18 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1374/19940224d_00611.pdf a408eca36ce56b0217a1f80343d97986 PDF Text Text %cl CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE AL FÒRUM FIATC DIJOUS, 24.02.94. DIAGONAL, 648. 19:30 HORES. "LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000" PARLAR DEL FUTUR DE BARCELONA ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS SòLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA CIUTAT. PER PARLAR-LOS DEL FUTUR, 'HAURÉ DE REFERIR A ALLÒ QUE HEM FET, A ALLÒ QUE ESTEM FENT A ALLò QUE PRETENEM ACONSEGUIR. PARLARÉ POC D'ALLò QUE HEN4 FET, PERQUé TENIM POC TEMPS I PERQUè ÉS PROU CONEGUT. AMB ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, BARCELONA VA ACONSEGUIR EL MÉS GRAN TRIOMF DE LA SEVA HISTòRIA: CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT QUE COMPTA AL MóN. EN UNA CIUTAT QUE ÉS OBJECTE DE L'ATENCIÓ INTERNACIONAL. I QUE, MALGRAT LA DISTàNCIA AMB QUÈ COMENCEM A CONTEMPLAR ELS JOCS, HO SEGUEIX SENT. LA SETMANA PASSADA, BARCELONA HA ESTAT UNA DE LES CINC CIUTATS EUROPEES QUE HA MERESCUT L'ATENCIÓ DE "LE MONDE". AQUEST PRESTIGIÓS DIARI FRANCéS HA ASSENYALAT QUE LA CIUTAT VIU "UNA ACTIVA LETARGIA" I ELS PATIDORS DE SEMPRE S'HAN AFANYAT A SUBRATLLAR MÉS LA LETARGIA QUE NO L'ACTIVITAT. �PERo EL MES IMPORTANTES QUE "LE MOND HA SITUAT BARCELONA AL COSTAT DE ROMA, BERIAN, BRUSSEL . LES I LONDRES (TOTES ELLES CIUTATS CAPITALS) A L'HORA DE PRENDRE EL POLS A EUROPA, PARTICULARMENT EN EL CAMP DE L'URBANISME. SI VOSTES VISTGEN AQUESTS DIES AMB LA COMPANYIA HOLANDESA D'AVIACIÓ PODRAN COMPROVAR COM LA SELECCIÓ DE CIUTATS QUE FA LA SEVA REVISTA ES MOLT SEMBLANT. I BARCELA TAMBé Hl PARLAR D'ALLÒ QUE ESTEM FEN r ÉS, ÉS. DONCS, COMBATRE EL CLIMA DE PESSIMISME -D'UN DESàNIM EXCESSIU- QUE ENS HA ENVAlT EN AQUESTS LLARGS MESOS DE RECESSIó QUE COMENCEM A DEIXAR ENRERA. PARLAR DELS OBJECTIUS QUE PiZETENEM ACONSEGUIR ÉS REFERIR-SE ALS GRANS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA EN ELS CAMPS DE L'URBANISME I DE LA CULTURA, AIXí COM DEL NOU GRAN PROJECTE INFRASTRUCTURAL QUE LLOBREGAT ÉS A PU\IT D'ENGEGAR-SE, EL PLA DELTA DEL -QUE NGSALTRES (.70 -PRE-PE14--D-LANOMENAF BARCELONA EUROPORT. EL GRAN REPTE DE LA BARCELONA D'AQUESTA FI DE SEGLE CONVERTIR-SE EN LA PORTA DEI, SUD D'EUROPA. ANEM PER PARTS. ÉS �EL 92 I EL 2000 UN ANY I MIG DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, BARCELONA VEU ACOMPLIDES LES GRANS LíNIES DEL SEU PROJECTE DE FUTUR. LA GRAN OPERACIÓ DE PLANIFICACIó I CONSENS ENGEGADA ARRAN DEL PROJECTE'92 VA SER EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA 2000, DEL QUAL ARA ES TREBALLA EN LA SEGONA EDICIó. D'AQUESTA MANERA, ABANS DEL 92 JA HAVíEM COMENÇAT A PENSAR I A TREBALLAR EN EL 2000, SOBRE LA BASE DEL DIOLEG I DE LA PARTICIPACIó DE TOTS ELS SECTORS ECONÒMICS I SOCIALS. BARCELONA HA ASSOLIT AMB ELS JOCS ALGUNS OBJECTIUS ESSENCIALS. EN DESTACARÉ CINC: EN PRIMER LLOC, COM DEIA ABANS, POSAR-SE EN EL MAPA DEL MÓN. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERèNCIA COM A CIUTAT I HA CONTRIBUlT AL MATEIX TEMPS A POSAR EN EL PRIMER PLA DE L'ACTUALITAT LA CONFIANCA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS COM A FORMA DE VIDA I D'ORGANITZACIó DE LA HUMANITAT. EN SEGON LLOC, BARCELONA HA ACTUALITZAT I MILLORAT LES SEVES INFRASTRUCTURES DE COMUNICAZIONS I DE TELECOMUNICACIONS. LA CIUTATÉS AVUI MÉS ACCESSIBLE QUE MAI, EN TOTS ELS SENTITS: NO NOMÉS FÍSICAMENT (AEROP*T, RONDES, ETC.) SINó TAMBÉ EN L'ASPECTE MÉS INTANGIBLE, AMB UNES TELECOMUNICACIONS QUE VAN �QUATRE ANYS PER ENDAVANT D'ALTRES CIUTATS, GRàCIES A LA INVERSIó EN TECNOLOGIA AVANCADA FETA PER LA TELEFoNICA ARRAN DELS JOCS , NO SÉ SI ENS ADONEM PROU DE LA TRASCENDéNCIA DE TOTS AQUESTS CANVIS, I DE COM HEM MILLORAT RESPECTE DE LA SITUACIó DE FA NOMÉS UNS QUANTS ANYS. EN TERCER LLOC, BARCELOÑA HA AMPLIAT LA SEVA OFERTA D'ACOLLIDA I DE SERVEIS, S'HAN FET MOLTSITOTELS --NOUS, I MALdRAT L5 AUGMENT NOTABLE D$ L'OFERTA, EL NIVELL D'OCUPACIó ES MANTÉ I TENDEIX CLARAMENT A PUJAR. AIXò VOL DIR QUE TENIEM RAó: L'AUGMENT DE L'OFERTA (I DE LA QUALITAT) HA PORTAT MÉS DEMANDA. Hl HA CONFIANÇA EN EL SECTOR SOBRE LES POSSIBILITATS DE L'ATRACCIÓ TURÍSTICA I DE NEGOCIS QUE TÉ LA CIUTAT. EN QUART LLOC, BARCELONA S'HA CONSQLJDAT-COM_ UNA CIUTAT __---INTERESSANT PER A LA INVERS , LA PRODUCCIó I LESACTIVITATS ECONOMIQUES. LA RECESSIÓ -I AIXo HO PODEM VEURE EN LES TAXES D'ATUR, QUE A ESPANYA HAN RECUPERAT ELS NIVELLS DE MITJAN ANYS 1980, A DIFERèNCIA DEL QUE HA PASSAT AQUÍ- NO ENS HA AFECTAT TANT I EN SORTIREM ABANS. P//b FINALMENT, I AIXO ÉS POTSER EL MÉS IMPORTANT, HEM RECUPERAT LA CONFIANÇA EN LES POSSIBILITATS PROPIES. �EM PREGUNTO SOVINT SI EL CLIMA DE DESàNIM QUE HA PROVOCAT L'ACTUAL RECESSIÓ ECONÓMICA NO TÉ TAMBÉ UNA COMPONENT MORAL D'AQUESTA MANCA DE CONFIANÇA EN LES NOSTRES PRòPIES POSSIBILITATS QUE TANT VAM HAVER DE COMBATRE EN LA PREPARACIó DELS JOCS I QUE ENCARA ES PRO4ECTA SOBRE LES PESPECTIVES DE FUTUR. AQUESTA MORAL PATIDORA, CI CUMSCRITA A SECTORS MINORITARIS DE FET PERO INFLUENTS EN L'9PINIó PÚBLICA, NO POT ENMASCARAR AMB LA_ _SEVit-----TENDéNel-A- _LES–LET GI _ ES LA REALITAT DEL MOMENT I DE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA. ELS PROJECTES EN MARXA L'OPERACIÓ '92 VA DEIXAR A PUNT UNA SEGONA ONADA DE GRANS PROJECTES QUE ACABARAN DE CANVIAR AQUESTA BARCELONA AVUI JA TAN DESCONEGUDA I SORPRENEF PELS QUI NO L'HAGIN VISITADA DES DE FA NOMÉS QUATRE ANYS DELS PROJECTES CULTURALS, JUSTAMENT DEMà S'INAUGURA UN DELS MÉS INNOVADORS -EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA, A L'ANTIGA CASA DE LA CARITAT- AMB UNA EXPOSICIó SOBRE VISIONS AèRIES DE LES CIUTATS. EL CENTRE L'HA CONSTRUiT UN CONSORCI INTEGRAT PER L'AJU1TAMENT I LA DIPUTACIÓ, AL QUAL ESPEREM QUE ES PUGUI AFEGIR AVIAT EL MINISTER1 DE CULTURA. ,k.uL,›LW V �COMENCEM A ACTIVAR, AIXí, EL POTENT DISPOSITIU CULTURAL DE LA ZONA DEL RAVAL, QUE HAV101 DEFINIT AMB L'ENUNCIAT DE "DEL SEMINARI AL LICEU" I QUE IMPLICA LA POTENCIACIÓ DE LA CIUTAT VELLA EN UN DISTRICTE UNIVERSITARI I CULTURAL. AL COSTAT MATEIX DE LA CASA DE CARITAT S'ESTà ACABANT L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONT4MPORANI DE BARCELONA, OBRA DE L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. U,APJ--tik v(),1L. MOLT A LA VORA HI COMENÇARAN AVIAT LES OBRES DE LA NOVA FACULTAT DE GEOGRAFIA-I-HIO'óRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCE_____ EyA, QUE TORNA AL CENTRE E LA CIUTAT, AITSUEMPLAÇAMENT NATURAL, PROP DELS ARXIUS, LES BIBLIOTEQUES, ELS MUSEUS, ELS MONUMENTS I LES LLIBRERIES. EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU. L'INCENDI DEL LICEU HA FET REACCIONAR MOLT POSITIVAMENT LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. L'INCENDI DEL LICEU HA DE SER VIST C4M L'INICI D'UNA NOVA CONQUESTA. LES INSTITUCIONS -I JO DIRIA QUE LA SAVIESA CONVENCIONAL DELS CIUTADANS TAMBÉ- HEM ESTAT DE SEGUIDA D'ACORD EN UNS QUANTS FETS ESSENCIALS: QUE EL LICEU S'HA DE RECONSTRUIR AL MATEIX LLOC -PERQUè EL LICEU I LA RAMBLA SÓN INDISSOCIABLES-, SERVANT LES MATEIXES CARACTERíSTIQUES BàSIQUES PERQUè TOT EL QUE N'HA QUEDAT ENS Hl PREDISPOSA 1 PERQUè ES �UNA PART MOLT VIVA DE LA MÈMòRIA HISTòRICA DE LA CIUTAT- I INTRODUINT-HI, NATURALMENT TOTES LES MILLORES D'ESPAI I TECNOLòGIQUES QUE UN TEATRE MODERN D'òPERA REQUEREIX. I EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR TAMBÉ LA CANDIDATURA DE .CULTURAL EUROPEA DE L'ANY 2001 BARCELONA PER SER LA CAPIT COM UNA AFIRMACIÓ PLENA, ROTUNDA, DE LA NOSTRA VOCACIÓ COM A CIUTAT. BARCELONA ARRIBARà 4 A LA FITA DEL SEGLE XXI, A L'ANY 2001, AMB CAPITALITAT O SEIISE, AMB UNA SèRIE D'EQUIPAMENTS CULTURALS D'UNA GRAN POTèNCIA: EL NOU LICEU, EL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, ,'AUDITORI MUNICIPAL I EL TEATRE NACIONAL, A MÉS DELS QUE JA HE ESMENTAT. LA CULTURA I TOTES AQUE],LES ACTIVITATS QUE LI SÓN PARAL.LELES SóN EL MILLOR COMPLEMENT PER LA REHABILITACIÓ INTEGRAL QUE TAN DECIDIDAM1NT ESTEM TREBALLANT A LA CIUTAT VELLA. L'OBERTURA D'ESPAIS, LA RENOVACIÓ DE CARRERS I PLACES, LA MILLORA DE L'HABITATGE, L'AMPLíSSIMA DOTACIÓ D'EQUIPAMENTS I SERVEIS SOCIALS, ELS PALABLES ESFORÇOS PER MILLORAR LA SEGURETAT: TOTS AQUESTS ELEMENTS, ADEQUADAMENT ARTICULATS DES DEL CONSELL DE DISTRICTÉ, LES DIVERSES àREES MUNICIPALS, LA SOCIETAT PROCIVESA I D EI S DE LA COORDINACIÓ AMB ALTRES AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, COMPORTANT RESULTATS TAN CONFIGUREN UNA ACTUACIÓ QUE ESTá DI FíCILS COM ESPECTACULARS. RE- �SULTATS QUE PERMETEN VEURE, ARA MÉS CLARAMENT QUE MAI, QUE LA CIUTAT VELLA ESTà TROBANT SOLUCIONS DESPRÉS DE LLARGUES DèCADES D'OBLIT I DEGENERACIÓ. NOMÉS CAL IMAGINAR-SE QUINA SERIA LA SITUACIó SI NO HAGUÉSSIM PRES LA DETERMINACIÓ D'ACTUAR. NOMÉS CAL VEURE LA RADICAL TRANSFORMACIÓ DE 11A PART FINAL DE LA RAMBLA, ON S'APLEGUEN ELS CANVIS URBANíSTICS, LA MILLORA DE LA SEGURETAT I LA PRESèNCIA D'ESTUDIANTS UNIVERSITARIS, PER ENTENDRE QUIN ÉS EL SENTIT DE LA REHABILITACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. PRECISAMENT AL FINAL DE LAIRAMBLA ESTEM VEIENT LA REPRESA DELS TREBALLS DEL PORT VE1,L. AMB AQUEST GRAN ESPAI NEURàLGIC, TOTA L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA I DE LA CIUTAT VELLA ARRIBARà FINS AL MAR I, PERLA PASSAREL.LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE COMERCIAL I LúDIÇ DEL MOLL D'ESPANYA. { CULTURA I CIUTAT ES COMPAGINEN DES DEL LICEU AL PORT. IGUAL QUE AQUESTA COMPAGINACIÓ ESTà PRESENT EN LA MOLT POSITIVA REACCIÓ QUE L'INCENDI DEL LICEU HA PROVOCAT ENTRE LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. EN L'ASPECTE MÉS MATERIAL DE LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT, LA VILA OLÍMPICA, CADA COD MÉS HABITADA I INTEGRADA EN ELS HàBITS DELS BARCELONINS, É NOMÉS L'INICI DE LA REFORMA DE LA FAÇANA LITORAL I DEL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. �UN RETROBAMENT QUE TINDR4 TAMBÉ LA SEVA EXPRESSIÓ EN LA REPRESA DELS TREBALLS AL PO42T VELL, QUE FARà ARRIBAR L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA FINS AL MAR I, PER LA PASSAREL . LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE CÒMERCIAL I LúDIC DEL MOLL D'ESPANYA. LA POLíTICA DE REEQUILIBRI DE L'ESTRUCTURA DE LA CIUTAT QUE HA PRESIDIT L'URBANISME DE BARCELONA EN L'ULTIMA DèCADA ES COMPLETA ARA AMB L'EXPANSIÓ DE LA CIUTAT CAP A LLEVANT. LES OPERACIONS LLIGADES A LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL MULTIPLICARAN ELS EFECTES 1OSITIUS DE L'OPERACIÓ DE LA VILA OLÍMPICA, EN L'OFERTA D'HABITATGES, DE ZONES COMERCIALS I DE LLEURE, I EN L'ACABAMENT DE LA CIUTAT. L'ALLARGAMENT DE LA DIAGONA FINS AL MAR AMB LES OPERACIONS ANNEXES -DIAGONAL- POBLENOU, DIAGONAL MAR, PARC BIOMèDIC, ZOO MARI...- ÉS, DONCS, UNA SEGONA OPERACIÓ D'ACABAMENT DEL PROJECTE HISTòRIC DE L'EIXAItIPLE. SI HI AFEGIM ALTRES OPERACIONS AMB MARXA COM LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LES ARTS -TEATRE NACIONAL, AUDITORI, ARXIU DE LA CORONA GLORIES, I LES CONSTRUCCIÓ DE D'ARAGó- ENTRE ],'ANTIGA ESTACIó DEL NORD AMB EL BARCELONA-GLòRIES, CENTRE COMERCIAL EN ESTEM ACOMPLINT EL DESIGNI DE CERDá, QUE �VA SITUAR PRECISAMENT A LA PLAÇA DE LES GLòRIES CATALANES EL CENTRE DE LA NOVA BARCELON4 SORGIDA DE L'ENDERROCAMENT DE LES MURALLES I L'EXPANSIó PEL PLA. AL CAP DE MÉS D'UN SEGLE, AQUEST SERà EFECTIVAMENT UN DELS CENTRES DE LA NOVA BARCELONA. I DIC UN DELS CENTRES, EN PLURAL, PERQUè UNA ALTRA POLÍTICA ESTRATéGICA DE L'URBANISME BARCELONÍ QUE ESTà COMENÇANT A DONAR ELS SEUS FRUITS ÉS LA DE LES NOVES CENTRALITATS. EN TENIM UNA MOSTRA A LA ZONA DE L'ILLA -DIAGONAL, QUE HA ESTAT LA GRAN ESTRENA DE L'HIVERII, O AL CARRER DE TARRAGONA, ON ASSAGEM UNA NOVA DISTRIBUCIò SEGREGADA DEL TRANSPORT PÚBLIC. CAMí DE L'AEROPORT, LA NOVA(ORDENACIó DE LA PLAÇA CERDá DóNA PAS A L'AMPLIACIÓ DE LA FIRA EN EL POLÍGON PEDROSA, QUE ANOMENEM MONTJUïC-2 I QUE V4IG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR TOT JUST AHIR. A L'ALTRE EXTREM DE LA CIUTAT, A LA ZONA DE SANT ANDREU I LA SAGRERA, NO TRIGAREM GAIRE TEMPS A VEURE-HI COMENÇAR OBRES DE L'ESTACIÓ DEL TREN D'ALTA VELOCITAT, CIUTAT AMB MADRID I PARí$ A TRAVÉS D'UN DELS TRANSPORT AMB MÉS FUTUR. 10 LES QUE UNIRà LA MITJANS DE �PODEM IMAGINAR, AMB TOTES AQUESTES DADES, EL PERFIL DE LA BARCELONA DEL 2000. I HAUREM DE RECONèIXER QUE ES FA DIFÍCIL SOSTREURE'S A L'OPTIMISME,¿ EN UNA CIUTAT QUE POT REPASSAR TANTES NOVETATS I TANT PROJECTES TAN IMPORTANTS I TANGIBLES. ELS NOUS OBJECTIUS TOTS AQUESTS PROJECTES EN MARXA ESTAN AL SERVEI DEL QUE ÉS EL NOSTRE GRAN OBJECTIU PEL CANVI DE SEGLE: CONVERTIR BARCELONA EN LA PORTA SUD D'EUROPA, EN UN GRAN POL ESTRATèGIC DE LA VIDA ECONàMICA DEL NOSTRE CONTINENT, CENTRE DE COMUNICACIONS I D'INTERCANVI D'UNA GRAN àREA QUE COMPRéN LA PENÍNSULA IBèRICA, LA MEDITERRàNIA OCCIDENTAL I EL SUD DE FRANÇA. EL NORD DEL SUD, QUE HEM DI TANTES VEGADES. L'AJUNTAMENT PERSEGUEIX AQUEST GRAN OBJECTIU AMB DUES ESTRATèGIES DE COL.LABORACIÓ, A NIVELL CIUTADà I A NIVELL INSTITUCIONAL. A NIVELL CIUTADà, ES POT BE? DIR QUE, AVUI, TOTS ELS GRANS I PETITS OBJECTIUS SOBRE EL4 QUE TREBALLA L'AJUNTAMENT SóN DUTS A TERME AMB LA COL.LAB RACIó DELS SECTORS INTERESSATS. 1 �EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT, LA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE BARCELONA ACTUALMENT EN MARXA ÉS LA PROVA MÉS CLARA D'AQUESTA COL.LABORACIÓ, I QUE TÉ EL VALOR AFEGIT DE SER UNA INVERSIó DE LA CONFIANÇA QUE BARCELONA HA GUANYAT EN SI MATEIXA EN OCASIó DELS JOCS. SóN ELS PRINCIPALS OPERADORS I INSTITUCIONS PúBLIQUES I PRIVADES QUE S'HAN REUNIT ENTORN D'UNA INICIATIVA QUE L'AJUNTAMENT CONVOCA I AJUDA I QUE LES EMPRESES DUEN A TERME. LES CAMPANYES ABASTEN TOTS ELS SECTORS ON LA CIUTAT TÉ GRANS POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT: BARCELONA NEW PROJECTS PEL QUE FA AL SECTOR DE L'IMMOBILIARI, BARCELONA CENTRE LOGíSTIC, BARCELONA TURÍSTICA, BARCELONA CENTRE MèDIC, FAN COSTAT ï A LES CAMPANYES AMB ELS SECORS DEL COMERÇ, DISSENY, UNIVERSITATS, AUTOMòBIL I FARMACèUTIC-QUíMIC-ALIMENTARI. EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA, QUE S'ACABA DE POSAR EN MARXA AMB EL PROTAGONISME DEL PROPI SECTOR I LA INCORPORACIÓ DE L'EXPERIèNCIA OLÍMPICA, DEIX AMB UNA GRAN EMPENTA. BARCELONA HA DIVERSIFICAT LA SEVA OFERTA I EL SEU ATRACTIU AMB UNA COMBINACIÓ ESPECIAL DE TURISME URBá, CULTURAL I COMERCIAL. 12 �LA COL.LABORACIÓ INSTITUCIONAL ACABA DE TENIR, AQUESTS DARRERS DIES, DIVERSES CONFIRMACIONS: EN L'ACORD PER A LA CREACIa D'UN CONSORCI DELS TRANSPORTS METROPOLITANS, EN EL DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL LIC4U, I, SOBRETOT, AMB L'ACORD DE TOTES LES ADMINISTRACIONS IMPLICADES PER A POSAR EN MARXA EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGATI PER AL QUAL M'ESTIMO MÉS EL NOM DE BARCELONA EUROPORT. GOVERN, GENERALITAT, AJUNTAMENT DE BARCELONA I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS METROPOLITANSIPARTICIPEN EN EL GRAN PROJECTE k D'INFRASTRUCTURES I DE COMUNICACIONS DEL QUE DEPÉN QUE BARCELONA PUGUI AFRONTAR EL GRAN REPTE I OBJECTIU DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. EL PLA DEL DELTA O BARCELONA EUROPORT COM CREC QUE S'ACABARà DENOMINANT, CONSTITUIRà UÑA INVERSIó PÚBLICA DE 400.000 MILIONS DE PTS. ES A DIR PRàCTICAMENT LA MEITAT DE LA INVERSIó REALITZADA AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VA SER DE 900.000 MILIONS DE PTS. VULL RECORDAR QUE HEM AVALUAT L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIÓ OLÍMPICA A L'ECONOMIA ESPANYOLA -EN INVERSIó PÚBLICA I PRIVADA- EN 2,8 BILIONS DE PTS, PODEM PENSAR, DONCS, QUE L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIó'BARCELONA EUROPORT POT ARRIBAR A SER D'UN BILIó I MIG DE PTS. �HEUS AQUí DONCS, UNS ALTRES JOCS OLÍMPICS, UNA ALTRA GRAN OCASIÓ PER BARCELONA. EL PLA DEL DELTA, BARCELONA EUROPORT, CONSTITUIRà UN ELEMENT FONAMENTAL PER ASSOLIR L'ESTRUCTURACIó DE LA BARCELONA METROPOLITANA, LA BARCELONA REAL. { QUè SUPOSA EL PLA DELTA? ELGPLA DELTA SUPOSA ASSOLIR COMPE TITIVITAT I QUALITAT DE VIDA. COMPETITIVITAT, PERQUè ES IESENVOLUPEN LES INFRASTRUCTURES NECESSàRIES PERQUè BARCELONA PUGUI REALITZAR DE FET ALIJO A QUè ESTà DESTINADA: SER LA PORTA DEL SUD D'EUROPA. AIXò REQUEREIX AMPLIAR I MODERNITZAR L'AEROPORT, AMB ZONES INDUSTRIALS I DE CàRREGA, AMPLIAR EL PORT I LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES, ACABAR LES CONNEXIONS FERROVIàRIES -D'AMPLE EUROPEU- I D'AUTOPISTA. CAP CIUTAT DEL LITORAL MEDITERRANI DIPOSARà D'UNA PLATAFORMA TAN POTENT D'INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, LOGÍSTIQUES I ECONòMIQUES, TOTES JUNTES 1 ESTRUCTURADES PER APROFITAR LES ECONOMIES D'AGLOMERACIÓ. UN COMPLEX QUE APLEGARà EN UN RADI REDUÏT LES INSTAL.LACIONS *IRALS DE MONTJUÏC I PEDROSA, EL POLÍGON DE LA ZONA FRANCA, ELS EIXOS INDUSTRIALS DEL BAIX LLOBREGAT / MERCABARNA I LES NOVES ZONES DE TERCIARI AVANÇAT �QUALITAT DE VIDA. EL PLA DELTA INCORPORÀ, D'ALTRA BANDA, ACTUACIONS IMPORTANTíSSIMES QUE REPERCUTIRAN MOLT SENSIBLEMENT EN LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA. ES DONARà EL PAS DEFINITIU PER ASSOLIR EL TRACTAMENT ADEQUAT DEL? RESIDUS URBANS MITJANÇANT LA PLANTA D'ELIMINACIÓ PREVISTA. LA NOVA DEPURADORA PERMETRàQUE, FINALMENT, EL CURS BAIX DEL LLOBREGAT I LA SEVA DESEMBO b ADURA PUGUIN ASSOLIR LA QUALITAT AMBIENTAL NECESSàRIA PER MANTENIR LA SEVA RIQUESA BIOLòGICA I UN úS CIUTADà AVUI INEXIS'trENT. L'àREA DE BARCELONA RECUPERA UN TRAM DE LITORAL MÉS EXTENS QUE EL QUE ES VA RECUPERAR A LA VILA OLÍMPICA. I FINAIMENT S'ESTRUCTURA UN ESPAI AVUI TRINXAT I DEGRADAT QUE HA DE SER, SENS DUBTE, EL GRAN PULMó VERD DEL LITORAL DE BARCELONA. FA UNS ANYS VàRpM PROPOSAR TREBALLAT PER RECUPERAR EL LLOBREGAT PER A L'úS CIUTADà. MOLTS HO VAN CONSIDERAR UTòPIC. AQUEST ÉS EL PRIMER PAS. SI ELS JOCS OLIMPICS VAN PERMETRE PLANEJAR I COMENÇAR A CONSTRUiR LA BARCELONA DEJ SEGLE XXI, EL PLA DELTA HA DE CONTRIBUIR DECISIVAMENT A FER-LA POSSIBLE. 15 �EL "GIR LOCAL" NO VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERèNCIA SENSE UN APUNT DE TIPUS POLÍTIC. TOTA L'OPERACIO ESTRATEGICA BARCELONA 2000 NO ES POSSIBLE SENSE LA COL.LABORACIO INSTJTUCIONAL A LA QUE M'HE REFERIT. BARCELONA TORNA A SER UN GRAN PROJECTE PER A CATALUNYA I PER ESPANYA. L'EUROPORT ES UN PROJECTE DE REFORÇAMENT ESTRATEGIC DE L'AREA MEDITERRANIA EN 14 NOVA EUROPA QUE AVUI S'UNEIX ALHORA QUE S'OBRE CAP A L'EST I CAP AL NORD ESCANDINAU. BARCELONA, EN UN ALTRE SENTIT, PARTICIPA EN UN MOVIMENT GENERAL DE LES CIUTATS EUROEES CAP AL QUE NOSALTRES EN DIEM AQUI UN "GIR LOCAL", QUE i{IO ÉS ALTRA COSA QUE L'APLICACIO DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIAIIETAT PROCLAMAT EN EL TRACTAT DE LA UNIO EUROPEA, O TRACTAT LE MAASTRICHT. BARCELONA PARTICIPA EN AQUEST MOVIMENT I CONTRIBUEIX A LIDERAR-LO. ÉS UNA EXIGENCIA DE LA NOVA POLITICA EUROPEA, PERO TAMBÉ HO ES DE LA NOSTRA TRADICIO MUNICIPALISTA. ES TRACTA D'ACOSTAR LA SOLUCIO DELS PROBLEMES AL NIVELL ON AQUESTS ES PUGUIN �AFRONTAR DE MANERA MÉS EFICAÇ I MOLT SOVINT AQUEST NIVELL ES EL LOCAL. EL GOVERN I LA GENERALITAT SABEN PROU BÉ QUE ELS AJUNTAMENTS SON SERIOSOS EN LA DEMANDA DEL "GIR LOCAL", QUE CADA VEGADA HI SEREM MÉS EXIGENT1. EL "GIR LOCAL" ÉS TAMBÉ UNAiEXIGENCIA DE LA RENOVACIO DE LA POLITICA DEMOCRATICA QUE AQijJEST PAIS ESPERA. L'OPERACIO '92 ENTORN DELS JOCS I ARA LA NOVA OPERACIO 2000 ENTORN EL PLA DELTA DEL LLOBREGAT SON UNA MOSTRA DEL QUE HAURIA DE SER EN TOTS ELS AMBITS DE GOVERN EL "GIR LOCAL": PROTAGONISME DE LES ADMINISTRACIONS MÉS PROXIMES EN EL DISSENY I EN LA GESTIO DE LES POLITIQUES. UNA NOVA COMPLICITAT VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERENCIA AMB UNA INVITACIO A MANTENIR LA CONFIANÇA EN LES NOSTRES PROPIES POSSIBILITATS I A RENOVAR LA COMPLICITAT C UTADANA EN SUPORT DEL PROJECTE BARCELONA. UNA CIUTAT QUE HA TINGUT UIT EXIT TAN GRAN COM EL DELS JOCS DE 1992 NO POT CONFORMAR-$E AMB EL QUE TÉ, SINO QUE HA �D'ASPIRAR A TOT EL QUE P TENIR. UNA ALTRA COSA SERIA RENUNCIAR AL SEU FUTUR. PARLAR DE LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000, PERMETIN QUE INSISTEIXI EN EL QUE HE DIT AL COMENÇAMENT, ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS CIUTAT. MOLTES GRACIES. OLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4280 Title A name given to the resource La projecció de Barcelona cap a l'any 2000 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bcn ha estat una de les cinc ciutats europees que ha merescut l'atenció del Le Monde. El gran repte és convertir-se en la porta del Sud d'Europa. Bcn ha amplitat la seva oferta d'acollida i de serveis, s'ha consolidat com una ciutat interessant per a l'inversió, la producció i les activitats econòmiques. Carrers i places, serveis socials, seguretat, Procivesa i coordinació amb altres agents públics i privats. Diagonal Mar, Poble Nou, Plaça de les Glòries, Polígon Pedrosa, Montjuic 2, TGV, TAV. Barcelona: New Projects, Centre logístic, Turística, Centre Mèdic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fòrum FIATC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Cultura Infraestructures Acció política Barcelona Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1375/19940225d_00612.pdf 0d4d1bfc337f4be414931147f552ba04 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt ��E5 FEB ' y 4 10:39 C.CULTURP CONTEP1PORRNIR 4120520 jj Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Casa de Cantar Montalegre, 5 08401 Barcelona Tel,fons: (93) 412 07 81 / Telefax: (93) 4) 2 05 20 82 DATA / DATE: 2,5r 2 DESTINATARI 1"94 • REMITENT DESTINATARIO DESTINATION REMITENTE DESTINATAIRE EXPEDITEUR SENDER sr. ^,tvi- muijoa 402 7532 ..^..AX: *k** w w,k * t** t * & e**,t* ,r '~ FAX: 412 05 20 Te1éfons: *1r,e*, t ,t w e 412 0 7 81 412 07 82 **xx *,4**w4*»*f *xV, raer t*x* *,r *rt +r*w,k,t*x Després d'aquest full enviem Después de seta hoja mandamos After this sheet we are sending Aprés cette feuille nous envoyons +k fulls més. hojas más. sheets more. feuilles plus. *w ,e t* �25 FEB '94 10,40 C.CULTURA CONTEMPORANIA 4120520 EL PRESIDENT DE LA DIPUTAcIG DE BARCELONA Inau-uració Centre de Cultura Senyor vice- president de l overn, alcalde de Barcelona, ministra de Cultura, conseller de ultura,amigues i amics, compi- pensar que tots els presenta compartim la sensació d'estar articipant e un d'aquells actes excepcionals sobre els que no pot prevaler ni la indiferència ni el murmuri. Aquesta singu aritat, rese . 'ada per MaJ.raux ale actes mitjançant els a1= l'home arr.nca al una c-sa de la mort, crec que es peraectament apli able a aquesta linauguració. Això és el que fe exactament avui, evitar la mort, la desaparició, de la valia Casa neva vida com a Casa de Cultura. de la Caritat % donan Em z 1/u0 Aquest edifici va acomplir com á Cas de Caritat i durant més d'un segle una tasca decisiva en l'atenció social del pals, deixant una emprempta encara viva en el record de malta ciutadans. Entre nosaltres són presente avui un bon grup ti\t‘ d'ex - asilats de la Casa Provincill de Caritat que viuran a ben segur a quest acte amb la nostalcli4 de veure passar e l darrer full e la història d'una institució ;que els va acal ir en la seva nfantesa i amb l'emoció de saber que seguirà n peu aquest ement de referència de les seves vivències de jov ntut. ir 41. IUMV4,1 primer full del canvi de la Casa de Caritat va passar-se ja fa 35 anys, en ser rellevada per les Llars Mundet; un trasllat que va condemnar aquest conjunt situ t en el cor de Barcelona a una etapa d'indecisió i precarietat. El s �LJ 1 LL -"^ 1C1 • YCl 4. \+VL I V I\fl '.+VI 1! LI II VI \fll 11f1 "11LtJJLV EL PRESIDENT nZ zw nIPÜTAció DE F3.4.,RCT:LOxaA, spectacularment Avui, el vell recinte, convenientment enovat, renovat, diria jo, s'estrena 1 com a Ce re de Cultura Contemporània amb la voluntat d'oferir i,4 Bar lona, a Catalunya, arta i crítica sobre a tota Espanya, un espai per a la '`reflexió a ' 7n (i 1 totes les manifestacions rer~tq propies . Una oferta estretament lligada a la fidelitat a la tradició coamopolita de la Mediterrània. rG• mi-ecz de" t dee les Ciutats un agosarada.sÉprimer el e !'s a,aposta gosarada La Ciutat centre cultural d'aquestes caracteristiques al món. És, doncs,'en ell mateix, un acte d'afirmació d'una voluntat de lideratge cultural; - un projecte ambiciós, considerada l'ambició com a primera condició per 4, renovar la vocació de lideratg que el nostre país i la seva capital han tingut sempre. És de superar una llarga i necessària etapa de recuperació de la nostra identitat nacional, d'aprofundiment de la convivència, de superació de les urgénciea culturíïa i històriques. Som una nació que té la força i. la vitalitat, expressades per la seva capital en nom i representació de tantes i tantes ciutats, per Optar . serosament a aquest lideratge. ^, ^nl,^• ni:: A diferència altres cent s c ltura].s una abms^^t part de les seves sales theilff buides' Expressament buides. En aquesta opció el gran '' desaf i atent del Centre. Arró enep ermetrà ter arribar a BarCel na , - grane esdeveniments culturals del món gràcies a la nostra:` en( els més prestigiosos circuits internacionals. C11:► 1"141 �25 FEB '94 10 : 41 C. CULTURA CONTEMFORANIA 4120520 F.^ c^^:l t^iÓ^F 24:e: 4 PRESIDENT Jan LA .A. DIPUTA-CIÓ DE BARCELON El buit material dels interiors de la Ciutat de les Ciutats, donarà lloc a un exercici permanent de creació i destrucció, de reconstrucció periódica d'estructures, imatges i continguts per millor conéixer i difondre la vitalitat creadora de la ciutat. En virtq de la dimensió universal de la cultura que tots professem, cal entendre-ho com un homenatge en aquells que creuen que la reconstrucció periódica deis temples és la garantia de la seva eternitat. x si això no fos exactament així, us vull demanar com a president del Consorci rector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la vostra complicitat per tal de donar resposta al desafiament que suposa aquesta Ciutat de les Ciutats. A mi m'agrada pensar que aquest centre seria el lloc idoni per que Marco Polo descrivTs al gran Khubilai les ciutats invisibles que per elle inventó Italo Calviflo. La sala on exposar-hi el mític atles de totes les vers de ciutats deque 1'unl disposava el Gran Khan en el que s'h s'hi podia trobar fins 1 tot les formes de les ciutats que encara no tenien ni nom ni forma. En aquell atles, al costat de Constantinoble, Jerusalem, Samarcanda, hi devia figurar /ben segur(Barcelona, A quin altre lloc podia abrir-se un centre especialitzat en el fenòmen cultural i social de la ciutat si np a la Barcelona de finals del segle xx? Quin altre lloc més adequat que la Ciutat de les Ciutats per ! 1! donar resposta a les inqutuds del propietari del legendari atles qui deia: Les ciutats creuen qué só n obra de la ment o de l'atzar, perd n3 1' un ni l'altre són suficients •er els seus murs. D'una ciutat no set maravelles, sindede k 0,5 s)e''. �L.! r LD 41GkJJGU r.J E^ PRESIDENT 3aE I,." DIPUTACIÓ 3]E 13..4.1tC,ELONA. Modestament, volem mantenir viva la llegenda. Ag osaradament, com a aula magna per descabdellar regles que expliquen la Eerga creadora de les ciutats. proposem aquest Centre lea (Aviat farà tres anys que amb l'alcalde Maragall inauguràvem el Palau Sant Jordi, la construcció del qual havia estat finançada majoritàriament també per la Diputació de Barcelona. El Palau Sant Jordi és avui l'orgull de la ciutat i de l país, el record d'uns Joca ©limpics que varen impressionar el món. En aquella inauguració vaig qualificar el palau com un monument a la col.laboració del conjunt dels ajuntaments barcelonins amb e3. repte olimpie de la capital de Catalunya. Avui, bé podriem dir que Barcelona respon a aquell acte de cooperació tot obrint las portes a un centre de codificació i difusió de la cultura del municipalisme de la que tots els ajuntaments en són J1 protagonistas. En obrir les portes d'aquest primer gran equipament cultural de la Barcelona post-olímpica, santo la mateixa emoció de la jornada inagural del Sant Jordi, i no només per tractar-se d'una gran inversió pública de la Diputació'de Barcelona, sino per la plena consciencia d'estar col.laborant amb fets concrete a combatre una onada de precipitat i injustificat pessimisme sobre el present i el futur de Barcelona. Tia convido a fer vostre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Que els ciutadana siguin els primers a la Ciutat de les Ciutats i que aquest sigui, como ho és la ciutat real, un i exemple de llibertat, tolerància i creativitat. Moltes grades. �25 FEB '94 10 : 43 C.CULTURA CONTEMPORHNIA 4120520 r. b Autoritats, senyores, senyors Aquests dies he explicat moltes vegades què és aquest centre. Probablement molts de vosaltres ho haureu llegit o sentit en els mitjans de comunicació que tan generosament ens han tractat. No hi tornaré, per no avorrir-vos amb la reiteració i perquè, tanmateix, crec que ser á el pas del temps, el desenvolupament de la nostra activitat, el que millor dirá que és aquesta casa, si ha estat el que voliexn que fos i si tenia sentit el que ens hem propossat. Ara, el que voldria és oferir el Centre a la ciutat. Aquesta casa, la Antiga Casa de Caritat, que ha deixat petges en els cossos i en les animes d'alguns aci presents que hi varen pasar la seva infancia, que está plena de memoria i de vivencies personals, torna a la ciutat reconvertida en Centre cultural. Un edifici que, d'acord amb el projectelPirión/Viaplana, fa bones les paraules del poeta: m'eacamel nou, m'enamora el vell. Era una illa bancada al mig del Raval, un lloc d'assistencia', pero també, e reclusió on s'hi arribava per necessitat i on es patien dures exigències disciplinaries. Ara será un espai obert, en un barri que surt del seu aïllament i que, dia a dia, es va obrin a la �rLD D4 vpsniu.n 1 • 1 ciutat sencera. L'antiga Casa de Caritat i el nou Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona, tot forma part d'aquest ens complex que anomenem ciutat. Les ciutats son l'obra humana per excel.léncia, ens diu l'antropòleg Lévi Strauss, per tant són camins retorçats que mai no s'escriuen d'una manera recta. 1 em sembla que no és casual que Barcelona sigui la primera ciutat que es planteja un Centre cultural que fa del concepte propi de ciutat el seu tema. Aquesta Barcelona, burgesa mercantil, amb vocació universal, en la qual el poder politic ha anat generalment!escás, és, si em permeteu el joc de paraules î amb totes les reserves respecte de la paraula puresa, una ciutat cívicament pura, encara burocràticament poc contaminada. 1 qui sap si aquesta és, justament, la seva xispa. A l'obrir e j. Centre inauguren també la primera exposició própia,1 ideada per Albert Garcia Espuche iproduida pels serveis d'aquesta casa. "Ciutats: del globus al satèl.lit" es tan una manera de presentar 1 el tema del Centre com una expressió del estil rigorós i pedagógic que volem que caracteritzi la nostra feina. Ens apropem a ciutat desde l'aire, des d'on es descobreixen prou les seves contradiccions, la seva rápida evolució contemporania, per presentar globalment aquest objecte que, próximaient, amb l'exposició conjunta �GJ f LD 7 4 l^J • 44 L. ^^VL I VtCh'1 LVIY i GI II -VECH^ 71t-I 41G1J.>G!'J amb el Pompidou començarem `a visitar desde dins. Mentre aquest Centre es construía, hem vist com, no gaire lluny d'ací, als Balcans, al cor d'Europa, una vegada més, determinats poders practicaven la destrucció sistemàtica de les ciutats. No és nou ni rar. Dubrovnik i Sarajevo! s'han convertit en símbols d'allò més noble que representen les ciutats: la memòria i la convivènciaen la llibertat. Cíclicament apareixen forces disposades a acabar amb una i altra. I no podem oblidar que Barcelona va patir un primer assaig de destrució aérea de una gran ciutat, preludi del que passaria després a Rotterdam, a Coventry i a tantes altres ciutats durant la guerra europea. Per això cal defensar les ciutats, sempre, pera especialment ara quan el "model serbi", el que pretén negar la diversitat, s'estén amb força contaminant per tot el continent. Des de la Barcelona vella, aquesta inauguració es també un record solidari per treure a les ciutats iugoeslaves de l'oblit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4281 Title A name given to the resource Inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Convertir el Raval en un gran centre cultural. L'afirmació de Bcn com a capital cultural catalana i com a l'altra capital d'Espanya i com una de les ciutats europees de la cultura només serà possible amb la co|laboració entre les instituacions i amb el suport decisiu de la ciutadania. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Art Model social Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1376/19940303d_00613.pdf 7c4ed753d814a86cafa79c6c15b548e0 PDF Text Text Paraules de benvinguda de l'Alcalde al President de la República Argentina, Carlos S. Menem Saló de Cent, 3 de març de 1994 ESTIMADO PRESIDENTE, ES PARA NOSOTROS UNA GRAN SATISFACCIoN DAROS LA BIENVENIDA A BARCELONA. EL GOBIERNO DE LA CIUDAD OS SALUDA EN ESTE HISTÓRICO SALO DE CENT, SÍMBOLO DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE LA VOLUNTAD DE AUTOGOBIERNO DE LOS BARCELONESES.. LOS LAZOS DE UNIóN ENTRE¡NUESTROS DOS PAÍSES HAN TENIDO SIEMPRE UNA FUERTE EXPRESIÓN EN BARCELONA, PUERTO DE EMBARQUE DE MUCHOS CATALANES QUE HICIERON LAS AMERICAS O QUE TUVIERON QUE SUFRIR EL EXILIO Y, POSTERIORMENTE, PUERTO DE ACOGIDA DE MUCHOS ARGENTINOS QUE HUÍAN DE UN REGIMEN QUE NO RESPETABA LAS LIBERTADES QEMOCRáTICAS. 1 �LOS AVATARES DE LA HISTORIA LLEVARON A NUESTROS CIUDADANOS DE UNA A OTRA ORILLA EN BUSCA DE LA LIBERTAD Y LA DIGNIDAD O DE OPORTUNIDADES ENCONTRARON EN SUS PAISESIDE ORIGEN. PERO DEL DOLOR DEL EXILIO O QUE MáS NO ALLá DE LA LEJANíA GEOGRáFICA, E INCLUSO DE LA SOLIDARIDAD CON QUE UNOS Y OTROS FUERON RECIBIDOS, ES EVIDENTE QUE ESTE TRASVASE HA PERMITIDO ACERCARNOS Y CONOCERNOS MEJOR. BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA CLARA VOCACIóN MEDITERRáNEA Y EUROPEA. ÉSTE ES NUESTRO MARCO GEOGRáFICO, CULTURAL Y ECONÓMICO. PERO ELLO NO ES OBSTáCULO PARA QUE BARCELONA SIENTA TAMBIÉN, MáS ALLá DE TODA RETÓRICA ESTÉRIL, UNA DECIDIDA VOCACIÓN AMERICANA. LA HA TENIDO HISTÓRICAMENTE Y LA MANTIENE. Y EXTIENDÉ, EN TANTO QUE CIUDAD ABIERTA, UN ALIENTO DE FRATERNAL SOLIDARIDAD HACIA LOS PUEBLOS DE LA+AMÉRICA LATINA -Y MUY PARTICULARMENTE HACIA LA ARGENTINA Y LA CIUDAD DE BUENOS AIRES. BARCELONA, PUERTA SUR DE EUROPA, TIENE LA VOCACIÓN DE SER LA PUERTA DE ENTRADA DE LA ECONOMÍA LATINOAMERICANA ANTE LAS; FRONTERAS, NO SIEMPRE ABIERTAS, DE LA UNIÓN EUROPEA. �UNA UNIóN QUE SE AMPLIA EN ESTOS DíAS HACIA EL NORTE Y HACIA LA EUROPA CENTRAL, Y ANTE LA QUE ESPAÑA TIENE EL DEBER DE LLAMAR LA ATENCIÓN TANTO SOBRE EL ESPACIO MEDITERRáNEO -DONDE EXISTE UN POTENCIAL DE CONFLICTIVIDAD ANTE EL QUE DEBEMOS ACTUAR SIN DEMORA- COMO ANTE LA REALIDAD EMERGENTE DE LA AMÉRICA LATINA, QUE ESTá DEJANDO ATRáS, NO SIN DIFICULTADES, LOS AÑOS SOMBRÍOS DE LA DEUDA EXTERNA Y EL DECLIVE ECONÓMICO. PRUEBA DE NUESTRA VOCACIóN AMERICANISTA ES LA SOLICITUD PARA QUE BARCELONA SEA LA SEDE DE LA FUTURA OFICINA EUROPEA DEL BANCO INTERAMERICANO DE DESARROLLO (BID), QUE HE DIRIGIDO A SU PRESIDENTE, DON ENRIQUE IGLESIAS, Y QUE CUENTA CON EL APOYO DEL GOBIERNO ESPAÑOL. EL PUERTO, EL AEROPUERTO, LA ZONA FRANCA Y LA FERIA DE MUESTRAS DE BARCELONA SON, JUNTO A LA CáMARA DE COMERCIO LOCAL, POTENTES INSTRUMENTOS PARA ASEGURAR LA PRESENCIA DE LA ECONOMÍA ARGENTINA EN EUROPA. LA DELEGACIÓN DE EMPRESARIOS QUE OS ACOMPAÑA, PRESIDENTE, ENCONTRARá EN LOS RESPONSABLES DE ESTAS INSTITUCIONES TODO EL APOYO QUE VUESTRO PAÍS SUSCITA EN BARCELONA CON LA MAYOR NATURALIDAD. �POR OTRO LADO, LA EXPERIENCIA DE BARCELONA EN TECNOLOGÍAS URBANAS Y EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, SON UN CAPITAL ACUMULADO AL QUE ARGENTINA, Y MUY PARTICULARMENTE BUENOS AIRES, i PUEDE Y DEBE ACUDIR. DESDÉ AQUí, SEÑOR PRESIDENTE, OS OFRECEMOS TODA NUESTRA COLABORACIÓN. UNA COLABORACIÓN QUE BARCELONA SUPO ENCONTRAR EN DOS áMBITOS QUE SI VOS QUERÉIS, PRESIDENTE, SON MENORES, PERO PARA NOSOTROS ABSOLUTAMENTE ENTRAÑABLES. DOS CIUDADANOS ARGENTINOS QUE HICIERON DE BARCELONA SU SEGUNDO HOGAR HAN ESTADO ÍNTIMAMENTE LIGADOS, DESDE FACETAS DISTINTAS, AL REENCUENTRO QUE BARCELONA EXPERIMENTO CONSIGO MISMA EN DE LOS AÑOS DZ RECUPERACIÓN LA DEMOCRACIA. EL PRIMERO DE ELLOS, UN DISEÑADOR GRáFICO, AMERICA SáNCHEZ, DISEÑÓ EL LOGOTIPO DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LOS JUEGOS DE 1992, CONTRIBUYENDO CON ELLO EN DAR A CONOCER AL MUNDO LA REALIDAD DE UNA CIUDAD, CREATIVA E IMAGINATIVA. EL OTRO, DESAPARECIDO DEMASIADO JOVEN, FUE EL RUMBERO ARGENTINO-CATALáN "GATO" PEREZ. ÉL CANTÓ, INDISTINTAMENTE EN CASTELLANO Y EN CATALáN, A 4 �NUESTRA CIUDAD. TAMBIÉN CON SU RITMO Y SU ALEGRíA, BARCELONA RECUPERÓ SU PASO. ES ESTA BARCELONA RENOVADA, CATALANA Y ESPAÑOLA, EUROPEA Y LATINOAMERICANA, LA QUE OS RECIBE HOY. SED, DE NUEVO, BIENVENIDO. MUCHAS GRACIAS. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4282 Title A name given to the resource Benvinguda al President de la República d'Argentina Sr. Carlos S. Menem Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sol.licitud de Barcelona com a seu de la Oficina Europea del Banc Interamericà de Desenvolupament, BID. Cooperació Bcn - Argentina. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Història Territoris Acció política Argentina Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1377/19940304d_00614.pdf 5c0d37509688a6452e7e8818f84f83bd PDF Text Text NOTAS PARA LA INTERVENCIÓN DEL ALCALDE 1. La crisis del sector del automóvil en Europa, analizada desde un punto de vista regional, afecta básicamente a dos tipos de zonas: las de tradición industrial transformadora, que han recibido importantes inversiones desde los años 30 en la Europa más avanzada y desde los 50 en la periférica y, por otra parte, las zonas en las cuales las decisiones de inversión han sido más tardías con respecto al ritmo de gran crecimiento del mercado iniciado en los años 60. Enïel segundo caso el impacto de la crisis actual tiene una incidencia porcentual mucho más fuerte y las soluciones son más complejas, pues está todavía en la etapa de creación de un tejido industrial basado en los proveedores del sector. (Es el caso español de Linares, o lo que pasaría en Vigo e incluso en Valladolid, en caso de crisis de las empresas instaladas). 2. Las soluciones técnicas que son aportadas en la crisis del sector (que hace coincidir hoy en día un factor cíclico económico con los factores estructurales del sector europeo) conducen a una �política de inversiones fuera d_e__Eu *ropa y de empresas. internacionalización de nuestras alternativa Esta tiene indudables beneficios a medio plazo, pero a corto plazo es contradictoria con el mantenimiento de los puestos de trabajo en las fábricas menos productivas y, al mismo tiempo, por el hecho de desplazar capitales a inversiones fuera de las fronteras, dificulta la utilización de posibles plusvalías para operaciones de reconstrucción local del tejido industrial y de ocupación. 3. Por otra parte, en la medida en que la competitividad exige la utilización, cada vez más masiva, de las técnicas del "just-in-time" y del concepto de parque de proveedores anexos a la fábrica central, el impacto de la crisis afecta también al amplio tejido del sector auxiliar creado entorno a las primeras instalaciones. Otras razones tecnológicas ponen en evidencia el tema: la dráma4ca reducción del número de piezas de los automóviles por razones económicas y de posterior reciclaje para favorecer las políticas medioambientales y preservacionista, deja un espacio muy reducido a la industria auxiliar tradicional, que vende piezas de 2 �carácter independiente o no ensambladas directamente en el proceso productivo. Esta situación crea un elemento de conflictividad -la la reducción de muy fuerte; interregional 4. producción por falta de demanda y por mejora del proceso tecnológico conduce a una situación de competitividad extrema: políticas de nacionalización de suministros a cambio de 'luna reducción de los puestos de trabajo, políticas de reconcentración de f la producción en las instalaciones en los países de origen del capital, políticas de creación de centros logísticos para el transporte de mercancías. A fin de cuentas, políticas que tiendan a reducir el impacto aprovechando la misma dinámica del cambio de producción. Los limites se encuentran en que estas soluciones van dejando de serlo a medida que se profundiza en la crisis, ya que las oportunidades son cada vez más pequeñas para aquellos que llegan más tarde. 5. Así pues, imaginativas si las soluciones han de ser ue os_--m-}nim-izar más e l imp cte-- y aprovecharlo para empezar una etapa conjunta con el desarrollo sostenido. Por un lado el refuerzo de la �obligatoriedad de un reciclaje permitirá la instalación de plantas de recuperación que pueden aportar un gran número de puestos de trabajo. Aprovechar espacios obsoletos de la industria del automóvil para la instalación de estas plantas es un tema a tener en cuenta. Por otro lado impulsar fuertemente la línea del vehículo ecológico y urbano. Una política consensuada antre fabricantes y autoridades locales y regionales puede conducir a una reactivación del mercado ligado a condicionamientos del uso del automóvil en los los núcleos urbanos. No se trata tanto de luchar contra automóvil en la ciudad sino de hacerlo menos conflictivo. Ampliar el ciclo del automóvil con su reciclaje, forzar un nuevo mercado cambiando las condiciones de uso y aprovechar el cambio del sistema de producción y distribución para mejorar y ampliar las infraestructuras logísticas de distribución (y los sistemas de just-in-time para mejorar y ampliar las redes de telecomunicaciones), juntamente con el aprovechamiento económico, si es posible, de los espacios obsoletos, son las herramientas de uso más generalizado. �la Otra alternativa tradicional ha sido __ ----reconversión de personal abriendo el espacio del 6. sector de servicios y, especialmente, los servicios , de baja calificación. La renovación a gran escala de este sector no permite demasiado optimismo para esta alternativa. A pesar de ésto el incremento del turismo, en general, y del urbano en particular no puede ser olvidado como una alternativa posible para un pequeño sector de los trabajadores. 7. Con todo, estamos hablando de la recuperación de un número de puestos de trabajo entre el 25 y el 35 % de los que se han perdido. Para el resto, en que otro 25% puede pasar a la jubilación anticipada, el problema subsiste, dada la dificultad de reconversión hacia sistemas de alto valor añadido ligados a las industrias emergentes o de crecimiento actual. Por lo tanto es preciso abordar una doble estrategia en profundidad. Por un lado ha de hacerse una prospectiva real para determinar los límites ■--,, estructuralesae_la_çrjzsily aprovecharl probable cambio de signo del ciclo economico para crear condiciónes... para una política industrial alternativa �que incluya reciclaje de–per.s_onal y, de una manera u ----otra, prime la contratación_de personal proveniente —simultáneamente, significa, Esto del sector. ---( 1 orientar, cada vez más, la! formación de nuevos 1 profesionales y trabajadores en el campo de los I sistemas de alto valor añadido, especialmente el nuevo mercado de las "autopistas de la información" y las industrias ecológicas, ya que los puestos de trabajo más tradicionales han de ser ocupados por personal proveniente de los sectores en crisis. 8. La profundidad de la crisis es tan grande que cualquier política regional ha de hacerse en un marco europeo. La creación de un programa específico para ayudar a la reconversión de regiones afectadas es indiscutible pero esta ayuda no sólo ha de ser financiera sino que, tal como se ha dicho, ha de llevar sistemas cruzados/que combinen políticas de inversiones y procesos tecnológicos. No se trata de utilizar la legislación medioambiental como un nuevo sistema proteccionista y ampliador del mercado. Se trata, también, de aprovechar una situación conflictiva para hacer un salto cualitativo. 6 �9. La salida de la crisis e existe un entorno más viable en donde urbano con una red industrial diversificada. Como se ha apuntado ya al principio, en España, las zonas donde industrias del automóvil la decisión de instalar se detiió al atractivo de la mano de obra barata (caso Santana-Suzuki en Linares) de atravesando por graves problemas están sin desindustrialización, otras alternativas disponibles. 10. La combinación mantenerse en reequilibrio las indudtria-servicios ciudades. debe Son un factor de social y económico. Los servicios avanzados a las empresas tienen un alto valor añadido: diseño, software, pubjjicidad. 11. La formación profesional y la investigación es primordial. Ni los recursos naturales ni siquiera los de capital van a tener en el futuro una importancia tan decisiva como el grado de formación profesional y de know-how. La existencia de centros de investigación avanzada (universidades) cerca de las localizaciones industriales es también fundamental. �Los poderes públicos deben fomentar la 12. cooperación con el sector privó ó y la búsqueda de soluciones mixtas. Es el caso de la conferencia Eurociudades-Euroempresas, que se celebrará en juni .-en'Barcelona por manda-fa de la red de Eurociudades, y que reúne a empresas y administración. 13. Pero sobre todo las ciudgdes deben aportar una visión estratégica, que vaya más allá de las urgencias tácticas de los distintos actores económicos y sociales (industria, sindicatos, etc), mediante la elaboración de planes que delimiten los sectores dónde cabe actuar y diseñen las líneas de futuro de la ciudad y su zona de influencia. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4283 Title A name given to the resource Red Española de Ciudades del Automóvil (RECA). Notas para la intervención del Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Model social Acció política Red Española de Ciudades del Automóvil Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1378/19940316d_00615.pdf a7788afb435b0cc13b05214ed36ac477 PDF Text Text Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Visita a l'Institut de Batxillerat Sant Josep de Calassanç (16/3/94). Sumari La intervenció de l'Alcalde davant dels estudiants podria de seguir aquest esquema: O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita: a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants. 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al!món i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelona en els darrers anys. els preus i les oportuni- c) La promoció de la ciutat, tats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona dels noranta. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i 1'ater!ció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. Í b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat Gom a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. 1 iAL.G At GtA ^ Ftac,pi^trrs MAR 1C9-4 1 [ ro d'Ft14radn 3 ^^ ^ _ �En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Però la pau que es bviu a Sarajevo és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora. Però ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides. El nostre futur és també un altre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar ahir presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. �b). El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb uma crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització citáis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme un4 transformació profunda de la ciutat en pocs anys que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava 14 ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats ï avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris del món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives , de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona l mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat ï millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més important és que la ciutat ha après una nova 5 �manera de gaudir de la ciutat i això és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. - Com us deia abans, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. - Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts dels voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. En els darrers anys, la ciutat - i el país - s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. 6 �Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuació municipal ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los baixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Aixà és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el quq fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 7 �I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. Atur registrat Barcelona Barcelona Catalunya Provincia Espanya 31/12/89 9,6 12,0 11,6 16,2 31/12/90 8,9 11,3 10,9 15,6 31/12/91 9,1 11,0 10,7 15,4 31/12/92 9,9 11,7 11,2 15,5 10,9 12,9 12,4 16,5 31/6/93 Font: Barcelona Economia n° 19. Atur registrat Barcelona % atur juvenil Regió I % atur juvenil (16-24 anys) (16-24 anys) 31/12/89 70.642 21,7 206.416 26.6 20,8 195.864 25,6 Í 31/12/90 66.238 31/12/91 66.295 20,0 190.669 26,0 31/12/92 69.491 20,2 198.650 26,8 31/6/93 78.251 21,1 226.181 28,2 ^ Font: Barcelona Economia n º 19. Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de �competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millori de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pe] vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d). Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat, tenim el desafiament - i la gran oportunirtat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa Càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostr a t que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. di 9 es dóna poder - i això vol dir �recursos a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè li són pròxims, sap com resoldre'ls. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han resolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: Més qualitat de vida (menys soroll, més espais verds, més platges, Inés transport públic, més carril bici) . - Més manteniment: una ciutat transformada s'ha de mantenir. - Més neteja: estem millor que no estàvem i millor que altres ciutats, però estem encara molt lluny de la implicació directa dels ciutadans en la mesura en què ho hauríen d'estar. - Més cultura. Com ja dit al començament de la meva intervenció la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. El mes passat vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el 10 �MAC.BA i les sales destinades al Romànic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur una nova col.lecció de pintura holandesa, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà d'aquí a pocs anys un l actiu centre musica . Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat culturll ens ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la cultura ens fa més lliures. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. 11 �~ Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut VISITA DE L'ALCALDE A UN INSTITUT CENTRE: I.B. ST. JOSEP DE CALASSANÇ ADREÇA: C/ SANT QUINTÍ 32-50 TELÉFON: 436 89 03 NOM DIRECTOR: MIQUEL NISTAL NOM PROFESSORA AMB QUI HEM PARLAT: M{ TERESA QUINTANA (RESPONSABLE DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS) DATA I HORARI CONFERÈNCIA: DIMERES 16 DE MARÇ, 10.00 h ASSISTENTS: 200 ALUMNES DE COU LLOC: SALÓ D'ACTES ALCAL DIA L I Rebiatre No d'{E a*rgda 35 3 ^ �Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut RELACIÓ DE MATERIALS ADJUNTS 1. Memòria Programa Joves Estudiants curs 92/93 2. I.B. St. Josep de Calassanç curs 93/94: utilització dels recursos municipals per part de l'Institut. 3. Programa Cultural elaborat per l'I.B. St. Josep de Calassanç curs 93/94 i subvencionat per l'Ajuntament. �Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut I.B. ST. JOSEP DE CALASSANÇ CURS 93/94 PROGRAMES CULTURALS Subvenció curs 92/93: 236.750,-ptes. Aquest curs 93/94 han fet demandes de subvenció pel Programa Cultural Venen realitzant Programa Cultural des de fa 8 cursos Així mateix han tingut Punt d'Informació des de fa 8 cursos ORIENTACIÓ PROFESSIONAL El nombre total de xerrades d'orientació professional que es van assat va ser de 14 amb un total d'alumnes de 630. realitzar el curs MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS - L'I.B. St. Josep de Calassanç és un dels centres amb més presència en les diferents edicions de la Mostra. En la dels anys passats van pa rt icipar en els àmbits de: graffitti, música clàssica, fotografia, disseny, còmic i arts plàstiques. ASSOCIACIÓ D'ALUMNES - L'Associació d'Alumnes de Centre està en procés de formació ��1 Memória Curs 1992- 1993 ° W PROG ES D'ACTWITATS CULTURALS 54 centres ncn reaut subvenció del Programc d'Activitats Culturals amo un import toral de 11 931.085 ptes. Lo mitja de Íes quals ha estar de 220.946 pres. amb quantitats que oscil.len entre les 98.000,- ptes. i les 475.000 ptes. S Z les subvencions per projectes específics s'han :nciós dins de les subvencions globals ais centres que els han presenta?. ° PLA D'EXTENSIÓ INFORMATIVA OL • Punts d'informcció a 42 centres, shon otés les sal.Íicihuds arnbades dintre del termini de preservació i s'han priortzat aquelles en qué l'ex periència d'altres cnys i deis informadors així ho acon$eliovc. Q 111 • Ei nombre total de consultes ha esta? de 25618, dividides per districtes tal com segueix: DISTRICTE I CIUTAT VELA 3.376 DISTRICTE II EIXAMPLE 1.363 DISTRCTE III SANTS-MCNTiUÍC 3.823 D!STK CTE IV LES CCK'S ' 629 DISTRICTE V SARRIÀ- 5T. GERVASI 1.304 DISTR':CTE V ! GRACIA 1.367 DISTRICTE VII HORTA-GUINARDÓ 2.265 DISTRICTE VIII NOU BARRIS 4.401 DISTRICTE IX ST. ANDREU 1.332 DISTRICTE X ST. MAR ï i 4 .758 �s 10$ a..r^nes na- cai car/c . e- e s • Xa-xc de c , nícr-nccic de i s seLs ce ^-es nts PARTICIPACIÓ -Assesso r ament i orie rrac•c a 16 associacions d'clumnes de cen.re -Supor- econòmic a cssoc.acions p alumnes de centre. Convenis i subvencions amb 7 associacions d'ambit de ciutet. -Realització campanya A l'Institut, fes que s'escolti lo levo opini, per les eeccions per renovo • els membres del Cansei( Escalar de Centres cacració de 5ctec_ ceo ce 1.;pc .. a ic DCrticipac ó estd a^"' (amb c realització de 7 sessions curant el curs 92/93 en concepre d'experiència pi Ictl. MOSTRA -.Dates: ce) 21 d'abril ai 2 ce maig espai -EMAV (exposició) -Saló de Cent (música Cant Coral) -KGB (Rock) Centre Cívic !'Arresà de Gràio (Teatre i Danso) I.B. Vaïldemossa (T ¿nel de Tefror) # clàssica, -Estació Drassanes )unia III))Grafitti i Pintura mural) -Assistents totals: 3.853 -Alumnes porticipcnts: 937 Centres participants: 31 ORIENTACIÓ PROFESSIONAL -Nombre de centres cn s'nc mtervinaut: 35 - orc ce sessions: 280 -Total alumnes: 10.285 -Desciossament ter cursos 2on. BUP 91 3e 82 pCC U 91 68 F.P. 3crxillercr)Reíorma) 23 1 Pares 6 �RECURSOS COMPLEMENTARIS -Activrtats 2spertives ., gc intercentres. -ncr. xrt:cpat 30 ecu:cs ce aserents astr;ctes ce la cuutc• -Cursos CIPO@ nan acricIpat 1.4 centres e rC^ ., ^.. sessions ama 16 centres amb uri >oto] de 1 763 atumnes. 'hM55e5.s.2 Z.," • ^` 7 tC• -A les sessions de ef.re PedcOcic ^ a Can 'e' ac han áss:stit 1 1 ce^t•es de secundc•ic: -Taliers Programa P.E.C. (Creu Rota): s'han fet sessions a 3 5 centres. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4284 Title A name given to the resource Visita - xerrada a l'Institut de Batxillerat Sant Josep de Calasanç Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I. B. St. Josep de Calassanç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1379/19940407d_00616.pdf dfd61ae27b00c4cf8950c880f1be71e1 PDF Text Text rt_ 0-1 a . (AV9,../., C V-- I J--, c_., , 1 4 j I' (5.-47-, (AY-1 ei f 1 ( 2 r i ,(z. : 2 V,--1 MA,tA Ci'1.24A,3 , Lyk/1 , y A rI,Afirt r1-0 /19 ov 1 le_ ai»,k49/1 s 15- \A " 11 e c ) ,Ut /(gÁ ) 'tfrljtir Ut,444.0-- di (-) I.;"Xvy )4." t" 1 ( 2113 rt",cc-yo 1-1 tß' r \ \ /( ok:korlimr 90. e r .„-- la„ /- di)? lott-tu:y"? a �r¿A- °'4 Gl/tmWt--- tt-sdk dils (fu) Z,/ 417fvw-144,te t j ç'L'\?-611 13'\/1 Á--W" 441-5 /1.--4¿X Ge-)7 J-r//)-1 vt ' ~t/tke (2/471., » cc/u/ (A-(2-,t- uvrh rIALe ,iszr c,\IP L¿4)11 ej+ ¿,ty-,k11 A' z.,(,;(i-y /PAA ,,f)\»-(e (1/LAA íto",-1,4.• )rt„,sr.,04_, cytAlb (fr rad,t20 - t-41 ot» Lrut< 4-vt„ dil,-nd2t9Á ,/f1A // «AA/ti' (2,,J■A c7- (A, raik 14C /1--° 17"\ 1,14;3, \-N, cei 9(.1 e s --7t c C;C,tr< k.),Á ,IC-004.• C'''1144-4.42°'‘ "?-0 / (i," ‘7-14 �l +790, A r) m )2,1L , "I ^^ d-i^/ w5 ^G (41 Ce «44-1-1AP.tv4r-14d ^ cawu 4,1,4A,,& rt,G^3LH ^/ í../7-,44,5 Le. dbifr / ^ti^%^ , k <ca^ ^,, ^..- 74^ j ^,' 4A;115?r ^ ^ W fAi¿-,A4(ce ^ l^^ ^y ^ ^ /11(1 . m1 ^ft,q, 1"44/11/1 a ^^.^ TrA-4 itt (21/1/(-9 ^ C d :41C - 141 ° 44 (-044-,- ~v16-t` 1/ 111A4^ M ^ awv^^ ^ ^e c l'G^ml) s,"-'Lt/^^^tí^,^,' l '^^` , ^ ..•-^/A" ^^,^.,f^ , ^^^ ^^ ^ ^ ,^(} ^^`^ f ^ r c),m, ^' 44,j,vt41 0, !1.< Je mi di , ^^ o ^^. +1.)G+^ v^ ^ ^ ^ ^ ^^ _-^ _..^, /Ir ^ ^^^ ^ ^-i.si•s 1:1 ,,^ „^,,,,^ ,^ ,( /^^^^-^ — Jry¿({ {/^^^/{J^ r ^ r ,^ 4^, 4114 (4").", .^ ^ t ^^3í" ^ (-k ^ /111444''^, ^ ^ r r; r . ,^. ^^ ^ utuv^ MA ¿m'A ^ 10^ ttliy-- t üv144 ^ ^^^ ^,^1 1 ^ ^ ^u^ a ^ ^ ^ fovy ^^ ^^ ^ ^ k/lA. -1:5^ ^ C^^/1 ^ ^ ^ ^^ (141,1411-f A-t `l ^^^c 414„ j_e44A uyw p) ^- ^ 1 ; ^ ^b^. 4 ot ^ S^ i ^ " 14--4^--, ^ ^^ .t ^' p ‘1..¿ �A_.2.1/6,tbuA f d.); Ir (1,5 L 1. IÇA14 ' i\A-k)2iji )yi/ki 04A-4"9 rf.‹.61 1 jz 44),te! 114.441/17 --11( '14 ozakm 414k)-A mi 'v-'ir r ¿Iir ptv pf 7 1 a 4.11 ,b Ç'Y LAA. , 119 . LA'e/1-4( ct, k-414 (u_p )°° ,101_,t, 9--)"..~.4.1 ‘L,k eti (o rtA %)„0/"k) /AJc43 1 tr;-, tf -S - L,f2r) A '14,51 /e/ 1-44eAVIt"-- qitit e RAQ f )--9-, 'L. PA-1'1'4r (XI ( 9A (? ,4t? ' e' ..tf-i-e--C ( ciA~ )19) f "4 dut)^, u.) Fp,4-i;, A aléAA +t7/ Li idi:J¿J?ilo a- kitt_ wi 1 f 2 , 1 , 1 A - 0. 4 .. �‹),,tAÁ,1 t f.v.2:\xo 95.4A)t ' p(A CVAILZÁ ) CgM4- kx..44 bil/v) ky1 4 (AA-P tAitA CAA N Lt"-Q, t ,Q4A¿ dji JQt I -Z4A, ( eb, 4411 I) ilLit4)1A,44,t4iz, tItiM A ANAtImm,,i f fe_ vm u/12r e(Am.u.4, Ið, kevl wv■ vc*._0U4, I . Itt~?1,A,/, Á p4.• lvt4 (,/ hr CU4,7t1 7 '‘Al bt4,4/1 )7 , - ¿ UR-11 cv,e QLt P-2-r(en (11,t t c2f) irDT ca cito oc-b (A..14.4...# knA/iLotA;1 1-24 tAr1,1/ ,Q 11 luurtA4, JrlAt" ()\-, cç rs,,ttz mv,„ ‘91.,, (AA"» —91/4.0.1k f Hinivp.„( (dvvr,kczicw ,(1224- 44,1 ° � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4285 Title A name given to the resource Conferència al Parlament Europeu. Grup de Treball núm. 1. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Igual dignitat de tots els poders, que es a la base dels principis d'autonomia i de proximitat. Rotació de la presidència del Comité de Regions. Poder local i poder regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament Europeu, Brusselles Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Relacions Internacionals Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1380/19940416d_00617.pdf f1ccc2cefd1f4f70b4e4883397d29c71 PDF Text Text Ref.:GUIó 75/94 Data: 16/4/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Jornades Ecociutat. Estratègies per a una ciutat sostenible. Em complau extraordinàriament participar en la cloenda de les Jornades "Ecociutat. Estratègies per a una ciutat" presentant el projecte de Barcelona. Abans que res, però, vull agrair als organitzadors -la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixaaquesta iniciativa i vull felicitar als participants i als assistents pel nivell i la qualitat de les ponències i debats que em consta, han tingut lloc al llarg d'aquests Jornades. [En :^^^'_.,:'^ s'adjunten unes notes que ha enviat el director de programes de medi ambient sobre la intervenció de Denis Hayes a les Jornades). 1. El paper de les ciutats en la millora del medi ambient. Barcelona és una ciutat que des de fa anys està treballant molt seriosament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i per fer una ciutat més respectuosa amb el seu entorn. La ciutat viu amb entusiasme la transformació urbana que ha tingut lloc en els darrers anys ï encara amb energia els reptes que planteja el futur. 1 ALCALDIA Registre d'Entrada 2 0 A8R 1994 N4.. 5.`115 �En aquests moments, Barcelona és una de les ciutats europees amb més expectatives de futur que ha sabut combinar la solidesa de la seva estructura industrial i l'avenç en el sector d'infrastructures i serveis amb el respecte per la qualitat de vida. Les grans transformacions urbanístiques s'han dut a terme tenint en compte una visió integrada del medi ambient urbà. - Un barri industrial obsolet és avui una àrea residencial de primera qualitat. - La recuperació del front marítim s'ha dut a terme mitjançant la transformació en passeigs, parcs, ports esportius i platges. Aquesta intervenció urbana ha repercutit en el procés de millora progressiva de les aigües litorals (4,5 Km de noves platges). u - La xarxa de col.lectors d'aigües residuals s'ha estès 230 Km. - Entre 1987 i 1992 la superficie verda ha augmentat un 57%. - S'ha detectat una davallada; dels indicadors de contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de les aigües de consum. La transformació recent de Barcelona posa de manifest que la ciutat s'ha embellit, ha esdevingut més funcional i ofereix uns estàndards de qualitat de vida que es poden situar entre els més alts de les grans ciutats europees. 2 �L'actuació municipal està adreçada a aconseguir una ciutat més humana i solidària i, amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha endegat en els darrers anys una política de defensa del medi ambient i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. D'una banda, elaborant un extens programa d'actuació per una política mediambiental -del qual els parlaré més endavant- i, de l'altra, participant en els fòrums de discusió internacionals i promovent iniciatives per a la millora del medi ambient a les ciutats europees. Les ciutats són els principals centres d'activitat econòmica i d'innovació. Concentren la majorpart de la població mundial i, també, els principals centres d'activitat industrial que generen un volum important d'emissions d'agents contaminants. [En el cas de Barcelona es consum-'. de // J(^ de 350.+00 m2 d'aigua que potabilitzaaigües superfi.c; En un dia laborable, els vehicles motora % de es les emissi onï, d'hidrocarburs, • s 1 • anhídrid sulfúric. E 'aques ontami ió deix dels vehicl-- •rivats, e de les motocicletes, el dels taxis i e • ' autobuso n aquesLs moda ents, el parc de vehicles censa s a la ciutat supera e lió, i el ritme de creixement oscil.la entre les 40.000 s 50.000 unitats l'any). tats, a més a més d'impulsar polítiques de control i de vigilància de les emissions de Pums i de sorolls, d'efectuar controls de la qualitat de l'aigua, d'impulsar la construcció de zones verdes o la recollida sel.;lectiva d'escombraries, estan 3 �prenent altres decisions que afecten molt seriosament el medi ambient. En molts casos, decisions sobre infrastructures, sobre subminisc_ trament energètic, industrial, o de tractament i residus que tenen un carácter irreversible. La decisió i posta en práctica d'aquestes polítiques sobrepassa, en molts casos, les preocupacions pel benestar de la població urbana. Zk RA\-1-12--2 ()? t) -11k Tenim un sol món, un món urbani¡tzat bàsicament en els darrers cent anys, en el qual el desenvolupament d'uns pot ésser la pobresa dels altres. El creixement pot ser destructor i és per això que les ciutats ens hem d'adherir al compromís per un desenvolupament sostenible del planeta. ! L'experiéncia de Barcelona i d'al ltres ciutats ha posat de manifest que per resoldre els problemes mediambientals cal partir d'un enfocament urbà d'aquests problemes. És en aquest terreny on s'han de buscar les solucions a la í minora del medi ambient urbà partint, necessàriament, d'un concepte ampli d'ecologia urbana. Igualment, per a gestionar el nostre medi ambient urbà de forma eficaç necessitem una estratègia basada en una visió general del sistema que parteixi d'uns processos de presa de decisió grats que garanteixin, al mateix temps, els mecanísme inteemo- crácia local. És en aquest context!que neix el concepte d'ecociu, 4 ! tti �tat: el de la ciutat que es renova en equilibri amb la naturalesa. I és, en aquest sentit, que les ciutats aspirem a ser interlocutores vàlides i reconegudes a les grans organitzacions internacionals. En primer lloc, a les Nacions Unides i als organismes especialitzats com la Unesco, el Fons de les Nacions Unides d'Ajuda per a la població i, també, als fòrums de debat internacional (Barcelona participa ja en les reunions preparatòries d'HAbitat II (Istanbul'96), to t i que la representació era únicament, fins ara, reservada als estats). ±-°u, amb aquesta voluntat que Barcelona va participar a la Conferencia de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Desenvo- lupament organitzada per les Nacioins Unides. Per primera vegada, les associacions internacionals ciutats i ens locals, amb IULA i la Federació Mundial de Ciutats} Unides al capdavant, van aparèixer conjuntament en un fòrum internacional i van ocupar un espai propi en la Conferència i en la gestió dels programes que n'han derivat. r Amb posterioritat, la ciutat s'ha adherit també a la Declaració d'Amsterdam dels Municipis Europeus per a la Protecció del Clima que té com a objectiu assolir les fites establertes en el Conveni de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L'objectiu és, L-7 ^. ^ ^ �primer, estabilitzar i, després, reduir les emissions de gasos responsables de l'efecte hivernacle. Les ciutats poden contribuir, sens dubte, a posar en pràctica aquesta politica que resumeix l'expressió solucions locals per a problemes globals. D'altra banda, cal destacar que la ciutat també participa en g xarxes de ciutats que tenen com á objectiu l'intercanvi d'experiències de gestió en qüestions relacionades amb el medi ambient i la transferència de tecnologia. Això permet avançar en la recerca de solucions dels problemes mediambientals de finals de segle als quals hem fet referència. És a través d'aquests grups de ciutats que s'està treballant en la recerca d'energies netes i renovables i en el desenvolupament de noves polítiques pel desenvolupament urbà sostenible, que tinguin com a objectiu reduir els impactes en el medi ambient, limitar el nivell de consum d'energia, d'aigua i de materials contaminants. Aquesta actuació -transferència de coneixement i tecnologia- s'està duent a terme (Tractament Urbanes). $ través de les empreses TERSA i Eliminació de Residus) i TUBSA (Tecnologies \z-r Villes -Environnement (xarxa de Outats europees d'Africa per a la millora del medí ambient que suport del programa Med -Urbs de la i del nord compta amb el Comissió Europea), la xarxa �Med-Eau (integrada per les ciutats de Marsella, Agadir, Palma, ------Trípoli i Montpeller i que té com a objectiu posar a disposició d'altres ciutats el know-how adquirit sobre tractament d'aigües, i que també forma part del programa europeu), la xarxa Med-cités (a través de la qual es col.labora_amb_prójectes impulsats pel Banc Mundial) i, més recentment, la com objectiu la disuasió -de l'ús xarxa Car Free Cities (que té del vehicle privat a les ciu- tats), són els grups de treball en els quals Barcelona está col.laborant i contribuint a intercanviar experiències. Aquesta experiència s'está demostrant com a molt positiva i, en el cas de la ciutat de Barcelona, la col.laboració amb altres ciutats s'està impulsant també a través de programes de cooperació internacional. Tota aquesta experiència, i el fet que Barcelona sigui pionera en aquest camp, permet que avui la ciutat lideri una iniciativa internacional que farà possible, per primera vegada, que responsables polítics, tècnics de les administracions i dirigents d'era- i preses europees debatin i intercanviïn experiències i cerquin, també, solucions a la relació cotxe-ciutat, als serveis de telecomunicació i el reciclatge de residus. Volem, doncs, que les empreses també s'impliquin en la recerca de solucions. ( /És amb aquesta finalitat que, a finals del mes de juny, Barcelona será la ciutat organitzadora dei la Conferència Eurociutats\ Eurofirmes, primer encontre que ha de constituir la base perquè 7 �grans ciutats i grans empreses es comprometin a dissenyar estratégies conjuntes i a pendre acords específics adequats al model de desenvolupament sostenible. 2. La política mediambiental de Barcelona. Els vull parlar ara, amb més detall, de la política mediambiental que ha posat en marxa la ciutat. Un projecte que té en compte les recomanacions que s'han fet a nivell internacional i que recull els principis de la Declaració d'ilmsterdam. Els faré, doncs, una aproximació al que són els Programes d'Actuació sobre Medi Ambient píer al període 1994-1995 (vid. ISTIVT~IP) . Vuli destacar, d'entrada, el fet que els principis de la política mediambiental a la ciutat que els presentaré i, que es recullen en programes sectorial d'abast molt diferent, han estat negociats amb entitats veïnals 1 ecologistes de la ciutat. La participació ciutadana en la ~inició deis objectius i els programes ha estat també, en aquest cas, molt important per a la ciutat. [El precedent d'aquests programes d'actuació, que es van debatre en el consell plenari del 15 de mar9 passat, va ser una audiencia pública celebrada ara fa un any, el 27 d'abril de 1993, per debatre una visió alternativa de la ciutat. L'audiència responia a la petició feta per un grup d'entitats ciutadanes que van participar en el programa Barcelona, estalvia energía]. 8 �L'actuació municipal en matèria mediambiental abasta diversos camps. Des de la incorporació de plaques solars en les guarderies municipals on sigui possible; fins a la possibilitat d'estudiar bonificacions parcials a les empreses que afavoreixin l'eficiència energètica i la introducció d'energies renovables; fins a la posada en marxa d'un programa d'estalvi d'aigua de rec en l'Institut Municipal de Parcs i Jardins o la implantació de la recollida selectiva en origen dels envasos de plàstic, de llauna i Tetra Brik, fins a l'adopció de la Norma Granada -elaborada per l'Asociación Española de Parques_y Jardines_Públicos- que té com a objectiu xifrar econòmicament ea valor dels arbres de la ciutat. Totes aquestes actuacions, que són només una petita mostra del que preveuen els 74 programes mencionats, s'han de basar en uns principis estratègics que són lla base de la nostra política. Em referiré a cadascun d'ells, de forma molt breu. 1. Introducció en la gestió de les zones urbanes de criteris d'estalvi enerqètic i d'utilització dels recursos a favor del medi ambient. [Per tal de garantir el desenvolupament i la difusió de les energies renovables, l'Ajuntament està impulsant mesures d'eficiència energètica a l'enllumenat públic i a la flota de vehicles, està estimulant l'estalvi i la racionalització de l'energia i està desenvolupant actuacions per aprofitar les aigües subterrànies i l'estalvi d'aigua. �D'altra banda, pel que fa al reciclatge de residus, l'Ajuntament está promovent la recollida selectiva a la ciutat. L'any 1990 vam possar en marxa el programa Brossa Neta, una experiència-pilot als districtes de Sants, Sagrada Família i Trinitat Vella. Els mes de relal Ir= i(v5áZaIjaralaIeuPlIcs=olcillotilail=1:ec-5 l'empresa embotelladora de Coca Cola, Cobega, S.A. finançaran part del cost extraordinari que suposi I estendre aquesta iniciativa als districte de la Ciutat \ Vella i a Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta incorporació permetrá que arribem jaHgairebé al 10% de la població]. 1 Reduir la repercussió del transport motoritzat privat a la It 2. ciutat. [Les actuacions que s'estan promovent en aquest sentit tenen com a objectiu potenciar l'ús del transport públic dissuadir els ciutadans de l'ús del vehicle privat (creació d'aparcaments de dissuassió, zones blaves)]. i vetllar pel compliment deis estàndards de qualitat a la ciutat. [En els darrers anys els índexs de contaminació de la ciutat hangizmInat sensiblement. La prioritat municipal és combatre la contaminació derivada deis fluxos de trànsit, la reduccióels sorolls i el seguiment de les concentracions delsontaminants a les aigües litorals]. 3. Controlar ambiental 4. Garantir la conservació enjardinat de la ciutat. i millora del patrimoni natural i [El punt de partida de Barcelona en termes de quantitat d'espai verd per habitant era molt desfavorable. En aquests moments, destaca l'enorme esforç dut a terme en els darrers anys (incrément 57% de les zones verdes a la ciutat en el període 1987-1992)]. el confort ambiental i la salut deis ciutadans. [Necessitat d'impulsar mesures de pacificació del tránsit i deis plans de seguretat viària]. 5. Incrementar ç 10 �6. Augmentar la formació ambiental dels ciutadans a fi de garantir la seva participació en la millora de la qualitat de vida. [Cal que hi hagi una participació més àmplia i activa de tots els agents econòmics, dels agents públics i dels ciutadans en general per tirar endavant tots els programes mediambientalé. Per tal de posar-los en marxa i per tal d'obtenir millores a mig termini és necessari que els ciutadans desenvolupin nous rols d'acord amb la preocupació per la qualitat del medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les generacions futures. En aquest sentit, l'Ajuntament cotïnuarà impulsant una participació activa de les ONG's, de les associacions d'ecologistes i de consumidors, de sindicats i associacions professionals]. n 7. Afavorir la cooperació entre ciutats i el compromís internacional en un model de desenvolupament sostenible. A uest darrer principi estratèg és el que els he presentat a l'inici de la meva intervenció. Mull insistir, per acabar, que , q t 4.<9' cal que tot aquest treball que estan duent a terme Barcelona i d'altres ciutats europees, requeréix també d'un treball conjunt a ∎, escala internacional i d'una col. laboració entre tots els agents ^\>( ^ polítics, socials i econòmics. Malgrat queda que hem avançat molt en e s darrers molta feina per fer. però, Estem, anys, en el bon encara ens camí. Les nostres ciutats són cada dia més espais de qualitat que respecten el medi. ambient. Barcelona està fent un enorme esforç perquè això sigui possible, perquè l'ecociuta!t sigui alguna cosa més que una idea desitjable. Moltes gràcies, 11 e„ // I f L1.1A1 ^ i.2", c., i.^ 2 4, 1 • I / I (^W^i_,i1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4286 Title A name given to the resource Jornades Ecociutat "Estratègies per a una ciutat sostenible" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La superfície verda entre 1987 i 1992 ha augmentat en un 57%. Referència a la Conferència de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Declaració d'Amsterdam dels Municipis europeus per la protecció del clima. Conferencia Eurociutats - Eurofirmes. Empreses: TUBSA, TERSA, BTSA, etc. 74 programes sectorials pel 1994-1995: gestió en les zones urbanes de criteris d'estalvi energètic, potenciar l'ús del transport públic, patrimoni natural i parcs i jardins. Aigua. Xarxes de ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu de la Ciència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1381/19940416d_00618.pdf a737313011997733c75f48e42e46ac19 PDF Text Text Ref.:GUIó 77/94 16/4/94 Data: GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Signatura del Conve i sobre el Delta del Llobregat C" AUTORITATS, 11* dívt,1 j(j-L L'ACTE D'AVUI TÉ UNA GRAN RELLEVàNCIA PER AL FUTUR DE BARCELONA. L'ACTUACIÓ INTEGRADA AL DELTA DEL LLOBREGAT CONSTITUEIX UNA GRAN OPERACIó ESTRATéGICA DE GRAN IMPACTE ECONOMIC QUE CONSOLIDARá EL ROL QUE JUGA BARCELONA I LA SEVA áREA METROPOLITANA EN EL CONJUNT DEL TERRITORI ESPANYOL I EN EL CONJUNT EUROPEU. EL CONVENI DE COOPERACIó EN INFR1ASTRUCTURES I MEDI AMBIENT AL DELTA DEL LLOBREGAT RECONEIX EXPLÍCITAMENT QUE EL CENTRE DE GRAVETAT DE L'ECONOMIA EUROPEA ES DESPLAÇA CAP A L'EIX MEDITERRANI I QUE L l áREA METROPOLITANA DE BARCELONA HA DE JUGAR UN PAPER IMPORTANT EN L'ESTRATéGIA TERRITORIAL D'ESPANYA, COM UN DELS PRINCIPALS CENTRES ARTICULADORS D LES ECONOMIES DEL SUD D'EURO- PA. -/ �J ^ , I ¡ CJ ).1 , 2 L'OPERACIó DEL DELTA PERMETRá CONFIGURAR 4 ^// `,PLATAFORMA 1j, '^ r CENTRE DIRECCIONAL O DE PRIMER NIVELL ESTRATèGIC DEL SUD D'EUROPA EN EL QUAL S'APROFITARAN ^ , PRESENTA UN MÉS RACIONALMENT LES POSSIBILITATS QUE LA CONCENTRACIÓ DE RECURSOS LOGíSTICS EN AQUESTA ZONA I, SENS DUBTE, PERMETRá MILLORAR LA COMPETITIVITAT DEL TERRITORI ESPANYOL RESPECTE A D'ALTRES TERRITORIS D'EUROPA. L'IMPACTE QUE, ```- D'ALTRA BANDA, TINDRà AQUESTA AÇTUACIÓ EN LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL ÉS D'UNA GRAN IMPORTàNCIA. É ^^ k L ,,U N-6;C.^ LA NEGOCIACIÓ HA ESTAT LLARGA I A)-= H U` FINALMENT, PERO, EL CONSENS I ÑÑ 4OMV,NT1 Dt-Fíl.C-XLS EL DIàLEG ENTRE LES ADMINISTRACIONS HA FET POSSIBLE L'ACORD. CAL QUE E/ sTS EN FELICITEM. BARCELONA FETS I LA SEVA áREA METROPOLITANA VEUEN RECONEGUTS HISTòRICS: I) EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA REALITAT _ METROPOLITANA nESï í:==`NT,à --DE---CeN£TA I AVUI DOS ^A^_ ^^TI^üC^___..1^IIM3^d 5^-RATZVAi 2) EL RECONEIXEMENT PER PART DE L'ESTAT DE 1 C4PI,^AT.;Atf-EC'nAlrDEXCA DINS COM A ALCALDE DE BARCELONA L t$.. dwigi7,,L D'ESPANYA. I COM PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE L'AREA METROPOLI'ANA DE BARCELONA VULL AGRAIR ESPECIALMENT AL MINISTRE D'OBRESJPÚBLIQUES, TRANSPORTS AMBIENT L'ESFORÇ QUE HA DUT A TERME ELL PERSONALMENT TERI PER TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE, TENACITAT ZARAGOZA. I LA I I I MEDI EL MINIS- VULL AGRAIR TAMBÉ LA DEDICACIÓ DEL SEU SECRETARI D'ESTAT, JOSÉ ALBERTO �VULL CONSTATAR TAMBÉ LA MEVA SATISFACCIÓ PERQUè LA GENERALITAT I EL SEU CONSELLER DE POLÍTICA TER1UTORIAL I OBRES PÚBLIQUES HAN ENTèS QUE NO PODIEN RESTAR AL MARGE D'UNA OPERACIó ESTRATèGICA 1 TAN CAPITAL I DETERMINANT PER ALiFUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS, INDISCUTIBLEMENT, EL FUTUR DE CATAJJUNYA. L I FINALMENT, EM SATISFà TECIALMENT QUE L'ACTE D'AVUI EL CELEBREM A L'AJUNTAMENT DEL PRAT. EL PLA DEL DELTA ES EL PRIMER PROJECTE D'AQUESTES DIMENSIONS ON EL RESPECTE PELS FACTORS MEDIAMBIENTALS HA PESAT TANT COM LES NECESS1TAT$ ESTRATeGIQUES DE LES GRANS INFRASTRUCTURES QUE S'HI IMPLANTEN1 MOLTES GRàCIES, I ---.......-.....---,- -• ,.•,.,;.4!,Z'',,,' 7 ....»..--........-- O'''..."',.‘■-•""Z.',,, ,A1i i.., '-'34 ! 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4287 Title A name given to the resource Signatura del Conveni sobre el Delta del Llobregat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Medi ambient Indústria Acció política Territoris Llobregat Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1382/19940425d_00619_LD.pdf 5b88ba533f5afb095c96d7f60e5beb26 PDF Text Text Cercle d'Economia Conferencia pronunciada per D. Pasqual Marc~gall, Alcalde de Barcelona, sota el títol 1 "La presencia de Barcelona a Europa". Barcelona, 25 d'abril de 1994 -----------------------------------~w-----~------------ Moltes gracies President. Realment, el tema que he triat, el tema d'EuroJa té que veure amb la impressió i el record que jo tinc d'aquesta casa, en la qual sent ~studiant vaig assistir a més d'una sessió dedicada a un tema que aleshores era una miqa esotérico una mica per iniciats, o perla Lliga de Cooperació Europea, o per la revista Europa, en fi, eren coses que en aquell moment sonaven com a futuribles, relativamen~ poc importants. 1 d'altra banda, i sempre ho recordo, de l'altral dimensió que jo cree que és decisiva en aquest moment, que és la dimensió local adierit. 1 aquí també va ser el primer lloc on es va parlar d'area metropolitana, 1 vull recordar-Ha. 1 cree que aquests dos nivells són els nivells que comptaran més en el final de segle, dintre d'aquesta societat complexa en la qual enjs hem posat. De nivells de govern diversos tinc la impressió que el nivel! més alt per nosalt~es és el mercat comú i no només aixo sinó la Unió Europea i possiblement, dones, la polít~ca europea. 1 \ 1 d'altra banda, la política local en el sentit de la capacitat que tinguem com a col.lectiu, com a col.lectivitat de millorar aquesta qualitat de vida, diguem-ne, diaria, més enlla deis grans temes nacionals i deis temes internaciorlals. La seguretat, la vivenda, la neteja, la poi. lució, el soroll, la molestia de la vida en ciutJt comparada amb les seves grans virtuds. 1 bé, aquests dos nivells són els que comptarah. Aquesta és el meu missatge d'aquesta nit. El nivel! europeu, que ens fixara una mica les pautes generals de com hem de viure en el món, com a col.lectiu de nacions. d'estat$ i com a sistema de regions, de cultures, i com a sistema de ciutats. 1 cada una de les ciutats com a sistema, com a micro-sistema 1 que s'ha de cuidar i que s'ha de fer funcionar enormement bé. 1 i En aquest sentit, jo avui us volia parlar basicament de quatre temes. El tema economic, 1 la situació en la qual estem. El tema infrastruc~ural, qué som a Europa i com estem des d'aquest punt de vista, on estem própiament i on hauríem d'estar i qué hauríem de tenir. El tema polític, que potser posaré una mica eri primer lloc per enllestir-lo de seguida. 1, finalment , el tema cultural, és a dir la cultura c~m a carta d'integració, i la cultura com a carta de competició també en el millar sentit, i ja cultura com a qualitat de vida. 1 quines són les infrastructures que nosaltres hem de fer. Nosaltres partim d'una bona situació, és a dir, els Jocs Olímpics ens varen posar en un 1 bon lloc de partida . Encara no és suficient. l'hem de complementar amb una estrategia adequada, peró ens va situar en el món d'una torma que potser no cal reiterar, pero que de tant en tant va bé de recordar, perqué sen~m moltes vegades que aixó quasi no ha passat, no ha existit, i no pot ser. 1 vull dir que aixo no només ha passat sinó que ens ha 1 dota t. i aixo és el més important, d'una iné cía positiva, d'unes infrastructures molt correctes i d'una imatge internacional que convF cuidar i és bo que la sapiguem, perqué sí no sabem quina és , difícilment en cuidarem bé. 1 Aquí tinc un estudi realitzat per una empresa ptivada i per tant s'entén que no té perqué ser un estudi especialment esbiaixat: m'imagino !que és un estudi fet de cara a fonamentar 1 �estratégies de promoció del país tora d'aquí. No demanat per I'Ajuntament i, per tant, no és un estudi nostre aquest, ni influn. En aquest estudi es diu que Espanya té arrel del 92 una bona imatge, com ara llegirem molt breurment, pero que segurament qui ha capturat millar la bona imatge d'Espanya és Barcelona en particular. En concret diu que: "las olimpiadas, el menos desde la lectura efectua~a por Francia, Italia, -aquest és un estudi de !'impacte sobretot a Europa- han podido p(omocionar más quizás a Barcelona que a España en su conjunto". Aquesta és una mica:la conclusió. Jo no ho die per alegrar-me'n especialment del ~et diferencial, de l'aprofitament diferencial, sinó perqué sapiguem que les coses són així i en traguem les conseqüéncies adients, tot 1 i sabent que n'hi ha de conseqüéncies d'aixo que són negatives. N'hi ha que són negatives, perqué davant de l'éxit hi ha divers~s reaccions i una d'elles, i molt humana i molt corrent, és la de pensar que aquells que :han tingut éxit ja no es mereixen cap éxit més i, per tant, no se'ls ha ni d'escoltar i, per descomptat, ni ajudar. 1 nosaltres volem que se'ns escolti i de vegades, inclús, que se'ns ajudi; no molt, pero de tant en tant, també. "En este sentido la Barcelona de las Olimpiadas parece haber transmitido al mundo una síntesis armoniosa del concepto de mediter~~neidad, de saber vivir las cosas y los acontecimientos. Barcelona representa de cara 1a la construcción de la imagen de España en Europa los valores de presente versus pasa~o. apuesta, encarar retos versus complejo de inferioridad, apertura al mundo versus clausura, soberbia o inhibición; luminosidad versus oscurantismo , inquisición o muerte, pragmatismo, eficacia y funcionalidad versu idealismo y chapucería; sociabilidad, relaci~mes públicas versus individualismo e improvisación; europeidad versus americaneid"d o hispanismo". En fi, aixó és el que diu. "Barcelona representa 4lsimismo una imagen de marca construida sobre una manipulación de los elementos del ¡entorno y del escenario . Barcelona es la ciudad diseñada. El diseño al servicio del esP,acio urbano. La cultura como ámbito de representación. El espacio como lugar de distrJte y encuentro. La imagen que España ha proyectado a través de la Exposición Universal de Sevilla y de los Juegos Olímpicos de Barcelona, ha sido la de una gran nación, con¡ un incuestionable background histórico y una férrea voluntad de progreso y una capacidad de organización y de planificación 1 homólogas a cualquier otro país desarrollado de! primer mundo. Y, por otro lado, al margen de la coincidencia en la valoración de los acumtecimientos de España del 92, se han producido diversos comentarios al respecto; a~í Francia y sobre todo Italia, se muestran impactadas por Barcelona. La ciudad ha devenipo en un símbolo de avance y creatividad, ha sufrido una auténtica y estructural revolución !arquitectónica y urbanística, y desempeña un rol incuestionable de capital del Mediterráneo. Los italianos la consideran la urbe ideal que logra conjugar el espíritu emprendedor euroP,eo, la luminosidad y calidez mediterránea, el arte de Miró y el desarrollo industrial. Barcelo ~a representa, por tanto, un escenario muy adecuado donde ubicar cualquier comunicación !institucional o publicitaria por su aporte de connotaciones positivas- que aquesta és la finalitat a la qual anava dirigida aquest estudi, finalitat per altra banda molt específica. com vok tés veuen. 1 Bé, el millar deis móns? Aixó és un bon punt d~ partida, pero no el millar deis móns. ! Deixaré la política i passaré a parlar de l'economia, per dir que estem en un bon món pero no en el millar, efectivament. 1 vaig directament al gra: taxa general d'atur fins al 31.12.93, per tant, abans de les darreres mesures del Govern i deis primers símptomes, en part positius i en part contradictoris de reactivació. E~panya 17'5%, estic parlant d'atur registrat. Catalunya 13'9%, Barcelona 11 '9%, Comunitat Buropea 10'5%. Val a dir que el febrer, a1xo és 31 de desembre, tinc dades una mica pitjo~s que aquestes, és a dir, nosaltres hem seguit encara destru·int ocupació . 2 �El mercat de treball esta en el cor de la situacio económica i, per tant, les xifres que hi ha no són gens satisfactóries i ens preocupen evidentment a tots. Em sembla que faig una descripció de l'aním en el que estem, que no pas una aportació nova sobre el diagnóstic de la mateixa . Altres dades són posítíves, en el sentit de la cojuntura en la qual estem. Els visitants de Barcelona. per exemple, van incrementar-se en l'any 93 respecte del 92, cosa que és molt remarcable, en prop de dos milions i mig superem els del 92, és a dir, hi ha hagut més visitants a Barcelona l'any 93 que l'any 92, pef: bé que aquests visitants han estat menys temps . La recessió es nota i !'estada baixa, les pernoctacions que diu el sector hoteler, per visitant han baixat, de manera que no ha augmentat tant el número de pernoctacions pero encara estem per sobre de les del 92, que va ser l'any olímpic í per sobre deis quatre milions de pernoctacions . El missatge és que Barcelona ha resistit bé . esta resistint bé la recessió en aquest sentit. TrEmsit de passatgers en l'aeroport de Barcelona. El 93, 9.655 .000, molt aprop del 92, perqué havia sigut superior. amb 1O milions pelats, 10.047.000. ¡ Marc económic i financer . 1 ara ja parlo no només de la ciutat, sinó de I'Ajuntament, de la Casa de la Ciutat, el sector públic de la Ciutat. Contenció i reduccíó deis ingressos; reducció de la pressió fiscal; reducció del ritm~ de creixement de la despesa corrent, reducció de la despesa real. i Estem a 20.000 milions generats d'excedent. després del pagament d'interessos. Ho die perqué la gent té aquesta idea que estem tan endeutats, que no podem pagar els interessos, dones després d'haver-los pagat estem generant 20.000 milions. Amb aíxó invertim , i després de la inversió estem encara amb una xifra negativa, recursos generats després d'inversions, pero que ha anat disminu·fnt radicalment des de la xífra de 34 .000 que havia arribat l'any 89, fins a !'actual, molt baixa. 1 les necessitats de finan<;:ament, dones. han passat a ser no negatives sinó practicament positives, és a dir, nosaltres ara no estem ende ~tant, no ens estem endeutant, el valor del nostre deute aquest any deu haver pujar 10 ól 12.000 milions pel valor de canvi, perla disminucíó del va lor de la pesseta, í en canví, amb tot aixó ho hem compensat amb l'estalvi i amb la necessitat de finan<;:ament. de manera¡ que a final de l'any el deute sera inferior 1 que el de l'any passat. Hi ha una dada de car¡:kter económic, a la qual voldria referir-me , referida a I'Ajuntament, que explica una mica el per qué d'aquesta situació. Nosaltres, avui he firmat la nómina abans de venir cap aquí . 1 la nómina és una nomina important, avui com que era paga doble, dones inclús més important 1 els talons ~ue es firmen, dones espanten una mica. 1tot i amb aixó , nosaltres devem tenir una nómina d'uns quaranta mil milions a l'any, amb una plantilla, i aquí esta el secret, que ha anat paixant. 1 L'any 79 hauríem de comptar a més deis 15.000 funcionaris, 2.000 més d'organismes autónoms, etc .. ens an iríem a 17.000 funcionari$ i empleats de I'Ajuntament, l'any 94 so m 14.000 en la serie homogénia. Després diré quina és la serie consolidada , que és una mica, en fi, el número consolidat amb les empreses exteriors, pero el que seria el cor de I'Ajuntament i els seus serveis, els serveis municipals, ha passat de 17.000 a 14.000, i és ben evident que els serveis que rebíem d'aquests funcionaris l'any 79 eren els que eren, i els que rebem avui són els que són . Cap altra administració ha fet el mateíx. Unes, perqué naixien i, per tant, tenien l'excusa de créixer, sí, tenien la justificació, i les altres 1 perqué ja hi eren i no han tingut. dones. tot i la ' cessió de competencies no han tingut el 3 �ngor. L'Administració Local funciona més com a mer,cat, en relació a les altres administracions, té un públic molt més aprop; la gent sap el qu~ paga i el que rep; i, per tant, és molt més difícil enganyar el públic. 1 el resultat és que cal ser molt més económic, i aquesta és la realitat. 1 Entre paréntesi, i ara no valdría ser polémic¡ ni valdría fer cap comentari que pogués semblar un repte o res semblant, pero aquests dies que tant es parla de corrupció, dones en els ajuntaments curiosament que són els que quan jo era petit sempre es deia, bé, el sistema que hi havia més col.lusió, en rigor vol dir la capacitat del governant i el governat de posar-se d'acord en benefici de tots dos i en contra del públic, dones sempre s'ha dit, és ciar, que el poder més próxim és millar perqué és més próxim, pero també és més perillós perqué és massa próxim, precisament. !=1 senyor que pot repartir !licencies de taxis, a lo millar té els taxistes amics 1, en fi, hi ha mil exemples en la historia del municipalisme i no massa llunya, en que aixó ha estat així. j Dones, no hi ha tants casos de corrupció local,! no n'hi ha tants. Per qué? En fi, perqué és ciar, en aquest país i en aquest moment serr)bla que n'hi ha prou que diguis una cosa perqué al día següent et desmenteixin, pero jp cree que hi ha una raó i és que el diner llunya és més difícil de controlar que el diner próxim. Aixó és així. És molt més difícil de saber que fa una gran multinacional, amb el seu diner, per descomptat, que qué fa el diner de la cantonada. 1 en el camp públic, exactarljlent igual, és molt més difícil saber que fa I'Estat que el que fa l'Ajuntament, sobretot si es un ajuntament petit, pero fins i tot si és un ajuntament gran, com és el cas de Barcelopa, és més facil de saber el que fa i el que 1 deixa de fer . 1, per tant, aquests casos, no és que siguem especialment sans, sinó que davant d'una latencia promig d'aquest tipus de problemes, que es dóna en tots els sistemes civilitzats, industrial i capitalista, la perfomance del sedar local, nostra, no és tan dolent com la d'altres nivells. 1 1 Volia insistir encara en el tema de la planti!la, del pressupost consolidat. La nom1na consolidada de !'Ajuntament, ja no són 40.000 ¡milions, són 63.000 milions, pero es manté constant els anys 92, 93 i 94, en pessetes cot,rents. 1 ho die perqué una preocupació de l'opinió, i justen aquest moment, és saber que no es creix en aquest sentit, saber que no 1 ens anem molt rnés amunt. Jo he fet comparacions de la nómina promig !de I'Ajuntament de Barcelona, amb grans empreses de Madrid i de Barcelona, de carader terciari suposem. La nómina promig de I'Ajuntament de Barcelona és de quatre milions i mig, i bé, estem parlant de 15.000 treba' lladors, de 10.000 funcionaris practicament pairlant. Les nomines d'aquestes entitats que no són similars, perqué no són públiques, són privades, pero estan al voltant deis set, deis sis, deis set, deis vuit milions, per persona vull dir. 1 aleshores em diran, és que és un terciari elevat i, per tant, normalment, descompteu un 15 o un 20 per cent i encara estaran molt per sobre. ¡ 1 1 paguem a sis mesas el corrent i a nou mesos la inversió, la inversió, ja ho sabeu, que és més facil de finangar, probablement, en fi ~ com a sistema de cobrament i per tant, aquesta és la situació en la qual estem en purHtat. ' Parlem un moment del que caldria fer a partir q'ara, i del que estem comengant afer, com a estrategia de promoció internacional. S'esta plantejant ara promoció internacional, en els sectors privats més actíus de Barcelona o mé$ interessats fins el moment, no vol dir una 1 4 �llista exclusiva o excloent, peró sí aquells qu$ tenen productes que semblen més facils d'ídentificar i de promocionar conjuntament. j ¡ La gracia de fer-ho conjuntament, esta en que tots plegats puguin, o poguem coma ciutat, beneficiar-nos d'una marca conjunta que té va!or com hem vist al principi de tot, en aquel! informe que he llegit. Si és cert que la marcá Barcelona té un valor afegit, per qué no plantejar-se, i aixó és el que hem dit als sector$, el textil, ellogístic, l'universitari, el medie, les infrastructures o l' immobiliari, etc. publicitah, perqué no vendre aquesta marca o per qué no vendre els nostres productes amb aqU,est "made in", aquesta marca. t Aquí ha respost cada sector, dones, evidentr11ent a la seva manera, en fí, amb els seus productes, d'una manera diferent. ¡ En el centre logístic hí ha 35 empreses agrupades en aquest projecte, entorn als temes de port, aeroport, de zona franca i de mercabéjlrna, i evidentment en aquest moment molt il.lusionats en un projecte, un deis fonamental~, que és el projecte anomenat del Delta del Llobregat, pero que a nosaltres ens agradaría ~nomenar millar Porta d'Europa o Europort. ¡ En els nous projectes, que és el sector immopiliari, hí ha vínt empreses que cofinancien amb I'Ajuntament la promoció. En el centre ~niversitari hi ha les cinc uníversítats i tres escales de negocis. S'ha produrt la incorpor?ció, no encara aquí, que jo sapíga, pero espero que aviat, de la Business School de ,Xicago, que ha triat Barcelona entre cinc ciutats europees importants, entre elles Madrid, Mila, Frankfurt, i no sé si Amsterdam, o Viena potser, i que finalment s'ha ubicat a B~rcelona, i esta creant, esta afegint imatge positiva a aquesta imatge que ja teníem de ciutat amb una bona tradició en escales de negocis : En el camp del turisme, s'ha creat el Consorci de Turisme de Barcelona, amb una inversió anual de 400 milions públics i 400 privats, justament perla promocíó; amb la Cambra de Comen; al davant i amb un protagonisme important del sector privat. En disseny tenim deu escales o centres de disseny. Dintre de les males noticies del sector de l'automóbil, una de les poques bones va ser la instal.lació del centre de disseny de Volkswag~n a Sitges, que va ser deguda a la valoració molt positiva que la marca va fer, que aquest~ empresa va fer de la qualitat del disseny a Barcelona. i concretament de les escales d~ disseny. New Projects esta mobilitzant en aquest moment mil hectarees, és a dir, els projectes que podeu veure aquests dies exposats en el Tirlell i que han donat lloc a un cataleg molt maco. que no us puc regala r perqué costa 2.0b0 pessetes, pero que en el Tinell el podeu comprar, mobilitza unes mil hectarees, que representen una inversió d'uns 5/6.000 milions a Barcelona, apart deis 400.000 milions que ~ra parlarem, del Delta del Llobregat. l l ~~e~.issatge en aquest sector immobiliari, és Jdue nosaltres tenim qualitat, quantitat i bon Encara no hem avaluat !'impacte de les Ron .es; s'ha fet una avaluació i hi va haver un estudi cost-benefici, molt ben fet, de la Universitat Autónoma, que demostrava que en dos anys es recuperava en beneficis socials, estalvi d'energia, etc. dones es recuperava la inversió. Pero encara no s'ha valorat un intangjible probablement més important, que és la creació d'un mercat. 1 La ciutat és un pulmó i és un enginy de crbixement, quan funciona com un sistema d'aprofitament de les seves economies d'aglomeració i quan la congestió no se la menja. f 1 5 �En el moment en que desobturem o destapem l'existéncia de congestions o d'embussos, en el sentit físic de la para ula, en qualsevol sistema circulatori. no només en el de vehicles, pero també en el d'idees, en el d'intercanvis fimancers, etc. es produeix una ampliació del mercat que, com deia I'Adam Smith, és l'única forma de créixer, de debó, quan s'amplia el mercat. S' ha ampliat el mercat, i s'ha ampliat el mercatJlocal, a més, sense haver d'anar de buscar més gent a fora, o més territoris. Ara som mes consumidors, més clients, més habitants en definitiva, aprop de cadascun deis product9rs de Barcelona i aquest, pera mi, és el fet fonamental. ¡ ! Els preus s'han revolucionat i no per l'existér!lcia, per exemple, en el camp immobiliari, d'una enorme oferta addicional sinó sobretot en part per la crisi no ens enganyem. Pero també veurem que passa la crisi i que els prbus reals relatius es mantindran durant un temps més baixos, per un fet i és perqué en aquest moment un solar a Cornella o un solar més enlla és competitiu amb un solar en el centre de Barcelona o a determinada periferia de Barcelona, que abans no era; abans aquests solars no eren competitius perqué no era possible d'imagínar, com ara és el fet que a Cornella hi hagués una implantació terciaria de capital francés, important. a ningú no se li hagués acudit, no era una cosa que fas pensable que en aquest moment es fes. No hi ha en el sector, diguem-ne, Sant Cugat, ~ astelldefels o altres, que d'alguna manera reprodueixen en petita escala el model amerióa de suburbi de qualitat, sinó en qualsevol suburbi que deixi de ser-ha. Aquest és un fet ~'importancia enorme, i jo em penso que és potser l'efecte més gran que ens ha deixat tpta l'experiéncia que culmina en el 92, no només del 92 pero que culmina en el 92. i M'agradaria explicar que en aquest sentit, hi ~a projectes que es van descabdellant. Ésa dir, els projectes aturats, que desgraciadamerit en aquest moment a Europa dones hi són per tot arreu, hi són a Brussel.les, hi són a Londres i no cal que els citi, perqué tothom els 1 coneix, hi són a Madrid. i tothom té imatges al cap de projectes que no van. Rectes o no tan rectes, i en canvi, a Barcelona s'han anat desllorigant un a un, cad ascun d'aquests gegants amb peu de fang, com es diu, no eren amb peus de fang, no, estan funcionant, es tan funcionant. T ots els temes del port, van¡ endavant. ' i 1jo, de vegades, penso que realment el cost que estan pagant les empreses per aquesta disminució deis preus és molt gran i bé, a nbsaltres ens ha de preocupar, com que la disminució de preus és bona per l'economia i pel consumidor, el que ens ha de preocupar és que les empreses no pleguin, ésa dir, que l~s empreses que estan treballant en aquest sector, i no nornés en aquest sinó en els altre$ també, sotmesos a aquesta disminució de preus, siguin capa<;os de subsistir. Jo penso que algunes de les empreses, moltes de les empreses, en sectors com per exemple l'immo~iliari havien fet una acumulació de reserves molt raonable en els anys anteriors, i s'ha deniostrat que no han fet figa, per dir'ho en una paraula, la majoria no ho han fet i si alguna hol ha fet, ha estat per una decisió equivocada i moltes vegades no relacionada amb ínversions a la ciutat, sínó tora de la ciutat, perfectament legítima pero equivocada probablement en el moment. 1 Aquesta és la situació i, per tant, jo cree que en aquest sentit tenim el dret de dibuixar 1 estratégies sobre una base d'optimisme. Passem a parlar immediatament de les infrastructures, que en aquest moment s'estan engegant. Voldria parlar de la Fira. Estem parlant d'una Fira de 55.000 metres en la seva primera fase, que pot arribar molt més enlla, fins a 100.000. Les obres d'aquesta primera • fase, em penso que s'acabaran el primer trime~tre del 95, van a tota maquina. El President 6 �' de la Cambra de Comen; hi va quasi cada setmana, de manera que també és una garantía de que "el ojo del amo engorda el caballo" i j9 amb aixo hi cr~c, hi cree absolutam_e~t. i cree molt amb la visita personal de l'amo . Del manera que temm la garant1a que a1xo h1 sera . 1 1 1jo cree que és necessari que un metro lleuge!r connecti la Fira 2000 amb l'aeroport, per una banda, i amb Montjülc per una altra. Ja s~beu que aixo és una vella qüestió, que es va arrencar difícilment. entre tantes d'altres coses que varem arrencar pel 92 , pero una mica a contracor, en fi , una mica a_última hor~. que var~m haver d'acceptar que fos pel 95 i no pel 92 , cosa que ens va sat1sfer totalment, perque el problema del 92 no era, com es va demostrar, el 92 teníem 30.000 voluntaris que ens podien servir només fent així, i que es van cuidar de que tot alió tos barat. bolhic i fantastic, i eficient, pero és ciar, passat el 92 s'ha d'encarar un Palau Nacional que es converteix en el nostre Louvre, en un Museu Nacional importantíssim, i que vol tenir més dun milió de visitants l'any. 1 S'ha de fer fron t a la realitat del Sant Jordi. Hd hem vist darrerament amb les sortides del Liceu, de Sant Jordi. No pot ser, en fi, no fundiona. O I'Estadi, quan s'omple, dones hi ha un gran esdeveniment. sigui un concert de ropk o un altre. No esta preparat, o sigui els alemanys quan van ter l'estadi . és ciar. són alemanys i era l'any 36 . o sigui queja podeu comptar, i que probablement inclús van anar ! més enlla del que calia , pero van fer una platja de vies, de deu víes i cada via hi devie~ cabre deu vagons, de manera que havien calculat que en mitja hora podien evacuar tot I'Estadi olímpic. Bé, nosaltres no hem fet aixo, pero alguna cos~ en petita escala sí que hauríem de fer, de l'estil deis 20.000 passatgers a l'hora hauríerh de poder acostar i evacuar després deis grans esdeveniments . 1 si aixó fos un mitja vhsatil que permetés la seva operació amb gran intensitat, en moments punta i, en canvi, ~n ti, la seva disminució entre setmana i en dies de funcionamen t normal, per al pare de Montju·l c i el seu conjunt, hauríem trabar la solució . Aquesta solució existeix i es diu m~tro lleuger, i metro automatic en l'extrem. L'automatic és una mica més car, de tecnología, d'inversió, el fan quasi tan car com un metro convencional ; d'inversió inicial, repeteix~. d'operació és molt més barat i, a més, pot funcionar sense sind icats, per entendre'ns, n~, ho die per alguna cosa, perqué tots hem estat alguna vegada a I'Estadi, a un concert d'l,\mnisty lnternational o el que sigui, o contra la droga, i tots hem vist que hi ha problemes, és ciar, que arriba un moment que són l'una de la nit i els sind icats aguanten fins a la una, ¡i aguanten com a molt fins a les dues, pero aixó a vegades s'acaba a les tres , i la gent d~sprés fa unes grans caminades . Els barcelonins són molt tenagos i, res , van ~ peu fins a casa seva i fan tres o quatre quilometres, fantastic pero no pot ser, s'ha de donar una solució millor a aquest tema i cree que ho tenim a la ma , amb un metre lleuger. Són metros que no porten 40.000 persones a l'hora com els metros convencionals, pero p1Jgen el 7% de pendent en comptes de14%, amb un metro convencional com el que es vai provar, per la meva voluntat, pero en fi, va ser una mica la imposició que al final es va fe t, bé , si vols un metro. dones bé, si no hi ha més remei , metro. Pero els metros lleugers pugen més, és ciar, un 7% i jo els he vist pujar a Vancouver i a Toronto , i tots els heu vista lia sortida de l'aeroport d'Orly, efectivament, són molt poc espectaculars des del punt de vista de l'espai que ocupen , el soroll que fan , no en fan , ni ocupen massa espai pero són jsuficients. Aquesta és la solució a la qual ¡ podem anar-hi. El segon gran projecte , sobre aquest no en p~rlaré massa, és un projecte nou i que esta ' . encara a les beceroles , és el Besos. 1el die al).ans que el Llobregat, intencionadament. Es l'altra gran assignatura pendent. Barcelona ha 'recuperat el mar, ha recuperat el Collcerola, en bona part , ha trobat una política pel Llobr~gat i ha de tenir-ne una pel Besos. 7 �El Besos sera una sorpresa, perqué ja avui é$ una plataforma energética formidable, en la seva desembocadura, pero evidentment es ipot mi llorar i s'ha de mi llorar molt. S'ha de millorar la seva connexió amb la ciutat, les se~es dues bandes de la cíutat metropolitana, i s'ha d'aconseguir que sigui net i que sigui pr¡acticable des del punt de vista del lleure. 1 amb aixó hi estem, i cree que aviat es podran dir coses sobre aixó, pero avui preferiría no dir gran cosa. 1 Sagrera-Sant Andreu, és un projecte de gran escala. Entre el Nus de la Trinitat i les Glories, que estan al cap de vall de la taca groga allargada, s'allarga un projecte de 200 hectarees amb una possibilitat d'edificiació de: més d'un milió de metres quadrats d'usos industrials, terciaris i residencials, i més de 24 hectarees de verd. Que ningú no s'espanti, perqué aixó va per dotze anys o catorze anysl de desenvolupament. Tot i així, el més important per aquesta inversió és el sistema ferroviari. Es construira una nova estació, que es defineix des del comen<;:ament com un centre internacional de primer ordre, i que estara format pel següent: Una ¡ plataforma per trens d'alta velocitat; una plataforma per trens d'ample espanyol, rodalies i regionals, que és la de mes avall; una estació d'autobusos; una connexió amb el metrio i un sistema viari que connectara amb les vies urbanes, amb les Rondes. així com una graella molt important de taxis. ' Tot aquest sistema, que hauria d'estar llest per l'any 2000 o l'any 2001 com ara diem sempre, garantir la possibilitat de millorar la propia xarxa en el futur. 1 1aquí vull ser, en fi, em penso que es pot ser f3normement ambiciós. La possibilitat d'una nova línia de la costa, nosaltres quan varem !aixecar la línia de la costa, del tren de la costa, varem obrir la gana, digue'm-ho així, deis municipis del Maresme, immediatament, ja la tenien oberta pero, diguéssim, que hi havia la inercia de pensar que alió no es podría aconseguir mai L en canvi, es va aconseguirfde fer el que era més complicat, que era aixecar l'inici de la línia que l'any 1848 havjia estat la primera línia que la Rente va construir. 1 bé, com és evident, aixó ha gener:at una cadena de desitjos que jo cree que sera difícil de parar, i també sera difícil de finam<;:ar, digue'm-ho tot, pero esta aquí, és una demanda de serveis públics que la veurem créixer, amb tota evidencia . 1 Pero, sense entrar en aquesta nova línia, l'eptrada deis trens de Vic, de Manresa i de Terrassa per Monteada, o estan funcionant capa dia millor, s'ha de dir tot, en honor de la Mercé Sala. Jo he estat vivint una setmana a la Ciutat Meridiana i la freqüéncia ja era en les hores punta de set a vuit minuts, a la par~da de Torre Baró, que ara ja s'ha corregut fins a la Ciutat Meridiana, s'esta acabant i se roa la parada de la Ciutat Meridiana, que és on hi ha la gent, hi ha onze mil persones viv!nt, i amb quinze minuts fins a la Pla<;:a de Catalunya, amb una parada a Sant Andreu Copltal, em penso que és, una altra a I'Arc del Triomf i una altra a Catalunya. Dones bé, aquesta línia, amb la nova línia qe TGV, si la línia del TGV que entra per Monteada s'empalma amb el sistema actual, a !Monteada, es pot convertir aquesta línia de rodalies en una línia de metro, facilment, perqué els metros es poden fer arribar des de !'interior de Barcelona cap amunt, cap a Sant Ardreu i cap amunt i, per tant, arribar a Torre Baró, Ciutat Meridiana, alió que han demanat¡ sempre i que ara, de fet, ja tenen, queja tenen, bé, tenen un metro regional, pero després poden tenir un metro, inclús fins a 1 Monteada, un metro, una línia de metro. 1 Aixó voldria dir, evidentment, fer passar les rodalies per un altre lloc o fer-Ies compatibles ' i aquesta arribada, per altra banda, del TGV des de Monteada, fins el cor de La Sagrera, amb el Nus de la Trinitat al cap de munt, i la P,la<;:a de les Glories a baix. i 8 �Barcelona és una ciutat que té la sort de ten ir ¡dos tú neis, peró no en té prou. Si fem una estació a La Sagrera, tan gran com la de Sants¡ o aproximadament, que ho sera, més gran si comptem tata, si comptem la suma, no sera! tan ampla, de llum, de secció, peró sí que comptant els metros quadrats útils sera més gran que l'estació de Sants, ens trobem que arriben a Sagrera sis línies, i en surten quatret. 1 aixó planteja el famós problema queja sabeu i les especulacions que s'han fet, de vegades, de fer la línia de parada del tren internacional d'alta velocitat, dones a darrera del Tibidabo, dones, en fi, i a d'altres poblacions d'aquest tipus, o bé la del poc senpat que és fer que un tren arribi fins aquí i 1 després retorni, pero en fi, etc. • 1 Es perfectament possible imaginar que hi ha d~es línies més, que estan ensorrades i que, a més, van fins a l'estació de Fran<;a. Per tarh, aquestes dues línies que ens falten, de moment ens porten fins a l'estació de Fran<;a, i després en tenim dues que surten del Morrot, en tenim dues que surten del Morrot i que empalmen amb el sistema general amb direcció a l'aeroport. amb direcció a Tarragona, amb direcció a Valencia i, per tant, ens "falta un cacho" com dirien . 1 hem de comen<;F~r a imaginar com aixo algun dia es pugui arreglar, perqué el día que aixo es pugui arr~glar vol dir que el tren d'alta velocitat, en comptes de tornar enrera, continua i que, a rnés, en comptes de no passar, passa per 1 l'aeroport, cosa absolutament basica perqué l'qeroport sigui un aeroport transoceanic. que nosaltres tinguem la gent de Montpellier. de Perpignan, de Valence venint a agafar l'avió 1 non stop a Nova York,és condició que tinguery,~ un avió non stop a Nova York. L'altre dia va estar Butros Galhi aquí i em va dir que venja de Madrid, que se n'anava a Nova York, peró em va dir: dormo aquí, peró dema me'n vaig a Madrid ; i li die: perqué?. Oh, perqué no hi ha non stop. Bé, jo em vaig enfadar, perqué normalment n'hi ha, en fi, dia sí i dia no, aquell dia n'hi havia hagut, peró cada dia, nq. Aixo és un punt negatiu d'una dimensió descomunal, que el Secretari General de I'ONl¡J per tornar de Barcelona a Nova York hagi hagut de dormir, sabent que dema ha de tornar a un altre aeroport i canviar, és un mal assumpte, molt mal assumpte, i l'única solució ~ aixo és que nosaltres siguem capa<;os de, el mateix que hem fet les rondes, a nivell micro de la ciutat, fer-ho amb el sistema general de comunicació inclos el ferrovíari, amb l'aero~ort de cara a convertir el mercat aquest en un mercat de quinze milions d'habitants que ~an a buscar !'avió per anar a Nova York sense parar, i el dia que tinguem aquestes con~exions, rapides i eficients. Aquest dia tenim el mercat, exactament igual com hem fet amp les rondes a nivell petit. Aixó és el que haurem de fer. 1 jo no prejutjo de quina form~. no sóc enginyer, en fi, i en aquest cas tamapoc sóc financer, vull dir, no estic parlant de costos ni de terminis, és un tema a enfocar amb una gran generositat de temps, pero absolutament seductor. 1 j i Parlem un moment del Delta del Lobregat. 61 16 d'abril es va signar el famós conveni multi-administracions i ja veieu al final qué passa, és que hi han dos espigons del port, dos grisos, un de tancat i un de més exterior, mé~ gruixut encara que més curt, que seria el 1 no u 1 La inversió d'aixo són entre 300 i 400.000 milions, una inversió molt important. No s'ha d'exagerar, la inversió que esta fent Argentar ~a a l'estació de Chamartín només, que és molt gran, és una mena d'operació com la de Lfi Sagrera, són 300 i escaig mil milions. Han creat una empresa nova, que es diu Duch, Desc¡urollo Urbanístico de Chamartín, S.A., pum, tres-cents mil milions, és a dir, de les tres operacions que Rente esta fent, en aquest cas per persona interposada, per Argentaría, a Maarid. De manera que no tinguem cap mena de complex en aquesta materia. Pero, en defihitiva, una inversió enormement important. 1 Barcelona, com esta, cuidant aquestes con~exions amb l'espai exterior, d'una forma política? Dones Barcelona el que ha fet ha sigut lluitar per la seva propia presencia i la presencia de la ciutats en !'Europa territorial q~e ha nascut amb el Tractat de la Unió. 9 �El Tractat de Maastricht diu que Europa són els estats, peró per primera vegada diu que hi ha regions i que hi ha ciutats. L'article 198. ¡1 que hi ha un Comité de Regions, que es diu de regions peró és de regions i cíutats. ~s ciar, s'hagués pogut interpretar que era només de regions i, per tant, Barcelona no ser-hi. Varem entrar-hi, de canto, absolutament de canto, perqué el Govern espanyol va dir: qé, són vint-i-un llocs que tenim, els pa"lsos grans en tenen vint-i-quatre, Espanya vint-i-unl els més petits en tenen dotze, com tenim disset autonomies, disset perles autonomies, tres pels ajuntaments i un per una diputacíó, em fa l'efecte, si no m' equivoco, i un deis tres¡ dones com Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que és un : sindicat, és una assocíació voluntaria de 60.000 poders locals europeus, dones que hi J,agi. L'alcalde de Madrid, perqué Madrid és Madrid i, em penso, que l'altre deu ser el! president de la Diputació Provincial de Guadalajara que és del PP, en fi, hi ha una! mica d'equilibri amb tot plegat. Per tant, Barcelona va entrar de pura casualitat i tanmateix va lluitar per aconseguir que al Comité de Regions hi estiguessin representades les ciutats de pie dret, bé, perqué la convicció nostra i em penso que la compartireu, és que com he dit al principi, si les ciutats d'Europa no funcionen, Europa no existirá 1 Hi ha d'haver un esquelet, hi ha d'haver estatJ, hi ha d'haver regions i nacionalitats, hi ha d'haver les cultures reconegudes, en aquesta! Europa tots hi hem de cabre. Peró d'una forma molt física, molt económica, molt socií31 també diría i molt material, Europa és sobretot un esquelet form at per aquestes taques que es veuen a la nit, suposo, des deis satél.lits que són les cíutats i Barcelona n'és( una, i vol ser-hi, i vol comptar a més el conjunt de les ciutats que volen ser-hi, i bé, aqiliesta batalla es va guanyar. No va ser facil, tates aquestes batalles no són agradables, com per aquells que són empresaris no ho són les batalles de les juntes quan s'han de fer canvis importants a !'empresa, o per aquells que són sindicalistes, a l'altra banda, o per aquells que són comerciants no ho són els canvis de marca o els canvis de clientela. 1 Es una batalla empipadora, difícil, ardua pJ ro es va guanyar i Barcelona, ara, esta representada al cor d'Europa i Catalunya també, perqué Barcelona s'ha presentat no amb la bandera del municipalisme antiregionalista ¡sinó el contrari, Barcelon ha dit: nosaltres som catalanistes i municipalistes. Barcelona ~a dit: nosaltres venim aquí contra el que moltes vegades m'han dit els meus propis sindicats, díguéssím, de poders locals, on hi ha molts que considerem que les regions no se''s ha d'atendre, que no, en fi, que el més important són els municípis i el de més no impqrta gens í, bé, jo sóc presídent d'un consell de munícipis i regions d'Europa, d'aquesta me~a de gran sindicat que us he dít, í per tant, defensa les dues i és que hi cree, eh? i no creb que sigui incompatible sinó al revés, sinó el contrari. 1 Cree que la for<;a de Catalunya són també les l eves ciutats i en particular Barcelona i, per tant, he actuat amb una total llibertat de consciencia . Per tant, aquí estem, estem ben representats en l'espai natural al qual podem pertanyer, pertanyem, í ten im una serie de projectes que ens hi connecten. Per tant, qui digui que Barcelona ha tocat sastre, s'equivoca. No ha tocat sostre. 1 si toca, el trehcarem. Moltes gracies. 10 U .l0505 ��Conferencia de l'Excrn. Sr. Alcal~e Dilluns 25.04.94. Cercle d'Econoiliia. "LA PRESeNCIA DE BARCELONA A EtJROPA" 1 EM PLAU PODER-ME ADRE~AR DE NOU A TOTS // / VO~eS, EN / AQUESTA TRIBUNA MOMENTS SIGNIFICATIUS NOSTRA DELS CIUTNr, PROJECTES DEL CERCLE 1 ECONOMIA .//~N DE LA HISToRIA:.· RECENT DE LA ¡ HE PARLAT AQU ~ DJ;:.LES INQUIETUDS I QUE ENS HAN C9MPROMeS I QUE ENS PERMeS ARRIBAR ON SOM. I DE POSADA AL DIA QUE DEL JOCS OLíMPICS DE 1992. POSAR BARCELONA: OSTRE ESFOR~ DE RENO- EL MOMENT DE,,.fER VALORE EL VACió HAN // VIVIM DE NOU UN MOMENT IMPORTANT PER A ÉS ALTRES V~ CULMINAR EN L'eXIT 1 I PERA FER-HO NECESSITEM ALTRA VEGADA EN JOC TOTAÍ LA NOSTRA CAPACITAT, TOTA LA NOSTRA COMPLICITAT. L'ESCENARI ÉS EUROPA HE TRIAT EXPRESSAMENT EL TEkA DE LA PRESeNCIA 1 DE BARCELONA A EUROPA, PERQUé EUROPA ÉS L'ESCENARI PRINCIPAL DEL FUTUR DE BARCELONA. 1 ��- VICEPRESIDeNCIA DEL COM!Te DE LES REGIONS . 1 - PARTICIPACió A LA COMIS$Ió BANGEMANN. -· ------· -- Nc aL LA NOSTRA TEORIA SOBRE EL P~PER DE LES CIUTATS EN A.. 'H'v~-0( A EL MóN DEL FUTUR ~ESTa IHiil8BAI T~ EUROPA -LA HISTo- 1 cLrt.P.-- RIA q EUROPEA ÉS LA BASE D'AQUESTA CONCEPCió- I ! GUANYANT ADEPTES ALS ESTATS UN]TS. (tJ. 0\..-Qt!l el ESTá , -1.\.'~>~ ·) l_:=--=--===- =--=--== ~~ =-~ .-- -~~~--·--· ~ NOSTRE eXIT EN L'ORGANI ~ ZACió DELS JOCS EL OLiM- ' PICS ENS HA PERMeS DIFONDRE AQUESTA IDEA I DEMOSTRARNE LA SEVA VIABILITAT. BARCELONA ESTa 1 OFERINT LA L~~-~A D • ALLo QUE LEs cruTATs PODEN FER. ··---··--····---+---~~--COMITE DE LES REGIONS HE 1 PARLAT EN ALTRES OCASIONS DE LA XARXA D'EURO- CIUTATS, COM A LOBBY DE LES C~UTATS EUROPEES PER ESTUDIAR EN SOLUCIONS . i COMú ELS SEUS PRO PLEMES I A PROPOSAR-NE i AVUI ÉS UN GRUP QUE j TREBALLA AMB NORMALI- TAT. CONEI XEN TAMBÉ LA IMPORTaNCf A QUE ATRIBUEIXO AL i FET QUE BARCELONA PRESIDEIXI DES DE 1992 EL DE MUNIC I PIS I REGIONS D'EUROPA . 3 CONSELL '\.>, cvl ZtL í.-1 cA.Q. J.<!¿ l4t7 �EL CMRE AGRUPA TOTS ELS PODERS LOCALS I REGIONALS DE TOT EL NOSTRE CONTINENT, I~CLOSOS ELS ANTICS PAi- ' COM VA DIR JAqQUES DELORS A BARCELO- SOS COMUNISTES. NA, EN UNA OCASió, EL CMRE I ECS PODERS LOCALS SóN EL CIMENT AMB 1 QUe S'HA ANAT CON$TRUINT LA UNITAT EU- ROPEA, DES DE L'ENDEMa DE LA SF¡GONA GUERRA MUNDIAL. _(APORTACió JORDI GARCIA-PETIT) COMISSIO BANGEMANN BARCELONA, EN PER MITJa DEL SEp ALCALDE, UN GRUP DE TREBALL DE LA UN~ó EUROPEA ÉS PRESENT SOBRE LES ANOMENADES AUTOPISTES DE LA COMJNICACió. LA COMISSió BANGEMANN, CONEGUDA PEL NOM DE QUI LA PRESIDEIX, EL COMISSARI DE TRAN$PORTS I COMUNICACióNS l DE LA COMISSió EUROPEA, TANTS ESTa toRMADA PER REPRESEN- DE LES EMPRESES EMISSORE' I DISTRIBUiDORES TELECOMUNICACIONS, AIXi COM 1 P~R ¡ DE CaRRECS PuBLICS QUE REPRESENTEM ELS USUARIS, ÉS A DlR, EL CIUTADa. l 1 COM A CIUTAT, ENS IMPORTA ESTAR EN AQUEST GRUP DE 1 TREBALL QUE HA D'UNIR LES TR~S GRANS TECNOLOGIES D'AQUEST SEGLE COM SóN LA TELEF1 NICA, LA TELEVISIVA I ' 4 1 �LA INFORMáT ICA. EN AQUESTA INTERVÉ EN COMISSió, DE BARCELONA L'A~CALDE 1 QUALITAT DE VICE-PRESIDENT DE HI XARXA LA 1 POLI S I DE PRESIDENT DEL ' COM A CMRE ~ REPRESENTANTS DELS USUARIS DE LES NOVES TELECOMUNICACIONS. ' 1 ¡ L'EXISTeNCIA D'UNA AUTOPIST4 INFORMATIVA NECESSITA DE DESTINS, QUE SóN LES CIUTATJ , DE LA MATEIXA MANERA 1 QUE HO SóN DE LES AUTOPISTES D, AUTOMoBILS. ELS DES- TAMBÉ LES ¡ TINS DE LES AUTOPISTES INFORMATIVES SóN CIUTATS, ENTESES COMA AGLOMEFACIONS D'ALTA DENSITAT D'USUARIS CONNECTATS A LES XARXES DE TELECOMUNICA- CIONS . EL CABLEJAT CIUTADá DE LES CIUTATp HA DE I DE CADA EMPRESA UN FER CONSUMIDOR DE CADA POTENCIAL, TOT CONVERTINT ELS APARELLS DE ELEVISió, ELS ORDINA- DORS NA PERSONALS I ELS FAX EN FONT DE RIQUESA INFORMATIVA I DE LLIBERTAT D'ELECCió. COM QUE VOSTe S SABEN, CABLE ÉS UN PROJ ECTE TENIM A LA RESERVA DES DE TIVES, CREACió MOLT ABANS DELS JOCS. SER, PROJECTE PIONER. 5 D'INICIA- PER TANT , UN �BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUtATS MÉS DENSES D'EUR0PA 1 I CAL APROFITAR AQUESTA DENSITAT URBANA PER A FER 1 MÉS RENDIBLES ELS NOUS SISTEME$ D'INFORMACió. LA DENSITAT TAMBÉ ÉS EL GR4N ACTIU DENSITAT URBANA I LA CAPACIT~T DE D'EUROPA, CONEIXEMENT LA PER SUPERFíCIE. HI SOBRE HA UN DEBATEN MARXA, 9 UE ÉS EL QUE SE N'ESTa DIENT ~ES PLE D'INTEReS, ECONOMIES D'AGLOME- RACió, MÉS IMPORTANTS AVUI QUJ LES ANOMENADES ECONOl MIES D'ESCALA. SE'N PARLARa A ~ARCELONA ELS DIES 22 l 1 I 23 DE JUNY EN UNES JORNADES ~ LES QUE ÉS L'ASSISTeNCIA D'UNS 150 ALCALDES I ¡ PRESES EUROPEES, ENCAP~ALADA PEL PREVISTA DIRIGENTS D'EM- AMB UNA PARTI F IPACió NORD-AMERICANA MINISTRE DE pESENVOLUPAMENT URBa, HENRY CISNEROS. BARCELONA TÉ COSES A DIR QUt NT A TEMES DE CARRER, i DE COTXES, DE CABLE, DE RECICLATGE. ARREU, A EUROPA I ALS ESTATS UNITS, 1 SE'NS RECONE - X AQUESTA EXPERieNCIA I SE'NS TÉ COMA REFEReNCIA. AQUEST TEMA DE LES AUTOPISTE DE LA INFORMACió DE �VEGADES SEMBLA POC TANGIBLE I UNA ¡ MICA FUTURISTA. PERo ÉS UNA REALITAT IMMEDIATA I· UN DELS FRUITS DE BARC~LONA ¡ '92 I DE LES INSTAL.LACIONS SóN LES QUE VAN CALDRE i PER ALS JOCS OLíMPICS ' INFRASTRUCTURES QIDE TELEFoNICA JA HA 1 AVAN~ANT-SE CONSTRUiT A BARCELONA, 1 A LES NECESSITATS DELS PROPERS ANYS. LA PARTICIPACió DE BARCELONl, EN AQUEST PROJECTE DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACi t TÉ, A MÉS, UN HORITZó MOLT CONCRET: L'ANY LA CAPITALITAT !CULTURAL i1 2001 QUE BARCELONA HA GRAN PRIMERA COL.LABORACió OCASió PER A I S~L.LICITAT MO~TRAR LA DE CONNEXIó JNTRE LES D'EUROPA POT SER DE UNA CAPACITA'l' DE CIUTATS DEL CONTINENT EN TELECOMUNICACIONS. INDICADORS OPTIMISTES COM PODEN VEURE, BARCELO~A EST~ PARTICIPANT DE MANERA DECIDIDA EN EL DEBAT I IL GOVERN DELS INTERESSOS CERT DE LES CIUTATS EUROPEES, DES~NIM I UN GENUí LLUNY DEL VICTI~ISME CLIMA D'UN QUE DE VEGADES ES ¡ i DETECTA EN CERTS SECTORS I MIT1 ANS CREADORS A BARCELONA. 1 7r D'OPINió �ELS PATIDORS DE SEMPRE -EL$ QUI PRIMER DEIEN i QUE 1 NO ENS DONARIEN CAPA~OS ELS JOCS, bESPRÉS QUE NO SERíEM DE FER-HO BÉ, DESPRÉS ¡ QUE NO PODRíEM COMPLIR ~' ELS TERMINIS I FINALMENT ELS SABIA GREU QUE HAGUESSIN DURAT TAN POC- SóN ELS MATEIXO$ QUE ARA DIUEN QUE JA 1 TOT S'HA VOS TeS ACABAT SABEN I QUE PROU TORNE~ A ESTAR ! BÉ QUE NO COM SEMPRE. ÉS AIXí. 1 EN TOT CAS, S'ESTAN COMP~INT LES PREVISIONS DE SUPERACió DE LA RECESSió. BARCJ LONA JA VA ACABAR 1993 AMB UN PIB LOCAL POSITIU DE PIBS ESPANYO L I QUE ARA ENS CATAL~ ! 0,~8 o QUAN ENCARA ~, i EREN NEGATIUS. ARRIBEN DE TOTE ~ LES ELS I LES NOTiCIES INSTITUCIONS DE 1 REFEReNCIA SóN DE CLARA TENDeNqiA A LA RECUPERACió. (APORTACió DE JOAN CLOS) ELS INDICADORS EXPECTATIVES PER ECONbMICS QONFIRMEN A FER FRONT ALS NOUS LES NOSTRES REPTES DEL FUTUR DE BARCELONA. EN LA CONSTRUCC i ó, EL 1993 S'HA INICIAT UN 15'4 % MÉS D'HABITATGES QUE EL 92 I S N'HAN ACABAT TAMBÉ UN 10 % MÉS QUE L'ANY ANTERIOR. 8 �EL VOLUM D'EDIFICACió DE 1~93 1 HA ESTAT MÉS GRAN 1 RESPECTE ALS ANYS ANTERIORS, GESTió EN LA L'AJUNTAMENT, r EGUT TAMBÉ A LA MILLOR CONCESSió DE Lt iCeNCIES PER AMB OBRA AUTOHITZADA 1 PER PART DE VALOR DE 58.000 MILIONS DE PESSETES. 1 S'ESPERA QUE AQUEST 1994, D'OFICINES AUGMENTI EN UN 25 DEL ECONoMIC, CLIMA 4 CONTRACTACió D'ESPAIS ~ , DEGUT A LA A LA GRAN OFERTA I MILLORA ALS PREUS ACCESSIBLES. ES DE CONFIRMA TAMBÉ L'AUGMEN1 DE L'ESPECIALITZACió L'ESTRUCTURA INDUSTRIAL DE LA CIUTAT EN ELS SEC- TORS D'ACTIVITATS D'ALTA DEMANDA. BARCELONA , COM BÉ SABEN VOSTeS, CONTINUA SENT LA 1 PRIMERA CIUTAT INDUSTRIAL D'ESPANYA, AMB MÉS POBLACió INDUSTRIAL OCUPADA QUE EL BAIX ILLOBREGAT I QUE L'AREA METROPOLITANA. ENS CONVÉ QUE HO CONTINUi SENT I CADA COP MÉS ESPECIALITZADA EN ELS I ~ECTORS DE DEMANDA ALTA AIXo NO ÉS CONTRADICTOR! AMB LA SEVA VOCACió CADA COP TAMBÉ MÉS DESENVOLUPADA DE CIUTAT DE SERVEIS I DE NEGOCIS, AMB LA TRANSFORMACió jDELS SECTORS ECONoMICS DE LA CIUTAT QUE GENEREN MÉS 0 9 UPACió CAP ALS SERVEIS A LES EMPRESE S . 9 �AQUESTS DIES THE ECONOMIST HA PUBLICAT ANUNCIS ! LA DE . UNIVERSITAT DE XICAGO -QUE ¡ TE QUATRE PREMIS NOBEL D'ECONOMIA ENTRE ELS 1 SEUS i PROFESSORS- ANUNCIANT 1 L'OBERTURA DE LA SEVA SEU EURO t EA A BARCELONA. NO SERa POSI A L'úNICA ESCOLA DE NEGOCIS AMERICANA SE ~ BARCELONA LA SEVA EUROPEA. S'HO QUE ESTá PLANTEJANT TAMBÉ LA CALIFORNIA STATE UNIVERSITY. UNA DE LES NOTiCIES POSIT IVES DE LES DARRERES SETMANES TORNA A SER L'AUGMENT !DE LA MATRICULACió COTXES, TENDeNCIA JA DETECTA ~A ABANS DE LA DE DECISió 1 DEL GOVERN D'AFAVORIR LA RENOVACió DEL PARC AUTOMOBILíSTIC PRIMANT LA qE 1 RETIRADA COTXES VELLS DE LA CIRCULACió . EN AQUEST MATEIX CAMP, HA UNA ,NOTiCIA POSITIVA TAMBÉ ESTAT L'AUGMENT DE LES EXPORTACIONS DE LA TRIA AUXILIAR DE L'AUTOMbBIL. SECTOR HA TINGUT UNA MILLORA 4'8 % RESPECTE A 1992, D~ DURANT 1993, INDúSAQUEST LES EXPORTACIONS D'UN BÉ QlE AMB UN DESCENS DEL VOLUM D'ACTI VI TAT DE -14'4 %. PER 1994 ES MANTENEN ELS srqNES DE RECUPERACió, EN lC �BONA PART PER LA MILLORA DEL CANVI DE LA PESSETA I ES PREVED QUE ES MANTINGUI DE L'AL~A ~ EXPORTADORA. AL 1 PARC PROVEiDORS DE LA ZONA FRAN1 !A S' HI INSTAL. LARá UNA EMPRESA DE CARCASSES I COMPONE*TS DE SEIENTS DE COTXE 1 QUE CREARá 480 LLOCS DE TREBALt. EL PLA DELTA (APORTACió DE JOSEP A. ACEBILLQ)_ LES PERSPECTIVES DE FUTUR D, AMB MÉS, ENTRE LA CIUTAT COMPTEN, A NOUS INSTRUMENTS D']MPULS I DE PROJECCió, ELS QUALS DESTACA EL PU DELTA DEL LLOBREGAT, QUE VáREM SIGNAR FA NOU DIES A IL'AJUNTAMENT DEL PRAT. PLA DELTA, EL CUSSió A EFEC'I'ES D '' INVERSió I D'AQUESTA INVERSió EN li'ECONOMIA, DE REPER- ÉS COM UNS 1 1 ALTRES JOCS OLíMPICS. ÉS EL PROJECTE DE CONVERTIR !BARCELONA EN LA SUD D'EUROPA , NIA, QUE 1 EN EL CENTRE Loq iSTIC DE LA MEDITERRá- AMB UNA INVERSió DE ÉS PORTA LA MEITAT DE LA 400. ~ 00 INVER~Ió 11 MILIONS DE PESSETES OLíMPICA, AMB UN �IMPACTE 2008, ECONoMIC D'1 BILió DE l PESSETES FINS A LA GENERACió DIRECTA INDIRECTA DE L'ANY 100.000 LLOCS DE TREBALL EN EL MATEIX fERíODE I UNS BENEFICIS EN INGRESSOS FISCALS PER Al L'ESTAT ESTIMATS EN 1 280.000 MILIONS. EL PLA DELTA ÉS UN GRAN INStRUMENT DE DESENVOLUPAMENT ESTRATeGIC DE BARCELONA CRUCIAL PER Q~E ARRIBA EN UN MOMENT A PODER CONVERTII . LA NOSTRA áREA EN 1 PORTA D' ENTRADA A EUROPA DELS PRODUCTES DELS ASiáTICS -MERCATS EN UNA AL~A ~ONTíNUA LA MERCATS EN ELS DARRERS l ANYS-, APROFITANT L'AVANTATGE ;IQUE LA RUTA MEDITERRá' PEL CANAL DE SUEZ TÉ EN R~LACió A LA RUTA ATLáN- NIA 1 TICA QUE ARRIBA A ROTTERDAM I 1LS PORTS ALEMANYS. 1 MAI BARCELONA ASSOLIR AQUEST HAVIA ESTAT ,TAN A OBJECTIU. PROP DE MA ] HAVíEM DISPOSAT PODER D'UN 1 PROJECTE DE TAN GRAN ABASTEN EL QUAL S'HAN COMPROMeS ALHORA L'ESTAT, i LA GENERALITÁT I ELS PODERS LOCALS DEL TERRITORI . EL PLA LOGíSTIC PERSONES, NIFICARá DELTA CONVERTIRá I~ ZONA D'ARRIBADA I DISTRIBqCió DE EN UN CENTRE MERCADERIES I EN UNA PORTA D'ENTRJDA A EUROPA. AIXó SIGLA POTENCIACió D'EMRRESES 1 1~ D'IMPORTACió / �EXPORTACió I DE DISTRIBUCió i i LA POTENCIACió DEL PORT. EL PO~T DE BARCELONA JA S'HA EN ELS DARRERS ANYS, CONVERTIT EL PRIMER DEL M~DITERRANI EN GENERAL -NO PAS EN "GRANELS", DAVANT DE MARSELLA, EN CáRREGA ¡EN QUe ÉS EL SETe- PER AMB UN ~UGMENT IMPORTANT DEL ! i TRáNSIT DE MERCADERIES QUE GENEREN ACTIVITAT í ECONo- MICA I LLOCS DE TREBALL. EL PORT HA MILLORAT LA GEStió I HA REDUiT DIES EL TERMINI DE DESPATX DE qoNTENIDORS, N'OCUPAVA 7/9. A 1/3 QUE ABANS 1 ÉS UNA ESTRAT$GIA DE QUALITAT QUE JA HA DONA'l' RESULTATS. EL PORT Ed BENEFICIARá TAMBÉ DE LA NOVA LíNIA DE TREN EXCLUSIVl PER A MERCADERIES QUE EL CONNECTARá AMB LA XARXA PRINCIPAL A CASTELLBISBAL. 1 A L'EVOLUCió DE L'AEROPORT DUJ ANT L'ANY 1993 OFEREIX i MÉS EL RESULTAT EXTRAORDI~ARI DE L'AUGMENT DEL i NOMBRE DE VIATGERS INTERNACION~LS, GRáCIES A LA LIBERALITZACió AeRIA I MALGRAT LA POLíTICA D'IBERIA DE CONCENTRAR VOLS A MADRID. L 1 AUGMENT DELS PASSATGERS TRaNSIT SIGNIFICA LA CONSOLIDACió DE L'AEROPORT EN S FUNCIONS DE NEXE DE 13 �1 COMUNICACIONS TERCERA PISTA, I PLANTEJA NOVE$ NECESSITATS ! t NOUS HANGARS COM SERVEIS A LES UNA COMPA- NYIES AéRIES. LA UNió EUROPEA, LíNIA S~TMANES, FA UNES HA ESCOLLIT LA 1 MADRID-BARCELONA-FRAN~A D'ALTA VELOCITAT ENTRE 1 l ENTRE ELS DEU PROJECTES PRIORÍTARIS DELS PERS. AQUESTS PROJECTES HAN RESISTIT ANYS LES PRO- MESURES D'AUSTERITAT QUE HAN FET DESCARTAR L'EMISSió DE DEUTE PúBLIC PER FINAN~AR LES GRANS ~BRES D'INFRASTRUCTURA. EN LA RELACió TREN-TRANSPOR , BARCELONA ES CONFI- GURA COMA NUCLI MÉS IMPORTANT \D'ESPANYA EN LA FUTURA ¡ XARXA TIME (TRENS EXPRESSOS i D~ MERCADERIES INTERNA- ' 1 CIONALS). CIPAL PE~ BARCELONA COM A PRIN- OPERATIV~ EN EL TRANSPORT RaPID RENFE HA APOSTAT EIX DE LA SEVA DE MERCADERIES. 1 i 1 EN EL 'rRANSPORT INTERNACION4L, ES TRACTA DE POTENCIAR EL PAPER DE BARCELONA CdM A CENTRE PORTUARI, 1 INDUSTRIAL I DE DISTRIBUCió, EL MÉS IMPORTANT QUE HA D'ARRIBAR A DEL SUD D' 1 UROPA. ÉS EL SER NOSTRE OBJECTIU ESTRATéGIC DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. 1 LA CIUTAT PROMOU AQUEST R~FOR~AMENT i 1 DE LA SEVA �INVERSió EN MARXA DE 3.000 MitiONS, SóN DE REFORMES DEL PALAU DE PER A LA DELS QUALS 1 ~ONGRESSOS CONSTRUCCió DE LA NOVA áREA I LA DE 500 RESTA PEDROSA, L'ANOMENAT MONTJUiC-2. LA PROJECCió DIMENSió EUROPEA DE Bt RCELONA TÉ UNIVERSITaRIA. TAMBÉ UNA TOTE$ LES UNIVERSITATS HAN FET UN ESFOR~ DE RENOVACió, DÉ PROJECCió DE FUTUR I DE PARTICIPACió EN EL NOU PROJECTE DE LA CIUTA'I'. - LA NAL UPC HA CONSTRUiT UN CÁMPUS NORD DE LA DIAGOSIMBOLITZAT EN L'EDI ~ ICI NEXUS QUE SERá EL ' MÉS IMPORTANT CENTRE D'INTEL.LIGeNCIA ARTIFICAL. 1 - LA UNIVERSITAT DE BARCELONA TRASLLADA LA SEVA DIVISió DE CieNCIES DE LA \SALUT A L'áREA OLíMPICA DE LA VALL D'HEBRON GEOGRAFIA ~ LA SEVA l ~VAL, I HISToRIA AL FACULTA'I' DE A PROP DELS AR- XIUS, LES BIBLIOTEQUES I EL PATRIMONI HISTbRIC I ARTíSTI C DE LA CIUTAT. - LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA HA TRIAT EL HISToRie DE LA CIUTAT COM ~L CENTRE SEU PROPI CAMPUS. 1 - LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE BARCELONA SOLIDAT EL SEU CAMPUS DE BELLATERRA I HA 1 HA CONREFER- MAT I~ SEVA VOCACió CIUTAdANA I METROPOLITANA. 161 �EL RELLAN~AMENT POTENT DE LA VOCACió UNIVERSITaRIA 1 DE BARCELONA TÉ EFECTES EXTERJORS DE REFOR~AMENT DE 1 LA SEVA CAPACITAT TECONOLóGICA t ECONóMICA I CULTURAL, l PERo TÉ TAMBÉ EFECTES INTERNS bE QUALITAT CIUTADANA. ELS GRANS PROJECTES EN MARXA BARCELONA DURA, TÉ EN MARXA PROJif' CTES DE GRAN ENVERGA- COMA CONSEQÜeNCIA DE L 1IMPULS DEL '92. ALGUNS D'AQUESTS PROJECTES URBANS PRODUIRAN EN POCS ANYS TRANSFOP~CIONS EQUIVALENTS A ~ES DEL '92: - PLA~A 1 DE LES ARTS AMB ' L'AUDITORI, NACIONAL, VEiNATGE EL TEATRE L'ARXIU DE ILA CORONA D'ARAGó I EL DEL CENTRE 1 COMERCIAL BARCELONA- GLoRIES. - ACABAMENT DEL PASSEiq MARíTIM A LA BARCELO! NETA. - CONTINUACió DEL PROJE d TE DEL PORT VELL, L'ACABAMENT DEL CENTR~ COMERCIAL AMB MAREMAGNUM \ AL PASAREL.LA DES DE LA MOLL D'ESPANYA I RAMBLA. - AREA DE NOVA CENTRALI~AT DE LA - CONSTRUCCió DE L'aREI MONTJUiC-2 DE LA FIRA PLA~A A PEDROSA. - CONSTRUCCió DE LA 1 LíN ~ A 17 2 DE METRO. CERDa. �1 - ACABAMENT DE LA DIAGONAL AMB LES OPERACIONS 1 DIAGONAL-POBLENou, DIAGONAL-MAR, PARc BIOMe- orc r zoo MARi. - ESTACIONS DEL 1 TAV I [ RENFE DE LA SAGRERA I 1 PARC ALLARGAT DE SANT IANDREU. 1 TOT AIXo, SENSE OBLIDAR L'AtENCió QUE CAL DEDICAR, I QUE SEGUIN DEDICANT, TviOLTES VEGADES A LA PETITA OBRA, AQUELLA QUE INCIDE IX MOLT IDIRECTAMENT 1 QUALITAT DE VIDA ALS BARRIS. BEN AVIAT OBRES DE PAVIMENTACió DEL C. PACió DELS CONERCIANTS, SOBRE LA COMEN~ARAN LES FERRAN, AMB LA PARTICI- EN En QUE FORMA PART i D'UNA i RENOVACió PROGRESSIVA PERo IM~ARABLE DE LA RANBLA I 1 ELS CARRERS ADJACENTS. HORITZO CULTURAL 2001 .(APORTACió JOAQUIM DE NADAL)_ HI HA ENCARA ELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURES 1 i CULTURALS PECTIVA QUE PRENEN UN RENOV~T INTEReS EN LA PERS1' DE LA CAPITALITAT EURqPEA DE L'ANY 2001 QUE 1 BARCELONA ASPIRA A EXERCIR. �FRANCESOS, AMERICANS, JAPONEpOS, ALEMANYS I BRITá- NICS. HI MOLT HA FET MOLT EL GRAN SPOf OLíMPIC, PERo HI FA ! TAMBÉ EL PRESTIGI DE LA f iUTAT I HI HA DE FER ENCARA MÉS LA SEVA l OFERTA ¡ CULTURAL. LA CAPITAL 1 CULTURAL DEL 2001 ÉS UNA FITA DECISIVA. BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE NO ELS VOLDRIA CANSAR. LES CONCLUSIONS DEL QUE ELS 1 HE ANAT DIENT FINS ARA EM SEMBLA QUE SóN EVIDENTS: BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE. ESTEM CIUTAT, SEGLE. EL DEL EN LA SEGONA FASE DE ILA TRASFORMACió DE LA QUE ENS SITUA EN LA PERSPECTIVA DEL CANVI DE AQUEST '92. D'APROFITAR LA ESFOR~ ¡ D'ARA ÉS !TAN O MÉS DECISIU ¡ S'HA DE VEURE FOR~A cdMLA 1 CIUTAT ÉS QUE CAPA~ 1 D'AQUEST ESDEVENIMENT EXTRAORDI1 NARI QUE VA SER ELS JOCS OLíMP ~ CS DE 1992. í BARCELONA NO HA TOCAT SOST~E SI TOTS ELS BARCEL01 NIS COMPARTIM UNA IDEA FONAMEN':dAL: BARCELONA ÉS CAPA~ 1 20 �1 DE MARCAR-SE NOUS OBJECTIUS I D'ASSOLIR-LOS . PERMETIN-ME QUE ACABI PARLANT D'EUROPA. HEM DE SER ¡ A EUROPA. EMPRESARIS, HEM DE SER-HI EN TOTS ELS SENTITS, ELS ELS PROFESSIONALS ! I, COMA NOVETAT ESPE- CIAL, ELS GOVERNANTS. DES 155.000 DEL COMITé DE LES REGIGNS S'HAN DE DISTRIBUiR MILIONS 1 D'ECUS DE FOijS ESTRUCTURALS ENTRE ¡ 1994 I 1999, EL 60 % DELS QUALS SóN PER A ESPANYA. NO ENS HA DE COSTAR ANAR A BRUSEL ~ LES DE SORPRENDRE HAVER - HI DE SER ~ANT. LA UNió EUROPEA , SOVINT, NO ENS HA ÉS LA CAPITAL DE EL NOSTRE NOQ I MÉS GRAN MARC POLí - TIC DE CONVIVeNCIA. 1 EL FUTUR DE BARCELONA TAMBÉ WASSA PER BRUSEL.LES, 1 PERQUé EL PRESENT DE BARCELONA ;JA ÉS EUROPA. i MOLTES GRaCI ES . 21 �,.. ~ r- o)> r- o m ~ ·;' g¡ )> ::D om r oz 1~ )> S j ·- <- '' r~ r- .,""':.;_·~-:-· ) -..,. .___ jJ r ~ ---=:; """(> - r~ ~ ·ij' 6' ~~ e• e ~ - '1: ~ -~~ ,.,.::¡ • «:V o)> ? m -.5- ~ ~ ..,.- ~~ J e- r- o 1~ OJ )> l ::D om r ~ ·;.._J d o z )> �! L'ALCALDE DE BARCELONA L'ALCALDE DE BARCELONA ~· ÑiiMI~ ~ 11· o• o 6~.010 M rl-;- 'A ,_/../ _.._.-- ~ R·~il·IIO k-¡' t <r·ot• ,...:- 1~ tf 4 ':: L~•· ¡ 14 .D()t) .. ~f{ ,T\1 ·ODb "'L 4b· IdO M_ 1r7q: ,¡ a~: l~A ~ ~·)( ~· 1..r1». CdP !.f t.. /AAA,( b ·· c. :.. f':."' ""'-- L • ~ ~-,q.l/i) t· oc>D · \)~¡) JJ tAM• ~ e: '2 ~ l ' /,.' ~ ~ ()A' 1'."' ., ~~de Jl-11("} ~H. (~ ~ JIA~A ~ fxp 1536 · Exp 1536 · IMPAIEMT"A MUNICIPAL ~ xwl-J ~ !-~f· ~~ 14~ IMPREMTA MIJ!NIC:U'AL pr•r.;p ,· �,.. > ,.. o > ,.. e m > :a o ,..m o z )o �(Aportació Joan CLOS ) TAXA GENERAL D'ATUR REGISTRAT Fins al 31/12/93, abans de les darreres mesures del govern i dels primers simptomes de reactivació. Espanya 17,5 Catalunya 13,9 % Barcelona ciutat 11,9 ~ o Comunitat Europea 10,5 ~ ~ o . 'J Missatge: o \JL\}~t \ Grf ) Barcelona, la més próxima a la mitjana comunitaria ¡. Pero no podem sentir-nos satisfets. El mercat de treball es traba en el cor de la nostra preocupació i, la per tant, de nostra política. VISITANTS I PERNOCTACIONS A BARCtLONA Visitants El 93 amb prop de 2.500.000 supera el 92. Pernoctac i ons El 93, com el 92, per sobre dels 4.000.000. Missatge: Barcelona ha resistit bé la recessió del 1993. 1 �Des del mesures un 50% 90, per la organitzatives, l'estructura introducció simplificació i augment de la PROMOCió INTERNACIONAL DE BARCELbNA Estable (permanent) . Específica (sectors escollits). Concentrada (cofinanQament). NEW PROJJ0'S 20 empreses CENTRE LOGISTIC 35 ernpreses Port Aeroport CZF MERCA BARNA CENTRE UNIVERSITARI 5 universitat 3 Escales de negoci TURISTICA Consorci de Turisrne Cambra de Comer9 Ajuntament Sector turístic Inversió anual prevista: 400 rnilions públics i 4QO rnilions privats DISSENY lQ Escales o centres de disseny. 3 de informatització en un 400 %. 7 de �1.000 Hectarees. 500.000 Milions a Barcelona. 400.000 amb Pla Delta de fora Barcelona. Missatge : Barcelona té qualitat, quantitat i bon preu. La qualitat com a gran diferencial de Barcelona. La funcionalitat del sistema de mobilitat. Bon preu, per sota de Madrid. Competitivitat en termes europeus expressada en la fórmula: Qualitat mitjana per sobre preu mitja. 4 �Aiuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet Tecnic de Programació -rAXA D;ATUR REGISTRAT Mitjana a~mal ··-- --·~- -- ---· --i--------- -··--- 20 ¡-- ~-"*-------- ~ --............. 1 18 ~-- • -------~- ---- ··-·-· ' ·-----..--..,_______ 1 ' [_ ... ~-~~-./ 14 ~- 12 1 r-- r 1 JO 1 - --- rr- - - - - - - . -- - 8 - 6 I__L _____ 1986 -- - __..1_____ _ _ _ _ _ _¡ _____ _ l_ ---- 1987 1988 • Bar..:~ lona __..._._ Espanya 1990 1989 1991 --+-t Cata 1unya ----1· Comunitat Europea 1 ---.L.--~---~- 1992 1993 Ciutat, 6, 1r. 08002 Barcelona Tel 402 70 18 Fax 402 76 91 �Ajuntament de Barcelona Alca!dia Gabinet Técnic de Programació TA>CA D'ATUR REGISTRAT 19 18 - 13 12 ..1 11 ~ 1993 1992 -• _ Barcelona -+- Catalunya __..,_ . . Espanya --G Comunitat Europea Ciutat. 6, 1r. 08002 Barcelona Tel. 402 70 18 Fax 402 76 91 ��(aportació Jordi GARCIA-PETIT) COMITé DE LES REGIONS 189 membres titulars La representació 189 suplents. 1 de la diversitat territorial d'Europa present per primera vegada a les institucions comunitaries . Tessalonica i Oporto, Lancashire i Bolzano. Barcelona i Rotterdam, Tippperary i Corsega, Copenhague i Luxemburg, Catalunya i Baviera, El Comité de les Regions es va constituir el 9 de mar9, en una sessió solemne amb la participació de les Brussel.les, ~·-·-····--~.. . . . . .--*-·--·-· presidéncies del Parlament Europeu, del Consell de Ministres i de la Comissió Europea. L'alternan9a, ..,.,_____..----··----- una practica habitual a les institucions europees, . va permetre dotar la presidénci~ del Comité de les Regions d'una reEresentació _ satisfactoria ~ a diversitat dins la·· diversitat territorial i política d'Europa. 1 a �Fins al 1996 presidiré el Comité de les Regions e l president Languedoc-Roselló i en seré Primer Vice-president l'Alcalde de de Barcelona . ________l'any _ El 1996, \..,..... en que es -· - --presidira Maastricht, . nego~iaré la revisió d~de !'Alcalde de Barcelona i en sera Primer ----------------~- Vice-president el president de Languedoc-Roselló. ~ ·----·-------------r----un l________ , membre per país --mb___ - --·rang amb el de ·---- -- · 8 comissions (la número 3, Transport i Xarxa de Comunicacions per r. ~ a Espanya) , ,~..~ U.Jl..M ft t.-¡ 9 f~ j, rtv ! IJ'W-f, 4,. (1Lv{;_.J; ' cJ ~lt-L-t , il!. UA,''-l f¡ 4 Sub-comissions, i, l'Assemblea Plenaria, que es reunira 4 vegades l'any en sessió ordinaria , asseguren un funcionament agil i una representació equilibrada de la diversitat. El Comité de les Regions té per S'haura de ~ ndavant feina i responsabilitat. pronunciar obligatbriament sobre totes les materies ¡ que afectin territorialment a Europa. Sobre la selecció i distribució dels fons estructurals, en primer lloc . ·\ l G-~ .00:-:il:on-s d'ECU per al per:ode 1994-1999, \ pessetes. 2 2 4,3 bilions de ) �' • 1 ::. St·t-' r'l 4o- 4o·· 1Ñ A r\ ., Dels Fons Estructurals, 1993: ...; ¡ també , ""' ~n toquen a Barcelona, de 1990 a ( 1' 1 9.170 M. de Ptes. l. Feder Barcelona ......•.•. ....... •.. 7 .373 M. de Ptes. Rest a AMB . ........•.. .. . ... ~ · . ' . . . . . . .... . . . ..... .... . .. ... . .. , " 2 . Programes Comunitaris Barcelona Resta AMB "' . . . . . . . . .. . . . . . . . . . " ' . 1.7 98 M. de Ptes. 637 M. de Ptes. 111 M. de Ptes. 526 M. de Ptes. 3. Fons Social Europeu ......... .. . 1.090 M. de Ptes . Barcelona . . . Resta AMB \ , .............. . . . , .. . . . . . . . . . . ..... .. . . .. ,¡, ,• • no consta 1.090 M. de Ptes. Inversió total en l'área: \ PEDER ..•..• 9.170 M. de Ptes. Programes .. 637 M. de Ptes. 1 ¡ 090 M. de Ptes . FSE TOTAL 19.879 M. de Ptes . t El Comité propia per als de les Regions també !es pronunciará per iniciativa sobre materies d'interes general i especialment sensibles ens territorials. Ja estan previstos l'ampliac i ó de la Unió i sobre l ~ subsidiarietat . ' d i ctámens sobre �Els dies 17 i 18 de maig se ~ an ja examinats 12 dict~mens preceptius pel p lenari, des de la xarxa transeuropea en el sector de l'energia fins al LLibre Verd sobre l'accés dels consumidors a la justícia, prioritaris a més d'un debat d'orientació sobre els de la construcció ~uropea, objectius amb la participació de Jacques De lors . La conclusió és evident: al Com t t~ de les Regions , s'hi havia de ser, i Barcelona hi és i arnb ella Catalunya. (" w vvVtG ) cJ~1Q_ l ~~\A~;~ ~ ywl}VJ(f_ �' �(aportaci ó J.A. ACEBILLO) FIRA-PEDROSA S'esta construint una primera fase de ampliar-se fins a 100.000 m2. ' 55.000 m2, que podria Avui, la Fira té a Montjuic 38.590 m2 ¡ Les obres d'aquesta primera fas~ s'acabaran el primer del 95. trimestre Es necessari que un Metro lleuger connecti amb l'aeroport i Montjuic. ---- 1 amb 1 EL BESoS (sense diapositives) No té les mateixes característi~ues que el Delta del pero és fonamental per a articul~r el Barcelones. LLobregat, La mare del riu ha de tractar-se intensament, alliberant-la de l'alta tensió i, a més, utilitzant-hi tecniques hidrauliques avanyades que garanteixin aigua neta i útil per a usos lúdics. ' 1 El viari del marge esquerre ha d'acomodar-se als interessos de i , alhora, ha de servir Santa Coloma de Gramanet i Sant Adria, 1 de distribuidor metropolita. En l'espai compres entre Sant Andria i el carrer Prim s'ha construir una gran plataforma guanyada al mar per assegurar futur de les instal.lacions energetiques i de servei. de el S'esta estudiant la possibilita~ de construir la plataforma amb escombreries i residus reciqlats. L'objectiu és triple: assegurar espai a fi que, en ~1 futur, es puguin ampliar les instal.lacions energetiques, f~r-ho amb un sistema ecologic i disposar de més espai per millorar els nous equipaments costaners . A Barcelona guanyar terreny al ¡mar 1 Sant Pau de Mar, ... ) . ve de lluny (Barceloneta, LA SAGRERA-SANT ANDREU Es un projecte de gran escala. Més de 200 hectarees, méE de 1 milió de m2 d'usos �industrialsjterciarisjresidencials, més de 24 hectarees de verd. Tot i així, ferroviari. el més important per al futur és el sistema Es construira una nova estació, que es defineix des comen9ament coro un centre internacional de primer ordre i estara format per: del que * * Una plataforma per a trens d'Alta Velocitat . Una plataforma per a trens d'ample espanyol (rodalies i regionals ) . * Una estació d'autobusos. * Una connexió amb el Metro (Metro lleuger) . * Un sistema viari que connectara amb les vies urbanes (Rondes), així com una graella de taxis. Per6, tot el sistema (que hauria d'estar llest per al 2.000) ha de garantir la possibilitat de millorar la pr6pia xarxa en el futur. 1 La possibilitat d'una nova línia de la costa, des de Montgat a la Sagrera, pel centre de Badalona, Llefia i el Bon Pastor, l'entrada dels trens de Vic i de Manresa-Terrassa per Monteada, i, per tant, la possibilitat d'alliberar els túnels ferroviaris de Meridiana per a u s de Metro :(Renfe-Meridiana, Trinitat, el Baró de Viver, Ciutat Meridiana i Monteada) i la possibilitat de connectar un nou sistema amb els túnels de "La Pera" fins a l'estació de Franya, són opcions que no es podran realitzar immediatament pero que no s'han de impedir per dema . En virtut del Conveni de col.laboració entre Barcelona i Perpinya, s'esta definint amb la nostra col.laborac i ó un projecte d'estació d'Alta Velocitat per a Perpinya. El darrer trimestre del 94 volem presentar conjuntament els projectes de les dues estacions. El Delta del Llobregat El 16 d'abril passat es va procedir a la signatura del Conveni institucional per a la realització de les obres de transformació de l'ambit del Delta del Llobregat. Es preveu una invers1o de 400 mil milions de pessetes a carrec fonamentalment de l'Estat i, en una petita part, de la Generalitat. També signen el Conveni les Admin~stracions Locals (Barcelona, El Prat de Llobregat, MMAMB, i Conse11 Comarcal del Baix Llobregat). ¡ Les intervencions previstes són: �.IJ ¡. , J.'-.J...:.IU'LV.i..,,fl,J...ol IJ•.fl. : ~.. A.Yl~X 1 ACTUACIONES DE INFRAESTRUCTURAS EN EL DELTA DEL LLOBREGAT: PROPUESTA DEL M.O.P.T. e . 1 1 ! 1 e PROPUESTA DE INVERSIONES DEL M.O.P.T. EN El DELTA DEL UOBREGAT 1 1 En millone's de pesetas-1993 RED VIARIA 2 Pata Sur (Proyecto en redacción} ~ . 1 1 • ~ t e e • t Prolongación Autovía Baix Uobregat hasta Pata Sur 12.000 ••. 6 .000 5 .000 •••• J • l ¡ REO FERROVIARIA 68.000 ' Doble vía Papioi-Puerto (Proyecto en red 4cción} Terminal intermodal Puerto y Z.A.L . . . . . . .... . 23 000 . .. _ . .. . . 5 .000 28.000 PUERTO Ampliación Puerto (Plan Director del Puer to) 63.000 45.000 Z.A.L. { 1• y 2• fase, incluye invers1ón priwada) l 108.000 1 AEROPUERTO (AENAJ 60.000 45.000 2" pista, ampliación de terminal, campos :de vuelo y navegacrón aérea Desarrol lo de "lado nerra" (incluye inversión privada) • _ . _ . _ _ . __ . centro de cargas • zona modular • ciudad aeroportuaria 105.000 DESVIO DEL R!O Y RECUPERACION AMBIEN,TAL i Desvío del rio (Proyecto en redacción) 8 .000 Acondicionamientos . . . . . . •. _ • • • _ .. . . _ . _ . _ . _•. _ . Ot ras acc1ones: Plan de Saneamiento y Defensa de costas 3 1 • e e • 3 5 .000 C onexión Aeropuerto-Puerto 1 e ... 1 . . . . . . . . . . . . . . .. ... .. _ .. ___ . _ _ 1 0.000 Primer tramo Autovía Baix Uobregat (según Proyecto) •. Conexión Pata Sur-Puerto . .. t r. • t 27 2 .000 - - .. - - .•...... ·. ' .. 5.000 15.000 TOTAL INVERSION M.O.P.T. 4 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • _ ••••• 324.000 .1 . Lu'inver5iones previatas en infraestructura. que 1on dompetencia del M. O.P. T. se han obtenido de óistintu fuentes que. a su vez. utilizan una evaluación de proyecto• en distinto nivel de definición. 2. Incluye expropiaciones. 3. Por lo que se refit~re a la po•ible participación del M.O.f T. en loo Proyectos de Depurac ión y Recarga da/ Aculfero en ei Bajo Llobregat la inclución de tal actuación an el ADL 3/199jl de 26 do febrero hace pocible llegar a acuerdo• de cofinanciación entre las. Admínistracionu implicadu, por lo que dobo,á acordarce mediante la firma de un Protocolo de colaboración las fórmulas de participación de la• misma&. Í 1 4. Incluyo inversión privada en la Z.A.l. del Puerto y en olol dcearrollo "lado tierra" del Aeropuerto . Directrices Planear11iento Infraestructuras DELTA DEL LLOBREGAT �(aportació de Joaquim de Nadal) EQUIPAMENTS CULTURALS EN CONSTRUCCIO Diapositives ' 1. Museu Picasso. 2. Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona. 3. Teatre Nacional. 4. Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 5. Auditori. 6. Mercat de les Flors. 7. Convent dels Angels. 8. Arxiu Corona d'Aragó. 9. Lliure. Palau de l'Agricultur4. 10. Palau Nacional. 11. Casa de l'Ardiaca. �(Veure annex XX "Propuesta d'inversiones del MOPT en el Delta del Llobregat en M. de Ptas-1993) Una vegada realitzades aquestes actuacions, el sector del Llobregat esta cridat a ser el pol d'intercanvi de mercaderies i transport més important del sud d'Europa. A la vista d'aquestes inversions, és evident que la majar part de les energies de les Administracions Locals hauran d'anar dirigides al tractament dels espais que quedaran lliures entre els sistemes infrastructurals previstos. Des d'aquest punt de vista, controlar l'impacte i evitar l'ocupació massiva del territori sera, sens dubte, un dels reptes fonamentals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4288 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Temes econòmics, infrastructurals, polítics i culturals. Europort o Porta d'Europa. Business School of Chicago. Consorci de Turisme de Barcelona. Barcelona New Projects. Disminució nombre de funcionaris, promig nòmina i pressupost consolidat. Disminució de preus. Es necessari un metro lleuger que connecti Fira 2000 amb Aeroport i Montjuic. Vols non stop Bcn - New York. Besos, Sagrera, Sant Andreu, Ciutat Meridiana i Metro regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Territoris Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1383/19940510d_00620.pdf 2f5fd35f8af17f0eaf21fcfa4c0b2096 PDF Text Text Salutació de l'Alcalde a SAR la Infanta Cristina de Borbó Seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 10 de maig de 1994 ALTESA, EM COMPLAU DONAR-VOS LA BENVINGUDA A LA SEU DEL DISTRICTE DE "):4 , fUr-Celibi,'(k SARRI , 7-UN DELS DEU DISTRICTES DE QUé S'HA DOTAT EL GOVERN DESCENTRALITZAT DE LA CIUTAT, AQUESTA CIUTAT, QUE DES DE FA DOS ANYS -I CAL ESPERAR QUE PER A MOLT DE TEMPS- ES LA VOSTRA, CREU EN LES VIRTUTS DE LA DESCENTRALITZACIÓ, EN LA PROXIMITAT DE L'ADMINISTRACIÓ ALS CIUTADANS, PERQUe EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI ÉS UN REQUISIT POTSER NO ÚNIC PERÒ Sí INDISPENSABLE PER AFRONTAR AMB èXIT ELS PROBLEMES I LES DEMANDES DELS CIUTADANS. NO ÉS CAP ATZAR QUE BARCELONA HAGI ESTAT PIONERA EN L'APLICACIÓ D'AQUEST MODEL DESCENTRALITZAT. UN MODEL QUE ES TROBA A L'ARREL DEL CATALANISME POLiTIC, I QUE HA CULMINAT EN LA CONFIGURACIÓ AUTONÒMICA DE QUe S'HA DOTAT L'ESPANYA DEMOCRaTICA I PLURAL SOTA EL GUIATGE PRUDENT DEL REI. 1 �BARCELONA CREU EN LES CIUTATS I CREU EN L'AUTONOMIA. NO ES PARTIDaRIA DE TUTELES NI D'IMPOSICIONS. PER AIXò S'ESFORÇA A MANTENIR UN LIDERATGE ENTRE LES CIUTATS CATALANES I ENTRE LES GRANS CIUTATS ESPANYOLES: PER PODER RESPONDRE A LES DEMANDES DELS CIUTADANS, QUE TENEN EL DRET 1 L'OBLIGACIó D'EXIGIR-NOS ALS QUI ADMINISTREM LA CIUTAT UNA MÉS GRAN QUALITAT DE VIDA. COM A ALCALDE DE LA CIUTAT VULL AGRAIR-VOS, ALTESA, ELS VOSTRES ESFORÇOS PER INTEGRAR-VOS AMB NORMALITAT I AMB NATURALITAT A LA VIDA DEL BARRI I DE LA CIUTAT. EM CONSTA QUE AQUEST ES UN FACTOR QUE VOS APRECIEU, I ESTIGUEU SEGURA QUE SE US RESPECTARá, PERQUé AQUEST ÉS EL TARANNà, OBERT, LIBERAL I PROGRESSISTA, D'AQUESTA CIUTAT. I VULL AGRAIR-VOS PARTICULARMENT ELS VOSTRES ESFORÇOS PER APRENDRE LA NOSPRA LLENGUA, EN UNA DEMOSTRACIÓ MES DE LA SENSIBILITAT DE LA FAMILIA RETAL CAP A LA REALITAT PLURILINGÜE D'ESPANYA. ÉS UN GEST QUE A NOSALTRES ENS FA FELIÇOS 1 QUE A VÓS US HONORA I US CONVERTEIX, ENCARA MÉS, EN UNA IL LUSTRE CONCIUTADANA DE SARRIà I DE TOT BARCELONA. MOLTES GRáCIES. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4289 Title A name given to the resource Visita de S.A.R Infanta Cristina de Borbó a la Seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Distircte Sarrià-Sant Gervasi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya plural Autonomia Acció política Monarquia Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1384/19940515d_00621.pdf aaae792aefc1777951f72204eaac2fd7 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura europea del PSC (15 de maig de 1994) La intervenció de l'Alcalde s'ha de centrar en la seva activitat com a President del CMRE i Vice-president del Comitè de Regions. En aquest sentit, se suggereix que tingui en compte els punts següents: - LES ELECCIONS EUROPEES SóN UNES ELECCIONS MOLT IMPORTANTS, PERQUè ALIJO QUE ES DECIDEIX A BRUSSEL LES ENS AFECTA, CADA VEGADA MES, COM A CIUTADANS, 1 NO PODEM RESTAR-NE AL MARGE. - EUROPA ES UN PROJECTE VIU. L'ACCIDENTADA APROVACIó DEL TRACTAT DE MAASTRICHT VA SEMBLAR QUE, EN CERTA MANERA, PODIA POSAR-LO EN QÜESTIó. PERò HEM SUPERAT AQUELL MOMENT DE PESSIMISME I ARA Hl HA QUATRE NOUS PAÍSOS -TRADICIONALMENT MOLT NEUTRALISTES- QUE L'U DE GENER, D'AQUÍ A MIG D'ANY, S'INCORPORARAN A LA UNIó EUROPEA, A UNA EUROPA QUE JA SERá L'EUROPA DELS SETZE. LA SEVA APOSTA EUROPEA ÉS EL SIGNE MÉS CLAR, MÉS INEQUÍVOC, DE LA FORÇA I DE LA POTENCIALITAT DE LA UNIó EUROPEA. - PER A LES CIUTATS, LA UNIó EUROPEA ÉS UNA APOSTA ESPECIALMENT IMPORTANT. D'ENTRADA, PERQUè EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ES UN CONTINENT URBa. I EN CANVI, FINS �ARA, GRAN PART DELS RECURSOS DE L'ANTIGA COMUNITAT EUROPEA ES DEDICAVEN A SUBVENCIONAR UNA AGRICULTURA NO COMPETITIVA. ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS EUROPEUS SóN, MAJORITàRIAMENT, ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS. I, EN CONSEQÜèNCIA, LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES PASSEN TAMBÉ PER LES CIUTATS. - LA UNIÓ EUROPEA ÉS TAMBÉ UN PROJECTE MOLT IMPORTANT PER A LES REGIONS I NACIONALITATS. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA COMPORTAT DOS PASSOS ENDAVANT MOLT SIGNIFICATIUS PER A LES CIUTATS I PER A LES REGIONS O NACIONALITATS EUROPEES. - EL PRIMER HA ESTAT LA INTRODUCCIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT. AQUESTA ÉS UNA PARAULA, TRETA DEL VOCABULARI DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA, QUE A MI NO EM COMPLAU PARTICULARMENT. JO PREFEREIXO DIR-NE PROXIMITAT, PROXIMITAT ALS CIUTADANS. L'ESSèNCIA D 1 AQUEST PRINCIPI ES QUE TOT ALLò QUE POT FER UN NIVELL D'ADMINISTRACIó INFERIOR, MÉS PRóXIM PER TANT AL CIUTADá, NO HO HA DE FER UN DE SUPERIOR. - LA UNIó EUROPEA S'ESTá COITSTITUINT EN BASE A LA CESSIÓ DE PODER DELS ESTATS, EN UNA TáANSFERéNCIA DE SOBIRANIA CAP A AMUNT , PERó PERQUé EL SISTEMA FUNCIONI, EN ESDEVENIR MÉS GRAN I MÉS CENTRALITZAT EN 17ETERMINADES COMPETèNCIES, CAL QUE ES REFORCI PER LA BASE. AQUÍ EL PAPER DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS I NACIONAL±TATS, DEMANANT UNA APLICACIÓ àMPLIA DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT O PROXIMITAT, ÉS 2 �ESSENCIAL PER PODER CONST*UIR UNA AUTèNTICA CIUTADANIA EUROPEA. - L'ALTRE PAS ENDAVANT DONAT PER MAASTRICHT ÉS LA CONSTITUCIÓ DEL COMITé DE LES REGIONS, DEL QUAL L'ALCALDE DE BARCELONA N'HA ESTAT ELEGIT VICE-PRESIDENT. EL COMITé DE LES REGIONS ES UN ORGAN CONSULTIU DE LA COMISSIo EUROPEA, QUE HA DE SER ESCOLTAT A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS IMPORTANTS EN AQUELLES INICIATIVES COMUNITáRIES EN EL CAMP DE LA POLÍTICA REGIONAL I LOCAL. - EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA VOLGUT QUE EN AQUEST COMITé, DIT DE REGIONS, 1-II FOSSIN TAMBÉ ELS MUNICIPIS, LES CIUTATS. ES EVIDENT QUE AIXò OBEEIX EN PART AL FET QUE NO TOTS ELS ESTATS EUROPEUS S'HAN DOTAT D'UNA ESTRUCTURA REGIONAL. PERo TAMBÉ ES CERT QUE NO Hl HA Lik INCOMPATIBILITAT QUE A VEGADES ES VOL FER VEURE ENTRE CIUTATS I REGIONS. 1 EL DIA QUE ES VA CONSTITUIR, A BRUSSEL . LES, EL COMITé DE LES REGIONS, VAIG TENIR LA CLOA IMPRESSIÓ QUE ASSISTÍEM AL NAIXEMENT DEL MUNICIPALISME REGIONALISTA, O DEL REGIONALISME MUNICIPALISTA SI VOLEU, A EUROPA. I AIXò QUE S'HA ENTèS A BRUSSEL . LES CAL QUE S'ENTENGPI TAMBÉ A CATALUNYA: EL GOVERN / DE LA GENERALITAT NO HA DE TENIR POR QUE ELS MUNICIPIS DE CATALUNYA SIGUIN FORTS, AMB 1 COMPETéNCIES I AMB RECURSOS PER A GESTIONAR-LES. �- BARCELONA HA ESTAT SEMPRE UNA aUTAT EUROPEA. N'ÉS UNA DE LES MÉS IMPORTANTS. DESPRÉS DE RECUPERAR LA CIUTAT PER ALS SEUS CIUTADANS -UN PROCÉS QUE, A GRANS TRETS, CULMINá L'ESTIU DEL 1992-, ARA LA CIUTAT S'HA DE PROJECTAR CAP A EUROPA. AQUESTA ÉS LA NOSTP APOSTA DE FUTUR. DESPRÉS DELS JOCS, EUROPA. - ES PER AIXò QUE L'AW.Ar15 -ÉDE BARCELONA, UN COP ACABATS ELS JOCS, ES VA -VOLER POSAR AL DAVANT DE L'ASSOCIACIÓ QUE AGRUPA ELS MUNICIPIS I MOLTS DEIJS ENS LOCALS I PROVINCIALS D'EUROPA: EL CONSELL DE MUWICIPIS I REGIONS D'EUROPA. I ÉS PER AIXò QUE, MÉS RECENTMENT, HE VOLGUT ACCEDIR A LA VICEPRESIDèNCIA DEL COMITé DE LES REGIONS. - HEM DE SER A BRUSSEL LE , COM ABANS HAVIEM DE SER A MADRID. Hl HA MASSA COSES IMPORTANTS PER A LA VIDA DELS BARCELONINS I BARCELONINES QUE ES DECIDEIXEN A BRUSSEL LES I ESTRASBURG COM PERQUe ENS PERMETEM EL LUXE DE NO SER-Hl. - I SER A EUROPA VOL DIR, hBANS QUE RES, QUE EUROPA SIGUI ACCESSIBLE. D'AQUí. EL NOSTRE INTERéS A POTENCIAR LES INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, D'ACCÉS. ARRAN DELS JOCS, JA VAM FER MOLT. VAM AMPLIAR Ll'AEROPORT, I VAM CONSTRUIR UNA TORRE DE COMUNICACIONS A COLLSEROLA QUE JA HA PASSAT A FORMAR PART, EN MOLT POC TEMPS, DE LA IMATGE DE LA CIUTAT. �.\>21---"D ARA TENIM UN GRAN PROJECTE EL DE L'ESTACIÓ DEL TGV A LA SAGRERA, QUE A MÉS SERVIRá PER POTENCIAR URBANÍSTICAMENT TOT EL SEU ENTORN. - PERO L'ACCES A EUROPA -l'AL MóN- NO DEPeN NOMÉS DE LES INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ. Hl HA UNES ALTRES AUTOPISTES, LES DE LA TELEOMUNICACIÓ, ON ES JUGARà BONA PART DEL NOSTRE FUTUR COM A dIUTAT COMPETITIVA. - I SER A EUROPA VOL DIR, FINALMENT, FER CULTURA EUROPEA. CONTRIBUIR, DES DE LA NOSTRA IDENTITAT PROPIA, A CONSTRUIR UNA IDENTITAT EUROPEA BASADA EN LA TOLERANCIA, EN LA CURIOSITATPERUALle-FINSITOT PER ALLÒ QUE, COM EN EL NOSTRE CAS, ÉS MÉS PETIT-, E1 EL RESPECTE A L'ALTRE. BARCELONA, QUE ESTà POSANT AL DIA, D'UNA MANERA PROGRESSIVA PERÒ FINALMENT AMBICIOSA, LES SEVES INFRASTRUCTURES CULTURALS, ASPIRA A SER L'ANY 2001, QUAN COMENCI EL SEGLE XXI, LA CAPITAL CULTURAL D'EUROPA. - TOT AIXò, QUE ÉS EL FUTUR DE BARCELONA, ES JUGA -NO HO OBLIDEM- A EUROPA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4290 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Proposta d' intervenció de Pasqual Maragall en l'acte de presentació de la candidatura europea Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comitè de les Regions CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1385/19940517d_00622.pdf 28a85fda4ec9fea2c23f925418868f47 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA (2 0 ,1-1:74bit 1:1 1Q u iLÌ 64/47\roT 9\745 ii(Z,-?0/u-e5 Eva-5- , y �L'ALCALDE DE BARCELONA ' Nt 1:*M  FLic-Avid orc-himj) Ñui p l LO I oD..) N 1 (I BLES - De- 6-0 U-P\O 0 P\\ :CÛ4 P4 çç G LA al141 /i\in-o4) kO LGA -Fu ,Dik 60 1 TM k y Lí 9U1 _VE Aí 19 1 elb/21/,\J3 uartt--) 015>1-(-Td71.; Tz-mtvabn.; KiSs Uur 4-10-0 p7k14-c n`MT7k (:~ d It( 674}1\Laks- Er)ki ccy7\-u (m UAT (,6\w/) �C6i\JJ ONTD ito tftri-of if !¿-9-\,) (1, 1k1 f? () 5 o A) Qu 0)3W LA5 ree- s JN, 1-t-i) N 1`) ,T 4 Q u 1?---0 P MI-11 1/0 1 U NA: Ch)N 7?"1/14 Tlz \-/ OP,fraf eJjuiioç 145 11-t/41d 00 /to LADS ¿lb: pfL - 1 kr) tver (51/7 ) d O b' , A VUTI--1)-0 Ukto --T) 4 f3 1 " rLes oJr u4 Seb 0w0 0,1it r fb 0)( ‘"" PUESQD ‘t-L. (otud �L'ALCALDE DE BARCELONA LA f\'IL) beunikk DE-¿- Dfc1107)1, t\Í•05 r 7A-49-A-0 si LA, ghj 6(77U-1\r LO&-ID cz-NíS c.9 u_51)11)-b ur-- 174? o(2. A j ¿1,1 s' rolv c)Ç kit 1 ai 5 Q DEsvikd IN:nErP Pcfk 771-U y £/a4 rpieSr �‘417:' 151 <ir-e/1, 1'2/1, czitlictliti'4.(.7 t 6--/UL C1). Crt-jfk4. E 8-L 6-W egt /ifut Drkir Tiz 4-N �L'ALCALDE DE BARCELONA 4-34,1L.0 pd CA N Vb's )1,ó. oh 0 fklit Pv'Es5 t\sí 2 ruo POI 1:\uist--5-PIA n TÇ 6-7) Afs n- U.7.--L-911X-ODY soityl'at-o k1N5L-K P L171 1 C4 LA o $ bc /(f rOÑ\n-\\(4 t\i in C-41-A 7-411 '6' ') ReigA" PC) 57)kr-1 Fiio\ílt7\r2 -`7 çü(5- eA_LpdyibAre5 Iku-P-69/1 0J-7...4 174 LI Cok 6;Un74--.9 úsfutü kn umehiR) L-PI- o c if u) u-z. o E- �L'ALCALDE DE BARCELONA t_97 C(1) d )/rous F5-04 /k7\if/01177.-/fc‘J))//--4çL» D -irt-91-c-2\fut1/v/,(Ltvvp( kv u--y. FF 114 Aro-P M Pdn. l/hL4/20 1// iy( L,-K14E C_M91 rzr k-KS 45-P ",--A,J õftCftL1 ei c 1L61 fl 1- 114-7-1-) r ro E E'u( Ç utz. \irb 1 M 4-Qu( lu p 1M1\ LÇÑ c/ty\lyn'-v7 TI.: o Inc-- A �L'ALCALDE DE BARCELONA M Z-V 1Y-ÑIA-5-~(Çz ,711)54190\12r u4,0 ¿itly3c3 Gt4.si» ( Ou" 1 LA- (7\)172) UNtti\i E, '57 r 0-7?rvi4~ -- rU (4)71,4 LA 7L3 q« s A-10 (.," Lru n.o() ir\-, 07v CdruPti Irç PcA71--104_ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4291 Title A name given to the resource Sessió plenària Comitè de Regions, Comitè Econòmic i Social Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Principi de igual dignitat de tots els nivells de govern de cada país. Nova lectura del tractat . Article 146. Europa de la diversitat i de la unió. Finances estatals, regionals i locals. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Europa, Brussel.les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Govern Municipis Euroregió Acció política Territoris Comitè de les Regions Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1386/19940524d_00623.pdf 46c1b1ea3c017718abfa9370a60f13a1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIó DE L'ALCALDE EN LA INAUGURACIO DE LES NOVES OFICINES DE TURISME DE BARCELONA. SENYORES I SENYORS: RECORDEU AQUELLA APOSTA QUE BARCELONA VA REALITZAR AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, AQUELLA APOSTA PEL FUTUR I LA MODERNITAT. DONCS BÉ, AQUELLA APOSTA LA VAM GUANYAR, TENIM UNA CIUTAT NOVA, OBERTA AL MAR I AL MóN. UNA CIUTAT PREPARADA PER AFRONTAR EL REPTE DEL NOU SEGLE I UNA CIUTAT DE LA QUAL SE'N PARLA A TOT EL MóN. ELS BARCELONINS JA GAUDIM DEL LLEGAT DELS JOCS AMB LA NOVA BARCELONA. ÉS MÉS, ARA TAMBÉ COMENCEN JA A VOLER-LA GAUDIR ELS ESTRANGERS. LES CAMPANYES DE PROMOCIó TURÍSTICA ESTAN TENINT UNA MOLT BONA ACOLLIDA I ELS TREBALLS D'AQUEST CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA COMENCEN A DONAR ELS SEUS FRUITS. DURANT LA PREPARACIÓ DEL PROJECTE OLÍMPIC VAM TENIR EN LES NOSTRES MANS ESTADíSTIQUES SOBRE L'IMPACTE TURíSTIC DE LES CIUTATS QUE ENS HAVIEN PRECEDIT: LOS ANGELES'84 I SEúL'88. LES DUES CIUTATS ASSOLIREN, EN ELS ANYS POSTERIORS A LA ORGANITZACIÓ OLíMPICA, UNA GRAN DEMANDA TURíSTICA. BARCELONA HO PODRà RATIFICAR, TAMBÉ, A PARTIR D'ARA. 1 �LES GRANS TRANSFORMACIONS QUE S'HAN PRODUÏT EN LA NOVA BARCELONA, COM SÓN LES RONDES, L'AEROPORT, EL PORT, LA VILA OLíMPICA, MONTJUïC, AQUEST MATEIX CARRER... HAN DEMOSTRAT QUE NO TAN SOLS VAN SER PENSADES PER ALS QUINZE DIES DELS JOCS SINÓ PER A úS I PLAER DELS CIUTADANS I COM UN GRAN VALOR D'ATRACCIÓ PEL TURISME, EL COMERÇ I EL SECTOR DELS NEGOCIS. A PARTIR DELS NOUS ATRACTIUS QUE OFERIA BARCELONA AL MÓN, TENíEM QUE DEDICAR-NOS A PROCLAMAR-LOS ALS QUATRE VENTS I, PER AIXò, CONCEBIM EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA. TOTA UNA EXPERIèNCIA, EN LA QUE SEMPRE HE CREGUT, DE COL.LABORACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ I L'EMPRESA PRIVADA TREBALLANT PER UN MATEIX OBJECTIU. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CAMBRA DE COMERÇ I LA FUNDACIÓ PER LA PROMOCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA HAN DEMOSTRAT QUE AIXÓ ÉS POSSIBLE AMB ELS PRIMERS RESULTATS DE TURISME DE BARCELONA. L'EXPERIèNCIA ÉS UNA REALITAT. FUNCIONA I FUNCIONA BÉ. A LA LLARGA, TURISME DE BARCELONA HA D'ARRIBAR A SER EL CENTRE COORDINADOR, PROMOTOR I IMPULSOR DE TOTES LES ACCIONS ENCAMINADES A LA CAPTACIÓ DELS VISITANTS A BARCELONA. 2 �AVUI, ESTEM AQUÍ PER INAUGURAR LA NOVA SEU DE TURISME DE BARCELONA COM A SÍMBOL DE FUTUR I DE LA CONFIANÇA QUE TENIM DISPOSITADA EN LES NOSTRES POSSIBILITATS COM A CAPITAL TURíSTICA DEL MEDITERRANI, COM A CIUTAT DE LLEURE I DE NEGOCI, DE CULTURA I DE COMERÇ. CONFIEM EN LA FEINA DELS HOMES I DONES QUE TREBALLEN PER DUR A TOTS ELS RECONS D'ESPANYA I DEL MÓN EL MISSATGE DE BARCELONA. HO ESTAN FENT Bh I TENEN TOP EL NOSTRE RECOLZAMENT I ESPERO QUE TAMBÉ EL DE TOTS VOSTèS. MOLTES GRáCIES. Fic.44'. 7 N9 pw 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4292 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu del Consorci de Turisme de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital turística del mediterrani, ciutat de lleure i de negoci, de cultura i de comerç. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Carrer Tarragona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Model social Turisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1387/19940524d_00624.pdf 737b05871c0f903c9c74e7dd4c97a8b0 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde de Barcelona LA PRESèNCIA DE BARCELONA A EUROPA Els poders locals i regionals en la construcció Europea Centre de Cultura Contemporània Dimarts, 24 de maig de 1994 Introducció general DIGNíSSIMES AUTORITATS .. SENYORS I SENYORES .. COMPAREC AVUI DAVANT DE VOSTèS EN AQUEST CENTRE QUE TÉ LA VOCACIÓ DE SERVIR LA CULTURA I LA CIUTAT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DE LA UNIÓ EUROPEA, I DE LA RELACIó QUE AMB ELLA TENEN LES CIUTATS -LA QUE HI TÉ BARCELONA, NATURALMENT -, I PER EXTENSIÓ LA QUE HI TENEN ELS ENS TERRITORIALS EN LA SEVA MANIFESTACIÓ COM A PODERS LOCALS I PODERS REGIONALS. �ES AQUEST UN MOMENT SENS DUBTE APASSIONANT QUE S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTI'FUENT EN DIVERSOS CAMPS. LA REUNIFICACIó D'ALEMANYA, LA DISSOLUCIÓ DEL PACTE DE VARSó- VIA I DE LA UNIó SOVIèTICA MATEIXA, LES TRANSICIONS A1LA DEMOCRàCIA I A L'ECONOMIA DE MERCAT DELS PAiSOS DE L'ANTIC EST, EL RERAFONS ESTRUCTURAL DE LA RECESSIÓ ECONÒMICA I LES GUERRES A LEX-IUGOSLáVIA SÓN ESDEVENIMENTS QUE CADA UN PER SEPARAT MARCARIA UNA èPOCA. JUNTS TANQUEN UN CICLE HIST6RIC I ENS OBLIGUEN A REFONAMENTAR I A REDE'INIR MODELS I PROJECTES QUE SEMBLAVEN SóLIDAMENT ESTABLERTS. HEM CANVIAT DE CICLE I HEM OBERT UN PERÍODE CONSTITUENT, EN EL TERRENY POLÍTIC DE MANERA CLARA, PERÒ TAMBÉ EN EL TERRENY ECONóMIC, I, NATURALMENT, EN EL TERRENY DE LES IDEES I DELS VALORS. �ALS QUI NO VULGUIN ENTENDRE QUE ENS TROBEM DAVANT D'UNA NOVA SITUACIó, DAVANT DE NOVES FRONTERES I DESAFIAMENTS SEUS HAURà D'APLICAR AQUELLA LAPIDàRIA SENTèNCIA DE MIKHAIL GORBATXOV REFERIDA A ERICH HONECKER, EL 1989, "ELS PERILLS NOMÉS AMENACEN AQUELLS QUE NO REACCIONEN A LA VIDA". SOVINT EL PENSAMENT PESSIMISTA DóNA EUROPA PER ACABADA, PER FRACASSADA EN TOT CAS. RES D'AIXò. EUROPA ÉS EN EL CENTRE D'ALGUNS DELS PROBLEMES MÉS IMPORTANTS DEL NOSTRE TEMPS. AQUESTA POSICIó, POTSER TEMPORALMENT INCòMODA, DOLOROSA FINS I TOT, NO HA DE SER NECESSàRIAMENT INTERPRETADA COM UNA SITUACIó CRÍTI C A I DEPRESSIVA DEL NOSTRE àNIM. ELS PROBLEMES SEMPRE HAN ESTIMULAT EUROPA, QUE HA ACABAT, TAMBÉ SEMPRE, PER TROBAR-HI SOLUCIONS. LA MAJORIA DE LES VEGADES SOLUCIONS IMAGINATIVES, QUE HAN POSAT DE MANIFEST EL GENI CREATIU D'EUROPA. �AIXí VA SER A LA SORTIDA DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AMB LA CONSTITUCIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES. LLAVORS CALIA TROBAR UNA FóMULA PER INTEGRAR ELS ESFORCOS ECONÒMICS DE NACIONS DESFETES, ARRUINADES I SEPARADES NO SOLS PER DUANES I FRONTERES TèCNIQUES, SINó TAMBÉ PER ENEMISTATS SECULARS. LES COMUNITATS EUROPEES VAN COMPLIR AMB ESCREIX ELS PROPÒSITS QUE SE'LS ASSIGNAREN. AVUI LA UNIÓ EUROPEA, QUE HA SUCCEÏT LES COMUNITATS, HA DE COMPLETAR I PERFECCIONAR LA INTEGRACIÓ, I RESPONDRE AMB SOLUCIONS IMAGINATIVES ALS NOUS PROBLEMES. NO PUC NI EM CORRESPONDRIA TRACTAR DE TOT EL QUE LI QUEDA PER FER A LA UNIÓ EUROPEA. Sí QUE, EN CANVI, EM VULL DETURAR EN UNA DE LES INNOVACIONS QUE APORTA LA UNIÓ EUROPEA I, A MÉS, COM A ALCALDE M'HI SENTO INVITAT A FER HO. �AQUESTA INNOVACIÓ ÉS L'ENTRADA EN L'ESTRUCTURA ORGàNICA DE LA UNIó DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA. PER PRIMERA VEGADA, ES RECONEIX UNA FUNCIÓ EN L'ORDRE COMUNITARI ALS REPRESENTANTS DELS ENS TERRITORIALS PER SOTA DE L'ESTAT. M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS I QUE LES CIUTATS SóN ELS CENTRES DE REALITATS MÉS àMPLIES. EN EL FONS, NING11 NO NEGAVA L'EVIDèNCIA D'AQUESTA DESCRIPCIÓ, PER5 CALIA PASSAR DE LA DESCRIPCIó AL RECONEIXEMENT I A LA INSTITUCIONALITZACIó. Comité de les Regions I AIXò ÉS EL QUE S'HA FET AMB EL TRACTAT DE MAASTRICHT QUE institueix LA CREACIó DEL COMITè DE LES REGIONS. 5 �EL COMITè ES VA CONSTITUIR EL 9 DE MARÇ, A BRUSSEL.LES, EN UNA SESSIÓ SOLEMNE AMB LA PARTICIPACIÓ DELS PRESIDENTS DEL PARLAMENT EUROPEU, DEL CONSELL DE MINISTRES I DE LA COMISSIÓ EUROPEA. 189 MEMBRES TITULARS I 189 SUPLENTS. LA REPRESENTACIÓ DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA PRESENT PER PRIMERA VEGADA A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES. TESSàLONICA I PORTO, LANCASHIRE I BOLZANO. BARCELONA I ROTTERDAM, TIPPERARY I CÒRSEGA, COPENHAGUEn I LUXEMBURG, BAVIERA I CATALUNYA, JUNTAMENT DEPARTAMENTS, AMB LES REPRESENTACIONS DE PROVÍNCIES, COMTATS, REGIONS ADMINISTRATIVES I PETITES CIUTATS. LA COMPOSICIÓ REFLECTEIX UN EQUILIBRI QUE ES DÓNA MÉS PER LA COMBINACIÓ DE LES DIFERENTS INTERPRETACIONS QUE HAN FET ELS GOVERNS DE LES �REALITATS TERRITORIALS, QUE PER UNA APLICACIÓ DEL PRINCIPI D'IGUAL DIGNITAT DE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN TERRITORIAL PER SOTA DE L'ESTAT. EL RESPECTE A LA IGUAL DIGNITAT ERA LA VOLUNTAT DEL TRACTAT DE MAASTRICHT. HO HEM POGUT COMPROVAR A TRAVÉS DE DIVERSES DECLARACIONS DE MEMBRES DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DEL PRESIDENT DE LA COMISSIó EUROPEA, JACQUES,DELORS. EL RESULTAT FINAL ÉS SATISFACTORI, COM TANTES VEGADES PASSA EN ELS GRANS CONJUNTS -I EUROPA ÉS UN GRAN CONJUNT- ON LES PECES ENCAIXEN -O ES DESENCAIXEN- PER DINàMIQU1S PRòPIES. PERò, TAMBÉ HA INTERVINGUT EN EL RESULTAT FINAL L'ENORME TREBALL D'EXPLICACIÓ I DE MOBILITZACIó QUE HA FET EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA. L'ALTERNANÇA O ROTACIó EN ELS CàRRECS, UNA PRàCTICA HABITUAL A LES INSTITUCIONS EUROPEES, VA PERMETRE DOTAR LA PRESIDèNCIA DEL COMITé DE �LES REGIONS D'UNA REPRESENTACIÓ SUCCESSIVA, SATISFACTÒRIA, DE LA DIVERSITAT DINS LA DIVERSITAT TERRITORIAL I POL TICA D'EUROPA. FINS AL 1996 PRESIDIRá COMITè DE LES REGIONS EL PRESIDENT DE1 LLenguadoc-ROsSELLó, JACQUES BLANC, I EN SERá PRIMER VICEPRESIDENT L'ALCALDE DE BARCELONA. EL 1996, L'ANY EN QUè ES NE OCIARá LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, PRESIDIRá L'ALCALDE DE BARCELONA I EN SERá PRIMER VICE-PRESIDENT EL PRESIDENT DEI LlenguadoC-ROsSELLó. PODERS REGIONALS I PODERS LOCALS, DIFERENTS PROCEDèNCIES NACIONALS I DIFERENTS ADSCRIPCIONS POLÍTIQUES ASSEGUREN UNA ALTERNANÇA QUE DÓNA SATISFACCIó A UNA AMPlia MAJORIA DELS MEMBRES DEL CDR. UN BUREAU DE 30 MEMBRES AMB UN MEMBRE PER PAÍS AMB EL RANG DE VICE-PRESIDENT -EL DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA HA CORREpPOST A JUAN CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, �8 COMISSIONS (LA NúMERO 3, TRANSPORT I XARXA DE COMUNICACIONS PER A ESPANYA, PRESIDIDA PER JOAN LERMA), 4 SUB- COMISSIONS, UNA COMISSIÓ D'AFERS INSTITUCIONALS, PRESIDIDA CONJUNTAMENT PEL PRESIDENT I PRIMER VICE- PRESIDENT DEL CDR, I QUE COMPTARà AMB JORDI PUJOL COM A "RAPPORTEUR", S'OCUPARà DE L'APORTACIÓ DEL CDR A LA RE\fISIó DEL TRACTAT EL 1996, I FINALMENT, L'ASSEMBLEA PLENàRIA, QUE ES REUNIRà 4 VEGADES L'ANY EN 8ESSIó ORDINàRIA. AQUESTA ORGANITZACIÓ ASSEGURA UN FUNCIONAMENT àGIL I UNA REPRESENTACIó EQUILIBRADA DE LA DIVERSITAT. EL COMITè DE LES REGIONS TÉ PER ENDAVANT FEINA I RESPONSABILITAT. �S'HAURà DE PRONUNCIAR, OBLIGATòRIAMENT, SOBRE TOTES LES MATèRIES QUE AFECTIN TERRITORIALMENT A EUROPA, A TRAVÉS DE LES CONSULTES PRECEPTIVES QUE LI FORMULIN EL CONSELL DE MINISTRES I LA COMISSIó. I S'HAURà DE PRONUNCIAR SOBRE LA SELECCIÓ DELS PROJECTES I LA DISTRXBUCIó DELS FONS ESTRUCTURALS, EN PRIMER LLOC 155.000 MILIONS D'ECU PER AL PERÍODE 1994- i 1999, 24,3 BILIONS DE PESSETES. DELS FONS ESTRUCTURALS, TAMBÉ EN TOQUEN A BARCELONA, DE 1990 A 1993: 1. FEDER 9.170 M. DE PTES. BARCELONA 7 373 M. DE PTES. RESTA AMB 1.798 M. DE PTES. 2. PROGRAMES COMUNITARIS 637 M. DE PTES. BARCELONA 111 M. DE PTES. RESTA AMB 526 M. DE PTES. 3. FONS SOCIAL EUROPEU 1.090 M. BARCELONA DE PTES. (PENDENT COMPROVACIó) RESTA AMB 1.090 M. DE PTES. 4 10 �INVERSIó TOTAL EN L'àREA: FEDER 9.170 M. DE PTES. 637 M. DE PTES. PROGRAMES 1.090 M. DE PTES. FSE TOTAL 10!.879 M. DE PTES. I PER AL TRIENI 1994/1996 HEM DEMANAT PER A BARCELONA 3.900 M. DE PTES. QUE, JUNTAMENT AMB L'APORTACIÓ MUNICIPAL, ENS PERMETRAN REALITZAR PROJECTES PER UN COST TOTAL DE 7.800 M. DE PTES. EL COMITè DE LES REGIONS TAMBÉ ES PRONUNCIARà PER INICIATIVA PRòPIA SOBRE MATèRIES D'INTERèS GENERAL I ESPECIALMENT SENSIBLES PER ALS ENS TERRITORIALS. EN AQUEST SENTIT HE ANUNCIAT DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENàRIA QUE PROPOSARÉ QUE EL CDR DICTAMINI SOBRE: - EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT I LA SEVA INTERPRETACIó POSITIVA, 11MB VISTA A UNA FORMULACIó, QUAN ES REVIS]I EL TRACTAT DE MAASTRICHT, QUE PERMETI L'AMPLIACIó DESCENDENT DEL PRINCIPI CAP ALS PODERS REGIONALS I LOCALS, TAL COM DEMANA LA D1CLARACIó FINAL DE LA I CONFERèNCIA PE /PODERS LOCALS. 11 �- LA DESLOCALITZACIó INDUSTRIAL I LA RENOVACIÓ DE L'ESTRUCTURA PRODUCTIVA, QUE ASSEGURI EL REEQUILIBRI TERRITORIAL SOTA EL PRINCIPI DE LA COHESIó ECONóMICA I SOCIAL QUE HA D'ORIENTAR LA INTEGRACIó EUROPEA. - LES FINANCES ESTATALS, REGIONALS I LOCALS I LES SEVES PROPORCIONS DE REFERèNCIA. - LA POLÍTICA URBANA I LA QUALITAT DE VIDA EN LES CIUTATS. ELS DIES 17 I 18 DE MAIG VAN SER EXAMINATS 11 DICTáMENS PRECEPTIUS PEL PLENARI, DES DE LES INICIATIVES COMUNITàRIES EN EL MARC DELS FONS ESTRUCTURALS O LES REGLES D'ATORGAMENT DE CONCURSOS FINANCERS COMUNITAIRIS EN EL DOMINI DE LES XARXES TRANSEUROPEES1 -EL PONENT DEL QUAL VA SER JOAN LERMA- FINS A LA INICIATIVA COMUNITARIA URBAN -A CàRREC DE L'ALCALDE DE ROMA, FRANCESCO RUTELLI. �ES VA CELEBRAR TAMBÉ UN DpBAT D'ORIENTACIó SOBRE ELS OBJECTIUS PRIORITARIS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, AMB L 4 PARTICIPACIó DE JACQUES DELORS. A TRAVÉS DEL COMITè DE LES REGIONS COM A òRGAN ESPECIALITZAT ES FA ARRIBAR A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES LA VEU DELS ENS TERRITORIALS SOBRE LES MATèRIES CONCRETES QUE LI SIGUIN CONSULTADES O SOBRE LES QUE EL COMITè MATEIX DECIDEIXI PRONUNCIAR-SE. SÓN JA UNA FUNCIó I UNA OPORTUNITAT IMPORTANTS -QUE NO TENíEM ABANS-. ARA CORRESPON AL COMITè MOSTRAR - LA SEVA EFICáCIA. SERà JUTJAT D'AQUÍ AL 96 PEL QUE FACI, NO PEL QUE ASPIRI A ESDEVENIR. TAMBÉ TÉ UNA FUNCIÓ QUE ES DESPRÉN, JUSTAMENT, DE LA SEVA COMPOSICIó VARIADA. EL COMITè AJUDARà A REDUIR EL DèFICIT qE CONEIXEMENT QUE TENEN ENTRE SI LES DIFERENTS PARTS D'EUROPA. �ELS ASSEGURO QUE IMPRES9ONA SENTIR LES SUCCESSIVES INTERVENCIONS SCIBRE UNA MATEIXA QÜESTIÓ DEL PRESIDENT D'E*REMADURA, CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, NOGENT-SUR MARNE, JUAN IDE L'ALCALDE DE ROLAND NUNGESSER, DEL PRESIDENT DE LES AÇORES, MORA AMARAL, I DEL MINISTRE DE RENàNIA DEL NORD -WESTFàLIA, MANFRED DAMMEYER. EL COMITè DE LES REGIONS ÉŠ UN ÒRGAN NOU 1, PER TANT, CONCEBUT D'ENTRADA AMB PRUDéNCIA. LA HIST5RIA DE LA COMUNITAT DEMOSTRA QUE LES INSTITUCIONS I ELS ÒRGANS EVdLUCIONEN A MESURA QUE LA NECESSITAT QUE HAN D';ATENDRE ES FA MÉS EVIDENT. EL MILLOR EXEMPLE D'AQUESTA 11RADICI6 EVOLUTIVA ÉS EL Parlament europeu, QUE HA PASSAT DEL PROCEDIMENT DE CONSULTA DEÉ CONSELL, ENTRE 1979 I 1987, AL PROCEDIMENT DE COOPERACIÓ AMB EL CONSELL DE ministres A PARTIR DE L'ACTA UNICA FINS A L'ENTRADA EN VIGOR DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, EL NOVEMBRE DEL 1993. �ARA, EL PE ESTá INVESTIT DEI}, PROCEDIMENT DE CODECISIó QUE LI DóNA EL PODER DE DECIDIR, CONJUNTAMENT AMB EL DIRECTRIUS, CONSILL, REGLAMENTS, DECISIONS O RECOMANACIONS, EN RèGIM D'IGUALTAT. NO VULL DIR QUE AQUESTA I VOLUCIó HAGI DE REPETIR-SE EN EL CAS DEL CDR, PERò L'EXEMPLE DEL PE NO DEIXARà DE SER UNA REFERèNCIA A L'HORA DE REFLEXIONAR SOBRE L'EVOLUCIÓ DEL CDR, QUE EN TOT CAS, HA DE SER UNA TRANSICIÓ i ORDENADA CAP A ESCENARIS MÉS AVANÇATS, I UNA TRANSICIó RESPECTUOSA DE LA DIVERSITAT QUE REPRESENTA. L'OCASIÓ D'ENCETAR UNA NOVA FASE, SERá -HO REPETEIXO- QUAN ES PROCEDEIXI A LA REVISIó DEL TRACTAT. COM A PRESIDENT PROPOSAT PER A LA SEGONA MEITAT DEL MARIDAT DEL CDR VETLLARÉ, PERSONALMENT, PERQUé ES COMPLEIXI EL RESPECTE A TOTS ELS PODERS I A LA PROPORCIONALITAT ENTRE ELLS. 15 �POTSER COSTARá TROBAR LA FÓRMULA SATISFACTòRIA PER A TOTHOM, PERÒ TINC PLEIIA CONFIANÇA EN EL s GENI CREATIU D'EUROPA. LA CONCLUSIÓ ÉS EVIDENT: AL COMITè DE LES REGIONS, S'HI HAVIA DE SER, I BARCELONA HI ÉS. LA RELACIÓ DE BARCELONA I EUROPA NO S'ESGOTA, NI DE BON TROS, AMB EL COMIT4 DE LES REGIONS. CMRE JA CONEIXEN VOSTèS —I PER TANT, NO ELS EN AMB PARLARÉ L'ALCALDE DETALL— LA :PRESIDèNCIA QUE DE BARCELONA OSTENTA DEL CMRE, ORGANISME QUE APLEGA MÉS DE 60.000 ENS TERRITORIALS EUROPEUS, TANT DE LA UNIÓ EUROPEA COM DE LA RESTA D'EUROPA, QUE HA TINGUT UN HISTòRIC PAPER IMPORTANTíSSIM DE L'ESTRUCTURACIó LA TERRITORIAL I EN LA FORMACIÓ FEDERAL —QUE ALGUN PúBLICAMENT—, I QUE ENRERE PER LA DIA COL.LABORACIó DE L'EUROPEISME HAUREM S'HA BATUT DES CREACIÓ DEL REGIONS. 16 EN COMITè D'AGRAIR DE TEMPS DE LES �Xarxa C-6 TAMBÉ CONEGUDA ÉS INTERMUNICIPAL CIUTATS DE VOSTrS DE LA XARXA D'AQUESTA SARAGOSA, BARCELONA- I DE -6, BANDA VALèNCIA, LA QUE DELS PALMA L'ALTRA COOPERACIÓ COMPRèN PIRINEUS DE MALLORCA -TOULOUSE I I MONTPELLER. LA XARXA C-6, CONSTITUïDA A. PARTIR D'UNA IDEA LLANÇADA PER BARCELONA EL 1990, ÉS PIONERA D'UNA MANERA TERRITORIAL DE SER A EUROPA QUE S'ANIRà IMPLANTAnT. A MÉS DE LA VIRTUALITAT TRANSFRONTERERA DE LA COOPERACIÓ, LA XARXA G -6 OFEREIX LA POSSIBILITAT DE PARLAR EN NOM D'AQUELLA DIMENSIó MíNIMA NECESSàRIA PERQUè AVUI DIA COMPTIN AMB TU A EUROPA. BARCELONA TÉ LA PRESIDèNCIIA DE TORN DE LA XARXA DES DEL 5 DE MAIG PASSAT I TINDREM OCASIó DE PARLAR-NE MONOGRàFICAMENT. 17 �Eurociutats UNA ALTRA PARTICIPACIó DESTÀCADA DE BARCELONA EN UNA COOPERACIó INTERMJNICIPAL D'ABAST EUROPEU ÉS EUROCIUTATS. LA IDEA I EL NOM DEL GRUP VAN TAMBÉ LLIGATS A BARCELONA, ON ES VA CELEBRAR LA CONFERèNCIA CONSTITUENT DEL GRUP EL 1989„ I AVUI FORMEN PART DEL CRUP MÉd DE 50 CIUTATS DE LA UNIó EUROPEA I EN SóN MEMBRES ASSOCIATS CIUTATS DE FORA DE LA UNIó COM GINEBRA, PRAGA, CRACòVIA O KIEV. EUROCIUTATS UN MARC EFI Ç DE COOPERACIó TRANSNACIONAL ENTRE CIUTATS , EVIDENTMENT, ÉS TAMBÉ UN GRUP IMPORTANT -DE PRESSIó, SI VOLENA EUROPA. QUE 50 GRANS CIUTATS ES MANIFESTIN EN UN DETERMINAT SENTIT COMPTA DAVANT DE LES INSTITUCIONS EUROPEES -LA UNIó I EL CONSELL D'EUROPA, EN PRIMER LLOC -, I TAMBÉ COMPTA DAVANT DELS CIUTADANS PROPIS I DAVANT DE LA RESTA DE L'OPINIó PÚBLICA EUROPEA. 18 �PER AIXò, HEM FET EL MANIFEST AMB MOTIU DE LA PROPERA Elecció D'UN NOU PARLAMENT EUROPEU, QUE ELS HA ESTAT DISTRIBUÏT DINS DE LA DIFUSIó QUE SE N'ESTà FENT A TOT EUROPA. Euro/Euro EUROPA VE A BARCELONA Una de les iniciatives més paradigmàtiques del nostre fer a Europa és la Conferencia Eurociutats-Euroempreses, que tindrà la seva primera edició el proper més de juny, aquí a Barcelona, on es trobaran Alcaldes de grans ciutats d'Europa i empresaris per discutir posar-se d'acord. Hem triat els tres temes: vehicle urbà, comunicació i cable, i gestió de residus, com a centre de debat i reflexió per dues raons: primer, perquè són tres qüestions que les concentracions urbanes han d'encarar en la seva gestió 1 estan lligades qüotidianitat dels ciutadans. 19 a la �En segon lloc, perquè a través de les opcions 1 que s'adoptin s'estarà prefigurant el model de vida de les nostres ciutats el proper segle i ens encaminarem o no cap un desitjat desenvolupament sostenible. Cada sector, cada grup d'interès, tendeix a generar els seus grups de pressió i la seva estratègia, sovint paral.lela i poc permeable. La globalització dels nostres problemes, però també l'allunyament entre poders i individus són dues tendències que s'han d'enfrontar amb imaginació i amb tenacitat, amb tots els instruments de què disposem. Provocar escenaris on es trobin actors significatius del món europeu que no acostumen a formar part d'idèntics entorns, és treballar per la cohesió del teixit que estem construint i que ens ha de sustentar. La Conferència Eurociutats/Euroempreses és una proposta per pensar globalment i conjuntament i trobar acords per actuar localment, amb coherència. 20 �Conclusió general SENYORES I SENYORS, AVUI DIA UNA CIUTAT NO POT AILLAR-SE I VIURE NOMÉS PER A SI MAJEIXA. EL PRESIDENT JACQUES DELORS DEIA EL DIMARTS PASSAT A BRUSSEL.LES DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENáRIA DEL CDR QUE LA CONSTRUCCIó EUROPEA DESCANSA SOBRE TRES PILARS, LA COMPETICIÓ, QUE ESTIMULA, LA COOPERACIÓ, QUE UNEIX, I LA SOLIDARITAT, QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. EL SISTEMA DE CIUTATS QUE 'ÉS EUROPA TAMBÉ DESCANSA SOBRE ELS MATEIXOS PILARS, AVUI BARCELONA, A PART D'HAVER ESTAT SEMPRE VOCACIONALMENT EUROPEA, HA DE SER PRESENT AMB AMBICIó EN L'aMBIT EUROPEU. S'HI JUGA EL SEU DESTí COM A GRAN CIUTAT. 21 ��p á gina 13 bis.i Al.locució de François Mitterrand a la sessió d'obertura dels XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Estrasburg, 20 d'octubre de 1993. 1) "VULL FER ENTENDRE QUE CAL ACABAR AMB AQUEST COMPLEX D'INFERIORITAT DELS EUROPEUS, QUE SEMBLEN ESPERAR SEMPRE DELS ALTRES LA RESPOSTA ALS SEUS PROBLEMES." 2) "CAL QUE EUROPA ESTIGUI MÉS A PROP DELS CIUTADANS, DE LA GENT (...).# ES DEURE SEU, DE VOSTèS, QUE TREBALLEN SOBRE EL TERRENY -EN ELS MUNICIPIS I REGIONS-, DE VOSTèS, QUE CONEIXEN ELS CIUTADANS D'EUROPA; ÉS.A VOSTèS QUE ELS CORRESPON INICIAR L'EDUCACIó DE L'EUROPA DELS CIUTADANS." �página 13 bis.2 Al.locució de Jacques Delors a la sessió constitutiva del CDR. Brussel.les, 9 de març de 1994. 1) "EL COMITè DE LES REGIONS ESTà CRIDAT A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DIMOCRàTICA DE LA UNIó. SI CALIA JUSTIFICAR AMB UNA FRASE LA SEVA CREACIó, SERIA AQUESTA LA QUE JO ESCOLLIRIA." Al.locució de Jacques Delors al debat de política general. Brussel.les, 17 de maig de 1994. 2 "ES NECESSARI EXPLICAR EUROPA, EXPLICAR QUE PATIM UNA CRISI DE CREIXENÇA I NO UNA CRISI DE REGRESSIó (...). EL LLIBRE BLANC TRACTA DE CORREGIR AQUESTA ÏMPRESSIó EQUIVOCADA I TORNAR LA CONFIANÇA ALS CIUTADANS .. VOSTèS HI PODEN FER MOLT." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4293 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa: Els poders locals i regionals en la construcció Europea / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell Consultiu i Carta Europea d'Autonomia Local. Dels Fons esctructuals en toquen a Bcn i AMB del Feder, Programes Comunitaris, Fons Social Europeu. Conferència Eurociutats - Euroempreses amb els temes de vehicle urbà, comunicació i cable, gestió de residus. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, CCCB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1388/19940527d_00625.pdf 660eb5daa1c9629bf35173c0272fa88e PDF Text Text Ref.:GUIó 111/94 Data: 27/5/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Paraules de 1.'Alcalde a l'obertura al tránsit de l'avinguda Foix. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VEÏNS, L'OBERTURA AL TRáNSIT DE L I ÁVINGUDA FOIX ÉS UNA BONA NOTICIA PER A SARRIà I PER A TOTA LA CIUTAT. EN ELS DARRERS ANYS, UNA DE1LES OBRES MÉS IMPORTANTS QUE HEM FET A BARCELONA SóN LES RONDES. LES RONDES HAN MILLORAT NOTABLEMENT LA CIRCULACIÓ PER LA CIUTAT I, EN CONTRA DEL QUE ALGUNS PRONOSTICAVEN, NO HAN SIGNIFICAT UNA BARRERA SINó QUE HAN "COSIT" ELS BARRIS DE LA CIUTAT. 1 L'AVINGUDA FOIX ÉS UN PAS MÉS EN LA MILLORA DE LA CONNECTI- VITAT DE LA ZONA MUNTANYA DE LA CIUTAT. UNA ZONA QUE FINS ARA PATIA D'UN CERT AILLAMENT. AIXò S'HA FET RESOLENT SATISFACTóRIAMENT L'ENCAIX URBANÍSTIC DE LES RONDES AMB LES PRINCIPALS VIES D'ACCÉS AL CENTRE DE LA CIUTAT. �EN AQUESTS MOMENTS, LA PRIORITAT DE L'AJUNTAMENT ÉS GARANTIR LA CONNECTIVITAT DEL FRONT`DE MUNTANYA DE LA CIUTAT I REORDENAR URBANÍSTICAMENT AQUESTA ZONA. EN EL CAS DE L'AVINGUDA FOIX, ESTá PREVISTA LA CONSTRUCCIÓ DE NOUS HABITATGES UNIFAMILIARS I UNA ZONA VERDA DE 1900 M2. L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, QUE UNIRá LA DIAGONAL AMB LA RONDA DE DALT A L'ALÇADA DEL NUS DE CAN CARALLEU, NO NOMÉS PERMET LA MILLORA DE LA CONNECTIVITAT DE SARRIà SINÓ QUE OFEREIX LA POSSIBILITAT DE RECUPERAR PER A VIANANTS I TRANSPORT PúBLIC EL NUCLI ANTIC DEL BARRI. AQUESTA INTERVENCIÓ PERMET, D'ALTRA BANDA, QUE SARRIà TINGUI ARA LES SEVES PRòPIES RONDES, UNA XARXA DE CIRCUMVAL.LACIÓ DEL NUCLI ANTIC FORMADA PELS CARRERS J.V. FOIX, LA VIA AUGUSTA, ELS LATERALS DE LA RONDA DE DALT, EL CARRER VERGÓS, SANTA AMèLIA I EDUARD CONDE. AMB L'OBERTURA D'AQUEST NOU 'CARRER, LES PREVISIONS DE TRàNSIT PER AL CENTRE DE SARRIà SÓN MOLT FAVORABLES. LA CIRCULACIó AL CARRER MAJOR DE SARRIà ES POT REDUIR DELS 10.000 ALS 5.000 VEHICLES/DIA I, TENINT EN COMPTE QUE LA MAJORIA D'AQUESTS VEHICLES NO TENIEN NI ORIGEN NI DESTINACIÓ AL BARRI SINÓ QUE L'UTILITZAVEN COM A VIA DE PAS PER ACCEDIR A VALLVIDRERA, LA MILLORA PER ALS VEïNS ÉS MOLT NOTABLE. 2 �EL NUCLI ANTIC DE SARRIà HA QUEDAT ESTABLERT, DES D'AVUI, COM A "ZONA 30". EL QUE VOL DIR ZONA DE CIRCULACIÓ TRANQUIL.LA ON NO ÉS PERMESA UNA VELOCITAT SUPERIOR ALS 30 KM/HORA. SARRIà RECUPERA, AIXí, ALL5 QUE NO HAVIA D'HAVER PERDUT MAI. EL SEU CARàCTER DE BARRI TRANQUIL I AMABLE. EM CONSTA QUE EL DISTRICTE ESTá TREBALLANT AMB ELS REPRESENTANTS DELS VEiNS I ELS COMERCIANTS I LES ENTITATS DEL BARRI PER FER-HO POSSIBLE. A LA LLARGA, EL NUCLI ANTIC DE SARRIá, COM ELS CENTRES COMERCIALS ' DE TOTS ELS BARRIS DE LA CIUTAT, HAURAN DE SER VIES DE VIANAOTS. COM HO SóN, D'ALTRA BANDA, A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES. EM COMPLAU MOLTíSSIM PODER COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES AQUEST MOMENT I FER-HO DE MANERA FESTIVA. AMB L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, LA CIUTAT MILLORA LA SEVA CONNECTIVITAT I EL BARRI GUANYA EN COMODITAT I TRANQUIL.LITAT. MOLTES GRáCIES. A LC 7 AL J!: 11, A '-'1.'7,,:4:'il. 1 N'? � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4294 Title A name given to the resource Obertura al trànsit de l'Avinguda Foix Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'Avinguda Foix permet recuperar per a vianants i transport públic el nucli antic del barri. Sarrià tingui les seves pròpies rondes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarrià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Transport públic Urbanisme Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1389/19940601d_00626.pdf 6ff24fd9390f77a29ae06ef4c5702380 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CONSELL GENERAL DE FIRA DE BARCELONA (1/6/94) LIQUIDACIÓ DE L'EXERCICI 1993 DAVANT ELS RESULTATS CORRESPONENTS A 1993, CAL QUE TOTS ENS FELICITEM PEL QUè HA ESTAT UN BRILLANT EXERCICI DES DE LA VESSANT ECONÒMICA, PERÒ, SOBRETOT, DES DE L'ACTIVITAT FIRAL I CONGRESSUAL. L'ACTIVITAT FIRAL REALITZADA HA ESTAT INTENSíSSIMA: 38 SALONS AMB MÉS DE 20.000 EMPRES EXPOSITORES I UNA AFLUèNCIA SUPERIOR ALS J./ 2 MILIONS DE VISITANT S. ELS SEUS EFECTES EN L'ECONOMIA LOCAL HAN ESTAT D'UNA GRAN IMPORTàNCIA, AMB UNA OCUPACIÓ HOTELERA DEL 90% EN ALGUNS CASSOS I L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT EN ELS SERVEIS, LES EMPRESES I EL COMERÇ. AIXÒ NO OBSTANT, HEM DE SEGUIR VETLLANT PER LA RENDIBILITAT QUE CADA EXPOSITOR HA DE REBRE DE LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS NOSTRES CERTàMENS, QUE ÉS LA MILLOR GARANTIA DE FUTUR. EM COMPLAU OBSERVAR, EN AQUEST SENTIT, QUE LES NOVES INICIATIVES QUE S'ESTAN DUENT A TERME DONEN RESULTATS POSITIUS. 1 �AQUESTES INICIATIVES S'ORIENTEN A COMPTAR AMB UNA PARTICIPACIÓ MéS ACTIVA DE LES EMPRESES I PER INTERNACIONALITZAR LA INSTITUCIó; PER PRENDRE CONTACTE I FER NEGOQIS AMB EMPRESES D'ARREU DEL MÓN. AMB AQUEST OBJECTIU ES VAN POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES DE COOPERACIÓ EMPRESARIAL QUE ES FAN PER ENCàRREC DE LA COMUNITAT EUROPEA I QUE, DES DE 1991, CADA COP TENEN MéS èXIT. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST ÉS EL CAMí ADEQUAT PER A CONTINUAR POSICIONANT-NOS COM LA PRIMERA INSTITUCIó FIRAL DE LA MEDITERRàNIA. FIRA DE BARCELONA SEMPRE HA MANTINGUT EL LIDERATGE EN EL CONJUNT DE L'ESTAT ESPANYOL I BONA PART DE LES NOSTRES FIRES OCUPEN TAMBÉ UN LLOC DESTACAT EN ELS CIRCUITS INTERNACIONALS. PERÒ HEM DE CONTINUAR CREIXENT. D'ALTRA BANDA, EL FET QUE BARCELONA HAGI ASSOLIT LA SETENA POSICIÓ EN EL RANKING INTERNACIONAL DE CIUTATS ORGANITZADORES DE CONGRESSOS ÉS UN FET QUE ENS ENORGULLEIX, PERò QUE REQUEREIX UN ESFORÇ CONTINUAT PER CONSOLIDAR I AUGMENTAR EL LIDERATGE I EL PRESTIGI QUE AIXò COMPORTA. 2 �LA REALITAT DE L'ACTIVITAT FIRAL A BARCELONA CONTRASTA AMB ALGUNES MANIFESTACIONS PÚBLIQUES QUE DE VEGADES ES FAN I QUE, SENSE CAP MENA DE DUBTE, LESIONEN GREUMENT LA IMATGE I LA MARCA DE FIRA DE BARCELONA, QUE ÉS UN DELS ACTIUS MÉS IMPORTANTS QUE TENIM. NO PODEM PPERMETRE QUE S'ATEMPTI CONTRA UNA INSTITUCIó QUE GENERA TANTA ACTIVITAT ECONÒMICA PER A LA CIUTAT I QUE ASSUMEIX UNA RESPONSABILITAT DE PRIMER ORDRE DAVANT UN NOMBRE MOLT IMPORTANT D'EMPRESES I SECTORS ECONÒMICS. DE PORTES ENDINS HEM DE SER CAPAÇOS DE GENERAR TOTES LES CRíTIQUES CONSTRUCTIVES AMB LA FINALITAT DE MILLORAR CONSTANTMENT LA NOSTRA GESTIÓ I ELS NOSTRES RESULTATS; PERÒ CAP ENFORA, ÉS NECESSARI EL COMPROMíS DE VETLLAR PER CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA SEMPRE RESPECTUOSA AMB LA FIRA I POSITIVA EN RELACIÓ AMB LA SEVA ACTIVITAT. EN RELACIÓ ALS RESULTATS ECONóMICS1 CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT MANTENIR L'èMFASI EN EL PAPER DE LA FIRA COM A GENERADORA D'ACTIVITAT ECONÒMICA I PROMOTORA DEL CREIXEMENT I DE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT EMPRESARIAL. PER TOT AIXÒ ÉS EVIDENT QUE L'ENTESA INSTITUCIONAL ÉS UN FACTOR DETERMINANT PER APLICAR COHERèNCIA, SINèRGIES, PRAGMATISME I RIGOR A LA GESTIÓ I AL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA ACTIVITAT. 3 �AFRONTEM 1994 AMB UNA RENOVADA IL.LUSIó I NOUS REPTES. AMB UNA CONJUNTURA ECONÒMICA QUE COMENÇA A DONAR SIGNES DE RECUPERACIÓ. FIRA DE BARCELONA HA D'ESTAR PREPARADA PER A UNA NOVA EMBRANZIDA EN EL CONTEXT D'UNA OBERTURA EXTERIOR I UNA COMPETèNCIA CADA COP 1 MÉS GRAN A TOTS ELS NIVELLS. PER AIXÒ ENS ESTEM PREPARANT, AMB UN PALAU DE CONGRESSOS RENOVAT I AMB LES NOVES INSTAL.LACIONS A MONTJUïC -2, QUE BEN AVIAT SERAN OPERATIVES. VULL CONCLOURE RENOVANT LA MEVA FELICITACIó AL COMITè EXECUTIU PEL TREBALL REALITZAT EL 1993. irp/fira.txt 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4295 Title A name given to the resource Consell General de la Fira de Barcelona: Liquidació de l'exercici 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programes de cooperació empresarial. Bcn setena posició en el ranking internacional de ciutats organitzadores de congressos. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de l'Hemicicle, Palau núm. 1 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Fira de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1390/19940601d_00627.pdf 81af58d45593e780ca39c81945a7f841 PDF Text Text 1. Intervenció de l'Alcalde Vine a parlar-vos de Barcelona, que és la me y a feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, per() voldria parlar primer una mica del context nacional i internaciOnal en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores va comenear el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. Han aparegut naves incerteses, perquè ara el món no ens sembla tan segur. S'han anat donant passos ferMs cap a la unitat política de la Unió Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància deis efectes d'aquesta unificació. - Des de l'any passat ha entrat en vigència el mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la Unió Europea. �- L'any que ve s'ampliarà la Unió Europea amb la incorporació d'Austria, Suecia i Finlàndia i Noruega. Cal que el països del Sud fem sentir la nostra veu, - Fa pocs mesas es va constituir el Comité de les Regions Municipis d'Europa. Importancia que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, en sigui el vice-president. En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i está menys clar que abans qué és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Perb la pau que es viu a Sarajevo i que es va estenent per d'altres ciutats de Bòsnia és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Perà ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia on es configuri un maro de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades 1 protegides. �poq o ;7,,,v,J,, ..liVZ:.7\7.)S: o vi'VZWL1 A o P Obb I per construir aquesta Europa ara tenim una oportunitat ben clara de participad() directa, amb les eleccions del proper día 12 de juny. Jo us vull fer una invitació explícita a votar (encara que la major» ia de vosaltres no hi tingueu l'edat de 18 anys), o, almenys, a seguir amb atenció aquestes eleccions i traslladar l'interés als pares o germans grans que tingueu. Els heu de dir que no s'abstinguin, perquè a Europa ens hi juguem molt. El nostre futur és també un filtre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar fa ben poc presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. b) El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb una crisi económica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després deis Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització deis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme .4na transformad() profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts deis problemes i mancances que arrossegava lá ciutat. Alguns deis principals �déficits han estat superat , i avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris 4e1 món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fat front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impulá que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit abrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges 1 nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, pares, jardins i eápais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas dé Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més significatiu és que la ciutat ha après una nova manera de gaudir de la ciutat, i aixó és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais püblics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge, centres cívics. �Com us deia abans, la situació económica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts deis voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. 1 c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. 1 En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuaciió municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los b4ixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Això és el �que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines está baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El mes cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirá l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pe] que fa a l'ocupació, ¡ está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. �Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millor de la situació económica de la ciutat i els canvis que 'estan produint en el sistema educatiu contríbuiran a faciiiitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb una millora paulatina, lenta però que s'está produint, de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajunta- ment, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilit t que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui valen muntar pltites empreses. �d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. De cara al futur mes immediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa cárrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. Sha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Si es dóna poder - i això vol dir recursos- a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè 11 són pròxims, sap cm resoldre'ls. Queden molts problemes, encari a, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han reáolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: i4enys soroll, més espais verds platges, mes transport públic, mes carril bici). - Manteniment: mantenir la ciutat transformada. - Més neteja: estem mWor que no estàvem i millor que altres ciutats, però encara estem lluny de la implicació més directa dels ciutadans. �- Més cultura. Com ja he dit al començament, la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. Hem inaugurat el Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona a la Cada de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el MA.BA i les sales destinades al Románic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur noves cól.leccions, el Liceu tornará a ser un deis principals centres d'òpera d'Europa, l'Auditori será d'aquí a pocs anys un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens ha d'ajudar a fer tot això possible 1 vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la 9ultura ens fa més lliures. �2. Intervencions deis estudiante: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personal s. b) Respondre a les preguntes1 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confianca, el diàleg i la tolerància. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4296 Title A name given to the resource Visita - Col.loqui a l'Institut de Batxillerat Fort Pius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I.B. Fort Pius Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1391/19940606d_00628.pdf 64cd3badbcc178f8f8dc29e57e06d514 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en l'acte de lliurament de la Medalla al Mèrit Científic al Dr. Fabiá Estapé i dels Premis Barcelona Economia (Saló de Cent, 6 de juny de 1994) REGIDORS, AUTORITATS, AMICS, VULL FELICITAR BEN CORDIALMENT ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS BARCELONA ECONOMIA, UNS PREMIS QUE ARRIBEN TOT JUST A LA SEVA SEGONA EDICIó PERò QUE JA ES VAN CONSOLIDANT COM UNA REFERèNCIA DINS LA VIDA ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN PRIMER LLOC, HE DE FELICITAR LA FAMÍLIA CARULLA, AMB QUI AQUEST AJUNTAMENT MANTÉ UNS CORDIALS LLIGAMS QUE ES RENOVEN CADA ANY ARRAN DE LA CONCESSIó, EN AQUEST MATEIX SALó DE CENT, DELS PREMIS DE LA FUNDACIÓ JAUME I. EL MEU AGRAÏMENT ÉS TAMBÉ PER A SOGO, UNA EMPRESA JAPONESA QUE VA ASSUMIR AMB DETERMINACIÓ ELS SEUS COMPROMISOS INVERSORS I DE GESTIÓ I QUE, D'AQUESTA MANERA, VA DUR A BON PORT LA CONSTRUCCIÓ DE L'HOTEL ARTS, TOT I ELS MOMENTS D'INCERTESA ECONòMICA QUE VAN PRESIDIR LA CONJUNTURA POST'92. �FINALMENT, HE DE DESTACAR TAMBÉ EL PREMI A MEFF S.A. I AL SEU PRESIDENT, JOSEP MANUEL BASáÑEZ, COM UN TESTIMONI A LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LA CONSOLIDACIÓ DE LA CIUTAT COM A PLAÇA FINANCERA. PERó NINGÚ NO S'HA DE SENTIR MOLEST NI S'ESTRANYARá SI LA MEVA FELICITACIó MÉS ESPECIAL I EFUSIVA D'AQUEST VESPRE ÉS PER AL DR. FABIà (O FABIAN, COM PREFEREIX DIR-SE ELL, PERQUè AIXò L'ACOSTA ALS FABIANS BRITàNICS) ESTAFÉ. EL DR. ESTAFÉ HA ESTAT I ÉS, AMB TOTA LA SEVA HUMANITAT, LA SEVA SAVIESA I LA SEVA EXPRESSIVITAT -NO EXEMPTA D'ALGUN ESTIRABOT MÉS O MENYS OCASIONAL-, EL GRAN MESTRE DE MOLTS DELS ECONOMISTES CATALANS I ESPANYOLS QUE AVUI OCUPEN LLOCS DE RESPONSABILITAT A L'EMPRESA, A LA UNIVERSITAT O A L'ADMINISTRACIó. AL COSTAT DE MESTRES COM JAUME yícENs I VIVES O JORDI NADAL, INCORPORATS A LA FACULTAT p/'ECONóMIQUES DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1954, ESTAFÉ HA ESTAT MESTRE D'ECONOMISTES COM ERNEST LLUCH, NARCIS SERRA /- I TANTS D'ALTRES, ENTRE ELS QUALS 1 M'HI COMPTO JO MATEIX. LES1SEVES CLASSES 1, SOBRETOT, ALLI, QUE APRENiEM D'ELL FORA DE LES AULES, SóN UN EXEMPLE DE LA SEVA GRAN CURIOSITAT INTEL . LECTUAL I DE LA SEVA CAPACITAT ENORME DE TREBALL. �FORMAT ENCARA A LA FACULTAT DE DRET -COM SARDà DEXEUS I TANTS D'ALTRES ECONOMISTESIdiTERIORS-, PERQUè A L'èPOCA NO HI HAVIA UNS ESTUDIS D'ECONQMIA COM A TALS, ESTAPÉ HA ESTAT L'INTRODUCTOR AL NOSTRE PAIIS D'ECONOMISTES TAN FONAMENTALS PER AL PENSAMENT CONTEMPORANI COM SCHUMPETER, AUTOR DE CAPITALISME, SOCIALISME 1 DEMOCRáCIA I DE LA FONAMENTAL /.V4-HISTóRIA DE L'ANáLISI ECONÒMICA, O EL MATEIX GALBRAITH. EN PERTOCA A MI -JA HO HA FET AMB COMPETèNCIA I CONEIXEMENT DE CAUSA ERNEST LLUCH-1GLOSSAR LA PERSONALITAT DEL DR. ESTAPÉ. PERÒ Si QUE VULL REFERIR-ME AL SEU INTERèS PIONER PER (CERDà, UN INTERèS QUE, A MESURA QUE VAN PASSANT ELS ANYS, NO FA MÉS QUE AUGD1ENTAR ENTRE ELS ARQUITECTES I URBANISTES -COM HO PROVA EL iVOLUM QUE VAN EDITAR, COORDINAT PER JOAN BUSQUETS, ARA FA UN PARELL D'ANYS L'AJUNTAMENT I EL MOPU, O ELS VOLUMS QUE MÉS1RECENTMENT HAN APAREGUT AMB NOUS MATERIALS DE CERDà SOBRE1L'EIXAMPLE DE BARCELONA I DE MADRID. e, If¿ /A. • \o").A.,bk.` ESTAPÉ ES TAMBÉ UN HOME CONTRADICTORI. COMPRO NŠ AMB ELS DES DE LA UNIVERSITAT -I DES DE TANTS ALTRES LLOCS- MALDáVEM PER CONQUERIR LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, AIXò NO LI HA IMPEDIT D'OCUPAR RESPONSABILITATS CONCRETES -BÉ QUE PER UN PERiODE CURT- A LA COMISSARIA DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT, DURANT ALGUNS ANYS MÉS, COM A RECTOR DE LA ?? UNIVERSITAT DE BARCELONA. use 1n4„0 Le C ov ,61 Ij-J2(m)f,,vuu„,./ �E_JL NO HA ESTAT, DONCS, UN ECONOMISTA DE GABINET, UN PROFESSOR TANCAT ENTRE ELS SEUS LLIBRES. HA ESTAT UN HOME ACTIU, HA ESCRIT A LA PREMSA, HA INTERVINGUT EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, HA INFLUïT PODEROSAMENT »?N EIS SEUS ALUMNES ï EN MOLTS DELS QUI NO VAN TENIR LA SORT DE SER-NE. SEMPRE HA TINGUT A PUNT LA SEVA OPINIÓ CONTUNDEVT, DITA AMB SORNEGUERIA EMPORDANESA I AMB LA SEGURETAT DEL QUI HA VISCUT MOLT. NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIÓ SENSE UNA REFERèNCIA AL DIA D'AVUI, EN QUè TOT EUROPA CELEBRA EL CINQUANTè ANIVERSARI DEL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, QUE SIGNIFICà EL PRINCIPI DE LA VICTÒRIA SOBRE EL FEIXISME AL VELL CONTINENT. AVUI, EN UNS MOMENTS EN QUè ASSISTIM ALS INTENTS DE REVISIONISME HISTòRIC SOBRE EL SIGNIFICAT QUE VA TENIR PER A EUROPA L'ETAPA NAZI-FEIXISTA (I HEM SENTIT VEUS PREOCUPANTS EN AQUEST SENTIT, A ROMA "PERò TAMBÉ A MADRID), CAL FER FRONT, AMB RIGOR HISTòRIC PERÒ AMB FERMESA DEMOCRàTICA, A TOTS AQUELLS QUI NEGUEN ELS VALORS QUE -AMB TANT D'ESFORÇLES FORCES DEMOCRàTIQUES D'EUROPA HEM ACONSEGUIT DE FER NOSTRES: LA LLIBERTAT, LA TOLERàNCIA, EL RESPECTE A L'ALTRE, LA SOLIDARITAT I EL BENESTAR. MOLTES GRàCIES, DR. ESTAPÉ, PER TOT ALLÒ QUE ENS HEU ENSENYAT, PER TOT EL QUE;HEU VISCUT -I EL QUE ENCARA US/ QUEDA 7ER VIURE - AMB PASSIÓ I INTEL • LIGèNCIA. GRàCIES. ^-----..._ ALCALDIA Ragixlra d'Enersala 1 JJN 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4297 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Científic i dels Premis Barcelona Economia Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Ciència Model social Estapé, Fabià, 1923-2012 Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1392/19940610d_00629.pdf 83d349a36b97e63c8c3cffe278e7fd7d PDF Text Text Míting final de campanya a Badia Avinguda Burgos Divendres 10 de juny de 1994.,20:30h. - Intervinents: Loli Martínez Pasqual Maragall (Presentará l'acte: T. Lor t ) - AQUESTES SON UNES ELECCIONS+ EUROPEES. ESCOLLIM ELS NOSTRES REPRESENTANTS AL PARLAMENT EUROPEU. - PERO AIXO NO VOL DIR QUE SIGUIN UNES ELECCIONS POC IMPORTANTS. SON MOLT IMPORTANTS PERQUE EUROPA ES IMPORTANT PER A NOSALTRES. PER A NOSALTRES COM A CIUTADANS DE BADIA O COM A CIUTADANS DE LA BARCELONA METROPOLITANA. - PERO TAMBE SON IMPORTANTS PERQUE HEM DE PARAR LA MANIOBRA DE LA DRETA QUE ESTA INTENTANT CONVERTIR AQUESTES ELECCIONS EN UNA PROVA DE FORÇA PER A LA DESESTABILITZACIO DEL GOVERN D'ESQUERRES QUE TENIM A ESPANYA. i AIXO NO HO HEM DE PERMETRE. i MENYS EN EL NOM D'EUROPA! - HE DIT PRIMER QUE EUROPA ESQ IMPORTANT. i - HO ES PERQUE DES D'EUROPA ;ESTEM CONSOLIDANT POC A POC UN GRAN ESPAI DEMOCRATIC, QUE HA DE SER UN GRAN ESPAI ESTABLE, UNA GARANTIA PER A LA PAU, UNA REFERENCIA MORAL I UN ESTIMUL PER AL RESPECTE ALS DRETS HU$ANS. - AQUESTA EUROPA QUE ESTEM CREANT POC A POC ES L'EUROPA QUE FARA IMPOSSIBLE QUE ES TORNIl A PRODUIR GRANS TRAGEDIES COM LES QUE ARA ENS HAN TORNAT A LA MEMORIA AMB L'EVOCACIO DELS CINQUANTA ANYS DEL DESEMBARCAMENT A NORMANDIA. - ES CERT QUE, MOLT A PROP D'AQUI, NOMES A DUES HORES D'AVIO DE BARCELONA, TENIM ENCARA LA TERRIBLE GUERRA DE L'EX-IUGOSLAVIA. PERO TAMBE HEM D'ADMETRE QUE EUROPA HA COMENÇAT A MARCAR UN CAMI DE PRESENCIA, AMB DIFICULTATS, AMB PROBLEMES, AMB MOLTS PROBLEMES PERO LA REALITAT ES QUE EUROPA NO S'HA DESENTES DEL DRAMA. - PER RESOLDRE PROBLEMES COM MES EUROPA. 4L DE L'EX-IUGOSLAVIA NECESSITEM PER GARANTIR LA PAU, NECESSITEM MES EUROPA. �- I NECESSITEM MES EUROPA - CONTRA EL QUE DIU LA DRETA - PER MILLORAR LA NOSTRA SITUACIO EN?PRACTICAMENT TOTS ELS TERRENYS. PERQUE JA NO SOM UNA ILLA I NOMES CONJUNTAMENT PODREM AFRONTAR ELS NOSTRES PROBLEMES: LES COMUNICACIONS, EL MEDI AMBIENT, L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES FILLS, LA SALUT PUBLICA, EL QUE VULGUEU... - EN AQUESTES ELECCIONS NO ENS HEM D'EQUIVOCAR. t - NO ENS EQUIVOQUEM: LA DRETA I L'ESQUERRA NO VOLEM LA MATEIXA EUROPA. NOSALTRES VOLEM UNA 'EUROPA DIFERENT: PROGRESSISTA, TOLERANT, SOLIDARIA. L'EUROPA'DELS VALORS COMUNS, DE LA CARTA SOCIAL I DELS DRETS DELS HOMES. - ELS NACIONALISTES VOLEN EUROPA PER AFIRMAR IDENTITATS NACIONALS I AIXO ES CONTRADICTORI AMB L'IDEAL D'EUROPA. ES CONTRADICTORI DIR QUE ES VOL FER EUROPA I NO PARAR DE PARLAR I EXALTAR EL PROPI PAIS, COM PA LA DRETA AQUI A CATALUNYA, A FRANÇA, A ESPANYA O A ANGLATERRA. I D'AQUESTS TIPUS DE NACIONALISMES JA EN CONEIXEM ELS RESULTATS. - QUE NO ES PREOCUPIN QUE NO ENS ENGANYARAN. I SI NO QUE ENS EXPLIQUIN PERQUE EL MATEIX QISCARD D'ESTAIGN QUE ARA VE A DONAR SUPORT A LA CANDIDATURADEL PP, FA DOS ANYS VA COMPTAR AMB EL SUPORT I LA PRESENCIA PERSONAL DE JORDI PUJOL, DURANT LA CAMPANYA DE LES ELECCIONS REGIONALS FRANCESES. ES - L'EUROPA DELS SOCIALISTES UNA EUROPA QUE ES CONSTRUEIX, S'APROFUNDEIX, OLIDA. UNA EUROPA QUE ASPIRA ,A QUE ES CON QUE TENIR UNES INSTITUCIONS MES PORTES I, AL MATEIX TEMPS, MES DEMOCRATIQUES. UNA EUROPA QUE SIGUI PUNT DE REFERENCIA. LA DRETA VOL UNA EUROPA QUE SIGUI, FONAMENTALMENT, UN MERCAT -QUE JA ESTA BE, PERO NO N'HI HA PROU. NO N'HI HA PROU AMB L'EUROPA DELS MERCADERS. VOLEM, PER OBRE DE TOT, UNA EUROPA DELS CIUTADANS. - I AIXO ES MOLT PROPI DE LA RETA. APARTAR-SE I MOURE'S CAP A ON TOQUI. PERO ENS IL.LUSTRA MOLT SOBRE LA REALITAT DE LA VIDA. CONVERGENCIA FA ARA LA COMEDIA D'ATACAR EL PP. PERO SEMPRE HI TROBAREU LA CONNEXIO. VIA GISCARD O VIA PARLAMENT EUROPEU. TOTS FORMEN LA MATEIXA GRAN FAMILIA. - FIXEU-VOS TAMBE EN AIXO QUE ps DIRE ARA: SABEU AMB QUIN GRUP SEURA CONCEPCIO FERRER, D'UN O DEMOCRATICA, ES A DIR DE LA COALICIO CONVERGENCIA I UNIO? SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP DE MERCEDES DE LA MERCED. POTSER AL SEU COSTAT I TOT! - I CARLES GASOLIBA, L'AVORRIt D'EN GASOLIBA, SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP, AL COSTAT DE ERLUSCONI. �- ELS SOCIALISTES SABEM QUE TEA DEMOCRACIA S'HA DE CONQUERIR CADA DIA. I PER FER-HO CAL VOTAR SOCIALISTA, PERQUE VOTAR SOCIALISTA ES VOTAR LA MAJORIÀ QUE CONSTRUEIX EUROPA. (PSE 198 ESCONS, CONTRA 162 EL PPE i 46, ELS LIBERALS). - PER CONSTRUIR EUROPA AMA LA MAJORIA, S'HA DE VOTAR SOCIALISTA!!! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4298 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Intervencions de Pasqual Maragall en mítings finals de campanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Badia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1393/19940621d_00631.pdf 777eba5b0009e0caf8f4a17ad18e44d0 PDF Text Text Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Xavier Roig Assumpte: Conferència sobre la Carta Municipal Se suggereix a l'Alcalde que, en la conferència que ha de pronunciar al Col.legi de Periodistes, tingui en compte els elements següents: - La conferència no ha despertat un gran interès, segons la informació que s'ha obtingut del propi Col.legi de Periodistes. (N.B. S'ha fet el mailing habitual del Col.legi, reforçat amb trucades telefòniques). - De tota manera, Presidència i el Gabinet han fet un mailing específic, de 61 persones relacionades al llarg dels anys amb l'elaboració de la Carta, i que sí que ha obtingut un nivell de resposta satisfactori. - En el context de pre-campanya que es comença a dibuixar són més importants les connotacions de l'acte que el propi contingut de la conferència. - Es fonamental de cara al públic de periodistes que constituirà una part substancial de l'audiència que es doni una imatge adequada a les circumstàncies. - Il.lusió i combativitat, que s'han de reflectir en la manera de moure's, de seure, de llegir i de relacionarse amb els altres integrants de la mesa i amb l'audiència. - L'exposició del missatge ha de suscitar les idees de renovació i projecció al futur (La Barcelona del 2.000). - El to ha de ser afirmatiu i programàtic. (N.B. Es podria imaginar com a referència el discurs de presa de possessió de juny de l'any que ve). - Pel que fa al contingut, cal evitar referències als adversaris polítics i a condicionaments de l'activitat pròpia. No s'han de fer referències tampoc ni al grup de CiU, ni a J. Caminal, ni a la consellera de Governació. No s'ha de desprendre de la conferència que s'entra en un camí sobre el que són uns altres els que hauran de decidir. �- Si hi ha preguntes de periodistes, abans o després de l'acte formal, s'ha d'intentar que les respostes siguin redundants amb les posicions expressades en la mateixa conferència. Només així s'evitaran títols no controlats® �"LA NOVA CARTA MUNICIPAL, UNA CONSTITUCIÓ PER A BARCELONA" CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE Data: 21 de juny del 1994 Lloc: Collegi de Periodistes Hora: 19,00 Sr. President del Col.legi, autoritats i amics, Durant 10 anys, cree que amb un costum que es va establir justament en ocasió del meu primer any de mandat, i que altres institucions, també després, han continuat i han vingut aquí a parlar cada any del Balanç de l'any, és a dir, a fer balanç del que havia passat en l'any transcorregut, i explicar algunes de les línies de l'any que s'encetava. Avui, tinc la satisfacció de fer una compareixença que és diferent, més sobtada, de carácter extraordinari, sobre un tema només, no sobre un any, ni de l'any passat, ni de l'any que vindrá, sinó sobre un aconteixement, sobre un esdeveniment, sobre un document, sobre un projecte, no sobre un any, sinó, esperem, sobre una futura Llei basada en un document, que ha estat ja aprovat en el Consell Plenari Municipal de l'Ajuntament. La Ciutat compta, finalment, amb un nou text de regulació de la seva pròpia vida que és adequat a les circumstàncies que estem vivim. La nova Carta, ha estat el resultat d'un Ilarg procés d'elaboració iniciat l'any 1980, i ja en temps de l'Alcalde Serra i del Tinent ,d'Alcalde Maragall que s'en cuidava, perquè s'en cuidava de la reforma administrativa i un deis objectius de la reforma administrativa, a més deis objectius a curt termini, era justament, el de dissenyar el que seria un horitzó diferent, més a Ilarg termini -que ha sigut molt Ilarg, efectivament- de la governació d'aquesta ciutat . No és cert que després no s'hagi fer res, tampoc seria correcte dir que des d'aquell moment, dones, això va convertir-se en un desig fiador ì poca cosa més. No és cert!. Es va avançar, perquè en la práctica, tot i que no es va fer la Carta, en tan que tal sencera, sí que es van fer trossos de la Carta, i trossos molt importants, es van fer decisions enormement importants, només en el terreny de la governació de la ciutat, que es va reformar efectivamert i d'una manera molt profunda, sinó també, en el terreny de l'ordenació legal de la Ciutat pels seus propis reglaments. I així doncs, a l'any 85 vam arribar amb un acord amb el que aleshores era el Cap de l'oposició, Ramon Trias Fargas, i va ser aprovat per unanimitat, un text enormement decisiu que era el de la nova divisió de la ciutat en Districtes. 1 �Es van fer 10 distr ctes, abans hi havien 12, alguns ha recordeu í quan déiem el Districte Vè, volíem dir el "Barrio Chino" i ara no, el Districte Vè. és Sarrià-Sant Gervasi , i el Districte I és la Ciutat Vella. justament. Són Districtes més grans, n'hi ha 10 no 12. Va costar d'arribar-hi perquè en la nostra intenció hi havien dos objectius conflictius: l'un, era la participació per tant, la proximitat, la governació aprop -que és jo diria el "fat" quasi inexorable del govern municipal- d'altra banda, el tenir aquell tamany mínim que permetés que aquell govern pròxim tingués contingut, tingués substancia i tingués carn i sang. Llavors es va arribar a una ponencia que dirigia En Jordi Borja, En Joaquim Clusa i En Lluís Cassasas, (el malaguanyat Cassasas) geògraf, potser el que millor coneix, ha conegut i ha estudiat la plana de Barcelona, ell va arribar a la conclusió que calia unes administracions que arribessin al voltant de 150.000 cada una, per poder tenir cos i pes, va coincidir, a més a més, amb la preexistencia d'Ajuntaments que havien sigut Ajuntaments en el terme d'aquesta ciutat, com havia sigut el cas de Sarria, Sant Martí, Les Corts, Sant Andreu, etc. Per tant, va haver-hi un casament de les necessitats, de les oportunitats de govern econòmic, tecnològiques i de la história i es va anar a una nova divisió que dura i que durará -que jo crec que está aquí per durar 30,40 ó 50 anys- que va ser acompanyada d'una Reglamentació de Descentralització i de Participació, en virtut de la qual es va començar a governar aquesta ciutat d'una manera diferent i en virtut de la qual passa en aquesta ciutat una cosa que no passa en lloc més de la resta d'Espanya, i és que hi ha Districtes que estan governats pel partit de l'oposició que nosaltres considerem, partit de govern -en aquell districte per descomptat- i vostès saben molt bé, que ha sigut una oferta reiterada del meu equip de govern, que aquests Regidors de l'oposició que governen Districtes, passin a formar part de la Comissió de Govern; només que no han volgut, -no han volgut ells!- però, és intenció í crec que finalment algun dia s'acomplirà, que en la Comissió de Govern de la Ciutat hi hagi també aquells Regidors directa o indirectament representatius del que és la realitat sociológica i política del Districte que regeixen, i que són govern, i que són gent que manen a la Ciutat i que tenen alguna responsabilitat. Algunes de les coses que han passat darrerament, no haguessin passat, si això hagués estat així, perquè a vegades, la comunicació entre aquesta governació del Districte i la governació de la ciutat es fa complicada pel fet de la inexistencia o la no presencia d'aquests Presidents de Districte en la Comissió de Govern. En tot cas, mireu que les coses no s'han quedat parades, així s'ha anat fent i s'ha fet molt més del que sta fet en qualsevol altre ciutat en aquesta materia. A Madrid això no passa, la majoria del Plenarí a Madrid nomena els seus Presidents de Districte i s'ha acabat. Em direu, "Home! hi han altres ciutats d'Europa que si que ho fan". Sí, inclús que elegeixen els seus Presidents, sí. El cas de París. per exemple, Paris té Presidents de districtes i a més a més els té electes, peró, els "arrondissements" que n'hi ha més de 20 com sabeu i amb una ciutat que té aproximadament la mateixa població i territori que Barcelona, i per 2 �tant, amb menys pes cada un, jo diria amb menys competències, amb menys importància política també. En tot cas, les coses van avançant í les prometien feliços, perquè en el moment 8586, nosaltres estàvem convençuts que en aquest primer enlaire, en aquesta primera empenta de reforma de la nostra pròpia governació. hi seguiria una altra que seria el desenvolupament metropolità, que de fet el que faria, seria reconèixer l'existència de dos nivells de ciutat, si valeu, la ciutat gran, la Barcelona gran, la ciutat metro politana, mantenint els municipis, perquè al final vam arribar a la conclusió que hi fossin, que no pas que s'haguessin d'inventar. Com en els voltants de Londres, les "New town" de després de la guerra o aquests "grand ensemble" francesos que no tenen personalitat i que han tingut un problema d'anodínia, de falta de personalitat, etc,. Nosaltres sí, nosaltres tenien els municipis de la plana barcelonesa en el sentit més ample, -des del "Montecato" fins al "Castrofelix"; des del Montgat fins a Castelldefels- aquests tenien noms i cognoms, hi tenien història, hi tenien el seu propi edifici: tot i que tots havien sigut Consell de Cent, -al tanto!-. Tots aquest municipis són fills del 1714, ho són, perquè abans del 1714 eren parròquies, sufragánies, moltes vegades, d'algunes parròquies de l'interior de les muralles de Barcelona i després amb el decret de la Nova Planta es van constituir en una cosa nava que no existia a Catalunya que eren ' Ayuntamientos". És a dir el règim borbònic absolutista i modern, el que va fer, va ser uniformitzar, crear un nou tipus d'administració local que era l'Ajuntament, inexistent aquí la tradició castellana. dintre del territori del Consell de cent, i així doncs, la prova d'això que us estic dient, és que tots els noms deis Ajuntaments de la plana del barcelonès, que avui són termes de Barcelona i d'aquells que no ho són, tenen nom de sant o de verge, pràcticament tots, des de Sant Boi fins a Sant Cugat passant per Sant Martí de Provençals. Per què? perquè eren parròquies en torn deis quals hi havien algunes masies, alguns casalots, alguna aglomeració humana que es van convertir aleshores en municipi. Molt bé, doncs, nosaltres pensàvem als envoltes del 1985-86, que el nostre moviment de reforma interior aniria acompanyat d'un moviment de reforma exterior més ample, en el qual l'Area Metropolitana seria reconeguda com a tal i en el que d'alguna forma el President del Districte i l'Alcalde del Municipi Metropolità, sense arribar a ser el mateix, s'arribaria d'alguna manera a trobar en una situació similar, i que per tant, el sacrifici polític o la concessió política que s'havia fet dins de la ciutat, dins del terme municipal, tindria la seva recompensa, el seu equilibri o la seva compensació, en el reconeixement exterior de l'existència d'una Barcelona gran Això no va ser així, sinó que després de la nominació de la Barcelona olímpica, famosa, de l'octubre del 86 vam veure, molt poc després -si això va ser a l'octubre pues, al març de l'any després de l'any 87- van arribar les famoses LLOT'S (Lleis d'Ordenació Territorial de Catalunya) que no van satisfer a ningú, i menys que ningú, la ciutat de Barcelona perquè la van deixar afillada de la resta, d'alguna 3 �manera, suprimint l'Area Metropolitana i creant aquestes entitats, que ara estan funcionant corn poden, amb uns àmbits diferents: les de transports és diferent que la de les aigües, totes aquelles diferents que la pròpia Mancomunitat, que és una entitat voluntária que s'ha creat per mantenir pràcticament, jo us diria, l'edifici, els serveis generals que existien i que han seguit tirant amb molt de mèrit, amb molt de mèrit, jo diría amb molt entusiasme, amb un ambient en un entorn polític que no ha sigut pas el més favorable, però no hem vingut a parlar d'això. En tot cas, perqué quedi ben ciar, va haver-hi un camí de la Carta que es va truncar en un moment determinat, que va ser aleshores seguit d'un període de perplexitat, en el qual d'alguna forma, vam quedar una mica atenallats per la situació, sense saber exactament com havíem de tirar endavant, perquè finalment va ser superat de la forma que ara diré. Concretament, jo situaría el final d'aquest període, ja després del 87, quan sota la Presidencia del Primer Tinent d'Alcalde Lluis Armet, en la ponencia que va redactant, un text d'intent d'acord, sobre la Carta Municipal amb el recolzament de l'equip , al qual m'havia referït abans, dirigit pel Jordi Borja, arriba prácticament amb un text de consens, però que no és de consens, que no té el consens de tots els equips municipals, malgrat els esforços que es van fer en aquell moment. Recordo que estem a l'any 90, estem probablement aprop de les eleccions del 91, hi ha aquest comentan que jo he agrait sempre, precisament per la seva franquesa, del Cap de l'oposició que diu " . en el Maragall no Ji donarem pas aquesta foto" doncs molt be!. És aquesta manera de parlar que tenen els polítics, que tenim els polítics de vegades ; que no agrada gens a la gent o que si agrada, perquè la gent hi riu, peró en el fons condemna moralment; no es va produir la foto però lo important no era la foto, sinó lo important és que no es va produir el consens i per tant, no va haver-hi Carta, i aquest és el punt segurament més greu. Aquesta Carta es va arxivar momentàniament aleshores, passades les naves eleccions, passada l'ocasió també, i arribat el moment, el clima deis Jocs Olímpics, a l'estiu deis Jocs, vaig demanar al Regidor de la Presidencia, el Sr. Ruiz Pena, que es posés en contacte amb Convergencia i Unió, per veure si no hi hauria forma en aquell moment, -en que altres coses dominaven l'escenari polític- de trobar la discreció, el silenci i la tranquil.litat suficient per trobar un nou camí. Partint del text en el qual la ponéncia Armet havia arribat i tractant -no d'incrementar-la, sinó de despullar-la, precisament- de tot alió que la podia fer conflictiva des del punt de vista del consens. 1 així es va començar a procedir, casi per despullament en comptes per desvestiment, diguem-ne, de l'avantprojecte en el qual s'havia arribat al 1990-91. Estem a l'estiu del 92, comença el treball, i aviat, es va arribar en una situació en la qual els que hi treballaven, van veure que ells no hí temen de problemes, en fi, que ells podien arribar a uns acords tecnics que necessitaven de benedicció, i bé, aquestes benediccions polítiques d'alt nivell, es van produir en un parell d'ocasions, en un període que ha durat pràcticament dos!anys, perquè ara ja fará dos anys deis Jocs Olímpics, no?. 1 bé en un parell d'ocasions que aquestes benediccions van haver d'arribar, a banda i banda de la Plaça Sant Jaume, doncs, les benediccions es van produir, es a dir que se l ls hi va dir en aquells senyors que treballaven. 4 �Treballeu!. Bé, van anar treballant, fins que van arribar a un text pràcticament acordat. Sempre amb aquesta sensació nostra d'anar apretant, de ser pesats, de ser incordiants, de ser un grup que sembla que vulgui coses que la gent no vol o que té , com una mena de mania d'arribar a una situació que potser, la gent no vol. I creiem, que no ens falta la raó, nosaltres creiem que aquesta mania, aquesta obsessió, aquesta obstinació, si voteu, té unes arrels en la història. que ara explicaré breument, i que la justifiquen. Finalment doncs, hem arribat a un text despullat, com dic, que no vol dir un text dolent, ara ho explicaré també, succintament, però en tot cas, modest, realista , ambiciós 1 realista, com hem dit alguna vegada, i crec que mereixerà l'aprovació del Parlament de Catalunya i, per descomptat, de tots els barcelonins. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat, és a dir, el propi Ajuntament ja s'ha pronunciat. és ben cert, per la iniciativa del nostre Grup, que ha sigut el que la mantingut. I jo, com que la meva experiència em diu, que quan hem deixat de tirar endavant coses, en les quals ens havíem quedat sois, després la història, ens ha condemnat més, que no pas si ens haguéssim creuat de braços. Cas del Liceu, al desembre del 90 i en una circumstància similar, ens vam trobar que els Grups que havien votat a favor a l'aprovació inicial del Pla del Liceu, de la reforma urbanística, (no el projecte), sinó les reformes de les afectacíons urbanístiques del Pla del Liceu, doncs, ens abandonaven perquè efectivament estàvem també a prop de les eleccions, í per tant, aquella foto tampoc convenia , en el sentit, en aquest cas, que podien haver-hi uns afectats que podien votar en contra i eren vots que perdien. per dir-ho d'alguna forma. I molt bé, ens vam trobar, que en el grup que tenim aliat en el govern de la ciutat, que sempre havia dit que no va seguir dient que no, perquè considerava que les expropiacions, no es feien amo prou generositat de cara als expropiats, -aquesta és la veritat-, i que els grups que havien votat a favor, en tot cas, un d'ells, perquè consideraven que era positiu, (hi havien votat a favor al mes juny), doncs al mes de desembre del 90, 1 prop a les eleccions del maig del 91, vam trobar que allò era millor no votar-ho, i per tant, doncs, no van votar, i la reacció nostra va ser dir, "doncs, no podem fer res i esperem el mandat següent". Malament!. Il.lusos!. Esperem al mandat següent, el mandat següent va arribar, es va començar a discutir si era primer el passat o el futur, es va imposar l'argument que és irreprotxable, però inútil, de que el passat, és primer que el futur, ï finalment el que va passar, és que el futur es va menjar el passat, és a dir, la falta de futur, les no obres, el fet de no haver fet, les obres de reforma perquè es va dir; "això és de futur!. Primer, mirem el dèficit del passat, 1 quan haguem arreglat el dèficit del passat, ja veurem el futur". Doncs molt bé, com que no ha estat pel futur, el futur es va menjar el passat, es va cremar el Liceu. De la mateixa manera, us dic ara, que la nostra convicció és que en la Carta, això, no ens passarà. Nosaltres tirarem endavant aquest projecte, sense desafiar a ningú, però amb la convicció que ens ve reiterada, pel fet que ningú l'ha votat en 5 �contra. gossa votar en contra de la Carta Municipal, perquè lògicament és una millora per la ciutat. Quí la vota en cóntra? amb o sense eleccions. Potser menys, inclús, abans de les eleccions. No?.i Ningú voldria tampoc que fos un gran clam. i això ho entenc, i ho entenem tots perfectament. Nosaltres interpretem aquesta abstenció del Grup (que no són el Grup nostre, el Grup majoritari, el Grup socialista) en clau de significació política, noten clau d'oposició, perquè no hi és. Una reparació histórica Tenim un text que en un acte de diferenciació política -podríem dir-ho així- no tothom ha votat a favor, que ningú a combatut. Jo crec que d'aquesta forma es produeix una reparació històrica, perquè Barcelona històricament ha tingut sempre un règim especial, ha tingut des de Pere II o des de Jaume I. segura ment. En Font i Rius deia sempre que el "Recognoverunt proceres" era "la font més destacada de !'específic dret local C3 la capital catalana ". Sempre en la història i des d'aquell momenti ha hagut un règim, ha hagut una Llei d'aquesta Ciutat reconeguda pel Rei, per l'autoritat, per l'estat en definitiva. Aquesta ciutat era massa important com per passar pel "reset" de la Llei General, la Llei General no iï era suficient i necessitava unal Llei Especial, un Règim Especial, una Carta. Abans estàvem discutim, si era una Carta de població o de despoblament, en tot cas un Règim Especial, no seria en aquest cas de despoblament sinó de poblament metropolità o de descongestió si voleu, en tota cas, una Carta de governació pròpia. I això, ha sigut així sempre, potser amb la salvetat del període que ve després de la Nova Planta, i encara que dura poc. perquè al S. XIX, primer per la realitat i després per la pròpia Llei, ja en el XX, es torna a guanyar el que en el XIV s'ha perdut. Hi ha qui diu que la guerra i el sesgue de Barcelona es produeix, sobre tot, justament pel Consell de Cent, és a dir que havent-hi un acord bastant generalitzat en l'acceptació per part de Felip V, lo que es diu les constitucions catalanes en general, que estaven compostes de moltes regulacions, en canvi els temes referents als Consell de Cent, a eleccions dels consellers i del Conseller Primer, qui manava en el Consell de Cent. Tot això va ser motiu, que un Rei absolutista que no volia deixar coses a l'atzar, coses a l'arbitri d'una població, tan orgullosa, tan canviant, de vegades llibertaria, imprevisible com era Barcelona, doncs això, no va acceptar-ho. I el procés progressiu, en virtut del qual, els consellers i els Consellers Primers eren elegits d'una forma progressivament democràtica pel sistema, d'aquest nom tant lleig que se'n diu "la insaculació", d'uns noms de consellers dins un petit sac, que aleshores una mà innocent treia la bola del nom que seria ai Conseller Primer, però això, havia estat sempre intermediat pels poders superiors i concretament pel Rei, i 6 �un Rei com Felip V, no podia acceptar que això no fos així, aquesta és la veritat i va voler anar enrera d'un cert procés de progressiva democratització, és a dir, la bossa cada vegada era més gran, per dir-ho més clarament, cada vegada hi havia més noms. Mireu. hi ha un llibre molt "maco" que és "El govern de la Ciutat" des del 1230 fins avui, que hi han tots eis Alcaldes que han hagut, i veieu que en els primers 300 anys, eis noms es repeteixen de 15 en 15 o de 20 en 20, no hi han més, hi han 30 noms sobre 30 famílies, després això s'amplia a cent noms, i finalment, es distribueix en un anonimat, són noms ja imprevisibles sempre perquè representen la democràcia que a última hora no té res que veure amb un grup de famílies concret, molt bé doncs, tot i que encara tenim En Joaquim de Nadal que si no és net deu ser besnét d'Alcalde, alguna referència té, bé però això seria filar molt prim. El fet és que 1714 representa un tall, d'una autoregulació, que després amb el temps torna a revifar, í que revifa en qualsevol règim i en qualsevol ideologia. Tenim el Cambó, Regidor, que se'n va a Vallvidrera a buscar a Mossèn Cinto, mort, i el porta al Saló de Cent, perquè s'ha n'adona (Ull!, Vallvidrera, és Sarrià aleshores, és un altre . ojuntament, estem abans del 1921) i per tant, En Cambó amb visió política, veu el que hagués pogut representar que un Mossèn Cinto mort fora del terme municipal, adorat pel poble, no reconegut per les institucions, i se'n va, doncs. en un cotxe de cavalls, diuen, en una nit de llamps i trons, a buscar a Vallvidrera el fèretre, el porta al Saló de Cent, i el fa heroi nacional de la ciutat, per dir-ho així, era un heroi de i ciutat en Mossèn Cinto, i així s'arriba en aquesta comunió amb Mossèn Cinto, com un ídol de les classes més potentades, a més de ser-ho del poble, de qui era el gran ídol . Hi ha el gran enterrament, pot ser el més important amb el d'En Macià, que ha hagut en aquest país. Bé, Cambó que fa això, també és el Cambó , que demana la Llei per la ciutat, fa el famós discurs l'any 4, l'any 5 ó 6, en que demana al Rei una Llei per aquesta Ciutat, aquesta ciutat està creixent, està movent-se, no s'adapta a la Llei. la Llei que hi ha no és suficient, no hi cap la Ciutat, trenca els coixins, no? I li diu, "necessitem Majestat una Llei" I aquesta, ha sigut una permanent del catalanisme polític, del regionalisme i del catalanisme d'esquerra. Després arriba la república, i arriba la Llei Municipal, i en el seu article, penso que és el 149, reconeix l'especifitat del règim del municipi de Barcelona amb una predominància d'esquerra, perquè llavors estem a l'any 34 i és l'Esquerra Republicana qui està dictant des de la majoria, per dir-ho d'alguna 'arma, encara que hi ha un consens en la progressió d'aquesta Llei, però des la majoria parlamentaria, està dictant la Llei Municipal Catalana, en la qual, els repeteixo, es reconeix l'especificitat del règim municipal de Barcelona. Doncs bé, jo dic, que en molt poques excepcions o moments històrics excepcionals, en els quals no hi ha Llei de Barcelona, no hi ha règim, no hi ha reconeixement d'això, Barcelona ha tingut sempre, una regulació pròpia per les seves pròpies necessitats. 7 �Tant és així, que arriba el franquisme i no ho pot evitar, passant els anys 30, 40 i 50 sense que això pugui ser recuperat, però, arriba els 60, i torna haver-hi el que se'n diu la "Ley de Régimen Especial del Ayuntamiento de Barcelona", en la qual i sota la mà d'En Vallvé del gran administrativista l'ajuda d'En Pi i Sunyer, es dibuixa el que será l'inici: Primer, una adaptació de que la pràctica governació de Caries Pi i Sunyer, el gran Alcalde de la República a Barcelona, havia inaugurat a Barcelona; els delegats de serveïs, alguna administració més moderna; més executiva, etc, s'ha convertit en Llei. I per altra banda, la dotació a la ciutat de nous recursos que no tenia i que cap Ajuntament no tenia, i que després en canvi, els demés Ajuntaments van acabar tenint, per extensió del règim barceloní al règim general, va ser el cas del famós import de radicació, i pot ser, de la taxa d'estacionament o de l'impost de vehicles. És a dir recursos, és a dir cornpetències, és a dir executivitat i modernitat, Gabinet Tècnic de Programació, transformació de la Comarca del 53, que depenia del Ministeri de la Vivenda. en Comissió d'Urbanisme i serveis comuns de Barcelona i altres municipis, estem parlant de l'any 60. Per tant, primer dibuix del que és l'Àrea Metropolitana dels 27 municipis, si no recordo malament, 1 sota aquesta Ca rta es produeixen situacions econòmiques i socials tan contradictòries, com l'especulació i autodestrucció del teixit urbà dels anys 60-70, com el ressorgiment de l'urbanisme i la vida local de Barcelona i la seva àrea, en els anys 70-80, sota la mateixa Ca rta. La democràcia va permetre millores, en el nivell metropolità i en la pròpia governació municipal, com ja he dit, i en definitiva sota aquesta Ca rta la gran projecció econòmica de Barcelona i l'execució del projecte olímpic de l'any 92, i per tant, la projecció internacional de la ciutat, la seva oclusió com a gran metròpolis, com a metròpolis de tamany mig europeu amb una influència certa. Es veritat que. entretant, hi han hagut noves ;Lleis generals: la Llei de Bases del 75, les Lleis catalanes del 87 i que Barcelona d'alguna forma se n'ha gaudit, tot i que cap de les dues Lleis són perfectament adients a les necessitats d'aquesta ciutat. En la Llei de Règim Local del 85, hi ha un pacte en virtut del qual, les àrees metropolitanes es poden crear -o suprimir (s'afegeix)- per pa rt de l'autonomia, que va ser un pacte, com després es va demostrar, no massa positiu, però en definitiva un pacte que reconeixia una competència autonòmica a Catalunya, i per tant, des d'aquest punt de vista difícil d'obstar. Aquest pacte es va produir entre socialistes i'convergents, ja en aquell moment. I després hi ha una disposició addicional catalana, molt curiosa i una mica per la nostra vergonya, perquè en aquesta es tira a mà, de l'existència d'una tradició comarcal a Catalunya, per dir que si determinats numero de municipis a Catalunya, no volen una comarca, tot això es pot fer, en fi, no m'estenc perquè és una mica 8 �mes complicat que això ; però a Catalunya, de tots els aaas i uus, que es necessiten en una Comunitat Autònoma, per modificar els límits d'una comarca, pel fet de l'existència d'una tradició comarcal més forta, en definitiva, això va donar lloc a una colla de recursos, que em penso que algun d'ells encara deu està ballant, perquè la vida judicial d'aquest país es tan lenta que segurament, algun dels recursos que en aquell moments es van produir, encara un dia el veurem caure i ens diran que allò no era ferm. En tot cas, aquestes Lleis no van satisfer del tot, Barcelona les va acceptar, es van produir les eleccions, es van reproduir les majories parlamentàries que hi havien, tan a nivell espanyol o a nivell català, i per tant, l'Ajuntament de Barcelona es va adaptar i va dir, ens hem d'adaptar a les Lleis que existeixen, que han sigut votades per unes majories no transitòries, sinó reiterades, per tant, endavant, hem de continuar i el que hem d'anar a buscar, és una Llei que tracti de passar aquest camí difícil del que és l'interès de la ciutat del que és l'interès general, convencent en els dos parlaments, el català i l'espanyol, i prèviament, com és obvi en la pròpia diversitat del Grup Municipal, de que això és , necessari. La realitat social, mentrestant, anava creant una ciutat diferent, ja ho he dit abans, des de les Rondes fins a tantes altres coses que han succeit en aquesta ciutat, ha canviat no ja la governació sinó la vivència d'aquesta ciutat i fins a on el lloc on admetríem, com dèiem abans d'entrar que som a Barcelona, som ciutadans que treballem a Barcelona, el mercat de treball s'ha anat ampliant, aquesta ciutat s'ha fet més gran, no és que se'n vagi la gent, al revés el que passa és que la gent considera que està més lluny i continua vivint aquí, i el terme municipal s'ha quedat petit i per tant no dona raó de la ciutat real, aquesta és la veritat del que ha anat succeint molt acceleradament en els darrers anys per les noves infrastructures que s'han creat, però no només les de caràcter de mobilitat, sinó també les culturals etc. Per què la Carta Municipal ? També es pot preguntar, en definitiva i resumint. Per què la Carta Municipal ?. Primer, perqué és necessària per la pròpia tradició d'autogovern de la ciutat. En segon lloc, pel fet de ser capital de Catalunya, Barcelona. Es podria justificar la Carta només pel fet de ser la Llei de la capitalitat de Catalunya, com és el cas de Madrid. Madrid, també té Llei Especial, només hi han dos Lleis Especials previstes per la legislació general espanyola, la de Madrid i ' la de Barcelona, la de Madrid per Llei de capitalitat, és la capital del regne i la de Barcelona perquè sempre l'ha tingut, en part i bona part, perqué és la capital d'una nació, d'una cultura d'un petit país enquadrat dins de l'estat que és diu Catalunya. La Carta ha de regular en aquest sentit la participació de la Generalitat de Catalunya en la vida de Barcelona i en la seva promoció i la participació de Barcelona en l'acció de govern de Catalunya. Tema aquest enormement important, jo diria que decisiu, no pas fàcil de tractar, però no impossible de tractar com a 9 �vegades es diu, és millor no tractar-l'ho perquè ens enredaríem. És un tema que s'ha de tractar, ja portem prou anys 'le governació democràtica i autònoma per no eludir i l'hem d'enfrontar. Barcelona, a més. és una capital important a Espanya i és una ciutat de referència en el sistema europeu, i això no s'ha d'oblidar en el moment de redactar la Ca rta de Barcelona. Barcelona és la capital de Catalunya i és una referència enormement important pel conjunt d'Espanya i una ciutat que té un rol europeu que vol jugar. En tercer Lloc, Carta per i' aprofundiment` de l'autonomia local, que ha estat proclamada per la Carta Europea de 1992, és a dir, pel Tractat de la Unió també i refermada pel principi de subsidiarietat, que el que diu, justament, que són pels poders locals, els poders petits i pròxims, aquells que han de fer la majoria de les coses que es puguin fer, i que aquelles coses que no es fan en aquell nivell, s'han de justificar. Aquest és el principi que està dominant, que domina per una banda la interpretació de la relació entre societat i estat o administració en el seu conjunt, la societat que faci tot el que pugui, l'estat tot allò que sigui necessari, aquesta és la domináncia de la filosofia política a dreta i a esquerra, jo em nego a acceptar, (és un pensament meu) que això sigui un punt en el qual la dreta i l'esquerra es diferenciïn, una certa dreta portat això en uns extrems que cap esquerra acceptaria i que moltes dretes tan poc accepten, però una certa esquerra ha anat també molt Iluny en aquest camí, justament l'esquerra llibertària per descomptat, però les altres esquerres més moderades també. En quart lloc, pel rebuig de l'uniformisme i la necessitat de trobar les solucions especifiques que la realitat i el govern de Barcelona necessiten. En cinquè, per la pròpia capacitat institucional que té Barcelona per gestionar competències, és a dir, Barcelona té una tradició, l'Administració de Barcelona té una confiança en ella mateixa, en el :terreny del Patronat Escolar o de l'ensenyament, en el terreny del Laboratori municipal històricament el del Dr. Ferran, i el del Dr. Turró i el del Pere Domingo, etc, que han fet tantes coses, que han sigut tan importants per la història de la ciència mèdica d'aquest país, ha sigut el Laboratori de referència de Catalunya i ha sigut una mica el viver on s'han format, aquest Laboratori. Però també, el Patronat Escolar, i també els hospitals municipals, i també l'Orquestra Municipal i també aniríem seguint amb les institucions de caràcter cultural i les de' tecnològic, com el Centre d'Ordinador Municipal, va ser el primer o un deis primers centres que hí va haver en aquesta Ciutat. Què vol dir, això?. Que la ciutat, ella mateixa, té confiança en la capacitat de gestionar, millor que no pas altres administracions, que s'ho miren de més Iluny i que poden tenir més mitjans pel fet de ser més grans, però menys eficàcia pel fet de ser llunyanes. En sisè lloc, per la innovació i la millora dels serveis públics, que cal en aquest moment, que se'ns exigeix, que és una mica la base, segurament, de la crisi política que estem vivim, una crisi que consisteix en demanar-se'ns, si, sí o no, hem de 10 �canviar el sistema de producció de serveis. i de quina manera l'hem de fer arribar als ciutadans. Aquí, nosaltres creiem, que la ciutat hi té molt a dir. i, setè. englobant els anteriors motius, per l'acostament de l'Administració al ciutadà que tot això representa, la Carta doncs, a vora de tots aquests problemes inclosos el del caràcter de la governació, tracta de resoldre la síntesi de parlament executiu que és el Plenari municipal. En els parlaments, es debat i es voten lleis i en els governs s'executen decrets, -. se'n mana-, en l'Ajuntament, això no és així, en el Plenari municipal és un òrgan de debat i d'execució, perquè té que comprar i vendre a determinades quantitats, coses de menor quantia no, però una certa quantia, només es poden aprovar en el Plenari. Això, dóna lloc a problemes que la Ca rta tracta de resoldre, incrementant alhora, el caràcter d'òrgan de debat del Consell Municipal, i per tant, d'òrgan executiu de la Comissió de Govern i de l'Alcalde, però també, incrementant el control polític de l'executiva per part del Consell Plenari, de manera que en aquest sentít, hi ha una certa "pariamentarització" de la vida de la ciutat, des del punt de vista, no de fer-la més ineficaç, sinó de fer-la més participativa. Pa rt icipació i iniciativa Nosaltres voldríem que continués el procés d'acostament de la governació en els ciutadans a través dels Districtes. Nosaltres voldríem, i així està recollit en aquest text que vostès tenen, que els consellers de districtes fossin elegits per la gent en el districte. Hi havien varies possibilitats, s'hagués pogut optar per una solució "Parisenca" del tipus d'elecció directa del President del Districte, però, n'oblidem mai la petita trampa que representa el fet deis "arrondissements", el fet que són administracions, molt i molt administratives Nosaltres creiem, per altra banda, que mentre no estigui solucionat el tema metropolità, és difícil d'imaginar que no sigui un risc per Barcelona, el esquarterà excessivament la seva pròpia entitat i el seu propi poder local, en el moment que la ciutat real no acaba de tenir el reconeixement que hauria de tenir, per tant, per un motiu de prudència histórica i de cautela política he pensat que fóra bo que continués la línia, que els Presidents de Districte, siguin Regidors elegits per la ciutat i anomenats per l'Alcalde i ratificats pei,Plenari, per majoria, que és la situació en la qual estem ara, però, acompanyats per uns consellers, quinze o no quinze, que són els que hi ha ara, potser en número' proporcional segons la població, això és un tema obert, però en tot cas, aquests sí, elegits, en la forma que es reglamentarà en la Ca rt a, per la ciutadania del districte, el qual donarà a aquests consellers i al districte una potència molt més gran, de relació i connexió amb el ciutadà. Per altra banda, mantenim i desenvolupem: - La consulta ciutadana 11 �- Audiència pública - Iniciativa ciutadana Gestió cívica i de serveis, que tot just ha fet les primeres armes en aquests anys però que s'han d'enfortir. Es creen consells sectorials, alguns ja existeixen, el Consell de Seguretat Urbana, el Consell Econòmic i Social, el de Benestar social, peró se'n creen d'altres com el Consell de Justícia Municipal o el Consell de Ciutat, previst per la Ca rta com un gran òrgan de debat del Programa d'Actuació dels Pressupostos Municipals i els grans projectes de ciutat, que reuniria tots aquests Consells que he dit abans. Drets deis ciutadans Es regulen els drets dels ciutadans: - el dret a la informació, - el dret de pet ció, el dret a la intimitat i privacitat per l'ús de la informàtica (tema aquest enormement actual) la protecció deis usuaris dels consumidors davant les companyies de serveis el dret a la informació mediambiental el dret a contreure matrimoni civil a la Casa de la Ciutat - el dret a no tenir que presentar en el Registre municipal cap document que ja hagi presentat en qualsevol altra Administració. , Per tant, un dret de "finestreta única" que si un ha presentat una pa rtida de naixement, a nivell del Departament d'Ensenyament a la Generalitat, per la matriculació del nens o el que sigui, ha de poder dir-li, al districte municipal on es fa la matriculació, que aquell document ja ha estat lliurat al Departament, i que per tant, no porta un altra. L'Ajuntament s'ha d'espavilar, i les Administracions s'han d'espavilar, d'entendre'ns entre si, aquesta és una de les preocupacions, justament, d'aquests programes informàtics europeus que tracten a través de la informàtica lligar, totes les administracions. 12 �Justicia municipal i seguretat Senyor President del Collegi, aquest és un punt, pot ser, el més decisiu. Nosaltres, hem tractat de millorar la situació de la seguretat d'aquesta Ciutat i, ha millorat. L'any 1984 va haver-hi un dalt a baix, una situació d'una gran sensibilitat sobre aquesta qüestió, inclús una campanya pública deis comerciants contra la inseguretat. Vam ter una enquesta, ens vam passar la píndola amarga de saber quina era la víctima, era altíssima, el 27% dels ciutadans declaraven que en els 15 mesos anteriors, havien sigut o algú de la seva família, víctimes d'una atracament o algun tipus d'acte delictiu, era molt fort empassar-se això, però, ens vam passar aquesta medicina i a partir d'aquí vam millorar, perquè el Consell de Seguretat Urbana que va, justament, fer aquesta primera enquesta, la va reiterar cada any, i no només la va reiterar cada anys, sinó que la va controlar, que anessin millorant els sistemes de seguretat i els sistemes de justícia. Aquest Consell de Seguretat, cosa nova, que al principi va costar perquè aquest sentiment de Montesquieu, que no poden seure en una mateixa taula, un governant i un jutge, o un fiscal i un policia, doncs, en el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona, (perquè això correspon al model Montesquieu, que s'hauria de reconèixer això) hi han de seure el jutge, el fiscal, el policia, l'Associació de Veïns, els sindicats, la patronal, els comerciants i la Guàrdia Urbana. Hi són tots ells. Presidits pel Governador Civil i l'Alcalde, que en definitiva són eis que animen aquest Conseil. Primer, ha servit per explicar situacions inexplicables, o dures, o difícils, 1 això ja és molt, Segon lloc, ha servit per corregir, ha servit per informar, perquè hi ha la justícia rápida, els famosos judicis ràpids es creen a Barcelona i a Sevilla amb l'excusa, diguem-ho clarament, amb l'argument deis JJ.00. i amb la secreta intenció de ferias durar després, que és el que ha passat. Es creen quatre jutjats, tres de guàrdia i un clfincidéncies, que permanentment hem d'anar defensant, perquè sempre hi ha algun cos judicial o extrajudicial que diu: "això s'hauria de suprimir, ja no cal, etc.", per tornar una mica a la situació anterior. I bé, les estadístiques, ens diuen que aquells jutjats de justícia rápida estan complint, estan cobrint una part importantíssima de la tasca judicial, ho fan a satisfacció, hi ha una ratio, una tassa de sOspensió de judicis, molt superior a la mitja. Lo qual vol dir que havent-hi les proves molt més vives i recents, molt més fácil de substanciar les causes, no s'obliden els records, en definitiva, no costa tant de trobar aqueli policia, aqueli guàrdia que hi ha, al cap de tres anys, quan se'l demana el testimoni d'un homicidi que es va produir fa tant de temps que ni el 13 �recorda. Aquesta virtut de la immediatesa de la justícia que a vegades a sigut mal interpretada en aquest país, i en altres, en,que es pensa que la distància és una condició d'equitat 1 ho és, des d'un cert puny de vista, però, no ho és des d'un altre, perquè des del punt de vista de la pràctica, tots sabem que la distància en el temps o la falta d'immediatesa, ha provocat les pitjors injustícies del món. En aquesta Ciutat, dones, tenim una justícia ràpida, en permanent perill, que la volem consagrar, que volem que la Ca rt a I consagri com a Llei, i voldríem, i hem trobat amb el Consell del Poder Judicial, un acord, (representats en aquell moment per membres del Consell que ara són personatges molt rellevants de la política d'aquest país, algun d'ells Ministre), vam arribar a l'acord que una Justícia de Pau de grans ciutats seria constitucional, és a dir, que així com la Constitució diu que hi haurà una sola justícia per tots els espanyols, i a les Lleis Orgàniques del Poder Judicial, en el fons es creen dos justícies, una de professional a la ciutat i una de no professional en el camp, que és el Jutge de Pau, es podria crear un Jutge de Pau de gran ciutat. Nosaltres, ens hem trobat que hem aprovat] una Ordenança, que fa als propietaris dels locals de concurrència pública, responsables del que succeeix en la vorera del seu local, en el moment de sortir la gent del local, és l'única forma de fer que el sistema públic funcioni, és involucrant en el sistema molta més gent de la que hi ha, corresponsabiiitzar-nos tots, perquè sinó, és impossible, que un cos policial amb tres mil urbans que vol dir 60 o 70 al carrer ' nit, a cada Districte, es pugui fer càrrec d'un Districte que tenen 600, 700 ó 800 locals de concurrència pública, cada nit amb milers de persones que hi van sobre tot al cap de setmana. Ens hem trobat que en aplicació d'aquesta Ordenança que vam aprovar, hem posat sancions a locals, que van ser recorregudes; i els jutges van tenir de donar la raó al local, no a l'Ajuntament. Per què?. Perquè ho recordo exactament, quin article de quina Llei General, és el que en aquell cas quedava vulnerat, però vulnerava un, i el que tractem de fer és que aquesta Llei Especial, declari que en les ciutats com aquesta, o millor en la nostra per començar, aquest tipus d'actituds, per part dels propietaris de locals concurrència pública, es pugui exigir legalment. i Quasi tots eis punts que nosaltres hem anat posant en això, en aquest petit document, tan ric, són resultats d'experiències viscudes, són pàgines viscudes, és una mica com el Folch i Torres, tot això són :,coses, que l'experiència ens ha dit que falla la Llei i com que portem tant temps, i com que ha hagut tanta dificultat a fer-ho, sabem més, i lo curiós és que cada día que, passa, afegiríem d'articles, així que, lo millor és que ens ho aprovin ara o encara ho farem més llarg, cada dia que passa su rt en noves coses. La Llei de Fires, s'aprova una Llei de Fires, cada Llei que s'aprova és una amenaça a totes les demés Lleis, per descomptat, i és un benefici pel ciutadà, però al mateix temps un perill o al menys un interrogant. Quan em diuen "hi ha una nova Llei", penso, "magnífic!, deu tenir coses bones", però, com Alcalde i com a representant dels ciutadans, comença a tremolar una part de mi. Llei del model policial, suposo que serà per millorar, perquè si ara hem baixat del 27% al 14%, que us deia abans que hem aconseguit, jo suposo que aquesta Llei 14 �nova que sortirà, serà per baixar del 14 al 10, no serà per pujar del 14 al 28, un altra vegada. Perqué veig, que es discuteiX el color dels uniformes que s'han de portar, però no em pregunten el que jo sé: Que és la causa de la millora?. Que són els Consells de Prevenció de cada districte i les Taules de Coordinació?, que hi ha ara, entre els Oficials dels Districte de la Guàrdia Urbana i els Comissaris de les Comissaries que corresponen al districte. Si això continuarà o no, això, no m'ho pregunten, i com que no ho fan. Voleu dir que aquesta Llei anirà a fi de bé?. Esperem que sí, que a última hora, a lo millor perdrem un parell d'anys i després tornarem a la situació d'un 14%, però a lo millor hem de passar per un període del 16 o del 18. perquè tot canvia i necessita unes adaptacions. Dic això, perquè insisteixo, aquí hi ha una experiència conve rtida rigorosament en forma, no amb emoció, abans de l'emoció ¡ hi ha la passió, si voleu, però hi ha, després, el rigor del cap i dels equips que han convertit això, en un pacte polític dífícil d'aconseguir. Per això quan em diuen "això és un pacte devaluat". Escolteu, això és una joia!. Una cosa, que recollint l'experiència de catorze anys de govern d'un Ajuntament democràtic, té l'abstenció dels Grups que nb l'han fet, per entendre'ns, l'abstenció per altra banda, que a més a més, s'anuncia com a tal, inclús en el Grup majoritari de l'oposició. No estan en contra i no poden estar, perquè és que l'han corredactat entre els dos Grups majoritaris, un a cada banda de l'aspecte polític. Doncs molt bé, aquesta petita joia, té la virtut de l'experiència i té el rigor de la forma. suficient, jo crec, perquè el Parlament de Catalunya, (en definitiva és el que s'haurà de pronunciar' ho faci amb urgència cordial, amb la sensació que té a les mans un projecte que pot canviar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona, i per tant, no té dret a retardar per raons que no siguin de la màxima impo rtància. Eixamplar les competències En urbanisme s'intueix una cosa tan senzilla com que les expropiacions urgents les declara l'Ajuntament, ara paradoxalment, una expropiació urgent no l'aclara qui la fa, i per tant, ja no és urgent, s'ha de demanar a una autoritat superior. Jo he vist algun argument jurídic en aquest sentit a favor de la remissió a una autoritat superior de la declaració d'urgència, superior a la de l'autoritat que la gestiona, i crec que té un principi que es pot^admetre, de no excessiva concentració de poder. Però, quí no em diu a mi que els danys que es deriven, torno a dir, de la manca de rapidesa, no són més grans que els beneficis que s'obtenen, en tot cas ens ho haurien de demostrar. L'aprovació dels plans especials per part del propi l'Ajuntament, sense haver de passar per l'autoritat única, i quasi diria una persona, que és el Director General, que és el que aprova tots els plans especials que passen per Catalunya, sense que siguin materialment possible que aquesta persona es faci el càrrec de tots els detalls d'un país, sembla mentida que sigui així però ho és en aquest moment. 15 �L'aprovació de les modificacions del Pla General, en això hi guanyarien mesos, en cada Pla Especial, totes aquestes baralles clue tenim amb l'antiga Maquinista, etc, la meitat provenen, no de desacords substantius, sinó formals, és a dir, de l'extraordinària complexitat del procediment que ens hem creat històricament, i per tant haurien d'anar, a través de la Carta, a un sistema més senzill. El Pla General és evident que la ciutat no s'ho pot autoaprovar, sense que algú faci el control de la coherència entre aquest iPla General i el conjunt dels Plans Generals del país. És com si a mi em diguessin ara, que s'aprova un pla del baix Llobregat, en carreteres, en línies ferroviàries, etc., que s'aturen en el terme municipal de Barcelona, com acaba de passar ara, la setmana passada que s'acaba d'aprovar pel Director General d'Urbanisme un Pla de Transports del Baix Llobregat, que quan arriba a qui dalt a Esplugues, es para, com que no entra dins el terme municipal de Barcelona que és Comarca del Barcelonés, doncs, no se sap com continua. De la mateixa forma que això és absurd, ho fóra, que Barcelona s'aprovés ella mateixa un Pia que passés al revés, i que la Diagonal es multipliqués per dos i en el moment d'arribar a Esplugues, continués exactament com és ara," malament rai". Per tant, ha d'haver algú que controli això, i és per això, que es crea una Comissió paritària entre la Generalitat i l'Ajuntament . 1 Ara tenim dos representants en una Comissió de quinze, vint o trenta, que pobres aixequen la mà quan poden, però en definitiva, no tenen cap poder davant d'una situació que està cantada sempre, i en la qual, pràcticament, les actes es redacten ál sortir de la reunió sense que es tingui massa en compte, normalment, quines són les opinions de l'Ajuntament. I això, que consti, no és cap acusació, jo tinc una gran admiració per les persones que han portat responsabilitats en la governació de la Generalitat de Catalunya en aquests anys, començant pel Sr. Armet, que va ser un d'ells i un dels primers, i que per cert, es va rodejar de tècnics eminents, que després han fet bona carrera dins la Generalitat, com ara el Sr. Vilalta i altres. Jo tinc una gran admiració, però sé que hem arribat a un punt, en que les coses són manifestament millorables, si a nivell local i a nivell autonòmic, hi hagués una més bona repartició de les tasques de cadascú, i crec que aquesta Llei ho permet. En aquesta Llei, Barcelona està representada en el govern de l'Aeroport, proposa el President del Port, que per cert, si aquesta Llei s'aprovés avui, segurament, proposaríem el mateix que hí ha, que consti, però és la ciutat de Barcelona qui proposa. Em digueu "a Rotterdam, l'Alcalde és el President del Port i d'Anvers, també". Nosaltres no demanem tant, però Si que demanem que la ciutat estigui representada en el Port i que, a més a mas, tingui facultat de proposta, sembla raonable. Representació en: - Les empreses de servei públic. - El Control de costes, platges i conques hidrogràfiques. 16 �- Les entitats firals, per descomptat, encara que la Fira de Barcelona és apart de la Llei Firal de Catalunya. - Les caixes d'estalvi. - Les entitats concessionàries de serveis bàsics, com ara les aigües, electricitat, gas natural. telèfon, hi hauríem de ser d'alguna forma. I tantes altres petites coses, que milloraran{ la qualitat de vida d'aquesta ciutat, el dia que això s'aprovi, com aquelles que fan que la disciplina augmenti i la urbanitat no hagi de passar per aquest complexíssitfi sistema sancionador, que passa per una triple notificació, primer per la infracció després per la sanció, després, en el seu cas, de l'apressament i finalment de I'émbargament, que ja és una cosa que ningú voldria que existís, perquè és com una mena d'intromisió en la vida privada de cadascú, que et vinguin a buscar en el t;u compte corrent. En tot això, no hem trobat una sistema millor per evitar-ho i In'hi ha, a la Carta, sistemes antics relativament senzills que farien que la gerlt en el moment de pagar l'impost de circulació, cada any, pagués les multes que'té atraçades i s'ha acabat, i el número de multes baixaria en picat, la disciplina pujaria i els embargaments desapareixerien, és tan senzill com això. Es creen, per descomptat, com una comissió tripartita Estat-Generalitat-Ajuntament, per finançar el serveis de capitalitat de l'Ajuntament i s'acaba amb aquesta situació actual, en la que molts deis serveis estan sent pagats dos vegades pel barceloní, el paga pel IRPF, p?rquè són serveis de caràcter estatal o autonòmic, i el torna a pagar per l'IBI, perquè tot servei d'aquest caràcter el gestiona l'Ajuntament, i per tant, s'han de pagar per l'IBI o I'IAE, l'han pagat dos vegades, això no pot ser, i la Carta acaba amb aquesta situació, Es preveu una millor col.laboració entre empreses públiques i privades, vam tenir molts problemes amb el Tribunal Suprem, inclús, quan vam crear una empresa de capital risc, que es deia Iniciatives, el tribunal ens va donar la raó, sobre el fons, ens va dir 'Vostès poden crear una empresa de capital risc i el Foment de Treball Nacional que havia recorregut en contra, no té raó ". Ara, i mirant els papers, per iniciativa del jutge, no de la part demandant,"hem trobat que hi ha un error procedimental en l'acta de creació, i per tant, l'anul.lem". Ens vam tenir dos anys penjats, que la societat existia, que els sets actes eren vàlids, però, s'havia de tornar a crear 1 Hauríem de deixar ben clar, que aquestes fronteres de grisor que hi ha a les Lleis, desapareguessin de forma que quedés claríssim, que les entitats públiques locals, al menys la nostra en aquest cas, pot crear empreses i pot crear empreses mixtes juntament amb el sector privat, per perseguir, l'interès privat i l'interès general. Conclusió Nosaltres esperem dels membres del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, davant deis quals el text de la ; Ca rta que ja ha estat aprovada per 17 �l'Ajuntament, ha de seguir el tràmit preceptiu fins a .onvertir-se en Llei, la sensibilitat i l'ïnteràs que, de ben segur, sabran demostrar en l'estudi i aprovació d'aquesta Llei singular i que ha de ser la Carta Municipal de Barcelona Hem dit, sovint, que la Carta és com la constitució o l'estatut que ha de regir la vida de la ciutat. Doncs, per damunt de tot, la Carta serà l'instrument fonamental de govern de la ciutat en aquest llindar del segle XXI i esperem que ho sigui ben aviat. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4299 Title A name given to the resource La Nova Carta Municipal, una constitució per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla del Liceu. Drets dels ciutadans. Llei del model policial, Llei de Fires. Urbanisme i expropiacions. Representació de l'Ajuntament en: empreses de servei públic, control de costes, platges i conques hidrogràfiques, entitats firals, caixes d'estalvi, entitats concessionaries de serveis bàsics (aigua, gas, etc.). IRPF, IBI. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Carta Municipal Barcelona Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf 76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9 PDF Text Text (j l c bri4 oi( CIA4 dcMc( bi( t /diuLtun, NaAr,_& CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES _...------ INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE vvt&VL,' CC C C (7,75 INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA. t'^^ f' ^- ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO "HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO. ›- --^ i Sç ^ ^ PRIMARIAS T/FI$DALES„j POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS = ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE. PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO: PARA FORMAR UN GOBIERNO. JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO. ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL. "ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX): LUBBE 2S / DEHAENE. PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA. HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL, DE 15 . kt:VM C1 ^ @S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS. USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb? GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE. 1 ^ ^, y^1 ti,L �USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA LilfsLU IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA, TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS QUE HAY QUE DESCARTAR. ¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE CASEN BIEN? ¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS? NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS. O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA. ¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA MANZANA? BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI �CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS, COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20? POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE NUESTRA VIDA EN COMÚN. COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO? ¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA, COMO SABEN). ¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS? ¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD? QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS. HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA 3 �SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN. Él -&-\_ PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ? CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA. 4 �r ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO: LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS( CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL. HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO. PASQUAL MARAGALL 5 ��22 ce6- o L'ALCALDE DE BARCELONA ,�^, »tpi'vt,„.„-e 4—twcLA--1 A cv\-.4./k 2ukr,9 /AA„, ,1 -5( \AA") veim í, e 6L, „xko4 Ý 42..) r- L LA;¿k („t1 a– 1.7 c--(-4?) elo4 (c.“_e_f Jute, 1-? tL (A11-17 LA, ytn..) (--) A-11-h 11-19 -Y11 1 1-4111 41 t( 7 c.--) k (-91 , (t)2-41;j12 �- L'ALCALDE DE BARCELONA ,k3uLe, 1".r (A-9 ca..; tog d(p Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5 LAtiLL-f 61-4,N „tt vk_An LC 1 PLI 1 /./ o c'(.7 7 cl utul-sr- cz.,_11.9) (j> CLCL-4"1 -‘ kiA) A c/f cm,/ VI' el (Así-) —7, ,)cì- I, cf2,ej_ cÀ1c vv)' 0(2.4 ctite, • �L'ALCALDE DE BARCELONA c.,4-22) tL (3 /U- ¿c- z ÁÁ\ A 4 ‘` ( b),„, ‘.; 14/1,› ívtg v (V- — ¿AM", ivre 2-e --Ut.,1.--tí: . JL&t-•tivtp--1 1-1A--.4-) 2fi. ti ? -1)-4) f C-b rtA-4." ' litl',LLAIrry) NI( ‘.j15" f)-0 < 1;6, 1 tz_ ki,s1,‘ /LIÁ, '7 �L'ALCALDE DE BARCELONA. o o O <1-daL, cletA--e( oý ("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,( C\ (C2, ( n! (1ce.? k\ç, cj ,, LA), A--) am-Q- V7ÁŠ • 1 `'Qrs- Ctik--‘ a-2 a-u IQ -LeAvto (vc) Oa Ir '7 1('aZ 1 (ft-, ? t7 1- um-V—r) (11 UL,"-Azu. tpLUA-4-4) 1,H ¿4UA4-,9 7 c-, tÁveu,c,-, L CAN-e Crtj-Dt---( L.A.AA CA.7.1,(J7/(9,-) oul dcfr-Gtva--11--‘` ,.-b ve c4.4,-; ("7 Art. i-?-1-4-1 c.- cy~ G-Le c, 0Ld_9› L7 2 �L'ALCALDE DE BARCELONA ,. \ Va 1' Lit,-,) 1 CÁ, titiv•-0-- IA.As-vt"--‘.9---) , 1 CienA) k-rf --) t:L{'/\A–st--0 , pm. , &ti atr k pi-g fr ef\v9i-` ( Ls ,..1 ,/, (ir-a, p., 6tit'Al c'.7 7)c.,t0-1-A- ‘)1-- ..cb LA--e.A,v-„e"-- J ml vtit- ,,,t)..4 ,I c-,t1--, i,ii^:" vzfr- .1'i'd:' i-rvy ,AL0--, . ‘1-4 N-1 - ( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4300 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Indústria Acció política Territoris Empreses Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf 2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6 PDF Text Text Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur del Clot-Camp de l'Arpa (IQ). Divendres, 1 de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de Sant Marti. 20:00 hores. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS, ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL VENCió EN EL TERRITORI MOLT SERióS D'INTER- QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC- TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA. ELS DEL BARRIS DARRERS CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HAN ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE. VISCUT LES GRANS EN ELS TRANSFORMA- CIONS ECONoMIQUES, URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME AL QUE AVUI POGUEM PARLAR DISTRICTE FAN DE LES EXPECTATIVES FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió. ESTIC ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS, RESPONSABLES MUNICIPALS. LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT, ESFOR~ ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI- CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA RACió DEL TOTS QUE EN EL ELS QUE AVUI SOU AQUi -REPRESENTANTS COL.LABODEL MóN VE1NAL, CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO TINDRIA CAP SENTIT. I EN SEGON LLOC PERQUe HEU DEMOSTRAT, UNA �VEGADA COM MÉS, QUE BARCELONA VOSALTRES, AVAN~A GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE, TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC A LA MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR. PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER AQUEST TOTS. COM EN TOT PLA ESTRATeGI~ A ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS. EL CLOT I EL ! CAMP DE L'ARPA SON UNS ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE, AMB IL.LUSió. QUE DELS BARRIS QUE ESTAN SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO FAN SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ HEM AVAN~AT MOLT. PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR PER FER-LO POSSIBLE. CONJUNTAMENT AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA MILLOR MOSTRA. EL DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT HEM DE SER CAPA~OS E~ONoMICA D'ACTIVAR EL1 COMER~ ES POTENCI1 ENCARA MÉS. D'AQUESTS FENT BARRIS, ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-, DINAMITZANT LA RAMBLA FA DEL CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I ALS VOLTANTS DEL MERCAT, MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I ELS SEUS ACCESSOS. TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA. LLISTAT QUE DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL t ÉS UN DELS �PROBLEMES. DES DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL PERI DEL CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS 1 DOS BARRIS, CLOT PASSANT PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC DEL O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE. TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER AL MÉS AVIAT POSSIBLE. CAP BARRI DE LA CIUTAT HA DE QUEDAR LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE HA VISCUT ENDARRERA DE BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. DEIXO I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU- I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE FUTUR. AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA 1 SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS, PATS. MOLTES GRaCIES. HA AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI- �13:15 'B9J DIE. SANT MARTI JOO 99 15 ++-+ 141012/012 ALCALDIA ~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~ ~ Uf' Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS PRIORITAT - **** *** *** ** ** ** * J o.~ e& 3.1 Millorar comunicació amb els velns 2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials ~ 1.3 PERI Clot de la Mel 3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri 1.10 Utilització parking RENFE 3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats 3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran 3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es. 2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí ' 3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri 2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~ 3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta 2.8 Formar coord. associacions comercials 3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili 1 3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí. 1.14 Dinamització Rambla clot 2.5 Adaptar formació personal deis comer~os i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot 1.7 Nous passos vianants G.Via 1 1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó 1.9 Augmentar el .número d' aparcament~. 1 1 Remodelar front pare clot 1 2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials 1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió 1.2 Desafectar c/clot 2.2 Canvi sentit circulació c/clot 1 1.16 Pare can Mira/les 3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí 3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1 2.3 Augmentar oferta aparcaments 1 1 1.12 Pla pacificació transit • 1 1.13 Establir carril bici 1 i .5 Apertura e/ Concili i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines 1.18 Finalització plantació arbres c/nació 0 bvFi~V) ~~ L-J ~ 4 \]~·){ ¡¿~l 0- f ¡.--- . * * ~Yl\rJWMA ~ A ~. \C,-vrv- V.,~ ~ ~Q~' ~ [MAl.. H' / ~ ~ . u VV1/I....-I Le ./'u vJ,Ap ~W;:- 1 * W.w't[ Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~ CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS - ~k; [.~ : t~~ -\_2_d '/t{ v{,Ul ®~ ~Q ~ fvth·~~ 1' .~ ~ \ri'~WAJvLM) e QVA'?..~!~_.¿ ) ~ ~ ~ llo.' t"' ~k ,-<'- 1 t ��Pla de futur del I'Arpa lot- Camp de �Presentació Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure ordenar una reflexió col.lectiva sobre el barrí i el La oportunitat de realitzar un pro d'aquestes característi ques era era evident. El barrí del Clot-Cam de I'Arpa, com a conseqüencia de les importants transformacions e iques, urbanístiques i socials que s'han produn a Barcelona en s últims anys esta vivint un procés de Ganvi notable, tant en la seva nfiguració urbana, ·com en la seva dinamica social. El Pla es concebía des del participatiu per a orientar decisio un procés dinamic i , consensuar objectius i coordinar esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació públic-privada, facin possible l'evol del barrí en el sentit desitjat. La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic, sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori. Era necessari dones, definir de forma consensuada, les línies prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú, des de les serves competencies, des de la informació de la que disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible. A partir d'aquest convenciment s van constituir els organs que • articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial 1 �del barri, i posteriorment, el Con General, integrat per tates les persones i entitats que van man· la voluntat de participar en el PI a. En una primera fase, els treballs ' elaboració del pla, tenien com objectiu elaborar una reflexió sensuada sobre els principals aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i ---- potencialitats del barri front aquesta Es va elaborar un estudi de les d territorials, i a partir de les es economiques, demografiques, entrevist~s ¡ amb més de vint-i-cinc persones que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves i perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic. S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son 1 cabdals tant per a comprendre l'e lució del barrí com per a orientar els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva ~omercial, configuració urbana, !'estructura la dinamica social, el moviment associatiu. · A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos ! que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9, Cohesió social i identitat; i urbanis~e. Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris. • Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva. 2 �- ~ - .- - ~ -~ ...._ . ~ - - . ~ ~ - ~ En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els [ objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades. / 3 �- • ••• 'L 0 .,. .... • ,...:t ...; • ' #" ~. • ~-~ • ,. •:\__ .._ • Línies de futur ·· • 4 �Comer~ Justificació de la línia El comen; tradicional és icament el centre de l'activitat económica del principals elements vertebradors d'aquest. El caracter social i per tant en els hab ·, els canvis en la composició de compra i el tipus de demanda, fan necessari la renovació modernització del comen;, que mantingui el consum al barrí i iti la fugida de clients potencials, no només per donar servei a una població que ha canviat (amb un poder adquisitiu més gm consum), sinó també per fer pero també amb nous. habits de al repte que suposa la posada en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent de comen; en el seu capacitat d'atracció en una més proper i convertir la seva nitat pel comen; del barrí. Des de la perspectiva del men; tradicional, amb voluntat de consolidar-se, cal apostar per la concentració tant la consolidació deis comercials existents, i en una serie de mesures que sens potenciar la seva atracció i per dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i amb les instituciohs. La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s' ofereixin a la clientela p 1(i adequació per tant a la clientela • que es vulgui oraris, gamma de productes, especialització); i 1' atracció aquestes areés, es a dir, que els ls es converteixin en vertaders 5 �centres de serveis de forma puguin ser complementaris de les noves formes comercials . Aquest tipus d'actuacions, direcció: la intervenció del se • ixen intervencions en una doble r públic en la millora de 1' entorn i el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal ies empreses i establiments intervenir sobre les comercials, millorant les e adaptant la seva oferta ctures comercials, els locals, demandes, realitzant activitats promocionals co 1. Objectius: A. Millorar l'entorn de 1 B. Adequar l'oferta co activitats comercials rcial a les noves condicions de competitivitat c. Potenciar l'organi • ó deis comerciants # 6 �2. Actuacions prioritzades a. Mil/orar l'entorn de les activit : • Convertir en peato comercials s les zones comercials. En especial: PI. Font i Sague, Rogent. Carrer Muntanya, entre • Connectar la zona co Glories: Ponte Llacuna • Millorar substanciosa ia Comtal, Avda. Meridiana, alencia i Clot. rcial del Clot amb BarcelonJ ran Via, neteja enllumenat del barrí b) Adequar el comerc; a les • condicions de competitivitat Adaptar la formació de comerc a les noves exigencies del mercat. • Incentivar fiscalment credits de baix interés la modernització del com · e) Potenciar l'organització • Constituir una coordi comerciants ora d'associacions comercials . • 7 �Cooperació i benestar social Justificació de la línia estat important~ El barrí del Clot La renovació social del barrí és un deis pocs barris de ciutat que augmenten la seva població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes, tecnics i professionals que fi la seva residencia al barrí. Aixo " suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí. ves situacions en . quant a la Aquesta evolució planteja identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves generacions traben dificultats l'hora d'identificar-se amb el barri. Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen noves pautes i ofertes per a rganitzar la vida al barrí social i cultural del barri. El Clot compta amb una x rxa d'associacions i entitats molt important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de suport a la seva activitat, i ~e millorar la informació als ve·ins sobre les activitats que es rea litzen. D'altra banda, es detecta t creixement important del grup d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre • ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta població, de !loes de trabada, li equipaments específícs. 8 �Objectius: A. Potenciar el sentit de C. Clot. Millorar la qualitat al barrí prestacions socials al Facilitar la Actuacions prioritzades: Potenciar el sentit de • els ve"ins i donar a coneixer les activitats que actualment es n les següents mesures de totes les entitats del barrí: Dades, tipus d' itats, característiques, serveis que ofereixen. + Crear un sistema il i senzill d'informació (pannells expositius situats llocs estratégics: sortides de les escales, mercat, ... . + Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del ! barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i ' Ajuntament. + Millorar les publi~cions actuals del barrí. 9 �nen~a Sensibilitzar sobre la • a un barri a partir deis ambits escolars i B. Potenciar les entitats • Millorar el coneixeme relació i cooperació entre tates de la federació d'entitats del les entitats del barrí barri. · ~ centre d'activitats artístiques, Convertir la recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí ; que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes comuns C. Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot. • Coneixer' quina és la situació real de les necessitats socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients. • Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar les respostes adequad~s amb una coordinació efica~. 1 • Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de 1 bugaderia i menjars a Giomicili. 1, • Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la gent gran. D. facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí ¡ • • Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~ ~- 10 �Urbanisme La millora fí~ica i urbanística del evident. S'han recuperat espais espais residencials, d'equipam urbanístíc del barrí, reequipant se i en els últims anys ha estat simbolics, consolidat nous serveis, i s'ha redrec;at l'ordre i configurant nous espais d'ús públic. La nova funció urbana del barrí estor<; de canvis puntuals i públics més recents per tal que es context barceloní exigeixen un millares en alguns deis espais realment espais cívics. . D'altra banda es destaquen: • Una part important del pare d'h es pateix un fort envelliment i una manca de renovació. • La situació d'abandonament ístic del carrer del Clot i la zona del mercat. • El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,.., • La necessítat d' impulsíó í en marxa de les actuacíons urbanístíques programadas: Objectius: A. Millorar l'entorn urba alitat 11 �Actuacions prioritzades: • Ampliar de les voreres i voltants del Mercat. plantar arbres al carrer del Cl:-l • Impulsar el PERI del de la • Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus extrems. • Utilitzar el Parking de 1 Rente. :_j Me~ ' 12 �Ajuntament de Barcelona ~ Distri cte de Sant Martí , Ordre d'lntervencions: Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist · de Sant Martí. Presentació i obertura de la sessió Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA. Exposició de la metodología de treball del Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1' Membre del la Comissió Permanent Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació Sr. Jaume Paloma (Associació de Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de """'"'"'' Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa). Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di · Recull i conclusions del treball realitzat. · i Benestar. de Sant Martí. Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp de !'Arpa � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4301 Title A name given to the resource Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Plens del Districte de Sant Martí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Economia Acció política Barcelona El Clot Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1396/19940702d_00632.pdf 140c46c55a9760ef5ce017ff0758cc95 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde. Dissabte, 02.07.94. Centre de Cultura Contemporánea. 2 Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. 10:30 hores. "LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI" INTRODUCCION AGRADECIMIENTO DE LA INVITACIóN. COMO ECONOMISTA Y COMO ALCALDE, SIENTO UNA INCLINA- CIóN ESPECIAL POR LA REFLEXIÓN HISTóRICA. ES CASI IMPOSIBLE GOBERNAR UNA CIUDAD COMO BARCELONA SIN TENER EN CUENTA SUS DOS MILÉAÑOS DE HISTORIA. INTERÉS POR EL TEMA DEL CONGRESO -"LA SOCIEDAD URBANA EN LA ESPAÑA CONTEMPORáNEA"-, CUYAS CONCLUSIONES VAMOS A ESTUDIAR CON ATENCIÓN. LA SOCIEDAD URBANA ES PRECISAMENTE NUESTRO OBJETO DE DEDICACIÓN DIARIA Y LA ADAPTACIÓN DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES A SUS CAMBIOS Y NUEVAS EXIGENCIAS NUESTRA MAYOR PREOCUPACIÓN. �LAS CIUDADES DE HOY LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI ¿VA A SER MUY DISTINTA DE LA DE LA DE HOY? EL RETO ACTUAL DE LOS ALCALDES Y REGIDORES DE LA MAYORÍA DE LAS CIUDADES ES PREPARARNOS PARA ENTRAR EN EL SIGLO XX CON LOS INSTRUMENTOS APROPIADOS PARA EL GOBIERNO DE UNAS CIUDADES bUE NO VAN A SER, REALMENTE, NI MUY DISTINTAS NI MUY IGUALES DE LAS QUE HEMOS CONOCIDO EN LA SEGUNDA MITAD DEL PRESENTE. - CIUDADES SOMETIDAS A LA LEY DEL AUTOMÓVIL (EN LA CONFIGURACIÓN DE LAS CALLE Y DE LOS EDIFICIOS) - CIUDADES EXTENSIVAS QUE ABARCAN AMPLIAS áREAS DE INFLUENCIA GRACIAS A LA MOVILIDAD Y A LAS TELECOMUNICACIONES. - CIUDADES AFECTADAS POR UN ' CRECIMIENTOURBANO Y DEMOGRáFICO QUE HA PRODUCIDO FUERTES DESEQUILIBRIOS ENTRE CENTRO Y PERIFERIA Y BOLSAS INTERNAS DE POBREZA. EN CIUDADES ANTIGUAS Y DOTADAS E SÓLIDAS ESTRUCTURAS URBANAS Y SOCIALES COMO LAS DE EUROPEA, ESTOS NUEVOS PROBLEMAS URBANOS DE LA SEGUNDA MITAD DE ESTE SIGLO �NO HAN CREADO SITUACIONES DE L GRAVEDAD E INSOLUBILIDAD QUE VEMOS EN OTROS CONTINENTES, INCLUIDOS LOS ESTADOS UNIDOS. DESPUÉS DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL, LAS CIUDADES DE 1 EUROPA DEDICARON SUS MAYORES ESFUERZOS A LA RECONSTRUCCIÓN. EN LOS AÑOS 80 LOS HAN DEDICADO A ADAPTAR SUS ESTRUCTURAS DE GOBIERNO Y DE SERVICIOS A LAS NUEVAS NECESIDADES DERIVADAS DE LA EXPANSIÓN URBANA, DE LA CRISIS INDUSTRIAL Y DE LAS NUEVhS MIGRACIONES. COLABORACION ENTRE CIUDADES LA GRAN NOVEDAD HA SIDO LA COLABORACIÓN ENTRE CIUDADES DE TODO EL CONTINENTE PRIMERO LIMITADA AL áMBITO DE LA COMUNIDAD EUROPEA,IPERO HOY YA EXTENDIDA TAMBIÉN A LOS ANTIGUOS PAÍSES COUNISTAS DEL ESTE. EUROPA ES EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES: CADA 300 KILÓMETROS HAY UNA GRAN CIUDAD DE REFERENCIA. LAS CIUDADES ORGANIZADAS CONSTITUYEN HOY LA. RED DE SEGURIDAD DE LA UNIóN EUROPEA. - POR LA TRADICIóN DE SUS OR(OINIZACIONES. �- POR SU CAPACIDAD DE RESOLVER LOS PROBLEMAS COTIDIANOS DE LA POBLACIÓN EN ESTOS MOMENTOS DE CAMBIOS Y CRISIS. EL ESPÍRITU DE COLABORACIÓN ENTRE LAS CIUDADES MANIFESTADO EN LA PUESTA EN MARCHA DE ORGANIZACIONES INTERNACIONALES TRAS LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL CONTRIBUYÓ A FORTALECER EL ESPÍRITU EUROPEÍSTA FUNDACIONAL QUE ALIMENTÓ LA CREACIÓN DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y DE REGIONES DE EUROPA, CUYA PRESIDENCIA OSTENTA HOY LA CIUDAD DE BARCELONA, HA TENIDO UN PAPEL MUY RELEVANTE. JACQUES DELORS DIJO EN MAYO DE 1992 EN BARCELONA QUE LAS CIUDADES Y EL MUNICIPALISMO HAN SIDO EL CEMENTO CON QUE SE HA CONSTRUIDO LA UNIÓN DE EUROPA. EL CMRE HA SIDO EL INSTRUMENTO pE PROMOCIóN Y DEFENSA DE LOS INTERESES GENERALES DE LOS PODERES LOCALES ANTE LA COMISIóN EUROPEA. LA CONSTITUCIÓN DEL COMITÉ DE REGIONES DE EUROPA, CREADO POR EL TRATADO DE MAASTRECHT, CON PRESENCIA DE CIUDADES Y PODERES LOCALES, HA SIDO LA CULMINACIÓN DE LA TAREA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO. �LA CIUDAD DE BARCELONA OCUPA L VICEPRESIDENCIA DEL ORGANISMO, COMBINADA CON LA P ESIDENCIA QUE AHORA OCUPA LA REGIÓN FRANCESA DE LANOUEDOC-ROSELLóN. LAS CIUDADES EUROPEAS HAN CREADO, ADEMáS, ORGANISMOS Y REDES ESPECIFICAS PARA LA COLABORACIÓN EN EL ESTUDIO Y SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS EN DISTINTOS áMBITOS: - EUROCIUDADES, COMO GRUPO DE ESTUDIOS Y LOBBY ANTE LA COMISIÓN. - GRUPOS SECTORIALES COMO UNIVERSIDADES-CIUDADES, CIUDADES DE INDUSTRIA AUTOrVILíSTICA, CIUDADES PERIFÉRICAS, ETCÉTERA. - REDES TERRITORIALES COMO L GRUPO C-6 QUE REÚNE 1 A TOULOUSE, MONTPELLIER,F ZARAGOZA, VALENCIA, PALMA Y BARCELONA CON OBJETIVOS DE COLABORACIÓN ESTRATÉGICA O EL GRUPO JDE GRANDES CIUDADES ESPAÑOLAS PARA LA NEGOCIACIÓN CON EL GOBIERNO DE LEYES ESPECIFICAS. OBJETIVOS DE FUTURO ¿CUáLES SON LOS OBJETIVOS PARA LOS QUE LAS CIUDADES EUROPEAS NOS PREPARAMOS A LA VISTA DEL SIGLO XXI? �* REACTIVACIÓN ECONóMICA: LA CONVERSIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN AGENTES DE PROMOCIÓN ECONÓMICA, POR MEDIO DE LA CONCERTACIÓN PgBLICO-PRIVADO Y DE LA PLANIFICACIóN ESTRATÉGICA. LA MUNDIALIZACIóN DE LA ECONOMÍA EXIGE NUEVOS ESFUERZOS DE DEFINICIÓN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO Y DE PROYECCIÓN EXTERIOR pE LAS CIUDADES. * COMUNICACIONES: AVANZAMOS HACIA UNA "EUROPA DE PUENTE AÉREO" O DE TGV, COMO SE PREFIERA, CON UNA INTENSA MOVILIDAD INTERNA. PARA CUALQUIER CIUDAD CON ASPIRACIONES VA A SER FUNAMENTAL ESTAR INTEGRADO EN LA TRIPLE RED AÉREA, FERROVIARI Y DE AUTOPISTAS. * TELECOMUNICACIONES: LAS "AUTOpISTAS DE LA COMUNICACIóN", A TRAVÉS DEL CABLE COMO SISTEMA DE TELEVISIÓN Y DE TODO TIPO DE SERVICIOS, VAN A CONSUMAR EN POCOS AÑOS UN CAMBIO DE CIVILIZACIóN. JUNTO A LA MOVILIDAD EXTERNA DEL AUTOMÓVIL Y LAS COMUNICACIONES DE PERSONAS Y BIENES, EL CABLE VA A IMPLANTAR LA MOVILIDAD INTERNA, DE LA INSTANTANEIDAD DE LA INTERCOMUNICACION TELEMáTICA DE DATOS E IMáGENES. �LAS CIUDADES SON EL ESPACIO óP IMO DE ESTA INTERCOMUNICACIóN Y DISPONER DE SISTEMAS DE CABLE VA A SER CONDICIóN NECESARIA DEL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA CALIDAD DE VIDA. * CULTURA Y TURISMO: LA OFERTA ULTURAL SE HA CONVERTIDO NO SÓLO EN UN FACTOR DE ! CALIDAD DE LA VIDA CIUDADADANA, SINO TAMBIÉN Y DE MANERA CRECIENTE EN UN SEÑUELO DE LA PROYECCIÓN EXTRIOR, DEL ATRACTIVO TURÍSTICO Y DE LA PROPIA COMPET E TIVIDAD INTERNACIONAL DE CADA CIUDAD. LA POSICIÓN TURÍSTICA HA DEJADO DE SER UNA ESPECIALIZACIóN PARA CONVERTIRSE EN UN FACTOR BáSICO DE LA OFERTA DE LAS CIUDADES. * CONVIVENCIA, CIVISMO Y TOLERANCIA: LA CIUDAD ES EL áMBITO NATURAL DESDE DONDE PROYECTAR Y PROFUNDIZAR LOS VALORES ESENCIALES DEL SIS'EMA DEMOCRáTICO ANTE AMENAZAS COMO LA XENOFOBIA, LA INTOLERANCIA, EL RACISMO Y EL RESURGIR DE TENDENOIAS AUTORITARIAS. LA REACCIÓN DE SOLIDARIDAD COOPERATIVA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO CON SARAJEVO Y TRAS CIUDADES DE LA ANTIGUA YUGOESLAVIA ES UN BUEN EJEMPLO DE ELLO. �LA SUBSIDIARIEDAD HAY EN LA VIDA EUROPEA DE ESTOS AÑOS UNA IDEA QUE CONTRIBUYE A SITUAR EN LAS CIUDADES EL NIVEL DE RENOVACIÓN DEL DISCURSO DEMOCRá ICO: LA SUBSIDIARIEDAD COMO PRINCIPIO PROCLAMADO POR EL TRATADO DE MAASTRICHT SEGÚN EL CUAL LOS PROOJEMAS DEBEN TRATARSE SIEMPRE EN EL NIVEL DE LA ADMINISTRACIÓN QUE ESTÉ MáS CERCA DE LA REALIDAD Y QUE SÓLO EN CASO DE NECESIDAD DEBEN INTERVENIR EN SU AUXILIO! LAS ADMINISTRACIONES SUPERIORES. EN EL áMBITO DE LOS HISTORIADORES, LA VINCULACIÓN DE LAS CIUDADES AL ORIGEN DE LA DEMOCRACIA CON LAS ASAMBLEA URBANAS QUE SURGEN POR TODA EUROPA A LO LARGO DE LA EDAD MEDIA ES UN DATO QUE APENAS MERECE SER SEÑALADO. EN EL SIGLO XXI, LA POLÍTICA VA A TENER DOS áMBITOS PRIVILEGIADOS: EUROPA, DONDE $E TOMARáN LAS GRANDES DECISIONES, Y LA VIDA LOCAL DONDE SE ATENDERáN LOS PROBLEMAS COTIDIANOS. BARCELONA ANTE EL SIGLO XXI TODO LO QUE HE DICHO HASTA AHORA PUEDE INTERPRETARSE, SIN DUDA, EN CLAVE BARCELONESA. �BARCELONA ESTá EN CABEZA ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS EN VARIOS ASPECTOS. - PRESENCIA Y PARTICIPACIóN EN LAS ORGANIZACIONES DE PODERES LOCALES Y REDES DE CIUDADES. - EXPECTATIVAS DE CRECIMIENT9 ECONÓMICO (HORIZONTE 1997) . - AUMENTO DEL TRáFICO AÉREO IN VUELOS INTERNACIONALES. - AUMENTO DEL TRáFICO PORTUARIO EN MERCANCÍAS QUE 1 GENERAN ACTIVIDAD A SU PASO. - AUMENTO DEL NÚMERO DE CONGRESOS Y DE VISITANTES POR TURISMO. - INVERSIóN PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURAS URBANAS (BARCELONA'92) Y DE INFRAESTRUCTURAS LOGÍSTICAS (PLAN DELTA). - INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y ARTLSTICAS. BARCELONA SE ENCUENTRA EN UNA OPTIMA SITUACIóN PARA RENTABILIZAR EL ESFUERZO DEL PROTECTO OLÍMPICO: DE HECHO LO ESTá RENTABILIZANDO. 9 �HEMOS MANTENIDO DURANTE LOS PEORES MOMENTOS RECESIVOS DE 1993 LOS MISMOS ESTáNDAREB ECONÓMICOS (PARO Y CRECIMIENTO) QUE LA MEDIA EUROPEA. LA SALIDA DE LA CRISIS HA SIDO EVIDENTE DE MANERA MáS INMEDIATA EN BARCELONA QUE EN EL RESTO DE CATALUÑA Y ESPAÑA, DE MODO QUE LA CIUDAD A9TúA COMO MOTOR ECONóMICO DE SU áREA DE INFLUENCIA. EN LOS MOMENTOS MáS BAJOS DE Lk RECESIÓN, LA CIUDAD HA MANTENIDO EN PIE SUS PROYECTOS Y NO HA DEJADO DE CUMPLIR EL CALENDARIO PREVISTO QE INAUGURACIONES. k NUESTROS OBJETIVOS PRINCIPALES PARA LOS PRÓXIMOS AÑOS SON: - CONVERTIR BARCELONA EN LA DUERTA SUR DE EUROPA, COMO POLO ESTRATÉGICO DE COMUNICACIONES Y DE DESARROLLO EN EL MEDITERRáNEO (PLAN DELTA DEL LLOBREGAT). 1 - CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUDAD PIONERA DEL CABLE Y DE LAS "AUTOPISTA DE LAS INFORMACIÓN" EN ESPAÑA (CABLE Y TELEVISIÓN DE EUROPA S.A.). - APROBACIÓN DE LA CARTA MUNCIPAL, COMO ESTATUTO INTERIOR DE LA CIUDAD, PARA LA PUESTA EN MARCHA DE NUEVAS FÓRMULAS DE GOBIERNO DESCENTRALIZADO 10 �Y PARTICIPATIVO ADECUADAS A LAS NECESIDADES DE UNA GRAN CIUDAD. - COLABORACIÓN ENTRE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CAPITALIDAD DE BARCELONA Y DEL EN APOYO DE LA DESARROLLO DE CULTURAL DE BARCELONA EN EUROPA EN TODO EL PAíS. CAPITALIDAD 2001 Y CONSOLIDACIÓN DEL 'PURISMO CULTURAL. UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA EN ALGUNOS MOMENTOS, EN ESTOSIULTIMOS AÑOS, HEMOS TENIDO LA SENSACIÓN DE QU4 LA CIUDAD ESTABA ESCRIBIENDO UNA PáGINA NUEVA EN LA HISTORIA. SERáN USTEDES, SIN DUDA, QUIENES HABRáN DE ESTUDIAR Y ESTABLECER HASTA QUE PUNTO HA SIDO ASí Y CON QUÉ CONSECUENCIAS. NO SÉ SI TIENE ALGúN VALOR LO QUE VOY A DECIRLES, PERO QUIERO QUE SEPAN QUE EN ESTOS AÑOS HEMOS TENIDO MUY PRESENTE EN TODAS LAS DECISIONES QUE HEMOS TOMADO UNA CIERTA LÍNEA DE FIDELIDAD A1LA LARGA, COMPLEJA Y APASIONANTE HISTORIA DE BARCELONA Y DE SUS RICAS Y DIVERSAS TRADICIONES. 11 �ESTE EDIFICIO EN EL QUE CELEBRAMOS EL ACTO DE CLAUSURA DEL CONGRESO ES UNA ANTIGUA CASA DE CARIDAD OCHOCENTISTA RECONVERTIDA HOY EN CENTRO DE CULTURA CONTEMPORáNEA. A ESTE MISMO BARRIO, ANTIGUO ARRABAL MEDIEVAL, VOLVERá DENTRO DE POCO LA FACULTAT DE GEOGRAFíA E HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA. LOS ESTUDIANTES CONTRIBUIRáN CON SU PRESENCIA COTIDIANA AL ESFUERZO COLECTIVO DE REHABILITACIÓN DE DE CIUTAT VELLA DONDE Y SE EXPANDIÓ HASTA LA CIUDAD VIEJA, ESTE DISTRITO BARCELONA NACIó, CRECIÓ LA SEGUNDA PARTE DEL SIGLO XIX EN UE LA CIUDAD POR FIN DERRIBó LAS MURALLAS. BARCELONA ES UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA. SI ALGO PUEDO PEDIRLES, SI USTEDES ME LO PERMITEN, ES QUE NOS AYUDEN A CONOCER MEJOR UNA ÉPOCA FUNDAMENTAL DE LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE#NUESTRO PAíS COMO ES LA PARTE CENTRAL DEL SIGLO XIX. CREO QUE ES UN MOMENTO DECIS VO PARA EXPLICARNOS NUESTRO PROPIO PRESENTE. TAMBIÉN LO ES PARA BARCELONA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4302 Title A name given to the resource La ciutat europea del segle XXI / Conferència dins el 2º Congreso de Historia Contemporánea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ciutats sotmeses a la llei de l'automòbil, afectades per un creixement urbà i demogràfic (centre - perifèria), abarcaran grans arees de influència gràcies a la mobilitat i les telecomunicacions. Les ciutats europees han creat organismes i xarxes: Eurociutats, grups sectorials (Universitats) i xarxes territorials (C-6). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Euroregió Relacions Internacionals Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1397/19940707d_00633.pdf 9f9ec226e6403bcbaa8747080f5a135f PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde a 'acte de lliurament de galons a Sergents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona (IQ) Dijous, 7 de juliol de 1994.E BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTl DIRECTOR, BENVOLGUTS AMICS, ABANS QUE RES VULL FELICITAR TOTS ELS MEMBRES DEL COS DE BOMBERS QUE AVUI HA ESTAT HOMENATJATS PEL SEU SERVEI AL COS AIX1 COM FELICITAR ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS. MALAURADAMENT AQUESTA SETMANA HA ESTAT DEVASTADORA PER ALS BOSCOS DE CATALUNYA. A LES COMARQUES DEL BERGUEDà, EL SOLSONÉS, ELS BAGES, EL VALLèS I OSONA HAN CREMAT MÉS DE 19.000 HECTàREES. EL COS DE BOMBERS DE BARCELONA HA COL.LABORAT POSANT A DISPOSICIó DE LA GENERALITAT ELS SEUS EFECTIUS I HAN AJUDAT EN L'EXTENCIÓ D(E L'INCENDI DECLARAT A BIGUESRIELLS, A L'INCENDI QUE EiS VA PRODUIR A SANTA COLOMA DE GRAMENET, EL QUE ES VA DECLARAR AL MUNICIPI DE CERVELLÓ I ALS DE LA COMARCA DEL BERGUIEDà. TAMBÉ S'HAN REFORÇAT ELS SERVEIS ENVIANT VEHICLES AI1 PARC DE SABADELL I AL DE RUBÍ. BARCELONA HA POSAT LA SEVA EXPERIèNCIA AL SERVEI DE TOT CATALUNYA. AVUI, PERÒ, I COM US DEIA VULL AGRAIR ESPECIALMENT LA FEINA QUE HAN DUT A TERME UN GRUP D'HOMES DEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA QUE HAN DEDICAT LA CIUTAT 25 ANYS DE LA SEVA �VIDA. HA ESTAT UN TREBALL INCANSABLE, UN TREBALL BEN FET QUE HA POSAT DE MANIFEST, UNA VEGADA MÉS, LA VOLUNTAT DE SERVEI I L'ENORME PROFESSIONALITATDEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA. VULL FELICITAR TAMBÉ ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS I ENCORATJAR-LOS A CONTINUAR TREBAL T DE VALENT PER BARCELONA. A TOTS US DEMANO QUE ENS AJUDEU A FER UNA CIUTAT CADA VEGADA MÉS SEGURA. I, EN AQUEST SENTIT, LA FEINA DE CADA DIA, LA VOSTRA PARTICIPACIó EN INCENDIS DE GRAN( ABAST, LA FEINA QUE ESTEU FENT DE PREVENCIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. COM TAMBÉ HO ÉS LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN SIMULACRES D'ACCIDENTS COM ELS QUE S'HAN DUT A TERME EN ELS DARRERS MESOS (METRO, TúNELS DE VALLVIDRERA I QUESTES ACTUACIONS SÓN DEFINI- MOLL D'INFLAMABLES). TOTES TIVES PER GARANTIR LA SEGURETAT DE LA CIUTAT. ÉS PER AIXò QUE HEM DE SEGUIR FENT UN ESFORÇ PER MANTENIR EL MATEIX NIVELL D'EXIGèNCIA I QUALITAT. HEM DE CONTINUAR OFERINT EL MILLOR SERVEI. ÉS IMPRESCINDIBLE RENOVAR ELS PARCS I EL MATERIAL -COM PREVEU EL PLA DIRECTOR RECENENT ELABORAT- I CAL QUE MILLORI LA COL.LABORACIÓ INSTITUÇIONAL EN EL MARC DE LA LLEI DE BOMBERS QUE VA APROVAR EL PARLAMENT EL 20 D'ABRIL PASSAT. 4 �TANMATEIX, HEM DE CONTINi.AR EXIGINT LA COL.LABORACIÓ DE TOTHOM, PERQUè LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL. EN AQUESTS ÚLTIMS DIES, HE DICTAT UN BAN SOBRE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS QUE S'HA COMENÇAT A FER ARRIBAR A TOTES LES FAMÍLIES DELS DISTRICTES DE BARCELONA QUE LLINDEN AMB EL PARC DE COLLSEROLA. NO PODEM COMETRE MASSA ERRORS. ENS HI JUGUEM MOLT. US VULL DIR FINALMENT QUE I.4A CIUTAT COMPTA AMB VOSALTRES. ELS BOMBERS DE BARCELONA SCU UN COS MOLT ESTIMAT. GRàCIES PEL VOSTRE ESFORÇ. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4303 Title A name given to the resource Acte de lliurament de galons a Sargents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Simulacres d'accidents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Bombers, carrer Provença Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Model social Bombers de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1398/19940714d_00634.pdf 05902f6427872be05b5acf5ba745884e PDF Text Text l'Alcalde en l'acte d'inauguració de Intervenció de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró. (11 de juliol de 1994. 11:30h.) AQUESTA ÉS UNA APORTACIÓ APARENTMENT MODESTA, PERO TÉ I TINDRà UNA ENORME RELLEVàNCIA. VAM DEMANAR A RENFE QUE FES AQUÍ UNA ESTACIÓ D'UN CERT NIVELL DE QUALITAT PERQUé 1VOLíEM QUE AQUEST PUNT FOS UN ELEMENT MÉS DE L'ESTRUCTURACIó DE CIUTAT MERIDIANA. PENSEM QUE AQUESTA ESTACIió POT DONAR UNA MICA MÉS DE CENTRALITAT AL BARRI, JUNTiAMENT AMB EL NOU APARCAMENT QUE BEN AVIAT ES COMENÇARà A CONSTRUIR. PERO A PART DELS EFECTES ES1TRUCTURATS PER AL BARRI LA NOVA ESTACIÓ ÉS UNA PECA CLA6 EN LA MILLORA DEL SISTEMA DE TRANSPORTS PÚBLICS DE LA CIUTAT I, MÉS CONCRETAMENT, EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES CONNEXIONS ENTRE EL CENTRE I NOU BARRIS, I ES FA DES DE L'ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS FERROVIARIS EXISTENTS, QUE ENCARA PODRá SER MÉS DESENVOLUPADA EN EL •/•• �FUTUR. TENIN ALGUNES IDEES, ALGUNS PROJECTES, I EN FAREM DE NOUS. ESPEREM LA COL.LABORACIÓ DE RENFE, DEL MOPT, I TAMBÉ DELS VEïNS. AMB UNA MICA DE RACIONALITAT, EL CREIXEMENT DEL METRO EL PODEM FER MÉS EFECTIU I ALTIEES PUNTS DE LA ZONA NORD DE LA CIUTAT I DE L'àREA METROPOLITANA SE'N BENEFICIARAN. PERQUè BARCELONA NECESSITA MÉS KILòMETRES DE METRO PERÒ BARCELONA VOL FER UN úS òPT/IM DEL QUE JA TÉ COM ES DEMOSTRA EN AQUEST CAS. DEMANEM A RENFE QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT EL CONVENI I EL SISTEMA UNIFICAT DE TARIFES, FACI UN ESFORÇ SUBSTANCIAL EN AQUESTA LíNIA EN LA DIRECCIó DE FER ELS PREUS EL MÉS ASSEQUIBLES POSSIBLES. DEMANEM A RENFE I ALS VEÏNS QUE ES PRENGUIN SERIOSAMENT EL MANTENIMENT, QUE ÉS ABSOLUTAMENT ESENCIAL PER AL CANVI QUE VOLEM QUE CIUTAT MERIDIANA OBTINGUI. I QUE ES FACI UN ESFORÇ PER MILLORAR CADA COP MÉS LA SENYALITZACIó. NOSALTRES HI POSAREM UN ESFORÇ DEL NOSTRE COSTAT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4304 Title A name given to the resource Inauguració de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Col.laboració RENFE, MOPT i veïns. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ciutat Meridiana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Transport públic Infraestructures Acció política RENFE Barcelona Ciutat Meridiana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1399/19940817d_00636.pdf 9d6da876c1f2c17296b8071511b54c7e PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE CLAUSURA DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER Dimecres, 17.08.94. AJUNTAMENT DE MOIà 17:00h. AMICS 1 AMIGUES DE MOIà, TOTS ELS PRESENTS, PERMETEU-ME, EN PRIMER LLOC, QUE US AGRAEIXI LA VOSTRA ACOLLIDA I PERMETEU-ME, TAMBÉ, QUE AGRAEIXI ESPECIALMENT A L'ALCALDE JOSEP MONTRàS LA SEVA INVITACIó A P TICIPAR EN AQUESTA FESTA TAN ENTRANYABLE. ESTIC CONTENT D'HAVER ESTAT CONVIDAT EN AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER JA QUE ÉS UNA DE LES CELEBRACIONS CULTURALS POPULARS MÉS ARRELADES I HA COMPTAT, AL LLARG DE LA SEVA HISTÓRIA, AMB LA PRESèNCIA DE SIGNIFICATIVES PERSONALITATS DEL MóN CULTURAL I POLÍTIC. EM PLAU, DONCS, QUE M'HAGUEU CONVIDAT A CELEBRAR amb VOSALTRES AQUESTA NORANTENA EDICIó. MOIà RECUPERA AVUI L'ESTATUA QEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA, MOIANèS DE TOTS PROU CONEGUT, 1QUE VA RESISTIR EL SETGE DE LES TROPES DE FELIP V ESSENT EL D ER CONSELLER EN CAP DEL CONSELL DE CENT DE BARCELONA. SI BÉ AQUEST PERSONATGE CABDAL DE LA HISTòRIA DE CATALUNYA ÉS EL SÍMBOL MÉS SIGNIFICATIU DE LA REtACIó ENTRE MOIà 1 BARCELONA, CAL QUE NO OBLIDEM QUE ELS LLIGAMS ENTRE LA VILA DE MOIà I BARCELONA ES REMUNTEN A L'EDAT MITJANA. �ALESHORES, ELS MUNICIPIS PODIEN ESDEVENIR JURIDICAMENT CARRER DE BARCELONA, COSA QUE SIGNIFICAVA QUE EL MUNICIPI i ELS SEUS HABITANTS DEIXAVEN D'ESTAR SOTMESOS AL PODER FEUDAL. LA INSTITUCIó QUE GOVERNAVA BARCELONA, EL CONSELL DE CENT, TENIA L'AVANTATGE DE SER UN GOVERN . QUE4NO HAVIA DE FER GUERRES SINó QUE NOMÉS HAVIA DE DEFENSAR EL QUE ERA EL SEU àMBIT DE JURISDICCIó QUE COMPRENIA, NO NOMÉS LA CIUTAT DE BARCELONA, SINó TAMBÉ TOTS AQUELLS MUNICIPIS QUE ESTAVEN SOTA LA SEVA PROTECCIÓ. PROP DE SETANTA POBLES I VILES DE CATALUNYA PAGAVEN UNA CONTRIBUCIÓ AL CONSELL DE CENT PER A SER DEFENSADES. PER BARCELONA AQUESTA ERA UNA DE LES CLàUSULES DEL CARRERATGE: QUAN UNA VILA ERA CARRER DE BARCELONA VOLIA DIR QUE ELS SEUS CIUTADANS S'ACOLLIEN A LA JURISDICCIÓ DEL CONSELL DE CENT. CONVERTIR—SE EN CARRER DE BARCELONA ERA, DONCS, UNA GARANTIA MÉS PLENA DE LA LLIBERTAT DELS MUNICIPIS I DELS SEUS CIUTADANS. LA VILA DE MOIà VA SER UNA D'AQUESTES VILES QUE FORMà PART DEL CONSELL DE CENT. AIXI FOU QUE ELS MOIANESOS VAN ADQUIRIR EL DRET DE SER DEFENSATS PELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN LES SEVES VIDES I EN LES SEVES HISENDES. ÉS SIGNIFICATIU QUE AVUI APROFITI EM LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER PER COMMEMORAR IaA FIGURA D'AQUEST FILL DE MOIà, RAFAEL DE CASANOVA, QUE SIMBOLITZA LA DEFENSA DELS DRETS DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA. �I PODRIEM FER AQUI ESMENT A UN ALTRE CIUTADà EXEMPLAR DE MOIà, ENRIC PRAT DE LA RIBA, QUE VA DEIXAR TAMBé L'EMPREMTA D'UNA PROJECCIÓ A TOT CATALUNYA DES DE BARCELONA. SOTA EL LEMA DEL CANT A LA NATURA, AQUESTA FESTA IMPULSA L'ACTIVITAT CULTURAL I ARTÍSTICA TAN PRÒPIA D'AQUESTA VILA AIXI L'ESPERIT DE CIUTADANIA QUE, AMB UNA GRAN VOLUNTAT ENTUSIASME, ANY I COM AMB UN GRAN RERA ANY, L'AJUNTAMENT S'ENCARREGA DE PROMOURE. DE FET, EL LEMA D'AQUESTA FESTA ENS REMET ALS NOUCENTISTES QUE VAN CONCEBRE AQUESTA FESTA COM UNS JOCS FLORALS EN QUè, A TRAVÉS DE LA LITERATURA, S'EXALTAVA LA NATURA. AIXò HA FET QUE MOIà TINGUI UNA PROJECCIÓ CULTURAL REFLECTIDA TAMBÉ EN LES DIVERSES FIGURES DEL MÓN CULTURAL NASCUDES D'AQUESTA VILA (EL TENOR FRAN- CESC VIÑAS, INSTAURADOR D'AQUESTA FESTA,O, MÉS MODERNAMENT EL GRUP DE LA FURA DELS BAUS). ELS MOIANESOS HEU RECOLLIT AQUEST ESPERIT LLARG DELS ANYS I L'HEU MANTINGUT AL COM UNA MOSTRA MÉS DE LA PERSONALITAT D'AQUESTA VILA. LA PROVA D'AIXÒ ÉS QUE AVU HEM CELEBRAT EL 90è ANIVERSARI- NORANTA ANYS!!- D'AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER. NO VULL DEIXAR DE FER ESMENT ALS VALORS QUE AQUÍ, EN AQUESTA FESTA S'HAN IMPULSAT: EL CIVISME, 1 LA CULTURA POPULAR I L'INTERèS PER L'ENTORN NATURAL, QUE SÓN CONCEPTES QUE PODEN ACABAR SIGNIFICANT LA MATEIXA COSA. AQUESTS SÓN UNS VALORS ESSENCIALS \(p �PERQUè LA VIDA CIUTADANA ES DESENVOLUPI EN EL MARC DE LA CONVIVèNCIA. JO US VULL FELICITAR PER AQUESTA VOLUNTAT DE CONSERVAR AQUESTA FESTA TAN VOSTRA QUE DONA FE A BASTAMENT DE LA VITALITAT DE LA VOSTRA VILA. MOLTES GRáCIES. BONA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4305 Title A name given to the resource Clausura de la Festa de l'Arbre Fruiter i inauguració de la nova estàtua de Rafael Casanova Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Moià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Agricultura Model social Casanova, Rafael, 1660?-1743 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1400/19940822d_00637.pdf 708c37697661af40ae289118efe93d87 PDF Text Text PROPOSTA DE PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL 22 d'agost de 1994 Ajuntament de la Seu d'Urgell EN PRIMER LLOC VULL DONAR-VOS LES GRàCIES PER AQUESTA .69~T MEDALLA D'OR DE LA SEU D'URGELL QUE M'HEU ATORGAT PER MEV NTRIBUC A L'èXIT DELS JOCS OLÍMPICS, Í g ACCEPTO AMB MOLTA IL.LUSIó EN NOM DE TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES DE BARCELONA. REBO AQUESTA MEDALLA EN NOM DE TOTA UNA CIUTAT QUE AMB EL SEU ESFORÇ VA SABER APROFITAR AMB CORATGE I IMAGINACIó LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS D'ESTIU. COM A PRESIDENT D DOB HO FARÉ TAMBÉ EN NOM DE TOTS ELS URGELLENCS I URGELLENQUES QUE VAN FER DE LES PROVES DE PIRAGÜISME A LA SEU UN DELS MOMENTS MÉS àLGIDS I ESPECTACULARS DE TOTS ELS JOCS. LA MEVA CONTRIBUCIó A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS ÉS 41WOR` L; ò ►^^. - - e DE PERSONES D'AQUEST PAÍS QUE VAN FER POSSIBLE QUE FOSSIN UNA REALITAT. LA CELEBRACIÓ DEL JOCS OLÍMPICS VA MARCAR UNA FITA EN LA HISTòRIA DE BARCELONA I EN LA DE TOTES LES CIUTATS QUE VAN �SER SEUS OLÍMPIQUES. L'ESTIU DEL 92 SERà RECORDAT SEMPRE COM UN INSTANT MàGIC. - VAN SER ELS JOCS AMB MILLORS èXITS ESPORTIUS ESPANYOLS. - VAN PERMETRE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA MÉS IMPORTANT DE LA CIUTAT DE BARCELONA I D I I ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA. - I VAN SER ELS JOCS QUE VAN TRANSMETRE AL MÓN LA IMATGE DE LA NOVA ESPANYA, MODERNA, PLURALISTA I DIVERSA; PLENAMENT i INTEGRADA EN EL FONS I EN LA FORMA, EN L'ESPERIT I EN I L'àNIM, AL PROJECTE COMÚ WEUROPA. HAN PASSAT DOS ANYS L'ENERGIA CREADA PER L'ESFORÇ DE TREBALL EN COMÚ DE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES I DE TOTES LES INSTITUCIONS, I PER L'ESFORÇ SOCIAL DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL SECTOR PRIVAT, ÉS LA MILLOR MOSTRA DEL QUE ÉS CAPAÇ DE FER AQUEST PAÍS I ES L'EMBRIÓ DEL QUE SOM CAPAÇOS DE FER EN EL FUTUR. 1 ARA SABEM, PERQUè HO HEM FET, QUE AQUEST PAÍS ÉS CAPAÇ DE DUR A TERME TOTS ELS REPTES QUE ES PROPOSI PER AMBICIOSOS QUE SIGUIN. AMB ELS JOCS, BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA 1 VAN GUANYAR, PRINCIPALMENT,1 EN CONFIANÇA EN SI MATEIXOS, I VAN GUANYAR TAMBÉ, EN PRESTIGI I EN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. �L'EMPENTA QUE VAy DONAR EIZJGCS ENS IMPULSA A VOLER SUPERAR-NOS MOLT MÉS, A VOLER ASSOLIR NOUS PROJECTES ALS QUALS POTSER ABANS NO ENS HAURíEM ATREVIT. AQUESTA ÉS UNA HERèNCIA MAGNIFICA QUE ELS JOCS HAN APORTAT. LA MIRADA AL FUTUR AMB UNS ULLS MOLT DIFERENTS. ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUALITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. JOAN GANYET, ALCALDE DE LA SEU, HA FET EL MATEIX QUE VAM FER A BARCELONA. I POTSER ENS HA SUPERAT EN ALGUNS ASPECTES. PERQUé HA POGUT APLICAR -HI LA PRECISIó DE L'ATENCIÓ PERSONAL; L'ATENCIÓ ALS DETALLS PETITS. ELL I EL SEU EQUIP DE COL.LABORADORS HAN CREAT UN GRAN CENTRE DE VACANCES I ARA TREBALLEN AMB LA MATEIXA IL.LUSIó PER LA RECUPERACIÓ, QUE JA HA COMENÇAT, DE L'AEROPORT, PER AL QUAL Té GRANS PROJECTES. ‘)10 s L LA SEU ÉS UNA MOSTRA MÉS D'AQUESTA ENERGIA CREADA A PARTIR U CS QUE ENS EMPENY I QUE ÉS L'INICI DE GRANS PROJECTES FUTURS. 1 # _ �LLIURAMENT MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL Dilluns 22 d'agost de 1994 PREVISIÓ DE PROGRAMA 16,30 hores - Arribada a La Seu d'Urgell Recepció a l'Ajuntament per part de la Corporació Municipal. 17,00 hores Inauguració de la placa en homenatge als voluntaris olímpics. "Mirador dels Voluntaris Olímpics" (Escala de I'Adoberia - accés al Parc del Segre). 18,00 hores Sala de Sant Domènec Acte solemne de lliurament de les Medalles d'Or de la ciutat de LaSeu d'Urgell als Excms.Srs. Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Internacional Olímpic; Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Eugeni Bregolat, ambaixador d'Espanya a Moscou. Desenvolupament dels parlaments : - Discurs inicial i presentació dels homenatjats a càrrec de l'Alcalde de La Seu, II.Im.Sr. Joan Ganyet. - Intervenció de l'Excm.Sr. Eugeni Bregolat. • Intervenció de l'Excm.Sr. Pasqual Maragall. - Intervenció de l'Excm.Sr. Joan Antoni Samaranch. 19,00 hores - Sala de Sant Domènec Concert commemoratiu. Obres de "Hyeronymus Kapsberger & Le Nouve Musiche". ��fLuuittivu ç- u\,--oupvv rD1 WO 4 el L-ç 7 QÜL--- eirI Sy t-\ uní- --e (('., j o p uj § ! 1 IQ,{)--cut I li Apiut,,.. ' t...) , 32_9-7 (ni,11-,1,5 (=o vs C12.--i )fi vltÙ P.4., , rut I ru1 tb-S le, e) '¿( l\ra1/4,0".9 40 c \." Juk-i? 11 11-1 I"! /1-1A Il ra. ki[Litt,u ,,,,L ( )L[ _Dos 111\--V LUji\T juci c? <-1 e ©^ U íge-ft. 3 &s'Al PA e(-- T\ST I 1()( -K uilu )4 Lill- ,( Fu oJ (7.A V-ILY cif u rv �juil W; tt, ¿a. u D¿,) (Lk,etk (k) U41 b utto_ e o Lv?,tiut (tt,o4,_,/,(_ (tko: CL-44 1 -, Uic_ , vt.,' cD,s12/-t4-1,.1 1 ,QAA11- /a1 a itj- L2ALÁ-Ae", L� a:9)11 cA_ x\co (,) 11-\ /11,:iL (2.t9 ck_Lutl U--(0-ve7 Grlit: A . 1 ,,tr~ �::7K-7c,c,,LA) 611 0—, ,,,,et.(2 C11-1-c.j, i Q tv 'CL¿ A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4306 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de la Seu d'Urgell Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Post jocs no ha estat fàcil coincidint amb una recessió. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de la Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Competitivitat Infraestructures Model social Acció política Territoris La Seu d'Urgell Jocs Olímpics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1401/19940905d_00639.pdf 873054ce75aed2ba317769f580fad11c PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i constitució de la Fundació 5 de setembre 1994, 17 h Saló dels Miralls, Gran Teatre del Liceu AVUI ESTEM DONANT UN GRAN PAS ENDAVANT EN LA RECONSTRUCCIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. UN PAS QUE HA ESTAT POSSIBLE PER L'EXISTèNCIA D'UN CONSENS, D'UNA COMPLICITAT CIUTADANA ENTORN DE LA NECESSITAT DE TORNAR A TENIR EL LICEU. LA PRIMERA MANIFESTACIÓ D'AQUESTA COMPLICITAT CIUTADANA -LA MATEIXA COMPLICITAT QUE HA FET POSSIBLE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS I LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EN ELS DARRERS QUINZE ANYS- VA SER LA RESPOSTA SOLIDàRIA, IMMEDIATA, DELS CIUTADANS DAVANT LA TRAGèDIA DE L'INCENDI I DESTRUCCIÓ DEL TEATRE. LA SEGONA MANIFESTACIÓ D'AQUEST CONSENS CIUTADà HA ESTAT EL GEST, GENERÓS I LÚCID ALHORA, DE LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, HEREVA DELS QUI ALÇAREN EL TEATRE ARA FA GAIREBÉ CENTCINQUANTA ANYS, EN UNA DEMOSTRACIÓ DE LA PUIXANÇA DE LA CIUTAT -PERò TAMBÉ DE LES SEVES LIMITACIONS COM A CIUTAT SENSE PODER POLíTIC PROPI. AVUI VULL REITERAR EL MEU AGRAïMENT, COM A ALCALDE I COM A CIUTADà, A LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, I PARTICULARMENT AL SEU PRESIDENT MANUEL 1 �BERTRAND, PER UN GEST QUE ELS HONORA I QUE LA CIUTAT RECORDARá AMB AGRAÏMENT. PERQUè EL LICEU ÉS UN FET ESSENCIALMENT CIUTADà. EL LICEU ÉS EL GRAN TEATRE D'ÒPERA DE CATALUNYA, I TAMBÉ DE TOT ESPANYA, PERó ÉS ESSENCIALMENT UN TEATRE CIUTADá, EL TEATRE DE LA RAMBLA. SENSE LICEU NO Hl HAURIA RAMBLA, I SENSE RAMBLA NO Hl HAURIA BARCELONA. ÉS PER AIXò QUE TOTS VAN ESTAR D'ACORD, QUAN EL LICEU ENCARA FUMEJAVA, QUE CALIA RECONSTRUIR-LO AL MATEIX LLOC, TOT CONSERVANT-NE LES SEVES CARACTERISTIQUES DE TEATRE VUIT-CENTISTA, I MILLORANT-NE, AIXó Sí, LA SEGURETAT I LES PRESTACIONS TèCNIQUES. LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU -QUE TOTS VOLEM QUE SIGUI A PUNT PER AL 1997, EN QUé CELEBRAREM EL SEU CENT-CINQUANTA ANIVERSARI- HA D'ARTICULAR-SE ENTORN DE LA COL.LABORACIó PúBLIC-PRIVAT. AQUESTA CAPACITAT DE POSAR D'ACORD ELS 1 OBJECTIUS I ELS ESFORÇOS -INVERSORS I DE GESTIó- DEL SECTOR PÚBLIC I DEL PRIVAT HA ESTAT, M'ATREVEIXO A DIR, UNA DE LES APORTACIONS MÉS IMPORTANTS QUE HA FET BARCELONA A UN MÓN ON LA DESCONFIANÇA EN EL FUTUR, DE LES CIUTATS SEMBLAVA SER UNA VERITAT ESTABLERTA. BARCELONA NECESSITA LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU PERQUé Et FET OPERÍSTIC VA MOLT MÉS ENLLà DE LES QUATRE PARETS/j-UNES PARETS QUE EREN, A MÉS, INSUFICIENTS PER A LA SEVA AMBICIó- �WUN-TEATRE. L'ÒPERA MOBILITZA AVUI GRANS RECURSOS, ÉS UN FET D'UNA GRAN COMPLEXITAT. UNA CIUTAT AMB UNA BONA TRADICIó OPERÍSTICA SIGNIFICA UN PÚBLIC -UN PÚBLIC AMPLI, MOLT MÉS AMPLI DEL QUE EL TòPIC SOBRE L'ELITISME DEL LICEU POT FER PENSAR-, UNA FORMACIÓ MUSICAL, I UNA ALTA ESPECIALITZACIÓ PROFESSIONAL PER PART DELS MÚSICS -L'ORQUESTRA I EL COR-, BALLARINS, ESCENóGRAFS, I UN LLARG ETCéTERA DE TéCNICS. UNA FORMACIó I UNA QUALITAT QUENO S'IMPROVISEN, QUE NO PODEM PERDRE I QUE PRESTIGIEN UNA CIUTAT I LA FAN RICA I ATRACTIVA. COM TOTS VOSTèS SABEN -PERQUé A TOTS VOSTéS EM DEMANAT LA COL . LABORACIó-, \DES DE L!AJUNTAMENT HE PLANTEJAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001 COM LA CULMINACIÓ LóGICA DE TOT UN SEGUIT D'INFRASTRUCTURES CULTURALS QUE HEM ENDEGAT -CONSTRUINT DE BELL NOU O REFORMANT TOTALMENT- EN ELS DARRERS ANYS. C fv\-¿)¿A-117 L'ESFORÇ DE LES A INISTRACIONS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. HO HA ESTAT, PARTICULARMENT, EL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. SENSE MOURE'NS L LICEU -PERQUè PODRIA PARLAR-LOS TAMBÉ DE L'IMPRESSIONANT/ CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE LA CASA DE LA CARITAT, /SENSE MOURE'NS D'AQUEST COSTAT DE LA RAMBLA-, L'AJUNTAMENT HA TINGUT DE BELL ANTUVI UNA PREOCUPACIÓ PEL FUTUR DEL TEATRE. L'ALCALDE SERRA I EL PRESIDENT TARRADELLAS JA VAN DONAR ELS PRIMERS 4.SSOS CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI PÚBLIC QUE HA REGIT LA VIDA DEL TEATRE EN ELS �oe DARRERS ANYS. AQUEST ESFORÇ NO HA ESTAT, LAURADAMENT, SEMPRE COMPARTIT. EL 20 DE DESEMBRE DE 1990 SIS MESOS ABANS DE ES-144-1XIMES ELECCIONS MUNICIPALS, ETŠ GRUPS DE L'OPOSICIÓ -~EL=BE~ AbOAPOAVAW, QUAN Øs MESOS ABANS HAVI VOTAT A FAVOR DE L'APROVACIÓ INICIAL-, VAN VOTAR EN CONTRA DEL PLA DE -REFORMA DEL LICEU, Ob AL LEGANT IJNE WIK SONORITAT" -QUAN NO ES TRACTAVA ENCARA DE CAP PROJECTE, SINó D'UNES AFECTACIONS URBANíSTIQUESAß A LES EXPROPIACIONS1ES FEIEN MALAMENT. ALESHORES VAIG DECIDIR, (~11_g~ QUE NO DURIA DE NOU EL TEMA AL CONSELL PLENARI DE L'AJUNTAMENT FINS DESPRÉS DE PASSADES LES ELECCIONS, PER SOSTREURE'L A L'ABSURDA UTILITZACIó PARTIDISTA QUE SE'N FEIA. \ »1( ,1/4,\AA1 CW-1 PLv1- M.A.'"Qk-A DESPRÉS VA VENIR L'ARGUMENT ESPERABLE, HABITUrL- QUE PRIMER S'HAVIA pE PAGAR EL PASSAT EN COMPTES D'INVERTIR EN EL _-/ FUTUR. EL RESULTAT VA SER QUE LA MANCA DE PREVISIó EN EL FUTUR VA ACABAR, DRAMáTICAMENT, AMB EL PASSAT. EL 31 DE GENER D'ENGUANY, TRES ANYS DESPRÉS DEL "NO" EN EL PLENARI, EL LICEU ES CREMAVA. EN REALITAT, S'HAVIA COMENÇAT A CREMAR POC MÉS DE TRES ANYS ABANS. �AVUI POSEM LES BASES PER A UN RENAIXEMENT DEL LICEU. TOTS HEM DE FELICITAR-NOS-EN, PERO ES EL MOMENT TAMBÉ D'AGRAIR L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI, EN AQUEST PERIODE EN QUé EL LICEU ESTARá EN OBRES, FAN POSSIBLE LA SEVA CONTINUïTAT. ALS TREBALLADORS DEL LICEU EN PRIMER LLOC, QUE HAN DE FER FRONT A LA INCERTESA. ALS PROPIETARIS, A QUI REITERO EL MEU AGRAIMENT. A LES INSTITUCIONS, QUE HI HEM COMPROMES EL NOSTRE ESFORÇ. I A LES EMPRESES, REPRESENTANTS DE LA SOCIETAT CIVIL D'AVUI DIA, QUE CONTRUBUEIXEN A FER REALITAT EL LEMA: "ENTRE TOTS L'ALÇAREM". çuh, MOLTES GRACIES. Clv n LO 041,4 ) L UtTk � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4307 Title A name given to the resource Acte formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i Constitució de la Fundació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. C-6 = 15 M. Entre tots l'alçarem. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló dels Miralls, G.T. Liceu Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Gran Teatre del Liceu Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf 5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994. �Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part, perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau. Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a una cosa desconeguda que cal conquerir. Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites, s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de la qual avui tenim el privilegi de gaudir. Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar, que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat, perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a �cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà. Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió. L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts, l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària. Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant. Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem, entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva 1 capacitat. Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis, però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació. �Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància. Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió i a Montserrat Rubió. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4308 Title A name given to the resource Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Capella de les Reparadeores, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Model social Acció política Rubió i Tudurí, Fernando Farmàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1403/19940913d_00641_LD.pdf 18e44faf78aceadd855aa5b05a3fc829 PDF Text Text . INTERVENCIÓN DEL EXCMO. SR. ALQALDE AL SEMINARIO •pROBLEMAS Y PERSPECTIVAS DE LA AUTONOMÍA L00AL EN EL CIERRE DEL DISEÑO DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS • • MARTES, 13.09.94. UIMP DE SANT~ER. 1 "POSIBILIDAD, CONTENIDO Y ALCANCE DE UN ESTATUTO PARA LAS GRANDES CIUDADES" INTRODUCCION: EVOLUCION DEL CONCEPTO DE AUTONOMIA LOCAL 1 El r'gimen especial de las los países occidentales. grande ~ ciudades es reconocido én todos ! i Históricamente, en los países qu~ adoptaron la tradición centralista in~irada en francia, eli gobierno · y la au E o~omia del municipio estabañ dirTgídos excl~siva~nte a la gestión de los intereses privativos de los mún1clp1os. - . ------ i Era una concepción del municipio ~omo eod~!_PÚblico residual y de ámbito do~~~o. i ---·-- ! El municipio tendría una compete*cia general, pero sólo para la gestión de los intereses exclusivos locales. En una sociedad de complejidad creciente, los municipios quedan fuera del proceso de expansión social y del gasto públ ~ co. . ! En los pa í ses que reproducen ell modelo franc,s, el estado ha desarrollado una potentísima admitiistración central y periférica y los poderes locales han quedad~ reducidos a un conjunto de potestades domésticas, además de ttteladas fuertemente por el poder central . . l r" v-"Q :¡,_y "!! 61"' j -__ 1,01' 1, ...~-~\ ~ · · ' En la ~ropl~ &~ esta concepción de la autonomía local v~ perd ieno fue rza ~ s de descentralización francesas de 1982- a fávor de otra concepción que no ¡ distingue entre los intereses privativos del estado y de los otros entes territoriales. e/-. . En países del centro y -~-eu .~sí como ~n el reino unido y ~~-~ª2..~-~s, los munic!_ ios tienen las competencias que les atribuyen las leyes; pero los ·riterios de atribución legal no cierran la competencia municipa· en un estrecho círculo de intereses privativos, sino que ac~ptan el papel que corresponda ~ _ 1~ ciu?ad__en la formulac.ion y la gestion de cada una de las pol~as puDr!cas. · Es en esta lógic~, que la conslÍtJ etón española y la le _d·e - ses de régimen local de 1985, pr~n la autonomía de r entes locales y reconocen su capacidad efectiva para intervenir en las 1 �politicas p6blicas que afectan a la respectiva comunidad urbana. ~en~ral He aquí, pues, que la tendencia sea fortalecer el poder munic!_J?-al mediante"'e r reconocimiE:tnto de su dere-a noa·-·-parrícipar, con el g~ado de competencia apropi~do, en cada una de las políticas que afectan a la respectiva comun~dad urbana. 1 - En el casC? de las gra(~es c~6Ce~tra&i_Q!\_~$-, Ürbanas, la autonomia municipal vinculada al -gobierno lde las grandes ciudades, suele producir especialidades de _!_~S-.imen____ j.uridico, organiza ti vo, competencial--y--f1nancrero-.- --· . Estas especialidades, no suponen ning6n privilegio ni discriminación de tratamiento hacia otras entidades municipales. Su razón de ser está en las singularidades propias de cada ciudad. Razones de un regimen jurídico es,ecial para grandes ciudades - j ~ I.M q eCt.r"' 1~~ grandes ciudades del mundo1 tienen un régimen municipal son de una gran divers1.dad, adeCUadas en · cada caso a sus problemas de gobierno y administración y al contexto político y jurídico ¡de cada una de ellas. éspeciat-;-~as-espeer-alidades Las grandes ciudades, al represent Ar un fenómeno de ~~italidad, en un sentido amplio y no estrictamente jurídico diü término, son organizaciones jurídicas complejas. La reflexión actual sobre la poJ lación y el futuro de la gran ciudad, reúnen . las viejas preocupaciones y propuestas, con otras nuevas que son resultado de la atención que debe prestarse a los nuevos fenómenos sociales y urbands. agrav,~, -'--~ ~s CQntinúan existiendo "i . ' ....J,...t¡adjc i 1na, de li\S ciudades que han tenido un t ápido desarrollo, sin ajustar paralelamente sus infraestructura~. En las grandes ciudades es también más fuerte el impacto tle los cambios económicos, y tecnológicos, como incide además la pérdida de una parte considerable del empleo y la inca~cidad financiera para mantener los niveles de prestaciones sbciales surgidas de las nuevas necesidades. ¡ La función de capitalidad (a nivel ~statal o autonómico) determina, por otra parte, que el gobierno y jla administración de la ciudad sobrepasen los intereses locales, afectando directamente los intereses generales de orden autonómicf y estatal. Se originan, así, l.as-~~les Qe_j.._as ciudades con . los gobiernos de nivel territorial más ~mplio, así com-o-e~ácter más . ---· . -·~· - . ..... ... ~·· ---- ( 2 �político que, necesariamente, haq de tomar su gobierno y administración. j El tratamiento jurídico diferenciado de barcelona, cataluña y como gran ciudad, despi~rta.curiosamente dentro del propio ámbito autonómico que la defensa de barcelona como segunda capital ide españa, en el ·j 1 como capital de más reticencias de la identidad ámbito estatal. 1 Es evidente que en los ultimos a~os españa ha ejercido una parte destacable de su proyección inte*nacional a través de barcelona, con motivo de los juegos olímpicos. ' La preparación y el desarrollo ~e la olimpiada fueron un gran motivo de proyección exterior d~ españa y es posible que hayan favorecido una mayor comprensión del tratamiento que necesitat una ciudad como barcelona por parte d~l gobierno y del estado. ( A ello hay que añadir tiene barcelona, además y cultural catalán, la condición de capital de por el sur de fr~ncia. la condictón de capital mediterránea que de su cap~ta lidad en el ámbito lingüístico ciudad ha ¡renovado en los ultimos años su toda una ~egión más amplia que se extiende · · En el proyecto . de futuro de barcel~na se incluye la potenciación de ¡su vocación de capital del meditei1ráneo occidental. El plan delta , del llobregat, en el que participan gobierno, generalitat y / ayuntamientos, es de una gran trashendencia para el propio papel de españa en la economía política europea e internacional. Se trata de . fort~lecer en papel de barcelona cómo polo estratégico de comunica1 ~ e iones, telecomunicaciones y comer~1.· o internacional, como la puerta del sur de europa.) 1 .l 1 Estas funciones múltiples de capitalidad han obligado al ayuntamiento de bar ce lona a sop . rtar unos servicios y costes ·\ económicos, que han tenido una fu ,•r te repercusión en las finanzas municipales, agravando la tradicional deficiente situación fininciera de los municipios espaijolds. 1 Normativa especial para grandes n~cleos urbanos 1 los regímene~~peciales de carta~ara madrid y barcelona ~ ·n s.e.r__u.na--S.O.l.u.Q.Q11_J2ara que estas dqs gran e u es ~spongan de los m~~anismoe jÜr1j!ieos necesa~ios para afrontar los graves pr-o61emas derivados de su cond1 c ~ de capitalidad. 1 La mayoría de grandes_m~nicipios ~~añoles {más de 500.000 Habitantes) afro~ién una serie Ji~blemas-, derivados del a·CfUaf uniformismo del regimen local y de la deficiente regulación de la legislación sectorial, en ma4eria de atribución de funciones y competencias a los municipios. 3 �Para afrontar en común ' los ·prob :emas, estamos ' trabajando en una propuesta de normativa específic~ de atribución de competencias a los municipios de grandes concen ~ racion~s urbanas. 1 1 Problemas generales de regimen 1llocal para los grandes nucleos urbanos ni la constituci6n espafiola, ¡ i los estatutos de autonomía contienen muchas referencias a 1J~ administraciones locales. ¡ i De estos dos textos, únicamente .e puede deducir la necesidad de existencia efectiva de algunos ni~eles de gobierno local -y el hecho de que han de tener autonomía¡ para gestionar sus intereses respectivos y suficiencia desde ell punto de vista financiero. ( . El peso específico de las adminis ~ raciones locales, en el conjunto del sector público, y el alcance teal de su capacidad de intervención dependen esencialmente del mqdelo que se configure mediante la legislación sectorial orqinaria, ~ anto estatal como autonómica. 1' La anterior af i rmación se convie ~ te en particularmente cierta, a partir de la reforma del régimen ~ocal de 1985 (ley reguladora de las bases de régimen local- lrbr ~ ). Esta legislación elevóc- el nivel de autonomía local en algunos aspectos -alcance de la autoL _mía organizativa, relaciones interadministrativas o &educción f e tutelas de oportunidad- pero remite de nuevo el tema esencial e las competencias locales a la legislación sectorial estatal o utonómica que corresponda, sin ninguna garantía que configur un final armónico de las competencias locales. .1 Esto viene agravado por el hecho ~e que la legislación sectorial, al plantearse la atribución - de cqmpetencias a los entes locales, suele partir del principio de que ~os más de ocho mil ayuntamientos espafioles no disponen de medios y ~apacidad para ejercer la mayoría de las competencias sectoriales ql · regulan. Las normas sectoriales suelen ser, por tanto, muy limitat vas al fijar el ámbito competencial de .los entes locales. Se deja, pues, la determinación la competencia' municipal a la legislacion sectorial, sin ningunla referencia concreta, más allá del art. 25 De la lrbrl, que perrltita asegurar un mínimo nivel de competencias en cada una de las materias. 1 Esta ha sido una técnica perjudicial para los entes locales, ya que la tendencia natural de la legislación sectorial es la de centralizar las competencias y fupciones en el nivel de gobierno que legisla, sea estatal o autonómico. 4 �1 En consecuencia, las pormas sect ~ri ales que van precisando el ámbito competencia! local (est~blecido con carácter general en el artículo 25 de la lrbrl), reconocen un mínim~ de competencias locales y disminuyen considerabiemente el nivel poli tico y de intervención social de los entes !~ocales. 1 Causas que justifican el otorgami ~n to de competencias sectoriales especificas a los grandes nucleos¡ urbanos. La lógica de~ocrática lleva a recnazar el uniformismo que durante mucho tiempoV-a prevalecido en la v~da política y en la organización administrativa de los entes local~s. 1 Los municipios necesitan más re~ursos, más competencias y más autonomía para organizarse y actu4r, pero n~ todos lo necesitan en la misma forma. Las grandes ciudades necesitan l un tratamiento específico, en materia de recursos, pero también l a través de una ley especial de grandes ciudades que ordene de forma adecuada las deficiencias funcionales que sufren en la acptualidad, y que no encuentran respuesta adecuada en las leyes s~ctoriales actuales. ¡' . La asignación de competencias y ~u nciones a los municipios ha de tener ~n tratamiento específico,t según el grado de capacidad gestora de los ayuntamientos, y ia revisión de la estructura de financiación se ha de realizar con criterios de necesidad y también de capacidad. . ' Las grandes ciudades son un focc de atracción de personas y de concentración de las actividades abituales de los ciudadanos que no resiQen en el término municipal estricto. . , . l Deben contemplarse tecnicas que afronten la creac1on y mantenimiento de unos servicios ~on volumen muy superior al que exigen las necesidades de su población estricta. ¡ La capitalidad comporta la demanda de una calidad urbana y de servicios exigible a un municipi,o con una importante población flotante. 1 Cuando se analizan los campos con$retos de actuación material que realizan las grandes ciudades, 1 en áreas como la seguridad ciudadana, seguridad vial y calid~d de vida y medio ambiente, se pone en evidencia las deficiencia~ de la regulación actual y la falta de recursos para afrontar d~ forma eficaz la prestación de estas actividades. 5 �1 intervdncion normativa u~gentes para gran del a) seguridad ciudadana. - Carencias : la normativa más reciente en· es t a materia, contenida en la ley orgánica de fuerzas y cuerpos ~e seguridad ( lofcs) y la ley orgánica de protección de la seguridad ciudadana (lopsc) reconocen un ámbito muy limitado a las competencias locales. El capítulo dedicado a las policías locales en esta ley se limita a organizar los cuerpos de segu~ idad local y las funciones de seguridad previstas en dicho capítulo se atribuyen directamente al cuerpo de policía local, pero! no se prevé un listado de competencias propias de los munic~ pios en esta materia. La ley prevé un nivel muy redu~ldo de competencias locales en materia de seguridad, más pensadp para municipios con un cuerpo auxiliar de policías locales, que )ld' con las plantillas y formación de las policías locales de las gr ~ ndes ciudades. . ! Al contemplar la capacidad sancio~adora de los alcaldes en materia de seguridad ciudadana, se establece un nivel competenci'al muy limitado, equiparando la potestad sancionadora de todos los alcaldes, sin tener en cuenta el nivel de población o los recursos de que dispone cada tipo de admin stración local. El resultado de todo ello, es la posición secundaria o de colaboración con el resto de adm'nistraciones superiores, de las funciones locales en materia de s~guridad. 1 En efecto, ya no . se trata de ·que las policías locales estén sometidas a las directrices directas de los cuerpos de la policía estatal, sino que las funciones que se les atribuye en materia de convivencia ciudadana, orden público o policía judicial, son de mera colaboración o participación éon las que corresponden al resto de policías estatales o autonómicas. . . ¡ ' El problema en mater~a de segur~d~d se agrava por el hecho de que desaparecen las habllita.ciones amplias que existían en la ley de orden público . ( lop) y en el código penal, para que los entes locales intervinieran en materia de convivencia ciudadana. Con la derogación del artículo 2 J e la lop, se elimina una de las pocas tipificaciones genéricas legales que existían en materia de actos contrarios a la segurida~ ciudadana, con lo que los municipios dejan de tener esta obertura legal para tipificar conductas en las correspondientes ordenanzas locales. 6 �Además, la ley 30/92 de régimen tiurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común (lrj-pac), instaura el principio genérico de tipificación legal para sancionar i . cualquier conducta. Se limita, de ~sta forma, el campo de actuación clásico de las ordenanzas local~s (especialmente las ordenanzas sobre via pública), que no podrán ¡sancionar conductas contrarias a la seguridad ciudadana, si dic~a previsión no está regulada previamente en una norma de rango¡ legal. - Propuestas: 1 • las plantillas de las policías ¡ocales de las grandes ciudades tienen capacidad para afrontar !los problemas derivados de la convivencia ciudadana de forma di ~ecta, sin necesidad de depender de la actividad del resto de los due rpos y fuerzas de seguridad de· otras administraciones. j La demanda de seguridad ciudadan~ por parte de la población¡ se dirige fundamentalmente hacia el i municipio. Hay que disponer de mecanismos legales que permitan ¡· frontar dicha démanda de forma suficiente. · ¡ Temas como la coordinación de las ifuerzas de orden público través de una junta de seguridad p ~es idida por el alcalde, son fundamentales para prestar estas ~un ciones de seguridad ciudadana. Se trata de atribuir a los alca~des de las grandes ciudades la condición de autoridades competEintes en materia de seguridad, reconocer a estos ayuntamientos funciones en materia de prevención, 1 . ' mantenimiento y reestablecimient~ de la seguridad ciudadana y facultarlos para dictar reglament$s para el ejercicio de dichas competencias incluyendo la potest.d sancionadora. B) seguridad vial. · - Carencias: las grandes ciudades necesitan poder arbitrar nuevos criterios de disciplina viaria. 1 Es importante armonizar tres elemehtos: seguridad vial, calidad de vida y concienciación del ciudada9f sobre el uso de 1~ red viaria. Las grandes ciudade~ deben dispo~er de técnicas que mejoren la aplicación de las políticas viales y y de cobertura legal para las nuevas prácticas necesarias. • El procedimiento sancionador ha de ser más ágil, claro y respetuoso con el ciudadano. 1 �Hay que dar al ciudadano las las reclamaciones. máx~mas i garantías y facilidades para Hay que instrumentar técnicas alt~rnativas a la sanción pecuniaria que faciliten la implantación de ~na política v1aria específica en las grandes ciudades. - Propuestas: es necesaria una nueva regula ión que refuerce la capacidad sancionadora y de intervención de ¡los entes locales de las grandes ciudades, ya que los problemas 1de las grandes concentraciones urbanas, exigen disponer de mecanismos que aseguren la efectividad de las medidas de los municipios Etn la seguridad vial:.....efectividad ~e las multas, medidas alternativas a la sanción económica, ~ón de conductas contrar~as a la seguridad vial, etc. 1 Las medidas sancionadoras han de incluir la tipificación de determinadas conductas (conducciqn temeraria o bajo el efecto de alcohol o drogas, utilización ile~al de motocicletas, etc.) Que no tienen una regulación adecuada enl la normativa actual. El procedimiento sancionador, ha ~e asegurar la me j ora de la eficacia en el cumplimiento de 1 ~ sanción, asegurando plenamente las garantías de los ciudadanos. 1 1 ~sta es una de las materias en ~ue más se pone en evidencia la inadecuación de la regulación urbanos. ge~érica para los grandes núcleos 1 La reciente lrj-Rac (ley d~ régimen jurídico de las administraciones publicas y del procedimiento administrativo común), prohibe expresamente aQ titular de la competencia (alcalde), d~legar la impqsición d~ sanciones (~ltas), con lo que se llega al absurao aé~~ldes deben imponer directamente todas las sanciones a la segurid~ vial (varios miles diarios en las grandes concentraciones urban~ s). , La retirada o retención d~ los per~isos de conducir por parte de la alcaldía ha de ser aceptada-y regu~ada, en los supuestos en que se produzca una conducta gravemente ipsolidaria o peligrosa por parte de los infractores, y deben estab ~ ecerse mecanismos más agiles de notificación de sanciones en mate ~ ia de seguridad vial. 1 Se propone la aplicación de la té~nica del padrón de multas como sistema paralelo a la notificació~. --------· ¡ Se propone también regular el e~tablecimiento de un distintivo adhe_!!iyo ligado al pago anual del impuesto sobre vehiCulos de traCción mecánica y multas qe tráfico, que permita .la inmovilización y retirada del veh~culo que carezca del mismo. �C) protección del medio pmbiente y calidad de vida. - Carencias: la mayoría de las competencias o ~orgadas a los ~unicipios, en la reciente legislación sectorial, o ¡tienen c~_concur~ente o son una simple manifestación del deréc~-~ntervenir en los asuntos que afectan a los intereses de ¡la colectividad local, pero no comportan facultades decisoriasi municipales claras en estas actividades. ¡ En la protección de espacios ~aturales o del medio ambiente atmosférico, por ejemplo, la part~ cipación local es especialmente reducida. 1 La intervención de las entidades ! locales en materia de e~ªcios n~ales se admite en casos dej propiedad de un -~o o de entidad promotora, p~ no como aaministración publica con competencias sobre la protección pel medio ambiente . 1 En esa misma materia de proteccióh del ambiente atmosférico se da una concurrencia entre varias adm·!nistraciones. Las inspecciones y ~· j autorizaciones se dan como licenc ',as de actividades clasificadas, y por lo que intervienen la adminis ración local y la autonómica en la mayoría de los casos. En materia sancionadora los alcaldes solo pueden imponer sanciones pecuniarias, si no superan las ¡so o. 000 Pesetas (ley 38/72 de protección del medio ambiente atm~ sférico). · ' Hay otras tendencias que afectan dambién la calidad de vida en los n6cleos urbanos. ! 1 Una de ellas es la reducción o p.rdida de espacios materiales de actuación de los entes locales. En conjunto, no se tiende a recon competencias, ni tan solo en los podría ser especialmente 6til, o tienen una trascendencia local in1 cer a los entes locales nuevas asos en que la actividad local uando se trata de mat'erias que gable. Son significativas, en este sent _ _ _ ____________. Otro fenómeno a destacar, a6n, es la falta ' de aprovechamiento de los ~vicJ._Qª-----Y._redes de ejecu~ión locales por parte de la legislación sectorial:-¡ 9 �Se tiende más a la institución dé nuevos serv1c1os autonómicos o estatales, que a menudo ~e sobreppnen a los servicios municipales existentes (inspección de espectá~ulos, servicios sociales, etc.). - Propuestas: el conjunto de estas actividadee~ · implica la asunción de nuevas competencias por parte de las grarldes ciudades, porque responden a una demanda ciudadana, o bien, ~orque es licito considerar que pueden ser abordadas de forma más adecuada desde el gobierno de una gran ciudad, ya sea por la especifidad local de la competencia, o por la capacidad de la gestión municipal (medio ambiente, salud pública, educación, servicios sociales, deporte, sanidad, etc). . 1 Si se tra t a de competencias qu~ correspondan constitucional o estatutariamente a administraciones superiores, se plantea la ' participación en la elaboración ~e políticas o de programas sean nacionales o autonómicos, la del~gación de funciones al gobierno local y la posibilidad de 1 crear órganos y servicios complementarios. 1 ' Por ejemplo: la ~estión de la política preventiva J sancionadora para la pro _ ion del medio a~biente, ~.i.o.n.._de todo el_ sistema ed· ca. · . no u ni ver si tar io la prestación de los se S SO ' les en la ciudad pQr delegación de las respectivas COmUnidadeS autÓnomas ( dtogot1epeflden_sias, ~migraf:JÓn, áreas de pobreza, etc.). L l · En relación con el me iente~ los problemas no derivan tanto de la falta de compete .s municipales, como la prestación misma del servicio: concurrencia - peter ial de varias administraciones, especialmente la autonómica la local con duplicidad de actividades y recursos y por e 1 , en modelos poco eficaces y eficientes; e incremento de los ecursos a causa de la demanda ·ciudadana. ~, -......-............, En este caso hay que avanzar en la reación de 9J~nos consorciados (agencias de servicios) que, en 1 .s grandes é:iudades, presten· de forma-Urilricaaaun amplio catálog de servicios. Este modelo obliga a separar la r sponsabilidad política de cada una de las administraciones y 1~ gestión directa de todos los servicios por un órgano técnido (consorcio o agencia). La fi~iación co~nta, es el elemento clave para desarrollar una presta~iente y completa de estos servicios. En relación con los temas o iales 1 la especificidad se deriva del propio tamaño y complejida de las ciudades y la menor cohesión e integración social y~----que los p: o emas sociales-SOn'"lllay-<H"es, 10 �•' además de problemas nuevos que no se producen en niveles municipales inferiores (ma~naciqn, minorías é.t11icas_Linmigración, etc.). Estos factores exigen :una mayor interven~í~n de la administración local para su res~lución. ~----------1 ~------- - -- La función de centralidad, y en aigunos casos de capitalidad, hace que las grandes ciudades hayan d~ dar servicios en porcentaje más elevado que el de la población r~sidente. También los niveles de exigencia y calidad de estos servi cios aumentan. En relación a estos factores, se hacen propuestas de aumentar -la d~legación de competencias a lo¡S municipios, con los recursos correspondientes, aumentar la r ;earticipación del resto de administraciones en~ la f1nanc1ac1ón de ciertos serv1c1os, y promover o.nalilayorpresenc1a de ¡ los . grandes municipios en . los órganos de p~~p._ificac'ión y deeisj,_~-~ estatales y autonómicos. rí~ justicia municipal db ';~~ ~arencias: - - --- -· la ley de grandes ··ctuoades d ber ía establecer una justicia municipal de paz para enjuiciar l qs hechos constitutivos de faltas penales e infracciones administriati vas, que, sin merma de las· garantías procesales, pueda resqlver con carácter urgente los conflictos derivados de la conviv~ncia ciudadana. La actuación de ésta justicia q¡unicipal de paz se realizaría prioritariamente co~ crit~rios de ¡ equidad y a~itraje. Los t~~es de estos juzgados ~odrían ser desi nados coordinada entre la administrac: ón de justicia y ciudaoes. l _____ forma andes ~U;LacÍis~ribuc.ión t~ritorial de est os órganos y su financiación realizarían por concertación de 1 ciudad y la administración justicia. · _ _ __________ _ ------------.______ ______ - Propuestas: ' además de medidas concretas de 1 · ervención policial, se propone afrontar el problema de la segur · dad con medidas respecto a la administración de _justicia, que inpidirán directamente en el n~vel de seguridad de las ciudades. Hay dos campos de actuación espeC ficos: adecuar la organización judicial penal técnica a la estructura territorial de los ~randes núcleos urbanos y crear un nivel de justicia de paz, no tecnica, para reso_l_ye._r_. 1os--eenf-li-ctos-de-r-i~s de la convivencia ciuda<laha. 1 ------ -----11 --- �La justici a municipa l de paz se pretende establecer corno un mecanismo que resuelva de forma inmediata el orden jurídico perturbado, a trav6s de una justlcia no t6cnica, sJrnilar a la de los jueces de paz de los pequeños ¡municipios. Las grañaeS:ciudades son las-q~-más necesitan la exis~encia de una justicia de ámbito municipal para resolver los probl~rnas derivados de la convivencia ciudadana. · Los jueces municipales propuestos i conocerán acerca de los asuntos en el orden cm_l, contencioso-adptinistrativo, p~ y l§lboral, y podrán actuar tambi6n por eguidaQ , a pe ticióu ~~ las partes, en CQ!lflictos relativos . derechqs di sponib~elU___y-,en vÍa de concil1ac1on en casos análogos. ~us resoluciones se~lables añte e l tr ih._ _ mun cipal. · -· a El procedimiento que se regula es antiformalista y está inspirado en 'la vía de la justicia equitati, a. Se propone tambi6n regular el sis tlema de de,~riación de los jueces y su estatuto jurídico. El sistem. elegido es el que prevé la ley orgánica deL..P.oder judíCiaT··-para-roS]Uece-s~ paz. Con esta elec_c~__J_os )lieCes por el plefar io municipal, se legitiman de forma indirecta los ti t\:ilares de e¡JróS.o rganos, al mismo tiempo que se hace efectivo el principio del ~rtículo 125 de la constitución, de participación de los ciudadanos en la administración de justicia . Secretaria de estado para los grandes nucleos urbanos r del análisis de los problemas tratiados se deducen dos necesidades para las grandes ciudades: - necesidad de una regulac'ón normativa de atribución de competencias para las grandes ciudades, especialmente en materia de seguridad ciudadan. y seguridad vial y, el análisis de todas las materias relac~onadas con la calidad de vida, desde la perspectiva de la qplaboración interadministrativa (consorcios, agencias), p~ r tratarse de materias de titularidad concurrente. 1 1 - En los procesos de elabor~ción de la normativa sectorial estatal, se ha puesto siempre! de manifiesto, la necesidad de un tratamiento específico para grandes ciudades. Dicho tratamiento debe plantearse !en el aspecto normativo, pero tambi6n sería adecuado establ.cer un nivel orgánico dentro de la administración del estadd,, que tratara todos los temas referidos a grandes ciudades (financiación, transporte y temas relacionados con la calidad d~ vida). ! 1 12 �Por todo ello, sería aconsejable la creación de una secretaría de estado para los grandes núcleos urbanos, que coordinara todas las medidas legales y proyectos de abtuación referidos a las grandes ciudades. Regimenes especiales de carta las grandes ciudades tienen, ppes, necesidades organizativas, funcionales y de recursos que na satisface el régimen municipal general. Ya en la exposición de ~tivos de la ley, que en el año 1960 dotó de un régimen jurídico e~pecial a la ciudad de barcelona, se establecía que "los problema$ de las grandes ciudades no se 1/ {limitan a ser sólo una ampliación jde los que existen en municipios \) inferiores, sino que representan j características peculiares, que necesitan por tanto, un tratamien¡to diferenciado". ! Tanto la ley especial de barcelona de 1960, como la de madrid de 1963, dieron un tratamiento espeqial a los problemas de gobierno que presentaban estas dos grandes jciudades. Ambas leyes fueron una fase más en el proceso de modernización del franquismo y de su paso del totalitarismo al autoritarism!:>. político. 1J~o m~rcada La ley especial de barcelona de estaba por el entorno antidemocrático del período, no era una auténtica carta municipal producto de una regulación autóhoma, ni podía desarrollar los principios de autoaobierno v cont ol democrático aue se anunciaban en la - ley municipál de Cataluña . de 1933-34 O ia ley municipal republicana de 1935, y que form parte hoy del fondo común de convicciones compartidas para la mayoría de ciudadanos de barcelona . Ambas leyes especiales, de madr · d y de bar ce lona, fueron las primeras excepciones importantes a la uniformidad municipalista impuesta por la ley de ' regimen loe 1 de 1955, de larga tradición en J . \ el régimen local español. La transición democrática no cu,stionó el régimen especial de madrid y barcelona, pero planteó ~a necesidad de adaptarlos a la nueva situación política y de~ocrática: adecuándolos a las exigencias de elección democrática de los órganos de gobie.rno del municipio expresada en la constitución y en ta ley de eleccione·s locales y con el reconocimiento pe la autonomía municipal y la correspondiente supresión de las ~utelas, además de la adecuación a la nueva estructura autonómica ~el ~stado. Había, además, que introducir las ~ejores técnicas necesarias p~ra adecuar el régimen especial a la nueva situación de los municipios de madrid o barcelona. . 13 ~ �La carta municipal e s necesari para completar el proceso de institucionalización democrática !del país, del proceso que nos ha permitido tener una constitución ~ unos estatutos de autonomía y unas leyes que los desarrollan. E~ necesario completar este proceso con la traducción legal, dentro ¡ de un marco democrático, de la capitalidad de las dos grande~ ciudades españolas: madrid y barcelona. 1 En nuestro caso concreto, un mardo democrático y de autonomía, el instrumento legal de la especifiCidad de barcelona ha de ser una carta, como la que ha elaborado y aprobado el ayuntamiento de b~rcelona en la sesión del consepo plenario de mayo del presente ano. · La carta municipal es una posibi idad que el actual ordenamiento político y jurídico nos permite lantear y que la peculiaridad de barcelona como gran c i udad, capi~al de cataluña y también capital \ de españa nos obliga a luchar po ~que sea posible. No hay ninguna norma que nos exi ba hacer una carta municipal, ni que nos garantice la obtención dej todo lo que queremos. Pero como' se dijo en los años 60, respecto ~e la ley especial de barcelona, la carta municipal es una obliga4ión perentoria. · . La autonomía municipal contemplada tanto en la constitución de 1978, como en el estatuto de ca~aluña de 1979, hace posible el régimen de carta y permite que p9r primera vez desde comienzos de siglo, la ciudad de barcelona se ¡fije por sí misma las reglas de juego de su ayuntamiento, respetando las leyes generales del estado español y de cataluña . 1 También la legislación interna db cataluña, contenida en la ley municipal y de régimen local de 1$ de abril de 1987, establece que "el municipio de barcelona ha ~ gozar de un régimen especial establecido por ley". Este artíqulo, complementa la disposición adicional sexta de la ley reguladora de bases de régimen local, aunque no suministra ningun criteiio sobre el posible contenido de este régimen jurídico especial, i sobre el procedimiento de su aprobación. La carta municipal de barcelona el ayuntamiento de municipal, que ha correspondientes de características más barcelona ha aprobado un proyecto de carta sido elevado ya a los órganos legislativos la generalit• t de cataluña y del estado. Las signifi9a._tiva de esta .propuesta son: / - 1 . a) . e~ ..tJ~u~~·- preli~a; del proyecto recoge aquellas def1n1c1ones, caractér1st1ca y s1mbolos del municipio que, aunque son admitidos de hech~ , no habían encontrado cabida en 11 �•' ningún texto legal. Así ~a indiscutible capitalidad de cataluña, que es la condició~ previa para ser la sede de las pr1ñéipales instituciones nacionales, corno le atribuye el estatuto de autonomía, la ~ determinación de su escudo y bandera, y el reconocirniento i de sus títulos. ¡ El mismo título preliminar a~bitra técnicas de protección del régimen especial de barcelon~, a fin de que la incidencia en su contenidO de disposicioqes estatales y autonómicas no rnodif i quen sus determinaciones, a no ser que estas modificaciones o derogaciones sean realmente queridas por el legislador específicament~ p.ra barcelona. ! B) la importancia que el proyecto da a la potestad normativa municipal ha aconsejado dedi~arle un título -el iv- donde se determinan los tipos de regl].arnentos y su procedimiento de aprobación. Es necesario señalar el importante papel que se reserva a las CQ~!!i:~.:mes del qonsejo ple~..Jlll:lfl-icipal, a las que correspondera ap~~~aim~los reglamentos y las ordenanzas fiscales. ---------t- • 1 ' : En razón de la reserva reglamentaria en favor del ayuntamiento de barcelona que hace el anteEroyecto, se ha modificado lo que ha sido una cierta tra~! cián en el réairnen local con la reserva, del nombre de re ;1 ehto para todas las ~isposicim;es de ,caracter general a a~as -~ el ·conseJO plenan.o, rn~entr~s. que la denorn~nacióp T: e r. e anza queda para ~quellas dl.sposl.cl.ones del rn1smo 9 · · · no, · ero cuyo contenl.do sea exclusivamente fiscal. /./~ · . · ·--·--·· ... C) la organización política ~nicipal que se contempla en el título I del anteproyecto !supone la aplicación de los principios organizativos cont~nidos en la constitución, en la ley de bases y en la ley muniqipal de cataluña al supuesto de una gran ciudad con las carac4erísticas de barcelona. En este sentido se separan lo que so~ las funciones normativas y de control que se reserva al con~ejo plenario, y las ejecutivas, atribuidas al alcalde y a lla comisión de gobierno. Estas determinaciones suponen la mqdificación de las competencias que la ley básica atribuye! a cada uno de los órganos municipales, por cuanto exig~ la mejor preparación de las disposiciones reglamentarias el relevar al consejo plenario de funciones ejecutivas para 1 s que no es un órgano adecuado. t se mantiene la organiza ión en distritos actualmente regulada en las normas de organización de los distritos, con clarificación, del carácter l de gobierno y ejecutivo del presidente del distrito y del 'rganos consultivo y de control del consejo de distrito, ·cuya integración se hará a través de elecciones o en función de les resultados electorales en el distrito. D) 15 �,• . ' En el camino de desarrollo d 1 artículo 23 de la constitución, regulador de la participació~ de los ciudadanos en los asuntos públicos y con la experienc~a municipal del reglamento de participación ciudadana vigente, se regulan las diferentes formas de participación, conjuntamente con los derechos de los vecinos, por una parte, así pomo el de facilitar la eficacia y la rapidez de el procedi~iento administrativo, que evite trámites innecesarios al ciu~adano. E) la organización municipJ l ejecutiva, se propone en el anteproyecto, no como una ; opción cerrada, s1no como un conjunto de posibles estructuras del ayuntamiento para una mayor eficacia en su funcioqamiento. El hecho de que muchos preceptos estén redactados ICOn carácter potestativo o sin predeterminar la obligat~riedad de utillzar formas organizativas o la creación! de los órganos que prevé, no quiere decir que el anteprQyecto rehuya dar un modelo de organización. Este está, evi~entemente, en su texto; lo que no puede hacerse es ¡ imponer casuísticamente una organización en un texto leg~l cuya vigencia se ha de esperar que sea suficientemente larga \como para amparar las diferentes opciones organizativas de los !diferentes consistorios que irán sucediéndose. F) la atribución de competenc~as al ayuntamiento de barcelona supone la aplicación a un su~ esto concreto y determinado de los principios contenidos en los artículos 1J7 y 140 de la constitución y 2 de la lev básica del régimen local. En efecto, de los mencionados preceptos se ~ desprende la necesidad de acercar la ges ~i ón de los servicios y asuntos públicos a los ciudadanos m~diante la atribución del mayor número de competencias a los lentes locales, con el límite de que las puedan ejercer de acu~r do con su capacidad de gestión. Dichas competencias son las r .lativas a urbanismo y vivienda, transportes y circulación, \serv1c1os sociales, juventud, deportes, educación, form4ción ocupacional, seguridad ciudadana y protección civil. 1 Otro aspecto a destacar, es ue a lo largo del texto de carta se establece la partic pación del ayuntamiento en planificación y gestión de todas aquellas actividades servicios que le afectan d;,rectamente. Cabe mencionar participación en la gestión de¡las grandes infraestructuras comunicaciones ·como el puert~ o el aeropuerto . · la la y la de i G) las suponen incidan efecto, ' ¡ prev1s1ones de la cat1ta en materia de hacienda, no el establecimiento de j nuevas figuras impositivas que regularmente sobre l$s ciudadanos de barcelona. En como nuevos ingresos tel municipio, no previstos en 16 ,. �otras disposiciones generale~, se regulan, por una parte, la participación en el impuestq estatal sobre la renta y en el impuesto autonómico sobre tr~nsmisiones patrimoniales, y, por otro, el impuesto sobre el !estacionamiento de vehículos de tracción mecánica en zona' saturadas -excepto para los residentes- y el impuesto isobre permanencia en hoteles y establecimiento residencial~s, que afecta a personas no residentes en el municipio ~e barcelona. H) la carta propone también e~ establecimiento de una justicia territorializada·, integrada í por jueces propuestos por una amplia mayoría del consejomu~icipal. Estos juzgados conocerán de la administración de just~cia en asuntos de poca cuantía o que afecten fundamentalmente a problemas de convivencia ciudadana, de orden penal, c'vil, administrativo y laboral. Conclusion la posibilidad, el contenido y el l alcance de un estatuto para las grandes ciudades es un tema de : gran importancia en el actual momento de la vida de nuestro paíp. l La madurez y la experiencia adqu~rida por los ayuntamientos ' a ro largo de quince años de norm~lidad democrática ofrecen una posibilidad fructífera de avance i en las líneas desarrolladas en esta conferencia. 1 La ciudad de barcelona dispone de na cierta tradición de trabao en esta línea, y fruto de ello es lq carta municipal, cuyas grandes líneas acabo de presentarles. He de decirles, finalmente, que a colaboración y el trabajo en común entre les grandes ciudadesl comienza a tener tambiéñ una cierta tradición y que creemos haber llegado a un momento de madurez suficiente para exigir, y no sólo pedir, la realización de pasos adelante. ckú ¡Vv~'4o.Jj (~ {)~e~ >e t. l~- , 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4309 Title A name given to the resource Possibiltat, Contingut i abast d'un Estatut per a les Grans Ciutats / Conferència dins el Seminari sobre "Problemas y perspectivas de la Autonomia Local en el cierre del diseño del Estado de las Autonomías" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els regims especials de Carta per a Madrid i Barcelona poden ser una solució per a que aquestes dos grans ciutats disposin de mecanismes jurídics necessaris. Efectivitat de les multes, retitada de permisos, padró de multes, delegar la imposició de sancions. Justicia municipal de pau la distribució territorial d'aquests òrgans i el finançament. Article 25 de la LRBRL. Carta Municipal de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Federalisme Acció política Barcelona Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1404/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4310 Title A name given to the resource Barcelona, un nou salt endavant Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Economia Cultura Acció política Planificació Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1405/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4311 Title A name given to the resource Discurso de Pasqual Maragall, presidente del CMRE y alcalde de Barcelona. Sesión inaugural de la II conferencia euro-árabe de ciudades. Valencia, 15 de septiembre de 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. València Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració local Territoris Acció política CMRE Barcelona Description An account of the resource Inclou el programa de l'acte. Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1406/19940916d_00643.pdf 08049420d3046eb047cbd8cd75ca1f26 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE PER A SER LLEGIDES ALS ASSISTENTS A LA CLOENDA D'INTERACCIó'94. Casa de la Caritat, 16 de setemb e de 1994. 12:00 hores. �L'ALCALDE DE BARCELONA Benvolguts amics, Malgrat no poder ser avui aquí amb vosaltres, en la clausura d'Interacció 94, no he volgut deixar passar l'ocasió per manifestar-vos l'agraïment de la ciutat per la vostra feina de reflexió a la recerca de nous àmbits d'actuació dins el marc de la cooperació cultural. Cooperació cultural, intercanvi, que es fa necessari per administrar adequadament els recursos que les administracions públiques dediquem en aquest camp, i que, cada dia més, sobrepassen l'ámbit estrictament de ciutat, de Comunitat Autónoma, d' Estat, per arribar, a la fi, a Europa. Barcelona ha estat sovint qualificada cota la ciutat de la memòria, una memória rebel, inquieta i obstinada, que s'ha traduït en activisme polític, económic i cultural. I ho ha fet amb fidelitat a un estil, inmutable: obrint la seva casa a tothom® Com ara s'ha fet amb Interacció 94. La Universitat d'Estiu sobre Polítiques i Gestió Cultural, la major trobada de responsables culturals de tot l'Estat en aquest decenni. L'obsessió deis barcelonins per la cultura només és comparable a la seva obsessió per compartir-la. I aixó, és el que la Diputació de Barcelona ha volgut proposar en realitzar una nova edició d'Interacció. Una ocasió per compartir sistemes de gestió, de finançament, de participació i d'avaluació de programes i projectes culturals. Els participants, professors i visitants a Interacció 94, constituïu un deis col.lectius que tenen més influència en les sensibilitats col.lectives. Els més de 200 participants d'altres indrets d'Espanya que coneixen el nostre art, les nostres institucions culturals, la nostra gent més creativa, teniu en aquests moments de complexes relacions culturals, una oportunitat d'explicar, en retornar a les vostres ciutats, la nostra realitat cívica i cultural. Una realitat que és palesament oberta, tolerant i integradora. �L'ALCALDE DE BARCELONA En obrir la nostra ciutat, la nostra casa, el recinte de la Caritat, a tots els participants i visitants d'Interacció 94, volem refermar aquesta voluntat de contrastar memòria i il.lusió, per fer de la cultura la base de la imaginació democràtica, que tant necessiten les nostres ciutats i la nostra societat. r Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4312 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per a ser llegides als assistents a la cloenda d'Interacció '94. - Casa de la caritat, 16 de setembre de 1994. 12:00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Cultura Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1407/19940923d_00644.pdf 894df73f2aaf196ed9ecfa0ac1dafae4 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en l'acte de lectura del pregó de la Mercè (23 de setembre de 1994) - EL PREGó D'ENGUANY SE CELEBRA EN UN SAL () DE CENT RESTAURAT, ON S'HA DUT A TERME UNA CUROSA NETEJA -S'HA TRET LA POLS DELS MURS, LES PORTES I DEL RETAULE D'ALABASTRE- QUE ENS HA DEPARAT SOPRESES AGRADABLES. LA PRIMERA SORPRESA HA ESTAT RETROBAR LA POLICROMIA D'èPOCA GÒTICA QUE DECORAVA LES COLUMNES DEL SALÓ. EN TENIU UNA MOSTRA EN LA COLUMNA QUE HI HA A LA DRETA DE L'ENTRADA AL SALÓ DE LA REINA REGENT. LES ALTRES ES DESTAPARAN QUAN S'HAGI DECIDIT LA METODOLOGIA MÉS ADIENT A UTILITZAR PERQUè LA PINTURA ES CONSERVI ADEQUADAMENT. EN AQUESTA MATEIXA COLUMNA S'HA REPOSAT -TAMBÉ ES FARà AMB LA RESTA- UN DELS LLUMS MODERNISTES QUE S'HI VAN COL.LOCAR QUAN LLUMS DOMèNECH I MUNTANER VA RENOVAR EL SALó ARRAN DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888. PROBABLEMENT, LES LàMPADES SÓN DISSENY DEL MATEIX ARQUITECTE. �EL SALó NO RECUPERARà, PERÒ, EL SEU ASPECTE DEFINITIU FINS QUE NO PUGUIN TORNAR, NETS I DESINFECTATS, ELS DOMASSOS. AIXÒ SERà AL NOVEMBRE, PERQUè LA DESINFECCIÓ NO ES PODIA FER AMB GARANTIES DURANT L'ESTIU, A CAUSA DE LA CALOR. L'ALTRA NOVETAT ÉS QUE ARA L'ACCÉS AL SALÓ, QUE ÉS DES DEL SEGLE XIV EL SALÓ DE TOTS ELS BARCELONINS I LES BARCELONINES, ÉS MÉS FàCIL PER A LES PERSONES DISCAPACITADES, GRàCIES A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTòNIQUES QUE HEM DUT A TERME A LA PLANTA BAIXA I QUE SÓN PART D'UNA REMODELACIó MÉS àMPLIA QUE INCLOURà L'ESCALA I ELS ASCENSORS. - PERò EL PREGó D'ENGUANY S'HA VIST ENALTIT NO NOMÉS PER LA RENOVACIÓ DEL MARC QUE L'ACULL TRADICIONALMENT, SINó TAMBÉ PER LA PERSONALITAT, ABASSEGADORA I POTENT, DEL PREGONER D'ENGUANY. - L'ORIOL BOHIGAS ÉS UN HOME MOLT IMPORTANT PER A AQUESTA CIUTAT. HO ÉS PEL QUE HI HA FET -I HI HA FET MOLT, DEIXANT UNA EMPREMTA MOLT VISIBLE EN LA CIUTAT- PERÒ HO ÉS TAMBÉ PEL 9frátm, QUE REPRESENTA. DEIXEU-ME QUE M'EXPLIQUI. J- I11w' t 5 ^^ - QUAN, ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESCRIURE-LI PER DEMANAR-LI QUE FES EL PREGÓ, LI VAIG DEMANAR QUE ENS PARLÉS DE LA CIUTAT, DE LA BARCELONA QUE ELL CONEIX I DE LA QUE ELL 2 �AMBICIONA, I DE SEGUIDA EM VAN VENIR AL CAP DOS NOMS: EL D'ALEXANDRE CIRICI I PELLICER I EL DE MARIA AURèLIA CAPMANY. NO ERA CAP ATZAR, CAMELA T A Á^-10A ^CIRIG HAVI -1 ASCUT QENERACIó .1918, -L- ÉS, 8$Bi BIerT FILL DE LA MATEIXA TRADICIó. LA TRADICIó DEL NOUCENTISME, LA TRADICIó D'UN CATALANISME OBERT I GENERÓS, QUE CREIA QUE EL REDREÇAMENT DEL PAÍS PASSAVA INDEFECTIBLEMENT PER UNA MÉS GRAN EDUCACIÓ (CREC QUE L'ORIOL S'ESTIMA MÉS DIR-NE "INSTRUCCIó") I PER UN CONREU DECIDIT DEL CIVISME. UNA ACTITUD QUE EL MATEIX ORIOL HA DEFINIT AVUI EN RECORDAR, TOT CITANT MILAN KUNDERA, QUE LA POLÍTICA ÉS UNA PART DE LA CULTURA, I NO PAS A L'INREVÉS. AQUESTA CENTRALITAT DE L'EDUCACIÓ I DE LA CULTURA, QUE BOHIGAS S'OBSTINA ENCERTADAMENT A RECORDAR-NOS, ÉS, DE FET, EL RESUM DEL NOSTRE FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA, UNA CIUTAT DURAMENT CASTIGADA PEL FRANQUISME, URBANISTICAMENT I CULTURALMENT, HA RENASCUT, S'HA RETROBAT EN AQUESTS QUINZE ANYS DE DEMOCRàCIA MUNICIPAL, D'AUTONOMIA A CATALUNYA I DE GOVERN DE PROGRÉS A ESPANYA. LA FEINA DE LA NOSTRA GENERACIÓ, LA DELS QUI VAM ENTRAR ALS AJUNTAMENTS EL 1979, VA SER LA DE REFER URBANISTICAMENT LA CIUTAT. PRIMER, EN UNA ESCALA PETITA PERS NECESSàRIA EN TANT EN QUANT CONTRIBUÏA A FER CIUTAT: ERA ALLÒ QUE EL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, VA DEFINIR ENCERTADAMENT COM A URBANISME DE SARGIDORA. ORIOL BOHIGAS ERA AL CAPDAVANT 3 u \ ^^ ^`çv ni ^^^^^ v S (), ^- Ç^ 11(_ �D'AQUESTA POLITICA. EN FOU INSPIRADOR I EXECUTOR. DESPRÉS, A PARTIR DE LA NOMINACIÓ OLUMPICA, LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT CANVIà D'ESCALA, I ARRIBAREN ELS GRANS PROJECTES URBANISTICS: LA VILA OL1MPICA, MONTJUÏC, LES RONDES. ORIOL BOHIGAS TORNAVA A SER-HI. I FINALMENT, VA ARRIBAR L'HORA DE "FARCIR EL GALL", C ï G .,olrt EN UNA EXPRESSIÓ QUE HA ESTAT RECORDADA MÉS D'UN COP. L'HORA DE LA CULTURA. L'HORA DEL GAUDI DE LA CIUTAT, L'HORA DEL CIVISME I DE LA INSTRUCCIÓ. I L'ORIOL VA ACCEPTAR EL MEU OFERIMENT DE TORNAR-HI A SER, DE TORNAR A POSAR LA SEVA EMPENTA I LA SEVA CAPACITAT CRITICA AL SERVEI D'AQUESTA IDEA. MALGRAT LES NOSTRES DISCREPàNCIES, CREC QUE EL BALANÇ HA ESTAT POSITIU PER A TOTS DOS. LA NOSTRA GENERACIÓ NECESSITAVA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE SILENCI IMPOSAT, UN LLIGAM AMB LA GENERACIÓ QUE HAVIA COMENÇAT A CONSTRUIR, AMB UNA IL • LUSIó FINALMENT DECEBUDA, LA CATALUNYA REPUBLICANA. LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES ENS HAVIA SALVAT ELS MOTS, PERÒ A L'HORA DE COMENÇAR A FER FEINA, A L'HORA D'ASSUMIR LA RESPONSABILITAT ENORME DE POSAR FIL A L'AGULLA, NECESSITàVEM UNS REFERENTS. L'ALEXANDRE CIRICI I LA MARIA AURèLIA CAPMANY VAN ACOMPLIR, DES DEL SEU CATALANISME INSUBORNABLE I LA SEVA VISIó PROGRESSISTA I FRATERNAL DE LA CIUTAT I EL PAÍS, AQUEST PAPER. VAN SER ELS 4 �° ^, ,p,(.,. ti uuu 9fi NOSTRES GUIES PER UNA HISTÒRIA DE' BARCELONA QUE SE'NS HAVIA ESCATIMAT. L'ORIOL BOHIGAS HA FET BARCELOI1IA, DONCS, DES D'UNA DOBLE VESSANT: RECORDANT—NOS ELS PRINCIPIS QUE HAVIEN GUIAT LA GENERACI6 DE LA REPÚBLICA —I QUE, COM HA RECORDAT AVUI, ES RESUMEIXEN EN EL LEMA DE 1789— I CONTRIBUINT ACTIVAMENT COM A PROFESSIONAL I COM A POLITIC MÉS O MENYS OCASIONAL A LA MÉS GRAN TRANSFORMACIó URBANA QUE HAGI CONEGUT AQUESTA CIUTAT EN TOT EL SEGLE. MOLTES GRáCIES, ORIOL. ^^^^^ ^^^ ^ L ^ G 'fl^^ü vU ^ V / r ! Loy(L t---e„ ^ ^^^.9 d Q--Lk4 / ./ ^ % CL ty(j r'^ ^ ^ ^ P 1'1 ^,^ ^,- ^ `3 cm, `^ ^ ^ -Mt v 5 1"-ev,, °titiC(/),z 14» .)^i^, 1i A.94,, c CW M( 4 1.4 M L1.a ,1`, 417? "'1 ^ , ,,,, G4^- 9 ^ ^^ ,ç^ ^(7Z) ^ ^ ^^ u,,^,1,^ . /,u,,d,2,uwK,; ( ^^ ,{,,-^d--' ^ ¡¡ c0 y^^ ` ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4313 Title A name given to the resource Intervenció en l'acte de lectura del Pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Urbanisme Model social Acció política Bohigas, Oriol, 1925- Festes Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf 04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European challenge for a Global Information Society" (Brussel . les, 27 de setembre de 1994) De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The European challenge for Global Information Society" se suggereixen tenir en compte els següenst punts: - Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. ti Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea como un agente de bienestar, de progreso y de creación de empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas i Iiheral --que ponen --el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única e nst uye a n,, eatro---parecer e= ^Ea^ 4n40• - ■ y • Tia = una salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual - Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos: - el fortalecimiento de la competitividad industrial y el fomento de la creación de empleo; - el fomento de nuevas formas de organización del trabajo; - la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente; - la respuesta a las necesidades sociales y una mayor eficacia de los servicios públicos. - La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras. - Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques según el destinatario final: - el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio). - las aplicaciones empresariales y sociales �- El gran desafío de la Sociedad de la Información está relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa como catalizador de un proceso de reorganización total (en realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a través de la difusión del uso de esa tecnología. En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno de experimentación de la Sociedad de la Información. En las ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control de tráfico), así como un fuerte consumo de información. Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. - ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida? - El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos. Algunos de los problemas que se plantean son los derivados de las menores posibilidades de relacionarse y también habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la legislación laboral y de la seguridad social. - La educación a distancia supone la creación de centros de enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico y servicios de formación para las PYMES, las grandes empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e institutos de formación profesional. - Una red de universidades y centros de investigación de banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y centros de investigación de toda Europa con acceso y sin restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga- �ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos. - Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer soluciones telemáticas a escala europea para sistemas avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.) - Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de comunïcacioñ del tráfico aéreo europeo que proporcione conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra entre los aviones, los centros de control de la UE y la Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo. - Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los centros sociales a escala europea. - Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea. Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia variedad de ofertas para el entretenimiento y para las transacciones y las gestiones (transacciones bancarias, telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia). - Barcelona es consciente de la importancia capital que la tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato futuro. - Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar. - Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa GAUDI) ��26'09 '94 0A:53 40 á V93 402 31 84 23/99'94 11:14 ^ ^ 001 COOR INFO BASE O a 93 2 Fecha: Z6-9..q TELEFAX N.° de Fax: A: t C^\D EMPRESA: qS32 ^^ Ilt1 7 DEPARTAMENTO: rrlt'. 3Y REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS 1.-- z N.° de hojas: de: Gi E-57 ItrsmK Empresa: _ Departamento: El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...). Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis. Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots. 2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja tonen). P.ex.:- a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.), tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns amics en un bar preneu oí sol. 3.- Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo. 4.- 1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc. 5.- Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les tolen o nunicacions. r Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió. 8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r aquestes avantatges de dutat. 7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats denses. El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat. 8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir, aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que altes entitats no poden o no saben donar. AlnotarneTti de ltartttonw �23/89'94 ñ 1;t 14 002 COOR INFO BASE O C93 402 31 :54 26/09 '94 09:53 93 2910261 I. N .I. P.03 Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1 tu-L: 141.222 .130C bw:t2.11WCIa 9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del mercal Iilurament,. yy ^ 10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá. La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per ondegar projectes tals com: - - Tele- treball, Tele-ensenyament, tole-formació, Serveis de Telecomunicació potents entre empreses, Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors. 11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació, millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb clutadana i reduint els costos de gestió administrativa. ^..._ ..^ ^ . .. . ., Atiludtemettt dC D arrclut7u � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4314 Title A name given to the resource Conferència "The European Challenge for a global information society" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat de la informació Relacions Internacionals Unió Europea Benestar Social Competitivitat Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1409/19940928d_00645.pdf a27b1fe035c4f7869a56f197cfaada85 PDF Text Text 28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCALDIA PREMSA 444 CES "S'ha Celebrat una sessió molt important al Senat, de carácter hiltóric, que és motiu de satisfacció per tots els qui creiem en Pautonomia deis diversos pobles d'Espanya. Aquesta satisfacció és especialment sentida per mi com a 011.1dant-del corzt~ri de la capital de catalunya." No obstant aixó, després d'aquest debat trascendental, és hora que recordem que cal continuar avançant i, per tant, que ara toca passar al nivell següent. Tot el que s'ha fet, sense entrar ara en el Pacte Local, seria un esforç inútil, perquè sense els acords institucionals per aquest gran compromís que el país reclama, i que les ciutats com Barcelona necessiten, ens quedaríem a aturats a mig camí. 1 Barcelona vol fer tot el camí sencer." 4 o 4P "Aquest és el gran debat pendent que té áme el país. El de la distribució de competéncies a tres nivells: Estat, Autonomia Municipi. No tenir encompte aquest debat ja no és possible. Recentment en vaig parlar amb el president del govern, Felipe González, i fa encara menys temps va ser objecte d'una reunió amb d~irs-e.s ministres' Demé, a Valéncia, n'haurem de tornar a parlar x amb el pres4dents-B~i-Le'rme-i--1-1-al-calde-de--M-Ircter.Barcelona contivará treballant per impulsar tant com pugui un acord definitiu que permeti arribar al Pacte Local." "Per afavorir de debò els interessos deis ciutadans, i sense que això tingui cap repercussió impositiva, perqué es tracta d'una redistribució, caldrá derivar competéncies cap als municipis. És ara més important que mai defensar una línia de col.laboració entre aquests tres nivells: Estat, Autonomía í Ajuntament. Sense aquest necessari "pacte local" no s'acabará de perfilar mai 1:auténtic Estat autonómic. eN'Cl H7,11,4, kkloilh11.4,1,47 ayurq-vv1/4 - ‹ (AA "Des de l'Estat i des de les Comunitats Autónomes s'ha de produir una descentralització de competéncies, que derivin cap a les corporacions locals, a través d'un gran pacte que s'assoleixi entre tots els implicats i sempre amb la voluntat de sumar esforços i amb un esperit de cohesió. Per tant, és el moment de reclamar un gran compromís institucional i entre les diverses forces politiques. Nosaltres hi estem disposats i no renunciarem a aquest objectiu, convençuts que es tracta d'una peça fonamental en la reordenació de l'Estat." "Una llei de ciutats i àrees metropolitanes haurà d'establir un principi d'opcionalitat en l'assumpció de competéncies, de manera. que eeamnGpi pugut-triar punt dispesasr d'aqu-esta possibt-lita-t. Ciutats com Barcelona aspiren a incrementar la seva capacitat d'actuació en qüestions relacionades amb la justícia i la policía, aixt com a tenir un nivell més elevat d'autoritat que ens permeti de prendre decisions repsecte del medí ambient, l'aprovació parcial deis P\r-tiv"( Z002 �28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCÁLDIA PREMSA ..+44 CES Z003 plans d i urbanisme, la millora del transport públic'i altres qüestions. A més, pretenem que aix6 signifiqui una simplificació deis tramits, de manera que el ciutadá que tingui presentada una documentació davant d'una administració, la central o la municipal, no calgui que la dupliqui." "Tots aquests són aspectes que ja recull la Carta Municial de Barcelona, que haurá de ser aprovada definitivament pel Parlament en un termini que la capital de Catalunya no pugui considerar excessiu." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4315 Title A name given to the resource Paraules de l'Exc. Sr. Alcalde sobre la Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Autonomia Acció política Carta Municipal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1410/19940929d_00647.pdf 9d4fa5b84ddb8c281b819352ac52d6e9 PDF Text Text octubre 94 Notes d'interès col•legïal Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona "Vull desitjar-vos que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin seguir millorant amb l'exemple que vosaltres heu donat" o olt Honorable senyor president, senyors consellers, senyor tinent d'alcalde, senyors regidors, senyor president del Col:legi, estimats amics: molt breument, vull expressarvos la felicitació de la ciutat amb motiu d'aquest centenari. La ciutat de Barcelona ha estat molt i molt lligada a la vostra professió, i em consta que els metges han format part d'una manera molt prominent de la família municipal, des de 1886, que és quan es crea el Laboratori Municipal, dirigit aleshores pel doctor Jaume Ferran fins al 1905. Després pel doctor Ramon Turró, fins l'any 1926, i més tard pel doctor Pere González fins al fi nal de la guerra civil, de la nostra guerra. Aquest període en què es va viure la introducció de la vacuna del còlera i de la vacuna con tra la ràbia, gràcies a l'equip del doctor Ferran, amb en Jaume Pi i Sunyer, amb en Lluís Comenge, amb en Giner i Partagás; en el segon període, amb el doctor Turró, es va viure un episodi de pesta molt fort, 1905-1906, encara en aquest segle, i una epidèmia de tifus important l'any 14, en un moment en qué el doctor Turró està acompanyat d'en Lluís Claramunt i l'August Pi i Sunyer. A l'Institut Municipal d'Higiene, d'altra banda, que representa la medicina pràctica –no tant el centre hospitalari i d'investigació com van ser el Laboratori Municipal i l'Hospital del Mar–, inicialment, hi te- nirn el doctor Lluís Comenge des de 1891. Més tard, bastant més tard, l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques, amb el doctor Foz i amb el doctor Gras, que del 1950 fins als Jocs Olímpics mantenen la{ qualitat d'una investigació important, dins del que és el terreny municipal. E4 aquesta ciutat ha passat que durant Molts anys hi ha hagut persones que han fet les seves armes, i les han fet amb gran qualitat, dintre del món municipal i després han passat a ser molt conegudes exterior- ment. I a la millor la història no els reconeix després coma funcionaris sinó com a grans metges. El cas d'en Pere Domingo és exactament igual: surt del Laboratori Municipal, acaba a Cuba i funda antibiòtics, com vosaltres sabeu. Bé, l'Institut d'Investigacions Mèdiques acaba convertint-se, finalment, en el famós laboratori antidopatge durant els Jocs Olímpics. No puc deixar d'esmentar els hospitals municipals, que vosaltres heu animat i que encara són la saba d'aquesta ciutat juntament amb els altres associats al Consorci Hospitalari de Barcelona: l'Hospital del Mar, amb el doctor Subirana, el doctor Molins i el doctor Bosch, que és el que jo vaig trobar quan vam arribar a l'Ajuntament amb la democràcia, i era un hospital que jo diria que estava malalt i que a poc a poc va anar millorant fins a ser ara un gran hospital; l'Esperança; el Geriàtric; el Psiquiàtric, amb en Costa Molinari, i no vull deixar d'esmentar l'epidemiologia, amb la seva lluita titànica, de vegades, com va ser la que van fer durant el famós brot d'asma al•lèrgica per la síndrome de la soja, que va ser l'objecte d'un estudi d'epidemiologia que es pot considerar un descobriment mundial. No se sabia que hi podia haver una asma, i una asma mortal de vegades motivada per la soja i va ser a Barcelona que es va descobrir. Vull expressar personalment la meva admiració per tots vosaltres, com a per- 1994 1894 Servei d'Informació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 �Notes d'interès col•Iegial octubre 94 Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Jordi Pujol, president de la Generalitat "Els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del nostre país" plicava "escolteu, si és veritat, si es pot escriure un llibre sobre la hipertensió en català, per què el català només ha de se rv ir, com dieu vosaltres, per explicar rondalles?" Perdonin, això és una pura anècdota, però és per dir que, realment, de sempre, els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del nostre país. I després, com abans ja s'ha recordat, durant els anys seixanta i durant els anys setanta, i fins avui mateix. Vet aquí, doncs, tota una serie de raons per les quals jo em sentia moralment molt obligat avui a venir aquí, a saludar-los, a acompanyar-los en aquesta festa i en la joia d'aquesta festa. A donar-los les gràcies. Si tot el que es fa a Catalunya tingués el nivell que té l'activitat mèdica, Catalunya, en el rànquing dels països europeus, estaria més amunt que no està. Si totes les nostres activitats tinguessin el nivell que té la nostra medicina, nosaltres en conjunt estaríem més enlaire, estarïem més amunt. I per això he vingut a donar-los les gràcies, a demanar-los que segueixin –i sé que no cal–, que segueixin fidels a aquesta línia, que ha estat sempre la seva, en defensa de la llibertat en general, però d'una manera més específica també de la defensa dels catalans i de Catalunya. I, a més, que ho facin amb aquesta competència, amb aquesta qualitat tècnica i humana que els ha caracteritzat. Moltes gràcies, doncs, per tota la feina que han fet i expresso el meu desig que la puguin seguir fent amb el mateix esperit de servei al país i de servei als ciutadans, de servei als Malalts, de servei a la gent, concretament. M'atreviria a dir que en aquests moments la nostra classe mèdica, metges, infermeres, té molt en compte que la Feina d'un metge, naturalment, és cuidar el cossos, però cuidar-los de tal manera que la gent se senti humanament reconfortada, o humanament confortada. Em sembla que en molts sectors de la nostra medicina això també es té més en compte avui que no pas temps enrere. Per tot plegat, repeteixo, moltes gràcies i que durant molt de temps en el futur puguin seguir fent aquest servei a la seva professió i al nostre país.. Diverses personalitats, representants d'institucions sanitàries públiques i privades, col legis professionaLs, Administucions públiques i institucions ciutadanes, duran! el sopar. .t-C-nd -0*yf 1994 1894 Servei d'Intormació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 �Notes d'interès col.legial octubre 94 Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona "Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat moral compta, i que la gent encara la respecta." sones, perquè els alcaldes, com tantes altres posicions i professions, avui patim, com segurament vosaltres patiu, d'una certa crisi del concepte d'autoritat. I jo estic convençut que els metges patiu també del fet que una certa autoritat, que abans us era reconeguda d'una manera molt fàcil, ara probablement us costa més de mantenir. Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat moral compta, i que la gent encara la respecta. A l'últim, vull desitjar-vos que aquests cent anys siguin la base d'un futur encara millor, que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin seguir millorant amb la vostra ajuda i amb l'exemple que vosaltres heu donat, i que s'ha imposat en aquesta ciutat, ja que heu fet pràcticament que les institucions col . laboressin, que l'exemple de col .laboració que hi ha entre la Generalitat i l'Ajuntament en el camp de la salut pública es pugui estendre a altres camps. Jo de vegades em pregunto per què es va donar amb tanta força en el camp de la sanitat i de la salut pública, i penso que és perquè la vostra professió i la vostra professionalitat ho van imposar. Moltes gràcies i per molts anys. I ara prego al Molt Honorable president de la Generalitat que s'acosti a aquesta estrada per cloure l'acte.■ Revista de premsa Els diversos mitjans de comunicació v an donar informació sobre l'acte commemoratiu del Centenari al Palau Nacional de Montjuïc. Els diaris "La Vanguardia" i "Avui" van glossaren sengles editorials l'efemèride del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona. Centenari mèdic El Col legi de Metges de Barcelona conmemorà el 29 de setembre passat el centenari de la seva fundació amb una trobada amb les institucions polítiques i mèdico-sanitàries ciutadanes, així com amb altres col . legis professionals. L'acte es va inscriure dins de l'ambiciós venta11 d'iniciatives amb què els metges barcelonins commemoraran els cent anys d'un col . legi professional que ha estat clau per a la ciutat de Barcelona i per a la seva projecció exterior. Però les celebracions, i això és important, no semblen dissenyades per subratllar només el passat, sinó perquè la professió mèdica barcelonina miri d'adequar la seva missió a una societat canviant, amb nous reptes i noves demandes. En aquest sentit, l'acte del passat dijous marcà la pauta que ha de seguir aquesta commemoració. Els objectius del Col .legi de Metges de Barcelona, en general, no s'han esgotat en les qüestions referents a la competència professional científica. Evidentment, aquests aspectes com en qualsevol professió, són absolutament bàsics i prioritaris. Però els metges de Barcelona, com els de la resta de Catalunya, també han estat actius i representatius socialment i política. Això, unit a la seva competència professional i científica, és el que ha fet de la medicina barcelonina no tan sols una de les més dinàmiques d'Espanya, sinó que la seva projecció internacional sigui prova inequívoca del seu alt nivell. Ningú millor que una corporació ja centenàri a pot conèixer els perills que comporta el corporativisme. És per això que el tarannà amb què el Collegi de Metges afronta el seu futur pot ser motiu de satisfacció per a tota la societat. Pera un col. lectiu la producció científica i la tasca d'assistència del qual són de p ri -merod,lantimeolra de la seva competència professional ha d'estar acompanyada d'una participació cada vegada més gran en l'esperit de progrés del país i en una més àmplia interrelació amb la societat civ il . Els desafiaments que la medicina mode rna té plantejats són múltiples. Una societat democràtica exigeix una millor preparació dels seus professionals, i els professionals d'una medicina cada vegada més científica han d'oferir garanties, però sense que la competència comporti una renúncia de la seva responsabilitat social. En aquest sentit, el tarannà obert –partidari d'una interrelació més gran amb la societat civil catalana– amb què el Col . legi de Metges de Barcelona afronta els actes commemoratius del seu centenari és la millor garantia de futur per a Barcelona i Catalunya. La Vanguardia, 1-10-94 Cent anys de servei mèdic El Col . legi de Metges de Barcelona compleix cent anys i en aquest primer segle d'existència ha esdevingut una institució clau en l'evolució de la ciutat i dels seus usos i costums sanitaris. Si, d'una banda, com altres estaments de la mateixa mena, el Col-legi va néixer amb una marcada vocació corporativa, d'una altra, resulta innegable que, al llarg dels anys, i amb els alts i baixos corresponents als difícils períodes polítics pels quals ha passat el país, la institució ha sabut incardinarse en la vida de la ciutat, hi ha projectat les seves inquietuds, l'ha ajudat decisivament en els seus avenços culturals, socials i assistencials. En camps tan diversos com el de la defensa i propagació de la llengua catalana o l'establiment d'un codi deontològic, el Col. legi de Metges de Barcelona ha tingut aportacions decisives, incorporades per sempre més al patrimoni de la ciutat. En definitiva, el Col . legi de Metges de Barcelona forma part destacada de l'entramat civil, social, que caracteritza Catalunya. Subratllar-ho és un acte de justícia i de confiança en la fortalesa del país. Avui, 2-10-94 1994 1894 Servei d'Informació Col . legial. Passeig Bonanova, 47, 1 a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4316 Title A name given to the resource Sopar commemoratiu del centenari del Col.legi de Metges de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Metges de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Salut Acció política Model social Metges Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1411/19940929d_00648.pdf 438ead55ee7264c8a3e5ad5d310f785e PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència de l'Urban Land Institute (29 de setembre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona - Barcelona es hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición, una ciudad atractiva para los negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de cualquier alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio de cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: el Financial Times. - El Financial Times, en su edición de anteayer, martes, publicaba un ránking de ciudades europeas bajo el lema: "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, Paris, Frankfurt, Bruselas, 1 �Amsterdam y Zurich. ^ Qu / a continuación se sitúe Barcelona, por delayite de Düsseldorf, Milán o Madrid, es algo Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. - La emergencia de Barcelona se sitúa, sin duda alguna, en el contexto más amplio de la importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado, más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de sus regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. 2 ckY/Vj �- En 1986, cuando la ciudad fue designada sede de los Juegos Olímpicos de 1992, teníamos ante nosotros un gran reto. Un gran reto organizativo, en primer lugar, que superamos con un éxito innegable. Pero también teníamos el reto de aprovechar esa oportunidad única para transformar urbanfsticamente la ciudad. - Y así lo hicimos, con un éxito e parable al de los Juegos pero con unas conse encías positivas para la ciudad de mucho m or alcance. Piensen que, del presupuesto tota dedicado a los Juegos, sólo el 10 % fue para ' stalaciones deportivas. - Lo que hicimos es fácil de resumir, pero mucho más complejo de materializar, dadas las dimensiones del proyecto y el escaso tiempo en que lo ejecutamos. Hicimos, en resumen, una ciudad más accesible y más habitable, con mayor calidad de vida. - Más accesible: renovamos completamente el aeropuerto, construimos 40 km de cinturones de ronda, mejoramos substancialmente nuestras telecomunicaciones (con la torre de telefónica en Montjuïc y la de Norman Foster en Coliserola), 3 �suprimimos la vía férrea que separaba una parte de la ciudad del mar, construimos un nuevo barrio (la Villa olímpica) en unos antiguos terrenos de uso industrial obsoleto, ganando 4 km de nuevas playas para el disfrute de nuestros ciudadanos. Barcelona fue justamente descrita entonces como la mayor cantera de obra civil de Europa. - La clausura de los Juegos Olímpicos abrió un interrogante para Barcelona. ¿Seríamos capaces de mantener la marcha de la ciudad hacia un futuro más competitivo? El clima de recesión económica, general en toda Europa y que se instaló entre nosotros el día después de los Juegos, pareció por un momento dar una respuesta e W l kla negativa a esta cuestión. - Pero superado el bache, y ante los indicios claros de crecimiento económico y de recuperación del empleo que se están dando entre nosotros, la respuesta a esa difícil cuestión: "Después de los Juegos, ¿qué?", parece ahora más clara y optimista que nunca. - Barcelona está embarcada actualmente en varios grandes proyectos de futuro, algunos de los 4 �cuales, según tengo entendido, tendrán ustedes la posibilidad de visitar personalmente mañana. - La reforma del Port Vell es el primero de ellos. Su conversión en un gran espacio de ocio ciudadano culminará una de las grandes operaciones que hemos realizado en los últimos años: abrir la ciudad al mar, integrar su viejo puerto a la ciudad, en la línea de lo que han hecho ciudades americanas como San Francisco, Boston o Baltimore. - Sin movernos del frente marítimo, hay en estos momentos en marcha una operación urbanística de una importancia difícil deminimizar: DiagonalMar, un proyecto que es la continuación lógica de la Villa Olímpica y que tiene una envergadura comparable. El proyecto, que lleva a cabo la empresa Kepro, de capital norteamericano, con la colaboración del arquitecto Ricar6 Bofi comprenderá usos residenciales, comerciales y terciarios, así como zonas verdes (allí se instalarán un parque marino y el zoo marino) y varios equipamientos. Esta operación permitirá "terminar" el sector norte de la ciudad de acuerdo con las directrices del plan de su ensanche moderno, diseñado por el gran ingeniero Cerdà a 5 �mediados del siglo pasado. - En el plan de ensanche de Cerdà el centro de la nueva ciudad se situaba precisamente en la plaza de las Glòries, que ustedes van también a visitar y donde el Consorcio de la Zona Franca está construyendo un centro comercial y de oficinas que significa una apuesta clara no sólo por la potencialidad de este enclave como uno de las áreas de nueva centralidad (en realidad, nunca tuvo la centralidad que le habla dado Cerdà sobre el plano), sino también por la potencialidad de la propia ciudad. - Más allá, hacia la salida norte de la ciudad, está en proyecto la gran operación de—la Sagrera, entorno a la estación de tren donde llegará, en el año 2001, el tren de alta velocidad que nos conectará no sólo con Madrid sinó también con la red europea de trenes de gran velocidad. La Sagrera tendrá también usos residenciales, comerciales y terciarios, así como un gran parque lineal, una extensa zona verde. - Pero la ciudad de Barcelona no se limita a los 100 km2 de su término municipal, ni a su 1.6 6 �millón de habitantes. Barcelona, la ciudad real, es una aglomeración metropolitana de 3.5 millones de habitantes cuya vocación es convertirse en la puerta sur de Europa, en la gran puerta de entrada del sureste asiático y, más en general, de la cuenca del Pacífico en Europa. Nosotros queremos ser la Rotterdam del Mediterráneo. - Para ello está en marcha el Plan del Delta del Llobregat, que incluye la ampliación del puerto de Barcelona (que es ya, por lo que respecta al tráfico de containers, el primero del Mediterráneo por delante de Marsella y Génova), una futura ampliación del aeropuerto (que puede absorber todavía su enorme crecimiento: ¡en muy pocos años hemos pasado de 4 millones de pasajeros anuales a 10 millones!) y la construcción de una zona de actividades logísticas, de un gran núcleo intermodal donde concurranlel tráfico marítimo, aéreo, ferroviario y de carraetera. Esta es una de las grandes apuestas de Barcelona: convertirse en el gran centro de distribución del sur de Europa. 7 �- Podría añadir, pero ya lo hace en su comentario el "Financial Times", otros dos grandes atractivos de Barcelona: en primer lugar, la calidad de vida que ofrece su clima mediterráneo, su localización geográfica, la riqueza de su arquitectura y diseño, la calidad de su oferta cultural. En segundo lugar, last but not least, sus precios, que la convierten en un sitio atractivo para los negocios. - Sin embargo, no quiero terminar mi intervención sin citar otro de los grandes objetivos de Barcelona en este momento: ser una ciudad líder en la telemática. Una ciudad accesible y competitiva es una ciudad bien comunicada. Y las autopistas de nuestro futuro inmediato no van a ser ya las autopistas para los coches y los camiones, sino las autopistas de la información. En el diseño de este futuro que es ya presente, el diálogo entre el sector empresarial y las ciudades, como nivel de gobierno más próximo a los ciudadanos, debe ser fluido y constante. Esta es una de las grandes aportaciones que Barcelona, en su desarrollo presente, ha hecho: ser un modelo de �la concertación público-privado para avanzar conjuntamente hacia mayores cotas de bienestar Y de calidad de vida en nuestras ciudades. - Es por todo ello que les renuevo mi bienvenida a Barcelona y me pongo a su disposición para contestar a sus preguntas. - Muchas graciasm 9 ��wv\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIó DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats más atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats económiques. No ho diu l'Alcalde, inó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 217 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hí un negoci. Barcelona apareixia situada en un 1 más que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam iJZúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Peró no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergència de Barcelona se situa, Oens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Peró seria injust no tenir en compte 1 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de província. Una capital de província angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats; per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Gènova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas des Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Coma exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'àrea de Barcelona és,amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la mtdernització de l'estructura econòmica, que ha de permetre una posició més sòlida en el context de la intensificació de la competència internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya ï amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El julictl de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya ei 16,5% i a la UE el 10,8%. 3 �La taxa d'atur a Barcelona era, pei- exemple, molt similar a la de França, 12,6%). Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Socl.al Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, 4a ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la clutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de Planificació estratègica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament localli ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a Amèrica Llatina. La majoria dels elements que avui sdn assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. I de ben segur que les qué tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: 4 �- Infrastructures i equipaments. L'estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importa4tíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliar i el Port i Barcelona quedarà connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanta en aquesta matèria. Voldria citar alguns dels resultats; • El trànsit internacional a 1 'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de x.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. ALxò supera en quasi 70.000 passatgers el rècord de trànsit de 1992. • En sis anys s'ha passat d'uni oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permèd que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 5 �• Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de 14 jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les lïn4es Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Això ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993, • El Port de Barcelona s'ha copsolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Peus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 30.000 de Gènova . Mereix posar-se també de rèlleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocràtica. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m4 Això ha permés que poguem oferir una relació qualitat-prèu molt avantatjosa. 6 �I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseï guit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. El proper gran repte serà, sens dubte, l'endreça i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat. - Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat,ïperó no és una ciutat cara. } No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliured esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Am$terdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mil 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaria 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tilguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per 1 quatre persones costaria l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. a ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues págineá a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majOria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'eco omia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat: substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorirjel sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitatá industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va 4onstituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de lfa ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç .'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les z nes d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de 1'Oper4ció Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de Iromoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona om a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. 9 �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importaciofs- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ï reforçar l'oferta d'espais per a activi1tats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i, probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcqlona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el iànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacionll amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació i els tractaments en diverses especialitats mèdiques. 10 �Hi ha en projecte altres campany es com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els produ ates tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi uno iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de Barcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frenkfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi acadèmic de la ciutat per captar més estudiants, professors i investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant qis esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya universitats Barcelona Centre barcelonines Universitari també, agrupa s'ha obert a les cinc les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va inugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demandes d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es convertirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residè4cies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Tutisme de Barcelona. 11 �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i ínstitucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 �FINANCIAL TIMES Aluntamenl àe Barcelona ze 2 ? SET, 199'1 aicaic^a The best cities to locate a business Rank Rank 1994 City Weighted score 1993 1994 1993 1.05 0.97 1 London 1! 2 Paris"" a 0.80 0.82 3 Frankfurt `. 3 0.64 0.69 4 Brussels 4 0.47 0.45 5 Amsterdam ; 0.35 0.39 6 Zunch -' ^ 0.25 0.29 7 \@arc,élona 10 0.24 0.24 8 Dusseldorf 0.22 0.26 9 Milan 12 0.21 0.22 10 Madrid 16 0.21 0.19 11 Geneva Manchester Munich 10 9 18 0.18 0.18 0.18 0.24 0.25 0.19 14 Benin Stockholm 14 12 0.17 0.17 0.21 0.22 16 Prague 20 0.16 0.17 7 0.15 0.15 0.15 0.15 0.15 0.26 0.19 0.20 0.16 0.12 17 Glasgow Hamburg Lisbon Lyons Warsaw 16 15 21 23 22 Budapest 19 0.13 0.18 23 Vienna 23 0.10 0.12 24 Copenhagen 22 0.09 0.15 25 Athens 27 29 20 Oslo - 0.07 0.07 0.08 - Tunn 25 0.06 0.06 0.09 0.08 0.04 0.08 Roma Moscow 26 28 This tabla is basad on interviews with 500 executives in nine EU countries. It takes into account 11 indictators, ranging from access to markets and telecommunications, to cost and availability of staff and accommodation Since Tast year's tabla, London, Paris, Frankfu rt and Brussels have consolidated their positions as the best cities in which to tocata. The southem sities of Barcelona, Milan and Madrid have all moved up. Source: European Real Eetate Monitor (Heder & ~en r, • en. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4317 Title A name given to the resource Inauguració de la Conferència del Urban Land Institute Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Financial Times: Bcn en la setena posició de la millor ciutat per posar un negoci. Reforma del Port Vell, operació urbanística a Diagonal Mar, Plaça de les Glòries, operació Sagrera. Volem ser la Rotterdam del Mediterrani. Autopistes de la informació. Qualitat de vida. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Urbanisme Competitivitat Infraestructures Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf 2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994) •rt• Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la projecció de la seva capacitat professional 1 artística els ha dut fronteres enllà. Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr. Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome- nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general, d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa ben poques setmanes. Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires, �després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els braços oberts i amb un bon èxit de públic. 1 Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets. Avellí Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim "Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part la guerra (de la qual ens ha deixat testimoni literari en el primer volum de les seves memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá. Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació irrepetible: Ramon Xirau -\71;NLAVw-- c-elebrarem el centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots, que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana que no havíem pogut conéixer, �Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992 amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic, renova aixi el seu homenatgé. Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un nivell artistic i professional altissim. Amb accents britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la història d'aquesta ciutat. �El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la paraula sàvia de Vilanova, Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau- í la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció, al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la cultura. Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més internacional. Ella, com d'altres companys de la professió, �estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici del mon teatral barceloní molt particularment, del món operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys, amb un èxit inqüestionable.1 Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves distintes professions, les seves distintes sensibilitats, les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon testimoni. Sapiguem ser-ne dignes. Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4318 Title A name given to the resource Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Ciència Biografies Model social Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000 Closas, Alberto, 1921-1994 Correa, Federico, 1924- Vilanova, Evangelista, 1927-2005 Espert, Núria, 1935- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1413/19941010d_00650.pdf 3cde178438d95a978dd6645e69def50a PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència financera internacional organitzada per l'Associació BCFE. (10 d'octubre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona. - La ciudad de Barcelona es, hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición una ciudad atractiva para las negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de un alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: El Financial Times. - En su edición del pasado 27 de septiembre, el Financial Times publicaba un ranking de las ciudades europeas bajo el lema. "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, París, Frankfurt, Bruselas, Amsterdam y Zúrich. Que a continuación se situe Barcelona, por delante de Düsseldorf, Miláno Madrid, es algo significativo. Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. �- La emergencia de Barcelonase se sitúa, sin duda, en el contexto más amplio de la:importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de las regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. - Quisiera recordar aquí la incertidumbre que suscitaba hace una década, en los medios económicos de la ciudad, la posibilidad de ver declinar el papel de Barcelona como centro financiero. Se temía que la internacionalización y la introducción de nuevas tecnologías en los mercados financieros comportara una concentración irreversible en unos pocos centros y, con ello, la desaparición de todos los demás. �- Pero Barcelona no se rindió a estas predicciones tan poco esperanzadoras. Barcelona hizo un gran esfuerzo para encontrar su lugar en el sistema europeo de centros financieros. Contra del fatalismo, Barcelona aportó imaginación, una decidida voluntad de competir abriéndose a los mercados de nuevos productos financieros e invirtiendo paraOfrédér-los --mej-~ servicioi/ 1 - i Barcelona ha conseguido, en esta primera etapa, 17- bolocarse en un lugar sólidoen el sistema europeo de I I 'centros financieros. Y quisiera remitirme de nuevo a la prensa internacional más prestigiosa. El Wall Street Journal dedicaba do g páginas a la Bolsa de if / Barcelona en su edición de 28 de julio pasado y elogiaba los esfuerzos que habían permitido situar Barcelona "on Europs'-g-Financiarigiáp -Asimismo quisiera remarcar el éxito excepcional que ha acompañado el mercado de futuros y derivados financieros de Barcelona que, en sólo cinco años, ha logrado situarse entre los cinco primeros lugares de Europa en volumen —de- --tr-an~ones de productos finacieros derivados de renta fija: más de ocho millones de contratos en el ejercicio pasado. Todo este proceso se ha desarrollado en un periodo plagado de incertidumbres en los mercados financieros internacionales y en el contexto de una competencia �cada vez mayor entre centros financieros. Se ha habido de luchar contra muchas inercias, tanto a nivel nacional como internacional. Y aún muchas pesan en contra. - La fórmula de Barcelona para este proceso se ha basado en un amplio consenso institucional y en la vertebración de un grupo de trabajo dedicado a impulsar nuevos proyectos: la Asociación Barcelona Centro Financiero Europeo. Quisiera subrayar el esfuerzo y el voluntarismo de la Asociación cuyos miembros han antepuesto a menudo el proyecto colectivo de la ciudad a los intereses legítimos de cada institución representada. - Gracias a la labor de la Asociación han fructificado otros proyectos muy significativos como la propia celebración de estas conferencias financieras internacionales, la celebración en Barcelona de la asamblea de Asociación Mundial de Mercados de Futuros el pasado mes de abril, o la inauguración oficial, el próximo ----,-,` lunes 17, de la Escuela de Negocios de la prestigiosa Universidad de Chicago. También deseo destacar la decisión del Banco Interamericano de Desarrollo de celebrar su asamblea anual en Barcelona en 1997. - Barcelona puede ya aspirar a retos más ambiciosos. Dispone de una oferta inmobiliaria para oficinas �incomparable por su calidad y competitividad, la mejor oferta formativa especializada en negocios y finanzas de España, un amplio entorno empresarial y una capacidad y eficacia organizativa reconocida mundialmente, que ha colocado a Barcelona en el cuarto lugar en el ranking mundial de ciudades organizadoras de congresos. Asimismo Barcelona tiene la firme voluntad de erigirse en ciudad líder en la revolución telemática que se aproxima a pasos agigantados. - Barcelona ofrece, en suma, eficacia, profesionalidad e imaginación. Ha sido capaz de atinar ilusiones y ofrecer resultados. Animo, pues, a las instituciones nacionales e internacionales a confiar y apostar por ella. Quisiera finalizar esta presentación expresando mil satisfación por los grandes pasos que se han dado en este período y felicitando a todas aquellas personas e instituciones que los han hecho posible. Pero \también quisiera que estas palabras sirvieran de estímulo para trabajar en nuevos proyectos, más allá de las posiciones ya afianzadas. - Muchas gracias. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4319 Title A name given to the resource V Jornades de l'Associació d'Intermediaris d'Actius Financers del Mercat de Renda Fixa i de les II Jornades de l'Associació Barcelona Centre Financer Europeu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Introducció noves tecnologies en els mercats financers. Banc Mundial i BID. Barcelona té la voluntat de ser ciutat líder en la revolució telemàtica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Finançament Competitivitat Model social Acció política Telecomunicacions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1414/19941011d_00651.pdf fc97fafb583f094932119bf6d037942f PDF Text Text 3. Proposta de paraules per a la intervenció de l'Alcalde. Autoritats, regidors i regidores, amics i amigues, Celebrar 10 anys de Consell de Seguretat Urbana a Barcelona és una fita important per a la ciutat. L'any 1983, després d'un any extremament difícil per a la seguretat ciutadana, wam haver de definir una nova política que donés resposta ràpida a la situació que vivia Barcelona en aquell moment. Calia, per començar, una radiografia precisa dels problemes de seguretat que afectaven la ciutat. I en poc temps, en un any de treball rigorósde més d'un centenar de professionals vam aconseguir una fotografia molt acurada, jo diria que gairebé exacta, del que succeïa i, el més important, unes propostes per canviar la E situació. L'"Informe Socias" va ser, com molt bé s'ha dit aquí, l'embrió, l'origen de la política de seguretat de l'Ajuntament que tindria en el Consell de Seguretat Urbana un dels seus instruments principals. �El Consell de Seguretat Urbana de Barcelona va impulsar, per primera vegada al nostre país, mecanismes de coordinació i de participació social en matèria de seguretat. Barcelona ha estat pionera a Espanya en la consolidació d'un nou model d'intervenció pública i ha estat capaç de connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania. I ho ha fet a través del diàleg i la cooperació. Amb allò que, m'atreviria a dir, constitueix l'essència de les ciutats: la participació ciutadana. L'Ajuntament ha treballat durant aquests anys al costat del Govern Civil, de la Judicatura, de la Fiscalia, dels representants dels sindicats, de les empreses, dels grups polítics, de les associacions de veïns, dels col.legis professionals. S'ha fet una molt bona feina. Si fem referència a les dades que disposem de la realitat de la seguretat a Barcelona hem de concloure que la situació ha canviat notablement. Els índexs de delinqüència ens mostren una tendència a la baixa molt esperançadora al llarg d'aquests anys. �Però això no és el més important. La sensació d'inseguretat també ha disminuït entre els ciutadans. I aquest sentiment de viure en una ciutat més segura és, també, un element de benestar de la població. Voldria aturar-me un moment en aquesta qüestió. En els darrers anys hem fet possible una sèrie d'avenços en matèria de seguretat que han incidit considerablement en la qualitat de vida dels ciutadans. Barcelona ha fet un salt extraordinari en les matèries següents: - Introducció dels principis de prevenció, solidaritat, diàleg i llibertat en la política de seguretat. Una nova perspectiva, un nou enfocament: la política de seguretat es basa en el respecte a la llibertat de tots els ciutadans i en la garantia de la seva seguretat. Per aquest ; ordre. - Acostament de la justícia als ciutadans. L'experiència dels judicis immediats -una de les herències més valuoses dels Jocs Olímpics la implantació de la qual va ser possible gràcies a la comprensió i l'impuls que vam trobar en Marga- �rita Robles- i la creació d'una Fiscalia a la Ciutat Vella. Transformacions de concepte tan profundes que han fet possible que els ciutadans confiïn més avui en les seves institucions. Acostament de les forces de seguretat a la ciutadania. Desplegament de la Guàrdia Urbana a tots els districtes. Ampliació del nombre de casernes i descentralització de les comissaries del Cos Nacional de Policia en els districtes. Creació de les Taules de Coordinació Policial. Creació dels consells de prevenció i de seguretat als districtes. La necessitat de conèixer pam a pam el territori. L'èxit de la descentralització. - L'experiència de la Ciutat Vella. - Les enquestes de victimització. L'intercanvi d'informació i de dades. El treball conjunt. I també vull fer una referència concreta a una d'aquestes transformacions que han fet possible l'èxit del nostre model. La col.laboració policial a Barcelona. Al llarg d'aquests anys hem avançat molt notablement en aquesta matèria. Hem impulsat mecanismes de coordinació i cooperació entre cossos policials 5 �que han funcionat extraordinàriament bé -les taules de coordinació policial en són el millor exemple. I el que és més important!, la policia local s'ha manifestat en tota la seva activitat com a policia amb vocació de policia ordinària. La Guàrdia Urbana és a Barcelona la policia que coneix millor el seu territori i que aprofita òptimament els seus recursos humans i organitzatius. Aquesta policia ha treballat al llarg de 10 anys en estreta col.laboració amb el Cos Nacional de Policia i ha professíonalitzat extraordinàriament els seus serveis. També, en aquesta matèria, i amb una normativa molt restrictiva, hem treballat bé. Hem estat capaços d'innovar. L'experiència de col.laboració sistemàtica plantejada a partir del Consell de Seguretat Urbana va fer més fàcil la gran operació de seguretat dels Jocs Olímpics. Però encara tenim un gran repte al davant. Durant aquests 10 anys hem assentat les bases del nostre model. Hi hem treballat tossudament i la valoració no pot ser més positiva. 6 �Però Barcelona vol més. La ciutat vol una policia local forta. Que intervingui en seguretat ciutadana, com fins ara, i en ordre públic i que també desenvolupi funcions de policia judicial. Aquesta és l'evolució possible a la qual ens porta la nostra experiència. Cal reconèixer i potenciar l'experiència de Barcelona en matèria de coordinació i col.laboració policial. Els mecanismes que els he descrit constitueixen un punt de partida per desenvolupar i estendre el model amb caràcter general a d'altres nuclis urbans. Cal resoldre la qüestió metropolitana: la ciutat real va més enllà d'on s'acaba el terme municipal de Barcelona. No em cansaré de repetir-ho perquè la realitat és tossuda i s'imposa. I la realitat ens demana cada dia més actuació i més eficàcia. El desenvolupament de lesti policies locals ha de constituir una de les bases del model de seguretat pública per a Catalunya. I ha de tenir un tractament específic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Perquè els ciutadans el que volen és seguretat. I més seguretat vol dir, com s'ha posat de manifest a Barcelona, més coordinació. Barcelona posa tota 7 �aquesta experiència a disposició dels responsables de la seguretat de l'Estat i de la Generalitat. Es en aquest marc de futur que estem desenvolupan el Ministeri de Justicia i Interior la proposta de justicia local o de pau a la gran ciutat. I estem 1 avançant molt positivamentper dotar les ciutats de més autoritat i més competències -entre les quals una policia judicial local- per resoldre els problemes més propis de la realitat urbana i per millorar la qualitat de vida a les ciutats. __ d No voldria acabar la meva intervenció sense reconèixer i agrair el treball i l'esforç dels professionals que han fet possible desenvolupar aquesta política de seguretat. Vull recordar els membres dé la Comissió Socias, els membres del Consell de Seguretat Urbana i els membres de la Guàrdia Urbana i del Cos Nacional de Policia així com els representants als consells de seguretat i prevenció dels districtes. I, finalment, reiterar el meu agraïment especial a É Margarita Robles pel treball1 que va dur a terme com a presidenta de l'Audiència de Barcelona, impulsant �decididament la posada en marxa deis judicis immediats i agrair a Ferran Cardenal -qui presid i el Consell durant vuit anys- ia Enrique de Federico la seva aportació inestimable. Sense el treball de tots el s no hauríem avançat, ni de lluny, com ho hem fet. Moltes gràcies. , t? 144- tc,)» )9( lA 1 -1/1'"A-'1D r t ( L:-G ..A'") LIA/C AJ.IS, (.?d t1 ufo-7 4,1, • UuU Cj e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4320 Title A name given to the resource Desè aniversari del Consell de Seguretat Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ministeri de Justicia i Interior. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1415/19941013d_00652.pdf a69e1c4a0dc874fb3efb921ccbb85305 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'homenatge a la Sra. Tarradellas amb motiu del seu 90è aniversari (Saló de Cròniques, 13 d'octubre de 1994) Celebrar el 90è aniversari d'una conciutadana nostra és un motiu de satisfacció. Noranta anys permeten acumular una experiència vital única i són una riquesa per a tots nosaltres. Però quan aquesta conciutadana ha estat testimoni, al costat del seu marit Josep Tarradellas, d'una part tan important i decisiva de la histbria de Catalunya, aleshores l'experiència és més transcendent i la satisfacció és més gran que mai. Antònia Maciá ha estat una figura discreta però decisiva al costat del qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-sis anys. Amb ell va poder viure la joia del retorn, enmig de l'aclamació popular, el 23 d'octu 77. Fou, sens dubte, un moment que justificava tota una vida. Per?) abans havia sofert amb ell les penalitats de l'exili, durant trenta-vuit llargs �anys. Mitja vida gairebé, doncs, a l'exili: es diu ben aviat. arradellas suportà l'exili, n'estic segur, gràcies al suport i l'estimació que va trobar en l'Antonieta i en llur filla Montserra . Ara que ni ra són entre nosaltres, l'Antonieta sap que compta amb l'estimació del qui sd ^^x ', a Í .1111.1Selliy~~D.'.tl1~' .. . ~41.~0%tiW,N.,~+S+ *y¡rov10eOMfirW.~ NRi :iR 9/Nr1''StiR9#ir[4 F5k FAMF1Ria.K^,ygp~ ..ovey...- per celebrar el seu noranta aniversari: els seus amics i tots aquells qui admirem la tenacitat i la claredat de conceptes del president Tarradellas. 0131~"Aiwz , Perquè l'Antònia Macià ha mantingut en certa manera, en aquests sis anys que fa que va enviu dar, el testimoni de l'actitud d'observador crític de la política catalana i espanyola que Josep Tarradellas va adoptar en els últims anys de la seva vida, des que va deixar la presidència de la Generalitat. Ella ens ha fet recordar sovint que avui, a Cata lunya, 's més necessària que mai una actitud crítica. Com la que va mantenir, sense complexos, el president Tarradellas, que sabia que un país r només es podia construir des de l'assumpció clara �de quina era la realitat d'aquest país, de con, s'integrava en el conjunt espanyol i de com calla guanyar, Espanya endins, el prestigi i el bon nom de Catalunya. com veieu, us seguim necessitant. ,: Antonieta, -~,~~~ , x -;,>:^: ^semorm~R...wr~101~1^~»~... : , Encara que això sigui, potser, demanar -vos massa als noranta anys, que sigui per molts anys! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4321 Title A name given to the resource Homenatge a la Sra. Tarradellas en motiu del seu 90è aniversari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Biografies Política Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Macià, Antònia Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1416/19941023d_00653.pdf 23e7e8ffb8449d9241570df4aa0d315c PDF Text Text Paraules de l'Alcalde en l'acte de celebració de "Cent anys de presència andalusa a Barcelona". Cotxeres de Sants / 23.10.94 SEÑOR PRESIDENTE DE LA CASA DE ALMERIA, SEÑOR ALCALDE DE ALMERIA Y DE OTRAS POBLACIONES DEL AREA METROPOLITANA, SEÑORES PRESIDENTES DE LAS CASAS REGIONALES Y ENTIDADES, SEÑORAS Y SEÑORAS, QUERIDOS AMIGOS Y AMIGAS: EN PRIMER LUGAR QUIERO AGRADECER EL HOMENAJE DE TODO USTEDES QUE INTERPRETO Y VALORO COMO UN RECONOCIMIENTO A TODOS LOS CIUDADANOS DE BARCELONA QUE HAN TRABAJADO DURANTE ESTOS CIEN AÑOS POR LA CONVIVENCIA. BARCELONA HA HECHO, Y SIGUE HACIENDO, UNA OFERTA SOLIDARIA A TODA CATALUÑA Y A TODA ESPAÑA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANZA DE QUE SERA BIEN RECIBIDA Y EN LA ESPERANZA DE QUE TENEMOS PROYECTOS DE FUTURO COMUNES. PERO BARCELONA HA DE SER SOLIDARIA TAMBIEN Y QUIZAS ANTES QUE NADA CON SUS CIUDADANOS, CON LOS QUE EN ELLA VIVEN, LOS QUE SUFREN Y DISFRUTAN LA CIUDAD Y LA CONSTRUYEN CADA DIA CON SU TRABAJO Y SUS ILUSIONES. TODOS SABEMOSS QUE ACTUALMENTE LA CONVIVENCIA ENTRE LOS CIUDADANOS DE BARCELONA, DE TODA CATALUÑA ES RICA, PACIFICA, Y EXENTA DE POLEMICA COMO DESDE FUERA SE NOS INTENTA HACER CREER. �MUCHAS VECES, DEMASIADAS QUIZAS, SE HA HABLADO DE LA INMIGRACION COMO UN PROBLEMA, UN DOBLE PROBLEMA. PROBLEMA EN EL ORIGEN, ES DECIR, POBREZA, MARGINACION, REPRESION SOCIAL Y POLITICA QUE OBLIGABA A LA GENTA A MARCHAR Y PROBLEMA EN EL LUGAR DE RECEPCION QUE SE VEIA AFECTADO EN SU COHESION INTERNA, EN SUS EQUILIBRIOS, EN SU CULTURA, "AMENAZADO" -SIN NINGUNA RAZON CONCRETA- POR LOS NUEVOS CIUDADANOS. ES VERDAD QUE LA INMIGRACION HA SIDO Y ES UNA PROBLEMA EN EL ORIGEN. UN INDICADOR DE GRAVISIMOS PROBLEMAS ECONOMICOS Y SOCIALES Y DE GRANDES INJUSTICIAS. LA EMIGRACION OBLIGADA NO ES JUSTA NI ES UNA EXPRESION DE LIBERTAD. ES UNA GRAN INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE NO SON LIBRES DE ELEGIR DONDE QUIEREN VIVIR Y DONDE QUIEREN TRABAJAR. UNA INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE POR NACER DONDE NACIERON TIENEN UNAS OPORTUNIDADES DISTINTAS, O, SIMPLEMENTE, TIENEN MENORES OPORTUNIDADES. AHORA BIEN, LOS CIUDADANOS ANDALUCES QUE VINIERON A BARCELONA, A CATALUNYA MUY PRONTO OS CONVERTISTEIS EN CIUDADANOS BARCELONESES, CIUDADANOS DE CATALUNYA, TRABAJANDO, VIVIENDO E INCLUSO APRENDIENDO LA LENGUA CATALANA, O HACIENDO QUE LA APRENDIESEN VUESTROS HIJOS. CREO QUE NO SERIA EXAGERADO DECIR QUE VOSOTROS ANDALUCES DE BARCELONA SOIS DOBLEMENTE BARCELONESES. LO SOIS PORQUE OS HA COSTADO MUCHO LLEGAR HASTA AQUI, HASTA SER Y SENTIRNOS PLENA- �MENTE BARCELONESES, CON EL MISMO DERECHO Y CON LAS MISMAS POSIBILIDADES QUE LOS CATALANES DE NACIMIENTO. PERO SOIS BARCELONESES, CATALANES DE UN MANERA ESPECIAL. POR SUERTE PARA TODOS, SIN RENUNCIAR A SER A LA VEZ ANDALUCES. ESTA BIEN QUE ASI SEA. ESTO OS HACE MAS COMPLETOS A VOSOTROS Y NOS ENRIQUECE MAS A NOSOTROS, LOS QUE SOLO SOMOS BARCELONESES O CATALANES. VIVIMOS EN UNA SOCIEDAD PLURAL, Y LA TOLERANCIA ES LA BASE PARA PODER PRESERVAR UNA CONVIVENCIA PACIFICA QUE HEMOS CONSEGUIDO ENTRE TODOS. CREO QUE ES ASI COMO HA DE SER. NO ES UNA EXAGERACION CALIFICAR DE EXCELENTE EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y TOLERACIA QUE HAY EN BARCELONA Y EN CATALUNYA. PARA LA GRAN MAYORIA DE NOSOTROS NUNCA HA SIDO UN PROBLEMA UNA CONVERSACION DONDE EL CATALAN Y EL ANDALUZ SE MEZCLAN. HEMOS DE HACER TODOS UN ESFUERZO PARA EXPLICAR AL RESTO DE ESPAÑA QUE EL GRADO DE CONVIVENCIA QUE AQUI HEMOS ALCANZADO CON EL ESFUERZO, A VECES, CON EL GRAN ESFUEZO, DE TODOS NO TIENE NADA QUE VER CON LA VISON QUE DESDE FUERA QUIEREN DAR. PARA TERMINAR SOLO QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS BARCELONESES ANDALUCES, CATALANES, O DE DONDE SEA QUE HAYAN NACIDO POR HACER DE ESTA CIUDAD UNA CIUDAD DONDE LA DIVERSIDAD DE CULTURAS Y LA TOLERACIA NOS DEFINEN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4322 Title A name given to the resource Cent anys de presència andalusa a Barcelona. Festival Folklòric organitzat per "La Casa de Almeria" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Immigració Societat Model social Andalusos Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1417/19941027d_00654.pdf c64c308760001d0aaa3371cdc561bce1 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en el II Simposium internacional de SEFES (27 d'octubre de 1994) LES ADMINISTRACIONS LOCALS I EL FUTUR DE LES PIMES Quina és la principal petició a les administracions públiques, que probablement subscriurien la majoria d'empresaris? No crec equivocar-me si afirmo que aquesta petició, que potser resumiria moltes d'altres, seria que es creessin les millors condicions possibles per al funcionament de les empreses. VA■14,1/d)/\41,--1 Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant en aquest sentit. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostés ni jo dubtarem: El Financial Times. cuqc,,iiit„,L.--1._ eáikiN En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Züric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. tet-V7t Cr.54PCITf e "l'Ad 1/1¿11.4.41,1 1 (jL �L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majaría de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. Ciutats que erden pes, cada dia que passa, en el conjunt del sistema de ciutats d'Europa. Ciútats degradades en l'aspecte urbanistic i mediambiental. Ciutats en les que l'atur i la marginació social no paren de créixer. Ciutats de les que la gent somia sortir. Res de tot això passa a Barcelona. Ben al contrari. L'enquesta de la UNESCO que han publicat;aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament i com el sentiment generalitzat a Barcelona és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. (Zet-it Barcelona no sha convertit en lá Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb éxit. Era un risc. El vàrem 2i �córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo í seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït uña important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya I a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexLtat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'adminístració. Cam a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha recluí-1 la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, rárea de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la, modernització de l'estructura económica, que ha de penetre una , posició més sólida en el �la competència context de la intensificació de internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de tetes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya i amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de Franca, 12,6%). Qué s'ha fet des de l'administració local de Barcelona per contribuir en tot aquest procés? Un pas transcendental va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Económic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia L les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha tet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina i que hagi estat 4 �guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local. La majoria deis elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: Infrastructures i equipaments. Lestudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt éspecialment la qualitat de les connexions internes externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millares de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliarà el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avang en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanya en aquesta matèria. Però no és la pedra el qué probablement interessarà més a un auditori empresarial -si bé és indubtable la incidència de la qualitat de l'obra en la qualitat global de la ciutat-, sinó els resultats i la seva incidència en l'activitat económica. En cito alguns: 5 �• El trànsit internacional á l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. • En sis anys sha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 7 )(le() • Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de Viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de la jornada laboral. 2s Q r "-t- • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Aixó ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993. I això superant defihitivament els greus problemes de congestió de línies que es patia fa uns anys, un problema que en el seu moment SEFES va denunciar amb contundèn cia. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es �van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també de relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els ' terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 p2. Això ha permés que poguem oferir una relació qualit a t-preu molt avantatjosa. Es difonen de vegades comentaris sobre la dificultat del mercat d'absorbir aquesta oferta. No són pas els promotors immobiliaris els qui els fan. I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliutes esterlines a Barcelona. El 7 1 �mateix trajecte a Londres bostaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Amsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Milà 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaría 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat deis de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milá 209 i a Londres 202. • El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 zA\1 j\r° dólars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. y - Sistema financer.- Fa deu anywsemblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col•locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internadional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgines a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". 8 �Aquí voldria subratllar la clara aposta de les institucions económiques de la ciutat per reforçar Barcelona en mercats financers especialitzats i orientats a les petites i mitjanes empreses. Les possibilitats en aquest camp són molt interessants atès que les PIMES constitueixen la base de la nostra estructura productiva. Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats dels països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitáts industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. �- Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importacions- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. 10 �- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat í reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Barcelona Centre Universitari.- Aspira a reforçar l'atractiu de Barcelona com a centre universitari i potenciar els intercanvis universitat-empresa. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i., probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. 11( En connexió amb la promocip turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionalE. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacional amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. Hi ha en projecte altres campanyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de �Barcelona. També está en estudi una iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. - Modernització administrativa.- En el document de propostes de SEFES que s'ha presentat per aquest simpòsium n'hi ha dues que considero molt trascendentals: • La simplificació de l'administració. És una reclamació justa i evident. L'Ajuntament de Barcelona ha col.laborat en una iniciativa de l'Institut Cerdà amb l'objectiu d'implantar la finestreta única. També s'han posat en marxa uns serveis d'atenció integrada als districtes que avancen en aquesta línia. • La implantació de judicis .ràpids en un tribunal especialitzat per a litigis comercials, segons el model que ja existia a Barcelona amb el Consolat del Mar. Barcelona s'ha convertit en pionera a Espanya en la implantació de judicis ràpids per diversos delictes. Es absolutament necessari avançar en aquesta línia d'agilització de la justícia per garantir una major seguretat jurídica en les transaccions comercials. En aquest sentit, la col.laboració de l'Ajuntament de Barcelona serà total. També seria convenient reforçar el Tribunal Arbitral que ja funciona a Barcelona, a la Llotja. 12 �Per a finalitzar, quin ha estat el paper de l'administració local a Barcelona per al futur de les PIMES? L'Ajuntament de Barcelona ha contribuït a crear més activitat a Barcelona, a augmentar els fluxos d'intercanvis, a accelerar les transformacions necessàries i a donar a conèixer la ciutat a l'exterior. Avui Barcelona és una marca que ven. És un actiu intangible que beneficia a totes les empreses de la ciutat i de la seva àrea d'influència. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4323 Title A name given to the resource Les administracions locals i el futur de les Pimes / Conferència al II Simposium Internacional de SEFES Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Model social Empreses Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf 11588dbc35a103114cd8495a35b823b2 PDF Text Text wi\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats í econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte ---A LC/2, LOIA 1 Ral7z, Enids, 1 3 mr, 1954 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el context de la intensificació de la competéncia internacional en uns mercats cada cop més oberts. 1 Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. �La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de França, 12,6%). 1 Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a América Llatina. La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: �- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria. Voldria citar alguns deis resultats: • El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000 passatgers el récord de trànsit de 1992. - En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. �• Les Rondes de Barcelona ha permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123. Això ha permés que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions el 1993. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa. �I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45. 1 • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum. A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius:1 - Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors més importants de la ciutat probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació els tractaments en diverses especialitats médiques. 10 �Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més estudiants, professors investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc universitats barcelonines també, s'ha obert a les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona. �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i institucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4324 Title A name given to the resource La projecció de la nova Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf 7f75020ce2867c7b08257c1003083e11 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Conferència sobre creixement econòmic i qualitat de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94) CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE BARCELONA L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat de Barcelona per al desenvolupament d'activitats. Els grans eixos de la política de Barcelona fóren: 1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística dels barris perifèrics: - Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les bases d'un canvi d'escala de la ciutat. - Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de capital-risc per a l'atracció d'inversions. - Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon industrial de la Zona Franca. 2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai de temps curt. Els principals objectius i resultats són: - Situar Barcelona en el mapa internacional. - Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura, esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra òptica. Crear les bases per al desenvolupament de serveis avançats a la producció. �- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona, obrint -la al mar.. - Creació de 10 noves zones !de centralitat. - Establiment de les bases de cooperació público-privada. Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge Urbà. 3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992) va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està treballant en la seva implementació. El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica. Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a projectes de desenvolupament urbà. El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç, les Universitats i el Cercle d'Economia. Els tres objectius estratègics del primer pla eren: a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macro- regió. • Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i aglomeracions metropolitanes d'arreu del món. • Vertebració de l'entorn metropolità. b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les persones. • Millora del medi ambient. • Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés. • Augmentar les oportunitats socials. • Prioritzar les infrstructures culturals. �c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa. • Creació de les infrastructures bàsiques per als serveis avançats, altres que les viàries i les de telecomunicacions. • Foment de la innovació tecnològica per al progrés de la indústria. • Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de l'àrea metropolitana. Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius: - S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat. - S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de platges i més de 300 hectàrees de zones verdes. - S'ha produït una transformació estructural important de la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels sectors més avançats i competitius. - S'han adequat les infrastructures de manera que avui en dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta turísitca, espais per a activitats productives, serveis de telecomunicacions. - Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6. El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels processos i de les persones, per garantir un desenvolupament sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social. Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als productes i serveis de la ciutat. 3 �En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són: a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional. • Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia. • Millorar l'eficiència dels serveis privats. • Millorar l'eficàcia de l'administració pública i deis serveis públics. b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona. • Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona. • Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá. c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social. • Prevenir els riscs d'augment de la desocupació. • Crear nous espais d'ocupació. • Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment de la població. • Integrar les potencialitats dels joves. • Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen en creixement. d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat económica d'àmbit internacional. • Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies. • Activitats i infrastkuctures relacionades amb les "autopistes de la infor ació". • Barcelona Centre Universitari. • Promoció de les adtivitats turístigues, fires, congressos convencions. • Sectors de salut. • Manteniment de l'activitat productiva industrial. 4 �e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional. Els escenaris prioritaris són els següents: • La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental. • Europa. • América Llatina. • Nord d'Africa. irp/granollers.con � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4325 Title A name given to the resource Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Província metropolitana - Regió 1. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Societat Benestar Social Urbanisme Competitivitat Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1420/19941109d_00657.pdf c43256e7f994c61e463c6880ef6f579b PDF Text Text 'Proposta per a la intervenció de Alcalde LA FUNDACIO ALFONS COMIN RECONEIX ENGUANY, AMB EL SEU PREMI INTERNACIONAL, UNA DE LES SITUACIONS MES COLPIDORES DEL CONTEXT INTERNACIONAL. COM EN TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES, ELS MES INDEFENSOS, ELS MES FEBLES, SON LES SEVES PITJORS VICTIMES. LA GUERRA QUE DES DE FA ONZE ANYS ESTA PATINT EL SUDAN NO ES UNA EXCEPCIO, I ELS NENS I NENES D'AQUELL PAIS ENS HAN DE FER VEURE, UNA VEGADA MES, LA NECESSITAT DE POSAR TOTS ELS MECANISMES AL NOSTRE ABAST PER AFAVORIR LA PAU. EL TESTIMONI D'AKOUL THIIK NO HA DE CAURE EN EL BUIT, I L'HEM DE PRENDRE COM UN CRIT A LA SOLIDARITAT. SOLIDARITAT. AQUESTA ES LA PARAULA QUE HA DE CONVERTIR-SE EN UN COSTUM I QUE MAI NO HEM DE DEIXAR QUE ESDEVINGUI RUTINARIA. LA SOLIDARITAT L'HEM DE FER EFECTIVA AQUI, A LA CIUTAT I AL PAIS, PERO TAMBE LLUNY D'AQUI, AMB TOTS ELS PAISOS QUE HO REQUEREIXIN. AQUESTA SOLIDARITAT HA DE SER UN COMPROMIS DE TOTS, DE CADASCU DE NOSALTRES. BARCELONA S'HA CARACTERITZAT DES DE SEMPRE PER UN TARANNA OBERT EN EL QUALS ELS CONCEPTES DE PLURALITAT I TOLERANCIA TENEN UN LLOC RELLEVANT I SON LA BASE DE LA CONVIVENCIA. �HEM DE SER CAPAÇOS DE DONAR, A TOTS AQUESTS CONCEPTES, UN SENTIT AMPLI QUE DEPASSI ELS AMBITS LOCALS, REGIONAL O NACIONAL I SUPERI LES FRONTERES. EN UN MON CADA VEGADA MES INTERNACIONALITZAT, LA CONVIVENCIA NOMES ES POSSIBLE SI INCLOU LA GENT D'ALTRES PAISOS. AQUESTA GENT, COM ELS NENS I NENES DEL SUDAN QUE AVUI RECONEIXEM, TENEN EL MATEIX DRET A LA CIUTADANIA QUE TOTS NOSALTRES. I QUAN DIEM NOSALTRES INCLOEM TOTES AQUELLES PERSONES D'ALTRES CULTURES I D'ALTRES INDRETS QUE, PER RAONS DIVERSES, HAN DECIDIT O HAN HAGUT DE VIURE EN LES NOSTRES SOCIETATS. SOVINT EL DRET A LA CIUTADANIA PASSA PER LA MES BASICA SUPERVIVENCIA. NOSALTRES ENS HEM DE COMPROMETRE A CONTRIBUIR A FER-LA POSSIBLE. EN LES ULTIMES SETMANES ESTEM ASSISTINT A UN INTENS DEBAT SOBRE L'ATENCIO QUE LES ADMINISTRACIONS PAREN A LA COOPERACIO INTERNACIONAL. UN XIFRA, LA DEL 0'7%, ESTA CONCENTRANT BONA PART D'AQUEST DEBAT. LA DEL 0'7% ES UNA BONA REFERENCIA, I, DE FET, { L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DEDICA AQUEST PERCENTATGE DELS CAPITOLS II i IV DEL SEU PRESSUPOST A LA COOPERACIO I L'AJUDA HUMANITARIA. HEM D'ANAR, PERO, MES ENLLA I AMPLIAR EL DEBAT A L'AMBIT GLOBAL DE LA COL.LABORACIO AMB TERCERS PAISOS. LA DE LA COOPERACIO INTERNACIONAL ES UNA RESPONSABILITAT DE TOTHOM . LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES HEM DE DONAR-NE EXEMPLE, I NOSALTRES, DES DE L'AJUNTAMENT, LES NOSTRES POSSIBILITATS. INTENTEM FER-HO EN LA MESURA DE �EN AQUEST SENTIT, INICIATIVES COM LA COOOPERACIO ESPECIFICA AMB BOSNIA I HERCEGOVINA, EL SUPORT ALS REFUGIATS DE RUANDA O, MES AMPLIAMENT, EL PROGRAMA BARCELONA SOLIDARIA, SON EXEMPLES BEN CONCRETS D'UN COMPROMIS QUE ESTEM DECIDITS A MANTENIR. DEMA MATEIX ENS VISITARA L'ALCALDE DE SARAJEVO, AL QUAL SE LI LLIURARA UN TELEFON SATEL.LIT QUE PERMETRA RECUPERAR LA COMUNICACIO TELEFONICA DE SARAJEVO AMB RESTA DEL MON A TRAVES D'UN NUMERO DE TELEFON DE BARCELONA. AMB LA CAPITAL DE BOSNIA HEM COL.LABORAT MOLT ACTIVAMENT, FENT-HI ARRIBAR AJUT HUMANITARI, DONANT-}HI SUPORT MATERIAL I SANITARI I ATENENT ALGUNES DE LES SEVES NECESSITATS. LA DE SARAJEVO ES UNA MOSTRA DE LES POSSIBILITATS QUE PODEN SORGIR QUAN UNA CIUTAT PREN CONSCIENCIA DE LES NECESSITATS D'UNA ALTRA CIUTAT O D'UN ALTRE r PAIS. LES CIUTATS, COM QUE PARLEM EL MATEIX LLENGUATGE, SOM SOVINT MES AGILS EN LA COOPERACIO QUE NO HO SON LES RELACIONS D'ESTAT A ESTAT. SOM MES A PROP DELS CIUTADANS, DE LA SOCIETAT CIVIL. EN AQUESTA PRESA DE CONSCIENCIA HI JUGUEN UN PAPER FONAMENTAL LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTAL. LA SEVA FEINA ES IMPRESCINDIBLE, I ENS HA DE FER VEURE QUE LA COOPERACIO, PER PROPIA DEFINICIO, EXIGEIX APLEGAR ESFORÇOS,i000RDINAR-LOS I POSAR-LOS A LA PRACTICA. �La Guia d'ONGs ES EN AQUEST CONTEXT QUE HEM DE VEURE LA GUIA D'ONGs DE BARCELONA QUE AVUI PRESENTEM. AQUESTA GUIA HA ESTAT ELABORADA PEL PROGRAMA DE COOPERACIO INTERNACIONAL I ACCIO HUMANITARIA, "BARCELONA SOLIDARIA", DE L'AJUNTAMENT. EL SEU OBJECTIU ÉS EL D'OFERIR UNA EINA D'INFORMACIO TANT PER A LES PROPIES ONGS COM PER A LES PERSONES O ENTITATS INTERESSADES EN LA COOPERACIO I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL. LA GUIA RECULL AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE AQUEST ANY ESTAN DUENT A TERME PROJECTES DE COOPERACIO PER AL DESENVOLUPAMENT EN ELS PAISOS DEL TERCER MON I QUE TENEN LA SEVA SEU A BARCELONA. AQUEST HA ESTAT EL CRITERI SEGUIT PER LA REALITZACIO DE LA GUIA D'ENGUANY, COM A RESULTAT DEL QUAL HI SON PRESENTS 51 ONGS. L'ANY QUE VE EN FAREM UNA ALTRA QUE INCLOURA AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE DUEN A TERME CAMPANYES DE SENSIBILITZACIO I INFORMACIO. �BARCELONA S'HA CARACTERITZAT TRADICIONALMENT PER UN FORT MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I QUE EN L'ACTUALITAT ESTA BEN CONSOLIDAT. BARCELONA VIU UNA EFERVESCENCIA ASSOCIACIONISTA QUE EN ELS ULTIMS ANYS S'HA POSAT DE MANIFEST EN LA XARXA D'ONGS QUE HAN SORGIT COM A RESPOSTA A LA CADA VEGADA MAJOR CONSCIENCIACIO DEL CIUTADA EN TEMES D'AJUDA I COOPERACIO ALS PAISOS MENYS DESENVOLUPATS. AMB AQUESTA GUIA QUE PRESENTEM VOLEM REFLECTIR TAMBÉ AQUEST MOVIMENT CIUTADA DE COOPERANTS, DE VOLUNTARIAT I DE PARTICIPACIO EN ELS PROGRAMES DE COOPERACIO, QUE SON TESTIMONI DE LA INICIATIVA DE LA GENT DE LA NOSTRA CIUTAT. LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT ÉS SEGUIR EN AQUESTA LINIA CONTINUANT AMB PROGRAMES DE COOPERACIO INTERNACIONAL AIXI COM D'ESTRETA COL • LABORACIO AMB LES ONGS DE BARCELONA. MOLTES GRACIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4326 Title A name given to the resource Lliurament Premis Internacionals Alfons Comin Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Comín, Alfonso C. (Alfonso Carlos), 1932-1980 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1421/19941117d_00658.pdf 1a58b131523270874f602dec35026bb8 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ PER AL BRINDIS DEL SOPAR DEL 75 ANIVERSARI DEL SALÓ DE L'AUTOMÒBIL ES UN HONOR PODER DIRIGIRME A UNA REPRESENTACIÓN TAN NUTRIDA DE UN SECTOR TAN TRASCENDENTAL EN NUESTRA ECONOMÍA COMO EL DE LA AUTOMOCIÓN, Y AGRADEZCO SINCERAMENTE QUE HAYAN QUERIDO ACOMPAÑARNOS EN UNA CELEBRACIÓN TAN SIGNIFICATIVA PARA BARCELONA COMO ESTE 75 ANIVERSARIO DEL SALÓN DEL AUTOMÓVIL. HOY BARCELONA ES UNA CIUDAD MUY BIEN POSICIONADA EN EL CONTEXTO EUROPEO. HACE UNAS SEMANAS EL FINANCIAL TIMES SE HACÍA ECO DE UN ESTUDIO INDEPENDIENTE QUE SITUABA BARCELONA EN EL SÉPTIMO LUGAR NTRE LAS CIUDADES EUROPEAS MÁS ATRACTIVAS PARA INSTALAR UN NEGOCIO. POSTERIORMENTE SE HAN DADO A CONOCER LOS RESULTADOS DE UNA ENCUESTA ENCARGADA POR LA UNESCO QUE CONCLUÍA QUE BARCELONA ES, JUNTO CON DUBLÍN, LA CIUDAD QUE MÁS SATISFACE A SUS CIUDADANOS. MUCHOS DE USTEDES PUDIERON CONOCER LA BARCELONA OLÍMPICA EN 1992, MODELO DE IMAGINACIÓN, ORGANIZACIÓN Y CALIDAD. UNOS JUEGOS DE LOS QUE LA CIUDAD SUPO SACAR PROVECHO PARA REALIZAR LA QUE HA SIDO, CON TODA PROBABILIDAD, LA MAYOR OPERACIÓN DE TRANSFORMACIÓN URBANA REALIZADA EN EUROPA EN LAS ÚLTIMAS DÉCADAS. 1 BARCELONA ES HOY UNA CIUDAD EFICIENTE Y PRODUCTIVA, QUE MANTIENE UN RENOVADO ÍMPETU DE TRANSFORMACIÓN Y MODERNIZACIÓN. UNA CIUDAD QUE SE CONSOLIDA COMO EL CENTRO NEURÁLGICO DEL SUDOESTE DE EUROPA Y DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL, UNA DE LAS REGIONES CON MÁS POTENCIAL DE CRECIMIENTO DEL CONTINENTE. �BARCELONA ES, EN FIN, UNA CIUDAD CON UNA PROFUNDA VOCACIÓN DE PROYECCIÓN EUROPEA Y NEXO PRIVILEGIADO DE UNIÓN CON LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, DE AMÉRICA Y DE ASIA. AL IGUAL QUE HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA CIUDAD, HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA ECONOMÍA. LA COMPETITIVIDAD DE LA CIUDAD ESTIMULA LA COMPETITIVIDAD DE LAS EMPRESAS EN UNA SINERGIA QUE REPERCUTE POSITIVAMENTE EN TODA LA ECONOMÍA. EL PROCESO DE MODERNIZACIÓN SEGUIDO EN LA INDUSTRIA DEL AUTOMÓVIL HA SIDO, EN ESTE SENTIDO, PARADIGMÁTICA. AQUÍ QUISIERA CITAR COMO EJEMPLO EL HECHO QUE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS ' DE COMPONENTES PARA LA AUTOMOCIÓN PRESENTAN LOS NIVELES DE PRODUCTIVIDAD MÁS ALTOS DEL MUNDO, COMO HA SIDO PUBLICADO RECIENTEMENTE EN LA PRENSA INTERNACIONAL (THE ECONOMIST DE 5 DE NOVIEMBRE). BARCELONA ES UNA CIUDAD QUE HA SABIDO DAR RESPUESTAS IMAGINATIVAS Y RESPONSABLES A LOS RETOS DE FUTURO. BARCELONA SABE QUE EL SECTOR DE LA AUTOMOCIÓN TIENE FUTURO Y ESTÁ DISPUESTA A APOSTAR POR ÉL. ÉSTE ES UN SECTOR CLAVE DE NUESTRA ECONOMÍA Y' QUEREMOS POTENCIAR LAS VENTAJAS COMPARATIVAS QUE SUPONEN NUESTRA EXPERIENCIA, LA RIQUEZA DE NUESTRO ENTRAMADO PRODUCTIVO Y LA POTENCIALIDAD DE NUESTRA SITUACIÓN GEOGRÁFICA Y DE NUESTRAS COMUNICACIONES. I ESPECIALLY WELCOME THE ± PRESENCE OF SO MANY REPRESENTATIVES OF THE CAR INDUSTRY WHO HAVE COME HERE FROM EUROPE AND THE REST OF° THE WORLD. BARCELONA'S INTERNATIONAL AUTOMOBILE FAIR HAS BEEN A REGULAR MEETING POINT FOR MOST OF YOU. THE 75TH ^ ■NNIVERSARY OF THIS EVENT IS THE PROOF OF THE STRONG COMMITMENT OF THE CITY OF BARCELONA TO ITS MOTOR INDUSTRY . I AM EXTREMELY GLAD TO RENEW THESE LINKS WITH YOU ALL. € THANK YOU VERY MUCH. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4327 Title A name given to the resource Sopar oficial en motiu del 75è aniversari del Saló Internacional de l'Automòbil Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran saló, Palau Nacional Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Competitivitat Acció política Model social Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1422/19941123d_00659.pdf 854c5adc3c1e5d445523be6850c3d9b5 PDF Text Text Data: 22/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció en la cloenda del seminari "Los medios y la convergencia tecnológica en Europa" (Madrid, 23 de novembre de 1994) - La intervenció de l'Alcalde té lloc en el marc de la cloenda del seminari, en què prendran la paraula el president de l'Asociación de Periodistas Europeos, Carlos Luis Alvarez, i la secretària general de Comunicacions del MOPTMA, Elena Salgado. - El seminari va ser obert dilluns per Cándido Velázquez, president de Telefònica i membre de la comissió Bangemann, així com pel director general d'Eunet i un membre del gabinet Bangemann (cf el programa adjunt). En una de les sessions també hi ha intervingut Joan Majó. - De cara a la seva intervenció, se suggereix a l'Alcalde de tenir en compte els elements següents: - EN EL CURSO DE ESTE SEMINARIO HAN TENIDO YA LA OPORTUNIDAD DE CONOCER CON CIERTO DETALLE LAS PROPUESTAS CONTENIDAS EN EL INFORME QUE ELABORÓ LA COMISIÓN BANGEMAN -DE LA QUE TUVE LA SATISFACCIÓN DE FORMAR PARTE EN MI CONDICIÓN DE VICEPRESIDENTE DE POLIS- PARA DESARROLLAR EL CAPÍTULO DE LAS TELECOMUNICACIONES DEL LIBRO BLANCO DE JACQUES DELORS. - EL LIBRO BLANCO DE DELORS, O MÁS PROPIAMENTE EL LIBRO BLANCO SOBRE EL CRECIMIENTO, LA COMPETITIVIDAD Y EL EMPLEO, TIENE EL INMENSO MÉRITO DE CENTRARSE EN LAS GRANDES CUESTIONES QUE DETERMINARÁN EL FUTURO DE LA UNIÓN EUROPEA ASÍ COMO SU CAPACIDAD, A LOS OJOS DE SUS CIUDADANOS, DE SER UNA FUENTE DE BIENESTAR, PROGRESO Y CREACIÓN DE EMPLEO. SIN UNA APUESTA DECIDIDA POR LA CREACIÓN DE REDES DE TRANSPORTE, DE ENERGÍA Y DE TELECOMUNICACIONES, EUROPA PUEDE PERDER UNA BUENA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PARTE DE LA POTENCIALIDAD QUE LE OTORGA LA PROPIA EXISTENCIA DEL MERCADO ÚNICO Y DE LA UNIÓN PorAncA -QUE PRONTO SE VERÁN AMPLIADOS A QUINCE O, COMO ES DE ESPERAR, A DICIESES PAISES. - LAS PROPUESTAS DE LA COMISIÓN BANGEMANN -QUE FUERON PRESENTADAS EN LA CUMBRE COMUNITARIA QUE SE CELEBRÓ EN CORFÚ - A FINES DE JUNIO PASADO- INTENTAN ABARCAR UNA SERIE DE OBJETIVOS • MACROECONÓMICOS, TALES COMO UNA MAYOR COMPETITIVIDAD INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓN DE LA CREACIÓN DE EMPLEO Y NUEVAS FORMAS ,) DE ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO, MEJORAS EN LA CALIDAD DE VIDA Y EN EL MEDIO AMBIENTE. ESTOS OBJETIVOS INCLUYEN TAMBIÉN UNA RESPUESTA A LAS NECESIDADES SOCIALES Y UNA MAYOR EFICACIA EN LA PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS. - LAS PROPUESTAS PRIORITARIAS SE DIVIDEN EN DOS GRUPOS, SEGÚN SU DESTINATARIO FINAL. EL PRIMER GRUPO SE REFIERE AL MERCADO INTERNO Y LAS APLICACIONES INTERACTIVAS Y LAS TRANSACCIONES DERIVADAS DE LA TELE-COMPRA, LAS TRANSFERENCIAS BANCARIAS Y EL OCIO; EL SEGUNDO GRUPO HACE REFERENCIA, POR SU PARTI, A LAS APLICACIONES EN LAS EMPRESAS Y LAS APLICACIONES SOCIALES O RELACIONADAS CON EL EMPLEO. - EL GRAN DESAFIO PARA LA SOCIEDAD DELA INFORMACIÓN DEPENDERÁ DE NUESTRA CAPACIDAD DE INTRODUCIR, EXPERIMENTAR Y DESARROLLAR A GRAN ESCALA ESTAS NUEVAS APLICACIONES. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DEBEN SER VISTAS COMO UN MEDIO PARA MEJORAR LA EFICACIA Y COMO UNA VÍA PARA CREAR NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LOS CIUDADANOS. LA TECNOLOGÍA DE LA INFORMACIÓN NO SÓLO ES APLICABLE DE FORMA PASIVA AL MODO DE OPERAR DE UNA EMPRESA, SINO QUE ES TAMBIÉN UN CATALIZADOR PARA UNA REORGANIZACIÓNMÁS AMPLIA. - LAS ORGANIZACIONES -EMPRESAS, INSTITUCIONES- DEBEN SER COMPLETAMENTE RENOVADAS, Y ELLO SERÁ POSIBLE GRACIAS A LA DIFUSIÓN 7.11_1,}} / L DE ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. A PRINCIPIOS DEL PASADO VERANO, EN EL CURSO DE LA CONFERENCIA EURO4IUDADES-EUROEMPRESAS QUE ORGANIZAMOS EN BARCELONA, LOS QUE TENEMOS RESPONSABILIDADES DE GOBIERNO EN LAS CIUDADES PREGUNTAMOS A LOS EMPRESARIOS QUÉ PRODUCTOS QUERÍAN DESARROLLAR PARA NUESTROS CIUDADANOS, Y LES 2 L ut,,-;_ �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EXPUSIMOS NUESTRAS DEMANDAS PARA HACER COMPATIBLES ESTA OFERTA DE PRODUCTOS CON UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA Y CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE URBANO, LOS EMPRESARIOS EUROPEOS NOS RESPONDIERON PIDIÉNDONOS A LOS ALCALDES CUÁL ERA LA CAPACIDAD DE LAS CIUDADES PARA DESARROLLAR REDES. - LOS TRES TEMAS DE LA CONFERENCIA -EL COCHE URBANO, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN Y LA GESTIÓN DE LOS RESIDUOS- SON LEMAS FUNDAMENTALES PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. POR LO QUE RESPECTA AL SEGUNDO TEMA, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN DEBEN PERMITIR UN ACCESO ÁGIL, RÁPIDO Y MAYORITARIO A LA INFORMACIÓN, DEBEN ASIMISMO PERMITIR DIBUJAR LA UTOPIA DE UNA SOCIEDAD MÁS LIBRE, EN TANTO EN CUANTO SERÁ UNA SOCIEDAD MÁS INFORMADA Y UNA SOCIEDAD MÁS DESCENTRALIZADA, DONDE EL PODER DE DECISIÓN FACILITADO POR UN MAYOR ACCESO A LA INFORMACIÓN- ESTARÁ MÁS PRóX1Iv10 AL CIUDADANO. - ESTE NUEVO SALTO ADELANTE TECNOLÓGICO, QUE TENDRÁ UNAS REPERCUSIONES INNEGABLES SOBRE NUESTRA SOCIEDAD, NO DEBERÍA CONFIARSE ÚNICAMENTE AL LIBRE JUEGO patisERcpwo, POR CUANTO DEBEN TENERSE MUY EN CUENTA SUS IMPLICACIONES SOCIALES Y TERRITORIALES -Y, MUY EN PARTICULAR, EL ACCESO DEMOCRÁTICO. A_ LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA TRANSMISIÓN DE DATOS. ES AQUÍ DONDE LAS CIUDADES TENEMIS MUCHO QUE PUESTO QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN LAS CIUDADES. - SE HABLA MUCHO DE LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, PERO NO DEMASIADO DE SUS CALLES. DEBEMOS LLEGAR A LAS PUERTAS Y A LAS ESCALERAS DE LOS CIUDADANOS. PARA CONSEGUIRLO, DEBEMOS TRABAJAR CONJUNTAMENTE. LAS AUTOPISTAS ESTÁN ENCIMA DE LAS REDES, PERO HAY QUE CREAR PRODUCTOS QUE SEAN REALMENTE VIABLES. Es POR ELLO QUE, MÁS QUE DE AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, ES IMPORTANTE HABLAR DE SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN. - LA COMISIÓN BANGEMANN ESTABLECIÓ ALGUNAS OBLIGACIONES PARA LOS CONSUMIDORES Y PARA MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA. EL TELETRABAJO AYUDARÁ A PROMOVER LAS CONEXIONES: ELECTRÓNICAS CON EL MUNDO 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROFESIONAL, CON INDEPENDENCIA DEI4 SISTEMA UTILIZADO. EN ESTE SECTOR SURGEN ALGUNOS PROBLEMAS DERIVADOS DEL HECHO QUE LAS POSIBILIDADES DE CONEXIÓN SON TODAVÍA ESTRECHAS, Y QUE TENDRÁN UN EFECTO INDIRECTO SOBRE LA LEGISLACIÓ$ LABORAL Y DE LA SEGURIDAD SOCIAL. EL APRENDIZAJE A DISTANCIA EX/0E LA CREACIÓN DE CENTROS DE ENSEÑANZA A DISTANCIA (COMO ACABA DE OCURRIR EN CATALUÑA CON LA CREACIÓN DE LA UNIVERSITAT OBERTA OA DISTANCIA) PARA EL PÚBLICO, LAS GRANDES EMPRESAS Y LAS ADMINISTR4CIONES PÚBLICAS. IRÁ SERVICIOS - UNA RED DE BANDA ANCHA Y ALTA DEFINICIÓN TRANSMITIRÁ MULTIMEDIA INTERACTI VOS Y CONECTARÁ SIN RESTRICCIONES UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN EN TODA EUROPA. SISTEMAS TELEMÁTICOS DE ALCANCE EUROPEO DIRIGIRÁN EL TRÁFICO POR CARRETERA • 1 Y OTROS SERVICIOS DE TRANSPORTE. ESAS IDEAS SON SIMILARES A LAS DESARROLLADAS POR LA RED POLIS IY EN EL PROGRAMA GAUDI (GENERALIZED ADVANCEI) URBAN DISTRIBUTING INSTRUMENTS), QUE FUE LANZADO EN BARCELONA. - BARCELONA, DESDE LA RECUPERACIÓN DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL, SE HA DESTACADO POR SU CAPACIDAD DE REILEXIÓN ACTIVA SOBRE EL HECHO URBANO, Y POR SU CAPACIDAD DE GENERAR PROPUESTAS DE FUTURO PARA NUESTRAS CIUDADES. EL "MODELO" BARCELONA, QUE CISTRALIZÓ ENTORNO A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, CONSTITUYE UNA CÁPUESTA POR LA CIUDAD COMO SITIO 1DE DIÁLOGO Y DE CREACIÓ1517■9 BARCELONA NO HABLA-DE LOS PROBLEMAS DE LAS CIUDADES, SINO DE c¿My----CONTRIBUIR, DESDE SU PROPIA EXPERIENCIA, A HALLAR LAS SOLUCIONES A ESTOS PROBLEMAS -UNA SOLUCIONES QUE SON, BÁSICAMENTE, URBANAS- Y A AFRONTAR LOS NUEVOS RETOS QUE LA TEPNOLOGIA PONE ANTE NOSOTROS. AL CA 1_ / fl A 2 11 NOV N ,........... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4328 Title A name given to the resource Paraules de cloenda del seminari “Los medios y la convergencia tecnológica en Europa” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Mitjans de comunicació Relacions Internacionals Competitivitat Societat de la informació Acció política Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1423/19941124d_00660.pdf 8df420273157b9433a891a8579c8a15c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 24/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Participació en el III Congrés de Responsabilitat Civil. De cara a la participació de l'Alcalde al 3r Congrés de Responsabilitat Civil s'escau informar del següent: La inauguració del III Congrés de Responsabilitat Civil anirà a càrrec del degà del Col.legi d'Advocats, Eugeni Gay, i del vocal del Consell General del Poder Judicial i magistrat del Tribunal Suprem, Joan. A. Xiol. Després d'aquestes intervencions Eugeny Gay donará la paraula a l'Alcalde perquè presenti la seva ponencia sobre el projecte de justicia municipal a la Carta Municipal. Els organitzadors han sol.licitat que, atesa la diversa procedencia deis assistents, la ponencia de l'Alcalde sigui en castellà i no tingui una extensió de més de mitja hora. Aquest Congrés, que organitza el Col legi d'Advocats en coliaboració amb les principals entitats asseguradores del país, se celebra anualment i reuneix un gran nombre de participants, tots ells advocats i tècnics de companyies d'assegurances. Enguany está prevista la partipació de més de 800 persones d'arreu de l'estat i el programa preveu set sessions de carácter tècnic (vid, programa en annex 1). PONENCIA DE L'ALCALDE: PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ EN LA. CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, COMPETENCIA, ORGANIZACION Y FUNCIONAMIENTO DE LA JUSTICIA MUNICIPA L. ES UNA SATISFACCION PRESENTAR HOY ANTE USTEDES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ QUE PROPONE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA YA QUE SE TRATA DE UNA PROPUESTA LARGAMENTE DEFENDIDA POR BARCELONA. EN ESTOS MOMENTOS, LA PROPUESTA DE IMPULSAR LA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CUENTA CON UN AMPLIO APOYO DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR Y ME CONSTA QUE EXISTE LA VOLUNTAD DE PONERLA EN CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MARCHA NO SÓLO EN BARCELONA SINO TAMBIEN EN OTROS GRANDES NUCLEOS URBANOS. ESTOY SEGURO DE QUE EL PROYECTO , DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD LES INTERESARA EN LA MEDIDA QUE LA RESPONSABILIDAD CIVIL ES UNA DE LAS MATERIAS OBJETO DE ACTUACION DE ESTA JUSTICIA Y EN LA MEDIDA QUE INTRODUCE UNA NUEVA PERSPECTIVA PARA AGILIZAR LOS PROCESOS JUDICIALES QUE SE DERIVAN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA EN LAS GRANDES CONCENTRACIONES URBANAS. LA RECLAMACION DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL POR LA VIA JUDICIAL ES, SIN DUDA, UNA DE LAS PRACTICAS QUE MAS SE ESTA DESARROLLANDO EN NUESTRO PAIS EN LOS ULTIMOS AÑOS. EN OTROS PAISES, COMO LOS ESTADOS UNIDOS O ALEMANIA Y FRANCIA, ESTA PRACTICA ESTA MUY EXTENDIDA Y TANTO LOS PROFESIONALES DEL DERECHO COMO LAS ADMINISTRACIONES DISPONEN DE SISTEMAS MAS AGILES QUE GARANTIZAN UNA RESOLUCION MAS RAPIDA DE LOS CONFLICTOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE LA PROPUESTA DE IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO ESTA CONTEMPLADA EN EL TEXTO DE LA CARTA MUNICIPAL, LA CARTA MUNICIPAL, QUE APROBO EL CONSEJO PLENARIO DEL AYUNTAMIENTO EL 20 DE MAYO PASADO, SERA EN UN FUTURO LA LEY ESPECIAL DE BARCELONA TODA VEZ QUE LA COMISION MIXTA AYUNTAMIENTO-GENERALITAT EMITVUN DICTAMEN SOBRE EL TEXTO Y ESTE SEtk ELEVADO AL CONSEJO EJECUTIVO DE LA GENERALITAT Y A SE APRUEBE EL TEXTO EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA. ./E7 LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA ES NECESARIA POR LA PROPIA TRADICION DE AUTOGOBIERNO DE LA CIUDAD. ES LA LEY QUE PERMITIRA, SIN DUDA, PROFUNDIZAR EN LA AUTONOMIA LOCAL Y QUE FACILITARA LOS INSTRUMENTOS PARA ENCONTRAR SOLUCIONES ESPECIFICAS A LA REALIDAD Y AL GOBIERNO DE BARCELONA. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona vt3 GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA , EN TANTO QUE UNA DE LAS PRINCIPALES CIUDADES DEL PAIS Y EN TANTO QUE REFERENCIA EUROPEATD NECESITA DE UN TEXTO ARTICULADO QUE PERMITA LLEVAR A CABO SU PROPIO MODELO DE CIUDAD. EN LOS ULTIMOS AÑOS SE HA DEMOSTRADO QUE EL NIVEL MAS PROXIMO A LOS CIUDADANOS ES EL QUE EN MAYOR MEDIDA ESTA DANDO SOLUCION A LAS DEMANDAS CONCRETAS DE MEJORA DE LA CALIDAD DE VIDA ES E- QUE LA CARTA MUNICIPAL ES E:tc;f6111-0 1 (7-) NECESARIA:PARA GARANTIZAR LA INOVACION Y MEJORA DE LOS SERVICIOS PUBLICOS Y PARA APROXIMAR LA ADMINISTRACION AL CIUDADANO. ASy/ zIst,-E-STE--tbi~0 ;DEBE INTERPRETARSE LA PROPUESTA DE iis 7 IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO QUE PERMITA RESOLVER CON MAYOR AGILIDAD LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA QUE SE MANIFIESTAN EN LAS CIUDADES. ANTES DE EXPONERLES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CON DETALLE, ME GUSTARIA HACER UNA BREVE REFERENCIA HISTORICA A COMO SE HA REGULADO LA JUSTICIA MUNICIPAL EN NUESTRO PAÍS A LO LARGO DE ESTE SIGLO. 1. ANTECEDENTES HISTÓRICOS. LA JUSTICIA DE PAZ EN ESPAÑA SE HA MODIFICADO A LO LARGO DE ES'rE SIGLO DE ACUERDO CON LA TRANFORMACION POLITICA DEL ESTADO. NO FUE HASTA LA APROVACION DE LA CONSTITUCIÓN DE CÁDIZ EN 1812 QUE SE ESTABLECIERON LAS BASES DE LA JUSTICIA MUNICIPAL. EL TEXTO DETERMINABA QUE LOS ALCALDES DE CADA POBLACIÓN PODIAN ACTUAR COMO JUEZ CONCILIADOR PARA RESOLVERQUE1..)–OS PEQUEÑOS CONFLICTOS DERIVADOS DE LA CONVIVENCIA IUDADANA. ESTA COMPETENCIA SE MANTUVO INCLUSO ;CUANDO EN 1834 SE CREARON LOS PARTIDOS JUDICIALES Y FUE ATRIBUIDA A JUECES PROPIOS LA FUNCIÓN JUDICIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1870 CONSTITUYÓ UN NUEVO AVANCE lowi t1,0 i'•...Y4a). EL ARTICULADO CONTEMPLABA LA JUSTICIA COMO PODER INDEPENDIENTE DEL LEGISLATIVO Y EL EJECUTIVO Y RECOGÍA BUENA PARTE DE LAS ASPIRACIONES DEMOCRÁTICAS DEL MOVIMIENTO DE 1868. PODEMOS AFIRMAR QUE ESTA LEY SITUO LA ORGANIZACIÓN JUDICIAL ESPAÑOLA AL NIVEL QUE LE CORRESPONDÍA EN UN ESTADO LIBERAL DEMOCRÁTICO. CON TODO , LA JUSTICIA MUNICIPAL SE DESVINCULO DE LOS AYUNTAMIENTOS, YA QUE A PARTIR DE ENTONCES SUS TITULARES FUERON NOMBRADOS POR LAS AUDIENCIAS TERRITORIALES (SISTEMA QUE SE MANTUVO EN LA LEY DE JUSTICIA MUNICIPAL DE 5 DE AGOSTO DE 1907). EL SISTEMA CACIQUIL Y DICTATORIAL IQUE SE INSTAURÓ EN NUESTRO PAIS DESPUES DEL PERIODO DE LA RESTAURACION IMPIDIO QUE SE DESARROLLARA UN AUTÉNTICO PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE QUE FACILITARA EL DESARROLLO DE LA JUSTICIA DE PAZ CON GARANTÍAS DE IMPARCIALIDAD Y EQUIDAD. NO FUE HASTA LA APROVACION DE 1A CONSTITUCIÓN DE 1931 EN LA II REPUBLICA QUE SE CONSOLIDÓ UN PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE Y SE RENOVÓ LA JUSTICIA MUNICIPAL DE PAZ. UN DECRETO DE 8 DE MAYO DE 1931, QUE SE TRANSFORMÓ EN LEY EL 30 DE DICIEMBRE DEL MISMO AÑO, RENOVÓ LOS CARGOS DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y DISPUSO QUE LOS JUECES FUERAN DESIGNADOS POR ELECCIÓN POPULAR EN LOS TERMINOS MUNICIPALES DE MENOS DE 12.000 HABITANTES ESTE SISTEMA FUE DEROGADO POR LEY DE 27 DE JUNIO DE 1934 Y CON POSTERIORIDAD, DURANTE EL REGIMEN FRANQUISTA, SE MODIFICÓ LA BASE DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y LOS JUECES DE PAZ PASARON A SER PROFESIONALES TECNICOS, EN ESTOS MOMENTOS, LA LEGISLACION(LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1985) TAN SÓLO CONTEMPLA LA JUSTICIA DE PAZ EN LOS MUNICIPIOS PEQUEÑOS DONDE NO EXISTE OTRA CLASE DE JUZGADOS Y ESTABLECE UN SISTEMA DE ELECCIÓN DE DICHOS JUECES EN EL CUAL PARTICIPA EL PLENO MUNICIPAL Y LA AUDIENCIA PROVINCIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS COMPETENCIAS DE ESTOS JUZGADOS DE PAZ SON MUY LIMITADAS EN TANTO QUE FUERON ESTABLECIDAS DESDE LA ÓPTICA DE UNA JUSTICIA DE CARÁCTER ESTRICTAMENTE RURAL. ESTA SITUACION LEGAL Y LA NECESIDAD, ANTES REFERIDA, DE GARANTIZAR UNA SOLUCION MAS AGIL A LOS PROBLEMAS DE CONVIVENCIA, HAN SIDO LOS MOTIVOS POR LOS CUALES LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DESARROLLADO UNA JUSTICIA DE PAZ. ESTE PROYECTO SE ARTICULA SOBRE LA BASE DE LA SUMA DE ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y LA ADMINISTRACION MUNICIPAL CON EL FIN DE RESOLVER PROBLEMAS COMO LAS INFRACCIONES PENALES LEVES RELACIONADAS CON EL TRAFICO RODADO Y AQUELLAS DERIVADAS, EN EL ORDEN CIVIL, DE LAS RECLAMACIONES DE CANTIDAD. ES EN ESTA LINEA QUE, TAL Y COMd, LES AVANZABA AL PRINCIPIO, UNA COMISIÓN DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR ESTA ESTUDIANDO.LA REFORMA INTEGRAL DE LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL QUE INCLUIRÁ, COMO UNA DE SUS PRINCIPALES NOVEDADES, LA CREACIÓN DE LA JUSTICIA DE PAZ EN ÁREAS URBANAS. 2. OBJETIVOS DE LA JUSTICIA DE PAZ SI ENTRAMOS MAS EN EL DETALLE DE LOS CONFLICTOS QUE PRETENDE RESOLVER ESTA JUSTICIA DE PAZ DE MANERA INMEDIATA, DEBO REFERIRME A AQUELLOS QUE CONTEMPLA LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA TALES COMO: LOS PROBLEMAS VECINALES,1 DE PROPIEDAD HORIZONTAL, DE PEQUEÑA DELINCUENCIA, LOS CAUSADOS POR DESÓRDENES EN LA VÍA PÚBLICA, LOS DAÑOS OCASIONADOS EN ESPACIOS PÚBLICOS Y MOBILIARIO URBANO, Y LAS INFRACCIONES CONTRA LA SALUD PÚBLICA, LA CIRCULACIÓN O EL MEDIO AMBIENTE. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA RESOLUCION DE ESTOS PROBLEMAS SE LLEVARA A CABO A PARTIR DE LOS PRINCIPIOS DE CONCILIACIÓN, DE EQUIDAD, DE ARBITRAJE Y DE RAPIDEZ DE LAS DECISIONES. DE ESTA FORMA SE CONTRIBUIRA, SIN DUDA ALGUNA, A MEJORAR Y MODERNIZAR LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y A CREAR MÁS CONFIANZA EN EL CIUDADANO. POR LO QUE SE REFIERE A LA ARTICULACION DE ESTE SISTEMA DE JUSTICIA DE PAZ SE PROPONE TENER EN CUENTA LOS ASPECTOS SIGUIENTES: ESTATUTO DE LOS JUECES DE PAZ. LOS PLENOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES DE LAS CIUDADES PROPONDRÁN A LOS CANDIDATOS PARA SER DESIGNADOS JUECES DE PAZ, LA DESIGNACIÓN LA REALIZARÍA EL ÓRGANO DE GOBIERNO DE CADA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA, QUE ÚNICAMENTE PODRÍA RECHAZAR LAS PERSONAS PROPUESTAS SINO REUNIERAN LAS CONDICIONES EXIGIDAS POR LA LEY, PARA SER NOMBRADOS JUECES DE PAZ. SE PODRÁN NOMBRAR JUECES DE PAZ QUIENES, AÚN NO SIENDO LICENCIADOS EN DERECHO, REÚNAN LOS DEMÁS REQUISITOS ESTABLECIDOS EN LA LEY PARA EL INGRESO EN LA CARRERA JUDICIAL, Y NO ESTÉN INCURSOS EN NINGUNA DE LAS CAUSAS DE INCAPACIDAD NI INCOMPATIBILIDAD PREVISTAS PARA EL DESEMPEÑO DE LAS FUNCIONES JUDICIALES. - DURACIÓN DEL MANDATO. LOS JUECES DE PAZ SE NOMBRARÁN POR UN PERIODO DE 5-6 AÑOS, CON EL FIN QUE EL MANDATO NO COINCIDA CON LA DURACIÓN DE LOS PLENOS MUNICIPALES. RETRIBUCIÓN. LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL, EN SUS ARTÍCULOS 103 Y 104, DISPONE QUE LOS JUECES DE PAZ ESTARÁN RETRIBUIDOS POR EL SISTEMA EN LA CUANTÍA QUE LEGALMENTE CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SE ESTABLEZCA. LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO CONTENDRÁN UNA CONSIGNACIÓN ANUAL PARA LOS JUECES DE PAZ. EL CARÁCTER RETRIBUTIVO DEL CARGO DE JUEZ DE PAZ DEBE MANTENERSE Y PUEDE ESTUDIARSE LA POSIBILIDAD DE QUE SEA SUFRAFÁDO POR EL AYUNTAMIENTO RESPECTIVO, SIN PERJUICIO DE LAS FÓRMULAS DE COLABORACIÓN QUE PUEDAN ARTICULARSE ENTRE EL ESTADO, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y LOS MUNICIPIOS. DEMARCACIÓN: SE PROPONE QUE LOS DISTRITOS SEAN LA DEMARCACION TERRITORIAL PARA ESTOS JUZGADOS DE PAZ CON EL FIN DE GARANTIZAR, COMO DECIA ANTERIORMENTE, LA PROXIMIDAD DE LA JUSTICIA AL CIUDADANO. 3. COMPETENCIA Y CRITERIOS DE ACTUACIÓN. LA PROPUESTA DE JUSTICIA DE PAZ DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLA MANTENER LA ACTUAL COMPETENCIA CIVIL, PENAL Y LABORAL DE LOS JUECES DE PAZ Y QUE ESTA SE AMPLIE A DIVERSAS MATERIAS DEL DERECHO DE FAMILIA TALES COMO LA TUTELA, LA FILIACIÓN, LAS ÓRDENES DE CUSTODIA Y EL MANTENIMIENTO Y PROTECCIÓN DE MENORES. POR LO QUE SE REFIERE A LAS MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO CIVIL, SE PROPONE ATRIBUIR A DICHOS JUECES EL ENJUICIAMIENTO DE CONFLICTOS CUYO INTERÉS NO EXCEDA DETERMINADA CUANTÍA Y ALGUNOS JUICIOS SOBRE LA PROPIEDAD HORIZONTAL. EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO PENAL, SE PROPONE LA ATRIBUCIÓN DEL ENJUICIAMIENTO DE TODAS LAS FALTAS COMETIDAS EN SU DEMARCACIÓN Y LA POSIBLE INSTRUCCIÓN DE LOS DELITOS MENORES. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Y, FINALMENTE, EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO ADMINISTRATIVO, SE CONTEMPLAN AQUELLAS RELACIONADAS CON LA RECLAMACIÓN DE IMPUESTOS MUNICIPALES, LAS LICENCIAS DE OBRAS MENORES Y LA APERTURA DE DETERMINADOS ESTABLECIMIENTOS. POR OTRO LADO, SE ESTA ESTUDIANDO LA POSIBILIDAD DE ATRIBUIR A LOS JUECES DE PAZ DE LOS DISTRITOS DE LAS CIUDADES LA FUNCIÓN DE TRIBUNAL CORRECCIONAL EN MATERIA DE INFRACCIONES DE TRÁFICO Y SEGURIDAD VIAL. DE ESTA FORMA LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL PODRA DENUNCIAR LAS POSIBLES INFRACCIONES Y LOS JUECES DE PAZ PODRAN IMPONER Y EJECUTAR LAS CORRESPONDIENTES SANCIONES ADMINISTRATIVAS. MUCHAS GRACIAS, [N.B. De cara al col.loqui posterior, en annex 2 s'adjunta un Ilistat de les matèries que sobre responsabilitat civil podrien conèixer els jutges de pau.] {1) (,-Lk 51\,\7\ - 4 Cuí/iii, .0„ 1 m - (VV\ (7,1 CONGRES.IQP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4329 Title A name given to the resource Conferència dins el III Congrés de Responsabilitat Civil. “Proyecto de justicia de paz en la carta municipal de Barcelona: competencia, organización y funcionamiento de la justicia municipal” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Es pretenen resoldre de manera immediata problemes com: conflictes veinals, propietat horitzontal, petita delinqüència, desordres en la via pública, danys en mobiliari urbà, infraccions contra la salut pública, circulació, medi ambient, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències