cómo se entiende que la gente aún no sepa qué será el Fòrum?
-El problema de los contenidos es que se está haciendo el equivalente a la "carta olímpica". Todo dependerá de
la capacidad que tenga Barcelona de modelar su intuición. La fórmula Barcelona consiste en combinar dos
cosas: el escenario y los contenidos. El escenario es el que da la trascendencia posterior, porque es lo que
queda y lo que permite que se vierta un entusiasmo que en condiciones normales es difícil. Y, en cuanto al
acontecimiento, creo que funciona con las ideas que nos explicó Clos, que son los elementos básicos: tierra,
agua, fuego y aire.
�Cada uno de ellos representa una fuerza de la humanidad. La Tierra es la identidad; el aire sería la voz, el
lenguaje, la ciudad; el fuego, la religión, los mitos, la ideología; y el agua es el medio. Éste fue el discurso
inicial y después ha ido derivando hacia el escenario concreto, donde había un río por recuperar, una parte
olvidada de la ciudad.
-¿Y el entusiasmo?
-El entusiasmo proviene ante todo de que hay una predisposición exterior a que Barcelona sea la sede de
acontecimientos. Como no es capital de un estado, Barcelona tiene esta intuición de que ha de ser capital
mundial cada 12 o 15 años. La otra cuestión es la transformación urbanística. De estas dos circunstancias viene
la inversión y el entusiasmo, de ver que la ciudad no para, que Barcelona es una ciudad importante en el
mundo.
-Ya, pero entre la ciudadanía no se palpa ese entusiasmo.
-Con los JJ.OO. hubo mucho entusiasmo en la nominación, pero después se diluyó un poco, hasta que no
estuvo todo más avanzado y la gente lo comenzaba a palpar. Lo importante es acertar en el calendario y en el
ritmo de generar las complicidades y adhesiones.
-Pero no se ve ilusión, tal vez no hay mensajes claros.
-La idea central sí está clara. Barcelona reunirá a todo el mundo para discutir lo que las culturas del mundo, en
todos sus aspec-tos, quieren hacer. A la gente, como esto no le interesa cada día, pues no está preocupada.Pujol, sin embargo, habla de cosas concretas para el Fòrum, de identidad y globalización, dice que es el lugar
donde hay que discutir la identidad catalana en un mundo global.
-En el fondo, esto es la discusión Pujol-Maragall. Esta discusión ya la tuvimos el primer día. Él dice que si baja
un marciano y pregunta quién soy, le responderé que "soy Pasqual Maragall, Sant Gervasi, Barcelona,
Cataluña". Ésta es la pulsión de la identidad. Yo le digo que si baja un marciano, lo primero que le diré es que
está en la Tierra y que yo soy terrícola;, luego le explicaré todo lo demás. Si empiezo por Sant Gervasi pensará
que hablo chino. Si lo que tienes que hacer es demostrar, dices la identidad; si lo que se quiere es construir,
que es de lo que se trata, reconoces que no hay un solo lenguaje, que en el mundo hay muchos. Tienes que
traducir.
-Pujol también habló de inmigración.
-Después de Le Pen, la derecha ha descubierto otra vez que a más inmigrantes, más votos y salarios más
bajos. Y está encantada.
-¿Quiere decir que ya les va bien una inmigración masiva?
-No digo que les vaya bien. Digo que la derecha ha descubierto que cuantos más inmigrantes hay, más votos
tiene. Las consecuencias que las saque cada uno.
-Las condiciones de la inmigración han cambiado mucho desde que se creó el Fòrum.
-La suerte es que se ha demostrado que no íbamos desencaminados.
-¿Quién se atreve a defender la bondad de la inmigración y no la ve como una amenaza?-El problema es que la
derecha, que gobierna, no controla las fronteras. Nosotros tenemos la fórmula para integrar a los que ya están
aquí. Aparte de las leyes, depende de que los barrios y las escuelas estén en condiciones de asimilar bien la
diversidad y esto está en función de que los recursos que se destinan sean importantes. Ahora esto no es así.
Los gobiernos de derechas hablan mucho y hacen poco. Nosotros tenemos 40 barrios de Cataluña en los que
creemos que se necesita un proyecto de regeneración. Más dinero para cada uno de estos barrios y así evitar
que se conviertan en guetos, porque el equilibrio entre bienestar y malestar empieza a ser negativo. Se
necesita dinero para las escuelas y necesitamos barrios seguros. La prueba es el Raval, que a principios de los
ochenta iba para gueto y se pusieron los medios para evitarlo.
-Sí, pero de Corbacho a Montilla la reacción es la misma: se pide más policía.
�-Una cosa es la inmigración y otra es la falta de policía. No hay que mezclar las dos cosas. La natalidad es muy
baja y, por el contrario, tenemos demanda porque la economía tira mucho estos últimos 20 años. En segundo
lugar, los presupuestos de seguridad, en términos relativos y a veces en términos absolutos, han bajado. Y hay
un cambio de modelo (la implantación de los Mossos) que siempre es complicado. Este cambio le ha cogido al
Gobierno bajo de moral, sin ideas.
-Por lo que se ve, aprovecha el Fòrum para hablar de política cotidiana.
-Son ustedes quienes me preguntan por estos problemas más locales. Pero es cierto que el Fòrum tiene que ver
con una cosa muy profunda y muy compartida: la inseguridad de la ciudadanía. El mundo abierto es mucho
más incierto y éste es también un tema del Fòrum.
-La incertidumbre se ha convertido en el paradigma del futuro.
-Sobre todo porque la incertidumbre ya no la podemos atribuir a efectos naturales que nos superan. Ahora hay
una incertidumbre (armamento nuclear, calentamiento de la Tierra) de la que además somos culpables.
-¿El Fòrum puede aporta algo?
-Que el Fòrum vaya adelante es un síntoma de que los ciudadanos están tomando conciencia de los problemas.
-Personalmente, ¿qué cree que sería bueno que saliera del Fòrum 2004?
-Trabajar sobre el mundo de ciudades, el mundo abierto, porque hoy en día no somos aún ciudadanos del
mundo. Estamos en un mundo de ciudades, que es distinto. El Fòrum tiene sentido.
-No parece muy convencido.
-Soy un entusiasta. Es una ocasión para establecer un diálogo, que ya ha comenzado en otros foros como Porto
Alegre o Davos.
-La receta Pujol es poco espectáculo y mucho debate, pero con esto parece difícil conseguir el eco mediático
necesario.
-Al plantearse el Fòrum se valoró cuál era el acontecimiento que reunía más atención del mundo. Se vio que
eran los Juegos Olímpicos. Pero el otro hecho multitudinario son los viajes del Papa. Para que haya mucha
gente ha de haber una esperanza y un espectáculo.
-¿Cómo ve las relaciones entre las tres administraciones que patrocinan en Fòrum?
-Una de las gracias de estos acontecimientos es que pasan en un sitio y en este lugar, que se sitúa en el más
bajo de la serie "mundo, estado, nación, ciudad", pero que en esta situación es la que tiene más peso. Esto
entronca con el gobierno de las ciudades.
-¿Pujol tiene un sitio en el Fòrum, como la presidencia del senado del 2004?
-No sé si su papel es la presidencia de ese senado, pero siempre he pensado que puede ser un buen
embajador. Es lo mejor que puede hacer ahora. Creo que jugará un papel importante. Y él tiene una genuina
ambición de pasar de gobernar a hacer doctrina, lo que pasa es que no se decide y no hace nada.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Fòrum tiene sentido
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Madueño, Eugeni
Peirón, Francesc
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Fòrum de les Cultures Barcelona 2004
Barcelona
Catalunya
Cultura
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-05-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/908/0000000830.pdf
1cb10640501f3ea168da566c3282c76e
PDF Text
Text
Participació a la taula rodona "El futur de l'Euroregió" en el marc de la
XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE)
Prada de Conflent , 24/08/2007
Intervenció de Pasqual Maragall (transcripció):
Moltes gràcies. Senyor President de la Universitat, Senyora Presidenta del
Consell de Mallorca i estimada amiga:
Em plau moltíssim estar avui aquí, rodejat de gent de per tot. Veig gent de la
Terra Ferma, veig gent de l’Empordà, gent de les Illes, del Rosselló...Gràcies
Francina per donar profunditat i abast amb la teva presència i la teva paraula a
la regió europea que tots plegats formem. Jo crec que la victòria de la Francina
i del Xisco ha estat una de les poques bones notícies políticament parlant dels
darrers temps, deixeu-me que ho digui. Espero que els seus efectes seran tan
positius com tots esperem.
Mireu, Prada, abans, era un romanticisme històric i ara és futur. Abans era
història i ara jo crec que és futur, perquè és Europa. Beneïts siguin doncs els
qui la van inventar i felicitats siguin també els qui l’heu mantinguda. L’Euroregió
és el nom que convé, probablement, al que aleshores, fa uns anys, es van
anomenar Països Catalans, que potser era una denominació que s’esqueia des
del punt de vista dels nostres sentiments, però que probablement no facilitava
les coses en el sentit d’avançar pràcticament en la profundització d’aquest
sentiment. Volia esborrar la ratlla, i de fet ja no hi és, la ratlla. Un xic de cua sí
que hi ha, però més n’hi ha en el peatge que no pas a la ratlla —menys
segurament fins i tot al peatge d’aquí dalt que al peatge de la Selva—. En tot
cas, crec que hem de dir clarament que aquesta Euroregió té un sant patró, i
aquest sant patró es diu sant Pau Casals. En Pau Casals va tenir dos gestos
importants —molts, d’importants, per descomptat— però dos de molt
significatius a la seva vida: un va ser el seu discurs a les Nacions Unides, on va
dir que Catalunya era una nació. Pràcticament es va saber, segurament per a
milions i milions de persones, que Catalunya existia i que era una nació gràcies
a Pau Casals. I després, quan es va instal·lar a Prada, perquè amb aquest
posar-se ell a Prada, a la ratlla, estava dient moltes coses. Ja sabeu que ell
-1-
�tenia una casa a Sant Salvador, a la província de Tarragona, i aquell lligam
entre la Catalunya Nord i la Catalunya més del Sud, per dir-ho d’alguna forma,
jo crec que Pau Casals l’explicita millor que ningú. Ell hauria de ser, em fa
l’efecte, i és, moralment, doncs, el patró d’aquesta institució.
Ara què hem de fer? Crec que per descomptat hem de travessar tots els
incidents de parcours, que diuen els francesos, que encara hi hauran, que
encara hi ha —i tenim algunes notícies dolentes des d’aquest punt de vista del
terrorisme, etc. aquestes últimes hores—, però nosaltres què hem de fer? Jo
crec que hem de fer una regió europea, efectivament. I com es fa, una regió
europea? En aquesta regió en la qual estem, ara tot just arribant, un té aquesta
sensació, venint de la nostra Catalunya, a la Catalunya Nord, de trobar el
Vallespir suau, el verd de França, els rius de debò que nosaltres pràcticament
no tenim i també l’ordre republicà antic que és una cosa que sempre, des de
l’altra banda de la ratlla, hem admirat.
Doncs bé, què hem de fer? Com es fa, una regió europea? I vull anar a les
coses pràctiques, no només a les romàntiques. Primer: millorant les
infraestructures, accelerant el TGV Perpinyà-Nimes i accelerant també el de
Tolosa-Narbona, perquè tot això també relliga l’Euroregió. A veure si el senyor
Sarkozy, que amb la Constitució Europea està sent, sembla, més eficaç que no
pas havien estat els seus predecessors i els nostres governants, a veure si
també amb aquesta matèria té la mateixa eficàcia. I a veure el senyor
Moratinos com es comporta. Ara tindrem la cimera francoespanyola a finals de
l’estiu i serà el moment de comprovar fins a quin punt uns i altres estan
disposats a anar endavant, en el sentit que ens interessa. En segon lloc: hem
d’aprofitar les línies de l’AVE —ja veureu que vaig a coses molt concretes— per
a mercaderies fins als ports de Barcelona i de Tarragona. Està previst que l’any
2009 sigui així. Per cert, el port de Barcelona ja té un centre logístic a Tolosa,
en aquest moment. Jo crec que totes aquestes línies s’han d’enfortir perquè a
última hora, són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència
d’aquests conceptes més grans, més romàntics i més sentimentals com puguin
ser la pàtria, les nacions o les identitats. Si no hi ha els vasos sanguinis, si no hi
ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que
-2-
�nosaltres formem sentimentalment, doncs malament, perquè els sentiments
són molt importants però la física també compta, i si la física no aguanta els
sentiments tampoc continuarien. Tercera cosa que hem de fer: mobilitzar, jo
crec, recursos en el terreny cultural. Crec que s’han de mobilitzar recursos per
al Centre Pau Casals i crec que això s’ha d’aconseguir a través de les
decisions que puguin prendre les persones que hi tenen, en aquest moment,
competència: el senyor Malvy, Martin Malvy, bon amic, el senyor Montilla, la
senyora Francina Armengol i el senyor Marcel·lí Iglesias, que per cert, no el
veig per aquí i crec que hi hauria de ser, perquè a més ell, posats a ser, és de
Bonansa.
-3-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El futur de l’Euroregió
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Prada de Conflent (França)
Abstract
A summary of the resource.
Participació a la taula rodona "El futur de l'Euroregió" en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE).
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Catalunya
Europa
Regions
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-08-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1687/0000000659.pdf
d3d6a088d41c456979147f28ae92557f
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El futur del català: passió i intel·ligència
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Català
Llenguatge i llengües
Cultura
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1345
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-05-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2803/19980401_MarcDeReferencies_FuturCatalanisme_PM.pdf
a859d4e3e761c12d6bfe5ce044bc5437
PDF Text
Text
28
MARC DE REFERENCIES
li 3. Conjunt de persones ^i-i.^a s disposats en forma de circumferència al voltant
EL
£un es M i o d'un
rBt/o. Entri
s le stauen
a J rotilo de
o objectes; cast.
'rador per la cambra,
le fet, Tirant, c. 196.
Milà Rom. 168. Dins
'. Rogles formant, la
gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia
El futur del catalanisme
per PASQUAL MARAGALL
T T T T T T T T
ordre acle' qual dfi . [analisi
, -1. .
és: Futur del catalanisme.
Passat, Present, Què fer?
Avui és més clar el futur
que el passat, el segle XXI
que el segle X I X . Si comencem pel futur acabarem
entenent perquè el passat
va ser insuficient. Fs contra
la llum del projecte que
volem j u t j a r els setis antecedents. Ks més engrescador i més ú t i l .
fil futur té dos noms:
l.'Furopa de les regions
fa lleialtat federal.
Avui ja veiem, al linai elei
final (.lei s. XX. de nou, la
llum d'una Furopa reconciliada, primer, amb el seu rol
en el món. i per ti. amb els
dimonis del seu passat.
Anem cap a tina l'nio
Furopea respectuosa dels
Fstats que- l'han creada però
inexorablement abocada
per això mateix a privilegiar
en la seva o r g a n i t / a c i ò
l'autèntic ordre démocratie :
de baix a dalt.
Furopa no serà acceptada si no garanteix la proximilat ele toles les (uncions
que poden ser mantingudes, o millor encara, retor-
nades, al nivell més baix.
L'emoció de la nova F.uropa unida -un nou sentiment de pertanyença- va
lligada inevitablement, com
a raonable condició de la
seva existència, a la saludable desconfiança envers la
distància immensa que
estan prenent alguns processos de decisió (els de
defensa i de seguretat, els
monetaris que hauran cle ser
substancials a Brusel.les o
Frankfurt per majoria, sense
vetos nacionals).
Des de Catalunya, una
de les nacionalitats, ele les
culture's, que1 van perdre pes
en el procés b r u t a l deformació de l'Furopa elei
XVHI i elei XIX, veiem amb
esperança, amb gratificació,
com la nova Furopa s'anuncia més modesta i més
atenta a la subsieliarietat, al
seu rol subsidiari respecte
dels Fstats. perquè això
comporta cle forma inevitable i segura la conversió
p a u l a t i n a dels Fstats en
esglaons intermedis d'un
altre procés ele mexlèstia i
devolució, ara cap a les
regions i les ciutats i municipis.
Fs digui el que es digui,
aquesta Furopa feeleral neix
d'una forma que la fa ivelcmptora de les realitats
nacionals i culturals obliela-
eles per la història.
FI principi europeu ele
elesconfiança elemocràtica.
referit a la distància en la
presa de decisions, beneficia els poders locals. Són
aleshores algunes regions
fortes i singulars les que
tenen la temptació de
defensar la renacionalització
de les polítiques europees
a condició que al costat dels
Estats s'hi asseguin les
regions amb competències
legislatives o amb competències de caràcter estatal,
curiosa paradoxa.
Paradoxa que no resistirà la força del moviment
que està situant la majoria
de les decisions en la base
elei sistema: la societat i els
poders propers. Aquesta
força és irresistible just a m e n t perejuè capgira
l'ordre ele les decisions i
completa així, 200 anys més
tard, el que la revolució
francesa va encetar però no
va culminar; la devolució
elei poder a la societat.
Aleshores ens vam quedar
en la nació elemocràtica,
que substituïa, a través ele
la seva representació
(l'Assemblea Nacional)
l'antiga Monarquia i l'antic
règim autocràtic. Però el
preu pagat va ser molt alt:
les minories restaven
subjugades, les petites
nacionalitats oprimides, les
cultures singulars anorreades.
Ara quan llegim en les
decisions cle la Comissió
Constitucional italiana (la
�29
MARC DE REFERÈNCIES
Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que
tots ells no faran més que
el que la societat no pugui
fer ella mateixa; o quan
llegim que en el projecte
laborista britànic per a
Escòcia que "la transferència
de competències és tan
ampla que el document
només detalla les que
seguiran sota el control de
Westminster; economia, defensa, treball, qüestions
constitucionals i embriologia i l'avortament, quan
llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la
història està essent passada,
i que la llarga recerca per
Catalunya de la seva autonomia i per l'esquerra
d'esdevenir el centre cle les
polítiques de llibertat, està
convergint cap a un punt
proper i esplèndid en què
Europa superarà el seu
complex americà -entenc
per "complex americà"
d'Europa la seva aspiració
a ser una sola gran nació
amb una sola bandera i un
sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es
reconciliarà amb la seva
pròpia diversitat interna
negada per la història. I on
la gent provinent cle la llarga
i dramàtica marxa per
l'esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà
el sentit original de la pulsió
llibertària que l'animava eles
de l'origen. Catalunya, autonomista i llibertària de
sempre, pot respirar tranquil.la.
Però ha cle quedar clar
que en aquest joc, en el joc
de la proximitat, en el de la
construcció del federalisme
europeu de baix cap amunt
només hi té entrada el qui
té el carnet adequat: el
carnet de la lleialtat federal,
la Bundestreue alemanya, la
confiança de tots en el
servei a l'interès general per
part de cadascú.
D'aquí que tinguin raó
els qui matisen que la
subsidiarietat europea no
vol dir només proximitat,
sinó proximitat amb responsabilitat. És exacte.
Responsabilitat en clos
direccions: una, que cadascuna de les parts ha de ferse mereixedora de la confiança de le altres en quant
U
Desde
Catalunya
veiem amb
esperança com
la nova Europa
s'anuncia més
atenta a la
subsidiarietat
99
a la representació i així, en
els Consells de Ministres
europeus de Cultura, el
lanci alemany que toqui representa, per torns, a tots
els altres (sabran fer el
mateix Andalusia í Euskadi
que la Baixa Saxònia i
Baden Wutemberg?); i dues,
que algú ha de definir quan,
per raons d'eficiència i/o
d'equitat, convé més la
distància i l'arbitratge que la
proximitat. Però justament
aquestes raons s'han de demostrar. I no les contràries.
La càrrega de la prova passa
a dependre clels nivells
allunyats. No com fins ara,
que tot el que fan regions i
ciutats ha cle ser aprovat
pels Estats: tot el que no està
permès està prohibit. Ara
estem passant a dir: tot el
que no és reservat (a l'Estat)
està permès -com diu la llei
italiana del 15 de març de
1997, en el seu art. 2, tot el
que és de l'interès general
dels ciutadans d'un municipi o regió és competència dels seus governants,
inclòs allò que fins ara han
estat fent les delegacions
estatals en el lloc. Només
queda exceptuat allò que
l'art. 3r. reserva taxativament
a l'Estat. 1 l'Estat i Europa
es veuran generalment observats, quasi diria escrutats
cada cop que es reservin
una funció.
És impossible ser europeista d'aquesta Europa
modesta i subsidiària? Ben
al contrari: molts només
serem europeistes d'aquesta
Europa. Ja n'hem tingut
prou de patriotismes excessius.
Espanya" de Companys?
Com reformular avui un
sentiment de pàtria anàleg,
de la mateixa intensitat i la
mateixa generositat? Com
pot C a t a l u n y a posar-se
davant els qui dirigeixen la
conversió d'Espanya en un
estat europeu amb tots els
ets i uts?
Sabem algunes respostes
a aquestes preguntes.
Espanya".
L'acritud del "ells i nosaltres" i el "nosaltres sols"
deixa pas al moderat "Espanya és un fet entranyable" i
al més p o s i t i u "Escolta
Espanya".
Vivim un moment esperançat.
Què hem de fer?
Federalisme i diferència
o federalisme i igualtat.
-som diferents: en llenAlgunes coses del present, sembren ja clares: En- gua, en història, en cultura,
en dret. en política,
-volem el mateix, tenim
el mateix dret que els altres
(nosaltres i ells)
En el projecte
-que cadascú triï si
laborista
prefereix realit/ar els serveis
britànic la
a casa (Mossos) o que els
transferència de facins eles cle .Madrid (G.
competències és Civil)
Quan diem el mateix
tan àmplia que
dret, volem dir que tenim
només es detalla dret a rebre el mateix sevei
En quin punt del segle
les que reté
XVIII els catalans comencen
bàsic per habitant. El fet de
a actuar en interès propi i
ser més rics ens obliga a
Westminster
com ho formalitzen? En
pagar més i ho acceptem,
però no ens obliga :\ rebre
quin punt de la revolució
menys. Quan diem "el
liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió tre
mateix dret" volem dir
també el drei :\ rebre els
entre els que s'esveren de
"Catalunya és Espanya"
les conseqüències de la
serveis des de la mateixa
"Espanya és Catalunya"
revolució i esdevenen
"Espanya no és Catalu- distància, el dret al mateix
catalanistes porucs i aquells nya"
autogovern.
que converteixen el liCom c o n j u m i n a r d i t e "Catalunya no és Espaberalisme en catalanisme i, nya"
rència i igualtat en drets?
Igualtat de drets a rebre des
eventualment, en federalisNomés queden en peu
me?
la segona i la quarta pro- cle la mateixa distància la
Quins esdeveniments posta. Les altres dues. les mateixa aportació en serveis
del segle XX m a r q u e n dels anticatalans: "Catalunya per persona, i diferències
l'actitud del catalanisme fins és -simplement- Espanya" o existents en quant a llengua,
avui?
bé, "Espanya no és Cata- història i cultura, són dues
Es donen les circumstàn- lunya", és a dir. Espanya és coses que es poden casar
cies d'un retorn al sentiment una realitat independent de- per la via de l'opcionalilai.
prevalent en els curts pério- ies parts que geogràfica- Quan la desconfiança resdes que van de 1898 a 1909 ment la componen, han pecte dels serveis centrals
és més gran. en les coi de 1931 a 1933? Estaria perdut vigència.
justificat cle nou aquell
L'ambiciós "Espanya és munitats més diferencials,
optimisme català: el del Catalunya" que ja es va dir optarem per la substitució
sentiment de pàtria, el del entre 1898 i 1909, i que es dels serveis estatals, i en Ics
discurs de Cambó al Rei va dir amb emoció i respec- altres optaran per la con( 19O1), el del pressupost de te i bones ¡mencions, supe- t i n u ï t a t , és lògic. La perCultura (1907/8), el de l'Avi ra al separatista i utòpic cepció de la distància es
indiscutible, el del "Visca antipàtic, "Catalunya no és mes aguda en comunitats
tt
99
�30
^
d iferencials.
Però els catalans no hem
de construir sobre el greuge
el model d'Espanya que
proposem. No podem dir:
"no volem que els altres no
tinguin". \o podem dir: "si
a vostès tumbé els donen
això, nosaltres voldrem una
altra cosa pera seguir essent
diferents". Si "Espanya és
una realitat entranyable",
quines entranyes són les
dels catalans que no volen
pels altres el que volen per
si mateixos? Més enllà del
sentit comú, que nega a
determinades Comunitats
Autònomes el dret a anomenar-se raonablement
nacions, perquè no ho són.
els negarem també el dret
a autogovemar-sc? Q u i n
model d'Espanya tora uqucst. basat exclusivament
en la desconfiança per molt
j u s t i f i c a d a que hagi estat
històricament?
Tenim l'obligació i el
deure de l i d e r a r la recomposició històrica de tots
aquests sentiments en una
Espanya democràtica, federal i europea.
Catalunya endins avançarem per les vies concretes d'un catalanisme const r u c t i u , ple d'empenta i de
sentit comú.
I lem portat seny en el
tema ele la llengua, évitant
que no es convenis en l'inici
d'un periòdic passar comptes malaltís, productor de
sancions, p r o h i b i c i o n s i
obligacions que finalment o
no es compleixen o generen frustracions i reaccions
negatives, molt pitjors per
u la salut del català que els
problemes que s ' h a v i e n
volgut atacar. La I.lei del 83
s'ha de .sal vu r com u tal. amb
les modificai, ions que el
temps obliga de fer -obliga
i permet- per tal que la llei
MARC DE REFERÈNCIES
segueix sent una llei viva.
" El LLIBRE BLANC de la
Cultura ens ha de dir on
soni en política cultural -la
columna vertebral eie la
política catalana- vint anys
després del Congrés de la
Cultura Catalana. Ha d'analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura
nacionul-cultura civil en el
teatre, la música, l'edició,
etc...
En el debat sobre la
CULTURA POLÍTICA, que
és ultra cosa, referida a les
regles del joc de la política
i als nous paradigmes
econòmics i socials, haurem
de participar en plataformes
obertes (promogudes per la
pròpia Fundació Campalans. les fundacions amigues
Nous Horitzons, Encaix i
Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es
preguntin honestament pel
f u t u r : F u n d a c i ó Bofill,
Fundació Joan Maragall.
Fundació Carles Pi i Sunyer,
Fundació Utopia (J. GarcíaNieto), Museu de la Ciència,
Fundació Joan Miró, etc.),
tant a casa nostra com a
Espanya i Europa.
No és poc el que s'hi
juga. Vint anys després del
Congrés de C u l t u r a ara
caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que
definissin no les noves
polítiques -ara ja tenim
partits i Parlament. Consell
Executiu i Ajuntaments-, si
no els nous interrogants, els
nous temes, i el paper deia p o l í t i c a en la seva
formulació i solució. Per
descomptat, des de Catalunya: l'aportació catalana a
la re-situació de la política
en la vida social.
El nou catalanisme no
són cabòries. H a u r à de
començar perfilant el PLA
ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d'un sistema
participatiu en la definició
pot ser que no estiguem
preparant les bases futures
d'aquesta qualitat diferencial. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure
relativament pitjor.
L'aliança del centre liberal i l'esquerra catalanista és
aquí de tot punt necessària.
dels clos, tres, quatre grans
objectius que Catalunya
acara avui, i el desgranat
d'objectius instrumentals
que hi convinguin, així com
el sistema cle responsables
elei seguiment en la seva
consecució.
Les Universitats que són
tot i els seus problemes de
finançament i manca d'agilitat un dels sectors amb
més potencial projectiu cle
la vida catalana, les institucions empresarials, els
sindicats i les Cambres de
Comerç -que intel·ligentment s'agermanen cercant
la talla mínima, com és el
cas de les dels Vullesos i el
Bages i l'Osona-, les ONG's
més s i g n i f i c a t i v e s , les
entitats culturals i esportives, la gent d'església i de
confessions religioses, cle
fundacions assistència Is,
etc., hauran de posar-se a
treballar per a fer bo. a
nivell de C a t a l u n y a , el
triangle ciu ta t-u ni versila tempresu que en el nivell
municipal, comarcal i metropolità lia clonut ja els seus
fruits i ha adquirit una bona
experiència operativa.
Sens dubte els temes de
la qualitat (qualitat en els
serveis i productes, en l'administració pública i en les
empreses) i del poder
polític, econòmic i mediàtic
i comunicacional, estan en
el centre de les nostres
preocupacions. Els temes
de l'equitat, genuïnament
progressistes, no poden ser
sacrificats i s'han eie reformular a la llum cle les noves circumstàncies.
Pero ha de ser l'esforç
conentrat, ben programat i
flexiblement desplegat cle
les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb
sanció final d'aquest mateix,
que perfili i concreti cada
un dels temes i objectius específics de l'acció catalana.
Si la majoria parlamentària no s'avé avui a aquest
acord, nosaltres, eles de
l'esquerra i el centre, hem
de començar a treballar-hi
igualment.
Q u a l i t a t , potència i
equitat són fites cle vegades
contradictòries. Caldrà triar.
Pot semblar que Catalunya
viu millor (qualitat), però
Els catalans del segle
XXI sabem l'Europa que
volem, i l'Europa que ve:
l'Europa forta, que és la de
la proximitat, la de les
regions i les ciutats, és a dir,
l'Europa legítima; l'Europa
forta, que és la de la Unió,
perquè és la de la nostra
moneda, la nostra defensa,
la nostra justícia i la nostra
cohesió social. L'Europa
dels Estats entesos com a
garants de la Unió i garants
de la devolució de poders
cap abaix.
De vegades, se'ns parla
només de l'Europa d'on
venim i no de l'Europa a la
qual anem. Anem a una
Europa forta i subsidiària
alhora, social i liberal, "forta
però no fortalesa", activa
però no invasora de la
proximitat -al contrari, "defensora de les identitats
diverses i de les ciutats com
a buse de civilització-.
L'Espanya catalana que
preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint,
però ha cle consolidar la
seva cultura política, les
seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme
vergonyant, l'ha cle fer
explícit i diferencial.
Hem cle fer el partit
d'Europa, d'aquesta Europa.
Pasqual Maragall
ex-alcalde cle Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El futur del catalanisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-04-01
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Acció política
Federalisme
Subsidiarietat
Europa
Espanya
Catalunya
Source
A related resource from which the described resource is derived
Marc de Referències
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 536
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1579/0000000742.pdf
159fbb4749d89e02dac7e8e89a8ac7c5
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Govern va millorar després de la marxa de Carod perquè havia superat un problema seriós
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pastor, Carles
Ros, Elianne
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Catalunya
Espanya
Esquerra Republicana de Catalunya
Carod-Rovira, Josep Lluís
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-03-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5049/FMHP_02204.JPG
56fbe870f7cfdeaeee2b69f5816d85b0
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
05/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Title
A name given to the resource
El grup a una cinta transportadora
Subject
The topic of the resource
Exposicions
Fires
Administració local
Desenvolupament econòmic
Conferències
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Hereu, Jordi, 1965-
Corbacho, Celestino
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3037/FMHP_00176.jpg
63213923c672f5082f3d4bcad9238429
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
05/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Title
A name given to the resource
El grup mirant una maqueta de les obres de la Fira de BCN
Subject
The topic of the resource
Obra pública
Fires
Edificis
Maquetes
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Castells, Antoni (Castells Oliveres)
Hereu, Jordi, 1965-
Lacalle, Enric
Corbacho, Celestino
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/769/20070901_LV.pdf
5eeb8177d43a9aac95da2092ad0c2e66
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
01/09/2007
La Vanguardia, p.017, Opinión
El laberinto del fauno burocrático
PASQUAL MARAGALL
Transcribo a continuación los pasos que hay que seguir con el objeto de solicitar una ayuda a la
Generalitat para las obras de rehabilitación en un piso, para la ejecución de éstas y para la
obtención de la ayuda solicitada.
Lo mismo da que las obras las ejecute un constructor o que, como a veces sucede, y no es
ilegal, las obras las realice el propietario, un familiar o un amigo.
Se trata del caso más sencillo, de un caso de comunicado de obras, en que la obtención de la
licencia es inmediata. Es distinto del supuesto de obras menores o mayores, en que por cada
paso de tramitación de la licencia hay un tope temporal (por ejemplo, licencia de obras: dos
meses. ¡Plazo que casi nunca se cumple!).
Septiembre del 2005. Cliente visita a arquitecto. Consultas y elaboración del proyecto de
rehabilitación para la obtención de la licencia municipal.
Noviembre del 2005. Petición de ayuda para la rehabilitación de la vivienda. No cumple
mínimos de habitabilidad.
Enero del 2006. Primera inspección del técnico del distrito. Empiezan las obras. (Razonable).
Julio del 2006. Acaban las obras.
Enero del 2007. Un año y pico más tarde (ya todo acabado) llega el informe favorable de la
inspección sobre la solicitud de ayuda. Se les informa de que deben ir llamando a la oficina
para informarse de cuándo se abre el siguiente periodo de solicitud de ayudas. La situación se
prolonga hasta julio. Cambian los impresos y las tasas.
30 de julio del 2007. Se hace entrega de la documentación solicitada. "Le tomamos la
documentación y ya contestaremos".
Pueden pasar X días o meses. Final indeterminado.
Documentos necesarios (número de páginas, entre paréntesis):
1. DNI del propietario y del inquilino y la declaración de renta del solicitante.
2. Contrato de agua o de alquiler del solicitante (10).
3. Licencia de obras (1).
4. Tasas municipales (2,3).
5. Fotocopia de la solicitud de ayuda (1).
6. Autorización del propietario y el arrendatario al inquilino (1), 10 de noviembre del 2005.
193 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
7. Autorización de la representación del arquitecto (1), 10 de noviembre del 2005.
8. Certificado de inicio de obra (1), 13 de diciembre del 2005.
9. Certificado final de obra de rehabilitación (1), 12 de julio del 2006.
10. Certificado final de obra, 31 de julio del 2006.
11. Presupuesto final de la obra por la empresa.
12. Facturas del arquitecto.
13. Documento de adaptación de la licencia previa (2).
14. Resumen del coste de la obra.
15. Proyecto de obra.
16. Estudio básico de seguridad y salud.
Total: coste de la obra, 30.000 euros; coste honorarios, 2.400 euros; tasas, 1.000 euros.
Duración total: dos años y medio.
PD. No haber avanzado más en la agilización de esos procesos es uno de los aspectos menos
positivos de mi paso por el Ayuntamiento y la Generalitat. En catalán tenemos una expresión
muy gráfica para expresar el disgusto consiguiente: em raca.
P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
194 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1265
Title
A name given to the resource
El laberinto del fauno burocrático
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Burocràcia
Arquitectura
Administració
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-09-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1736/0000001567.pdf
9a7db34bdaafacd7f41fcc195fa7949b
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01895M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 15/03/2002 - Hora: 02:59
VIERNES
15 DE MARZO DEL 2002
18 Tema del día
BARCELONA
14,15 y 16
de marzo
La Cumbre de BCN 3 Dos visiones representativas de Catalunya
el Periódico
Páginas 2 a 27 888
HACER OÍR LA VOZ
DE LAS REGIONES
EL LATIDO DESIGUAL
DEL PLANETA
Exigimos participar de manera activa y
directa en el proceso de toma de decisiones
Hay que lograr que la Unión sea en el 2010
la zona más competitiva y cohesionada
JORDI PUJOL
PRESIDENTE DE LA
GENERALITAT
ANÁLISIS
«Cincuenta años después de su nacimiento,
la Unión se encuentra en una encrucijada, en
un punto de inflexión de su existencia». La
Declaración de Laeken, aprobada por los
Quince el 15 de diciembre de 2001, se refería
con estas palabras al contexto actual, marcado por un conjunto de retos a los que debe
hacer frente la Unión Europea (UE).
En primer lugar, el gran reto de la globalización. Además, la Unión se prepara para
una ampliación sin precedentes, que supondría la adhesión de 10 nuevos estados miembros, que a largo plazo pueden ser entre 12 y
17. La reforma de Niza no ha dado respuesta
a todos los interrogantes políticos, económicos y de seguridad que se abren de cara al futuro. Esta Unión que se vislumbra en el horizonte, con 25 a 30 estados miembros, una sola moneda, y en un mundo más complejo,
obliga a replantear su arquitectura.
En las últimas décadas se ha evidenciado
una creciente tendencia a la regionalización
en los diferentes estados miembros, un
La presencia de las comunidades
viene dada por la necesidad de velar
por la legitimidad democrática
fenómeno que da mayor relevancia al nivel
regional, como parte esencial en el proceso
de toma de decisiones en el ámbito de la UE.
Estamos ante un proceso que se va extendiendo, y que demuestra que regionalización e integración constituyen las dos caras de un
mismo fenómeno: la crisis del Estado como
un único nivel de poder político. Otro
fenómeno a tener en cuenta es cierta disminución del apoyo político al proceso de integración europea en algunos estados miembros, y una falta de entusiasmo en la mayoría
de estados candidatos a la adhesión. Ello hace que resulte vital desarrollar una nueva
perspectiva para ganar el apoyo de los ciudadanos y dar un nuevo impulso a la UE.
El pasado día 28 de febrero tuvo lugar en
Bruselas la sesión de apertura de la Convención sobre el futuro de Europa. El expresidente francés y presidente de la Convención,
Valéry Giscard d’Estaing, alertaba del riesgo
de «desmembramiento» de la Unión si este foro fracasa en su misión. Es éste un planteamiento excesivamente contundente, pero lo
cierto es que el reto es enorme, y necesita de
la implicación de todos los actores relevantes.
Por supuesto, también de las regiones.
Se trata, pues, de una ocasión especialmente propicia para hacer oír la voz de las regiones y, muy especialmente, la voz de las regiones con poder legislativo y con un sentimiento nacional, como Catalunya. Como demuestra nuestra experiencia, la dinamización del nivel regional de los países candidatos a la adhesión facilitará su proceso de convergencia económica y social con los estados
miembros. Las regiones con competencias
más concretas podemos crear las condiciones
PASQUAL MARAGALL
favorables para optimizar la competitividad
PRESIDENTE
de los operadores económicos que trabajan
DEL PSC
en nuestro territorio.
La región es un espacio de interacción
privilegiado a nivel económico, pero también a nivel social, político y cultural. La
esencia del regionalismo es la idea del goANÁLISIS
bierno cercano y abierto a la influencia de
la sociedad civil. En este sentido, una contribución muy decisiva que el regionalismo
Las expectativas generadas por la cumbre de
puede hacer al proceso de ampliación en
la Unión Europea en Barcelona indican claracurso se sitúa en otro terreno: la aportación
mente la trascendencia del momento que
de conocimiento y experiencia en materia
Europa está viviendo desde el punto de vista
de vertebración social y ciudadana o, si se
político e institucional. El Consejo Europeo
prefiere, de cultura política cívica. Las regiode Barcelona, lejos de situarse en la estratosnes podemos aportar soluciones constructifera política, tiene una agenda a tratar de
vas a los otros problemas de naturaleza no
una importancia considerable, en el camino
directamente económica con los que topa
iniciado por la cumbre de Lisboa, con el objetambién la ampliación de la UE, y contritivo de lograr que la economía europea sea la
buir así a fortalecer la democracia.
más eficiente y competitiva, y que la sociedad
Los procesos de regionalización en curso,
sea la más cohesionada y la más sostenible a
que se hallan en una fase muy avanzada en
nivel mundial en el año 2010. Este paquete
países como Hungría o Polonia, responden
de temas es de la máxima actualidad en Esen gran parte a una voluntad de adaptación
paña, y concretamente en Catalunya.
a las estructuras de la UE de cara a la adheLa Europa eficiente y competitiva. Consión. Cabe esperar que este proceso sirva
templa, entre otros ejemplos de lo que detambién como un instrumento para acersearíamos que significara para Catalunya,
car el gobierno a los ciudadanos, reconocer
que la implantación de redes de servicio elécidentidades diferenciadas, mejorar la gestrico y de telecomunicaciones permita el fin
tión y crear esta cultura política cívica.
de los monopolios privados. Más rotundaEl camino hacia una Europa de las regiomente: los catalanes queremos que desapanes no hay que entenderlo como una Eurorezca el monopolio privado de Endesa. Tampa sin estados, sino como expresión de una
bién que exista más facilidad para establecer
voluntad de participación de los distintos
empresas y apoyo a autónomos y profesionaniveles de poder político en un proyecto
les. Que la homologación y movilidad entre
complejo. Las regiones debemos tener la
las universidades europeas, de efectos potenoportunidad de aportar nuestra experiencialmente dinamizadores para un sistema
cia en el marco de una Unión Europea donuniversitario como el nuestro, con poco más
de todos los niveles conciban la política
del 5% de estudiantes exteriores en la comueuropea de forma conjunta.
nidad autónoma, sea un hecho. Que la extenSobre la base de nuestras características y
sión de los beneficios de la era digital se traestructuras específicas, las regiones con poduzca en más proximidad en la relación ender legislativo exigimos, además, tener un
tre administradores y administrados. Y que
lugar en el marco de la
se aplique la desgravaarquitectura institución de la actividad
cional, y participar de
económica y comercial,
manera activa y direcsin perjuicio para el nita en el proceso de tovel local de gobierno.
ma de decisiones a niLa Europa cohesiovel europeo. Se trata
nada socialmente. Es
de una exigencia que
de suma importancia
viene dada por la neceque la cohesión social
sidad de velar por la lese base en la ecuación
gitimidad democrátiflexibilidad de los tiempos
ca, la transparencia y
de trabajo = seguridad y
la conversión de Europermanencia de los conpa en una empresa de
tratos laborales. Trabajo
sus ciudadanos.
parcial y flexible contra
El debate sobre el
trabajo temporal. Increfuturo de la UE, que
mento de las tasas de
debe culminar con la
actividad, en particular
convocatoria de una
femeninas. Ayudas a la
nueva conferencia infamilia con efectos positergubernamental en
tivos sobre la natalidad
el 2004, no puede oby la sostenibilidad del
viar la necesidad de
sistema de pensiones y,
hallar una solución
a corto plazo, sobre el
adecuada al actual
bienestar social y las tadéficit de participasas de actividad. Fin del
ción regional. Más aún
paternalismo de las
si tenemos en cuenta
políticas de familia de
la inminencia de una
los gobiernos conservaampliación, que prefidores español y cagura una Unión por
talán.
definición mucho más
La Europa sosteniheterogénea. %
ble. Afirmación concre33 Banderolas en la Diagonal.
ta de la filosofía europea de respeto al medio ambiente y potenciación de la contribución europea al avance de los acuerdos de
Kioto. En la discusión en el Parlamento
europeo de este tercer objetivo, los diputados decidieron condenar los proyectos no
sostenibles de política hidráulica y recomendar a la Comisión que no adjudique
fondos a este tipo de trasvases. Hay que tener en cuenta que la única obra hidráulica
de gran calibre en Europa que incluye trasvases es el PHN español, con el trasvase del
Ebro. Es por ello que no hay ninguna duda
sobre a quién afectará la prohibición si el
Consejo Europeo ratifica en Barcelona la decisión tomada en el Parlamento Europeo.
Más allá de estos grandes temas, existen
cuestiones marcadas por la realidad y que
la reunión de los países de la UE no puede
obviar: la situación en Oriente Próximo, la
más sangrienta y cruda de las últimas décadas; la incapacidad de marcar una política
unitaria en materia de seguridad que rompa el consenso de Washington, es decir, la dependencia impotente de la pauta norteamericana, con la necesaria mirada hacia el Mediterráneo como continuación obligada y
lógica de la etapa de mano tendida hacia el
Este, que ha dominado los esfuerzos políticos de la Unión en los últimos años.
Por último, estos días se verá y se oirá
también la voz de los movimientos contra-
En Barcelona han de poderse
manifestar en paz las opiniones
que reclaman otra globalización
rios a la globalización imperante. Barcelona, la ciudad que está articulando para el
2004 un nuevo modelo de cita mundial a
través del Fòrum de les Cultures, tiene que
ser capaz de acoger –y hacer que se oiga– la
voz para otra globalización (lo que no quiere decir una voz contraria a la cumbre) y debe exigir (a unos y otros) que se pueda manifestar por los canales pacíficos y de libertad de expresión que la ciudad siempre ha
defendido. Lo que el pasado domingo fue
posible en relación con el PHN y el trasvase,
también debería serlo mañana para que los
ciudadanos digan que creen en una Europa
próxima y una mundialización diferente.
También existen otras cuestiones que necesariamente tienen que salir en el debate
en torno a la cumbre. Es bueno y es un síntoma de credibilidad del propio proyecto de
la Unión que, donde sea que se produzcan
sesiones de sus órganos de gobierno, se suscite un debate sobre lo que pueden suponer, a escala más local, las grandes estrategias. En este sentido, estaría bien que estos
días se enriquezca el contraste de propuestas e ideas a propósito de la Convención sobre el futuro de la Unión y el papel que, de
manera directa e indirecta, tienen que jugar las regiones y ciudades en este proceso
constituyente europeo.
Así, pues, la cumbre de Barcelona debería servir también para demostrar a la
ciudadanía que el proyecto de Europa está
vivo, aparte del euro, que Europa cree en
ella misma, que está atenta al latido desigual del planeta y que quiere hacer oír, cada vez más cohesionada y segura, su voz,
hacia fuera y hacia dentro. %
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El latido desigual del planeta
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Cooperativisme
Solidaritat
Territoris
Acció política
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-03-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2854/20240907_ElPunt_LlegatPM.pdf
704a5d9850edd15585dacf526dfc2882
PDF Text
Text
Dissabte, 7
Setembre del 2024
1,70€
ANY XLIX. NÚM. 16924 - AVUI
ANY XLVI. NÚM. 15794 - EL PUNT
DE SET EN SET
Plana 9
KEEP CALM
Plana 6
Plana 6
La clau la té Junts,
encara que no la vulgui
De trens, busos i
carros
La postmodernitat
que ve
Ramon Cotarelo. Politòleg
Carina Filella. Periodista
Enric Serra. Periodista
Reportatge de Pere Bosch i Cuenca (planes 2 a 4)
PORTADA: MIGUEL FONTELA
DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC · Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre
TRIBUNA
Plana 20
Plana 25
Plana 21
Plana 16
L’Estat s’escuda en
l’amnistia a Europa
Mor el referent
de l’heràldica i
activista LGTBI
Armand de
Fluvià
Niubó refreda
la recuperació
de la sisena
hora i apel·la
al consens
Cinc mesos
sense tren a
Tarragona i
les Terres de
l’Ebre
Es recolza en la llei a Estrasburg per evitar una
condemna per vulneració de drets per l’1-O
�2
| Dossier | El llegat de Maragall |
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Maragall, en un acte de tancament de campanya, el 30 d’octubre del 2006 ■ ORIOL DURAN
El llegat de Maragall
a La Fundació Catalunya Europa va
néixer el 2007 per reflexionar sobre
els reptes globals i el futur d’Europa
Pere
Bosch i Cuenca
Barcelona
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
El 30 de juny del 2007, en l’acte de
cloenda de la VIII Convenció de Ciutadans pel Canvi celebrada a Pineda de Mar, Pasqual Maragall va
anunciar la creació d’una fundació
destinada a “fomentar el debat, fer
estudis i assessorar en el marc del
creixent espai polític europeu”.
Feia pocs mesos que l’exalcalde de
Barcelona havia abandonat la presidència de la Generalitat i pocs dies
d’ençà que havia formalitzat la seva
renúncia a la presidència del PSC i,
tot i que en un primer moment havia sospesat la possibilitat de vehicular la seva vocació europeista a
través de la seva implicació en la
gestació del Partit Democràtic Europeu (PDE), finalment va optar
per una altra via, la d’una fundació
anomenada Catalunya Europa.
Durant mesos, Maragall es va dedicar en cos i ànima a buscar complicitats entre el món empresarial i
polític per tal de fer realitat el seu
projecte de crear una mena de
think tank dedicat a elaborar estudis, impulsar debats i donar consells socials, culturals i econòmics
en el marc de l’espai polític europeu. El projecte, però, va topar amb
a La fundació també ha assumit el
repte de donar a conèixer el
pensament i l’obra de Maragall
un entrebanc inesperat. El 20 d’octubre d’aquell any, el dia de la seva
creació, Maragall anunciava públicament que patia de la malaltia
d’Alzheimer. En la roda de premsa
que va fer al costat de la seva dona,
Diana Garrigosa, l’exalcalde de Barcelona va traslladar el seu habitual
optimisme a través d’una frase que
era també un missatge d’esperança
col·lectiva: “Vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar l’Estatut i ara
lluitarem contra l’Alzheimer.” Maragall també va anunciar que segui—————————————————————————————————————————————
Dolors Camats,
directora de la
fundació, diu que a
Maragall no el van aturar
els límits administratius
per fer el que creia
—————————————————————————————————————————————
ria al capdavant de la Fundació Catalunya Europa. I va ser així. D’entre les iniciatives que es van impulsar destaca la creació d’una Xarxa
d’Entitats Europeistes de Catalunya, amb una participació política
molt plural, que denunciava que les
institucions comunitàries eren “encara massa dèbils davant la fortalesa dels estats membres” i que la política europea seguia “molt centra-
da en les relacions interestatals”. A
poc a poc, la fundació es va convertir en un referent, un espai de debat
sobre el futur d’Europa. A partir del
2011, al mateix temps que Maragall anava assumint un paper cada
vegada més simbòlic, prenien un
major protagonisme el seu germà
Ernest i l’exconseller Antoni Castells, qui es va convertir en el president del consell assessor de l’entitat. Eren anys en què hi havia un
debat intens en el socialisme català
fruit del nou escenari polític provocat per la sentència del Tribunal
Constitucional contra l’Estatut,
amb una pugna entre els militants
del sector més catalanista i els que
es decantaven per les tesis del
PSOE.
Amb el pas dels anys, la Fundació Catalunya Europa (www.catalunyaeuropa.net) s’ha acabat convertint també en una plataforma
per donar a conèixer el pensament i
l’acció de govern de qui va ser alcalde de Barcelona i president de la
Generalitat. Dolors Camats, que és
directora de la fundació des del febrer de l’any passat, considera que
el pensament de Pasqual Maragall
ha quedat clarament reforçat amb
el pas dels anys i s’ha trencat aquella “imatge tan injusta d’un polític
que improvisa”. Una de les aportacions que destaca Camats és la ca-
a Des del 2017 ha impulsat tres
llibres col·lectius, el darrer dedicat
al seu compromís europeu
Pasqual
Maragall.
Pensament i
acció
b Autoria:
Jaume Claret
(coord.)
b Editorial: La
Magrana
Maragall i el
govern de la
Generalitat
b Autoria: Josep
M. Muñoz (edit.)
b Editorial: RBA
pacitat de l’expresident de la Generalitat per avançar alguns temes
que han acabat esdevenint centrals
en l’agenda pública: “Maragall és capaç d’anticipar perquè es prepara.
Llegeix, escriu, està al dia i no deixa
mai d’estudiar i reflexionar. També
pel seu inconformisme davant els
problemes i la seva energia per canviar el que no funciona. I per la
creença que la política ha de ser útil
a la gent, per això s’envolta de gent
molt professional. Tot plegat li permet pensar a llarg termini, li fa detectar allò que és realment central i
cal abordar. Que avui parlem de
nou de la llei de barris o de millorar
l’autogovern, en són exemples”, remarca Dolors Camats.
La fundació, segons explica la seva directora, combina activitats de
difusió del pensament i l’acció de
Pasqual Maragall, com ara les publicacions, amb accions de reflexió i
divulgació sobre la construcció europea, els grans reptes urbans o la
qualitat democràtica. Tot plegat, a
través de premis, seminaris, col·loquis. Camats destaca: “El que més
ens interessa és portar a l’actualitat
les idees força de Maragall i la seva
manera d’entendre la política, Europa i el país, i com va fer possible
alinear esforços públics i privats
per transformar, fent sempre ús del
diàleg amb propis i adversaris.” ■
�|3
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde. Historiadors
“Pasqual Maragall va ser molt
anticipador en l’anàlisi europea”
a Acaben de publicar un llibre dedicat al
compromís de Pasqual Maragall en el
projecte d’integració política europea
a Defensen que el pensament i l’acció de
l’expresident de la Generalitat poden ajudar
a reflexionar sobre els reptes pendents
Pere Bosch i Cuenca
BARCELONA
E
n el prefaci del llibre
se’ns recorda que
aquest volum és un
“complement necessari” dels dos que s’havien publicat, sobre el pensament de Pasqual Maragall (2017) i sobre la
seva etapa com a president de
la Generalitat (2021). En quin
sentit?
Andreu Mayayo: Fins ara se
n’havien publicat dos volums,
un sobre l’etapa com a alcalde de
Barcelona i un altre com a president de la Generalitat. Calia ferne un altre sobre la dimensió internacional. Nosaltres formem
part d’un projecte de recerca del
ministeri centrat en l’aportació
del municipalisme democràtic
en la construcció europea. I Maragall té una dimensió europea
molt important. Té una frase
molt famosa que diu: “Catalunya
com a punt de sortida, no d’arribada.” Aquesta construcció vol
dir que no és nacionalisme, sinó
que és federalisme. No tan sols
del que normalment se’n diu
dels estats o les regions, sinó bàsicament i fonamentalment
també de les ciutats i de les
àrees metropolitanes.
En el seu moment aquest model es contraposava al de les regions, liderat per Jordi Pujol.
Eren realment dos models contraposats?
118651-1283410Q
.
titucions europees com a molt
llunyanes, defensa que les ciutats han de tenir un paper determinant. I això ho veus també
en un tema que ha estat molt de
moda darrerament, que és el del
reconeixement del català a Europa. La primera tanda d’aquesta batalla es fa a partir de final
dels anys vuitanta, però els primers passos es fan el 2004 perquè José Luis Rodríguez Zapatero necessita els vots d’ERC. La
Generalitat s’implica en aquesta
batalla, però Maragall es cuida
molt d’explicar que no defensa
el català amb un argumentari
identitari, sinó per demostrar
que la Unió Europea és una institució que és capaç de garantir
la diversitat cultural i lingüística. Té un article en què reivindica la lluita pel reconeixement
del català com una lluita que té
a veure no tant amb Catalunya,
❝
Maragall no concep
les institucions tant
de forma jeràrquica,
sinó horitzontal
(Paola Lo Cascio)
sinó amb els valors de la UE i
com aquesta UE vertebra un espai i garanteix la llibertat.
Lo Cascio, Monterde i Mayayo, a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ■ ORIOL DURAN
Paola Lo Cascio: Són dues visions diferents. Tot això passa a
finals dels vuitanta i principis
dels noranta, amb un debat sobre la suposada pèrdua de poder
dels estats nació. Al final no va
ser així, però en aquell moment
s’obre un debat sobre el tema. Sí
que són dos models molt diferents, perquè en el fons la lògica
de Pujol és una estratègia regionalista per a un objectiu nacionalista. I, aquesta, quina és la
idea? La idea és vehicular a través del contenidor regió una cosa que en el fons entra en la concepció d’estat nació. I com que
no ho puc fer en un estat, ho faré en una regió. La lògica de Pasqual Maragall és totalment diferent, perquè té un component
que és molt anticipador i també
molt útil, fins i tot per al debat
que es té ara, que és que ell no
concep les institucions tant de
forma jeràrquica, sinó horitzon-
tal. I, per tant, entén que són
institucions europees tant els
estats com les regions i les ciutats. I, a més a més, les ciutats
tenen una particularitat molt
destacada, i és que no només
són l’administració més propera
a la ciutadania, sinó també la
que és capaç de construir més
sinergia amb la societat civil. I
com que la preocupació de fons
de Maragall és que els ciutadans
i les ciutadanes perceben les ins-
Un dels conceptes que comentava és l’advertiment que fa
Maragall respecte a l’allunyament de les institucions europees per part de la ciutadania.
Un tema molt vigent...
Òscar Monterde: Sí, es tracta
d’una preocupació que és molt
actual. Ell ja anticipa que les
institucions europees s’estaven
allunyant de la ciutadania. I la
idea que té per salvar aquesta
distància (i aquí pesa molt la seva formació municipalista) és
donant protagonisme a les ciutats. Ell defensa que l’Europa
dels estats nació genera moltes
Passa a la plana següent
�4
| Dossier | El llegat de Maragall
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Els tres autors, a l’entrada de la facultat de Geografia i Història, on exerceixen de professors ■ QUIM PUIG
Ve de la plana anterior
fronteres, genera molta resistència, i des de les ciutats es poden superar els límits que els estats imposen en la construcció de nous espais. Això, en el cas d’Europa, ho
podrà experimentar molt més, una
part en la seva teoria més purista,
diguem, més de xarxes de ciutat.
Però Europa pot provar una altra
cosa, que és generar certs espais
més institucionals que superin
també aquestes xarxes. I, per tant,
aquí és on hi ha una concepció diferent d’un regionalisme vinculat a
les nacions, que és aquesta idea de
macroregions. Ell considera Europa com un sistema urbà i defensa
que hi ha diferents xarxes, diferents regions urbanes que ens dibuixen o que ens poden ajudar a articular aquesta Europa.
Si fem cas del que s’ha acabat imposant, es tracta d’una batalla que
guanya o que perd?
Paola Lo Cascio: Les dues coses.
D’una banda la guanya perquè tot
just després del Tractat de Maastricht (1992) es crea l’anomenat
Comitè de les Regions, que havia
de ser la cambra de representació
territorial. I hi ha una pugna molt
forta sobre si aquest Comitè de les
Regions havia de ser només de les
regions o si les ciutats hi havien de
tenir un paper. I aquesta és una batalla que guanya, perquè finalment
a dins del comitè no només hi ha
regions, sinó que també hi ha ciutats, i de fet ell acaba sent president del Comitè de les Regions. Però, d’una altra banda, també la
perd perquè en realitat quan es
planteja la reforma del Comitè de
les Regions en el Tractat d’Amsterdam, ell reclama l’aprovació d’un
protocol que defineixi millor i faci
❝
Maragall té una frase
famosa que diu:
“Catalunya com a punt
de sortida, no
d’arribada” (A. Mayayo)
més operativa la subsidiarietat, i
això no l’hi compren. En canvi,
guanya perquè, en realitat, avui en
dia existeixen tota una sèrie d’instruments que no han passat via
tractat però que sí que existeixen a
Europa, com les agències de cooperació territorial, les mateixes euroregions, les agendes urbanes..., que
a l’hora de la veritat donen resposta a la idea que si tu tens un problema d’aigua, sigui a Barcelona, sigui
a Montpeller, es tracta del mateix
problema. I que per tant la Unió
Europea pot haver de pensar de donar respostes comunes.
Un altre dels temes que apareixen
en el llibre és el pluralisme d’identitats. Com es concreta?
Òscar Monterde: Aquí hi ha un
símbol que s’hi representa molt,
que és Sarajevo. El que s’està atacant és una concepció d’Europa.
Anem cap a una Europa simbolitzada per aquesta ciutat, que és una
ciutat diversa, multicultural, que
ha de representar les tres grans religions, que significa un aspecte de
convivència, de diversitat, que és el
que ell defensa d’Europa. La idea
de xarxa porta una concepció de
les identitats que segurament és
més difusa, més dispersa, més diversa. I això sí que és una de les
tensions en el seu pensament. Com
compaginar això amb les identitats
que la gent expressa i que té des de
la seva ciutat fins a la regió o la nació. Ell s’aferra molt a l’article de
Václav Havel, que farà traduir.
També busca aquesta síntesi, la
idea de cercles concèntrics on no
hi ha una única identitat, sinó que
tothom té cercles de diferents
identitats que es compaginen. I això és el que ens ajudarà a construir
aquesta Europa també diversa. A
l’hora de plasmar el seu model a les
institucions s’aferra més a la idea
de Havel i a l’hora de construir una
xarxa més difusa mediterrània
s’aferra més a una diversitat més
genèrica, per dir-ho d’alguna manera. I aquesta és una de les tensions principals quan parlem de
l’ampliació europea. Ell serà un
Pasqual
Maragall i
l’Europa
pròxima
b Autoria: Paola
Lo Cascio, Andreu
Mayayo i Òscar
Monterde
b Editorial: RBA
b Pàgines: 271
gran defensor de la incorporació de
Turquia. Fins i tot quan parla de les
euroregions i d’aquests sistemes
urbans, molts cops hi inclou part
del nord d’Àfrica i els països del
Magreb. I de fet farà veure que la
capital d’estat més propera a Barcelona precisament és la ciutat
d’Alger.
Paola Lo Cascio: La idea fonamental és que allò que articula
drets és el dret de ciutadania. A
partir d’aquesta idea, el que ha de
fer Europa és proveir la gent d’aquest dret de ciutadania. Dins
d’aquest dret, evidentment, hi ha
el respecte i la salvaguarda de les
diverses identitats. És com revertir
el mecanisme que s’havia fet servir
històricament durant els segles
XIX i XX, quan es partia de la identitat i a partir d’aquesta identitat
es generava ciutadania. Doncs aquí
és una mica independent: tu tens
la ciutadania i aquesta ciutadania
es defineix a partir del fet que tu
ets ciutadà d’un lloc, precisament
d’un lloc europeu, perquè Europa
és un lloc on es salvaguarden les
identitats múltiples, concèntriques i diverses que com a ciutadà
tens. I en aquest sentit sí que crec
que és molt anticipador i molt escaient ara mateix. Tenim un percentatge de població europea, ni
blanca, ni catòlica, ni cristiana. I
amb això, o inventem alguna forma de donar-li una ciutadania que
puguin sentir com a pròpia o estem
perduts. ■
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El llegat de Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bosch Cuenca, Pere
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-09-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Fundació Catalunya Europa
Europa Pròxima
Europa
Description
An account of the resource
Reportatge publicat a El Punt Avui sobre la Fundació Catalunya Europa, que inclou una entrevista als autors del llibre "Pasqual Maragall i l'Europa pròxima", Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Óscar Monterde.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
<a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/577/llibre_maragallismeAZ.jpg
c006700e9cbff3f0b1bd3fe2b38cbc12
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El maragallisme de la A a la Z: vocabulari bàsic de la política catalana a la fi del segle XX
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Enciclopèdies i diccionaris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pasqual, Josep Maria
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Mediterrània
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1632/0000000788.pdf
bea701aeecbef487dceebb4bf95bc7b6
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El mejor Estatut en tres siglos compensa cualquier riesgo para un político
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Correo
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Barriuso, Olatz
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1733/0000001569.pdf
890be25a13063e4c27d5d5bf4244488f
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/12/2003 - Hora: 23:24
DILLUNS
15 DE DESEMBRE DEL 2003
22 Política
El pacte del canvi 3 Els discursos històrics del Tinell
Pàgines 20 a 24 888
«El mirall de Catalunya»
«L’estil és tan
important com
els continguts»
Maragall va garantir la unitat de les tres forces que componen l’acord de Govern
JULIO CARBÓ
PASQUAL MARAGALL
Pròxim president
de la Generalitat
«Ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esteu avui aquí. Han hagut
de passar gairebé 25 anys perquè Catalunya es retrobi sencera avui aquí,
en aquest Saló del Rei, en aquest Saló
del Tinell. Han hagut de passar 25
anys perquè Catalunya reconegui
que la seva veu no era només una,
perquè reconegui la seva pròpia diversitat com una riquesa i no com
un problema, perquè Catalunya decidís.
Ens ho han dit en les eleccions de
forma clara, ens ha dit coses –és possible que no de la manera que alguns
haurien volgut– de la forma més clara en aquests anys de democràcia des
del 1984: que volia una Catalunya reconciliada. Una Catalunya que sigui
un cor i no un solo o un solista. Han
passat 20 anys perquè això fos possible. Catalunya ja no es pot confondre
amb un accent.
Però han hagut de passar cent
anys perquè això fos possible amb
tranquil.litat. No hi ha hagut un govern d’esquerres en aquest país que
no fos en situació extrema, de crisi
mundial, d’una guerra mundial a
l’horitzó que pràcticament impossibilitava que aquell Govern fos Govern, que dramàticament va anar a
la presó. Sí, el president de Catalunya, Companys, va anar a la presó.
¿Era aquella una governació normal?, ¿va ser un període normal? No
ho va ser, ni per a Catalunya, ni per a
Espanya, ni per a Europa, ni per al
món, i avui podem dir que, per primera vegada, el poble de Catalunya i els
seus partits més populars, els partits
de l’esquerra, comencen un període de
Govern tranquil, que serà fecund.
Perquè les esquerres ens hem foguejat, n’hem après. En tots aquests anys
les esquerres hem sabut el que era la
presó, uns més que altres, diguem-ho.
Hem sabut el que era l’exili, també
uns més que altres. Avui tenim aquí
representants dels partits de tota
aquesta trajectòria: Esquerra Republicana, que ha viscut tot el que ha viscut; l’antic PSUC, que va conduir, de
fet, juntament amb el Moviment Socialista de Catalunya de Raimon
Obiols i Joan Raventós, aquella Assemblea de Catalunya que en el fons ens
va marcar el camí.
Jo crec que avui hi som tots. Tenim
una responsabilitat immensa. Sabem
que el poble de Catalunya ens ha donat una majoria a tots àmplia, a cada
«Han hagut de passar 25 anys
perquè Catalunya reconegui que
la seva veu no era només una»
un petita, amb uns creixent, altres decreixent, en tot cas no pas suficient
per governar sols. El poble de Catalunya ens ha dit: ‘Governeu junts, enteneu-vos, feu l’esforç que s’hagi de fer
perquè pugui sortir un programa que
sigui de tots, el programa representatiu dels interessos del poble de Catalunya avui’.
I ho hem fet. I vull felicitar i agrair a
tots els que durant aquells dies llargs,
33 El document amb les firmes de Saura, Maragall i Carod.
que la història dirà que han estat
curtíssims però que han estat intensíssims, hem fabricat el que ara firmarem i que quedarà aquí al Tinell com a
record històric, al Museu d’Història.
Jo recordo que la primera vegada
que vaig entrar aquí va ser un dia que
el rei Joan Carles, acabat de nomenar,
visitava Barcelona i havia de fer un discurs a l’ajuntament, i no va poder perquè estava ocupat pels funcionaris en
vaga, entre els quals hi havia jo i alguns dels que sou aquí. L’acte es va haver de fer aquí i el pobre Viola estava
tan nerviós que en el seu discurs li van
caure els papers a terra. Ho dic perquè
la història no es fa només per la cresta
d’onades del que passa a dalt, en els
seus governs, sinó que moltes vegades
la història s’escriu des de baix.
Carod va destacar que el nou Govern català «no va contra ningú»
Pròxim conseller
en cap
«Ja diu (el diari) La Nau, febrer del
1930, Antoni Rovira i Virgili: ‘Nosaltres seguim i ens mantindrem sempre en el terreny de la plena catalanitat, però també volem actuar en el
terreny del ple esquerranisme. Els
que, sent catalans i sentint-se demòcrates, no passen d’una posició de
centre, centredreta o centreesquerra, també tenen una tasca a fer, però
els que a més se senten esquerrans
ho han de proclamar francament i
han d’actuar com a tals en organitzacions adequades. Aquest és el raonament que ens ha portat a la nostra actual situació política. El nostre
esquerranisme no serà mai motiu de
cap minva en el nostre sentit de catalanitat, que és substància viva de
l’ànima nostra. I tots els que proclamen el doble ideal de llibertat de les
persones i dels pobles poden dir el
mateix. El fervor esquerrà no desfà el
fervor catalanista, sinó que el fa més
complet i més profund. Qui sent la catalanitat i l’esquerranisme com a dues
manifestacions d’un mateix principi
humà troba en cada un d’aquests sentiments un reforç per a l’altre’.
Crec que era una cita històrica (...)
que avui havia de ser escoltada.
Aquest és un acte de normalitat democràtica. Després d’un Govern, n’arriba un altre. Arriben altres sigles, altres idees polítiques, i arriben també
altres sectors socials. Nous protagonistes que no són, no som, menys catalans i catalanes que els que hi havia
abans. Una nova majoria que no és
menys democràtica ni legítima que la
que hi havia abans.
Vint-i-quatre han estat els anys per
exercir una gran oportunitat. Ha estat
l’hora del catalanisme conservador.
Ara és l’hora del catalanisme d’esquerres, de tornar a posar com a objectiu
prioritari la unitat civil del poble de
Catalunya. Un sol poble amb independència dels orígens, els cognoms o
JOAN SAURA
Pròxim conseller de
Relacions Institucionals
«Un país en què caben tots»
JOSEP-LLUÍS
CAROD-ROVIRA
el Periódico
la llengua parlada a casa. Per sobre de
la Catalunya nacionalista, la Catalunya nacional. La Catalunya en què cabem absolutament tots.
És amb aquesta idea que estic convençut que aquest serà el millor Govern per aplicar polítiques socials progressistes, de defensa del territori, per
a la dignitat de la llengua catalana i
del país, polítiques de suport a la cultura i a la llibertat, de complicitat
amb els sectors econòmics vius i emprenedors d’aquest país, que són
molts.
«Catalunya ha d’avançar
sense altres límits que els que
siguem capaços de posar-nos»
Recuperem avui un imaginari
col . lectiu, la tradició democràtica
unitària del que va ser en el seu temps
l’Assemblea de Catalunya. Recuperem
avui, aquí, la noció d’un Govern per a
tots (...). Catalunya no és un sol partit.
Catalunya és el PSC, CiU, ERC, ICV i el
PP. Catalunya som tots, i també el Go-
En aquest moment, jo crec que és la
nostra història la que Salvador Espriu
va citar quan va dir que el mirall de la
veritat era un mirall trencat i que si es
volia tenir sencer s’havia de compondre. Avui el mirall de la veritat –no pas
el mirall de tot Catalunya perquè com
ha dit Carod és més àmplia que tot
això–, el mirall de la veritat del Govern
de Catalunya té tres trossos que s’han
d’unir i els hem unit en aquest document.
Em comprometo com a màxim responsable d’aquest Govern i amb la humilitat de saber que estic al servei de
tots vosaltres i de tot el poble de Catalunya a garantir que la unitat dels tres
trossos del mirall de Catalunya serà suficient perquè la veritat resplendeixi.
Moltes gràcies». H
vern de la Generalitat és i serà de tots
sense excepció (...).
Aquí naixerà l’acord per un Govern
que no va contra ningú, perquè és un
Govern a favor. A favor de la majoria
de la societat catalana, a favor d’un
país, d’una nova manera d’entendre
les coses, també les relacions entre els
poders públics i la ciutadania. Estic
convençut que aquest serà un Govern
que començarà per saber escoltar (...).
I també tinc la certesa que aquest
serà un Govern que tindrà el màxim
respecte i acceptarà també la màxima
col.laboració de totes les forces que se
situaran d’aquí a poques hores a
l’oposició democràtica, lleial i legítima al Parlament de Catalunya.
Tenim una gran responsabilitat
històrica. La primera, fer-ho bé.
Aquest Govern ho ha de fer molt bé,
millor que tot el bé que ho han fet els
que l’han precedit. Tenim el deure patriòtic i civil de fer-ho molt bé, i que
aquest Govern faci avançar aquest
país cap on vulgui sense altres límits
que aquells que nosaltres mateixos siguem capaços de posar-nos.
Avui comença la nova Catalunya,
que, si volem, serà com l’hem somiat
tantes vegades: més justa, cívica, culta, moderna i lliure. És en nom
d’aquesta Catalunya que us demano
que crideu amb mi: ¡Visca Catalunya!». H
«Amigues, amics, he parlat molt en
la meva vida política però mai he
tingut tantes emocions com avui.
Estic molt content, molt il.lusionat i
conscient de la gran responsabilitat
que recau sobre nosaltres. Avui és
un dia històric. No és retòrica. Després de la recuperació de les institucions d’autogovern, després de 23
anys, per primera vegada firmarem
un acord de progrés per fer un Govern catalanista d’esquerres.
En aquests 23 anys hem avançat
molt, però el 16 de novembre Catalunya va dir claríssimament que volia nous horitzons socials, ecològics,
nacionals... Avui recollim l’esforç al
treball de molta gent (...) Vull fer un
reconeixement especial a dues persones que ens han abandonat i avui
també estarien molt contents: Manolo Vázquez Montalbán i Miquel
Martí i Pol.
(...) Avui firmem un programa per
a les persones de Catalunya, amb
mesures concretes per afrontar la sinistralitat laboral, les llistes d’espera
sanitària, la violència de gènere... un
programa que necessita un gran
acord nacional per a l’autogovern,
que vol dir un nou Estatut i un nou
finançament.
Quan demanem un nou Estatut
ho fem perquè fa falta per resoldre
els problemes de les persones (...) i,
per tant, serem contundents, pacients i tossuts. I també perquè volem un encaix diferent de Catalunya en l’Estat espanyol. ¿Com ho farem? De dues maneres. Una, obrint
l’elaboració de l’Estatut a totes les
forces polítiques, no volem pas un
Estatut només del Govern, (...) i amb
un procés de participació social perquè no sigui pas l’Estatut dels
polítics.
Vull acabar amb dues reflexions:
primera, ens comprometem a un
nou estil de govern. En política, l’estil és tant o més important que els
continguts, i volem un Govern
transparent, que es relacioni bé
amb la ciutadania, que busqui complicitats. No és suficient gestionar
bé. I la segona, tenim un país molt
il.lusionat, una àmplia majoria parlamentària amb un programa esplèndid, però sobretot un país il.lusionat. Permeteu-me una anècdota:
divendres, a Gràcia, una senyora
que no coneixia em felicita i em
diu: ‘Jo no l’he votat ni a vostè ni a
cap dels tres grups d’esquerres, però
estic contenta perquè sé que vostès
obriran un nou camí a Catalunya’.
El 16 de novembre a Catalunya va
guanyar l’esperança en contra de la
resignació i la por. El nostre compromís és que concretarem l’esperança i la il.lusió davant els que volen crispar o fer por en aquest país.
No ho aconseguiran i no defraudarem la gent. Bon dia i moltes
gràcies». H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El mirall de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Pacte del Tinell
Tripartit
Govern
Catalunya
Canvi
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Discurs de Pasqual Maragall a l'acte de signatura del Pacte del Tinell.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1751/0000001378.pdf
e5863dfba5e81c052b0621d235e30cf8
PDF Text
Text
El moment polític a Catalunya
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE (28-5-01)
Bona tarda. Moltes gràcies a tots vostès per la seva assistència.
Moltes gràcies al president del Patronat d’ESADE i al president de l’Associació d’exalumnes, els bons amics Joan Josep Brugera i Xavier Pérez Farguell per la seva
invitació a pronunciar aquesta conferència sobre el moment polític de Catalunya i,
sobretot, per a compartir amb vostès aquesta estona.
ESADE proporciona una tribuna pública, amb una llarga trajectòria democràtica i de
servei públic, de gran ressò i prestigi i, per tant, molt exigent. Confio aquesta nit
poder-los aportar idees positives respecte al moment actual i al futur de Catalunya i
contrastar-les amb vostès. Del que estic segur és de que jo en sortiré enriquit.
Vull aprofitar també aquesta ocasió que em brindeu per felicitar molt efusivament a
ESADE, si més no per dos motius recents: pel seu doble reconeixement
internacional amb l’acreditació de la International Association for Management
Education i l’avaluació que n’ha fet el Wall Street Journal, com a primera escola
europea de management i, en segon lloc, per les seves iniciatives de creixement a
Madrid. Necessitem empreses i institucions que creixin i ampliïn el seu mercat. Us
animo a projectar encara més la vostra influència, i també la de la Universitat
Ramon Llull, fora de Catalunya i fora d’Espanya.
També m’atreveixo a animar a ESADE a continuar en la seva línia de treball en la
millora de la gestió i l’administració pública. Els seus programes i tasques de
recerca han estat pioners i estic segur que amb la nova direcció de la Institució i de
l’Escola d’Administració d’Empreses, amb els senyors Carlos Losada i Xavier
Mendoza, aquesta branca del coneixement, tan necessària per al bon govern de
Catalunya, continuarà progressant.
Del que vull parlar-los avui és del moment polític que viu Catalunya. Vull traslladarlos la meva preocupació per una situació que considero força negativa, però vull
expressar-los també un missatge de confiança, perquè disposem de bases sòlides
per afrontar el futur.
El meu sentiment és des de ja fa més de dos anys d’esperança i de decepció a
l’hora. Catalunya no va malament. És més, ho te tot per reeixir en el mon obert
que s’està configurant. Però hi falta una cosa, Hi falta govern, bon govern i, en la
base, una aliança política i parlamentària sòlida que ho permeti. Hem malbaratat
dos anys de vida política a Catalunya, amb la qual cosa hem reculat: hem perdut
liderat, hem perdut capacitat d’iniciativa i hem perdut i continuem perdent
oportunitats. Hi ha una distància molt gran entre les possibilitats del país i la
realitat.
El nostre govern, el govern de Catalunya, està paralitzat, no te projectes. Ha entrat
en una fase d’involució, tirant endarrera els acords inicials de legislatura (com en
l’audiovisual, l’organització territorial o l’aprofundiment de l’Estatut).
Lamento haver de repetir aquests arguments, però la meva responsabilitat
m’obliga, ja que no es perceben símptomes de millora, tan sols una actitud
defensiva i resistencialista i profundament conservadora de "qui dia passa any
empeny", que vostès com a directius be saben, és la millor manera d’enfonsar una
empresa.
1
�Ja fa temps, com a mínim dues legislatures, que es resta en lloc de sumar:
En política hi ha aliances bones i dolentes en funció dels objectius. Com passa en el
món de l’empresa.
Si l’objectiu era aprofundir l’autogovern de Catalunya (l’autonomia), en el marc
d’un procés harmònic a nivell de l’Estat, l’aliat escollit no és l’adequat. Si l’objectiu
era també, conseqüentment, obtenir major finançament per a les nostres
competències, hem quedat defraudats. Si preteníem un major flux d’inversions cap
a Catalunya i resoldre estrangulaments històrics en les nostres infrastructures,
haurem d’esperar temps millors. O canviar de Govern.
L’actual Govern, i la coalició que el sustenta, han errat en les aliances. El resultat
ha estat el no poder avançar en temes clau pel futur de Catalunya i en el paper i
posició de Catalunya a Espanya.
La nostra Comunitat autònoma ha retrocedit posicions relatives en el context
espanyol. No només en renda, també en iniciativa, prestigi i capacitat d’influència. I
el que és també preocupant de cara al futur, en població, en termes relatius.
La població potencialment activa s’ha reduït entre 1995 i 2000 en més de 200.000
persones i, en conseqüència, s’està reduint en volum absolut l’oferta de treball.
Analitzant tots aquests aspectes i la possible evolució de les taxes d’activitat per
sexes i grups d’edat i la de la demanda de treball, Josep Oliver arriba a la conclusió
que, en una estimació moderada, l’any 2010 la demanda de treball no coberta per
residents se situarà a Catalunya entre 350.000 i 450.000 persones. És a dir, un
dèficit de ma d’obra que haurà de ser cobert per població immigrada. No cal insistir
en els problemes d’integració i cohesió social que això pot comportar que cal
preveure i sobre els que cal començar a actuar amb urgència.
Haurem de reconèixer, així ho faig jo, la contribució històrica que Jordi Pujol ha fet
al davant de la Generalitat. Però és llàstima i hauria estat bo evitar que els últims
anys d’un cicle polític tan important, es vegin marcats per greus errors i mancances
de gestió i de govern que afecten, fins i tot, el prestigi de la institució. Citaré dos
casos.
La qüestió del Plan Hidrológico Nacional i l’actitud de la majoria i del Govern han
posat de manifest importants problemes. Un, la falta de projecte sobre la política de
l’aigua a Catalunya (desprès de 20 anys de govern…), l’absència d’una política
sostenible, equilibrada, fonamentada en una correcta planificació i gestió dels
recursos. En segon lloc posa de manifest la inexistència de política territorial,
manifestada en aquest cas en les Terres de l’Ebre, però que fàcilment podríem
estendre al Pirineu, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central o a la pròpia
Regió Metropolitana de Barcelona. En tercer lloc, ha posat de manifest la
dependència del Govern i de la seva formació, que l’obliga a trencar a Madrid la
paraula donada a Barcelona i a donar suport en el Parlament espanyol a polítiques
que el Parlament català qüestiona seriosament.
Una cosa similar ha passat amb la política d’immigració. El marcatge imposat pel
Partit Popular ha impedit a CiU fer cas al que plantegen institucions com la
Sindicatura de Greuges o el propi Consell Consultiu de la Generalitat, que posen en
dubte la correcció i constitucionalitat de la Llei d’Estrangeria; o els ha impedit donar
compliment a resolucions parlamentàries que situaven les qüestions de la
immigració en una perspectiva més constructiva i realista.
2
�D’altres episodis com la incapacitat de donar sortida a la situació de la Sindicatura
de Comptes o els problemes que es multipliquen en la gestió de Turisme, les
subvencions de Treball o la Fundació Catalana per a la Recerca, són també
manifestacions de l’esgotament d’un projecte polític que demana una profunda
renovació. Un canvi (si em permeten novament el símil empresarial), en la gestió i
en la propietat.
Em preocupa la falta de resposta o les respostes inadequades de l’actual govern a
problemes que tenim plantejats i que condicionen el futur de Catalunya. I em
preocupa la perspectiva que als quasi dos anys ja perduts en aquesta legislatura,
encara hi podríem afegir-ne dos més.
Els posaré també un parell d’exemples que considero bàsics:
Quan la nova societat del coneixement és ja un fet i el futur de les societats vindrà
condicionat per la seva capacitat en potenciar-la, nosaltres mantenim les nostres
polítiques tardanes en matèria d’Universitats, de recerca, desenvolupament i
innovació o en la creació d’infrastructures per a les TIC. (La manca d’estratègia
envers les noves tecnologies de la informació i comunicació (les T.I.C.), ha estat
posada de manifest recentment per les entitats sectorials i quan ho han fet han
rebut crítiques del Conseller del ram).
Quan cal debatre una nova organització de l’administració que l’apropi al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la Unió Europea propugna, per
tal d’enfrontar d’una manera més eficaç els problemes de la degradació dels
habitatges, l’educació en els primers i segons nivells, els serveis de benestar social
o la integració dels immigrants, aquí continuem presoners d’un model centralitzat i
poc eficient d’organització de la Generalitat, resistent a crear les vegueries (les
províncies catalanes, si em permeteu), amb o sense refrendament legal a Madrid, i
a dotar de mitjans i de capacitat d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és
el seu municipi.
Estem incorrent en un important cost d’oportunitat per no fer les coses necessàries
en política social, en política de família, en ensenyament, en política de recerca i
desenvolupament, en foment de la innovació i la creativitat.
Quan cal debatre un nou model territorial que apropi l’administració al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la pròpia Unió Europea
propugna, per a afrontar d’una manera més eficaç problemes com l’habitatge,
l’educació en els primers nivells, els serveis socials de benestar o la immigració,
aquí continuem aferrats a un model centralitzat i poc eficient d’organització de la
Generalitat, resistent a crear les vegueries i a dotar de mitjans i capacitat
d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és el seu municipi.
La iniciativa política està en mans de tercers: el PP de Catalunya (que com vostès
saben gaudeix d’una autonomia mínima o nul·la respecte a Madrid), i que imposa
els seus criteris centralistes i conservadors als seus socis de govern amb un
percentatge molt reduït dels vots, tot just el 9,5% (i amb escasses expectatives de
superar-los, per cert).
És necessari superar la crisi de governabilitat que viu Catalunya. Crisi de Govern
que es manifesta en els vuit Consellers que han canviat de lloc en un any i mig,
inclòs el nomenament d’un Conseller primer, fet de forma poc respectuosa amb les
pràctiques parlamentàries, furtant al Parlament la seva capacitat de debat i control
d’un acte de l’Executiu que suposa una modificació substancial a la forma de
Govern que es va sotmetre a l’aprovació parlamentària en el solemne acte
3
�d’investidura.
No obstant això, no vull deixar d’esmentar algunes de les coses positives que
l’actual composició del Parlament ha tingut. L’exigua majoria de les formacions de
dretes (68 diputats front a 67 de l’esquerra), han permès introduir alguns canvis
importants en la dinàmica parlamentària.
Cal reconèixer també les dinàmiques positives introduïdes per la Presidència del
Parlament. Per primera vegada, desprès de 20 anys, s’ha dotat als Grups
Parlamentaris d’una mínima infrastructura per exercir la seva funció. Ha calgut una
composició del Parlament com la descrita per donar més vitalitat a una institució a
la que el pes de la majoria havia mantingut esmorteïda.
Vull reconèixer l’esperit col·laborador i lleial del President del Parlament, que ha
posat en marxa dinàmiques molt positives, encara ens haurem d’afanyar per
completar la revitalització del Parlament, reformant el seu Reglament.
Vull també fer notar iniciatives molt positives com l’inici, encara insuficient, d’un
debat i propostes sobre el problema del finançament dels partits polítics auspiciat
pel Parlament. O la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de forma
pionera, i que s’afegeix a una altra institució parlamentària com és el Síndic de
Greuges, la labor dels quals contribueixen a millorar la qualitat de la nostra vida
democràtica.
Veig, crec que tots veiem, amb preocupació com els ciutadans s’allunyen de la
Política, però també de la justícia o de les empreses multinacionals. Son moltes les
causes, sens dubte, i tots els partits compartim responsabilitats. Però qui ha
governat Catalunya durant sis legislatures probablement té molts motius de
reflexió.
La sensació que té un ampli sector de població de que "això de la Generalitat no va
amb ells", i que es manifesta en els estudis sociològics i es constata en l’elevada
abstenció, té causes diverses, però entre elles, de ben segur, l’empobriment
històric de la vida parlamentària i del debat parlamentari i la seva quasi ocultació
fins ara.
Tampoc la subtil (i no tan subtil) apropiació i identificació entre Generalitat – partit
– líder del partit és aliena a aquest desinterès cívic cap a l’autogovern de
Catalunya, que conviu curiosament amb una relativament alta valoració del Govern
en les enquestes d’opinió. La gent pensa que és millor "govern català" que "falta de
govern". Independentment de l’opinió sobre aquest govern.
El plantejament d’unes relacions interessades amb Espanya on els resultats sempre
es mesuren pel que demanem i pel que "hem tret", no sembla una forma positiva ni
creativa d’establir relacions i una bona part de la nostra ciutadania percep com
desestimuladora per a participar. Sobretot quan el que "hem tret" és tan poc.
El capital adquirit en menys de tres anys de govern del President Tarradellas i en
els primers anys del Govern Pujol l’hem anat perdent poc a poc, però amb
perseverància.
Ara plantegem unes campanyes d’imatge (benvingudes siguin si van en la bona
direcció de Catalunya com a "terra d’acollida"), però hauria anat molt bé aprofitar
aquests 20 anys per transmetre una imatge diferent de la que hem transmès. Ara
ho pagarem en forma de crisi de nombre d’estudiants universitaris (en termes
estratègics) quan s’estableixi del tot el districte obert. Catalunya ha d’aspirar a no
només ser motor econòmic, que no ho estem essent, en termes relatius, cada cop
4
�menys, si no capdavantera en la proposta d’estructuració d’Espanya i dels seus
pobles.
Hem de donar un tomb a aquesta manera de fer les coses.
En primer lloc, cal retornar al Parlament el seu paper central com a cambra
legislativa, de debat polític i de control de l’Executiu. Això passa per les reformes
internes necessàries en el seu Reglament per a dotar-lo d’un major vigor i agilitat;
però també passa per iniciatives com incrementar la seva presència en la vida
ciutadana a través de l’emissió de senyal de TV, que no arribarà fins a la tardor i ja
veurem si serem a temps de donar en directe els dos grans debats que hi tindran
lloc: el de política general –crítica de l’acció de govern, darrera oportunitat del
Govern Pujol per a rectificar i Moció de censura constructiva, és a dir, debat de
l’alternativa de govern.
En segon lloc, cal canviar l’actitud i comportaments de la majoria. Ara reclamem i
oferim, diria que exigim i ho continuarem fent des de la majoria si els ciutadans ens
atorguen aquesta confiança, una actitud oberta, de consens per a tots aquells
aspectes fonamentals que afecten la vida política de Catalunya.
Hem perdut gas en aquests temes: CC/RTV, l’ordenació territorial, Llei Electoral,
revisió de l’Estatut, Llei del Primer Conseller o del Govern.
Els Socialistes - Ciutadans pel Canvi hem ofert un pacte el més ampli possible en
temes com la immigració, la nova divisió territorial de Catalunya, el finançament
autonòmic i les reformes institucionals que cal fer, com l’aprovació de la Llei
Electoral catalana i l’aprofundiment de l’Estatut.
La resposta de la majoria i del seu Govern ha estat la involució: el menyspreu del
Parlament i el Consell Consultiu en el tema de la immigració, la marginació d’un
tema nascut de la voluntat de consens com la nova divisió territorial, amb la
iniciativa del Conseller Duran Lleida, avui dimitit, i el treball dels experts coordinat
per Roca Junyent; la regressió en els mitjans públics de comunicació, el rebuig
d’una posició unitària, sòlida i solvent en la reforma del finançament autonòmic i
del finançament públic en general, en una perspectiva a 20 anys i, finalment,
l’ajornament i reiterat incompliment en les obligades reformes electorals i
d’adaptació de l’Estatut.
Hi ha una altra forma de fer política i haurem de recuperar els valors de la
participació, la pluralitat, la coherència política i el consens en els temes cabdals de
país.
Amb el mateix esperit, Catalunya ha d’oferir un nou pacte a Espanya: federalisme i
subsidiarietat son els conceptes polítics que ens han de permetre avançar en el
projecte conjunt amb els pobles d’Espanya i en la capacitat d’iniciativa des de
Catalunya.
Un nou federalisme en la línia del que els pensadors més lúcids estan proposant per
Europa.
La nova Europa que amb dificultats, és cert, s’està configurant, camina en aquesta
direcció federal. Federalisme que reforça la unitat en el propòsit comú i la pluralitat
de les parts per a desenvolupar la seva pròpia identitat.
Un model que ens permeti superar tant la desorientació actual dels nacionalismes
perifèrics com del nacionalisme espanyol del PP que, al pretendre fossilitzar el text
constitucional de 1978, ens pot abocar a una regressió de conseqüències
5
�imprevisibles.
Proposo treballar en una proposta federal per a Espanya ja des d’ara, encara que
els resultats no es vegin fins d’aquí a uns anys.
No hem fet tard encara des de Catalunya per a fer aquest esforç de pedagogia i
diàleg. Hem perdut, això sí, bastant de temps i oportunitats.
No és possible en la conferència d’avui aprofundir en aquest enfocament. Solament
vull assenyalar la importància de disposar de models de referència que superin el
conjunturalisme, els posicionaments tàctics, el predomini del circumstancial sobre
el substantiu de les idees i projectes.
***
Voldria centrar-me en la segona part de la meva intervenció en el projecte
econòmic i social que crec que és necessari oferir a la societat catalana per superar
l’actual desorientació i perseguir objectius més ambiciosos de futur.
Fa uns sis mesos vam posar en marxa des del nostre Grup Parlamentari, el Govern
Alternatiu, amb una doble missió: avaluar i destacar les limitacions del Govern
actual i de cadascuna de les seves Conselleries i generar una política alternativa en
les diverses àrees de govern. Des d’aleshores, el Govern Alternatiu ha generat
línies d’acció i projectes alternatius en totes les àrees: política universitària i de
recerca, política social, reducció de la pobresa i l’exclusió social, infrastructures,
medi ambient, educació, política territorial, finançament autonòmic i local…
Tots aquests projectes configuren i configuraran una política alternativa a l’actual,
des d’una perspectiva progressista, que creu en una major igualtat i en la capacitat
dinamitzadora de les decisions adoptades el més a prop possible de la gent.
Avui em referiré a tres grans aspectes: els reptes que ens planteja la nova
economia, les infrastructures com a requisit indispensable per a la competitivitat i
la necessària aspiració a una societat més justa.
Ens hem de plantejar reptes més elevats i globals. Cal desenvolupar una visió de
futur i aquesta no pot ser una altra que apostar decididament per la societat del
coneixement.
No podem conformar-nos amb uns indicadors de recerca clavats des de fa anys i
anys en nivells equivalents a la meitat de l’esforç que fan les àrees amb les que
hem de competir. No podem seguir mantenint unes altes taxes de fracàs escolar i
universitari o una formació professional subvalorada. No podem conformar-nos amb
una dotació d’infrastructures econòmiques que estan provocant autèntics colls
d’ampolla en la capacitat competitiva de l’economia catalana.
El repte de Catalunya, vertebrador de la seva estratègia, ha de ser trobar-se entre
les regions capdavanteres que atreguin les activitats econòmiques de la societat del
coneixement. Situar-nos en el cercle virtuós de les societats innovadores.
Hem viscut uns anys molt bons en termes d’activitat econòmica. Des de 1995
l’economia catalana registra taxes de creixement apreciables i la taxa d’atur s’ha
reduït molt per sota de la mitjana espanyola, assimilant-se a la mitjana europea.
Les nostres exportacions avancen a bon ritme i gaudim d’una economia molt
oberta. La situació financera de les empreses és, en general, sanejada i la inversió
ha crescut a taxes elevades. És a dir, analitzant els indicadors conjunturals
habituals, l’economia catalana s’ha comportat molt positivament.
6
�No obstant, existeix una opinió molt extensa que Catalunya està perdent posicions
en la dura i competitiva carrera de la nova economia globalitzada.
Jo percebo autosatisfacció i falta de visió per abordar aquests reptes. L’opinió de
molts dels principals líders empresarials del nostre país va en la mateixa direcció.
Voldria recordar alguns d’aquests indicadors menys favorables. Entenc (encara que
no comparteixo) el costum dels nostres governants de mostrar els indicadors
favorables, que hi són. El que passa és que, com vostès bé saben, sense un
correcte diagnòstic que identifiqui els punts febles, no tan sols els punts forts, és
impossible plantejar-se els objectius i les línies d’acció adequades.
Vegem-ne alguns:
Una cosa ens hauria de preocupar d’antuvi, ja que és símptoma i sintetitza altres
problemes de fons. Em refereixo al comportament de la productivitat, que ha
mostrat un creixement molt feble en els darrers anys amb taxes que difícilment
superen el 0,5%, menys de la meitat de la mitjana europea i menys de la quarta
part de la nord-americana.
La inversió en R+D a Catalunya no arriba a l’1% del PIB regional, molt per sota de
l’1,9% de la mitjana de la UE. O de l’1,6% de la regió de Madrid. Ni la concentració
d’investigadors per cada 1000 actius presenta xifres comparativament favorables (
12 a Madrid, menys de 7 a Catalunya).
Tampoc la despesa en innovació en sectors tecnològicament avançats presenta uns
resultats favorables a Catalunya. Ni la presència d’aquests sectors (TIC) representa
un percentatge del PIB similar a la mitjana europea (2% a Catalunya i Espanya i
3,4% a la UE).
Segons les dades de SEDISI (l’Associació Espanyola d’Empreses de les Tecnologies
de la Informació) presentades al Parlament de Catalunya, Catalunya ha passat de
concentrar un 50% de les empreses tecnològiques fa 20 anys a tenir menys del
30% del total espanyol avui. En el mateix període, Madrid ha crescut del 25% a
més del 41%.
De la mateixa manera, es constata una progressiva pèrdua a Catalunya de seus
d’empreses i centres operatius.
La reunió organitzada fa dues setmanes pel nostre Grup Parlamentari amb una
cinquantena d’experts: universitaris, empresaris i alts executius va posar de
manifest tots aquests problemes.
Com assenyala Xavier Vives, la nova economia global i la implantació progressiva
de les T.I.C. en els processos econòmics estan provocant una concentració de les
activitats productives: concentracions empresarials, però també concentracions
geogràfiques. El procés d’Unió Europea sembla accentuar la tendència a la
concentració geogràfica.
Preocupa el fet que els processos de concentració i aliances empresarials puguin
desplaçar les seus socials i els centres operatius de les grans empreses, restant
capacitat política i d’iniciativa a certes ciutats o regions metropolitanes, encara que
concentrin un bon nivell d’activitat.
El centre d’Espanya ha exercit una força centrípeta molt poderosa: els processos de
privatització i liberalització han afegit a les tendències normals a la concentració
7
�factors molt poderosos de centralització. Aquesta tendència natural dels mercats no
ha estat en absolut contrarestada per una política del Govern Central propiciadora
d’un millor repartiment territorial de l’activitat. La descentralització dels òrgans
reguladors de mercats (Competència, Elèctric, Telecomunicacions) en la línia que
proposava Rodríguez Zapatero el mes de març a Barcelona i com fan altres països
amb estructures polítiques menys descentralitzades que les nostres, propiciaria una
major desconcentració de les seus i centres operatius d’algunes de les grans
empreses regulades i, amb elles, dels seus serveis complementaris.
Catalunya, amb la metròpoli barcelonina al capdavant, ha d’aspirar a jugar un
paper clau en la nova societat de la informació i el coneixement, i ha d’aspirar a ser
una regió econòmica guanyadora en aquesta contesa dura i complicada impulsada
pels processos de globalització.
No n’hi ha prou de mostrar-se satisfet per la bona evolució dels indicadors
econòmics conjunturals. Cal centrar també l’atenció en un altre quadre de
comandament: en la implantació de noves iniciatives en els sectors emergents de
les T.I.C i en altres sectors punta de llança de l’avenç tecnològic; en els indicadors
que configuren l’oferta d’atractius o externalitats per a la implantació de noves
activitats; en indicadors que mesurin el guany o la pèrdua global de capacitat de
decisió del nostre espai econòmic; en els indicadors del nostre potencial en R+D+I,
etc., etc.
I he de dir que ens ha faltat ambició. Catalunya necessita un revulsiu, ja que
l’anàlisi d’aquests indicadors no mostra una situació favorable. Hem d’aspirar a
continuar sent el motor econòmic d’Espanya, ser-ho també en els sectors
emergents avançats tecnològicament i de gran creixement.
Però no només això: hem d’aspirar a ser motor econòmic, però a la vegada també
cervell.
Tenim uns actius considerables: Una economia diversificada, amb una xarxa de
proveïdors força desenvolupada, amb clusters o districtes industrials potents i amb
un bon nombre de sòlides empreses mitjanes en sectors diversos: editorial, químic,
farmacèutic, alimentari, components de l’automòbil, etc. Un potencial investigador
en les nostres Universitats i centres d’excel·lència en diverses àrees, des del
disseny a la biomedicina. Iniciatives importants en el terreny logístic i d’implantació
de noves tecnologies TIC; centres d’excel·lència en medicina o en formació
empresarial. Tenim també un entorn agradable, amb una més que acceptable
qualitat de vida.
Cal preservar i posar en valor tots els nostres actius i concentrar esforços i centrar
les prioritats en invertir en formació (i a tots els nivells, universitari i formació
continuada, però sense oblidar el preocupant aspecte de la formació secundària i
intermèdia). Cal invertir en crear centres d’excel·lència en investigació i
desenvolupament, en vincular la recerca universitària i el mon empresarial. És
necessari seleccionar i prioritzar. Cal crear massa crítica.
De la mateixa manera, cal posar els elements que afavoreixin la creativitat i
l’aparició d’iniciatives: disponibilitat de capital risc i col·laboració entre sector públic
i privat per escometre grans projectes. També és necessari variar el discurs oficial,
basat en un cert cofoïsme que exaltava la petita dimensió i els valors "tradicionals"
de l’empresari català. Sense renunciar a la riquesa que representen les PIMES a
Catalunya, és necessari encetar un discurs que posi l’èmfasi en la necessitat
d’incrementar la grandària de les nostres empreses i en propiciar acords,
col·laboracions i fusions per assolir dimensions més adequades als requeriments
dels mercats globals.
8
�Fomentar l’obertura de la nostra societat: des de l’aprenentatge d’idiomes fins a la
participació activa en les xarxes internacionals on "passen les coses".
Internacionalització vol dir que les empreses venguin i inverteixin en l’exterior, però
també vol dir participar en xarxes de ciutats, associar-se en projectes de
col·laboració transnacional: d’ensenyament, de recerca... estar culturalment oberts.
La dotació d’infrastructures és un factor essencial per a la competitivitat de
l’economia. Però Catalunya té un important dèficit d’infrastructures de caràcter
econòmic que són ja veritables colls d’ampolla per al seu desenvolupament.
Vint anys de competències autonòmiques i set sent "decisius a Madrid", no han
aportat, en el terreny de les infrastructures elements diferencials de competitivitat
per a Catalunya. No cal dir que els actuals plantejaments radiocèntrics del Govern
del Partit Popular encara empitjoren les coses.
Segons els estudis més solvents, els dèficit d’infrastructures econòmiques de
Catalunya és important i limita la seva capacitat competitiva davant altres regions
europees. A la insuficient dotació en infrastructures i despeses en R+D, a que m’he
referit anteriorment, cal afegir l’endarreriment en el desplegament de les
infrastructures de telecomunicacions. I a aquestes els problemes de l’aeroport,
ferrocarrils, xarxa viària i transport metropolità, xarxa viària vertical diagonal i
transversal i infrastructures medioambientals. Podríem afegir el conflicte addicional
de certs peatges i alegrar-nos per la concreció de l’AVE (encara que tindrem que
pagar la connexió amb l’aeroport).
Òbviament, el problema del dèficit en infrastructures prové del dèficit de
finançament: de la insuficient dotació pressupostària per a inversions de
l’Administració central a Catalunya i de la insuficient inversió de la Generalitat,
acumulades ambdues any darrera any. (Entre parèntesi val a dir que s’hi afegeix un
problema de gestió, o millor, d’autonomia de gestió: el Port i l’Aeroport generen
recursos suficients per a finançar els increments d’inversió necessaris).
La capacitat competitiva de Catalunya, el seu paper com a regió capdavantera en
un context global, estarà condicionat a aquests dèficits: a la concepció de
l’aeroport, a la facilitat i amplitud de comunicacions, a les connexions interiors, al
medi ambient i a la qualitat de vida que se’n deriva. I pensant, a més, en la
Catalunya metròpoli, que irradia sobre un àrea europea de 15 milions d’habitants,
el centre de la qual és Barcelona.
Aquesta concepció multipolar, no centralitzada ni radiocèntrica, és compartida
totalment per la nova direcció socialista. No renuncio, amb la complicitat de vostès,
amb la de la societat econòmica catalana, que de ben segur comparteix aquests
plantejaments, a convèncer l’actual Govern espanyol que el model que volen
imposar no maximitza el creixement i renuncia a les possibilitats que ofereix una
concepció multipolar, en el nostre cas, la bicapitalitat.
La nova economia global genera oportunitats extraordinàries, però també riscos i
perills. Hem d’arriscar-nos per guanyar, però també hem de trobar un equilibri
entre creixement i igualtat, entre competitivitat i cohesió. En la nostra Europa,
només una societat forta i cohesionada socialment està en condicions de créixer de
forma continuada i estable i només amb un creixement estable i continuat estarem
en condicions de dur a terme les necessàries polítiques de benestar.
Per al manteniment de l’estat del benestar es poden seguir dues vies oposades: 1)
reduir les cobertures i prestacions o 2) incrementar les bases per a fer el sistema
sostenible.
9
�Jo em pronuncio clarament per la segona (sense renunciar, és clar, a corregir les
desviacions o ineficiències que ara es pugin produir)
Per molts motius. N’esmentaré els que considero més rellevants.
En primer lloc, la globalització i la implantació de la societat del coneixement no es
pot fer (com està passant i correm el risc que s’agreugi) a costa d’incrementar les
desigualtats. Per a nosaltres la cohesió social és un valor bàsic a preservar i, a més,
imprescindible per a garantir la competitivitat i el creixement sostingut de qualsevol
territori.
En segon lloc, perquè moltes de les coses a fer per garantir el benestar, la cohesió i
la equitat social, no tan sols són compatibles amb el que cal fer per ser eficients en
la nova societat global i en la nova economia, sinó que són imprescindibles.
En tercer lloc, perquè les decisions que ara prenem repercutiran sobre el tipus de
societat en que viuran els nostres fills, als quals els hem de proporcionar una
garantia veritable d’igualtat d’oportunitats en la seva vida, que és com entenem la
igualtat.
Aquesta política d’equitat i cohesió social es recolza sobre tres pilars: la prioritat
per l’educació, el desenvolupament dels serveis d’ajut a les famílies i la dignificació
dels barris de les nostres ciutats.
Vull traslladar-los l’absoluta urgència d’aquestes qüestions. Ens hi juguem el futur.
Educació, en el context de polítiques socials a que m’estic referint, vol dir, en
primer lloc, disposar d’un nombre suficient de places en escoles bressol. Vol dir, en
segon lloc, millorar els recursos i la qualitat de l’ensenyament, per evitar l’altíssima
taxa de fracàs escolar que pateix la nostra societat i la consegüent degradació del
nivell mig de qualitat de les classes de secundària i batxillerat.
Amb la primera mesura (a la qual cal dedicar-hi recursos potents) facilitarem la
incorporació de la dona al mercat laboral i empresarial acostant-nos a taxes més
homologables amb la UE, millorarem, potser, la natalitat, i, per tant, contribuirem a
sostenir la necessària política de benestar social.
El fracàs escolar d’avui és el fracàs en la inserció en la societat de demà. És la
consolidació de la pobresa i la marginalitat. I el fracàs escolar té una component
cultural i social, i una component que afecta la qualitat educativa. Invertir per
ajudar a la família i per millorar l’escola és la millor manera d’evitar l’exclusió social
en el futur.
Desenvolupar l’atenció domiciliària d’ancians i persones disminuïdes, és també
facilitar la inserció laboral de les dones.
S’ha de mencionar aquí el fet que la inseguretat afecta especialment les classes
mitjanes i treballadores i els barris degradats. La manca d’una justícia local com la
prevista en la Carta Municipal i la Llei (PP) de Grans Ciutats és francament
dramàtica.
Finalment, avui estem a immersos en una tendència de fons que marcarà el futur.
Em refereixo al fenomen de la immigració. Les dades demogràfiques estan
configurant un mercat de treball en el que les sortides (per edat) superen a les
entrades. Les projeccions indiquen una enorme necessitat d’immigració: a 10 anys
vista, els efectius nous que necessitaran les nostres empreses poden situar-se
10
�entre les 350.000 i les 400.500 persones, segons els estudis que els comentat
abans.
Vint anys d’Ajuntaments democràtics ens han servit per millorar molt
ostensiblement la qualitat de vida a les nostres ciutats. No s’han pogut resoldre tots
els problemes; moltes zones no han pogut superar la degradació de polítiques
urbanístiques i d’habitatge predemocràtiques.
Avui no podem pretendre sobrecarregar aquests barris degradats amb nous
problemes. Invertir en aquests barris, en urbanisme, habitatge, comunicacions,
serveis personals, educació i qualitat de vida en general, és la millor manera
d’integrar harmònicament, amb totes les dificultats que no se’m oculten, aquest
flux de persones, no tan sols inevitable, sinó absolutament necessari per a la nostra
economia.
***
He volgut donar-los una panoràmica de la situació política a Catalunya. He ressaltat
els aspectes que em semblen molt negatius de l’actual moment. Avui, avançar a
poc a poc és perdre posicions. No ens podem permetre l’atonia de projectes, els
condicionaments polítics paralitzadors i la gestió continuïsta. Estem perdent
posicions i oportunitats.
Els he exposat la necessària nova actitud de Catalunya: el paper que li pertoca i pot
jugar en l’estructuració de la nova Espanya que s’està configurant, en lloc de
l’absència dels projectes conjunts i l’actitud d’obtenir rendiments a curt termini que
tan pocs resultats ens ha donat.
Finalment els he parlat del projecte econòmic i social que crec que cal oferir a la
societat catalana, els pilars dels quals són:
L’aposta decidida per la societat del coneixement amb l’educació com a nucli
vertebrador.
La recuperació de l’endarreriment en les infrastructures econòmiques que
Catalunya necessita.
El necessari manteniment d’una societat cohesionada i més justa, que és un
requeriment no només de justícia social, sinó una condició necessària per a
l’estabilitat econòmica.
Els reptes de futur són molt importants. Els processos de canvi i adaptació són
difícils de gestionar i precisen lideratge i voluntat de canvi. Catalunya ha de liderar
aquests processos en el marc de la nova Espanya i de la nova Europa que s’estan
configurant.
Moltes gràcies,
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El moment polític a Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
ESADE (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE sobre la situació política a Catalunya.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Balanç
Catalunya
Política
Oposició
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-05-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/878/0000000641.pdf
70cc339507ed0d960aeba087262391f1
PDF Text
Text
EL PAÍS, miércoles 2 de noviembre de 2005
ESPAÑA
15
LA REFORMA DEL ESTATUTO CATALÁN El debate llega al Congreso
Pronunciamientos
del presidente
EL PAÍS, Madrid
José Luis Rodríguez Zapatero se
ha pronunciado en varias ocasiones sobre algunos aspectos de la
propuesta catalana. Lo que sigue
es un resumen de sus opiniones:
Zapatero defenderá cambios profundos
en el Estatuto por el interés general
El presidente tiene intención de precisar hoy en el Congreso su fórmula para definir a Cataluña
L. R. AIZPEOLEA, Madrid
José Luis Rodríguez Zapatero propondrá
hoy en el Congreso alternativas a los aspectos “inconstitucionales y que vulneren el interés general” del proyecto de Estatuto de Ca-
Zapatero, que ha aprovechado el
puente de Todos los Santos para
redactar personalmente su intervención, se moverá en el filo de la
navaja entre quienes le responsabilizan de impulsar una reforma estatutaria “inconstitucional de arriba abajo” y le exigen el rechazo de
su admisión a trámite, como el
PP; y quienes le reclaman que la
modifique lo menos posible, como sus socios catalanes de ERC e
ICV, a los que se añade CiU, que
también respaldó el texto en el
Parlamento de Cataluña.
El presidente adelantó el 12 de
octubre su posición al señalar que
el Estatuto quedará “limpio como
una patena” de inconstitucionalidades en las Cortes, lo que reiterará hoy. El pasado fin de semana
precisó los puntos del proyecto a
los que afectará la limpieza: modelo de financiación, leyes orgánicas, unidad de mercado y bilateralidad entre Gobierno y Generalitat. Todos ellos, relacionados con
el papel del Estado como garante
de la cohesión territorial. Previsiblemente, también se definirá sobre qué expresión sustituirá a la
denominación de Cataluña como
“nación” que plantea el proyecto
de nuevo Estatuto.
Zapatero aclarará que la modificación de algunos aspectos del
proyecto no significa su renuncia
a las reformas territoriales, anunciadas en el programa con que ganó las elecciones. Definirá su visión sobre la España plural, su
pretensión de reconocer las identidades y aumentar el autogobierno de los pueblos de España, como parte de su programa de ampliación de las libertades.
El presidente pretende que el
debate sirva para rebajar la preocupación social que ha suscitado
el proyecto estatutario y confía en
que los partidos catalanes —con
cuyos líderes conversó la pasada
semana— contribuyan a ello con
sus intervenciones.
El debate servirá a Zapatero y
a los líderes de todos los partidos
para conocer su margen de maniobra en la negociación que se iniciará en febrero en la Comisión Constitucional del Congreso, que preside Alfonso Guerra. En el caso de
los partidos catalanes, para conocer los límites de sus pretensiones;
en el de Zapatero, para saber el
nivel de cesión de las fuerzas catalanas; y en el del PP, para empezar
a desvelar si participará o no, con
la presentación de enmiendas, en
el debate en la comisión.
taluña, y defenderá a su vez su tramitación
en las Cortes como una necesidad democrática. También defenderá la España plural, el
reconocimiento de las identidades y un mayor autogobierno de sus pueblos. El Parla-
mento debate la admisión a trámite del proyecto catalán, y Zapatero afronta una de sus
intervenciones de mayor trascendencia en esta legislatura. Tendrá que definirse sobre
una reforma que divide a la opinión pública.
E Financiación. “Los Ejecutivos
autónomos y los partidos pueden
hacer todas las propuestas que
crean oportunas sobre el modelo
de financiación autonómica, pero corresponde decidirlo a todo
el país. Son unas reglas comunes,
cuyos principios básicos están
contenidos en la propia Constitución”. (28 de marzo de 2005)
E Nación. “No estamos estrictamente ante un concepto jurídico
y, por tanto, creo que si a la luz
de la Constitución no existe incompatibilidad —y, para eso, lógicamente, habrá los oportunos
dictámenes—, desde el punto de
vista del Gobierno no va a existir
mayor problema para que esa reforma del Estatuto y ese término
pueda aparecer en el Estatuto de
Cataluña”. (17 de junio de 2005)
“Se modificará el artículo primero del proyecto de Estatuto catalán para hacer compatible la
fuerte identidad de Cataluña con
el artículo 2 de la Constitución,
que reserva el concepto de nación para España”. (7 de octubre
de 2005)
“El Estatuto saldrá del Congreso limpio como una patena.
Tengo hasta ocho fórmulas para
definir a Cataluña. No es un problema jurídico, sino de sensibilidades y sentimientos”. (13 de octubre de 2005)
E Competencia. “La única y última voluntad para reformar un
Estatuto es la de las Cortes Generales”. (6 de octubre de 2005)
José Luis Rodríguez Zapatero, izquierda, y Pasqual Maragall, en la última Conferencia de Presidentes. / RICARDO GUTIÉRREZ
Catalunya va a presentar y defender hoy en el Congreso de
los Diputados un proyecto de
Estatut, que podría tener o no
tener defectos en cuanto a su
encaje constitucional, pero que
está hecho a conciencia y con la
voluntad de no tenerlos. No pretende ser una reforma constitucional. Si así fuere, habríamos
hecho una propuesta de ley del
Estatut y un proyecto de ley
acompañándolo y proponiendo la reforma de la Constitución.
El Consell Consultiu que, para entendernos, es el equivalente al Consejo de Estado a escala autonómica, no apreció tales
defectos; mejor dicho, señaló
en su dictamen hasta 19 puntos
de clara fricción con la Constitución. La ponencia parlamentaria asumió el dictamen y trató de superar dichas incompatibilidades entre la propuesta de
texto estatutario y la Carta
Magna. Puede haberse conseguido o no, pero la voluntad de
superar la fricción constitucional ha sido y es manifiesta.
En definitiva, será el Parlamento español quien decida, de-
El momento
más prometedor
PASQUAL MARAGALL
mocráticamente, sobre lo que
mejor conviene, lógicamente
sin alterar la voluntad esencial
del Parlamento de Catalunya.
Y en última instancia sería el
Tribunal Constitucional, si se le
pidiere, quien juzgará sobre la
cuestión formal. En todo caso,
finalmente, corresponderá al
pueblo de Catalunya decidir sobre si el texto es adecuado a sus
aspiraciones o no lo es.
Hemos convenido con los
cuatro partidos que votaron el
Estatut y representan casi el
90% de los votos de la Cámara
catalana que no habrá retirada
del texto si no es de común
acuerdo. Y yo, personalmente,
me he comprometido a no hacer uso del derecho que me asiste a disolver el Parlament y convocar elecciones durante el proceso.
Todo esto es enormemente
complejo y no debe ser tratado
con ligereza. Cualquier frivolidad o extremismo puede conducir a un callejón sin salida, de
consecuencias impredecibles.
Se trata de resolver uno de los
tres o cuatro temas cruciales de
la gobernación democrática de
este país, el del encaje de Catalunya en la España plural, y en
consecuencia, el carácter mismo de esa pluralidad de pueblos de España, tal como contempla la Constitución.
Estaríamos en el momento
más delicado pero también más
prometedor de la política española desde los primeros ochenta y desde la inserción en Europa y en el sistema occidental de
defensa, a mitad de la década.
Nos jugamos muchos años
de futuro. Y vamos a hacerlo
E Solidaridad. “No estoy de acuerdo con muchas cosas que dice
esa reforma del Estatuto y mi
obligación como presidente del
Gobierno es que esa reforma sea
respetuosa con los valores constitucionales, los de la solidaridad,
la cohesión y la convivencia de
identidades en un proyecto común”. (16 de octubre de 2005)
bien, como lo hicimos en las
mencionadas ocasiones anteriores.
La verdad es que los 25 años
pasados han sido a la vez los
mejores de nuestra historia contemporánea, en Catalunya y en
toda España, y al mismo tiempo escenario de un lento —imperceptible pero cierto— desgaste de los conceptos constitucionales que les han dado vida.
El dualismo o la distinción
entre nacionalidades y regiones
prácticamente ha desaparecido. Los sistemas de solidaridad, como ocurre en la misma
Europa, merecen una revisión,
una puesta a punto, tras 25
años de rodaje.
Vamos a hacerlo con cuidado. De otro modo, nos haríamos cómplices del eventual fracaso del sistema, ciertamente
gastado por los años y por el
uso, después de su rendimiento
satisfactorio durante un cuarto
de siglo que podemos calificar
como el más positivo de la España contemporánea.
Pasqual Maragall es presidente de la
Generalitat de Cataluña.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1335
Title
A name given to the resource
El momento más prometedor
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya plural
Catalunya
Territoris
Descentralització administrativa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1277/19920718d_00490.pdf
c8899aa49e47e8979b6eb92569fa49db
PDF Text
Text
EL NOSTRE NORD/SUD:
COOPERAC7ó I SEGURETAT EN
LA MEDÏTERRàNIA
(Escola d'Estiu del PSC, 18 de juliol de 1992.)
Els europeus hem tingut trapicionalment una
visió "culturicista" de la Mediterrània. Ens
ha atret i commogut la seva diversitat. El
"Mare Nostrum" és l'origen de la civilització
europea i el bressol de .les tres grans
religions monoteistes. Tot aikò és cert. N'hem
parlat durant segles i en continuarem parlant,
d'aquesta
Mediterrània que enquimera
els
nostres poetes.
Ara,
sense negar-la, ens hem d'ocupar d'una
altra mediterrània: la del conflicte i la
inseguretat, la que ha esdev ngut un problema
per a ella mateixa i un motiú de preocupació
per a la Comunitat Internacional.
Aquesta
Mediterrània conf4ctiva es
venir, però no m'hem fet cas
incontrovertibles
no
veia
Les dades eren
les
hem
interpretar a temps, ni amb generositat.
sabut
�El mar ja no és només una frontera política i
cultural, sinó, sobretot, una frontera
económica, un immens Rio Grande.
Els països mediterranis dp la Comunitat
Europea representen el 81 pe p cent del PIB de
la conca mediterrània, mentre que els del sud
solament un 10,3 per cent.
En
l'actualitat,
els
Estats
europeus
mediterranis compten amb el $1 per cent de la
població (190 milions), da+ant els Estats
árabs que sumen un 34 per cent (129 milions),
Turquia, un 15 per cent (567 milions),
Israel i Palestina solamen
quatre. Però,
d'aquí a tres dècades als 380 milions del
total d'avui dia s'hauran suMat 170 milions
d'habitants mes, el 68 per cent d'ells del món
àrab, el 22 per cent de Turqyia i tan sols un
10 per cent d'Europa.
�El
cáracter potencialment explosiu de la
pressió demogràfica del Sud i l'Est de la
Mediterrània l'augura una dada espectacular
sobre la piràmide d'edats. Mentre que en els
paisos del nord de la Mediterrània els joves
menors de 15 anys representen entre un 20% i i
un 25% de la població total -a España el
s altres paisos
percentatge és del 24,6%-,
se situa entre el 38,5% de Tutquia i el 48,3%
de Síria, passant pel 45,4 % d'Algèria.
Per sota del fet demogràfic està el fet social
i econòmic del subdesenvolupament que es
produeix quan l'increment de la població, amb
el lògic creixement de demandes socials i
laborals,
no
va
ac mpanyat
d'un
desenvolupament de la producció, que, fins i
tot, és, amb freqüència, negatiu.
En
tots els paisos àrabs de
la
conca
mediterrània, la taxa de cre: xement anual del
PIB entre el període de 1915-1980 y el de
3
�1980-1986 ha disminuit a quaDi la meitat. A
aixó s'ha d'afegir el contrast de creixement
de la força del treball entre el nord i el
sud.
La taxa per a l'Europa mediterrània entre el
1990 i l'any 2000 es preveu
e 11 per cent,
mentre que per a Tunisia, Marroc i Algeria
será d'un 31 per cent.
ixò suposa que
anualment són necessaris 250.000 llocs nous de
treball a Algeria, una mica més al Marroc i
quasi 80.000 a Tunísia. En total, 600.000
llocs a escala del Magreb.
S'ha calculat en 50.000 dólar
el cost de cada
nou lioc de treball. Si ho lultipliquem per
sis milions de llocs de treball en 10 anys,
resulta que d'aquí a l'any 2.000 seran
necessaris 300.000 milions de dòlars, en una
regio sense capacitat d'estalvi ni
gaire
atractiva per a l'estalvi exterior. Si a això
s'afegeixen
les enormes taxes d'atur
ja
�existents i uns règims polítics incapaços de
trobar solucions, ens adonarem de la magnitud
del problema.
Conseqüència d'aquests desequilibris ha estat
sempre l'emigració. A pesar de les barreres
físiques, polítiques, religioses, culturals,
els joves emigren, alguns aib els papers en
ordre, la majoria com poden.
Franca té quasi 800.000 algerians, 430.000
marroquins, 190.000 tunisians Itàlia i España
encara tenen xifres reduïdes ce magrebins: no
passen dels 100.000, però això canviarà, i
aviat. Per contra,
a Alemanya estan censats
ja 1,5 milions de turcs,
Bèlgica,
alguns
a Holanda i a
centenars" de milers
de
marroquins i turcs.
No és difícil preveure que la regió
mediterrània serà l'àrea més conflictiva de la
dècada dels 90.
�Quines polítiques s'han d'artj_cular? Les que
acabin
de
concretar-se
hauran
de
ser
polítiques col.lectives, comunitáries. El
bilateralisme no hi té cabuda. I abans de
l'ampliació de la CE s'hi hau-an d'incorporar,
en
aquestes
polítiques,
els països
l'Associació Europea de Lliure Canvi.
de
Tot
dient que les ajudes en forma de
transferències de capital tenen un iímit per a
la part que les concedeix i són insuficients
per als destinataris.
Per tant, caldrà forçar 1
imaginació i la
voluntat. Sense oblidar que e desplaçament de
certes activitats productives cap al Sud, per
aprofitar-hi els millors costos de situació,
pot perjudicar les eonomies menys
desenvulupades de la Comunitat, entre elles la
nostra. Recordem l'adagi d
espullar un sant
per vestir-ne un altre.
Gianni de Michelis, quan va ser a Barcelona el
desembre passat, al Saló de Cent, va proposar
�que 1'1% del PIB de la Comunitat es destinés a
ajudar l'Est d'Europa i el Sud de la
Mediterrània, un 0,5% per cada regió.
Aquesta mesura, ben vista per la Comunitat fa
uns mesos, no té ara el vent econòmic a favor.
Qué es pot fer, doncs? En
ot cas, s'ha de
trencar l'espiral de desesp rança que está
penetrant la regió, sobretot el Magreb. A
Algèria, ho estem veient, la . oventut té només
tres camins: el conformism , que vol dir
acceptar la pobresa, finte risme islàmic o
l'emigració.
1 una manera de fer arribar un missatge
d'esperanca, que els doni a entendre que
compten, que no han estat ob idats, és obrir
un
procés de negociació
comprengui els grans paquets
drets humans,
cooperació
l'estil del que va ser la
ultilateral que
de
problemes:
seguretat,
a
nferéncia de la
�Cooperació i la Seguretat a
ropa entre l'Est
i Oest.
Val a dir que una conferència similar pels
problemes de la Mediterrània 'erà més dificil,
més complexa, que el model de referència.
i
Malgrat l'escissió político-ideològica entre
l'Est i l'Oest hi havia mét en comú -una
mateixa civilització industri41,
cultura
racionalista,
uns
que
el
diplomàtics-
entre
una
mateixos
Nord
i
mateixa
hàbits
el
Sud
d'Europa.
Aixà, no hauria de frenar
l'obertura del
procés sinó que l'hauria d'ac elerar. Com més
aviat ens hi posem millor.
El 20 de juny passat va acabtr a Màlaga la I
Conferència Interparlamentàri41 sobre Seguretat
i Cooperació a la Mediterr nia, que havia
�estat inaugurada per Félix Pons el dia 15, hi
assistiren uns cent parla4nentaris de 25
paisos, tots els de la regló menys Israel,
Algèria
i
les
repúbliqus
iugoslaves.
Iniciatives com aquesta fan amí. El procés
que demana la Mediterránla no pot ser
estrictament intergovernamental. Les ciutats
també hi tenen molt a dir
Barcelona candidata a seu d
la conferència
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4183
Title
A name given to the resource
El nostre nord/sud: cooperació i seguretat en la mediterrània
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Escola d'Estiu del PSC
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Demografia
Ocupació
Territoris
Seguretat
Mediterrània
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1752/0000001377.pdf
9259aee730a4e1739e69c312b6a56c27
PDF Text
Text
El nuevo federalismo en España y Europa: la
propuesta catalana para Europa
Conferència de Pasqual Maragall al Club Siglo XXI (8/2/01)
Buenas tardes a todos y muchas gracias por su asistencia. Muchas
gracias también por las amables palabras de presentación del
Secretario General del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero.
Ante todo quiero resaltar la hospitalidad acogedora del Club Siglo XXI
que constituye una referencia ineludible para todos aquellos que
creemos en la virtud del diálogo franco y abierto como fundamento
de una democracia viva.
Una visión de Cataluña y España
Por eso estoy esta tarde aquí con ustedes. Con la intención de
exponer las líneas fundamentales del proyecto que represento y que
va más allá de las fronteras de mi propio partido político. Se trata de
un proyecto catalán y catalanista que tiene una visión de España y la
vocación de participar activamente en la tarea de la construcción de
una España plural en el marco de la Unión Europea.
No quiere ser una propuesta fría, una mera receta para articular
mejor las relaciones entre las instituciones de nuestro Estado y las de
éste con las europeas. Quiere ser una propuesta cálida y emotiva,
impulsada por un sentimiento de empatía y dirigida sobre todo a
conseguir el objetivo de la convivencia plena de los diversos pueblos
de España.
No se trata de una visión nueva de Cataluña y España. En todo caso
es una visión renovada que es hija de una tradición que hunde sus
raíces en la Cataluña liberal y librecambista del siglo XIX y que tiene
referencias como el diálogo de Joan Maragall con los intelectuales del
98, el joven Cambó, la izquierda catalanista que eclosiona con la
Generalitat republicana y se compromete a fondo con la Segunda
República, el municipalismo, el catalanismo unitario representado por
la Asamblea de Cataluña y, finalmente, la Generalitat provisional con
el president Josep Tarradellas al frente.
Es una tradición que ha encontrado en muchos momentos su
tradición complementaria en Castilla: la Institución Libre de
Enseñanza sería su símbolo más depurado.
1
�Soy de los que creen que sobre la base del entendimiento de estas
dos tradiciones es posible una España plenamente reconciliada, una
España incluyente, no excluyente, que no sea recelosa de las
nacionalidades y regiones que la integran.
También creo (con José Luís Rodríguez Zapatero) que vamos a tardar
alrededor de dos años en definir con precisión lo que entendemos por
"nuevo federalismo”, es decir, el conjunto de condiciones políticas de
una España posible, que van desde el sistema de financiación pública
a tres niveles hasta la distribución de los recursos hídricos, o la red
de alta velocidad o, en fin, las inversiones en las áreas
metropolitanas.
La "España que pudo ser" y que ya empezó a perfilarse a partir de la
Constitución de 1978 será una realidad plena en un mañana no
inmediato, pero no lejano. Esta es una convicción que nace de mi
propia experiencia familiar.
Pero, más allá de los sentimientos, entiendo que se trata también de
una cuestión de intereses, de interés mutuo.
A Cataluña no le interesa permanecer ni un momento más
ensimismada en un continuo ejercicio narcisista. Necesita volcar
todas sus energías en atrapar las nuevas oportunidades que ofrece el
proceso de globalización, sin las que la afirmación de la identidad se
convertiría en una retórica vacía para un país inexistente.
Y a España no le interesa que uno de sus motores vaya al ralentí y
que entre tanto vaya cultivando agravios.
Quiero que vean en mí y en el proyecto del socialismo catalán la
representación de una Cataluña que quiere entenderse con España
con una propuesta de catalanismo federal, basado en los principios de
unión y libertad, y con un talante amable, pactista, razonable y
cordial que, a la vez que presenta sus aspiraciones, ofrece confianza
y corresponsabilidad.
Una propuesta catalana para España: el nuevo federalismo
Todo ello me lleva a proponer una determinada lectura de les
nuestras leyes y de nuestras instituciones comunes. Dejando claro de
entrada que lo importante es una determinada concepción de fondo y
que, por consiguiente, las leyes y las instituciones son instrumentos todo lo delicados que se quiera- para entendernos y para facilitar la
convivencia común.
2
�La lectura que les propongo puede identificarse con la denominación
de nuevo federalismo, aunque no es mi intención propiciar un debate
nominalista, ni mucho menos doctrinario... Pero, ¿acaso no es el
Estado de las Autonomías un Estado federal en su funcionamiento
real?
Lo que es bien cierto es que nos encontramos ante una realidad
institucional y política compleja que demanda audacia en la visión de
los problemas y pragmatismo en su solución.
Dicho esto, no tengo reparo en afirmar que mi propuesta -la
propuesta de los socialistas catalanes- es una propuesta federal para
España pensada desde la periferia de España y mirando a Europa.
Y es una propuesta que creo actual por un triple motivo:
Por la necesidad de superar la perplejidad de la izquierda española
después de la derrota electoral en las elecciones generales, que puso
en circulación, entre otras cosas la idea discutible de que el cuerpo
electoral achacaba a los socialistas la ausencia de un proyecto común
y entendible de España. [La propuesta de política autonómica y
municipal del PSOE a través del documento "La Estructura del
Estado" impulsado en 1998 por Joaquín Almunia, contiene un
proyecto claro y completo.]
Por la necesidad de producir una inflexión en la posición del PP que,
al fosilizar el texto constitucional del 78, nos puede abocar fácilmente
a una regresión de consecuencias imprevisibles. Se trata de una
actitud basada en la consideración de que deben corregirse los
"excesos" del pacto constitucional del 78 y volver a la "normalidad"
de una concepción unitaria de España que - a lo sumo- tolera o
conlleva las "particularidades". El Partido Popular ha capitalizado
electoralmente, según algunos, su idea simplista de España. Una idea
que puede ser reconfortante para muchos cuando la inseguridad se
instala en les conciencias. Pero es una idea basada - a mi juicio- en
una lectura parcial e incompleta de la Constitución y de la propia
Historia de España. La Constitución, todas las Constituciones en su
inicio, son una inmensa Disposición Transitoria, desde el pasado y
hacia el futuro. En nuestro caso desde la dictadura a la democracia.
Volveré sobre este punto...
Y, en tercer lugar, creo que nuestra propuesta federal es actual por la
desorientación de los nacionalismos periféricos plasmada en el
movimiento táctico de la "Declaración de Barcelona" y su inaceptable
preámbulo y en la profunda crisis que atraviesan, por motivos bien
distintos y conocidos, Convergència i Unió y el Partido Nacionalista
Vasco.
3
�Pienso que no es conveniente estar hablando todo el día del
terrorismo y del conflicto vasco, ni mucho menos sobreactuar
confundiendo el papel que deben realizar las instituciones y la
sociedad civil. De este modo, se contribuye sin quererlo a reforzar la
estrategia de eta (a la que no nombraría nunca por su nombre en
mayúsculas, por cierto). Déjese de fabricar mociones, declaraciones y
manifestaciones que tienen el doble carácter de reafirmar nuestro
dolor y confirmar a los que lo producen que están consiguiendo los
efectos que se propusieron.
Aplíquense los acuerdos globales antiterroristas, cumplan las
instituciones sus obligaciones y foméntese el contacto con la sociedad
vasca para producir las condiciones políticas y sociales de la derrota
del terrorismo.
Los socialistas catalanes creemos que los nacionalistas vascos han de
cambiar de política y si no están dispuestos a hacerlo las elecciones
anticipadas son una ineludible exigencia democrática. Cuanto antes
mejor.
Pero creemos también que el Partido Popular no debería pretender
obtener rendimientos electorales de la situación tanto en el País
Vasco como, sobre todo, en el resto de España.
Defiendo pues la oportunidad de la propuesta federal a pesar de las
circunstancias. Hay que empezar a trabajar aunque el resultado sólo
se obtenga dentro de algunos años.
Mantener la propuesta federal es oportuno a pesar de las
circunstancias temporalmente adversas, que pueden aconsejar
modularla o precisamente por ellas, puesto que obligan a un mayor
esfuerzo de explicación, de diálogo y de búsqueda del interés común.
De un interés común que no está predeterminado para siempre,
como nos recordaba el llorado Ernest Lluch al advertir - en polémica
con la Real Academia de la Historia- que lo "permanente" e
"invariable" es ahistórico.
Y no ignoro las voces que en Cataluña consideran que "ya hemos
hecho tarde" (como decimos allí) y que, por consiguiente, el esfuerzo
de pedagogía y de diálogo es del todo inútil. No lo comparto, pero es
un aviso a tener en cuenta.
También creo que la mejor contribución desde Cataluña a la solución
de los problemas generales de la gobernabilidad de la España plural
es hoy una actitud moderada de mantenimiento de nuestras
posiciones federales y de explicación serena de porqué nos parece
que son las más apropiadas para la efectiva vigencia del espíritu de la
actual Constitución española y de nuestro Estatuto de Autonomía.
4
�Y, por lo tanto, de todos los demás Estatutos.
Es más: creo que esta actitud tendrá una utilidad diferida. La de
ayudar a promover un cambio en la cultura política y jurídica de
España que será imprescindible para resolver en el momento
oportuno -es decir una vez vencido el terrorismo- el conflicto vasco.
Un momento en el que necesitaremos pensar aquello que aún no
existe pero que puede existir y es mejor. Estoy convencido de ello.
Pienso que detrás de las dificultades que existen en el centro de
España para entender a las nacionalidades históricas y en particular
para entender la singularidad de Euskadi y encontrar el camino de la
paz, existe el temor de que Cataluña quiera lo mismo que Euskadi y
que esto haga imposible cuadrar las ecuaciones de la cohesión
española, tanto económica como culturalmente.
Que no abriguen estos temores. Cataluña quiere otra cosa. Quiere
contribuir, y de forma destacada, a la construcción de la España
plural. Y lo quiere así porqué es consciente de su peso y sobretodo
porqué es consciente de que difícilmente irá bien si no es dentro de
una España europea y fuerte y de que España no lo será si Cataluña
no se vuelca en ello.
¿En qué principios se basa la propuesta federal?
El federalismo se basa en los principios de unión y devolución. O, si lo
prefieren, de unión y proximidad.
Unión siempre que sea necesario; proximidad siempre que sea
posible.
Estos principios se derivan de los Tratados Europeos que hemos
ratificado. Son derecho positivo y vigente, aplicable por los jueces y
tribunales.
A esa conjunción de principios los Tratados la denominan
subsidiariedad.
La subsidiariedad recogida en los Tratados no equivale
necesariamente ni con exactitud a la proximidad del gobierno a la
sociedad o a los ciudadanos. Equivale a la preferencia por la
proximidad de la toma de decisiones en igualdad de condiciones de
eficacia, equidad y peligro de colusión.
La falta de eficacia, la falta de equidad o cohesión y el peligro de
colusión entre administración y particulares se constituyen en
excepciones a la regla de la proximidad establecida en el preámbulo
de los Tratados de la Unión.
5
�El principio de subsidiariedad ha tenido interpretaciones diversas a lo
largo de su vigencia en los Tratados. La doctrina de Birmingham,
adoptada bajo presidencia británica, es mucho más restrictiva que la
predominante en las culturas políticas alemana, italiana o de los
Países Bajos: limita la proximidad a un criterio de preferencia a favor
de los estados en todos aquellos temas que no hayan pasado a ser de
competencia comunitaria.
La conferencia Intergubernamental prevista para el año 2004 fijará
en definitiva el concepto relevante de subsidiariedad y el consiguiente
reparto de competencias, o mejor dicho, los criterios para la
atribución de competencias en circunstancias distintas y bajo culturas
políticas distintas, como son las que componen Europa.
Criterios comunes, culturas distintas: esta es la realidad europea que
se está imponiendo. Criterios comunes incluso en la adopción de las
fórmulas para excepcionar a las culturas más distintas o distantes de
la cultura política dominante, como ocurre con la unidad monetaria o
en diversos temas objeto de cooperación reforzada o parcial, no de
todos los países.
El federalismo, en la medida en que persigue la Unión de los pueblos
de Europa, como propone el preámbulo del Tratado, no es asimétrico
más que en la medida requerida para combinar esa diversidad con la
igualdad de derechos políticos. No trata de anular la diversidad sino
de reflejarla en un sistema común de derechos. "Asimetría" es un
concepto que pueden manejar con precisión los politólogos, pero que
los políticos no deberíamos utilizar más que con gran precaución.
El federalismo hace residir en la persona y en la sociedad, más que
en la nación, la fuente del derecho. En este sentido es "socialista"
(entre comillas) o societario. El jacobinismo centralista y el
independentismo, que hacen residir la fuente del derecho en el
Estado-nación 1 son en cambio, en este mismo sentido,
"nacionalistas".
El principio de confianza federal o lealtad constitucional (la
"Bundestrue" del federalismo alemán), tanto vertical (estadoautonomías) como horizontal (entre autonomías) es requisito
indispensable del buen funcionamiento de los Estados-nación
plurales.
Un socialista andaluz -Javier Torres Vela- ha precisado con acierto el
alcance del principio de confianza federal que "supone -dice- una
aceptación plena del pacto constitucional y de respeto de cada
instancia territorial a las competencias de los demás poderes
públicos"
6
�Quiero resaltar especialmente el valor de este principio en un
momento en que son cada vez más las voces - equivocadas a mi
modo de ver - que dudan que hoy fuera posible reeditar el pacto
constitucional tal como fue concebido en 1978.
No es lo mismo, evidentemente, el espíritu del 78 que el espíritu del
24 de febrero de 1981, cuando un conocido director de un medio de
comunicación de Madrid no veía otra alternativa que sacrificar el
Estado de las Autonomías para que pudiera pervivir el sistema
democrático. Pero hoy, con mayor perspectiva histórica,
comprendemos mejor lo que ha pasado y podemos empezar lo que
aquel espíritu de entonces nos pide que hagamos ahora para
profundizar en él y mantenerlo vivo.
Los pilares de la propuesta federal
El nuevo federalismo que proponemos es un federalismo desde abajo,
que reconoce y respeta la diferencia, que articula de maneras
diversas las realidades que son diversas.
Un federalismo que se basa en dos criterios: la igualación en servicios
y estándares de vida de los ciudadanos, es decir solidario con las
partes menos desarrolladas; pero, a la vez, un federalismo que no
confunde la solidaridad con la uniformidad y que es capaz de ofrecer,
como ha ofrecido, todas las posibilidades de desarrollo nacional,
político y cultural a viejas naciones como la catalana o la vasca y
todas las posibilidades de prosperar en el marco de su peculiaridad a
los archipiélagos y a determinadas regiones que se sienten también
nacionalidades.
Un federalismo que valora tanto la legitimidad histórica de los
pueblos de España y sus instituciones, como la legitimidad de
ejercicio de la que habla José Bono cuando explica el arraigo
creciente del sentimiento comunitario en Castilla La Mancha.
La propuesta federal que les propongo se fundamenta en cuatro
pilares básicos: el político, el fiscal, el cultural y el judicial.
Federalismo político
En el ámbito político la propuesta principal es reformar el Senado
para convertirlo en lo que proclama el artículo 69.1 de la
Constitución: la cámara de los territorios.
Se trata de adecuar el Senado a la estructura real de nuestro Estado
para que cumpla la función constitucional específica que tiene
asignada: llegar a ser el espacio institucional de participación de las
Comunidades Autónomas en el Estado.
7
�Lo cual requiere -por ejemplo- asegurar la participación con voz de
los presidentes autonómicos tanto en Pleno como en Comisión; la
elección de los senadores por los Parlamentos autonómicos; la
posibilidad de que los senadores elegidos sean alcaldes; la posibilidad
de que los Gobiernos autonómicos puedan incluir puntos de debate
en el orden del día...
El Senado ha de ser así el espacio institucional común del diálogo
multilateral entre el Gobierno español y las Comunidades Autónomas.
Pero también ha de ser la cámara de diálogo entre las Comunidades
Autónomas desde la que pueda ser abordada la cooperación entre
ellas.
Asimismo, el Senado ha de canalizar la participación de las
Comunidades en la Unión Europea.
Y ha de incorporar la realidad plurilingüística de España, de modo que
se convierta en normal y habitual el uso de las lenguas oficiales de
las Comunidades Autónomas. El voto contrario al que hemos asistido
esta semana negando la posibilidad de que el DNI y el pasaporte se
expresen en los dos idiomas, el propio y el común, indica una
resistencia a aceptar esta realidad.
Y ha de tener en algunas leyes funciones legislativas de primera
lectura (la reforma de los estatutos de Autonomía, las leyes del
artículo 150 de la Constitución, la ley del Fondo de Compensación
Interterritorial, los convenios y acuerdos de cooperación de las
Comunidades Autónomas y la ley orgánica prevista en el artículo
157.3 de la Constitución); y ha de ser el ámbito del primer debate de
las iniciativas legislativas de los Parlamentos autonómicos.
En el Senado ha de existir una comisión parlamentaria permanente
encargada del debate y del seguimiento de la financiación de las
organizaciones territoriales del Estado.
El Senado ha de crear una Oficina de asuntos económico-territoriales
que permita el acceso a toda la información sobre los flujos
económicos, elaborada a partir de una base territorial.
Y, finalmente, el Senado ha de seguir siendo una cámara de debate
político en tanto que cámara de las Cortes Generales. En donde el
Presidente del Gobierno, una vez obtenida la investidura y formado
Gobierno, debería comparecer para exponer y debatir su programa
relativo a la estructura territorial del Estado y sobre el pluralismo
cultural y lingüístico.
8
�En resumen, el Senado es una cámara de representación y de debate
político [Quisiera mencionar en este momento la magnífica
conferencia que Jesús Caldera pronunció en esta misma tribuna hace
dos meses sobre la representación política y el Parlamento.] y ha de
ser también la primera y principal voz en las cuestiones relativas al
Estado de las Autonomías. Aquella es la función genérica que
comparte con el Congreso y esta última constituye el objetivo
específico del Senado.
La reforma del Senado en el sentido que les he expuesto requiere de
una reforma muy concreta de la Constitución: la del artículo 69 del
Título III de la misma y de aquellos que sean concordantes o
complementarios, sin que tenga que modificarse el Título VIII. No
hemos de discutir el sistema autonómico, sino la organización del
Senado, en tanto que cámara de representación territorial y como
órgano integrante de las Cortes Generales.
De todos modos, más adelante me referiré a la cuestión de la reforma
constitucional.
Quisiera añadir, más allá de los criterios expuestos sobre la reforma
del Senado, una consideración sobre la oportunidad de integrar a los
municipios en la representación senatorial de cada una de las
autonomías, de tal modo que el conjunto de las instituciones
territoriales puedan tener una presencia equilibrada en el máximo
órgano legislativo del Estado.
Y no quisiera cerrar este capítulo dedicado a los aspectos
institucionales de la propuesta federal, sin mencionar un aspecto de
un alto contenido simbólico: la localización de instituciones del Estado
fuera de la capital de España.
Tenemos un tímido, pero positivo, ejemplo en la radicación en
Barcelona de la Escuela Judicial.
La lógica profunda de un Senado como cámara territorial conlleva la
posibilidad y la conveniencia de potenciar la presencia regular del
Senado en las Comunidades Autónomas, tanto desde el punto de
vista simbólico como desde la perspectiva de la localización
descentralizada de alguno de sus servicios. Hay que acercar las
instituciones representativas de la soberanía popular al pueblo del
que emanan, tanto por las vías que abren las nuevas TIC, como por
las vías tradicionales de las Cortes viajantes. Hay que terminar con el
absurdo de la identificación de lo nacional con un lugar, un acento o
un rincón del país.
9
�Federalismo fiscal
El federalismo fiscal constituye el segundo pilar de la propuesta
federal.
Proponemos afrontar la organización de la financiación territorial
desde cuatro grandes criterios.
El primero, igualar los resultados en gasto público por habitante de
las autonomías del régimen foral con las autonomías del régimen
común, en proporción a sus competencias y en un horizonte tan largo
como sea necesario (20 años, por ejemplo). Y que quede claro que
decimos los mismos resultados, no necesariamente el mismo
procedimiento.
El segundo criterio se refiere a la redistribución del gasto público
entre las tres administraciones públicas, de modo que la
Administración del Estado limite su participación -sin pensiones ni
amortizaciones de la deuda pública - al 40%, repartiéndose el 60%
restante a partes iguales entre autonomías y ayuntamientos. Es
imprescindible un planteamiento general que tenga una visión de
conjunto del papel y el peso de los tres niveles de gobierno (central,
autonómico y local).
El tercer criterio atañe al tratamiento de las áreas metropolitanas y
propone igualar la inversión del Estado por habitante entre las áreas
metropolitanas españolas de más de un millón de habitantes (hoy
Madrid, Barcelona y Valencia, mañana quizás Sevilla, Bilbao,
Zaragoza y Málaga)
El cuarto criterio define una regla básica de equidad fiscal territorial:
que las autonomías paguen en proporción a su riqueza y reciban en
proporción a su población. Es decir, pagar por renta y recibir por
población.
A estos cuatro criterios nuestros compañeros andaluces añaden un
quinto criterio: la concesión de un período de tiempo de
aproximadamente diez años para la recuperación de retrasos
estructurales históricos de algunas comunidades autónomas mediante
una financiación suplementaria.
Desde Cataluña nos parece que es un objetivo posible y deseable.
Tiene la virtud de insistir en la cohesión y la virtud adicional de limitar
el esfuerzo en el tiempo. Está en la línea de la reciente sentencia del
Tribunal Constitucional alemán sobre la cohesión entre los territorios
ricos y pobres de la República Federal y en la línea del Consejo
Europeo respecto de la cohesión entre estados.
10
�Seguramente podría extenderse esta temporalidad a la recuperación
de los retrasos relativos de algunas áreas metropolitanas respecto de
la de Madrid, tal como sucedió durante el período preolímpico, en el
que las inversiones de la Administración del Estado en el área de
Barcelona igualaron a penas las inversiones realizadas en el área de
Madrid. Después las inversiones se han desequilibrado. En parte por
la menor inversión del Estado y en parte también por las menores
inversiones de la Generalitat de Cataluña en comparación a las de la
Comunidad de Madrid.
Por otra parte, sería necesario admitir el argumento del actual
Gobierno de la Generalitat de Cataluña de que el cuarto criterio
(pagar por riqueza y recibir por población) tendría que modularse por
la mayor demanda de determinados servicios públicos (por ejemplo,
la Sanidad) a medida que aumenta la renta. (Aunque esto favorecería
también a la Comunidad de Madrid y no ayudaría a restablecer el
equilibrio, ni tampoco a cuadrar posibilidades financieras y gastos
efectivos).
Lo que ha de quedar claro es que los socialistas catalanes insistimos
en tres cosas.
Que lo importante no es discutir solamente qué impuestos concretos
y qué gastos concretos se redistribuyen. Lo importante es ponerse de
acuerdo en los objetivos que perseguimos todos juntos, objetivos
como los que nosotros proponemos en los cinco puntos, porqué si no
la discusión técnica sobre los impuestos no se acabará nunca y
desvirtuará el debate político de fondo. A todos nos interesan
planteamientos a medio y largo plazo que permitan dar estabilidad y
hacer factibles financieramente las medidas que se adopten.
Que el federalismo fiscal no es auténtico federalismo si no comporta
un cierto margen de libertad en el establecimiento de los tipos
impositivos, cosa que puede aligerar además los problemas derivados
de la mayor demanda de servicios de la población a medida que
aumenta la renta y que de paso garantiza la auténtica
corresponsabilidad fiscal de las autonomías, hoy ausente o muy
insuficiente.
Que la discusión sobre los objetivos del federalismo fiscal no se puede
ir retrasando hasta finales del año 2001, para entrar en vigor en el
2002, lo que supondría, contando con los plazos de entrada en vigor
efectivo del sistema, que no se aplicaría totalmente hasta la próxima
legislatura. Ello introduce un grado de incertidumbre política
inaceptable. Los socialistas catalanes exigimos que la discusión
comience ya, que participemos todos y que antes de finalizar el año
estén fijados unos objetivos estables para los próximos 10 o 15 años,
o más si es posible.
11
�En resumen: ofrecemos un cuadro estable de relaciones fiscales y
financieras de carácter federal, equitativo y duradero, con
corresponsabilidad y suficiencia, que pueda ayudar decisivamente a
eliminar los fantasmas del rencor y la desconfianza entre
comunidades.
Federalismo cultural
En el ámbito cultural y educativo es donde nos jugamos de verdad la
viabilidad de una España de todos. La educación es la fuente del
entendimiento, que es el cemento de la España plural, el único
cemento duradero.
Es un grave error considerar que la protección y la promoción de las
culturas y de las lenguas españolas no castellanas compete
exclusivamente a las instituciones catalanas, vascas y gallegas y que,
por consiguiente, la acción cultural y educativa del Estado debe
circunscribirse a la cultura española expresada en castellano.
Más allá de las definiciones competenciales existe un deber moral y
político del Estado de incorporar a su "corpus" simbólico todas las
culturas y todas las lenguas de España.
Por ello, los cuatro idiomas españoles -el castellano, el catalán, el
vasco y el gallego- han de ser protegidos por el Estado y estar
presentes en sellos, pasaportes y documentos de identidad, en las
emisiones del Euro, y en las instituciones culturales españolas de
todo tipo.
Del mismo modo, las autonomías con lengua propia distinta al
castellano deben -en reciprocidad- defender y proclamar el castellano
como una inmensa riqueza propia, cerrando el largo período histórico
de justificados resentimientos por la continuada persecución del
catalán, del euskera y del gallego y la imposición del castellano, que
ha durado más de dos siglos.
Es asimismo imprescindible que en todas las escuelas de España se
explique una historia que sea la historia común de los pueblos de
España. Ni la historia única de España, ni las diecisiete versiones
autonómicas de la misma.
Una historia común de un país formado por gentes de distinta
"nación", de cimientos diversos, pero que se respetan, debiera
permitirnos adoptar un punto de vista cada vez más común, no
ignorante de las diferencias pero sí consciente del terreno compartido
12
�Esto es federalismo: educación en la pluralidad, entendimiento entre
los pueblos de España de los que habla la Constitución. Unión y
libertad. No unión pero libertad; o libertad pero unión: libertad y
unión. Ser diferentes e ir juntos. Y por lo tanto ser iguales en el
destino, aunque diferentes en el origen.
Federalismo judicial
Y el cuarto pilar de la propuesta federal se refiere al ámbito de la
justicia.
En el campo judicial, los socialistas catalanes estamos por la
transferencia a los Tribunales Superiores de Justicia de las
competencias del Tribunal Supremo en materia de casación de
sentencias. Es uno de los aspectos de la necesaria reforma para
conseguir una justicia más ágil y próxima.
Entendemos que la casación en los Tribunales Superiores
autonómicos ha de tener una sola excepción: el recurso de unificación
de doctrina ante el Tribunal Supremo, al alcance de todos aquellos
ciudadanos que consideren que la jurisprudencia de uno o varios
Tribunales Superiores de otras Comunidades les es más favorable.
Con ello se garantiza la homogeneización en última instancia de la
jurisprudencia sin renunciar a la proximidad y diligencia de la justicia.
Si pensamos a escala europea, algún día llegará que el Tribunal de
Luxemburgo tenga que hacer esta clase de arbitraje entre ciudadanos
de los diferentes estados de la Unión Europea. Sin duda la Carta
Europea de Derechos del Ciudadano nos aproximará a él.
El decálogo federal
Hasta aquí el recorrido por los cuatro ámbitos en que se concretan las
propuestas del nuevo federalismo: el político, el fiscal, el cultural y el
judicial. A lo largo de este recorrido se han perfilado diez
proposiciones que constituyen una especie de decálogo federal.
1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial.
2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado.
3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del
régimen común.
4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30.
5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas
metropolitanas.
6. Pagar por renta y recibir por población.
13
�7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas
con atrasos estructurales.
8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas.
9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia
común de los pueblos de España.
10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia
autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina.
¿Hay que reformar la Constitución?
¿Qué consecuencias constitucionales tienen las propuestas que les he
explicado? ¿Es necesaria la reforma de la Constitución? ¿Es oportuno
plantearlo?
Ante todo creo que hay que acabar con el tabú de la Constitución
intocable.
Ya les he avanzado mi convicción de que es necesario reformar la
Constitución para conseguir que el Senado se convierta plenamente
en la cámara de representación territorial para que, como tal, llegue
a ser el símbolo institucional del reconocimiento político de la
diversidad nacional, cultural y lingüística de España.
No tiene sentido alimentar temores ante el planteamiento de una
reforma constitucional precisa y concreta.
En el campo político y en el campo académico es reconocido el
carácter abierto de la Constitución, que es lo que ha permitido
precisamente la construcción del Estado autonómico.
Un sistema complejo -como el Estado de las Autonomías- que aspire
a mantenerse ha de ser abierto y adaptable.
El consenso de partida que hizo posible la Constitución de 1978 exige
su continuidad mediante un pacto constitucional permanente que
puede llevar a revisiones periódicas del texto constitucional. La
aprobación de los sucesivos Estatutos de Autonomía ha sido un
ejemplo de esta renovación continuada del pacto constitucional.
Están fuera de la realidad las propuestas de cerrar el modelo de
Estado y también los que consideran intocable la Constitución. Son
actitudes que esconden la defensa de una España que ya no existe.
No es lo mismo proponer el cierre del modelo, como hace el PP, que
querer dar nuevas perspectivas al Estado autonómico a partir de la
corrección de sus disfunciones y sus desequilibrios.
14
�Los socialistas catalanes queremos dotar de estabilidad y eficiencia al
modelo autonómico para que encuentre su punto de equilibrio, pero
no a costa de ignorar la realidad plural de España. Hemos aprendido
muy bien la lección de la LOAPA y por ese camino no nos
encontrarán.
En veinte años se han producido dos cambios sustanciales en la
configuración del Estado español como son: la generalización de las
autonomías y la plena incorporación de España a la Unión Europea.
Ambos cambios ulteriores a la Constitución de 1978, que, si bien
puede considerarse implícitamente federal, admite y necesitareformas para incorporar nuevos planteamientos, derivados
precisamente del desarrollo autonómico.
Hay suficientes razones, pues, para intentar un nuevo paso adelante
que implique la renovación del pacto constitucional.
Un nuevo pacto constitucional que se proponga completar el
desarrollo autonómico y corregir los desequilibrios y disfunciones, por
un lado, y avanzar en el reconocimiento de la realidad plurinacional
de España, por el otro.
Un nuevo pacto constitucional que ha de comportar cambios precisos
y acotados en la Constitución para reformar el Senado.
Concretamente y tal como les he avanzado antes: la reforma del
artículo 69 del Título III y de aquellos que sean concordantes o
complementarios.
Estoy convencido que también es necesaria la reforma constitucional
para reformar la Justicia, el verdadero agujero negro de nuestro
sistema democrático. Pero soy consciente que, hoy por hoy, es más
factible llegar al consenso sobre la reforma del Senado (empezando
por la asistencia de los presidentes y líderes autonómicos) que sobre
la reforma judicial.
Más allá de la reforma constitucional: la confianza federal
Con el mismo espíritu del pacto de renovación constitucional han de
resolverse los principales problemas pendientes de nuestro Estado
autonómico. Muchos de ellos los he ido identificando al desgranar las
propuestas del nuevo federalismo.
La financiación autonómica y local, la participación de las
comunidades autónomas en la formación de la voluntad estatal ante
la Unión Europea o la reforma de la Administración del Estado
derivada de la culminación de los traspasos de competencias a las
15
�Comunidades Autónomas son algunos de los problemas que
demandan cambios legislativos y decisiones políticas formales, pero
también precisan de acuerdos tácitos o pactos no escritos sobre el
modelo de relación entre el Estado central y las comunidades
autónomas, en la línea de lo que en los Estados federales
consolidados se denomina confianza federal.
Y, pensando en el futuro inmediato, hay que prever asimismo el
proceso de redistribución de poder y competencias entre las
comunidades autónomas y los municipios, de manera que el principio
de proximidad termine por ser el criterio rector de toda nuestra
organización institucional.
Pero, el nuevo pacto constitucional no puede limitarse a completar el
desarrollo autonómico y a corregir las disfunciones observadas.
Se ha de avanzar a la vez en el reconocimiento de la realidad
plurinacional de España.
Un ejemplo del alcance de este reconocimiento sería una decidida
política lingüística y cultural de Estado que facilitase y promoviese el
uso de todas las lenguas de España en las instituciones, los
documentos y los símbolos del Estado autonómico, tal como les he
explicado antes.
Sin el reconocimiento explícito de las diferencias -de lo que se ha
convenido en denominar "hechos diferenciales"- podríamos llegar a
perfeccionar el modelo de Estado y sus instituciones, pero
seguiríamos sin resolver el problema de la convivencia de las
Españas.
Además de un Estado más estable y eficiente, aspiramos -en palabras
de Isidre Molas- a una España cómoda para todos.
En 1978 la esencia del pacto constitucional consistió en que las
fuerzas políticas ampliamente mayoritarias de Cataluña y el País
Vasco renunciaron a ejercer el derecho de autodeterminación, a
cambio de conseguir un nivel de autonomía y de autogobierno a la
altura de lo que habían conseguido con los Estatutos de la Segunda
República.
Podría afirmarse que el sacrificio de la expresión de la diferencia y de
la pluralidad nacional de España ha sido el precio pagado desde
Cataluña y el País Vasco para hacer posible la construcción y la
consolidación de la democracia española.
Hoy, el núcleo del nuevo pacto constitucional tendría que consistir en
que las nacionalidades históricas -Cataluña, el País Vasco y Galicia16
�acepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y el
equilibrio del modelo, a cambio de que las otras comunidades
reconozcan la diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüística
de España y, en consecuencia, las expresiones políticas de los hechos
diferenciales.
En definitiva, queremos abrir un diálogo sereno, desde la franqueza y
la confianza, para poder caminar todos los pueblos de España juntos
hacia el Estado federal y la España plural.
Los socialistas catalanes estamos convencidos de la necesidad de
este paso hacia delante. Nuestra apuesta de futuro es convertir esta
necesidad en posibilidad.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall
17
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El nuevo federalismo en España y Europa: la propuesta catalana para Europa
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Club Siglo XXI (Madrid)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall explicant la proposta que lidera des del punt de vista català, per una Espanya i una Europa federals.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Catalunya
Espanya
Europa
Subsidiarietat
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-02-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1620/0000000713.pdf
ba88faf10f0d8030e175e9def66701a4
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El pacte Zapatero-Mas per l'Estatut no prepara cap aliança PSOE-CiU
Source
A related resource from which the described resource is derived
20 minutos
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Sierra, E.
Rodríguez, M.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Convergència i Unió
Partido Socialista Obrero Español
Catalunya
Acció política
Territoris
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1696/0000000649.pdf
2a9391d5c70b83a48d9bcdb9d5b1c6c7
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Papa que va combinar imatge i tradició
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1390
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Joan Pau II, papa, 1920-2005
Necrologies
Religions
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1695/0000000648.pdf
e5f043c08eefef68aba8b7f0695591df
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El papa Wotjyla
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1389
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Joan Pau II, papa, 1920-2005
Necrologies
Religions
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/808/0000001456.pdf
67e6ac28e38252f7c16cd9bb62d0edfb
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
04/11/1991 (3045268) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 22
PROYECTO DE LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA
El papel y la responsabilidad de los municipios
PASCUAL MARAGALL I MIRA
El autor de este texto se lamenta de que el proyecto de ley orgánica de
Protección de la Seguridad Ciudadana, que estos días se debate en el Congreso
de los Diputados, no contribuya a respaldar las importantes actuaciones y la
responsabilidad que los municipios tienen en materia de seguridad ciudadana.
Los municipios han asumido desde siempre un papel muy relevante en temas de
seguridad ciudadana. Un papel que, en general, puede decirse que ha sido eficaz y ha
complementado la labor de otras administraciones y poderes públicos. La acción
municipal en asuntos de seguridad se ha circunscrito, preferentemente, a los aspectos
de convivencia diaria en los pueblos y ciudades, al ámbito de los problemas cotidianos
de seguridad, que es un ámbito ciertamente importante en la calidad de vida de las
personas.
De ello es muestra la ya larga tradición de reglamentos municipales que han ordenado
la convivencia en vías y espacios públicos, y que han establecido los límites que no
deben sobrepasarse en las relaciones vecinales. El ejemplo más significativo es la
defensa contra el gamberrismo o el vandalismo.
También hay que recordar el papel histórico que desarrollan las policías locales que,
justo es reconocerlo, han sabido ganarse frecuentemente la confianza de los vecinos
cuando éstos han necesitado amparo en situaciones de abuso, o frente a actos
contrarios a la seguridad colectiva.
Por otro lado, la diversidad de las competencias locales y la proximidad de los
ayuntamientos a la colectividad de los ciudadanos, ha permitido a los municipios
plantearse una política diferente a la usual, en materia de seguridad, caracterizada por
su alta sensibilidad a las demandas sociales, y por el apoyo de las actuaciones
represivas o limitativas con actuaciones de carácter asistencial y preventivo.
Una muestra concreta de ello es la constitución del Consejo de seguridad Urbana de
Barcelona en el que se integran todos los agentes sociales, que inciden en la
prevención de la inseguridad ciudadana. Este Consejo ha encaminado sus esfuerzos a
adoptar medidas para reducir la delincuencia y el sentimiento de inseguridad,
mediante un esfuerzo que concede la máxima importancia a la prevención y a la
participación ciudadana.
Asimismo, cabe citar las actuaciones municipales en materia de drogadicción, en las
que se ha combinado la política de atención a los drogadictos y de reinserción, con la
represión del tráfico de drogas en la vía pública.
La actuación municipal en materia de seguridad es, muchas veces, una exigencia de
los ciudadanos, sino de las administraciones y poderes públicos. Así ha ocurrido, con
ocasión de los recientes movimientos ciudadanos contra el tráfico de drogas. Al final,
el punto de encuentro entre tales movimientos, la Policía y la Judicatura, ha sido
siempre el Ayuntamiento.
Sin embargo, esta tradición municipal de intervención en temas de seguridad no ha
tenido más remedio que desenvolverse en un marco legal Ciertamente ambiguo. Ni la
6
�Articles de Pasqual Maragall a
vieja Ley de Orden Público, ni la reciente Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad han
acabado de asegurar la posición municipal en esta materia.
Inseguridad jurídica
Esta inseguridad jurídica amenaza seriamente el futuro municipal en temas de
seguridad. Los tribunales exigen, con toda la razón que las leyes den cobertura
expresa y detallada a todas las acciones limitativas de derechos y, particularmente, a
las infracciones y sanciones que puedan aplicar las administraciones públicas. A partir
de esta doctrina, o bien se reconoce la competencia municipal de forma clara y
expresa, o bien los ayuntamientos estarán condenados a abstenerse en materia de
seguridad ciudadana.
Las Cortes Generales fueron sensibles a este problema cuando en 1985, al aprobar la
Ley de Bases de Régimen Local, dispusieron que los municipios deberían ejercer, en
todo caso, competencias en materia de seguridad en lugares públicos. No obstante, la
propia Ley pospuso la definición de dichas competencias hasta el momento en que se
aprobase la correspondiente Ley Sectorial que, justamente es el Proyecto de Ley
Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana que se debate ahora en el
Congreso de los Diputados.
Pues bien, este Proyecto de Ley no contribuye precisamente a respaldar las
actuaciones y la responsabilidad que los municipios en materia de seguridad
ciudadana. Al contrario, la futura ley omite cualquier referencia a las administraciones
locales, las olvida absolutamente.
El efecto de esta indiferencia es importante, especialmente si se tiene en cuenta que la
nueva ley va a derogar la Ley de Orden Público, que era el único apoyo legal que los
ayuntamientos podían invocar hasta el momento.
De aprobarse el proyecto de ley en los términos actuales, los municipios deberán
asumir tan solo un papel subalterno de colaboración con las demás fuerzas de
seguridad. Difícilmente podrán plantearse iniciativas autónomas, que incluyan potestad
sancionadora, respondiendo a las demandas sociales.
Creo sinceramente que, en el actual debate sobre seguridad ciudadana, hay que
poner sobre la mesa el papel y la responsabilidad que corresponde a los municipios.
Debe responderse, en uno u otro sentido, a las peticiones que las administraciones
locales han expresado en temas como el reconocimiento de los reglamentos
municipales, su idoneidad para regular los aspectos peculiares de la convivencia en
pueblos y ciudades; la posición de los alcaldes como autoridades competentes en
temas de seguridad, o la necesidad de respaldo y potenciación de las juntas locales de
seguridad, que son el punto de encuentro y coordinación de las administraciones
competentes.
Hay que debatir sobre estos y otros temas que afectan muy directamente la vida
cotidiana de nuestras ciudades. Otro ejemplo es la necesidad de armonizar el derecho
de manifestación y el derecho de los ciudadanos a circular por las vías públicas.
Como dijo en cierta ocasión el alcalde Tierno Galván, no es suficiente con que se diga
a menudo que los municipios son la proa de la democracia, es necesario que además
se le reconozcan las competencias correspondientes y se les dote de los recursos
necesarios para asumir sus responsabilidades. El debate del Proyecto de Ley de
Protección de la Seguridad Ciudadana es una buena ocasión para ello. Todo lo demás
es simple retórica.
Pascual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1075
Title
A name given to the resource
El papel y la responsabilidad de los municipios
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Seguretat
Legislació
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-11-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1529/19970718d_00775.pdf
36e4cd5f764d0141a73f26d1c1f09ab4
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i
Protocol
CONFERENCIA EN EL MARC DEL 5è ANIVERSARI DEL JOCS OLIMPICS
Dia: 18 de juliol de1997
Lloc: Ajuntament de Terrassa
ORDRE DE LACTE
1900 h Arribada a l'ajuntament de Terrasisa.
Trobada amb els mitjans de comunicació comarcals.
Salutació als regidors.
1930 h. Conferencia al saló Capitular.
- Obertura de lacte i presentació a càrrec de l'Excm Sr. Manuel
Royes, alcalde de Terrassa.
Anada a la taula de conferencia nt
- Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragali, alcalde de
Barcelona, "El paper dels governs locals a l'europa del futur".
- Cloenda de lacte a cárrec del l'Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde
de Terrassa
Recepció al pati de l'ajuntament.
***
�El paper dels governs locals a l'Europa del futur
(Notes)
(Possible referència inicial als 5 anys transcorreguts des del 92. Què ha
passat, mentrestant?)
Moviment irreversible cap a espais econòmics, polítics i comunicacionals
cada cop més amplis.
En l'àmbit de l'economia i comunicació, estem ja en plena globalització.
En el de la política, creixent transferència de "sobirania" cap a Europa.
Pérdua d'importància dels espais locals regionals?
Al contrari. Creixent importáncia. El reforç de la dimensió local és el
correlat necessari/inevitable dels processos de globalització.
Ho és per raons "positives" i per "negatives ".
"Negatives": la globalització fa por. Es perd control, els centres de decissió
s'allunyen, els punts de referència es perden.
"Positives": els sistemes molt difusos necessiten punts d'articulació,
d'ancoratge:
D'articulació i ancoratge econòmic, productiu, informatiu...
Però també d'articulació i ancoratge cultural, simbòlic.
I també, encara, d'articulació, ancoratge i mediació política.
�Les grans àrees urbanes (les "ciutats-regió") com a
-nuclis de vertebració territorial de sistemes difusos
economies d'escala /í..Q,tiacentres logístics
"hubs" de comunicació
-nuclis de producció/intercanvi de; coneixements ("knowledge-based
development). Capçaleres de xarxes d'informació.
Els espais locals/regionals com àmbits d'identitat: "teoria de l'Empordà"
Mentre l'espai de les funcions és cada c©p més global, l'espai de la identitat
i la cohesió esdevé (o torna a ser) més local i "regional".
Com dur a terme aquestes exigències que recauen sobre els àmbits
locals/regionals?
Amb governs dotats de més autoritat, demés responsabilitat, de més
recursos, amb més capacitat d'iniciativa.
Capaços d'actuar com a mediadors entra instàncies polítiques llunyanes i els
ciutadans.
Proximitat. Subsidiarietat. Justícia i eficàcia.
Reforçament regional/autonòmic, sí. Però també, reforçament local .
ïcipal. Barcelona, però també Lleida o Terrassa.
(Possible referència final a la necessitat de projectes/esdeveniments que
polaritzin energies i fixin calendaris: 004)
�Ajuntament
► de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldía
Departament de Premsa
Plaça Sant Jume sin
08002 Barcelona
Telèfon 4027389
Fax 4027391
E-mail alcaldia @mail.bcn.es
Data: 18-07-97
NOTA INTERIOR
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
JMB
Conferència Terrassa.
S'informa a l'alcalde que des de l'Ajuntament de Terrassa s'ha advertit al Departament de
Premsa que han convocat als mitjans de comunicació a assistir a la Conferència de l'alcalde.
Prèviament, a les 19h. s'ha advertit que PM mantindrà un contacte amb els mitjans locals i
comarcals en les dependències de l'ajuntament de Terrassa.
A TENIR EN COMPTE.
Cart a Municipal
Estabilitat equip de govern (PI+ IC)
2004
Europa . Poder local. Proximitat i Subsidiaritat
Aïllament HB -ajuntaments bascosActivitats personals després de la renúncia a l'alcaldia
Documentos
�Notes per a la conferència de l'Alcalde a Terrassa.
18 de Juliol de 1997. 19,30h.
Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa
La conferència pren com a "pretexte" el 5é. aniversari dels Jocs del 92.
L'acte es celebrarà, finalment, a la Sala de Pletis de l'Ajuntament de Terrassa, que té un
aforament d'unes 100 persones.
Es preveu l'assistència d'un públic molt divergificat, representatiu dels diferents sectors
de la ciutat.
Es preveu, també, la instal.lació d'un circuit intern de TV que permeti seguir la
conferència des d'altres sales al públic que no pugui accedir a la Sala de Plens.
L'Alcalde de Terrassa farà la presentació.
Les notes que s'adjunten poden ser utilitzades o bé com un esquema de guió de la
conferència o bé com un inventari de possibles punts a tractar, concentrant-se només en
alguns d'ells.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4435
Title
A name given to the resource
El paper dels governs locals en l'Europa del futur
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Terrassa
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Municipis
Acció política
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-18
Description
An account of the resource
Conté el programa de l'acte i notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2852/20240726_LV_Paraguas_Baste.pdf
0a545a421e9f062d378e56ae1dda0f4f
PDF Text
Text
48 LA VANGUARDIA
Deportes
V i e r n e s, 2 6 J u l i o 2 0 2 4
L A Ú LT I M A D E PA R Í S
París
Jordi
Basté
Han pasado tres años desde los Juegos
de Tokio, pero la vida sigue igual. Para
un enfermo de alzheimer de edad avanzada, a fuerza de rutina, se recupera poco, pero se retrocede menos. Pasqual
Maragall es el mismo de hace tres años,
pero con tres años más. A sus 84 años, cada mañana pasea cerca de la plaza Molina de Barcelona en dirección al centro de
día donde le esperan los de siempre, con
quien comparte horas de motivación, recuperación y estima. Le acompaña y le
recoge su cuidador habitual. Pasqual
juega con su débil mirada y observa las
gordas lineas discontinuas en el pavimento de Barcelona que le permiten recorrer el camino de vuelta. Vuelve para
Que a Pasqual Maragall
no se lo trague nuestro
olvido... y menos en días
como hoy
descansar en el piso de toda la vida, donde escucha cada día de cada día la novena de Beethoven. Las rutinas del alzheimer. Y puede también que repita un concierto de habaneras de Silvia Pérez Cruz
o los boleros de Mayte Martín o la guitarra de Andrés Segovia. El presente puente emocional con el pasado. Pasqual Maragall, el alcalde de los Juegos Olímpicos
de Barcelona, ha abandonado la vista para refugiarse en el oído.
Hoy no verá la ceremonia de inauguración de los Juegos de París por culpa
El paraguas de Pasqual
de una agnosia, incapaciYa escribió Jorge Manrique:
dad de procesamiento de
“Recuerde el alma dormida,
la información que se imavive el seso y despierte”. El
pulsa a los sentidos, consealzheimer está, pero su legado
cuencia de la enfermedad.
queda.
Porque Pasqual casi no ve.
Octubre del 2007. Pasqual
Con el alzheimer casi todo
Maragall anuncia con la banes que no, pero queda su
dera de los valientes : “Tengo
legado, su inmenso legado.
un principio de alzheimer.
En la web de la FundaQuiero derrotarlo. En ningún
ción Catalunya Europa
lugar está escrito que esta en(catalunyaeuropa.net),
fermedad sea invencible”. Y
que presiden sus hijos Aien solo seis meses se creó la
ry y Guim y que dirige DoFundación Pasqual Maragall.
lors Camats, existe un arLos avances se han ido sucechivo digital que te dirige a
diendo, y pronto podría exislos lugares donde puedes
tir un test para detectar si teencontrar todos los pensanemos riesgo de sufrir alzheimientos, artículos, libros,
mer. Qué valentía la de la
entrevistas, discursos de
familia Maragall de cumplir
Pasqual… La visión eurolos deseos de Pasqual, los polípeísta, el federalismo, la
ticos y los científicos.
relación Catalunya-EsY mientras, hoy amenaza
panya, la inmigración...
lluvia en París. Esta noche, lleGusto de presente con bugado a casa, cuando Pasqual
colismo del pasado. Buceo
se siente en el sofá, su cuidaen la extraordinaria web y
dor le debería poner Le paraencuentro el discurso que
pluie de Brassens, una canción
leyó en la inauguración de
que adora y que, como tantas
los Juegos de Barcelona’
otras (los misterios del alLV
92. Escrito en Olivetti, en
zheimer) se sabe de memoria:
catalán y en mayúsculas, el Pasqual Maragall y su hija Cristina, hace un par de meses
Chemin faisant, que ce fut tentexto sigue dolorosamente
dre, d’ouïr à deux le chant joli,
vigente 32 años después:
da cuatro años para hacer deporte, lu- que l’eau du ciel faisait entendre, sur le toit
“Barcelona quiere ser, ante todo, una char sin violencia y hablar un lenguaje de mon … parapluie. Y que cante esta nociudad europea, de espíritu internacio- común. Que esta sea la fiesta de los hom- che el alcalde más admirado en su frannalista que ha permitido en este siglo –el bres y de las mujeres, de las naciones y las cés perfecto, sonriendo, ajeno a lo que
del progreso y el de las guerras, de la ciudades del mundo y que signifique el sucede en París, pero sobre todo que no
arrogancia de las palabras y de la impo- inicio de una paz duradera que la juven- se lo trague nuestro olvido ... y menos en
tencia de los corazones– encontrarse ca- tud merece”. Tan pasado, tan presente. días como hoy. Te recordamos, Pasqual.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El paraguas de Pasqual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Basté, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-07-26
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Jocs Olímpics
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Alzheimer
Fundació Catalunya Europa
Fundació Pasqual Maragall
Brassens, Jacques
Description
An account of the resource
Article publicat al diari <em>La Vanguardia</em> el dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de París 2024: <a href="https://www.lavanguardia.com/deportes/20240726/9829851/paraguas-pasqual.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.lavanguardia.com/deportes/20240726/9829851/paraguas-pasqual.html</a>
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2666/WP3_Federalisme_JLLCampa.pdf
0aafd39291edde5c67e05be4665a0a63
PDF Text
Text
Working paper n.3
El pensament polític de
Pasqual Maragall en relació
al federalisme i a l’encaix
Catalunya -Espanya
Josep Lluís Campa Planas
Abril 2016
1
�Sumari
1. OBJECTIU DEL TREBALL
1.1. Preguntes d’investigació
1.2. Justificació
5
5
5
2. MARC TEÒRIC
2.1. El federalisme
2.2. Les relacions Catalunya-Espanya
6
6
15
3. METODOLOGIA
20
4. ANÀLISI QUANTITATIU DELS CONCEPTES
4.1. Paraules més utilitzades
4.2. Eixos d’anàlisi
4.3. Criteris complementaris
22
22
23
26
5. ANÀLISI DEL PENSAMENT DE pASQUAL MARAGALL
5.1. Federalisme
5.2. Catalunya i Espanya
5.3. Relacions entre Catalunya i Espanya
5.4. Nacionalisme
5.5 Europa
5.6. Estatut
5.7. Fiscalitat
5.8. Interlocució
5.9. Independència
28
29
35
40
44
47
49
52
54
56
6. CONCLUSIONS
57
7. RESPOSTES A LES PREGUNTES D’INVESTIGACIÓ
64
8. BIBLIOGRAFIA
68
annexOS
70
La primera versió d’aquest treball es va presentar el juny de 2014 com a Treball
Final de Grau de l’autor en el Grau de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat
Pompeu Fabra, tutoritzat pel professor Marc Santjaume Calvet
2 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�Resum
P
asqual Maragall és una figura cabdal de la política des de la restauració democràtica a
Espanya, en els àmbits local, català i espanyol. Ha deixat la seva empremta com Alcalde
de Barcelona i responsable màxim dels Jocs Olímpics de 1992, i com a President de la
Generalitat de Catalunya en el període de gestió i aprovació del nou Estatut de Catalunya
del 2006. Tot i ser un polític lligat a un partit concret (el PSC) ha mostrat una capacitat constant de
plantejar-se la política amb llibertat de pensament, oferint a la societat enfocaments i alternatives
que desbordaven els límits partidistes.
Des de la seva perspectiva catalanista, ha intentat millorar el marc Constitucional i Estatutari de
relacions entre Catalunya i Espanya partint del reconeixement de Catalunya com a nació, amb la
conseqüència derivada de considerar a Espanya com a “nació de nacions”. En base a aquests dos
fets citats, el federalisme de tipus pluralista és la seva proposta d’articulació territorial per Espanya.
L’objectiu del treball és recopilar, classificar i analitzar metodològicament el pensament polític
de Pasqual Maragall en relació al federalisme com a proposta constitucional que pugui establir
un encaix estable de Catalunya en el conjunt d’Espanya, i serveixi a la vegada per la integració de
Catalunya en la Unió Europea.
Paraules claus: Federalisme, Pluralisme, Catalanisme, Catalunya, Espanya, Europa
Abstract
P
asqual Maragall is a political key figure since the restoration of democracy in Spain, at the
municipal, state and national level. Mr. Maragall left his mark as the Mayor of Barcelona
during the 1992 Olympic Games, as well as the President of the Generalitat of Catalonia
during the preparation and parliamentary approval in 2006 of the new Statute of Catalonia.
Despite being tied to one political party (Socialist Party of Catalonia, PSC), Mr. Maragall’s political
views are embedded on the freedom of thought, offering approaches and alternatives that overcome
partisan views.
From his understanding of Catalonia as a nation, and Spain as a “nation of nations”, Pasqual
Maragall aimed to improve the legislative framework that rules the relationship between Catalonia
and Spain. Mr. Maragall’s political proposal for the territorial organization of Spain is been known
as “Pluralist Federalism”.
The purpose of this study is to collect, classify and analyze methodologically Pasqual Maragall’s
pluralist federalism thinking. This study will focus on Mr. Maragall’s constitutional proposal
aimed to ensure not only Catalonia’s steady fit in Spain, but also the integration of Catalonia in the
European Union.
Keywords: Federalism, Pluralism, Catalanisme, Catalonia, Spain, Europe
3
�1. Objectiu del treball
1.1. Preguntes d’investigació
L
’objectiu del treball és recollir, estudiar i analitzar el discurs polític que en relació al federalisme
i als problemes de la relació entre Catalunya i Espanya fa Pasqual Maragall en el període
1982-2006, és a dir entre el moment en què és elegit Alcalde de Barcelona i fins la finalització
de la seva etapa com a President de la Generalitat de Catalunya, incloent el període en que va
ser candidat a la presidència de la Generalitat.
El treball té una concepció ampla i global, amb la finalitat d’identificar els trets que composen
el pensament de Pasqual Maragall sobre la problemàtica plantejada. Aquesta recerca d’una visió
extensa sobre els plantejaments polítics d’en Maragall, es concreta, a més, en unes preguntes a les
que el treball busca donar resposta: Quin és el diagnòstic que fa Pasqual Maragall sobre les relacions
entre Catalunya i Espanya? Es pot identificar un “model Maragall” com a proposta per construir
una nova forma d’organització política per Espanya i Catalunya? Té aquest model característiques
federals? Quin tipus de federalisme proposà Pasqual Maragall? Maragall és nacionalista, catalanista
o espanyolista? Fins a quin punt l’Estatut de 2006 respon al pensament i les propostes de Pasqual
Maragall? Eren les propostes de Pasqual Maragall la tercer via per la que alguns aposten com
alternativa de sortida al problema polític actual entre independència i l’status-quo vigent?
1.2. Justificació
Dins de la bibliografia consultada sobre el President Maragall, no ha estat possible localitzar cap
estudi sobre aquest tema en concret; de fet hi ha moltes biografies, entrevistes i reculls d’escrits
i discursos, però cap treball sobre l’estudi del pensament polític general d’en Maragall. Es tracta
doncs d’un treball que intentarà investigar en un tema inèdit i del que no hi ha antecedents.
La primera intenció del treball era abordar el conjunt del pensament del President, però els treballs
i contactes previs ens han fet concretar en el federalisme i les relacions entre Espanya i Catalunya.
La amplitud dels temes sobre els que en Maragall ha treballat (el govern de la ciutat, l’urbanisme, el
paper de les ciutats i les regions al Mediterrani i a Europa, les noves formes de partit polític) i també
la característica dispersió i aparent desordre -que no manca de rigor- del seu pensament van portar
a limitar l’abast del treball als temes concrets citats.
A més, el treball té un interès conjuntural en base al conflicte polític present, centrat precisament
en l’encaix –o no- de Catalunya dins d’Espanya, i a algunes de les propostes de solució que es
plantegen, com la del federalisme
4 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�2. Marc Teòric
2.1. El federalisme
Context general
E
n el món s’estan donant una sèrie de canvis i moviments que alteren la situació de la postguerra
mundial caracteritzada per l’equilibri del terror nuclear, l’enfrontament entre dos models
econòmics i polítics amb dues grans superpotències, i -un cop produïts els processos de
descolonització- el manteniment de les fronteres dels estats existents.
D’una banda, el procés de globalització de l’economia amb la desaparició de fronteres (al menys
pel que fa als capitals, serveis i determinats béns), la tendència a la integració en empreses
transnacionals, i a les regulacions realitzades a nivell supraestatal, comporta la superació “per dalt”
de l’escala del nivell dels estats, fins i tot arribant a formes de governança global: “No podem anular
la globalització; està aquí per a romandre. La qüestió és cóm fer-la funcionar. I per funcionar
caldrà tenir institucions públiques globals que ajudin a establir les regles” (Stiglitz, 2002: 278).
Aquesta globalització és paral·lela a la necessitat de tractar al ciutadà de forma propera, donantli respostes adequades i fins i tot personalitzades a les seves necessitats, des de la proximitat i el
nivell local. L’extensió del principi de subsidiarietat és una manifestació d’aquest moviment cap a
la potenciació de la gestió local.
En l’àmbit europeu, el procés progressiu de construcció de la Unió Europea1, si no es veu
interromput, pot conduir a una organització de caire federal, on els estats actuals es convertirien en
estats federats de la Unió. De fet, els estats actuals es veuen sotmesos a diferents tensions: cessió de
sobirania i de competències cap a organismes supranacionals (com les institucions de la Unió i els
organismes independents creats per la Unió com són el Banc Central Europeu i el Tribunal Europeu
de Justícia); pressió dels seus ens regionals i locals per traspassar competències als nivells polítics
i de gestió més propers al ciutadà, que en funció de la historia, l’homogeneïtat interna del país i la
seva dimensió física, tenen més o menys força, i més o menys caire polític o administratiu; i pèrdua
de control sobre la regulació i poder sobre determinats àmbits, en especial el financer.
Un altre moviment que s’està produint és l’increment de les migracions de ciutadans entre països,
de forma que les societats estatals estan perdent l’homogeneïtat que tenien, passant en general a
incloure un grau més alt de diversitat cultural, lingüística i religiosa.
També en aquest context està present el Trilema de Rodrik (Rodrik, 2007), que considera que
en el món globalitzat són incompatibles tres conceptes: la democràcia, la sobirania nacional i la
globalització2.
1. “¿Qué es exactamente la Unión Europea? ¿Es una organización internacional… o es un estado federal? La UE no se circunscribe bien
a ninguna de las dos categorías. A diferencia de otras Organizaciones Internacionales, ha recibido la delegación de importantes poderes
independientes, tanto en el ejecutivo, el legislativo, como en el judicial, de forma muy parecida a como los ostenta un estado. Sin embargo,
a diferencia de los estados federales, los gobiernos de los estados miembros siguen siendo los signatarios soberanos del Tratado de la UE y
los estados miembros siguen siendo soberanos en muchas áreas de la política, incluida su capacidad de firmar tratados internacionales. (Hix
i Hoyland, 2012: 12).
El sistema político de la UE está descentralizado en grado sumo, se basa en el compromiso voluntario de los estados miembros y de sus
ciudadanos, y descansa en organizaciones subalternas (los estados-nación existentes) para administrar la coerción y otras formas de poder
estatal” (Hix i Holand, 2012: 15).
2. Segons Rodrik, els estats, aplicant la seva sobirania nacional, generen costos de transacció en el comerç mundial associats a discontinuïtats
legals i regulatòries; la integració econòmica mundial requereix eliminar els obstacles entre les fronteres; i per últim, la democràcia,
difícil ja en entorns estatals homogenis social i culturalment, ho és encara més aplicada a nivell mundial. Rodrik expressa la necessitat
de fer una elecció entre dos d’aquest tres conceptes, en la mesura que els tres no es poden combinar alhora en el món actual.
5
�Per tant, considerant que els estats estan deixant de ser uniformes, estan perden el monopoli de moltes
competències, i estan abocats a gestionar la diversitat i la pluralitat, les solucions organitzatives
basades en la uniformitat, la centralització i la simetria no semblen tenir gaire futur. Cal introduir,
doncs, pluralisme en l’enfocament.
Federalisme: Característiques generals
El context descrit porta a la necessitat de considerar la creixent importància de les institucions de
tipus federal, que puguin afavorir la coexistència de la multiplicitat de nivells de govern. En efecte,
Federalisme és un “terme de caràcter normatiu que fa al·lusió a la defensa d’un govern múltiple, que
combina elements de govern comú i d’autogovern regional3. Combina unitat i diversitat, acceptant,
preservant i fomentant diverses identitats dins d’una unió política més àmplia. L’essència del
federalisme com a principi normatiu és la perpetuació tant de la unió com de la no-centralització al
mateix temps” (Watts, 2006: 97).
L’organització federal té els seu origen en els Estats Units. Daniel Elazar resumeix les seves
característiques de la següent forma, contemplant el federalisme com un sistema polític de govern
i de vincle entre les persones:
“un sistema polític no centralitzat en què les competències no estaven assignades
per
«nivells», sinó distribuïdes per les diferents arenes, federal, estatal i local... En
termes estrictament governamentals, el federalisme és una forma d’organització política
que uneix diferents formes de govern dins d’un sistema polític general, de manera que
totes mantinguin la seva integritat política fonamental. A més, distribueix el poder entre
el govern general i els constituents, a fi que tots participin en els processos d’execució i de
presa de decisions del sistema. En un sentit més ampli, el federalisme representa el vincle de
persones lliures i les seves comunitats, per mitjà d’uns acords polítics duradors però limitats,
amb l’objectiu de protegir certs drets i aconseguir unes finalitats específiques comunes tot
preservant les integritats respectives dels participants.” (Elazar, 2011: 44, 45).
Federalisme és, per tant, separació de poder polític en dos nivells, combinant dues idees: el shared
rule, les institucions i el poder compartits en el nivell de la unió federal, i el self rule que es refereix
a l’existència d’estructures d’autogovern propi per part de les unitats constituents, de les regions.
Les Federacions són sistemes federals aplicats que comparteixen unes característiques estructurals
(Watts, 2006, 105): Existència de dos nivells de govern, el federal i el regional, reservant normalment
com a competències federals la defensa, les relacions internacionals, la moneda i l’emissió de deute
públic, l’equilibri interterritorial i la gestió econòmica (parcialment); assemblees legislatives federals
bicamerals, que inclou una segona cambra de representació territorial, amb un paper significatiu en
l’elaboració legislativa; un repartiment constitucional formal dels poders que garanteix algunes
àrees de plena autonomia per a cada instància; existència d’un fòrum de representació regional dins
de les institucions federals; Constitució escrita, dotada de supremacia sobre les altres lleis, i que no
és reformable unilateralment sense acord amb les regions; formes d’arbitratge en cas de conflicte
(Tribunals o referèndums) que regulen les solucions a les disputes entre els diferents nivells de
govern; i establiment de procediments i institucions de col·laboració intergovernamental en àrees
amb competències compartides o superposades.
Més enllà d’aquests trets formals, és rellevant cóm es donen i s’apliquen en la pràctica els principis
3. Per evitar confusions, al llarg del treball ens referirem a Regions quan parlem de les entitats subnacionals d’una Federació, siguin conegudes
com Entitats Constituents, Estats, Regions o Comunitats Autònomes.
6 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�legals constitucionals, doncs sovint hi ha diferències entre els plantejaments teòrics i la pràctica
política. Són importants els processos polítics, les actuacions de les forces socials dins del sistema,
les institucions federals i regionals i el seu funcionament. En el cas concret de les institucions,
cal “tenir en consideració no només en quina mesura les institucions de cada sistema reflecteixen
el particular equilibri de forces socials i polítiques d’una societat, sinó que també cal considerar
quin és l’abast d’aquestes institucions un cop establertes, i com es canalitza i influeix l’articulació
d’unitat i diversitat dins de la mateixa” (Watts, 2006:109).
Elazar posa èmfasi en la possibilitat de dissenyar sistemes federals centralitzats o descentralitzats,
amb jerarquia entre els nivells de poder o no; descriu que “des de bon començament, el sistema de
govern nord-americà estava organitzat com una matriu, no com una jerarquia: un sistema polític
no centralitzat en què les competències no estaven assignades per «nivells», sinó distribuïdes per
les diferents arenes, federal, estatal i local”. Una distribució de competències de tipus matricial, no
piramidal, com un reflex més de la separació i equilibri de poders (Elazar, 2011: 43).
També es pot distingir entre el Federalisme Cooperatiu, que en el seu disseny i pràctica intenta
reduir els conflictes entre els poders i impulsa mecanismes de cooperació més que d’enfrontament,
i el Federalisme Competitiu que potencia polítiques –essencialment econòmiques- competitives
entre les regions, la qual cosa pot significar beneficis a curt termini entre els ciutadans, però pot
atacar la cohesió de la unió federal. (Watts, 2006:169).
Dins del disseny dels sistemes federals és important també considerar la qüestió de la Simetria o
Asimetria: s’identifica en primer lloc una asimetria política, que existeix en totes les federacions
i ve donada per condicionants diversos que incideixen sobre el poder real de cada regió dins de la
federació. Les diferències de territori, població, riquesa en recursos naturals que tinguin cadascuna
de les parts federades impliquen diferència en el poder que tenen dins de la federació. L’exemple
d’una asimetria d’aquest primer tipus ens la dóna comparar, dins dels Estats Units, dos estats com
Califòrnia i Vermont, molt diferents en habitants, extensió i potencial econòmic. De fet, es considera
que quan existeix asimetria de forma molt extrema és una font d’inestabilitat en la federació, en
especial si el nombre d’unitats federades no és molt gran.
Un altre tipus d’asimetria és l’anomenada Constitucional, que es dona quan “el grau en que
s’assignen les competències a les unitats regionals no són uniformes” (Watts, 2006:176). On
està reconeguda ho és per a reconèixer diferències significatives entre les regions. Aquest tipus
d’asimetria es pot donar per l’increment normatiu de l’autoritat federal o regional segons els casos,
o bé quan dins d’una constitució formalment simètrica les regions poden optar per “assumir” o
“abandonar” algunes competències. (Watts, 2006: 179). De fet, Espanya va introduir una asimetria
temporal quan va contemplar dues vies diferents d’accés a l’autonomia, i també en la forma com
els Estatuts d’autonomia recullen diferents competències.
L’estructura d’organització de l’estat té influència i repercussió també en els sistemes electorals i
de partits polítics; i a l’inrevés. Es donen combinacions entre sistemes electorals majoritaris amb
circumscripcions uninominals i sistemes electorals proporcionals. En relació als partits polítics,
hi ha varietats en les formes de relació orgànica entre les estructures dels partits a nivell federal i
regional.
Algunes federacions tenen a la pràctica més problemes que d’altres, sense que es puguin imputar
les disfuncions al model federal, sinó més aviat als propis països. De tota manera s’identifiquen
uns factors que afavoreixen el sorgiment de tensions: diferències en la composició social; nivell de
desenvolupament econòmic i desigualtat social; llengües no reconegudes; arquitectura institucional
no adequada a les diversitats existents; manca d’estratègia política que combini la lleialtat federal i
7
�l’atenció a les reivindicacions regionals; i polarització dels processos polítics, quan cada part creu
que només pot guanyar a costa de l’altre (Watts, 2006: 239).
No podem acabar aquesta descripció de les característiques del federalisme sense fer esment del
seu origen com a pacte polític4, en el sentit “d’agrupació deliberada dels humans com a iguals per
establir cossos polítics de tal manera que tots reafirmin la seva igualtat fonamental i preservin els
seus drets bàsics”. (Elazar, 2011: 118). Acord, doncs, voluntari, lliure, amb voluntat de continuïtat,
respectant identitats originals i la multiplicitat d’interessos, il·lustrat en la següent cita d’Elazar que
ofereix el federalisme com a forma d’organització política en món interdependent com l’actual:
El federalisme reapareix com a força política perquè s’ajusta al principi que no hi ha
majories ni minories simples, sinó que totes les majories es componen de conglomerats
de grups, i el principi corol·lari dels drets de la minoria, que no tan sols protegeix que
les minories puguin preservar-se, sinó que obliga les majories a ser compostes en lloc de
ser artificialment simples. Aquests principis els serveix emfatitzant la base consensual de
l’organització política i la importància de la llibertat en la constitució i en el manteniment
de la república democràtica. Tots dos principis són especialment importants en un món cada
vegada més complex i interdependent en què les persones i els pobles han de viure junts
tant si els agrada com si no, i fins i tot aspiren a fer-ho democràticament. Per això no és
sorprenent que els pobles i els Estats de tot el món busquin solucions federals als problemes
d’integració política dins un marc democràtic. (Elazar, 2011: 116).
Federalisme Pluralista
Diversos autors reconeixen, però, que el federalisme clàssic pot no donar solució a la diversitat
dins d’una societat. Watts posa en evidència que quan hi ha diversitat arrelada en una societat, els
intents d’homogeneïtzar-la potenciant la unitat política acostumen a fracassar, i en canvi reconèixer
la diferència interna redueix la tensió; però diu també que cal compensar aquest reconeixement amb
un enfortiment dels nexes d’unió de la federació així com de la confiança i lleialtat entre els dos
nivells de poder. (Watts, 2006: 110).
Ferran Requejo observa que, d’una banda, la lògica federalista ha estat segrestada en la realitat dels
règims federals dels segles XIX i XX “en primer lloc, pels processos moderns de state-building
i, en segon lloc, pels processos de nation-building promoguts pels estats.” (Requejo, 2009: 202).
D’altra banda, la història de les federacions s’ha desenvolupat de forma quasi total sobre models
de federalisme simètric, que han tingut sempre problemes per acomodar diversitats en el seu sí. De
fet, els estats federals -nascuts en part com alternativa als estats centralitzats- acaben compartint en
la pràctica principis d’estat unitari. En aquests estats federals es substitueix el súbdit pel ciutadà,
que forma part del demos territorial global, i l’autoritat federal es situa moralment per sobre de la
regional, i demana lleialtat a tots. El resultat és un retorn al monisme col•lectiu, al poble de tota la
federació com a únic subjecte polític (Requejo, 2009: 207).
Ja hem esmentat abans que una federació de tipus pluralista és una solució que ofereix el corrent
pluralista per a l’organització territorial d’un estat amb diversitat d’identitats internes. De fet, és la
solució que sembla poder conjuminar millor la continuïtat de l’estat total amb el reconeixement de
la seva pluralitat interna, doncs no passa ni per la dissolució o assimilació de les diferències, ni per
la segregació o apartament de les minories.
A les característiques enunciades abans dels sistemes federals, les federacions plenament pluralistes
4. Segons el diccionari de la Real Academia Española, federal és un concepte amb origen en la paraula llatina
foedus que té el significat de pacte o aliança. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans no recull aquest origen.
8 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�n’han d’afegir tres de complementàries (McGarry i O’Leary, 2009: 43):
•
•
•
Suposen no només una divisió de poders garantida per la constitució, que les autoritats federals
no poden rescindir de manera unilateral, sinó també una autonomia substancial, i una adjudicació
raonable de recursos fiscals a les regions.
Tenen normes de presa de decisions consensuals, i fins i tot consocionals, més que no pas
majoritàries al govern federal: Comparteixen poders executius inclusius i acords representatius
en el govern federal, i principis proporcionals de representació i adjudicació de càrrecs i
recursos; tenen segones cambres fortes que representen les regions, de forma que els Senats no
són calcs de la Cambra de Representants; i disposen d’un poder judicial regional fort, amb un
paper regional en la selecció dels jutges federals.
Són plurinacionals. Reconeixen un concepte de la sobirania pluralista i no monista, és a dir,
reconeixen l’existència de diverses nacions en el sí de la unió. Una federació plurinacional
comporta autonomia territorial col·lectiva per a les nacions sòcies.
En aquest punt, els autors constaten que qualsevol federació, qualsevol model organitzatiu, que
pugui adoptar la Unió Europea, per ser viable haurà de ser del tot pluralista, reconeixent la diversitat
de la seva composició interna, de forma compatible amb la unió general. Aquest exemple ens ajuda
a visualitzar que una federació pluralista és possible en la realitat i que, per tant, les crítiques
que es fan al model teòric poden ser superades en la pràctica política. De fet, la Unió Europea va
començar com una Confederació [“organitzacions polítiques preexistents s’uneixen per a dotarse d’un govern comú per a l’exercici de determinats fins. El govern comú depèn dels governs de
les unitats constituents en estar compost per delegats d’aquests mateixos governs, de manera que
s’erigeix sobre una base fiscal i electoral indirecta” (Watts, 2006: 97)], però va adoptant de forma
gradual més elements federals, amb els estats clàssics com a parts federades en la Unió.
Els factors o condicions d’èxit o fracàs d’una federació pluralista estan en bona part lligats a la
història (McGarry i O’Leary, 2009: 74-75). Que la majoria de la federació pertanyi a una nació
històricament dominant és una dificultat; en canvi, el fet de formar-se la federació com a resultat
d’un procés de democratització com a sortida d’una situació autoritària, és una facilitat. L’existència
d’identitats imbricades que afavoreixin lleialtats a nivell de tot l’estat és una facilitat, que fins i tot
suggereix la conveniència per un estat de respondre políticament al problema identitari, abans que les
relacions entre nacionalitats es puguin deteriorar. La distribució del poder que permeti la influència
de les regions en el poder federal és també un factor favorable. L’existència d’una nacionalitat
majoritària forta, quan decideix aplicar el federalisme pluralista, és un factor d’èxit superior
a la dispersió entre moltes identitats més o menys equilibrades. Són molt difícils empíricament
les federacions diàdiques, amb només dos membres. La prosperitat econòmica, que permet més
fàcilment la redistribució de recursos, és un altre factor de continuïtat.
En relació a l’asimetria, val a dir que el pluralisme federal implica el reconeixement i aplicació
en la pràctica de l’existència de diferències entre les regions federades, incloent-hi la coexistència
de diverses concepcions de ciutadania. En un federalisme multinacional, els ciutadans membres
poden estar sotmesos a lleis diferents, com plasmació de l’enfocament de la solució al dilema entre
tractament idèntic o tractament equitatiu: “la igualtat d’individus i de nacions en una federació
s’hauria de considerar en funció de les seves necessitats particulars i desenvolupaments històrics, i
no per la seva relació idèntica amb altres individus o estats membres en una federació” (Simpson i
Tully, 2009: 180).
Podem ara recollir la defensa del model que es fa des de la teoria del federalisme plurinacional, davant
determinades crítiques ja abans exposades. En relació a la consideració liberal que té prevenció a
posar els drets col·lectius de les nacionalitats minoritàries per davant dels drets individuals, cal
9
�tenir en compte que
“Una interpretació adequada dels drets individuals liberals i la igualtat vol respecte per
la cultura dels pobles ... el federalisme constitueix una defensa contra la propagació de
l’autoritarisme, ja que dispersa el poder, té més força en acords pluralistes (multilingües i
multiculturals) que en les federacions nacionals (monolingües i monoculturals). El pluralisme
territorial és un excel·lent mecanisme de control del despotisme” (McGarry i O’Leary, 2009:
69).
També és qüestionable la crítica que es fa en base a una pretesa amenaça a la unitat de l’estat, en
el sentit que el pluralisme aprofundeix les divisions i les institucionalitza, portant a l’enfrontament
alhora que dificulta els mecanismes redistributius i de solidaritat. Sense deixar de reconèixer que hi
ha referents reals empírics d’aquesta situació, l’argument pluralista es basa en la consideració que
la mobilització de les minories no surt com a conseqüència de l’organització territorial, sinó que
a l’inrevés, és la no solució adequada al problema de la diferència la que porta a l’enfrontament.
El pluralisme territorial, el reconeixement de la diferència i la seva gestió –això sí, complexa-, és
“l’opció democràtica, liberal i estratègica adequada” ((McGarry i O’Leary, 2009: 72).
Un model de federalisme plurinacional basat en el pluralisme de valors
Un cop vistes en el punt anterior les característiques del federalisme pluralista, passem a exposar a
continuació de quina forma es pot concretar aquest model de pluralisme en una determinada forma
d’acord federal; és a dir, quins han de ser els trets que hauria de complir en la pràctica un pacte
constitucional de tipus pluralista:
En primer lloc, cal el reconeixement constitucional explícit de la plurinacionalitat. L’experiència
mostra que la igualtat formal de la ciutadania no garanteix el reconeixement d’aquesta diversitat
nacional. Cal remarcar que a vegades es dona un reconeixement de la pluriculturalitat i del
multilingüisme, però dins d’una nació única.
En segon lloc, hi han d’haver acords asimètrics que permetin un alt grau d’autogovern propi a les
nacions minoritàries, compatibles amb mecanismes de cooperació entre els dos nivells de govern,
però amb clara divisió de poders i d’assignació de competències
Com a tercera condició , cal implicar una regulació plurinacional del govern de la federació, és a
dir la necessària participació (i protecció) de les nacions minoritàries en les institucions del govern
compartit; han de tenir el mateix dret d’intervenció en els processos de reforma constitucional. Tot
plegat requereix de la conformació d’una confiança federal mútua, d’un espai de lleialtat per totes
les parts. El que cal evitar és la “tirania de la majoria”.
Finalment, i lligant amb el vessant de vincle entre les persones (i les institucions), que és també part
del pacte federal, és important desenvolupar una cultura política plurinacional, que faci precisament
de la diversitat de nacions un factor d’identitat de la unió política.
En quant a la inclusió del dret de secessió, “No sembla que hi hagi cap argument normatiu definitiu
—de caràcter moral o funcional— contra la introducció d’aquest dret quan s’institueixen normes
procedimentals clares que evitin els usos estratègics per part de les elits de les nacions minoritàries”
(Requejo, 2009). Però aquest dret s’ha d’enfocar des d’una perspectiva federal, no pas nacionalista
o d’una de les parts: ha de prohibir decisions unilaterals per cap de les parts i introduir l’obligació
de negociar en base a uns procediments coneguts.
1 0 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�Malgrat l’anterior, Watts argumenta contra la secessió en base al risc de debilitar al conjunt de la
federació, a ser un element de desconfiança en el futur, i a que dificulta la coordinació entre els
nivells de govern. Tot i això, considera que negar el problema ajuda a que es produeixi la secessió.
La proposta en base al pluralisme federal no oblida, més aviat insisteix i reafirma, determinats trets
del federalisme: complexitat normativa i institucional; necessària igualtat de les parts que pacten;
respostes no definitives; naturalesa experimental del federalisme; adaptació a les característiques
especials de cada cas.
Per últim, esmentar que Elazar dona una doble dimensió al federalisme: “La virtut del federalisme
no únicament radica en la seva utilitat a l’hora de mantenir el pluralisme, sinó també de contenirlo” (Elazar, 2011: 534). Per mitjà del federalisme, es poden articular unitats constituents diverses,
unides pel vincle del pacte, assegurar la llibertat necessària per respectar el pluralisme, i organitzar
el govern.
Resumirem, per finalitzar, la visió teòrica del federalisme, recordant que el concepte Federal
significa bàsicament pacte de govern en dos nivells: el central compartit i el regional en forma
d’autogovern. Sota aquest concepte hi ha múltiples formes organitzatives possibles, en funció de
diferents característiques del disseny aplicat: nacionalitats reconegudes, grau d’unitarisme, grau de
descentralització i grau d’asimetria. Conèixer i reconèixer la realitat del país permet el disseny d’un
sistema polític més eficient.
El federalisme aplicat al món és de forma molt majoritària uninacional, com a resultat dels processos
conjunts i paral·lels de formació de l’estat i construcció de la nació. El context mundial d’inicis
del segle XXI sembla afavorir, però, la implantació de formes federals pluralistes de repartiment
del poder, tant dins dels estats que tenen múltiples nacionalitats internes com en la formació de
federacions supranacionals com la Unió Europea.
Els sistemes federals, com a conseqüència del repartiment de poders, impliquen complexitat,
experiment, adaptació, negociació, col·laboració, empatia, confiança. I això requereix igualtat entre
les parts, regles i procediments. En un sistema federal és molt important la creació i manteniment
d’una cultura federal, de poder compartit, d’igualtat entre les parts constituents. Aquesta cultura,
política, institucional i cívica, afavoreix l’establiment d’un entorn de confiança federal entre les
parts, que permet arribar a compromisos creïbles.
No és una actitud exclusiva en els sistemes federals, però negar divergències o diversitats i no
afrontar problemes reals a les societats, no és la manera de solucionar-los ni apaivagar-los, sinó de
fer-los més grans.
Per tant, podem concloure que un sistema federal de concepció monista no és la solució per a
l’organització política d’estats plurinacionals o amb minories fortes i compactes en el seu interior.
Una concepció pluralista de la unió federal, amb reconeixement de la pluralitat interna i dels
diversos subjectes polítics existents és més adequada. Això sí, aquest enfocament pluralista ha
d’anar acompanyat d’una forta lleialtat mútua entre les unitats constituents, entre elles i envers la
Federació.
1 1
�2.2. Les relacions Catalunya-Espanya
Aquest apartat del marc teòric el dediquem a concretar l’altre espai que estudiarem del pensament
de Pasqual Maragall, a banda del federalisme: el relacionat amb Catalunya, Espanya i les seves
relacions de poder, identitat, sobirania, dependència i interdependència. Però a més de Catalunya i
d’Espanya, cal tenir en compte un altre subjecte polític que també forma part de l’entorn d’actuació
de Maragall, que és Europa: tant com un objectiu a assolir -fins al 1986-, com un referent en la
restauració democràtica d’Espanya en un espai polític lliure i democràtic, i finalment com a nova
entitat supranacional que influeix en les competències i les relacions entre Catalunya i Espanya.
No és de l’abast d’aquest treball un anàlisi detallat de la història, la realitat, l’enfocament i les bases
teòrico-polítiques de les relacions Catalunya-Espanya, però sí que cal un mínim d’aproximació als
conceptes i fets que conformen aquesta interdependència, doncs influeixen en els tipus d’organització
del poder que adopta l’estat espanyol i les seves parts constituents. Per tant, farem a continuació un
intent de fixar els conceptes de nacionalisme, catalanisme i federalisme en l’entorn de les relacions
entre Catalunya i Espanya, així com descriure certs esdeveniments històrics que tenen influència sobre
l’objecte del nostre treball: la instauració de la democràcia a Espanya, la construcció de l’estructura
Constitucional i estatutària, i el fracàs del procés de l’Estatut de 2006.
Nacionalime - catalanisme - federalisme
En el context català es dona una certa confusió semàntica entre les diferents corrents que, especialment
des de finals del Segle XIX, han dominat l’esfera política vinculada amb l’encaix de Catalunya a
Espanya i les reivindicacions de caràcter nacional o identitari.
Josep Termes i Jordi Casassas plantegen el tema de la següent forma:
“A Catalunya existeix el terme “catalanisme” un mot genèric l’equivalent del qual (com sovint
s’ha destacat) no es troba enlloc d’Europa, com a mínim en una utilització ininterrompuda des
de la meitat del S.XIX. Què representa aquest terme indefinit? Estem davant d’un intent reeixit
de confrontació amb el terme “nacionalisme”, o del reflex d’una praxis nacionalista que se sent
“diferent” per la seva frustració polític-estatal diferent? ... fins a quin punt un terme com el
“catalanisme” no intenta defugir el problema central de Catalunya (i és clar del catalanisme)
que és la definició completa de la seva sobirania?” ... “Tot i ser el més emprat, el concepte
“catalanisme” no és l’únic genèric que ha disputat l’exclusivitat al nacionalisme. A Catalunya
no podem oblidar l’existència del federalisme ... que ha acabat identificant tota una manera
(sociològica, cultural i política) d’entendre el problemes d’identificació i de reivindicació
nacional.” (Casassas, 1997: 58).
Han estat termes que han tingut diferent càrrega política i han inclòs diferents concepcions de Catalunya
(Almirall, Pi i Margall, Cambó, Roca i Farreres, Nin), tot i que a vegades també han estat polisèmics,
al incloure sota una mateixa paraula concepcions polítiques allunyades entre elles, com il·lustra la
següent cita de Rafael Campalans: “Nuestro catalanismo humano, opuesto por definición y esencia
al chovinismo nacionalista, no tenía nada que ver con el catalanismo utilitario de Cambó ni con el
catalanismo doctrinario de los románticos de la historia.” (Casassas, 1997: 73).
Determinats autors consideren que no hi ha diferència entre catalanisme i nacionalisme “cal qüestionarse una vegada més si hi ha alguna diferència entre els termes ‘nacionalisme català’ i ‘catalanisme’,
amb la finalitat de concloure, també una vegada més, que -en rigor- són la mateixa cosa. Es pot establir
un paral·lelisme igualment entre ‘nacionalisme espanyol’ i ‘espanyolisme’ que corresponen al mateix
concepte” (Company, 1997: 187).
1 2 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�D’una altra banda, Caminal considera que:
“Catalanisme i nacionalisme són dues paraules i conceptes complementaris però no sinònims. El
catalanisme inclou des dels seus orígens diferents maneres de concebre la identitat de Catalunya
i la voluntat d’autogovern. A grans trets es pot dir que federalisme i regionalisme en són les seves
dues grans tradicions originàries” ... “Tant regionalistes com federalistes catalans participen
d’una doble idea: 1) reconeixement de la identitat de Catalunya i del seu dret a l’autogovern;
2) voluntat de seguir formant part d’Espanya, com un projecte de convivència compartida,
sobre la base del reconeixement de la pluralitat de pobles que la conformen. El catalanisme
és prou ambigu com per incloure sobre la base d’aquest comú denominador, a regionalistes,
autonomistes, federalistes, nacionalistes i independentistes”. (Caminal, 2009: 495).
Altres autors (Boix, Castells, Requejo, Ridao)5 identifiquen el catalanisme com un moviment polític
ampli, que es dóna principalment durant el segle XX, amb dos objectius concrets: aconseguir l’autogovern
de Catalunya i canviar Espanya cap a la modernitat i la plurinacionalitat.
En l’entorn temporal en que situem el treball (1998-2006), aquest tres conceptes històrics tenen usos
semàntics a vegades confusos. Per evitar confusions en l’anàlisi, en aquest treball farem ús d’aquest
termes en les accepcions conceptuals següents:
Entendrem per Catalanisme el pensament polític que defensa la identitat diferenciada de Catalunya
com a poble o nació i la seva voluntat d’autogovern dins del marc polític espanyol. Per Nacionalisme
(català) ens referirem al pensament polític que defensa la identitat de Catalunya com a nació, i la seva
voluntat d’autogovern, fins arribar –si és possible- a tenir un estat-nació propi. Finalment Federalisme
serà el pensament polític que reconeix la identitat i el dret a l’autogovern de Catalunya (i d’altres pobles)
dins de l’estat espanyol, així com també la solidaritat entre ells, i que s’expressa en un pacte d’iguals:
el pacte federal.
Òbviament, el Catalanisme inclou els altres dos conceptes, en tant que reconeix la identitat i demana
l’autogovern de Catalunya. El federalisme pot tenir com horitzó final la integració de Catalunya en una
Espanya o en una Europa federal, i el nacionalisme te com horitzó final el reconeixement com estatnació.
Espanya i Catalunya des de 1975
Per emmarcar i entendre el pensament de Pasqual Maragall en el període esmentat, hem de tenir en
compte el context polític i històric que el precedeix i en el que es desenvolupa. Ens limitarem a una
breu exposició dels fets més rellevants produïts des del final de la dictadura franquista, doncs són els
que defineixen més directament l’Espanya i la Catalunya del moment; igualment, ens referirem només
als que tenen relació amb el model polític territorial i la relació entre les dues entitats. Com a referència
general hem fet servir el llibre de Caminal sobre l’Estat autonòmic espanyol (Caminal, 2009).
L’aprovació de la Constitució Espanyola el 1978 va obrir el que està reconegut com el període liberaldemocràtic més perllongat de la història d’Espanya. Va ser important la participació de les forces
polítiques catalanes en la seva definició i desenvolupament: “La vocación catalana de construir un
verdadero Estado español ha sido permanente desde los primeros federalistas, herederos del liberalismo
progresista y democrático frente al conservador moderado de los doctrinarios, hasta los constituyentes
de 1978 y los nuevos estatuyentes del pasado año 2006” (González Casanova, citat a Caminal, 2009:
479).
5. Jornades del Cicle “Horitzons 2020”. Ateneu Barcelonès. Octubre-Desembre 2013
1 3
�La Constitució va tenir èxit en la consolidació d’un estat democràtic, homologable a les altres
democràcies europees, tot i determinats condicionants provinents de la situació anterior (rei designat
com el successor pel dictador, paper de les forces armades, preeminència de l’església catòlica, etc).
Espanya es va organitzar territorialment mitjançant un fórmula de descentralització política i
administrativa coneguda com Estat de les autonomies. En frase de Jordi Solé Tura, en l’article 2 de la
constitució espanyola “se dan cita, de manera desordenada, las dos grandes concepciones de España,
enfrentadas no sólo en el terreno de las ideas, sino también en el de las armas: la concepción de España
como una nación única e indivisible y la concepción de España como un conjunto articulado de pueblos
diversos, de nacionalidades históricamente formadas y de regiones” (Solé Tura, citat a Caminal, 2009:
486). La redacció del citat article “defineix un estat híbrid, que no és ni unitari, ni federal, que se sosté
sota principis tan unitaristes com centralistes, i s’estructura, en part, com un estat de concepció federal.”
(Caminal, 2009: 488).
Es pot afirmar doncs que Espanya fa un gran pas des de l’uniformisme anterior cap el reconeixement de
la seva diversitat interna, amb el reconeixement de la capacitat d’autogovern, tant per les “nacionalitats”
històriques, com per la resta de regions i territoris que formen l’estat. No fixa un model, el deixa obert.
Aquest fet es pot interpretar de dues formes: d’una banda, dóna esperança a un gran recorregut en la
capacitat d’autonomia i de reconeixement identitari però, de l’altra, no impedeix que es puguin produir
moviments involutius cap a un nou centralisme.
El resultat és que es transforma la cultura política espanyola, “però persisteix la divisió nacional, la
reserva o oberta resistència contra tot desenvolupament federal d’aquest pluralisme nacional. Continua
veient-se aquest pluralisme com un risc per a la unitat d’Espanya, quan aquest és, contràriament,
fonament imprescindible per avançar cap a una unió política sòlidament assentada” (Caminal, 2009:
491). Catalunya va participar de forma intensa i amb lleialtat democràtica i institucional en el nou estat
constitucional.
L’esmentada doble idea del paradigma bàsic del catalanisme polític (dret d’autogovern dins d’una
Espanya plurinacional) ha estat diagnosticada com esgotada i superada per l’actual catalanisme després
de les complexitats del procés estatutari del 2006 i la sentència restrictiva del Tribunal Constitucional
de 20106.
Però s’han donat resistències a la visió plurinacional d’Espanya. El desenvolupament legal i institucional
de l’estat de les autonomies ha estat “més basat en una concepció devolucionista que en la construcció
d’un model federal coherent” (Caminal, 2009: 501). Diferents fets avalen aquesta afirmació: la LOAPA,
el manteniment de la província com entitat local i circumscripció, la no adequació del Senat com a
cambra de representació territorial, la limitació en el finançament autonòmic, el no reconeixement
de les llengües de forma igualitària, la concepció centralista del Poder Judicial i del propi Tribunal
Constitucional
Tot plegat ha portat al fracàs del procés del segon Estatut d’autonomia. L’intent d’aprofundir en el
reconeixement de la pluralitat nacional de l’estat i d’incrementar i garantir les capacitats de govern
autonòmic que va significar l’Estatut de 2006 van acabar de forma abrupta amb la sentència del Tribunal
Constitucional de 2010. El procés polític que va dur fins aquest final, amb les dificultats de negociació,
els canvis sobre el projecte inicial, les campanyes en contra, la manipulació partidista de la configuració
dels membres del Tribunal, el canvi d’un text ratificat en referèndum pel poble català, va portar primer a
6. Professors Boix, Castells, Requejo i Ridao en diferents jornades del Cicle “Horitzons 2020”. Ateneu Barcelonès. Octubre-Desembre
2013.
1 4 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�la desafecció7 i desprès a la situació actual caracteritzada per l’increment del sentiment nacional català:
els que creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent han passat d’un 19,4% al gener de 2010
a superar el 45% en l’actualitat8.
Convé esmentar en aquest punt la visió de Buchanan sobre la dinàmica que pot portar a una demanda
popular d’independència: un grup d’una part de l’estat demana més competències d’autogovern, l’estat
ignora la petició o concedeix l’autonomia però en la pràctica incompleix l’acord, amb el que molts
autonomistes es tornen secessionistes. L’estat reacciona durament contra la independència amb la qual
cosa augmenta el nombre d’independentistes i el seu grau de convenciment (que pot portar a recórrer
fins i tot a la violència). Es tracta d’un joc de seguretat de doble cara: ambdues parts saben que la millor
solució és l’autonomia intraestatal, però no tenen la seguretat (confiança) que l’altra part recolzarà de
bona fe una acord d’aquest tipus. La unitat subestatal no confiarà en el respecte pel nivell d’autonomia
ofert, l’altra –l’estat- no concedirà una autonomia que veu inestable i com un pas més cap a la secessió.
(Buchanan, 2013: 19).
Com a resum d’allò dit fins ara sobre les relacions entre Catalunya i Espanya des de 1975, constatem
que la Constitució espanyola va tenir èxit en la construcció d’un estat liberal democràtic, però no l’ha
tingut en la formació d’un estat plurinacional organitzat de forma federal. Els poders que tenen una visió
d’Espanya com a nació única, uniforme, governada des d’un centre polític han aconseguit fer-se seva
una Constitució que permetia altres lectures i formes de desenvolupament més pluralistes.
Això ha portat a un canvi de paradigma en l’àmbit del catalanisme polític, que sembla haver tancat el
doble eix clàssic que intentava aconseguir més autogovern a Catalunya al temps que procurava l’evolució
de l’estat espanyol cap el reconeixement de la seva pluralitat interna. En conseqüència, els conceptes
de catalanisme, nacionalisme i federalisme estan variant els significats que tenien històricament. El
catalanisme sembla evolucionar, conjuntament amb el nacionalisme, cap al sobiranisme amb un nou
horitzó -no utòpic- d’independència, abandonant com objectiu paral·lel la regeneració d’Espanya. El
federalisme impulsat des de Catalunya necessitaria de trobar recolzament en la resta d’Espanya per poder
ser una alternativa creïble; a més, si l’alternativa federal que pugui oferir no és pluralista i plurinacional,
no es podrà considerar que formi part del catalanisme ampli.
7. Exemples de discursos de José Montilla com President de la Generalitat en llocs i mitjans espanyols:
La Constitución no es un arma arrojadiza, es justo lo contrario: es el consenso y la estabilidad. … No escuchar lo
que dice Catalunya es grave, no entenderla deliberadamente es peor. Escuchen y entiendan. Entiendan y escuchen.
… No vamos a renunciar a nuestra voluntad de autogobierno plasmada en el Estatuto. Foro Europa Press 30/11/2009
Una Constitución que también pertenece a los catalanes y debe amparar nuestra voluntad de mayor autogobierno … No exagero si llamo la atención
sobre el riesgo de causar un daño irreparable a Catalunya y a España. … No hay sentencia que pueda juzgar los sentimientos de los ciudadanos
de Catalunya ni su voluntad, todavía mayoritaria, de desarrollar su autogobierno en el marco de una España constitucional. El PAIS 05/05/2010
Tenemos ante nosotros la cuestión de fondo, el problema secular de la relación entre Catalunya y el resto de España, que atraviesa nuestra
historia contemporánea y que, a mi juicio, se trata más de un problema español que de un problema catalán. … Esta sentencia muestra
una evolución decepcionante de nuestro intérprete constitucional en términos de calidad democrática. … No nos queda otro camino que
recuperar nuevamente el espíritu constitucional primigenio para restablecer el reconocimiento y respeto a las distintas identidades, culturas
y lenguas de España, en el marco de un Estado que acepte, ampare, anime y defienda sus singularidades y su pluralidad. Ello requiere la
complicidad y el apoyo de quienes defendemos una visión de España como un proyecto ampliamente compartido. EL PAÍS 17/07/2010.
8. CEO Centre d’Estudis d’Opinió: Baròmetre d’Opinió Política. La resposta a la pregunta “Creu que Catalunya hauria
de ser...un estat independent” donà 48,5% a Novembre de 2013 3ª onada 2013 i un 45,2% al Febrer de 2013, 1ª onada 2014.
1 5
�3. Metodologia
Enfocament metodològic per a l’anàlisi del pensament de Pasqual
Maragall
L
a base de treball han estat els escrits, discursos i entrevistes fetes per Pasqual Maragall. Només
hem analitzat el discurs propi d’en Pasqual Maragall, sense entrar en la consideració que hagin
pogut fer altres persones o autors sobre el seu pensament. Ens hem centrat en textos relacionats
amb el federalisme o les relacions entre Catalunya i Espanya. No considerarem per tant el
pensament polític de Pasqual Maragall en relació a altres aspectes rellevants, com el món local i el
paper de les ciutats en la política, però allunyats de l’objectiu del treball.
El període temporal va de 1982 a 2006: des de que és Alcalde de Barcelona, quan va passar a ser
candidat a President de la Generalitat, quan és President i després que va deixar la Presidència. Per
l’anàlisi temporal definim 4 períodes concrets:
• Període 1: Fins a setembre de 1997. Quan és Alcalde de Barcelona
• Període 2: Fins a novembre de 2003. Candidat a la Presidència de la Generalitat
• Període 3: Fins a juny de 2006 amb l’aprovació en referèndum de l’Estatut9
• Període 4: posterior a juny de 2006
Per recollir, estudiar i analitzar el pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme,
s’utilitzen com a referència analítica els quatre eixos conceptuals que proposa Ferran Requejo per a
fer estudis comparatius entre sistemes federals (Requejo, 2009: 211):
1. L’eix uninacional-plurinacional (U/P)
2. L’eix unitarisme-federalisme (Fed)
3. L’eix centralització-descentralització (Cen)
4. L’eix simetria-asimetria (Sim)
I per a categoritzar les altres característiques que volem analitzar en el treball, hem afegit quatre
eixos més:
5. Catalunya. Referències a la seva concepció de Catalunya (CAT)
6. Espanya. El mateix en relació a Espanya (ESP)
7. Europa. Idees sobre Europa en general i la Unió Europea en particular (EUR)
8. Catalanisme. Textos relacionats amb pensament catalanista o nacionalista (Nac)
Addicionalment, durant la recollida de dades s’han anat etiquetant alguns altres conceptes importants
que poden ajudar a emmarcar millor l’anàlisi a realitzar (Estatut, Fiscalitat, interlocució, etc.). En
l’annex 1 es recullen les claus i conceptes considerats, als que per facilitar la seva identificació
durant l’explicació nomenarem com a “criteris”, per a diferenciar-los dels eixos analítics anteriors.
La forma de treballar ha estat procedir a un buidatge10 dels documents, entrevistes i llibres fets per
Pasqual Maragall, seleccionant els paràgrafs més rellevants en relació amb l’anàlisi proposat. Els
textos seleccionats els hem categoritzat segons els eixos analítics esmentats, assignant cada frase a
l’eix, o eixos, amb els que tingui relació.
9. No considerem com data final d’aquest període quan deixa de ser President, doncs de la lectura dels textos hem pogut observar un canvi de posicionament
de Pasqual Maragall precisament quan ja l’estatut està aprovat. La diferència entre l’Estatut sortit del Parlament amb l’aprovat a Las Cortes, el
recolzament del seu partit –el PSC- als canvis fets, i l’acord privat entre Zapatero amb Mas, fan que un cop aprovat l’Estatut Pasqual Maragall comenci
a manifestar desafecció amb el resultat del procés i fins i tot por de la possible futura retallada per part de Tribunal Constitucional.
10. Buidar, en el sentit d’extreure dades d’un escrit.
1 6 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�També hem tingut en compte la dimensió temporal de cada text, doncs hem recollit la data en que es
va produir l’escrit o manifestació, de forma que el podem situar en el context del moment. Per això,
hem confeccionat un recull de dates i fets rellevants com el que es mostra en l’Annex 2.
Materialment, amb els textos seleccionats s’han construït unes fitxes de recollida on cada línia
correspon a una frase seleccionada, amb un número de referència, un codi de la Font documental
i el Capítol i la pàgina concreta on està el text. A l’annex 311 es mostra el format concret de la
fitxa, i a l’annex 4 la relació de les Fonts documentals fetes servir. D’aquesta forma hem obtingut
un recull de les frases significatives, amb possibilitat de ser classificades segons eixos analítics,
criteris, i assignades al marc temporal. Les categoritzacions marcades permeten realitzar diferents
classificacions per tema/es i períodes temporals, de forma que es facilita l’anàlisi i la comparació a
realitzar.
11. El contingut de l’annex citat és només un exemple de la recollida feta. Donat el gran volum de fitxes recollides, el
conjunt de les dades obtingudes es recullen en un document apart del cos d’aquest treball (1.267 referències en 177 pàgines)
1 7
�4. Anàlisi quantitatiu dels conceptes
E
n base a les fitxes de la recollida de dades, procedirem a una aproximació quantitativa als
conceptes emprats per Pasqual Maragall en el conjunt de les frases recollides. Encara que no
podem esperar representativitat estadística, doncs es fa amb una selecció de textos no feta
amb criteris mostrals, sí que ens permetran una aproximació a la rellevància dels diferents
conceptes polítics del discurs d’en Maragall. Farem tres tipus d’anàlisi: paraules més utilitzades,
eixos d’anàlisi i criteris complementaris.
4.1. Paraules més utilitzades
En referència a les paraules més utilitzades, hem confeccionat un núvol de paraules12 en base al conjunt
dels textos seleccionats. El resultat es mostra en el gràfic 1 on veiem visualment de forma fàcil quines
són les paraules més utilitzades: Espanya, Catalunya, Estat, Europa, Ser, Estatut, Constitució, Plural. Els
mots Federal, Federalisme també surten però ja amb menys nombre de vegades. Una última consideració
seria que els termes Nacional, Nacionalisme, Catalanisme són emprats en menor mesura.
Cal destacar que en el discurs recollit de Pasqual Maragall hi ha una doble concepte que surt de
forma repetitiva: “Espanya plural”. 119 vegades fa servir exactament aquesta dupla de paraules
associades, a més de altres combinacions de conceptes derivats (pluralisme a Espanya, la pluralitat
espanyola, etc.).
Per tant, el discurs de Pasqual Maragall es centra conceptualment en Espanya i Catalunya, amb
referències a Europa. Com a conseqüència lògica de l’anterior, els següents conceptes més emprats
quantitativament són Estat, Estatut i Constitució, que són el marc institucional i legal de les relacions
entre Espanya -una Espanya plural- i Catalunya. El federalisme, catalanisme i nacionalisme tenen
un ús menor en el discurs.
Gràfic 1: paraules més utilitzades
12. Elaborat amb els recursos oferts a http://www.wordle.net/
1 8 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�4.2. Eixos d’anàlisi
El segon tipus d’anàlisi quantitatiu, fet en base a les categoritzacions fetes a les fitxes de recollida
explicades a la metodologia, consisteix en la comptabilització de les vegades que cada un dels eixos
d’anàlisi ha estat citat en els paràgrafs del discurs recollits.
Anàlisi dels eixos
Els resultats globals es mostren en la següent taula13:
Taula 1: Total per eixos d’anàlisi
Com veiem en la taula anterior, dels eixos d’anàlisi utilitzats, el 26,3% dels textos fan referència
a Espanya i el 24,6% a Catalunya; en un segon nivell estan el Pluralisme i el Nacionalisme en
l’entorn del 10%. Aquestes dades reforcen el resultat de l’observació del núvol de paraules,
de forma que Espanya i Catalunya son els conceptes centrals del discurs de Pasqual Maragall.
Veiem ara si s’ha produït canvi o evolució temporal en els conceptes continguts en el discurs. En la
següent Taula 2 es recullen, en percentatge, els mateixos eixos pels 4 períodes definits en l’apartat
metodològic.
Taula 2: % Total per eixos d’anàlisi i períodes temporals
En relació als eixos Catalunya i Espanya, hi ha una continuïtat en el fet que sempre són els més
emprats, sent el canvi observable més suggeridor que, precisament a partir de l’aprovació de
l’Estatut, les citacions a Catalunya superen les d’Espanya, que a la seva vegada es situen en el punt
mínim; en aquest últim període, hi ha un increment molt significatiu de les referències a Europa.
En quant a l’eix nacionalisme no hi ha canvis amb el temps, però sí es pot observar que en el període
de la seva Presidència de la Generalitat és quan menys s’utilitza. Notar també que l’eix federal té
moltes més referències en els períodes anteriors a la Presidència que l’eix d’unitarisme / pluralisme,
que és en conjunt el tercer amb més referències, i que els temes de simetria / asimetria competencial
són més emprats en el període d’elaboració de l’Estatut.
13. A l’annex 5 es mostra els conjunts de taules de resultats obtingudes.
1 9
�Anàlisi de les relacions entre eixos
La caracterització metodològica feta ens permet aprofundir en aquest anàlisi, fent un cert creuament
de dades. En efecte, quan un text fa referència a un eix concret podem veure quins són els eixos més
relacionats amb aquest. Un primer exemple és observar quan les frases i textos bàsics fan referència
a l’eix Catalunya, quins són els altres eixos relacionats. Ho veiem a la Taula 3:
Taula 3: Quan parla de Catalunya parla també de
La citada Taula 3 ens diu que de les 714 anotacions que tenen referència amb l’eix Catalunya, 524
fan també referència a l’eix España (un 73%); i que 171 ho fan amb l’eix Unitat / Pluralisme (un
24%).
A l’Annex 5 es mostra la totalitat de taules de cada eix, però les observacions més rellevants que es
poden fer en aquest anàlisi creuat, en base a les citades taules, serien:
Catalunya i Espanya són els conceptes més interrelacionats entre ells; com hem vist, el 73% dels
ítems que parlen de Catalunya fan relació a Espanya. En el sentit contrari el 68% dels textos que
parlen d’Espanya fan relació també a Catalunya. No es tracta de conceptes segregats, separats, sinó
de realitats polítiques molt implicades entre elles.
L’eix Espanya està més associat als temes de pluralisme (30%) i federalisme (22%), més que no
pas Catalunya (24 i 13% respectivament). En canvi, l’eix Catalunya té com a segona relació l’eix
nacionalisme (26%), que és el tercer en el cas d’Espanya (18%). Per tant, la necessitat de reconèixer
el pluralisme nacional dins d’Espanya i d’adoptar en conseqüència una organització federal, és més
important per Maragall que en el cas intern de Catalunya.
Europa com eix d’anàlisi es relaciona principalment i per igual amb Catalunya i Espanya (52%)
donant-nos ja indicis que, com veurem mes endavant, el camí de Catalunya cap a Europa passa per
Espanya i va en paral·lel a ella, segons Maragall.
Els eixos d’anàlisi del tema federal (pluralitat, federalisme, centralització, simetria) estan en general
mes correlacionats amb Espanya que amb Catalunya, sobre tot els de simetria (80% vs. 54%) i
federalisme (64% vs. 35%), el que ratifica l’observació anterior sobre la necessitat de reconèixer
una Espanya diversa i federal.
Hem fet també unes comparació combinant fins 3 eixos per veure si es poden identificar quins són
els altres eixos associats. Mostrem a continuació la Taula 4 (la resta d’encreuaments es mostren
també a l’annex 5) amb el resum de la combinació entre Catalunya, Espanya i Europa:
2 0 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�Taula 4: Catalunya / Espanya / Europa
El que ens mostren les dades és que quan un paràgraf fa referència de forma simultània als 3 eixos
analítics esmentats, Catalunya / Espanya / Europa, el 25% de les cites fan també referència a l’eix
nacionalisme i el 22% al de pluralisme.
Altres observacions sobre aquestes combinacions triples mostrades a les taules de l’annex 5 són
que l’eix de Pluralitat, amb un 33%, és el mes relacionat amb Catalunya, Espanya i Nacionalisme,
i també amb Catalunya, Espanya i Federalisme (un 38%). La combinació dels eixos Pluralisme
i Federalisme amb Catalunya i Espanya respectivament, mostra una correlació més gran amb
Catalunya (53%) que amb Espanya (38%). Quan es combinen els eixos Pluralisme, Federalisme i
Espanya, l’eix de la simetria mostra un valor força alt (37%) i en canvi el mateix cas amb Catalunya
és només del 13%.
Amb les dades anteriors podem concloure en relació a la metodologia utilitzada, que el plantejament
dels eixos d’anàlisi dóna resultats rellevants; tots els eixos conceptuals són utilitzats i tenen relació
amb el discurs objecte d’anàlisi. En quant als resultats destaquem que els eixos Catalunya i Espanya
concentren la meitat de les cites, i mostren que són bàsics en el pensament de Maragall. Però també
cal veure que la suma dels 4 eixos relacionats amb el tema federalista, sumen un terç de les cites,
assenyalant la seva rellevància. L’evolució temporal mostra una continuïtat general en els eixos
de pensament, encara que hi ha un canvi al final, un cop aprovat l’Estatut, amb la baixada de les
referències a Espanya i el creixement de les d’Europa.
4.3. Criteris complementaris
Anàlisi de criteris
Per últim, el tercer tipus d’anàlisi possible amb les dades disponibles és en base als criteris
complementaris que exposàvem en la metodologia. A l’annex 6 hi ha les taules corresponents, que
segueixen la mateixa lògica que les dels eixos analítics. Els resultats globals són els següents:
Taula 5: Total per criteris rellevants
S’observa una gran dispersió entre els ítems considerats. Els tres majors percentatges es donen en
relació a l’Enfocament teòric (13,5), a la Pluralitat o diversitat (13,1) i al nou Estatut (10,7) seguit
de les referències al marc Constitucional (8,3) i a la no existència d’interlocució, de comprensió,
per part d’Espanya (8,2).
La visió de possibles evolucions temporals en els conceptes discursius en els diferents períodes
considerats, ens l’ofereix la següent taula:
2 1
�Taula 6: Total per criteris rellevants segons període
És observable que en el període inicial hi ha una preeminència dels temes locals (LOC / AUT / FIS)
i del desenvolupament de l’autonomia (AUT), de forma coherent amb la situació política del país
i amb el fet de ser Maragall alcalde de Barcelona. En els períodes següents aquests aspectes locals
perden rellevància.
Les manifestacions que es poden associar a fixar teoria, a aportar visió conceptual (ENF) prenen
més força en els períodes en que Maragall és candidat a la Presidència de la Generalitat i quan
ho deixa de ser. Podríem pensar en que es correspon a una època en que ha de transmetre el seu
pensament al país i quan comença a pensar en deixar un llegat intel·lectual i polític.
En el segon període, prenen volum els paràgrafs relacionats amb el marc Constitucional (CON) i
la pluralitat (PLU), molt associada aquesta ultima al concepte d’Espanya plural. Els dos criteris es
mantenen importants en el tercer període, en el que apareix amb molta força el tema del nou Estatut
(EST) i també la identificació del fet de no tenir cap interlocució a l’Estat (NIN).
En l’últim període, es consoliden els temes estatutaris i d’interlocució amb Espanya, i tornen amb
força els criteris i enfocaments teòrics.
Ressaltar que hi ha uns temes que, sense tenir moments destacats, mantenen una presència transversal
i constant en el discurs considerat: Democràcia (DEM), finançament (FIS), futur (FUT), llengua
(LLE), proximitat (PRO).
Anàlisi de les relacions entre criteris
Seguint el mateix fil que en l’anàlisi dels eixos conceptuals, el següent pas és procedir a fer creuament
de dades, precisament amb els eixos citats. Veiem un exemple:
Taula 7: Relació entre el criteri Catalunya i els altres criteris
És clar que hi ha tres criteris que sobresurten sobre els altres quan el discurs parla de Catalunya: el
nou Estatut (17,3%), la pluralitat / diversitat (15,2%) i l’existència d’una certa incomprensió sobre
Catalunya a l’altra banda (11,5%). La resta de temàtiques resta a força distància d’aquestes tres. A
l’annex 6 es poden consultar la totalitat de les taules confeccionades.
Es pot observar que quan l’eix de referència és Espanya, els tres temes destacats són els mateixos
que en el cas de Catalunya, però en ordre diferent: la pluralitat (17,5%) és el primer, seguit per la
falta d’interlocució (12,5%) i el nou Estatut (11,9%). La temàtica del marc constitucional destaca a
continuació amb un 10,8%.
2 2 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�En quant a Europa com eix d’anàlisi, prevalen els criteris d’enfocament (18,2), la pluralitat i la
proximitat, ambdós amb un 12,8%. En aquest cas, el tema de la proximitat està associat al principi
de subsidiarietat com a criteri de governabilitat.
Des dels paràgrafs associats al Nacionalisme, els criteris més utilitzats són l’enfocament teòric
(17,9%), la pluralitat (13,8%), i el Nou estatut i la interlocució, amb un 12,3% cadascun.
Les taules elaborades amb els 4 eixos d’anàlisi del federalisme, mostren un element comú: el
criteri de pluralitat és destacat en els 4 eixos, amb un màxim (lògic) del 26,2% en el cas de l’eix
Unitat / Pluralitat. També es pot destacar que en dos eixos d’anàlisi (Federalisme i Centralització)
coincideixen els tres criteris amb més nombre d’associacions, encara que amb percentatges diferents:
Enfocament, Pluralitat, Proximitat. Per últim, esmentar que l’asimetria està molt associada al tema
de la llengua (17,17%)
L’anàlisi dels criteris relacionats amb les combinacions triples d’eixos mostra que en la combinació
Catalunya / Espanya / Europa, surt destacat el criteri de pluralitat (18,1%), seguit del nou Estatut
(15,2%). A distància trobem l’autonomia i el futur amb un 6,7%. També que quan es vinculen
Catalunya / Espanya / Nacionalisme (i també Catalunya / Espanya / Federalisme) els ítems destacats
són la interlocució amb Espanya (20,3%) i el Pluralisme i el nou estatut, ambdós amb un 18,6%.
Els creuaments dels eixos Unitat i Federalisme amb Catalunya i Espanya respectivament donen
criteris destacats iguals: Pluralitat per davant de tots amb un 29,8% i un 26,1%; constitució
i interlocució després en una forquilla comú entre el 13 i el 9,8%. Una diferència quantitativa
observable és que en la cas de creuar amb Catalunya, el tema del nou Estatut està en segon lloc amb
un 14%; en el cas d’Espanya, és el tema constitucional el segon, amb un 13%.
Les conclusions d’aquest últim apartat de l’anàlisi quantitatiu ratifiquen algunes de les fetes
anteriorment. La introducció dels criteris complementaris en l’anàlisi referma l’ interès de Pasqual
Maragall en les concepcions de la política, les relacions entre Espanya i Catalunya, el pluralisme i
la importància del marc constitucional. És evident també la seva creixent preocupació per la manca
de comprensió del problema català i d’interlocució lleial per part espanyola.
2 3
�5. Anàlisi del pensament de Pasqual
Maragall
A
quest capítol és el nucli real del treball, on s’analitza el recull del pensament d’en Maragall
en referència a la concepció federal de l’estat i a les relacions Espanya – Catalunya. Els
objectius plantejats són, per una banda, identificar i concretar les seves idees principals,
analitzar si han sofert o no un procés evolutiu al llarg del temps, i per fi donar respostes a
les preguntes d’investigació.
D’acord amb el plantejament metodològic i els resultats de l’anàlisi de conceptes anterior, en
aquest punt nuclear del treball exposarem i estudiarem el pensament de Pasqual Maragall en
base a la següent seqüència expositiva: primer mostrarem la visió sobre el Federalisme, després
successivament sobre Catalunya, Espanya i les seves relacions. Seguirem amb la seva concepció del
nacionalisme, la visió que té d’Europa, el nou Estatut, el finançament, la interlocució amb Espanya
i per finalitzar la independència.
5.1. Federaslime
El federalisme és un tema transversal en el pensament polític de Pasqual Maragall. A més de
múltiples cites al llarg dels seus discursos, entrevistes, llibres i articles, podem identificar quatre
grans plantejaments successius de la seva visió federal.
En primer lloc, quan era Alcalde de Barcelona (6; 34)14 en que associa el nou estat de les autonomies
a una formulació híbrida entre el federalisme alemany i el regionalisme italià, amb presència
implícita d’un esperit federal, al menys des del punt de visat de l’esquerra. L’associa a una constant
en la tradició del catalanisme per trobar solució global a Espanya, aplicable a més al nou marc
Europeu (6; 35).
Proposa una interpretació ‘federalitzant’ de la Constitució Espanyola, en tres sentits: concreció
de les competències entre l’Estat i les Comunitats, deixant les residuals a nivell local (6; 36),
corresponsabilització de les Comunitats Autònomes en les polítiques d’Estat –participant en temes
generals encara que no siguin de la seva competència directa- via el Senat com a càmera territorial,
i finalment definir i concretar les relacions entre la comunitat autònoma i les entitats locals.
Proposa un objectiu de repartiment dels fons fiscals de forma que el 50% sigui per l’Estat, el
25% per les Comunitats Autònomes i el 25% per l’Administració local. Dona importància a la
responsabilitat fiscal pròpia de les Comunitats Autònomes, que han de ser capaces de fixar impostos
propis, assumint el cost polític conseqüent. I assenyala la importància fonamental del principi
de col·laboració entre els tres nivells de poder: “el principio de colaboración es la síntesis de la
cooperación, la participación y la solidaridad, es decir del mejor espíritu federal” (6; 37). Així com
el de la confiança mútua, seguint el model alemany.
En aquesta etapa vincula el municipalisme amb el federalisme, incorporant al primer dins del segon,
en el sentit que bona part dels principis aplicables a les relacions entre l’Estat i les comunitats són
també extrapolables a les relacions amb els Ajuntaments.
14. Nota metodològica: En aquest apartat del treball, darrera de cada cita o referència al pensament d’en Pasqual
Maragall mostrem entre parèntesi el número assignat a l’Annex 4 a la font utilitzada, i en cas de ser aquesta font un
llibre, el número de la pàgina on es pot trobar el text la referència o text citat. Com exemple, la referència a la combinació
entre regionalisme italià i federalisme alemany, es troba en la font número 6 (llibre “Espíritu Federal”), pàgina 34.
2 4 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�En un segon moment, durant el curs que va dirigir a la Universitat de Roma al febrer de 1998,
va exposar la seva perspectiva federal més teòrica i enfocada a l’entorn Europeu (6; 73). Diu “El
concepte de federalisme no es menciona als textos fonamentals europeus però és un concepte
ideològic dels europeistes present en tots els textos que parlen d’Europa des del punt de vista
polític. És l’ideal d’una federació d’estats europea, semblant a la dels Estats Units d’Amèrica”.
A partir de la identificació de dos models de federalisme, el que neix d’una unió de poders preexistents i el que s’entén com distribució de poders ja existents, el cas europeu seria del primer tipus
i el procés espanyol del segon.
Dins del model de distribució de poders, explica que hi han dos classes, la descentralització
homogènia i la descentralització diferencial.
“En el primer cas, el traspàs de poders del centre a la perifèria té lloc en un sistema homogeni,
sense diferències històriques i culturals. En el segon cas, el traspàs de poders del centre a
la perifèria té lloc en un sistema amb diferències culturals, històriques i lingüístiques entre
les diferents parts. La descentralització homogènia consisteix en l’apropament de l’àmbit
nacional a l’àmbit local. És només una qüestió de distància quilomètrica, de sentir el poder
lluny o a prop. La descentralització diferencial, en canvi, és una qüestió de distància cultural.
Aquest és el cas més difícil, però també més interessant, de federalisme. Algunes parts del
sistema se senten importants per la seva història i se senten diferents de les altres” (6; 74).
El model aplicable al cas d’Espanya és per Maragall el de descentralització diferencial donada la
necessitat de reconèixer les característiques d’heterogeneïtat interna. Però insisteix també de forma
reiterada en la importància del concepte de subsidiarietat: “Subsidiarietat significa que allò que es fa
des de prop de casa és millor que allò que es fa des de lluny. Subsidiarietat significa que la societat
existeix abans que l’Estat: l’Estat és un instrument que la societat ha creat per tirar endavant, però
l’Estat no és una condició de la societat.” (6; 75). Dit d’un altre manera, tota autoritat, inclosa la
de l’Estat, és subsidiària en el sentit que no s’autojustifica, és a dir l’Estat no neix abans que la
societat, sinó com a necessitat social. Aquest principi el considera una garantia democràtica i el
vincula intrínsecament amb el federalisme: “La columna del pensament federalista i subsidiari és
que el vèrtex ha de justificar la necessitat de les seves accions davant la base. La societat delega a
l’Estat, que ha de justificar la seva acció davant la societat”.
En aquest sentit, diferencia conceptualment entre la proximitat –el que es fa a prop- i la subsidiarietat:
“la subsidiarietat privilegia la proximitat com a valor però accepta que hi hagi dues grans excepcions
en les quals la proximitat no es pugui aplicar: l’eficiència i la imparcialitat, aquesta última entesa
com a justícia distributiva, com a tractament dels individus a partir d’una base igualitària, i la
primera com a necessitat d’estalviar costos actuant a una escala més gran i, per tant, més allunyada”
(6; 79).
Per últim, Maragall distingeix el pensament del federalisme històric, que dóna prioritat a la Unió
davant de particularismes que provoquen divisió, front a un nou federalisme que és conscient de la
distància com a cost polític i de la identitat com a factor de cohesió, encara que continua valorant –
com l’històric- el valor del pacte per construir el poder central i la desconfiança davant de possibles
col·lusions entre alguns ciutadans i els nivells de poder més propers. (6; 82). En un debat on es
contraposen la fragmentació i la globalització, el particularisme i el cosmopolitisme, “la teoria
federal i subsidiària només pot funcionar si la defensem dels perills de col·lusió. Les regions i les
ciutats han d’evitar que els poders pròxims siguin poders hipercontroladors. Sense col·lusió, la
proximitat és un mètode de control automàtic semblant al mercat” (6; 88).
En una tercera etapa, a l’octubre de 1998, ja candidat a la Presidència impulsa una “Carta
autonòmica catalana” on dibuixa una proposta a partir de la constatació que “Una lectura catalana
2 5
�de la Constitución debe permitir afirmar que Cataluña es una nación; hasta hoy el federalismo de
la unión y la libertad ha sido un concepto latente; vivimos en una monarquía federalizante; España
es un estado plurinacional y el nombre del Estado es España” (6; 123). Concreta la seva proposta
en 4 àmbits del federalisme: el federalisme fiscal, el federalisme cultural, el federalisme interior i
el federalisme polític.
Proposa un ‘nou federalisme fiscal’ a discutir en el Senat federal amb les següents característiques:
igualació del règim fiscal foral i el règim fiscal comú; distribució de la despesa neta entre els
tres nivells de govern en percentatges del 40/30/30 respectivament; igualació de la despesa per
habitant entre les tres àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants i aplicar el criteri d’equitat
fiscal territorial consistent en pagar per renda i rebre per població. En aquest àmbit, insisteix en
la corresponsabilitat fiscal: “Federalisme implica responsabilitat fiscal per una raó: hi ha d’haver
legitimitat recaptatòria i aquesta només s’obté per l’eficiència i l’equitat en la despesa realitzada.
Despeses realitzades contra ingressos no recaptats són de difícil avaluació” (6; 126).
En quant al “federalisme cultural” proposa que el català sigui llengua co-oficial i que sigui considerada
com a patrimoni de l’Estat (6; 126) al temps que considera el castellà com una formidable eina pels
catalans. Fa també la proposta, que repeteix en altres moments, que es faci una història comú de
tots els pobles d’Espanya, que pugui ser un text que s’utilitzi a tot l’Estat.
Dins del concepte de “federalisme interior” proposa la simplificació de les diverses divisions
regionals i provincials, tendint cap a una divisió homogènia en set regions o demarcacions,
substituint el Consells comarcals per mancomunitats de municipis. Dins d’aquest àmbit, defineix
i proposa l’aplicació de diversos principis relacionats amb una concepció federal: Principi de
Subsidiarietat: “Tot allò que pugui fer la societat no ho farà l’administració pública. Tot allò que
pugui fer una administració més propera no ho farà una altra de més llunyana” (6; 128). Principi de
clàusula residual: enumerant les competències dels nivells superiors de govern de forma que les no
citades corresponguin als nivells inferiors de l’administració. Principi d’administració única o més
propera: “els contactes entre els ciutadans i l’administració pública es situaran amb caràcter integrat
en l’administració més propera al ciutadà” (6; 128).
La seva concepció del ‘federalisme polític’ té com a eix principal la reforma del Senat per passar a
ser un senat “de les nacionalitats i regions” (6; 131), amb elecció per part de governs i parlaments
autonòmics, i alcaldes. Descentralització geogràfica de les seus de les institucions estatals; també en
el cas de Catalunya. L’acompanya de la necessitat de descentralització de les institucions de l’Estat
així com de l’aplicació, també a l’interior de Catalunya, dels principis federals.
Cronològicament en últim lloc, l’exposició potser més complerta, ordenada i pedagògica sobre la
concepció del federalisme aplicat a Catalunya, a Espanya i a Europa, per part de Pasqual Maragall
la va fer el 8 de febrer del 2001 al Club Siglo XXI a Madrid (6; 151 i seg.).
Va presentar un projecte definit com a català i catalanista, amb una visió nova de Catalunya i
d’Espanya, que lligava tant amb la tradició del catalanisme, com amb la de les esquerres i de
l’Espanya incloent, la de la Institución Libre de Enseñanza:
“Una Cataluña que quiere entenderse con España con una propuesta de catalanismo federal,
basado en los principios de unión y libertad, y con un talante amable, pactista, razonable y
cordial que, a la vez que presenta sus aspiraciones, ofrece confianza y corresponsabilidad
… es una propuesta federal para España pensada desde la periferia de España y mirando a
Europa”.
La nova proposta federal la basa en els principis d’unió i devolució, d’unió i de proximitat, “Unión
2 6 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�siempre que sea necesario; proximidad siempre que sea posible”. Insisteix en el principi de
subsidiarietat com a preferència per la proximitat de la presa de decisions en igualtat de condicions
d’eficàcia, equitat i perill de col·lusió. També en la necessitat de convivència – a Espanya i a
Europa- de criteris comuns amb cultures diferents.
Considera que el federalisme ha de ser asimètric només en la justa mesura necessària per a
conjuminar la diversitat realment existent amb la igualtat de drets polítics15. En aquest sentit, ataca
la concepció centralista i homogeneïtzadora de certes concepcions del federalisme: “El federalismo
hace residir en la persona y en la sociedad, más que en la nación, la fuente del derecho. En este
sentido es ‘socialista’ (entre comillas) o societario. El jacobinismo centralista y el independentismo,
que hacen residir la fuente del derecho en el Estado-nación son en cambio, en este mismo sentido,
‘nacionalistas’ “(6; 157).
Maragall fixa com a criteri fonamental pel funcionament del model federal el principi de la confiança
federal o de lleialtat constitucional; tant en el sentit vertical, entre l’Estat i les autonomies, com en
l’horitzontal, entre les diverses comunitats autònomes. Ho concreta en la necessitat de l’acceptació
plena del pacte constitucional i del respecte necessari per cada instància de poder a la resta de
poders públics
La proposta federal que fa, “ve de sota”, no és imposada des d’un centre de poder, reconeix les
diferències i diversitats existents en el conjunt d’Espanya, i parteix d’uns criteris bàsics
“la igualación en servicios y estándares de vida de los ciudadanos, es decir solidario con las
partes menos desarrolladas; pero, a la vez, un federalismo que no confunde la solidaridad
con la uniformidad y que es capaz de ofrecer, como ha ofrecido, todas las posibilidades
de desarrollo nacional, político y cultural a viejas naciones como la catalana o la vasca y
todas las posibilidades de prosperar en el marco de su peculiaridad a los archipiélagos y a
determinadas regiones que se sienten también nacionalidades”.
En relació amb la disjuntiva entre igualtat i diferència, Maragall opta pel criteri de “reconeixement
de la diferència. Diferència no vol dir desigualtat. Tampoc, òbviament, privilegi” (9; 5). La resposta
a la pregunta ¿federalisme i diferència, o federalisme i igualtat? és doble: “som diferents: en llengua,
en història, en cultura, en dret, en política; volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres
-nosaltres i ells” (6; 94). Reivindica doncs la diferència en el reconeixement, amb els mateixos
drets, no confonen la unitat amb la uniformitat, i per tant aconseguint la unitat en la diversitat.
Estructura el federalisme proposat en 4 tipus, però en aquest cas els presenta en un ordre diferent.
El primer és el Federalisme polític (6; 158) que porta inclòs la reforma del Senat, per fer que sigui
la Càmera de relacions horitzontals i verticals entre l’Estat i les Autonomies, i de relació d’aquestes
amb Europa; un plantejament original és la d’incorporar algun tipus de representació dels Municipis
al Senat. Una altre vesant d’aquest plantejament polític és el reconeixement de la realitat plurilingüe
d’Espanya, fent que es puguin utilitzar totes elles de forma normal. Apunta també que cal apropar
les institucions comuns, trencant la ubicació en un sol lloc.
En segon lloc, el Federalisme fiscal en base als mateixos quatre criteris esmenats ja en la Carta
Autonòmica del punt anterior. Afegeix que “el federalismo fiscal no es auténtico federalismo si
no comporta un cierto margen de libertad en el establecimiento de los tipos impositivos” (6; 162),
marge que a més serveix per enfortir la corresponsabilització fiscal de les Comunitats. Reclama
un quadre estable de relacions fiscals, equitatiu, responsable i suficient, que eviti situacions de
desconfiança, greuge i ressentiment entre les unitats federals.
15. A Maragall no li agrada l’ús del terme asimetria; de fet diu que “Asimetría es un concepto que pueden manejar
con precisión los politólogos, pero que los políticos no deberíamos utilizar más que con gran precaución” (6; 157)
2 7
�El tercer és el Federalisme cultural. Assenyala l’ensenyament -l’educació com a forma d’entesa- i
la cultura com l’àmbit clau per aconseguir la viabilitat de l’Espanya de tots. Considera un greu error
que l’Estat no consideri tasca seva l’ús, defensa i promoció de les llengües i cultures no expressades
en castellà; per a Maragall, l’Estat central no ha de deixar en mans de les respectives autonomies
els temes associats a les llengües pròpies, sense posar en risc la viabilitat del conjunt d’Espanya. En
reciprocitat, “las autonomías con lengua propia distinta al castellano deben defender y proclamar el
castellano como una inmensa riqueza propia” (6; 163). Considera també necessari –imprescindible
fins i tot- que a totes les escoles d’Espanya s’expliqui una història comú a tots els pobles d’Espanya:
“Ni la historia única de España, ni las diecisiete versiones autonómicas de la misma”16 (6; 164).
De fet, Maragall converteix aquest aspecte en una consideració nuclear dins del federalisme “Esto
es federalismo: educación en la pluralidad, entendimiento entre los pueblos de España de los que
habla la Constitución. Unión y libertad. No unión pero libertad; o libertad pero unión; libertad y
unión. Ser diferentes e ir juntos. Y por lo tanto ser iguales en el destino, aunque diferentes en el
origen.” (6; 164).
Per últim, potser perquè està formulant un projecte d’àmbit espanyol i no sols català, no esmenta el
federalisme interior, i el substitueix pel Federalisme judicial. Proposa incrementar la proximitat i
diligència de la Justícia, transferint als Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes
competències en matèria de cassació de sentències, tot i garantint que el Tribunal Suprem continuï
amb la resolució dels recursos d’unificació de doctrina. Apunta a un dels temes més inamovibles de
la concepció unitària de l’estat, com és l’administració de Justícia.
Com a resum de la proposta, va presentar un decàleg federal que mostrem a continuació (6; 165):
1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial.
2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado.
3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del régimen común.
4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30.
5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas metropolitanas.
6. Pagar por renta y recibir por población.
7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas con atrasos estructurales.
8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas.
9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia común de los pueblos de
España.
10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia autonómicos con la excepción del
recurso de unificación de doctrina
5.2. Catalunya i Espanya
Catalunya, Espanya i les seves relacions estan fortament imbricades en el pensament de Pasqual
Maragall. No obstant, intentant la claredat expositiva i d’anàlisi, exposarem a continuació per
separat els trets mes definidors de cada aspecte.
Catalunya
En el primer període temporal considerat, Maragall explica la seva visió de Catalunya d’una forma
molt lligada a la seva posició com Alcalde de Barcelona, però insertada sempre en l’entorn d’Espanya
i d’Europa. Parla de Catalunya com a sistema de ciutats, i dóna a la ciutat un paper de pilar de
16. Proposa doncs una actuació clàssica de Nation Building, però aplicada a una visió plurinacional d’Espanya.
2 8 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�la construcció de Catalunya amb l’avantatge de ser una entitat propera al ciutadà: “L’estimació
envers Barcelona o envers la ciutat catalana de cadascú, és alhora una estimació envers Catalunya.
L’avantatge de la ciutat sobre el país és que representa aquest país tot i constituint una entitat més
concreta, mes abastable” (4; 123).
Les relacions de Barcelona amb Catalunya són de interrelació: “Sense ciutat-capital i sense sistema
de ciutats no hi ha Estat. Catalunya ha creat Barcelona perquè tenia la força nacional per a fer-ho,
per a permetre-s’ho. En aquest sentit, Barcelona és un resultat de Catalunya, no una causa. Ara bé,
... si Barcelona no fos dinàmica, Catalunya no ho seria” (4; 124).
Es fa evident també la situació conjuntural d’enfrontament polític entre el Govern de la Generalitat
i l’Ajuntament de Barcelona, el que fa que argumenti sobre la necessitat de convivència de les
vitalitats de ciutats, comarques i país (4; 124), i defensi que han d’existir –com sempre dins de
Catalunya- poders compensats puix que “aquesta pluralitat ha tingut una notable importància com a
estabilitzadora política, o com a motor del desenvolupament polític” (4; 128). La concepció global
de la pluralitat de Catalunya l’arriba a expressar de forma molt concreta: “L’Estatut ... defineix que
la Generalitat està constituïda també per les comarques i municipis. És a dir, tots som Generalitat”
(4; 130). Reconeix que potser el problema d’enfrontament entre les dues institucions prové de la
grandària de la ciutat, però tot reivindicant la lleialtat política de la capital al projecte nacional:
“Comprenc la prevenció psicològica contra el gegantisme de Barcelona. Però una formulació política
no pot tenir com a mòbil o com objectiu l’enfrontament entre els diferents factors components d’un
país ... Barcelona ha contribuït altament a la identitat nacional de Catalunya” (4; 131).
Maragall té una visió amb un fort component geogràfic de com és Catalunya en el seu interior, i creu
que no hi ha una adequació de l’administració a aquesta realitat “No pot ser que Catalunya segueixi
vivint sense que el Pirineu existeixi: des d’un punt de vista administratiu no hi és. I l’Ebre tampoc.
Són noms forts de la història de Catalunya i de la problemàtica de Catalunya que es necessiten per
governar” (6; 115).
Una concepció global de com creu que ha de ser Catalunya, la fixa l’Octubre de 1998, ja sent
candidat a la Generalitat, a la Carta Autonòmica Catalana (6; 127) on proposa un federalisme
interior organitzat en set regions interiors i on serien d’aplicació els següents principis: principi
d’igual dignitat de tots els nivells de govern; principi de subsidiarietat; principi de clàusula
residual; principi d’administració única o més propera; principi d’economia legislativa; principi
de qualitat; principi de transparència o no opacitat; principi de ciutadania europea; principis de
reforma del sistema de benestar i de devolució al territori de la responsabilitat sobre el sistema
de benestar. 10 principis complementats amb el reconeixement del fet metropolità i una nova llei
electoral catalana inspirada en el model alemany “que permet respectar la proporcionalitat amb la
combinació de l’elecció per llista, que determina el tant per cent total de diputats de cada grup, i
l’elecció per circumscripció uninominal, que determina l’ordre dels noms i garanteix que tots els
districtes estiguin representats” (23; 4).
D’acord amb la importància que li dóna a la proximitat de les decisions, a la descentralització,
reivindica el màxim de poder de decisió a Catalunya per poder gestionar els seus interessos (6;
272) sense que consideri que hagi de ser un Estat, encara que tingui una complexitat institucional
semblant: “No estoy diciendo que Catalunya sea un Estado ni que pretenda serlo; estoy diciendo
que un territorio que tiene municipios, gobierno propio, Parlamento ... y tiene también un Consejo
de Estado, porque el Consell Consultiu en España se llama Consejo de Estado, es una criatura
política que tiene la complejidad de las estructuras políticas de máximo nivel” (63; 1). Però
Maragall sempre vincula aquest reconeixement de les estructures polítiques de Catalunya amb la
necessitat de transformar l’Estat “Alguien ha dicho que el Estado está desapareciendo y que éste
2 9
�es el problema. Señorías, el Estado no desaparece, el Estado se transforma y se hace más eficiente
cuando se descentraliza. Confundir nación y Estado es un gran error” (6; 25).
De fet, en el seu discurs de comiat al Parlament referma la seva concepció de la descentralització
interior de poders a Catalunya dient
“l’estratègia territorial tenia per finalitat construir un espai territorial articulat i dinàmic. La
idea era i és propiciar l’emergència dels territoris de Catalunya amb tota la seva potència
i el seu reconeixement com a agents polítics de la gestió de proximitat ... Això significa ni
més ni menys que reconèixer, en tota la seva extensió, el principi de proximitat com a eix de
la governació a Catalunya: Generalitat i municipis són, a partir d’ara, les institucions que
governaran el dia a dia del ciutadà. I afirmo que, tanmateix, l’Estat és més sòlid que mai,
justament perquè l’administració autonòmica s’ha enfortit ... a Catalunya s’exerceix com en
cap altre territori el principi de subsidiarietat” (6; 334).
Al setembre de 2006, un cop aprovat el nou Estatut, fa un resum de la seva concepció de Catalunya,
del país que li agradaria: “Un país més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. Més confiat
en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. Més
decidit a entomar els problemes que a defugir-los. Més determinat a aconseguir i celebrar victòries
que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. Més compromès amb el treball per la igualtat i l’equitat.
I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer” (18; 1).
D’alguna manera es pot interpretar que, tot i les noves possibilitats obertes pel nou marc estatutari,
Pasqual Maragall manifesta el seu desig per una Catalunya basada en uns valors cívics i socials que
no són els presents en la realitat.
Espanya
Es poden constatar diverses interpretacions força negatives d’alguns tipus de concepció d’Espanya
per part de Pasqual Maragall. Una d’elles fa referència al dualisme associat a la cultura espanyola:
les dues espanyes, el centre i la perifèria, l’Estat i Autonomies, la llengua oficial i les altres (6; 68).
Abomina també de “l’Espanya una, gran i lliure que ens va empènyer al remolí de la guerra incivil
i a la negació de la pluralitat intrínseca dels nostres pobles germans” (2; 68).
Però Maragall defensa aferrissadament el que es resumeix en el concepte d’Espanya plural17; creu
que des de l’adveniment de la democràcia, estem en un període on és possible fer –i s’ha anat
fent- una nova concepció d’Espanya diferent de l’absolutista de la Restauració i de la dictatorial de
mitjans del segle XX. Pensa que, a més, la incorporació a la Unió Europea és una oportunitat que
afavoreix la construcció i consolidació d’una nova forma d’Estat espanyol.
Les característiques més rellevants d’aqueta nova concepció d’Espanya es poden resumir en: plural,
diversa, plurinacional, plurilingüe, democràtica, federal, descentralitzada, en xarxa i no radial,
europea. Aquesta Espanya es pot merèixer ser reconeguda com a “pàtria compartida” de forma que
“lleialtat a aquesta Espanya sí que n’hi haurà” (2; 68).
En quant al concepte d’Espanya plural, no el considera nou, de fet diu que Espanya no ha de ser
diferent del que és en realitat; el que considera nou és aconseguir que Espanya es reconegui a sí
mateixa tal com és: “La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta
realidad, que ya está implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno” (37; 2).
Defineix Espanya com una nació plural que té varies nacions en el seu si, i no és només una idea, sinó
que ho diu la Constitució quan parla de nacionalitats. La complexitat d’aquest fet la veu més com
17. Ja hem comentat en l’apartat de l’anàlisi quantitatiu la importància d’aquest concepte, amb 119 citacions.
3 0 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�oportunitat que com amenaça: “Espanya és una cosa complicada, i això és el que la fa interessant.
Si resol aquesta complexitat serà una nació molt poderosa” (61; 1).
Maragall concreta la diferència –per ell- entre plural i diversa “Plural, que quiere decir formada
por pueblos varios y diversa que quiere decir por pueblos distintos; distintos en el sentido de que
lo que se comparte, se comparte de distinta manera, por ejemplo la lengua o el derecho civil” (6;
250) i encara concreta més, lligant amb el concepte de plurinacional: “Plural en el sentido de la
Constitución, que habla del pueblo español pero luego habla de los pueblos de España. Por tanto,
ahí hay una pluralidad y una unidad. Pero además de plural es diversa. Los pueblos que hay son
distintos, son pueblos de formas diversas. Hay nacionalidades históricas y regiones” (4; 1).
Finalment, també considera que aquesta Espanya plural ha de sorgir d’una dinàmica política que
surti des de la perifèria geogràfica de la península, no del centre clàssic. En aquesta nova forma de
fer, la perifèria geogràfica ha de deixar de ser perifèria política, i això significa una nova concepció
de la política espanyola (6; 320).
L’Espanya que vol, l’ Espanya en la que pensa, parteix del principi de la diferència, de que té
pobles distints, però que volen anar junts, que tenen una identitat compartida. “No es ‘ser una
cosa, pero querer otra’. No es ‘unión, pero autonomía’. Es ‘unión-libertad’, como decía Joan
Maragall, ‘unión-diferencia’, o ‘unión-autonomía’” (6; 182). És així com explica la seva forma de
compaginar els principis de diferencia i d’igualtat, que és una de les crítiques que s’acostuma a fer
des de concepcions uniformistes. Per Maragall, la diferència no significa desigualtat, ni tampoc vol
dir privilegi; l’argument és a l’inrevés, doncs sinó es reconeix la diferència, no hi haurà igualtat: “si
no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad, sentida como tal por los
que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy especialmente las nacionalidades
históricas, las naciones de esa nación de naciones que es España” (6; 321). “La voluntad de
mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es quizás la más
difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva” (6; 321).
Al juny de 2002, a Granada, va concretar i resumir les característiques de l’Espanya que desitja:
completar el model autonòmic en base al federalisme; la Constitució com a pacte i no com imposició;
assumpció per part de l’Estat de les llengües i cultures com a pròpies; lleialtat de les autonomies
en relació al govern central; presència de les Comunitats a Europa; franquesa entre els pobles
d’Espanya; increment de l’autogovern i el finançament; dibuix diferent del mapa d’Espanya que ha
de deixar de ser radial; descentralització dels òrgans de l’Estat passant a una concepció multipolar;
participació en el govern d’Espanya (6; 182 i seg.).
Maragall considera que aquest projecte és ambiciós, però no és un somni, no és fruit d’un idealisme,
“la España plural es un proyecto de realismo político y de ambición colectiva en su desarrollo,
ambicioso también en sus objetivos” (6; 320). Constata les dificultats del procés: “He de reconèixer
que en tots aquests objectius el balanç és diversament controvertit. Hem de ser conscients, però, que
els resultats no es poden apreciar en la immediatesa. L’Espanya plural ha corregut la primera etapa
i estic convençut que la direcció és la correcta. Potser han fallat els ritmes, l’encert en la formulació
de la proposta, o la previsió, potser una mica càndida, del nivell de comprensió i reacció que es
produirien.” (19; 5).
En un dels últims discurs recollits, de l’agost de 2009, diu unes paraules de reflexió sobre el camí
recorregut que mostren una posició escèptica sobre el finalment aconseguit:
“El tiempo no envejece las ideas. Las circunstancias políticas, los intereses coyunturales,
los miedos y las ignorancias pueden enterrarlas. Pero siempre regresan. Las grandes
ideas necesitan perspectiva histórica, una maduración que sólo se consigue con una larga
3 1
�exposición al debate y tras ser reconocidas por su propio nombre: federalismo. Pertenezco a
una generación que soñaba de joven con la idea de solución para España: unión y libertad,
como decía el poeta. Reconozcamos que solamente hemos conseguido mantenerla viva, y
eso a duras penas, camuflada, la más de las veces, en conceptos sucedáneos para evitar
incomodar a una mayoría que no quiere ni oír el nombre de la cosa” (6; 19).
5.3. Relacions entre Catalunya i Espanya
En aquest àmbit, hi trobem una continuïtat des del principi, quan sent Alcalde de Barcelona al 1986
diu “El conflicte no és, ni ha estat mai, entre Espanya i Catalunya” (5; 3), fins al final, quan al 2007
ha deixat la presidència de la Generalitat, referma “El problema no és Catalunya, en tot cas és un
problema espanyol!” (56; 3). Maragall aborda el tema de les relacions polítiques entre Catalunya i
Espanya considerant que l’eix del conflicte no estava entre dos nacions o dos comunitats, sinó entre
la concepció uniformista i centralitzada del poder de l’Estat espanyol i les aspiracions democràtiques,
progressistes i autonòmiques que han existit històricament a Catalunya, però també en la societat
espanyola.
Per tant, de forma conseqüent amb aquest enfocament, la solució del conflicte no el planteja fora
d’Espanya, i no el busca només per Catalunya, sinó per tota Espanya. El problema és com encaixar
Catalunya en Espanya, com estar dins d’Espanya, i com Espanya pot organitzar les seves diferències,
aconseguint la unitat en la diversitat.
Aquest plantejament es basa en que està naixent, des del 76, una nova Espanya –democràtica,
plurinacional, europea-, un nou projecte en el que cal participar i implicar-se:
“A partir del moment en que desapareix el fantasma d’una Espanya totalitària i opressora, és
possible i necessari pensar en una participació catalana en la política espanyola per construir
aquesta realitat inacabada. Naturalment, Espanya ha d’admetre que està en construcció, que
està en obres. De vegades no és fàcil. Però tendeixo a pensar que en sectors molt importants de
la societat política espanyola , s’admet, es comença a admetre” (4; 135).
La participació de Catalunya té un requeriment previ o en paral•lel: el reconeixement de Catalunya
com a nació “en el sentit polític, cultural i històric respecte a un Estat que, de tota manera, no s’està
qüestionant” (6; 75). Reconeixement bidireccional, doncs també Catalunya ha de reconèixer, amb
lleialtat, a Espanya com a “pàtria compartida” (2; 68).
En el punt anterior hem descrit en detall les característiques de l’Espanya que Maragall creu
possible i necessària. Ara ens concentrarem en les característiques que creu Maragall ha de tenir la
participació de Catalunya en la governació d’aquesta Espanya que és el seu espai natural d’actuació
política –amb Europa.
La primera consideració és referent a no utilitzar el greuge i la reivindicació com a base de l’actuació,
sinó les propostes polítiques fetes amb un enfocament general, vàlides per a Catalunya i també per
a la resta de comunitats i per Espanya en el seu conjunt. “La nostra força i la nostra raó , des de
Barcelona, des de Catalunya, seran apreciades a Espanya, no per la nostra persistència a declarar el
nostre greuge, sinó per la nostra capacitat de fer propostes que essent vàlides per a nosaltres, valguin
també pels ciutadans d’altres comunitats autònomes; per a tothom” (5; 218).
La confiança entre les parts és una altra base de les relacions, doncs no hi pot haver cap model que
funcioni si existeix desconfiança entre les parts; en aquest aspecte, inicialment tenia una posició
3 2 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�optimista: “els 20 anys d’Estatut i d’Estat de les autonomies han consolidat la confiança mútua
entre els pobles d’Espanya, malgrat les resistències històriques. Aquesta confiança és la base
indispensable per l’aconseguiment a l’ensems de la llibertat catalana i la unió espanyola” (6; 124).
Resultat necessari ressaltar de la frase anterior, com Maragall lliga la llibertat de Catalunya amb la
unió d’Espanya, refermant que el seu pensament està inicialment, som a l’any 1998, molt orientat a
com aconseguir les llibertats –nacionals- de Catalunya dins d’Espanya.
També creu que cal abandonar el greuge com a motor de les reivindicacions, i acceptar que tot el
que pugui reclamar i aconseguir Catalunya per a sí, pugui ser aplicat a altres comunitats (si volen)18.
“No podem dir: ‘no volem que els altres no ho tinguin’. No podem dir: ’si a vostès també els donen
això, nosaltres voldrem una altra cosa per a seguir essent diferents’ (6; 95). Per dur a terme la
construcció de la nova Espanya plural cal continuar aprofundint el pacte constitucional, entre totes
les comunitats autònomes, les nacionalitats i les regions: “el núcleo del nuevo pacto constitucional
tendría que consistir en que las nacionalidades históricas -Cataluña, el País Vasco y Galiciaacepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y el equilibrio del modelo, a
cambio de que las otras comunidades reconozcan la diversidad plurinacional, pluricultural y
plurilingüe de España y, en consecuencia, las expresiones políticas de los hechos diferenciales”
(6; 168).
Reclama la participació en el govern d’Espanya, en el poder central, en el “pont de comandament” de
l’Estat. “Deseo que Catalunya dé un paso adelante y participe de forma más clara, más ambiciosa,
en el mejor sentido, y más confiada, en la gobernación de España, y en el diseño evolutivo de
esa gobernación” (2; 122). El modus operandi d’aquesta participació és el model federal explicat
anteriorment; Maragall ho recalca de forma expressa: “un proyecto catalán y catalanista que tiene
una visión de España y la vocación de participar activamente en la tarea de la construcción de
una España plural en el marco de la Unión Europea” (6; 151). El canvi en les formes i relacions de
poder, i la participació de les perifèries en el govern central, permetran un nou dibuix d’una Espanya
descentralitzada “una Espanya vertebrada sobre línies transversals i diagonals raonables; no pas una
Espanya concebuda com el conjunt de punts a una certa distància del centre, essent aquest el punt
que la uneix a la resta del món” (2; 79).
L’encaix, participació i integració a Espanya, però a una nova Espanya, és per Maragall l’única via
cap a Europa i el món: “Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a
Europa passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, sinó tampoc no hi
arribem” (23, 3); expressat en negatiu, si Espanya no canvia, la integració de Catalunya a Europa
i al món globalitzat serà molt difícil. I d’altra banda, el canvi proposat no és només per ideologia
o valors polítics sinó instrumental per aconseguir un pes important de Catalunya en el seu entorn
natural i en el món: “no quiero redimir España, lo que quiero es que Catalunya vaya bien y tenga
un papel más importante en su entorno, en España y en Europa” (41, 2).
Al llarg del discurs juga vàries vegades fent redundàncies vinculant bidireccionalment Catalunya
amb Espanya: “el progreso de Cataluña es el progreso de España. Y que el progreso de España es el
progreso de Cataluña” (6; 181); “lo que es bueno para Cataluña es bueno para España, y hoy digo
que lo que es bueno para España también lo es para Cataluña” (6; 302); “Una propuesta pensada
desde Catalunya para Catalunya y para España, o si se quiere, desde Catalunya para España”
(6; 252); “que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no
provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos”
(6,319); “Si España no cambia, Catalunya no será lo que puede ser. Y a la inversa. Para que
España se mueva, Catalunya tiene que implicarse” (4; 5).
18.
Proposant
abandonar
el
greuge
com
a
mètode
polític,
i
la
possible
aplicació
al de mesures, està fent una crítica al posicionament del govern nacionalista de Jordi Pujol i la seva política de “peix al cove”.
gener-
3 3
�Maragall reafirma la seva voluntat de continuïtat de Catalunya dins d’Espanya, no fa una proposta
política amb voluntat secessionista sinó integradora. “La propuesta de Catalunya se ha hecho con
sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de España. Se ha hecho para seguir estando en España,
no para irnos de España. Para que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir
Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a
sentimientos compartidos” (6; 319). Malgrat això, avisa de que hi ha altres alternatives en l’espai
polític català, molt basades en un escepticisme sobre la capacitat d’Espanya per canviar cap a la
pluralitat “existen, gozando de un apoyo coyuntural considerable, otros planteamientos con un
común denominador: un creciente escepticismo sobre la posibilidad de que sea factible establecer
una relación recíprocamente interesante entre Catalunya y España. De dicho escepticismo se
derivaban básicamente dos actitudes: o la renuncia a España que supone la vía separatista, o bien
la resignada conllevancia” (6; 249).
Part del problema espanyol, o millor dit, del problema de les relacions entre el poder central
espanyol i la seva realitat plurinacional el centra Maragall en no assumir el que diu la Constitució
espanyola del 1978: “Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en tanto que
reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no había que ser muy astuto para leer la
carta magna en esos términos … Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres
nacionalidades históricas como tales nacionalidades” (6; 263).
Com a resum, el 26 de maig del 2004, també al Club Siglo XXI, Maragall va presentar un resum
de la seva visió del “problema català” (6; 247 i seg.) on cita molts dels conceptes expressats fins
ara: “el problema catalán no es otro que el problema español; la propuesta catalana de España;
clima de creciente indiferencia y desconfianza mutua; correlación positiva entre el autogobierno de
Catalunya y la democracia en España; renovar y profundizar nuestras instituciones democráticas;
pleno reconocimiento de la España plural y resituar a España en Europa y el mundo; que los
catalanes nos quitemos de la cabeza los tópicos sobre España. Catalunya propone una España
plural”.
En aquest discurs, però, es noten ja trets d’escepticisme sobre la capacitat de transformar Espanya
i, per tant, les seves relacions amb Catalunya; en efecte, en referència al procés estatutari diu “Todo
eso que se puede hacer en Catalunya, que la gente quiere que se haga, no va a poder ser si en
España no cala un poco el espíritu de cambio y la filosofía que hay debajo de esa propuesta” (6;
260). El juliol del mateix any, davant un altre auditori, rebla aquest mateix sentiment: “Estamos
en lo mismo, nada ha cambiado y todo ha cambiado. Sigue vigente la Oda. Es lo que estamos
haciendo, hablarle a España y temer que no nos oiga ... España tiene tendencia a la sordera. Por
su tamaño, no por malicia. Probablemente porque es muy grande y muy diversa” (44; 1). El mes
següent hi torna: “Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se sienta
plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte de ella, sea una ilusión vana y haya
que volver al agnosticismo catalán de los pasados 25 años, al “se mira y no se toca” y a la simple
cortesía entre gentes bien educadas” (6; 270)
Aportem com a final un paràgraf, de maig del 2006, que resumeix be el conjunt del pensament, i de
la intenció de la seva pràctica política, en quant a les relacions entre Catalunya i Espanya:
“Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación
de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar
la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. Hemos sido consecuentes con ello. Al
inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para
favorecer una nueva naturaleza de relación” (14; 1).
3 4 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�5.4. Nacionalisme
Des de l’inici, quan encara és Alcalde, Maragall es defineix sempre com catalanista, i no com
nacionalista: “Sóc més catalanista que nacionalista” (3; 79), encara que també diu que “El catalanisme
és el nacionalisme específic dels catalans” (6; 121), i que “el catalanisme és un determinat tipus de
nacionalisme molt diferent d’altres que troba la seva raó de ser alhora en la identitat i en l’obertura,
en l’afirmació i la generositat ... en la unió i la llibertat, que és la millor definició de federalisme” (6;
121). En qualsevol cas, una constant del seu pensament és que Catalunya és una nació “Catalunya
és una nació singular, culturalment distinta, formada per aportacions diverses que ha necessitat i
que ha sabut integrar, malgrat la persecució i maltractament de la seva identitat, llengua, i símbols”
(6; 124).
L’any 1986 expressa la seva concepció crítica sobre el nacionalisme, al que veu com un sentiment
de caràcter defensiu, potser justificable en èpoques com la franquista, però com una ideologia
incapaç de “vertebrar eficaçment un país amb voluntat de futur” (4; 119). Considera que com a
sentiment de pertinència -d’adhesió a una identitat- sempre estarà present en major o menor mida,
però que aquest fet no ha de portar a convertir-se en un codi polític amb pretensió de convertir-se
en majoritari. Maragall contempla el nacionalisme com una ideologia heterogènia, “formada per
ingredients molt diferents, amb l’únic punt comú de ser o sentir-se víctimes d’una força exterior”
(4; 121).
En contraposició, dóna al catalanisme, al seu catalanisme, una mirada més ampla, vinculada a
la complexitat d’un país heterogeni, de forma que “el nostre país només pot ser alguna cosa més
que nacionalista, però mai alguna cosa menys que nacionalista” (4; 121), potser una Catalunya no
només a la defensiva, sinó una nació oberta, integradora i situada a la vegada en un context més
ampli. Fa ús d’una expressió amb el mateix adjectiu que fa servir per Espanya: “Catalunya oberta”
(4; 120). Nega també la possibilitat de l’ús de la idea de catalanisme de forma exclusiva per part de
cap partit o tendència.
L’any 1999, detalla què és per ell el catalanisme: “Catalanisme avui vol dir diàleg franc amb
Espanya i vocació europea, recerca d’un lloc en el món obert, proposta de geometries variables en
la lenta reconstrucció de la democràcia” (7; 13). És a dir, el situa en relació a Espanya, Europa i la
democràcia. El concreta amb determinats trets: una forma de demostrar l’autonomia de decisions
que permet la solidaritat i l’amistat, transformador d’Espanya, orientat a guanyar llibertat dins de
la unió més que no pas a la separació, que combina la proximitat amb la lleialtat, i en qualsevol cas
superior al regateig nacionalista de curta volada.
L’any 2003 insisteix en termes semblants sobre el catalanisme que desitja, associat a la idea
d’Espanya plural i amb organització federal: “El nuevo catalanismo ha de ser capaz de impulsar una
transformación de España no sólo en su sentido de modernización, también de profundo respeto a
su plurinacionalidad, pluriculturalidad y plurilingüismo. Somos diferentes, pero queremos avanzar
juntos. Por eso defiendo una intervención sin complejos en España: tenemos un modelo de la España
plural y un proyecto político federal” (6; 205). A aquesta concepció li cal un reconeixement mutu
per part de tots els pobles d’Espanya amb objectius comuns compartits –reconeix que no serà fàcili una obertura de mires que permeti una “Cataluña abierta, dispuesta a compartir oportunidades,
esfuerzos y compromisos con los demás pueblos de España, de Europa y del mundo. Esta mayoría
no quiere una Catalunya cerrada, adusta, a la defensiva” (6; 205). Insisteix en el catalanisme amb
vocació espanyola i europea, federal, que doni i rebi la confiança i lleialtat política necessària per a
poder crear la solidaritat en llibertat.
En l’època com a President de la Generalitat, quan està al front d’un govern tripartit, entre socialistes,
3 5
�republicans i eco-socialistes, Maragall passa a expressar un catalanisme de base més àmplia, menys
identitari, encara que a la vegada amb menys referències a Espanya, “un catalanisme que vol apel·lar,
no solament als catalans que senten que el cor se’ls inflama davant de les quatre barres, sinó els
que durant molts anys s’han mostrat, si no hostils, sí indiferents a aquest sentiment de pertinença.
Totes les idees són vàlides, discutibles, interessants. El nostre catalanisme no és més que l’anterior,
però tampoc menys, és simplement distint i, en tant que resultat d’un pacte, d’accents diversos i
complementaris” (6; 243). El concreta en un catalanisme ciutadà, democràtic, integrador, forjador
d’una Catalunya millor, unida per “la il·lusió d’unes polítiques socials d’habitatge, d’educació, de
salut i de seguretat. No considerem que això siguin coses instrumentals: les considerem definitòries
del mateix esperit de país” (6; 217). Un tipus de patriotisme cívic i republicà, que pot resultar més
fort que l’identitari i que el resistent, a l’estil dels patriotisme francès i americà, un patriotisme basat
en els drets socials adquirits. És una concepció de Catalunya on “ens interessa més el futur dels
nostres fills que les dèries dels nostres avantpassats, respectades com són. El catalanisme esdevé
sentiment en la mesura que reconeix i valora l’existència d’uns ciutadans que viuen uns problemes
i que tenen unes necessitats. El catalanisme esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i
oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans” (6; 243).
Un cop ja no és President, es sent satisfet amb el fet que el catalanisme ja no sigui, o ja no sembli,
patrimoni d’una sola força política; amb que hagi girat cap a una orientació social i de que li
calgui, per continuar servint al país, exercir un bon ús de la capacitat d’autogovern. Lligant amb el
reconeixement de la pluralitat interior de Catalunya “el catalanisme del segle XXI ha d’aconseguir
unir cívicament Catalunya, fins aconseguir que s’expressin totes les Catalunyes, no amb una única
veu sinó amb veus diverses. Només des d’aquesta unitat cívica serà possible canviar l’aspiració de
Catalunya. No podem aspirar, com havíem fet durant temps, a ser una excepció permanent, una
nació sense estat debatent-se entre ser un vagó del tren d’Europa o locomotora d’Espanya. Hem de
ser les dues coses alhora. Catalunya ha de tenir menys por i més ambició” (17; 4). Resumeix en que
la nació s’afirma amb l’acció, no en la proclamació.
En les últimes declaracions recollides, es posiciona davant de l’horitzó europeu com a marca de
futura actuació bàsica, atribuint a Europa la condició de nova pàtria “La patria ahora es Europa. La
tensión, la competencia, sí que es entre Cataluña y España. Pero todo lo que definía a una nación
como nación ya no es ni catalán ni español, es europeo: el himno, la moneda y hasta la bandera
azul europea está por todas partes” (59; 1).
Es poden identificar altres valoracions del que no ha de ser el catalanisme per Maragall, entenent
el que diu en relació a la concepció nacionalista dominant en l’època de govern de Jordi Pujol: la
catalanitat no ha de ser excusa per a no reconèixer els errors propis; no es poden demanar carnets
de catalanitat; no s’ha de pressuposar la innocència dels catalans pel fet de ser-ho; tampoc es pot
pressuposar que pel fet de ser catalans no aconseguirem segons quines coses.
Maragall relaciona, com no podia ser d’un altre manera, el nacionalisme català amb el nacionalisme
espanyol, al que qualifica com a nacionalisme implícit o inconscient, propi dels estats, i li demana
que ho reconegui, que sigui conscient de la seva existència. Fins i tot ofereix una transacció entre
nacionalismes “Nosotros renunciaremos al nuestro cuando ellos reconozcan el suyo” (6; 138).
Davant del nacionalisme espanyol, encara que només sigui per claredat expositiva, Maragall
s’arriba a definir com a nacionalista català “Cada vegada ho tinc més clar: si em pregunten des de
Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí, perquè és la manera més entenedora i ràpida que entenguin
el més important que vull dir ... Només començo a matisar quan l’altre m’accepta que també és
nacionalista” (1; 15).
3 6 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�En contraposició al citat nacionalisme espanyol, Maragall es mostra fins i tot agre: “Ustedes son más
nacionalistas que nosotros, a ver si lo entiende de una puñetera vez, ustedes son más idiosincrásicos
que nosotros, nosotros sólo somos una pequeña nación que tal vez se expresa mal, con acritud,
pero sepan que ustedes, en el día a día, están alimentado esa acritud” (6; 138). Defensa que
Catalunya té dret a aquesta acritud: “Tenim el dret de l’acritud ... jo vaig néixer tres mesos després
de l’afusellament d’un president elegit democràticament i afusellat sense pràcticament judici, sense
judici en el sentit propi de la paraula. Per tant el dret a l’acritud, almenys la meva generació el té”
(6; 110), tot i que a continuació deixa clar que no pot ser la inspiració i el marc de les relacions amb
Espanya i els seus pobles.
Considera que confondre nació amb estat és un greu error, i denuncia varies vegades l’estatisme
com a risc del nacionalisme, de qualsevol nacionalisme, sigui espanyol, català o basc, arribant a dir
que “el nacionalisme esdevé metàstasi quan es converteix en estatisme, i per tant en enemic dels
nacionalismes sense estat” (7; 18).
Com a consideració final d’aquest apartat, una valoració personal de Maragall, que ajuda a
entendre el personatge i la seva circumstància: “Hay mucha gente en Catalunya que piensa que soy
españolista. Y en España hay gente que piensa que soy independentista. Lo cual quiere decir que
España es complicada, aunque también podría decir que Maragall es complicado, pero creo que
es más bien lo otro” (4; 1).
5.5. Europa
Europa és vista per Maragall situada en una via d’evolució federalitzant, que només es farà la unió
si hi ha a la vegada “devolution”, és a dir descentralització de competències i aplicació del principi
de subsidiarietat.
En les conclusions del curs que dirigí a Roma sobre Europa l’any 1998, es concreten els trets principals
de la visió de Maragall sobre Europa19: Europa necessita a la vegada d’Unió i de devolució, el que
vol dir alguna cosa més que una “catalogació formal” de competències; “si el procés unitari a escala
europea consisteix a reforçar la Unió i a refermar per compensació els organismes subestatals, és
necessari un nou concepte de nació o de pertinença: la ciutadania” (6; 82); els estats no perdran
sinó que s’agilitzaran i guanyaran legitimitat amb la seva capacitat distributiva, reguladora i de
representar l’interès general; cal un federalisme diferencial i optatiu, pels estats i les regions, i
una Europa de les regions; el risc de llunyania entre les decisions i les seves conseqüències, fa
necessària la subsidiarietat.
Torna Maragall a Catalunya amb una idea clara de Europa com a referent, ideal i objectiu polític
“Els catalans del segle XXI sabem l’Europa que volem, i l’Europa que ve: l’Europa forta, que
és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l’Europa legítima; i l’Europa
forta, que és la de la Unió, perquè és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra
justícia i la nostra cohesió social. L’Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i
garants de la devolució de poders cap a baix. De vegades se’ns parla només de l’Europa d’on
venim i no de l’Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social
i liberal, “forta però no fortalesa”, activa però no invasora de la proximitat -al contrari
defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a base de civilització-. L’Espanya
catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha de consolidar la
19. Cal tenir en compte que el curs es dóna en un context previ al procés fallit de nova Constitució Europea i de la signatura dels nous tractats
de Niça i de Lisboa.
3 7
�seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l’ha
de fer explícit i diferencial. Hem de fer el partit d’Europa (apostar per), d’aquesta Europa”
(6; 101).
Europa –per Maragall- ha de ser un projecte d’unió, no d’uniformitat; plurilingüe; un projecte de
nova ciutadania, orientada als ciutadans, no a construir una superpotència.
Una constant del seu pensament polític és la participació de Catalunya (dels organismes subestatals
en genèric) en el nou espai polític europeu. Per això reivindica “La presencia de las autonomías en
Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y
capacidad legislativa, lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y
una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300
regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la Unión” (2; 87). Veiem doncs que la
seva perspectiva no és particularista per a Catalunya sinó general per a Espanya, i que identifica la
necessitat d’harmonitzar la participació i els interessos a nivell d’un nou Senat.
Un altre aspecte referit a Europa és la concepció en forma de xarxa: de països, de regions, d’euroregions, de ciutats. Aquesta visió la contraposa a la realitat interna d’Espanya com a radial en
base a un centre únic “La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro
y brazos, y que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no
es así y Europa ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante” (6; 320). Dona molta
importància, per Catalunya i les Comunitats veïnes, a la consolidació d’Euroregions en l’entorn
de Barcelona i Catalunya “l’Euroregió, l’Arc Mediterrani o la Comunitat de Treball dels Pirineus
són maneres adequades d’expressar la voluntat de la societat catalana de tenir un paper actiu en el
procés d’integració europea” (17; 9).
L’existència d’Europa no pot ser considerada un motiu per a deixar de referenciar Catalunya a
Espanya “Hi ha qui diu que hi ha un camí alternatiu a Espanya: el d’Europa. Plantejar-ho en aquests
termes em sembla un error. Faríem un mal servei al país si ens plantegéssim com a alternatives
incompatibles les projeccions de Catalunya a Espanya i a Europa. Catalunya ha d’estar a Europa
amb Espanya, aprofitant tota la potència de l’Estat espanyol, que és el nostre Estat. I Catalunya
ha d’estar a Europa amb la força de les seves institucions, de la seva societat civil, de les seves
empreses i de les estratègies euroregionals compartides” (17; 6).
Ja hem comentat en l’anàlisi quantitatiu la importància creixent que pren Europa com a concepte
utilitzat en el període final analitzat. A part de la voluntat expressada de dedicar-se a aquest temes
quan deixés de ser President, Maragall pensa en un futur d’Europa en que, tot i les dificultats del
moment, s’anirà consolidant per sobre de visions estatocèntriques, de forma que ha d’arribar a ser
una nova pàtria per a tots els europeus, també pels catalans. “Ens hem de preguntar què volem
ser quan siguem grans? ... Ras i curt, una Catalunya europea. Ja ni “Escolta, Espanya” ni “Adéu,
Espanya”: Escolta, Europa” (60; 1).
5.6. Estatut
La primera consideració en relació amb el tema del nou Estatut de Catalunya és que Maragall no
en fa cap referència fins l’octubre de 1998 quan en la presentació del document “Carta autonòmica
catalana” diu que l’Estatut de 1978 no s’ha aplicat en la seva totalitat, que es dóna una “fatiga” dels
materials constitucionals i estatutaris i que cal procedir a la seva revisió. Creu que un nou Estatut
serà bo per Catalunya i també per Espanya perquè serà “el fruto del reconocimiento por las Cortes
3 8 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�Generales de la voluntad política unitaria de Cataluña, momento solemne en que Cataluña renovará su pacto de autogobierno y su compromiso con la España plural” (6; 200) cosa que permetrà
ambdues parts conviure més enllà de la “conllevancia”.
És durant la seva Presidència de la Generalitat quan es du a terme el procés de redacció, negociació
i aprovació del nou Estatut, que acabarà amb la ratificació en referèndum pel poble català al juny de
2006, i és òbviament en aquest període quan fa més explicacions sobre el tema.
Defensa sempre que el nou Estatut ha de fer-se seguint estrictament els passos i tràmits legals i
constitucionals previstos, assegurant a més la seva constitucionalitat; i entén la seva renovació, a
més a més, com una part del procés de consolidació de l’estat de les autonomies. Per Maragall la
reforma del marc d’autogovern de Catalunya es fa amb dos objectius “Progresar en nuestro modelo
de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura afirmación identitaria ... Contribuir a la
idea y al proyecto de una España plural ... Contribuir haciendo lo primero, ayudamos a avanzar
en el segundo de los objetivos; y viceversa. No son contradictorios” (6; 310).
A l’agost de 2005 concreta el que Catalunya vol expressar en el nou Estatut en onze proverbis, que
es mostren resumits a continuació: (6; 284)
1. Catalunya és una nació, és una nació dintre de l’Estat espanyol.
2. Catalunya ha viscut durant vint-i-cinc anys la primera etapa històrica llarga i sense entrebancs
d’autonomia, democràcia i de progrés.
3. La Generalitat no va deixar d’existir, en terra pròpia o en l’exili, gràcies a la tenacitat del poble
i a la fidelitat dels seus presidents.
4. Catalunya té un cert pensament del què Espanya és. Espanya és una nació de nacions i l’Estat
espanyol un estat de caràcter federal.
5. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s’aplicarà el principi de
subsidiarietat, que vol dir de proximitat.
6. Catalunya ha estat i és solidària amb els pobles d’Espanya, en funció d’un sistema fiscal
general regit pel principi d’obtenir serveis similars per un esforç fiscal similar.
7. Catalunya es regirà per sistemes propis de prestació i regulació de serveis en llengua, cultura,
dret civil i organització territorial.
8. Subratllar la importància del saber, de l’educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de
la igualtat entre l’home i la dona.
9. Accés als sistemes universals de comunicació, d’innovació i tecnologia.
10. A través de l’Estat pertanyem a la Unió Europea.
11. En el marc de la Unió Europea, formar amb les Comunitats i Regions veïnes una Euroregió útil
pel progrés dels interessos comuns.
A Nova York, febrer de 2006, el presenta com un projecte per Espanya, “una nova etapa en la
nostra democràcia, en la qual s’enfortirà nostre sistema federal” (9; 2) i que significa: una nova
devolution, el reconeixement de Catalunya com a nació i de la diferència, que no vol dir desigualtat
ni privilegi; la clarificació competencial dels nivells de govern i la millora del finançament; ajudar
a la construcció de l’Espanya plural, de l’Espanya federal, i és una contribució a una nova cultura
política basada en la lleialtat, en la confiança federal.
Un cop aprovat i abans del referèndum fa successives defenses del seu contingut, filosofia i significat
polític, el que significa anar insistint en conceptes recurrents del seu pensament. Catalunya es posa
al dia com a nació, destaca el caràcter de pacte entre les sobiranies catalana i espanyola “L’Estatut
és l’acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions” (12; 1) i aquest
fet no considera que devaluï la sobirania espanyola. No és identitari, està orientat a les persones,
disminuirà la conflictivitat competencial entre govern central i Generalitat, i sobretot “Catalunya
3 9
�esdevindrà la comunitat política d’Europa que, sense ser un estat, té el major reconeixement, el
major nivell de competències i de recursos per abordar el seu desenvolupament. Més de fet que
alguns petits estats” (16; 3).
Reconeix el dubte de si s’ha seguit la millor seqüència, o hagués sigut millor reformar prèviament
la Constitució, però afirma “Es mucho pedirle al Parlamento catalán y a los ciudadanos que
tendrán que decidir si refrendan el Estatuto reformado, que renuncien a decir nada que obligue
a una reforma de la Constitución” (6; 268) i, per tant, acaba mostrant el seu acord, segurament
instrumental, a que determinats aspectes de l’estatut quedin formulats, però restin a l’espera d’una
futura reforma general de la Constitució.
Encara que explicita el seu lament per no haver aconseguit la participació del Partit Popular en la
fase final del projecte, també diu “¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut que teòricament
ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que tots l’imitaran?” (49; 2), i espera que el conjunt
d’Espanya entengui que l’Estatut és una proposta legítima i lleial.
Un cop aprovat en referèndum, considera arribada l’hora del seu desenvolupament, i considera que
ho ha de fer una nova generació “La Cataluña del nuevo estatuto ha de estar gobernada por una
nueva generación que sepa alejar al país de la política irritada y del tacticismo que a menudo nos
ha dominado” (6; 324). Preveu un camí de desplegament llarg i complicat, que el porta a tornar a
insistir en la necessitat de canvi a Espanya per poder canviar a Catalunya, és a dir, en el problema
espanyol per davant del català:
“No requerirà només un pacte polític sinó també un canvi de cultura de l’administració
central. Perquè també a Espanya s’ha de produir un canvi de paradigma: 30 anys després
d’haver-se iniciat la transició, ja no podem entendre Espanya en termes d’un cos que es
descentralitza o replega a voluntat, sinó en termes d’un Estat compost en el qual les seves
parts (nacions, nacionalitats i regions) han consolidat personalitat i protagonisme i reclamen
poder participar més i més, conjuntament, en la definició del tot.” (6; 337).
Davant el recurs presentat davant del Tribunal Constitucional, creu inicialment que el Tribunal no el
modificarà, doncs generaria un greu problema per a tothom “No crec que el toquin, perquè Madrid
és massa intel·ligent per crear-se un problema que no necessita. Poden resoldre-ho, m’imagino,
d’una altra manera, i no pas enfrontant-se a una decisió referendada pel poble de Catalunya” (55;
1). A mida que avança el temps va introduint la idea que si el Constitucional el modifica, s’hauria
de tornar a sotmetre a referèndum. “Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a
parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets com a catalans?” (60; 1).
5.7. Fiscalitat
El finançament de Catalunya, de les comunitats autònomes en general, i dels ens locals també, és un
tema problemàtic des de l’origen en el sistema constitucional de 1978. No entrarem en detall, però
mostrarem els eixos principals dels conceptes més utilitzats per Pasqual Maragall sobre l’assumpte.
A principis de 1988 ja fa esment en passat a la seva proposta d’un marc estable de repartiment
de recursos entre Govern central, Autonomies i Ajuntaments del 50-25-25 % (6; 37). Aquesta
distribució percentual hi anirà canviant a mida que es vagi augmentant el nivell de competències, en
especial autonòmiques: el 2003 la proposta és del 40-30-30 (38; 5) i el 2005 del 30-40-30. (6; 295).
Un altre dels criteris que Maragall expressa amb continuïtat és el de contribuir per renda i rebre
4 0 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�per població, així com la necessitat de la corresponsabilitat fiscal de les diferents administracions
públiques. Ja al 1991 deia “Es fundamental establecer un marco seguro de financiación para los
tres niveles de gobierno y que comporte fórmulas equilibradas de corresponsabilización fiscal y de
autonomía financiera” (6; 71).
Com a candidat a la presidència de la Generalitat, proposa en diverses ocasions quatre principis de
federalisme fiscal, que resumits són (6; 161):
• Igualar los resultados en gasto público por habitante de las autonomías del régimen foral con
las autonomías del régimen común.
• Redistribución del gasto público entre las tres administraciones públicas en base los
porcentajes (40-30-30).
• Igualar la inversión del Estado por habitante entre las áreas metropolitanas españolas de más
de un millón de habitantes.
• Equidad fiscal territorial … pagar por renta y recibir por población.
Completa el seu federalisme fiscal amb la llibertat per poder fixar tipus impositius
(corresponsabilització) i la necessitat de transparència en la informació, el que li fa reclamar la
publicació periòdica i normal de les balances fiscals, com fa Alemanya: “La transparencia es la
base de la solidaridad y de la equidad” (40; 1). Vincula la transparència amb la claredat en els
plantejaments fiscals, necessaris per assegurar la seva legitimitat “la cuestión de la “comprensión
pública” es absolutamente crucial. Hay que abandonar los tecnicismos en la explicación del
sistema fiscal y financiero del Estado de las Autonomías” (6; 266).
En quant a l’aspecte de la solidaritat entre territoris amb diferent nivell de renda, a més de que
l’aplicació del principi general ja significa que paguen menys pels mateixos serveis, creu que ha
d’existir un fons de solidaritat, però amb límit temporal i control del procés: “tiene que haber una
financiación especial para las comunidades autónomas con retraso estructural. Estoy de acuerdo,
pero esto debe periodizarse en el tiempo y tendiendo a un aterrizaje suave. De lo contrario, es
decirles a las autonomías que sufren esta situación que siempre estarán subvencionadas, cuando
de lo que se trata es de que salgan de la situación de retraso” (40; 1).
D’altra banda, Maragall proposa que la singularitat dels concerts econòmics basc i navarrès sigui
sotmesa a un procés d’igualació amb un marge temporal ampli. De fet, no està d’acord amb el
sistema, encara que entén el seu origen històric. Davant de la reclamació del concert per ERC i
CiU, expressa “la única solución para Cataluña y para España es que haya una regla común de
resultados. No discuto las fórmulas, me importan muy poco, mientras los resultados finales se
avengan a una racionalidad común que además sea inteligible para la gente. Que la gente pueda
decir que paga lo que tiene que pagar. Esa regla creo que es la renta y la población” (4; 1) i
argumenta que la raó de fons és la grandària de Catalunya, que no li permet (a Espanya) un règim
d’excepcionalitat. Torna a la idea del que és bo per Espanya és bo per Catalunya i a l’inrevés.
Creu que Catalunya “ha estat i és una nació solidària amb la resta de pobles d’Espanya” (6; 285).
Però també considera que, donat que ja hi ha comunitats que partint de nivells de pobresa molt
importants ara estan “frec a frec o més amunt en alguns aspectes. Catalunya està dient: «No podem
més»”, i això ho identifica com un problema, lligat al fet que si es garanteix el màxim nivell de serveis
de forma independent a l’esforç fiscal, pot desincentivar als territoris receptors de transferències
netes. En aquest aspecte Maragall aplica una visió lliberal a la solidaritat.
Els criteris fiscals integrats en l’Estatut els explica amb els quatre eixos següents:
“El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento
de los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya.
4 1
�La Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos estatales en los que participa,
de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea.
Papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los impuestos que pagan los
ciudadanos de Catalunya.
Criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países federales que consiste
en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos fiscales similares, no
en términos absolutos, que eso sería injusto, sino en términos relativos a la renta de cada
uno” (6: 315).
Afegeix un cinquè eix que garanteix que les inversions de l’Estat a Catalunya durant 7 anys seran
d’acord amb el PIB de Catalunya; una garantia que va ser declarada inconstitucional pel Tribunal
Constitucional.
5.8. Interlocució
En l’anàlisi quantitatiu ja hem pogut constatar el creixent lament podríem dir, de Pasqual Maragall,
sobre la manca d’interlocució lleial a l’altre costat de la taula, és a dir per part dels poders de l’Estat
sobretot a partir de que és President i s’engega el procés de renovació de l’Estatut. Si l’Estatut el
definia com un pacte entre les legitimitats catalana i espanyola, com es pot dur a terme aquest procés
de pacte mentre una de les parts és sotmesa a la desautorització per bona part de l’altre? Podríem
posar molts exemples, però aportarem només alguns dels mes significatius:
En relació a l’Espanya més oberta: “Es muy difícil, pero tal vez consigamos un reconocimiento por
parte del sector progresista y liberal de Madrid, que siempre ha sido centralista en el fondo, aunque
sea respetuoso con Catalunya.” (6; 137).
Crida a les esquerres espanyoles: “ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de
erigir unas fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con generosidad,
a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de España en las aspiraciones
al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto a su identidad, a su lengua y a su cultura”
(6; 179).
Avís davant les dretes: “el precio que ha pagado (la derecha) por esa ampliación del consenso es
un precio que dudo que se puede pagar: el de relanzar un nacionalismo español fatuo y agresivo.
Con esa actitud y ese lenguaje se compromete el futuro de España como unión de los pueblos que
la forman, que es precisamente lo que la Constitución y los Estatutos garantizan” (2; 108).
I lament sobre les conseqüències del lideratge d’Aznar: “La hazaña de Aznar al meter a la derecha
en la Constitución no le ha salido gratis a España. Su empecinamiento nacionalista -la otra cara
de la moneda- amenaza con dar al traste con unos equilibrios que han funcionado bien durante 25
años.” (2; 127).
Que havia acabat portant a un retorn del nacionalisme espanyol i a un reforçament del centralisme:
“desde el nacionalismo español percibo el rechazo amargo y el desdén de quienes no les cabe en la
cabeza otra manera de entender España que la suya” (6; 178) “Cataluña tiene el derecho, histórico
o no, a proponer. ¿O sólo hay una voz en este coro? Cruzar opiniones, indicaciones y propuestas
es enriquecer el escenario, no dictarlo, contra lo que se ha hecho casi siempre desde el centro.
El centro está encantado de haberse conocido. No sabe que sólo es el centro: piensa que es toda
España. Éste es su error. Nosotros también somos España” (61; 1)
4 2 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�A un retorn de l’Espanya única, hostil amb Catalunya: “s’oposen també a l’eclosió de l’Espanya
plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d’unitària, d’única, sense matisos,
sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu
interès” (12; 1), davant la que es mostra perplex: “perplejidad por la indiferencia, cuando no por la
hostilidad, con que es tratada Cataluña por el poder político y por una parte influyente de los medios
de comunicación”. I afegeix, en relació als mitjans: “nos encontramos con un grave problema de
incomunicación: No disponemos de un sistema de circulación de las noticias y de las opiniones que
refleje de forma real la pluralidad española. El Madrid político-mediático actúa demasiadas veces
como un foro capitalino que interpreta la complejidad de España desde el centralismo y no desde
la centralidad. El sistema de la capital ha sustituido al sistema estatal. Los diarios de la periferia,
sus radios y televisiones no se escuchan en el centro. El centro ignora lo que ocurre en la España
real, en la España plural” (6; 277).
Val a dir que Maragall és també conscient de la bidireccionalitat de certes actituds “Somos muchos
los catalanes que reconocemos que las causas de este distanciamiento son complejas y que
algunas tienen su origen en determinadas actitudes adoptadas desde Cataluña que interactúan
con otras actitudes que podríamos identificar como separadoras” (6; 195). “en un clima de
creciente indiferencia y desconfianza mutua. Volvíamos a la vieja dialéctica de los separadores y
los separatistas” (6; 248).
Maragall, però, manté l’esperança en què hi ha una altra Espanya possible: “Si Catalunya deixa
de provocar recels, si Espanya deixa de tenir por de mirar-se ella mateixa amb llibertat al mirall,
si deixa de tenir por de la seva riquesa i pluralitat, ah!, aleshores ens en podrem sortir” (6; 224).
Una Espanya que hauria d’apostar pel federalisme: “Cierto que fuera de Catalunya y de algunas
dependencias universitarias, prácticamente no hay federalistas. Habrá que inventarlos para que
podamos discutir y avanzar con ellos en el reconocimiento de las naciones y los pueblos de España”
(6; 20).
Però sempre hi han les dues Espanyes: “hi ha una altra Espanya ... que és profundament desconfiada,
conservadora i al·lèrgica a les innovacions” (23; 3), i la batalla entre les dues espanyes acaba
generant una lògica d’immobilisme i de continuïtat: “Estamos en lo mismo, nada ha cambiado y
todo ha cambiado. Sigue vigente la Oda. Es lo que estamos haciendo, hablarle a España y temer
que no nos oiga” (44; 1). “Som diferents i ens suportem mútuament, però no pretenem solucionarho ... De manera que això no progressa i l’únic que continua havent-hi és la conllevància”. (56; 1).
Una continuïtat que tampoc el president Zapatero va evitar: “Amb l’escenari Zapatero- Maragall
va semblar que podíem trobar la fórmula canònica, la fórmula constitucional, estatutària. Però
som on som. Aturats.” (56; 1) De fet, en una entrevista de 2007 acaba reconeixent que s’ha sentit
personalment traït per Zapatero després de l’inicial: “Pasqual, apoyaré la reforma que salga del
Parlament de Catalunya”: “Tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu
ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla. Un pas enrere molt evident.” (52; 19).
Un altre aspecte important en aquest apartat és fer notar els avisos que fa Maragall sobre les
possibles conseqüències, negatives per la pròpia Espanya, d’una actitud de rebuig a les propostes
que li arriben des de Catalunya. Hi ha risc de desafecció: “la dilació i les dificultats i fins i tot les
tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això
comporta un cert risc de desafecció” (10; 6). El mateix fa en relació a una sentència negativa sobre
l’Estatut: “Perquè si després d’haver estat referendat pel poble de Catalunya, un jutge el toca... Que
ens tornin a preguntar si el resultat ens agrada o no: caldrà un altre referèndum. Demano dret a la
claredat. Compte amb aquest tema, que pot tenir conseqüències” (58; 1).
4 3
�5.9. Independència
En el conjunt de l’anàlisi fet sobre el pensament de Maragall ha quedat clar que ni és, ni ha estat mai
independentista. Però sí que expressa les seves opinions sobre el tema, alguna de les quals ja s’han
comentat en altres apartats. Hi ha un concepte d’independència que Maragall arriba a acceptar, i és
la de Rubert de Ventós, basada en una construcció racional i en la interdependència. De tota manera
creu que “és difícilment atacable, tot i que no fàcilment imaginable”. (7; 16).
La renúncia el 1978 al dret d’autodeterminació per part de les forces majoritàries a Catalunya i el
País Basc, a canvi de autonomia, forma part de l’essència del pacte constitucional. La percepció de
no avançar en els temes d’autogovern i de reconeixement nacional genera “actitud de desesperanza,
que está llegando a la conclusión de que Cataluña no puede esperar nada bueno de España y que
considera que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay nadie dispuesto a avanzar
el trecho que le corresponde. Es la actitud que subyace en la propuesta independentista” (6, 179).
Per tant, per Maragall, la independència és una posició política reactiva i desactivable amb avenços
en el reconeixement de la pluralitat d’Espanya.
Maragall no creu, doncs, en la necessitat d’independència, en el món actual, “Allò que és decisiu no
és pas la independència estatal, sinó la independència de criteri, la capacitat de convicció als grans
mercats de l’economia i la política. Que ser un estat hi ajuda és indubtable. Però que arribar-ho a ser
és tan o més antinatural que no ser-ho, i menys pràctic, també” (2; 58).
El sentiment independentista ha existit sempre a Catalunya, “Un sector importante del catalanismo
se lo ha planteado siempre. Macià y Companys en 1931 proclamaron la República Catalana” (6;
250) i segueix existint doncs “Un minoritario pero significativo sector de la sociedad catalana piensa
que estamos ante la última oportunidad para resolver positivamente la relación entre Catalunya y
España. No comparto este dramatismo de “las últimas oportunidades”, pero es un estado de ánimo
que hay que tener en cuenta porque es revelador de algo” (6; 250). Davant d’aquest fet, aposta
per fer una política, a Catalunya i a Espanya, que vagi permetent reconduir als independentistes
a postures primer sobiranistes i finalment federals. Una vegada més planteja la Espanya plural i
federal com a forma de solucionar l’encaix de Catalunya.
4 4 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�6. Conclusions
P
asqual Maragall té una concepció federal d’Espanya, que té el seu origen en la tradició del
pensament catalanista i d’esquerres, i en la seva personal experiència municipalista, exercint
un poder de tipus molt proper al ciutadà.
En referència al marc teòric, el model concret federal que proposa Maragall és un federalisme
de distribució de poders, descentralitzador, cooperatiu i amb asimetria constitucional; encara que
en aquest últim aspecte –l’asimetria- creu que ha de ser-ho només de forma imprescindible per
encaixar les diferències realment existents amb la igualtat de drets.
Però el seu federalisme és especialment un model de federalisme de tipus pluralista. Recordem
que una de les característiques bàsiques del federalisme pluralista és el reconeixement de la
plurinacionalitat, i en efecte, per poder recollir la diversitat nacional, cultural i lingüística d’Espanya,
Maragall proposa el reconeixement de Catalunya com a nació. Els altres trets del federalisme
pluralista també són plantejats i reivindicats per Maragall quan proposa una àmplia autonomia,
estable constitucionalment i amb recursos fiscals suficients i constants (self rule) i aposta perquè
Espanya avanci en la participació de les Autonomies en el govern central i les institucions estatals,
i molt especialment en la configuració d’un Senat amb poder real i que sigui representatiu dels
governs de les Comunitats autònomes i dels poders locals (shared rule).
Maragall no està d’acord amb el model federal centralista i homogeneïtzador, orientat a la igualtat
uniforme de drets dels ciutadans, el que alguns formulen com ‘los derechos son de las personas,
no de los territorios’. De fet, el federalisme de Maragall, donat que el pensa per aplicar a la realitat
espanyola, és un model oposat al considerat com el més exitós del món, l’americà, d’origen i
components unificadors, creador d’una nació única amb una sola llengua. Però tampoc planteja
en cap moment el reconeixement del dret de secessió en l’ordenament constitucional, de forma
coherent amb el seu projecte polític que és un projecte per Espanya, fet des de la perifèria.
Quan Maragall descriu les seves propostes federalistes, ho fa en base a l’aplicació d’uns principis
concrets: col·laboració institucional, corresponsabilitat fiscal, solidaritat, clàusula residual pels
poders més propers. Dóna molta importància al principi de subsidiarietat, a que el repartiment de
les competències de poder es faci de forma que l’exerceixi el nivell més proper al ciutadà possible,
tot i que avisa que cal estar atents als riscs de col·lusió entre interessos locals i poders pròxims20.
Per poder bastir l’organització federal proposada, dóna una importància cabdal a l’existència del
principi de confiança entre les parts i de la lleialtat federal, en el que coincideix amb el que diuen
autors com Watts en relació als principis de confiança i lleialtat, necessaris per poder aplicar un
federalisme pluralista.
En relació al tema fiscal, els plantejaments de Maragall mantenen unes línies constants al llarg
dels períodes analitzats. Per una banda la necessitat d’un repartiment equilibrat dels fons entre els
diferents nivells de govern, adequat als serveis prestats per cadascun d’ells. D’un altre, la recerca
d’una fórmula clara de relació entre els impostos pagats i les prestacions rebudes, i que es resumeix
en la formulació bàsica de l’equitat fiscal territorial: ‘pagar per renda i rebre per població’. En aquest
tema es detecta una preocupació també constant per aconseguir fórmules de finançament segures,
justes, transparents, i, molt especialment, que siguin comprensibles per la ciutadania, doncs en cas
contrari tenen risc de deslegitimació. La última característica transversal en el temps és la seva
20.
No
hem
trobat
referències
a
la
possibilitat
de
col·lusió
entre
els
els poders centrals, potser perquè no hem seleccionat textos relacionats amb el concepte de socialisme.
grans
poders
econòmics
i
4 5
�voluntat d’inserir el finançament de Catalunya en el règim general espanyol, sense privilegis, sense
reclamar en cap moment sistemes de tipus ‘cupo’ com el basc; i ho justifica per raó de la grandària
relativa de Catalunya, de forma que el seu tractament com a excepció faria inviable el sistema
general, i també per solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat. Una vegada més queda palès
l’enfocament global espanyol de l’opció política de Pasqual Maragall.
Molts conceptes que formen part de la concepció d’organització federal adequada –segons Maragallper Espanya i per Europa, els considera també aplicables dins de Catalunya: subsidiarietat,
proximitat, municipalisme, lleialtat institucional, participació de tots els nivells de l’administració
en les grans decisions, equitat fiscal. És el que qualifica com a Federalisme interior
El federalisme proposat per Maragall és la combinació d’unió i llibertat, d’unió i devolució, d’unió
i proximitat. És, per tant, un model que assegura a la vegada el reconeixement de la diversitat, la
descentralització competencial i l’exercici del poder a prop dels ciutadans.
Respecte a Catalunya, la concep inicialment com un sistema de ciutats, d’una xarxa de municipis,
d’acord amb la força que tenia en els anys vuitanta el municipalisme d’esquerres, i Barcelona en
concret, i també com a forma de defensa i confrontació amb el nacionalisme de centre-dreta que
governava la Generalitat. La seva defensa dels governs de proximitat, i del principi de subsidiarietat,
també a Catalunya, és una constant al llarg del temps.
Maragall considera que Catalunya té una complexitat política i institucional semblant a la d’un
estat, i proposa una reorganització interna en base a un plantejament de federalisme interior, aplicant
també Catalunya endins els principis d’igualtat, subsidiarietat, clàusula residual, administració
única, solidaritat. Reivindica pel cas concret de Catalunya el mateix que demana es faci a Espanya:
una Catalunya oberta que reconegui i gestioni la seva diversitat, la participació dels poders locals
i les organitzacions ciutadanes en la governació del país -‘tots som Generalitat’-, no subordinació
dels ens locals al govern central de la Generalitat.
Maragall té una visió geogràfica, geopolítica, dels països. Tant d’Espanya com de Catalunya, de
forma que en el cas català demana el reconeixement de les terres de l’Ebre i del Pirineu en forma
administrativa i institucional, donat que tenen característiques pròpies comuns i diferenciades
d’altres terres de la mateixa província actual de pertinència. Igualment amplia el camp d’actuació
limitat a les fronteres regionals o estatals quan impulsa la creació d’euro-regions.
Catalunya és per Maragall una nació que forma part d’Espanya i d’Europa. Una nació que ve de
lluny i que ha patit molts greuges, però que no ha de centrar la seva identitat i pensament en la
història passada i en el greuge com a sentiment unificador. Catalunya ha de mirar endavant, ha
d’oferir als seus ciutadans, que són de diferents orígens, un futur engrescador i integrador, en base
a la construcció d’un país obert, plural, amb serveis socials, amb equitat i benestar.
Maragall rebutja una Espanya absolutista, unitarista i centralista, però defensa aferrissadament,
apassionadament, una Espanya plural, diversa, plurilingüe, democràtica, descentralitzada, federal al
fi. Però Espanya s’ha de reconèixer ella mateixa com el que és, diversa i complexa, no homogènia i
simple; i cal que ho sàpiga, que prengui consciència del fet. Això li servirà per ser més cohesionada
i més forta.
Aquesta Espanya, que no és nova per Maragall doncs hi han corrents polítics i intel·lectuals
que en són favorables, porta incorporada una nova dinàmica política de poders desconcentrats,
amb possibilitat per part de les perifèries (geogràfiques i polítiques) de participar, fer propostes
i gestionar polítiques. Es trencaria d’aquesta manera la direcció clàssica en la forma d’exercir el
4 6 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�poder a Espanya: des del centre únic cap a la perifèria. Una perspectiva perifèrica d’Espanya que
enllaça amb la visió geogràfica esmentada abans, i que es concreta en el concepte reiterat sovint de
‘Espanya en xarxa’ oposat a la concepció radial i radiocèntrica.
Espanya ha de ser un conjunt de pobles que són distints, i que a partir del mutu reconeixement de les
seves identitats diferents d’origen, volen anar junts, volen compartir passat -recordem la proposta
reiterada que fa de redactar una història compartida-, present i futur, i conformar des de la llibertat,
una nova identitat compartida. La conjuminació d’unió, diferència, autonomia i llibertat es concreta
en la forma proposada de federalisme pluralista.
Aquest projecte, pensat des de la perifèria per Espanya i els seus pobles, no el considera Maragall
un exercici d’idealisme sinó al contrari de realisme, de veure com és el país i trobar-li una solució
satisfactòria amb ambició col·lectiva. És durant molt temps un projecte optimista, esperançat en la
seva raonabilitat i possibilitats d’èxit. Al final, després del procés estatutari, sembla reconèixer una
certa impossibilitat de poder aconseguir un canvi en la forma d’entendre Espanya, en especial -però
no sols- per part dels sectors més conservadors espanyols.
En quant a les relacions entre els dos subjectes polítics, Catalunya i Espanya, la visió de Maragall
es basa en la no existència de conflicte entre pobles o comunitats, que comparteixen molts lligams
familiars, culturals i vivencials. El conflicte el centra en un problema entre la concepció uniforme
i centralitzada dels que tenen el poder a Espanya i les aspiracions d’autonomia, descentralització
i reconeixement de la diversitat que es donen a Catalunya i altres parts d’Espanya. I el problema
conseqüent és cóm encaixar Catalunya i aquest tipus d’aspiracions polítiques dins d’Espanya. Per
tant, la solució passa per canviar Espanya per a que reconegui les seves diversitats. Maragall, que
creu en la capacitat de regeneració d’Espanya, no planteja la recerca de solucions fora de l’àmbit
espanyol, el problema, per ell, no és com anar-se’n d’Espanya, sinó com continuar a Espanya.
Per resoldre l’atzucac, la via ha de ser l’Espanya plural, amb el reconeixement de Catalunya com a
nació, i un marc constitucional i estatutari redissenyat sota la perspectiva del federalisme pluralista.
Però no només planteja el canvi espanyol, també requereix abandonar el greuge i la reivindicació
particular com a motor d’actuació, reclama la creació d’espais de confiança i lleialtat per les dues
bandes, la construcció plegats de propostes vàlides per Catalunya i per la resta.
És una constant del pensament de Maragall associar l’evolució de Catalunya amb la d’Espanya. Des
de la consideració històrica que Catalunya només ha tingut reconeixement i llibertat quan a Espanya
hi ha hagut també llibertat, a la coneguda frase ‘el que és bo per Catalunya és bo per Espanya’. En
conseqüència Catalunya, per aconseguir els seus objectius propis, ha d’implicar-se en la governació
d’Espanya.
Es pot constatar, com a resum de les relacions entre Espanya i Catalunya, que el projecte polític
de Maragall està més orientat a canviar Espanya que a canviar Catalunya. Catalunya no pot ser
el que és, i vol continuar sent, si Espanya no canvia i accepta la seva pluralitat. Si Espanya té un
projecte uniformista, uninacional i monolingüe, Catalunya no té cabuda o ha de deixar de ser el
que és. Però Maragall és optimista sobre el tema; cal tenir en compte que pertany a la generació
política anomenada de la transició, que va començar lluitant contra la dictadura franquista, i va
protagonitzar el canvi d’Espanya a una democràcia de tipus liberal, introduint la descentralització
en la forma d’estat de les autonomies, i aconseguint la incorporació a la Comunitat Europea. Si
havien aconseguit això, per què no podia plantejar-se una reforma que implicava menys canvis i
menys ruptures?
De tota manera, l’optimisme anterior va ser sotmès a una dura prova durant el procés de reforma
4 7
�de l’Estatut, que va evidenciar la dificultat de trobar una interlocució lleial i clara per part del
poder polític espanyol. Com s’ha vist abans, Maragall va posar en evidència les actituds de rebuig,
indiferència, hostilitat fins i tot, de l’Espanya conservadora, del nacionalisme espanyol, de la dreta
però també de l’esquerra, dels mitjans de comunicació de Madrid especialment, de l’altra Espanya,
la que no és plural. Maragall avisa dels riscos d’aquesta actitud, de la creació de desconfiança i
desesperança, de la desafecció i del possible creixement del moviment independentista.
En relació a la independència, Maragall no ha sigut mai independentista, el seu projecte ha estat
sempre definit per facilitar l’encaix de Catalunya a Espanya, en part perquè creu que els conceptes
de sobirania, estat i independència estant canviant. De fet, el que vol és anar portant, amb els fets,
amb les polítiques, amb el pacte federal, als independentistes cap a la via federal.
Però la manca d’interlocució per la part espanyola, de voluntat política pluralista, de comprensió del
projecte integrador plantejat, de federalistes espanyols, està fent impossible el concepte d’Espanya
plural i el desenvolupament d’un projecte de federalisme pluralista.
Maragall es defineix sempre com catalanista, un catalanisme que defineix com un sentiment de
pertinència, però també obert, integrador i no exclusivista, orientat a impulsar la transformació a
Espanya, que torna a insistir en avançar junts des del reconeixement de la diferència, i que enllaça
també amb la seva idea de federalisme. És també un catalanisme lleial i obert, orientat a Europa i el
món, a la llibertat més que la separació.
Durant la seva presidència de la Generalitat, al front del tripartit, introdueix una perspectiva una
mica diferent, donant-li un enfocament més ampli, de caire cívic i republicà; un catalanisme, ni
resistent ni identitari, que integra Catalunya gràcies a les polítiques socials, a la resolució dels
problemes de les persones, a les bones perspectives d’un futur compartit.
Només es declara nacionalista, per claredat dialèctica, davant del nacionalisme espanyol, al que
qualifica de nacionalisme implícit, no reconegut, propi dels estats. Aleshores sí que diu que és
nacionalista català, al temps que exigeix a l’interlocutor que s’autoreconegui com a nacionalista
també.
Per tant, en relació a les definicions fetes en el marc teòric del treball, podem qualificar el pensament
de Maragall com a catalanista i federalista, en tant defensa la identitat nacional de Catalunya, que
vol que sigui reconeguda i integrada en una organització federal de l’Estat espanyol.
Europa és per Maragall la nova pàtria futura. Un projecte d’evolució federal, que s’ha de fer en
base als estats, les regions i els ciutadans, amb un nou sentit de pertinència que és precisament la
ciutadania. Amb principis d’unitat però no d’uniformitat, de descentralització i subsidiarietat, de
solidaritat i cohesió social.
Europa és sempre el marc superior de referència en el que queden inserides les relacions entre
Catalunya i Espanya, en la mesura que està convençut que la direcció de la història es mou cap a
la consolidació de la Unió Europea, amb la conseqüent cessió de sobirania, i que creu fermament
en l’aplicabilitat interna a Espanya dels criteris de “devolution” i de subsidiarietat impulsats per la
Unió.
En aquest àmbit, una constant és la preocupació per aconseguir la participació de Catalunya, i de
les altres comunitats, en el nou marc polític europeu, en els processos de decisió dels temes on
tenen competències. És conscient que aquesta participació s’ha de produir en base a un procés de
delegació i representativitat doncs no totes les regions europees poden tenir veu directa. Per això
4 8 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�proposa també la renovació del Senat, on s’han de treballar les propostes homogeneïtzadores en un
marc de confiança horitzontal entre les Comunitats.
Però està clar que el camí per a que Catalunya arribi a Europa és passant per Espanya, aprofitant
la potència del propi estat espanyol, que ha de respondre amb visió de la seva pluralitat. Ara
bé, complementàriament a la via principal, Catalunya ha de participar en les euroregions que la
impliquin, així com ha de fer servir la força de les seves institucions i la societat civil. És un treball
de país, per ajudar a aconseguir la integració europea, que considera la nova pàtria.
La plasmació en la pràctica política del pensament federalista de Maragall va ser en molt bona part
el nou Estatut, que va estar enfocat com un projecte legal, respectuós amb el marc constitucional,
amb l’objectiu de dotar a Catalunya d’un nou marc d’autonomia, dins d’Espanya.
Maragall va justificar, molt abans de ser president, la necessitat d’aquest nou marc constitucional.
Ho va fer des del principi dient que seria un projecte bo tant per Catalunya com per Espanya, i amb
intenció de millora de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt.
Pensa en el nou Estatut com un projecte per Espanya, una nova fase de l’etapa democràtica, que
enfortirà l’estat federal. El defensa en tant que reconeix a Catalunya com a nació, i per tant, a
Espanya com a plurinacional; en el fet de ser un pacte entre dues legitimitats, entre dos subjectes
polítics que es reconeixen mútuament; en l’aclariment competencial entre el Govern central i la
Generalitat, que obre un futur menys conflictiu i en què s’assoleix una capacitat d’autogovern molt
ampla.
Després de la seva aprovació en referèndum considera que amb el seu desplegament s’obre una
nova etapa política que requerirà dues transformacions: d’una banda, un canvi cultural per part
de l’Administració central per assumir la distribució de poder que s’ha produït; de l’altra l’esforç
per implementar-lo d’una nova generació política que apliqui paradigmes diferents, allunyats del
greuge i el tacticisme.
Tanmateix, els pensaments finals de Maragall sobre la qüestió evidencien desencís davant l’amenaça
de retallada per part del Tribunal Constitucional. En aquell moment planteja obertament el xoc de
legitimats entre el poble de Catalunya i el Tribunal Constitucional, i qüestiona la capacitat d’un
Tribunal, amb greus sospites d’imparcialitat, per modificar un text legal que ha seguit tot els passos
constitucionalment previstos: aprovació pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals, i ratificació
en referèndum pel poble de Catalunya. De fet, manifesta de forma reiterada que si l’Estatut era
modificat pel Tribunal, caldria que tornés a ser sotmès a referèndum per part del poble de Catalunya.
4 9
�7. Respostes a les preguntes
d’investigació
Tot i que al llarg del punt anterior es troben de forma implícita les respostes a les preguntes
d’investigació plantejades en el moment de començar el treball d’anàlisi sobre el pensament d’en
Maragall, passem finalment a donar-los-hi resposta concreta una per una:
Quin és el diagnòstic que fa Pasqual Maragall sobre les relacions entre Catalunya i Espanya?
En primer lloc, constata que no hi ha conflicte entre els dos pobles, que tenen molts lligams històrics,
culturals i familiars. El problema polític existent el centra en la diferència entre el plantejament d’una
concepció d’Espanya com nació única, homogènia i amb una sola llengua comú, amb les aspiracions
de Catalunya de tenir reconeixement nacional i lingüístic, i una ample capacitat d’autogovern.
Aquesta diferència de plantejament s’agreuja amb les incidències del procés de reforma estatutària
i la modificació de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, després d’haver estat aprovat en
referèndum pel poble de Catalunya
Es pot identificar un “model Maragall” com a proposta per construir una nova forma d’organització
política per Espanya i Catalunya?
Sí. Maragall mostra una constant línia de pensament orientada a aconseguir una forma d’organització
política, un nou marc constitucional a Espanya, que a partir de l’evolució i aprofitament de les
possibilitats de l’existent, pogués encaixar les diversitats existents dins d’Espanya de forma ‘que
Espanya es senti plural i Catalunya lliure’.
Té aquest model característiques federals?
Sí. Es un model definit específicament com a federal i amb les seves característiques bàsiques: dos
nivells de govern -federal i regional-, bicameral amb la segona cambra representativa dels governs
regionals, repartiment constitucional de competències, i organismes de cooperació i arbitratge.
Quin tipus de federalisme proposà Pasqual Maragall?
Un federalisme de tipus pluralista, amb reconeixement de la pluralitat nacional i lingüística,
repartiment competencial i de recursos financers clars i garantits, presa de decisions en el nivell
federal amb mecanismes de participació de les regions. Un federalisme descentralitzador,
i diferenciat o asimètric en el que sigui necessari per a reconèixer les diferències existents, on
s’apliqui el principi de subsidiarietat per apropar l’exercici del poder al ciutadà. No el considera un
model vàlid només per ser aplicat a nivell espanyol, sinó també per a ser aplicat dins de Catalunya:
‘el federalisme interior’
Maragall és nacionalista, catalanista o espanyolista?
Catalanista. Es defineix a sí mateix sempre sota aquest concepte. Entén el catalanisme com un
projecte polític que combina la defensa del reconeixement de Catalunya com a nació i la reivindicació
de l’autogovern, amb l’impuls d’una transformació institucional i constitucional d’Espanya per a
que reconegui la seva pluralitat i permeti la convivència entre tots els seus pobles; per tant, el seu
catalanisme està orientat a la integració a Espanya, en una nova Espanya ‘plural’. És un catalanisme
que neix del reconeixement d’una identitat pròpia, basada en la llengua, la cultura i la història,
però que en el seu desenvolupament no es fonamenta en trets identitaris, sinó en una base cívica –
republicana- per aconseguir la integració de tots els ciutadans en un projecte de futur per a construir
un país millor, dins d’Espanya i d’Europa.
5 0 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�Fins a quin punt l’Estatut de 2006 respon al pensament i les propostes de Pasqual Maragall?
El resultat final del canvi estatutari no es correspon amb el pensament i el projecte polític de
Maragall. El nou Estatut, sobretot el sortit del Parlament de Catalunya, però també el text finalment
referendat, contenia elements que formen part principal del projecte polític de Maragall: reconeixia
Catalunya com a nació, encara que fos al preàmbul; concretava les competències de cada nivell
de govern, fixava criteris garantits de finançament i contemplava la participació de la Generalitat
en certes decisions d’abast espanyol; introduïa descentralització en el Poder Judicial i definia el
català com idioma preferent en l’Administració. Per tant, significava un canvi en el sentit desitjat
per Maragall, encara que amb les limitacions derivades de no contemplar la necessària reforma
constitucional, en especial el paper del Senat, que es deixava per una etapa política posterior.
La Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010, però, va declarar ineficaços i
limitats els paràgrafs referents a Catalunya com a nació, refermant una concepció monista i
uninacional d’Espanya. També va donar preeminència al poder central sobre l’autonòmic en temes
com la llengua, la província com a base de l’organització territorial, la unitat del poder judicial,i
la capacitat impositiva. La sentència, per tant, va significar un fre al procés iniciat per aconseguir
avançar cap a un federalisme plural en una Espanya plural.
Eren les propostes de Pasqual Maragall la ‘tercera via’ que s’està proposant com alternativa de
sortida al problema polític actual entre la independència i l’status-quo?
A efectes de donar resposta a aquesta pregunta, ens cenyirem a la única proposta escrita coneguda
feta com alternativa a la disjuntiva entre l’status-quo i la independència, que és la feta pel PSOE21 en
la coneguda com “Declaració de Granada”. Aquest document proposa una reforma constitucional
per acabar de donar a l’estat de les autonomies una estructura federal. Però es tracta d’un tipus de
federalisme no pluralista, cooperatiu però simètric, solidari i amb un fort enfocament igualitari i
uniformista: “Igualdad de derechos básicos de todos los ciudadanos, cualquiera que sea el lugar en
el que residan. Sí a los legítimos hechos diferenciales, no a los privilegios o a las discriminaciones”
(69; 6). Reconeix, per tant, una diversitat cultural i lingüística d’Espanya, però no proposa
l’assignació competencial plena en aquests temes a les comunitats respectives. Constatem doncs
que la única proposta coneguda sobre el tema, no es correspon amb el pensament de Maragall.
Si un federalisme del tipus pluralista, com el proposat per Maragall, pot ser una ‘tercera via’ per
resoldre l’encaix de Catalunya dins d’Espanya és un qüestió d’opinió. L’únic fet constatable és que
Maragall va intentar canviar el marc constitucional i estatutari, i ho va aconseguir en bona part, però
la sentència del Constitucional ho va invalidar.
Espanya no ho ha volgut, s’ha refermat en la uniformitat. Ha continuat sense escoltar ni donar
resposta, més de 100 anys després, al lament de l’avi d’en Pasqual Maragall:
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua -que et parla entre perills?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?
Adéu. Espanya!
21. Existeix una proposta feta prèviament al maig de 2013, en el Document de treball 163 de la Fundació Rafael Campalans del PSC, titulada “Per una reforma constitucional federal”, que és mes propera a l’enfocament d’un federalisme pluralista, però no l’hem considerada com a proposta de tercera via pel fet que el PSC i el PSOE tenen com a document oficial la citada declaració de Granada.
5 1
�8. Bibliografia
Alvaro, F.M., (1998) Què pensa Pasqual Maragall. Deria.
Buchanan, A. and Paredes, J., (2013). Secesión: Causas y consecuencias del divorcio político.
Editorial Ariel.
Caminal, M., (2009) “L’estat autonòmic espanyol: entre la resistència nacionalista i l’horitzó
federal” en Caminal i Badia, M., Requejo, F. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya), 2009.
Federalisme i plurinacionalitat: teoria i anàlisi de casos. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics.
Casassas, J., (1997) “La historia del terme “nacionalisme” en la política catalana” en Casassas i
Ymbert, J. and Termes, J., 1997. El futur del catalanisme. Barcelona: Proa.
Company, E., (1997) “Socialisme català i nacionalisme espanyol” en Casassas i Ymbert, J. and
Termes, J., 1997. El futur del catalanisme. Barcelona: Proa.
Elazar, D.J. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya), (2011). Anàlisi del federalisme i altres
textos. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals,
Institut d’Estudis Autonòmics.
Guillamet, J., (1995). El tema és Barcelona. Barcelona: Edicions La Campana.
Hix, S. and Hoyland, B., (2012). Sistema político de la Unión Europea. Madrid: McGraw-Hill.
Maragall, P., (1986). Refent Barcelona. Barcelona: Planeta.
Maragall, P., (2003). Maragall afirma. Madrid: Aguilar.
Maragall, P., (2008). Oda inacabada. Barcelona: RBA.
Maragall, P., (2009). Espíritu federal: escritos políticos. Barcelona: RBA.
McGarry, J. i O’Leary, B., (2009) “Pluralisme territorial: formes, defectes i virtuts” en Requejo,
F., Caminal i Badia, M. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme polític i
democràcies plurinacionals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics.
Requejo, F., (2009) “L’absència de pluralisme nacional en la teoria federal i en les federacions”
en Requejo, F., Caminal i Badia, M. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme
polític i democràcies plurinacionals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics.
Rodrik, D., (2007). Dani Rodrik’s weblog. http://rodrik.typepad.com/dani_rodriks_weblog/2007/06/
the-inescapable.html . Consultat 7-2-2014
Rubert de Ventós, X., (1999). Catalunya: de la identitat a la independència. Barcelona: Empúries.
5 2 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�Simpson, M. i Tully J., (2009) “L’absència de llibertat dels moderns a l’era del constitucionalisme
i de l’imperialisme posterior a l’11 de setembre” (2009) en Requejo, F., Caminal i Badia, M. and
Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme polític i democràcies plurinacionals.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació,
Institut d’Estudis Autonòmics.
Stiglitz, J., (2010). El malestar en la globalización. Taurus.
Watts, R.L. i Seijas Villadangos, E., (2006). Sistemas federales comparados. Madrid: Marcial Pons.
La resta de discursos i articles utilitzats, que no formen part de llibres editats, estan
recollits en l’Annex 4, i estan accessibles en la web: www.pasqualmaragall.cat
5 3
�Annex 1: Taula de criteris classificatoris
5 4 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�Annex 2: Fonts utilitzades
5 5
�5 6 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�Annex 3: Fonts utilitzades
5 7
�Annex 4: Resultats quantitatius dels eixos d’anàlisi
5 8 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�5 9
�6 0 | f u n d ac i ó
C a t al u n y a
e u r o pa
/
lle g a t
pm
-
w o r k i n g
pape r
n . 1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme i a l'encaix Catalunya - Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Campa Planas, Josep Lluís
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Federalisme
Catalunya
Espanya
Europa
Territoris
Description
An account of the resource
Número 3 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
Projecte de recerca sobre el federalisme pluralista de Pasqual Maragall, com a mecanisme d'articulació territorial per a Espanya, que permeti un encaix estable de Catalunya en el conjunt d’Espanya, i a la vegada la seva integració a la UE.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2016-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4389/FMHP_01536.jpg
18c6a8155ab61c143f5cbc589c77eae5
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
15/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa dels Canonges
Title
A name given to the resource
El personal de la Casa dels Canonges
Subject
The topic of the resource
Administració autonòmica
Alts càrrecs
Edificis públics
Jardí dels Tarongers (Barcelona, Catalunya)
Fonts
Personal de la Casa dels Canonges
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2773/20000308_PirineuFutur_TribunaAndorra_PM.pdf
66cda5dc5a245a9f734eb6534ad5883d
PDF Text
Text
TRIBUNA ANDORRA
El Pirineu i el seu futur
0. Introducció
1 . El Pirineu a la cruïlla
2. La necessitat d'un projecte de futur
3. Andorra, la ciutat del Pirineu
4 . Cloenda
0. Introducció
Bon dia. Deixin-me començar la intervenció
agraint
l'amable
participar
en
tot
invitació de Tribuna Andorra a
aquest
fòrum,
donant-me
així
l'oportunitat de debatre amb tants representants i
autoritats d'una i altra banda del Pirineu sobre el
futur d'aquestes terres.
Perquè és, precisament, sobre els reptes de futurdel
Pirineu que els organitzadors em proposen de parlar
en la nostra trobada d'avui. Per fer-ho, tractaré de
mostrar en primer lloc com el Pirineu (el català,
i
�l'andorrà, el francès) es troba avui en un moment
decisiu,
en
història.
un
Tot
tombant
seguit
oportunitats
i quins
important
de
analitzaré
quines
els reptes
que
la
seva
són
es
les
deriven
d'aquesta situació. Finalment, assenyalaré com, al
meu entendre, per aprofitar les possibilitats que la
nova situació planteja i fer front als riscos que
comporta,
cal
un
projecte
(o
un
conjunt
de
projectes) de futur. I en l'elaboració i l'execució
d'aquests projectes, Andorra està cridada a tenir un
paper clau.
1 . - El Pirineu a la cruïlla
A tot Europa occidental les àrees de
coneixen
avui
Històricament
transformacions
havien
estat
àrees
muntanya
profundes.
marginades,
endarrerides, menystingudes. Ara, però, els canvis
tecnològics,
l'extensió
la
de
millora
les
de
les
dinàmiques
comunicacions
urbanes
i
obre
perspectives del tot noves. Això és veritat tant pels
Alps com pels Apenins com per les Alpujarras. I ho
és també pel Pirineu.
2
�En efecte, després d'un llarg període de davallada
demogràfica,
de
marginació
econòmica,
i
de
desatenció per part dels poders públics, al Pirineu
s'observen
avui
símptomes
tendència.
Deixeu-me
que
clars d'un
canvi
ho exemplifiqui
de
amb
algunes dades referides a l'Alt Pirineu català.
Com sabem, el Pirineu català ha patit durant segles
una sangria demogràfica constant. Doncs bé, les
darreres de que disposem ens mostren
que la
davallada s'ha estroncat, i que la situació fins i tot
sembla invertir-se: entre 1991 i 1996 mentre el
conjunt de Catalunya creixia tot just un 0,5%, la
població del Pirineu guanyava un 2,8%. Així sembla
detectar-se
un
veritable
punt
d'inflexió,
el
trencament d'una tendència secular.
L'origen d'aquests canvis rau en la fi del procés de
concentració
demogràfica
en les àrees
sobre el qual no podem estendren's ara.
urbanes,
N'hi ha
prou en dir que, a partir de mitjans dels anys
setanta, les àrees més extenses i poblades del país
van
començar
a perdre
pes
relatiu
en
termes
demogràfics i en ocasions fins i tot població en
3
�termes absoluts. De llavors ençà aquesta onada de
reflux - sorda, lenta, desigual - s'ha anat estenent
per tot Catalunya. I a partir dels anys 90 sembla
que ha arribat també al nostre Pirineu.
Així, les sis comarques que integren l'Alt Pirineu
català han tingut en el darrer quinqueni
saldos
migratoris positius. Fixeu-vos bé en el que dic: Els
Pallars o l'Alta Ribagorça, comarques de les quals la
gent en marxava,davaiiant
cap a la plana
com
"pedres de tartera" (per utilitzar l'amarga expressió
de Maria Barbal), són avui comarques que reben
immigrants.
Amb això no vull dir de cap manera que a l'Alt
Pirineu
no
hi
hagi
problemes
demogràfics.
Les
seqüeles deixades pel procés de despoblament són
molt pesants. I així, aquestes comarques es troben
entre
banda,
les
més
la
concentrar-se
envellides
població,
com
de
Catalunya.
sabeu,
D'altra
tendeix
al fons de les valls deixant
a
més
abandonades les capçaleres.
4
�Veiem doncs que s'observa un canvi de tendència
clar pel que fa a la població. I aquest canvi és
acompanyat, com no podria ser d'una altra manera,
per una represa econòmica relativament important.
Així, la imatge d'un Pirineu aturat i dependent
és
cada vegada menys certa. Fins el punt que algunes
de les comarques del Pirineu tenen avui unes taxes
d'activitat superiors a la mitjana catalana. A la Vall
d'Aran, per exemple, la taxa d'activitat és del 5 9 % ,
mentre que en ei conjunt de Catalunya
és tot just
el 53%.
Aquesta represa ha estat induïda de manera molt
majoritària pel desenvolupament del sector turístic.
Sector que com sabem ha estirat de la resta, com
ara la construcció o el comerç.
En
canvi,
les
activitats
agrícoles
i
ramaderes
tradicionals es troben avui, malgrat els esforços de
modernització, en una situació prou difícil. A l'Alt
Pirineu
català
quedaven
l'any
1996
uns
2.600
pagesos, gairebé un 2 5 % menys que cinc anys
enrera.
D'altra banda, la indústria, que havia estat
durant anys motor de desenvolupament d'algunes
5
�àrees
(amb
la
construcció
i
la
gestió
aprofitaments hidroelèctrics, per exemple)
dels
coneix
també una davallada notable.
Des de! punt de vista econòmic
ei turisme
ha
comportat innegables beneficis, Però ha provocat
també
en
molts
municipis
una
especialització
sectorial acusadíssima en un sector que és molt
dependent de la conjuntura econòmica exterior, o,
com
veiem
aquests
dies,
de
les
condicions
climàtiques.
Ara bé, la represa demogràfica i econòmica no han
anat
sempre
millores
acompanyades
pel que
fa
a les
de
les
necessàries
infrastructures
i als
equipaments. Així, és cert que la millora de la xarxa
viària i de les telecomunicacions ha fet entrar el
Pirineu
en
una
certa
normalitat.
Però
aquestes
comarques continuen marginades de xarxes de gran
importància per al futur. El gas natural no remunta
encara les valls del Segre i de la Noguera, les línies
de tren Lleida-la Pobla i Vic-Puigcerdà malden per
assegurar la seva continuïtat, el cablejat amb fibra
òptica
ha començat
a instal·lar-se
a les
grans
6
�ciutats
i
caldrà
d'aconseguir
estar
que arribi
molt
vigilant
a tots
el
per
tal
municipis
del
Pirineu.
D'altra banda, l'accés als pirinencs i pirinenques a
servis
bàsics
com
ensenyaments
l'assistència
universitaris
sanitària
segueix
o
sent
els
molt
problemàtica. I requereix de les famílies esforços
suplementaris en desplaçaments i manutenció.
Finalment, cal fer referència al patrimoni natural i
cultural.
Un patrimoni
que
ha
estat
un
recurs
fonamental per al desenvolupament econòmic, ja
que
constitueix
desenvolupat
les
la
base
activitats
sobre
la
que
turístiques.
s'han
Trobem
també aquí llums i ombres, ja que si bé és veritat
que els espais que gaudeixen
protecció
s'han
d'algun
incrementat
tipus
de
notablement,
determinades actituds, depredatòries amb el medi i
el paisatge, provoquen
preocupació.
Determinats
desenvolupaments urbanístics vinculats sobre tot a
la segona residència i a les activitats de
lleure
amenacen de malmetre seriosament el paisatge. I
7
�l'ambient
muntanyenc, ja
de per si feble,
està
sotmès a una forta pressió.
Aquestes
ambient
mancances
haurien
d'infrastructures
pogut
ser
i
medi
pal.liades
pel
planejament territorial i urbanístic, però aquí de nou
ens trobem
amb
català no disposa
buits
importants.
L'Alt
Pirineu
de cap planejament teritorial
específic. I una tercera part dels seus municipis, que
representen un 3 0 % de la superfície total, no estan
emparats per cap tipus de planejament urbanístic.
2 . - Oportunitats i reptes
Veiem doncs que el Pirineu es troba avui en una
conjuntura del tot nova. Una conjuntura que ofereix
grans oportunitat i també reptes molt notables.
Les oportunitats es deriven de la millora relativa de
les tendències demogràfiques, de la modernització
de les estructures
econòmiques
i de les
noves
dotacions en infrastructures. Els riscos procedeixen
8
�en canvi d'una especialització sectorial excessiva,de
la fragilitat
actituds
de
les estructures
poc respectuoses
socials
envers
i de
el medi
les
i els
recursos naturals.
És per això que
hem afirmat que l'Alt Pirïneu es
troba avui en una cruïlla. En un moment decisiu de
la seva evolució.
Per aprofitar ¡es potencialitats i escapar als riscos
que la situació planteja és més necessari que mai
disposar
de
projectes
democràticament
de
elaborats
futur.
i
Projectes
col·lectivament
assumits. En són un excel·lent exemple les Bases
per al Pla Estratègic de l'Alt Pirineu que, sota
l'impuls
de l'Ajuntament
de la Seu d'Urgell, un
conjunt molt ampli d'institucions pirinenques han
elaborat i aprovat recentment.
És apassionant de repassar a les pàgines d'aquest
pla,
al
costat
de
la
diagnosi
i
les
mesures
proposades, l'explicació del seu procés d'elaboració:
actes
públics
entrevistes
a
totes
les
capitals
comarcals,
a centenars
de
persones,
implicació
9
�d'ajuntaments i entitats, participació directa de més
d'un miler de pirinencs i pirinenques.
Nosaltres pensem que es tracta d'una
iniciativa
modèlica. I és per això que l'hem volgut defensar
des del punt de vista polític i parlamentari i la
proposem com un exemple de la reflexió estratègica
que
podrien
fer
altres
regions
i
comarques
catalanes.
Aquesta voluntat de pensar el futur, de prendre'l en
les pròpies mans, ha d'anar acompanyada
dels
instruments
Amb
administratius
adequats.
l'excepció notabílissima d'Andorra, durant segles el
Pirineu, tant l'espanyol com el francès, ha estat
governat des de fora. Cal ara tornar-li la seva pròpia
veu.
Es per
això
que
proposem
una
regió
administrativa pròpia per a tot l'Alt Pirineu català,
un àmbit que serveixi alhora per a la cooperació
entre els municipis pirinencs, la descentralització de
la Generalitat, i en el futur per a l'organització
provincial de l'Estat.
10
�En els darrers mesos s'han produït avenços molt
notables en aquest camp.
la
declaració
Puigcerdà
conjunta
Entre tots vull destacar
dels
i la Seu d'Urgell
alcaldes
de
reivindicant
Tremp,
la regió
pirinenca i proposant una capitalitat compartida com
a forma d'evitar un debat estèril sobre aquesta
qüestió.
Després de tants anys de dependència externa, per
què
no
dir-ho,
Pirineu català
de
desconfiances
mútues,
l'Alt
decideix unir-se per fer-se escoltar i
prendre el futur en les seves mans.
3 . - Andorra, la ciutat del Pirineu
I
en aquest context quin paper hauria de tenir
Andorra?
Deixin-m'ho dir d'una manera taxativa. Andorra és
la ciutat dels Pirineus.
Quan em diuen que l'Alt Pirineu català té només
60.000 habitants sempre penso que aquesta és una
veritat
a mitges. Perquè des del punt de vista
11
�econòmic, funcional i cultural n'hi hem de comptar
al menys uns altres tants que resideixen a Andorra.
Andorra és el principal centre de serveis del Pirineu,
l'espai comercial més ben equipat i ei principal focus
d'irradiació econòmica. Conjuntament
amb l'àrea
de la Seu constitueix la primera polaritat urbana del
Pirineu.
Al meu entendre, això confereix a Andorra una gran
responsabilitat. El seu pes econòmic i demogràfic li
dona capacitat per atreure infraestructures i serveis
que poden ser d'utilitat per al conjunt del Pirineu:
l'aeroport de la Seu i els equipaments comercials en
són excel·lents exemples. D'altres, de caire cultural
i de serveis, s'hi van afegint.
Diguem-ho
curt:
Andorra
constitueix
un
gran
recurs, un gran actiu, un viver d'oportunitats per al
conjunt del Pirineu.
Ara
bé,
Andorra,
d'enfrontar-se
també
la
ciutat
del
a la temptació
Pirineu,
de
ha
tantes
ciutats. He estat, com sabeu, durant molts anys,
12
�alcalde de Barcelona, un municipi relativament petit
en termes de superfície, envoltat d'una gran àrea
metropolitana.
Conec,
doncs,
el
tema
per
experiència pròpia: les ciutats tendeixen a projectar
cap el seu entorn immediat el seus problemes:
l'abocador cap el Garraf, la tèrmica cap e! Besòs,
l'habitatge
de baixa
qualitat
cap a les
corones
metropolitanes.
És una temptació lògica, que en el cas d'Andorra
podria veure's afavorida encara per l'existència de
la frontera
internacional.
Però és una
dinàmica
contra la qual cal reaccionar de manera enèrgica:
una ciutat només és digne d'aquest nom si és capaç
d'afrontar en el seu sí i de comú acord amb el seu
entorn els problemes que avui engendra la vida
urbana. Andorra, motor i oportunitat del Pirineu,
seguirà, n'estic segur, aquesta via.
13
�4-. Cloenda
Acabo.
He volgut explicar com, ai meu entendre, els velis
tòpics ja no serveixen per descriure la realitat
pirinenca. El Pirineu és avui un territori cada vegada
més dinàmic des del punt de vista econòmic que va
aixecant-se d'una prostració secular.
Però les transformacions actuals, lluny de resoldre
tots els problemes, evidencien les velles mancances
i en fan aparèixer de noves.
Al Pirineu s'obren doncs grans oportunitats que no
es poden deixar escapar. És per això que diem, ara
més
que
mai, que
calen
projectes
de
futur.
Projectes que permetin aprofitar les oportunitats
d'avui per tal de millorar les condicions de vida de
tots els pirinencs, assegurar la preservació del seu
patrimoni
i
afermar
la
seva
contribució
al
desenvolupament d'Europa.
Res més. Moltes gràcies per la seva atenció.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Pirineu i el seu futur
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-03-08
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Pirineu
Catalunya
Regions
Territoris
Oposició
Acció política
Divisions administratives i polítiques
Description
An account of the resource
14 p. Discurs pronunciat al fòrum Tribuna Andorra.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Andorra la Vella
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/819/0000001544.pdf
e97b6833313a3fb322a5770fc4f0e572
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
20/08/1994 (2954484) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 18
LOS SOCIALISTAS Y SUS ALIADOS
El poder y el alma
PASQUAL MARAGALL
El autor sostiene que socialistas y nacionalistas catalanes pueden andar un
trecho juntos en la recuperación política si no se amordaza la capacidad de
crítica mutua.
Dice José Ramón Recalde en su artículo Conservar el poder, salvar el alma que
difícilmente se pueden salvar los dos a la vez, pero que no es imposible. Estando de
acuerdo, como ocurre invariablemente, con el consejero de Justicia del Gobierno
vasco, me gustaría añadir al mismo escenario la perspectiva de un catalán socialista.
Superar el espíritu de grupo y la prepotencia de la burocracia; colocar los intereses
particulares -incluso los colectivos de partido- al servicio de los generales; hacerse
permeable a la crítica; resistir la tentación autoritaria; luchar contra la discriminación
por razón de sexo; defender el medio y asumir compromisos internacionales. Y todo
ello, hacerlo más pendientes de las adhesiones ciudadanas que de los pactos con
otros partidos. Ésta es la receta de Recalde. Básicamente es la que compartimos,
creo, muchos socialistas. Incluso muchos que no lo son.
En realidad, todos los partidos deberían perseguir estos objetivos. ¿Tiene
Convergència necesidad de superar un cierto espíritu de grupo y subordinar mejor los
intereses partidistas a los generales? ¡Desde luego! ¿Tiene el PNV algún problema en
hacerse más permeable a la crítica? Seguramente. ¿Debe IU hacer esfuerzos por
resistir la tentación autoritaria? Más le vale. ¿Deben todos, incluso el PP, luchar contra
las discriminaciones por razón de sexo, defender el medio ambiente, etcétera...? A
buen seguro.
La diferencia está en que sectarismo, inmunidad a la crítica, exceso de autoridad, son
rasgos que preocupan sobre todo de quien tiene el poder, claro. O el poder mayor,
porque PNV y CiU, y hasta IU en alguna medida (en Córdoba, IC en Barcelona...)
tienen poderes. Incluso el PP tiene poder.
Conservar cada uno su poder y a la vez salvar el alma -la cuestión que inquietaba a
Maquiavelo, a Federico II, y al moderno príncipe, el partido- requiere no equivocarse
de aliado, dice José Ramón Recalde. Y requiere también pasar la prueba de esas
preguntas.
Recalde hace dos consideraciones que atañen a CiU, nuestro aliado en el Parlamento.
"Para conservar, hoy, el Gobierno es necesario el pacto con CiU", dice el autor. Y
añade: "Es posible caminar junto al actual aliado circunstancial en ciertas vías de
regeneración de la política". La segunda consideración atañe a la credibilidad de la
renovación socialista ante los ciudadanos. Estoy totalmente de acuerdo. Con CiU
Podemos hacer una parte de la reforma política necesarias incluso de la regeneración
del sistema Hay un aspecto más importante, que es el de la consolidación del Estado
federalizante en que vivimos, que sólo puede hacerse con CiU. El error de la LOAPA
consistió en no entenderlo así.
En el sentido de la regeneración ya tengo más dudas. Nuestros nacionalistas -me
refiero a los que gobiernan en Cataluña- han sufrido tanto como los socialistas, como
mínimo, los zarpazos del poder que anunciaba Lord Acton. Se sabe menos, pero no es
menos cierto. Quizás incluso lo es más. Si no la extensión, sí la intensidad de su poder
gubernamental, mediático...) puede ser incluso más fuerte. Más indiscutible. Más
29
�Articles de Pasqual Maragall a
causante de actitudes de inhibición moral, de conformidad acrítica, y de temor
reverencial, ése que causa tantos y tantos estragos en la fortaleza de la sociedad civil.
Seguramente algo parecido ocurre en Euskadi. Pero no puedo afirmarlo con tanta
seguridad. El hecho es que el autogobierno es en sí mismo un bien deseado,
largamente anhelado durante años de dictadura y que su sola existencia es una
bendición. Lo cual no debería eximir de rigor en los análisis del ejercicio de ese
gobierno autónomo en tanto que tal gobierno. Pero parece que exime.
De modo que la ecuación democrática del control desde abajo funciona con menos
eficacia en este caso; el valor de la cohesión y la identidad recuperada y compartida
se impone a los de la diferencia, la calidad y la pluralidad.
Por tanto, sí podemos andar con los nacionalistas un trecho juntos en la recuperación
de la política, pero a condición que se acepten reproches mutuos y no en una sola
dirección, como hasta ahora. Cuando oímos a los representantes de nuestros aliados
exigir de los socialistas firmeza contra la corrupción, entereza moral y otros valores
semejantes, muchos catalanes no podemos menos que reprimir una primera reacción
que está entre el asombro y una leve indignación. Por supuesto que esto también es
cierto de las acusaciones del PP. Pero el PP es nuestro adversario y al adversario se
le supone contrariedad a todo lo que uno representa. No tanto al aliado.
Lo que debería suceder entonces es que si el señor López de Lerma (CiU) preside la
Comisión Roldán o Rubio, el señor Higini Clotas (PSC) por ejemplo, y sin que nadie se
ofendiera, presidiera la Comisión BPF, escándalo político motivado por el hecho de
que una empresa de la que formaba parte el ex consejero de Economía y Finanzas
Planasdemunt (de ahí la P) no pagara los pagares que emitía. Planasdemunt fue
presidente del periódico El Observador y ejercía de presidente del Institut Català de
Finances mientras BPF emitía unos curiosos documentos mercantiles.
Porque si no, si esa clarificación de coincidencias y discrepancias y esa reciprocidad
de situaciones no se produce, ocurre:
1 - que la gente piensa que uno de los aliados le está sacando el jugo al otro por el
mero hecho de ser su voto indispensable y no a la inversa. (La moral que se deriva de
esa constatación es interesante, porque viene a decir que uno puede ser juez del otro,
y no el otro del uno, y que, por tanto, determinados comportamientos son censurables
en cualquier dirección sólo si no hay mayoría absoluta y si, además, la coalición
existente es recíproca, que es lo que estoy pidiendo).
2- que uno de los aliados (el grandullón) representa el aburrido" interés general y el
otro (el pequeño) los "interesantes" intereses particulares, o la macro y la micro
política.
Todos los hijos de padres, todos los padres de hijos, todos los ex combatientes y los
futuros combatientes, todos los pequeños tenderos y los hipermercados, tienen algo
que agradecer al pequeño aliado que pone el acento a la ley general que los ignoraba,
la LAU de turno u otra, mientras el pobre gran aliado se limita a enunciar los principios
generales de bondad que interesan a todos a la vez y por tanto a nadie en particular.
Y encima el pequeño aliado puede permitirse argüir que no votando en contra de lo
obviamente bueno es él quien no lo impide y, por tanto, quien lo causa. Popper ha
hablado de la perversión del sistema electoral proporcional cuando da aparentemente
a uno el poder que niega a cuatrocientos. Sin duda ese sistema y las coaliciones en
general impiden en sí mismos muchos de los excesos de soberbia de las mayorías
absolutas. Lo que Popper no había ni imaginado es que el uno que puede decantar lo
es no porque haya ganado las elecciones en la parte del territorio en que se presenta
30
�Articles de Pasqual Maragall a
(en Cataluña CiU perdió ante el PSC en 1093) sino porque en otros territorios su
aliado perdió terreno frente a terceros.
Para terminar, el requerimiento más ambicioso que Recalde nos pone a los socialistas,
y se autopone, es el de conciliar igualdad y desarrollo, solidaridad y autonomía,
libertad y autoridad. Ese requerimiento no podremos andarlo juntos con nuestros
aliados, por la sencilla razón de que para ellos el desarrollo, la autonomía y la
autoridad se anteponen siempre a la igualdad, la solidaridad y la libertad. Siempre que
entran en conflicto.
Quizás los socialistas nos complicamos la vida cuando queremos conciliar tantas
cosas. Quizás sea cierto que, como suelen decir nuestros aliado s "no entendemos a
la gente". Ellos sí. Ellos saben que la gente lo que quiere es más riqueza, ser ellos
mismos, que no les importunemos con peticiones y que haya orden. Aunque incluso
en eso podríamos hacerles reflexionar un poco. Porque algunos de esos simplismos
que la gente en Europa entiende tan bien acaban a veces, muy mal.
Pero también es cierto que a golpe de libertad, igualdad y fraternidad (o solidaridad) ya
no se ganan revoluciones. Ni elecciones. Por tanto, somos nosotros quienes debemos
reflexionar si queremos gobernar y salvar el alma. Les aconsejo en este sentido que
lean las palabras que pronunció Václav Havel en el Independence Hall de Filadelfia el
4 de julio.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
31
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1086
Title
A name given to the resource
El poder y el alma
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Nacionalisme
Socialdemocràcia
Política
Ètica
Poder (Ciències socials)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-08-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1555/0000000727.pdf
77458e3c2ecc53500b5ce997840242c8
PDF Text
Text
Entrevista al Diari de Girona
"El PP tem que un projecte polític per a Euskadi tingui conseqüències a Catalunya"
Entrevista d´en Jordi Xargayó a Pasqual Maragall al Diari de Girona 15-08-2002
Bru de Sala ha escrit aquesta setmana el següent: «En lloc d´anar pel primer lloc, Maragall espera que
el primer lloc vingui a ell com un fet natural»...
Si has d´escriure cada setmana al diari, alguna cosa has de dir... Són comentaris.
Què fan vosté i el PSC per guanyar les eleccions?
Tot. Fer una oposició digna i preparar una alternativa. I tractar d´evitar que l´últim any no sigui un
desori absolut. Sobretot, que no es perdi patrimoni. Que no hi hagi un endeutament excessiu i
compromisos impossibles de complir.
Tem trobar-se la caixa buida si és president?
Et pots trobar la caixa plena i que en deguis més del que et trobes. Nosaltres quan vam arribar a
l´Ajuntament en teníem vint i en devíem cent. Ara, per molt que s´hi posin l´últim any, a tant no poden
arribar.
Tem molta despesa en publicitat i propaganda?
Sí, però no és solament això. Ja fa temps que ho fan. El que em preocupa és el patrimoni públic. Em
preocupen els alts contractes de preu ajornat, les inversions amb amortitzacions a partir del tercer o
quart any. Són molt corrents les pràctiques d´algunes empreses públiques que compren inversions de la
Generalitat. Hi ha empreses públiques que en aquests moments, si volguessin, es podrien vendre
carreteres. Les empreses carreguen elles amb el deute i van rebent una anualitat per part de la
Generalitat per pagar el crèdit. El que ens preocupa és que no vagi a més l´últim any. I a més que no es
faci servir per a la instalálació del partit en el govern a la societat civil. Que l´últim any permetin que es
creïn unes empreses privades que haurien de continuar la influència social que abans tenien en el
Govern.
L´estratègia del PP respecte del Govern català a qui beneficia: CiU o el PSC?
A ningú. Ni el PP.
Aleshores...
El PP a Catalunya compta molt poc. A les eleccions generals sí que se´n podria beneficiar. Han decidit
anar a la caça del vot convergent en comptes d´anar solament, com els deia Pujol, a la caça del vot
socialista metropolità.
Això és el que havia intentat en Vidal-Quadras.
Sí, i el que en Pujol volia que fessin.
Per què en Joaquim Nadal serà el cap de llista per Girona?
Perquè nosaltres a Girona volem fer una avançada molt important. I ho podem fer.
I Nadal seria el número dos en un govern seu?
D´això encara no hi ha res. No hi hem entrat.
I Nadal ha acceptat de bon grat passar de número dos a Barcelona a ser cap de llista de Girona?
Absolutament. Si no va ser iniciativa seva, quasi, perquè va ser molt coincident de tots dos.
Vostè també farà com Jospin i Schroeder que van començar les seves campanyes electorals declarant-se
de centre?
És una mala referència? A nosaltres no ens cal. La gent ja ho sap que som bastant de centre. Nosaltres
el que fem són polítiques assenyades. A Espanya i Catalunya ara el que vendrà més serà el
progressisme.
Està acomplexada l´esquerra?
�Catalunya ja va ser la taca roja a Europa l´any 1977. I aquí, com a nom, no fa mal.
Però, veient que la majoria de líders socialistes europeus viren cap al centre, què és avui dia la
socialdemocràcia a Europa?
En el moment que la societat estava formada per uns pocs poderosos i milions de treballadors proletaris,
les diferències eren immenses. En el moment que això canvia i que arriba una certa democratització de
la propietat immobiliària o mobiliària, els extrems s´acosten. Continua havent-hi dos pols, el de la
conservació i el del progrés, que és el de la reforma, la millora
Al marge de conservació i progressime, en què s´ha de diferenciar avui dia un partit d´esquerres d´un
de dretes?
Amb el mateix de sempre. Ells van a reafirmar allò que és, les identitats, les essències. Nosaltres anem,
potser amb bona fe, a millorar el que hi ha.
Si Schroeder perd a Alemanya què quedarà del socialisme europeu?
Catalunya. El gran error és pensar que les onades només són dreta-esquerra. També són governoposició. Quan la situació és de gran inseguretat, els governs cauen, perquè no han aconseguit allò
elemental, que és garantir la seguretat. Quan el govern és de dretes, cau igual. Més si cal, perquè si és
un govern mantenidor de les essències i no les pot mantenir encara cau més fort. Jo crec que això
passarà aquí a Espanya i a Catalunya. A tot Europa governaven les esquerres i han caigut. Aquí,
governen les dretes, i també cauran.
No creu que després de l´11 de setembre i de les eleccions franceses s´hagi produït un virament cap a
la dreta?
S´ha virat contra els governs.
No s´ha produït una onada reaccionària?
Pugen els extrems i, sobretot, els que no governen. Tot això, que consti, són aproximacions. La realitat
és més complicada.
El PSOE fa seguidisme del PP?
No, no. Ha fet un debat de Política General molt correcte. Molt d´esquerra. Per poder fer aquests debats
primer t´has d´haver consagrat com que no ets un esparrecador de cartes, sinó que amb allò que és
d´interès general saps estar. El Zapatero s´ha passat dos anys de solitud, de Sosoman... No era ningú,
no era el Felipe González, no era res. I el que està fent, molt assenyadament, és formar una alternativa
amb un to moderat, no exempt de radicalitat, i acceptant que en els temes de país l´oposició ha d´estar
al costat del Govern.
El discurs espanyolista del PP té acomplexat el PSOE?
Aquesta lectura és fa a Catalunya, però els catalans més perspicaços saben que una cosa és
l´espanyolisme i l´altra l´interès general. En l´oposició al PP hi ha les dues coses. Hi ha un
espanyolisme que és d´interès particular i electoral. I n´hi ha un altre que no és espanyolisme, sinó
sentit d´Estat, i al qual el Zapatero hi és sensible. El Zapatero és federal, partidari del nou federalisme,
de l´Espanya plural. És això que el PP en diu el barullo i nosaltres en diguem l´Espanya viva.
En aquest complex d´espanyolisme del PSOE vers el PP no hi ha un cert paralálelisme amb el que vostès
han tingut a Catalunya respecte a CiU?
Els nacionalistes espanyols i catalans tracten de reduir el debat polític a un problema d´identitats i
d´agafar pel canyet els altres. I si dius que no, ets un traïdor. És, efectivament, el que fa el PP amb el
PSOE i CiU amb el PSC.
I vostès, PSC i PSOE, no acaben quedant-se acomplexats?
Nosaltres diguem que no som nacionalistes, que no som partidaris de l´Espanya Una, Grande y Libre, ni
de la Catalunya estrella solitària. Som partidaris del federalisme, que és anar junts. És el gran somni de
fa segles. Veuràs que en deu anys Espanya es convertirà en un país federal, que vol dir una Espanya
plural i diversa.
Aquest federalisme que vostè fa anys que predica és acceptat a la resta d´Espanya?
No és cap canvi de règim polític. Espanya es reconeixerà a si mateixa com un seguit de pobles, diferents
i específics.
�Però la tendència dels últims anys sembla just el contrari?
El problema és que un dels pobles d´Espanya que havien de compondre aquesta simfonia, el País Basc,
no ha pogut ser. L´encaix entre el País Basc i Espanya en el moment constitucional no es va produir
prou. I no només ho paguen ells, sinó tots. Políticament, amb la impossibilitat de constituir aquest
projecte.
El PP governa Espanya, CiU Catalunya i el PNB el País Basc. El discurs nacionalista ven més que el
socialista?
Fins ara sí.
I com esperen contrarestar-ho el socialistes?
Per esgotament propi. A la vida, tot té un límit.
A Catalunya i al País Basc ja són 22 anys.
A Espanya el PP ha fet la feina que havia de fer i a Catalunya s´ha passat tot de rosca.
Quina és la feina que ha fet el PP a Espanya?
Hi ha un aspecte que és positiu. Tot el sector de ciutadans espanyols que no eren entusiastes de la
Constitució estan dintre de la Constitució. Molts d´ells probablament no van ni votar-la. I si hem hagut
de pagar el preu d´un govern insensible socialment i des del punt de vista nacional i federal, almenys
hem tingut la part positiva que, quan fem l´Espanya plural, no podran dir que se´n van. Podrem dir-los
que quan ells manaven, bé que ho acceptàvem nosaltres.
Rajoy ha dit aquesta setmana que parlar de més autogovern és una antigalla de l´any 78. L´Estat
autonòmic retrocedeix?
Crec que no. El que passa és que aquesta ampliació de la majoria constitucional es basa amb una
interpretació que està al límit del tolerable des del punt de vista del centralisme. Però és millor que això
se sàpiga. Quan Espanya i Catalunya decideixin un altre govern, tindran legitimitat per recordar-los que
ells ja van dir la seva. Ja és bo que el senyor Rajoy digui el que pensa.
El PSC votarà amb el PSOE la ilálegalització de Batasuna?
Sí. Hi ha temes en els quals, encara que des del punt de vista polític i jurídic nosaltres no estem gens
còmodes, les conseqüències que es derivarien d´una altra posició no estarien dintre de l´interès
general. Hi ha una part de la democràcia que és molt poc ideològica i molt poc metafísica que és el
reflex del sentiment. I el sentiment de rebuig que hi ha amb la tolerància de la violència és molt gran a
Espanya i a Catalunya. I al PNB se´ls ha de dir que amb això s´equivoquen. Jo els ho he dit pel dret i
pel revés a l´Ibarretxe, a l´Atutxa, a l´Ardanza. Ells no no només s´han de limitar a administrar la
majoria. Hi ha un tema de cordialitat democràtica que ells no han sabut interpretar.
De què servirà la ilálegalització de Batasuna?
No ho sabem. El Garzón estava quasi a punt d´ilegalitzar Batasuna sense necessitat de la llei. També
tindrà aspectes negatius.
Pacte antiterrorista firmat per PP i PSOE, llei de partits i aviat la ilálegalització de Batasuna. Després,
quan desgraciadament hi hagin més atemptats, què s´haurà de fer?
El que queda per fer és el més important: resoldre el tema. I l´únic que ho pot fer és el Zapatero.
Com? Per quina via?
Jo no tinc la solució a la butxaca. Però constato que tants anys de nacionalisme, espanyol, nacionalisme
basc i nacionalisme català no han servit per resoldre aquest tema. El que hem de fer des de Catalunya
és dibuixar una Espanya propera en la qual totes les eqüacions de l´Estat de les autonomies quallin. Una
de les coses que frena els conservadors espanyols és que estan espantats de les conseqüències que un
projecte polític per a Euskadi pugui tenir fora d´allà, concretament a Catalunya
El que anomenen «la desintegració d´Espanya»?
Sí, però jo no ho dic així. Si troben la solució per al País Basc, que es trobarà, igual que ha passat a
Irlanda del Nord, els frena pensar que això també es pugui aplicar a Catalunya. I no han entès que
Catalunya és totalment diferent. D´entrada, el sentiment nacional és diferent.
Arribarà un dia que a Espanya es votin referèndums d´autodeterminació?
�No està prohibit. Al contrari. El Pacte per les Llibertats ho preveu. Diu que totes les solucions que es
presentin democràticament i en el marc de les lleis fonamentals són vàlides. Inclòs el canvi d´aquestes
lleis fonamentals està previst per la mateixa Constitució.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El PP tem que un pojecte polític per Euskadi tingui conseqüències a Catalunya
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Xargayó, Jordi
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Constitució
Catalunya
Espanya
Partido Popular
Partido Socialista Obrero Español
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-08-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/764/20060806_LV.pdf
5680ec022c4c2755954227d40dd226c9
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
06/08/2006
La Vanguardia, p.021, Opinión
El Prat, razones y consecuencias
PASQUAL MARAGALL
El Prat fue escenario, hace poco más de una semana, de un paro laboral salvaje que afectó
gravemente a miles de ciudadanos ajenos al conflicto. El Prat es, desde hace meses, objeto de
una controversia política de gran calado sobre cuál debe ser la fórmula para obtener una gestión
más eficiente de una instalación crucial para el desarrollo de Catalunya. La combustión de estas
dos realidades en plena canícula veraniega ha ocasionado una fundada manifestación de
indignación ciudadana. Y, como era de esperar, se ha desatado una explosión de electoralismo y, si se me permite, de cierto fariseísmo- por parte de la oposición, combinando argumentos
diversos y sobre todo obviando verdades competenciales insoslayables, a la caza y captura de
responsables. Donde los hay y donde no los hay.
Cuando hay miles de personas afectadas en sus derechos por un conflicto, puede parecer
secundario atender a las razones profundas del problema o poner el énfasis en reclamar la
solución a quien corresponde, más aún cuando este quien reclama en exclusiva para sí la
resolución del conflicto. Ante todo, pues, quiero reconocer la reacción cívica de los miles de
usuarios que se vieron atrapados y secuestrados por el paro y la ocupación de las pistas del
aeropuerto de Barcelona por un grupo de trabajadores de la compañía Iberia.
Todos estos ciudadanos que vieron alterado gravemente el inicio de sus vacaciones estivales se
merecen una compensación moral y económica de las empresas y administraciones
responsables de esta catástrofe. Desde el primer momento del conflicto, los consellers de mi
Gobierno tienen instrucciones de poner todos los medios para ayudar a la tramitación y hacer el
seguimiento de las reclamaciones y de su resolución final. Hay una competencia que sí
tenemos: la de la defensa de los derechos del consumidor. Y la estamos atendiendo, hasta el
final y puntualmente.
Pero aparquemos por un momento el nubarrón del viernes negro de El Prat y concentrémonos
en el fondo de la cuestión, ahora que el contencioso laboral parece encauzado y el éxtasis de la
política de la declaración y la gesticulación - tan alejada a veces de la realidad- ha comenzado a
perder fuelle.
El aeropuerto de Barcelona está viviendo un buen momento y tiene ante sí un futuro
esperanzador. Que será mucho más sólido si conseguimos que el Govern y la sociedad civil
catalana participen mayoritariamente en el consorcio que habrá de gestionarlo. Cosa que
conseguiremos - estoy convencido-: no se obtuvo en el Estatut porque en ese momento se vivía
el espanto de comprobar que los costes de los nuevos aeropuertos de Madrid y Barcelona eran
el doble de lo previsto. El de Madrid ha costado un billón de las antiguas pesetas y el de
Barcelona medio billón. Alrededor del 1% de la renta nacional española del año en que se
comenzó la inversión. Y AENA no quiso entrar en el tema de la devolución competencial.
Imagino que a la Hacienda española tampoco le entusiasmaba prescindir de la propiedad de dos
de los tres aeropuertos (con Palma) que más ayudan a financiar año por año los déficits
corrientes del resto del sistema.
En cualquier caso, Barcelona es ya el noveno aeropuerto de Europa. Este año alcanzará un
tráfico de unos treinta millones de pasajeros. Es el aeropuerto que más crece en Europa de los
176 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
que mueven más de diez millones de pasajeros, con un ritmo de crecimiento superior al 10% al
año. En algunas fechas destacadas se han superado las mil operaciones diarias, gracias al buen
hacer de los profesionales que trabajan en esta instalación.
Las obras de modernización del aeropuerto están configurando un nuevo aeropuerto: con tres
pistas operativas, una nueva terminal y la previsión de conexión ferroviaria y de metro. Este
nuevo aeropuerto, pensado inicialmente para cuarenta millones de pasajeros anuales, podría
disponer en el año 2015 de capacidad para 55 millones.
Este año han empezado a consolidarse los vuelos transcontinentales, de manera que en un
mismo día se pueden encontrar en las pistas los aviones de las tres conexiones con Estados
Unidos (Continental, Delta y US Airways).
Creo sinceramente que este aeropuerto, si algo padece, es de una crisis de crecimiento. Está
superando la adolescencia de un aeropuerto regional para alcanzar la madurez de los
aeropuertos internacionales e intercontinentales.
Y creo también que la gestión estatal no es la mejor fórmula para dirigir este cambio de
modelo. Ferrovial posee Sydney y a partir de ahora Nápoles y todos los aeropuertos de la
antigua British Airport Authority (BAA). Abertis tiene autopistas en Francia, el tercer
aeropuerto inglés (Luton) y pretende participar - y espero que tenga éxito- en un gran consorcio
europeo de autopistas.
Miren: la gestión de este nuevo aeropuerto internacional e intercontinental es una clave
estratégica para la competitividad de la economía catalana.
Pronto será tarde para la aplicación de un nuevo modelo de gestión del aeropuerto de Barcelona
en el que el Gobierno catalán asuma un papel determinante. Urge el despliegue de los
mecanismos previstos en el nuevo Estatut, que entrará en vigor el próximo miércoles día 9,
para crear el consorcio de gestión del aeropuerto a través de una ley específica.
Visto el futuro, que en buena lógica debería estar al alcance de nuestras manos, volvamos la
vista hacia la causa y el origen del nubarrón del que hablábamos antes. Hablemos de la
compañía Iberia y su relación con el aeropuerto de Barcelona. Iberia es una compañía privada.
Y vistas sus dificultades para adaptarse a las reglas del mercado y de la libre competencia se le
augura un futuro incierto si no media rectificación. Como compañía de bandera de España
disfrutó de privilegios históricos que le permitieron monopolizar rutas aéreas internacionales,
exclusivas que en algunos casos aún perviven gracias a convenios bilaterales entre estados;
todo ello fertilizado por el cuerno de la abundancia del puente aéreo y el rol de cuasi monopolio
en los servicios de tierra.
Aun siendo una compañía privada, Iberia sigue actuando con la mentalidad de compañía
pública de bandera. Y la verdad es que en algunos casos obtiene resultados. Hace pocos meses
obtuvo la gestión de la nueva terminal T-4 del aeropuerto de Barajas.
Desde hace unos dos años, sabemos de la pretensión de Iberia de suprimir los vuelos
internacionales desde El Prat. Y a pesar de los diferentes contactos mantenidos no hemos
obtenido una respuesta satisfactoria.
Cuando Iberia anunció la creación de una compañía de bajo coste (Catair, finalmente Clickair),
el Gobierno catalán reaccionó negativamente por la supresión de conexiones internacionales,
177 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
pero reclamando y confiando en el mantenimiento de su actividad en Catalunya. Algunas
voces, no gubernamentales, se alzaron pidiendo que AENA resolviese el concurso de handling
(servicios de tierra) penalizando a Iberia.
AENA, el ente gestor de los aeropuertos españoles, con una estructura empresarial y una visión
del mercado mucho más moderna que la compañía aérea que nos ocupa, trabaja para introducir
la competencia en la gestión de los servicios de tierra de los aeropuertos españoles, uno de los
factores determinantes de los costes del transporte aéreo.
Convocado el correspondiente concurso de gestión, lo cierto es que AENA no tuvo ninguna
dificultad en la adjudicación de la concesión de las tres compañías operadoras de handling para
el aeropuerto de Barcelona. Iberia ofertó una rebaja de sólo el 7% sobre el precio de salida de
las tarifas de servicio, frente a ofertas con descuentos del 40% o más de sus competidoras. Y
perdió, claro.
Nada que objetar a la decisión de AENA, que a la larga deberá redundar en una reducción de
los costes para las compañías que vuelen a Barcelona y, por tanto, en una mejora para el
aeropuerto y sus usuarios.
La oferta presentada por Iberia habla por sí sola del desinterés de la compañía por Barcelona.
Su actitud no se corresponde en absoluto con la confianza demostrada por la sociedad catalana
(de los sectores económicos a los gubernamentales, incluyendo a la opinión pública
mayoritaria) cuando, a pesar de la falta de concreción de sus planes para mantener su actividad
en El Prat, coincidiendo con sus proyectos de reducción de conexiones intercontinentales, todos
ofrecimos colaboración material y derrochamos dosis de buena fe.
La pérdida del concurso de los servicios de tierra era inevitablemente un mal augurio para las
relaciones laborales en el seno de la compañía. Y alguien debió actuar en previsión de una
reacción sindical. La reacción de los trabajadores de Iberia en Barcelona se produjo y fue
totalmente desproporcionada. Desproporcionada por el día elegido, por la iniciativa de
ocupación de las pistas y por el grado de peligrosidad en que se incurrió.
Como presidente de la Generalitat seguiré insistiendo para que Iberia apueste por Barcelona, de
manera nítida, sin privilegios. No hacerlo será, desde mi punto de vista, un tremendo error
empresarial, ya que el vacío que deje esta compañía española en Barcelona será rápidamente
ocupado por otra compañía catalana, española o internacional.
El Prat, gestionado bien pronto por el consorcio mixto de los gobiernos español y catalán y la
sociedad civil no tendrá vacíos. El mercado y la competencia no lo tienen previsto.
PASQUAL MARAGALL, presidente de la Generalitat de Catalunya
178 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1235
Title
A name given to the resource
El Prat, razones y consecuencias
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Aeroports
Catalunya
Barcelona
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7023/49_MikhailGorbachev_PM_EstadiOlimpic.jpg
1668c4bff6c31560da31ab03f72385c0
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El President de l'URSS, Mijail Gorbatxov, durant la seva visita a Barcelona, en Anell Olímpic de Montjuïc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
28/10/1990
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Gorbatxov, Mijail,1920-2004
Gobatxova, Raisa (dona de Mijail Gorbachov)
Estadi Olímpic
Alcalde
Relacions Internacionals
URSS
JJOO
Unió Soviètica
President, de la Unió Soviètica
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/29/espana/657154813_850215.html?rel=listapoyo&utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Gorbachov, en la ciudad olímpica</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/27/espana/656982014_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Guerra no representará al Gobierno en la visita a Barcelona</a>
Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20220901/8495272/i-gorbatxov-oblidar-generalitat.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">I Gorbatxov es va oblidar de la Generalitat</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/espana/656809217_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Solución salomónica en Barcelona para evitar conflictos entre Pujol y Maragall</a>
Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20230115/8683715/barcelona-recibia-mundo.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Cuando Barcelona recibía a todo el mundo</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7008/08_RicardoLagos_PM.jpg
98192bd3a232448b75f90ec1a3ecfdd5
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El president de Xile Ricardo Lagos i Maragall xocant les mans
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Lagos, Ricardo
Xile
Golpe de Estado (Chile, 1973)
Relacions Internacionals
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Moneda, Santiago de Xile
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
11/09/2003
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/257/20060315.pdf
3aad924852718558ecdac4c51fa78fda
PDF Text
Text
El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è
aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron
Barcelona | 15/03/2006
Aquí a Catalunya tenim un bon sistema nacional de salut i vosaltres sou un dels centres sanitaris
més emblemàtics d'aquest sistema. I ho sou pel prestigi del vostre equip mèdic i científic. Ho sou
per l'eficàcia de l'equip directiu i gerencial. Ho sou per la professionalitat del personal d'infermeria
i per la dedicació del personal de manteniment i de serveis. Segur que hi ha moments en que
totes aquestes coses es poden superar i seria fatal que no intentéssiu millorar-ho, però heu arribat
a una cota important de qualitat. Crec que la qualitat humana i el compromís de tots aquells
voluntaris i voluntàries que col·laboren amb vosaltres en el benestar dels pacients és un element
fonamental també.
Al llarg d'aquests 50 anys d'història, l'hospital ha esdevingut un centre capdavanter a Espanya i a
Europa.
L'aposta que heu realitzat per la recerca clínica és fonamental perquè puguem parlar d'una
societat forta. S'ha adaptat contínuament a l'evolució de la societat, us heu anat adaptant. I avui
la Vall d'Hebron és un Hospital Universitari que ofereix una atenció humana i propera reconeguda.
Aquest és justament el motiu pel qual enguany el Govern ha honorat l'Hospital de la Vall d'Hebron
amb la placa Josep Trueta i la figura del Dr. Margarit amb la medalla Josep Trueta al mèrit
sanitari.
Si el Dr. Trueta és el substrat de la nostra tradició mèdica -està en les bases d'aquesta tradiciópersones com el Dr. Margarit han liderat la medicina contemporània a Catalunya i avui vosaltres
representeu el seu futur.
És a través d'aquest diàleg que la medicina catalana obrirà nous camins que ens condueixin cap a
l'extensió dels drets i el benestar individual i col·lectiu. I en això, el Govern estarà al vostre costat.
Em direu: "és el Govern qui ho ha de fer". No, sou vosaltres qui ho heu de fer, són les persones
que treballen de cara a la gent i el Govern ha d'estar al darrere empenyent i molt a prop.
El Govern estarà al vostre costat. Continuarem treballant per desplegar l'ambiciós programa
d'inversions que hem posat en marxa, i al mateix temps per ampliar les plantilles del personal
sanitari. Per incrementar la despesa per càpita en matèria de salut, assegurant la sostenibilitat
d'aquest sistema. Per millorar la qualitat de l'assistència sanitària o el temps d'espera quirúrgica, i
al mateix temps desenvolupar la recerca i la innovació a través d'una bioregió potent a Europa,
com ha dit la consellera. Perquè ens hem d'especialitzar, tampoc no ho podem fer tot, no podem
ser els primers en tot. En algunes coses voldríem ser primers a Europa i una d'elles és aquesta.
Justament, en la construcció d'una bioregió nosaltres sols no ho podríem fer. Nosaltres
necessitem ser una mica més grans que Catalunya per ser una regió europea potent. Hem de ser
no set, sinó quinze, i ho som. Tenim col·laboracions amb Montpellier, amb Toulouse, i amb Aragó i
les Balears i si poguéssim amb València. Les hem de tenir.
Per adaptar el sistema sociosanitari a l'atenció de les persones amb malalties cròniques i impulsar
alhora programes innovadors de detecció precoç dels càncers més comuns s'ha d'estar a la punta.
I hi serem.
Per desenvolupar la nostra aposta per la salut pública, començant la prevenció i la promoció de la
salut des de l'escola ens hi hem de posar.
Sabem que els ciutadans valoren positivament el sistema sanitari, és a dir, són més els que el
valoren positivament més que no pas els que el valoren negativament, que també n'hi ha, i n'hi ha
d'haver perquè sinó no seria una democràcia. Però creiem que podem oferir millors serveis que els
que tenim. Que el marge de millora que tenim és alt. I que l'èxit del nostre sistema sanitari no pot
suplir les seves mancances. Per això, ja ens hi hem posat a treballar en tots aquests temes.
1
�Si l'Estatut que estem a les portes d'aprovar es pot acabar convertint en una de les lleis més
avançades socialment d'Europa és perquè el nostre sistema de benestar està preparat per assumir
els reptes que se'n s plantegen. I si tenim un sistema de benestar sòlid és en bona mesura
gràcies a la qualitat dels professionals de la medicina i de la salut i dels altres sectors.
Per això compto amb tots vostès: per aconseguir que el llarg període de discussió política sobre
l'Estatut vagi obrint pas a una nova etapa de debat social i concret sobre les polítiques que
l'Estatut ens permetrà desenvolupar. Prou de parlar del marc de la cosa i parlem de la cosa, de les
coses.
Per aprofitar tot el potencial del nou Estatut i aconseguir que Catalunya sigui el que vol ser, un
país més pròsper i més cohesionat.
I per això vull gent convençuda del que fa. Vull que sapigueu que sóc exigent amb el meu propi
Govern en aquest sentit i, concretament, en el compromís per a la millora de la salut. Perquè és
un dels components clau de la política de reforma social d'aquest Govern.
En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el veritable model de
ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent.
L'Estatut ha tapat -ho dic entre cometes- les polítiques de salut, educació, infraestructures i un
nivell d'inversions en aquest país que dobla actualment el que es feia fa quatre anys. El dobla -dic.
A partir d'ara, no solament es faran aquestes polítiques de les qual parlo, cada cop millor, sinó que
se'n parlarà. I això és molt important. Perquè parlar només de les essències, parlar només de qui
som, no és tant important com parlar de com som i què fem i com podem millorar.
Per això, el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa també el segle de les persones
i de les polítiques de les persones.
I el nou Estatut serà un bon instrument per aconseguir-ho, perquè sinó no hauria valgut la pena.
Sempre que aquest Estatut compti amb la vostra complicitat, i n'estic segur que la tindrà.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1739
Title
A name given to the resource
El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Balança fiscal
Catalanisme
Espanya plural
Euroregió
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4195/FMHP_01342.JPG
7ed9fcc48923aa5f2bfe57bf1d8acfad
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
10/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
El president Maragall rebent als convidats a l'acte de lliurament de la Medall d'Or a Antoni Gutiérrez Díaz
Subject
The topic of the resource
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Presidents--Catalunya
Consellers
Mullers
Gutiérrez Díaz, Antoni, 1929-2006
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Saura, Joan, 1950-
Pérez, Elena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4196/FMHP_01343.JPG
0153b81e970115910e2baaea3fcbb5b2
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
10/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
El president Maragall rebent als convidats a l'acte de lliurament de la Medall d'Or a Antoni Gutiérrez Díaz
Subject
The topic of the resource
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Presidents--Catalunya
Consellers
Mullers
Gutiérrez Díaz, Antoni, 1929-2006
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Saura, Joan, 1950-
Pérez, Elena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4197/FMHP_01344.JPG
d0b24d75b7bc2c882bd80ab457e4f01b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
10/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
El president Maragall rebent als convidats a l'acte de lliurament de la Medall d'Or a Antoni Gutiérrez Díaz
Subject
The topic of the resource
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Consellers
Mullers
Gutiérrez Díaz, Antoni, 1929-2006
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Saura, Joan, 1950-
Pérez, Elena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4198/FMHP_01345.JPG
a38dabf1b61f912a611ac96cf65cc4b1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
10/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
El president Maragall rebent als convidats a l'acte de lliurament de la Medall d'Or a Antoni Gutiérrez Díaz
Subject
The topic of the resource
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Consellers
Mullers
Gutiérrez Díaz, Antoni, 1929-2006
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Saura, Joan, 1950-
Pérez, Elena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4194/FMHP_01341.JPG
58b49d8e958c9adbfddb25d8675f827d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
10/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
El president Maragall saludant al president del Parlament Ernest Benach a Palau
Subject
The topic of the resource
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Presidents
Parlaments
Gutiérrez Díaz, Antoni, 1929-2006
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Benach, Ernest, 1959-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1548/0000000722.pdf
0ae397285f7abcda71d9628a30c3ac43
PDF Text
Text
Entrevista a Pasqual Maragall a La Vanguardia
"El principal problema de Cataluña es la incompetencia del Govern"
LA VANGUARDIA - 03/03/2002
Usted inició la legislatura con mucho brío, forzando debates, un "govern en
la sombra" y presentó hace poco una moción de censura. Desde entonces
parece que ha bajado el ritmo. ¿Se está reservando para el final?
-Yo no paro y el grupo parlamentario tampoco. El Parlament es donde
Cataluña respira políticamente y para poder expresar esa respiración hay
que estar en Cataluña, no sólo en el Parlament. Cada día estoy en un sitio
diferente.
-¿Cuál diría que es ahora mismo el principal problema de Cataluña?
-En Cataluña el principal problema es el Govern. Es incompetente. No hay
orientación, no hay ambición, no hay liderazgo (y hasta tienen mala suerte
con las nevadas, los presos o la peste por-cina...): eso conlleva, entre otras
cosas, la pérdida de peso económico, pero creo que todavía es superable...
-En la conclusión de su programa presentado en la moción de censura se
comprometió a gobernar de otra manera. ¿El cambio que según usted
necesita Cataluña es de maneras?
-Y de distancia...
-¿Qué significa?
-Debe haber más devolución de poder de arriba a abajo, del Gobierno hacia
el municipio y lasociedad. Nosotros partimos de cuatro ejes. La propuesta
catalana para España, la economía y la educación, la cohesión social, y el
cuarto es ejercer un gobierno eficiente y próximo, no indolente y lejano
como el actual.
-Usted dijo que Cataluña va bien pero no sabe adónde. ¿Adónde la dirigiría
usted?
-Hemos de romper la lógica radiocéntrica del Gobierno del PP y hacernos a
la idea de que no somos seis, sino quince millones, "Som quinze milions",
porque es la población de la región europea a la que pertenecemos junto a
�Valencia, Aragón, Baleares y sudeste de Francia. Sólo si trabajamos desde
esta perspectiva tendremos aeropuertos internacionales con vuelos
transoceánicos, capacidad tecnológica, sistema universitario completo,
industria aeronáutica, banda ancha, etcétera. Sólo así ganaremos la batalla
del futuro.
-Recuerdo una reciente conferencia suya en que un sindicalista le pedía
más referencias a los problemas de la clase trabajadora...
-Hablamos más de calidad, porque los problemas de cantidad han
disminuido. El problema no es tanto el paro como la precariedad laboral.
Nosotros asumimos el modelo holandés, que prima el trabajo a tiempo
parcial frente a los contratos temporales. La derecha apuesta por el contrato
temporal, que es más inseguro e inquietante. Luego otra prioridad han de
ser los autónomos. Son estadísticamente el 14%, aunque en la realidad
muchos más. Los sindicatos empiezan a hacer un esfuerzo importante, pero
estamos muy lejos de la equiparación al régimen general de la Seguridad
Social.
-¿Cómo enfocaría el problema de los trabajadores de Lear en Cervera?
-Lo enfocaría diferente que el Govern. Aquí sí que ha habido bastante
política de familia con estas cosas. Estuve en Lear y en otras empresas que
van bien y que cierran por razones de estrategia internacional. Ésta es una
situación cada vez más frecuente. Los franceses, que son más previsores,
exigen la devolución de las ayudas si las ha habido y si no tienen pérdidas,
las indemnizaciones por despido se multiplican por 2,2... Es cierto que el
peligro es que entonces las inversiones no vengan, pero hay que saber
encontrar el punto medio entre exigencias y facilidades...
-¿Usted habría viajado a Polonia como Pujol?
-Espero no tener tanta mala suerte como él..., pero yo creo que los viajes al
Este hay que hacerlos, sin necesidad de aprovechar para hacer propaganda
antisocialista y anti-Maragall como hacen Pujol y Homs. Si el mercado
emergente está en el Este, no nos vamos a declarar ofendidos y dejar de
invertir.
-¿O sea, que hay que fomentar la internacionalización de la economía
catalana?
-Sí, claro.
-El PSC se apunta a la campaña contra la Europa del capital y usted
organiza cenas con empresarios a 600 euros el cubierto...
-Pues hay muchos empresarios que están contra la Europa del capital. Los
más inteligentes están contra el neoliberalismo desenfrenado. Y no hay que
ser prisioneros de la ideología... Al final a Jospin y Blair los compararemos
por el número de enfermeras que tienen en los hospitales... Somos
�partidarios de la dialéctica entre Davos y Porto Alegre.
-¿Volverá a intervenir en el Parlament en esta legislatura?
-Sí, cuando toque. Quien siempre se ha negado a entrar en debate ha sido
Pujol. Su negativa a defenderse en la moción de censura no tiene
precedentes.
-Mas desafía a que le comparen con usted y no con Pujol. ¿Qué virtudes le
distinguen a usted de Artur Mas?
-Todo. Experiencia, futuro y relaciones internacionales.
-¿Es aburrido hacer oposición?
-Tengo una calidad de vida importante. Tengo trabajo y tengo libertad.
-¿Qué pasará si no gana?
-Nada. Eso es lo malo.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El principal problema de Catalunya és la incompetència del govern
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Moció de censura
Catalunya
Govern
Subsidiarietat
Acció política
Model social
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-03-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/928/0000000964.pdf
11c4e339dcc8f779127ecc84aacd6964
PDF Text
Text
El principi de les euroregions i el seu sentit
10 d’octubre de 2008 - Hospital Durán i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat
Sessió Plenària: L'Euroregió i integració del Grup Oncològic Català Occità (GOCO).
Jo sóc un convençut i fervent creient de l’Euroregió Pirineus
Mediterrània. Ja ho sabeu, no cal que ho digui.
El passat any 2007, vaig donar una conferència a Galícia sobre
l’acció exterior dels ens locals i regionals en l’esfera europea; també
a Girona vaig tornar a apuntar la visió de futur de recerca científica i
millora de les prestacions que suposa la creació de les àrees de
salut, benestar i recerca biomèdica a la Regió Euromediterrània. I a
Prada de Conflent vaig participar en una taula rodona sobre el futur
de l’Euroregió en el marc de la 39ena edició de la Universitat
Catalana d’Estiu.
Alguns podeu haver llegit, un article que vaig escriure no fa gaire
sobre de la necessitat de rellançar l’Euroregió1, i com s’ha de fer
aquest pas. Hi parlava, entre d’altres coses, de la necessitat
d’accelerar les comunicacions, d’aprofitar les línees de l’AVE a la nit
per transportar mercaderies del Port de Barcelona i Tarragona,
mobilitzar recursos pel centre Pau Casals, o d’apostar per la gran
empresa de l’euroregió: EADS (Airbus).
Al diari francès, “l’Independent”, l’abril de 2004 vaig insistir en la
necessitat d’una regió europea, que ha passat de 10 a 14 milions
d’habitants. Crec que hem de fer una regió comuna, amb un
projecte econòmic, social i polític conjunt Té sentit funcional i té
càrrega emotiva. Tenim la història, els antecedents, i els valors
1
El Periódico, 29/08/2007
1
�afectius que ens guien cap a on hem d’anar. Ara és el torn per les
polítiques concretes.
Són moltes les preguntes que ens plantegem: Què comporta
l’Euroregió? Què han fet els que ens han precedit? La més òbvia,
però que sempre cal tenir present i defensar, és el seu sentit, el
perquè.
El sentit de l’Euroregió.
Les regions són estructures més flexibles que les rodejades per
fronteres estatals, que donen resposta a les necessitats que
sorgeixen en territoris contigus, però que rarament són objecte
d’una
perspectiva
integrada
de
desenvolupament.
Fronteres
contigües dintre d’Europa demanen col·laboració transfronterera i
l’abordatge d’alguns problemes genèrics que acaben afectant les
regions més que no pas els estats. Sobretot tenint en compte que
les comunicacions i connexions territorials cada dia faciliten més
aquesta col·laboració. A més els processos de
globalització
econòmica, científica i social demanen d’actors dinàmics, forts, que
tinguin capacitat d’incidència. Les petites nacions i les regions
necessiten superar la seva escala, reforçar la seva capacitat d’acció
i erigir-se com actors econòmics i polítics en condicions d’igualtat
amb altres territoris.
En aquest sentit també és importantíssima la col·laboració i treball
conjunt en l’àmbit sanitari, de la salut. Gràcies a iniciatives com les
del Grup Oncològic Català Occità (GOCO), és possible el gaudi de
beques específiques per al treball amb els millors professionals i
2
�centres de salut, la recerca conjunta usant les potencialitats dels
centres implicats.
Tenim clar el sentit de l’Euroregió, però recordem el camí que ens
ha portat fins aquí.
El moviment euroregional.
El moviment euroregional no és nou. Les regions i les ciutats
d’Europa han estat pioneres en l’esforç per crear llaços a través de
les fronteres.
La manca d’instruments jurídics ha dificultat el desenvolupament
d’aquest tipus d’associacions de cooperació transfronterera. És per
això que s’han buscat solucions imaginatives per la creació
d’associacions que conviuen a Europa sota designacions diferents,
que van des de les “comunitats de treball” fins a les “euroregions” o
“euregios”, o altres iniciatives paral·leles.
Les comunitats de treball van néixer en una primera fase (entre
1975 i 1985), mentre que la lògica euroregional ha tingut un
desenvolupament més recent, a partir de mitjans de la dècada dels
noranta. De manera especialment significativa a les noves fronteres
amb els països de l’est com és el cas, per exemple, de l’Euroregió
dels Càrpats. L’estructura organitzativa, l’àmbit geogràfic, la
intensitat de la cooperació varia en funció de si es tracta d’una
comunitat de treball o d’una euroregió (Aquesta tesi la defensa
Markus Perkmann a 'The rise of Euroregion. A bird's eye
3
�perspectives on European cross-border co-operation', publicada pel
departament de Sociologia de la Universitat de Lancaster, 2002).
Però
si
bé,
aquestes
experiències,
tenen
estructures
i
característiques diferents, existeixen uns trets comuns que ens
permeten dir que ambdues han treballat en la mateixa direcció.
Segons una definició proposada recentment per l’Associació de
Regions Frontereres d’Europa (ARFE), els elements definidors són
els següents:
a) es tracta d’estructures composades per col·lectivitats regionals i
locals a un i altre costat d’una frontera estatal.
b) acostumen a tenir una secretaria permanent i un equip tècnic i
financer amb mitjans financers propis, es a dir, una estructura
mínima.
c) la cooperació no està basada en mesures o objectius individuals
sinó que té com a objectiu el desenvolupament i l’elaboració d’una
estratègia més àmplia.
d) en general són una plataforma per a tota relació transfronterera
entre ciutadans, polítics, institucions, forces econòmiques, agents
socials i culturals, etc.
e) la cooperació entre els socis es fa tant en el pla vertical (europeu,
nacional, regional i local) a ambdós costats de la frontera, com en el
pla horitzontal més enllà de la frontera.
f) les decisions preses s’apliquen en el pla nacional, seguint els
procediments en vigor a cada costat de la frontera, evitant en la
mesura del possible els conflictes relatius a competències i
estructures.
4
�g) els continguts de la cooperació es defineixen a partir dels
interessos comuns.
h) finalment, aquestes plataformes s’aprofiten generalment per
preparar i en la mesura del possible, aplicar els programes i
projectes, especialment en el marc de la iniciativa comunitària
Interreg.
LA REALITAT ACTUAL DE LES EUROREGIONS.
El paper de les regions d’ençà la darrera declaració ha esdevingut
clau en el desenvolupament de les polítiques de la Unió. Les
polítiques endegades per les regions de la Unió són cada cop més
rellevants i la Unió està ajudant a potenciar aquest fet, fomentant les
ajudes al desenvolupament regional, implementant subsidis per la
formació professional i l’ocupació, donant suport a les activitats
rurals i a les PIME i finançant la recerca científica i la innovació en
tota una sèrie de tipus de camps.
En l’actualitat, políticament, el Comitè de les Regions és
l’assemblea pública (estrictament consultiva) dels ens locals i
regionals de la Unió Europea, però de fet la competitivitat a nivell
global
de
la
Unió
Europea
depèn
molt
directament
del
desenvolupament de les infraestructures i de la modernització de
l’economia. És cada cop més necessari que les regions apliquin
polítiques de proximitat per fomentar la competitivitat de les petites i
mitjanes empreses que són curiosament les que arrosseguen en
bona mesura la productivitat de la Unió.
5
�Els Estats membres continuen amb la seva representació a les
institucions europees del països membres i així ha de ser, però la
multiplicitat d’entitats públiques molts cops dificulten l’agilitat i
l’eficàcia de l’Administració. Les regions, dins l’espai europeu són
una eina de la qual es pot fer valer la Unió per desenvolupar sense
traves les polítiques que molts cops no son homogènies a nivell
estatal.
I més encara si tenim en compte que aquestes noves entitats
territorials conegudes com a euroregions estan suposant un impuls
per les regions, impuls que la Unió ha de liderar. Aquestes noves
unitats geogràficament naturals de creixement econòmic, que
agrupen ciutats, comarques i regions, avui ja estan econòmica i
comercialment integrades. Comencen a existir iniciatives de tota
mena en altres camps, espontànies o més estructurades.
Tot i això, és evident que existeixen factors macroeconòmics i
factors “estatals” que afecten la capacitat competitiva de les regions
i les possibilitats de cooperació i col·laboració en altres camps. La
transparència i nivell de burocràcia de les Administracions, el marc
regulatori vigent, la defensa de la competència i la protecció dels
drets individuals, així com variables macroeconòmiques com la taxa
d’inflació, l’ocupació o el marc fiscal, determinen la capacitat de
competir de les empreses i els instituts de recerca. No obstant això,
en els països d’economies desenvolupades com els nostres
aquests factors econòmics poden considerar-se més o menys
similars o constants ja que l’entorn macroeconòmic dels països de
la UE no difereix en gran mesura. Això implica que la capacitat
competitiva de les empreses no ve tant donada pels factors
6
�macroeconòmics com per les característiques de l’entorn o regió en
la que operen.
Entenem doncs que és també l’entorn local, no solament i
principalment l’estatal, el que determina de manera important la
capacitat competitiva de les empreses i la facilitat o dificultat de
col·laboració en una colla de camps.
Hem de tenir present que la competitivitat i l’excel·lència passen
molts cops per la cooperació prèvia. Entenem doncs l’espai regional
europeu com un marc on la col·laboració i la cooperació serà la
base per créixer per assolir un paper clau en els processos
legislatius de la Unió i per superar aquell nivell crític que permet
transformar una regió en un actor rellevant amb autèntica capacitat
d’incidència.
Els anys 90 varen ser a Europa, segons el politòleg Markus
Perkmann, els de “l’ascens de l’Euroregió” sobretot als països de
l’Europa Central i Oriental. Actualment hi ha més de 80
estructures transfrontereres que actuen com a Euroregions a
nivell molt diferent: algunes són molt actives des de fa dècades,
altres tenen un nivell de desenvolupament institucional molt modest.
Fins i tot les autoritats locals i regionals de països que no són
membres de la UE com ara Noruega, Islàndia o Suïssa o, més
recentment, Bulgària o Rússia, participen d’algunes d’aquestes
estructures.
També el Grup Oncològic Català Occità (GOCO) va fundar-se a
principis dels anys noranta, recollint la cooperació històrica entre les
7
�regions a través de grups multidisciplinars previs. Actualment es
centra en el foment de la recerca i la cooperació en el triangle
Barcelona-Toulose-Montpelier.
Tant el Consell d’Europa com la Unió Europea han estimulat
l’aparició d’aquestes estructures. El primer, animant els estats a
crear les estructures legals per fer-les possibles, i la segona,
finançant-les
mitjançant
iniciatives
com
ara
l’INTERREG.
Inicialment, la dimensió legal de la cooperació tenia més pes; a
mesura que han anat creixent les oportunitats de finançament
comunitari la part de projectes conjunts i recerca comuna de
finançament ha anat prenent més relleu. També l’ampliació de la
Unió ha estat el motor d’algunes d’aquestes euroregions a les zones
situades entre la vella i la nova UE.
Les euroregions són molt nombroses i diverses. Posem com a
exemple algunes de les euroregions que estan basades en els
governs regionals (també n’hi ha de basades en els governs
centrals) indicant el seu any de creació.
8
�Europa occidental i atlàntica
→ EUREGIO (Alemanya/Països Baixos) 1958
→ Euregio Maas-Rhein (Alemanya/Bèlgica/Països Baixoa) 1978
→ Kent-Norte Pas de Calais (França/Regne Unit) 1993
→ Euregio TriRhena (Alemanya/França/Suiza) 1995
Nord d’Europa i regió Bàltica
→ Comunitat de Treball de l’arxipèlag (Suècia/Finlàndia) 1978
→ Öresundskomittén (Suècia/Dinamarca) 1993
→ Euregio Karelia (Finlàndia/Rússia) 2000
→ Euregio Helsinki - Tallinn (Finlàndia/Estònia) 2003
Europa alpina i central
→ Conferència Internacional del Llac Boden
(Àustria/Suïssa/Alemanya) 1975
→ Euroregion Pro Europa Viadrina (Alemanya/Polònia) 1992
9
�→ Euroregió dels Càrpats
(Polònia/Hongria/Eslovàquia/Romanía/Ucraïna) 1993
→ Europaregion Tirol (Àustria/Itàlia) 1998
Europa del Sud
→ Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal - Galicia
(Espanya/Portugal) 1991
→ Comunidad de Trabajo Extremadura - Alentejo
(Espanya/Portugal) 1992
→ Euroregion Nestos - Mesta (Grècia/Bulgària) 1997
EIXOS DE TREBALL A L’EUROREGIÓ PIRINEUS
MEDITERRANIA
Tot i que els seus inicis es remunten a fa 25 anys, el gran impuls de
la Euroregió va ser al Setembre de 2004. Llavors es van fixar els
següents eixos de treball:
1.- Projectar la euroregió en els àmbits euroregional, estatal,
europeu, i internacional com a principal índex d’innovació i
creixement sostenible en el Sud d’Europa.
2.- Accelerar la disposició d’infraestructures estratègiques
necessàries
per
un
desenvolupament
sostenible
de
la
euroregió.
3.- Impulsar sectors econòmics d’interès compartit i d’alt valor
afegit que combinen investigació, industria i recolzament de les
administracions (talment el sector biomèdic, el biotecnològic,
10
�l’aeronàutic, les energies renovables, les indústries del medi
ambient, les nanotecnologies...), així com en sectors tradicionals
sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria,
moda, disseny, industries culturals…)
4.- Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica.
5.- Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió, és a dir, crear
progressivament un espai social, cultural, educatiu i mediàtic
compartit.
6.- Atendre la problemàtica transfronterera.
7.- Ser un referent clau en el Mediterrani Occidental.
Convertir-se en un actor polític i econòmic destacat en el partenariat
euromeditarrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països
del Meditarrani Sur (principalment del Magreb), així com en el
reforçament i articulació de l’arc mediterrani europeu (Espanya,
França o Itàlia).
En tots i cadascun d’aquests eixos de treball s’han impulsat a terme
polítiques concretes i accions sectorials per desenvolupar les
diferents directives europees que parteixen del principi d’integració
territorial. Exemples: la política medi ambiental que té molt més
sentit en l’àmbit comunitari, la política entorn la vertebració de les
infraestructures transeuropees i la col·laboració universitària o les
polítiques de recerca i innovació.
11
�En aquest camp ens podem plantejar si les fronteres administratives
estatals europees no solament s’estan desdibuixant, si no és cert
que es comença a veure també la necessitat de superar altres
límits, com el que separa l’àmbit públic del sector privat, el que
enfronta innovació i recerca o els que oposen competitivitat i
cohesió. Si superem aquestes limitacions podrem aportar innovació
i ampliar coneixements, tot practicant alhora una política de
proximitat.
La innovació i la recerca, com la que desenvolupa el vostre grup, és
un dels millors camins per afrontar els reptes complexos i canviants
davant dels que ens trobem. Situa, per exemple, les malalties
oncològiques en el centre de la preocupació sanitària del segle XXI.
Tal i com vaig dir fa un temps a Navata (Girona), ens la juguem amb
el coneixement.
És imprescindible la millora del nostre capital humà, científic i
tecnològic i la creació d’un marc institucional per incentivar de forma
sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i
privats,
a
través
de
nous
processos
de
transferència
de
coneixement i tecnologia.
Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R + D,
Europa es troba en una situació d’estancament, contràriament al
que succeeix a la Xina i la India. En canvi, aquí tenim serveis
públics cada cop més estesos i de millor qualitat. Hem portat a
terme el principi d’universalització dels drets.
12
�Tot i així no em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han
de ser la nostra prioritat i que la recerca i la innovació mai s’haurien
de deixar de banda. Abordar el repte científic i tecnològic amb
inversió en recerca i innovació és la clau per l’economia.
Avui Catalunya no només destina una part cada més important dels
seus recursos a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa
vertebrant una Euroregió universitària i científica. En aquest sentit
ha donat impuls a la bioregió = l’eurobiocluster del sud d’Europa
que uneix BCN, Lió i Heidelberg. En ell la Biocat i el Biopole de
Toulouse tindran un paper determinant, en línia amb la Medicon
Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion-regió on
participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i
unes 870 empreses.
L’euroregió es un primer pas esperançador per alinear idees,
projectes i institucions. A més enfortirà la cohesió social i territorial,
com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està
construint a Puigcerdà.
En darrer lloc, no puc estar-me de demanar de nou la incorporació
del País Valencià a l’Euroregió, no només per la lògica comercial i
d’infraestructures que connecten València i Catalunya, sinó per la
seva història conjunta i les característiques territorials compartides,
que farien molt més complet el projecte i el més evident principi de
col·laboració regional.
Moltes gràcies.
Barcelona, 10 d’octubre de 2008
Pasqual Maragall
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El principi de les euroregions i el seu sentit
Abstract
A summary of the resource.
Participació a la Sessió Plenària "L'Euroregió i integració" del Grup Oncològic Català Occità (GOCO).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hospital Durán i Reynals (L'Hospitalet de Llobregat)
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Europa
Regions
Catalunya
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-10-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències