16 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/209/20050708.pdf 3b6cd6fe2820ac1e486013fb9f5f5c9d PDF Text Text Declaració en relació a l'aprovació de l'Estatut en ponència Palau de la Generalitat | 08/07/2005 Avui els vull dir que la redacció de l'Estatut està arribant a bon port, que la ponència parlamentaria ha complert la missió que tenia encomanada, en el termini que tenia previst, que ho ha fet amb brillantor i vull felicitar a tots els que ho han fet possible: - Els membres de la ponència dels cinc grups parlamentaris, - Els lletrats del Parlament que els han assistit, d'una manera molt eficaç, molt competent i molt professional, - El conseller de Relacions Institucionals i Participació que ha impulsat el procés des del Govern, - L'Institut d'Estudis Autonòmics, que ha fet la feina, no gens fàcil, de convertir unes idees en un text i uns desigs en una propera realitat, - Les institucions cíviques i les persones que han fet les seves aportacions a la Ponència. Quan el dictamen de la Ponència sigui publicat demà al Butlletí del Parlament, s'haurà iniciat formalment la tramitació de la reforma de l'Estatut, de la qual podem dir que és ja la creació, la generació d'un nou Estatut. A final d'aquest mes de juliol la Comissió Primera del Parlament debatrà i votarà el text i serà sotmès al Ple del Parlament el proper mes de setembre, un cop el Consell Consultiu hagi emès el seu dictamen. Avui podem dir que tenim una perspectiva certa sobre el nou Estatut. I tot això ha estat possible per la unitat que hi ha hagut en l'ambició compartida d'un nou Estatut i pel rigor que s'ha seguit en el treball tècnic, jurídic i polític. Crec que hi ha hagut tenacitat i generositat i crec que hi ha hagut al mateix temps responsabilitat. I aquesta responsabilitat prevaldrà fins el final. Crec que tenim dret a ser optimistes perquè no solament hi ha ganes d'Estatut. En aquest moment hi ha la lletra de l'Estatut i gairebé diria la música de l'Estatut, la filosofia de l'Estatut plasmada en un text. Estic convençut que és possible llimar les diferències i aconseguir el major consens, de manera que acabem configurant una amplíssima majoria nacional de Catalunya per l'Estatut. Com a president de la Generalitat reitero la meva voluntat de seguir impulsant totes les iniciatives que puguin ser útils per assolir el màxim consens entorn del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. Em consta, per altra banda, que en el Govern de l'Estat i en la majoria del parlament espanyol hi haurà una receptivitat positiva per aquest Estatut. Ens consta que el Govern de l'Estat està disposat a considerar la possibilitat que no solament Catalunya tingui les seves demarcacions, les seves set vegueries, sinó que aquestes vegueries siguin també set províncies de l'Estat espanyol. I això és una noticia extraordinàriament positiva perquè vol dir que hi ha consens en allò fonamental i que estem modificant lleis de 1835 i canviant una dinàmica, que va ser una dinàmica d'uniformització i que avui és una dinàmica de reconeixement. 1 �Els ciutadans de Catalunya tenen dret a viure aquest moment amb esperança i optimisme perquè efectivament, Catalunya tindrà nou Estatut! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1691 Title A name given to the resource Declaració en relació a l'aprovació de l'Estatut en ponència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-08 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1233/19901028d_00412.pdf 19d17111750ddf0ee0a2d28882d7dee6 PDF Text Text R°5 C C) ti DECLARACIO INSTITUCIONAL DE BENVINGUDA AL PRESIDENT DE LA UNIO SOVIETICA L'estada entre nosaltres del President de la Unió Soviètica, com a culminació de la seva visita a Espanya, és motiu d'especial satisfacció per a Barcelona. Com a Alcalde, em complau de donar-li la benvinguda més amical, en nom d'una ciutat que ha fet sempre del seu liberalisme i del seu amor pel progrés un senyal d'identitat. El president Mikhail Gorbatxov ha desvetllat en la gran majoria dels barcelonins una viva simpatia i una càlida adhesió en la seva tasca admirable de promoure a la Unió Soviètica l'obertura política, econòmica i cultural. La concessió recent a la seva persona del Premi Nobel de la Pau ha estat celebrat a Barcelona com un triomf per tots els partidaris de les transformacions democràtiques pacifiques i de la pau a la societat internacional. La nostra pròpia experiència, encara recent, ens fa ser vivament sensibles a la seva actuació, que ha trobat en el Premi Nobel de la Pau un reconeixement universal i merescut. No és pas una simple casualitat que una entitat barcelonina tan significativa com l'Associació per a les Nacions Unides hagi atorgat, el mes de maig d'enguany, el seu Premi de la Pau al president Mikhaïl Gorbatxov, en un acte solemne celebrat a la Casa de la Ciutat. Barcelona es creu amb dret a sentir-se precursora en l'establiment de noves relacions amb les ciutats més representatives dels països de 1'EstfY que des d'aquest històric 1990 s'estan obrint a la democracia. La ciutat de Leningrad i la nostra varen subscriure un acord d'agermanament l'any 1985, que ha estat ocasió d'una col.laboració creixent. Les exposicions reciproques d'obra de Picasso a Leningrad i d'obra de Matisse a Barcelona són el símbol d'aquesta nova etapa d'amistat entre les dues ciutats. �En donar la benvinguda de la ciutat al president Mikhail Gorbatxov, em plau de reiterar la disposició de la capital de'Catalunya a ser present en totes les tasques en pro de la pau i de l'amistat entre les ciutats i els ciutadans de l'Europa nova que està emergint. Com a seu dels propers Jocs Olímpics de 1992, la manifestació pacífica més multitudinària de la humanitat, Barcelona açull amb goig i reconeixement la presència del Premi Nobel de la Pau d'enguany. Des de la vora càlida de la Mediterrània, que nosaltres entenem i defensem com el mar de la pau, fem vots per què la Unió Soviètica i cada una de les seves repúbliques culminin harmoniosament i fecundament aquest procés de transformació pacifica promogut per qui serà 1' hoste d'honor de Barcelona, el proper diumenge, día 28 d'octubre de 1990. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4139 Title A name given to the resource Declaració institucional de benvinguda al President de la Unió Soviètica Mikhail Gorvatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Gorbacov, Mikhail S. Rússia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1497/19960911d_00737.pdf 4b8c209fffe67f8cd1f61dd1951c4e68 PDF Text Text DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA AMB MOTIU DE L'ONZE DE SETEMBRE Un altre any, i amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre, Diada Nacional, m'adreço a tots els ciutadans i ciutadanes de la capital de Catalunya per convidar-vos a reflexionar, a partir d'aquest record històric, sobre el nostre present i futur corn a país. Després d'un període de convulsions, i superada en aparença una etapa en què el conjunt d'Espanya es va veure sotmesa a les tensions provocades per Fus d'estratègies polítiques que s'han demostrat improcedents, des de Catalunya ens toca d'impulsar una actitud serena i madura. Molt més perquè, com va quedar expressat en les urnes, Catalunya s'ha manifestat a favor d'una opció de progrés i de tolerància. És per això que, Barcelona --Cap i Casal-- té l'obligació de situar-se al capdavant del país en la defensa dels interessos nacionals però també, corn pertoca a la tradició d'una ciutat que des de sempre ha apostat per la llibertat i el respecte, tenim el deure de liderar l'aprofundiment d'un catalanisme que es distingeixi per la tolerància, per l'esperit obert, per les conviccions municipalistes i per la voluntat d'acollir expressions polítiques diverses. Barcelona no vol ni pot renunciar a les seves responsabilitats com a capital i és per aquesta raó que, quan s'escau la commemoració dels fets de l'Onze de Setembre, us invito a un esforç per oferir al país el millor de nosaltres, i a treballar a favor de la justícia, del progrés, del benestar social i del civisme. Perquè sols una Catalunya de les persones, amb institucions fortes i al servei dels ciutadans i ciutadanes, esdevindrà el país pròsper i alhora exemple de convivència que tots desitgem. A més, aquest any en fa vint de la primera celebració autoritzada de l'Onze de Setembre, que va nmr lloc a Sant Boi de Llobregat en un clima que anunciava Ìie–s-Tribertats democràtiques poc després assolides. La unitat de les forces polítiques que l'any 1976 va presidir aquell acte, alhora que es mantenien amb tota legitimitat les posicions pròpies de cadascuna d'elles, ens hauria de recordar que el respecte a totes les idees, també per aquelles que ens són més distants, és la norma fonamental de la vida democràtica. �Que ningú pugui dir que a Catalunya no es poden expressar amb plena llibertat totes les opinions polítiques sense el risc de ser objecte de campanyes agressives, ha de ser un principi indiscutible de la nostra vida política. Malauradament, hi ha hagut ocasions en què, sota el paraigua del patriotisme, s'han obert escletxes a l'esperit tolerant i lliure que sempre ha caracteritzat el país. Per això, en una data com aquesta, em sembla oportú de recordar que el catalanisme té diverses expressions i que aquesta riquesa d'idees ens aporta saviesa i tolerància i ens acosta al ple exercici de l'autèntica democràcia. El catalanisme obert, plural, que accepta el debat i que vol aprendre del present més que no pas dels somnis alçats sobre una història que a voltes ens arriba desdibuixada, ha de contribuir al desenvolupament de valors com el respecte i la llibertat, la participació i la democràcia. Crec interpretar els sentiments d'una majoria de barcelonins i de barcelonines quan afirmo que la nostra Diada no és l'ocasió per la recerca dels enfrontaments estèrils, les injerències inoportunes o les queixes victimistes. Tot al contrari, és una data magnífica per refermar la nostra voluntat de treballar pel progrés de Catalunya, sense actituds excloents, amb la convicció que estimar el país signi fi ca voler-lo no sols més pròsper sinó i també més just, més tolerant, més lliure. Des de Barcelona volem transmetre aquest missatge, que vol ser de confiança en les nostres possibilitats com a país í alhora d'impuls dels principis democràtics, al conjunt de Catalunya, perquè l'esdevenidor nacional i el de la seva capital són el mateix horitzó. Que la celebració de la Diada ens faci més oberts i que l'afirmació de la nostra catalanitat se sostingui en el respecte i la llibertat. Us convido a penjar banderes i domassos als balcons i finestres i a commemmorar pacíficament, amb l'esperit positiu que s'escau, l'Onze de Setembre d'enguany. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4403 Title A name given to the resource Declaració institucional de l'alcalde de Barcelona en motiu de l’11 de setembre Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Missatges institucionals Competitivitat Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/186/20041205.pdf 6bdb60996d0b65dc0cad7388e816e4d5 PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució Girona | 5/12/2004 Estimats conciutadans, Avui ens podem preguntar: Què representava la Constitució espanyola fa 26 anys?. Ara ho sabem: representava l'oportunitat d'obrir una llarga etapa de pau, democràcia i autonomia, desprès de l'intent dramàtic de la 2ª República. La victòria de les esquerres a Catalunya en les primeres eleccions, les constituents de 1977, havia permès el retorn del president Tarradellas, la recuperació d'un sistema autonòmic semblant al vigent durant la segona República. Però la Constitució del 78 era la suma d'una colla de pactes. Acceptava la forma monàrquica de govern. La Constitució va proposar la generalització del sistema autonòmic no solament a les tres nacionalitats històriques que el van plebiscitar durant la República sinó a totes les regions espanyoles Ara, un quart de segle més tard, que hem de fer? Ara hem de crear el Senat de les autonomies, posar en la Constitució el que hem fet en aquest quart de segle i introduir-hi Europa, perquè vam entrar a la Unió 8 anys desprès d'aprovar la Constitució espanyola. Hem d'aconseguir que l'esperit inicial de la Constitució sigui respectat. Que les nacionalitats siguin nacionalitats i les regions, regions. Que cada nacionalitat històrica sigui considerada com a tal, com a comunitat nacional. Ara és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies i de donar cabuda a les diverses realitats que volen conviure en la nació de nacions que és Espanya. La lectura proposada per l'anterior Govern espanyol era restrictiva i contrària a la direcció i la dinàmica que la Constitució del 78 assenyalava. Això ens ha fet perdre uns anys. En comptes de seguir avançant es va oblidar aquell pacte fundacional i es congelava un statu quo incomplet. 1 �Ara anirem endavant. Catalunya no fa trampes. Espanya pot confiar en Catalunya, perquè Catalunya juga i jugarà net. Espanya hi sortirà guanyant. Una Catalunya a la defensiva no convé a ningú. I una Espanya a la defensiva, desconfiada, tampoc no convé a Catalunya. Ciutadans de Catalunya, A Miravet totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya vam acordar un calendari i unes formes d'actuar per a obtenir el consens en la reforma de l'Estatut. L'esperit de Miravet s'ha de respectar. El respectarem tots. És més: estic convençut que Espanya necessita un acord com el de Miravet, que recentment s'ha aconseguit a Catalunya. Sense això no hi haurà reforma constitucional. Quan la Conferència de presidents autonòmics ens reunirà a la primavera, en nom del nou govern català explicaré l'Estatut aprovat pels catalans. Quan Catalunya s'explica, convenç. El millor temps encara no ha arribat; però el millor temps s'acosta. Que ningú no l'esguerri per interessos de partit. Catalunya i Espanya no s'ho mereixerien. No hem de caure en cap provocació ni hem de decidir, davant les dificultats que ens trobarem, que Espanya no té solució. Ara tenim un nou Govern espanyol disposat a reprendre el camí de l'avenç cap a l'Espanya diversa i plural prefigurada en la Constitució. El president Zapatero està demostrant determinació i coratge polític per dur endavant les reformes institucionals necessàries. Ha proposat dues coses: una revisió del concepte de nació espanyola i més respecte pel concepte de nació catalana. Poc que ho havíem vist això abans... Amb el president Zapatero compartim la convicció que ha estat justament l'èxit de la Constitució el que ha obert la possibilitat de la seva reforma raonada i raonable. Estem començant a anar més lluny. Tots junts, Catalunya, Andalusia, Euskadi, València, Galícia ...: tots. Espanya sencera entesa com la lliure unió dels seus pobles. Fóra un error negar-se ara a la necessària i convenient adequació estatutària i constitucional. La Catalunya del segle XXI, l'Espanya plurinacional i l'Europa unida, que també s'ha dotat d'un Tractat Constitucional, han de trobar camins legals viables. Camins que 2 �puguin ser compartits amb comoditat per la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes dels pobles d'Espanya. Us en adoneu? Estem davant la cruïlla que sempre havíem somiat. Europa ha integrat dins els 450 milions de persones que des del segle XIX s'estaven fent mútuament la guitza .. i la guerra; Espanya es reconeix diversa i dóna llibertat i confiança als seus pobles; Catalunya s'afirma, creix lliure i potent, retorna implicació i solidaritat, afecte per afecte. Espanya, per fi, s'expressa tal com és: plurinacional i més europea que mai. Ara ja no és l'horitzó que tenim al davant. És una realitat. Abordemla amb decisió, serenitat i fermesa. El millor temps és a tocar de dits. Com a president de la Generalitat faré el que calgui per assolir-lo. Estic convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1668 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Autonomia Constitucions Espanya plural Territoris Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/280/060621_Declaracio_president_reeleccio_CAT.pdf 176a4206d826781b84c42bd54d818a40 PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya Palau de la Generalitat, 21 de juny de 2006 He acomplert els meus compromisos. Vostès saben que quan dic això estic dient veritat. També els puc dir que, davant de mi mateix, he assolit els objectius que m’havia proposat. Quan a començaments de l’estiu del 1998 vaig tornar de Roma, vaig acceptar la proposta del meu partit de ser candidat pel PSC a la Generalitat, i aleshores vaig adquirir un compromís múltiple, un compromís basat en una sèrie d’objectius: En primer lloc, fer possible una alternança del Govern que posés fi a un període monocolor, de domini d’una sola idea de Catalunya, una idea conservadora. En segon lloc, construir un nou projecte polític amb el conjunt de les esquerres catalanes. Un projecte que tingués com a nord la millora de l’autogovern a fons i que havia de tenir com a objectiu també el canvi de les prioritats de la política catalana posant l’èmfasi en les polítiques socials, i això hem fet. Tercer objectiu, contribuir decisivament a impulsar una nova proposta d’Espanya, d’Espanya plural. I quart, i evidentment no podria ser d’altra manera, convertir el Partit dels Socialistes de Catalunya en el primer partit del país, objectiu també aconseguit. Diumenge que ve, farà vuit anys justos que vaig anunciar públicament aquests quatre compromisos. Vuit anys després, doncs, puc passar balanç dels fruits que ha donat aquell compromís, si m’ho permeten: Ha estat possible l’alternança política a Catalunya. No era una quimera, era una possibilitat real que ha donat fruit. Avui som, des del punt de vista democràtic, un país més normal. Capaç de governar-se des de diferents filosofies, sense que el país es trenqui, sense identificació entre el país i una manera de pensar Hem millorat a fons el propi autogovern. Per què? Doncs perquè avui tenim un nou Estatut, una nova llei fonamental, molt millor que la que teníem, molt més sàvia i molt més ambiciosa. �Hem demostrat que són possibles unes altres prioritats de govern. Avui Catalunya té millors polítiques socials, es més a prop de la gent: escoles, barris, sanitat; això és el que han estat els eixos de la nostra política anunciats al principi i acomplerts en data d’avui. És cert també que hem influït decisivament en l’opció del socialisme espanyol per un aprofundiment federal de l’Estat autonòmic. El camí cap a l’Espanya plural obert per Catalunya és avui imparable i tots els seus pobles, crec, n’han de rebre els beneficis. Avui el PSC és el primer partit de Catalunya. Crec, honestament, que si fem balanç es justifica plenament la decisió, madurada de fa temps, els ho haig de dir també sincerament, de no tornar-me a presentar. He fet el que havia de fer; segurament tot és perfectible, i s’hagués pogut fer en alguns aspectes millor; segurament algunes coses que han passat, millor que no haguessin passat; però això no és el més important. Hem fet el que havíem de fer, he complert els meus objectius, els he complert com a persona i els hem complert com a partit i els hem complert com a Govern. Ara és l’hora de donar pas a nous equips, a noves persones, a nous lideratges, perquè des del mateix concepte de Catalunya i amb la mateixa ambició despleguin totes les potencialitats del nou marc institucional que representa l’Estatut que acabem d’aprovar i de referendar com a país. És un moment de renovació política. Ha arribat el moment de fer-la. I en aquest moment, les meves primeres paraules d’avui,a part de repassar el que ha succeït, que és el que acabo de fer, és d’agraïment als amics, als companys i als ciutadans que han estat prop de mi i amb mi i que m’han fet costat durant tants anys, i que en part avui es poden sentir decebuts. Els tinc un agraïment sincer, adolorit si voleu, perquè sé que esperaven una altra cosa. No els havia pogut dir abans, no era el moment de dir-ho, sí de pensar-ho, sí de saber-ho, i per tant, avui, aquestes paraules, només aquestes, les he dir amb pena, amb sentiment, però al mateix temps amb agraïment i amb la convicció que tota aquesta gent, que durant aquests darrers dies gairebé diria m’ha perseguit amablement i afectuosament, entendran perfectament el que estic dient. Espero que el 2006 passarà a la història, no només pel nou Estatut, sinó també per l’altra gran fita d’aquests anys: la pau al País Basc. �Ahir mateix vaig poder parlar, perquè em van trucar per felicitar-me pel referèndum, amb el president Ibarretxe i amb Josu Jon Imaz. L’esperança és el sentiment dominant que compartim. Torno amb Catalunya. Amb el nou Estatut, Catalunya obre una nova etapa en la seva història i en el seu autogovern. La Catalunya del nou Estatut té futur, té un futur obert, sobretot si la governen forces diferents d’aquelles que van impedir la reforma mentre governaven. Això també ho he de dir amb respecte per aquestes altres forces, però amb sinceritat. La Catalunya del nou Estatut ha de ser governada per una nova generació que sàpiga allunyar el país de la política irritada i del tacticisme que sovint ens ha dominat. Fa tres anys vaig iniciar el canvi d’idees i persones que Catalunya anhelava des de feia temps. Era ben bé l’hora i feia temps que era hora. Vam obrir les portes de la Generalitat a una fornada d’homes i dones que podien demostrar que Catalunya volia i podia fer-ho millor. I ho hem fet. Doncs bé, ara vull cedir a aquesta fornada d’homes i dones la responsabilitat plena de construir el futur d’aquest país. Amb la meva decisió vull passar el testimoni dins mateix de la força política que més va treballar pel canvi, que més ha treballat per l’Estatut i per les polítiques socials d’aquest país. Aquest ha estat i seguirà sent el meu projecte. És l’hora de treballar, amb rigor, amb serenitat, amb complicitats, pel futur de tots. Penso seguir prenent part d’aquest esforç col·lectiu. És en aquest sentit que demà mateix tractarem amb el president del Govern espanyol sobre el desplegament de l’Estatut aprovat diumenge. Hem treballat, i molt, per arribar fins aquí. Ara toca seguir-ho fent, continuar, com a govern de Catalunya i no com a plataforma electoral. El Govern com a representant de la voluntat del poble, que té llibertat de donar-se distintes maneres de governar. Fa tres anys vaig demanar paciència, tenacitat i determinació. Crec que he demostrat tenir-ne. I tenir-ne més enllà dels interessos de partit. Al servei del país. He procurat fins avui, i així serà fins al darrer dia, fer-me digne de l’honor del càrrec de president de la Generalitat, que el poble em va atorgar, de president de tots els catalans. �També vaig dir, diumenge, que tots havíem d’estar a l’altura del que hem decidit. I mentre sigui president de Catalunya, i també a partir de l’endemà de deixar de serho, seguiré treballant pel que considero el projecte més digne que aquest país es pot imaginar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1761 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya sobre la reelecció Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Missatges institucionals Govern Política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/167/20040311.pdf f66de009342ede8a573852add2c8646c PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid Palau de la Generalitat | 11/3/2004 Benvolguts conciutadans i conciutadanes, Avui ha estat un dia tràgic per a tots nosaltres. Un dia que quedarà incrustat a la nostra memòria com un dia d'infàmia insuportable. Avui he vist als ulls i a les cares de la gent el dolor, el desconcert, l'astorament i la ràbia que s'ha apoderat de tots nosaltres. Aquest matí, en el silenci emocionat de la Plaça de Sant Jaume, he estat a punt de cridar "mal nascuts" als autors de la barbaritat que s'ha comès a Madrid. El sentiment col·lectiu d'indignació és tan immens, que considero el meu deure, com a President de la Generalitat, donar un missatge de serenor i de confiança a tota la societat catalana en aquesta hora tan difícil. És ben cert que, des d'aquest matí, patim amb els que pateixen, de la mateixa manera que ells ho han sabut fer per tots nosaltres i per les nostres famílies quan ha estat necessari. Recordo ara Hipercor, recordo Vic i Roses, recordo l'assassinat d'Ernest Lluch i la presència emocionada a Barcelona de qui va ser el seu president del Govern. Avui tots els catalans ens hem de sentir ciutadans de Madrid, víctimes del terrorisme i la barbàrie. Al costat de la lògica reacció d'indignació i de dolor, tenim el deure cívic de no deixar-nos condicionar pels qui volen sembrar el terror. No volem viure dominats per la por. Per això tenim el deure cívic d'expressar tots aquesta indignació i el nostre rebuig a l'atemptat i l'instint criminal que el pugui haver inspirat. Per això, em sumo a la crida feta pel president del Govern d'Espanya, i convoco a tots els ciutadans i ciutadanes, de totes les edats, de totes les idees, d'arreu de Catalunya, a manifestar-se demà a les 7 de la tarda. 1 �Els convoco - per expressar el seu suport fratern a les famílies de les víctimes de l'atemptat de Madrid, - per reafirmar el compromís col·lectiu d'acabar amb el terrorisme, i, també, - per demostrar la nostra voluntat de conviure pacíficament i d'exercir els nostres drets democràtics. Vull demanar, doncs, a tots els ciutadans de Catalunya que diumenge dia 14, facin ús amb la màxima llibertat, del seu dret de vot, del seu dret a la llibertat en contra de la barbàrie. No podem deixar, de cap manera, que el terror s'instal·li en les nostres vides. Ni tampoc que les condicioni. Per tant, doncs, com a President de la Generalitat, demano que demà col·lectivament i diumenge individualment, tots diguem no a la violència i sí a la llibertat. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1649 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Madrid Espanya ETA (Organització) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/164/20040218.pdf 45722dc924cc9f9d45f441a458d9a38e PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d’ETA a Catalunya Parlament de Catalunya | 18/2/2004 S'ha produït el que es podia esperar i ja va succeir fa quatre anys abans d'unes eleccions generals, aleshores ETA va trencar la treva i va assassinar un general i l'exvicelehendakari Fernando Buesa. Ara no trenquen la treva perquè no n'hi ha, ara seguiran matant, si poden. Si poden, seguiran matant. Que diguin que no mataran a Catalunya ens indigna més, pel que té de perversió. Perquè pretén utilitzar la mort com a eina per a dividir els pobles d'Espanya. És repugnant. No perdonarem mai, mai, mai, l'assassinat d'Ernest Lluch, dels policies municipals, dels regidors del PP, de les víctimes d'Hipercor, de Vic, del Mosso d'Esquadra mort a Roses, . Mai. Ni oblidarem a Jáuregui, ni al matrimoni de Sevilla, Alberto Jiménez Becerril i la seva esposa Ascensión, ni a Miguel Ángel Blanco, no oblidarem els catalans cap de les víctimes d'ETA, ni les d'aquí ni les d'enlloc. No volem el perdó d'ETA. Ens fa fàstic. No volem el perdó d'ETA. Però no ens hem de quedar en el rebuig del sadisme d'aquests personatges i dels seus comunicats patètics. Com a President de la Generalitat demano, amb urgència, de tot cor, des de Catalunya, que es renovi el Pacte Anti-terrorista per incloure totes les forces polítiques democràtiques, totes. Que no es doni a ETA el benefici de seguir dividint els demòcrates. Aquest és el seu gran benefici. Sóc conscient que quan s'acosten les eleccions és difícil que les forces polítiques es posin d'acord. Però justament: ¿no està ETA utilitzant un cop i un altre cop aquesta dificultat per a trencar l'acord de tots els demòcrates? ¿No ho va fer l'any 2000? ¿No ens adonem que les nostres divisions donen ales al terror? Demano, exigeixo, a totes les forces polítiques catalanes, a totes, que expressin el mateix rebuig, la mateixa indignació i la mateixa voluntat de mantenir el debat democràtic que els ciutadans esperen i que ETA vol destruir. 1 �Demano també a totes les forces polítiques espanyoles, a totes, que comparteixin el propòsit que avui Catalunya expressa de sumar les voluntats de tots els demòcrates en un únic esforç antiterrorista. Desactivem, tots junts, el missatge-bomba que ETA ha enviat avui contra Catalunya i contra la convivència de tots els pobles d'Espanya. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1646 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d'ETA a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Catalunya Espanya ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/199/20050423.pdf 367055b59df6b657f74aa62a99df5269 PDF Text Text Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi Barcelona | 23/04/2005 El calendari cívic de Catalunya té tres dates assenyalades: la d'avui, 23 d'abril, la de l'11 de setembre i la del 15 d'octubre. Són tres commemoracions amb orígens, significats i expressions diferents, però que configuren el relat simbòlic de la catalanitat. La diada de Sant Jordi és la nostra festa de la primavera. Amb els anys n'hem fet una celebració de la cultura i dels llibres. El Sant Jordi és l'expressió d'un poble en pau i d'una complicitat:amb la compra de roses i llibres, un dia feiner es converteix en un dia de festa. La diada de l'Onze de Setembre és la nostra festa nacional. És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense cap excepció. És la celebració del compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal. L'any passat la Diada va adquirir la solemnitat institucional que li corresponia i que li correspon. El quinze d'octubre commemorem la figura del President Lluís Companys. Catalunya vol restituir l'honor, la dignitat i la memòria de totes aquelles persones que donaren la vida pel país. I el President Companys les representa totes, les representa millor que ningú. El Govern de Catalunya vol vincular aquestes commemoracions amb un avenç real en les nostres finalitats, en els nostres objectius com a poble. Aquest any podem celebrar un Sant Jordi lligat al reconeixement de la llengua catalana a la Unió Europea. Catalunya és una nació. Catalunya és una nació d'Espanya i d'Europa. Formem part d'una Euroregió, la de l'antiga Corona d'Aragó, que va arribar a la seva plenitud amb un Rei nascut a Montpeller, format a Monzón; Compte i Rei a Barcelona i conqueridor a Mallorca i València. Amb tots ells, agermanats, celebrarem, l'any 2008, el vuitè centenari del seu naixement. Mai havíem avançat tant en el reconeixement de la nostra llengua i en tan poc temps. Mai un Govern espanyol havia arribat tant lluny en el seu deure constitucional de protegir la llengua catalana. 1 �Mai s'havia plantejat amb tantes expectatives d'èxit el reconeixement oficial del català a Europa, tot i que encara hi ha molt camí per fer. També enguany ens podem felicitar per haver resolt amb èxit una qüestió pendent de fa molt temps. Per fi es farà realitat la restitució dels documents confiscats, tant a la Generalitat de Catalunya com a persones físiques i jurídiques, per part del règim franquista al final de la Guerra Civil. Aquesta restitució és un acte de justícia històrica. Com també ho és la rehabilitació política i moral del president Lluís Companys. El Govern espanyol ha fet les primeres passes, començant per manifestar la voluntat de restituir públicament i legalment l'honorabilitat del president assassinat. S'han fet gestos i està en marxa la iniciativa legislativa que ho farà possible. S'estan trencant els darrers tabús. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició democràtica ho acabarem ara. El català a Europa, la devolució dels "Papers de Salamanca", la rehabilitació del president Companys constitueixen tres exemples positius del que aconseguirem si definim amb precisió els objectius i actuem amb determinació en les formes. És així com Catalunya avança: amb unitat política i cívica, amb determinació, amb rigor i amb diàleg. Actuarem de la mateixa manera en els grans temes de país que ara ens ocupen: en l'Estatut i el finançament que són els mitjans. I en la reforma social, l'ambició econòmica i el respecte del territori i la transparència pública que, no oblidem mai, conformem els grans objectius del Govern que presideixo. Estic convençut que així ho farem. Una altra cosa no seria entesa ni admesa pel poble de Catalunya. Vull acabar les meves paraules amb un desig que és, també, un convenciment: l'any vinent celebrarem la diada de Sant Jordi amb un nou Estatut. I aquest Estatut haurà començat a esdevenir la millor eina per les nostres finalitats, pels nostres objectius com a país, que, repeteixo, són la reforma social, l'ambició econòmica, el respecte del territori i la transparència pública. I haurà estat, un cop més, un èxit de la unió i la unitat. Serà un èxit col·lectiu del poble de Catalunya. Desitgem-nos tots un bon Sant Jordi! Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1681 Title A name given to the resource Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Territoris Acció política Model social Autonomia Catalanisme Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/210/20050708londres.pdf d27a1c60536b2af81a44282e3bcd6bc6 PDF Text Text Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres Palau de la Generalitat | 08/07/2005 Juntament amb tot el món estem entristits pel nou cop de terrorisme internacional que s'ha produït d'una manera brutal la ciutat de Londres. Dir-los que per descomptat aquí a Catalunya, i concretament a Barcelona, vam patir aquest terrorisme quan Barcelona estava a les portes de ser la ciutat olímpica. I un cop i un altre cop. I el vam patir no només a Barcelona sinó a Vic i altres ciutats de Catalunya. Sabem què és això; el vam patir a Hipercor amb més d'una vintena de morts en aquell cas, i sabem el que això significa i, per tant, estem amb la ciutat de Londres, amb el govern anglès i amb la comunitat internacional que condemna aquest terrorisme que, poc a poc, s'haurà d'anar vencent sobre la base de la instauració d'unes normes internacionals que ho permetin. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1692 Title A name given to the resource Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Missatges institucionals Acció política Londres Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-08 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5681/FMHP_02836.JPG 07ef4f7ac323848a31938f2f879a0858 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaa l'ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Discursos Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5205/FMHP_02360.JPG 81bb95d2b69d41b4565abcd63427a8a0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5206/FMHP_02361.JPG ef6baa135bd908362f866bccc993fbe6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5207/FMHP_02362.JPG 5ce43c8498a3bb9e63f372e0196946d2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5208/FMHP_02363.JPG e47b79dfd7abc2f4a429231750d1bd81 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5209/FMHP_02364.JPG 8551e6da0f3f09d2f4c64575cc1e95b7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5210/FMHP_02365.JPG 45614e9f29e0f498b520e15bb82e6e9a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5211/FMHP_02366.JPG dd7e76e965200b0a43a770e1e50b1c2a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5212/FMHP_02367.JPG 7842ead7751e1588c03e88ccc6f06e5d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5213/FMHP_02368.JPG 1a6cc192176d95d4fa17a19205d6f27e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5214/FMHP_02369.JPG 2708044afda3b1ec96970575881cf299 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5215/FMHP_02370.JPG 45fc38e4a802737e7acef4998e2eeff6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5216/FMHP_02371.JPG 36a34698be277fe473cafe18eda78696 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5217/FMHP_02372.JPG 5697d3dc95cd38598bd1d3658aa39533 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5218/FMHP_02373.JPG 3690d6ece4e5a71d8e85bd84ad0f8559 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf 7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840 PDF Text Text "9 I I 99 MAR 1 1 : v.-, j. A V Ciutadans pel canvi Maragatfl Ciutadans ser á l'eler.aó ae 'asa·Jí'. Marigaü s la Presidència ce U Geneialitat 8 de novembre de 1999 Declaracions de Pasqual Maragall "Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP" - Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol. Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de £alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern possible avui és un govern de continuïtat. - La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes. - Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC. - Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la principal força de la continuïtat. Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos 08007 Sarce'.ora T ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33 Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42 e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr, .v.v,7.C3nv-.c"ü �Ciutadans pel canvi Maragalfl Ciutadans per a IV.ecdc de 3asquai Md'aga« a '.a Presidència dt la Generalitat - L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però / no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat. I - En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada. Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem. Per tant, les nostres prioritats són: "El Parlament centre neuràlgic de la política catalana". - Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la seva efectivitat. D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana. 1.- Regulació audiovisual - Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació públics i privats a Catalunya. CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s ÛS007 Barcelona Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23 Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42 e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T �(19 1) 99 >IAK 1 1 : 2 7 FAX lá¡004 Ciutadans pel canvi Maragall 1 Ciutadans per a l'elecció de Pasa-Jai Maraga'.l a la Presidència cíe la Generalita; - Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents. 2. - Educació, cultural i territori - En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat. L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió amb la societat. - Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura, que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un centenar de figures de la cultura catalana. - L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals. 3 - Senat Federal i la proposta catalana - Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política, començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid. 4 - Reforma política J& &?4 ¿SftiWc" aS - La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de Y M-jt combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més J "L . convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament p , \ >f C petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics ^ '[J//A estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els QMM'íh1 Jf /¡XfM, x a U ~ ¿WM-C^ Cens».', de Cert 323 BS'XOS 03007 Barcelona Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42 �09 11 99 MAR 1 1 : 2 8 FAX lá¡005 Ciutadans pel canvi Maragalll Ciutadans per a l'elecció de Fasqcal MaragaU a U Presidència de ia Generalitat candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara visualització de la connexió territori/Parlament. - Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència de la Generalitat. 5.- Propostes econòmiques 0 \ - Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders monopolístics. Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels partits que fumen el bloc de la majoria. Corneli ce Cent, 323 ba'xcs 08007 Barcebna Tel. 93 215 « 31 - 93 2?2 ?.í 3? Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-? e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i it-i �UH 11 9 9 MAK 1 1 : 2 9 FAA. '' Í i I J Ciutadans pel canvi V - Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar ' aquest procés d'obertura: el PSC. i Autonomia del PSC i dependència de CiU - Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució però mai no ha estat desarrollat. - Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma, insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol. Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter "decisiu" en resultarà afablit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-08 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 87 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1231/19901017d_00409.pdf 234f74aaea79f840bd79e21dcbad9d1c PDF Text Text DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DEL COOB'92 EN EL QUART ANIVERSARI DE LA NOMINACIO DE BARCELONA Barcelona emprèn, quatre anys després de la seva nominació, la fase final de la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Són els darrers mesos de l'execució d'un gran projecte, ideat, dissenyat i realitzat per homes i dones que pensen en Barcelona com la metròpoli que és i ha de ser, més enllà dels Jocs. Aquest convenciment col • lectiu que la ciutat hi havia de guanyar notablement, que, amb els Jocs, Barcelona podria assolir velles aspiracions que resoldrien grans dèficits en matèria de comunicacions o d'infrastructura cultural i esportiva, va ser una de les raons que van justificar l'entusiasme col • lectiu d'aquell 17 d'octubre d'ara fa quatre anys. Barcelona'92 era un gran projecte i avui ése ja, una gran realitat que ens projectarà més enllà de la cita olímpica. �-2Perquè els grans projectes mobilitzen. I els grans projectes que es materialitzen, gratifiquen els ciutadans i generen altres impulsos. Els grans projectes, però, acostumen a semblar desbordants quan es troben en plena fase d'execució. A ser una cosa no exactament igual a allà que els autors havien dibuixat en un paper o calculat en una computadora. Aquests petits desajustos entre el que s'havia previst i el que es fa realment, poden provocar alguns recels. Controvèrsies que són positives, al capdavall, si se situen en la seva justa proporció i ningú no pretén donar un relleu excessiu al seu protagonisme en l'execució del projecte. Es tracta, en realitat, de la dialèctica pròpia de les grans realitzacions i dels grans perïodes. Però aquestes realitzacions romanen, situen la ciutat en un esglaó molt més alt. Seran la base de futures progressions. Les obres que s'estan realitzant a Barcelona tenen una qualitat extraordinària, una qualitat molt singular, que enorgulleix els ciutadans i admira els foranis. �-3-Com a Alcalde de Barcelona, demano a tots els ciutadans que se'n facin valedors. Que no caiguin en el cansament o el desánim de confondre les molésties provocades per les transformacions en fenómens permanents de la nostra vida ciutadana. Els barcelonins han entès el sentit, la conveniència i la finalitat de les obres. Conseqüentment han sabut í saben suportar les inconveniències que les obres provoquen. Però han de tenir la garantia que, un cop acabades les obres, la ciutat tornará a la normalitat en tots els sentits. I això vol dir que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat disciplinada, tornará a ser-ho. Perquè hi ha un perill cert en la situació actual: que les adaptacions transitòries siguin preses com a pauta de conducta. Que els aparcaments provisionals establerts durant les obres, saltant, en algunes ocasions, les barreres de la civilitat i del respecte als vianants i a les estructures urbanes, es converteixin en un costura, un cop acabades les grans actuacions, que es troben en la seva fase final. De cap manera podrem admetre que la tolerancia raonable dels nostres inspectors, de la nostra �-4policia, es converteixi en permissivitat un cop desapareguda la justificació de la tolerància. I en aquest marc, els mitjans de comunicació estan al seu lloc en assenyalar un cop i un altre els defectes, els retards i les mancances de la nostra fabulosa transformació. No fóra lògic esperar que els titulars de cada dia remarquessin només els aspectes positius d'aquesta transformació. Però caldria demanar sentit de la proporció i interès pels objectius finals, perquè, al capdavall, els ciutadans de Barcelona, aquest interès el tenen i el demostren. 17 d'octubre de 1990 Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4137 Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 en el quart aniversari de la nominació de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Infraestructures Barcelona COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1272/19920604d_00480.pdf c0f4e704d09e302f35229ca5057cd71e PDF Text Text trot Declaracions de Pasqual Maagall a l'Agència Efe, 4.6.92 Les eleccions autonòmiques no van anar tan malament. Aquest és un país estable. Però hi ha una esperança de canvi.. Quan les coses o varien i alhora hi ha una esperança de canvi, es produeix una certa frustració. A mi aquesta frustració 1'únib que m'indica és que hi ha una esperança de canvi. Una foita esperança de canvi. El cert sentiment d'impasse que hi ha és perquè hi ha cercles - no tots, alguns cercles - que consideren que hauríem d'haver fet les coses d'una altra manera. Fins i tot hi ha cercles, sectors d'aquests, que no ens han votat. 1 d'aquí també ve aquest cert sentiment de frustració. Ara, però, és quan es comença a entendre el sentit dels resultats de les eleccions, perquè en tres mesos el sentiment de la ciutadapia ha canviat. Ara hi ha un sentiment d'eufòria de la. ciutadania que fa tres mesos no hi era. Fa un any no hi era. Fa un any la ciutat estava aixecada. La gent encara no s'adonava dels canvis que s'estaven produint, encara dubtava. I aquesta sensació agredolça ha durat fins fa dos o tres mesas. Ara hi ha un redescobriment permanent de la ciutat renovada i transformada. I aquests canvis transmeten la sensació que la vida quotidiana pot canviar, que els hàbits quotidians poden modificar-se. Ara é$ quan la gent veu tot l'esforç que s'ha fet durant sis ax3ys. Des de Setmana Santa hi ha un sentiment de ciutat renóvada. Per tant, quan ens digLin que les eleccions van ser avançades per no interfdrtr la preparació dels Jocs, d'acord. Però també veim que aquella decisió tenia uns significats col.latera]s molt significatius. Hi ha una altra cosa que lliga amb aquest argument, aquest argument que per poc no s'ha canviat molt. Perquè les. coses psicològicament hagu ssin canviat molt si el tic de: la balança hagués estat justament l'altre. Haguessin canviat, a poca distànci , però justament per l'altre cantó. �Monopoli polític/mediàtic Una de les coses que quedo amagada i que és una llàstima és que nosaltres vivim una situació de monopoli polític. I és difícil que ningú encerti en l'anàlisi si no té en compte aquest monopoli molt considerable, fins i tot diria mediàtic, que a més corre el perill d'eixamplar-se. Hi ha la fórmula aquesta del 2x2*2, que pot ser 3x3x3 si el país no reacciona. Dos diaris, i dues televisions i dues ràdios, dues cadenes de ràdio, i de cobertura nacional en mans d'una sola força política. Per un país de sis milions d'habitants és molt fort. Aixb. no vol dir que no hi hági llibertat de premsa, per descomptat que n'hi ha, però justament la que hi ha corre perill perquè els senyors del monopoli volen acabar amb això. Tots sabem que hi ha operacions en el sentit de fer mal, d'impedir que els mitjans que no estan dins la fórmula, dins del monopolii, tiguin una vida normal. En alguns casos fins i totl alguns han hagut de deixar d'existir. Hi ha hagut formulacions explícites en aquest sentit. Hauríem d'acabar amb això. d'acabar amb això. I a més, una altra cosa, alg ns dels mitjans que existeixen són per impedir que d'altres visquin tranquilament. De moment l'únic que es veu a l'horitzó és una operació perquè un dels 2 sigui 3 després torni a ser 2. Això seria dramàtic perquè voldria dir que el monopoli dels diaris de circulació nacional en llengua catalana seria un fet. El gran error de l'esquerra és considerar que els empresaris - els empresaris en general —formen part d'aquest monopoli. Sí qu,e hi ha un nucli que hi està instal.lat, però no els empresaris en general. Els empresaris en general no formen part d'aquest monopoli ni els agrada. El petit grup que forma part del monopoli no és. representatiu 'ni dels lempresaris de premsa ni dels altres sectors. Les bases econòmiques privades d'aquest grup han fracassat. I els costos de mantenir tot això són altíssims. I aixb no es pot mantenir. �A mig termini nosaltres viem la possibilitat que hi hagi un declivi, un canvi dé sintonia en el qual sectors importants del que es pretén que és la base social d'aquest grup deixin de connectar amb ells. Diari de Barcelona (Andreu Claret pregunta Folchi...) sobre l'operació De La Rosa., Noms a part, jo espero que això no succeeixi perquè seria un desastre per a Catalunya. L'Ajuntament com a tal té la capçalera i ha de defensar que les condicions en què es va adjudicar es compleixin. 28-M L Convergència amb Eultopa Crec que el Govern i els lindicats han de dialogar. Ho crec sincerament. I penso que Catalunya podría ser un lloc , per començar. Aquí els si dicats són tradicionalment molt forts, si hem de jutjar per la història, i a més molt dialogants. El PSC sempre ha jugat un paper mediador. Raimon Obiols és l'única persona de la cúpula política del país que ha mantingut una bona relació amb les cúpules sindicals. Aquí i fins i tot diria a nivell espanyol. Tot problema polític té se re dos aspectes. El tema i la personalització del tema Aquest tema és el Pla de Convergència. Jo m'he lleg *el document. I és el document polític-econòmic, quasi di a polític, més seriós que s'ha produït en aquest país es de fa molts anys. I' de conseqüències més considera les. Jo tindria matisos a fer. Les proporcions en què es' presenten els dèficits de les administracions públiques otser les discutiria, perquè penso que tradueixen una escassa descentralització indirecta. 1 també hi ha una altra incoherència. Aquesta és que en els criteris finals, en els consells que es Tota la producció de serveis públics donen, es diu �s'hauria de fer amb 4nstrastos de competència de qualitat. Aixb hauria detenir un sistema que impliqués que cada cosa que es fes en el sector públic pogués ser contrastada com en el sectcbr local. No diu per exemple que s'hauria de transmetre el màxim de coses a baix (poder local) pel principi de subsidiarietat - com diu la Carta Europea d'Autonomia Local i com diu l'acord de Maastricht El document té un punt al principi que ho anuncia, però no hi torna a fer referència. El document 1de Convergència és una mica retardat respecte a Maastricht en aquest sentit del poder local, perquè no aprofita prou els avantatges de la subsidiarietat. Per altra banda, en canvi, considero que el document en el seu conjunt té un plantejament molt coherent i que és l'únic possible. I a més éS molt engrescador. També és lògic que els treballadors diguin " a veure què passa" si hi ha un intent de canviar la llei de vaga i de canviar la cobertura de l'atur. I és el que han dit. Els sindicats el que no pogen fer és aferrar-se al sistema antic de defensa de la vaga i fins i tot diria de la manifestació, i de la cobertura de l'atur. Si vols millorar has d'arriscar. I Els drets són sagrats, pe ò en alguns casos es pretenen mantenir formes molt arcai ues de defensa dels drets. La convivència en una ciutat, per tot el que representa de congestió, d'interrelació de' drets, d'interrelació de cotxes ï persones...és comp ficada. I això què vol dir. Vol dir que no pots pactar uns rets en el buit sense tenir en compte el marc social, eco-òmic, territorial i físic. Els drets s'han d'anar adaptant. Els serveis mínims, els serveis públics, esdeveneniuna necessitat com pot ser el salari mínim. Es converteix en quelcom que la gent, el 'ciutadà, no pot renunciar a tenir-ho. S'ha d'intentar regular compaginar els drets dels sindicats amb els drets de.s ciutadans en general. �Jo demanaria que el Govern fos el més generós possible en les formes de diàleg per portar els sindicats al terreny que el govern ha triat. Paper deis alcaldes progressistes r Jo col.laboraré molt a impedir amb els altres alcaldes progressistes de Catalunya el monopoli polític nacionalista. N'estem tipEs! Hi ha una falta d'eficàcia, una falta de sensibilitat i una falta de cortesia, encara que a Madrid es pensin el contrari. Aquí soterradament hi ha una falta de cortesia i d'educació impressionant, que s'ha de combatre i que els alcaldes progressistes farem el possible per posar-hi fi. Europa Dit això, Europa és un objeztiu polític importantíssim. Jo sempre he dit que com a ca ala estaria molt orgullós que Jordi Pujol fos president e l'ARE. Depèn molt de Jordi Pujol que a Europa hi hagi col.laboració ciutats/regions. Si predomina la cultura de la Catalunya-ciutat serà fantàstic. Estem d'acord amb Antoni'G tiérrez i amb el president de Flandes per anar junts ciut, ts i regions, per considerar que el període que s'ha obert amb Maastricht sigui constituent i que el Comité de Regions funcioni doblement. Per una banda seria un Com. té assessor i per altra banda s'autoconstitueix en Coral è de diàleg entre ciutats i regions per tal d'establi r la definitiva configuració. o: representació dels difere j ts nivells territorials en :l'Europa del futur, teni a t en compte el principi de subsidiarietat, n compte la Carta Europea, tenint `d'Autonomia Local i tenin en ' compte que Europa és uns,,,. sistema de ciutats TAMBÉ. A xà és el que li dóna unitat. A , partir que és un sistema d regions i de nacionalitats . i', de cultures, que és el qu4 li dóna riquesa i diversitat¡ �és un sistema de ciutats que és el que li dóna cohesió. Li dóna un llenguatge comú. I d'aquí ve el drama de la destrucció de Dubrovnic. Curiosament, per a molta gent és més esparverant que la mortaldat de , persones. Per què?. Perquè no només s'hi estan moint persones persones4 S'està morint també la memòria de les persones. Si mor mor la memòria de les persones. Moren les persones que hi ha dins la ciutat i mor el marc físic, la història, els documents ï tot plegat, que és el nostre caràcter, el nostre programa, el nostre codi, el nostre missatge com a europeus. Això no pot morir. Respecte a la presidència de l'ARE, recomanaré al Govern espanyol, no com Alcalde ds Barcelona, si no com president de la CMRE, que doni suport al candidat que sigui més respectuós amb el municipal,isme. El que sigui més capaç de traslladar tot el procés luropeu fins als districtes de les ciutats. ,Renovació del PSC (AC h pregunta així "Com veu la renovació del partit? On al posar més l'accent, en les persones o en els contingu s?") Jo ja he començat a apunt ar-ho abans quan em referia al paper deis alcaldes progressites. L'accent s'ha de posar en les persones i en els continguts, però no en el sentit de candidats, que seria un error, si no en el sentit de quin ha de ser el rol que han de jugar les persones° a quins sectors ens hem d'adreçar. Crec que el conjunt de la família progressista catalana ha d'actuar més coordinadament en la denúncia de la situació d'ofec polític i declarar aabat l'estat d'excepció. Hi ha d'haver més franqulesa, però alhora més duresa política. Aquesta mena de cpciquisme modernitzat que tenim ara no és el que el país vol. �I estem parlant d'alternativa, no d'oposició. El que tots trobem a faltar és una bona definició de l'alternativa. Volem un futur de més llibertat, de menys intervenció, de més liberalisme, de liberalisme real, no dogmàtic. I per tant, de multiplicar les possibilitats de Catalunya d'esdevenir un pol intere$sant'de referència a Europa. I alhora transmetent tot ai e, a la societat civil, perquè ella mateixa pugui ser també capdavantera a Europa, en la indústria, en el disseny, en l'opinió, en els mitjans de comunicació, en la literatura, o en la cortesia i la urbanitat. r (AC pregunta: "Aquesta ref exió pot ser vol dir que el—PSC no ha fet prou tasca d'alt rnativa?") Es possible. Possiblement ens hem abocat tots molt en una tasca de gestió. Des d'un punt de vista estratègic el plantejament que faig seria una obertura. Una obertura molt més ampla cap a diferents sectors que no estan d'acord amb el monopoli que he dit abans. Els empresaris de Catalunya no estan a favor d'aquest monopoli. (AC pregunta: " I l'Alcalde de Barcelona està disposat d'alguna manera a liderar ttots aquests sectors, diguem-ne de socialisme de gestió?") No liderar, CO-LIDERAR. Amb Raimon Obiols al davant, que és l'únic que té les idees clares des del punt de vista estratègic. I estem parlant del món progressista en general, no només del PSC. Crec que hi ha d'haver més zol.laboració amb els alcaldes progressistes en general, amb l'Antoni Farrés, amb en Francesc Baltasar i amb altres alcaldes. Hi ha d'haver més col.laboració fins i tot amb els alcaldes de Convergència Jo crec que n'hi haurà. Com es pot defensar la societat civil des dels nivells. alts de govern i aleshDres no defensar el nivell rr �intermedi, que és el gover4 local? Jo el que dic és que hi ha d'haver més sintonia entre els dirigents polítics per ura banda i els gestors per una altra. Hem de contribuir a la foriació d'una alternativa. Aquest país potser no ho ha necessitat, o no ha considerat que ho necessitava del tot, només soterradament. Per tant, aquesta esperança de vid+, doncs, existia. I aquesta alternativa es volia. No es tracta de fer gestió per exemple. Si és prou al convertir en política. Si donen, et discuteixen 1' el teu municipi i el del cremats - com 1'A-18 -, d Si l'escenari en el qual d'incomoditats polítiques país que té més forats, c està en mans d'un govern q no se'ls ha de rebre mai, recordo només una recepció cinc minuts.) al matí i política a la tarda, a la sensació d'ofec tot es pot resulta que de diners no te'n utoritat i les carreteres entre costat estan plenes de cotxes traus i de forats al paisatge. vius, nacional, és un munt i físiques. Si Catalunya és el m a Garraf, l'A-7, etc. i això e considera que als Ajuntaments erquè no els han rebut mai.( Jo un dia al Parlament. De peu i I resulta que el Fons Autcnòmic de Cooperació Local no es crea, que les comarques que es creen són per combatre els alcaldes de les grans ciutats i encara més, a alguna de les grans ciutats van a la caça i captura de l'alcalde que • hi ha, elegit per majoria absoluta, fins que el fan fora mitjançant la pressió sobre un regidor fràgil. Tot això dóna una sensació constant" de pressió i d'ofec, que t'estrenyen i t'estrenyen, perquè equivocadament pensen que la salut de Catalunya cepèn d'aquest ofec. Això és. una beneiteria. La salut de Catalunya depèn precisament. del contrari. Depèn que les terres puguin respirar i que 'els Ajuntaments puguin crear. �Justícia Ràpida Ara mateix tenim la Justíc a Ràpida. Doncs bé, ja fa anys que tenim competències. Nohi ha sensibilitat per entendre que é a això el que la gen' vol. La gent està esperant la Justícia Ràpida com l'aigua de maig. La gent vol que la Justícia jutgi i que jutgi amb immediatesa temporal i física. I ara resulta que els locas no estan acabats. I hem hagut de començar amb una sabata i una espardenya. Això potser no és ben bé ofec, però s4 que hi ha aquesta sensació que tu estàs governant la realitat del dia a día i els altres fan discurs nacional . I parlen de banderes i d'himnes i d'essències pàtries i d'identitats i de necessit a ts de no sé què. La necessitat és de no fer cues! i que els serveis funcionin'.. Aleshores tindríem l'orgull d'un noU país basat en fets i no només basat en la hïstòria i tot plegat. De manera que si totes lles.actuacions que volem tirar endavant quallen, trigar ` una mica potser, però han de quallar, després de l'estiu hi ha d'haver un posicionamet que jo crec que Catalunya està esperant. Un posicionament de catalanisme autèntic a al mateix temps més capaç d'aconseguir coses concrete Aquest posicionament ha de ser amb en Raimon Obiols, amb en Rafael Ribó, amb l'Anton Farrés, amb en Joaquim Nadal, amb en Manuel Royes, amb e s gestors públics importants i amb tots aquells empresaris'qué vulguin col.laborar. 1 amb tot el sector professional ïntel.lectual que no se senti excessivament condicionat per la pressió del 2x2x2 que dèiem abans. Relacions Ajuntament/Genera itat Les relacions serien molt mes suaus - ara ja ho són d'una manera natural, per tots aquests moments que estem vivint • �d'eufòria ciutadana - , dic que encara serien molt més suaus si no fós perquè senibla que estiguin específicamet destinats a impedir-ho. Per exemple, jo vaig oferir a Enric Lacalle ï a Josep Mgria Cullell entrar en el govern de la ciutat parcial, a 1M Comissió Municipal dels Jocs. No és tota la Comissió de Govern, però és una Comissió de Govern dels Jocs, de 1A part municipal, i és molt important. Però l'afer de Granollers o va frustar. Nosaltres, com podem col.laborar si es produeix un cas com el de Granollers?. Fan fora l'al calde elegit, que és qui havia treballat en tot el que h á representat per a Granollers ser subseu olímpica i al fou alcalde imposat li fan el regal dels Jocs. Per una banda es col.labora. Hi ha ganes de col.laborar i jo crec que són sinceres, i en tot cas explícites, però en canvi hi ha qui va tibant Les cordetes. Serà difícil que les relacions millorin molt si es van tibant les cordetes. Relacions Generalitat CiU / Govern PSOE Aquí hi ha un tema d'equilibri entre el que en podríem dir les relacions institucionals i les polítiques. Jo crec que és legítim que es mantingui una relació institucional fluida entre el President-.d la Generalitat i el President del Govern espanyol. Crec que això és molt positiu per a Catalunya. I això no excl u que el Govern espanyol sigui conscient de la importància que té que a Catalunya hi hagi pluralisme i hi hagi respecte-entre els diversos grups del' govern, que no n'hi ha. De dalt a baix no n'hi ha. Jocs/català i El pacte no és tal. El que i ha hagut és un procés que va rue ha estat anunciat de forma començar fa molt temps una mica sobtada i sense el meu coneixement. �És cert que hi ha un acord, un acord que s'ha anat perfilant al llarg del tems. Fa dos anys que vaig fer les propostes a Lausanne. Sempre .hem anat bastant d'acord. No hi ha hagut cap moment que hàgim dit: ara estem 'acord, ara estem en desacord. Sempre hem estat d'acord, només hem anat polint, ha anat agafant forma tot el que hm elaborat. El que ha variat és el posl.cionament públic d'alguns dels actors interiors i exteriors. L'èxit dels Jocs és organi zar-los bé i fer-ho bé. Això és el més important. La rest són detalls. Si els organitzem bé, Barcelona serà una ciutat important i Catalunya un país normal. Si ho fem malament i ens barallem, Barcelona no serà una ciutat important i Catalunya no serà un país normal. Holding post- olímpic Es basa en dues pot s: 1) Necessitat de les administracions públiqu s de trobar sistemes de col.laboració àgils i d'abtecar recursos econòmics, fins i tot privats, per fer les grans obres, com el TGV, millor gestió de les Rodalies, la ZAL de Barcelona, els llavis dels cinturons, etc... 2) Tenir un fons que en un balanç d'una empresa privada seria un immobilitzat immaterial d'un gran valor. Aquest for.s és l'enginyeria de Barcelona, l'enginyeria catalana. Ara tenim l'ocasió de vendre una de, 't..r,^?+ _: les nostres exportacions m s `rendibles. 1 , Aquestes dues idees combinades ens han de portar, si tot va bé, a perpetuar . aque ta fórmula i a integrar-hi la Generalitat. Generalitat primer no hi va voler ser i va fer un holding ella sola, més que un holding és una empresa 100% de la Generalitat. ti �De moment aquest holding post- olímpic hauria de ser de forma que no es perdessin els lligams del conglomerat de persones que han contrib'liït a fer tot el que hem fet a Barcelona. La fórmula hauria de se iniciativa pública que s'h mixta, pública-privada. Una de compartir. Hi ha una bona resposta per part del MOLT i converses amb el Ministeri d'Economia i Hisenda. Nosaltres hem de preparar ara els post-Joc perquè després dels Jocs serà tard. Reclamo alguns acords en acuesta matèria abans deis Jocs i reclamo que el Pla Estratègic es defineixi sobre els postJocs abans deis Jocs. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4178 Title A name given to the resource Declaracions PM a la Agència EFE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Monopoli polític i mediàtic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Agència EFE Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració pública Unió Europea Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf 47b413ad64b861404961e50279487d8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Decret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Autonomia Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document amb el decret signat per Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf 225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25 DIVENDRES 4 D’ABRIL DEL 2008 Opinió el Periódico 11 Reflexions del Català de l’Any Deixeu-me donar les gràcies Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò LEONARD BEARD PASQUAL Maragall salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la. No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el seu somriure, que no puc oblidar. Va morir al quiròfan i ens ho van notificar. Punt. ¿Per què no deixem morir la gent tranquil.lament? JO NO TINC gens de ganes de morir-me. Penso donar encara bastanta guerra. Però que no m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia d’ella una altra persona que no era pas ella. Entenc que la religió ha fet molt per acompanyar els moribunds i les seves famílies en el moment més difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és conegut. Però fins i tot ell deia: «Si aquest món és tan bell, Senyor, ¿què més em podeu dar?». No volia un altre cel que aquell cel clar de Sant Gervasi. Si les coses d’aquest món eren tan belles i Déu li havia donat els ulls per a elles, ¿què més podia voler?, protestava. No convertim la mort en un pou negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que compta. Que no la decideixi ningú per nosaltres, com passa en les guerres i els crims. ull agrair molt sincerament, molt de debò, a tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de premis i efusions, més deguts a l’aflicció que produeix a molts la meva malaltia, ho sé, que no pas a grans mèrits passats, puix que aquests ja m’han estat reconeguts en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit del Català de l’Any, tan bellament organitzada, com sabeu, per aquest diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar al pap i guardar a la butxaca per no abusar de la paciència d’una nit que s’estava fent molt llarga i massa emotiva. V HE LLEGIT FA poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la ciutat), que un famós –i, per tant, ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de milions de lliures esterlines per a la recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més. ENS ACOSTEM Diu Pritchett que altres malalties donen lloc a morts més dignes. I això em sembla important. No totes les morts són iguals. El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot, el que em fa pensar que, si algun factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de mare. En efecte, la mamà tenia, ja gran, certa dificultat a encertar el No tinc gens de ganes de morir-me, però que no m’allarguin la vida innecessàriament L’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, perquè la vida s’allarga nom dels fills: en va tenir vuit i de vegades deia dos o tres noms d’una tirada abans d’ensopegar amb el que buscava. Això al meu pare no li passava. Doncs bé, la meva mare va morir d’un atac al cor, una cardiopatia evident i del tot previsible, lenta i suau però definitiva. Només un dels set germans que quedàvem vius, una germana, va dir: «No l’opereu». El metge havia dit que no hi havia remei. El cor havia petat. Hi havia una possibilitat sobre cent o mil de a un món més humà –us ho aviso–, en què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició. Però tornant a la prosa de la vida de cada dia, sapigueu que sóc feliç, que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts, moltíssims, d’immerescuts. Això és tot el que us volia dir: mercès. H Expresident de la Generalitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deixeu-me donar les gràcies Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Homenatges i distincions Mitjans de comunicació Catalunya Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/174/20040701.pdf bc483b8944323d8d20c45bd7c489704c PDF Text Text Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral" Universitat d'Estiu Ramon Llull | 1/7/2004 Ja sabeu que jo sempre he cregut que el triangle màgic d'un país és el triangle universitat, govern i territori. Pot ser el Govern de la Generalitat, pot ser el Govern d'una gran ciutat, i l'empresa. Si aquest triangle funciona, funciona tot. Si aquest triangle no va i no hi ha prou interrelacions, anem malament. Catalunya ha sigut sempre un país molt singular: com que l'Estat no donava de si el que aquí es demanava, el país es va haver d'inventar moltes coses. Moltes vegades se les va inventar com a mini-estat, com a Mancomunitat... després com a Generalitat, també com a Ajuntament de Barcelona. I altres com a institucions privades que tanmateix tenien una vocació pública, començant per les escoles, que o eren privades o eren municipals, però en el fons el que volien ser era catalanes, com les escoles de la Mancomunitat. Vet aquí, doncs, la vostra, una Universitat privada que en definitiva neix també d'aquest mateix impuls de la societat catalana de tenir institucions, tant si la llei, o l'Estat, o la situació política les permetia, com si no. I de tenir-les amb un alt nivell de qualitat. Dit això, jo només us demanaré una cosa: treballeu a igualtat de costos socials. És a dir, per què és tant important la Universitat Pública? Perquè és la Universitat de tothom. Perquè és la Universitat que no només parteix d'un designi, privat o no, però relacionat amb l'excel·lència del país, sinó que a més pretén estendre aquesta excel·lència més enllà de les fronteres de les classes socials o de la capacitat econòmica. Si voleu ser fidels a aquest esperit del vostre naixement, i que és tant comú a tantes iniciatives importants d'aquest país, haureu de tenir en compte que la vostra excel·lència encara es veurà millorada i serà més palesa en la mesura que sapigueu fer front en aquestes condicions, que són una mica més restrictives per a l'excel·lència. Vull aprofitar aquesta ocasió que m'oferiu per exposar algunes reflexions sobre el moment que estem vivint, sobre present i el futur de Catalunya, un cop tancat el llarg -llarguíssim- cicle electoral que es va iniciar fa més d'un any amb les eleccions municipals i que acabem de tancar amb les eleccions europees. La successió d'esdeveniments electorals i polítics ha estat molt intensa i ha donat lloc a interpretacions i balanços de tota mena. La opinió pública ja s'ha fet una composició de lloc sobre els actors 1 �d'aquestes comtesses electorals i sobre l'argument de la situació política resultant. Catalunya té, des de fa mig any, un nou govern. Amb un programa diferent, amb uns objectius diferents, amb noves sensibilitats, noves prioritats i amb estils també diferents. Dilluns d'aquesta setmana vaig comparèixer al Parlament llargament per retre compte de l'acció de govern d'aquests sis primers mesos. Ahir hi vaig tornar per una sessió ordinària de control. I també en això, en la disposició a rendir comptes, el meu Govern - i crec que el Govern espanyol també, per la assiduïtat amb la que el president del Govern espanyol s'està sotmetent a l'escrutini del Parlament espanyol - estem marcant una diferència. Però crec que cal també un altre tipus de reflexió (més enllà dels resultats electorals i dels primers balanços de gestió) i amb voluntat de transcendir els esdeveniments immediats i els càlculs a curt termini. No crec errar gaire si interpreto que va prenent cos la idea de que estem en un moment de transició a Catalunya i Espanya. No és casual que, des de la distància, "The Economist" hagi titulat el seu recent informe sobre Espanya: "The second transition". Jo crec que els temes que no es posin sobre la taula ara, en l'inici d'aquesta segona transició, no seran comptats. I és molt important, en aquest moment precís, que tots els temes que han de marcar el futur estiguin sobre la taula, perquè aquells temes que no s'hi hagin posat seran escombrats per la marxa endavant, que a partir d'ara serà frenètica, en els congressos que s'obriran de tots els partits polítics; en els debats de la tardor; en l'aprovació dels pressupostos... i immediatament després en l'aprovació dels estatuts basc i català i l'obertura del meló de la Constitució. Obrim un període que jo crec que haurà de durar 25 anys o més. Estem obrint un segon quart de segle diferent, i per tant estem en un moment francament decisiu. A Catalunya, amb unes o altres paraules i imatges, s'està aixecant acta del final d'un paradigma polític, gairebé diria d'un paradigma político-cultural, que ha configurat per a bé i per a mal la política i la societat catalana durant 25 anys. És el paradigma forjat durant la Transició i interpretat de forma principal pel que -sense cap ànim pejoratiu- s'ha anomenat pujolisme: és a dir aquest conjunt format per quelcom més que un líder, més que uns partits, més que un moviment, i que 2 �ha tingut la virtut d'ocupar i vertebrar l'espai central de la política catalana durant aquests anys. L'ha ocupat tan abastament que la part i el tot (la part activa i la resta més passivament) s'han confós completament durant una colla d'anys. Ha estat un paradigma fundat en la necessitat i, quasi diria, la obsessió per la recuperació, la reconstrucció i la preservació de la identitat nacional. I probablement ha estat més un paradigma negligent en la bona fonamentació i el bon ús de l'autogovern i dels seus instruments. Ha estat més polític que administratiu o més ideològic que polític, com volgueu. S'ha pensat des d'un país a la defensiva, instal·lat permanentment -o, almenys, massa sovint- en la identificació de perills d'enemics exteriors i també interiors, més que no pas des de el punt de vista d'un país optimista i segur de les seves capacitats i possibilitats, i no dic que això no estigués justificat, estic descrivint una situació. Però aquesta hiper consciència de la nostra fragilitat col·lectiva ha acabat per passar-nos factura: la persistència en el discurs i en les actituds defensives enlloc d'enfortir-nos ens ha evidenciat més febles, els uns dels altres i potser de nosaltres mateixos, del que realment som. Així hem posat la nostra llengua i la nostra cultura a la defensiva, en declarar-les en un estat de permanent normalització. La lògica de la preservació essencial ha acabat per convertir-se, paradoxalment, en el principal obstacle per a l'exercici de la normalitat. La normalització s'ha menjat la normalitat, ha ofegat la normalitat. Sempre dic que això és comprensible, s'havia de passar per la normalització per arribar a la normalitat, el que passa és que probablement ja fa un cert temps que a la normalitat hi som i no ho sabem, o no ho hem confessat. Aquesta actitud defensiva ha convertit la cultura en una dependència a vegades viciada. El proteccionisme condemna sempre a la llarga a una eterna minoria d'edat, en el cas de la cultura catalana o en qualsevol altre cas. I una cultura permanentment sobreprotegida pot acabar convertint-se en quelcom de massa fràgil, massa artificiós, i gairebé diria fictici. I sense sistema immunològic. Vull que se m'entengui. I que no corrin a esquinçar-se les vestidures els qui ens acusen constantment de voler desnaturalitzar, desnacionalitzar, desmuntar l'edifici de la nostra identitat. Justament el que reclama, avui, el President de la 3 �Generalitat, és que comencem a mirar el present i el futur en clau d'exercici de la normalitat que ja tenim. Que enfortim el sistema. Que, com deia Miquel Martí Pol, ens llancem a caminar sense crosses. El proteccionisme sense límit, dic, és un vici que ha contaminat les relacions entre el poder polític i el món de la cultura i el món dels mitjans de comunicació. La independència reclamada i proclamada d'actors i de vehicles culturals ha acabat empantanegada en les xarxes d'un cert clientelisme sorgit de la intervenció pública per mitjà d'ajudes massa sovint poc transparents. Estic convençut que en l'origen de l'enrevessada situació a que hem arribat hi havia la voluntat indefugible de defensar, protegir i impulsar la nostra cultura. Mai no negaré el mèrit i la conveniència d'actuar així en els primers anys de la llibertat recobrada. D'una banda, la necessitat de recuperar anys i anys perduts per la persecució política; i d'una altra, la consciència d'haver d'encarrilar la cultura catalana en un mercat cultural dominat per altres cultures més potents -molt més potents- com l'espanyola i, en un sentit més ampli, l'anglosaxona. El que ha succeït en la política cultural i de comunicació no és sinó un exemple -probablement el més característic- d'una cultura política que ha modelat la política i la societat catalana, la seva manera de relacionar-se amb Espanya i Europa i, també, la seva manera de posicionar-se al món. Però el problema és que hem acabat enrocats en la defensa identitària, intentant aprofitar les conjuntures favorables per millorar la nostra situació, però renunciant a navegar en el mar obert per la incapacitat o la poca voluntat de cercar els aliats necessaris per solcar nous oceans amb seguretat. Potser ens ha sobrat proteccionisme i ens ha faltat coratge. Sincerament, entenc que aquest paradigma que ha presidit la realitat i la interpretació de la realitat catalanes ha deixat de funcionar bé. Avui, per llei de vida -i per les lleis de la política- el cicle protagonitzat per aquell moviment - que per comoditat hem anomenat pujolismes'ha esgotat. Amb tot el respecte que em mereix la persona que el va generar. 4 �Les interpretacions sobre les causes d'aquest fet poden ser diverses: des de qui ho atribueix a causes personals (un recanvi de líder no prou reeixit), a qui apunta a un error tàctic (mantenir una determinada aliança política més temps del compte), passant pels qui creuen que aquella estratègia política està exhaurida o, fins i tot, pels qui - amb el final d'aquesta situació- entonen les absoltes pel catalanisme, equivocadament. Com poden comprendre ni em pertoca ni aquest és el lloc adequat per a que els hi faci una exegesi d'aquestes interpretacions. En canvi sí que m'interessa referir-me a la última qüestió, que de molt llarg ultrapassa les peripècies dels partits polítics. És a dir, m'interessa més dilucidar la qüestió de si hi ha catalanisme després del pujolisme. N'hi ha. I tant si n'hi ha. Aquesta és la qüestió. N'hi havia abans, n'hi ha hagut durant i n'hi ha ara. I n'hi seguirà havent, no ho dubtin. M'interessa referir-me, doncs, a aquesta qüestió perquè es vol fer estendre la brama, com he dit fa un moment, que el canvi polític esdevingut a Catalunya suposa l'inici d'un procés conscient de descatalanització o, dit amb paraules més aparatoses per a alguns, que estem davant d'un procés imparable d'espanyolització del país. Podria tenir la temptació de despatxar aquest procés d'intencions dient que es tracta d'una visió interessada i pròpia d'una concepció patrimonialista de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura, de la seva història i de l'acció política catalanista. Aquesta concepció és la que legitimaria la pretensió de repartir patents de catalanitat i de catalanisme. Però entenc que si fes això estaria entrant en un joc massa fàcil, d'esgrima política probablement gratificant pels qui la practiquen, i els qui de vegades la practiquem, però poc ben útil per aixecar un debat amb ganes de mirar endavant. Els qui creiem que el vell paradigma ha esgotat la seva utilitat, el que hem de fer és pensar, assajar i articular un nou paradigma, amb tota l'ambició de país que això exigeix, però a la vegada amb tota la modèstia de comptar amb les lliçons i amb els fets positius del passat, sense els quals tampoc estaríem on som. El meu punt de vista i el del meu Govern és diferent al punt de vista dominant fins ara. Bastant diferent. Perquè avui ja no és suficient defensar la identitat de Catalunya, de protegir la llengua i la cultura 5 �catalanes, mirar de sobreviure en un context que considerem sistemàticament hostil. No, ja no es tracta d'això. Es tracta de passar de la defensa a l'atac - en el bon sentit de la paraula- , de superar els tics defensius, de pensar més en el futur que podem construir que en el passat que volem preservar, de confiar més en les nostres possibilitats que de témer les nostres febleses i insuficiències. Es tracta de rellegir el passat, sí, però amb menys beneiteria i també amb més curiositat. Perquè sinó partiríem de bases viciades. És curiós, perquè en tota aquesta preocupació que hem tingut per mirar més el que ens deia el passat que no pas el futur, tanmateix el passat no ha estat ben explicat. Per exemple, en aquest país hi ha la tendència a confondre el Consell de Cent i la Generalitat: pregunteu a la gent qui era Rafael de Casanova i us dirà, potser en un 70%, que era el President de la Generalitat, i en canvi era el Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona. Un altre exemple: es parla de la Corona d'Aragó i alguns pensen que estic inventant una cosa nova, però només cal baixar des de la Diagonal cap a la Plaça Catalunya i passar per Rosselló, Provença, Mallorca, València i Aragó. I si baixeu més trobareu el Consell de Cent, la Diputació i les Corts Catalanes, és a dir, les institucions. Ho teníem ben enfocat a principis de segle. Jo sóc un obsés de mirar el futur i tanmateix de buscar en alguns moments molt brillants del passat el punt de partida. Crec que ens hauríem de dedicar a fer aquest esforç, no de reconstrucció o reinvenció del passat, sinó de franca investigació sobre el que va succeir, perquè va ser realment extraordinari. El que va passar en aquest país els anys 6 i 7 del segle passat és extraordinari: la Solidaritat Catalana, el Pressupost de Cultura, que no era només de Cultura sinó que era d'escoles i d'educació, que va ser la base del Patronat Escolar i de les escoles municipals de Barcelona. Torno al que he dit al principi de tot: com que l'Estat no donava de si el que aquest país volia, el país es va inventar la solució. I la solució va ser una trampa. L'Ajuntament de Barcelona va entabanar a l'Estat: com que aquí hi havia mar i a Madrid no, aquí hi havia d'haver l'Escola del Mar. I l'Escola del Bosc... i tantes altres, que figurava que eren escoles per a nous projectes, però era mentida, en realitat s'estava muntant un sistema escolar nou. I després va venir la Mancomunitat, amb unes escoles d'una categoria molt noucentista, extraordinària. Segurament ens enganyaríem si penséssim que ara podem fer igual, perquè aleshores, malgrat tot, es tractava de que una part de la classe mitja-baixa entrés al sistema d'excel·lència educativa. I no 6 �tant com ara, amb la universalització no hi ha només classes mitgesbaixes relativament nombroses però no massives, sinó d'un país que està sofrint un creixement demogràfic de portes enfora molt important. Els problemes per tant són molt diferents. En tot cas, fixeu-vos, l'any 1906-1907: Solidaritat Catalana; Pressupost de Cultura; Congrés d'Escriptors Catalans; l' "Enllà" de Joan Maragall; les cartes Maragall-Unamuno... que diuen molt sobre el que aquell país era i hauria de ser cent anys després; "Les senyoretes d'Avinyó" de Picasso; l'inici dels congressos municipalistes, que si aneu seguint la història, són aquells que van marcar la pauta del progrés polític cap a la Segona República, cap a l'intent d'una democràcia no autocràtica. Tot això haurà de ser, crec, objecte d'una gran celebració, que no dic pas que hagi de ser un altre Fòrum. Dic que Catalunya haurà de fer aquesta gran celebració, mirant el passat com a punt de partida d'un altre salt endavant que ara hem de fer com es va saber fer en aquell moment, per molt que després el futur immediat va ser tan dramàtic, com tots sabem. Hem de passar doncs de la normalització a la normalitat. De la celebració de les derrotes a la de les passes endavant. De la reivindicació a la proposta catalana: Catalunya no s'ha de queixar més, no ha de bramar, no ha de plorar... Catalunya ha de proposar. Ha d'exigir, però en el sentit més cordial de la paraula. Del proteccionisme a la llibertat amb regles equitatives. De la ficció d'un món una mica fet a mida a la realitat del món tal com és, del món obert. Les fronteres no existeixen, ni per bé ni per mal, i per tant, enyorar-les és absurd. En definitiva, estem parlant d'una nova cultura política i cívica, d'un canvi en la nostra mentalitat col·lectiva que hauria d'alimentar un nou escenari polític vàlid per a la Catalunya dels propers vint-i-cinc anys. Els canvis en la mentalitat col·lectiva no es fan d'un dia per l'altre, ni òbviament es decreten. No és cosa d'avui per demà unir cívicament Catalunya fins aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes: la que ha parlat o s'ha sentit expressada fins ara, la que ha callat o no s'ha sentit ben expressada i, també, la que encara no té consciència de poder-hi dir la seva, però que n'anirà aprenent en els propers anys. 7 �Ras i curt, no s'improvisa en un dia una nova síntesi que representi els valors compartits, les aspiracions socials, els imaginaris col·lectius que donaran sentit i cohesió a la Catalunya del primer terç del segle XXI. No s'inventa el patriotisme. El patriotisme pensat pels fills més que no pas des dels avis. És el que estic proposant. No s'inventa. Sense oblidar allò, però pensat pels fills. El patriotisme que neix del barri endreçat, de l'escola lluminosa, de la sanitat propera. Aquest és l'autèntic patriotisme. El dels països que han fet la seva revolució en el moment que l'havien de fer i que han sigut capaços de basar el patriotisme justament en l'orgull que té cada ciutadà, no aquell de més nissaga o el que més s'ha abraçat a la bandera, o el que més ha sabut interpretar la pròpia identitat de país. Sinó el patriotisme d'aquells que arribant allà moltes vegades des de fora, moltes vegades des de les classes baixes d'aquell mateix país, han vist gratificada la seva identitat personal per la existència d'un sector públic, d'un estat, d'una societat vertebrada que els donava raó de les seves pretensions i que els feia persones. Aquest és l'autèntic patriotisme des del meu punt de vista. I això és el que hem de pretendre. Cap on crec que ha d'apuntar aquest nou paradigma? S'ha acabat la Catalunya del "Pal de paller"? Probablement la resposta sigui Sí. En altres moments m'he servit de la bella imatge espriuenca dels fragments del mirall que, reunits, permetien que Catalunya es veiés sencera. Avui els proposo que comencem a pensar i a parlar en termes d'una mena de catalanisme que podríem anomenar Catalanisme coral. Amb veus diverses, que ni sempre hagin de ser les mateixes ni hagin de tenir sempre el mateix so, i que no ens preocupi que no el tingui. Això no vol dir que siguin dissonants. Una coral no és un sol so; és una coral, però tanmateix és eufònica. El "pal de paller" és la imatge d'una centralitat que, tant com galvanitza i concentra al seu entorn, exclou del projecte tot allò que no se situa en funció del propi subjecte polític central. Això és fins a cert punt lògic o necessari en els períodes de construcció del país o de re-construcció del país. Però ja no podem aspirar més temps a ser una excepció permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser motor d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les dues coses alhora. 8 �Catalunya ha de tenir menys por i més ambició. L'Euroregió i l'Espanya plural i diversa han de desactivar les pors i permetre'ns caminar amb més naturalitat per abordar els nostres objectius. A tots els nivells: el cultural, el lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic... El nacional, en definitiva. M'agradaria posar alguns exemples concrets de la nova actitud que proposo. No se'ls escaparà que la proposta de l'Euroregió PirineusMediterrània, consistent en articular un espai econòmic d'àmbit superior al marc estricte de Catalunya, va en aquesta direcció i moltes vegades per raons d'economies d'escala. Si no tenim l'escala d'aquesta Euroregió no tindrem algunes de les coses que pensem que tenim dret a tenir, però que ningú ens regalarà si no creem el mercat interior que les faci rendibles. Per menys d'una població de 10, 12 o 16 milions d'habitants difícilment és pot tenir un aeroport transoceànic. I això implica no només voler-ho, no només proclamarho.... també construir línies d'alta velocitat que connectin aquests punts. Jo sóc un obsés de que Catalunya es definirà sobretot per la equidistància, la capacitat d'accés a cada un dels seus punts. Perquè la Catalunya estricta és un país suficientment petit tot i que molt rebregat i, per tant, costós de comunicar, en termes econòmics i en terme ecològics, però que tindrà la seva excel·lència el dia que puguem dir que viure a Olot, o a Tortosa, o al Pallars, des del punt de vista de l'accés, del tren, dels serveis, sigui raonablement similar a punts de més centralitat. Doncs bé, la proposta d'Euroregió va en aquesta direcció, no solament per fonamentar el nostre futur econòmic sobre bases més àmplies i potents que assegurin el progrés, la competitivitat i el benestar en el nou marc europeu. Sinó també en el sentit de trobar un referent que simbolitzi la vocació europea de Catalunya i la nostra manera d'estar a Europa. Una manera, si volen, de visualitzar la interdependència a escala europea i, a la vegada, la relativitat creixent de les fronteres i els límits estatals. En l'àmbit lingüístic, més enllà de la necessitat política de protecció i estímul del català i més enllà de la decisiva batalla dels propers anys per a que l'Estat espanyol assumeixi amb totes les conseqüències el seu caràcter plurilingüístic -amb el reconeixement europeu inclòs-, podem proposar-nos esdevenir un idioma bandera de tots els idiomes que corren perill de perdre's. Aquesta és una possibilitat que hem de considerar, sobretot perquè el nostre no es perdrà, encara que hi ha qui diu que si. I jo estic convençut de que no. En aquest sentit el català és, també, 9 �d'alguna forma una icona. I ha de fer servir aquesta icona com a capital. Pot fer-ho. Crec sincerament que el català s'ha de posar al servei d'una causa que el transcendeix i fent-ho es beneficiarà també a ell mateix. Fa pocs dies vaig participar al Fòrum en un Diàleg sobre la diversitat lingüística. Un expert d'origen irlandès que ara viu a Gal·les va proclamar la necessitat o la possibilitat de crear un museu mundial dels idiomes, a manera de laboratori o centre d'investigació. Jo li vaig contestar que aquesta és una idea molt interessant per Catalunya. Perquè si s'ha de generar al món un laboratori o un lloc on estiguin acumulats els registres i els escrits en tots els idiomes que encara existeixen i que estan en perill de desaparèixer, el lloc ideal és Catalunya. I aquí és on el català probablement s'ha de guanyar el reconeixement. No només per la via de proclamar-se exactament igual que les llengües estatals, perquè el català, tot i sent més important, des del punt de vista numèric i literari, que moltes llengües estatals, és molt fàcil d'entendre que els estats el dia que es reuneixen no el comptin com a tal. És molt difícil d'aconseguir que el català sigui considerat igual que una llengua estatal a Europa. I és un mèrit del Govern espanyol aparèixer amb una fórmula, que no existia inicialment en el projecte de Constitució Europea, i que és un punt de partida. Amb això vull dir que els catalanoparlants sentim com a pròpia la causa general de la diversitat lingüística. És la nostra causa. Ens hi va la identitat, la memòria i l'esdevenidor. El noble combat per la llengua catalana no el lliurem en solitari, no és un combat estrictament només per a nosaltres. La nostra causa és també la causa de totes les llengües del món que no tenen prou reconeguts els seus drets i estan més o menys amenaçades d'extinció. Òbviament, l'important no és que el català sigui una icona, l'important és que el català visqui. Contra el que es diu massa sovint, el català no l'hem de només "defensar". L'hem de conrear, l'hem d'expandir, l'hem d'esponjar internament per a que hi càpiguen totes les variants i l'hem de portar més enllà de les seves fronteres internes i externes, amablement, amigablement. Amb tenacitat. Jo sempre poso l'exemple de tres expressions de la llengua catalana: del que aquí diem capvespre, a les Illes diuen s'hora baixa i a la terra dels meus avis, a Monóver, en diuen la poqueta nit. Són tres maneres diferents de dir en català el mateix. És una llengua i al mateix temps és una llengua internament molt plural. Però això no és una tasca fàcil. Conciliar la necessària unitat de l'idioma amb la seva diversitat real no és pas gens fàcil. Si volem unir tots els qui l'haurien de defensar perquè el projecte tingui 10 �economies d'escala i, per tant, sigui viable, resultarà que la unitat necessita de la diversitat. No és el mateix sobreviure amb una base demogràfica de 6 milions que amb una de 12. Però els 12 no els tindrem sense flexibilitat interior. Duresa i elasticitat alhora, dues coses que no són gens fàcil de conjuminar. El nou projecte col·lectiu que ha d'assegurar la nostra identitat, reforçar la nostra capacitat de decisió, situar-nos en la nova Europa, fer-nos competitius en un món global i, per tant, garantir el progrés econòmic, social i espiritual dels catalans i les catalanes del nou segle ha de sorgir d'una nova cultura política més oberta, més creativa, més plural i amb més ambició real que verbal. En els propers mesos penso anar desenvolupant aquesta reflexió que avui he iniciat davant de tots vostès. Perdonin-me la impertinència d'haver utilitzat un marc universitari com aquest per fer-ho, però francament no en conec d'altre millor per incitar i convidar a debatre. Aquesta ha estat la meva intenció: provocar el debat col·lectiu, coral, plural sobre el sentit de l'acció cívica i política que Catalunya afrontarà en els propers anys. Perquè seria una paradoxa que Catalunya entrés en un procés de reformes institucionals i polítiques de gran abast i que, a la vegada, l'enfonsament del vell paradigma cultural provoqués la percepció de greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la viabilitat com a país. Ens cal entendre que el canvi de paradigma no només és possible sinó que és necessari. Aquesta és la qüestió que els hi vull deixar sobre la taula. Moltes gràcies per la seva atenció i que tinguin una molt bona Universitat d'Estiu. Pasqual Maragall 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1656 Title A name given to the resource Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat d'Estiu Ramon Llull Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Espanya plural Lideratge Nacionalisme Política Model social Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1704/0000000626.pdf fcca4f57a6c8bf5df2902c84b65d378f PDF Text Text DEL PERIODISME INCÒMODE DE HUERTAS Revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya 20/03/2007 “Quan el silenci reemplaça la veritat, el silenci és mentida”. Paraules d’un dissident soviètic que semblarien escrites en homenatge a Josep Maria Huertas Claveria. Hi ha periodistes que no callen la seva intransigència, periodistes incòmodes per a qualsevol poder – sigui el govern en qualsevol de les seves distàncies, siguin les empreses, incloses les que els tenen contractats. Huertas era d’aquests professionals que practiquen un periodisme que defuig la reverència al poder constituït, sigui el quart o sigui el primer. Potser per que creuen que entrar en aquesta classificació d’eficàcia en l’aplicació del “políticament correcte” és més cosa de les empreses que ofereixen logística de comunicació al poder pròpiament dit – del que elles mateixes formen part – que no pas un objectiu dels professionals que veuen en la informació una força alternativa al servei de la societat. La tecnologia i les seves possibilitats democratitzadores potser que ajudin a aprofundir una mica més en el tema sempre obert de l’ofici del periodista. Es pot preveure que aquests avenços permetran multiplicar les modalitats fins ara seguides en la participació ciutadana. Si pot haver-hi una democràcia digital serà per que hi haurà noves fórmules de creació d’opinió pública. No sé si les noves tecnologies que amb un senzill telèfon mòbil equipen a qualsevol ciutadà amb una càmera fotogràfica, una càmera de vídeo, un micro i un programa per enviar textos a qualsevol lloc del món, convertint-lo de facto en un periodista en potència, seran suficients per crear el “cinquè estat” del que es parla (Ignacio Ramonet). Segurament no tot és qüestió d’instrumental, o no únicament. El periodisme requereix una actitud individual, professional, que li atorgui consciència, justament, que la suma de tots aquests ciutadans equipats poden conformar una força social. L’opinió pública és la mare de la participació i de la democràcia. Aquest debat entre els partidaris de convertir el quart poder en el primer dels poders establerts i els convençuts que el periodisme és sempre una força alternativa, incòmode, intransigent s’haurà de fer sense Huertas, malauradament. En tot cas, cap dels que hi participen i ningú dels que el vem conèixer tindrà cap dubte del que ell defensaria. Shakespeare, en el seu Juli Cèsar, va deixar un vers preciós sobre el dubte com a mètode davant els conflictes que es plantegen els homes. Li feia dir a Casio: “La culpa, estimat Brutus, no està en les estrelles sinó en nosaltres mateixos”. Huertas no mirava precisament a les estrelles quan es trobava davant un conflicte, una injustícia o un bon debat. Pasqual Maragall Març de 2007 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Del periodisme incòmode de Huertas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Democràcia Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1250 Source A related resource from which the described resource is derived Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4963/FMHP_02118.JPG 4f9e3938940652b4b366aad0f475b207 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Delegació del Patronat Català Pro Europa, Turisme de Catalunya, Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i COPCA. Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Institucions públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Terrón Cusí, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4964/FMHP_02119.JPG 6cb68b54be9bc0231b8178af01c3acea Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Delegació del Patronat Català Pro Europa, Turisme de Catalunya, Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i COPCA. Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Institucions públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Terrón Cusí, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4965/FMHP_02120.JPG 6308784b9b3005eef91568ca899c1ae5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Delegació del Patronat Català Pro Europa, Turisme de Catalunya, Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i COPCA. Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Institucions públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4966/FMHP_02121.JPG 86780525cc94a574556fd64e16689a73 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Delegació del Patronat Català Pro Europa, Turisme de Catalunya, Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i COPCA. Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Institucions públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Terrón Cusí, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4967/FMHP_02122.JPG 69e3e09bd2c5a9598684b9649d0ca69b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Delegació del Patronat Català Pro Europa, Turisme de Catalunya, Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i COPCA. Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Institucions públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Terrón Cusí, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4968/FMHP_02123.JPG f1abba1509154b9994fa30f5a5f43810 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Delegació del Patronat Català Pro Europa, Turisme de Catalunya, Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i COPCA. Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Institucions públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Terrón Cusí, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4969/FMHP_02124.JPG 32b509d4caa7d7df4ec7f0cc864f0651 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Delegació del Patronat Català Pro Europa, Turisme de Catalunya, Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i COPCA. Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Institucions públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Terrón Cusí, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2851/Delors_y_Maragall_inventores_de_futuro_poli_tica_prosa.pdf 595ae71c5cc0f37e9ada3304febeded2 PDF Text Text CAT Idioma DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO ES  SALIR  SUSCRIBIRME    ACCESO SUSCRIPTORES REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA  PERSONAS   NÚM. 67 POLÍTICA | SUSCRIPTORES Delors y Maragall, inventores de futuro Para ambos, el federalismo era un proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía Reunión en Paris, el 12 octubre de 2006, de Pasqual Maragall, entonces presidente de la Generalitat, con Jacques Delors, expresidente de la Comisión europea i presidente fundador de la asociación Notre Europe. Foto: Fundació Catalunya Europa Javier Sánchez Cano 01 MAYO 2024  E     l 18 de abril de 1991, Pasqual Maragall asistía a una cena ofrecida por Jordi Pujol, con motivo de la visita de Jacques Delors. El alcalde de Barcelona acababa de cumplir 50 años; el presidente de la Comisión Europea tenía 65. Ya se conocían: en su breve intervención, Maragall saludaba «a mi profesor de la calle Martignac, cuando él estaba en el comisariado del Plan, y yo era un joven licenciado que aprendía lo que era Europa en las calles y las aulas de París.» También al «presidente del principio de subsidiariedad, que quiere que una competencia sea ejercida por un nivel de gobierno solo cuando el nivel de gobierno inferior no pueda ejercerla igual de bien.» La Europa de las ciudades y de los barrios, de la proximidad y de los ciudadanos, era de Delors antes que de Maragall. En 1959, este había fundado la revista Citoyen 60, vinculada al movimiento de educación y acción social La Vie Nouvelle. Desde sus páginas, se enviaban a la izquierda convencional mensajes que reivindicaban la descentralización, la necesidad de compatibilizar la planificación urbana y el desarrollo rural, y una cierta desconfianza hacia el estado omnipresente. Lo explica Delors en el libroentrevista de Dominique Wolton L’unité d’un homme: había que repensar las ciudades para que estas, en lugar de arrastrar a sus habitantes al ciclo infernal métro, boulot, télé, dodo, les ofreciesen múltiples ocasiones de encuentro. Y no únicamente para el ocio y la diversión; también para compartir intereses, y para actuar políticamente. Ciudades que requerirán nuevas funciones y empleos: «el papel de lo local es […] fundamental. Y no será a través de una ley nacional como llegaremos a movilizar las ideas nuevas, las energías que permitirán crear, en las ciudades, los pueblos y los espacios rurales, los empleos que requerirán las nuevas necesidades.» El Comisariado General del Plan (CGP) en el que recaló el joven Maragall en 1966 tenía nada menos que la función de elaborar planes de desarrollo quinquenales y definir la planificación económica de Francia en su conjunto. En Delors, que era lo menos parecido a un tecnócrata, el CGP reforzó la visión pragmática, basada en la experiencia real de barrios y ciudades, a la vez que prospectiva, exploratoria. Funciones análogas a las del Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona, en el que había ingresado Maragall en 1965. Ya como alcalde, lo potenciaría como un think tank interno, de tamaño reducido pero enfocado decididamente a la innovación y al análisis de escenarios de futuro. Inclinación socialcristiana Hay en Delors un mayor autodidactismo que en Maragall, que corresponde, en el caso del francés, a un origen social más modesto y a una formación técnica y política vinculada a la actividad profesional y asociativa, en mayor medida que al estudio y la investigación. Antes de ser nombrado ministro de Economía y finanzas en el primer gobierno de Pierre Mauroy (1981), Delors combinó su puesto en el Banco de Francia con el activismo en los sindicatos cristianos, y el interés por la pedagogía y por la educación como herramienta clave del cambio social. Miembro del Partido Socialista, su inclinación socialcristiana y su oposición a todo dogmatismo hicieron que su militancia no siempre fuera cómoda. Pero su pragmatismo y su conexión con las dos fuerzas políticas fundamentales para la integración europea –la socialdemocracia y la democracia cristiana– impulsaron su presidencia de la Comisión Europea (1985-1995) y le permitieron alcanzar unos resultados formidables. También Maragall deseaba para Barcelona un gran pacto –simbolizado en el Plan Estratégico–, y unas elecciones locales que decidiesen a qué fuerza política correspondería impulsarlo los próximos cuatro años, apoyándose en un cuerpo estable y profesional de gestores públicos municipales. Para ambos, las ideas políticas valiosas podían elaborarse únicamente a partir de la práctica, y someterse a deliberación solo tras haber sido puestas a prueba por medio de acciones y programas concretos. A partir de algunos principios y propósitos, que podemos relacionar con el aumento de la felicidad, el bienestar y la seguridad del individuo en su entorno, ambos desarrollaron un pensamiento político personal. Un pensamiento que no negaba el conflicto social, pero que ponía por delante el diálogo y el pacto, iluminando con un verbo preciso y a la vez emotivo las nuevas posibilidades, más que las viejas diferencias. En ese esfuerzo, el dualismo izquierda-derecha tenía una potencia limitada: eran necesarios análisis más precisos, alianzas y complicidades más amplias, a la altura de los retos. PUBLICIDAD También para los dos el federalismo era una noción más bien instrumental, a manejar sin idealismos y que no debía en ningún Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la proximidad. caso conducir a nuevas centralizaciones del poder. Un proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía. El federalismo maragallano de la unión y la lealtad: «solo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y solo hay una cosa más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para formar un sentimiento más poderoso.» La expresión delorsiana de «federación de estados nación» no señala un objetivo muy diferente al de Spinelli, pero sí otro proceso, más gradual y anclado en sólidas bases institucionales: «I am not a federalist. What I want is a federalising Europe.» Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la proximidad, pero mientras que Maragall desea simplificar y aclarar el concepto, Delors preferirá mantenerlo en una cierta ambigüedad que le permita usarlo para diferentes fines; entre ellos la defensa ante las críticas – especialmente británicas– de creación de un super-Estado europeo, que imponga desde Bruselas su ley a los estados miembros: «Con frecuencia he invocado el federalismo como método, al que hoy sumo el principio de subsidiariedad. Creo que es una manera de reconciliar lo que parece irreconciliable: la emergencia de una Europa unida y la lealtad a la patria de cada uno; el imperativo de un poder europeo capaz de hacer frente a los problemas de nuestro tiempo y la necesidad absoluta de preservar nuestras raíces tal como conforman nuestras naciones y regiones.» El Comité de las Regiones El acceso a la Unión Europea y la plena integración en el sistema político comunitario es clave en la política española, especialmente en los años (19821996) en que Felipe González presidía el gobierno. Para Barcelona, Europa fue más bien un expediente de proyección exterior, que se inicia en 1986 con el impulso a la creación de la red Eurociudades, y cobra fuerza a partir de la celebración en 1992 de los Juegos Olímpicos. Es ahí donde coinciden de nuevo las trayectorias de Delors y Maragall. Liderada por Jordi Borja, responsable del gabinete de asuntos internacionales de la alcaldía, la estrategia de Barcelona pretendía llevar a Maragall a la presidencia del nuevo Comité de las Regiones (CdR) de la UE. Previsto en el Tratado de Maastricht (TUE), el CdR debía ser un órgano de consulta obligada para el Consejo y la Comisión en los procesos legislativos de interés territorial. El objetivo sorprendió a muchos: según el artículo 198 del TUE, el nuevo Comité debía estar efectivamente compuesto de representantes de los entes regionales y locales; pero era también evidente que la creación del CdR respondía a la movilización regional, especialmente de los Länder alemanes, y junto a ellos de los gobiernos catalán y vasco, durante la Conferencia Intergubernamental pre-Maastricht. El TUE, que incorporaba el principio de subsidiariedad, abría también la posibilidad de que representantes regionales participasen en las delegaciones estatales en el Consejo de la UE, incluso presidiéndolas. Es Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional europea. así que, junto con otras disposiciones, el CdR formaba parte de la agenda política de la Europa de las Regiones, que respondía a una preocupación clara: el déficit de representación y participación de ese nivel de gobierno –especialmente en estados federales o con regiones con capacidad legislativa, como España– en la formación de decisiones europeas en materias de su competencia, decisiones que después deberán aplicar en sus territorios. Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional europea. Esta fue para él el instrumento fundamental para contrarrestar los efectos negativos de la creación del mercado único, y construir una Europa social. En paralelo a la reducción de los recursos de la Política Agraria Común (que en 1985 consumía el 73% del presupuesto comunitario), y en una amplia alianza que incluía, entre otros estados, a España, la Comisión multiplicó los recursos destinados a la cohesión económica y social. La reforma presupuestaria fue profunda (paquete Delors I, 1988), e incluyó nuevos fondos a ejecutar directamente por las regiones y municipios europeos, que eran reconocidos como motores del desarrollo y la cohesión –no realmente como sujetos políticos–. El programa de la Europa de las Regiones corría por otros caminos. En el contexto español y en el europeo, la dimensión regional tenía diversas lecturas: protección del autogobierno, promoción del desarrollo económico y de la cohesión, reequilibrio territorial y social. No es difícil asociar a Pujol, Maragall y González con cada una de ellas. Entre 1991 y la creación del CdR en 1994, el contacto entre Delors y Maragall fue frecuente, con algunos momentos destacados: en mayo de 1991, Delors asiste a la inauguración oficial de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona. Un año más tarde, vuelve a esta ciudad para la toma de posesión de Maragall como presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE), una organización fundamental para el impulso de su candidatura a la presidencia del CdR. El discurso de Delors, de alta política, La estrategia de Maragall combinó una cuidada planiRcación de los enfatiza el papel del CdR en la creación de ciudadanía europea: si el tiempos y una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta Acta Única Europea y Maastricht dosis de osadía. favorecen un proceso comunitario repasa el estado de la integración y más ágil, pero alejado de los ciudadanos, «es necesario, pues, responder a este déficit democrático, con un mayor respeto de la subsidiaridad. Y yo me implicaré en ello a través de este Comité de las Regiones.» Igualmente importante –y pese a que el CMRE representa tanto a municipios como a regiones, aunque con predominio de los primeros– Delors se refiere sobre todo a las ciudades. Estas «son los elementos esenciales de la construcción de la Europa auténtica, los intermediarios indispensables entre un poder que se aleja con problemas que se complican, y sus ciudadanos.» Delors se acercaba así de forma clara a la posición de Maragall, que defendía un CdR representativo tanto de los entes locales, junto a los regionales. La ambición del alcalde de Barcelona dio sus frutos: el CdR nace en marzo 1994 con el acuerdo de que el primer presidente sería Jacques Blanc, presidente de Languedoc-Rosellón, que dejaría paso a Maragall dos años después. En su discurso ante el nuevo CdR, Delors insistía en lo que él consideraba que serían las claves del éxito del nuevo organismo: asegurar la legitimación democrática del proceso de integración, evitar la dispersión temática, y hacerse imprescindible en el esquema comunitario, generando alta capacidad experta en algunos dossiers, empezando por la política regional. Optimismo funcionalista La estrategia de Maragall combinó una cuidada planificación de los tiempos y una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta dosis de osadía. Visto en perspectiva, el papel de Delors en ella quizá no fue determinante, pero sí importante. Desde la presidencia del CdR, que ejerció desde marzo de 1996, Maragall intentó crear las bases para realizar la visión que explicaba a Joan Trullén en una entrevista: «Mi visión actual es la de la ciudad como sistema y la de Europa como sistema de ciudades. Creo que es un enfoque útil, y válido para diversos ámbitos supra-urbanos: el sistema regional de ciudades, el nacional, el estatal y el europeo, incluso el mundial.» Su presidencia se extendería hasta febrero de 1998, pero en septiembre de 1997 había abandonado ya la alcaldía de Barcelona. Había en esa visión de Maragall un optimismo que podemos calificar de funcionalista, en términos europeos. Un optimismo habitual, especialmente en el contexto de la posguerra fría: la vigencia y la importancia de los territorios y de las dinámicas sociales que se desarrollan en estos acabarían por dar forma a nuevas reglas de funcionamiento y nuevas instituciones. Como sabemos, no fue así. Los viejos nacionalismos encuentran hoy nuevas expresiones. Algunas regiones que buscaron en Europa –sin hallarlo– un reconocimiento que las ayudara a superar los dilemas de la soberanía, como Cataluña y Escocia, han escogido la vía de la secesión e intentado acceder a un estado propio –y europeo–. Y el Comité de las Regiones no ha llegado tampoco, por el momento, a construir un espacio distintivo en el sistema político de la Unión. Pero había que avanzar, había que «inventar el futuro», como solía repetir Delors. Archivado en Barcelona · Federalismo · Jacques Delors · Pasqual Maragall · Política Compartir      Javier Sánchez Cano Es doctor en Ciencia Política, técnico superior del Departamento de Acción Exterior y Unión Europea, y vicepresidente de la Asociación para Naciones Unidas en España. PUBLICIDAD Artículos relacionados | Política Si Ucrania pierde, la derrota también será de Europa CARMEN CLAUDÍN La inmigración, excusa o amenaza para la inestabilidad política europea Portugal, una cultura política ALBERT GARRIDO TOMÁS ARANDA Delors y Maragall, inventores de futuro Los jueces están en campaña electoral en Estados Unidos Las elecciones del 12 de mayo en seis preguntas JAVIER SÁNCHEZ CANO LLUÍS BASSETS ORIOL BARTOMEUS ¿Quiénes somos? Fundadores suscriptores Boletín Quincenal política&prosa es una plataforma periodística Una propuesta periodística con suscriptores Correo electrónico de debate abierto y plural y a la vez un dispuestos a cambiar las cosas. Acepto las políticas de privacidad instrumento de acción ideológica y política por encima de bloques y de partidos. Suscribirme Recibir el boletín © 2018 - 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació Privacidad - Términos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Delors y Maragall, inventores de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Sánchez Cano, Javier Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024/05/01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Delors, Jacques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Subsidiarietat Economia Planificació Comitè de les Regions Urbanisme Description An account of the resource Article publicat al número 67 de Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66 PDF Text Text Democracia y nuevos retos H an pasado 18 años desde las primeras elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy corto en términos históricos en el que los ayuntamientos han sido la pieza clave del asentamiento de la democracia, en el que han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en un país moderno y en el que, en gran parte, se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado. Los retos que plantea el siglo XXI sitúan a los gobiernos locales como protagonistas del futuro. La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra joven democracia no pudo ser más desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos, caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima a ellos, les había negado la participación. Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del sistema y la implantación sociológica de la democracia. A lo largo de estos años se ha conseguido transformar la administración local en el organismo más cercano al ciudadano, al que acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus ideas y su trabajo a la mejora de la calidad de vida de la comunidad. Se ha logrado una complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno del territorio, a la vez que servían de gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política. Superada esta fase, los servicios municipales se enfrentan ahora a la batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas y complejas redes informáticas que, en muchos casos, son superiores a las de otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos son el elemento esencial de la participación del ciudadano en la vida colectiva y uno de los ejes sobre los que se ha articulado la creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el reconocimiento suficientes. El principio de subsidiariedad establecido por la Carta Europea de Autonomía Local debe ser la brújula que nos guíe en la Europa del siglo XXI, la que Enrique Tiene Galván llamaba la Europa de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les son inherentes y cuenten con los recursos para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca, es necesaria también una Ley Especial de Financiación Local, que regule el reparto equilibrado de los recursos públicos globales que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno del Estado ni por los diferentes gobiernos autonómicos, algunos de los cuales ven en el desequilibrio económico actual una manera de controlar el poder real de los municipios. Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más diversas. El de establecer redes de colaboración que hagan más abarcable la solución de los problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio. ÍC Los ayuntamientos serán los protagonistas del próximo siglo y y C) Alcalde de Barcelona L O S A Y U N T A M I E N T O S Mayo 1997 EL SOCIALISTA « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Democracia y nuevos retos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Subsidiarietat Democràcia Municipis Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived El Socialista Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/875/0000000631.pdf 7655be421b566037ec7eb1955dd071fb PDF Text Text Demócrata y europeísta El País | 28.8.2006 Es bueno que se sepa que cuando nadie o casi nadie, excepto los integrantes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC, comunista), era todavía lo que ahora es —socialista, popular o convergente—, Anton Cañellas ya era democratacristiano y europeísta. Él nos llevaba a la Embajada de Estados Unidos para protestar contra las insensateces y desatinos más estridentes del régimen franquista. Sólo la trayectoria del demócrata y antifraquista Josep Benet se le podía comparar en activismo. Por ello, la elección de Anton Cañellas como Síndic de Greuges (defensor del pueblo en Cataluña), muchos años más tarde, fue indiscutible. La Generalitat de Cataluña le debe el reconocimiento que corresponde a los ciudadanos que han honrado a su país. A mediados de los años setenta, hubo un momento en que los demócratas antifranquistas nos pudimos organizar en formaciones políticas legales. Anton Cañellas militaba en la democracia cristiana conectada con Europa y trató de crear en Cataluña el espacio político correspondiente. No lo logró. No obstante, su persona siempre concitó el respeto de personas pertenecientes a las ubicaciones políticas más diversas. Anton Cañellas Balcells fue uno de los impulsores de la celebración del día de Europa en el aro olímpico de la barcelonesa montaña de Montjuïc. Allí figuran los nombres de los padres y precursores de la Unión Europea y allí el nombre de Anton Cañellas Balcells merecería tener un lugar de honor. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1126 Title A name given to the resource Demócrata y europeísta Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cañellas, Anton, 1923-2006 Necrologies PSUC Acció política Catalunya Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1566/0000000797.pdf 02af8fd119d4bf3f4736199236c63e0f PDF Text Text ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC ELECCIONS 2003 "Si guanyo, convocaré els pares de la Constitució i dirigents de partits perquè pensin què hi canviarien ara" "Les propostes de nou Estatut de Mas, de Carod-Rovira i la nostra són perfectament homologables i arribarem a una solució" D. González / I. Carbó BARCELONA "Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta" AVUI ¿Aquestes municipals són unes primàries de les pròximes eleccions catalanes? P.M. Totes en són, de les següents, sobretot si són tan pròximes com aquestes. AVUI Fins ara, municipals i catalanes han marcat la dualitat electoral PSC-CiU... P.M. Potser sí que als catalans els agrada posar els ous a diferents cistells. Però la tendència ja es va trencar a les últimes eleccions catalanes. Ara ja som el partit més votat a les últimes quatre eleccions. Ho continuarem sent, i espero que ho siguem amb més diferència. AVUI Les relacions entre vostè i Jordi Pujol cada vegada s'han anat crispant més. P.M. Jo diria que Pujol s'ha anat crispant ell en la mesura que està al final del seu mandat i ha vist que aquests quatre anys han estat perduts i no ha funcionat. AVUI Quina explicació té l'episodi del calendari que vostè va donar al president i ell va llançar per terra? P.M. Va ser estrany. La seva reacció va ser molt mecànica, no ho esperava. Però això no va ser el més greu, perquè va ser una casualitat. El més greu va passar a la sessió de control següent, quan va veure com una acusació la pregunta que li vaig fer sobre la molt discutible designació, des del punt de vista de la legalitat, de conseller en cap. AVUI Una acusació dura... P.M. Jo li vaig preguntar si a tres anys vista ell no es penedia d'haver creat una organització del consell executiu que en el fons és percebuda, almenys per nosaltres i per part de l'opinió pública, com una fórmula no tant per governar com per assegurar el futur de la coalició en el govern. Entre altres coses, Pujol va acusar al Parlament el cap de l'oposició d'antipatriota. I, cosa que encara és més greu, va manifestar que el seu desig fervent és que jo no sigui mai president de la Generalitat. Un polític de talla no hauria d'haver-hi caigut. I això complica d'una manera innecessària la relació institucional de futur. Tarradellas no era partidari de Pujol, però no va anar mai al Parlament a dir-ho. AVUI El final de la comissió de les enquestes no ha deixat gaire ben parat al PSC. Se'ls retreu que només hagin buscat el cap de Madí. P.M. Madí era un element molt important, sent com era la mà dreta de Mas. No ens hem acontentat amb poc. Calia demostrar, i que el govern de la Generalitat ho reconegués, que ha creat un sistema de poder que no és de govern sinó de perpetuació del partit en el govern. Però, a més, aquesta és la primera vegada que una comissió d'investigació porta a un resultat efectiu: la dimissió del responsable de la manipulació d'enquestes. AVUI Però Madí no admet aquesta responsabilitat. Va dir que se sentia objecte d'una campanya mediàtica i d'assetjament polític. P.M. Que digui el que vulgui. Crec que el noranta per cent de la població de �Catalunya ha entès, fins i tot els militants de CiU, que aquest senyor ha fet un error i ha plegat. El cas ja estava explicat per la premsa i diversos informes. Quan van cessar [el director general d'Estudis] Josep Camps nosaltres vam dir que feien trampa, perquè ja se sabia i s'havia explicat que el responsable era un altre. Què més se'ns pot demanar? AVUI Però la comissió s'ha tancat sense investigar. La resta de grups ho han rebutjat. P.M. Jo no entraré en els motius dels altres grups. La nostra posició va ser que havia de sortir el responsable. AVUI ¿En els consells comarcals què pesa més, el valor simbòlic de trencar el model de CiU o el canvi del sistema d'elecció? P.M. L'objectiu no era un guany de quotes de poder, que és del que se'ns acusa. L'objectiu aquí també és el desmuntatge per peces del que s'ha fet malament: la falta d'una llei electoral, les LOT del 1987, el sistema electoral de les comarques, que ha permès el caciquisme... Amb la reforma d'ara tots els alcaldes seran als consells comarcals a través del consell d'alcaldes, que s'ha de crear a tots els consells comarcals. I com que es dóna més pes al vot popular, s'impossibilita el caciquisme que es dóna en comarques on no hi ha poder efectiu. És una victòria democràtica molt important. AVUI El PSC ha criticat sempre el pacte CiU-PP, però ha buscat el suport dels populars per canviar el sistema dels consells comarcals i en l'afer de la comissió de les enquestes. P.M. Nosaltres no governem. Som oposició i fem el que toca. Per tant, benvingudes totes les ajudes a fer la tasca de control al govern. Portem � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource González, David Carbó, Ismael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Eleccions Canvi Convergència i Unió Acció política Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/824/0000001458.pdf a00a4acb93b6bb96d5fae4199faf7434 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/07/1997 (2606192) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 Desde Cataluña, federalismo PASQUAL MARAGALL La izquierda ha apostado por una España federal desde el siglo XIX. La derecha española, en cambio, ha sido tradicionalmente refractaria a esta idea, quizás por la ecuación que desde 1870 llegó a darse entre federalismo y república. Ahora, sin embargo, la derecha está admitiendo en la práctica un federalismo de hecho, si bien no aún con su nombre. Veamos cómo y por qué. La derecha se ha federalizado en la práctica por lo siguiente. 1. Llega al Gobierno cuando el Tribunal Constitucional sentencia, por ejemplo, que la regulación del suelo es competencia autonómica. Y que, por tanto, la unidad de mercado y la igualdad ante la ley consagradas en la Carta Magna no impiden ni la devolución hacia abajo de este tipo de competencias, ni la existencia de diferencias en su ejercicio, más acá de unos límites explícitos. 2. Llega al Gobierno sin otra mayoría posible que la que le ofrece la derecha nacionalista vasca y catalana. Me refiero, claro, a una mayoría estable, es decir, no sujeta a los vaivenes de Anguita. 3. El hecho de que las derechas nacionalistas no puedan gobernar solas en Euskadi y Catalunya obliga aún más al entendimiento de todas las derechas, tanto si es para compensar un pacto local con los socialistas (PNV) como si es para reforzar un pacto local con el PP (CiU). Ante esta situación, la izquierda puede optar o por un esencialismo estatalista o por un sincero federalismo en el que siempre ha creído pero que siempre ha tenido que callarse puertas afuera del partido. (Puertas adentro todo ha sido federal desde siempre: es bueno recordarlo ahora que tan tos mencionan la presencia de los secretarios generales de los partidos de las comunidades históricas como concesión a unas supuestas baronías). El carácter deshilvanado del súbito autonomismo de la derecha española puede llevamos, sin embargo, a la tentación primera mente citada: la defensa del Esta do como exigencia de racionalidad (más que como antiautonomismo). Algo de eso tendrá que haber, ante la imposibilidad de cuadrar las cifras de la sanidad y aún menos las del cupo vasco, reconociendo que la fórmula idea da por los socialistas en 1987 para el cálculo de este último era realmente una convergencia de los gastos públicos transferidos por habitante. Pero una actitud puramente defensiva no tendría sentido en el momento en que la derecha ha dejado de amenazar con su tradicional rechazo autoritario a la combinación de progreso, libertades y autonomía que en el imaginario colectivo representaba la izquierda. El federalismo posible hoy, con el nombre que sea, debería basarse en: - El reconocimiento de las diferencias históricas, culturales y políticas, entre ellas el concierto vasco y la tradición catalana en derecho civil y derecho local. - La igualdad de derechos económicos y políticos, concretada en los mismos gastos por habitante para los mismos servicios básicos y en la misma proximidad potencial de la administración de los servicios transferibles. 41 �Articles de Pasqual Maragall a - La opcionalidad, entendida como el derecho de una autonomía a optar por la prestación propia de los servicios transferibles o bien por la continuidad del servicio estatal (Extremadura ya ha dicho, por ejemplo, que no quiere policía autonómica). -Una apuesta clara por la Europa de la subsidiariedad y en consecuencia la asunción decidida de la declaración de mayo en Amsterdam, con ocasión de la Cumbre de las Regiones y Ciudades: más Europa y más proximidad; más Europa y más región, más ciudad. Es cierto que los abusos del neoliberalismo internacional de los años ochenta parecen justificar un sano retorno a la razón de Estado. Pero nos equivocaríamos si no comprendiéramos que aquellos excesos los permitió el elector por alguna razón: precisamente por el exceso de, intervención, por la suficiencia insultante del funcionario -la insolence of office---, que, junto a la slowness of justice, la lentitud de la justicia, vuelven una y otra vez desde el monólogo de Hamlet hasta nuestros días y piden vientos libertarios. Y en manos de la derecha esos vientos quieren decir desregulación dentro y guerras fuera, es decir, nacionalismo y mercado puro y duro. Hoy hay que avanzar sin olvidar esas lecciones. Avanzar hacia la articulación de soluciones globales, pero soluciones que tienen que justificar en cada caso la intervención, el coste público, el impuesto que lo paga, la distancia a la que se actúa. Todo esto no puede darse ya por sabido ni por lógico; hay que irlo explican do modestamente en cada caso. Afortunadamente y contra lo que se suele decir, mucho de este espíritu se filtró en la actuación socialista de los años pasados, de la mano del pragmatismo de los González, Serra y Solbes. Gracias a ello tenemos hoy, por ejemplo, libertad de televisión: la privada es la más ecuánime en este periodo de modos autoritarios y consignistas. Si se pecó de algo fue de un empacho de "soluciones nacionales" a problemas que no lo eran. El colmo fue ese Código Penal que criminaliza las pintadas. De tanto solucionar grandes problemas (la defensa, la entrada en Europa y la OTAN, la España de las autonomías, la cobertura sanitaria, la generalización de la educación, las pensiones de los mayores) no caímos en que los pequeños, los de calidad, los de las clases medias, los de las ciudades, los del ruido, los de la inseguridad, etcétera, sólo tenían soluciones desde la proximidad, desde lo local. Para eso no estábamos preparados. No bastaba el liberalismo macro de los socialistas más avisados. Hacía falta un ánimo libertario que nos faltó, un auténtico dejar hacer a la sociedad, a los poderes locales, a las ONG, a la juventud... y a las autonomías que, más allá de su (nuestra) monótona vindicación de recursos y competencias, eran capaces de corresponsabilizarse de muchos problemas. Ahora nos toca empezar desde abajo. Plantear el federalismo fiscal a la americana, a tres niveles: federal, autonómico y local. Aplicar los estándares escandinavos y holandeses donde 2/3 del gasto público neto son gestionados en el ámbito local, provincial y/o regional. Como en Suecia, donde el impuesto sobre la renta de las clases medias y modestas, con un tipo del 30%, se destina a los municipios para educación (20%) y a las provincias para sanidad (10%). Sólo los más ricos, que pagan más del 30%, contribuyen al Estado (diplomacia, investigación básica, defensa, etcétera). Ahí se ve qué es lo que se considera básico. En España deberíamos llegar el año 2000 al reparto por mitades del gasto público neto entre Estado y gobiernos locales y regionales (50-25-25), siempre que se lleve adelante el pacto autonómico de las comunidades del artículo 143 y el pacto local de nunca acabar. Estaremos entonces en condiciones de apuntar, para el año 2004-005, 42 �Articles de Pasqual Maragall a a ese 40-30-30 de los países europeos modélicos. (Se entiende en todo caso que el gasto público del que se habla no incluye ni pensiones no contributivas, ni amortizaciones de la deuda pública). Mientras no haya justicia local no habrá auténtica policía local, y en tanto ésta no acabe de desplegar todas sus potencialidades no habrá autoridad democrática, seguridad aceptable, limpieza, prevención de la droga y justicia rápida. Todo esto es federalismo; en Cataluña, catalanismo. El federalismo no es una bandera del siglo XIX; es la más actual, la más sostenible, la más social-Iiberal, la más autonomista y la menos uniformista, la única base real para la bundestreue, la confianza entre todos, la lealtad al interés general, que de otro modo no se obtendrá nunca en medida satisfactoria. Si le quieren llamar de otra forma, da lo mismo. Desde Cataluña lo aceptaremos igual. Con entusiasmo. Aunque no estaría mal llamar a las cosas por su nombre. Europa va por ahí, como lo atestigua el ya clásico ejemplo alemán y el reciente federalismo italiano, así como, por supuesto, el devolucionismo británico a favor de Escocia y Gales. Los italianos acaban de aprobar (el pasado 15 de marzo) una, ley marco en virtud de la cual (artículo 2) ciudades y regiones pueden desarrollar todas las tareas públicas que sean del interés general de sus ciudadanos, incluidas las actualmente desempeñadas por las oficinas estatales en dichos territorios, salvo las tareas que se especifican en el artículo 3 y quedan reservadas al Estado. Lo importante no es el número de las tareas reservadas al Estado -que empezaron siendo cinco en el primer borrador y acabaron en 20 en el texto aprobado-, sino el hecho mismo de la reserva por excepción y la prestación a niveles más próximos como regla. La Administración sólo hará lo que no pueda hacer la sociedad, y dentro de la Administración primará siempre el nivel más cercano, salvo razones que habrá que explicitar, En casi todos los contextos (no me refiero ahora sólo a Italia) esas razones se refieren a la eficacia y a la equidad o redistribución o cohesión. Se ha invertido la carga de la prueba. Ahora ya no se postula la bondad democrática sólo de lo que aprueba la Cámara parlamentaria erigida en representación de la nación, siendo ésta el único nivel significativo, sino que se postula la delegación por parte de esa Cámara de las competencias hacia la sociedad, entendiéndose que la distancia en el ejercicio de la potestad pública es un mal a evitar en la mayoría de los casos. El viento que barre Europa podría llegar a Francia, a nuestra vecina Francia jacobina (y modélica para nosotros en tantas otras cosas) antes que a España. Espero que no sea así. La oportunidad es nuestra. Vale la pena cazarla. Pascual Maragall es alcalde de Barcelona. 43 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1091 Title A name given to the resource Desde Cataluña, federalismo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Catalunya Espanya Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1414/19941011d_00651.pdf fc97fafb583f094932119bf6d037942f PDF Text Text 3. Proposta de paraules per a la intervenció de l'Alcalde. Autoritats, regidors i regidores, amics i amigues, Celebrar 10 anys de Consell de Seguretat Urbana a Barcelona és una fita important per a la ciutat. L'any 1983, després d'un any extremament difícil per a la seguretat ciutadana, wam haver de definir una nova política que donés resposta ràpida a la situació que vivia Barcelona en aquell moment. Calia, per començar, una radiografia precisa dels problemes de seguretat que afectaven la ciutat. I en poc temps, en un any de treball rigorósde més d'un centenar de professionals vam aconseguir una fotografia molt acurada, jo diria que gairebé exacta, del que succeïa i, el més important, unes propostes per canviar la E situació. L'"Informe Socias" va ser, com molt bé s'ha dit aquí, l'embrió, l'origen de la política de seguretat de l'Ajuntament que tindria en el Consell de Seguretat Urbana un dels seus instruments principals. �El Consell de Seguretat Urbana de Barcelona va impulsar, per primera vegada al nostre país, mecanismes de coordinació i de participació social en matèria de seguretat. Barcelona ha estat pionera a Espanya en la consolidació d'un nou model d'intervenció pública i ha estat capaç de connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania. I ho ha fet a través del diàleg i la cooperació. Amb allò que, m'atreviria a dir, constitueix l'essència de les ciutats: la participació ciutadana. L'Ajuntament ha treballat durant aquests anys al costat del Govern Civil, de la Judicatura, de la Fiscalia, dels representants dels sindicats, de les empreses, dels grups polítics, de les associacions de veïns, dels col.legis professionals. S'ha fet una molt bona feina. Si fem referència a les dades que disposem de la realitat de la seguretat a Barcelona hem de concloure que la situació ha canviat notablement. Els índexs de delinqüència ens mostren una tendència a la baixa molt esperançadora al llarg d'aquests anys. �Però això no és el més important. La sensació d'inseguretat també ha disminuït entre els ciutadans. I aquest sentiment de viure en una ciutat més segura és, també, un element de benestar de la població. Voldria aturar-me un moment en aquesta qüestió. En els darrers anys hem fet possible una sèrie d'avenços en matèria de seguretat que han incidit considerablement en la qualitat de vida dels ciutadans. Barcelona ha fet un salt extraordinari en les matèries següents: - Introducció dels principis de prevenció, solidaritat, diàleg i llibertat en la política de seguretat. Una nova perspectiva, un nou enfocament: la política de seguretat es basa en el respecte a la llibertat de tots els ciutadans i en la garantia de la seva seguretat. Per aquest ; ordre. - Acostament de la justícia als ciutadans. L'experiència dels judicis immediats -una de les herències més valuoses dels Jocs Olímpics la implantació de la qual va ser possible gràcies a la comprensió i l'impuls que vam trobar en Marga- �rita Robles- i la creació d'una Fiscalia a la Ciutat Vella. Transformacions de concepte tan profundes que han fet possible que els ciutadans confiïn més avui en les seves institucions. Acostament de les forces de seguretat a la ciutadania. Desplegament de la Guàrdia Urbana a tots els districtes. Ampliació del nombre de casernes i descentralització de les comissaries del Cos Nacional de Policia en els districtes. Creació de les Taules de Coordinació Policial. Creació dels consells de prevenció i de seguretat als districtes. La necessitat de conèixer pam a pam el territori. L'èxit de la descentralització. - L'experiència de la Ciutat Vella. - Les enquestes de victimització. L'intercanvi d'informació i de dades. El treball conjunt. I també vull fer una referència concreta a una d'aquestes transformacions que han fet possible l'èxit del nostre model. La col.laboració policial a Barcelona. Al llarg d'aquests anys hem avançat molt notablement en aquesta matèria. Hem impulsat mecanismes de coordinació i cooperació entre cossos policials 5 �que han funcionat extraordinàriament bé -les taules de coordinació policial en són el millor exemple. I el que és més important!, la policia local s'ha manifestat en tota la seva activitat com a policia amb vocació de policia ordinària. La Guàrdia Urbana és a Barcelona la policia que coneix millor el seu territori i que aprofita òptimament els seus recursos humans i organitzatius. Aquesta policia ha treballat al llarg de 10 anys en estreta col.laboració amb el Cos Nacional de Policia i ha professíonalitzat extraordinàriament els seus serveis. També, en aquesta matèria, i amb una normativa molt restrictiva, hem treballat bé. Hem estat capaços d'innovar. L'experiència de col.laboració sistemàtica plantejada a partir del Consell de Seguretat Urbana va fer més fàcil la gran operació de seguretat dels Jocs Olímpics. Però encara tenim un gran repte al davant. Durant aquests 10 anys hem assentat les bases del nostre model. Hi hem treballat tossudament i la valoració no pot ser més positiva. 6 �Però Barcelona vol més. La ciutat vol una policia local forta. Que intervingui en seguretat ciutadana, com fins ara, i en ordre públic i que també desenvolupi funcions de policia judicial. Aquesta és l'evolució possible a la qual ens porta la nostra experiència. Cal reconèixer i potenciar l'experiència de Barcelona en matèria de coordinació i col.laboració policial. Els mecanismes que els he descrit constitueixen un punt de partida per desenvolupar i estendre el model amb caràcter general a d'altres nuclis urbans. Cal resoldre la qüestió metropolitana: la ciutat real va més enllà d'on s'acaba el terme municipal de Barcelona. No em cansaré de repetir-ho perquè la realitat és tossuda i s'imposa. I la realitat ens demana cada dia més actuació i més eficàcia. El desenvolupament de lesti policies locals ha de constituir una de les bases del model de seguretat pública per a Catalunya. I ha de tenir un tractament específic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Perquè els ciutadans el que volen és seguretat. I més seguretat vol dir, com s'ha posat de manifest a Barcelona, més coordinació. Barcelona posa tota 7 �aquesta experiència a disposició dels responsables de la seguretat de l'Estat i de la Generalitat. Es en aquest marc de futur que estem desenvolupan el Ministeri de Justicia i Interior la proposta de justicia local o de pau a la gran ciutat. I estem 1 avançant molt positivamentper dotar les ciutats de més autoritat i més competències -entre les quals una policia judicial local- per resoldre els problemes més propis de la realitat urbana i per millorar la qualitat de vida a les ciutats. __ d No voldria acabar la meva intervenció sense reconèixer i agrair el treball i l'esforç dels professionals que han fet possible desenvolupar aquesta política de seguretat. Vull recordar els membres dé la Comissió Socias, els membres del Consell de Seguretat Urbana i els membres de la Guàrdia Urbana i del Cos Nacional de Policia així com els representants als consells de seguretat i prevenció dels districtes. I, finalment, reiterar el meu agraïment especial a É Margarita Robles pel treball1 que va dur a terme com a presidenta de l'Audiència de Barcelona, impulsant �decididament la posada en marxa deis judicis immediats i agrair a Ferran Cardenal -qui presid i el Consell durant vuit anys- ia Enrique de Federico la seva aportació inestimable. Sense el treball de tots el s no hauríem avançat, ni de lluny, com ho hem fet. Moltes gràcies. , t? 144- tc,)» )9( lA 1 -1/1'"A-'1D r t ( L:-G ..A'") LIA/C AJ.IS, (.?d t1 ufo-7 4,1, • UuU Cj e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4320 Title A name given to the resource Desè aniversari del Consell de Seguretat Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ministeri de Justicia i Interior. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1016/19860428d_00122.pdf 459b1c3cfbe271be3fa7161af7ecfe12 PDF Text Text --Jure ^—^.^. v ^+,e ^ ^ oaj CoL l.ef ÍJ-dlr o t3 cNJ ( 2V - 9- SENYOR DEGà, SENYORES, SENYORS: MOLTES VEGADES HE COMPAREGUT DAVANT DE DIFERENTS PúBLICS RECORDANT LA MEVA CONDICI6 D'ECONOMISTA. EFECTIVAMENT, AQUESTA ES LA MEVA FORMACIó ACADèMICA I EN UNA FACULTAT D'ECONòMIQUES EM VAIG DOCTORAR. AIXò, PERò, NO M'HA FET OBLIDAR QUE LA MEVA VIDA UNIVERSITàRIA VA COMENÇAR A LA FACULTAD DE DRET, ON VAIG OBTENIR TAMBÉ LA LLICENCIATURA. PERMETEU-ME, DONCS, QUE TOT I NO PERTANYER A AQUEST COL.LEGI EM CONSIDERI ENTRE COMPANYS. D'ALTRA BANDA, COM A CAP D'UNA ADMINISTRACI6 TAN COMPLEXA COM L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, COM A PRESIDENT D'UNA CORPORACIó QUE ÉS FONT DE DRET I COM A POLíTIC EN EXERCICI HE HAGUT DE MANTENIR CONTACTE AMB LA LLEI, AMB ELS PROCESSOS DE FORMACI6 DE LA LLEI I AMB ELS DE LA SEVA APLICACIó. LA MEVA FORMACIó JURÍDICA INICIAL M'HA AJUDAT MOLT. AIXò, PERó, HAURIA SERVIT DE MOLT POC SENSE EL �SUPORT DELS EXCEL.LENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN A L'AJUNTAMENT. VULL CITAR MOLT ESPECIALMENT EL DIRECTOR DE SERVEIS JURÍDICS, JAUME GALOFRÉ, QUE A MÉS D'UNA SóLIDA PREPARACIó, TÉ UN FORMIDABLE INSTINT JURÍDIC QUE HA SABUT DONAR IDEES PER RESOLDRE SITUACIONS DIFÍCILS EN QUE S'HA TROBAT L'AJUNTAMENT EN LA DEFENSA DELS INTERESSOS DE BARCELONA. LA CONFERèNCIA D'AVUI TÉ EL TÍTOL DE "EL DESENVOLUPAMENT DEL DRET PúBLIC A CATALUNYA". VOÉ#RIA EXPOSAR AMB UNA CERTA EXTENSI6 I UNA MICA DE SISTEMA ALGUNES IDEES QUE FRAGMENTàRIAMENT HE ANAT LLANÇANT EN ALTRES OCASIONS. 1 LA NECESSITAT D'UN DRET ADAPTAT A LES NOSTRES PARTICULARITATS SEMPRE HE CREGUT QUE CAL DESENVOLUPAR L'ESTUDI I LA CREACIó DE DRET PúBLICÁrAL NOSTRE PAÍS. AIX(5 NO VOL DIR QUE HI HAGI UN SECTOR DEL CONEIXEMENT JURÍDIC QUE HAGI ') U ïii) t, (40144 _ u^ ^ /-17^ ^^ ^ ^ ^`7^ \‘‘^ ^S^^^l^ -^^ ^ , ^ z% ^ ^^ ^^4- sZ) sik-tr-P e-21 D itv 794 1,-oci41„ 1,4 c4-'(117-74,- b />1.9-zr--- -- -7 ^d ^^ ^ B. Jl ( ^ c;;‹,t).47 71-, ^n 1-7 C -()-e-lik_ • p/Z fJ �ESTAT VEDAT ALS CATALANS, QUE PER A NOSALTRES, AL LLARG DE LA NOSTRA HISTòRIA, HI HAGI HAGUT UN DESCONEIXEMENT I MANCA D'ESTUDI D'AQUEST SECTOR DEL DRET; DEL DRET QUE REGULA EL MóN DE L'ORGANITZACIó I L'ACTUACI6 DE LES INSTITUCIONS PúBLIQUES I REPRESENTATIVES I LA SEVA RELACIó AMB ELS CIUTADANS. PRECISAMENT EN ALTRES MOMENTS HISTòRICS, ALS QUE FAR1 REFERèNCIA MÉS ENDAVANT, EL DRET PúBLIC S'HAVIA DESENVOLUPAT A CATALUNYA DE FORMA IMPORTANT. FOU EL PRODUCTE D'UNA GRAN IMAGINACI6 PER RESOLDRE LA SEVA CONVIVèNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I URBE. ES EVIDENT, PERò, QUE L'ESTUDI I INVESTIGACIó DEL DRET PúBLIC ES'DESENVOLUPA MILLOR EN AQUELLS PAÏSOS QUE TENEN LES SEVES PROPIES INSTITUCIONSLD'AUTOGOVERN. (--CATALUNYA,) EN MOLTS PERíODES HISTòRICS, MALHAURADAMENT MASSA LLARGS, HA ESTAT DESPOSSEÏDA DE LES SEVES INSTITUCIONS. AQUESTES ÉPOQUES S'HAN CARACTERITZAT PER UN ALLUNYAMENT,DELS CATALANS DELS �ASSUMPTES PiBLICS. NO ÉS D'ESTRANYAR, PER TANT, QUE A L'ETAPA HISTòRICA QUE ES VA TANCAR L'ANY 1975 L'ESMENTADA CARACTERíSTICA ES DONÉS AMB MOLTA FORÇA. TOTS VOSTèS RECORDARAN, PER EXEMPLE, QUE A LA FACULTAT DE DRET DE MADRID, LA MAJORIA D'ESTUDIANTS TENIA CLAR QUE EL SEU FUTUR PASSAVA PER LES CORRESPONENTS OPOSICIONS AL PRINCIPALS COSSOS DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA JUSTíCIA. LES OPOSICIONS EREN UNA MÉS DE LES "FESTES NACIONALS", QUE ES VIVIA PROFUNDAMENT EN AQUELLA SOCIETAT. AR IQÑA EL QUE EN CANVI, A LA FACULTAT DE DRET DEB S ES RESPIRAVA ERA QUE EL FUTUR ESTAVA EN L'APERTURA D'UN BUFET PRIVAT. MOLT POCS ANAVEN A LES OPOSICIONS I AVUI, EN CERTA FORMA, EN PATIM UNA MICA LES CONSEQÜENCIES. POTSER L' úNICA EXCEPCI6 ERA L'OPOSICIó A NOTARIES. PER AQUESTA CONSTATACIó NO FA MÉS QUE CONFIRMAR EL QUE EN DEFINITIVA S'ESTà DIENT. EN FRONT D'UN ADMIRABLE I IMPORTANT DESENVOLUPAMENT DEL DRET PRIVAT I DE L'EXISTèNCIA D'UN ESTOL NOTABLE DE �-6- GRANS JURISTES CATALANS EXPERTS EN AQUEST CAMP DEL DRET, EL DRET PúBLIC HA TINGUT POCS PRACTICANTS CATALANS. I ELS QUE S'HI HAN DEDICAT HO HAN FET RECOLLINT UNA EXPERIèNCIA I UNA DOCèNCIA QUE SI BÉ PODIA PROVENIR TAMBÉ DE DESTACATS JURISTES, EXPERIèNCIA EN TRACTAR-SE D'UNA I UNA DOCèNCIA DESLLIGADA D'UNES INSTITUCIONS CATALANES -QUE NO EXISTIEN- HA DONAT UN RESULTAT MOLT DIFERENT AL DRET PRIVAT. TANMATEIX, NO PENSO QUE A CATALUNYA S'HAGI DE DESENVOLUPAR UN DRET PúBLIC PROPI I DIFERENT AL DE LA RESTA D'EUROPA EN GENERAL, O D'ESPANYA, EN PARTICULAR. PER A-CATALUNYA S'HA DESENVOLUPAT UN DRET PRIVAT AMB - LES SEVES PRòPIES CARACTERíSTIQUES I.INSTITUCIONS. I EL DRET PúBLIC NO ÉS IGUAL EN TOTS ELS ESTATS EUROPEUS. DE LA MATEIXA MANERA, NO HI HA DUBTE QUE, RECUPERADES AVUI LES INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN, CAL ELABORAR UN DRET PúBLIC QUE S'ADAPTI A LES NECESSITATS DEC'„LUNYA. CAL INVESTIGAR LA REALITAT PúBLICA CATALANA PER REALITZAR AQUELLA ELABORACIó. JA SE SAP QUE EL DRET, NO ÉS, PER AL JURISTA, UN �SISTEMA DE REGLES JA FETES, SINO UN CONJUNT DE REGLES EN MOVIMENT, A POSAR I REPROPOSAR CONTINUAMENT. ' JECTÉ DE LA CIèNCIA JURíDICA NO ÉS TANT LES REGLES, ES A DIR, LES VALORACIONS DELS FETS SOCIALS EN QUE CONSISTEIXEN LES REGLES, SINO ELS MATEIXOS FETS SOCIALS DEL QUE LES REGLES JURíDIQUES SON VALORACIONS. COM DIU NORBERTO BOBBIO "L'OBJECTE DE L'EXPLORACI6 I EXPOSICI6 DEL JURISTA NO SóN LES NORMES, SINO LA VIDA SOCIAL QUAN SUBJECTE A LES NORMES". EN EL SECTORPúBL . SENS TROBEM QUE AVUI LA REALITAT ESTA EN PLENARANSFORMA,CIó. L'ESTAT S'HA ORGANITZAT SOTA UNS PRINCIPIS MOLT DIFERENTS ALS VIGENTS FINS A 1975. APUNTEM, PER EXEMPLE, EL PRINCIPI D'AUTONOMIA DE TOTES LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES, DEL QUAL FAREM. EXPRESSA REFERINCIA MÉS ENDAVANT. EL DESENVOLUPAMENT D'AQUESTA NOVA REALITAT INSTITUCIONAL DEPèN DELS POLíTICS, DELS ECONOMISTES I TAMBÉ, EN BONA PART I DELS JURISTES, ALS QUE, POTSER, DES DE POSICIONS POLíTIQUES D'ESQUERRA, NO SE'LS HA DONAT LA �IMPORTàNCIA QUE TENEN EN LA TASCA D'AVANÇAR CAP UNA SOCIETAT MÉS PROGRESSISTA I MÉS IGUALITàRIA. LES CAUSE ^S D'AIXò TOTS LES SABEM. EN TANT QUE HEGEL ESCRIVIA ENCARA EN UN DELS PRIMERS PARàGRAFS DE LA SEVA "FILOSOFIA DEL DRET" QUE "EL DRET ÉS QUELCOM SAGRAT ", EL SEU DEIXEBLE, MARX, HO REDUTA A UN FENòMEN SUPERESTRUCTURAL DE LA SOCIETAT O, PER RECOLLIR UNA CELEBRE FRASE DEL "MANIFEST ", "...EL VOSTRE DRET NO ÉS MÉS QUE LA VOLUNTAT DE LA VOSTA CLASSE ELEVADA A LLEI..." / AVUI SABEM,/ PER AIXò, QUE EN LES SOCIETATS HISTòRIQUES QUE CONEIXEM NI TOTS ELS HOMES SóN ABSOLUTAMEN /LLIURES COM SERIA DESITJABLE I ERA LA HIPòTESI DE M ARX, NI ABSOLUTAMENT CONFORMISTES -EL QUE NO SERIA DESITJABLE- COM SUGGERIA ORWELL, SUPòSITS EXTREMS EN QUE EL DRET NO SERIA NECESSARI. PERò, A MES, ENTENC QUE LES NORMES NO HAN DE TENIR úNICAMENT EL SEU CLàSSIC SENTIT LIMITADO I REPRESSIU, O, EN UN SENTIT MÉS MODERN, PREVENTIU. AVUI TAMBÉ ES �CONSIDERA QUE SóN NORMES JURÍDIQUES LES NORMES ORGANITZATIVES, LES QUE OBREN ESPAIS D'ACTUACIó I DE CREACI6 INDIVIDUALS I COL.LECTIUS. HI HA DUES MANERES D'ENTENDRE LA CIèNCIA JURÍDICA I, PER TANT, LA FUNCI6 DEL JURISTA. UNA, EL JURISTA COM A CONSERVADOR I TRANSMISSOR D'UN COS DE REGLES JA DONADES DE LES QUE ÉS DIPOSITARI I GUARDADOR. I UNA ALTR, LA DEL JURISTA COM A CREADOR, ELL MATEIX, DE REGLES QUE TRANSFORMEN, INTEGRANT -LO I, AL MATEIX TEMPS RENOVANT -LO, EL SISTEMA DONAT. EN AQUESTA SEGONA CONCEPCIó EL JURISTA NO ÉS i.NICAMENT RECEPTOR, SINO TAMBÉ COL.LABORADOR ACTIU I, QUAN ÉS NECESSARI, CRÍTIC. QUAN LA FUNCI6 DEL JURISTA ES LIMITA A SER LA PRIMERA, ENS TROBEM EN UNA SOCIETAT D'UN SISTEMA DE DRET TANCAT, AMB UNA IDEOLOGIA D'AUTONOMIA DEL DRET RESPECTE A LA SOCIETAT, DEL QUE RESULTA UNA JURISPRUDéNCIA CONSEVADORA I FORMALISTA. 1 �-1 0- EN EL SEGON ¿UPÓSIT D'UN SISTEMA DE DRET OBERT, EN UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACI6 I AMB UNA CONCEPCIó DEL DRET COM A REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DESENVOLUPA EL MODEL OPOSAT D'UNA CIèNCIA DEL DRET LLIURE, INNOVADORA I REALISTA. PRECISAMENT, PEL MOMENT HISTòRIC EN QUE ENS TROBEM I AL QUE ABANS FEIA REFERèNCIA, INNOVADORA AQUESTA VISI6 "1~1~ CREATIVA DEL DRET TÉ UN AMPLI CAMP DE DESENVOLUPAMENT EN EL SECTOR PúBLIC A CATALUNYA. NOMÉS MANCA IMAGINACI6 I CREATIVITAT. EL FET, PERò, DE QUE SIGUI NECESSàRIA AQUESTA TASCA INNOVADORA NO VOL DIR QUE HAGUEM D'OBLIDAR EL NOSTRE PASSAT. CATALUNYA I BARCELONA EN PARTICULAR, HAN TINGUT UNES INSTITUCIONS PúBLIQUES MOLT IMPORTANTS. FINS I TOT FIGURES DE DRET PRIVAT HAN TINGUT UNA GRAN TRANSCENDèNCIA COL.LECTIVA. PENSEM, PER EXEMPLE, EN L'ENIFITEUS.I QUE A PESAR DE LES CRíTIQUES QUE VA REBRE JA DES DE MITJANS DEL SEGLE PASSAT, NO HI HA DUBTE QUE VA AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC DE CATALUNYA EN �SER UNA FóRMULA QUE PERMETIA QUE NO QUEDESSIN TERRES IMPRODUCTIVES. ES EVIDENT QUE AVUI, DES UNA PERSPECTIVA ECONòMICO—SOCIAL, L'EMFITEUSI UNA INSTITUCIG QUE NO ENS SERVEIX I ÉS INADMI .-'. LE, PER POSA DE MANIFEST LA IMPORTàNCIA QUE POT NIR EL SABER TROBAR, EN UN MOMENT HISTóRIC DE '''MINAT, LES FIGURES O INSTITUCIONS JURíDIQU e QUE SIGUIN REFLEX DE LA SOCIETAT, QUE L'AJ IN A PROGRESSAR I A TRANSFORMAR—SE. SI BÉ LA MAJORIA DE FIGURES I HISTo INSTITUCIONS ERIEN REPETIBLES AVUI, Sí QUE CREC QUE S'HAN DE MANTENIR LES QUE HAN ESTAT I SEGUEIXEN ESSSENT CARACTERi QUES DEL NOSTRE DRET. UN DRET QUE EM SEMBLA PROFUNDAMENT DEMOCRàTIC, COM HO ÉS CATALUNYA, ENCARA QUE POTSER EN EL MOMENT PRESENT NO S'AFAVOREIXI DESENVOLUPAMENT EL DE TOTA L'ENERGIA QUE AQUESTA CARACTERÍSTICA SIGNIFICA. �EL DRET PúBLIC CATALá A LA HISTòRIA EL NOSTRE DRET, DEIA, TÉ UNES CARACTERíSTIQUES PECULIARS. ENTRE AQUESTES ÉS IMPORTANT ASSENYALAR EL ^ RESPECTE A L>AÚTONOMIA DE LA VOLUNTAT I"EL PACTISME --A FONTS CREADORES DE RELACIONS JURíDIQUES. SóN CARACTERíSTIQUES QUE NO S'HAN DONAT EXCLUSIVAMENT EN L'àMBIT PRIVAT, SINO TAMBÉ EN EL PÚBLIC. PENSEM, PER EXEMPLE, EN EL RESPECTE QUE, HISTòRICAMENT, ES VA TENIR PER LES INSTITUCIONS PRòPIES DE CADASCUN DELS TERRITORIS CATALANS DERIVADES DEL SEU DRET PARTICULAR -TORTOSA, VALL D'ARáN, VIC.- VAREM TENIR, TAMBÉ, UNA DE LES PRIMERES INSTITUCIONS DEMOCRàTIQUES D'EUROPA, EL CONSELL DE CENT. EN AQUEST CONSELL EL VEGUER O BATLLE, ERA UN OFICIAL REIAL, REPRESENTAVA AL REI. PER AIXò EL CONTROL DELS CONSELLERS SOBRE AQUELLES FIGURES ERA MOLT IMPORTANT. TANT ÉS AIXí QUE EL VEGUER I EL BATLLE HAVIEN DE SEGUIR OBLIGATòRIAMENT EL CONSELL DELS CONSELLERS, EXCEPTE QUAN ES TRACTAVA D'UN MANDAT REIAL. �INTEGRANT COM FEIA ELS CONSELLERS DELS DIFERENTS ESTAMENTS POPULARS, NO HI HA DUBTE QUE SIGNIFICAVA UN IMPORTANTíSSIM CONTROL DEMOCRàT C DEL PODER. NO OBLIDEM QUE LA PRAGMàTICA ERA DE L'ANY 1241. PEL RECOGNOVERUNT PROCERES EL VEGUER S'HAVIA D'OBLIGAR A JURAR QUE SEGUIRIA ELS CONSELLS DELS PROHOMS DE LA CIUTAT. NO ES POT DEIXAR DE CITAR QUE SOTA ALFONS III -ANY 1330- ES VA INSTITUCIONALITZAR LA CORPORACIó DELS ADVOCATS. AQUESTS ESCOLLIEN D'ENTRE ELLS UN RECTOR O ^.....^--^.s. PRIOR QUE REGIRIA L'OFICI D'ADVOCAR I JUTJAR. ERA AJUDAT PER QUATRE CONSELLERS PER PERSEGUIR TOT EL QUE FOS CONTRARI A LES CONSTITUCIONS USOS I COSTUMS DE LA CIUTAT. EL PRIOR I ELS SEUS QUATRE CONSELLERS, CONJUNTAMENT AMB ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT REDACTAVEN UNS ESTATUTS PER AL BÉ DE L'ADVOCACIA I LA COSA PúBLICA DE BARCELONA AIXí COM PER A LA PERSECUCIó DELS DELICTES I L'ESTABLIMENT DE PENES. AQUESTES NORMES ES FARIEN EXTENSIVES A LES VEGUERIES DE BARCELONA I DEL VALLèS. EL MONARCA, PER LA SEVA PART, ESTAVA COMPROMèS A NO INDULTAR LES PENES QUE �S'IMPOSESSIN COM A CONSEQÜENCIA DE LA CONTRAVENCIó DE LES NORMES ESMENTADES. AMB AQUEST EXEMPLE ENS TROBEM AMB UNA ALTRA CARACTERÍSTICA DEL NOSTRE DRET: LA COL.LABORACIó I PARTICIPACI6 DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. POTSER AQUESTA HA ESTAT L'úNICA CONSEQÜENCIA POSITIVA DE LA MANCA D'INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN EN MOLTS PERÍODES HISTòRICS. LA IMBRICACIG D'ACTIVITATS PúBLIQUES I PRIVADES ÉS REFLEX D'UN CERT AUTOGOVERN DE FET. ES PER AIXò QUE S'HAN DESENVOLUPAT ENTRE NOSALTRES SERVEIS I INSTITUCIONS QUE EN SóN LA SEVA PLASMACI6. PENSEM EN LA IMPORTàNCIA QUE AQUÍ HAN TINGUT LES CAIXES 'ESTALVI, SUBSTITUTòRIES, EN PART, D'UN SERVEI PtBLIC D'ASSEGURANCES SOCIALS. LA XARXA DE PúBLICS QUE TÉ BARCELONA, UNA DE LES MÉS IMPORTANTS DEL MóN, SINO LA QUE MÉS, ÉS REVELADORA TAMBÉ DE L'EXISTèNCIA D'ACTIVITATS EN LES QUE ÉS MOLT DIFÍCIL ESTABLIR CLARAMENT LA FRONTERA ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL PRIVAT. �-15- TAMBÉ EN EL QUE RESPECTA A LES ACTIVITATS PúBLIQUES EN DIFERENTS SECTORS NO PODEM OBLIDAR LES REALITZACIONS PORTADES A TERME EN PERíODES D'AUTOGOVERN. DE TOTS ÉS CONEGUDA LA TASCA FETA EN MATIRIA D NSENYAMENT' DURANT LA REPúBLICA. I MOLTES D'ALTRES. DEL QUE ES TRACTA, AVUI, ÉS, PER TANT, DE RETROBAR AQUEST CAMí. LA TASCA QUEQRPONDRà AL S JURISTES NO SER EXCLUSIVAMENT INVESTIGAR LA NOSTRA REALITAT ACTUAL, SINO TAMBÉ EL NO PERDRE DE VISTA LES CARACTERíSTIQUES DEL QUE HAN ESTAT LES NORMES DE LA NOSTRA CONVIVINCIA: L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT, EL PACTISME, LA COL.ABORACIò DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 1 (., ' Ln 77/--Tv AVUI, A MÉS, TENIM ALTRES INSTRUMENTS, FONAMENTALMENT LA CONSTITUCI6 DE 1978. SI ANALITZEM LA HISTòRIA LEGISLATIVA ESPANYOLA DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS, CAP TEXT, AMB LES POSSIBILITATS QUE AQUEST OBRE, HAVIA ESTAT VIGENT UN TEMPS IGUAL. VAL A DIR QUE AQUEST �TEMPS ÉS INSUFICIENT PER HAVER EXPLOTAT TOTES AQUELLES POSSIBILITATS. ES EVIDENT LA TASCA FETA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I PER DIFERENTS AUTORS EN AQUEST SENTIT. DE VEGADES, PERò, SEMBLA QUE DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES QUE LA CONSTITUCI6 DÓNA, S'ESCOLLEIX LA MENYS PROGRESSISTA, LA MÉS CONSERVADORA. NO ÉS FàCIL TRANSFORMAR TOTA UNA CULTURA JURíDICA, APRESA I TREBALLADA SOTA D'ALTRES PRINCIPIS, EN LA NOVA QUE LA CONSTITUCI6 PORTA A DINS. ENS TROBEM, DE VEGADES, QUE LA INTERPRETACI6 DE LA CONSTITUCI6 ES FA SOBRE LA BASE DE LLEIS ANTERIORS. QUAN S'IMPEDEIX QUE ELS AJUNTAMENTS ESTABLEIXIN EL TIPUS DE DETERMINATS TRIBUTS, ENCARA QUE LA LLEI HO AUTORITZI, EL QUE ES FA NO ÉS APLICAR LA CONSTITUCIó, QUE DIU QUE ELS AJUNTAMENTS PODRAN ESTABLIR RIBUT D'ACORD AMB LA LLEI, I AQUESTA HO VOL AIXí, SINO APLICAR L'ANTIGA LLEI GENERAL TRIBUTàRIA QUE DISPOSAVA QUE EL TIPUS L'HAVIA D'ESTABLIR LA LLEI. ES UNA INTERPRETACI6 QUE VE DONADA PER UNA CULTURA JURíDICA HERETADA D'UN ESTAT CENTRALISTA I QUE NO ACABA �(i DE t COMPRENDRE QUE UN ESTAT DEMOCRàTIC SUPOSA L'EXISTèNCIA DE DIVERSOS PODERS EN EL SEU Sí. CAL ATURAR-SE EN LA PRIMERA DECLARACI• UE FA LA CONSTITUCIó. DIU QUE ESPANYA ES UN STAT . SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. AQUESTA DEC ACIó CONSTITUCIONAL SUPOSA UN PAS ENDAVANT. HE °ASSAT DE L'ANTIC ESTAT DE DRET LIBERAL INTERRO'T PER UN ESTAT TOTALITARI A UN TIPUS DIFERENT D'. TAT. DE LA IGUALTAT FORMAL ENTRE ELS CIUTADANS •.1E DEMANDAVA L'ANTERIOR FORMA D'ESTAT, HEM PASSA - . A UN ALTRE TIPUS QUE TÉ UNES ALTRES EXIGèNCIES. 51 QUAN 1M FA REFERèNCIA A UN ESTAT SOCIAL E DRET, ES AI D'AILA IGUALTAT FOR . • L, ES DECISIU VOL DIR QUE, A MÉS D' QUE HI HAGI TAMBÉ UNA IGUALTAT MATERIAL. POT SER QUE SIGUI DIFíCIL CONCRETAR, EN JUSTíCIA, EL VERITABLE CONTINGUT DEL PRINCIPI D'IGUALTAT MATERIAL. LA CONSTITUCIó NO HO DEFINEIX EXACTAMENT, PERò EL QUE ES CLAR QUE CORRESPONDRà ALS PODERS PúBLICS LA SEVA ACTIVITAT CONFORMADORA DE L'ORDRE SOCIAL I ECONòMIC PERQUE AQUELL PRINCIPI ES FACI REALITAT. �PER AQUESTA ACTIVITAT CONFORMADORA NO ES POT FER AL MARGE DELS CIUTADANS, DEL POBLE. AQUI NEIX LA IMPORTàNCIA DE CONFIGURAR L'ESTAT COM UN ESTAT DEMOCRàTIC, QUE ES DESENVOLUPA EN ALTRES PRINCIPIS CONSTITUCIONALS, COM POT SER EL DE LA PARTICIPACIó CIUTADANA EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. FA L'EFECTE, DE VEGADES, QUE AQUESTA TERMINACIó CONSTITUCIONAL, EN ESTABLIR EL TIPUS D'ESTAT EN QUE ES CONFIGURA ESPANYA, TÉ UNA SIGNI I ACIó DE DECLARACIó DE PRINCIPIS. AIXò PELAS QUE NO ÉS AIXí I QUE DES DEL MOMENT ENQÉ-S- TROBA A LA CONSTITUCIó NO TÉ fiNICAMENT UN VALOR eTIC SINO PLENAMENT JURíDIC. g-- A----vam OBLIGA COM LES ALTRES NORMES CONSTITUCIONALS. I, EN CONSEQÜENCIA, COM DIU ALBENDROTH, "LA DETERMINACI6 DEL PRINCIPI SOCIAL HA DE TENIR LLOC MITJANÇANT DECISIONS DEMOCRàTICAMENT LEGITIMADES I A TRAVÉS DE LES FORMES I ELS VALORS DE L'ESTAT DE DRET ". AQUESTES DECISIONS DEMOCRàTIQUES, SI Sal TAMBÉ CONTROLADES DEMOCRàTICAMENT, TINDRAN COM A CONSEQÜèNCIA �-19- EL COMPLIMENT D'UNA DE LES FINALITATS D'AQUEST TIPUS D'ESTAT: LA IRREVERSIBILITAT DE LES CONQUESTES SOCIALS ACONSEGUIDES. QUAN EM REFEREIXO A LA NECESSITAT DE DESENVOLUPAR ^ UC LA CONSTIT VULL DIR QUE HI HA MOLTES DE LES SEVES DETERMINACIONS QUE NO S'APLIQUEN IGUAL A TOTS. LA DOCTRINA ALEMANYA, PER EXEMPLE, EN LLIBERTATS FONAMENTALS QUE RECULLEN ELACI6 A LES ELS TEXTES CONSTITUCIONALS, DISTINGEIX ENTRE LES "LLIBERTATS DELS PR CTOS", QUE RESPONEN A INTERESSOS DE MINORIES COM LES DE LLIBERTAT ECONòMICA, LA D'INVESTIGACIó O LA DE PUBLICAR LES IDEES PEL MITJà DE LA PREMSA) I LES "LLIBERTAT DELS CONS ÍDOS" (COM LA DE COMPRAR ELS PRODUCTES QUE EL MERCAT OFEREIX O LES DE LLEGIR EN UN DIARI LES IDEES EXPRESSADES PER LA MINORIA QUE REALMENT POT FER úS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIó EN LA PREMSA DIàRIA). TROBAR LES FóRMULES QUE AMPLIïN LES LLIBERTATS DE TOTS ÉS, PER TANT, UNA DE LES TASQUES IMPORTANTS A FER EN UN ESTAT DEMOCRàTIC, I ELS JURISTES TENEN MOLT A DIR- �-20- NOS I ENSENYAR -NOS, UN DELS MITJANS MÉS IMPORTANTS PER ACONSEGUIR TOTES AQUESTES FINALITATS ÉS, EVIDENTMENT, APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTIA X1S I, SI ÉS POSIBLE, QUE AQUESTS HI PARTICIPIN EL MÉS DIRECTAMENT POSSIBLE. PER AIXò ÉS IMPORTANT TAMBÉ EL PRINCIPI D'AUTONOMIA QUE LA CONSTITUCI6 RECONEIX A LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES.TERRITORIALS. NO CAL DIR EL SU•^SIGNIFICAT PER, A CATALUN A WONQUERIR LA SEVA AUTONOMIA. PERò ÉS IMPORTANT TAMBÉ QUE CATALUNYAS'ORGANITZI DEMOCRàTICAMENT I AIXò COMPORTA EL RECONEIXEMENT I DESPLEGAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL. SERIA CONTRADICTORI INTENTAR EL DESENVOLUPAMENT D'UN ESTAT DEMOCRàTIC QUE PRETÉN APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTADANS I FER-LOS PARTICIPAR I QUE, AL MATEIX TEMPS, S'ANESSIN BUIDANT DE COMPETèNCIES ELS ENS QUE TÉ MÉS PRòXIMS I MÉS A L'ABAST; QUE ES BUIDESSIN ELS MUNICIPIS I S'ANÉS CENTRALITZANT, A COSTA D'ELLS, L'ADMINISTRACI6 CENTRAL CATALANA. �AIXò SERIA REPRODUIR, PER A NOSALTRES, UNA FORMA D'ESTAT JA SUPERADA HISTòRICAMENT, DE LA QUE TENIM MAL RECORD I QUE LA NOSTRA CONSTITUCI6 NO VOL, EN ESTABLIR QUE ENS HEM CONSTITUIT EN UN ESTAT SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. COM TAMPOC HO VOL L'ESTATUT, EN DECLARAR QUE VOL FER POSSIBLE LA CONSTRUCCI6 D'UNA SOCIETAT DEMOCRàTICA AVANÇADA. r¡ q LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL HI HA UN INSTRUMENT MOLT IMPORTANT QUE EM SEMBLA QUE HA ESTAT POC ESTUDIAT, ENCARA, EN EL NOSTRE PAíS. EM REFEREIXO A LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL. AQUEST TEXT, APROVAT PEL CONSELL D'EUROPA I AL QUE ESPANYA S'HA ADHERIT -I QUE PER TANT ENS OBLIGA- SUPOSA LA PLASMACI6 D'AQUELLES IDEES QUE ABANS EXPRESSAVA. QUAN PARLA DELS MUNICIPIS NO ES REFEREIX ALS AJUNTAMENTS O ALS SEUS óRGANS DE GOVERN, SINO A LES COL.LECTIVTATS LOCALS. AQUEST CANVI ÉS MOLT SIGNIFICATIU. QUAN �ATRIBUEIX AUTONOMIA ALS ENS LOCALS, NO HO FA A LES INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, SINO A LA COL.LECTIVITAT DELS CIUTADANS DELS MUNICIPIS. ESTEM DAVANT D'UNA FILOSOFIA DIFERENT DE LES COSES. SóN ELS CIUTADANS ELS PROTAGONISTES, ENCARA QUE LA SEVA ACTUACI6 SERà A TRAVèS DE LES PERSONES QUE ELLS HAGIN ESCOLLIT. UNA ALTRA NOVETAT ESQUE PER MODIFICAR ELS LíMITS D'UNA ENTITAT LOCAL ,.^ SK^HtRRàDE _ FER PREVI _ REFERENDUM ENTRE ELLS. AIXò LIMITA LES POTESTATS DELS PODERS CENTRALS DE SUPRIMIR ENTITATS LOCALS "A DIT" COM SEMBLA QUE ES VOL FER A CATALUNYA. UN ALTRE ASPECTE IMPORTANT DE LA CARTA ÉS QUE DETERMINA QUE LES ENTITATS LOCALS HAURAN DE TENIR LES éS MATèRIES COMPETèNCIES PER ADMINISTRAR LES MàXIMES r ^ D'INTERè S,LOCAL. LA CONSEQÜèNCIA ES, PER TANT, QUE DE CAP MANERA ES POT'BUIDAR ELS MUNICIPIS DE LES SEVES COMPC9CIES. AQUESTES FORMEN PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA LOCAL. PRECISAMENT PER AQUESTA RAE, LA CARTA EXIGEIX �-23- TAMBÉ QUE FORMA PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA EL QUE LES ENTITATS LOCALS DISPOSIN D'UN RECURS O ACCI6 JUDICIAL CONTRA L'ESMENTADA AUTONOMIA, TIPUS D'ATAC CONTRA ENCARA QUE VINGUI DE LES ADMINISTRACIONS CENTRALS DELS ESTATS -O COMUNITATS AUTòNOMES, EN EL NOSTRE CAS- O, FINS I TOT, DELS PODERS LEGISLATIUS. Lsítir, LA LLEI DE BASES DE RéGIM LOCAL ELS PRINCIPIS DE LA CARTA EUROPEA HAN ESTAT RECOLLITS, EN PART, PER LA LLEI DE BASES DEL RèGIM LOCAL. AQUESTA LLEI HA RECONEGUT EL PRINCIPI D'AUTONOMIA, ENCARA QUE AMB ALGUNES LIMITACIONS. PER EXEMPLE, NO EM SEMBLA QUE ES RESPECTI L'AUTONOMIA MUNICIPAL QUAN S'ESTABLEIX QUE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRAN CONDICIONAR L'ACTUACIG MUNICIPAL A TRAVÉS DE PLANS SECTORIALS. TAMBÉ ÉS LIMITATIU EL FET QUE LA CONSTITUCI6 NO HAGUÉS PREVIST LA LEGITIMACIó DELS ENS LOCALS PER DEFENSAR LA SEVA AUTONOMIA A TRAVÉS DEL CORRESPONENET �RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT. EN CANVI, ÉS POSITIU EL FET QUE OBLIGUI A QUE TOTES LES LLEIS SECTORIALS ATRIBUEIXEN COMPETèNCIES ALS MUNICIPIS I QUE S'ELS PERMETI ESTABLIR LA SEVA PRòPIA ORGANITZACI6 A TRAVÉS DELS REGLAMENTS ORGàNICS. LA MATEIXA LLEI OBRE UNES GRANS POSSIBILITATS A LA PARTICIPACI6 CIUTADANA. CAL DIR QUE, ABANS DE LA SEVA APROVACIó, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA JA L'HAVIA POSADA EN PRàCTICA. UNA MOSTRA ÉS QUE ELS REGIDORS DE DISTRICTE ACTUALS PERTANYEN A LA FORÇA POLíTICA GUANYADORA EN EL DISTRICTE LES DARRERES ELECCIONS,MUNICIPALS, SENSE QUE CAP NORMA OBLIGUÉS A QUE FOS AIXí. I AVUI AIXò TÉ LA SEVA IMPORTàNCIA PERQUE S'HAN TRASPASSAT JA ALS DISTRICTES MOLTES COMPETèNCIES I D'ALTRES ELS SERAN TRANSFERIDES PROPIAMENT. DEIA QUE LA LLEI DE BASES OBRA LES PORTES A LA PARTICIPACIó CIUTADANA. RECORDEU QUE LA CONSTITUCI6 ENS DIU QUE ELS CIUTADANS PARTICIPARAN EN ELS ASSUMPTES PGBLICS NO SOLS INDIRECTAMENT, A TRAVÉS DE LES ELECCIONS, SINO TAMBÉ DIRECTAMENT. NOSALTRES ESTEM, EN AQUESTS MOMENTS, ELABORANT UN REGLAMENT DE PARTICIPACI6 �CIUTADANA. EL PROBLEMA EST EN QUE, SI BÉ TOTS ESTEM D'ACORD EN QUE S'HA DE FACILITAR AL MàXIM LA PARTICIPACIó DELS CIUTADANS, COM FER-HO? HEM CONSTATAT QUE EN EL DRET COMPARAT NO HI HAN FóRMULES REALMENT PARTICIPATIVES. NO ES TRACTA EXCLUSIVAMENT DE FER UNA ASSEMBLEA DE VEïNS, SINO QUE LA PARTICIPACIó ÉS QUELCOM DE MÉS. ES UN SEGUIMENT DE LES DECISIONS MUNICIPALS, PRODUCCIó. ÉS PARTICIPAR EN LA SEVA PERò NO HI HA FÓRMULES NI FIGURES EXPERIMENTADES EN AQUEST CAMP I ÉS UN CAMP VERGE. EN UN MOMENT EN QUE ESTA' PRòXIMA UNA NOVA ORGANITZACIó TERRITORIAL DE CATALUNYA -QUE JA HAUREU VIST PER LA PREMSA QUE EN MOLTS ASPECTES NO HI ESTIC D'ACORD, PER NO ES TRACTA DE PARLAR-NE EN AQUEST MOMENT- QUE S'HA DE DESENVOLUPAR L'AUTONOMIA LOCAL, QUE S'HAN DE BUSCAR FóRMULES DE PARTICIPACIó CIUTADANA, EL TREBALL I LA IMAGINACI6 DELS JURISTES ES FA IMPRESCINDIBLE. EL DRET PúBLIC, EN GENERAL, I EL DRET ADMINISTRATIU, EN PARTICULAR, HA DE FER FRONT A AQUESTA DEMANDA I A AQUEST REPTE. JA DEIA EL PRINCIPI QUE FA �FALTA IMAGINACI6 PER PROGRESSAR I TRANSFORMAR. C LES NOVES FORMES DE GESTI6 PER LES NECESSITATS NO S'ESGOTEN EN EL CAMP INSTITUCIONAL. MODIFICANT ELS LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES ESTAN SEUS OBJECTIUS, ELS SEUS CAMPS D'ACTIVITAT. AQUELLA ANTIGA CLASSIFICACI6 DE L'ACTIVITAT ^,fJ ADMINISTRATVIA DE POLICIA, ÍOïE T I SERVEI PúBLIC HA ZS TAT DQRD,ADA. AVUI LA FRONTERA ENTRE EL PúBLIC I EL PRIVAT JA NO EST TAN CLARA. LES ADMINISTRACIONS SóN TAMBÉ PRODUCTORES DE BENS, TENEN INICIATIVES, PARTICIPEN EN NEGOCIS. DE VEGADES HO FAN PER SI MATEIXES I DE VEGADES EN COL.LABORACI6 AMB ELS PARTICULARS. TAMBÉ POT SER QUE L'ADMINISTRACI6 TINGUI UNA INICIATIVA EMPRESARIAL I DESPRÉS LA DEIXI EN MANS DE PARTICULARS, AMB CONTROLS O SENSE, SEGONS ELS CASOS. JA HAVIA SIGNIFICAT ABANS QUE L'ESTAT SOCIAL TÉ COM UNA DE LES SEVES CARACTERíSTIQUES EL QUE CONFORMA L'ORDRE SOCIAL I ECON¿MIC. I AQUí EL TERME ESTAT ES POT ENTENDRE EN EL SEU SENTIT AMPLI, COMPRENSIU DE TOTES LES �ADMINISTRACIONS PúBLIQUES. EL PROBLEMA ÉS QUE PER A DUR A TERME TOTES AQUESTES ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DISPONIBLES HAN ESDEVINGUT ANTIQUATS. QUANT A LES SEVES POSSIBLES FORMES ORGANITZATIVES LA LLEI DE BASES HA REPRODUïT LES MATEIXES FORMES DE GESTI6 DELS SERVEIS PÚBLICS QUE LA VELLA LLEI DE RèGIM LOCAL DE 1955. AIXò CREA GREUS PROBLEMES I OBSTACLES A LES ADMINISTRACIONS PER ACTUAR AMB AGILITAT I PER COL.LABORAR AMB ELS PARTICULARS. ES NECESSARI EL DESENVOLUPAMENT JURíDIC DE L'EMPRESA MIXTA O DE LA SOCIETAT MERCANTIL PúBLICA. CAL DEFINIR COM S'ESTABLEIXEN ELS CORRESPONENTS CONTROLS INTERNS I EXTERNS DE LA ACTIVITAT DE LES EMPRESES I ORGANISMES QUE FORMIN LES ADMINISTRACIONS . ,x, «/I'-^CHI ~,xJ_AT ^`" ^^^,S^SA^,-^ , ^ c^xaa.^^^^^O^aGAN^^I^ ^ ^ - o^^-^s0^.^^^^^V^ v S I iM^ Es . ES POT DIR QUE EN L'ELABORACI6 DE LA NOVA CARTA DE �BARCELONA PROCURAREM RESOLDRE AQUESTS PROBLEMES. TROBAR SOLUCIONS PELS PROBLEMES QUE TENIM. ALTRES ADMINISTRACIONS DEL PAíS HAN ESTAT TAMBÉ SENSIBLES A AQUESTS PROBLEMES. DEM AL MATí, AL MONESTIR DE SANT CUGAT, HI HAURà L'ACTE DE CONSTITUCIó DE LA FUNDACI6 CARLES PI I SUNYER. AQUESTA FUNDACI6 NEIX AMB LA VOLUNTAT DE TENIR UNS FONS ECONòMICS IMPORTANTS. HI PARTICIPEN ELS AJUNTAMENTS DE BARCELONA, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA, LA DIPUTACIó DE BARCELONA I UNS PATRONS PRIVATS. ÉS MOLT SIGNIFICATIU QUE HI HAGI PERSONALITATS QUE HAGIN ACCEPTAT DE SER-HI. HAN ESTAT RECEPTIUS A LA NECESSITAT DE CREAR DOCTRINA POLíTICA I ADMINISTRATIVA. MISSATGE FINAL: FER DRET NO ÉS NOMÉS FER NORMES EM PODRIA EXTENDRE A MOLTS ALTRES SECTORS O ACTIVITATS -HISENDA, CONTRACTACI6, URBANISME-, PER EM PENSO QUE ÉS SUFICIENT. LA TASCA QUE TENIU PER ENDAVANT �É ZW IMPORTANT. TANT DES DEL PUNT DE VISTA INSTITUCIONAL COM SECTORIAL ELS JURISTES ESTAN DAVANT UN GRAN REPTE. DESENVOLUPAR EL NOSTRE DRET I DINS D'ELL, DEL NOSTRE DRET PúBLIC. TENIM UN PATRIMONI EN AQUEST SENTIT, LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE LA CONVIVèNCIA I DE FER LES COSES. AIXò ENS OBLIGA A TENIR EN COMPTE EL NOSTRE PASSAT I LA NOSTRA TRADICI6 JURÍDICA. PER TAMBÉ HEM DE POSAR LA IMAGINACI6 SUFICIENT PER ADAPTAR -HOA LES DESENVOLUPAMENT NECESSITATS D'AVUI, A UN CONSTITUCIONAL , TRANSFORMADOR. HI HA CATEGORIES JURÍDIQUES QUE S'HAN DE REPASAR I CATALUNYA ESTà MOLT BEN SITUADA PER A FER-HO. HISTòRICAMENT NO HEM TINGUT UNA ESCOLA IMPORTANT DE DRET ADMINISTRATIU, MALGRAT EXCEPCIONS DE PRIMERA FILA COM LA DE MANUEL BALLBÉ O DE JOSEP MARIA PI I SUNYER, ENCARA QUE S'APLIQUIN MÉS AL NIVELL PRàCTIC DE L'ESTRUCTURACI6 DE L'ADMINISTRACIó MUNICIPAL QUE A LA TEORIA DEL DRET ADMINISTRATIU. EN AQUEST SENTIT, HA EXISTIT COM UNA MENA D'ESCOLA CATALANA D'ADMINISTRACI6 PúBLICA MÉS FàCTICA G91) �QUE TEòRICA. A CATALUNYA HI HA HAGUT UNA TRADICIE IMPORTANT DE PRàCTICA ADMI,J.STRATTV OÇAL. PER TANT, AQUí PODRIA DESENROTLLAR-SE NO NOMÉS UNA DOCTRINA POLíTICA SOBRE L'AUTONOMIA, SINE TAMBÉ SOBRE EL QUE PODRíEM ANOMENAR DRET ADMINISTRATIU PETIT. DIC PETIT PEL QUE FA A CADA OPERACI6 PER SEPARAT, PER SUMADES . RESULTA AMPLíSSIM COM A CONJUNT DE SERVEIS AL CIUTADà. PRàCTICAMENT TOTA LA VIDA QUAOTIDIANA PúBLICA DELS CIUTADANS PASSA PER L'ADMINISTRACIE LOCAL. EN CONSEQÜèNCIA, UNA BONA PART DEL DRET PúBLIC TÉ A CATALUNYA UN BANC DE PROVES DE QUALITAT. ESTA' PER FER, POTSER PERQUè HEM ESTAT OBSESSIONATS LES RELACIONS ENTRE L'AUTONOMIA I L'ESTAT, EN LA SEVA VESSANT DE DRET POLíTIC I DE TEORIA FISCAL. FINS I TOT EN MATIRIA DE TEORIA FISCAL EN LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT, EL PANORAMA ÉS POBRE. ALL QUE S'IMPOSA ÉS EL PACTE PERIòDIC, MÉS QUE NO PAS L'ELABORACI6 D'UN MARC VàLID I DURADOR. CADA PACTE �RESPON A UNA REALITAT CONJUNTURAL, NO A UNA DOCTRINA SòLIDA. LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT NO ENS HAURIEN DE FER OBLIDAR-NE D'ALTRES COSES IGUALMENT IMPORTANTS. EN MATèRIA DE DRET CIVIL, PER EXEMPLE, CATALUNYA TÉ UNA EXPERIèNCIA RIQUíSSIMA. O TAMBÉ SOBRE DRET METROPOLITà, UN FENOMEN MUNDIAL QUE ES PRODUEIX A QUALSEVOL PAíS AMB AGLOMERACIONS URBANES SUPRAMUNICIPALS. BARCELONA ÉS CAPDAVANTERA EN L'ASSAIG DE FIGURES JURíDIQUES METROPOLITANES I DE PRODUCCI6 DE SERVEIS MANCOMUNATS. DISPOSEM D'UNA LLARGA TRADICI6 DE DUALISME DE PODER A CATALUNYA, ENTRE NACI6 I CIUTAT. AQUÍ. POT PRODUIR-SE UNA REFLEXI6 I UNA PRODUCCI6 JURíDICO-POLíTICA I JURíDICO-ADMINISTRATIVA IMPORTANT, UN COP S'HAGI SUPERAT LA QÜESTIó PARALITZANT DEL "SER O NO SER". ESTEM UNA MICA INHIBITS PER CULPA DE LA QÜESTIó DE SABER SI ENS ESTIMEM O NO, SI ENS OFEGUEN O NO, SI ENS MATEN O NO. AL CAPDEVALL, NO ENS MATEN MAI. PREOCUPEM-NOS TAMBÉ QUE LA NOSTRA ADMINISTRACI6 PRODUEIXI BONS SERVEIS PúBLICS I DOCTRINA SOBRE AQUESTS SERVEIS. �EL BAR6 DE MONTESQUIEU, DES D'UN PUNT DE VISTA MOLT "ANGLO-SAXó", VENIA A DIR QUE ALL ON HI HA COSTUM, NO CAL LLEI. NOSALTRES HEM D'APROFONDIR UNA PRàCTICA D'ADMINISTRACI6 PGBLICA. A CONTINUACI6 JA VINDRà LA CONSAGRACI6 LEGISLATIVA, LA CODIFICACIó. LA VIDA SOCIAL GENERA UNA PRàCTICA QUE LA DOCTRINA JURíDICA CODIFICA POSTERIORMENT. HEM DE SER CAPAÇOS DE PRODUIR SERVEI PaBLIC àGIL I APROPIAT, SENSE ESPERAR UNA REGLAMENTACI6 GENERAL PRèVIA. CATALUNYA VA TENIR VEDADA DURANT DèCADES LA SEVA CAPACITAT LEGISLATIVA, ARA SEMBLA QUE ENS HI CAPBUSSEM AMB GRAN FAL.LERA, PERS. TAMPOC NO HEM D'EXAGERAR. NO PODEM JUSTIFICAR UNA DESMESURADA PRODUCCI6 LEGISLATIVA PER LA CàRENCIA CATALANA DE LES úLTIMES DèCADES. NO ES TRACTA QUE ES DESFOGUIN ELS LEGISLADORS, SINE DE RESPONDRE A LES NECESSITATS PLANTEJADES PER LA REALITAT. CATALUNYA HA DE BUSCAR LA SEVA EXCEL.LèNCIA JURíDICA SOBRE LA BASE DE L'EXPERIèNCIA, DELS FETS JA PLANTEJATS I VISCUTS. �-33- • ^K EL REPTE, CREC JO, ÉS APASSIONANT. I PENSO QUE DES D'AQUESTA CASA ES RESPONDRà POSSITIVAMENT. MOLTES GRàCIES. �+r �^:9V:,; El desenvolupament del Dret públic a Catalunya El parlar del desenvolupament del Dret públic a Catalunya no vol dir que hi hagi un sector del coneixement jurídic que hagi. estat vedat als catalans i que per nosaltres, al llarg de la nostre història, hi hagi hagut un desconeixement i manca d'estudi d'aquest sector del Dret que estudia el mon de l'organització i actuació de les Institucions públiques i representatives i la seva relació amb els ciutadans. Precisament en altres moments històrics als que es farà referència més. endavant, el Dret públic s'havia desenvolupat a Catalunya de forma important, producte d'una gran imaginació per resoldre la seva convivència i el seu desenvolupament econòmic i'urbà. Es evident, però, que l'estudi . i investigació del Dret públic es desenvolupa en aquells països que tenen les seves propies institucions d'autogovern. Catalunya, en molts períodes històrics, malhauradament massa llargs, ha estat desposseïda de les seves institucions i aquests periodes s'han caracteritzat per un allunyament dels catalans dels assumptes públics. No és d'estranyar, per aquesta raó, que en el darrer període històric que es. va tancar l'any 1975 l'esmentada característica es donés en molta força. Es podia constatar, per exemple, que així com �2. en la Facultat de Dret de Madrid, la majoria d'estudiants tenien clar que el seu futur passava per les corresponents oposicions al principals cossos de l'Administració de l'Estat i de la Justícia, convértint . les oposicions en una de les "festes nacionals", profundament viscudes en aquella societat, a la Facultat de Dret de Barcelona el que es respirava era que el futur estava en l'apertura d'un bufet privat; molt pocs anaven a les oposicions i avui, en certa forma, en patim una mica les conséqüències. Potser la única excepció era l'oposició a Notaris. Però aquesta constatació no fa més que confirmar el que en definitiva s'està dient. En front d'un admirable i important desenvolupament del Dret privat i de grans juristes catalans experts en aquest camp del Dret, el Dret públic ha tingut pocs practicants catalans i,•éls que a ell s'han dedicat ho han fet recollint una experiència i una docència que si bé podia provenir també de destacats juristes, al tractar-se d'una experiència i una docència aliena a unes institucions catalanes inexistents ha donat un resultat molt diferent al Dret privat. Aquestes afirmacions no volen dur a pensar que a Catalunya s'ha de desenvolupar un dret públic propi i diferent al de la resta d'Estats i nacions europees en general, o espa' nyol, en particular; però de la mateixa manera que a Catalunya s'ha desenvolupat un Dret privat amb les seves pròpies característiques i institucions i el Dret públic no és igual en tots. �3. els Estats europeus, no hi ha dubte, que recuperades avui les institucions d'autogovern cal elaborar un Dret públic que s'adap ti a les seves necessitats i que suposi l'investigar la realitat pública catalana per realitzar aquella elaboració. Ja se sap que pel jurista el Dret no és un sistema de regles ja fetes,. sino un conjunt de regles en moviment, a posar i reproposar continuament. En aquest sentit l'objecte de la ciència jurídica no és tant les regles, es a dir, les valoracions dels fets socials en que consisteixen les regles, sino els mateixos fets socials del que les regles jurídiques son valoracions. Com diu Norberto Bobbio "Objecte de L'exploració i exposició del jurista no són les normes, sino la vida social quan subjecte a les normes". En el sector públic ens trobem que avui la realitat està en plena transformació. L'Estat s'ha organitzat sota uns principis molt diferents a l'anterior. Apuntem, per exemple, el principi d'autonomia de totes les Administracions públiques, a que després farem expressa referència. El desenvolupament d'aquesta nova realitat institucional depen dels polítics, dels economistes i també, en bona part, dels juristes, dels que potser, des de posicions polítiques d'esquerra no s'els hi ha donat la importància que tenen en la tasca d'avançar cap una societat més progressista i més igualitària. Les causes d'això tots les sabem. En tant que Hègel escrivia encara en un dels primers pa- �4. ràgrafs de la seva "Filosofia del Dret" que "el Dret és quelcom sagrat ", el seu deixeple, Marx, ho reduia a un moment superestructural de la societat o, per recollir una célebre frase del "Manifest", "...el vostre Dret no és més que la voluntat de la vostra classe elevada a Llei..." Avui sabem, per això, que en les societats històriques que coneixem ni tots els homes són absolutament lliures com seria desitjable i havia hipotetitzat Marx, ni absolutament conformistes -el que no seria desitjable- com havia hipotetitzat Orwell, supòsits extrems en que el Dret no seria necessari. Però, a més, entenc que les normes no han de tenir únicament el seu clàssic sentit limitador i repressiu, o, en un sentit més modern, preventiu. Avui també es considera que són normes jurídiques les organitzatives, les que obren espais d'actuació i de creació individuals i col.lectius. Hi han dues maneres d'entendre la ciència jurídica i, per tant, la funció del jurista: el jurista com a conservador i transmissor d'un cos de regles ja donades de les que és depositari i guardador; i el jurista com a creador ell mateix de regles que transformen, integrant-lo i, al mateix temps renovant-lo, el sistema donat, del que ja no és únicament receptor, sino també col.laborador actiu i, quan és necessari, crític. �Quan la funció del-jurista es limita a ser la primera, és que ens trobem en una societat d'un sistema de Dret tancat. amb una ideologia d'autonomia del. Dret respecte a la societat. del que resulta una jurisprudència conservadora i formalista. En el segon supòsit d'un sistema de Dret obert, en una so-cietat én transformació i amb una concepció del Dret com a reflexe de la societat, es desenvolupa el model oposat d'una. 1 :1 ciència del Dret lliure, innovadora i realista. Precisament. pel moment històric.en que ens trobem i al que abans es feiz referència, aquesta visió innovadora i creativa del Dret té un ampli camp de desenvolupament en el sector públic a Catalunya. Manca imaginació . i creativitat. El fet, però, de que sigui necessària aquesta tasca innovadora no vol dir que haguem d'oblidar el nostre passat. Catalunya i Barcelona en particular, han tingut unes institucions públiques molt importants. Fins i tot, figures de Dret privat, han tingut una gran trascendència col.lectiva. Pensem, per exemple, en 1'enfiteusi, que a pesar de les crítiques que va rebre ja des de mitjans del segle passat, no hi ha dubte que va afovorir el desenvolupament econòmic de Catalunya al ser una fórmula que permitia que no quedessin terres improductives. Es evident que avui, des d'una perspectiva económico-social és una institució que no ens serveix i és inadmisible, però posa de �6. manifest la importància que pot tenir el saber trobar, en un moment històric determinat, les figures o institucions jurídiques que siguin reflexe de la societat, que l'ajudin a progressar i a transformar-se. Si bé la majoria de figures i institucions històriques no serien repetibles avui, si que crec que s'han de mantenir els que han estat i,segueixen essent les principals característiques del nostre Dret. Un Dret que em sembla profundament democràtic, com ho és Catalunya, encara que potser en el moment present no es faciliti el desenvolupament de tota l'energia que aquesta característica significa. El nostre Dret, deia, té unes característiques peculiars. Entre aquestes és important senyalar el respecteu l'autonomia de la voluntat i el pactisme com a fonts creadores de relacions jurídiques. Aquestes característiques no s'han donat exclusivament en l'àmbit privat, sino també en el públic. Pensem, per exemple, en el respecte que, històricament, es va tenir per les institucions pròpies de cadascun dels territoris catalans derivades del seu Dret particular -Tortosa, Val d'Aràn, Vic-. Varem tenir, també, una de les primeres institucions democràtiques d'Europa, el Consell de Cent. En aquest Consell el Veguer o Batlle, era un oficial reial, representava al Rei. Per �7. això el control dels Consellers sobre aquelles figures era molt important. Tant és així que el Veguer i el Batlle havien de seguir' obligatoriament el consell dels Consellers, excepte quan es tractava d mandat reial. A l'integrar-se els Consellers dels diferents estaments populars, no hi ha dubte que'significava, en les dates en que això es va legislar -Pragmàtica de l'any 1241- un importantissim control democràtic del poder. Pel Recognoverumt Proceres el Veguer s'havia d'obligar a jurar que seguiria els consells dels prohoms de la Ciutat. No es pot deixar de citar que sota Alfons IÍI -any 1330- es va institucionalitzar la corporació -dels Advocats.. Aquests escollien d'entre ells, un Rector o Prior que regiria l'ofici d'advocar i jutjar. Era ajudat per quatre Consellers per perseguir tot el que fos contrari a les Constitucions, usos i costums de la Ciutat. El prior i els seus quatre cònsellers, conjuntament amb e]s Consellers de la Ciutat redactaven uns Estatuts per el bé de l'advocacia i la cosa pública de Barcelona així com per a la persecució dels delictes i l'establiment de penes. Aquestes normes es farien extensives a les vegueries de Barcelona i del Vallès i els Batlles de Barcelona. El monarca, per la seva part, estava compromès a no indultar les penes que s'imposessin com a conseqüència de la contravenció de les normes esmentades. �8. Amb aqueste exemple ens trobem amb una altra característica del nostre Dret: la col.laboració i participació de la societat en les activitats públiques. Potser aquesta ha estat la única conseqüència positiva de la manca d'institucions d'autogovern en molts períodes històrics. La imbricació d'activitats públiques i privades, son reflexe d'un cert autogovern de fet. D'aqui que s'hagin desenvolupat entre nosaltres serveis i institucions que en són la seva plasmació. Pensem amb la importància.que aqui han tingut les Caixes d'Estalvi, sustitutòries, en part, d'un servei públic d'assegurances socials. La xarxa de Mercats públics que té Barcelona, una de les més importants del mon, sino la que més, és reveladora també de l'existència d'activitats en les que es molt difícil establir clarament la frontera entre el sector públic i el privat. També en el que respecta a les activitats públiques en diferents sectors no podem oblidar les realitzacions portades a terme en períodes d'autogovern. De tots és coneguda la tasca feta en matèria d'ensenyament durant la República. I moltes d'altres. Del que es tracta, avui, és, per tant, de retrobar aquest camí. La tasca que correspondrà als juristes no serà ex- clusivament, investigar la nostra realitat actual sino també el no perdre de vista les característiques del que han estat �9. les normes de la nostre convivència: l'autonomia de la voluntat, el pactisme, la col.laboració de la societat en les activitats públiques. Avui, a més, tenim altres instruments, fonamentalment la Constitució de 1978. Si analitzem la història legislativa espanyola dels darrers dos-cents anys cap text, amb les possibilitats que auqest obra, havia esta vigent un temps igual ,. però també val a dir que insuficient.. per haver explotat totes aquelles possibilitats. Es evident la tasca feta pel Tribunal Constitucional i per diferents autors en aquest sentit. De vegades, però, sembla que de les diferents alternatives que la Constitució dóna, s'escolleix la menys progressista, la més conservadora. No és fàcil transformar tota una cultura jurídica, apresa i treballada sota d'altres principis, en la nova que la Constitució porta a dins. Ens trobem, de vegades, que la interpretació de la Constitució es fa en base a lleis anteriors. Per exemple, quan s'impedeix que els Ajuntaments estableixin el tipus de determinats tributs, encara que la Llei ho autoritzi, el que es fa no és aplicar la Constitució, que diu que els Ajuntaments podran establir tributs d'acord amb la Llei, i aquesta ho vol així, sino aplicar l'antiga Llei general tributària que disposava que el tipus l'havia d'establir la Llei; interpretació que ve donada per una cultura jurídica heredada d'un Estat centralista i que no acaba de comprendre que un Estat democràtic suposa l'existència de diversos poders en el seu sí. �10. Cal aturar-se en la primera declaració que fa la Constitució. Diu que Espanya es un Estat social i democràtic de Dret. Áquesta declaració constitucional suposa el donar un pas endavant. Hem passat de l'antic Estat de Dret liberal a un tipus diferent d'Estat. De la igualtat formal entre els ciutadans que demandava l'anterior forma d'Estat, hem passat a un altre tipus que té unes altres exigències. Quan es fa referència a un Estat social de Dret, vol dir que, a més d'aquella igualtat formal es decissiu que hi hagi també una igualtat material. Pot ser que sigui difícil .concretar, en justícia, el veritable contingut del principi d'igualtat material. La Constitució no ho defineix exactament, però el que es clar que correspondrà als poders públics l'ampliar la seva activitat conformadora de l'ordre social i econòmic perque aquell principi es faci realitat. Però aquesta activitat conformadora no es pot fer a esquenes dels ciutadans, del poble. D'aqui vé la importància de configurar l'Estat com un Estat democràtic, que es desenvolupa en altres principis constitucionals, com pot ser el de participació ciutadana en les activitats públiques. Dóna la sensació, de vegades que aquesta determinació constitucional, a l'establir el tipus d'Estat en que es configura Espanya, té una significació de declaració de principis. �1 1. Això penso que no és així i que des del moment en que es troba_ a la Constitució no té únicament un valor ètic sino plenament jurídic, en el sentit de que obliga com les demés normes constitucionals. I, en conseqüència a que, com diu Abendroth "la determinació del principi social ha de tenir lloc mitjançant decisions democràticament legitimades i a traves d e les formes i els valors de l'Estat de Dret." Aquestes decisions democràtiques, si són també controlades democràticament tindran com a conseqüència el compliment d'una de les finalitats d'aquest tipus d'Estat: la irreversibilitat de les conquestes socials conseguides. Quan em refereixo a la necessitat de desenvolupar la Constitució, vull dir que hi han-moltes de les seves determi- nacions que no s'apliquen igual a tots. La doctrina alemanya, per exemple, en relació a les llibertats fonamentals que recu llen els textes constitucionals, distingeix entre les "llibertats dels productors", que responen a interessos de minories (com les de llibertat econòmica, la d'investigació o la de publicar les idees pel mitjà de la premsa) i les "llibertats dels consumidors" (com la de comprar els productes que el mercat ofereix o les de llegir en un diari les idees expressades per la minoria que realment pot fer ús de la llibertat d'expressió en la premsa diaria). El trobar les fórmules que ampliin les lli- �12. bertats de tots es, per tant, una de les tasques importants a fer en un Estat democràtic, i els : juristes tenen molt a dir-nos i ensenyar-nos. Un dels mitjans més importants per aconseguir totes aquestes finalitats és, evidentment, l'apropar les decisions als ciutadans i, si és possible, que aquests hi participin el més directament possible. Per això és important també el principi d'autonomia que la Constitució reconeix a les Administracions públiques territorials. No cal dir el que ha significat per C talunya el reconquerir la seva autonomia. Però és important també que Catalunya s'organitzi democràticament i això comporta el reconeixement i desplegament'.de l'autonomia local. Seria contradictori intentar desenvolupar un Estat democràtic que pretèn apropar les decisions als ciutadans i fer-los participar i que, . al mateix temps, s'anessin buidan de competències els ens que té més pròxims i més a l'abast, com són els Municipis i s'anés_ centralitzant, a costa d'aquests, l'Administració central catalana, reproduint, per a nosaltres, una forma d'Estat ja superada històricament, del que en tenim mal record i que la nostre Constitució no la vol, a l'establir que ens hem constituit en un Estat social i democràtic de Drèt. Hi ha un instrument molt important que em sembla que ha estat.poc estudiat, encara, en el nostre pais. Em refe- �13. reixo a la Carta europea d'Autonomia local. Aquest text, aprovat pel Consell d'Europa i al que Espanya s'ha adherit -i que per tant ens obliga- suposa la plasmació d'aquelles idees que abans expressava. Quan parla dels Municipis no es refereix als Ajuntaments o als seus òrgans de govern, sino a les col.lectivitats locals. Aquest canvi és molt significatiu. Quan atribueix autonomia als ens locals, no ho fa a les institucions representatives, sino a la col.lectivitat dels ciutadans dels Municipis. Estem davant una filosofia diferent de les coses. Són els ciutadans els protagonistes, encara que la seva actuació serà a través de les persones que ells hagin escollit. Una altra novetat es que per modificar els límits d'una entitat local, s'haurà de fer previ referendum entre ells. Això limita les potestats dels poders centrals de suprimir entitats locals "a dit" com sembla que es vol fer a Catalunya. Un altre aspecte important de la Carta és que determina que les entitats locals hauran de tenir les màximes competències per administrar les matèries d'interés local. La canseqüència es, per tant, que de cap manera es pot buidar als Muni- cipis de les seves competències. Aquestes formen part del contingut de l'autonomia local. Precisament, per aquesta raò, la Carta exigeix també que forma part del contingut de l'autonomia el que les entitats locals disposin d'un recurs o acció judicial contra qualsevol tipus d'atac contra l'esmentada autonomia, en- �14. cara que vingui de les Administracions centrals dels Estats -o Comunitats Autònomes, en el nostre cas- o, fins i tot, dels poders legislatius. Els principis de la Carta Europea han estat recollts, en part, per la Llei de Bases del Règim local. Aquesta Llei ha reconegut el principi d'autonomia, encara que amb algunes limitacions. Per exemple, no em sembla que es respecti l'autonomia municipal quan s'estableix que l'Estat i les Comunitats Autònomes podran condicionar l'actuació municipal a través de Plans sectorials. També és limitatiu el fet de que la Constitució no hagués previst la legitimació dels ens locals per defensar la seva autonomia a través del corresponent recurs d'inconstitucionalitat. En canvi, és positiu el fet de que obligui a que totes les Lleis sectorials atribueixin competències als Municipis i que s'els permeti establir la seva pròpia organització a través dels Reglaments Orgànics. La mateixa Llei obra unes grans possibilitats a la participació ciutadana. Cal dir que, abans de la seva aprovació, l'Ajuntament de Barcelona ja l'havia posat en pràctica. Una mostra és que els Regidors de Districte actuals pertanyen a la força política guanyadora en el Districte en les darreres eleccions municipals, sense que cap norma obligués a que fos així. I avui això té la seva importància perque en els Districtes s'els han �15. traspassat ja moltes competències i s'els hi seguiran transferin properament. Deia que la Llei de Bases obra les portes a la participació ciutadana. Recordeu que la Constitució ens diu que els ciutadans participaran .en els assumptes públics no sols indirectament, a través de le s eleccions, sino també directament. Nosaltres estem, en aquests moments, elaborant un Reglament de Participació Ciutadana. El problema esta en que, si bé tots estem d'acord en que s'ha de facilitar al màxim la participació dels ciutadans, com fer-ho? En constatat que en el Dret comparat no hi han fórmules realment participatives. No es tracta exclusivament de fer una Assemblea de veïns, sino que la participació és quelcom de més: Es un seguiment de les decisions municipals, és participar en la seva producció. Però no hi han fórmules ni figures experimentades en aquest camp i és , un camp verge. En un moment en que està pròxima una nova organització territorial de Catalunya -que ja haureu vist per la premsa que en molts aspectes no hi estic d'acord, però no es tracta de parlar-ne en aquest moment- que s'ha de desenvolupar l'autonomia local, que s'han de buscar fórmules de participació ciutadana, el treball i la imaginació dels juristes es fa imprescindible. el dret públic, en general i el dret administratiu en particular, ha de fer front a aquesta demanda i a aquest repte. Ja deia el principi que fa falta imaginació per progressar i transformar. �16. • /O (AA ^ 5;Q E fl á insti- tucional. Les Administracions públiques estan modificant els seus objectius, els seus camps d'activitat. Aquella antiga classificació de l'activitat administrativa de policia, foment i servei públic ha restat desbordada. Avui la frontera entre el públic i el privat ja no está tan clara. Les Administracions són també productores de bens, tenen iniciatives, participen en negocis. De vegades ho fan per si mateixes i de vegades en col.laboració amb els particulars. També pot ser que l'Administració tingui una iniciativa empresarial i després la deixi en mans de particulars, amb controls o sense, segons els casos. Ja havia significat abans que l'Estat social té com una de les seves característiques el que conforma l'ordre social i econòmic ta ui el q terme Estat es pot entendre en el seu sentit ampli, comprensiu de totes les Administracions públiques. El problema es que per' dur a terme totes aquestes activitats els instruments jurídics disponibles han restat antiquats. Quan a les seves possibles formes organitzatives la Llei de Bases ha reproduït les mateixes formes de gestió dels serveis públics que la vella LLei de Règim local de 1955. Això es crea greus problemes i obstacles a les Administracions per actuar amb agilitat i per col.laborar amb els particulars. Es necessari el desenvolupament jurídic de l'empresa mixta o de la societat �17. ^ mercantil pública; i, com, si les Administracions actuen a través d'aquestes fórmules, s'estableixen els corresponents controls interns i externs de la seva activitat. Avui succeix,que. o bé l'activitat passa per excessius controls o que si es constitueix un organisme autònom o una societat privada no en passen gairabé per cap. Es pot dir que en la l'elaboració de la nova Carta de Barcelona procurarem resoldre aquest problemes. Trobar solucions pels problemes que tenim. Em podria extendre a molts altres sectors o activitats -Hisenda, Contractació, Urbanisme-, però penso que és suficient. La tasca que teniu per endavant és prou important. Tant des del punt de vista institucional com sectorial els juristes estan davant un gran repte. Desenvolupar el nostre Dret i dins d'ell, del nostre Dret públic. Tenim un patrimoni en aquest sentit: la nostra manera d'entendre la convivència i de fer co- ses. Això ens obliga a tenir en compte el nostre passat i la nostra tradició jurídica. Però també hen de posar la imaginació suficient per adaptar-ho a les necessitats d'avui, a un desepvolupament constitucional progressista i transformador. Aquesta societat té moltes necessitats i n'esperen molt dels nostres juristes. L'època es difícil però immillorable per la creació i la imaginació 44)+e""- el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3922 Title A name given to the resource Desenvolupament del Dret Públic a Catalunya / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cal elaborar un dret públic que s'adapti a les necessitats de Catalunya. Sistema de dret obert. Participació de la societat en les activitats públiques. Apropar les decisions als ciutadans. Màximes competències per administrar les matèries d'interès local. Iniciativa empresarial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Dret Autonomia Autogovern Acció política Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/776/20021013_LV.pdf 133f74f2869211319e084eeb598acd1d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/10/2002 La Vanguardia, p.034, Opinión Después del debate PASQUAL MARAGALL Hemos asistido, hace pocos días, al último debate de orientación política entre el presidente de la Generalitat en ejercicio y los grupos parlamentarios. Es más que probable que Jordi Pujol no vuelva más a la tribuna del Parlament, dado que las respuestas breves a las preguntas formuladas durante las sesiones de control las da desde el propio escaño. Por regla general, estas sesiones parlamentarias no permiten expresarse, en extensión e intensidad, tan a fondo como uno quisiera. Por ello me gustaría exponer aquí algunas reflexiones, no tanto sobre el debate como relativas al entorno del debate; no ya sobre lo dicho, sino sobre lo no dicho pero presente y pesante, de manera muy perceptible, en el ambiente. Veintidós años son muchos años. Han sucedido muchas cosas. Algunas dejaron huella. Ha habido momentos exultantes, compartidos a lo largo del tiempo. Existe la sensación de que ha sido un periodo prolongado de paz y trabajo, que Cataluña no había podido vivir cuando tocaba décadas atrás, siglos atrás. Pero existe también la sensación de que estamos todavía lejos de donde podíamos estar. También existen heridas, cicatrices, agravios... Hay cosas difíciles de superar; hay prejuicios enquistados muy difíciles de deshacer; problemas endémicos cuya solución no es fácil encarar adecuadamente; hay responsabilidades generacionales que demasiado fácilmente se olvidan; hay, en fin, peligros inherentes al cese de un gobierno de larga duración y de su deseo de seguir durando más allá de su final. Veámoslo: Hay algunas cicatrices. A los socialistas nos ha sido difícil olvidar la ruptura de la unidad catalanista que se produjo hace veinte años, cuando CiU se desmarcó de la cabecera unitaria del Onze de Setembre y nos condujo a la fragmentada y dividida ofrenda floral –con silbidos incluidos– de la calle Ali Bei. Nosotros volveremos a instaurar una celebración unitaria de la Diada, en la que deberemos recordar el pasado, el de nuestro Onze de Setembre, así como, en alguna medida, el 11 de septiembre chileno y el de Estados Unidos, el del 2001. Pero en la Diada Nacional, celebraremos especialmente el presente que vivimos, después de más de veinte años de paz, democracia y autonomía; y de progreso social. Asimismo celebraremos nuestra voluntad de contribuir a la paz de España, de Europa y del mundo entero. Pero no solamente recordamos fechas: recordamos procesos y a las personas que estuvieron involucrados en ellos. En este sentido me produce desazón que a lo largo de las últimas semanas (Onze de Setembre, reinstauración de la Generalitat, debate de orientación política) el actual presidente no haya nombrado ni tan siquiera una sola vez a Joan Reventós, sin el que ni Cataluña estaría donde está ni, probablemente, Pujol sería presidente. Nadie puede dudar de la generosidad de Reventós en la formación del primer gobierno de unidad de la Generalitat restablecida, admitiendo la misma responsabilidad que otros líderes políticos, a pesar de haber ganado las primeras elecciones, en 1977. No dudo que el presidente de la Generalitat debe mantener, más allá de su ambición personal, un elevado sentido del cargo. Y no dudo que el sentimentalismo no forma parte de su función. El sentimentalismo quizá no, pero –y aquí voy– el sentimiento sí. 152 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Me refiero al sentimiento político. Y no estoy seguro de que la ausencia de sentimientos de cordialidad política, incluso de agradecimiento, no tenga, en este caso, una razón interesada; política en el peor sentido de la palabra, y ajena a la psicología del president. Y esta razón no es otra que la errónea y malévola presunción de que todos los socialistas son buenos... mientras no sean catalanes. En su discurso del Parlament, Pujol se refirió en términos que podríamos considerar elogiosos a Giddens, Schröder, Schmidt,... incluso a J.L. Rodríguez Zapatero. Todos le parecen bien. De los de aquí, ninguno. Alguien ha dicho, y no precisamente desde el campo socialista, que en relación con Cataluña, PSOE y PP no son la misma cosa. En CiU están obsesionados en negarlo, porque de lo contrario los anales históricos deberían condenar al olvido los últimos tres años de su política, que se han basado, justamente, en el supuesto contrario. No pedimos a CiU que se someta, aquí y ahora, a este ejercicio de humildad, reconociendo que, con el PP, Cataluña no ha ganado nada. Les pedimos, eso sí, que se vayan preparando para admitirlo dentro de un par de años. El nacionalismo catalán de centroderecha deberá cambiar su análisis, abandonar el accidentalismo, renunciar al tópico de “todos los partidos de ámbito español son iguales”, y decidirse de una vez a admitir que, al catalanismo –incluso al catalanismo de derechas– le conviene más la visión que de España tiene la izquierda. Cataluña y España. Pujol ha tenido y tiene una posición relevante dentro de la generación que condujo este país por el final del franquismo y por el camino hacia la normalidad democrática del Estado español y de Cataluña. Y del mismo modo que no veo cómo puede conducirnos por más tiempo en la búsqueda de soluciones a los problemas que Cataluña tiene planteados para adentro, sí creo sinceramente que puede hacer un último gran servicio a la causa de la consolidación del estado democrático y autonómico en estos momentos difíciles. Es cierto que Pujol manifestó, desde el primer momento, muy poco entusiasmo con la declaración de Barcelona. Porque, en el fondo, su negativa a considerar seriamente la posibilidad de un viaje conjunto de los nacionalismos catalán, gallego y vasco era bastante elocuente de la deriva hacia la derecha que CiU había emprendido en 1999. Ahora ya es tarde. El nacionalismo vasco ha iniciado una carrera en solitario que quizás le vaya a dar votos, pero no traerá ni la reconciliación interior del pueblo vasco ni la paz. Entre otras muchas razones porque el nacionalismo español se encuentra perfectamente a gusto en el terreno de la competencia y en el mercado de los despropósitos (el penúltimo episodio, el de las banderas). Pero sobre todo porque la falta de sensibilidad interior de los nacionalistas vascos respecto de los que no lo son no augura nada bueno para un eventual futuro estado vasco. Tengo la impresión de que Pujol está más ensimismado pensando en su futuro personal que en su contribución al presente y al futuro del país. Tiene derecho a ello. Pero sólo si de verdad se va. No es bueno que un país tenga un presidente a medias. Si se está en el cargo, es con todas las consecuencias. Pero ya se ha dicho que, irse, lo que se dice irse, no puede. Y que disolver el Parlament para convocar nuevas elecciones, que sería lo propio en un país democrático maduro, no quiere. Irse a casa sin convocar elecciones no puede por interés del partido: sus aliados del PP le iban a hacer la vida imposible antes de investir, con sus votos, al sucesor in péctore. Y convocar elecciones no le interesa porque cree que las perdería. 153 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La democracia tiene muchas limitaciones. Una buena cultura democrática puede poner remedio a las limitaciones. Pero aquí no hemos alcanzado todavía esta madurez. Aquí no hay penalización moral para los vicios evidentes. Con todo, quedaría un consuelo posible: si Pujol se implicara de verdad en un balance colectivo de la Constitución, balance que la generación que la hizo puede llevar a cabo con más autoridad que otros, entonces nuestro presidente huidizo podría estar contribuyendo a que el país avanzara en la buena dirección. Lo que le he pedido es que se implique en la solución del mayor problema que tenemos como país. Tengo derecho a hacerlo mientras él sea presidente. Cuando deje de serlo solamente tendremos derecho a sugerírselo. Y a fe que creo que en estos momentos su aportación podría ser útil. Incluso para la causa de su partido. ¡Cuántos sacrificios –suponiendo que lo sean– del nacionalismo catalán en aras de la gobernabilidad les perdonaríamos si, finalmente, estos sacrificios sirvieran para llevar la paz a Euskadi y, por lo tanto, a España! Gobernabilidad significa precisamente esto: hacer gobernable un país. Ahora puede llegar a no serlo. La carrera de las banderas que ha iniciado el Partido Popular, sin duda por no entender que nuestra pequeña obsesión es justificada y bastante inocente, puede acarrear mayor dificultad a la gobernación. Hay lo que se llama contención y lo que llamamos sentido de la proporción, que el Madrid oficial y actual desconoce. Y digo actual porque en ocasiones debe haberla tenido. De otro modo no habría podido ser capital durante cinco siglos. Si el presidente de la Generalitat enseñara contención a sus aliados del PP, algo que sabe hacer, diríamos que sigue siendo, también moralmente, presidente. De otro modo, los catalanes no entendemos muy bien qué hace en Presidència. Durar. Pero durar no es suficiente. PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC 154 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1363 Title A name given to the resource Después del debate Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20021013_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pujol i Soley, Jordi Política Nacionalisme Parlament de Catalunya Catalunya Acció política Oposició Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1187/19890310d_00330.pdf e50335bedac72424591deb5e0ab37516 PDF Text Text ,%1-`( no ,1 7.-* , ii Gkn Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Deu anys d'Ajuntaments democràtics" al Casal de Pere Quart de Sabadell. Sabadell, 10 de març de 1989 �DEU ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRàTICS Considerades les característiques de la conferència, que té lloc en el marc de la "Conferència de Política Municipal" del PSC però que serà oberta al públic, s'ha optat per un sistema de fitxes que responguin a tres qüestions: 1.- QUè VAN SIGNIFICAR ? 2.- QUé S'HA ACONSEGUIT ? 3.- QUé QUEDA PENDENT ? �FITXA 1 QUè VAN SIGNIFICAR ? Només fa 10 anys que tenim Ajuntaments democràtics. La intensitat dels canvis que s'han produït respecte a la situació anterior fa que sembli que hagi passat molt més temps des d'aquell 3 d'abril de 1979, en que se celebraren les primeres eleccions democràtiques municipals després de 45 anys. La celebració d quelles eleccions va representar la culminació d'una de les aspiracions programàtiques més sentides de l'oposició antifranquista, que s'havia manifestat especialment combativa a favor de la reivindicació d'Ajuntaments democràtics. A Catalunya "Volem l'Estatut" i "Volem Ajuntaments democràtics" anavem plegats i simbolitzaven l'anhel popular de les llibertats públiques. �1.1 Val la pena recordar que hi havia veus - algunes molt qualificades - que demanaven demanavi una inversió dels termes del procés: democratitzaí primer els Ajuntaments i procedir després a la democratització de la resta del sistema. En no fer-se així, els Ajuntaments han patit una supeditació a les necessitats derivades de la renovació de les altres instàncies, sobretot pel que fa a l'estructura autonómica que calla muntar pega a pega. També, -ho estem començant a patir ara-, el sistema municipal es va veure condicionat per la tranferència del model parlamentari de l'Estat als consells plenaris municipals. Es pot dir que els Ajuntaments encara arrosseguen un retard. La mateixa Constitució del 78 peca d'una certa indefinició sobre el carácter de l'autonomia municipal reconeguda a l'article 137. El debat constitucional s obre els Ajuntaments va quedar esmorteït per la discussió aleshores més punyent sobre l'organització autonòmica de l'Estat. �1.2 La llei de 1985 reguladora de les Bases del Règim Local palia en bona part la indefinició precedent . Però, val a dir que tindrà molta importància per a concretar la voluntat municipalista l'esperit - restrictiu o obert- amb què sigui interpretada tota la normativa de règim local, tant des de la instància autonòmica com des de l'estatal. Quan el 18 d'abril de 1989 els Consistoris de tots els Ajuntaments d'Espanya van prendre possessió, què es trobaren els nous qoverns locals ? - Una administració desmoralitzada. - Una gran migradesa de recursos. c - Uns dèficits escandalosos d'equipaments i serveis. - Un moviment popular reivindicatiu fortament implantat a molts barris i pobles. - Unes grans expectatives davant les millores ¿^ que s'esperaven del canvi democràtic als Ajuntaments. �1.3 Convé recordar la situació i l'ambient d'aquell moment prodigiós ,per a valorar degudament el que s'ha fet i fins on hem arribat. Potser un dels aspectes del canvi democràtic municipal més significatius - i que s'oblida amb freqüència - és que va comportar la creació d'una nova classe política per a proveir els càrrecs electes i els tècnics de prop de 1.000 municipis a Catalunya. Això representa uns 8.000 regidors i un nombre de càrrecs polítics i tècnics que no deu baixar dels 3.000. Després de les renovacions que hi ha hagut en les tres legislatures que portem, pot afirmar-se que el personal que ha passat pels Ajuntaments ja és i¡ El resultat ha estat proporcionalment important. francament positiu tan en honorabilitat pública com en capacitat professional. Els Ajuntaments estan servint de veritables escoles-tallers en la formació de la classe política del país. ^^ /Ara (2-1 ,t‘ V U c) \1 �FITXA 2 QUè S'HA ACONSEGUIT ? En el pla polític és indubtable que el funcionament notable dels Ajuntaments ha facilitat l'estabilitat del sistema i ha ajudat a la implantació sociològica de la democràcia. Ens podem imaginar els efectes provocadors que durant la crisi de 1981, per exemple, hagués tingut una situació generalitzada de desgavell municipal. I ningú no pot negar l'aportació municipal a la implantació de la democràcia i a la mateixa consolidació del sistema autonòmic. Els Ajuntaments han actuat de rera•uaa segura. S'ha pogut treballar en la construcció de l'edifici autonòmic i en la democratització de les institucions, perquè mentrestant els Ajuntaments asseguraven el govern del territori. Aquest és el gran servei que els Ajuntaments han prestat a la democratització del país. Servei que ha quedat sovint difuminat per altres protagonistes. �2.1 S'hauria de fer justícia històrica als Ajuntaments i reconèixer-los el r l que han tingut en moments difícils. Els actes del Desè Aniversari ofereixen una bona oportunitat per fer-ho. S'ha fet recuperar la confiança a uns funcionaris que estaven desmotivats per anys de deixadesa política. Avui contem amb administracions locals legitimades i preparades, a les quals els ciutadans poden demanar el compliment de les seves funcions. Els ciutadans també han recuperat la confiança en la institució municipal, i s'ha establert una nova relació entre el ciutadà i l'Ajuntament, que és percebut com l'administració més pròxima, i respecte a la qual no se senten cohibits. El paisatge urbà de Catalunya s'ha modificat sensiblement, en uns llocs més que en d'altres, però en general els Ajuntaments democràtics han posat ordre urbanístic, i han fet els equipaments que l'espai físic i els recursos disponibles han permés. �2.2 També en general els Ajuntaments han fet un esforç de primera magnitud no solament per a assegurar i millorar els serveis a què estan obligats legalment, sinó també per a oferir serveis voluntaris de tot ordre (assistencials, educatius, esportius, culturals ...). ..----.--------------_._ Aquest esforç ha legitimat encara més els Ajuntaments davant l'opinió pública, que tot mostrantse exigent i a voltes crítica amb els Ajuntaments, es conscient de la precarietat dels mitjans i recursos municipals. S'ha establert una mena de complicitat positiva entre els Ajuntaments i els ciutadans, en el sentitque aquests aDreten però no escanyen i s'accepta que l'Ajuntament acabi actuant d'instància mediadora amb els poders estatal i autonòmic. (Allti,...ky �FITXA 3 QUé QUEDA PENDENT ? Molt. Però es podria dir que és normal que sigui així, per diverses raons: - El lloc que els Ajuntaments van ocupar en el procés global del canvi democràtic ha deixat endarrerits, conceptualment i pràcticament, alguns aspectes que interessen de manera substantiva els Ajuntaments. Per exemple: - La dotació amb recursos adequats . Els Ajuntaments continuen aspirant a un repartiment més equilibrat dels recursos públics globals, que tingui en compte el seu caràcter d'administració terminal sotmesa a la pressió ciutadana més immediata i directa. �3.1 Sembla raonable que s'incrementi progressivament la'partjcipació dels Ajuntaments 7 en els \^ ressuP ostos generals de l'Estat i en els de la Comunitat autònoma en base al principi, difícilment rebutjable, que diu que els recursos públics no són privatius de l'Administració que els recapta, sinó que estan destinats a la despesa en el nivell més adequat. ( Recordar que va ser l'Alcalde de Barcelona qui pel gener de 1986, amb motiu d'unes Jornades sobre Govern Local i Comunitats Autònomes, va proposar un joc de percentatges, 25-50-25, que tenia la virtud pedagògica de la simplicitat, i que ha fet fortuna. Ha estat ja recollit en les Resolucions del XXXI Congrés del PSOE). - La remodelació del mapa municipal. A tot Espanya, -a Catalunya tambées dóna un exagerat minifundisme municipal . A Catalunya hi ha 940 municipis en un territori i per una ^ �3.2 població que potser amb la meitat faria. Aquest minifundisme provoca, com a mínim, una doble distorsió. D'una banda, equipaments i serveis resulten insuficients per a una part de la població, i molt costosos per a l'economia pública els que se situen en les zones més fragmentades i menys poblades; resent i, d'altra banda, s'en l'exercici racional de democràcia representativa: un elevat nombre de municipis apleguen una petita part de la població, però han d'elegir un nombre important de regidors-. La normalització de la relació utonomia-Aluntament ------.-^____ Les Autonomies van néixer amb una voluntat direccions d'afirmació en totes que responia a una necessitat real, perquè l'organització autonòmica de l'Estat era una experiència nova en el panorama �3.3 polític dels espanyols. No era així en el cas de Catalunya on la memòria col.lectiva conservava ben viu el record de la Generalitat. Però també s'ha manifestat aquí una voluntat d'afirmació dels símbols i de defensa a ultrança d'unes competències enteses en un sentit rígid i, vegades, a obertament excloent de la cooperació amb els Ajuntaments. Això denota una actitud defensiva difícil d'entendre, perquè mai els Ajuntaments no han pretès suplantar o interferir l'àmbit de competències de instància superior que és la I la Generalitat. Ni volen ni poden. Les responsabilitats municipals ja són prou amples i immediates com per haver de cercar altres obligacions. La quotidianitat i la immediatesa fins i tot, la urgència de o, la �3.4 prestació dels serveis, són la característica que millor defineix el lloc dels Ajuntaments en l'atenció als ciutadans. Es hora, doncs, de normalitzar la relació Autonomia-Ajuntament. Aquesta normalització comporta el reconeixement i respecte de la funció política, institucional i administrativa dels Ajuntaments. En l'altra direcció aquest reconeixement i respecte ja hi són. No han faltat mai. Una manera de plasmar una nova relació entre l'Autonomia i l'Ajuntament, basada en la cooperació institucional i en el principi de la descentralització -que tantes vegades han al.legat les pròpies Autonomiesseria 1'asignació o delegació de competències als Ajuntaments per part de les Autonomies, acompanyades les �3.5 competències dels corresponents recursos. I només aquelles competències que puguin ser exercides millar pels Ajuntaments. ó del sistema electoral municipal. L'actual sistema proporcional obre les portes a una fragmentació relativament alta de la corporació local, i porta com a conseqüència la dificultat de formar majories que garantitzin la governabilitat per programes definits. Assenyalar les virtuts del model francès, que assegura majories clares en els governs locals. �Darrera consideració La década deis 80 haurà estat la década de les AutoiTomies l'edifici Potser calla que fos així. Construir autonómic ha significat un gir copernicà respecte a la situado anterior. Ha calgut per tant dedicar-hi temps, i energieá-én-abííndáncia. Ara el procés está pràcticament acabat - som a les portes d'un pacte autonòmic que l'acabarà del tot. Una altra cosa és que el funcionament del sistema autonòmic es vagi assimilant al deis Estats federals, i això requerirá també temps i mes energies, per?) sense la concentració absorvent de la fase anterior. Per això la década deis 90 podrá ser la década deis Ajuntaments. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4093 Title A name given to the resource Deu anys d'Ajuntaments democràtics / Conferència dins el marc de la Conferència de Política Municipal PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Discurs seguint tres punts: què va significar, què s'ha aconseguit, què queda pendent. Oposició antifranquista. Els ajuntaments encara arroseguen un retard. Urbanisme, promoció, 50/25/25. Remodelació del mapa municipal, normalització de la relació Autonomia - Ajuntament, anàlisi del sistema electoral municipal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casal Pere Quart, Sabadell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Democràcia Dret constitucional Història Territoris Acció política Model social Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1730/0000001573.pdf 8a3e10df32903dd3b76e73380c890e13 PDF Text Text (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 00795G Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 09/07/2005 - Hora: 00:49 Tribuna Barcelona 3 La salutació institucional DILLUNS 11 DE JULIOL DEL 2005 el Periódico 5 L’article DEU ANYS DE DIÀLEG Repassar les memòries de Tribuna és com revisar la història catalana recent, declinada de la forma més plural JULIO CARBÓ PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat de Catalunya ribuna Barcelona ha fet seva una determinada manera de dialogar. La podríem anomenar el diàleg fórmula Barcelona, que es podria caracteritzar per la disciplina britànica en l’administració del temps, l’equilibri contrastat en la pluralitat de les propostes convidades i la mesura en la reacció dels assistents. I encara hi afegiria, amb la franquesa pròpia d’aquesta organització, una quarta característica que la defineix, la frugalitat de l’avituallament. Com moltes coses a casa nostra, Tribuna Barcelona és una dèria d’unes poques persones, més aviat d’una persona –en Josep Maria Sanclimens–, que amb el suport d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA s’ha convertit finalment en una institució. Una institució dedicada a la divulgació d’idees i propostes per fomentar el diàleg. Repassar les memòries de Tri- T El president Pasqual Maragall, ponent en quatre ocasions a Tribuna Barcelona, al claustre del Palau de la Generalitat. Sempre he tingut la convicció que és un fòrum fet a la mida de la capital de Catalunya i de la seva gent buna Barcelona és com revisar la història recent del nostre país, declinada de la forma més plural possible. És un exercici que demostra el valor de la constància per damunt de la flamarada, és l’èxit de la difícil rutina de convocar dos cops al mes dos centenars de persones per escoltar i debatre amb una persona que té alguna cosa a dir. I així, durant deu anys. He participat a Tribuna Barcelona com a alcalde, com a cap de l’oposició i com a president; com a ponent, com a presentador i com a convidat. I sempre n’he sortit amb la convicció que era un fòrum fet a la mida de la capital de Catalunya i de la seva gent. Un acte eficaç però sense cap ostentació. I amb cloenda notarial de la mà precisa del seu president, Juan- José López Burniol. En qualsevol cas, Tribuna Barcelona és una realitat que s’ha fet un nom i un lloc en la vida pública catalana. I cal que els seus promotors, els seus patrocinadors i els seus socis obtinguin el reconeixement merescut per una iniciativa d’èxit. I encara una darrera peculiaritat del format Tribuna Barcelona: la convivència entre els seus socis fundadors de la societat civil, els poders públics, les empreses privades i les forces polítiques. Sense interferències ni imposicions. En la més estricta tradició democràtica i ciutadana. Hi ha qui d’això en diu, de forma despectiva, oasi català. Més aviat jo en diria societat oberta i tolerant. Segurament, gràcies al diàleg que practiquem en espais com el de Tribuna Barcelona. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deu anys de diàleg Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Debats Catalunya Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1745/0000001419.pdf b8f9810170f4423acea8170e6e13b1d2 PDF Text Text Devolution of Power to Regions and Cities: A Road to European Citizenship Conference notes. Pasqual Maraeall Thefirstweek of May, and the weeks immediately thereafter, promise to be frankly decisive for Europe (and also, to some extent, for European-American relations). Many issues are coming into play: the identification of the countries that will enter into the monetary union; uncertainty about market reaction; the referendum on the devolution of bower in London, including the newfigureof a directly-elected metropolitan mayor with Strategic faculties that go beyond operational powers; the parliamentary vote in Italy on the new Federalist section of the Constitution; the referendum on the new statutory powers in Northern Ireland; the Blair-Clinton meeting to discuss the orientation of a liberalprogressive center with a trans-oceanic outlook. All in all, a full and promising agenda. It seems that we are once again entertaining the expectations of the period of Kennedy, Khruschev and Pope John XXIII, later proven to be so cruelly ingenuous. What has Changed since then? Almost everything and almost nothing. The USSR no longer exists, but the Balkans continue to be the name of the conflict, even more now than thirty-five years ago; the dollar no longer maintains afixedparity with gold but it continues to be the currency of reference; dramatic shortages of oil and natural resources have now turned into ¡surpluses; Spain, Greece, and Portugal, then dictatorships, are now robust democracies, even if they haven't entirely resolved their internal, regional, or federal constitutions; NATO continues to be useful in Europe, but who will pay for it?; the economy has improved after dramatic downturns in the 70's, but the cost of the improvement -the loss 4>f 20 million jobs in Europe and of 20% of real salaries in North America- seems unacceptable in the long term; Germany is a united nation which by forgoing the singularity of its strong currency creates internal resentments that could bring the country to change its j government in September~not only its government but also its attitude toward the �European Union; France has embarked decisively on the path of rejection of the rule of finance over politics, in the best humanistic and Jacobin tradition, as the rest of Europe ¡watches with warmth and incredulity; American cities are once again on an upswing after three decades of demographic and economic decline, and this has led to a general ímporvement in expectations for cities all over the world. However, this phenomenon is hot matched by provision of the necessary resources to lessen the impact of worldwide ¡urbanization on the environment or identification of the most appropriate use for such resources: a series of necessary behavioral modifications are not materializing and the creation of channels for their implementation is taking more time than had been foreseen. Still and all, the most important and concrete question is what is occurring in the redistribution of powers in Europe and America. It is here, perhaps, where the most profound behavioral changes are taking place. In the US as well. The perception of distance as a political liability is of primordial importance. People want things to be close Up and accountable. The Treaty of the European Union recognizes this principle of proximity in its preamble but doesn't make it operational in the text. Europefindsitself on he road to being more and more of a super-nation, while its regions and cities struggle to ¡ecover the powers lost upon the formation of the States between 1492 and 1871. Today hese powers are both useful and attainable at a local level and at the level of the nationalities forgotten by history, as well as that of the new administrative regions. Globalization walks hand in hand with the recovery of identities. At the Regional Summit of Amsterdam on May 15 and 16,1997, cities and regions demanded both "more Europe" and "more regions", i.e., more supranational power and more local power. For thefirsttime, a concept of self-government and of nationalism or localism is accompanying, rather than resisting, the emergence of what we have until now �been calling internationalization and now call globalization. Globalization: a word that recurs impertinently and often empty of content. Still, it is obvious that "worldwide" or "global" is no longer the same as inter-national; nations are not the whole story. Nations and states do not exactly overlap; they are not the same thing. In Europe, beyond any doubt, citizens want more presence--and a more rapid and effectual presence—in Bosnia, Kosovo or Algeria, in Beirut and in the Arab-Israeli conflict: a presence that does not necessarily mean intervention. They want more European power in the face of a Swedish multinational corporation that pollutes the waters of the Doñana National Park, a unique ecological site located in southwestern Spain. They want Europe to tell Turkey that generals cannot remove elected mayors. They want a better equilibrium between the dollar, the euro, and the yen so as to confront the asymmetries of economic cycles and the actions of international speculators. They want a policy of open doors to immigration (there are many kinds of work that Europeans don't want to do but need Someone to do for them) and at the same time they cannot avoid the advance of ethnicist Stands in local and national elections. Many would like for a definition of European citizenship to establish therightsand obligations of immigrants and longstanding residents, in order to help those regions, cities and neighborhoods most subject to rapid change in their ethnic makeup to confront one of the dangers of the total autonomization of local iX)llectivities, that is, the lack of solidarity and the lure of demagoguery. But words, as Havel was thefirstto see, are charged and lacking in prestige: "solidarity" can entail abuse, "international" may imply uncontrolled bureaucracy; "European structural aid" to poor regions and countries ought to be modified where it is not effectual and revised where it has fulfilled its goals. The same citizens who want more Europe or who sense that tnore Europe will be necessary and probably beneficial, do not want the train that leaves for �¡Brussels to carry away with it local competencies and identities. They consider them necessary and possible to maintain-or even to recover- efficiently and equitably. US observers take all of this in with interest, but also with discomfort. Your traditional interlocutors, the nation-states, are losing influence and the traditional topics of conversation are disappearing: the Soviet Union, the excess of Eurodollars, or the Europe of the Motherlands, the chicken wars or the Anglo-American wars waged on the fringes of Western influence (in the Falklands or Iran); even the French nuclear tests seem to be a thing of the past. What are you to talk about? Whom are you to talk with? Europe was already seen traditionally by the United States as an indecipherable puzzle of flags, languages, and national anthems. Now it turns out that there are regional varieties and that the Union has some 200 regions that potentially have pretensions to a flag and an anthem! To name just a few, Scotland, Catalonia, Bavaria, Lombardy and the Véneto, Handers, etc., do not simply have pretensions to these things but already act as small or not-so-small nationalities in their own right. What's more, a hundred metropolitan areas of one million or more inhabitants (whose names have such great cultural and industrial resonance—also the resonance of identity—, as Manchester, Florence, Amsterdam, or Barcelona, not to mention Paris, London, and, soon, Berlin), resist being limited to mere local administrations governed by a region or totally dependent on a State. For many Europeans, this local explosion, with its content of identity issues, seems fraught with danger, but also with meaning, both historical and practical. As this meaning emerges, taking backward and forward steps, along straight paths and crooked, it moves in ihe direction of an very necessary federalism in a Europe long dominated by more or less efficient but always distant bureaucracies impossible to hold to account. �North American observers of this phenomenon live in cities that are each a small Europe, if ¡not a small world, as Richard Sennett explained years ago. Perhaps this is what inclines [them toward skepticism regarding Europe. But it is not unlikely that their own cities could pome out ahead -making their outlook more optimistic- if they were able to define a small (nucleus of rights and duties fundamental to the city, that would naturally preclude the habitual free ride of suburbanites at the cost of the city center, as Jane Jacobs would have it. The fact that the American Constitution mentions neither cities nor the governance of cities {which are the creation of States) is one of the most negative examples of the kind of subsidiarity in which the upper level IS NOT PERMITTED TO know what is happening on the level below the one immediately below; hence, there is no way for the federal government or the Union government to talk to the cities). This opaque concept still dominates in Brussels inner circles as well. AC erhaps all of this will be changing in the coming months. Universities will have to help ihe federal powers and the federated states, lander, or regions to pose these questions OF 1_"> poke,' IDENTITY, PROXIMITY, SUBSIDIARITY, AND SHIFTING ALLIANCES with enoughrigorand eloquence so that the public can perceive them to be authentic issues of public policy and not banal conflicts of interest. As the Governor of Curitiba State in Brazil has baldly stated, it is time for universities to stop crying doomsday from their ivory towers and start taking an active role in solving the problems they are so quick to identify. <jfir L<-t-^~r^ ct-* (VK-L � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Devolution of power to regions and cities: a road to European citizenship Language A language of the resource Anglès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Remarque Institute, NYU Abstract A summary of the resource. Conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Screening Room, en el marc d'uns workshops internacionals amb el títol d'aquesta conferència, organitzats per Pasqual Maragall i acollits pel Remarque Institute de la NYU (dirigit per Tony Judt). Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Europa Descentralització administrativa Regions Ciutats Territoris Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf e7e42b58edf667f1ee7995194265c293 PDF Text Text SALUTACIO Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat. Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització. Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions. La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat, intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra. $óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer, �La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat mereix. Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro pament entre els ciutadans i l'administració. Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes, Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba llen al servei de la Ciutat. Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia Urbana. Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia, però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una proliferació dels seus serveis. La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat professional, però també una mostra de la voluntat de projecció ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè. �Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els membres de la Guardia Urbana. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3863 Title A name given to the resource Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Benestar Social Seguretat ciutadana Administració local Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències