18 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1025/19860520d_00131.pdf 1aa07b6fd17c06e20bbf5fb8db744c5c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda de la conferència de l'Excm. Sr. Secretari General de les NNUU Saló de Cent, 20 de Maig 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �EXCMO. SR. SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES: SóLO UNAS PALABRAS PARA AGRADECER AL SR. PÉREZ DE CUÉLLAR SU AMABILIDAD AL ACUDIR A NUESTRA CIUDAD PARA PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA. COMO ALCALDE DE BARCELONA, ADEMES, ME ES ESPECIALMENTE GRATO QUE ESTE ACTO HAYA TENIDO LUGAR EN ESTA CASA. Y PRECISAMENTE EN ESTE SALóN, QUE ALBERG6 UNA DE LAS INSTITUCIONES DE GOBIERNO Y DEBATE POLíTICO MáS ANTIGUAS DE LA HISTORIA. BARCELONA QUIERE SER FIEL A SU PASADO Y RENOVAR SU TRADICIóN DE LUGAR DE ENCUENTRO Y DE DEBATE INTERNACIONAL. SU PRESENCIA EN ESTA CASA, SR. SECRETARIO GENERAL, HA DE SER UN HITO HISTóRICO EN ESTE CAMINO. EN EFECTO. NADA PUEDE ENCARNAR MEJOR NUESTROS DESEOS QUE LA PRESENCIA DEL MáS ALTO REPRESENTANTE DE LA INSTITUCIóN QUE, PESE A TODOS SUS DEFECTOS, ES EL úNICO FORO MUNDIAL DE DEBATE, EL iNICO LUGAR DONDE LAS �NACIONES DEL MUNDO SE ENCUENTRAN EN IGUALDAD DE CONDICIONES. COMO HA DICHO EL SR. SECRETARIO GENERAL, (... REFERèNCIA A LA SEVA INTERVENCI6 ...) BARCELONA ESTARá SIEMPRE EN LA VANGUARDIA DE LA LUCHA POR LA PAZ Y POR EL ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PUEBLOS. BARCELONA SE SIENTE SOLIDARIA CON EL ESPíRITU Y LAS ACTIVIDADES DEL SISTEMA DE NACIONES UNIDAS Y ASPIRA A COOPERAR CON EL MISMO EN LA MEDIDA DE SUS POSIBILIDADES. ASí LO HEMOS DADO A ENTENDER AL OFRECERNOS COMO SEDE DE LA CONFERENCIA DEL FNUAP QUE TIENE LUGAR ESTOS DÍAS. Y ESPERAMOS CONTINUAR HACIÉNDOLO OBTENIENDO LA SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992. Y EN MUCHAS OTRAS ACCIONES QUE, AUNQUE MENOS ESPECTACULARES, AUNQUE FORMEN PARTE DEL TRABAJO COTIDIANO, SON IGUALMENTE EFICACES PARA LA CONSECUCIóN DEL BIENESTAR DE LA HUMANIDAD. �• SEÑOR SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, SóLO ME QUEDA REITERARLES DE QUE ÉSTA ES SU CASA, ÉSTA ES SU CIUDAD. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3931 Title A name given to the resource Paraules cloenda de la conferència del Sr. Pérez de Cuellar, President de les Nacions Unides Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Dret Relacions Internacionals Acció política Nacions Unides Pérez de Cuéllar, Javier, 1920- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1026/19860527d_00134_0002.pdf 23ae3c7fe94e2c0108971a14b5e7e976 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. (27 de mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", LLEGA ESTA TARDE A SU CENIT, CON LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. NACIDO EN SEVILLA EN ABRIL DE 1947, EL SEÑOR RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA ES DOCTOR EN DERECHO Y PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA. OCUPA SU ACTUAL CARGO DESDE MARZO DE 1984, TRAS LA DIMISION DE RAFAEL ESCUREDO. QUE TENGAMOS HOY EL HONOR DE TENER ENTRE NOSOTROS AL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, EN ESTE SALON DE CIENTO, SIMBOLIZA, CON TODA CLARIDAD, QUE ANDALUCIA, UNA VEZ MAS, ESTA EN EL CORAZON DE BARCELONA. Y SI LO ESTA EN EL DE BARCELONA, LO ESTA TAMBIEN EN EL DE CATALUNYA. EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES VIVEN, SEGUN EL CENSO �2. DE 1980, APROXIMADAMENTE 500.000 CIUDADANOS NACIDOS EN ANDALUCIA, CIFRA QUE SE ELEVA A 1.000.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE CATALUNYA. COMO CONTRASTE A 1 LA FRIALDAD DE ESTOS SOMEROS NUMEROS, QUEREMOS QUE SEPA, SR, PRESIDENTE, QUE TODAS ESTAS PERSONAS HAN AYUDADO A CONSTRUIR ESTE PAIS, Y SON PARTE ESENCIAL DEL PROYECTO, EN EL QUE NOS HALLAMOS EMPEÑADOS, DE UNA BARCELONA Y DF UNA CATALUNYA, EN LA QUE NUESTROS HIJOS Y LOS HIJOS DE NUESTROS HIJOS, PUEDAN CONVIVIR DE MANERA MAS ABIERTA, FRATERNAL Y SOLIDARIA. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFERENCIA/ CON UNOS DATOS BASICOS SOBRE LA REALIDAD ANDALUZA. CON UNA EXTENSION DE UNOS 87.000 KM2., ANDALUCIA TIENE UNA POBLACION DE APROXIMADAMENTE 6.500.000 DE HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA ES LEVEMENTE INFERIOR Y A LAS 368.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN DECIMO-QUINTO LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS REGIONALES PER CAPITA, SEGUN DATOS UNA VEZ MAS DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". QUEREMOS TAMBIEN QUE ESTA PRESENTACION A SU CONFERENCIA, SIRVA COMO PEQUEÑA MUESTRA DE RECONOCIMIENTO Y HOMENAJE �3. DE NUESTRA CIUDAD, DE ESTE AYUNTAMIENTO Y POR TANTO, DE TODOS LOS BARCELONESES QUE HAN NACIDO EN ANDALUCIA, AL HOMBRE QUE SOÑO CON UNA ANDALUCIA MAS JUSTA, QUE A TRAVES DE SU AUTOGOBIERNO LOGRARA UNA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA QUE ALCANZARA A TODOS SUS HIJOS. NO PUEDO DEJAR DE TESTIMONIAR A BLAS INFANTE, QUE 1 MITIGO, CON. SUS CARTAS DE SOLIDARIDAD Y SUS VISITAS, EL PERIODO DE ENCARCELAMIENTO DE LLUIS COMPANYS Y OTROS CONSEJEROS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EN EL PENAL DEL PUERTO DE SANTA MARIA. EN UNA DE ESAS CARTAS, BIAS INFANTE ESCRIBE LA SIGUIENTE FRASE, QUE REPRODUCIMOS COMO EXPRESION CONDENSADA DE NUESTRA SOLIDARIDAD: ".., ACASO LA ALEGRIA DE TODAS LAS ESPAÑAS, Y POR CONSIGUIENTE DE LA INMORTAL CATALUNYA, DEPENDA, HA DE SER COINCIDENTE, CON LA RESURRECCION DE GRANADA, ES DECIR, DE ANDALUCIA". EXCMO. SR, JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA, PRESIDENTE y DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3932 Title A name given to the resource Presentació de conferenciant Sr. J. Rodríguez de la Borbolla, President de la Junta d’Andalusia dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social Territoris Andalusia Rodríguez de la Borbolla, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1027/19860528d_00133.pdf ecdf4badb8eea93e7708a0e851b1f366 PDF Text Text Ref.: M 84 /86 Data: 28/5/86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Xavier Roig Inauguració C.C.I. La intervenció de l'Alcalde a l'acte d'inauguració del Congrés de Comerç Internacional forma part d'una llarguissima sèrie de discursos que tindrà l'ordre següent; 1. Josep M. Figueras 5 min. 2. Iñigo de Oriol, president de C.C.I. España 5 min. 3. Adrian Piera, president del Consejo Superior de Cámaras 5 min. 4. Frans van der Ho yen, president de C.C.I. 5 min. 5. Solemne conferència de apertura per Rand V. Araskog, president i Director Ejecutiu de ITT Corporation 20 min. 6. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona 5,7 min. 7. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya 7,8 min. 8. Apertura de la conferència per S.M el Rei . 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �MAJESTAD, (MOLT HONORABLE PRESIDENT), SEÑORES, COMO ALCALDE DE BARCELONA ME ES MUY GRATO DAR PERSONALMENTE LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES DE LA 7A. CONFER È NCIA DE LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL. HACE UNOS MESES TUVE EL PLACER DE CONTRIBUIR A LA CELEBRACIóN DEL CENTENARIO DE LA CáMARA DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA PRONUNCIANDO UNA CONFERENCIA. EN ESA OCASIóN HACÍA REFERENCIA A LA HISTORIA DE BARCELONA. RECORDABA COMO LA PROSPERIDAD DE BARCELONA HABíA IDO LIGADA AL ESPLENDOR DE LA LONJA. YO CREO QUE ESTA CARACTERÍSTICA SE PUEDE APLICAR A TODAS LAS CIUDADES. LAS CIUDADES POR DEFINICIóN, SON LUGARES DE COMERCIO, LUGARES DE INTERCAMBIO: DE BIENES, DE IDEAS, �DE INNOVACIONES. ASí HA SIDO A LO LARGO DE LA HISTORIA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS ABIERTOS, NO TIENEN FRONTERAS. POR ELLO CREO QUE EL CONTENIDO DE LAS PONENCIAS QUE SE DEBATIRáN EN LAS SESIONES DE ESTA CONFERENCIA ESTá MUY DE ACUERDO CON EL ESPíRI^1U DE LO QUE REPRESENTAN LAS CIUDADES. LA LIBERALIZACIóN DEL COMERCIO MUNDIAL, LA PROMOCIóN DE LA INVERSIóN EXTRANJERA, EL ENDEUDAMIENTO DEL TERCER MUNDO, SON PROBLEMAS A LOS QUE LAS CIUDADES, Y ESTA CIUDAD EN ESPECIAL, SON MUY SENSIBLES. LA SEMANA PASADA TUVE EL HONOR DE CLAUSURAR LA CONFERENCIA DEL FONDO DE LAS NACIONES UNIDAS PARA ACTIVIDADES EN MATERIA DE POBLACIóN. EN ESTA CONFERENCIA SE APROB6 LA DECLARACIóN DE BARCELONA, EN LA QUE, ENTRE OTRAS COSAS, SE RECOMENDABA UN TRATAMIENTO DE LOS PROBLEMAS DE LA DEUDA DEL TERCER MUNDO QUE PERMITIESE LIBERAR RECURSOS PARA UNA MEJOR ATENCIóN A LOS PROBLEMAS DE LA URBANIZACIóN ACELERADA. �BARCELONA ESTá DESARROLLANDO UNA CAMPAÑA DE PROMOCIóN EXTERIOR PARA ATRAER INVERSIONES EXTRANJERAS. NUESTRA CORPORACIóN METROPOLITANA, CON LA COLABORACIóN DE OTROS MUNICIPIOS, Y PARA REFERIRME SOLO A UN EJEMPLO MUY CONCRETO, HA CREADO EL PARQUE TECNOLóGICO DEL VALLS CON LA IDEA DE ATRAER EMPRESAS DE ALTA TECNOLOGÍA. BARCELONA, POR OTRA PARTE, VE EN LA ENTRADA DE ESPAÑA EN EL MERCADO COMúN UNA OPORTUNIDAD PARA EXTENDER SU INFLUENCIA A UNA ZONA MáS AMPLIA QUE LA QUE HASTA AHORA DELIMITABAN LAS FRONTERAS POLÍTICAS. BARCELONA QUIERE SER UN CENTRO DE GRAVEDAD EN EL SUR DE EUROPA. QUIERE SER TAMBIÉN UN ENLACE PRIVILEGIADO ENTRE EUROPA Y AMÉRICA LATINA. TODOS ESTOS PRóPOSITOS NO PODRÍAN REALIZARSE SIN LA COLABORACIóN DE LA INICIATIVA PRIVADA. SIN LA COLABORACIóN DE ENTIDADES COMO LAS CáMARAS DE COMERCIO. LA SEPARACIóN ENTRE EL SECTOR PüBLICO Y EL PRIVADO SE HA DESMITIFICADO EN BUENA MEDIDA. LO QUE NOS IMPORTA SON LOS OBJETIVOS, SON LOS RESULTA'•S EN TÉRMINOS, ESO SI, DEL BENEFICIO QUE PUEDE OB NER LA MAYORÍA DE LOS �CIUDADANOS. NO QUIERO DEJAR DE ALUDIR A LO QUE EL TíTULO DE LA CONFERENCIA EVOCA EN BARCELONA. LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL VA A DEBATIR LAS PRIORIDADES INTERNACIONALES DE LAS EMPRESAS PARA LA PRóXIMA DÉCADA. NOSOTROS, EN BARCELONA, HEMOS ELEGIDO EL SEGUNDO AÑO DE LA PRóXIMA DÉCADA, 1992, COMO UN OBJETIVO QUE ESTIMULA NUESTRA SELECCIóN DE PRIORIDADES. EL PROYECTO OLíMPICO, EN EFECTO, ES EL CATALIZADOR QUE PROYECTA BARCELONA HACIA UNOS OBJETIVOS DE RENOVACIóN, DE PRESENCIA INTERNACIONAL, DE RELANZAMIENTO ECONóMICO. ES UN FIN ASUMIDO POR TODOS, UNA ESPERANZA DE FUTURO QUE, A LA VEZ, CONDICIONA Y MODIFICA NUESTRO PRESENTE. GRACIAS A ESTE DESAFíO BARCELONA QUIERE MEJORAR SU EFICACIA COMO METRóPOLI MODERNA, ADAPTARSE A LA NUEVAS TECNOLOGíAS, PREPARARSE PARA EL SIGLO XXI. ESPERO QUE PUEDAN USTEDES CAPTAR EL OPTIMISMO QUE EN BARCELONA SE RESPIRA, EN LA SEGURIDAD DE QUE ALCANZAREMOS LA META. �FINALMENTE HOY TENGO UN MOTIVO ESPECIAL DE SATISFACCIóN QUE COMUNICARLES A TODOS USTEDES. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, EN CONSEJO PLENO REUNIDO ESTA MAÑANA, HA QUERIDO RECONOCER LA LABOR DESARROLLADA POR LA COORGANIZADORA DE ESTA CONFERENCIA, LA CáMARA OFICIAL DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA, OTORGáNDOLE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD. RECIBA, SEÑOR PRESIDENTE DE LA CáMARA, MI MáS CORDIAL ENHORABUENA. Y A TODOS USTEDES, SEÑORES DELEGADOS, LES DESEO UNA FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA. SUS TRABAJOS SERáN SEGUIDOS DESDE LA CASA DE LA CIUDAD CON TODA ATENCIóN QUE MERECEN. SEÑORES DELEGADOS, SEAN UDS. BIENVENIDOS. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3933 Title A name given to the resource Inauguració de la 7ena Conferència de la Càmera de Comerç Internacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Atraure inversió estrangera. Alta tecnologia i el Parc Tecnològic del Vallès. Barcelona es vol adaptar a les noves tecnologies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Congressos i conferències Comerç Relacions Internacionals Acció política Model social Cambra de Comerç Internacional Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1029/19860602d_00136.pdf 1a1d6a67b87c4bd72a1ceabf465c3549 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, amb motiu de la inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Barcelona, 2 de juny de 1986 Exp. 705784 IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: AQUEST ACTE D'AVUI ÉS LA CULMINACIG DELS ESFORÇOS D'UNES PERSONES QUE DES DE FA MOLTS ANYS ES VAN PROPOSAR LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELL6 ALEMANY DE LA EXPOSICIG DE 1929 PROJECTAT PER MIES VAN DER ROHE. AQUELLS PROPóSITS INICIALS DELS QUE LLAVORS EREN UNS JOVES ARQUITECTES NO HAN POGUT CRISTALITZAR FINS ARA. L'AJUNTAMENT PRESIDIT PER NARCIS SERRA VA FER SEU EL PROJECTE. L'AMBIENT D'UNA BARCELONA LLIURE DINS D'UNA CATALUNYA AUTòNOMA I UNA ESPANYA DEMOCRàTICA VAN AFAVORIR LA COMPRENSIó I LA CONFIANÇA DE TOTES LES INSTITUCIONS, EMPRESES I PERSONES QUE ES VAN AFEGIR AL PROJECTE. A TOTS ELLS CORRESPON EL MÉRIT DE L'ACTE D'AVUI. PER AVUI TAMBÉ ESTEM SATISFENT UN DEUTE. UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA AMB LUDWIG MIES VAN DER ROHE. LES FOTOS, DIBUIXOS I REFERèNCIES DEL PAVELLó HAN �ESTAT UNA CONSTANT EN ELS LLIBRES I REVISTES D'ARQUITECTURA, D'ART I EN TOTA MENA D'ENCICLOPèDIES. EL NOM DE BARCELONA HA ESTAT PRESENT A TOT EL MóN DES DE 1929, GRáCIES A MIES VAN DER ROHE. IGUALMENT, DES DE QUE VA INICIAR-SE LA RECONTRUCCIó DEL PAVELLó, BARCELONA HA TINGUT UNA ENORME PUBLICITAT EN ELS MILLORS PERIóDICS DEL MóN, COM THE NEW YORK TIMES, THE WALL STREET JOURNAL, TIME, NEEWSWEEK, INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE I A TOTES LES PUBLICACIONS D'ARQUITECTURA. LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó NO ÉS TAN SOLS RESTITUIR UNA PEÇA FONAMENTAL DE LA HISTòRIA DE L'ARQUITECTURA. PER ALS BARCELONINS REPRESENTA TAMBÉ LA RECUPERACIó D'UNA PART DE LA NOSTRA HISTòRIA. L'EXPOSICIó DE 1929 VA MARCAR L'IMPULS RENOVADOR MÉS IMPORTANT QUE BARCELONA HA EXPERIMENTAT EN AQUEST SEGLE. EL METRO, LA URBANITZACIó DE MONTJUïC, LA PLAÇA D'ESPANYA VAN SER POSSIBLES GRàCIES A L'EXPOSICIó. EL PAVELL6 ENS RECORDA TOT AIXò. �1 PER LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELLó ÉS TAMBÉ UN SIMBOL DEL QUE FA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ORIOL BOHIGAS, QUE VA SER QUI EN 1954 VA ENCAPÇALAR LA PRIMERA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIó, VA ESTABLIR LES BASES DE LA POLíTICA URBANíSTICA DE L'AJUNTAMENT. HA ESTAT UNA POLíTICA QUE ALGUNA VEGADA HE QUALIFICAT DE SARGIDORA. UN URBANISME QUE, ACCEPTANT EL PIJE GENERAL METROPOLITà COM A CONTEXT VàLID, HA PRIMAT EL PROJECTE SOBRE EL PIJE. L'URBANISME BARCELONí DELS GLTIMS SIS ANYS HA TINGUT COM A LEMA LA RECONSTRUCCIó D'UNA CIUTAT DEGRADADA, LA RECUPERACIó DELS SEUS SIGNES D'IDENTITAT I LA MONUMENTALITZACIó COM A EINA PER A DIGNIFICAR EL TEIXIT URBE. AQUESTA POLíTICA HA DONAT ELS SEUS FRUITS. I MALGRAT ALGUNES RETICÈNCIES INICIALS, ÉS ACCEPTADA PER TOTHOM. MOLTS DE VOSTÉS HAN COMPROVAT COM ELS VEINS DE LA PLAÇA DE LA PALMERA CONSIDEREN QUE L'ESCULTURA DE �RICHARD SERRA COM A PRòPIA. COM VIGILEN QUE NO LA FACIN MALBÉ, COM AVISEN LA GUàRDIA URBANA QUAN ALGú INTENTA EMBRUTAR-LA. LES VISITES ALS NOUS ESPAIS PúBLICS S'HA CONVERTIT JA EN UN RECORREGUT HABITUAL DELS VISITANTS DE BARCELONA. I AIXò ENLLAÇA AMB LA RENOVADA VOLUNTAT DE BARCELONA DE SER PRESENT A L'ESCENA INTERNACIONAL. EL PAVELL6 SINTETITZA TOT AIXE: FITA DE L'ARQUITECTURA, HISTòRIA DE BARCELONA, PROJECCIE INTERNACIONAL. I TAMBÉ PROJECCIE CAP AL FUTUR. AQUESTA MUNTANYA, ON ES VA CELEBRAR L'EXPOSICIE DE 1929, ÉS TAMBÉ ON ÉS LA FUNDACIE JOAN MIRE. ON ÉS EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, QUE ESTEM RESTAURANT. I ÉS ON ÉS L'ANELL OLÍMPIC, QUE SER EL CENTRE DELS JOCS OLïMPICS DE 1992 SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIE, QUE L'ACONSEGUIRà. AQUEST PAVELL6, A MÉS, NO SERI NOMÉS UN LLOC A VISITAR PER FER HISTòRIA. SER UN CENTRE DE DOCUMENTACIE �VIU, UN ELEMENT MÉS DE LA XARXA DE MUSEUS DE LA CIUTAT. SERA UN EMBLEMA DE LA BARCELONA CULTA, COSMOPOLITA, OBERTA QUE ENTRE TOTS ESTEM REFENT. FINALMENT, VULL FER ESMENT DE LES PERSONES I INSTITUCIONS QUE, A MÉS D'ORIOL BOHIGAS, àNIMA DEL PROJECTE, HAN FET POSSIBLE QUE ARRIBES A BON TERME. ROSA M. SUBIRANA, DIRECTORA DE LA FUNDACIó, LA TENACITAT DE LA QUAL HA ESTAT FONAMENTAL PER ACONSEGUIR LA COL.LABORACIó D'EMPRESES. ELS ARQUITECTES CRISTIAN CIRICI, FERNANDO RAMOS, IGNASI MANUEL DE SOLA-MORALES, QUE HAN SABUT REUNIR ELS PLÁNOLS I FOTOGRAFIES DEL PROJECTE ORIGINAL I PORTAR-LO A LA PRACTICA. JOAQUIM D'ABADAL, SENSE LA INTERVENCIó DEL QUAL DES DE L'AMBAIXADA D'ESPANYA A ALGER NO HAURIA ESTAT POSSIBLE QUE L'ONIX, úLTIMA PEÇA DEL PROJECTE, HAGUÉS ARRIBAT MAI A BARCELONA. I LES EMPRESES I INSTITUCIONS: - COL.LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA - DEMARCACIó DE BARCELONA DEL COL.LEGI OFICIAL �D'APARELLADORS I ARQUITECTES T2CNICS DE BARCELONA - CONSOLAT DE LA REP. FED. D'ALEMANYA A BARCELONA - DIPUTACIó DE BARCELONA - FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA - GOVERN DE LA REPúBLICA FEDERAL D'ALEMANYA - MINISTERIO DE OBRAS PúBLICAS Y URBANISMO. MOPU. - ARAG INTERNACIONAL, S.A. DE SEGUROS - ASLAND CATALUNYA, S.A. - BANC COMERCIAL TRANSATLàNTIC (BANCOTRANS) - CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA - CEMENTOS DEL MAR, S.A. - CEMENTOS MOLINS, S.A. - CEMENTOS UNILAND, S.A. - THE CHASE MANHATTAN BANK, ESPAÑA - EL CORTE INGLÉS, S.A. - GÜTERMANN, S.A. - KNOLL INTERNATIONAL (NEW YORK) - LA AUXILIADORA DE LA CONSTRUCCIóN, S.A. - MERCEDES -BENZ ESPAÑA, S.A. - PORTLANS, S.A. (PORTLANCA) - QUíMICA FARMACÉUTICA BAYER, S.A. - SIEMENS, S.A. �SENYORES, SENYORS, PROCEDEIXO A EXECUTAR UN DELS ACTES QUE COM ALCALDE MÉS SATISFACCIó M'HAN PRODUIT: DECLARO INAUGURADA LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó ALEMANY DE BARCELONA PROJECTAT PER LUDWIG MIES VAN DER ROHE EL 1929. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3935 Title A name given to the resource Inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Urbanisme Barcelona Model social Mies van der Rohe, Ludwig, 1886-1969 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1030/19860604d_00138.pdf 52019f8abc7c360279da09c200e2bfa7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la obertura de las jornadas de los Grandes Municipios del Mediterráneo occidental ante la droga Barcelona, 4 de junio de 1986 �SEÑOR MINISTRO, SEÑORES ALCALDES Y CONCEJALES, SEÑORAS Y SEÑORES: QUIERO DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA. ESPERO QUE SU ESTANCIA AQUÍ SEA, ADEMAS DE PROVECHOSA, AGRADABLE. NOSOTROS HAREMOS LO POSIBLE PARA QUE SEA ASí. NOS HEMOS REUNIDO AQUÍ PARA VER COMO, DESDE LOS MUNICIPIOS, HEMOS AFRONTADO LA PROBLEMÁTICA DE LAS DROGAS. HE SOSTENIDO MUCHAS VECES QUE LOS MUNICIPIOS ESTAMOS MEJOR PREPARADOS PARA HACER FRENTE A ESTE TIPO DE PROBLEMAS QUE OTRAS INSTANCIAS DEL GOBIERNO. NUESTRA PROXIMIDAD AL CIUDADANO NOS PERMITE RESPONDER CON MS FLEXIBILIDAD A LAS NECESIDADES NUEVAS QUE MANIFIESTA LA POBLACIE)N. Y, SIN DUDA, LA EXTENSI6N DE LA DROGADICCIóN ES UN FEN6MENO SOCIAL QUE POR SU RELATIVA NOVEDAD Y POR SU GRAVEDAD PRODUCE TODAVÍA UN GRAN DESCONCIERTO EN CUANTO A LA MANERA DE TRATARLO. �AGN ASI, LLEVAMOS SUFICIENTE TIEMPO CONVIVIENDO CON LA DROGA, TENEMOS EL SUFICIENTE APRENDIZAJE PARA PODER INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS. PIENSO QUE ESTAS JORNADAS SERáN ESPECIALMENTE POSITIVAS POR COMPARTIR LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS MUCHAS CARACTERÍSTICAS COMUNES. CON MUCHAS DE ELLAS, BARCELONA Y LAS OTRAS CIUDADES CATALANAS REUNIDAS AQUI TIENEN PROFUNDOS LAZOS HIST6RICOS. HEMOS FORMADO PARTE DE LA MISMA CORONA DE ARAG6N, CON NáPOLES, PALMA DE MALLORCA, VALENCIA Y ZARAGOZA. NOS SENTIMOS FRATERNALMENTE UNIDOS COMO CIUDADES ESPAÑOLAS A MáLAGA. BARCELONA ESTA HERMANADA CON MONTPELLIER. COMPARTIMOS CON GÉNOVA EL RECUERDO Y LA HERENCIA DE CRISTOBAL COLEN. Y CON MARSELLA, GÉNOVA Y BARCELONA COMPITEN AMIGLABEMENTE PARA SER EL PRIMER PUERTO DEL MEDITERRáNEO. TODAS TIENEN, ADEMES, UNA MISMA MANERA DE ENTENDER LA VIDA, UN ESPÍTRITU Y UNA CULTURA MEDITERRENEA COMUNES, Y, AL MISMO TIEMPO, TODAS ELLAS SON CIUUDADES ABIERTAS, COSMOPOLITAS, QUE SE HAN HECHO DE APORTACIONES Y �CULTURAS Y GENTES MUY DIV ERSAS. QUIERO SALUDAR TAMBIÉN LA PRESENCIA DEL CENTRO ITALIANO DE SOLIDARTETE Y DE LAS DELEGACIONES DE LA O.M.S., DEL CONSEJO DE EUROPA, DE LAS NNUU Y OTRAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DEL PLAN NACIONAL DE LA DROGA Y DE TODAS LAS INSTITUCIONES P BLICAS Y PRIVADAS AQUI PRESENTES. Y TAMBIÉN AL REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE AMSTERDAM, DEL QUE TENEMOS MUCHO QUE APRENDER. LAS JORNADAS SEREN UNA OCASI6N IDC;NEA PARA REFLEXIONAR SOBRE LO QUE LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS HECHO Y LO QUE HEMOS DE CONTINUAR HACIENDO. PORQUE, AL MARGEN DE LAS POLÉMICAS SOBRE LA OPORTUNIDAD DE LEGALIZAR O NO LEGALIZAR LAS DROGAS, ES EVIDENTE QUE LA SOCIEDAD ESTE OBLIGADA A PRESTAR ASISTENCIA A LOS DROGADICTOS QUE LO RECLAMEN. Y LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LA POSICIóN QUE ANTES HE CITADO DE MEJOR SITUADOS PARA RESPONDER, HAN DE SATISFACER LA INQUIETUD DE LAS DEMANDAS DE LOS CIUDADANOS. TODOS SABEMOS QUE LA. EXTENSIÓN DE LA DROGADICCIóN, �APARTE DE SUS IMPLICACIONES SANITARIAS, ES UN CONFLICTO SOCIAL. Y LA CIUDAD ES EL ÁMBITO DONDE ESTE CONFLICTO SE PLANTEA CON MS CRUDEZA. LAS JORNADAS HABRÁN DE TENER EN CUENTA LA NECESIDAD DE TRATAR LA DROGAD1CCIóN DESDE UNA PERSPECTIVA GLOBAL. POR ESTA RAZ6N SE HAN ESTRUCTURADO EN TORNO A UN DEBATE TÉCNICO QUE ESTUDIARA LA ASISTENCIA SANITARIA, DEMANDA Y PREVENCI6N DEL CONSUMO, LA LA INSEGURIDAD CIUDADANA Y LA REHABILITACIóN. Y UN DEBATE SOCIAL DONDE SE TRATAR á PREVENCI6N DESDE EL PUNTO DE VISTA DEL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VOLUNTARIAS Y DE LOS MEDIOS DE COMUNTCACI5N. SE ANALIZARá TAMBIEÉN LA LÍNEA DE TRABAJO SEGUIDA POR ORGANISMOS NO MUNICIPALES, COMO LA DELEGACI6N DE GOBIERNO DEL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, LA ORGANIZACIU MUNIDAL DE LA SALUD, EL CONSEJO DE EUROPA, Y LAS NACIONES UNIDAS. FINALMENTE TENDREMOS MUCHO GUSTO EN EXPONER LA EXPERIENCIA, QUE YA, EMPIEZA A SER LARGA DEL AYUNTAMIENTO �DE BARCELONA. EX P LICAREMOS COMO SE ABORDA EL PROBLEMA DESDE LAS DISTINTAS áREAS DE ACTUACI6N MUNICIPAL. EL áREA DE JUVENTUD Y DEPORTES TIENE UNOS PROGRAMAS DE PREVENCI5N DIRIGIDOS A LA INFANCIA Y A LA JUVENTUD. EL AREA DE SANIDAD, DISPONE DESDE 1981 DE LA UNIDAD DE TOXICOMANÍAS DEL HOSPITAL DEL MAR. EL AREA DE SERVICIOS SOCIALES DESDE 1979 VIENE DESARROLLANDO UN PROGRAMA DE ATENCI5N DE DROGODEPENDENCIAS, UNA COMUNIDAD TERAPÉUTICA ("LA GRANJA"), UN PISO TERAPÉUTICO, UNOS TALLERES DE TERAPIA OCUPACIONAL Y UN CENTRO DE DOCUMENTACIóN, INFORMACI6N Y PREVENCI6N. FINALMENTE, LA COMISI6N TÉCNICA DE SEGURIDAD CIUDADANA, FORMADA POR EL GOBIERNO CIVIL Y EL AYUNTAMIENTO, HA ESTABLECIDO UNOS CONSEJOS DE SEGURIDAD DE DISTRITO Y CONSEGUIDO LA NECESARIA COORDINACI6N ENTRE DIFERENTES CUERPOS DE SEGURIDAD PARA DISMINUIR LA OFERTA DE DROGA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA TIENE LA VOLUNTAD DE SER ACTIVO EN ESTA MATERIA Y DE RESPONDER A LA DEMANDA DE LOS CIUDADANOS, POR OTRA PARTE MUY LIGADA A LA FORMULADA EN EL TERRENO DE LA SEGURIDAD. EL AYUNTAMIENTO TIENE LA �VOLUNTAD DE HACER UN ESFUERZO Y FOMENTAR LA INTEGRACI6N DE POLíTICAS, PRIMERO EN EL AYUNTAMIENTO Y, DESPUÉS, ENTRE LAS DIFERENTES ADMINISTRACIONES. SEÑORAS, SEÑORES, ESTOY SEGURO QUE CUANDO EL VIERNES CLAUSUREMOS ESTAS JORNADAS, TODOS SABREMOS MS Y ESTAREMOS MEJOR PREPARADOS PARA TRATAR EL FEN6MENO DE LA DROGODEPENDENCIA. POR NUESTRA PARTE PONEMOS NUESTROS CONOCIMIENTOS Y NUESTRAS INSTALACIONES A SU DISPOSICI6N. SOLO ME QUEDA DESEARLES QUE SE ENCUENTREN EN BARCELONA COMO EN SU CASA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3936 Title A name given to the resource Jornades dels Grans Municipis del Mediterrani Occidental davant la Droga / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'actuació de l'Ajuntament davant aquest problema es recull en diferents programes dins l'Area de Joventut i esports, Area de Sanitat i la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Barcelona Drogoaddicció Acció política Model social Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1031/19860607d_00139.pdf ab1eab57ed3e03c87c29db3782c95dfc PDF Text Text Feria Internacional de Muestras ^ ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA - EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS - EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITE EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI PUJOL - MUY HONORABLE SR. D. JORDI PUJOL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUNYA CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO, SR, D. CARLOS SOLCHAGA CATALÁN, MINISTRE D'ECO SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- HISENDA, EL QUAL A -NOMIA NOMIA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS, MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona $!t BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M 8 Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores Señoras y señores. En primer lugar a la Feria y su ria de Muestras des que en este hijas, en buena quiero agradecer a los expositores su fidelidad confianza en la capacidad de atracción de la Fecomo símbolo y como colofón de todas las actividamarco se realizan a.lo largo del año, y que son medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrolla• do una serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por st sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos aprc xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miram¿ un hotel de primerí s ima categoría en los viejos estudios de Televisión Española, co . ®ran LI:IzallAnzIgIala Fundación Miró, pone en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las F1L res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un.nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo ; y comercio se dan la mano en este Montjuïc �"f il.O 5k til( f\l ISYk h-H S (L. P €--ç')^^^2 E--)(^ ^ ^^^^ o Ufr ^1^2 C^x ^ 0-C LA- FiY2 /^U 1^-^ ^^ ^ s ^ est^ 51(k- ^ , ^3^ ^^^ f £41.t5 e- O f p,14 -M un Lu^^ su A05 u---x o r I . ro r? 6a 1/1 Ln/1 v eco t'zt ''f Wi 3(v ^ i7 Cy0 114a ^^ A ^J C L^1 ^/ L4 f'L'`1fl A /pi n ^1 ^^^D • ^ , I^ ^^ ^ P L ^v rbJ 77) n y VI S° m L/l^, o 1,0,,,I J ti o re-h f A-fh /l1_ w Y N41 .1 e• l 1^0 L^ 4j10-O aí^fDl./í/2" v, A41-90r111" Iw ?"`.1-- d % c'r/ h ^-C? ^^ ^-/t- S L-Y14 g ' n-sl Q u L J'r ^ ^ T^ 1)491-P/11 N cs f á.+P t T)'71 .1/D S,r L-^ ,s-„I ^o-n^ c^ pow^,^^3^ Y r-111 h) CA AM- 01-13 liu V UL-9l/ 4 J0/13 1(91-/1 7i- N4 - s j174-%'V E7:1-I.4 Z^^l v L7 f í^N M Kii,o tvo crivjun ^^^ ^^ d2f. A n cm .1) 1^ M ^ s ? n^ 5,1) f^ <4 4-Y1 TiG ^ t -o, e¿z 47Y t 2L-52 /I- T-z7v4- A.4, u r^ 7-)1 /1-5 71, F^^ Lg A. G11 t} rí-tPrI-TA __Ç-k) c:A27U D . /1-N 24 ^N) NI sn 't ^ c,o N -1 t3 /Ç z=7 k4 /9-vi- l/D ^^h^ ni ` (le2t .}a-0 144 n al-J ILt.L7 S z1) �7 e ^ rf r^ , ^`dM^^ T7^ 9 o^ -Pc.-^^ L7-3"( , u ovi b ^ r J o rr 1-T-121 : N ^ c^t^ Y)t^ S ^^^^ S Qt v ^ ^ hn v "ta r t^-` ^ S 1 ^ Sa^ ^t_oS / cN 1'3 nt B 1A.7 t^ç en—) UNA- t eJ in.f Y21 1} t ^ at ^ ^ itryt- 1r ll«,uiJ ti& w3 J l• C4 /\i ST i )L4'' 22 IV r u ebc: ktit c-tn s-E S/ uvt ^+ rv 1f1 ^ f M Pon "7-nyJ (l.1-- 101-1 41 a'n.1 eTvro 0 , e:1417)1v-- y (..,‘‘.) ti- ►' • A-1)n hlUCU.+ blA !4 t' r eyo t. q ^F vNp# 1M /2" Ctt-c.)t^ H r^S P©'z--7- CON OC.cb 7h^ 7ir1 -o/1 u ,2t'OS "Lit ()ÑA Pihl trs n 4 1-4-4o 1i 1I-1-7 ti °h I ,. ^ ^r^ 1.^1 N ^`^7vvJ ^ c4 pf PL (3Zt.,o 01-4 01? P oN c^i i LM lirN C2u o) PU w ts") t 2 i 'khF á LAS Al- 1713 UJ <-11-3 /1-P •-1 Pfin. A L4 11,149Y-h -t -11.+ fr vi V1,0 .r Csiv101-6 ~-0 rt1 v c~ y t7°^ 2.-1-11r Z 1^1 cor-1-72 f- t/ N+Q c-4-7-71-1, uÑ--4 .//071-)V Z- kitrk/2 11 0€ 4/3~01-. evu e L-3 P ►^^z- ^ • CA) n'u a TU . ryl S E Ir\ Ucl° ^^ l f7¡ t_k DMLlÍ u D A) 9C ^ 1^ 6 /'^J^^ k ) • o wm,t /t (–o S r^- C ^^ ^ ^ t ç v^ t^u c r^ `^r ^} ^ rft7L C.LA--d VS ( ^tz t `^lT n o `I ^z ^ ^ ^6 L2 ,o d ia L4 es Pw-AY-4 -ft^^,t a} 9 t- 4 C -m..rl 24 o-, fF SEn puts- k)--7_1 Cctco L ^ st771 /^ C .11 oc ?J V6s D1titR 1/\9 LU N DI-in per ^^J^ l^-u - /0,.v C.. cf115 G3t Itu ks _ Lq �t"1, (43 P `` " PO uo i4 (A/ # ^14)ti4 `7vl 4-6-11 '^^3 17- ` /1-L. /L Lz—/ 11/1j /b P ^^ -c.,' v byr» Lg- ^éu 1---){ li ^S-f) -044 ,a ri 71-4-e.vrCnnx) W1 ,1-1; 07-4 l<>0 W Alri,i v N M (-/Lo fi " ií7 o S -t53 r \ v^ ^ ^^ (N ^^ A fmiL , 7 ti n uN A s() s AvVva Trpl,b .- 7 co IJ M e-) rm K,t -0,1 /0 e-- 5 rc^ Cs o M c-Yl (Ab CA vut7tS y PA ^^ ^ ^^- ^ ^^ G.A- ^ ^^ v i79'u brl 0 ao Nry', c^ 1-4 ¿--A /t- c4(4 0 o C2 fl e, béo 11-(z 1.5722-19-7b - 7. a o o t_-S (ífl^i Gigt>>2_ f'01 yk 4 t , ^^ í^ F-1 v4 c-5 `^ cru F7),) Ac 0 - 6,t,41/7/ 4- ‘--,4 A v AA ot z 14 10 c 7) US u(i¡ boa/ ^^^ 1-72 srn-z_ ^'Z %^ ^ av e" 4 ¿-.1 114 &,-1 7-7>),5 4" Cok), 0-1 V n/ mo^L -^ Gq "L1'11/1 ^ n1 ^ ^u160 mol Al o e n N ^ ct- ¿ér,1~ nt' wi 0m t z/!44 J‘,J 7U 4 erW ( . L,irtrb-0-04 A I^L¡ P M u4 1/1/) Gp U i\J w s SU S' PI/14'V /ti) 11-5/ sv ag. 7Y1- cOL- woS 41) Pub Gr.,1Ur er- cA, L-S (I) /i"ZJ^L P ,b( A) 777991',12 c,"ST-4, P^iQV^ kt;,-,v1,1 P4-114 7v1 4-5" 1-0-1311 1 DC-` 1,1-1_ 1-7 v ^^9 y---p 1)-0 iti /j 01,1'7-4 cM\r-b ^L^ Lvs >oo, 00o ►° U ^rS7v ^'v d^S ,3 4-Y1 rut N4 v ,- 4,14y1n vti NV u^a V t-2..4ávb^ t^ tt4,0 rv 7-7 v t c <^ U ^r 192 ái ' L Ut,rl-71 jA 1524/ ^^^^^ ^v ÍJ mo^3 7 ^ N ^-^-^-5,. /I 4--vuQvJ in-72V /1,11 P /b fi hl 41,, A t- &/ttii c ei--¿)4i4 5.L ^irr■) L 1- oaJ ï3 v ï z,tJL HçYy dt-S c^^l^.o c,p-o n- ^1 ^ d¢")'o �d m 1A-9 ftl r%141 £0 c,Q Po E-N) LA_ Dc— v U E-u--p (t E L.k- Z5 vl t_--z4 ï'vrDrtn-143?-- ,11).¿.113:?-(g/(..0-4--. T h5^ ^^^ r e Oil 19 ys, vt 11--0 r2.^ ^ Ú ^,i i ^^ c ^ r! Z ^^^ ^ ^ Sn ?^ -^, iP-1 , fl t L4 {'hZZ t I ^L De:- {-1--AN% r 0 U l,̀r-;Twc S L-4 c/1-7) U c-I n-21-/N plg ut›,t-~ -y.1 14,0 "i11 t,t `z_ ) c--r\r C 3rni 5 Ll ^ ^(^^J ^^7r v o 1�, S 751 c U Lo I) ,t-rt CAw C'L- 4-a) `s cA $ A.t, oS ^^- va 0n ^x.,14 R ^L,- ^ 4 n1 o tiict q-- 1. t2 M 3 vti1 c::-vt 4 Q JL Mon 7 ¿h) t-^ 174 o L 11`4.1 C`rl v lL-^ %^S 3L^r M ' hit ^1^^ ^- /^ L.^ 6 • ^ ^1 %^ ^ t^a^^ ^ S P-c, " T - i-rt.t^^ ^ w orryi P` rFiJ t4r-r>o ^t L --v J,3"runiy pllviriv Litit u o-014_ t) L% ^-rR4Lc95^ ^ 4,1 r "^ 1 r-U r1 t4 \T-o /1 prr-rt'A-o n tvr1-1 /t-Yt c.a 471-)4 Íh C o 44_ a b^ ^^ ^^ v,^ L^1 c2 k.,^-Fv ^Zo c^ ^ST^^-^ s r^ Í'B ^ d Ut 9 d-vi /Yik_ Cg.N, /c,4 t.Z. u/7-5- , hi 14.2-cAZ , ^,N ;l'un 7i- f1"- n-yv A- v-p-i n ^2vv^ s N^ i é1-t.1). ic n/r. Za •-- `? ES-971:") lyc,0 1 4-7--7-E- DI) G-c5-h-o4,91... 1/1.t,rTh. o t 9 0 U `T7tr.(g , 1^ t yU.^v r.t-3.0S Q v1/4.7- ('r-l_ 4 N- t ^ f 1.1 Q ' LA35 N V t1 yrs 68-vj LA V evi?.4 cAb N 15t7 I N 5-71 2, uz.pU ^r N'Y1 ‘1/1-1"-n._,-)-J '1/ Lo e--7s Cs1,'1-) ! y^( c^Z ^ ,^^^ r^r ^o 5 Ce-Y14 -74 ) Ft-71/0q Gt LE-- L..A U b(il^7).1.1[ï•1-vT^1/1.1')?3 `> c (17^ S el e'D a-v,V) c esi- L---73n _ t3 ►9- S 1 -5-9al/ 0-13 ^^ lS L7:7v f°1--s-rvi 'xt 7 ^I v N r-9 c-'^ P t-2.1 a-yv --)443 Prl ov!-c o GIV 6y Dus-- /,^— l .) S Y'v esj 1- fi. prodS 4e, (^fS70-‘) rçr o - bJ ! En,-) vt-.61An o ç oc, im,t P r' /t- nil )(y v ° i i C..,0N e-. Scv1. L 1S t-;^oS L_.A- C/1-221\sL^ rM,, t,,9„v5'o r► lV1 ^S l^/} 1J S f ^l G 61 e vl. L^S r^ t ^^, nr0 j tes Q ^J f C^1i/(3-1 �n/1Wlai2E9- hC y Lr.) L-75 ~ o5 7tZc.lPNJ t ? p Jw,7S 1 G C1-7 "--J b1)-1.v Ct--r,„rV US , Í? ri.A j1 Z c-( D rJ z1ti0S S 7^J L,c A-71- c -1-79-11i1 f2-0 l24rh. C. a Pi 4- in -vk-, 6'} > V o í^tíld---5Go fr,1 4 5 cv' S -i12)1 c/t.' ffi7rz-, 9k- l. tt5 v̀ -J ï rl 51 1"3 Q v v-h Un_ 9- (,o-714 ^ c 69ti, ^./5 L 03- a 1 gJ 1--&-rk N 4-1,,,"NOwtt or^I c 5 00 C.-G í^ PKI (.3 v1/' /lz--uz, DG c.p..f 91-rvU r rz Fmrh,11. Q jkits Los- S\--)\n u ; 7., p S e-brn ilS cnNS ti •..t l S Cev4 -7\??--/t S `-7 r/-714 )/ rl ti.^ u (--17,1"-t1-0 5 t2C L--z,Txt/^ t z. i ^ /t-Y„7{ A41-14 -0 )11-+ 1-4) cz v).¿-- ~1 ' 4-,,,1411-• L J LLA C.fl-!^ ^D7j ^/^ ^^ ^-R Td 1-‘,1 UL l9,56 tYr\S r. , f.. c1. l C(,,^ 14,,t> p yr r ' t 3' aú Vl,c-rz-o-ruuyyt-v■_ /1ip u1 C~ 1 g-S G íbA -6-14 A r.1 ^ 15r Caf.1 d ehl ►'>A-,1 P cJ. J c_`L- 0w ,t_.-9,11-,ro c.,v PlIAJ /t-S l-/^+ ( Or. TZ ^ ^ , bv /^-r^ ^ S Cer)-1 -íó} 01 í CA-6 ;#9 C.--'S t1 K.1 4 7--iJ Ls1J K, u esTel.o S e-71-17- c/`hvl r v r- c^3 ^ l) é 1-cAJ ^t-r^ ^ w,7►-t 1, N^+i1 N vt-vPi t1 A--P ri l-hr S'vS t-&vv1 tl^ N1,1 D >,c44_ ^ (A-¿) Q vs 05' u. c,---tltn ti ï`IVul PI-A-41. !' w,) `7 L 2- 771-71 l C (ì-' fl- n N 1-7-, U iv tjuir nv2r. vj S^^ q 11-0M1 q u ï 2j1 S L'u 44 t,-w . v-)� A- v Al- 0L 1/4-7 L45 15r1,12--/M 4-Ç /h^v0s /1/1/1 )‘1 2 FL--yvl ,q I FcV tvt ib-,) o CA) l c7,-x) \1" 18 ea, D-\-7.- L^ ^íh tzu`ev^ Cr^a hfL.^vk//1- L A ,0 CL ^KLA 1, 1 k \„,/ ^ ^ ^ 0-1-14._z A-r-~ 6--íj--,.n?4-71 v?1 11-71 &&`-r\+ bel._ A.' i/,.l1-^ 4 bv C^ c--n4 ^ h/ 1-1 ^-►-^ ^^ 1 N¡Tili %'t.-r 4-1.1 Ò i,.J N ^ �– `TV 7 ^Jew ^ P-241-r■ l ,^^, ^,,^ L'2~1 ) ~-/- >L, t?"1-1 (Ai-t l71 Al w v z t) N Al v' Lrvv ^Aj t )f) t---- 1/1 esV--Y,as crr\iityss TU11/1t1. l,^ ; l N /á i- 1i 57n/0 5 u vo pyLA "r7L u n/ t U P U t---0 i C.^ / '\it3 l.. U S- j A,_/r') A-0 Z 5 Pu t r-73 Zos 155 x-7 QL^ qu e- ,(Ç2u 1V)-1/10,1 katobv itt^t /hJ yLrhJ\rn._ ^3I ^ c'^ PwC ,.l C41 /n'u if) v A791 ) 0 tr- LA- ^S ititt o R-fr\l La i Stirvk 19-0-1-)n 4j é !^ /k-vt C t-J ów^sj b 0,7 ^ '/ ^jZ^fU t-C) 6-77 ^ = k ut Ues 1 o in- 71/ kvt, i^ . S, ytzAsp s' D-'112 mn7j\r? S b-y.rZ , <^ i,^ 3 >14.-,^Wa-.) ^ tj^^ i h 9 1) S niCn ^^ 7 - c t4rj a-Q tit u n1 t 12~ IkugH5 w r}w-1 S y C Vc3 ot-s Whi 74 itit C,0 1,4 g u wS ¡ P1,-Pi- ^^ M e10-, Y) %i .2 (y¡rW ,ç_, tAvvz4 Z1---ri- ST7fi'' D S IN S Gl ç-N G' o 01'14 3 Nu Ft--7A'1-4 c, (AA ^-,.,(i1;' ¿.42-X/7 ei4 c vJ .1 -"71-4 Gil urS n14K 5 15T iv^-1/' 512u N L-3 >; \aryss #1-As-o\ p Pe:– v,17 O Crin i° ri.,01) t- A advco t,^ trz- P^1ils^ P4. O DU (in PI 65im P n ew ntirn-D-vL. A k/l, _l C} f I^ (r^ (rz, S 9744M -7 j ^^ ^ ^ it ivc-t `L--1/,41^ . k N t p1 C * -r-A, Flápisw' Ci1. vVAlr 7 CYI Vto, i--kibS L-- N -E L`L tR1 r'^ ót-^, q LA S QL4yrj3 PC f^Zi ° Ea.) te" P ^ n^ ,^-^1 A LA U i/FNN-G Fe'\/\,t ñ u U C.--tU NI) P v,s 1 cz7- y G Fl vt'L L U^ kl -E i vak lit¿ f f Lv L^S' pi L r-^ oN 77-1U t L t S 1'61/4)O ¿d S p r1 L^ ► o U r 3v t o c-o» t1-7 `)---o ^ñ rvuo )((x,‘,0 Oc-tLJ 1A C 611 ^ 11,+,.3 b !ti ETc ,Lq lk-1 o D , Lr L tz IMlPrtithl ti D ^ii 11,1 Put U STL`YLd4 �^ Pv (-4' o rrÍ'o7ti-liro9 E p o Lo y 20 N LA c L`(°1-oS ®; T7t-t. A- Ml h.,ai rE ^c T^ cPo rv(S r3 A> E H- vt t?Q./1 1 vC J P1411/fi; i"h. t." 1 MPno 01 1+5 fin C,i á C4414 .o ^r ) ) VA-ti d Go714 11 -N ¿.49'7 3 01 -1 )9-7-V ml 014 a v‘j-- L,¢j e)-t. 6-0 C L-̀71k n ^L11 = 'Si-f 9 c't Inh,, 3 ^i^ t-^S ^ ck3.,-Tuvv/b- 'TU f■Ifro j aVT U yL.es s^l r^j _ 1-,' ,, 3 -t_L__ ,X4-14--71 c2 L-r9 P ,-t t-L-0) ^ ^{ c^ ki V iv yt- 1'l- ^ Q tic. - s(..-Z-z) I 11 L S i2-I37-Ylif ^v ^`7v C-1 ^^ s ctiv r 1'2'Jt7 ^ A1 0 A4-Y1 c rrt-u hl 4 , c4 t p c'hzny ‘/ r 'N u M t^ ffvt ^-^ PII-11 ü U 11751- (.; Nd t-c3 G Z^ t)1 { 21-1.7 .v ".1 7 'syt " org L.4 cJ nAV itvi_ 015 /d v T-h N o 114 /F j ^ L_ s^ ^ a^ 150 ^ ^^ (r ^' e L. rrnrev 11-71-t-c - '1-7 $(4 rlo19 /K © n^ AT)i n ,:t v n/ l D r O^-zd)Lc yI el- A,2 t`h4 u S E'd' 5-Tat., /11! - i6-7,1 N(-7t--Ç. (71 /¢ (.71-s.rahi Aro títit M t-tto q u 71,7,4 k''''''t 1/3 WaS C^t",W /'¿-v1 1 .(1 ti1 C,•1 ^^^1r^ cm N ¿25 /CA 0 77\1 11-11) v S Ch. D^^ 411A-41- ¿ 4 7--t-t rN L=,^.J , ro Pul Pe:" Ll /1-0 rf e-S Ot C-tX L.1 ^-7w 1 1-7‘i S t.- DCL v1-t- g-s rtyl A &7),1-4 mt. CZ--oitii L `^ %L^ d S LS SIS 0t L b S g v" r 7 1-4 co M h^ uh^, v W y 14 (.47.J Lp itt_ im l/ t: UNA ,^LC^ V111-4,105 ¿Qco 4 1_4 ven^n' ^^ "( Ten 41 -e. n' 3 PI M ^^; ^ ^^ C ^ ^ c:77 S ritt 4r4 "oC1- l Z- 7 Vi 17 -zi,141 C.fri b.5 E^ CA-10 D L-- IN vC1-- á lArtoAut,o n ( 1)57-,'1_01 , kt / o r r U o 99L2'1- ; tz Pn(>r c.q--v5tk N C_ E N) v rt641-1)D c-u enn!/-N kh^ r•-e) w t ^h-A- cA ThNty . p o c-o tTl 1JUcV1) 84-ti 9 vc rvv-7A O c pU J t-5 -TY1. 4 4'y oi fM r 2_0 A-1.70 S y 711LNr k (: 1-1--1b"" t' IA ^ Q vz- l^ S t9 W. r - Ifi- o b1it4 ^i/f-15 1k Cm ^ tl l`) lomi1r 11't^z-v -- c,fwtU t-a) n/ U rv-Kirt/ ' ^ 1^ M S ce De" v^^ C^ IV^ P 0 h,A !^^ ut 11t- t 017 /1- c4 S A he" G>tro` b At1 ^ ^^ 1-001,0 1llIAM �Feria Internacional de Muestras ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: - EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI- - MUY HONORABLE SR, D. JORDI PUJOL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN, M'INISTRE D'ECO- SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- NOM IA i HISENDA, EL QUAL NOM IA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- A L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS. MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona ,!!' BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M° Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores -- Señoras y señores. En primer lugar quiero agradecer a los expositores su fidelidad. a la Feria y su confianza en la capacidad de atracción de la Feria de Muestras como símbolo y como colofón de todas las actividades que en este marco se realizan a.lo largo del año, y que son hijas, en buena medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrollado una. serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por sí sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos apro xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miramar un hotel de primerísima categoría en los viejos estudios de Tele-' lt 1ón c la Fundación Miró, pone visión Española, co° •-mrala la en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las Flo res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo : y comercio se dan la mano en este Montjuïc, �2. que hoy les acoge con sus mejores galas, como cada año. Por si fuera poco, en el mismo recinto ferial, en el Pabellón recientemente devuelto a la ciudad por el INI, gesto que quiero agradecer publicamente porque significa un adelantamiento de la fecha de caducidad de la concesión, en ese Pabellón, se han ubicado los trabajos de promoción de nuestros deseos de ser la sede de verano de la XXVa. Olimpiada en 1992. En Montjuïc,. en la Feria y junto a la Feria, están pues situadas buena parte de las mejores celebraciones y esperanzas de Barcelona. Están situadas y deben seguir ahí, sin que ello sea obstáculo paraq que la Feria salte a otras as ubicaciones complementarias si los recursos y las necesidades lo permiten y lo exigen, como ocurrió con el Salón Cosmos en Gerona y hubiera ocurrido con la ubicación de nuevas instalaciones de la Feria en el Area Metropolitana, de no haber faltado los recursos que la próxima re visión del sistema financiero autònómico - y quiero esperar-:tam bien para el sistema financiero local - sin duda aportarán en breve. El esfuerzo constante por mejorar y la grandeza del marco ciudadano de la Feria. de Barcelona la han situado históricamente en primer lugar entre las Ferias españolas. Debemos trabajar , Sr. Ministro, Sr. Presidente , para que esta trayectoria no se quieb r e. Y debemos hacerlo con generosidad y grandeza de miras,sin proteccionismos excesivos, sin proteccionismos tampoco para Madrid u otras Ferias, con sensibilidad hacia las Ferias comarcales pero sin querer contraponerlas al rol de la Feria Internacional de Barcelona, que es otro bien distinto, fiando en la capacidad organizativa del colectivo humano que es la Feria,dès de el Director general hasta los servicios administrativos y las brigadas que en unas horas són capaces de construir un escenario totalmente nuevo. La trayectoria y los resultados de 1985 avalan lo bien fundado de esta necesaria confianza en la capacidad de la Feria para �3. :renovarse, crecer y proyectarse internacionalmente. Sería hora quizás de que nuestra entrada en Europa nos llevara a aprender de nuestros vecinos también en este campoy convendría recordar aquí como, por ejemplo, el Gobierno Alemán encarga a sus Ferias ciudadanas la presencia nacional de determinados certImenes internacionales,de acuerdo con la especialización sectorial de cada una. Estoy convencido-de que en el marco de la Feria de Barcelona, la Feria de Muestras de junio debe ir encontrando un nue yo papel a medida que los Salones monográficos vayan absor«,biendcGéI:curso de las operaciones propiamente comerciales. La presencia consciente de comunidades autónomas y de "stands" institucionales debe ir convirtiendo a la.Feria de Muestras en el auténtico muestrario de nuestros grandes proyectos 'portuarios, infraestructurales, industriales y tecnológicos, e incluso artísticos y deportivos. La feria de junio puede llegar a ser el lugar de confluencia donde se midan los grandes afanes colectivos de Barcelona, de Cataluña:y de los.pueblos de España y atn de los palSes. que quieran presentar o mantener bien alto su prestigia productivo y emprendedor. A mi me gustaría que el año próximo, si la suerte y el acierto acompañan a nuestra ciudad en la cita de octubre en Lausan ne, ver en la Feria de junio todos los proyectos elaborados con este motivo, o mejor dicho, en torno a ese hilo conductor: no sólo los de la Montaña de Montjulc, sino los de la recuperación de las playas del"Poble Nou" y la villa olímpica costera;,el Polideportivo de L'Hospitalet y el nuevo parque entre el Polo y la carretera de Collblanc, en una de esas zonas grises del área metropolitana, ocupadas por instalaciones eléc tricas impropias del tejido urbano y que vamos poco a poco re cuperando; la zona del velódromo del Valle de Hebrón; el pro- �4. yecto de cobertura de la ciudad y el Area por cable de fibra óptica, que permitirá la teledistribución al inicio de la década de los 90's y la comunicación inter activa media década más tarde; la Torre de comunicaciones de Coliseròla con el Mirador de Cataluña en lo alto ... en fin, todos los proyectos que sin ser directamente motivados por nuestra Candidatura, se han acelerado en torno a esa ilusión. Porque la Feria de Muestras tiene que seguir siendo la de la ilusión creativa y las instituciones tenemos mucho que aportar en ese sentido: no nos avergoncemos de decirlo. El nuevo Pont Vell de Barcelona; la remodelación del Aeropuerto; el r parque tecnológico del Vallés , con su inmejorable ubicación física y cultural, junto a la Universidad Autóno ma ; el segundo Cinturón -vergüenza de nuestra Ciudad, que lo planeó hace 20 áños y asiste impotente a su tímida realidad inicial, terminada en un barranco-; el Cinturón Lito ral; el Museo de Arte Contemporáneo; de la Casa de Caridad; el Teatro Nacional de Cataluña. ¿Veremos todos esos proyectos en la próxima Feria de junio?. ;Se está trabajando en ellos. En todos ellos: no son fantasías. Son proyectos que Barcelona necesita, que. ilusionan a los barceloneses, que pueden'hacerse y que deben hacerse. Para culminarlos va a hacer falta una intensa colaboración institucional. Casi nada importante puede hacerse sin la colaboración entre Estado, Autonomía y Ciudad. Pido la máxima disponibilidad para esa colaboración, una vez apagadas las altas voces de la contienda electoral y ofrezco la disponibilidad de Barcelona, que es ya conocida, para la materialización de estas obras y servicios que harán de nues tra Ciudad una ciudad agradable y eficiente, la capital potente y la punta de lanza de España en la entrada a Europa. Espero que la Feria de Muestras del 87, como la del 86 ya ha comenzado a ser, será la de la eclosión de nuestra voluntad de futuro. 7.6.86. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3937 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Mostres Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Projectes com Area Montjuic, recuperació Poble Nou, Poliesportiu de l'Hospitalet, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Congressos i conferències Comerç Model social Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1033/19860616d_00140.pdf 81a17a4b77a5f0f093344e20629b19b9 PDF Text Text PAVELLO/ DE PEDRALBES Anem a inagurar un pavelló que a iniciativa del Patronat de Turisme, ha realitzat l'Ajuntament, amb el proposit d'augmentar l'ofeyta de congressos i convencions. Creiem que es una instaVació idon situada en un punt molt ade quat. Poer está lié consolidar amb peidra una labor de bromo ció que el Patronat de Turisme ha endegat a partir del Convention Bureau. Una labor que está donant uns resultats remarcables 1984 Congressos internacionals 41 Congressos nacionals Nombre 1385 total 52 26.642 d'assistents Congressos internacionals 97 Congressos nacionals 82 59.397 Nombre total d'assistents Estimació 1986 Congressos internacionals 117 Congressos nacionals 115 Nombre total d'assistents 78.422 Es a dir en tres anys s'ha multiplicat per 3 el volum de Congressos i el nombre d'assistents Pensem que es tot l'Ajuntament i jo mateix que fem tots els esforços per *,donar a coribixer el nostre potencial com a ciutat at,reY, del mon. Son nosaltres mateixos que sovinlconvoquem congressos a Barcelona, que convidem a grans empreslarls,a artistes ja mateix els Tinents d'Alcalde i els Regidors obrim _ mol— �tes portes. - Palpo un esi-it renovat que es va generalitzant ak la nostra ciutat i que comença a concretar-se: Nous hotels a punt d'inagurar-se i d'altres en pro jectes molt avanVats. Altres es renov\citiri. Noves sales que fan 4 la nit ciutadana més atrac- tiva. La Gám-a-ra de Comerç renova el seu interes pel turis me creart, una secció que sera molt important nar així at per a- esforços. Situar a Barcelona com a ciutat important en el context# internacional no dis Ye/Y, B-411 de continuar amb tenacitat i imaginario el camí empres. Per sa també en aquest cas anem pe p bon camí � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3939 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la Inauguració del Pavelló Pedralbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf 63a056388dbfb512a0406ef027420ffe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREGO DE FESTES DE VALLS Barcelo a, 21 de juny de 1986 �SEMPRE EMOCIONANT PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA NECESSITAT SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA ALTRES REALITATS, VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN TANT. POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT, NO SOM VEGADES, TAN AL RES DIFERENTS UNS DELS PATIM PROBL EMES COMUNS. 1.1 1, TE, A I QUE, bg_IJyy pPa~ EARCELONA ki A VrtrivLik-- @ /A ESALA, ELS MATEIXOS PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT. VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS, UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA. �VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI, Ni O GAIRE REPETIT, DE VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA DIA, DE TIRAR PER TERRA. VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT. GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, QUE FÌ UNCIONA I QUE ENS PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA INCORPORACI5 AL MERCAT COMU. COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS. A LES ALTRES TRES OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS �CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM QUE EL 1 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS DE 1992. PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I ATALUNYA UNS JOCS OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT EGATS. I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE �COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I DE VIURE'L. I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD. VOSTRE. L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS DELS VOSTRES ESPORTISTES, ALS EONERS RECENTS DE L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT, COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS NOIS I NOIES. SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1 �BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS. CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES. NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS, PER PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA 1INIC MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA. NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS, �LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP. pAp c- C UUOS A, PENSA EN AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES, ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA DEFERèNCIA. NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR. PASQUAL MAFAGALL I MIRA ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3934 Title A name given to the resource Festa Major de Valls / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Sessions, Ajuntament de Valls Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Festes majors Model social Valls Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1034/19860707d_00141.pdf c0d35b8194428e66f8613d70ea4105a8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Barcelona: horitz6 1992" Conferncia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall - la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Barcelona, 7 de juliol de 1986 �SRES„ SEE.: ;4-r ESTAT INVITAT PER APUESTA SOCIETAT PER PARLAP—VOS DE BARCELONA A L'HORITZ5 1992. ES A DIR, OLLA BARCELONA DELS JOCS OLÍMPICS, DE LA BARCELONA DE L'ANY :000. BARCELONA ES TROI3A A FINALS D'AQUEST SEGLE - -XX DAVANT 1,DUES ALTEP,NATIVES e) UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PRPV -MES O MENYS PRòSPERA, O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVAJES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, CAPITAL AMO UNA PROJECCI6 A TOTA ESPANYA, D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA L'ESPAI ECONESMIC EUROPEU, LÍDER DE LES CIUTATS MEDITERR7VIIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACI6 SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM i77,S LA SEGONA. 2 451,Tti1t •41 Jr-to• �DONCS BE, PENSO QUE EL PROJECTE OLiMPIC Pc; LA. MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS OUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINE ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS I, CON SEQÜENTMENT, L'ACTUACICS DE L'AJUNTAMENT S'HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELE ANYS QUE , PORTEN D'AjUNTAMENT DEMOCRATIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AMB UN NIVELLL D'EFIC.CIA SATISFACTORI, GENSE. AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL CONTRARI, DISMINUINT-LES- 1 SENSE INCREMENT DEL COET REAL, TOT AIX¿") EN UN CONTEXT DE CRIS1 ECONaMICA. L'UaBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIHTAT DURANT ELS ANYS 60 I COMENCAMENTS DELE 70 HA FET QUE ELE BARCELONINS MIRIN AME DESCONFIANCA LES GRANE OBRES PüELIQUES. PER¿ PENSQ QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENE TREIEM ACUEST COMPLE:'1 DE SOBRE. UNA COSA ÉS, PER �-4- EXEMPLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI6 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URB. ES UNA ACTITUD RAONABLE 1 COMPRENSIBLE. PER CS UNA ALTRA Wc TENIR UNA XARXA VIIRIA QUE NO TÉ EL MíNIM I D EFICIaCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTEPíSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENIM UN EIXLNPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. ' PER¿), EN CANVI, TENIM UN POBLE NOU AILLAT DE LA CIUTAT. UNA iREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFíCIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COMUNICACIONS INTERIORS. FL RIU BESES SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140,000 HABITANTS), ST. ADRIA (36.000 HABITANTE) 1 BADALONA (230.000 HABITANTS). DONCS DÉ, SOBRE EL BESES NOMÉS HI HA OUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CAERER SANTANDER, EL DEL CARRER GUIPSCOA I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC HA DOS TUNEES DE METRO, NO PGT SER QUE UN RIU URBA CON ÉS EL BESES FVO Li O4J* iJG u. AM �-5- SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURI A DE CONTINUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. BARCELONA NECESSITA MOLTES D'INVERSIONS PI7IBLICUFS QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A Fitt-nki if%) va. liom CIUTAT. BARCELONA PRECISA 5' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I NO NOMES EN EL DE LES COMUNICACIONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL DES EVIDENT. BARCELONA HA D'OBRIR-SE AL MAY, TIA. DE ESTAR. COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL NON DE LES NOVES TECNOLOGIES. TOT AIX¿ CAL SER -HO. PERCS CAL QUE HI HAGI UNA IDEA MOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AME UN OBJECTIU CON, AMB UN PLAÇ FIXAT. I LA MILLOR COSA L'ACCI¿ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. DURANT ELS uLTIMS ANYS UA ESTA? PRESIDIDA PER LA CANDIDATURA 1 DE BARCELONA ALS 3j00 DE 1992. NO ES TRACTA TAN DE LA PERSPECTIVA DE QUINZE DIES 1hil4 ' no DP SENS DUBTE, ELS JOCS. BONA PART DE LA CONSCINCIA CIUTADANA SOBRE SOLS yo DE �-6- COMPETICIONS ESPORTIVES, SIN6 D'UN FENCSMEN DE CONSENS, D'ACORD ENTRE ELS CIUTADANS I ELS PODERS ROES:TICS, PENSO QUE APAET DE LA REIVINDICACI6 DE L'AUTONOMIA, A CATALUNYA S' HAN PRODUïT POQUES VEGADES AQUEST FENC;MEN DE COMPLICITAT ENTRE CIUTADANIA E PODERS POLíTICS AL VOLTANT DE GRANE PROJECTE. LES.. . „ . D I JE;;EXPOSICIONS UNIVERSALS, LA DE 1888 T LA DE 1929, VAN SER ALTRES DUES OCASIONS EN QUE ES VA PRODUIR AQUESTA MOBILITZACI6 I AQUESTA EAVt /141 COINCIDNCIA, EA FIXACI(T) D'UN OBJECTIU D'AQUESTA MENA NO ns PAS UNA FUGIDA ENDEVANT. DE FET 1S UNA FORMA • DE CANVIAR LA TEMPERATURA, EL TARANN1 SOCIAL PILA,* ECON61IC DEL PAIS EN FUNCI6 DEL FUTUR. EL PRESENT DEPN TAMBf: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN QUE SEREN. SI EL QUE ELTa PASSANT EN EL PRESENT FEH NOMnS CONSENCIA DEL PASSAT, A LA. HISTUEID 1)E LES CIUTATS, DE LA HUMANITAT NO H1 '11-NIA. LA 7t1L4 i) c)t4 71)/tA �ELS GRANS CANVIS QUE ES VAN S'HA E RILN ')RODHYT AOUEEHE A . ',.UELLS QUE TIREN 551 EL T E.:'; E ;DE CM VA)* IAJA • PoT ALE CAN V I: IECTA'IEDT î:rRs, ES XARXES EE EAEVI IMPORTANT S'EA DE JA, EN LA 11 \J 5 ( ,•EIIISETE DE QUE RA PRESTDTT DE EA DOSTRA SOCIETAT DUEANT . EA CIE151 5 5 15 HEEE. P.ASSAT. pex A EV Tih, ;Oda �DIU AIIN AIX QUE ELS INDICANOuS UOsITINS SUS PERMETEN AFIRi . U* (E, NSvBx SOPTIUT BE LA CRISI SIGUISJ PRODUCTE USES SOCS. SARM FACTOPS DETERMIUANTS EV EA CRIST ESCAPES OCNTSGE v CIUTLT, D'UN - PATA. PA USTIS SI Al QUE [PESA UN AUNINNT PROP1CI, S .Z.N,SE UE vvE T COJUUTURA. FAVORABLE - • •-• SOEVEVTID-EU EU DISPARADOR D'UNA H ILLo PAssAn. DE LLARG. UA o DIE.PRIE A ECONCSMICA LUE DESTTESS I DE LES EXPECTATIVES f,'S UN DELE CEBVS 'Wc.: HA EVOLUCIONAT ,ESPECIA LIS SI DE LES EXPECTATIVES CON EOUVIOURADOPES D'EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS, GV,UC1.A SEGUINT A R EXPLICA •1:71E BOMA PANT DE BES CRISIS, (I) UN AUTPES TURflES, DE LES SITUACIONS D' DES DHE DE IN[ U u VISTA un PEODUCCI 1 PILIPRI ;:c -:'OCUPAOIr), 1;PTIS ELS PR201-3, LES INVUNSIONB, ES PODEN �, TI IC LA 111:11.; D I E .7-r1U:CT:, - -r.VY:. LA DISTRIBUCI PESIMISTES, DISTRIDUCIj; D'EXPECTATIVES, HA DE SER, U`,.:1 [ITUACI6 CONSISTENT DE CRISI, EXPLICALE PER UNA PESSIMISTES, SIR, l'J'T''.IBUCI(57) NO SIGUI su: STW USP,I2UU. 1 yl_JE C..0 AL PESSIMISME. DONCS, LA SITUACIS DE I PATIM ENCARA, NO ESTJi SER LS EXPECTATIVES REALS DEL QUE us., GRAU DE PESSIMISME P,S SUPERIOR AL J=IPIOUEN LES POSSIBILITATS REALS D'IHWTSUICS, D'ACTIVITAT, D'OCUPACI(5. POLI.TICA ncor¿micA HAURIA DE TENIR EN COMPTE LA NECESSITAT DE TRENCAR LA POLARITZACI¿ - XCESIVA CAP AL CANT5 PESSIMISTA. I AQUESTA. E FUNCI NO L'HAN D'EXERCIR NOMÉS BES RESPONSABLES DE LA POLiTICA ECON¿MICA, SINO TAMBÉ TOTS ELS QUE TEmin ALGUNA RESPONSABILITAT TOTS ELE �QUE TEN -j:M MJCUN TIPUS D'INCID j5NCIA EN LA MARXA DE LA SOCIETAT. HEM DE FER DE TRENCADORS DEL PESSIMISME, DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT. EN AQUESTS MOMENTS SER REALISTA VOL DIR, PRECISAENT, SER MIS OPTIMISTA. CAL SABER TROBAR, PEP TANT, AOUELLS PROJECTES QUE DECANTEN LES EN EXPECTATIVES III AQUEST EA TOTA LA TRADICIE DEL SENTIT. PENSAMENT Ecw¿Snic QUE VA PER AQUEST CAMÍ, INCLOENT-H T EL PENSA=NT DE J.n. KEYNES. KEYNES DEDICA UNA PART DEL SEU TRACTAT SOBRE EL DINER (TREATISE ON MONEY) f TAMO DE LA TEORIA GENERAL, A. L'ESTUDI DE LES EXTECTATIVES, A ALIJE QUE ELL ENTENIA PER LA INFLUENCIA DF LES EXPECTATIVES EN EL COMPORTA•ENT DELE AGENTS ECONEMICS. KRYNES INSISTIL EN LA HUMANITAT, IMPORTA.NCIA DE QUE LA ELS PASOS, LES CIUTATS TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS 1 ASSUMIBLES, QUE HAURIEN ERE DE MOTOR PEE MOVIMENT DEL SISTEMA. KEYNES FRIA UNA INTERPRETACIE DE LA HISTERIA EN FUNCIC; DE LA ' K1 �INFLUeNCIA 1D3E HI EXERCIEN AQUEST TIPUS D'OBJECTIDS I LA QUANTITAT DE DINERS QUE H1 ANAVA ASSOCIAT. D'AOHESTA. MANERA ASSOCIAVA ELS DESCORIMENTS DE MINES D'OR AMB ÉPOQUES DE GRAN ACTIVITAT ECONSMICA. LES MINES DE SIERRA MORENA, PER EXEMPLF, S'HAVIEN. TANCAT I TORNAT A oBRIR D'UNA FORMA CORRELATIVA ALS PERÍODES D'ESPLENDOR DE LA. SOCIJMW„ POS ROMA O L'ESPANYA DELS ARABS. L'ASSOCIACI6 DELS DOS FENCSMENS, QUANTITATS DE DINERS I OBJECTIUS IMPORTANTS, ES FEIA PERJ) D'UNA MANMA MASSA MEC A . NICA: H1 NAVIA EL DESCOSRIMENT DE LES MINES, NI HAVIA UNA QUANTITAT DE LINEES 1 JIl MAVIA UN CREIXEMENT ECONCSMIC. DE LA. MATEIZA LANERA UAMILTON HAVIA APLICAT AQUESTA INTERPRETACIS ALL PERIODES DE REVOLUCI¿ ECONCSMICA,SON EL TRECENTO O EL DEL DESCUBRIMENT D'AMARICA I LA GRAN EXPANSI5 ECON¿MICA QUE S'EN VA SEGUIn. LA. cRITIcA MARISTA 0 kli/JES SUCESIUS 10, A AQUESTA TEORIA VA SER QUE, ADMETENT QUE EXISTIA UNA CORRELACI6 ENTRE �-12- ELS FENC-)•ENS, NO ESTAVA CLAR QUINA ERA LA CAUSA 1 num L'EFFCTE. LA INTERPRETACI5 DE HAMILTON I EYNES NO ENE: EXPLICA PEROU', ES VA DECOBRIR U14 AT í RICA, PERQUÉ ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES. LA INTERPRETACI5 QUE ES VA DONAR DONCS, ENFPOT DE LA PURA CONCATENACI6 MEC:iNICA, 1S QUE DARREA FIXACI5 D'OBJECTIUS H1 HA UN nEsIG TNSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ES MANIFESTA EN FORITA DEL DESCCMIMENT I QUE TÉ COM A EFECTE UNES ALTERACIONS EN ELS PREUS, UNS BENEFICIS, UNA 5ITUAC15 MOLT DIFERENT. ABANS DEL DESCOBRIMENTS DEL SEGLES XV I XVI III UA DONCS UNA SOCIETAT QUE NECESSITA ALGUNA FOR:1A. DE. PROJECTAR-SE, UNA FORMA DE REALITZAR UNA TENSI6 AN1MICA, SOCIAL PREEXISTENT, UNA DEMANDA INSATISFETA D'ACTIVITAT I DE LES IDEES. AMI DONCS, 1 TORNANT ALS NOSTRES DIES A LA NOSTRA CIUTAT, CAL DIR QUE SI ELS JOCS oLínPIcs PODEN SER LA. CAUSA DE GRANS BENEFICIS QUANTTFICATS, SI FARAN DE CATALITZADOR D'ENERGIES TO Pi Oh rfil4 J•i4 t< ) �f e ?BEQUE EN AQUESTA CIUTAT NI HA UN DESIG LLARCAMENT CONTINGUT DE PROJECTAR-SE A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL. UN DESIG DE GENERAR UN SEGUIT E I ACTIVITATS EN EL CAMP DE L'ESPORT, EN EL EAMP CULTURAL, EN EL CAMP INDUSTRIAL I CIENTÍFIC. ,~11,01.1X..1~~."Pkr~,- aARCELONA, I TOTA CATALUNYA, HAN VISCUT PORTE ANYS AMB UNA CAPACITAT D'IMPLEMENTACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR A LA QUE LES SEVES RASES SOCIAL, CULTURAL I ECON(5" MICA PERMETIEN. ES AflUESTA INFRAUTILITZACI6 DE LES SEVES POTENCIALITATS LA QUE FA QUE PERI6DICAMENT, EN EL CURE DE LA SEVA HIST¿RIA, BARCELONA S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR I CAP A LA RESTA DEL MEN, EUSCAMT UNA. CAPITALITAT, UN PROTAGONISME QUE LES SEVES CONDICIONE LI PERMETIEN TEN IR. D'AOUESTA MANERA A L'ENTORN DEL PROJECTE DE L'EXTOSICI1) DEL f88 BARCELONA VA DONAR EL SALT CAP A L'EIXAMPLE, CONFIGURANT LA ~~1~1~. CAPITAL *ODEPA QUE HA ESTAT EN AQUEST SEGLE (')U1 ARA ACAYA. �EL DESIG DE CONTINUAR SENT-HO PEL SEGLE OUD vn QUE HA FET POSSIBLE LA CONNEXIO QUE DEIA ABANS ENTRE EL POBLE DE BARCELONA I 3J t CANDIDATURA. OL MRICA DE 1992. EL.7, DOCE OLÍMPICS NO S5N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. 77N AL CWTRARI, UNA OCAS CONSTITJIPA17, CONEIXER AL MCSN, 16 ' NICA PER DONAR DES DE LA CONFIANÇA DE A [DOBLE LES NOSTRES IL.LUSIONAT, V PARTICULARJTATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODREM RED A UN PaBLIC QUE ES COMPTARA EN L'ORDRE DELS r • CENTENARS DE MILIONS DE PERSONES. L'ADHESI(.5 MASS IVA AL OLÍMPIC PROJECTE S'EXPLICA TAMB PEL QUE DEIA AEANS DEL TRENCAMENT O EL PFSSIMISME. FI HA MOLTA GENT QUE SE N'ADUNA DE QUE HI HA CONDICIONS POSSIBLES DE CREIXEMENT ONU 110 ES PODEN CUMPLIR PER DIFERENTS RAONS, SIGUIN ERRORS DE POLÍTICA, SIGUIN FETS OBJECTIUS. 1r, "\ DE TANIN El HA UAGUT MOLTA GENT QUE SE N'ADONA QUE LES POSSIBILITATS DE CREIXEMENT D'ACTIVITATS, 1)'INVERSI6 S6N SUPERIORS A ALL¿ QUE ELE INDICADORS DE L'ECONOMIA HAVIEN VINGUT �-15- DOMANT. PEE TANT LA GENT VEU QUE ns B5 D'AFEGIR-SE A. PROJECTES MOBILITZADORS D'AOUESTA MENA. I NO TANT PEROUE ESTIGUIN INTERESSATS EN LA FINALITAT ESPECÍFICA DEL PROJECTE, SINE PERQUE INTUEIXEN LA CAPACITAT DE MOBILITZACI5 CAP A L'OPTIMISME DEL LA CAPACITAT D'EMPENYER LA SOCIETAT FORA DE LA EITUACI5 DE CRISI. AQUESTES IDEES QUE ACABO D'EXPOSAR LES HE 41~4~4~~~~~4~~1,~§~~~5~§~§~~""511°"'"'"""01-",11 EXPLICAT REPETIDES VEGADES AL LLARG D'AQUEST ANY. AnA PODEN FER UNA MICA DE BALANÇ DELS SEUS RESULTATS PRkTICS. Paoj 12.05 SI RECAPACITEN UNA MICA PODEN OFERIR RELACT GENS MENYSPREABLE DELS PROJECTES QUE . S'HAN wollat TERNE '79.000041111.........~~~~ ~~~~~~ GRàCIES A'-WJIT.9144QAT-, QUE SIGNIFICAVA TENIR LA DATA DE 1992 CON A LIMIT. PROJECTES MECESSARIS PER A LA CIUTAT, QUE GALIA. FER, r OtME DIFíCILMENT HAURIEM TROBAT EL DESLLORICADOR SENSE AQUEST HORITZ5. ;ES DEBTE LES OPERACIONS MP,S IMPORTANTE S5N 44-11-X4 �LP:S RELACIONADES AUB LA REORDENACIJS URBANÍSTICA DEL POBLE NOU AQUEST PROJECTE ÉS TRASCENDENTAL PER LA CIUTAT, TANT COM HO VA SER L'ENDEEROCAMENT DE LES RALLES , O EL DE LA CIUTADELLA- SIGNIFICARA OBRIR DEFINITIVAMENT LA. CIUTAT AL MAR, COMPENSAR EL DESPLACAMENT DEL CENTRE DE GRAVETAT DE LA CIUTAT CAP A PONENT I REGENERAR TOT UN FARRA PROFUNDAMENT DEGRADAT. GRkIEJ" A L'ESPER6 OLÍMPIC, L'ESTAT, LA LA GENERALITAT, CORPORACI(5 METROPOLITANA, L'AJUNTAMENT, LA RENFE I LES EMPRESES AFECTADES S'HAM POGUT POSAR D'ACORD EN UN DISSENY URBANíSITIC J E ALTRAMENT NO HAURIA TINGUT NI L'EMPENTA NI EL CALENDARI QUE HA TINGUT. EL PLA ESPECIAL D'ORDENACI URBANA QUE S'HA R ED A(JT„N't, COMPREN UNB SEGUIT D'ACTUACIONS DE OUALS LA VTLA OLÍMPICA N'ÉS NOMÉS UNA PART. L'A.MBIT DEL PLA ESPECIAL ,~1611~~......1.14.~01.."11114.111~140~~111 TÉ UNA SUPERFÍCIE TOTAL DE 73 13 HA, DE LES QUALS 53,44 HA CORRESPONEN AL P01 CON D'ACTUACIS 1 21,42 HA A LA VILA OLÍMPICA, 1 �D'AQUEST SRL, HAN ESTAT ADOUIRIDES A RENFE 7,3PACTUALMENT DEDICADES A FERROCARRIL I 1 .worranam.m........m..o.~«...-.~~~ingle~~1~-§~0~1~~1~~1~111~~~~~: 18,70 DE SRL EDIFICABLE. EL SóL PENDENT DE COMPRA 1). E PI'ZESENTA 17, 86 HA "'"»~,11~100~1~111~~.4141~,~9..1 LA IfivEnsI6 REVISTA PER A LA PREPARACIó DELS 5f} N; 1S DE 28.700 MILIONS DE PTS. awhy~,5111~~~4.116«~~~~~~~~~1111~1111~~1~~~1~ D'AQUESTA HIERA CORRESPONEN A LA COMPRA DE LA UR.MNITZACIR SRL DE LA VILA Miezlál..1.1~~4/00 5■12,4411.roaso,..~44.4~1.--h ESTRICTE NOML', 5.000 MILIONS DE PESSETES -.1...."~.~~5,14~1,11~31~71~~.11~M~1~1~11~..a DIR UN i7 OLIMPICA ls A PER CENT. AQUEST COS ES AUTOFINANCIABLE Ale1~1~1.01~41■0001~415~9~.~~~". LOE A RESOLTAT DEL PROCÉS URBANSTSTIC I DE GESTIR REPERCUTIBLE A LA INICIATIVA PRIVADA. LA RESTA CORRESPON A LA REESTRUCTURACIS DE ,...,,,,,.~.~1.11.11~1•4-1,,..~1.11~~,..,,,,snyi.4101~~1~11111~~161~1~1~1~.70111~1~11~7.-“Irl-~01~ LA XARXA D'ENLLACOS FERROVIARIS (8.400 MILIONS), ,....,,,,..,,,,,,,,,~~~~~0~~~0~~~~5~1~~~a~~5~0~~1~ A LA CONSTRUCCIR DE rcam~-3yaffirls~~40eloapoopqrsmsonan MILIOWS) _Ilá (2.400 EA REESTRUCTURACIR DE LA XARXA DE COL.LECTORS (3.000 MILIONS (3.800 YIILIONS), COMPRA (1.600 MILIONS) I URBANI MX.11.001~..rn D'ECUIPNMENUS (4.500 MILIONS). A DE PLATGES T S TRUC C IR �EL FINANCAMENT DELS 28.700 MILIONS DE PESSETES ES REPARTEIX ENTRE CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS, ADMINISTRACI6 LOCAL I INICIATIVA PRIVADA: 1. REESTPUCTUFjCIS FERROVIARIA: CTSJERAL 2.033 rdLlONS 'J :TAMENri 2.787 19 11 2.428 MINISTERI DE TRANSPORTS CORPORACI6 METROPOLITANA 91 11 1.213 2. DEFENSA DE COSTES HOPU ls e 3.500 MILIONS AJUNTAMENT 30% PASSEIG MARíTIM (750 MILIONS) •~11.114~,' LA RESTA DEL PRESSUPOST, FINS AL VOLTANT, 140.00-4,1£14~ DE PESSETES ANIRAN A CjiRREC DE L'AWINISTRACI5 LOCAL, AJUNTAMENT I C.M.B. CAL TEN IR EN COMPTE, PERO' , QUE, CON HE DIT ABAES 5.00G MILIONS SON RECUPERABLES A L'OPERACIS IMMOBILISRIA DE CONSTRUCCIC; DE LA VILA OLíMPICA. L'ESTAT DE TOTA L'OP' RA -I5 POBLE NOU, �PESUMINT'A.S EL SEGÜENT: 3 -S'HAN COMPRAT 13,7 HA DE SóL -S'LEE FET EL CONVENIS SOBRE COSTES I FFCC - LANREDACTAT 1 APROVAT EL 50% DELS PROJECTES FERROVIARIS, I ES PREVEU ENLLESTIR LA RESTA PER L'OCTUBRE -S I VAN AWUDICAT LES OBRES DEL "SIF(5 DE VILANOVA" I DE LA REMODELACI¿ DEL RAMAL BESOS-SAGR ERA -ESTN EN CURE DE LICITACI5 LES OBRES DEL SALT DE MOLTE) DE L'ESTACIJ) DE VILANOVA 1 LA NAU TALGO -MSTACI6 DE SANT ANDREU -EL PnOJECTE D'OBRES DE DEFENSA DE COSTES S'EST1 PINALITZMT. ES PREVEU L'ADJUDICACI¿"; ABANS D'ACABAR L' AM/ - S 'LEE ENDERROCAT LES EDIFICACIONS DE L' ARENAL I DE TOT EL ERONT COSTANER DAVANT EL FERROCARRIL. ELE ENDERROCS ACABARAN A L'OCTUBRE. L'ALTRE GRAN OPERACI6 LLIGADA DIRECTAMENT ALS JOC;"-, .P,S A . OUE S'ARTICULA ENTORN L'ANELLA OLSIMPICA DE MONTJUYCA AME AQUESTA OPERACI5 ACONSEGUIREN, D'UNA BANDA UNA CONCENTRACI6 D'EQUIPAflENTS ESPORTIUS -ESTADIS, PALAU D'ESPORTS UNIVERSITAT 01 EN L'ESPORT, PISCINA- D'ALTA. E AL'ANDA ACABAREN L'ORDENAMF1,q ETA �UREAEíSTIC DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, QUE VA SER. CWENCAT EL 1929 PER¿; NO PAS ACABAT. QUEDA PER ESTRUCTURAR EL SECTOR COMPRES ENTRE L'ESTADI I EL 1-An7pi: DEL POLVORi, ON FAREM EL PARC DEL MIGDIA. DINS DE L'ANELLA OLíMPICA, A L'ESTAD' HEM ACABAT ELS ENDERPOCS I S' ESTA TREBALLENT AL MOVIMENT DE TERRES, DI A - I NIT, EXTRAIENT-SE UNA MITJANA DE 6.000 V.3 DE TERRA AL DIA. AL PALAU D'ESPORTS S' FÍAN ACABAT ELS TREBALLS PELVIS D'EXPLANAMENT, SANEJAMENT I MILLORA DEL S j5L1 5' Hl ESTA TREBALLANT AL PILOTATGE DELE FONAMWTS. EL VIVEE DE PLANTES HA ESTAT TRASLLADAT ALS "3 PINS". TA SOCIETAT D'AIGUES HA PRESENTAT EL PROJECTE DEL NOU DIPC;SIT DE 60.000 M3 D'AIGUA QUE SUBSTITUIP51. L'ACTUAL DE 17.000 M3. HA ESTAT LLIURAT EL PROJECTE EXECUTIU DE L'INEF, LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT ON SE CELEBRARAN . LES COMPETICIONS DE LLUITA LES OBRES COMENCARAN �AONEST ANY, LES OBRES DE L'ESTADI, SERAN FINANÇADES PER. L'ESTA . LES DE L'INEF PER LA GENERALITAT. EL PALAU OLiMPIC, PER LA DIPUTACIó DE BARCELONA, L'AJUNTAMENT, 1 25%. LES OBRES D'URBANITZACICS 1 ELS TREBALLS PREVIS DE L'ESTADI LES FINANCIA LIAJUNTAMENT. IMPORTANT RESULTAT UN ALTRE DE HOBILITZACTo PER ALS JOCS ES LA COL.LABORACI¿; DE L'AjUNTAMENT, LA CORPORACI6 METROPOLITANA I LA .„, GENEEKLITAT AME LA DIRECCIo GENERAL DE CORREUS I -a -1-,----`-•.--^-^-,---rte-.~-,TELDCOMUNICACIONS, INFORMATICA, AME- LA D'ELECTRONICA LA COMPANYIA TE FONICA I L'OFI 1NA oil/. iMP I CA EN EL PROJECT BIT 92 ., _ . A'nEST PROJECTE, AMB L'OBJECTIU DE RESPONDRE A LES EXIGDCIES DEL COI QUANT A COMUNICACIONS I SERVEIS INFORMaTICS DELS JOCS, ACTUARA TAMBE CON A CATALITADOR D'ALTRES PROJECTES, DOTARA LA CIUTAT NNE. UNA, INFRAESTRUCTURA TELEMATICA PERMANENT OFERIRA OPORTUNITATS A LA INDÚSTRIA NACIONAL, INTRODUIRA NOUS SERVEIS AME TECNOLOGIA r �R 'jLTA, Co(JRDINAU t TOTS ELS ESFORCOS EN TELECOMJMICACIONS I SEF1 UN BANC D'ASSAIG DE MMES TECNOLOGIES. AOIEST f.:S UN ELEMENT CRUCIAL EN LA CONFIGURACI5 DE LA BARCELONA QUE VOLEN PER L'ANY 92. ES JA DE CONEIXEMENT COMG QUE QUI NO AGAFI EL CARRO DE LES NOVES TECNOLOGIES NO PODRá INTEGRARSE A. LA SOCIETAT DEL FUTUR. ES UNA OPORTUNITAT IINICA PER PARTICIPAR EN AQUESTA NOVA REVOLUCI¿ INDUSTRIAL AMB ELS PAÏSOS AVANCATS, PEITUE CONTRARIAMENT AL QUE POT SEMBLAR, LA SOLUCI6 DE LA CRISI ECONZMICA, DE L'ATUR, PASSA PER. LES NOVEL TECNOLOGIES. O ENS ESFORCEM PER CREAR OCUPACT6 EN AQUEST CAMP O NO EN CREAREN RAS. 7 EL VOLDRIA ARA EXPLICAR BREUMENT COM SER á FINANCAMENT DELS jOCS \EN SENTIT ESTRICTE SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIá. ABANS, PERc7), ELS VULL EXPLICAR BREUMENT QUINA ES L' ESTRUCTURA EN LA CANDIDATURA. �-23- CANDIDATURA. DE BARCELONA S'ARTICULA, EN UNA SIDIE D'ORGANISMES QUE VEHICULEN I FACILITEN eL PROGR1S 1 L'HARMONITZACI6 DE LA PROPOSTA. OLíMPICA, EL CONSELL RECTOR, QUE APLEGA REPRESENTANTS DE TOTES LES INSTITUCIONS IMPLICADES EN EL PROJECTF BARCELONi (GOVERN ESPANYOL, GENERALITAT UE CATALUNYA, DIPUTACI5 PROVINCIAL, METROPOLITANA, AJUNTAMENT „ DE CORPORACIo BARCELONA, AS S OC .AC I o "UARCELONA OL1MPICA'92", CZZ.115.2.L_ DE COMERC...), MARCA LES GRANS DIRECTRIUS DE EA CANDIDATJRA. D'AOUEST AMPLI CONCERT DE FORCES CIVIOUES EN DIMANEN UN REDUlT COMITE DE RELACIONS INTERNACIONALS I UN COMIT1 EXECUTIU, QUE RESOLEN, CONCRETEN 1 DELEGUEN L'EXECUXIo ESPECIFICA DE LES GENERALS FORMULADES AL CONSELL RECTOR. L'OFICINA OLI1MPICA, AME UN PLANTER DE MIG CENTENAR D'ESPORTISTES, TkNICS, PROFESSIONALS, GESTORS 1 PERSONAL ADMINISTRATIU, DNA COS ALE CaRRECS DELEGATS PEL COMITe EXECUTIU I EL COMIT DE RELACIONS INTERNACIONALS. LES SEVES ACTIVITATS 4 h) 1.9tt �A la proposta presentada per la Candidatura de Barcelona, el finançament deis JJ 00 de 1992 és fruit de l'esforç conjunt del COJO i de les administracions públiques: central, autonómica i local, les quals assumeixen aspectes concrets de la inversió en instal.lacions. El pressupost preparat per al COJO inclou les despeses d'organització dels JJ 00 i també les inversions a càrrec seu en instal-lacions esportives i en el condicionament de les àrees urbanístiques en què s'ubiquen les principals instal.lacions esportives i residencials. Aquest pressupost es finança, gairebé en les seves tres quartes parts, a pa rt ir dels ingressos propis del COJO, mentre que la resta dels recursos prové de la canalització d'ingressos públics generats amb la finalitat específica dels JJ 00, o de transferències genèriques del sector públic central. La inversió necessària per construir algunes de les instal.lacions significatives es durà a terme per part de l'administració pública. També anirà a càrrec de l'administració pública la urbanització de les àrees destinades a la localització d'instal .lacions i el desenvolupament d'infrastructures de la xarxa viària, comunicacions transports. Tanmateix, en els darrers casos esmentats, es tracta d'una adaptació a la conveniència dels JJ 00 dels plans d'inversió pública que haurien de realitzar-se de manera similar en tots els casos. EI pressupost del COJO es mostra equilibrat, de manera que hom preveu que els ingressos generats puguin ésser - otals previstes. suficients per cobrir les •,R Formalment, el pre post del CO • - estat plantejat en pessetes del 198 i �EI volum de despeses més important és el destinat a l'Organització dels JJ 00 pròpiament dita, és a dir a aquelles activitats orientades a fer possible la realització dels JJ 00 amb les màximes garanties d'èxit. La part del pressupost que reflecteix la inversió en installacions esportives representa només una part de les inversions que els JJ 00 suposaran en aquest camp. En efecte, una part important de les installacions més significatives ja existeixen o han estat assumides per l'administració pública amb càrrec als seus pressupostos. Com a criteri general en aquest terreny el COJO assumeix totalment el condicionament necessari de les instal•lacions, esportives per a la celebració dels JJ 00, i també el cost del material esportiu que calgui utilitzar. Els costos de noves edificacions o de reforma i ampliació aniran només en part a càrrec del COJO i, parcialment, a càrrec dels titulars o de les administracions públiques d'acord amb els convenis que es formulin. L'aportació del COJO al desenvolupament de les àrees urbanístiques on calgui localitzar les installacions esportives i residencials més importants consisteix, com a criteri general, a fer-se càrrec de les despeses de condicionament. Aquestes corresponen tant al condicionament de les àrees amb caràcter permanent, com a la seva adequació per a l'ús específic durant els JJ 00. Queden, consegüentment, a càrrec de les administracions locals encarregades del desenvolupament de les àrees, els costos bàsics d'urbanització d'aquestes, excepte en àquells casos que es consideri que seran repercutibles sobre els usuaris del sòl urbanitzat. El model de finançament que la Candidatura de Barcelona proposa per al COJO parteix de la disponibilitat d'un volum molt important d'ingressos propis d'aquest comitè, procedents, fonamentalment, de la cessió de drets derivats de la celebració deis JJ 00 i d'altres aspectes relacionats amb els mateixos. Aquests ingressos es complementen amb els procedents de les participacions en ingressos no fiscals de l'administració pública establerts específicament per als JJ 00,i amb transferències procedents de l'Estat. Això dóna lloc a un pressupost que apareix inicialment equilibrat. Hom ha mirat especialment de preveure els recursos suficients per proporcionar una excel.lent qualitat dels serveis subministrats als membres de la Família Olímpica i als espectadors deis JJ 00, i també en la promoció de l'esport, a través de la �creació d'ïnstal•lacions que augmentin el grau de pràctica esportiva en el futur. La Candidatura de Barcelona preveu, d'altra banda, que la participació en ingressos derivats de les loteries s'utilitzi, en part, per a desenvolupar programes de promoció de l'esport. Cal tenir en compte, a més, que les inversions que ha de realitzar l'administració local en instal . lacions i obres d'urbanització relacionades amb la celebració dels JJ 00 durant el quinquenni 1987-91 resulten perfectament compatibles amb la seva capacitat d'inversió. Des del punt de vista històric, la inversió prevista pel concepte indicat no arriba a assolir el 30 % de la inversió efectuada en el quinquenni 1981-85 pels municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona, àmbit que comprèn, pràcticament, la totalitat de les inversions que han de dur-se a terme. Quant a les despeses, es preveuen de tres tipus, despeses d'organit,,, zació, inversions a les instal.lacions i inversions en àrees urbanes. Les despeses d'organització dels JJ 00 previstes en el pressupost del COJO estan classificades en dotze conceptes que integren agrupacions de despeses de naturalesa homogènia. El pressupost del COJO corresponent a les despeses d'organització dels JJ 00 és brut, és a dir que no n'han estat deduïts els ingressos generats per activitats o serveis el cost dels quals s'inclou en les esmentades despeses. Respecte del total de despeses d'organització dels JJ 00 s'han establert previsions d'aportacions i col.laboracions. Aquestes col . laboracions consisteixen en les contribucions del personal voluntari i en l'aportació de serveis i materials o cessió temporal de béns realitzats per empreses i institucions col . laboradores de l'organització dels JJ 00 �b) Inversions en instal•lacions La realització dels JJ 00 en òptimes condicions suposa la construcció d'algunes instai-lacions esportives de gran envergadura (Estadi i Palau Olímpic), i també la reforma o ampliació d'altres instal•lacions existents. Per al desenvolupament de les competicions olímpiques és necessari, a més, condicionar les instal•lacions i dotar-les amb els materials de competició adients per a cada esport. ( JAULA LI ) La distribucio per agents del cost de les inversions en instal•lacions esportives ha exclòs del pressupost del COJO aquelles obres de nova construcció l'import de les quals ha estat ja programat per algyns dels agents de l'administració pública, o es preveu que ho sigui de manera immediata. Pel que fa a la resta d'instal•lacions esportives s'estableix la previsió de convenis amb els seus titulars i amb les administracions públiques interessades en el seu ús. L'aportació del COJO a aquests convenis se situa, normalment, entre un terç i dos terços del cost total de les obres de nova construcció i de reforma o ampliació, en funció de l'àmbit del servei que presten ï de la seva utilització posterior als JJ 00, i també de la titularïtat pública o privada. El COJO preveu assumir en la seva totalitat 'el cost del condicionament de les instal•lacions i del material esportiu que s'hi ha d'instat lar, donat que es tracta, en general, d'exigències d'homologació i d'equipament originades estrictament per l'ús a què han de ser destinats durant ets JJ 00. Per a la construcció de les instal•lacions complementàries de caràcter bàsicament residencial, es compta amb un important concurs de la iniciativa privada per finançar-les, atès el seu destí posterior. Es tracta d'edificacions estructurades com a habitatges, que seran destinades durant el període dels JJ 00 a residències d'atletes ï acompanyants o de membres dels mitjans de comunicació, però la utilització posterior dels quals serè com a domicilis privats. �El pressupost del COJO inclou, en el capítol de despeses d'organització, les dotacions necessàries per llogar les edificacions, i també per adaptar-les a les necessitats dels JJ 00, i readaptar-les posteriorment perquè puguin utilitzar-se com a habitatges privats. D'aquesta manera la iniciativa privada que finança la seva construcció serà compensada pel temps que no pugui disposar de les ïnstal•iacions, sense que això li suposí cap cost addicional. El nombre d'habitacles que han de construir-se encaixa, en una primera aproximació, en la dinàmica pròpia de la demanda registrada a l'àmbit territorial de la Corporació Metropolitana de Barcelona. En efecte, el nombre d'habitatges que cal construir representa al voltant del 18 % del nombre d'habitatges construïts en l'àmbit indicat en el trienni 1981-85. ( TAULA 5 ) c) Inversions en àrees urbanes Les actuacions que han de dur-se a terme a les àrees on es localitzaran les principals instal .lacions esportives i residencials consisteixen a dotar-les amb els equipaments urbanístics necessaris perquè puguin ésser destinades a l'ús previst. El pressupost del COJO assurtieïx, en aquest cas, les despeses'de condicionament de la majoria de les àrees, tant les de caràcter permanent, com les destinades exclusivament a la seva utilització durant els JJ 00. Les despeses bàsique s d'urbanització seran assumides, tal i corn ja s'ha indicat, per l'administració local responsable de l'àmbit urbà en qué es realitzen les obres, o bé pel sector privat, en aquells en qué estiguin plenament compreses en un àmbit d'ús residencial privat- ( TAULA 6.,) �Veiem ara la Previssió d'ingressos Els ingressos que la Candidatura de Barcelona preveu per al COJO s'engloben en dos grans grups. En primer Lloc els ingressos el procés de gestió dels quals depèn exclusivament del Comitè Organitzador, amb les úniques limitacions derivades de la Carta Olímpica i de les clàusules del contracte que s'ha de subscriure amb el COI. En segon lloc els ingressos que cal obtenir a pa rt ir de l'autorització i col•laboració del Govern Espanyol, sense que la gestió del COJO pugui influir decisivament en el seu rendiment. En aquest cas es troben tant les participacions en ingressos no fiscals com les transferències pressupostàries establertes en els pressupostos de l'Estat. a) Ingressos propis Els ingressos estimats per al COJO es fonamenten en les previsions que s'indiquen seguidament. Pel que fa als ingressos procedents de la venda d'entrades s'estima que la capacitat total d'espectadors als actes dels JJ 00 serà de 4 800 000. El 10 % d'aquestes entrades potencials es considera invendible, atenent els requeriments i compromisos del COJO amb el COI i altres organismes esportius. Del total comercialitzat hom estima que almenys el 80 % pot ésser venut, amb la qual cosa el nombre d'entrades venudes seria d'unes 3 500 000. El preu mitjà establert per a les entrades seria de 825 pessetes, inferior en més de tres vegades al que es va fixar a Los Angeles 84, i equivalent a la meitat aproximada del preu actualitzat aplicat a Munic 72 i a Montreal 76. Els ingressos corresponents a allotjaments a la Vila Olímpica són de quantitat reduïda, per la raó que l'estada serà gratuïta per a la majoria de les persones que hi seran allotjades. Així, la Candidatura de Barcelona estableix, com a criteri general, que l'estada a la Vila Olímpica serà gratuïta per als atletes durant el període que s'estimi necessari, d'acord amb el COI i les Federacions de cada esport. �Per aquesta raó, el COJO assumeix la major part de les despeses de les residències a la Vila Olímpica, i els ingressos estimats per aquest concepte procedeixen exclusivament de les estades d'unes 5 300 persones durant 22 dies, com a mitjana, a les quals s'aplica una tarifa de 6 300 pessetes diàries, equivalents a uns 40 dòlars USA. Aquesta tarifa cobreix exclusivament els costos d'alimentació i el funcionament de la Vila Olímpica durant els dies d'obe rt ura als participants, mentre que s'assignen a càrrec del COJO la resta de despeses de condicionament i posada en marxa de la Vila. La venda de programes, cartells i litografies s'estima que pot proporcionar uns ingressos de 175 milions de pessetes, per la venda de programes (ingressos equivalents al 10 % del cost d'edició) i més de 50 milions addicionals per la venda de cartells i litografies. La cessió de les llicències per a l'explotació dels emblemes i símbols olímpics, incloent-hi la mascota dels JJ 00 del 1992, està previst que suposi per al COJO uns ingressos de 15 000 milions de pessetes. L'experiència dels darrers JJ 00 i el desenvolupament i la consolidació del programa internacional de marketing, que contribueix a enfortir a escala mundial la comercialització de la imatge dels JJ 00, refermen la previsió establerta. Hom considera que aquests ingressos són els que hom pot obtenir un cop deduïda la participació dels CON en les vendes d'articles emparats per les llicències als páisos respectius. Tanmateix, la participació del COI sobre els ingressos d'aquest programa s'estableix específicament en el capítol d'«Imprevistos i diversos» del pressupost del COJO. La previsió establerta inclou els ingressos corresponents als sponsors que poden obtenir-se per tal de cobrir el cost del recorregut de la torxa olímpica, la trajectòria del qual, extraordinàriament prolongada, contribuirà a la difusió dels JJ 00 del 1992. • �La Candidatura de Barcelona estableix com a xifra que caldrà assolir amb la cessió deis drets de ràdio i televisió a tot el món, 400 rnilions de dòlars, utilitzant com a referència l'experiència dels darrers JJ 00 tal i com es descriu amb tot detall a la resposta a la pregunta 21 d'aquest Qüestionari. D'acord amb la clàusula 33 del contracte que se subscriurà entre el C01, el COE i la ciutat de Barce lo na, la distribució dels ingressos per la cessió dels drets de difusió per ràdio i televisió serà la que s'indica seguidament: L'assignació del COJO de 80 milions de dòlars en compensació pel cost dels serveis a premsa, ràdio i televisió és justificada per la raó que els costos previstos per aquest concepte superen àmpliament.aquest grau i assoliran els 1 3n 4 milïnns de dòlars. TAULA 7 ) Voldria extendrem una mica sobre .`aquest apartat . tls ingressos que figuren en el pressupost del , Comitè Organitzador per drets de televisió són ets que h correspondrien una vegada deduida la participació del Comitè Olímpic Internacional, de les FF II i deis CON en els ingressos bruts percebuts pels drets de difusió a través de la ràdio •LkdA la televisió deis Jocs Olimpics. . 'Ameu vojecte ue valorar tes nostres previsions, cal tenïr en compte que els ingressos bruts en drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 de Los Angeles 1984 assoliren els 225,6 milions de dòlars. Els corresponents a la resta del món se sitúen en 61,2 milions de dòlars. Aquestes xifres superaven notablement els ingressos assolits als JJ 00 de Montreal i de -!Moscou. Les teñdències posteriors mostren que la valoració deis drets de difusió per ràdio i televisió s'han situat a un grau més elevat. Segons les informacions disponibles, els drets pagats per la cadena NBC, abans de totes les deduccions, per a la difusió als Estats Units deis JJ 00 de Seül assoliran, com a mínim, els 300 milions de dòlars. Hom - preveu, a més, que aquesta quantitat pugui augmentar en funció dels ingressos per publicitat que es derivin de la retransmissió dels JJ OO. Els drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 d'hivern de Calgary 1988 assoliran els 309 milions de dòlars, procedents de la cadena de televisió ABC. Les bases esmentades permeten d'establir, amb . un caràcter mínim, una previsió dels drets de difusió dels JJ OO del 1992 per ràdio ï televisió situada en 400 milions de dòlars en unitats ;monetàries de 1985. Hom estima que,del total indicat, una quantitat lleugerament superior als 300 milions procediria de la difusió en el territori dels Estats Units, mentre que una quantitat lleugerament inferior als 100 milions procediria de la resta del món, i també de la difusió per ràdio. El caràcter mínim de la previsió adoptada es defineix partint de la base que les xifres considerades són pràcticament les:mateixes que ja s'han assolit efectivament. D'aquesta manera, la projecció al 1992 dels ingressos suposa, exclusivament, una actualització en funció del nivell de prr,Jus. �Lògicament, I'accid de la inflació donarà lloc al fet que els ingressos del 1992 corresponguin a un major volum de dòlars nominals que no s'indiquen al pressupost. Tanmateix, aquest és un fet que el pressupost de la nostra Candidatura contempla, ja que tot ell s'ha elaborat —tant en ingressos com en despeses— en unitats monetàries del 1985. Ara bé, el nostre pressupost prescindeix voluntàriament de l'augment previsible dels ingressos que es produirà pel creixement de la renda ï, consegüentment, de la capacitat del consum, en el període comprès entre 1985 i 1992. El creixement de la renda en unitats monetáries constants ha de situar-se, segons previsions de I'OCDE, entre . el 15 % i el 25 % en el període correspQnent entre 1985 i 1992 per a les economies nordamericana; europea, japonesa i d'altres que puguin tenis 'un pes significatiu per als drets de difusió . dels JJ .00. Lògicament, els drets de difusió haurien de registrar un _ creixement similar al general de la renda i de la capacitat de consum en el període esmentat. Aquest és un factor que•,?. no s'ha tingut en compte erí les previsions dels drets de difusió. Tenirn, doncs, un marge de seguretat que .garanteix l'acompliment de les previsions en un grau superior al que ha estat previst. Dels 400 milions de dòlars que hom ha previst per dréts de difusió a través de televisió i ràdio, 80 milions de dòlars podran destinar-se al cobriment dels serveis gratuïts que han de proporcionar-se a la premsa, la ràdio i la televisió, 'equivalents al 20 % dels drets totals percebuts. Al Comitè Olímpic internacional correspondria un terç (1/3) deis 320 milions de dòlars restants que hom preveu ingressar per drets de ràdio 'r televisió. D'aquesta manera li correspondrien uns ingressos de 106,7 milions de dòlars. Els 293,7 milions de dòlars d'ingrèssos que reflecteix el pressupost del Comitè Organitzador corresponen, tal i com s'ha indicat, a la participació neta d'aquest en els drets de difusió per ràdio i televisió. Tenen en compte, per tant, la participació prevista pel Comitè Olímpic Internacional per al propi COI, les FF II, els CON ï el Comitè Organitzador. �prestació de serveis compren un conjunt d ir gr nssos^ d•' diversa mena. El concepte més important correspon a 1 600 milions de pessetes derivats de la utilització de locals i equips per part de les cadenes de ràdio i televisió que realitzin programes unilaterals, i també per la utilització exclusiva de locals en centres de premsa. També s'inclouen en aquest apartat els ingressos que el COJO percebrà per l'allotjament de visitants a 10 vaixells de creuer ancorats al port de Barcelona durant els JJ 00. Aquests vaixells tindran una capacitat per a 6 000 persones. També s'hi inclouen els ingressos generats per l'estada de 4100 persones a la Vila de la premsa. La Candidatura de Barcelona ha establert que el cost diari d'estada d'aquestes persones serà de 4 800 pessetes diàries, equivalents a 30 dòlars USA. Aquest apartat comprèn també, i per acabar, els ingressos obtinguts per les entrades a les exposicions i actes de caire cultural. b) Participació en ingressos El programa de loteries previst per al COJO, de forma semblant a la que s'ha utilitzat tradicionalment en anteriors JJ 00, •suposa uns ingressos de 7 000 milions de pessetes. El programa d'ingressos derivats de les travesses contempla l'establiment d'un recàrrec a favor del COJO sobre cada aposta. Els ingres`5os per al COJO se situen en 7 750 milions de pessetes. El programa d'emissió de segells es considera d'una importància especial per al COJO en virtut de la seva capacitat de difondre la imatge dels JJ 00 a escala internacional. S'estableix, en aquest cas, una sobretaxa voluntària a favor del. COJO tal com preveu l'Ordenança Postal Espanyola. Les emissions commemoratives dels JJ 00 previstes són vuit, que caldrà desenvolupar a partir-de 1988, les set primeres adaptades als valors de la sèrie postal bàsica i la vuitena de caràcter extraordinari, que caldrà emetre en el moment de la celebració dels JJ 00. Els ingressos que aquestes emissions poden proporcionar al COJO són de 990 milions de pessetes. �igU .11 d'emissió de segells, té un interès especial ciona(1U la suya capacitat difusora dels JJ 00. La tradició olímpica comporta l'encunyació de monedes de gran qualitat en metalls nobles (or i plata) que són molt apreciats en els medis numismàtics mundials. En commemoració dels JJ 00 hom ha previst l'emissió d'una sèrie integrada per vuit monedes --una d'or i set de plata— amb un valor nominal que s'establirà d'acord amb el contingut metàl•lic i el seigniorage habitual en aquests casos. H programa Ü ènu.ss/Ú nombre total de monedes que caldrà emetre s'estima en uns tres milions d'unitats. D'aquestes, aproximadament una quarta part es poden vendre en el mercat interiór i les tres quartes parts en el mercat internacional, d'acord amb l'experiència d'anteriors JJ 00 i amb la valoració del mercat interior a partir de les importacions de monedes similars els últims anys. Els ingressos previstos per al COJO a pa rt ir 'del programa d'emissió de monedes se situen en 4 970 milions de pessetes. El c) Transferències de l'Estat La previsió de transferències directes de l'Estat al COJO és un concepte que s'estableix amb caràcter residual per tal de cobrir les necessitats del seu pressupost. L'aportació d'aquestes transferències es fonamenta en l'increment dels ingressos fiscals de l'Estat que es produirà com a conseqüèncïa de la renda generada per l'activitat econòmica derivada dels JJ 00. L'increment de despeses previst ha de generar un augment de la renda interior de prop de 130 000 milions de pessetes. Els ingressos fiscals que.això haurà .de comportar a l'Estat —donada la pressió fiscal per ingressos impositius del 14,5 % sobre el PIB— se situen al voltant de 18 700 milions de pessetes que superen netament les transferències assignades. No s'inclouen, òbviament, en aquest concepte, les rendes d'imatge que, els anys posteriors, es produiran a causa de la difusió internacional del país, promoguda p els JJ 00. �d) Altres ïngressos Una gran part dels actius adquirits pel COJO s'utilitzaran _durant un període molt curt de temps. Consegüentment, la seva depreciació serà escassa, donat que la seva deterioració per ús serà molt petita i la seva obsolescència serà .pràcticament nul•la. Amb tot i això, hom ha suposat una depreciació mitjana del voltant del 50 %, amb la qual cosa es cobreix amb escreix qualsevol risc previsible. D'aquesta manera s'assoleix una xifra de vendes d'actius de 6 299 milions de pessetes Cal ressaltar, finalment, que una valoració precisa del cost dels JJ 00 ha de sobrepassar el marc estricte del pressupost del COJO i incloure també I àmbit d'altres agents econòmics que realitzaran inversions relacionades amb la realització dels JJ 00. En entrar en aquest àmbit, tanmateix, es dilueix notablement el concepte de «cost dels JJ 00» que apareixia amb tota claredat al pressupost del COJO. Així és, efectivament, tot i atenent exclusivament a les inversions destinades a ser utilitzades directament per a la celebració dels JJ 00, o bé d'inversions que, com en el cas de les residencials, es poden reutilitzar posteriorment al • marge dels JJ 00. En aquest sentit, les inversions realitzades pel sector públic en instal.lacions esportives i àrees urbanístiques relacionades directament amb 'la celebració dels JJ 00 són de 26 346,0 milions de pessetes. D'altra banda, les inversions del sector privat, fonamentalment instal•lacions residencials, que el COJO utilitzarà temporalment durant la celebració dels JJ 00 són de 23 750,0 milions de pessetes. En aquesta valoració, no s'hi inclouen les inversions que només s'utilitzaran durant els JJ 00 d'una manera indirecta, com són la millora dels sistemes de comunicació, transport, etc., si bé els agents públics han previst la seva realització, en l'àmbit de llurs respectives competències, dins del pla general de realització dels Jocs. �D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTA3LES BENEFICI DE TIPUS ECONOMIC, E$POIZTIU.I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, H1 HA(ALTRES ASPECTES ) DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE, JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUPTE, UNA FINA DE PRIMER ONDEE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA FINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MON A COMPETIR I A su p r\R- , F. UNA =NA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA. ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUA= ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES. ARTE PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRL... EL SEU PASSAT 1 EL SEU PRESENT. EL REPTE DELE JOCS Ps DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS �JOCS ;)LI1P.-..CS DF, 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINàMICA, LA METROPOLI QUE HA SER RECONEGUDA COM U N A GRAN CAPI'I'AI, EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, LA BARCELONA . I T,\r'INOAMEPIC ANA 1 I PORTA D' ENTRADA A. EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRN BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS CULTURAL, "NORANTA" T A EONES EL SEU LIDL;;tATGiE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI UNES C'^Wt;t".{ICAt_.IO`3S CONVENCIONALS I UNES EXCEL.LENTS TI;L:I:COr•II.ÉidICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS I; a'LP^ C fi:<Ii?_I'I'AL;S l;S'I'ABILITZATS, i:Ç7I,I=:RU, U^3!'. FIRA (')NSOLIDADA I, ALTI,ES C OS UN PORT ACTIU I ENTRE MOLTES ME S, '.1N GRAN MERCAT CENTRAL I Uï•àt1, A.WINI`'TF;1,C_IO EFICAÇ. BARC E LONA HA DE SER, Iïi:SU.;.IN `I', UNA CIUTAT EFIC:II;T:T. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUT? PROPOSEM ES POT D E I'.IVAR AMB TOTA NATURALI`T'AT D' AQUEST OBJECTIU D' EFICIENCIA. UNA CAPITAL N O LA ,;, PAS .,:' VOLUNTARISME UN FAREM1--.,^ ^^I•t:, AP•" .,N . LA CIUTAT QUE VOLEN. QUE SIGUI BARCELONA ES LA Ii:':i'AT ttUé". CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL �PEP A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA EO PUDRA PEEMETEE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TEUIP UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENV EN UNA SNPIE DE TERRENYS LEN CONCRETS 1 IDENTIFICABLES. LE , EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NOED DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO 1S MP,S QUE EL REPTE LE EEC AJEESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE BARCELONINS SASRAN ENE FRONT A AQUEST REPTE. MO:ETES GRACIES ELS �TAULES �_I C) (l) o) H O f- -D O E- U z z U) c.> c ,zr o cm a 1 o ° li O a) ,-, 0 4-,l'" ocu a> o o co co, .1r) o co r--- cm N ,- LO co O) u> u) ••.... ca a) ti a) TJ a) C > .2 os = t) 1 u) 1.0 co (x) r--- ,1- , -1- U11) O In O tí) ,a) 7- O) 7- co C 11) '-`. O Cn CL o . (1) t --C1 C 0 •= O 10 a) (O N O O > 1-5 .....(:/> 1 00 co o .- o 4.- (1) 0 co N O Lo LO N- o O r- C9 1- o O. o o o cv ,,- nt Cf) o Nco o co Cr) (1) oO) u) .-o .co a) ..... o > oa U) o E 00 u) itl -c ...-.- a> al > i--a> cc ..., o o o co u) o o co u) o ,zr r-, cg o -.,t rr) o o o o izt) c«.-, a) (13 > o O .. o Lo O in (f) E ,o o-- (--..) O -- (II ..(i; -----'.-- cl ,,, ,-, , ; ( (1) a) - c.(f) -= --1 •00.„ - E U)' o a) o •- L O CII ---,..,) ID 0 a ----cr.7-o (r) --ns 75 _. _•_ E 0.) i., i5 '_. -: 13 L.-. a (;-..1 (1) ,,,-- 111 I _1 -=t I O I- �>-I 1– T MM W CY) t`-- «çt •Ç}- ;t> LO Ñ O (O nr ^ CU N N N CY) l 1 O (r N ® O O (} CO W c\I T VJ M o l'/ N T` NO O Op U 1 o ^ l N O 07 N rn ,... t0 > 'i. ó V o ^ m U) R1 U p Ç. 1:3 < CO 4 d ^dt^^ N (T T Ó T C o L .l] cd c_) ^ C o ^ O 2 ^ cv -O (1 (1) . ._ <y a) -0 (U Q) \ <S (Ti _ o -D Ñ T Q) > çU C Cl_ a) —a-) -^ ._ Ó CC. 2 T? cl Q) l. ,<Z (.0 ^ ^ _ i C7 Ñ (U Q) L Q U) tL <i _ Q ' 1-- �o o a) M CD M o o .., o o U 0 v ra) ^ ^ ^ ó o ^ ^ CO �q r CD t rt N *- et .c• C(j ^^ .- C"3 C ) t^ O C^ a ^ ois Cr) C") .-cT 6> N N d' d' ea , cD N $? r N tnlnUi O G)f^ s- a) ro ni o o UD N CO ti N O 0) tf en cDtl' ON N. e-' V g1, a.= •- U) 0 0000 •-Ocn 0) N N ON 0) CT O ftt` V N 0. . N O U) O y m 2 Ñ á> a O Cs !¿(+n^ C''^CO® ) a) et N m ^ N... C u to ^ OO N O LO C") 0 M N nr h r [tr z a> ^ ^ c .^ .^ 'O el ^ a (n (/) Ua n.. U) lt l C) r- N NN N (0 CC) O 1A U) c:7) 0, C u) y n^ N a) c OC7) ifl Q m o U) (P) y= ^ 0 dÚ („'u J Q c ro►-v O O cu Iel °o ^ lU C^ 02 o y O cn v c(ao ^ . E C ayfi ro u, o. CA ^ E .1) C> a C^ - t0 C70 ' CO. cD tr) tri t^ CO u) u) r C0 d `f t!) O Ur) O 00 N c') N Ch .- t\ CO ON th T r Ñ(Ñ rn C7) ^ ^ E y y C U) L11 . ^ W4 4.000L a J cycn 2 F- O Q? r- CO °C7 ^ co co CT)C7> 0 0) O ^ O c.> U) r 7 13- — v vi -0 ^ ^ •o ^ ' ó m U) 1.).19.ó ^Ñ ") ^ ^ á).S rn CC Cra tA r, C3 ü ' a )p `' O r- N O a) ^ I 11 çL1 ^ .m O 00 *t d 0•0 U) a) •cti ,^ (U +' a) a) C ro^v ^0 C1 Q y OCO ç ^ WU c u) ^ O U_ T^ U) O U C ,ro ro O ,p v U (0 U) tt7 O tr; a v UO ^ CA ^ N CO CO CC) r- �O) L o "") N O O N- O' ,r- ..qt. CO O) o') in O) o LO CO N r) cd" N N lo (O N - CO 00 O) (.0 U) (.0 <O •.,. .) a): CO u-) (Y"; in N C.) ("4 , e o o c – p <1 - or) r-- (10 N Lo :x O cti O c6 F- c0 r .£1 o va N c0 N .° a5 ra O c\J (1) -ce) u, 0'-(t5. oi' cc) CV' 1__ i o nt i ;- o. -.. < c"'S ....I 4 1..„ o oo -) –J 11.1 J) co o o Lu U.1 a. u) LU e O .1 ;.... 0 > = -03 O (.9 cc N TO nt CO C» O) O O LO 00 N V) f•-• r• LO N CO N LO • LO r1CO c0 •••• LO 11 C). N CC) (13 1-- O O) O) O CO LO ('‚4 C‘J e) Lo ..- cs c.c) a) cn . CM u-) nt g›) 1c5 • .. o O) so o en' z O T- 1- "O = 0 •K.I al u cr; CM O nt. nt. 1t•-• ¡fi O I,- l I i 2 1- r-... nt o O ts-. W-• 10 tr . o I I. 91 I nt C5.1 d' 00 CC) 1-di. O ,-.. co.. LO NO ,- co.. co N , u) rr I ,- u) r-- LO u) N o_ o) a) 03 CO I I c "tt .1.- cY) a) O 'Ir" (O T-• TCO u) N IO ,- O ni /- LO. cv LO 0) • T.. LO nt O I h: i N d N 03 Ir". ' o o — cr),. . 1 a) o cg « O ,- r- o a) a) o C O a. C' U) a tri O N d ('4 at) id („4 CO C \I ni n CD r- tri- N U) c E) < r ..) (i) }--- u, .iS - cl cr) II) Lri' ,- cc.. y- 1- LO ,- 1,c.i. . (Ti o nt. N Cr) N " CO cl. O 1..r) 'Ir cm Ce 1.-. 1- N Q., (u c o O u, O T- co CO N " " Cli " O "Kt (1.! ID l' -) D 0 c — E < a O w , U) a) , H (1) cl. — ct) as u) Œ. I O O o_ - N rt ccr a) r- 1 e D D (ts. tri CO o ai co 4-3 o :O y co 6 r- '5 c5) (1 I) 'E ,o E , y ,-:-_ Ili O U) -- 1-5 < c3 (u O H �O^ O . ^ ^ tt^ ^ ^ ...^ r [t •rT"" ... a 1O �—I u) o (o cn < I– , / cc • o 2 ,- ca o 2 O N ti) o 0) N. CM E O CM O) 'n:r o rt 7. a Lo CO 0 • . Iii .4 o . . O -0 13 '5 , "t CO CV O 1– Lo (9 O cm , • . . . -.. c ,o E' O - La CO O) Lo O • . .... -• .9 o • --, Lo LO (iD CY) - O LO <o O) ' . .. 0 . .• ..c.> • ., , . . . . . ,... . . •: tu .' E ,„....... .• O• ' . .. . .„, . in W ' '''ICII . . . r• . . : . .. , o: . . . . . • .. , . , tg cc: 0 • . . . ... es, z : . . . , . . • • , CC O O • C tt3 u. X2 • . ,• '.• t■ O • CO .•o • O In CD 'O LO "zt CD 1-- nr ni' • 1- O. 1-• • o (I) mID o . 5c .-.0 o 5 o. (t1 E -á 8 tri 0.) cP t oo c .2 oc ° 2 --á -E' a) - - -• 1 31-Ji :5 uc> c—R-t0.o.. OEcal -.., ST'F-s.(1) Q) 1 75 - . 1 CD 7/5 o o Ics_ . .= .... o - - . . _ --¿ }— O H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3940 Title A name given to the resource Barcelona: horitzó 1992 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Economia Acció política Model social Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf 6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c PDF Text Text Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio Barcelona-Mediterránea 7 de Julio 1986 �SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN MEDITERRáNEA. LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE CIVILIZACIONES. LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN �DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO QUE ENTRE ESTADOS. Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN. BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO. �ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS. EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA �ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL. ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS CONCLUSIONES MUY VALIOSAS. EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá, CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS RECONSTRUYENDO. NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3941 Title A name given to the resource 1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Mediterrània Territoris Acció política Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències