17 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/216/20050918.pdf 569ab0f9340f1e8c3d930892bcbe0500 PDF Text Text Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura Teatre Nacional de Catalunya | 18/09/2005 Estimats amics, bona nit. Hi ha tantes coses que suggereix aquest acte: tantes singularitats, tantes personalitats; i tantes absències també. Ja no tenim persones tan importants com l'Oró, i com tants d'altres que hem vist. Penses que el país és més pobre avui que no pas ahir, aquest any que no pas l'any passat. Però al mateix temps hem vist que efectivament aquest país no para i que continua la creativitat en tots els camps. Crec que aquests premis van començar l'any vuitanta dos i van relligar amb una tradició que venia d'abans, del període 1932-1938. Si la República ja havia donat aquests premis, per alguna cosa seria. I bé doncs, aquesta nit, tants anys després, la nostra cultura viu -si m'ho permeteu- la seva Diada Nacional, no pas pel record i la reivindicació exclusivament, sinó pel reconeixement. Una cultura no és del tot normal ni demostra millor la seva vitalitat perquè celebri més les seves creacions o perquè doni més premis als seus creadors, això és evident. En cert sentit és el contrari, quan més viu, més prolífic i més universal és el nervi de la cultura ell mateix, més interessants esdevenen els reconeixements que dóna el país. Aquest és el sentit dels Premis Nacionals de Cultura. Perquè la cultura pertany al regne de la llibertat, més que cap altra activitat. De la llibertat obtinguda en aquest cas també, de la llibertat que no es dóna gratuïtament sinó que s'arrenca, que s'obté. La creació cultural i l'accés als béns culturals son un camí a la dignitat, una invitació a extreure més de cada persona. El conjunt de guardonats aquesta nit posa de manifest la riquesa creativa i la riquesa reflexiva de la cultura d'aquí, dels registres i les formes amb què la cultura catalana s'expressa; abastant, efectivament, tots els racons de l'art, totes les arts. Crec que la qualitat dels premiats, la seva trajectòria, la seva projecció més enllà de Catalunya contribueix a fer cada cop més tènues les fronteres entre la nostra cultura i la cultura universal. L'Albert Camus deia que pensar és aprendre de nou a mirar, a estar atent, a estar pendent, a dirigir la pròpia consciència i fer de cada idea i de cada imatge un lloc privilegiat i això és d'alguna manera el que els premis ens aporten i ens ensenyen. A mirar de nou, a mirar novament, a renovar el nostre pensament a través de l'art i la creació. Aquesta nit reconeixem, en alguns casos, el tot, tota l'obra d'una persona, d'un grup, d'un equip. En d'altres, una petita part de la seva obra. Hi ha guardonats que mereixen aquest reconeixement no només per la darrera obra que han fet, sinó pel conjunt de la seva obra. Catalunya ha necessitat en els darrers vint anys anar recobrant els seus valors. Tot estava endarrerit. Per sort ja fa anys que estem en condicions de 1 �deixar que la normalitat vagi guanyant terreny a la normalització, que la normalitat vagi sent el pa nostre de cada dia i no pas la lluita per la normalitat o aquest esforç de la normalització perquè, és veritat que l'art i la creació és esforç, però també és llibertat i també és estar lliure d'obligacions, d'alguna manera. Catalunya ha viscut el període de llibertat democràtica i d'autogovern més llarg des de fa segles, i la nostra cultura ha tingut, per tant, millors condicions que no havia tingut mai, és només cosa nostra que en sapiguem treure el màxim benefici. Ja no hi ha excuses, ja no hi ha persecucions, enemics, dèficits... n'hi ha, evidentment, clar que n'hi ha de dèficits i de persecucions i fins i tot d'enemics, segurament. Però no és això el que marca les nostres vides sinó, exclusivament o sobretot, la nostra capacitat de crear; o la incapacitat. Per tant, d'alguna forma, estem sols davant la història. Aquest país està en aquest moment en condicions ell mateix d'anar endavant o de condemnar-se, de fer coses excelses o de no arribar a donar la talla. Jo aquesta nit me'n vaig content perquè sé que estem més aprop del segon que del primer. Crec que la persistència d'actituds defensives en comptes d'enfortir-nos ens podria arribar a fer més febles; una cultura massa anys sobreprotegida esdevé massa fràgil. No em mal interpreteu, dic sobreprotegida, no pas protegida o ajudada o estimulada. És hora doncs, com deia Miquel Martí i Pol, que ens llencem a caminar sense crosses i és hora de pensar, d'assajar i d'articular un nou paradigma amb tota l' ambició cultural que això demana. Per acabar vull deixar constància aquí de la satisfacció per l'èxit d'aquest acte, per l'èxit del seu disseny, que ha estat esplèndid, encara que en alguns moments hem tingut una mica la impressió que estaven passant anuncis de televisió...però bé, això és apart. Vull, doncs, deixar constància aquí de la satisfacció enorme amb què hem acabat aquesta setmana després de veure aprovar al Congrés dels Diputats la Llei que ha de permetre el retorn a Catalunya dels arxius espoliats després de la Guerra Civil; gràcies Caterina Mieras. Acabo. Catalunya pot confiar en ella mateixa si aposta en ella mateixa, si aposta decididament per la creació i per la cultura, si les ajuda i les anima i si crea les condicions perquè la terra sigui fèrtil. I estic convençut que a Catalunya es donen, avui, les condicions per una etapa de gran fertilitat creativa. És cosa nostre treure'n els fruits. Bona nit i moltes gràcies. Pau i salut que m'ha agradat molt el que han dit abans. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1698 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Art Cultura Premis i reconeixements Model social Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/217/20050930.pdf 7f1443dd3cbaf976f4de3fb45e84d126 PDF Text Text Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Parlament de Catalunya | 30/09/2005 Molt honorable senyor president, conseller primer, consellers, expresidents de la Generalitat i del Parlament, alcalde de Barcelona, diputades i diputats. La diversitat de registres de les contribucions que acabem de sentir crec que és una prova de la dificultat del que hem fet, la dificultat que tenia el que hem fet. Però també del valor que té el que hem fet. Em permetran que els digui que no m'estendré en agraïments, que no em puc estendre en agraïments. Crec que no és propi d'una terra que és nació, ofegar-se en les emocions. El que no faré és repetir agraïments, subscric tots els que s'han dit. I no ho faré perquè seria impossible de ser just. Sí agrair al president del Parlament la qualitat extrema de la conducció dels debats, i dir-los que sense un conseller primer que hagués estat alerta tot aquest temps de la bona marxa i de la coherència del Govern, no hi hauria hagut la possibilitat de dur les coses fins aquí, les dues coses alhora: governar i debatre, decidir qui som i ser-ho. Ens podem preguntar si la segona part del quadrienni ha de ser diferent, si serà diferent. Ha de ser diferent! Ha de ser diferent perquè la percepció que es té del que hem fet fins ara potser no està adequada a la realitat. Ha de ser diferent sobretot la percepció que es té del Govern. Un país en obres és allò que tenim. Un país en obres vol dir justament que ha fet alguna cosa més que debatre en el Parlament sobre si havíem de tenir una nova llei, una nova llei fonamental. Ahir van començar les obres de la carretera Palamós Palafrugell. Només perquè d'alguna forma puguem resumir amb un bon exemple, perquè és una assignatura pendent de fa molt temps, que les coses han anat fent-se. Però jo us voldria convidar a més a més de compatibilitzar aquestes dues coses que hem fet i que seguirem fent, m'agradaria convidar-vos a assajar una nova cultura política. Una nova cultura política que crec que hem encetat en aquest debat i amb el seu capteniment, el de tots. No es tracta d'inventar res. Es tracta de compaginar rigor i educació, bona educació democràtica. No està escrit que la política hagi de ser barroera. No ho és en aquest moment, i no ho serà en el futur. I no ho ha de ser, a més, perquè la gent pensa que quan extremem les nostres diferències més enllà de la bona educació, en el fons és fals. La gent pot pensar i de vegades pensa, en el fons s'entenen. De manera que l'escàndol de la gent és doble: un el d'haver de suportar les nostres baralles, i dues la de pensar que darrera d'elles no hi ha una raó profunda, que les diferències són més estètiques i fingides que reals, que tots ells són iguals, que s'entenen. 1 �Però deixin-me entrar en el cor del que els volia dir. Vull fer, si vostès m'ho permeten, un elogi, l'elogi del diàleg. I l'elogi de la bilateralitat amb Espanya, amb els pobles d'Espanya. El federalisme castellà parlava sempre de la "nación de naciones" que es Espanya. Ens moriríem d'ensopiment si no tinguéssim davant el repte de convèncer Espanya, de seduir-la com algú ha dit en aquests dies. I, mireu, no ens barallarem pels noms. És igual que en diguem federal, com que en diguem diversa, com que en diguem plural. Ens dedicarem als continguts. Espanya pot ser, és federal, però no ho pot dir. No ho ha pogut dir en tot el segle XX, per mor del final del segle XIX. És a dir, Espanya sap que quan comença a alliberar els seus pobles perquè diguin el que vulguin acaba fàcilment en el cantonalisme. I saben per què? Perquè es la millor defensa de la veritat sagrada d'Espanya, d'aquesta unitat imposada que nosaltres no volem, en comptes de la lliure, que sí que proposem. Perquè aquests sectors saben fàcilment que la millor manera de combatre la nostra personalitat nacional i la pluralitat real d'Espanya, és oferir a tots i cada un dels pobles i poblets d'Espanya, també la seva llibertat i la seva autonomia. El viva Cartagena. Ho sap Espanya, això. Però ha trigat un segle a entendre que per aquesta via, per la via de la multiplicació de les identitats el que s'estava intentant de fer és ofegar les diferències. I les diferències hi són. La millor manera d'ofegar l'autonomia, el nacionalisme, el sentiment de pàtria de Catalunya ha estat moltes vegades, per part d'Espanya, el tractar de reconèixer que "cada uno se llame como quiera". El tractar de reconèixer que cada un té dret a fer el que vulgui. No! No és això el que Catalunya proposa avui, que cadascú es digui com vulgui. Volem precisió, volem rigor. Som en això noucentistes, en això hem de ser molt precisos. El nostre concepte de solidaritat és distint del foralisme. Que quedi clar. En això també hem de ser precisos. Espanya diu als territoris forals: "Fes el que vulguis, haz lo que quieras." I això ve del segle XIX, també. Però és que ho reconeix la Constitució espanyola en una de les seves disposicions finals, quan diu que queden derogades no les lleis del franquisme, sinó que queden derogades les lleis de 1837 i 1876. Aquelles lleis liberals que havien rebaixat els furs bascos. Això, a Espanya no li preocupa. Aquests territoris forals, d'alguna forma, els considera més espanyols que cap altre. I bé, no ha servit perquè hem vist el que ha succeït en aquests territoris. Encara que, diguemho clar, el temps està madurant, i creuem els dits. Perquè aquest drama finalment s'acabi. Mirin, en el nostre concepte d'equitat és "si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Hi havia una proclamació dels nobles de la Corona d'Aragó, quan feien rei el rei, que li deien: "Nos, que cada uno valemos tanto como vos y todos juntos más que vos, vos fazemos rey, a condición de que respetéis nuestros 2 �fueros y derechos, y si non, non", acabava. "Si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Catalunya, per altra banda, no és solament que tingui el dret de dir-ho i l'obligació de dir-ho. És que està vivint com estan vivint altres territoris europeus. Ho està vivint la República Federal Alemanya amb una situació d'esgotament del marge de maniobra que tenien per poder ser generosa justament amb nosaltres. Amb Espanya, durant vint anys ho ha estat, però ara no poden. I no poden perquè s'han ampliat a l'est i tenen les seves pròpies obligacions internes de solidaritat. A Catalunya li passa una mica el mateix. Nosaltres hem arribat allà on podíem arribar. I nosaltres hem aconseguit que altres autonomies, més pobres en renda, probablement, estiguin més ben equipades que la nostra. Però ara el moment és el moment de dir-los: voleu sols, ja esteu en condicions de volar, per descomptat, de ser ajudats. Però voleu sols. I Catalunya proposa. Catalunya no està imposant, Catalunya està proposant. Aquests dos anys passats -això no s'ha sabut, tampoc-, des de la nostra activíssima Delegació a Madrid hem fet molta feina, amb molt bons amics i molt bons aliats. Doncs bé, farem les Espanyes. Jo personalment en sóc crec que en som tots- uns enamorats d'aquestes Espanyes. Tant, que les volem canviar, una mica. No ens n'inhibim. Les volem canviar una mica. És el gran repte, el gran repte econòmic i polític que tenim: canviar el marc en el qual estem. No solament parlar de nosaltres i ells. No, és que nosaltres som ells, també. I en la mesura que ho som, volem canviar una mica això a què pertanyem. Mireu, el gran repte econòmic i polític -perquè és alhora econòmic i políticde Catalunya és crear un espai econòmic i polític potent. I nuclear-lo. Avui hi ha una competència real entre territoris, real, econòmica i política. Nosaltres simplement volem ser un dels territoris nuclears d'Europa. Ara no estem parlant de lleis. No estic parlant de lleis, ni d'estatuts ni de constitucions. Estic dient que hi ha a Europa, en aquesta Europa que s'està obrint, i que ha eliminat les fronteres, una recomposició dels actors, del terreny de joc. I els actors han de recompondre les seves estratègies. Nosaltres, només amb Catalunya, no arribarem a ser la Catalunya que voldríem ser. Si anem sols, quan ens està permès anar més enllà de fronteres, perquè de fronteres no n'hi han, no faríem res. És molt important això que es diu a la declaració del preàmbul, precisament, de la necessitat de crear un territori més ample, en el qual nosaltres puguem d'alguna forma assumir els nostres projectes, i realitzar-los. Mireu, a última hora, i deixeu-me que estigui dient això un fidel exalcalde, hi ha una competència real que està finalment nucleada per grans ciutats. I això no és incompatible ni amb el nacionalisme, ni amb el sentiment de pàtria, ni amb el federalisme, per descomptat. Hi ha Madrid, hi ha Londres, 3 �hi ha París, hi ha Frankfurt, hi ha Milà, que nucleen els territoris. I bé, doncs, Barcelona ha de nuclear un d'aquests territoris europeus importants. I pot fer-ho. Però per a això necessitem unes estratègies en el terreny de la inversió, de les infrastructures i per descomptat de l'ambició empresarial. Si no tinguéssim aquesta ambició i aquestes estratègies no arribaríem a ser, a Catalunya, el que podem arribar a ser. La gent s'estima el seu país de maneres diferents. La distància és clau. Les grandàries també ho són. El país és més teu com més petit i, per tant, segurament més homogeni. I bé, Catalunya és una combinació única de grandària i de diversitat, d'intimitat i d'ambició. No és còmoda per als altres, és difícil de classificar. Ho sentim molt, ho sentim pels altres, però ens obliguem nosaltres mateixos a saber navegar en aquesta divisió inexistent per a altres. Perquè estem en aquesta situació, que és molt peculiar. Som més grans que molts que són regions, per entendre'ns, més grans i més específics. I segurament una mica menys que aquells que són estats. Doncs, molt bé, nosaltres estem creant una categoria. I l'hem de desenvolupar. Alguns pensem que si el terme nació decau no valdrà la pena seguir. S'equivoquen. Ho pensen no per nominalisme o per principi sinó per un judici de fet. No es donarien les condicions, si això passés, perquè tota la resta d'allò que estem proposant s'entengui. I en això tenen raó. Aquesta presumpció seria certa. Però espero poder dir, i que el futur em doni raó, que s'equivoquen. Perquè s'acceptarà, perquè la nostra proposta s'acceptarà. Perquè els qui han de fer-ho i de dir-ho, ho direm i ho farem. Mireu: la pau a Euskadi i l'Estatut de Catalunya són les proves de foc de l'Espanya d'avui. I les guanyarem. I el nostre poble ho celebrarà. Volia acabar dient una referència als vents i als déus, però el president del primer partit de l'oposició -cap de l'oposició- i jo, hem arribat a una tal identitat de pensaments que se m'ha avançat. Deixin-me dir, doncs, només, com en el Viatge a Ítaca, em penso que era, "bon vent...", però amb barca nova. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1699 Title A name given to the resource Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Federalisme Territoris Model social Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/218/20051010.pdf 48e05f691d667780971164b0aea96b8e PDF Text Text Dia Mundial de la Salut Mental Palau de Congressos de Catalunya | 10/10/2005 La consellera de salut, Marina Geli, acaba de dir que la inversió en hospitals tendeix a ser una part més petita del total de la inversió i que la inversió en xarxa territorial és més gran. Jo crec que això és un símbol de progrés material i de progrés mental. És un canvi de mentalitat. La malaltia no és una maledicció divina, sinó un defecte terrenal, una probabilitat limitada i, sobretot, limitable. Hi ha raons de pes per remarcar la importància del dia que ara encetem i que vostès dedicaran als temes de la salut mental. Quatre de les sis malalties més freqüents causants de discapacitats són trastorns mentals. I la depressió n'és una de les més importants. I el cost personal i familiar de les malalties mentals és enorme. El cost econòmic i social també: a nivell macroeconòmic els costos directes dels problemes de salut mental s'estimen al voltant del 3%-4% del PIB. A Catalunya hi ha un total de 180.000 persones usuàries dels serveis de salut mental (177.000 en els serveis comunitaris i 3.000 persones en règim d'internament, inclosa la llarga estada). Per tant, un 3% de la població. L'atenció a les persones amb malalties mentals i addiccions ha progressat i millorat moltíssim als darrers anys. Però encara ens queda molt camí per recórrer. L'envelliment de la població, l'increment de factors de risc amb repercussió sobre la salut mental, com la pobresa, l'abús de substàncies additives o l'augment de la soledat, són factors que, inevitablement, contribuiran a l'increment dels trastorns mentals, les properes dècades. Això planteja nous reptes. I ens obliga a fer-hi front. Són reptes que hem d'afrontar amb més recursos i millors instruments d'actuació. Reptes que hem d'afrontar convertint l'atenció i la promoció de la salut mental en una prioritat dels nostres sistemes de salut. És justament per aquest motiu que els ministres de salut de la regió europea de l'OMS varen aprovar, el mes de gener passat, la Declaració Europea per a la salut mental a Europa, l'anomenada Declaració de Helsinki. En aquesta línia el Ministerio de Sanidad del Govern espanyol està treballant en l'elaboració de les Estratègies de Salut Mental del Sistema Nacional de Salud. 1 �A Catalunya, des del Govern de la Generalitat, a través del Departament de Salut, la consellera ha prioritzat l'elaboració d'un Pla Director de Salut mental i Addiccions. Aquest pla incorpora 3 missatges compartits amb tota Espanya i amb Europa: 1. La necessitat d'integrar la xarxa de salut mental i la d'addiccions (drogues) que tradicionalment havien estat separades. 2. La priorització de la promoció de la salut i la prevenció també, en l'àmbit de la salut mental com ja és el cas en la medicina en general. 3. Un model de salut mental i addiccions d'accés universal. Orientat cap a l'atenció comunitària, amb una clara vocació rehabilitadora i amb una ferma voluntat normalitzadora. Voluntat que acompanyem amb una aposta decidida per la lluita contra l'estigma social massa sovint associat a la malaltia mental. És precisament la necessitat d'oferir una resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i a les seves famílies, el que ha impulsat l'elaboració, per part del Govern de la Generalitat, d'un Pla d'Atenció Integral a les Persones amb Problemes de Salut Mental. Aquest Pla d'Atenció Integral compta amb la implicació de 9 departaments del Govern de la Generalitat (Salut, Benestar i Família, Educació, Comerç i Turisme, Justícia, Interior, Presidència, Treball i Indústria, i Medi Ambient i Habitatge), també de les associacions de familiars i usuaris, amb la de les associacions de professionals i també amb la de la Federació i l'Associació catalana de Municipis. És, per tant, una aposta de Govern i una aposta de país, una aposta compartida per tothom. Un dels àmbits específics en el que volem incidir és la prevenció de la malaltia mental i la seva detecció precoç entre una població vulnerable com són els infants i els joves. Es calcula que gairebé un 24% de la població catalana a partir de 18 anys presentarà, al llarg de la seva vida, algun trastorn mental. Per això hem endegat el Programa Salut i Escola. Aquest programa ens ha de permetre millorar la coordinació entre l'escola i els serveis de salut. Coordinació que és fonamental per: facilitar la promoció d'hàbits saludables, reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut (factors de risc) i detectar els problemes de salut dels joves, per tal d'intervenir-hi com més aviat millor. L'atenció a la salut mental, juntament amb la política per a la promoció de l'autonomia i l'atenció a les persones amb dependències, és un dels 2 �components clau de la política de reforma social del Govern, que és el paquet de polítiques més important que estem tirant endavant. Una mica obscurit, potser, per la discussió de la llei fonamental del país, que no ha permès de veure- mentrestant, que les conselleries estaven treballant a fons. No solament amb descriure i aprovar finalment una llei tant important com és l'Estatut, sinó ja treballant amb cadascun dels camps que de fet l'Estatut cobreix, i avançant en la millora de cadascun d'aquests camps. Una política per construir un futur més just, a partir d'un present diferent. A partir d'un present que mobilitzi totes les energies de la nostra societat per assegurar el progrés individual i col·lectiu que és, en definitiva, és el progrés de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. Aquesta és una idea que compartim amb tots els pobles d'Europa. És una idea europea 100%. Una idea que hem de continuar projectant al futur amb una ambició renovada per garantir el major benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa el segle de les persones, de la seva realitat quotidiana i de la modificació important d'aquesta realitat. Tanmateix, sabem que no ho aconseguirem si no comptem amb mecanismes: De prevenció de les malalties mentals, De suport a la rehabilitació D'integració social que necessiten les persones que pateixen trastorns mentals en aspectes bàsics com l'habitatge, el treball o el lleure I de seguiment personalitzat de les persones que pateixen malalties mentals greus, Per això celebro un acte com aquest d'avui, molt sincerament: perquè veig que hi ha consciència del repte que tenim, projectes clars del què ens cal fer i voluntat dels governs i del conjunt del conjunt de la societat per tirar-los endavant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1700 Title A name given to the resource Dia Mundial de la Salut Mental Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Recerca i Desenvolupament Sanitat Commemoracions Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/219/20051015.pdf c3404c9f178346b63430db8d3355d5a4 PDF Text Text Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona | 15/10/2005 Després de sentir les paraules tenses, emotives, però al mateix temps sossegades, esplèndides, de Josep Lluís Carod Rovira, vull dirlos clarament que el visca Catalunya de Macià i Companys tenia el dring de la nova aventura, de la barca nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat secular, civil. Hi ha hagut 126 presidents abans del que us parla avui amb especial emoció. Però abans de Macià i Companys tots havien estat d'un dels tres braços de la Diputació del General, tots del braç eclesial. (Hi ha gent que encara no sap que Rafael Casanova no era pas president de la Generalitat, que era conseller en Cap del Consell de Cent, val a dir alcalde de Barcelona.) L'avi Macià, el primer autèntic president del Govern de la Generalitat, d'un govern formal, modern, ha estat el president més estimat per tothom. Però Companys és el més entranyable, el que millor representa la nostra aventura com a poble en els moments més tràgics, per Catalunya, Espanya i Europa, els moments més tràgics de la història moderna, potser de tota la nostra història com a poble català. Roosevelt va confessar al final de la seva vida que el més greu error de la seva carrera política havia estat la no intervenció en la guerra d'Espanya. Massa tard. Quan ho va dir Companys ja era mort, havia estat mort aquí. Joan Reventós, que va reclamar el retorn de Tarradellas i va evitar una Generalitat sense ànima, sense nom, sense dring; Joan Reventós sentia una veneració especial per Companys, i ens va ensenyar a conèixer i a estimar Companys, que és el mateix que dir que ens va ensenyar a estimar Catalunya, la Catalunya autèntica, la gloriosa i la vençuda: Catalunya tal com és, tal com ha estat. Companys i Macià van proclamar el 14 d'Abril la República catalana en el sí de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aviat van veure que Catalunya havia de pactar amb Espanya i van adoptar el nom de Generalitat i un Estatut que avui ens semblaria probablement del tot insuficient. Nosaltres també pactarem. Però el nostre pacte no serà com aquell, no haurà de ser com aquell. Les coses han canviat. Ara vivim en una 1 �Catalunya i una Espanya en pau i democràcia des de fa més d'un quart de segle, en una Catalunya i una Espanya que progressen més ràpidament que Europa. I no serà mèrit solament de la nostra generació, certament, sinó de la seva, de la generació de Companys i de la Generació de Macià, i d'Irla, del gran Tarradellas, i del fecund i llarg període de Jordi Pujol. Llegiu si us plau la intervenció de Pujol en el Debat sobre l'estat de l'autonomia de l'any 1987. Crec que s'hi reflecteix un judici sever i lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia. L'Estatut no va poder realitzar-se i dur-se a la pràctica amb l'ambició amb que s'havia redactat. Però no es va arribar a canviar. No era el moment encara. Ara sí. El nou Estatut ara és un estudi profundament rigorós de què li cal a Catalunya per a ser el que sempre ha volgut ser. Amb un respecte cabal per Espanya i pels pobles d'Espanya. Això sí: el nou Estatut, l'estatut de Barcelona, rellançat a Miravet i pastat de principi a final a la Ciutadella de Barcelona, ha estat fet en el millor moment per a què ni ens callem rés ni ens puguin donar massa lliçons de dret. No fóra bo que la prudència o els temors que varen estar presents el 1980, el 1987 o el 1999 ens obliguin ara: no hi ha raons. I ens sabrem explicar. Ara la prudència i l'experiència ens obliguen a ser rigorosos, flexibles sens dubte, però sobretot, sobretot, exigents. Dic la prudència ens obliga a ser exigents. La raó i la història estan de la nostra part. Ara podem dir que Catalunya és una nació, ara podem dir Catalunya és una nació, ara hem de dir Catalunya és una nació. Podem dir que Catalunya ha estat una nació des de fa segles, i que ho és en el marc de l'Estat espanyol. Perquè aquesta és la realitat. Sobre els sentiments no es mana, sobre els sentiments no hi ha llei. Mereixen respecte. Sóc dels que creuen, amb el President Zapatero, que allò que compta és la capacitat de compartir ciutadania i civisme i la capacitat de teixir aliances. Sabem que dintre de Catalunya hi ha diversos graus de combinació dels sentiments de pertinença: hi ha ciutadans, molts ciutadans, que no volen triar entre dos amors ni posar-los en ordre, n'hi ha que els poden en ordre invers a l'ordre dels altres - sense problemes I per descomptat hi ha en canvi mitjans de comunicació d'institucions venerables que escampen la deformació i l'odi: vet aquí un dels misteris més ben guardats de la realitat actual. Un autèntic misteri de la fe. 2 �En tot cas la majoria, la gran majoria dels representants del poble de Catalunya hem proclamat Catalunya com a nació, en el marc de l'Estat espanyol, de la nació de nacions que és Espanya puix que d'acord amb la Constitució està formada no solament per regions sinó per nacionalitats. I els puc dir que hi ha juristes eminents especialitzats en l'estudi de la Constitució que no aprecien inconstitucionalitats manifestes en el nou Estatut. N'hi haurà d'altres, evident, però n'hi ha molts d'aquest cantó. Crec, amb el president del govern espanyol, que l'Estatut anirà endavant, i estic cert també que els noms i les competències i els recursos que el Parlament espanyol acabarà acceptant seran bàsicament els que hem proposat. Fora bo que les grans qüestions estiguessin resoltes abans de Nadal: no convé tenir Catalunya i Espanya senceres amb l'ai al cor durant molt de temps, tot i que el temps tot ho acaba curant. Nosaltres no som en absolut dogmàtics però sabem que ens assisteix la raó després de dos anys de treball intens i discret. Estem convençuts que el bon treball triomfa sempre i que arribarà el dia que puguem cridar, com va fer Companys, Visca Espanya! Sabent aquest cop que no passarà el que deia el poeta Machado: que una de les dues Espanyes havia de gelar-nos el cor si érem nascuts a la pell de brau. A ells sí. Aquí el van afusellar i a baix al fossar de la Pedrera descansen les despulles d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va dignificar el cementiri dels miserables. Va ser aleshores que Heribert Barrera va demanar i aconseguir que l'estàtua del General Franco deixés de presidir el pati del Castell, cosa que vaig cuitar a fer amb l'acord del Capità General. I sabem que dos juristes, un d'ells de Lleida, van poder comprovar que els soldats que el van afusellar van respectar la seva darrera voluntat; "no em dispareu a la cara". Ara només falta que culmini la revisió i arxiu del procés de Lluís Companys, com va prometre tal dia com avui ara fa un any la vicepresidenta del govern espanyol. I avui ho ha reiterat per carta adreçada a l'Associació per Immolats. Ara només falta això. Visca Catalunya. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1701 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys. Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona Subject The topic of the resource Autonomia Commemoracions Estatuts Acció política Territoris Govern Història Política Companys, Lluís, 1882-1940 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/220/20051018.pdf abf540491766001cef5993c2680b29ea PDF Text Text Debat de Política General Parlament de Catalunya | 18/10/2005 Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats..., els vull parlar, després d'una introducció, de les prioritats i orientacions que em semblen fonamentals per a la bona marxa d'aquest Govern, amb un èmfasi molt especial en els temes de seguretat, en els temes de les edats fràgils de la població del nostre país i, evidentment també, i en tercer lloc, però no menys important, sobre el país equilibrat que estem construint, per seguir amb les relacions amb l'Estat, amb les relacions internacionals i un punt final. Nosaltres tenim, efectivament, tres orientacions, a més de l'Estatut. Crec que està demostrat a bastament el compromís de tots en la millora de l'autogovern i que és, doncs, el moment de prendre el pols a la realitat viva del país i d'examinar si l'acció de Govern respon efectivament als anhels i a les necessitats dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que hem de canviar d'èmfasi, en el Govern i també en aquesta cambra. Ja els avanço que aquest Govern i aquest Parlament, crec, han fet en aquests dos anys més feina i més transcendent -una feina més transcendent- que la que es va fer en els quatre anteriors, i potser més anys encara. Hem situat en la ciutadania catalana, i davant els ciutadans de tot Espanya, un repte indefugible, ben construït, respecte de qui som, què volem, quins drets ens assisteixen, quines obligacions estem en condicions d'honorar i com proposem els catalans als catalans i als espanyols en general obrir una nova etapa més franca i més justa de la nostra vida col·lectiva. Aquesta proposta catalana, crec sincerament que és indefugible. Ha provocat, és cert, un terratrèmol polític considerable, però si mantenim amb fermesa i amb la imprescindible flexibilitat quan calgui, com vaig avançar en la darrera sessió de la cambra, els nostres postulats, jo crec que aquesta proposta catalana marcarà l'inici d'una nova governació i d'una més profunda implicació de poble i política aquí i a la resta d'Espanya. En els darrers dies he tingut ocasió de comprovar l'abast de l'impacte del nou Estatut, de la proposta de nou Estatut. Ningú no hi és indiferent, perquè aborda les qüestions de justícia i d'equitat entre Catalunya i els pobles d'Espanya, perquè modernitza conceptes i destapa les insuficiències d'un sistema que insensiblement ha anat esmussant i reduint, ha anat retallant l'eficàcia i l'equitat inicial del nostre sistema polític. 1 �El sistema no ha estat pas insensible al retorn reiterat dels vicis ocults de la política catalana i de la política espanyola; ni de la persistència d'actituds de recel i d'incomprensió respecte de la franca, neta i generosa disponibilitat del nostre poble a contribuir a les càrregues comunes i, tanmateix, a mantenir intacta l'esperança genuïna de l'Estatut de 1979, tal com va denunciar el president Pujol en aquesta cambra en el debat sobre l'estat de l'autonomia l'any 1987. Alguna cosa havia passat ja aleshores que feia necessària una relectura de la nostra llei fonamental i dels efectes que aquesta llei fonamental té sobre la regulació de les nostres relacions amb la resta de l'Estat. Alguna cosa ja havia passat en aquell moment. Crec que aquest discurs de Jordi Pujol en aquesta cambra l'any 87 és una peça cabdal per entendre l'inici de la insatisfacció de Catalunya respecte de la situació existent deu anys després de l'inici de la democràcia i de l'autonomia. Malauradament, en anys posteriors, tot i avançar amb penes i treballs i, sens dubte, amb errors evidents, no vam estar en condicions de presentar al poble de Catalunya i als pobles d'Espanya l'abast real de la pretensió catalana, la seva coherència i la decisió d'anar endavant per obrir una etapa nova de la política a casa nostra i a tot Espanya. Ara ho hem fet. Sens dubte, hem comès probablement errors corregibles, però l'important és que hem col·locat en el centre de la política catalana i espanyola la proposta sòlida i coherent que marcarà el debat polític dels mesos que vindran i que acabarà, n'estic convençut, amb un avenç remarcable en el terreny polític, econòmic i social, i amb una nova entesa a un nivell més alt, més franc i, per més franc, més sòlid també amb els pobles d'Espanya. Si al mateix temps el Govern Zapatero aconsegueix -encreuem els dits- la difícil pau, però la pau possible i definitiva a Euskadi, aquesta etapa històrica haurà més que acomplert les esperances del nostre poble quan es va iniciar. Però penso dedicar una gran part de la meva intervenció a la convivència ciutadana, a les polítiques socials per a les persones i a les infraestructures que relliguen els territoris, com ja els he anunciat. Aquests no són els temes oblidats, al contrari: són de vegades els temes una mica desconeguts de la nostra principal ocupació com a govern en els darrers dos anys. És tan important com el que ha fet el Parlament en el mateix període, però menys sabut, menys conegut. I és el que em dóna la seguretat de saber que, explicant-ho bé, convencerà el nostre poble que té un govern de més ambició, més honest i més efectiu que qualsevol altre; un govern, sens dubte, perfectible i que haurem de simplificar i de millorar, però en tot cas, de molt, el millor Govern de la darrera dècada. 2 �Vull introduir breument un tema que és ara inescapable. És cert que he estat considerant la conveniència de dur a terme un canvi de govern. És veritat. Crec que un cop aprovat l'Estatut i pràcticament en l'equador de la legislatura, que es complirà d'aquí a un mes, aquest canvi pot ser positiu per donar un nou impuls a l'acció de govern i abordar amb una nova empenta els reptes que tenim davant. Suposo que ningú posarà en dubte que ningú té tants elements com els que jo puc tenir per valorar l'oportunitat d'una iniciativa d'aquest ordre. Aquesta, la de nomenar el Govern, és una prerrogativa del president, a la qual no podria renunciar sense falta greu de les meves obligacions. Ara bé, també és evident que les circumstàncies que s'han produït entorn d'aquesta qüestió no són les més adients per dur a terme aquesta iniciativa en les condicions apropiades. No entro ara en per què ni com això s'ha produït; el fet és que aquestes circumstàncies hi són. I tampoc actuaria responsablement si no ho tingués en compte i actués en conseqüència. De forma que em proposo, en els dies i les setmanes a venir, mantenir els contactes necessaris amb els dirigents dels partits que donen suport al Govern per tal d'avaluar les condicions en què s'han de produir els canvis que considero necessaris. Ho faré amb la discreció necessària per garantir-ne l'eficàcia. Comprendran que amb temps i serenitat podrem abordar adequadament el repte que tenim de millorar el Govern per a la segona meitat del mandat. Com a president actuaré, no en tinguin cap mena de dubte, exercint en tot moment el lideratge de la majoria parlamentària i assegurant la cohesió d'aquesta majoria, que és la garantia indispensable de l'estabilitat de l'acció del Govern. Dit això, si fa un any certificàvem el pas de la Catalunya dels 6 milions a la dels 7 milions, avui veiem que el dinamisme demogràfic no s'atura. He dit i repeteixo que són tres les orientacions centrals de la nostra política en el marc d'un país que creix. I aquestes tres orientacions són convivència, persones i territoris, a les quals corresponen tres prioritats de l'acció del Govern que són seguretat, serveis personals i infraestructures. Aquestes orientacions sorgeixen d'una visió del país d'un país en canvi, dinàmic, emergent. És la Catalunya de les oportunitats. És efectivament la Catalunya que creix demogràficament. Mirin, hi han proves no solament estadístiques, hi han proves també en el terreny del volum i la qualitat dels serveis que estem donant que certifiquen aquest creixement, quasi diria, imparable. 3 �Les 7.056.000 targetes sanitàries de l'agost del 2004 s'han convertit en un any en 7.145.000. Més d'un 11 per cent de la població catalana és estrangera: un 11,4 per cent, segons el padró de l'1 de gener de l'any 2005. És un percentatge més alt que el de la majoria dels països europeus i similar al dels Estats Units, amb la particularitat de la intensitat del fenomen en els dos darrers anys; és un fenomen creixent: 2003, 182.000 immigrants; 2004, 153.000. I la natalitat ha repuntat. No som més només perquè en vénen més, som més perquè nosaltres creixem més. Hem passat d'una taxa del 8,8 el 1995 a una de l'11,4 l'any 2004. I aquests canvis de taxes de natalitat no se solen fer amb tanta rapidesa. Més d'un 11 per cent de la població catalana, com he dit, és estrangera, i hem passat, hi insisteixo, d'un ritme de creixement que era important a un altre de significativament més alt. I d'una mitjana d'1,14 fills per dona l'any 1995 a 1,41 el 2004. Un altre canvi que no succeeix en cap país en un període tan breu. I la Catalunya que creix demogràficament és una Catalunya que prospera econòmicament. L'economia catalana té una sòlida base industrial i de serveis que assegura la prosperitat del país. Una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol. L'havíem perdut; des del 1996 estàvem per sota del creixement econòmic espanyol. Ens hi hem tornat a igualar, i és el creixement econòmic espanyol el més alt d'Europa, dels més alts d'Europa, en aquest moment, incomparablement més alt que el del centre d'Europa, amb un increment, dic, del 3,3 per cent; 3,4 exactament a Espanya, i 1,3 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. L'economia catalana ja supera els objectius d'ocupació de l'Agenda de Lisboa. Catalunya té 3,2 milions d'ocupats, amb un nivell d'ocupació del 70,3 per cent. L'objectiu de Lisboa per al 2010, 70 per cent; estem pel damunt, 64,2 a Espanya i 63,6 a la Unió Europea dels Vinti-cinc. Per tant, estem, quant a taxa d'ocupació, en un nivell superior a la mitjana europea i a nivell de l'objectiu que Lisboa es va proposar. De manera que la taxa d'atur s'ha reduït 2,5 punts durant l'últim any, any i mig, i s'ha situat en el 7,1 per cent, a prop dels mínims històrics. A Espanya és avui del 9,3 per cent, i, per tant, estem també en aquesta qüestió per sobre de la mitjana d'un país que creix molt. Amb una taxa d'ocupació femenina del 59,8 per cent. Objectiu de Lisboa per a l'any 2010, 60 per cent. O sigui, estem, en taxa d'ocupació femenina, exactament o pràcticament en el nivell que la Unió Europa s'havia plantejat fa uns anys, 52 per cent a Espanya -dic 4 �59,8-, 52 per cent a Espanya i 56,1 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. Amb una taxa d'ocupació dels treballadors majors de cinquanta-cinc anys del 48,6 per cent. Objectiu de Lisboa per al 2010, 50 per cent; estem prop d'aquest objectiu. A Espanya, 43,1; Unió Europea de vinti-cinc països, 41,5. És a dir, l'economia catalana és una economia força capacitada per crear llocs de treball per a tothom a un bon ritme. És una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació d'empreses i amb una notable capacitat d'adaptació tecnològica, amb un increment de creació de societats mercantils del 5,6 per cent durant l'any 2004 i del 4,5 per cent fins al setembre del 2005; amb un percentatge d'empreses amb accés a internet del 95,7 per cent, que és del 87 per cent a Espanya i del 89 per cent a la Unió Europea dels Vint-i-cinc. L'economia catalana és una economia en canvi per adaptar-se a les exigències de la internacionalització i a les noves condicions de la competitivitat, cada cop més dures. És una economia oberta i plenament bolcada a l'exterior. És una economia ben integrada en el mercat europeu i en activa recerca de nous mercats, amb unes exportacions de béns i serveis que arribaven l'any 2004 al 46,4 per cent del producte interior brut. És també una economia que intenta resoldre i superar les cròniques deficiències del seu sector públic, amb un esforç inversor dels poders públics, amb la Generalitat al davant; amb un impuls decidit de noves infraestructures i centres d'R+D com el supercomputador Mare Nostrum, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, o el Laboratori de Llum del Sincrotró. I a la vegada que creix i prospera Catalunya és un país que progressa socialment. No estem parlant d'un país que està situat, des del punt de vista dels paràmetres econòmics, ben endavant en les mitjanes europees. Estem parlant també d'un país que socialment progressa, que compta amb uns serveis educatius, sanitaris, socials, culturals, cada cop més estesos i de més qualitat; amb la plena escolarització dels quatre als setze anys; amb un increment continuat de les places públiques de llars d'infants; amb la perspectiva d'arribar a les seixanta mil l'any 2008, seixanta mil places; amb més metges i infermeres d'atenció primària; amb la progressiva reducció de les llistes d'espera; amb 240.000 famílies que reben ajuts per als seus fills petits; amb una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb setanta-sis noves biblioteques, i amb una xarxa d'instal.lacions esportives en creixement -304 noves instal·lacions previstes en el període 2005-2008; que té consciència de l'existència 5 �de velles i noves exclusions, i que treballa per resoldre-les, amb una enèrgica actuació de millora en trenta barris arreu de Catalunya després hi tornarem-; que fa de la seva capacitat d'integració social un factor d'atracció, amb quasi mil aules d'acollida per atendre els alumnes immigrants. Deixeu-me parlar un moment del que podríem anomenar "la Catalunya del risc", perquè de risc, de riscos, n'hi han. La Catalunya que creix i progressa és també una Catalunya més diversa i més complexa que mai; per tant, més difícil d'entendre i de governar. Tenim un risc fonamental, que és el risc de les desigualtats socials. Quin és el diagnòstic que ens presenta un observatori independent del Govern, com és el Panell de Desigualtats de la Fundació Bofill? No és gens encoratjador. Malgrat el progrés econòmic de bona part de la societat catalana hi ha una realitat persistent: la de la població que pateix situació de pobresa, que en un 50 per cent està associada a la vellesa i a la inactivitat. La societat catalana potser té més desigualtat pròpiament que pobresa estrictament; en cito alguns exemples. L'accés a l'ensenyament post-obligatori ha augmentat els darrers anys, però continua sent un 11 per cent més baix en els municipis entre 100.000 i 500.000 habitants que als de menys de 2.000, i aquest percentatge arriba al 17 per cent més baix si el comparem amb el de Barcelona. Hi ha una franja de ciutats que estan, en aquest sentit, en situació difícil. La incorporació de la dona al mercat de treball és una realitat, però persisteixen desigualtats de gènere que en aquest àmbit són absolutament inacceptables, i no només pel que respecta a les taxes d'activitat i d'ocupació. Ni les administracions ni el mercat estem posant encara a l'abast de les famílies recursos i mecanismes suficients per aconseguir la conciliació real. I la conciliació, avui, a les famílies amb fills o persones grans dependents a càrrec, ha esdevingut absolutament imprescindible. L'habitatge també és un dels factors clau en la configuració de la nostra societat. De les possibilitats d'accés a l'habitatge i de les seves característiques, en depèn, en molt bona mesura, la possibilitat que els joves puguin emancipar-se i desenvolupar lliurement els seus projectes de vida, com formar una llar o tenir fills. Per a la majoria dels joves de Catalunya aquestes possibilitats són massa reduïdes, no tenen ben resoltes les seves necessitats d'allotjament i no és estrany que percebin l'habitatge com un problema greu i proper. Els joves o bé no poden arribar als preus que el mercat proposa, o han d'hipotecar un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà, de la seva capacitat adquisitiva o de la seva capacitat d'inversió, o no 6 �poden desenvolupar el seu propi projecte familiar amb autonomia, o, si ho fan, paguen el preu d'hipotecar una part important del seu potencial emprenedor i de la seva capacitat de desenvolupar nous projectes per satisfer aquesta necessitat bàsica de l'habitatge. La manca d'habitatge dificulta, doncs, greument la participació i la integració social, econòmica i política dels joves. Aquesta és per mi i pel Govern una preocupació cabdal. Mirin, cal ampliar tant com sigui possible el comú denominador del patriotisme dels drets, dels deures i de les llibertats. Hem de garantir la pluralitat i alhora protegir i estimular aquells trets que han permès gairebé la unanimitat del Parlament en afirmar la identitat nacional catalana. Però també igualment important -i a partir d'aquest moment, pel meu Govern, més important-, superar els dèficits de capital físic, humà i tecnològic que posen en risc el creixement de la nostra economia, començant a reconèixer que les nostres connexions viàries, ferroviàries, aèries, marítimes, virtuals, sovint no estan a l'alçada de la potencialitat del creixement econòmic i social que estem experimentant i que la nostra dotació d'infraestructures tecnològiques i energètiques, hídriques i de regadiu no és suficient per a un territori de més de set milions d'habitants que està abordant el seu model de competitivitat. Com saben, l'ambició d'aquest Govern és que ho estiguin. Hem de constatar que en alguns àmbits ens trobem, d'alguna forma, entre la globalització i l'alt nivell, i el passat i el retardament. Coneixem els neguits que es produeixen en el terreny de la competitivitat sectorial, però apostem per fonamentar el futur en estratègies de modernització de les infraestructures de qualitat, de competència i de protecció quan calgui, però en cap cas en polítiques d'aïllament o de separació. Catalunya ha de ser més competitiva però també més sostenible en la gestió dels seus recursos, començant per la gestió del nostre paisatge físic i urbà, que els darrers anys ha canviat, i no sempre per a bé. En això no només no hem crescut, sinó que possiblement en alguns aspectes hem retrocedit. Tenim un territori amb molts indrets severament castigat per un urbanisme de baixa qualitat i una sèrie d'abusos mediambientals. L'abandonament d'àrees industrials a l'eix del Llobregat, la proliferació d'urbanitzacions i de pobles que només estan ocupats quinze dies l'any, són bons exemples del risc de degradació ambiental i urbanística que patim i que hem de corregir, i que no és gens fàcil de corregir. Tot això és producte de l'urbanisme dels anys setanta i dels primers vuitanta. M'ho deia l'altre dia l'alcalde de Piera. Jo li deia: "Com és possible que un municipi que té la qualitat urbana que té -perquè només arribar-hi ja es veu-, com és possible que això convisqui amb 7 �situacions com les que han hagut de patir, no?" I ell em deia: "Bé, és que bona part de l'escampada de cases que veureu...", i ara no m'estic referint a la casa específica on hi va haver la tragèdia, que era una casa interior, antiga, sinó a l'escampada de cases que es va produir, de cases, casetes, de torretes que es va produir en el curs dels anys setanta i que es va haver de legalitzar en els primers anys vuitanta, que els primers alcaldes democràtics van haver d'entomar, per dir-ho així, perquè eren realitats físiques que existien i que tanmateix, des del punt de vista de la legalitat urbanística, tenien molt a desitjar. Aquesta és la situació de moltes ciutats i pobles de Catalunya. D'altra banda, és evident que en circumstàncies extremes com les que s'han patit en els mesos anteriors, com en el cas de la sequera, es posa en evidència la necessitat que hem de comptar amb la complicitat de la ciutadania per fer un ús més eficient dels nostres recursos, i molt en particular, en aquest cas, dels recursos hídrics. La situació dels darrers mesos ha obligat a prendre mesures d'excepcionalitat que afecten una bona part del territori català. A la sequera, s'hi sumen a més els embassaments menys plens malgrat les pluges torrencials, els regadius ineficients, la desforestació del nostre territori o la pèrdua d'un 6 per cent del consum d'aigua per fuites i per filtracions -la tirem. No es tracta de defensar la sostenibilitat mediambiental amb dogmatisme. Es tracta de pensar en el futur definint els atots de Catalunya perquè continuï sent competitiva en un món global. Es tracta, doncs, d'un interès propi. No es tracta de deixar de créixer: es tracta de créixer millor aprofitant tots els avantatges d'una economia oberta. Definim, doncs, en aquest escenari, en aquest mapa, en aquesta fotografia del país, les nostres prioritats, el que estem fent i el que farem: primer, la seguretat, reforçar la convivència i garantir la seguretat bàsica; segon, els serveis personals, la gent, donar seguretats a les persones en les edats més difícils de la vida -i m'hi estendré, en això-, i tercer, el país en xarxa, relligar el país i tots els seus territoris amb les infraestructures i equipaments que assegurin l'accés de tots els catalans al progrés i al benestar. Aquestes són les tres prioritats immediates del meu Govern, aquestes tres i l'aposta decidida per la tecnologia, que tot just avui hem refermat en el Consell Executiu, aquest matí, amb la proposta d'accelerar el procés de creació del parc científic del Vallès i el desllorigament, la solució de les insuficiències que el retardaven. Sobre la seguretat, primera orientació i primera prioritat. La meva primera orientació és la que apunta cap a una Catalunya convivencial, que és com dir una Catalunya cohesionada i una Catalunya forta, que 8 �es preocupa per la seguretat en un sentit molt ampli; podríem dir, que es preocupa per les seguretats, en plural. La primera de totes és la seguretat bàsica, la que situa l'individu lliure enmig de la xarxa social i li'n garanteix la supervivència: als carrers, a les escoles, als indrets públics, a les carreteres, als centres de treball, als espais d'oci. La seguretat cívica no és només el resultat d'una societat pròspera i amb major benestar, sinó que n'és una condició imprescindible, que necessita normes clares i entenedores, educació cívica per fer-les entendre i atendre, sancions proporcionades i efectives, i un exercici decidit de l'autoritat democràtica per fer-la respectar; vull que quedi molt clar. En definitiva, es tracta de crear confiança cívica, sí, però des de l'autoritat democràtica. Aquest és el sentit i l'orientació de la nostra política de seguretat pública. La Generalitat està al costat dels ajuntaments, i no els deixarà sols en l'esforç per garantir la seguretat cívica. En aquest sentit és decisiu el desplegament dels Mossos. Estem en ple procés de desplegament dels Mossos a tot Catalunya. Per Tots Sants farem el desplegament a Barcelona. He dit en altres ocasions que crec que caldria fer un esforç per mirar d'avançar la finalització del procés i que s'arribi a Tarragona abans de la data prevista de 2008. No es pot garantir. No serà gens fàcil accelerar aquests processos que tenen molts requeriments implicats, però hem de mirar de ferho. El desplegament dels Mossos a Barcelona esdevindrà l'exemple de la col·laboració entre administracions. Hi ha hagut en els anys precedents i ara un treball compartit amb la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya guiat pel protocol de col·laboració, signat pels Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana, que ha permès i permetrà una suma d'esforços eficient i superior al que portaria cada cos per separat. El nou model de seguretat per a Barcelona i l'àrea metropolitana ha de reforçar, evidentment, la nostra capacitat de persecució del delicte. I, a més, ha d'actualitzar el vincle de confiança i el compromís dels ciutadans amb la preservació de l'ordre comú. Els darrers mesos han adquirit relleu públic alguns incidents que tenen la seva arrel en el deteriorament de la convivència: vulneració dels horaris establerts, alteració de l'ordre públic a la sortida dels locals d'oci, proliferació de determinats nous tipus de ciutadans sense sostre -homeless-, percepció d'un cert increment de furts i de petita delinqüència. I de seguida s'han alçat veus reclamant mà dura, llei i ordre. Calen, en tot cas, noves estratègies i cal utilitzar totes les eines a mà per dur-les a terme. I en aquesta línia podem assenyalar les 9 �actuacions a petita escala de molts ajuntaments amb relació a l'exigència de compliment dels horaris, per exemple, en el cas de l'Hospitalet; per exemple, en el treball conjunt d'educadors, Guàrdia Urbana i Mossos a Berga, arran de l'enrariment del clima social després del cas, del desafortunat cas Isanta; per exemple, amb la justícia de proximitat que la futura Carta de Barcelona permetrà aplicar quan sigui aprovada definitivament per les Corts Generals, pràcticament trenta anys de l'inici de la discussió, d'aquesta Carta; per exemple, amb l'ordenança per la convivència que l'Ajuntament de Barcelona prepara, o l'increment del control i l'enduriment de les sancions contra les infraccions de trànsit, sobretot contra els excessos de velocitat, o una política penitenciària cada cop més orientada a la reeducació i a la reinserció social. Totes elles són mesures per afavorir i estimular la confiança cívica entre els ciutadans de Catalunya. Els governs febles o mancats de coratge prefereixen abaixar el cap i dilatar la presa de decisions. Però el nostre Govern actua i actuarà amb determinació, com hem demostrat en el Pla de presons, que ha estat un model de discreció i eficàcia per part de la conselleria i dels ajuntaments concernits. La nostra política de seguretat cívica segueix aquests criteris sobre la base de dues conviccions essencials: primera, no es pot construir la seguretat sobre cap renúncia als drets i a les llibertats adquirides, i, segona, no es pot construir la seguretat sense atendre simultàniament tots els perills que afecten directament o indirectament la convivència. Segona orientació: atenció especial a les persones en les edats difícils, en les edats fràgils. La societat catalana, en el marc de les societats occidentals, es troba en ple procés de canvi; tenim la necessitat d'enfortir el nostre estat del benestar i adequar-lo a una ciutadania cada cop més diversa, mantenint l'orientació universal dels serveis i les atencions bàsiques, però impulsant mesures que sàpiguen posar l'accent en els punts més sensibles de les etapes de la vida d'una persona. Aquesta mateixa diversitat, combinada amb les dificultats dels governs per seguir mantenint els costos del sistema de benestar, fa que aquest sigui un repte més i més difícil. És aquí que els governs se'n surten o s'estavellen. És en aquest tipus de qüestions. És aquí, si m'ho permeten, que ens hi juguem els quartos: tres etapes, tres edats difícils de la vida, tres edats fràgils. Que són essencials, aquestes tres etapes, per a la nostra qualitat de vida i la dignitat de la nostra vida social: la infantesa, l'adolescència i joventut i les persones grans; etapes d'incertesa en les quals cal evitar els perills d'exclusió o de fracàs que incideixen en el benestar i en la capacitat productiva de la nostra societat. Primera edat fràgil o difícil: de zero a sis anys. Edat crucial per als infants, però també per a les seves famílies que afronten cada cop 10 �més la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar. El conjunt de polítiques del Govern ha d'anar orientada a donar als pares i mares les eines necessàries per fer front en aquesta etapa. Catalunya va ser una de les comunitats de l'Estat espanyol que primer va assolir la universalització de l'educació dels tres als sis anys. Aquest és un assoliment de la comunitat educativa, però que cal reconèixer com a mèrit d'anteriors governs, empesos per uns ajuntaments que s'havien posat al davant del problema i de la seva solució. Ara el nostre Govern aborda amb la mateixa decisió que els ajuntaments, que sempre ho han demanat i que han començat a ferne la feina, l'escolarització dels infants en l'etapa zero a tres. Ja hem començat a col·laborar amb 195 ajuntaments per crear 16.939 places de llars d'infants públiques. Considero que en aquest tema, com també amb més complexitat en el dels serveis de proximitat en salut, hem d'anar a una devolució de recursos i competències als ajuntaments. I demanaré al conseller de Relacions Institucionals que es posi al davant, posi mans a l'obra, que ajudi les conselleries concernides i els ajuntaments. No pot ser que el sector local segueixi estant en el 20 per cent de la despesa pública neta en aquest país. Haig de dir que la determinació de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis ha estat en tots aquests terrenys molt positiva. D'aquí a l'any 2008 ens proposem d'incrementar la taxa d'escolarització de l'actual 33 per cent fins al 60 per cent. Ens acostarem a la demanda real i situarem Catalunya en uns indicadors equivalents als dels països del nord d'Europa en aquest àmbit. Ara que ja tenim una taxa d'ocupació femenina similar a la que proposa Europa per a l'any 2010, hem d'aconseguir que la incorporació de la dona en el mercat de treball es produeixi en les millors condicions possibles i fer compatibles les responsabilitats laborals i familiars de les persones amb fills petits a càrrec. Aquest serà l'objectiu de l'estratègia per a la conciliació que estem elaborant i tindrem en un termini de sis mesos la primavera que ve. Ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos que oferim a les famílies monoparentals i a les famílies nombroses i a les famílies amb persones grans en situació de dependència. Un bon exemple: increment de les ajudes a les famílies amb infants menors de sis anys, 162 milions d'euros a 250.000 famílies; nous ajuts universals per part o adopcions múltiples de bessons, trigèmins o quadrigèmins, 1.370 famílies beneficiades. Ara podem començar a incidir en aspectes clau com, per exemple, en la necessària corresponsabilitat dels membres de la parella en les tasques de la llar, en la diversificació dels serveis d'atenció a la petita 11 �infància -escoles bressol, serveis de mainaderia, espais familiars i ludoteques- i en l'emergència d'una nova cultura del treball que tingui en compte la necessitat de conciliació. Segona edat fràgil o difícil: de l'adolescència a l'emancipació. En aquesta etapa la responsabilitat ja no recau només sobre els pares i la societat, recau també sobre els joves: primer, sobre la seva personalitat i, després, sobre el seu propi projecte de vida. Crec que cal veure la joventut en dues subetapes diferents: dels catorze als setze, divuit, i, des de la universitat, en el seu cas, fins a l'obtenció d'una feina estable. L'adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics o el descobriment de la pròpia identitat i l'experimentació. Això ha estat sempre així, però potser els adolescents tenen avui vies massa fàcils i molt plenes de riscos cap a estats d'evasió artificials. La societat també ha de tenir com a objectiu oferir-los els recursos, les ofertes i el suport necessari per tal que puguin anar construint la seva personalitat amb confiança i amb bona salut. Hem iniciat en aquest sentit el programa "Salut i escola", adreçat als alumnes de secundària, de tercer i quart d'ESO -catorze i quinze anys-, que estenem a tot el territori. S'han establert tres línies intervenció, promoció i prevenció i detecció precoç- i s'han seleccionat tres problemes de salut per a la seva alta incidència en la salut dels joves: la salut afectiva i sexual, de cara a una sexualitat responsable; la salut mental i el consum de drogues i alcohol, perquè els educadors i les famílies i els joves adquireixin un sentit crític enfront de les pressions pro consum, i la salut alimentària, per una alimentació saludable. Per altra banda, dels catorze als setze hi ha molts nois i noies que acaben l'ensenyament obligatori. Molts no saben ben bé per a què els servirà, no ho tenen clar; hi són, però no hi són; no els interessa. No és un estat d'ànim nou tampoc, però avui la finalització de l'educació obligatòria ve acompanyada d'aquestes noves incerteses. Els qui volen accedir a la universitat passen al batxillerat, però els qui volen acabar de formar-se per iniciar una activitat professional..., aquest és un moment molt delicat. És un moment en què cal tenir molt en compte a l'hora d'imaginar escenaris de futur perquè pot comportar una combinació de tres factors de risc concentrats. Efectivament, ens podem trobar que molts joves enfronten alhora: la necessitat d'accés al mercat laboral, d'una població autòctona poc qualificada provinent del fracàs escolar en l'ensenyament secundari; una precarietat laboral creixent, i l'arribada de nova immigració, que moltes vegades és de poc nivell de formació, però que, a voltes, fins i tot té un nivell de preparació tècnica superior, però està disposada a acceptar qualsevol feina a qualsevol preu, més baixos que els que acceptaríem nosaltres. 12 �Per això és necessari disposar d'una oferta formativa motivadora i adequada a les seves expectatives i també a les necessitats del món empresarial. Les dades avui són desiguals: el 70 per cent de l'alumnat de l'FP troba feina en menys de sis mesos, i bona part de la resta opta per seguir estudiant. Tanmateix, el percentatge de joves de vint a vint-i-quatre anys que han finalitzat almenys la segona etapa de secundària a Catalunya ha estat tretze punts per sota de l'europeu; en moltes coses està millor i ben millor, i en algunes estem molt malament. I aquesta és una bona manera, aquesta que està aquí indicant, és una bona manera d'elevar aquest nivell. Aconseguirho és l'objectiu de l'aposta per la formació professional del Govern. Per això, aquest curs s'ha iniciat amb 76 nous cicles formatius i hem creat 2.280 places repartides pel territori. Molts joves no troben un mercat laboral estable com abans. És veritat. Diverses generacions anteriors de joves quan acabaven cobraven molt poc, però entraven a treballar i sabien que sempre anirien pujant. Ara això ja no passa. Ara cap jove no té assegurat que el sou que té avui demà no li baixarà, potser ho troba més fàcilment el primer dia, però el pot perdre perfectament i passar períodes d'atur d'una manera molt generalitzada. Molts joves, doncs, no troben un mercat laboral estable, diverses generacions de joves estan, jo diria, ara ja, en situacions pitjors a les que estaven generacions anteriors; una bona formació és sempre una assegurança contra les eventualitats laborals que es puguin produir i una garantia d'emancipació afectiva. El nombre d'habitatges -i entro en el camp de l'habitatge- iniciats a Catalunya s'ha doblat amb escreix a partir de 1997. Malgrat això, entre 1998 i el 2004, el preu d'un habitatge mitjà a Catalunya s'ha multiplicat per 2,7. L'opció del lloguer avui no és encara una bona solució, no existeix, no n'hi ha prou. L'oferta reduïda ja es veu marcada pel procés inflacionari del mercat. Els joves, o bé no poden assolir els preus que el mercat proposa, o bé els assoleixen hipotecant un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà -aquest salari que ara sabem que no té la permanència que abans tenia. Per això impulsem una política d'habitatge pròpia i eficaç, pensant molt en aquest sector de la població jove. Cal un esforç col·lectiu, fruit de l'acord entre la Generalitat i els governs locals i fruit de la cooperació amb els agents socials i cooperatius. L'accés dels joves a l'habitatge s'ha de poder fer en les millors condicions possibles, i incidint no solament en la construcció de nous habitatges, sinó en la mobilització dels habitatges buits, facilitant l'accés a l'habitatge de compra i estimulant l'habitatge social de lloguer, que és una opció factible al llarg del cicle vital, considerant per primera vegada l'habitatge i les polítiques de qualitat urbana com una dimensió 13 �substantiva del nostre estat de benestar, abans limitada a les prestacions socials, quan el nivell social, el benestar social, moltes vegades depèn més de la relació persona-"vivenda" que no pas de l'existència de polítiques, entre cometes, "socials específiques". El Pla d'accés a l'habitatge ha començat a concretar-se en tres normes clau per assolir els seus objectius: reforma de la Llei d'urbanisme 10/2004, del 24 de desembre, el Decret 454/2004 i el Decret 455, aprovats el 17 de desembre. Acabarà de completar-se amb la Llei de l'habitatge de Catalunya que presentarem ben aviat. Com saben, l'objectiu bàsic és que hi hagi una provisió suficient d'habitatge protegit. En el període 2004-2006, la Generalitat haurà iniciat dotze mil habitatges de protecció oficial. El còmput d'habitatges que preveiem promoure entre els anys 2004 i 2007 és de setze mil, i l'Incasol ha iniciat actuacions per desenvolupar sòl per construir 33.800 habitatges, la meitat protegits, a partir del 2007. Ens acostem a l'acompliment dels objectius fixats pel Pla. La Generalitat tenia previst promoure'n directament deu mil. Afegim-hi ara els nous ajuts i crèdits preferents a la compra i al lloguer. Hem estès al llarg de tot el territori les borses anomenades «habitatge jove», i treballem per millorar l'ús del parc construït, tant per la subocupació, pisos buits, com per la sobreocupació, amb una xarxa de mediació per lloguer social, donant garanties als propietaris, subvencions als llogaters i estimulant la rehabilitació. Tot això és molt efectiu. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, molts joves es veuen obligats a prendre decisions amb importants conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials. Primera possibilitat: romandre a la conurbació metropolitana equival a majors oportunitats laborals però vivint en habitatges cars i d'unes dimensions, o en unes condicions, d'habitabilitat qüestionables, com a mínim. L'altra possibilitat: marxar fora de la primera i de la segona corona metropolitanes, guanyant en qualitat de vida pel que fa a l'habitatge, relació preu - dimensions - entorn, però perdent qualitat de vida global en convertir-se en esclaus dels desplaçaments i del transport, amb els efectes que això tindrà sobre l'economia familiar i sobre l'entorn. Aquesta segona opció, que en molts casos és una única alternativa, està imposant unes dinàmiques que caldrà tenir molt en compte. I aquesta reflexió és igualment vàlida, amb els matisos pertinents, per a les àrees urbanes de les grans ciutats, a tot el país. Tercera. Edat fràgil, difícil, les persones grans. Aquí la responsabilitat ha de recaure progressivament sobre la societat. Comencem per 14 �afirmar que la vellesa ja no és senzillament una etapa final de la vida, sinó que ha esdevingut una etapa llarguíssima. És una edat que comença cada cop més d'hora i que cada cop s'acaba més tard. Hi ha molta gent que es troba als cinquanta-cinc anys, o fins i tot abans, que ja ha plegat, per dir-ho d'alguna forma, que rep les jubilacions anticipades i que queda marginada de la vida social. Sovint són gent que tenen capacitat, que tenen energies per treballar i, en canvi, el sistema no els dóna solució. No els donem solució. Tenim un segment de la població amb salut, força, experiència, capacitat adquisitiva mitjana i un nivell cultural cada cop més elevats i no pot ser que no dissenyem polítiques adequades, precisament, a les seves inquietuds més enllà dels programes del lleure o purament assistencials. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa, no només en termes laborals, sinó també en termes d’il·lusions i expectatives a llarg termini. Estem acostumats a pensar que això és qüestió de nacions i nacions del nord d'Europa molt avançades, que ha de ser l'Estat, però, si tenim totes les competències per fer-ho nosaltres, i som un país més menut, no tant més que alguns d'aquests que he citat, perquè n'hi han que no són pas tan més grans que nosaltres, però, en tot cas, traguem-nos del cap la idea que això és una qüestió de model nacional d'estat. No ho és. Hi ha d'haver i hi pot haver i tenim les competències, tenim la mida per fer un model social, de política social catalana, perfectament possible i millor que el d'altres territoris propers, molt a prop d'aquests més avançats dels quals estem parlant. Traguem-nos del cap que això no és possible. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa no només en termes laborals, sinó també en termes d'il·lusions i d'expectatives a llarg termini. Tanmateix és cert que, per damunt de tot, hem de continuar treballant contra fenòmens com la pobresa i la solitud que afecta moltes persones grans, sobretot dones grans soles. I ho estem fent. Els ajuts del Govern per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44 per cent des del gener del 2004. I hem passat d'un import màxim de 300 euros, el 2003, a 432 euros el 2005. A aquest repte s'hi afegeix l'objectiu d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. Aquest any destinem gairebé 600 milions d'euros a atendre'ls com cal. En tot això la coordinació sociosanitària és fonamental. Per això els departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d'atenció a les persones amb dependència, amb tres objectius: ordenar i impulsar l'atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i avançar en la redacció de la Llei de l'Agència Catalana de la Dependència, prevista per al 2006. Es tracta d'establir el sistema que garanteixi la continuïtat assistencial, que és necessària per atendre les persones 15 �amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per l'atenció domiciliària. Enguany el Govern hi destina 124 milions d'euros. És propi de països que encara no han atacat a fons aquestes qüestions, i que tenen una relació encara molt primària i molt pobre amb els seus ciutadans, de construir llocs en els quals se solucionen els problemes de les persones que en tenen, i no ser capaç de portar a les cases de les persones, on viuen, que és el millor lloc per a la seva recuperació, aquesta recuperació o els mitjans per obtenir-la. Mirin, ho estem fent. Ho tenim clar. En això hem treballat com mai. Que ningú no digui que només ens preocupa l'Estatut. L'Estatut el volem per fer tot això que hem començat a fer, i fer-ho millor i amb més recursos i amb més competències. "Catalunya en xarxa", en el seu equilibri, la seva articulació, les seves infraestructures, doncs. Parlem molt sovint de Catalunya com a xarxa de ciutats. Voldríem que fos una realitat, però és un projecte. Hem de reconèixer que les nostres connexions no estan encara a l'alçada de la potencialitat dels punts de la xarxa. Som un país que té un nivell de renda, un nivell de qualitat de vida, un nivell d'ambició, quasi diríem, que no està servit per les infraestructures que tenim. Per quines raons? Ja les sabem, ja sabem a qui sempre hem hagut de carregar el mort que no teníem les carreteres que teníem quan les feia l'Estat, però ara les podem fer nosaltres. Necessitem recursos per tenir una Catalunya que es pugui equiparar, des del punt de vista de les infraestructures, a algunes de les comunitats autònomes a les quals a través del sistema de cooperació, de corresponsabilitat, de solidaritat, hem estat ajudant a tenir. I això ho hem de dir amb molt de compte, perquè no sembli mai que nosaltres estem dient "ja no volem ajudar". Sí que volem ajudar, en la mesura que ens toqui, però volem que ens ajudin. Volem que quedi clar que hi han autonomies de nivell de renda, potser, inferior que la que tenim nosaltres, i que, tanmateix, tenen unes infraestructures, si més no, no tan utilitzades com les nostres, i, per tant, més eficients i de vegades francament més abundants. Les infraestructures que tenim no estan a l'alçada d'una Catalunya que vol créixer en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. No estan a l'alçada d'una Barcelona i d'una regió metropolitana que és, per població, la sisena d'Europa. No estan a l'alçada d'un bon nombre de ciutats mitjanes i petites que articulen un territori ric en activitats i serveis. Aconseguir que ho estigui és l'objectiu prioritari de l'estratègia territorial del Govern i de l'esforç planificador i inversor que estem realitzant. Per primer cop, el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya integra totes les infraestructures de transport terrestre. Hem iniciat els tràmits per construir quatre grans nous eixos viaris, amb una 16 �longitud de 133 quilòmetres i una inversió de 518,7 milions d'euros. Són els eixos Maçanet - Platja d'Aro, Reus - Alcover, Vic - Ripoll i Manresa - Vilanova. Manresa - Vilanova, que era la carretera que tenia més corbes que dies tenia l'any. Això canviarà. L'impuls, el seu impuls i l'inici dels estudis de viabilitat per desdoblar tot l'Eix Transversal viari, enguany, vénen acompanyats per la realització de més de cent obres de millora i ampliació de la xarxa viària catalana. En l'àmbit metropolità el Govern està construint la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. Aquesta hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans de Catalunya, perquè serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del segle XXI. Mentrestant, el Pla d'inversions 2005-2008 de Ferrocarrils de la Generalitat és un dels nostres instruments per aconseguir la millora de les xarxes de rodalies i la promoció del transport de mercaderies en ferrocarril d'ample europeu. El TGV, ja s'ha dit, permetrà la connexió d'Espanya amb Europa amb el mínim temps possible, dotant de força estratègica el conjunt del territori de Catalunya. Ja va sent hora! La inauguració de les obres del túnel del Pertús, aquest juliol, ha de fer que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres París - Milà comenci a ser una realitat. L'eix Girona - Figueres Perpinyà hi tindrà una importància de primer ordre. I hem estat ajudant el Rosselló a definir, ahir, justament, en la reunió, en la cimera francoespanyola, amb presència, per primera vegada, de les set regions, a les dues bandes dels Pirineus, de la ratlla dels Pirineus. Vam estar, per primera vegada, dic, treballant conjuntament amb els estats per fer que aquesta alta velocitat europea no tingui la vergonya d'un trau, un forat, l'únic des d'Estocolm fins a Sevilla, entre Narbona, em penso que és, o entre Montpeller i Perpinyà. Catalunya es vol consolidar, doncs, com un dels nodes logístics més importants d'Europa. Aquest mes d'octubre hem tret a concurs la construcció del Centre Logístic del Bages, que, juntament amb el de l'Empordà o la Selva i el Camp i el nou Centre Tecnològic de Logística de Catalunya al Prat de Llobregat, configuraran una xarxa competitiva d'abast internacional. Pel que fa al Port de Barcelona, vull insistir en el compromís del Govern de desbloquejar l'execució dels nous accessos viaris i ferroviaris. No és gens senzill. Hem atapeït la façana costanera, també la portuària, amb tantes activitats, amb tantes connexions que al final elles mateixes s'han obstaculitzat. Al final hem decidit, com sabeu perfectament, que Catalunya ha de créixer sobre la base de no 17 �concentrar més a Barcelona i de crear eixos que, justament, permetin el bypass sense haver de pagar els costos de la congestió. Pel que fa al Port, dic, vull insistir en el compromís de desbloquejar l'execució dels nous accessos, però també d'impulsar el front portuari català amb inversions, els propers quatre anys, de 105,7 milions d'euros. A l'Aeroport: si una imatge és senzilla i contundent, si hi ha una imatge que representi i il·lustri l'ambició econòmica, política i social d'un país, segurament, és la de l'aeroport, i, en el cas de Catalunya, l'Aeroport de Barcelona. Diguem-ho clar, Catalunya vol un aeroport transoceànic, i el pot tenir. Està creixent amb un ritme que ens permetria, en un nombre d'anys per descomptat no breu, arribar a un plafó de 60 milions de passatgers l'any. Catalunya vol aquest aeroport, el pot tenir. I el pot gestionar, el sabria gestionar i el sabrà gestionar. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessita Barcelona com a capital, el necessita el turisme, el necessita la nostra ambició econòmica, el necessita la nostra indústria, el necessita l'Euroregió, de la qual seria, evidentment, l'aeroport central transoceànic; el necessita, en definitiva, el sistema aeroportuari de tot Catalunya, tots els altres aeroports de Catalunya necessiten aquest aeroport, perquè tots ells serien alimentats per ell. La millora dels serveis dels aeroports de Reus i de Girona asseguren les possibilitats de futur dels nostres aeroports, juntament amb l'impuls de l'aeroport d'Alguaire, que entrarà en funcionament l'any 2008, i sense deixar de banda els projectes de la Seu d'Urgell i del Bages, que han de completar el sistema. El nou Govern d'Andorra jo crec que hi està més interessat que mai, en el de la Seu d'Urgell. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar tots els mapes de comunicacions: els viaris i els ferroviaris i els portuaris i aeroportuaris, però també els logístics en general, en una Catalunya en xarxa: hi tenim molt a guanyar en construir aquesta xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir participar en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril és necessari que es tradueixi en una major eficàcia d'aquesta pretensió. Les previsions d'inversió del Ministerio de Fomento a Catalunya l'any que ve s'han de situar per damunt del 19 per cent. El Departament de PTOP -de Política Territorial i Obres Públiques- té plantejat un acord a vuit anys amb el Ministeri de Foment, per finançar projectes d'infraestructures Generalitat - Estat, en tres línies: inversions en xarxa ferroviària, 13.000 milions d'euros -he dit 13.000 milions d'euros-; inversions en xarxa viària, 7.313 -3.804, l'Estat; 3.539, la Generalitat-, conveni que ja està tancat i que es podrà signar abans d'acabar el mes d'octubre -espero. S'està 18 �treballant també en un altre conveni entre Generalitat, Estat i Avertis per a l'ampliació de l'AP-7, per valor de 500 milions d'euros. Però vull parlar ara de l'equilibri social, tecnològic i ambiental del territori. Garantir la igualtat d'oportunitats de ciutadans, empreses i territoris en l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació és absolutament fonamental. Aquest és l'objectiu del Pla director d'infraestructures de telecomunicacions, que assegurarà la disponibilitat dels serveis de telecomunicacions a qualsevol punt de Catalunya a l'any 2008, i que ja hem començat a desplegar ampliant el projecte de banda ampla rural. La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país serà extraordinària. Ho ha estat sempre, però ha estat molt difícil per raons de competència, per raons de desenrotllament tecnològic propi anar tan lluny com hauríem volgut. Pensin que, en bona mesura, tota la tecnologia del cable es va iniciar a Barcelona, i es va iniciar a Barcelona a la segona meitat dels anys vuitanta, pràcticament, amb unes enormes dificultats perquè hi havia un monopoli; Telefònica, justament, per a les comunicacions en xarxa- i la televisió, per a la imatge. I, per tant, no és que estigués prohibit, és que no hi havia previsió, no s'esperava. I Barcelona va haver de començar, quasi diria, en la clandestinitat, o, almenys, en l'al·legalitat -ho va dir algú, a Barcelona-, a tirar cable, que va semblar, des del primer moment, que era la solució de futur. I la ciutat ho va fer, però va fer-ho arrossegant l'Estat i obligant a innovar des del punt de vista legislatiu i des del punt de vista també dels operadors de l'Estat, perquè l'Estat no volia que això es fes sense que també l'Estat ho estigués fent abans. I també per coordinar, evidentment. Doncs molt bé, tot això ens va portar a una situació de la qual durant un període nosaltres vam estar proposant que Barcelona tingués aquesta xarxa de fibra òptica, amb 40.000 llars connectades, i oferíem, i els suggeríem, que a Madrid fessin el mateix a la Castellana; bé, que hi hagués dos grans programes de connexió per a banda ampla i cable en les dues grans ciutats de l'Estat. I suggeríem també que hi hagués una comunicació i una connexió entre aquest centre urbà més dens de Barcelona, ben connectat, amb el parc tecnològic que es va crear en aquell moment. Tot això va trigar. El dia que se'n faci la història s'entendrà bé; va ser molt pioner, va ser molt inicial, va tenir molt d'interès, va arrossegar molt. Però evidentment vam haver d'arrossegar una càrrega que ens va impedir tenir avui la xarxa que avui podríem tenir i la competitivitat que avui podríem tenir si se'ns hagués fet el cas que se'ns havia d'haver fet. Després de tot això ha passat per una colla d'etapes de les quals, per descomptat, n'hi han de bones i de no tan bones. Ara estem en una 19 �fase en la qual hem de renegociar els contractes o les adjudicacions que tenim en matèria de comunicacions, però, en tot cas, vull que sàpiguen que, per exemple, hi ha notícies enormement positives com és la del supercomputador Marenostrum, un dels ordinadors més potents del món, que s'instal·larà -i és una magnífica notícia per a la comunitat científica i per al sector industrial-, que ja ho és ara, efectiu, sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic. Hem donat un nou impuls al projecte de bioregió, i a la xarxa de centres tecnològics. I la signatura del protocol de la creació de l'anella de l'agroinsdústria, amb els governs locals, centres tecnològics i universitats, és un bon exemple. Sempre he pensat que aquest triangle decisiu, que la universitat hi havia de ser; hi havia de ser com un dels punts fonamentals, amb els governs i amb les empreses. Un dels nostres objectius prioritaris en el territori és la reorientació de la política en matèria hídrica, de la política de l'aigua, que desenvolupem seguint les directrius de la Unió Europea i prenent en consideració el valor de l'aigua a les conques mediterrànies, valor aquest, i millora, que és una de les nostres prioritats. La sequera ha posat justament en evidència la necessitat que tenim de comptar amb la complicitat de tots els ciutadans per fer un ús més eficient dels recursos hídrics. Però la realitat actual no amaga que a la sequera se sumen els embassaments menys plens, els regadius ineficients o la desforestació del nostre territori. El Govern afronta aquests problemes amb decisió, amb recursos i amb l'impuls de les noves infraestructures de reutilització, dessalació i descontaminació. Però hi ha territoris necessitats de més alimentació en energia. La presentació del Pla de l'energia 2006-2015 posa de relleu una realitat inqüestionable: és el Pla energètic més ambiciós que s'haurà aprovat en els darrers vint-i-cinc anys, és la mostra que el Govern vol desenvolupar una estratègia energètica més eficient i sostenible, sense precipitacions, però amb urgència. Sobre la interconnexió, només una cosa, i una cosa important: ahir els governs espanyol i francès es van comprometre a trobar solucions -i aviat- al traçat. Hi estarem a sobre, necessitem seguretat energètica i tindrem els traçats adequats. La definició de la Xarxa natura 2000 és un bon exemple de treball ben fet, perquè fa compatible la construcció de noves infraestructures, la supervivència d'espècies d'aus molt amenaçades i l'enfortiment de l'agricultura. Discrepant i discutint quan calgui, no soterrant els problemes, com ja els he dit; sí tractant-los amb tota la seva complexitat i prenent les decisions més encertades per al conjunt del país i per al seu futur. Aquesta ha de ser la funció dels 20 �plans territorials. Ja hem elaborat i posat a consulta pública els avantprojectes del Pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran, tan esperat, i el Pla director de l'Empordà. I en els propers mesos disposarem dels projectes preliminars de Catalunya central, regió metropolitana i Terres de Ponent. També s'ha posat en marxa el mecanisme de millora del planejament urbanístic de tres-cents municipis i la protecció de territoris amb un patrimoni arquitectònic o natural valuós, com és el cas de Gallecs o la Vall d'en Bas; la vall del Ges i del Bisaura. Punt i apart mereix el PDU del sistema costaner -el Pla director-, que ens permetrà mantenir Catalunya oberta al mar. Els parlo ara de les polítiques de sòl i de qualitat urbana. El Programa de sòl residencial i industrial 2005-2008 defineix les actuacions necessàries per assolir els objectius de la política urbana i econòmica del Govern. La política de sòl industrial ens permetrà generar vuitcentes hectàrees de sòl industrial net, de promoció directa, i ens ofereix un potencial de localització de 120.000 nous llocs de treball. En l'àmbit del sòl residencial es preveuen operacions amb un potencial per acollir 73.700 habitatges, 43.400 de les quals seran de protecció oficial. Aquests habitatges formaran els nous barris de la Catalunya del segle XXI; barris amb un 60 per cent d'habitatge protegit, equipaments públics de qualitat i alta accessibilitat a les xarxes de transport. I, evidentment, barris densos -que quedi clar-, no anem a l'escampada, no continuarem el que ha passat en els darrers vint-i-cinc anys, que en un quart de segle hem ocupat tant territori -en un quart de segle hem ocupat tant territori com tot el que havíem ocupat mai. El Programa de sòl 2005-2008 és una línia més del dibuix de la Catalunya futura. I els barris vells. La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de problemes que cal conjurar, que cal afrontar. Per revertir aquests processos de degradació urbana el Govern va impulsar, de forma prioritària, la Llei de barris, que és una de les peces clau de la nostra governació i de la col·laboració -abans poc freqüent- amb els ajuntaments en aquesta matèria. Una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els governs locals per estendre el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un entorn digne i segur, que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. Es tracta d'una política que farà l'aliança entre el Govern de Catalunya i els ciutadans a través dels ajuntaments, perquè hi hagi una capacitat transformadora més gran que la que hem tingut fins ara. I farà efectiu un dret que és la síntesi de les tres prioritats que he esbossat: les persones, la seva seguretat i la millora de les 21 �infraestructures. Aquest, el Pla de barris, d'alguna forma, conjuga totes tres coses. Bé, davant nostre emergeix, doncs, una Catalunya en xarxa, digital, ciutadana, com a projecte global de canvi al servei de ciutadans i empreses. Crec, en resum, que estem establint les bases per guanyar la batalla de les connexions amb Europa i de les connexions amb el món; i m'estic referint ja a les connexions viàries i ferroviàries, les portuàries i aeroportuàries. Estem establint les bases per guanyar la batalla de les tecnologies de la informació i la comunicació, que començava a fracturar el país. I estem establint les bases per guanyar la batalla dels centres urbans i del paisatge, en una etapa de fort creixement demogràfic. L'aposta pel desenvolupament d'estratègies a mitjà i llarg termini en la gestió de l'aigua, la gestió dels residus i l'energia és una realitat que ve acompanyada del creixement econòmic de Catalunya i de l'enfortiment de la nostra capacitat d'innovació. Ho fem amb polítiques i amb inversions concretes, que responen a les necessitats del present del país i dels seus ciutadans i ciutadanes, però també amb visió del futur; en definitiva, la nostra acció de Govern pretén, en coherència amb el programa del Tinell, fer possible la Catalunya ciutadana -dèiem allà-, una Catalunya ciutadana, que vol dir cohesionada, sobre la base de l'extensió dels drets socials de totes les persones, una Catalunya servida des del Govern per una cartera de polítiques de benestar, una Catalunya digital, que progressa en el coneixement i en la tecnologia. Una Catalunya en xarxa, que vol dir que aposta pel progrés de tots els seus territoris. Bé, abans de deixar els temes territorials i tornar a les relacions de Catalunya i l'Estat, vull dir unes paraules sobre un barri, un territori que ha viscut dies i mesos dramàtics, que és el barri del Carmel. Sobre l'accident del Carmel, el que m'interessa remarcar avui són tres coses. Després d'una reacció extraordinària de l'Ajuntament de Barcelona i del mateix Govern de la Generalitat, vam saber treure les conclusions pertinents de l'accident i dels seus efectes, pel que fa a la seguretat i a les garanties de l'obra pública. Vam concloure que calia un esforç addicional pel que fa a la transparència en els processos d'adjudicació de l'obra pública. I vam arribar a la conclusió que el compromís del Govern amb els veïns i afectats per l'accident del Carmel no acabarà fins que tots i cadascun d'ells puguin dir: "Sóc a casa, sóc a casa meva; s'ha acabat el malson." Relacions amb l'Estat. L'Estatut és l'emblema d'un projecte social i polític més ampli per al nostre país, que ha de situar la Catalunya social i convivencial en el marc òptim de les relacions amb Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb el món. Hem obtingut resultats perquè les relacions del Govern de Catalunya amb el nou 22 �Govern d'Espanya han fet un gir de 180 graus respecte de la situació de partida. No cal repetir aquí què van dir el Govern d'Espanya i el Partit que governava el desembre de l'any 2003 i els primers mesos de l'any 2004; vam patir l'hostilitat ferrenya dels conservadors espanyols. Bé, doncs, ara la relació amb el Govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero ha donat fruits decididament positius, concretats en gestos, en decisions i en projectes. Decisions de gran abast, com l'acord sobre el finançament sanitari adoptat a la segona reunió de la Conferència de presidents, i precisat en el marc del Consejo de Política Fiscal i Financiera. Hem fet una passa de gegant, i no tant en la solució definitiva del problema -que hi serà-, com sobretot en la manera d'abordar-lo. El Govern de Catalunya va jugar un paper fonamental en el reconeixement del problema com a problema general de la sanitat pública de les comunitats autònomes. Ja tothom sap que qui va provocar, des de baix, la reunió de tots els presidents autonòmics sobre el finançament sanitari té un nom, que és Catalunya, que és el Govern de Catalunya, que és el Departament de Salut i que és el Departament d'Economia i Finances. Tothom ho sap. I tothom s'hi ha apuntat. Totes les autonomies s'hi han apuntat. Mirin, la relació, efectivament, la nova relació que s'ha creat ha possibilitat aquestes coses, i nosaltres hi serem lleials, i nosaltres serem fervents participants d'aquesta nova manera de fer. De fet, jo crec que la Conferència de setembre del 2005 marca un inici del que podrà ser en el futur la solució successiva de problemes que es poden anar plantejant en altres sectors. És veritat, hi ha qui diu: "Aquesta Conferència de presidents hi és perquè no hi ha el Senat" -un senat federal, de caràcter federal. Probablement. Ja veurem què passa amb les conferències de presidents, o si seran les conferències de presidents una part d'aquest Senat. A Alemanya és així. En el Senat... Qui hi ha en el Senat? No hi han senadors elegits en unes eleccions a part. Hi ha els presidents de les comunitats autònomes, dels Länder, un dels quals, per cert, s'autodenomina frei Staat Bayern, Estat lliure de Baviera, i ningú no s'enfada a Alemanya. Jo crec que el que ha passat amb el finançament sanitari va posar de manifest que, en aquest tema, com en molts altres, és imprescindible la col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes. Es va adoptar el compromís de revisar el sistema de finançament, que aportarà una solució definitiva; un compromís que es farà efectiu abans del final de la legislatura, i es varen acordar mesures d'emergència per evitar l'agreujament del problema. Algunes dades: 1.677 milions d'euros d'aportacions de l'Estat; 1.365 milions de bestretes; 1.838 -aproximat- milions d'euros resultants de l'augment de la capacitat normativa de les comunitats autònomes -que a Catalunya serien 663 milions d'euros. Total: 4.881 milions d'euros destinats a pal·liar el dèficit sanitari, dels quals Catalunya disposarà 23 �de 1.083. No vull entrar en una discussió concreta de xifres, però permetin que els doni una xifra comparativa. Els guanys del primer any d'aplicació del model de finançament del 2001 sumen 240 milions d'euros. I ara rebrem gairebé el doble -420 milions d'eurosd'aportació directa de l'Estat. Canviant de sector, però sempre dintre de les relacions Estat Generalitat. Decisions com la devolució dels papers de Salamanca, per mitjà de la Llei votada al Congrés dels Diputats, i gràcies als bons oficis i a l'habilitat gestora i negociadora de la consellera de Cultura. Perquè vostès no han sentit a parlar, segurament, de les reaccions -o sí- que això ha provocat a Salamanca. Doncs ja m'hagués agradat veure alguns de nosaltres -no dic de vostès, dic de nosaltres- portant la negociació d'aquest tema, aconseguint que els papers tornin, obtenint que la reacció quedi realment limitada en el lloc d'origen, que això no s'escampi en el Parlament espanyol i que el Parlament espanyol, amb l'ajut de la ministra Calvo -ho hem de dir tot-, que va ser decisiu, hagi pogut fer una cosa que fins ara no s'havia pogut fer mai. Mirin, decisions com el trasllat de la seu de la Comissió del Mercado de Telecomunicaciones a Barcelona -que ja saben el que va costar, ja saben les reaccions que va produir-, els haig de dir que, recentment, m'he reunit amb el seu president i amb el Consell d'Administració i m'han informat que d'aquí a poc començaran a treballar des del seu espai que, transitòriament, estarà ubicat a la torre Mapfre. Decisions com el pas definitiu que la Carta municipal de Barcelona està a punt de donar en el Congrés de Diputats. Tants anys, decennis després, un cop que el Govern espanyol li ha donat llum verda -això ho van començar en Sardà Dexeus i Fabià Estapé a estudiar-ho l'any 1980, si no recordo malament, la Carta de Barcelona que s'havia de canviar. Molt bé. Compromís actiu del Govern espanyol pel reconeixement del català a Europa; recolzament per aconseguir el domini internacional .cat; política cultural descentralitzada i que s'ha concretat en el compromís del Ministeri amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya -n'hem vist els primers fruits amb la magnífica exposició Caravaggio, que els recomano de veure. La conversió del Mercat de les Flors en un centre de les arts en moviment; l'increment de l'aportació al Liceu; el Pla d'actuacions per als monuments de la Tarragona romana; les obres de la Sala de Cambra de l'Auditori de Barcelona i la futura ubicació del Museu d'Urbanisme de Barcelona. I l'esforç inversor de l'Estat, i el disseny del Pla d'infraestructures del transport, de què ja els he parlat abans i que, per primera vegada, abandona la concepció radiocèntrica -i això és absolutament cabdal per dibuixar una Espanya en xarxa. Abans era de Madrid a cada capital de provincia en alta 24 �velocidad. I ara hi ha hagut qui s'ha atrevit a dir a Madrid, que el que s'ha de fer és Bilbao - Barcelona. I va tornar a sortir aquest tema justament ahir en la reunió hispanofrancesa també, perquè va sortir el tema de l'alta velocitat i d'on a on havia d'anar. Doncs resulta que dues vies que eren de les tres línies amb més demanda d'alta velocitat a Espanya, no és Barcelona - Sevilla; és Barcelona - Madrid, i és Barcelona - València. I no se n'ha fet cap. No és que no se n'hagi fet cap, és que ni s'hi ha pensat -ni s'hi ha pensat. Són aquestes decisions, són aquests gestos -perdó, i encara me n'he deixat-, gestos de respecte i de reconeixement que el president Zapatero ha tingut envers la nostra història i els nostres símbols, com la revisió del judici del president Companys, la de Manuel Carrasco i Formiguera. Hi ha, per tant, una nova relació. Aquesta nova relació hi és, però hi és en el terreny concret de les decisions; dels gestos, però també de les decisions, dels projectes que fonamenten la meva confiança que, a partir del diàleg, el pacte és possible, és realista i és eficaç. L'actitud de respecte i d'entesa expressats aquests mesos no respon solament a una correlació transitòria de forces en el Congrés, ni a una tàctica provisional del president del Govern espanyol, són la mostra que la història d'Espanya està canviant; vull que ho creguin, això, que sentin amb certesa la seguretat que això avançarà, que això és possible, que és possible avançar amb una nova relació, en una nova relació. Una història d'Espanya que algun dia s'ha de poder explicar a les escoles en tot allò que compartim i en tot allò que ens diferencia. Fa temps que ho demano: que facin a tot Espanya una assignatura de la història dels pobles d'Espanya; que la facin, que sàpiguen a Extremadura què passa aquí; que sapiguem nosaltres qui són ells, per dir-ho d'alguna forma. Fa més falta que l'aigua que bevem, que hi hagi un afranquiment, jo diria, una sinceritat d'Espanya amb ella mateixa, de reconèixer-se com efectivament és, i no solament en el tracte entre governs, sinó també en l'educació que es dóna a la quitxalla i a la joventut. Entenc la força i la gesticulació amb què alguns s'oposen a aquests propòsits, potser perquè ja havíem perdut l'esperança i la memòria del que havia estat la bandera de les forces democràtiques majoritàries espanyoles durant el franquisme i la Transició, la de l'entesa dels pobles d'Espanya en un marc de respecte i comprensió cap a les regions, nacionalitats i nacions que la componen. Però no ens deixem impressionar pel to amenaçador d'aquests dies; Catalunya està canviant, però Espanya també canvia. I els catalans i els espanyols ho estan assumint, amb dificultat, però amb normalitat. I canvien cap a millor. Avui, més que mai, l'horitzó visible assenyala 25 �un futur federal, una Espanya plural on la mar Bàltica ja no generarà els hiverns. Vull acabar considerant no el debat de l'Estatut, ni el seu itinerari posterior, sinó l'impacte que ja ara ha tingut sobre la política catalana. Un primer efecte ha estat el d'oxigenar la vida política catalana i millorar unes enrarides relacions entre política i societat. L'acord assolit, i l'aprovació de l'Estatut per una amplíssima majoria, ens ha proporcionat una bona dosi d'autoestima col·lectiva que darrerament notàvem a faltar; simplement ho constato: responsabilitat, tota, però també satisfacció. Hi ha un segon efecte de l'aprovació parlamentària de l'Estatut, d'una certa transcendència, que interpel·la directament el Govern de la Generalitat i la seva pràctica política i administrativa. Per tant, afrontem la recta final de l'Estatut amb la confiança que dóna haver donat passes rellevants per la millora del nostre autogovern amb la nova relació amb el Govern espanyol, amb l'autoestima col·lectiva força augmentada pel gran acord assolit aquí, i amb les institucions de la Generalitat plenament disposades a assumir els reptes d'un estatut exigent, molt exigent. Avui els vull reiterar solemnement el capteniment del president i del seu Govern en la fase de tramitació de la Proposta d'Estatut a les Corts Generals. Actuarem amb sentit de la història, actuarem per preservar la unitat catalana, actuarem amb determinació, amb responsabilitat, procurarem actuar amb intel·ligència i rigor, amb confiança, amb confiança en els nostres negociadors, perquè aquesta és l'actitud que considero apropiada en les circumstàncies actuals: normalitat democràtica i institucional. Dialogarem sense renunciar a res essencial de la nostra Proposta, perquè ja tenim signes, no solament que és justa, també tenim signes que no és anticonstitucional; que no ho és i és considerada plenament constitucional per la majoria dels experts que en aquest moment s'estan, com vostès poden imaginar, adelerant sobre el text de l'Estatut per veure què hi poden trobar. Sense renunciar, dic, a l'essencial, sense deixar perdre tot el que hem aconseguit, sense degradar els llaços afectius que ens uneixen amb la resta d'Espanya, de vegades amb dificultats; volem implicar-nos amb Espanya fins al fons; volem canviar-la, fins i tot, una mica; volem fer-ho des de la nostra pròpia identitat irrenunciable, genuïna. Espero de tothom la mateixa voluntat d'entesa que va permetre l'acord en aquesta cambra, i us garanteixo que, com a president de la Generalitat, estic perfectament confiat que aquells que tenen la responsabilitat de representar-nos, primer de tot en la presa en consideració, i seguidament, mirant el futur, en la seva negociació, ho faran perfectament, ho faran servint l'esperit que va regnar en el moment que en aquesta sala es va aprovar l'Estatut, sense que el president de la Generalitat hi hagi d'intervenir massa més. 26 �Però el reforçament del nostre autogovern i el canvi de paradigma en les relacions amb el Govern central, vull que ho sàpiguen -per acabar-, amb una aposta estratègica per situar Catalunya en l'escena internacional. El compromís internacional de Catalunya amb la Mediterrània, que es reflectirà en la reunió més important que s'haurà fet a Europa en tot l'any -Barcelona+10-, la Conferència Euromediterrània que, en aquest cas, no és una conferència de ministres, com va ser la de l'any 1995. És una conferència de caps d'Estat i de govern, és una cimera europea sota presidència britànica. Sàpiguen que és un esdeveniment europeu que passa aquí. No és quelcom, diguem-ho clarament, en què nosaltres puguem participar com a tal, però passa casualment aquí. Bé, aquesta tercera dimensió de l'escenari internacional no és menor; potser, a la llarga, és el més determinant, si hi pensem amb tranquil·litat. Potser, a la llarga, és el més determinant. Quin serà el nostre nou Estat?, en el sentit genèric de la paraula, el més gran, aquell en què probablement no només la moneda sinó les regles del joc de la competència estaran marcats. A quin nivell estaran marcats tots aquests elements de la nostra vida quotidiana, de la nostra vida econòmica, social, política, per la Unió Europea? Molt bé, el desenllaç d'aquestes decisions, probablement, d'aquestes qüestions, no es decidirà ni a Barcelona, ni a Madrid; es decidirà més lluny. Els interessos de Catalunya es juguen, en gran part, doncs, en aquest àmbit: Europa i la Mediterrània; per això hi som presents. En un any hem visitat el Marroc, Algèria, Turquia, Israel i Palestina. No hem fet pas massa més viatges. Són els escenaris dels reptes clau que Europa afronta en aquest inici de segle. Nosaltres volem contribuir a la resolució d'aquests reptes. Barcelona i Catalunya han de tornar a ser el punt d'un nou inici on abordarem de veritat els objectius d'aquesta cimera, donant un impuls a la democràcia i als drets humans en tots els països de la zona; assumint el concepte de diversitat que eviti una polarització cultural i religiosa -ens hi juguem, nosaltres, molt de la nostra vida quotidiana que a la Mediterrània hi hagin llaços i principis comuns en aquestes matèries. Afavorir una gestió intel·ligent del fenomen migratori, superant una perspectiva basada exclusivament en la seguretat policíaca; reforçar el nexe entre seguretat i justícia per lluitar contra la violència política de la regió. I finalment, refermar la idea de solidaritat i de cohesió. Per ferho, hem d'assumir la necessitat d'invertir en capital humà, que significa invertir en futur a través dels nostres joves. És l'hora, precisament, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són els governs de l'Estat en la política mediterrània, no a la cimera, on no serem, sinó al costat, durant i després de la cimera. Ahir mateix les regions de la Comunitat de Treball dels Pirineus van voler ser presents a la cimera hispanofrancesa, com us he dit, i vam ser-hi, vam fer i vam crear una nova cèl·lula, un grup de treball: dos més set s'anomenarà: dos 27 �països europeus, set regions, i jo vaig proposar que es reunís, que tingués la seva seu sempre allà on hi hagi la seu de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Ja sabeu que som les set regions que voregen. Són Aquitània, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon, per la part francesa, però a la part nostra no són només les de l'Euroregió que seríem Catalunya i l'Aragó sinó també Navarra i el País Basc. I ara la seu que estava aquí ha passat al País Basc. I, per tant, el que es farà és una primera reunió, espero que ben aviat, d'aquesta cèl·lula de treball o grup de treball europeu dos més set al País Basc. I des d'allà podrem seguir de manera permanent no cada cop que es reuneixen els caps d'Estat, sigui aquí, sigui allà on sigui -o caps de govern- sigui aquí, sigui a França, sinó d'una manera continuada. I dono molta importància a la presència de persones nostres de la màxima categoria, del màxim nivell en aquest grup de treball. És l'hora, doncs, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són estats, com he dit, i és l'hora també de repassar quines són les ocasions en les quals, en els mesos que vindran, aquesta activitat internacional, euromediterrània es pot concretar. La Conferència Euromediterrània de regions Barcelona+10, que serà pràcticament paral·lela a la pròpia cimera, la Conferència Euromediterrània de dones Barcelona+10, la cinquena Conferència de Presidentes de Parlamentos Euromediterráneos, el Seminario de Medios de Comunicación y el Mediterráneo, la Conferència de ciutats euromediterrànees de Barcelona+10, la Cimera Euromediterrània de líders empresarials, i el Fòrum Euromed Salut. La Generalitat donarà el màxim suport i participació en les polítiques del Govern espanyol en tot allò que una comunitat com Catalunya pugui aportar per assolir els objectius de pau, de llibertat i de democratització. Acabo, senyor president, senyores i senyors diputats, aquesta intervenció. He deixat per al final una reflexió en veu alta sobre el que entenc que són les meves obligacions. La vertebració de Catalunya i el seu equilibri, els grans projectes estratègics per a la nostra economia, la nostra cultura, el nostre benestar formen part d'aquesta obligació, sobretot en els grans afers que, com l'Estatut, hem convertit en un projecte compartit, col·lectiu, per damunt de les aspiracions de cadascuna de les forces i projectes polítics que legítimament defensem, i que hem de defensar cadascú de nosaltres. I tinc una mica la impressió, m'ha quedat un regust agredolç que l'eufòria d'aquell dia, del dia 30 de setembre, en què es va aprovar l'Estatut va quedar excessivament reflectida a nivell de mitjans de comunicació, en dues persones, que penso que van jugar un paper, que vam jugar un paper. Però aquestes dues persones no vam ser les més importants, ni les forces polítiques que representàvem. Estàvem obligats a fer-ho. A veure si ho dic clar. I també tinc la impressió que una part de la situació que hem viscut aquests darrers dies d'una certa inquietud, d'una certa confusió, és deguda al fet que alguns 28 �poden haver pensat que hi havia una patrimonialització excessiva de l'èxit de l'Estatut. Vull que sàpiguen que en aquest sentit diuen els castellans "no me duelen prendas", no em costa gens de dir que considero que tots els partits, inclòs el Partit Popular, que va fer una oposició digníssima i un treball polític, jo crec, de gran nivell, són tan autors del projecte d'Estatut com els dos partits principals d'aquesta cambra. Vull deixarho clar. Tenim l'obligació de treballar amb aquell esperit que vam demostrar que érem capaços de tenir, de cridar l'atenció, deixin-m'ho recordar en el moment d'acabar, sobre la tensió dels riscos de fractura del cos complex que és una societat, d'estirar la mà i fer que el Govern l'estiri perquè s'escurcin i no creixin les distàncies entre els que van davant i els que van més endarrerits, el capítol de drets, deures i principis rectors del nou Estatut, crec que serà en aquest sentit un quadern de ruta. Per això avui els he volgut parlar, sobretot, de la necessitat de donar seguretats, d'estudiar, analitzar, saber, i assegurar. Senyores diputades, senyors diputats, en el compliment d'aquestes obligacions esmerçaré el millor de mi mateix. Moltes gràcies. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1702 Title A name given to the resource Debat de Política General Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Demografia Educació Model social Acció política Territoris Estatuts Federalisme Govern Habitatge Infraestructures Joventut Ocupació Seguretat ciutadana Parlament de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/221/20051021.pdf 9b1589e05da77de8324df03df455b7d5 PDF Text Text Dia de la Justícia a Catalunya Palau de Congressos de Catalunya | 21/10/2005 Senyor president del Tribunal, autoritats, presidents, il·lustríssim senyor president de l'Associació catalana pro-justícia, senyores i senyors, jutges de pau. Unes paraules no per breus menys sentides. No cal remarcar la importància de l'administració de justícia en un estat democràtic i social de dret. La justícia, vostès són els que ho saben millor, ha de protegir els drets dels ciutadans i les ciutadanes. Sense una administració de justícia eficient, la societat democràtica deixa de ser, corre el risc de no poder regular els seus conflictes i, per tant, corre el risc de no ser una societat democràtica. La celebració del dia de la Justícia ens serveix per recordar a tothom, ciutadans i poders públics, aquesta importància fonamental del sistema de Justícia, del seu paper i del prestigi que ha de tenir en el moment històric en que Catalunya s'està avançant i li està dient a l'Estat quina és la nostra concepció de l'autogovern i de la possibilitat que voldríem en els serveis públics. El Govern de la Generalitat reconeix la importància de la Justícia no solament amb una commemoració anyal. La reconeix prestant-li atenció tant en la seva política com en les actuacions del Departament, en el terreny de la justícia i també del sistema penitenciari. Mesures meditades i, al mateix temps, mesures ambicioses que jo crec que són conegudes per tots vostès. Com ha indicat el conseller Vallès, aquest Govern dóna prioritat pressupostària, que a última hora és el que compta, a aquestes actuacions fent de la conselleria un dels Departaments amb increments superiors a la mitjana per a l'exercici pressupostari de l'any 2006. Hi posarem més recursos. Aquest any, el Govern dedica la celebració del Dia de la Justícia a la commemoració del 150 aniversari de la Justícia de Pau, com a primer nivell d'actuació de l'administració de la Justícia, la més propera a la societat, i la que ha de respondre més immediatament a les demandes dels ciutadans i les ciutadanes. I amb aquesta commemoració, volem reconèixer dues coses: la importància d'una Justícia propera a la ciutadania i la dedicació i la competència dels seus titulars. La importància de tenir un mecanisme eficaç per resoldre els conflictes menors, encara que de vegades no per ser menors són els menys incòmodes per la convivència social. Al contrari, són els més 1 �incòmodes per aquesta convivència. La justícia de pau és eficaç per la capacitat d'intervenir de manera àgil en la resolució dels petits conflictes socials que són els que formen el caràcter d'un país i els que fan el dia a dia d'un país. En segon lloc, conec la dedicació i la competència dels seus titulars, dels jutges de pau, que exerceixen la seva funció amb el rigor del seu bon criteri i amb la legitimitat que els dona la seva proximitat als qui sol·liciten la seva empara, sense que la seva vinculació a la comunitat on imparteixen justícia sigui cap obstacle, que no ho és, a la seva independència o a la seva imparcialitat. Vull dir-vos clarament que ens sentim orgullosos de la justícia de pau i dels jutges de pau. Són una prova evident del que pot ser una administració de justícia accessible, propera, vinculada al país, a la terra, a la gent. Vostès saben que aquest President ha estat un partidari fervent de la justícia de proximitat. Les crítiques que ha desvetllat la proposta d' institucionalitzar-la en nuclis urbans queden desmentides, crec, per l'experiència que vostès signifiquen en l'àmbit de la Justícia. Una part significativa dels catalans no tindran probablement altre contacte directe amb la justícia que no sigui a través del seu jutjat de pau. Doncs bé, vostès saben també que aquest President i el seu Govern són impulsors de la cooperació entre el govern de la Generalitat i el govern municipal. Som uns absoluts convençuts que la justícia de proximitat és també, en aquest sentit, una expressió d'aquesta col·laboració entre diverses administracions, entre aquestes administracions, i entre diversos nivells de govern. Però volem que aquest reconeixement no quedi només en paraules. Per això mateix, el Govern i el Departament treballen i treballaran per millorar les condicions de l'exercici de la Justícia de pau, amb mitjans materials i tecnològics més adequats, en benefici de la societat a la que serveixen. I treballarem per establir la justícia de proximitat amb el rang que mereix. L'impuls per a comptar amb un nou Estatut significa també un impuls per a comptar amb una administració de justícia més eficient i més propera. La distància és condició de la justícia, però es tracta de la distància moral, i es tracta de la independència de criteris, i crec que l'exemple de la justícia de pau, i de tots vostès com als seus dignes titulars, ens anima a nosaltres com a representants del poble de Catalunya a seguir promovent l'aproximació de la justícia a la societat, tal com 2 �estableix el projecte de l'Estatut. Aquest Estatut de Catalunya compta amb un ampli suport social i ha de ser un instrument al servei de la ciutadania, dels seus drets i de les seves aspiracions. Acabo. Felicitacions, doncs, molt sinceres i molt autèntiques, als que han rebut el reconeixement de 25 anys d'exercici com a jutges de pau, felicitacions i agraïment a tots els qui exerceixen aquesta funció, i estímul també per a continuar la seva tasca. Em plau cloure aquest acte amb agraïment i amb la reiteració del ferm propòsit del govern que presideixo d'acostar la justícia a la societat sense demèrit de la seva independència, al contrari, amb benefici del seu prestigi, i de la confiança del poble en el sistema judicial que és la marca típica dels països democràtics més conseqüents i més acreditats, més indiscutits. Moltes gràcies a tots. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1703 Title A name given to the resource Dia de la Justícia a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Commemoracions Seguretat ciutadana Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/222/20051025.pdf f6db845535106444e028057a836e214a PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa" Palau de la Generalitat | 25/10/2005 Señor Director Gerente del Fondo Monetario Internacional Consellers i conselleres, senyor president de La Caixa, senyors Fainé, Mercader, Samaranch, estimats amics i amigues, diputats, autoritats, síndic. Hi ha una enorme expectació en aquest acte i ho prova el fet que en l'auditori d'aquest mateix Palau hi ha 100 persones que l'estan seguint, més enllà d'aquelles que estem aplegades aquí. De fet, és un acte protocol.lari, però és un acte important, és un acte solemne, potser dels més rellevants dels que es realitzen al cap de l'any en aquest Palau de la Generalitat de Catalunya. És l'acte del reconeixement de la màxima distinció de la institució que tinc l'honor de presidir, i ho és especialment en aquest cas, perquè distingim la trajectòria centenària i la significació econòmica i social d'una institució sense la qual seria molt difícil d'explicar i d'entendre el progrés i l'estabilitat del nostre país; és així de senzill. Tanmateix, tots els que ens hem aplegat avui en aquest reconeixement a La Caixa sabem que estem protagonitzant alguna cosa més que un acte protocol·lari. Estem en un moment de canvis, de canvis importants, en tots els ordres. Ho ha dit el Director Gerent del Fons Monetari Internacional; ho ha dit el President de La Caixa. Temps de canvis econòmics, temps de canvis socials i temps de canvis polítics. I els temps de canvis comporten sovint moments de confusió i, fins i tot, d'incertesa. I això que en diuen la sàvia gestió del canvi consisteix en reduir la incertesa i, per descomptat, en combatre la confusió. Per sort, aquest temps de canvis és també un temps d'institucions, i d'institucions sòlides, d'institucions que han estat, són i seran; que són els agents, els causants del canvi però també el resultat del mateix, tot alhora; del nostre progrés democràtic, de la nostra prosperitat econòmica i de la nostra cohesió social; i m'estic referint als darrers trenta anys, no pas solament als dies, les setmanes o els mesos que estem vivint. Efectivament, si avui hem plantejat la reforma del nostre Estatut d'Autonomia, estimat president de La Caixa, amb l'ambició que pertoca i amb un amplíssim acord polític i social, és perquè comptem amb unes institucions polítiques que funcionen, que funcionen amb normalitat, és a dir, segons les regles i els usos democràtics compartits per tothom. El Parlament de Catalunya ja ha fet la seva feina. Ha aprovat, ha 1 �debatut, ha negociat i finalment ha aprovat, amb una majoria molt notable de 120 dels seus 135 diputats, una proposta, el que ara com ara és una proposta de llei, de reforma de l'Estatut. I les Corts generals han començat a fer la seva feina de debatre, de negociar i d'aprovar, quan s'escaigui, la llei per la qual Catalunya és dotarà d'un nou Estatut. Per raons que ara es faria llarg d'explicar, aquest Estatut és totalment nou, després de 25 anys, i és fruit justament de l'experiència, també, diguem-ho tot, de la constatació de les insuficiències d'allò que havien fet fa 25 anys; no perquè en aquell moment fossin insuficients, sinó perquè el que va passar després ho va fer esdevenir insuficient i, per tant, en aquesta línia nosaltres farem tot el que calgui, totes les explicacions que calguin, perquè el nou Estatut sigui aprovat en tot allò que és fonamental. Finalment, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu veredicte definitiu sobre el nou Estatut. Ja saben vostès que després de la seva aprovació o modificació, que esperem que no sigui substancial, a les Corts Espanyoles, haurem d'anar a un referèndum aquí, a Catalunya. Simultàniament, el Govern de Catalunya exerceix i exercirà les seves funcions amb especial cura a promoure i estendre el progrés social dels nostres ciutadans, posant l'accent, com vaig dir fa molt poc, en les seguretats, en l'atenció de les persones i en el reequilibri econòmic i territorial del país, dotant-lo d'aquelles infraestructures i d'aquella tecnologia que ens han de fer tan potents com sempre hem volgut ser. De la mateixa manera que les institucions polítiques, les institucions econòmiques i financeres, en un marc d'irreversible liberalització -del que ens ha parlat el director gerent del Fons Monetari Internacionaltreballen per assolir els seus objectius, contribuint així a la prosperitat general. És temps doncs de canvi, de canvi canalitzat a través de les institucions i també és temps d'Europa. Però si parlem de canvis, els haig de dir que farem canvis, que farem canvis en el Govern i vull que sàpiguen de primera mà que no canviaré cap conseller ni consellera, tenen tots la meva confiança, l'han tingut fins ara i la seguiran tenint. Farem canvis en la manera de governar per ser més eficients. I més ben entesos, també. L'Estatut ha tapat en bona mesura la governació i això ho hem de resoldre i ho resoldrem. Però tornem al que estàvem parlant; parlàvem de canvis a Europa. No estem en temps en que sigui prudent, deixeu-m'ho dir ben clar, deixar temes oberts massa temps sense resoldre. Europa ha estat, 2 �efectivament, l'ideal de la nostra aspiració de modernitat. Europa és el nostre destí, la nostra casa comuna, el marc per poder ser algú en el món global, el que ens dóna la mesura de la nostra dimensió. Bé doncs, canvis, institucions, Europa, tot això ens remet a aquest escenari mundial del qual ens parlava el Director Gerent del Fons Monetari Internacional. Vostès saben perfectament, i ho comentàvem abans, que el naixement del Fons Monetari Internacional fue el teatro de una disputa importante entre los intereses europeos y los intereses americanos. Jonh Maynard Keynes, que ya había estado en las negociaciones como aprendiz casi, como oficial de poco nivel del tratado de paz de Versalles y que había criticado enormemente el resultado de aquel tratado y lo que significó para Alemania, el desastre, la miseria, la hiperinflación, quiso evitar que esto ocurriera de nuevo en Europa; y forcejeó en Washington para obtener un Fondo Monetario Internacional que efectivamente lo fuera y un Banco Mundial que efectivamente fuera un Banco, y terminó diciendo el fondo es un banco y el banco es un fondo. Y de alguna forma perdió la batalla de lo que tenía que ser la financiación de la recuperación europea, perdió esa batalla que sin embargo fue compatible con el hecho de que Alemania fue ayudada en su reconstrucción, al contrario de lo que había pasado al final de la Primera Guerra Mundial; Keynes perdió, Alemania ganó, Europa ganó finalmente, digámoslo todo, y el Fondo Monetario Internacional, querido Director gerente, yo creo que tiene por delante todavía muchas cotas, no de eficacia, sino de influencia que ganar, porque lo que entonces era Europa, hoy es el mundo. El mundo es una economía abierta, usted lo ha dicho, y conviene que haya instituciones internacionales más efectivas de las que hasta ahora hemos tenido. Confiamos muchísimo que la presencia de usted, de un español competente, al frente del Fondo Monetario Internacional va a servir para ello. Quan relliguem tots aquests conceptes identifiquem d'alguna forma el codi genètic de La Caixa. La Caixa és una institució arrelada que ha contribuït de forma excel·lent a la prosperitat comuna i que dóna estabilitat al nostre país, una institució que ha interioritzat el canvi i la innovació com a pautes de conducta i una institució que des de Catalunya navega arreu del món amb una dimensió europea inqüestionable. D'aquesta manera, La Caixa ha esdevingut una institució que representa fidelment una manera de fer i una manera d'anar pel món que són un exemple per les institucions, les empreses i les associacions del nostre país. Aquest és el sentit profund de l'homenatge que avui retem a la primera institució financera de Catalunya. I vull aprofitar aquesta ocasió per formular un prec i per prendre un compromís. Vull formular un prec als responsables de La Caixa. 3 �Siguin irreductibles a l'hora de preservar la independència d'aquesta institució centenària; independència que, per altra banda, ve garantida per una Llei de meitat dels anys vuitanta que és la Llei més liberal de totes les lleis que s'hagin pogut fer en les Comunitats Autònomes espanyoles respecte d'aquest tipus d'institucions financeres. La més liberal. Vostès saben que aquesta és una de les claus del seu èxit, saben que el Govern de la Generalitat ho sap i ho respecta, i vull que sàpiguen que aquest és el millor servei que poden fer al país, ser com són, ser independents. I amb el prec que li acabo de fer, un compromís. El compromís del president i del Govern de la Generalitat de respectar, com s'ha fet fins ara, aquesta independència. Abans m'he referit a la confusió en temps de canvis i al soroll, més o menys interessat, que deforma les intencions i la realitat, i vull ser més explícit. Tots vostès saben que s'ha volgut instal·lar el tòpic que la proposta de nou Estatut té una orientació intervencionista molt especialment dirigida a controlar les Caixes d'estalvis. Insisteixo en que la nostra Llei, i no és d'aquest govern, és anterior, és la més oberta i la menys constrictiva de totes les que hi ha a nivell de les autonomies espanyoles. Però en relació a aquesta qüestió, vull encara reiterar alguna cosa més. Primera precisió: una cosa és qui té les competències i l'altra com les exerceix. No hi ha res, ni un sol punt en la proposta de l'Estatut, que sustenti l'afirmació que s'amplien les competències del conjunt del sector públic; el canvi consisteix en que allò que abans feia l'Estat ara ho farà la Generalitat, dins del que preveu la Constitució. Això no és lliure mercat, però això és una virtut que el mercat té, que és la proximitat. Segona precisió: nosaltres farem un ús de l'autogovern menys intervencionista i més lliberal del que sempre ha fet l'Estat, vull que quedi clar. Perquè hem de suposar que la Generalitat, quan legisli ho farà en un sentit més intervencionista que el govern central, quan justament estem més a prop de la realitat intervinguda ? I davant d'això, davant d'aquesta qüestió, tenim tres respostes possibles. Quan s'ha donat el cas, per exemple en matèria de caixes, s'ha demostrat que nosaltres fem un model menys polititzat que en la resta de l'Estat. Segon, de l'Estat espanyol no es pot pas dir que històricament tingui massa autoritat per donar lliçons en matèria de no intervencionisme, i he de fer una excepció important amb una persona que tinc aquí a l'esquerra. Però és cert que la dinàmica de l'Estat espanyol ha estat francament més intervencionista que no pas ho és la nostra dinàmica de govern. I tercer, com podríem voler un Estatut per tenir un país més lliure i fer-ho servir per limitar l'actuació dels nostres ciutadans i de les nostres empreses?. 4 �I ara arribo a la tercera precisió. En determinats camps, l'econòmic i el financer, no tan sols ens plantegem de modificar l'àmbit competencial. Encara que hauria estat perfectament legítim plantejar-ho dins la Constitució, no ens proposem ampliar les competències de la Generalitat que en molts casos la legislació bàsica de l'Estat ha limitat més enllà del que seria raonable. Aquest ha estat el nostre propòsit en fer l'Estatut, i molt especialment en matèria de bancs i caixes. Si hi ha algun punt que provoca recel i no ha estat tan ben entès, ens comprometem a modificar-lo. Quarta precisió i última: nosaltres estem a favor de la llibertat de mercat, la màxima possible, i estem en contra de la fragmentació del mercat, és una contradicció en els termes. Ara no posem traves al mercat europeu que figura que és el que ens hem compromès a crear especialment en l'àmbit financer i el de serveis. Ja voldríem que aquests exemples que s'han posat abans de primeres presències de les nostres caixes a Europa i a França en particular poguessin continuar, perquè sabem i sap el director gerent del Fons Monetari Internacional que no és gens fàcil. De manera que els responsables espanyols que en determinats camps s'alarmen dels possibles entrebancs que podria significar l'Estatut per la unitat de mercat, el primer que podrien fer és mirar que poden fer per no entorpir realment el funcionament del mercat europeu, què podem fer perquè el mercat europeu sigui més lliure, que no ho és del tot. Fins aquí aquestes precisions al fil de l'actualitat. Acabo. Els he dit en començar que aquest acte no era un acte estrictament protocol·lari, s'ha demostrat que no ho era, i per això tampoc no he volgut defugir una qüestió que podia ser motiu de preocupació. És la meva manera d'expressar-los la meva confiança en el futur de La Caixa i en la seva capacitat de seguir fent un servei al país des d'una independència acreditada per una història centenària. Repeteixo el que els he dit fa un moment: preservin gelosament el seu principal actiu que és l'autonomia, que és la seva pròpia personalitat, i exigeixin que sigui respectada perquè farà bé a Catalunya i farà bé a Espanya i farà bé al mercat, a tots. Per molts anys. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1704 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa" Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Finançament Model social Territoris Liberalisme Premis i reconeixements Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-25 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/223/20051025premis.pdf 217b28c9815c2616095117de4d8a356d PDF Text Text Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Palau de la Música Catalana | 25/10/2005 Bona nit autoritats, guardonats, estimats amics en aquest Palau que es també una meravella de l’art i de la tècnica, i que ens parla d’una època en què Catalunya es va desvetllar i va començar a dibuixar el seu propi futur. Perquè això que veieu aquí, això tan únic, aquest modernisme, es correspon també a l’època del naixement del catalanisme. Jo crec que d’aquí un any hauríem justament de recordar l’inici d’aquella època, que va ser políticament, culturalment, artísticament, tecnològicament i econòmicament tan i tan potent. Vull en primer lloc felicitar les sis empreses guardonades aquesta nit amb la distinció que atorga el CIDEM. Crec sincerament que són un exemple de capacitat emprenedora i de com fer avançar la nostra economia en el món obert, perquè el món ja és obert, no hi ha fronteres que ens protegeixin. Les empreses premiades aquest any tenen a veure amb el sector de l’automòbil, el transport, la química, l’enginyeria i el tèxtil, per cert un dels més afectats per l’obertura dels mercats mundials, ja que parlem de món obert. Totes aquestes empreses demostren que el teixit empresarial català és fort i que té capacitat d’encarar el futur, un futur que està tan ple d’oportunitats, sense dubte, com d’incerteses. I cal saber aprofitar aquestes oportunitats i cal saber innovar. Ho estem començant a fer, ho esteu començant a fer, ho esteu fent. Per aconseguir aquest objectiu s’ha de combinar tres coses: ambició, rigor i excel·lència. I quasi diria un quart punt, un punt de gosadia. Qualitats totes elles que bé es podrien atribuir a aquells qui, fa cent anys, com he dit, a l’any 1905 , van col·locar la primera pedra d’aquest magnífic Palau. Mirin, vull felicitar també, haig de fer-ho, el CIDEM pel seu treball, que és un treball estratègic per assolir el nostre lloc en el context internacional. I ho faig en un dia en què estic feliç perquè hem aconseguit un Govern més àgil i un Govern més eficient sense haver de dir adéu a ningú, sense haver de prescindir d’un capital acumulat que és el capital humà, que és el que val més de tots. Dons bé, el CIDEM genera suport a la innovació tecnològica, aposta per la qualitat en la producció empresarial, dóna impuls a l’excel·lència en el teixit industrial català, i jo crec que incentiva 1 �l’aposta empresarial per la recerca i la innovació d’una manera eficient. Vet aquí el que fa el CIDEM, fa allò que li toca fer al sector públic, prestar tot el seu suport i la confiança de les institucions perquè els emprenedors no tinguin fre, no tinguin cap fre fora de la seva pròpia competència amb els altres. Vull reconèixer el paper en aquest sentit del Fòrum de la Innovació. Vint edicions donant premis de reconeixement a les empreses, són molt anys, són molts anys d’aposta per la innovació i d’aposta per la qualitat. Aquesta és una pedra molt ben posada en l’edifici del suport institucional a la innovació. Aquests premis, d’altra banda, tenen encara un altre valor, un valor diferent: reconeixem sobretot la capacitat de mirar lluny. De posar l’eficiència i els resultats a mig i llarg termini per davant del rendiment immediat. Reconeixem, en definitiva, el que podríem dirne visió estratègica. Reconeixem el coratge d’aquells que s’avancen als esdeveniments, no d’aquells que els segueixen. La nostra economia no ens permet, no ens permetria, esperar que les coses passessin per apuntar-s’hi, no ens permet estar a l’espera de noves realitats, que moltes vegades són realitats negatives com les deslocalitzacions. En el món d’avui, si no et mous, et mouen. No es pot estar quiet i vosaltres ho sabeu millor que ningú.Per això, hem d’estar en condicions d’esdevenir nosaltres el nostre propi motor i de generar el nostre propi ritme. I hem de tenir un Govern compromès amb el seu teixit industrial. L’Estatut?, l’Estatut de Catalunya és molt important, però això també és molt important, és tan important com l’Estatut. Crec que el Govern ha demostrat aquest compromís amb el seu teixit industrial de diverses maneres: a) L’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El primer que vam fer. b) L’aprovació del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, dotat amb 860 M€, una part dels quals es gestiona des del propi CIDEM. c) I amb el suport econòmic als projectes de R+D+i, que aquest any, per part del Departament de Treball i Indústria, han obtingut 37 milions d’€ per finançar 615 projectes. Bé, aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004, 29,2 milions d’euros, destinats a 496 projectes. En total, en aquests dos 2 �anys de Govern hem finançat més de 1.100 projectes destinats a modernitzar i potenciar la innovació industrial a Catalunya. Mai s’havia fet tant. Jo crec que ara estem preparats per fer una colla de coses, estem preparats per assumir en el fons la nostra responsabilitat: Per fer la prospectiva necessària, és a dir, per dibuixar futurs. Per donar la formació apropiada i afrontar justament el futur amb garanties d’èxit. I, encara, per adoptar la tecnologia a l’abast. Mirin, a Catalunya hem de nuclear una regió europea, una Euroregió en diem de vegades, que ompli l’espai obert entre Madrid, Paris, Frankfurt i Milà. Tenim aquesta oportunitat, tenim aquest territori, hi ha aquest espai, però aquest espai no es nuclea sense motors potents, sense gent innovadora, sense empreses que tirin i sense un Govern que ho entengui. Aquest es el nostre objectiu. Ho estem fent. La innovació i la qualitat ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI, juntament amb la política de reforma social i ambiental, no es pensin que això són coses contràries. Si no poguéssim ajuntar aquestes dues coses tampoc arribaríem gaire més lluny. Juntament, dic, amb la reforma social i ambiental i, per descomptat, la millora de les infraestructures; tot això son els pilars fonamentals de la política del Govern de Catalunya avui. Aquest és el repte de Catalunya, un repte que és per mi i per vostès, estic segur, una aposta que hem de guanyar. Avui, hem vist una bona mostra, i els vull felicitar. Hem vist una mostra, jo crec varies mostres, que testimonien de l’existència aquí, a Catalunya, d’aquest esperit, d’aquesta visió, d’una bona composició del lloc d’allà on estem, del que volem. I a més, proves fefaents que en diversos punts de la geografia catalana hi ha gent que ha entès amb qui estem competint, de quina manera hem de competir i de quina manera poden guanyar. Hem vist unes mostres que a mi em fan ser, aquesta nit, molt més optimista. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1705 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Finançament Premis i reconeixements Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/224/20051026.pdf 2b04089bd79757309fe7c8f7cbbbed65 PDF Text Text Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català) Palau de Pedralbes | 26/10/2005 Majestad, señor ministro, señor alcalde Accidental, señor presidente de la Caixa Catalunya, presidente de la Fundación la Caixa y presidenta de la red europea de microfinanzas señora Novak, a quien hemos venido a escuchar. Amigos y amigas. El año pasado en Barcelona, y por tanto en Cataluña, se presentó al mundo el Foro Universal de las Culturas, lo presentamos como ciudad y como país. El Fòrumse convirtió en un ágora global de personas unidas por la voluntad de corresponsabilizarse con los valores de la libertad, de la dignidad de las personas, de la justicia y de la paz. Este año Barcelona, Cataluña, Europa y España entera vuelven a poner un grano de arena en la transformación del mundo, acogiendo este Congreso Europeo del Microcrédito. Han trascurrido casi 30 años desde que Mohamed Yunus, al que tuvimos aquí el año pasado y pudimos escuchar, inició su camino trabajando contra la miseria a través de los microcréditos. Con su designio y el de tantos otros emprendedores sociales, 274 millones de personas, si no voy equivocado, han podido ganarse un futuro digno convirtiendo sus utopías en realidades. La verdad es que los microcréditos pueden revolucionar, creo que están empezando a revolucionar la cooperación al desarrollo, con el apoyo de la obra social de las cajas de ahorro, pero también a través de interesantes iniciativas de finanzas éticas y sociales en el ámbito de la sociedad civil y en el ámbito del voluntariado. En Europa los microcréditos están convirtiéndose en un instrumento realmente eficaz en reducción de la pobreza y de la exclusión social y financiera. Deia Víctor Hugo, que no hi ha res més poderós que una idea que arriba a temps, i ara la idea de Mohamed Yunus arriba a temps arreu del món. 1 �2005 es l'any, efectivament, del microcrèdit, i els microcrèdits es consideren cada cop més un instrument fonamental per aconseguir els objectius de desenvolupament del Mil·lenni. Els convido a fer un esforç que deixi llavors, que obri noves visions i que permeti que molts ciutadans i empreses avancin en la seva pròpia història amb onades d'il·lusió i apostes de risc, però també amb un extraordinari sentit de la responsabilitat i el treball ben fet. Aquesta és la raó de ser del Congrés Europeu del Microcrèdit i el motiu pel qual els agraeixo molt sincerament la seva presència aquí, a Catalunya. Tant de bo que la força de les paraules i del compromís de tots vostès, ens ajudi a continuar el nostre camí cap a la millora de la cohesió social amb una major eficàcia i també i sobretot amb una major proximitat. Moltes gràcies per estar aquí. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1706 Title A name given to the resource Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català) Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Benestar Social Congressos Model social Finançament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/225/20051107.pdf f8f0efe805435fac324e3af1d11fccdd PDF Text Text Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies Senat. Madrid | 07/11/2005 Senyor President del Senat, Sr. President del Govern, Sr. President de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, Srs. Ministres, Sra. Presidenta i Srs. Presidents de Comunitats Autònomes, senyories, senyores i senyors, Valorar positivamente en primer lugar las propuestas que acabamos de escuchar del presidente del Gobierno y garantizar el compromiso de la Comunidad Autónoma que presido y de su Gobierno en el avance de las líneas que usted acaba de señalar. Voy a hablar en catalán, voy a hablar en castellano, las dos lenguas son, aparte de las dos lenguas que las leyes permiten utilizar, también las dos lenguas de mi casa, la de mi padre y la de mi madre. Diu George Steiner que cada llengua és un instrument per a la llibertat. Avui som més a prop d'aconseguir que Espanya tingui més instruments per a la llibertat que molts altres països de la Unió Europea. I celebro poder-me expressar, avui, en aquesta llengua que a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens és pròpia i que, a molts altres i a tots els espanyols, ens fa més plurals i també més lliures. Que sigui una aportació més a la consideració d'Espanya com a poble ric i divers. I tant de bo que pugui ser compartida, ben aviat, juntament amb les altres llengües d'Espanya, com a eina quotidiana de tots els senadors i senadores. Abans de començar aquest Debat sobre l'Estat de les Autonomies -en el marc de la Comissió General de les Comunitats Autònomes- vull tenir un record per a Joan Reventós, que en va ser el seu primer president. Reprenem, avui, una pràctica política que fins ara -malgrat els anys transcorreguts- no havia arribat a consolidar-se com un hàbit específic del nostre sistema polític, va haver-hi un temps que no es va fer. 1 �És tal vegada una prova que encara persisteixen algunes dificultats per a que la realitat política, social, econòmica i cultural de l'Espanya d'avui s'expressi a través de l'Estat de les Autonomies. Disposem d'una realitat "nova" que hem anat edificant en aquests darrers vint-i-cinc anys, a partir de la Constitució i dels Estatuts, però no l'hem desenvolupat amb tota la seva potencialitat política i institucional. Ara ho estem començant a fer L'extraordinari procés de descentralització que hem viscut, ha proporcionat força institucional a totes i cadascuna de les Comunitats Autònomes. És cert. La nostra història recent és la història d'un èxit, com ha remarcat el president del Govern, fa molt pocs dies, en una ocasió de gran transcendència per a Catalunya. I també, per què no dir-ho, de transcendència per al conjunt d'Espanya. Un conjunt complex que es veu aquí representat en la pràctica totalitat. Espanya ha recuperat en els darrers 25 anys el fil perdut de la història, instaurant un règim polític plenament democràtic. Espanya ha entrat de ple en la modernitat amb un Estat que garanteix, alhora, els drets socials, el mercat, la llibertat d'empresa i la solidaritat; amb el reconeixement de la seva pluralitat interna i amb la singularització explícita dels pobles que la formen, per raó de la seva pròpia trajectòria, de la seva pròpia identitat i diversitat. I amb un intens procés descentralitzador que ha permès canalitzar i acostar el progrés econòmic i social a tots els ciutadans a través del govern i l'administració autonòmica i local. Estic d'acord amb vostè senyor president, en la importància de la governació local i del nivell local Un Estat de les Autonomies capaç d'integrar llengües, cultures i identitats nacionals diverses. I hem sabut afrontar amb èxit la construcció d'un Estat modern amb igualtat de drets i d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes. Tanmateix, com dic, no totes les passes donades, durant tots aquests anys, han estat endavant. Perquè durant els darrers anys s'havia experimentat, amb major o menor intensitat, una gradual erosió i una creixent distorsió de 2 �l'esperit i de la lletra originals de la Constitució en relació a l'autogovern. Erosió i distorsió que han originat disfuncions polítiques i administratives que -en bona part- ja van ser objecte d'anàlisi en els debats precedents al que estem celebrant avui. Si repassem els dos últims debats -1994 i 1997- veuran que els presidents del Govern -des de conviccions diferents i diagnòstics no pas coincidents- van mostrar la seva voluntat d'aconseguir un millor funcionament del conjunt del sistema. Per al president González els objectius, l'any 94, eren, en paraules seves: . consolidar el marc competencial; . aprofundir els instruments de cooperació; . establir la participació de les autonomies a la Unió Europea, que ara culminen . modificar el finançament autonòmic; . abordar la dimensió i eficàcia de totes les Administracions Públiques; . i, finalment, preparar la reforma del Senat. Per al president José Mª Aznar els objectius proposats eren ben similars. En les dues intervencions del president de la Generalitat d'aleshores Jordi Pujol- hi ha un denominador comú: la preocupació pel reconeixement i el respecte a la singularitat política i cultural de Catalunya. El meu antecessor va voler defensar amb claredat la singularitat de Catalunya, afirmant que la reivindicació catalana és anterior a la Constitució del 78. Com de fet ho va ser la reinstauració de la Generalitat provisional, abans de la Constitució, amb el president Tarradellas. Al mateix temps va enumerar els punts que erosionaven al seu parer l'autonomia catalana: la generalització i l'homogeneïtat autonòmica, un reconeixement insuficient de la diferenciació cultural, i un finançament insatisfactori. Són les seves paraules Deu anys després cal reconèixer avenços importants però cal assenyalar també problemes que persisteixen i que, per tant, són objecte del debat que avui estem tenint, d'acord amb el document tramès pel Govern. 3 �Seguiré el mateix ordre indicat en aquesta comunicació. 1) 2) 3) 4) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat. Les relacions intergovernamentals: coordinació i cooperació. La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. El sistema del finançament autonòmic. 1) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat. Un determinat marc competencial s'ha consolidat, però també s'ha fet evident una interpretació limitadora del mateix i, sovint, sense la dotació de recursos suficient. Fins i tot en alguns casos (com en matèria sanitària) es podia sospitar que el traspàs generalitzat de la competència es va produir pensant més en transferir un problema de l'estat (el dèficit) que en fer més pròxima la solució (una millor gestió dels sistemes de salut) per al ciutadà. però cal reconèixer que la darrera Conferència de Presidents ha esvaït aquella sensació. 2) Les relacions intergovernamentals de coordinació i de cooperació s'han posat en joc en aquest cas d'una forma positiva. L'Administració de l'Estat s'ha aprimat en consonància amb el nou repartiment competencial i dels recursos públics. És cert que no hem aconseguit encara una articulació totalment satisfactòria dels tres nivells de l'administració pública, especialment de l'administració local. Sóc un decidit partidari de traspassar al sector local un grapat de competències i de recursos en matèria de serveis personals (guarderies, assistència sanitària de proximitat i, fins i tot en casos determinats, policia local en els municipis grans). La reforma del Senat ha estat bloquejada per raons diverses, pel PP durant una colla d'anys en que no escometre la seva conversió en una veritable Cambra Territorial, de caràcter federal, seguint el model alemany - que per molt que es digui que ara es vol fer retrocedir segueix estant per sobre del nostre Senat, quant a competències i significació. Per bé que aquesta sessió indica que ens movem en la bona direcció. També en aquest punt l'impuls reformador de l'actual govern és patent. 3) La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. 4 �Cal reconèixer que s'ha donat un pas molt important en un altre tema decisiu, com és la participació de les autonomies en la Unió Europea. L'acord de la CARCE del desembre de 2004 ha fet possible la participació de consellers autonòmics en la delegació espanyola en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea. El Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha participat ja en la reunió sectorial corresponent. 4) El sistema del finançament autonòmic. Les reformes parcials del sistema de finançament han permès avançar del repartiment de recursos entre estat, autonomies i ajuntaments que hi havia l'any 1980 (en tants per cent i sense seguretat social ni deute públic aproximadament 80% l'Estat, 0% les Autonomies que encara no existien i 20 % els ajuntaments), fins a la situació actual revolucionària amb un 30% l'Estat, un 50% les autonomies i un 20%, aproximadament, els ajuntaments; és a dir, els ajuntaments tal i com estaven. Val a dir un dels sistemes més descentralitzats d'Europa, però encara congelat pel que fa al sector local en un insuficient 20%. Segurament hauríem d'anar caminant cap a una translació des del 50% de les autonomies cap a un 20% dels ajuntaments per arribar a un paràmetre 30/40/30. És comprensible que avui es tornin a formular qüestions i punts de vista que ja es van debatre fa vuit i fa onze anys. Ara, però, amb dues diferències substantives: - El Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ha avançat en els fets, i molt. - I el president de la Generalitat no ve a aquesta cambra a presentar un memorial de greuges o demandes al President del Govern. Senyores i senyors, De l'experiència històrica del segle passat mantenim viva una lliçó política bàsica: el progrés de la llibertat de Catalunya ha anat sempre associat al progrés de la democràcia espanyola. Va ser així en la fallida experiència de la Segona República. Ha estat així en l'esplèndida realitat de la democràcia constitucional iniciada fa 27 anys. I volem que segueixi sent així en el futur. 5 �Hem viscut 27 anys, seguits i sense interrupcions, avançant cap a un equilibri just entre aquests dos principis generals: voluntat autonomista i interessos comuns. Entre la vocació d'autogovern de Catalunya i les altres autonomies i el projecte comú d'una Espanya integradora i solidària. Reclamem, ara, trobar un nou equilibri que, a més, ha d'integrar el factor europeu. He dit i repetit que de res ens ha de servir un Estatut que reafirmi la identitat nacional de Catalunya si, al mateix temps, no és una eina útil per governar millor, ara i en el futur. L'entesa entre els pobles d'Espanya no solament és possible. És absolutament vital. Perquè a més de compartir una història comuna compartim problemes i compartim aspiracions. Abans he parlat de governar el futur. Governar el futur significa: 1. reforçar el concepte de ciutadania, 2. afrontar el repte de la mobilitat migratòria 3. emmarcar els nostres problemes en el context d'un món obert i 4. planificar adequadament les infraestructures i les noves tecnologies. Cal situar aquests temes en el marc de la Unió Europea. Poc a poc les relacions entre estats estan sent ampliades i aprofundides a través de les relacions entre regions i municipis. Vull subratllar en aquest sentit la importància creixent de les Euroregions que estan formant-se en les antigues fronteres amb França i Portugal, avui feliçment desaparegudes a efectes pràctics. La proposta d'Euroregió Pirineus-Mediterrània vol crear les condicions per treure el màxim rendiment de la sinèrgia entre institucions, empreses i ciutadans que es dóna en aquests territoris. Els posaré un exemple ben clar: a França, a pocs quilòmetres de la frontera amb Espanya, hi ha la fàbrica d'avions més important del món, la fàbrica de l'Airbus. L'empenta que aquesta "usine" està donant a la indústria espanyola de components, i en particular a la catalana, és formidable. 6 �S'està creant, en la xarxa de grans concentracions urbanes europees definida per Madrid, Paris, Londres, Frankfurt i Milà, una nova polaritat: la del triangle Toulouse/Zaragoza/Barcelona, que ajuda a recosir el teixit urbà industrial europeu. I això gràcies a l'existència de la Unió. Però tot i així l'alta velocitat està prevista entre Estocolm i Sevilla, sense el tram Montpeller-Perpinyà: una vergonya que estem en camí de corregir gràcies a la nova vitalitat de les relacions hispanofranceses. Aquesta vitalitat s'ha demostrat en la recent cimera 2+7, celebrada a Barcelona amb la participació dels governs dels dos Estats i les set autonomies: Aquitània, Midi, Llenguadoc, Euskadi, Navarra, Aragó i Catalunya. Tots aquests projectes no responen a cap evocació de velles estructures històriques -tothom ha entès que no és això- sinó a la voluntat de donar millors serveis i afavorir el desenvolupament econòmic i social. Hace algunos años, un periodista me preguntó qué me parecería que el Senado se trasladara a Barcelona: "Estaría encantado", respondí. Al dia siguiente los periódicos titulaban: "Maragall propone trasladar el Senado a Barcelona". Me llamó entonces mi padre, que en paz descanse,("que al cel sigui") que era senador, para preguntarme si aquello era cierto. "Tranquilo, papá, tranquilo", le dije. Si ahora un periodista me preguntara por qué no trasladar, por ejemplo, el Congreso a Toledo y el Senado a Zaragoza, ya saben cual sería mi respuesta: "Encantado". Encantados los miles y miles de ciudadanos que sufren a diario las molestias de la congestión en las comunicaciones de Madrid. Miren Vds.: El President Tarradellas explicaba magistralmente una sensación que tenemos quienes venimos a menudo a la capital de España: "Cuando salgo de Moncloa o de los ministerios estoy siempre encantado. Pero cuando llego a Barajas empiezo a sospechar que no todo ha ido tan bien". Creo que en esta percepción influye un factor físico: no es tan sólo que recapacites en el trayecto de Cibeles a Barajas, es que constatas que los costes en tiempo y molestias corren de tu cuenta. 7 �Y esto, que en efecto puede ser considerado una nimiedad y ocurre en todo el mundo, el Estado debería admitir que sucede. Cuando la RFA cambió Bonn por Berlín tenía, como en el caso de Madrid, poderosas razones de ahorro de costes en vistas a su ampliación al Este, pero ahora el resentimiento que se ha creado es considerable. Era mejor el triángulo Bonn-Frankfurt-Berlín, como es mejor el binomio New York-Washington. Una de las cosas que más ha complacido en Catalunya del actual gobierno de España, es precisamente la disponibilidad para desplazar las reuniones y las instituciones públicas a diferentes puntos de la geografía española. Es una muestra de sensibilidad que la gente capta immediatamente. Señor Presidente, señoras y señores: Han transcurrido más de 25 años de la vida de nuestro país que la historia señalará como uno de los periodos más pacíficos y fructíferos de la España contemporánea y de los pueblos que la forman. Hoy España es una realidad institucional bien distinta: fuerte, segura; mucho más equilibrada y solidaria. Hoy me siento más catalán y más español. Al terminar la sesión parlamentaria del pasado dia 3 pude decir: !Por Catalunya y por esta España! Hemos sabido extender el bienestar, si no a toda la ciudadanía, a la inmensa mayoría y hemos corregido buena parte de los desequilibrios con qué nuestro país llegó a la libertad y la democracia. Queda por resolver el impacto que hoy está teniendo la inmigración sobre el nuevo equilibrio social alcalzado. Como estamos viendo estos días, a raíz de los acontecimientos que se suceden en Francia, éste es probablemente el tema más complejo que ahora debemos afrontar. Pero lo afrontaremos con éxito. Estoy seguro de ello. La economía española vive hoy un momento espléndido. Crecemos el triple que Francia o Alemania. Esto nos proporciona una mayor serenidad para abordar los diversos retos que España tiene planteados, uno de los cuales es el de la inmigración. 8 �Voy acabando. Y no puedo hacerlo sin mencionar un factor crucial del mejor periodo de nuestra historia moderna. Casi me atrevería a decir que, desde Carlos III hasta hoy: La Corona ha jugado en este proceso, de manera tan efectiva como discreta, su papel de garante de la unión de los pueblos que forman la nación de naciones que es España. Por ello, también por ello, nos podemos plantear la adecuación a las nuevas realidades: porque éstas existen y porque tenemos la madurez requerida para afrontarlas y asumirlas. Señor presidente del Gobierno: Usted ha demostrado reiteradamente tener la determinación y el coraje político para abordar las reformas que permitan recuperar y ampliar el espíritu que presidió la creación de nuestro marco jurídico de libertad y convivencia. En 18 meses, el Gobierno ha convocado dos Conferencias de Presidentes. En la primera se constató un problema candente: la financiación de la sanidad. En la segunda, hace dos meses, se aportaron soluciones. En 18 meses, el Gobierno ha tomado la iniciativa de convocar este debate del Estado de las Autonomías. En 18 meses se ha conseguido un reconocimiento histórico de la lengua en la que les he hablado, así como del gallego y del euskera, ante las instituciones europeas. En 18 meses se ha hecho realidad la vieja reivindicación de participación de las autonomias en los consejos de ministros de la Unión Europea. Vd. ha propiciado un salto cualitativo extraordinario en el necesario clima de diálogo y entendimiento entre los pueblos de España. Hoy la España plural está más próxima, es más posible. Todo ello se lo quiero agradecer, expresamente, explícitamente, en este marco. No yo: Catalunya. Catalunya sabe que estas cosas no son fáciles, ni lo van a ser en adelante, pero sabe también que vd. y su Gobierno están determinados a seguir la senda de la España plural. Vd. ha sido consecuente y Catalunya será consecuente. Estoy dispuesto a asumir la parte de responsabilidad que me pudiera 9 �corresponder si las explicaciones de lo que Catalunya propone en el escenario de la España plural no han sido suficientes. Y reitero mi compromiso para seguir en el empeño, para tratar de explicar nuestras propuestas pausadamente, aportando razón y no crispación. Tanto y tantas veces como sea necesario. Y vamos a escuchar, con respeto, las opiniones distintas y las propuestas de los territorios y comunidades de España. Senyor president, senyores i senyors, estic convençut que gràcies al procés autonòmic que estem debatent en aquesta sessió, l'Espanya que aquí representem, l'Espanya plural, anirà adquirint una major solidesa i haurà esdevingut un model irreversible i admirat pel món sencer. I que tot plegat revertirà en més progrés, més concòrdia i més llibertat per a tots els homes i dones que conviuen en pau en aquest país entranyable. Moltes gràcies, senyores i senyors. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1707 Title A name given to the resource Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senat. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Acció política Territoris Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències