19
10
1525
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/236/20051230.pdf
e94a742bf90fc0f75fcfabf7d2061cb2
PDF Text
Text
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat,
Pasqual Maragall
Museu Arqueològic de Tarragona | 30/12/2005
Benvolguts conciutadans,
Hem arribat al final d'un any molt intens, en el que han passat coses
importants. Ens havíem fixat objectius ambiciosos i crec que ens hem
de sentir raonablement satisfets de com els estem aconseguint.
L'any 2005 havia de ser l'any de l'elaboració de l'Estatut a Catalunya.
I l'hem fet. Ens hem posat d'acord, una amplíssima majoria, en una
proposta que hem tramès a les Corts espanyoles.
Tot va fent camí. No serà pas fàcil. Però ens en sortirem. Tingueu
confiança.
Hem vist reconegudes algunes velles aspiracions de la nostra cultura i
de la nostra societat: l'ús de la llengua catalana a les institucions
europees i el retorn dels papers que van ser incautats de manera
il·legítima al final de la Guerra Civil.
Són dos exemples -diguem-ho clar- d'un tarannà molt diferent per
part del govern espanyol cap a qüestions a les quals els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya som molt sensibles.
Tanmateix, vivim dies d'incomprensió i desmesura. La proposta
formulada per Catalunya ha aixecat recels. I s'han alçat veus i
campanyes contra el que sortia o provenia de Catalunya
Què hem de fer davant d'això?
Estar units en la defensa de les nostres propostes. Procurar no caure
en les provocacions. No perdre la calma. Estic segur que la qualitat
dels nostres productes i el sentit comú de tots els ciutadans faran la
resta. El temporal escamparà aviat, ja ho veureu.
El 2005 havia de ser l'any de les respostes, ja ho vaig dir quan
començava. I ho ha estat.
La nostra economia va raonablement bé per no dir francament bé. Ja
sé que pot sobtar una afirmació com aquesta, perquè hem viscut
moments difícils al camp i en alguna de les empreses més
emblemàtiques. Però ho dic pensant en el conjunt de la nostra
economia. I satisfet de com es van resolent les dificultats.
1
�Encara hi ha gent sense feina i gent que viu amb el neguit de la
precarietat. Però l'atur, a Catalunya, no havia estat tan baix des de
1979. Penseu que els darrers 21 mesos s'han creat mil llocs de treball
cada dos dies.
Ho he explicat una i altra vegada: el que ha de fer el Govern de la
Generalitat és treballar per a les persones. Concretaré: treballar per
la salut, per l'educació, per l'ocupació. Treballar pels infants, pels
joves i per la gent gran.
Per la salut. Invertint en la construcció i millora de centres
d'Assistència Primària i hospitals i reduint el temps d'espera per
a les intervencions.
Per l'educació. Aquest curs estem posant 67 nous centres
educatius en funcionament; engeguem la construcció de més de
18.000 places de llars d'infants i financem millor les universitats i
la recerca.
Per la conciliació de la vida laboral i la familiar. Sobretot ajudant
les parelles que volen tenir fills i prosseguir la seva carrera
professional.
Per l'emancipació dels joves. Els joves tenen massa dificultats a
l'hora de trobar un treball i un habitatge dignes, que són les dues
claus per poder viure de forma independent.
Per l'atenció a les persones dependents. Les persones grans que
no es poden valer per si mateixes són pel Govern una
preocupació primordial.
Aquestes tres edats que acabo d'enumerar: els infants (i les seves
famílies), els joves que busquen la seva emancipació i les persones
grans depenents, constitueixen el que en dic les edats fràgils, les
edats difícils.
L'accent social de l'acció del Govern va per a ells.
Què n'esperem del 2006?
Ha de ser l'any del referèndum de l'Estatut. L'any de l'aprovació
definitiva 25 anys després d'un primer Estatut que havia quedat curt i
malmès per les lleis orgàniques que van venir després.
A Espanya, la nació gran, el nou Estatut presentat per la nació
catalana ha causat sorpresa i en alguns casos enuig, però
l'explicarem, i s'entendrà.
El 2006 ha de ser l'any de les obres i els fets. Tot allò que fa un any o
dos eren plans i projectes: escoles, hospitals, centres judicials, vies
de comunicació... seran realitats palpables. Ja es comencen a veure.
2
�Però aquest any que comença ara també ha de ser l'any per la
celebració del centenari d'un dels moments més rics de la cultura, les
lletres, les arts i el pensament a Catalunya. I de la política catalana.
Perquè l'any 1906 també va ser un any important per al nostre país.
Va ser un any en què dos grans moviments culturals i artístics, el
Modernisme i el Noucentisme van coincidir.
Va ser un any també important per al catalanisme polític i per a les
nostres institucions de govern.
Va ser l'any del Glossari d'Eugeni D'Ors i de l'Enllà de Joan Maragall,
l'any de la Solidaritat Catalana i de les primeres escoles municipals.
En definitiva, un moment històric en què a Catalunya, les arts,
l'economia i la política van deixar clar fins a on podíem arribar.
Després va venir el que va venir. Dues guerres mundials, una guerra
civil i una dictadura, i finament, 25 anys de democràcia, autonomia i
progrés.
I ara podem dir: ja no hi ha excuses, o fem de la nostra societat una
de les més avançades d'Europa o no haurem estat dignes de les
esperances de tot un segle.
I sobretot, no haurem estat dignes d'una joventut que de tot això
potser no en sap gaire perquè no els ho hem explicat prou, però que
sap allò que vol i on vol arribar.
Benvolguts ciutadans i ciutadanes,
Per acabar vull, en primer lloc, demanar-vos que l'alegria de l'any
nou no us faci oblidar la prudència especialment a les carreretes.
I en segon lloc, us vull demanar confiança. Confiança en el present i
en el futur del nostre país.
Estic segur que el millor està per venir. A Catalunya i també al
conjunt d'Espanya.
Estic segur que el 2006 serà un bon any. Això és el que desitjo per a
tots vosaltres.
Moltes gràcies i bona nit a tothom.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1718
Title
A name given to the resource
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2006
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Museu Arqueològic de Tarragona
Subject
The topic of the resource
Gestió pública
Govern
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-12-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/237/20060109.pdf
27bdca76dbf8ccfa474803010ee726ff
PDF Text
Text
Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme
Manuel Vázquez Montalbán
Palau de la Generalitat | 9/1/2006
Benvolguda Anna, consellera, conseller, alcalde de Bellcaire, diputats, senyors
Pernau i Puyal, senyors Ravés, Serrano i Laporta;
Crec que els guardons d'aquest Premi ens han de permetre vàries coses, però
en primer lloc voldria parlar un segon de Manolo Vázquez Montalbán.
Érem del mateix partit quan érem petits, després cadascun va anar per la seva
banda, però inicialment vam estar al mateix partit polític. A mi, la veritat, és que
m'hagués costat imaginar aleshores, si m 'haguessin preguntat què faria aquest
xicot quan fos gran, que acabaríem llegint les novel·les, els articles i les
poesies del Manolo. Que serien com són entendridores i, al mateix temps,
d'una gran sobrietat, definitivament barroca, perquè ja sabeu que el Barroc té
Garcilaso però també té a Quevedo. El Barroc és les volutes, la publicitat i la
riquesa de matisos, però també la bellesa de la paraula exacta, i crec que
probablement hi ha una mica de les dues coses, dels dos barrocs. En tot cas,
barroc com el joc del Barça, s'ha parlat aquí del Barroc i de Ronaldinho i té
molta raó, però també hi ha el Barroc del Decó, que és com més contingut, més
de Quevedo.
Bromes a part, dir-vos molt seriosament que els guardons d'aquest premi ens
permeten rememorar la seva figura, la del Manolo, i ens permeten reconèixer a
dues personalitats rellevants del periodisme de Catalunya. I aquest any, a dos
grans mestres. Josep Pernau i Joaquim Puyal són dues figures digníssimes,
que honoren aquest Premi Internacional i la memòria d'en Montalbán.
En Josep Pernau, que també té la Creu de Sant Jordi i que ja va acumulant
premis, representa la figura integral del periodista en tots els vessants de la
premsa: el redactor, el columnista, el director, l'impulsor de noves capçaleres i
també el degà del Col·legi de Periodistes.
Des d'Arbeca, on va néixer, com ell mateix ens ha relatat, va iniciar un
recorregut que l'ha dut per alguns dels escenaris i dels moments més
significatius de la nostra vida política i social de la segona meitat del segle XX.
Des d'Arbeca i després d'aquesta trajectòria, tothom reconeix a Pernau la
qualitat més preuada de la seva professió, que és una observació aguda i una
facilitat proverbial per explicar-ho als demés. Això és un art, és un do, que es té
o no es té.
Posant de manifest la transcendència social del periodisme, el 1986, Pernau va
impulsar, amb altres companys, un documental sobre els nens de la guerra
civil, si no recordo malament. Un intent precursor llavors, que es va avançar a
l'interès actual per recuperar la memòria històrica. Que l'actual govern
catalanista i d'esquerres també promou.
1
�Des dels anys del Correo Catalán, fins a El Periódico, passant per experiències
trepidants, com la fundació del Tele/eXpress o la recuperació del Brusi. Tot
plegat, tenim al davant una persona i una trajectòria sense les quals, d'alguna
forma, aquest país no seria exactament el que és, faltaria alguna cosa.
Amic Pernau, has deixat empremta sobre la premsa catalana contemporània,
donant un veritable sentit a l'Opus Mei des de la qual continues impartint el teu
mestratge. Moltes gràcies Pernau.
Si haguéssim de reconèixer el mestre de mestres del periodisme esportiu en
català, aquest seria en Puyal, sense cap mena de dubte, la veu incontestable
del futbol en català.
Però Puyal no és només futbol. És ràdio i és televisió de la bona: Un tomb per
la vida, La vida en un xip, Vostè pregunta, vostè jutja...
Puyal, t'hem seguit en moltes facetes diferents. Potser necessitaríem molt més
que un xip per fer una síntesi de la teva carrera. Has donat dignitat a la suma
"futbol+català"; que el futbol es pugui explicar en la nostra llengua, de manera
tan trepidant, tan vibrant i emotiva com et sentim fer. Has sabut generar una
veritable pedrera de professionals en aquest sector des que vas començar a
Ràdio Barcelona fins a Catalunya Ràdio.
Deixeu-me dir alguna cosa de tots dos. De Pernau i Puyal, vull destacar la seva
categoria com a usuaris de la llengua, de les llengües del nostre país.
Pertanyeu a una generació on la descripció rigorosa dels fets no ha estat
renyida amb l'aprofitament de les possibilitats que ens ofereix l'idioma.
Bon periodisme, per tant, ben escrit i ben parlat, però per damunt de tot,
periodisme de rigor.
Permeteu-me que reivindiqui els vostres recorreguts professionals com un
model de periodisme d'avui que massa sovint sembla haver perdut la batalla
davant la trivialització, l'excés i la manipulació.
Però confiem en el conjunt del sector periodístic, els professionals, les
empreses. Tots vosaltres sou conscients que el rigor, la dedicació i el talent són
requisits indispensables per a la construcció d'una obra excel·lent. En el camp
que sigui. Crec que justament el talent aportat per Pernau i Puyal és una prova
gairebé diria poc comparable en el camp del periodisme.
Amics Pernau i Puyal, sou un orgull i un exemple per aquest país, el vostre
guardó és ben merescut, i ben guanyat, i us felicito de debò en nom del govern
de Catalunya.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1719
Title
A name given to the resource
Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Cultura
Premis i reconeixements
Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003
Pernau, Josep, 1930-
Puyal, Joaquim M. (Joaquim Maria), 1949-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-09
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/238/20060111fets.pdf
09a174bf107da146b1e4df7068ba60f0
PDF Text
Text
Conferència "2006, any de fets"
Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida | 11/01/2006
Amb aquesta compareixença aquí a Lleida dono compliment a un compromís pres l’any passat
davant dels representants dels mitjans de comunicació en l’inici del curs polític.
Vull titular aquesta presentació 2006, l’any dels fets
Amb aquest enunciat, he volgut resumir d’alguna forma la intenció de la meva intervenció d’avui.
Si l’any 2004 va ser l’any del canvi, i el 2005 vaig comparèixer amb una intervenció que duia per
títol L’any de les respostes, aquest any haurà de ser l’any dels fets. Un any de fets. L’any de la
feina feta, que es comença a veure.
L’any 2006 serà, per al Govern de Catalunya i per al seu president, un any d’obra feta, de
polítiques ja en marxa, d’explicació sobre el terreny, com avui, dels fruits del bon govern.
És cert que per als annals de la gran política l’any 2006 serà l’any del nou Estatut d’Autonomia de
Catalunya. Serà un fet històric. És cert que això sol ja justificaria, a parer de molts, tota una
legislatura. Per mi i pel meu govern, no.
De fet, la gent no recorda pas, avui, què van fer els governs d’Espanya (l’any 1978) o de la
Generalitat restaurada (l’any 79) a més d’aprovar la Constitució i l’Estatut que ara són vigents.
Aquells anys queden com els anys en què es va aprovar la Constitució, en què es va aprovar
l’Estatut. Aquells, però, eren moments constituents; legislatures per a fer la Constitució i l’Estatut.
Ara no.
Ara hem abordat la nostra proposta d’Estatut, i veuran que en parlaré poc, governant alhora. En
aquest fet ha radicat la garantia -i la dificultat alhora- del procés de reforma. I de les dificultats de
surar de l’obra de govern que queda d’alguna forma tapada per aquest esdeveniment tan
transcendental com és l’aprovació 25 anys després d’un altre Estatut.
Quin moment viu la nostra proposta d’Estatut? Crec que va fent camí de forma inexorable.
S’han anat superant les etapes del procés: l’aprovació al Parlament de Catalunya, que no va ser
senzilla, per descomptat; l’arribada a les Corts Generals; la presa en consideració del Congrés, i la
presentació d’esmenes. Pel febrer, entrarem en la Comissió Constitucional.
Amb soroll. Més del necessari, sobretot pel que fa al to d’algunes veus. Comença a remetre. Ara la
remor és de negociació. Tindrem Estatut. I serà un bon Estatut.
Entenc el paper que estan adoptant els diversos membres del quatripartit, dels quatre partits que
estem a favor d’aprovar l’Estatut, en la negociació final. Però no convé allargar la negociació més
enllà del necessari. A ningú que vulgui l’acord. Una negociació injustificadament prolongada,
només afavoreix els contraris a l’Estatut. Ara hem de ser més resolutius, ja veuen que m’estic
referint sobretot als aspectes formals, no pas del contingut de l’Estatut. Penso que és el meu
paper.
Els qui compten cada dia els beneficis d’un pessimisme tàctic, han de saber que no estan fent cap
bé, potser de forma imperceptible però certa, a la moral de la ciutadania i a la credibilitat de la
classe política.
La sessió de 2 de novembre al Congrés dels Diputats va ser, crec, exemplar. Llavors vàrem
estendre la mà a les Corts Generals, vàrem estendre la mà a Espanya, i vàrem reclamar sentit
d’Estat. Doncs bé, ara és el moment de culminar aquella predisposició al diàleg i al pacte lleial.
Amb ambició i realisme. El mateix que aleshores. Som en un moment excepcional, que hem
d’aprofitar per aconseguir el pas endavant que ens hem plantejat com a poble en l’autogovern.
El nou Estatut no és només el motor per al futur de la governació a Catalunya. També és una de
les peces clau del projecte de reforma social i política per a l’Espanya plural que hem posat en
marxa d’acord amb el govern espanyol i el seu president Rodríguez Zapatero. D’una Espanya que
1
�ja porta vint anys al cor d’Europa, on l’arquitectura federal és l’ànima i el gran model de futur. Per
tant, amb una situació diferent de la dramàtica dels anys trenta.
L’altra tarda em trucava la vídua de Joan Raventós i em va llegir una carta de Jaume Carner de
l’any 32 explicant les vicissituds de l’Estatut d’aleshores. Explicava al president Macià quines eren
les alternatives formals. Doncs mireu, era una situació des d’aquest punt de vista i des d’altres
punts de vista enormement diferent.
Crec que passats els anys, passada la Guerra Civil, passats 40 anys de dictadura pràcticament, 25
anys de democràcia, és un Estatut que ha funcionat bé, però que evidentment el temps ha anat
esberlant, d’alguna forma. Perquè l’Estatut va ser una de les quatre o cinc lleis orgàniques
importants que van configurar i que configuren encara avui l’arquitectura jurídica de l’Estat
espanyol i de l’Estat de les Autonomies.
Després n’han vingut moltes més de lleis orgàniques, incomptables lleis orgàniques. I d’alguna
forma l’han anat esberlant, gastant, no per mala fe, en molts casos, sinó per la força i per la
inèrcia de les coses, del costum, de la història. Ara és l’hora de fer la relectura d’aquests 25 anys i
de dir on som i on volem anar i què queda d’allò que volíem, mantenir la força d’allò que vam fer
inicialment i que estava bé i posar-ho al dia.
Durant el mes de gener, hem d’arribar a un acord que sigui alhora raonable i ambiciós. És l’única
manera de garantir una tramitació efectiva i amb garanties en la Comissió Constitucional.
Crec que els partits i les forces polítiques que estan a favor en el Congrés de Diputats d’aprovar
aquest Estatut s’haurien de posar d’acord clarament abans de començar el camí dins de la
Comissió Constitucional perquè allà, com és evident i per dir-ho de forma molt simple, pot passar
de tot. És a dir, hi ha d’haver un punt de partida compartit per les forces polítiques que fan la
majoria i crec que el tindrem.
La veritat és que els partits del Govern de Catalunya tenen clar el que volen, com ho volen i quan
ho volen. I que amb això n’hi hauria d’haver prou però no n’hi ha prou, perquè s’ha d’acabar de
convèncer Espanya, i en primer lloc al govern espanyol, de què allò que és bo per Catalunya és bo
per Espanya, com ja vaig dir en un altra ocasió, aquest any farà 20 anys.
Fets en l’autogovern i fets en l’obra de govern. Sis fets importants que vull relatar.
a) Transparència i bon govern
Al Pacte del Tinell s’hi recullen diversos compromisos en relació en aquest tema. Això ens ha dut a
crear la primera Oficina Antifrau d’Espanya, no n’hi ha a la resta de l’Estat, i a enfortir la
Sindicatura de Comptes.
Aquest ha estat també un dels motius de la reforma del Reglament del Parlament. La reforma
preveu l’establiment d’una Oficina Pressupostària per dur a terme el seguiment i el control de
l’execució del Pressupost de la Generalitat.
Hem començat a posar en marxa les recomanacions efectuades pel Grup de Treball sobre Bon
Govern i Transparència Administrativa, creat amb aquesta intenció pel propi Govern. I aquesta
acció positiva per a la transparència política i administrativa, ha vingut acompanyada d’una major
eficàcia en la gestió dels recursos públics:
En dos anys hem reduït el dèficit a la meitat,
hem contingut els nivells d’endeutament,
hem sanejat el finançament de la inversió,
i enguany començarem a avaluar l’eficiència de les nostres polítiques amb un pressupost per
objectius i per resultats.
Aquest és el primer punt. Ser transparents. Fer-se entendre i donar explicacions al país.
2
�b) Dos anys de planificació
No ens amaguem. Som partidaris que hi hagi una bona planificació; hi ha qui diu que no, però
creiem que n’hi ha d’haver. En dos anys hem enquadrat l’acció de govern en un marc estratègic,
duent a terme l’actuació planificadora, jo crec, més ambiciosa dels darrers 25 anys.
Fins ara Catalunya no havia disposat d’un Pla d’infraestructures que integrés la xarxa viària i la
ferroviària o un Pla de l’Energia, i avui els tenim com també tenim:
un model de seguretat i justícia que aposta per la proximitat, és a dir, per portar aquests
temes com més a prop millor,
un Pla d’Immigració i Ciutadania,
una proposta de bases per universalitzar els serveis socials,
i un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació.
Hem anticipat reptes de futur, hem previst capacitats col·lectives per afrontar aquests reptes, i
hem definit nous horitzons per a les nostres polítiques, orientant l’acció de govern per respondre
justament a les exigències del nou Estatut, demostrant que encara que el finançament sigui una
qüestió cabdal, no esgota ni de lluny el nivell de la nostra ambició col·lectiva. És a dir, que ens
mereixem un millor finançament perquè en traurem un rendiment profitós per a tots, per nosaltres
i per als altres també, i posant de relleu alhora el valor del Govern i de l’administració de la
Generalitat per assolir els objectius que la societat catalana s’ha plantejat.
Sí, hem planificat molt, aquests dos anys. És cert. I fins ara això potser no s’havia fet prou. També
és cert. El que hi havia és un dèficit anterior en les planificacions estratègiques a llarg termini que
alguns consideren clamorós. Hi ha un dèficit. Però que quedi clar: que hàgim planificat no vol dir
que s’hagi aturat l’acció del govern. Al contrari.
c) Esforç pressupostari i inversor. L’economia va bé.
L’economia va francament bé, fins i tot diria que molt bé. Estem creixent tres vegades més que el
ritme europeu. La Catalunya que hem projectat és més avançada socialment i més ambiciosa del
que havia estat pensada fins ara. Però si aquesta ambició no hagués vingut acompanyada d’un
govern que ho fes bé, competent en aquesta matèria, podria haver esdevingut mera retòrica. Avui
podem explicar i demostrar que això no és així.
Hem aprovat un pressupost de prop de 30.000 M€ per a aquest 2006. I estem invertint el doble
per habitant que l’any 2003. Estem parlant de gairebé cinc bilions de les antigues pessetes.
Amb l’Acord Estratègic de l’Economia hem situat per primer cop la concertació del Govern i els
agents econòmics i socials com a vector del progrés del país.
Aquest pressupost segurament és l’instrument econòmicament més potent que hi ha a Catalunya
i, en bona mesura, crec que es reflecteix el que és la pròpia capacitat del Govern autonòmic.
L’acord estratègic és el tronc central de la filosofia amb la qual gastarem aquests diners.
Als 865 M€ que hem destinat a l’Acord Estratègic durant l’any 2005, s’hi sumaran 1.217 M€ més
aquest 2006. I a finals d’any haurem desenvolupat el 85% de les mesures que conté aquest Acord
Estratègic per la millora de la qualitat de l’ocupació, per la internacionalització de l’empresa
catalana i per la competitivitat.
Tenim la taxa d’atur més baixa des de l’any 1979. Només durant el tercer trimestre de 2005 s’han
creat 42.000 llocs de treball.
I el grau d’obertura de la nostra economia i de la internacionalització de les nostres empreses és
francament creixent, és satisfactòriament creixent. Podria ser encara més alta, i desitgem que ho
sigui, però és francament creixent.
Al mateix temps, la inversió industrial va créixer el 2004 un 3,5%, i un 5% el 2005, després de
creixements negatius d’anys anteriors. I aquesta inversió ha contribuït al creixement de la
productivitat (un creixement del 5% durant el 2004, que és l’últim any del qual tenim dades).
3
�Lluny de caure en l’autocomplaença, l’avenç de l’economia catalana ens ha de dotar de més
ambició.
Aquest any posarem en marxa un paquet de mesures per contenir la inflació, que és potser una de
les preocupacions més grans en l’horitzó econòmic.
Estem cercant noves estratègies, d’altra banda, de creixement que transcendeixin les nostres
fronteres en el marc de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Sovint explico que si mirem el mapa de
la Península i d‘Europa, veurem que hi ha Madrid, que hi ha París, que hi ha Londres, Frankfurt,
Milà i si voleu Roma. És un arc enmig del qual hi ha molt camp per córrer. No dic que no hi hagi
altres ciutats o territoris, però el nostre territori ha de capitalitzar en el sentit de capitalitat i no en
el de centralitzar, i ser el motor d’un territori europeu que no té l’Euroregió, que en diem PirineusMediterrània, que jo crec que té un rol a jugar molt important en aquest buit que queda aquí.
Penseu que és una euroregió que no ha tingut capitalitat d’estat, i això s’ha notat històricament.
Penseu que la fàbrica més gran d’avions del món està aquí a tocar, a Toulouse. I penseu que està
aquí, no per una decisió racional en el sentit d’anar a crear una potencialitat econòmica aquí baix,
al costat de casa nostra, sinó perquè era el punt més allunyat de l’Alemanya de la Segona Guerra
Mundial, o sigui, per raons estrictament militars, tàctiques i de seguretat. Bé doncs, nosaltres, en
aquest territori que històricament no ha tingut la capitalitat que havia de tenir, el reconeixement
de personalitat política pròpia que havia de tenir, l’empenta i l’ambició econòmica que havia de
tenir, que pot tenir ara, hem pensat que convé dissenyar explícitament una estratègia territorial
que vagi en aquesta línia.
Fa dos mesos vam inaugurar, a Barcelona, el Supercomputador Marenostrum d’IBM, el més potent
d’Europa i quart del món. Cada dia llegim notícies certament que hi ha altres territoris, altres
ciutats, que fan avenços importants, però les nostres també i de manera molt significativa.
Hem de tenir ambició estratègica i tenim un disseny que pot no ser perfecte, que anirem adaptant
a les circumstàncies de cada dia però que és, en tot cas, ambiciós.
d) Dels Fons Estructurals a l’R+D+i
És a dir, el nostre paper a Europa, no des del punt de vista del territori sinó des del punt de vista
dels recursos que Europa posa a la nostra disposició. Europa, d’aquí a molt poc, deixarà de pagar
els fons estructurals en el sentit clàssic de la paraula, i ha posat l’accent en l’R+D+i (Recerca +
Desenvolupament + innovació).
Nosaltres ens hem d’adaptar a aquest canvi europeu. Hem de canviar la nostra manera d’actuar
en el camp de l’economia, justament per treure profit de la nova orientació i no quedar-nos en
l’antiga orientació dels fons europeus que està ja de passada.
Durant els anys 60 i 70 del segle passat, Catalunya i Espanya van ser un focus d’atracció
d’inversions, sobretot en sectors com l’automòbil. L’entrada a la Unió Europea va permetre que
aquest procés s’accentués, oferint noves oportunitats per la dinamització del nostre teixit
empresarial. Però ara la situació ha canviat, a partir de l’any 2013 serem contribuents nets a la
Unió Europea.
I tot l’esforç que Europa ha fet per integrar-nos i situar-nos a primera divisió, l’haurem de fer
nosaltres per aconseguir que els més pobres dels darrers que han arribat a la Unió Europea tinguin
la fortuna que vam tenir nosaltres. Haurem de fer un esforç per passar d’un mercat obert capaç de
competir en base als costos laborals baixos, a una economia més competitiva.
No hem de fer només un “esforç” per modernitzar-nos. Hem de fer un esforç d’inversió important
en R+D+i per treballar en la línia en la qual Europa s’està orientant. Hem de sintonitzar amb
Europa des d’un punt de vista, per altra banda, interessant, però interessat, també. Ara es tracta
de mantenir sostingudament aquest esforç. Hem de ser un país estructuralment modern.
I l’impuls per part del Govern d’unes infraestructures tecnològiques de primer nivell o el nostre
suport a la innovació empresarial van en aquesta línia, però no seran suficients. Hem d’aconseguir
que el nostre teixit productiu aposti per la ciència i la tecnologia com un vector clau de l’estratègia
empresarial.
4
�D’aquí la importància que comencem a desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del
triangle -que jo considero màgic- universitat-empresa-territori/govern, en termes de
corresponsabilitat i interès mutu. Especialment en sectors tradicionals com l’agricultura o
l’automoció i en nous sectors estratègics com l’aeronàutica o la biotecnologia. Encara que el
conseller d’Agricultura sap que a mi m’agrada parlar d’agricultura i d’agroindústria alhora, i crec
que és un concepte una mica depassat, el d’un Ministeri d’Agricultura i un Ministeri d’Indústria,
perquè sabem que, sense indústria agroalimentària, parlar només d’indústria no és donar-li sortida
al camp. Un camp on Catalunya està molt ben situada, encara que sembli mentida, per ser un dels
territoris amb una de les indústries agroalimentàries més avançades d’Europa.
En els sectors tradicionals, com l’agricultura o l’automoció, s’han de fer aquests canvis; i en els
nous sectors estratègics, com l’aeronàutica o la biotecnologia, s’ha de posar el nou èmfasi. Ja hem
signat els acords per a la creació del Centre de l’Aeronàutica i l’Espai de Viladecans o el de Difusió
Tecnològica del Moble, a la Sénia.
I aquest any passat, la creació de la Bioregió ha vingut acompanyada,
de la constitució del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, molt important,
amb el professor Juan Carlos Izpisúa, que repartirà el seu temps entre Nova York i Barcelona,
la Fundació Institut de Recerca biomèdica
i l’anella de l’agroindústria, que comptarà amb el Centre Tecnològic Agroalimentari de Lleida
com un dels Centres de referència i ens permetrà esdevenir un dels puntals de l’EuroBioCluster
del Sud d’Europa.
e) Millora tecnològica + millora del capital humà
L’evolució tecnològica de Catalunya ha de ser paral·lela a la millora del capital humà de les
empreses. I en aquest àmbit és fonamental la millora de la Formació Professional.
En aquesta línia estan en marxa nous cicles formatius, més places i una xarxa de 4 centres
integrals de formació professional coordinada pels Departaments d’Educació i de Treball i
Indústria, que ampliarem en 8 més.
Com també és fonamental la formació continuada. Per això hem incrementat d’un 60% els fons
destinats a aquest àmbit i els hem vinculat a les polítiques actives d’ocupació i a la modernització
del Servei d’Ocupació de Catalunya.
No tinc cap dubte que la nostra aposta per la tecnologia ens servirà per atraure professionals que
havien marxat als Estats Units o al nord d’Europa –i ja està començant a passar- i que ara
trobaran noves possibilitats de desenvolupament de les seves habilitats i coneixements a
Catalunya.
En sectors com la biomedicina (al que m’acabo de referir) ja està passant. Però amb això no n’hi
ha prou. Necessitem potenciar millor els investigadors i els emprenedors que es volen quedar
oferint un nivell formatiu a les universitats homologable al de la resta d’Europa.
Per això
hem augmentat la dotació pressupostària destinada a Universitats.
hem arribat a una inversió mitjana de 5.000 € per cada alumne matriculat en alguna de les 7
universitats públiques de Catalunya en només 2 anys.
estem assegurant progressivament la seva adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament
Superior.
i estem desenvolupant la idea de crear una Euroregió Universitària, també en la línia de la
configuració de l’espai competitiu del qual us parlava.
Ja ho he dit fa un moment. Insisteixo: el marc euroregional ha de ser, cada cop més, el marc
habitual per al disseny de moltes de les estratègies econòmiques de Catalunya.
5
�Garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, de les empreses i dels territoris en l’accés a les
tecnologies de la informació i de la comunicació és un objectiu propi d’un govern avançat. Per això
estem estenent la Banda Ampla Rural, començant per les comarques de Girona, Barcelona i la
Catalunya Central. Per això hem ampliat la Xarxa de Telecentres amb la perspectiva que l’accés a
les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) vingui acompanyada pel seu ús efectiu.
Si unim:
la millora del nostre capital humà,
la creació d’un marc estable de col·laboració entre les universitats, les empreses i el Govern
que estimuli la transferència tecnològica i la innovació,
i la generació d’economies d’escala a nivell euroregional, com ja passa entre la nostra indústria
automobilística i l’aeronàutica de Tolouse...
Estarem creant moltes més oportunitats de les que avui tenim.
f) Infraestructures
Generar aquestes oportunitats passa també per la millora de les infraestructures i,
assenyaladament, de les infraestructures de transport. A Catalunya han passat durant molts anys
totes per una àrea metropolitana cada vegada més congestionada.
Hi ha hagut un efecte capital d’atracció. Tot havia de passar pel mateix punt. Això que tant
critiquem en el conjunt de l’Estat ens ha passat també aquí. Amb la diferència que aquí a més, no
hem tingut, però tindrem, els recursos d’inversions que es necessiten per crear un territori més
ben servit des del punt de vista de les infraestructures, assenyaladament les de comunicació, que
estan molt per sota d’allò que aquest país mereixeria.
Per descomptat aquesta situació de dèficit és deguda en bona mesura a la pròpia estructura física
del país. No és un país senzill, comparat amb les grans planes alemanyes, franceses o espanyoles.
És més rebregat, tenim poques planes i petites. La plana de Lleida és una, la de l’Empordà n’és
una altra, i també la plana de Vic i poca cosa més. És el que hi ha, però la resta és difícil. És un
país molt més interessant i més bonic fins i tot, però és, des del punt de vista de les
comunicacions, molt complicat.
El dèficit d’infraestructures per arribar als Pirineus i més enllà, per connectar i salvar aquesta
barrera que ens ha separat d’aquestes coses tant importants que comentàvem, que hi ha a l’altra
banda de la ratlla, és una prova d’això.
Avui precisament hem comentat una notícia que deia que un dels alts responsables de la
conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està parlant de la possibilitat d’allargar el tren
fins a La Pobla i més enllà. Però no ens fem il•lusions perquè això va per molt llarg i no parlem de
coses que es puguin fer demà, són coses que hem d’anar pensant. És un disseny enormement
seductor però que està molt lluny encara de ser realitat.
Per solventar aquesta falta d’infraestructures i aquesta centralització i congestió en la capital del
país hem posat en marxa una nova concepció de les comunicacions basada en la transversalitat i
la xarxa, que servim amb més de 30.000 M€ d’inversió d’obra pública prevista.
La inversió del Ministeri de Foment a Catalunya per descomptat és molt menys que això, pel 2006
serà de 2.500 M€ i la de la Generalitat de gairebé 3.000.
Són actuacions emmarcades en un conveni entre la Generalitat i l’Estat que contempla inversions
en la xarxa viària importants (de 7.345 M€) pels propers 7 anys. Estem impulsant infraestructures
que defineixen una visió de país (com l’Eix Transversal Ferroviari o el desdoblament de tot l’Eix
Transversal viari) diferent de l’estructura que hem heretat.
O encarant decididament grans projectes que han estat massa temps pendents com el Quart
Cinturó. Ja hem fet el més difícil. No és fàcil dibuixar perquè nosaltres, que sabem que Catalunya
6
�és aquell país rebregat, dens i molt poblat i amb molta gent afectada pels dibuixos que són fàcils
de fer sobre un plànol, sobretot quan es tracta de planes poc poblades, però no és el cas del
nostre país, dens i amb poca abundància d’espai lliure. Un país tant petit quan fa infraestructura
està trepitjant ulls de poll sense cap mena de dubte i és qüestió de triar quins s’han de trepitjar i
quines compensacions es poden donar.
Hi ha gent que diu que no tenim capacitat de decisió. Doncs hem dibuixat més d’aquestes
infraestructures difícils i estem fent més d’aquestes infraestructures complicades, complexes i
empipadores per molta gent, de les que s’havien fet en molts anys.
I ho estem fent, però amb una filosofia que alguns diuen que és excessivament pactista amb el
territori. Però de fet és respectuosa amb el territori perquè considerem que aquesta Catalunya que
tenim, tant densa, es mereix aquest respecte.
Estem encarant també les infraestructures a partir de la visió de cadascun dels territoris de la
Catalunya en xarxa, com la millora de la línia de la Pobla, la ATM de Lleida o l’Aeroport d’Alguaire,
(que demà visitaré) que connectarà internacionalment les Terres de Ponent i dinamitzarà la seva
economia com ja està passant amb els efectes enormement positius dels aeroports de Reus o
Girona.
Aquestes infraestructures generaran riquesa i dinamisme a Lleida, donant resposta a les
necessitats de mobilitat d’empreses i ciutadans.
Són la clau de volta de la nostra estratègia d’equilibri territorial, generant economia a la Catalunya
interior i reduint la congestió del litoral.
Mirin, a Catalunya, en els darrers 50 anys, el sòl urbanitzat s’ha multiplicat per 5,7.
O si volen una altra dada de referència: en menys de 20 anys s’ha multiplicat el sòl urbanitzat, la
taca urbana, s’ha multiplicat per 2.
És a dir, en 25 anys hem fet tant sòl urbà com durant tota la història, com en 2.000 anys.
L’extensió del que és l’activitat de planificació del creixement econòmic s’ha fet sobre la base
d’una filosofia molt discutible, potser enyorant la caseta i l‘hortet, en un moment en què la qualitat
i l’economia exigien una altra cosa. El resultat ha estat que hem ocupat per usos urbans tant
terreny com el que teníem en el moment en què va començar la democràcia.
Dos terços dels 7 milions d’habitants de Catalunya viuen en una franja de 20 km al llarg de la
costa. De tot això, els governs dels 20 anys passats no se n’han preocupat excessivament, és a
dir, no han tingut una concepció, una filosofia, una avaluació dels costos del que això
representava. Simplement estàvem tots embenats en aquesta aventura de créixer i no ens vam
parar a veure què estàvem fent en la suma de totes les actuacions.
La Catalunya dual ha comportat un aprofitament deficient de les potencialitats de la xarxa de
ciutats mitjanes que articulen el nostre territori; i ha creat també un creixement urbanístic de
baixa qualitat concentrat sobretot al litoral. Això ens ha conduït al risc de la formació de tot un
continu urbà a primera línia de la costa. I, per tant, la nostra aposta ve acompanyada per la
necessitat de garantir un creixement, sí, però un creixement ordenat a les diferents regions de
Catalunya.
Pensant el futur. Assegurant el futur, amb l’aprovació dels Plans Directors del Sistema Costaner.
M’agradaria en aquest sentit que vostès poguessin visitar l’exposició “Amb vistes al Mar”, que
aquests dies es presenta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobre les àrees directament
concernides en aquest creixement. La preservació que es fa del litoral es fa en benefici de tota
Catalunya. També forma part de l’esforç ordenador i equilibrador que està fent el govern en
aquest sentit. Aquesta és la idea de l’exposició que els aconsello que visitin.
També assegurarem el futur:
amb la transformació econòmica del món rural, i amb inversions en regadius com el Segarra-
Garrigues, el projecte més emblemàtic, la infraestructura més important que s’haurà fet mai a
les comarques de Lleida, la promesa tantes vegades reiterada que ara ja comença a caminar
de forma imparable i serà una realitat,
7
� amb una política de barris, sobre el qual jo hi tinc un especial interès, perquè penso que una
bona política de barris és una bona manera d’atacar problemes alhora. Ens hem acostumat a
dividir els problemes per segments, per conselleries, per ministeris, per temes. Per
assignatures. I el que resulta és que moltes vegades el problema prové del fet que vàries
assignatures estan juntes i hi ha varis problemes un sol territori. Per tant, que la perspectiva
que tracta d’identificar no tant els problemes per ministeris o per conselleries, sinó per
territoris que pateixen l’efecte d’aquests problemes conjuntament, està sent molt més efectiva
i a més molt més ben entesa per la població, ja que té en compte els ciutadans com el que
són, no per una banda treballadors, per l’altra consumidors i per l’altra residents, sinó en el
conjunt de la vida del barri. Sabeu que el Centre Històric de Balaguer, o el barri de La Mariola
de Lleida o el Nucli Antic de Solsona són barris afectats positivament per aquesta política. Això
és difícil de fer perquè els govern acostumen a treballar per departaments quan la realitat no hi
va, sinó que té complexitat justament perquè varis tipus de problemes intel·lectualment
diferents des del punt de vista de la seva classificació, creen una realitat que cap dels
departaments, per si sols, poden atacar.
amb l’augment d’un 43% del Fons de Cooperació Local destinat als municipis de Lleida aquest
2006, en benefici d’ajuntaments, molt sovint ajuntaments que pertanyen a diferents filosofies
polítiques, des del punt de vista polític, per tant, distints, però que es beneficien com mai
d’aquest augment.
i amb una política d’inversions socials compartida amb els ajuntaments, que està obrint nous
camins a la devolució de competències. Sóc absolutament favorable a la devolució de
competències. Sabem que a Espanya, fa 27 anys, quan tot això de l’Estat de les Autonomies va
començar, les competències devien ser d’un 80% per a l’Estat, d’un 0% les autonomies i d’un
20% les entitats locals. Recordo que durant un temps vaig estar defensant que fos 25%-50%25%, després va ser 30%-40%-30% i al final estem arribant aquí a Catalunya, al 30%-50%20%. El que hem preocupa, és com es gasta ara aquest 30% de l’Estat, perquè en una bona
part hi volem tenir a veure, i per descomptat que això crea inquietud a l’Estat, perquè hi som, i
volem saber què fem i què ens quedarà per fer. Però tenim sort que la gent que està portant
aquest tema a l’Estat en aquest moment, és molt conscient que el seu paper es decisiu però
residual, que s’han de reservar unes poques grans competències, de caràcter transversal, i, per
tant, no estan en contra d’aquest procés de devolució. I aquesta és una situació que Catalunya
ha d’aprofitar, com a poble, com a país i com a filosofia política, que és el que sempre hem
defensat. Després parlarem de què anava la configuració del catalanisme polític ara fa 100
anys, anava per aquesta línia
Una nació socialment avançada, què vol dir, el 2006?
L’acció del govern per respondre a aquesta qüestió passa per afrontar quatre grans reptes:
1. garantir uns millors nivells de seguretat ciutadana i de justícia,
2. la millora de la qualitat dels serveis que ja són universals com la salut i l’educació,
3. la universalització dels serveis socials i d’atenció a les persones dependents,
4. i la millora de l’equitat i l’eficiència del nostre sistema de benestar, orientant-lo al cicle vital de
les persones. Estem arribant a una idea bastant clara d’aquelles edats més difícils, hi ha unes
edats on està succeint la crisi social. Hem de tenir una política per aquestes edats difícils, que és
el que estem tractant de fer en la nostra política social.
1) Una de les garanties bàsiques del benestar, sense dubte, és la seguretat ciutadana i el seu
valor per preservar els drets i les llibertats. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, el 2005 hem
culminat el desplegament a Barcelona. I en dos anys, haurem aconseguit doblar el percentatge de
població coberta pel nostre cos de policia, que haurà passat d’un 39,9% l’any 2004, a un 78,9% al
2006. L’esforç inversor i en la dotació de noves places de mosso que estem fent és important i
aquest 2006 es concretarà en una ampliació de la plantilla de 1.727 efectius.
Pel que respecte a la justícia, si a l’any 2003 només estava en construcció l’edifici judicial
d’Amposta, ara n’hi ha 15 en marxa, a més de la Ciutat de la Justícia com a edifici emblemàtic,
que justament el voldríem més chic de com havia estat projectat. Perquè aquesta idea que tota la
justícia ha d’anar en un lloc, és una idea positiva en alguns sentits, però és una idea perillosa en
uns altres.
Pel que fa a presons, entre l’any 1984 –en què la Generalitat assumeix les competències en
matèria penitenciària– i el 2004 la població penitenciària de Catalunya ha passat de 1.614 interns
8
�a 8.350. En canvi, i en aquest mateix període, el nombre de noves places penitenciàries ha estat
únicament de 2.867. Per tant, el dèficit de places penitenciàries ha anat creixent. L’acció del
govern en aquest àmbit també ha respost a la situació heretada:
Aquest 2006, i a aquest tema li dono una importància cabdal perquè penso que és una de les
coses més meritòries que estem fent, posarem en marxa la construcció de quatre nous centres
penitenciaris, que no és senzill, a més dels CP Brians II, Lledoners i Joves de Quatre Camins, que
entraran en funcionament durant el període 2007-2008.
2) Educació i Salut
Educació
A Catalunya s’estan construint ara més escoles que mai en la seva història. Si el curs 2005-2006
va començar amb 65 noves escoles, el curs que ve entraran en marxa 95 més. En 2 anys hem
creat 1000 aules d’acollida i el proper curs en crearem 930 més. Ens hauríem de parar a pensar,
un moment, què vol dir, acabar la legislatura amb prop de dues mil aules d’acollida. Ja sé que no
és un espectacle, ja sé que no dóna resultats lluïts immediats, però hi ha poques inversions de
futur que valguin tant la pena com aquesta.
S’adonen que estem aplicant la medecina preventiva per a les malalties socials (amb símptomes
com els que vam veure el novembre a les perifèries de les principals ciutats franceses, per
exemple)? I toquem fusta, perquè això ens pot passar a tots.
Estem incrementant significativament el professorat que al curs 2006-2007 augmentarà en 6.000
nous mestres. I hem presentat un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació que
culminarà amb l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació. El proper curs volem equiparar els
horaris de l’escola pública i la privada. I aconseguirem que tots els centres educatius disposin
d’Internet a les aules al curs 2007-2008. Haurem aconseguit, en quatre anys, passar de l’aula
d’informàtica a la informàtica a l’aula.
Salut
La constatació que tenim un sistema sanitari a l’avantguarda europea ha estat un estímul per
millorar-lo. Admetem que és una realitat de la qual partíem quan vam arribar. Teníem un bon
sistema de salut, que està millorant.
En dos anys, hem enfortit la capacitat de l’atenció primària per donar resposta a les necessitats de
salut de la ciutadania descongestionant les urgències hospitalàries, hem reduït el temps d’espera
quirúrgica un 6%, i hem estès el programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la
Xarxa Hospitalària Pública.
A la millora dels estàndards de servei, per exemple, garantint un temps mínim pel primer
diagnòstic per millorar les llistes d’espera; i l’any 2006 hi afegirem la construcció de 60 nous
Centres d'Assistència Primària (CAP), cinc hospitals i el desplegament de l'Agencia de Salut Pública
de Catalunya, com a instrument clau d’impuls de noves polítiques de prevenció i promoció de la
salut.
3) En Benestar i Família:
Hem incrementat any rere any el nombre i quantitat de les ajudes a les famílies amb infants de 0
a 3 anys, i hem estès els ajuts dels 3 a 6 anys per les famílies monoparentals i les nombroses, que
són les que tenen un major risc de patir pobresa.
L’any 2006, 325.387 infants i les seves famílies seran perceptors d'algun d'aquests ajuts. L'ajut a
les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys, passarà a ser de 700€
amb un increment de més d'un 7%. Des del mes de gener de 2004, hem revaloritzat les pensions
de viduïtat més baixes un 44%.
El Govern té enllestits dos projectes de llei que defineixen els nostres objectius en matèria de
serveis socials per aquesta legislatura.
9
�D’una banda, el projecte de Llei de Prestacions, que garantirà un nivell d’ingressos a les persones
amb rendes més baixes, renda garantida, per trencar el cercle de la pobresa.
De l’altra, la nova Llei de serveis socials, que culminarà amb l’avenç més significatiu del nostre
estat del benestar 20 anys després de la universalització de la salut i el sistema de pensions: la
construcció del quart pilar de l’Estat del Benestar (Educació, Salut, Sistema de Pensions i
Dependència).
Aquesta llei ens permetrà complementar l’acció dels ajuts econòmics directes a les persones amb
risc d’exclusió social amb serveis residencials i domiciliaris universals.
4) Equitat i eficiència del sistema de Benestar.
Apostem per la igualtat d’oportunitats i de possibilitats efectives d’elecció. L’acció de govern que
estem desenvolupant garantirà, una xarxa pública de serveis educatius, socials i sanitaris de
qualitat,
orientats a l’atenció de les edats més difícils,
gestionats a través de la col·laboració público-privada
i d’accés universal.
El nostre és un Govern
que creu en la proximitat,
que aposta per la participació dels governs locals en el disseny de les polítiques i en la
prestació dels serveis
i que obrirà nous camins a la devolució de competències i recursos, en aquest sector.
que garantirà uns estàndards de qualitat similars a tot el territori.
Sovint des del sector municipal que molts dels qui ara estem governant la Generalitat coneixem,
es tendeix a demanar ajut sobre la base admesa de ser el petit nivell.
El sector local no és el petit nivell, és el nivell que està més a prop dels problemes i probablement
el que té més possibilitats de solucionar molts dels problemes que es presenten i que els govern
més llunyans no poden afrontar.
I és que els ajuntaments són els que poden resoldre millor els problemes i afrontar-los. Són els
primers que veuen el que està passant i els que tenen una intel·ligència més completa en aquest
sentit.
Jo faig des d’aquí, des de Lleida, una crida als ajuntaments catalans sigueu protagonistes. Els
donarem els mitjans, però els reclamarem el protagonisme.
Sé que tindrem una resposta positiva, però també sé que no és fàcil.
El 2006 també és un any propici per a la memòria. Més ben dit: per al diàleg estimulant amb la
memòria.
Enguany s’esdevé el centenari d’un moment especial de la història de Catalunya. No es tracta ni
d’un esdeveniment inesborrable ni d’un fet aïllat molt significatiu. Es tracta d’un conjunt de fets
polítics, socials i culturals que expressen un clima determinat. En efecte, l’any 1906 és l’any de
l’aparició del primer gran moviment catalanista unitari, la Solidaritat Catalana.
Es produí un d’aquells moments “patriòtics” de la nostra història; un moment en el qual es va
saber posar una idea per damunt de les ideologies; i en que Catalunya per damunt dels principis
ideològics de cadascú va esdevenir l’escenari d’un esforç col•lectiu. El poble es va pronunciar amb
esperit de ciutadania.
També és l’any de la publicació de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, la síntesi
doctrinal del catalanisme que va esdevenir el programa d’acció de la Lliga Regionalista. I és l’any
10
�de la celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que significà un pas
fonamental en la normalització científica de la nostra llengua. I és l’any en què l’Ateneu Barcelonès
esdevé una de les primeres institucions culturals, amb el seu trasllat al carrer de la Canuda de
Barcelona.
I el d’una efervescència literària de primer ordre: Narcís Oller publica la novel•la “Pilar Prim”, Joan
Maragall dóna a conèixer el poemari “Enllà”, Costa i Llobera les “Horacianes” i Josep Carner “Els
fruits saborosos”. Eugeni d’Ors inicia la publicació del “Glossari” a La Veu de Catalunya.
El 1906 és, per tant, un any clau en el desenvolupament de la cultura catalana contemporània,
amb el punt de maduresa màxima del Modernisme i amb l’eclosió del Noucentisme. És el moment
en què coincideixen tots dos moviments, un acaba i l’altre comença.
I, al mateix temps, és un any decisiu en l’evolució del catalanisme, amb una mobilització sense
precedents que inicia el cicle que es tanca el 1919, en què els partits catalanistes van fer l’intent
d’assolir un “Estat nacional català dins l’Estat compost ibèric”, tal com ens ha explicat José Antonio
González Casanova fa poc.
És, en definitiva, l’any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. Entre la
cultura i la política a Catalunya. Una aliança explicada d’aquesta manera per Miquel dels Sants
Oliver:
“La cultura es la más fuerte, la más sagaz y la más firme de las políticas.”
La memòria d’aquest 1906, cent anys desprès, esdevé estimulant molt més que no pas nostàlgica.
No ens estimula a repetir debats i propostes que ara, per sort, ja no són ni necessaris ni possibles.
La Catalunya de 2006 és un país amb una societat i una economia obertes. Ja no és la Catalunya
proteccionista de 1906. La Catalunya de 2006 forma part d’una Espanya democràtica i quasifederal. Ja no és la Catalunya que s’havia d’alçar contra l’arbitrarietat de l’Estat que acabava
d’aprovar la Llei de Jurisdiccions.
La Catalunya de 2006 és una Catalunya integrada a Europa. Ja no és una Catalunya que
plantejava destins imperials, tal com predicaven en algun moment Prat de la Riba i Eugeni d’Ors.
És a dir, ara estem jugant en un camp molt més gran i obert. En aquell moment Espanya anava
avall, havia perdut les colònies al 1898, i Catalunya, en canvi, estava embalant. És el moment de
l’encreuament de les dues realitats espanyoles que va acabar dramàticament.
És evident perquè Catalunya, tirava, demanava, exigia, i Espanya no estava en condicions de
respondre. Ni molt menys estava en condicions de condemnar el moviment de Catalunya, perquè
estava en un decandiment.
Cent anys després, ara tenim l’ocasió de fer realitat allò que els homes del 1906 van somiar. Ells
només ho podien somiar, escriure, descriure i projectar. Nosaltres podem fer i estem fent. Aquesta
és la realitat del moment. La Catalunya, doncs que juga en el camp de la gran Europa i que ha de
considerar aquest camp el seu marc d’actuació.
Aquests darreres setmanes, la flor i nata dels historiadors francesos ha hagut de recordar, en un
manifest, que la història ni és una religió, ni és una moral, ni és una esclava de l’actualitat, ni és la
memòria, ni molt menys un objecte jurídic.
El que proposo és fer un exercici de record de l’any 1906 que sigui rigorós i exigent i que sigui el
punt de partida d’una visió de futur. Exigent per necessitat de fer néixer les idees, els projectes,
els somnis, les visions que han de constituir el corpus del catalanisme del present i del futur.
Alguns historiadors han parlat de manera ben lúcida. Joaquim Nadal parla de la conveniència de
plantejar-la com la “...refundació del catalanisme, encara que soni massa gradiloqüent i solemne.
(...)” de considerar que ha arribat “l’hora d’atorgar un nou sentit a la diferència. Perquè la
diferència és cultural, i social i econòmica, però ja no és garantia de lideratge.”
11
�Perquè també aquí d’uns anys ençà havíem caigut “en les inèrcies de la fossilització i això fa que
en relació al nostre autogovern i al fet nacional hi hagi més satisfacció que orgull, més
autocomplaença que autoestima, més burocràcia que patriotisme, més inèrcia que tremp, més
resignació que intel•ligència”.
La cultura política i cívica generada en el marc de l’antifranquisme i de la Transició ja no és apta
trenta o quaranta anys després. Hem d’anar més enllà. I no és apta, entre altres coses, perquè ha
assolit els seus objectius, justament. Catalunya com a subjecte polític ha renovat periòdicament la
cultura cívica amb la qual ha vehiculat i expressat els seus objectius.
El 1906 representa un d’aquests moments, corresponent al cicle 1904-1919. Després vindrà el
període republicà, el del “noucentisme popular”, abans de la Guerra i la desfeta. L’exili i la llarga
nit interior. I més endavant, el de la represa que quallarà en l’antifranquisme unitari que va ser
molt més que un moviment polític, en ser acompanyat d’un moviment cultural de gran vitalitat (el
“seixantisme”, que va dir una vegada Joaquím Molas).
Ara podem dir que no en tenim prou amb les noves eines com l’Estatut; ni amb l’obra de govern
en si mateixa, com la que he descrit. Ens cal un relat col•lectiu, gairebé diria una metàfora, que
reformuli pensant en demà l’equació identitat-pluralitat-convivència i, al mateix temps, l’equació
Catalunya-Espanya-Europa.
Un relat que constati els efectes dels nous impactes de la nostra societat, de les noves realitats
que afloren i les contradiccions que se’n deriven. Un relat que reculli les aspiracions de la societat
catalana i que proposi una cultura cívica i una cultura política renovades. Per això necessitem
establir la síntesi, el mínim comú denominador: una certa idea de Catalunya, compartida per tots
els ciutadans i ciutadanes.
Catalunya,
Catalunya,
Catalunya,
Catalunya,
Catalunya,
Catalunya,
Catalunya,
societat lliure i oberta,
economia oberta,
societat segura i de benestar,
territori equilibrat,
país ben governat
societat culta,
país interdependent en el marc espanyol i europeu.
Resumint, ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades,
avui i ara. Una Catalunya d’homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat
de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern i un bon marc
d’interdependència.
Per això, sobretot, té interès aturar-se en el 1906 com a punt de referència.
Se’m dirà que allò era dirigisme cultural. I tant que ho era! I va donar fruits ben rellevants, dels
quals l’obra de la Mancomunitat de Catalunya n’és el principal exponent.
La qüestió avui és si és possible i convenient un dirigisme cultural com aquell. D’entrada no ho
sembla. Si més no amb les condicions de fa cent anys. Ni sembla possible, ni sembla acceptable ni
desitjable. Però defugir el dirigisme no ha de voler dir renunciar a estimular i promoure el debat i
l’aconseguiment de resultats.
La Catalunya d’avui és una societat molt més complexa, oberta i diversa, de la de fa cent anys. I,
sobretot, Catalunya és una societat molt més equilibrada i democràtica, però això no ha de ser
obstacle per cercar la millor manera que té una societat com la nostra de formular-se les
orientacions col•lectives. Aquesta és la reflexió que he volgut encetar i compartir amb vostès en
recordar el 1906.
Acabo aquí:
El 2006, en el centenari de tot el que acabo de dir, com el 2007 pel vuitè centenari del naixement
del Rei en Jaume I (i que agermana els països que formaren part de l’antiga Corona d’Aragó i que
comparteixen un bon tram de la nostra història), haurien de ser dues ocasions per a plantejar-se
la realitat present i el futur del nostre país amb optimisme.
12
�En el nostre cas són dues efemèrides que ens remeten a moments simbòlicament positius de
Catalunya. Però ara és qüestió que sobre la base d’aquest record i d’aquest simbolisme tinguem
un projecte, però un projecte dibuixat, mesurat, quantificat, pensat i realitzat finalment.
Això és el que farem aquest any, això és el que començarem aquest any i l’any que ve.
Moltes gràcies.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1720
Title
A name given to the resource
Conferència "2006, any de fets"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Economia
Estatuts
Euroregió
Infraestructures
Recerca i Desenvolupament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/239/20060111.pdf
206796c964c371b853bd61e38442e861
PDF Text
Text
Signatura del conveni de finançament del consorci del
Transport Públic de l'àrea de Lleida
Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida | 11/01/2006
Alcalde, autoritats, amics, jo crec que avui estem considerant un repte, una
necessitat i constatant també que tenim una resposta i un projecte de futur. El
repte es adequar els serveis públics i el sistema de mobilitat metropolità al
creixement demogràfic i a la capacitat d'atracció de Lleida capital.
Tot just abans d'entrar parlàvem del que havia representat Lleida en la
Catalunya que es va començar a desvetllar a la baixa edat mitjana, i situà els
seus punts forts exteriors en aquells moments lluny ja del que era la Catalunya
vella.
L'àrea urbana de Lleida, com va passar també amb Tortosa i amb Perpinyà
d'alguna forma, van ser les banderes que es van anar clavant per part de
Catalunya per anar ampliant el seu espai vital. Ara ens trobem, com deia ara
mateix l'alcalde de Lleida, que allò que desprès de molts segles ha esdevingut
una nació que vol tenir un estatut i una personalitat, que vol ser reconeguda
fora, te una obligació dintre que es absolutament vital per el bon funcionament
del país, que es la de l'existència d'una estructura d'interior potent com ara us
deia.
L'àrea urbana de Lleida, per la seva activitat econòmica i laboral, mobilitza al
voltant de 300.000 persones. En el 2005 ja havia estat la tercera ciutat catalana
amb més habitatge projectat després de Barcelona i Terrassa. I aquest
creixement, se sent arreu de la província, que es la que ha experimentat un
major increment a Catalunya amb un 65%.
Aquest no es només el repte, es la realitat i el repte al mateix temps. La
necessitat d'estendre i millorar la xarxa de transports públic urbà i interurbà i
naturalment, fer-ho amb la col·laboració de les empreses concessionàries de
les línies interurbanes que amb la nostre ràpida col·laboració s'adapten a les
noves necessitats i a les noves demandes.
Quina es la resposta que estem donant? La col·laboració entre la Generalitat
de Catalunya, el consell comarcal i l'ajuntament de Lleida.
Quin es el projecte de futur? És la Catalunya en xarxa, o la Catalunya ciutat de
ciutats o la Catalunya equilibrada. Hi ha diverses maneres de descriure un
mateix projecte.
Es una aposta de creixement ordenat, eficient, sostenible, amb transformació
econòmica del món rural de l'entorn, amb inversions en regadiu com el
Segarra Garrigues, i amb el desenvolupament d'un pool terciari potent en
Lleida capital, a l'entorn del parc tecnològic agroalimentari i amb el centre de
congressos, així com també la plataforma logística a les terres de ponent.
1
�Jo vull assenyalar-los a tots vostès, que si s'hi fixen en aquesta taula, el que hi
ha son bàsicament alcaldes o ex alcaldes. Què vol dir això? Vol dir que estem
fent Catalunya des de a baix, la xarxa com s'ha dit aquí. No només la nació, la
nació sense fils. La nació es un concepte, la nació es una bandera, la nació es
una definició, però si això no està farcit per la existència de un territori potent,
amb projecte i ambició de futur, doncs es un nom i poca cosa més, es una
bandera que ens abraona sentimentalment, políticament, humanament, però
que te poques possibilitats de vèncer.
Per tant, aquesta xarxa de la que parlem, aquesta Catalunya vista des de
baix, competitiva en cada punt, amb ambició, ha de donar sentit a l'esforç que
estem fent fora per fer-lo respectar. I us asseguro que ens respectaran més per
això que fem aquí dintre que no pas pel que diuen a fora o el que aconseguim,
que serà molt important també, de posar en les banderes els nostres estatuts i
les nostres constitucions.
Avui, jo crec que estem en condicions honestament, perquè es tracte en
definitiva de un projecte que tampoc es tant costós des de el punt de vista de
les inversions que requereixen, de demostrar que tenim un concepte de país
més enllà de un nom de país, més enllà i per tant amb més transcendència.
Moltes felicitats per la feina que heu fet, i endavant, que Lleida, la seva
comarca, el Segrià i el conjunt dels territoris del que es actualment província i
algun dia serà regió, doncs puguin demostrar que Catalunya està farcida, no
només de bones intencions, sinó també de projectes importants.
Moltes gracies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1721
Title
A name given to the resource
Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Finançament
Infraestructures
Municipis
Transport públic
Lleida
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/240/20060113.pdf
8e3c41f589ef28211af16f947daec7ae
PDF Text
Text
Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega
Mercat Municipal de Tàrrega | 13/01/2006
Bona nit, senyor alcalde, senyor president del consell superior de cambres i amic, senyor GómezNavarro, que molta gent no sap que va ser vicepresident dels Jocs Olímpics de Barcelona, senyor
conseller, senyor delegat, estimats amics
Vull en primer lloc felicitar a les empreses i a les entitats que han estat guardonades aquesta nit
memorable i dir-li a la presidenta de la cambra de comerç de Tàrrega fins a quin punt aquest acte
és expressiu del millor d'aquest país. Agrair-li la seva perspicàcia, la seva tenacitat i la seva
intel·ligència i la seva prestació per aquesta festa magnífica i esplèndidament ben organitzada.
Trobo que ha estat un gran encert de premiar unes trajectòries d'unes persones de les quals
moltes vegades tendim a oblidar-nos, però que han estat la base d'allò que ara tenim. De tot allò
bo que ara tenim, que és molt.
Estimats amics, aquest 2006 esdevé en un moment que és especial en la història de Catalunya i
que celebra també un altre centenari, que és el centenari de la cristal·lització d'un projecte
catalanista, perquè efectivament l'any 1906, 1907 si vostès volen, Solidaritat Catalana, la gran
embranzida de tot el projecte catalanista que de fet s'havia incubat a finals del segle XIX, en un
moment en què Espanya no estava passant el seu millor moment perquè havia perdut les colònies
però Catalunya començava a pujar.
I vet aquí que ha hagut de passar 100 anys perquè realment aquell projecte tingués com té ara la
maduresa que li permetrà, esperem-ho així, de tenir la llei bàsica que aquest país es mereix i de
tenir-la més de 25 anys després de la primera que va ser molt celebrada, molt positiva, però que
ha estat esmussada pel temps, una mica gastada pel temps, i que avui necessita posar-se al dia.
L'any 1906 va ser l'any de l'aparició, efectivament, d'un moviment catalanista que avui jo crec que
arriba a una maduresa llargament sospirada, llargament buscada.
Aquest va ser un moviment que va saber posar una idea per damunt de les ideologies, una idea de
país, de solidaritat i Catalunya també per damunt dels principis ideològics de cadascú i aquest
moment vingué acompanyat d'un esclat de la cultura, de les arts, de la indústria, de la ciutadania,
en definitiva.
Un esclat que es produí arreu de Catalunya i la prova és el que avui estem celebrant. Un esclat
que va unir política i cultura, que va generar aliances socials, econòmiques i polítiques que
evolucionarien amb l'esperit de cada temps fins convertir-se en referents ineludibles del teixit cívic
i associatiu del nostre país. Amb entitats de referència com ara la cambra de comerç de Tàrrega,
que avui amb la celebració del seu centenari aquí al mercat municipal ens convida a pensar que la
memòria d'aquest 1906 a les Terres de Lleida esdevé més estimulant i més pensant en el futur
que no pas nostàlgica i pensant solament amb el passat.
Teniu empreses potents i emprenedors socials, ara li estava dient a Gómez Navarro, 15.000
habitants, 35.000 habitants en l'àmbit de la cambra, i ja veieu les empreses que aquí es fan, que
aquí es couen, que aquí creixen i aquí triomfen.
Una societat civil, doncs, rica diversa i innovadora i un territori que comença a créixer en el marc
de l'Euroregió, (mai insistirem prou en què ja no hi ha fronteres, hem de buscar aliances més enllà
de les barreres tradicionals que ara ja no hi són) que situarà la Catalunya interior en la seva justa
dimensió i les Terres de Ponent en una posició de centralitat, perquè, efectivament, en aquesta
Euroregió, amb Aragó, Balears, amb Catalunya, per descomptat, però també amb Midi Pirineus, el
Llenguadoc Rosselló, hi tenim una centralitat que es ben a prop d'aquí.
Compartim un designi per convertir les Terres de Lleida en un dels pols agroindustrials més
potents d'Europa i a fe que aquesta nit demostra que ho estem aconseguint, que ho esteu
aconseguint. Hem posat en marxa noves estratègies de desenvolupament rural i de competitivitat
del sector agrari, de la mà de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; per fi comencem a
tocar el canal Segarra-Garrigues, que avui hem visitat amb el conseller, compteu amb la nostra
voluntat de modernitzar el canal d'Urgell (també avui hem estat amb ells) i disposem d'una aposta
compartida per desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle Universitat-
1
�empresa-territori, que ja sabeu que és el triangle màgic, amb l'anella de l'agroindústria al mig com
a emblema.
La col.laboració entre la Generalitat i els ajuntaments per enfortir els serveis de benestar vindrà
acompanyada a Tàrrega per la creació de 82 noves places de llars d'infants, el començament de la
construcció del nou parc social i sanitari, ben a prop d'aquí l'aeroport de les Terres de Lleida a
Alguaire, que estarà construït l'any 2008 i l'aposta per definir noves infraestructures transversals
com l'eix transversal ferroviari.
Estem projectant noves infraestructures viàries nord-sud que complementin el tren d'alta
velocitat, com ara l'autovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega. L'eix de l'Agricultura, en dic jo. Seran
infraestructures que crearan riquesa, generaran llocs de treball i estimularan una millor
diversificació de l'economia lleidatana amb noves activitats logístiques, industrials i turístiques.
Les oportunitats que s'albiren, doncs per a Tàrrega, per les terres de Lleida i per tota Catalunya
són immenses, però per aprofitar-les plenament hem de trobar un nou sentit, un vell sentit, si
voleu, però renovat a la nostra catalanitat. No n'hi ha prou en ser diferents. Hem de voler ser
millors, no podem caure en l'autocomplaença.
Catalunya no depèn només de l'aprovació de l'estatut ni d'una bona governació. Tindrem Estatut i
serà un estatut que ens permetrà autogovernar-nos amb més plenitud. Però el futur de Catalunya,
sobretot, depèn del fet que anem junts, que estiguem units i que siguem capaços de traduir la
millora del nostre autogovern amb l'enfortiment de les aliances socials, econòmiques, polítiques i
territorials que ens faran progressar col.lectivament.
I és en aquest àmbit on la memòria de 1906 té tot el sentit de projecte i de futur que li donem a
aquest 2006, per demostrar-nos que som capaços de fer compatible el creixement econòmic i la
qualitat i per desenvolupar totes les potencialitats de la xarxa de ribes i ciutats que articulen el
nostre territori.
Institucions com la Cambra de Comerç de Tàrrega, les empreses i associacions premiades aquesta
nit, són una mostra del dinamisme econòmic, social i cultural de la societat targarina per
contribuir-hi activament.
Com a president de la Generalitat us asseguro que em tindreu al vostre costat, en podeu estar ben
segurs, de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres amb exigència i amb complicitat
per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra camina i ho fa en la bona direcció.
Moltes gràcies i bona nit.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1722
Title
A name given to the resource
Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Mercat Municipal de Tàrrega
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Comerç
Commemoracions
Infraestructures
Tàrrega
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/241/20060116.pdf
0cc127301583aed816f26a0678d132da
PDF Text
Text
Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre
Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació
interregional dins del partenariat Euromediterrani"
(francès)
Rabat. Marroc | 16/01/2006
Monsieur le ministre de la Présidence; monsieur le Ministre de l'Aménagement du Territoire, de
l'Eau et de l'Environnement; messieurs les Présidents des régions européennes, monsieur le
Président de la Chambre de Commerce, señor embajador, consellers de la Generalitat. Je souhaite
d'abord remercier chaleureusement le Gouvernement du Maroc, ainsi que la région de Rabat Salé,
de leur accueil et de leur précieuse collaboration dans l'organisation de cette rencontre.
Beaucoup d'entre vous connaissent déjà la Catalogne, pays traditionnellement attaché aux
échanges et à l'ouverture sur le monde.
Le Gouvernement de la Catalogne a traditionnellement montré une claire vocation
méditerranéenne dans son action quotidienne et extérieure, en considérant cet espace comme le
cadre naturel de ses relations économiques et culturelles. Et au sein de cette dimension
méditerranéenne, le Maroc revêt une importance particulière, étant donné les rapports étroits,
aussi bien commerciaux qu'institutionnels que la Catalogne maintient avec ce Royaume, c'est qui
fait aussi les diverses régions et comités autonomes d'Espagne.
En effet, la Catalogne est le principal partenaire commercial du Maroc au sein de l'État espagnol,
comme en témoignent les échanges commerciaux entre nos deux pays et les nombreuses
initiatives de coopération économique existantes, comme par exemple la Fondation CatalogneMaroc, dont le lancement a été donné lors de ma visite du mois de mai 2004 au Maroc.
Mais les liens entre nos deux pays ne se limitent pas aux aspects économiques, puisque les
mouvements migratoires ont souligné la dimension humaine de ces rapports, comme le
démontrent l'attention portée au bien-être des citoyens marocains qui vivent aujourd'hui dans les
provinces catalanes, et au développement croissant des contacts entre les populations des deux
côtés de la Méditerranée.
La coopération entre la Catalogne et le Maroc n'est donc pas nouvelle. La nouveauté aujourd'hui,
réside dans notre présence ici, à Rabat Salé, en compagnie de nos partenaires des Quatre Moteurs
pour l'Europe, ainsi que la Flandre et nous espérons avec le Pays de Galles.
Notre rencontre d'aujourd'hui peut être comprise comme un projet pilote, dont le but est
d'encourager une collaboration plus étroite au niveau régional, afin de partager des connaissances
et d'échanger des expériences dans le domaine du développement durable et des technologies
environnementales dans le bassin méditerranéen.
Permettez-moi d'insister sur l'importance d'arriver à un réel rapprochement entre les collectivités
régionales européennes et marocaines. En effet, les autorités locales et régionales représentent
l'échelon les plus proche pour comprendre les besoins réels des citoyens, y compris en matière
environnementale.
C'est pour cela que les régions européennes ici représentées sont prêtes à partager leurs
expériences et connaissances sur les processus de décentralisation de leurs états respectifs,
comme moyen de garantir la bonne gouvernance de leurs territoires et atteindre une participation
accrue des citoyens dans les affaires publiques. C'est ainsi que la Catalogne vit actuellement un
processus de réforme de son statut d'autonomie, qui permettra à notre régions d'améliorer la
qualité de vie de sa population.
Nous aurons l'occasion de revenir autres fois sur cette idée, mais avant cela, c'est avec plaisir que
je cède la parole à mes collègues ici présents, auxquels j'adresse ma profonde gratitude pour leur
coopération tout au long de la présidence catalane des Quatre Moteurs pour l'Europe, et plus
précisément pour leur travail dans l'organisation de notre rencontre ici au Maroc.
1
�Permettez-moi, Mesdames, Messieurs de vous présenter M. Jean Jack Queyranne, Président de la
région Rhône-Alpes, et nouveau président de l'association des Quatre Moteurs pour l'Europe.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1723
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació interregional dins del partenariat Euromediterrani" (francès)
Language
A language of the resource
Francès
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Rabat. Marroc
Subject
The topic of the resource
Comerç
Relacions Internacionals
Europa
Marroc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/242/20060117.pdf
f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4
PDF Text
Text
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a
Gregorio López Raimundo
Palau de la Generalitat | 17/01/2006
Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida
política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble
de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva
gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement,
recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps
de resistència i de reconstrucció.
Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de
l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en
equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica
justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa
Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell
equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell
sentimental, polític i humà.
La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita
tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i
nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la
perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de
renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels
que eren buscats per la dictadura.
Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va
ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la
clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que
havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del
qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir:
"Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López
Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi
compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño
defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la
historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y
mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros
camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que
estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser
profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el
carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del
mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas
aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo
catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo".
Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present.
Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó,
a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué
de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de
vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull
dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho
pregunto.
Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de
la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a
Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la
teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de
Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia
estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap
a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud.
1
�Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos
cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser
homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat,
de la democràcia i dels drets socials dels individus.
El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica
com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles
d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves
polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política.
És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem
après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una
proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap
Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la
pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps
imposa sobre les lleis.
Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar
Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar
comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan
conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita.
Moltes gràcies Gregorio.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1724
Title
A name given to the resource
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografies
Democràcia
Franquisme
Política
Premis i reconeixements
López Raimundo, Gregorio, 1914-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-17
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/243/20060117casablanca.pdf
b8613cdcfa9737a6806bc427ff01be60
PDF Text
Text
Intervention de Monsieur le président du
Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture
officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc
(francès)
Casablanca. Marroc | 17/01/2006
Cher le Ministre, cher ami, monsieur le Wali, monsieur le président de la commission du
Casablanca, senyor president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona,
monsieur le Président de la Banque Central Populaire, embajador de España, consellers de la
Generalitat, secretari general d'Afers Exteriors, chers amis.
Avec monsieur le ministre je partage pas seulement l'amitié mais le souvenir des périodes difficiles
qui étaient animées par des espoirs. Il a toujours quelque chose à gagner encore. Voilà que nous
nous retrouvons dans une situation qui n'était pas celle d'un certain nombre d'années derrière
nous. En ce moment j'ai envie de remarquer le fait qu'il a parlé d'une série d'infrastructures et du
projet de la Catalogne et ses entrepreneurs ici présents et d'autres qui ne sont pas. Ici il faudrait
s'associer notamment sur le port de Tanger ou sur le textile, sur le logement et je ne peu pas
m'empêcher de nommer ici le nom de celui qui a été un des entrepreneurs catalans le plus habile
le plus vaillant a une époque difficile, Pere Duran Farell, qui a porté le gaz de l'Algérie a travers le
Maroc et le détroit de Gibraltar jusqu'en Espagne. Bel exploit; qui n'a pas été honoré je pense
avec les honneurs qu'il aurait voulu et que nous aurions désiré. En tout cas voilà des racines liées
pour une amitié qui ne fait que croître, et une collaboration pratique et économique avec des
résultats qui vont devenir de plus en plus importants.
2005 a été une année de changements. Une année de grands changements politiques, tant en
Catalogne qu'en Espagne ; et aussi une année d'intentions et de réflexions, une année pour «
remettre les choses en ordre », pour fixer le but, clarifier la direction dans laquelle nous voulons
aller.
Et nous avons dit clairement dès cette année-là quelles étaient nos intentions en politique
extérieure : ouvrir une nouvelle étape pour renforcer les relations entre le Sud et le Nord du
détroit de Gibraltar, et notamment avec le Maroc. Il suffit pour s'en convaincre de se rappeler que
le premier voyage officiel du président Rodríguez Zapatero a justement eu lieu au Maroc, tout
comme le mien en tant que président du Gouvernement de la Catalogne.
La semaine dernière, à Lleida, j'ai exposé mes réflexions et mes souhaits pour cette année 2006
qui commence. Et j'ai intitulé cette intervention « 2006 : l'année des faits »
C'est la deuxième fois en moins de deux ans que je me rends au Maroc. À lui seul, ce fait suffit à
démontrer que la Méditerranée, et tout particulièrement le Maroc, est une priorité pour la
Catalogne. Mais je ne voudrais pas m'arrêter là. Je suis venu, en cette année 2006, pour dresser
le bilan de ce qui a été fait, pour honorer la parole donnée et réaffirmer que nous renforçons
l'alliance stratégique entre le Maroc et la Catalogne, une alliance que nous forgeons à nous tous et pas seulement le gouvernement ! Les entreprises, les syndicats, les ONG... - je pense que nous
tous y sommes dans ce projet et bien d'autres s'en bénéficieront : la prospérité, la stabilité, la
paix et le bien-être dans la région méditerranéenne sont en effet aujourd'hui une priorité globale.
Toute contribution est donc bonne à prendre !
Je ne voudrais pas vous ennuyer avec ce bilan de ce qui a été fait, vous aurez largement
l'occasion d'en parler tous aujourd'hui. De ce qui a été fait et de ce qu'il reste à faire car, du
travail, tous ensemble, nous en ferons beaucoup ! Mais permettez-moi d'en faire un bref passage
en revue :
1. Lorsque je suis venu ici en mai 2004, j'ai signé l'accord portant création de la Fondation
Catalogne-Maroc. Et aujourd'hui nous sommes ici rassemblés pour la deuxième édition de son
Forum économique. Comme vous vous en souvenez, la première a eu lieu en octobre 2004 à
Barcelone.
2. Le Fonds européen pour la Méditerranée que nous avions promis a déjà été créé. Il a été
présenté en novembre dernier et sera opérationnel dès juin prochain. Il compte déjà 45 millions
d'euros apportés par les administrations catalane, espagnole et européenne et sous forme
1
�d'engagements explicites pris par d'autres institutions, et notamment par quelques-unes des plus
grandes entreprises d'Espagne et de Catalogne.
3. J'ai inauguré la Plate-forme entrepreneuriale du COPCA et nous avons ainsi fait un pas de plus
vers l'internationalisation du monde des affaires catalan ; aujourd'hui, nous travaillons à la mise
en place d'une aire d'atterrissage, d'un pôle industriel dans la région de Tanger-Tétouan qui nous
fera progresser vers la multinationalisation des entreprises catalanes en offrant l'environnement et
les services nécessaires pour la création de centres de production et de logistique au Maroc.
4. Le gouvernement marocain et le gouvernement catalan ont créé le programme TangerBarcelone, dont la mise en ouvre débutera à la fin de l'année prochaine avec la construction de
deux centres de formation professionnelle à Tanger pour former les jeunes migrants dans les
métiers de l'hôtellerie et de la construction, deux des secteurs offrant le plus de débouchés.
Et je pourrais continuer ! Des exemples, il y en a bien d'autres, mais il n'y a qu'un seul message :
le pari stratégique fait par la Generalitat et par la Catalogne dans son ensemble pour renforcer nos
liens avec le Maroc est d'ores et déjà en train de porter ses fruits et les graines que nous semons
aujourd'hui donneront demain encore beaucoup plus de résultats. Je vous encourage donc à
continuer à travailler et je vous donne l'assurance que le Gouvernement de Catalogne ne
ménagera pas ses efforts pour renforcer cette alliance, ce partenariat entre les deux pays.
La coopération économique est un axe primordial de ce partenariat, car seule une prospérité
partagée sur les deux rives de la Méditerranée peut garantir de bonnes relations à long terme.
Mais ce partenariat a une portée beaucoup plus large et il doit exister à tous les niveaux.
Je ne voudrais pas terminer sans évoquer le sommet Barcelone + 10, qui a réuni il y a tout juste
un peu plus d'un mois les chefs d'État et de gouvernement européens pour débattre des relations
entre l'Union européenne et ses voisins du sud dix ans après la conférence ministérielle qui donna
à Barcelone le coup d'envoi au partenariat euroméditerranéen. J'espère que ce projet de
partenariat dans notre aire géographique qui est aussi une aire de culture, économie et politique
partagé puisse devenir le cadre d'une collaboration qui sera de plus en plus en bénéfice de nos
populations.
Merci de votre attention.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1725
Title
A name given to the resource
Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc
Language
A language of the resource
Francès
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casablanca. Marroc
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Economia
Relacions Internacionals
Marroc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/244/20060118.pdf
e371d0c398bdccad5d8c6bdbda2f0844
PDF Text
Text
Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg
Paul Dayton
Palau de la Generalitat | 18/01/2006
I appreciate your words very much which were spoken out of candidness and intelligence. And you
produce something which is very difficult to tend which is the image itself of the person who is
absent to be present. And this is very difficult to get to. So thanks a lot again for your words.
Dear friends, amigues i amics. Avui atorguem el primer premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències
ambientals. Amb la creació del premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals que avui
lliurem per primer cop, el Govern de la Generalitat vol honorar un dels científics més influents que
ha tingut Catalunya i si algun dubte hi havia avui ha desaparegut després de les paraules que hem
sentit. També un dels científics més importants que ha tingut el món en els darrers 25 anys.
Concedint el premi al professor Paul Dayton donem un sentit de continuïtat a la trajectòria que va
convertir Ramon Margalef en una personalitat cabdal de l'ecologia mundial. Celebrem per tant un
acte de justícia i plantem una llavor de futur. De justícia amb una persona que encara avui, tot i
que malauradament no és amb nosaltres, ens demostra que, com més vigorós és el muscle
científic d'un país, més universals han de ser les distincions que atorga aquest país. De justícia i
també de futur, perquè la veritable singularitat que ha unit Margalef i Dayton és la seva capacitat
de cartografiar espais intel·lectuals, que avui altres investigadors d'arreu del món intenten
explorar i conèixer.
Quan en parlàvem, tenia la sensació que el "gap" immens que hi ha entre el que som i el que
sabem de nosaltres mateixos s'escurçava sensiblement. Ja us ho he dit algun altre cop. Tant de bo
aquest premi sigui un estímul per acostar-nos a allò que Ramon Margalef encara no sabia, allò que
a molts ens semblava que només ell algun dia podia arribar a saber.
En aquest inici de segle, la imatge de l'home continua canviant. Com diu George Steiner, els
horitzons semblen accelerar-se davant nostre cap a un escenari cada cop més complex i cada cop
més estimulant. Avui, les transformacions en les condicions individuals i socials provocades per la
ciència i les seves aplicacions pràctiques són molt més grans del que ho han estat al llarg de la
totalitat de la historia recent. És similar al que passa amb la urbanització i espero que amb efectes
compensadors. En efecte, la taca urbana creix. La taca urbana catalana diuen que s'ha doblat
entre els darrers 20 i 30 anys. Em costa de creure, però sembla que és cert. Seria, doncs, treure
conclusions de la paradoxa que suposa fer un mal ús del progrés.
Perquè és indiscutible que la ciència ha beneficiat la humanitat. El risc avui és que el miratge del
progrés tecnològic paralitzi l'esperit crític i que l'atractiu que té sempre la malfiança, sobretot en
països on les coses han anat prou bé, però mai del tot, no ens tenalli. I al contrari, que ens faci
oblidar la precarietat de la nostra comprensió del món o que ens faci perdre de vista la necessitat
de trobar nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics, com Martin
Luther King va fer -que afortunada aquesta comparació del professor Dayton-, que ens condueixin
cap a l'extensió dels drets humans i cívics a les generacions vinents.
Margalef ens va ensenyar la distància entre el desenvolupament i els excessos del creixement
central; la diferència entre l'ecologia i el pur activisme proteccionista; la necessitat de buscar nous
equilibris en la relació de les persones amb el seu entorn. Avui, aquest llegat és plenament
assumit pel Govern de la Generalitat en les seves polítiques, el qual no vol dir que siguin
plenament encertades ni que siguin plenament fidels a un mestratge que volem seguir. I que
només la història dirà si hem aconseguit seguir. També ho és de l'àmbit d'una de les distincions
amb què la societat catalana es presenta al món.
I aquí la raó de ser del premi Ramon Margalef. De la seva rellevància i dotació, de la seva voluntat
d'estimular el coneixement i la recerca ecològica, i del magnífic jurat que la atorga.
Pocs dies abans de morir Ramon Margalef es va dirigir a mi, em va enviar una carta d'amistat. I
voldria avui, tenir un record per tots dos. I voldria fer-ho expressant la nostra voluntat, la de la
institució que represento, i la de la comunitat científica que representen vostès, de renovar el
compromís amb un món cada cop més just i sostenible i on la ciència es posi al servei de les
1
�persones i del seu sentit de la responsabilitat. Valgui el premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències
ambientals per avançar col·lectivament en aquest sentit.
Moltes gràcies i moltes felicitats.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1726
Title
A name given to the resource
Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Bioètica
Medi ambient
Premis i reconeixements
Dayton, Paul
Margalef, Ramon, 1919-2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-18
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/245/20060119.pdf
e54756b5f3a4bfb54776b96a6f18763e
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort
d'Ernest Lluch
Institut d'Estudis Catalans | 19/01/2006
Agraeixo les paraules del doctor Estapé, que ha demostrat que amb l'edat hi ha una revinguda de
la memòria, i dels altres que han parlat. És de justícia començar per reconèixer a la Fundació
Ernest Lluch i a l'Institut d'Estudis Catalans l'encert d'haver propiciat aquesta cita d'avui.
Aquest acte s'emmarca, com és evident, en un moment especial de revisió de les lleis i gairebé
diria en un dia, ho dic per avui i per demà, de revisió de les lleis bàsiques d'aquest país. I de
connexió de la llei amb la realitat descrita històricament pel doctor Nadal. Jo crec que hi ha un
retorn al pactisme iniciat amb la Constitució Espanyola. però després desvirtuat, i que ara
Catalunya s'ha pres el deure de recuperar.
De totes maneres, crec que és molt difícil parcel·lar la personalitat de Lluch. En ella conflueixen
l'economista, el polític, l'intel·lectual, l'universitari, l'impulsor cultural, el comunicador i divulgador
mediàtic, amic del País Basc, historiador. Tot alhora.
El secret deu ser que va intentar conjuminar -no sense contradiccions- un seguit d'atributs que
difícilment es reuneixen en una sola persona, i que aquí han estat tan ben descrits que ara jo no
glossaré.
Aquella barreja de curiositat, coratge, rigor, empatia i comunicació van fer de l'Ernest un il·lustrat
de raça, regit per l'exigent norma kantiana del gosar pensar.
Amb ell vaig compartir l'interès pels fisiòcrates, perquè ell, en un moment determinat de la seva
evolució, es va interessar, no per l'economia política clàssica, sinó pels precedents. I concretament
pel "tableau" econòmic de Kessner. Ell va fer treballs sobre això, i jo en vaig fer algun que ell em
va editar. L'època dels fisiòcrates era la mateixa que ara s'està recordant entorn de Mozart.
En Lluch responia al perfil que va dibuixar Diderot de l'home il·lustrat: Un home lliure i
responsable, estudiós del passat per actuar en el present i per projectar el futur, lliurat a les idees,
curiós il·limitat, respectuós amb els altres, exercitador de la raó i amatent als perills de la vanitat i
la supèrbia.
En això era molt català. En això i en tot. La manifestació del seu enterrament, jo crec que és una
de les més grans que s'han fet i per mi la més impressionant, la més autèntica, perquè tenia un
vot d'ordre esplèndid després del que havia passat.
En la seva fecunda producció trobem força exemples d'aquesta gosadia, però jo no hi entraré
perquè aquí s'han glossat millor del que jo podria fer.
Penso avui en el Lluch que ens ensenya a no concedir al terrorisme el benefici o la victòria en
forma de negació de la política. Ell, a Sant Sebastià, en un acte de la campanya electoral d'Odón
Elorza -en el qual jo també hi era-, quan el cridaven, l'escridassaven, els extremistes, els va dir:
"Crideu, crideu. Que abans fèieu coses pitjors". No dic exactament el que va dir, però venia a ser
això, perquè era durant la treva. En aquella campanya vam coincidir i al Lluch li va tocar pagar el
preu de la seva gosadia, que nosaltres no teníem, però tots ho pensàvem.
Fa pocs dies a Lleida feia en veu alta una reflexió sobre el nostre projecte col·lectiu i sobre la
necessitat que tenim de repensar-lo i renovar-lo. Ho resumia dient que "ens correspon concretar
una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades: Una Catalunya d'homes i dones
lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia, un territori
equilibrat, un bon govern i en un marc d'interdependència".
És a dir: no en tenim prou amb renovar els instruments polítics i jurídics del nostre autogovern;
ens cal una nova cultura cívica que doni sentit als nostres anhels col·lectius.
No és casual que aquesta reflexió la proposés al fil del record del 1906. Perquè el 1906, fa cent
anys, és un any que simbolitza l'eclosió catalanista dels inicis del segle passat: la Solidaritat
1
�Catalana, "La nacionalitat catalana" d'en Prat de la Riba, el primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana, l'inici del "Glossari" de l'Ors, la publicació dels "Fruits saborosos" d'en Carner o
de l'"Enllà" de Joan Maragall. En aquest any s'ajunten modernisme i noucentisme, és el moment
en què es passa la flama, diguéssim, dels uns als altres.
És, en definitiva, l'any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. I
més impressionant és que hagin passat cent anys.
el que és
El que jo prometia no dic que s'hagi fet, dic que comencem a veure que es pot fer.
He considerat oportú reiterar avui -en un acte en memòria de l'Ernest Lluch i a la seu de l'Institut
d'Estudis Catalans, que celebrarà el seu centenari l'any que ve- aquesta crida a treballar per una
nova aliança entre la cultura i la política.
Crec que hi arribarem si som capaços de conjuntar adequadament tres elements clau:
La capacitat de desvetllar i de promoure el màxim de talents en tots els camps de la ciència i
de la cultura.
La potenciació de les nostres institucions acadèmiques, científiques i cíviques.
L'adopció col·lectiva d'una exigent ètica del treball intel·lectual i científic.
Quedi clar, doncs, que no estic proposant només un camí de memòria. Estic proposant la
conveniència de traçar camins de futur que facin del 2006, i del 2007, un nou referent per a la
civilitat i per al catalanisme.
En tot cas, estic convençut que trobarem en l'obra i en l'exemple de l'Ernest Lluch prou estímuls
per posar-nos-hi.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1727
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut d'Estudis Catalans
Subject
The topic of the resource
Biografies
Commemoracions
Cultura
Política
Terrorisme
Lluch, Ernest, 1937-2000
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències