18 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/226/20051111.pdf 6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36 PDF Text Text Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005 Conseller, autoritats, amigues i amics, Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem perdut peu. Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la Internacionalització. Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i oberta que ens ha convertit en un país en marxa. Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar també aquests sectors. Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre bases més sòlides que no pas les que teníem abans. Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat obert. Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya; Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres. Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir, l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va originar una competència entre territoris, que és lògic per altra 1 �banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat. Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també important que les grans empreses internacionals, que estan assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un bon indicador de la marxa del nostre mercat. És important, d'altra banda, constatar l'increment de les exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap a sectors justament d'alt valor afegit. La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme. Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més competitiu a llarg termini. - Consolidar el creixement del PIB - Incrementar la nostra productivitat. Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè contemplen destinar - més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la Internacionalització de l'Economia Catalana. - i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per nosaltres és en aquest moment el dèficit més important. Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780 milions d'euros. Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal. Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern. Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui, hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84 % de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui. I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28% de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per a la Internacionalització 2005-2008. 2 �Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem, les tenim. Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a efectes econòmics, el que els hi estic dient. El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut. Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya, compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya. El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap mena de dubte. Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo considerar: 1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper als ciutadans. Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa, a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto: - Però vostès que estan fent? Què fan? - Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de vostès. ... I em pregunten: - Vostès quants son treballant? - Doncs 150.000, i vostès? - 4 .000 4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap, una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors 3 �públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament, el deute públic ni la seguretat social. En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat curt, s'ha quedat xic, el sector local. Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen. Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests punts fonamentals. 2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la resta no val. 3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya plural i de l'Europa ampliada. Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i res més que un instrument, justament per això. Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició. No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat. Perquè el nostre és un partenariat generador de futur. Moltíssimes gràcies, bona nit. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1708 Title A name given to the resource Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló italià de la Fira de Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Premis i reconeixements Model social Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/227/20051116.pdf 396b60a99bb06c257bd3b2daf4ddfc8b PDF Text Text Intervenció del president a la reunió del Comitè de les Regions Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel·les. | 16/11/2005 Fa exactament un any (els dies 17 i 18 de novembre de 2004) vaig tenir l'honor de participar en la sessió commemorativa del desè aniversari del Comitè de les Regions. En aquella ocasió vaig comentar que m'hauria complagut poder-me adreçar en català, en la meva llengua, al Plenari. En aquell moment no era possible, i per això em vaig haver d'"autotraduir" jo mateix. Avui ja puc parlar el català de forma oficial. I em complau que el Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les autoritats regionals i locals de la Unió europea, i per tant l'òrgan més proper als ciutadans, sigui el primer a permetre-ho. El reconeixement de la diversitat lingüística, la seva aplicació pràctica, són elements clau a l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans amb la UE. Hi ha un problema d'identitats i de distància entre Europa i els ciutadans. I una de les maneres de resoldre'l és això que estem fent avui aquí. Vull agrair al Govern espanyol la seva receptivitat en aquesta qüestió, i les gestions a les institucions comunitàries, que finalment han donat un fruit positiu. Després de gairebé 19 anys les llengües co-oficials en diverses Comunitats Autònomes espanyoles tindran un estatus reconegut. A iniciativa de la Comissió Europea, les institucions comunitàries han definit un "Pla D" (Democràcia, Diàleg i Debat), que es publicarà al desembre. Des del Comitè de les Regions, el president Straub ha insistit que la "D" també ha de ser la inicial de "Descentralització". Com he dit abans, aquesta és l'assignatura pendent d'Europa. Vull aprofitar per agrair el suport del Comitè de les Regions per a l'organització de la Conferència de Presidents de Regions Euromediterrànies, que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 25-26 de novembre, al voltant de la Cimera euromediterrània de caps d'estat i de govern dels 25 estats membres de la Unió europea amb els seus homòlegs dels 10 països mediterranis associats. En efecte, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Barcelona la trobada diplomàtica de més alt nivell de la història entre líders mediterranis. Exactament deu anys després de la Conferència euromediterrània de ministres d'afers exteriors on l'any 1995 es va 1 �signar la Declaració de Barcelona. Barcelona ha estat triada de nou, sota presidència britànica, com a escenari d'una trobada històrica, confirmant la seva vocació de capital de la Mediterrània. Hi haurà activitats produïdes des de la societat civil, com són una Conferència Sindical i una cimera de líders empresarials; una Conferència de Ciutats Euromediterrànies i un Seminari sobre els Mitjans de Comunicació i la Mediterrània, organitzat per l'Institut Europeu de la Mediterrània. Les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya són quatre: 1. Fòrum Euromed Salut (14-15 de novembre) 2. Cultura en l'espai euromediterrani (22-23 de novembre) 3. Conferència Euromed de Dones (25 de novembre) 4. Conferència Regional Euromed (25-26 de novembre), amb el suport del Comitè de les Regions, que reunirà els presidents de regions euromediterrànies, del nord i del sud. Aquesta és una experiència única i arriscada, donada l'asimetria total de competències entre els diferents estats. Tenim a hores d'ara més de 40 regions confirmades, que representen no només l'Europa mediterrània i els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, sinó també regions d'estats atlàntics (Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal), bàltics (Suècia, Lituània, Estònia) i centreeuropeus (Polònia, República Txeca). Estem obrint un diàleg innovador per tal que la dimensió territorial sigui tinguda en compte. A la darrera sessió plenària del Comitè de les Regions del mes d'octubre es va aprovar per unanimitat el dictamen sobre el "Desè aniversari de l'Associació euromediterrània: Programa de treball per afrontar els reptes dels propers cinc anys", la ponent del qual va ser la Sra. Anna Terrón, delegada del govern de la Generalitat a Brussel.les i membre suplent del Comitè. Entre altres aspectes, recull la necessitat de crear un fòrum local i regional dins el marc institucional euromediterrani. Anem doncs en el mateix sentit, i estem en el mateix vaixell. Espero poder-los saludar personalment a la Conferència de Barcelona, en la qual ens proposarem rellançar el Partenariat Euromediterrani a partir d'una major implicació i participació de les entitats locals i regionals, i en definitiva, de la ciutadania, a la recerca d'una Mediterrània pròspera i en pau. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1709 Title A name given to the resource Intervenció del president a la reunió del Comité de les Regions Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel.les Subject The topic of the resource Catalanisme Congressos Espanya plural Territoris Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/228/20051117.pdf 69bacd6cfe45292f99c61f3354455653 PDF Text Text Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient Occident (castellà i català) Caixa Fòrum | 17/11/2005 Ministro; senyora secretària general de Relacions Exteriors; queridos amigos, estimats amics, diré unes paraules en català perquè si no, se n'aniran sense saber com sona. I a més l'enteneu, o sigui que imagina't. La cimera Euromed de Caps d'Estat i de Govern constitueix una ocasió perquè les autoritats locals i regionals, estatals, així com els representants de la societat civil puguin participar activament en el debat sobre els deu anys del Partenariat, i contribueixin activament. Que aquests deu anys de viure en comú contribueixin activament a la nova etapa de relacions euromediterrànies. La Generalitat de Catalunya ha treballat fort per aconseguir que, en aquesta ocasió, siguin els diversos nivells de pertinença i de convivència política els que siguin presents. I en aquest sentit, dels actes que estem preparant destaquen entre ells la Conferència Euromed de Regions, Barcelona+10; la Conferència Euromed de Dones, Barcelona +10; la 5a Conferència de Presidents de Parlaments Euromediterranis; el Seminari de Mitjans de Comunicació i la seva relació amb el Mediterrani; la Conferència de Ciutats Euromediterrànies Barcelona+10 i la Cimera Euromediterrània de Líders Empresarials, i encara el Fòrum Euromed de la Salut. Tot això són trobades que acompanyaran a la gran trobada oficial. Nosaltres estem convençuts que el mediterrani concentra tots els desafiaments del segle XXI; és a dir que, d'alguna manera, quan discutim de la globalització potser que, com ha dit el ministre, comencem per la nostra globalització, la petita globalització que tenim aquí, perquè en aquí, a més, no és només que estigui més a prop, és que tots els desafiaments hi són. Hi trobem concentrats aquí tots i cadascun dels grans problemes del món, com a realitats actuals i coma dilemes de futur, i molt a prop. Digamos que la Alianza de las Civilizaciones tiene aquí un banco de pruebas fantástico, sin ir más lejos, i la incertesa i la magnitud dels reptes que estan en joc han de constituir, jo crec, l'impuls polític que s'ha decidit per apostar per un diàleg més continuat, més profund, més articulat i més visible pels 35 països del Partenariat. Jo vull agrair de debò al CIDOB i l'IEMed, al Narcís i a l'Andreu, que deu anys després de la conferència ens hagin permès tornar a abordar els temes de la Conferència Euromediterrània amb una base 1 �que fa deu anys no teníem. I vull agrair molt especialment la presencia del ministre Moratinos. El ministre és tan sensat que a vegades em fa patir, em fa patir en el sentit de dir com pot ser que una persona tan bona persona , tan intel.ligent, tan assabentat de totes les contradiccions que hi ha, realment estigui aconseguint el que està aconseguint. Perquè normalment es pensa que el pensament i l'acció són contradictoris, hi ha unes persones que pensen, que ho saben tot, i uns altres que fan algunes coses, i els que pensen normalment no fan res i els que les fan no pensen molt. I aquí tenim un ministre que resulta que pensa i fa i resulta; per tant, jo li vull agrair molt de debò la seva aportació. Jo crec que és el ministre d'exteriors més ambiciós que hem tingut en aquest país des que Espanya va entrar a la Unió Europea.. Vull comentar les paraules que he sentit per part de Narcís Serra sobre el protagonisme dels ciutadans. Jo no sé si el protagonisme dels ciutadans és una ambició raonable. Que és una ambició, segur, i que és raonable tenir-la, també, però que és raonable pensar que es pugui aconseguir això jo crec que va per molt llarg. A mí, cuando voy a Madrid y me dicen que los derechos colectivos son un problema porque sólo existen los derechos de los ciudadanos, que pagan los ricos y reciben los pobres y que los territorios no tiene nada que ver, ya empiezo a temblar, porque realmente tengo la impresión que el concepto de ciudadano se puede utilizar para muchas cosas, incluso para mantener en bajos niveles algunas de las virtudes de lo que se entiende por ciudadanía, en el sentido de democracia, en el sentido de proximidad, en el sentido de autogobierno, de orgullo de uno mismo como persona y también como político. Dicha esta prevención, yo creo que hay que reafirmar que el Mediterráneo existe y que es un territorio -con agua en medio-, pero es un territorio que fue central y se volvió periférico. Un mar de paso de otros que mandaban, de aquí salió todo y luego se quedó en nada, se quedó en un mar que las demás zonas geográficas del mundo, más potentes, cruzaban, e incluso cegaban, porque hubo un momento en que no les interesó y cegaron el canal de Suez y no se podía salir de ahí, se convirtió, efectivamente, en una especie de golfo, que era un prueba de su propia impotencia. Y yo no creo que podamos sobrevivir muchos de los que aquí estamos el día en que esa fragilidad del Mediterráneo desaparezca, porque esto tardará, y que el Mediterráneo se torne, efectivamente, lago interior abierto de un mundo más coherente. Pero no me resigno a que mis nietos no lo vean, y ese día que ellos verán el mundo será mejor, querrá decir que el mundo, efectivamente, será mejor, que Turquía ya no será un gigante mudo o que Israel y Palestina dejarán de ser la mano del cordero en que el mundo vuelca su demanda de violencia, "l'ase dels 2 �cops" decimos en catalán, un burro que se tenía para darle golpes. Es un territorio que tenemos para que el mundo exprese allí todo lo que tiene de malo, para entendernos, y nos libere a los demás a tenerlo que sufrir. Dicho esto, y volviendo a la modestia de la situación en la que estamos todavía, el IEMed, como ha demostrado Claret, y predica la Secretaria General de Relacions Exteriors, es un arma que ponemos al alcance de España y de Europa para avanzar en el buen sentido, en este sentido del que dice que probablemente los objetivos finales van a tardar en conseguirse pero, en todo caso, para acelerar la historia. Muchas gracias. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1710 Title A name given to the resource Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient - Occident (castellà) Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caixa Fòrum Subject The topic of the resource Congressos Globalització Relacions Internacionals Territoris Model social Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/229/20051125.pdf 588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c PDF Text Text 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Parlament de Catalunya | 25/11/2005 Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en el Mediterrani. Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el centre d'atenció de l'agenda europea global. El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any 1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis, continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc. Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant. La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures. Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i volem tornar a ser. Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona. La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en 1 �matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i de la democràcia. Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al procés de construcció europea, avui posat en qüestió. La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la Generalitat és continuar treballant activament per al seu desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que, mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per haver passat realment. Hi tornem a ser. La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la Generalitat recolza. El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació. Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el "partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més generositat per part europea i més compromís de reforma per la part del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible però no és suficient. La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una dècada, amb alguns avenços, però també amb carències significatives, la regió està preparada per assumir una associació més profunda, més constructiva, més eficaç. Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets 2 �humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra ciutadania. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1711 Title A name given to the resource 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Congressos Cooperativisme Relacions Internacionals Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/230/20051126.pdf 6655a5530984643f6a5800a46aa4392c PDF Text Text Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Palau de la Generalitat | 26/11/2005 Alto representante, comissari, governadors, presidents, alcaldes, il.lustres autoritats.... Todos los países de la zona euromediterránea, de los países europeos que eran 10 menos, y de los países ribereños estuvieron representados en la reunión de hace 10 años. Los resultados de aquella reunión de 1995 fueron espléndidos, los efectos escasos. La historia tiene que pasar dos veces para que haya pasado. Estamos aquí 10 años más tarde, con diez países más que se han añadido a la Unión. Ahora los países euromediterráneos reunidos aquí 10 años más tarde seguramente están en mejores condiciones de plantearse lo que entonces fue sólo un adelanto. És un honor rebre'ls i acollir-los al Palau de la Generalitat de Catalunya, en aquest conjunt d'edificis que ja al segle XV acollia els òrgans de govern de Catalunya i des dels quals bona part de la política mediterrània es decidia aleshores. Demà Barcelona serà testimoni d'un esdeveniment històric. Per primera vegada, els caps d'estat i de govern dels estats de la Unió Europea i els estats mediterranis no membres, es trobaran al més alt nivell. Aquesta era, sens dubte, una assignatura pendent de la relació entre la Unió Europea i els seus veïns del sud. El 1995 la Unió Europa va celebrar una conferència sobre la Mediterrània i es va adoptar la Declaració de Barcelona. En aquest compromís es postulava un sistema de relacions multilateral i sostenible per promoure un progrés global en: a) la pau, la seguretat i els Drets Humans; b) el desenvolupament econòmic i financer, c) i la cohesió social, el diàleg cultural i humà. Deu anys després, el balanç del Partenariat Euromediterrani és irregular i les conclusions difereixen. Hi ha els qui veuen les realitzacions obtingudes contra tot pronòstic davant uns xocs exteriors de gran magnitud, i els qui senten un punt de frustració per les esperances trencades. Però uns i altres coincideixen en una cosa: la convergència i la intensificació de 1 �relacions entre Europa i els seus socis ha estat lenta i és moment de fer un cop de timó. La voluntat de reforma real ha de quedar demostrada i el suport de la UE també, perquè des del nord, tenim el repte de crear una metodologia que permeti reproduir els èxits que hem tingut a Europa, als països del sud mediterrani, i des del sud, on el repte és fer possible l'eclosió d'un projecte comú, centrat en les persones cercant Al Izdihar, la floració, el creixement de la ciutadania . Des del nord i des del sud, compartim el repte d'obrir una nova etapa del projecte comú euromediterrani. Aquest moment d'inflexió arriba justament quan la Unió Europea està vivint un període de desconcert; però Europa té molta més fortalesa del que ens imaginem. I té, al davant, reptes i exigències que van més enllà del seu propi territori. Tinc l'esperança que el rellançament de l'associació euromediterrània pot ser, desitjaria que fos, la xispa, la guspira que torni a posar en marxa el motor de la construcció europea, i que al seu torn, aquesta construcció rellançada estiri amb més força el procés euromediterrani. La declaració per part de la UE del 2005 com a "Any del mediterrani", obre una nova finestra d'oportunitats, assentant les bases per enfortir el paper dels governs locals i regionals en el Partenariat. La Declaració de Barcelona ja feia referència al paper que les autoritats locals i regionals haurien de jugar en el procés que llavors naixia. Durant aquests deu anys s'han posat en marxa experiències innovadores de cooperació descentralitzada. Ara hem de fer efectiva una implicació més important dels governs locals i regionals, en els programes de l'associació euromediterrània. Ahir i avui ens hem reunit a Barcelona (presidents regionals, alcaldes i altres representants dels governs de proximitat d'Europa i dels països mediterranis) per compartir aquestes experiències. La Declaració de Barcelona ens va reconèixer en aquell moment un paper en el procés euromediterrani, que altres declaracions a nivell europeu i euromediterrani han acabat confirmat. La darrera ocasió va ser amb motiu de la trobada ministerial euromediterrània de Luxemburg de fa 6 mesos. Els caps d'estat i de govern són conscients del paper dels governs de proximitat. A la Cimera Mundial de setembre de 2005 sobre els Objectius del Desenvolupament del Mil.lenni varen fer una referència explícita al paper de les autoritats locals i regionals. Malgrat això, el potencial 2 �dels governs de proximitat en el projecte comú del Mediterrani encara no ha estat plenament aprofitat. Els governs locals i regionals conformen una xarxa,una malla, un mecanisme de transmissió d'anada i tornada, que es projecta de les grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el territori, i de les preocupacions del dia a dia de les persones, a les grans iniciatives internacionals. Tanmateix, el partnership euromediterrani no pot ser només una associació entre els Estats, ha de posar-se al servei de les persones. Aquesta línia es va iniciar amb el programa MEDA, que preveia un capítol de suport a la cooperació descentralitzada, però desgraciadament la crisi de la Comissió Santer va propiciar la retallada d'un programa complex de gestionar, per la gran varietat dels actors implicats. Avui volem posar de relleu que aquesta varietat i diversitat és precisament una riquesa. Que hi ha d'haver mecanismes que permetin canalitzar part dels fons europeus cap a aquesta cooperació entre governs de proximitat. Perquè fins ara els programes MEDA i les accions en relació als països mediterranis han tingut molt poc en compte la perspectiva local i regional. Ens sembla que això, des d'una perspectiva global, és un error. L'emergència de les regions i les ciutats com a motors de desenvolupament econòmic és un fenomen mundial, que podem constatar des de Mèxic i Brasil fins a Corea, Índia o la Xina. A Europa tenim una experiència molt valuosa de desenvolupament regional impulsada gràcies a la iniciativa privada, els governs de proximitat i una política regional a escala europea, destinada a cohesionar el territori de la Unió. La globalització garanteix de fet l'assimetria, i els resultats del procés que hem estat seguint va més aviat en la bona línia d'obtenir resultats positius. Qui visiti avui Andalusia, l'oest d'Irlanda o Madeira, amb prou feines reconeixerà aquelles regions que havien estat l'origen d'importants fenòmens migratoris. L'emergència de les Euroregions i de xarxes de ciutats i regions no frontereres demostra que la integració territorial a Europa és gairebé irreversible. Aquesta transformació radical, que ara es viu també a Europa central i de l'est, és un exemple de la importància del desenvolupament 3 �territorial, com a complement òptim de la liberalització econòmica, la cohesió social i les reformes a escala estatal. Nosaltres reclamem la inclusió d'aquesta perspectiva en el disseny de l'associació mediterrània. I també que es tinguin en compte de manera expressa dos principis que ens semblen fonamentals, el de subsidiarietat i el de cohesió. Avui signarem una declaració important. Una contribució valuosa a la trobada històrica de demà i demà passat, fruit de mesos de consultes. Amb aquesta declaració demostrarem el nostre compromís amb el procés euromediterrani i el seu futur. Per això m'adreço als representants del govern britànic i espanyol, al Secretari General del Consell de la Unió Europea, al Comissari Europeu de Pesca i Afers Marítims, i a totes les institucions observadores i els demano que transmetin el missatge d'aquesta declaració. Una declaració de principis, una llista de peticions, i també, un compromís ferm dels signataris amb el futur del Procés de Barcelona. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1712 Title A name given to the resource Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Globalització Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-26 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/231/20051130.pdf 8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005 Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i amics. Bona nit a tothom. Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del nostre país. El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que, cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un sentiment comú. Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que, d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit, d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d' altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes, tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució. Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu. D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties. Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor. Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la 1 �capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica, científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara en endavant. Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots. Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia. Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant. L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides, per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així. Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa 30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a casa, la cimera Euromediterrània. En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys, hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud del Mediterrani. Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria 2 �l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda, genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs, andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer, principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot, castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país d'excel·lència. Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui, encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir, alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar. Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I, sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment o col·lectivament en tots vosaltres. Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1713 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/232/20051202.pdf 0f195dfb4d2ce7024de8386167812a62 PDF Text Text Presentació del Mapa de Llar d'Infants Palau de la Generalitat | 02/12/2005 Estimada consellera, estimats alcaldes, alcaldesses, responsables de la Generalitat, aquí tenim l'autèntica armadura del país, l'estructura política d'aquest país. Entre vostès i nosaltres fem aquesta estructura. Res jo crec no es pot fer de seriós, en aquest país, més enllà del que són les lleis, coses que fa el Parlament, més enllà del disseny de grans projectes, de programes, res que sigui proper, que sigui universal per a tots els ciutadans de Catalunya, que sigui realment significatiu per a les vides de cadascun dels nostres ciutadans i ciutadanes, no es pot fer si no és amb les persones que avui som aquí i el que representem. En el camp de les llars d'infants, són ben sabudes les xifres, -no cal potser repetir-les- , el que estem fent és doblar el que hi ha per arribar a seixanta mil places en relativament poc temps. Això no és Suècia, i encara ens queda camp per córrer en aquest sentit, en aquest tipus de models, però ens hi anem acostant. Una cosa que fa deu, quinze anys, semblava un desideratum, però pràcticament impossible. Els hi vull dir que això no només està passant a les llars d'infants, perquè vostès podrien dir bé avui ens han convocat per una cosa que tenen ben coberta però les altres no. No, no. Això que està passant aquí avui, i està passant a les llars d'infants, estava passant ahir amb la ciutat judicial que ja està a mig fer, d'una potència immensa. És veritat que és un projecte heretat, com molts dels que estem tirant endavant, però que s'estan realitzant amb bona marxa, i, a sobre, jo diria que s'estan millorant i s'estan ampliant. La Ciutat Judicial responia a un desig del govern anterior de disposar a Catalunya d'una autoritat judicial, no solament des del punt de vista de la seva existència legal, sinó també d'una presència física i potent del que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les seves dependències. El Tribunal Superior segurament es quedarà allà on està, però, en definitiva, la realització corpòria i física, visible per tant per la ciutadania, de l'existència d'una justícia catalana, per dir-ho així. Nosaltres el que hem fet en aquest projecte, com en tots, és retocar-lo un xic, per donar-li un accent. I en aquest cas el que hem fet és destinar una part dels diners que estaven previstos en aquesta gran ciutat judicial al territori. Perquè quedi clar que busquem més aviat una xarxa que no pas un lloc que representi el tot. És cert que hi ha d'haver representacions del tot en un lloc, la simplificació monumental de l'existència del poder també és important per un país, però, per nosaltres, potser aquesta és la contribució d'aquest govern catalanista i d'esquerres. El que compta més és que els 1 �ciutadans i les ciutadanes de Catalunya comencin a saber que estan vivint en un país que no només té institucions en un lloc, sinó que estem vivint en un país que és una xarxa potent, en la qual cada punt, o prop de casa seva, cadascú té, no només una representació, sinó una realitat de servei de nivell i de qualitat. D'això que hem fet, repeteixo, amb la Justícia, ho estem fent amb les comissaries - en aquest moment se n'estan construint, per exemple a Barcelona, tantes com districtes-; amb les presons -n'estem fent cinc, i tres més que s'esperen, seran vuit més. Nosaltres ara estem amb 8.000 presoners i 5.000 places, per entendre'ns; aquesta és la situació que tenim, la que ens hem trobat, tot està massa ple, i bé, també en aquest camp, nosaltres hem de demostrar, potser en aquest camp més que en d'altres, la nostra sensibilitat i la nostra capacitat de millorar les infraestructures. I el mateix diria de les infraestructures en el camp de les comunicacions, com en l'Eix Transversal Ferroviari, que és un projecte de vint anys, no és una cosa que puguem fer en any ni molt menys, i en el desdoblament del Ruter. I convencent a l'Estat, i permetin-me que per un moment surti de l'estricte mapa nostre, que perquè Catalunya funcioni bé, Espanya ha de ser una mica diferent i s'ha de preocupar d'unes altres coses, que no pas les que l'havien preocupat i que, per tant, el model d'Espanya no pot ser estrictament radial, sinó que ha de ser ell també en xarxa. És a dir, que el que nosaltres practiquem aquí, ho practiquem en guarderies i en tota la resta, voldríem que Espanya ho practiqués també amb les seves infraestructures i, per tant, hi hagués comunicacions entre el nord d'Espanya i Barcelona, i Barcelona i València, i València i més avall, i no solament de Madrid a cada capital de província en alta velocidad, com deia el govern anterior espanyol. Per tant, nosaltres estem aplicant una filosofia que és vàlida pel conjunt de l'Estat, però que és especialment important per nosaltres, aquí, a casa nostra. I aquesta filosofia l'apliquem a què?, a quines prioritats?. Doncs mirin, a les grans i difícils. No volem que ens diguin que nosaltres només pensem en l'Estatut, no és cert. L'Estatut és enormement important perquè és la carta de navegar i es discutirà a Madrid, i el defensarem amb les ungles, com és natural, i segurament la resta de representants del poble espanyol que hi tenen alguna cosa a dir ens hi voldran canviar alguna cosa, ja veurem el què canvia i el què no canvia, però això no és estrictament la nostra batalla. És una batalla molt important, però la guanyarem si Catalunya és exemplar sobre tot. No solament si Catalunya té una bona llei fonamental, que també, sinó sobretot si Catalunya es converteix, com ja ho és en bona mesura, però més, en un punt de referència que els altres hagin 2 �de dir, chapeau!, aquests senyors ho estan fent millor. Ho estem fent molt bé. I és això el que volem, i volem fer-ho amb tot allò que és més complicat, en les coses en les quals és fàcil d'excel·lir, però també en les edats difícils, en els temes complexes. Quines són les edats difícils? Doncs comencem amb això d'avui i acabo on havíem començat, amb les criatures, amb els nens i nenes, i després hauríem de continuar amb els joves, i hauríem de continuar amb els pares joves, i hauríem d'acabar amb la gent gran. Nosaltres hem identificat, una mica, quines són les edats difícils en aquest país i en aquest moment i considerem que és per aquí per on hem d'anar. I que quedi clar que si tenim un Estatut i si tenim un determinat pressupost, que els diré que ha augmentat molt, no és perquè sí, sinó que és per destinar-lo a unes finalitats prèviament molt estudiades. I que reitero, hem estat treballant durant aquests dos anys dels quals figurava que només ens estàvem preocupant per l'Estatut; no era cert. En les inversions d'aquest pla passarem de 365 a 691 euros per habitant. En polítiques per a les persones estem en el 55% del nostre pressupost. Tornant al que és el Pla de llars d'infants, dels 441 municipis del mapa, 228 ja han signat. Per tant, estem en la bona via, estem seguint la marxa que havíem de seguir. Hi ha ara una discussió sobre si els serveis han de ser públics o privats. Hi ha gent que diu que seria millor que hi haguessin serveis privats a més a més dels públics. Doncs mirin, saben què passa? És que ho fem millor nosaltres, i no m'estic referint al Govern, sinó en general, al sector públic a Catalunya. És clar, l'any 1900, quan el desvetllament del catalanisme s'inicia, no era així, perquè aleshores l'Estat era una cosa molt llunyana i Catalunya ja va reaccionar en aquell moment. I va reaccionar de dues maneres: una, fent escoles municipals allà on es podia - el cas de Barcelona, per exemple, l'escola del Bosc, l'escola del Mar...-, però també sobre la base d'iniciatives privades d'un enorme mèrit, les escoles, que eren escoles que creaven famílies de Catalunya que estaven preocupats per la baixa qualitat del que era la Escuela Nacional i el maestro escuela, i la poca capacitat que tenia aquell sistema de donar satisfacció a allò que la gent volia. Això va començar així, amb una mena de coincidència d'interessos entre el poder local i un sector il.lustrat de la població, segurament de la burgesia, però també dels barris populars. Han passat cent anys, i el que aleshores volíem, ara ho tenim, aleshores no teníem el reconeixement com a nació, com a país, com a govern, i ara el tenim. Aleshores no teníem uns ajuntaments 3 �democràtics, potents, arrelats, amb la gent, i ara ho tenim. Per tant, ara és el moment que demostrem que el sector públic, no per fet de ser públic, és menys eficient; és que pot ser més eficient, i la seva qualitat pot ser inclòs moltes vegades més alta. Per tant, serveis privats, molt bé, però el que fa cent anys era quasi diria un mèrit, i una contribució positiva a la bona marxa del país, en aquest moment ho veig una mica sobrer, una mica resultat més aviat d'una coherència ideològica errònia que no pas una necessitat. Aquí les coses venen de baix, no de dalt, hi ha vingut sempre, us ho acabo d'explicar en aquests exemples. De baix abans volia dir privat, però també municipal, avui vol dir públic, públic i proper, això sí, la fundació és la proximitat. És a dir, que el sector públic, la Generalitat, els que formem el sector públic català, siguem capaços de situar les coses com més a prop de la ciutadania millor. Crec que la qualitat és igual o superior a la que pugui oferir el sector privat, i jo no sóc estatista, ni jo ni quasi diria el president del Govern espanyol, els hi dic amb tota confiança, no ho som massa. Som partidaris precisament de la proximitat i el Govern de Catalunya, en tot cas, sobre això sí que hi puc posar la mà al foc, ho és absolutament. Això no sempre representa privatització, representa simplement proximitat en el sentit físic i també en el sentit polític, que la gent senti que aquells serveis són seus. Hi ha moltes maneres de fer-ho, inclòs hi ha combinacions de lo públic i lo privat que poden servir, que es poden respectar, però tinguin la seguretat que aquest Govern farà tot el que sigui possible, i més, perquè tots els ciutadans de Catalunya, i especialment aquells que estan inclosos en les edats difícils i en situacions difícils, no per edat, sinó per altres raons, tindran un poder a prop capaç de reaccionar. Això és el que ens demana el país i això és el que els donarem. Moltes gràcies a tots. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1714 Title A name given to the resource Presentació del Mapa de Llar d'Infants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-02 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/233/20051204.pdf ec3e1f9e340ba090432cb21f82f58526 PDF Text Text Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Sant Sadurní d'Anoia | 04/12/2005 Aquest és un bon moment perquè comentem quatre coses que em penso que ens importen a tots. En primer lloc, fins ara no he dit res de les crides al boicot que hem sentit. Vivim moments apassionants a Catalunya i a Espanya. Després de 25 anys de construcció d'una nova convivència, d'un nou país, d'un nou model d'estat, de vegades els mecanismes grinyolen una mica; de vegades hi ha dificultats que potser no s'havien previst, però que un moment o altre arriben i s'han de confrontar. Crec que s' està posant de manifest la cara menys amable d'algunes persones i d'alguns col·lectius que no ens ho volen posar fàcil. Són gent que no dubten en alimentar falses passions, falsos greuges, falsos clixés sobre qui som i com som. Estant posant, crec que involuntàriament, perquè si fos voluntàriament haurien d'haver fet un pensament abans, estan posant les condicions per fer créixer la desconfiança i la desconfiança és una mala herba que s'ha de tallar de seguida. Desconfiança entre conciutadans d'aquest país anomenat Espanya i entre els pobles d'Espanya. Un problema que no existia, que no pot existir, i que comença a ensenyar les orelles i hem d'anar amb molt de compte amb això. En diuen boicot als productes catalans però estant plantant en el fons l'esca de la desconfiança i això, si qualla, i tots hem de fer l'impossible perquè no qualli, si això quallés, podria tenir conseqüències de mal predir, que són de mal predir. No s'adonen que predicant aquest boicot comercial estant atacant l'arrel del que diuen defensar? Què hi ha pitjor per a l'Espanya plural, i unida al mateix temps, que promoure el trencament de la unitat de mercat? Què hi ha pitjor que promoure la desconfiança entre els pobles d'Espanya? 1 �Què hi ha pitjor pel futur de l'Espanya plural que la desconfiança entre comunitats germanes? Que no veuen que denunciant que no senten com a seus uns productes que són seus estant donant ales a un sentiment d'allunyament que inevitablement es radicalitzarà? Que no ho veuen això? És una gran irresponsabilitat que crec que es tornarà en contra dels promotors. Sóc molt optimista malgrat tot. He confiat sempre en què el poble és profundament savi; els pobles són savis. Són, de vegades, els dirigents els que no ho són. I aquesta situació es tornarà contra aquells que vulguin aprofitar aquest error en benefici de posicions extremistes. En qüestió de confiança entre comunitats, entre pobles, entre persones, entre la gent la pitjor llei, la pitjor, és la llei del pèndol. Hem de fer tot el que sigui a les nostres mans per evitar-ho, que ara no anem cap allà i després anem cap a l'altra banda en el sentit contrari i ens allunyem encara més. En primer lloc, vull que quedi constància que el president, els consellers, el nostre Govern tenim plena consciència de la situació que viviu vosaltres i altres sectors de l'economia catalana. En segon lloc, com ja vaig dir al Senat, i ben clar, Catalunya parla i proposa amb respecte, però aleshores exigeix respecte. Catalunya és respectuosa, però reclama respecte i l'obtindrà. En tercer lloc, vull demanar-vos que tots plegats tinguem confiança en les nostres posicions. En la qualitat dels productes que produïm, en la competència i la competitivitat de les nostres empreses, però també en el sentit comú dels ciutadans espanyols. També la confiança i convicció en la legitimitat i oportunitat de les nostres posicions i propostes col·lectives de futur. Estic ben segur que els ciutadans d'aquests país que es diu Espanya no es deixaran enredar per les posicions que els estan proposant. Una cosa és que hi hagi gent que tingui pensaments i que els proposi en unes finalitats que no compartim i que són perilloses i una altra és 2 �que la gent no sigui tant intel·ligent com per veure que aquestes propostes no duen enlloc, que són demagògiques. Ni uns i altres renunciarem a consumir productes de qualitat ni aquí ni allí. Ni les propostes catalanes fetes pel Parlament de Catalunya es veuran afectades per aquesta mena de xantatge, ja hi podeu estar ben segurs. I això sense renúncies perquè no renunciarem a res de les nostres propostes. Estem disposats a discutir, disposats a cedir, però no a renunciar. Sempre s'hi guanya en el diàleg, s'hi guanya en les dues bandes, però renunciar d'entrada, mai. Ni els productes espanyols que es fan des de Catalunya poden deixar de ser distribuïts arreu, ni les nostres propostes nacionals poden acceptar aquest tipus de pressió que no és democràtica. Vosaltres amics empresaris, qualitat, qualitat per damunt de tot. Nosaltres els polítics seny, fermesa i negociació. Això és el que varem acordar amb José Luis Rodríguez Zapatero: pacte, pacte i pacte i sobre la base d'això Catalunya guanyarà. I Espanya hi sortirà guanyant, també. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1715 Title A name given to the resource Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Espanya plural Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/234/20051205.pdf 833c1d49bc7dd12395395342f4d26f2b PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Palau de la Generalitat | 5/12/2005 Bona nit, Demà farà vint-i-set anys que els ciutadans de Catalunya vam votar la Constitució, com tots els altres espanyols. Un any més podem commemorar aquella fita amb normalitat. Amb unes institucions plenament consolidades i amb la convicció d'haver recorregut de manera satisfactòria un llarg camí de progrés. Les nostres esperances, l'any 78, tenien noms i cognoms: eren la llibertat, la democràcia, l'autonomia i l'avenç social. Aquelles idees són, avui, realitats incontestables i madures. Espanya és ara una societat plenament desenvolupada, que participa de forma decisiva a la construcció d'una Europa unida. I contribueix també a la pau en el món. Tanmateix cal reconèixer, com dèiem ara fa un any, que els somnis compartits quan vam votar la Constitució encara no s'han acomplert del tot. I que hi ha realitats avui que eren difícilment imaginables fa 27 anys. Entre elles el mateix Estat de les Autonomies, que la Constitució va fer possible però que només anunciava. Vull dir que l'any 78 vam dipositar una llavor. En terra fèrtil. Ara cal que en reconeguem els fruits i sapiguem adaptar-los a les noves realitats. Tan senzill com això. Benvolguts conciutadans: Catalunya ha proposat un nou Estatut per millorar i reforçar l'autogovern. A veure si ens entenem: o l'Estatut serveix per finançar els serveis i 1 �per una major qualitat de vida o no pagaria la pena. O serveix per augmentar la nostra seguretat, per a encarar millor el fenomen de la immigració, i per garantir la cohesió social al nostre país, o no caldria haver-lo canviat. La proposta d'Estatut, aprovada per gairebé el 90 % dels diputats del Parlament de Catalunya el mes de setembre, és ara a les Corts Generals, on s'ha de debatre i acordar. Després tornarà a Catalunya perquè sigui el poble, per a que siguin els ciutadans i ciutadanes, els qui diguin la darrera la paraula. Catalunya ha fet la seva proposta de futur des de la Constitució. La nostra és una proposta feta amb sentit d'Estat. Catalunya ho ha dit de forma clara: Nosaltres som una nació. Què volem dir amb això? Volem dir que tenim identitat nacional, que tenim personalitat pròpia, que tenim llengua, cultura i dret civil propi. Que quedi clar. I també hem dit que volem tenir un futur compartit amb tots els pobles d'Espanya. El nostre esperit és fraternal. I respectuós. Per això podem demanar respecte per la nostra proposta, i per les nostres institucions, per la nostra manera d'interpretar la Constitució. Sempre, respectant la jurisprudència del Tribunal Constitucional. La Constitució és sensible als canvis que reclama la societat; no pot ser un objecte de culte que petrifiqui un moment històric. L'esperit de la transició i dels pares de la Carta Magna era el progrés, el canvi, la millora política. L'Espanya d'avui és distinta de la de fa un quart de segle. I Catalunya encara ha canviat més: ha canviat ella mateixa i ha canviat la seva governació, abans inexistent. I això és perfectament compatible amb el reconeixement del valor de la Constitució com a pedra angular de la nostra democràcia, del nostre Estatut i del nostre autogovern. És la llei bàsica. És el fonament. Sobre aquest fonament hem edificat la realitats esplèndides d'avui. I sobre aquests fonaments, posats al dia, volem edificar el futur: La Catalunya dels nostres fills i néts. 2 �Dedicaré tot el meu esforç per fer-ho possible, convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya. Aquest és el meu compromís com a president de la Generalitat. Podeu comptar-hi. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1716 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Commemoracions Constitucions Dret constitucional Història Missatges institucionals Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-05 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/235/20051213.pdf 83ce8bad71b7cc58cbff92f9ae0c6599 PDF Text Text Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Saló del Tinell | 13/12/2005 En començar la meva intervenció no puc deixar de recordar, mirant enrera, alguns dels moments de la història d'aquesta sala on som, d'aquest Tinell on som. Perquè fa res més que 30 anys el rei d'Espanya que tot just acabava de ser nomenat, va ser rebut aquí i va ser rebut aquí perquè l'Ajuntament estava ocupat pels funcionaris que en aquell moment estaven lluitant per la creació del seu sindicat i que van ser fets fora de l'Ajuntament a cops de gasos lacrimògens. Però també recordo una data més recent i en certa forma més trista. És l'homenatge que li vam fer gairebé fa 20 anys a la Maria Aurèlia Capmany quan va morir. Aquí es va fer el funeral, aquí va parlar tothom de la meva regidora de Cultura. I no puc començar parlant aquí sense d'alguna forma retre homenatge a aquella persona i retre també unes paraules de respecte a les coses que en aquesta casa han passat. Avui celebrem el segon aniversari d'un acord polític que, si nosaltres volem, està destinat a deixar una petjada profunda en la vida de Catalunya. Com fa cent anys... Quan en aquest país tot semblava començar de nou. No dic que ara tot hagi de recomençar... Però sí que dic que, si volem, la nostra empremta serà duradora. Gràcies al Tinell, Catalunya és governada per primer cop per les esquerres, sota la forma d'un veritable govern de coalició, i sorgit d'una alternança política democràtica. És un fet sense precedent al nostre país. Encara que sembli mentida: una alternança entre el centre-dreta i les esquerres, en condicions de normalitat democràtica i institucional, no s'havia produït mai a Catalunya. El Pacte del Tinell va fer possible un Govern que és expressió d'una Catalunya plural. D'una Catalunya lliure de les hipoteques que en els vuit anys anteriors limitaven la nostra capacitat de maniobra en el terreny estatutari i també en el de la governació. L'Acord del Tinell vol sintetitzar tres visions de Catalunya que són fruit de les tradicions històriques de les esquerres catalanes. 1 �Una visió socialdemòcrata, centrada en garantir i fer efectius els drets socials: l'educació, la salut, el benestar, i l'ambició pel progrés econòmic i l'equilibri del conjunt de territoris del país... Una visió republicana, orientada a la plena realització dels drets nacionals i amarada dels valors laics... I una nova visió ecosocialista, guiada per l'afany d'incorporar els nous drets socials i ecològics ... En aquesta pluralitat de cultures i tradicions polítiques ens trobem còmodes, francament. Molt còmodes. Res del que ha succeït en aquests dos anys ens fa pensar que ens haguéssim equivocat. Al contrari. Amb el Tinell fèiem possible que Catalunya comencés a canviar el paradigma amb el que es pensa a sí mateixa i amb el que dibuixa els seus horitzons. El primer i més rellevant d'aquests canvis és que s'ha acabat amb el monopoli dels símbols del país per part d'una única força política. S'ha trencat l'associació "catalanisme igual a nacionalisme moderat i conservador" que havia imperat durant 25 anys. Fins a tal punt havia imperat aquesta identificació que a molts els pot semblar que avui tots ens hem tornat nacionalistes. No. No és això. És, senzillament, que el nacionalisme ha deixat de patrimonialitzar el Catalanisme. I això és bo pel país. Una segona conseqüència del Tinell: s'ha alterat l'agenda política de tots els partits per al mig i el llarg termini. Perquè l'acció de govern ha basculat cap a la prioritat social i de progrés. El combat de les idees s'està desplaçant poc a poc del terreny de la identitat al de les polítiques. Ara estem proposant al poble de Catalunya els projectes polítics i socials que han d'assegurar el futur de tots els ciutadans, sense exclusions. 2 �I aquest canvi de mentalitat ha propiciat una forma diferent d'encarar les demandes en matèria d'autogovern: Hem passat de la queixa i del regateig permanent, a la proposta. I hem aprovat una proposta d'Estatut que marcarà un abans i un desprès en la política catalana, però també en la política espanyola en general. No en dubteu. L'Estatut és un pas decisiu en la millora de l'autogovern i del finançament. I també és una proposta per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, fent emergir com a possibilitat real l'Espanya plural que fins ara ha estat més un desig pietós que no pas una realitat legal i efectiva. No fa molt un catedràtic de Dret Polític treia a la palestra la decepció d'Azaña, que havia estat el defensor de l'Estatut del 32, al final de la guerra, i algú més pontificava que des de l'exili més d'un republicà admetia que si el franquisme "solucionava" definitivament el problema de Catalunya, potser tots els patiments de la guerra havien servit per a alguna cosa. M'estalvio el comentari. El diumenge, amb la Diana, vam dur els néts al Castell de Montjuïc, vam baixar a l'esplanada dels fosos, on hi fan tir amb arc, i no els vam poder dir, perquè encara no tenen l'edat, que l'antecessor de l'avi, tot just el tercer president anterior, havia estat afusellat sense pròpiament judici en aquell indret. Ja tindran temps de saber-ho sense esglai - sense esglai perquè el que ara estem fent, amb tot i les passions que està aixecant a Catalunya i a Espanya, és la base per a la franca admissió de Catalunya com a poble en una Espanya de caràcter federal, conscient i orgullosa de la seva diversitat. Poso el temps per testimoni del que acabo de dir. Un cop vaig dir que el que era bo per Catalunya ho era per Espanya. Aleshores, quan Barcelona s'afanyava a preparar els Jocs Olímpics, aquelles paraules van ser ben rebudes i enteses. Doncs ara les meves paraules també ho han de ser: el que Catalunya està proposant és bo per Catalunya i ho serà per a tots els pobles d'Espanya. I no em refereixo solament a l'Estatut. Em refereixo a la nova manera de governar. Som conscients que la prova del nou del nostre govern no és l'Estatut sinó la capacitat de governar millor i, sobretot, de fer palès el patriotisme derivat d'una percepció nítida de les noves 3 �realitats que han de fer del nostre país una terra envejada des de fora i defensada pels seus ciutadans com la base essencial de la seva felicitat com a persones vivint en societat. Aquest és el repte. D'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya està donant un tomb decisiu en 4 qüestions clau: - En En En En qualitat democràtica competitivitat econòmica cohesió social l'equilibri dels territoris Catalunya està en condicions de trobar la seva pròpia fórmula de combinar progrés, integració i equilibri, de trobar el model català de societat oberta i avançada. Perquè la Catalunya real és una societat plural en demandes, en identitats i en aspiracions. Hi ha, doncs, una nova agenda política. La de les reformes polítiques i socials que necessitem per a expressar aquesta diversitat, garantir la seva cohesió interna i assegurar la igualtat de drets i oportunitats. Els patriotismes reals i efectius són els que han creat la convicció generalitzada de que el país és responsable d'una part almenys de la nostra autoestima personal. La nostra agenda persegueix la generació de noves seguretats, basades en l'extensió del benestar, de la salut, l'educació, d'un sistema propi de seguretat en sentit estricte gràcies al desplegament de la policia autonòmica i d'una justícia més propera i eficient. Això és fer pàtria en el món d'avui. En la nova agenda política instaurada pel Pacte del Tinell, escoles, centres socials i de salut i policia i justícia properes, són la clau de la cohesió. És per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És a partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada comunitat. 4 �En definitiva: l'alternança en la Generalitat ha eixamplat l'espai del catalanisme, l'ha fet més independent dels partits i l'ha girat cap a una orientació social indiscutible. Dos anys de Govern: bon moment per a posar de relleu en què consisteix el nou estil del govern. - Hem demostrat rigor en la gestió. Hem demostrat que es podia reduir l'endeutament i al mateix temps duplicar la inversió pública. (invertim el doble per habitant que fa tres anys. I això, a la llarga ho veurà tothom.). - Hem demostrat transparència: és possible ampliar progressivament els espais de responsabilitat política i els instruments de rendiment de comptes del Govern. I al mateix temps enfortir la governabilitat del nostre sistema democràtic. - Hem demostrat coratge polític: És a dir, hem provat que es poden afrontar els temes difícils, fins i tot aquells que sabem que tenen solucions d'un cert cost social. . Sabíem que la situació de les nostres presons era insostenible i avui tenim cinc noves presons en marxa i dues més previstes - comptin que hi ha encara 5.000 places per a 8.000 interns. . Sabíem que no podíem ajornar la planificació estratègica dels nostres recursos energètics i avui tenim el Pla de l'Energia de Catalunya més ambiciós dels darrers 25 anys. . Sabíem que calia aturar els abusos mediambientals i urbanístics que el territori ha patit els darrers anys i amb la Xarxa Natura 2000 demostrarem que el respecte al medi natural pot ser sinònim de creixement i qualitat. . Per això la substitució de l'urbanisme extensiu, que ha duplicat en 25 anys el sòl urbanitzable de Catalunya, per l'intensiu d'alta qualitat. . Per això les mesures de preservació de més de 50 Km al litoral. . Acabem de presentar el primer Pla Integral d'Infrastructures de Transport que ha tingut Catalunya, que inclou l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc i l'Eix de l'agricultura, entre Reus i la plana de Lleida, així com l'Eix Diagonal entre Igualada i Manresa. . El 2005 superarem de llarg el ritme de licitació de l'anterior govern. Ho acaba de certificar la Cambra de Contractistes. 5 �. A finals de 2003 només estaven en construcció els jutjats d'Amposta i a finals de 2005 es troben en procés d'adjudicació o construcció una quinzena d'edificis judicials. . Amb l'arribada a Barcelona, els mossos ja són presents al 75% del territori de Catalunya, presten els seus serveis al 65% de la població, i s'acosta amb pas segur la culminació del desplegament al 2008 que és més a prop. . Disposem d'una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb 76 noves biblioteques. . L'acceleració de les construccions escolars és una realitat amb l'entrada en funcionament de 67 nous centres aquest curs. . Hem desplegat la xarxa pública de Banda Ampla Rural a les comarques de Ponent, Alt Pirineus i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. . I estem assolint les previsions del Pla d'Inversions Socials: les 1.500 places d'atenció residencial que es preveien fa un any, avui són una realitat. El govern (nascut del pacte) del Tinell està millorant la qualitat i l'extensió dels serveis públics en un context de fort canvi demogràfic, mancat d'estabilitat demogràfica. . Ha estat possible augmentar un 6% l'activitat quirúrgica i al mateix temps reduir un 6% el temps d'espera per operar. . Hem pogut atendre el creixement de 25.000 alumnes als centres docents públics de Catalunya, adaptar la plantilla d'educació a aquest repte i al mateix temps reduir el nombre de mestres interins. . Hem preparat el sistema educatiu per rebre l'alumnat d'altres països amb 1.000 aules d'acollida i al mateix temps hem vetllat pels seus estàndards de qualitat. Que Catalunya pot ser més competitiva del que era fa cinc anys. Que el respecte al medi ambient no és incompatible amb el creixement econòmic i la construcció de noves infrastructures. Que una política social eficient, és una gran inversió productiva. Que estem preparats per definir noves estratègies de creixement econòmic en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. 6 �Que som fidels al nostre compromís de treballar en estreta aliança amb els ajuntaments i d'obrir nous camins a la devolució de competències i recursos als governs locals. Amb els ajuntaments: - hem posat en marxa 40 borses d'habitatge, - hem acordat convenis per a la construcció del 60% de les llars d'infants que construirem aquesta legislatura, - hem abordat la reforma dels barris en situació de risc, - hem acordat els nous sistemes territorials de salut. Governar també vol dir aprendre. . Hem pogut desenvolupar una política de sòl més sostenible i al mateix temps iniciar 15.000 nous habitatges de protecció oficial. . Hem frenat el creixement dels residus municipals i incrementat la recollida selectiva, que per primera vegada supera el 25%. I, més enllà de la millora dels serveis, aquest Govern ha plantejat actuacions a llarg termini, de caràcter estratègic. Les hem abordat malgrat les insuficiències econòmiques i competencials actuals, que fonamenten la proposta de nou Estatut. Només uns exemples. . Les actuacions de millora de 30 barris d'arreu de Catalunya. . La política de suport a les famílies amb per tal d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. . El Pacte Nacional per l'Educació. . La descentralització del sistema de salut. . l'Acord estratègic per a la Internacionalització de l'Economia. Aquests son temes de llarga durada, basats en la convicció I avui la força del Pacte del Tinell no es basa en la seva rigidesa, sinó en la seva capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants. Hem canviat el sistema de govern per agilitar les seves decisions, i funciona millor. 7 �Hem après a gestionar la relació entre els socis. Fins i tot les discrepàncies poden tenir un costat positiu, si la decisió que en resulta incorpora les sensibilitats presents a la ciutadania, com és el cas. Nosaltres podem dir: Avui sabem com governar Catalunya, sabem quins són els instruments per fer-ho: estem més preparats per afrontar les necessitats de la ciutadania i per respondre a les seves expectatives. El govern treballa sobre la base dels 7 milions de ciutadans i sobre la base dels 7 territoris d'aquesta Catalunya que ha emergit davant nostre reclamant més capacitat de decidir el seu futur i més sensibilitat respecte dels seus diversos territoris: l'RMB, la Catalunya Central, els Pirineus i l'Aran, les Terres de Lleida, l'Alt i el Baix Camp, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en la força dels seus territoris, ni en el seu creixement econòmic, ni en la incidència de les seves polítiques. Avançar cap a una veritable igualtat d'oportunitats (es visqui on es visqui) i es sigui o no part de les edats difícils: la infància, la joventut entre l'estudi i el treball i la llarga vellesa que comença als 55 anys (i sinó pregunteu als acomiadats de Seat) ... Avançar, dic, en aquests estrats de població esdevé imprescindible per una Catalunya decidida a transformar la nació en un referent significatiu de la millora individual i familiar. Vaig acabant. Ara fa un any, en el primer aniversari de l'Acord del Tinell, deia que no podem estar retenint sempre les nostres emocions. "Jo crec que hi ha un temps per a cada cosa, hi ha un temps per al treball, un temps per a les preocupacions... però hi ha un temps també per la celebració i el sentiment. Sentiments d'orgull i de gratitud." Per això no em vull estar de reconèixer, aquesta tarda, les aportacions que a l'empresa que compartim han fet i fan persones de dins i de fora del govern: 8 �Tant Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i José Montilla, des de fora, com dins del govern, Josep Bargalló i Joan Saura i tota la resta dels membres del govern. I evidentment els 155.000 treballadors i professionals de la Generalitat. Tenim diferències, tenim accents diversos, provenint dels quatre cantons de Catalunya, Però ens uneix un projecte apassionant: Fer de Catalunya una de les terres més avançades d'Europa. Amigues i amics, L'evidència de la feina que estem fent i la magnitud de la feina que ens proposem de fer justifiquen l'ambició de consolidar l'actual experiència de govern en una aposta estratègica de llarg abast. Si volem, tenim a les nostres mans l'oportunitat de donar a Catalunya un projecte de progrés per a tota una generació. Si no ho féssim perquè ens ofeguéssim en les aigües agitades de la petita política, els nostres fills i néts no ens ho perdonarien. I menys encara no ens perdonarien que l'agitació, sempre gratuïta, la féssim nosaltres. Si volem, doncs, tenim l'oportunitat d'orientar amb els nostres valors la Catalunya del 2010 cap a la seva plenitud nacional, el seu progrés econòmic i social, i el seu equilibri territorial i ecològic. Finalment, ens cal intel.ligència política per navegar en situacions complexes i arriscades, com ho són les que es creen en els temps de reformes que estem vivint. I hem de lluitar contra la ingenuïtat de creure que perquè tenim la raó ens la donaran, com ens va ensenyar el president Tarradellas. La constitució d'un nou Govern de Catalunya, ara fa 2 anys, va suposar un canvi de ritme, tant a la política catalana com a la política espanyola, que la victòria de José Luís Rodríguez Zapatero va permetre consolidar. La proposta catalana per a la renovació del seu autogovern i per a l'aprofundiment de la seva implicació en l'Espanya Plural ha activat el gran debat sobre el model i l'organització de l'Estat. 9 �El debat sempre pendent -però ara ja urgent- per afrontar amb garanties d'èxit el futur compartit dels pobles d'Espanya. No ens està resultant gens fàcil. I no serà perquè no ho hàgim dit clar. Sembla mentida però seguim topant amb els recalcitrants defensors d'una Espanya que fa dècades va desaparèixer. I hem de superar també la incomoditat d'una classe política i mediàtica que ha interioritzat com a definitiu un model d'Estat nascut en temps de transicions. Ho hem dit una i mil vegades. I probablement ens caldrà repetir-ho mil vegades més fins el dia que aconseguim que ningú no ho llegeixi fent-nos un judici d'intencions: L'Estatut aprovat per gairebé el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya està fet amb sentit d'estat, d'Estat espanyol. Volem ser una nació lleial, és a dir, tenim identitat nacional i som lleials al projecte de l'Espanya plural. Aquest temps de reformes, a partir de la legitimitat de la nostra proposta i de la força de les nostres conviccions, ha d'esdevenir temps per a la pedagogia. Hem d'adoptar la pedagogia com a instrument de treball, el pacte com a via per avançar i la unitat política i civil del país com a argument d'autoritat. Moltes gràcies a tots. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1717 Title A name given to the resource Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Competitivitat Estatuts Gestió pública Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències