16 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1274/19920708d_00486.pdf bb19f2e6942f0428a5a30826cd3b8a16 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDEE DE BARCELONA DAVANT DELS CáNSOLS ACREDITATS A BARCELONA. SALó DE CENT, 8 DE JULIOL DE 1992. Honorable Degana, Honorables Cònsols, La preparació de la ciutat per acollir la Familia Olímpica i els visi ants durant la celebració conjunt dels Jocs ha requerit dels més variats l'esforç sectors i de nombrosos professionals i vol ntaris. Vostès, el Cos Consular acreditat a Barcelona, han participat en aquest esflyrq d'una manera singular. Han establert el pont entre la ciutat que coneixen i els nacionals deis paísos que els han acreditat moltes dificultats Em consta que administratives tècniques, d'una banda o d l'altra, han estat vençudes gràcies a la spva perseverancia i eficaç intervenció. En poq4ies paraules: han fet vostès de cònsols en el sentit més tradicional i profund de l'antiga institució consular que ha estat sempr present en la �vida d'aquesta ciutat. D'aquí a 17 dies s'iniçiarà esdeveniment per al qual la preparat. La història el gran iutat tant s'ha contemporània de Barcelona haurà estat marcada positivament per tres dates, 1888, 1929 i 1992, els esdeveniments de les quals hn fet possibles les transformacions i la din mització que la ciutat necessitava en cada un deis moments. Es notori -és visible es p d la dir- que la cita del 92 haurà servit pr a posar la ciutat al dia i deixar-14 en condicions d'aspirar al lloc que ambiciona en l'Europa integrada del mercat únic del 1993. D'aquí a 17 dies Barcelona s rà el centre de l'atenció del món sencer.1 Aquest és un privilegi de les ciutats olímliques, que ara, amb els avenços extraor inaris de la comunicació, adquereix un ca ácter universal. Impressiona considerar que les 2i cerimònies �d'inauguració i cloenda del Jocs Olímpics podran ser seguides per mes de 3.000 milions de telespectadors. Les ciutats atreuen l'atenci0 per dues raons extremes: per les manifestacions de la pau, i els Jocs en són l'exponent m xim, i per les conseqüències de la guerra, de la qual les ciutats han principals. Hiroshima estat sovint Gernika, han les víctimes Covettry, Dresden esdevingut immarcescibles símbols de la tragedia de la uerra. Barcelona afortunadament atrelrá l'atenció pel primer motiu, però no pot l oblidar que en aquest moment hi ha ciutats q e l'atreuen pel segon, com és el cas de arajevo, ciutat ¡ germana olímpica que va orgInitzar els Jocs d'Hivern del 1984. He demanat al Ministre d'Afer Estrangers, Sr. Javier Solana, que el Goverib espanyol faci 3í �gestions a fi que la vella tradició de la treva olímpica, Mediterrània, que va s'apliqui néixer a la hovament a la Mediterrània durant la celeb ació dels Jocs Olímpics en una ciutat mediterrània. Si la petició d'una treva olímpica pogués comptar amb el suport dels governs que els han acreditat a vostès, tindria aleshores una gran força moral. La comunitat internacional reunida a Barcelona amb motiu de l'expressió mé elevada de la pau, que és la convivencia en els Jocs, está legitimada per demanar a les arts enfrontades que respectin una treva olímpl.ca. Per primera vegada d'ençà e la fi de la Segona Guerra Mundial, durant els Jocs de Barcelona es donaran tes condicions internacionals perquè aquest$ siguin els Jocs més universals deis darrers temps. Barcelona voldria que fossin els Jocs que segellessin la reconciliació i ajudessin a l'aproximació entre els pobles en un món qu s'ha fet petit, �i on els problemes ja són comuns a tots els pobles, són, en defini :iva, problemes d'humanitat. Després de la XXVè Olimpíada celebrarem els Jocs Paralímpics i després la ciutat retrobarà un ritme més normal, però q e no deixarà de ser viu. Será el moment d'ap ofitar la ciutat per disfrutar-la i també per tilitzar-la amb les millares que s'hi han incrporat. Alguns de vostés ens deixaran després deis Jocs, cridats a altres càrre4s professionals. Hauran viscut aquí una experiencia intensa i tindran un record especial Sle Barcelona per haver estat cònsols en una iutat olímpica. Estic segur que allí on vagin Barcelona tindrá uns amics. Nous Cònsols vind an a Barcelona i el cicle de la relació de la ciutat amb la institució consular continuar �Voldria, per acabar, expreshar a tots vostès el reconeixement de la ciutatt, el meu personal i el del Consistori que pr¢sideixo per la labor que han realitzat, comprensiva i eficaç, en aquest període apassionant de la preparació de la ciutat per als Jocs Olímpics, així com anticipar-los l'agraïment per l'esforç professional que encara hau an de fer les properes setmanes. �Ref.:GUIó 135/92 08/07/92 Data: GUI Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Reunió amb el Cos Cjnsular acreditat a Barcelona. Salutació abans dels Jocs (08/07/92). - S'adjunta la proposta de paraules de l'Alcalde. - Estan previstes les intervenc!Lons de la Degana i del Cònsol General d'Itàlia, com a president del Comitè d'Assumptes Olímpics del Deganat, amb la cloetda de l'Alcalde. Hi haurà un brindis per l'èxit des Jocs. - Durant els darrers mesos els Cònsols s'han vist sotmesos a una gran pressió, alguns evidentment més que d'altres, però, en general, tots s'han hagut d'esforçar per atendre les peticions que arribaven dels seus països réspectius. Molts Cònsols no han tingut l'oportunitat de poder ac4edir a l'Alcalde, com volien, davant les dificultats inevitablés que trovaven. Per aquestes raons, semblava convenient que l'Alcalde dirigís unes paraules al conjunt del cos consular i departís després una estona amb ells. - La notícia podria ser: "L'A calde demana als Cònsols que informin els seus governs de les gestions sobre la treva olímpica". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4180 Title A name given to the resource Reunió amb el Cos Consular acreditat a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Acció política Diplomàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1275/19920715d_00489_0001.pdf 18d7680477237f89c75c2dcd18b301d1 PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan sols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de nosaltres mateixos, de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perquè sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè representeu l'art, l'alegria i l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats siguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, atletes, acompanyants, membres de la familia olímpica, espectadors, etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els propers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la i fer-la néixer en tots ells. - Per a tots nosaltres, per a tols els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir mes ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generositat en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti curiositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'éndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar 1 per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aquest gran festival olímpic en què tota la ciutat es transformarà per uns dies i que no és altra �cosa que la suma i compendi de tot allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar en una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i inigualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperançada, admirada per propis i estranys, lloada pel carácter dels seus homes i dones, cap el 2.000. - Amics, els Jocs ens posen a totš davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin peró també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb la vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcie$. �Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per 'Simpatia per Barcelona" Dim cres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan ols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de posaltres mateixos,.de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perqué sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè ±epresenteu l'art, l'alegria l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats iguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, a letes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els ptopers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant mágic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la :er-la néixer en tots ells. �- Per a tots nosaltres, per a to s els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generosit4t en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti c riositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una meda la que vagi molt mes enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'ndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, delsseus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aque4t gran festival olímpic en qué tota la ciutat es transformará per uns dies i que no és altra cosa que la suma i compendi de tct allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar eí1 una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i intgualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb u record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra grin jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está qu aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperalilcada, admirada per propis i estranys,, lloada pel carácter dls seus homes i dones, cap el 2.000. �- Amics, els Jocs ens posen a tot davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin però també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb l vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcies � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4181 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" - Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante. 21.00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Almirante Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Art Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1276/19920715d_00489_0002.pdf 140c8e6308efca68a558545202077e1d PDF Text Text MISSATGE kwoosereenerrisi~11 DE L'ALCAL E DE BARCELONA A TOTS ELS DE GRANS MAGATZEMS I PETITS pENE ESTABLIMENTS, CAMBRERS I ALTRES PROFESSIONALS DEL Mo~asillwaid~ SECTOR DE LA RESTAURACI I L'HOSTALERIA. �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, Ha arribat el moment. Tot allò que vosaltres sou i representeu, és a dir la cara més amable d'aquesta ciutat, passarà a primer pla, tant com els records que els atletes facin a les instal lacions olímpiques. El vostre és un compromís molt gran. Tant, que goso afirmar que tots plegats som a les vostres mans. Si doneu el 100 de la vostra capacitat d'atenció, simpatia, seducció, bon humor i orgull de viure en aquesta 'èxit assegurat en una part ciutat, tenim el 100 importantíssima del repte dels Jocs Olímpics. Una part que ens toca de prop i que depèn de nosaltres i vosal- tres: la de l'atenciç a tots aquells homes i dones k d'arreu del món que vénen a competir o a veure les competicions. Milers i milers de pe sones, atletes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors, etc., han arribat ja í aniran arribant a Barcelona durant els �elativament poc entre nosaltres propers dies. Estaran i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la simpatia per Barcelona. Demostreu-la i feula néixer en tots ells.; Per a tots nosaltres,1 per a tots els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms més segurs però no tancats en però no més altius, nosaltres mateixos. Al'; contrari: L'hospitalitat, la generositat en el tracté, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti cu'iositat per conèixer-nos, la simpatia sempre, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. Hem d'aconseguir que tothom s'endugui un record meravellós de Barcelona, de la se a gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per comprar. Un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. t Us demano sobretot que emprengueu aquest moment excepcional de la nostra vida cololectiva com una immillorable inversió per al futur. No vulgueu abraçar-ho tot d'una revolada. Estigueu segurs i convençuts que molts dels qui ara vindran to4naran si els tractem bé. - 2 �A les vostres mans esta que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, e projecti esperançada, admirada per propis i estranysd lloada pel caràcter dels seus homes i dones, cap el 2000. í Amics, els Jocs ens posen a tots davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. però també per nosaltre Pasqual Maragall Per ells, pels qui vinguin mateixos. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4182 Title A name given to the resource Missatge de l'alcalde de Barcelona a tots els dependents de comerços, de grans magatzems i petits establiments, cambrers i altres professionals del sector de la restauració i l'hostaleria Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1277/19920718d_00490.pdf c8899aa49e47e8979b6eb92569fa49db PDF Text Text EL NOSTRE NORD/SUD: COOPERAC7ó I SEGURETAT EN LA MEDÏTERRàNIA (Escola d'Estiu del PSC, 18 de juliol de 1992.) Els europeus hem tingut trapicionalment una visió "culturicista" de la Mediterrània. Ens ha atret i commogut la seva diversitat. El "Mare Nostrum" és l'origen de la civilització europea i el bressol de .les tres grans religions monoteistes. Tot aikò és cert. N'hem parlat durant segles i en continuarem parlant, d'aquesta Mediterrània que enquimera els nostres poetes. Ara, sense negar-la, ens hem d'ocupar d'una altra mediterrània: la del conflicte i la inseguretat, la que ha esdev ngut un problema per a ella mateixa i un motiú de preocupació per a la Comunitat Internacional. Aquesta Mediterrània conf4ctiva es venir, però no m'hem fet cas incontrovertibles no veia Les dades eren les hem interpretar a temps, ni amb generositat. sabut �El mar ja no és només una frontera política i cultural, sinó, sobretot, una frontera económica, un immens Rio Grande. Els països mediterranis dp la Comunitat Europea representen el 81 pe p cent del PIB de la conca mediterrània, mentre que els del sud solament un 10,3 per cent. En l'actualitat, els Estats europeus mediterranis compten amb el $1 per cent de la població (190 milions), da+ant els Estats árabs que sumen un 34 per cent (129 milions), Turquia, un 15 per cent (567 milions), Israel i Palestina solamen quatre. Però, d'aquí a tres dècades als 380 milions del total d'avui dia s'hauran suMat 170 milions d'habitants mes, el 68 per cent d'ells del món àrab, el 22 per cent de Turqyia i tan sols un 10 per cent d'Europa. �El cáracter potencialment explosiu de la pressió demogràfica del Sud i l'Est de la Mediterrània l'augura una dada espectacular sobre la piràmide d'edats. Mentre que en els paisos del nord de la Mediterrània els joves menors de 15 anys representen entre un 20% i i un 25% de la població total -a España el s altres paisos percentatge és del 24,6%-, se situa entre el 38,5% de Tutquia i el 48,3% de Síria, passant pel 45,4 % d'Algèria. Per sota del fet demogràfic està el fet social i econòmic del subdesenvolupament que es produeix quan l'increment de la població, amb el lògic creixement de demandes socials i laborals, no va ac mpanyat d'un desenvolupament de la producció, que, fins i tot, és, amb freqüència, negatiu. En tots els paisos àrabs de la conca mediterrània, la taxa de cre: xement anual del PIB entre el període de 1915-1980 y el de 3 �1980-1986 ha disminuit a quaDi la meitat. A aixó s'ha d'afegir el contrast de creixement de la força del treball entre el nord i el sud. La taxa per a l'Europa mediterrània entre el 1990 i l'any 2000 es preveu e 11 per cent, mentre que per a Tunisia, Marroc i Algeria será d'un 31 per cent. ixò suposa que anualment són necessaris 250.000 llocs nous de treball a Algeria, una mica més al Marroc i quasi 80.000 a Tunísia. En total, 600.000 llocs a escala del Magreb. S'ha calculat en 50.000 dólar el cost de cada nou lioc de treball. Si ho lultipliquem per sis milions de llocs de treball en 10 anys, resulta que d'aquí a l'any 2.000 seran necessaris 300.000 milions de dòlars, en una regio sense capacitat d'estalvi ni gaire atractiva per a l'estalvi exterior. Si a això s'afegeixen les enormes taxes d'atur ja �existents i uns règims polítics incapaços de trobar solucions, ens adonarem de la magnitud del problema. Conseqüència d'aquests desequilibris ha estat sempre l'emigració. A pesar de les barreres físiques, polítiques, religioses, culturals, els joves emigren, alguns aib els papers en ordre, la majoria com poden. Franca té quasi 800.000 algerians, 430.000 marroquins, 190.000 tunisians Itàlia i España encara tenen xifres reduïdes ce magrebins: no passen dels 100.000, però això canviarà, i aviat. Per contra, a Alemanya estan censats ja 1,5 milions de turcs, Bèlgica, alguns a Holanda i a centenars" de milers de marroquins i turcs. No és difícil preveure que la regió mediterrània serà l'àrea més conflictiva de la dècada dels 90. �Quines polítiques s'han d'artj_cular? Les que acabin de concretar-se hauran de ser polítiques col.lectives, comunitáries. El bilateralisme no hi té cabuda. I abans de l'ampliació de la CE s'hi hau-an d'incorporar, en aquestes polítiques, els països l'Associació Europea de Lliure Canvi. de Tot dient que les ajudes en forma de transferències de capital tenen un iímit per a la part que les concedeix i són insuficients per als destinataris. Per tant, caldrà forçar 1 imaginació i la voluntat. Sense oblidar que e desplaçament de certes activitats productives cap al Sud, per aprofitar-hi els millors costos de situació, pot perjudicar les eonomies menys desenvulupades de la Comunitat, entre elles la nostra. Recordem l'adagi d espullar un sant per vestir-ne un altre. Gianni de Michelis, quan va ser a Barcelona el desembre passat, al Saló de Cent, va proposar �que 1'1% del PIB de la Comunitat es destinés a ajudar l'Est d'Europa i el Sud de la Mediterrània, un 0,5% per cada regió. Aquesta mesura, ben vista per la Comunitat fa uns mesos, no té ara el vent econòmic a favor. Qué es pot fer, doncs? En ot cas, s'ha de trencar l'espiral de desesp rança que está penetrant la regió, sobretot el Magreb. A Algèria, ho estem veient, la . oventut té només tres camins: el conformism , que vol dir acceptar la pobresa, finte risme islàmic o l'emigració. 1 una manera de fer arribar un missatge d'esperanca, que els doni a entendre que compten, que no han estat ob idats, és obrir un procés de negociació comprengui els grans paquets drets humans, cooperació l'estil del que va ser la ultilateral que de problemes: seguretat, a nferéncia de la �Cooperació i la Seguretat a ropa entre l'Est i Oest. Val a dir que una conferència similar pels problemes de la Mediterrània 'erà més dificil, més complexa, que el model de referència. i Malgrat l'escissió político-ideològica entre l'Est i l'Oest hi havia mét en comú -una mateixa civilització industri41, cultura racionalista, uns que el diplomàtics- entre una mateixos Nord i mateixa hàbits el Sud d'Europa. Aixà, no hauria de frenar l'obertura del procés sinó que l'hauria d'ac elerar. Com més aviat ens hi posem millor. El 20 de juny passat va acabtr a Màlaga la I Conferència Interparlamentàri41 sobre Seguretat i Cooperació a la Mediterr nia, que havia �estat inaugurada per Félix Pons el dia 15, hi assistiren uns cent parla4nentaris de 25 paisos, tots els de la regló menys Israel, Algèria i les repúbliqus iugoslaves. Iniciatives com aquesta fan amí. El procés que demana la Mediterránla no pot ser estrictament intergovernamental. Les ciutats també hi tenen molt a dir Barcelona candidata a seu d la conferència � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4183 Title A name given to the resource El nostre nord/sud: cooperació i seguretat en la mediterrània Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola d'Estiu del PSC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Demografia Ocupació Territoris Seguretat Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1278/19920723d_00491.pdf f832e2e1e47e5a8df2297a9b808acb8d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN LA INAUGURACIÓ DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT Dijous, 23 de juliol de 1992 Lloc: Jesuïtes de Sarrià 19:00 hores �Nota prèvia: L'Alcalde serà l'única autoritat que farà parlament a l'acte i, a suggeriment del regidor Trillas, s'han inclòs paràgrafs en castellà, francès i anglès. El text s'ha elaborat a partir d'una proposta prèvia preparada per Francesc Trillas. �AMIGUES I AMICS DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT, BENVINGUTS A BARCELONA. BIENVENIDOS, BIENVENUS, WELCÓME. ES UN HONOR I UNA SATISFACCIO, COM A PRESIDENT DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS I COM A ALCALDE DE BARCELONA, INTERVENIR EN LA INAUGURACIO D'AQUEST CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT. ES MOLT IMPORTANT PODER CELEBRAR AQUEST GRAN ENCONTRE SIMBOLIC DE FRATERNITAT ENTRE 500 JOVES VINGUTS DE TOT EL MON, COM A ACTIVITAT PARAL.LELA ALS JOCS OLIMPICS. ES MOLT IMPORTANT, EN UN MON TAN INTERCONNECTAT COM EL NOSTRE, ON L'ACTUAL GENERAIO DE JOVES ES LA MES VIATGERA DE LA HISTORIA. ELS JOCS OLIMPICS SON UN ACTE DE FRATERNITAT ENTRE LA JOVENTUT. �EL MOVIMENT OLIMPIC HA VOLGUT REFORÇAR EL COMPONENT DE MISSATGE DE PAU ADREÇAT A LA JOVENTUT A TRAVES DELS CAMPS INTERNACIONALS PER AúJOVES. ELS JOVES BARCELONINS QUE HEU PREPARAT AQUEST CAMP HEU ENTES LA GRAN POSSIBILITAT` QUE TENIEM A L'ABAST. US VULL AGRAIR L'ESFORÇ QUE HEU:'FET, QUE ESTEU FENT. EM CONSTA QUE EL BON TREBALL pE L'ORGANITZACIO ES FRUIT DE LA MAGNIFICA TASCA DE MOLTA GENT, ENCAPÇALATS PER EN JOAQUIM FRADERA I EL SEU EQUIP, DE LA COL.LABORACIO DE TOTES LES INSTITUCIONS I, SOBRETOT, DELS JOVES QUE HI HAN COL.LABORAT COM A VOLUNTARIS, ACOLLINT MEMBRES DEL CAMP A CASA SEVA O PARTICIPANT EN LES ACTIVITATS OBERTES. ESTIC CONVENÇUT QUE EL VOSTRE TREBALL I LES VOSTRES APORTACIONS HAURAN VALGUT LA 1ENA, DE LA MATEIXA MANERA QUE ELS MILERS I MILERS DE VOLUNTARIS OLIMPICS, LA MAJORIA D'ELLS MOLT JOVES, ES POT DIR AVUI QUE SON L'ANIMA I EL /SOMRIURE DELS JOCS OLIMPICS. MOLTES GRACIES A TOTS. VULL TAMBÉ TENIR UN RECORD PER A TOTS ELS JOVES I INFANTS QUE NO PODEN SER AMB NOSALTRES, A CAUSA DE GUERRES COM LA DE IUGOSLAVIA O DE SITUACIONS DE 2 �POBRESA, EN ALTRES PAïSOS. BARCELONA NO ELS OBLIDA. L'ANY QUE VE CELEBRAREM A BARCELONA L'ANY DE L'INFANT. PER PREPARAR-LO, L"AJUNTAMENT MOSTRA EN AQUEST MATEIX RECINTE UNA EXPOSICIO SOBRE LA REALITAT INTERNACIONAL I EL PAPER DE` LA JOVENTUT. DUREM AQUESTA EXPOSICIO PER TOTA LA CIUTAT, I ALS CENTRES D'ENSENYAMENT. [CASTELLA] COMO ALCALDE DE BARCELONA, QUIERO DAR LA BIENVENIDA A TODOS LOS QUE VENIS DE LEJOS. AQUI ENCONTRAREIS UNA CIUDAD ABIERTA Y HOSPITALARIA. ME CONSTA EL INTERES DE LOS ORGANIZADORES POR DAR UN CONTENIDO ECOLOGICO AL CAMPO DE ESTE AÑO. LA PROTECCION DEL MEDIO#AMBIENTE NOS PREOCUPA Y NOS OCUPA. LA CIUDAD OE BARCELONA PARTICIPO ACTIVAMENTE EN LA RECIENTE CUMBRE DE RIO DE JANEIRO PARA PROMOVER1EL COMPROMISO DE LAS CIUDADES DE TODO MANTENIMIENTO NATURALEZA. MUNDO POR DEL EQUILIBRIO DE EL LA �HAY QUE HACER TODOS LOS ESFUERZOS POSIBLES PARA GARANTIZAR LA PRESERVACION DE LOS RECURSOS NATURALES QUE HEMOS RECIBIDO Y QUE DEBEMOS TRANSMITIR A LAS NUEVAS GENERACIONES. LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICION INTERNACIONALISTA. HACE MAS DE MEDIO SIGLO, CON MOTIVO DE LA OLIMPIADA POPULAR, MILLARES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO ESTUVIERON AQUI CON SU ENTUSIASMO Y SU IDEALISMO EN FAVOR DE LA LIBERTAD. MAS RECIENTEMENTE, EN 1985, BARCELONA ORGANIZO, CON MOTIVO DE., AÑO INTERNACIONAL DE LA JUVENTUD, EL CONGRES) MUNDIAL. o- HOY, MILES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO, PUEDEN VER EN BARCELONA UN SIMBOLO DEL DEPORTE, PERO TAMBIEN )E LA FRATERNIDAD, DE LA PAZ Y DE LA TOLERANCIA. NUESTRA INTENCION ES QUE ESTO NO ACABE AQUI, SINO QUE LOS JUEGOS Y L CAMPO INTERNACIONAL DE LA JUVENTUD DEJEN UNA HUELLA PROFUNDA Y PERMITAN A LA BARCELONA DEL FUTURO SER UNA DE LAS CAPITALES DE LA JUVENTUD SOLIDARIA DEL MUNDO. �AQUEST I NO ALTRE ES EL SENTIT QUE TE, PER A Í NOSALTRES EL MURAL GEGANT QUE PINTARA EN JOSEP NIEBLA I QUE S'UBICARA DEFINITIVAME'1T, A PARTIR DE LES FESTES DE LA MERCE, A L'ESTACIO DEL NORD, COM A SIMBOL PERMANENT D'UNA CIUTAT JOVE QUE ASPIRA A UN MON MILLOR. [CASTELLA] EN ESTE AÑO'92 LA CELEBPACION DEL CAMPO TIENE MAS SENTIDO QUE NUNCA. [FRANCES] i DEVANT DES PROBLEMES DU MONDE D'AUJOURD'HUI, LA JEUNESSE VOYAGERE, SOLIDAIRE ET OUVERTE ^ QUI EST REPRESENTE '',DANS CET CHAMP DE BARCELONE C'EST LE MEILLEUR ANTIDOTE CONTRE LA TEMPTATION DE L'INTOLERANCE ET DE LA VIOLENCE. [ANCLES] THE MEN AND THE WOMEN OF YOUR GENERATION WILL BE THE RESPONSIBLES OF THE PEACE IN THE FUTURE, IN THE WORLD. yOU ARE THE GREAT HOPE FOR THE PEACE AND THE FRIENSHIP BETWEN THE HUMANITIE. �ESTAREM TOTS MOLT ATENTS ALS RESULTATS I AL CONTINGUT DEL FORUM DE DEBAT JUVENIL, QUE INAUGURARA ELS DIES VINENTS EL PRESIDENT DE LA COMTSSIO EUROPEA, JACQUES DELORS. QUEDA INAUGURAT EL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT. MOLTES GRACIES. �Tandon #7 Joventut.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4184 Title A name given to the resource Camp Internacional de Joventut / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jesuïtes de Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Joventut Relacions Internacionals Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1279/19920725d_00492.pdf dec6c51cecfe678fc62e13d00e396afb PDF Text Text r • \^ \ t -15),.`_R c .RCi.4 (.111,Z, 1,141,1.j¡U C.S CIUTADANS DEL MÓN, FA 56 ANYS S'HAVIA DE FER UNA OI.IMPiADA POPULAR EN AQUEST ESTADI DE MONTJUiIC. EL NOM DEL PRESIDENT DE L'OLIMPí 1ADA POPULAR ES GRAVAT ALLà DALT, A L'ANTIGA PORTA DE LA MARATHON. ES DEIA LLUíS COMPANYS I ERA EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. AVUI L'ESTADI ESTà REFET I LA CIUTAT TAMBÉ, AMB L'AJUT DE TOTHOM, QUE JO AGRAEIXO. I TINC L'HONOR DE SALUDAR —VOS A TOTS I DONAR— VOS LA BENVINGUDA A BARCELONA, Al AQUELLS QUE SOU AQUÍ I A AQUELLS MILERS DE MILIONS QUE ENS VEIEU O QUE ENS SENTIU D'ARREU DEL MÓN. I HO FAIG EN NOM DE L'ACTUAL PRESIDENT DE LA GENERALITAT I EN NOM DEL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, ALS QUALS M'HONRO A REPRESENTAR. SENSE LA SEVA INTERVENCIÓ I LA DEL VICE— PRESIDENT NARCÍS SERRA AQUEST MOMENT NO HAURIA ARRIBAT MAI. — 1 — MX000001 tif �AQUESTA CIUTAT NOSTRA, AQUESTA CIUTAT OBERTA QUE ES BARCELONA ES AVUI LA VOSTR. CIUTAT, LA CIUTAT DE TOT EL MON. VULL FER ESMENT DE LA CARTA QUE HE REBUT DEL SECRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, EN LA QUAL SE'M DEMANA DE FER UNA CRIDA PUBLICA PER AL COMPLIMENT DE L'ACORD !DEL 17 DE JULIOL, RELATIU A UNA TREVA '.A L'ANTIGA IUGOSLAV IA. PODRIA SER LA TREVA OLIMPICA DE LA TRADICIO CLASSICA, I POSTER L'INICI DEL ' AL SENTIT COMU I AL COMPORTAMENT CIVIC. AVUI LA NOSTRA CIUTAT REPRESENTA CATALUNYA, f LES 16 CIUTATS SUBSEUS, TOT ESPANYA, L'AMPLI MON IBEROIAMERICA QUE ES RETROBA AQUI, I MOLT ESPECIALMENTr EUROPA, LA NOSTRA NOVA GRAN PATRIA. I HO FA GRACIES A L'ESFORÇ DE 60,000 TREBALLADORS, LA MEITAT DELS QUALS SON VOLUNTARIS, A QUI AGRAEIXO EL SEU ESFORÇ I DE1ICACIO. 2 MX000005.tif �BARCELONA, QUE AMB ALBERTVILLE FA DEL '92 L'ANY EUROPEU DELS JOCS, VOL SE PER DAMUNT DE TOT, UNA CIUTAT EUROPEA, ORGULLOSA DE COUBERTIN 1 ELS SEUS, DEL ISEU ESPERIT INTERNACIONALISTA, QUE HA PgRMES EN EL NOSTRE SEGLE -EL SEGLE DEL PROGRES I DE LES GUERRES, DE L'ARROGANCIA DELS MOTS I DE LA IMPOTENCIA DELS CORS- DE RETROBAR-SE CADA QUATRE ANYS PER FER ESPORT, PER iJ. LUITAR SENSE VIOLENCIA I PER PARLAR UN LLENGUATGE COMU. QUE AQUESTA FESTA SIGUI TAMBE LA DELS HOMES I LES DONES, LA DE LES NACIONS I L S CIUTATS DE TOT EL MON 1 QUE SIGNIFIQUI L'IN CI DE LA PAU DURADORA QUE LA JOVENTUT MEREIX ASSOLIRA. VISCA EL JOCS OLiMPICS! • TINC L'HONOR DE PRESENTAR EL PRESIDENT DEL COMITE INTERNACIONAL OLIMPIC, JOAN ANTONI SAMARANCH. 3 MX000009 tif � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4185 Title A name given to the resource Discurs d'inauguració Jocs Olímpics Barcelona 92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Europa Commemoracions Companys, Lluís, 1882-1940 Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. Traducció al català del discurs original pronunciat en diferents idiomes durant el discurs (català, castellà, francès i anglès). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1280/19920725d_00493.pdf 04bc2a161de46e272392a1aabb614cf5 PDF Text Text LOS SIMBOLOS DE NUESTROS JUEGOS Hoy, al caer la tarde, empezará algo nuevo. Barcelona será el centro de las miradas del mundo entero, que asistirá por televisión a la inauguració4 de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Miles de millones de espectadores descubrirán nuestra ciudad, que dará la bienvenida a 15.000 atletas y directivos, con una ceremonia inaugural que conjugará sabiamente nuestro arte y nuestros símbolos, en un gran espectáculo de comunicación. La ilusión de esa presentaclón de Barcelona al mundo se ha visto distorsionada por una aittificiosa polémica sobre la "catalanidad" de los Juegos Olímpicos. El surgimiento de la campaña mal llamada de "catalanilación" de nuestros Juegos, al calor de una contienda electo#al vició la recta final de preparación de los Juegos y le dió un tono inevitable de politización partidista. Esta campaña intentó introd4cir una semilla de división en el proyecto contemporáneo de este país que ha contado, y cuenta, -en Catalunya y en toda España- con el apoyo más amplio entre los ciudadanos. No renuncio a analizar públicamente, después de los Juegos, como en esta ocasión han dañado la imagen de Cataluña quienes se ufanan de amarla más que nadie. Entre los promotores de la polémica sobre la presencia de los símbolos de Catalunya e los Juegos ha habido dos posiciones, diferenciadas básidamente en el grado: la de sectores nacionalistas radicales muy minoritarios y la de otros sectores nacionalistas pretendidamente moderados, que no se sienten huérfanos del apoyo de la propia Presidencia de la Generalitat de Catalunya. Las actitudes que en algún momento ha mantenido el propio presidente -sus afirmaciones sobre la necesidad de catalanizar" los Juegos, su apoyo y comprensión recientes a nuevas campañas y las afirmaciones aún más recientes atribuyendo la catalanización a la presión ejercida sobre el COOB- me han disgustado persdnalmente y han dolido en el Ayuntamiento de Barcelona, por las acusaciones que implicaban, absolutamente falsas. Acciones posteriores del partido que gobierna en la Generalitat promoviendo que los ciudadanos sólo cuelguen en sus fachadas la bandera catalana han tenido un carácter de confrontación gratuita que ha �incomodado a muchos ciudadanos. A pocas horas de la ceremonia inaugural de los Juegos Olímpicos, creo preciso que la Opinión pública conozca algún aspecto significativo de las relaciones institucionales sobre la presencia de nuestros smbolos en los Juegos. A principios del pasado curse político, inmediatamente después de las vacaciones de verano, visité al President de la Generalitat para plantearle uPa larga serie de cuestiones de gran relevancia para Barcelong en la que era necesaria la colaboración o, como mínimo, la !coordinación con la Generalitat de Catalunya. En aquella reunión, una de esas reuniones que el President y el Alcalde de Barcelona mantienen con una frecuencia lamentablemente menor que la que sería de desear, planteé a Jordi Pujol con la formalidad yola solemnidad que la cuestión requería una revisión del conjunto de cuestiones relativas a la dimensión político-representativa de los Juegos con la intención de completar - y quizás corregir -, al más alto nivel, la labor de coordinación que se mantiene en el seno del Consorcio que es el COOB. Pedí en esa ocasión la opinión del Presidente de la Generalitat sobre dos asuntos de la mayor importancia: las ceremonias principales de los Juegos y la intervención que el Alcalde de Barcelona, como P r esidente del COOB, había de realizar el dia de la inauguración de los mismos. Sobre la primera de las cuestiones, obtuve una respuesta positiva del Presidente de la Generalitat que me hizo participe de su impresión optimista` sobre la solemnidad, el relieve institucional y la atmós f era general de satisfacción ciudadana que era previsible que reinara en las ceremonias olímpicas. La confianza con que expresó su previsión sobre la ausencia de protestas radicales en el Estadio Olímpico contrastó con un cierto temor sobre otro tipo de incidentes en la calle. Me extendí en mi consulta sobre el contenido que, a su juicio, podía tener la intervención del Alcalde de Barcelona. Era, a mi juicio, muy relevaste que el Presidente de la Generalitat pudiera expresar supopinión sobre lo que creía que ha de decirse en una oportunidad en que tres mil quinientos millones de personas estalrán siguiendo desde todo el mundo lo que sucede en Barcelona.! Como ya he dicho, obtuve del Presidente de la Generali- tat una impresión de satisfacción explícita con el plantea- �miento y diseño de las ceremonia olímpicas acordados en el seno del COOB, que no ha sido corregida ni matizada por ninguna comunicación posterior. Por lo que respecta a la seg nda cuestión, el contenido de la prevista intervención del Alcalde de Barcelona en la ceremonia inaugural, el Presidente me indicó que me contestaría posteriormente. Esta resptlesta, casi un año después, todavía no se ha producido. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona y Presidente del C0013192. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4186 Title A name given to the resource Los símbolos de nuestros Juegos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Despatx Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Identitat col·lectiva Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1281/19920728d_00494.pdf 3f2809b9e612db7368f4b498254212a3 PDF Text Text SALUTACIÓ AL M. HBLE. PRESIDENT D LA GENERALITAT DE CATALUNYA, A L'EXCM. SR. PRESIDENT I MEMBRES DEL CIO, REPRESENTANTS DE LES EMPRESES COL.LABORADORES I IL.LUSTRES CONVIDATS. BARCELONA HA ESTAT DES DE SEMPRE UNA CIUTAT INDUSTRIOSA, OBERTA A LA INICIATIVA EMPRESARIAL I ON LES COMPANYIES DE CASA I DE FORA PODEN PRESUMIR D'UN DECIDIT SUPORT ALS GRANS PROJECTES CIUTADANS. QUAN VAM PRESENTAR LA CANDIDATURA OLÍMPICA, UN SEGUIT D'EMPRESARIS VAN OFERIR LA SEVA CONFIANÇA I LA SEVA DECIDIDA CONTRIBUCIÓ AL QUE ERA, EN AQUELLS MOMENTS, UN SOMNI DE FUTUR. BONA PART D'AQUELLES PERSONES QUE VAN COL.LABORAR TAN ACTIVAMENT SóN AVUI ENTRE NOSALTRES. JUST AFTER BARCELONA HAD BEEN NOMINATED, THE ORGANISING COMMITTEE BEGAN TO RECEIVE GENEROUS OFFERS OF COLLABORATION. FROM THE START, TOP INTERNATIONAL COMPANIES OF EVERY SECTOR DECIDED TO ASSOCIATE THEIR PRESTIGE AND THEIR MEANS WITH THE OLYMPIC GAMES. �I MUST ACKNOWLEDGE SUCH ANTICIPATION, AND THANK ALL THE PARTNERS, SPONSORS AND!SUPPLIES WHO BELIEVED IN BARCELONA'92 FROM THE1VERY OUTSET. 1 THROUGHOUT THESE YEARS, YOU HAVE STRENGTHENED YOUR LINKS WITH US, PROMOTING AND EXTENDING THE OLYMPIC IDEALS ALL OVER THE PLANET. LA MAYORÍA DE LAS EMPRESAS REPRESENTADAS AQUÍ, Y ESPECIALMENTE AQUELLAS RADICADAS EN NUESTRO PAÍS DESDE HACE TIEMPO, HAN COLABORADO MáS ALLá DE LA CESIÓN DE RECURSOS MATERIALES. LA ENTREGA DE LAS MUJERES Y LOS HOMBRES DE ESTAS EMPRESAS HA FACILITADO, GRACIAS A SU INAPRECIABLE APORTACIoN HUMANA, QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS CONTARá CON EL APOYO DE EXCEXJENTES PROFESIONALES. FINALMENTE, QUISIERA ANIMAROS A PARTICIPAR DE ESTA FIESTA. COMO REPRESENTANTES DE LAS EMPRESAS QUE HAN HECHO POSIBLE LOS JUEGOS, EL COMITÉ ORGANIZADOR OS RECIBIRá EN TODAS PARTES CON LOS BRAZOS ABIERTOS. Y OS PUEDO AFIRMAR CON TODA SEGURIDAD, ANTES DE CERRAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA, QUE LA CIUDAD NUNCA OLVIDARá VUESTRA PARTICIPACIÓN. HEMOS SELLADO YA UNA AMISTAD PARA SIEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4187 Title A name given to the resource Paraules a les empreses col.laboradores dels Jocs Olímpics Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Finançament Comerç Model social Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1282/19920808d_00495.pdf b09e09f22e60e6e50456a4256dd171b8 PDF Text Text PARAULES EN LA CERIMóNIA DE RECEPCIÓ DE L'ESTaTUA "L'ETE ll D'ARIS IDES MAILLOL CON LA VENIA DE SUS MAJE TADES. BARCELONA ACEPTA AGRADECIDA EL OFRECIMIENTO GENEROSO Y SENSIBLE DE LA REPRODUCCIÓN DE LA ESCU TURA "L'ETÉ" DE AR1STIDES MAILLOL. SERá LA PRIMERA PIEZA DEL GRAN ARTISTA DEL ROSELLÓ, CATALUÑA, LA TIE RA HERMANA DE QUE LUCIRá EN UN ESPACIO PÚBLICO DE ESPAÑA. DESDE SIEMPRE BARCELONA HA HECHO UN ESFUERZO PARA CONVERTI* MUCHAS DE SUS CALLES Y PLAZAS EN UN MUSEO PERMANENTE DEL ARTE ESCULTÓRICO. LOS EMPRESARIOS DE LA VUDAD, QUE TAN ESTRECHAMENTE HAN COLABORADO EN LA TRANSFORMACIÓN DE BARC LONA CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICO DE VERANO DE �1992, HAN CONFIRMADO ESA TRADICIÓN APORTANDO UNA MUESTRA REPRESENTATIVA DEL ARTE SERENO, CLáSICO Y MEDITERRáNEO DEL MAESTRO MAILLOL. AQUí EN MONTJUïC, FRENTE AL PALACIO NACIONAL, EN UNO DE LOS PUNTOS MáS SIMBÓLICOS Y FRECUENTADOS DE LA MONTAÑA, LA ESCULTURA PODRá SER OBJETO DE LA ADMIRACIÓN QUE MERECE. MAJESTATS, US AGRAïM QUE HAGUEU VOLGUT HONORAR I TESTIFICAR AMB LA VOSTRA REIAL PRESèNCIA AQUEST ACTE ; SENZILL, SENTIT, D'AQUESTA DE RECEPCIÓ PER LA PERÒ CIUTAT REPRODUCCIÓ ESCULTÓRICA QUE EMBELLEIX I ENRIQUEIX BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4188 Title A name given to the resource Recepció de l'escultura "L'Eté" de Arístides Maillol Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Barcelona Maillol, Aristide, 1861-1944 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1283/19920809d_00496.pdf c4829b064ed36e1e3c03dc75d769cba3 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA, ALCALDE DE BARCELONA I PRÉSIDENT DEL COOB'92, A LA CERIMONIA DE CLAUSURA DELS JOCS D'ESTIU DE LA XXV OLIMPÍADA BARCELONA, 9 D'AGOST DE 1992 �AMICS DE TOT EL MON: BARCELONA HA VISCUT UNS DIES IRREPETIBLES, GRACIES A L'ESPORT I ALS ESPORTISTES, GRACIES ALS VOLUNTARIS, GRACIES ALS PATROCINADORS I GRACIES ALS SERVIDORS PUBLICS QUE HAN VETLLAT PER LA BONA MARXA DE TOT. PERO TAMBÉ GRACIES AL GENI CREATIU DELS SEUS CIUTADANS I A LA PRESENCIA DELS QUI, BARCELONINS ó FORASTERS, HAN OMPLERT DE VIDA ELS MAGNIFICS ESCENARIS DE LA CIUTAT. ELS JOCS SON COM UNA GRAN FESTA MAJOR DEL MÓN. HEM ESTAT, PER UNS DIES, UNA CIUTAT FELIÇ. UNA CIUTAT ORGULLOSA D'ACOLLIR GENT DE RACES, LLENGUES I CREENCES DIVERSES. [PERO FINS I TOT A LA FESTA HI HA DOLOR. COM EN LA MORT DEL NOSTRE AMIC BALLESTEROS, BOMBER JUBILAT I ENTUSIASTA. AQUEST VELL LLUITADOR PER LES LLIBERTATS SINDICALS, VOLUNTARI OLíMPIC A L'AEROPORT -QUE NO VA PODER SUPORTAR TANTA FELICITAT I TANTA TENSIó- RESUMEIX EL NOSTRE RECORD PER A TOTS AQUELLS QUI NO HAN POGUT VEURE AQUEST DIA, COM EL BON MINISTRE FERNáNDEZ ORDÓÑEZ I EL BON CIUTADà OCTAVI PELLISSA]. BARCELONE A ÉTÉ ENTHOUSIASTE ET SOLIDAIRE DANS UN MONDE QUI MONTRAIT AU GRAND JOUR SON CóTÉ INSTABLE ET DÉSÉQUILIBRÉ. LA GUERRE N'A RIEN VOULU SAVOIR DI LA TRéVE OLYMPIQUE. LES ACORDS DE LONDRES N'ONT PAS ÉTÉ APPLIQUÉS, LES ESPOIRS DE PAIX FORMULÉS PAR LE PAPE DANS SON MESSAGE AUX JEUX ONT ÉTÉ DÉÇUS. L'ESPRIT D'ABRAHAM, L'ESPRIT DU DIALOGUE ENTRE LES RELIGIONS A RÉGNÉ à BARCELONE, MAIS IL N'EST PAS PARVENU à IRRADIER LE MONDE. THE BARCELONA GAMES HAVE SHOWN THAT IT IS POSSIBLE FOR PEOPLE TO COMPETE AND SHAPE A WORLD WHERE THE ONLY SYMBOLS OR FLAGS ARE THOSE WHICH ARE FREELY SHARED, THOSE WHICH CO-EXIST DEMOCRATICALLY, AND WHERE THE WHITE FLAG OF PEACE FLIES ABOVE ALL OTHERS. THE VHITE FLAG FORMED BY THE SYNTHESIS OF ALL THE OLYMPIC COLOURS, THE COLOURS OF DE RAINBOW, THE COLOURS OF DE FIVE CONTINENTS. �PEDIMOS, EN NOMBRE DE LOS JUEGOS DE BARCELONA Y DE SU ESPÍRITU ESPECIAL, úNICO, IRREPETIBLE, QUI LOS PRÓXIMOS SEAN MEJORES, QUE EL DEPORTE NO TENGA QUE SUFRIR LA ARROGANCIA DE LA CULTURA, NI LA CULTURA LA DEL DINERO, NI LAS CIUDADES LA DEL COMERCIALISMO. NOS HABÉIS HECHO TOTALMENTE FELICES DURANTE 16 DíAS. PROCURAREMOS SER UN POCO MáS FELICES DURANTE MUCHOS AÑOS Y AYUDAR A OTRAS CIUDADES DE EUROPA Y DEL MUNDO 4k AFIRMAR SU PROTAGONISMO Y SUS AMBICIONES. SOM LA CAPITAL DE CATALUNYA, UNA ANTIGA CIUTAT DE LA NOVA ESPANYA PLURAL I DE LA NOVA EUROPA QUE S'UNEIX I S'EIXAMPLA. UNA CIUTAT IL.LUMINADA PER LA FLAMA D! OLíMPIA I D'EMPÚRIES, QUE ARA TRASPASSAREM ALS JOCS PARALíMPICS1 AQUI HEU TROBAT MILERS D'AMICS. AQUI HEU TROBAT MOLTS VOLUNTARI$ DE BARCELONA, QUE SEGUIRAN LLUITANT PER MILLORAR LA CIUTAT. EL CIVISME I LA URBANITAT SERAN LES NOSTRES BANDERES. VOSALTRES, ELS QUI HEU VINGUT ]E FORA, SOU ELS NOUS AMICS DE BARCELONA. AJUDEU-NOS A EXPLICAR QUE LES CIUTATS TENEN FUTUR. [A L'OCTUBRE A PRAGA 'I A FINALS D'ANY A RIO, LES CIUTATS D'EUROPA I DEL MóN FARAN SENTIR LA SEVA VEU.] A BARCELONA HI TENIU AMICS PER SEMPRE AMIS POUR LA VIE / FRIENDS FOR LI'E / AMIGOS PARA SIEMPRE GRACIES A TOTS! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4189 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde a la cerimònia de Clausura dels Jocs Olímpics d'Estiu de la XXV Olimpíada. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Castellà Anglès Francès Subject The topic of the resource Festes Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-09 Description An account of the resource El discurs inclou els idiomes oficials als JJOO del 1992: català, francès, anglès i castellà. El document reprodueix cada fragment en l'idioma emprat originalment. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1284/19920828d_00497.pdf 89330d7d398080ba95f38f54920fa1bc PDF Text Text INAUGURACIO VILA PARALIMPICA 28 d'agost 1992, 18:OOh. �(Proposta d'intervrnció de l'Alcalde) AHIR I AVUI HAN OMENÇAT D'ARRIBAR ELS ATLETES DELS JOCS PARALíMP1CS. AQUESTA VILA ELS ACOLLIRà AL LLARG DE LA SE JA ESTADA, OFERINT EL MàXIM DE FACILITATS PERQUè PREPARIN LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS JOCS I DISPOSI1T DE CASA PRòPIA A BARCELONA. I ESTEM SEGURS QUE St'HI SENTIRAN COM EN LLUR PRòPIA CASA. LOS RESPONSABLES DE LA VILLA Y LOS DE TODA LA CIUDAD HAN REALIZ DO UN ESFUERZO HISTóRICO PARA ADECUAR TODOS LO LOS DEPORTISTAS. ESPACIOS A LAS NECESIDADES DE PARA GARANTIZAR SU ATENCIÓN Y PARA ELIMINAR BARRERAS Y OBSTáCULOS QUE PUDIERAN ENTORPECER SU MOVI IDAD. BARCELONA LLEVA '$A MUCHOS AÑOS TRABAJANDO PARA ELIMINAR TODO TIPO DE BARRERAS Y ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL TRABAJO I IODÉLICO REALIZADO EN ESTA VILLA NO TARDARá EN EXTINDERSE DE FORMA GENERALIZADA A TODOS NUESTROS B A IOS. �IN OUR WORLD, `'['ROUBLED BY THE ERECTION OF OBSTACLES AND FRORTIERS, THE CONTRIBUTION OF THE PARALYMPIC ATHLETES WILL BE OF PRIME IMPORTANCE. THEY WILL HELP US t0 PROVE THAT CITIES CAN BECOME AN IMPORTANT FOCUS OF EXCHANGE AND DIALOGUE; THEY WILL SHOW HOW DETERMINATION AND ACCOMPLISHMENT CAN OVERCOME THE BIGGEST HURDLES; THEY WILL BE PROUD STANDARD BEARERS O COMPETITION AND ENDEAVOUR WITH THE MOST NOBLE OBJtCTIVES. AQUESTA VILA, OBE TA AL MAR, EN PLENA CIUTAT, QUE VA SER FA UNES S TMANES LA LLAR DE LA FAMILIA OLÍMPICA I QUE ARA HO ÉS DE LA PARALIMPICA, ÉS EL MILLOR TESTIMONI EL QUE L'ORGANITZACIÓ I LA CIU- TAT VOLEN OFERIR ALS ESPORTISTES QUE DES D'AVUI RESIDIRAN AQUÍ. LA MEVA MÉS CALOROSA BENVINGUDA, DONCS, ALS JOVES DE TOTS ELS POBLE I CULTURES QUE CONVIURAN A VILA PARALIMPICA D BARCELONA. LA �• • ACTE D'OBERTURA DE LA VILA PRALIMPICA Data: 28 d'agost de 1992 18:OOh. Assistents: Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 President de la Fundació ONCE Personalitats (a definir) Conseller Delegat del COOB'9/ Director dels Jocs Paralímpi s Director de la Vila Paralímp ca Equip directiu dels Jocs i d la Vila Paralímpica Personal Vila Paralímpica Altre personal COOB'92 a traés dels caps de les unitats Patrocinadors i sponsors Empreses vinculades a la Vils Paralímpica Directors principals medis d! comunicació Veïns del Poble Nou Institucions vinculades als Jocs Paralímpics Premsa i fotògrafs Tots els convidats rebran un invitació formal (targetó) amb accés a pàrquing per a aquel s que es consideri oportú. Esquema de l'acte: A mesura que els invitats vagin arribant a la plaça sota les torres Mapfre i les Arts hauran de presentar la seva invitació i se'ls dirigirà cap al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Les personalitats que tingul..n privilegi d'aparcament se'ls rebrà a l'accés del pàrquing i se'ls acompanyarà al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Els fotògrafs acreditats podran accedir a la Vila dues hores abans de l'acte. Inici de l'acte: El director de la Vila Paral_ mpica rebrà l'Alcalde i altres convidats a la porta d'entr e da de la Vila i els guiarà fins a la Plaça de Cerimònies. Execució d'una fanfara pre-enregistrada anunciant l'inici de l'acte. �4 Discurs de benvinguda a la Vila Paralímpica per part del Sr. Armand Calvo, Director de la Vila. Discurs del Sr. Miquel Durap Campos, Director General de la fundació ONCE. Discurs de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona. Lliurament de la bandera ECC per part de l'Alcalde al Director de la Vila Paralímpica. El Director de la Vila entrega la bandera a una parella de voluntaris que es dirigiran a l'asta d'honor on s'hissarà amb els acords de l'himne paralímpic. Visita guiada per la Vila Paralímpica: Visita en comitiva per tal de veure les instal.lacions especifiques Paralímpiques, acabant a la Plaça de Cerimònies on l'Alcalde oferirà un aperitiu als convidants, donant l'acte per finalitzat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4190 Title A name given to the resource Inauguració de la Víla Paralímpica. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vila Olímpica Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Discapacitats Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1285/19920830d_00498.pdf dbe5bfd5c0ae35e6425f9860b4d14818 PDF Text Text PRESENTACIO DE LA TORXA PARALIMPICA Plaça de la Catedral 30 d'agost de 1992, 21:30h. -%^ Xa.^ ÍCá,ai!Ci C $t—z, �(Proposta per a la intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual. Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92). LA FLAMA DE BARCELONA'92 ÉS ENCARA ENTRE NOSAL- TRES. EL FOC D'OLíMPIA, SÍMBOL DE PAU, D'AMISTAT I DE SOLIDARITAT, ICREMARà PER ALS JOCS PARALíMPICS AMB LA FORÇA DE SEMPRE. QUAN ES VAN ACABA ELS JOCS OLÍMPICS, VAM VOLER RECOLLIR REVIURE'L I PRESERVAR EL TESTIMONI DURANT AQUESTS DIES DE DEL FOC PER SETEMBRE QUE VOLEM FER INOBLIDABLES. UNA LLáNTIA DE SEGURETAT HA CREMAT SENSE fNTERRUPCIÓ, AL LLARG DE LES ÚLTIMES SETMANES, A LA CASA DE LA CIUTAT, I ARA TORNA A LES NOTRES PLACES I ALS NOTRES CARRERS, PER ENGRESCAR DE ITOU ELS HOMES I DONES D'AQUESTA TERRA A PARTICIPAR AMB ENTUSIASME EN AQUEST GRAN COMPROMÍS PEL QUA TANT I TANT HEM TREBALLAT TOTS PLEGATS. �BARCELONA, CATALUNT I ESPANYA VAN SABER DEMOSTRAR DAVANT EL MÓN SENCER, ENTRE EL 25 DE JULIOL I EL 9 D'AGOST, EL SEU EI}TTUSIASME PELS IDEALS QUE REPRESENTA EL FOC OLÍMPIC. LA NOSTRA GENT VOL AQUESTA FLAMA PERQUè VOL tA CONCòRDIA, LA CONVIVèNCIA I PERQUè CREU EN L'ESPERIT DE SUPERACIÓ. A PARTIR D'AVUI, EL SIGNIFICAT DEL FOC OLÍMPIC SERá MOLT MÉS CLAR NO IDOLATREM NI LA PERFECCIÓ FÍSICA NI LA VICTÒRIA DE LA MATèRIA SOBRE L'ESPERIT. LA TORXA P4RALÍMPICA, SENSE CAP MENA DE DUBTE, MOSTRARà EL NOSTRE ANHEL COL.LECTIU PER L'AFANY DE LLUITA, PER LA PARTICIPACIÓ, PEL PODER LA REALITZACIÓ PERSONAL. DE LA CREATIVITAT HEM DIT QUE AQUEST FLAMA QUE ENCENDRIA PASSIONS. LA PASSIÓ INTEGRADORA, SOCIALMENT ENALTIDORA DELS VALORS HUMANS. IL.LUMINA TOTS PER IGUAL, JUSTA LA PASSIÓ QUE MÉS ENLLà DE I ENS LES DIFERèNCIES I ELS DESEQUILIBRIS. LA PASSIÓ PURA DE L'ESFORÇ QUE, PARTINT DE LA DIVERSITAT ENS FA IGUALS EN LA NOBLESA DE L'ESPORT. LA PASSIÓ D'UNA ) ARCELONA I D'UN PAÍS INQUIETS, PREOCUPATS PER FER POSSIBLE UNA SOCIETAT DE TOTS I �PER A TOTS. UN REPTE TAMBá APASSIONAT, VISCUT AMB FORÇA I AMB CONSTàNCIA, QUE SUPERA ELS OBSTACLES I LES FRONTERES, I 1211E ES RETROBA EN LES ESPERANCES I LES IL.LUSIONS. BENVINGUT, MISSATGE ABANDONIN. FOC QUE 1 ESTIMAT. DE TU ES QUE EL TEU CALIU I DESPRèN MAI NO EL ENS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4191 Title A name given to the resource Presentació de la torxa olímpica / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la Catedral, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Acció política Esports Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1286/19920831d_00499.pdf 14b7a5df35e0130059c665aee84293ec PDF Text Text OBERTURA DEL CbNGRES PARALIMPIC Hotel Princesa Sofía 31 d'agost de 1.992, 9:00h. CC\nre(2, 1;1-7,3 �(Proposta d'intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92) PRESIDENT OF THE BARCELONA '92 PARALYMPIC COUNCIL, PRESIDENT OF THE ICC, DISTINGUISHED LADIS AND GENTLEMEN, I WOULD LIKE TO SiPART WITH A FEW WORDS IN A FAMI- ^ LIAR AND CONFIDENT AL TONE. WHEN THE OLYMPIC GAMES WERE AWARDED TO BitIRCELONA, SOME YEARS AGO, WE WONDERED FOR A TIME WHETHER THE PARALYMPIC GAMES SHOULD BE HELD IN bUR TOWN. OUR NOMINATION CONTRACT DID NOT ESTABLISH SUCH A COMMITMENT, AND WE WERE ANXIOUS TO ASSESS IF OUR ORGANISATION, OUR CITY, WOULD BE PREPARED TO HOST A SECOND EVENT 0r SUCH PROPORTIONS IN A SHORT PERIOD OF TIME. �WE CAREFULLY CONpIDERED ALL PROS AND CONS, AND EAGERLY DECIDED TO ASK FOR THE PARALYMPIC GAMES. TO BE HONEST, W HAD SOME PRACTICAL REASONS -EXCELLENT FACILITXES, EXPERTISE, EFFORT-SHARING-, BUT THE MAIN MOTIfiJES WERE PURELY STRATEGICAL FOR THE FUTURE OF OUR bITY. FIRST, THE CELEBRIIITION WOULD NOT BE COMPLETE AND TRULY UNIVERSAL W THOUT THE PARALYMPICS. SECOND, OUR PEOPLE WERE ASKING FOR THEM, BOTH FROM ASSOCIATIONS AND GROUPS FOR THE DISABLED AS WITHIN SOCIETY IN GENERAL. FINALLY, WE REACHED THE CONCLUSION THAT WE NEEDED THE PARALYMPIC GAMES. EL TIEMPO NOS HA CONFIRMADO QUE BARCELONA Y EL PAíS ENTERO NECESITAN LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES NUESTRA GRAN OCASLóN PARA SITUARNOS AL MáS ALTO NIVEL EN UN TERRENO QUE, POR DESGRACIA, SIGUE PADECIENDO NOTABLES DEFICIENCIAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS AVANZADO DE FORMA CONSTANTE, PERO NOS QUEDA AúN UN LARGO CAMINO POR RECORRER. �NUNCA SE HABíA AFRpNTADO, EN NUESTRO PAíS, UN RETO SIMILAR AL DE LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES UNA OPORTUNIDAD IDEAL, PUES, PARA ENTRAR POR LA PUERTA GRANDE EN EL DEPORTE DE ALTA COMPETICIÓN PARA PERSONAS CON MINUSVALíAS. PERO ES MUCHO MáS QUE ESO: ES EL MOMENTO óPTIMO PARA IMPULSAR EL GRAN SUEÑO DE DEVENIR UNA CIUDAD AUTÉNTICAMENTE HABITABLE, DE ACAB1R CON LOS OBSTáCULOS FÍSICOS Y DE HACER POSIBLEIY FáCIL LA MOBILIDAD DE TODOS, REPITO TODOS, SUS HABITANTES. 1 BARCELONA ES UNA; CIUDAD MUY COMPACTA, QUE EN MUCHAS ZONAS H CRECIDO MáS VERTICAL QUE HORIZONTALMENTE. tOS TRANSPORTES PÚBLICOS, LAS { ACERAS, LOS SEMá1'OROS, LOS PáRKINGS, DEBEN SER ACCESIBLES PARA GAl2ANTIZAR LOS DESPLAZAMIENTOS DE TODOS LOS CIUDADAN((OS. CELEBRAR LOS JUEGOS PARALíMPICOS REPRESENTA, EN ESTE SENTIDO, INFRAESTRUCTURAS PONER A PRUEBA NUESTRAS Y OFRECER UN MODELO PARA CONCENTRACIONES URBANAS SIMILARES A LA NUESTRA. �ELS JOCS PARALíMPTCS ENS SÓN NECESSARIS TAMBÉ EN UN ALTRE SENTIT. ENS AJUDEN A REFORÇAR EL MISSATGE QUE, DES DE FA ANYp, ESTEM TRANSMETENT. CONSOLIDEN LA IDEA DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA COM A COMUNITAT OBERTA, DECIDIDA A APOSTAR PER LA INTEGRACIÓ I LA COVVIVèNCIA. VOLEM ACONSEGUIR, EN EL TERRENY DE LES REALITATS SOCIALS I POLÍTIQUES, EL QUE AQUESTS DIES PRETENEM OBTENIR EN EL TERRENY DE LES REALITATS FÍSIQUES. LA SOCIETAT QUE j)EMANA LA PRESèNCIA I ACOLLIDA DELS ATLETES MIN4JSVàLIDS ÉS UNA SOCIETAT QUE VALORA I ESTIMA ;LA DIFERèNCIA. LA PROESA DE L'ATLETA QUE, MÉ ENLLà DE LA SEVA PROBLEMàTICA FÍSICA, ACONSEGUEIX BATRE RèCORDS, CONTÉ I TRANSMET -MÉS ANLLà DE PATERNALISMES INNECESSARIS I INADEQUATS- UN MSSATGE D'àNIM I D'ESPERANÇA. EN UN MÓN PLE DE pESIGUALTATS, SOVINT PARALITZAT PER DISPUTES FRON'ERERES I PER DISCREPàNCIES QUE SEMBLEN INSALVABLES, L'AFANY DE SUPERACIÓ DE L'ESPORTISTA PARAL.MPIC APORTA UNA GRAN IL.LUSIÓ. ENS ENSENYA QUf EL TREBALL ABNEGAT, LA DETERMINACIÓ I LA FORÇA DE LA VOLUNTAT PODEN - 4 - �ASSOLIR FITES QUE A VEGADES ES DONEN PER PERDUDES. VOLDRIA AGRAIR, DpNCS, A TOTS AQUELLS QUI HAN FET POSSIBLE QUE BARCELONA COMPTÉS AMB AQUESTA OPORTUNITAT HISTòRkCA: ALS REPRESENTANTS DE LA ICC I DE TOTS ELS ESPORTS PARALíMPICS, QUE ENS HAN BRINDAT LA SEVA EXPERIèNCIA I EL SEU ENTUSIASME. ALS RESPONSABLES D L'ONCE, QUE ENS HAN AJUDAT AMB L'ORGANITZACIÓ MATERIAL DE L'ESDEVENIMENT I QUE ESTAN AJUDANT L'ESPORT EN GENERAL I L'ESPORT DE LES PERSONES AMB MMNUSVàLUES EN PARTICULAR, AMB LA SEVES PODEROSES PROPOSTES DE FUTUR. A TOTS VOSALTRES, MOLTES GRàCIES. LA CIUTAT I L'ORGANITZACIó FA N L'IMPOSSIBLE PER ESTAR A L'ALÇADA DEL QUE VS MEREIXEU. ESTIC SEGUR QUE US SENTIREU COM A CASÀ VOSTRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4192 Title A name given to the resource I Congrés Paralímpic Barcelona'92 / Paraules Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Congressos i conferències Drets civils Discapacitats Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1287/19920910d_00500.pdf 06bd0f663242535ecc194fc2eacfcc22 PDF Text Text 4 Ref.:GUIó 183/92 9/09/92 Data: GUó Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (J. Guillamet) Assumpte: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per la presentació del conferenciant dei l'Onze de Setembre al Saló de Cent, I1.1m. Sr. Joaquim Nadal. - L'ACTE QUE AVUI CELEBREM JA TÉ ÚNA SÒLIDA TRADICIó. REFLEXIONAR SOBRE LA HISTORIA DE BARCELONA I DE CATALUNYA, EN LA VIGíLIA DE L'ONZE DE SETEMBRE I EN AQUEST S IALó DE CENT, ES UN EXERCICI DE MEMORIA I DE FUTUR, QUE S'HA DEMOSTRAT FRUCTíFER. LA CELEBRACIÓ DE LA DIADA NACIONAL COMENÇA AIXI, DE MANERA SERENA, REFLEXIVA I ENCORATJANT, EN EL MATEIX LLOC, AQUEST SALó DE CENT, DES D'ON S'EXERCI EL COMANDANENT DE LA DEFENSA DE BARCELONA I DE CATALUNYA EN LA GUERRA DE 1714. - ENS HAN ACOMPANYAT EN ANYS ANTERIORS, EN LA VIGíLIA DE LA DIADA, DESTACATS HISTORIADORS ESTRANGERS I AMICS DE CATALUNYA COM JOHN ELLIOT, GEOFFREY J. WALKER, KICHEL ZIMMERMAN I HENRY KAMEN. VàREM COMENÇAR-HI A TENIR, L'ANY PASSAT, ESPECIALISTES CATALANS, AMB NúRIA SALES. LA VEU DELS �- JOAQUIM NADAL 1 FARRERAS, A QU1I ENS DISPOSEM A ESCOLTAR AQUEST VESPRE, ÉS UNA PERSONALITAT DESTACADA I RESPECTADA DE LA VIDA CIENTíFICA I POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS. ABANS QUE ALCALDE DE GIRONA, QUE PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA I QUE DIPUTAT AL PARLAMENT, CàRRECS, TOTS TRES, QUE EXERCEIX AMB GRAN ENCERT, EL DOCTOR JOAQUIM NADAL ÉS HISTORIADOR I CATEDRàTIC DE LA UNIVERSITAT. A MÉS DE LA SEVA DEDICACIÓ DOCENT EN LES UNIVERSITATS DE LIVERPOOL, AUTòNOMA DE BARCELONA I UNIVERSITAT DE GIRONA, EL PROFESSOR NADAL ÉS AUTOR DE DIVERSES OBRES SOBRE LA CIUTAT DE GIRONA, SOBRE EL COMERÇ EXTERIORRD'ESPANYA, SOBRE ELS SEGLES XVI I XVII A CATALUNYA I SOBRE L'ONZE' DE SETEMBRE DE 1714. JOAQUIM NADAL ÉS EL CODIRECTOR, AMB PHILLIPE WOLF, D'UNA NOTABLE "HISTòRIA DE CATALUNYA ", 1982, DE PUBLICADA EN FRANCéS I EN CATALà EN Í LA QUE AQUEST ANY 1 1992 N'HA APAREGUT L'EDICIó CASTELLANA. ÉS AUTOR, ENCARA, DE DOS LLIBRES1SOBRE GIRONA, COM ALCALDE. HISTORIADOR I ALCALDE, CATEDRàtTIC I DIPUTAT, INVESTIGADOR I POLÍTIC. AQUESTA CONJUNCIÓ DE 'ACTORS FAN DEL NOSTRE CONVIDAT D'AQUEST VESPRE UNA DE LES PERSONALITATS PÚBLIQUES MÉS INTERESSANTS I ESCOLTADES DEL NOSTRE PAÍS. - ABANS DE DONAR LA PARAULA AL CATEDRàTIC I ALCALDE JOAQUIM NADAL, DEIXEU -ME DIR QUE ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE COMEMMOREM �cte \Y Ar\O-Ags(V (L'ONZE DE SETEMBRE —QUE COMMEMCIREM L'ESPERIT DE LLIBERTAT, DE / PATRIOTISME I DE CIUTADANIA QUE VA SOBREVIURE LA DERROTA DE 1714— i DES DE LA SATISFACCIÓ EXTRAóRDINáRIA D'UNA GRAN VICTòRIA HISTòRICA, COM HAN ESTAT ELS JOCS OLíMPICS DE BARCELONA. UNA SATISFACCIÓ PER L'éXIT I PÉL RECONEIXEMENT QUE HEM TINGUT. TOT EL MÓN HA FELICITAT BA}CELONA I CATALUNYA PER HAVER ORGANITZAT, I NO SÓN PARAULES MEVES, ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTòRIA. AQUEST ONZE DE SETEMBRE ELS ctATALANS TENIM DRET A MIRAR EL FUTUR AMB MÉS CONFIANÇA. — A CONTINUACIÓ EL DOCTOR JOAQUIM NADAL I FARRERAS EXPOSARà EL TEMA "BARCELONA DESPRÉS DEL COMBAT. EL PAPER D'UNA CIUTAT DE CIUTATS EN LA FORMACIÓ DE LA CATfflAJNYA MODERNA". TÉ LA PARAULA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4193 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per la presentació del conferenciant de l'Onze de Setembre al Saló de Cent, Il.lm. Sr. Joaquim Nadal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Festes Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1288/19920914d_00501.pdf 3f008c11936415bf2f568097b508213e PDF Text Text MAJESTADES, CIUTADANS, S'ACABA L'OLIMPÍADA MES COMPLETA: LA DELS JOCS, LA DE LA CIUTAT I LA GENT; LA DELS JOCS OLÍMPICS I ELS JOCS PARALÍMIIICS . COMENÇA L'OLIMPÍADA DE DEBO, LA DE LA VIDA DE CADA DIA. COMENÇA LA TFFRCERA ETAPA DEL PROJECTE BARCELONA'92, LA QUE ENS HA DE PERMETRE EXPLICAR, RENDIBILIITZAR, HISTORIAR I DIGERIR EL PROJECTE - ECONÒMICAMENT, SOCIALMENT, DES DEL PUNT DE VISTA NACIONAL DE CATALUNYA, D'ESPANYA I D'EUROPA. I DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU. SOBRETOT DE L'ESPORT DE BASE I DE L'ESPORT DIFERENT. �DE L'ESPORT QUE HEM VIST AQUESTS DIES I QUE HA CONQUERIT TOTALMENT LA NOSTRA ATENCIÓ, NO SOLAMENT PEL CANTÓ DE L'EMOCIÓ, COM CRèIEM AL PRINCIPI: TAMBÉ PEL CANTó DE L'ESPECTACLE I DE LA DE L'ESFORÇ I DE BELLESA —O LA DURESA— LA VOLUNTAT DE SUPERACIÓ. HEM VIST PARTITS DE BàSQUET I DE TENNIS, PROVES ATLèTIQUES I DE NATA ch Ó... QUE ENS HAN FET VIBRAR TANT O MÉS CiUE EN ELS JOCS CONVENCIONALS. ELS PATROCINADORS HO HAN D'ENTENDRE: EXISTEIX UN PÚBLIC, UN GRAN PÚBLIC, PER A L'ESPORT PARALíMPIC. GRACIES 1 PUBLIC! VOSALTRES TAMBÉ HEU TRIOMFAT!. c 2 �HABéIS SENSIBILIDAD UNAS DEMOSTRADO DESCONOCIDA, UNA NUEVA DIMENSIÓN DEL ESPECTADOR, QUE COMPORTA UNA PARTICIPACIÓN AFECTIVA DE MAYOR CALIDAD QUE EN EL ESPECTáCULO CONVENCIONAL. Sí: TODOS SOMOS IGUALES SÓLO PORQUE CADA UNO S ES DIFERENTE, PORQUE CADA SER HUMANO, MáS QUE CUALQUIER OTRA ESPECIE VIVA, úNICO, COMO DIJO STEPHEN INAUGURACIÓN, Y TAMBIÉN TIENE ALGO HAWKING EN LA PORQUE SE HA DEMOSTRADO QUE TODOS SOMOS VáLIDOS Y NUNCA TOTALMENTE VáLIDOS O N O TANTO COMO QUISIÉRAMOS. ESTA ES LA MARAVILLOSA CCIóN DE ESTOS JUEGOS. SE HA ENSANCHADO DE ESPIRITU EL CONCEPTO DEL SER HUMANO PARA MILES DE PERSONAS. SOMOS MAS RICOS QUE ANTES. 3 �I THEREFORE MAKE A PLEDGE IT THE NAME OF THE CITY OF BARCELONA, WHICH TODAY IS THE RICHEST CITY OF THE WORLD IN JOY AND HUMAN HERITAGE, TO STRIVE FOR THE CAUSE OF CULTURE AND URBANITY, OF A MORE SENSIT VE EUROPE, BOTH INSIDE AND OUTSIDE, FOR THE CAUSE OF OUR ABILITY TO COPE WITH DIVERStTY, AND THEREFORE FOR THE CAUSE OF PEACE AMONG DIVERSE PEOPLE LIVING IN MIXED TERRITORIES AND UNDERSTANDING AND RESPECT AMONG PER$ONS WITH DIVERSE CAPACITIES. THIS SHOULD BE OUR CIVIC COMPROMISE WITH OURSELVES. WITHOUT ARROGA CE, WITHOUT THE HELP OF ANY GLOBAL REASON WORKING ON OUR BEHALF. 4 �IN THE NAME OF THE ORGANIZNG COMMITTEE ITS WORKERS AND VOLUNTEERS, AND IN THE NAME OF THE CITIZENS OF BARCELONA, WE WANT TO TELL YOU: FAREWELL, AND IF EVEN YOU Gd AROUND THE WORLD AND WISH TO COME BACK, YC1U WILL FIND HERE FRIENDS FOR EVER AND FEEL ATI HOME AGAIN. ( EN NOM DEL COMITè ORGANITZADOR, DELS QUI HI HAN TREBALLAT, DELS VOLUNTAjRIS I DE TOTS ELS CIUTADANS DE BARCELONA, UÈS DIEM ADÉU-SIAU (HA S TA SIEMPRE) T, SI ALGUN DIA, DESPRÉS DE DONAR LA VOLTA AL MÓN, VOL EU TORNAR, AQUí SERà SEMPRE CASA VOSTRA. I ARA, PERMETEU -ME QUE P SI LA PARAULA A JOSÉ MARIA ARROYO, PRESIDENT DE LA FUNDACIó ONCE. - 5 - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4194 Title A name given to the resource Discurs de clausura dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona) Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Barcelona Discapacitats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1289/19920923d_00502.pdf 5447e1fe5fc5a06ae2e9d8b3ad445208 PDF Text Text 6? ^ PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE E LA PRESENTACIÓ DEL PREGONER DE LES FESTES DE LA MERCè, EXCM. SR. JOAN ANTONI SAMARANCH DIMECRES, 23.09.92. 20:00 HORES. SALÓ DE CENT. - EL PREGONER DE LA FESTA MAJOR Dp LA MERCè D'ENGUANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ. AQUESTES PARAULES, SENS DUBTE, 'HAURIEN POGUT DIR DE MOLTES DE LES PERSONALITATS QUE HAN PRECEDIT EN AQUESTA COMESA A JOAN ANTONI SAMARANCH. LA DIFERèNCIA ÉS QUE EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ GAIREBÉ ENLLOC D L MÓN. JOAN ANTONI SAMARANCH, EL PRESIDENT DEL COMITè OLÍMPIC INTERNACIONAL, ÉS EL BARCELONÍ QU* HA ASSOLIT UNA POSICIó PÚBLICA MÉS DESTACADA A NIVELL INTERNACIONAL; ÉS EL MàXIM DIRIGENT DE L'ESPORT MUNDIAL. - NO HE DE PRESENTAR, DONCS, A JOAN ANTONI SAMARANCH I MENYS DAVANT DELS SEUS CONCIUTADANS. �NO HE DE DEIXAR DE RECORDAR LES DADES BàSIQUES DE LA SEVA BIOGRAFIA, COM ÉS COSTUM EN AQUESTS CASOS. SóN MOLTS ANYS DE DEDICACIÓ A L ESPORT I A LA POLíTICA, COM A JUGADOR, SELECCIONADOR I PRESIDENT FEDERATIU D'HOQUEI SOBRE PATINS, COM A REGIDOR D'ESPORTS D'AQU*ST AJUNTAMENT, (DEIXEU-M'HO SUBRATLLAR, REGIDOR D'ESPORTS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, L'ANY 1956, DESPRÉS DE L'èXIT DELS JOCS DEL MEDITERRANI) COM A DELEGAT NACIONAL D'ESPORTS I PRESIDENT DEL COMITè OLíMPIC ESPANYOL, PROVINCIAL DE BARCELONA I COM A PRESIDENT DE LA DIPUTA PROCURADOR EN CORTS, COM A MEMBRE DEL COMITè LíMPIC INTERNACIONAL I DESPRÉS VICEPRESIDENT COM AMBAIXADOR D'ESPANYA A MOSCOU FINS ACCEDIR L'ANY 1980 A LA PRESIDèNCIA DEL MàXIM ORGANISME DE L'ESPORT MUNDIAL. 2 �PRESIDENT DES DE 1987 DE L'ACTUA CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I INVESTIT, ENCARA NO F UN ANY, DEL TíTOL NOBILIARI DE MARQUèS DE SAMARANCH, EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY ACABA DE TENIR EL PRIVILEGI I LA SATISFACCIÓ DE PRESIDIR LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA, LA SEVA CIUTAT, QUE ELL MATEIX HA QUALIFICAT, AMB MÉS CONEIXEMEN I AUTORITAT QUE NINGÚ, COM ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTò IA. BARCELONA, CATALUNYA I ESPANY ESTARIEN EN DEUTE AMB JOAN ANTONI SAMARANCH, PEL SOL FET DE REPRESENTAR DIGNAMENT EL NOSTRE PAíS DAVANT DEL MÓN EN L'EXERC CI BRILLANT I EFICAÇ DEL SEU CàRREC. HO ESTAN PER MÉS MOTIUS. LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLIMPIC S DE BARCELONA NO HAURIA ESTAT POSSIBLE, PROBABLEMENT, SENSE LA SEVA PRESéNCIA AL CAPDAVANT DEL COI. L'AJUNTAMENT AIXí HO VA RE CONèIXER EN ATORGAR-LI, L'ANY 1987, PER ACORD DEL CONSELL PLENARI, LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT. EL SOL ARGUMENT DE LA SEVA PROVADA DEDICACIÓ A LA CAUSA DE L'OLIMPISME I L'ENCERT AMB QUè HÁ DUT LES REGNES DEL COI DURANT AQUESTS DOTZE ANYS VA DONAR A LA CANDIDATURA DE BARCELONA LA �OPORTUNITAT DE SER CONSIDERADA AMB EL MàXIM INTERèS I OBJECTIVITAT PELS MEMBRES DEL COMITè. SAMARANCH HA AUGMENTAT EL PRESTIGI DE L'ORGANITZACIÓ OLíMPICA ARREU DEL MóN I SOTA LA SEVA PR4SIDèNCIA ELS JOCS HAN PRèS UNA NOVA IMPORTàNCIA COM LA PRIMERA M4 NIFESTACIó ESPORTIVA DEL MóN I COM A OCASIó DE TROBADA, DE PAU I DE FRATERNITAT ENTRE ELS ATLETES I ELS PAïSOS. AVUI ESTEM MOLT CONTENTS DE TENER-LO AMB NOSALTRES, EN AQUEST SALó DE CENT, UN UN ACTE íNTIM I OLEMNE ALHORA COM ÉS L'INICI DE LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT, DE 1.44 SEVA CIUTAT. TÉ LA PARAULA 4 �?CR 24 de setembre de 1992 Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebraciíí de l'ofici amb motiu de la festivitat de la Patrona de Barcelona Vull agrair, en nom del Consistori i davant la Mare de Déu que dóna nom i color a la Festa Major de Barcelona, a tots els ciutadans de totes les creences i actituds, de totes les procedències, el seu capteniment en aquest estiu que tot just s'acaba. I que s'acaba emportant-se'n una ciutadana prototípica de Barcelona, i deixant-nos tristos; tristos però confiats que l'esperit barceloní que ella mateixa també encarnava ha viscut, està vivint i viura moments esplèndids, en què la generositat s'imposarà a la gasiveria, la prudència a la precipitació i l'austeritat anirà acompanyada de la col.laboració de tots per aconseguir les fites significatives que la ciutat avui pot pretendre. L'arquebisbat ens ha ajudat fer del Centre Abraham un lloc de trobada momentània de totes les religions, però també una referència de fut r per a tots aquells que creuen que la única via de so ució dels problemes que ens enfronten en el Mediterrani i el Sud-Est d'Europa passa per una actitud positiva de 1 s idees i les creences, i d'aquells que les administre , envers les actituds de concòrdia que han d'anar creixent abans d'imposar-se lentament però amb determinaci4. Aquest és l'esperit d'alliberament i de pau de la Mercè, tal com el veiem els barcelon4ns de tota mena, i és també l'esperit de Barcelona. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4195 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Joan Antoni Samaranch. Pregó a les Festes de la Mercè 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Esport Acció política Barcelona Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1290/19920924d_00503.pdf 5963e8816388eb89f737330bc21c5135 PDF Text Text soA BAN MISSATGE DE LES FESTES DE LA MERCE La Festa Major de Barcelona - {la Mercè - té aquest any una significació especial. Aquest any ens sentim, tots p Legats, satisfets i descansats d'haver complert amb una responsabilitat històrica, d'haver passat l'examen dels 4rocs Olímpics davant del món amb una nota molt alta. Encarem el futur amb una nova il.lusió, amb un nou orgull, amb una nova empenta que ens dóna confiança davant les dificultats que viu Europa i q.te viu el món. Vull aprofitar l'ocasió de la 'esta Major de Barcelona per agrair -i fer-ho amb l'accent 41e la familiaritat d'aquests dies de retrobament en la celebració de la Mercé-, per agrair de nou, repeteixo, a tots els barcelonins, a tots els ciutadans, la seva col1laboració en l'èxit dels passats Jocs Olímpics i Paralí npics, que ha estat el gran èxit de Barcelona. En tant que Alcalde de Barcelona vaig adreçar un Ban Olímpic a tots els ciutadans. proposar -nos Vaig remarcar com havíem de que Barcelona fcbs, 1 durant els Jocs, una �referència esperançadora per a molts ciutadans d'Espanya, d'Europa i del món. Com Catalnya, la seva història i el seu present, podien beneficiar-se de l'interès i afecte que suscitaria en moltes persones el descobriment d'una realitat humana i nacional, riça i singular. Com l'Espanya democràtica i plural en podia Sortir reforçada. Barcelona no podia fallar i els barcelonins no hem fallat. Tothom recordarà els Jocs Olí11pics de Barcelona com els grans Jocs d'una ciutat i com; els grans Jocs de la gent. Aquesta és sens dubte una gran aportació de Barcelona, específica i intransferible, que potser trigarem anys a veure igualada: la humanitat diària de la vivència dels Jocs. Tot ha anat tant bé com era ra nable esperar i encara més. I això ha estat possible gràcies a la col.laboració i a la participació voluntaris, entusiasta espectadors, de l tots pissejants, els barcelonins: treballadors i servidors públics. Ara que els Jocs han passat, ens podem alegrar d'aquesta medalla que ens ha atorgat unànimement l'opinió mundial a través dels mitjans de comunicació. Els Jocs Paralímpics ens han confirmat encara una altra cosa. Barcelona no tan sols és capaç de lluitar pels grans objectius i de respondre reptes més ambiciosos. 2 �Barcelona és capaç de lliurar -se generosa en la solidaritat i en el compartir la joia dels discapacitats, que som, en el fons, tots nosaltres en algun moment de la nostra vida; en molts moments.. Si els Jocs Olímpics de Barcelona han estat els millors de la història, com se'ns ha di , jo crec que tenim dret a pensar que Barcelona ha esta pels Jocs Paralímpics la seva entrada a la història i l'inici d'un futur diferent. Gràcies, doncs també, barce onines i barcelonins, pel vostre entusiasme i la vostra participació en els Jocs Paralímpics. Ara el nostre rep.e és fer també de Barcelona una ciutat paralïmpïca, cada dia. En aquestes Festes de la Mercè que avui comencen, retrobem la ciutat renovada, per al nostre ús, per disfrutar-la cada dia en les seves novetats, per continuar-la millorant. Ara s'imposa l'austeritat, perÒ una austeritat que no està renyida amb els nous projectes. De les tres etapes de 1'èxi realització i explotació dels Jocs • rendibilització, concepció, aquesta �última, la que comencem ara, no és la més fàcil, però és l'etapa més engrescadora. Perquè és la que tenim al davant i perquè permet comprovar si l'acció de la ciutat permet canvis en les seves actituds. Si ara no som capaços de convertir Barcelona en una referència sòlida, estable 1 respectada, pels nostres productes, pels nostres serveis, per la qualitat de la vida entre nosaltres, per ser una ciutat equilibrada i solidària, pel nivell alt de:tles nostres actituds... No ho farem mai. Entenc que tothom té dret a posar l'accent sobre allò que manca, sobre el que no tenim encara i sobre les nostres obligacions i dificultats, i no solament sobre les coses positives, les satisfaccions, els nous recursos i el nou orgull ciutadà. Demano només que s'aportin noves idees i noves solucions a les mancances; que no es mIlmeti l'equilibri difícil entre la tendència a la desijusió després de la ilusió satisfeta - que és una tendèn la natural - i la confiança en les nostres pròpies forces. �Aquesta confiança és avui mép forta que mai. 1 no ho és solament per fer uns grans 1$ dies, sinó per fer uns magnífics 15 anys. Aquesta confiança ens ha de fer entrar en el nou mil.lenni amb d'identitat, d'obertura a el nivell d'exigència, l'exterior que perseguim obstinadament des d'aquell Onz de Setembre de 1714 en què tot va acabar però en el fons tot va començar. Hem de voler ser la millor ciutat d'Europa. La millor ciutat en cultura, en urbanitat, en educació, en serveis, ixò Ano és només el que en acollida i en tecnologia. nosaltres esperen. És el que Europa espera de nosaltres. Europa depèn molt de les ciutats. Europa no es pot fer sense les ciutats, i molt menyl contra les ciutats. S'obre, doncs, una etapa decisiva de la història de Barcelona. Grans moments ja els haviem tingut, però grans davallades i grans períodes etàrgics també. Reaccions formidables a grans derrote, reaccions formidables a grans les hem tingut, però ictòries - manteniment d'un alt esperit d'exigència més enllà dels moments de prova no han estat freqüents. 5 �És justament això el que ens cal per demostrar que les nostres victòries no són efímeres ni un fenòmen aillat, sinó esglaons en un procés imparable de millores per a la ciutat. Us convido a viure, en aquesta Festa Major de Barcelona de 1992, l'alegria de l'èxit i 14 confiança en el futur. Que els barcelonins siguem, tots i!cadascun, els protagonistes de la millora i del progrés dO la ciutat, els vigilants del nou patrimoni aconseguit els vetlladors de la gran virtut del civisme. Convido també a tots els ciutadans a ocupar pacíficament la ciutat, com ja es va fer dui. ant els dies dels Jocs. Per fruir de la Barcelona que no coneixem encara i que ens sorprendrà amb el seu atraciu i la seva bellesa. Us convido a visitar, per exemplcp, el Jardí Botànic que ja mostra la seva futura ubicació o les noves piscines de Can Dragó, o el Parc Zoològic, que celebra el seu centenari. Que els ciutadans siguin amfit4ions i vigilants, alhora, de la urbanitat i de la qualitat de vida. Que els propis minusvàlids siguin els impulsors més decidits de les transformacions de la ciutat neva en la ciutat apta per a tothom, no solament en benef: ci propi sinó de tots els ciutadans. I que els vol ntaris esdevinguin amics �permanents de Barcelona. Hi confiem. De nou gràcies a tothom. Gràcies i endavant, esforç i confiança en el futur. Bona Festa Major. L'ALCALDE Barcelona, vint-i-quatre de setembre de 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4196 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebració de l'ofici amb motiu de la festivitat de la patrona de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Basílica de la Mercè Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Relacions Internacionals Lideratge Competitivitat Ciutats Acció política Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1291/19920928d_00504.pdf 764ec2ea4fba7ae4795df998e7801200 PDF Text Text ilbk-it )3 Or Universitat Politècnica de Catalunya Inauguració del curs 1992-1993 28 kLeetubre de 1992 .049,15mlutt. Conferència a càrrec de l'Excm. Alcalde de Barcelona Sr. LA CIUTAT EN LA CONSTRUCCIó EUROPEA Vull començar la meva intervenció agraint c,. la invitació de l'Excm. i Magn. Rector de la Universitat_ Politèc 'Ca de Catalunya a pronunciar el discurs i%augural del curs 1992-93. i MA". El tema sobre el kue em -proposo dissertar . no podria tenir /un audit ri més adequat. En efecte, parlar a la Universitat de "La ciutat en la equival construcció europea", a connectar amb la m mòria històrica de la Universitat, equival a situar-se en el centre ' 'u .u• -•'un "campus"-, vocacionalmen específicament urbà i europeu. No hi ha cap institució tan urbana com la universitat, ni cap institució haurà fet t4nt des de sempre per la superació de les barreres nacionals -i per la convi4ència entre les (^i,,'Vt ► v P.^l^ rc,,^ �^ cultures, per allò qug en definitiva és la construcció europea. Les universitats van estar presents en l'origen de la idea d'Europa i durant segles l'Europa de les Universitats va ser ja una realitát. Avui dia les universitats se situen ien l'avantguarda de l'acceptació d'Europa i participen en nombrosos programes fonamentals en consciència i la de les i intercanvis, zreació de la bases de la construcció europea. Barcelona se sent orgullosa de les seves universitats i aquestes constitueixen una de les millors dotacions de la ciutat per assegurar la seva projeció exterior i la seva competitivitat. La internacionalització pe la ciutat integració europea només és un aspecte, o si volen, una fase ll'un procés lque ultrapassa Europa, del qual, però, la �Comunitat Europea constitueix per a nosaltres ___ objecti4u ur1 immediat imprescindible. Dit d'tana altra manera, no hi ha alternativa al la construcció europea, si no é 1 retorn al fraccionament i a la renacionalització de l'Estat. Els qui en ell referèndum de França apostaven a tr vés del NO al Tractat de Maastr'cht per la renacionalització de França, feien córrer un risc evident a l'estailitat europea: el de desencadenar na espiral de renacionalitzacions, com e nçant per la tan temuda d'Alemanya. Europa és excel.lència el i conti ent ha pr duït urbà per una gran varietat de ciutats. Per les ciutats que tenen entre si tant en comú, presenten també entre elles import4Ints diferències, que no són solament les òbvies de grandària i de situació. En aquest sentit, Barcelona és un exemple clar de ciutat no dependent de l'Estat. Aquesta característica avantatges, però tamb. ha tingut inconvenients. �Podríem dir que la nostra habilitat ha consistit, i consisteix, en saber aprofitar els avantatges i corregir els inconvenients. /7 Pel que fa als incoiven, ents, crec que les circumstàncies europees jugen a favor nostre ja que la descen tralització i la subsidiarietat -a la qual em referiré extensament més endavant- beneficiaran justament les ciutats quie fins ara havien estat en una -podríem llir-ne- perifèria política i pressupostàrip. Pel que fa als av ntage s, és indubtable que Barcelona ha desenvolupat un teixit social i unes ambiciona compensatòries que una dependència d l'Estat no li hauria permès tenir. La voluntat de presència en el món és una d'aquestes ambicions, i ha estat una constant en la històr ia recent de la ciutat. Darrera de le s Exposicions de 1888 i 1929, darrera d manteniment de la Fira, darrera de 1 set vegades que �Barcelona s'ha plantejat una estratègia específica d'internacionalització que ha anat més enllà de l'festricte terreny econòmic, i que s'ha basat en consideració dels diferents possibles de persones, la fluxos de bens, d d'activitats culturals i d'informació, els que es poden generarl des de la ciutat i els que poden ser atrets per la ciutat. Un element clau que tens aporta la situació de 1'economía 'nternacional és la necessitat que les c utats realitzin grans esforços, la sobretr en el camp de ti formació i el reçiclatge de població activa, la per po er mantenir un nivell de desenvolupament continuat. I en aquest punt cal destapar la simbiosi entre universitat i ciutat. Si la ciutat disposa d'universitats dinàmiques, la formació podrà ser atesa en bona part per aquestes. Barcelona s'ha plantejat com una de les vies per a garantir la competitivitat de formació de la ciutat, la inversió 6 �b) /E1 segon aspecte de la * Titérnacionalització fa referencia a la cooperació/competència entre territoris, que es basa en l'establiment de xarxes d'agrupacions metropolitanes en funció d'un rol similar en el marc europeu. En el cas de Barcelona, l'actuació s'ha canalit(4a-t—,Q través del lideratge del grup Fu■y, cts. Barcelona ha actuat com a interlocutor davant les Comunitats Europees tant en les polítiques que interessen al conjunt de ciutats que formen el grup, comunitàries. com en les decisions S'ha buscat establir projectes que puguin ser finançats globalment, a més de defknir projectes de cooperació comuna qué tinguin una resultant cost/benefici justificadora de la col.laboració. A partir de les sis ciutats fundadores del grup, Birmingham, Francfort, Lió, Milà, Rotterdam i Barcelona, Eurociutats aplega ja més de 40 ciutats. ( 10 �Aquestes xarxes de ciutats s'estableixen amb la finalitat d'elaborar estratègies conjuntes que permetin reforçar la sinergia entre territoris i reduir la competència entre ells. Els problemes sobre els que es reflexiona conjuntament són semblants. Creiem que les solucions que es defineixin també poden ser semblants. En aquest moment, estan en fase operativa 12 programes de c Q p eració entre ciutats-; finançats en la seva major part per la CEE, entre els quals es poden destacar el i POLIS (tecnologies de trGfic), 1'EUROPEAN URBAN OBSERVATORY (sistema de suport informatiu entre deu ciutats), el SIMI (sistemes d'informació al ciutadà i tecnologies connexes), 1 'EMCON (creació d'una auditoria i consultoría de gestió municipal a nivell europeu), el BEST PRACTICE (destinat a la, formació dels responsables municipals len la creació d'empreses) o el STRATPLAN (encaminat a realitzar els plans estratègics de deu grans ciutats europees sota la direcció p ^ g de Barcelona). 11 �Barcelona es va fer càrrec de la secretaria de cooperació tecnológica de Eurociutats, de la qual depenen la majoria dels projecte, per la seva voluntat explícita d'impulsar aquest tipus de programes. Per?) hi ha també altres projectes i altres xarxes de ciutats europees implicades. Aquesta classe d'intercanvis és efecti a tant en termes econòmics com cul rals. No podem oblidar que els ciuta ns de les grans ciutats tenen unalcu ura comuna, una cultura urbana no co raposada a les diverses cultures na sovint permet un però que collunicació i un enteniment mes Aran que els que són possibles en les cultures de cada país. ) El tercer aspecte que defineix la \■_---internacionalització com estratègia es refereix a l'establiment de relacions pry_ilelládes en el camp de la cooperació internacional. 12 �L'agermanament de Barcelona amb Sant Petersburg i Praga, s'han establert jd amb Santiago de Chile, els acords que Buenos Aires, Montevideo i Sao Paulo, permeten desenvolupar projectes concrets de cooperació= i d'intercanvi que, a un altre nivell que el descrit per als acords intracolnunitaris, també donaran els seus fruïts.; Les ciutats en la construcció europea dit amb . freqüència que no es pot imaginar Europa sense los ciutats i les regions. Europa és un s stema de ciutats que ha de ser capaç de ffnançar el camp, unes ocasions com a! paisatge i en en altres com a lloc de •ro I la Comunitat Europea ha finançat el camp. El 60% del preslupost comunitari es destina al sosteniment artificial s'ha de dir clarament- d'una producció i d'uns preus agrícoles que han generat excedents enormes. Això ha estat així fins ara, però altres prioritats europees com medi ambient, equilibri regional, 13 �investigació, comunicacions, atenció a les ciutats, reconsideració obligaran de a una l'estructura del pressupost comunitari. Amèrica és un sistema diferent, on el valor del sòl és molt més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució (a diferència del Tractat de Maastricht) no reconeix la col.lectivitat local ni, per tant, la protegeix. ÈAmérica potser s^cúla creació més important de Europa d'abans del segle XX. Les ciutats d'Europa, e canvi, van ser les que van crear comtat , repúbliques i també imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín Toledo, Madrid, però també Florència, Munic, Manchester, Ambers, Rotterdam, M1.là Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. En realitat, ara mateix, potser ja no sigui Important saber si 14 les ciutats van �crear les nacions o les nacions van crear les ciutats. Però es imprescindible deixar clar que per sota dels Estats, una nació o diverses nacionalitats o regions i moltes ciutats són; el patrimoni d'Europa, el més estima, el més car de mantenir, però també el més productiu. L'Europa comunitària atreu l'Europa de l'Est per tres raons: laseva democràcia, la seva riquesa i e territorial. seu autogovern L'Europa !de l'Est atreu l'Europa comunitària (tant com l'angoixa per gran les la serva dramàtica diversitat) capital humà invertit i present seves ciutats: Praga, pel en Dresden, Budapest ... Són les ciutats les que han estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les civats en tant que cultura, en tant que estuctura, en tant que entorn convencional, reat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàqu4.a era l'octava potència industrial del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta 15 �que l'austriaca. Avui, la seva renda segurament és menys de .1a meitat que la d'Austria, però Praga segueix existint. Praga continua commovent-nos amb la seva esplèndida bellesa. Es un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist adar, Splint o bombardejar Dubrovnik, Sarajevo. Però a tots; ens reconforta que l'esperit de Dubrinik no ha pensar mort ï que resorgiment, gran el dia que 'comenci el seu aquest es p roduirà amb una onada de capacitat creativa. Estem segurs d'això, perquè sabaem el que és una ciutat. El nou contexte europeu: Ciutats i regions després de Maastr.cht. El Comitè de Reqions La construcció d'Europa la fan els governs dels Estats. Aixíiha estat i així serà encara. I ens hi `hem de sentir 16 �representats en la seva acció constructiva perquè a l'Europa comunitària els governs tenen plena legitimitat democràtica. Però no passarà gaire temps sense que perdin el quasi monopoli que han tingut fins ara. Es fa necessari obrir la construcció europea a institucionals participacions altres com le$ de ciutats i regions. Pel que fa a les ciutats, que tenen també la plena legitimitat democràtica en el sisteml europeu -no ho oblidem-, els diré que ón conscients de la seva responsabilita envers Europa. (Les ciutats franceses, per exemple, han fet possible que la construcció europea continuï endavant.-) Ha estat el vot urbà el que decidit el resultat del referèndum de França, ja han estat els votants de le ciutats els que han votat majoritàriament SI. París amb el 62% dels votants, Li ó amb el 60,30%; Estrasburg amb el rècor de tot França, amb el 72,22%; Rennes, 17 amb el 69,70%; �Toulouse, amb el 56,58%. Les grans ciutats de França amb elj seu SI han pogut compensar el NO majgritari al françès. Es europeista camp lògica aquesta vocació de les ciutats. Són les ciutats els llocs dels intercanvis econòmics i culturals, és a les ciutats on la gent dels països comunitaris es troba. A les ciutats es construeixen les relacions europees entre les persones. La ciutat és el "lloc" oh es genera la "ciutadania europea". El Tractat de Maastricht consagra l'inici del reconeixement de la participació de ciutats i regions en la construcció europea. El Comitè de Regions que institueix el tractat és, malgrat el seu nom, un òrgan consultiu de totes les administracions territorials. Així h estableix el tractat, que diu a l'art cle 198 A que el Comitè estarà compost per representants de les entitats regional 18 i locals. �Les regions no existeixen en tots els Estats comunitàris i en alguns són entitats territorials d'una naturalesa similar a la dels municipis i províncies. A Europa existeixen tamIgé Estats federals com Alemanya, Austria, i Espanya, en on llgunes entitats certama manera, territorials es c rresponen amb nacionalitats que ten n o exigeixen un reconeixement polític a nivell europeu, així com competéncied pròpies dels Estats. Possiblement es pot considerar que en un futur aquestes entitats no coexisteixin, indefinidament, amb municipis i províncies en un consbll de caràcter exclusivament consultiu. Malgrat moment aixà, en seria a surd que qué es fan e forços en per un fer progressar la unitat eur pea, es donés un pas enrera democràtica. en En 1 el participació omitè consultiu definit a Maastricht ha de participar tots els nivells territOrils de govern: 19 �oif J6 kALektitit, el regional i el local. El principi reforçament del de subsidiaritat El principi de subsidiritat es recull a la Carta Europea de l'Aujtonomia Local del Consell d'Europa, si bé±ja estava present a la Carta de les Llibertats Locals del 1953. Molts països l'han ratificat amb caràcter de tractat (entre ells Espanya) i, per tant, té validesa per a milions de ciutadans europeus. Aquest principi ha estat finalment meterialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials subestatals. Recentment, algunes anà lisis realitzades al voltant del "no" danès, i també amb motiu del referèndum francés, han subratllat la importància que estaria adquirint aquest principi en la consciència pública europea. En el debat sobre la unií europea sorgit a propòsit de compromissos de la ratificació Maastricht 20 surt dels la �postura defensada pel Partit Conservador britànic i amplis sectors del RPR francès a favor d'una unió europea "light" amb Estats nacionals forts. ^u • e bto a•uest sí ui el sentir rrajorit. ^ i de 'Europa a;ue rec :ma u a àmplia econ:i•eració el p n ipi s l estructures itàries. Penso, que el reforçament del principi de subsidiaritat passa per l'atribució als i gestió d'execució capacitats majors de municipis i a les region, així com per aquests en les una més gran presència institucions comunitàrie • significació Per a mi té una gr n l'aplicació de l'acord relatiu a l'elegibilitat dels ciutadans comunitaris en les eleccions locals. Es molt positiu que la primera Espanyola Constitució integrador modificació i ngui europeu. de un Saludo la sentit 1'àmpli acord polític que ha donat suport a aquesta modificació const(itucional. 21 �Hem de confiar en Europa per respondre amb optimisme a alguns dels reptes plantejats a les grans ciutats. Fa alguns anys que una complicitat creixent s'ha establert -modestament si volen, encaraentre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Espero que el conjunt de la Comunitat Europea, i especialment el Consell Europeu i el Consell de Ministres, rebin amb la mateixa obertura l'oferiment sincer i lleial de les Ciutats d'aportar el seu dinamisme a europea. 1 (e91 la construcció � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4197 Title A name given to the resource La ciutat en la construcció europea / Conferència inaugural del curs 1992-93 de la UPC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Empreses privades de diferents països estan disposades a comprar productes sota el lema Bcn'92. Projecció de Bcn: creació de regions transfrontereres (Nord del Sud) i Eurociutats. Programes: European Urban Observatori, Simi, Emcon, Best Practice, Straatplan, etc. Cooperació internacional: Praga, San Petersburg, Buenos Aires, Santiago de Chile, Montevideo i Sao Paulo. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Politècnica de Catalunya, Torre Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Cooperativisme Acció política Model social Ciutats Europa Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1292/19921001d_00505.pdf 155ef31b6519d942bfd6f34cec59e01a PDF Text Text E U R O P A MUNICI^AL Discurs del president del CMRE, Pasqual Maragall, a I'Assemblea de Praga '1. Vull saludar, agrair i retre un homenatge ala ciutat de Praga i també vull saludar especialment les delegacions d'Hongria, Polònia. les txeques i les esiovaques que avui s'integren al CMRE, a més de totes les altres delegacions d'Europa central i oriental que es troben amb nosaltres. 2.M'agradaria recordar els anteriors predecessors, Henri Cravatte, de Luxemburg, que va presidir el CMRE durant 25 anys, i Josef Hofmann, que ha presidit el període històric que ha fet del CMRE la gran organització representativa dels poders territorials, amb les seves 40 associacions nacionals de 24 paisos europeus i al que agraeixo que continuí treballant per al CMRE com a vice-president primer i membre del Bureau. Al Bureau ens acompanyen presonalitats que han marcat, així mateix, la història del CMRE, com John Chatfield, que actualment presideix el Consell Consultiu dels Poders Locals i Regionals de la Comissió Europea, el ministre Louis Le Pensec, primer vice-president amb Hofmann, Urrmberto Serafini (membre fundador) i els alcaldes de Charleroi, Graz, Tesaiònica, Sousel, Drammen, La Haya, Frederiksberg i Haifa. 3.Sóc conscient que el gran patrimoni polític, cultural i organitzatiu que avui posseeix el CMRE és obra de moltes persones, deis vicepresidents i membres deis òrgans estatutaris, el Comité director i l'Assemblea de delegats, del Secretari General (al davant del qual va estar tants anys Tomas Philipovitch i alhora Elizabeth Gateau), deis presidents, secretaris generals i responsables de les seccions nacionals, dels animadors i participants actius de les comissions i grups de treball. Però, sobretot vull emfasitzar el que és, al meu parer, la base més sólida de la nostra força: la nostra capacitat d'associació i d'intercanvi, el dinamisme de les nostres organitzacions regionals i nocionals, la disponibilitat de tots nosaltres per intercanviar experiències per cooperar i, sobretot, la nostra vocació comuna de ser protagonistes del projecte europeu, de la construcció d'una Europa unida i federal. 4.Per al CMRE, autonomia local, entesa com a reforç de les institucions i dels poders més immediats, més pròxims al ciutadà, i Unió Europea, han estat dos projectes que han anat indissolublement lligats. La Carta de l'Autonomia Local va ser, segurament, una de les primeres i més importants iniciatives del CMRE. Aprovada com a convenció pel Consell d'Europa i ratificada per la majoria d'Estats europeus, més de 18, avui té valor de tractat internacional i és, per tant, la llei de més alt rang en cada un dels nostres paisos, que protegeix i desenvolupa els nostres drets. Aquesta Carta sabem que avui serveix de marc de referència principal a l'Europa central i oriental, on s'han r ealitzat recentment eleccions municipals lliures, a la República Federativa Txeca i Eslovaca, a Hongria i a Polònia, i aprofito per saludaria integració de les associacions de ciutats i ens locals de tots aquests paisos en el CMRE. També s' ha donat aquest pas fonamental per a la democràcia que és la constitució de governs locals representatius a Bulgària, a Croacia Eslovènia, a Rumania í a Albània. 1 R d'nnfuhra da 14ili9 El CMRE, seguint el criteri d'acceptar en el seu si les associacions de municipis de base democrática i que els seu$ paisos formin part del Consell d'Europa, es cpntinuará ocupant de donar suport i d'integrclr els governs locals d'Europa central i oriental. i^No ens hem tancat mai en l'Europa comunitárfja, com ho prova el fet que del CMRE en formen part associacions i ciutats de paisos mediterranis no comunitaris més recentement, com resultat de la importantíssima fusió amb 141LA, dels paisos escandinaus. Ara som canscients del gran repte que represento pera nosaltres la incorporació de les ciutats i del conjunt d'ens locals d'Europa central i oriental. Una prova de la impo rt ància que li atribuim és la conferència que inaugurem aquesta tarda "Junts, a l'est i a l'oest, per construir Europa i la democràcia local". No desitjo estendre'm més en aquesta qúestió, ja que ;d'aquí unes hores participaré en la taula rodona amb els meus companys de Berlín, Praga, Budapest i Varsòvia. Només vull afegir und cosa més: no hem esperat a formar part tots de la Comunitat Europea per unir-nos cortn a municipis i regions. Això és l'expressió d'una realitat, l'Europa de les ciutats, antericjr a l'Europa deis Estats, i d'un mètode: la unió política i econòmica és possible perquè lés persones, els actors de la vida civil i les institucions que els són més properes, es troben s'entenen. Europa ens necessita per unir-se,! però nosaltres necessitem Europa. Hem esnhentat el reconeixement legal internacional de la Carta d'Autonomia Local, prova que rrnifesta que el projecte europeu és vital pera nosaltres. Europa necessita els seus gover 'is locals, les seves ciutats, s'ha d'arrelar mé$ a elles, perquè és on es construeix la ciutadania europea. Però els municipis, les ciutats i les regions necessitem Europa per reforçar la nostra autonom!a, desenvolupar les Ènostres potencialitats i projectar-nos cap a° l'exterior. 5. Si em permeten, però vull recordar la importància del comprorn del CMRE amb la Unió Europea i, especialment, amb la Comunitat Europea. No nomép per raons històriques, no únicament perquè fins fa molt poc, la gran majoria dels seus membres pertanyia als paises de la CE i enca lla ara constitueixen la seva base més nombrase i d'on provenen gran part deis seus recursos. El nostre compromís amb el projecte d'Unió Europea té les seves raons fonamentals en a nostra cultura específica, en els nostres interessos propis, en els nostres projectes de futur com a governs locals, com a ciutats i regions. Tot això ho podem sintetitzaren una pardula: subsidiarietat. O, pera molts de nosaltre$, federalisme. Concebem una Europa federal, amb institucions comunitàries representatives i fortes que assumeixin les competències que ens permetin a cada un de nosaltres exerdcir millor les nostres. Una Europa federal és und Europa descentralitzada, on municipis i regions exerceixen tetes aquelles competències i uncions segons la seva capacitat, on els Estats deleguin cap avali al mateix temps que cedeixen una quota de sobirania amunt. El principi de subsidiarietat no l'utilitzem cdntra Europa, sinó a favor cl" Eu ropa. La unió europeo progressarà i es consolidará si els ciutadans. des deis municipis i regions, se senten partícips del projecte europeu. La principal urgència de la situació actual és la construcció de la ciutadania europea. 6. Crec, en consegúència, que el suport donat al Tractat de Maastricht perla secció francesa del CMRE arran del recent referèndum i les manifestacions favorables a aquest document que molts de nosaltres hem expressat estan justificades. No és que no reconeguem les insuficiències d'aquest tractat, especialment perquè la dimensió intergovernamental hi és més present que la federal, i no és que no entenguem les preocupacions socials o culturals que hi havia en l'origen de molts NOES al Tractat, però creiem que, malgrat tot, la ratificació del Tractat ens fa avançar i que el contrari ens faria retrocedir. Ara bé, coma CMRE, el que importo és definir progressivament les nostres posicions bàsiques en relació a la construcció d'una Euorpa federal, descentralitzada i solidària. Per això, permetin que avanci algunes propostes, no perquè siguin acceptades íntegrament o perquè siguin votades, sinó per contribuir a elaborar les nostres posicions com a CMRE mitjançant el debat democràtic i la interpretació que cadascú, segons la seva situació i el seu tarannà. en faci. Crec que hem d'emfasitzar la valoració del Parlament Europeu, que ja s'expressa amb una certa timidesa en el Tractat de Maastricht. El Parlament ha de tenir més capacitat d'iniciativa, de decisió i de control. Seria desitjable la seva evolució cap a una Cambra més a rt iculada amb el territoris, la qual cosa seria més fàcil si les regions fossin les circumscripcions electorals. El Consell de Ministres, expressió de la intergovernamentaitat, es reforça a pa rt ir del Tractat de Maastricht. Esperem amb molt interès els resultats de la pròxima reunió a Birmingham i la confirmació que s'avançarà en una concepció de la subsidiarietat que no es limiti als Estats. Entenem que en l'etapa actual, l'acord entre els Estats, representants pels seus governs nacionals, és el motor principal de la Unió Europea. No oposem l'Europa dels Estats a l'Europa de les regions o dels municipis. Com tampoc s'han d'oposar l'Europa económica i l'Europa social. En tots dos casos, cada una necessita l'altra. A allò que ens oposaríem seria al monopoli d'un sol tipus de poder sobre el conjunt de les institucions europees. Creiem que hem de tenir especialment en compte l'article 146 perquè obre la porta a la presència de regions o "landers" en aquells casos en qué, per raó de la naturalesa federal dels seus Estats, tenen competències que en altres paisos són del govern central. Aquest article pot estimular !'evolució del Consell de Ministres, que pot adquirir cada vegada més el caràcter de Cambra representativa que celebri les seves sessions públicament, com ja s'ha sol licitat des del Parlament europeu, menys el de govern executiu que té actuaiment. Perquè em sembla que no hem de compartir la crítica fàcil, a vegades demagògica. a �EMÚÑICI^AL la Comissió de les Comunitats Europees. Segurament es pot millorar el seu paper amb una concepció més àmplia. mes favorable q la descentralització, de la subsidiaríetat. Hem d'evitar, evidentment, que es caigui en un excessiu afany reglamentista. Hem d'afirmar, però. d'una manera rotunda que els euroceus. per avançar en la nostra unió, necessi'em un execuitu fort, independent. accessible responsable davant del Parlament i del Consell de Ministres. Un executiu que dirigeixi, concebi i impulsi l'acció comunitària però que també sàpiga delegar l'execució i la gestió en les entitats més properes a la ciutaàan^a. És cert que la Comunitat Europea ha patit històricament un dèficit democràtic. Ara és el moment de superar-lo de forma irreversible gràcies no tant al Tractat de Maastricht en ell mateix sinó a la sensibilització de l'opinió públ ca i a la mobilització dels actors públics i privats, pollics. professionals. econòmics, socials ^ culturals. Les instituc ons europees haurien de respondre a aquest interès mitjaçant reformes com les del sistema electoral, la motor participació de les regions i dels municipis en la vida comunitària i la convocatòria a organitzacions corporatives. econòmiques. socals o cuiturais. 7_ Volem destacar alguns as pectes de I'actual procés d'Unió Europea que ens nteressen atots nosaltres, municipis ^ reg ons, especialment, tant els que pertanyem a la CE com als que no hi pertanyen o encaro no s'hi han ïncorporat. Ens referim a l'esbós de ciutadania europea que representa la concessió de drets ooiítics en l'àmbit local i comunitari a Tots ets Que posseeixin la nacionalitat d'un país de la CE. Així mateix, també és important pera nosaltres la voluntat de reeguilibri territorial i de redistribució social que expressen els fons de cohes ó. Fínaiment, per bé que evidentment no és el que té menys importància per a aquesta Assemblea. cal fer referènc a ala creac ó del Comité de Regions, és a dir, ei Comitè de paricipació institucional del conjunt dent Lats looals i regionals en la CE. uem dit que aquests as pectes ens !floressen a tots. fins i tot als que no són membres'ae a Comunitat. En primer lloc. perquè contribueixen a consolidar la Un ó Euro pea. a arrear-la entre la ciutadania Només si consoiiaem la unió podrem ampÏiar-la para) lelament i integrar tots aquells aue, com moits dels aue m'escolten, aspiren a integrar-se en e. futur a una Europa unida. Una Europa poc ,neda serà menys atract va. tindrà menys capacitat d'integració i, no ho oblidin, de cocceració. En segon lloc, perquè la creacó del Comitè de Regions, l'embrió ae c^utadan^a europea, ^ els fons de cohes ó expressen un Mètode ae ter Europa ^ creen un precedent aue generará necessàriament uno a nàm ca aue ens afecta molt d rectament És la dinàmica de la partnc.oació deis ccters públics no estatals, el reconeixement de status -inclòs en la sevo dimensió políticaeuropeu ais memores de la soc,erat cwd i I'aceeotac ó de la solidar tat i ce la +guaïtat com coiectius de la política comunlydra. w'uil recercar, perd. la nostra posis ó sobre ai!Ò aue en el Tractat de ^Maastricht ens afecta més directament. el Comité de Req.ons, qu na és la situaaó çcruai en reicció a aquest tema. articie 198A diu que ei Ccm tè dé+.Regions esun Comitè de caracter corsuitiu integrat Der Jepresentants dels ens regionals locals' a pretens ó d'exctoure els mun cipis i altres ens locals a favor únicament de les regions. s'oposa a la lletra ^ a l'esperit del Tractat, ens condueix a un conflicte qUe pot paralitzar la constitució del mateix Corirtè i, en qualsevol cas, ens debilita. EI reconeijcement d'un sol nivell territorial atempta al p rmcipi de subsidianetat i ens sembla impensdble que hom pogués fer un pas enrere quant a la composició de l'actual Comitè consultiu. ¿Com arrelaríem les institucions comunitàries si s'exclouen de l'únic organismes al que poden accedir -amb funcions estrictament de consulta- ets representants més immediats deis ciutadans? Els municipis, els ens local, les ciutats, estarem en el Comitè de Regions. I estic seguir que hi tindrem una posició d'acord amb la nostra representativitat. Ens consta que entre els líders de les regions, inclosos els de I'ARE, preval ja una posició que jo mateix vaig exjosar en la meva preso de possessió com a j resident del CMRE el passat 8 de maig. Conliderem el període 92-96 com a constituent mentrestant conmencem a treballar conjuntament, regions i ciutats, en el Comitè de Reigions. Quan es revisi el Tractat de Maastricht, a partir del 96, amb l'experiència de qua{re anys de treball i també en funció de les possibilitats que s'hagin obert pera totes o aigunos regions de participació en òrgans comur-litaris de codec sió. podrem replantejar la Qúestió. que en ,cap cas pot ser per anar endarrera, sinó endavant La propera setmana, s vostès hi estan d'acord. em dirigiré a l'ARÉ per proposar una trobada entre dues delegacions del més alt nivell per prosseguir un adostament de posicions que, mitjançant el diáleg, fins ara informal, la ha començat a produir-se, S'ha de reconèixer que e6 redactat del Tractat de Maastricht conté filtres ambigúitats. com les que fan referència a la condició dels membres del Comitè de f egions i a la seva designació pels governs rjacionais. Els membres del Comité de Regions han de ser electes o responsable$ davant d'assemblees elegides i la seva designació s'ha d adequar a la proposta que facin les assoc acions representatives dels ens locals i reg ons de cada país. Aquesta és Ija pos ció del CMRE i i'únca que ens sembla !l coherent amb els principis d'autonomia locoI i amb la intenc!ó ael legislador de Maastric nt Resum^nt, no hi ha oposi< tió entre ciutats ^ regions, no nem de permet e que ens oposin. Ens complementem en els !nostres paisos i ens necessitem mútuament a Europa. En el futur, si Europa avança en un sentit federal, és possible que !es regions. totel o algunes. aaqu reixin una posició diferent, }cotser estigu n presents en òrgans de codecipó. però això no es farà en oerjuaici de la participació de les c utats. dels municipis i del conjunt d'ens lacais en la Comunitat Europea ` perquè entre tots ho haurem aconsegu t i Europa ens necessita a tots. El que segur que nolconvé a Europa és mitificar el seu Componen rural, Que ca! respectar però que no és mdlontan, n atribuir a les entitats aue representen preferentment aquest component I'exclukivitat ae la parficlpació territorial en la CE. ï Acuestes mate xes gúe$tions es plantegen en ei Consell a'Europc, en'el marc ae la Conferènc a ae Poders Locals i Regionais. creeque hem de trobar soluciáns coincidents 8. Ara veiario parlar conll, a ciutadà, com a habitant d'una c utat ^ com a alcalde de !d mateixa. Alguns ce vostès re presenten reg^ons. a altres comiats, aepartaments c províncies. Molts de vostès, seburament la majoric, representen municipis; grans o petits. Ara bé. tots nosaltres. sigui quina si gui la nostra residència i l'origen cel nostre mandat. passem una part de la nostra vida i desenvolupem una part important de la nostra activitat en ciutats grans. en capitals nacionals o regionals, en els centres urbans. Repassin p les seves agendes el mes passat i el proper mes. Encara que només ens referim a les nostres reunions, del CMRE o en les que hi participa el nostre Consell, veuran que els dies passats ens vam trobar a Istanbul, a Heildeberg, a Gtaz. a Brussei les, a París. a Frankfurt o a Estrasburg. Avui ens reunim a Praga. Les properes setmanes alguns de vostès coincidiran a qualsevol de les ciutats esmentades o a Budapest, Berlín, Arnhem, Nottingham. Birmingham, Nicosio. Salamanca. Porto, Lisboa. Florència, Milà, Madrid o Barcelona. Estic citant únicament ciutats i no totes les ciutats on hi ha reunions convocades. Amb això no pretenc emfasitzar la importància de les ciutats capitals. o grans o potents o atractives, en detriment de la resto. El que vull dir és que aquestes desenes de c utats fortes són la nostra força, són una de les grans bases d'Europa. Les "eurociutats" són la nostra 'force de frappe . les nostres multinacionals, les nostres naus capitanes. Representen un patrimoni extraordinari que la història ens ha llegat, un instrument excepcional de progrés econòmic i cultural de desenvolupament democràtic per al futur. Europa s'ha pogut caracteritzar com el continent de les ciutats, com un sistema de ciutats, o simplement es parla de l'Europa de les ciutats. No totes són grans. però totes tenen vocació de "centralitat", centres d'intercanvis, liocs de trobada, punts d'innovació. agents aue estructuren reg ons metropolitanes cada vegada més extenses a les que proporcionen un valor de marca cop a enfora i uns equipaments i serveis que fa servir una població molt superior a la resident. Tots els necessitem. tots els utilitzem, tots volem que siguin eficients i atractives, integradores i amb signes d'identitat propis. Però les. ciutats també són el nostre problema, un dels nostres problemes principals. Per una banda, perqué ens serveixen de continent, de lloc de concentrac ó dels nostres problemes socials culturals: atur. immigrac ó i marginació, pobresa soiedat, inseguretat i criminalitat. Per una alfra banda, i sobretot, perquè l'ús intensiu que `em de tes nostres c utats és un factor multiplicador dels seus problemes: congestió del tràns t i access bilitat, contaminació de l'aire i escassesa d'aigua. degradació de centres històrics I terc antzac ó excess va d'àrees res dencials. A iots ens interéssa que les nostres c utats estiguin ben comun cades, disposin d'uno divers tat de centralitats ^ ens garanteixrn bons nivells de aualitat de vida urbana d'eficàcia dels servis públics i privats Ens interessa perquè d'això de pén el seu dinamisme econòm c, la seva capacitat de generar llocs de treballi riquesa i la seva ntegració sòciocultural. Tot a xò és el que nteressa als europeus ï ha d'impregnar les polítiques comunitàries. la que tots aquests problemes tenen uno dimens ó europea _es ciutats reauereixen la concertació ae poiítiques europees. nacionals, reg onais ^ locals i la transferènc a o delegació de competenc es i de recursos segons 'a aapac tat de cada una. Crec que nem ce superar antigues concepc ans de l'autonomia local de caràcter prorecc,cnisto r unformista. Hem d acostar per ta concertació interadministrdtiva, per la cooperació público-privada i per I' atribuc ó a les ciutats de règims jurídics i econòmics espe- �O NE 1[ÚÑICIPAL culs segons les seves característiques i les funcions que compleixen. No és un privilegi, al contrari. És el reconeixement a' una diversitat que ens serveix a tots 1 de la conveniència d'utilitzar el dinamisme de les nostres ciutats en benefici de tots nosaltres. Com a CMRE, no només hem de prendre nota d'aquesta diversitat sinó que també hem de donar suport a les demandes i a les iniciatives que sobre aquesta base expressin cada tipus de municipis o d'entitats territorials. Iniciatives noves i interessants. com la proliferació de xarxes ae ciutats. d'associacions de municipis de base macroregional o per la seva homogeneitat o interessos comuns. la posada en marxa de projectes conjunts i els intercanvis cada vegada més freqüents entre representants i tècnics d'entitats territorio/s. són exemples de la vitalitat del nostre teixit local. 9. El CMRE és alguna cosa més que un moviment polític europeista de municipis í regions. També és una organitzac ó que estimula la cooperació entre municipis i ens locals, que dóna suporta les xarxes de ciutats i a totes les associacions especialitzades. Cap d'aquestes iniciatives ens fa la competència ni ens debilita: totes ens enriqueixen i totes compten amb el nostre suport segons la seva impo rtancia 1 tes nostres possibilitats. Així ho hem fet amb el moviment de les Eurociutats. • En els nostres nous Estatuts hem previst que els representants de les principis xarxes de ciutats i d'assot acions locals especialitzades podran formar part dels nostres òrgans o ser convidats a les nostres reunions estatutàries. El CMRE ha impulsat una cooperació intermunicipal accessible a tots els seus associats. Hem patrocinat més de 6.000 agermanaments hem gestionat més del 80 per cent de les ajudes comunitàries aestinades o agermanaments i a la cooperació bilateral (indosos alguns centenars amb paisos menys desenvolupats). Som conscients que, si bé els p rogrames de cooperació multilateral tenen més visibilitat política. en molts casos la forma d'optimitzar recursos d aconseguir resultats pràctics s'obtenen per mitjà de la cooperat ó bilateral. Per a!xò també hem de desenvolupar aquesta aimensió en l'execució d alguns programes comunitaris ambiciosos, com l'ECOS. des/ nat precisament ala cooperació Est-Oest. En el moro deis programes d'intercanvi del FEDER hem fet possible que més de 600 g overns locals obtinguin subvencions per realitzar-los. Es uno línia d'acc,ó Que tant la CE com ei CMRE i tots nosaltres. em sembla. considerem de gran interès. Encara que els seus efectes no es vegin mmeaatament. tots sabem t' estímul que representa per ais nostres eleves els nostres funcionaris el coneixement d'altres experiències i 1"eiaboració d'alguns projectes conjunts. Cal reconèixer i felicitar l'esforç realitzat pels serveis centrals del CMRE auant a l'activitat ce la CE informació i anàlisi de regiaments I úirectíves. fins 1 tot abans ce la seva abrovac ó definitiva, gesnons davant aels serveis comun taris per donar suport ais nostres projectes La tcrmalttzac,ó recent de les Comissions és ei mètcae adeauat per ter quelcom aue Coda ala serà més mportant • elaborar criteris •Croces:es comunes tant ce caràcter regional com. sonreror. sectorial. Per mitjà de les Comssions+hauríem de cocer disposar en cada cas deis recursos més qualificats Des t1 Y d , wwAJo.. A .. 115119 faria que tots vostès contribuissin al millar funcionament de les nostres comissions: Política Urbana i Regional. Medi Ambient, Assumptes Socials, Hisendes Locals, Transports. Informació i Comunicació, Ciutadania Europea i Electes Locals i Regionals. Els canvis produits a Europa, tanta l'Est com a l'Oest, i el paper molt mOs rellevant que adquireixen els municipis i els'altres ens locals i regionals en la vida europea. tant comunitaria com extracomunitdria, el creixement deh CMRE coma resultat de la seva fusió amb IULA i de la incorporació de les associacions escandinaves i ara de les d'Europa central i oriental, a més de la necessitat de desenvolupar tasques molt més complexes i de gestionar un pressupost més elevat (en els últims 8 anys s'ha multiplicat per vuit), ens ha obligat a replantejar-nos l'estructura, el funcionament i els recursos de la nostra organització per fer-la alhora més agil i eficaç sense menyscabar per això el seu caràcter representatiu i participatiu. , Crec que s'ha fet un esforç molt meritori per elaborar la reforma deis Estatuts i que hem de felicitar la Comissió i el seu president, el senyor Meyers. per haver-la dut dterme satisfactòriament. Em sembla que la millor felicitació serà aprovar-los com un iot. Scc conscient que es tracto d'un treball delicat cl"arquitectura institucional que no suporta canvis unilaterals. Els nostres òrgans col•lectius principals es mantenen: l'Assemblea (le delegats i el Comitè Director i, encara que la seva composició s'hagi reduit, crec que será suficient per garantir una representada adequada de territoris i de cultures. Com a president, puc assegurar que treballaré cÓnjuntament no només amb la Secretaria General, sinó també amb el Bureau, que més que un òrgan directiu nou i reduit, l'han de veure com un factor de multiplicació per 10 oper 12 de la figura d'un president que no está segur de poder tenir la mateixa dedicació que ha tingut el meu antecessor, I"amic Hofmgnn. També desitjo manifestar que espero poder comptar amb un vice-president en cada país que sigui el representant ordinari del CMRE i del mateix president. 10. El nostre àmbit assopiatiu no es limita a l'Europa comunitaria. El CMRE aspira a una Unió Europea més ampliq que avui aquesta Assemblea anuncia amb 1a presència de tots vostès. Perd el nostre món no acaba en el continent europeu: les nostres ciutats saben mirar més enllà. Actualment, el planeta és una suma d"interdepenaències, l'economia s'ha mundialitzat, la desaparició deis blocs ha enderrocar els murs política-militars i les naves tecnologies de comunicdció ens fan còmplices de totes les injustícies de iotes les catastrofes. Les ciutats. per la nostra pròpia naturalesa de ralitats obertes a itots els intercanvis, no poden tancar-se en urt marc geogràfic rígid, per ampli que sigui. Hem d'acceptar una quota de responsabilitats Mundial. hem d'assumir certs deures de cooperació amb paisos .1 ciutats menys afortunades que nosaltres, a vegades p er culpa nostra. Aspirem a esaevenir interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals, en primer Iloc de les Nacions Unides, dels seus organismes com UNESCO. FNUAP, HABITAT, etc., i dels seub programes, com PNUD. La Conferència de Río 92 ens va permetre per primera vegada a tes associacions internac onais de ciutats i ems locais, com IULA FMCU al front, aparèixer cbnjuntament i conquerir un espai propi en IaConferéncia i en la gestió deis programes que se n'han derivat. També s'han iniciat experiències de cooperació de ciutats del Nord i del Sud en el marc de programes finançats pel Banc Mundial. Aquesta presència inte rn acional ens exigeix una estreta col laboració, una coordinació permanent i, si és possible, alguna forma d'unió entre les associacions de ciutats continentals i mundials. Com a president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. però també com a membre del Comité Executiu de IULA i president. delegat de la Federació Mundial de Ciutats Unides, és un objectiu al que atribueixo la maxima impo rtància. La nostra prioritat ha de ser promoure les relacions més estretes entre IULA i FMCU, les dues organitzacions mundials més importants de molt, fins arribar a la unificació. Avui és un objectiu possible. ja que les diferències històriques entre ambdues organitzacions ja no'aenen raó de ser. L'actitud oberta i el tarannà dialogant dels presidents de IULA i FMCU, els nostres amics Trigiia i Mauroy, converteixen aquesta tasca unificadora en quelcom viable i que es pot escometre immediatament. El CMRE, per la importòncia decisiva que tenen els municipis i els ens locals europeus en ambdues organitzacions mundials 1 perquè en cap cas pot dimitir del seu paper de màxim representant de les associacions europees, té una responsabilitat especial, més gran que qualsevol altre. en la consecució d'aquesta unió. El món actual ens desafio a unir-nos. Es la nostra aposta estic segur que la guanyarem. 11. Per acabar. vuil referir-me breument a una qúestió que estic convençut que és extremadament dolorosa per a tots nosaltres: la guerra que enfronto els pobles i ciutats del país que fins fa poques setmanes anomenàvem Iugoslàvia, la destrucció de Dubrovnik, el suplici que viuen ara mateix Sarajevo i tantes altres ciutats grans 1 petites. Estic segur, i crec que tots vostès compartiran aquesta opinió. que el progrés de la humanitat s'ha realitzat mitjançant la cooperació i la creació d'estructures caaa vegada més àmplies, més complexes, més difersificades. El progrés va unit a l'associació i a I'intercgnvi, a ia Integració de les unitats existents en unitats majors. Així ha passat de la família als çlans; després es van constituir pobles i ciutats, paisos i nacions. Ara estem realitzant aquest gran projecte que és la Unió Europea. La creació d'una associació major no significa en cap cas la desaparició de les unitats que la formen. A Europa existeixen les famílies, els pobles, les ciutats, les regions. els paisos i les nacions. Creiem que la millor garantia per al progrés de tots ells i per a lo seva convivència és la Unió Europea. En canvi. la ruptura dels vincles associatius superiors, si no són substítuits per uns altres. esdevenen un perd) pera cada un i una amenaça per atots. Actualment, la gent 1 les ciutats de I'ex-lugoslàvia desafíen !a nostra raó i ataquen el nostre cor. El discurs associatiu 1 lo solidaritat, I"ajut humanitari, han estat ja les nostres respostes Però no n'hi ha prou. Cal que trobem altres formes a intervenció que contribueixin a aturar la guerra, a ailar els més agressius r a protegir els més dèbils. Una iniciativa que proposo aquí es la constitució immediata d'una aeiegació d'alcaldes i de representants ae municipis i regions i que visitem properament Sarajevo. Zagreb i Belgrad amo un missatge ae pau Praga, 1 d'octubre ce 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4198 Title A name given to the resource Discurs del President de la CMRE a l'Assemblea de Praga Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Concessió de drets polítics en l'àmbit local i comunitari, voluntat de reequilibri territorial i redistribució social. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Praga Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Cooperativisme Associacionisme Ciutats Acció política Territoris CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1293/19921019d_00507.pdf 54ae551efbeccef0977eaeb2029f4314 PDF Text Text 19 d'Octubre de 1992 Intervenció de Pasqual Maragall a la Jornada d'Estudi i Debat (Mitjans de Comunicació i Política) organitzades pel PSC (Rosa Conde, Jordi García-Carldau, Joan Granados, Mario Onaindía i Joan Tapia van ser els altres ponents a la Taula sobre "Política i Mitjarls de Comunicació a l'Estat de les Autonomies) Yo creo que tendría que hablar un rato en castellano para decir cuatro cosas que a mi me parece pueden ayudar a centrar lo que finalmente airé sobre los medios de comunicación y el Estado de las Autonomías. Y esas cuatro cosas se refi ren a la constitución no escrita sobre la relación ent e la política, el dinero y los medios. En definitiva, segulramente nuestra sociedad se mueve públicamente entorno a esos tres vectores. Hay una ecuación de Churchill muy famosa que no da razón de lo que es la democracia, to talmente. Hay otro dictum, otro dicho, que yo creo que la da un poquito más, porque más que una ecuación es un equilibrio que dice que unos mandan y otros gobiernan. No es bueno para la sociedad qua los que mandan, a la vez gobiernen. Cuando los que gobiernan además mandan, malo también, si no véase lo quO ha pasado en la Unión Soviética con la creación de una nueva clase, que no sólo gobernaba sino que seguramente Oocialmente era otra cosa. Aquí, en la democracia, se trata de que las clases medias, más numerosas, impidan o maticen, en todo caso, con el voto lo que los más poderosos económicamente harían si pudieran. Este es seguramente el secreto de la �democracia. En la cuestión de si lo que tienen que hacer es impedir o matizar, pues ahí empieza en realidad la gran discusión. Por parte de los más ricos, o más valientes o más afortunados se trata quizás de volver una y otra vez a los la democracia censitaria, donde votan sólo propietarios. Un poco lo que pasa en el suburbio americano, que tiene como resultado la inexistencia o la muerte de la ciudad central y por tanto, de alguna forma, la muerte de la democracia misma, puesto que la mezcla de clases en que consiste la ciudad y en que consiste la democracia, desaparece. Quiero decir con esto que los que mandan tienen un deseo permanente de gobernar y de hacerlo a la vez sobre la base de segregar, de segregar el territorio de forma que se viva por parte de unos en un lado y por parte de otros en otro. Y, por tanto, no se produzca esa mezcla que a través del voto da los impuestos altos y la redistribución. Impuestos altos no en el sentido, ahora polémico, de una política fiscal determinada sino, en general, la existencia de un sector públic redistributivo. En este panorama entran entonces los medios de comunicación. Los medios son el medio que crea, condiciona o difunde la opinión y por tanto el voto. De ahí la áspera lucha sobre los medios cuando el poder político está en manos de lo que podríamos llamar las clases medias, del pueblo en general. Porque si tuviéramos que resumir dando una fórmula de moral - de moral política, se entiende deberíamos concluir que ni el poder ni el dinero deberían poder dominar totalmente los medios y que tendrían que haber límites formales a esas influencias. El respeto a esa norma de equiciad ha sido y será el centro del debate llamémosle constitu4ional permanente. El debate sobre las formas de la política, que es tan importante como el debate sobre sus cont nidos, aunque no lo puede sustituir constantemente. Ra'mon Obiols ha hablado a menudo sobre esto. Y tamb i én Lorenzo Gomis, en un delicioso artículo publicado hace algo más de un año en La Vanguardia y que yo he citado varias veces. En ese artículo Gomis decía precisamente que los ricos son gente que también lo pasan mal porque tienen sus problemas, y �sus problemas de privacidad y de seguridad y otros... Y que, sin embargo, lo que la gente no quiere en una sociedad capitalista es que, como he dicho yo al principio, ni que los ricos manden mucho, es decir gobiernen, ni que los gobernantes se hagan ricos. Esta es un poco la moraleja de esta historia, que en el fondo no es una historieta sino que els el fondo, repito, de la constitución no escrita de la política que vivimos. En nuestro caso, yo creo que los límites de esta constitución no escrita no loS establece la ley, muchas veces los establece la costumbre, incluso el poder de hecho de la corporación mediática, lo que a veces llaman ustedes la profesión, que viere en constante problema de conciencia. O la empresa, o la conciencia, o la verdad, o la corporación, o el respeto a la privacidad, o el mercado. En todo caso, lo que seguro es cierto y que no está escrito en la Constitución pero funciona es que los países de democracia robusta cuentan con "instituciones" mediáticas sólidas; que además se posicionan con relativa independencia y que optan, cosa que yo recuerdo a menudo a los directores de nuestros medios de comunicación aquí. Por ejemplo, los grandes medios de comunicación americanos o ingleses optan su posiciónlen las elecciones o en los congresos, cosa que no siempre ocurre en nuestro país. Dicen : "este señor lo ha hecho mejor que el otro" y "este diario está a favor de lo que dice este señor y no de lo que dice el otro". Y esto en nuestro caso no suele ocurrir - ha habido ejemplos muy recientes, este fin de semana- . En nuestro caso se suele hablar de que "no conviene para el bien del país que estas di4isiones existan" o se suele matizar muy hábilmente para no tener que decir lo que seguramente se piensa, porque:se piensa, se cree, que si los medios tienen opinión pueden perjudicar al equilibrio político o pueden perjudicars0 seguramente a sí mismos. Yo creo que es bueno que haya medios que sean tan fuertes como para tener opinión propia y no tener que temer nada. Esto forma parte del equilibrio ecológico -vamos a llamarle así- del sistema político, de esta constitución no escrita de la que hablaba. �• Nuestro caso es muy singular. Ayer un diario de Girona publicaba diez anuncios de la que podríamos llamar el conglomerado del Gobierno,¡ del Gobierno catalán. Mejor dicho, eran nueve anuncios del Gobierno más uno del partido que tiene la mayoría eh este Parlamento y en este Gobierno. Huelga decir lo qüe esto representa desde el punto de vista práctico. NO hay ninguna ley que lo prohiba, no hay tampoco cuestiones de buen o mal gusto, porque los anuncios estaban bien hechos, no es un tema simplemente ni legal ni formal, pero es evidente que tiene que ver con un desequilibrio que puede perjudicar el buen funcionamiento del sistema. Si no hay oposición, ¿qué ocurre? Ocurre que en España, desde mi punto de vista, y en Cataluña en particular también por otras razones, si ho hay oposición suficiente, los medios la hacen. Y no hay Oposición democrática cuando el pasado pesa demasiado. Y eh España pesa demasiado. La derecha en España se ve afectada por la historia y esto descompensa un poco la situación política. Pesa también de una forma distinta en Cataluña. Cataluña como tema, como tema único, nos satisface, nqs interesa y, sin embargo, nos empobrece. Nos empobrece y nos satisface como catalanes, no ya como ciudadanos de ámbitos mayores. Como catalanes nos sentimos impelidds, estamos necesitados de hablar de un tema que la historia no ha respetado, que es Cataluña. Sin embargo, sabemos que corremos el riesgo de empobrecer nuestra ciudadanía. Es cierto que en Cataluña existe un cierto monopolio, todo es relativo en esta vida. La famosa fórmula 2+2+2 que hemos utilizado varias veces para hablar de dos medios impresos, dos de radio y dos televisivos, que a veces parece que quieran ser 3+3+3 si les dejan, es algo que realmente pesa en la vida de este país y que, además, como contribuyentes hemos estadc todos de alguna forma dispuestos a permitir durante un tiempo, en la medida en que seguramente habla, y hay, tina misión cultural que esos medios debían de cumplir y que el propio Director General de TVE reconocía que existía. De todos modos, no se puede abusar, no se debería de ab^sar, porque finalmente si mucho se estira la cuerda al f^nal se rompe. �Aquí deberíamos introducir propiamente lo que podríamos llamar la visión territorial de esos problemas de constitución informal o no escrita. Si yo abro los diarios de hoy veo cosas muy interesantes, que tienen que ver con esto, como por ejemplo que se está pidiendo la cesión del 100% del IRPF y si nos descuidamos también el nuevo impuesto todavía no existente de la matriculación, que yo modestamente creía poder reclamar para los Ayuntamientos en su día, pero... en fin, á nos han pasado la mano por delante...¿Por qué para los Ayuntamientos? Pues porque son los que pagan el coste de la congestión de tanto vehículo como hay, pero sobre esto seguramente nos acabaremos entendiendo porque yo en estelmomento políticamente soy muy optimista. Creo que se esta formando un centro, que no voy a llamar constitucional para que nadie se ofenda, pero si un centro político en este país que va a permitir modificaciones de esa constitución no escrita importantes en el futuro. También se puede leer en la prensa de hoy un artículo cuyo autor está aquí presente - titulado "Acabemos con Madrid". ¡No hay para tanto!. Y le he dicho al autor que incluso estoy dispuesto a esqribir un artículo que se titule "Ala Madrid" o algo por el estilo. Creo que no hay para tanto y eso es importante. Es muy importante que Madrid no se deprima (lo digo totalmente en serio, esto no es una ironía ni es una broma). Para buen el funcionamiento de este sistema mediático-político es enormemente importante que Madrid tenga una conciencia clara de lo que es y de lo que seguramente tiene que ser en una España nueva, en una España que se hace más desde la periferia hacia el centro que al revés, en la que el proceso de españolización o modificación de mercado a través de las privadas es un proceso real, y que se tiene que reconocer. Proceso que ha ci tado lugar a una reacción de la Televisión de Cataluña, positiva yo creo, pero una pérdida de gas de la TV Espaola en Cataluña, con los problemas que aquí se han mencionado, y en el cual la inexistencia de los medios de televisión local, en el sentido fuerte de la palabra y los medios casi diría de radiodifusión, no ayuda. No ayuda porque no acaba de dar cuenta en el sistema de los meldios de la pluralidad o de la complejidad que el país tiene en el sistema de lo político. Lo peor es que esas pérdidas que el sector �privado ha producido en el público, admitidas en el sector público autonómico de alguna forma y no tanto en el estatal, llevan a una disminución de la competencia de la televisión en catalán y de la radio en catalán. Y por otra parte no tenemos el consuelo de la existencia entre nosotros de una televisión valenciana o balear que se pueda ver, cosa que a los ciudadanos de Barcelona les encantaría. Yo creo que Madrid tiene que aceptar que la dialéctica con Barcelona es enriquecedora para Madrid y lo es para España. Creo que, como ha dicho Eliseu Climent, la dialéctica entre Barcelona i Valencia (aquí Pasqual Maragall pasa,a hablar en catalán) és enriquidora - ha de ser enriquidora - per a Barcelona i per a València. I que Barcelona aixà ho ha d'acceptar, com segurament a València- els meus avis són alacantins hauran d'acceptar que els alacantins no són valencians, que són alacantins, o monoveros, com diuen els del poble de la meva àvia. I hem d'acceptar des de Barcelona que l'existència de Girona significa alguna cosa més que un punt en el mapa. En aquest país vivim una mico amb la síndrome del Pont Aeri i no ens adonem moltesivegades que el Pont Aeri desgraciadament és quasi sempré one way. El Puente Aéreo va y vuelve, va i torna i serbla que hi vagi gent d'aquí cap allà i gent d'allà cap aquí. Doncs no. El Pont Aeri és un dos terços o tres quarts catalans que van a Madrid, i quan torna, catalans que tornen de Madrid. I això que nosaltres estem disposats a pagar aquest preu (ho dic en un dia i en una ocasió en què justament el Pont Aeri ha servit per una altra cosa, afortunadament i molt positivament). Jo crec que a I+ adrid haurien de saber que nosaltres aquest preu el pagueml a gust, entre altres coses perquè són molts els barcelonins que els agrada Madrid, com a ciutat. I tanmateix han de saber que és un preu, han de saber que és un cost, i queies fa per alguna cosa. En definitiva doncs, haurien d'jentrar seriosament en la política de gestos i en la políttica de sensibilitats, que moltes vegades estalvia molts duros i molts problemes. �Aquí avui no hi ha gent de València, que representi Valencia - si no és el Director General de RTVE - ni de Girona. Si que n'hi ha del País Basc, i això és enormement positiu, i jo crec que ens hem d'anar acostumant a que sessions com aquesta són les que representen autènticament el retrat del país, més que no pas aquelles que es puguin realitzar exclusivament a Madrid o exclusivament a Barcelona. No conec per dins quina és la relació professional entre el col.lectiu professional del$ mitjans de comunicació de Barcelona i el col.lectíu de€Madrid, i em pregunto què significa el naixement d'una ncbva Espanya plural, federal í amb un nou equilibri centre-perifèria en el món dels media. Curiosament, avui, crec jo, hi ha una premsa nacional, entenent per nacional, en aquest cas, nacionalespanyola, més equànime segurament a Barcelona que a Madrid. I això és un fet a remarcar, un fet curiós. La premsa de Madrid curiosamen4 és més local, és menys nacional des del meu punt de vista. Per exemple, l'altre dia quan vaig arribar a Madrid, per assistir a la inauguració de la Fundació Thyssen, em van preguntar si sabia "lo último que había diciho Matanzos" i jo no sabia qui era Matanzos. Yo no sabia quien era Matanzos y me consideré un poco descolocado, però no vaig tenir la impressió de ser un provincia,vaig tenir la .impressió que els que parlaven de Matanzos jeren uns provincians que parlaven d'un tema local que no forçosament ens havia d'interessar a tots, com abans quan el locutor de TVE arribava al espai meteorològic i deia "está lloviendo", estava plovent a casa seva, a l'entorn del "Pirulí", però no estava plovent a Galicia o a Catalunya. Això ja no passa i tanmateix és veritat, i és un fet a considerar, que alguna premsa vasca i un sector de la premsa catalana en castellà és més premsa nacional en el sentit en que ho diu la Constitució quan parla d4'Espanya com a nació que no pas una bona part dels medis o pe la premsa de Madrid. Crec que aquest és un nou servei de l'Estat de les Autonomies, de l'Espanya de leS Autonomies, o si ho volen vostès, un nou servei de les Autonomies a Espanya o a l'Estat. Que Madrid conegui millor Espanya, que tingui menys mandra, que viatji més, pom avui, és una de les més �grans esperances, perquè sinó serà la perifèria la que viatjarà, però cap a una altra banda. S'han d'acceptar idiomes diversos, saber descomptar el valor del passat en els èmfasis excessius que de vegades tots tenim, uns i altres, les incomprensions mútues, i dir clarament que des de Catalunya i des de les ciutats catalanes i des de Barcelona e particular esperem molt amb temor inicialment, pero4en definitiva amb una gran esperança - de la creació d'un mercat únic mediàtic a Espanya no necessariament uniformista. Som molts els que pensem que hem de defensar Cadascú el que és nostre i tanmateix que aquest país - el$nostre país, Catalunya - no es pot convertir en una Insula'Barataria. Som bastants els que pensem així. Som la majoriá. i Per últim, jo crec que el ques'està vivint avui a nivell europeu pot ser el marc d'una¡trajectòria positiva en el sentit dels problemes que hem parlat aquí. L'afirmació de la subsidiarietat a Maastrichtvol dir amb tota certesa la necessitat d'un poder pròxi4 de més autogovern, de ciutadania europea, i per tant jo penso que en aquest cas queda molt clar que els àmbits més amples no sempre imposen un distanciament. Crec que tot això és el que nosaltres podem demanar de la professió i el que ens podem demanar a nosaltres mateixos. �E �9fri t4 uvae, frs // L'ALCALDE DE BARCELONA ¿:-trUjuti~ 741(it //t tt./14—,/ tit, t-u»Lm. UkCalt CE'CLA f Ü/r/I-X3) roL) 7\11'0,n/tara i ji L9 fl )1n IkÁCiitk , 9 C. 14A) ti ( \re ec-v-v2 t/uc./(-3 ( v-tovL WASO rueLJA"()k4v11" �L'ALCALDE DE BARCELONA (-U-te V c„.04-49 ct L c.& /144-e> sIL \z' ice C44t., ' I �L'ALCALDE DE _BARCELONA o VI' V (.7 h tu ()Al', )0-6 1- eit.,NCLL Å2•1 (crifrikA ^c4--) 61`t,12). 41A ' QI h tt.i, ,CLA.,", LAI (1-‘1 1 LL¿'11‘1`". 4.` (S cfLA titt).,_10 /611U/Cat& ett4 I 14. Gov-5 t2– rço UÁ, F dds¿jre k el.L.,,U.Á-LQ �L'ALCALDE DE BARCELONA \i---\n UU.(A. Qt1 c¿k e/1- a ct„,14. etfiA-1 -ek L') bu_ 62 o ti' y I.) L4AQA (Q—e LAL.tiAtskAA kiU.t&L \c, )1A, C Vs), ' (J-k‘k-2-£7 ti ft.e.,( ILLÍ ■f. �L'ALCALDE DE BARCELONA LAAI ciu e,"/"1,0 1 ("eilk.: Li ' bLA-jCi-"In -u UtL;/1/ _JA n7v9-1/ k:. S Yrr- 1/119N3v, f P<\, tirAP'j wAy.A.A.m) kílue„L„ �Ji t/ ^OIM ^^^►^;^ t, ¿ c_1 ,t, L ,-?4^-.,c ,'L;e.-^;^ ¿ ¿í2ó JL -C i ^ ^-^- J t44v 4 3̀— J ( -")%1_1 p ^7.^^µ• k vt CQ^iV ¢t,. l ^it. _j ^^ jti^^ry t^ ï ^ex1k,.^.v ^ J ^^-^^^---^--: ^ :-f ^ 0ð v ^^ ^ a^.tQ e ^^ 1 4L , j c .. ^ Avda. Rius i Tauler ; 1-3 08004 BARCELONA Tolf . fq^1 (L -& ^wot^id iti:e ReAieeenGeuvcc. l_ ,, tilnicnutrluna; !' "^ ) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4199 Title A name given to the resource Política i mitjans de comunicació a l'Estat de les Autonomies. Dins les Jornades d'Estudi i Debat organitzades pel PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Mitjans de comunicació Autonomia Societat Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1294/19921029d_00511.pdf 0b8b0fabc5dd47bb7bbd7b8ba9078124 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'HOMENATGE AL CARDENAL NARCíS JUBANY AL PALAU DE LA MÚSICA. 29.10.94 El camí de l'estreta col.laboració entre la ciutat i l'Arquebisbat va començar darr4rament amb el Cardenal Jubany. Aquesta col.laboració ha donat uns resultats' extraordinariament positius. Alguns dels quals jo vull, per tangibles que són, referir-me novament: - El diàleg Esgl4sia-Ciutat sobre qüestions urbanístiques, teme materials, no menys importants per això, a alguns dels quals, potser, la ciutat no ha correspost encara amb la diligència suficient, com és el cas de la parròquia de Sant Narcís. Però estic en d'afirmar que es condicions això desencallarà molt aviat. - La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbà amb l'església de la Merce, l'església de Sant Jaume, la Pia Almoina, el Palau del Bisbe i aviat de la Catedral. I tamb4 l'església de Betlem, aquesta impulsada, dintre de la Campanya, per la Generalitat de Catalunya. - El Centre Abraham. Una col.laboració que ha estat emblemàtica, crec, per a un període excepcional de la ciutat. Hi ha hagut un altre diàl g, tant o més ric, encara que potser no tant palpable com e que acabo de descriure i que, al capdavall, és el que ha fet possible el primer: em refereixo al diàleg franc, sincer, des de posicions més diverses o singulars que no pa distants. Vull referir-me, finalrrent, a la Universitat Ramon Llulll, que ha suposat un impuls de conjunt a una sèrie d'institucions estimades i fructíferes de la ciutat de Barcelona. El camí iniciat amb el Doctor Jubany està tenint una continuïtat igualment positiva en les relacions entre la ciutat de Barcelona, el seu Ajuntament i l'Arquebisbat. I és gràcies a la seva empenta que avui ens podem sentir satisfets �del balanç d'aquestes relacion Del cardenal Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona, retindrem sempre la dignitat institucional de la seva manera de representar a l'Església barcelonina , una singularitat càlida o una proximitat respectuosa i sobretot, sobretot la valentia de trencar barrere g en nom i en interès de la seva alta representació. Vostè, Doctor Jubany, h contribuït a enaltir Barcelona en un moment molt important do la seva història. Es per això que, aquesta nit, he vingut dir-li, moltes gràcies Doctor Jubany. �z ^ U J C qq!¿¿A^` J ^ ^ `\` ( \ 1 33 v ` ^ ^ \ ^^ ^ 1 ^ VV• JJJ, ^^Y.\WLJ ^LiL.•J ^ ^^-- ^ V ^ ^^ ^^ ^ ^^ cd i^ V +C-616^ ..O ,L) cd Y u" t cn V] . p ^ YN Y ^ X O ty .^ ^ ^ ^ v, 7„^_,) y c^s..^^ s y^ 'A v ^ cd a^ rd Q-I 9, E 1. el cC •^ „ ^ ^n v y 1-4 ^ 9 ^ .^ Q ^ —c ^ ^ Ó. . u ^ ^ ^O "5 , ^ Cl. -01 ^ ^ ^ G1.1 O ^ ^ ^ a.^ ii 112, ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4200 Title A name given to the resource Homenatge al Cardenal Narcís Jubany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Religions Acció política Barcelona Model social Jubany, Narcís, 1913-1996 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1295/19921104d_00512.pdf 3583fbd7e9866a3cdd4dee1f9013ebfe PDF Text Text Acte d'homenatqe a la memòria de Lluís Casassas i Simó al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona /4 novembre 1992) PARAULES DE CLOENDA DE L'EXCM. SR ALCALDE PASQUAL MARAGALL En el moment de cloure aquest act , voldria només reflexionar uns segons en veu alta sobre la dive sitat de les contribuciones que aquí s'han pogut i s'han hagut de sentir per fer justícia a la personalitat de Lluís Casassas. r Si no fos perquè es tard, hauria de parlar una molt bona estona sobre la seva contribució magnífiÇa, no només a l'estudi, sinó a la transformació d'aquesta ciutat, a la seva organització, a la seva divisió en districtes, que ha estat aquí citada i que, al capdavall, és probablement un de.s exercicis polítics més difícils que es pot imaginar: dividir un territori i, tanmateix, mantenir-lo unit. Va ser ell, amb en Joaquim Clusa i amb d'altres col.laboradors, qui va saber formular allò que altres políticament haviem de decidir i que vam poder decidir amb unanimitat, aquesta cosa que ens falta tant de vegades en aquest país, quan es parla de territori i que, en canvi, és la gondició indispensable per poder parlar de territori. Perquè el territori és, ben segur, tant per als geògrafs, tant. per als polítics, com per als ci tadans, el marc de tot allò que s'hi escau. I, per tant, en el moment d'ordernar-lo, en el moment de dividir-lo, d'organitzar-lo, segurament que no és regla d'or la de la majoria simple, la de la meitat més u. Lluís Casassas va ser la perdona entorn de la qual es va galvanitzar un estudi, una proposta que va poder arrossegar majories molt més àmplies, un consens total dels regidors d'aquesta ciutat, en una fase d'empenta inicial, en una fase jo diria constituent del propi ajuntament com a tal. Estic segur que el resultat serà durador. Això no li venia segurament només d'una dedicació momentània, sinó d'una història de la qual j4 vull remarcar un fet potser no molt conegut. Ell va ser un dels primers estudiants detinguts a la Universitat, potser l'any 1945, potser l'any 1947, a l'entorn d'aquests anys, en el marc d'algunes detencions d'estudiants progressistes que s'havien produït, en un moment en què realment ser detingut representava un perill, un perill molt gran. Ell va �ser, per altra banda, i així quedarà, aquell que ha distingit millor els conceptes del que és comarca, del que és àrea metropolitana, del que és conurbació estkicta, del que és regió metropolitana com a àmbit més ampli de planejament. No voldria estendre'm més, però, sí, en canvi, obrir al final d'aquesta sessió -que ha estat digna i completa- la porta a una reflexió col.lectiva de la nostra ciutat, del nostre país, sobre les coses que queden per fer en mOtèria de territori, justament: per què no imaginar que aquestes 1.leis que encara s'han d'aprovar i que estan mandatades pel calend ri legislatiu -com són la Llei de Regionalització, de creació de/les regions de Catalunya, com a demarcació de l'acció de la GOneralitat, i el Pla General Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial de la Regió I- puguin ser discutides, no ja per comissions tècniques, sinó també pel propi Parlament, amb los seves pròpies comissions, que existeixen -existeix la ComiOsió Institucional de Lleis Fonamentals, que és la que haur4 de discutir, ben segur, els temes de la regionalització, tant de temps esperats-, i puguin ser discutits seguint la geografia d'aquest territori estimat que és el Principat? És un suggeriment que faig no taüt com home de partit, no tant com a persona que té les seves pròpies opinions, sinó com a Alcalde d'aquesta ciutat. Per què no imaginar que la ComisOió Institucional del Parlament de Catalunya es reuneixi no notés a Barcelona, sinó també a Girona, també a Reus-Tarragona, jambé a Lleida, també segurament a Tortosa o a la Seu, o a Manresa o Vic, per discutir en diverses sessions el que haurà de ser, en definitiva, l'esperada Llei de Regionalització? Una llei que en ha d'obrir la porta, segurament, a moltes de les qüestions e fins ara per la nostra pròpia manca, per la nostra pròpia limit ció no hem sabut enfrontar. I per què no imaginar, també, que el Pla Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial d la Regió I, el de la Regió Metropolitana, es puguin discutir el primer en aquests mateixos escenaris, per part de la pròpi comissió -que aquesta és una altra, la de Política Territorial- i el segon a les ciutats regionals que formen aquesta cprona perifèrica d'una enorme potència, com és Mataró, com és Granollers, com són Terrassa i Sabadell, com són -per a aquells que així ho pensin, perquè aquest és un tema encara per debatre- Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, i per tont fer partícep el país de la discussió de la seva pròpia organització?. Estic segur que Lluís Casassas, això -no dic que ho volia, perquè trairia un pensament que no va* compartir en cap moment amb aquesta concreció- ho hagués imag nat com a positiu. �Jo tinc aquí les paraules, ben onegudes, que ell va escriure després de pujar a la Torre de Co lserola. Ell va ser el primer científic, jo diria fins i tot el primer ciutadà que, oficialment, acompanyat de la regidora Marta Mata, va pujar a la Torre de Collserola, aquesta torre que es va fer amb la condició que fos un mirador, el mirador de la Regió Metropolitana. Després de ser-hi, va escriure un meravellós article de geografia i de sentiment, que acaba dient el següent: "Només cal esguardar-ho lot amb els ulls ben atents i oberts amb esperança. Nomép cal recollir, en aquesta mirada, l'alè de les coses, el batec de les lluites, l'esplendor de les realitzacions neves -i la cúpula refulgent del Palau Sant Jordi n'és el seu símbol més alliçonador-, l'esperança que brilla en tetes direccions seguint les vies noves ja obertes com solcs generosos fendits en el territori, i totes les altres vies que ja se sent palpitar en tota la rosa dels vents i que sorgiran de l'entranya de la torre, el batement incessaflt i pregon del cor de Barcelona". Lluís Casassas i Simó. Universitari, geògraf i ciutadà eminent. Moltes gràcies. Pasqual Maragall C;A'')ASS: T � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4201 Title A name given to the resource Homenatge en memòria a Lluís Casassas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Urbanisme Política Barcelona Acció política Casassas i Simó, Lluís, 1922-1992 Description An account of the resource Paraules de l'alcalde a la cloenda de l'homenatge. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1296/19921111d_00514.pdf 6cced0e84147d526d834a60e4b7d6fab PDF Text Text E""' ^ ^ ^ ^ • ..^ VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "CARLES RIBA" 11 de no embre del 1992 1 �Bon dia a tots. Encantat de cbneixer-vos. Estem en una ciutat que, con tothom sap -no només aquí, sinó també a fora-, acaba de paesar una etapa important de la seva vida. Barcelona és una ciutat molc antiga, una ciutat que té 2.000 anys, de manera que, contra el que es diu a vegades, no ha canviat significativament. HO canviat molt en alguns aspectes en els darrers deu anys, i moltparticularment en els darrers tres, quatre o cinc anys, però si agafeu la història de Barcelona, la seva estructura, el lloc on èstà, la seva relació amb el mar i amb el territori, la seva composició cultural, tot això li ve de molt lluny. Ara fa pocs ' nys celebraven el mil.lenari de Catalunya; doncs, si Catalu ya té mil anys, Barcelona en té dos mil. Barcelona va néixer aproximdament l'any 8, 10 o 12 abans de Jesucrist. Era una petita olònia, amb una part segurament ubicada a Montjuïc i l'altra una colònia romana, que ja sabem que estava -els seus inicis encara hi són- al Mons Taber, entre l'Ajuntament i la plaça del Rei, on hi ha les columnes d'Hèrcules a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta colònia es va anar extenent, però es ira extendre d'una forma relativament lenta al llarg de la història sempre amb unes muralles, de les quals encara queden uns vestigis, tant a la banda de davant, amb la porta que donava als campe i que és el Portal Nou -a la plaça de la Catedral, davant del Col.legi d'Arquitectes-, com a la banda de mar, que segurament Coneixereu menys, però si baixeu pel carrer Ciutat -mirant de front a l'Ajuntament, el carrer estret que baixa a l'esquerra, queldesprés es diu Regomir-, hi ha un moment, a mà esquerra, que hijha un centre cívic, que es diu Pati Llimona i a través del qual -ier què hi ha una paret de vidre- es veu perfectament un portal qUe era el Portal de Mar. Això es la Barcelona romana, que s'extén amb Jaume I, amb Pere el Gran, i que arriba amb unes muralles fins a les Rambles i la Via Laietana, primer, i més endavnt fins al Paral.lel i les Rondes. Fins al segle XVIII, llevat d'una petita extensió al Raval, Barcelona viu dintre d'unes muralles molt reduïdes. La Barcelona on nosaltres vivim és una Barrcelona molt diferent a la que han viscut el noranta per cent des barcelonins que han existit. 'Nosaltres vivim a la Barcelona que va néixer el 1860. I va néixer de l'expansio dels seus ciutadans, de les seves ganes de créixer i de la seva no acceptació de les muralles que li havien estat d'alguna forma imposades, 'Per què les muralles van començar essent una defensa però van apabar essent una defensa per part de 2 �Va passar que l'arc de tir dels l'exèrcit contra Barcelona. canons que estaven situats a la muralla tenia un alcanç, i en Aquest radi s'acabava aquest radi no es podia c onstruir. -Provença/Passeig de Gràcia, justament a la Pedrera aproximadament-, i, per què us en feu una idea, tot aquest camp no fa cent o cent cinquanta ar ys encara no estava construït; eren camps, i eren camps per què militarment estava prohibit construir-hi res. Aquesta Barcelona que sempre \ia viure amb la impressió que estava constenyida, molt densifica a, molt plena, en la que no s'hi cabia, que no tenia condici ons de salubritat, va aconseguir finalment, el 1860, gràcies a un Real Decret de la Reina Regent i al Pla Cerdà, trencar les muralles i escampar-se. Com que aquest camp estava sense construir, aquest Eixample va poder ser molt racional, i aquesta és la disposició que ara tenim. L'Eixample és un dels centrEls de ciutat que millor funcionen a Europa, i fins i tot diria que al món. Funciona millor per què dóna alternatives nombroses i fàcils d'entendre, per a molts recorreguts, o, per dir-ho d'una altra manera, per què el mateix recorregut és pot fer de ormes diferents, alternativament, segons la conveniència i sènse perdre temps. Es un sistema ortogonal, quadriculat, molt senzill, escapçat en els angles -el que permet l'aparcament, i ja en aquella època en què pràcticament no hi havia cotes-, fet amb una anticipació molt considerable, i que ara té alguns problemes de gestió però que funciona molt millor que els cascos antics, com Sarrià, Sant Andreu, la Teixonera o qual.sevol dels espais més congestionats que l'envolten. Us he posat aquests exemples per què físicament són els dos cors de Barcelona: la Barcelona romana -després gòtica- i la Barcelona del XIX, la de la gran expansió industrial. Però també per què entengueu quin és l'estat d'esperit d'aquesta ciutat. L'expansió industrial es fa er què hi ha diners, per què hi ha uns senyors que els tenen se'ls volen gastar, que volen invertir. I es fa també per q4è hi ha una classe treballadora que empeny, té força i reivindica. Sense una burgesia poderosa, amb diners, amb ganes de fer, envoltada d'artistes, d'arquitectes, de professionals, d'oficials, 4e menestrals que saben treballar la pedra, el ferro, la fusta o el guix, no hauríem tingut l'Eixample. Però sense una classe treballadora exigent, conscient de la seva pròpia vàlua i!deis oficis que sabia fer, poc disposada a conformar-se am$ un nivell de salaris excesivament baix, tampoc no hi hagués hagut un incentiu per a la burgesia a l'hora de treballar en unes 9ondicions de més gran civilització. 3 �Per què la burgesia, qualsevo: classe dominant, sempre ha tendit, mentre no se l'obligava, a dormir-se una mica sobre la situació i a no millorar massa la sociétat si des de baix no se li exigia. Això ha estat sempre així, i aquesta exigència de vegades ha estat violenta, d'altres reformista, pacífica, sindical, etcétera. A Barcelona va ser molt violenta. Barcelona va ser una de les ciutats més violentes del segle XIX, però, també per aquesta raó i l'altra que he dit, una de les que més aviat va fer una evolució important. Més éndavant, en els anys vint, en deien la ciutat de les bombes pel terrorisme que hi havia, un social, no nacionalista com ha estat terrorisme sindical, després. Era un terrorisme qué provenia del fet que els sindicats de treballadors, alguns d'ells de caràcter anarquista i llibertari, es defensaven amb l'acció, violentament, del que ells consideraven que era l'opress_ó de la classe patronal. El 1835 va haver-hi el qu es considera la primera revolta popular en aquesta ciutat, la primera revolta popular moderna. Ja sabeu que a Madrid n'hi havia hagut una abans, el "motín del hambre" amb Carles III al segle XVIII, però va ser diferent, i diu molt de la psicologia d'una ciutat i una altra. El "motín del hambre" es va er per què Carles III, que era un rei il.lustrat i reformador volia acabar amb algunes de les tradicions més antigues de la ciutat, entre elles la del sombrero, l'"embozo" i la cap , que eren uns vestits tradicionals però permetien que els delinqüents passessin desapercebuts, i es va aixecar una gran revolta popular. La revolta popular de més moderna, industrial, sense Barcelona és una revolta mol causa aparent. Unes copies diuen que va començar per què els a la plaça de la Barceloneta (la toros van sortir del toril, primera que va haver-hi a B rcelona), i la gent va començar a córrer, sense parar fins a çremar l'església que hi havia a la Plaça Real -de resultes d'adluesta crema va sortir la plaça-. Finalment, va ser una revolt popular que va acabar cremant, no només convents, sinó indústries; una revolta anti-industrial, en el sentit d'anar contra la màquina. S'hi va cremar la fàbrica Bonaplata, una de les primeres tèxtils importants del país, i els obrers la van cremar per què estaven contra la màquina que els treia feina, per que el que abans es feia a mà ara ho feien les màquines i la gent anava al carrer. Això, per què veieu el component treballador. El c mponent burgés eren els Bonaplata, les famílies que feien els seus palaus -que a Barcelona no són mai de la magnitud dels de Madrid, París o altres capitals-. * 4 �Barcelona és la més gran ciutat d'Europa no capital. I em penso que això la defineix bastant. Es a dir, és una ciutat d'una gran ambició, és la més gran, pe rò no és capital d'Estat. I al no haver-ho estat, no té ni les pegues ni els beneficis de ser-ho. Moltes de les coses que passe n en aquesta ciutat -en el terreny econòmic, per exemple-, tenen a veure amb aquest fet. Barcelona s'ha fet, ella mateixa, més escoles, més museus, més orquestres, més conservators, més hospitals dels que hagués tocat si no hagués tingut tanta ambició. Barcelona copia de les capitals. Com és la més gran de les no capitals, copia de ciutats que són capital. Ens mirem a París, que ha estat el model durant segles -al XVIII, al XIX, a XX, i jo diria que fins i tot arai que és potser la ciutat mis semblant a Barcelona. Barcelona tracta de fer el que tenen lek capitals, però sense ser-ho. La diferència esta en que a la ciutat que és capital, l'Estat, que hi resideix, paga els serveis que necessita d'aquesta ciutat. Així veiem, per exemple, que a Madrid, a Paris o a Londres, ara mateix, hi ha una colla de museus, que tots coneixeu -el Reina Sofia, el Museu del Prado, 41 nou dels Thyssen-, i unes altres instal.lacions culturals o polítiques, cap de les quals ha estat feta per la ciutat; les ha fet l'Estat, que, en aquest cas, viu a Madrid. En canvi, què ha fet l'Estat a Barcelona. Si jo us ho pregunto, no és tan fàcil trobar-ho. Hiy ha el Govern Civil, l'Arxiu de la Corona d'Aragó -del que ara slestà acabant la nova seu al costat del pont de Marina, i que, encara que es digui així, pertany a l'Estat-, les estacions de R NFE, l'Estadi. L'Estadi de Montjuïc l'ha fet l'Estat, que hag és pogut no fer-lo, per hi ha contribuit. En els últims anys, Barcelo a si que ha aconseguit que l'Estat comencés a fer coses. L'Esta està present a l'Auditori -en paga pràcticament la meitat-, en 1 Museu Nacional d'Art de Catalunya -paga un terç de les obres- però ja podeu veure que és una filosofia diferent, en la q al no és l'Estat qui actua, com a Madrid o Paris, on fa la pir mide del Louvre o el Museu d'Orsay, sinó que actua en consorc amb les autoritats locals. Els empresaris d'aquesta ciutat són en realitat les autoritats locals. Els empresaris de les capitals són els Estats. Aquesta és una característica molt significativa. Contra el que es diu a vegades sobre s Barcelona està molt carregada financerament per què ha fet els Jocs Olímpics, cal dir que amb els Jocs s'han invertit en aquesta ciutat, en els darrers quatre o cinc anys, uns 900.000 milions de pessetes, que han servit per 5 �hospitals -hospitals generals, que són el del Mar i el de l'Esperança, i el Geriàtric i el Psiquiàtric- que també són municipals, hi ha Conservato*i de música, hi ha Orquestra, hi ha escoles d'arts i oficis col l'Escola Massana, hi ha escoles d'ensenyaments especials -d aquestes que la LOGSE preveu i que moltes ciutats no tenen-. Tot això vol dir que Barcelon està gastant en aquest moment, per compte de l'Estat o per compt de l'Autonomia, una xifra que està al voltant del 17.000 milions de pessetes cada any. Si sumem què costen aquestes quaranta escoles, les quaranta escoles bressol, l'Orquestra, el Conservatori els hospitals, els serveis socials que fem per compte de qui té la competència -en aquest cas l'Autonomia-, surten 17.000 milions. Aquest és el problema econòmic d'aquesta ciutat. Un problema que té a veure amb la seva història. Barcelona té tres palaus que en diríem rials: el Palau de Pedralbes -el reial-, el Palauet Albéniz -que es va fer per al Príncep d'Espanya quan encara no er* Rei, tenint en compte que el de Pedralbes era ocupat pel cal d'Estat d'aleshores, el general Franco- i el Palau Nacional de Montjuïc -que es va fer per l'Exposició del 1929 i que ata s'està refent per què no es podia deixar abandonat-. I encara podrïem seguir, per que hi ha palaus antics com el palau reía del Tinell -que també és de l'Ajuntament-. Molts palaus, moltes escoles, molts hospitals municipals í molts museus. V_nt-i-quatre museus quan, a Madrid, museus de la ciutat només n'hi ha un. El Museu d'Art de Catalunya, el Museu Picasso, els altres del carrer Montcada, el Museu de Carruatges de Pedralbes, el Museu Clarà, el Museu Marés, i així fins a vint-i-quatre. Aquesta és una mica la característica d'aquesta ciutat com a diferència respecte a les altres. Ha volgut tenir coses que l'Estat o la societat no li donava, que s'ha muntat ella mateixa i que, per tant, se les paga. Això és una situació injusta, per què nosaltres, com a ciutadans de Barcelona, paguem dos tips d'impostos: els que es paguen a l'Estat i que després reverteixen a la Generalitat en una part, i els impostos locals, que són /)àsicament sobre la propietat, sobre l'activitat econòmica i sobre el vehicle. A totes les ciutats, aquests impostos locals paguen de tot llevat del que us he dit; paguen els carrers, el paviment, la il.luminació, la guàrdia urbana, els bombers, etc. Aquesta ciutat, a més de pagar tot el que paguen els altres, també ha de pagar hospitals, escoles i museus, coses que a la resta 4e ciutats estan pagades per l'Estat o per la Comunitat Autònoma. I Per tant, si nosaltres ja paguem, 7 �igual que els altres, impostos a l'Estat, o cotitzem a la Seguretat Social per finançar els hospitals, quan paguem impostos locals per mantenir una part del sistema sanitari vol dir que paguem dues vegades, per què això ja ho hauríem pagat amb la nostra quota al Seguretat Social. Aquesta és la queixa de l'Alcalde de Barcelona, de la que segurament ja n'haureu sentit parlar moltes vegades. S'arrossega des de fa molts anys. Es un expedient obert antiquíssim -com el de l'arranjament d'aquest edifici-, i suposo que finalment arribarà a bon port. Jo sóc Alcalde de Barcelona des del 1982 -des del 2 de desembre, ara en farà dos anys-. L'Aju tament democràtic va començar tres anys abans, a mitjans del 197 . Ja des d'aquell moment, nosaltres ens vam plantejar sanejar econòmicament la ciutat, i de fet la vam sanejar; tant la vam sanejar que després s'ha pogut fer la transformació que hem fet, ue ningú no nega i que potser és la més important d'Europa, la me ambiciosa i jo diria, modestament, que la més ben feta. Ara b , nosaltres hem anat arrossegant sempre aquesta pedra a la sa ata de fer-ho tenint uns costos que no hauríem de pagar. Ho hem acceptat per què, com que I per què ho hem acceptat ? un tercer nivell de govern, mentrestant naixen estava l'Autonomia, i aquest terc r nivell és qui hauria de pagar normalment bona part de les c ses que nosaltres ens estem pagant, enteníem que es podia apreta , es podia pressionar -i de fet ho hem fet- però no es podia forçar, no podíem dir que nosaltres exigim això i si no pleguem. Pensàvem que la ciutat feia l'esforç, durant un temps -dé anys, suposem-, de mantenir tot un seguit de serveis mentre nava naixent l'administració que finalment se n'hauria de fer càrrec en molt bona part. Per què no li hem demanat a l'Autonomia ? Sí que li hem demanat, però passa que la Generalitat diu el segúent: nosaltres tenim un pressupost -que ara ja és volt important, de 1,6 bilions de pessetes, molt més important que el de l'Ajuntament de Barcelona, que és d'uns 250.000 miliops de pessetes-, però el nostre pressupost està fet d'ingressos i despeses que ens envien des de l'Estat. Les autonomies agafen tots els seus serveis i aleshores els donen uns recursos, i això es fa a través d'una comissió mixta de transferències i una comissii mixta de valoracions, que diuen: d'acord amb la Constitució i l'Estatut, els transferim aquests 'serveis, i, en segon 110 , els diners que tenim en els pressupostos de l'Estat equivalents a la valoració d'aquests 8 �serveis, també passen a ser quan els van passar els municipals, ni els museus de 'hospitals, i, per tant, no te de vostés. Segons la Generalitat, erveis, no hi eren les escoles l'Ajuntament, ni els palaus, ni els en diners per pagar-ho. Aleshores nosaltres anem a l'Estat, i els diem: senyor Estat, la senyora Generalitat diu que vostés no els han donat diners per pagar aquests serveis, però a uests serveis, encara que vostés no els hagin transferit a la Generalitat, ja hi eren abans, i, per tant, el que han de fer és obrir una partida del seu pressupost que digui: escoles municipals, museus municipals, hospitals municipals, tot plegat, 17.000 milions, queden transferits a la Generalitat, o a l'Ajuntament, per què a nosaltres ens és igual, tot i que mes aviat ens agradaria seguir-los gestionant per què ;pensem que ho estem fent bé. IPerò l'Estat què respon ? lespon: és veritat que nosaltres no vam enviar aquests serveis pi els diners corresponents, però també és veritat que amb ell diners que nosaltres enviem a la Generalitat, per exemple per a ensenyament, n'hi ha prou per què els paguin a vostés. Per què ? Als territoris on l'Estat fa l'educació, té unes exigènçies d'acompliment dels estàndards d'alumnes per aula molt estrictes, i en el cas de l'escola privada subvencionada, quan els centres disminueixen el número d'alumnes per aula, disminueix la subvenció. L'Esta diu: nosaltres sabem que a Catalinya la Comunitat Autònoma no fa el mateix, sino que encara que baixi el núme ro d'alumnes a les escoles privades no hi baixa la subvenció, i hem calculat que amb això s'estalvien o tenen un escreix de 3.000 milions de pessetes; per tant, si algú els ha de pagar a vostés els 6.000 milions de pessetes que costen les escòles municipals, ha de ser 3.000 milions la Generalitat i 3.009 l'Estat. La resposta de l'Ajuntament s que això està molt bé, però que aleshores es posin d'acord tots dos, Estat i Generalitat, i ho facin. I no ho fan. No tenen Cap ganes de fer-ho. Això, aquest joc d'anar d'una banda a l'altre demanant a veure qui dels dos de dalt ha de pagar, ha durat gairebé déu anys. Ara estem en una situació en qu estem decidits, com s'acostuma a dir, a trencar la baralla. Per què ? Per què l'Ajuntament, que pot pagar molt bé les invers ons que ha fet amb motiu dels Jocs Olímpics, no podria pagar questes inversions mes els 17.000 milions famosos de la capitalitat. Ara, l'Ajuntament els dirà: si no ho volen pagar, aquí ho tenen, per què son serveis de vostés. Aquest any això donarà lloc a una certa discussió política i econòmica, que segurament vostés veuran, i que jo m'imagino que 9 �s'acabarà de la següent manera. A cadascuna de les àrees hi ha un regidor, un conseller i un ministre; per exemple, en el cas de Cultura hi ha el senyor Solé Cura, el senyor Guitart i el senyor Bohigas, i ara aquests senyprs s'hauran de trobar i hauran de dir: què fem amb els vint-irquatre museus de l'Ajuntament ? i què fem amb aquells museus on l'Ajuntament hi participa ? i què fem amb totes les infrastructures musicals, com el Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori, on també hi és l'Ajuntament ? No us parlaré més diners i de serveis, per què no és el tema que us interessa, però sapigue1, per quan sortiu al carrer i us preguntin si la ciutat pot pagar tot això, que la ciutat pot pagar, i ha pogut pagar tot 01 que ha fet més uns serveis que no li tocaven. Ho ha fet durant aéu anys, i ara es planteja realment deixar-ho de pagar. La qual cosa no vol dir deixar-ho de fer, sinó que 1i subvencionin els diners del que està fent, per què nosaltres creiem que la gesti des de la ciutat, des d'aprop, és millor que la gestió des de 1 Estat o des de la Generalitat. * Hi ha un principi, que t" un nom raríssim i que surt molt darrerament amb motiu de 'Acta Unica i de la construcció europea, que és el princi i de subsidiarietat, que dit "en cristià" vol dir proximitat. s a dir, que les coses sempre s'han de fer el més a prop possible de la gent, de la ciutadania. Per tant, si hi ha tres o quatre nivells de govern, el local, el regional o autonòmic, l'esttal i l'europeu, les coses sempre s'haurien de fer en el nivell mes baix, que és el nivell local. I si no es fan al nivell local, ha de ser per què es demostri que s'és més eficaç o equitatiu des d'un nivell més alt. El que diu aquest principi de subsidiarietat és un cosa molt important, i que val la pena que us quedi molt clara: no hi ha cap justificació "divina", per llei natural, que obligui que determinades coses s'hagin je fer en un determinat nivell de govern. El més fàcil d'admet e seria la defensa, que tots estem acostumats a que depengui d l'Estat, però, tot i així, ni aquesta, per que, probablemen , en la situació actual d'Europa es tendirà a que hi hagi primer un batalló franco-alemany, després la part europea de l'OTAN i finalment una mena de força europea, que no serà de l'Estat sinó d molts Estats alhora. Per exemple, el que estem veient a Bòsnia ^ on trobem un regiment espanyol i d'altres de francesos o d'on sigui, però on tots porten el casc del mateix color, el blau de les Nacions Unides, i hi van per impedir que la situació arribj més enllà d'on ja ha arribat. 10 �Per què ho dic, això ? Per què fins i tot allò que des de ben petits estem acostumats a admetre que ho ha de fer l'Estat, potser resulta que no ho acabaran fent els Estats. A més, en la mesura que el comunisme ha c4igut i ja no hi ha la guerra freda -no existeix aquella situa ió de dos blocs enfrontats que teòricament obligava cada pa s a estar armats fins a les dents-, la defensa pot arribar a ser ealment defensa i no atac, i, per tant, arribar a un conjunt d el persones armades a les ordres d'un organisme internacional dem cràtic que tracti de posar pau i defensa allà on hi ha atac i uerra. Encara que hi ha moltes tradj.cions i moltes inèrcies en la gent que ho fa, en els governant i en els que decideixen, no hi ha res escrit que determini quèlés el que ha de fer la ciutat, la regió, la comunitat autònoma, la petita nació sense Estat, l'Estat o els organismes suprd-nacionals. En aquests anys, d'aquí al 2000, veurem molts canvis sobre això. L'1 de gener passarem a ser pràcticament un espai ense fronteres; podrem travessar països sense el carnet d'identitat, anar al dentista a Perpinyà si ens surt més barat que el le la cantonada, posar els diners en una caixa d'estalvis francesa/si ens dóna més interessos o anar a universitats europees amb el rograma Erasmus. Aquesta és la Barcelona i l'è poca que vivim. Una època de canvi, de transformació i millora, qe de tant en tant passa unes crisis d'adaptació a aquest creixement. L'actual n'és una, molt important, en la que els protagonistes socials reaccionen de maneres diferents, en la que la classe política està passant per una crisi de credibilitat, en la que la gent tendeix a imaginar que tot això ja va una mica per si sol i que els polítics ho compliquen tot -barallant-se gastant molt, donant lloc a una crisi de legitimitat de la classe política en el seu conjunt-, en la que les relacions entre a societat i la política no acaben d'estar clares, i en la que el principi europeu de la subsidiarietat jugarà un paps molt important per què la gent no acceptarà que les coses es decideixin massa lluny. Més enllà d'una certa "moda", el descrèdit de la política acabarà essent una cosa molt concreta: una exigència de control, de transparència, en definitiva, de proximitat respecte a les decisions que es prenen. El que això haurà de fer, normalment, és que les ciutats tinguin, dins d'aquest conjunt de sistemes i nivells de govern, un protagonisme més important. L'Europa que està naixent, curiosament, serà una Europa "més europea", és a dir, amb més coses posades en un nivell alt, però també amb moltes més coses situades en un nivell més baix, el de les ciutats. Més Europa i menys nació, però més ciutat. 11 �PREGUNTES DELS ALUMNES ASSIST NTS: - Vosté ha dit que la Genera .fitat hauria de pagar algunes de les despeses que té 1'Ajuntamet. Creu que això serà realment possible ? Com s'aconseguirà Com ja us he avançat, jo cre que això anirà diferent per a cada área. Es a dir, que l'Area de Cultura s'ho muntarà a la seva manera, i que l'Area de San tat o d'Ensenyament també ho faran així. En el cas d'Ensenyament, que us afecta, l'Ajuntament hi està, però hi està una mica a contra cor per què ho fa pel seu compte i paga coses que hauri de pagar l'impost sobre la renda i no amb l'impost de circulació o l'IAE. Les quaranta escoles que té l'Ajuntament s'estan pagan amb impostos locals. Quina solució es trobarà ? En el cas d'educació, l'Ajuntament acaba de formular una proposta a la Generalitat que va en la següent línea: crear una cosa que hi havia abans de la guerra i que és el Patronat Escolar. Aquest Patronat tindria totes les escoles municipals i totes les d'EGB que no ho són i pertanyen a la Generalitat, més, a partir de la Reforma, les escoles de Secundària. L'Ajuntament té quaranta escoles i la Generalitat en té unes 250. Ara, la Generalitat paga els mestres i les despeses pedagògiques i d'administració, mentre l'Ajuntament fa de "casero" per què se'n cuida de la casa; a les escoles municipals, l'Ajuntament paga els sous, 41s edificis, els llibres i tot el que cal. La solució és er un sol paquet amb tot, que constituiria el Patronat Escolar de Barcelona. Al Patronat hi hauria una doble representació: un 60 per cent seria de la Generalitat i un 40 per cent de l'Ajuntament. La Generalitat manaria en les directrius, Os programes i l'orientació general; la gestió del Patronat s'encomanaria a un segon nivell, que podria anomenar-se Institut, c n l'Ajuntament tindria la majoria. Es una mica el que s'ha come nçat a fer amb els hospitals. Els quatre hospitals municipals e stan en un consorci, el Consorci Hospitalari de Barcelona, on a majoria la té la Generalitat però a l'òrgan de gestió, que es qui porta el dia a dia, té majoria les sancions, les l'Ajuntament. Les pautes financeres, es porta a nivell podríem dir-ne inspeccions, els preus, etc. "nacional", i la gestió, q e és molt important que estigui a prop, es porta en el nivell ori té majoria la ciutat. Aquesta podria ser la solució, sobre tot si entenem que, amb això, els diners els aportaria l'Ajuntament tal com ara -els famosos 17.000 milions-, però "baixant", és a dir, amb un 13 �programa en el temps que diggés: el primer any gastarem tot el que estem gastant, però l'any següent gastarem un tant per cent menys, i així successivam9nt, mentre la Generalitat anirà augmentant les seves aportacilns, d'acord amb l'Estat o no. La Generalitat ja s'espabilara per veure si els diners els treu del bilió i mig que té, o aconsegueix que l'Estat li'n doni més. Per a mi, l'ideal seria a conseguir una cosa que no s'ha aconseguit mai en aquests déu anys: taules triangulars; és a dir, que s'hi puguin seure l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Si no hi ha taules triangulars, no hi ha solució del problema, per què sempre que l'Ajuntament ho va ha demanar ens diuen que és cosa de l'altre, ï quan vas a l'altre et diuen que és l'un. Tot tenen una mica de raó, però 1 final un es queda sol assentat a la cadira. L'única forma és t nir-los tots dos davant. La "moda" en aquest país, der a moltes coses -fins i tot per promoció econòmica o temes culturals-, serà la de les "tres potes", sistemes que funcionaran a base de la col.laboració entre Estat, Generalitat i Ajuntament. Es el cas, per exemple, del Museu Nacional d'Art de Catalunya o, aquest una mica diferent, del Museu d'Art Contemporani, que està avui als diaris, on la tercera pota és el sector privat. A Barcelona quasi tot s'ha de fer a base de solucions d'aqesta mena. No som capital, i per tant hem d'enredar una mica a tothom per què hi col.labori. - Quin va ser el millor i el itjor dia dels Jocs Olimpics ? El pitjor va ser el primer. No em refereixo a la inauguració, sinó a l'endemà. Si a mi m'e ien a Atlanta i em demanen opinió, els diré: escoltin, el segon dia ho passaran molt malament. Els Jocs Olímpics són 27 campionats del món simultanis, amb quinze mil atletes i entrenadors, amb unes setanta instal.lacions que funcionen pràcticament alhoria i amb uns sis-cents autocars per portar la gent des de les cinc viles a les instal.lacions, més 2.000 turismes, també de la flota olímpica. Aquests sis-cents autocars feien 279 rutes capa dia -una mica més del que fa diàriament la companyia de Transports de Barcelona-, amb conductors que no eren necesbàriament de la ciutat, sinó més aviat de fora per què no hi ha prou amb els autocars que hi ha disponibles per llogar a la ciutat, i que són gent que no s'han pogut entrenar per què es guanyen la vida amb el seu autocar. Això vol dir que haurien de venir un temps abans per entrenar-se, un temps que l'hauria hagut de pagar el COOB, que, amb moltes despeses com aquesta, en comptes de tenir un petit benefici com el que tindrà hagués tingut pèdues. 14 �Hi ha un dia, el segon, en q1è tot això es posa en marxa. El dia de la inauguració, el mésIdifícil és portar les quinze mil persones des de la Vila Olímpi.ca fins a l'Estadi, tenir-los en un racó fins que surtin i després evaquar-los una altra vegada cap a casa seva, interferits amb l s 60.000 persones que assisteixen a la cerimònia. Però això és olt més senzill que el que passa el segon dia, quan es fa to això més els 27 campionats que comencen. El pitjor dia, doncs, és el Segon, però el tercer ja és una mica menys problemàtic, el quart éncara menys, el cinquè també i el sisè ja és tot fantàstic. Per què ? Per què això és com un sistema d'aprenentatge, de gups, que és molt difícil d'ordenar, i fins que no està ben entrenát del tot la gent es perd. El millor dia és en part l'4ltim, per què tot s'ha acabat..., però també el primer per què 4ls Jocs han començat. Es el millor moment, quan la fletxa encén él pebeter, per què tot una història s'ha acabat i en comença una filtra. Una història de déu anys es va acabar en el moment en que aquell dard va encendre el pebeter; totes la programacions, l'ansietat, la planificació, l'entrenament, el finançament, la previsió, tot això es va acabar i començava l'acció. - Sembla ser que la ciutat de Barcelona està agermanada amb Boston. Voldria saber si l'A untament ens podria proporcionar un institut d'aquesta ciutat nord-americana per fer intercanvis. ls americans, curiosament, són molt es pensa i els costa molt viatjar; on tenen de tot, i els intercanvis n luxe, una cosa exòtica. Però ara els Estats Units canviaran molt en aquest sentit. S'ha acabat una epoca, i aquesta època de nacionalisme americà extremat deixarà pas a una altra de més apertura, de més curiositat i de més intercanvi. Si. No hi ha cap més tancats del viuen en un país internacionals es problema. que la gent molt gran, consideren Amb Boston tenim molt bones plegats. Hi ha contactes, Medicina, però tot dependr agermanaments serveixen quan no són una capsa buida. En a què es truca allà i se'ls d que vulgui fer intercanvis. relacions. Hem fet algunes coses per exemple, entre facultats de molts de nosaltres mateixos. Els i ha gent que el vol fer servir, si uest cas, no hi hauria problema per u que busquin un institut a Boston 15 �Jo veig Europa com un sistema de ciutats. A diferencia del que passa en altres continents, les ciutats han tingut a Europa un paper molt relevant. Si abas vèiem telegràficament la història de Barcelona, la història c'Europa és la història de moltes barcelones, de moltes ciutat que han començat essent una petita colònia romana, al costat de ' la costa o terra endins, i després han fet un comtat, una república o un Estat, i algunes fins i tot un imperi, com Viena, LondrEs o París. Aquestes ciutats són les que formen la realitat física d'Europa. Europa no s'entén només en termes d'alemanys, anglesos o francesos; si només fos així, Europa estaria sempre barallada. Curiosament, amb totes les cisis que va passant, no s'acaba de trencar mai. Si jutgéssim noms des de l'aspecte nacional hauríem d'arribar a la conclussiò que Europa és impossible. Es impossible que els alemanys i els francesos s'entenguin, que els anglesos i els francesos s'estimin, que els portuguesos i els espanyols no es tinguin tinya; pera a sota hi ha una cosa que els uneix a tots, i és que les ciutats, tot i ser cadascuna ella mateixa, parlen un llenguatge comú. Els joves de Milà o de París parlen el mateix llenguatge que vosaltres, tenen les mateixes preocupacions, les mateixes manies, els mateixos ídols, les mateixes passions, vesteixen pràcticament igual. Es a dir, hi ha un sistema d'igualar Europa qúe són les ciutats. Cada ciutat és capital d'una cultura, com ás el cas de Barcelona, que té les seves ambicions de ser ella mateixa, però al mateix temps té una gran similitud i una gran germanor amb llocs com Marsella, amb els que, per exemple, s'hi barallaria en el camp del futbol. Voldria concloure demanant-v s que imagineu que formeu part d'un projecte important que es diu Europa 2000, del qual Barcelona en serà un element molt significa tiu -respectat en aquest moment-, i en el que vosaltres hi heu de jugar un paper. Podeu demanar molt d'Europa, però també odeu donar. Us demano que sigueu exigents, per què si no Eur opa no sortirà bé, Barcelona no sortirà be, però que al matei x temps us acostumeu a arriscar. La ciutat i el país no us donarar. les coses fetes. Abans es deia: hi ha gent que crea llocs de treball, els empresaris, i gent que els ocupa, els treballadors, però ara la frontera entre ambdues coses \ia desapareixent, i trobar una feina és quasi tant difícil com crOar-la. Per tant, no us limiteu a esperar la llista de l'INEM o la beca corresponent; feu-ho, però no us tanqueu a la possibilit4t d'emprendre, d'arriscar i produir les coses que considereu que ]Ja societat necessita. * 12 �- Usted habla del Patronat Escolar de Barcelona, pero hay centros concretos donde los profesores, a raíz de la reforma de la educación primaria y seculdaria, están padeciendo graves problemas y algunas discrimin4ciones. Un problema grave es el de la falta de sustituciones por parte de profesores. Quisiera saber si el Ayuntamiento tiene intención de hacer algo para arreglarlo, y cómo funcionan los temas de selección de personal ? No lo conozco con detalle, pe o es muy posible y no me extrañaría nada que no hubiera sustituci nes hasta el uno de enero. Si usted me ha oído antes entenderá po qué. Usted dice que los presupuestos de educación son cortos en el Estado, la Generalitat y en el Ayuntamiento, pero en el Ayuntamiento no son nada coros; son enormemente mayores de lo que deberían ser. Los presupuestos municipales de educación son de 12.000 millones de pesetas al año. Lo que pasa es que de estos 12.000 millones, hay, para empezar, 3.500 que vienen obligados por la ley para mantener en bien estado físico las paredes de las escuelas de EGB. De estos 3.5000 hasta los 12.000 millones totales, son gastos que hce la ciudad por cuenta de la Autonomía. Usted sabe que en Formación Ptofesional la escuela municipal está concertada, y, por tanto, ahí todavía nos salvamos un poco con una subvención, pero que de todos modos no cubre ni mucho menos las necesidades de los costes, Repito. Lo que el Ayuntamiento está haciendo es proponer a la Generalitat la creación de un Patronat Municipal Escolar, en el que se pongan en común tildas las escuelas, nacionales y municipales, y que esto se cestíone conjuntament, también con presupuestos conjuntos. Mientras esto no sea así, estaremos en una situación absurda en la que todos los señores que estamos aquí estaremos pagando 8.000 millones de pesetas dos veces: una con el impuesto sobre la renta de las personas físicas, el impuesto de sociedades, el IVA, es decir, todo lo que pagamos al Estado y a la Generalitat; y otra en el momento de pagar los impuestos municipales. Y est no es justo, porque los ciudadanos de Madrid, Valencia, Bilbao o Tarragona no lo tienen que pagar. la - Actualment hi ha molt p oblemes per poder entrar a Universitat, però quines pos ibilitats hi ha d'accedir a altres sortides i altres professions N'hi ha. Jo estic d'acord en què encara està tot orientat cap a 16 �fer grans obres de tot tipus: esportives, viàries, l'aeroport, torres de comunicacions, aleries de serveis, clavegueres, platges noves, port olímpic. D'aquests 900.000 milions de essetes, la meitat són privats; una inversió privada que s'ha fet per treure'n beneficis. Per exemple, a la Vila Olímpica, on nosaltres, com a sector públic, vam preparar el terreny, vam fer les clavegueres, vam treure la via del tren, etc., la urbanització de les cases les va fer una empresa en la que el sector públic només és una part -un 40 per cent, un vint per cent de l'Ajuntament-. En el Port olímpic ha passat una mica el mateix. Telefònica, que en el fons és una empresa privada que cotitza al mercat, fa tot un seguit d'inversions en la xarxa de fibra òptica -250.000 milions en quatre anys-. La resta d'aquests 900.000 milions són d'inversió pública, la meitat de la qual correspon a l'Estat, que és el gran inversor públic. A l'Ajuntament, per tant, només li queda una quarta part, el que representa una octava o una dècima part dels 900.000 milions. La inversió feta al voltant dels Jocs Olímpics, la inversió del 92, a la ciutat li pesa, però la pot aguantar. A més, totes les obres que s'han fet donen un rendiment, per què des de que hi són la ciutat Os millor, té més inversió, no hi ha més activitat per què ara hi ha crisi però hi ha menys crisi de la que hi hauria si no s'haguessin fet. En canvi, el que si és una pifoblema econòmic per a aquesta ciutat és que, pel fet de no ser capital i voler-ho ser, té molts més equipaments a costa dels ciutadans dels que tindria. Els equipaments que, torno a dir, a Madrid o a París fa l'Estat, aquí els fa la ciutat. Això és el que nosaltres n diem despeses de capitalitat, o despeses de suplència, pe què aquestes despeses supleixen despeses que haurien de fe els nivells de govern superiors, sigui l'Estat o sigui la Generalitat. Aqui hi ha, bàsicament, ensenyament, cultura, serveis socials i alguns altres conceptes com sanitat. Aquests són serveis que l'Ajuntament fa i que la ciutat es paga a ella mateixa, quan normalment en una altra ciutat els pagaria l'Estat o l'Autonomia. Per exemple, en ensenyament , a Espanya no hi ha cap ciutat que tingui escoles d'ella mateixa , que tingui un sistema escolar. En aquest país, els sistemes C scolars són sistemes nacionals: la "escuela nacional" abans, i ara l'escola de la Generalitat, que té els mestres, els edificis , el material, etc. A Barcelona, en canvi, hi ha quaranta escole s que són municipals. I hi ha quatre 6 �variades, des de fabricaci4 de liposomes fins a elaboració de mapes, passant per contabilitat per ordinador. Si voleu són feines senzilles, amb gent mplt jove, però són gent que es van espabilant. La idea és queiells hi estiguin quatre anys com a màxim i després pleguen o es uanyen la vida a fora, deixant el lloc buit per què uns altres uguin venir. Jo em penso que us interessar a fer una visita un dia a Barcelona Activa, amb la directora i e Quico Trillas. A més, hi ha altres programes interessants. Un d' lls és l'ODAME, d'orientació i ajut a dones empresàries, que h permès que 260 dones hagin creat empreses de tota mena. Se'ls dóna un recolzament inicial per què puguin moure's en el món de la burocràcia, dels bancs, etc. En aquesta ciutat hi ha cent(Inars de dones que, tenen ganes de treballar, que no trobes feina salarial i que voldrien instal.larse per fer des de patrons fins a serveis de traduccions o de tota mena, però no poden fer-ho per què els falten les nocions bàsiques per muntar una empresa. Tot això se'ls explica, i està tenint un èxit molt gr n. L'altra dia vam estar donant els diplomes d'ODAME, i potser h ha dos-centes empreses creades en els últims anys, algunes d'el es amb un èxit brutal. Hi ha algun altre programa en el mateix sentit, i amb el Quico Trillas podeu tenir-hi accés. - El fet que Estat i Generalitat no es posin d'acord, pot repercutir negativament a Barcelona ? Això s'exagera molt, però /a l final sempre ens acabem posant d'acord. El que passa és que el més visible és la polèmica. Si mirem la premsa d'avui (-asafa La Vanguardia-), en aquesta polèmica sobre el Museu d'Art6Contemporani, diu "Guitart apoya a Bohigas para reducir el poder ejecutivo de la Fundación en el MACB", a plana sencera; després surt l'Alcalde dient "Habrá acuerdo", però en un espai molt petit. Els diaris no vénen si no hi ha "cacau". Aquesta polèmica beneficiarà a La Vanguardia, que vendrà una mica més, però després es posaran tots d'acord. Es posaran d'acord per què aquests senyors privats han reunit 800 milions de pessetes de dona c ions per comprar quadres. El que passa és que sempre es dóna aquesta sensació de baralla. - Per què l'Ajuntament encari conserva l'escut de Barcelona que es va; imposar durant el franquisme ? 18 �No. Això és el diu un seny a r que es diu Cardona i que hi està emparrat. (-L'Alcalde s'aixeca i dibuix a la pissarra de l'aula-) Això és l'escut de Barcelona, amb les quatre barres i dues creus de Sant Jordi. Es veuen due barres a cada banda per què és un camp de quatre barres sobre 1 qual s'han posat les dues creus. Jo sempre ho heu vist així, encara que al llarg de la història hi ha hagut de tot. L'Altra dia 4a venir un fotògraf d'una revista a l'Ajuntament, i hem va fer fotos davant de cinc escuts diferents. N'hi ha via de moltes formes; alguns tenien dues barres a cada banda i les dues creus, uns altres quatre barres per banda i les creus, i fins i tot un que terra tres barres a cada costat. Jo us diré per què es fa servir aquest que dius que és franquista però no és ni de bon troç. Si tu fas un escut amb quatre barres per banda, el gruix de la Greu és molt més gran que el de les barres, que es reconverteixén i deixen de ser-ho, per què les barres són barres si són preu gruixudes -s'ha de tenir molta barra-. Estèticament és do]lent. I si en vols fer quatre però gruixudes, aleshores no deixés espai per al fons, que ha de ser groc. En colors, el vermell i el groc poc clars es converteixen en taronja si es miren de lluny. Per exemple, si mireu les empreses d'enderrocs, que totes es diuen Pérez, Martínez o González, totes es posen escuts amb quátre barres, i si poguessin se'n posarien setze; sembla que, per què se'ls consideri ben catalans, pensen que, quantés més barres millor. Amb aquestes coses, però, no es pot jugar tassa. - Barcelona ha estat capital de l'esport amb els Jocs Olimpics. En aquest institut també hem patit, i molt, els problemes de les obres dels cinturons, i encara queden restes per acabar d'arreglar. També ens fan fálta unes instal.lacions esportives millors. Quan s'arreglarà tot això ? Mireu, aquí està el regidor del districte, i ell us pot contestar millor que jo. (-Parla Albert Batlle-) Com ja coneixeu, això era un orfelinat, i quan va deixar de serho es va passar a l'Ajuntament. Quan va venir l'Autonomia, l'Ajuntament va cedir l'edifici a la Generalitat per què s'hi posés el BUP i la FP. El Con4ell Escolar que hi havia aleshores va venir a l'Ajuntament i en. van dir que el centre no tenia les 19 �la Universitat, i a més és ura cosa genètica que es transmet de generació en generació: el camperol vol que el seu fill no ho sigui, que tingui estudis pr:_maris, i l'obrer industrial vol que el seu fill no sigui i tingui estudis secundaris i Batxillerat, i l'administratiu, que ja té tot i això, vol que el seu fill vagi a la Universitat. Es un atavisme, una cosa que portem gravada a dintre i és molt difícil de combatre, si és que s'ha de combatre, per què té molts aspectes positius. Però en té de negatius, pel que té de minusvaloració de la feina que es fa sense la quota de formació que es considera "desitjable", i que moltes vegades la història demostra que es fa millor, que la fa la gent més feliç o que fa la sacietat més rica. I tots elstem cansats de veure ídols nostres que no van acabar no sé qin curs de no se quin nivell de l'ensenyament, i que es van cedicar a un altra cosa; metges que de sobte van veure que la pintura "ero lo seu", o aquell que es va dedicar a la mecànica i va acabar fabricant cotxes. Encara que aquests sempre s'exageren -els americans, sobre tot, en fan exemple general-, j. per tant hem d'anar una mica en compte, jo crec que a vosaltres us tocarà trencar una mica amb aquest atavisme. Us tocarà plantejar-vos obertament què feu. Hi ha la famosa pregunta de "est1dias, trabajas o diseñas", però us tocarà plantejar-vos seriosam4nt una quarta resposta, que pot ser la d'emprendre, la d'"establit-se". Potser a algú de vosaltres li tocarà no treballar a sou; també podeu esperar la trucada de 1'INEM, però potser no arribp, o seguir estudiant però arribarà un moment que no podreu est diar més. Aleshores us haureu de plantejar produir, i produir vol dir que en la frontera entre la formació profesional i la c eativitat empresarial hi ha coses. N'hi ha moltes menys de les que hauria d'haver per facilitar-ho, però n'hi ha. L'Ajuntament de Barcelona, cue no té tampoc -com sempre passacompetències en aquesta matèria, va decidir, el 1984, que ja estava tip de veure gent sensé feina i sense oportunitats de fer negoci, va muntar diverses coses. Una d'elles va ser Iniciatives, una societat de creació d'empreses privades amb algun element d'interés general. Pero va fer altres coses, situades a la frontera entre el mercat i eT no mercat. Són uns programes que estan agrupats al voltant d' na institució que es diu Barcelona Activa. Barcelona Activa té, allà On era la fàbrica de la Hispano Olivetti a la Gran Via, un v}ver d'empreses, àmb uns mòduls de 15, 20, 30 metres quadrats. Hi ha instal.lades 40 o 50 petites empreses d'un, dos o tres treballadors, que van les coses més 17 �^^ r instal.lacions esportives que`ha de tenir; vam contestar que això estava cedit a la Generalitat, i és a ella a qui li correspon construir aquestes instal.lacions; nosaltres ja construïm els equipaments esportius a les escoles de primària. Aleshores, la Generalitat va dir que el te reny no era seu, que l'Ajuntament els havia cedit l'edifici erò els terrenys del voltant no. Llavors vam fer un acord de cessió dels terrenys a la Generalitat, que s'acabava el mes d'abril d'aquest any. Vam negociar la nova cessió a la Generalitat, per un periode de temps més llarg, per què pogués fer les noves instal.lacions; vam estar negociant, l'Ajuntament va ilposar un cànon -que és un principi segons el qual l'administració autonòmica paga per fer servir un espaí que és propietat de to s els ciutadans de Barcelona- de 15 milions de pssetes, això va anar al Consell Plenari de l'Ajuntament, es va aprovar 4er unanimitat de tots els grups, i ens vam trobar amb la sorpresa que el Departament d'Ensenyament, després d'haver-ho pactat tot, no ho va acceptar. I ara estem en aquestes. Suposo que, com deia l'Alcalde, també amb això arribarem a un acord, i les instal.lacions esportives les construirà l'administració a qui correspon i farà el manteniment i arranjament de tot el que gieda pendent. (-Torna a intervenir l'Alcalde -) Potser s'hauria d'explicar qie en la història recent ha succeït que l'administració que ha d'invertir, sigui en ensenyament, en vivenda, en el que sigui, demána la cessió gratuïta dels terrenys a tots els ajuntaments. Com els diners són pocs, els ajuntaments normalment ho han cedit, per $uè si no no hi hauria inversions. Jo crec que ara això també cazviarà. Canviarà per què, segons els càlculs que es fan, la Generalitat hauria de gastar a Catalunya tant com el que gasten tots e s ajuntaments junts, és a dir, que els diners es gastessin meitat i meitat entre Generalitat i ajuntaments. Però resulta qse la Generalitat ja està en aquest nivell però els ajuntaments estem encara a la meitat. Els ajuntaments, per tant, creiem que d'aquí el 2000 s'ha d'arribar -aquest és l'objectiu que h i ha fixat- a una igualació de les públiques despeses públiques local amb les despeses autonòmiques. I això només es podrà aconseguir a través de transferències de recursos d l'Estat i les autonomies cap als ajuntaments, que ja és que s posa el principi de subsidiarietat, econòmicament parlant. Una de les coses que passarà s que els ajuntaments diran: no, si vostés volen fer unes cases o una escola, o si els meus ciutadans demanen que vostés facin uns eterminades instal.lacions, vostés 20 �hauran de comprar, o llogar acuests terrenys, que seguiran essent de la ciutat, es mantindran en el seu patrimoni. Inicialment passarà que la Generalitat irà que no ho fan; ho faran a la ciutat del costat, però arrib ra un moment que els ajuntaments es negaran tots per què això vol dir descapitalitzar les ciutats. 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4202 Title A name given to the resource Institut de batxiller Carles Riba / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Breu història de Barcelona. Projecte de la Europa 2000. Barcelona és la unica ciutat d'Espanya que té escoles, museus i hospitals municipals, això vol dir que Barcelona està gastant per compte de l'Estat i l'Autonomia. Com a ciutadans de Bcn paguem dos tipus d'impostos: els que es paguen a l'Estat (i que desprès una part reverteix a la Generalitat) i els impostos locals. Això vol dir que paguem dues vegades. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxiller Carles Riba Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Barcelona Autonomia Balança fiscal Urbanisme Infraestructures Acció política Model social Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1297/19921120d_00515.pdf 2b9146db8cbe2222c8c9732568c3ef7d PDF Text Text CONFERENCIA "OLIS" Saló de Cent 2)/11/92 Totes les ciutats metropolitanes europees, repeteixo, totes les ciutats metropolitanes europees, s'enfronten als mateixos problemes derivats d'una mobilita rígida en hores puntes, en la que es concentren quasi la mei at dels viatges, i majorment assegurada pel vehicle privat que en promig, a tota Europa és utilitzat per fer el 75% dels tr.ljectes. Aquests problemes, que són coneguts de tots, són e-s referits a la pèrdua de 1' espai urbà pel vianant, la pèrdua de temps, la contaminació, el soroll i també la malversació d'una font energètica esgotable i quasi esgotada com s el petroli, i de forma induïda, és a dir, indirectament, la desvalorització d'importants zones urbanes. Problemes tots ells que suposen un altíssim preu en termes de qual tat de vida i, al mateix temps, problemes socials per excel.lència, fruit d'un conjunt de decissions privades cadascurpa de les quals per elles mateixes no són culpables, no es poden considerar culpables i, per tant, que no podem deman.r que canviïn fàcilment. La decissió privada d'utilitzar e cotxe per anar al lloc de treball, al centre de la ciutat, o és ni millor ni pitjor que una altra decissió en si mateixa; el problema surt o emergeix quan aquesta mateixa decissió =s presa per un determinat nombre d'individus simultàniamen., perquè les ciutats i les seves infraestructures viàr'es no poden créixer �paral.lelament, indefinidament. Però en el moment d'arribar al seu límit d'utilització ens pregintem: a quins individus es deixa entrar en cotxe i a quin no? quins són els -entre cometes sempre- culpables i qui s no ho són? Vet aquí els problemes fonamentals, que són problemes de discriminació en el sentit científic de la paraul , que són problemes, per tant, de coneixement. Deixi'm ara que esmenti amb la mateixa gravetat i amb la mateixa superficialitat, quasi diria, amb què he anunciat alguns dels problemes, deixi -ne que amb la mateixa simplicitat digui les vies d'algu es de les solucions que tots coneixem, sense cap innovació. Nosaltres no podem, doncs, culpabilitzar el cotxe, 1'autmòbil, dels problemes del trànsit simplement, sense més i ensar que restringint el seu ús tindríem la solució, genèricamEInt, absolutament. Això no és possible. Hi ha una sèrie de viatges pels quals el tipus de transport més eficient, en termes socioeconòmics i , fins i tot, en termes energètics, és encara el cotxe privat, ho hem de reconèixer així, és així. I el que cal trobar és precisament el repartiment modal de transport més eficient entre aquest mode i els altrEs modes de transport. La mobilitat urbana del futur ha de E er per força, doncs, i això és potser el punt essencial de 1 a meva breu exposició, una mobilitat multimodal en trajectes que començaran en cotxe, en pàrquins d'intercanvi on del cot xe es passarà al tren, a l'autobús o al metro, i en micr obusos a la demanda per 1 �aproximació al final del trajecte .Una mobilitat multimodal que per nosaltres és dir molt, a lo millor per l'opinió pública en general no és dir res, vol dir una paraula molt difícil d' entendre, nosaltres l'haurem datar traduint, una mobilitat multimodal que haurà de ser àgil i sense ruptures i per la consecució de la qual cal, en prjLmer lloc, acabar amb aquesta ruptura de gestió entre el transport públic el transport privat i el pàrquing. Hi ha d'havr-hi algun tipus de connexió entre la gestió de cadascun d'agiest tres sistemes:transport públic, transport privat i aparc4ment. De fet, ja avui tots som, en un moment o en un altre, usuaris del cotxe de l'autobús i del metro. Perà les decissions privades de quin mitjà utilitzar en cada moment no sempre es tradueixen a nivell global en un repartiment odal òptim, no sempre. En llenguatge econòmic diríem que la multimodalitat demanada no coincideix amb la multimodalitat o fertada o oferida, és a dir, • que hi ha més possibilitats de fer millors viatges o trajectes que no pas els que nosaltres n Drmaiment o espontàniament escollim. I aquest dasajust entre oferta i demanda requereix tant mesures sobre l'oferta, ampl }ant-la i millorant-la, com mesures sobre la pròpia demanda, modificant adequadament, si es pot -si podem- els hàbits de comportament. Ampliar i millorar l'oferta és relativame4t fàcil, però val molts diners. Tots ho saben, tots e s alcaldes ho sabem i els tècnics també. Modificar la demanda, en canvi, pot costar menys diners, però és enormement mé s difícil; és més fácil des �del punt de vista conceptual fer una obra tan gegantina com són les noves rondes de Barcelona el "belt -ring, el boulevard periphérique", si vostès volen, de Barcelona, és més fàcil conceptualment fer això que ha co$tat, segurament, doncs, 25 anys en aquesta ciutat si ens posem a comptar els anys que han belt" passat des del primer moment en qlè aquest "boulevard o es va dibuixar a l'any 65-70, que modificar població i, problemes els hàbits, per tant, financers, problemes de d'estimació de ciment, fluxes é les tanmateix més fàcil fer-ho pautes de de conducta la demanda .Aquesta està formada, no de pro lemes de fer o, d'enginyeria, de disseny sinò que està composat encara més difícl d'aprehendre, la no de no de o inclús d'un element ifícil de modificar, difícil de convèncer i de combinar que és el cervell humà, la voluntat individus que cadascú té les humana, la decissió de milions d' seves cal preveure pròpies induccions, segurament, poder estimular, que •al, que cal, segurament, poder induir però que no es poden modificar d'' na forma autoritària, per decret. Hi ha tres maneres fer-ho, teòricament, de modificar la demanda: d'una forma més o menys taxativa, dictant lleis i introduint r astriccions, d'una forma competitiva mitjançant mecanismes de mercat que poden induir, evidentment, determinats comportaments i de forma cooperativa, esperant que els agents individu als adoptin voluntàriament, adaptin voluntàriament el seu co; portament.En el cas de la mobilitat, com en molts d'altres, es solucions no poden venir més que de la combinació de tot tres maneres de gestió �social; aquesta és la conclusió, molt senzilla, molt òbvia si vostès volen, però tanmateix difícil de desenrotllar, que nosaltres avui posem sobre lt instruments específics de gestió taula amb, evidentment, er cadascuna d' elles però, en tot cas, combinant aquestes tres maneres de gestió social: la que té a veure amb les lleis i les ordenances, la que té a veure amb el mercat, indispensable en el nostre sistema, potser l'element fonamental i inducció d'actituds, amb la que té a veure amb la 1 adaptació voluntària de comportament per part dels agents. No és el menor problema, i ho obert, un tema lateral, no vul ull deixar com un tema aquí entrar en ell però vostès seria bo que ho tinguessin "in the back of yours minds" com diuen els anglosaxons, és a dir, moquí, al darrera del cap, com alguna cosa a mantenir oberta, no és el més senzill dels problemes, el fet de què les regles del joc dels nostres sistemes de circulació urbana, i Ge conducció o de camí en els carrers de les nostres ciutats n sempre són accepatdes. En tots els models, en tota la moc alística, suposem que els agents, que els actors dels drantes que nosaltres modalem o simulem actuen d'acord amb unes lleis de raonabilitat o de probabilitat. En el nostre cas á questa hipòtesi és solament, relativament veritat, parcialment veritat, és adir, el grau de compliment de les normes prèvies a 1 sistema, per exemple, els cotxes passen per les calçades i els vianants passen per les �voreres, els cotxes ,evidentement -aquest és el primer supòsit del model que nosaltres farem-, ls aparcaments es fan el els llocs per aparcar o en aquests 11 cs previstos en els cantons en una lateral de les calçades perquè es puguin fer sense interferència del tràfic ni de_s vianants, i per d'altra banda, doncs, uns i altres, tràfic de vehicles i vianants no estan impedits pel procés d'aparcament, no estan interferits pel procés d'aparcament. Això .ón hipòtesis prèvies, que nosaltres assumim, és el punt de partida dels nostres models. La gent paga les seves sancions és a dir, quan hi ha una se suposa, una acció infracció d'aquestes normes hi a, punitiva, més o menys aleatòria, que cobreix una part de les sancions, però suficient com per antenir aquestes infraccions de les normes de joc a un niv-il relativament baix dels comportaments de tots els actor del sistema, i aquestes sancions són pagades en un percentatge relativament alt; si no és així, evidentment no podem ni tan sols preveure què passarà amb un sistema. 1 bé, tanco l parèntesi. Tots aquests supòsits són tots ells relatiu ament falsos, realtivament falsos i, per tant, falsegen ta bé la bondat de les nostres previsions estrictament tècniques. Només vull, en el moment de tancar aquest parèntesi, deixar b n clar que la meva esperança és que hi hagi un feedback entr la nostra modalística i el compliment de les regles de joc.Es a dir, que el fet que avui estiguem reunits aquí, i que al darrera d'aquesta reunió hi hagi hagut tantes hores de treball, de tantes ciutats diverses i d'organismes tan importants i dotats de tan de prestigi i el �fet que d'aquí surten unes línies d'avenç de cara al futur ha de servir, també, per convèncér els ciutadans que estem treballant per ells i que, per tant, les normes, que estan establertes com a base, com a I supost bàsic del sistema, segurament s'han de cumplir més. De manera que nosaltres avui hem d'avançar en dos fronts: un, a nostra modalística, inclús la nostra planificació, inclús (pis instruments d'intervenció estic segur que milloraran d'instruments que posem al serv optamalitat del conjunt del ciutadà perquè el seu moviment sigui òptim, i perdoneulla reiteració, avançarà en aquestes sessions i al mateiox t mps jo crec farem el grau de separació entre qualsevol model i la realitat sigui menor. Per què? perquè els ciutadans s?aniran convencent de què efectivament som productors d'un producte que ells demanen i s'ha de fer el possible perquè aquest producte s'assembli al que ells volen, i en aquest sentit és més fàcil que estiguin disposats a estar dins de les reg es, a "ne pas tricher" com dirien en francès "a bite by the ules" de manera que tot això crearà una convergència a favor què models més eficients i regles del joc més respectades f.cin els carrers més amables que, en definitiva, és el que aquí ens proposem. I vaig a acabar. Amb quins instr ments nosaltres hauríem de poder comptar. Jo crec que, des d'un punt de vista econòmic, primer, des d'un punt de vista e ergètic i des d'un punt de vista ecològic, caldria aconseg ir, com hem dit, canvis �cooperatius, amb adaptacions voluntàries dels agents mitjançant sistemes avançats d'informació dinàmica i en temps real, entre altres, els segúents L informació sobre 1' estat de la congestió, en temps real, a b solutament bàsic peroder P gestionar òptimament qualsevol si tema, inclús el més senzill; informació sobre les rutes òpt mes en termes de cost i en termes de temps; informació sobr els aparcaments més propers i els seu grau d'ocupació i infor ació sobre el temps d'espera per la propera unitat de sistema el transport públic,sigui el metro o sigui l'autobús. Aques t es quatre informacions em semblen absolutament bàsiques er poder gesionar de forma eficient; una altra informació q e cal donar i introduir amb ella, el que he anomenat formes ompetitives de canvi, és la informació del cost de la mobiitat i de la seva variació segons el moment i el lloc. Infor ació, doncs, en forma "preus dels serveis de mobilitat" que reflecteixin el seu cost social, el cost real, no només el cost que efectivament es paga sinó la inducció dels costos que es generern sobre els demés ciutadans o sobre el col .lectiu dels ciutadans en l'agregat, és a dir, sobre el sector públic en darrera instància. Informació doncs que incentivi o desincentivi determinades decissions i, per tar t, i en concret, primer, una fiscalitat per l'ús del vehicle, segurament una fiscalitat per la seva tinença, però no és suficil ent, aquesta, una fiscalitat el més adaptada possible a l'ús c ue se'n fa perquè potser no, pot ser òptim o no molt lluny de l'òptim el fet de què una determinada taxa de motorització augmenti i tanmateix pot ser �radicalment lluny de l'òptim que aquest taxa de mobilització es tradueixi en determinades utilitzacions. Per tant, repeteixo, una fiscalitat de l'ús i no només de la tinença del vehicle; segon, tarifes variables pel pàrquing i pel transport públic, i tercer, bitllets combinats per diferents serveis, és a dir, la capacitat d'oferir pro uctes complerts, per dir-ho així, que el propi sistema, nosaltres, haurà seleccionat o haurà proporcionat al client, al,públic. Poder doncs fer, en definitiva, política de mobilitat amb sistemes de preus. Per últim, també caldrà reforçar per la via de les lleis i de les normatives i de les ordenances, les mesures que s'adotpin perquè no hi hagin incentius a= comportament exterior al sistema. Si bé en diferent grall d'intensitat totes aquestes mesures no poden ser desenvolupa4es i implementades per les ciutats de forma aïllada, ence ra que la mobilitat sigui competència exclusiva de les ciut- ts.Les mesures d'ordre legal requereixen també el concurs de 11s administracions estatals i de l'administració comunitària que està dotada d'un poder de suggestió i de legitimitat inicualada en aquest moment per cap de les altres administracions que hi ha entre Brusel.les i el barri més petit de les nostres ciutats. Tot i la polèmica política sobre la subsidiarietat, que evidentment les ciutats la sentim com a molt positiva, polèmica que les ciutats sentim i pensem que és enormement positiva perquè ens acosta al nivell de legitimitat, hem de relonèixer i hem de dir ben alt que moltes vegades des de la nostra autoritat no tenim prou �autoritat moral encara per convèncer els nostres ciutadans d'opcions, d' actituds o decisions que sobre el paper són òptimes i que tanmateix en la realitat dels nostres carrers no es practiquen. En canvi, algines d'aquestes decissions, dotades de la legitimitat moral q e va unida al nom d'Europa i a aquelles dotze estrelles, poden ser escoltades potser amb més gran atenció pels nostres ciytadans per molt que moltes vegades des d'un punt de vista p lític això pugui semblar el contrari. Les mesures d'ordre legal requereixen també la col.laboració, doncs, interadministrativa,i els altres dos tipus de mesures requereixen, 4 més d'aquesta coordinació entre administracions, la col.lab ració amb la indústria, molt important, i amb els centre de recerca i amb les universitats, molt en particular Gmb la indústria. Barcelona a través de la seva participació n el grup Eurociutats està proposant des de fa mesos una ossible reunió entre grans ciutats i grans indústries que tieballen en la producció de l'automòbil. Per què? perquè només aquesta reunió de grans ciutats i grans indústries darrea de la qual hi veiem, per altra banda, totes les ciutats moltes petites indústries, només aquesta reunió, repeteixo, pot finalment definir quin serà l'automòbil de l'any 2000 o del 2010 i quins seran els carrers de l'any 2000 o com seran els carrers del 2000 o del 2010. Només aquesta convergència o confluencia d'indústria i autoritat local, sota la legitimitat moral de les dotze estrelles, només aquesta conjunció pot, jo crec, finalment, donar una sortida real al nostre problema i crear la polis, la �ciutat que des del fons dels nostes cors i des del fons de la nostra història hem estat prefigu ant i desitjant. Per tant, contactes amb la indústria, m semblen a mi totalment necessaris i, per descomptat, bil teralment amb els centres de recerca. Jo penso que no està 1 uny el dia en què els grans fabricants europeus de l'auto òbil i les grans ciutats europees s'hauran de seure, seutan amb projectes concrets i dates ja possibles en el calen ari per tal de començar a treballar en una cosa que interes a a tots dos , perquè no hi ha cap ciutat que estigui intere sada en dimensionar models d'optimització del trànsit per un cotxe que no sabem com serà, no n'hi ha cap, seria absurd que pretenguessim fer una modalística per un cotxe que no abem quin serà o com serà i no hi ha cap gran indústria que e tigui interessada a fabricar cotxes per autoritats locals que o coneixen com reaccionaran davant de la pol.lució, dava t de la preferència pels vianants, davant de la preferèn ia per la ciutat silenciosa, etc. No hi ha cap indústria de lts importants, cap empresa de les importants, que avui sigu capaç de comprometre els milions i milions d'ecus que s'han de comprometre per desenrotllar el nou producte se se saber què pensen els que regiran la vida de les ciutats n les quals aquests cotxes emplearan el 90%, el 70% o el 5 % del seu temps. Per tant doncs, col.laboració també amb la indústrai i, torno a dir, d'una forma lateral i enormement i mportant, amb els centres de recerca i les universitats. Aquest triangle ciutat, indústria �o empresa, universitat és la b se de la qualitat de vida europea. No n'hi ha d'altre, és 1P única via per anar endavant en aquest continent que, com altes continents, té ciutats i té camp i té problemes socials i é problemes regionals, però com cap altre sistema, com cap altre continent, és sobretot un sistema urbà, estès, un sistema de ciutats que s'aprecia des del datèl.lit d'una forma c ara, que té les seves concatenacions, les seves estriicturacions i una altíssima densitat urbana. I acabo aquí. Crec que els pro.ectes de la xarxa Polis que estem desenrotllant i concretamen 1 projecte GAUDI, un dels 5 europrojectes d'aquesta xarx amb el suport tècnic i financer del projecte ATT, de la direcció general XIII de la Comunitat Europea, és una línia d'avenç sobre, són línies d'avenç en aquest sentit. En el projecte GAUDI, que lidera aquesta ciutat hi col.laboren d'una forma molt protagonista, les ciutat de Bologna, Dublín, Marsella i Trondheim i hi participen 25 partners més entre -ls que hi ha tant indústries com centres de recerca. El projecte GAUDI és, per tant, un exemple de la col.laboració de la que estic parlant, de la que he parlat anteriorment i és tamb: un exemple experimental de les mesures i els instruments c e gestió de la demanda de mobilitat que he comentat poc aba s. Objectiu:poder pagar amb una sola targeta tots els serveis urbans relacionats amb la mobilitat, am dir-ho així, és a dir,pàrquings, cada acte de mobilitat, per eatges, autobús i metro, que �cada trajecte combinat utilitzant aquests diferents modes. Per Tant una mobilitat multimodal, Sense ruptura i amb unitat de criteri. La xarxa polis, promogudh pel moviment d'Eurociutats, sota 1' impuls de Lió, i tatué de la nostra ciutat i actualment amb el paper rellevan comissió de Leeds, que presideix la de tranports d' Eur ciutats, fomenta aquesta col.laboració entre ciutats, indústries i centres de recerca. Aquesta és una iniciativa de la gibe tots ens sentim orgullosos de formar part des dels seus i icis; des de llavors les conferències de Munich, Birmingh m i Atenes han anat aplegant cada cop més ciutats fins a lel 33 ciutats que avui som presents . Però, a més de conf rències, la xarxa Polis ha estat capaç de generar projectes concrets, com els cinc avui en desenvolupament en el programa comunitari ATT, gràcies també a la sensibilitat urbana dels responsables d'aquest programa comunitari. Experiènci s com les encetades per la Direcció General XIII donant cabuda a diverses europees conjuntament amb les ciutats indústries perquè cerquin solucions comunes per problemes cc muns són un exemple d'acció concertada que cal difondre i etendre. Per això, em plau anunciar que avui serà entre r. osaltres el senyor Michel Carpentier de la Direcció General XIII amb qui volem analitzar i trobar més,si s'escau, formes de col.aboració futures. Benvingut a Barcelona Ord Doc 1 #3 "Polis". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4203 Title A name given to the resource Polítiques i estratègies urbanes per una mobilitat sostenible / Obertura conferència POLIS. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Transport públic Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1298/19921209d_00517.pdf 6eac512f398856d745b4ea5ac3e11cf5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde sobre "Los Ayuntamientos y las ciudades en la construccióT de Europa" Dimecres 09.12.92. Hotel Gasteiz 20.15 hores. 1. EUROPA, LAS CIUDADES Y EL CIVSMO. - EN ALGUNA OCASIÓN RECIENTE S ME HA PREGUNTADO SI TIENE SENTIDO SEGUIR PREGONANDO LA EUROPA DE LAS CIUDADES CUANDO LA CONSTRUCCIÓN DE LA EURÒPA COMUNI ARIA ESTá ENCONTRANDO CON FUERTES OBSTáCULOS. HOY, LA COLABORACION DE LAS CIUDADES ES LA RED DE SEGURIDAD DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EN PRAGA, EN OCTUBRE, Y EN LIpBOA, EL SáBADO PASADO, COMO EN EL SENO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LAS EIUDADES DE UNA Y OTRA PARTE DE EUROPA, DE TODOS LOS PAISES, ESTáN DANDO PASOS IMPORTAN- i TES DE COLABORACIÓN. - NO SE PUEDE CONCEBIR EUROPA S N LAS CIUDADES. EUROPA HA SIDO SIEMPRE, EN LA HISTORIA, UN SISTEMA DE CIUDADES. AMÉRICA, EN CAMBIO, ES UN SISTEMA DIFERENTE, DONDE EL VALOR DEL SUELO ES MUCHO MáS BAJO, DONDE LA MOVILIDAD ES UN VALOR MáS r. IMPORTANTE QUE LA RADICACIÓN, DONDE LA CONSTITUCIóN (A DIFERENCIA DEL TRATADO DE MAASTRLCHT) NO CREA LA COLECTIVIDAD LOCAL NI, POR TANTO, LA P A G` ik",` --k TEGE. �LAS CIUDADES DE EUROPA, EN AMBIO, FUERON LAS QUE CREA- RON CONDADOS, REPÚBLICAS E INCL1ISO IMPERIOS: ATENAS, ROMA, PARIS, VIENA, LONDRES, BERLIN, TOLEDO, MADRID, PERO TAMBIÉN (5 rei, FLORENCIA, MUNICH, MANCHESTER, AMBERES, ROTTDERDAM, MILáN, BARCELONA, COLONIA, BRUSELAS, SONTIAGO DE COMPOSTELA, VENECIA, EDIMBURGO, PRAGA O MONTPELL*ER. EN REALIDAD, AHORA MISMO, QUIZá YA NO SEA IMPORTANTE SABER SI LAS CIUDADES CREARON Ij,AS NACIONES O LAS NACIONES CREARON LAS CIUDADES. PERO ES II'^E PRESCINDIBLE DEJAR SENTADO QUE, POR DEBAJO DE LOS ESTADOS, LtNA NACIÓN O VARIAS NACIONA LIDADES O REGIONES Y MUCHAS CIUDADES SON EL PATRIMONIO DE EUROPA, EL MáS PRECIADO, EL M4S CARO DE MANTENER, PERO TAMBIÉN EL MáS PRODUCTIVO. LA PRESENCIA DE LAS CIUDADES EN LOS ORGANISMOS INSTITUCIONALES DE LA COMUNIDAD EUROPEA SE ENFRENTA HOY A LOS DESEOS DE AFIRMACIÓN DE U1 GRUPO DE COLECTIVIDADES TERRITORIALES, REGIONALES, ALGL NAS DE LAS CUALES LLEGAN A PEDIR LA EXCLUSIÓN DE LAS CIUDP DES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA COMUNIDAD EUROPEA, UE SÓLO POR SU NOMBRE PUEDE INDUCIR A CONFUSIÓN, PERO NO F$OR SU CONTENIDO, SEGÚN HA ESTABLECIDO EL TRATADO DE MAASTRI CHT. LA POSICIÓN DEL CONSEJO DE LdS MUNICIPIOS Y LAS REGIONES DE EUROPA (EL CMRE) ES CONSTITU]R EL COMITÉ DE LAS REGIONES �CREADO EN MAASTRICHT SOBRE UNA BASE EQUILIBRADA PARA DESARROLLAR DURANTE LOS AÑOS QUE NOS SEPARAN DE LA REVISIóN DEL TRATADO -ES DECIR, DESDE ESTE AÑO HASTA 1996- UN DIáLOGO CONSTITUYENTE, NO UN ORGANISMO ÇONSTITUíDO Y CRISTALIZADO. NOS CONSTA QUE EN TODAS PARTE HAY VOLUNTAD DE DIáLOGO CIUDADES-REGIONES, AUNQUE NO F LTE EL EXCLUSIVISMO DE ALGUNOS. D EL CMRE, FORMADO POR CIUDA ES, REGIONES Y ORGANISMOS TERRITORIALES INTERMEDIOS DE BAáE ELECTIVA, NO PUEDE SINO CONSIDERAR EL TRATADO DE MAASTRCHT COMO UN PASO HISTóRICO: LA EUROPA NACIDA DE MAASTRICHTHA DE SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES, LA E4ROPA TERRITORIAL, CONCRETA, FÍSICAMENTE DETERMINADA, CON NOMBRES, ACENTOS Y PERFILES DIFERENTES Y, CON TODO, IRREVOCABLEMENTE DISPUESTA A LA UNIÓN EN LA LIBERTAD. EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD FUE RECOGIDO EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMIA LOCAL -qUE MUCHOS PAíSES DEL CONSEJO DE EUROPA YA HAN RATIFICADO CON CARáCTER DE TRATADO (ENTRE ELLOS ESPAÑA), Y QUE PO TANTO TIENE POTESTAD DE OBLIGACIÓN PARA MILLONES DE CIUDADANOS EUROPEOS- Y YA ESTABA PRESENTE EN LA CARTA DE LAS LIBERTADES LOCALES DE 1953 SURGIDA DE LOS ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS DE EUROPA, EN VERSALLES. 3 �1.4 .;1 74, sffi, 1411- ESTE PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD SIDO FINALMENTE MATERIALIZADO EN MAASTRICHT CON EL REcÒNOCIMIENTO DE LOS NIVELES TERRITORIALES SUBESTATALES. DESDE BARCELONA, CAPITAL D CATALUÑA, UNA NACIONALIDAD Y UNA CULTURA PROPIAS Y DISTINTA, RECONOCIDAS POR LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, NO PODEMOSI SINO APRECIAR CON ENORME ILUSIÓN Y ESPERANZA EL DESARROLL1) DEL AUTOGOBIERNO TERRITORIAL EN EUROPA. r 0 Pd L» ( EL ESTADO ESPAÑOL, CONTRAREO DURANTESIGLOS AL RECONOi CIMIENTO DE LA SU PROPIA DIVERSIDAD, H$ RECUPERADO EN 15 AÑOS LO QUE EN 500 AÑOS HABÍA OLVIDADO. HOY, ADEMáS DEL ! / REENCUENTRO FRATERNAL CON EL NU170 MUNDO, SE REENCUENTRA A SI MISMO, CONFIADO DE LA. SU PLURALIDAD INTERNA. EL HORIZONTE EUROPEO HA JUGADO EN ELLO UN PAPEL DECISIVO, EN TANTO QUE LA CREACIÓN DE NUEVAS SOBERANÍAS -LEGITIMIDADES, SI SE PREFIERE- SUPRANACIIONALES HA DESDRAMATIZADO EN BUENA MEDIDA LA CUESTIÓN DE LAS 1JEGITIMIDADES INTERIORES. Y SÉ QUE ESTAS COSAS AÚN HAY QUE DECIRLAS CON MUCHA CAUTELA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS SIEN FRONTERAS Y SIN EJÉRCITO, DONDE EL ESPÍRITU LOCAL Y EL ESPÍRITU INTERNACIONAL SE UNEN PARA DEFINIR UN AUTÉNTICO TERRITORIO COMUNITARIO. SOMOS CONSCIENTES QUE EL CEMENTO DE r4 CIUDADANIA EUROPEA ES ESTA ATMÓSFERA URBANA. �HAY UNA RAZÓN PARA ELLO: EUR PA ES CONSCIENTE, QUIZá MáS QUE LOS ESTADOS QUE LA HAN CREADO / QUE SU SUERTE ESTá LIGADA A LA CAPACIDAD DE LA POLÍTICA EN GENERAL POR CONECTAR CON LOS PROBLEMAS REALES Y COTIDIkNOS DE LA CIUDADANÍA, Y SOBRETODO DE LOS CIUDADANOS JÓVENES QUE VOTARAN EN LAS ELECCIONES LOCALES -JUSTAMENTE EN LAS ELECCIONES LOCALESNDEPENDIENTEMENTE DE SU COMO CIUDADANOS EUROPEOS, • NACIONALIDAD. L Q .9 jJ EL RETO, ACRECENTADO EN LAS pLTIMAS SEMANAS, DE COMBATIR Y ERRADICAR LOS BROTES DE INTOLERANCIA Y RACISMO EN EL MISMO CORAZÓN DE EUROPA, NOS INCITA A REFORZAR EL PAPEL DE LA DEMOCRACIA LOCAL COMO MARCO DE LIBERTAD Y FRATERNIDAD, EN EL MEJOR ESPÍRITU DE TOLERANCIA CIUDADANA. LAS NACIONES, LAS REGIONES, LAS NECESITAMOS PARA COMPARTIR UNA IDENTIDAD QUE NOS ES NEC E SARIA EN UN MUNDO LLENO DE INCÓGNITAS. PERO LA IDENTIDAD SIN PROYECCIÓN NO SERÍA MáS QUE UNA SUBLIMACIóN COLECTIVA DE NUESTRA PROPIA LIMITACIÓN PERSONAL. EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO EIS SIEMPRE UN DESEO DE OTRAS PATRIAS, UN TRASCENDER NUESTRA PROPIA IDENTIDAD: EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO, EL IINIC01 ACEPTABLE, ES PUES EL PUNTO DE PARTIDA DE UN HUMANISMO PELIGRO. LA EXPERIENCIA EUROPEA -ID SINO ES UN ENGAÑO Y UN S TAJANTE EN ESTE SENTIDO. �HAVEL DECíA HACE CASI UN .Ñ0 QUE "NUESTRA CASA" ES NUESTRA FAMILIA, ES NUESTRA CIUDAD, NUESTRA NACIÓN, Y TAMBIÉN NUESTRA ESCUELA, NUESTRO TRABAJO E INCLUSO, PARA UN PRESO COMO FUÉ ÉL, SU CELDA. PERO A LA HORA DE ESCOGER UN NOMBRE PARA ESTE SENTIMIENTO DE PERTENENCIA A TOPO LO QUE ES "NUESTRA CASA", HAVEL ESCOGIÓ EL DE "CIVISMO". 'ORQUÉ EL CIVISMO PARECE EL ÚNICO "ISMO" CARGADO DEL RESPETD NECESARIO HACIA TODOS LOS OTROS, EL ÚNICO CONSCIENTE QUE NINGUNA PERSONA PUEDE SER PRIVADA DE NINGUNA DE LAS DIMENSIONES QUE CONSTITUYEN "SU CASA". 2. LAS PLANTAS Y LA AZOTEA DEL EDIFICIO DEL ESTADO. DESDE LA VIDA LOCAL PEDIMOS A L SOCIEDAD CIVIL Y^A LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN -DE COMUNICACIÓN TAMBIÉN ENTRE SOCIEDAD Y POLÍTICA- QUE COLABOREN AFTIVAMENTE EN EL PROCESO DE ACERCAR Y ADAPTAR EL ESTADO A LA DINáMICA DE LA SOCIEDAD. CASI DIRíA QUE LES PEDIMOS QUE OBLIGUEN AMABLEMENTE AL ESTADO A HACERSE MáS CIVIL, EN LA MEDIDA DE LO POSIBLE, Y A OLVIDAR LA MEDIDA DE LO IMPOSIBLE. TODO ELLO, PARTIENDO DE LA BASE QUE EL ESTADO ES NECESARIO, YA QUE, ENTRE OTRA$ RAZONES, LOS ESTADOS HAN �CREADO EUROPA Y SON SUS GARANTESI PRINCIPALES. LOS ESTADOS, NO HAY QUE OLVIDARLO, HAN CREADO EL BIENESTAR SOCIAL NECESARIO PARA RECONCILIAR A TODIXS LAS CLASES CON EL SISTEMA Y PARA ACEPTARSE MUTUAMENTE. APROXIMAR EL ESTADO AL CIUDADANO O ES ALGO MUY CONCRETO O ES UN DESEO PERMANENTEMENTE INSATISFECHO. CON APROXIMAR EL ESTADO A1--C-ÚJISADANO, O CON CIVIIAZAR EL ESTADO, NO QUIERO DECIR SUSTITUIR EL ESTADO POR LA) SOCIEDAD CIVIL -ALGO QUE SE PROCLAMA PERO QUE NO SE HACE NUNCA DEL TODO. QUIERE DECIR SOLAPARLOS, TRASLADAR DENTRO DELk ESTADO LOS MUEBLES DEL PISO ALTO A LA PLANTA BAJA Y ABRIR LS PUERTAS A LA CIRCULACIÓN DE LAS PERSONAS. ESTA PLANTA BAJA DEL PAÍS ON LAS CIUDADES, SON LOS MUNICIPIOS; Y PARA LLEGAR A E L S DESDE LO ALTO DEL ESTADO HAY QUE PASAR POR EL ENTRESUELO, QUE SON LAS AUTONOMÍAS. Y HAY QUE SOLICITAR DE LAS AUTONOM1AS QUE NO ACUMULEN AHÍ TODO EL PESO, A RIESGO DE HUNDIR EL DIFICIO. EN EL EDIFICIO DEL ES ONF TO ENTRE LOS PISOS MEDIOS Y ALTOS. SE OYEN, LESDE LA CALLE DE LA SOCIEDAD ----CIVIL, VOCES, LENGUAJES ALTISONANTES. DE VEZ EN CUANDO, DESDE EL BALCÓN DE LOS PISOS MEDIOS SALE UN PERSONAJE A DECIR "AQUÍ ESTAMOS", "ESTAMOS MáS CERCA DE VOSOTROS", PERO LUEGO DESAPARECEN Y SE SIGUEN PELEANDO CON LOS DE ARRIBA. 117 �NO NOS ENGAÑEMOS: LO INTERSANTE DE ESTA DÉCADA VA A SUCEDER EN LA AZOTEA Y EN LA PLANTA BAJA: EN EUROPA Y EN LAS CIUDADES. EL ESTADO Y LAS AUTONOMÍAS, ES DECIR, EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS, DEBE SABER PROSEGUIR EL ESFUERZO DE QUINCE AÑOS EN OTRO TERRENO. DEBEN SkBER VENCER EL CANSANCIO Y SEGUIR RENUNCIANDO A IDENTIFICAR SEGURIDAD Y ESTABILIDAD CON DETERMINADOS NIVELES DEL EDIFICIO SOCIAL. LA RIQUEZA VITAL DE ESTE PAÍS LE VENDRá DEL PLUS DE LIBERTAD EUROPEA (LIBERTAD DE VIAJE, DE EMPRESA, DE ESTUDIOS O DE CUENTA CORRIENTE) Y DE LA CIONSOLIDACIóN DE ESPACIOS CON CALIDAD DE VIDA, COMPETITIVOS, OOMPLETOS, CAPACES DE ALIARSE CON SUS VECINOS, SEGUROS, LIM OS, ORDENADOS, DOTADOS DE PROYECTOS, AMBICIOSOS, TOLERANT , BIEN EQUIPADOS. ES DECIR, UN SISTEMA DE CIUDADES DIGNO DEIJ PAíS QUE YA HEMOS CONSTRUíDO Y DE LA NUEVA PATRIA EUROPEAUE /12 NACE AHORA. r LA CATALUÑA CONCRETA, LAS q0MUNIDADES AUTÓNOMAS CONCRETAS, SE REALIZARáN EN ESTE PROYECTO, O SERáN SóLO UN PODERO- ( SO SENTIMIENTO. EL ESTADO SE CIVILIZA Y ENRIQUECE EN LAS AUTONOMÍAS Y CON LAS AUTONOMÍAS, Y ÉSTAS CON SUS CIUDADES Y SUS PUEBLOS; Y TODOS CON EUROPA, CON LA LIBE SIGNIFICA. AD SIN FRONTERAS QUE EUROPA �3. CADA CIUDAD DEBE PROPONERSE SUS PROPIOS "JJOO". EL PLAN ESTRATÉGICO COMO INSTRUMENTO DE FUTURO. NECESIDAD DE COMBATIR EL CIMA DE PESIMISMO QUE NOS INVADE. COMO HA DICHO FELIPE G ZáLEZ, 1992 HA SIDO UN AÑO MUY BUENO PARA ESPAÑA, AUNQUE AHORA HAYA DIFICULTADES ECONÓMICAS EN TODA EUROPA. JJOO Y EXPO HAN DADO A ESPAÑA UN GRAN PRESTIGIO EN EL EXTRERIOR. ESTAMOS MEJOR PREPARjADOS PARA SUPERAR LA CRISIS QUE OTROS PAíSES MáS IMPORTANTES BARCELONA CREE HABER CONTRIBUíDO A DIFUNDIR LA IMAGEN POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA DEMOCRáTICA, COMO HICIERON TOKIO Y OSAKA EN 1964 CON EL NUEVO DESARROLLO DE JAPÓN. TODAS LAS CIUDADES DEBEN PROPONERSE SUS PROPIOS "JUEGOS OLÍMPICOS", SU PROPIO PROYECTO DE FUTURO. DESDE LAS CIUDADES PODEMOS CONTRIBUIR AL EMPUJE LA ECONOMÍA CON PROYECTOS COLECTIVOS. BARCELONA PUEDE OFRECER LA EXPERIENCIA DEL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000: MOVÍLIZACIÓN DE TODAS LAS INSTI TUCIONES POLíTICAS, ECONÓMICAS Y SOCIALES DE LA -CIUDA EN EL ESTUDIO DE LAS PERSPECTIVAS! Y POTENCIALIDADES CARA AL FUTURO Y LA FIJACIóN DE NUEVOS OBJETIVOS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4204 Title A name given to the resource Los Ayuntamientos y las ciudades en la construcción de Europa / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La presència de les ciutats en els organismes institucionals de la CE s'enfronta avui als desitjos d'afirmació dels grups regionals, alguns dels quals arriba a demanar l'exclusió de les ciutats del Comité de Regions. Les ciutats són espais sense fronteres i sense excèrcit on l'esperit local i l'internacional s'uneixen per definir un territori comunitari. Edifici = Estat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Gasteiz, Vitoria Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Ciutats Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1299/19930119d_00518.pdf 8880679e602f879caf34162b2dfa8fd0 PDF Text Text PALABRAS DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, CON MOTIVO DE LA PRESENTACION PUBLICA DEL ACUERDO ENTRE SOGO Y TRAVELSTEAD. (Palauet Albéniz, 19 de enerolde 1993) Sr. Yamada, Sr. Travelstead, Sres. Cónsules, representantes económicos y medios de comunicación: Aunque ustedes saben bien que1estamos delante de la solución de un problema estrictamente privado, de una inversión privada, el Ayuntamiento de Barcelona ha querido estar presente por la significación especial que esta inversión privada tiene para nuestra ciudad y para su futuro. Ustedes saben que la ciudad de Barcelona enfocó el año '92 como el año en que una serie de "cuellos de botella" de nuestra infraestructura tenían que ser resueltos. Uno de ellos el aeropuerto, el otro. el sistema viario y un tercero muy importante, el sistema hotelero, para hacer realmente eficiente un sector en el cual esta ciudad ha sido importante desde mucho tiempo antes, pero que tenía unas ciertas dificultades de dimensionamiento. Y este sector es la organización de ferias y de congresos, la atracción de turistas en general, de turistas para una destinación específica de Barcelona, que no contaba hasta hace muy poco con la oferta hotelera suficiente ni en cantidad ni en calidad. De ahí pues que para nosotros la disposición de esa oferta hotelera fuese un elemento estratégico que había que conseguir de una forma muy especial. Se está consiguiendo, no sólo por esta inversión sino también por otras enormemente importantes. Pero a mí me place subrayar que ésta tiene desde el punto de vista de la ciudad un carácter estratégico importante por su ubicación en el mapa de la ciudad, por su ubicación junto a la Villa Olímpica, por el hecho de representar la atracción al centro de la ciudad y a una de sus partes más antiguas, de buenos elementos de futuro y buenos elementos de expectativas de inversión. Miren ustedes, las situaciones económicas difíciles yo creo se resuelven de dos formas; se resuelven con medidas económicas macroeconómicas, con mejores políticas económicas y financieras, con cambios en las expectativas globales internacionales, pero se resuelven también, y éste es el campo en el cual nosotros nos movemos, tanto el Sr. Yamada, �como el Sr. Travelstead, como la ciudad de Barcelona, se resuelven, digo también, como suma de soluciones parciales a problemas particulares. Cuando uno analiza la salida de una recesión o de una crisis se encuentra finalmente que una serie de puntos negros han sido solucionados y que esta solución es la base precisamente de esa salida. Yo recuerdo perfectamente -el Sr. de Nadal, aquí presente, lo recordará mejor que yo- y ustedes también lo recordarán, como en el inicio de los años '80 la salida de una solución difícil, mucho más difícil' yo creo que la actual, fue acompañada de una serie de soluciones concretas a problemas concretos: Consorcio de la Zona Franca, TABASA, presupuestos de liquidación de deudas municipales, problemas de transporte ... estos problemas se fueron solucionando en aquel momento y dieron lugar a la década o a la semidécada de crecimiento importante que hemos vivido. Pues bien, yo creo la solución de problemas como el que hoy se está abriendo camino para su fase final, para su fase de aterrizaje, va a ser la única garantía y la mayor garantía de la solución global. Como éstos van a suceder más pero en todo caso le doy a este momento y a la solución de este problema, un valor muy paradigmático. Nos habíamos propuesto quel después del '92 teníamos que ganar la batalla de la rentabilización del éxito del '92, batalla que parece ser tanto o más difícil que la de la propia producción del éxito, y ustedes me comprenden perfectamente. Hay un después de los éxitos que es difícil de rentabilizar, y yo creo que tenemos que estar agradecidos al Sr. Yamada y al Sr. Travelstead porque analizando las cosas ya con la tranquilidad y la distancia que da este momento, los dos habrán contribuido de forma decisiva a que Barcelona pueda contar con este equipamiento de gran calidad. Yo estoy seguro de que éste será uno de los grandes hoteles de Barcelona. En este sentido me complace saludar la presencia entre nosotros del Sr. Sigi Brauer, representante de la compañía Ritz-Carltor, que ha sido des del primer momento para mí una garantía de calidad en el final del proceso, es decir, en la explotación. Conozco los hoteles Ritz-Carlton, los hemos utilizado en nuestras estancias en Estados Unidos, y sabemos que esto quiere decir calidad, una calidad muy especial. Miren ustedes: para la ciudad de Barcelona que no se ha jugado ningún dinero público en esto -al contrario, la ciudad ha ganado dinero, no ha pagado dinero por este �proyecto, ha vendido unos terrenos- no se les escape a ustedes que éste era y es un proyecto emblemático. Y bien, la garantía mayor para nosotros ha sido la presencia de la inversión americana y del capital japonés. Ustedes saben muy bien, y me lo admitirá en el Sr. Yamada y el Sr. Travelstead, que hay un cierto efecto columpio, "seesaw", entre diversos países potentes internacionales en la economía, a veces unos están arriba mientras los otros están abajo y viceversa, y lo importante en un gran proyecto como éste es haber podido reunir a dos países de la mayor potencia, sino las mayores potencias. Creo que ésta es la mejor garantía para el proyecto y la mejor garantía para nosotros, para Barcelona. Pero no es inmodesto que yo diga, me parece, finalmente, que para que estas alianzas se Pen y estas garantías existan, tiene que haber un lugar interesante donde invertir y este lugar interesante, en este moento, es Barcelona. m 6 Tenemos que decirlo así. Barcelona está posibilitando en este momento que se hagan esfuerzos importantes de "landing", de aterrizaje, de señalización, cosa que no está ocurriendo en otras ciudad e s de Europa y tenerlos que lamentarlo, y yo quiero agrladecer muy especialmente a los bancos IBJ, Industrial Bank of Japan, y Banco Bilbao Vizcaya, que han estado enormemente colaboradores en toda esta situación, y muy en particular al Sr. Travelstead, que inició este proyecto, que nb es un inversor de "pelotazo", que no es un inversor especMlador, que ha construido un proyecto serio, y que ha encontrado los aliados necesarios p ara que este proyecto ser realizara finalmente. Estos aliados son el grupo Sogo. Tengo la mayor de las admiraciones por el Sr. Travelstead, en cuanto que ha importado entre nosotros una cultura nueva de construcción, no es nada' fácil importar una cultura de construcción a un país nuevo y eso se lo debemos de agradecer. Y la mayor de las admiraciones, también y muy en especial hoy, por el Sr. Yaimada y su grupo, puesto que han sabido unir esfuerzos en un terreno tercero, a una cultura distinta, y estar ellos detrás en último término para echar adelante el proyecto. Creo que todo esto es un acontecimiento de una cierta significación tanto en el campo de la industria de la construcción y la promoción como en el terreno de los equipamientos de nuestra ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4205 Title A name given to the resource Presentació pública de l'acord entre Sogo i Travelstead Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. JMM / Guió 9/93 / Memo 10/93 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Infraestructures Urbanisme Competitivitat Barcelona Acció política Travelstead Sogo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1300/19930203d_00523_LD.pdf 109cac35b397e5b4e471c1365266dcf9 PDF Text Text DSPC-C. 43 ¡ CSJB 1 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 1 Serie C - Número 43 / IV legislatura !; Segon període Dimecres, 3 de febrer de 1993 Comissió de Seguiment els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 Presidencia de l'Il.lustre Sr. ¡ Higini Clotas 1 Sessió m)m. 5 1 SESSIÓ NÚM. 5 DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA DEL 1992 El debat del punt segon, únic c¡¡ue es transcriu, s' inicia a un quart de dotze del matí i cinc mjjnuts. Presideix el Sr. Clotas, 1 acompanyat del vice-president, Sr 1 Jané, i del secretari, Sr. Castellnou. Assisteix la Mesa el lle~ rat Sr. Pau. Hi són presents les diputades els diputats Sr. Borras, Sr. Campuzano, Sr. Codina, Sr. Coll i Be tran 1 Sr. Mir, Sr. Padrós i Sr. Vil a i Giró 1 pel G. P. de Conve~éncia i Unió; Sr. Ferran (en substitució del Sr. Abelló i Padró) 1 Sr. Ganyet 1 Sr. Oliart (en substitució del Sr. Manuel Nadal), ~'r. Sala i Sr. Sobrequés, pel G. Socialista; Sr. Benach, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya; Sra. Oranich 1 pel G. P. d'Iniciativa per catalunya, i Sr. Puj~l i Folcrá 1 pel ' G. P. Popular. <I>Assis.teix en aquesta sessió el president del COOB' 92 1 Sr. Pasqual Maragall i Mira. l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 Cinta núm. 1 1 <B>Compareixenc;a del ~resident del COOB'92 <B>per fer un balan9 sobre els Jocs Olímpics <B>recentmen} celebrats El Sr. PRESIDENT: Procedirem a~ segon punt de 1' ordre del di a, que és la compareixen9a de l'excel 1lentíssim senyor Pasqual Maragall i Mira, president del COOB'92 i di~utat, també, d'aquesta cambra, a qui, en primer lloc, en nom de la ! comissió, vull donar les gracies per les facili tats que ha donat d!' agenda i de. treball per fer •.• , per procedir a aquesta compareixénc;a, fins al punt . --i si m'ho l permeten-- que acabem d'acordar la ¡ seva compareixen9a i es produeix cinc minuts després; per tant, és d ~ una agilitat encomiable. En tot cas, permetim, molt l breument, fer una brevíssima introducció sobre el que represertta la sessió d 1 aquesta Comissió ! d'avui, que és la primera desp~és de la celebració dels Jocs Olímpics. Per tant, tenim una perspectiva de sis, set meses, ja, de la celebració d 1 aquests Jocs Olím~ics, que han estat valorats per tothom d 'una manera extraordinariament positiva --en paraules del ¡ president del Comi te 01 ímpic Internacional, com «els millors j ocs---..... que s'han celebrat mai en la lhistoria»--; per tant, amb la perspectiva --ho repeteixo-- de ! sis mesos d'aquell moment o d'aquells moments especials, irrep~tibles, magics de la celebració a Barcelona de tots aquells dies de ~ocs olímpics amb una convivencia, solidaritat, organització, partipipació, afirmació d'identitat, voluntat extraordinaria, on varem ~conseguir ser el centre d'atenció mundial i on --ho repeteixo-- es v~n reconeixer des d'arreu del món com un gran model d'eficiencia ti d'organització d'un acte tan complicat, tan difícil com són 1 uns jocs olímpics en moments histories on no es facili tava tampoc aquest gran exi t obtingut per 1 . la ciutat de Barcelona i per tot ¡ Catalunya en la celebració dels 1 Jocs. 1 Jo m'atreviria a dir que aquests Jocs i l'any 92 han suposat el m±llor any de la historia de la ci~tat de Barcelona i de Catalunya; sens cap mena de dubte, el milloti any del segle XX per al nostre país i per a la ciutat de Barcel~na i les ciutats subseus. I des d'aquest punt de vista, cree que l ens n'hem de felicitar i sentir orgullosos . Cree que des de Barce~ona i des de la celebració dels Jocs Olímpics varem ensenyar --i ~ns va ensenyar-- aquest model de part~cipació de voluntat i d' esp01htanei tat, una determinada manera de fér institucional i organitz~r actes institucionals de gran brillantor, i cree --ho repeteixo-1 que, d'aixo, ens n'hem de sentir orgullosos. 1 El treball d ' aquesta Comissió ~ a estat un treball de seguiment, de participació i, sens cap mena d~ dubte --i reconegut per tots els grups parlamentaris al llarg de tbtes les comissions que hem anat ¡, �DSPC-C, ~3 L CSJB~ 3 de f.brer de 1993 1 D7C40430 celebrant--, d'una gran voluritat de corresponsabílització i de solídaritat i ajut en la celebraci~ d'aquest excepcional acte per a la nostra ciutat. 1 Per tant, des d'aquesta afirrnac~ó i des de la satisfacció que a sis mesas vista o set mesas vista ¡de la celebració d' aquests Jocs 1 puguem dir amb orgull que han esta¡t un gran exit, cree que mereix que fem, aquesta Comissió, un balan4 del que van ser els Jocs des de la més autorítzada veu que hi ha d'~quests Jocs, que és el president del Comite Organitzador dels Jocs ae Barcelona, COOB'92, el senyor Pasqual Maragall. 1 Per acabar, agrair en norn del la Comissió --i personalment, naturalment-- a la Corporació' de Batcelona, municipal de Barcelona., la condecoracíó que em varen atorgar, institucional, de la medalla de Barcelona 92, i ho faig d'aqpesta manera pública perqué se m'atorga aquella condecoració en Bualitat de president d'aquesta Comissió, la qual cosa en norn de , la Comissió --he repeteixo-- i personalment vull agrair, i vull rqanifestar 1' orgull amb que vaig rebre aquella condecoració, en re~resentació d' aquesta Comissió i del mateix Parlarnent. · . Sense més prearnbuls, donarem j la paraula al senyor Pasqual· Maragall perqué faci aquesta primeta intervenció, fent-lí coneixer també que el procedirnent de la Co~issió sera: després de la seva intervenció, farero una breu interrupció, per reprendre irnmediatament la sessió de la Cornissió i els grlups faran les intervencions que considerin que han de fer. 1 Sens rnés prearnbuls, per tant, ¡. senyor Maragall, té veste la paraula. El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92 (Ptsqual Maragall) : Moltes gracies, senyor president de la Cornissió. É~ un plaer per mi tornar davant d'aquesta Cornissió, potser per darr~ra vegada, sobre el terna que ens ocupa i fer-ho arnb el rnateix esperi~ de les anteriors sessions, que va ser, jo cree, un esperi t enorrne*ent constructiu, per bé que ara ' és evident que el que ens pertoca l_ de fer --a mi en particular i també a vestes-- és una cosa di ~ erent: no ja preveure, no ja an~l i tzar un proj ecte , sinó e ~ca tir-ne les conseqüencies i glossar-ne una mica les conclusions. ¡ M'he preguntat jo mateix que !podía dir, que els podía dir, senyores i senyors diputats, que v~ stes ja no sabessin, que vestes no. tinguessin per cert, pels milers l i milers de fulls informatius i.. de rnitjans audjo-visuals que s'han 4olcat sobre aquest esdevenirnent. I m' t;a semblat que podria dit unes breus paraules sobre l'organització, sobre corn ha est4t l'organització i coro s'esta desmuntant aquella organització 1--potser aquest és un punt l interessant--, sobre l'infrastructuta, sobre l'economia i sobre les conseqüencies polítiques i socials d~ls Jocs. Quant a 1' organi tzació, vos tes 1 saben que els quinze di es dels t ¡ \ 1 ¡ · ¡ Jocs van estar governats pel Comit~ i organitzador, pel COOB, a través ¡ . �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de ¡¡93 / ! D7C40430 d 1 un centre específic, el CPO, e , Centre Principal d 1 0peracions, que és el que ha sigut, el que va $er 1 el nucli a través qel qual les practicament quaranta mil pensones que estaven treballant en l 1 organització, sense comptar les forces de seguretat, eren comandades. Aquest Centre d'Ope~acions, que depenia directament del COOB -- i, per tant, del seu cqnseller delegat--, era dirigí t pel senyor Pere Fontana i format piar la senyora Carmen Sanmiguel, el senyor Ferran Duran, el senyor P~re Miró i el senyor Miguel Botella. Perqué vestes tinguin una iqea dels problemes de transició i de desmuntatge del COOB i de la r~inserció d 1 aquest tipus de persones en la societat, els faré un br$u relat de quina és la situació de cada un d 1 aquests senyors, una¡' mica com a exemple del que esta succeint. El senyor Pere Fontana s'ha keincorporat com a professional, com a consultor, fent una feina ~ 1 assessoria executiva, a l'Entitat Metropolitana del Transport, directament lligada al seu president, que és el senyor Joan Torras (? ~ . Per tant, aquí tenim una primera mostra del que és la injecció d t esperit 92 i de l'exit del 92 i de la capacitat organitzativa del! 92 en les feines del 93 i en ! l'enfocament d'un dels problem~s complexos que té plantejats la ciutat de Barcelona. La senyora Carme Sanmiguel, que encara fins avui ha estat treballant, fins a aquests diesi, en el mateix COOB, s' incorporara coro a gerent de l'ambit de la via pública de 1 1 Ajuntament. Ja sabem 1 vostes que l'Ajuntament esta dividit en vuit ambits, i un d'ells --i potser dels més importants-- ési el de la vi a pública, que Carmen Sanmiguel coordinara a partir d'~ra. El senyor Ferran Duran s'ha eincorporat a !'empresa privada; el senyor Pere Miró viu a Lausana en aquest moment i és el director d'esports del Comité Olimpic nternacional, i el senyor Miquel Botella, que segurament sera l'ú~tim a sortir --a les acaballes del mes de maig, probablement--, ésl el que tancara la porta del COOB --en té la clau-- i jo esperp que immediatament després també s' incorpori en alguna comesa d! caracter metropolita lligada amb ~alguns dels serveis fonamentals d'aquesta area. . Per tant, queden ara trenta 1 persones treballant-hi, que estan, de fet, fent el que en podr+em dir les feines de liquidació comptable i economica del mateix omite Organitzador. Com a complement d'aquest Centre Principal d 1 0peracions va funcionar un Centre Muni~ipal _ 'Operacions, el CMO, que depenia di~ectament de l'alcaldia i que ~enia corn 'a directors principals el senyor Enrie Truñó i el senyor t oan Torras, corn a regidors; com a coordinador el senyor Longo (?); corn a director, en Manel Vila, i, com a equip d 'actuació, el que a 1' Aj untament s' anomena «1' area operativa de la via pública», és a dir, el que en diuen a 1 1 Ajuntament «els coronels», un conjunt de cornissionats de 1 ' 1 1 alcaldia per a ternes específic _ que tenen a 4 veure amb el control �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 de tot allo que passa al carrer, ~igui en el terreny de la neteja, del transit o de la seguretat. S~n els senyors Sarquella, Conde, Villalante, Clavero i Murillo (?'). ~quests senyors van estar reunits vint-i-quatre hores al dia durant rls dies dels Jocs; és a dir, no tots, amb un sistema de torns; dur~nt els moments crucials, sí, tots ells, per garantir que el funcio~ament de la ciutat --no ja el funcionament dels Jocs, de 1 'orga~i tzació estricta dels Jocs, sinó el de la ciutat-- fos tan perfecte f Oro voliem que fos. Els diré també que tots ells p1¡acticament segueixen en els llocs en que estaven, si bé el senyor Lo go ha passat a treballar a ESADE i el senyor Manel Vila --que és o~ jector de consciencia, per altra banda-- ha conduit, va conduir l'e~pedició de Barcelona a Sarajevo, ara fa uns meses, que va resul taf ser una de les primeres i més efectives aportacions en aquella c i utat. En aquest moment el senyor Manel Vila continua portant teme~ de relació amb la cooperació internacional, i s'incorporara ~robablement, en definitiva, en aquesta area operativa de la via p4blica, que, com els he dit abans, és una operació especial per mant~nir el control del carrer d 'una forma detallada i positiva durant ~ota la ... , en fi, durant la marxa normal dels serveis públics de la c~utat. Hi havia en aquest CMO, en aqu~st Centre Municipal d'Operacions, 1 també, la presencia dels caps ~ isibles dels serveis municipals afectats, com eren el senyor Ju f ián Delgado, cap de la Guardia Urbana; el senyor Lluis Fontanals, !ctels serveis de l'Ajuntament i el 1 • • • senyor Acebillo (?) , de l'I'st1tut Mun1c1pal de Promoció Urbanística; institut, també, responsable d'obres, que entra en fase, en aquest moment, de liquidad ió. Jo els volia dir que destaca~ia, de tota 1 'organització, cinc elements o cinc mornents, com tan~s d' al tres en podriern destacar, pero potser en el rnornent del re~um fin al són a destacar, en el terreny tecnolbgic, en primer llo~, l'«Operació Arnic», és a dir, el sistema «Arnic» de contacte inforrnat.ic entre un nombre rnolt elevat de ' persones que podien accedir-hi 1 -tots els periodistas, tots els atletes, tots els voluntaris i, pdr descomptat, tots els membres de 1 'organi tzació . Jo, a través d' aquest sistema «Arnic», vaig rebre mol ts rnés missatges que no pas per carta' diguern-ne 1 durant els Jocs, perqué eren conscients, tot}s els que tenien accés a aquest sistema, que podien adreyar-se, també, a les personalitats o, en fi, en definit iva, als organitzador~, i és evident que el nom de l'alcalde, o nornés posant «alc~lde», sabien ells que aquests miss~tges podien arribar, i efebtivarnent van arribar i en una quantia mol t irnpo rtant; alguns nq els els expl icaria, perque eren irreverents , la rnajoria eren enohnernent posi tius, i, en tot cas, dernostraven !'existencia d'un nivell tecnolbgic que cap joc, cap organització dels Jocs havia acons$guit fins a aquest mornent. 1 Jo cree que 1' «Arnic» quedara i com una referencia d' alguna cosa que es pot anar repetint, i que trigara bastants anys encara a ser 1 1 [ 1 !s �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f~brer de 1993 1 07C40430 1 reiterat i construit com a sistema normal d'actuació, d' organi tzacions complexes en el n~stre país i en al tr:es 1 pero és· evident que va demostrar que t~enta mil persones poden estar connectades en temps real amb una j gran rapidesa i amb un sistema relativament senzill com el que e$ va muntar 1 tot amb tecnología local. i' Vestes recordaran, segurament 1 ! ~e en els anys anteriors a la celebració dels Jocs 1 bastant ante~iors 1 es va provar un proj ecte que es deia BIT 1 Barcelona Informatica i Telecomunicació. Bé 1 un dels fills d'aquella primera recerc~ 1 conduida per Telefonica i pel que era el consell rector de la candidatura encara en aquell moment, un dels f ills ha sigut aquest sis· ema «Ami e» 1 que jo cree que ha demostrat quina és la capacitat, molt gran, que té la nostra indústria i el nostre <I>soft<D> 1 la nostra capacitat de generar sistemes d'informació complexos. Un al tre, en el mateix ·primet punt 1 dels cinc que jo volia remarcar, un al tre fill de tot ai¡xo ha sigut el CIOT, el Centre 1 d'Informatica 1 Organització i Telec~municació 1 instal.lat en un lloc desconegut en 1 'entorn de la munt~nya de Montjuic, que finalment després es va traslluir, es va ter públic 1 i que practicament comandava tetes les ordres que es ~roduien i tetes les informacions que es produien des de les subs · s i des de cada una de les <I>venues<D>, des de cada una de es 'instal.lacions en el Centre Principal d'Operacions. Cinta núm. 2 Vos tes saben que aquests ordinado rs, enormement potents. . . S 1 ha arribat a dir que després del 1 Pentagon era la instal.lació informatica i de processament de ~ades més important que existia sobre la terra --durant aquests di~s 1 evidentment--, pero una part important d' aquest sistema es manté¡ i ha sigut venut a una empresa privada 1 EDS 1 una empresa que, per¡ cert 1 va ser en el seu moment fundada --després venuda-per Ross Perot 1 aquest famós multimilionari america. En tot cas 1 una empresa en aquest moment que esta en mans de General Motors i qu . en aquest moment serveix ... , és a dir la instal.lació que varo tenir, que ha sigut comprada per EDS-serveix coro a <I>back up<D>, ésa ir serveix ... , pot servir coro a centre ordenador de reserva per é tetes aquelles organi~zacions públiques o privades, financeres o altres 1 que necessitin tenir un sistema de suport per al cas en que el seu propi sistema informatic fallés. És un sistema, dones, de reserva que ha quedat com a riquesa. És una de les riqueses qu . els Jocs ens han deixat i és, per tant 1 un dels temes sobre els qu~ls jo avui volia insistir. Una altra operació a destacar ¡ --jo cree-- en el terreny de 1' organi tzació, pero també en el t~rreny social, 1 'operació torxa, 1 ó �pSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 D7C40430 de la torxa olímpica. Ningú podila imaginar que una operació que va ser dissenyada com un «a més a m~s», en fi, com un :addi tament o com un preambul lleuger --quasi dirfa-- per a la celebració dels Jocs s'arribés a convertir en el fenomen de masses que finalment va ser a tot catalunya i a tot l'Estat es~anyol. Cree que cal esmentar-ho en el moment de fer un resum i de l1 destacar-ne aquelles parts que jo cree que a la llarga quedaran ce les més sorprenentsl com les més punyents. Els responsables d 1 aquesta operació ... l també aprofito per anar-los donant pistes del que e~ta passant en aquesta fase. Un, el cap de l ' operació 1 el senyor · ossich, el tenim a Kwangtung 1 a Canten 1 a la Xina 1 dirigint le~ operacions asiatiques per a teta Asia i la instal.lació d 1 una nFva fabrica d 'una de les empreses alimentaries catalanes més con ~ gudes. El sots-director i el cap d 1 operacions 1 senyor Sabadell, e¡sta incorporat en aquest moment en una operació conjunta entre 1 'A~untament i el sector hoteler i de restauració que s 1 anomena <I> Batcelona events<D> 1 pero no «a ven<;:» d 1 avan<;:ar, sinó en angles <I ' events<D> 1 esdeveniments. Aquesta operació el que tractara de f -r --i el senyor Sabadell n 1 és el responsable-- és de coordinar les agendes, coordinar totes les agendes públ iques de Barcelona, tots els calendaris. És a dir '· és una operació que pretén teni en un rnateix esquema tota la prograrnació cultural, tota la p):"ogramació congressual, firal 1 tots els grans esdeveniments i le+ grans celebracions de caracter artístic, etcetera, i economic ~ Barcelona, de forma que des d 'un centre d'ordenació, des d'un c~ntre d'operacions es puguin omplir bui ts i es puguin aprof i tar corycomi témcies. Per exemple, de 1 'any Miró, aprofitar que hi ha la inapguració de l'exposició Miró per fer que tots aquells que ens visit#n en aquesta ocasió puguin també gaudir de música que estigui emBarentada, amb música de Mompou 1 per exemple, del qual celebrem el ce~tenari. En definitiva, anar lligant Ul1' programa d 1 activitats que petmeti d'omplir els buits del nostre sistema hoteler i aprofitar al ~axim totes les oportunitats que ens doni cada una de les programacio~s. Destacaría en tercer lloc el~ cinc dies inicials com un període ¡ <I>horribilis<D> --ara que est~ de moda parlar d'aixo-- per al transport. Tots j ocs ol ímpics ... , els Jocs Ol ímpics, al la on es facin, mentre no es demostr i e. contrari tindran sempre quatre o cinc dies horribles quant a 1 ~ posada ' en rnarxa del sistema de i transport. 15.000 persones, més 110.000 o 11.000 periodistes, han de set traslladats des de cinc ~ sis viles olímpiques viles de 1 residencia 1 fins a una setanten~ d instal.lacions diferents seguint un nombre de trajectes que és ~uperior al nombre de trajectes que cada dia fan les companyies ¡l de transports metropolitans de Barcelona. I aixo ho han de fer ¡ amb uns xofers 1 amb uns conductors que són nous 1 que són gent qu~ porten, en mol ts casos, els seus propis autocars 1 que no pertany~n a la ciutat, que vénen de fora, 1 # ¡ 1 J 7 �de 1993 1 D?C40430 DSPC-C, 43 1 CSJ B perque la ciutat no en té prou per ¡ lla mateixa, i que, per tant .•• , que no poden haver deixat la seva !feina abans perque, evidentment, i a1xo seria enormement car des d'l punt de vista, en ·fi, del finan<;:ament de tots aquells períodes d' assaigs i que, per tant, durant cinc dies estan fent al !mateix temps que la feina un aprenentatge accelerat. Aixo, jo no j veig ni conec de jocs anteriors ni imagino de jocs futurs que l' es puguin estalviar, com una exper1encia enormement estressant li' complicada, els cinc primers dies terribles de funcionament dels ~istemes de transport. Destacaría seguidament, en ca*vi, la rnolt bona solució del problema d'accés a Montjuic, que s'ijavia plantejat com un dels temes ¡ logístics realment complicats, sens$ metro. No vam estar a temps de fer arribar el metro a Montjuic i, ¡per tant, aixo es plantejava com un repte realrnent extraordinari, i 1jo els haig de confessar que jo rnateix, quan els meus técnics em d~ien que les escales medmiques, ¡ rnés el funicular, més el sistema d 'jautobusos en forma de llanc;adora serien suficients, en dubtava. ouptava que realment les escales mecaniques poguessin portar les deu ~ quinze o vint mil persones per unitat de temps que es va de~ensar que podrien portar, i efectivament, aixo va succeir així. Justament aquesta va ser una de les <I>vedettes<D> dels jocs --ho · iré al final-- i un dels temes que ha tingut més impacte des del · punt de vista internacional: la capacitat de la ciutat de resoldre l els temes logístics i els temes d'accés combinant eficacia arnb un~ certa espectacularitat i una certa qualitat artística o estetica. ! Dels vol untaris se n' ha parl~t mol t. Aquest seria un al tre aspecte: els 30.000 voluntaris dets 100.000 i escaig que haviem arribat a allistar el dia 17 d'bctubre de 1986 com a element 1 fonamental del procés. r com a gran! descobriment, en el fons, i com a gran secret --si vestes volen-- d~ com una ciutat pot atrevir-se a ' fer el que realment pot fer en ~inze di es i que no podría fer, evidentment, si no comptés amb¡ aquest escreix, arnb aquest multiplicador de les feines, de l~s 4. 000 persones f ixes que van treballar --1.000 fixes , 3.000 ev$ntuals pero a sou del COOB--, dones, multiplicades per deu, pract~cament, per aquestes 30.000 que s'hi van abocar voluntariament i qu4 han creat un autentic esperit i una certa continuitat. Vestes saben que hi han diverses organi tzacions --Voluntaris 2 000, ' tcetera-- c.e voluntaris que es proposen seguir, continuar i que, obablement, seran també fills o hereus d' aquests j ocs i ens perme _ran de mi llorar mol tes de les nostr(Js prestacions publiques o, en· tot cas, benevolents o voluntar1.es. I en ultim lloc el públic. Tant en els Jocs Olímpics com en els Jocs Paralímpics, en els quals, pe cert, es v:a repetir exactament la mateixa logística d' organi tz a¡ció, més la presencia d 'uns responsables singulars, com el 1 senyor Coll, al front de l'organització, pero que de fet 'van replicar tota la mateixa 1, • 8 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer _de 1993 1 D7C40430 organització quasi per primera 'legada --aixo no havia succeit mai-i van aconseguir una eficacia 'organització i una assistencia de públic de la mateixa magnitud, om a mínim, que els mateixos Jocs. cree que s 'ha de destacar: mol _s dels qualificatius que nosal tres hem rebut, positius, tenen a ve\re, precisament, amb el comportament del públic. Infrastructures. Segon cap~tol. Jo cree que es pot dir que Barcelona i tot Catalunya han mlllorat i que aixo és el millor. Han millorat i d' una forma mol t sen' ible, i aixo és el millar i el més just dels resums que podem fer de l'esforc; que s'ha fet en materia d'infrastructures. En els estadis, en totes les instal.lacions ! ·'~esportives distribuides al llar<} i. 1' ample de Catalunya seguint les 1 vocacions de cada una de les ci tats, algunes velles vocacions, unes al tres de noves, a Badalona, a Reus, a Sant Sadurní, a Vi e, a Granollers, a l'Hospitalet, a iladecans, a la Seu, al Muntanya, a Banyoles, i encara me' n deixo --em penso-- alguna que no voldria oblidar. Pero, en definitiva, consagrant aptituts ja demostrades, com el basquet a Badalona o l'handbol a Granollers, i algunes relativament noves, com la mera ellosa instal.lació de la Seu quant a les aigües braves o la del M~ ntanya per a hípica. Classica també la de Banyoles amb el rem i la ~e Viladecans amb el beisbol, nova la d'Hospitalet arnb el beisbol o de ... , en fi, alguna més: la de Vic amb hoquei sobre patins. En def ~ nitiva, jo cree que el que s'ha fet és aconseguir noves insta1.14cions, reforc;ar les existents en centres urbans que ja tenien u~a vocació i, en definitiva, crear a 1 Catalunya una xarxa d'instal.la ~ ions esportives que no té parió, no j a a la península Ibérica sinó - 1-j o cree-- en mol ts paises europeus. Que haig de dir de les ~ nfrastructures de transport que no s'hagi dit ja i que no corned:in cada dia tots els ciutadans de Barcelona i de 1' area?, que es tal vi en entre deu minuts i vint l minuts, i de vegades gent que +xagera una mica diuen que més. Pero segurament és el mateix entusi r sme de l' ús de les rondes que els porta a exagerar una mica els ¡ avantatges que tenen. Jo comprenc, perfectament, que els rnitjan~ de comunicac~o de vegades tenen ~ l'obligació de ser rnés exigent~ que el mateix ciutada i, per tant, destacar si algunes dificul tat~ es poden trabar en el funcionament d' aquests nous sistemes de tra.psport. En general, ha sigut --i j a s'havic:~ prev i st-- un dels ren~iments rnés extraordinaris q1::.e s'han aconseguit. Les analisis cost-benefici que es van fer per part de la U~jversitat Autbnoma de Bellate ra ja van dir --i van crear un cert escepticisme, que jo cornpartia- .i que arnb dos anys es podía recuperar tota la inversió. És a dir, < anal i tzant els benef icis obtinguts, beneficis econbmics i beneficis . socials, pero valorables, perqué per exernple l'estalvi de temps ... , ~mb les técniques de cost-benefici hi ha unes imputacions que es fa~ de valor del temps, hora-temps del ciutada mig, etcetera, valoranlt tots aquests avantatges resul tava 14 J, ¡ 9 �DSPC-C, 43 1 CSJB /~ 3 de feb er de 1993 1 D7C40430 que la taxa de retorn era tant important que en dos anys, practicament, haurem amortitzat les r ndes. És a dir, el país com a país, la ciutat com a ciutat --o 1 area, si vestes velen-- haura 1 recuperat en dos anys teta la invers~ó que va fer amb les rondes en forma de beneficis economics tangib ~ es o intangibles, coro és el temps estalviat. ¡ Cree que el funicular, les es~ales, els <I>park-and-ride<D> exteriors ... , aquests, els parquing~ de dissuasió exteriors, amb menys exit, amb menys implantació és un tipus de cultura del transport que encara hem --jo cree-- , de llui tar bastant i treballar bastant perque s' imposi, perqué s' iinplanti sempre en relació amb !'existencia d'una disciplina intetior de la circulació i de l'aparcament, que de vegades voldríem lmolt rnillor que la que tenirn. En tot cas, jo resumiria el capit 1 d'infrastructures, si pogués i tingués temps, fent un repas de la valoració que la premsa i els mitjans de comunicació estrangers van fer, dones, dels nostres Jocs. Aquí tenen els «Benvinguts als <I>~ atalan Games. »<D> .Aixo és una doble pagina del <I>Tirne<D>. <I>«Les 'flus grands Jeux du siecle<D>»: aquesta ja, practicarnent, és un ~ opic. En tot cas una rnolt interessant que jo cree que resumeix jbastant el que vull dir, i que diu --del <I>New York Times< O> em pjenso que era--: <!>«Barcelona, the city won the Games, and not the a[thletes.»<D> És a dir la ciutat va guanyar els jocs. <I>The real winner was Barcelona, not the athletes<D>: l 'autentic guanyador ha sigut Barcelona i no els atletes . .Aquest títol, que pot sembl~r una mica brutal, en el fons el que ens esta dient és que tothom ~~ entes el que nosaltres volíem amb els Jocs. En aquest sentit, els .lrocs han sigut 1 'anti-Montreal 1 precisament, el contrari. Barcelona ts la que hi ha guanyat fins i tot més que els rnateixos atletes en ~1 sentit que, primer, Barcelona es va bolear i ho va fer bé i, per 1~ant, ha guanyat prestigi, pero també Barcelona va agafar els Joc com a legítim pretext per transformar-se ella rnateixa, amb infr structures i amb serveis, i ho i ha aconseguit. 1 En tercer lloc el tema dels dine t s. Hi han dos tipus de diners; - uns ~ón ... No sé si tinc encara cinc r: · nuts. El Sr. PRESIDENT: Sí, sí. El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92: Un~ són els diners del COOB, del ' 1 Comité organitzador . Jo els parlo iJ.'una forma molt grollera, si ¡ vestes velen, amb xifres rnolt redones! per no entrar en massa detalls que allargarien la qüestió. 180.000 m~ lions és el que han costat els Jocs i ~ J no hern tingut 180. 000 mil iorJls, comptant diners i especie, ¡ contribucions en especie de patrocin~dors que al rnateix ternps eren t subrninistradors en alguns casos, qpe pagaven el seu patrocini 1 ¡ dones 1 amb rnaquines o arnb serveis i lno solarnent arnb diners 1 i a~xo esta balancejat per uns ingressos ~e 180.000 rnilions, exactament igual, arnb uns 300 o 400 milions de benefici. Aixo és el que s'esta esbrinant, justament, per les conuss1pns de liquidació creades en el l l 1 • • 1 ¡ 1 10 l 1 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f brer de 1993 D7C404JO COOB, que, efectivament, dependran 1 del fet que els deutors paguin, dependran del fet que tots aque114 que tenen deutes encara amb el 1 COOB els f~cin efectius, aqu~s~s d+ .utes, en forma de pagaments, que és el que JO espero que succe1ra. Si en canvi parlero de les obr s del 92, aleshores ens n 1 anem a xifres enormement més importants. Hi han hagut diversos conceptes utili tzats en aquesta ciutat ento n al 92; el més ample, el que inclou tates les obres que els se\ s protagonistes han anomenat 92. Suposem el gran complex Winterthul a la Diagonal, 1 ,.«illa>> que en diuen, o l'«illa d'or»,~ dones, que té molt poc a veure amb els Jocs, pero que va sorgir i va ser an menat --diguem-ne-- un més dels projectes 92 i apareix amb el su1oand a les sumes, dones, que de vegades s 1 han fet respecte a les c9ses que el 92 ha suggerit, si més no, com a obres importants. Arriba~íem als 900.000 milions, prop del bilió de pessetes. D1 aquests 900. d¡?o milions, també molt en termes gruixuts, en termes molt aproxf mats, l'Ajuntament n 1 ha posat lOO. 000, que vol dir. . . --:-en aque~ts quatre o cinc anys darrers--, que vol dir que per cada pesseta ililvertida per 1' Ajuntament se n 'han mogut vuit més per les altres admin'stracions o bé pel sector privat. Cinta núm. 3 La Generalitat, una xifra similar, de 100.000 milions; l'Estat, uns 250.000 milions, i la resta, pr~cti _ arnent el 50%, el sector privat. L 1 impacte d 1 aquesta inversió -t -que aixo és inversió-- i de la despesa corrent --que no est~ comp~ada aquí-- ha sigut de l'ordre de 4, 2 bilions llatins --no arnericanf, bilions--, o sigui milions de milions de pessetes, 4,2, pero, co~ptant la propensió marginal a la importa ció d' aquesta economía, en~ queden 3, 4 bil ions de pessetes d'increment del producte nacional ~rut, provocat per l'operació Jocs en aquest sentit ample, no l'opera~ió Jocs, l'operació 92, el que en podríem dir els grans projectes dell 92, els efectes fiscals d'aixo, i, per tant, maj ors ingressos. \fostes saben perfectament que en aquest moment el sector públic, qu~ es finan9a amb impostas tot ell, representa el 40% de l'economia na~ional, si és que no el supera, de manera que hauríem de fer el 4 O~ d' aquesta xi fra per veure, per imaginar el que pot haver representat d' incrernent dels ingressos fiscals del sector públic, en el se~ conjunt. Per tant, ja veuen que els Joc$ han sigut un bon negoci, un gran negobi per al país i que els seuk beneficis han finan9at, fins i . f tot, els seus ingressos fiscals ha~ran finan9at sobrerament els seus costos. Si anern una mica més a l analitzar microeconomicament si vestes vol en alguns dels operado~s, i concretament 1 'operador rnés important en materia d' inversions j, el mateix COOB ho va ser, el • 1 mateix COOB ho va ser 1 en aquests1 180.000 milions he parlat abans de 300 o 400 rnilions de benefici, ¡que quedaran al final, pero no he 1 ~1 �1 .: .D=.S.:. P.: : C_-.: : C.L.,~4.:::..3-.~-/-.::::C=.S~J.:::::B-.~-/_.:::..3--=de fébrer de 199 3_ 1 D7C404_30 parlat que el COOB no només va .limentar, . transportar, dirigir, acreditar i, en fi, organitzar tot4 la massa olímpica, sinó que; a ' més a més, va invertir 35.000 ~ilions en instal.lacions; part d'aquestes instal.lacions eren efim~res, eren a la millor mecanotubs i posats, dones 1 a la pista de t~nnis o fins i tot en el mateix estadi per incrementar la capac~tat i, per tant, peridors i desapareguts j a, pero gran part d 1aquests 35.000 milions, suposem 20, 25.000 milíons, coro a mínim, har sigut actius que queden, com a capital social del . pais i, per tant ~ increments en el capital social del país i, per tant, també 1 des del me u punt de vista, si no beneficí, si almenys excedent. Pero, en fi, deixant de banda 1 · COOB i anant concretament als ' responsables de les infrastructure~, el Holding ha fet dos tipus d' obres. El Holding Olímpic 1 que v~stes saben que es va crear per meitats amb l'Estat 1 després d'una !1 primera proposta de fer-ho per ter<;os amb la General i tat i 1 'Esta t i, ha fet unes inversions propies i unes inversions per enc¿rrec, el JHolding ~s va convertir tant en el protagonista de les seves ¡ propies obres, que altres administracions, el mateix Min ~st eri d~Obres Públiques, la General i tat en part, en una part ~el que se n' ha di t la ronda de Dalt, el mateix ajuntament, la Ma~cornunitat ... , li van encarregar obres i, per tant, el Holding va fe~ les seves propies obres del seu propi cataleg, més obres encarregades per un total de ... , que ara sabern que és de 270.000 milions. Aq esta és l'obra total realitzada pel Holding, sigui directament siguj per encarrec. D'una forma també molt grollera, rnolt aproximada, aqu sts 270.000 milions es financen 50.000 rnilions per vendes, és a dir, part de les obres que s'han fet o part de les actuacions que s'han ;et han sigut expropiacions, i ha 1 sigut, per tant, adquisició d'actiu~ i de terrenys, aquests actius i terrenys de vegades en bona part s'qan venut. Per exernple, jo sempre he explicat corn a xifra punyent ~ue la Rosa Fornes, que era la directora d' expropiacions del Holding, aquest equip que él la 1 dirigía, va expropiar un rnilió de cletres quadrats en un any i mig, un milió de metres quadrats és mol ~, eh?, pensin que Barcelona tot 1 plegat té 97 quilometres quadrats p 9. ooo hectarees 1 dones, vagin fent sumes i di vis ions i vegin el ~ue aixo representa respecte del total del terme municipal. molt important l'operació d' t?Xpropiació que es va fer, i, bé 1 aquestes expropiac~ions en part han anat a increments de zona verda j i espais lliures 1 equipaments, pero en una al tra part han anat a ~er venudes per a insta l. lacions priva9es, siguin les dues torres, M~pfre, Travelstead, de davant de la vil.a olímpica, sigui en els r ateixos habitatges de la vila olímpica i, per tant, són vendes q1. e el Holding ha fet, en aquest cas a Nova Icaria, o a operadors pri ats que els han volgut comprar. Per tant, aquestes vendes tetes elles sumades representaran en conjunt uns 50.000 milions d'aquest: 270 que jo els he dit. 100.000 milions --molt aproximatívament-- ha ran sigut encárrecs d'obres, no 1 1 Éf 12 �DSPC-C, 43 j 1' 1 ' CSJ B 1 3 de febrer de 1993 D7C40430 del cataleg del rnateix Holding, i 120.000 milions, aproxirna9.ament, les aportacions que hauran hagut de fer 1' aj untarnent i 1 ' Estat per meitats al final de tot. És e ar, vestes em diran: «dones , una vegada que voste va cornpareixer ~quí ens va dir que el que haurien de posar-hi l'ajuntament i l'Est-at eren 67.000 milions ... », i és veritat. Pero, aquests 67.000 mq.ions, en cornptes dels 100 que ara els die, eren 67.000 mili ons de ~'. any 1988, que és l'any e n que es van fer els cornptes i que ~ep r esentarien en aquest moment , aproximadament, uns 100.000 mil ~ons de pessetes al 93. Per tant, efectivament, hi ha una desviacid, pero aquesta desviació de 20.000 milions en total, que ens hem del repartir a mitges entre l' Estat i 1' ajuntarnent, és perfectament defensable arnb un conj unt d' obra com el que els he dit, de 270.000 milfons, perfectarnent defensab1 e . 1 A nosal tres, a rnés, j a els ~van9o que no ens representa ra rnés que admetre un allargament, adm~tre un allargament dels t errninis d'amortització dels credits corre~ponents, que estaven previ stos per ser liquidats l'any 99 o l'any 9~ o l'any 2000, segons la l l a rgada de cada un del credits i ara esteF pensant que s'hauran de fe r durar fins a l'any 2007, eh? Pensin qu~l les autopistes, norrnalment, t enen la possibilitat de ser amortitza4es arnb vint-i-cinc anys, és a dir, els que fan inversions en aut~pistes se'ls adrnet que el ternps d'amortització d'aquesta inversi~, comparat, evidentrnent, s obre la base de la vida útil de la rnatei~a inversió, és de vint-i-cinc anys, i nosal tres havíern fet un plant$j ament de deu anys o rnenys i ara l'estem allargant, dones, a quin~e, o setze o disset anys. Aquesta és exactament l'equació que est. fent en aquest moment i que ens 1 permetra, com a ajuntament, de nq haver, practicarnent, d'incre rnentar les anuali tats, és a dir, nos al ~res seguirem pagant les anua l itats que havíem previst, lleugerissirn~ment incrementades en els any s que vindran i en admetre que en com~tes d'acabar-se l 1 any 2000 s' acabi l'any 2007 l'amortització de les ~bres que s'hagin hagut de fe r . Pensin que dintre d' aquests 1f21o. 000 milions s 'hi han de posar , i, concretament, dintre dels 120.000 rnilions, s'hi han d e posar i obres de difícil responsabilitzac~ó. Per exemple 1 la Mancomun itat de Municipis va comprometre una ~portació de 1.100 rnilions per a expropiacions, necessaries perj construir les rondes, a quest comprornís no el va fer la Manco;:nuni tat sense abans haver obt ingut --verbalrnent 1 és cert, no per +scri t 1 potser hi ha alguna carta escrita per entrernig--, per par~ del conseller Gemís i del mateix president de la Generalitat ~avant del presidcnt del Conse l l Confq.rcal del Barcelones, senyor ~lanch, i del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1 $enyor Montilla, un compromi s de 1 finan9ar aquestes expropiacions f No s'han rnaterialitzat a quests compromisos, ni per part de 1 la Generali tat respecte de la ' Mancomunitat ni, per tant, per p~rt de la Mancornunitat respect e del Holding, que per encarrec --fora del seu cataleg, eh?, per encarrec-va haver de fi~an9ar totes aquestes o bre s i 1 113 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430 expropiacions. Molt bé, dones, aque~ts 1.100 milions formen part dels 120.000, que_ els he dit; també ~n formen part compromisos del Ministeri d' Obres Públ iques amb el passeig marí tim, de 1 'ordre de 1.000 milions, 800, 1.000 milions --80~ o 1.000, eh? També en formen part les aportajcions de 1 'Estat a la famosa bossa dels acabats, que es va decildir, practicament, a ~'última etapa previa als Jocs per, realment 1 acabar-he tot bé, fer uns ¡ acabaments realment brillants 1 com h¡o van ser 1 a 1 'entorn de les escales mecimiques, les cascades de ~ontjuic, tota la pavimentació del mateix pare de Montjuic 1 etceter~; bossa en la qual, com vestes saben, unes institucions ja no hi van ! voler participar i unes altres que van dir que hi participarien des~rés no van fer efectiu el seu compromís, com és el cas d'aquests l.poo milions 1 o dels 500 milions que el mateix Holding havia compropes. Parlaríem també d'alguns ' compromisos en mitjans de transport, ~om el funicular, etcétera, que no s'havien fet efectius. En definitfva, tot aixo va a formar part d'aquest capmas de 120.000 milions d' ' portacions a financ;:ar <I>fifty fifty<D> per l'Estat i l'ajuntament, i que seran financ;:ats de la forma que jo els he dit, sense, racticament, increment de les anualitats financeres que l'ajuntame t s'havia marcat, pero sí amb • t un allargament de set anys, set 1 anys sobre el període que s'havia previst. Políticament --i acabo-- que els haig de dir ... ?, que els Jocs jo cree que són vistos arrgu del món, excepte potser a Barcelona, de vegades, sembla, com una base solida re futur. Els Jocs no han estat una operació pirotécnica estival, el~ Jocs no han estat cap mena de f festival, en fi, o de xerinola impbrtantissima, els Jocs no han sigut, simplement 1 una gran festa m~jor 1 els Jocs han sigut, i el món ho reconeix aixi, el món sencer, ~na gran operació política, una enorme operac1o infrastructural i ur. ~ a 1 per descomptat, gran festa esportiva. Els Jocs no han costat dir _rs 1 els Jocs han donat 80.000 ocupacions/ any. Des del punt de vis a financer, els problemes que comporten a la ciutat de Barcelona, els ho ben asseguro, no són importants, els problemes de Barcelc economics, són uns al tres molt~ diferents , que aquests si que 110 tenen contrapartida real, no tenen contrapartida física, en pedra picada, amb rondes, amb estadis o amb instal.lacions o amb telecomunif' acions; són uns altres i no és el tema d' avui. En definitiva --i acabo--, des de ~ punt de _vista global, jo cree 1 que a nosaltres ara ens queda una cora per fer amb els Jocs i cree que el 1Parlament de catalunya ho ha ¡ de saber i m' agradaría pensar que ho recalza, no?, el que ens qued~ per fer és vendre, vendre, i vendre. Vendre la marca 92, vendre marca Barcelona 92, com deia ' el senyor ... , aquesta consigna tan 1 maca del senyor Torres, dels vins, que va morir, pobre, i deia: «+er vendre s'ha d'agafar i s'ha de posar un la botella sota l' aixelia i córrer món». Nasal tres en 1 ~ 1 ' 1h aquest moment estero corrent món, i 14 ro 1 estero fent des del punt de �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de f brer d.e 199;:3 _L D7C404 30 vista de la promoció turística, ho fent des del punt de vista de la tecnología, per a la qual fo arem una empresa específica amb aquesta finalitat, ho estero fent de del punt de vista de les fires i congressos 1 tenim una organitzacjó anornenada Barcelona Convention Bureau, que esta assistint a cad un dels congressos mundials o reunions internacionals que es fan per decidir on van els congressos, i ho estero aconseguin• , 1 'any 93 sera 1 'any amb _més fires i congressos de la historia d'aquesta ciutat. Per tant, en tecnología, en turisme, en nom, en capacitat organi tzati va, nos al tres el que h m d' aconseguir és que el p~ís reconegui els merits, el món recone~ui els rnerits que de vegades el país ens nega, pero que els barcelonins sabem perf~ctarnent que han existit. Moltes gracies. El Sr. PRESIDENT: Moltes gra ies, senyor Maragall. Tal coro estava previst, suspendrem ara la s sió de la Comissió per un ternps de ... , deu rninuts, quinze minuts ... , creuen? <I>(PaJJsa.)<D> Quinze minuts, i la reprendrem d'aquí a qu:nze minuts. Se suspen la sessió. <I>(La sessió se suspen a les otze del ma~i i dos minuts i es repren a un guart d'una del migdia deu minuts.)<D> El Sr. PRESIDENT: Es repren la essió. Perqué intervinguin els grups 1 no hi ha preguntes presentades a la Mesa o a aquesta presidencia, per tant, em sembla que el procediment quasi més agil i més ad~ent sera que doni la paraula als r grups parlamentaris. Podriem cornenpar de menor a major 1 si no hi tenen inconvenient o si valen ut~litzar un altre procediment jo tampoc hi tindria cap inconvenient. 1 Fern, per tant, de menor a maj ~r. Interpreto que hi ha --i 1 si m'equivoco, m'ho aclareixenl sisp~au-- una intervenció per grup. <I> (Pausa.) <D> D' acord. Dones, pel Grup Popular 1 té la paraula el diputat senyor Pujol. El Sr. PUJOL I FOLCRA: Senyo president 1 senyores diputades 1 se,~yo~s diputat~, senyor presiden~ ¡del .c_omité Organitzador dels Jo~s Ol1rnp1cs, en pr1mer lloc 1 la fel1citac1o del nostre Grup per l'éx1t ! dels Jocs, exit de tates les yes sants, comen<;:ant per l'equip executiu, el voluntariat olimpic¡, els esportistes i el poble espectador. :Exi t del president de~ COOB i Alcalde de Barcelcn:i, i vull remarcar la felicitació ~ersonal perqué no seria just ¡ ese?.. timar-la davant de l' exi t 1 j a¡ que, en cas de fracas, hauria sigu~, escruixidora. Escruixidora ¡des de tots els angles de la societat, des dels angles politics ~ des de tots els punts de vista de casa nostra i d'arreu. , Cinta núm. 4 lp �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 ~de ebrer de 1993 j D7C4043Q Dit a1xo, m'agradaria des de la crítica constructiva anomenar els punts positius i negatius en el balan9 olímpic, ja que, en aquests últims, hem d 1 incidir-hi e els propers anys ja que, de no fer-ho, la feina i l 1 exit podrien drvenir, si més no, obscurs. Els Jocs Olímpics han represen~at una reconversió en l'urbanisme i les infrastructures de la ciutiat de Barcelona. La capital de catalunya, amb 1 1 esfor9 mancomuna{ de la resta de catalunya i de l 1 Estat, s'ha dotat d 1 unes noves rqndes de circulació; d 1 un aeroport renovat, ampliat; d 1 un port modeqützat; d 1 una plataforma litoral oberta al mar; d 1 uns barris renov~ts; en definitiva, un conjunt de fites que, amb independenc ia de 1~ realització dels Jocs . Olímpics eren una ex1gencia indispensable p'r donar a Barcelona una dimensió europea i posar-la a disposi,ció dej competir al nou mercat únic que neix enguany. ¡ Els Jocs Olimpics han mobilitza~ les forces de la societat civil catalana i han donat vida a una 1 veri table <I>entente<D> cordial entre les institucions públiques, 9a1grat certes puntuals situacions de polémica partidista. Els Jocs O~impics han permes universalitzar una imatge, des de Barcelona, de C~talunya, d'Espanya, molt diferent de la que s'havia consolidat al lla~g de la historia. Pero, els Jocs Olímpics han comportat, també, 1 un endeutament financer de l 'Ajuntament de Barcelona que, per, la seva condició de capital de Catalunya, podría esdevenir un autbntic problema d'estat. Els Jocs Olímpics han oblidat les necessitc ts urbanistiques i socials dels barris periferics de la ciutat de Barcelona que, amb 1 1 excepció de Ciutat Vella, pateixen un bloque ig pressupostari de l 1 execució del PERI. Resten oberts, després dels Jocs Olimpics, tot un seguit · 1 d interrogants. Qui finan9ara el .anteniment de les rondes? Qui garantira un correcte aprofitament social del capital invertit en les infrastructures esporti ves? I, < ina sera la demanda especifica, si no existent, sí per les necessit ts dels mateixos Jocs Olimpics i que, si no s'usen es deterioraran alhb facilitat? Qui donara resposta ! a la problematica del nou mapa hotel~r de la ciutat de Barcelona? ' S 1 ha produi t -- i nasal tres aixo l ho emmarquem dintre dels peti ts punts negatius-- una politització parcial dels Jocs Olimpics per part de moviments nacionalistes 1adicals, que varen fer un ús partidista de símbols de Catalunya --la senyera, per exemple-- i que varen voler trencar l'esperit de soJidaritat olímpica ambla ruptura del projecte olímpic espanyol. Erv resum, i com a posicionamen del Grup Parlamentari Popular, entenem' que cal abonar les temp acions de mantenir un esperit nostalgic de l'exit obtingut i el qual tots ens enorgullim, assurnint que ens trobem davant d'un repte més difícil encara que la mateixa fita olímpica, davant de la importancia que Barcelona té per a Catalunya i per a Espanya. En aquest sentí t, donades les 1imensions del problema, entenem 16 l �< DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fetrer de 1993 1 D7C40430 1 que cal un pacte global entre les !forces polítiques catalanes per resoldre, en primer lloc, la si tu~ció de fallida técnica de les finances municipals de la ciutat de ~a rcelona, que s'ha agreujat per efecte de les inversions i les despeses portades a terme per als Jocs Olímpics. Creiem que cal a~rofitar el Pla estrategic de Barcelona per coordinar els esforc;:o¡s de 1 'Estat, Generali tat i el mateix Ajuntament per posar la ciutlat de Barcelona i la seva zona metropolitana en situació de compet ~ r amb les zones metropolitanes comunitaries en atracció d'inversionj . I, per últim, a part d'aquest resum 1 novament felicitats al senyor alcalde, felicitats pels exi s dels Jocs Olímpics, pero unes felicitats que van conjuntament artb un prec: no incrementin la pressió fiscal en els propers anys j a que la peti ta empresa, el comer<;, la gran empresa han sofert una escalada de pagaments, via impostes, que segurament no es podra aguantar. Moltes gracies, senyor president ~ senyores i senyors diputats. El Sr. PRESIDENT: Gracies, s~nyor Pujol. En nom del Grup d'Iniciativa per Catalunya, té la p 4 raula la diputada senyora Magda Oranich. 1 · La Sra. ORANICH: Moltes graciel3, senyor president. En primer lloc, com ha fet també el diputat !ctel Grup Popular que ha parlat abans, voldria felicitar el senyor lMaragall; agrair-1 i que estigui aquí en aquesta Cornissió; que tingu ~ la deferencia de venir quan se li demana a explicar-nos aquí, en e ~ Parlament, com ha anat el tema dels Jocs Olímpics i reiterar la ~ostra mes fervent felicitació; 1 pero jo ho diría, no només a tota l'prganització 1 sinó també a titol ! personal, a ell. Jo recordo que a ~ 'anterio~ compareixen<;a li vaig dir que persones coro ell 1 i t~mbé altres persones que van compareixer aquí aquell dia, passarten a la historia --que així ho esperavem-- 1 corn el bon funcionam~nt dels Jocs i com, d'alguna manera, la propaganda de Barcelona , per tant~ de Barcelona com a capital de catalunya al món. I en aquest sen ~ - ~ voldria reiterar - la, que per sort aixo era al mes de j uny 1 que el • . ~mps m' ha donat ¡ la raó 1 que cree que passaran a la 'historia els Jocs 1 el senyor ~ar agall, la resta del Comite 01 ímpic i 1 per tant, Barcelona 1 i Barcelona corn a capital d 'una nació que és Catalunya. En aquest s,ntit cree que tots ens en podem felicitar sense, per altra banda, Prnsar que hi poden haver alguns problemes; només quan hi ha un cert l risc sorgeixen uns problemes i, per tant, en aquest sentit, no voldr[em fer cap crítica destructiva, s inó t~t al centrar i. [ S'ha dit --i ves te ho ha dit, ¡senyor Maragall-- que eren els millors Jocs de la historia --no ~ o ha di t vos te aquí; vos te ha llegit croniques--; en aquest sentit l també hi estariern molt d'acord. Cree que ens en podem sentir orgullo os. I voldria destacar, i també ho ha fet veste 1 des del nostre unt de vista 1 alguns aspectes constructius del que va haver-hi, a guns petits aspectes que potser 1 ¡ ·1 1 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de 1 f~brer de 1993 1 D7C40430 no h:n sigut tan valorats per tothol perque eren desconeguts. Pero, entre altres 1 per exemple, el que lsí que se n'ha parlat melt --i veste també he ha dit-- és del ¡tema dels veluntaris olimpics. Voldríem destacar la solidaritat jque aixo suposa; com aixo va engrescar mol ts j oves en uns mome~ts on es di u que la gent és ! insolidaria; com aixo pot tenir una ¡ continuitat i li demanariem que ' la tingués i que, des d'aquest pu~t de vista, aprofitéssim aixo, perqué cree que és fonamental per ~1 país, i jo diría que per al món, que els joves s'incorporin a tafques voluntaries avui dia. Voste també ha parlat, senyor M.ragall, del tema de com va anar una expedició a Sarajevo. Voldria a~rair-li molt especialment aquest fet, pero també que voste hagi fet ~enció, en un punt molt important de la nostra manera de veure la p~lítica de pau al món i la meva especial manera de veure-t¡.o, que q~i ho ha muntat és objector de consciencia; cree que és important ~e voste ho hagi, aquí, parlat. Cree, tarnbé ... , també n'han fet rnenqió, pero voldria també tornar-ne a fer menció, del tema de tot el q~e va suposar els moments magics de la torxa olímpica i també de tgta la 11 ibertat d' expressió que van suposar totes les actituds que ~i varen haver al voltant de la torxa olímpica. Voldria també dest<jtcar tot el tema de la qüestió tecnologica, que va ser especialrnen~ bona. Voldria destacar-li també el tema de la seguretat, que tant e~s preocupava a tots --em consta que 1 i preocupa va a vos te, senyorl Maragall, especialment. I els juristes, el tema dels jutjats, els b udicis rapids, etcétera, i cree que es va resoldre d'una mane~a també magica, perqué per qüestions ... , vam tenir menys fe in~ en els jutj ats de guardia en aquells moments del que es té a 1d .vida normal, i aixo cree que, d' alguna manera, devia a favor ir tota l la qüestió. Voldriem destacar també, i molt especialment, el tema dels Joes Paralímpics. Cree que va ser un ene rt per part de Barcelona i per part de veste el fet d 1 acceptar aq~est repte; cree que aquí també 1 com en el mateix tema, que els voiuntaris olímpics vam tenir una mica l'ocasió de veure que no é$ cert que la gent sigui tan insolidaria, sinó que quan se lt donen camins per a aquesta sol~dari tat, dones, la gent actua I cree, i espero, i també li voldria demanar, per l ' autoritat ~ue voste té a la ciutat de Barcelona, que el tema dels Pararr¡ impics i ajudar la gent amb deficiencias físiques i psíquiques t1o sigui només un problema dels Jocs, sinó que realment aquestes ~nfrastructures quedin i que la gent ho pugui recordar. I voldri~, també, i molt especialment 1 dir-1~ --i potser altres no sabran ~e que va aquest tema ni potser ho rec'ordaran--, pero jo el volctrta felicitar mol t especialment, senyor Maragall, quan voste el d~a de la claussura dels Jocs Olímpics va tenir abé destacar les l persones que havien mort durant ·la celebració dels Jocs, per diferen~s aspectes i, molt especialment un company rneu --de voste, també-- de lluites per la llibertat i pels drets humans i per llui tes nac:onals com era l'Octavi Pahissa. 1 ¡ .1 18 �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d e febr e r de ~ l993 1 D7C404JO cree que a1xo, senyor Maragall --li ho vull agrair, destacar especialment--, aixo no era una gr - n prop aganda internacional, aixo era quelcom que vos te sentia, e jo sentia, que sentien també altres companys diputats. I, en a~est sentit, recordar que hi havia gent que no va poder veure el fina~ d 1 aquests Jocs, pero que s í que estaven al costat nostre amb tot el que suposava d 1 il.lusió en aquest tema. Bé, he fet evidentment un bala 9 positiu, que cree que és e l que correspon. Cert és que hi poden h< ver problemes després dels Jocs. Veste ens ha dit, senyor Maragall, que hi havien problemes e c onbmics a la ciutat, que aquests no eren deri vats de les 01 irnpiades, que eren al tres; bé, esperem-ho. cert és que hi han problernes; h i han problernes a tot arreu i n'hi ha d 1economics a la ciutat. I de i a el ! cornpany del Grup Popular que ha pa~lat abans que aixo no voldri a dir un majar increment fiscal al peti ~ corner9, i aquest és un p roblema realrnent important que penso que ~ enirn. I alguns d' ells potse r sí que deuen ser derivats dels Jocs ' limpies --no ho sé, voste ho deu coneixer millar que jo--, pero, eJ tot cas, recordar-li que aquest és un dels problemes fonamentals. Perque, és clar, voste e n s ha parlat i ens ha dit noms --i crEfC que ha sigut interessant - - de persones que han tingut aquests c~rrecs durant els Jocs Oli mp i c s i que en aquests moments estan fent *ltres tasques importants no n ornés 1 a Barcelona , no només a Ca tal un~a, sinó arreu del món --ens ha parlat fins i tot de la Xina-- 1; pero és evident que a questes persones han tingut sort, pero d~ tots els treballadors que han estat en el COOB, cert és que la ~ajor part d'ells estan en a quests moments a l'atur, sense altra fein~. Aquest és un problema que també d 1 alguna manera hauríern de resoldrE; en coneixern bastants; era l ogic perque s 'ha acabat aquesta feina. Pero el problema está aqu í , el problema existeix. Hi ha tarnbé un dels problemes que voldria jo haver destaca t coro a positiu, que cree que és fill del tema de seguretat del s J ocs Olímpics, que en tot cas hi té a v~ ure, i penso que és important per a la ciutat i sé que veste ... , i h t i ngut importancia, aque s t t erna, qúe li preocupa el terna, coro és e U tema del nou fiscal de dist r icte ! al centre antic --fiscal que s'oc~ara del terna de les drogue s , que és un problema de seguretat de la jciutat; cree que aixo es va v eure també i d 1 aJ.g•.1na manera té conse~encies-- coro tarnbé el terna del· funcionarnent dels jutjats de gu~rdia, que han funcionat qu atre 1 jutjats de guardia durant els ~ocs Olimpics; que ha siaut u na exper,iencia positiva i no podem !amagar que actualment hi ha u na polemica important, no només amb ~a Generalitat, sinó amb el ma teix jutge dega escollit recentment, so~re si realment són necessar i s per a la ciutat aquests jutjats otimp~cs --que podríern anomenar--, o no la seva continuitat. Si voste 1 fa després alguna interve nció , m' agradaría que ero contestés en aquest tema, tant el terna econ ornic, 1 com el dels llocs de treballs, com jaquest. ]9 �DSPC-C, 43 1 CSJEL_i 3 de felprer de 1993 1 [)7C40430 1 També hi va ha ver alguna cosa p~si ti va durant els Jocs, que va ser el tema de 1 'Olimpiada Cul turalt Jo li vaig fer, a la darrera compareixen9a, aquí, una pregunta soijre el tema. També ens agradaría --potser avui no n'ha parlat-- de sa~er el balan9 sobre aquest tema. I voldriem acabar amb aquest aspe~te positiu que alguna de les qüestions potser no del tot resol te~ ... , vos te ens ha dit, senyor Maragall: «esperem que els deutors lpaguin», el problema és que a vegades aquesta esperanc;:a no es tr~nsforma en realitat; si alguns deutors no paguen, com se soluciona~ aquest problema economic, que evidentment hi és i que potser espe~ava ... , la qüestió economica ha modificat d' alguna manera algun de~s resultats que podrien haver donat tot aixo. I jo voldria també j demanar-li, i dir-li, des del nostre punt de vista, que quan es ve~ --i estic d'acord amb veste-en el món, el que ha sigut Barcelon~-92, que recordin que Barcelona és la capital d'una nac1o, Catalunya; que per primera vegada ha tingut amb el tema dels Jocs Olímpic~ una manera de demostrar al món que nosaltres érem una nac1o: la jllengua, la cultura, l'himne, etcétera, de manera, certarnent, no lr que hauriem desitjat, pero si molt positiva. I, per tant, també ¡ de les qüestions a resoldre després dels Jocs Olimpics --quelco~ que semblava que podia estar resolt o que es va aparcar per a des~rés-- que en aquests rnornents es doni ajuda al reconeixernent del Comi~e Olímpic de Catalunya pel qual molts vam esperar que després dels J~cs aixo es tirés endavant i no que canviés la situació a nivell internacional. Per tant, senyor Maragall, donem ¡aquest balan<;: positiu i esperem que tot el que pugui encara queda[ pendent d'aquest tema sigui resol t de la millar manera possible 'Pel que és Barcelona i pel que és Catalunya. Gracies, senyor president. El Sr. PRESIDENT: Gracies, seny _ra Oranich. En nom d' Esquerra Republicana, té la paraula el diputat l senyor Benach. 1 El Sr. BENACH: Moltes gracies, s~nyor president. Bé, d'entrada, i afegir-me, amb mol t de gust, a a més, a la que j a sernbla tradició, una bona tradició, de fel ~ ~i tació · al senyor Maragall, en tant? que alcalde de Barcelona i prefident del COOB, per l'exit que van representar els Jocs Olimpics de l'any passat, els Jocs Olírnpics celebrats a Barcelona. Insisteixo, enes, en aquesta felicitació, que la faig de tot cor i, t, en representació del Grup Parlamentari del meu partit. Bé, un cop feta la felicitaci , penso que hi ha diferents aspect~s a tractar --el senyor Maraganl ens ha fet una valoració des 1 de diférents punts de vista. A nos ltres tarnbé ens agradaría fer aquesta valoració i contrastar-la t mbé des de diferents punts de vista. Probablement un sigui el tema internacional; l'altre, el tema d'infrastructures; el tema economic; una valoració política que podría tenir diversos apartats, i una conclusió final. He dit el tema internacional. : Indubtablement, Barcelona ha } mé.r 20 �QSPC-C. 43 1 CSJB / 3 de_febrer de 1993 1 D7C40430 1 tingut, durant el ternps que van d,Jrar els Jocs --jo diria que abans d 1 una manera important i després, 1arnbé--, com una mena de rentat de cara mol t important. I des d 1 aqujest punt de vista, la proj ecció internacional que ha tingut Barcel~na com a ciutat, i jo diria com a conseqüencia també Catalunya co~ a país, és d 1 una importancia extraordinaria. El senyor Margal! i acaba va la seva intervenció fent una r.eflexió en aquest senti t q'.!~ compartim i, en tot cas, també abonem, i que ens agradaria comen~ ar-la amb més detall probablement en el camp de 1~ valoraci6 m¿s estricta. Per tant, des del punt de vista de projecció internacional dlern que la nota dels Jocs Olimpics és extraordinariamP.nt alta. 1 Des del punt de vista d'infrastructura, el senyor Maragall també ha fet un repas important. Jo diri~ que ell ha dit --no sé ~i ha fet servir l 1 expressió d'una manera l:iarroera--; bé, en definitiva, jo diria d' una manera mol t simple, pero mol t clara, és indubtable 1 i negar-he seria una equivocació g~eu, que hi ha hagut una millora ' en les seves infrastructures. sensible de Barcelona i de Cataluny'a Cinta núm. 5 Penso que aixo és una de les conclusions més positives i dels aspectes més positius que podem treure dels Jocs, i el que és evident és que, des d' aquest punt de vista, des del punt de vista ' infrastructural, el repte contin~a ara amb saber mantenir tota 1 aquesta infrastructura i saber •¡ adequar la societat a aquesta infrastructura. Jo també voldria f er referén~i a aquí i que quedi 'constancia d'alguna manera que hi ha hagut t dt un seguit de subseus olímpiques que estan a comarques i que també han fet un esfor9 important en la seva infrastructura, i aquest esfor9 moltes vegades ha estat, basicament, fet pels ajuntaments d aquestes subseus, evidentment amb el suport del COOB, amb el suport també, en part, de la Secretaria General de l'Esport, i prou, en al~un cas de les diputacions i en el c~s concret de Tarragona, per exelple, la Diputació de Tarragona es va negar a entrar en el que era e tema olímpic. Bé, en tot cas, el que queda clar és que hi ha ha ut un esfor<; per part d 1 al tres ' ajuntaments 1 que no ha est~t l'Ajuntarnent de Barcelona, d 1 infrastructura, i que els Joc ~ Olímpics també han servit per millorar ciutats que no són Barcel~na, pero que si que, dones, tenen una ~mportancia en el panorama p dli tic de Catalunya. Per tant, en 1 1 aspecte infrastructural també e ~tenem que els Jocs Olímpics han estat un aven<; important en el con~unt del país. A nivell economic, a nivell ec6nomic vosté ·no ens fa pas un bany ' de números, perc sí una dutx~ rap~da, una dutxa rapida en el sentit 1 que amb una pinzelJ.ada breu ens hjem fet una idea, més o menys, de com han anat els números del ¡ Comite ~1 Olimpic i del que ha �l. DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430 representat, en definitiva, tot el vo~um dels Jocs Olimpics per a la ciutat de Barcelona. Bé, jo diría ~e dels números se'n treu una conclusió i més que una conclusió, ptobablement, una pregunta, una qüestió, una qüestió que s'ha respira~ aquí en aquesta intervenció i una qüestió que, probablement, es resdiri també a nivell de l'opinió ! pública, i és fins a quin punt quedJ! hipotecada Barcelona fins a l'any 2007, veste abans ha parlat de ~'any 2007 com a termini maxim d'amortització d'alguns aspectes d~ls Jocs. En definitiva, la pregunta és aquesta: fins a quin pul)t queda hipotecada Barcelona, fins a quin punt queden hipotecades le~ finances municipals? Jo, d'entrada, insisteixo que aixp és una pregunta, en tot cas no passa de la pregunta, i com a · val~ració si que hauria de dir-li que des del nostre punt de vista, prpbablement, Barcelona no quedi hipotecada, pero el que esta hipoteca~, probablement, sigui un altr~ aspecte important, que és el finan9am~nt del país, el finan9arnent de l rnolts ajuntarnents, no és el cas ailla~ de Barcelona. Nosaltres estem conven9uts que aquest país, aquesta c~utat i aquest país es podrien perrnetre perfectament uns Jocs Olirnp ~ cs sense especials problemes, bé, els problernes derivats ,· evidentrnetit d'una organització d'aquesta magnitud. Pero, en tot cas, el que $s evident és que la situació financera, tant dels ajuntaments co~ del país en general, no és massa brillant i, en aquest sentit, probablement, _pugui tenir consequencies en tot aquest aspecte. fer tant, el dubte, en tot cas la pregunta de Barcelona econbmicament l¡ corn queda, sí que hi és. Pel que fa a infrastructures ta~é 1 tot i que 1 probablernent no ho sigui estrictament 1 hi ha tot el ¡terna de !'Olimpíada cultural, que també ens hauria agradat una valo~ació més amplia, sobretot 1 pel que va representar d'expectatives en ~ l seu moment i del que havia de representar, de fets 1 en el seu mo~ent. Indubtablement, Barcelona també va ser capital cultural durant ~quella época i penso que com a conseqüéncia d' aixo, dones, un cert lsolatge ha quedat; tot i amb a1xo, tot i amb a1xo 1 alguns as~ectes culturals han quedat qüestionats durant aquests di es. Jo r cerdo algunes intervencions a mi tj ans de comunicació, per exernple, de gent del món del teatre i que qüestionaven una mica la política en aquest sentit. En tot cas, sigui com sigui, cal recone1xer l'e .forc; fet des de !'Olimpíada cultural i ens agradaría també, com ha demanat abans la Magda Oranich, una mica una certa valoració ~e tot aquest aspect.e. Bé, entrant en la valoració lpol i ti ca, hi han diferents qüestions: per una banda, des del pu1t de vista institucional, hem de cel e):>rar 1 i en aquest sentí t penf;3o que és un dels exi ts més 1 importants i desgraciadament aillats gue s' han donat en els úl tiros l anys en la vida política d'aquest paí$, el dialeg institucional que hi ha hagut amb motiu dels Jo9 s. Probablement, un dialeg institucional que moltes vegades ha e~tat més de cara enfora que no pas, probablement, de relació direct~ , pero, sigui com sigui, en moltes ocasions s'ha donat la imatge ~e quan calia les institucions J ~ 22 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d' febrer de 1993 1 D7C40430 1 1 d' aquest pais sabien dialogar, $abien afrontar els problemes d 'una manera comuna i sabien, per tÁnt, plantejar solucions a aquells 1 reptes que es tenien més imme~iats. En aquest sentit, nosaltres entenem que és bo que aquest jdiiüeg institucional continués per altres qüestions que són importafts per al bon funcionament del país i que l'exemple dels Jocs Olímp ~ cs es traslladés a altres ocasions. Abans he fet referencia a un t~ma mol t concret quan parla va dels 1 diners i, evidentment, el finan9~ment dels ajuntaments i del país en general jo diría que és un del~ reptes més impcrtants inunediats i que aquest dialeg institucional ~ue es va tenir amb motiu dels Jocs es pogués allargar. 1 Pel que fa, també dintre ¡ la valoració política, al tema estrictament esportiu, probab ~ ement no se n'hagi parlat i, probablement, no se n'hagi pa ~lat perque, realment, !'estructura esporti va, sense ten ir en compt' el tema instal.lacions, el que és !'estructura espo.rtiva del j país, probablement hagi estat l'assignatura pendent dels Jocs p límpics, i aixo no és, en tot cas, un retret , ev i dentment, ni a l'~juntament de Barcelona, ni al COOB perque no tenen pas competencia ~obre aixo. Pero si que és un retret que ens hauríem de fer tots plegats. La vertebració esportiva d' aquest país, de quina manera l'han afectat els Jocs 01 ímpics, dones, evidentment, en tema ins al.lacions una part important, sens ' dubte, sobretot concentrada en unes ciutats, pero tot allo que representen uns Jocs Olímpics de ~otivació, de motivació a la practica de 1 'e sport, probableme t, sigui un dels temes que des del nostre punt de vista ha quedat més fluix. Els Jocs Olímpics han estat, indubtablement 1 un bany ~e qualitat a l'esport catala, no en dubtem, pero els Jocs Olímpic~¡ no s'han aprofitat d'una manera suficient des d'aquest tema estr ' ctament esportiu. Evidentment, és difícil, · és dificil estructurar, vertebrar el ¡ país esportivament si després a~uesta vertebració no té reflex, per exemple, en un Comite Olímpic d~ Catalunya. Evidentment, aquesta és una valoració que cal fer avui a~bé 1 el tema del Comite Olímpic de catalunya, que 1 d' al tra banda, al dir que, dones 1 va ser un dels #principals causants, o un dels p incipals protagonistes en el que es · va venir a anomenar la pau olímpica, la pau olímpica, que representava un cert pact~ d diferents forces, instituci ons, diguem-n'hi com vulguem, de ca ~ a que els Jocs Olímpics fossin un exit. És a dir, una mica l'esfor~ col.lectiu per donar una imatge de país que penso que a tot~ ens i~teressava en aquell moment. La pau olá..mpica, efect i vament, va ser ~na pau irnportant i penso que tots pl~gats ens n ' hem d'alegrar. oe l tota manera, li haig de dir que en aquest sentit nosaltres hem d'e~pressar una certa desil.lusió, fins i tot diría una certa ... , en~ sentim en certa manera traits. Evidentment la traició, sernpre l l'ha de fer algú, i en aquest cas no podem acusar ningú d ' haver 4et cap traició, pero l'esperit, l'esperit si que ens el sentim ~n part trait~ Els Jocs Olimpics de l i, J i '! '1 1 23 �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de feb~er de 1993 1 D7_C4_04 30 Barcelona representaven una ocasi , una oportunitat d'or per plantejar d'una manera seriosa i defi itiva la possibilitat de tenir un Comite Olímpic de Catalunya, que 1 és una de les aspiracions que molts ciutadans i ciutadanes d'aques ~ país tenen i, a més a més, jo diria que després de veure la desfi l!1ada de la cerimonia inaugural, tot el reguitzell de paises que hi v~n desfilar, diria que algú més se'n va convencer que, realment, c~ta lunya podia tenir un Comite Olímpic propi. : Sigui com sigui, aquesta és una ~portunitat que ha passat i que després dels Jocs, a més a més, s'ha ist encara més qüestionada, en aquest sentit 1 jo voldria recordar i reclamar, . en part també, unes paraules expressades pel senyor Sobrepués en la Comissió de Política Cultural d'aquest Parlament, en que d~i a: «Passats els Jocs tornarem a parlar d' aquest tema». Bé, han Bassat els Jocs, ha passat un periode prudencial de temps, ens sembla que és el moment també, ara 1 que estero fent valoració de com qan anat els Jocs Olímpics a Barcelona 92, de tots els grups ra rlamentaris tornar a parlar d' aquest tema, i fixin-se bé que ¡es tic dient «tornar a parlar d'aquest tema» . 1 Bé, des del punt de vista naci~al també hi ha una valoració importantíssima a fer i és que voste !abans ha dit que el tema de la torxa, jo diria la marató, han esta ~ un gran exit d'organització, han estat un gran éxit d'organitzaci~, ningú en dubta, i em sembla que, a més a més, dones, cal una f~licitació expressa per aquests fets concrets, és a dir, els fets pra ¡ ~ticament de carrer, pero també cal una felicitació mol t concreta a la maduresa i civisme que va demostrar el poble d'aquest país, el poble de catalunya en la res posta que va ten ir. Penso que és important de cara a la imatge que s 'ha donat, vos te abans j a ha f t esment del públ ic, jo diria que el públic, en aquest cas, és 1 més que el concepte públic d'espectador, sinó ... , ésa dir, pra¿ti cament tot un país va sortir al carrer per celebrar un esdevenim~nt. La maduresa i el civisme demostrats durant aquests dies són 1 d'un país altament, altament civilitzat. 1 'Des del punt de vista també, en 1la mateixa valoració política, des del punt de vista social, jo dir~ a que els Jocs Paralímpics . en una mesura importantíssima i els Spec~al Games, encara que no siguin competencia d'aquesta Comissió, han srrvit corr. 3 pedra de toe en la societat d'avui dia. Jo diria que tot~ plegats hem canviat la nostra actitud i hem apropat una mica més ~~la r.ormal i tat a teixi ts de la soeieta;t que no en podien gaudir. ls Joes Paralímpies només per aixo ja'són un éxit importantíssim, s ria bo, dones, que l'obligació que tenim tots plegats en aquest moments i especialment les ' insti tucions, aj untaments 1 consellsj eomareals 1 la Generali tat, evidentment, i el rnateix Parlament, i dones 1 que aquesta obligació d'aprofitar l'avinentesa ~els Jocs \ Paralímpics per norrnalitzar encara més la societat no sigui desaprofitada -i, 24 en aquest sentit, �de 1993 1 D7C40430 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fem vots perque cada vegada més, enes 1 hi hagi aquesta normalitat social que van representar els Jocs Paralímpics. Acabo j a amb unes paraules sE ves: vos te ha parlat d 1 una gran operació política en els Jocs, un enorme festival esportiu. Evidentment, estem d'acord que ha Estat una gran operació polít i c a i un enorme festival esport iu, plobablement les valoracions que , podríem fer de les conseqüencies d 1 aquesta gran operació poli t i ca siguin diferents, pero, en tot cas, tampoc és el moment de discutir-he. Sigui com sigui, el que nosalt res si que n 1 estero convenc;:ut s és i, en aquest sentit, veste ha r clamat un suport del Parl ament, nos al tres sí que j a li diem que ~onarem suport a aquesta idea que ! • s'ha de vendre la marca de Barcelo~a 92. Permet1 1 m, pero, un mat ís, 1 s 1 ha de vendre, vendre i vendre 1 videntment 1 la marca de Ba r cel ona 92, en paraules del president de li Comissió, aquest ha estat un any extraordinari per a Catalunya, per a Barcelona i per a Catalunya , la qual cosa, evidentment, compartim, i aquest és un punt de referencia que no podem obviar i no podem ignorar; hi estem absolutament d 1 acord, s 1 ha de vendre la marca d1 Barcelona 92. Pero, permeti 1 m el matís que Barcelona 92, Barcelona 93, Barcelona 94 és la c a pital d'un país i aquesta marca també s'ha de vendre. 1 Evidentment, els merits contrets al llarg de tot aquest pe ríode ' llarg que han representat els Joqs Olímpics per a la histori a de Catalunya són importants i és un ~apital que no hi podem renunc iar, 1 no hi pot renunciar ni Barcelona ¡com a ciutat ni Barcelona com a . capital de Catalunya. En aquest se~tit 1 dones, rebi el nostre s u port per vendre aquesta Barcelona 1 j per vendre aquesta Barce lona, evidentment, en un context amplq en un context de país que és Catalunya. Per a nosaltres té molt l més futur i molt més sentit si és venuda així que no pas, senzillament, un punt de referencia hi storie ! que hi podríem caure en el tema de~s Jocs. Res més, en tot cas nolJléS tor~ar al que he di t al comenc;:ament: 1 m afegeixo amb mol t de gust, i lern sernbla que ho fem de manera pública i ho hem fet, amb aquesta ! felicitació, que veste en a quest 1 cas rep com a maxim representant qe l'Ajuntament de Barcelona i del Comité Organitzador de Barcelona ~2, pero també en aquest c a s, j o ' diría, com a simbol dels ciutadans jd'aquest país. Moltes gra8ies, senyor president. El Sr. PRESIDENT: Gracies, enyor Benach. En nom del Grup · Socialist?. 1 té la paraula el senyol Jaurne Sobrequés. ~l Sr. SOBREQUÉS: Senyor presirent, senyores i senyors dipu t ats, senyor president del COOB i alcalqe de Barcelona, Pasqual Maragall, a mig any de 1' ac.abamen~ del·s· q ocs, la nostra .. reflexió s 'ha .de produir en una tr1ple d1recc1o; i aquesta reflex1o s 'ha de basar, dones, jo diría, en tres grans p~eguntes: que han representa t els Jocs, per que han estat un gran $xit i quina llic;:ó ens deixe n els Jocs? ¡ ~5 """ �DSPC-C, 43 1 CSJB L 3 de fe rer de 1993 1 D7C40430 Seré breu i . em limitaré gairebé a presentar només el guió del que hauria de ser, del que ha esta' · j a, en certa manera, del que sera, del que continuara sent en el futur una gran reflexió col.lectiva sobre aquestes tres grans preguntes. La primera: que han representat els Jocs? Els Jocs han representat, en primer lloc, un impu~s per a Barcelona. Barcelona ha recuperat en pocs anys molts dec~nnis de retard, en el camp urbanístic, en el camp de les infrasiructures. Jo diria que l'esfor9 i 1 1 impuls de Barcelona an a~ests d~rrers anys és el rnés important, histbricarnent, que s 1 ha produi t en ¡la ciutat en els darrers cent cinquanta anys, d 1 en9a que Cerda va 1 impulsar el Pla de reforma de Barcelona. Aquest impuls de Barcel ~na s'ha produit en el terreny urbanístic --com he dit--, en el terrrny de les infrastructures. En segon lloc, els Jocs han reptesentat un irnpuls de Catalunya conm a país, també sense precedents. !Han estat els Jocs una operació no nornés barcelonina --essent aques~ un aspecte mol t irnportant--, sinó un aspecte general catala. Barc~lona s'ha apropat a Catalunya i ha obert els seus bra<;:os parque, través de les subseus i no únicarnent a través de les subseus, sjnó de tot el país, catalunya es projectés arnb for<;:a. Cinta núm. 06 És el tercer aspecte al qual ¡em ·vull referir: la projecció exterior de la ciutat i de Cataluny ; de la ciutat i de Catalunya com a naclo. Podern dir que rnai --mai-- Catalunya, des de la Renaixen<;:a, s'havia projectat arreu el món amb la for<;:a que ho ha fet arnb motiu dels Jocs. Mai la llen ua catalana, rnai els símbols de Catalunya, mai, corn a país, Catalun~a havia assolit una imatge tan important corn a cornunitat diferencirda com ho ha estat amb motiu dels Jocs. Els sírnbols, els hirnnes ~ la bandera de catalunya han estat presents en el que es p~t qualificar corn 1 'operació catalanista més irnportant del segle r· XX, com el proj ecte patriotic més'fort, amb més personalitat del pa ·s en els darrers cent anys . lloc, els Jocs han 1 representat 1' impuls de la . En quart rnodernitat; en primer lloc, en el t rreny de la creativitat, en el de !'arquitectura, en el disseny, en l'urbanisrne i també --corn s'ha referit el senyor Maragall-- en el t cnologic, en l'inforrnatic i en el de les telecomunicacions, que han fet en tots aquests aspectes de modernitat que Barcelona es situés, curant la celebració dels Jocs i la imatge que . n'ha restat, a antguarda d'aquests movirnents creatius del rnón. En cinque lloc, els Jocs han representant l'irnpuls de la solidaritat social a través dels J9cs Paralírnpics. La creació de consciencia col.lectiva, de just t cia en relació amb aquest 1 col.lectiu, s'ha enfortit i ha assolit uns nivells 26 que pocs haviem ·--. �DSPC-CL 43 1 CSJB 1 3 de ebrer de 1993 D7C40430 sospitat. L'exit dels Jocs Paralím~ics, que realment ens ha sorpres 1 aquesta a tots, ha representant 1' impuls consciencia de justicia en relació amb aquest col.lecti tantes vegades menystingut. I darrerament, els Jocs han represe tat, han posat 1' e sport o limpie espanyol --i amb ell el catala- .. ¡al més al t nivell ; no certament, encara, satisfactori, ni de bon trds, pero al més alt nivell de tota la seva historia deportiva. 1 Per que ha estat possible aix~ ? Per que els Jocs han estat un gran exit? En primer lloc --com h~n referit ja i s'hi han referit d'altres companys que m'han prec~dit-- perque s'ha impulsat una política de cooperació i de censen~ a Catalunya,, en 1' aspecte de les administracions i en 1 'aspecte e~trictament poli tic. Els diversos grups polítics i les diverses ~dministracions de Catalunya han cooperat amb lleialtat per fer poss ~ble aquest gran exit. En segon lloc, perque Ca tal unta ha sabut cooperar amb l'Estat espanyol aconseguint --ens ho ha e*plicat abans el senyor Maragall-uns recursos molt importants per a Catalunya, i aquesta política . de dialeg, de cooperac1o, s!ha posat de relleu que és sempre més rendible que qualsevol al tra mena de política que no es basi en aquesta voluntat de cooperació. En tercer lloc, els Jocs han , estat un gran exit perque s'ha sabut impulsar una política de co4peració del sector públic amb el sector privat, que ha fet que el f ector privat, per primera vegada en una gran cooperació col.lectivcL hagi abocat recursos sense els quals els Jocs no haurien aconsegu~ t la projecció a la qual m'estic referint. r en quart lloc, els Jocs h~n estat un gran exit col.lectiu perque aquells qui els han org4nitzat han sabut rnobilitzar la ciutadania fent que la mobilitzaci ~ popular a través dels voluntaris ' --i no únicament a través del ' voluntaris, sinó de tota la societat-- hagi c ooperat desintere~sadament abocant recursos humans que, si s'haguessin de xifrar, elet arien les quanties a les quals el senyor alcalde es refería a xifres bolt més elevades. ! I finalment , quina l li9ó ens d$ixen els Jocs Olímpics? En primer 11oc, que Catalunya i Barcelona 1 són capaces d'impulsar un gran projecte col.lectiu; que són !capaces de fer-ho amb rigor administratiu, amb una gran capac ~ tat de gestió, amb eficacia, amb una utili tzació dels recursos ¡economics, humans i financers. Catalunya té, dones, una gran capa~itat mobilitzadora. Hem descobert en nosal tres mateixos u na for9a i ~terior col.lecti va que potser no haviem sospitat mai, de mobilit t1 ació de recursos economics, de mobili tzació de v oluntats, de capta!ció de voluntats exteriors. En segon lloc, els Jocs ens de i xen la lli9ó que l a unitat en els grans proj ectes és més rendib~e que 1 'enf'rontament; que la cooperació i que el dialeg só$ sempre més ef i ca9os que les picabaralles partidistes. { En tercer lloc --i gairebé f :Lnalment-- els Jocs ens deixen un 1 ! 1 27 �repte de futur. Que fer, que hem de er després dels Jocs Olimpics? Quin nou gran projecte col.lectiu h.bm d'dimpulsar? Cal, en aquest ¡ sentit, que reflexionem sobre el ¡que ha de ser el gran pla estrategic del país per al tombant d:e segle en l'aspecte economic, en 1' aspecte c ol. l ectiu. Quin nou proj ecte nacional, innovador i renovador volem impulsar en el futur l Tenim 1 dones, en aixo 1 motius seriosos de ref l exió col.lectiva. S' f bre, dones, aquest periode en el qual hem de pensar - -i el Par~ament és un bon lloc, és un ! magnífic escenari per fer-ho--, hem de reflaxicnar sobre que fer amb ¡ el país en el f utur . 1 I finalment només em resta, com ~ portaveu del Grup Socialista, felicitar tots aquells que han fet ppssible aquesta realització. En la impossibilitat evident d'enumer~-los tots, cree que aquesta felicitació s ' ha d 1 encarnar avui ~n un nom: en e l de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i i president del COOB. Senyor Maragall, la nostra més sincera enhor~bona. El Sr. PRESIDENT : Gracies, senyo ~ Sobrequés. En nom del Grup de Convergencia i Un i ó, dono la . para u a al diputat senyor Francesc Codina. El Sr. CODINA: Gracies, senyor president. En aquest ambient distes i j o i ós, en certa mesura, ~u e x-epresenta sumar-nos a les felicitacions de t ots e l s grups c~p a !'alcalde d e Barcelona, president del COOB --que, en definit t va, és en aquesta condició que avui compareix en aquest Parlament--, ! si, m' he perroet voldria fer una previa per , aquest a felicitació, c~enc;:ar-la pel president de la Comissió, per h aver estat la persona !que, en nom de la Comissió, ha obtingut el reconeixement de la Me4alla de la Ciutat i que, per tant 1 com a membres d 1 aquesta Comis$ió des del primer di a, dones, ' també ens en sent i m una mica corres~onsables; encara que --deixi 'm que li ho digui amb la simpatía que ~ap que li tinc-- saber-ho avui, al cap de tants dies després que s$'hagi produit el fet ... , s'ha produit que ho hagim hagut de fer a~b un cert retard , cosa que ens hauria agradat fer en el moment en q1.;r¡. es produia . . En qualsevol cas, senyor president, moltes felicitats. ~Jo intentaré, més que fer preg~ntes, perque no només formava part de 1 1 aco r d de coro havíem de ~esenvolupar aquesta sessió, no només per aixb , sinó perqué, ~1 llarg de l es diferents compareixences de l pres ).dent del f OOB, sempre aquest ha estat 1 1 estil que hem emprat perque ens s ~ la que és bo, ens sembla que és bo que es fac i d 1 aquesta manera ! i, per tant, he procurat anar recollint, de t otes les explicac ~ons que ha donat el senyor Maragall, aquells aspectes que m'ha ¡sembla que no tant s'havien de contradir, sinó de poder aclarir, ¡ o en qualsevol c as de poder manifestar qui na és la nostra opini · respecte a la dissertació que ha fet el senyor Maragall, que, e cara que el termini ha estat aproximadament d' una hora , · considero que ha estat mol t densa i que ha donat molt de si --ha donat molt de si. felicitació del Grup de • 1 ( ' 1 28 · l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C404~0 haver; de la forma com ell ho expli a, gent que comen<;:a a conduir per una ciutat que no coneix i d'u~a forma gairebé immediata, el primer día· que arriba, dones, realmen~, era un tema complicat. Jo li vull agrair la sinceritat que haj tingut --al llarg de tota l'exposició, pero en aquest tema pun~ual-- pel que fa referencia al reconeixement que els mitjans de tra,sport de pujada a Montjuic van estar ben resolts. Van estar molt ben resolts, també des del punt de vista estetic 1 és cert. Les escales mecaniques 1 els autobusos-llanc;adora, el rnateix fu:r: ~ icular del Paral.lel, i que aquesta oonstatació desvirtua, amb el pas del temps, la discussió de si calia o no calia metro: els fets són com són 1 s'han produit d 1 aquesta manera 1 ens sentim contentf., dones, que vagin funcionar. Si no haguessin funcionat 1 segurarneJ1t 1 hauríem d 1 estar reconeixent que no estava ben resol t i possible~ent la discussió del metro de Montj uic tindria en aquests moments ~ dones, unes connotacions que queden desactivades per la mateixa re~litat dels fets. Hern parlat dels voluntaris, de ~es 30.000 persones abocades en una col.laboració extraordinaria. Ei! voluntari, d'una forma molt fefaent, es nota en els Jocs, els d ~es dels Jocs i abans 1 i durant els anys que van estar-se formant !per poder ser vo l untaris dels Jocs 1 pero no el podem deslligar d'u~ sentiment molt arrelat a casa nostra, que en altres acitivat ~ --mai d 1 aquesta dimensió, evidentrnent, tarnpoc s'havien prod~it rnai actuacions d 1 aquestes caracteristiques--, pero, el sentimen~ de participació voluntaria de la gent de Catalunya s'havia anat demostrant durant anys, i tenim la punta en els Jocs, 1 Cinta núm. 7 cosa que sorprén qui no coneix agues a condició dels catalans, pero que, en canvi, a tots ens agrada po~er constatar que va estar una gran operació que no hem de negligir de cap manera en el futur. Estic també en la línia dels altres qompanys que han intervingut, el movtment vol untari 1 el mov iment de !vol untaris s 'ha d' intentar que continui funcionant , perqué poden d ~nar --i estic d'acord amb el senyor Maragall-- una gran rendibil ~-1tat a Barcelona, i no només a Barcelona,· sinó a catalunya, en el set conjunt. I ha parlat del públic, amb ~n comportament extraordinari; lligat arnb el públic; també el tema be seguretat va quedar clar que estava~molt ben resolt. Una cosa des del punt de vista organitzatiu, ' que va·ser la seguretat, i l'altra e cornportament del públic, tant en els Jocs Olimpics, en tots els actes, com en els Paralimpics, com en els <I>Special Olyrnpics<D>, en un~ mesura molt més petita, perqué el moviment va ser molt petit; pero !els Paralimpics va ser gairebé de les mateixes dimensions, en qua~ti tat, que el's mateixos Jocs Olimpics i, per tant, mol t import1 nt ... , i el cornportament del j 30 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d públic, dones, no fa altra cosa ebrer de 1993 ~e t D7C40430 reconéixer !'actitud de civisme del poble de Catalunya, especi~lment, i logicament, també, de 1' al tra gent de la resta de 1' Est~t i del món que va participar en aquests actes, pero alguna part 1 en devem tenir els catalans en general, de ser d'una forma determinada, que donés com a resultat un comportament absolutament civilitz~t i correcte. Pel que fa a les infrastructu~es, senyor Maragall, seria absurd que jo no reconegués, en nom de~ me u Grup, el que ha passat a Barcelona, i no només a Barcelona,! sinó en molta part del territori í i, especialment, a 1 1 entorn de aarcelona 1 pel que han estat les ¡ obres dels cinturons, el cqnjunt. Escolti, extraordinari, excel.lent. S'ha aconseguit --coro ~eia el senyor Maragall--, gracies a la voluntat, l'aportació, 1 la col.laboració entre les insti tucions. . . Jo, en aquest pupt, em voldria aturar un sego·n, només perque també fa referencia a ! la intervenció que feia el senyor Sobrequés, de com ha estat d'important la col.laboració de totes les institucions i, en aquest cas, em! volia referir a la col.laboració de l'Estat. L'Estat, que ha fet un• inversió --i ens ho explicava el senyor Maragall-- important. Jo ! cree que el que ha fet, en definitiva, ha estat, d'alguna ~anera, aprofitant de la mateixa manera com nosaltres, els catalansl hem pogut aprofitar els Jocs per rebre diners i actuacions importanfs per transformar aquesta capital de Catalunya que és Barcelona, de! la mateixa manera l i hem permes que l'Estat, d'alguna manera, fe~ en part justicia dels molt;; i ' molts anys que no havia ... I no p~rlo dels deu ni dels quinze anys, sinó de molts anys enrere, que ens l havia deixat molt i molt de la ma de Déu. Ha tingut, li hem donat ~'oportunitat que es pogués refer d' aquest deute que a mi em sembla 1que tenia --hi insisteixo, perqué quedi e lar--, no es tic parlant ni !dels deu, ni dels quinze, sinó de molts, de molts anys, perque no vutl polemitzar de cap manera; no és el meu interés, avui, en aquest m~ment. Ha fet justicia; ha tingut la possibilitat de fer unes inve~sions que ens devien --amb totes les matisacions que vestes vulguin 1 pero ara ho han fet. Benvinguts. Bona feina en infrastructures, Ba:Jtcelona ha canviat, el cinturó de Barcelona ha canviat i moltes '~iutats de Catalunya també han canviat. Era impossible que tot dat alunya en rebés els beneficis, ¡ obviament, pero una bona part, o ciutats molt importants de Catalunya els han rebut. Hi ha un tema, dintre de les ipfrastructures, que no s'ha tocat, i a mi em sembla que s'hauria de ~oc ar i, si més no, jo vull fer-ho d' une¡ forma personal, perque en la¡ primera reunió que vam ten ir, la primera compareixen9a d'aquesta Co~issió, no amb anterioritat, en la Comissió de Cultura, que és on es ¡feia el seguiment dels Jocs, sinó en aquesta Comissió, que va ser e~ tema dels habitatges. Quan es va fer la programació, especialment qel que és la Vila Olímpica, i la visita que vam realitzar a les ¡ mateixes i?stal.lacions, que el 1 senyor alcalde va tenir --jo aix ~ ho :n he destacat cada vegada que �DSPC-C 43 3 de fe rer de 1993 . 1 D7C40430 n' he tingut oportuni tat--, dones y una actuació · absolutament col.loquial i que era molt bona, ¡ que ens va fer de guia, en definitiva, no?, i qui millor que é11 ens ho podía fer? va estar l molt bé. En aquell moment vam coment4r, ja no ho vam plantejar, sinó que hi va haver el comentari, en aqjuell moment, amb el qui era el director del <I>holding<D>: «Home, ~oncs, per que no feia un altre tipus d'habitatge més social?>> La taó que se'ns va donar la vam compartir: «Escolteu, si fem un ha~itatge social no sortiran els números i aquí, del que es tract~, també, és que els números surtin)). Era una raó que s 'hi podía !estar al cent per cent d' acord, o no, pero era una raó, que es fes ur tipus d'habitatge, diriem, amb uns preus que permetessin, al final ¡, poder tancar amb uns números ' --que en aquest cas, dones, seguram~nt, no socialrnent eren del tot favorables, pero si que des del puqt de vista economic podien ser rendibles. Per tant, aixo bé. Pero ~ arnbé anunciavem les dificultats que hi podien haver, després, pe~ a la venda i la posada en funcionament del sector. Podem veure i ho, ho tenim aquí, molt a prop: s'estan venent habitatges; sembla ~ue hi ha una certa lentitud; també hi és en el mercat general. 1· No . és un problema de la Vila Olímpica: és un problema del sector. Pero diriem que ens preocupa que tot ·aquest bloc de la Vila Olim ica no caigués en una dinamica que dificultés que se'n pogués tr~ure el rendiment que realment calia. I al costat d'aixo, el Pla 1 d'hotels, tampoc ens en podem l sentir extraordinariament satisfets ~ de com s'ha resolt, i que cadascú entomi 1 a responsab i 1 ita t ~e 1 i toca; vull di r que tampoc és una responsabilitat, ni de mol~, exclusiva, pero va ser un element més dintre de les infrastruc ~ures dels Jocs i sembla que no ha quedat del tot prou ben resolt. Pel que fa als diners, jo li ho 1dic amb tota sinceritat, senyor Maragall: penso que el COOB té el~ mi tj ans per poder esbrinar i justificar i parlar i discutir el gue faci falta per quadrar els números quan toqui; no vull perdre d' vista que la Comissió aquesta, que no mor avui, que continuar~ al llarg de tata aquesta legislatura, i que possiblement to~i --calgui o no calgui, j a ho veurem, en funció de com s'esdevingu~ tot plegat--, pero tindriem la possibilitat, un altre moment, de pdder-ne parlar ... Ho die perque, encara que el senyor Maragall ha dor at una serie d' informacions, i ell ho deia, dones, aixi, en número~ grossos, perque no es tractava tampoc de passar balan<;, d' acord, ~~ dones j a en parlarem al seu moment, si cal --i, si no cal, mil . or--, pero sembla ser que, en defini,t:iva, hi ha una aportació imp rtant, una directa, dels propis ' benef icis. . . Ell valorava, si no hoi he entes malament, que podien estar al vol tant dels 3 00, 4 00 mil i!ons de pessetes 1 en el cas que pagui tothom --i aixo forma part del ¡ joc comercial: vull dir que, si es cobra hi hauran aquells beneficid i, si no, ja veurem que és el que passa-- i, per la via inctidecta, tot el que ha suposat d'impostos, diriem, generats l'actuació del <I>holding<D>, per l 1 32 l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 l, . ~ ,. · ~ 1 d ~ D7C40430 exemple, amb ingressos que anat a 1' Ajuntament o als ajuntaments. Per tant, a mi em ~embla que aixo es també una bona operac~o, que ara no hi podem etttrar amb més detall, perque, amb sinceritat, em sembla que no tocf, pero en tot cas deixi'm que li comenti que, sobri el que sobri, ~i al final hi ha l'oportunitat que sobri alguna cosa, dones, que la Ífinalitat estigui molt en la linia --suggerim que estigui molt en¡ aquesta línia--, de crear una funda ció, o que el benefici que 1 hi pugui ha ver vagi a manten ir, precisament, aquest esperit i !aquesta col.laboració i aquesta permanencia de la marca, que ta~bé reclamava el senyor Maragall. Senyor Maragall, és un suggeriment, evidentment; no estem en ' ' condicions de poder-ho fer d'una 1ltra manera, pero permeti'm que li faci aquest comentari: si hi h~n alguns beneficis, si es poden . dirigir en aquesta línia ens sembl~ria oportú. Hi ha hagut comentaris --jo no hi entraré, aquest no és per mi ¡ el debat-- que el fet que el deutie, al voltant dels 120.000 milions ! de pessetes, el 50% an1ra a l'~juntament i el 50% an~ra per a l'Estat, per l'Ajuntament no supo~ara en principi una major despesa ¡ anyal per les amortitzacions, si~ que suposara més temps per a la devol u ció. Aixo suposara una cad:ega financera, pero aquest és un debat, amb tota ·sinceritat, que bo cree que no toca aqu.í dintre; l'ambient de debat és al mateix Ajuntament, bé, ja ho resoldran i ja ho discutiran on toqui i, per tan , en aixo no em vull entretenir ni els vull entretenir més. 1 Des del punt de vista pol~tic, deia, políticarnent, quines valoracions se'n podien fer? J~i diría que, en trets generals, fantastic. I és cert que durant m~lts anys a~xo ha fet, els Jocs han ' estat un moti u perque les insti tilcions --totes-- hagin col.laborat d'una forma jo cree que sincera i j tots ·a una. I, mod~stament, també des d' aquí, i també, modestament ,j mol t modestament, pero també des 1 d 'aquí, des de la primera reunió ! d' aquesta Comissió i abans, a la Comissió de Cultura, em sembla qub la impressió que es pot endur el president del COOB no pot ser cap jaltra que hi ha hagut una voluntat manifesta, explícita, anem to1s a una, anem en positiu •.. ~omentaris, és clar, no caldria ¡ sinó que no en féssim, pero en definitiva, bé, dones, aquesta pdti ta aportació, que ha ajudat que el el ima pol í tic fos el que ha e~tat, una pe tita participació també l'hem tingut en aquesta Comissi 9, i aixo ens sembla que s'ha de reconeixer, perque no fer-ho, do~cs, no seria just, encara que les capacitats de decisió, evident~ent, no han nascut en aquesta CoffiÁssió, pero sí que hi hem tingu~ aquesta participació. ·'r deia, que queda per fer? j I a partir d'aquí, jo tinc la sensació que el senyor Maragall ~ .. , a més, comprenc que és mol t difícil que aixo no es pugui bartej ar, la figura del president del COOB i la figura de l 1 alcalde de ~arcelona, és obvi. Diu «vendre la marca»: completament d'acord. Ven4re la marca, també ho ha comentat, veste deia des de la promoció tur r3tica: molt bé, em sembla molt bé, \ �1 DSPC_-C__L 4 3 1 _CSJB L 3 _de febrer de 1993 1 D7C40430 com a catala --no com a _ barcelon: , en aquest cas, . perque sóc hospitalenc, pero, vaja, de rnolt a prop--, pero em sembla extraordinari, molt bé, que vagi per aquí. .. Vendre tecnología, vendre congressos , és a dir, vendre !aquesta imatge. Jo hi afegiria aixo: de Barcelona, de la Barcelona ~el 92, que ha estat basic~ment Barcelona, pero que la Barcelona 92, ¡ en aquest concepte que 1' estem dibuixant, ha estat més que la ciutai de Barcelona; ha estat tot un conjunt de coses que les dibuixem ~orn «Barcelona 92n. En aquesta linia «Barcelona 92», a vendre-la, i +ndavant. ¡ També felicitar-lo pel tema del~ Paralímpics, dels <I>Special Olympics<D>, en la mesura que hi va ~aver la participació que hi va haver, i només un petit comentari fi~al, pel tema que nosaltres, en altres comissions ho havíem tret, qu~ era l'Olimpíada Cultural, que no s'ha tocat. Jo li ho die amb sinqeri tat: penso que ara, en pocs / minuts, no és el rnoment de fer juna valoració de !'Olimpíada Cultural, i que la vida d' aquesta cqmissió ens pot permetre que en una altra oportunitat --tampoc ve /d' un dia--, un altre dia, el president, o qui dele~ui, ens ~ingui¡ a ~e~ una explic~ció i pu~uem debatre, comentar ~ al flnal ¡ tel~c~tar-nos --~ al f1nal felicitar-nos-- que els Jocs han estlat una gran inversió, una gran ¡ • obra, un acte molt 1mportant per a B~rcelona 1 per a Catalunya. Tema Olimpíada Cultural: ens agradaría patlar-ne; ens sembla que avui, a aquesta hora, no és el moment, pero ~ue en una altra oportunitat, el senyor Maragall o qui hi delegui t.i)nguéssirn una reunió específica per a entrar-hi amb més detalls. 1 Acabant, en nom del meu Grup, sttmyor Maragall, felici tacions a veste, al que voste va representa~, no només com a alcalde de Barcelona, sinó com a president ~'un a organització on hi érem representats --i ens hi sentíern repr~sentats-- tots els catalans, la nostra felicitació i el nostre de ~ig que, en aquesta línia, en puguem trabar una altra i moltes vega~es rnés. 1 El sr. PRESIDENT: Moltes gracies, ] senyor Codina. Tots els grups han fet ús de 1 la para u la, jo cree que en 1' extens ió que el temps obl igadamen~ concedeix, pero cree que és suf.i:cient com perqué hagin pogut exriressar la valoració que volien fer.sobre teta la intervenció del s 1nyor Maragall i sobre els Jocs en general. Cree que correspon i qu ~ és oportú donar la paraula al senyor Maragall perqué faci també ura intervenció final que podra ser al voltant de les consideraci~ns que hi han fet tots els portaveus. Senyor Maragall, té la paraula . 1 ' El 1 Sr. PRESIDENT DEL COOB: _ Agra ~ r a tots els grups les seves manifestacions. El retard, en tot ca f , de la sessió, és culpa meva, no de vostés, segurarnent ... La meva ~genda, en tot cas ... <I>(Remor de veus.)<D> Bé, bé, dones, millar s} és compartida. En tot cas, si alguna culpa hi ha per la rneva b~nda, demano excuses. L' agenda \ postolímpica no ha sigut una agenda ~ac il. Aixo és una primera cosa que els volia dir, i no només l'agef da, sinó el que en podríern dir 34 �DSPC-C. 43 1 CSJB L 3 de f~brer de 1993 1 D7C4043Q convergencia i Unió al president <Jel COOB pel que han representat els Jocs, pel · que han representa t i i pel que poden representar en aquesta línia de continuitat de ~.a cooperació --que després m'hi referiré--, i entrem, dones, a 9 omentar --que em sembla que és l' expressió que més s' ajusta a la meva voluntat-- aquells aspectes que el president anava enumerant. 1 Ens ha fet una explicació --he ha iniciat així-- una mica del que era la liquidació del COOB, i ha fet referencia a les persones --amb noms i cognoms en alguns cas9s-- que, com no podia ser d'altra manera, per estricta justicia i p~rque han estat persones que han demostrat la seva valua person~l i professional, s'han anat recol.locant --per dir-ho d'algurya manera--, dones, o bé a la mateixa Administració --com deia e jl senyor Maragall--, dones, a la mateixa Administració de l'Aj~ntament, · o a la Corporació Metropolitana del Transport, o a l1a Xina. Han pogut demostrar la seva valua. Aquest tema sembla ~e esta resol t, cosa que ens en felicitem. Pensem que no es podia Haver fet d'altra manera i que era just que, qui ha treballat du1ant tots aquests anys amb la professional i tat i 1' exi t obtingut. no es podia fer d' al tra manera; sembla ser que queden unes trenta persones en aquest moment, pero estero conven9uts que el COOB inten, ara també donar-los sortida i que aixo no hagi estat res més, dones ~ que un <I>impasse<D> durant uns dies fins que n o es pugui en~arrilar de nou la seva tasca 1 professional. . ¡ En el terreny de la tecnoloh ia ens ha explicat el sistema informatic, que després del que fa ctualment esta en el Pentagon, dones, esta considerat dels millar~ de món. Esta en la línia: és dir, han sigut els millors Jocs d~l món, de mai; també el sistema informatic , segurament, es corresp~nia amb aixo i, per tant, dones, ho celebrem. 1 I ens ha parlat de 1' opera ció <fTorxa», que jo voldria, en aquest punt, fer un .. . J a s'ha fet, en palt, perla senyora Magda Oranich i pel senyor Benach. Jo em permetré, també, en nom del Grup, fer un comentari pel que va representar de catalani tat, en tota aquesta of>eració «Torxa » i de la marai ó, de catalani tat absolutame.nt espontania del poble de Catalunya, i d 1 una forma mol t especial del poble de Barcelona, i arreu on e va passej ar. És cert que a la resta de l' Estat també, pero d' una forma mol t clara el sentiment ca tala es va poder demostrar en ~os actes mol t i mol t importants. Per a mi, més que aquells dels pr~pis que se celebraven en un lloc tanc8,t, com podía ser el mateix e~tadi, sinó que 1 1 espontaeitat de la gent del carrer va fer poss~ble que es pogués constatar un sentiment catala absolutament des la maxima llibertat d'expressió personal de cadascú dels que eren a~lí i en aquel! moment. Parlava el senyor Maragall de~ s cinc dies <I>horribilis<D> en referencia al transport, els ¡ cinc primers dies. s 1 entén ¡ a"' 4e perfectament, es comprenen perfect~ment ¡ 2~ les dificultats que hi devia �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de_ fe r _er _de 1993 1 D7C404 30 1' aterratge del gran jumbo olímpic és tan complicat com el seu enlairament, eh? El vol ha sigut sl)l,au, excepte turbulEmcies --que sempre n'hi han--, pero els asse~uro que aterrar un projecte d'aquesta naturalesa, liquidar-lo, «tiniquitar-lo)>, en fi, tornar a la realitat, tornar a tocar de peus l a terra, ha sigut realment un procés complicat, que s'esta acabant, i afortunadament. 1 Jo els vull agrair les f~licit~cions, no tant per mi mateix, sinó pel fet que, com vestes kaben 'olt bé, no sempre !'alcalde ha sigut el president del comi te organf tzador. No sempre 1' alcalde de la ciutat organitzadora, em refereix~, de les ciutats organitzadores --Los Angeles, Seül, etcétera--, ha 1 sigut el president del comite organi tzador, i es podía pensar que ! a la millar no era bo que fos així. Fins i tot , no «es podía», s~nó que es va pensar, i no «es podía dir», sinó que es va dir, eh? jo, no com a Pasqual Maragall, . sinó coma alcalde de Barcelona, estfc rnolt --de debo, mtilt-- agrait que ·avui tothorn reconegui que era bol que l' alcalde de Barcelona . fos el president de 1' organi tzació. Per~ue, escolteu, gran part de la capitalització que ara podem fer com¡ a Barcelona i corn a Catalunya, i en aixo es tic totalrnent d' acord - ¡- i com a Espanya, en una altra mesura--, es deu al fet que justame~t aquesta identitat de persona s'hagi donat. Aquesta identificació ~ntre aquella persona que mana a la ciutat i aquella persona que m~na en els Jocs que la ciutat organitza. ! l Cinta núm. 8 Tot aixo era discutible; ha an t bé, jo me'n felicito --ho representant de la repeteixo-no personalment, sin~ com a institució que represento. . t Vull agrair el capteniment de tqts els grups durant tot aquest període, en les sessions que hem tihgut i més enlla, de tates les 1 institucions catalanes durant el desrnvolupament de les operacions. Penso que la medalla vestes se l'han rerescut molt sincerament . .. Deixin-me dir un parell de cose$, que segur que no responen a ¡ tates les preguntes que aquí s'han f~t, pero em penso que donada la importancia de la institució on est~ i de les actes que es puguin fer d'aquestes sessions, a mi m'agra~aria que en quedés constancia, 1 no? Jo m'he fet una peti ta · llista, pue llegiré telegraficament, de les coses que ens feien por a tots tlegats abans dels Jots, fins i tot a ~olta gent malta por; fins i 9 ot alguns tenien la certesa que no sortirien bé, no? I si les enumetem, veurem fins a quin punt el fet que les coses hagin anat suaus i lbé representa un canvi respecte de les expectatives que hi havien. El transit, que havia de ser j atal. L'estadi, que era massa petit; és l'estadi més petit de ·s Jocs Olímpics dels últims vint-i-cinc anys, i alguns ho van di ~ . La seguretat, que aniria molt l ¡ �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de feprer de 1993 1 D7C4043Q malament, i el terrorisme que hi hav~a d'haver; per a aquells que ja van acceptar que a la millar n~ n'hi hauria, de terrorisme, aleshores la invasió policial que h~víem de patir, teoricament. Les migracions immenses que s'havien d~ produir de ciutadans del sud perque les construccions que es fes~ in es poguessin fer. Els preus que havien d'esclatar; havien de se~ els preus més alts del món, i vos tes em diran: «ho van ser», en e~ cas dels hotels, per exemple; pero és que aquella gent que abans ehs deia que els preus eren massa alts, ara ens acusen que els preus b~ixen ~n pel massa, no? Per tant, sí, els preus van puj~r, potser no tant com s'ha dit, pero, efectivament --i aquest és un ¡tema crucial--, l'aposta que va fer la ciutat va ser una aposta pet un dimensionament més gran de totes les seves infrastructures, inc~oses les hoteleres, no? Aquesta aposta és una aposta complicada, peto jo els puc dir --i ja avan9o sobre aquest tema-- que en aquest ~oment els hotels han passat un trimestre inicialment difícil --inic~alment difícil-- i, en canvi, a mitjans de l'octubre i concretament purant tot el mes de novernbre ja amb una taxa d' ocupació del 60%, gjue és mol t bona per al mes de novembre i que es produeix amb ~n nombre de places hoteleres incrementat, multiplicat per un fac~or 1,7 respecte del que eren fa tres anys. És a dir, teniem 18.000 p~aces hoteleres de quatre i cinc ¡ estrelles, en tenim més de 30.000 i ~egueixen omplint el 60%, que és ! una miqueta més que el novembre de +'any passat. Per tant, !'aposta s'ha guanyat; és a dir, els que · deten que no hi havia demanda, no tenien raó; els que deiem que no ~eníem ofe~ta, teníem raó: és a dir, no venia més gent perque no hJi cabia i perque el servei era dolent --per entendren's, eh?--; no pi havia més trafic perque no hi cabía i perque no hi havien rondes, 1 no? Ara s' omplen de seguida les noves instal.lacions de Barcelona ... ! Ho deia el Santiago Roldan molt bé una vegada que vam treure l'últiml con de l'última obra del nus de ' la Trinitat i en el moment de tr~ure'l ja practicament ens van atropellar els cotxes, no? Dei a ell ~ «A Barcelona dóna gust perqué de seguida s'omple tot, les obres quf es fan tenen vida de seguida.» I és cert. És a dir, l'aposta gue es va fer per a un nou dirtl.ensionament de Barcelona, que t~nia el seu risc, s'ha guanyat, ! eh?; s'ha guanyat en el sentit que ~ a demanda ha aparegut i ara el que hem de fer, efectivament, és ! vendre, vendre, vendre, en el sentit d 1 omplir tates les noves inst41.1acions que tenim. En fi, si haguéssim de seguir 1 les coses que ens feien por 1 l'organització havia d'anar malarne ~t i les banderes s'havien de posar~, sernpre al revés. L' excés del... Les perdues del COOB, eh? Recordin que, en fi, hi van haver d~btes de si el COOB no havia de perdre rnoltíssirns diners, tants corn '~erque alguna institució demanés un <I>quantum<D> de sastre del def~cit que podía suportar, deixant el risc a la resta de les instituci d!ns. L'espanyolització, que es va. també brand ir com una amena<;:a. j Per al tra banda, 1 1 excés de catalanització; ens deien des d 1 ~spanya: «aixo seran un jocs 1 36 l �DSPC-C 43 3 de fe rer de 1993 D7C40430 excessivament catalans, etcétera. Ca~alunya a partir d'aqui ens dira adéu, se n'anira amb un tren cap a Europa, amb el TGV; no la veurem mai més.» La «bolxevització», la ~bolxevització»; jo recordo en diaris d' aquesta ciutat que sectors empresarials van acusar l'organització del COOB de ser algun~ cosa així com bolxevic, perqué ! el sector privat, teoricament, no h ~ era, no?, 1 1 abandó del sector privat; ara tots estan molt content r· al sector privat i diuen que l'organització 1 pretesament bolxevic, i dones, no ha anat malament. El comercialisme; aquí jo mateix vaig f~r un punt de crítica perqué sí que penso que els j ocs futurs haurah de ser una mica més exigents amb els patrocinadors per tal que, 4 ixí com en els estadis és cert que per un~ca vegada en la histbria,j ' només, ' dels Jocs Olímpics no hi ha propaganda comercial, no n 1 hi h , esta prohibida per la Carta Olímpica, tal volta les ciutats de f gades es deixen i nvadir un pel massa per la propaganda que no és e~ els estadis --per entendren's, eh?--, i en aquest sentí t jo em peJ1so que sera bo que les ciutats 1 que ens segueixin siguin creixefitment exigents respecte del comercialisme pri vat. La manca de ipresEmcia cultura l , els barris oblidats; escolteu, els barris obli~ats de Barcelona, pregunteu-los -~és clar, que n 1 hi han; sempre · n 1 *i ha, .de barris en que falten coses per fer mol t ímportants--, pe~o pocs barris de Barcelona, o districtes almenys, poden dir que n$ van ser beneficiats pels Jocs 1 d 1 alguna forma. La macrocefzü ia ba r celonina, que els Jocs havien d 1 ajudar a consagrar i a reconsagrar 1 L 1 abandó de les comarques, que havia aixo de produir. ! La repetició del model de Moni1 -real i la famosa fallida de Mont-real que no ha acabat l'estadi tue havia d'haver fet l 1 any 1978 --em penso que va ser-- f ins ara, tracticament que no 1 1 ha acabat 1 1 estadi, i que, practicament, va tenir una fallida. . . Aquesta sí: Mont-real va tenir una fallida t~cnica com aquí s'ha dit; no Barcelona, i torno a ins i stir en aq~est punt. Barcelona esta pagant ¡ els Jocs sobradament. Només demane~ que ens deixin pagar amb una mica menys de temps que les autopistes paguen els seus deutes, eh? Pero, no hi haura pressió fiscal i 1 crementada. Nosal tres estem per sota del 2%, ho vam prometre, ~h? En les últimes eleccions, programes electorals d'Inicíativa j per Catalunya i Partit dels ' Socialistes van ser de no augmentar ¡ la pressió fiscal per sobre · de la més alta que h i havia hagut en $1 mandat anterior, que era 2 i escaig per cent. I estero al 2%; no ~ i hem arribat, ni hi arribar2m, eh? Vestes d i ran : «hi ha l'impost 1 d'activitats econbrniques»; si, ~=:~::~~:~ :m: ~~im~:th:':~:f:í:::~t¡ e~o~::~~u::~ ~:r~r:~:~~h~i:~:~ no augmenta respecte del que en po ríem dír la renda nacional de Barcelona per sobre del que nosaltre J vam dir. Per tant ... , es ci tava mol t s 9vint aquella frase del Rius i Taulet, no?, que va dir: «Hágase lo ¡ que se deba í débase lo que se ! haga>> --vestes ho recordaran. Done', no ha sigut així, eh?; tot 37 ¡ ¡· �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de ftbrer de 1993 1 07C40430 plegat ha sigut molt, molt, jo cree, molt ben programat; les desviacions que hi ha hagut no !:$Uperen en molt les desviacions esperables pel tema de la inflació ji, per tant, estiguin tranquils. Barcelona té problemes, els ajuntan¡ents tenen problemes --aquí s 'ha 1 dit--, tots els ajuntaments ten~n problemes; vestes veuran a Barcelona demanar diners al davantide tates les altres ciutats. Jo espero que ben aviat hi pugui havejr un segon congrés municipalista de Catalunya --n'hi va haver un l )'any 33, després de les famoses setmanes municipalistes dels anys 1~ i dels anys 20--, jo espero que hi haura un congrés de municipi~ a catalunya, él segon en la historia, que passi repas de quin, és la si tuació economica i la situació política i urbanística i ¡1 territorial dels ajuntaments i cree que alla es demostrara que no ~s que Barcelona estigui malament pels Jocs; esta bé pels Jocs; ~1 que passa és que tots els ajuntaments --i Barcelona, també-- j estan malament per unes altres raons: els serveis de suplencia,! de capitalitat, la manca de participació en els impostas forts j, etcétera. No em vull estendre sobre aquest punt. ¡ El sobrant, que aquí s'ha dit 1 per part del senyor Codina, jo estíc absolutament d' acord í vos te 1 sap que hi ha, en fí, j a hi ha una decisió presa pel COOB de d~stinar-lo al finan9ament d'una galería olímpica sota la tribuna ~e 1' estadi; no en diguem museu perque de museus en tenim ví~t- i -quatre en aquesta ciutat --vint-í-quatre museus municipals, ! vull dir-- i aíxí com altres ciutats els tenen, pero són museus j de l'Estat i els municipals són un o dos, aquí és al revés, ~qu í n'hi ha un de l'Estat i vint-i-quatre de municipals. Per talbt, no hem pensat que se n'hagués ' de crear un al tre, pero si que ~ota la tribuna de 1' estadi hi hagués, hi haura una galería amb tots ~ls records dels Jocs Olímpics que la gent podra visitar perq~e --estigueu segurs-- l'estadi ' olímpic es convertira, es va convettir ja, abans dels Jocs, i molt més ho sera després, en lloc de 11eregrinatge de les comarques de Catalú.nya, de la gent de tot Espariya i d' arreu del món. Per tant, aquest sobrant de tres-cents, qu~tre-cents milions, servira per finanyar la fundació que tindra cura justament d 1 aquesta galeria i em· penso que amb aixo donarem satül. facció a la inquietud expressada pel senyor Codina. S'ha parlat d'hotels, d'estadi., de les rondes, del metro, si calia o no calia. El metro calia; nosaltres vam ... --calía, i tant, ¡ que cal! eh?--; nosaltres varn dir -+no sé si ho recordaran vestes--, pero ~arn dir rnolt clarament: «per a !l quinze dies dels Jocs, no és per als quinze dies dels Jocs que el vo+em, el metro; ja ens espavilarern per quinze di es!». És a dir, j a f~rern una operació extraordinaria, ja la gent psícologicament accepta!ra un típus de despla9ament amb escales mecaniques, a peu en fun tcu lar etcétera, que norrnalment els costa més d' acceptar, i així \{a ser. Pero vam insísti r-hi: el 1 1 1 ¡ metro ens preocupa per al dia D m~s ! 38 un, ~h?, per a 1' any següent, �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de l febrer de 1993 1 D7C40430 l' per al dia després dels Jocs. Eps preocupa que Montjuic no quedi psicologicament aillat de la ciut4t per les moltes inversions que hi hem fet i necessitem que el me~ro hi arribi per assegurar-ne la . . v~tal~tat permanent. ! Quant a l'atur del COOB no é5f ... Pensin que guan jo els he dit els números que els he dit, m'he i referit a mil persones fixes, que va ser el maxim al qual as va arr+bar, i tres mil d'eventuals. Hi ha molta gent que són eventuals que 1lvenien de l'atur i que ara hi han tornat d'alguna forma, eh? Quan e$ diu --avui, em penso que hi ha un ~ diari d'avui que ho explica-- qu. el 50% de la gent té ocupació i 1' al tre 50% no, hauríem de pregu~tar també quanta gent dels quatre mil, i sobretot dels tres mil eventuals, no venien ells propiament també de l'atur. Algunes de les persones que jo els he dit --i no diré quina-- venia de l'atur; alg~n dels noms famosos que els he dit que s'ocuparien de coses importa~ts, no estava ~upat, diguéssim, abans de fer la feina que va fer e~ el COOB i de la que ara fara. Sobre l'Olimpíada Cultural ~stic d'acord que hi dediquem un al tre día. Jo cree que sera mol f' bo que vinguin, fins i :tot, el senyor cuyas i Margarida Obiols i 1 el~s mateixos potser expliquin el que jo ara qualificaria d'un ex1t bastant considerable. No hi ha hagut déficit, finalment, no n'hli.! ha, i la qualitat, en fi, dels espectacles em penso que ha sigut considerable. La <I>pax<D> olímpica hauria j de seguir, la <I>pax<D> olímpica que va comenc;:ar segurament un a~y abans dels Jocs, no abans, no abans. Quan jo ho die a vegades e1 recorden, ero recorden d'una forma constant, dones, que baixi de l ¡'Olimp. He sentit dir: «Heme, el senyor Maragall que baixi de l'Otimp, que no hi pensi més, que no tingui tanta nostalgia; que pensi 1 en el present i en el futur.>> No, no, és que jo penso en el futur, ~recisament, eh? Quan die <I>pax<D> olímpica --i aquí s'ha dit--! o col.laboració institucional, diguem-ne, perqué no ens puguin a~usar de nostalgia. Jo no tinc cap nostalgia dels Jocs; m'ho vaig pa~sar tan bé, va anar tot tan bé que en aquest moment no tinc cap menai de necessitat de tenir nostalgia. Jo el que tinc és la preocupació J de pensar si estero aprofitant del . ! tot 1 'actiu que els Jocs represeljlten de futur per a aquest país i penso que de vegades no l'estem a~rofitant del tot. I amb aixo --ho reitero-- no hi ha cap nostalgia, j sinó una preocupació estratégica, quasi diría, per al futur. ¡ Estero aprofitant-ho poc; és a ! dir, quan el món encara té calent el record --perqué el món trigar~ mol t més d' oblidar aixo-- per a nosa,l tres ha s i gut un vist i no 1 vist i ara ens sembla que estem lluriyíssims psicologicament dels r oes i,. en canvi, per al món no, aquest temps ha passat amb una 1 al tra lentitud. I a América, a Indonesia, a la Xina o a 1 'Afripa, Barcelona i els Jocs són una realitat molt present i molt recept, per dir-ho d'alguna forma. Per ··tant, aprof i tem-ho. Jo vaig fer ~a proposta ... , més ben di t, no la vaig fer jo, va ser el primer i secretari del partit al qual jo ~ 1 . '9 �DSPC-C de 1993 43 D7C40430 1 pertanyo, durant el debat de l'4stat de Catalunya, el mes de setembre, va fer aquesta oferta d~ promoció conjunta i cree que l'hauríem d'aprofitar més. Hi ha h~gut en aquest sentit una certa decepció per part meva, per part n~stra, en el sentit --per altres raons que no fan al cas-- que a~esta promoció conjunta, aquest dialeg de promoció conjunta no s'hag~ pogut produir. Sí que els he de dir que jo e~tic segur que es pot reproduir~ eh?: jo he rebut mol t recentment ulna carta del pres ident Puj ol en que recolza la proposta que Barcelona sigui capital cultural a final d' aquest segle, eh?, en els anys que van del 98 fins al 2001: no podem garantir que sigui l'any 200d, no?, i aixo em sembla indicar ¡ una voluntat per part de la maxima i gistratura catalana de realment reiniciar el camí d'una prospectiva i d'una projecció internacionals de Barcelona de cara al futur. De anera que siguem ... , tractem de ser confiats en aquesta materia, t~t i que si que els haig de dir amb teta sinceritat que el temps pa~sa de pressa i que els terminis que tenim per, realment, aprofitar '~ls actius que hem creat, dones, ja no és un temps extraodinariament larg. Hi va haver una explotaciq excessiva, una politització excessiva, per una banda o ~~r una fltra? Vistes les coses des de la distancia, jo cree que no, jo cree que, finalment, no. Que hi van haver intencions, segurament si tothom les pot ten ir les intencions, si no passen als fets ;¡ o si passen i després aquests 1 fets no tenen el pes que finalment h .urien pogut tenir, no? ¡ Cinta núm. 09 Jo cree que la torxa, efectiv~ment, va ser una manifestació esclatant de catalanitat, en el seu onjunt. Tinc alguns records amargs, de ... , si, bé, per exemple, Montserrat, dones, no va s r una gran festa; el día que la 1 torxa va arrib~ a Montserrat va s r realment desagradable, no per Montserrat, sinó per la gent --poca gent, eh?, d'altra banda--, que s'hi va acumular amb un ~nim absolu ament negatiu i negativista, no? Pel!b són records que queden totalypent colgats, diguéssim, per la quantitat de records positius que aixo va representar. Fins i tot hi ha hagut quino li va agradar la ban · era de Barcelona ... Mireu, la gent té mol tes maneres d 'expressar la seva catalani tat, i ser barceloní una manera d' expressar la catalq¡ni tat, i la gent que va posa · banderes de Barcelona, en fi, molt més espontaniament del que cle vegades s'ha dit --molt més espontaniament del que de vegades s'ha dit-- ho va fer amb el benentes que la bandera de Barcel na també és la bandera de la Catalunya que un té quan és barce: oní. La bandera de cada ciutat d'aquí, Catalunya, representa Cat ~ lunya també per als ciutadans d'aquella ciutat. 40 �pSPC-C, 43 1 CSJB / _3 de febrer de 1993 1 D7C40430 Ara, curiosament --i ara és tall d'anecdota, i només us ho comunico com una curiositat--, jo vaig rebre una carta d'una conselleria, que no diré quina és. , . , el senyor conseller i els seus al ts carrecs em va~ enviar com un~ mena de carta amb una recollida de firmes a favor d'un canvi de j l'escut de Barcelona. Jo els he enviat a cada un d'ells --ho rebran dema, suposo, o avui mateix-- un atles, que al mateix temps és un c~lendari, que ha enviat la mateixa ! Generalitat, l'Institut de cartogt:afia, i que ve presidit per un t magnífic plano! d'Europa d'Abraham ¡ cresques, que vestes saben que va ser un dels primers geografs de i a historia --aixo, estic parlant 1 del segle XIV, XV. I en aquest ¡papa de 1 'Abraham Cresques hi ha un ... , és clar, hi ha tots els nots que hi han d'haver, eh?: hi ha els noms de les ciutats, hi ha el nom de Barcelona, i a Barcelona hi ha una bandereta, hi ha una bander~ta de Barcelona que és exactament igual --exactament igual-- que aqut sta tan criticada . I a més, no és només que sigui igual, sinó que a 1 més esta posada igual; és a dir, esta posada de forma horitzontal, 1~ue no sé si és erronia o no, des d'un punt de vista heraldic, a la *il lor sí, perb, en tot cas, en el segle XV ja s'equivocaven. Ho di~ perque el conseller de Cultura, dones, ho sapiga. Pero no hi vegin j cap malicia, en aquest comentari, perque realment aquest és un tema ~e no dóna més de si. Hi ha moltes virtuts, jo cre<t:, a extreure, i moltes lli<;:ons, l també, per la banda ... , , i en fi, qri tica, segurament, dels Jocs. El tema de la justicia rapida 1 que la ! Magda Oranich ha citat, per mi és clarament un d' ells i, en fi 1 ensl allargariem mol t si continuéssim parlant d'aquest tema. Gracies al ~ran pretext dels Jocs també es va aconseguir un nou tipus de ju~tícia que mirariem, entre tots plegats 1 que no es perdi 1 no? Jo vaig citar noms que sé que han emocionat persones en particular, pero és que no es podía no citar el pres~d~nt Com~anys 1 perqué e~ Pfesident Companys era el p~esiden~ del Com~te organ~tzador de l'Ol~rnp t ada Popular del 36, no? H~ ha qu~ diu que l'aixecament mili tar del ¡ 18 de juliol 1 el dia abans de l'inici de !'Olimpíada Popular tam~é tenia coro a motiu ... , alguna de les raons que varen contribuir qu~ aixb fos fet el dia ... , aquest aixecament, el di a 18 de j uliol, i tenia a veure amb el fet de la 1 vinguda d' estrangers a Barcelona $1 di a 19 per mor de 1 'Olimpiada 1 Popular, no? En f i són interpret~cions que hi ha. En tot cas, és ben evident que Companys hi havia d'estar present en aquell moment; jo ho havia di t des de feia mol t de temps 1 el que passa és que la gent no se'n recordava, ho vaig d'r aqui 1 em fa l'efecte, i en tot cas pi que els puc dir que jo he tingut cartes, per exemple, fins i tot de la República Dominicana, d'~n exilat catala 1 que es va passar la nit plorant, aquella nit. Perque mai més ... {Jn exiliat que no esta ni tan sols a Santo Domingo, l sinó terra endins 1 suposo que en una petita població més o menys se~vatica, no? I aquest home, en una televisió, va poder veure 1 despré~ de trenta, quaranta o cinquanta anys de no saber-ne res, que es patl ava del president Companys. I no 1 ! 4 �de 1993 1 D7C40430 DSPC-C. 43 1 CSJB 1 3 de va poder dormir, de plorar tota la nit, per entendre'ns, no? Jo cree que a1xo era de justicia. Ho era a b l'Octavi Pahissa; va passar que ' un bomber jubilat, que era vol4ntari, es va morir justament •.. <I>(Per raons tecniques no ha lquedat enregistrada part de la intervenció del senyor Maraga ~l.) <D> ... en el cementiri de Collserola va ser quan vaig trobar~me la familia de l'Octavi, no? En fi, jo cree que tot a1xo són cose' que s'havien de fer; com s'havia de citar Saraj evo i coro ets anunc~o que jo continuo pensant que la promesa que varo fer a 1' alcalde ~e Saraj evo el dia després de la inauguració dels Jocs, en el dinaf de més de cent alcaldes que vam tenir en el Saló de Cent de l j1 Ajuntarnent, s 1 haura de complir, s 1 hauria de cornpl ir. Nornés que l F decisió d 1 anar-hi, per part de cinc o sis alcaldes irnportants r 'Europa va quedar sotrnesa a la voluntat del president del Consell Europeu, el senyor John Majors, i de les Nacions Unides, que són en jdefinitiva qui han de dir si aixo els interessa o no que es faci ~ Nosaltres varo tramitar aquesta oferta a través del Ministeri esp~nyol d 1 Assumptes Exteriors, que és coro s 'ha de fer, i no hern tingut una resposta, pero els garanteixo que aixo continua viu . Ahir varo tenir reunió d'alcaldes d'Europa aquí, i continua, aquest esperi t, vi u, i si hi ha alguna ocasió de fer-ho i té alguna utilitat, dones, ho farero. Cree que aquest tema i el terna Paralírnpics, és a di f , la propia organització dels Paralírnpics són els elernents mora ~ s i etics més significatius dels que es van produir durant els Joc de Barcelona. Per tant, que queda pendent? Quant a vendre Barcelona ho torno a dir: jo penso que és vendre Catalunya, Catalunya té un atot irnportantíssirn amb Barcelona, és el més important; segurament ~s la Barcelona gran --no die la «gran Barcelona», die la «Barcel qna gran»--, 1' area metropolitana, · la que s'hauria de poder vend~e, perqué, si no, ens cornparem malarnent , fins i tot nurnérica~ent... Madrid té tres milions d 'habi tants , i nos al tres també -- ~o ens enganyem--, arnb un t_erri tori ' fins i tot més xic, eh? Madrid !té sis-cents quilometres quadrats --Madrid rnunicipi, cornpte--, sis- ~ents quilornetres quadrats per tres milions d'habitants; nosaltres t~nirn els 3,1 milions d'habitants ~áteixos en quatre-cents setanta ~uilornetres quadrats. És a dir, són més ciutat els vint-i-set munici~is metropolitans de Barcelona que el rnunicipi de Madrid, per entendt e'ns, des del punt de vista de la densi tat, si def inim «ciutat» conl una si tuac ió densa, no? Jo cree que és aquesta la Barcelona que r hauríern de vendre, i anuncio una cosa, sense cap pretensió política --sense cap pretensió política--, i ~1 president de la Generalit t ho sap perqué en varn parlar just~rnent dos dies després dels Jocs. En varn parlar, varn parlar de la necessitat de poder fer que el~ organismes interrnedis derivats de ' segona elecció, de democracia in~irecta, no directa, llevat de la Gerúiralitat de Catalunya, és a di ~! , el Parlarnent, i dels ajuntarnents que són d' elecció directa, tots ells al tres haurien de ser, cree jo --i creu el president, em penso qt e puc dir-ho en nom d'ell, perqué ¡ ¡ 1 ~2 l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de vam arribar a un acord claríssim en aquest senti t-- haurien de ser organismes menys polititzats, mFs tecnificats, més gerencials: comarques, regions, províncies, ~ree s metropolitanes. Si aixo fos així ... , i ho die per avalar 1 1 ejsperi t d 1 entesa amb el qual faig . aquesta informació, que la Barcel~na gran s 'hauria de vendre a tot el món com un actiu important de 1 tot Catalunya 1 no? Escol tin 1 els mateixos exportadors catalans a~ els quals ens vam reunir la setmana passada en un dinar, el gtup més gran d'exportadors, el més important d'exportadors catalans 1 1 ells mateixos diuen que estan 1 venent més gracies a Barcelona 92.¡ El Saló Gaudí, que ha tingut ara problemas en l'última edició, en +1 Gaudí Dona de fa uns meses, el president de la Generalitat i jo ¡ que hi vam estar presents, vam sentir-nos dir deu, quinze, vint ~egades, que estaven venent més a fora, i estaven venent més a ~ora no per la devaluació --que aleshores no s'havia produit, en~ara--, sinó perque la carta de presentació de Barcelona els ajuqiava molt més que no pas abans. Abans havien d'explicar on era Ba~celona, i ara els diuen: «No, no, passin 1 pass in» 1 i amb un somriu~e, corn si diguéssim. o sigui, és més rapid, i més positiva la rebud~ que es fa dels nostres venedors. Per acabar, corn aquí ha di t ami e Sobrequés --com aquí s 'ha di t-- els Jocs es poden comparar lamb el Pla Cerda des del punt de vista del seu impacte urbanístic, ! pero jo voldria deixar ben clar --perque em penso que de vegades ~o ho esta-- que, després del 88 i després del 29 no hi va haver, propiament 1 «ressaca», no?, i que ara es diu que n 1 hi ha, moltes vegades l N1 hi va haver el 29 en la mesura que el 29 va tenir el «dimarts negre» i la crisi mundial més important que hi ha hagut mai, i ara en tenim una, de no tant important, pero important. Pero nb és cert que la ciutat no anés endavant, i precisament la ciutat, tant el 88 com després del 29 va reaccionar en el terreny cultural . Mireu: 1 1 any 1888 hi havia un Palau de Belles Arts, que era el ituat davant de l'actual Palau de Justicia, on ara hi han aquests putjats <I>horrendos<D>, eh?, tan lletj os, que hi ha. Mol t bé.. . !f.' edifici nou, vull dir. Al la hi havia el Palau de Belles Arts, qu~ després va ser enderrocat , pero l/any 1891, tres anys després ~e l'Exposició Universal, es va inaugurar el Palau de Belles Ar~s com a primer ini ci del Museu Nacional d'Art de catalunya, que 4ra tenim a Montjuic. És l'any 91 del segle passat, tres anys despJ1· és. El Restaurant del Paro:= r del Domenech i Montaner, no es va a e bar per l 'Exposició, p~rque don Manuel Girona, que era el ... en fi, el president del comite de finapces de l'Exposició va dir «No serveix per a res, un restaurant; 1 1 important són els salons indust ials, l 'exposició industrial. El restaurant, per que el volem?» Don~s, molt bé, al cap de pocs anys, al cap de pocs mesos d'acabada l 1 f xposició Universal, es va acabar el Restaurant del Pare que ara és !el Museu de Zoología, i que tots coneixeu, eh?, del Domenech i Mont~ner. I l 1 any 29, en menys mesura, en molta menys mesura, per raons e caracter politic, inicia lment, l r• l 1993~D7C40430 ' 1 11' 1 �OSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fébrer de 19S3 / 07C40430 pero que després van ser recomp nsades per la presencia de la República, l ' any 33 va ser possib:Í e d'inaugurar el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Montjuic. Corn? Utilitzant el vell Palau Nacional --«vell» . .. , el «recent» Palau Nacional-- de 1 'Exposició per a una finalitat també artística Jo ho die perqué el que ara ens hem de proposar --i ara ens pro osern-- és, precisament, no una «ressaca», s i nó un periode de gran creativitat cultural. Un cop la ciutat ja és coneguda, un cop les ! eves infrastructures ja estan al nivel! que havien d'estar, jo cree e és el moment perqué Barcelona es plantegi vendre, vendre, vendre --com diem-- cultura, que és el que en definitiva rnés ens distir corn a poble i rnés actius positius ens ha de reportar. Arnb tot aixo estem compl int, ~e fet, el programa que fa cent anys j a ens van marcar les person4s que van escriure i fins i tot poetitzar sobre aquesta ciutat, no: Que havia de tornar al mar, que s'havia de f er més gran, que hav ' a de ser l'esperit catala, que havia d'anar més lluny, que havia de córrer camp i al mateix temps fer-se rnés humana portes endins. Af XO, jo cree que és el que hem de fer, arnb tota sinceritat, i em penfo que els Jocs han sigut el gran pretext per f er-ho . 1 Vull agrair e l seu captenirnent, no només avui, sinó qurant tot aquest periode; j o m' he sentí t t ~mbé representant de tots vos tes durant aquest temps important per a l la historia de la nostra ciutat. El Sr. PRESIDENT: Gracies, senypr Maragall. 1 Bé, senyores i senyors diputat¡s, amb aixo hem exhaurit l'ordre 1 del dia. Portem tres hores, gai~ebé, de comissió; cree que hem tingut una informació densa i uha valoració important sobre la celebració dels Jocs. Dono les grbcies, en nom de la Comissió, al ' senyor Pasqual Maragall per la ~eva cornpareixenQa , i vull donar tarnbé les gra ci es a tots els cornpanys, diputades i diputats d'aquesta Comiss i ó, pel seu cap eniment --com ha dit el senyor Codina , no avui, sinó en totes lep comissions celebrades-- ¡ que ha posat de mani fest aquest el ima i j aquesta actitud de suport total, sense f isures, i de corresponsabi!li tzació en aquest gran proj ecte co1.lectiu dels J ocs Olímpics de B~rcelona. Gracies. ¡i S'aixeca l a s essió. <I> (La s essió s 'aixeca a tres quarts de dues del migdia i deu minuts . ¡ J' .' ~4 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4206 Title A name given to the resource Comissió de seguiment dels Jocs Olímpics de Barcelona 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Govern Barcelona Gestió pública Balanç Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1301/19930209d_00525.pdf 4b7ee3b5a74e9123691aff169379f105 PDF Text Text i 10 Paraules de l'Alcalde en l'acte de salutació i reconeixement als nous Consellers Escolars deis centres de Secundaria. Saló de Cent. 9/2/93. Fa malta il.lusió veure que esteu al Saló de Cent, que representa moltes coses. Per aquí, al terra i als bancs on seien els que se'n de j en els consellers, hi ha els símbols deis oficis; n'hi de pescadors, de sastres, de tonelers, de fusters... tots els oficis estaven representats en aquest;saló. Aixó vol dir que, quan es va ter el Saló de Cent, el 1390 -quan es va acabar, tot i que després va ser renovat per en Doménech i Muntaner a principis d'aquest segle-, aquí s'hi reunien els oficis de la ciutat, peról estic segur que aleshores els estudiants no s'hi reunien. En primer lloc perquè d'estudiants quasi no n'hi havia, perquè el pas de la familia al treball pràcticament era directe i l'aprenentatge es feia gairebé tot sobre la base del treball matefx, al propi taller. Que avui vosaltres seieu aquí, i que prengueu possessió de casa vostra, que ho és perquè ésIla casa de la ciutat, a mí em fa molta gracia í penso que és molt positiu. Vosaltres heu de contribuir, per la vostra banda, a que aquesta ciutat vagi millor i que sigui el que ha de ser. Una ciutat metropolitana, és a dir, que té un entorn que ha de civilitzar i ha de minorar. Una ciutat catalana, que és capital, no d'un Estat però si d'una cultura, la nostra. Una ciutat espanyola, i això és important perquè és una referencia molt important dins de la Península Ibérica, que ha de reivindicar el ser-ho i que té part de la seva força pel fet d'haver estat precisament l'estrella del nord d'aquesta península -no ho oblideu mai, això-, perquè hi ha malta gent que ha vingut de fora per fer aquesta ciutat tal com és. I una ciutat europea, en definitiva la porta europea de la Península Ibérica; porta en els dos sentits: el punt en el qual Catalunya i la resta d'Espanya s'han abocat cap a Europa quan han pogut, i el punt a través del qual Europa s'ha fet present entre nosaltres. �Pel que jo he vist en els instituts, quan hem anat amb el Francesc Trillas a visitar-los de tant en tant un dimecres al matí, el diàleg entre els estudiants ciutadans i la ciutat és més possible que no pas fa un temps, quan pràcticament no existia. I a la Marta Mata, a en Trillasli a mi ens agradaria que realment es pogues dir que aquesta es una ciutat en la qual els estudiants compten. I això segurament depén molt de nosaltres, que sapiguem escolar, i depón molt de vosaltres, que en defnitiva sou els que haureu de parlar i contribuir amb la vostra part a que aquesta ciutat sigui la millor ciutat de Europa si pot ser. Moltes gràcies i malta sort. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4207 Title A name given to the resource Salutació i reconeixement als nous Consellers Escolars dels Centres de Secundària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Civilitzar i millorar l'entorn metropolità. Barcelona com a porta europea de la Península Ibèrica on Catalunya i la resta de l'Estat s'han abocat cap a Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1302/19930217d_00528.pdf 0f0d51df9909efa56abac0ad563c2e71 PDF Text Text /0/93 VISITA DE L'ALCALDE A L'ESCOLA IPSI Moltes gràcies. Gràcies per la { invitació. De debó. En nom de l'Ajuntament de Barcelona, en nom de la regidora d'Educació, Marta Mata, vull agrair al vostre director i a vosaltres mateixos aquesta invitació i la vostra presència. M'agradaria parlar poca estona perquè després vosaltres pogueu parlar, així que aneu-vos imaginant quines preguntes fareu. Segur que del diàleg en surt molta més llum que no pas del sermó. Els sermons de tant en tant s'han 3e fer, però jo penso que és millor la conversa franca i amigable. Jo m'havia preparat un texte molt important, però deixarem el texte de banda. També m'havia dut aquest llibre, que és el "Manual d'Urbanitat" que acaba de sortir, que es diu "Civisme i Urbanitat" i que us l'enviarem. Marta Mata n'ha coordinat l'edició, i hi han participat mes de 150 persones que han donat la seva opinió sobre com millorar el civisme d'aquesta ciutat. Per què Per què ens hem plantejat la pkrioritat en el civisme ? després dels Jocs Olímpics el que nosaltres pensem és més aviat en els petits detalls que en les obres ? Doncs perquè tenim la impressió que la ciutat, des del punt de vista de l'urbanisme, ja està feta -encara que hi ha coses a millorar-, però des del punt de vista de la urbanitat -l'urbanisme seria l'obra, l'urbanitat seria el comportament- hi ha Inoltes coses a millorar. El que succeeix és que abans .11rbanitat volia dir una imposició, més o menys de dalt a baix, dunes normes educatives que la gent havia de seguir, d'un sistema de comportament que la gent havia de respectar. I avui estem convençuts que la urbanitat només pot néixer del diàleg. Creiem que la ciutat de Barcelona s'ha guanyat el dret a poder dialogar amb e.s seus ciutadans. En aquest moment hi ha molts poders públics que tenen la impressió que dialogar amb els ciutadans és difícil. La gent parla molt d'abstenció -sobre tot entre la joventut-, en les eleccions i en general en tot allò que representa decisions polítiques. La gent, els vos res pares, els amics, les vostres famílies, segurament de tan en tant parlen de desencant, de falta d'il.lusió, de passotism, de no participar o de participar des d'un punt de vista crít c perquè n'hi ha molt pocs que participen. t 1 �Nosaltres creiem que a Barcelona, com a ciutat, com a col.lectiu, sempre és difícil la relació entre el col.lectiu i l'individu que forma part del col.lectiu, entre la ciutat, que és el conjunt, i entre els ciutadans, que som Cadascú de nosaltres i vosaltres. I creiem que Barcelona té una sort, i és la d'haver viscut un període de la seva història ei el qual el fet de formar part de la ciutat ha estat físicament i psicològicament molt viu, molt palpable. Tothom s'ha vist, com a ciutadà, davant d'un esdeveniment mundial que ens posava davant dels altres, davant de tot el món, davant de 3.500 milions de telespectadors. I de vegades és el fet de tenir un altre que ens miri e l que ens fa pensar que nosaltres som algú. Nosaltres tenim la impressió de formar part d'un col.lectiu quan aquest col.legiu, ciutadà, social, nacional o familiar, té algú que ens mira. Si jo estic amb la meva dona i els meus fills, i estem sols a casa, potser tenim una discussió, però si al davant tenim una altra família o una altra gent que ens mira, tendim a sentir-nos dina família. A Barcelona li ha passat una mica això: tothom l'ha mirada i de cop i volta tots ens hem sentit Barcelona. I això ens dóna legitimitat, em penso, per,, des d'aquest col.lectiu ciutadà, adreçar-nos a cada ciutadà i demar-los una cosa que normalment no es pot demanar, o si és pot;demanar però normalment té pocs efectes, que és, precisara nt, participar en el civisme. Participar en l'educació, en e : sentit d'un tipus de comportament que sigui urbà, que sigui cooperador, que sigui positiu. Ja sé que tot aixà té un aspepte de sermó moral, però, torno a dir, ens ho hem guanyat. Barcelona s'ha guanyat el dret de parlar als barcelonins, i l'Alcalde,i que representa a la ciutat, us ho ha de dir. Qué vol dir urbanitat i civismé ? Quins efectes pràctics tenen ? El dia 15, hi havia un article molt divertit a La Vanguardia mireu si el teniu per casa o aquí a l'escola-, d'un escriptor que es diu Llorenç Gomis, que es titula "Delante de un montón de pipas". E11 explica que ha tj.ngut una discussió amb un grup de ciutadans, sobre urbanitat is civisme, i sobre si aquesta és la gran obsessió de la ciutat en aquest moment, però que el dia següent va agafar el metro i el primer que va trobar va ser un pila de closques de pipes.: I es preguntava com es podria convéncer la gent que no tirepsin les closques de pipes al terra del metro. Deia que hi havia moltes maneres, però que segurament la manera millor, deia, seria utilitzar els noms que a la gent li agraden, i en comptes d'urban.tat, que pot semblar un terme una mica passat de moda, o fins i atot de civisme, parlar d'ecologia, 2 �perquè potser a la gent li agradarà més sentir parlar d'ecologia, una paraula que està molt més de moda, que no pas d'urbanitat o civisme. I, a última hora, també és ecologia no tirar les closques de pipes, perquè l'ecologia és la relació entre nosaltres i l'entorn ciutadà, entre nosaltres i l'entorn social en el qual vivim. Per tant, per què no dir-ne "manual d'ecologia urbana' , ? Se'n podria dir perfectament. Vivim en un entorn que és en una part natural i en una altra part construït, artificial, convencional. Natural perquè ens l'hem trobat, com a país, com a ciutat, com a especie humana; ja hi era quan vam arribar; el pla de Barcelona, abans que s'omplís de cases, ja hi era, i van ser després els humans que s'hi van instal.lar els que el van transformar i van fer aquest plànol tan atapeït, que pràcticament és tin tapís de cases des del mar fins al Tibidabo -Barcelona és la ciutat més densa d'Europa, té a la vora de 20.000 persones per quilòmetre quadrat-. Jo crec que aquests fets ens obliguen d'alguna forma a ser més ecologistes, més curosos amb l'entorn, perquè justament el compartim més. Hi ha gent que té molt més espai per persona; si mireu aquestes pel.lícules americanes que surten a la televisió, el que ens admira més sempre són aquells cotxes que van per una avinguda on quasi no es veu ningú i tot són arbres, jardins i casetes baixes, amb la gent que s'hi passeja alb una certa tranquilitat. Després surten uns monstres terribles, i la policia fa el que fa, i tot són lladres i drames familiar, però l'escenari natural sembla sempre una mena de postal molt bonica. Nosaltres creiem que tenim une ciutat encara més bonica, i la prova és que els americans, quan venen aquí, i aquest estiu n'han vingut molts, en tornen enamorats. I diuen que Atlanta ja pot fer-ho bé, però no serà mai com Barcelona perquè Barcelona té, a més dels Jocs, la gent, la ciutat, l'escenari, la gent que es comunica al carrer, cosa que a Amèrica potser no passa. En aquest escenari atapeït i dens, nosaltres ens hem de repartir millor l'ús de l'espai i del temps. Hem de vigilar bé que tot plegat funcioni de forma sincrpnitzada. Es a dir, que tots poguem ser lliures, que cadascú pugui fer una mica el que vulgui, perquè en definitiva la ciutat també és això, llibertat -sinó no hi forem, ens aniríem a viure sols a un poble-, però que aquesta llibertat de l'un no malmeti 14 llibertat dels altres. Això està molt ben explicat en aquest moment és la priorita l'Ajuntament després dels J l'olimpíada de la urbanitat, aquest llibre, i jo diria que en de la ciutat i la prioritat de cs olímpics. Es per nosaltres una continuació de l'esperit de �voluntaris i de l'esperit de quedar bé davant del món, però, en aquest cas, quedar bé davant dp nosaltres mateixos. Abans dels Jocs, quan vam haver de recórrer el món dient que Barcelona era una cosa molt important per tal de guanyar la nominació olímpica, vam pensar en aquell eslògan que es deia "Barcelona, més que mai". Justament perquè Barcelona era segurament "menys que mai", perquè durant els últims anys del franquisme i la crisi dels anys 70 la ciutat no acabava de surar, no acabava de rutllar. Vam haver de dir: no, barcelonins, sou molt més del que us penseu, sou "més que mai". Això va agafar molt i va ajudar molt. Però ara ja ens hem demostrat que érem més que mai, ja hem demostrat que d'alguna forma érem els millors -si m'ho permeteu dir així, perqul no ho som, tot i ser evident que som bastant bons i que la gent ens reconeix-, i el que ens ha de preocupar més no és que tothofn digui que Barcelona és la millar, perquè això no passarà, encara que, això si, estem ja molt ben classificats per sempre. Què hem de fer com a ciuta ? Doncs, mirar-nos una mica introspectivament. En comptes de mirar tant a fora i preguntarnos què diran, que això també ho hem de fer, el que hem de fer, per millorar i justament per seguir admirant el món, és millorar coses internes i relacions humanes de la ciutat que altres ciutats no han sabut arreglar, de manera que la gent pugui seguir dient que Barcelona és la millor però per unes altres raons, no per una gran organització olímpica sinó per una gran organització de la vida de cada dia. Que la gent pugui dir: Barcelona demostra realment que les ciutats tenen salvació, que no ha estat un llampec en un cel serè, que no ha estat un moment determinat d'eufòria i de glòria, sinó que realment és una ciutat capaç de millorar la qualitat de la vida urbana, que dóna esperança a les altres ciutats, que vol ser la millor ciutat d'Europa o almenys la millor ciutat no capital. Perquè a Europa hi ha ciutats'que són una mica "trampa", si em permeteu; no en el sentit que Onganyin algú, sinó perqué tenen al darrera tot un país. Són les grans capitals de grans països que han estat imperis, com París, Londres o quasi Roma, ciutats que no són la ciutat, sinó un escenari posat per tot un país perquè el veiem: tot França està darrera de París, tota Itàlia està darrera de Roma, tot l'Imperi Britànic és al darrera de les meravelles que podem veure a Londres. En canvi, les ciutats-ciutat, les ciutats que no són capital de cap imperi -Barcelona no h* ha estat mai; va tenir un gran moment en l'Edat Mitjana, però'no hem estat mai capital imperialsón ciutats que es fan a si mateixes. Nosaltres voldríem que 4 �Barcelona mantingués la flama, la torxa de la qualitat de la vida urbana de totes les ciutats cine es fan elles mateixes i que no depenen de l'Estat per ser-ho. Això és una mica difícil d'aconseguir, i contra nosaltres lluita la rutina, la inèrcia i molté altres factors, però jo crec que tenim un gran factor a favor, que és la joventut. Barcelona és una ciutat molt vella, té dos mil anys, i al mateix temps molt jove, és a dir, que ha sabut engrescar-se amb temes nous. Es una ciutat que té il.lusió, que té capacitat d'aprenentatge. Ha estat una ciutat de pas, de marca, de barreja, on hi ha vingut gent de tot arreu i amb parles diverées -com deia l'Espriu-, que ha sabut assimilar. Jo recordo que fa uns anys es discutia si el fet de tenir el català com a llengua i el castÓllà com altra llengua no ens feia ser diferents, i psicològic ment fins i tot menys forts que altres ciutats o altres països en els quals només hi ha un idioma i per tant els nens no tenen cép dubte, tenen menys dubtes i són més categòrics. Però també es va descobrir ben aviat que un país que té un idioma i a més en é un altre, i fa que en la seva infància pugui pensar de dues maneres, és més versàtil, més capaç d'enfrontar-se amb la diveritat. I, per tant, més capaç d'adaptar-se al canvi. L'altre dia jo preguntava com es que Holanda, que és un país tan petit, s'ha convertit, i conçretament Rotterdam i Amsterdam, en la gran capital de la distribuçió de quasi tot. Allà, en els seus ports, en els seus aeroports, en les seves centrals de comunicacions, hi arriba tot, i d'allà torna a sortir tot cap a punts diferents de tot el continent. Fins i tot em deien que hi ha mercaderies que per despatyar-se a les seves duanes i fer tot el que cal perquè una mercadéria de l'extrem orient es pugui vendre a Europa, un cop és a Barcelona ha d'anar a Rotterdam i després tornar aquí. S'han convertit en el centre perquè, segons em deia algú amb malta gràcia, són un país petit i el seu idioma no l'entén ningú. I això vol dir que ells han hagut d'aprendre idiomes. Es un país en el qut tothom s'ha vist obligat a parlar en idiomes que no són el seu. Nosaltres tenim un mica això: som una ciutat en la que som capaç s d'aprendre i fer-nos entendre, i penso que això és una virtut. El vostre director ha dit q Barcelona és un deure. Jo em preguntaria si a més d'un deure no és precisament també un gaudi, una capacitat de gaudir. Nosaltres la ciutat la veiem, en aquest moment, tant com a deure -éé un deure, una obligació, alguna cosa que ens obliga- com una cosa que ens dóna, que ens dóna companyia, que ens dóna aMics, possibilitats de lleure, 5 �d'aprenentatge, de diversió, de marxar i tornar amb molta més emoció. Barcelona no és noms una obligació, sinó que és un plaer. Nosaltres veiem la Barcelona de després dels Jocs com un plaer. Hauríem de ser capaços d'assabprir aquesta ciutat, de gaudir-ne, perquè l'hem deixat molt millok del que estava abans, i això és ben evident. Malgrat que hi ha algunes dificultats -sempre n'hi ha-, hi ha una certa unanimitat en què a la ciutat ara dóna gust de viure-hi, de passejar-hi, de descobrir racons que de vegades no hem conegut. En essència, us volia dir que jo compto molt amb vosaltres perquè aquesta ciutat segueixi sent ciutat capdavantera, que segueixi sent ciutat olímpica. Olímpicá en el sentit de l'olimpíada de la qualitat de vida. Perquè la'qualitat de vida l'obtindrem amb vosaltres o no l'obtindrem. nosaltres sou els que marcareu les pautes, els que posareu leS modes, els que creareu un nou llenguatge que els altres esc9ltaran -o no s'escoltaran, depén de la qualitat que tingui-, i és en aquest sentit que es demano ajuda. I us demano que m'ajudeu, que ens ajudeu a fer de Barcelona una ciutat que 1a gent pugui seguir mirant amb admiració. PREGUNTES DELS ASSISTENTS: - No creu que amb això de les olimpíades hem volgut ser una mica falsos ? Per exemple, amb allò d'aquelles senyores que hi havia a Les Corts, sembla que haguem volgut ensenyar una ciutat, no tal com és, sinó que quedi bé de c ra a tothom. Penso que la pregunta és adegizada, i nosaltres també ens ho vam preguntar. També ens vam preguntar si havíem de fer coses extraordinàries per un fet extraordinari. La veritat és que vam decidir que si, que algunes cotes s'havien de fer. Jo tenia la confiança, francament, i agafant l'exemple que tu dones de la prostitució a Les Corts, que les coses s'havien fet d'una manera que no es que ma*xessin dallà per després tornar, sinó que marxaven per no tornar. I no en el sentit que no tinguessin un lloc per estar,perquè l'han de tenir mentre això no estigui prohibit -que no hob està-. Jo pensava que el lloc on havien d'anar, un lloc a prop de Mercabarna, seria menys conflictiu, en el que hi hauria menys contacte entre la sensibilitat d'uns i altres. �Els problemes de la ciutat són problemes de sensiblitat barrejada, en què determinades persones no els agrada veure determinades coses d'altres persones, que per altra banda són perfectament legítimes, o que ho són defectes sinó malalties, com és el cas de la drogaddicció: a ningú no li agrada veure un drogaddicte estirat al carrerl i tanmateix no és un delicte. A molta gent no li agrada veure la prostitució, i no està qualificada com un delicte; és senzillament una cosa que la urbanitat demanaria que es pboduís d'una forma que no molestés els altres, és a dir, que fóssim capaços de conviure amb fenòmens que no ens agraden i que existeixen. Algun error hi ha hagut, i el pas és que al lloc on van anar, que jo crec que és millor -amb Iota franquesa-, no ha estat el definitiu, sinó que han tornat allà on estaven. Jo crec que ens vam equivocar en una cosa: quen van anar prop de Mercabarna, en comptes de dir Mercabarna vam dir Zona Franca, i la Zona Franca és tota la barriada; en dir Zona Franca, va passar que els habitants del barri, que està molt lluny de Mercabarna, van entendre que tot aquell fenòmpn els venia allà, a casa seva, i per tant s'hi van oposar. I en oposar-s • hi van provocar que aquesta fos una solució transitòria quan hagués pogut ser una solució definitiva. Estic amb tu en què no es bo fer determinats gestos mentre no es puguin mantenir, només pel fet que ens vinguin a veure. Durant la història, això ens ha donat mots mals de cap. Per exemple, no sé si heu vist o heu llegit que l'han començat a enderrocar el que se'n diuen les ""vivendes del governador", unes que hi ha a sobre del barri de Verdum, tocant a la Via Favència, que són horribles i que hi són des del 1952, quan es va fer el Congrés Eucarístic Internacional. Aleshores, el Congrés Eucarístic havia de fer una missa al capdamunt de la Diagonal, les barraques que hi havia allà les van tirar a terra i le gent que hi vivia la van posar a les "vivendes del governador". Són unes vivendes ínfimes, de 30 metres quadrats, i ara allò és molt difícil de desfer; perquè tothom té dret a una vivenda són moltes famílies; com es fa, això, qui ho paga... Allò es Va fer malament, perquè hi havia el Congrés Eucarístic i perquè ningú no ho veiés van traslladar unes persones a un lloc on ara estan vivint en baixíssimes condicions i que costa molt d'arreglar. Jo estic molt d'acord amb la pregunta, i lamento que la resposta que he pogut donar és només positivament parcial. (M'agradaria saber si és veritat que estarem pagant els Jocs Olímpics fins a l'any 2007). �Si que és veritat. Conteu que Les inversions que s'han fet d les rondes, els meus nets enca de fer noves. Per tant, és potser aquí no va ser encerta tot en déu anys. d'aquí al 2007 hi ha quinze anys. raran molt més de quinze anys. Per a hi passaran, i no s'hauran hagut ust que duri quinze anys. El que va ser pensar que es podia pagar Perquè us feu una idea, les autopistes de peatge es paguen en trenta anys, i nosaltres seguim pagant peatges per anar a la Costa Brava o cap a Tarragona. I per què paguem ? Perquè amb aquests peatges es paga el manteniment, però el manteniment d'una autopista no és pas tan car; amb això s'està pagant l'amortització dels crèdits que es van haver de fer per construir les autopistes. Amb el túnel del Tibidabo, exactament igual. En canvi, els Jocs els haurem de pagar en quinze anys, que jo crec que és un període raonable. - Neteja del Port i les seves gües. A mi em diuen que les coses han millorat una mica. No sé si és veritat o no. En tot cas, ]p m'apunto a la idea que la millor solució perquè les aigües del Port siguin més netes evidentment és la depuració. D'aquests diners que s'han de pagar en quinze anys, n'hi ha molts, em penso que uns 25.000 milions, que es van gastar en col.lectors. Es a dir, en les grans clavegueres que porten, no només l'aigua bruta, sinó l'aigua de pluja. I també s'estan gastant molts diners en depuradores. Això vol dir que l'aigua que s'està abocant en aquest moment al port és una mica menys bruta -no dic més neta- que abans. A més, hi ha una altra cosa a la que jo em vull apuntar, i és que s'hauria d'obrir una nova bopana al port. Allà on és el Club Natació Barcelona, al principi de l'escollera, està pensat, com a projecte no aprovat encara però si dibuixat i calculat, que es pugui obrir un nova bocana del port a fora mar. Aquesta bocana hauria de ser transitable, és a dir, amb un pont levadís perquè el tràfic de camions pogués alar a la punta de l'escollera quan calgués, o que hi poguessin passar les bicicletes, o amb un túnel subterrani que uneixi la ciutat amb l'escollera. Si s'obre una nova bocana, la circulació de les aigües serà molt més important i la millora de la qualitat segà definitiva. Es podrà fer això ? Fer-ho Val 7.000 milions, que no és una xifra menyspreable, però jo prec que es farà. Heu de tenir en compte, i enllaço amb el que Teia abans, que el fet de pagar en quinze anys tot el que hem fet no vol dir que no es pugui fer res més. 8 �El problema de Barcelona no sói les inversions olímpiques, perquè totes elles tenen un rendiment, Tenen un rendiment molt positiu, i fins i tot econòmic i social, que vol dir més riquesa, i més riquesa vol dir també que hi ha més impostos que es cobren per part de les administracions, i. que per tant poden permetre pagar el que costen les obres. El problema són les despeses que l'Ajuntament té amb una colla de serveis que Barcelona està fent, perquè històricament ha volgut tenir com a municipi, com a 0iutat, i que són serveis que cap altra ciutat no té, o més ben dit, serveis que en altres ciutats hi són però són pagats per l'autonomia o l'Estat. Barcelona té quaranta escoles, 24 museus, té orquestra simfònica, conservatori superior de música, un labora ori municipal que fa de laboratori de referència de Catalunyad té quatre hospitals, escoles d'oficis, té palaus -tots ells de la ciutat-. Si aneu a una ciutat capital d'Estat, tot això, que hi és, és propietat de l'Estat, no de la ciutat. Ell problema de Barcelona és qui paga les escoles, els museus, els hospitals, els palaus, etc., que normalment en altres ciutats els paga l'Estat o l'autonomia. t I amb això està que moltes vegades em sentiu parlar que s'han de reunir a tres bandes l'Estat, la Generalitat i la ciutat per resoldre aquesta qüestió. I quan resolguem aquesta qüestió, aleshores inversions com la de la bocana seran molt més fàcils. I encara us diria més: serà possible que, en comptes de quinze anys, poguem reduir el termini de pagament de les inversions olímpiques, perquè tindrem un sobrant, un estalvi, que podrem aplicar a redimir les càrregues, a amortitzar aquestes inversions abans d'hora. - Infrastructures i esportius, les que equipalltents de l'Ajuntament vol treure un ren iment i això porta problemes per a alguns usuaris, pels preus la disponibilitat. Diu que van parlar amb el Sr. Truñó i els va dir que aquestes instal.lacions s'havien d'amortitzar, i que es van sorprendre perquè són instal.lacions municipals. Posa l'exemple del camp "Carlos Pérez de Rozas". En beisbol, fa quatre anys, hi havia només el camp "Pérez de Rozas", que estava a sobre de l'Estadi, no a sota com ara. Per fer la plaça rodona de l'Estad , la que queda al darrera, es van menjar un troç del camp i es va haver de fer en un altre lloc, i es va fer en un lloc molt millSr. De totes maneres, els Jocs Olímpics no es van fer allà, sinó a l'Hospitalet i a Viladecans. LtHospitalet, que no tenia camp, ara �té un estadi magnífic, i Viladecans, que tenia un campet però no tenia estadi, ara ja en té. Ara et trobes que aquest esport minoritari, que pot arribar a ser majoritari algun dia, té dues instal.lacions més que abans i una tercera que ha millorat molt. Tot això s'ha de pagar, i pagar vol dir amortitzar. Jo sóc molt partidari de que de les instal.lacions esportives que s'han fet poguem dir a la ciutat que s'amortitzen elles mateixes, o que, almenys, no perden diners pel manteniment. Perquè la gent està obsessionada en saber qui mantindrà la Barcelona olímpica; qui mantindrà les rondes, els estadis, els carrers, etc. I nosaltres els hem de poder dir que tot això, d'alguna manera, es manté sol, i sobre tot els equipaments esportius i els estadis que tenen uns usuaris. El que normalment no es fa perquè no es pot arribar, és amortitzar en valor de la inversió, és a dir, pagar els interessos aquells de quinze anys que abans hem dit. No sé, concretament, en el cas del "Carlos Pérez de Rozas", però em fa l'efecte que el que t'estan obrant és el cost del manteniment, no el cost de la construcciO. I això s'ha d'entendre que és bastant lògic. Abans hem dit que la ciutat és llibertat, però la ciutat també és convivència, i el plaer dels uns no ha d'impedir el plaer dels altres. Jo crec que la ciutat té l'obligació d'oferir una sortida als esports minoritaris, i ara, en el cas del beisbol, ja en tenen tres quan abans només en tenien una. En segon lloc, la ciutat té dret a que els qui practiquen aquest esport s'espavilin i busquin espónsors que els paguin els costos. A mi m'agrada molt el beisbol, però, suposa't com a jugador de tennis jo prefereixo que els del beisbol també s'ho paguin. Si jo vaig a tennis, he de pagar al me*i club una entrada i unes quotes importants, ï igual si faig natació, per tant, els del beisbol que també s'ho paguin. Si tu em poguessis demostrar tlue et toca pagar més que els que fan altres esports, aleshores tindries raó. Però, si no, has d'entendre que tota la resta de ciutadans preferim que vosaltres també feu un esforç. Busqueu patrocinadors, busqueu solucions, perquè la inversió que hagi de fer la ciutat sigui la mínima. - Com Alcalde de Barcelona, `a alguna cosa per la independència de Catalunya ?? Si i no. Començaré pel no i després et diré el si. No, perquè no ens toca; l'Alcalde de Barcelona no s'hi de ficar, en això, no és 10 �el tema pel qual em van elegir. A mi m'han elegit per governar aquesta ciutat, no per demanat • la independència de Catalunya ni l'entrada d'Espanya al Mercat Comú. Per tant, jo no me n'he d'ocupar, i l'Ajuntament no se n'ha d'ocupar. Si, en el sentit següent} Jo no sóc partidari de la independència de Catalunya; Si m'ho pregunten en un referèndum votaré que no. Jo sóc més partidari d'ajuntar-me amb els altres que no pas de separ-me. I si em dius "ens podem ajuntar tots però sense passar per Espanya", doncs no hi crec. Jo crec que Catalunya, per ajuntar-se amb àmbits més grans, s'ha d'ajuntar primer amb els que té més a prop. I, per dir-t'ho molt concretaient, jo sóc fill del meu pare i de la meva mare -com et pots imaginar-, i ara us diré de qui és fill el meu pare i de qui ésIfilla la meva mare. El meu pare tenia un pare i una mare, l el meu avi patern era nascut a Barcelona i es deia Joan Maragll -és bastan conegut, era poeta-, i es va casar amb una senyora.. ... ... valencians, encara que amb ells no els agrada perquèsdiuen que no són valencians i són de Monóver. Si jo t'he de dit la veritat, jo em sento hereu de tot això, i per tant no m'agrada separar-me d'Alacant, o de Jerez de la Frontera. Jo prefereixo que Catalunya estigui unida amb tot això, i el mateix que em passa a mi els passa a molts ciutadans d'aquesta ciutat. Ara, que Catalunya tingui autonomia: la màxima possible. Es a dir, que cada Comunitat Autònoma es pugui governar: al màxim. I quasi us diria més que cada ciutat es pugui autogovernar, al màxim possible. Per tant, defensa de Barcelona, si; per això m'han elegit. Defensa de Catalunya i de la seva autonomia, també; no m'han elegit per això però lluitaré tot el que pugui per fer-ho. Defensa de l'Estat espanyol davant d'altres, també; perquè és la meva família més ampliada. i defensa d'Europa, per descomptat; jo sóc europeista. Crec que 1a història va més en el sentit d'ajuntar-se que no pas en el de separar-se. Aquesta és la meva idea. - Tema de l'escut de Barcelona Això és un error, un error molt comú. Jo m'he fet fer una investigació molt aprofundida d'aquest tema. L'escut de Barcelona és un escut de dos creus de Sant Jordi sobre un camp de quatre barres, que aleshores queden dividides en dos i dos. Hi ha gent que diu que n'hauria d'haver-hi quatre i quatre, que és l'escut de vuit barres, que dic jo. 11 �Això no ha estat així durant 11 història, ho ha estat durant un temps. Concretament, a partir de mitjans del segle XVIII i durant el XIX es va utilitzar molt l'escut de quatre i quatre. En canvi, l'escut original, del segle XXV, el de Jaume I, era de dos, de tres, de quatre, de cinc, però la major part de vegades de dues barres. Ara m'he fet fer una exposició, que ja la veureu perquè l'exposarem segur al Col.legí de Periodistes i el dia de Sant Jordi a l'Ajuntament si, com Sembla ser que farem, tornem a fer una jornada de portes obertes.'Ensenyarem les fotografies de tots els escuts que hi ha a la Casa#Gran, a la planta noble, on n'hi trenta, quaranta o cinquanta,!amb una nota que expliqui de quina època és cadascun. Trobareu qué la gran majoria d'escuts, i com a més antics més, són escuts de quatre barres, és a dir, dos i dos. Es a dir, que històricament l'escut és aquest. Per últim, hï ha una qüestióque és gràfica. Des del punt de vista del grafisme, que és mlt important de cara a la imatge, quan tu fas un escut amb les vuit barres -quatre i quatre-, la barra queda tant prima que queda descompensada respecte a la creu. El més maco és quan la¡creu i les barres tenen el mateix gruix. Si tu veus una creu 'rermelia d'un gruix determinat, i després veus les barres de només mig gruix, queden com una mena de fideus, que dic jo de vegades, una cosa molt primeta que no té el gruix de la barra. Gràfica*tent no es veu, i com més lluny et poses, o com més petit és, més perds la visió de les barres que són, i el tipus de color quelqueda és el taronja, barreja del vermell i el groc; queda esbaï, no es veu. Segurament en el segle XIX ai ò no tenia cap importància, però avui, quan la imatge és tan im ortant, els grafistes et diuen que ha de ser com és. - Creu que a Barcelona li passarà com a Montreal ? No. Montreal va ser un fracàs 4. Barcelona ha estat un èxit. I ara explicaré per què. I no és perquè nosaltres siguem fantàstics i els canadencs siguin uns desgraciats. El que passa és que des de Montreal fins a Barcelona han canviat radicalment els ingressos qu4 pot obtenir l'organitzador dels Jocs. Dels drets de televisió, que a Seül van representar 300 milions de dólars i a Los Angeles uns 200, i tot i que ens van dir que això anava de baixa, nosaltres en vam obtenir 400 milions de dólars, només de la venda dels drets d'imatge dels Jocs per televisió als Estats finits. Per tant, els Jocs han sortit e econòmicament a Barcelona perquè 12 �el valor d'aquestes imatges ca ll a vegada és més gran. I a Atlanta encara serà més, perquè nosaltres a la televisió europea ho vam vendre per 90 milions; no hi ha una única televisió europea a la que se li pugui vendre, però com que progressivament es va creant, resulta que el que nosaltres vam vendre per 90 milions els d'Atlanta ja ho estan vennt per uns 250. Per tant, no és només mèrit nostre, no és que els de Montreal fossin molt dolents. En segon lloc, Montreal va fer unes coses de gegantisme innecessari. L'Estadi de Montreal, que és un d'aquests que es poden cobrir, l'han acabat l'any passat. Amb nosaltres ha estat al revés. Quan vam proposar l'Estadi se'ns van fer crítiques, com que era massa petit -ha esta l'estadi olímpic més petit dels últims vint-i-cinc anys, és per 55.000 persones i es pot ampliar fins a 65.000-, però ha funcionat perfectament, demostrant que es poden fer uns Jocs Olímpics en un estadi que no sigui de 100.000 espectadors, que és el que ens demanaven. Per tant, primer, hem tingut sort. Els ingressos són més alts i les despeses són més baixes; iosaltres hem fet una cosa molt més modesta. I a la gent li ha agradat, el que és el millor. La gent ha considerat que el gegantisme en el fons tampoc no els agrada. Si mireu les fotografies de Seül, de la inauguració, veureu un estadi molt més gran i que imposa molt més, però Barcelona, que ja té el camp del Barça amb Més de cent mil persones, per què volia un altre estadi de cent Mil ? Per tenir-lo buit ? Doncs no. Nosaltres, amb un estadi de 55.000 anem la mar de bé. - Molts dels aquí presents acoltumem a sortir per la nit, i ara se'ns ha posat la por al cos amb un seguit de tipus indesitjables, els skins, gent que no tenen cap tipus de sentiment. No es pot fer alguna cosa per evitar aquesta gent ? Si que es pot. Jo em vaig fer Éer un estudi d'aquesta qüestió per part de la policia municipal, i durant un temps van fer un seguiment molt acurat d'aquests grups. Resulta que a Barcelona n'hi ha escassament 200, d'ski*s, però passa que s'ha corregut la veu de tal manera que sempre giie hi ha bofetades la gent diu que són els skins, i moltes vegades no ho són. Abans també hi havia bofetades amb altra gent que, beguts o com sigui, anaven a fer gresca d'una forma violenta lerò amb una altra organització o classificació, però ara la gen de tot això en diuen skins. Si un taxista es baralla amb un que no li ha pagat, d'això en diuen els skins; si a la sortida de l'Up & Down -dic l'Up & Down per dir algun, però podria ser el Otto Zutz o el Zeleste- ha 13 �passat no se què, són els skins; i moltes vegades, pel que em diu la policia municipal, no són estrictament grups d'skins. Hi ha un cert increment del grau de violència urbana, això és veritat, i jo crec que això es pot combatre. S'ha de combatre sobre la base que la gent es convenci que hi ha una responsabilitat compartida amb aquest tema. No és només un problema de policia. La gent es pregunta com és que la ciutat de Barcelona ha pogut fer tantes Poses en tan poc temps, i ha pogut perquè hi ha hagut una sintonia de la gent. I quan la gent sintonitza i tothom actua en un mateix sentit, hi ha un factor multiplicador, és a dir, la quantitat de coses que es fan és molt més gran que les que aquella ciutat teòricament podria fer. I a la inversa. Quan no hi ha sintonia, quan no hi ha harmonia, quan no hi ha sinèrgies o vibració en comú, la incapacitat de la ciutat es multiplica, la incapacitat per resoldre els problemes més menuts. Tu ja pots posar ai carrer els 2.000 guàrdians urbans que hi ha, que són molts menys que el nombre de bars en els quals hi ha gent fent xerinola un divendres a la nit. Per tant, es tracta que en cada bar hi hagi unes normes de conducta, uns hàbits, unes lleis fins i tot no escrites de vegades -que són les que funcionen-, que port$.n les coses realment pel camí del civisme i de la urbanitat. Jo crec que cal que la gent pe4di una mica la por, i per això dic que hi ha tan pocs skins, per punxar el globus de la por i de la obsessió en què hi ha una gras massa de gent skin que ataca per les nits. No n'hi ha tants. Moltes vegades el que hi ha és un gamberrisme, el que hi ha són altres tipus de fenòmens, i el que és important és que la gent $'hi pugui regirar una mica. Que davant de la persona que porta el seu gos a cagar emmig del carrer, hi hagi quatre senyores que li facin un crit; que no només li cridin a l'alcalde quan se'l troben pel carrer -cosa que d'altra banda està molt bé-, sinó que ho facin també davant del tipus que porta el gos. I això és un problema psicològ.c, és un problema d'atrevir-s'hi, és un problema que la ciutat tingui aquell plus de ciutadania que tenen les ciutats suïsses, en el qual si tu tires el paper d'un carmel al carrer et ve una senyora vella corrent al darrera i et diu que "li ha caigut aquest *aper". Això és el que volem que passi a Barcelona, tant am la violència urbana com amb la brutícia. - Com veu el futur de Barcelon 14 �Jo el veig francament bé. Veig que Barcelona està molt més ben situada en aquest moment, davant de la situació econòmica difícil, que no pas altres ciutats. Sempre passa, inevitablement, que després de tot gran èxit, de tata gran festa, hi ha gent que li dóna pel pessimisme i diue#i "ara ho tenim tot fomut", el que abans era fantàstic ara és horrible, ens ho hem gastat tot, no ens queden diners, no tenim ànims, etc. La veritat no és aquesta. La veritat és que a tot Europa hi ha una recessió econòmica, i les ciutats que estan reacciofiant millor són aquelles que tenien una inèrcia positiva, una empenta que encara els dura. I aquesta és la situació de Barcelona, ren la qual hi ha una barreja de dos sentiments: la gent diu que hi ha crisi, però per sota la gent se sent molt orgullosa que tots els seus amics de fora, per exemple, diguin "sou fantàstics, ho heu fet molt bé". Hi ha més pessimisme a dintre que a fora. A fora, Barcelona està considerada en aquests moments com una de les ciutats-referència en el món. I nosaltres el futur el tenim bé en un sentit: si sabem vendre Barcelona, en :l bon sentit de vendre; si sabem col.locar el producte Barcelona bé, si sabem explicar-nos, enviar els nostres enginyers i arquitectes pel món. Jo ahir vaig estar a Bilbao, em van ensenyar els grans projectes de Bilbao per al 2000, i jo els vaig dir que si volien gent que en saben, que vinguessin a Barcelona. Nosaltres hem de vendre la tecnologia que hem après fent tot el que hem fet. - Pregunta sobre el respecte per la política. Jo t'explicaré una història q e em va passar quan encara no era alcalde, quan era tinent d'alcalde, i em penso que era 1 últim acte públic en què va estar el que era alcalde abans, el Narcís Serra. Va ser un acte a Sant Andreu, hi havia una tarima amb les autoritats i la gent passava *el davant. Els ulls els quedaven més o menys a l'alçada de les sabates dels que érem a la tarima. I hi havia un regidor que portava les sabates brutes. Vaig veure una senyora gran, jo diria que una persona senzilla, el que abans se'n deia "de condición humilde", i quan va passar i va veure les sabates del regidor li va comentar a una senyora que anava amb ella: "mira quines sabates mé$ brutes". Per què, això ? Perquè aquella persona farà el que pugui amb els seus diners, però el que vol és que la persona qye la representi vagi dignament vestida. Això per mi va ser una lliçó. Jo duia el cabell molt més llarg que ara... I vaig pensar que m'havia de vestir de forma que la gran majoria de la gent, no tomés els de la teva ideologia, la 15 �teva classe social, el teu grip humà, et trobin bé, que tota la gent trobi que els representes bé. Jo crec que normalment lá gent té respecte dels seus representants, és l'actitud ms normal. I, a més, no distingeix massa de partits. i Un vegada, al Carmel, vam an r a inaugurar un casal de joves, i pel carrer va venir una senyor . Em va felicitar, em va abraçar, tenia un gran respecte per mi,i i després em va preguntar: "y el señor Pujol cuándo viene n . Aquella senyora se'n fum que un sigui d'un partit o d'un altre, per ella el més important és que són gent que la representen, i en lquest sentit manifesta un respecte que jo crec que és correcte. - Pregunta sobre Ajuntament i tpeneralitat. Això és la democràcia, fill mei. Ahir em van preguntar sobre això a Bilbao, perquè els bascos én general són més monocolor. Em preguntaven que com és que h4. ha sectors de catalans que voten socialista a les eleccions muiicipals o generals i després voten convergent a les autonòmiques. A Barcelona hi ha tres grups: uns que voten sempre socialista, uns que voten sempre convergent i uns que van de banda a banda, els "bígamos", que en diuen. I això sorprén una mica. Jo crec que a Catalunya som mol.t pragmàtics, i hi ha molta gent que davant de cada elecció reacciona d'una manera diferent, no li agrada posar tots els ous a la mateixa cistella. Això és el que en Borsa, al mercat de valors, en diuen repartir el risc. Es una actitud molt catalana. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4208 Title A name given to the resource Escola IPSI / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. S'hauria d'obrir una nova bocana al port, al principi de l'escollera. Això ja està pensat com a projecte, no aprovat però si dibuixat i calculat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola IPSI, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Benestar Social Lideratge Acció política Model social Barcelona Escola Ipsi Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1303/19930218d_00529.pdf 84907608462981f1c31c7e6cb0245edb PDF Text Text 1 Coofecéooia de l'Exom, Sr. Alcalde a la Societat Catalana d'Economia Dijous 18.02.93. Institut d'Estudis Catalans. 19:80 hores. "1993: LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A BARCELONA" Les perspectives de futur per a Barcelona són positives. Jo no en tinc cap dubte, tino les dades i les raons per coovéooer que és així. Si hi ha goi té dubtes, espero que en acabar la nieva 000feréocia en tingui menys. Barcelona está en miIIora condicions que altres ciutats per afrontar la recessió económica internacional, gráoiea a les inversions, al dinamisme i a la projecció internacional que els esdeveniments de 1992 li han donat. Es a dir, gráoieo a aquells feto que, segons com s'analitzi la situació, podien haver estat causa de problemes i que en el ooatre cas són causa de solució, més que de problemes. Les perspectives de futur del propiA'uotameut, que tant preocupen sempre els barcelonins, també són bones. L'Ajuntament de Barcelona gaudeix d'una bona salut económica ' i financera, amb una situació patrimonial que li permet assumix sense greus dificultats la solució progressiva del deute acumulat en els darrers anys. Deute que és fruit, sobretot, d'un extraordinari eetorg inversor -aixó és el que tothom sap i el que tothom diu- compartit en gran part amb l'Estat i el sector privat i, en menor mesura, amb la Generalitat; però deute que també és producte de l'assumpció histórica, que encara no ens ha estat compensada, de oompetéociea estataIe i automómiguea en matéria de sanitat, ensenyament, cultura i transports, entre altres. Vostés saben que Barcelona és l'única ciutat d / EoDaoya que té escoles, que té hospitals, una de les poques que té orquestra, que té conservatori, que té palaus, que té escoles d'oficis, ..., penso que tenim 40 escoles, 4 hospitals, 24 museus... 8i ha una altra ciutat d'Espanya que té museus, que és Madrid, I» er6 Madrid té 23 museus de l'Estat i un municipal i Barcelona té un museu de l'Estat i 24 muoioipals, i aquesta és la diferénoia, �2 Si es produís, com desitgem, la solució deis problemes financers característics de l'administració local eapauyola/ en general, i la compensació de les ja citades "despeses de capitalitat" que singularitzen la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les administracions superiors i aquestes -Estat i Generalitatdecidissin l'establiment de polítiques de major suport a les grans ciutats i l'administració local, l'evolució económica i financera de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aplicat mesures importants de racionalització i estalvi, no solament no hauria de tenir gaire ombres de preocupació, sinó que fins i tot podria ser molt i molt brillant. Les perspectives e000ómigueo de la ciutat, en aquest 1993, són oIarameot eaperaugadores, ja que Barcelona ha reeixit amb els Jocs a superar els tradicionals factors limitatius del seu desenvolupament: tráoait, aparcament, botelo, aeroport, port, telefonia, Fira, congressos, mercat immobiIiari.,. Tots aquests sectors han fet un salt endavant. El oiveIl de la inversió privada continua sent molt alt, amb grans operacions urbanístiques en curs de realització, així com el oivell d'inversió pública, raatroctura cultural i de comunicacions. Si la ciutat manté la 000fiaoga en les seves possibilitats i sabem treure rendiment al capital a rit amb els Jocs Olímpics, Barcelona podrá realitzar les oeve aspiracions com a gran ciutat europea. VoIdria dedicar la primera part d'aquesta coutazéooia a parlar de la situació económica de l'Ajuntament, perqué sé que és un tema que interessa aempre. I sé que interessa, sobretot, en l'actual moment post-olímpic. - Evolució preoaopomtária de l'Ajuntament: Vbldria destacar els punts següents: -. L'evolució deis ingressos i despeses de l'Ajuntament entre I987 i 1993 (previsió) demostra que a partirde 1990 l'increment deis ingressos és molt superior al de les despeses i que a partir de 1991 s'inicia una inflexió, en la que es manté l'increment deis ingressos i decreixen les despeses. -. El resultat de l'evolució anterior és el fort increment deis recursos generats abans d'interessos. = | �3 -, L'iuoremeut deis recursos generats ha superat els interessos a partir de l'any 1991. -. L'evolució deis recursos aplicats al procés inversor té un increment máxlm a I'auy 1990. No va ser pas l'any 92 l'aoy de la máxima inversió, ni tan sola el 91, L'any 90 és l'any que, donada la programació de les ioveraiooa, estaven ja en marxa i acabant-se tots els projectes i tot just havien oomeogat aguells altres de darrera hora que tenien una vida d'un parell o tres d'anys. Després disminuim i ens anem a trabar un oivelI d'inversió al 92 similar a l'any 88. I,'&'uotameut va ter inversions directes d'una banda, però va dotar a organismes que feieo inversions d'una altra banda, en bona part Holsa, que va aplegar les tres empreses que l'Ajuntameot va crear tot sol al principi, en tirar endavant el carro de les inversions olímpiques, i que un cop creades va oferir-ne un terÇ a la Generalitat i un tezg a l'Estat. La Generalitat no va poder fer front t d i I'B t t i j la seva participació demanada del 33 per cent fins un 50 per cent, perü amb aïx(5 ens vam quedar una mica curts, en el sentit que nosaltres havíem calculat que baviem de pagar un terg i vam haver de pagar la mitat. Aquesta és la situació real de les tcaoafezéociea de capital que es produeixen degut a l'eaforg inversor olímpic. -, Relació entre els ingressos viu de I'Ajuotameot. L'iocremeot d'ingressos és molt superior a l'increment de l'endeutament. Aquesta és la diapositiva més interessant. L'any 88, el pressuspost autogenerat de l'Ajuntament va arribar a ser d'un 1,99. L'any 88, els deutes vius de l'Ajuntament doblaben el nostre pressupost d`ïogressoo. En canvi, aio/\ va anar descendint en els anys 89, 90, 91, 92 per arribar a és la data actual. Es a dir, el deute viu de l'Ajuntament,en aquest moment és 1,6 vegades el seu pressuspost d'ïugreaeoa liquidats, és a dir, no el pressupost de Iacomptabilitatpreosuspoatárïa, sinó el pressuspost de la comptabilitat patrimonial. \/oatéo saben que els Auntameota tenen l'obligació de ter comptabilitat per partida doble, patrimonial i empresarial, cosa que no succeeix amb cap més de les administracions públiques d'aquest país, segurament en tot el sud d , Euroga. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d'Europa que hagi fet la comptabilitat patrimonial, és a dir, que porten a final d'any un baIaug en actiu i passiu i un compte d'explotació amb pérduea o guanys. �4 Es a dir, que estem parlant d'uns números en el quals hi ha comptat tots els interessos generats per la inversió, tots els ïotereasoa generats pel déficit provocats per les despeses de supléooia i de capitalitat i a sobre encara, la necessitat de provisionar el paper dolent, el paper de dificil cobrament pelo Ajuntaments. En aquesta situació, nosaltres estem millor que una familia que es compra una casa i s'ha d'endeutar amb una quantitat que és similar a quatre vegades els seus ingressos anyals. L'&juotameot está endeutat per una vegada i mitja els seus ingressos anyals i a més amb una tendéncia clara a la disminució. Es a dir, está demostrant una capacitat d'estalvi que no se li coneix, i per això jo volia insistir avui justament en aquest que és potser el més desconegut de l'economia pública . Creo que l'efecte de La nova comptabilitat és positiu. Es tan dificil que l'Estat espanyol ha hagut de donar una prórroga ala ajuntaments per poder presentar els seus baIaogos de I'aoy passat, que estava previst pel 31 de desembre del 92 i ara anem a fioaIo d'abril. En tot cas, jo creo que l'efecte d'això será positiu a Barcelona i a tots els demés municipis pergoé ens situará en una posició real, molt més real de la que sempre havíem estat i, per altra banda, generará unes demandes que ara explicaré, que penso que hauran de ser escoltades pezgué tenen una raó de ser bastant lógica. Nosaltres, d'altra banda, hem creat una nova estructura gerencial, ens hem organitzat en ámbito, que són conjunts organitzatius molt més amplis que les antigues áreeo de l'&jootameut amb molta més capacitat I)r' ia de decidir les se ves opecaoiooa. Hem realitzat operacions de millora de l'estructura financera durant l'any 92, hem fet una edició de bons "samurais", és a dir, en el mercat públic japonés, el qué ens ha permés allargar els nostres deutes, és a dir, posar el deute curt amb maduracions més llargoes. Hem prorrogat el IJreaanopost, peró això no representa per a nosaltres una gran dificultat, no atora la maquinaria municipal; el pressuspost del 93 no és pas molt diferent al pressuspost del 92 i, per altra banda, ens permet una reflexió méa profunda sobre els nous escenaris que efeotivameot representa l'any 93, i estem a punt de tancar l'acord sobre el fioaogameot suplementan de les inversions olimpïquea de Holsa. �5 En definitiva, i molt resumidament, l'esforç positiu del 92 es pagarà en 15 anys. Pagar-ho en 15 anys signifiva pagar-ho en molt menys temps del que portem pagant les autopistes, que portem 25 anys pagant-les i encara seguim pagant, tot i que les coses que nosaltres hem fet no tenen vida inferior a la de les autopistes, sinó segurament en molts casos molt similar, com seria el cas de les Rondes. - Propostes de cara al finançament dels governs locals. Passem ara al terreny de les propostes, que és aquest que acabo d'anunciar. Propostes, de cara al finançament local, penso que estem en condicions de plantejar, i que ja han estat plantejades. Vostès saben que va haver-hi una reunió del G- 7, grans ciutats espanyoles, que són les ciutats`` perifèriques més importants, Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, més la gran ciutat central, que és Madrid, més les dues ciutats que, sense estar tan amunt en població, tanmateix sobrepassesn els 500.000 habitants, que són Saragossa i Màlaga. Aquestes set ciutats s'han reunit i han demanat, primer, que els ajuntaments poguin revisar els cadastres per trams, és a dir, anar a un Sistema anglosaxó o americà de valoració més continuada de les propietats i no haver d'afrontar cada 4 a 5 anys una petita revolució fiscal per la sobtada revalorització de tots els actius. L'autolïquidació de l'impost sobre les activitats econòmiques, que vol dir que s'actui amb aquest impost igual com actuem en la renda, és a dir, que la gent pugui declarar-se d'alta o de baixa, i proposar la quantitat que ha de pagar conforme a les normes que li venen donades en uns impresos que siguin explicatius i evidentment amb el risc de no cobrar si la inspecció de l'Ajuntament o la capacitat de requeriment dels serveis d'hisenda de l'Ajuntament no arriben fins aquella persona que no ha declarat, és a dir, carregant-se la càrrega de la prova anant en contra de l'Ajuntament i no en contra de les persones. Hi ha, evidentment, una certa dificultat, sobre tot per aquells ajuntaments que potser no tenen mitjans de fer-ho. Nosaltres pensem que tenim mitjans de fer-ho i de fet ja vam dedicar tres mesos a millorar la qualitat del padró inicial; es van resoldre més de 30.000 consultes i per tant, si vam poder fer aixà, per què no podríem fer un sistema d'inspecció i autoliquidació? �6 Reforma del trámit de nobrameot de multes: aquesta és una de les graos vergonyes d'aquest país, a enganys i una de les graos falsetats. Les multes no es cobren, no ens enganyem, i a Barcelona, que es cobren molt, es Cobra un 30 %, i pecgoé ens bem posat molt seriosos amb aquesta matério ' I aix(5 és degut a un sistema de ootificaoiooa i garanties. Participació en els impootos forts, i concretament en l'impost sobre la renda de les persones físiques, no diré amb quina quantitat. No volem competir amb les autonomies. Les grans ciutats espanyoles proclamen autonomistes i regionalistes, no ooutrárieaa les toomoiea, sinó que prefereixen que primer s'obtingui el famós 15 % de retenció directe de l'IRPF a dins de cada autonomia per seguidament, plantejar la própia participació de les ciutats en ague i t impost, que en definitiva és l'únic que pot donar al finangament municipal un carácter més automátic, més flexible, més eot uedor i menys traomátic que aquesta mena de grans males uotíoiéa que apareixen cada quatre o cinc anys en els mitjans de comuoiCaoió. Per tant, participació en els impostos forts i, finalment, subvenció de cinc punts en els interessos del deute generat amb motiu dels desequilibris de ciro a a dir, del deute generat o aflorat, més ben dit, pel nou sistema de comptabilitat. Les corporacions localo s'han trobat davant d'un sistema bancari que els hi coneix molt millor les debilitats i fragilitats gráoiea al nou sistema de comptabilitat, i aquest eaforg de sinceritat hauria de ser primat. Igual com es prima a través del pla de la vivenda amb 5 punts el tipus d'ioteréo a partir del pressuspostos geoeraIo de l'Estat, de la mateixa forma s'hauria de fer amb els ajuntaments pel fet de declarar millor quina és la qualitat del seu paper, dels seus interessos potencials. Hi ha unes estimacions molt r ides. Potser el deute total dels municipis espanyols sigui d'un bilió de pessetes. Aix/\ faria que si ens haguéssin de aubveooiooaz amb 5 punts en els crédito corresponents, fi el pressupost de l'Estat espanyol hauria d'afegir 40.000 milions en les seves partides anuals. Però les 9.000 corporacions lmcala espanyoles de carácter municipal ja no compto les diputacions, mancomunitats i altres - estarien ' ant un paper molt més animador de la vida económica del que eotan | 'ugaot en aquest moment que se senten totes aclaparades pel pes de la seva situació financera. �7 Caldria afegir la demanda a la Generalitat, que comparteixen la majoria deIs ajuntaments ' ^catalans, de dotar el fons autooómic de cooperació local. No és aquest el tema d'avui. Hi ha hagut una manifestació del president de la Diputació basat en uns estudis de la Federació de Municipis de Catalunya demanant que I'l,25 % del pressupost de la Generalitat, net de traosferéocieo alo propio ajuntaments i corporacions locala, fos destinat a la fundació del famosíssim i non nat fons aotouómic de cooperació local, que tindria un abast de 14 ó 15 mil milions de pessetes, amb el que aixó pugui representar per a oadasoúo del municipis. Vuotés ja s'imaginen el que aixó representa per Barcelona, que ella mateixa, si agafem l'Area Metropolitana, és la meitat de la població catalana i si agafem la ciutat estricta, és una mica méa d'una quarta part. Una bona part de les solucions als nostres problemea vindria de la realització d'aquesta promesa, que té el seu origen a l'any 1985, a l'AoaembIea de la Federació de Municipis de Catalunya a Reus, quan el C000eIIer d'Economia de la Generalitat va anunciar la creació d'aquest fons que després no ha existit mai. Una reflexió que sí m'atraveixo a fer: si aizó no es fa, no ja aquí sine) en altres autonomies, el que paoaará és que o'obIigará moralment als ajuntaments a ser anti-autonomistes, d'alguna forma. Es a dir, a ser aut000mioteo malgrat ells, perqué si fos pel seu interés, haurien de mirar que l'Estat transferís el mínim possible a les autonomies, de forma que la base sobre la qual s'aplica el percentatge que l'Estat destina als 'uotameuta, al no ser minvada, permetés un finançament més gran de les corporacions locals. Ara, cada vegada que l'Estat fa una traosferéooia nova, cada vegada que es parla de revisió del sistema finanancer aotouómio, a nosaltres se'ns divideix el cor en dos. Jo, com a oatalá, dio "ja era hora", i com a responsable municipal dio "ai, ai, ai". Pergué és evident que la base neta sobre la qual el rebrá el dia que l'anem a buscar per oodrir : el nostre fons de cooperació local será més petita. Per tant, fem aquest fons, pergué si no el fem estem obligant a generar una dialéctica que és, internament, desagradable i fins i tot perillosa. Problemes específics de l'A'untament, ja ho bem dit: despeses de capitalitat i de supIéuoïa, tema |oo resolt, el principal deis prubIemeo '¡ �8 Hi ha després, el desbloqueig de laCarta Municipal, que a vegades ja em fa basarda de parlar-ne perqoé fa deu anys que la várem oomeugar a revisar i encara hi som, i és evident que la Carta Municipal s'ha de poder fer, pezgué a niveIl téooic i a oineII polític no hi ha cap problema que impedeixi la seva aprovació. El que passa és que no pot sortir una Carta Municipal nova després de la que hi havia, de l'aoy 1961, que no tingui com a míoim la mateixa ambició que va teuir aquella;i aquellatenir l'ambició i primer creant la famosa comissió d'urbanismei serveis comuns i més endavant, l'aoy 74, creant la Corporació raoió Metropolitana. Es Iógio que la Generalitat en un moment de la seva evolució, consideri que ha de fer taula rasa de les coses pre-existents i per tant partir de zero i comeogar amb un nou sistema comarcal igual al de l'any 33. Però també és evident que aixó no fa justicia a la realitat, i que la realitat és que els municipis de l'entorn de Barcelona tenen unes interrelacions amb el nostre municipi de tal magnitud que fan absolutament necessari que els problemes d'uns i d'altres es puguin enfocar, al menys parcialment, d'una forma conjunta. L'Alcalde de Bilbao em deia abans d'ahir que cada dio entren a Bilbao més de 300 mil cotxes. Jo li/vaig preguntar quans cotxes hi ha a Bilbao municipi, i em va dir que 300.000. La reacció inmediata me y a va ser dir-li que el problema no está en els cotxes, el problema está en Bilbao, pergoé tenen mal definida la seva ciutat, pergué resulta que la meitat de la gent viu en un municipi on no treballa. Es el municipi el que está mal definit, és la ciutat real la que está mal definida i la que haurien de solucionar. En fi, només dir que no seria bo que la Carta Municipal de la Óemoczácia tos menys comprensiva i menys ambiciosa, en aquest sentit, que la Carta Municipal que es va ^^r l'any l96I ^ ! Pel que fa al transport metropolità, cal la negociació d'un nou contracte programa i la participació de la Generalitat en el fioaogameot del déficit del transport, tal com succeeix en altres comuoitato autóoomea, i concretament aquella altra que té Metro, que és la Comunitat Autónoma de Madrid. �9 - Perspectives e000Omigoes de la ciutat Barcelona ha guanyat una aposta: demostrar que més oferta reporta més demanda. Jo m'he trobat, en a que han precedit al 92, amb un ail.logiame que afirmava sempre que el qué havia de fer l'Ajuntament era rebaixar impostos per evitar pérduee de les companyies taxades. | Suposem el cas deis aparcaments: lés empreses cooaesiooáries deis aparcaments del passeig de Gracia,em deien que ela treguéssim l'impost de radicació, pergué la '{ rotació de les seves places d'aparcament és molt baixa i per tant no fan benefici. No se-l's acudia dir: "posin més guazdiea urbans, facin que els cotxes no aparquin sobre les voreres del passeigde Gracia i així farem negoci nosaltres i podrem pagar més impostos". No se-l's acudia; la psicologia dominant era la %»oicolog ~ amaItbuoiaoa de pensar que tot aniria sempre estret i malameot i que, per tant, el millor que es podia f l'Ajuntament demanar una exempció fiscal. AmÓ els hotels els podría di mateix. Sentir plorar al gremi hoteler, normalment, perqué d'ocupació era tant i tant baixa, que no hi havi prou ptomoció de la ciutat, i que en definitiva el que s'havia de fer era donar algun tipus de subvenció o perdonar algun impost. I bé, la ciutat ha multiplicat per dos la seva capacitat hotelera i les tases d'ocupació, llevat de dos mesos, que han estat gener i setembre, molt dolents (com sempre), no han baixat. En tot cas jo crec que hem guanyat aquesta aposta. No sempre la ` creació de més oferta comporta ^ demanda, per en el cas de Barcelona hi havia clarament una situació d'infradimensionament de l'oferta en molts sectors. Bi havia un problema que calia afrontar, que era decidir per on faIIávem, si és que no teníem ofert4 no teníem demanda. Ara sabem que en bona mesura, i no dic en tots els sectors, peró en bona mesura era un problema d'oferta, perqué quan més oferim, més ens demaoeo . Aixó passa amb tot. Passa amb el tráoait, passa amb els hotels... Deia Santiago Roldan, d'una manera maneramolt expressiva, el día que es va treure I'úItim con de les obres del nus de la Trinitat (que I)ráotïcameot nárem treure el con i els cotxes ens van atropellar inmediatament): "A Barcelona dóna gust, pergué totes les obres, en quan s'inauguren, s'omplen". = �10 Aquesta és la sensació que dóna aquelsta ciutat, de ser una caldera que está sempre plena de vida i gia, no aquesta situació d'autopistes en mig del desert, de trena que passen per llocs on no hi ha estacions. Jo recordo de petit, quan anava amb el meu pare de viatge ala 15 anys, doncs eII havia d'anar a vendre medicines per tot Espanya per guanyar-se la vida i als fills se'ns enduia un cada any, que quan arribávem a Navarra i a Vitória, que tenien "fuero", ens trc/bávem amb una cosa que jo no havia vist mai, que era carrers encintats amb lIoms sense cases. Joestava acostumat a anar a Can Guineueta a fer catecisme i a la Guineueta hi havia cases sense carrer i sense lImms, i en canvi, hi havia llocs estranyíssims per mí on els carrero hi eren, les lIums hi eren i les cases encara no havien aparegut. Es a dir, que estaven pre-urbanitzats, per dir-ho així. Jo crec que, de debó, Barcelona és una ciutat que ha anat sempre al darrera de les necessitats i que si no ha tingut més demanda ha estat perqu6 no ha sabut trobar l'oferta adequada. Crec que aix/i és el que l'any 92 demostra. Es la me y ahipótesis, que sotmeto al seu milIor criteri i, per descomptat, a a discussió que hi pugui haver en aquesta xerrada. Els indicadors ho diuen. L'oferta hotelera ha passa t de 18.000 a llits (Madrid en té 40.000). I l'ocupació hotelera, amb una capacitat que és 1'7 vegades més gran que fa quatre anys, es manté en un 60 per cent el mes de novembre. El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 miliooa, els somiats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que l'aeroport podia durar per més anys, doncs está planificat fins un mázim de 12 mïli000 de passatgers. L'activitat de congressos prevista per a l'any 93 és la máxima d'aquests últims anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del 92 han estat de l'ordre de 315 i un número de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos motius -entre altres perqué no es comptabilitza aquí tot el període olímpic-. La previsió de congressos per al 93, que encara és provisional, puja a 76,505; i sumant-hi la probabilitat de congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra es situará entre les 120.000 i les 140.000 persones. �11 'a a dir, no estem en una situació, repeteixo, en qué les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimiata, Es pot ser pessimista, si es vol, però cap raó indica que se n'hagi de ser, i estic parlant des del punt de vista estrictament municipal. Hi ha més linies telefóoiguea, de connexió internacional; hi ha una potenciació inoneoaa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat. Ha milIorat la qualitat de la telefonia, ja no hi ha aquella queixa d'empresaris -Bendibérica, per exemple- que em deien que no es podia parlar entre Grauollers i Barcelona, per no dir el temps que trigaven cada vespre els seus executius en tornar a casa. Les trucades telafóoigues de desembre 1992 són un 15% més que el febrer del mateix any. En els sis mesos després deis JJ s'han iootal ' Iat més circuits directes que en tot l'aoy l988 i . En aquests sis mesos, la digilitalització ha passat del 33 % al 35 %. Al desembre del 92 hi ha hagut un increment del 28 % més de línies per a la xarxa de caixers automátics que el mes de juny. Hi ha una nova dimensió de la ciutat: Els JJ0O han perméa superar els factors limitatius tradicionals per al desenvolupament de Barcelona. Afegiré algunes dades més a les que ja he ofer t sobre t hotels i aeroports. - TráoSït: -. Da de la Ronda de Dalt: Les hores puntes d'aquesta Ronda se situen entre les 9 i les 10 del matí. La capacitat máxima és en toro dels I.500. -. Do de la Ronda Litoral: Les intensitatshoráriesmáximes canvien segons la direcció, és a dir, a la tarda, entre les 18 i les 20 hores, és la direcció Beaóo la que / va carregada, ï al matí, entre 8 i 10, és la direcció Llobregat la que va carregada. Els camions dormen al Poble 0ou, J.A. Acebillo, el director técoio de l'IMPU, explicava l'altre dia en un article molt clac a La Vanguardia qué és el qué estava passant amb les Rondes. A les Rondes está passant que hem primat més viatges de oami000 a Barcelona deis que hi havia abaoo. Tots recordem els camions del carrer Mallorca o el carrer Valéomia que no ens deixaven dormir, i els del Paral.lel, i la circulació de la Meridiana... �12 Doncs bé, tot aixó s'ha suprimit amb les Rondes, i ha passat alguna cosa méa, que deis camions que passaven per la B-30, un 30 % s'han ficat dintre de Barcelona, pergoé travessen Barcelona sense pagar i sense aemáfozs. Si van per la B-30 Pelo carrils centrals, paguen. Si van per la oaIgada lateral, tenen aemáfors i una congestió de000muuaI. Si van per la B-l0, que és el MoIl de la Fusta, ni paguen ni tenen semáfors. Ara bé, la B-lO, que és la Ronda Litoral, no está teta pecgué els camions que van de VaIéooia a FzaoÇa hi passin, però hi estan passant. Per tant hem aplicat una mesura de limitació deis camions demés de 6 tones de í que sv ^^ les hores justament on les punites sobrepassen les máximes de capacitat. - Aparcaments. Notable ioc t municipals 82-92 i de les places Aparcaments privats de concessió pública passen de 16 el 1982 a 52 el 1992. -. Obres noves de clavagueram. Aquí hi ha les obres que s'han realitzat gráoies a I'eoforÇ olímpic. Diguem-ne olímpic, però en realitat tenen molt poc d'olímpic, però hem acabat dient olímpic. Aquí o'bao invertit 27.000 milions de pessetes, es a dir, en coses que la gent no veu. Si pensem una mica, fa poca anys hi va haver inundacions molt importants, molt destacadament al Poble Nou, però també a la Zona Franca, a la plaga IdeIf000 Cerdá, etcétera. -. La capacitat deis mol.lectoza. Es impresionant la capacitat del col.lector del BooatelI, que fa passar, en plena oárrega, más de 100 metres cúbics per segon, que és tota l'aigua de l'Ebre sortint al mar un dia d'estiu. I això és només un ool.leotor, pergé hi ha el del carrer Ginebra, el del Pobla Nou, el de Prim... Tots sabem el que eren aquestes zones abano d'aquestes iotraatructureo. Aquest eaforg ha fet disminuir molt notablement les zones previsiblement inundables respecte l'aoy 1988. Hi ha zones que es mantenen com a perilloses. Els t oios, per altra banda i molt aáviameot des del seu punt de viot / i fan el que han de fer, em volen oouv^ocec que no tot está fet 1 i que s'ha de seguir invertint en clavegueram. Z jo m'ho crec. El que passa és que, de moment, el que nosaltres hem fet és allunyar en 20 o 25 anys les inundacions que en diuen de retorn. Nosaltres ara tenim una alta probabilitat d'iuuodar-nos amb pluges de retorn de 50 anys, és a dir, si es produeix una pluja de les que es produeixen cada 50 anys. �13 Algunes d'aquestes zones inundables es poden solucionar amb facilitat, com les de la Riera Blanca. Unes altres necessitarien una inverssió forta amb interceptors de rieres que envien l'aigua cap el Llobregat o cap el Besòs. En definitiva, la millora és molt i molt considerable. En una sèrie de sectors, estem invertint d'una forma important. Tenim en marxa en aquest moment l'ampliació de la Fira, Montjuïc 2, amb una societat patrimonial tot just creada, a mitges per la Fira i la Cambra de Comerç, i l'expectativa immediata de convertir les Arenes en un palau firal. I tenim per altra banda la perspectiva d'un gran palau de congressos per més endavant, a la Vila Olímpica, que no hi hem renunciat, però que avui no estem encetant perquè no es pot encetar tot a l'hora. Hi ha al mateix temps un projecte de palau de convencions més xic que el gran palau de congressos, a la zona alta de la Diagonal, tocant a l'hotel Juan Carlos I. Tenim fins i tot situacions interessants en el mercat financer però no vull allunyar-me tant del que és estrictament municipal. Per a mí aquest és un tema sentimental, perquè recordo el paper importantíssim que va tenir en Ramon Trias Fragas, quan tornant d'un viatge als Estats Units conjunt que vam fer per promocionar Barcelona l'any 86, després del nomenament de Barcelona com a ciutat olímpica. A Chicago vam quedar meravellats de la potència del mercat d'opcions i de futurs d'aquella ciutat, que havia estat la gran capital de la Borsa i que va perdre aquest lloc en favor de New York, però que després va reaccionar amb mercats d'especialitat. Aquí és on va néixer la idea del Mercat de Futurs i Opcions de Barcelona. També vull parlar un moment de merçat inmobiliari, de l'evolució dels preus i també de l'evolució d0 la taxa d'atur. L'evolució preu de venda de l'habitatge 1975-91, comparat amb Madrid. L'important no és la ja sabuda escalada monumental del preu real en els anys de la hiper-inflació, quasi diria, de l'habitatge, sinó el fet que s'hagi frenat aquesta pujada en els dos últims anys. I el fet també menys conegut que el preu real va anar baixant. El preu real va baixar, de fet, des de l'any 1974 fins el 1984, i 10 anys de baixada de preu real, és a dir, de petits increments de preu inferiors al creixement de l'índex general de preus són molts i provoquen una davallada molt considerable del preu real de la vivenda. �14 Això es va recuperar en pocs anys, penso que l'any 88 vam arribar al nivell de preus reals de l'any 74 i la continuació posterior de la inflació dels preus de la vivenda va portar les coses molt més amunt que els preus reals de l'any 74. Això s'ha acabat i els preus comencen a baixar de nou. -. Evolució 1'IPC l'any 1992. Baróelona està sempre per sobre. Barcelona és una ciutat cara, però Barcelona no és més cara que les ciutats igual de grans que ella.: A mí no se m'ha demostrat. Segurament jo els hauria d'haver portat més dades en aquest sentit. No disposo d'elles, però en principi no tinc demostració de què Barcelona sigui més cara del que toca. El que sí que sé és que la carestia relativa de Barcelona no sembla incrementar-se, sinó que en l'últim; any sembla disminuir i ens va acostant a l'evolució dels índexs de preus del conjunt de Catalunya i d'Espanya. -. L'atur. A l'any 91 hem arribat a tenir una taxa d'atur igual que la mitjana europea. El fet que Barcelona estigui igual que Europa en la taxa d'atur no té per què ser dolent. Aquest fet és relatiu, depèn de les ciutats de les qualsIparlem. Jo estic segur que a Colònia o a Manchester o a Birmingham, etcètera, hi ha taxes d'atur més altes que a Barcelona. No m'atreveixo a pronunciar-me sobre quina serà l'evolució de l'atur, perquè estem parlant d'unal ciutat, i una ciutat és una economia oberta per definició. En ün país potser el 10 o 20 per cent dels seus intercanvis són exteriors i la resta interiors, i en una ciutat el 50 ó 60 ó 70 per cènt dels seus intercanvis són exteriors i per tant és molt difícil fer prediccions. En tot cas, ja hem vist quina ha sigut l'evolució fins ara. - Barcelona ven a l'estranger: Els voldria dir que el que estem fent a Barcelona és tractar de millorar les nostres expectatives per tal que la base d'exportació de la ciutat sigui ben aprofitada, al màxim. Una ciutat que té actius i els sap explotar pot mantenir millor que una altra el seu nivell d'activitat. �15 Nosaltres considerem que el 92 ha portat a Barcelona dos actius importantíssims, prestigi i "know how". Tothom sap què és Barcelona, on està. Em deien els expositors del Saló Gaudí, quan vam anar a la inauguració amb el president Pujol, que abans, quan arribaves i deies que venies de Barcelona, et preguntaven una altra vegada d'on eres, et feien esperar mitja hora i al final et feien passar però una mica a disgust. Ara et fan passar de seguida i a més a més, amb un somriure. Això val molts diners,la inversió que hem fet en capacitat de venda dels productes privats de Barcelona és molt important, però també dels productes públics, de la tecnologia de producció dels serveis públics i també de la de serveis d'organització i de construcció. Per tant, nosaltres, ara, ens estem concentrant, d'una forma important, en vendre, en buscar mercats per això que Barcelona té. - TUBSA: Empresa d'assessorament en plans estratègics i assistència en tecnologia. Aquí tenim el llistat dels Plans estratègics que s'han fet des de Barcelona a través de l'empresa TUBSA. D'Espanya hi ha una dotzena, de l'estranger també... La nostra gent està assessorant els plans estratègics de moltes ciutats. TUBSA és una empresa que posa en el mercat tecnologies urbanes, és a dir, de producció de serveis públics urbans, des de Costa d'Ivori o la República Dominicana fins l'ajuntament de Praga... - Barcelona Tecnologia: Exemple d'alta tecnologia exportable, de projectes tecnològics liderats. L'empresa Barcelona Tecnologia és una empresa fundada dins del grup d'empreses d'Iniciatives S.A. L'Ajuntament va crear una empresa de capital risc en el sentit genèric, que és Iniciatives, i Iniciatives va crear 34 empreses, gmés ben dit, va crear-ne 18, i una de les 18 va ser una empresa de capital risc pura, que es deia Barcelona Impuls, i aquesta va crear-ne més. I quan se'ns va plantejar la possibilitat de privatitzar o semi- privatitzar Inciatives, el que vam fer va ser ajuntar la mare amb la filla, per dir-ho així, casar Iniciatives amb Barcelona Impuls. �16 B.T.S.A. és una empresa que es va crear sobre la base del model de la Doivezoïtat de Góteborg, que preten posar en el mercat la tecnologia provinent de la investigació fetapels prot ra universitaris i o, principalment i é (5 té una enorme dificultat a Espanya per problemes de dic i buzoccátio, peró en tot cas, amb un éxit relatiu, encara moIt modets, B.T. deu haver creat una bona dotzena de productes nousi sofisticats, i está ara en un moment molt interessant. -. Projectes en els qualsBarcelona hi participa, fioaoÇats báaioameot per la Comunitat Europea. El més cooegut^ és el Gaudí, que está dins del macro-projectePolis. Aquest és un projecte d'investigació que el que pretén és 1 arribar a un sistema universal de control del ±z^fic de les ciutats, amb una tarjeta intel.ligent que permetés al mateix temps pagar les autopistes, pagar els ponts o túoeIs de la ciutat, fins i tot arribar a pagar els aparcaments del oeotre. Shigueo que en aquest moment estem posant en marxa, i espero que es realitxará dintre de poc, una empresa nova amb l'objectiu de posar en venda en el món no ja la tecnologia urbana de serveis urbans, sinó la que la gent reconeix que Barcelona té, després d'bavec vist 3.500 milions de persones els Jocs Olímpics durant 15 dies. Que són tres coses: una, capacitat d'organització de grans esdeveniments molt complexes; dos, capacitat de construcció d'escenaris i infrastructures difícils; tercer, capacitat escenográfica, de fez oerimóoieo im^ortauta i atractives des del punt de vista eacenogr^fic. Si de fer per construi i Moscou vingui cap aqui hi ha o aquí. I si aconseguimcon sud d'Amérioa es porta faci el famós pont de Coló diuen ells, que és el que ha d'esoucgac en 500 km la distánciAque hi ha entre Montevideo i Buenos Aires i fer de Montevideo e port real de Buenos Aires, que ja hauria de ser-bo, doncs fer-ho nosaltres des d'aquí. Nosaltres hem tingut un paper destacat en l'organització de les ciutats l'assemblea constituent del qual va ser Barcelona i ens han elegit com a ciutat que presideix el CooeeII deMunicipis i Regions d'Europa i aix6 no pensem que sigui una caooaIitat ni li donem una importánoia purament I»rotocol^ria. Creiem que forma part d'aquesta eotratégia de Barcelona de vemdre , o, en el miIlor sentit de la paraula. �17 M'agradaria dir que no em sembla necessari posar massa éofasi en afirmar que les perspectives de Barcelona en aquest 93 no són negatives. Creiem que Barcelona ja és una de les grans ciutats d'Europa, que sha confirmat com a tal, que s'ha de consolidar, que s'ha de projectar. Creiem que, a més, Barcelona ha comeogat a guanyar en un aspecte inonaterial, intangible peró enormement important, potser definitiu, que és el de la conducta ciutadana, la urbanitat, la disciplina vïária, la vida social, la lluita contra el aozulI,,. Hem posat en marxa amb éxit fins i tot euperiéooiea de justicia rápida en aquest país, cosa que és realment xocant i nova. Efectivament, en aquesta ciutat s'ofereix qualitat de vida. En aquest sentit, jo faig una crida contra el derrotiame, contra l'esperit patidor. Ja sabem que a tots els socio del BarÇa els agrada patir, quan entren al camp de futbol i veuen córrer a l'extrem esquerre de I'egoip contrari, saben que patiran. Però jo faria una crida contra l'excessiva afició a patir, pez/Jué no ens ajuda. Jo els convido a vostés a la confiança en qué podrem mantenir i desenvolupar la posició obtinguda. Moltes gráciea, �NOTES DE L'ALCALDE DE CARA A LA (CONFERENCIA A L'IEC Es absolutament necessari un discurs seriós sobre l'aposta guanyada per Barcelona (més ofe ta reporta més demanda, en comptes de dir que poca demanda acaba fent aconsellable poca oferta), explicitant costos i beneficis de cada solució, i una perspectiva (o escenaris) raonable de futur. Previ Consell Econòmic Assessor Josep Pernau a El Periódico (1 o 7 de febrer de 1993) ironitza sobre el riu de Folter a La Sagrera, i la possibilitat o perill que l'Alcalde es torni a il . lusionar i ens torni a embarcar en coses a pagar més enllà del 2007. Imprescindible explicar que les Autopistes les estem pagant encara ara (25 anys!) i el 92 el pagarem en 15 !. [Articles Vilarasau, Pere Duran, Antoni Serra Ramoneda, Andreu Mas?]. Referències: J. Semprún ("visionlrio") - 10 àrees de nova centralitat (Joan Busquets) - escrits Acebillo, Subirós - ordenança sobre 1'Eixample Necessitat Memo Microplans O$ . 4 2 e^ W 1nrjt .114 vil ord. xr "iec.not" (10/2/93) (JBad) ca <10.e/ , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4209 Title A name given to the resource 1993 : les perspectives de futur per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Propostes per al finançament dels governs locals. Problemes específics: despeses de capitalitat i de suplència. Autoliquidació IAE, reforma del tràmit de cobrament de multes, participació en l'IRPF. Rondes, aparcament, co|lectors, habitatge, atur, imatge Bcn, Barcelona Tecnologia, projectes UE, CE. Perspectives econòmiques de Bcn. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Economia, Institut d'Estudis Catalans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Finançament Lideratge Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1304/19930224d_00530.pdf 43bf5951aa8c757eeb2418246263476b PDF Text Text VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "JOAN D'AUSTRIA" 24 de f brer del 1993 Jo us voldria parlar d'una c lla de temes que tenen a veure amb la ciutat. En primer lloc, deis canvis a la societat i els canvis a nivell internacional. En segon lloc la transformació de Barcelona en aquests darrers anys. La promoció de la ciutat, el problema deis preus i les oportunitats per als joves. Els reptes de la Barcelona dels 90. I, finalment, una conclusió més de carácter polític. Vull parlar-vos del moment que viu la nostra ciutat, del moment que vivim els barcelonins i les barcelonines, però fer-ho de manera que comencem per situar-ho en el context nacional i internacional en qué ens trobem. En els darrers anys, i encaralavui, han canviat i estan canviant, com vosaltres sabeu molt bé, Imoltes coses. De fet, hi ha qui diu que al 1989 van passar tantee coses a tot el món -per exemple, la caiguda del mur de Berlí1-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. En tot cas, els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de major llibertat i al mateix temps d'una més gran inestabilitat. La Comunitat Europea ha anat consolidant passos en la direcció d'una major unitat: ha entrat en vigència el mercat únic europeu -des del dia 1 de gener-, estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht o d'Unió Europea i ha començat la negociació amb nous països que volen entrar a la Comunitat; és el cas d'Austria, Suècia i Finlàndia. Nosaltres ara som més interdependents els uns amb els altres i está menys ciar que abans qué és el que pot passar, és més difícil de preveure quines coses poden succeir. Fins i tot el fantasma de la guerra s'ha instal.lat a Europa amb el conflicte de l'antiga Iugoslávia. Davant d'aquesta situació de Canvis accelerats (tot canvia, i els canvis es produeixen més de pressa que abans) molta gent té més aviat por i s'aferra a alló mes immediat. Per aixó es produeixen situacions d'intoleráncia, de racisme, de xenofòbia, o de nacionalisme exacerbat. 1 �Per altra banda, els any 80 van estar basats en el poder financer, en el que de vegades se n'ha dit la cultura del "pelotazo" -és a dir, de la gran fortuna obtinguda en poc temps-, perquè va produir un creixement econòmic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social,encara molt feble, com és el cas espanyol. Durant els 90 jd crec que tornarem -ja hi estem tornant-, a un predomini de l'economia real, de l'economia productiva, més que no pas de l'economia financera, a un predomini de la formació i del'estalvi. També s'han produït altres canvis polítics. Als Estats Units, després de dotze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócratam que ha presentat un programa molt progressista, sobretot pel gi4e fa a les llibertats individuals i a allò que als Estats Unit anomenen drets civils, i que ha despertat una gran expectativa entre els seus ciutadans i, en especial, entre els més joves * Segon punt -i ara anem a casa nostra-: la transformació de Barcelona en els darrers anys., Mentre a nivell internacional estava passant tot això, a Barcelona vam ser el focus d'atenció mundial organitzant uns Jocs Olímpics. Jo crec que es va poder dir amb raó allò que havien estat els millors Jocs de la #istòria. Deis Jocs s'havia dit de tot. Que no seríem capaços d'organitzarlos. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fer. Que no acabaríem les rondes ni els estadis a temps. Que la Que hi hauria greus fòrmula dels voluntaris fracassaria. problemes de seguretat com a Münich l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles. Que el català quedaría relegat a un segon lloc. Que no tindríem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització, i va anar molt bé l'organització, no només dei4s Jocs, sinó també la de la ciutat durant els Jocs. Està clar que els Jocs no van ser una finalitat en si mateixos, sinó una excusa per dur a terme una transformació profunda de la ciutat en un període relativament limitat de temps. Alguns, per exemple, havien proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, 1., finalment, vam imposar el criteri de construir-la dins de Barcelona perquè això ens donava l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que històricament, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. 2 �(Comentaris a les diapositives) - Aquí veieu com estaven les coses quan es van començar a enderrocar les antigues construccions de l'avinguda Icària. Es comencen a construir les torres de la Vila. 1- # - Finalment les torres arriben a dalt, i també tota la Vila Olímpica. A la dreta d'aquest edifici blanc hi ha l'antiga fàbrica Titanlux, de pintures que s'ha mantingut. 1 - La Vila Olímpica i el que s'n diu el Parc de Mar. - El Port Olímpic. Vam estar discutint si s'havia de fer o no, perquè quan vam presentar el 1987 la candidatura a Laussane, vam oferir, com a llocs possibles per fer la vela, o bé Palma de Mallorca, que ja tenia un port fet, o bé Barcelona. En el cas de Barcelona, el port s'havia de construir, i això representava més diners, i vam decidir que només es faria el port si resultava rentable, és a dir, si la venda dels "amarres" era suficient per pagar el cost de la construcció, com així ha estat. - Hem recuperat el mar. Hém recuperat la platja i la façana marítima, amb l'excusa dels Jocs. - Els Jocs també ens han perfliès connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes. Aquí veieu la Ronda del Litoral, que és el que permet que pràcticament tota la façana marítima quedi alliberada de tràfic pesat. Tots recordem el que era el passeig de Colom fa tres o quatre anys: un lloc pel qual no s'hi podia passar per la quantitat de camions que hi havia. I tots recordem també que davant del mar hi havia una línia ferroviària que impossibilitava d'anar a les platges de la Mar Bella, del Bogatell o de la Barceloneta, i ara si que es pot. - Aquí teniu l'Anella Olímpica, un altre dels sectors de la ciutat que ha estat recuperat. L'any 29, amb l'Exposició Universal, es va aconseguir urbanitzar la façana de Montjuïc que mira a ciutat, el que en deien la muntanya de Montjuïc, i que ara en diem el Parc de Montjuïc perquè des del punt de vista de la seva accessibilitat s'ha convertit pràcticament en un parc. L'any 29, l'empenta va arribar només al Palau Nacional, i, al darrera, a l'Estadi, però més enllà ja no s'havia fet pràcticament res fins al castell. L'Anella representa haver completat la conquesta de Montjuïc que es va iniciarlel 1929. - Aquí teniu el Parc de l'Est ció del Nord. - Aquí teniu l'Area Olímpica de la Vall d'Hebron, que alguns de vosaltres no coneixereu, pero sí que hi podreu identificar, amb aquesta caixa de mistos més o menys estrambòtica, la segona gran àrea olímpica, situada al nora de la ciutat. 3 �avui, afortunadament, tendeixen a desaparèixer. Però per frenar l'alça dels preus i que aquests comencin a baixar, només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al mercat. I aixo és el que hem fet i 1 que estem fent. Fer el sòl més accessible amb les rondes -això vol dir més oferta de sòl i d'habitatges-, perquè és el mateix fer més vivendes al centre que fer més ràpides les comunicacjons entre el centre i la perifèria, ja que la perifèria passa a!ser oferta efectiva, ben situada. Això és el que hem fet també amb el pla d'hotels, el pla de parkings, o les noves instal.lacions culturals, que faran possible que els preus de la ultura no siguin tan elevats. 4 p Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament i el que abans Impedia que determinades ubicacions poguessin ser residències, ara està deixant de pressionar, de forma que comenci a ser més factible una política d'afavoriment de la residència que vagi endavant. Si al centre de la ciutat, a l'Eixample, hem de fer que vinguin més inversions, més empreses terciàries, més serveis a leS empreses, què passarà ? Passarà que els preus d'aquests immobles augmentaran. L'existència de nous centres,' precisament desplaçats del centre -per exemple la Vila olímpica, el complex que s'està construint a la Diagonal, la plaça Ildefons Cerdà on ja comencen a néixer les dues torres que es veuen venint per l'autovia de Castelldefels, el carrer Taragona i tota aquesta nova avinguda que sembla Manhattan i va des;; de la plaça de l'Estació de Sants a la plaça d'Espanya-, vol dir que hi ha més oferta d'oficines. Vosaltres sentireu que els promotors d'oficines es queixen i diuen que els preus estan baixant, però aquesta tristor dels consumidors és l'alegria dele consumidors, perquè vol dir que mentre hi hagi competència! entre els promotors, això farà possible que els preus de les oficines baixin. I si baixen els preus de les oficines, voldrà dir que a l'Eixample o al Casc Antic serà més possible troba residència que abans. Perquè abans era impossible que nosaltres competíssim, volguent residir en el centre, ambila capacitat de compra que tenen aquestes oficines més importants, aquestes grans firmes comercials que poden pagar moltíssim per cada metre quadrat de sòl. Abans, llogar un metre quadrat de sòl, fins fa molt poc, al centre de la ciutat eren 4.000 pessetes al mes. En aquest moment es comencen a trobar lloguersid°oficines a 2.000 pessetes, o fins i tot menys. Aixà vol dir qup comença a ser possible que algunes d'aquestes superfícies, en cImptes de dedicar-se a oficina, es puguin dedicar a habitatge. El que volem és que en el centre de la ciutat, efectivament, hi hagi possibilitat de viure-ht. Perquè sinó, es converteix, a partir de les sis de la tarda, en un territori desert. Aquesta és la política que estem seguint, 8 �El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres mans -el municipi no pot fer lleis, ha d'esperar que les facin els parlaments-, i els grans plans d'habitatge estan en mans de l'autonomia o de l'Estat. I el cert és que les lleis o els plans d'habitatge que s'han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona, perquè els costos unitaris que figuren en aquestes lleis són tan baixos que no serveixen per a una ciutat que té uns punts de partida molt alts en els preus de sòl. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fòrmula que normalment haurien d'utilitzar els joves mentre no s'estabilitza la seva situació. Pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és senzill, però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com va arribar a ser-ho els anys 80, 81, 82, 83 i 84. Nosaltres aleshores teniem, a la ciutat, una taxa global d'atur del 20 per cent i una taxa d'atur juvenil del 30 per cent. En aquests moment, al país ens estem acostant el 20 per cent, però Barcelona està en el 9-10 per cent d'atr general, el que pot voler dir un atur juvenil del 15 per cent,Iperò no del 30 per cent com abans. (Comentari diapositiva) - Aquí tenim l'evolució de l'atur juvenil a Barcelona del 1982 a 1992. Veieu que al final hi ha un rebot, i això és preocupant, però tanmateix estem encara en quotes molt inferiors a les que teníem a principis de la dècada del 80. - En el gràfic següent veu r eu la proporció de l'atur juvenil sobre l'atur total. I això també és interessant perquè vol dir que hi ha una disminució relativa de l'un respecte a l'altre. - I en la diapositiva següent veieu el quadre de l'evolució total de l'atur a Barcelona. Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa -sou fills d'un "baby-boom", d'una època en què va haver-hi una fecunditat més gran-, vol di que vosaltres tindreu una mica més de dificultat per trobar lloc de treball que no pas els joves que arribin al mercat de treball formant part d'una generació de poca natalitat. Això és així, però darrera vostre venen generacions amb menys cohorts, amb menys abundància de números, i, segurament, pressionaran menys sobre el nombre limitat de llocs de treball. Heu de competir per un número limitat de llocs de treball qualificats. Però la millora de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció paulatina en el 9 �mercat laboral. Un bon sistema d'informació és bàsic, d'informació sobre les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament. En qualsevol cas, hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-vos pel vostre compte. Em direu que això és molt difícil, però també és veritat que en èpoques de crisi de la necessitat se'n fa virtut, i que sovint són aquestes èpoques les que donen més sorpreses en el terreny de les possibilitats que dels joves per auto-ocuparse. Passem a parlar ara dels repts de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat tenim el desafiament de gaudir de la ciutat que hem transformat. Aquesta ciutat que s'està transformant, no només a la ribera del mar sinó també endins, ara l'hem de saber utilitzar. Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que hem aconseguit.i Hem demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. També hem de respondre a la responsabilitat que el món ens ha donat concedint-nos l'organització dels Jocs i posant-nos en el punt de mira de tothom. Ensihan vist per televisió més de 3.000 milions de persones. Volem se* agents actius per la pau en un món conflictiu i inestable, i volem ajudar les altres ciutats a superar els seus problemes. Per això, i perquè el procés d'unitat europea marcarà cada vegada més les nostres vides, l'Alcalde de Barcelona és, ha estat elegit president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. I ara que ja ha passat l'època de les grans construccions -se segueix contruint però no tant com els últims anys-, hem de passar a l'etapa d'allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el óivisme. I quan parlem de cultura ho fem en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori oel teatre nacional de Catalunya. Així mateix, estem prioritzatt les inversions en els barris que no han rebut tan positivament l'impacte dels Jocs Olímpics. En bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficitat tothom, però en alguns barris no s'hi han fet obres tan impressionants com en altres, i el fet mateix de veure obres impressionants en altres barris fa que tothom es pregunti ara què per què no fer quelcom semblant al costat de casa seva. Es evident que això no podrà ser així en cada cas, però també tenim clar que hi ha barris on ara hi haurem de fer inversions que fins aré no s'havien pogut fer. A vosaltres us he de demanat una cosa: que sigueu realitzar la ciutat que la no$tra generació, la de la vuitanta i de principis dels floranta, pràcticament ha la taula però encara no ha fórmalitzat, i que és la gran, la ciutat metropolitana 10 capaços de dècada dels posat sobre ciutat més �El que ens queda per fer és réconèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixample, ni tan sols al barri del Besós, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del mun cipi de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Sant Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues, etc.-. La vostr generació hauria de voler que tot aixó fos ciutat en el sentit bo de la paraula. La vostra generació, i nosaltres us hiiajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcions, halde ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint-i-cinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. transformacions que ha fet, però Tothom admira Barcelona per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. les Ara, per acabar, us he de demanar un altra cosa. Sigueu persones actives conta el dogmatisme i la intolerància. Una ciutat i una societat no es construeixen sense diàleg, sense racionalitat. Per això estic jo avui aquí. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyen dient-vos que les coses són fàcils. Les coses són complicades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant ¢els problemes del nostre temps. f En això, a Catalunya i a Espanya s'està configurant un partit en minúscules, un partit no organitzat, on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i us invito a formar part com a la tolerància, del qual ciutadans i ciutadanes de Barclelona i, sobretot, com a ciutadans del món. j, Els JJOO van ser un bon exemple de treball en confiança, de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme que d'altres, í això és llei de vida. També van ser un exemple de diàleg entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta i orgullosa de la seva personalitat. L'exemple de civisme i convivència de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sembla, i us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, del barri i de la ciutat. 11 �Preguntes dels assistents. (L'Alcalde es dirigeix als joves, que els costa preguntar) Segur que teniu problemes al vostre entorn, al barri on viviu, amb el transport, de preus. Segur que teniu problemes amb la familia; amb aquests no m'hi poso perquè cada familia és un món, però, en tot cas, és evident que la ciutat és un conjunt de famílies i de persones. D'alguna manera, aquests doé mons es toquen, i jo voldria que vosaltres entenguessiu que ' la ciutat val la pena que ens serveixi, i no, com diuen alguns pessimistes, per fer soroll, per pagar preus més cars o per estar congestionats. De vegades la gent gran diu que la ciutat porta més perjudicis que beneficis, i veureu que es queixen. Per exemple, diuen que els joves van en moto per les voreres i que ells no poden passejar. En aquest cas, penseu que l'Alcalde estarà a favor de la persona gran, i que no deixarem que les motos evolucionin per les voreres. La majoria dels problemes, però, se solucionen més aviat amb diàleg que no pas amb decrets.. Ha d'haver-hi uns quants decrets, perquè sinó no hi ha ordré, i sense ordre no hi ha ni la possibilitat d'expressar la diversitat d'una ciutat. Hi ha fronteres que no es poden ultrapassar. En aquests darrers anys, a Barcelona hi ha hagut una gran eufòria, i l'eufòria té molts aspectes positius i d'altres de negatius. De vegades, la gent més forta és més eufòrica que el conjunt de la població. Qui és la gent més forta ? Sou vosaltres, perquè sou joves, i la gent rica perquè té diners. Qui és la gent més feble ? La geht més pobre i la gent més gran, que té menys força o menys recursos econòmics. Una ciutat és una barreja d'aquests dos mons i de molts altres. De diferents procedències, d immigrants, de fills de catalans de cinquanta generacions, de marebís, de gent d'altres continents. Això és la ciutat, una barreja de tot. Nosaltres hem de saber mantenir aquesta barreja sense fer-nos la il.lusió que totes les barrejes són possibles sense problemes. Si a mi, com alcalde, em pregunten si prefereixo una immigració de cop o una immigració paulatina, jo responc que paulatina, perquè sé segur que la ciutat integrarà aquesta immigració, estic convençut que la ciutat pot assimilar, però que si se li posa un problema molt gran de sobte no el podrà assimilar, i el ronyó fará una pedra. En comptes de fer el filtratge de la diversitat, fará un problema. Això ho veiem en països com Alemanya, on el fet 12 �de tenir pràcticament mig milió d'immigrants en un any a comportat reaccions d'extrema dreta, de xenofòbia i d'intolerància, que no són tolerables de cap manera però que és evident que tenen una causa. Nosaltres hem de ser capaços de conviure. Jo no us dic que vosaltres us torneu vells, que actueu com si ho fossiu, que no tingueu motos que corren i fan soroll, però si heu d'entendre que la ciutat limitarà els moviments només en la mesura que els altres col.lectius hi puguin conviure. Perquè si no podem conviure no hi ha ciutat. La ciutat és barreja per definició; si la barreja no fos bona, cadascú viuria en un trocet de terra emmig l'Empordà, tranquilament, i no vindria a la ciutat. Per què vivim a la ciutat ? Per què hi ha tanta gent arreplegada en un troç de terra que és bastant petit ? Perquè la humanitar ha descobert que viure junts és més productiu que viure separats. Ara bé, també hemsdescobert que viure junts porta una colla de problemes, que són els que vosaltres em digueu. - Quan acabaran les obres de la Línia -2 del Metro, des de La Pau a Sagrada Família ? Això s'ha d'acabar l'any 94. Em penso que el tram La Pau Sagrada Família és per al 90, i per al 95 queda el que seria Plaça Universitat - Montjuïc. Perquè, com ja sabeu, amb aquesta línia ens vam estar discutint='perquè és una línia molt important, molt llarga, la nova línia transversal de Barcelona després de la línia de la Gran Via que va ser la primera, i que arriba fins a Montjuïc. La nostra intenció és que després de l'Estadi torni a baixar fins a la Zona Franca, però això no està aprovat. Que arribi a la Zona Franca pe r què és un barri molt poblat i amb moltes fàbriques, i després segueixi fins al polígon Pedrosa de l'Hospitalet, que és on h' haurà, on ja s'està fent ara, l'ampliació de la Fira de Mostres que ara està a Montjuïc, i que serà el Montjuïc-2. - Jo vaig viure molt d'aprop él problema de la Mina a Sant Adrià del Besòs, on el que passa ésfque el barri ja està massa ple i es volen equipaments en comptes de pisos. El problema era que havien de portar gent d'altres zones conflictives. Què pensa d'això ? Al conflicte del Besòs va haver-hi una reacció contra l'edificació de pisos, i aixòiha passat en molts més llocs. Abans hem vist aquelles diapositives de la Vall d'Hebron, amb les cases velles i les cases noves; allá, els habitants que hi havia tampoc no volien més pisos. Al Parc del Clot havien d'anar-hi unes vivendes de la Renfe, i l'Ajúntament va aconseguir que aquelles arcades que hi ha, que eren un antic taller de reparació de trens, es convertissin en unparc que jo crec que ara és un dels millors de Barcelona. 13 �Sabeu on són les vivendes del Governador ? Allà passa una mica el mateix. Són unes cases que s'havien de tirar a terra, amb pisos de vint metres quadrats que estan fets una porqueria i que s'han de canviar per unes altres vivendes. Ara se n'ha tirat un bloc; s'ha agafat el que estava més buit, s'ha aconseguit habitatge per a la gent que h. vivia -pisos de lloguer que estan pels voltants-, i el bloc ara s'està tirant a terra. En aquest solar s'hi farà una torre, una mica més gran, com la que hi havia però moderna i amb més espaí, i aqui s'hi posaran uns altres habitants del mateix barri que sortiran d'uns altres blocs. Aquests segons blocs es tirarán a terra, i així successivament. Aquesta sistema. però, triga sis anys. Per amortitzar les vivendes del Governador es trigarà sis anys. Hi ha un sistema per fer-ho més rápid, que és agafar dos o tres blocs de cop i portar la gent a viure en unes cases que se'n diuen "caracolas" vivendes provisionals però , de bona qualitat, que es poden construir en molt pocs dies-,;però això no es fa. Per què ? S'ha intentat aprofitar que al barri de Canyelles hi ha terrenys, agafar tres o quatre blocs mes de les vivendes del Governador i portar la gent a Canyelles, on només haurien d'estar un parell d'anys a les "caracolas" mentre s'acaben les naves cases, però els veïns de Canyelles van dir que no. Per què ? Perquè són gent que venen de barris "conflictus" i perquè la gent pensa que quan es fa una "caracola" d'aquestes la gent s'hi quedarà per sempre més, ja que pensen que es crea el precedent en unes vivendes que després no es podran buidar mai perquè sempre hi haurà algú més pobre que voldrà venir a viure-hi. L'Ajuntament, però, ha sabut treure les barraques de la Peona i no passat res. S'han tirat a terra i ara no hi viu ningú; ara és la Ronda de Sant Martí. Si hem sabut fer això, com no hem de saber treure les "caracolas". La gent de Canyelles, doncs, 90 té raó. Quant al fet que vinguin de b rris conflictius, és veritat, però és que els barris conflictius ho són per alguna raó. No pas perquè la gent, diguem-ne, ne i xi dolenta, sinó perquè se'n fan. - Si, però abans la Mina era un barri normal i van començar a introduir elements conflictiusl. Jo voldria que ens expliqués com es pot convertir un barri normal en un barri així. El barri de la Mina és el mateix tipus de cas que les vivendes del Governador. Va ser pel camp de Les Corts, on van treure gent que hi vivia en barraques i les van anar posant on van poder; van buscar un troç prop del riu, que estigués net i no utilitzat, i van col.locar aquells blocs. Hi ha dos barris de la Mina, la Mina vella i la Mina nova. A la Tina vella hi ha gent que, crec jo, està en condicions de rehabilitar-se la casa. A la Mina nova, que és la que està més a prop del Besòs,és on a vingut una altra tongada de gent amb menys pospibilitats econòmiques i que tenen allò fet una porqueria. 14 �L'Alcalde que hi havia abans, l'Antoni Messeguer, volia fer una mica com amb les vivendes del Governador, però reduint-ho al mínim. Es a dir, treient de la Mina el mínim de gent i fent el màxim de rehabilitació "in situ", dintre del barri, en els mateixos blocs i sense treure la gent. I en els blocs que realment no tenen solució, que en són alguns, fer unes vivendes a to i traslladar-hi la gent. No és veritat, encara que hagi corregut i hi hagi gent interessada, que la gent qúe hi hagués d'anar-hi fos la gent pitjor. Perquè es pot començar de moltes formes; es pot començar traslladant gent de classe mitja, d'algun bloc que estigui per poder rehabilitar, posant-los en algunes cases de certa qualitat i utilitzant aquest espai que queda buit per posar gent més problemàtica. Hi ha mil maneres de fer les coses, sense arribar a aquest punt d'intolerància en què la gent considera que li estan posant damunt la misèria i que això ja serà per sempre més. S'ha de tenir una mica mÓs de confiança, perquè sino és impossible d'arreglar. Jo crec que la gent del Besòs, si se'ls hagués explicat ben explicat, ho haguessin acceptat. - Penso que la gent no era nqmés el de la gent que podia venirhi, sinó que a l'espai on s'havien de posar les vivendes, sigui la gent que sigui qui hi anés, estava previst de posar equipaments que el barri r$ecessita, i que encara no tenen solució. Sabeu que el problema de la Mina afecta a Barcelona i a Sant Adrià, però jo m'atreviré a jarlar una mica també en nom de Sant Adrià. Els equipaments tenien solució. El que passa és que aquí s'ha d'introduir un altre element de discordància. No només la por més o menys irracional de la gent a que allà vingués gent conflictiva, i no només la lor a que un espai lliure fos ocupat quan no havia de ser-ho, sinó que a més va haver-hi una pugna entre administracions públiques, que no es van posar d'acord: l'Ajuntament de Sant Adrià i la Generalitat de Catalunya. Cadascuna tenia una versió diferent sobre com s'havien de fer les coses. Tant és així, que al final l'alcalde de Sant Adrià ha hagut de plegar entre una cosa i una altra; per això i pel tema de Catalana-Besòs. Jo crec que tots aquests problemes es poden resoldre. No hi ha res pitjor que la gent que té por, no hi ha res més perillós que una persona que està espantada. La gent no és dolenta, mai; si la gent s'espanta, pot atacar, o pot defensar-se violentament. Si pensa que li ve un mal a sobre, sobre, agafa un pal, i en agafar un pal provocarà la reacció mimètica la part contrària. 15 �El que faltava era explicaciój. I jo crec que alguns ajuntaments de l'entorn de Barcelona, deixat a ells mateixos, de vegades no tenen la potència que té l'Ajuntament de Barcelona, que té més capacitat d'explicar-se. En no tenir capacitat d'explicació, fa que les reaccions de la gent moltes vegades siguin més violentes que ho haguessin estat amb una bona exposició. Jo crec, sincerament, que la Conselleria de Benestar Social en aquest cas es va equivocar, perquè es van espantar ells mateixos del que podia passar i es van arronsa; i van prometre immediatament a la gent que pararien les obres. La gent es va envalentonar, van dir que "si aquests paren és perquè la por que teníem era certa", i quan ho van voler arreglar i; continuar les obres ja va ser massa tard. Si hagués hagut una mica més de valor per explicar el pla que es volia fer, amb més energia i més autoritat -autoritat pedagògica-, la gent ho hagués entès perfectament. La Mina no té solució total dintre de la Mina. Hi té un 90 o un 95 per cent de la solució. Es a dir, que els problemes que s'han de desplaçar enfora són un mínim, molt pocs. Jo vaig estar una vegada a la Mina quan va venir el president del Consell d'Europa. Ell em va dir que a Barcelona no podien venir ajudes perquè era una ciuta tan rica que no en necessitava. Aleshores, jo el vaig portaria la Mina, i va tornar blanc com el paper de fumar. Va reconéixer que allà hi havia problemes. Però els problemes es poden solucionar majoritàriament a la Mina. Per resoldre tots els problemes es necessita una mica més d'espai, i, per tant, una mica de compre1sió de tots els altres, que són els que tenen la resta de 1'espaij 1 Jo vaig estar vivint al Poblenou una setmana -ja sabeu que vaig voltant pels barris-, i una dja passava pel carrer Pujades i vaig veure una senyora atabalada -tant atabalada que va caure-. Li vaig preguntar quin problema tenia i em va dir que "hay un gitano en mi escalera, se mete cofl mi hijo, tira porquería por la ventana". Si una escala no pot tenir una família gitana, pleguem. Jo no dic que tingués raó el gitano; tenia raó la senyora. Però hem de ser capaços de convjure amb la diversitat d'una forma raonable. 1 I Em direu que moltes vegades n és una família, sinó tres o quatre que s'ajunten. Mireu, ara tenim el problema de Roquetes. Allà hi ha un bloc on s'ha instal.lat una família de divuit persones que han vingut de Sant Andreu de la Barca o de Sant Vicenç dels Horts, i s'han dedicat a "esport" nou, que consisteix en agafar gossos abandonats, pc$rtar-los a la carretera que puja a Torre Baró, i quan passa un cotxe deixar-los sortir perquè el cotxe atropelli el gos i aleshores demanar 150.000 peles: si m'ho pagues, bé, i sino, et casquem. Això ho han fet varies vegades, però un cop es van trobar un noi que era del mateix barri de Roquetes, que ho va explicar i la gent es va indignar. La gent va anar per la nit amb llanternes i pals al barri dels gitanos, com si això fos Rostock. u4 16 �Aleshores, jo m'en vaig anar viure al Verdum. Durant molts dies vaig estar veient el que passava a Roquetes, dialogant amb els gitanos i amb l'altra gent, posant més vigilància i posant més inversió. Perquè tot és un problema d'entorn: si es crea un entorn favorable, tots els p r oblemes es poden resoldre. No hi ha gent dolenta; hi ha gent que té costums diversos, i alguns que fins i tot tenen la pell d'un color diferents, però aquests costums i aquesta diversitat es poden absorvir només que es faci un plantejament racional del1tema. Jo penso que a la Mina serà així; és difícil però no és impossible. - I per què aquesta gent no zones altes ? an a Pedralbes o als barris de les Tu saps perfectament, amb una mica de raonabilitat, que perquè cases d'aquestes es poguessi construir a Pedralbes hauries de pagar molt més pels terrenys, 1 tu sector públic. Torno a dir el mateix: la por és el pitjor enemic de la raó. Quan jo vaig anar a la Mina, convidat per l'alcalde de Sant Adrià, s'estava començant la rehabilitació de la Mina vella. Com que tots han viscut el problema de la misèria del barri, va sortir un grup que va dir "o todos o ninguno". Quan les cases es començacen a rehabilitar, i per tant la gent començava a pagar lloguers, els partidaris del "tot o res" van començar a punxar les rodes i a trencar els vidres de les vivendes que s'estaven rehabilitant. Amb tota la bona fe del món, el que pot passar és que s'impossibilita qualsevol sortida. S'ha de buscar una sortida, i s'ha de començar per treure la por, desmuntar el "tinglado" mental de la por ï atacar la misèria. La misèria és com una taca d'oli que s'eixampla, i allò°que és podrit i fotut contamina la qualitat. Però la qualitat també és com una taca d'oli, és a dir, que quan comences a arreglar;; allò crea valor, i el valor fa que la misèria se'n vagi perquè no pot pagar-ho. Ara estic parlant d'una manera molt crua, però això és el que estava començant a passar a la Mina i això es'va aturar. Es va aturar per la desconfiança. S'ha de fer un vot de confiança. Ja us he dit abans: a Espanya hi ha dos partits, el partit de la confiança i el de la desconfiança. Sobre la desconfiança no es munta mai res; sobre la confiança ingenua tampoc. Ha de ser una confiança científica, objectiva, racional i freda, però confiança. A Espanya -i permeteu-me qué empalmi amb un problema general-, què diu el president d'Extremadura ? Diu "siempre nos toca a nosotros", i no volen pagar, no volen que Catalunya tingui més impost sobre la renda. No és veritat. Espanya, sobre la base de la desconfiança, no es construiré. Extremadura ha millorat molt, i Andalusia també. Tots sabem que a Espanya no ha passat el que 17 �ha passat a Itàlia, on el Sud del país s'està enfonsant cada vegada més; a Espanya, el suc* està millorant molt, però sobre la base de la confiança. Es a dir, ha d'haver-hi gent que prediqui que el diàleg és possible, i que la gent s'ho aregui. A Espanya hi ha el partit de la confiança, que és la majoria de la gent: hi són, amb sinceritat, tots el social stes catalans, també un sector de Convergència, o d'altres com el Ramon Jáuregui del País Basc, o el Mario Onaindía. En canvi hi ha gent que només es basa en demanar primer els diners i després "ja veurem si en parlem"; és un altre sector de Convergència, el president d'Extremadura, els valencianistas, els aragonesistas, etc. Sobre la base de demanar pe un mateix, nosaltres no tindríem aigua perquè l'Ebre no ens el donaran; sobre la base de la desconfiança, Aragó mai no donarà aigua, perquè diuen que és seva i s'ha acabat. S'ha de ferom està fent ara en Borrell amb el Pla Hidrològic: si sumem totall'aigua i tota la gent, hi ha aigua per a tothom, ningú se'n quedarà sense. I el mateix amb la vivenda de la Mina: si sumes tots els terrenys que hi ha i els diners que tenim, hi ha espaiper a tothom; tots tranquils perquè ningú no es quedarà sense vivenda ni nigú haurà de carregar amb un excés de misèria. En el moment que arreglis la Mina dintre, trobarem que la base del problema ja no existeix, i justament la gent de la Mina ja no serà una amenaça per als altres. Ara jo us vull fer una pregunt. A Barcelona hi ha hagut 30.000 voluntaris que van treballar per als Jocs Olímpics; quan vam presentar la nominació, s'hi Van apuntar cent mil, que després en van convertir en els trenta mil que van ser: el gran miracle de Barcelona i els Jocs han estat els voluntaris. Ara s'han acabat els Jocs, i hi ha alguns voluntaris que segueixen treballant. Molts dels problemes que aquíestem tocant s'arreglen parlant, i s'arreglen posant pedagogiali bona fe on no n'hi ha. Però es necessita gent que ho faci. !Quants voluntaris hi hauria aquí, quants serieu voluntaris ? Ara hi ha problemes de convivencia, i es necessita gent que vagi a fer aquesta tasca, voluntàriament. Quants de vosaltres serieu voluntaris d'aquest tipus ? Itixequeu el braç. Es pot fer. Només és gúesti d'una mica d'organització, idees clares i molta fer. Això si t'has d'empassar un garipau cada matí. De vegades, per fer d'Alcalde, quan et lleves al matí t'has d'empassar un garipau i aleshores continues durant el dia perquè te n'has d'empassat uns quants. Apart d'això, també hi ha moltes alegries, perquè podem veure com un territori com aquest, una ciutat com aquesta, es va conïertint en un ciutat millor. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4210 Title A name given to the resource Institut de batxillerat Joan d'Austria / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Problema de la degradació i la delinquència del barri de la Mina i Sant Adrià del Besòs. La Mina Vella i la Mina nova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxillerat Joan d'Austria, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Educació Relacions Internacionals Infraestructures Competitivitat Joventut Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1305/19930224d_00532.pdf 0ad91683420f6538dfcb92aaae9fc9b0 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SRC ALCALDE DE BARCELONA A L'ACTE D'INAUGURACIO DEL CENTRE D °ESTUDIS DE FORMACIO CONTINUADA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA �MAJESTATS: Sigueu de nou benviguts a Barcelona. La ciutat us acull una vegada Inés, orgullosa de la vostra presencia. La vostra novembre darrera visita a passat, tingué Barcelona, coin a a finals objectiu de el reconeixement d'aquelles persones que havien excel.lit des del punt de vista esportiu, durant la celebració deis Jocs Olímpics de Barcelona la Reial Academia de Doctors. L'acte d'aquesta tarda té un si nificat diferent i un valor molt especial per raons diverses: �- El Palau de les Heures, ha sido magníficamente recuperado para la ciudad. Augu t Font i Carreras, el autor del proyecto original, fuejun arquitecto que dejó su impronta admirable en un conjunto de obras de una extraordinaria variedad: desde l la Plaza de Las Arenas hasta el ex Palacio de Bellas Artes, pasando por una intervención decisiva en la contrucción de la fachada de la Catedral de Barcelona. - Este palacio, que fue res dencia del entonces President de la Generalitat, Lluis Companys, durante un periodo de excepción, ha do recuperado y se incorpora hoy al activo de Barcelona, al Campus Universitario de la Vall d'Hebro , en un paso más por completar el equipamiento universitario de la ciudad. La Universidad de Barcelona 4contando con una predisposición institucional ejemplar por parte de la Diputació de Barcelona, ha adqu rido un compromiso con la ciudad renovada, justament en una zona que ha recuperado su dignidad y en la que se ha llevado a cabo una actuación urbanística a ical. El compromiso ciudad-universidad ha asumido un nuevo reto que, sin lugar a dudas, resolveremos con Exito. �- Y, finalmente, el Palau de le* Heures se incorpora a la Universidad, en una iniciativa pionera en España, acogiendo el Centre d'Estudis dé Formació Continuada, creado en una iniciativa conjunta con la fundación Bosch i Gimpera. Una propuesta ejemplar desde la perspectiva de la colaboració de la ciudad y la universidad con instituciones y émpresas de naturaleza muy diversa en un objectivo comú Aquesta capacitat, Majestats, és un dels valors principals de la ciutat de Barce ona: els barcelonins barcelonines sabem acordar esforgos múltiples en projectes comuns. Ho vàrem demostrar davant tot el món fa pocs mesos, comptant amb la vostra inestimable col-laboració i estímul; 1 estém disposats a seguir demostrant-ho: Aquesta ciutat téiels homes i les idees, la força, la voluntat i els recursos per aconseguir-ho. L'objecte del Centre de Formació Continuada que avui inaugurem n'és una mostra féfaent. �L'acte d'avui, doncs, confirm la nova dimensió de Barcelona. Constitueix una noticia molt positiva que desmenteix i desautoritza alguns males noticies que . podrien enterbolir la il lusió i la força amb qué Barcelona mira el seu futur juntament amb les 5 ciutats del seu entorn: València, Palma, Saragossa, Montpellier i Toulouse. La ciutat, Majestats, es troba a punt per exercir un nou rol, en una nova realitat que és la que es preveu per a l'Europa del segle XXI. Un, dimensió i un rol que entenen i comparteixen els respónsables de totes les Universitats de Barcelona. També en aquesta nova dimensió de Barcelona esperem poder comptar amb l'esperonament i l'aval extraordinari del vostre suport. La ciutat seguirá esforçant-se per acollir-vos en aquest any - Miró (Riba, Foix, Mompou) amb la dignitat que us mereixeu 4 seguirá esforçant-se, com en el cas d'avui, per fer4se mereixedora de la vostra atenció i de la vostra presencia. Moltes gràcies. Barcelona, 22 de febrer de 1993 -u.ot � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4211 Title A name given to the resource Inauguració del Centre d'Estudis de Formació Continuada de la U.B. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de les Heures Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1306/19930226d_00532.pdf ca7a13e47bbe7be76dcfef9d4a4ca1b5 PDF Text Text CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCEtONA, PASQUAL MARAGALL, EN TOLEDO. 26-2-93 "Los Ayuntamientos y las ciudades en la perspectiva europea" Quisiera empezar subrayando la importancia de que estemos hoy aquí hablando de ayuntamientos, hablando de ciudades, hablando de municipios y de poderes locales, hablando un poco de lo que en realidad es nuestra casa. Recuerdo un artículo reciente, de hará un año quizás, de Václav Havel. Un bello artículo en el cual explicaba qué era para él su casa. Y él decía (cito libremente) "Mi casa, para mí, es mi misma,casa, mi familia, pero también ni barrio es mi casa y'también mi equipo de fútbol de barrio es mi casa, parque son los míos. Y también mi ciudad, por supuestcp, y también BohemiaMoravia, la República Checa, per-4) también es mi casa el Estado Checoslovaco. También y0 me siento ciudadano europeo, también Europa es mi casa y hasta me siento ciudadano del mundo, como persona humana que soy. Por tanto, todas éstas son mis patrias. Y aún hay más, porque yo que he sido prisioneroj cuando me cambiaban que me sacaban de mi de celda, tenía la impresión casa, la celda que había sido mía y que yo me había arreglado". Pero al final de este artículo» Havel se preguntaba cuál de todas estas patrias es'más patria, cuál de todas ellas es la més merecedora de respeto, y él mismo encontraba la respuesta en la ciudad, en el civismo. Porque para Havel el civismo es el único patriotismo completo porque es el único que respeta a todos los demás. Porque el civismo es aquel sentimiento que hace que reconozcamos en cada persona todas sus casas, todas sus pertenencias, todas sus patrias. Por lo tanto, si de algo me hacen declararme ciudadano, dice Havel, seré ciudadano de mi ciudad, cívico, ;una persona humana que hace de su ciudad el principio dS una patria que no se termina nunca. Y a mí me gusta hablar en ese tono, que es el nuestro, de cosas que sabemos, de cosas que conocemos, de personas - casi diría - que conocemos... Y quizás menos en mi ciudad que en algunas de las ciudades que están aquí representadas, porque mi ciudad es muy grande; y yo debo reconocer que hablo más por algunos de ustedes que por mí mismo. �En todo caso, es importante hablar de ciudades, hablar de municipios y de poderes locales y hacerlo en un momento histórico de nuestro 'país. En un momento histórico también de Europa, en el que nosotros entramos, y se forma un país único, prácticamente una unión europea, y uno se pregunta qué es Europa y cómo va a funcionar. Y recordando el papel importante 0 fundamental, de los ayuntamientos en la consolidación y en la implantación de la democracia española, el papel que tuvieron y que a veces se olvida, pero que siguen teniendo hoy, tenemos que añadir otra importancia, que es no ya la importancia española de la democracia local, sino la importancia europea de la democracia local. Ver cual es el papel que los municipios van a tener en la construcción de Europa. Y voy air intercambiando los dos papeles porque los dos me parecen importantes: el papel de los municipios en España y algo que no está muy lejos, que es el papel de los municipios en Europa. En este sentido, yo podría resumir ahora mi conferencia en cinco frases, cinco afirmaciones, que son: Primera: Hay que establecer el principio de subsidiariedad. Y como éste es un nombre muy raro, sería bueno cambiarlo por otro más sencillo, el principio de proximidad, es decir, el principio de que lo más próximo es lo que cuenta rtás. Segunda: Hay que aproximar el Estado a los ciudadanos a través de los municipios. No niego que haya otras maneras, pero digo que hay sobre todo que aproximar el Estado a los ciudadanos a través de los municipios. Tercera: Ha sonado la hora de la administración local. Y no nos gustaría esta vez tenennos que arrepentir de haberlo dicho. Cuarta: Empezamos la segunda etapa del cambio. Nosotros no estamos aquí para conservar nada, estamos aquí para seguir cambiando. Quinta: Les voy a hacer una invitación al optimismo, pero bien entendido de que esta invitación al optimismo no es convencional, sino que es hecha desde la convicción de que invitar al op#imismo hoy es invitar al realismo también. Que siendo¡realistas, tenemos que ser optimistas. Para terminar, unas bellas palabras de un poeta de 1900 que a ustedes seguro que primerq les sorprenderán, y finalmente espero les gustarán. �Desde que en 1951 fue creado el movimiento de ciudades de Europa, el Consejo de Municipios y Regiones de Europa, que se llama ahora, Europa empezaba a reconocer algo que había sido siempre en la historia, es decir, un sistema de ciudades. En eso Europa es distinta a América. Porque América, ni en su Constitución ni en sus tradiciones políticas reconoce la existencia de poderes locales fuertes. Los poderes locales son creación de los Estados o bien emanación de la propia población en forma de ciudades incorporadas, como les llaman ellos, Incorporated Towns. Pero no están reconocidos en la Constitución, ni en la de Estados Unidos ni en la del Canadá. En cambio, vemos como Maastricht si reconoce lo que es propiamente la existencia de un poder local y reconoce la existencia de algo distinto que la propia nación y que los propios Estados asociados en la Federación, que son las ciudades y que son también las regiones. Las ciudades de Europa fueron las que crearon condados, fueron ellas, y no al revés como en Estados Unidos, país de conquista, país de marca, país de frontera. Aquí fue al revés, fueron las ciudades quienes crearon los condados, los condados 'quienes crearon las repúblicas y las repúblicas a veces crearon imperios. Yo les voy a decir una serie de nombres de ciudades que han creado cada una de ellas un imperio, y que son ciudades evidentemente europeas, como Roma, París, Viena, Londres, Berlín, Toledo, Madrid. Todas y cada una de estas ciudades han tenido imperios en los que, por decirlo así, no se ponía el!sol, y son cada una de ellas, sólo, una ciudad europea hoy. Son ciudades europeas. Pero también están luego las ciudades que no han sido capitales de imperio y ni siquiera capitales de Estado. Y detrás de cada una de ellas hay unas resonancias que son irrebatibles, sin las cuales Europa no se entendería: Florencia, Munich, Manchester... cada una de ellas nos sugiere algo, nos sugiere una parte de lo que entendemos por Europa. En Manchester pensamos en la industria, en el capitalismo salvaje del siglo XIX, con toda su pujanza y toda su crueldad. Cuando hablamos de Florencia no hace falta que les explique... Munich es Baviera y todo lo que ésto representa, la música, la historia. Munich fue un reino propiamente, con un rey loco al final, amante de la música, pero que tuvo ejército hasta el año 1914. �Y Bilbao, y Amberes, y Rotterdam f y Milan, y Barcelona, y Colonia, y Bruselas, y Santiago de Compostela, y Venecia, y Edimburgo, y Sevilla,,y Praga, y Montpelier. Y cada una de estas palabras nos sugiere algo que, todo sumado (y tendríamos que ir siguiendo), compone el concierto de Europa; y es bueno que Europa, en ese momento de renacer o de nacer formalmente, no se olvide de las partes componentes que laidefinen. Hoy, la colaboración entre las ciudades es la red de seguridad de la construcción europea. Las ciudades de una y otra parte de Europa están dando pasos importantes de colaboración, y esto lo hemos visto recientemente en Praga, en la Asamblea del Consejo de Municipios y Regiones de Europa. Lo vimos el mismo día que en el Parlamento checoslovaco se estaba votando la separación de bienes entre la República Checa y la Eslovaca, en una situación "tan irremediablemente perdida, desde un punto de vista político, que ni siquiera pudieron hacer la separación en octubre, que es cuando querían, porque les faltó quorum. Este mismo día de octubre, el 'alcalde de Bratislava, que es la capital de Eslovaquia, "y el alcalde de Praga, que es la capital de Bohemia-Mo r avia y el alcalde de Varsovia y el de Budapest y 300 alcaldes más, nos reuníamos en un teatro de Praga para decir todos exactamente lo mismo, en el mismo lenguaje, para decir todos: Queremos Europa, queremos más Europa; en segundo lugar, queremos más subsidiariedad, es decir, más proximidad al poder; y tercero, queremos colaborar más directamente, queremos ponernos en contacto directo, de ciudad a ciudad, informando al Estado, pero directamente. De ciudad a ciudad." Y ese lenguaje era común y el adento era el mismo, no había ninguna acritud. No había !en esa ciudad, que en ese momento se estaba dividiendo, estaba perdiendo, por decirlo así, su capitalidad de una república mayor, no había ninguna acritud y el lenguaje era llano entre todos los que estábamos en esa reunión. Algo habremos hecho los españoles, y diría los municipios españoles, algo habremos hecho verdadaremente importante entre todos para que Europa nos haya otorgado la confianza de presidir ese Consejo de más de 300 ciudades europeas a las que se suman las más de treinta mil entidades locales que están agrupadas en el Consejo de Municipios y Regiones. Esta es la situación desde la lcual hoy nos podemos plantear la primera afirmación, que es la �subsidiariedad, que nos lleva de la mano a otra, que es la de la igual dignidad de todos los poderes. Déjenme empezar por un tema que tiene algo de enojoso: la presencia de los municipios en los organismos europeos coincide hoy con los deseos de afirmación de un grupo de colectividades territoriales -las regiones, las comunidades-, algunas de las cuales han llegado a pedir la exclusión de los municipios del Comité de las Regiones de la Comunidad Europea, aprovechando la confusión que sólo su nombre puede derivar, pero no su contenido, puesto que lo que está establecido en el Tratado de Maastricht, claramente en su articulo 198, es que el Comité se llama de ¡Regiones pero es de Regiones y Municipios y Corpora4iones Locales. Y por tanto, espero que en la próxima revisión de Maastricht en el 96, lo primero que se ca$bie sea el nombre del Comité, para que sea más acorde con su propio contenido. La posición del Consejo de Municipios y Regiones que yo presido, que es la misma que la de la Federación de Municipios y Provincias de España, es la de que hay que constituir el Comité de las Regiones que se creó en Maastricht sobre una base equilibrada para desarrollar durante los años que nos separan hasta la revisión del Tratado, hasta el 96, un diálogo constituyente, no un organismo constituido y cristalizado. Nos consta que en todas partes hay voluntad de diálogo entre ciudades y regiones, aunque por supuesto no falte el exclusionismo de alguno. Los¡dias 15 y 16 de marzo, Miguel Angel Martínez y yo vamosía estar en Estrasburgo en una sesión de lo que es la !Europa mayor, no la Europa comunitaria de los Doce, sino la Europa grande de los 27, cerca de 30 ya. Y es t a Europa también tiene una Conferencia de Poderes Locales y Regionales, que esta vez se llama así, se llamalbien, como es. Y las regiones piden a los municipios, que son dominantes en esa Conferencia, que les dejen entrar y que les dejen además no sólo entrar, que ya están representadas, sino tener su propia sección, su propia Cámara, llegaron a decir. Y las ciudades vamos a decir que sí. 1 1 En fin, se convino finalmentelque no se hablaría de cámara pero sí de sección. Y las ciudades vamos a decir que si. Las ciudades españolaá ahí y el Consejo de Municipios y Regiones de Europa, que tiene la mayoría en el Consejo de Europa de Poderes Regionales y Locales, van a decir sí a las regiones, pueden ustedes entrar como sección. Hagamos una sección de municipios y una sección de Regiones. Pero no hagamos lo contrario en el Comité de Regiones. Hagan ustedes el favor de �entrar aquí y constituir su sección y hagan el favor de dos cosas: una, mantener con los poderes locales una asamblea única, anual, que ésta es la famosa conferencia de poderes locales c:siginales de Europa, y en segundo lugar, aplicar la misma filosofía en Bruselas el día que se tenga qué constituir el Comité de las Regiones, y no dejarse engañar por falsedades que son puramente nominalistas. Todos vemos que Maastricht es un paso histórico, que nace de la Europa territorial, la Europa concreta, con ;nombres, acentos y físicamente determinada, perfiles diferentes y, con todo, irrevocablemente dispuesta a esa frase tan bella, que es la unión en la libertad. Esa es la definición d4 federalismo que hacía un poeta catalán a principios de siglo, la unión en la libertad. 1 Todos vemos que en Maastricht Ia renacido o ha nacido formalmente esta Europa. ¿Y qué debemos entender por un principio de subsidiariedad? Primero, la política -y ahí hay un acto de humildad que tenemos que hacen todos- es subsidiaria de la sociedad, es decir, no :debe de meterse ni el Estado, ni la Autonomía, ni siguiera el municipio, en nada que los ciudadanos puedan resolver por sí mismos. A lo mejor, organizar un partidd de fútbol no requiere ningún color político. Pues que no entre nadie de los poderes políticos de ningún tipo' Y dentro de la política, la Comunidad Autónoma nacionalidad, región o "land" o estado federado, no debe de intervenir cuando municipio u otra institución local pueda resolvery actuar por si misma. Y siguiendo este principio, tampoco los gobiernos federales o estatales en su caso, o las naciones-estado deberían intervenir en la solución de temas que las Autonomías o regiones, etc, pudieran solventar, en el bien entendido de que, tras esta afirmación que acabo de hacer, hay que hacer otra, axenglón seguido; en el bien entendido de que hay confianza federal, lo que en alemán llaman "bundestreue" . Esto sólo puede aplicarse cuando hay una constitución espiritual no escrita que permite y garantiza que entre todos los poderes que forman la federación haya confianza; no cuando hay desconfianza. Y para mi, en este país, aparte de los partidos que somos, que somos varios, el nuestro y otros, hay dos partidos que no coinciden con las fronteras de nuestros partidos, que son el partido de la confianza y el partido de la desconfianza. Y hay quien se acerca a la �federación o al Estado de las Au onomlas sobre la base de decir "a mí que me paguen primero y luego entro". Antes de afirmar, preguntan, o antes de conceder piden. Y éste es el partido de la desconfianza, y de ese partido, que unirá a muchos de los localistas de toda España, que se han ido copiando del primero y los unirá en una suma que no dará resultado, porque esta suma es insumable, que es la suma de los egoísmos y no la de las generosidades. A este partido le llamo yo el partido de la desconfianza, y nosotros deberíamos ser, en nuestro partido, muy rigurosos en no dejar que nadie, en ningún momento, se apunte al partido de la desconfianza. Nosotros somos de los que creemos que la España de las Autonomías se puede construir precisamente porque el buen sentido se puede imponer, y porque la generosidad no anda escasa en España en estos tiempos, aunque parezca mentira. Y para proseguir, con el principio de subsidiariedad, en lo alto de la escala europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los Estados todo aquello que sea posible que éstos resuelNfan. Esta frase que he dicho tan deprisa, desgraciadamente, es la que la gente identificó con el principio de subsidiariedad porque ésta es lalúnica que interesaba a los ingleses. Los ingleses han presidido en los últimos seis meses Europa e hicieron de la conferencia de Edimburgo, básicamente, una conferencia basada en la identificación del principio de subsidiariedad con esta parte de su contenido, que es sólo una de las muchas partes que tiene, como habéis visto. Esta es la sustancia del princip4o de proximidad. Sus fuentes legales son dos: una, la Carta Europea de Autonomía Local, del Consejo de Europa, fantástica Carta que todos los concejales y regidores y alcaldes de municipios deberíamos tener e4 el cajón más cercano a nuestra mano en la mesa del despacho, porque es derecho positivo, porque es una Carta que ha sido ratificada como tratado internacional por el Estado español y otros veinte de Europa y siendo ley positiva, se puede invocar y los jueces lb aplican, y os podría explicar algún caso de sentencias en que los jueces ya han utilizado este principio pa a favorecer a algunas corporaciones locales frente a las pretensiones de otras. Es derecho positivo español, y no sólo eso, es derecho positivo español de la mayor jerarquía después de la Constitución. Está por encima de las leyes ordinarias, �y por tanto prevalece. En fin, si algo tuviera que hacer hoy una reunión de alcaldes, sería repartirse mutuamente la Carta Europea de la Autonomía Local porque ahí está no sólo la base de nuestra seguridad, sino la base del futuro europeo. Y la segunda fuente de este principio de proximidad es la propia declaración de $Maastricht a la que deseamos una vigencia bien pront4 y bien total. Caminamos pues hacia un concepto yo diría sustantivo y generalizado de subsidiariedad, más allá, por decirlo ahora al revés, hacia un concepto de proximidad al poder, que evite también la opacidad que a veces existe entre niveles de gobierno. Comq si las instituciones europeas no pudieran saber lo que pasa más allá de la puerta del Estado, de cada uno de los Estados, porque en virtud del principio de subsidiariedad no pudiera. No es cierto. Más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre 011a no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno ;inferior. Ahí sí que vale la precaución, pero no en el sentido de mantener la ignorancia. No sé si me explico: No pueden ser opacas las realidades. Un gobierno nacional puede contratar y puede convenir con las diputaciones o los ayuntamientos, siempre sabiéndolo y conociéndolo y no obstaculizando los principios e la Autonomía ni las competencias de la Autonomía. Pero no se puede pretender que un gobierno nacional no conozca lo que pasa detrás de las fronteras, por decirlo así, de las paredes erigidas por una comunidad local. Y diría lo mismo de las relaciones entre l Comunidad Europea y las regiones y las ciudades, a cesar de lo que se dijo en Edimburgo. En Edimburgo se dijo algo muy interesante si se interpreta bien: se dijo que las reuniones entre instituciones europeas y regiones o ciudades deberían estar siempre de acuerdo con la opinión de los estados, y en eso yo creo que hay que estar de acuerdo. Pero de eso no debe derivarse que haya opacidad y que las instituciones comunitarias no puedan ni siquiera saber o dirigirse a, o saber lo que ocurre en las regiones, en las provincias o en los municipios. Deben saberlo. Y siempre informar al Estado. Yo creo que esta es la auténtica concepción del principio de subsidiariedad y de proximidad. Todo eso quiere decir algo enormemente tràscendente, puesto que pone en juego algunos de los principios básicos de la �política tal como la hemos entendido hasta ahora, que es el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Todos los niveles de gobierno son gobierno. El gobierno federal, o central en nuestro gobierno local, a lo caso, el gobierno autonómico y anglosajón. Todos los gobiernos son gobierno y merecen el mismo trato e igual dignidad. el Y el principio de soberanía tiene que convivir con este otro principio. El principio de soberanía nacional tiene que convivir con el principio de igual dignidad de todos los gobiernos. Significa todo esto además que los ciudadanos pueden reclamar, en nombre de esa misma dignidad, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que no se justifique ante la sociedad como imprescindible. Todo esto me lleva a plantear una hipótesis, que sólo es una hipótesis y no quisiera haceros comulgar a todos con la hipótesis, pero sí que la considerárais, y es la de quienes desde esta óptica pueden reinterpretar quizá la famosa crisis europea de ;].as relaciones entre sociedad y política, o entre laígente y los políticos, o entre ciudadanos y clase politica de la siguiente manera: las cosas quizá no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable, es decir, no es que no se hagan las cosas bien, no es que no se hagas las cosas que hay que hacer. Si que se hacen las cosas que hay que hacer, gente quiere que se pero no se hacen desde donde hagan, desde la proximidad que la gente quiere tener con el político que protagoniza Osa acción. le A veces, esa proximidad, como reclaman más y más observadores cada día, puede conseguirse mediante una mayor o mejor pedagogía política ? Por ejemplo, se ha dicho que Europa no se entiende porque no se explica bien, o tantas otras cosas, como el Estado de las Autonomías, que la ciudadania no la entiende porque no lo hemos explicado bastante. Hay;que explicarse más, de acuerdo. Pero cuando uno oye ildefinidamente que hay que explicarse más, empieza asospechar que lo que ocurre es que no se está explicando lo que la gente quiere que se le explique, o bien que no lo está explicando quien la gente quiere que lo explique, o bien incluso puede fallar el quien y el donde. Por eso propongo que al principio de la subsidiariedad se le pudiera llamar definitivamente también el principio de proximidad. Esta es la auténtica cuestión en juego. Segundo punto: aproximar el Estado a los ciudadanos desde los municipios. Podríamos decir todo esto de otra manera: aspiramos desde un nivel de la ciudad y la vida �local a civilizar el Estado, y que nadie se ofenda. Civilizar en el sentido civil, de cives, que es derivado de "polis", idéntico a ciudad, en el sentido de hacerlo más civil, más cercano, más en minúscula y sin pérdida de eficacia. He leido datos de Inglaterra que demuestran que mediante los planes de ocupación llevados por el gobierno central costaría tre$ veces más crear un empleo que desde un plan gestionado localmente. Estos son cálculos del partido laborista y los datos que daba eran exactamente estos. Por cada libra esterlina que se gastaba el poder local en crear un empleo, tres debía de gastarse el poder central. Por la distancia que hay entre quien define la política y quien, en definitiva, tiene que definir. Aproximar el Estado al ciudadano ha de ser, y pronto, algo muy concreto, si no queremos que quede para siempre en un deseo insatisfecho. Con aproximar el Estado al ciudadano, con civilizar el Estado, no quiero decir sustituir el Estado por la sociedad civil, quiere decir solaparlos. Para buscar uha imagen muy gráfica: supongamos que la administración pública es un edificio que hay planta baja, muy grande con varios pisos en entresuelo, primer piso y azotea. Bien, la planta baja son las ciudades, los municipios El entresuelo son las autonomías. La planta primera son los estados y la azotea sería Europa, que es a lo último que hemos llegado. el é Yo creo que dentro de ese edificio hay que trasladar los muebles del piso alto a la planta baja y abrir las puertas a la circulación de las personas, en la planta baja. Esa planta baja son las ciudades, los municipios, y para llegar a ellos desde lo alto del Estado, hay que pasar por el entresuelo que son las autonomías, y hay que solicitar a las autonomías que no acumulen ahí todo el peso, que no quieran acumular ahí todo el peso, a riesgo de hundir el edificio. Es importante que se entienda que quizá lo más interesante de esta década que se abre va a suceder en la azotea y en la planta baja k en Europa y en las ciudades. El Estado y las autohomías, es decir, el Estado de las Autonomías, debe saber proseguir el esfuerzo de 15 años que llevamos:ya, en otro terreno, debe saber vencer el cansancio seguir renunciando a identificar la seguridad y estabilidad del edificio político con determinados niveles de ese edificio. La fuerza que cambie este paísile vendrá, como decía Felipe González hace muy poco, 1 primero, del plus de 1 10 1 �libertad europea. El lo decía contraponiéndolo a la visión un poco anglicana de la Europa burocrática o tecnocrática de Bruselas. Y él decía que no, que Europa para nosotros es otra cosa, para los chicos de mi país, decía, y para los ciudadanos de mi país es otra cosa: Europa es un plus de libertad, libertad de viaje, de empresa, de estudios o de cuenta corriente... Y en segundo lugar le vendrá dé la consolidación de espacios con calidad de vida, competitivos, completos, capaces de aliarse con sus vecinos, seguros, limpios, ordenados, dotados de proyectos, ambiciosos, tolerantes y bien equipados. Es decir, de un sistema de ciudades digno del país que ya hemos construido y de la nueva patria europea que nace ahora. El Estado, pues, se civiliza y enriquece en las autonomías y con las autonomías y éstas con las ciudades y sus pueblos, y todos con Europa, con la libertad sin fronteras que Europa significa. y esta vez sin ha llegado, Tercera afirmación: paliativos, la hora de la administración local. Nosotros tenemos una rica experiencia en el gobierno municipal, en Catalunya como :en Castilla, en las grandes ciudades industriales,£ en las pequeñas y medianas, en los pequeños muni4ipios rurales. Todos hemos compartido una profunda y rica experiencia de democratización de la vida locall es decir, una tarea de gobierno y de mejora de la vida cotidiana de nuestros conciudadanos. Hemos participado, en los últimos 15 años, de una forma activa en la construcción de una democracia avanzada, hemos contribuido decisivamente a instaurar en nuestro país los hábitos y costumbres democráticas. Yo recuerdo hasta qué punto, en el famoso 2$-F del 81, se tuvo que decir que lo que realmente había ido creando espíritu democrático en este país había;sido esta fina lluvia que había venido de la vida muni c ipal, de la democracia municipal, que había ido empapando el terreno seco de democracia de la piel de toro. Había sido esta infiltración diaria, constante¡ permanente, de los concejales democráticos de toda España sobre nuestro territorio. Fue esto, con toa seguridad, lo que desarmó a los que querían armars e contra la democracia. Y estoy hablando en un sentido /figurado, un sentido político pero tremendamente real al mismo tiempo. Los ayuntamientos han prestado además una colaboración leal y desinterasada en la construcción del Estado de las Autonomías. Cuando nosotros íbamos al ministro de Economía y Hacienda, al anterior y al actual, y le �decíamos que queríamos pasar del 8 % del presupuesto del Estado al 12 %, nos decía Con razón "no me pidan sobre el presupuesto neto porque el presupuesto neto mío va a ser cada vez menor, no l se hagan ilusiones de que ustedes, manteniendo el 8 %!ni incluso subiendo al 12 %, de lo que a mí me queda depués de transferir les vaya a salir bien el negocio" Y ahí tuvimos que inventar otra ecuación, que nolera la del 8 ni del 12 %, sino que era la del 50/ 25/ 25. Es decir, la mitad para el Estado y la otra mitad para los poderes territoriales también a partes iguales. Seguro que esta ley puede tener; mejoras, seguro que alguien podrá demostrar que es ! más científico 28 que 25, o el 49 y no el 50. Da lomismo. En todo caso, nosotros nos fijamos este principio por reducción al absurdo e irrebatible, y debía de haber y lo ha habido, una reducción del gasto neto, final, del Estado, porque a última hora todos saben que mucho sale del Estado, de su presupuesto bruto. En su presupuesto neto debería haber una disminución y la ha habido. España ha pasado del 80 o del 90 % de gasto público realizado por el Estado central a un 60%, seguramente, y ha pasado de un cero de las autonomías que en el año 80 no existían, a un 25 casi en el año 93. Hay diferentes versiones sobre esta cuestión, depende de que contemos o no las pensiones, las clases pasivas, los intereses de la deuda, etc. En fin, yo creo que estamos alrededor del 15 - 25 - 60 en este momento, y eso quiere decir que los ayuntamientos no han aumentado. Incluso estoy dispuesto a admitir que los ayuntamientoshan mejorado. Pero no Los han mejorado todo lo que debían mejorar. su ritmo de ayuntamientos se han sacrificado, incremento de recursos se ha est4ibilizado porque había muy delicado, muy en juego algo muy complejo, cristalino, muy fácil de romper l que era esa confianza ese Estado de las Autonomías que antes general, decíamos que ha sido nuestro objetivo prioritario en la década de los 80. Pero es que ahora estamos en la década de los 90, y por tanto Iiay que ir pensando en otra cosa. En este horizonte de profundización de la democracia y de la integración en Europa, há llegado la hora de la administración local. El principio de proximidad aquí tiene que significar no sólo dinero y no sobre todo dinero. Primero de todo, mayor confianza política, mayor confianza político-administrativa del gobierno y de las autonomías en los ayuntamientos y diputaciones o comarcas o áreas metropolitanas, A mí no me sirve el argumento de que en un país donde las cosas, por la �mejora de la democracia local, puedan llegar a situaciones como las que estamos viviendo en la ciudad de Marbella, o en algunas de las ciudades vascas, con alcaldes de HB, a mi no me sirve el argumento de que, puesto que existe el alcalde de Marbella y alcaldes de HB, a los ayuntamientos no se les pueden dar determinadas cosas. No me sirve porque para algo sirve precisamente la democracia local l para corregir de una forma rapidisma los errores que el votante haya podido tener. Ustedes miren la mortalidad política, en el mejor sentido de la palabra, de los: alcaldes, luego las comparan con las de los diputados y gobernantes autonómicos y luego con las de los ministros del gobierno del Estado y verán que la mortalidad política de los alcaldes y concejales es mucho mayor. Y lo es porque el edificio en el que viven es mucho más democrático, es cristalino, las paredes son transparentes, no hay nada que Ocultar. La gente sabe lo que paga y lo que recibe y por tanto, se pueden dar pero esas anomalías como las que hemos l citado, anomalías tienen corta vida en una democracia sana. Por tanto, que no se nos diga "mayor confianza política no, porque usted sabe, puede ser que se la estemos dando indirectamente y no querríamos dársela a tal señor o a tal otro señor". Ahí está la democracia para corregirse a sí misma. Por tanto, en primer lugar, mayor confianza política. reconocimiento de los niveles En segundo lugar, competenciales reales y de las potestades jurídicas y administrativas correspondientes para que la administración local pueda hacer,valer suficientemente su autoridad, como la propia del Estado, en temas perentorios y complejos, como por ejemplo la circulación de vehículos y la disciplina vial. Hay iniciativas, en este momento, de la FEMP y de otros ayuntamientos, como Madrid y Bar4elona, en el sentido y este es un ejemplo muy concrete, y ustedes dirán que es demasiado concreto, que no e$ bastante político, y yo les diré que se equivocan, porque a la gente es lo único que les interesa-, en el sentido, decía, de la presunción de veracidad de las denuncias formuladas por vigilantes, por auxiliares de la policía municipal. Y dice el legislador estatal que , esto no es nada, que esto es una minucia que lo arregla el alcalde de otra forma. Esto no es una minucia, esto es lo mismo que decir que en nuestras ciudades no se pueden implantar las zonas azules. Modificaciones en el procedimiento sancionador que permitan la suspensión del permiso de �conducir o por puntos. Esta cosa tan "peregrina" valió pero ha valido en Francia una agitación enorme, rescatar miles de vidas. Ahí están las estadísticas absolutamente espectaculares de la disminución del número de accidentes mortales en Francia en los últimos meses gracias a tener la valentía política, que la hubo, de introducir de un sistema de suspensión por puntos del carnet de conducir. En este momento no tenemos capacidad para corregir conductas que en el fondo hacen a nuestros ciudadanos poco confiados en la democracia porque ven que son conductas antisociales, conductas de vandalismo y de conducción temeraria. ¿Cómo pueden ustedes entender ue el alcalde de La Coruña no pueda retirar el carnet de conducir a un conductor que vaya con su coche andando por encima de la acera e impidiendo que los peatones pasen? ¿Cómo es posible ese desaguisado, de que lo que llamamos poderes locales sean tan poco poder que ni siquiera puedan reaccionar in situ y de forma gráfica y ejemplar ante circunstancias como esta que se repiten cada día y miles de veces en las calles de nuestras ciudades grandes, medianas y pequeñas, porque las ciudades pequeñas no están exentas de estos problemas, al contrario, van siguiendo a las ciudades mayores? Y ese desorden en la calle es un O de los problemas más importantes que tiene nuestra gobernabilidad en este momento. Responder a esos problemas nos darla mucho más crédito que solucionar muchos de los problemas de 1812 y del siglo pasado que afortunadamente ya hemos solucionado, los grandes tema$ de la política con masyúsculas. Adecuar la dotación de recursos económicos, por supuesto. El gobierno y las autonomías deben resolver esa crisis de las finanzas municipales con medidas estructurales eficientes, hijas de esa confianza política que reclamamos. Tendencia hacia el reparto 50 - 25 - 25 que en nuestro congreso último establecía como objetivo dentro de la década antes del año 2.000 y que por tanto se va a jugar en l9s años que van de 1993 a 1997 de una forma muy clara. Posibilidad de participación de los ayuntamientos en los impuestos fuertes y elásticos sin entrar en colisión con los que puedan corresponder a las autonomías. Y los impuestos fuertes y elásticos porque no es posible que las ciudades tengan que recurrir a retratarse cada 4 o 5 años delante de sus poblaciones de forma más o menos brutal con fina nueva sorpresa para �el ciudadano contribuyente que $e entera de que va a tener que aumentar en un 60, 70 u 80 % un impuesto que se le había ido quedando atrás por falta de actualización. Eso no es posible, porque es lo mismo que poner una bomba de relojería detrás de cada alcaldía, del partido que sea, además. Es un sistema de desestabilizar la vida local no dotar a los ayuntamientos de sistemas más ágiles y más flexibles de financiación. Y por último, mayor colaboración entre los municipios, por la vía de sus propias organizaciones que ya existen, como la FEMP, o el Consejo de Municipios y Regiones de Europa, pero también en el de las relaciones bilaterales o de grupo entre ciudades, como las que ya también existen entre las grandes ciudades españolas y en el grupo de Eurociudades. Cuarta afirmación: entramos enfila segunda etapa del cambio. Los ayuntamientos y lOs poderes locales han sido quizá la cara más directa y visible del cambio que este país ha vivido en los últimos años. El cambio socialista del 82 había tenido un prólogo electoral que a veces algunos olvidan, un prólogo electoral y de gobierno en las primeras elecciones municipales democráticas de 1979. Pero desde 1987 y desde quizá un poco antes fallan cosas muy básicas para solucionar problemas en el campo del tráfico, de la seguridad y de la vivienda. No ha sido casual que los ayuntamientos y diputaciones se convirtieran en el gran vivero de los altos cargos para los sucesivos gobiernos socialistas, como es el caso de Narcís Serra. Pero no es sólo esto. A mi no me satisface la famosa frase de que los municipios son la escuela de la democracia, (a veces parece que dijeran la escuela de párvulos de la democracia). Por ahí tienen que pasar para luego llegar a ser los auténticos políticos. Se equivocan: la auténtica política es aquella que a la gente le interesa. Este país ha resuelto sus grandes temas seculares, porque en estos 15 años, 12 de los cuales han sido socialistas, se han hecho los cambios la reforma agraria, la separación de la Iglesia y el Estado, la reforma militar, la entrada en Europa, la reforma administrativa, la fiscal, las grandes reformas que el país tenía pendientes y que la República quiso hacer y no pudo porque no tenía aliento, porque no tuvo fuerza política para ello. �Todo esto se ha ido haciendo, y sin embargo la gente no tiene la impresión de que la vida en la calle cada día sea muchísimo mejor. Ahí estamos. No nos faltan motivos de confianza y de estímulo, pero no nos faltan tampoco nuevos retos que afrontar y nuevos problemas que resolver. Hace falta más cambio. Ahora viene la asegunda parte. Y no ganaremos nunca una elección sobre la base de conservar. ¿Quién puede hacer las reformas que este país está pidiendo a gritos en la vida local, esta reforma de las pequeñas cosas? ¿Quién puede hacerlo sino el partido que fue llevado a resolver los grandes problemas con el pueblo, con 10 millones de votol en 1982?. Vamos a ver si somos capaces en nuestro lenguaje, con nuestra manera de actuar, nuestra confianza, de demostrar que "los conservadores", de cambia, nada, y que "los progresistas, de cambio, mucho", y que somos capaces de cambiarnos hasta a nosotros mismos si conviene. No estamos apegados cada uno a muestro sillón, somos capaces de dejar paso a otros mientras sean otros que vengan con real ánimo y con real ',capacidad de cambiar. Bien, desde la vía local, desde los ayuntamientos y diputaciones, podemos encabezar de nuevo este proceso. Estamos acostumbrados a afrontar los problemas de todo tipo que se plantean en nuestros municipios sin preguntarnos si son o no son de ¡competencia municipal. No vamos a decir que somos los me47ores, nos basta con decir que llevamos 12 años trabajando por la libertad y por el cambio y que lo vamos a seguir haciendo. Con el optimismo de quienes se sienten cargados de razón y de quienes conocen las caras y los problemas de sus ciudadanos y por tanto estamos menos pendientes de los intermediarios de la opinión, porque vemos las cosas más directamente, porque bebemos el agua de la fuente, porque vemos la cara de nuestros conciudadanos cada día. Y esto, que no es cómodo, es sin embargo un privilegio, porque nos permite saber exactamente sin necesidad de ver la prensa cada mañana lo q(ue está pensando la gente. No podemos renunciar pepe al cansancio, la incomprensión e incluso el acoso de nuestros adversarios políticos a seguir encabezando el progreso de nuestro país desde una actitud abierta a todas las colaboraciones. Esta fue en el 82 la fuerza del cambio, y debe ser siempre nuestra fuerza, promover el futuro y el cambio desde el diálogo, la colaboración y la apertura a todos los sectores sociales progresistas, 16 �que son la mayoría, y a todos .os sectores sociales realmente esperanzados, que son también la mayoría por mucho que las encuestas a veces digan lo contrario. Se dice y se repite que estamos en una época de crisis de las grandes ideas, pero nuestra tradición socialista es la tradición de la libertad y de la solidaridad, que nos permite y nos obliga a sel. más sensibles a la dimensión renovada de los problemas, que para nuestros adversarios políticos de siempre son una pura cuestión de estadística y a lo sumo, en el mejor de los casos, una cuestión de caridad. Y aún hay que contar en que sectores de voluntariado y de benevolentes van a ser aliados nuestros porque tienen contribuciones positivas que hacer. La atalaya inmediata de la r4alidad, que son los ayuntamientos, nos mantiene muy 'cerca de la evolución de las cosas. Desde esta proximidad, se pueden promover soluciones imaginativas de ayuda a las víctimas del hambre y de la guerra y se pueden difundir y practicar fórmulas eficaces de tolerancia y de convivencia constra los brotes de racismo y de xenofobia. Un ejemplo de las cosas que hay que potenciar. Se decía que los juzgados de guardia iban a significar mayor número de suspensiones porque los juicios, como son tan inmediatos, no se iban a poder disponer de pruebas, iban a haber fallos, etc. Al contario, las estadísticas demuestran que hay muchas menos suspensiones de juicio con la ju sticia rápida que con la justicia convencional, entre otras cosas porque los testigos se acuerdan de lo que pasó y el guardia de turno también. Y en el juicio corOencional pasa un año, dos y tres y el día que el testigo tiene que declarar ya ni está en el país a lo mejpr y el guardia ni recuerda en qué distrito estaba trabajando. Hay quien todavía quiere echar para atrás esta experiencia y reducir el número de juzgados de guardia, y hay quien pretende que todo e[sto no es importante para la vida de los ciudadanos de este país. Esto es lo importante, que seamos capaces de llevar nuestro espíritu renovador también a la administración de justicia, y me consta que son muchos -la gran mayoríalos jueces que así lo comprenden. Todos tenemos experiencia en inc iativas locales para promover soluciones de acuerdo con un estado, de acuerdo con la Comisión Europea y de acuerdo con la iniciativa privada muchas veces. Quizá lo mejor y más útil que hemos podido ensayar hin sido fórmulas de apoyo a la gente emprendedora y creativa en lo 17 �económico, social y en lo cultual. Esta es pues una experiencia sobre la que podemos relanzar ideas para la segunda etapa del cambio que no$ proponemos afrontar. Este es un capital político que nos hemos ganado en estos años y que hemos de explotar, en el buen sentido, en beneficio de los ciudadanos. Ultimo punto: invitación al optimismo. Invïtación al realismo. Un premio Nobel de Economía, Arrow, dijo una vez que las crisis económicas -las depresiones y las recesiones- se producen cuando la gente está más pesimista de lo que la realidad obliga a estar, cuando hay una no sintonía entre la psicología dominante y la realidad dominante, la realidad y los factores económicos reales. Existe entonces crisis cuando la gente es más pesimista de lo que debería ser, por razones que se desconocen y son muy difíciles de detectar y de corregir. que Por tanto, cuando digo invitación al optimismo digo invitación al realismo, porque nos dicen los datos que se puede y se debe ser más optirista de lo que se está siendo. Me gustaría acabar esta conferencia con una breve alusión a este tema, y congretmente, con toda sinceridad y agradecimiento a lo$ que estáis aquí, una alusión a lo que ha significado para Barcelona, Catalunya y para toda España este año 92 que acabamos de despedir. He rechazado abiertamente el clima de pesimismo que parece que nos invade después del 92. Como ha dicho Felipe González, el 92 ha sido un año muy bueno para España, aunque ahora haya dificultades económicas en toda Europa, no sólo en España. Los Juegos Olímpicos y la Expo de Sevilla han dado a España un gran prestigio en el exterior. Un prestigio no es una vaguedad, es un intangible que pesa, que cuenta incluso ni4méricamente, incluso económicamente. Estamos mejor preparados para superar la crisis que otros países mál importantes que el nuestro y estamos en todo caso'mejor preparados que antes del 92. Con 1993 han comenzado los años en que podemos y debemos sacar provecho de ese gran esfuerzo, rentabilizar esa gran inversión de futuro, que han sido los grandes acontecimientos universales del 92. Barcelona cree haber contribuídd a difundir en Europa la imagen positiva de la nueva Eepaña democrática -como hizo Toquio en 1964; en ese año Japón era un gran país y la gente no lo sabía; los Juegos sirvieron para que la gente supiera que Japón se había desarrollado. Esa nueva España que hemos deseado desde hace tanto tiempo, 18 �que desearon ya nuestros padres y nuestros abuelos y que hemos ido construyendo con tenacidad en los últimos 15 años, una España democrática, fraternal, diversa, construida con la fuerza de sus Nacionalidades, de sus regiones, de sus culturas diversas y de sus periferias y en la que conviven con comolidad y libertad sus diversas banderas y sus diversas lenguas. Quería explicarles brevemente las palabras de un escritor catalán de hace 100 añol, que les van a chocar al principio pero después les vas a gustar. Decía que a un alemán, cuando le preguntan si hay que declararse europeo, el alemán dice que es alemán y todo el mundo entiende que es europeo, igual qie a un francés, que no dice que es europeo, sino francés. Y este poeta decía que, no se asusten, a un catalán, si se le pregunta qué es, no debe decir que es europeo, debe decir que es catalán, y llegará un día en que se entienda que diciendo ésto querrá decir que e europeo. Y por qué no dice español, en vez de catal n, y él afirmaba que porque la mejor forma de ser un uen español es ser un buen catalán. Preciosa metáfora. Este señor no ha terminado aquí. Decía que seguramente llegaría un día en que a los ampurdaneses, por el bien de Catalunya, les convendrá más llamarse ampurdaneses que catalanes. Y lo mismo -añadió- diría de Barcelona. Y llegará un día en que más les convendrá, por el bien de Catalunya, llamarse barceloheses y no catalanes, porque es mucho más importante el grano que la espiga. La verdad está siempre en lo mlás pequeño, no en lo mayor. Y acababa diciendo que si un día Catalunya pierde el Empordà, pierde su razón de ser, será otra cosa. Y, sin embargo, si un día de Catalunya sólo quedara l'Empordà, Catalunya podia volver a nacer. Y me gustaría poder decir lo mismo de Castilla y España. Que si un día a España se le quitara Castilla, no sería España, y sin embargo me gustaría poder decir que si un dia de España sólo quedara Castilla, España podría volver a nacer. Y aún me gustaría poder decir lo mismo de España y Europa, es decir, que si un día a Europa le faltara España, Europa no fuera Europa, pero que si un día a Europa sólo le quedara España, Europa podría volver a nacer. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4212 Title A name given to the resource Ayuntamiento y ciudades en la perspectiva europea / Conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Subsidiarietat = proximitat. Aproximar l'Estat als ciutadans a través del municipi. Els partits de la desconfiança. Estat = edifici. Referències a la reunió d'Edimburg. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caja Rural de Toledo, Toledo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Administració local Relacions Internacionals Unió Europea Espanya plural Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1307/19930303d_00533.pdf 39c225c1b144b25a35ac025d65673791 PDF Text Text Conferència al C.I.P.B. 3/3/93 "Vull fer una reflexió sobre el moment clau que Barcelona está encarant, de solhció consecutiva i gradual de les incidències pròpies del procés post- olímpic ". "Tinc la impressió que, justament en aquestes setmanes, estem entrant en el final d'una fase decisiva, que es pot identificar amb prou precisió, ile la resituació de totes les peces de la complexissima real^tat urbana de Barcelona que van ser sotmeses a les tensions de l'esforç olímpic ". "Estem entrant finalment en un moment en que s'acaba molt substancialment el procés Oe digestió post-olímpica, en una gran varietat d'aspectes: - s'escomet l'orden ció fi~ definitiva dels compromisos econòmics; - s'aclareix el pro i panorama de les realitats materials i físiques de la ciutat; - es perfila la valoració i la significació que l'esforç i l'èxit de Barcelona han tingut en el terreny del lideratge que la ciutat comença a assumir en el context de les ciutats espanyoles; - es produeix l'acaban3ent ordenat de moltes operacions fetes a l'escalf de la fita olímpica; - es configura un carvi molt remarcable en l'actitud dels actors econòmics i socials més emprenedors que ja donen per assimilada la nova dimensió de la ciutat; - es produeix un complortament molt satisfactori d'alguns indicadors que confirmen l'operativitat dels canvis que la ciutat ha experimentat..." "Totes aquestes idees es poden traduir en fets concrets que han de tenir una importànc'a decisiva en una superació més favorable de la crisi. S'ha establert - com vaig dir fa uns dies - una veritable cursa entre les bones i les males notícies. 1 �L'alcalde de Barcelona intentarl donar el màxim relleu a les bones noticies, que són moltes i de gran significació, i dintre de les possibilitats municipals - que les males notícies no siguin altres que les derivades inevitablement de la crisi general." - Solució del conflicte de l'Hotel Arts. - Illa d'Or. - Palau de Mar. - Port. Tràfic de contenidors. Noves connexions ferroviàries (Madrid i Lisboa), noves línies amb Xina, oficina comercial xinesa. - Aeroport. Manteniment de 1 trànsit ï, sobretot, increment molt fort del trànsit internacional. - Delta del Llobregat (ZAL, connexions viàries, etc...) ciutat aeroportuària, - Velocitat Alta entre Barcelona i València. - Nova fàbrica de Seat. - Nova fàbrica i centre de distribució de Sony ("factor Barcelona" a LV). - Nissan. Orient. Exportació de 10.000 vehicles a extrem - Fira. Montjuïc 2. - Hotels (Acabament del nous; l'ocupació...) manteniment de En definitiva, com deia The European la setmana passada, recorrent a una expressió molt anglesa, there is life after the Olympics. Cosa que nosaltries ja sabiem, òbviament. "El que vull subratllar és que justament en aquestes setmanes estem assistint a un moment decisiu, que comprèn, d'una banda, tancaments c e convenis i adaptacions pressupostàries i, de l'altra, rellançament de la ciutat, des d'unes posicions molt més favorables." 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4213 Title A name given to the resource Conferència de premsa després de la Cloenda Cicle Barcelona - Catalunya - Espanya - Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. C.I.P.B. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Urbanisme Jocs Olímpics Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1308/19930303d_00534.pdf 5f8d42e2fc59fab3f5553ba8da4139d2 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en el Consell Plenari en memória de S.A.R. Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona Barcelona, 3 d'abril del 1993 �Amb la celebració d'aquesta sessió extraordinària del Consell Plenari, la CorporaciO Municipal barcelonina aquí reunida i la pròpia ciutat de Barcelona, que els Regidors i l'Alcalde representem, volem honorar de manera oficial, pública i solemne, la memària, la figura i l'obra de Sa Altesa Reial Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona. Fill del rei Alfons XIII i pare del rei Joan Carles I, don Joan ha estat un rei que no ha pogut regnar, però que amb el capteniment dels drets de la dinastia i el seu sacrifici personal en favor del seu fill i hereu, ha sabut fer possible la continuïtat històrica de la institució monàrquica, així com contribuir de manera decisiva a la reinstauració, amb ella, de la democràcia en el nostre país. En aquest mateix Saló de Cent, on l'any 1714 els consellers es van juramentar, amb l'espaa a terra, per sortir a defensar la llibertat d'aquesta ciutat contra uns antecessors de la persona que avui homenatgem, la ciutat ja havia rendit públic homenatge al Comte de Barcelona, en agraïment per la dignitat i l'honor amb que ha usat i ha lluït el nom de la ciutat, en adoptar com a símbol de la seva condició d cap de la Família Reial el títol que és herència i recordatori de la nostra sobirania com a país i de la nostra història com a ciutat. Barcelona aquell dia va lliurar a Don Joan de Borbó -i amb això es va tancar un cicle hitòric que em penso evident-, el 19 de gener de l'any 1987, en pr sència dels Reis, de la mà del Rei, la Medalla d'Or de la ciutat. Barcelona va commemorar, quatre anys més tard, el 15 de març de 1991, amb un nou homenatge als Comtes i la Família Reial, el cinquantè aniversari de la seva assumpció del títol que més ehs representa. Avui vull proposar als regidors i regidores de la ciutat, havent-ho consultat al president de la Comissió de Nomenclàtor, als Tinents d'Alcalde i als caps deis grups de l'oposició, que, tenint en compte que el reament de nomenament de carrers d'aquesta ciutat exigeix que hagin passat cinc anys després de la mort d'un personatge per donat-hi nom, però que hi ha un article del reglament que permet que aquelles persones que han estat honorades amb la Medalla d'Or de la Ciutat puguin ser anomenades el dia després de la seva mcrt, vull proposar que el Passeig Nacional, al barri de la Barceloneta, passi a anomenar-se Passeig de Don Joan, Comte de Barcelona. Si tinc la vostra aquiescència, així constarà en acta i serà establert. �Les efígies de Don Joan i col.locades el dia 15 de marçjdel Casa de la Ciutat, han vist p ssar a la tarda han volgut testim niar el llibre de signatures. de donya Maria de la Mercè, 1991 a la galeria gòtica de la els barcelonins que des d'ahir personalment el seu condol en Les relacions amb Cataliknya del fins ara Comte de Barcelona ja foren vives i significatiies per mitjà dels membres catalans del seu Consell Privat -alguns dels quals ens acompanyen avui-, organisme representatiu del seu desig i el seu esforç per mantenir viu l'ideal de la monarquia liberal i democràtica. Les seves cartes des d'Estoril al amics de Barcelona no mancaven mai d'una salutació final escrit a mà i en la pròpia llengua dels qui les rebien. la presència personal creixent de Durant els darrers anys a ha fructificat en una relació la Família Reial a Barcelo entranyable, que Don Joan ha gaudit molt especialment com a home de mar, vocació que ha tran mès també al seu fill el Rei i els seus néts, tots ells esportistes olímpics. Aquesta especial relació de la Monarquia amb la ciutat, que Don Joan ha enlairat a nive l de símbol, ens plauria veure-la culminada en la assumpció solemne del títol de Comte de Barcelona pel seu fill, el Rei Joan Cares. En aquest acte de condol i homenatge de la Corporació Municipal i de la ciutat a la Família Reial i a la figura de Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona, crec interpretar els sentiments de tots els barcelonins i el desig compartit de renovar la vocació de comprom í s i de capitalitat de Barcelona amb les institucions que simbolitzen la convivència, la democràcia i la pluralitat com a fonaments del nostre futur. Es dóna per finalitzat aquest Consell Plenari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4214 Title A name given to the resource Consell Plenari Extraordinari en memòria a S.A.R. Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Monarquia Barcelona Acció política Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1309/19930304d_00535.pdf 973bebcc149d240c22a8d4e9ed7ef0f4 PDF Text Text ACTE D'HOMENATGE A WILLY BRANDT Paranínf de la Universitat de Barcelona 4 de març de 1993 13:00 h. Excm. i Magnific Sr. Rector, Sr. President de la Internacional Socialistía, companys companyes, amics i amigues, La darrera visita de Willy Elrandt a Barcelona va ser al febrer de 1988 per a la presentació, de la mà de Hans Mainke, d11 seu llibre "La locura organizada: carrer armamentista y hambre en el mundo" al Círcul o de Lectores. En aquella ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona, perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell, com la causa de la llibertat per la qual havia conegut Barcelona per primer cop en aquell any dramàtic del 1937 quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialites nòrdics a la República. Aquest, avui, és, doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no solament merescut sinó també degut. Un homena ge per demostrar �la nostra admirad() per la selva memória, en un moment en que la radical honestedat i el ciar humanisme de Willy prandt resulten estimulants. Pertany a la privilegia 4a generació de polítics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han participat de manera activa, i a vegades delcisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi m'agradaria recordar ara, i vosaltres segurament les recordareu, dijes fotografies de Willy Brandt. Dues fotografies que van donar la volta al món i que il.luétren dos moments estelars de la seva trajectlória política i vital. de juny de 1963 La primera és aquella del 2 al costat de John Kennedy, el mític president nord-americà, quan aquest va dir allò de "Ich bin berliner" (sóc berlinès) 1 en un directe desafiament a la pressió soviética sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, �el polític de la fermesa enfront de l'amenaça. L'altra fotografia que m'agradaria recordar és la d'un Willy Brandt aggnollat, el 7 de desembre de 1970, davant del monument a les víctimes del ghetto de VarsòMia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. Es aquest el polític de la reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió d'Alemanya. Willy Brandt va recórrer tota l'escala de les des de l'acta de responsabilitats polítiques, diputat fins a la pregidéncia de la Internacional Socialista, can avui és succeït pel meu amic, i amic de Barcelona, Pierre Mauroy, i va servir a tots;els llocs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre va considerar d'una manera molt especial, i és È el lloc d'Alcalde-president de Berlín. Recordo la primera visita d V ell a Barcelona, sent ja nosaltres a l'Ajuntament democràtic, i com Narcís Serra, enfatitzarit la seva pròpia experiència com a Alcalde, 11 deia: "Willy, hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o �una obligació moral que digués que per ser polític d'Estat s'hagués hag4t de ser, primer, polític de ciutat, s'hagu4s hagut de ser regidor d'una ciutat". I Willy Brandt va contestar: "No només hi crecl sinó que vaig convertir això prácticamentt en llei en el Senat de Berlín quan hi vaig ser". I va fer d'aquesta obligació o d'aquest deure moral una obligació práctica. I volia, va voler i aconsegui que la maj ria deis polítics de l'Alemanya d'aquella época passessin efectivament per l'experiénCia de la política local. Aquella experiència el va ma car profundament. I no només perquè va haver de veure, sense poder-la impedir, la doloro0a divisió física de la ciutat des de 1961, sin?) perquè la ciutat dividida i amenaçadd li va permetre forjar la idea que presidir a des d'aleshores la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justf.cia. Des del càrrec de cancellet de la República Federal d'Alemanya va impulsar les reformes socials i la unió econò*ica 1 monetària �europea. Dirlem que Willy Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. Willy Brandt, doncs, es va deixar guiar sempre per la raó i l'ètica. I si algun cop van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Alg4nes de les seves decisions -per exemple, cancelleria federal l'any l'abandó de la 74- reflecteixen aquest combat intern. Alguns deis honors i càrrecs de qué va ser mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la presidència de la Comissi4 Nord-Sud o la presidència de la Interna ional Socialista mateixa, són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la r Es parla ja avui de la generació del néts de Willy Brandt. No tots són però, alemanys. Felipe González no amaga ni la seva admiració envers la figura de Willy Irandt ni el seu deute d'agraiment envers e4 aquella persona que va creure en aquell jóve de 32 anys, nomenat Secretan i General del PSOE a Suresnes, �en el congrés de la renovació del socialisme espanyol, que el portaria vuit anys després a les responsabilitats del govern. Més que fer l'elogi dels mèrits passats prou coneguts, voldria destacar ja no només la vigència del seu pensament com el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Willy Brandt es va sentir ompromés amb els problemes de seu temps: pex a resoldre'ls va apostar sempre pel futur; per això era un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer propostes concretes i possibles. L4 diferència amb altres que també en fan, de propostes, és que les seves es fonamenten se pre en el destí comú de la humanitat; per a x8 eren moralment inobjectables. Moltes de les coses que Will la pura evidència. Però Brandt deia eren rquè l'evidència sigui eficaç ha de ser explicada amb arguments i armada amb idees. �Es el que feia Willy Brarldt. Situava les mancances de llibertat, d'igualtat, de seguretat i de solidaritat $n l'únic context on poden ser enteses i supe ades: el context del món, que per a ell era Est i Oest, Nord Sud, a i'ensems i indissolub ement. La relació entre despesa en armament, miséria económica i cultural i destrtcció ecológica repeteixo, despesa en armament, misèria econòmica i cultural i destrucc ó ecológica- era per a Willy Brandt la causa primera del desordre actual i deis perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt demostrà que el futur de la humanitat és un futur comú, i perquè aquest futur sigui possible afirmav , que la humanitat s'havia de comprendre i organitzar com a tal humanitat. Això tan senzill de dràstiques mesures i però, requereix illy Brandt les proposava. Deia, primer, d'una opinió cal fo entar la pressió pública il lustrada per que estimular els governs indecisos. a �Que cal substituir l'es ratègia de la intimidació per un concepte de "seguretat comuna". Aquestes eren les s ves paraules. Que cal utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en l'armament. Que cal crear un "fons de solidaritat internacional" en què partielpin sobretot els Estats Units i altres grans potències, els que més per a aportar i ttambé tenen més per a comprometre. Deja coses terrenys persones molts similars com semblants han dit Vaclav Havel a les que en i han escrit Raimon Obiols. Deja coses que avui a Pier e Mauroy i a mi mateix ens obliguen. Ens obliguen perquè ell parlava de la unificació a eEcala mundial, de la mundialització deis problemes. I heus aquí que Pierre Maurchr, que ha estat fins ara President de la Federació Mundial de Ciutats Unides, i jo mateix4 com a president �de les ciutats europees, eétem embarcats en l'aventura comuna d'aconse uir que el món tingui una sola organització de ciutats, que davant o el costat de les acions Unides hi hagi ben aviat les ciutats 4nides, una sola organització de ciutats. Willy Brandt de ja que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt parlava de la tolerancia. Willy Brandt Va ser potser el primer, potser el precurs del que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt va ser en molté sentits també un sant del voluntariat, de la 4edicació lliure i voluntaria a les finalitatl de la minora social. De j a, ho repeteix que la pau és inseparable de la llibertat. Ho va creure i l'Ostpolitik que va encapgailar apuntava en aquesta direcció. El 1989, aquest any que dé vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'autèntic canvi de segle, li va donar la raó. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva �dilatada vida política. El 22 de desembre de 1989 q an va participar al costat de Von Weizácket, de Kohl i de Modrow en l'obertura de la Porta de Brandenburg va ser en aquel moment l'alcalde moral d'un Berlín per fi reuhificat. L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, ut3ilitzant paraules de Havel, líder cívic, igual com ho va ser Olof Palme. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4215 Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paranínf de la Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Política Acció política Brandt, Willy, 1913-1992 Alemanya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53 PDF Text Text 6f 3/93/natz-Za. (x ^UU,14 . LCLxArtr,ia k,J-uu á.^c^. 5/i‘u Cc NOTAS PARA INTERVENCION A FIRENZE. 6 DE MARC El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la economía se ha mundializadb y la desaparición de los bloques ha derribado los murs político—militares creando una nueva situación a la que debemos adaptarnos. Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación internacional de las ciudades y de otros actores públicos y privados, además de los estados, hay que fortalecer la cooperación descentralizada entre municipios, mediante planes de actuación que respondan a las necesidades de las respectivas poblaciones. El viejo concepto de que la relaciones internacionales son exclusivamente las que establecen los Estados entre sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la política exterior, está siendo superada. Hoy las relaciones internacionales son cada vez más transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se puede decir que hacen politip internacional directamente, mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya �un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de demandas que reciben. El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los esquemas tradicionales. Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa quiero enfatizar el compromiso de nuestra organización con la Unión Europea que se basa fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones. Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra: subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo. Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones comunitarias representativa y fuertes que asuman las competencias que nos permitan a cada uno de nosotros ejercer mejor las nuestras. El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra Europa, sino a favor de uropa, La unión europea progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los municipios y las regiones, se sienten partícipes del �proyecto europeo. La princial urgencia de la situación actual es la construcción de la ciudadanía europea. Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras posiciones básicas en relación a la construcción de una Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria. Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de unión europea que nos in eresan a todos nosotros, municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía europea que significa la concesión de derechos políticos en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la nacionalidad de un país de 1 C.E. Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la situación actual al respecto. El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto por representantes de los e tes regionales y locales". Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros entes locales en favor única nte de las regiones se opone �a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un conflicto que puede paraliza Comité y, en cualquier caso, la constitución del propio os debilita a todos. El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al principio de subsidiaridad y me parece impensable que pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la composición del actual onsejo Consultivo. ¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se excluye el único organismo al que pueden acceder -con funciones estrictamente de c c > nsulta- los representantes más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los entes locales, las ciudades, estaremos en el Comité de Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición conforme a nuestra auténtica epresentatividad. Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo, nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes de cooperación con países y ciudades más desafortunados �que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa de nosotros. Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y reconocidos de las grandes organizaciones internacionales. En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos el FNUAP, HABITAT, etc, y especializados como la UNESC de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92 vez a las Asociaciones nos permitió por primera Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y FMCU al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio propio en la Conferencia y en la gestión de los programas que de ésta se han derivado. También se han iniciado experiencias de cooperación de ciudades del Norte y del Star en el marco de programas financiados por el Banco Mundial. Esta presencia internacional nos exige una estrecha colaboración, una coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de unión entre las asociaciones de ciudades, tanto continentales como mundiales. Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de IULA y Presidente-delegado e la Federación Mundial de 5 �Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes, hasta llegar a la unificación. Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la importancia decisiva que tienen los municipios y entes locales europeos en ambas rganizaciones mundiales, y porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo representante de las asoci ciones europeas, tiene una responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro que vamos a ganarla. Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste, teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su �diversa realidad económica y social. Esto requiere: - Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más ambiciosas, lara división de las con una responsabilidades para sacar más provecho de nuestros limitados recursos. - Distinguir entre la cooperación clásica -acciones programables a medio y largo plazo, incluso en materia de presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez más a actuar sin espera. En este último caso cada vez más las peticiones entre ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de hacer algo diferente de l a' s grandes organizaciones internacionales: activar la movilización y sensibilización ciudadana, En el campo de la cooperació* programable y de urgencia, las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la 7 �población, las organizaciones no gubernamentales y los organismos internacionales. debemos solucionar cómo las instituciones estatales con sus programas de cooperación, normalmente sobrecargados organizativa y financieramente, aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y regiones en la cooperación y las relaciones transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros gobiernos. Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes, pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos. Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y formación de recursos humano por medio del asesoramiento en proyectos, organizació de seminarios y jornadas técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de responsables políticos y técnicos de un gran número de administraciones locales e los países de la Europa Central y Oriental, de la región mediterránea y de �América Latina. Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el campo de la cooperación técnica al crear una sociedad, Tecnologías Urbanas de Bar celona, S. A. (TUBSA), que agrupa a diversas empres s municipales y privadas especializadas en diferent es campos de la ingeniería urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona a otras administraciones públicas. Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red de distribución de alimentos y en el Plan municipal de desarrollo turístico; con ga en el asesoramiento de su planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de la política de tratamiento de los residuos urbanos. Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también realiza acciones específicas este campo. Así, además de �prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la realización de proyectos para el desarrollo, hemos 'Barcelona Solidaridad", que instituido el premio anual este año celebrará la ter era edición, y que premia iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo. Y procuramos también generar los recursos que nos permitan tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales o de crisis, como son los dos convoyes de ayuda humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara Occidental o la ayuda en la financiación de autobuses abana. urbanos para la ciudad de La Finalmente, y como consta ein la declaración entre las ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos, quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha realizado siempre mediante la cooperación, a través de la creación de estructuras cada vez más amplias, más complejas, más diversificadls. El progreso va unido siemipre a la asociación y al 10 �intercambio, a la integraci n de las unidades existentes en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos más inmediatos y más abiertos por la base, generan la cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que identifica a cada uno con lo más abierto y universal. Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los ciudadanos. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4216 Title A name given to the resource Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa federal. Civisme i federalisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Florència, Itàlia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Globalització Liberalisme Cooperativisme Municipis Relacions Internacionals Territoris Acció política CMRE Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1311/19930310d_00537.pdf c1e93fcb24baf22d6ff7c9658529a1c7 PDF Text Text VISITA DE L'ALCALDE A L'IN4TITUT DE BATXILLERAT "EMPERADOR CARLES" 10 de març del 1993 Jo vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina. Del moment que viu la nostra citat, del moment que vivim els barcelonins i les barcelonines, però primer voldria parlar una mica del context internacional i dels canvis que hi ha hagut a nivell europeu i mundial, i de com ens afecten. Hi ha qui diu -per exemple Raimon Obiols, que fa relativament poc va escriure un llibre que es diu "Els futurs imperfectes" i que crec és de les persones que més aviat va veure venir que a Europa hi hauria canvis importants-, que el 1989 va ser l'autèntic canvi de segle; que no haurem d'esperar l'any 2000 perquè els canvis importants van començar amb la caiguda del mur de Berlín. En aquell moment va desaparéixer tot un món, el món comunista als països de 1'E$t; de retruc va desaparéixer la sensació, sobre tot a Amèrica, que hi havia un enemic, un altre món; els països del tercer món en van sortir en certa manera desavantatjats perquè estaven acostumats a jugar amb la contradicció entre Amèrica i unió Soviètica i tractar de treure algun benefici d'aquesta situació; curiosament, però, petites guerres que no sortien per por a encendre l'espurna d'una guerra atòmica, ara si que s'encenen i n'hi ha per tot arreu. D'alguna manera, amb els noranta, hem entrat en el que podríem dir el segle XXI. S'han donat passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea. Tot i que surten tensions, provocades per la importància que tenen les modificacions que comporta aquesta unitat europea, com ara la unificació d'Alemanya, que ha fet que el país que és el centre i el motor econòmic d'Europa estigui en crisi, amb unes tensions econòmiques molt fartes que ens afecten a tots. Ha entrat en vigència el mercat!únic europeu -des del dia 1 de gener-, i estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht. Ja heu vist que i a Anglaterra o a Dinamarca hi ha hagut problemes per això, i França van passar el referèndum molt justet, però continua i va endavant el procés d'Unió Europea. Ha començat fins i tot la negociació amb nous països que volen entrar a la Comunitat, com Austria, Suècia, Finlàndia i Noruega. Espanya, i altres països del sud d'Europa, està jugant �amb això justament per aconseguir que la Unió Europea tingui en compte el factor de cohesió, és a dir, que no hi hagi una Europa del nord rica i una Europa del sud més pobre, sinó que hi hagi un fons de cohesió que permeti portar una part de la renda més alta que hi ha al nord cap al sud. Espanya està condicionant el seu vot a favor de l'ampliació al fet que es compleixin els fons de cohesió; això ens està ajudan econòmicament. I cada país està jugant els seus interessos, co és lògic. En l'Europa i en el món d'avui ara som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar. Ja no és tan fàcil preveure quines coses poden succeir. Fins i tot el fantasma de la guerra s'ha instal.lat en llocs que era imprevisible que ho fes. Vosaltres segur que esteu pendents de les noticies i les aneu seguint. S'ha de llegir els diaris, encara que de vegades faci una mica de mandra perquè és lletra molt petita. Quan jo em faig fer estudis, i demano com este un determinat barri o un problema concret de la ciutat, la millor manera que hi ha d'estudiar totes aquestes coses és agafar un bon arxiu de premsa i llegir tot el que s'ha publicat. De fet, quasi tot surt als diaris, i fins i tot diuen que els sistemes d'informació i d'espionatge o informació confidencial treuen gairebé tota la seva informació d'una bona lectura dels dïarisl Jo us aconsello que els llegiu. La lectura de diaris en aquestipaís està molt per sota del nivell que hi ha a Europa, i diuen que és perquè la televisió va arribar molt aviat, molt abans del procés de democratització, i la gent s'hi va afeccionar abans de tenir el costum de llegir diaris que diguessin alguna cosa, perquè els diaris del temps d'en Franco no deien ben bé res. Ja sabeu aquell consell que donava el general Franco quan li venien a protestar o a dir-li que alguna cosa no funcionava: deia "menos viajar y más leer los diarios", és a dir, que la gent no havia d'assebextar-se de les coses i llegir els diaris del règim, que no deien{res. Després de la desaparició del franquisme, els diaris diuen coses, de vegades equivocades o contradictòries, i això pot desorientar, però la democràcia és així. Jo imagino que vosaltres aneu seguint aquests canvis accelerats, i imagino que esteu preocupats, com tots ho estem una mica, per la intolerància. Es a dir, per les situacions que es veuen sorgir en el món, a Alemanya, al centre d'Europa, que impliquen intolerància dels habitants d'un lloc respecte dels que venen de fora, cosa que abans potser no es produïa i ara es produeix amb més intensitat. Es tracta de la xenofòbia o el nacionalisme exacerbat, com és el cas de Iugoslàvia. 2 �Són temes en els quals Europa s'havia acostumat a no haver de preocupar-se'n des de la guerra mundial, pagant el preu d'una divisió del món en dos blocs enfrontats però que tenia l'avantatge d'una certa estobilització. En canvi, ara, en aixecar-se aquesta pressió de les dues potències mundials, a cada racó d'Europa on hi haiun greuge comparatiu, un greuge històric, s'aixequen veus, reivindicacions i fins i tot guerres, guerres que poden ser fratrici$es com és el cas de Bòsnia. No hi estàvem acostumats, isobte cada vegada que això surt. Sobte que a Rostock, a Alemanya, hi hagi manifestacions contra la presència de gent estrangera. Això a Europa havia passat els anys trenta; justament el feixisme , i el nazisme van néixer en relació amb aquest esperit explosiu, codi pel que és diferent. Però la guerra els nazis la van perdre i tots crèiem que ens hi havíem vacunat, que teníem un "se$uro" contra la intolerància i el feixisme, però no és així. Hi ha nous brots d'intolerància. Personalment, jo crec que no hi haurà nazisme, que no hi haurà feixisme, i que els brots que ara veiem no són el cap d'un llarg animal, sinó que són petites manifestacions d'un malestar, mal dirigit en tot cas, però que no produirà -estic convençut- una situació com la que va haver-hi els anys quaranta. Però si que és cert que ens sobte que entre germans hi hagi la violència que hi ha, i que sigui a la part del món més evolucionada. Europa ha estat sempre la punta de la cultura, mundialmente, i al mateix temps, però, ha donat aquesta mena d'espectacle de lluites tribals que són molt semblants a les que es puguin donar a Somàlia o a qualsevol punt d'Africa. Aquí hi ha un gran misteri que jo crec que, entre tots, en aquest final de segle haurem d'anar desentrallant. Mentre, els Estats Units fan un gran canvi amb l'elecció de Bill Clinton com a president. Es passa una pàgina de la història del món, i igual com ha desaparegut el comunisme desapareix el que se'n deia el neo-liberalisme ultraconservador, amb la política de Reagan i Bush als Estats Units o de Margaret Thatcher a Anglaterra, que es basa en dues coses: llibertat salvatge pel mercat, sense cap mena d'impediment, i al mateix temps un nacionalisme fortíssim que unifica el país, malgrat les seves diferències socials cada vegada més grans -als Estats Units un 80 per cent deis habitants tenen menys diners ara que fa déu o dotze anys-; unifiquen el país mitjançant l'agressió contra Saddam Hussein o contra la petita illa de Granada, fan de la nació un tot sobre la base d'una política internacional agressiva atès que interiorment el que fan és dividir el país socialment. Ha mort el comunisme, però ha mort també un model anti-comunista, obertament conservador i basat en un Estat, malgrat tot, fort. 3 �Na sabem ben bé què en sortirà. de la situació actual dels Estats Units. Hi ha molta gent que diu que Estats Units es tancarà, perquè, diuen, Clinton ha guanyat les eleccions sobre la base de dir que l'important no és Saddam Hussein sinó la situació interna. Per exemple, si llegiu el diari d'avui, sortia Hillary Clinton explicant la reforma sanitària dels Estats Units, i diu que es podrà disminuir el cost fabulós del sistema sanitari sobre la base d'impostos més alts sobre el que ells en diuen el "pecat", sobre l'alcohol i el tabac; aquests dos impostos haurien de pagar la reforma sanitària de tal manera que es permetés extendre l'assistència a tothom alhora que es tanquen algunes de les fugides de fons més importants, com l'excés de consum de medicament o el fet que els metges estan tan espantats de poder fallar que només per garantir la seva pròpia seguretat fan un número de proves i anàlisis que van molt més enllà del que l'economia del país pot suportar. Hi ha una mica d'interrogaflt respecte com tot això anirà evolucionant i sobre què voldrà dir aquests Estats Units més introspectiu, que es preocupamés de si mateix que del món, per bé o per mal, i quins efectes tindrà a Europa. Potser és veritat que els Estats Units s'ajuntaran amb altres països americans i prescindiran més d'Europa, però també és veritat que ara als Estats Units es parla un llenguatge que Europa entén, que nosaltres entenem. * Aquest és el món on estem, però Però anem ja cap a casa nostra cal saber què fa, què hi pinta aquesta ciutat. Barcelona ha jugat un rol impo*tant en els darrers anys. Ha estat el centre d'atenció internacional l'any 92 amb l'organització dels Jocs, i no només amb l'organització dels Jocs sinó amb la seva preparació. L'esforç que es va fer perquè Barcelona pogués guanyar la nominació olímpi a, que recordeu va ser el 17 d'octubre, dia en què totho va sortir al carrer, ja ens va col.locar en el mapa del món solt més del que estàvem abans, i des d'aquest punt de vista va millorar la nostre posició relativa. Els Jocs han anat bé, molt bé. La ciutat ha quedat molt bé. S'ha pogut dir que els Jocs han estat els millors de la història. I això es diu sempre, però cost molt que es pugui dir. Es a dir, per aconseguir que realment es pugui dir això s'ha d'haver lluitat molt abans. Els barcelonins tenim una mica la sensació, i ara que estem llegint el que està passant a Atlanta, que realment els de Barcelona van ser els millors que hi ha hagut. Fins i tot 4 �hi ha premsa americana que diuen que els Jocs haurien de fer-se a Atlanta el 1996, perquè toca, i després tornar aquí perquè aquí ja ho tenim tot: tenim Mediterfània, tenim Montjuïc, tenim tot el que s'ha de tenir i no caldria buscar, diuen, una altra ciutat. Hem quedat bé. En canvi, fa uns anys ho vèiem molt negre. No sé si ho recordareu, perquè abans potser seguieu menys l'actualitat social i de la ciutat, però fa cinc o sis anys molts deien que no seríem capaços d'organitzar els Jocs, que no els podríem pagar, que quedarien moltes obres per fer, que no acabaríem les rondes ni els estadis a temps, que la fórmula dels voluntaris fracassaria, que hi hauria greus problemes de seguretat com a Münich l'any 1972, que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles, que el català quedaria relegat a un segon lloc, que no tindríem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització, i va anar molt bé l'organització, no només dels Jocs, sinó també la de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit moltes vegades, que els Jocs eren una gran excusa, un gran pretext per dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys. I això ho saben, encara que no sempre ho diguin, els ciutadans barcelonins, que pensen: els Jocs ens interessen, però en4 interessen també perquè la ciutat canviï. Aquesta és l'equació que els barcelonins han entès bé: per resoldre problemes i mancances antigues, Barcelona ha aprofitat l'ocasió. Alguns, per exemple, havien proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la dins de Barcelona ens va donar l'Oportunitat de remodelar un barri sencer i obrir Barcelona al malf. * Aquí és on voldria que veiessi unes diapositives. (Comentaris a les diapositives) - Aquesta és la situació del Poblenou abans. Veieu l'avinguda Icària, algunes fàbriques i 1 via del tren. El maig de l'any 89 vam treure la primera travessa del tren de Mataró, que ja no hi va passar més. Treure la via del tren va ser el més important, era el que els tècnics en diuen el "camí crític", és a dir, l'operació que has de fer primer i més depressa per poder continuar i aconseguir els objéctius. �- Aquí veieu com es va haver dé treure tot un racó de ciutat, que era de finals del XIX, amb unes velles fàbriques que amb el temps havien estat abandonades. El aquesta zona pràcticament no hi havia habitatge. - Aquí comencen a pujar les torres de la Vila. - Aquí veieu la Vila pràcticament feta. Aquesta mena de gran mançana és el model de l'urbanisme que s'aplica, i que està tret una mica de la Viena dels anys 20, un urbanisme racionalment pensat. A dintre podeu veure unes construccions més baixes, que són les primeres que s'han venut, curiosament; és una mica el model de la caseta i l'hortet. - Aquí està la Vila acabada. Aquest carrer és el carrer Marina, que sempre ha tingut aquest nom però ningú no entenia perquè no arribava al mar, i ara si que hi arriba. - Aquest és el Port Olímpic. - La platja. - Això és justament el final del carrer Marina, que s'endinsa en el Port Olímpic. Al final d'aquest carrer està previst que hi hagi un nou palau de congresso3. El Port Olímpic es va fer d'una manera que hi hagi els fonaments del que serà el nou palau de congressos. - Oh!... Ja sabeu que aban4 els de Girona ens deien, als barcelonins, els de "Can Fangá", perquè quan a finals del segle passat la Rambla encara no estava pavimentada i els "senyorassos" de Girona baixaven al Liceu, sthavien d'enfangar. I ara ens diuen els "oi què maco", perquè el4 barcelonins quan arriben a Girona ho troben tot molt maco, diuen¡"oi què maco". Aquest és el nou perfil de latciutat. Montjuïc sempre l'havíem vist des del Tibidabo o des d4 l'Eixample. Aquesta és la nova imatge de Montjuïc com un penyasegat que cau en sec, amb el castell al capdamunt i la sevavessant de ciutat. - Els Jocs ens han permès connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes. - Això és el parc de l'Estacióldel Nord. - Aquesta és l'àrea de la Vila Olímpïca de la Vall d'Hebron, que té 500 pisos mentre la del Poblenou en té dos mil. Aquí Barcelona ha aconseguit recuperar un altjre barri, que en principi estava �destinat a tenir una densitat molt més gran de la que ara té. Tota aquesta zona, que estava destinada a ser un altre Sant Martí, una Verneda -per dir-bo d'alguna forma-, un àrea molt castigada per la densitat, ara ha acabat sent molt equilibrat. - Un altra de les coses que he4i aconseguit és l'aeroport. - Aquí estem ja a les rondes. Aquest és potser el punt més difícil: és el moment en què la ronda Litoral, que ja venia des de l'autopista de Martorell quan s'arribava a Sant Feliu de Llobregat, comença la part ciutadana. Això va ser el més difícil de construir. La gent de vegades es pregunta per què aquest troç no és més ampla, però aquí la ronda Litoral no podia ser més ampla. Les ciutats pesen, i en comptes de ser indiferents als seus límits, pesen sempre cap a la vora del mar; neixen prop del mar i concentren totes les activitats. Per aquí passen tots els fluxes de transport, i de transport d'energia; totes les canonades de gas passen per aquí, igual que les conduccions elèctriques o les línies telefòniques; hi ha vie$ de tren. Aquí no era fàcil fer-hi passar una autovia urbana. Quan la gent es queixa dels problemes que hi ha no tenen en compte una cosa molt important, i és que la vocació de la ronda Litoral és ser urbana, ser més carrer de ciutat que no pas lloc de tràfic per als camions que travessen la ciutat. Aquests camions no haurien de 4assar, però hi passen perquè abans anaven per la B-30, i allà, o havien de pagar peatge o havien d'agafar el lateral i trobar-sé que paraven a totes les cruïlles: un trenta per cent del tràfic de grans camions va decidir abandonar la B-30 i ficar-se no ja per la B-20 que seria la ronda de Dalt, sinó per la B -40, que és aquesta. Però la B-10 no està pensada per això, està pensada per un tràfic urbà. Està pensada per al senyor que viu al Maresme i se'n vol anar a l'Aeroport de El Prat, per a la persona que viu a Les Corts i ha decidit anar al Port Olímpic. La gent es pensa que en el movent que es fa una infrastructura d'aquestes s'ha d'haver resoltjtota la seva problemàtica, però en realitat la construcció és el "hardware", i després falta el "software", la gestió d'aquesta infrastructura, per optimitzarla, i això és el que ara esteu fent. Això vol dir, per exemple, que ara nosaltres estem dient que de 8 a 10 del matí i de 6 a 8 de la tarda no hi passin camions de més de deu tones, perquè són les hores punta; hem mesurat les intensitats horàries i hem vist que la capacitat de la ronda Litoral és sobrepassada en aquests dos intervals. Per tant, en aquestes hores reenviem els camions 7 �cap a la B-20 i la B-30. Idèalment hauria de ser en totes les hores, però veurem quins sistemes més o menys sofisticats de control dels fluxes permeten que la utilització de les rondes sigui l'òptima. ¡ - Aquí tenim diverses diapositives de les rondes. Les rondes tenen deu carrils, sempre, ei tot el seu recorregut. O bé dos i dos en els centrals i tres iltres en els laterals, o bé a la inversa. *} * * Després d'aquestes transformacions, la Barcelona real ja no és la que va des del carrer Prim fins al carrer Badal -al límit amb l'Hospitalet- i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i el túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collseola al mar i des del carrer Prim a Badal, ara anem pràcticament ?es de Sitges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. i Això és un canvi fonamental pet a una ciutat, perquè vol dir que tot el seu sistema de valors i de preus canvia. Perquè els valors i els preus d'un terreny depenen de la seva accessibilitat, de si és més o menys difícil arribar-hi o de si està ben situat. I quan un mateix punt, sense variar él lloc, és més accessible, el seu valor s'incrementa. El seu valor en un sentit positiu, no el seu cost; el seu atractiu. De tot aquest canvi, hi ha tites coses que cal destacar per a la gent jove. Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics, sobretot instal.lacions esportives, però també places, pistes de monopatí, parcs i equipaments cívics de tota mena. En segon lloc, la situació econòmica de Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats laborals i de futur per als joves. No estic dient que el cicle ara sigui favorable, que no ho és, sinó que sense l'esforç que vam fer sense la inèrcia que vam agafar, ara estaríem molt pitjor. Barcelona, el 1982, deuria estar aproximadament a un 20 per cent d'atur, i la joventut en un 30 per cent; havíem arribat a un moment en què un de cada tres joves en edat de treballar, sortint del estudis, estava parat. La situació actual de l'atur global és molt millor, malgrat que tornem a estar malament, o comencem a estar pitjor del estàvem fa un o dos anys. A Barcelona ara no arribem al 10 per cent d'atur, que entre els joves déu ser d'un 10 o un 15 per cent. 8 �A Espanya torna a haver-hi la mateixa taxa d'atur de fa deu anys, amb quasi tres milions d'atyrats, tot i que s'han creat un 1.300.000 llocs de treball. I us preguntareu com pot ser. L'atur és el mateix perquè l'atur es mesura pel nombre de persones potencialment actives, és a dir, homes i dones d'edats compreses entre els 18 i els 64 anys i no incapacitats laboralment, que volen treballar. Es deixen a fora, no només els jubilats i els nens, sinó també les mestresses de casa, les senyores que diuen que no estan buscant feina. Durant aquests deu anys ha succeït que s'ha incrementat enormement, gràcies precisament al creixement econòmic, el nombre¡de dones que han decidit que volen buscar treball. Fent això, ¡aquestes dones passen a ser dones aturades que abans no ho eren: Així com hi ha un milió més de dones que treballen respecte deu anys enrera, l'atur no ha minvat, perquè hi hagut un *ltre milió que ha decidit buscar feina. La segona part és que mentre Espanya ha tornat a la taxa d'atur del 1982, Barcelona no hi ha tornat. Per què ? Perquè a Barcelona hi ha hagut tot aquest esforç, que ha donat un més gran dinamisme econòmic, i tot i que ara la conjuntura sigui dolenta, partim d'unes bases més bones que les que teníem temps enrera. En tercer lloc, gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paraljimpics, estem en condicions de promoure una participació act4va més gran, i especialment dels joves, en la vida de la ciutat. Està clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts d'ells, o molts de vosaltres,Ï heu demanat continuar, i per això des de l'Ajuntament hem donat lrsuport a una associació anomenada Voluntaris 2000 i hem impuls4t el projecte Sempre Voluntaris. Aquest programa, organitzat per l'Area de Benestar Social, ofereix fins a setanta entitats barcelonines que demanen voluntaris per a una colla do coses que tenen a veure amb el benestar social, la cultura i 'esport. Aquests voluntaris ja no seran per uns Jocs olímpics, sinó per a les olimpíades que suposa fer Ona ciutat millor cada dia. * * * Preguntes dels assistents. - Bicicletes, contaminació atmcsfèrica i iniciatives per afavorir la conducció en bicicleta per ]a ciutat. 9 �A Barcelona es van començar à fer carrils-bici fa uns sis anys aproximadament. Un dia em vaig llençar amb uns quants regidors, un diumenge pel matí, per la Rambla Catalunya, i vam demanar a la Guàrdia Urbana que reservésçla Rambla Catalunya, el carrer Còrsega, un troç del carrer Muntaner, Diputació i un carril del passeig de Gràcia. I aquest Va ser el primer carril-bici que hi va haver. Després, aquest carril ha caigut en desús, perquè la inèrcia, si no la combatim, iforta a que les coses tornin a ser com abans. El segon carril-bici va ser a ia Diagonal, i funciona. Jo crec, modestament, que és correcte. Va des de la plaça Francesc Macià fins al capdamunt de la zona universitària. T'hi has d'anar parant a les cruïlles quan hi la llum vermella, però fins i tot hi ha un semàfor indicatiu per a les bicis i el carril està pintat a terra. La idea és continuar. I dic estant aquí el regidor de Joventut, que és qui ho ha de fer, i jas'espabilarà. La idea és continuar des de la plaça Francesc Macià!fins al passeig de Sant Joan -tota la Diagonal-, a passeig de Salt Joan cap a baix fins el parc de la Ciutadella i des d'aquí, per darrera, pel carrer Wellington i el passeig de Circumvalació, fins a la Vila Olímpica, i per la Vila Olímpica fins al Besòs. Es podria fer tot el recorregut teòric de la Diagonal: des de Diagonal-Mar, que és a la desembocadura del Besòs, firis al capdamunt de la Diagonal a Pedralbes. Això es pot fer, i fa temps q4e se'n parla. Jo crec que té pocs problemes. S'han de fer algunes adaptacions a les voreres, amb algun gual, s'ha de pintar a terra, s'han de posar uns indicadors semafòrics, i potser asfaltar alguns troços de la Diagonal que no estan massa bé. (^ A la Vila Olímpica hi ha molta gent que hi va, en bicicleta, i us ho dic per si us pot inteifessar. I hi ha un llogater de bicicletes que està davant dell'Estació de França, i que està obert dissabtes i diumenges. S;hi pot llogar una bici per un preu relativament mòdic i anar des $e l'Estació de França fins allà on es vulgui: al passeig Nacion4l de la Barceloneta, que ara està magnífic sense els tinglados i permet anar arran de l'aigua fins a l'escollera, seguir pel passeig Marítim, i per Vila Olímpica fins pràcticament el Besòs. Un altre que s'ha dit que es faria seria l'Escorxador-Ciutadella. Es evident que Barcelona té una pega respecte, per exemple, d'Amsterdam, que és la ciutat de les bicis. Barcelona és més la 10 �ciutat de les motos en part pe desnivell que hi ha, de dos-cents o tres-cents metres, des de la base de Coliserola fins al mar. Però, en canvi, pels carrers transversals si que s'ha de poder fer, sigui per la Gran Via osigui per la Diagonal. I aquesta comunicació de l'Escorxador fins a la Ciutadella, que ajudaria molt, seria fantàstica. La podem fer i la farem. Quant als aparcaments,nosaltres ara estem començant a fer aparcaments per motos, no a la vorera sinó al carrer. La nostra gran preocupació entre el vianant i el vehicle s'ha trencat, i que els vehicles ocupin les vores. Això és una cosa que no es pot acceptar, i que anirem perseguint. La gent, abans, agafaven la moto, encara que estigués en marxa, es posaven de peu i l'aparcaven. Però ara hi hamotos molt grans que no es poden pujar pel pes i aleshores puje amb la moto en marxa a la vorera, aprofitant els guals de minusValids, que s'han convertit en el pas per les "yamahas". En comptes d'anar caminant fins allà on toqui, van per tota la vorera, i n'hi ha que aprofiten per saltar-se una contradirecció. Í També hi ha cotxes que apargien sobre les voreres, que és un crim. Es un crim perquè, primer, no es deixa passar la gent, i, en segon lloc, les voreres no estan preparades per aguantar el pes de vehicles i es fan malbé Hi ha repartidors, com aquests camions blindats que porten es diners als bancs, que es posen sobre les voreres del passeigde Gràcia i les destrossen. Hi ha fins i tot serveis públics que R no respecten aquesta norma, com la policia, serveis de manteniment elèctric, etc. R } Tot això s'ha de canviar. Jo c]tec que amb la bici es pot ser molt més tolerant, perquè és un màquina però es mou per energia humana, no és un motor, i ami una mica de cura pot passar quasi per tot arreu. A Califòrnia, Sobre tot a San Francisco hi ha una cultura urbana que fa que el vianant i la bici tinguin prioritat sobre els cotxes, i els cotxe, quan troben una persona, paren. Aquí això no ho tenim, però o som la ciutat pitjor, de manera que hauríem d'agafar una mica aquest model californià. Seria una mica l'olimpíada de la qualitat de vida que jo us proposa. I no és impossible. NosaltZ'es hem distribuït ara un manual d'urbanitat, que també us arribarà a l'Institut, en el que aquest tipus de coses es comencen a e4tendre. Si tot això ho haguéssim dit fa cinc o deu anys, m'haguessiu esbroncat. I ara no. Per què ? Perquè la ciutat ha guanyat una certa legitimitat davant del ciutadá, fins i tot davant del ciutadá jove -que és més exiger.t-, perquè s'ha sabut transformar, ha sabut millorar, i hi ha un vot de confiança en la ciutat. Ara 11 �es tracta que aquest vot de confiança s'aprofiti perquè l'ecologia avanci i la màquina retrocedeixi una mica, sense perdre comoditat però a base d'anar substituint progressivament el vehicle per una via més humanitzada. Aquest és el gran repte de Barcelona, la urbanitat; no l'urbanisme, perquè l'urbanisme ja l'hem guanyat, ja el tenim, i ara toca la urbanitat i el civisme. - Pregunta sobre el motiu principal per fer els Jocs Olímpics. Si ha estat per transformar la ciutat, vol dir que l'esport no ha comptat per a res ? Jo crec que la ciutat de Barcelona volia les dues coses. Volíem tenir els millors atletes del món aquí, fomentar l'esport, millorar les instal.lacions esportives, divertir-nos, ser el centre d'atenció del món durant quinze dies, però sobre tot volíem recuperar cinquanta anys perduts. Una cosa s'ha convertit en el pretext de l'altra, que jo crec que era més important. Si no fos per això, no estaríeth aquí parlant de Jocs Olímpics. Ja haurien passat, i avui no estem fent nostàlgia. El que estem fent és analitzar com està la ciutat després dels Jocs i gràcies a l'esforç de deu anys que s'ha iet pels Jocs. - Pregunta sobre instal.lacions olímpiques tancades al públic. Depén de quines. Hi ha quatre instal.lacions, que són l'Estadi, el Palau Sant Jordi, el Velòdrom d'Horta i el Pavelló Municipal del carrer Lleida, que han costat molts diners i es lloguen. No es fan servir per a tothom, sinó per gent que paguen per utilitzar-les. L'èxit ha estat tan gran, que hem constituït una societat anònima que es diu Barcelona Promoció Olímpica S.A., que és cent per cent municipal però funciona com un4 empresa. El que fa és cobrar als usuaris; si fan el Solo Moto l o el que sigui, els cobra un preu determinat; si es fa un con9ert de rock a l'Estadi, aquesta societat cobra, suposem, trenta milions, i cobra dels organitzadors, que també van 4 fer-hi el seu negoci i se'ls pot es fa servir per exigir un pagament. El Velòdrom, a més, entrenaments, em penso que de jugadors de rugby i per temes de gimnàsia, i si hi passeu al vespre veureu que hi ha llums i gent treballant-hi, perquè es lloga a diverses federacions esportives. 12 �D'aquesta forma, la crítica que es podria fer que a Barcelona els Jocs li han costat molt, no e$ pot fer, en aquest sentit, perquè la societat Barcelona Promoció reparteix un dividend a l'Ajuntament. Es a dir, a la ciutat de Barcelona li representa menys impostos. Ara, això són aquestes quatre instal.lacions. Totes les altres, si que estan obertes. I, per e*emple, a l'Espanya Industrial, que és un dels regals que els Jocs han fet a la ciutat, ja hi ha 2.500 persones inscrites i 1.1300 en llista d'espera; són uns quatre cinc mil socis, que paguen 2.500 pessetes al mes per tenir accés a una varietat de serveis extraordinària. L'altra dia calculàvem que si tinguéssim dues instal.lacions com aquesta a cada districte, pràcticament .podríem dir que tots els ciutadans de Barcelona tenen el seu polisportiu a un preu molt reduït. I amb aquest preu reduït també cobrim gastos. El que passa és que en aquest cas les despeses són menors, i per altra banda tampoc no paguem amortització de les inversions que es van fer; això ja ho paguen l'Ajuntament i l'Estat. Avui, Barcelona és una de le4 ciutats d'Europa, sinó la ciutat d'Europa, que ho té millor eniinstal.lacions esportives per a la gent. Tenim 144 instal.lacion esportives municipals, contant-ho tot, el que pugui haver-hi al sistema educatiu, els equipaments de barri o els grans estadis. Podeu preguntar del que volguet, no cal que sigui sobre els Jocs Olímpics; de l'atur, dels joves, de l'economia, de política o de la independència de Catalunya. L'altra dia vam anar a un institut i es va aixecar un nano i va dir: vosté, com alcalde de Barcelona, què fa per la independència de Catalunya ?, i tothom va aplaudir; jo els vaig explicar que la meva àvia va néixer a Andalusia, que el meu avi era de Sabadell i que la meva mare venia de valencians, i que a mi m'interessava més anar tots junts que no pas separats, i tothom a tornar a aplaudir. - Pregunta sobre l'escut i la bandera de Barcelona. Amb això hi ha una campanya, portada amb molt poca traça i amb molta mala baba. L'escut de Barcelona és del segle XIV o del segle XIII, i va començar amb les dues creus i les dues barres a cada banda, que són quatre -dds i dos-. Hi ha gent que diu, amb molta malícia, que això és dels temps del Franco; això s'ho va inventar en Jaume I. 13 �Ara farem una exposició perquè ho vegi tothom, en la que hi haurà tots els escuts que hi ha hagut durant la història de Barcelona. Les barres apareixen de totes les maneres; hi ha quarters amb ha dues, n'hi ha de tres, n'hi ha de quatre, i fins i tot amb cinc. La més constant ha estat la de dues, la més antiga, la que ha estat més històricament. A partir del segle XVIII, precisament quan es treuen les llibertats a Catalunya amb Felip, és quan s'instaura molt aquesta versió de quatre i quatre, que jo en dic de vuit. Durant la Repúblic4 torna a ser moltes vegades la de dues barres, i això és el que 1a anat quedant. Hi ha gent, d'aquests que selles pensen totes, per atacar en Maragall i l'Ajuntament, que diuen "aquests van en contra de Catalunya perquè no posen les quatre barres a cada quarter, el que fan és posar la bandera espanyola". Això no té res a veure amb la realitat. Si tu agafes l'escut i el poses en forma de bandera, hortizontal, pot semblar la bandera espanyola, però tampoc no ho és; la bandera espanyola és roig, groc i roig, i la bandera de Barcelona posada així no és així. La bandera de Barcelona, però, no s'ha de pósar horitzonal, s'ha de penjar; la bandera de Barcelona no és bandera, és escut; és un pendó. Aleshores, té, a dalt a l'esquerra, la creu, i a baix a la dreta la creu, i de fons les quatre barres, que se'n veuen dues i dues. En aquest món hi ha de tot, i hi ha gent que se les pensa totes. Diuen, a veure, "com podem demostrar que en .Karagall no es prou catalanista i que l'Ajuntament tampoc", i s'inventen tot aquest tipus de qüestions. Jo crec que la bandera de Barcelona és molt maca. La bandera de Barcelona és la bandera de Catalunya dels barcelonins, i per mi és tan bandera catalana la bandera de Barcelona com la de Catalunya. I a més té la Creu 4e Sant Jordi... "Toma ya!". Aquestes són coses que segurament no tenen massa importància, però que de vegades fan bullir l'olla de l'interés del públic. Ara farem una exposició, que dins i tot penso que la podríem fer mòbil pels districtes, però segur que està a L'Ajuntament. Em sembla que el dia de Sant Joidi tornarà a haver-hi jornada de portes obertes a l'Ajuntament, i s'aprofitaria per fer una exposició de fotos de tots el0 escuts que hi ha a l'Ajuntament. Es impressionant, perquè n'hi ha de dues, de tres, de quatre i fins i tot de cinc barres. En tot cas, a l'Ajuntament o al Col.legi de Periodistes es firà una exposició sobre el tema de l'escut. 14 �- Pregunta sobre si els joves guanyen amb la unificació d'Europa. Jo crec que si. La part do*enta, quina és ? Es que totes aquelles àrees que no tinguii molta productivitat ho tindran malament, perquè les seves empreses aniran tancant per l'efecte de la competència d'altres empreses europees. Des d'aquest punt de vista, no és que sigui negatiu, perquè t'obliga a treballar millor, però es passarà pitjor durant un temps. L'altra part del tema és que Barcelona, per exemple, pot guanyar aquesta aposta; altres ciutats ho tenen pitjor¡ però Barcelona pot guanyar perquè des de fa molt temps està oberta a Europa, la tenim molt a prop, i els hàbits europeus de treballar no ens costaran massa de fer. I hi ha un altre vessant que és enormement positiva per als joves, sense cap mena de du]te. Es el plus de llibertat que Europa representa. Treure les 4ronteres vol dir que pots estudiar en una universitat estrangera, que el títol et valdrà. Hi ha un període de transició, però jo 'veig, per exemple, que les meves filles estan estudiant i estan pensant fer un any en una universitat europea, amb un4 beca Erasmus o amb el que sigui. Això es convalidará aquí, i¡abans no es podia. Quan jo era estudiant no em van convalidar res; jo vaig estudiar a fora i vaig haver de tornar a començar gairebé des del principi perquè el títol que jo m'havia llicenciat a la Universitat de Barcelona pràcticament no servia enlloc.; De la mateixa forma, nos4ltres tindrem més accés com a consumidors; com a producto zt s ens farà patir, però com a consumidors ens afavoreix. Vol dir que tots els productes i serveis europeus els podrem comprar a preus europeus, i si a França fan les galetes més barates i millors, comprarem galetes franceses. Hi haurà aquesta llibertat. La mateixa llibertat de transport, o la llibertat de compte corrent; ara, per demanar un crèdit has de pagar, suposen, el quinze per cent, però si s'unifica Europa tal com està previst, com Alemanya o Anglaterra tenen els tipus d'interés més baixos, podràs anar a un banc anglès o alemany, fins i tot instal.lat a Barcelona, i que et donguin un cr-edit al 8 per cent. Avui en dia, per exemple, les nacions europees que ho tenen millor tenen hipoteques a quinze, vint o trenta anys i amb tipus d'interés del 9 per cent. Aleshores, és clar, amb unes condicions així, el mercat de la vivenda seria més assequible. Entrar Europa voldrà dir que el Banc Hipotecari espanyol i la banca espanyola s'hauran d'amotllar a aquestel condicions, i els joves podran comprar cases. La unificació europea va per aquí. 15 �Si no hi ha cap més pregunta, jo us agraeixo l'atenció, i us demano que participeu en l'olimpíada de demà -no la d'ahir-, que és la de fer entre tots de Barcelona la millor ciutat d'Europa, si pot ser. Compto amb vosaltres. Moltes gràcies. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4217 Title A name given to the resource Institut de batxillerat "Emperador Carles" / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Globalització Relacions Internacionals Educació Infraestructures Economia Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1312/19930313d_00538.pdf bfff98d242b29f55142ced15e0a75860 PDF Text Text ACTE PUBLIC A PRADES 13 mars 1993. C'est un grand plaisir pour moi d'étre aujourd'hui parmi vous dans fine ville voisine de l'Espagne:\ et qui a tOujours accueilli généreusement les catalans. Nous ne pouvons pas oublier que Prades a été le refuge de beaucoup de caalans illustres, de Pompeu Fabra, par exemple, Pau Casals aussi, le grand violoncelliste, et a été aussi, le centre de son succ s international à travers du Festival de Prades. Et nous ne pouvons pas oublier que votre ville a également accueilli l'Université Catalane d'Eté à des moments où la liberté d'expression était gravement atteinte dan$ mon pays. Chers amis, je veux expriter, aujourd'hui, profitant du fait que je peux m'adresser à vous personnellement et directement, reconnaissance pour cet déjà ma longue démonstration de sensibilité et de solidarité. Pendant longtemps, les_pyrnnées furent non seuleument une frontiér politique mais aussi �une barrière, un obstacle pour communication entre les gen la d'un cóté et de l'autre des Pyrénnées. Aujourd'hui, nous avons surpassé, en bonne mesure, ces deux inconvénients. Les français et les espagnol , les allemands, les italiens, ainsi que d'autres peuples amis, nous partageons un mémeyrojet politique pour Europe quí nous a permis dlenterrer une fois pour toutes, nos rivalités,ipour aider ce qui nous unit à fleurir et convertir l'Union Européenne en une référence de stabilité et de bien-étre. Nous avons déjà en partie réussi. Depuis le premier janvier dèrnier, le marché intérieur est en route, ceci, d'ailleurs paraissait impossible il y a quelques années. Les pessimistes de nos pa yt reapectifs ont toujours prétendu que ce proet seraít dans le meilleur des cas irréalisable, catastrophique, dans le cas d'oser sa réali4ation et d'avoir la chance de compter sur unelréussite. �Et bien, le Marché Intérieur fonctionne et quand ses potentialités auront pu se développer pleinement, il deviendra une source de progrés et de création d'emploi. Ensemble, nous constituons déjá le plus grand póle commercial du monde. Ensemble, nous représentons aussi le plt?s large espace international de paix, de stabilité et de progrés. Cependant, nous devons étre Conscients du long thin qu'il nous faut encare parcourir, et sur lequel nous rencontreroné des difficultés. Que personne ne croit que Ce chemin est un chemin facile à parcourir,1 qu'on pourra le longer sans renoncer à des choses, sans faire í s'agit cependant le moindre sacrifice. Mais cl-tumL_cheanin qui vaut 1P Ceux, qui faisons de la politique, nous devons étre sinceres, nous devons parler des vrais gens, du problèmes, des problémes des quotidien, de "la culturé de toutes les choses", comme dit Vaclav Havel. �Je crois aussi que les gens doivent bien aimer qu'on leur dise les choses clairement, qu'on leur parle de leurs problémes, des problémes de la société en fin de compte. Les gens veulent bien qu'on leur fasse des propositions raisonnables, 'Mime si celles-ci supposent á un moment donné des efforts. La yeritá_n_e_ promesse 7-- sera iámai moinl__DIZantgWune non acconipii_e_i_qu'up problemepeine effleuré. Et je peux vous dire aussi que vos inquiétudes sant nos inquietudes, que +os problémes sont nos problèmes. Dans l'Eurpe Communitaire, nous partageons une base commune solide. On parle, dans toute l'Europe, d'une perte de prestige de 1 pplitigue. El quelque sorte la politique s'est vue complétement dépassée par une explosion d'événements,i comme on n'en a jamais vue en Europe depuis la fin de la Deuxiéme Guerre Mondiale. Vous ne croyez que c'est tout de méme exceptionnel qu'en moins d trois ans nous du mur de Berlin, ayons témoigné de la tombée --------- �de l'effondrement des régim s communistes de l'Est, de la réunification de l'Allemagne, de 4-- la dissolution et du démembrement de l'Union . _. Soviétique et de la guerre dans l'ex- Yougoslavie? Tout cela ayant eu lieu, ou ayant lieu dans un contexte de crise économique généralisée, qui est certainement cyclique dans le cadre du systéme, mais qui aurait tendance correspondre à un probléme de nature structurelle. Une crise e onomique qui en bonne partie est une cris du sens et de l'orientation du systéme en loi. Les citoyens attendent_donc-,_ es réponses . _. _ venant de la politique, à toutes ces questions. Le reproche que l'on peut faire réellement à la politique est que les réponses ne sont pas toujours venues à temps, rìpidernent et avec l'efficacité que les circomstances exigent. Mais je suis également convaincu que les réponses ne peuvent venir que de la politique, �de la démocratie, en définit ve. Elles doivent surtout compter sur la participation des citoyens dans un nouveau dialogue, continu, 1 sincere, constructif, entré les citoyens et les élus. Ceci est un probléme commun 4ue nous avons en Europe, comete je vous disais'auparavant. Un autre problème qui se pose, c'est cometent maintenir le bien-étre social et continuer de est encore soigner cet equilibre nécessaire dans nos sociétés et dans les circomstances actuelles. Si nous pouvons étre fiers de quelque chose en Europe dans le domaine social, c'est d'avoir construit un niveau de bien-étre, dans un systéme de garanties et dé protection des droits de l'homme, qui cpnstitue l'espace juridique le plus avancé du Monde. Ceci est irrenonçable et sans qu'on puisse dire que ce bien-étre soit globalement en danger, on ne doit pas oubl er que pas toutes les forces politiques ont Le méme degré de sensibilité par rapport á ce réussites-la, ni �toutes les forces politiques sont aussi exigentes au moment de défenìre leur maintien. L'efficacité doit gouvernement, mais présid l'action aussil la de sensibilité sociale pour permettre le choix des objectifs vers lesquels l'action du g uvernement devra se tourner. Permettez-moi de vous parlei-. d'un autre point ------commun que noU-S--partageons én Europe. Permettez-moi de vous parle des villes. Jvaine beaucoup parler de l'Europe comme étant n _systémee---viljes. effectivement, L'Europe est, le continent urbain par excellence. Un jour, à Vienne, on m'a dit : nous sommes à 300km de Budapest, à 300k41 de Prague et 300km de Munich, plus ou frontières -quand on m'a moins. Sans les dit cela, le lamentable mur d'acier ex stait toujours-, j'étais à trois heures de voiture de ces villes, un voyage à peine pus long que celui �de Barcelone-Prades. Dans aucun endroit du monde, en dehors de l'Europe, il est possible de se trouver à trois heures de voyage Ie trois villes, chacune d'elles étant un_vé4. itable bijou, au point de vue de la culture, jde l'histoire, de la créativité, et de la lutte de leurs habitants en faveur de leurs libertés et du progrès. Ceci est la richesse de l'Eu ope. La plupart des grandes villes mondiales de premier ordre sont situées e Europe, et elles sont d'une très grande acces ibilité physique. Le système européen des villes est caractérisé, en plus, par un‘ cohésion globale et par sa diyérsité„interne. Ii accueille depuis la grande métropole la petite ville, Paris_étTrades, Barcelone e la Seu d'Urgell. Et les villes sont en soi compétitives et complémentaires. Dans un 4s ens strátégique, nous pourrions dire que les jîilles sont un peu comme des entreprises qui fotit la concurrrence �entre elles, pour attirer 6es inversions et des visiteurs, pour pouvoir roposer des idées et des produits. Mais les villes ont aussi énormément besoin les unes es autres, pour partager leurs différentes apportations, pour faire ensemble, des proposit ons. Dans ce sens, je vais vous raconter une expérience très positive, une expérience franco-espagnole de coopération entre des villes qui rentrent parfaiteMent dans la ligne de l'esprit du Traité de Maastricht. i I f 1 Six villes, dont deux frangálles : Toulouse et Montpellier, et quatre villes espagnoles : i Zaragosse, Palmal de Mallorca Valence, Barcelone, constituent n "réseau" et de coopération que nous appellons C-6. Chacune de ces villes est le centre d'une aire importante, un point de référence pour un territoire qui dans son ensemble correspond á une population de 16 millionl_salhabitants. C'est à population dire total qu'en nous tout parait le volume adéquat de pour C (?L �pouvoir offrir aux citoyens exigents, ceux de nos capitales et à cux des villes intermédiaires, le genre chp services qu'ils croient étre en droit d'util ser. Ensemble, nous formons un m rché de services et d'opportunités très at irant. Ensemble, nous avons une place da s la Communauté Européenne. Les données nous disent que ce réseau représente le 5% de la population de la Communauté et le 8% de soni territoire. Les données nous disent également que notre "réseau" a un pourcentage de!chómage supérieur à celui de la moyenne commun taire. Mais, par contre, notre groupe démontre une croissance plus importante que la moyen e européenne, et surtout, des possibilité$' de croissance sensiblement plus importantes que la moyenne des possibilités de richesseeuropéennes. Si aujourd'hui, nous somme, sous la moyenne européenne, ensemble nous pouvons prétendre l'atteindre et aussi à la dépasser. Depuis le réseau, nous av ns fait part de notre opinion sur les ci rands 10 axes de �communication ferroviaire et routière, qui unissent fié--t~érfit-oire de la C-6 avec le reste de la France, et à trayers elle, avec l'Europe, sans oublier le re$te de l'Espagne. Le 12 janvier—dernter eut lieu la présentation á Barcelone de l'"Axe TGV Euro- pee_h_RhIn-Rh8~diterrane Cet axe TGV est un véritable outil d'intégration et d'aménagemeht du territoire à l'échelle de l'Europe. C'est un outil indispensabl pour trouver un juste et nécessaire équilib*e entre les pays de l'arc méditérranéen et ceux du Nord et du Centre de notre continent. Le TGV Rhin-Rhóne-Méditerr née donnerait à l'Europe une dimension concrete d'ouverture et de solidarité. C'est un enjeu majeur pour l'Europe toute entière et naturellement, de la C-6. ur le territoire �Et peu après, fin janvier, j ai eu l'occasion d'assister a l'inauquration áe la "percée" du Tunnel de Puymorens au cour d'une cérémonie présidée par_le_premier_miniltre P. Bérégovoy, qui avec sa présence a voulii mettre en relief l'importance que France attache à la communicatíon avec 1'Espagne1 Le Tunnel de Puymorens sititiera Toulouse et Barcelone à un peu moins d deux heures et demi en voiture. J'ai eu l'honneur de recevol le Président de ... la République française, Frang s Mitterrand -Zernier; mois Barcelone, le e mal à d'ailleurs monsieur Mitterrand est Barcelone pour assister à la revenu à cérémonie d'inauguration des Jeux Olympiques. Lors de sa premiére yisite, François Mitterrand, voulut se rendre personnellement Barcelone, j i voulait con aitre la ville, parce qu'il croit en les villes, en la force créative des villes, en leur role de cohésion, celui qu'elles ont en Europe, Je luí ai parlé _k_cette occaSionduréseau C-6 12 �et 11 nous a demandé de continuer dans cette voie lá, celle de la coopérltion, comete nous avait déjà encouragés Jacques Delors, et récemment Felipe Gonzalez, que nous sommes allés rencontrer, les six maires respectifs de C-6, le mois dernier. Voici les choses que les hOmes politiques, somnies en mesure de proposerl -Cooperation entre les institutions. -Idées stimulantes. -Nouveaux projets. -Sincérité dans l'exposition des problèmes. -Sensibilité pour maitenir les progrés sociaux. Le reste dépend en grande pa4tie des citoyens. D'ailleurs les citoyens 4hoisissent aussi leurs hommes politiques. 9A \--(NA U/q\AL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4218 Title A name given to the resource Acte públic a Prada. Míting en les eleccions generals de França 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema europeu de ciutat es caracteritza per la seva cohesió global i per la diversitat interna. Les ciutats són competitives i complementàries. Els polítics poden oferir cooperació entre institucions, idees estimulants per a nous projectes, sinceritat en l'exposició dels problemes i sensibilitat per mantenir conquestes socials. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cinema Lido, Prada, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Política Relacions Internacionals Cooperativisme Territoris Acció política Eleccions França Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1313/19930314d_00539.pdf db1b86a7333e59caec51787f84e452b7 PDF Text Text CERIWONIA DE LLIURAMENT DEL PREMI "HOME DE L'ANY DEL MIPIM", EDICIó 1993. Cannes, 14 de marg de 1993. 1 Monsieur le Président du MIPIM, Mesdames et Messieurs. 1. D'abord je vous remercie sincérement de m'avoir nommé "L'homme de l'année du MIPIM" de cette édition 1993. Je reçois donc ce prix, conyaincu que vous le décernez à l'effort extraórdinnaire de la ville de Barcelone, qui a su comment profiter courageusement, de façon imalinative, de cette grande occasion de la célébration des Jeux Olympiques d'Eté. 2. Les villes changent gráqe à un ensemble divers de facteurs, maiO elles changent surtout, gráce aux gens qui y habitent et de leur volonté de changement, ieš à des moments bien précis. C'est Ce qui s'est passé à Barcelone, ces dernières ahnées. �3. Parmi Çtoutes les personnes qui ont participé à ce changement, permettez-moi( JIÉ devant une assistance spécialisée come celle que vous représéntezau de urd'hui, ^ Aoél citer certains des secteurs Cis`t (1) N^ Les entreprises prives gui p're-rttrent des -94/e hvu.4^C` rQ. risques et t ^^^^ économique ^, ç^S (dans ce cas; les promoteui's immobiliers,les financiers et -b-, 3(,a fr.lJ"earf 1} dwa acourte et ïlongue (15 Les architectes et lestechniciens de la ,t a construction qui proposent le design et les nouvelles technologies, et qui permettent ainsi que le produit immob1lier se situe à l'avantgarde d . (c) Le consommateur final / qui gráce à sa demande (bureaux, logements, voies de communications terrestres, télécommunications) stimule et rend possible l'effort en question. A Barcelone, nous avons eú de la chance, parce-que nous avons pu =compter sur des représentants pertinents de chacun de ces secteurs : ,%9-1^—k,^(,c. j's ,)L9A ')'("0/1/91: eAI ^ CIA. e,14•:1-1& ^a-C „^.w 1^ ck,c }je2-trUS 1 Pi ik @^t`S ; ^G^► L . �4. 11 nous faudrait, peut-étre, cependant, én ~aterre, renforcer quelques-~ aspects ZMokl: a) L'investissement immobi ier de courte et longue durée. b) cj La (.44/1 grande UN- Atk de bureaux entreprise des services qui cL 04..0 mè res carrés 14.10-4,1 elOftn544414~ 4/1,Mktleit~ 5. Ce que l'on peut souligney. de „Y( ea41,0, énergie générée par les Jeux Olympiques correspond á un double effort : I) L'effort politique de travail commun de toutes les forces politique* et de la part de toutes les institutions. (Les trois niveaux de gouvernement que nous avons én Espagne : celui de l'état, IG gouvernement eutonomique et le kívk4•1•V--t.ffilfCtil1t---) ont datkQt911 /ensemble titeks.a.„,4e municipal .9~,t7 II) L'effort social de collaboration entre le secteur public et le secteur privé. �Ceci a pu étre constaté à travers toute une série d'activités : (a) La promotion de la Cité 91ympique. tjUit' (b) La ~011#141~~a Tour des Télécommunications de Collserolaáj (c) Tt C'QP LuL La promotion des logements du quartier de la Vall d'Hebrón. r'•1 1 I A r (d) Le nouveau réseau hoteli ir de la ville. 1 .- .. 60 frl 1 .tno (e) Le nouveau réseau d'équipements sportifs. cu+ k, N dcw.) LO() (f) Le réseau complémentaireides espaces verts et de loisir , ovv-1 ) k.' .4.t., sil?ciLot... (g) Les boulevards périphériques de la ville. ( l' ohei 11-01,11() ukA,Jc , (h) La réforme du Port de Batcelone,9,, i G -u.,,,,,,-e„,, tk i <.-- terv -t- t)Q. (i) La nouvelle structuratio de l'Aéroport de )417P-l'it, Barcelone. eu*Andt)t-- 5 ami" 6. Barcelone a fait un pari celui de dev nir une p us grand ville et p10 puissantell. La ville en sol correspond à una agglomération de 4 millions d'habitants pdmir lesquels la commune de Barcelone est deTenue le quartier central. Cet agrandissement de l'espace urbain et la puissance de la ville perme tent aujourd'hui pt") MAL aljte 011"-- • cut,,:ti ¡V e b(foL4-t.t,kaÁA4- C1LH A CILOY14 (tvt.g t'r �d'attire les aatlarr~.. de services ce.ltm taux de va ur ajoutée élevé qui dans d'autres circonstance se seraient abstenues--te--terit eit )(iNk \ d'ayo frnyt oittc/.1 . onobrega - " 114-rmá--42 remplires édifices de bureaux 7r -41errm -1W l'Idtm ongent l rue Tarragona, q f de ' la Diagona ouiles deux grandes tours de la Cité Olympique. litvt OM 7. Barcelone continue ) "9" /1-1) ari (Id futur, à travers l'agrandissement dulport de la Zona ckti--›( Í/' %/f Franca et celui de toutes les infrastructures du Llobregat, et l'élargissement d i`c141.3‘ 2~ade des congres fes -Aglz~zenr'érewimzu -P-ct"- Le futur qui permettra également de prolonger la Diagonal jusqu'à la mer t la redéfinition du centre de Sant Andreu, district situé au nord-est de la ville. Je peux vous assurer que ce ne sont pas les projets qui nous manquent, à Barcelone. La ville ne veut pas s'endormiro bercée par la gloire olympique. (V( -12-, d_ t5414¿itzvt'l , �41,,A 41411 8. En ce qui concerne la dWIVií;mobiliére, je veux vous transmettre un message d'espoir. Les --frOMA fi-141,a' villes ne vont jamais cesser de ..se~abil~ et elles seront toujours le premier facteur de l'activite ensemble, probablement Nous faire un devrons, effort pour étre plus attentiÉs aux nouvelles necessités et aux sollicitations de l'usager final, et équilibrer le taMdem produit/prix par rapport aux besoins de ce dernier. ,9-L1 qtlki n 041 ' t zJ;1.)endant aucuri doute : le futur Mais, appartie t aux villes, les villes sont faites pour et constamment. créativité Les pour étre villes rénov t'..-"-ar J91 t innovation continuel L'Europe est un systéme de villes. 9. Je vous remercie à nouveau de ce prix. Au fond, vous, vous croyez en les villes. Je vous remercie de votre présence. Et je 1\14.4buZIM.lie tiens particuliérement à remércier les hommes AA/401.11C d'affaires, les opérateurs ìumobiliers et mes Ç.ir 4 ' 1 assesseurs qui ont bien voulU étre la aussi au Tx.el,k,f(k • WAA1-9~kiwtht<a'vr 1\A ilAkitk uAikt -1-14 ik vtr4 /1\?- It -ti a A otaiv isvu)ùtÁ citit N Ira_ �cours de cet acte. Je profite de l'occasion pour vous dire, vous tous, qu'il faut vous rendre à Barcelone pour connaitre cette ville 1 si vous ne la connaissez pas déjà venez faire sa „ —r,..t.,t,^ ctiv3►^^ L connaissance en tant que touristes in tant L d'affaires, pour y faire des affaires, pour y construireu pour y investir. Vous découvrirez une des villes les plus dynamiques du monde, et qui sait très bien que le futur se construit jour après jour avec la collaboration de tous les secteurs de l'économie et de la société. tv e e C f � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4219 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Home de l'any del MIPIM'93" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Edició en català i francès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majèstic, Cannes, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Urbanisme Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1314/19930316d_00540.pdf 8fa10d522aeac5baa20eb7928227c78d PDF Text Text COMUNICACIO DEL SR. PASQUAL MARAGALL, PRESIDENT DEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EURO'A. Estrasburg, 16 de març de 1993 (Sessió Plenària de la CPLRE) �- tt, Señora Secretaria General, Señor Presidente de la Conferencia, distinguidos amigos, Es para mí un honor dirigirme al Consejo de Europa, que fue la primera institucióli europea que reconoció un papel Os' jv a los poderes locales y regionales, con la creación en 1957 de la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales de Europa. Hoy, más de 150.000 municipios y más de 1.000 regiones y administraciones intdrmedias trabajamos por la construcción europea en el marco de la CPLRE. Como ustedes ya saben, u o de los objetivos prioritarios del Consejo de Municipiols y Regiones de Europa ha sido siempre la creación, en el seno de las instituciones europeas, de organismos representativos de las diversas administraciones territoriales y con capacidad de incidencia en ellas. En nuestra larga convivencia, desde 1957, también hemos expresado en algunas ocasiones divergencias con los órganos del Consejo de Europa, pero siempre con un espíritu abierto y colabonador. �El Consejo de Municipi.os y Regiones de Europa ha manifestado en numerosas ocasiones que el Consejo de Europa y en particular su Conferencia Permanente de Poderes Locales y Reg4onales representan un foro irreemplazable de diálogo para la construcción de la Gran Europa, especialmente para los Estados que no son miembros, o que aún no lo son, o que incluso no lo podrán ser, de la Comunidad Europea. Por su parte, el Conseja de Europa siempre ha estado asociado a las grandes manifestaciones del CMRE. El Secretario General del Consejo de Europa ha sido invitado .egularmente a intervenir en nuestros grandes congresos, por ejemplo`2,:9 en los Estados Generales que este año se realizarán del 20 al 23 de octubre, precisamente en Estrasburgo, a invitación de su alcaldesa, nuestra amiga Catherine Trautmann. Quiero aprovechar esta Ocasión para manifestar a la Secretaria General del Consejo de Europa, Sra. Lalumière, nuestro deseo de que acep te dirigirse a los casi 3.000 electos locales y regio Hales de toda Europa que se reunirán en esta asamblea bajo el lema "La Europa de los �ciudadanos". Precisamente con ocasión de nuestros últimos Estados Generales, celebrados e i Lisboa, el CMRE una declaración diciendo que!"El Consejo de Europa debe convertirse en el principal foro de diálogo y de cooperación entre la Europa central y oriental y la Europa esta tarea la importancia de occidental", subrayando par la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales de Europa. Creo sinceramente que nadie, en la actualidad, discute este hecho y que el Consejo de Europa cuenta con la plena confianza de los Estados de la Europa Central y Oriental, como la institución más capaz para reunir al conjunto de los Estados democráticos en torno al proyecto de la Gran Europa. La adhesión a las c nclusiones auspiciadas por el q i Consejo de Europa puede fac litar enormemente el proceso i de/larmonización jurïdicaydlo modernización en definitiva, de los países de esa área. A la vez, el Consejo de Europa tampoco olvida su dedicación hacia el Sur en particular hacia el Mediterráneo, como lo demue stra nuestra próxima cita en 3 �3 g, Conferencia de Regiones Taormina en el marco de Mediterráneas. Como Presidente del CMRE y como Alcalde quiero hacer referencia a la Carta 4e la Autonomía Local, como expresión de la profundizaOión de la democracia. No puedo olvidar a todos los grandes municipalistas que la hicieron posible y en especial al q e fuera alcalde de Charleroi, Lucien Harmegnies. Convencer a los Estados de que la reafirmación de la democracia necesita municipios y regiones con poder político y financiero fue una tarea ardua. Pero nosotros sabemos lo que queremos y los esfuerzos que debemos desarrollar, y lo estamos consiguiendo. Quiero animar desde aquí al Vicep*esidente del CMRE y amigo Van Cauwenberghe a continuar su labor vigilante por el cump limiento y ratificaciónde la Carta. El artículo 4, párrafo 3 de la Carta de la Autonomía Local dice: "El ejercicio de lat responsabilidades públicas debe, de forma general, implicar preferentemente a las autoridades más cercanas a los ciudadanos". 4 �Este texto sienta las bases, con exactitud, del principio, tan preciado para nosotros, de la subsidiariedad (o proximidad del poder). La política es subsidiaria de la sociedad, es decir, no debe intervenir cuando la saciedad resuelve por ella misma sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad autónoma, la región, o e1. estado federado, no deben intervenir cuando al municipio u otra institución local puedan resolver los problemas por sí mismos. Siguiendo este principio, ta poco los gobiernos federales, o estatales en su caso, q la Nación-Estado, deberían intervenir en la solución 4. cuestiones supramunicipales que las regiones, por sí mismas, puedan solventar. Y aún, en lo alto de la escila europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que sea posible que éstos resuelvan según sus leyes, tradiciones y cultura, sin Perder de vista, naturalmente, el objetivo de la eficacia que justifica la cesión de ti competencias a la Comunidad. �Esta es la sustancia del principio de subsidiariedad. Sus fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía Local, ratificada por un gran núméro de estados, y el Tratado de g .a0o1.á4 .som Maastricht 4nismo, que confiamos que entre en vigor en el curso de 1991, !:^,,, ►c omlx J ll_.ü t Ct. c^‘ ¿-4,3 1. -(•t ' (t ct^ ¿4 5 t'^ C ^^t- L-k`> f t.2 ¿el_ t que también la declaración No puedo dejar de mencionan de Maastricht, en su artículo 198, fundamenta el papel de los territorios no estatales o no federales en la construcción europea en él seno del Comité/Regiones, otorgándole#, de momento, una función consultiva. He expresado en más de una ocasión cuál es, a mi modo de ver y como presidente del C nsejo de Municipios y Regiones de Europa, la estrategia a seguir. Y esta no es otra que la de posponer hasta 1996 ( año de la revisión del Tratado de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y Poderes Locales y hacer juntos, regiones y ciudades, a través del diálogo, el camino hasta esa fecha. La forma actual del Comi té deiRegiones no debe considerada definitiva ser y la representación y la participación de los poderes regionales y locales en éste deberá dilucidarse en el seio como foro del comité mismo, concebido paritario de encuentro de aquí al 96. �El Consejo de Municipios y Regiones de Europa no sólo está dispuesto al diálogo, sin0 que ha puesto las bases para que este diálogo fructifique. Con el presidente y los vicepresidentes de la Asociación de Regiones de Europa, se han iniciado conversaciones encaminadas a formular propuestas para la futura composición del Comité de las Regiones. Es una lástimarque_hoy_no puedan estar aquí entre nosotros \ji, \ , __L'u-1----j ¿( L^ 4 v ., ‘,,141G1,¿C», , Desde ahora, y hasta 1996, 'dialogarán ciudades y regiones, entre ellas y con los estados y las instituciones comunitarias, para establecer el ritmo de crecimiento y fijar más claramente el apel europeo de los poderes territoriales. En todo caso, el paso que e ha dado es trascendental: la nueva Constitución europea reconoce a los poderes regionales y locales como elementos estructurales y estructurantes del sister9a político. Pero ya hemos visto que, en la práctica, los escenarios trilaterales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y ello, significa varias cosas. Significa que caminamos hacia un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad: �16/0j . '42 09:08 '$4027453 GAB.REL.TERRITU. más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno inferior. Significa también que crece cpn fuerza el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar a sus representantes, en nombre de esa misma dignidad, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que rho se justifique ante la sociedad como imprescindible. Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis europea de las relaciones entre sociedad y política, o entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable. Por eso propongo que el principio de la subsidiariedad se llame también de la proximidad. Esa es la auténtica cuestión en juego. Es precisamente en relación a este principio de proximidad que debemos entender la refor iMa de la CPLRE, que hoy 8 Z 010 �abordamos en esta sesión plenaria. Bengt Mollstedt como Presidente, el buró y ..a comisión permanente han desarrollado una intensa labor en estos meses, con el respaldo del CMRE y del ARE. Todos estamos de acuerdo en la necesidad de una CPLRE fuerte, eficaz y con credib'lidad. La reforma significará unamejor definición del papel de la Cámara, distinguiéndolo del de las Asociaciones nacionales y europeas de poderes locales y regionales. Su misión será la representación colectiva oficial de municipios y regiones d 4 la Europa de los 26, y la garantía de su compromiso ccbn el Consejo de Europa. La reforma del estatuto del Consejo de Europa prevista en la Conferencia de Jefes de Estado y de Gobierno, que celebrará en Viena, es una ocasión inmejorable para dotar a la CPLRE de un estatuto leno como uno de los principales del Consejo se órganos de Europa, junto al Comité de Ministros y la Asamblea Parlamentaria. Pero la reforma no debe hacese en detrimento de la unidad de la CPLRE. Su funcionamieliito en dos secciones, una para 1 9 �los poderes regionales y la otra para los locales, facilitará nuestro trabajo y, sin duda, lo mejorará. La existencia del bureau y la comisión permanente integrada por miembros de ambas secciones, garantizando la igual dignidad de todos los niveles de las entidades territoriales, legitimará ¡todas las propuestas que se eleven al Comité de Ministros. Como Presidente del Consejo l de Municipios y Regiones de Europa quiero reiterar ante esta Sesión Plenaria el compromiso de nuestra organización con esta reforma y nuestra posición dialogante tiara la consecución de nuestro objetivo fundamental, el reforzamiento de la Conferencia. Permítanme finalmente abordar algunas cuestiones de interés más general y a las que somos especialmente sensibles en tanto que ciudaclanos. En primer lugar, el martiio de Sarajevo y de otras ciudades de Bosnia y de l ex-Yugoslavia. Durante los JJ.00. de Barcelona pude reunir al Alcalde de Sarajevo y de Zagreb y Dubronik, y hubiera deseado la presencia también de la Alcaldesa deiBelgrado. El 26 de julio el Alcalde de Sarajevo nos conmovió a todos, a las varias �decenas de Alcaldes preseftes en el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona, con su llamamiento a la solidaridad. Creo que hemos cumplido. En el terreno humanitario hemos enviado convoyes de alimentos, medicamentos, etc. Pero noj es suficiente. En Praga la Asamblea de delegados del WIR.E acordó enviar delegaciones de Alcaldes 1 0 sumarse a prolluestas de este tipo. Creo que debemos por lo tanto apoyar con todas nuestras fuerzas la magnífica iniciativa de la Alcaldesa de Strasbourg de Sarajevo los próximDs días 4 y 1 de abril • -..a • 4 _. • q. ! paos, ) cGnasuin _,^.^., 1 En segundo lugar, deseo enfatizar algo a lo que todos ustedes son muy sensibles:jlas ciudades y las regiones europeas no podemos encerrarnos en nuestro mundo, en Europa. Seríamos cómplices de las miserias y de las tragedias del resto del mun3.o, si nos desentendiéramos de ellas. Junto al Alcalde de Rio de Janeiro hemos hecho un llamamiento a las ciudades para que actuen en la vida internacional y que para, ello unan sus esfuerzos y unifiquen sus organizaciones. La ciudad del medio ambiente y el desarrollo y la ciudad del deporte y la amistad, Rio y Barcelona, se han dirigido a las Naciones Unidas para que nos reconozcan como ifnterlocutores y próximamente 11 �. , 1b44rS 42 U`J:11 '(a 4 U Z / 4 0 S 4 uAli KEL. lEKKi lU. r sis recibidos por el Sec etario General Sr. Butros Gali con este objetivo. Lo haremos acompañados por los presidentes de IULA y de la FM U, con los amigos Triglia y Sampaio . Ustedes ya saben qur el CMRE y su Presidente apuestan fuertemente por la unión de las dos principales organizaciones de poderes locales del mundo. Somos conscientes, sin embarga, que en nuestras ciudades existen hoy también los probliemas del tercer mundo;, la marginación y el miedo, la pobreza y la violencia. Por esto reclamamos un compromiso cce los organismos europeos y de los Estados con los problemas de las ciudades, que no son exclusivamente nuestros, sino del conjunto de nuestras sociedades. Pero este compromiso no corresponde exclusivamente a las ïnstïtucicnes públicas, también debe ser asumido por los agentes económicos, sociales y profesionales. Por ello estamos preparando una Conferencia de Eurociudades y Euroempresas que nos permita alcanzar acuerdos y definir obligaciones mutuas sobre calidad de vida, medio ambiente, comunicac&ón, etc. Por último, deseo terminar esta intervención con una confesión sobre los valores ïntimos que nos mueven a actuar. Y deseo hacerlo traduciendo libremente a Havel: 12 01 4 �16/03.:42 09:12 V4027453 GAB.R L.TERRITO . todos tenemos varias pertenencias, desde nuestra casa al mundo. Somos de una ciudad, dei un país, de una nación, somos europeos. Pero Havel dic que la pertenencia que pone en primer lugar es u----ue-irlo, su municipio. Una pertenencia que nos da identidad gJque nos abre a todos. Esta pertenencia constituye el civismo, la cultura política más propiade Europa. El amigo y presidente Havel ha sido invit o a inaugurar nuestros Estados Generales. Les invito a todos ustedes a participar en esa magna reunión del civismo que tendrá lugar en octubre próximo aquí mismo, en Estrasburgo. 13 1015 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4220 Title A name given to the resource Sessió Plenària de la CPPLRE / Discurs del President del CMRE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els governs no haurien d'intervenir en la solució de qüestions supra-municipals que les regions per elles mateixes puguin solucionar. Carta Europea Autonomia Local: art.4. Tractat Maastricht: art. 198. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palais de l'Europe, Estrasburg Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats CMRE Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1315/19930319d_00542.pdf 89fd990811bed66fd7d555397aa864bd PDF Text Text 19.3.93 CONFERENCIA PREMSA ALCALDE: BALANÇ FINAL DE HOLSA Les paraules que avui s'han dit, la vista que es veu des d'aquí i el repàs que estem fent l avui tots plegats ens permet de reafirmar-nos en la convicció'que hem assistit a una empresa molt singular, a un projecte enormement singular, segurament sense precedents, diferent de Sevilla, de Seül, de Montreal, de Los Angeles i en virtud del qual ha sigut una ciutat la que ha liderat un projecte però tenint el recolzament decissiu, decidit, imprescindible, d'una altra administració pública, que ha sigut l'Estat. No és corrent que els Estat es deixin envolicar en projectes dirigits per ciutats, pensoque és una fórmula de futur, les ciutats coneixen seguramentdes de més aprop els problemes probablement, són els millo*s empresaris, sent els Estats els millors capitalistes d'aventures públiques, de projectes com aquest. Altrament no s'explicria el que s'ha aconseguit. Vostès saben que quan Barcelona va formular i va posar en marxa les empreses que estan avui aquí representades, les tres empreses, no tenia encara el si definitiu ni de la Generalitat ni de l'Estat, que no el va obtenir de la Generalitat i que, en canvi, el va obtenir de l'Estat en una proporció superior a la que s'havia demanat, que era un 33 %. L'ha obtingut d'un 50 %, i per tant, l'Estat espanyol es pot considerar orgullós d'haver participat en un projecte l que tot el món reconeix com a important. Hi ha dos aspectes del que aquí s'ha fet que es valoren separadament. Un són els Jocs en sí mateixos, que van costar 180.000 milions, que han tingut un pressupost equilibrat i en general, la unanimitat per part deis mitjans en la perfecció de la seva organització. I d'altra banda, avui estera tancant un altre exercici, un altre part del projecte, que és elide les obres, que han sigut 275.000 milions, exactament, Inés iaportant aquesta part i des del meu punt de vista, Inés decissiva per la ciutat en el seu futur, perquè si la primera li dóna imatge, la segona li dóna infrastructura física i capacitat práctica de competir. 1 �Jo crec que d'aquí ha de sortir un capital vendible, un capital rendable, i aquest capital és sobre tot un capital humá, el capital fornat per les persones que han conduit i realitzat aquest procés, amb un alcalde empipador que al darrera els hi estava cada dia pressionant per complir terminis i costos i exigències de qualitat, equip humá del qual jo estic profundament orgullós, i no només orgullós, sine) del qual vull que aquesta ciutat, en el futur, pugui tréure més rendiments. Aquests dies passats, concretament a Cannes i amb motiu de la concessió del premi de l'any del Mipim, d'una organització internacional d'inmobiliaris a la ciutat de Barcelona, vaig sentir de totes les procedències, de totes les fonts, i després també a Estrasburg i a París, per part de dos ex-primers ministres francesos i en general per l'opinió del poder, que el que ha impressionat ha estat, sobre tot, la transformació de la ciutat. La gent es pregunta que cóm ha sigut possible, i ha sigut possible gràcies a l'esforç de les persones que vostès veuen aquí davant i molt en particular del president del holding i del seu equip. Jo vull que quedi ciar que aq41 no ens quedarem, que hem d'anar endavant, que tenim projectes enormement importants per fer i que aquest equip, que ha sabut sorprendre al món amb la seva capacitat de transformació há de continuar sorprenent-nos en el futur. Nosaltres tenim l'acord de 14 Generalitat i el Ministeri d'Obres Públiques per una operació singular important, que és l'operació llavis deis cinturons, en els quals, i gràcies a les modificacions que es van ter en la Llei del Sòl, es poden utilitzar, en bona mesura, per fer vivenda a preu taxat. Crec que aquesta será una operació molt significativa que comptarà amb el precedent i l'ajut de les persones que, fins aquí, han col.laborat. Hi ha un segon gran projecte, que és el delta del Llobregat, que a mí em sembla que hauria de tenir també el mateix esperit. Com és lògic, també el COOB el:va tenir, també el Holding el va tenir. En la definició de llequip i del projecte hi ha punts de fricció, això és absolutament natural. 2 �Però el que és evident és que aquesta inversió, que es calcula en 400.000 milions en un període d'anys que van des d'aquí fins al final de la década, ha de ser el resultat, per una banda, de la col.laboració entre les diverses institucions, l'Estat, la Generalitat, les administraCions locals implicades i per altra banda ha de comptar d'alguna; manera amb el capital humà que ha representat la transformació de la ciutat. Em semblaria estrany que no fos aïxi, d'una maner4 més o menys directe o més o menys indirecte. I per últim, l'Ajuntament de Barcelona està disposat a tirar endavant la creació d'una enginyeria, Barcelona 92, al front de la qual hi haurà Jordi Mercader, que tractarà de fer rentable en el món el crèdit que s'ha aconseguit amb la transformació que tothom vol i que tothom considera enormement important. Amb el senyor alcalde del Prat i jo vem coincidir fa una colla d'anys en una sol.lució intermitja que en aquell moment va satisfer a tothom, i espero que sigui aquesta la que s'apliqui. Vostè recordarà que en el P14 General Metropolità hi havia una primera sol.lució de desviació grandilocuent cap a ponent, i que aquest Pla General Metropolità es va revisar, per part de les entitats metropolitanes i amb l'acord de tothom, inclòs l'alcalde del Prat, reservant-se un terreny per fer una desviació menor que pràcticament continuaria el riu que ara tomba a l'esquerra, en línia recta fins el mar. Ens trobem davant d'un seguit de projectes, com l'autovia de la marge dreta del Llobregat, la segona pista de l'aeroport, l'ampliació del port, la desviació del riu, l'arribada de l'ample de via europeu fins el port, la connexió de tot això amb el Consorci de la Zona Franca i:'Mercabarna, la part de mercaderies de l'aeroport, molt oblidada fins ara... Aquests projectes, en un 90 %, recauen en l'administració de l'Estat. 3 �Es evident que, per exemple, èl desviament del Llobregat no recau en l'administració autonòmica perquè va ser transferit, i a més amb una partida de diners de ;4.000 milions en l'any en que això es va fer, que en aquell moment deuria ser suficient, no sé si ara ho serà, però en definitiva, està transferit. Crec que les entitats metropolitanes hi han de ser d'una forma inexcusable, perquè les entitats, tant per la depuradora que s'ha de construir com per la incineradora que es preveu, que són competència de l'Entitat Metropolitana de l'aigua i dels residus, com per tot el que fa referència al transport, no poden estar absents tampoc l'Entitat Metropolitana del Transport. Per tant, el que hï ha d'haver és una bona coordinació en torn d'un conjunt de projectes, la majoria dels quals depenen de direccions generals de l'Estat. Però jo penso que el fet de la diversitat de direccions generals, per una banda, la diversitat d'interessos legítims, autonòmics, locals i metropolitans d'altra banda, aconsellerien trobarluna fórmula del tipus que aquí s'ha dit, sobre la base d'una persona o unes persones de consens, que permetés tenir la garantia que el conjunt de les operacions es porten amb empenta i amb rigor. Jo crec que, en el conjunt delies persones que han col.laborat en el projecte del 92, hi ha com perquè no en faltin, precissament. En quan a la polèmica entre el sr. Molins i el sr. Borrell, jo estic una mica amb el sr. Borrell, peró no tant per convergència ideológica, sinó perquè penso que és important començar, molt important començar aviat, quela conjuntura ho demana, que aquest és un projecte molt engresacador, que posar-ho en marxa serà un detonant positiu que jo crec que en aquest moment que estem vivint fa molta falta. No estic, però, en contra de les paraules que diu el sr. Molins, em semblen assenyades, però posats a triar un dels dos criteris, la ponderació o la urgèncl4, jo diria que el segon és més important en aquest moment. En quan a les enginyeries, és evident que normalment estan relacionades amb grans companyies de construcció, però també és evident que nosaltres hem generat tot un grup importantíssim d'arquitectes i enginyers que saben fer coses que altres no saben fer, com el trasllat d'un pont en el tram 10 de les autopistes des del Nus de la Trinitat, itécniques enormement sofisticades. Recordaran la dificultat de moltes de les obres, recordaran els 4 �problemes de creuar per sota del Moll de la Fusta, recordaran la urgència amb la que algunes de les obres s'han fet i la perfecció amb que s'han fet, i saben iots perfectament que les obres han estat ben fetes i amb un costmolt raonable, que mai s'ha pecat de gegantisme, etc. Jo crec que tot això són factors a favor de que hi hagi una utilització màxima d'aquest capital humà que s'ha trobat aquí. Es pot dir que el mercat ja ho farà, però el mercat, que és insustituible per moltes coses, a vegades no reacciona amb prou rapidesa. Jo crec que si féssim cas del mercat aquí, no aniríem prou depressa en el sentit 'de rentabilitzar inmediatament el capital que tenim aquí. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4221 Title A name given to the resource Balanç final HOLSA / Conferència de premsa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre Mapfre, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Administració local Urbanisme Infraestructures Acció política Balanç Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1316/19930327d_00543.pdf 4209f415c02d823a8dff4abf99538160 PDF Text Text \ .17 aL-0, 7 - 213,/c3 c t4 111A . / /) Céli'é t ti ./t \ t/1 , d,talk,G.LALL-,, r-- !nVA kti. ' 1 lit-rf (kitik,ry\ cuC4,v L .1k/1 cLA-ttbt, cLi kL CLikAi I 1( - _ c,t;i,uuri Liayt4.1/: ( \ u Cu Gi'k /5-. / ,eal 1 Ld oCIAS2-1 ' (2( ( 1 61, t ya L2, 1"c3,L c¿e_ ,LQ O t (c:( (.1(9 .7, (kfu.4)1; uuuu Uelittc ir‘u. ALI Lryk) Ckd tibi)2,L C- 1,--Ut rq2 ovk,ta ( 1,b4.4-1.4-4 cLU-0--te -05 �e Y\A(\ Li 0-1\-S u Š1/tA-k � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4222 Title A name given to the resource Conferència dins el Cicle "Civisme, convivència i democràcia" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Respectar les minories. Cohesió social. Religió com a superació comuna i diversa dels pobles que s'ha de convertit en intrument fonamental del diàleg de pau entre cultures enfrontades. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Cristià dels Universitàris, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Societat Religions Democràcia Model social Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1317/19930329d_00544.pdf 7e15c6e0f7ed1cf4c4a0d08877476511 PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, A L'ACTE INAUGURAL DE CONSTRUMAT'93 INTERVENCIÓN DEL ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, EN LA INAUGURACIÓN DE CONSTRUMAT'93 Dilluns, 29 de març de 1993. Sala 7. Palau de Congressos Lunes, 29 de marzo de 1993. Sala 7. Palacio de Congresos Senyor President, Senyor Ministre, autoritats, amics: el valor i la significació creixent que ha adquirit Construmat al llarg dels darrers anys, és amb tota seguretat el resultat de la confluència d'una cojuntura econòmica, que va ser favorable en el conjunt del pais per una banda, i d'altre, el moment extraordinari que ha viscut Barcelona amb la fita del 92 (altre factor import ant). Totes dues coses h an estat les causes de la creació d'un clima, jo crec de consolidació, de confiança entre els agents que actuen en el sector. Fa uns dies, a Cannes, al MIPIM, que és una de les reunions internacionals importants en el terreny immobiliari, vam tenir l'honor de rebre, jo en representació de tots vostès com a ciutat, el premi a la ciutat que havia fet la transformació immobiliaria més important de l'any. Jo crec, que és aquesta confiança la que reclamem ara novament, en un moment en el que la cojuntura, justament, no es tan procliu al optimisme com ho era fa uns anys. Les administracions públiques ens hem de concentrar a posar la nostra pan, per evitar que la confiança que ha existit fins ara es malmeti. Cal un rellançament de les iniciatives, cal avançar en la concreció d'objectius compartits entre la iniciativa p ri vada i la iniciativa pública. Estic convençut que aquest és l'únic camí. Cal de vegades una planificació més estratègica, que no pas estrictament territo ri al. Que I'hem de fer, la planificació territorial, però de vegades aquesta planificació ter ri to ri al consisteix més en un catàleg d'escenaris d'horitzons, que no pas una indicació dels processos que cal seguir per arribar-hi, i per tant, d'aqui que sigui, jo crec, decisiu que siguem capaços de combinar el planejament ter ri tori al amb la planificació estratègica. Se ri a suïcida, crec, sac ri ficar a una circumstància electoral, uns mesos que ens són crucials per capitalitzar l'impacte encara calent, arreu del món de la marca Barcelona 92. Barcelona, la seva àrea, ha de ser la po rt a del sud d'Europa. Si voleu la po rt a del nord del sud d 'E uropa. Exactament el punt de connexió entre el sur i el centre. Hem d'analitzar i hem d'aprendre del que altres ciutats molt més avessades que nosaltres, molt més capitalitzades que nosaltres en aquest sentit, són capaces de fer en el nord d'Europa. Cas de Rotterdam, és el cas sempre citat. Estem encara a moltíssima distància d'això, i tanmateix el que ells han esdevingut en el nord d'Europa, nosaltres hem de tractar de ser modestament en el sur, i hem de conseguir que el que Rotterdam és per al comerç amb el nord atlàntic, que Barcelona ho sigui per al comerç amb el Mediterràni, amb l'Indic i amb el sudest asiàtic. �Ja hi han empreses, i vostès ho saben que modestament, però d'una forma creixent, estant constituint a Barcelona, precisament, i a la seva àrea, el centre logístic de les seves operacions al sud d'Europa. És el cas de la Cosco xinesa, de Nissan, de Sony, de Seat-Wolkswagen, que estan triant Barcelona com a punt de pa rtida logístic de les seves operacions per una zona que ens desborda llargament. Avui el Ministeri, ens proposa a l'administració autonòmica i local una inversió de 400.000 millions en 10 anys, amb una colla de projectes que són fonamentals. L'autovia de la marge dreta del Llobregat . El nou nus del Llobregat més complert, més ben acabat. L'arribada de l'ample de via europeu al port. El nou enllaç ferroviari de metro de exprés regional fins a l'aeroport. La segona pista de l'aeroport. La millora de la capacitat de l'aeroport en quant a la seva manipulació de mercaderies. L'ampliació del port, la zona d'activitats logístiques pròpiament dita. La desviació del riu. La regeneració de costes, sense la qual la desviació del riu no serà acceptada pels habitants de la zona. La nova incineradora, que ens ha de permetre tancar Garraf. La nova depuradora. La pota sud. El lligam Consorci de la Zona Franca-Fira, Fira ampliada, ho ha dit el President de la Fira, en el Montjuïc 2, tocant en l'espai tradicional on ara estem. El lligam dic Consorci de la Zona Franca-Fira ampliada-Mercabarna, convertida avui ja també en un mercat que té un àmbit merc an til cada vegada més ampli, que competeix cada vegada millor amb els mercats del sur de França. En tot això hi hem de ser, és el gran projecte de la dècada, juntament amb els més de 200.000 millions que s'han d'inve rtir en l'aigua per abastament i per depuració per aquest país. M'estic referint exclusivament a Catalunya, no hem de perdre aquest tren. Por último, la necesidad de la rehabilitación y el mantenimiento, y también diría de la calidad de la construcción como motor, como uno de los factores positivos que han de tirar del carro de la economía. La calidad va a ser una demanda que cada vez se nos exija más, con un público cada vez más exigente, en cuanto al tipo de la construcción y a la calidad de confort y de sus prestaciones. El suelo es escaso, aquí se ha dicho, lo ha dicho también el Presidente de Construmat. A precio tasado y ae protección oficial, dice él, se declara hoy en los medios de comunicación, solo se puede plantear, viviendas en zonas de extraradio bien comunicadas, afortunadamente hay más zonas de extraradio bien comunicadas, y esto hace que el precio del suelo en el centro de Bracelona no aumente, y esto es positivo, no hay que olvidarlo. Pero es evidente que, no me cansaré de repetirlo, la administración pública no ha encontrado todavía la manera de hacer auténtica política de rehabilitación masiva en el centro de las grandes aglomeraciones urbanas. Porque los precios tasados, los módulos a los cuales se está pudiendo obtener la protección, no son adecuados para conseguir la construcción o la rehabilitación en este �suelo. El suelo de las grandes ciudades, el suelo en la Barcelona vieja, en la Barcelona central, por ejemplo, pero en Madrid sería lo mismo, en Valencia exactamente igual, °s como esas alfombras que están cubiertas de muebles encima y de las cuales no podemos tirar de repente, para obtenerlas limpiamente. Para obtener ese suelo hay que desmontar lo que hay encima, esto es enormemente caro y los módulos, repito, que las leyes preveen no cubren ese coste. Falta capital-riesgo público en las grandes ciudades, para que ese suelo central tan valioso, si se computan las economías externas que genera su recuperación, pueda ser viabilizado. Pero ese cálculo, para un beneficio positivo sobre el coste, sólo se puede obtener agregando operaciones, creando externalidades positivas, creando mejores ambientes en zonas muchas veces muy degradadas. Es muy difícil que con una ley de módulos esto se obtenga, incluso con crédito barato, es estrictamente necesario crear empresas públicas o mixtas en las cuales el capital-riesgo público se una al capital-riesgo privado. Per últim, per acabar, crec que les administracions públiques han de fer l'esforç de sobrietat, d'una banda, i d'imaginació alhora, que faci posible el retrobament primer de la confi ança i desprès del creixement. Moltes gràcies. �Ref. M 48 /93 Data: 29/03/93 Ajuntament de Barcelona ALCALDIA MEMORÀ DU M Excm. Sr. Alcalde Gabinet (J. Bad.) Inauguració de Construmat Per a: De: Assumpte: De cara a la intervenció de l'Alcalde en la inaguració del SALO CONSTRUMAT, se suggereix que es tinguin en consideració les idees següents: - El valor i la significació creixent que ha adquirit CONSTRUMAT al llarg dels darrers anys és, amb tota seguretat, el resultat de la confluència de la cojuntura econòmica favorable del país en el seu conjunt, per una banda, i del moment extraordinari que ha viscut Barcelona amb la fita del 92, per 1'ltra. Ha estat una consolidació fruit de la confiança. - Quan fa pocs dies'Alcal de • e Barcelona va acceptar de rebem el reconeixement els encbñtrés més' prestigiosos en el sector de la promoc ó immobiliària, el premi del IPIM¡ ho va, fer perquè eia un reconeixement a una t `d'aquesta confluè n ciade factors i d'esforços. Era el reconeixement d'aque a confiaça. ^t - Es aquesta confiança la que reclamem, novament, en un moment en què la cojuntura econòmica no és tan procliu a l'optimisme com ho era fa uns anys. Les administracions públiques s'han de concentrar a posar la seva part per evitar que la confiança que ha existit fins ara es malmetji: cal un rellançament de les iniciatives, cal avançar) en la concreció d'objectius comp artits entre la iniciativa pública i el sector privat.1 ^1^ A tot Espanya (Ref. a intervenció del Ministre) hi ha motius per mantenir aquesta confiança: El propi President de Construmat, afirma, avui, en un diari, que li plau el Pla Infrastructures del Ministre Borrell. pr.;:,,d^, ,u m wUa `J-, Barcelona ^ -1'5T 11,11.,nP .^,,. està compromesa en el rellançament del sector.,^ de projectes jque han de significar aquest =-^ rellançament. I estic convençut que les empreses del sector ■respondran 4„Aq pert superar aquest moment. s ^)°'9 < r ,4 n 1' impuls 1 ^ ^ ^` ,)Cc„,< G^ LU u 7,^. , ^ _ ^ — ,^ ^, ^v, it9- J ^^ J^uA^ h - ity-lea., 1.e ív1- U/l114 ^ 1^- c^ c ^-^--+"=^ ^ 1,¿/^ ^ ¿Á ou-0,1/ LLe0,44- 1 4.1,9 (A„ �2 9 '3(q, riA f.( a4-1 -‘48004 „ti r-'1, ( LuItle L't d 143_07 L. /0 " qm,,.1 nvitt-i" cuL-Lk ..a4/14../94 11,11.t_ -au 1 cux.v4 I aro 4 o/, 1/4‘4-641kL-a.' P "LA (C-C<>1 ev titdirre_. k AiNS1-1/1 ott QÇt u..4) ki tulf■—/L-owv-t---f „vt) itch (/1 104-,s/Ke LArt.4- ct4 4 _ f 1444 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4223 Title A name given to the resource Acte inaugural Construmat'93 / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Finançament Economia Acció política Construmat Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1318/19930330d_00545.pdf a1fe3a12948655606fb0a3d9ead7d5f9 PDF Text Text PRESENTACIÓ DEL CATàLEG "ARA PER BARCELONA" Saló de Cent, 30 de març de 993. Ja durant els Jocs Olímpics vaig anunciar el meu desig en el sentit qu els voluntaris olímpics i paralímpics segissin treballant per la ciutat un cop finalit ats els Jocs. D'aleshores ençà han anat sorgint diferents iniciatives, moltes d'el es deis voluntaris, que confirmen q propis no anàvem errats quan dèiem que la voluntat d4 participació en la ciutat dels voluntaris no s'acabava a l'estiu del 92. L'Ajuntament no ha deixat de col.laborar, com no podía ser d'altra ma era, en totes aquestes iniciatives, que, al capdavall, són en benefici de la ciutat. I també ha ajudat a les entitats de voluntariat les recuperar per a seves activitats boña part de voluntàries i voluntàris olí ics. A més, com sabeu, vam voler que una plaga la ciutat estigués dedicada vam convidar als voluntari les als de voluntaris, dels Jocs a la festa de l'estació del Nord del passat dia 2 �de novembre, quan es va celebrar el día internacional del voluntaria A partir relacionades d'ara, amb totes les iniciatives la c ntinuïtat dels voluntaris olímpics i paralí pics les canalitzarem a través de l'Oficina de Dinamització deis Voluntaris Olímpics, qUe dirigeix el Sr. Jordi Serra, i que passarà a formar part de la Fundació Barcelona Olímpica, fundació que les diferents institucions co sorciades en el COOB-92 van decidir de crear Aquesta oficina realitzarà ttsques de formació i motivació dels voluntaris, publicació i seguirá fent editará una pont amb les entitats de voluntariat actualment existents. Per a coordinar el treball de l'oficina hi haurà un Consell Assessor, el qual formaran part la Gep ralitae Catenya, el govern espanyol i les Comunitats Autònomes. Així mateix, vull aprofitar l'ocasió per donar a conèixer que hem presentat als voluntaris olímpics i paralímpics com a canditats a un dels __Erg.mjs Prínce d'As úries d'enguany, �candidatura que ha rebut el suport de moltes personalitats i institucions Aquell esperit~ que va animar a les voluntàries i voluntaris olímpics i paralímpics durant la celebració dels Jocs, i que tanta admiració va desvetllar entre la família olímpica i entre els nostres visitants, -i de la ciutat. El nua viul servei catàleg "Ara per Barcelona" que avui presentem n'és la prova. AL, ¿ArQfs21/4)- 1- .2-`,,,.-g w^ ^ ^.^ ^^,^ ^,, i^ t424,/f G^ v J ^^ ^ ^ ^1^x^ ""'^ a^^ ^^^? p _k; ! ` ci¡ ^,C.ti,3U .iU 5Z ^Ç ^^-Z.Qf^`'"'l y o ~J,4),Aá t ru2L ,Q,I L, ./tm ú"u �Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG " ARA PER BARCELONA" DEL PROJECTE "SEMPR E VOLUNTARIS" Dia: 30 de març de 1993 Hora: 18,30 h. LLoc: Saló de Cent ORDRE DE L'ACTE * Obertura de l'acte a càrrec de l'Ekkcm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, qui dona la paraula a, - Sr. Josep Miró, Coordinador 1e1 Grup de Voluntaris del Consell Municipal de Benestar Social. - Excma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, Tinent d'Alcalde de l'Àmbit de Benestar Social. Lliurament simbòlic per part de la Presidència de catàlegs a quatre voluntaris representants del col.lectiu de voluntariat olímpic i paralímpic. Aquests quatre voluntaris estaran sentats a primera fila del públic i es desplaçaran a la taula presidencial a recollir els catàlegs.} * Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. * Recepció al-é-4 G..,..^: ^/a Grn_F2t`A GdTtkA, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4224 Title A name given to the resource Presentació del catàleg "Ara per Barcelona" del projecte "Sempre voluntaris" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Oficina dinamització dels Voluntaris Olímpics. Consell Assessor està format per la Generalitat, Estat i les Comunitats Autònomes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Societat Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1319/19930331d_00546.pdf 47f7569996e9452b174a9faad0127030 PDF Text Text 31.3.1993 CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL A LA FACULTAT DE DRET DE LA UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID Para mí es un poco impresionante hablar en la Universidad de Madrid, una Universitat que tantas referencias ha dado a este país en su historia, y para michos seres queridos para mí y que han tenido en ella momentos "menos, momentos malos, como ha vivido el país. En todo caso, momentos que han quedado marcados para siempre en la historia de este país como momentos importantes. i Yo quiero hoy defender ante ustedes la importancia actual de los problemas urbanos y defender 'también el reconocimiento general del papel de las ciudades en la cosntrucción de Europa, como aquí se ha dicho, en la Europa comuitaria. Yo quiero destacar, porque seluida a menudo, que la Declaración de Maastrich, que va a ser ui tratado ratificado por todos los Estados de la Comunidad en el curso de este año, crea una situación que no existía antes, en virtud de la cual, una Constitución europea -porque en realidad se trata de una nueva Constitución-, a diferencia de lo que ocurre en otras Constituciones, reconoce desde buen principio la existencia no sólo de Estados, sino de territorios por debajo de sus Estados. Es decir, hace algo más qu e afirmar cuales deben de ser las relaciones entre los doce Estados que van a crear la unión e incluso entre los ciudadanos 0 cada uno de ellos. Distingue, de entre todas us relaciones, la existencia de regiones, crea un Comité de Regiones. En el artículo 198 dice textualmente que este Comité de Regiones está formado por representantes de las regionesjeuropeas y de los poderes locales. Es decir, crea un Comité de legiones y ciudades, nominalmente conocido como Comité de Regiones pero materialmente descrito como Comité de Regiones y Poderes Lcpcales. Y esta forma hace algo que la Constitución americana no hizo. Ustedes saben que en las Constituciones americanas, las ciudades son creaciones de los Estados, son incorporaciones de ciudadanos, las incorporated towns. No tj.enen creación, no tienen soporte constitucional. No son más, pues, ni menos, que creaciones de los ciudadanos o artefactos creados por los propios Estados. �Europa no, Europa ha creado eh su propia Constitución, que va a suceder o a completar la del Tratado de Roma, un reconocimiento de la existencia de estos poderes y por tanto ellos son poderes, son gobiernos en el sentido anglosajón del término. Y yo creo que es lógico que ésto sea así si Uno se asoma por poco que sea a la ventana de la Historia. Fíjense ustedes qué resonancias tienen los nombres que les voy a decir ahora, nombres de ciudades, cada una de las cuales ha sido en algún momento de la historia no sólo capital de una provincia o de un condado, no sólo capital de una región o de un Estado, sino incluso capital de un imperio, y hay muchas en Europa: está Viena, está Londres, Atenas» Roma, París, Madrid, podríamos contar incluso Toledo... Son ciudades que cada una de ellas ha tenido un ámbito de poder eniel cual no se ha puesto el sol en cada una de ellas y que hoy conviven en un conjunto con ciudades como una ciudad más, en todo caso capitales de Estado como máximo, que forman ese entramado urbano enormemente potente. Visto desde el satélite, es una mancha urbana mucho más densa que la de cualquier otro continente que forman nuestro mundo y que están acompañadas por otras ciudades sin las cuales Europa tampoco podría ser entendida. Si yo les menciono a ustedes Florencia, Pisa, incluso yo les diría Siena, por ir a ciudades más chicas, o Brujas o Manchester o Barcelona o Rotterdam o Amsterdam, o Gotemburg o Bremen... Sin esas ciudades no se comprender&a Europa. Europa es, sobre todo, como ha dicho el alcalde de,Madrid muy bien, un sistema de ciudades, y vista desde la distancia tiene que aparecernos como un esqueleto en que estas ciudades son los nódulos que vertebran realmente el conjunto. Pero podría haber sucedido que ésto no hubiera sido reconocido políticamente por los políticos, por la clase política europea naciente. No ha sido así, afortunadamente el artículo 198 del Tratado de Maastrich declara la existencia de estos niveles como niveles sustantivos de la Constitución europea. Ustedes saben, y ésto entra más dentro de la política del día a día, que en este momento hay gn pulso entre regiones y ciudades por ver cómo se compone este Comité. Bien, el artículo 198 es muy claro, dice ciudades y regiones, o regiones y ciudades, o regiones y poderes locales, más concretamente. Por tanto, hay que entender que se trata de tina Constitución equilibrada, yo entiendo que éso implica equilibrio. �Lógicamente, las regiones,scudándose en el nominalismo del título, ya que el comité se llama Comité de Regiones, tratan de sustentar la teoría en virtud de la cual tienen que estar todas las regiones y luego, en todo faso, las ciudades si es que caben. Y los países más regionalizado$, más federalizados, si ustedes quieren, como el caso de Alemania, han ido a soluciones en los que realmente se contempla la presencia de todos los Estados y no de las ciudades, sino de as ciaciones de ciudades, y aún en términos minoritarios. Como ustedes saben, el Comité le Regiones reconoce a cada país un número determinado de representantes que es más o menos proporcional a la potencia deljpaís, Alemania tiene 24, Francia también, Francia ha escogido tres por ocho, ocho departamentos, ocho ciudades, ocho regiones, ahora veremos el nuevo gobierno qué hace, poisiblemente se vaya hacia una solución de doce y doce, doce regiones y doce ciudadeé más departamentos o poderes que podríamos llamar locales, también en este sentido equilibrados. Esto quiere decir que España tiene que decidirse, tiene que saber que hace con sus 21 representantes. Número que es evidente que una solución del tipo 17 regiones o 17 autonomías y 4 ciudades no satisfaría el espíritu del Tratado de Maastrich, y no lo satisfaria porque, entre otras cosas, no tendría en cuenta que es prácticamente imposible que en su primera formulación, ese tratado dé cuenta de una forma justa al mismo tiempo de una proporcionalidad de poder entre cada uno de los países y de la compagidad interna de sus sistemas locales de gobierno. Por tanto, hemos de irnos acostumbrando a la idea, y esa idea va cundiendo, de que los cuatro años que van del 92 al 96 son cuatro años en los cuales el Comité de Regiones, que todavía no está constituido pero se va a constituir, va a vivir una vida interina, es un constituyente / más que un constituído, y en tanto que constituyente va a tener qne cumplir dos funciones: la propia del Comité, la que le asigna el Tratado, sea consultado en materias de interés de poderes locales y regiones por las instituciones europeas, Comi3ión y Parlamento, y una segunda función que la historia y la necesidad le va a obligar también a satisfacer, que es la necesidad de crear un foro de diálogo entre ciudades y regiones para que entre ellas digan a los Estados y a la comunidad en definitiva cu4l debe de ser en el 96, cuando se realice la revisión de Maastrich, la definitiva constitución de los poderes territoriales europeos, es decir, de sus regiones y sus ciudades. �Esto ha cundido ya como doct4.ina, es aceptada no sólo por el consejo de ciudades que yo presido, que se llama Consejo de Ciudades y Regiones de Europa, pero soy honesto en reconocer que está básicamente compuesto por ciudades y también por la propia asociación de regiones de Eu r opa, que inicialmente tuvo una postura exclusivista y quería no tener poderes locales en el Comité, acudiendo a ese nominafismo excesivo que he anunciado. En fin, yo creo que vamos a hacer camino al andar y que de aquí al 96 vamos a estar en condiciones de construir la auténtica representación de ciudades y regiones en una Europa que es y que va a ser con toda seguridad una Europa regionalista, éste es un movimiento creciente en toda 011a, como en Italia de una forma muy clara en este momento, muy claramente porque ya está constitucionalmente admitido $n España, Alemania y Bélgica, en Bélgica de forma reciente y muy contundente, de forma tan contundente que los Consejos de MInistros europeos, que ustedes saben que se reúnen por (lada uno de los departamentos ministeriales, hay dos sillas#por cada país, y estas dos sillas son ocupadas una de forma permanente por Carlos Buesendorg en el caso de España y otra por el representante del Estado. Pues bien, ya los Estados alemanes, en aquellos Consejos de Ministros que tratan de competencias que son competencia exclusiva autonómica en la Constitución alemana, envían a un representante del Estado y a un representantes de los 16 ""lenders" alemanes, rotativame te. Pero es que Bélgica ha hecho más: aprovechando la circunstancia de que sus regiones son do3, básicamente, si excluimos el Distrito Federal de Bruselas, Flandes y Balonia, va a utilizar estas dos sillas en los Consejos de Ministros de todos los temas que sean constitucionalmente en Bélgica de competencia regional, que son muchos, porque han incluido incluso el comercio exterior y la política agraria, van a utlilizar esas dos sillas para sentar a un representante balón y a un representante flamenco. Y seguramente, el representante del Estado belga está detrás, como parte del equipo pero no en pr mera línea. Por tanto, va a haber una gran diversidad en la forma en que cada uno de los Estados se adapte a la existencia de una Europa que al mismo tiempo es fruto e hija d los 12 Estados y simultáneamente, Europa territorial, la Europ de las ciudades y las regiones o autonomías. �Creo que es bueno decir que Estados Unidos, que no nació con una ideología urbana potente, Jefferson es un representante de un constitucionalismo basado en el pequeño campesino, y es una democracia contractual que juego, sólo con la venida del federalismo de Hamilton se convierte en algo más, pero que queda siempre presente en la raíz del pensamiento político norteamericano, esta especie de gran democracia de pequeños propietarios que idealmente es, que no en la práctica, pero sí todavía en la ideal política. Pero miren, estos Estados Unidos que no reconocieron las ciudades como elementos constitutivos de su esencia, de su sustancia, como nación, como Estado, comol federación, como unión, están cambiando. Por primera vez, pon la elección de Clinton, Clinton anuncia la necesidad de un enfoque regional, dice él, de los problemas de las ciudades. Ojo con las traducciones, porque en cada lenguaje, la misma palabra quiere decir distintas cosas, ya sabemos que liberal en Europa quiere decir una cosa y en América otra, normalmente en Europa quiere decir derecha y en América quiere decir izquierda. Lo mismo podríamos decir de región. Enfoque regional quiere decir, en el caso norteamericano, un enfoque que nosotros llamaríamos metropolitano, es decir, la necesidad de considerar la ciudad como algo que supera al municipio muchas veces, comtl es el caso de Madrid y mucho más todavía el de Barcelona que, como ustedes saben, está compuesta como ciudad real por una ciudad de 97 km2, 600 tiene Madrid, y un área metropolitana de 30 municipios en los cuales viven tres millones de habitantes, como el Madrid, pero con una extensión de 470 km2. De tal manera que yo, a veces, me veo obligado a contestar a la pregunta de que cuantos habitantes tiene Barcelona con otra pregunta, porque por la nochelson 1.650.000, pero por el día son seguramente más de 2.000.004, y este hecho, que ocurre en Baltimore, y New York, y Washington y en Minneapolis y tantas otras ciudades de EE.UU., obliga a una cosa que el purismo político americano no había aceptado, que es el enfoque conjunto de las grandes ciudades como sistemas multimunicipales. No hay más que una pequeía experiencia, precisamente en Mineapolis - Saint Paul, donde,sí existe un fondo fiscal común de todos los municipios del área Otra hecer frente a los costes del centro de la ciudad, no hay ninguna otra experiencia de área metropolitana norteamericana. Existen, pero existen como regiones estadísticas, no como regiones de gobierno, ni siquiera en la mayoría de los casos como regiones de plan. �Clinton cambia ésto, cambia la situación existente, porque Clinton es hijo, en gran manera, del desencanto de las grandes ciudades norteamericanas que han visto degradar su nivel de vida de una forma escandalosa en los últimos doce años, como fruto de una aplicación dogmática de una política que no se ha dado cuenta que las ciudades son algo que; está entre la sociedad civil y el Estado, como decíamos antes. En los tonos grises, en el claroscuro de éso, que a veces; se presenta como un blanco y negro absoluto, están en la sociedad civil, y que no están en la realidad, puesto que en la realidad existen muchas gradaciones del Estado y muy cerca de la spciedad, unos ayuntamientos que son en realidad casi tanto su ciudad como Estado. Eso no lo han reconocido lo$ Estados Unidos, los gobiernos americanos no lo han previsto y ha dado lugar a un empobrecimiento enorme de las grandes ciudades norteamericanas en las cuales, los fondos federales destinados a subvencionar gastos locales, se han disminuido en la proporción de tres a uno, es decir, que si la proporción de ayuda federal dentro del presupuesto de las grande$ ciudades norteamericanas era, supongamos, del 12 % hace 15 años, y en este momento es del 4 %, estamos en estas cifras, del 4 %. El señor Alvarez del Manzanp y yo mismo estamos seguramente teniendo fondos de lo que nosotros llamaríamos federales del 30 % de nuestros presupuestos o alrededor, en las ciudades americanas están en el 4 %, puesto que éste ha sido el resultado de la política imperante de los últimos años. Y ésto ha llevado, entre otras cosas, a un cambio de política que ha hecho que Clinton tenga que enfocar las cuestiones urbanas de otra forma. 4 Nosotros por nuestra parte España tenemos una tradición de colaboración entre las grandes ciudades. En los inicios de la democracia, Narcís Serra y Enrique Tierno lideraron la demanda de solución de las finanzas locales delante del gobierno Suárez, como seguramente ustedes recordarán. Más tarde, y en torno a Barce.ona, Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca, la propia Barcelona!y dos ciudades francesas, Toulouse y Montpellier, han formado una red de 6 ciudades que define un territorio de 15 ó 16 millones de habitantes que a nosotros nos parece el tamaño mínimo para ser alguien en Europa, por decirlo de alguna forma. Es muy difícil que las ciudades pequeñas subsistan por sí mismas o incito(' las ciudades grandes, si no se hacen con un hinterland, ea el cual la talla mínima sea suficiente para financiar egos grandes equipamientos y esos servicios sofisticados que sus poblaciones piden cada día, exigen cada día. �Tenemos una población urbana cada vez más exigente y una incapacidad, desde nuestros m nicipios aislados, de servir esa demanada que parece totalmente natural. Hemos llegado al caso de que algunas ciudades se han p.anteado compartir algunos de estos servicios de forma tan espectacular como ese proyecto, que luego no prosperó, pero estoy seguro que acabará siendo, de orquesta conjunta entre Budapest, aga i Viena. Qué maravilla de orquesta, por otra parte. P r No piensen ustedes que sea imposible que en un futuro veamos una orquesta Valencia - Barcelona o una orquesta Barcelona - Madrid. No es imposible pensar en éstoj, y éso que en la tradición, en la cultura local, se entiende queel nombre orquesta va generalmente unido al nombre de una ciudad, no al nombre de una nación. También hay, pero normalmente estamos acostumbrados a hablar de la Filarmònica de Berlín o de Viena o de Chicago. E Sin embargo, es muy posible que, como sucede con las empresas, el tamaño mínimo que tienen que tener esas ciudades para mantener a la orquesta sea ya superior al de incluso esas grandes ciudades que he mencionado, que tanto deban dividirse varias, contiguas, se entiende, para poder mantener esos servicios. E Ustedes verán en Europa y España, progresivamente, ejemplos de mayor colaboración entre las ciudades para mantener sus servicios y desarrollarlos. Madrid y Barcelona han desarrolado un diálogo positivo, ya desde Tierno Galyán, yo recordaré siempre el día en que don Enrique vino con ellpresidente del Real Madrid y del Atlético de Madrid a la Oficina Olímpica de Barcelona a decir: "estos dos señores están dispestos a que sus equipos lleven el logotipo de la candidatura '¡de la Barcelona Olímpica en sus camisetas". Yo creo que eseldía se rompió un tabú que había durado demasiado y hoy me apetece corresponder una vez más a aquel gesto que yo creo que fue un gesto en definitiva avanzado sobre su momento, pero que tiene su correlación en la positiva amistad que en este momento se ha fraguado entre las dos ciudades, sin pérdida de compeencia, como antes se ha dicho. por Yo creo que es evidente, engo yo a aquí a apelar a la generosidad madrileña, y vengo a apelar a élla no sólo por convicción, sino incluso por necesidad. Y trataría de convencer al auditorio de que ésto es bueno no sólo para toda España, y para Barcelona en particular, sino para todo su sistema de ciudades y también para Madrid. �¿Qué quiero decir con apelar a la generosidad madrileña? Quiero decir que hay que distinguir me parece, entre capitalidad y ciudad, hay que distinguir, como muy bien ha hecho anteriormente en rueda de prensa y en un almuerzo que posteriormente hemos tenido con los empresarios madrileños, el Alcalde de Madrid entre la ciudad de Madrid y Madrid capital. Madrid capital, como dice la Constitución, no tiene ni va a tener ningún rival. Barcelona no se va a plantear nunca la demanda de una reforma constitucional para ser capital de España, o co-capital. Ahora bien, el Madrid ciudad, que esdistinto del Madrid oficial, tiene derecho, entre sus pobladores, muchos que dependen, que viven, que están aquí por la existencia de unas determinadas instituciones. Y bien, la Constitución dice que Madrid debe de ser la capital, pero no dice que todas las instituciones del Estado, o paraestatales, o científicas o de investigación, y no digamos ya las privadas de carácter bancario, o de carácter industrial, deban de tener su sede en Mad r id, y de la misma manera que yo ofrezco Barcelona con generosidad respecto de nuestro hinterland, yo creo que Madrid debe de ofrecerla a toda España respecto al territorio español en su conjuito. Y qué hay que pensar respecto al proceso de deslocalización de algunas instituciones que aqu no añaden mucho a lo ya existente y que en cambio, en la dimen*ión de otras ciudades españolas, serían un incremento enormeme te significativo, quizá decisivo. Estoy pensando en el Instituto de Minas, que seguramente debería estar en Asturias, o en la Escuela Naval, que probablemente debería estar en La Coruña o eit Valencia. Y por supuesto que yo, como áiudad olímpica de Barcelona, yo diría en qué ciudad española debe residir el Comité Olímpico sino en la ciudad olímpica de Españ, que es Barcelona. Pero en fin, no voy a hac r de ninguno de estos temas en particular una guerra particular, porque no creo que ésta sea la mejor forma de conseguirlo. Sería, entre otras cosas, imprudente y, seguramente, poco efectivo. Pero sí que quiero que me en iendan. Los políticos españoles deben entender, y los que están en la capital en particular, que hay muchas maneras de equivoc rse, y una de ellas es tener toda la razón y decirla, pero deci la desde lejos. La gente no va a dar la razón a discursos que son intachables desde el punto de vista de la academia o del manual, y que sin embargo se �pronuncian desde la distancia, y va a rechazar estos discursos simplemente por la distancia. La gente quiere política cerca, y preferiría un discurso imperfecto próximo a uno perfecto y lejano. Por tanto, en primer lugar: Madrid ya ha hecho mucho en este sentido, el Estado español ha bajado del 80-85 % de su peso en el conjunto de la Administración pública a un 60 `k. Esto es una barbaridad, ésto es una auténtica revolución que pocas veces se agradece en lo que vale y sin embargo debe de seguir haciendo, pero ahora no tanto o no sólo en el terreno cuantitativo del gasto público, sino en el Iterreno de los gestos y de los símbolos, en ese terreno no Cuantificado, no regulado. Nadie obliga a ninguna institución a estar en determinada ciudad, ninguna ley lo dice. Yo creo, y lo digo con todo el respeto por todos, que las más altas magistraturas del Estadp han entendido ésto mejor incluso que los gobiernos y los partidas, me da la impresión. Me da la impresión de que los gobiernos han sido, y no me refiero a ninguno en concreto sino a todos en general, y van a seguir siendo, y en este sentido es algo de anticipación lo que yo digo, reacios a entender esa realidad. El gesto de acercarse hasta la periferia, el gesto de ir hastal final del país, este gesto que hace por ejemplo el Presidenteide Castilla-La Mancha, que decía una vez en Barcelona, por dónde han pasado los 17 presidentes autonómicos a contar en el Salón de Ciento del Ayuntamiento, a pasar su "examen de Autonomía", y contaba Bono, de una forma muy gráfica, que su Autonomía So era una Autonomía que pidiera legitimidad histórica, que no la tenía pero tampoco la solicitaba, que no basaba n el sentimiento histórico o de nacionalidad pre-existente la necesidad de la Autonomía, sino que su legitimidad de ejercicio, decía él. Y esa legitimidad de ejercició quedaba probada en anécdotas tan claras como, preguntándole en algún pueblo de La Mancha cuanto tiempo hacía que un político relevante pasaba por ahí, le contestaban que Romanones. Qué mejor prueba del acierto de ese "café para todos" como a veces ha sido llamado el Estado de las Autonomías. Sí señores, "café para todos", que quiere decir proximidad y posibilidad para todos los ciudadanos de España de estar cerca de unos políticos significativos, de unos políticos que llevan representación y qu tengan realmente competencia. De ahí que los municipios no eamos antiautonomistas, sino más que autonomistas. Nosotros vascos más allá, nosotros decimos que �hay que seguir acercando la política al pueblo, el pueblo se va a ir aburriendo de tener la política, lo cerca que la tiene, más que en Francia, supongamos, o que en Italia, pero menos que en Alemania o menos de lo posible y va a pedir un sistema de ciudades potente, un sistema de ciudades vivas, un sistema de ciudades que no tenga ya ese 1$ % del gasto público, que tenía ya antes de la revolución autonómica. En el año 80 estábamos al 80 u 85 % del Estado, el O % de las autonomías, que no existían, y el 15 % de los ayuntamientos, o 20 % a "tot estirar", como decimos en Catalunya. Muy bien, ahora estamos en Un 60 - 25 - 15. Por tanto, los ayuntamientos no se han beneficiado, en cuanto que poderes locales de esa redistribución del poder político cifrado cuantitativamente en dinero. No han hecho, y ésto es algo que yo creo que se está convirtiendo en la asignatura pendiente del sistema. La asignatura pendiente del sistema, en esta década, va a ser el llenar de contenido el porcentaje de recursos que los ayuntamientos deben canalizar,' seguir mejorando en autogobierno, en la asignatura del autogobierno. Yo digo sí a la ley de capijalidad en Madrid y sí a la carta municipal de Barcelona. Las dos están previstas, la Ley de Bases de Régimen Local y la Ley de Finanzas Locales. Y digo que España es un sistema urbano global y¡con fuertes polaridades -Sevilla, Bilbao, Valencia...-, si hablásemos de áreas metropilitanas en sentido estricto, quizá también Zaragoza y Málaga, que están en nuestro grupo G-7, que son demás de medio millón de habitantes. No soy partidario de que crezc a n más nuestras dos ciudades, creo que Barcelona y Madrid deben detener su crecimiento en beneficio del hinterland comunitario y del sistema español de ciudades. Soy partidario de que se prosiga el análisis que se empezó en 1971, del sistema de áreas metropolitanas de España y que luego se olvidó. Era nacional porque era más importante, porque era recomponer la diversidad plurinacional, pluricomunitaria de España, de acuerdo, pero se olvidó y ahora se debe proseguir. Soy partidario de que el Parlamento catalán se reúna de forma itinerante por las 4, 5 ó 6 capitales catalanas que se considere oportuno elegir. La Ley del Parlamento de Catalunya dice que la sede del Parlamento es Barcelona, pero añade textualmente "éso no quiere decir que todas las reuniones deban de ser en esa ciudad", sería bueno que esos Parlamentos autonómicos se movieran. Soy partidario de que el Senado, y si no todo el senado, sí la gran comisión que está en ciernes, la Comisión de Autonomías del Senado puede itinerar. Tengo l a secreta, pero pública y conocida �ilusión, de que se reúna en Barcelona algún día, con los 17 residentes autonómicos, hab ando en sus idiomeas. No nos discutiremos por un sistema automático de traducción más o menos, por tanto, vamos a tener efectivamente una Cámara de las autonomías con los presidentes autonómicos presentes, y pienso yo que esta gran comisión debería de poder ser también itinerante. Hay muchas maneras de acercarjla política a la gente, y ésta es una. Pienso que la resoluciones de lo que nosotros llamamos el G7, el pequeño y mini G-7, que es el grupo de grandes ciudades españolas que he mencionado, son a considerar. Nosotros vamos a ir los 7 a ver a los 7 presidentes autonómicos, vamos a ir a ver a Ardanza, y a Leguina, y a Lerma, y a Chaves, y a Pujol. Vamos a ir a verles y vamos a decirles reiterativamente, hasta que el mensaje cale profundamente, que esta década es la nuestra, y que la profundización de la autonomía no puede querer decir otra cosa, en esta década, que Ila traslación o transferencia de recursos y competencias a los Municipios. La petición del presidente de la Federación Española de Municipios, Paco Vázquez, so re el tema de la distribución del impuesto sobre la renta de las personas físicas, coincide en parte con la nuestra, la del G-7, si bien nosotros tuvimos la cautela, que mantenemos, de no hablar de ningún porcentaje, porque parece que aun estan o profundamente de acuerdo en el fondo de la cuestión, es decir, el fondo de la cuestión de que no debe de darse más a nadie sin saber lo que luego tiene que suceder, es decir, ninguno ðe los actos que ahora se hagan de redistribución pueden luego invocarse como precedente para no redistribuir a los ayuntamientos, primera cuestión, y segunda cuestión, no puede obligarse,orque sería políticamente perverso -en el sentido técnico de larpalabra, no en el sentido moralobligar a los municipios a que sintieran las transferencias del Estado a las autonomías como c ntrarias a sus intereses, porque éso sería fomentar una guerra entre municipios y autonomías, y les voy a decir en qué condici nes ésto no sucederá: Sólo no sucederá el día en que las Autonomías hayan constituido en el seno de sus presupuestos un fondo de cooperación local y no cualquier fondo de cooperación local. Aquel fondo de cooperación local que sea tan alto en porcentaje sobre el propio presupuesto autonómico como lo es el fondo de cooperación local en el presupuesto del Estado. Sólo ose día los municipios podrán decir "la administración autonómic no nos ha perjudicado", porque hasta ese día podrán pensa , equivocadamente, porque todos sabemos que en la historia hay tiempo y etapas, y una cosa tiene �que venir primero de la otra la segunda seguir, pero en fin, un municipio puede pensar: "j por qué el Estado a mí me envía menos, con el mismo porcenta e?" Envía menos porque tiene menos para enviar, porque ya lo ha enviado a las autonomías, y por tanto, su denominador, su base, se ha disminuído. Y éso es lo que nos dicen reiterativamente los secretarios de Estado y los ministros de Economía, desdj9 García Añoveros hasta Boyer y solchaga. i( Nos van a decir "nuestra base e transferencias se va reduciendo puesto que ya no somos el 85 % del gasto público neto, somos sólo el 60, y por tanto lo que a usted le queda para que yo le reparta en un porcentaje determinado es menor". Y bien, esta injusticia sólo se reparará el día en que todas las Comunidades Autónomas hayan establecido, en su propio presupuesto, un fondo de cooperación local que ellas reularán en función de los criterios de redistribución que autónomamente se den, pero que tenga la cuantía, exactamente la misma proporcional o relativa a la que tienen los fondos de cooperación local actuales en el Estado. Si no, podrían decir todos ls ayuntamientos: "hemos salido perdiendo". Hay, pues, el punto de coincidencia con la posición de Paco Vázquez cuando dice u no debería de darse el 15 % a las autonomías sin antes asegurarse de qUe el 7 y medio va para los ayuntamientos. Bien. Es una manera de expresar, en el fondo, lo mismo que queremos decir nosotros, pero no es la mejor manera, seguramente. Cada tiempo tiene su afán y cada objectivo tiene su momento. Viene nuestra hora en seguida, así que vamos a esperar, pero vamos a esperar dejando claroe es lo que esperamos, y dejando claro que lo que ahora se hac , repito, no se puede invocar en detrimento de lo que luego vam s a exigir. Es bueno saber que la auténtila negociación autonómica, la que lleve a ese famoso 50-25-25 % de reparto del gasto público neto, deberá de ser a tres bandas. Hemos vivido un periodo, en los años 80 y primeros 90, típicamen t e bilateralista, bilateral para Europa, bilateral de relación del Estado con las autonomías y en todo caso del Estado con los ftunicipios, y casi inexistente en torno a las autonomías y los municipios, por lo menos en algunas autonomías. En este sentido debo decir que tengo un buen recuerdo del ex-presidente de la autonl5mía Castilla-León, cuando lo era, porque me consta que hizo el e$fuerzo de plantear la posibilidad de un sistema de transferencias al municipio de Valladolid. �Desgraciadamente, no llegó a efecto esa redistribución, que habría sido revolucionaria y pos hubiera adelantado mucho camino a lo que ahora estamos pero en fin, no fue posible, porque por supuesto, las circjunstancias del momento seguramente no lo hicieron practicable. pretendiendo, II Es bueno, pues, que se sepa qie la auténtica negociación se da a tres y que de otro modo se va a a los ayuntamientos a ser una cosa que no son, a set antiautonómicos. Nosotros, por pequeños, por cercanos, sombs regionalistas europeos, y somos autonomistas en España, peto simplemente, vamos más allá. Nosotros vamos más allá en el sentido de tratar de evitar que a partir de aquí se cristalic, la situación, se modifique la situación política y algunas autonomías se puedan convertir en el último bastión de un cierto estatismo, curiosamente, paradójicamente. Podría suceder que, si ésto se parara aquí, algunas autonomías de este país se conviertieran en el último bastión de un cierto estatalismo. condenar No sé si ustedes leído un artículo de Raimon Obiols en el periódico situado en la desgracia de Europa. En este artículo, de una forma cartesiana, se explica que la desgracia de Europa ha consistido en una cosa: los Estados han querido ser nación, siempre, y las naciones han querido ser Estado. Hay Estados que han pretendido que la diversidad que existía bajo su estructura, de carácter cultural, de carácter nacionalitario, etcétera, han pretendido que esa diversidad no existía, o que no era bueno que existiera, y la han negado y la han suprimido. Y esta pretensión ha sido vana, porque la histotia les ha devuelto, como estamos viendo en el Este, y les eltá devolviendo con creces y con amargura, además, y con sangre muchas veces, esa negación. habrán Y a la inversa. Muchas peqúeñas nacionalidades o culturas o minorías o regiones han pretendido ser Estado, y esa es la otra cara de la moneda trágica en la que Europa está viviendo durante siglos. Es bueno que digamos, finalmeite, que nada en política -estamos en una Facultad de Derecho y de la Universidad española es la más potente, y este concepto debe de quedar claro- que nada en política obliga a que una nación tenga que coincidir con un Estado y un Estado con una sola nación. Y la lección de cosas de la España contemporánea es, precisamente, que esa identidad no existe. �Quiero hablarles un momento de elementos de carácter fáctico. Antes hacía unas apelacionesla generosidad. En una situación de crisis económica, el Esta o se convierte en algo más que la forma de la nación, o la ferma de varias nacionalidades y regiones, en este caso, en el Estado de las Autonomías. Se convierte también en un estabilizador económico. Ese enorme paquidermo que es el Estado ac úa de estabilizador por la vía de la imposición pública y del gasto público y por la vía también de la atracción enorme que la existencia del Estado tiene sobre la existencia de centrales de empresas multinacionales o bancarias, convierte, pues, ese conjunto de actividades en un estabilizador enorme del ciclo y es lóqgicoentonces que cuando. la reactivación llega y la expansión se dispar , ustedes vean a Barcelona ser la primera de las expansivas, 1 más expansiva de los ciudades, y sin embargo, cuando llega la recesión, la primera en suspensiones de pago. Eso es totalmente lógico, es cosustancial al sistema y yo creo que es bueno que el sistema lo sepa, que cuando menos se plantee sus costes. No digo ya su iniediata solución, porque no es un tema de solución inmediata, pero sí su existencia y la existencia de unos costes que deben de conocerse. Hay elementos positivos, por otra parte. Quiero rebajar un poco quizá el acento que he puesto anteriormente en el afán de existencia estatalista de a .punas autonomías. Hay elementos positivos en ese fenómeno, no hay tampoco que alarmarse, pero en todo caso se puede uno alarmar y creo que no tendría fundamento, en la existencia de un gasto publico importante por parte de las autonomías en gasto público internacional. No es del todo malo, simplemente tiene que haber un elemento, un condicionante, mejor dicho, un requisito. Tampoco es malo que tengan una televisión pública, no es malo. Ha sido competitivo dentro del Estado. La existencia de Tele Madrid, o TV3 o Tele Sur o la TV valenciana. Hay elementos positivos en éllo. ¿ Pero cual es el requisito ? El requisito es la confianza federal. Tiene que haber una especie de ley no escrita en virtud de la cual cada uno actúe dentro de unas normas de una cierta autocontención, sabiendo que su propia libertad pueda aparecer como ofensiva para la libertad de los demás, y digo pueda aparecer, no que lo sea, pero preocupándose incluso de las apariencias, siendo capaz, to creo, de transmitir siempre la seguridad a los demás de que o se está haciendo nada en contra de ellos, sino en afirmación propia y en beneficio del conjunto. �Si ésto hubiera existido desde el primer momento, la querella entre Catalunya y Extremadura no existiría hoy. No existiría por una razón que les voy a decir gen seguida: yo he estado en Badajoz y de cada diez personas me he encontrado una, quizá, o quizá más de una, que eran jubilados de transportes de Barcelona o del Metro de Barcelona. He estado en Cáceres o en Mérida y me ha sucedido lo mismo. He estado en Montilla el Día de Andalucía, hace años ya, y me he encontrado con una chica de 17 años, con acento andaluz, cerrado, dicj.endo "yo zoy catalana". Yo le dije "no, usted es de aquí, es de M ntilla", y me dijo que era de Sant Joan Despí. Ella era catalana, había nacido en Catalunya, y el truncarse de los ritmos migratorios ha hecho que estas personas vuelvan, muchas de ellas, más en el caso de los jubilados, menos en el caso de los jóvenes, per algunos ya hay. Yo les digo qu que la la España federal, p España p , lur p 1 deral, la España confiada en sí misma y en su dj.versidad ya existe en la base, no la tenemos que inventar, no hay nada que decretar, está decretada por los hechos. De manera que lo que sí hay que hacer es no alarmarse de todo éllo, lo queí que hay que hacer es dejar que la historia sega su camino y lbs hechos hagan su propio efecto, y hacerlo desde la confianza. Yo creo que un sistema fede?al sin buena fe compartida es, primero, imposible, y segundo, es carísimo. Es mucho más barato y mejor que el Estado suelte lastre en ámbitos simbólicos, más allá de la estricta negociación económica. Yo creo que la más alta magistratura del Estado, ya 15 he dicho antes, lo ha comprendido mejor que nadie. Me gustaría terminar leyéndoles a ustedes una parte de un artículo que primero tengo gue situar en contexto para que ustedes lo entiendan y no les ofenda su lenguaje. Es un artículo de hace cien años, y verán ustedes que esos cien años se notan en el lenguaje pero que tiene une gran actualidad en el contenido. Este artículo se llama la patia nueva, y fue escrito hace cien años por un escritor catalán que pretendía explicar -fíjense ustedes la dificultad, en el momento del catalanismo naciente- el papel que el catalanismo debíe de jugar en España, y por qué el catalanismo era el mejor españolismo que los catalanes podían desarrollar. Nada fácil. Escuchen bien, no se precipiten, porque hay algunos de los pasajes que pueden ser un poco alarmantes, pero en el fondo hay una enorme buena fe y un enorme acierto. "La patria nueva. Para que el catalanismo se convierta en franco y redentor españolismo, serí menester que la política general �española se orientara en el sentido del espíritu moderno que ha informado la vida actual, no sólo de Catalunya, sino también de algunas otras regiones progresivas. Mientras todas ellas continuen gobernadas por el viejo espíritu, por el espíritu de la España vieja y tradicional, mientras decir política española equivalga a decir absorción, Fraseología y administración contra el contribuyente, entregada por el favor a tantos altaneros mendigos, -por no decir cosa peor-, de levita, es imposible que ninguna región civilizada e esta España sea sincera y eficazmente españolista. Pero cabalmente, estas regio es, se objeta, son las que deben transformarla creando una poli ica y una administración nuevas y adecuadas a su espíritu y sus necesidades, siendo españolistas de una España moderna que ha de ser su obra y que habrán de amar como fruto de sus entrañas. Esto se ha dicho mucho, y parece imposible que no se haya hecho ya, tan natural y lógico sepresenta a la razón. Y como en no haberse hecho y el persist r a causa de éllo debiera vía regiones, parece abominable egoísmo o prejuicio criminal de su parte, hay que decir de una vel las causas de su inacción. Descartemos la solución providencial, la de un hombre que surge y lo arregla todo. Esta solnción cabe esperarla siempre, a condición de no contar nunca con ella. Descartemos también una revolución, porque ni hay fuerzas para hacerla ni mucho menos para resistirla. Una vez hecha, sería el salto a las tinieblas internacionales. Descartado el milagro y el salto mortal, queda la voluntad paciente de los hombres que, sin embargo, bien necesita de la ayuda de Dios y de muchas cosas imprevistas si ha de realizar en España esa maravilla, reedif carlo todo sin destruir nada para que no venga abajo la casa ent ra. Tales han de'sentirse los espallolistas de la nueva España. Han de sufrir desencantos sin desanimarse, tremendos retrocesos y volver a empezar con la misma constancia que si hubieran avanzado. Improperios, calumnias y amenazas de aquellos mismos a quienes quieren redimir y mosprarse valientes sin lucha, y por encima de todo éllo, han de resignarse a no ver fruto alguno de su obra y legarla a no discriminaciones por si pueden llegar a legalizarla, estando al mimo tiempo preparados para que día fuerzas eIteriores vengan a destruirla cualquier definitivamente en sus propias manos. Tales han de sentirse los �españolistas de la Nueva Españ a. Y han de buscarse entre s y encontrarse a través de las regiones, y una vez se hayan encontrado formando legión, han de llenarse de amor por aquello que les repele y lanzarse a confundirse con éllo por si lo ran crear la nueva unidad a través de tantas y tan duras pruebas. Comparado con ésto, una revplución es un juego de niños, una guerra de secesión, un cómodP atajo, una anexión extranjera, fácil expediente, y la aparición del hombre provindencial, probabilísimo milagro, porque es más fácil que salga un hombre que mil y más frecuente y menos azarosa una revolución, una guerra, una intervención extranjera que toda una gran heroica. Así pues, nada tendría de extraño que hubiera en la España viva más autonomistas, más separatistas y más extranjeristas que buenos españoles, porque ser bien español al uso parlamentario es fácil cosa, basta con cruzar e de brazos y dejar que España se hunda al son de los retruécanos, mientras que para ser buen español a secas se necesita ser héroe. Pues bien, el catalanismo, p ra ser españolismo, ha de ser ser heroico y su primera heroicida ha de ser la mayor: vencerse a sí mismo, vencer el impulso de apartamiento en que nació, vencer sus rencores y sus impaciencias y vencer un hermoso ensueño. La juventud catalana idolatra por encima de todo a su Catalunya, no ve tierra como esta tierra, su pueblo como pueblo escogido y la lengua que habla, bella como ninguna. Y ve en esta Catalunya una gran misión, para la cual necesita de toda su pureza, necesita concentrarse y vivir exclus4vamente su vida propia para ser modelo de pueblos en la vida internacional, de una humanidad futura, una humanidad de pequ ñas nacionalidades, puras, que se agrupen por afinidades sin mezclarse, formando una hermosa variedad adaptada a la varia naturaleza de las tierras, con un lazo íntimo de amor que sea la única unidad de todos los pueblos del mundo. Hay que vencer este ensueño, o destruirlo, porque los ensueños de la juventud siempre son fec ndos en realidades. Solamente hay que decir a este juventud que io quiera con su ensueño impedir o maldecir la obra que el momento reclama urgentemente. Que si sigue soñando con intensidad, su ideal vendrá por todos los caminos y que siempre, por unídivino misterio, el camino de la necesidad es el mejor camino dé libertad de todos los ideales. �Esto diremos a nuestros jóvenes. Tres o cuatro inocentes, cuatro locos, cuatro criminales de esa patria, nos contestarán incoherentemente: "pero hay de vosotros, porque nosotros somos los ministros, los consejeros, los generales, los jueces, los directores, los hábiles, loe oradores, los cimientos y los puntales de la vieja patria española". A lo cual contestaremos riendo: "pues nosotros somos 1 s que buscaremos patrias nuevas". PREGUNTAS -P. El atrevimiento que ha tenido al venir aquí, primero, y segundo, el régimen local. Barcelona ha conseguido muchas cosas. Felicitarles por haber conseguido éso, aunque sea a costa de los demás. Lo segundo es que en el año 1993, la financiación sigue. Ustedes continuan pidiendo dinero. La pregunta es cuando van a parar ustedes de pedir dinero no a Madrid, sino al resto de España. -En cuanto al régimen local, y que Barcelona haya ganado a costa de los demás... Barcelona ha ganado a costa de los demás y ha dado a los demás. Barcelona ha dado a Catalunya la posibilidad de que la gente del mundo sepa que existe, la sola aparición en las pantallas de cuatro idiomas en los tableros de anuncios de los estadios le ha dicho a 3.500 sillones de personas, que son las que vieron las ceremonias inaugural y de clausura, que existe alguna cosa que no es exactame4te lo español y que es un idioma y sobre el cual la gente se ha podido preguntar. Y el 99 % de esta gente no sabía ni que existía , s no es que no conociera o no le gustara, sino que no sabía su existencia. Esto es lo que le ha dado Barcelona ha Catalunya. Y a España le ha dado, y perdona la inmodestia, la mayor ocasión de penetración internacional que ha tenido nunca en su historia moderna, al menos en este siglo, la mayor. En ningún momento como hoy, el nombre de España se cotiza en el concierto internacional, sobre todo, y déjenmelo decir con inmodestia después de los Juegos Olímpicos y de la Expo, pero muy especialmente después de los Juegos Olímpicos. La Expo ha sido un fenómeno de una importancia crucial yo creo que internamente, en España, en primer lugar, porque los españoles han conocido España, ha habido muchos catalanes, muchos gallegos, muchos vascos que han conocido Sevilla y que han �conocido los pabellones autonómicos. Luego, una gran venida de ciudadanos del resto del mundo Pero por supuesto, el impacto en la prensa, en los medios mundiales, de España gracias a los Juegos, de sus Reyes, de sus instituciones, de su realidad plural y también de sus características nacionales ha sido única gracias a los Juegos. Creo que todo ésto no tiene palo, no se paga con dinero. En todo caso, en un coloquio reciente le preguntaban al presidente del grupo que dirigió las ceremon$as de inauguración y de clausura, que es un publicista, si se había hecho algún cálculo del valor que las marcas Barcelona, Ca t alunya y España tenían en el mundo gracias a los Juegos. Y dijo él que se había hecho un estudio económico, por publicitarios, y que este valor era equivalente al presupuesto del Estado español en un año. Y en cuanto a financiación, le he dicho a usted muy claramente lo que yo pensaba de élla y por t u nto no me voy a extender. Toda mi conferencia ha sido una contes :ación a su tercera pregunta y creo que bastante precisa. -Pregunta. ¿ Cual será el papel de Barcelona en el marco de los regímenes de Europa, teniendo presente que es usted el presidente de la asociación de municipio$ europeos y el señor Jordi Pujol de la Asamblea de Regiones europeas ? -Bueno, yo estoy en contra de las actitudes exclusivistas, en el sentido de excluir a las ciudades y a los municipios del Comité de Regiones y Poderes Locale$, que inicialmente manisfestó la Asociación de Regiones de Europa que preside el presidente de la Generalitat de Catalunya. Luego se ha producido una modificación en su posición y en este momento admiten la existencia de municipios, si bien están proponiendo para España, no sólo él, sino también el presidente de La Rioja, supongamos también, "la necesidad" de que las 17 autonomías estén en la delegación española, con lo cual nos encintramos con que, por simple resta, quedan cuatro puestos para todts los poderes locales. Esta no es una situación acept+ble y no es una situación aceptada por el presidente del Gobierno español, según a mí me consta. En todo caso hay que ir a una di4tribución más equilibrada que la que esta fórmula indicaría, y yo la voy a defender por convicción, no sólo por interés, sino por convicción profunda. �Europa es algo más que un conunto de Estados, Europa es mucho más que un conjunto de autora mías o de regiones. Siendo todo ésto, que yo lo defiendo,, yo soy regionalista europeo y autonomista, me parece muy bien que las regiones piensen en un horizonte lejano en una especie de Senado de regiones europeas, incluso alguien puede pensar que ésto sea una solución para algunos de los problemas de la plurinacionalidad de algunos Estados de Europa, y sin emb*rgo yo creo todavía más que Europa es su sistema de ciudades que lo es, concretamente, materialmente, físicamente ca4a día, y que si ésto no va, Europa no va. -Pregunta. ¿Cuáles son las competencias que adquirir las ciudades en los próximos competencias también las debe* adquirir los de 500.000 habitantes? Y ¿ ómo se acerca ciudadanos en un municipio? cree usted que deben años, y si esas municipios de menos la política a los -Sobre lo primero, decir qué yo creo que todo lo que llamamos servicios personales de bienestar social, prácticamente todos deben de prestarse a nivel municipal. Mire usted, en las ciudades norteamericanas se ha vivido dramáticamente en el centro de la ciudad porque en ellas, a diferencia de las españolas y de las europeas en general, el centro suele ser la parte más pobre, siendo el suburbio el lugar de residencia de las clases más aventajadas. El extremismo americano en mantener la frontera total entre municipios y no crear ninguna fórmula de solidaridad fiscal hace que el ciudadano de clase media-alta que utiliza la ciudad durante el día la puede echar al cesto de la basura por la noche o estrujarla hasta deja*la seca como si fuera una esponja sin agua, irse a su municipo y pagar en su municipio impuestos más bajos puesto que en su municipio suburbial no tiene ni escuelas, ni niños que necesiten matricularse gratuitamente, ni servicios sociales que atender, ni clubs de jubilados, etc. Por tanto, este hombre que trabaja dentro y vive fuera, no está contribuyendo, a pesar de su nivel de renta, a que la ciudad como tal, la ciudad real, se financie. Yo creo que todas esas competencias deben de cederse a nivel local con una condición: quesiat solidaridad metropolitana, si no, no. Es decir, si los municipios ricos del entorno o como en el caso euopeo los barrios ricos del centro no pagan su cuota aparte de los municipios pobxtes del centro o del suburbio, ni serviscios sociales, ni bienestar social en general, no hay ciudades, simplemente la ciuda1 no existe. �La ciudad nace porque estar justos es más productivo, más barato y mejor moralmente que estar separados, y sin embargo, si se crean barreras entre elementos de la misma ciudad, si se fragmenta la ciudad, esta ecuación cae por los suelos, no tiene porqué existir. Por tanto, competencias, todas las posibles. El principio de subsidiariedad que está en elratado de Maastrich dice que todas aquellas que puedan darse a nivel local sin pérdida de eficacia. Es decir, aquí hay un elemento de creación de filosofía impresionante. La carga de la prueba de la eficacia de los servicios al nivel en que deban ejecutarse recae en los niveles altos, no en los bajos. No son los ayuntamientos los que deban convencer a nadie de que son más eficaces, la gente ya lo sabe, la gente lo percibe, lo tiene cerca, por tanto ya es más suyo. Sherley Williams, que era una ministra británica de trabajo, que fué laborista y luego fué socialdemócrata o liberal calculó que por cada gasto de una libra en creación de empleo en un municipio debían de gastarse tres por parte del gobierno central para conseguir el mismo resultado. Y ésto la gente lo percibe, lo ve es muy encillo de comprender o cual no quiere decir que no haya economías de escala y que no hayan cosas que se puedan hacer más baratas más arriba que sí las hay. Pero tienen que ser las autonomías que les demuestren a los municipios y a la población de los municipios en definit4va que están para algo porque son más eficaces. Y también por el sentido de la equidad. Los municipios cubren terrenos a pesar de todo limitados y por tanto, muchas veces no permiten la redistribución que sólo el Estado puede hacer. Por ejemplo, Catalunya y Extramadura o Madrid y Zamora. Y esas redistribuciones se deben hac r y sólo se pueden hacer desde un nivel más alto. Salvado ésto, odas las competencias para abajo. ¿Cómo se puede acercar el poder al ciudadano y a través de la descentralización, en distritos? Los distritos deben de ir ganando peso. Sin embargo, esas ciudades que han pasado sus quince años manteniéndose en e$e famoso 15 % y amarrando ahí, con un enorme voluntarismo y aproiechando oportunidades, sus Juegos Olímpicos, su año jacobeo, su Capital cultural, su Expo, o lo que fuere, estas ciudades tienen dificultades para redistribuir a los distritos tanto como la gente querría. En los municipios pequeños, yo creo que no ea preciso esa redistribución vía distritos. �Yo no soy partidario de la fzsión de municipios éso, que quede claro. Yo creo que los municipios deben mantenerse, por pequeños que sean, y todas estas leyes que se pretenden cada 5 años o cada 15 para juntar municipios y que sean más grandes y que puedan pagarse un secretario, se pueden conseguir estos efectos exactamente igual con tres municipios que se pongan de acuerdo para pagar a un solo secretario. Y en cambio, el valor de lo pequeño, el valor de la iden idad próxima es importantísimo en política, hoy más que nunca. Por tanto no debería de suprimirse ningún municipio. Pregunta. La redistribución ec nómina en el Estado español. Política centralista - periférica. -Sobre el primer punto, el nuevo rol de las grandes ciudades es evidente que tiene que ven r compensado. Me parece que he entendido su inquietud. Las ciudades medianas y pequeñas no deben desaparecer del mapa, simplemente hay que entender y ya es mucho, porque pasar por las ciudades grandes quiere decir acercarse a las pequeñas cuando uno viene e los estados y de las autonomías. Que no teman tampoco. Europa es un sistema de ciu ades, y España es un subsistema europeo, y cada autonomía e todavía como una parte de este subsistema. Pero hay que conçebirlo siempre como un sistema, y ésto está en la mejor tradición de la economía urbana, y tienen un rol, cada uno de los elementos de ese sistema, según su tamaño, que hay que preservar Las ecuaciones de redistribución deben seguirse haciendo desde arriba, que las ciudades no se las pueden hacer ellas. La gran ciudad puede hacer mejor la redistribución intrametropoliana entre pobres y ricos, puede y debe. Yo creo que es absurdo que el ciudadano de un municipio proletario de Barcelona o de Madrid reciba toda su ayuda, financiada con cargo al impuesto sobre la renta a los ciudadanos que viven en el centro de Madrid o de Barcelona a través del Estado federal. Creo que este viaje es innecesario que buena parte del viaje debe hacerse nternamente, y que además de eso, crea ciudad, para entendernos, !y crea humanidad. De modo que, desde este punta de vista, las cosas funcionan. Desde el punto de vista de relación entre ciudades grandes y pequeñas, es cierto que el mecanismo que he descrito necesita compensaciones, por supuesto que necesita, a nivel del Estado y de las autonomías. Las autonomías tienen mucho que decir en este sentido y en buena parte se pueden acabar confundiendo con un �sistema de contrapesos de la ran ciudad, que tiene de malo el hecho de ser estrictamente el término "contra"", que yo creo que tiene alguna connotación negatj.va, y tiene de bueno el hecho de que la democracia está hecha dé contrapoderes, y en este sentido creo que no sería negativo. En cuanto al equilibrio entre centro y periferia, yo soy un propagandista, un propulsor, n animador de la España hecha desde la periferia hacia el centrol Yo creo que España se ha hwcho demasiado del centro hacia fuera, y no en beneficio de los madrileños necesariamente, de manera que yo les propongo a ustedes que estén de acuerdó conmigo y con las Canarias que España tiene que pasar ahora por un periodo de creatividad periférica. Yo recuerdo que dije ésto en Tenerife, cuando fuí por la llama olímpica, y pergunté cual es la ciudad más lejana de Barcelona por la que pasa la antorcha olímpica, me dijeron que Tenerife, y allí fuí. Y éso dije, y se entusiasmaron, ésta es la España que queremos. Sepan ustedes, que viven en Madrid, que este es el sentimiento de toda la periferia. -Pregunta: Es correcta la estr ctura de coordinación de Barcelona y su área metropolitana? -Primero, hay que dejar bien claro lo que es Barcelona respecto de Madrid en cuanto a área metropolitana. Barcelona es como un conjunto de barrios, como el barrio de Salamana, más los Austria más cinco barrios más, y el área metropolitana es desde el barrio de la Lipa hasta Luche, di amos que son los barrios que yo conocía cuando hacía política Clandestina. Por tanto, Barcelona es en el fondo el centro de una ciudad. Barcelona municipio es el centro de una ciudad mayor, incluso es más ciudad el área metropolitana chica de Barcelona la de tres millones de habitantes que el propio municipio de Madrid, porque tiene 470 km2. Por tanto, es más densa siendo plurimunicipal, es más ciudad, es más densa esa mancha urbana del área metropolitana de Barcelona que el propio municipio de Madrid, porque tiene 600 km2. Por tanto, a la hora de enjuiciar hay que tener en cuenta ésto. En segundo lugar, hay que decir que en la década que ha transcurrido han sucedido cos s muy importantes y muy graves en el terreno metropolitano. a ignorancia americana de los �problemas de las grandes ciudades era ya histórica y ahora ya sólo se ha convertido en enlémica, y yo creo que una de las causas del cambio de tendencia enorme que se ha producido en este país. Pero es que además Miss Thatch r suprimió el gran Londres y ahora Londres no existe. Simplemente no existe. Londres es un nombre geográfico pero no hay ninguna autoridad que responda a ese nombre, no hay ningún alcalde de Londres. Hay un alcalde de la city de Londres que es como del barrio de Salamanca o de la ciudad vieja de Barcelona, menor que el Ensanche de Barcelona. Ahora se han encontrado que quieren ser sede del Eurofed y que no sabían a quien encargarle la promoción de éso y han enviado al Lord Mayor of the city of London, que sería como el presidente del Distrito. Londres no va a tener el Eurofed. Un eminente profesor de Ciencia Política de London School ha defendido afanosamente y con mucha fuerza la necesidad de una personalización de Londres en un ayuntamiento y en un alcalde, porque la gente está acostumbrada a personalizar. En estos diez años, mientra s en América ocurrió lo que ya he dicho, en Inglaterra que como saben, es muy pariente próxima de América en este sentido, el la política, y bajo el mismo imperativo ideológico se ha desecho el gran Londres, no se ha sustituido por nada, han quedado 30 ó 40 distritos, existen asociaciones de estos distrito$ pero no existe una propia ciudad, y por otra parte, se ha suprimido el impuesto tradicional, la contribución urbana, y se ha sustituido por un impuesto de capitación, que la gente pa a no por lo que tiene como valor inmobiliario, sino por ser una persona, lo cual produjo inmediatamente la caída de Mi s Thatcher, es decir, ha sido la revolución urbana la que ha tirado al suelo a Bush y a Miss Tahtcher, yo creo. En España, curiosamente estas olas llegaron ya con menos fuerza pero llegaron, y en Cataluny*, una ley de poco después de la disolución del gran Londres, yna ley del Parlamento catalán, que hace leyes, y precisamente leyes en esta materia, suprimió el área metropolitana de Barcelona, un poco en los mismos términos que en Londres, y la sustituyó, también como en Londres, por varias entidades funcionales: una territorival de transporte y otra de medio ambiente, agua, depuración, etc. Más luego una tercera, que fue voluntaria, lue fue los municipios mancomunarse para coger el resto de lo que había, 'excepro el urbanismo, que fue absorvido por la autonomía y que fue una de las competencias que se me han preguntado a mí antes, que no tiene ningún sentido �que las autonomías aprueben los planes parciales de Madrid o de Barcelona o de ciudades de este orden o de área metropolitana. De modo que nosotros estamos ahora delante del reto en España de atrevernos a decidir esa realidad metropolitana, que yo creo que la inexistencia de esa regulación y de ese foco sobre problemas de este tipo de ciudades es la que más ha hecho para distanciar a la gente de la política, en perjuicio de todos, más del gobierno seguramente, porque gobierno es el representante de la clase política en general, pero la clase política en general. Es decir, la gente siente qie en su vida cotidiana en la gran ciudad tiene poco que ver con la discusión política, y ésto es lo peor que puede suceder, de mode que habrá que ir por ahí. Hay que ir, yo creo, al reconocimiento de cinco grandes áreas metropolitanas de España, que son Madrid, Barcelona y Valencia, que ya las tienen, de alguna forma, Valencia tiene el Consell Metropolità de Vilorta, con 50 municipios, es un continuo urbano, caótico, mal organizado, dode se mezclan las coles con la industria y los trenes con les detrituss, en fin. No hay una autoridad que lo regule, y tiene que hacerlo, no es suficientemente fuerte el Consell, pero Sevilla viene detrás, y Bilbao me parece a mí que también, el Bilbao que apunta al año 2.000 es un Bilbao potente, afortunadamente para todos, que tiene proyectos de futuro y que va a reunir a más de medio millón de habitantes en su entorno, cerca de un millón. Aquí yo creo que va a tener que mojarse el próximo gobierno español, y si bien la Ley de Bases de Régimen Local dice que la creación y supresión de áreas metropolitanas es competencia de las Comunidades Autónomas, qué duda cabe que el gobierno tiene muchas palancas de presión para que este hecho se recoflozca y en todo caso, en último término, tiene la enorme presión que significa el poder subvencionar, como ya está ha4iendo en el yrea Metropolitana de Barcelona y en parte en la de Madrid, a las áreas metropolitanas que las comunidades hayan tenido a bien crear. el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4225 Title A name given to the resource Régimen Local en las grandes ciudades / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Distingir entre capitalitat i ciutat. I|lusió per fer itinerants les reunions del Parlament de Catalunya i la Comissió d'Autonomies del Senat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Dret de la Universitat Complutense, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Urbanisme Unió Europea Cooperativisme Relacions Internacionals Barcelona Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1320/19930417d_00548.pdf e0e63319f5aeef19bd7cccb7d1ac283e PDF Text Text "b_ FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA DOSSIER Municipal Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya En el decurs de la darrera Assemblea de la FMC, celebrada a Sitges els dies 16 i 17 d'abril, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va fer una comunicació sobre la situació internacional del municipalisme. Pel seu interès i abast, publiquem íntegrament la transcripció d'aquella intervenció He tornat d'una sessió de la Unió Internacional de Ciutats, a la Haia, que em va impedir estar amb vosaltres ahir per dir-vos ara quin és l'esperit que allà s'hi respira i traslladar-vos el sentiment de totes les autoritats locals d'Europa i, en aquest cas, també totes les del món. Crec que aquesta XI Assemblea de la FMC implica una rutina positiva i una continuïtat i una tenacitat que finalment és la que ens ha de fer arribar als objectius que ens vam marcar al principi, ara fa una pila d'anys. Jo recordo que el paper inicial dels ajuntaments en la nova democràcia va ser el de crear les bases per a la pròpia confiança en el sistema democràtic. Recordeu que en aquells moments passàvem la fase anomenada del "desencís". Teníem democràcia, però la gent no se la creia, i no se la creia perquè no la tocava i no la tocava perquè no hi havia unes realitats que li permetessin dir que allò era millor que el que hi havia abans. En aquesta situació van venir els ajuntaments, que, recordem-ho, encara no tenien «duros», i van aconseguir, crec jo, que la gent tingués consciència de l'existència d'una cosa nova anomenada democràcia. Va ser aquella fase que jo diria d'intervenció modesta però propera als ciutadans. Es tractava de modificar les seves condicions de vida a petita escala: la petita plaça, el petit jardí, la pavimentació, l'ocupació comunitària, etc. Aquelles petites coses que van permetre a la gent tenir "pistes d'esperança", com dèiem aleshores, del que podia esdevenir una acció més gran, que efectivament després va venir. En aquesta línia, crec que fins i tot en ocasió del cop d'Estat fallit de 1981 va jugar un paper molt important la pluja continuada d'acció democràtica dels municipis sobre el terreny encara jove del nostre país. Si no hi hagués hagut l'acció dels ajuntaments democràtics des del 79 al 81, aquell febrer de l'any 81 hagués anat pitjor. N'estic absolutament convençut. Tan importants com els Pactes de la Moncloa van ser aquells altres pactes no escrits consistents en començar a actuar, perquè no van ser fruït de cap pacte, sinó de la nostra pròpia consciència i de l'obligació que els ciutadans havien posat damunt les nostres espatlles. També hi vam jugar un segon paper i aquest sí que és comú als municipis d'arreu d'Europa i del món: la lluita contra la crisi econòmica. Aquest va ser un paper crucial que, per mitjà de l'ocupació comunitària ( que després va desaparèixer) i de les iniciatives locals que van sorgir una mica per tot arreu, va permetre que un país que ja tenia en aquells moments una taxa NÚMERO 4 • 18 DE JUNY DE 1993 d'atur del 20 o del 30 per cent, comptant els joves, trobés la força per travessar aquell període tan llarg, aquell desert difícil, ara potser oblidat. Una crisi molt més llarga que la que tot just vam començar fa un any. La vam superar en bona mesura perquè una munió d'institucions petites que es diuen ajuntaments van ser a prop de la gent tirant endavant iniciatives que feien pensar en una sortida. Si mireu les estadístiques sobre activitat econòmica més importants que hi ha, les dels Estats Units, que es remunten a principis de segle, es veu com evoluciona la participació de la despesa pública local en el conjunt del sector públic en funció dels períodes de guerra o de crisi econòmica. S'observa clarament que és en aquests períodes quan la despesa pública local tendeix a baixar. M'atreveixo a dir que són unes dades extrapolables a la resta del món. Per què passa això? Doncs perquè és en els moments de crisi o de guerra quan es produeix un revifament del sentiment de necessitat nacional, de donar tots tot el poder a aquells que són a dalt de tot perquè puguin actuar amb les mans lliures i puguin afrontar una situació que posa en perill la supervivència del país. En canvi, quan la guerra no hi és o la crisi desparareix, hi ha un relaxament i la gent tendeix a mirar les coses de més a prop i a demanar que el poder més pròxim sigui el que tingui els recursos necessaris per canviar l'entorn. Doncs bé, com podria caracteritzar-se el moment actual a Europa? Hi juga un factor a favor i un altre en contra. Juga a favor el fet que no hi ha guerra i que se sap que no hi haurà una conflagració general, que no hi ha dos blocs que es puguin enfrontar militarment. Això ha desbloquejat la situació de tal manera que tothom se sent molt més capaç de demanar un canvi de les coses que té més a prop. Se sent amb més dret a demanar que els recursos públics es gastin més a prop i no en exèrcits o grans operacions de seguretat. Però també, d'altra banda, estem en crisi. És en funció de la recessió que sentim amb més força l'argument que l'Estat necessita molts més recursos per fer-li front. Hem de jugar intel.ligentment. Hem de respondre que la situació mundial permet que la despesa militar disminueixi. Que això possibilita una despesa urbana, social i local molt més important i que no hi ha tantes excuses perquè els estats continuïn reclamant per a ells tots aquests recursos que la humanitat ha acceptat que tinguessin per a la defensa nacional. Al mateix temps, hem de convèncer tothom que nosaltres som tan bons o millors que els altres nivells d'administració per lluitar contra PAGINA 1 �DOSSIER Municipal la crisi. Hem de fer veure que la concentració de recursos en l'Administració de l'Estat com a sistema més eficaç és una fal.làcia. Jo sempre cito aquell càlcul de l'ex-ministressa britànica de Treball, Shirley Williams, que deia que per cada lliura esterlina que un ajuntament gastava en ocupació, el govern n'havia de gastar 3 si volia obtenir els mateixos resultats. Això és lògic. L'Estat és més llunyà i no sap quin carrer convé pavimentar i quines són les bosses d'atur a les que convé adreçar-se per fer efectives les realitzacions previstes. Per tant, i molt clarament, hem de convèncer la nostra societat i la nostra opinió pública que en una fase de recessió és més important que mai que els ajuntaments tinguin uns recursos folgats i la tranquil.litat financera que permeti les inversions necessàries. Que torni aquella ocupació comunitària que ens van treure i ens donin les fórmules de finançament adients. La patronal diu que fan falta 30.000 empresaris per crear mig milió de nous llocs de treball, perquè sense més empreses no hi pot haver-hi més feina. En certa mesura tenen raó. Però, en canvi, no la tenen quan es neguen a escoltar el que ara us diré. D'aquests 30.000 empresaris, nou mil ja els tenim. Són els nou mil ajuntaments d'Espanya, als quals si se'ls dóna joc poden mobilitzar amb eficàcia forces i recursos que permetin un clima econòmic i social més positiu. En definitiva, com deia ahir Jordi Serra, els ajuntaments són com uns empresaris -potser sí com uns empresaris en crisi- però han demostrat que són alguna cosa més. Estem en crisi perquè no se'ns està pagant el servei que fem al preu que mereixem. Hem de demostrar que el nostre producte no és car i és efectiu. La nostra junta d'accionistes és la ciutadania i hauríem d'apel.lar més sovint a la sobirania popular per dir allò que en el fons hom pensa: que els ajuntaments són capaços de bellugar millor els recursos. Quin és el clima a Europa, Espanya i Catalunya? El d'una crisi total de confiança en els governs. No només, sinó fins i tot (cosa nova i greu), en els Parlaments. N'hi ha hagut d'anteriors, però aquesta és la més important de totes. Mai s'havien donat uns percentatges tan baixos de popularitat dels polítics. Mireu què està passant a Anglaterra, on de cada 6 anglesos, 5 estan contra John Major. El que ha passat a França no cal que us ho expliqui perquè ja ho heu vist. A Itàlia, tot un sistema polític posat en crisi per la població. El govern espanyol tampoc està passant un moment tranquil, que diguem... I és en aquest moment quan nosaltres podem aixecar la nostra veu. L'hem d'aixecar als parlaments català i espanyol, on ho hem fet molt poc. La gent vol sentir coses més properes, més al seu abast, als seus problemes de cada dia. És per això que el regionalisme europeu, o el petit nacionalisme, entre els quals hi ha el nacionalisme català, el nostre, estan en moments d'alça. Ho estan perquè la gent veu més possibilitats de tenir estats més propers que no pas aquells que s'estan justificant per raons d'Estat amb majúscules en una situació mundial molt diferent, que ja he comentat abans. La situació mundial i europea no és tan crítica com perquè els Estats necessitin tant. Tampoc cal que ens enganyem sobre això. Són els es- PAGINA 2 FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA tats els que construeixen Europa i ho continuaran fent més durant molt de temps. Però és evident que el regionalisme europeu pujarà perquè la gent veu la possibilitat de tenir un Estat més a prop de casa. I aquí ve la nostra. Poden succeir dues coses: que les regions d'Europa pugin, i darrera d'elles les ciutats -és a dir, que el moviment cap a l'autogovern de la ciutadania pugi tot plegat-, o bé que les regions s'equivoquin de camí i prenguin embranzida agafant poder de dalt, que és el que la gent espera, però també de l'administració local, que no és el que la gent vol. Estic segur que estem en un moment històric. El moment de l'alça del nacionalisme petit perquè els estats no donen el que la gent espera. Però no hi ha dubte que darrera d'això ha de venir la segona fase de l'autogovern i que nosalNo hem tres hem de seguir les passes del regionad'acceptar lisme. Un municipalisme que no perdi de una fase vista l'avenç de les regions i que recordi d'expansió constantment que els poders locals són la del fet forma més legítima i més directa d'autogonacional en vern dels ciutadans. perjudici de Hem d'anar cap a una situació en la les ciutats i qual Europa existeixi, els estats perdin pes pobles. i les regions i municipis en guanyin. No hem d'acceptar una fase d'expansió del fet regional en perjudici de les ciutats i pobles. Aquest és el missatge d'avui. Hem de prendre la drecera i anar directament al punt d'arribada. Quin és el final? És una altra situació on, com és ben evident, el poder local va aparellat a un increment del poder regional. Estem discutint ara la composició del Comitè de Regions de la CE. Ja sabem que està format per regions i ciutats. Hi ha extremistes del moviment regionalista que diuen, o deien, perquè cada vegada n'hi ha menys, que com que el comitè és diu de Regions, doncs que només el formin regions i que les ciutats no hi siguin. S'ha de dir que això prové d'un error gramatical, perquè l'article 198.a del Tractat de Maastritch diu que el Comitè de Regions està format per regions i poders locals. En aquest punt no podem cedir des d'una actitud favorable tant al regionalisme europeu com al poder dels municipis. En aquests moments, estic treballant per donar un pas més: que a nivell mundial hi hagi una sola organització per parlar davant les Nacions Unides en nom de les ciutats. Vosaltres sabeu que hi ha dues organitzacions perquè molts municipis pertanyen a una o a l'altra. Hi ha la IULA (Unió Internacional de Poders Locals) de la que forma part com a secció europea, el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que presideixo, però hi ha també la Federació de Ciutats Unides del Món, antiga Federació de Ciutats Agermanades, de base francòfona, que continua existint i que té una presència important a l'Àfrica i a d'altres països d'influència francesa. El que ahir estàvem fent a La Haia era posar les bases perquè al Congrés de Toronto de la IULA, del proper mes de juny, es pugui fer un pas endavant cap a la unitat de les dues organitzacions. D'aquí a un parell d'anys, �18 DE JUNY DE 1993 podríem veure com al costat de Nacions Unides hi ha Ciutats Unides. Aquest és el camí que el món emprèn. Vosaltres em direu: «aquest camí queda molt lluny de la nostra realitat, queda molt lluny en el temps». Jo us dic que no. La proximitat del poder s'ha de guanyar des d'avui, que la tenacitat d'aquesta FMC que ja ha fet onze assemblees i ha anat repetint els seus missatges, sigui la base que ens permeti algun dia arribar a fites que avui encara ens poden semblar molt llunyanes i que, de veritat, no ho són. És absolutament fonamental que comencem a introduir la dimensió europea en les nostres activitats. Algunes de les expressions que veig aquí i alguns dels comentaris que sento aquests dies són d'una certa habituació a una rutina municipal que sempre va fent la mateixa queixa. Crec que hem de renovar una mica el nostre esperit, essent capaços d'estar a aquells escenaris pels quals la gent realment s'interessa. La gent s'interessa per dos tipus d'escenaris. En l'edifici de l'administració pública, l'escenari del terrat i el de la planta baixa. El terrat és Europa, al primer pis hi ha l'Estat, a l'entresol les autonomies i la planta baixa som nosaltres. La gent, avui, en aquesta dècada, encara que haguem perdut tres anys de la mateixa, demanarà més poder per al terrat -més Europa en el sentit de més llibertat, més possibilitats, més competència, més cultura i més serveis- i també uns municipis més forts. És a dir, més possibilitats de controlar el nostre entorn: els accidents, els sorolls, la neteja o la seguretat excessiva que de vegades tenim. Ho repeteixo. Hem de ficar aquesta dimensió i no només des del punt de vista econòmic. Podem arribar al que fa un parell d'anys no semblava possible, el 50-25-25, mantenint les autonomies allà on són i baixant l'Estat fins al 50 per cent. L'Estat ens diu «no podem donar més» i s'entén. Podem No dic que es justifiqui, però s'entén. l'Estat era el 85 quan nosaltres erem el 15 i la arribar al Generalitat i les autonomies el O per cent. que fa un parell d'anys D'això fa 12 anys només. En 12 anys, aquest país ha fet possible que una quarta no semblava part del poder de l'Estat baixés cap al mig. possible, el Això ho han fet altres països, com Alema50-25-25. nya, però abans va haver de perdre una guerra i li van imposar. La psicologia d'aquest procés fa que l'Estat se senti ja molt donant, que les autonomies pensin que això ha de continuar i que els ajuntaments pensem que tot s'ha fet en perjudici nostre. Evidentment que ens podem dir «en perjudici de vostès res perquè tenien el 15 per cent i el continuen mantenint». Però, en tot cas, hem de deixar una cosa ben clara. Cada pesseta que surt de l'Estat per anar a les autonomies, surt de la base del denominador a partir del qual l'Estat calcula després les pessetes que li pertoquen als ajuntaments. Per tant, quan la ponència de Manuel Mas demana 1'1,25 per cent del pressupost de la Generalitat per arribar a un 2 per cent més endavant o quan es parla d'IRPF sense posar percentatges, perquè som cautelosos i no DOSSIER Municipal volem posar problemes a altres processos que ens beneficien com a catalans de cessió del 15 per cent a la Generalitat, no hem de perdre una cosa de vista. El fons de cooperació que hagi de fer la nostra autonomia ha de ser tan important i ha de tenir un percentatge sobre el pressupost total com el Fons de Cooperació Municipal sobre els ingressos de l'Estat. Si no, estaríem perdent diners cada vegada que l'Estat fa transferències a les autonomies. L'Estat ho justifica així: «només mantenint el que us enviem, ja estem augmentant respecte del que ens queda lliure després d'haver incrementat les tranferències autonòmiques, que són creixents». Jo penso que cada pesseta que l'Estat va enviar a les autonomies, hauria d'haver estat marcada a la cantonada amb un senyal per ser destinat finalment als ajuntaments. Això ens hagués permès dir que el procés de creixement de les autonomies, des del O al 25, s'havia fet comptant amb els ajuntaments i no al contrari. Ha arribat la nostra hora en aquest sentit i jo sóc més optimista que fa dos anys. Veig que les coses, encara que lentament, van madurant. Les idees van prenent potència, van arrelant i tinc la impressió que ja no hi ha barreres polítiques que ens separin uns i altres com a alcaldes i ajuntaments en aquesta matèria. Jo em sento enormement encoratjat per la reunió que vam tenir amb el nostre president, Joaquim Nadal, i el president de I'ACM, Juli Sanclimens, perquè l'esperit que s'hi va respirar era exactament el mateix per a tothom. Quan una reivindicació traspassa les fronteres de les famílies polítiques es converteix en invencible. Hi ha un clima, però, que no ens agrada. A Catalunya, on el catalanisme i el municipalisme mai no s'ha separat, ni amb Macià, ni amb Companys, ni amb Tarradellas, no van de la mà en aquest moment. Es presenten de vegades com si fossin contradictoris. Cada vegada que aixequem el dit se'ns diu «ull, que poseu en perill el catalanisme». S'ha de dir que el catalanisme és municipalista o no és res. Posem per exemple Salt, l'esperit de Salt. Què va fer Salt? Salt, d'acord amb Girona, es va separar al principi de la democràcia. Però no ho va fer per lluitar-hi en contra, sinó per col.laborar, per tenir més identitat però mantenint els lligams i una col.laboració de futur, que ara veurem com pot anar amb aquestes àrees bàsiques territorials. Catalunya està dividida en municipis i això no vol dir que Catalunya estigui dividida. Té mil poders per fer de Catalunya un país més gran i més ric i no mil enemics. Aquest esperit es reflecteix molt bé amb això que us llegiré; les paraules del president Macià a l'assemblea d'alcaldes del 29 d'octubre de 1931, que es va reunir, precisament, al Palau de la Generalitat. Diu el text: «Al final d'aquella assemblea, el president, amb el bon desig de posar-se en contacte amb el poble de Catalunya, va voler saludar els assembleistes. La seva presència a la sala fou acollida amb una calorosa ovació a peu dret. El president de l'assemblea, l'alcalde de Malgrat, el senyor Arnau i Cortina, va posar de manifest les aspiracions dels reunits: la defensa de la digni- PAGINA 3 �Municipal tat i de les hisendes dels municipis. El president de Catalunya, amb veu vibrant d'amor i sinceritat, va recollir l'esperit de les paraules del batlle de Malgrat i va remarcar que el desig de la Generalitat era poder conviure en perfecta harmonia amb els municipis i va prometre que, en anar-se a articular les noves lleis municipals de Catalunya, seria demanada la col.laboració dels representants de la Federació per poder exposar, al si de la comissió, les seves aspiracions i poder influir en el sentit que la voluntat de les corporacions municipals El clima que quedi impressa en l'articulat de les noves ha de tenir lleis. Una ovació sorollosa acollí les daaquest país és rreres paraules i el president de l'assemel de l'any 31, blea donà per dos l'acte». que cap Amics meus, això aquí no passa. Ja ho representant deia en Joaquim ahir. Això és el que no del catalanisme està passant i no pot ser que no passi. I no va trair. ho dic sabent que després d'aquella assemblea de l'any 31, va venir el congrés de municipis del 33 -que ara hauríem de repetir i ho podem fer, que va donar lloc a les lleis municipals del 34, que eren ben altres de les nostres d'ara perquè van ser fetes d'acord entre la Generalitat i els ajuntaments. Amb el que avui diu l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat s'articula en municipis i comarques (i províncies) i, per tant, s'ha de veure formada ella mateixa per aquests elements. El clima que ha de tenir aquest país és aquell, que cap representant del catalanisme no va trair. Jo diria que bona part del PAGINA 4 nacionalisme conservador n'és favorable perquè els números canten i les veritats són irrebatibles. Ens hem de sentir esperonats i no pensar que cada vegada que diem el mateix no serveix per a res. La veritat que tenim i que sempre hem tingut està madurant, tant en planejament territorial com en economia. Ara acabo. Llegiu la Carta Europea de l'Autonomia Local. És una obligació de qualsevol alcalde. Crec que s'hauria de repartir a la sortida d'aquesta assemblea o fer-la arribar properament. La Carta és dret positiu. Ja no són històries, ni filosofies ni esperances. És una llei que els jutges poden utilitzar i utilitzen. Ho han fet més d'un cop. Aquesta llei té caràcter de tractat i val més que qualsevol altra llei. Us ho recordo en el moment que comença la discussió del Pla Territorial. Llegiu-la abans de fer les vostres al.legacions, requeriments o accions jurídiques si algun dia convenen. És una llei positiva que diu que no es pot ordenar el territori sense que els ajuntaments hagin dit la seva, que no es poden fer modificacions de límits sense que els poders locals afectats hi estiguin d'acord. Per tant, penseu que Europa us protegeix, no només idealment, sinó amb una legislació que ja existeix. A Europa, fer el pont als ajuntaments (el by pass) ja no és acceptat ni acceptable des del punt de vista de les lleis europees. Europa és un sistema de ciutats i de pobles. En definitiva, un sistema de ciutadans. Tots els "ismes" són respectats excepte aquells que no respecten els altres i l'isme que els respecta tots té un nom: el civisme. Vosaltres representeu el civisme a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4226 Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Relacions Internacionals Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1321/19930419d_00549.pdf 9b8addfe40fdb054208fe72738f3aa27 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA Tifr'D2tiz ^ Ve-04iuz cfwÁpkloktz-/t/liAJur Qi1S urii-AAA"- f raiLAA:ir ruAdA-e ^ ^ 1. ^ r ,¡^ ^ ^ 4Y r'i ^W ^ ^ -- G-g`a,t- c2 N exa4 e_Q OUI`Lt- Gl4-1‘ h ( t..€ ti,■ Lt.0 psAlUm'Am ^^C, t^ nom¢ ^.Lz ,¡,.. ^leÁlicy4 f I ^^ í)CA uVA-C, n (ikL ~ 1-1 A A9,tcL4.-J,^ /(-N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4227 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira INFORMAT Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Produir per vendre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Comerç Model social Informat (Barcelona, Catalunya) Salons professionals Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1322/19930421d_00550.pdf d8f79d58419ffdcca7ae7f09eb9e27b3 PDF Text Text Transcripció de notes manuscrites de l'Alcalde en la carpeta de l'Acte de cloenda de les Jornades "La recuperació d'una zona urbana degradada: el model de Ciutat Vella " Pere Serra Vivendes del Governador Aportacions de capital a totes les empreses mixtes Ciudad- SSPP- Autonomia- Estado No valen models El suelo es una alfombra que no se puede comprar sin comprar todos los muebles que tiene encima e indemnizar a sus usuarios. Ello requiere tiempo y el dinero en tiempo tiene un nombre: capital Ampliación de capital. FECSA, Telefonica, Societat d'Aigües �Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (AB). Assumpte: Acte de cloenda de les Jornades "La Recuperació d'una Zona Urbana Degradada: El Model de Ciutat Vella". (21/3/93). Una vegada més, la Ciutat Vella ens ha cridat a debat. Ara reflexió al voltant d'un dels ho ha fet centrant principals instruments peir a la recuperació dels barris del Districte, la societat Promoció Ciutat Vella S.A., i, també com en altres ocasions, comptant amb la participació de representants externs, ja sigui provinents de sectors implicats directament en el procés de rehabilitació, ja siguin responsables tècnics i polítics d'altres ciutats interessades a conèixer él que s'està fent. En aquestes jornades, i com ja ha succeït en altres trobades, s'han posat en evidència dos fets. D'una banda,-3 tarannà obert que, des dfls seus inicis, té tot el procés de regeneració de la Ciutait Vella. En aquesta tasca, s'ha preferit el consens, la col.laboració i la negociació abans que qualsevol altre crirteri, amb el convenciment que la participació de tots elm implicats és imprescindible per tirar endavant. En algins moments hem trobat, i seguim 1 �trobant, contribuçions desiguals.; per part d'algunes instàncies, difícilment justificables per l'abast del projecte que afrontem, parò, globalment, l'esperit de feina en conjunt, especialment ámb les propis veïns i amb d'altres empreses i institucions, és el que regeix. De altra banda, les joriades evidencien la validesa d'una feina que se segueix amb atenció des de d'altres llocs. El ' fet de comptar aquests dies amb la presència de representants significath d'altres ciutats parla per si mateix, i no deixa de ser un exemple més de la capacitat que Barcelona té per donar a conèixer i exportar moltes de les seves iniciatives. La validesa i l e encert dél treball fet fins ara es demostra tant per la rotunditat de s resultats com per una manera de fer especialment adequada PROCIVESA, clar exemple dels mitjans que l'Ajuntament posa en joc per assolir els reines fixats a la Ciutat Vella, ha generat un volum d'inversions i millores certament espectacular. La seva acivitat, que en termes d'objectius �ja ha superat amb escre x l'equador, reflecteix una clara voluntat d'eficàcia en portar a la pràctica els projectes fins al final. En cinc anys de funcionaiLent, PROCIVESA ha invertit 15.000 milions de pessetes, xifra que s'incrementa fins ais 30.000 milions en cinc anys si omptem les inversions municipals, i que encara creix més si fegim les grans infrastructures que han repercutit a la Ciut t Vella, com la Ronda Litoral o els nous col.lectors. Dels 300.000 expropiar, quals ja ja han col.laboració l'Habitatge, metres quadrats de sostre que se n'han adquirit uns 200.000, estat amb s'han eiderrocats. 1'IN4ASOL i el es 150.000 dels Paral.lelament, Patronat aixecat prop de 500 pisos, i en Municipal de se {n'estan aixecant 550 més i n'hi ha 600 més en perspectiva. I tots ells, per allotjar els !fectats pels plans urbanístics, una activitat que ja compren 2.400 famílies. Tot plegat, traduït en Operacions ja finalitzades., com el Parc de Sant Pau del Camp, el conjunt de l'illa dels Angels, �el Frontó Colom i tot significatius com aques n seguit d'equipaments cívics tan del Pati Llimona.; O reflectit en operacions clarament en Marxa a hores d'ara, la Misericòrdia conjunt de (davan l'illa de de la Casa Sant Ramon de la i de com el Parc de$ Caritat), Sant el Oleguer, l'anomenat Pla Central d l Raval, els Jardins del Casc Antic o l'apertura de 1'avingu a Francesc Cambó. Si a aquests exemples, e tenen la participació directa de PROCIVESA, hi afegim le actuacions d'altres agents públics í privats, sembla prou clara quina és la determinació que decididament ha emprès l Ciutat Vella. La decisió i l'eficàcia ie PROCIVESA, però, no han implicat mai manca de tacte ni imosició dràstica de criteris. Ben al contrari, inherent les seves Ictuacions presenten, al funcionamenk de PROCIVESA, com elevades element dosis de sensibilitat social. De fet, les circumstàicies han portat que PROCIVESA hagi hagut d'ultrapassar el deu projecte original, inicialment pensat per al terreny de la gestió urbanística i de sòl, i 4 �hagi destinat esforços . recursos a accions tan importants com la rehabilitació d' i abitatges. Tant si es tracta d'un enderroc com d'un reallotjament, sempre ha sabut trobar la resposta i la manera de fer més encertada per tots. No pot ser d'una altra fDrma, atesa la dimensió integral de la recuperació de la Ciutat Vella. Estem en un projecte que va més enllà de la rehab1ilitació urbanística, que abarca un concepte i unes actuacions globals que incideixen en l'àmbit social i econòmic, i qu ja vam tenir oportunitat de valorar en les jornades de treba1ll que vam fer a finals del 91. L'objectiu final només 1é un nom: la qualitat de vida en uns barris per tal de residir-hi en les millors condicions, per tal d'omplir-los de geit jove, dotats d'equipaments, amb espais públics dignes, on els seus habitants i tots aquells que hi passin s'hi trobin orgullosos de ser-hi. L'Ajuntament té molt clar aquest objectiu, però també té clara la necessitat de reclamar una major participació de tots els sectors, públics i privats. En alguns casos, cal reclamar que es mantingui el compromís, en altres cal 5 �demanar que s'incorporin a una feina que ens afecta a tots, i que en alguns vessants requereix passar el relleu. La tots Ciutat Vella, els que hi tota Barcelona, esta agraeix la dedicació de en no treballant, però fa bé conformar-se amb Restat de coses actuals. Si en el seu dia vam dir que estàvem "e portant" amb la misèria, ara podem afirmar que, amb els onaments posats, cal evitar els perills de reversió. o ens podem permetre donar passos enrera en la normalitz ció de la Ciutat Vella, la seva recuperació és cosa de t ts, i així ho exigirem. Hi ha proves suficient que fan innecessari refermar més explícitament el comprómís de l'Ajuntament, principal impulsor de tot el proje te, amb la recuperació de la Ciutat Vella. Però sí vull gara tir, ateses les dificultats -sovint externes- que poden sor ir, la continuïtat de l'acció. No sóc partidari, en aquest cas, de parlar de terminis concrets, perquè les presses, tot i la urgència d'alguns problemes, no convenen la la Ciutat Vella. En qualsevol cas, però, no deturarem el clamí que ha de portar la Ciutat Vella al lloc que sempre ha me Cescut. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4228 Title A name given to the resource Jornades: La recuperació d'una zona urbana degradada; el model de Ciutat Vella / Acte de Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Acció política Ciutat Vella Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1323/19930422d_00551.pdf e7ca6b01e5da2504738dac3ac2572069 PDF Text Text OBERTURA DE LA JORNADA "HAIA UNA GESTIóN MUNICIPAL EUROPEA" Feria de Barcelona, 22/04/93. Las Administraciones Públicas, y en especial los Ayuntamientos, por su proximidad a la vida cotidiana de los ciudadanos, están inmersas en una dinámica de innovación y a juste permanente, para proporcionar más y mejores servicios con criterios de eficiencia económica, die suerte que sea posible contener el coste de los servicios, e incluso aspirar a reducirlo. Con independencia racionalización de otras administrativa, medidas un de requisito fundamental para alcanzlar esos objetivos de eficacia y eficiencia es la decidida incorporación de una estrategia innovador y moderna en el ámbito de la Contabilidad Pública. La pertenencia al espacio cultural y económico europeo ha contribuido, sin duda, al impulso de iniciativas racionalizadora. Desde la aprobación de la IV Directiva de la CEE en 1978 dirigida a la empresa Comisión básicos privada, la Contabilidad General Europea se orienté según establecidos e los aquella de la principios Directiva, aplicando la partida doble según el método clásico 2 �del sector privado. Este tipo de iniciativas s difundían en los países comunitarios, como Francia, , y repercutían en países -con proximidad cultural- como España, que no se incorporaría a la CEE hast 1986. Desde nuestra perspectiva, el régimen contable del Estado sufría una profunds modificación con la Ley 1977, General Presupuestaria de S de enero de sentaba las bases de la que Contabilidad moderna Pública: - se introducen eficiencia los y eficacia, áriterios de economía, superando el enfoque unidireccional del control de legalidad. - se aplica la técnica d partida doble. - se abre la posibilidad de informatización de la Contabilidad, para fac litar los información necesarios en flujos de toma de decisiones. La extensión de esas innovaciones a la Administración Local, con el consiguiente proceso de modernización y normalización de la Contabilidad Pública, sólo se produciría a través del desarrollo normativo de la Ley Reguladora de las Haciendas �Locales de 28 de diciembre 3e 1988. La O.M. de 31 de mayo de 1991 hacía obli;atoria la aplicación de la nueva normativa para los Ayuntamientos ya en la contabilidad del ejercicio de 1992. Nos encontramos, pues, en un momento singular en que la contabilidad de configura los entes locales se como un au téntico "sistema de información", flexible y a bierto, en el que, junto a la sujeción a normas de o bligado cumplimiento, se da un amplio margen de au tonomía y capacidad de autoregulación de las Entid ades Locales. Los sistemas de información y gestión económicofinanciera que se están apl icando, desde esta nueva perspectiva, se orientan hacia un conjunto de objetivos integrados: - disponibilidad de un s istema de información y comunicación comprensivo y abierto a los hechos económicos y financieros de la Corporación. - integración de la to talidad del ciclo de gestión: planificación, eje cución y control. - creación de poderosos instrumentos al servicio de los centros de responsaiilidad, de los órganos directivos, del control de gestión y de la intervención de fondos. 4 �- articulación flexible de los diferentes subsistemas sobre un nucleo común, integrado por la contabilidad general y el control presupuestario. Es desde esta perspectiva de innovación y de cambio que se ha considerado oportuno impulsar la puesta en común de las experier cias de los distintos Ayuntamientos que integrar la Red de Ciudades C-6 (Barcelona, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse, Valencia y Zaragoza). Sin duda, existirán y existen disparidades de enfoque, de ritmo de ejec4ción, en la arquitectura de los sistemas de g stión que se están desarrollando en estas administraciones. Pero esto no impide que los si temas de información resultantes, en una cultura europea de proximidad, cultura transpirenaica en nuestro caso, presenten analogías que, en forma "parametrizada", pueden constituir modelos de orientación para los ayuntamientos. Esperamos, que esta jornada de reflexión, contribuya a potenciar l‘ implantación de esos nuevos modelos basados en la dinámica de la gestión descentralizada de la información y de la autoridad �sobre los recursos, y en el control de legalidad. Queda inaugurada la Jornada "Hacia una gestión municipal de dimensión eurdpea". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4229 Title A name given to the resource Jornades: Hacia una gestión municipal de dimensión europea / Acte d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Gestió descentralitzada de la informació i autoritat sobre els recursos i en el control de la legalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències