19 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/565/catalunya_xarxa.jpg 0ea4f4389764d01da249a711fcd5d807 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya, xarxa de ciutats: el municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya Municipis Govern Barcelona Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Treball resultant de l'ajut de recerca del programa Llegat Pasqual Maragall. El llibre és el número 1 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. Creator An entity primarily responsible for making the resource Pradel Miquel, Marc Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Text a la contraportada: Catalunya, xarxa de ciutats analitza el pensament i l'acció municipalista de Pasqual Maragall, traçant una línia de continuïtat entre la seva contribució a la transformació de la ciutat de Barcelona i l'impuls al municipalisme català durant el seu mandat com alcalde (1982-1997) i la seva acció política com a President de la Generalitat entre 2003 i 2006. L'autor d'aquesta recerca defineix les principals característiques del pensament municipalista de Maragall, que entronca clarament amb la tradició del catalanisme progressista, i ens mostra la coherència entre l'acció política del Maragall alcalde i l'acció política del Maragall President, que impulsa l'enfortiment institucional dels governs locals i la descentralització de les polítiques sectorials del Govern de la Generalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. El llibre en format digital: <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/187/20041213.pdf 6242dc5dbf74b55f74b4ffe2376f5083 PDF Text Text Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes Tribuna Barcelona | 13/12/2004 Vull saludar, per començar, la iniciativa de "Tribuna Barcelona" de dedicar un cicle a la reforma de l'Estat autonòmic. És una iniciativa oportuna, encertada i sensible, una iniciativa encertada en la mesura que contribueix a crear un clima d'opinió sensible a unes reformes que -en paraules del president de "Tribuna Barcelona"- s'emmarcarien en una "segona transició". Conec i valoro la sensibilitat demostrada per "Tribuna Barcelona" per contribuir a la creació d'aquest clima de diàleg, amb iniciatives que han donat a conèixer els punts de vista de Catalunya a Espanya i viceversa, però m'atreveixo a demanar-vos que persevereu en aquest esforç de clarificació i de concòrdia, perquè encara no s'ha acabat, especialment portant aquestes iniciatives a altres llocs d'Espanya. Aquest és el sentit de la presència de Marcelino Iglesias com a introductor de la meva intervenció, a qui vull reconèixer públicament com un dels exponents més lúcids del nou socialisme espanyol, amic de Catalunya i compromès a fons des de l'Aragó amb l'Espanya plural. Els meus plantejaments, que comparteixo, sobre la reforma de l'Estatut i la reforma constitucional crec que a aquestes alçades són força coneguts, però no estic tant segur que siguin ben interpretats. De fet, si que ho sé, i els haig de reconèixer que el camí cap a la plenitud de l'Espanya plural no està sent ni serà un camí fàcil. És un camí que en iniciar-lo era ben estret i costerut, però que avui s'ha eixamplat i és més planer i, per això, més transitat: hem començat a trobar-hi bona companyia. Vostès saben que els plantejaments de reforma de l'Autogovern i de l'Estat autonòmic que proposo estan arrelats en la tradició catalanista i federalista. Una tradició política que aspira a retrobar-se amb una altra tradició política, una tradició castellana de caire liberal, laica i republicana. És, ni més ni menys, la tradició de la que avui es reclama el president del Govern d'Espanya. Per això els hi puc dir que comencem a anar amb bona companyia. 1 �Però, a més de l'arrelament en la tradició, el que avui proposo té un sòlid fonament en l'experiència política i administrativa dels darrers 25 anys. Tenim l'experiència d'un Estat autonòmic que s'ha creat i ha crescut en aquests anys a partir de les previsions constitucionals i estatutàries. Però es dóna la paradoxa que l'Estat autonòmic no és materialment descrit en la Constitució vigent, per la senzilla raó que aquesta es va fer per a que poguessin existir les Autonomies, però no va definir-les, ni va dir quines eren, quantes eren ni com s'havien de governar. Ara que són un fet polític, jurídic i material consolidat ha arribat l'hora d'adaptar la Constitució a la realitat que ha contribuït a crear: és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies existents tal com són. També com a conseqüència de la materialització política i jurídica de l'Estat de les Autonomies ha progressat la jurisprudència i la reflexió acadèmica que ens ajuda a interpretar-lo. De tal manera que avui disposem d'un instrumental conceptual i interpretatiu molt més ric i més arrelat a l'experiència viscuda que fa 25 anys. La conjugació de la visió política que ha detectat la necessitat de la reforma, l'acumulació d'una experiència de govern i de gestió d'un Estat compost i el coneixement tècnic que se'n deriva són tres bones condicions prèvies sobre les que fonamentar la voluntat de transformació. No cal que els hi digui que aquestes tres condicions no es donaven simultàniament en el moment de la Transició i que el coratge polític va ser el motor del canvi que va suplir moltes de les mancances d'aleshores. Avui seria imperdonable que per manca del coratge polític necessari malaguanyéssim una situació amb bones condicions per a la reforma de l'Estat. I els hi vull confessar que del meu tracte amb el president Rodríguez Zapatero he tret la conclusió de que no és precisament coratge el que li manca. Crec que Zapatero és un polític de la mateixa fusta que Adolfo Suárez: un home conscient del moment històric que li ha tocat viure i decidit a fer el que s'ha de fer. Dit això, passo a exposar-los a grans trets els aspectes més rellevants de la proposta catalana. 2 �Nosaltres el que volem és : - Una Espanya no radial sinó en xarxa (que de València a Barcelona es viatgi igual que de Madrid a València, com ja va dir el Banc Mundial l'any 1962. La Jonquera-Múrcia. - Que s'acabi amb l'escàndol que per anar de punt a punt d'Espanya per autopista no es pagui i a Catalunya i al País Basc si, que hi hagi equitat. - Tenir competències i recursos generats per la nostra economia per a erradicar dels barris i pobles de Catalunya tota traça de misèria urbana i ho farem. Aquests recursos no els perdonarem. - Crear una segona línia de comunicació ferroviària entre Lleida i Girona (i França) per l'interior en x anys. - Tenir a l'AMB una xarxa de metro decent i compacta, que no la tenim. Tenim línies de metro, però no una xarxa compacta. - Tenir un aeroport transoceànic gestionat des d'aquí i un port que esdevingui el primer d'Europa que és el que li toca. - Crear una Euroregió amb el Llenguadoc-Midi Pyrénées, AragóBalears i, si vol, també la Comunitat Valenciana. - Obrir les portes d'Europa, com estem fent, als idiomes d'Europa - Assegurar als nostre ciutadans tres coses : SEGURETAT, ESCOLA I SALUT al màxim nivell europeu. És una proposta per a Catalunya i a la vegada és una proposta per a Espanya feta des de Catalunya. És una proposta que intenta ser fidel a la percepció majoritària del poble de Catalunya que per anar bé nosaltres ens convé que vagi bé Espanya i que vagi bé Europa. En síntesi es tracta d'una proposta que pretén, de forma simultània, en primer lloc l'afirmació de la identitat i de l'autogovern de Catalunya i el seu reconeixement per l'Estat espanyol, i en segon lloc el reconeixement del caràcter plural d'Espanya i l'organització federal de l'Estat espanyol. Millorar l'Autogovern de Catalunya és un objectiu compartit -amb els matisos que es vulgui- per totes les forces polítiques catalanes i constitueix un dels pilars del projecte polític de l'actual Govern de Catalunya. Aquest objectiu es centra avui en la reforma de l'Estatut. No d'un Estatut entès com un símbol de la identitat catalana, sinó de l'Estatut entès a la vegada com l'expressió de l'acord de convivència entre els catalans, com l'eina bàsica del nostre autogovern i com un nou pacte amb l'Estat espanyol. L'Estatut com a eina de concòrdia i com a instrument de progrés i de justícia. 3 �La responsabilitat del conjunt de les forces polítiques catalanes és fabricar una nova eina més útil que la vella. Més útil per servir la prosperitat, el benestar i l'esperit cívic dels catalans i les catalanes. Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: volem un nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per augmentar el benestar i no especialment per apujar el volum de la retòrica política. L'autèntic patriotisme va ser aquí . A la majoria dels catalans i de les catalanes no els interessaria l'Estatut -ni el vell ni el nou- si no suposés més benestar i més igualtat, més justícia i més qualitat de vida, en definitiva ser millor que els altres pobles no solament en la retòrica sinó en els resultats i en la pràctica diària. Hi ha qui en l'extrem de la retòrica i el límit de l'apassionament identitari prefereix una bona derrota a una colla ininterrompuda de modestos resultats positius i tangibles. I per això volem un nou Estatut que, senzillament i concretament, clarifiqui i enforteixi les competències de la Generalitat i fixi de manera inqüestionable les bases d'un sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya. Però també volem un nou Estatut per millorar les nostres institucions d'autogovern. Amb una organització territorial que suposi una descentralització de moltes competències en els ajuntaments. Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades. Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social de les institucions públiques. Aquesta és per a mi una obsessió: Reduir l'autoindulgència dels responsables públics, polítics o funcionaris, o medis de comunicació oficials, acabar amb els monopolis de fet en tants camps de la nostra vida social, amb les màfies consentides. Reduir l'abús de la publicitat en l'ocupació dels espais públics, etc. Tenim l'obligació de fer complir les regles. No estic per una política de desconfiança sistemàtica i metòdica respecte de tot el que és públic. Al contrari : estic contra la privatització del que és públic i que s'inicia quasi sempre posant obstacles a la transparència, molt crucial. 4 �Amb una administració de Justícia més pròxima i, per tant, més eficaç. Amb un nou compromís amb la ciutadania: un Estatut vertebrat entorn dels valors cívics i de la participació de la societat civil. En tercer lloc, volem un Estatut que reafirmi la nostra voluntat de ser considerats com a Estat i que renovi el pacte de solidaritat i amistat de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. En aquest sentit el nou Estatut de Catalunya serà una contribució decisiva per a fer efectius els principis inspiradors del pacte constitucional de 1978. És a dir per tenir un Estat que reconegui que és plurinacional i que té diverses llengües i cultures. L'Estatut haurà de contemplar qüestions com la nostra presència al Senat, l'atribució de funcions de cassació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la designació dels membres de les altes institucions de l'Estat -com el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial-, la transferència de funcions executives de l'Administració de l'Estat a la Generalitat, el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la cultura catalanes per part de l'Estat espanyol, com s'està començant a fer. I, finalment, volem un Estatut que reguli les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Que asseguri la nostra participació en la formació de les posicions de l'Estat i la nostra presència en les institucions i organismes europeus quan es tractin qüestions de l'interès de Catalunya. Vull subratllar el caràcter de pacte amb l'Estat espanyol que té l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquest pacte afecta òbviament la pròpia naturalesa i organització de l'Estat espanyol. Aquest estat que va ser el primer estat modern, obligat per la complicació dels seus dominis transoceànics, dels quals la península era només una part. I pel fet que la península mateixa , fins el 1714 contenia dos regnes molt diferents. Tres si comptéssim Portugal. Hem de ser conscients que la reforma de l'Estatut de Catalunya influirà en la modificació de la resta d'Estatuts. 5 �La gran qüestió a resoldre és com es preserva la singularitat política de Catalunya i a la vegada es garanteix la cohesió ciutadana, social i territorial d'Espanya. Es tracta d'articular un Estat compost en el que el reconeixement de les identitats nacionals i de les singularitats lingüístiques i culturals no equivalgui a privilegis, és a dir, no sigui o involuntàriament entès com un privilegi o voluntàriament presentat com si ho fos. Aquí hi ha un problema de proporcions, de mitjans, un problema de lectures. Si jo llegeixo un article avui en un diari de circulació "nacional" (entre cometes, és a dir estatal) i aquest senyor no llegeix demà el que estic dient avui aquí, si aquest senyor diu que "le parece muy grave que se diga que el concepto de nación catalana no produce rechazo" (...) i afegeix que "el concepto de nacionalidad es una licencia grave de la Constitución" (...) " un adjetivo convertido en sustantivo" i demà aquest mateix senyor no llegeix el que diem aquí, malament! Perquè vol dir que el sistema no funciona bé. Hem de crear un sistema de circulació de les noticies i de les opinions. Per això, la segona part de la meva proposta tracta de l'Espanya plural i del seu correlat polític, l'Estat federal. Tot i ser ben cert que l'Estat autonòmic ha donat un rendiment extraordinari en termes de descentralització política, també és evident que amb el pas del temps han aflorat els seus límits i les seves insuficiències. Deixeu-me parlar de Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España" Recordo que Rubio Llorente, que no és precisament un esquerrà i un socialista, i que dóna la casualitat que és president del Consell d'Estat, ha proposat la fórmula de "Comunitats nacionals" per a l'Art. 2 de la Constitució, en referència a Catalunya, Euskadi i Galícia (i "la foral de Navarra", afegeix). És una fórmula discutible, com totes, però interessant. L'Espanya que proposo és una Espanya que reconeix i respecta la diferència i que, per tant, articula de maneres diverses les realitats que són diverses. L'articulació institucional de la diversitat hauria d'atenir-se a dos criteris bàsics: criteri d'igualtat i el criteri de diferència. El criteri d'igualtat ha d'esdevenir en la pràctica una igualació en serveis i estàndards de vida de tots els ciutadans, amb el que això 6 �suposa de solidaritat dels més desenvolupats amb els més endarrerits. Entenc que el 1978 l'essència del pacte constitucional va consistir en què Catalunya i Euskadi renunciaren a exercir el dret d'autodeterminació a canvi d'obtenir un nivell d'autonomia i d'autogovern a l'alçada del que havien aconseguit amb els Estatuts de la Segona República. Ara, el nucli del pacte constitucional hauria de consistir en que les nacionalitats històriques accepten la generalització autonòmica, la igualtat competencial i l'equilibri del model, al mateix temps que les altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística d'Espanya i, en conseqüència, les expressions polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials. Òbviament, transformar l'Estat espanyol en un veritable Estat compost no s'acaba amb la reforma constitucional. Exigeix una revisió a fons del sistema del finançament que fixi un quadre estable de relacions fiscals i financeres de caràcter federal, equitatiu i durador, amb corresponsabilitat i suficiència. Exigeix l'adequació del sistema judicial a l'Estat autonòmic. Exigeix una política cultural i lingüística de l'Estat al servei de totes les seves llengües i cultures. I exigeix que la composició de les altes institucions de l'Estat -com el Tribunal Constitucional- reflecteixin la complexitat de la nostra organització política. Exigeix una profunda transmutació de l'organització i de les funcions de la Administració de l'Estat. Són reformes institucionals a les que caldria afegir les transformacions econòmiques i territorials, inherents a una concepció del territori espanyol que superi la visió centralista i radial per una nova visió d'Espanya en xarxa. En definitiva, es tracta de la plena i coherent adequació de l'Estat autonòmic a la pluralitat i la diversitat dels seus territoris: institucions (Senat, TC, Conferència Presidents, sistema judicial ...), polítiques (cultura, llengua ...), finançament ... i també de la potenciació de l'Espanya en xarxa en una Europa en xarxa. 7 �Tot això no és novetat. El que sí que és novetat és que aquests plantejaments estant fent camí. Si no és pel govern espanyol, el tema de la "nació catalana" no sortiria en els mitjans de Madrid. En un any s'han fet progressos més que evidents. Uns avenços que són innegables: - Totes aquestes propostes està en la base de l'acord del Tinell que orienta l'acció del Govern a Catalunya. - No hi ha cap força política catalana que a aquestes alçades negui la necessitat de reformar l'Estatut i revisar el sistema de finançament. - El nou Govern d'Espanya, amb el seu President al davant, ha passat dels gestos a les propostes: - ha obert la porta a la reforma constitucional; - s'ha compromès a fons amb el nou Estatut de Catalunya; - ha portat el català a Europa; - ha activat la Conferència de Presidents; - ha propiciat una fórmula acordada de participació de les Autonomies a la Unió Europa. Es pot dir que les qüestions més rellevants estan plantejades, formen part de l'agenda política i hi ha raonables expectatives de que podrem avançar. Això era impensable fa un any. Ha arribat l'hora de transcendir el debat sobre la fiabilitat de totes aquestes afirmacions Es va parlar dels gestos o del tarannà (del "talante") als fets i sí aquests són insuficients o poc adequats. Però el cert és que gestos i fets estan provocant rectificacions de posicions prèvies i creant incomoditats en els que encara no s'atreveixen a rectificar. Potser ja és hora de deixar de banda impaciències retòriques i seure a parlar d'un programa enraonat de reforma de l'Estat. És a dir, és l'hora de l'estratègia. De l'estratègia de Catalunya, no de les estratègies de partit. 8 �Tinguin la certesa que el Govern de Catalunya es basa en una aposta estratègica que lliga el progrés del nostre autogovern a la transformació de l'Estat espanyol. Es més tinc la convicció que aquesta aposta estratègica pot ser compartida per totes les forces polítiques catalanes. Com a president de la Generalitat faré el que calgui per a que ho sigui. No tinc raons pel pessimisme. Ans al contrari. Crec haver aportat prou arguments per justificar l'esperança del moment. Que no ens manqui ni la intel·ligència ni el coratge que -de ben segur- necessitarem. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1669 Title A name given to the resource Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Territoris Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/288/20060913.pdf 7aeb88da981a852acd6590bb2a196ef7 PDF Text Text Celebració de la Diada a Madrid Residencia de Estudiantes. Madrid | 13/09/2006 Ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant: vivíem les setmanes prèvies a l'acord que havia de fer possible l'aprovació de la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. Teníem davant l'oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Al capdavall ens n'hem sortit. El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb un suport amplíssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va iniciar una fase de diàleg, discussió, negociació i acord. Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el màxim nivell d'entesa. I que sempre he considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la millora del nostre autogovern. El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d'agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sí mateixa com a nació. Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L'administració central gestiona solament una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que mai, gràcies a l'enfortiment de la Generalitat. La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots. Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com per massa. Ens hem dotat d'una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva composició. Ara cal determinació per encarar el futur. Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I d'aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som, en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre país. Una etapa que desitjo que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer, els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d'un país modern, pròsper i acollidor. Un país que m'agradaria: - Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. - Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. - Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los. - Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. - Més compromès amb el treball per la igualtat i l'equitat. - I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer. Mireu, l'any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havíem d'esforçarnos a viure de manera més positiva les petites -i no tant petites- victòries del present. Doncs bé, el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu. L'Onze de setembre de l'any 32, el President Macià, en el seu emotiu discurs als catalans afirmava que: "Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destí de la Pàtria és 1 �a les nostres mans". L'emoció venia donada per l'aprovació de l'Estatut. Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria política que més ens acosta a la consecució dels nostres projectes nacionals. Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada preteníem donar-li un relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt diversos que canten el seu sentiment de pàtria. Amb l'Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta. Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s'han convocat arreu de Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per a demà, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1769 Title A name given to the resource Celebració de la Diada a Madrid Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Residencia de Estudiantes. Madrid Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/265/20060425.pdf 663c5890d54b1f59671194ec9f83d932 PDF Text Text Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Llotja de Mar. Barcelona | 25/04/2006 Moltes gràcies, Francesc Cabana, per aquesta, jo diria deliciosa, xerrada en què ens ha fet passar per davant dels ulls i de la memòria una sèrie de personatges i un seguit de moments sense els quals no es podria entendre aquest país ni el seu futur tampoc. I jo crec que aquest és el lloc on això s'havia de dir. D'alguna manera, aquest és un temple del comerç i de la indústria de Catalunya i crec que les paraules de Francesc Cabana ens han fet viure, per uns moments, un període de temps que moltes vegades oblidem, de tan obsessionats com estem pel present i pel futur, i segurament fem malament de no, de tant en tant, recapitular com ell ens ha permès de fer. Moltes gràcies, Francesc Cabana, de debò, per les teves paraules. Estimats amics, Consell de Cent, Carreratge, Consolat de Mar. Vet aquí una colla d'institucions que aquest país s'ha inventat per autogovernar-se al llarg del temps. És un plaer acompanyar-vos, doncs, en la celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar. La Casa Llotja de Mar efectivament ha estat, històricament, una de les institucions més emblemàtiques del comerç català i gairebé, diria, de Catalunya. Hi perviuen elements de valor permanent que reflecteixen la potència econòmica de la Catalunya medieval. Arquitectura i Mar són dos elements nuclears constants en la projecció del nostre país. Són punt de partida i camí d'expansió i creixement. Avui, en aquest indret s'hi respira, no només el passat i la història, sinó també la modernitat i la capacitat transformadora de la Cambra de Comerç de Barcelona. En les paraules de Cabana, hem recordat Fèlix Escales, Valls i Taberner, Ribera i Rovira, Josep Maria Figueres, Antoni Negre. Hi ha tota una història que, per propera que la tenim, potser no la veiem prou. Jo hi afegiria, perquè està més lligat a la meva experiència personal, Ramon Trias Fargas i el paper que va tenir en la protecció d'una generació de joves economistes, que tot just sortien de la carrera i buscaven feina en algun servei d'estudis. I a través de la seva protecció i del seu mestratge, vam aprendre i vam aconseguir tenir accés a uns coneixements i a un món que, altrament, ens hauria estat negat. Avui aquí es respira no només passat, sinó present i futur, i capacitat de transformació. La Cambra de Comerç de Barcelona i la seva voluntat de contribuir a generar un entorn favorable al progrés econòmic i social de la ciutat catalana, jo crec que estan absolutament acreditats. Ens trobem en un moment decisiu per Catalunya. S'ha fet referència abans, per part de Cabana, al nou Estatut. I estava parlant del nou Estatut del 79, però ara en tenim un de nou, nou. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu, perquè el nou Estatut ja és a tocar de dits. I perquè l'obra de govern comença a donar els fruits esperats. Al llarg dels darrers dos anys, hem viscut amb una especial intensitat el procés que estem a punt de culminar. I serà bo que puguem passar aquesta pàgina. Perquè tant o més interessant és la pàgina següent: la Catalunya del present i del futur, les seves institucions, la seva governació, la seva gent. Però la voluntat d'encarar la pàgina següent de la nostra governança, no ha d'amagar la transcendència del moment que estem vivint. Sobretot per la millora objectiva, real, que suposa efectivament el nou Estatut. Si l'Estatut del 79 va suposar l'inici de la normalització democràtica, política, l'Estatut del 2006 serà el del reconeixement nacional de Catalunya, el de l'Espanya plural i el de l'enfortiment del paper de Catalunya a Europa, que és el nostre nou horitzó. No ens enganyem sobre això. Aquesta realitat és la que compta. Després de tot, hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns. És cert que hi ha hagut una desmesurada campanya dels que s'oposen a l'eclosió de l'Espanya plural i, per tant, també a l'avenç de la Catalunya nacional, de la Catalunya orgullosa, ambiciosa, d'avui. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper d'anar davant. I després el que passa és que com que els altres van al darrere, i segueixen aquest camí que nosaltres hem traçat, doncs fan bona la nostra iniciativa, per molt que l'hagin criticada. 1 �Jo crec que la història ens dóna aquesta lliçó. És la història d'un país que ha hagut de pagar-se els costos ell mateix i que ha rebut també els beneficis del paper de pioner, que és un paper desagraït, inicialment, però que finalment dóna els seus fruits. I el que hem aconseguit ha de ser motiu de satisfacció, d'orgull legítim i d'alegria. Tenim un país en disposició d'obrir una nova etapa: una Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, i que està experimentant un "tournant" decisiu en aquest moment. Altres vegades he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle XX, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'empenta i la cohesió de l'antifranquisme, al qual avui també s'ha fet referència, s'ha esgotat i està emergint una nova forma d'observar i entendre el nostre país: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat, i tanmateix arrelada a la nostra història. Jo sovint em pregunto: Què volem? Una Catalunya unívoca, temorenca de discrepar d'una única veritat? És evident que no: volem una Catalunya decidida, que continuï avançant, i que afronti els grans reptes econòmics i polítics que tenim, que aposti per canviar el marc en el qual estem, i que creï un espai econòmic i polític potent i, si pot ser, nuclear-lo. Jo amb això vaig molt amb compte sempre. Quan parlem de l'Euroregió, quan parlem de Països Catalans potser, amb una mica de paternalisme, anem amb compte, nosaltres hi som, els altres hi són, i tothom ha de fer el seu paper. Qui tingui més força, que dirigeixi. I en tot cas, que tothom col·labori. Avui hi ha una competència real entre territoris. Una competència real, econòmica i política. I en aquest context, no arribarem a ser la Catalunya que volem ser si no teixim aliances territorials i desenvolupem noves estratègies en el terreny de la inversió i de les infraestructures que acompanyin l'ambició empresarial. Aliances i acords cap endins, cap a Espanya; i cap a Europa i cap al món. Empresaris i Govern hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica; per tenir tot allò que necessita tenir: aeroports, tecnologia i universitats potents. Tot allò que fa que un país sigui potent avui a Europa. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per l'Euroregió. Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineixen les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París i de París a Frankfurt i Londres o a Milà, hi ha un espai per a una Euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Es tracta d'equilibrar un important grau d'obertura de l'economia amb l'enfortiment, al centre d'aquesta Euroregió, de la cohesió social i de la centralitat territorial, en un espai euromediterrani que ens aporta oportunitats estratègiques. I el nou Estatut és també una plataforma i un motor d'aquesta transformació. Un motor que ens condueix, per tant, a una Catalunya més forta. El proper mes de juny estic convençut que la ciutadania de Catalunya votarà massivament el nou Estatut. I estic igualment convençut que el poble de Catalunya farà un positiu pas endavant cap al seu futur amb aquesta aprovació. Hem de fer bona la nostra millor tradició. Saber que el futur ja és entre nosaltres. Que el món no s'atura. I que les eines per al nostre autogovern són un instrument clau per aconseguir que Catalunya continuï progressant. Tant de bo que el llegat de la Catalunya que es feia a mar obert, el llegat que ens fa evident el Consolat de Mar, ens serveixi també d'estímul per tornar a navegar amb força, i fer-ho en la direcció correcta. Un cop més, moltes felicitats i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1747 Title A name given to the resource Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Competitivitat Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1554/0000000794.pdf 3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392 PDF Text Text Entrevista a El Pais "Celebramos el futuro, no el pasado" PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA 'Celebramos el futuro, no el pasado' FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002 Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo. Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos? Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el futuro que el pasado. P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso? R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto, pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir mal. P. ¿Y el mejor? R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en 1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí. P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos? R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer algo muy complejo y hacerlo. P. ¿Y en lo personal? R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para tener éxito hay que vencer y arrastrar. P. ¿Cómo? R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido. P. ¿Cuál? R. El diálogo entre pueblos y culturas. P. Parece el programa del Fòrum 2004. R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra, vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron �otros, como, Josep Piqué. P. Y encontraron la idea. R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900, en París, también. P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy ambicioso. R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea. Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido. P. Un mensaje de Barcelona al mundo. R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Celebramos el futuro, no el pasado Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Arroyo, Francesc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Commemoracions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Acció política Description An account of the resource 10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1416/19941023d_00653.pdf 23e7e8ffb8449d9241570df4aa0d315c PDF Text Text Paraules de l'Alcalde en l'acte de celebració de "Cent anys de presència andalusa a Barcelona". Cotxeres de Sants / 23.10.94 SEÑOR PRESIDENTE DE LA CASA DE ALMERIA, SEÑOR ALCALDE DE ALMERIA Y DE OTRAS POBLACIONES DEL AREA METROPOLITANA, SEÑORES PRESIDENTES DE LAS CASAS REGIONALES Y ENTIDADES, SEÑORAS Y SEÑORAS, QUERIDOS AMIGOS Y AMIGAS: EN PRIMER LUGAR QUIERO AGRADECER EL HOMENAJE DE TODO USTEDES QUE INTERPRETO Y VALORO COMO UN RECONOCIMIENTO A TODOS LOS CIUDADANOS DE BARCELONA QUE HAN TRABAJADO DURANTE ESTOS CIEN AÑOS POR LA CONVIVENCIA. BARCELONA HA HECHO, Y SIGUE HACIENDO, UNA OFERTA SOLIDARIA A TODA CATALUÑA Y A TODA ESPAÑA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANZA DE QUE SERA BIEN RECIBIDA Y EN LA ESPERANZA DE QUE TENEMOS PROYECTOS DE FUTURO COMUNES. PERO BARCELONA HA DE SER SOLIDARIA TAMBIEN Y QUIZAS ANTES QUE NADA CON SUS CIUDADANOS, CON LOS QUE EN ELLA VIVEN, LOS QUE SUFREN Y DISFRUTAN LA CIUDAD Y LA CONSTRUYEN CADA DIA CON SU TRABAJO Y SUS ILUSIONES. TODOS SABEMOSS QUE ACTUALMENTE LA CONVIVENCIA ENTRE LOS CIUDADANOS DE BARCELONA, DE TODA CATALUÑA ES RICA, PACIFICA, Y EXENTA DE POLEMICA COMO DESDE FUERA SE NOS INTENTA HACER CREER. �MUCHAS VECES, DEMASIADAS QUIZAS, SE HA HABLADO DE LA INMIGRACION COMO UN PROBLEMA, UN DOBLE PROBLEMA. PROBLEMA EN EL ORIGEN, ES DECIR, POBREZA, MARGINACION, REPRESION SOCIAL Y POLITICA QUE OBLIGABA A LA GENTA A MARCHAR Y PROBLEMA EN EL LUGAR DE RECEPCION QUE SE VEIA AFECTADO EN SU COHESION INTERNA, EN SUS EQUILIBRIOS, EN SU CULTURA, "AMENAZADO" -SIN NINGUNA RAZON CONCRETA- POR LOS NUEVOS CIUDADANOS. ES VERDAD QUE LA INMIGRACION HA SIDO Y ES UNA PROBLEMA EN EL ORIGEN. UN INDICADOR DE GRAVISIMOS PROBLEMAS ECONOMICOS Y SOCIALES Y DE GRANDES INJUSTICIAS. LA EMIGRACION OBLIGADA NO ES JUSTA NI ES UNA EXPRESION DE LIBERTAD. ES UNA GRAN INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE NO SON LIBRES DE ELEGIR DONDE QUIEREN VIVIR Y DONDE QUIEREN TRABAJAR. UNA INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE POR NACER DONDE NACIERON TIENEN UNAS OPORTUNIDADES DISTINTAS, O, SIMPLEMENTE, TIENEN MENORES OPORTUNIDADES. AHORA BIEN, LOS CIUDADANOS ANDALUCES QUE VINIERON A BARCELONA, A CATALUNYA MUY PRONTO OS CONVERTISTEIS EN CIUDADANOS BARCELONESES, CIUDADANOS DE CATALUNYA, TRABAJANDO, VIVIENDO E INCLUSO APRENDIENDO LA LENGUA CATALANA, O HACIENDO QUE LA APRENDIESEN VUESTROS HIJOS. CREO QUE NO SERIA EXAGERADO DECIR QUE VOSOTROS ANDALUCES DE BARCELONA SOIS DOBLEMENTE BARCELONESES. LO SOIS PORQUE OS HA COSTADO MUCHO LLEGAR HASTA AQUI, HASTA SER Y SENTIRNOS PLENA- �MENTE BARCELONESES, CON EL MISMO DERECHO Y CON LAS MISMAS POSIBILIDADES QUE LOS CATALANES DE NACIMIENTO. PERO SOIS BARCELONESES, CATALANES DE UN MANERA ESPECIAL. POR SUERTE PARA TODOS, SIN RENUNCIAR A SER A LA VEZ ANDALUCES. ESTA BIEN QUE ASI SEA. ESTO OS HACE MAS COMPLETOS A VOSOTROS Y NOS ENRIQUECE MAS A NOSOTROS, LOS QUE SOLO SOMOS BARCELONESES O CATALANES. VIVIMOS EN UNA SOCIEDAD PLURAL, Y LA TOLERANCIA ES LA BASE PARA PODER PRESERVAR UNA CONVIVENCIA PACIFICA QUE HEMOS CONSEGUIDO ENTRE TODOS. CREO QUE ES ASI COMO HA DE SER. NO ES UNA EXAGERACION CALIFICAR DE EXCELENTE EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y TOLERACIA QUE HAY EN BARCELONA Y EN CATALUNYA. PARA LA GRAN MAYORIA DE NOSOTROS NUNCA HA SIDO UN PROBLEMA UNA CONVERSACION DONDE EL CATALAN Y EL ANDALUZ SE MEZCLAN. HEMOS DE HACER TODOS UN ESFUERZO PARA EXPLICAR AL RESTO DE ESPAÑA QUE EL GRADO DE CONVIVENCIA QUE AQUI HEMOS ALCANZADO CON EL ESFUERZO, A VECES, CON EL GRAN ESFUEZO, DE TODOS NO TIENE NADA QUE VER CON LA VISON QUE DESDE FUERA QUIEREN DAR. PARA TERMINAR SOLO QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS BARCELONESES ANDALUCES, CATALANES, O DE DONDE SEA QUE HAYAN NACIDO POR HACER DE ESTA CIUDAD UNA CIUDAD DONDE LA DIVERSIDAD DE CULTURAS Y LA TOLERACIA NOS DEFINEN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4322 Title A name given to the resource Cent anys de presència andalusa a Barcelona. Festival Folklòric organitzat per "La Casa de Almeria" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Immigració Societat Model social Andalusos Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/240/20060113.pdf 8e3c41f589ef28211af16f947daec7ae PDF Text Text Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Mercat Municipal de Tàrrega | 13/01/2006 Bona nit, senyor alcalde, senyor president del consell superior de cambres i amic, senyor GómezNavarro, que molta gent no sap que va ser vicepresident dels Jocs Olímpics de Barcelona, senyor conseller, senyor delegat, estimats amics Vull en primer lloc felicitar a les empreses i a les entitats que han estat guardonades aquesta nit memorable i dir-li a la presidenta de la cambra de comerç de Tàrrega fins a quin punt aquest acte és expressiu del millor d'aquest país. Agrair-li la seva perspicàcia, la seva tenacitat i la seva intel·ligència i la seva prestació per aquesta festa magnífica i esplèndidament ben organitzada. Trobo que ha estat un gran encert de premiar unes trajectòries d'unes persones de les quals moltes vegades tendim a oblidar-nos, però que han estat la base d'allò que ara tenim. De tot allò bo que ara tenim, que és molt. Estimats amics, aquest 2006 esdevé en un moment que és especial en la història de Catalunya i que celebra també un altre centenari, que és el centenari de la cristal·lització d'un projecte catalanista, perquè efectivament l'any 1906, 1907 si vostès volen, Solidaritat Catalana, la gran embranzida de tot el projecte catalanista que de fet s'havia incubat a finals del segle XIX, en un moment en què Espanya no estava passant el seu millor moment perquè havia perdut les colònies però Catalunya començava a pujar. I vet aquí que ha hagut de passar 100 anys perquè realment aquell projecte tingués com té ara la maduresa que li permetrà, esperem-ho així, de tenir la llei bàsica que aquest país es mereix i de tenir-la més de 25 anys després de la primera que va ser molt celebrada, molt positiva, però que ha estat esmussada pel temps, una mica gastada pel temps, i que avui necessita posar-se al dia. L'any 1906 va ser l'any de l'aparició, efectivament, d'un moviment catalanista que avui jo crec que arriba a una maduresa llargament sospirada, llargament buscada. Aquest va ser un moviment que va saber posar una idea per damunt de les ideologies, una idea de país, de solidaritat i Catalunya també per damunt dels principis ideològics de cadascú i aquest moment vingué acompanyat d'un esclat de la cultura, de les arts, de la indústria, de la ciutadania, en definitiva. Un esclat que es produí arreu de Catalunya i la prova és el que avui estem celebrant. Un esclat que va unir política i cultura, que va generar aliances socials, econòmiques i polítiques que evolucionarien amb l'esperit de cada temps fins convertir-se en referents ineludibles del teixit cívic i associatiu del nostre país. Amb entitats de referència com ara la cambra de comerç de Tàrrega, que avui amb la celebració del seu centenari aquí al mercat municipal ens convida a pensar que la memòria d'aquest 1906 a les Terres de Lleida esdevé més estimulant i més pensant en el futur que no pas nostàlgica i pensant solament amb el passat. Teniu empreses potents i emprenedors socials, ara li estava dient a Gómez Navarro, 15.000 habitants, 35.000 habitants en l'àmbit de la cambra, i ja veieu les empreses que aquí es fan, que aquí es couen, que aquí creixen i aquí triomfen. Una societat civil, doncs, rica diversa i innovadora i un territori que comença a créixer en el marc de l'Euroregió, (mai insistirem prou en què ja no hi ha fronteres, hem de buscar aliances més enllà de les barreres tradicionals que ara ja no hi són) que situarà la Catalunya interior en la seva justa dimensió i les Terres de Ponent en una posició de centralitat, perquè, efectivament, en aquesta Euroregió, amb Aragó, Balears, amb Catalunya, per descomptat, però també amb Midi Pirineus, el Llenguadoc Rosselló, hi tenim una centralitat que es ben a prop d'aquí. Compartim un designi per convertir les Terres de Lleida en un dels pols agroindustrials més potents d'Europa i a fe que aquesta nit demostra que ho estem aconseguint, que ho esteu aconseguint. Hem posat en marxa noves estratègies de desenvolupament rural i de competitivitat del sector agrari, de la mà de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; per fi comencem a tocar el canal Segarra-Garrigues, que avui hem visitat amb el conseller, compteu amb la nostra voluntat de modernitzar el canal d'Urgell (també avui hem estat amb ells) i disposem d'una aposta compartida per desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle Universitat- 1 �empresa-territori, que ja sabeu que és el triangle màgic, amb l'anella de l'agroindústria al mig com a emblema. La col.laboració entre la Generalitat i els ajuntaments per enfortir els serveis de benestar vindrà acompanyada a Tàrrega per la creació de 82 noves places de llars d'infants, el començament de la construcció del nou parc social i sanitari, ben a prop d'aquí l'aeroport de les Terres de Lleida a Alguaire, que estarà construït l'any 2008 i l'aposta per definir noves infraestructures transversals com l'eix transversal ferroviari. Estem projectant noves infraestructures viàries nord-sud que complementin el tren d'alta velocitat, com ara l'autovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega. L'eix de l'Agricultura, en dic jo. Seran infraestructures que crearan riquesa, generaran llocs de treball i estimularan una millor diversificació de l'economia lleidatana amb noves activitats logístiques, industrials i turístiques. Les oportunitats que s'albiren, doncs per a Tàrrega, per les terres de Lleida i per tota Catalunya són immenses, però per aprofitar-les plenament hem de trobar un nou sentit, un vell sentit, si voleu, però renovat a la nostra catalanitat. No n'hi ha prou en ser diferents. Hem de voler ser millors, no podem caure en l'autocomplaença. Catalunya no depèn només de l'aprovació de l'estatut ni d'una bona governació. Tindrem Estatut i serà un estatut que ens permetrà autogovernar-nos amb més plenitud. Però el futur de Catalunya, sobretot, depèn del fet que anem junts, que estiguem units i que siguem capaços de traduir la millora del nostre autogovern amb l'enfortiment de les aliances socials, econòmiques, polítiques i territorials que ens faran progressar col.lectivament. I és en aquest àmbit on la memòria de 1906 té tot el sentit de projecte i de futur que li donem a aquest 2006, per demostrar-nos que som capaços de fer compatible el creixement econòmic i la qualitat i per desenvolupar totes les potencialitats de la xarxa de ribes i ciutats que articulen el nostre territori. Institucions com la Cambra de Comerç de Tàrrega, les empreses i associacions premiades aquesta nit, són una mostra del dinamisme econòmic, social i cultural de la societat targarina per contribuir-hi activament. Com a president de la Generalitat us asseguro que em tindreu al vostre costat, en podeu estar ben segurs, de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres amb exigència i amb complicitat per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra camina i ho fa en la bona direcció. Moltes gràcies i bona nit. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1722 Title A name given to the resource Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Mercat Municipal de Tàrrega Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Commemoracions Infraestructures Tàrrega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2756/19930207_DdG_CercantCamiRoma_PM.pdf d5b91396c6b0a214ba1183b425347de6 PDF Text Text OPINIÓ / Diumenge, 7 de febrer- d'e 1993 DIARI DE GIRONA pei; rejlexionar SÇ1br� �erents temes d'especial interès. L'alcalde de BarçeJona, Pa�qual Mar�gall,,ha �crit Pa�àl Maragall parla <runa ccèpoca daurada del cata­ lanisme» en la seva expansió nominalista i pràctica, i remarc;a que els catalans haurem de millorar en quali- aquesta narració pèr als lectors de DIARI Dê'GIRGNA, en l a qual, a les acaballes del 1992, any en què Barcelo­ na es va convertir en centre d'interès mundial, aprofita . . . : ' tat de persones. Pasqual Maragall també reflexiona, al llarg d'una excursió per Rupià i les seves rodalies, sobre l'any dels Jocs i el Cinquè Centenari, la solitud de les persones i la seva tasca d'alcalde. . . �· «En el turó de la Talaia, a un quilòmetre de� vda (de Rup�L en .1 ���� � �� ���� � �������'� � ª �� ��� !� 'C ������� un indret per on passa un antic 1 .• · , ' í à · ;; .. r e � n:iaterx toponi m pod na f�� .ref�rè.n: : . '? , .. ,0, . . . cia a una torre da guaita. (!1G1rona•. ,..-:r---:z:::;'"7t 'T7""i7':� t ;:::--· ,,;71 ' ::;;:-.-----------.--7-----------­ pas a pas», vol li, pàg. 278, Diari dè Girona, 1987). Aquest matí m'he pro pos,at retrobar -per l'altre cantó, des de. Corçà- el camí romà, que, suposo, devia anar de la Talaia de Rupià' a Corçà passant per Candell. Des de· fa uns anys, el camí és tallat artjfi- · Al f" ��� �� [ � : � ;�����!���( ;;;_;� ·,;'-''._. " , ,> • • • _ •• ce·· rca·nt.�e· 1· • •• ld l 't' 1992 • cam1 roma · cia l ment a qu atre passes de l a·' Talaia per mor d'uns propietaris.,.,, que no fan honor al seu nom. He travessat, però, els impediments, he . : . arribat a la bassa natural de les tres, alzines velles, sempre seguint el camí, i aquí l'he abandonat per la dreta, pujant pel camí dels ametllers fins a la carretera de Girona:-l:a Bis- :·..: bai. Després de travessar la carrete­ ra he anat fins a Cassà de Pelràs, · ·er un passant pel casalot tjúe va,s temps el restaurarit'<d:!I toc dels: ximples». Fa 16 o 17 anys que sóc aquí i he voltat ·una mica per tot arreu, però aquest passeig fa temps que no el feia. M'he aturat a l'església de Cassà ' i he pujat dalt del terradet de la plaça. És un lloc encantat. Tot plè­ gat. no he trobat, fins aquf, ningu .. ... Però aixi com el plànol inclinat éfels camps d'userda a sota la Talaia em:· continua emocionant per la.suavitàt de la seva inclinació, les distàncies . ·El turó de la T�la_ia; Al fons, el poble de Rupià. (Foto PEP IGLESIASJ. �:. sense obstacle que s'hi albiren, l'!. .w � Corçà a la Talaia de Rupià per Can­ llunyanes, nítides però no estriarran dels camps tímidament veruri' soroll, ñf una mosca. Cap moto! de 11. També hagués pogut ser: dejants de l'hivern, el raé6d� Ca�, dents, que sento sense que em senE( possible senglar .no apsireíx. Són ben al contrari, no ·encàDta pé encara cap senyal conegut. Però no: -:·· ' :" . f ..!·gu! '� t9t ªixò? 11 prop.da.J . s:tari meu com casa meva? - sóc a tocar de casa. El camí existia. seva franquesa, sinó pel seu misteri No sé si sóc molt lluny de Can· Si hagués de resumir en un sol i la seva història. Una pedra discreta _deli i Rupià. 11EI �os·�·m desf,er¡a»,, .' Gràcies a la bellesa, potser, ho reconec COffi' a propi? Portem inscrit un pensament aquest any diria: l'home declara que el mossèn assassinat COIJl deia·�J poeta. 'Es el èlescans· va arribant a una idea del món. El totai:'No és cap hora, no és cap lloc. sentit de l'ordre, tenim un codi a la l'estiu del 1936 hi és enterrat: «¡Prenostra memòria que reconeix situamón, per fi, és rodó, finit, abastable. seme l», afegeix. (Quin país recom� Nó passa ningú. No se sent res. S'aplicat!). Cinc-cents anys després de Colom caba l'any m'é s tens de la meva . cions hermoses? o bé, sabrem mai entendre -entendre, seguir però el veiem sencer: el sentim. Les notí­ vida. Tens abans dels Jocs, no tant Seguint camí avall, en direcció a sentir?- la bellesa dels paisatges cies no amaguen, sembla, res del durant -curiosament- i tens desPlanils, he passat davant de la petita que passa. Ho sabem, ho podem cavallerissa que un dia va ser ,de . prés, vés 12�r on. Sembla que no dels altres, la petja de l'estimació saber, ben tot. l'António, el Gitano. .Les r:n�"'.es f'.l ' !!� 'ens 1'9derl�fdonai' l'èxit: quill P!!ts: 'aels altres per allò que és «casa ' ' hi venien a voltar, a cavall pel bos"è i'· 'rec<>mplicatl Un cert vertigen va associat a seva»? Els respectarem éom a nos· els camps de Cassà. Quan ariibes a· Cassà de Pairàs, tres? (No ho són, però els respecta- aquesta s.ituació. D'una banda, ho sabem quasi tot, tenim una percep­ A la baixada cap a Planils la bici recordo, hi' �·à ·l.in� cartell que diu rem com si fossin nostres?). ció real i autèntica del món. D'altra «20» -no es-·pot·passar d'aquesta-· Acabarem d'entendre que «el agafa velocitats considerables. (El domini deïa terra» creix infinitabanda, si mirem enfora des d'a­ lector ha de saber que el passeig - veloeitat-Oi afegeix à sota, à�b 'la ment si el compartim? quest món, veiem que no sabem l'he fet en bicicleta). Els camins són mateixa lletra: «Afluixa, nano»'. «ben res», com diuen a Girona. CLlidats. Però a Planils no hi ha ninDe la mateixa manera què als Deixem-ho córr er. Som d'on vam néixer. Hi ha olors d'infantesa ' l mirant-nos a nosaltres matei­ Estats Units: una familiaritat (excesgú: deuen haver sortit. Girona, a que' ens marquen, som cridats per xos, què carai sabem del càncer, de siva?) amb l'ignot passejant. Una l'esquerra, i de nou a la dreta i avall, l'origen i potser per la terra que ens la droga, de l'esquizofrènia, del llen­ complicitat de llenguatge, un tuteig arran de la riera frondosa, en direcha de colgar, i no per una altra. guatge, de la fecunditat i la demo­ ció a Corçà per l'antic, suposo, camí sense haver estat presentats. grafia? Ben poc.· ral, que surt davant de la masia que ·Continuo ajagut. Cada cop més · Tanmateix, què hi faig jo sol en '·"­ · · · · · · . · · • · · � · • · . · · · ·- · · · hi ha al revolt de la carretera, just abans del poble de Corçà. Però, en comptes de seguir, després de travessar de nou la carrete . ra, per. l'antic camí vorejat de plàtans que entra · el poble -que poques en queden, d'aquestes carreteres!- giro amunt i endins i m'lencaro a nord cap.a Rupià. En efecte, hi ha un camí. Es potser el camí romà? Baixant des de Candell no l'he trobat mai. Un cop m'hi vaig perdre a lloms d'un 600 blanc, vaig carregar una soca d'olivera que encara, tinc per aquí i vaig girar cua. A can Mongol em van dir que el cainí havia existit, però que s'havia per· dut. Avui, doncs, temptejo el camí de pujada, en direcció contrària; preg unto a un home de parla castellana que té cura d'uns camps tancats i sembla tenir una caseta, i em diu que sí, que vagi amunt, que està malament, però que fent un "quatre a dreta i esquerra i anant recte es va tirant. De sprés d e l quatre hi ha un moment que el camí s'ensota i és envaït d'esbarzers. Passo pel cantó del camp d'userda que hi ha sobre el camí i el retrobo més amunt, l'abandono de nou a través d'un bosquet per estalviar el fangar i vaig a petar a un bosc de pins encara joves però suficients. M'hi ajec cara al �ol. M'est�ro. Ni j3 _ endormiscat.al sol de fi d'any. Vaig reveient cada escenari, cada racó per on he· passat.' Indrets que ên re-·· co'rden d'alti;és de més llunyans, pe- ' rò són més meu's, m'acompan ' yen. Els prat' s d'Escòcia, els bo�co's txecs; la tardor perfecta de Nova· Anglaterra... què tenen que no són exactament meus? Hi ha dimensions en cada paisatge: la bellesa, el paisatge més o menys endreçat, d'una banda, i l'apropiació;:el paisatge que sento com a íf1eu o com a alíè, que m'acosta.? casa.o·mEtt ' .; ' separa. A casa és on jo dormo, �imo, menjo._On'les yeus tenen un timbre sabut,"on'ehtenc'les trampes d!?I llenguatge i �Is seus matisqs. (Es més ric el llenguatge a casa que la traducció simultània de l'alemany en una sala de reunions a Brussel.lesl Alii n9 hi ha matis. La pròpia conStÍ\JÇ,Cio1 de l'al'emany �� diferent, 'in'traduible. E,n' realitat; ·cada idioma es· una altra· cosa que qualsevol altre idioma; encara que tots es diguinïdioma). La bellesa perfecta dels prats d'Escòcia, l'emoció infinita de la tanca prirhorosamènt pintada, dels caparrons dels nens jugant a futbol, emergint i submergint-se rera la línia d'horitzó pròxim del primer prat, més alt, xutant una pilota cap a una porteria invisible, però que s'in: tueix; les seves veu�, ni properes ni · aquest camí? Anar cap a un altre lloc, cap algun lloc .on hi ha altres persones. Sempre estem anant cap a' llocs on hi ha altres persones, o descansant pec tornar-hi. Com avui.� De solitud, de vegades, en tenim massa i de vegades massa poca, com aquest any. Si no hem reconstituït la nostra -com diuen els cursis- pau interior, necessitem la nostra dosi de solitud. Si les companyies ens· han atabalat, si el soroll" és excessiu durant un temps.exces.sivament llarg, els altres; aleshores, ·no ens diuen res. En el camí, en canvi, a la natura, quan un s'hi posa, tot ens crida, tot ens diu alguna cosa. Em diuen alguna cosa les pedres, totes m'agraden, me les enduria. Canta en mi la natura, cada revolt em sol.licita. Però potser som massa sensibles a l'entorn: la natura ens parla de vegades en excés. No absorbim. la quantitat de sol.licitacions: anem ' ·de l'una a l'altra. No les processem, ens desborden. De la pedra meravellosa a l'alzina perfecta, al bosc d'alzines, a com ·el bosc es protegeix de les ferides causades per la vora del camí, creant petites vegetacions obstrusives, tancant la ferida. M'he llevat i torno a avançar. El revolt ens canvia les oracions: ve't aquí la bòvilal Ja estic arribant! En efecte, sóc al camí romà que va de · L'home va repetint (quin avorri­ ment) els cicles d'eufòria i desànim. Tot és blanc, tot és negre. Priva l'entusiasme del contacte, de participar en el núvol de senti­ ments que passa, de no separar-se, no del que són els altres sinó, del que diuen. Sobretot, diguem-ho també, si no volem prendre mal. Atàvic ramat que bela tot alhora! El dia següent vaig tornar a fer el mateix recorregut, amb la família. Anar tres és més complicat: qui es­ pera qui?'Però aquest dia les bicis e­ ren prou ben engreixades, lliscaven bé, el dia era esplèndid un altre cop. Darrera l'esgl�sia de Cassà, la Diana em va redescobrir un petit edicle de pedra per a la cobla, d'es­ quena a tramuntana, al bell mig del campet. Sol, abandonat, mut, ben fet, noucentista, mancomunitari segurament, tot un monument a la catalanitat tossuda, modesta, lliga­ da als vents, als pobles i als diu­ menges i a les festes. Les persones som una mena de bestiar que uprocessem les dades» de l'entorn, distingint plànols, línies i velocitats. Entre Planils i el mas Pastor, tres Quatre llaunes van pas­ sar rabents amb pagesos dins. La velocitat en un camí de carro és tota una altra cosa. Potser el gran canvi d'uns pobles a uns altres és la grandària del territori vital. Abans (o avui en una tribu primitiva africana o de l'A­ mazònia) cada persona no veia en vida seva més de X altres persones ni coneixia més de Y quilòmetres quadrats. Ara la X i la V s'han multi­ plicat per factors elevadíssims. l això vol dir més velocitat i un cert més alt nomadisme. El meu avi no va anar més enllà de Cauterets i Marsella i Madrid (potser un cop a París). l el seu escenari habitual era format per l'espai tancat entre el Collserola, l'Ateneu i el Diari de Bar­ celona, amb centre a la plaça Moli­ na. l era molt per l'època! Ell té un article fantàstic sobre !'Empordà que és encara la meva guia en matèria de pàtries. Com més petita la pàtria, més universal per més autèntica. Som europeus perquè som catalans - i no deia espanyols, afegia, perquè la millor manera de ser espanyol era ser català. Per la mateixa regla de tres, acaba dient, arribarà un dia en què als empordanesos i als barcelonins ens convindrà més que ens diguem empordanesos i barcelonins que no pas catalans, per l'interès de Cata­ limya. La veritat és en el gra més que en l'espiga. Ha arribat aquest dia? No enca­ ra. Al contrari, estem travessant l'è­ poca daurada del catalanisme, de la seva expansió nominalista i pràcti­ ca, cada cop més confiada, més asserenada, però encara vigilant. Tanmateix, s'acosta el dia en què, per ser bons catalans, haurem de ser, sobretot, més bons ciuta­ dans -de Barcelona o bé de !'Em­ pordà-. Perquè haurem de millorar en coses que tenen més a veure amb tal com som en qualitat de per­ sones més que no pas en tal com som en qualitat de catalans. Un alcalde ha de def ensar, a més de la seva pàtria, el civisme com a única pàtria que no exclou ningú, i saber que la nació ja sola­ ment mi llorarà, a partir d'un moment, en la mesura que millorin les seves ciutats i pobles, no, doncs, en la mesura que altres nacions la respectin més o millor. Arribem al punt àlgit per segon cop. Des d'abans de , l Mongol fins al camí dels Morts. Es quasi tan per­ fecte com Escòcia, i és sud alhora i el vent del Marroc hi arriba de tant en tant. És Suïssa ... i és casa meva, i de seguida, a llevant, apareixeran les Medes i la cinta blava que ens defineix, la línia que dóna sentit a aquest camí amb certesa romà. A l'altre cant, en aquest desem­ bre-gener increïble, s'amorta el blanc intens i pur del Canigó, reta11 at riet sobre l'altre blau, més esblaimat en els dies que som. Hi ha un punt en què la xeme­ neia de la bòvila, la Mare de Déu del Món (fosca) i el Canigó fan quasi u­ na línia dreta. Si per ventura un dia feu el camí romà, cerqueu aquest indret. No existeix exactament, però, en els 50 metres de segment definit per aquests tres punts, el cel i la terra poden estar més a prop que mai. Els colors respectuosos de l'hi­ vern, els perfils nítids, l'absència d'atmosfera, estan ben col.locats en el paisatge. Res no ens domina si no és el fred -i no en fa massa. l encara el fred duu un dels colors més fins: el blanc gebrat de l'herba, la rosada. Si pujant el camí dels Morts cap al camí romà mirem a l'esquerra, tot això ens a pareix d'un cop damunt la tendra userda, un matí d'hivern, La natura aleshores rumia, prepara lentament i silenciosa l'es­ clat que s'esdevindrà, res no es belluga en l'harmonia d'un escenari contingut. Però l'esclat vindrà. Tan cert com que avui acabo aquestes rat­ ll �s ja a Barcelona, a Collserola, al 1 piyae l gener, abans de tornar a la feina. * (Alcalde de Barcelona) /( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cercant el camí romà: al final del mític 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Empordà Territoris Rupià Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Description An account of the resource Article reflexiu i introspectiu de Pasqual Maragall a les acaballes de l'any 92. Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1491/19960630d_00731.pdf 2eebd2dcd04a51e378ef054cbb380915 PDF Text Text IW Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol INAUGURACIÓ CONGRÉS D'ARQUITECTES D'ESPANYA Dia: 30 de juny de 1996 Lloc: LLotja de Mar Sala de Contractacions. ORDRE DE L'ACTE 19'00 h. Hora prevista d'arribada deis congressistes. 19'20 h. Hora recomenada d'arribada de les autoritats. 19'30 h. Inici de l'acte. Les autoritats ocuparan lloc a primera fila. El relator de l'acte (Sr. Constantino Romero) explicará l'ordre del dia i donará entrada al concert de Vox Populi i una projecció d'imatges. Acabada la projecció, les autoritats ocuparan el seu lloc a la taula de Presidència, que estarà formada per: Pzy.n.ewT ^E^„tieYh^ 1 Degà CA Cat. I Pres C S.Arq. Eso . AlcaiP I Conseller PTOP Direc Vivenda El relator anirà presentant i donànt el següent ordre de parlaments: - Sr. Josep Mur, Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. G aLde' la_ V.iverda'ctel Woisrt'èr_i de,, - Sr. Jaume Duró, Pre.Consejo Superior de Arquitectos de España. Colegios de - Hble. Sr. Artur Mas, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - Excm. Sr. Pasqual Maragail,Alcalde de Barcelona, qui declararà inaugurat oficialment el congrès. Finalitzats els parlaments, les autoritats tornaran a ocupar els seus llocs a primera fila. El relator presentarà al Sr. Carlos Hernández Pezzi, vqui llegirà la seva ponència. 21'00 h. Recepció al pati de la llotja. �Ajuntament de Barcelona GABINET 1)E L'ALCALDIA PROPOSTA D'INTERVEli•ICIÓ DE L'ALCALDE �ES PARA MÍ UN GRAN HONOR PODER DAR LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES EN EL CONGRESO DE ARQUITECTOS DE ESPAÑA EN UN EDIFICIO TAN SIGNIFICATIVO DE BARCELONA COMO LA LLOTJA DE MAR . EL INTERIOR GÓTICO DE ESTE EDIFICIO , RESGUARDADO POR UNA FACHADA NEOCLÁSICA , ES UNA MUESTRA EXCELENTE DE LA PERDURABILIDAD DE LA ARQUITECTURA , DE SU ADAPTACIÓN A LOS CAMBIOS HISTÓRICOS , Y ES TAMBIÉN TODA UNA f METÁFORA DE LA ACUMULACIÓN Y SUPERPOSICIÓN QUE DEFINEN NUESTRAS CIUDADES EUROPEAS . EL EDIFICIO EN EL QUE NOS ENCONTRAMOS NACE CUANDO EL REY PERE EL CERIMONIÓS ENCARGÓ AL ARQUITECTO PERE ARVEI QUE MEJORASE EL ESPACIO EN EL QUE LOS MERCADERES DE BARCELONA EFECTUABAN SUS CONTRATACIONES , LA LLOTJA. POCO PODÍA IMAGINAR ARVEI EN 1392 , CUANDO FINALIZÓ LA CONSTRUCCIÓN , QUE ÉSTA SEGUIRÍA EN PIE Y , LO QUE ES MÁS IMPORTANTE , QUE SEGUIRÍA SIENDO UTILIZADA PARA LA MISMA FUNCIÓN SEISCIENTOS AÑOS MÁS TARDE . ARQUITEC.JMS �EL GÓTICO ES UNA GRAN APORTACIÓN DE LA ARQUITECTURA A LA BARCELONA QUE PUGNA POR DESTACAR EN EL MEDITERRÁNEO. EN EL SIGLO XIII LA CIUDAD SE HABÍA CONVERTIDO EN LA RESIDENCIA HABITUAL DE LAS CORTES CATALANAS Y, AL MISMO TIEMPO , EN UN ELEMENTO DECISIVO EN LAS ACTIVIDADES DEL ESTADO Y EN LAS RELACIONES INTERNACIONALES . FUE SU PRIMER GRAN MOMENTO DE ESPLENDOR . EN EL SIGLO XIV BARCELONA FUE EL NÚCLEO INTEGRADOR DE UN GRAN POTENCIA MEDITERRÁNEA . UNA NUEVA BURGUESÍA EMERGENTE COMPARTÍA 1LOS INTERESES DE LA MONARQUÍA TANTO Ekl SUS CONFLICTOS INTERIORES CON LA NOBLEZA COMO EN SUS GUERRAS DE CONQUISTA , / QUE OFRECÍAN NUEVOS PUNTOS DE APOYO FRENTE A SU GRAN COMPETIDOR , LA CIUDAD DE GÉNOVA . LA PRESENCIA COMERCIL DE LA BURGUESÍA BARCELONESA FUE CADA VEZ MÁS FRECUENTE EN SICILIA , NÁPOLES , AVIÑÓN , PARÍS , BAYONA , BURDEOS , FLANDES , HOLANDA , INGLATERRA O SEVILLA . A TRAVÉS DE ŠUS INTERCAMBIOS CON ARQUITEC.JMS �ESTAS CIUDADES Y PAÍSES SE CONTAGIÓ DE UN ESPÍRITU NUEVO , CARACTERIZADO POR EL DESCUBRIMIENTO PROGRESIVO DE LAS INCIPIENTES NORMAS DE DISEÑO , DE LAS LEYES DE LA PERSPECTIVA Y DE LA ANATOMÍA , DE UNOS CONOCIMIENTOS QUE PERMITEN QUE LA FIGURA HUMANA EMPIECE A RELACIONARSE CON LOS OBJETOS Y LAS ARQUITECTURAS . EMBARGADAS DE ESTE NUEVO ESPÍRITU NACEN LA CATEDRAL DE BARCELONAY LA BASÍLICA DE SANTA MARÍA DEL MAR , PERO TAMBIÉN UNA OBRA CIVIL DE GRAN IMPORTANCIA `i' QUE SE REFLEJA EN CONSTRUCCIONES QUE LA CIUDAD UTILIZA AÚN AHORA , COMO EL SALÓN DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO , EL PALACIO DE LA GENERALITAT , DONDE PERE JOAN DEJÓ ALGUNAS MUESTRAS DE LA MEJOR ESCULTURA Í CATALANA DE ESTE PERIODO, EL PALACIO REAL MAYOR , DEL QUE AÚN SE CONSERVA CASI INTACTO EL SALÓN DEL TINELL PROYECTADO POR GUILLEM MARTORELL , O ESTE MISMO EDIFICIO DONDE NOS ENCONTRAMOS AHORA. ARQUlTEC.JMS �FUERON NECESARIOS CINCO SIGLOS PARA QUE LA ARQUITECTURA VOLVIERA A BRILLAR DE UNA FORMA SEMEJANTE EN ESTA CIUDAD . EL SEGUNDO GRAN MOMENTO DE LA ARQUITECTURA BARCELONESA EMPIEZA A SURGIR EN TORNO A 1839 , CON LAS PRIMERAS PETICIONES PARA DERRIBAR LAS MURALLAS QUE IMPEDÍAN LA EXPANSIÓN DE LA CIUDAD . ESTAS MURALLAS , CUYO DESTINO NO ERA TANTO DEFENDER LA CIUDAD j COMO VIGILARLA , CONSTITUÍAN UN SÍMBOLO DE OPRESIÓN POLÍTICA Y ECONÓMICA . LA AUTORIZACIÓN DE SU DERRIBO , TRAS UNA SERIE VIOLENTA DE EXPLOSIONES POPULARES , LLEGÓ EN 1854 EN 1855 ILDEFONS CERDA FUE AUTORIZADO A REALliAR UN ALZAMIENTO TOPOGRÁFICO DEL LLANO PE BARCELONA Y EN 1859 SE APROBÓ POR DECRETO OU PLAN DEL ENSANCHE, DEJANDO EN SUSPEÑSO EL CONCURSO CONVOCADO POR EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA , DEL CUAL HABÍA SALIDO GANADOR EL ARQUITECTO MUNICIPAL ANTONI ROVIRA I TRIAS . ARQUITECJNIS �EL PLAN CERDÁ ERpc UN PROYECTO DEMOCRÁTICO , CAPAZ DE SUPER LA OPOSICIÓN ENTRE CENTRO Y PERIFERIA . / ORGÁNICO , PREVEÍA UNIDADES VECINALES COMPLEJAS Y DIVERSIFICADAS EN UNA RED IGUALITARIA . ERA UN PROYECTO MODERNO , QUE PRESENTABA , AL MENOS , UN ASPECTO NEGATIVO , COMO EL NO PREVER UNA FUNCIÓN POLÍTICA PARA LA CIUDAD. LA EXPANSIÓN DEL CASCO URBANO DE LA CIUDAD POR EL LLANO QUE LA RODEABA , HASTA ALCANZAR LOS MUNICIPIOS VECINOS DE SANTS , GRACIA , LES CORTS , SARRIA O SANT ANDREU , COINCIDE CON UN PERÍODO DE PROSPERIDAD EXTRAORDINARIA PARA LOS NEGOCIOS DE LA 1;114,>. BURGUESÍA BARCELONESA . ES EL TIEMPO DE LA FIEBRE DEL ORO . EN EL QUE SE DESARROLLAN LAS INDUSTRIAS TEXTIL , METALÚRGICA Y QUÍMICA . CUANDO SE CREAN LAS PRIMERAS COMPAÑÍAS DE ELECTRICIDAD, SE INSTALAN LAS GRANDES EMPRESA NAVIERAS , Y NACEN SOCIEDADES COMO EL BANCO DE BARCELONA , EL BANCO HISPANO— COLONIAL O LA COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS DE FILIPINAS . 5 ARQUITECJMS �LAS GRANDES FAMILIAS BURGUESAS DE BARCELONA SENTÍAN LA NECESIDAD DE MOSTRAR SU PODERÍO SOCIAL Y ECONÓMICO A TRAVÉS DE SUS CASAS Y DEL PATROCINIO ARTÍSTICO . BARCELONA SE CONVIERTE DE ESTA MANERA EN UNO DE LOS PRINCIPALES 10ENTROS DE UN NUEVO MOVIMIENTO CULTURAL , DE CARÁCTER ROMÁNTICO Y FUERTEMENTE LIGADO A UN SENTIMIENTO NACIONALISTA : EL MODERNISMO . SON LOS PRIMEROS ENSAYOS ARQUITECTÓNICOS DE GAUDÍ LOS QUE , YA EN OBRAS TAN PRIMERIZAS COMO EL PALACIO GÜELL , PONEN ESTE MOVIMIENTO EN LA VANGUARDIA DEL ARTE INTERNACIONAL . LLUÍS DOMÈNEC I MONTANER , CON EL RESTAURANTE DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1888 , SE 'SITÚA EN POCO TIEMPO CASI AL MISMO NIVEL QUE GAUDÍ . EL CAMINO DECORATIVAMENTE FANTASIOSO Y ESTRUCTURALMENTE INNÓVADOR DE GAUDÍ Y DOMÉNEC 1 MONTANER FUE SEGUIDO MUY PRONTO POR OTROS ARQUITECTOS' , COMO ANTONI MARIA GALLISSA , JERONI GRANELL , BONAVENTURA �LA BASSEGODA I AMIGÓ, PERE FALQUÉS Y , SOBRE TODO JOSEP PUIG I CADAFALCH, AUTOR , ENTRE OTRAS OBRAS ,' DE LOS LQCALES DE "ELS QUATRE GATS" , CENTRO DE LAS TERTULIAS Y DE LAS MANIFESTACIONES DE LOS ;MODERNISTAS . (a4-047 / / LAS EXPOSICIONES UNIVERSALES DE 1888 Y DE 1929 SUPONEN DOS SALTOS URBANÍSTICOS DE TRASCENDENCIA Y PERMITEN ORDENAR EL PARQUE DE LA CIUDADELA Y SU ENTORNO , EN EL PRIMER CASO , Y LA MONTAÑA DE MONTJUIC EN EL SEGUNDO. LOS JUEGOS OLÍMPICOS i DE 1992 GENERAN EL TERCER MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD , UN MOMENTO EN EL QUE TODAVÍA NOS HALLAMOS 4 INMERSOS Y QUE HA CONVÉRTIDO A BARCELONA EN UNO DE LOS PUNTOS DE REFERENCIA OBLIGADOS CUANDO SE HABLA DE URBANISMO . TUVE LA OPORTUNIDAD DE PERCIBIRLO CON EMOCIÓN HACE YA ALGUNOS AÑOS , EN FEBRERO DE 1991 , CUANDO RECOGÍ EN LA UNIVERSIDAD DE HARVARD EL PREMIO PRÍNCIPE DE GALES DE ARQUITECTURA . ESTA DISTINCIÓN NO HACÍA ""- �REFERENCIA TODAVÍA A LAS OBRAS PROPIAMENTE OLÍMPICAS . LAS ACTUACIONES DIRECTAMENTE RELACIONADAS CON LOS JUEGOS SE ¡ENMARCARON , CON NATURALIDAD , EN UN PROGRAMA MÁS AMPLIO QUE YA SE MANIFESTABA CON dLARIDAD Y PRECISIÓN . NO QUISIERA HABLAR AQUÍ DE LAS GRANDES OBRAS DE INFRAESTRUCTURA QUE SE HICIERON CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS , DE LA MEJORA EN LAS COMUNICACIONES DE LA CIUDAD QUE SUPUSO LA CONSTRUCCIÓN DE LAS RONDAS , O DEL ESFUERZO DE IMAGINACIÓN REALIZADO PARA CONSTRUIR LA VILLA OLÍMPICA . SON CUESTIONES SOBRADAMENTE CONOCIDAS POR TODOS USTEDES Y, MUY ESPECIALMENTE , r POR AQUELLOS DE LOS PRESENTES QUE PARTICIPARON EN LAS MISMAS . TRAS LA APERTURA DE LA CIUDAD AL MAR Y LA MEJORA DE LA CONEXIÓN ENTRE EL NÚCLEO CENTRAL DE LA CIUDAD Y LA PERIFERIA , EL GRAN OBJETIVO DEL URBANISMO BARCELONÉS RECIENTE HA SIDO LA MEJORA DE LAS CONDICIONES URBANAS 8 �DE LOS BARRIOS MÁS DEFICITARIOS : BARCELONA ENDINS O BARCELONA HACIA DENTRO . TAL VEZ LA ACTUACIÓN REALIZADA EN LA CIUTAT VELLA SEA EL EJEMPLO PUNTERO . EN ESTE DISTRITO , AFECTADO POR UN GRAVE PROCESO DE DEGRADACIÓN , SE HA PUESTO EN MARCHA UN PROYECTO GLOBAL . SE HAN ESPONJADO SUS CALLES Y HAN APARECIDO NUEVAS PLAZAS Y ESPACIOS PÚBLICOS . SE HAN INICIADO CAMPAÑAS PARA REHABILITAR SUS EDIFICIOS SE LE HA DOTADO DE CENTROS OÍVICOS Y DE ESPACIOS CULTURALES Y DE USO CIUDADANO , COMO EL CENTRO DE CULTURA QONTEMPORÁNEA DE LA CASA DE LA CARIDAD O EL MUSEO DE ARTE CONTEMPORÁNEO DE BARCELONA. SE HA INTEGRADO EL PUERTO A LA CIUDAD GRACIAS A LA REFORMA DEL PORT VELL LA CONSECUENCIA DE TODO ELLO ES QUE LA CIUTAT VELLA VUELVE A SER UN LUGAR ATRACTIVO PARA LOS BARCELONESES Y QUE INSTITUCIONES COMO LA UNIVERSIDAD ELIGEN ESTA ZONA DE LA CIUDAD PARA INSTALARSE. a/1)m tAlY ( (-Ájl ARQUITEC.JMS"' �BARCELONA SE ENFRENTA AHORA A NUEVOS OBJETIVOS . LOS EJES QUE CONDUCEN LA TRANSFORMACIÓN DE LA CIUDAD SON EL FRENTE MARÍTIMO DEL POBLENOU', LA PROLONGACIÓN DE LA DIAGONAL Y EL PASILLO DE SANT ANDREU - LA SAGRERA . ! LA RECUPERACIÓN DE LA COSTA SIGUE PARAABRIR AÚN MÁS BARCELONA AL MAR . LA APpt^TÜRA DE LA DIAGONAL VERTEBRARÁ DEFINITIVAMENTE EL ENSANCHE EN EL DISTRII -C E SANT MARTÍ . LA ORGANIZACIÓN DE U)Y `PARQUE LINEAL Y LA REORDENACIÓN FERROVIARIA EN SANT ANDREU LA SAGRERA H",[51 PERMITIR SALVAR LA FRACTURA HISTÓRICA Qü E MANTENÍA SEGREGADOS A LOS BARRIOS ERIFÉRICOS DE LOS DISTRITOS DE SANT ANDR Y SANT MARTÍ Y A LA VEZ , ACOGER LA ES CIÓN Y EL SISTEMA FERROVIARIO MÁS MÓDERNO DE EUROPA . SON ACTUACIONES DE GRAN ENVERGADURA , QUE ACABAN LA CIUDAD AL AGOTAR LAS SUPERFICIES URBANAS QUE QUEDAN POR ORDENAR , Y QUE DIBUJAN EL CAMINO QUE DEBE 1 0 �`e/U-7 -btoe ^ ,,^, (7, t,¿1 ,^,h' yt^,^ L' C^ ^,; r 44, SEGUIR BARCELONA EN LOS PRÓXIMOS TREINTA `("<-AÑOS . PARAC É T i UC TtEMP0 -; - 2ER -----NO-tO ES . BARCELONA LLEVA MÁS D* 150 AÑOS APLICANDO , CON MAYOR O MENOR FORTUNA , EL PLANEAMIENTO URBANÍSTICO IDEADO POR CERDÁ . SU TRAMA SE ESTÁ FINALIZANDO AHORA , JUSTO EN EL MOMENTO EN EL ;QUE EL AYUNTAMIENTO EMPIEZA A CUMPLIR SU IDEAL A TRAVÉS DE LA RECUPERACIÓN DE LOS INTERIORES DE LAS MANZANAS DEL ENSANCHE . ESTO ES TAN SOLO UNA; PARTE DE LO QUE LA ARQUITECTURA BARCELONESA PUEDE OFRECERLES DURANTE SU ESTANCIA , PERO NO LO ÚNICO . EXISTE TAMBIÉN UNA ARQUITECTURA ROMÁNICA , CUYO MAYOR EXPONENTE ES LA IGLESIA DE SANT PAU DEL CAMP , O EL BARROCO DE LA IGLESIA DE BELÉN . BARCELONA OFRECE OTROS MUCHOS EDIFICIOS . PIENSO AHORA EN LA IMPORTANTE OBRA QUE EL GATCPAC DEJÓ EN LA 1 CIUDAD , COMO LA FUNDACIÓN JOAN MIRÓ O LA CASA BLOC DE SANT �ANDREU , PROYECTADAS POR SERT QUE USTEDES MISMOS, CON LA CÁLIDA AYUDA DE LOS BARCELONESES , PODRÁN DESCUBRIR DURANTE SUS PASEOS POR LA CIUDÁD BARCELONA LES BRINDA SU ACOGIDA Y LES DESEA UN TRABAJO FRUCTÍFERO. LA CIUDAD SE SIENTE ORGULLOSA DE ACOGER ESTE CONGRESO , ASÍ COMO EL DE LA UNIÓN INTERNACIONAL DE ARQUITECTOS DENTRO DE TRES DÍAS . SEAN BIENVENIDOS A BARCELONA . �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Data: 30.6.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya. 19:30 hores. De cara a la participació de l'Alcalde en la cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya es fan avinents els aspectes següents: 1 A l'acte hi participaran el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas; el president del Consell Superior de Collegis d'Arquitectes d'Espanya, Jaume Duró, i el degá del Collegi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Mur. Desenvolupament de l'acte • La cerimònia estarà con cluida pel locutor donstantino Romero, qui farà un parlament de benvinguda. Un cop acabat el discurs de Romero tindrà lloc un concert a càrrec del grup "Vox Popu li ". Posteriorment es procedirà a una projecció d'imatges de diversos treballs fet per arquitectes espanyols. • En acabar la projecció, les autoritats pujara)" a la taula presidencial per iniciar el torn de parlaments. • Els parlaments, que seran presentats per Coistantino Romero, es faran el l'ordre següent: Joan Mur, degá del Col . legi d Arquitectes de Catalunya. 2. Jaume Duró, president del Consell Superior de Col . legis d'Arquitectes d'Espanya. Art ur Mas, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. 4. L'Alcalde. • Un cop acabats els parlament les autoritats ocuparan de nou els seus seients a la primera fila i Constantino Romero anunciarà la ponència inaugural. • La ponència inaugural la pronunciarà el degà del Collegi d'Arquitectes d'Andalusia Oriental, Carlos Hernández Pezzi. El títol lel discurs és "Proyectar el futuro sostenible: Arquitectura y sociedad". ARQ.JMS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4397 Title A name given to the resource Cerimònia d'inauguració del Congrés d'Arquitectes d'Espanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Arquitectura Congressos i conferències Urbanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-30 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1252/19911006d_00452.pdf b5a561712ea595df49f87965fc74db00 PDF Text Text • CERIMONIA INAUGURAL DEL 45è CONGRéS DE LA INTERNATIONAL FISCAL ASSOCIATION PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 19 hores. Q, Diumenge, 6 d'octubre de 1991, t- S.A.R EL PRíNCEP D'ASTÚRIES, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: EN PRIMER LLOC, VULL AGRAIR L'AMABLE INVITACIó DEL COMITè ORGANITZADOR D'AQUEST 45è CONGRéS DE LA I.F.A. A PRONUNCIAR UNES PARAULES EN L'OBERTURA ICIAL DEL CONGRéS. EL MEU'AGRAïMENT S'ESTéN TAM , MOLT ESPECIALMENT, A L'EXCM. SENYOR FRANCISCO FERNANDEZ O RDOÑEZ, PRESIDENT DE LA BRANCA ESPANYOLA DE LA IFA I MINISTRE D'AFERS ESTRANGERS, QUE AVUI NO POT ESTAR AMB NOSALTRES, RECISAMENT PER LA SEVA CONDICIó DE MINISTRE, JA QUE HA D COMPANYAR A SS.MM. ELS REIS D'ESPANYA EN EL VIATGE OFICI QUE REALITZEN ALS EE.UU. AL SENYOR FERNáNDEZ ORDOÑEZ DEVEM EN BONA PART LA REALITZACIÓ D'AQUEST CONGRéS A BARCELONA, PUIX QUE A L'ANY 1988, VA ACONSEGUIR QUE EN EL CONGRÉS E LA IFA, CELEBRAT A AMSTERDAM, LA CIUTAT DE BARCELONA FOS ESIGNADA OFICIALMENT SEU DEL CONGRÉS QUE INAUGUREM AVUI. LA IDEA DE CELEBRAR EL CONGRé'S A BARCELONA VA SER ACOLLIDA IMMEDIATAMENT PER L'AJUNTAME NT, I DES DEL PRIMER MOMENT HEM TREBALLAT EN ESTRETA COL.LABO ACIó AMB LA BRANCA ESPANYOLA DE �LA IFA, PER ACONSEGUIR QUE EL 45è CONGRéS SIGUI UN GRAN CONGRéS. CREC QUE AQUESTA 4ESSIó INAUGURAL, PRESIDIDA PER S.A.R. EL PRíNCEP D'ASTúRkES, I AMB LA PRESèNCIA DE TOTS VOSTéS, GARANTITZA L'èXIT D CONGRéS. ESTIC CONVENÇUT QUE ELS RES LTATS DE LES PONèNCIES QUE S'HAN ELABORAT, DELS SEMINARIS QUE S'HAN PREPARAT I DE LES RESOLUCIONS QUE ADOPTARà L CONGRéS, EN MATèRIES DE TANTA D'ACTUALITAT, SERAN D'INT RèS PER A TOTS VOSTèS I PER A NOSALTRES. VULL REFERIR-ME DE FORMA ES'ECIAL A LA PONèNCIA I AL SEMINARI QUE HEM PROPOSAT I PREPARAT DE FORMA CONJUNTA L'ASSOCIACIó ESPANYOLA DE DRET FINANCER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. EL TEMA DE LA VALORACIÓ BéNS IMMOBLES A EFECTES 1 FISCALS, INTERESSA ESPECIAL ENT ELS MUNICIPIS, JA QUE ELS IMPOSTOS SOBRE AQUESTS BéNS, CONJUNTAMENT AMB ELS QUE GRAVEN L'ACTIVITAT ECONòMICA, COIJSTITUEIXEN EL 50% DELS INGRESSOS EN ELS NOSTRES PRESSUPOSTOS. AQUESTA MATèRIA, QUE FINS ARA MAI NO HAVIA ESTAT TRACTADA PER LA IFA, éS DE LES MéS CONFLICTIVES EN ELS SISTEMES FISCALS DE TOTS ELS PAïSOS. �EN PRIMER LLOC, S'HA DE DIR QUE LA SENSIB ITAT DELS CONTRIBUIENTS éS MOLT ALTA gUAN ES TRACTA DE FISCALITAT IMMOBILIàRIA. EN SEGON L C, S'APRECIA dNA ABSèNCIA DE CONCEPTES RIGUROSOS QUE, EN ARRERA INSTà IA, ES TRADUEIX EN ( .ti'f 2 W- i c(b r LA DOCTRINA I LA UNA ImpyRceyx DE LES LE($ISLACIONS, JURISPRUDèNCIA. L \apl*TI-11.112.41~ FINALMENT, LA SITUACIÓ S ÇOMPLICA QUAN LA NORMATIVA FISCAL EXIGEIX VALORACIONS E MA4SA DELS BéNS IMMOBLES, REQUEREIXEN DISPOS QUE D'UNA QUANTITAT ENORME DE DADES FÍSIQUES, ECONòMIS ES I JURíDIQUES, I REALITZAR MILERS DE CLASSIFICACIONS OPERACIONS DE CáLCUL. L'EXPERIèNCI DEMOSTRA DUES COSES EN AQUESTA MATèRIA: LA n Tí 'G(L ^ S 1H l3ú/I PRIMERA é ,Q 0/41XT,&,L b N úNIC CRITERI DE VALORACIÓ DELS BéNS IMMOBLES APLICABLE A T O S ELS IMPOSTOS QUE, D'UNA FORMA O UNA ALTRA, AFECTEN AQUESTS BéNS. LA SEGONA éS QUE, EN MOLTS C A SOS, SóN DIVERSES LES AUTORITATS COMPETENTS PER A REALITZAR A QUESTES VALORACIONS, CONCURRèNCIA QUE DóNA LLOC A VARIACIONS D'IMPORTàNCIA EN LES ESTIMACIONS, 3 �AMB LES DESIGUALTATS CONSEQ - PER AQUESTES RAONS LES QUE ES PODRIEN AFEGIR, CREC QUE SERAN DE GRAN ÚTIL AT LES REFLEXIONS QUE VOSTèS APORTARAN. PEL QUE FA ALS SEMIN DRIA O L TAMBé DIR ALGUNES PARAULES, DEL SEMINARI QUE PATROCINA L'AJUNTAMENT D BARCELONA, SOBRE EL FINANÇAMENT DE LES GRANS àREES METRO'OLITANES, QUE JA ENS VA PERMETRE TREBALLAR L'ANY ?ASSAT AM: ELS RESPONSABLES DE LA IFA, EN UNES JORNADES QUE ES VAN R'ALITZAR A BARCELONA SOBRE LA FISCALITZACIÓ DE LES àRTES M: ROPOLITANES DE NOVA YORK, MILAN, LIó, BUENOS AIRES, STE•DAM, FRANKFURT, BIRMINGHAM I BARCELONA. DELS TREBALLS D'AQUELLES .ESSIONS ES DESPRèN QUE ELS RECURSOS ACTUALS NO SóN .UfICIENTS PER A AFRONTAR ELS NOUS PROBLEMES QUE ESTAN SORG'NT N L'àMBIT DE LES GRANS CIUTATS, I QUE ENCARA NO ES TEN N SO UCIONS PER SOLVENTAR I FINANÇAR REPTES COM ELS DEL M'DI AMBIENT, EL TRàNSIT, LA PRESERVACIó DEL TERRITORI, I E GENERAL LA QUALITAT DE VIDA DE LES GRANS CIUTATS. TANT SOLS SI 'ESTRUCTUREN DE FORMA ADEQUADA AQUESTES GRANS AGLOMERACIO S URBANES I ELS SEUS RECURSOS, SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTE NCIALITAT SUPERIOR AMB UN COST 4 �ADEQUAT. PER TANT, CALDRIA REFORÇAR A•'ELLES INSTITUCIONS QUE PRENEN AL SEU CàRREC L'OFERT • DE :-NS I SERVEIS DE CARáCTER METROPOLITá. ;, r ) ?na A--(‘X O COMPENSAR AMB LA PRESèNCIA DIRECTA DE ADMINISTRACIó DEL SERVEI P EL QUE MéS ENS HA DE E ^ ^F^rRCFsR ^AMíi^E.-,P R O^R^ PREOCUPAR COM ECONóMICS PRESTACIÓ EN UNA éS EL DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURíDICS AQUí, DELS SERVEIS PúBLIC . CORRECTA GESTIONEN PER APLICACIÓ A NIVELL ELS SERVEIS ADMINISTRACIONS, DE GRANS CIUTATS DE ENTRE L'ADMINISTRACIó LOCAL I LA AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA FINANCIACIó DE TOTS DELEGACIÓ D'AL RES EN ECONòMIC PER A GARANTIR UN EQUILIBRI QUE ES EN UNA Com GE^LTA-T'Ç PROGRAMES c £ ES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, I, FINALMENT, EN UN SISTEMA '4RIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SO RE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRàCTICAMENT MONOPOLITZATS PEL NIVELL ESTATAL, I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITàRlIA. ç't)W ^2S 5 0■-1 Vq.K1 ^.,,^ fT.^ 1t,L ,L, [JA/4 ^^ ^ "3fiZ ... 1 �NO PUC ACABAR AQUESTES PARAtLES SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ QUE S'HA REALITZAT FINS ARA EN ELS TREBALLS PREPARATORIS DEL CONGRéS, I E L QUE il laQ. REALITZARAN TOTS ELS PARTICIPANTS PER ANALITZAR'' AQUESTS I ELS ALTRES TEMES QUE ES DEBATRAN EN EL TRANSCURS DE LES SESSIONS. VAIG TENIR LA SATISFACCIÓ D'ENVIAR LA SALUTACIÓ DE BARCELONA ALS CONGRESSOS D'AMSTERDAM, RIO DE JANEIRO I ESTOCOLM, I D'INVITAR-LOS A VISITAR-NOS. ARA, ELS AGRAEIXO LA SEVA PRES NCIA A BARCELONA, I ELS DESITJO UN CONGRéS MOLT PROFITÓS, TAN CIENTíFICAMENT COM PROFESSIONALMENT, I ESPERO QLE DISFRUTIN D'AQUESTA CIUTAT I PUGUIN COMPROVAR ELS ESFORÇOS QUE ESTEM REALITZANT PER PREPARAR ELS JOCS OLÍMPICS POSTOLíMPIC PER A LA CIUTAT. 6 D'ESTIU DEL 92 I EL FUTUR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4158 Title A name given to the resource Cerimònia Inaugural del 45è Congrés de la International Fiscal Association Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La valoració dels béns immobles a efectes fiscals interessa als municipis. Finançament a les grans arees metropolitanes. Mecanismes tant jurídics com econòmics per garantir un equilibri econòmic en la prestació de serveis públics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Economia Finançament Ciutats Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències