17 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1678/0000000639.pdf db1d044da23d4d9f04d5aa495cd16f41 PDF Text Text Catalonia is a Nation The Wall Street Journal By PASQUAL MARAGALL November 21, 2005 BARCELONA -- Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the last thirty years. It is a country that in the 19th century and during most of the 20th suffered a great deal on the road to democracy and modernization. Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state (monarchy versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of political power (centralism versus autonomous regionalism). These "cleavages" brought about several civil confrontations, the bloodiest of which took place between 1936 and 1939. After this came the long dictatorship under General Franco. But after Franco's death that unstable, conflictridden Spain came up with the democratic formula that would solve all these problems. The 1978 constitution established a constitutional monarchy with a social market economy and a notably decentralized state. Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene. But one has to recognize the distinct identities that exist within Spain, foremost the Catalan, Basque and Galician. Catalonia itself is a community with a strong national Catalonian identity. The region has been part of Spain for hundreds of years yet it has historically maintained a differentiated cultural and political personality, pride in its history, language and culture, and a constant commitment to self-government. For this reason, Catalonia has always been at the forefront of initiatives to move the development of the autonomous communities forward and to further the decentralization of contemporary Spain. It is also a question of considering, amongst other issues, how to improve the territorial distribution of power in order to achieve better governance. Many regions and nationalities in other countries feel the need as well to acquire more powers and resources to perform more effectively in a globalized world. After a progressive Catalanist government was formed in December 2003, the parliament of Catalonia commenced the process for the reform of the "Statute of Catalonia," the Basic Law that regulates Catalonia's own institutions and government powers and relations with central government. What has led Catalonia to propose the reform of its self-government? • To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. "Catalonia is a nation," the first article of the proposed statute declares. • To define the rights and duties of citizens in the 21st century, to bring the statute up to date. Many of our society's concepts that we take for granted today -- such as equal opportunities for women, or giving the youth a voice -- simply didn't even exist 25 years ago. �• The widening and defense of shared and exclusively exercised powers. There is an ongoing battle between the federal state and the autonomous governments over exactly who governs what. The statute tries to strengthen the principle of subsidiarity, the idea that decisions should be taken as closely as possible to the citizen. • This brings us to the cooperation between the state and the autonomous community. Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and administration (state, autonomous community and city or local authority) is another goal of the proposed statute. • Partial reform of the way the autonomous communities are financed have improved their spending capacities but have not avoided a distortion in the distribution of resources. The result is that some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose their competitiveness and suffer under this system. We need to revise the fiscal transfers to achieve the closest balance possible between economic growth and social protection. Such a revision need in no way imply the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain. At the moment, all of Catalonia's revenues first go to Madrid, which then disburses part of it to other regions and returns part of it to Barcelona. It also spends some of the proceeds in Catalonia. Invoking again the principle of subsidiarity and accountability, the new statute aims to do away with this cumbersome procedure. It should be Barcelona that collects and distributes the money, not Madrid. Catalonia will of course continue paying its share for regional solidarity according to what the central government considers necessary. The project for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30 after 18 months of debate. It was supported by four of the five political fractions represented in Catalonia's parliament: the three governing progressive parties -- Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of post-communists and greens and the CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party voted against it. Of the 135 members of the Parliament of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute. On Nov. 3, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor. What is being proposed now is a step forward in a process which, like all over Europe, is intended to strengthen regional governments that are closer to the people without losing the strength of unity. There is no risk of Spain's disintegration as a result of this reform. On the contrary, it is a way of strengthening the cohesion and social and economic development of Spain. And it is a way of solving the centuries-old problem concerning the place of those regions with strong national identities (especially Catalonia and the Basque Country) in the bosom of Spain. On many occasions Catalonia has shown that it stands for a Spain that is modern and open, a Spain that is capable of occupying its place in the world with its diverse personality. We face a new opportunity to reinforce the foundations of Spain's collective progress. We are clearly looking toward a shared future. Mr. Maragall is president of the Catalan regional government. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalonia is a nation Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Wall Street Journal Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Autogovern Estatut Nació Catalunya Història Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1333 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1634/0000000791.pdf 224c56ccb0310221d8dff36e48674f93 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cataluña es desconfiada porque le han hecho malas jugadas, por eso había que blindar el Estatuto Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martí Goméz, José Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1614/0000000775.pdf c741a6fe493024692b6ae8a81c88fa6c PDF Text Text O.J.D.: 21924 E.G.M.: 77000 Fecha: 24/11/2005 Sección: ECONOMIA Páginas: 100-103 �O.J.D.: 21924 E.G.M.: 77000 Fecha: 24/11/2005 Sección: ECONOMIA Páginas: 100-103 �O.J.D.: 21924 E.G.M.: 77000 Fecha: 24/11/2005 Sección: ECONOMIA Páginas: 100-103 �O.J.D.: 21924 E.G.M.: 77000 Fecha: 24/11/2005 Sección: ECONOMIA Páginas: 100-103 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cataluña no pide nada para ella que no pueda ser para todos Source A related resource from which the described resource is derived Actualidad Económica Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Ciriza, Raul Lander, Raquel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Acció política Estatut Espanya Economia Finançament Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1622/0000000779.pdf be7ecdf1507dec4878595bbc46e64ff9 PDF Text Text 12/03/2006 1 �12/03/2006 2 �12/03/2006 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cataluña no puede seguir haciendo el mismo esfuerzo de solidaridad Source A related resource from which the described resource is derived Diario de Sevilla Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Carrizosa, José Antonio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Territoris Espanya Catalunya Andalusia Finançament Acció política Autonomia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/190/20050113.pdf 96fb1cdb1dfa7e92854ba11479cbed9c PDF Text Text Catalunya 2005: un any de respostes Auditori de La Pedrera. Barcelona | 13/01/2005 Introducció Moltes gràcies senyor Degà. Bona tarda a tothom. Adverteixo, Senyor Alcalde, Senyors Consellers, Senyors diputats, estimats amics, que aquest no serà un discurs d'estricta actualitat. No és una oració per parlar dels titulars del dia. Es tracta de donar el to, la nota, el La del que ha de ser un any; el sentit del que volem que sigui l'any que s'inicia. No esperin -ho dic als periodistes ja estem en un acte del Col·legi de Periodistes-, no esperin avui cap estirabot ni cap notícia que puguin titular fàcilment demà. Si hagués de fer cas del que indica el baròmetre polític, avui els hauria de fer una intervenció centrada en les reformes institucionals. Les reformes legislatives seran objecte d'interès de l'opinió pública al llarg de tot l'any 2005 i més enllà. A Catalunya, a Espanya i a Europa. Avui mateix s'ha produït l'entrevista entre el President del Govern espanyol i el del Govern basc. De manera que arguments i raons per parlar només de la reforma de l'Estatut i de les possibilitats de l'Espanya plural no ens en faltarien, avui. Em permetran, però, que faci una intervenció una mica contra corrent. Sense centrar-la en el que marca una determinada actualitat, entesa com del dia. El Pla Ibarretxe farà el seu curs en els àmbits institucionals i polítics que li corresponen. La dèria de molts polítics espanyols per excloure els nacionalismes de l'escena política acaba convertint paradoxalment la comèdia o la tragèdia en un peça d'un sol tipus d'actor i d'un sol tema: els nacionalismes i la unitat d'Espanya. Amb una pega: que és que hi falta l'actor principal, que és el nacionalisme espanyol. Normalment no hi surt. A aquests polítics espanyols els hauríem de dir: si quiere Vd. ver cara a cara lo que es un nacionalista de verdad, mírese cada mañana en el espejo. La nostra obligació, lògicament, és desdramatitzar el tema de la pluralitat dels pobles, de les nacionalitats o les nacions d'Espanya. Desdramatitzar-lo. Per posar un exemple en un dels terrenys que més soroll ha generat, que és el terreny de l'esport: El torneig de rugbi d'origen britànic -i ara europeu-, dit "de les 6 nacions" on hi participen Gales, Escòcia, Irlanda i Anglaterra, entre d'altres, hauria de ser un referent tranquil·litzador. Però hem de deixar-ho aquí per avui... no és aquest el tema del qual hem vingut a parlar. Em penso que la nostra obligació és evitar que la reforma de l'Estatut de Catalunya es vegi afectada pels avatars de la proposta de la reforma de l'Estatut basc. I menys encara pel període pre-electoral basc que començarà d'aquí a poques setmanes. Menys encara. 1 �Les forces polítiques de Catalunya han establert un full de ruta propi per reformar l'Estatut. Amb un procediment que pretén aconseguir el màxim acord a Catalunya, utilitzar els mecanismes estatutaris i constitucionals, tal com estan previstos i renovar el pacte de Catalunya amb Espanya que suposa l'Estatut. És evident que, en aquest sentit, l'any 2005 serà l'any de l'Estatut; ho ha dit el degà Joan Brunet. Com, també, de la llei electoral i de l'organització territorial. Ja ho he dit molts cops, però hi torno: l'Estatut i el finançament no són una finalitat en si mateixos; són instruments -els més importants sens dubte- per millorar les polítiques substantives i les estratègies que defineixen què i com serà Catalunya d'aquí a 25 anys. Per això em sembla també rellevant que quan definim una via catalana de reforma estatutària, no ens fixem tan sols en els temes de procediment i anem al fons de la qüestió. Crec essencial que ens fixem en les intencions finals de la reforma: l'Estatut per a què? Òbviament per a renovar el pacte d'interdependència entre Catalunya i Espanya (i ara amb Europa). El sentiment, l'interès i la convicció ens hi porten... Però això sol, tot i ser molt, fóra molt poc. L'Estatut, a més d'assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument jurídic i institucional per autogovernar-nos millor, per dur a terme millors polítiques econòmiques, socials, educatives, sanitàries, territorials i culturals. I si no, no faria servei. No hauria acomplert el seu objectiu. Ras i curt, el nostre model de reforma de l'Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en la forma, com pel seu contingut social. Aquesta voluntat l'he expressada en diverses ocasions en els darrers mesos. Vostès m'ho han sentit dir. Ho he fet quan he parlat de la necessitat de construir un catalanisme plural i integrador, en comptes de dedicar esforços a mantenir un "pal de paller" defensiu i escèptic, -purament defensiu i escèptic-, respecte d'Espanya i Europa. No ens enganyem: el nacionalisme dominant a Catalunya en els darrers 25 anys ha estat mancat d'un projecte coherent per a Espanya i d'un rol clar a Europa. Ha estat una mica solipsista, podríem dir. Ha aconseguit que ens respectessin, d'acord, però a canvi de no dir la nostra referent als espais en els quals ens integrem. Necessitem a més un catalanisme internament integrador que asseguri que seguim essent un sol poble, a partir de l'acceptació de les realitats diverses i territorials de la Catalunya dels set milions. Vull deixar clar, així mateix, que les prioritats, els projectes i les actuacions concretes per al 2005 estan definits en un document legal, que es diu Pressupost; el Pressupost aprovat pel Parlament, i aquestes prioritats van ser explicades pel Conseller en Cap, el Conseller Portaveu i el de Relacions Institucionals, després de la sessió del Consell Executiu de dimarts passat. 2 �Aprofito per reiterar aquí, que el model de govern que hem establert amb la definició explícita de la figura del Conseller en Cap i les seves responsabilitats d'impuls i de coordinació, s'està demostrant, dia a dia, que és la millor solució per a l'acció de govern i per dur a terme l'acord del Tinell amb totes les conseqüències. A manera de recordatori vull fer algunes pinzellades sobre el propi Pressupost per a 2005 del que acabo de parlar. El Govern dóna especial importància a uns pressupostos elaborats sense les hipoteques que tenien els de l'any passat. Lògicament, amb una major capacitat per generar recursos. I pressupostos que permetran d'ampliar el marge de maniobra per fer polítiques i, molt especialment, per incrementar la inversió, que creix fins a gairebé doblar la inversió per habitant de l'any 2003. Fins a gairebé doblar la inversió per habitant de fa dos anys. Es tracta de fer compatible l'increment de la inversió que necessita la societat catalana amb la reducció del dèficit públic. I fer-ho sobre la base de contenir la despesa corrent, de gestionar eficientment l'endeutament i de millorar la gestió dels tributs propis. Aquest rigor interior és el que ens ha de donar força en la negociació del nou finançament. Si no el tinguéssim, aquest rigor, quina força tindríem a l'hora de demanar el que ens pertoca? El Pressupost del 2005 és doncs l'expressió de la nostra concepció de la gestió pública, i és també la manifestació de les prioritats del Govern: Passo a enumerar-les. - Les polítiques socials... amb la dotació de gairebé 600 milions d'Euros per a l'atenció de les persones en situació de dependència i l'increment del 46% de les polítiques socials d'habitatge. Això es diu molt de pressa. - Les polítiques de seguretat... amb la incorporació de 1552 nous efectius al Cos de Mossos d'Esquadra i el seu ple desplegament a la ciutat de Barcelona. Hi haurà dificultats, però ho farem. Hi haurà dificultats que es podran resoldre, perquè, per altra banda, l'Ajuntament de Barcelona ens hi ajudarà. - El compromís amb l'educació i la cultura... amb la convocatòria de 3.600 places de personal docent, o l'increment del 23% del pressupost del Departament de Cultura, avançant cap al compromís de doblar el pressupost d'aquest Departament. - L'impuls de la internacionalització de l'economia catalana a partir d'un magnífic acord tancat ahir mateix entre sindicats, patronal i govern, i que va anunciar el Conseller d'Economia i Finances. - Les inversions en infraestructures... amb una aposta decidida pel transport públic, una inversió de 900 milions d'Euros per a la línia 9 del metro i una pila de millores a la xarxa viària i ferroviària que ens permetran desenvolupar un model competitiu de mobilitat, que no tenim encara. Això és fer pàtria. Aquestes són les respostes immediates en el camp dels serveis públics que el Govern donarà durant el 2005. 3 �Però també prendrem decisions estratègiques que donaran fruits en el temps, en els anys vinents. Avui els parlaré d'algunes d'aquestes opcions de caràcter estratègic. D'aquí a una anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau: 1. qualitat democràtica: val a dir, ser allò que els anglesos en diuen ser més "accountable", més fiable... Més comprès, més entès, més explicatiu del que es fa. 2. innovació i competitivitat: val a dir, estar a la punta, estar al davant en aquest tema. 3. cohesió social: val a dir, evitar fractures. 4. equilibri territorial: val a dir, Catalunya no és Barcelona només, és tot Catalunya. El Nou Govern (catalanista i d'esquerres) és en si mateix una síntesi de diverses visions i de diverses tradicions polítiques i socials del nostre país, que han donat lloc a un projecte polític compartit. Aquesta síntesi que integra: - la visió socialdemòcrata, amb la preocupació pels drets individuals i socials bàsics (educació, salut i benestar...), - la nova visió ecosocialista amb la preocupació per la incorporació de nous drets socials i ecològics o ambientals, - i la visió republicana amb la preocupació pels drets nacionals i la laïcitat. En aquesta pluralitat ens trobem còmodes. I els ho dic francament. Estem còmodes, molt còmodes. Quin és el nostre objectiu? Fer efectius tots aquests drets amb uns serveis de qualitat, prestats de manera pròxima i de manera eficient. Posant davant de tot els drets de les persones i no pas sotmetent les persones a uns drets col·lectius més o menys abstractes. El que en diem el "patriotisme dels drets" i la justícia social ens ha de permetre ampliar la nostra capacitat d'inclusió social. Aquesta és la finalitat. Amb un esperit més obert i amb la generació de noves seguretats, basades en l'extensió d'aquest benestar i dels drets socials a tots els ciutadans. Això és fer pàtria. Insisteixo. 4 �Quatre polítiques de futur La societat oberta i avançada que som i que volem millorar està configurada: - pels serveis públics de l'Estat de Benestar, - per la iniciativa emprenedora, - per un territori vertebrat en una xarxa de ciutats, - i per un fort sistema cultural i de comunicació de masses. Avui he escollit unes polítiques, quatre, per exemplificar l'abast del projecte que impulsa el Govern de Catalunya: La primera: Transparència: que vol dir més democràcia. La segona és la de Innovació: que vol dir també més competitivitat. La tercera, una nova Política Social: és a dir, més cohesió. I la quarta una nova Política Territorial: o sigui, més equilibri. Una Catalunya més democràtica: el deure de la transparència Què vol dir ser transparents? M'estendré una mica en aquesta qüestió, perquè li dono la màxima importància. En el darrera reunió de l'any 2004, el Consell Executiu va aprovar l'Informe d'avaluació de la gestió de la Generalitat de Catalunya. No vull pas parlar-ne, ara, ni continuar la polèmica amb les forces polítiques que donaven suport a l'anterior govern. No es tracta d'endegar un debat sobre aquesta qüestió. Em penso que la ponderació i el rigor amb què el Conseller Castells, en nom del Govern, va presentar l'informe, són prou eloqüents de la nostra voluntat de corregir més que no pas de furgar. Si no fóssim com som, diríem: " Podríem fer-ho però no ho farem". Jo em limito a dir el que va dir el Conseller: "No ho farem". De l'informe en vull retenir algunes notes - potser les més significatives - relatives a l'actuació administrativa... Com per exemple: - La proliferació de contractes basats en sistemes negociats sense publicitat. - el nombre molt elevat de personal interí reclutat al marge de les convocatòries públiques. Excessiu. - el descontrol en determinades polítiques de subvencions. 5 �- la proliferació desordenada d'organismes i d'entitats del sector públic. Són tots ells exemples simptomàtics de la situació en què es trobava l'Administració Pública catalana tal com l'hem trobada, mancada d'un model organitzatiu global i d'una política de personal coherent, sense planificació pressupostària ni gestió integrada dels recursos patrimonials. Aquesta situació es va veure agreujada pel deficient funcionament de la principal institució responsable del seu control. Una administració pública opaca en el seu funcionament significa un problema de qualitat democràtica i, a la vegada, d'eficiència econòmica. Això vol dir que la transparència -un dels valors clau de la millor cultura democràtica- no ha estat incorporada en la pràctica de la gestió pública -ni tampoc de la privada, com ara diré-, ni forma part encara del nostre sistema de valors col·lectius. Perquè, atenció: el que no és acceptable és la hipocresia d'una doble mesura en l'exigència dels comportaments públics. La transparència és exigible al sector públic, a les relacions entre el sector públic i el sector privat -potser això és el més important, o el més difícil- i també, al mateix temps, al propi sector privat, com ho demostra la creixent preocupació pel bon govern de les empreses arreu del món. La societat i la política catalanes faran un salt endavant si incorporen la transparència en els comportaments públics com un tret distintiu del seu sistema de valors. Ha arribat el moment de desmuntar tòpics com el de justificar, en base a una determinada tradició política llatina i més o menys catòlica, una certa laxitud ètica en la vida pública. Aquest és un argument que no val. La transparència és un valor que està relligat a altres valors. Bàsicament al respecte de la llei, en la mesura que la llei és l'arma -l'única arma- de defensa dels drets dels més febles, en una societat oberta que vol combinar la màxima iniciativa individual amb el respecte a un marc normatiu rigorós i flexible alhora. És una qüestió de responsabilitat social i també d'eficiència econòmica que exigeix actuar bàsicament en dos camps: - El de l'eficiència i l'exemplaritat de la pròpia Administració pública. - I el d'unes regles del joc de l'economia que assegurin la lliure competència i facin transparents les relacions entre el regulador públic i els mercats, i entre el sector públic i el privat en les seves transaccions. No es tracta de fer populisme. La pretesa substitució de la política per la moral - la pretesa substitució de la política per la moral - és una de les pitjors malalties populistes. És, quasi diria, immoral. El que sí que es tracta de moralitzar la política i l'empresa, amb el que això implica en el terreny de les actituds col·lectives i en el terreny de l'autoexigència. Per això és molt important que les normes siguin poques i clares, accessibles i entenedores. No per un propòsit estètic; per necessitat, per eficàcia. 6 �El legislador hauria d'actuar sempre amb una mena de "sagrat temor" a legislar i regir-se per l'austeritat normativa, el màxim rigor conceptual i la claredat expositiva... Lluny de mi la pretensió de donar lliçons al Parlament i al legislador, però aquest és el desig del Govern que jo presideixo. Si volem una administració pública "garantista" dels drets dels ciutadans hem de començar per fer-la accessible, amb informació a l'abast, pròxima i disposada permanentment a atendre els ciutadans. La informació o, més ben dit, el fàcil accés a una informació clara, substantiva i veraç és la condició necessària de la transparència. De manera que els mecanismes i procediments per accedir a serveis, ajudes, contractes, subvencions, concursos i concessions... siguin coneguts sense cap mena d'entrebancs, que no sempre és el cas. En aquest sentit crec té tot l'interès poder analitzar i adaptar la iniciativa del Regne Unit d'obrir al públic la informació que utilitzen les més de 100.000 autoritats públiques britàniques (el que s'anomena "Freedom of Information Act"). Com també cal generalitzar les cartes de serveis que defineixen els drets dels ciutadans i les obligacions de les administracions en la prestació de serveis. El rendiment de comptes als ciutadans, a la ciutadania, el rendiment de comptes dels resultats de les polítiques públiques és l'altra condició necessària de la transparència. Això vol dir que a l'imprescindible control de legalitat li hem d'afegir el control de resultats per mitjà d'una avaluació independent. Passar d'una situació en que no s'avalua la gestió -o pràcticament no s'avalua- a una avaluació sistemàtica seria, serà una veritable revolució de la gestió pública. És absurd destinar un munt d'energia a fer millor que abans les mateixes coses, sense plantejar-se primer si cal fer-les o no. Hem de saber si unes línies d'actuació o de subvenció fan l'efecte buscat quan es van endegar. I aquesta és una precaució que compet sobretot al President del Govern. Perquè cadascuna de les línies pot ser molt interessant en si mateixa, però està per demostrar que totes elles sumin més, o sumin tot el que semblen sumar. Moltes vegades hi ha reiteracions, hi ha repeticions, hi ha entrebancs mutus i també, ben sovint, duplicació. És en aquest sentit que cal llegir les recomanacions de l'Informe d'avaluació de la gestió de la Generalitat que va presentar el Conseller d'Economia, orientades a reforçar les normes i les institucions de control, tals com les següents: - La reforma de la Sindicatura de Comptes (que s'està endegant) - La reforma de la Llei de l'Empresa Pública - El reforçament de la Intervenció General - La posta en marxa d'una Oficina de la Transparència - L'aprovació d'una específica Llei de Subvencions - I el disseny d'un nou model de política de recursos humans a l'Administració de la Generalitat a partir del Llibre Blanc que ja ha començat a elaborar-se 7 �Una Catalunya més integradora La Catalunya d'aquest inici del segle XXI és el resultat d'un esforç sostingut de la societat catalana durant la segona meitat del segle XX. Molt especialment, el darrer quart de segle: democràcia, autogovern, obertura cap al món, economia competitiva, sistema de benestar... Tot això ha configurat una societat com és ara la nostra, amb un notable nivell de benestar. Només el manteniment d'aquestes conquestes és, en sí mateix, podríem dir, un prodigi; és una novetat en la nostra història si ho mirem amb perspectiva. I molt més complex del que sembla a simple vista. Deixin-me explicar-ho d'una manera més planera. Per exemple: proveir al país d'un sistema nacional i públic de salut va representar un esforç titànic. Amb un resultat que m'atreveixo a considerar realment positiu. Avui, però, seguir proveint a tothom d'una bona atenció per a la seva salut continua exigint d'un gran esforç, però amb uns resultats que segurament seran menys impactants. No és passar de zero a A, que dirien els matemàtics. És passar de A a B; i de A a B hi ha una diferència de quantitat, però no tant una diferència copernicana, com passar de zero a alguna cosa. Seguir proveint a tothom d'una bona atenció serà de menys impacte. No menys important, però potser els efectes seran menys tangibles. Per què? Els reptes estan en la qualitat. En la qualitat del servei i en l'eficiència del sistema, que depenen dels recursos, però també, i en gran mesura, del bon govern. Els resultats, en canvi, no són o no apareixen tan vistosos en l'imaginari col·lectiu com quant es crea un servei. Així, doncs, mantenir el nostre sistema de benestar ja és un repte de primer ordre. Un sistema que no és estàtic, per definició. S'ha d'anar actualitzant amb millores substancials en la seva gestió i la seva qualitat. Què implica atendre aquestes noves demandes? - Implica millorar substancialment l'atenció a les persones dependents. Probablement aquest és el problema social més greu que tenim a Catalunya. I atendre'l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després de la salut, l'educació i la seguretat social: l'atenció a les persones dependents. Per això el Govern de la Generalitat està preparant una nova Llei de Serveis Socials de Catalunya, que vol orientar els Serveis Socials cap a la universalització -és molt fàcil de dir i molt difícil de fer-, i que vol assegurar els drets socials a tota la població. - Millorar les condicions d'accés a un habitatge i un entorn digne per a tots els ciutadans. Aquesta és la raó última de la Llei de Barris, un dels projectes més innovadors d'aquest Govern, que només entre 2004 i 2005 abastarà una vintena de barris i municipis. 8 �Aconseguir la cohesió dels barris en un període de forta immigració, és absolutament crucial. És la més important de les coses que podem fer en matèria d'immigració. Apart de parlar d'immigració, de condemnar la immigració o d'enaltir la immigració... En fi, no fem cas de les persones que el que fan, només, és criticar, o dir que no pot ser, o dir que això és fantàstic. No és ni sí ni no, sinó tot el contrari. És arreglar els barris, les escoles, i els centres de salut on això passa; perquè no passa a tots els barris, passa en uns barris determinats. Aconseguir doncs la cohesió dels barris en aquest període és per nosaltres un objectiu absolutament crucial. El cinisme dels qui prediquen contra la immigració sense disposar de mitjans, ni d'interès en el fons, perquè no tenen tampoc interès per aturar-la, és una de les immoralitats polítiques més grans en la nostra societat. Moltes vegades, sembla que no interessi tant la millora dels barris obrers sinó la desafecció d'aquests barris respecte de la resta de la societat, amb les finalitats que sigui. La cohesió dels barris s'obté a través de tres coses: - la millora de les condicions bàsiques de vida familiar: habitatge - de la vida col·lectiva (escoles, espais de cultura i de lleure i centres de salut) - i a través de la seguretat als carrers - Aquesta és també la raó última dels centenars d'aules d'acollida i del reforçament extraordinari del contingent de mestres que han de fer front a la clau de volta de la societat catalana avui i demà: l'educació. - Aquesta és també, finalment, la raó principal de la nostra voluntat d'avançar tant com sigui possible en el temps el desplegament complet dels Mossos d'Esquadra arreu del país. No per batre un record, sinó perquè dia a dia, en els barris dels quals parlo, ens l'estem jugant. A cada visita que he fet durant el 2004 a les diverses comarques i regions del país, tant si ha estat al Vallès com al Garraf, tant si ha estat a l'Anoia com al Gironès, he volgut compartir unes hores als centres educatius, de salut o d'assistència social. També, naturalment, amb les empreses. Aquestes són la clau del progrés. Però escoles, centres socials i sanitaris són la clau de la cohesió. Mai no em cansaré de dir-ho: és per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És per aquí. És a partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada comunitat, és a través d'això. Però perquè els ciutadans se sentin orgullosos, hi ha d'haver una ambició col·lectiva de progrés, de justícia social i d'equitat. I Catalunya té les condicions per mantenir i guanyar el repte de la cohesió. Però cal el coratge de plantejar-se les coses tal com són. I això vol dir, avui, que cal revisar alguns conceptes i redefinir alguns paràmetres admesos durant molt de temps. 9 �Un altre exemple: el de les generacions que conviuen a la nostra societat. Avui ja no són tres generacions: avui són quatre, perquè vivim més temps. Això vol dir que hem de caminar cap a una nova concepció dels serveis i de la implicació de cada grup en la societat. El segle XX ens va servir per transformar la concepció d'una societat estructurada en famílies, sobretot en el cas de la classe mitja, on el pare treballava i la mare estava a casa, tenint cura dels nens i els avis. En el segle XXI hem de trencar un altre esquema, que encara preval, segons el qual l'aprenentatge és cosa d'infants i de joves, el treball cosa d'adults i la jubilació cosa de vellesa. Aquestes fronteres han perdut el seu sentit. Tothom ha de poder aprendre i formar-se al llarg de la vida. Tothom ha de poder participar i aportar riquesa a la societat; grans, adults i joves. Ja sé que quan dic això diran: vostè està parlant com si fos un professor d'Universitat i no com un governant. Però no: m'estic comprometent, i estic comprometent el meu Govern a fer que aquestes preocupacions tant parlades esdevinguin el camp d'actuació de polítiques públiques que permetin, no resoldre, però sí avançar en aquest camí. Per tant, doncs, jo crec que s'han d'acabar els discursos que equiparen el concepte de "gent gran" només amb la viabilitat del sistema de pensions i la de l'atenció socio-sanitària. L'enfocament ha de ser integral. Vivim en una època de competència a nivell global i això comporta una nova manera d'entendre i de viure el lloc de treball. Preguntem als joves: què diuen? Quan arriben als 30, no tan sols ja han tingut més d'una feina -generalment insatisfactòriasinó que la seva expectativa és tenir-ne encara unes quantes més. No era comú en la meva generació, tant si s'era professional com si s'era obrer, no era corrent. Ara és així. I potser, aquestes professions que s'han tingut són ben diferents les unes de les altres. I potser en ciutats diferents, o en altres països. És una situació pitjor? Sí, si només la jutgem segons els paràmetres vàlids fa trenta anys. Però avui el capital dels joves és la seva formació, i nosaltres, com a societat, com a govern, hem d'entendre que el que hem de fer per ajudar-los és justament això, més oportunitats de formació, més excel·lència i més suport a la capacitat emprenedora i al risc. La noció de seguretat ja no és, en aquest terreny del mercat laboral, la que era abans. És tan o més probable que els sous dels joves (quan en tenen) o les seves retribucions per venda de serveis (si és que no són empleats amb Seguretat Social) baixin, com que pugin. I això és un fet nou. Els joves saben que el seu sou pot augmentar o que pot baixar. I han experimentat, estant experimentant, que baixa. Molt sovint. 10 �Hem de continuar donant garanties per facilitar al màxim la presa de decisions de les persones al llarg del seu cicle vital, tant diferent ara de com era fa 25 anys, sense que cap decisió responsable impliqui una penalització excessiva. Per exemple: un jove ha de poder tenir fills, una persona gran ha de trobar maneres de romandre actiu, un adult ha de poder estudiar. Però aquestes garanties ara prenen noves formes, noves dimensions i molta més flexibilitat. Hem de tenir capacitat d'adaptació, de reacció i de prospecció. Hem de fer polítiques més individualitzades i més imaginatives. I tot això en el ben entès que la garantia primera per a què el sistema de benestar sigui factible i sostenible és una economia sòlida i competitiva en el marc europeu, amb les regles del joc que això comporta. És a dir, sense trencar aquestes regles. Se'ns planteja doncs, no només l'adequació de l'Estat de Benestar a les noves demandes i a les noves necessitats socials, sinó també la necessitat d'una reformulació del pacte social, per dir-ho així. Un pacte social i generacional que parteixi de l'adaptació i la reforma per fer sostenible l'Estat del Benestar i que ha d'estar basat en els valors de sempre: progrés, llibertat, seguretat i cohesió, adaptats a la nova situació i amb els significats d'avui. Aquesta és la vertadera ambició per Catalunya. I Catalunya serà la pàtria que volíem que fos, el país que volíem que fos, si avança -no dic si s'aconsegueix tot això- en aquest sentit. I no ho serà si no ho fa. Una Catalunya més innovadora Els catalans tenim, avui, l'oportunitat de transformar el nostre model de competitivitat, esdevenint un dels motors del creixement econòmic de l'Europa ampliada. Podem ser-ho. No ho som per definició, no ho tenim garantit, però podem ser-ho. Aquest és l'objectiu de l'acord que aquesta mateixa setmana hem tancat amb els agents econòmics i socials. Tenim l'oportunitat de planificar un territori més atractiu en els negocis, amb un sistema productiu dinàmic i innovador. Tenim l'oportunitat d'impulsar sectors econòmics i projectes empresarials de serveis avançats a partir de les potencialitats que ja existeixen ara i que són moltes. Tenim l'oportunitat de redescobrir-ne de tradicionals i dotar-los d'un projecte de futur. D'aprofitar la singularitat dels nostres valors culturals i lingüístics amb projectes creatius que identifiquin Catalunya al món. La futura Casa de les Llengües, de la que hauran sentit parlar en els darrers dies potser, serà un exemple paradigmàtic en aquesta direcció. Ara m'hi referiré. Tenim l'oportunitat de desvetllar cada punt de la nostra geografia, pel progrés del conjunt del país. 11 �I finalment, tenim l'oportunitat de fer tot això en un moment força favorable per la nostra economia i a partir d'una estratègia col·lectiva. D'una estratègia definida amb una visió conjunta que inclou els investigadors, que volen aprofitar la seva capacitat per desenvolupar projectes de recerca d'alt nivell. Tots aquests dies ens hi hem abocat. Vàrem tenir l'ocasió ahir, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i avui també, de parlar de temes molt relacionats amb aquest; de l'avenç en el terreny de la investigació i de la prestació de serveis en el camp de la medicina i en el camp hospitalari, però sobretot en el camp de la recerca. Els nostres hospitals, els parcs de les nostres universitats, en matèria de biomedicina i de medicina en general, són els sectors més punters que tenim. Tenim, doncs, una estratègia que implicarà investigadors, emprenedors, professionals, treballadors i un Govern que posarà tots els mitjans per fer-la efectiva. En primer lloc, amb una aposta decidida per formar, potenciar i per atraure el millor capital humà. Començant pel capital humà que havia marxat, que s'ha estat formant en altres països i que ara retorna perquè veu possibilitats, aquí, de desenvolupar, com hem comprovat aquests dies, les seves capacitats. Però hi ha d'haver més: la millora del nostre capital humà ha d'anar necessàriament acompanyada d'una clara millora del capital científic i tecnològic. I l'any 2005 ha de ser un any de respostes estratègiques en tots aquests àmbits: el Pla de Recerca i d'Innovació de Catalunya 2005-2008 connecta, jo crec que per primer cop de debò, la recerca amb la innovació. Sempre van juntes en la fórmula, però en la pràctica sempre estan separades. Per altra banda, aquest any aprovarem el Pla d'Alfabetització Digital i el Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions. Què pretenen aquests dos plans? Assegurar la disponibilitat dels serveis de telecomunicacions a qualsevol punt del territori de Catalunya, partint de la seva consideració com a infraestructura bàsica. La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país és i serà extraordinària. El més mal utilitzat dels recursos que tenim és el propi territori i la pròpia població. Si hom té una població comunicada, interconnectada, -la mateixa població, amb els mateixos sabers, la mateixa forma de ser, la mateixa capacitat productiva- ben connectada, té un país molt més ric, molt més capaç, molt més potent i molt més competitiu, que si aquestes comunicacions no hi són. I aquest, que és un país que relativament disposa d'un bon nivell de benestar, és un país relativament mal comunicat. Per raons geogràfiques, i també per raons de desídia històrica en la formulació dels plans de comunicacions. Aquests plans, reitero, pretenen assegurar la disponibilitat de serveis de comunicacions i de telecomunicacions a qualsevol punt del territori de Catalunya. Per la seva importància, la capacitat transformadora de les comunicacions, com he dit, serà extraordinària. 12 �Com ho serà per la comunitat científica i el sector industrial el supercomputador "Marenostrum", un dels ordinadors més potents del món, que s’instal·la al Campus Nord de la Diagonal, a la UPC. Ahir a la nit, parlant amb el científic català Ramon Carbó-Dorca, ens fèiem creus de les possibilitats de tenir el segon supercomputador més gran d'Europa en aquest campus. Sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic. Per a l'aplicació de models matemàtics complexes en diferents branques científiques. Per exemple: en sectors prioritaris en la nostra estratègia econòmica per la seva elevada capacitat d'innovació i potencial de creixement, com són el biotecnològic i el sector aeronàutic, que ahir subratllàvem amb l'Alcalde Clos en el Parc de Recerca Biomèdica, al costat de l'Hospital del Mar. La formació i consolidació de la bioregió ens ha de convertir en un pol de referència de la biomedicina, caracteritzat pel seu dinamisme econòmic i per la seva excel·lència científica i té l'objectiu d'estimular la creació de 120 empreses biotecnològiques en 10 anys. En els pilars d'aquesta bioregió, Catalunya vol aportar-hi el següent: - La creació d'un Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa. - El treball de l'IMIM dirigit pel Dr. Jordi Camí, en el marc de l'impuls del Parc de Recerca Biomèdica, en connexió amb l'UPF. - El projecte al qual volem que es vinculi el Dr. Joan Massagué, amb qui hem estat parlant en els darrers dies (i que compta amb l'aportació del Dr. Baselga), que situarà Catalunya en el mapa mundial de la Recerca sobre el càncer al Campus de la UB a Les Corts i a l'Hospital de la Vall d'Hebron, com avui hem pogut comprovar amb l'Alcalde. - Per últim, el supercomputador d'IBM, del qual ja he parlat, en el campus nord de la UPC. La bioregió s'estructurarà en 3 eixos geogràfics i de recerca. El primer, centrat a Barcelona i especialitzat en medicina clínica. El segon, que inclou la corona metropolitana, centrat en la investigació amb transgènics i l'aplicació de la recerca biomèdica a la diabetis. I, finalment, el tercer, que comprèn tota Catalunya, focalitzat a la indústria agroalimentària. D'altra banda, amb més de 50 empreses de primer nivell i una facturació total que arriba als 110 milions d'Euros, Catalunya va guanyant posicions en un altre sector clau: el sector aeronàutic. I els nostres viatges a Toulouse, sovintejats, no són casuals. Responen a aquest interès. Això diu molt de l'alt nivell de competitivitat de les empreses catalanes, que estan implicades ja, més del que la gent es pensa, en la fabricació, per exemple, de l'Airbus, que serà, anava a dir al carrer però no és al carrer, sinó a l'aire, d'aquí a uns dies. Perquè hi ha moltes empreses catalanes que, essent originàries del sector, per exemple, dels components o del control de processos de l'automòbil, han demostrat una capacitat d'adaptació admirable i una visió estratègica cap als nous reptes de futur; i que estan treballant en un altre sector, com és el de l'aeronàutica. Com ho han fet també algunes universitats. La UPC de Terrassa, per exemple, ha començat a formar enginyers aeronàutics. 13 �I també ho farà el Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i l'Espai, al Baix Llobregat, que ha d'esdevenir el veritable motor del sector a tot Catalunya donant suport a les activitats de R+D que s'hi desenvolupen i a la transferència de tecnologia entre el món científic i la indústria aeronàutica catalana, que és fonamental. Hem de trobar espais de complicitat basats en la recerca, el desenvolupament i la innovació, que tinguin com a punta de diamant la universitat i la xarxa de parcs i centres tecnològics, amb un projecte a la mida dels diferents punts de la geografia de Catalunya. Aquest triangle bàsic que hem dit sempre, de la Universitat, l'empresa i el territori -o, si voleu, els governs que representen el territori. Perquè sense aquest triangle no es fa res. Si no hi ha un Alcalde, si no hi ha un Conseller i alhora un empresari, i al mateix temps una Universitat o un departament universitari, o un professor excel·lent... no hi ha cap d'aquests projectes que pugui tirar endavant. Però també hem de desvetllar noves vocacions d’excel·lència aprofitant els nostres valors creatius, artístics i culturals per tal que ens ajudin a consolidar "serveis del coneixement". Un d'aquests projectes, com els deia fa un moment és, sens dubte, la Casa de les Llengües. La Casa de les Llengües va néixer del Fòrum de les Cultures, en una sessió en què un expert gal.lès que viu a Irlanda, si no m'equivoco, o a Irlanda del Nord, va proposar la creació d'un lloc en el món on es conservin els registres de totes les llengües que existeixen avui, i que estan desapareixent, a raó de desenes de llenguatges cada any... La Casa de les Llengües és una d'aquestes iniciatives a les que va dur l'esdeveniment del Fòrum, i que han estat poc valorades però que s'aniran coneixent al llarg del temps. Amb aquests experts mundials -perquè ells ho van demanar i evidentment hi seran - i amb els nostres propis experts. La Casa de les Llengües ha de convertir Catalunya en un centre mundial de referència sobre diversitat lingüística i sobre el multilingüisme. Així, el català esdevindrà causa guanyadora aquí, i també bandera internacional de la diversitat lingüística. Quina millor manera d'acreditar un idioma que convertir-lo en defensor de tots els idiomes que han passat perills. El nostre, diguem-ho així entre cometes, ha triomfat. Encara que passarà dificultats, probablement s'ha salvat. Malgrat que hi ha tècnics que no ho garanteixen, gent que en sap, hem avançat moltíssim en aquest camp, i què millor podem fer que convertir el nostre idioma en el refugi de tots els idiomes, en la bandera de totes les llengües que tenen la possibilitat de desaparèixer. Un altre exemple de noves apostes per l’excel·lència el trobem en el Campus Audiovisual del Districte Tecnològic 22@ a Ca l'Aranyó, que l'Alcalde no només coneix, sinó que ha apadrinat. Mireu, la nostra independència real en el futur ha de ser la d'existir amb vida pròpia, la de tenir iniciativa, la de crear més oportunitats de les que tenim. Tot el demés són romanços. En pocs anys, Catalunya pot estar molt més capacitada per competir en l'economia global. Per aconseguir-ho, hem d'unir: - la millora del nostre capital humà i tecnològic, - l'impuls dels sectors estratègics dels que els hi estic parlant, 14 �- i la creació d'un marc institucional que incentivi de forma sostinguda la generació de sinèrgies entre centres de recerca bàsica, empreses innovadores i inversors financers. Aquestes són les diferències bàsiques entre un país que innova i un país que no ho fa -o que simplement s'adapta a les innovacions provinents d'altres indrets com hem fet massa sovint fins ara. Entre un país que va a remolc i sense iniciativa, i un país que esdevé motor; entre un país que només exalta i s'emociona amb les seves derrotes (com tantes vegades ha succeït al nostre país) o que es deleix més per les seves derrotes que no pas per les seves victòries, petites o grans. Aquests han de ser, per tant, els fonaments d'una Catalunya més innovadora: la Catalunya que comencem a projectar cap al futur aquest any 2005. Catalunya no podrà transitar el segle XXI sense tenir en compte un entorn global i una Europa ampliada que ens condiciona cada cop més. I en aquest sentit cal interpretar la nostra voluntat de cercar aliats per desenvolupar una estratègia internacional pròpia. En són bons exemples: el desenvolupament dels Quatre Motors per a Europa, amb els que compartim la voluntat de fer efectiu el principi de subsidiarietat establert a la Constitució Europea -tema no menor, gens menor- i, molt especialment, l'impuls i enfortiment de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. L'Euroregió ha d'esdevenir el pol econòmic més potent del sud d'Europa. De fet ho és, ja ho és, però li hem de donar carta de identitat, probablement, per tal que ho sigui més. La Catalunya dels 7 milions no pot seguir aspirant a ser només la massa crítica suficient per pesar a Espanya. Aquesta estratègia ha estat bona per a una Espanya tancada en si mateixa, com ho va estar al llarg de més d'un segle. Ara, la massa crítica necessària per pesar de veritat, en una Europa integrada i decididament oberta -que ja és el nostre país més gran, que ja és el nostre espai real-, és la que ens donen els 17 milions d'habitants (si hi arribem) del conjunt dels territoris de l'Euroregió. Catalunya no és una illa, ni és un oasi. Tenim molt a guanyar si conformem una Euroregió Universitària potent que aprofiti les sinèrgies i els esforços comuns de la xarxa universitària que ens envolta. O si consolidem un pol potent de serveis de transferència de tecnologia i de gestió de la innovació al sector biomèdic o aeronàutic, tal com deia fa un moment. O si fem del Port de Barcelona un gran catalitzador potencial de l'Euroregió, convertint-lo en el punt neuràlgic de tota la càrrega de sortida d'aquesta regió econòmica. És justament aquesta Europa multipolar i la geografia estratègica de la globalització la que, en essència, dóna sentit a les estratègies de valorització de l'Euroregió o dels Quatre Motors. Com dóna sentit, també, a l'aposta que fem de l'Espanya en xarxa. 15 �Una Catalunya equilibrada Justament és aquesta geografia estratègica de la que els hi parlo, la que demostra que és fonamental disposar d'unes infraestructures de primer nivell. D'unes infraestructures que siguin la plataforma cap a la resta del món i cap a l'ample regió europea, i el teixit de connectivitat interior que necessita Catalunya per esdevenir un país dinàmic i equilibrat alhora. 2005 ha de ser també, doncs, l'any dels mapes de la Catalunya en xarxa. Els mapes d'una Catalunya més equilibrada. Començant pels mapes d’infraestructures. El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions té un objectiu fonamental: assegurar que els serveis de telecomunicacions s'incloguin en la disponibilitat d’infraestructures bàsiques a tot el territori. Estem realitzant un esforç inversor notori per frenar el deteriorament de la xarxa viària i per donar resposta a les necessitats de mobilitat de ciutadans i d'empreses a tot el territori. El ritme de planificació, d'elaboració de projectes viaris i de dotació pressupostària és el més potent dels darrers quinze anys. El nou Pla d'Autovies de Catalunya que està redactant el Govern, juntament amb els 4 grans eixos viaris que ja hem aprovat (Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d'Aro, Vilanova-Manresa i Reus-Alcover), en són bons exemples. Igualment d'estratègica és la nostra aposta pel Pla d'Inversions 2005-2008 de Ferrocarrils de la Generalitat, que té com a objectiu promoure el transport de mercaderies amb ferrocarril d'ample europeu i millorar les xarxes de rodalies. Punt i a part per a l'Aeroport del Prat. Tractarem de convertir-lo, en capacitat, dimensió, trànsit i eficiència de gestió, en un aeroport transoceànic. Sinó, la major part de les coses que els hi he dit fins ara no serien possibles, probablement. Altrament ens fallaria la clau de volta per a la dimensió i el nivell de la Catalunya i la Barcelona que volem. Per això caldrà participar amb AENA en la seva gestió. Ja ha arribat l'hora, fa 5 anys que ho estem dient. Sens dubte aquest és un objectiu indefugible. Igual com la gestió del port i de les rodalies ferroviàries han de ser compartides per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments implicats. Amb la millora del front portuari i l'impuls dels Centres Integrals de Mercaderies i la seva connectivitat, Catalunya ha d'esdevenir la gran plataforma logística del Sud d'Europa. Un altre mapa fonamental és el de la xarxa energètica. El nou Pla de l'Energia de Catalunya 2005-2015 ha de permetre assegurar un subministrament de qualitat, eficient i respectuós amb el medi ambient. El pla, a més, fomentarà l'estalvi energètic, impulsarà les energies renovables i recolzarà la R+D+I en aquest sector estratègic pel desenvolupament del nostre país. Com veuen, l'any 2005 és un any de respostes estratègiques en matèria infraestructural. 16 �Però també ha de ser l'any en el que assentem les bases de futur d'una nova concepció de la gestió del territori, que faci efectius els valors de la sostenibilitat, amb una nova política de protecció de l'entorn i del paisatge i una nova política de l'aigua. La protecció de l'entorn és fonamental, en especial en aquells espais sotmesos a una major pressió urbanística i de més valor paisatgístic i natural com la costa o l'Alt Pirineu i l'Aran. La planificació urbanística i la definició d'una xarxa equilibrada d'espais naturals ha de venir acompanyada per una arquitectura coherent amb l'entorn. Per això hem creat la Direcció General del Paisatge. Aquest és el nostre objectiu amb la posada en marxa, també, de l'Observatori del Paisatge i amb l'aprovació de la Llei del Paisatge. L'any 2005 és un any decisiu en la implantació d'una política hidràulica eficaç i sostenible, d'acord amb els principis i objectius que estableix la Directiva-Marc d'Aigües europea. Es tracta d'una nova forma d'utilitzar un recurs estratègic, que hem començat a fer efectiva amb una inversió de 1.110 milions d'euros que garantiran la qualitat de l'aigua i el seu subministrament equitatiu a tot el territori de Catalunya, conciliant aquest objectiu amb la necessitat de garantir la conservació del nostre entorn natural. El conjunt dels territoris de Catalunya s'han de beneficiar del progrés social i econòmic, perquè és un progrés al que tots contribueixen, d'acord amb les seus recursos i potencialitats. I volem que se sentin forts, amb veu pròpia, fent efectiva la nostra aposta per dotar els governs locals de Catalunya, els governs de proximitat, amb dels instruments adequats per fer front a les necessitats dels seus ciutadans. El nostre és un model de país que està al servei de l'ambició de totes les terres, pobles i viles de Catalunya i dels seus ciutadans, assegurant la coherència del conjunt Aquest ha de ser, també, l'objectiu del nou Estatut com ho és de la nostra política territorial, de la nova organització territorial i de la llei electoral que presentarem aquest 2005 Permetin-me que, per anar acabant, hi faci referència un moment. La política i la planificació territorial impliquen el dret i la necessitat d'ordenar cadascuna de les terres de Catalunya com un fet viu, amb criteris propis i singulars, i a partir d'una visió de conjunt que vetlli per l'equilibri del país. Això és justament el que estem fent amb l'elaboració dels plans territorials que ordenaran cada regió catalana, les 7 regions, en el context d'un model territorial en malla basat en nuclis urbans compactes, separats per espais verds, però units per una xarxa de comunicacions i per una xarxa de serveis públics eficient. I això és el que farem amb la nova organització territorial que té l'objectiu de relligar l'interès general de Catalunya amb els interessos de cadascun dels seus territoris, i l'interès de cadascuna de les regions catalanes i la seva representació política. La imatge massa simple, massa pobre, de la Catalunya homogènia o de la Catalunya dual, ha estat substituïda per una de molt més interessant i rica, carregada de reivindicacions, però també d’il·lusions i d'esperances, que es mereix un model territorial propi. 17 �Amb els Pirineus i unes terres de l'Ebre més sostenibles, però plenament integrats a la Catalunya en xarxa. Amb una Catalunya central que no pot malbaratar amb discussions sobre protagonismes la possibilitat d'emergir amb potència i ambició, com a contrapès de la regió metropolitana. Amb un Camp de Tarragona, unes Comarques Gironines i unes Terres de Lleida que puguin assolir noves cotes d'innovació a partir d'un projecte de futur propi que, aprofitant tots els seus actius, vetlli per la seva qualitat natural. I amb una Catalunya que, com proclamava l'Alcalde Clos aquesta mateixa setmana, té una gran capital i un gran capital, que es diu Barcelona. Barcelona entesa com un atot de Catalunya. No com una rival xucladora dels altres territoris, sinó com a impulsora. L'Alcalde de Barcelona va demanar, dilluns, que l'Estatut reconegui i estableixi el mecanisme per a la participació dels ajuntaments en quatre polítiques bàsiques: educació primària, habitatge, formació ocupacional i benestar social. No és avui, ni aquí, on correspon donar una resposta que és a les mans de la ponència que elabora l'Estatut. Però suposo que tampoc no fa falta que insisteixi en el meu convenciment respecte de la subsidiarietat i la "devolution", com es diu de vegades. En sóc un convençut. Vull que Barcelona comenci, però que tot Catalunya continuï, en la via de l'assumpció de les competències i els recursos que les ciutats i les viles sabran administrar millor que la nació. No tingueu cap mena de dubte sobre el meu capteniment en aquesta matèria. Hem de fer confiança a les terres del nostre país, a les ciutats i pobles de Catalunya perquè retornant capacitat d'acció i decisió pròpia, donarem llibertat. Ens equivocarem més, possiblement. Hi guanyarem molt, segur. I amb aquesta llibertat tindrem uns territoris més vius i dinàmics que miraran el futur amb ambició i optimisme. S'han acabat aquelles veus que els reivindicaven retòricament, aquests territoris i els seus drets, mentre que al mateix temps, a la pràctica, els menystenien. I s'ha acabat el rerepaís. Les dues franges interiors, la de l'oest i la del nord, articularan Catalunya amb l'Euroregió formant un conjunt més obert i més cohesions. Ja no hi ha un cul de sac. Els Pirineus ja no són frontera, són porta, són cruïlla. Amb una constel·lació de ciutats que exerciran de centres de serveis, irradiant dinamisme al seu entorn. Tindrem unes regions o vegueries amb personalitat pròpia que convertiran les seves singularitats, les seves vocacions, els seus valors distintius, en noves oportunitats de desenvolupament pel conjunt de Catalunya. 18 �Que formaran part d'un projecte compartit per a tot el país, per a tota Catalunya. Ni vella, ni nova: la Catalunya en xarxa, una Catalunya més equilibrada. Síntesi i consideració final: de l'orgull a l'ambició Els hi he volgut explicar per què considero l'any 2005 un any decisiu i un any de respostes. El 2004 va ser un any de traspàs, de transició, de verificació de l'alternança. Vam prendre nota de l'estat del país i de les seves institucions. També de les seves aspiracions i de les seves disponibilitats. El 2005 serà l'any en què es posarà de manifest la voluntat política i social d'endreçar el país per a dur-lo a una més alta cota de civilitat. Tenim l'oportunitat -i amb ella, l'obligació- de proposar còm volem que sigui Catalunya d'aquí a vint-i-cinc anys. I ho farem. Tenim la possibilitat d'avançar realment en la direcció de la proposta. Tenim els mitjans econòmics, tenim els medis polítics, tenim les estratègies tècniques, tenim, crec també, les sinèrgies socials que calen per avançar en aquest objectiu. Per això hem decidit reordenar les institucions per a fer-ne instruments més útils al servei dels ciutadans de Catalunya. Ho farem amb l'Estatut, ho farem amb l'organització territorial, i ho farem amb la llei electoral. Però aquestes tres no són les coses més importants. El més important és que Catalunya, avui, està en condicions de mirar endavant. No te perquè mirar més enrere, no té perquè obsessionar-se amb el passat, sinó amb el futur. I ha de ser conscient de que conquerir el futur no depèn només de la reivindicació d'un passat. Depèn de que siguem innovadors, de que siguem atrevits i al mateix temps prudents. No córrer riscos innecessaris, però córrer riscos perquè altrament, els països, com les persones, no avancen. Tenim els mitjans per fer-ho, tenim el Govern disposat, tenim una Coalició de Govern sòlida i tenim una majoria parlamentària com no hi havia hagut en els darrers mandats. Res no impedeix que aquest sigui l'any, no només de l'Estatut -del qual avui no he volgut parlar, o no massa-, sinó també l'any de l'avenç econòmic, polític i social de la Catalunya del carrer, de la Catalunya de cada dia. Dels Barris i de les persones que, a última hora, són els qui han de decidir si, sí o no, aquest país és, arribarà a ser, tant bell, tant bonic, tant potent, tant digne i tant respectat com sempre l'hem volgut, dintre de la tradició del catalanisme polític. Moltes gràcies. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1672 Title A name given to the resource Catalunya 2005: un any de respostes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori de La Pedrera. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Acció política Territoris Model social Govern Legislació Política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-01-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3 PDF Text Text o i4 HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL. EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ, PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN . EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA. 1 �ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL. NORD-SUD ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA. ¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6 EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6. EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO, QUE .he �ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA DE CATALUNYA, DE BARCELONA. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD. NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PER& ABASTA, A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA. LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. �BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS. L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS �CONCRETES DE CARA AL FUTUR. EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA. AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS. NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER, LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA. A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS. VAM ACOR- DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER �TRIMESTRE DEL 1985. AQUESTA SEGONA REUNIÓ S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS DIARIS. ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ. L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN REGIÓ TRANSPIRINENCA. �TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU, PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA. ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA. SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA I LA SEVA BREA. �A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I 50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000 I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILIÓ D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT EQUILIBRAR EL TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE QUE BARCELONA FUNCIONI. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS �IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL PO A ITàLIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, 9 �FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA. AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA- �LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACIÓ UNàNIM. CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO- NENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL �METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACI6 URBANÍSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR DESGASTAT. MUNTANYA L MAR VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd. �LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GEOGRBFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES PEL MASSÍS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU �QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT. AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>. LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL �TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACIó DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRè LA CONNEXI6 RESTA DEL TERRITORI, ENTRE LA CAPITAL I LA A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT. AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL, CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA- �RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR PRIVAT. LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT" POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS. CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA DEL DEMà. �ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6 I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS. AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO POT PERMETRE. SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA EL PROFESSOR GARCIA DURáN. �ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL DE LA DESPESA PÚBLICA. L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR& ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS. NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL. �JJOO HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA? L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA M'HE REFERIT ABANS. EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE ÉS REALISTA A LLARG TERMINI. CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT �A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE, D'ALTRA BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES. ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS, LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS. ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS. ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA 21 �DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6. HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS, PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE. �EMPRESES JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES, HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE CARáCTER PRIVAT. RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6 EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL. �AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6 QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL. EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT COMENÇAR& A TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS. PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA SANITAT I L'ENSENYAMENT. �EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6 DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE, PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA GESTI6. EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6 POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA). �DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ. LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE 10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE BARCELONA. TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT. ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL �MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I QUE, PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS. COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES DE DIVERSOS ANGLES. TOT AIXÒ HA DE SER UN MOTIU DE REFLE- XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA �BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6 REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS. PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA. I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS. �PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA, EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS. CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS. QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. �HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA D'ALTRES. EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA, SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS. L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR, INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR OBJECTIUS QUALITATIUS. SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU- �RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN. ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA . A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN. NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA. PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA �ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL 65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI. HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL �D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA RESTA DE CATALUNYA. COMARCALISME VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN �CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA. ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES. I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI LA PAGESIA. PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...) �DIVISIÓ TERRITORIAL ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. EN COMPTES D'ES- TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL. TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS POBLES I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT, AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL �FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS. LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS. CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR DE PUNT DE PARTIDA. LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE �LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT, DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT. EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS. HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR �A OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÉS, ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES, MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT, NO SABEM ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE S'HAN DE PRENDRE DECICIONS. ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ. ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS �ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS. AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES, DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME. DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS. PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS. �CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES. A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN. PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL SUPORT DELS AJUNTAMENT. �ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS. AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I ADMINISTRACIONS. VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS. DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI- �TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT CONSTANT D'ALGUNES DECISIONS URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU �AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS. COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN. MOLTES GRdCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya demà: una perspectiva local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Catalunya Ciutats Identitat col·lectiva Nacionalisme Administració local Model social Administració pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/175/20040805.pdf 0438d1152d67472a7f222147a7d45cd1 PDF Text Text Catalunya en el contexto político español (castellà) Escola d'Estiu de l'Escorial | 5/8/2004 Soplan en los pueblos de España vientos de cambio. Se acabó el "no mojarse", el wait and see, el "se mira pero no se toca" de la Catalunya de la era Pujol con respecto a España. Esa actitud contribuyó al tránsito de la dictadura a la democracia, y de la uniformidad a la variedad, pero tocó techo hace ya unos años. Todos sabemos en Catalunya que la desaparición de fronteras con Europa, concretamente con Francia, significa también que no hay frontera imaginable con Castilla y no digamos con Aragón. Los independentistas también lo saben. La desaparición de las fronteras estatales en Europa significa también que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y profesionales hacia Madrid, mientras que la Euroregión Oporto - Vigo sube como la espuma. Catalunya no "pasa" de lo que sucede en otros territorios de la España plural. Entre otras cosas porque es contribuyente neta a la fiscalidad del estado. Porque el pasado nos ha unido, unas veces dramáticamente y otras dramática y gozosamente a la vez. Ejemplo de lo primero, el franquismo; de lo segundo, la llegada de los andaluces, murcianos, extremeños, gallegos, que empezó en los años 20 del siglo pasado y no terminó hasta los 70. No pasamos. Deseamos que cambie la singladura del proyecto vasco de modificación de la relación con el Estado, tras las elecciones de Abril en Euskadi. Frontera con Castilla no habrá tampoco. Pero la del Bidasoa perderá sentido en gran medida. Eso sí. Y su Euro región vasca será imparable. Hay euro regiones entre Alemania y Holanda, entre Alemania, Francia y Suiza (la "Regio"), entre Nord Pas de Calais, el sur de Bélgica y el South East inglés, entre Copenhaguen y Malmoe, unidas por un puente sobre el mar, la hay en ciernes entre Catalunya, Aragón, Languedoc Roussillon, Midi Pyrenées y eventualmente Aragón y Comunidad Valenciana, y la hay entre el Norte de Portugal y Galicia. ¿Cómo no va haber una euro región vasca a los dos lados de la frontera? Hay incluso construcciones monográficas que unen a dos euroregiones. Como es la Comunidad de Trabajo de los Pirineos, 1 �desde el Cantábrico al Mediterráneo, Comunidad que se va a reunir en Septiembre en Barcelona. Catalunya ostenta ahora la presidencia de la Comunidad. Está en marcha en ese ámbito y se va a discutir dentro de un mes un plan estratégico del Pirineo, que los aragoneses han impulsado con vehemencia, insistiendo en un túnel ferroviario de baja cota para aliviar el alud de camiones que infestan los puertos pirenaicos. Estoy totalmente de acuerdo en ese intento de europeizar o "alpinizar" el Pirineo. ¿Saben Vds. qué regiones europeas crecen más deprisa, descontando el factor nacional de crecimiento? Las fronterizas, porque allí dónde hubo barrera, al quitarla, acuden las aguas a fecundar lo que en realidad es un cauce. Europa "nos tiene" tanto como "la tenemos". Como es una construcción de los Estados, les pertenece - "la tienen" los estados. Sobre todo tras la modificación constitucional del período derechista y estatista que hemos vivido. Antes, hoy todavía, el Tratado vigente decía que Europa era una unión de pueblos dónde todo debía hacerse tan cerca de los ciudadanos como fuera posible. Ahora la nueva Constitución se limita a enunciar el principio de subsidiariedad sin más detalle. Pero si los estados "mandan" en Europa, las autonomías, en la medida que también son estados, "también mandan". Estaría soñando despierto el país o el gobierno que no entendiera que se está creando un imaginario colectivo europeo muy poderoso a medio plazo. La desaparición de las aduanas y las fronteras cambiará mentalidades, el nacimiento del Euro lo mismo, la "Champions" o liga europea de campeones también. Pero volvamos a lo nuestro. Volvamos a cómo se organiza nuestra diversidad interior, cosa que por cierto se hace más sencilla a medida que Europa deslegitima la correspondencia biunívoca entre estado y nación, entre "vivencia en" y "pertenencia a" un territorio dado. He mencionado Euskadi. Consideremos ahora, siempre con el respeto debido por parte de un observador apasionado, implicado, pero observador al cabo, el caso de Andalucía. Andalucía tiene razones para postular un tratamiento diferenciado entre las Comunidades autónomas, puesto que posee, si no lengua propia, sí una cultura robusta y singular, y porque entró en la autonomía por la vía rápida del art. 151 de la Constitución. No tendría las mismas razones en cambio, a no ser a través de un 2 �cambo constitucional importante, para postularse como nacionalidad, puesto que la Constitución del 78 las limitaba implícitamente a las autonomías que "en el pasado", por no mencionar a la 2ª República, hubieran plebiscitado su Estatuto, es decir, Catalunya, Euskadi y Galicia. Sin embargo si del último de los Estatutos republicanos (el gallego, 1939) a la Constitución, van 39 años, de la Constitución hasta hoy han pasado 25. No hay porque pensar que "el pasado" se terminó en 1978: sigue creciendo, sigue "pasando". Eso, ese registro de "lo que va pasando", es precisamente lo que los cambios constitucionales verifican, deben verificar. Es cierto además que la Constitución fue un pacto de transición de dictadura y centralismo a democracia y autonomía. Y ese pacto lo hicieron algunos valerosos representantes de una dictadura decadente para certificar su defunción, y los aún más meritorios representantes de la democracia clandestina para adaptar su sueño a la estricta (y apasionante) posibilidad que se abría. Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en tanto que reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no había que ser muy astuto para leer la carta magna en esos términos. Pero es cierto que otros la votaron entendiendo que no se trataba de un mero regreso al pasado. Entendiendo que algo nuevo se había creado, hijo de lo antiguo y de lo reciente. Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres nacionalidades históricas como tales nacionalidades, y no a ninguna otra, pero otros, no creo que el Tribunal Constitucional, pero sí ciudadanos como Vds. y como yo, pudieron entenderlo de otro modo. Y otros más incluso no la votaron y ahora la defienden con las uñas. Porque lo que entonces les parecía excesivo ahora les resulta un inevitable mal menor . "Mal", seguro, y "menor", sólo bajo condición de que no se la toque nunca ni una coma* Pasaría como en las Leyes Fundamentales del franquismo (el Fuero de los Españoles, el Fuero del Trabajo...), que eran inmodificables. Condición ésta imposible, claro está. Pero que hay que anotar. Si no por otra razón por ser un reciente Presidente del Gobierno su mayor defensor. Entiendo pues que la Constitución se puede cambiar no solo para devolvernos la innegable promesa inicial a los que procedemos de una tradición democrática y republicana, y en mi caso catalanista, sino también para cohonestarla con las de otros que comparten los dos primeras tradiciones pero no la tercera, y otros que no comparten ninguna, entre otras razones porque su juventud y 3 �nuestra falta de empeño didáctico les ha privado de momento de referencias históricas. Dejemos ya la historia y vengamos al presente. Están pasando cosas importantes en el camino que va de la letra y del pasado a la realidad y al futuro. No es solo que los andaluces se metieran ya desde buen principio en la vía prevista para las nacionalidades en el momento de acceder a la autonomía, la del artículo 151, obteniendo por ejemplo el derecho de su presidente a disolver la cámara y convocar elecciones, como ocurre también en las nacionalidades históricas. Es que además, como he dicho, su singularidad cultural es innegable. Hace unos días, almorzando en el Empordà con Carrillo y Herrero de Miñón, les proponía la siguiente cuestión. Catalunya obtuvo su Estatuto en 1932, Euskadi en el 36 y Galicia en el 39. ¿Qué hubiera ocurrido si el proceso político de entonces hubiera proseguido, sin guerra civil? ¿Hubiera Andalucía pedido y obtenido su Estatuto? ¿Quién puede saberlo, quién puede descartarlo? Alguien podría objetar: es que precisamente la guerra civil demuestra que aquel camino no era sostenible. Pero, como Vds. comprenderán, eso sería tanto como resolver de mala manera lo que la Constitución tiene de ambigüedad calculada. Sería resolverla con un carpetazo al pasado que no haría justicia a las concesiones que los artífices de la transición se hicieron entre ellos. Mejor dicho, sería vulnerar aquel acuerdo. Lo que tenemos que hacer ahora es mejorarlo poniéndolo al día. ¿Quién dijo que las Constituciones como más breves y más confusas mejor? Los británicos no tienen Constitución y no les va mal. Han montado no ya un sistema asimétrico sino varios sistemas de autonomía. Uno para Escocia, uno para Gales y otro, complicadísimo y de momento eficaz, para Irlanda del Norte, que tenía un conflicto vivo más antiguo y tan virulento como el vasco. Hasta tiene equipos de fútbol internacionales para cada uno de sus territorios, incluyendo por supuesto Inglaterra. Lo malo, dije una vez, es que aquí no tenemos nombre para lo que en Catalunya llamamos "el resto de España" algunos y llaman otros "el resto del Estado" (como por ejemplo los meteorólogos de la TV catalana: un amigo me decía "llueve en todo el estado, ¿equivale a decir que llueve en la Generalitat"?). Volvamos a España. Aquí el traje a medida que estamos haciendo va a depender crucialmente de lo que haga o diga Andalucía. Andalucía 4 �está ante una disyuntiva: o busca y obtiene un reconocimiento de su singularidad o se conforma con una actitud de rechazo a toda singularidad y se postula como garante de una cohesión basada en la negación de pretendidos privilegios. Lo segundo sería un error dramático. Se trata más bien de diseñar las reglas del juego excluyendo todo privilegio, no de borrar las distinciones realmente existentes para que quede claro que no hay privilegios. Eso sería tanto como echar el niño con el agua del baño, como dicen los anglosajones. Muerto el perro muerta la rabia, decimos aquí. Yo he sido el primero en defender la singularidad foral y fiscal vasca, en descartar el concierto para Catalunya por innecesario, mimético y falto de base histórica, y en señalar que sin embargo Catalunya difícilmente aceptará contribuir fiscalmente al pago de los servicios públicos de comunidades con renta per capita superior a la media española - cosa que está ocurriendo: sólo cuatro comunidades son hoy por hoy contribuyentes en términos netos, Madrid (con un "efecto sedes" incorporado que habría que descontar), Catalunya, Baleares y Navarra, ésta última en muy menor medida. He hablado de fijar las reglas. Andaluces y catalanes nos hemos puesto de acuerdo en pagar por renta y recibir por población. Ésta es una regla clara, que la gente entiende, cuestión ésta de la "comprensión pública" absolutamente crucial. Hay que abandonar los tecnicismos en la explicación del sistema fiscal y financiero del Estado de las Autonomías. Todo el mundo comprende que es justo que los que tienen más porcentaje de renta que de población, los que tienen más y son menos, ayuden a los que tienen menos y son más. También porque, seamos claros, con ello se ponen puertas al campo de los excesos de generosidad que siempre acaban en resentimientos cruzados. Y porque así las economías y las rentas per capita convergen y los mercados se ensanchan. Que es lo que hoy está ocurriendo - aunque no sabemos en qué medida. (Una sentencia del tribunal federal alemán permite a los länder ricos limitar, si sus necesidades lo exigen, sus contribuciones a los menos ricos. Téngase en cuenta que esos länder occidentales nos han estado pagando un billón de Pts al año a los españoles - un 1% de nuestra renta nacional - a través de los fondos de cohesión. Y que el coste de la ayuda a los länder orientales es ¡cinco veces mayor!). Y añado aún más a lo dicho antes: andaluces y catalanes nos entendemos porque muchos andaluces han hecho Catalunya con sus manos y su ingenio. Por tanto, nos conviene a unos y otros entendernos, pero sobre todo lo que ocurre es que lo queremos y que 5 �es fácil entenderse. Más por querer y poder, pues, que por convenir. Déjenme ahora, de paso, hablar en tanto que Presidente de los socialistas de Catalunya. Llevamos sacando más votos que nadie desde 1995 en todas las elecciones - digo en todas, incluidas las dos ultimas autonómicas. En las europeas, las generales y las municipales. Lo mismo que el PSOE en España entre 1982 y 1993. O más. En las municipales del 95, los socialistas, en toda España, solo ganamos en cuatro capitales de provincia : La Coruña, Barcelona, Lleida y Girona, Y luego en Donosti. Pero dejemos las matemáticas y los resultados electorales. Vamos a la filosofía, a la filosofía política, que es lo esencial. Lo esencial son tres cosas. La primera es la Constitución y los estatutos y su dibujo de la España plural. La segunda es el Senado. La tercera, Europa. Voy a referirme con cierta extensión a la primera cuestión, que es la que centra la temática de la conferencia, y brevemente a las otras dos, por bien que son imprescindibles para completar la primera. Tiempo habrá para hablar de ellas. Cualquier niño sabe en Catalunya y en Euskadi, y muchos en Galicia saben que esas regiones no son exactamente regiones sino nacionalidades. La Constitución española también lo sabe. Aunque, como he dicho, no lo precisa explícitamente, porque las autonomías hay quien no lo recuerda - no existían cuando se hizo la Constitución. Se hizo para que existieran, pero no existían. El golpe de Estado del 81 alteró los ánimos y forzó, aun fracasando, algunos pasos atrás: la Loapa, que acabó estrellándose en el Constitucional, y la reforma del Reglamento del Congreso. De todos modos ese reglamento, que los socialistas catalanes no votamos, no cambia la situación anterior, según postulan juristas eminentes. Pero no nos vamos a precipitar en hacer uso de ello, porque de todos modos no tendría efectos hasta las elecciones del 2008. Los Estatutos introdujeron cierta confusión, sin duda. Ciertas regiones, en sus estatutos, se auto definieron "nacionalidades" - y las cosas se complicaron. Quizás se entiende que la Comunidad Valenciana y Aragón son nacionalidades en tanto que antiguos miembros de la Corona de Aragón. Habrá que ver como se restablece ese espíritu en la nueva letra que quiere escribirse ahora. Nombrar las autonomías en la Constitución es obligado - lo era ya probablemente hace quince años. Pero no denominarlas con precisión (nacionalidades, regiones, archipiélagos quizás) sería decepcionante. 6 �Catalunya no es fácil que viese con buenos ojos una Constitución que no la denominara a más de nombrarla, sobre todo porque aquí siempre entendimos que en 1978 se nos denominaba nacionalidad sin nombrarnos. Si ahora se nos nombra sin denominarnos habríamos perdido más ganado. Y ya se sabe que los catalanes en cuestión de ganancias somos muy mirados. Es un tema que nos importa mucho. Como en general ocurre en todo el mundo. La gente cuenta, suma y resta. Y decide. Creo que el presidente del Consejo de Estado cuando sugirió en el 25 aniversario de la Constitución que los Estatutos de Catalunya, Galicia y Euskadi (y Navarra, añade) fuesen aprobados con los quórums de la Carta Magna, estaba reparando en la necesidad de poner las cosas en su sitio, y sugirió para ello un camino entre los varios posibles. Pero quizás baste, como él mismo sugiere, incluir en la Constitución reformada la especificidad de esos territorios para evitar a sus Estatutos el tener que someterse a quórums exorbitantes. En todo caso, el profesor Rubio Llorente puso el dedo en la llaga. Y de paso abrió los ojos de muchos a la necesidad de actuar en este cuatrienio con la vista puesta en un segundo período largo de estabilidad constitucional en el sentido fuerte de la palabra (no en el de no tocar ni una coma de la Constitución en 25 años, eso no lo hace ningún país: España lo ha hecho hasta hoy porque tenía razones serias para ello, la de un pasado tormentoso como ninguno). La secuencia temporal de la reforma estatutaria en Catalunya y la Constitución plantea algunos problemas. Pero no problemas insolubles. Es mucho pedirle al Parlamento catalán y a los ciudadanos que tendrán que decidir si refrendan el Estatuto reformado, que renuncien a decir nada que obligue a una reforma de la Constitución, tras cuatro años de elaboración del Estatuto en el Parlamento catalán y a las puertas de una reforma constitucional que tiene entre sus cuatro puntos precisamente el de la denominación de las autonomías. El problema de la secuencia temporal tiene dos salidas. La primera y más práctica es la sugerida por un ex presidente del Tribunal Constitucional: las transitorias del Estatuto, que convertirían en interinos determinados cambios que pudiesen ser vistos como poco compatibles con la Constitución actual hasta tanto la reforma constitucional proveyese lo que tenga que proveer. La segunda es que iniciativa para la reforma constitucional la tienen también indirectamente los Parlamentos autonómicos. Termino. Los socialistas catalanes no es fácil que aplaudan una Constitución que no denomine correctamente las autonomías o que 7 �no convierta el senado en la cámara en que esas autonomías se reúnen. Lo mismo ocurriría si no se previera la citada representación europea de España en materias transferidas. Pero tengo la convicción de que esos requisitos serán ampliamente compartidos. No sin debate, por supuesto. Hay una gran confusión todavía sobre estas cuestiones. Mientras no exista ese senado o no se comprometa su efectiva existencia, tampoco será fácil que renunciemos a ninguna d las opciones abiertas para defender todos esos puntos. Entramos en un periodo decisivo. Todas las precauciones son pocas. Pero quiero que se sepa que esas precauciones no obstan para que acudamos a la cita estatutaria y constitucional con entusiasmo y confianza. La España que no pudo ser, puede ser. Será. El socialismo catalán ha contribuido sin regatear esfuerzo a hacer llegar el barco de España hasta aquí. Y no piensa cejar hasta conseguir el objetivo de una España plural, reconciliada con su diversidad, y en condiciones subjetivas de afrontar la reforma de la sociedad y de la economía que harán de este país un adelantado de Europa, cosa que la derecha no ha conseguido. No estoy hablando de la macroeconomía, estoy hablando de la calidad de vida, de la educación, de la seguridad en los barrios y de la salud. De la transparencia y de la ética política. De la capacidad de integrar a los inmigrantes sin perjuicio para los residentes. Del mapa de la España en red. Eso es lo que crea patriotismo y lo demás es sentimentalismo barato. A ver si llega el día en que debamos hablar menos de patriotismo y de la patria y más de lo que hace que los ciudadanos se sientan a gusto en ella. Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se sienta plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte de ella, sea una ilusión vana y haya que volver al agnosticismo catalán de los pasados 25 años, al "se mira i no se toca" y a la simple cortesía entre gentes bien educadas. Pasqual Maragall 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1657 Title A name given to the resource Catalunya en el contexto político español Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola d'Estiu de l'Escorial Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Estatuts Territoris Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1734/0000001570.pdf 097c45bd87be632940b5ea88b2e6f089 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02095M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/01/2004 - Hora: 00:33 DIMECRES 14 DE GENER DEL 2004 18 Política el Periódico Adéu a un històric del socialisme català 3 Les opinions Pàgines 16 a 18 LLL CATALUNYA ESTÀ DE DOL Sense l’actitud i l’obra de Reventós no hauríem recuperat la Generalitat històrica ARXIU / EFE PASQUAL MARAGALL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA TRIBUNA La mort de Joan Reventós és un moment de dol i de reconeixement. De dol pel mestre que hem perdut, i de reconeixement del seu llegat polític. Sense les actituds humanes i l’obra política de Reventós, avui no tindríem ni Generalitat ni tindríem Govern catalanista i d’esquerres. No tindríem, si més no, la Generalitat amb tot el seu llegat històric incorporat. El juny del 1977, Reventós va decidir la sort de Catalunya optant per reclamar, quasi en solitari, el retorn del president Tarradellas. Un retorn que va ser cabdal per al retrobament de Catalunya amb la seva història democràtica. Tarradellas va optar sàviament per un Govern d’unitat, fórmula que no obstant va llevar a Reventós, tanmateix, el protagonisme que li pertocava. Tampoc tindríem ara un Govern d’esquerres i catalanista sense la llavor d’una cultura política unitària que es va concretar en els diferents processos polítics que Reventós va impulsar sempre amb la voluntat de sumar i inte- drets guanyats, una ciutadania creixent i un projecte respectat entès per tothom. Ara estem iniciant el que Reventós volia, la Catalunya governada des d’una idea de progrés, de justícia i d’igualtat. Reventós ha resistit més de dos anys fins a veure el començament del projecte polític que hauria imaginat i que es resumia així, en paraules seves: «De la mateixa manera que fa 20 anys vàrem ser capaços de formular el projecte que ens va permetre recuperar les llibertats i posar les bases de la democràcia i l’autogovern, ara comença l’hora d’un nou projecte col . lectiu que ens permeti fer un nou salt endavant i que estigui a l’alçada d’un poble que vol sentir-se plenament hereu del seu futur». Avui hauria vist néixer un altre Govern, el que a ell li agradava 33 Reventós, amb Tarradellas, Bricall, Gutiérrez Díaz i Pujol, el gener del 1979. grar: la unitat antifranquista que va culminar amb l’Assemblea de Catalunya, la unitat del socialisme català i la col.laboració de les forces de progrés en els primers passos de la democràcia i de l’autogovern recuperats. Reventós avui hauria vist néixer un altre Govern de Catalunya, el que a ell li agradava, basat en la convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament quan els ciutadans la fan seva; i ho fan sobre la base dels drets que la nació els atorga avui, no solament en funció del passat. És difícil que un poble s’atreveixi a seguir aquest camí, abandonar el paraigua de la història i llançar-se al camí ample i de vegades ignot i difícil del futur, però només els pobles que s’atreveixen a això acaben sent autènticament pobles i autènticament nacions. Reventós era dels que volien una Catalunya i un poble català que no visquessin només de la fidelitat al record, que s’ha de tenir i és el punt de partida, sinó també d’un objectiu final compartit, d’uns Aquesta és per mi la lliçó política de Reventós. Però més enllà de la política hi ha la lliçó humana, molt més profunda i colpidora, la de la seva solidesa moral, la seva modèstia personal, la seva capacitat de conjugar la fermesa dels seus principis amb un esperit obert sempre al diàleg i a nous plantejaments. És el Reventós de qui recordo unes emocionades paraules arran de la mort del meu pare, amb què m’apel.lava a ser digne de la seva herència. En aquest moment vull afegir a aquella obligació contreta, la de ser, d’ara endavant, també un fidel servidor del llegat de Joan Reventós. H TRIBUNA TRIBUNA UN COMPANY EN QUI LES GRANS VICTÒRIES COL.LECTIVES D’UN IDEALISTA ES PODIA CONFIAR RAIMON OBIOLS EXPRIMER SECRETARI DEL PSC Quan Joan Reventós era un jove estudiant, a finals dels anys 40, va fer una doble aposta vital que ha mantingut tenaçment al llarg de tota una vida: confiar en les paraules, les idees i els projectes de la política; i confiar en els altres i dedicar-se a treballar amb ells per a uns objectius col.lectius. Reventós féu una aposta idealista. L’actual realisme, convencional i individualista, diria que això l’havia de dur directament al fracàs. En canvi, si repassem els objectius inicials del jove Reventós, en la tenebrosa època del franquisme victoriós, veurem que han estat assolits i que, en aquesta victòria, Reventós hi jugà un paper de primer rengle i, en alguns casos, decisiu. Reventós i els seus companys es proposaren la unitat dels socialistes de Catalunya i l’aconseguiren: ell, en particular, fou el principal artífex de la construcció del PSC. Es proposaren superar les divisions de les forces antifranquistes, i foren partícips principals del procés d’unitat democràtica a Cata- lunya; Reventós, especialment, fou un dels artífexs principals del procés que portà fins a l’Assemblea de Catalunya. Es proposà –contra les posicions d’una majoria de realistes– exigir el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del vell president exiliat: essent Reventós el cap de la força més aclaparadorament votada el 15-J de 1977, renuncià a qualsevol pretensió personal i treballà decisivament perquè Tarradellas tornés, com a president, al Palau de la Generalitat, en l’episodi més bell i més pur de tota la transició. Reventós somià també amb un Govern d’esquerres i un president socialista; ho ha pogut veure abans de morir. Si considerem, com ho féu Reventós al llarg de tota la seva vida, que l’èxit en política no es mesura en termes de poder personal sinó en termes d’assoliment d’objectius col.lectius, la conclusió és que Reventós ha estat un gran guanyador. Ho ha estat també en un altre aspecte essencial: el seu esforç polític de més de mig segle d’activitat incessant l’ha fet un home complet, amb un sentit gairebé religiós del respecte envers l’altre, una dilatada i rica experiència vital i una multitud d’amics i amigues. Els revolucionaris americans del segle XVIII parlaven de la «felicitat pública». Joan Reventós n’ha estat un magnífic mestre. H JOSEP MARIA TRIGINER EXDIRIGENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DEL PSOE A principis dels anys 60 vaig tenir ocasió de conèixer Joan Reventós per les meves activitats polítiques. Ell tenia la meva simpatia, respecte i complicitat per haver estat detingut com a socialista el 1958, coincidint amb la detenció de la Comissió Executiva del PSOE. Les trobades d’aquella època tenien el propòsit d’intercanviar informació i valoracions sobre la situació política. Eren reunions formals, entre companys socialistes que tenien diferents maneres d’entendre i de viure la política, i van acabar sent l’ocasió per aproximar sensibilitats i refermar la confiança entre l’un i l’altre. Els fets viscuts en aquelles dates van augmentar la nostra amistat, molt a pesar que s’anaven incrementant les nostres diferències polítiques. El record d’aquells temps és que en Joan era una persona que, més enllà de les diferències, sabia escoltar i raonar amb els arguments dels seus adversaris. Després de la ruptura formal de relacions amb el PSOE, com a conseqüència de la cons- titució de la Federació de Partits Socialistes, Reventós va ser capaç de seguir dialogant amb la FSC-PSOE a través de reunions que van permetre formalitzar la unificació dels socialistes de Catalunya. Llavors, era l’única persona que ens infonia confiança i credibilitat. Coneixedors dels problemes que podia aportar la unitat socialista, vam acabar confiant en aquella única persona que era capaç de situar-se en les raons i en la sensibilitat del seu interlocutor. Sense aquesta confiança personal, s’haurien necessitat uns quants anys més per poder plantejar la unitat dels socialistes a Catalunya. Queden enrere les diferències polítiques i aflora la persona, l’amistat i la gratitud. En Joan ha estat un home que ha estimat la seva terra i el seu país, al mateix temps que es feia fort en la defensa de les seves conviccions democràtiques i socialistes. Ha sabut fer-se estimar pels seus amics i respectar pels seus adversaris. Els que l’hem estimat com a amic ens sentim orgullosos d’haver comptat amb la seva amistat. Els que l’han conegut com a polític, per sobre de les diferències que puguin haver sostingut, saben reconèixer-li que va ser una d’aquelles persones que va saber posar les seves conviccions per sobre de qualsevol altra consideració personal, partidista. Honors i glòria per qui va posar la seva vida al servei dels altres. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya està de dol Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya La Vanguardia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Reventós, Joan, 1927-2004 Necrologies Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Abstract A summary of the resource. Article també publicat a La Vangaurdia (en castellà). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/771/20040114_LV.pdf 4b62b26b45b1bb0f78c04228d8b1ce3c PDF Text Text LA VANGUARDIA 13 P O L Í T I C A MIÉRCOLES, 14 ENERO 2004 ADIÓS A UN POLÍTICO CLAVE DE LA TRANSICIÓN   Las opiniones del presidente y el ex presidente de la Generalitat VACACIONES. Con uno de sus nietos, en la playa de Sant Salvador, en agosto de 1996 ROSER VILALLONGA / ARCHIVO DAVID AIROB / ARCHIVO EL RELEVO. Reventós saluda a su sucesor como presidente PRESIDENTES DEL PARLAMENT. Reventós, con Joan Rigol, Heribert del Parlament, Joan Rigol, ante Jordi Pujol, en 1999 Catalunya está de luto PASQUAL MARAGALL L a muerte de Joan Reventós es un momento de duelo y de reconocimiento. De duelo por el maestro que hemos perdido y de reconocimiento por su legado político. Sin las actitudes humanas y la obra política de Joan Reventós hoy no tendríamos Generalitat ni tendríamos un gobierno catalanista y de izquierdas. No tendríamos, al menos, la Generalitat con todo su legado histórico incorporado. En junio de 1977, Reventós decidió la suerte de Catalunya optando por reclamar, casi en solitario, el retorno del president Tarradellas. Un retorno que fue crucial para el reencuentro de Catalunya con su historia democrática. Tarradellas optó sabiamente por un gobierno de unidad, fórmula que, sin embargo, quitó a Reventós el protagonismo que le correspondía. Tampoco tendríamos ahora un gobierno de izquierdas y catalanista sin la semilla de una cultura política unitaria que se concretó en los diferentes procesos políticos que Joan Reventós impulsó siempre con la voluntad de sumar y de integrar: la unidad antifranquista que culminó con la Assemblea de Catalunya, la unidad del socialismo catalán y la colaboración de las fuerzas de progreso en los primeros pasos de la democracia y el autogobierno recuperados. Joan Reventós hoy hubiese visto nacer otra gobernación de Catalunya, la que a él le gustaba, basada en la convicción de que el pueblo de Catalunya, la nación, lo es auténticamente cuando los ciudadanos la hacen suya; y la hacen sobre la base de los derechos que la nación les otorga hoy no solamente en función del pasado. Es difícil que un pueblo se atreva a seguir este camino, abandonar el paraguas de la historia y lanzarse al camino amplio y en ocasiones ignoto y difícil del futuro, pero sólo los pueblos que se atreven a eso acaban siendo auténticamente naciones. Joan Reventós era de los que querían una Catalunya y un pueblo catalán que no viviesen sólo de la fidelidad al recuerdo, que se ha de tener de punto de partida, sino también de un objetivo final compartido, de unos derechos ganados, de una ciudadanía creciente y de un proyecto respetado entendido por todo el mundo. Ahora estamos iniciando lo que Reventós quería, la Catalunya gobernada desde una idea de progreso, de justicia y de igualdad. Joan Reventós ha resistido más de dos años hasta ver el inicio del proyecto político que habría imaginado y que se resumía así, en palabras suyas. “De la misma manera que hace veinte años fuimos capaces de formular el proyecto que nos permitió recuperar las libertades y poner las bases de la democracia y del autogobierno, ahora empieza la hora de un nuevo proyecto colectivo que nos permita dar un paso adelante y que esté a la altura de un pueblo que quiere sentirse plenamente heredero de su futuro.” Ésta es para mí la lección política de Reventós. Pero más allá de la política hay una lección humana mucho más profunda y emotiva, la de su solidez moral, la de su modestia personal, la de su capacidad para conjugar la PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente de la Generalitat firmeza de sus principios con un espíritu siempre abierto al diálogo y a los nuevos planteamientos. Es el Reventós del que recuerdo unas emocionadas palabras a raíz de la muerte de sus padres, con las que me apelaba a ser digno de su herencia. En este momento quiero añadir a aquella obligación contraída, la de ser, de ahora en adelante, también un fiel servidor del legado de Joan Reventós.c ALBERT AYMAMÍ / ARCHIVO Barrera y Joaquim Xicoy, en abril del 2000 Viejo amigo, hombre fiel JORDI PUJOL C uando en el inicio de la legislatura 1995-1999, de una manera que me sorprendió, un pacto de cuatro fuezas políticas contra una dio la presidencia del Parlament a los socialistas, y no a Joan Rigol, que era el candidato de CiU, me enfadé mucho. Mucho. Pero también di- je: “Para mí, lo único que tiene de bueno esto es que el president sea Reventós. Porque se merece un reconocimiento del pueblo de Catalunya”. Y de esa forma se lo comenté a él mismo. Por cierto, que cuando se lo dije, él me explicó que aquella noche iban a cenar él, su esposa Josefa y sus siete hijos y no sé cuantos sobrevenidos. Yo le dije: “Tú has tenido siempre un sentido muy fuerte de la familia. Esta noche seréis muy felices. Felícitalos de mi parte”. Esto son anécdotas, pero explican el tipo de relación que tuve con él, desde que en el año 1946 lo conocí en el grupo Torras i Bages, y después cuando íbamos a pintar “Visca Catalunya” en las paredes a altas horas de la madrugada con Pere Figuera. Aquello, desde las conferencias y las clases de catalán en DIVERGIMOS CON frecuencia, pero siempre nos respetamos y siempre supimos que teníamos muchas cosas en común PEDRO MADUEÑO LUTO EN EL TRIPARTITO. El president Maragall, Carod-Rovira y Saura acudieron ayer al tanatorio de Les Corts PEDRO MADUEÑO COMPAÑERO EN LA CLANDESTINIDAD. Jordi Pujol manifestó ayer su gran aprecio por Reventós, con quien coincidió en la lucha antifranquista las revistas casi confidenciales y las pintadas, era una acción más de afirmación catalanista que política en el pleno sentido de la palabra. Después Reventós decidió pasar al campo más propiamente político. Y más adelante, ya todos incorporados a la política, divergiendo a menudo, y a veces fuertemente, pero siempre nos respetamos y siempre supimos que había entre nosotros muchas cosas en común. Procuramos mantener siempre una relación leal. Dos anécdotas más. Hace muchos años, en uno de mis mítines, yo dejé caer y dije una cosa negativa de Reventós y que era una deformación de la verdad. Aquella noche estuve pensando y al día siguiente lo llamé: “Joan, perdona. Esto no se repetirá”. Por cierto, que aquello me marcó positivamente. Y en sentido inverso, recuerdo que en un momento de durísimo enfrentamiento entre Convergència i Unió y los socialistas –con fuerte contenido de agresión contra mi persona– él me dijo: “Jordi, lo siento. Pero no puedo hacer nada más”. Y noté que lo sentía de verdad. (Por cierto, Reventós ha sido el político que menos se me ha dirigido como “president”, fuera de los actos muy estrictamente oficiales. Siempre me llamó “Jordi”. También en público. También esto se lo agradezco.) Como decía, las anécdotas también sirven para definir a un personaje. Para definir a un hombre de alta calidad personal y de convicción. Un hombre al que Catalunya debe respeto, admiración y agradecimiento. Muchos otros hablarán de él desde un punto de vista político e ideológico. Permítanme que yo, además, recuerde al viejo amigo y al hombre fiel.c JORDI PUJOL I SOLEY, ex presidente de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1349 Title A name given to the resource Catalunya está de luto. Joan Reventós Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. També publicat en català a El Periódico (Catalunya està de dol).. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Reventós, Joan, 1927-2004 Necrologies Acció política Català Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1631/0000000787.pdf 474987728655c7f11790838e770eff75 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya fracassaria com a país si mirés l'origen d'un candidat Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Tordera, Josep Cols, Carles Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Govern Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes