15 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1224/19900604d_00386.pdf 8628aaff72ee57cca56373ac59adb57f PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA O z la;4NY)D o-f Ç G: , �L'ALCALDE DE BARCELONA (Dc_ 3 u I t-IJ 2_,;LL: ‹D' »671 1 7 1-:\jo "uti-ÇuL �L'ALCA L DE DE BARCELONA rŸ CLDffi A. l TO rn u (7ik) E V L U L-P f EG-p ".:TV -/u ter\,/: /1 h-- ? ,--1_ n-Nb 4 7-7)) 1-70 P7nc LD 9 1( G 4-cry �L'ALCALDE DE BARCELONA cJG1 1 Ltv P vPt 9 ickc,)b-V \.) 0,xin cu:ss Ti) (.;t kiCy £)( -rf 1---CP g e Ok)e» P 1 1117— tAl w Th )6L1 ()t « fE ur\-Joi_V /(./i c.. �LA LCALDE DE BARCELONA 71) 7747--C cJfl LC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4130 Title A name given to the resource VII Assemblea General de l'Associació de Comitès Nacionals Olímpics ACNO / Acte d'inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Relacions Internacionals COOB'92 Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1225/19900724d_00398.pdf fd8117f2a9312ed347bf6e6c2e894dbf PDF Text Text CONFERENCIA DEL ALCALDE EN LA ESCUELA JAIME VERA, DURANTE EL "CURSO DE VERANO" ORGANIZADO POR EL PSOE. TITULO: "EL GIRO MUNICIPAL. LA EXPERIENCIA DE LAS AREAS METROPOLITANAS". MARTES, 24 DE JULIO DE 1990. Queridos amigos, querido Juan: vengo con mucha ilusión a dar esta pequeña charla que espero que no se pase mucho más de media hora y luego, si quereis hacer algunas preguntas, habrá tiempo para ello. Y lo hago con ilusión por lo que representa Juan, por lo que representa la Escuela, por ellrecuerdo de D. Enrique Tierno, en fin por muchas cosas que nos unen, que ya nos unen para siempre porque son desgraciadamente cosas irreversibles, pero tienen lo bueno también de lo irreversible que está ahí ya para durar para siempre y esto nadie nos lo va a quitar. Esta especie de experiencia común, tan entrañableique tuvimos en la década que se termina: los 80 y los 90; los 80 fueron realmente los grandes temas en España que yo diría que se apuntalaron -no digamos que se solucionaron del todo, porque seria pretencioso y no está de moda la arrogancia, pero sí que se apuntalaron bien los grandes temas del país- más luego ayudando- lo que yo llamo (o hemos llamado a veces) la lluvia municipal: esta especie de chiri-miri de democracia local que ha ido empapando el terreno de la democracia española y haciendo posible que en él creciera la planta de la solución de los grandes temas. Sí no hubiera habido este acompañamiento desde abajo, esforzado, modesto, a veces muy ambicioso, a veces con sus elementos de dramatismo y de tensión... si g no hubiera habido esta especie de acompañante muchas veces discreto que han sido los Ayuntamientos democráticos, socialistas en muchos casos -sobre todo en las grandes ciudades-, el apuntalamiento o pre-solución o solución a los grandes temas de la política española en los 80, seguramente no se hubiera producido o no se hubiera producido igual. Y, aunque sea un poco brutal archivar la década de los 80 así -en algún momento podemos volver a ella- los 90 se nos aparecen entonces -y yo hace tiempo que lo digo, y Juan y otros lo han dicho también- como la década no de los grandes temas, pero sí de los pequeños temas, sin que los pequeños temas quieran decir que sean menores o sean menos importantes o sean menos cruciales, seguramente lo son más. Porque los grandes temas, en definitiva, lo que demostraban es un cierto atraso relativo a Europa, relativo al mundo, relativo a nuestra propia conciencia, a nuestros propios fantasmas, al arreglo con ellos de las cuestiones pendientes de la tierra, de la separación Iglesia-Estado, de la reforma mili- �3. pecto de la problemática de las grandes ciudades y de lo que llamo vida cotidiana, hice unas declaraciones que, como siempre, tuvieron una parte de voluntad y otra de azahar -que viene casi siempre ligado a la voluntad de otro, en este caso la voluntad política del director del medioien cuestión-. Estas declaraciones alcanzaron entonces un cierto revuelo cuando dije lo mismo que les estoy diciendo hoy pero todavía sólo esbozado, no con la claridad con la que ahora lo vemos todos, sino como una intuición: el gobierno había resuelto lo grande y no lo pequeño; y que por tanto, en este sentido, alguna adaptación habría que hacer, algún matiz habría que añadir y algunas cosas habría que retocar. La verdad es que nos empezamos a dar cuenta entonces, en el 87, de que nuestro voto curiosamente es un voto rural; y cuando digo rural no lo digo críticamente, sino más bien en sentido positivo: es un voto de la España profunda, de la España más constante, no sólo el voto de los rurales, es el voto de lo rural que hay en todos nosotros y en la ciudad también, de lo más permanente, de lo más profundo, de lo más atado a las raíces de nuestra condición de ciudadanos, de españoles, de catalanes los que somos catalanes o gallegos Los que sois gallegos; en fin, de lo que son las convicciones profundas. Y ese voto, en buena medida ligado a una concepción global del estado de estabilidad del sistema, es muy nuestro. Y es lógico porgye hemos dado al país seguridad al resolver los temas que hemos:resuelto o que hemos apuntalado. Hemos estabilizado el país, le hemos dado por primera vez en décadas, siglos seguramente, la sensación de estar en un camino que va a algún lado, cosa que antes no ocurría. Y bien, no es sin embargo cierto que en el 87 pensáramos que además de eso tuviéramos -porque no lo teníamos o al menos aparentemente perdíamos algo de pie en este sector- el voto de las grandes ciudades en las cuales, por supuesto, había nacido y nació históricamente nuestro movimiento, nuestra manera de pensar, nuestra filosofía y seguramente nuestro público y en el cual sin embargo teniendo como tenemos una mayoría importante, una implantación muy importante, no estábamos en ese momento en posición de ir avanzando, sinomás bien de ir resistiendo. Quedaba pues claramente en el 87 la' vida cotidiana, los temas de cada día en la gran ciudad, por resolver. No que no hubiéramos hecho nada, como ya he dicho, sí que daba la impresión de que el socialismo como partido, como movimiento y como gobierno o como conjunto de gobierno, no se estaba planteando ésto como tema central por tener otros temas más importantes delante. �4. Esta cuestión se puede analizar de muchas formas distintas, desde muchos ángulos. Pero hay uno muy útil, creo, para ordenar las ideas y para poder tocar esos problemas con una cierta operatividad: es el que tiene que ver con la fase económica en la que hemos estado viviendo en cada momento. En el 87 ya es claroempieza a ser claro- que el crecimiento está ahí y que se está en condiciones de empezar a resolver nuestro peor enemigo: el paro. Y está también claro que la gran política del Gobierno resuelve nuestro encaje en el mundo. Pero ni el crecimiento económico ni esa gran política, ninguno de los dos, resuelve los problemas que un sistema de mercado -sin duda el mejor como sistema económicogenera cuando la economía se anima. Cuando digo que el sistema de mercado es el mejor lo digo en el sentido en que lo dice el programa del partido laboristas, el último: "Looking at the future" se llama "Mirando al futurp", en el cual se dice muy atinadamente, creo, "nosotros no veneramos al mercado, lo usamos. Nosotros no somos partidarios de una religión del mercado, que haga de los grandes empresarios sacerdotes o ídolos o santos a los que haya que idolatrar y prácticamente adorar, no. Pero sí que somos conscientes de que el mercado es un mecanismo potentísimo, el más potente, más que la planificación y al que hay que dominar y utilizar". En este sentido pues, repito, ninguno de nuestros dos acompañantes: un crecimiento económico sostenido ya a partir del 86 y una gran política muy acertada, nos resuelven los problemas que el sistema de mercado genera cuando la economía se anima. ¿Qué problemas son esos que genera la economía de mercado cuando hay animación económica? No ya las migraciones tan temidas en la España de hoy por unos y otros ... cuántas veces no hemos oído hablar durante los primeros 80 de que el crecimiento económico podría venir, pero que entonces sin duda o entorno al 92 (Sevilla, Madrid, Barcelona) iban a generarse de nuevo grandes movimientos migratorios en la Península que iban a desgarrar de nuevo la vida social de muchas poblaciones y a plantear una serie de problemas en las poblaciones de recepción. No se ha producido, no es este el tema que nos preocupa. Esto es algo que la nueva situación de la economía española, con empresas constructoras que están instaladas en el ámbito nacional claramente y que trabajan con su mano de obra en un lado y en otro hace ya imposible, inviable, en fin no es un tema del que nos tengamos que preocupar de la misma forma con que nos preocupabamos antes de esta fase de crecimiento y mirando atrás, mirando a los años 20 y mirando a los años 50 y 60. No es este el problema. Los problemas que crea el crecimiento de la economía de mercado son yo diría por mor de ordenación, clasificables en tres grandes paquetes: uno el tràfico, la polución, el ruido, déficit del transporte público como un primer paquete que tiene que ver con la congestión de las líneas de transporte y de tránsito de vehículos. �5. Un se g undo: el problema de la inseguridad. Y a él ligaríamos porque la gente lo liga, aunque sea dogmáticamente una cuestión muy discutible la drogadicción i el sistema policial judicial, el funcionamiento del sistema policial judicial de hecho en nuestras calles, en nuestros barrios. Yfel tercero el de la vivienda asequible cerca, entendiendo por ` vivienda asequible cerca una vivienda -no estoy hablando de vivienda pública, estoy hablando de vivienda que se pueda comprar o alquilar a un precio que no sea imposible de pagar y no enormemente lejos del lugar en el que se vivía previamente, porque si a uno le dicen que hay vivienda asequible a 500 km. pues evidentemente será asequible por el precie pero no por la distancia. Uno está pensando, si es de Madrid, vivir en Madrid y si 'es de Barcelona en Barcelona, lo cual no quiere decir que tenga que ser en ese barrio o ni siquiera en ese Municipio seguramente) con toda propiedad, pero sí en el entorno metropolitano y ahí vamos también entrando en el tema de las áreas metropolitanas.; Estos son problemas que el crecimiento económico no resuelve; al revés que complica, con una salvedad quizás en el tema de la inseguridad tendríamos que decir que el crecimiento económico ha mejorado mucho el entorno del problema, es decir, no ha añadido desde fuera más clientes al sistema de la drogaadicción, no ha añadido desde fuera más números y elementos humanos al triste ejército del paro, al contrario los ha reducido y en esta medida el crecimiento económico mejora los parámetros del segundo paquete de problemas, pero sin embargo podíamos decir que tanto los temas de tráfico y transporte, ruido y polución o déficit del transporte público como los temas en general del funcionamiento del sistema policial judicial y la inseguridad de nuestras calles como los temas de vivienda -éstos muy agravados como los primeros por el crecimiento de los parámetros económicos: número de vehículos, precios del suelo....- se convierten en cuestiones realmente cruciales de la vida de cada día en nuestras ciudades. Y hay una cuarta cuestión más filosófica, más profunda, de desigualdad: la cuestión de la desigualdad que el crecimiento económico no resuelve totalmente, aunque no necesariamente agrava -yo en eso sí que soy (ya que estamos en una Escuela dejadmelo decir aquí, no lo puedo decir cuando, hablamos de cuestiones de Administración pero hablamos un poquito más de teoría y de ideología ahora). No es verdad, como decimos muchas veces, que el crecimiento económico provoque más` desigualdad de la que había. En fin, lo es en un sentido y ho lo es en otro. No lo es en el sentido en que -como he dicho antes- muchos parados pasen a tener trabajo y quiera decir más igualdad y no menos igualdad -esto es muy claro-. Sí es cierto que el sistema en el que vivimos, el sistema de economía de mercado -que a mí no me gustaría llamar capitalista, porque es llamarlo por un rabo de toda la cuestión, pero hay otros rabos y otros rabos y otros hilos y otros elementos tan importantes como el capital en este sistema, en todo caso el sistema de mercado no resuelve sinó que agrava y es que cuando una economía de mercado �6. se reanima tiende a reanimarse por la vía de primar a una serie de ingresos de una forma muy descarada, muy exagerada y sin embargo a mantener al grueso del pelotón de los ingresos en una cierta inercia, al menos durante una primera fase. Hay una primera fase del crecimiento que consiste en que una poca gente gana mucho dinero; ya luego esto s9 generaliza más o menos; ya luego viene el movimiento sindical al recortar y a repartir y a tratar de participar también en los beneficios del crecimiento, pero siempre con un cierto retraso. Nunca son los salarios los que crecen primero, ni siquiera todos los beneficios sino unos beneficios de los primeros empresarios que han visto el hueco, los primeros quizás que han arriesgado y en todo caso aquellos que han estado en mejores condiciones de darse cuenta que el sistema está pidiendo un cambio de mar4ha. Entonces lo que ocurre -y esto,tiene efectos en nuestras Administraciones Públicas de una forma muy clara, por ejemplo en el nivel salarial de nuestros altos funcionarios- es que se genera un "diapason", una desigualdad de salarios al menos momentáneamente mucho mayor de la que era durante la fase de crisis y vemos pues en el crecimiento como los abanicos de ingresos prácticamente se multiplican casi por dos, como se multiplican también -y a esto iba- los precios de todo& aquellos activos fijos como es el suelo, que se ven sometidos a una economía animada, con más demanda, con más gente que quiere estar ahí, que quiere poseer, que quiere estar cerca de lo que está sucediendo y que antes ni se preocupaba de preguntar si podía cambiar de domicilio. En fin, estos son dos efectos muy negativos del sistema en el que vivimos, que siendo el mejor que hay o el menos malo -como decía Churchill de la democrácia- tiene sin embargo esta traba importante con una incidencia muy grave en la calidad de vida de las grandes ciudades. Ninguno de esos problemas -y ahí va la primera de mis afirmaciones políticas -E se puede resolver sin la implicación del poder local -y estoy hablando de esos tres paquetes y del cuarto paquete de problemas ya mucho más filosóficos de desigualdad, desigualdad que se refiere como he dicho a los ingresos pero también a los ingresos no entre cualquier persona sino entre hombres y mujeres;; al nivel de paro entre hombres y mujeres que se dispara también al inicio de la fase de crecimiento económico (los hombres se colocan más facilmente, las mujeres más facilmente demandan tener trabajo y no lo obtienen, luego el porcentaje de paro femenino relativo aumenta) pero también otras desigualdades como las minusvalías, los problemas de la infancia y de la tercera edad. Por tanto, repito, ninguno de esos cuatro paquetes de problemas se pueden resolver sin la implicación del poder local. El gobierno que quiera resolver esos temas de grandes ciudades, de calidad de vida o de igualdad sin implicar seriamente al poder local se,está equivocando, con la mejor de las intenciones. El plan más bien intencionado que se plantee para atajar esos problemas y que no tenga en cuenta que en último �7. término el poder local es el que va a incrementar una buena parte de las medidas q ue lleguen a la gente está abocado al fracaso. Yo recuerdo una vez en Buenos Aires con Alfonsín, Presidente entonces, el día precisamente que eripezaron los juicios a los militares, un día muy patético perC el hombre tuvo la cortesía de recibirnos a una delegación española y me contaba muy ilusionado todo su programa de lucha contra el hambre, el reparto de unas cajitas de comida por millones'en todo el país, una dieta mínima con la que pensaba poder llegar a todo el país y la primera reacción mía fué preguntarle ¡qué control tenía el Presidente sobre el resultado efectivo de¡esos envíos, cómo los Ayuntamientos de la República Argentina estaban diciendo al. Presidente del Gobierno cual era el grado de llegada y la satisfacción que estaba produciendo. No tenía ningún dato sobre esta cuestión. En fin, no fué un momento tenso pero sí un momento para que yo le dijera que con la mejor intención se puede estar no arreglando gran cosa, cuando las cosas se¡ hacen con buena intención a distancia. La buena intención y la¡ buena fe y la buena voluntad y la política incluso correcta desdi el punto de vista de los objetivos a distancia vale mucho menos que cerca. Esto pasa como con el tiempo, que las cosas cuando están lejos en el tiempo hay que dividirlas por el interés, ha9 que descontarlas -como dicen los financieros-; pues con el espadio pasa exactamente lo mismo y con la distancia política igual. Una buena política puesta a la distancia de un gobierno central, un gobierno peninsular, un gobierno estatal, respecto de la vida de nuestros barrios vale mucho menos en nuestros barrios que esa misma política formulada ya desde el poder próximo que es el poder local. Y bien, si ninguno de esos problemas se resuelve sin la implicación del poder local, tenemos.; que preguntarnos cómo lo tenemos ese poder local: si está debilitado o está en buena forma para responder a lo que deberá de ;responder. Volveremos luego sobre ese tema, pero sabemos que ha habido una cierta debilitación del poder Local. Yo diría que ninguno de esos problemas que he mencionado se resuelven sin soltar las amarras de un poder central o autonómico básicamente desconfiado, que actúa básicamente por desconfianza y además, no por desconfianza malévola sino por desconfianza basada en el sentido común y en la tradición simplemente. O sea, los poderes locales, los poderes que están cerca de la gente tienen de bueno el estar cerca pero -desde el punto de vista del poder central y de las grandes ecuaciones de la política y de la ideología- tienen de malo precisamente el estar demasiado cerca; por tanto, de ser corruptibles o demasiado influibles por la urgencia, la proximidad, la violencia, el dramatismo del problema que se vive delante. De esta constatación sacan los poderes autonómicos y centrales la seguridad y la tranquilidad de que son ellos los que tienen que zanjar los grandes temas y ayudar evidentemente al poder local pero siempre �8. tratando de que no se lo gasten en vino -como se dice siempre de los cuartos que se reparten desde arriba a niveles bajos- que no se lo gasten en según qué, en cositas que puedan quedar bien pero q ue no son las más importantes a la vista del poder nacional. Poder central que nosotros hemos vuelto más permeable precisamente a las demandas del poder local, pero que lógicamente y por ley de vida mantiene siempre una distancia y una desconfianza respecto del poder local. Vamos a ver, cómo esos tres temas grandes que he planteado -dejemos el tema de la desigualdad quizás para más adelante-, esos más prácticos :de gran ciudad, se pueden y se deben plantear a mi modo de ver desde una gran ciudad, vistos desde nuestra posición. Tráfico, transporte, ruido, aparcamiento. Yo creo que hay dos elementos a identificar -luego lo discutimos en el coloquio- en primer lugar un grave error urbanístico es la falta de planificación de aparcamientos en nuestro planeamiento general. Es decir, hemos ido al planeamiento urbanístico con la enorme buena fe de pensar que éste no era un problema y hoy en nuestros planes, al menos en muchos de ellos, en Barcelona por ejemplo, el aparcamiento no es equipamiento; el aparcamiento no es un siete en nuestra denominación de Plan General; y por tanto es un negocio privado tan saneado como pueda serlo la vivienda y tiene que competir con ello y por lo tanto no hay. Lo hay pero poquísimo, marginal, intersticial en aquellos solares, lugares que en definitiva a lo mejor están siendó especulados en espera de mayor demanda y que desaparecen como chinches en el momento en que el crecimiento económico valoriza mucho más aquel terreno y por tanto induce a la construcción en altura de oficinas y viviendas en a q uel mismo solar. En definitiva, los aparcamientos que tenemos estan a precario. Luego están los aparcamientos por concesión pública, pero esos aparcamientos: 1) hay que reventar una calle durante año y medio para obtene9los, hay que fastidiar mucho a la población para poderlos hacer ;2 ) sólo se les puede vender en derecho de superfície por un máximo de 50 años, son concesiones y 3) si además se es rematadamente de buena fe, como nosotros lo somos, se pide un derecho de retracto y no se deja que el comprador de este derecho se.... en Barcelona, el derecho de superfície de 50 años de una plaza de aparcamiento lo pueda revender a un precio de mercado, sino que se le hace revender a la propia sociedad municipal al precio que lo compró más una pequeña adaptación, con lo cual no hay este natural ya y universal sentimiento de que cuando uno compra una cosa tiene un cierto derecho a lucrarse de ella sin la gran especulación sinó simplemente es que no lo compra; si esto como otras cosas que se pueden comprar que tienen ese pequeño lucro o grande pues ya simplemente la gente no compra y hoy nos encontramos con que en la ciudad de Barcelona, que está el Ayuntamiento a través de una sociedad de aparcamientos y de concesiones haciendo 20 ó 25 aparcamientos nuevos, �9. muchos de ellos a millón y medio de pesetas no se venden en un mercado que está pagando 5 millones por un aparcamiento central o 2,5 por un aparcamiento periférico o 3. Y en cambio esas plazas de aparcamiento públicas de las cuales se vende sólo el derecho de superfície por 50 años y además sin derecho a revenderlos en el mercado cuestan de vender. En fin, error que debemos de yo creo en una Escuela como ésta, plantearnos y repensar en una cierta medida. No sé hasta qué punto en otras ciudades ocurre exactamente lo mismo, pero no me parece que la situación sea muy diversa. Más grave casi que ésto es el hecho de que los propios planes -como he dicho- no tienen pintado un sitio que diga aparcamiento, tienen pintado un sistema d& equipamiento docente, cultural, sanitario... pero normalmente al menos en el Plan General Metropolitano de Barcelona no es así. No hay "park & rage", no hay parques de disuasión de manera que es prácticamente imposible que se consiga que nadie, ni el flector público -como he dicho- ni tampoco el privado porque no tiene suelo para hacerlo de una forma competitiva, construya eso que la gente está pidiendo a voces; y lo está pidiendo no en el centro de la ciudad y no en los barrios más elegantes -que éstos sí muchas veces tienen ordenanzas de edificación que les obliga a hacer el aparcamiento por cada vivienda- pero en los barrios populares ahí es donde se está viviendo el drama del aparcamiento y el drama de la congestión. Vayan Uds. al barrio de San Andrés en Barcelona, vayan a Santa Coloma de Gramenet, vayan a Badalona, paseense por barrios de l'Hospitalet y verán lo que es la imposibilidad material de vivir en esos barrios porquei no se puede andar simplemente, porque está ocupado por un parque automobilístico que ha crecido el 20% acumulativo en los últimos 4 ó 5 años y eso quiere decir -como Uds. saben muy bien, mejor que yo- doblar en esa medida de tiempo sin que las calles hayan doblado ni que las plazas de aparcamiento tampoco. Por lo tanto este es un problema físico que hay que plantearse en toda su Irotundidad. Y la segunda constatación, además de la del error urbanístico y de planteamiento, el hecho de que somos una civilización que una editorial de un periódico de circulación nacional llamaba "bullanguera", una civilización a la que le gusta celebrar con ruido las cosas que se lo merecen y que por tanto tiene poco respeto a la individualidad del resto de los ciudadanos. En fases de crecimiento como las que estamos viviendo esto se materializa en una especie de predominio de los valores que están conectados con la producción, con la gran manifestación de jovialidad, de ruído en sentido estricto, de vitalidad,.. laos jóvenes, las motos, la riqueza, el consumo, los coches se imponen sobre el espacio libre, el silencio, la tercera edad y otros parámetros de la sociedad y otros sectores de la sociedad que son igualmente importantes y que en las fases de crisis quizás han sido de alguna forma y curiosamente no más respetados pero sí más presentes, más vocales, más oidos y que en fases de crecimiento parece que desaparecen un poco del escenario y del mapa. Y en esas fases de crecimiento lo �1 0. que se impone es evidentemente la manifestación del crecimiento y eso es la juventud y eso es el ruido y estos son toda esta serie de problemas. Tenemos ahí -en fin no querría extenderme mucho porque en temas de civilización y de cultura podemos perdernos en vaguedades, pero en `fin constatar que desde nuestros arquitectos que cuidan poco la calidad de la insonorización de nuestros edificios públicos y privados hasta nosotros mismos que hemos construido cantidad de edificios, de escuelas, de equipamientos, de mercados, de salas de reuniones, de todo tipo de edificaciones públicas sin tener demasiado en cuenta más que el plazo y el coste y el diseño en el mejor de los casos, pero casi nunca la comodidad y confortabilidad del uso de estos equipamientos y edificios en el momento de la verdad. Su insonorización, su capacidad de absorber estas molestias que son molestias de falta de civilización, de falta de calidad de vida. En fin, por tanto, en ese paquete de tráfico, transporte, ruído, falta de aparcamientos, polución.... yo creo que debemos de identificar errores de planeamiento constantes de civilización y atacar la solución por la vía de las modificaciones urbanísticas, pero serias, muy serias y por una guerra sin cuartel contra el ruído -en Barcelona hemos empezado nosotros con unas modificaciones en las ordenanzas de la vía pública sobre el tema de las motos, el ruido de las motos, con las nuevas penalizaciones que permite la ley de seguridad vial y cambiando un poquitín la normativa; porque Uds. saben que hasta ahora yo no sé si en vuestras ciudades pasaba lo mismo, pero la ordenanza nuestra decía que para medir el ruído de una moto o de un vehículo había que hacer la medición con un sonómetro me parece que se llaman a 7 m. de distancia del tubo de escape y en ambiente silencioso, con lo cual para empezar ya la aplicación immediata del control se escapa de las. manos de la propia Policia Municipal que tiene que darle el papelito a un señor diciéndole:"Pásese Ud. en el plazo de 15 días por la montaña de Montjuïc, donde hay silencio y mire Ud. de habérselo revisado ya en un taller y yo le veré allí si Ud. pasa de los 85 decibelios o no". Con todo está, evidentemente los chavales saben mejor que nadie cómo eludir todo esto. La picaresca es ilimitada y es prácticamente imposible controlar esto. Nosotros lo que hemos hecho es una tabla de equivalencias entre el ruído -y perdonad que hable de cosas tan concretas, pero en definitiva hay que bajar a este nivel- entre el ruido medido a 7 m. y en ambiente silencioso y el ruído medido a boca de tubo y con un ambiente menos silencioso, con unos márgenes de variación que nos parecen que probabilísticamente se corresponden al ruído en silencio y que por lo tanto permiten sancionar. Ya vemos cómo acabamos con las reclamaciones que habrá con estas cuestiones, pero en Barcelona ahora tenemos 9 depósitos, prácticamente uno por cada distrito, més visibles, más cerca, y ahí van todas las motos que medidas en el Paseo de Gracia dan más de 85 -ya no recuerdo cual es el número- decibelios a tubo de escape libre y no salen de allá hasta que no viene este Sr. con su grúa a buscarla para llevarla a su taller, con un papelito que diga que va al taller. �11. No salen. Y en las últimas tres semanas que es cuando ha empezado esto, pues a lo mejor se han inmobilizado 400 6 500 motos que no son nada en el oceáno de las motos que hacen ruido en Barcelona, sobre todo en verano con ventanas abiertas y el calor propagando las ondas sonoras con mucha más intensidad como sabeis muy bien. En fin, habría que ir también por la vía de la insonorización y nosotros alguna cosa hemos hecho pero con poco éxito en esta campaña de paisaje urbano, que ies más conocida por las fachadas y las medianeras, pero que también afecta a algunas subvenciones compensatorios o casi exenciones de impuestos municipales para aquellos que arreglan su fachada, su medianera, su persiana o aquellos locales públicos que mejoran su insonorización. Segundo capítulo: inseguridad,¡ drogaadicción, funcionamiento de la policía y de la justicia en ' nuestras ciudades. 1(2 ) El sistema es muy complejo: Tenemos 3 6 4 policias. Nosotros 4, por ejemplo, la Comunidad Autónoma vuestra no los tiene y la vuestra tampoco, la mía sí. De modo que, Policía Local, Policía Autonómica, Policía Nacional y Guardia Civil si Ud. quieren 4. Sistema complejo. 2 9) Sistema mundial. El sistema de la inseguridad es un sistema mundial, que tiene causas internacionales, que no dependen de La Coruña o de Barcelona o de Valladolid o de Madrid, sinó que muchas veces dependen de un narcotráfico que nos desborda, que va mucho más allá o depende de una immigración un tema éste muy delicado, tema pendiente que también aparco para el final, porque esto hay que tocarlo con una delicadeza extrema, pero dependen de variables que no nos corresponden a las ciudades y a veces, ni siquiera a los estados. Los estados tienen, sí, la posibilidad de cerrar más o menos el caño de las entradas y salidas de personas y mercancías en un país, pero sólo en una medida. Lo que estamos viendo hasta qué punto esta medida no es total lo estamos viendo en todos estos procesos que hay ahora contra el narcotráfico. Pero también estamos viendo que el Estado si se pone, puede hacer más de lo que hacía. De modo que, se puede influir, no se puede erradicar esas frases que le gustan tanto a la gente y a muchos periodistas pero que en el lenguaje político real no sirven para nada, no se erradica nunca nada del todo; se combaten problemas, se mejora, se empeora, hay ritmos de avance y ritmos de disminución, pero erradicación, de qué? Nunca he visto yo erradicar absolutamente nada, ni la mendicidad como se dice, ni el barraquismo.... todas estas cuestiones que son realidades vivas, que tienen sus causas, que hay que comprender y que hay que desarticular, pero no erradicar como si fuera arrancar la raíz o podarle una rama a un arbol. �12. De todos modos, esos problemas hay que analizar su mecanismo interno -al menos a los socialistas así nos han enseñado a serno tratar de pararlos echándoles dinero encima, como se dice en el lenguaje anglosajón "to throw money at problems" creyéndose que lanzando dinero a los problemas se van a arreglar. No se arreglan por mucho dinero que se eche. La derecha no tiene mejor solución que una combinación de esta ceguera y la creencia en que los sistemas de buena voluntad y caridad resuelven los temas. Nosotros estamos obligados a otra cosa que es a tratar de desarticular analíticamente los problemas que tenemos delante y tratar de combatirlos con la modestia de saber que erradicarlos no los vamos a erradicar, que muchas veces lo máximo que vamos a poder hacer es limitarlos y tenerlos entonces sometidos a una presión que para nosotros sea digna y humana, en fin que sea sostenible, que sea incompatible con otros problemas y con otros recursos y con otras líneas de gasto a las cuales tenemos que dedicarnos. Por tanto, solución a temas de inseguridad, drogaadicción y funcionamiento del binomio policía-justicia en nuestras ciudades, en un sistema complejo y en un sistema que además se nos escapa por el ámbito de sus variables y de sus causas; definir claramente los valores y parámetros del sistema -como he dicho-, que esto es muy difícil; apostar claramente por las Juntas Locales de Seguridad, una Junta Local de Seguridad en la que todos creyéramos y todos quiero decir los 3 niveles de gobierno, los 3, resolvería el 90% de los problemas que no son el 90% de los dineros ni de los objetos robados ni del dramatismo, sino mucho menos seguramente, pero sí el 90% del número de las cuestiones que se plantean como causas de inseguridad en nuestras ciudades y por tanto seríamos capaces de dejar al sistema de la justicia central y de la policia central enfrentado con su real enemigo que son los grandes temas, esos poquísimos grandes temas, lease narcotráfico, lease otros problemas de este tamaño que requieren una acción policial estatal, central, muy decidida. En cambio a nosotros que nos dejaran unas Juntas Locales potentes y bien coordinadas, que realmente se creyeran eso que dicen la Ley de Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, que dice "el Alcalde presidirá una Junta que tiene por cometido el establecer las modalidades de coordinación y co-presidirá el Gobernador si está presente". Si todo eso fuera verdad, que lo va a ser porque para algo hemos hecho la Ley pero que, en fin, está tardando un poco en implementarse, yo creo que podríamos realmente no erradicar pero avanzar un poquitín más rápido que ahora en la limitación y solución y minoración del 90% de los problemas de inseguridad que se plantean. Bien, en Barcelona ahora mismo existe la Junta Local, existe un Consejo de Seguridad Urbana, en la que estan Sindicatos, Patronales, AA. W ., pero estan también jueces, fiscales, policías nacionales, guardia urbana ... y está la Generalitat y está el Ayuntamiento y está el Gobierno. Nos reunimos bimensualmente y ahí se sabe exactamente qué está pasando; primero porque tenemos una encuesta de victimación que ya lleva 5 años haciendose y se �13. actualiza, además, semestralmente y las comparamos con los datos que nos da el Gobernador Civil de denuncia que ellos mismos por sí solos no sirven si no tienen ese contraste. Todavía andamos, desde 4 á 5 años que llevamos con este Consejo, persiguiendo estadística judicial que no tenemos. No la tenemos. Y no digo ya la penitenciaria porque es un sueño imposible, casi, pensar en ella. Pero evidentemente, cuando se tienen los datos del problema -como se dice tan a menudo-He tiene medio resuelto el problema. Nosotros en esta Junta Loca, por ejemplo, este año hemos visto un pequeño repunte de delincuencia en Barcelona, después de unos años primero de crecimiento muy duro en el año 84 -en fin, fué un poco lo mismo quizás en Madrid y en toda España- y un cierto plafonamiento en los años 85 y 86 en que ya empezó a bajar y claramente disminuyó luego Y este año, en los 5 primeros meses todavía sin encuesta dq victimación -que es la buena, la mejor- pero ya las estadísticas de denuncia del Gobierno Civil nos estan diciendo que hay Un pequeño repunte del número de delitos, del número de denuncias y del número de detenciones más exactamente. Y, evidentemente,1 la policía hace su interpretación que es la de decir: "bueno, estando las cosas como están, no habiendo otras variables, hay más crecimiento económico.... en fin..". Aquí lo que hay son dos cosas: 1Q) el número de delitos ha aumentado pero parece ser que no la cuantía pero una hipótesis interna de la policía que nosotros aceptamos es que se ha trabajado mucho por parte de la policía en los peristas, en los mercados de segunda mano y por tanto es más difícil revender, y siendo más difícil revender la delincuencia se centra más en el caso, o sea en ir a robar dinero directamente y no objetos a revender en el mercado y con más pequeños actos de delincuencia de menor valor cada uno. Esta es una de las razones que dan. O sea, hay una cierta inflacción de la estadística de actos delictivos o de denuncias y detenciones sin haber aumentado el volumen global del negocio de la delincuencia. Yen segundo lugar hay otra cosa que los policias saben y dicen y es que los jueces están soltando más a la gente. Esto lo dicen siempre pero no se trata de la cantinela de siempre sino de una constatable -en fin ya les he dicho que las estadísticas judiciales no:, permiten gran cosa- hay una cierta unanimidad en creer que ha habido un mayor retorno, concretamente que antes un 40% de los detenidos iban a prisión o tenían auto de enjuiciamiento con auto de prisión, y ahora sólo es el 30%. Evidentemente, a esto los jueces que están en el Consejo -y esa es la ventaja- dicen "es que líos casos nos vienen mal instruidos; los atestados están mal hechos; la policía no lo hace bien, por tanto es imposible de probar". Entonces yo les pido que me demuestren que este año están !el 10% más mal hechos que el año pasado, porque en fin hay que empezar a sustanciar las afirmaciones que se hacen y a preocuparse de estos márgenes que no son fundamentales, pero que seguramente estan un poco en la base de las variaciones que nosotros tratamos de dominar. �14. Pero bien, del mismo modo que vamos acotando un poco la realidad del fenómeno y conociéndolo un poco por dentro y por tanto siendo más capaces de decirle a cara poder "haga Ud. esto porque lo ha hecho mal, con rigor y con seriedad", también es verdad que nos hemos atrevido a meternos en al g unas cosas que hasta ahora eran tabú como por ejemplo el tema de las manifestaciones, que de paso incide más en el primer capítulo que he dicho: el de la polución, tráfico, ruido, problemas en la calle. Y hemos firmado nosotros una PSP en Barcelona con los Sijndicatos en la que este tema se ha colado, no con gran entusiasmojpor parte de los Sindicatos, pero ahí está. Ahí está. Se crea Una oficina de seguimiento de las manifestaciones en la calle, en la que la Administración Pública Local y los Sindicatos se van a intercambiar datos sobre esta cuestión y esto que no es nadas es mucho, porque quiere decir que se reconce el tema como problema, no sólo como derecho constitucional que lo es y no hay que interferir en él, sino también como problema correlativo al ejercicio de un derecho constitucional. Se puede ejercitar ese derecho con un número de molestias determinado, con un grado de molestias determinado o con un grado mayor y se trata de que el derecho a la libre manifestación, que es un derecho constitucional, se ejercite con el mínimo grado de molestias para los demás. Este es el planteamiento del problema. Estamos todavía muy en el inicio de esta cuestión, pero vamos a ir adelantando poquito a poco por ella. B) Justicia descentralizada enfilas grandes ciudades o Justicia de Paz. Este es un tema que nos vA a costar enormemente.de imponer -en fin no de imponer, de haced llegar, de hacer comprender- a un sistema judicial que se ha moddrnizado por la vía de la centralización y los ordenadores y que, por tanto, cuando hoy he mencionado la justicia de distritos, justicia municipal, la justicia local, lo identifica con un atraso no con un avance. Y en cambio nosotros evidentemente ya estamos de vuelta de ese avance por centralización y lo que pedimos es que igual que nosotros tenemos el oficial de la Policía Municipal en un distrito que sabe exactamente qué chico de qué barrio de qué bloque de casas ha sido el que le ha robado a la lotera sus tres series de lotería, en fin que allí cerca pueda haber Alguien que juzgue o al menos un perseguidor público o un fiscal. Porque, cuántos expedientes judiciales no ahorraríamos si en ese mismo ámbito territorial se pudiera sustanciar la denuncia y el juicio. Cuántos plazos de prueba, cuántos policias municipales que enviamos al juez al cabo de año y medio que ni se acuerdan de lo que les ocurrió podrían sustanciar en 24 ó 48 horas el recuerdo vivo que tienen de que ha sido el hijo de la Paca el que ha robado -y lo sabe todo el barrio-, cosa que al cabo de un año ha desaparecido de la memoria de todos y cuesta una enormidad de probar. No digamos ya cuando el testimonio es un turista, un tema éste dramático que en nuestras ciudades se está produciendo cada vez más. El turista es la �15. víctima de elección para nuestros "cacos", para nuestros delincuentes, porque es el tipo que no puede probar, que se va, que no nos va a perseguir, en fin que no podrá nunca sustanciar su denuncia... algo se está mejorando en esto, porque procedimientos que los jueces están dando ahora, que permiten sustanciar la prueba con una mayor diligenciad con una mayor rapidez, pero -vuelvo a decir- si no hay inmediatez entre la justicia y el delito no hay solución a los problemas de la calidad de vida y de inseguridad en las grandes ciudades. No la hay. La única solución tiene que venir por q ue convenzamos al Poder Judicial y en definitiva a los legisladores de que jun cierto grado de amarras tienen que ceder también en esto. Es decir tiene que haber, al menos una Justicia de paz, ya no digo peal. En primera instancia, lo que que no ' se pueden sustanciar y decidir a vamos a pretender este nivel liberando así al ap rato de la Justicia en mayúscula: al Palacio de Justicia, a la Aiydiencia y a los Juzgados de Instrucción. Por último, en este tema no hayj dogmas, desconfiad siempre de la persona que tenga la solución, ¡sea nuestra Concejal de Servicios Sociales, sea el Cardenal Arzoibispo de nuestra Diócesis, sea el último ideólogo que hay. El qué nos diga, en temas de inseguridad, en temas de drogaadicción "yo tengo la solución. La solución es esta y lo demás no"; el que diga "la solución es metadona para todos, la solución es no metadona para nadie, la solución es el Patriarca, la solución es Cáritas...". La solución no es nada de todo esto, sino todo a la vez ylun Poder Local que esté cerca del problema. Es la única aproximación a la solución.- Por tanto, ningún dogma. Para mí, en el paquete de insfeguridad, drogaadicción, policíajusticia, estas son las línias de base. En el de vivienda -y ya voy terminando- he dicho que en las grandes ciudades cuando hay crecimiento se valoriza más elsuelo, esto aumenta la base fiscal, lo cual es una buena autoayuda para los municipios -sin duda alguna-, pero genera una tendencia en los grandes operadores y sectores de crecimiento rápido a apoderarse de las localizaciones centrales y a algunas periféricas privilegiadas y a expulsar a los restantes usos de estas localizaciones. Delante de esta situación: A) La vivienda pública no sirve. No sirve. Estoy hablando de grandes ciudades. Y no sirve por una razón, porque el sistema fiscal no funciona para esto. El sistema fiscal no da para que un Ayuntamiento a través de la contribución urbana incluso sobre una base fiscal más alta o otros tipos de impuestos que pueda poner o incluso con las transferencias del Estado aumentadas -aún suponiéndolas aumentadas- tenga dinero suficiente para comprar todo el suelo que haga falta, a no ser que lo haya heredado. Zaragoza tiene más hectáreas de bienes propios, de propiedad municipal incluso fuera de término, que término municipal tiene Barcelona. �16. Además es una ciudad muy chiquita, de 100 km. y Zaragoza debe tener 1.000 km2 de propiedad dentro y fuera: en las b'rdenas y en montes y en baldíos... En fin, si hay una herencia de la Edad Media, del Renacimiento o del siglo XVIII, da lo mismo, o de la desamortización del XIX, que hace que un Ayuntamiento tenga mucho dinero, mucho suelo en herecia, pues muy bien. Pero si se tiene que comprar, no existe el sistema fiscal, no tenemos el sistema fiscal que permita comprar todo el suelo que hace falta para hacer la vivienda pública que querríamos hacer. La vivienda pública viene regulada por unas leyes que son nacionales y en ellas se dice "el coste unitario serán -supongamos100.000 ptas./m2.". En Barcelona no hay ningún m2., ni en un 59 piso sin ascensor en el barrio de Gracia, en una calle con ruido y sucia... no hay um m2. que valga 100.000 ptas.. No lo hay. De modo que no podemos aplicar la ley. Y la ley no va a variar para agradarnos a nosotros, es una ley nacional que se hace para todo el mundo y por tanto en las grandes ciudades no sirve. Primer punto. No podemos salirnos por ahí;. Tenemos que hacerlo en algunos casos porque nosotros mismos estamos en nuestra acción urbanizadora, abriendo cinturones o haciendo grandes equipamientos o parques, estamos expropiando a personas que tienen derecho a que les demos ya una vivienda a cambio? de la que tenían, como mínimo, que sea mejor además, porque si no ha de ser mejor no vamos a conseguir que entiendan que esto suceda. Por tanto estas viviendas hay que hacerlas y esta vivienda pública sí la estamos haciendo a precio de oro, pero las estamos teniendo que hacer porque si no estaríamos atados de manos, no abriríamos ni un cinturón, ni un parque, ni una escuela ni ningún equipamiento. Pero ahí se acaba la vivienda públ,.ca. Todo lo demás tenemos que innovar. La vivienda privada tropieza con la resistencia de los propietarios a renunciar a rendas de situación, cuando el mercado empieza a elevarse y los precios por tanto no bajan. Ahora mismo la demanda se ha parado. No hay transacciones en el mercado de vivienda, no hay muchísimas transcciones en el mercado de la vivienda como habían hace 2 años' o hace incluso un año. No, porque los precios han subido tantísimo que no hay gente que pueda pagarlos y ahí se ha parado el mercado de la vivienda y se ha parado muchísimo. Y sin embargo los precios no van a bajar porque el propietario -por una cosa psicológica o lo que sea- no renuncia a esa plusvalía que él ve Incorporada en ...y lo que va a hacer es dejarse erosionar por !el incremento de los precios durante 10 años, del 74 al 84 en lue los precios reales de las viviendas bajaron, luego se recuperaron dramáticamente en 4 años y la gente puso el grito en el cielo, pero se estaban recuperando de una erosión de 10, lenta, que va a ocurrir ahora también, en fin, si las demás condiciones fueran similares que no tienen porque serlo. Por tanto, vivienda privada no es solución, provoca discriminación, tiene efectos externos negativos. Solución: vivienda asequible, no a la vivienda pública regalada o a la vivienda pública con estos costes] unitarios inexistentes sino vivienda asequible yo creo que con capital mixto, programación �17. concertada, como se ha intentado hacer en Madrid en tiempos de Juan o como se intenta hacer eri Barcelona ahora. Capital mixto quiere decir que en la ciudad úieja de Barcelona se ha formado una sociedad en la que está el Ayuntamiento en un 50% y el resto son Cajas de Ahorros y los propios comerciantes locales de la zona que tienen interés en que el barrio no se degrade más y estan comprando -yo creo que deben tener ahora 3 hectáreas de techo, por ejemplo, comprado- para o bien derruir y crear en ese barrio espacios libres que no existían o bien realmente volver a construir o rehabilitar las viviendas en un ambiente con mayores valores. No hay que caer en la trampa de pensar que cuando un barrio tiene valores muy bajos es muy fácil de rehabilitar porque cuesta poco. No, cuando un barrio tiene valores muy bajos es que nadie quiere ir y lo que suele! suceder -contra lo que dicen a veces nuestras AA.VV. más amigas- es que la persona de la clase obrera o trabajadora o empleado que mejora un poco en su empresa, en cuanto mejora se va. Y bajo la dictadura de que no hay que mover a nadie de aquel barrio lo que está sucediendo es que estamos cambiando toda la población sin querer por no querer reconocer que vale más que suban; un poco los precios, como resultado de que haya un poco de demanda y gente de fuera quiera venir y la gente de allí se quiera quedar que no todo lo contrario. En fin, esto son dogmas que tenemos que ir substituyendo porque de otro modo ni en Glasgow, ni len Barcelona, ni en Liboa, ni en ningún lugar, vamos a ser capaces de hacer toda la vivienda que la gente nos va a pedir y que nosotros tenemos que decirles que es un bien de uso, que no es un bien de producción, que es un bien que normalmente tiene que ser propiedad del que-lo utiliza, que se puede comprar y vender y que el hecho de vender con un beneficio la vivienda no es pecado. Todo esto lo vamos a tener que admitir y sin embargo ser muy duros, muy consecuentes y muy coherentes en las acciones de planeamiento que se hacen conjuntas con grandes promotoras, porque ahí es donde yo creo que se puede colar la cuota de acción de política de vivienda que nosotros podemos conseguir. En Barcelona se han hecho tres' operaciones, a parte de las del barrio viejo que os he dicho, se ha hecho una con Construcciones y Contratas en el Valle Hebrón, en la zona olímpica, en la qual sobre 500 viviendas por permuta con los terrenos que les cedimos, nosotros obtenemos 150 a precio de coste que podemos utilizar como queramos: en alquiler, en venta a precio de coste sin beneficio imputado.... Lo mismo ha sucedido en un barrio junto a la Villa Olímpica, son 3 manzanas del Ensanche, son otras 500 viviendas y aproximadamente también una tercera parte de la viviendas nos son cedidas al Patronato de la Vivienda a precio de coste, a 130.000 ptas./m2. cuando la propia immobiliaria está vendiendo el resto de los m2. a 210.000 ptas. aproximadamente; �18. pero ellos ya se espabilan para cargar el beneficio en aquella parte de la operación y para darnos a nosotros lo que les hemos impuesto un poco al principio, El drama está en que a veces nuestros socios no querrán y eh la Villa Olímpica -que son 2.000 viviendas, no son 500 como estas otras dos, es más, es mucho mayor- y ahí somos socios nosotros en empresa mixta, socios minoritarios, con el Estado y , con una serie de immobiliarias. Bien, el que más respondón nos ha salido ha sido el Estado. No los pri d última hora avienen porque están acostumbrados al forcejeo del poder y cuando saben que el Alcalde dice que no casi por no perder tiempo prefieren decir que sí y, en fin, que entregan una parte de sus viviendas a precio de coste para no discutir más o si es una empresa inmobiliaria de Madrid que entra en el mercado de Barcelona, para entrar bien en el mercado y tener buen pie. En cambio el Estado que no tiene estas estrategias que hacer, muchas, veces es más dogmático que el propio sector privado y no quiere vender a un precio que no incorpore una cuota de beneficio en esas viviendas que han sido financiadas directamente, en buena medida, con una contribución pública, por tanto quiere recuperar el dinero invertido y se niega un poco a este tipo de política, creyendo que la política de vivienda que he dicho antes va a servir. No va a servir. Si no sirve para nada. Es decir, en la ciudad de Barcelona no se va a aplicar ni la política de vivienda del Estado, ni la de la Autonomía, porque la Autonomía se ha dado cuenta de que la política de vivienda del Estado no va y ha hecho la suya. Ha hecho un fondo de 3000 millones me parece que es y ha dicho "a cada valga 111.000 quiera una viviendade 65 m2 pareja joven ptas/m2. le damos un millón yademás le ayudamos a tramitar un crédito un poco más barato, al o 15% en las Cajas". Muy bien, esta política es lo que llaman el Plan Pujol: este Plan Pujol lo que está haciendo es acabar d& convencer a todos los jóvenes de la ciudad de Barcelona de que no van a poder vivir en la ciudad de Barcelona porque no hay ninguna casa que valga 1II.000 ptas./nu2. Punto. O sea que se les va a dar un millón para que se vayan a Hospitalet, que es donde ebus precios están. Magoífico. Lo mismo el Estado que la Autonomía. Y termino, sobre el tema de la desigualdad, el cuarto tema que ya he dicho que lo dejábamos para nota, yo lo que creo que lo que hay que decir claramente es que la desigualdad no tiene fórmulas mágicas de solución desde el Estado, ni desde Europa, ni desde la Autonomía. La desigualdad, cuando se refiere a cosas que tienen el territorio, sól tiene tener que solución: un poder democrático cerca. marginal, una situación marginal, una mi avaI!a, una pobreza, una degradación, un problema de igualdad, én definitiva, de cualquier tipo y cerca está la asistenta social y cerca de esta asistenta social además hay un político electo Si puede ser, un Concejal, ahí la humanidad tiene la posibilidad de ganarle la guerra a la desigualdad. Donde no hay esto, no,' por la sencilla razón de que �19. quien domina el territorio es el ¡que gana. Como en los juegos de los críos, con los cuchillitos que se tiraban al suelo, a terreno, a ver quien gana ese terreno, hay que ganarle a la miseria el terreno palmo a palmo. Si no se lo ganamos nosotros a ella, ella nos lo gana a nosotros. La miseria contagia, se come el terreno de al lado, y el del lado y el del lado... si se le da baza se lo come. Y nosotros se lo ganamos si inyectamos calidad, calidad, calidad y justicia en ese terreno. Y la única manera de hacerlo es estar encima, no son las leyes ni los decretos, ni el BOE, ni el DOG, ni nada de todo esto. Coro esto se puede ayudar a que los que están allí ganen la batalla contra la miseria en el territorio. Hay que dominar el territorio -como decía el poeta catalán Espriu "el domini de la terra"-. ! Nosotros lo que hemos venido a hacer en los Ayuntamientos, en ]kos municipios, es a dominar el territorio, no en el sentido secjtario de un partido sino en el sentido humanista de nuestra especie. Queremos que la humanidad domine el territorio, sin además malearlo, sin además destrozarlo. Este es, yo creo, el objetivo de nuestra acción. Y aquí os dejaría un poco con 14 idea de que el sistema de los años 90 debería estar basado en un gobierno muy centrado en la acción política europea y los grandes equilibrios; en mantener la vitalidad del nivel regional-nacional, porque ya sabeis que hay regiones que son nacionalidades, por eso digo regional-nacional, y del nivel local; en pedir a las Autonomías la definición de su propio territorio y adaptarse al Estado -en eso creo plenamente-, no dejar que las Autonomías formulen sus ordenaciones en el territorio como por vocaciones al Estado para que desaparezcan, sino pedirle a las Autonomías que digan "ordénese", que hagan su propia ordenación para sus usos internos y luego el Estado modestamente diga "pues nos adaptamos 'a su ordenación". No otra cosa. Y en definitiva tener opciones estructurantes de línias o de redes: línias pues trenes de alta velocidad y redes como puede ser, evidentemente, la de las áreas metropolitanas de interés estatal, que yo creo que -como hace la ley italiana muy recientedebe de delimitar y definir la propia Autonomía, pero el Estado tiene el derecho y la obligación de reconocer como propias cuando tengan interés estatal. Es decir, el Estado tiene que dar -como da, de hecho en la Ley de Bases de Régimen Local- a las Autonomías el derecho a suprimir o crear o modificar áreas metropolitanas, lo que tiene que hacer una vez creadas es decir "ésta, ésta, ésta y ésta por su carácter de transporte público metropolitano, por las razones que sean, son áreas metropolitanas para el Estado y el Estado las va a tratar como tales". En fin, esta sería la línia que yo creo que tiene que producirse y que debe de pagarse con una aproximación del sistema general de la financiación de las Administraciones Públicas, en su extremo digo, al sistema de concierto (en fin, este es un tema de muy larga discusión). No creo que se pueda variar que los que no tengan concierto, lo tengan o que los que lo tengan lo dejen de tener. Yo creo q ue eso es una cosa que hay que olvidar, pero sí que hay que mirar de que a través de las cesiones de tramos del IRPF, que �20. está proponiendo Pepe Borrell se pueda llegar a una situación en que las diferencias se aminoren, 4e modo que la irritabilidad del sistema aquí sea mínima, con un incremento de la parte local del gasto neto; esa es yo creo la directriz básica de los años 90, introduciendo alternativas de programa federal o programa autonómico como en el Canadá y que el Gobierno Federal dice a las provincias o autonomias "Ud. puede elegir y Ud. puede o bien seguir este programa, supongamos, de política ecológica o bien hacer el suyo. Si hace el nuestro tiene 100, si hace el suyo tiene 80, pero hace lo que quiere". Este federalismo a dos marchas que tiene el Canadá que permite acomodarse a los deseos de autonomía, de autogobierno, como un deseo de calidad de vida, o bien al programa federal pero entonces obteniendo una mayor ayuda y conseguir los famosos convenios, que siempre estamos pidiendo, de distribución de los recursos entre los 3 niveles, pero que en definitiva en los 90 tienen que representar un incremento seguro del gasto público neto. �^ ^ ^J �^j `' n, 5 F1 rC ^C r r, ^ (T, ^^ r1 ' ^C^• . '-1\1 ^ fl ^^ F -, t.t.-,Í ,-/,^ --,1r 1-.-. t^-' S^ 22^^ ^ e–N5 rF ^ \---i ^ ^ J ^ ^ ^+ 41 ^ r-- pI Ï • -?E E k r ^ .,.^.á ^o^^ I^^_viés --o ^,^,.. �1 ti çr, r- -5 ■ ` ^. ^ ^ c* L �• �t , ^, ^ ^ ^ ^ 7,1 ^ ^ 2 u .-- ^ ^ V^ ^ ° ^ ^ G Q> r•-• r--- ,. { ^ ^a Q ' P ^^ ^ , ^ ^^ O P 1^ ,C ^ e ^ ^ ^ 1... ^ r ^^ c 6^ ^1 ^ c^ ^` . ^^^ ^ ^ Z C • ^^ ^ C^^x c ^• ^ ^^^ ^ ^^ ^^ ^^^ ^-,` ^^^ ^^^ ^ L ^^ n ^ ^ ^ Q.^^ � ^ ^ ^^^" s ^ ^ ^ ----...N- d ^ ^ ° ^ ,:' -- ^ Z ^■.--, _. ^ ^ 1 ^^ r- ^i -: i17:1 R:r...n., tí,* 0.). ^- rn _'^ ., i;fi ,..../:;. L?w^. m . I:~ Q L L 1 i t^ ��7 -N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4131 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde durant el Curs d'Estiu de la Escuela Jaime Vera, organitzat pel PSOE, amb títol "El giro municipal, la experiencia de las Áreas Metropolitanas" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Trànsit, po| lució, dèficit transport públic, contaminació acústica, seguretat ciutadana, sistema policial i judicial, habitatge, desigualtat, etc. Cap d'aquests problemes es solucionen sense la implicació del poder local. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Jaime Vera, Galapagar Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Barcelona Administració local Història Economia Societat Seguretat ciutadana Model social Àrea metropolitana Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-07-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf 689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9 PDF Text Text MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS, IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.' TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY. BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT WE ARE ON THE RIGHT PATH. BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ... AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION. �- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY. if ELABORATE ON: - FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC ENGINES. - BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES. - EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT. - EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES. LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI. HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI, FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE. THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND USEFUL CONGRESS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4132 Title A name given to the resource 6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Euroregió Congressos i conferències Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1227/19900917d_00402.pdf 4f91ab36be80af7b40e5183457c67a6f PDF Text Text I() _ rfe '(•> (ckAqv-ez., d t' 1-1G5J:icz<, I (7 pl o)9.-pv 1 PkGtp11,T,k5-11KS ,„SFRIS", PRESIDENT DEAN OF THE "COL.LEGI D'ADVOCATS", OF THE ORGANIZING COMMITTEE, LADIES AND GENTLEMEN: I WOULD LIKE TO THANK THE ORGANIZATING COMMITTEE OF THIS 28th CONGRESS OF THE A.I.J .A. FOR THEIR KIND INVITATION TO ALOW ME TO SAY A FEW WORDS AT YOUR OFFICIAL OPENING. THE INVITATION IS 1./ L \/ G- /11— 1 C.`7, k- e ME. FIRST OF ALL, IT OFFERS ME THE OPPORTUNITY TO SALUTE AND OFFICIALLY WELCOME ALL THE PARTICIPANTS IN THIS CONGRESS. SECONDLY, I CAN EXPOSE SOME OF THE 11).LA.S..~.~-?..S THAT I HAVE, AS MAJOR OF BARCELONA, IN RELATION TO SUBJECTS THAT THE CONGRESS WILL TREAT AND WITH REGARD TO THE LAWYER'S ROLE. AFTER HAVING HELD THE A.I.J.A. CONGRESS IN BARCELONA IN 1968, TWO YEARS AGO WE WELCOME THE BIANNUAL CONFERENCE OF THE INTERNATIONAL LAWYERS UNION, AND THE ANNUAL A.I.J.A CONGRESS IS AGAIN SEATED IN BARCELONA. THAT PROVES THAT BOTH THE CITY AND THE "COL.LEGI D'ADVOCATS" ARE INTERESTED IN THE ACTIVITIES OF THE INTERNATIONAL LEGAL PROFESSION. AS YOU ALREADY KNOW, THE LAWYER'S MOST IMPORTANT MISSIONS IN TODAY'S SOCIETY ARE THE DEFENSE IN COURT, THE LEGAL �2 DEFENDING COUNSIL AN THE LEGAL MANAGEMENT. THE LAST TWO HAVE INCREASE9 SINCE THE SOCIETY HAS BECOME MORE COMPLEX AND ITS ACTIVITY HAS MORE INTERNATIONAL SCOPE. THEREFORE IT IS REQUIRED TO ADAPT THE LAWYER'S ROLE TO THE NEW SITUATION, TO ORGANIZE AND GIVE THEIR SERVICES AN INTERNATIONAL PERSPECTIVE. COLLECTIVE OFFICES HAVE BEING APPEARING AND GROWING IN THE DEVELOPED COUNTRIES. THE-RE-A----FEW -LKWYERS WHO 15-ROVIDE-T4EI SERVICES IN A ORGANIZED AND COLLECTIVE WAY, IN CONNECTI SIMILAR OFFICES IN OTH COUkTRIES. THE PROFESSION L A TIVITY OF THOSE OFFICES ISSEDICATED TO BUSINESS LA C MMERC COUN S EL ING I S CAL F I NANCIAL-AND OTHER T TE RS THOSE OFFICES ARE IMPORTANT INSTRUMENTS FOR THE IMPLANTATION AND DEVELOPMENT OF intCOMPANIES IN GENERAL, VEHICLE FOR THE INSTALATION OF COMPANIES IN FOREIGN COUNTRIES AND ARE ESENTIAL ELEMENTS OF DE CITY'S INTERNATIONAL LEVEL OF PROMOTION. THAT'S WHY IT IS SO r IMPORTANT TO CELEBRATE W#2 PROFESSIONAL MEETINGS LIKE THIS A O-1M <91- ql/i(-) tyl-u-t-Vç ^7ziz, 145, IN BARCELONA, PCL easigabt CATALONIA ROLE AS THE MOST DYNAMIC IN SPAIN AND IN THE SOUTHWEST OF EUROPE. �3 AS YOU KNOW, THE, COLLECTIVE OFFICES THAT ARE SEPC IZED IN INTERNATIONAL LAW ARE BASICLY DIVIDED BITWEEN THE ANGLOSAXON COUNTRIES (SPECIALLY THE U.S.A ENGLAND AND CANADA) THERE IS AN ABUNDANCE OF BIG , IÁWYER'S OFFICES AND r ° IN THE NON-ANGLOSAXON COUNTRIES (EXCEPT NETHERLANDS) THERE ARE MOSTLY SMALL OFFICES. 'IN THOSE LAST COUNTRIES THE OFFICES ARE USUALLY IND1VIDUATy OR SMALL-SIZED COLLECTIVES. THE COLLECTIVE USUALLY CONSI T OF ONE OLDER OR MORE PRESTIGIOUS LAWYER ALONG WITH REE TO EIGHT OTHER LAWYERS. IN FRANCE, ITALY, GERMANY AS MUCH IN SPAIN, THE LAWYERS HAD BEEN HELD BACK FROM ORGANIZING BIG INTERNATIONAL OFFICES, THAT'S WHY AMERICAN OR ENGLISH OFFICES 141,7V-4"-- ¿-11* THE INTERNATIONAL CLIENTELE. THAT IS THE REASON FOR X - 55KU FUSION MOVEMENT HAPPENING IN THE EUROPEAN ECONOMIC COMUNITY, IN ORDER TO ORGANIZE THE MANAGEMENT AND LEGAL COUNCIL SERVICES TO FACE THE NEW SITUATION OF INTERNATIONALISM IN THE BUSINESS WORLD. ONE OF THE MOST IMPORTANT ASPECTS OF THE LAWYER'S NEW CONCEPTS IS THE INTERNATIONALIZATION OF THE LEGAL PROFESSION. THE NEED OF tIrIR PRESENCE IN DIFFERENT COUNTRIES, THROUGH THE CREATION OF BRANCES OR THROUGH �4 ASSOCIATION, IS ONE OF THE BIGGEST PROBLEMS THAT THE LEGAL PROFESSION HAS TO FACE NOWADAYS. BESIDES /THE ORGANIZATION PROBLEM IS ALSO TACING PROBLEMS IN ORDER , 7 p SPECIAVíE, TO HE ETTER / / ,í / 1 / / TO FULFILL PRACTICZS IN/bIFFE NT 5 ER'S TRAINING, 1 Ript, AND THE 9 TECHNICALIZATION AND FINANCIALIZATrbN SUPORT RESOURCES. THE SUBJECTS THAT ARE GOING TO TREAT IN THIS CONGRESS, ejkfr ?OM H~eESTABLISH'# OFFICEÇIN A FOREIGN COUNTRY OR TRANSNATIONAL OFF ICE-; 7ak. .__,A---SCS~IdnJetraeCTZ, jc-I1Z5 THE MAGUt. PRACTICAL APLICATION OF THE "HAYA'S CONVENTION" ABOUT OBTAINING EVIDENCES IN A FOREIGN COUNTRY, THE ACTUAL TRENDS OF THE PUBLIC PROSECUTION WITH A SPECIAL EMPHASIS ON THE CONSTRUCTION OF THE EUROPEAN COMUN MARKET OF 1992, SHOW? THE SIGNIFICANCE OF INTERNATIONALIZATION, THE REQUIRED SPECIALIZATION IN GIVING COUNSELING SERVICES AND LAW MANAGEMENT. DEFINITIVELY, THE LAWYER'S ORGANIZATION IN EACH CITY AND COUNTRY IS A REPLICA OF THE ECONOMIC AND SOCIAL ¿.; DEVELOPEMENT THAT THE G SOCIETY HAS ASSUMED. THE/ CO/UNTRIE$ IN WIC FOREI N A / THERE AREI ORTANT tOMPANYE AND PAR/ft k À ESSI ;ER b MO‘PLE LEGA/SERV S FFERS. �5 THE ECONOMICAL GROWTH v4:0141:~ F BARCELONA IN THE LAST FEW YEARS, REQUIRE US TO FACE THE INTERNATIONAL id\if INCIDENCE OF THE CrklING OF LEGAL SERVICES. IN SPAIN THERE ARE ONLY ABOUT FIFTY MIDDLE SIZED OR IIC OFFICES THAT CAN GIVE THOSE SERVICES AND ONLY FIFTEEN OF THEM ARE TRULY INTERNATIONAL. MOST ARE LOCATED IN(MADRID1AND BARCELONA. T H E AMERICAN AND- BR IT I S H- O F F ICE S S-ITUATION-I&MUCH- ---BrETTER) THAT THE EUROPEAN CONTINENTAL W I TH REGARD TO THE LEVEL OF TERNATIONAL ORGANIZATION. IT TENDS TQ-EITHE1_ INCREASE-1 \ THE-NEW—INeORPORAT/ONS - OR—GOFOR-FUSIONS4. IT IS CONSIDERED THAT IN THE DEVELOPPED COUNTRIES, BY DE YEAR 2000, THE trteW dIA NUMBER OF BIR" O.F.F.-÷6ES WILL INCREASE ( BUT / THEY WILL COEXIST WITH SMALL AND VERY SPECIALIZED OFFICES. (IN THE OCCIDENTAL WORLD WE WILL FIND BY THE END OF THE CENTURY, P. ABOUT HUNDRED AND FIFTY THAT WILL HAVE A WORLD- 5 WIDE PRESENCE. -ASA, RESOULT OF THE FUSION PROCESSES THAT ARE TO COME TO AN END, AMERICAN AND EUROPEAN ASSOCIATIONS TALKING ABOUT THE AMERICA F)_ION'OF ¿<ADDEN, ARPS SLATE, MEAGHER AND FLOM, WI-T11--THE E BECOME A - -TO THOUSAND LAWYERS ISH FRESHFIELDS, WICH WILL ANIZATION-. TRIS IS OUSLY AN EXTREME CASE BUT HAS TO ANALIZED AND �6 SO/451 / SPANI WYERSAÑLRJMÏLL NOT STAY ' TH6SE INTERNATIONAL PROCESSES). ---THE CITY 01 BARCELONA IS VERY INTERESTED IN PROMODING THE ADVANCED SE VICES IN THE COMPANIES. BARCELONA'S IMPULSE, AS I HAD SAID MANY TIMES, WILL NOT BE OVER IN 1992. THE OLIMPIC GANES CELEB TION THAT YOU WILL HAVE THE OCASION TO ANALICE THE LEGAL ASPISTS ON THE SEMINER THAT WILL COME ABOUT THIS MATTER DURING THIS tONGRESS. vtiO°i) BARCELONA WANTS TO GARANTIE COMPLETLY ITS FUTURE DEVELOPMENT IN THE EUROPEAN AND WORLD WIDE CONTEXT. THAT'S WHAY WE APROVED A STRATEGIC ECONOMICAL AND SOCIAL PLAN: BARCELONA 2000. THE ELABORATION OF THAT PLAN IS BEEN DONE IN A CONSENSOS WAY, WITG THE IMPLICATION OF SPAN OF INSTITUTIONS, ORGANIZATIONS, AND CULTURAL, SOCIAL AND ECONOMIC ENTITYS OF THE CITY, AS THE COL.LEGI D'ADVOCATS OF BARCELONA. THIS STRATEGIC PLAN IS AN INSTRUMENT TO GIVE CONTINUITY AND MORE SPACE TO BARCELONA'S ECONOMIC IMPULSE. THE FACT OF HAVING COUNTED ON ALL THE CITY'S SOCIO-ECONOMIC AGENTS, WICH THE AUTHENTIC PROTAGONISTS OF THE PLAN, GUARANTEES ITS EFFICIENCY AND USEFULNESS, �7 IN THAT WAY, I WOULD LIKE TO CLARIFY THE FIRM COMMITMENT OF BARCELONA'S CITY HALL TO GO FORWARD WITH THE SUGGESTED Lev it-Gh k..tírj ., -1:•POLI rl'IQUE AcT THE AREAS WE CAN EXERT CERTAIN A e Tilífrit(±1e.7 LEADERSHIP OR TO HAVE SOME INFLUENCE. THE PLAN SETTLES ON THREE BIG STRATEGIC LINES: – BARCELONA'S CONFIGURATION AS ONE OF THE DIRECTIONAL CENTERS OF THE EUROPEAN SOUTHOCCIDENTAL MACROREGION. – THE IMPROVEMENT IF ITS CITIZEN'S QUALITY OF LIFE AND PROGRESS, WITHIN A SOCIALLY BALANCED CITY. – INDUSTRY'S POTENTIAL GROWTHAND ADVANCED SERVICES IN THE COMPANIES. WITH REGARD TO THE LAST OBJECTIVE, I THINK THAT COLLECTIVES SUCH AS THE LAWYW!S CAN ACHIEVE A VERY IMPORTANT ROLE TO HELP ENLARGE BARCELONA AND ITS INTERNATIONAL PROJECTION. THERE IS NO DOUBT THAT A GOOD INTERNATIONALY CONECTED LAWYER'S OFFICE IS ONE OF THE BEST SERVICES THAT CAN BE OFFERED TO COMPANIES. THE EXISTENCE OF THESE OFFICE IS WHAT MAKES A CITY MORE OR LESS COMPETITIVE. �8 Ut--91) I WOULD LIKE BARCELONA TO BE A PER7tITT FRAME WORK DURING THE CONGREsS , AND-THAT Wrrr-BE- A POSIME-CONTRI gUTION IN ,----THE_WAY , TO_SETTLR_SOME-JaZ-THE-MORRIES AND-SUBJECTS THAT I -DURING-MY-STEECII-J.~7 t0) y c. c7 . P\71\i ( 747I nrb w r5e) wzdil TM: 14 tt b5€ ank c).4.-; c.) pik) L,) \&,1 » � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4133 Title A name given to the resource Sessió inaugural del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Joves Advocats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències Dret Relacions Internacionals Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1228/19900921d_00405.pdf 736f4ad242a016eac8604ac313181bf6 PDF Text Text 21 DE SETIEMBRE DE 1990 SALUTACIO AMB MOTIU DE LES FESTES DE LA MERCE'90 PER AL PROGRAMA DE RADIO COPE "PROTAGONISTAS" �La festiv dad de la Mercè tiene un especial significado para los barcelo i eses. La Fiesta Mayor de Barcelona se ha convertido en los últinyos años en un acontecimiento popular, muy esperado y participati7o, que indica el inicio del nuevo curso. Este año/la Mercè coincide con una etapa clave de renovación de la ciudad. Es sabido que en estos momentos hay numerosas calles y plazas en obras. Pero ello no sólo no es obstáculo para celebrar una buena Fiesta Mayor sino que además nos trae nuevas realizaciones. La inauguración del palacio de deportes Sant Jordi, situado en el Anillo Olímpico de Montjuïc, es un buen regalo de Fiesta Mayor. Se trata de una joya arquitectónica que albergará grandes espectáculos y acontecimientos deportivos. Invito a todos los ciudadanos a visitar este gran escenario, que durante todo el día de hoy continuará abierto al público. Un escenario que será una de las estrellas de los Juegos Olímpicos pero al mismo tiempo muy utilizado a partir de esta misma semana, con el concierto de Pavarotti o el Open McDonald's de básquet, que se celebra en octubre. Las Fiestas de la Mercè nos traen una alegría y unas posibilidades de ocio necesarios ante la seriedad y las obligaciones de la vida diaria. Desde el pregón que pronunció el Ministro Semprún hasta el castillo de fuegos artificiales que se celebra esta noche en Montjuïc, la Fiesta Mayor es un espectáculo continuo, en el que las calles y las plazas, y la gente que las llena, son los protagonistas. Invito a los barceloneses y a todos los catalanes y españoles que se encuentran en nuestra ciudad a pasear por las calles y descubrir la alegría de la Fiesta Mayor de Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4134 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Sr. Jorge Semprún en les Festes de la Mercè 1990, per al programa de Radio Cope "Protagonistas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Societat Barcelona Model social Semprún, Jorge, 1923-2011 Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1229/19900924d_00406.pdf 37215d6d08d7042eed593b09b777bd10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabriel Lucena Ocaña Assessor de l'Alcaldia per a les Relacions Comunitària ea)t_auze, S E^Oit DEL SENYOR ALCALDE EL PROPER DIA DE LA MERCE A LES CASES REGIONALS. Aquí mateix, al Saló de Cent, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de, Catalunya el Professor HENRY KAMEN va oferir-nos una ponferència sobre 4 'Onze de Setembre de 1714k, '( en la que, entre d'altres coses va subratllar que no vés es çatlans participaren en la defensa de Baona^ }a s^uF_^=^ui^^^^ Altres espanyols que lluitaren ^ ._r ___ °-_r Casanova, Villarroel i Moragues a les barricades.//Per això S entre les primeres ordres del Duc de Ber ick a la seva entrada a la Ciutat es deia que tots els castellans, aragonesos i valencians que havien estat defensors -i n'hi havia bastants que des del 1705 s'havien unit a la causa aliada- serien repatriats immediatament als seus llocs d'origen. Gc G&jc. I el Professor Kamen aquest recordatori afirmant que també (4C;~^ per a d'altres espanyols, t no tan sols catalans, la defensa de Barcelona ~1- la defensa de la seva llibertat. ti, Crec que avui, la presència de tots vostès com a representants duels ciutadans de Barcelona que no han nascut a Catalunya ia1itza el que va dir el Professor Kamen i torna a posar W a -°t--} que la nostra Ciutat és i serà, ajnés..~ d'altres C(11((rm."21 -P– coses, un gresol solidari i obert -L ^-x-e.. ›k2.4t(4:, t e-e-k-% 2-1-4 c-Lf-il-a-(--: .".42 -t ' .2-4 ,z.z.,,,t.litt-e4 r„,2,4,4_,,,,,- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4135 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde el proper dia de la Mercè a les Cases Regionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Model social Territoris Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1230/19901014d_00408.pdf ceaa35f93cee3ea50aab2ab31c799600 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona lU/IO - OSA 1^í^ rr o^rca<w.tica.a 4 ,1 4 00 2_ ` IVwuJ 11. emuvin.ik 1e 1ECszl, ' u ^ Nr -1-cv+,01aFe. GREETINGS FROM THE MAYOR OF BARCELONA Barcelona is awaiting a great event in 1992. We have been preparing for many years to host the greatest sports event in the world. The majority of sports sites have already been built, so much so that we could almost hold the Games today. The Olympic Ring is just about finished: the Stadium was inaugurated more than one year ago. The revolutionary Sant Jordi sports Palace -which will house many key events-next to the Stadium- was opened to the public last month. We only need to finish a few sites -mainly the Olympic Village- and finalise a good organization. At the moment, more than 600 people are working to ensure that everything is ready by 1992. All we lack by now are the athlets and spectators. I expect you are also preparing to come to the 1992 Olympic Games. I encourage you to do your best in women's judo. Barcelona -and all the world through TV- is waiting to see lots of sports events, most of them very well known in our country, but some of them not practised much, such as women's judo. So, we hope to recieve the best of women's judo and, of course, from Japan. PASQUAL MARAGALL Mayor of Barcelona ^c ,.oñc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4136 Title A name given to the resource Paraules PM de salutació a les dones japoneses que practicaven judo als JJOO’92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Osaka, Japó Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Relacions Internacionals Japó Dones Judo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1231/19901017d_00409.pdf 234f74aaea79f840bd79e21dcbad9d1c PDF Text Text DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DEL COOB'92 EN EL QUART ANIVERSARI DE LA NOMINACIO DE BARCELONA Barcelona emprèn, quatre anys després de la seva nominació, la fase final de la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Són els darrers mesos de l'execució d'un gran projecte, ideat, dissenyat i realitzat per homes i dones que pensen en Barcelona com la metròpoli que és i ha de ser, més enllà dels Jocs. Aquest convenciment col • lectiu que la ciutat hi havia de guanyar notablement, que, amb els Jocs, Barcelona podria assolir velles aspiracions que resoldrien grans dèficits en matèria de comunicacions o d'infrastructura cultural i esportiva, va ser una de les raons que van justificar l'entusiasme col • lectiu d'aquell 17 d'octubre d'ara fa quatre anys. Barcelona'92 era un gran projecte i avui ése ja, una gran realitat que ens projectarà més enllà de la cita olímpica. �-2Perquè els grans projectes mobilitzen. I els grans projectes que es materialitzen, gratifiquen els ciutadans i generen altres impulsos. Els grans projectes, però, acostumen a semblar desbordants quan es troben en plena fase d'execució. A ser una cosa no exactament igual a allà que els autors havien dibuixat en un paper o calculat en una computadora. Aquests petits desajustos entre el que s'havia previst i el que es fa realment, poden provocar alguns recels. Controvèrsies que són positives, al capdavall, si se situen en la seva justa proporció i ningú no pretén donar un relleu excessiu al seu protagonisme en l'execució del projecte. Es tracta, en realitat, de la dialèctica pròpia de les grans realitzacions i dels grans perïodes. Però aquestes realitzacions romanen, situen la ciutat en un esglaó molt més alt. Seran la base de futures progressions. Les obres que s'estan realitzant a Barcelona tenen una qualitat extraordinària, una qualitat molt singular, que enorgulleix els ciutadans i admira els foranis. �-3-Com a Alcalde de Barcelona, demano a tots els ciutadans que se'n facin valedors. Que no caiguin en el cansament o el desánim de confondre les molésties provocades per les transformacions en fenómens permanents de la nostra vida ciutadana. Els barcelonins han entès el sentit, la conveniència i la finalitat de les obres. Conseqüentment han sabut í saben suportar les inconveniències que les obres provoquen. Però han de tenir la garantia que, un cop acabades les obres, la ciutat tornará a la normalitat en tots els sentits. I això vol dir que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat disciplinada, tornará a ser-ho. Perquè hi ha un perill cert en la situació actual: que les adaptacions transitòries siguin preses com a pauta de conducta. Que els aparcaments provisionals establerts durant les obres, saltant, en algunes ocasions, les barreres de la civilitat i del respecte als vianants i a les estructures urbanes, es converteixin en un costura, un cop acabades les grans actuacions, que es troben en la seva fase final. De cap manera podrem admetre que la tolerancia raonable dels nostres inspectors, de la nostra �-4policia, es converteixi en permissivitat un cop desapareguda la justificació de la tolerància. I en aquest marc, els mitjans de comunicació estan al seu lloc en assenyalar un cop i un altre els defectes, els retards i les mancances de la nostra fabulosa transformació. No fóra lògic esperar que els titulars de cada dia remarquessin només els aspectes positius d'aquesta transformació. Però caldria demanar sentit de la proporció i interès pels objectius finals, perquè, al capdavall, els ciutadans de Barcelona, aquest interès el tenen i el demostren. 17 d'octubre de 1990 Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4137 Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 en el quart aniversari de la nominació de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Infraestructures Barcelona COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1232/19901022d_00410.pdf 54bdf21aeb61de95592fefbaff0e36fb PDF Text Text ( Tlot DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL PRIMER ANIVERSARI DE LA MORT DE RAMON TRIAS FARGAS Avui fa un any que ens va deixar Ramon Trías Fargas, i encara recordem la impressió que ens va causar la noticia aquell migdia de diumenge. De la mateixa manera, no podem deixar de reivindicar la plena vigencia deis valors que ell explicava, defensava i personificava com tren pocs han fet en la nostra vida política. Lo, I nJi 44 t." exercia de profess r d'Ecovomia com seu mostrava & t inconformista, Trías apareixia com un esperit crític model de liberalisme, de diáleg i generositat, i de respecte per tots els que no pensaven com ell. Catalunya i llibertat eren les seves premises fonamentals, i des deis inicis de la seva carrera política a l'Esquerra Democràtica de Catalunya ) fins al treball com a conseller d'Economia, el seu taranert en va ser la Hl( 7 constant. S',ovve r 11- 12A,_ z»..e. rt )( Qki (" I (../.(•"' Cie Recordo d'una manera especial el seu pas per ltAjuntament, on fou adversari temible, però company eficaç; opositor inquebrantable, però col.laborador quan cana.) Dit d'una altra manera, Ramon Trias participava, com el primer deis barcelonins, de la il.lusió pels projectes engegats per/la ciutat. I / "t1-¿„-:;s: vtA(t 'Ic., at-t-J y pl., -4 1,t �Regidor i amic, el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, el 1987, va ser una 111.0 de democracia i estima per Barcelona. En aquests moments, la seva figura ha de rebre el reconeixement i el record de tots. Com a Alcalde de Barcelona, espero que tots els ciutadans contribueixin a l'homenatge simbòlic que la personalitat de Ramon Trias mereix. Diáleg, respecte i intel.ligència són conceptes que no podem oblidar en la quotidianeïtat de la vida política, i que mereixen un tractament de privilegi en qualsevol declaració de principis. Ramon Trias Fargas ocupa, amb tota seguretat, un lloc d'honor en la història de la ciutat. cej 1.1 1:4?:¿ / á LU.A-4 e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4138 Title A name given to the resource Homenatge en el primer aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Catalanisme Història Acció política Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1233/19901028d_00412.pdf 19d17111750ddf0ee0a2d28882d7dee6 PDF Text Text R°5 C C) ti DECLARACIO INSTITUCIONAL DE BENVINGUDA AL PRESIDENT DE LA UNIO SOVIETICA L'estada entre nosaltres del President de la Unió Soviètica, com a culminació de la seva visita a Espanya, és motiu d'especial satisfacció per a Barcelona. Com a Alcalde, em complau de donar-li la benvinguda més amical, en nom d'una ciutat que ha fet sempre del seu liberalisme i del seu amor pel progrés un senyal d'identitat. El president Mikhail Gorbatxov ha desvetllat en la gran majoria dels barcelonins una viva simpatia i una càlida adhesió en la seva tasca admirable de promoure a la Unió Soviètica l'obertura política, econòmica i cultural. La concessió recent a la seva persona del Premi Nobel de la Pau ha estat celebrat a Barcelona com un triomf per tots els partidaris de les transformacions democràtiques pacifiques i de la pau a la societat internacional. La nostra pròpia experiència, encara recent, ens fa ser vivament sensibles a la seva actuació, que ha trobat en el Premi Nobel de la Pau un reconeixement universal i merescut. No és pas una simple casualitat que una entitat barcelonina tan significativa com l'Associació per a les Nacions Unides hagi atorgat, el mes de maig d'enguany, el seu Premi de la Pau al president Mikhaïl Gorbatxov, en un acte solemne celebrat a la Casa de la Ciutat. Barcelona es creu amb dret a sentir-se precursora en l'establiment de noves relacions amb les ciutats més representatives dels països de 1'EstfY que des d'aquest històric 1990 s'estan obrint a la democracia. La ciutat de Leningrad i la nostra varen subscriure un acord d'agermanament l'any 1985, que ha estat ocasió d'una col.laboració creixent. Les exposicions reciproques d'obra de Picasso a Leningrad i d'obra de Matisse a Barcelona són el símbol d'aquesta nova etapa d'amistat entre les dues ciutats. �En donar la benvinguda de la ciutat al president Mikhail Gorbatxov, em plau de reiterar la disposició de la capital de'Catalunya a ser present en totes les tasques en pro de la pau i de l'amistat entre les ciutats i els ciutadans de l'Europa nova que està emergint. Com a seu dels propers Jocs Olímpics de 1992, la manifestació pacífica més multitudinària de la humanitat, Barcelona açull amb goig i reconeixement la presència del Premi Nobel de la Pau d'enguany. Des de la vora càlida de la Mediterrània, que nosaltres entenem i defensem com el mar de la pau, fem vots per què la Unió Soviètica i cada una de les seves repúbliques culminin harmoniosament i fecundament aquest procés de transformació pacifica promogut per qui serà 1' hoste d'honor de Barcelona, el proper diumenge, día 28 d'octubre de 1990. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4139 Title A name given to the resource Declaració institucional de benvinguda al President de la Unió Soviètica Mikhail Gorvatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Gorbacov, Mikhail S. Rússia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1234/19901107d_00413.pdf 7bd19c28897286e2eee8837124f58de4 PDF Text Text Ajuntanient de Barcelona ENS LOCALS I PATRIMONI CULTURAL I MARC COMPETENCIAL Fins al moment, només l'Estat ha promulgat una Llei de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic, la Llei 16/1985, de 25 de juny. Per la seva part la legislació autonómica catalana no compta amb una norma que abordi amb carácter general la protecció del Patrimoni cultural, encara que ha regulat els temes de Biblioteques i Arxius, i més recentment els Museus. En general, la protecció del Patrimoni Cultural, és una competencia de carácter concurrent en la que participen tant l'Administració de l'Estat, com les Autonòmiques i les Locals. En principi, però, la participació de les Corporacions Locals es dissenya en carácter secundan, ja que la Llei de Patrimoni Históric Espanyol només considera administracions competents per a la seva execució les Comunitats Autònomes, en primer terme i l'Administració de l'Estat, quan la seva intervenció resulti necessária per a evitar 1' exportació il.legal o 1' espoliació d'aquest Patrimoni. �Ajuntament de Barcelona El paper adjudicat als Ajuntaments es redueix a la cooperació en la conservació i custodia dels béns, estan facultats per a adoptar les mesures oportunes per a evitar el deteriorament, la pèrdua o la destrucció dels béns i a més han de comunicar a l'Administració competent, qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la funció social dels béns protegits. El mecanisme més important de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural, segons la Llei estatal, és la declaració de Bé d'interès cultural. La intervenció municipal en aquesta declaració, que s'atribueix a l'Estat, és pràcticament inexistent, ja que només en el supòsit que es refereixi a béns immobles es preveu un tràmit d'audiència als ajuntaments interessants. Per tant la participació local en l'Instrument general de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural es limita a la proposta o sol.licitud a les Autoritats competents, i a un tràmit de consulta quan es tracti de béns immobles. A part d'aquest Instrument general, n'existeixen d'altres, la majoria d'ells de caràcter urbanístic, destinats específicament a la protecció de béns immobles integrants del Patrimoni Cultural, algun dels quals impliquen una disminució de competències municipals o una intervenció �Ajuntament de Barcelona d'altres administracions en actuacions que, en el règim urbanístic comü corresponen als ajuntaments. Són els següents: -- En primer lloc, la legislació urbanística preveu que, per mitjà del planejament, es reguli i s'asseguri la conservació del Patrimoni artístic i immobiliari. L'instrument més adequat és el pla especial, l'aprovació definitiva del qual, en la Comunitat Autònoma de Catalunya, l'exerceix en tots els casos les comissions provincials d'urbanisme. Ara bé, la Llei estatal estableix que la seva redacció és una obligació per al Municipi quan un conjunt històric, una zona arqueològica o una altra de cultural del seu terme municipal, sigui declarat Bé d'Interès Cultural. - Respecte a l'autorització i suspensió d'obres, el règim de protecció implica una major intervenció de l'administració autonòmica en l'activitat d'autorització d'obres, enderrocaments i parcel.lacions. Aquesta intervenció es concreta amb l'exigència d'una autorització, d'aquesta administració autonòmica, prèvia a la llicència municipal. Només en el cas de que el Municipi tingui un pla especial de protecció del Patrimoni cultural aprovat, l'Ajuntament podrà autoritzar directament les obres que no afectin a monuments, ni a béns històrics, ni estiguin compresos en el seu entorn. �Ajuntament de Barcelona Presidència - Es reconeix als municipis una certa participació minoritária en la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya, encara que no es preveu l'integració de representants municipals en les comissions territorials. A aquestes comissions els correspon l'aprovació de projectes d'obres a efectuar en béns immobles declarats monuments, conjunts o zones de Patrimoni Cultural, i també emetre els informes preceptius previs a l'aprovació dels catálegs municipals de béns de Patrimoni Cultural. - Per últim molt important en relació a l'objecte d'aquestes Jornades, és de destacar que els ajuntaments poden aplicar mesures de foment de tipus fiscal, establint exempcions per als béns declarats d'interès cultural, en la Llei de Patrimoni Estatal i en el Resgistre General que contempla aquesta Llei. S'ha de dir, però, que la legislació ja preveu l'exempció, quan a l'Impost sobre Béns Immobles, sempre i quan estiguin inclosos en el Registre General que preveu la Llei de Patrimoni Històric Espanyol (monuments importants com l'Escorial i s'imilars) i en el cas que els municipis decideixin preveure en les seves Ordenances alguna excempció d'aquest tipus, no procedirà la compensació amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. Malgrat tot, la situació seria acceptable sempre i quan l'Estat realitzes una actuació 1 l/r L' �Ajuntament de Barcelona similar en la regulació dels seus impostos (I.V.A., Societats ï I.R.P.F.), tindrien que per ser més importants, una incidència superior en els Patrimoni Cultural. Finalment respecte a aquest tema, seria desitjable també que s'abrís la possibilitat d'obrir un Registre de Béns de Patrimoni Històric d'un segon nivell (d'interès local), en els que les polítiques fiscals esmentades fossin també d'aplicació. II EVOLUCIÓ RECENT La legislació vigent fins al 1985, en aquesta matèria, estava constituïda principalment per la Llei de 13 de maig de 1933, sobre defensa, conservació i acreixement del Patrimoni Històric Artístic. L'instrument general de protecció dels béns immobiliaris era la declaració de monument històrico-artístic, que implicava l'adopció d'un seguit de mesures de protecció. De la mateixa manera que passa actualment, els municipis només tenien facultats de proposta respecte a aquesta declaració, que era competència de l'Administració de l'Estat. La resta de determinacions en relació a les funcions de �Ajuntament de Barcelona les corporacions locals tenien el caràcter d'obligació. En primer lloc, s'establia que els arquitectes municipals havien d'auxiliar i col.laborar amb els tècnics de l'Administració de l'Estat, i que els ajuntaments estaven obligats a permetre la contemplació i l'estudi dels monuments de la seva propietat en determinades condicions. Finalment, els ajuntaments estaven obligats a vetllar per la conservació dels béns integrants del patrimoni històrico-artístic i, amb aquest fi, havien d'informar i denunciar les possibles amenaces i, en cas d'urgència, podien adoptar les mesures necessàries per evitar-ne la pèrdua o el deteriorament. En la legislació urbanística, no hi ha modificacions especials en l'atribució de competències als municipis, en matèria de protecció del patrimoni cultural. Si de cas, és destacable que la llei de 1933 sancionava els municipis que no complien les seves obligacions de conservació amb la pèrdua de tots els drets sobre el bé i amb la responsabilitat subsidiària pels danys causats. En conjunt, però, la normativa vigent actualment com l'anterior constitueixen normes de policia, orientades a limitar les facultats del propietaris i a controlar l'ús dels béns, més que no pas lleis de foment i promoció i É �!SIR 1.11.0F Ajuntament de Barcelona Presidència conservació del Patrimoni Cultural. En qualsevol cas, la legislació ha considerat, i continua considerant, que les atribucions deis municipis es limiten a la vigilancia deis béns 1 a les que es puguin derivar de les seves competències urbanístiques. Em sembla que això no es correspon amb el paper que han desenvolupat, en la práctica la majoria dels municipis, ja que han tingut una funció de foment i protecció d'aquest Patrimoni Cultural, que va més enllà de la que estableix la normativa esmentada. Crec que la regulació actual del Patrimoni Cultural, i el paper subordinat de l'Administració Local en aquesta normativa, no es correspon a una idea dinámica integrada del Patrimoni Cultural, que avui dia s'ha mostrat com un sector molt actiu capaç de general una important activitat económica. III LÍNIES DE POLÍTICA CULTURAL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA Com a mostra de l'afirmació que acabo de realitzar els hi vull exposar, molt esquemàticament, les principals línies de la política de l'Ajuntament de Barcelona, en relació al Patrimoni Cultural. Com saben cada ciutat requereix una política cultural diferent, en fundió del condicionants històrics i geo - �Ajuntament de Barcelona polítics que determinen el caràcter de cada ciutat i de la voluntat de la mateixa a l'hora d'elaborar un Pla cultural. Barcelona ha viscut tres fases al llarg d'aquest segle: En el primer terç de segle es van crear les grans institucions i infrastructures que la van convertir en una de les capitals de la cultura contemporània. - De 1939 a 1978, és una època de desmantellament i resistència en l'àmbit cultural. - 1979 a 1990. En aquesta dècada s'ha produït una relectura de la nostra tradició en relació al Patrimoni Cultural i l'elaboració del projectes bàsics de futur. - En aquest moments iniciem una nova fase en que l'escenari d'actuació està delimitat per una banda, per la realitat de la ciutat i totes les seves limitacions infrastructurals-històriques, i de l'altre, pel nou marc d'integració europea, en el camp polític i econòmic, però també en el cultural. Al mateix temps Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i pluralista on l'art i la cultura han jugat un paper molt important, com a reivindicació d'una identitat, �Ajuntament de Barcelona però sobretot en la capacitat de creació de generar les activitats que conformes el Patrimoni Cultural. L'estratègia que ens hem plantejat des de l'Ajuntament, en el camp del Patrimoni Cultural, parteix de realitzar una acció integral i articulada a cinc nivells diferents: - Barcelona ciutat: garantint a tots els ciutadans l'accés als béns culturals, - Barcelona metròpoli: articulant culturalment la ciutat real (metropolitana) i impulsant els valors culturals emergents. - Barcelona capital de Catalunya: potenciant la capitalitat de Barcelona a Catalunya, a través dels grans equipaments nacionals. - Barcelona capital hispànica: recuperant i potenciant la presència a Espanya i al món americà. - Barcelona capital europea: essent capdavantera en el procés d'integració cultural europea i oferint la Ciutat com a centre d'institucions i esdeveniments. Aquesta E É acció integral a cinc nivells l'estem �Ajuntament de Barcelona desenvolupant en quatre grans direccions: 1. Equipaments. Desenvolupant les instal.lacions necessàries, públiques, privades o associatives. iniciativa municipal en aquest sector ha tingut com a finalitat sumar el màxim d'esforços, aconseguint una major implicació de les administracions estatal i autonòmica, i en la mesura deÀ^ condicionada favorable, per r possible del sector privat, avui molt la inexistència d'un marc legal com s'està posant de relleu en aquestes Jornades. Els equipaments públics són una peça fonamental de la democratització del fet cultural. Aquesta democratització es fonamenta en dos principis, la igualtat, els usuaris potencials de totes les instal.lacions són tots els ciutadans, i la diversitat, que permet l'expressió de la pluralitat d'interessos dels ciutadans. A equipaments d'iniciativa municipal com el Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat, Centre Cultural del Nord de la Ciutat, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani de Catalunya i Auditori, (en que col.laboren la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de ^,^ ^ L.^ ____- ^^ ^ ^lts^ • ^^ `^`' t ^ ^^^(,^ ^^ ^x ^ ^i ^-^'C _ 1;(,t,¿,1_CQ ^ C{/ L^ —u,ts^. ^ ^^ ,^^ ,bu r ^ v` y-6 �Ajuntament de Barcelona Cultura en alguns d'aquests projectes) s'hi han d'afegir equipaments d'altres iniciatives que compten amb el suport municipal, ja sigui el Consorci del Gran Teatre del Liceu, (a través d'aportacions econòmiques), o l'aportació de solars municipals per a que es pugui construir el Teatre Nacional del Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó o la Biblioteca Provincial. Amb el sector privat la col.laboració s'ha materialitzat en fets tan importants com la Fundació Tàpies, Teatre Lliure-Palau d'Agricultura o la Col.lecció Tyssen a Pedralbes entre d'altres. 2. Suport a la iniciativa ciutadana. Donar suport a les iniciatives dels diversos sectors ciutadans, associacions, indústries, artistes, gremis, presència en consorcis i patronats, subvencions, cooperació amb iniciatives concretes i assessorament i informació. 3. Sector públic municipal dinamitzador. Desenvolupar un sector públic municipal dinamitzador dels àmbits culturals febles o insuficientment atesos. Aquest sector ha de ser capaç d'incidir directament o cooperativa en tots els nivells d'acció cultural de la Ciutat, a través de l'informació (atenció al públic, guies, banc de dades), formació, producció i difusió d'activitats culturals (exposicions, festes, festival Grec, Mercat de les Flors, �Ajuntament de Barcelona concerts, etc.) 4. Sector públic municipal patrimonial. Mantenint, enriquint i difonent el Patrimoni Cultural de la Ciutat. La ciutat de Barcelona compta amb un important patrimoni museológic i documental, que la Ciutat ha reordenat i classificat a través d'un Pla Especial de Museus, que té el seu desenvolupament en el Pla Director de Museus, avui en fase de redacció. Els objectius d'aquesta planificació han estat racionalitzar i desenvolupar els Museus patrimoni de la Ciutat. IV CARTA MUNICIPAL I PATRIMONI CULTURAL Com es pot veure de l'esquemàtica exposició que acabo de realitzar sobre la política de l'Ajuntament en relació al Patrimoni Cultural, el paper de l'Administració Local en aquesta matèria és molt important per al desenvolupament i la protecció d'aquest Patrimoni. Conseqüentment seria convenient que el tractament normatiu que tenen les administracions locals en relació al Patrimoni Cultural, s'adeqüés a les funcions que realment estan realitzant. �Ajuntament de Barcelona En el cas concret de Barcelona, el projecte de Carta Municipal en el que estem treballant, contempla ja com a funcions pròpies de l'Ajuntament les competències en matèria de Patrimoni Cultural relacionades amb la promoció d'ofertes culturals, la creació i gestió de museus de titularitat municipals municipal i la i de biblioteques participació en i arxius organitzacions internacionals de caràcter cultural. A més, es contempla l'exercici, per delegació, de vàries competències en matèria cultural, com són l'adopció de mesures per a evitar la destrucció del Patrimoni Cultural i l'aprovació de catàlegs i plans de protecció d'aquest Patrimoni. Respecte a les grans infrastructures, equipaments i serveis culturals dins el terme municipal de Barcelona, el Projecte estableix diversos mecanismes de gestió d'aquests serveis. Com a mesura concreta per a la conservació i foment del Patrimoni Cultural s'estableix que en el Pressupost de tota obra pública s'inclourà una partida equivalent a 1'l% de l'aportació municipal, amb la finalitat de finançar els treballs d'enriquiment o de conservació de l'esmentat Patrimoni. �ROE 111V Ajuntament de Barcelona V CONCLUSIÓ Espero que aquest debat públic sobre la situació del Patrimoni Cultural i el mecenatge, davant de l'anunci d'ina proxima regulació estatal en aquesta matèria, hagi servit per a reflexionar sobre un tema tan important com el futur del nostre Patrírnoni Cultural, especialment en el marc de la integració europea, tingui una continuitat en altres activitats a realitzar en el marc universitari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4140 Title A name given to the resource Cloenda congrés “Patrimonio cultural y mecenazgo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciativa municipal i altres amb participació del sector privat. Finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Urbanisme Infraestructures Legislació Barcelona Ciutats Mecenatge Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1235/19901112d_00414.pdf 1b6d95b02af437406bb8ed0d6bfbd475 PDF Text Text Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats Inici cicle conferències Winterthur. (12/11/90) �FITXA XII FITXES ESPECIFIQUES XII.1 GRUPS ASSEGURADORS SUISSOS A ESPANYA La presència de grups suissos d'atsegurances a Espanya s'inicia a les darreries del segle passat, amb la finalitat, en principi, de donar servei als clients suïssos que s'éstableixen a Espanya, que, de fet, vol dir a Catalunya-Barcelona, que era l'àrea més desenvolupada per tant, més acollidora d'aquelLmoment. Les primeres companyies suïsses d'assegurances que vénen són "Zurich" i "La Suiza", i el 1910 "Winterthur". Actuen inicialment en una área restringida. Comencen l'expansió per la resta d'Espanya a partir dels anys 50, i, poc a poc, es doten d'una estratègia pròpia respecte'a les centrals per poder-se adaptar al mercat espanyol. El següent pas evolutiu és adquirir una direcció espanyola, amb una forta presència de catalans. Actualment, les companyies d'implantació histórica (Winterthur, Zurich, La Suiza i La Baloise), en conjunt, suposen més del 70% del total del negoci assegurador suís:a Espanya. L'oferta asseguradora suïssa total representa a Espanya, segons dades del 1988, assegurances. el 30% de l'oferta estrangera del mercat de les �XII.2 Principals grups suïssos instal.lats a Espanya: Inici Activitats Grup Zurich 1854 La Suiza 1876 Winterthur 1910 La Baloise 1930 Rentenanstalt 1974 Schwe iz 1985 La Cenevoise 1987 Helvetia 1987 Fiva 1989 Swiss Insurance Services 1989 La competència i la cooperació entre ciutats La internacionalització de l'economia i de les formes de vida, així com l'aparició de nous agents internacionals 1 internacionals, empreses multinacionals, (organitzacions organitzacions internacionals no-governamentals) estan fent canviar el paper tradicional de l'Estat com a subjecte d'actuació en l'esfera internacional. Avui la competència entre territoris ja no es limita a la competència entre territoris-Estat. L'àmbit del territori competitiu �XII. 3 pot ser infra-estatal (ciutat, regió, macroregió) o supra-estatal (Comunitat Europea). Europa com a exemple dels dos nous models de territori competitiu. Europa sistema de ciutats i regio S • • Europa "regió" supranacional i supraestatal. La unió económica i monetaria i la unió política que es prepara convertirà l'Europa comunitària en el territori integrat supraestatal més avançat del món, en el sentit de la superació de l'Estat tradicional, i de la potencial capacitat competitiva. Simultàniament al procés de supranacionalització s'està produint una renovació de la funció tradicional de les ciutats. Del bon funcionament de la ciutat, com a sistema de producció gestió, depén el dinamisme econòmic dels territoris regionals estatals. Aportacions de les ciutats: * Xarxes d'infraestructures * Us intensiu de noves tecnologies * Especialització productiva �XII.4 * Valor d'ús cultural * Administració i govern accessibles * Reserva de creativitat * Ubicació de centres direccionals Si les ciutats competeixen entre si, també cooperen. Les ciutats són diferents i al mateix temps els fets urbans tenen molt en comú. Les ciutats com a !'contenidors" deis problemes de les societats. Intercanvi d'experiències i tecnologies urbanes; l'era deis serveis compartits. Eurociutats "Les sis ciutats" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4141 Title A name given to the resource Inici Cicle conferències Winterthur: "Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats" Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Territoris Ciutats Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1236/19901120d_00415.pdf 415abf6abc85d6aa2bf93ebc923fa7b1 PDF Text Text 2 5 11 , Barcelona 28 de novembre de 1990 A/a Salvador Sarquella. salvador, Et fem arribar la transcripció de l'intervenció de l'Alcalde a la darrera Assemblea del F(Srum Cívic de Barcelona del 20 de novembre. Marta Gris Fe)rum Cívic de Barcelona 5861 Consell de o �~ ASSEM8LEA FORUM DISCURS DE PASQUAL MARAGALL Bé, ja quasi podríem, ja qu si podriem tancar, jo crec, perquè avui ha sigut, aquesta sessiò per a mi molt enlluernadora, molt interessant, i espero que per a vosaltres també, encara que..- uevidentmeht, hi ha moltes coses a parlar encara. Jo haig de venir aquí una mica a mantenir-vos de tant en tant, no sé si cada mes, o cada dos, o cada tres, en contacte amb el que és la governació de la ciutat i quins són els sentiments que es tenen en el art de governar. Més que altra cosa, no ben bé per explicar qué hem fet, perqué això, doncs, en bona mesura és cone t * ni tampoc per aviam quins sòn els meus pensaments a l' hora d'anar a dormir, per una cosa entremig de l'una i l'aItra. Sí que, de totes maneres, ; en fi, tot i que a mi m'agradária situar, en 10 minuts o 15 minuts màxim, doncs, quin és, quin és el moment en què Barcelona está, i com que sé q ue ens tornarem a veure, doncs ja ho anirem enriquint. Jo . no puc escapar-me de la tentació de comentar breumentl en el món deis pensaments, el món de les idees, aquest en 01 qual se surt duna manera reiterada en aquesta reunió, eh aquestes reunions. Hi ha una cosa que us haig de dir, i és ^ue, per bé que tenim idees en alguns casos diferents, en Raïmon Obiols i jo mateix, hi ha una cosa que ja heu vist deseguida, que ens ha passem bé tots dos; cada un en lo se ' i ens hem entés des de fa bastants anys en aquesta dual tat d e funcions que ha tingut ^ �colors molt diferents, però que ha tingut els seus resultats positius. El Raimon Obiols ja fa molt temps que en parla de la superaciò de determinat ti pus de partits, i concretament deis partits del bressol a la tomba, ja fa molt temps, no és una cosa d'ara, no, no perquè ára hi hagi hagut al 89 aquest [MABNIFIM] doncs és cert que ara aquest tema ha passat a ser un tema seu, un tema de totsl però sempre passa a la vida quan una persona arriba a t ar el seu públic i el seu mercat, com diuen ara, que é que el món li ve cap a ell d'alguna forma, i allò que e deia o pensava, una mica en solitari, doncs arriba un mome*t en que resulta ser una cosa i demandada massivament. Jo us llegiu un llibre que e s diu Raimon, que ja els el... dic perquè si, per exemple, "Els sectors imperfectes", del tambè aquest fòrum ha de servir per a trabar aquests llibres ï aciestes coses, doncs moltes de les coses que ha dit avui en allá estan desarrotllades, al meu entendre duna manera que no és habitual en la gent política que escriuen, amb uma qualitat literaria inclús, però tambè ideológica, doncs important. Com que de tetes maneres aquí no ès qfYestió del.. de que ens tirem floretes els uns als altres, si que Us diré, en fi, per rematxar aquest tema, aquesta idea de moviment, a en Raimon també li deu venir, la idea del movimetilt socialista a Catalunya, que per començar és per entrar a fer política, que va ser un invent d'en Robira, i d'en Pal ac i d'alguns altres, i també la va practicar, a partir de l,any 62, amb una cosa que es va dir "Moviment del febrer del 62" que vam fundar ell i jo, cada un en un partit diferent, però ens vam ajuntar per fer �això. En aquell moment hi havia un tercer partit, jo dic, per a la història, que algun dia s'haurà d'escriure, que va estar a punt també d'entrar-hi, que les forces socialistes federals, és a dir, el catalanisme que sortia en el CC, de CRIS CATALUNYA i del partit d'en Pujol, en definitiva, que després havia sigut Comunitat Catalana, en temps de l'Antoni Pérez, i que en el moment en què surt en Pujol de la presó, amb una idea diferent del que ha de ser l'acció política, va evolucionant cap a un sentit més progressista, va estar a punt d'entrar en aquest moviment i vam estar a punt, a l'any 1.965, de crear el que hagués sigut un partit socialista com el que després va ser, al fi i al cap, de pràcticament 10 o 12 anys. Però aquesta idea ja ha estat sempre (penso) amb nosaltres, la pròpia... la pròpia selecció del nom Convergència Socialista que, crec entendre que deuria ser anterior a l'altra, encara que no estic segur, segurament si, en el moment de l'any 74, de tornar a convergir, en fi, de tornar a crear una cosa que s'assemblés a allò que havíem estat fent durant els anys 60 i que havia acabat malament, amb l'estat d'excepció i tota la situació tan conflictiva que ja coneixem. En aquí jo veig ara cares d'aquella època, he vist a l'Antònia Ponte que entrava, en fi, jo quan veig a la gent d'aquella època, doncs, penso que anem bé. L'any que ve, l'altre, haurem de celebrar els trenta anys d'això del 62. En tot cas.., en tot cas... jo crec que seria bo que tinguéssiu referències bibliogràfiques, sobretot per la gent que ha demostrat un interès per reflexionar més enllà de les �paraules de la reunió. Hi ha un llibret, que aquest si que és mal escrit, perquè inclús no és ni escrit, és gravat, i després transcrit, per una tercera persona que ho va fer-ho santament; per altra banda que es diu "Refem Barcelona", que jo vaig fer a l'any 86, en el qual hi ha algun capítol que jo crec que és interessant per a aquest tipus de reflexions, un que es diu... un que és polèmic, jo l'avanço, que es diu "Socialisme i lliberalisme per sortir de la crisi", [es parla concretament de la] [FRAGMENT NO GAIRE CLAR] sortida de la crisi, i n'hi ha un altre que es diu "Vella Catalunya i Nova Espanya ", o en fi, alguna cosa així, com "Nacionalisme i Catalanisme, Vella Catalunya i Nova Espanya ", que jo em penso que per a algunes de les preguntes que aquí s'han fet, doncs, podria ser un punt de rete... no és una resposta, és encara un conjunt de preguntes, però m'atreveixo a proposar-vos-el com una referència. Aquí ha sortit un company a dir que, en Jordi Colomer, que ja está com a socialista está, en un moviment de muntanyisme, en aquest cas. Jo us vull remarcar que si mireu la quantitat de gent d'esquerra que hí ha en la base dels moviments catalanistes, sociològicament catalanistes, sigui aquest del muntanyisme, o Els Grans Senders, o la... o Els Castells, Castellers, o les Sardanes, en fi, tot el que us pugueu imaginar... en trobareu moltïssims, però moltissims, però molts molts, és a dir, que jo crec que hi ha una boníssima part de la gent que ha tirat endavant aquest tipus de moviments que són gent d'esquerra. Que el que passa és que el ser d'esquerra i fer això no ha tingut que veure, teòricament, per entendre'ns... hi ha dos �coses diferents, jo crec que si que tindria que veure perquè l'esquerra aquí a Catalunya, l'esquerra que van començar doncs, evidentment, en el segle XIX, a partir de les bullangues i tot això, però després, molt més tard, jo crec que a partir de la regressió davant de la postura tancada del catalanisme oficial, entorn a la Setmana Tràgica, i potser més endavant, aquesta esquerra, evidentment, és l'única que podia garantir que el catalanisme fos alguna cosa més que aquest Institut, que està molt bé, és molt important, i la Església catalana, que és una cosa, per entendre'ns i que fos una cosa d'arrel popular, popular; no necessàriament tenyida d'algun tipus d'ideologia o de religió que no fos un patriotisme popular. Aquest... si... aquest catalanisme hi és, i jo crec que hem viscut una fase en la qual hi ha hagut per part del nacionalisme conservador de Catalunya un intent de mixtificar la història, però ja hi haurà temps per passar comptes d'aquest tema, no hi ha cap mena de pressa, però sí que hi ha hagut una mica d'intent de dir: "Hem passat un malson, tant la Dictadura com la República", i, evidentment, la guerra han sigut un malson, no havien d'haver sigut en el fons, la història és des de 1.714 fins a Torres i Bages, i després d'aquí, com el joc de l'oca, tiro perquè em toca, i ja és 1.980 i Jordi Pujol, i tot el que hi ha hagut entremig és una mena de situació inexplicable i massa explicada i la qual cal oblidar. Els actes del Mil.lenari van tenir que veure una mica amb aquest intent de repensar Catalunya com una cosa que va néixer el segle XII amb una negativa a pagar 5 �impostos, ben acollida pel Vaticà (aixà se'ns va dir en el acte inaugural del Mil.lenari) i, en definitiva, després pertorbada per uns aconteixements històrics que es van desenrotllar majorment durant el segle XX, durant el primer terç del segle XX, però que, tot ha de ser, doncs, han tornat al seu lloc, i ja tenim la situació que sempre havíem d'haver tingut. Aquesta mixtificació histórica lo pitjor no és que s'hagi produtt, que ja dic que no... en fi, hi ha moltes al llarg de la història que apareixen i desapareixen, sinó que, pròpiament, molta gent catalanista que no hi combregava se les ha arribat a creure, se l'ha arribat a creure, aquesta història, i aleshores, doncs, hem de ràpidament reaccionar quan arriba el cingelentenari del Companys, porqué es conta que el Companys no només va morir, sinó que ademés va viure, i va crear partits catalanistes, com el que va crear amb en Lairet i amb la senyora Domingo, per exemple, amb el Peirò, etc., i que han tingut molt que veure amb el fet de què el poble de Catalunya hagi aconseguit finalment la seva autonomia. Però aquí no estem, evidentment, per parlar d'història, ni només d'idees, sí que aquestes coses les hem de portar dintre, no crec que hagin de constituir el nucli central del nostre esforç, per definició, o sigui, aquí del que es parla és d'una altra cosa una mica més ample, més civil, menys política, menys obsessionada per la història, per les arrels, inclús per la veritat, potser, i més que, i segurament té més que veure amb un, com ha dit molt bé en Raimon, doncs amb un desig d'expressar-se com a persones que viuen en una ciutat, ciutat en aquest sentit més ample. Per �això es va crear el Fòrum Cívic. I jo us havia de dir, en les mencions ara... cauen relativament aprop perquè jo vaig tenir la sort immensa d'anar a petar una mica per casualitat i amb una universitat americana... els dos anys, doncs, d'una mica de desconsol polític, després d'aquest estat d'excepció famós de l'any 69, quan tot va petar, diguéssim a l'esquerra (a l'esquerra i a la dreta, i a tot arreu), que hi van fer un estat d'excepció brutal que realment era difícil ja de sostenir, doncs jo vaig anar a parar a una universitat americana de Nova Iork, que es diu "New School for Social Research", on tots aquests gents de procedència europea, majorment alemanys i austriacs havien fugit a partir de 1.930 quan el Hitler va arribar al poder, i s'havien refugiat a Amèrica, van crear aquesta universitat a la qual hi va anar a parar bona part de l'exili republicà, per exemple, Fernández de los Ríos hi va ser, [Ana Arend] jo penso que també, en tot cas [Morgan Zabeyera] hi havia estat, hi havia estat Marcuse i, en fi, aniriem seguint. I aquesta filosofia que aquí a Europa coneixem pel que és l'Escola de Frankfurt passada a Amèrica i després revalorada, però ens fèiem creus de veure la potència i el vigor intel.lectual que té un cert progressisme americà, que l'únic que és, és molt, justament molt modest ï molt humil i que no s'arriba, en davant d'Europa, a formular mai com á progressisme, i que té, com sabeu, els problemes que té de definició en un país com, en fi, que és el cap del gran imperi com és els Estats Units. En definitiva, doncs, referències totes aquestes que jo crec que �anirem recuperant, peró la meva missió en aqui és dir també com la ciutat está, molt breument; hem viscut una "rentrée" frenètica, jo diria, després de l'estiu, l'última vegada que ens vam veure, si no fallen les meves dades, era el 18 d'abril potser, o sigui 4 dies abans o 4 del Sant Jordi. Per Sant Jordi va venir el Príncep, una mica li vam ensenyar Catalunya al Príncep, li vam parlar de moltes coses, i entre altres, ens vam congraciar: del drama de la inauguració de l'estadi, ara estic parlant en un plural maiestàtic, com a país, recordeu això, doncs, és un moment important a la história d'aquesta ciutat, d'aquesta petita história de la ciutat. Jo recordo que d'aquest dia recordo que com que havia parlat en aquí, en fi, a la CIDOM, doncs, 3 o 4 dies abans li vaig regalar el llibre del Havel. Bueno, vam anar al Passeig de Gràcia, a Can Jaimes, no que es diu?, la llibreria, i allà se li va donar a escollir uns llibres i jo li vaig regalar aquest, com aquest estava editat per una editorial, en fi, una mica de fortuna, però molt interessant no me'n recordo ara com es diu, i en un paper bastant d'estrassa, per dir-ho així, en la portada venien tota una colla... és vermella... i venien tot de falçs i martells, de manera que hi va haver-hi un dubte en el moment d'anar a agafar-lo per part del Príncep1i del protocol que hi havia a l'entorn, però bueno, al final se'l va endur, i ahir li vaig poder explicar a l'ambaixadora de Txecoslovàquia, que és molt trempada, és una noia que ha viscut 15 anys aquí, que parla català perfectament, i que coneix, aquest pais també perfectament i aquesta ciutat, i li vaig dir: miri, aquí hi �ha un grup de ciutadans que estan molt interessats en el seu president. Ella em va dir que , evidentment, aquest president doncs té molta pressa, que no s'hi podrá estar molta estona, en fi, tot el que ja sabeu i us podeu imaginar, però en tot cas sí que em va dir una cosa que ara us ho avanço i ès que el president Havel no vol veure les obres olímpiques ni cap mena d'obra, en fi, no l'interessa, lo que vol és veure Gaudí, vol veure quadros, anar al Barri Gòtic, em va dir, i passejar sense e scolta ni protocol, i si pot ser, parar-nos un moment a fer una cervesa a l a Pl ag a Reial, això és el que em va dir textualment l'ambaixadora ' En fi, tot això és un secret, i us ho avanço perqué veureu com finalment no es compIeix ' .. les coses que passaran i les coses que es diran. En tot cas, en aquesta... Perdò "' Sí, sí, lo que passa és que en aquest moment també us haig de dir que el Fòrum Cívic de l'Havel té els seus problemes, com sabeu molt bé,i no est á ell tan segur de dominar-lo com va estar potser fa uns mesos, ni està massa clar que vulgui dominar-lo, aquest és una mic a també e l problema amb aquest senyor, l'aspecte antagònic de la seva gestió, de la seva política està una mica per demostrar... és un home enormement seductor amb tot el que está dient i veurem quant aguanta, en fi, que seria desitjar que fos molt. Bé, en aquesta situa... en aquesta..' va venir l'estiu, va haver-hi tota aquesta situaciò de l'Est, hi ha hagut una "rentrèe" molt moguda, vam inaugurar el Palau de Sant Jordi, per a satisfacció de tothom, es va tenir l'alegria que un any abans s'havia d'haver tingut, o es �contava tenir amb l'inauguració de l'Estadi, que des del punt de vista sentimental i de la història de Barcelona era molt més important, com podeu imaginar, però en fi, com passa en aquesta ciutat, es va afegir: la mancança de l'any anterior amb la joia d'aquest i aleshores va quedar una joia multiplicada per dos, i ara tothom parla d'allò, doncs inclús molt més del que ens podiem imaginar... 1 [FI PRIMERA CINTA: ASSEMBLEA FORUM (II)] lo �[SEGONA CINTA: ASSEMBLEA FÓRUM (III)] PASQUAL MARAGALL ...en fi, el Festival de Tardor, que jo em penso que ja ens comencem a acostumar i que ja veurem com la mantenim després de qué el COOB ja no hi sigui, no pagui, perquè al fi i al cap es gasta 3.500 milions en cultura, en l'Olimpíada Cultural, teòric... en els 4 anys, inclòs l'any olímpic, però teòricament això s'havia de recuperar amb patrocinis, i els patrocinis no estan sortint, en el terreny cultural, no estan sortint tan bé com ens havíem imaginat. En fi, jo crec que s'ha generat en aquestes tardors, la passada i aquesta, molt clarament, una dinàmica que ja d'alguna manera és imparable i que algú finançarà... en fi... que sí, que patrocinadors, que al final la sortiran gent veurà que és necessari que hi siguin, ja recordeu que la primera anualitat d'aquest festival va ser molt criticada per excés, per excés de obres, per excés de presència, i en fi, hi ha hagut una certa contenció, però evidentment ara tenim una Tardor en la qual és possible realment triar, qu és el que fa d'una ciutat una 4 ciutat, quan pots triar, qual hi ha moltes coses que pots anar a veure en el mateix dia, i quan hi ha un dia que obres el diari i dius "Catxos", lo que m'he perdut, això és una ciutat, tot lo demés és una provincia, per entendre'ns, o una ciutat de provincies. Hi ha la síndrome de les obres, a les quals no m'hi referiré perquè, en fi, hi ha les obres, relacionaré amb les obres, i ademés hi ha la síndrome i les molèsties de les obres, que és un tema important i que �políticament ens costarà, pues, un preu, això és molt evident, és molt evident. Hi ha hagut inclús un debat sobre les obres, en concret sobre el tema del Moll de la Fusta, que algun dia amb més calma us explicaré, si us interessa, i sobre el Calatrava, la torre del Calatrava, en l'anella olímpica, que és un debat sobre la diversitat, en el fons, i és un debat que té moltes lectures, però una d'elles és sobre la diversitat i sobre els drets de l'autor en arquitectura amb un organisme, si un, quan ha dissenyat un espai, té dret a que es respecti així o ha d'admetre que en vinguin uns altres a posar la seva firma. Ja us avanço que la Vil.la Olímpica té un toc molt clàssic, un toc molt neoclàssic, en aquest sentit molt poc cridaner i que el Calatrava ho és de cridaner, és un home que firma amb la seva torre, és un gargot, és a dir, una cosa que destaca molt, i que per tant, d'una manera una mica injusta, atraurà cap a si mateix l'atenció que els autors del conjunt de la Vil.la havien pensat que era pel conjunt. En aquest moment ningú ho acaba de veure perquè ningú veu del tot encara el que ja es veurà més endavant, que és que l'interessant del Palau de Sant Jordi és l'Estadi, o sigui, és el Palau í l'Estadi, és el conjunt i aquest diàleg de lo tancat amb lo obert, i de lo clàssic amb lo modern, en fi, això és, per a mi, tan evident, que suposo que s'anirà imposant per si mateix, però en tot cas és cert que això es posa una mica en gclestiò amb el Calatrava i tanmateix hi ha una veritat importantissima, que és que la pluralitat s'ha de respectar i que la riquesa de �Barcelona és la juxtaposició d'estils, i que tot i corrent un risc, això ho tirarem endavant. Va venir el president de la Unió Soviètica, d'ell vam treure una cosa que, evidentment, no s'ha comentat perqué ningú m'ho ha preguntat, però que és molt important. La Unió Soviètica col.laborarà en l'Exposició Picasso 1.905 - 1.906, que farem l'any 92 al Museu Picasso, ens donaran els quadres de 1'Ermitage i del Pushkin de Moscú d'aquesta època, és la épocade Picasso a Gòsol, i per tant intentem retrassar una cosa que en la nostra geografia no hi és, hi és molt als llibres del Palau Fabra, aquesta evolució, el Palau Fabra, explicant la influencia de Catalunya en Picasso, i és molt això, però aquí no s'ha vist mai, no els hem vist mai aquests quadres, aquests de color terracota de Gòsol, que és el moment del canvi total d'estil de Picasso cap a tot just abans de les Demoiselles d'Avignon". Doncs tindrem aquí la gran exposició que ningú haurà vist abans i no sé si algú la veurà després, però en tot cas, aquí la tindrem, si alguna vegada he estat segur de què un compromis és seriós, va ser aquesta perqué hi havia el senyor Gorbatxov, hi havia el seu Mihistre de Cultura, i el paper que em va donar la [Maite Ocaña] que jo li vaig donar a ell, ella li va donar al ministre i davant meu li va dir "hágase", de manera que segurament que això ho tindrem, aquests quadres estaran aquí, més els que ja tenim, més els que anirem arreplegant perqué el Museu Picasso té un prestigi immens ara, en el món dels museus, fiaran una exposició en el 92 molt important. Va venir el Congrésde Girona, en Raimon Obiols va formular la triple gaestïó del progrés econòmic i la justicia 3 �social i l'equilibri ecològic, que sembla molt senzillet, però penso que és molt important, amb la seva simplicitat. Va venir el Congrés del PSOE, va succeir el que va succeir, em sembla que és molt importánt què per a tots els que desapassionadament, vull dir, els qui coneixem la política catalana i espanyola és una molt bona noticia que el Raimon Obiols estigui on està i que sigui la personalitat segurament més important dintre del món del socialisme espanyol després del seu Secretari General, jo penso que és molt important. Però en fi, això la història ho dirà, i ha vingut després tota aquesta situació en la qual sembla que totes les cases se'ns cauen al damunt, o bé no es poden fer naves cases, que és el mateix, perquè les cases que s'estan fent al Besós són cases que es fan per a la gerul que viu en unes que si no es buiden acabaran caient, que sórM les de La Mina. 1 aquestes de La Mina no són pas tan i tan antigues, són del any 72. El President del Govern, de pas, que també va estar aquí abans que el President de la Unió Soviètica, anant de Barcelona a Girona al Congrés em va comentar després d'haver vist el que havia vist, i què havia vist?, havia vist l'Anella Olímpica i el Poble Nou i els entorns, perquè clar, per arribar-hi s'ha de passar per l'entorn, i va veure que els entorns no eren tan famosos ni tan bonics, potser doncs com la pròpia Anella o lo que serà la pròpia Vil.la Olímpica, i em va comentar que, realment, sempre que veia una situació com aquesta, pensava que el franquisme normalment hagués hagut de morir l'any 65, i que si això hagués succelt, doncs tot seria molt �diferent. Aquest país no tindria aquesta barreja de ser i no ser, de ser Europa i no ser -ho, etc., que té. Per qué? Perquè hauríem tingut 10 anys per fer totes les coses que hem fet, però abans, i ens haurien mancat afortunadament els 10 anys que van fer gran part de les destrosses que ara estem arreglant, concretament La Mina. La Mina és del franquisme d'última hora, és de l'any 7Q, aproximadament, o 70 i pico. Es una filla de Barcelona, La Mina, no és a Barcelona per la cosa aquesta una mica esotérica de qué aquest troç d'aquí, del Besós, de Sant Adrià, que és un expedient d'annexió que es va parar durant la República, en fi, després de la República, quan va venir el Franco perquè "no crezca la zona", van dír, i així s'ha quedat. Us en parlaria molta estona, i només us vull avançar una cosa, La Mina s'està bellugant per primera vegada, no en el sentit de les manifestacions del Besós, que és el barri del costat, sinó que dintre de La Mina hi ha una dinàmica positiva, per primera vegada que jo sàpiga, des de que jo estic a l'Ajuntament, des de la primera vegada que he vist que hi ha cases que s'arreglen i que hi ha gent que accepta que a canvi d'arreglar-les paguen els lloguers atrassats ï regularitzen la seva situació, i també ho haig de dir, i ho lamento moltíssim, hi ha una reacció nostàlgica o contrària per part de gent progressista... un munt d'ella hi ha a l'Esglèsia... que no acaben d'acceptar que hi hagi gent que entri en aquest tracte de rehabilitació diguem-ne gradualista, i no monumental i brutal, sinó gradualista, i no accepta que la gent per tant comencin a pagar abans que els demés també 5 �vegin satisfetes les seves aspiracions, etc. Hí ha un moment molt curiós dintre de La Mina, molt dramàtic, en el qual, per exemple, es trenquen els vidres i es cremen els cotxes d'algunes persones que han acceptat (de La Mina Vella, que se'n diu) que és la Mina que està no tan malament, persones d'aquest sector que han acceptat d'entrar en el joc de rehabilitat, d'acord amb una geréncia que ha muntat Massegué, l'alcalde de Sant Adrià, que ho ha estat portant molt bé, però clar, en aquesta política hi ha d'haver-hi una finestra oberta, aquesta finestra oberta és la possibilitat de no La Mina Vella, que ja s'està rehabilitant, i no està tan i tan malament, s'està rehabilitant amb uns diners que ha pagat el Ministeri d'Afers Socials, em penso, ministeri a Madrid, que finalment se li han arrencat aquests diners, s'han posat i aixó s'està utilitzant. Doncs l'altra part, que és la Mina Nova, que està molt malament, concretament un parell de blocs que es diuen Saturno i Venus, áquesta.., això s'ha de buidar, per arreglar -ho, estan molt malament, són una de les coses que no tenen massa arreglo. L'estratègia d'en Messeguer, apoiat per en Xavier Valls, que és del Patronat Municipal de l'Habitatge, que a última hora era el que li havia constrult l'antic Patronat. Havia constrult La Mina, i per tant ha ajudat, era la de crear una respiració de noves vivendes fora del barri, allá on fos, no a jora, allá on fos, per poguer treure unes quantes families d'aquests blocs tan malmesos, d'aquests blocs de La Mina, de La Mina Nova, i poguer, per tant, completar aquest procés iteratiu de millora del �conjunt. Això és el que ha despertat, evidentment, la desconfiança del barri del cántó, que no ha tingut temps de ser pedagògicament convençut que la gent que hi vindrà no és gent de la que defineixen La Mina, tal com es defineix ara, sinó que és la gent que vpl marxar d'aquests blocs de la Mina Nova perqué ja no hi estan a gust, és a dir, són gent, per dir-ho d'alguna forma, que més fàcilment s'entendran amb la gent del Besòs. A la gent del Besòs no hi ha hagut temps ni manera de explicar-los-hi perquè la dinàmica del conflicte crea, com vosaltres sabeu molt bé, molts de vosaltres, un tipus de diàleg totalment diferent. Aqui ens hem trobat amb una actitud d'un govern que vol fer treure les coses tiranthi diners, i això ha acabat d'enredar la troca. Quan hi ha un govern per sobre del d'un q4 vol arreglar-lo, però des de la distància, ho acaba fent tirant diners per sobre del teu i els agafen, cap en a la gent a veure evidentment, agafa els dir#ers equipaments, sí, però ademes i continua i la gent, reclamant s vivendes fora. De manera que ara ens trobem desautoritzats com a classe política, com a Administració Pública, davant d 'una gent que hem vist que la seva pretensió té un efecte, up impacte molt gran i que són forts, en aquest moment conjunIturalment parlant, i que té, honoràriament, molts drets. Enifi, aniriem parlant d'això i 4 t aniriem parlant del Turó de la'Peira i de qué és el que hi estem fent i com en Serra Martí, que és el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, ha aconseguit çI na cosa que jo, almenys, des que sóc, no des d'ara, des drabans, que aqui no havia vist mai, que és un constructor que tho fugi a Sulssa el dia que li �reclamen no sé quants milers de milions. Aquest senyor no fuig, sinó que ni tampoc es tanca exclusivament en dir que diguin les [ININTEL.LIGIBLE]... que ja ho ha dit, però també ha dit "però més enllà, jo accepto que sóc responsable moral i per tant, jo ja avanço que no defugiré unes responsabilitats económiques,'!jo em defensaré davant d'uns tribunals, peró si m'ho demana aquest senyor, jo vaig a veure als vens primer", va estar a la taula amb els vel'ns, aixó és important, i segon, va dirlque no defugiria les seves responsabilitats. Evidentment que aixó no és tot, ni molt menys, peró sense aixó hi ha molt poques coses a fer, molt poques, que no sigui rascar -se la butxaca del contribuent, que evidentment s'haurà de fera però en fi, amb l'amargor, , ! ademés, rascar-se la butxaca 4mb l'amargor de saber que qui hauria de pagar no pagarà.'Això no es produirà perqué [ININTEL.LIGIBLE] decidida a pesar que, com sempre, els mitjans de comunicació, que ja en tenen poc, o que no els hi expliquem prou, doncs han artribat a dir a un diari molt important de Barcelona, el m important, amb una editorial que per exemple, l'Ajuntament és responsable perqué concedeix les cèdules d'habitabilitat, d ncs no. Amb una editorial, no és una "gacetilla", ni és el "reportero", no, no, és l'editorial d'aquest diari, que diu que l'Ajuntament, apart que és molt amic del constructor, perqué li ha donat la "Manzana de Oro" no sé què, que tampoc, que és del tot aixis, perqué aquest senyor, el que va fer és posar uns terrenys perqué Winthertur, que si que és un promotor, faci la gran �promoció aquesta del grata-els ["Enormin°'], no?, que en diuen, pla, en l'antic Sant Joan de Déu, peró, en fi, en principi no és... no ha sigut ben bé el mateix que ha fet la promoció aquesta. Sí que hi ha una certa frivolitat en les informacions, peró ademés hi ha desconeixement com aquest que acabo de dir. En fi, nosaltres; aniríem explicant el que fem, i com ho fem, no caurà en totes les bibliografies, això ja és ben clar, però també és ben cert que va haver-hi un moment de la història de la Barcelona franquista de la qual es van posar viguetes de ciment alumínic, amb un composant... per què es van posar viguetes de ciment alumínic? Perquè en aquell moment va faltar un altre component; va faltar un altre component i les fàbriques de ciment van fabricar aquest ciment, aquest ciment nol té garanties, no té prou garanties. Dit això, la casa que va caure no va caure només per això... no només perquè clar, per moltes altres raons de pes, en fi, de coses que li va posar al damunt, i d'errors, diguéssim, de la pròpia juntalde propietaris que ja havien vist que havia una bossa d'aigua, per una sèrie de coses que ara no us explicaré. I que no és com per sortir corrent tots els que viuen en presumptes cases, i clar, re-introduir la confiança en una ciutat que ha vist aquestes coses tan dramàtiques, doncs és relativalent difícil, però jo crec que s'aconseguirà. També dir que, hom s'aconseguirà, evidentment, que a la Vil.la Olímpica hi hagi una part, que jo no dic totes, ni molt menys, i ni tant sols la major part, però una part de vivendes a preu assequible, d'això en podeu estar segurs, ho aconse g uirem perquè per algo l'Administració �Pública ha pagat tot lo que ha pagat. Jo em vaig oposar a una Vil.la Olímpica amb VPO, Vivendes de Promoció Oficial, perquè per a mi aixà és una garantia de la degradació del Poble Nou 1 per sempre. Això és el que em van proposar els promotors, quan vam posar la oferta de dir, a veure, qui vol promoure la Vil.la Olímpica? Els promotors de Barcelona, tots junts, tots, no en faltava ni un, to ts els que coneixeu i us podeu imaginar, van venir tots i em dan dir: "li donem 20.000 Ptes. per metre quadrat ", 20.000 e repercusió... per metre quadrat, i exigim que sigui VPO perquè si és una vivenda de renda lliure i de qualitat méslalta, no es vendrà. Llavors va ser l'Alcalde de Barcelona qui els hi va dir: "No, no, volem una qualitat més alta, i que no sigui VPO". Perquè, per nosaltres, la garantia fàbriques queda substitució de les velles del Poble Nou per vivendes degradacions a no signifiqués residencials, sió qualitat, era començar amb qualitat. Aquesta és la veriat, en fi, nosaltres ho vam imposar aixi. De la mateixa manera que darrera, nosaltres ja hem immediatament, fet una altra cosa, que és promocionar una operació de [O agonal Marc] en la qual hi ha no 2.000 vivendes, sinó 5.000, i d'aquestes 5.000 hi haurà una participació molt més gran no tradulda a vivenda pública, que no hi creiem tant i tant en això, sinó una vivenda de preu assequible, una mica el que abans feien les Caixes, que feien malament, però feien, i tenien el seu efecte, que era als fills de la classe mitja, donar-los-hi la possibilitat d'un pis digne a un preu baix. Que no era un preu per perdre- �hi moltissims diners, però era un preu de cost, sense benefici, doncs això és la política que nosaltres volem fer [ININTEL.LIGIBLE], lo qual no vol dir que no haguem de fer les vivendes del governador, que ho fem, i vivenda de promoció oficial allà on cal, i vivenda pública de gran qualitat en aquells que expropiem per poguer fer aquestes coses i els altres que fem, ci turons o parcs, en aquests els hi hem de donar una vivenda que finalment no serà pública perquè se'ls hi adjudicarà. N b és una vivenda que nosaltres pensem que hagi de mantenir ('Ajuntament, que és un "mal casero". En fi, us estaria parlant molt rato de la vivenda, només us dic que avui, doncs mirant una mica en rera, mentres preparava les quatre rotes d'ara i ara acabo, doncs constato que tots els projectes urbanistics i de grans instal.lacions van endavant, Inclús el metro de la línia II, fins a MontjuIc des de Badalona, es firmarà la setmana que ve, s'hauria d'haver firmat avui a Madrid, ahir, avui és 20N, no?, doncs ahir, s'hauria d'haver firmat ahir i no es va firmar perquè hi ha hagut una pega menor, peró la setmana que ve es firmará: la Mercó Sala 1 senyor Molins, el senyor Barrionuevo, i encara ademés tí i seran el senyor Solchaga, i el senyor Vilalta, perqué 'Oambé firmaran el contracteprograma de [fora de dins] de la Generalitat, però els tres primers el que firmaran serà la construcció d'una nova línia de Metro transversal de Barcelona, cosa que no s'havia fet des de 1.910, o 20, entre el 10 i el 20, la que hi ha ara. Pues en farem una altra, que é la línia, doncs que ademés está mig feta, ja ho saBeu que des de la Sagrada Familia fins 11 �a està el forat fet, i no a la Ronda de Sant Antoni funciona. Per tant, bona noticia. No es fiarà la pujada a Montjuic pel '92, perquè?, no m'ho pregunteu a mi, perquè jo no ho entenc, en fi, no ho entenc, perquè s'[ha de firmar] i resulta que es farà en dos anys, però en comptes de ser des del 90 al 92, dei 92 al 94, pues molt bé, en fi, será pel 94. I avui hem signat un accfrd important, també sense la presència de la Generalita4 de Catalunya, per problemes 1 competencials, però esperem que s'hi afegeixi finalment, que 's és el de construir unes 650 vjvendes a Beilaterra, que seran per als estudiants, però amb l'ajuda del Ministeri de l'Interior, financera, dels ners que es pensaven gastar en dietes per a l'allotjament d. la policia que hagi de venir aquí durant els jocs, això es capitalitza en una operació que permetrà que Beliaterra deix de ser un fals campus per ser un campus, i que ademés de facultats hi hagin residències, hi haurà 1.800 persones estudiaiflt, vivint-hi, gràcies una mica a aquesta operació, avui s'ha signat, tots els ministeris presents, en fi, el Xavier Valls, que és el que ha dut aquesta operació, la Caixa gran, la Caixa de Catalunya, el Banc Hipotecari, la Caixa Postal, en fi, tothom qui havia de ser, menys la Generalitat, ho torno a dir, que no hi volia ser perquè, en fi, és igual, perquè volen que se'ls hi encarregui la gestió exclusivament a l'Institut Català del Sòl, i no com han dit, amb ups altres de la universitat, de [REGESA], que resulta ser una societat de construcció de la comarca del Barcelonès, i que per tant, diuen ells, 12 no té �perquè actuar en el Vallès, bueno, doncs aquesta és la situació avui, el cas és que s'ha firmat i que les vivendes es taran. En [Margarit] i en Boixader han explicat el projecte, és un projecte magnSfic, i en fi, per , doncs, Bellaterra començarà a ser algyna cosa una mica mes bona del que havia sigut. Jo ho dexaria aquí. I agrair -vos la vostra presència, i prometre-us que seguirem informant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4142 Title A name given to the resource Discurs Assemblea Fòrum Cívic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Museu Picasso, exposició de 1992. La Mina. Vivendes de Promoció Oficial. Infraestructures olímpiques. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Política Història Socialisme Catalanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1237/19901126d-00416.pdf 7da5071b64ac9edfb5de80523c6c7772 PDF Text Text I CONGRÉS DE CIUTATS EDUCADORES Proposta per al discurs d'obertura rj12,,,v",n1-^ f; r 6-t i Benvinguts a la ciutat de Barcelona i moltes gràcies per acceptar el convit i el repte de venir-hi a aportar la vostra experiència, a parlar, a avançar junts, en la concepció de ciutat educadora, i{,t.wl,f,, CnAc ^ l e e ir� de'`"'` c.^ Senyores i senyors representants de les ciutats participants i observadores, col.laboradors, tots, d'aquest I Congrés de Ciutats Educadores: 4, a $ ° .5"" ;a ,r1,.,,R. ^ ^cf ^,{ti, ► ^.t . en l'ara i l'aquí de la nostra ciutat. ^^ Ens reunim aquí, a les ribes de la Mediterrània, L tu.lk,, o i.;!1 {:.a aquesta mar al voltant de la qual els pobles, les gents de tres continents han aportat i dissenyat models de vida, entre ells el de ciutat, polis, metropolis, emporion, civitas, pont i far; models que són a la trama i l'ordit de l'actual configuració social del planeta, fins al punt que s'ha pogut considerar la Mediterrània com a escola del món, escola del pensament, del pensament plural, simbòlic i teòric, escola de l'art, de les arts, les més belles, les més tècniques, però sobretot escola de relació, de relacions entre els homes, escola d'humanitat i de política. Som a l'extrem oest d'aquesta mar, prop d'allà on les seves aigües s'obren a les de l'oceà dels atlants; som en una ciutat qie dedicà el seu primer gran monument civil construït per subscripció popular, ara fa cent anys, a Cristòfor Colom, la figura indicadora del nou món, que perfila la seva silueta amb la de la ciutat, mentre Jacint Verdaguer, un gran poeta de la llengua en la qual parlem, la llengua catalana, escrivia la seva més gran obra, indicadora de la vocació d'un poble: L'Atlàntida. 1 �Som aquí al nord-est d'Ibèria, a Catalunya, una de les petites reals Espanyes, plural ella mateixa, en les ribes i les illes de la Mediterrània, i els vessants del Pirineu, però unida en la vocació de comunicació, de model de vida obert al pas de gents diverses, que hi romanen i la conformen en fecund mestissatge, les més, en la història, o se l'emporten en un record, més de trenta vegades plasmat amb el nom de Barcelona, o Barceloneta, en poblacions d'arreu del món. kv\ %U -G1ls Un record que voldríem que fos fecund de ciutadania també, com el que espero que vostès s'emportin, i que el puguem retrobar a les seves ciutats, quan nosaltres mateixos els visitem, responent en primera persona a la vocació de comunicació. Som a aquesta ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ciutat i país formades i conformades mútuament fins a poder-se fondre i confondre: Barcelona-país i Catalunya-ciutat. Sentim com ens traspassa el país en vies transversals, diagonals i paral.leles que podem veure dibuixades en la mà del logotip. Sentim com ens voreja el món en les noves rondes que respecten la vida ciutadana i ens porten al lloc just. Le-,i C^ ^^ ^ v! {^' 34h•^^ " ^ ^ ` ^-, ^• ^ . ^,^.,, SI^ ,. ... C^^r i..o:4 V /1-'14 5(..)~. De é coneixeran la Ciutat vella damunt del vell Mons Taber, el de la història primera i de sempre. El Taber on els romans van amuralla r la petita Barcino, que donava seguretat als habitants de la;plana més ampla de la nostra abrupta costa íbera, una plana estesa entre dos rius que calmaven la set¡de la terra i dels homes. Avui som al Montjuïc, la muntanya de la història moderna, que podia vigilar de ben alt l'expansió marítima'de la ciutat i l'amenaça de la pirateria. Una muntanya, aquesta, símbol de les paradoxes de l'història de la nostra ciutat. �Montjuïc, el que hauria d'haver estat castell només de vigilància i de defensa ha estat massa sovint fortí de dominació, de presó i d'injustícia. (-^^^-,M^ • c ; ark,,„,927-vf Aquí foren afusellats grans homes de goveyn o de l'escola, com el President de la Generalitat Lluís Companys ara ha fet cinquanta anys o el fundador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, el 1909, i ara finalment reconegut i recordat en un monument que hem volgut rebre com es rep una lliçó, aquesta, de tot el món. ^n Peró també és la muntanya de la primera escola municipal a l'aire doblement lliure, socialment i ecològicament, l'Escola de Bosc del Parc de Montjuïc, fundada l'any 1914. 1 la muntanya de la zona de comerç i de cultura que hi deixà l'Exposició de 1929. Ara hi fem aquest Congrés, al costat dels grans espais lúdics coronats per l'Anella Olímpica, orgull d'aquesta ciutat. Aquesta muntanya és emblemàtica de l'ara i del demà de Barcelona, una ciutat que espero que coneguin aquests dies preparant i preparant-se per una gran festa, la dels Jocs Olímpics, la dels vells Jocs on els homes es reconeixien com quelcom de misteriós, capaços de fer guerra fins a la mort pel poder damunt d'un pam de terra, capaços de fer la pau per reunir-se i d'esforçar-se per jugar i guanyar una corona de llorer, al peu de la muntanya sagrada de l'Olimp, on els déus plasmaven els seus misteris. Barcelona prepara les branques de l'arbre ciutadà per aquesta gran festa que veurà i compartirà tot el món. y:, .c: Q `^^ r t Però Barcelona també es prepara enfonsant les seves arrels en la qualitat humana, sense la qual les branques més vistoses, els fulles i les flors no tindrien saba ni sentit, ni donarien fruit. + ^ . ^- ^ ^,^.,..a_0.^ ^ f _ •^, �^ 1-1-1-rAt Aquest creixement, enlaire i endins, de la ciutat no podia ser sostret als infants que creixien; calia posar-lo al servei de la seva educació. I calia també parlar amb altres ciutats, de la potència educativa del creixement ciutadà. Penso que aquesta dies, en aquest Congrés, vostès seran protagonistes i testimonis alhora d'aquest creixementsoterrat, radical, de la ciutat i del seu esclat en qualitat d'educadora, de donadora d'humanitat. Aquests són l'ara i l'aquí de Barcelona, per pensar en la ciutat educadora; aquest Congrés és la invitació a pensar-hi totes les ciutats, sempre i arreu. Volem oferir a l'infant, a l'adolescent, al jove, la possibilitat d'involucrar-se en la transformació de la ciutat, ell que està en plena formació, en plena transformació, ell que s'educa L'infant, aquest ésser humà definit precisament per la seva deficiència humana: in-fant, el que no parla, el que no sap encara parlar i no pot expressar-se com a home; però que ho farà i ho serà en tant que el medihumà en què creixi sigui traspassat per llenguatges i afavoreixi la seva adquisició, eduqui. L'infant, el ciutadá que no sap parlar; quina responsabilitát per la ciutat! Vull puntualitzar aquí com els termes infant i infància s'empren en les cimeres internacionals per referir-se a tol el període comprès entre el naixement i els divuit anys d'edat, reconeixent la minoria d'edat com una minoria en capacitat d'exercir i de defensar els propis drets, i destacant aquest aminorament de valor com a nota primera del terme infància; suposo que aquesta és l'acepció ofical del terme, en el Congrés, però deixin-me matisar aquesta minoria amb altres termes, en el discurs. „len (0-"Ár El d'adolescent, remarcant la contradicció entre força i feblesa amb què es dol 1 es creix entre ciutadans, en ciutadania. 4 �1 el de jove, indicant el pont d'arc entre infant i adult, que ja s'expressa, com, que ens interpel.la, ens ataca i ens fa ser més adults, mentre ell n'esdevéen la lluita d'autoafirmació de la qual la ciuta$ és camp privilegiat. Pensem en la rivadade sang jove que han atret i ha onformat les ciutats modernes; a la recerca de qué? De tantes coses! De treball, d'esplai, de seguretat, recerca de riquesa,,de cultura; en el fons, a la recerca d'obertura, paradoxalment, dins del dios tancat de la ciutat. Stadt Luft Mach Frei, l'aire de la ciutatens fa lliures. c La frase és antiga; naixia en un context de societat rural, de petites unitats de conreu i de vida, a la mercè de l'espoliador forani i de l'opressió del!senyor propi. L'aíre de la ciutat, entre les muralles de defensa i els murs que guardaven la intimitat, i els carrers que comunicaven i les portes que s'obrien i tancaven amb claus gairebé sagrades; aquest aire dens d'humanitat, que feia lliures el homes. 1 encara avui els en fa, de lliures, però a cada ciutat a la seva manera, perquè els models de llibertat són incomptables. D'aquests models, són les característiques de qualitat de vida les que constitueixen el contingut referencial del nom de les ciutats: de Barcelona a Vitòria, que l'ordre alfabètic ha posat ais extrems de la llista d'aquest Congrés, passant per les mésproperes o les més allunyades, com Cornellà, Manila, Montpellier o Sao Paulo, o les més diverses,1 com Budapest, Dakar,i Firenze, Góteborg, Grenoble,íJerusalem, Leningrad, Palma, París. 5 �Cada un d'aquests noms suggereix, i suggerirà encara més, unes realitats i uns horitzons en qualitat de vida, en llibertat. Cert que hi ha moments en què un fet detonant constitueix la gran referència; pensem com ressona encara entre nosaltres el nom de Berlín. Però amb el pas deltemps, els fets construeixen o reconstrueixen un marc històric, riquíssim i complex, dessota cada nom. Aquesta riquesa de qualitat de vida continguda en el seu nom, és precisament la que la ciutat, feta pels adults i per als adults„ ha d'oferir d'una manera especial, pels camins adequats a cada edat, a l'infant, a l'adolescent, al jove. P hp-A- JE k` ^ , L'arc de la ciutat dels ciutadans es coronarà, i es basarà, en la seva qualitatde ciutat educadora. Ho pressentia una mestra de Barcelona quan deia: "E1 nom i els infants son el més important dels pobles." Deixeu-m'ho dir com a Alcalde, que dins del nom de la ciutat de Barcelona hi sent el pes de la història, del passat i del present, plurals, contradictoris, exigents de comprensió, feixucs de responsabilitat. Feixuc també d'un futur amb uns futuribles que els infants d'avui dia faran realitat, faran nom de ciutat, d'una ciutat que fa;del procés educatiu una de les funcions que la defineixen: ciutat educadora. Deixeu-me expressar com a Alcalde de Barcelona, el goig d'afegir una nova connotació al seu nom, aquesta de ciutat educadora, i de fer-ho en aquest Congrés, com a amfitriona i germana de tantes ciutats que volen tenir el mateix qualificatiu, la mateixa qualitat d'educadora; ciutats que voleu ser i dir-vos ciutat educadora. �IP 1 .14,,,mAr Se" w„,,,t7h e U1) 1, Totes les ciutats hó foren inicialment a través de l'escola, aquesta institució que fa més de dos cents anys les capitals o les ciutats 'encarreguen de sistematitzar per tot país, Pckc`4?" - espredicant la ciutadania, Li,ch peró encara a través de les pautes autoritàries 9„ 3, de l'escola minoritária tradicional. Després, ja fa més de cent anys, que defugint aquella escola purament transmissora d'uns continguts i reproductora d'uns rols socials predeterminats, el món de l'educació va aixecar també labandera de la llibertat, de la construcció dé l'home, ell mateix i company, autónom i solidan, hereu i creador de la ciutat. Ara, un ara que ja té décades de preparació en el banc de proves i filó de la relació educació-medi, escola-ciutat, recoz'dem Tormo 75-80; i aquí, un aquí que;:és Barcelona, que són també toteslles vostres ciutats, ara i aquí en aquest ler. Congrés, anem a fer un nou pas ciutadà en educació, anem a constatar com la ciutat ofereix a l'infant no sois l'escola, sinó altres institucions educadores, i com la ciutat vol :a més dominar l'impacte educatiu de tota l'activitat ciutadana amb el designi de fer-la educadora, de fer la ciutat, educadora. Hem constatat bé prou que les concepcions de ciutat, d'una banda, d'educació, d'altra banda, tenen connotacions comuns, les de creixement, obertura, 14" qualitat de vida, creativitat, llibertat, que defineixen l'educació i la ciutat, una i altra, com a fi i com a medí. ( Lart-r"A Peró deixin-me posa també, com a Alcalde, una qüestió de mestre: la ciutat educadora pot tenir un model pedagògic obert, pot oferir la creativitat de l'educació activa, si ella mateixa ja és una ciutat feta? I si el que s'hi está fent i vivint, ho hem decidit i ho hem fet i fem els adults, la ciutat pot empraif pautes de pedagogía activa? �r r fJ Y Deixeu-me començar á contestar com a Alcalde que vol per a tots els seus conciutadans allò que en darreres definicions polítiques s'ha anomenat "una vida activa", deixin-me contestara la manera de mestre, que vol per als seus deixebles una "educació activa". És cert que els infants i els joves ja no poden fer la Qiutat feta, però la poden descobrir, tenen dret a descobrir-la a la seva manera, en la personal aventura del propi poema pedagògic, i a exercitar-se per refer-la, i, encara més, a refer-la en la mesura de les seves possibilitats d'infant, d'adolescent, de jove, i en la perspectivai l'esperança de la seva actuació futura de ciutadans adults La realitat encoberta en el nom de la ciutat i la seva virtualitat de ciutat educadora constitueixen la trama, i el coneixement, afectiu, objectiu, crític, imaginatiu j creatiu, de la realitat ciutadana, i l'evolució de les possibilitats de l'infant, l'adolescent i el jove en l'autoexigència i el compromís respecte la ciutat constitueixen l'ordit del teixit pedagògic de la ciutat educadora, adaptat a cada infaht. él.),), c, ¿I el dibuix, el motiu deis dibuixos, d'aquest teixit de pedagogía ciutadana? Les experiències presentades en aquest primer Congrés i que són ja la base d'una nova base de dades, ens mostren sèries 1 sèries de motius de treball que apareixen recurrentment en ciutats d'un i altre continent, amb unes semblancesi diferències, en un nombre que ená causa vertigen, abans que no els sistematitzem en la concepció de ciutat educadora. Els vostres documents ens parlen de velles i naves iniciatives educadores de les ciutats; iniciatives que podrien semblar esporàdiques i que ho són en la doble connotació del mot espora: la de dispersió i lá de fecunditat. 8 �Iniciatives que iniciatives que cada vegada amb fins al punt de escampen models de vida, veiem brotar arreu, més concomitàncies començar a esbossar unes lleis. Són moltes les lleis que la ciutat ha anat dictant en el seu avançar en qualitat de vida. Les lleis de l'urbanisme, per exemple, que presideixen l'ordenació física de les ciutats tan importants per a aquesta qualitat, són lleis que funcionen ja clarament i expliquen les semblances de projectes urbans que trobem en el físic de ciutats ben diverses. Comprenem aquestes semblances com a resposta a determinades línies d'evolució i revolució comuns a moltes societats; semblances que no ens agradarien si obeïssin només a la llei del mimetisme, reveladora de colonització. El valor de les semblances de rnodels urbanístics ha de raure, al contrari, a reflectir una integració a fons del nou fenomen, sovint comú en grans zones del planeta, i ara conegut de tots, en la vella realitat, diferent, pròpia de cada ciutat; una integració que té per fruit un mestissatge innovador. Així ha de dir-se també de tota activitat veritablement educadora que no pot ser colonitzadora ni uniformadora. Les espores que produeix, les espores educadores, l'educació, l'activitat i els mecanismes educadors, són sempre producte i causa alhora de mestissatges innovadors; fan personalitats diverses fins dels bessons. Qué no han de fer de les ciutats? En les vostres aportacions com a ciutats educadores, accions, estudis, experiències, informacions, institucions, programes, recerques, percepcions i codificacions es barregen conceptualment, mantenint, però, les característiques pròpies, tot i que ja podem enumerar aquestes aportacions en una classificació incipient que dibuixa unes grans línies. 9 �Tenim el coneixement de la ciutat, programes d'educació en el medi, medi natural i social i els seus llenguatges, salut i qualitat de ''vida, transició escola-treball i lleure i participació. Els colors de la paleta en els quals la mà del logotip del Congrés s'ha posat i acolorit, dit a dit, l'ocre, el roig, el groc i el blau, -deixem el verd del polze per despréssón colors familiars, que ens fan pensar en les diverses famílies d'experiències tan diverses com les que veurem aquests dies. El goig de cada ciutat educadora és el de pintar els motius propis amb aquests colors, i les seves combinacions, de ser ciutat educadora de manera comú i diferent, pròpia, alhora. El gruix del comú educador es tradueix en riquesa i varietat de projectes. El resultat, meravellós resultat, és que les ciutats, educativament, són més diverses i Iiques que les escoles. No puc deixar d'enumerar les vostres experiències, en el desordre alfabètic català, per comunicar la sensació de vertigen que vaig tenir en llegir-los per primera vegada: abocadors, acolliment, audicions, àudio-visuals, aule$ de... belles arts, biblioteques, la casa de la vila, casals, centres, cinema, la ciutat vella, les velles ciutats velles clavegueram, compensació de deficiències i desigualtats concerts, coneixement del barri i de la ciutat, contes, debats, descobertes4 dinamització, documentació, escolarització, espais de... espectacles, esport, estiu, ètnies, experimentació, exposicions, fàbriques, fires, formació professional, granges, habitatge, ,història, L .-CJC/^ r1 3 n (,,t.^^", informàtica, intercanvis, itineraris, jardins, jocs, joventut, laboratoris, llengua, llenguatges, ludoteques, medi ambient, meteorologia, mitjans de comunicació, miradors, museus, música, natura, neteja, 10 �oficis, olimpíades,1 parcs, places, plans, poesia, el pórt, prevenció, projectes, racons de... relació materno-infantil, el riu, tallers de... teatre, telemática,Htransició al treball, transports, vacances, vialitat, viatges, voluntariat, i el zoo gairebé sempre al final. ¿Senten també vostès la sensació de vertigen? Doncs pensin quina sensació deu tenir el nen de cada ciutat enmig del terbolí de tata la vida ciutadana, que només he esmentat aquí en possibles activitats, programes i institupions, educatius. Sigui com sigui, laciutat, que patim com a contenidor i aparador de contradiccions, però que valorem com a laboratori d'humanitat, la comprenem i volem dominar-la, ara, en aquest final de segle, completant aquella bella def inició de principi de segle, la definició de l'escola nova com a laboratori deipedagogia, amb la definició dela ciutat com a fábrica d'eduació. --- Cal que les forces de la ciutat es governin per als infants segons les lleis dell'educació, segons el codi de ciutat educadora que en aquest Congrés volem definir en una carta, a la recerca de resposta per tot el món. 1 això sha de fer aquest segle, encara que sigui al final. Aquest segle nostre té les fites de la declaració i el pacte pels drets humans, de la declaració deis drets de l'infant, de la constitució d'organismes mundials i la reunió de la més alta cimera de governants en la història, aquest setembre de 1990, per fer realitat aquests drets en el dia a dia del devenir decidit, històric i conscient, amb els informes més terribles sobre la situació de la infància a tot el món, finalment coneguts 1 reconeguts per tot el món. �Aquest segle ens permet el realisme en el tractament dels greus problemes de la vella, madura jove i petita humanitat, ens obliga a preveure i reparar danys, ens permet accions positives com aquesta de la definició de Ciutat educadora, més clara com més real coneixement tenim del clar-obscur de l a infància en el món. Potser la definiciólde ciutat educadora havia de sortir a finals d'aquest segle, com una conseqüència i una exigència de tot aquest procés. Però no podia sortir de cap ment solitària, de cap laboratori, per perfeccionat que fos. La definició i la decisió de ciutat educadora havia de sortir, ha de sortir, d'un congrés entre ciutats. No sabríem comprend *e la ciutat educadora si no fos en el mare de les ciutats educadores. Cadascuna a la seva, a les seves maneres, plurals, no tant com els infants i els joves, però plurals, i amb un potent gruix de denominador comü educador, que és el que aquests dies tractarem de definir. Aquest és el valor del Congrés per les ciutats. El valor de voler-n q s ciutat educadora, com les altres, el valor de descobrir-nos ciutat educadora, diferent de les altres, reconèixer-ho i potenciar-nos unes i altres. Aquests dies tindrem la responsabilitat i el goig de conèixer-nos i treballar en comú, de fer nostres, de dada ciutat, les iniciatives que aniran apareixent i de formular-les eá comú en la Carta de Ciutats Educadores. La Carta que esperolque neixi en el Congrés a Baróelona, i que ha de proclamar ben alt el dret a la llibertat i a la identitat de1l'infant dins de la ciutat 11.iure, ella mateixa, ï identificable perell. Aquest dret es garantirà amb una política edtjcativa rica, complexa, pròpia de cada ciutat, que ha de conèixer la situació dels seus petits ciutadans, tot i respectant llur intimitat. 112 �La ciutat ha de coneixer i donar a conèixer també, i dominar els seus fluxos educatius, oferir punts de referència, d'estímul, d'orientació, formes de formació per a educands i edtlicadors, mitjans de respecte, de defensa i de compensació dedesigualtats, vies de coneixementi de participació en el fer-se de la i..utat en els seu continu de passat-present-futur. L'aire de la ciutatlha de fer lliures també els infants; l'aire de la ciutatiha de portar per a ells espores de llibertat. La Carta de les Ciutats Educadores ho ha de proclamar. tr) CZAAr • Una Carta que ha delcontenir de la manera més clara i atractiva possible el disseny de ciutat educadora i ha de convidar a ser-ho. Una carta en la qua l l'aportació de Barcelona fos precisament la decisió de fer realitat allá que no es veu, peró que és el més important, com explicava un Petit Príncep i Gran Infant de la mitologia delinostre segle, començant pel gran teconeixement: "Tots els infants i joves de la ciutat han de poder gaudir, en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, d'esbarjo i de desenrotllament personal que la mateixa ofereix." I després unes mesures aparentment modestes, peró aferrissadament volgudes: la. Introduir en el ' nom de la ciutat, i en tota l'activitat de l'Ajuntament la concepció de Ciutat Educadora". t„ 2a. Tenir sempre al dia els estudis i la informació de la situació dels infants i joves de la ciutat. 3a. Tenir coneixement i fer pública la informació de tots els recursos d'educació, escolar i no escolar, de la ciutat. 4a. Vetllar que la influència educativa de les activitats ciutadanes, sigui correcta. 1 �5a. Promoure debats i intercanvis entre els joves de la nostra i d'altres ciutats, sobre aquestes activitats. 6a. Proporcionar formació als pares, educadors i servidors públics les possibil.tats educadores de la ciutat i la necessitat queien té el nen i el jove. 7a. Oferir serveis actius d'orientació a l'infant i el jove tot i afavorint la seva participació en activitats socials. 8a. Programar actuacions compensatòries de desigualtats, amb una cura especial pels infants nou vinguts. 9a. Formar els infants i joves en la informació i els ses llenguatqes. 10a. Afavorir la descoberta de la ciutat, les seves activitats i valors per part de l'infant i del jove. lla. Fomentar l'associacionisme juvenil i acollir les seves iniciatives. 12. Coordinar les lactuacions diverses que puguin incidirien l'infant de manera que sempre sigui identificable el seu responsable.; Aquesta m'agradaria que, per nosaltres i per tots vostès, Los l'aportació i primer acompliment per part de Barcelona de la Carta de Ciutat Educadores. Una Carta que la UNESCO farà seva i que trametrem a tantes ciutats com vulguin. Una Carta que ha d'iniciar una correspondència fecunda per l'educaçió, arreu del món. Ha d'iniciar una correspondència i quelcom més. Ha d'iniciar una dinàmica que hem volgut simbolitzar en el logotip del Congrés. Una mà, una mà oberta, una mà enlairada, lliure; una mà solcada per la quadrícula urbana que simbolitza l'ordenació flexible i amb coordenades plurals, de la ciutat. 1 14 �Uns dits assenyalant direccions diverses, cada un amb un color de la paleta. I la imaginació a la imaginació. I el polze verd, els polzes verds, i la dinámica dels polzes verds. ►^ , M.„) P t--(2 L#1,7.‘^, Ja fa més de trenta%anys Maurice Druon fabula aquesta dinàmica en el seu conte Tistou, les pouces verts". Els polzes verds deveritat, existeixen, però no :es veuen. Només els coneixen els especialistes, i encara, els coneixen per les seves obres. Així ho explicava el vell i nou mestre, especialista en jardineria, Monsieur Moustache, al seu deixeble Tistou, un infant que, segons el mestre tradicional d'escola tradicional, "no era com els altres", no podia anar a l'escola amb els altres, s'hi adormia. Però al jardí trescava feliç, sota la vigilància discreta de Moustache, preparant els testos per plantar flors i enfonsant al bellmig de cada un els seus polzes per fer-hi un sotet`on posar les llavors. 1 just el temps d'alar a presentar la feina feta al discret mestre, les begònies no sol$ havien nascut, sinó crescut i florit. Monsieur Moustache, després d'observar atentament les flors i els polzes, ho havia dit: "Tensels polzes verds, no ho pots veure, els polzes verds són invisibles; i els polzes verds tenen una raríssima qualitat. Desvetllen la vida de totes les petites granes que són per tot arreu: per l'aire, les teulades, les parets, els racons. Són granes, llavors espores, adormides i que ningú no veu,1 però que es desvetllen i floreixen quan uns polzes verds les toquen. Tu tens els polzes verds; millor serà que no en parlem." (Però, discretament, va anar-li comentant com els feia servir, perquè fins i tot els polzes verds han de fer aprenentatge, amb discreció.) El conte explica la peripècia d'aquest secret entre mestre i deixeble, i se'ns converteix en un comprometedor apòleg pedagògic i polític. 15 �Tistou, diferent dels altres! Ens compromet a descobrir en què són diferents tots i cada un dels infants; que ho han de ser, han de ser ells mateixos. Tistou tenia els polzes verds. De quin color els tindrà cada un dels nostres infants? I quines granes adotmides trobarà en la ciutat? I quins exercicis de jardineria personal els podrem oferir, entusiastament i discretament? També les granes delcada ciutat són diferents i semkplants i canviants com les connotacions dels seus noms. Ho haurem vist aquests dies, les haurem estudiat, classificat i plasmat en una Cafta. Quan tornin a les seves ciutats, ho recordaran i elsrecordarem, i en parlaran i en parlarem, i treballarem per tal que les nostres ciutats siguin educadores per a tots els infants. Les nostres relaciorts continuaran i creixeran. Peró quan ens miremels polzes, els infants i la ciixtat, recordem el seu misteri, la imaginació i l'entusiasme amb què hem de compartir tot el que sigui educació, i també la discreció, la profunditat i el respecte que tot el que sigu$ educació mereix. Gràcies per ,ppt la seva companyia aquests dies de ciutats germanes, en educació. Que treballin i pugnin guardar una bon record, florit i fructífer,de Barcelona i de l'encontre ambla Ciutat Educadora. Barcelona, novembre de 1990 ih N A ') Vi (-o o u77 fh ~ . ■DJ N U t-N)01' , et .d ^^^^- . v ^^,t �Pc-t-414 L ts Witt 5 aimic)15A ri• Je.),011.1Yt ‘10 0443 c}t-u‹,./w." M (Mtm-; Lecrta.:65'EL 1C )'T° Gion.Ak y A \-'05 cktít:N) c.z-) L:EUO"ribr PPtik, 4-0-0 PA-( •jP t+i} Pt- VDS QUV,7 Dt Critts3 LA-1_ :CA 2) a u cfLo ciu 9 0-9 rl u j-1Tk Os- b(-75LJID5-• DE e tz-c t..&-ktis(çd 7 Ca 9,1-itT):.0 Pirbb y Vt e?" Po-Ptfl ts ut E thl C./1/4 S ri ,/ E y Ay 1\J e..rr- c `r 771--,(49et--) bgv LA C1:11) uri:--A-k.J e-lb° AL:9 tr A by.t.'` Ike, 5 Ò S ( 1,1 S E iz icJ- f) " 711-0 P erDu 134-7v " R didfroPt2c/27k rt5-751114 A- "7"21-k) " I° L'o " u i) e- cm 14 e orte-f L:f u KJ v''1 C_A-D tló tb GitS a, el) u L4--i--) -Vo (1./51 P/W-)6,--ti5 E ,5 ven/j4f-j o ,44 P en 4->v Frf OC: si 01- I.L9-\11')IC. Pcc A-09vt94 (,,,) N C./ _S ; s G- ÇL-()v TI - no 410 D R_ CUÍD ec -L1 t, 9 E St> ut) «67?. 4- < '<U214--kvoZ" CL "lb eók it ' it-t-e b"f`- 2 UVt? CIV-7.1/4^» IDC04 D VIrLvf O t.". C-r. I .14 _9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4143 Title A name given to the resource I Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Proposta per al discurs d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Barcelona Relacions Internacionals Joventut Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1238/19901213d_00403.pdf aa460633fe5a4fa46866d31be2b179ef PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE VISITA DEL PRESIDENT DE LA REPUBLICA FEDERATIVA TXECA I ESLOVACA VACLAV HAVEL Barcelona, 13 de desembre de 1990 �SENYOR PRESIDENT, DONAR-VOS LA BENVINGUDA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ UNA SIGNIFICACIó MOLT ESPECIAL. PERQUè AQUEST SALó ES EL SIMBOL MÉS REMARCABLE DEL PODER CIVIL QUE HI HA A CATALUNYA, I VOS SOU, AVUI, A EUROPA, LA PERSONIFICACIÓ DEL MÉS ALT EXPONENT DEL QUE SEMPRE HEM ENTéS PER PODER CIVIL AL MON OCCIDENTAL. AQUEST SALó, PRESIDENT, FOU BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRáCIA PARLAMENTàRIA, LA MÉS ANTIGA DEL CONTINENT. DES DEL PUNT DE VISTA ARQUITECTòNIC, AQUESTA SALA ES UN EXEMPLE D'EDIFICI CIVIL, D'UN PERIODE EN QUè DESTAQUEN FONAMENTALMENT LES CONSTRUCCIONS DE CARàCTER RELIGIÓS O MILITAR. VóS, REPRESENTACIÓ PRESIDENT, HEU ASSUMIT UNA àMPLIAMENT j RECONEGUDA DE í 1 �L'ESSèNCIA DE LA CIVILITAT EN EL MóN DE LA POLÍTICA. VóS SOU AVUI A EUROPA UN DELS EXEMPLES MÉS CLARS DEL QUE SIGNIFICA ALLó QUE CONSTITUEIX LA BASE DE LA DEMOCRàCIA POLÍTICA OCCIDENTAL: LA PREEMINèNCIA DEL PODER CIVIL. ALTRAMENT, RECONEIXEM L'INTERèS QUE HEU MOSTRAT A INCLOURE BARCELONA EN LA VOSTRA VISITA A ESPANYA. EL VOSTRE CONEIXEMENT DE LA NOSTRA HISTòRIA I LA NOSTRA CULTURA US PERMETRà TREURE DE LES POQUES HORES D'ESTADA ENTRE NOSALTRES UNA IMPRESSIÓ CABAL, TOT I QUE AQUESTA CIUTAT, COM TOTES LES GRANS CIUTATS EUROPEES, COM LA MATEIXA PRAGA, ÉS, FONAMENTALMENT, COMPLEXITAT, DIVERSITAT, SORPRESA PERMANENT. EL VOSTRE INTERèS PER BARCELONA ÉS CORRESPON AMB EL NOSTRE INTERèS PEL VOSTRE PAÍS. TXECOSLOVàQUTA, PRAGA ... SóN NOMS QUE ENS RESULTEN FAMILIARS. QUE VóS SIGUEU AVUI AQUÍ TÉ PER A NOSALTRES TOT ELS SENTIT D'UN RETROBAMENT DESPRÉS D'UN PARèNTESI. ELS NOMS DEL VOSTRE PAÍS I DE LES VOSTRES CIUTATS SóN NOMS QUE ESDEVINGUEREN FAMILIARS PER A LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES COM A REFERèNCIES D'UN REDREÇAMENT 2 �D'EUROPA QUE ES VA FRUSTAR, PERÒ TAMBÉ COM A REFERèNCIES ETIMULANTS EN EL MóN DE L'ART, LA CULTURA, LA INDÚSTRIA... VAN SER UNS ANYS DURANT ELS QUALS BARCELONA MALDAVA PER CONSOLIDAR LA SEVA POSICIó COM UNA DE LES GRANS CIUTATS D' EUROPA. AVUI, TANCAT UN PARèNTESI LLARG - FA UNS ANYS A BARCELONA, FA UNS MESOS A PRAGA -, ELS NOSTRES PAÏSOS ES TROBEN DE NOU I ES PROPOSEN DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESPAI EUROPEU SEGUR, SOLIDARI, I ABOCAT A OFERIR I RECORDAR AL MÓN LA VIGèNCIA DELS SEUS VALORS POLÍTICS I CULTURALS.' BARCELONA ENTÉN QUE LES CIUTATS SóN LA GRAN RIQUESA D'EUROPA. EN CAP ALTRE CONTINENT ES TROBA UNA PRESèNCIA TAN CONSISTENT DEL FENòMEN URBà. NOMÉS A EUROPA ES PODEN TROBAR CIUTATS COM PRAGA, MUNIC, BUDAPEST, VIENA, O BERLIN, SEPARADES PER DISTàNCIES DE NOMÉS UNS CENTENARS DE QUILòMETRES. BARCELONA ES PROPOSA DE SEGUIR PROMOVENT TOTES LES INICIATIVES QUE CONDUEIXIN A UN MÉS GRAN PROTAGONISME DE LES CIUTATS. AQUESTA POLÍTICA ÉS PER A NOSALTRES, CIUTADANS DE �BARCELONA, LA QUE CREIEM QUE ÉS LA MILLOR APORTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA; LA QUE HA DE CONTRIBUIR A FER CIUTADANS D'EUROPA, CIUTADANS QUE ASSUMEIXIN I ESTIMIN LA DIVERSITAT, LA PLURALITAT DE LES IDEES, LA RELATIVITAT DE LES FRONTERES, LA COMPATIBILITAT DE LES CULTURES RESPECTIVES, LA CURIOSITAT PELS ALTRES, LA MATISACIÓ DE L'ESTIMACIó PRòPIA... A MI MATEIX EM VA COLPIR PROFUNDAMENT LA VOSTRA REFLEXIÓ A "PARAULES SOBRE LA PARAULA", ARA FA UNS MESOS. VAIG COMPARTIR LA MEVA EMOCIÓ AMB MOLTS ALTRES CIUTADANS DE BARCELONA, QUE TAMBÉ HAN TINGUT L'EXPERIèNCIA DE LA MANIPULACIÓ PERVERSA D'ALGUNES DE LES NOSTRES GRANS PARAULES. DE PARAULES PER LES QUALS, EN MOMENTS DETERMINATS DE LA NOSTRA HISTòRIA TANT HEM LLUITAT I TANT HEM SOFERT. LES CIUTATS, I BARCELONA POTSER N'ÉS UN PARADIGMA, POSEN ELS HOMES EN CONTACTE I FAN MÉS DIFÍCIL QUE LES PARAULES ESDEVINGUIN BANDERES. LES CIUTATS FAN POSSIBLE LA CONVIVÒNCIA ENTRE HOMES DE PROCEDèNCIA DIVERSA, ENTRE �DIVERSES PARLES, ENTRE PARAULES, TAMBÉ, DIVERSES. ELS SIGNES DE LA DIVERSITAT ELS HAUREU VIST EN ELS CARRERS DE BARCELONA. I ELS HAUREU VIST TAMBÉ EN AQUESTA CASA. GòTIC, RENAIXEMENT, MODERNISME, JOSEP M. SERT, JOAN MIRÓ... VÓS, PRESIDENT, HI HAUREU TROBAT, EN TINC LA SEGURETAT, L'ESCLETXA, LA REFERèNCIA, LA INTERPRETACIÓ GLOBAL QUE US HI HAURà FET SENTIR TAN A CASA COM L'ALCALDE DE BARCELONA ES POT SENTIR A PRAGA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4144 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. alcalde amb motiu de la Visita del President de la República Federativa Txeca i Eslovaca Vaclav Havel Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Havel, Václav República Txeca Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1239/19910209d_00422.pdf 0302cf720f5d54e0c79c20b87772b1f3 PDF Text Text PRESA DE POSSESSIÓ DE NOUS AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA. Palau Sant Jordi (explanada). (09/02/91) Barcelona va endavant. Hem apo tat molt fort i ara tenim els resultats: CREIXEMENT, MES RQUESA, NOUS ESPAIS, NOVES INFRAESTRUCTURES, MÉS MERCADERIES, MÉS CAMIONS, MÉS VEHICLES, MÉS MÉS (MASSA), OBJECTES AL CARRER MÉS DESPLAÇAMENTS, ESCOMBRARIES... I no és cert més CRIM, més droga, ... N'HI HA MENYS. Han treballat bé. Com a ciutat no tenim un problema econòmic, tenim un problema físic. ORDENAR ELS MOVIMENTS EN L"ESPAI DE LA CIUTAT. 150.000 cotxes nous/any (a la província). Un cotxe = 20 m2 / 30m2. Ara es frena, 2 o 3.000.000 m2 nous, equival a 30.000 pisos nous de 100 m2 i la gasolina baixa!! Estem fent 30 nous aparcaments per 15.000 cotxes. suficient. Hem de revisar els sis .emes d'aparcament. No es Solucionarem el trànsit. 15% meny4 de trànsit. Aquest estiu sense semàfors d'aquí a Mataró Cornellà) per sota de Barcelona. #(Repetim) 3,5/4 anys Metro de D'aquí TRANSVERSAL. (de Badalona a adalona a Montjuïc: UN NOU Solucionarem el trànsit AMB DEU CÓNDICIONS: 1) Que vostès actuin INTEL.LIGENTMENT i ENèRGICAMENT en les línies que ara els diré. 2) Que els ciutadans vegin que no t han de fer un ús desordenat del carrer. Les multes es cobrara!, totes les que no s'hagin reconegut. El trànsit millorarà un 15%. Sifquan inaugurem els cinturons un 15% més de cotxes surten al carrer No haurem guanyat rés o molt poc. Per tant vostès hauran d'actuar impedint que els vehicles particulars tinguin cap facilitat per incomplir les normes invadint l'espai dels altres. Facilitant la tolerància orientada a aprofitar l'espai de moviment que no s'utilitza �Invadir l'espai dels altres és: a) Aparcar sobre la vorera b) Bloquejar les cruïlles Això impedeix els vianants de circular i els altres vehicles de creuar. Es un perill. MàXIM RIGOR4 D'altra banda, APROFITAR L'ESPÁI INTEL.LIGENTMENT ES DEIXAR CARRILS DE MARXA PER APARCAR A LES NITS I FESTIUS També la utilització de les voreres per les motos pel propi moviment es una invasió .inadmissible de l'espai dels altres. (Pintarem més i més aparcament per a les motos en calçades inutilitzades). També el soroll es una invasió de la tranquil.litat dels altres. (Farem una campanya amb els fabricants de motos i els tallers per combatre aquesta invasió. Revisarem totes les sirenes). Baixarem decibels, baixarem velocitat màxima, cinturons 1 perseguirem els que la superin. excepte als Si ens repartim ordenadament l'espai, Barcelona serà la millor ciutat d'Europa. i.e La millor ciutat (Punt) ja ho estant dient. Una altra cosa. M'agradaria demanar-los l'ús del català en les seves comunicacions de treball. Molts catalans tenen un legítim desig de veure respectat el llenguatge que va ser prohibit en aquesta terra durant anys. Es una riquesa que hem de respectar entre tots. Es una riquesa per a tots: catalans d'origen i de destí. Tots igualment respectables. Es una riquesa fins i tot forastera. Vostès són una generació jove i tenen menys dificultats. FACIN L'ESFORÇ PER BARCELONA, PER CATALUNYA. Barcelona va endavant. D'aquí un any i mig, aquí mateix, LA GRAN TREVA OLÍMPICA. Els jocs del RETROBAMENT de tots. Aquest magnífic escenari és garantia de qualitat ï d'èxit. Ens ha costat. Hem patit. Però el tenim. = 2 �Ara només falta una Barcelona que vagi acabant les obres i ordenant l'ús de l'espai, del poc espai, maravellós espai que tenim. Després depén de les actituds. Nou tema: Barcelona posa't tranquil.la. Però per això caldrà molta energia, perquè Barcelona estigui tranquil.la, serena, ordenada. Vostès no han de parar tranquils, vostès han de ser enèrgics. Vostès, nova generació de l'estimada Guàrdia de Barcelona seran l'energia permanent, constant, que posarà pau a la ciutat de la pau, a la ciutat de la treva Olímpica, a la ciutat del retrobament. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca l'Espanya Democràtica. Ord. 2 #7 "GU.PM" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4145 Title A name given to the resource Presa de possessió de nous agents de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Català Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1240/19910408d_00437.pdf 8cf74618926b972b0847ef9277cd234e PDF Text Text INAUGURACIO DEL SALO "CONSTRUMAT'91" Barcelona, 8 d'abril de 1991 Intervencions de Excm. Sr. Enric REYNA, President del Comité Executiu de "Fira de Barcelona" Il.lm. Sr. Josep BLANCHART, President del Saló "Construmat" Excm. Sr. Pasqual MARAGALL, Alcalde de Barcelona 1 Molt Hble. Sr. Jordi PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya �Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL, Moltes gràcies, Molt Honorable senyor President, senyors Consellers, senyor Tinent d'Alcalde, senyor President del Comitè Executiu de la Fira, senyor President del Saló, estimats amics. Assistir a la inauguració de CONSTRUMAT és tan interessant pel que promet com a visita física a uns estands, contacte personal amb unes persones com vostès que porten aquest sector tan fonamental per a la nostra economia ï molt particularment el de la nostra ciutat, com ho és també per sentir quins són els posicionaments del sector des del punt de vista de les seves necessitats i des de el punt de vista de la seva política. Es fa dificil de triar entre una part i una altra de l'acte d'inauguració perquè les paraules que aquí s'han dit en suggereixen moltes d'altres que podrien fer enormement vàlida aquesta sessió -i, sens dubte, enormement interessant també- però que impedirien que després féssim la visita que hem de fer. Segons les dades que jo tinc relatives a la ciutat de Barcelona, en efecte, la construcció ha donat en els darrers anys (en els darrers tres anys, concretament), més de 4 milions 28 �de metres quadrats construïts; 4,5 milions, sastre total concedit (no construït) entre nava planta, reforma i ampliació i reforma; el nombre d'habitatges concedit ha estat de 10.520 dintre de la ciutat, amb una baixada, lleugera, pera una baixada, d,'habitatges de nova planta, en l'any 90 -no així en les reformes, que augmenten- i també dos elements que cal considerar: el nombre d'aparcaments i el nombre de places hoteleres, 42.000 en el primer cas 8.804 en el segon. Són xifres molt considerables. Si ens parem a analitzar el futur -que és el que aquí, jo creo, potser té més interés, i ho faré molt breument-, haurem de dir que pel que fa a la política de construcció, no és cert que el futur no tingui, no contingui precisament, moltes necessitats i moltes possibilitats de desenvolupament. Segons el "Pla Estrategia 2000" de la ciutat de Barcelona, aprovat per més de 200 entitats d'aquesta ciutat, tenim una colla de projectes que s'han de realitzar, alguns d'ells, aquí mencionats en parlaments anteriors, que tenen a veure amb la mobilitat, tenen a veure amb l'aigua i el seu sanejament, tenen a veure amb els transports en general. I jo vull mencionar-los aqui. Es preveu que per arribar als 120 Km. de Metro i de conne; xions regionals a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'haurien d'invertir fins l'any 2.000 uns 120.000 milions 29; �de pessetes d'acord amb el cost d'inversió en kilòmetre de Metro. I això, deixant a banda la famosa Línia II de Badalona a Montjuïc. A més d'aquesta línia hauríem de ser ca- paços d'arribar a l'objectiu que ens hem marcat d'invertir entre totes les administracions 120.000 milions. Sanejament i abastament d'aigüa només per mantenir l'actual situació d'equilibri precari -ja sabeu que l'any passat vam tenir alguna dificultat; aquest any afortunadament no, però les dificultats es podrien tornar a reproduir segons la climatologia-, dic, per mantenir aquesta situació, (que representa senzillament incrementar en un 1% anual la nostra oferta d'aigua bevible), s'haurien d'invertir d'aquí a l'any 2000 90.000 milions de pessetes, a finançar amb els cànons de sanejament i d'obra d'abastament que aquest any incrementen de forma molt singular el preu de l'aigua que bevem i que utilitzem. Per tant, un altre paquet important de demanda per a la indústria de la construcció en aquests anys que seguiran. haguéssim de fer cas també al Pla Estratègic, al qual la Fira evidentment hi està Í representada, construir s'haurien de a 1'Area Metropolitana de l'ordre de 8.000 habitatges/any de caràcter protegit, social o assequible. 30 �Es ben cert que la inversió en colílectors, per exemple, a la ciutat de Barcelona després de l'enorme despesa que s'hi ha fet (uns 20.000 milions en els darrers tres anys) baixarà. Però també és cert que el seu manteniment i l'aplicació de sistemes més intel.ligents de la seva gestió representaran una inversió afegida. Es ben cert que la inversió en cinturons haurà disminuit. Però queda Garraf, queden les dues autovies de Mataró, la de Malgrat i la de Granollers, queda l'autovia de la marge dreta del baix Llobregat, queda el TGV -TGV que vol dir Barcelona-frontera, i també Barcelona-Madrid: es parla d'un bilió de cost. En fi, queden, doncs,en l'horitzó un calaix de demandes enormement important dintre del que és obra civil, construcció en el sentit d'obra pública. Si parlem de política d'habitatge, en canvi, haurem de constatar que les coses són més difícils de preveure en el sentit positiu en quant a la quantitat de treball. Pel que fa a la ciutat estricta de Barcelona, municipi de Barcelona, haig de de començar per dir això no és ignorat per vostés- que amb les lleis actuals de protecció de l'habitatge es fa pràcticament impossible que en el terme municipal de Barcelona n'hi hagi d'habitatge social. Les lleis diuen tant les catalanes com les espanyoles- que 110.000 pessetes 31 �per metre quadrat és el cost de construcció (inclòs el sòl) que s'ha de poder acreditar per obtenir els ajuts que les polítiques respectives tenen previstes. Es el mateix que dir a la gent que vol habitatge protegit que marxin del terme municipal perquè dins el terme municipal de Barcelona no hi ha possibilitat física ni material d'obtenir aquests costos a no ser que regaléssim el terreny, cosa que sí que seria possible si en tinguéssim (que no en tenim) o el compréssim (la qual cosa obligaria aleshores a augmentar la pressió fiscal d'una forma considerable). Seria molt onorós pel contribuent la quota de sòl pràcticament gratuïta que caldria afegir perquè aquests paràmetres fossin realment practicables a la nostra ciutat. Resultat: no se'n fa. No hi ha pràcticament habitatge social que es pugui fer a la ciutat de Barcelona. I l'Ajuntament ha formulat una política nova, que anomena política d'habitatge assequible, que tracta, amb més modèstia, d'anar a cobrir aquest segment de la demanda que anys enrere, vint anys enrere, cobrien justament les caixes d'estalvis. Aquests fills de la classe mitja que s'havien de casar, d'instal.lar, de canviar i que buscaven un pis de lloguer, un pis de propietat però amb uns preus que no fossin els que el marge mig del mercat demanava, perquè no se'l podien permetre, que és el que passa exactament avui. 32' �Per tant jo m'afegeixo a le consideracions que aquí s'han fet, però n'hi afegeixo una altra: crec que s'ha d'aconseguir que les polítiques d'habitatge, les lleis d'habitatge, els plans d'habitatge, tinguin aquest interval de possibles variacions en els costos máxims, per tenir en compte que no és el mateix un petit ajuntament d'Extremadura o inclús de Catalunya que una gran ciutat o, inclús, una ciutat mitjana, en la qual és molt difícil que es puguin assolir aquests preus unitaris. Si nosaltres diem que renunciem a que hi hagi habitatge social a les ciutats grans o mitjanes, aleshores estaríem tots d'acord en qué el que s l está fent és alguna cosa sólida i interessant. Però és que em temo que pràcticament aquests costos unitaris ja fan impossible no només la construcció social en termes municipals com el que estem, sinó també inclús en els veïns de l'Area Metropolitana de Barcelona. El resultat, de tota manera, el cantó positiu, és el fet de la renovació de les iniciatives públiques i mixtes, públicoprivades, de rehabilitació 1 d'utilització d'aquells solars que encara teníem. Sól que teníem en el fons amagat per l'existència o bé d'indústries obsoletes o bé de magatzems que treballaven per sota de la seva productivitat, (com és 33 �el cas del Poblenou), o bé la gran quantitat d'habitatge antic i molt deteriorat (com és el cas de la nostra Ciutat Vella). A la Ciutat Vella hi hem hagut d'invertir 20.000 milions de pessetes. 20.000 milions de pessetes en sanejament, en urbanisme, en adquisició de habitatges -inclosa la indemnització dels ocupants-, i en equipaments culturals, per poder convertir el sòl de la Ciutat Vella de no-mercat en mercat. Això és el que s'està pretenent. Crec que es podrà aconseguir, amb uns costos molt elevats, però evidentment el benefici que es podrà obtenir és enormement alt, de la mateixa manera que el benefici econòmic i social que es podrà obtenir pel fet de la renovació del Poblenou també és enormement important. á Crec, com el senyor Blanchart, que la qüestió del preu de l'habitatge només es pot estabilitzar sobre la base de l'existència de noves centralitats i d'un sistema de transports públics. De la mateixa manera que ell ha dit que era partidari que l'hab.itatg1 no formés part dels estris de la política conjuntural, -ésluna càrrega que té el sector de l'habitage-, de la mateixa manera jo diria que -com deia fa molt poc el Director d'un mitjà de comunicació molt important de Barcelona- que mentre la gasolina estigui dintre de l'Index de Preus al Consum, serà molt difícil que compleixi 34 �una altra missió que també ha de complir: la de posar un preu a la mobilitat privada que sigui la que realment volem que tingui per recollir els costos que genera. En aquest sentit, m'afegeixo a la reflexió que ha fet el senyor Blanchart sobre la política de construcció. Diria el mateix de la política de transport i , molt en concret, del preu dels carburants. La mobilitat en la nostra ciutat, en la nostra àrea, és encara, barata respecte del cost , tant la privada com la pública, i això és difícil d'explicar, però per un públic com aquest és més fàcil d'entendre perquè és un públic entenedor. Es barata la mobilitat privada i és relativament barata la pública. Suposem que un litre de gasolina normalment a Europa, costa el mateix que aquí, a l'entorn d'un dòlar. Es és molt fàcil trobar bitllets de Metro o d'autobus a Europa, a Oslo, a Londres o a París que valguin dues vegades això. En el nostre cas el litre de gasòlina està a l'entorn del dòlar i el bitllet de Metro i el d'autobús està a la meitat. Per tant, nosaltres tenim una mobilitat pública molt barata i una mobilitat privada que jo considero que s'ha d'encarir més. S'ha d'encarir més en el sentit, no de fer les coses 35 �dificils a la gent, sinó de fer que la gent pagui les conseqüències econòmiques de les seves decisions d'una forma correcta. Només quan siguem capaços d'explicar aquesta relativa complexitat crec que arribarem a aconseguir el finançament d'un sistema de Metro i de transport públic en general. A la llarga és l'única solució perquè el propi mercat de l'habitatge pugui créixer i, al mateix temps, mantingui una certa estabilitat. Abans d'ahir, i acabo, vaig tenir l'ocasió, tornant d'Avila amb helicòpter, en passar per sobre de Madrid, de veure el creixement d'una nova ïnstallació molt important, IFEMA, al voltant de 100.000 m2, que s'inaugurarà aquest estiu. Avui, en arribar aquí, el meu pensament se n'ha anat ràpidament a aquella visió, perquè he pogut comprovar el que és un factor d'èxit i una prova de vitalitat que vostès aporten en aquesta ciutat i en aquest país, que és la immensitat dels estands i la vitalitat que té aquest Saló que demostren dues coses: una, vostès són un sector molt viu; dues, aquí no s'hi cap. Per tant, jo el que desitjo en acabar la meva intervenció és que d'aquí a dos anys siguem capaços de disposar d'un nou recinte complementari que permeti que CONSTRUMAT sigui el 36 �que realment ja és en potència, perquè, ara ho comentàvem a l'entrada, tots plegats, si aquest espai ja hi fos ara estaríem parlant d'un Saló de 130.000 m2., i no de 100.000 m2, i ens equipararíem, segurament, al "Bátimant" de París i al semblant de Dusserldorf. Per tant, jo desitjo fermament que aquesta ampliació es produeixi. Hi ha una reunió el dimecres que ve de la Comissió d'obres de la Fira que és clau per adjudicar el projecte d'enginyeria; penso que hem: de seguir aquest procés molt de prop i que hem d'aconseguir que realment la Fira de Barcelona estigui a l'alçada del que els sectors econòmics barcelonins i catalans estan demostrant que poden arribar a ser. Moltes gràcies. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4146 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la Inauguració del saló "CONSTRUMAT 91" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Urbanisme Arquitectura Finançament Habitatge Barcelona Acció política Model social Construmat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1241/19910416d_00438.pdf 7cce64438b9f5ac2b9ad5a951d526006 PDF Text Text Area de Ajuntament pm:miente de Barcelona I censo, Uif Directiu MCHCALIARNA • pi, 42, Zona Frftnca, Sadot C, Chile núm. 4 08040 DARCH1ÁiNA Telèfon 336 68 12 olcaldel FORUM CIVIC DE BARG LONA. so ppms PROFFSSIONALG. DA10 : 16 d'abril çJ coNvnrwm 1 (g uió prr 1991 COMER[ lABLEMATIC DE LA CIUTAT. BULEVAR' NOSO VINGON PlLMA ZA11 MAGSIMO DUITI cnRLr 'ORRENT PEBULINCS ENR1E T RRUNTB PODIUM GEBADO ESLWOIC DON AUGE DON PICO VAIIESTU LEV1 DE POLO i MODELO PnNTPLUINV MFRU: MI fÇE dIalttesi... lo inteivenrió deI Sr. d l aquest vespre. Alcalde a la reunió El comerg ro molt iftportant per a la iriratat porquó esth vinculat Oirectam*.nt al ben p star dels ciratadans. Aferta a la qual5tat cie vida del ronhumidors i també a nombró un col.ltrt4u de persones –empresaris treballadors- que rtnformen al !lector. Los artívitats de l'Ajuntament en la seve globalitat tenen una forta inriJrnria en el mon de la Djstribuciói I l urbanisme, els tvansports, la circulació, les Olas dr vianant5 1lo 50purptat viutadano,..Int es relaciona aferta al romerv. Aque5ta mrtivitat económica és, alhora, motor esbeicial en l' estructura urbana de la ciutat 1 mtrall del ;pu pregrós i futur. �Area de Ajuntament de Barcelona F..dir. Directiu MERCAR ARNA • p1.4n, Zona Franca, Sector C, C:8 11 1: uúiv. 4 Proveiments 1 (1$Q40 HAKl;ls1.ONA Teltfon 336 68 12 Consum E:1: rrDme-.i°r2 mc+cirern t'E't r:lv4ai per tiCtyífa).t:r^f'St !ta d'unn equipament al t.; f? r" v c+ i ci c? 1 47, c i i,t t a ri E3 n? i. r'r►n5:1riE'1'F.1r^ilti r. C► merv (á fi i.anr-1 d[' les ?:t l `ti.v:i,t.fatsi que estructuren més C'4?ntrFtliti.it, la c'illt;Flt (noves i:arEaN4i rjr? d+er)4aviram4el'lt urbans, etc.). y E s pa;; i El r°nmenr,;aa r-a ser un aparador que com4Mr9 baarr'c^lnrlá E:.1 industrial r.. a t a l rt n a món de 1a l s rr; cii_trr s.c5 P1 prrl .j e r. ta ). (moda, disseny, equipament E.►f 1 i• a 1H llar...). activitats amb més futur per El Com4? r^(f 05 una do l4?5 1 a c ".1utat. A afavorir l a prrljecr_ic5 exterior i 1 a r.aptacricy de vx y ittantrt tai l a ciutat (Etil pla F:st-ratéElir.: MEarr:'F, :lctna 000 ai.xi tici reconeix). Especialment imt:tclrt-allt. E:► 4.+ r Barcelona a t:4`.• un cr)m4err, r.`;aprfevani;Fer ca nivell europeu. i l i t?rflràra entre el tradicional Amb un a barreja mctl.t ('.t)mT_+r(> E'.15 grans magatzems, e1 nou N1 'iPrt;Qr d'establiments r>s1' e r: i a li t:ztats en e l món do la mc: ttla, e l, com p re: conctept(.1F.i1, In consolidació de l'eix anomenat dels "ri.rac° cl►_ci.l hrcir:,trrt ; t', el po}. i.rolntr•'à.R:nlN crtrnHrrial, són —tots ells– valor<a que configuren 1 a nosstri•z r.ii.ttat c:{lm fit un r,1r'atlr "4rhrlppy.nÇ1 r"EntE±r". I._Li revista "E-iite, c'.ominNrr'iau)t tt (1r1arJ 1.991) F3ni'lnc.`i ?l H l a "Lo rr►mnler•re de Barrcel csne f'a:it rPver seva portada Lent i oi , 4''t . 1' Furope é:s un nt:amr•tr-n moncrgr-óf ir r14ed ic^fat e x rlusivra m fent; al cctnte'rc, de la nostra t'i.t.ct:at, i enti r o 1. 1 o c ra °° - literalme nt– a1 (i o riii.t m europeu del r c7lnte r t7. Un altre exemple, en caClc.(4'st l:éth ïs o t:►rt° la r'QnViYl:nrici modblicèa e ntr e la tradició i 1 a modernitat, te s rr:5 ru1 1 a 1a infnrmaric5 per aal5 pas:se,ac,terss rae lat companyia d' av ïae:i.lt t,.a.Ifttlaanr,aa a on es recomana al vi s itant cr,neixers en ►tnra mL:atf'ixaa E'+s`+seà,çlfaria, des ciel Mercat de la Cx o Gluer i fi al mes nou d 41^ Bulevards. �Àrea de Ajuntament Praveiments de B arcelona t Consum fi x tb ticlif. Directiu M1ikC:AliAItNA -111,4a. Zuna hlAflcaa, Sccinr C', Calle núm. 4 0804411ARCll.UNA • relrron 33G bR 1 2 és }'re l. c:) n r, ! la nostra voluntat 'iml ^a ttl.F^rar^ ^.trià:A ^icll.ít:ic^ra illfrhsai t`s en al rel a c i ó la e i u t at comerç q It epr o mcagl.c1 r^e e 1. l-rP].Xt.'lnt+nt 1 f' desenvolupament rtaStÀ.n[t),it: del sector. l £c;(tn t`) r<3 i e1t1 des tica prometió La les nf.im i ni.!;tri•11:." i f)n5i eoncre t. rament des de 1 °n,jl.crttame}nt s ~ligues, 1 té un clara reftTr F^ nc,ia e n rJ. .mnn c ^r)mtarc i a1.F-^ t^a l l d l exemple la r'` c n t) v E:a e' S, t') 1. m ct cl ex r n x t ï.`. i^S r• i. c5 dels 1. !^'i Mercats rf: f. a j4 tY de la nostra ciutat, i els seus entorns f'ra me?rc'i ¿7 1t, són fit',tr tl rlril; Ar i fia de p fr l i, t i, q i.l f•t 5i municipals innovadores quee no tenen precedent e:, i són una expressió genuina del cauw pot fer un Ga,j r,r nt carne nt: en er l terreny rle? lea F;arc)me)r16 ecerTr6 m 1t.'Ea adreçada a1 comerç. [d a,c a is e v c)1 política no és mai Fr f i. r a (;< sino n r1 compta amb la c 0 1. 1 a b o r a r i c5 deis u p 1. l F! el: i, t.c 4 al quer= va a ti r F: t, a t. En el món rl el comerç, vt!b>tra!s> han d'ésser i:artataÇ1 p n1.5tf~5+ ramh) utlra c°'lrl. 1G.ataorarii.lJ m1:ltuíi seu amb e 1 en Oj1,4nt;aiPlk.'nt;, iirne'f'it`i eJeA1, c" q lrit:rc;, de l,ril ei.ttt:Fat i. deis barcelonins. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4147 Title A name given to the resource Proposta de guió per a la intervenció del Sr. Alcalde a la reunió "Fòrum Cívic de Barcelona. Sopars Professionals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1242/19910418d_00439.pdf 7f0df42aea5402f2efb04bf042333580 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE DE BARCELONA, EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DURANT EL SOPAR OFERT PEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, M. HBLE. SR. JORDI PUJOL, A L'EXCM. SR. JACQUES DELORS, PRESIDENT DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES. Palau de la Generalitat, 18 d'abril de 1991. �Je voudrais saluer le President de l'Europe des Villes, qui est aussi des Regions et des Etats, mais que peut étre l'Europe des cites et des citoyens si elle veut entrer dans la téte et dant le coeur des gens. Je voudrais saluer le president au principe de la subsidarité que ne voudrait pas de competences a une echelle quelconque de governement que si il n'existe pas une autre plus en bas qui puisse faire aussi bien. Je salue non professeur de la rue Mantignag, quand etait au commissariat au plan, et moi j'etais un jeune licencié quí apreneait l'Europe dans les rues et dans les classes a Paris. Je salue l'homme qui a su soutenir l'Europe jusqu'a ce que le train de l'histoire passe et l'entousiasme juice de a la froideur, qui avait suivi la joie difficile des debuts de R. Schumann et Paul A. Spnak. Je salue en lui la commission que a reçu pour la premiere fois les Eurocitès, peu après leur creation a Barcelonne il y a deux ans. �Pour Barcelonne, pour la Catalogne, pour l'Espagne, pour l'Europe et finalment pour la paix au mediterrannée. �SOPAR OFERT pel MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJO PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA JYtt./11 j'II, ur,i_ L45 hgliMili,24V 4)e 4 L,1)9 c t u/1cl, rv;":12 i\,Q7 u en honor de L'EXCM. SR. JACQUES DELORS PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES Ct"‘e Lesi\--CN Excm. Sr. Pasqual Maragall (t-°14L-,11,} ti-VU ty¿ElL: 117' (4/v1,1;711Ak-VLLf '13‘¿1'-' Palau de la Generalitat 18 d'abril de logi �c_54-L tiL7 0,‘ se-u 1Á (u/E 0.441.1_ p,cry,4 00 OU L HIT /mi ueP,11ÇM 144-- 41/4_,1 T LLÒ1Ij (erkif p LA-Ni fVÑc JJ uevi, cA 4k1ï A-p5 h eb'z- /:•:(ELC PU Akvii te-s 4 D- 1`Ak" LUS" CL 451K A- PI Ananida escamarlans 47V3 c(i}lan, TYaRYefl los Zurbot amb Aebre verd d ft LI 1'a2Á Lq t5- q"kii 14 SU 1.0(11I),Nblz, CDuP J uryu'4 CC ni; h_e: U e: _1(;), t 1/4 Al rcv stk rho= 4'7 i paiwirc t f9Ñi ' kit ri [4. ÇPbt-m- /t(4 --1 711 ¿k5-• o ir A e- SI tpcii fr 1,4 Aft:L @rema catalana amb bunpols d l'(.1-:rn.bordci 9/4/' earnps N 34,-Lu ((1,4 el, ) ‘,1)1_,) Poutt 4/1 ob-J Q : L tì Ptzt11,11L E )l' it Pe-Q WA,t) ki4t-traTt'-'5- /tt 4-71/46-iL tv AllL ti fvrtí L- 11 A141-1, irhcr tu u; it II> L4‘.1 , Po utL LA tih-7110-1)1°(0 ■_;71 tiw-C (1)?,:t t t.--11/1,0 71/5 ig eipm ¿* Ì - tw 1' IV4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4148 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, durant el sopar ofert pel President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Jordi Pujol, a l'Excm. Sr. Jacques Delors, President de la Comissió de les Comunitats Europees Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política Delors, Jacques Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1243/19910421d_00440.pdf 335c76a46f69a60d065fa6cace42ce5c PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol DE REGIDORS D'ESPORTS EL ROL DELS AJUNTAMENTS PROMOCIÓ DE L'ESPORT JORNADA SOBRE EN LA D i a 12 d'abril L1o c : HOTEL RIVOLI RAMBLA ORDRE DE L'ACTE de la trobada 18,30.- Inici 19,30.- intervenció de l'Il.lm.Sr. Antoni Pérez, Alcalde d'Esplugues de Llobregat; President de la Comissió d'Esports de la F.M.C. qui fa balanç dels darrers 4 anys. Incorporació de l'Alcalde Barcelona a la Presidencia. intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. ,. ,. ,. ,, x .. „ ,. ,. �Ajuntament de Barcelona ACTE DE LA FEDERACIO CATALANA DE MUNICIPIS "Rol dels Ajuntaments en la Promoció de l'Esport" Barcelona. Hotel Rivoli. ‘A.-4..^^^ . Il} rr . , y¡ Zv1A- --' NOTES PER A L'ALCALDE El treball de la Comissió d'Esports de la FMC s'ha centrat en aquests darrers anys especialment en el seguiment del desenvolupament de la legislació esportiva. Concretament ha estat objecte de seguiment i negociació amb la Generalitat, entre altres qüestions, la reglamentacióde: -Consells Esportius Escolars -Jocs Escolars - Consell de l'Esport de Catalunya (en la que `'" Enric Truñó representa a l'Ajuntament de Barcelona) En aquests moments les prioritats d'actuació de la Comissió són el Reglament dels Consells Esportius i el programa Multimedia promogut per la Generalitat d'educació física a les escoles a través de mitjans audiovisuals. En relació a la conferència de l'Alcalde, s'apunten les següents idees: a) La Constitució/ re stableix en l'article 43.3 que els poders públics fgmentarari l'educació física i l'esport. b) La Ley(del Deporte, aprovada e1 15 de octubre de 1990, així com la Llei de l'Esport de Catalunya de 1988, desenvolupen aquest principi constitucional i estableixen que les administracions públiques estimularan la promoció de l'esport i de les assoiacions esportives. c) A banda d'aquests mandats legislatius, la promoció d'esport es un tema que encaixa amb la sensibilitat de l'AlcaldeAue us parla. Aquesta sensibilitat s'alimenta especialment-.en: -l'assistencia als Dimecres Olímpics, que permet palpar com en l'actual moment l'esport a 1 escola és una realitat emergent. -Il.lusió de la gent quan inagurem una instal.lació esportiva, que forma part del pla d'Instalflacions de la ciutat. La gent del barri es'fa seu desseguida el nou equipament. �Ajuntament de Barcelona -L'enfortiment del teixit social al voltant del nou associacionisme esportiu que generan les noves instal.lacions i l'augment en la pràctica esportiva. -Finalment els'Jocs Olímpics com a motor i fita, han permès que les diferents iniciatives sorgides ál voltant del projecte esportives s'hagin pogut assumir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4149 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona a la Jornada de Regidors d'Esports sobre "El rol dels Ajuntaments en la promoció de l'esport" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dimecres olímpics de PM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Rivoli Rambla Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esports Congressos i conferències Municipis Jocs Olímpics Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1244/19910423d_00433.pdf c4069dd7063da1850be9c3f99331d0d4 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL ALCALDE DE BARCELONA A L'ACTE D'INAUGURACIO DE LA REMODELACIO DEL PASSEIG DE LLUIS COMPANYS Barcelona, 23 d'abril de 1991 Diada de Sant Jordi �RECUPEREN AVUI UN TROS MAGNíFIC DE LA CIUTAT. AQUEST SALÓ DE LLUíS COMPANYS QUE DE NOU GUANYEM TÉ L'ENORME VIRTUT DE SER UNA MOSTRA EXCEL.LENT DE LES IDEES MÉS POSITIVES DE LA BARCELONA QUE VA NÉIXER A FINALS'DEL SEGLE PASSAT I A LA VEGADA, XEMPLE EXTRAORDINARI DE LA QUALITAT DEL NOU URBANISME. ES FANTàSTIC QUE UN ARC DE TRIOMF, SIMBOL I EXPRESSIÓ D'UN MOMENT CONCRET DE LA CIUTAT - 41 LA BARCELONA DE L'EXPOSICIó DE 1888 - PUGUI SER TAMBÉ UN SIGNE DE MODERNITAT, DE PROJECCIÓ CAP AL FUTUR, DE BENESTAR URBá, DE QUALITAT DE VIDA DELS BARCELONINS. AQUEST ARC DE TRIOMF I AQUEST SALÓ URBà VAN CONSTITUIR UNA MENA DE MARCA DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888, QUE OBRIA AL MóN LA BARCELONA MODERNA, LA BARCELONA QUE FEIA NOMÉS VINT ANYS QUE HAVIA ENDERROCAT LES SEVES MURALLES. �-2- BARCELONA S'OBRIA I HO FEIA AMB L'AMPUL.LOSITAT PRCADIA DEL MOMENT. AMB LA SOLEMNITAT D'UNA AFIRMACIó RETÒRICA. COM UNA EXPRESSIÓ DEL QUE VOLIA SER: UNA CAPITAL EUROPEA, QUE ES MIRAVA EN EL MIRALL DE LES GRANS CAPITALS DEL CONTINENT. ELS AVATARS DEL SEGLE, LA DESCOMPOSICIó FINAL DE LA BELLA IDEA DE CIUTAT QUE AQUÍ NEIXIA CONTRADICTORIA PERò VITAL - VAN DUR LA DEGRADACIÓ A AQUESTA PART DE LA CIUTAT, A TOT EL SEU LLEVANT. AVUI, LA RECONSTRUCCIÓ DELSALó 1 EL RETORN DEL CONJUNT URBà A LA SEVA FESOMIA ORIGINAL SUPOSEN LA RECUPERACIÓ D'UNS SíMBQLS IMPORTANTS DE LA CIUTAT. PERó NO SOLAMENT D'UNS SíMBOLS. RECUPEREN TAMBÉ UNA ESTRUCTURA URBANA POTENT. UN TROS DE CIUTAT FORT, BEN CONSTRUiT, BEN PENSAT, QUE POT CONTRIBUIR MOLT A FER MéS AMIGABLE LA VIDA DELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT DELS VEiNS DE L'EIXAMPLE, DE LA RIBERA 1 DE FORT PIENC. �-3-- DES DE SOTA D'AQUEST ARC DE TRIOMF ES POT TORNAR A ADMIRAR UNA PERSPECTIVÁ URBANA QUE HA RESTAT INèDITA DURANT UNES 1 DéCADES. UNA PERSPECTIVA URBANA DE GRAN QUALITAT. 1 DES D'AQUí PODEM VEURE TOTS FINS A QUIN PUNT L'URBANISME DE QUALITAT POT MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I, EL QUE ÉS MOLT IMPORTANT, REFORÇAR EL SEU SENTITDE CIVILITAT,‹ DE PERTANYENÇA, p12.1pF„NnzaT,Iiltg.I.. AQUEST NOU SALó DE LLUíS COMPANYS HA DE SER UNA PENYORA DEL COMPROMÍS DE LA CIUTAT DE TORNAR CAP A LLEVANT; DE REFER TOTA AQUESTA PART DE BARCELONA I DE DONAR-LI LA CENTRALITAT I LA QUALITAT QUE MEREIX. EL NOU SALóiÉS COM UNA MENA DE CULMINACIó PROVISIONAL DEL SEGUIT DE MAGNIFIQUES INTERVENCIONS QUE S'HAN ANAT FENT EN AQUESTA PART DE LA CIUTAT VELLA\DURANT ELS ÚLTIMS ANYS. RECORDARÉ NOMÉS ALGUNES MOSTRES DE L'ENORME QUALITAT D'UN PROCÉS QUE, QUAN VA COMENÇAR, SEMBLAVA IMPOSSIBLE: LA PLAÇA DE USANT AGUSTÍ VELL, LA PLAÇA DE LES BASSES DE SANT PERE, LA PLAÇA DE LES OLLES, EL CARRER DE SANT PERE MÉS BAIX... 1 DE �^ -^ i------' °; o -4- L'ALTRA BANDA, EL PARC DE L'ESTAGIó DEL NORD, LA NOVA PLAÇA DE LES ARTS, EL PASSEIG DE CARLES I... AQUEST SALó DE LLUíS COMPANYS PRESIDIRà LA RENOVACIó URBANA DE LA CIUTAT DE LLEVANT PERò, ENCARA MÉS, EN SERà EL MOTOR MÉS'DECISIU. LA NOVA PERSPECTIVA URBANA QUE S'ENTRONITZA EN AQUESTA PART TAN ENTRANYABLE DE LA VELLA! BARCELONA ÉS UNA INVITACIó A CONTINUAR, A SEGUIR ENDAVANT, A ABRAÇAR EL MAR. HO ^^ ^^ FAREM. ^^ ^ ` % 4,7=1. ^ HONOREM TAMBÉ AVUI LA MEMÒRIA DEL PRESIDENT LJ LLUíS COMPANYS, EL PRESIDENT MàRTIR DE CATALUNYA. l ' LA SIGNIFICACIó URBANA D'AQUEST ESPAI QUE HEM RECUPERAT S'ADIU PERFECTAMENT ÁMB EL QUE VA SIGNIFICAR LA P ^ 1 D ,^ E a ^. COMPANYS: LAi FIDELITAT ALS ^.._..__^-^.._..._.._... CIUTADANS DE CATALUNYA; ,EST LS EL LLEGAT MÉS PRECíS I CONCíS QUE EL PRESIDENT COMPANYS VA DEIXAR-NOS.f QUE LA DIGN3TAT INSTITUCIONAL, QUE LA REPRESENTACIÓ D'UN PAíS, QU EL"G( VERN D'UNA NACIó NO SóN CONCEPTES QUs-SOBREVOLN'LA REALITAT AL MARGE DELS CIUTADANS CONCRETS. ^ `'^----Q-(-) ^ ^^ . 41,,Jy_ r` ^ ^-^ ^ ^^= ^^^ c.^^^1^ ,_^^^^s^ vr ^^ ^ k urPr(t_ /ikrt -^-`'^ ^^ - ^r^ ^ ^^ ..^ Uf avk P/rx-i L ^^ oj^ y `7 ^ M 1119cif-L, .),Jk 3 ?^,^ ^^^3^ ^ ^ -^^^..^^^ �--5- ELS BARCELONINS, QUE SABEM QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT, LA SEVA GENT, SIGNIFICAT D'AQUESTA P EÉ-7/---7111Z_L_ QUE CONTRIBUCIÓ A ENTENEM,PERFECTAMENT VISIÓ DE COMPANYS41 UNA OBRA COM AQUESTA LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS I A LA SEVA DIGNITAT. f\— IMNsTub-u—n.„-A—ut, [v-c_ ç' ut /(c) EL SABEM, A ÉS UNA NOSTRES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4150 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall a l'acte d'Inauguració de la remodelació del Passeig Lluís Companys en la Diada de Sant Jordi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Lluís Companys Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Història Barcelona Festes Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1245/19910509d_00446.pdf 60d5fd52be281df344e351d9028c8a04 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, DAVANT ELS CÒNSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. PALAUET ALBéNIZ, 9 DE MAIG DE 1991. �HONORABLES SRES. CÓNSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA, SR. DIRECTOR DE L'OFICINA DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES A BARCELONA. EL ENCUENTRO ANUAL QUE CELEBRAMOS EL 9 DE MAYO CON MOTIVO DEL DíA DE EUROPA YA TIENE TRADICIÓN. CADA UNO DE LOS ENCUENTROS SE HA DESARROLLADO EN UN MOMENTO ESPECIALMENTE SIGNIFICATIVO, QUE QUISIERA EVOCAR DE NUEVO. EL PRIMER ENCUENTRO, EN 1989, TUVO LUGAR CUANDO ESPAÑA OCUPABA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. CREO QUE NINGÚN HECHO PUDO SIMBOLIZAR MEJOR QUE ÉSTE LA DEFINITIVA INCORPORACIÓN DE ESPAÑA A LAS TAREAS DE ORGANIZAR CONJUNTAMENTE EL DESTINO QUE COMPARTIMOS LOS PAISES DE LA COMUNIDAD. 2 �EL SEGUNDO ENCUENTRO, EN 1990, SE CELEBRÓ EN MITAD DE UN PROCESO DE NORMALIZACIÓN DEMOCRáTICA DE LOS PAISES DE EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL, Y CON LA UNIFICACIÓN ALEMANA EN MARCHA. ME PARECE INNECESARIO DESTACAR ANTE USTEDES LA IMPORTANCIA DE AMBOS HECHOS. SÓLO QUISIERA REAFIRMAR LA PREOCUPACIÓN QUE LOS GOBIERNOS DE NUESTROS PAÍSES COMPARTEN, Y QUE EL CONSEJO EUROPEO HA RECOGIDO, DE QUE NO PODEMOS DESENTENDERNOS DE LAS DIFICULTADES POR LAS QUE ATRAVIESAN ACTUALMENTE ESOS PAÍSES EN SUS TRANSICIONES ECONÓMICAS Y POLíTICAS. LA MEJOR MANERA DE CONVENCERLES DE NUESTRA SOLIDARIDAD -QUE, POR SUPUESTO, HA DE TENER UNA TRADUCCIÓN EN AYUDAS CONCRETAS DE LA COMUNIDAD, DE CADA PAíS E INCLUSO DE CADA CIUDAD- ES DECIRLES QUE SU DESTINO ES EL NUESTRO, Y QUE ESPERAMOS COINCIDIR CON ELLOS EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA. 3 �EL ENCUENTRO DE ESTE AÑO TIENE AL FONDO LA CRISIS Y LA GUERRA DEL GOLFO PÉRSICO, SU INICIO DESGARRADOR Y SU DESEADO FIN. ESTE CONFLICTO, QUE SE HA DESARROLLADO EN LOS ALEDAÑOS DEL MAR EUROPEO POR EXCELENCIA, HA SIDO SENTIDO POR EUROPA COMO MUY CERCANO, Y NO SÓLO POR RAZONES GEOGRàFICAS. Y DESDE LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS AúN LO HEMOS SENTIDO MáS CERCA, SI CABE. CUANDO EN FECHA RECIENTE ESTUVO EN BARCELONA, EN VISITA OFICIAL A LA CIUDAD, EL ALCALDE DE PARIS, JACQUES CHIRAC, Y NOS HABLÓ EN EL SALÓ DE CENT DE LA VOCACIÓN MEDITERRáNEA DE EUROPA, COINCIDIMOS EN QUE LAS CIUDADES PUEDEN DESARROLLAR ACCIONES DE ACOMPAÑAMIENTO SITUADAS EN EL TERRENO DE LA CIVILIZACIÓN, EN EL DE LA CULTURA Y EN EL FUNDAMENTAL DE LA RECREACIÓN DE UNA CONVIVENCIA ENTRE LOS PUEBLOS DE LAS RIBERAS DEL MEDITERRáNEO. 4 �SI LA CRISIS DEL GOLFO FUE COMPLEJA E INTENSA, LA BÚSQUEDA DE UNA PAZ DURADERA NO LO ES MENOS. BARCELONA, DESDE LA MODESTIA DE SU POSICIóN DE CIUDAD MEDITERRáNEA, PERO TAMBIéN EN SU CALIDAD DE FUTURA SEDE DE LA TREGUA OLÍMPICA, ESTA DISPUESTA A PARTICIPAR EN ESA BÚSQUEDA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRáNEO PUEDEN APORTAR, CON NATURALIDAD, SU CONOCIMIENTO MÚTUO, SUS VIEJAS RELACIONES, PARA RECREAR EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y DE COMPRENSIÓN, SIN EL CUAL LOS ESFUERZOS EN FAVOR DE LA PAZ Y LA ESTABILIDAD REGIONALES DIFíCILMENTE ARRAIGARáN. YA EN OTRO NIVEL DE CONSIDERACIONES, QUISIERA DECIRLES QUE ME CONSTA, NO SÓLO SU COMPETENCIA PROFESIONAL, SINO TAMBIÉN SU INTERÉS POR BARCELONA Y SU DEDICACIÓN A LA CIUDAD, QUE VA MUCHO MáS ALLá DE SUS ESTRICTAS OBLIGACIONES PROFESIONALES. 5 �CUANDO EN 1992 TENGAMOS MILES DE VISITANTES, LA MAYORÍA PROCEDERáN DE LOS PAISES QUE USTEDES REPRESENTAN. SOY CONSCIENTE DE ELLO, Y LA CIUDAD TRATARá DE ENCONTRAR FÓRMULAS DE COOPERACIÓN PARA FACILITAR SU LABOR, LA CUAL DESEAMOS QUE SEA UN ÉXITO, Y TAMBIÉN QUISIERA EXPRESARLES UN SENTIMIENTO PERSONAL DE COMPRENSIÓN DE SU LABOR. LOS VISITANTES DE LA CIUDAD, A LOS QUE ACOGEMOS SIEMPRE CON GRAN SATISFACCIÓN -PORQUE, COMO LES CONSTA BARCELONA ES UNA CIUDAD ABIERTA- PASAN UNOS DíAS ENTRE NOSOTROS, MUCHOS VUELVEN Y OTROS ESTABLECEN LAZOS CON LA CIUDAD, PERO USTEDES PERMANECEN EN ELLA, VIVEN LA CIUDAD DíA A DïA, Y LA SIENTEN PROFUNDAMENTE. PERMíTANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO ENTRE TODOS. MUCHAS GRACIAS. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4151 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Cònsols dels Estats Membres de la Comunitat Europea amb motiu del Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Unificació alemanya i la Guerra del Golf. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Relacions Internacionals Territoris Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1246/19910604d_00447.pdf 77d30ec976ee364e9d93310188521238 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'ACOMIADAMENT D E L'IL.LM. REGIDOR JOSEP MA. SERRA MARTI. (Barcelona, 4 de juny de I991. Saló de la Reina Regent) En Josep Ma. Serra Martí ha eStat un fiII estimat d'una familia barcelonina antiga. Un oatalá fidel a les virtuds que ens han fet respectats com a pObI8: el tr8baIl i el vitaIïSme' la tenacitat i l'abund^uoia cordial, la generositat i la fza 'esa, Un enginyer doblat, quan ha calgut, d'editor. Ha estat més de 10 anys regidor de la Ciutat, el més entregat, el més apassionat, el més iotraosigeot en el fonamental i el més transigent en la relació personal. Ens honora a tots. L'hem dut aquí perqué ens honora i pecgué la seva familia ha considerat, com jo, que ha mort sobretot per la Ciutat. Es el més natural que un Tineutd'Alcalde de Barcelona, mDrt en l'exezoici com qui diu del seu cázz2o, sigui acomiadat en el lloc on va abocar tanta energía i tanta vida, en el Saló de Plens que durant 10 anys l'ha vist recuperar ±aÇaoea, canviar els mercats, els petits i ele grans, multiplicar el clavegueram, netejar la Ciutat i els seus carrers, presidir les seves empreses i finalment, en els darrers 4 anys, aconduir la més gran transformació urbanística que Barcelona haurá vist en el segle, sense oblidar el verd de les gespes que floreixen noves cada setmana, i de nou les alzines, i fins i tot oliveres en els nostres carrers. Cap de nosaltres deixazá una petja tan profunda en els carrers de la Ciutat transformada. 8'hao acabat les discusions electorals i tots podem recooéixer aquesta veritat que ens honora independentment del nostre partit, Dergué ha estat de Xots una mica, i per tots ha tingut l'actitud adequada. Seguirem veient en Josep Ma. en les noves rambles, molt singularment en la Rambla de Catalunya que travessa la Plaga i uneix la Barcelona dele senyors i 14 Barcelona del poble (eIl que ve de senyor i es va saber juntar amb el poble), envaïda en aquesta primavera per milers de barcelonins feligos de ser-ho gzáciea a la tenacitat den Josep Ma, Serra Martí. �2. La seva mort no ens entristeix a oosaltceS, Consellers de la Ciutat, sí als a0icG que som però no als Consellers, estimats Tere i fïIlS i Sra. Rubió, 'é eis Consellers teoim ja o^»ostáncia que no es podrá tOzcez una tra'ectórïa que per nosaltres té ja el valor immutable deis modeIs perfectes, de les obres acabades, ï aixó ens ajuda a creure sempre més en la vida i en la Ciutat. xorable exigéooia d'en Josep Ma per la perfecció i el detall, planejat damunt de altrea, exigéocia ara ja inapel.lable pergué el seu autor ob hi ás per transigir un cop més, si calla, davant les nostres Iimitaoioos. I així els que l'bem `S, des del govern i l'opOoioió r` a donar més de sí, ens veiem ara i el.Iits per la seva }? ia energía, que entre tots vam dur fins el limit, a no defallir mal en l'eaforF per fer de Barcelona la Capital que Catalunya es Es tant el que resta per fer, ens dizia, entre uns i altres, que fáoilmeot tiraríem la tovallola del cansament, o fins i tot la de la prudéooia i la modéstia, O la de la privacitat. Peró és tanta l'eoezgia i tant torta la vibració, que des d'aquesta Sala de Plens i fins fa tzo mes, fins a l'esgotament, fins a avui mateix, ens ha transmés i ens transmet el Regidor Serra Martí, Tinent d'AIoaIde de 14 Ci tar, que fáoiImeut també caurem un cop sí i un altre be segur, presoners de la seducció que a ell el va arrossegar i a nosaltres ens ha d'animar fins al final: la seducció de Barcelona, la Ciutat dels Comtes, la Ciutat de les bombes, la Ciutat deis seoyora, la Ciutat deis obrers, la Ciutat deis botiguera, la Ciutat deis ciutadans de tota PezÓ a1l també, encara ens diz la Ciutat del Boroll ' del desordre, deis bábita d'urbauitat !gue es perdeo, que es poden perdre si no reaccionem aviat com en Josep Ma. Serra Marti va fer constantment fios al final, fins a la mort que el dignifica a eIl i ens obliga a oOSaItree. Imposo a Josep Ma. Serra Martí/ en nom de tots vosaltres i de la Ciutat, la banda de Regidor de Barcelona, de Regidor de carrer, com tots hauríem de ser en tot moment, pergué la Ciutat ens faci lliures. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4152 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en l'acte d'acomiadament de l’Il.lm. Regidor Josep M. Serra i Martí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Serra Martí, Josep Maria, 1927-1991 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1247/19910705d_00444.pdf e2b6fe4863c9cef1f01d6613f5e4ea78 PDF Text Text ^- ) L'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA hi respon afirmativament, s'atansa a la taula presidencial i amb la mà sobre un exemplar de la Constitució que hl ha al damunt, manifesta: 'Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'Alcalde de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Catalunya". El Sr. MARAGALL rep, entre aplaudiments dels presents, la v ar a i el faixí d'Alcalde de mans de la Sra. President de la Mesa d'edat i pren possessió del càrrec d'Alcalde de Barcelona passant a ocupar, acompanyat del Secretari General, la presidència del Conseil Plenari, que és abandonada pels components de la Mesa d'edat, els quals s'incorporen ais respectius escons. El Sr. ALCALDE, després d'an ti cipar les gràcies per l'elecció, cedeix la paraula als Caps de llista de les diferents candidatures per ordre creixent del nombre de sufragis obtinguts perquè expliquin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat. La Cap de llista d'Inicia ti va per Catalunya, la Ilma. Sra. Eulàlia VINTRO i CASTELLS, pronuncia el següent parlament: "Exceientíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, companyes i companys Regidors, senyores i senyors: Unes breus paraules per explicar el sentit del nostre vot en blanc en la votació d'aquest matí. Com vostès han pogut apreciar en el moment en què s'ha demanat si hi havia alguna renúncia a la votació, jo com a cap de llista d'Iniciativa per Catalunya he fet constar que no presentava la meva candidatura; i, en el moment d'emetre el vot, els tres vots en blanc responien, com vostès deuen haver imaginat, a la llista d'Iniciativa per Catalunya. Iniciativa per Catalunya ha estat durant quatre anys en el govern de la Ciutat i se sent satisfeta, com a força política, d'haver contribuït durant aquests quatre anys, importants en el procés de transformació de la Ciutat, a aportar-hi les seves idees, la seva sensibililtat i el seu contacte amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La voluntat d'Iniciativa per Catalunya que expressa aquest vot en blanc és la de seguir en el govern de la Ciutat. Entenem que els propers quatre anys són, també, molt importants per a la Ciutat: quatre anys, en els quals nosaltres pensem, i els vots dels electors ens ajuden a reafirmar el nostre criteri, que cal insis ti r en una polí ti ca adreçada al territori, que encara té mancances. Pensem que en els quatre anys que ens esperen, hem de posar, encara més, l'èmfasi en les persones i en la política adreçada a les persones i a aquells sectors als quals l'Ajuntament ha d'ajudar a fer valer els seus drets de ciutadans. Nosaltres estem convençuts que aconseguirem, a part ir de la nostra aportació i del diàleg que hem iniciat amb el Grup Socialista, trobar la forma d'acord que ho permeti des de la corresponsabilitat, des del govern de coalició, però també des del respecte i la fidelitat a les pròpies propostes programàtiques i ala necessitat de fer aquestes aportacions en positiu. Repeteixo que estic segura que trobarem la forma de gar an tir aquest govern estable, aquest govern que la ciutat de Barcelona ha ratificat amb el seu vot a favor d'una esquerra plural; i que serem capaços de concitar la il.lusió i la participació cada vegada més àmplia dels ciutadans perquè, per a nosaltres almenys, és motiu de greu preocupació l'abstenció en els processos electorals. Sàpiga, Sr. Alcalde, que tindrà en els Regidors i la Regidora d'Iniciativa per Catalunya un suport a partir d'un acord que respecti els nostres programes; i sàpiguen tots els Regidors i Regidores de Barcelona que en el nostre Grup tindran, igual que han tingut els quatre anys anteriors, un Grup disposat a treballar, com estic segura que ho estem tots, pel bé dels nostres ciutadans. Moltes gràcies." 5 - 91705AP1.DOC �Ei Cap de llista del Partit Popular I'llm, Sr. Enric LACALLE I COLL, pronun ci a ei següent parlament: "Excei•lentíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, il.lustríssimes i il.lustríssims senyores i senyors Regidors, companys, amics i ciutadans de Barcelona presents en aquest Salo de Cent:. Com a esportista que sóc i tenint en compte l'esperit que ha de presidir aquesta Casa Gran els propers quatre anys de cara al més gran esdeveniment ciutadà de la història de B arcelona, que seran els Jocs Olímpics de 1991, vull que les meves primeres paraules siguin de sincera felicitació a l'Excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira per haver estat reelegit Alcalde de Barcelona, amb la confiança que entre tots, uns des del governi altres des de l'oposició, sabrem trabar el bon camí pel bé de la nostra estimada ciutat de Barcelona i dels seus ciutadans. Al mateix temps, vull manifestar-li que el nostre Grup municipal farà una oposició real, seriosa, construc tiva, vigilant i crítica, però, sense cap dubte, lleial, com és la nostra obligació per la responsabilitat contreta amb el poble de Barcelona, Dit això, com és preceptiu, passo a explicar el nostre vot. El Grup Popular ha votat en consciència en suport a la meva persona, encara que tos un acte formal, sabent tots que la majoria estava ja donada i representant en aquest acte una trajectòria ciara i conseqüent, fins a l'últim moment, amb el proposat en el nostre projecte de govern per a l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona. El Grup Municipal Popular continuarà la línia seguida durant els últims quatre anys, en els quals hem encunyat un lema que ha consolidat una forma de fer política: "EI que es bo per a Barcelona, és bo per a nosaltres, presenti-ho qui ho presenti", cosa que, possiblement. ens hagi fet veure incrementada la confiança dels ciutadans amb un Regidor més. Aquest projecte parteix d'uns principis polítics que defineixen la forma de ser i d'estar que configuren el Partit Popular de Catalunya i que passen per un respecte a la persona i la necessitat que l'Estat ï, en el cas que en ocupa. els òrgans de govern de la Corporació local, siguin al servei del ciutadà i no a l'inrevés: Un estímul a la iniciativa de cada individu o dels col.lectius, amb un suport al seu esperit creador i un impuls a totes les idees que signifiquen benefici per a la societat. Un suport total i decidit a les aspiracions de la societat per a acconseguir un veritable benestar, amb un respecte als drets adquirits i una millora deis mitjans per fer veritable el principi de solidaritat social, que sorgirien per l'incompliment d'aquest principi. Un respecte total als ciutadans amb la seva participació en la consulta per a la presa de decisions, per mitjà de les associacions que els aglu ti nen i els conformen, i donant-los tota la informació per a una total transparència de la gestió, en definitiva, diàleg amb els administrats. Un suport a tots aquells actes que signifiquin un impuls al saber i a la Cultura, sense diferències de cap mena que representin marginacions per raons contràries a la pluralitat de la població catalana i de Barcelona en par ticular. Aquests principis polítics integradors del Partit Popular es reflecteixen en el programa de govern que el meu Grup municipal defensarà al llarg dels propers quatre anys, i és la raó per la qual no ens és possible dipositar la nostra confiança en altres Grups municipals que tenen programes que no coincideixen en alguns dels principis abans esmentats i en múltiples aspectes programàtics. Per aquesta raó i, com un exemple de respecte al principi democràtic que aquest acte solemne d'elecció d'Alcalde-President de l'Ajuntament de Barcelona representa, el Grup Popular ha dipositat el seu vot a favor del seu programa i, en conseqüència, ha votat a favor de la meva persona. Aquest programa estudiat amb minuciositat, elaborat amb un rigor i una seriositat pròpia d'un partit polític que vol i pot aportar idees i solucions per a governar, es desenvolupa en els diferents aspectes que necessita Barcelona en aquests moments i davant el repte important i històric de la projecció de la nostra Ciutat cap al futur, en pa rticular mitjançant els Jocs Olímpics de 6 - 91705AP1.DOC �1992, en els quals tant de recolzament i il.lusió vam posar tots els partits polítics per a la seva consecució, juntament amb tot el poble de Catalunya. Barcelona entra ja en la recta final que;ens po rt arà als Jocs d'estiu. Barcelona necessita, en aquests ultims metres, d'una pau institucional entre Generalitat i Ajuntament. Necessita diàleg, col.laboració, unitat de criteris en els temes importants. Necessita abandonar els partidismes inútils i estèrils per a volar més alt pensant en el molt que ens juguem, i en el repte tan crucial que tenim davant nostre. Per això, avui podem i volem garantir que el Grup Municipal Popular assegurara durant aquest període la governabilitat de la ciutat de Barcelona en tot el referent a temes olímpics, malgrat que no hi hagi un govern d'unitat que, en la nostra opinió, hauria estat una bona solució; i garantirà aquesta governabilitat olímpica, fonamentalment, perquè Barcelona necessita, fins que l'últim atleta salti l'última tanca, un període de diàleg i consens en els temes que ens resten pendents, més els que sorgeixin nous per la dinàmica de la Ciutat. Ara no és moment de friccions ni de travetes, perquè, repeteixo, és molt el que ens hi juguem. Però aquest important esdeveniment no ha d'impedir el desenvolupament normal i equilibrat de B arcelona, ni ha de conve rtir-se tampoc en un fet negatiu per als interessos tan socials com econòmics dels barcelonins. Per això, en el nostre programa propugnem una gestió d'dels Jocs Olímpics transparent i amb la participació de tots, a fi d'assolir el consens i la unitat necessaria perquè siguin els millors Jocs Olímpics de la Història. Propugnem un suport decidit als funcionaris de l'Ajuntament amb un reconeixement dels drets adquirits i una justa valoració dels seus mèrits professionals. Desitgem que Barcelona sigui Cap i Casal de Catalunya, sense que això signifiqui una imposició a les altres ciutats catalanes, sinó que, al contrari, sigui el motor que ajudi a un desenvolupament econòmic i social, conjunt i harmònic. Per això, donem el nostre suport al comerç, a la indústria, com a generadors de béns i de serveis i com a única via per fomentar l'ocupació i disminuir l'atur. Volem que Barcelona sigui una ciutat equilibrada en la qual els ciutadans dels barris perifèrics no es trobin discriminats respecte als ciutadans dels barris cèntrics; en la qual els serveis socials estiguin en relació amb les necessitats reals; en la qual les persones de la tercera edat tinguin el reconeixement a què la seva vida d'esforç i treball els dóna dret; en la qual els problemes dels disminuïts psíquics, físics i sensorials siguin tinguts en compte i solucionats. I seria important també, ara que les gran obres olímpiques estan ja totes en marxa o acabant-se, que el nou Consistori dediqui una especial atenció a resoldre els problemes del dia a dia, els de la Barcelona real, els que en defini tiva fan una ciutat més humana i habitable, i per la qual tots paguem els nostres impostos. Temes com la circulació, l'asfaltat, el fer de Barcelona una ciutat més verda, més neta, més il.luminada, i tantes i tantes assignatures pendents que té enc ara la nostra ciutat. Per tot això, oferim el nostre programa i la nostra decidida col.laboració al senyor AlcaldePresident de l'Ajuntament per fer possible que els barcelonins ens sentim orgullosos de la nostra Barcelona; però així mateix i com he dit al principi, exercirem de forma seriosa i responsable la nostra tasca de crí tica constructiva dins de la nostra funció de lleial oposició al servei de Barcelona, una Barcelona a la qual ja va se rvir el meu pare com a Regidor d'aquest Ajuntament i a la qual tant el meu Grup com jo mateix servirem. Treballarem per a ella amb la mateixa il.lusió i entrega, perquè no hi ha satisfacció personal més gr an que la de treballar per la teva ciutat. Moltes gràcies." El Cap de Insta de Convergència i Unió, I'Hm. Sr. Josep Ma. CULLELL 1 NADAL pronuncia el següent discurs: "Senyor Alcalde, honorables senyors, digníssimes Autoritats, benvolguts Regidors i Regidores, senyores i senyors: 7 - 91705AP1.DOC �En primer lloc, la meva més cordial felicitació: El principal adversari felicita avui l'Alcalde de Barcelona elegit pel poble de B ar celona a traves dels vots dels Regidors socialistes. Crec que un sistema democràtic, en tr e altres coses, és fonamental sobretot. l'existència. sempre i en tot moment, d'uns que manen i tenen el poder i d'uns altres que són la garantia de l'alternativa. Una democràcia no es pot entendre sense l'existència d'una alternativa real, no hipotètica, d'una alternativa amb força i amb cos que estigui preparada en un moment determinat, quan el poble ho decideixi, per a fer el relleu als que estan governant. Aquesta és la nostra voluntat: Ésser oposició assegurant l'existència d'una alternativa capaç d'assumir responsabilitats el dia que els ciutadans així ho decideixin. Amb el nostre vot d'avui, un vot, si vostès volen, mes simboiic que altra cosa, nosaltres volem expressar ï hem expressat aquesta voluntat nostra de se rv ir la Ciutat des de l'oposició per ésser alterna ti va de futur; una oposició cl ar a, cons tr uctiva, i contundent quan calgui; i hem deixat clar que Convergència i Unió és l'única alternativa real a l'actual majoria minoritària. Aquest, i no altre, és el sentit del nostre vot d'avui perquè, repeteixo, la votació tenia purament i simplement caràcter simbòlic. Però permetin-me que faci dues consideracions. Una ja s'ha fet de passada, però jo voldria insistir-hi. Valdria expressar la preocupació del Grup, però també personal i, em sembla, compa rt ida per tots plegats, pel fet que el 26 de maig la meitat, pràcticament, de la població de Barcelona passa olímpicament (i mai no tan ben emprat el terme) de tots nosaltres. A la meitat de la població de B ar celona tant li feia que fos en Pere o Berenguera qui governes aquesta Ciutat. Diuen alguns que no hem de fer catastrofismes perquè amb aixà ens anem apropant als percentatges europeus; i potser és veritat, encara que hauríem de veure quantes eleccions es realitzen i quin sistema polític tenen els paisos en què es donen aquests percentatges de participació; però també és cert que en aquests paisos no fa tampoc només quinze anys que gaudeixen de la democràcia. Em sembla particularment greu, i és un toc d'atenció no a l'equip de govern, sinó a tot el Consistori, que quinze anys després que en aquest país hi ha llibertat i que tots plegats hàgim lluitat perquè aquest país pogués elegir els seus Alcaldes i perquè aquesta Casa fos governada per aquells que el poble de Barcelona decidís, la meitat de la població de Barcelona deixi d'anar a votar el dia de les eleccions. Em sembla, i aquesta és una reflexió que invito a fer a tot el Consistori, que alguna cosa no deu acabar de funcionar i que alguna casa tots plegats no acabem de fer quan es produeix aquest fet el dia de les eleccions. Tindrem temps, tindrem altres moments, per continuar reflexionant sobre tot això. La segona consideració que voldria fer i és conseqüència una mica de la primera, és que aquest Consistori ha de començar el seu mandat i el seu treball amb una gran dosi d'humilitat per part de tots, tant pels que siguin en el govern com pels que siguin a l'oposició. De cada deu ciutadans, senyor Alcalde, l'han votat dos i mig; això no treu cap mena de legitimtitat a la seva victòria electoral, ni bon tros; en el meu cas, no arriba ni a dos i mig. Però, en tot cas ens ha de fer entendre que des d'aquest tipus de participació i amb aquesta majoria minoritària no es pot governar com si els resultats haguessin estat uns altres. Aquests resultats obliguen a buscar més el consens, a buscar més el pacte, a buscar més l'entesa, sempre que sigui possible, amb totes les altres forces, sobretot en aquells temes que comprometen el futur de la Ciutat. Repeteixo que l'abstenció i no haver obtigut la majoria desitjada aconsellen més prudència alhora de prendre decisions i cercar el màxim de suport en aquesta C as a i fora d'aquesta Casa. Valdria també avui, en el primer acte d'aquest Consistori, explicar, encara que fos amb uns trets impressionistes, quins seran els grans objectius del nostre Grup en els propers quatre anys. En primer lloc, valdria deixar ben alar que volem ésser instrument de pacificació i de col-laboració ins ti tucional. Volem ésser instrument per mitjà del qual sigui possible la col.laboració institucional. Em sembla molt bé, perquè la litúrgia també és important en política, el fet que després d'aquest acte. avui al migdia, el Consistori en Ple travessi la plaça de Sant Jaume i vagi a visitar el President del Govern de Catalunya. Em sembla molt bé aquesta iniciativa, però evidentment aquesta litúrgia no tindria cap sentit si no anés acompanyada d'un fet que considero capital: que el 8 - 91705AP1.DOC �Saló de la Reina Regent deixi d'ésser plataforma d'oposició sistemàtica i constant al Govern de la Generalitat. Vostès, els de la majoria minorit ar ia, els que estan en el poder, tenen representants en el Parlament de Catalunya i vostè mateix, senyor Alcalde, n'és Diputat, i em fa la impressió que la col.laboració institucional seria molt més fàcil si les legitimes discrepàncies que ni pugui haver en tre els Regidors del govern de la Ciutat i el Govern de Catalunya s'expressessin allà on s'han d'expressar, que no és el Saló de la Reina Regent, sinó el Parlament de Catalunya. Per tant, nosaltres estem disposats a ésser aquest estri, aquest instrument de col.laboració ins titucional. En segon lloc, aquest és un Ajuntament democràtic que ha estat elegit pel poble de Barcelona. però nosaltres votem també que aquest Ajuntament funcioni més democraticament per dintre i que no hí hagi Regidors de primera i Regidors de segona. Volem senziiiament que tots els Regidors, siguin de la majoria o de la minoria, tinguin els mateixos drets a l'hora d'expressar-se, a l'hora de preguntar, interpel•lar i de qüestionar els problemes de la Ciutat: 1 aquest també serà un dels nostres objectius. En tercer Iioc, oferim la nostra lleial, absoluta i total col.laboració sense cap mena de fissures respecte als Jocs Olímpics. En això pot comptar, senyor Alcalde, amb la total disponibilitat del nostre Grup, que no utilitzarà els Jocs (no ho féu en els quatre anys passats i tampoc no ho farà en els mesas que resten) com a eina de desgast del govern municipal ni d'erosió de l'Alcaldia. En aquesta línia de consens, és també voluntat del nostre Grup de reiniciar el clima de diàleg i entesa que propici] la redacció final del que ha d'ésser la Carta municipal de Barcelona. En quart lloc. vull adve rtir que serem bel.ligerants i vigilants contra una denúncia que ja avui es fa des de les seves pròpies files: l'especulació. Controlarem, fiscalitzarem i denunciarem els vicis d'una política urbanís ti ca que pot -no dic que ho hagi fet- haver afavorit processos especulatius espectaculars a la Ciutat. En cinquè lloc, volem treballar conjuntament amb vostès per tal de trobar solucions als problemes financers d'aquest Ajuntament. Volem treballar sense protagonismes. com vostès han fet en altres ocasions. Des de la rebotiga, des la sala de màquines, si vostès ho valen, volem ajudar-los a resoldre un problema que, tard o d'hora, afectarà d'una manera decisiva aquesta Ciutat: el del finançament municipal, la solució del qual no admet ni més endeutament ni més impostos. En sisè lloc, volem impulsar l'acció de govern perquè l'actual majoria posi més l'accent en la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans de Barcelona: els problemes del medi ambient, la neteja, la seguretat, el transport públic, els aparcaments, l'enllumenat, la pavimentació, la circulació, etc., que afecten el quefer quotidià dels nostres ciutadans. En setè lloc, volem, amb el nostre esforç, que Barcelona no expulsi gent i que tothom que vulgui viure a Barcelona, ho pugui fer, la qual cosa vol dir endegar des d'aquesta C asa una política d'habitatge en col.laboració amb les altres institucions, que fins avui creiem inexistent. En vuitè lloc, volem instar l'equip de govern a prendre totes les precaucions i mesures per tal que no torni a passar com els anys 1888 i 1929, sinó que després de la gr an festa major que seran els Jocs Olímpics, la Ciutat no quedi aturada i el seu creixement no sigui a batzagades com tradicionalment ha estat i vostè, Sr. Alcalde, alguna vegada ha denunciat. Hem de fer tots els possibles posant-hi el nostre esforç perquè això no sigui així i Barcelona, després de 1992, no resti marginada i no quedi parada la seva constant vocació i la seva voluntat de progrés. En nové lloc, estem oberts a examinar responsablement tota la problemà tica metropolitana, sempre que això no signifiqui valer fer passar per l'entrada de servei solucions passades de moda o pròpies d'èpoques passades en què no hi havia democràcia ni autogovern. En darrer lloc, voldria posar sobre la taula, hi així ho farem els propers quatre anys, que tothom pugui beneficiar-se del creixement i la transformació que la Ciutat experimenta per causa dels Jocs Olímpics, és a dir, els problemes de l'equilibri territorial i de l'equilibri en tre col.lectius i que els fruits del creixement i de transformació de la Ciutat no quedin en mans d'uns pocs, sinó que s'estenguin a tots els ciutadans. 9 - 91705AP1.DOC �Aquests són, Sr. Alcalde, els deu punts fonamentals de la nostra voluntat de treball en els propers quatre anys. Voldria dir-li també una altra cosa i ho dic sincerament: Ens agradaria acab ar el mandat en un clima de relacions personals entre els membres del Consistori millor de com comença i, per això, no ho dubti, per part nostra, des de la nostra vocació i des del nostre servei a la Ciutat, farem un esforç i tot allò que calgui per tal que la millora del clima de les relacions personals faci possible que tots plegats, quan estiguem asseguts aquí, puguem pensar sempre que l'adversari no és pas I'enemig a abatre, sinó que pot tenir raó en alguna cosa i és una persona que val la pena escoltar i de qui val la pena recollir alguna de les seves idees, i per tal que quedin arxivades per sempre i absolutament marginades certes operacions i afirmacions. Nosaltres volem fer i farem un ferm esforç parqué això sigui així. Aquests són els objectius de la nostra feina els propers quatre anys. Convergència i Unió és l'alterna ti va. Vol ésser govern i té vocació de ser-ho. Mentre la voluntat del poble sigui aquesta, servirem Barcelona amb ei nostre treball constant, tenaç, tossut i, a vegades, poc agraït des de la nostra fidelitat a la llibertat i des del convenciment íntim que Barcelona és la Capital d'un país, d'una nació, Catalunya, que encara no és un país normal. Aquesta afirmació. aquesta creença, serà molt present en l'acti tud i en el posicionament de Convergència i Unió en els propers quatre anys. Que el mandat que avui comença, sigui garantia per a tots plegats, per a vostès des del govern i per a nosaltres des de l'oposició, de tota mena d'encerts per tal que la Ciutat plural, la ciutat que està contenta i la ciutat que està empipada, sigui la principal beneficiària de la nos tr a acció dins aquest Ajuntament. Moltes gràcies." El Sr. Alcalde, l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA, pronuncia el següent discurs: "Senyores Regidores i senyors Regidors: Amb una excusa que demano a tothom per la manca de confort d'aquest Saló de Cent que, almenys, té el confo rt de les hores que els segles hi han fet passar, dels moments bons i dolents que la Ciutat ha viscut en tre aquestes quatre parets, els agraeixo a tots, Sra. Vintró, Sr. Lacalle i Sr. Culleli, els seus mots. Els ben asseguro que hi pararem compte en les setmanes, els mesos i els anys que vindran. Sr. Culleli, malgrat els seus mots a vegades una mica agres, li prenem el mot. Moltes de les coses que ha dit, i que han dit també els altres Caps de llista, tenen a veure no només amb la cortesia i amb la necessitat de manifestar una posició (cosa que potser, no és el motiu principal d'aquest acte), sinó que tenen a veure efectivament amb un desig de millorar la governació de la Ciutat. Per tant, trobaran en la majoria orelles obertes i disponibilitat a estudiar les paraules que s'han dit, i a treure'n el major benefici per a la govemació de la Ciutat. Barcelona és, avui, una ciutat que s'acosta bastant a aliò que fa nou anys, en aquesta mateixa Sala, van qualificar de ciutat olímpica i me tropolitana. ¿Què queda d'aquella pretensió que, mirada des de la pespectiva actual ha tingut els seus alts i baixos i els seus moments de suspens i d'interrogació però, sens cap mena de dubte, la gratificació dels seus moments de realització que han estat, són i seran tan importants en els dies de la nostra Ciutat? Nosaltres responem a aquesta pregunta, i crec que hem de fer-ho tots, confessant, quasi diria, que estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem volgut ésser. Estem molt a prop d'ésser la ciutat que l'ambició infinita dels ciutadans de Barcelona ha dibuixat sempre molt amunt en l'horitzó. Des de les darreries del segle passat en el moment de la Renaixença i de la formulació d'un projecte urbà d'aquell renaixement, dins tots els racons de la nostra història hi ha hagut una formulació constant d'ambició que a vegades des de fora de Catalunya perd també des de dins de Catalunya, ha estat considerada excessiva; perd no ho era d'excessiva, perque estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem dit que volíem ésser. Som també una ciutat preocupada, potser seria millor dir apassionada, pels ajustos de comportament a fer en el moment en què les nostres infrastructures comencen a estar en el nivell 10 - 91705AP1.DOC �que havien desitjat. Es evident que B arcelona és avui capital orgullosa d'una Catalunya autónoma, i referència amiga per a territoris que van més :enllà; moderna, equipada i que es pot dir europea mirant fit a fit l'interlocutor. Però és evident també que Barcelona és una ciutat que ens ha de preocupar pels ajustas que ei mateix creixement econòmic i infrastructural oblig ar a a realitzar en els nostres comportaments. Som una ciutat com altres d'Europa, que tenint problemes de qualitat molt considerables. No us n'escatimaré la concreció ni que sigui molt breument, ja que la crec obligatória en aquesta Sala i en tots els nostres actes. Som una ciutat que, si es vol estudi ar si s'ajusta ais límits desitjables en una qüestió tan urbana i producte de la nostra civilització com és el nivell de soroll durant el dia i la nit, s'haurà d'admetre que, si de dia esta frec a frec amb elilímit, a la nit està, desgraciadament, per sobre, és a dir que, no és una ciutat que tingui el silenci que es mereix. Potser no l'hem ambicionat prou, potser no l'hem dibuixat com un objectiu, si bé hi ha moments de la nostra història en què aquests valors han estat valorats i emfasitzats: recordem, per exemple, el Noucentisme. En tot cas som una ciutat que està més a prop d'allà on volia anar i que, tanmateix, descobreix cada dia i cada tombant del seu decurs históric que hi ha moltes coses que semblen allunyar-se i estan molt Iluny d'ésser assolides. Una ciutat vella de 2.000 anys, la nostra, que està encara tot just en el camí de torn ar a ésser el que fou históricament, d'una forma distinta. Una ciutat envaïda per vehicles de dins i de fóra, més problemàtics els segons ben segur, però no solucionat l'aparcament dels primers. Amb un creixement excepcional que ha estat proporcional, jo diria més que proporcional, al mateix creixement de l'economia de la Ciutat. En un estat d'excepció, que algú ha qualificat, no humorísticament sinó gràficament, de suficient per a donar al nom de la nostra ciutat el tombant de Barcelobra. S'ha parlat de Barcelobra perquei Barcelona és la ciutat de les obres, en la qual els ciutadans tenen la convicció que els sofriments, les molèsties i els patiments tenen un objectiu, una compensació, una raó d'ésser, cosa que no succeeix en moltes ciutats, on aquesta sensació de veure's agafat, atrapat, per una maquinària urbana moltes vegades bloquejada, no té cap mena d'explicació. No és aquest el nostre cas, i vull insistir en el fet que és molt important que en aquests moments en què la ciutadania sap que estem molt a prop de resoldre els problemes d'infrastructura que se'ns havien plantejat les darreres dècades, ens fem forts d'aquesta legitimitat moral d'estar segurs que la ciutadania ho entén per demanar-li una enginyeria més complexa que la de les obres i el formigó, l'enginyeria deis comportaments. Hem de saber induir en la ciutadania un grau d'urbanitat, una modificació de comportaments i, a vegades, d'estils de vida que és enormement més difícil d'aconseguir que el pur aixecament dels edificis més importants o l'excavació de les obres subterrànies més difícils. Aquest és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar l'urbanisme del fruïment; és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar d'alguna manera, posar l'èmfasi no en el "hardware", la infrastructura, l'aparellatge de la ciutat, que creiem cada vegada més aconseguit, sinó en el 'software", l'educació, la instrucció, la cultura d'ús de la ciutat. Això, tots ho sabem en aquesta Sala, és enormement més difícil, és enormement més arriscat i, tanmateix, és la pàgina de la Ciutat que està esperant que la passem. Jo us demano a tots i a tots els que vosaltres representeu, la col.laboració en aquesta tasca difícil però apassionant. Vosaltres sabeu que en la solució dels problemes de qualitat, d'igualtat, de misèria, de benestar social, aquesta Ciutat ha fet avenços molt importants. Nosaltres ens neguem al simplisme del mètode dialèctic, tan útil en moltes situacions, segons el qual, darrera de cada riquesa hi ha una misèria nova que es genera, pensament ú ti l que, tanmateix, simplificat no serveix per a actu ar . Nosaltres sabem que tot alió que és bo és també dolent; perd sabem també que les coses tenen noms i cognoms i que els problemes s'han d'enumer ar . Estem en un moment en què no haurien d'ésser permeses a la ciutadania ni l'euforia ni el fatalisme, sinó I'anàlïsi, perquè estem convençuts que el domini del territori que en aquesta Ciutat hem aconseguit com a Corporació (no p ar lo tant sols com a govern), la legitimitat que la Corporació barcelonina té avui davant els seus ciutadans, (no la genèrica, d'aquells que segueixen la polí ti ca de cada dia, sinó la concreta dels ciutadans dels 11 - 91705AP1.DOC �barris que saben que tenen un President, que tenen un Districte, i tenen un Ajuntament, que, en definitiva, és capaç d'arribar fins a qualsevol racó), aquest domini del territori del qual poeticament parlava Espriu, però que nosaltres hem de traslladar al domini concret del territori urbà, ens permet avui d'imaginar que cadascun dels problemes té escrita la seva solució i que aquesta escriptura de la solució no és molt iluny deis recursos que tenim al nostre abast. Per tant, més enllà dels sentiments i de l'abstracció, ens hem exigir la concreció, l'anàlisi, la humilitat davant els problemes, però també la gosadia de saber que, pràcticament, no n'hi ha cap que no puguem resoldre. Els de comportament són, ben segur, els més difícils; però, per a això, us demano a vosaltres que en definitiva representeu tota la ciutadania que tant ens ha ajudat individuaiment i agrupada en aquests dotze anys, que ens trenquem el cap per trobar les maneres de suggerir als ciutadans aquell grau d'adhesió que ha de permetre que la majoria efectuï aquestes petitíssimes però difícils modificacions del seu angle de visió i del seu estil de conducta que faran que aquesta Ciutat que per la seva densitat podria ésser un infern, esdevingui la joia que està començant a ésser. Densitat significa ciutat. Tenim la ciutat més densa d'Europa: per tant, tenim d'alguna manera la ciutat més ciutat d'Europa. Tanmateix sabem que els costos d'aquesta densitat ens poden dur al més gran i al més patent dels problemes de la gran ciutat moderna, que és la congestió. Ens hem de fixar codis de conducta i d'urbanitat. Hem de passar del període del gran urbanisme que hem viscut, al període de l'urbanisme de la perfecció, de la urbanitat en l'ús de l'urbs i de les estructures que hem creat, de manera que totes les potencialitats de qualitat de vida i de benestar social que les nostres accions asseguren en el futur proper de Barcelona, siguin realitzades. Per això, i vaig cap a un tema esmentat en les paraules dels representans dels attres Grups municipals, treballarem per tenir la Llei de Barcelona, la Ca rta Municipal. Ja !'any 1904 o 1906, Cambó la demanà davant el Rei, i en cada tombant de la història Barcelona n'ha formulat la necessitat. Vull dir que aquesta Ca rta Municipal, de la qual sobre la taula hi ha un projecte que coneixen el Conseller de Governació i el Ministre d'Administracions Públiques, la simplificarem. Nosaltres farem l'esforç aquesta vegada d'asseure'ns per esborrar i esmoiar més que no pas per escriure. Em penso que serà un esforç ben rebut. És ben cert que hauríem de poder afegir-hi algunes coses més i s'hi afegiran, perquè cada dia i cada hora de la història té la seva intuïció que correspon a una realitat profunda; però en tot cas hem de fer l'esforç, els que l'hem impulsat, d'admetre que segurament hem d'ésser una mica més modestos en l'abast de la nostra pròpia dimensió legislativa a nivell de proposta (nosaltres no podem anar més enllà i fins i tot en aquest nivell hauríem de refrenar la nostra creativitat, la nostra imaginació, per anar a una simplificació i a una certa humilitat d'una Carta Municipal que, tanmateix, veiem com l'estri fonamental per a aconseguir les millores de comportament que estem demanant). No té cap altre sentit la llei, la Carta, que esdevenir l'instrument amb el qual els barcelonins s'autogovemin per solucionar els problemes de la seva vida quotidiana: això vol dir del transport i de la congestió, del soroll, de la contaminació i de la inseguretat No serviria una Carta Municipal sense cap referència a problemes com aquests que ens aclaparen cada dia. No serviria, si no ens ajudés a posar en pràctica solucions, fórmules que nosaltres sabem eficaces i al nostre abast i que, tanmateix, la inexistència d'una llei especial i la pura aplicació de la Ilei general no ens permet desenrotllar. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana, alliberada d'algunes de les cotilles legals que encara impedeixen la seva actuació, que és ïmportantíssima, i amb una porta per a la col.laboració amb el poder judicial hauria millorat extraordinàriament la sensació de seguretat en els nostres carrers per tal com és ella la que coneix el dia a dia de la situació dels nostres carrers, i tanmateix, aquesta informació riquíssima, potentíssima i molt productiva per a la solució d'aquest problema no arriba allà on hauria d' arribar, justament per la inexistència d'una especialitat legal que potser altres ciutats no han arribat a tenir ni la possibilitat ni a sentir la necessitat de formular, però que nosaltres tenim a les mans de produir. De la mateixa manera altres camps. Acabo aquí la menció del tema que jo crec que serà el tema central del mandat que s'obre. Siguem sincers i reconeguem a Jordi Borja el coratge extraordinari, sota la guia de lluís Armet, d'haver encetat el meló dels nostres somnis, deis nostres ideals ja 12 - 91705AP1.DOC �plantejats aquí fa tants anys, però que a vegades ens espanten. Algú havia de tall ar pel mig i dir: obrim. Això ho féu una persona que havia dirigit la nova descentralització de la Ciutat en els Districtes i la redacció deis nous Reglaments de Descentralització i de Par ti cipació, descentralització que no ha funcionat perfectament (com en altres coses, en aquest mandat hem de millorar) potser per manca d'incentius en el sistema creat perquè els protagonistes es moguin, amb tota la seva energia, per aconseguir tot el que es pot aconseguir, i potser per manca de reciprocitat a un gest que, iniciat en aquesta Casa, no va tenir una torna dimensionada i simè trica en l'ordenada territorial de Catalunya. Ho hauríem d'admetre no provocativament, sinó com a punt de parti da d'un diàleg que es veu cada dia com a inevitablement necessari i admès per totes les forces polítiques. En aquest moment, estem en condicions de millorar marginalment; creiem profundament en les millares marginals, de detall, que són aquelles que poden portar-nos amb més facilitat als objectius que ens havíem proposat. La Carta, doncs, que va tenir aquesta història i aquests protagonistes, serà la carta de naveg ar de la vida quotidiana, en tr e el Dret civil i el Dret administratiu. Aquesta és l'especialitat, a més, del Dret català, del Dret barceloní, que té tants precedents; aquí és on políticament i jurídicament ens movem amb confo rt i amb saviesa i en aquest terreny situarem nosaltres l'avenç cap a una millora de la qualitat de vida i, ben segur l'avenç cap uns drets de Barcelona més ben reconeguts tant al terreny econòmic com en el polític. Hem de fruir de la ciutat. Hem d'anar a un urbanisme humà, que se'ns ha reclamat en aquesta campanya i abans. M'agradaria cit ar textos -que no cit ar é per raó de la calor, del moment, del temps i del feixuc que podria ar ribar a ésser-; en tot cas tinc aquí paraules, jo crec que molt savies, d'un urbanista i bon amic com és Lluís Racionero sobre la necessitat de reduir el trànsit en el centre i sobre els corol•laris que aquesta tesi de la ciutat humana ha de tenir en la solució dels problemes del transport. Crec que tot això s'ha de posar a collació i estic disposat a entrar, ben properament, a treballar en aquests temes, com tot seguit diré. Nosaltres hem de fer, no solament per opció sinó també per calendari, justament una ciutat amb deu rambles, moltes d'elles noves, amb voreres més amples però també més respectades, perquè si no ho són no hi ha millora de la qualitat de vida, amb més arbres, amb més música al carrer, possible en els nostres parcs, amb flors en els escossells, i amb el silenci que ambicionem com a mètode i com a símbol, que sabem inassolible, però també com a motor de les nostres actuacions en els mesos que vindran. Hem d'ésser capaços d'això. Hem d'ésser capaços de pos ar en el frontispici de la nostra actuació la cultura i l'educació. És el moment de les persones. És el moment de posar les pedres al servei de les persones. És el moment del benestar social basat en dues potes: la gran inversió i la presència directa, els serveis personals. No hi ha benestar social en sentit profund en aquelles ciutats que no han tingut la potència per traslladar els seus sentiments de les pedres i la infrastructura, que són les condicions sense les quals la polí ti ca de les persones i del benestar social és frágil. Aquesta ciutat ha tingut la sort de tenir les regnes d'aquests dos cavalls que són la polí ti ca urbanística i la política humanística, ben agafades a les mans per avançar amb totes dues alhora. Altres no ho han sabut fer i s'han deixat emmirallar per l'obsessió que una sola d'aquestes qüestions era la més important, sentiment que tots tenim, legítimament, en moments diferents de la nostra història com a ciutadans: hi ha moments que hom voldria destinar-ho tot a les persones, hi ha moments que hom voldria des ti narho a les infrastructures. Tanmateix crec que això s'ha tingut no només per mèrit del govern, sinó de la Corporació i de la Ciutat, que ha estat per ella mateixa, en defini ti va, qui ha suggerit, en un noranta per cent, totes i cadacuna de les actuacions que nosaltres d'una manera amatent hem sabut, crec, traduir en polítiques per retornar-les als ciutadans que les havien demanat o inventat. Hem de seguir en aquest exercici, poc confortable, de no qued ar -nos amb un sol sentiment. Hem d'estar amb tots dos perqué només sobre la base d'aquests dos sentiments més humanístics i més constructius, més creadors d'una banda i més compassius de l'altra, serem capaços d'arribar realment fins als objectius ambiciosíssims que els nostres antecessors ï nosaltres mateixos ens hem fixat per a aquesta Ciutat. 13 - 91705AP1.DOC �Hem tingut i tenim, en el terreny de la Cultura, oberts projectes d'un abast extraordinari, disset grans projectes deis quals s'ha encarregat el Primer Tinent d'Alcalde, que aniran donant el seus fruits i que no vull enumerar aquí, pero que, en tot cas, seran les fites d'un progressiu descabdellament de la cultura barcelonina, altrament potent, que la que hem estat capaços no de desitjar o de suggerir i començar, que l'hem` suggerida i començada moltes vegades, sinó de completar. En el terreny de l'Auditori, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani, en tots els terrenys hem tingut i tenim, vull dir breument perd contundentment, l'aliança d'un efecte deis Jocs sobre la Cultura que no ha estat prou explicat. Algun dia es reconeixera la contribució deis Jocs a la Cultura, amb el Festival de Tardor que quedarà i arribará a tenir una potència que el nostre Teatre i la nostra Dansa necessitaven, atnb la recuperació del nostre Patrimoni Històric, amb les exposicions sobre el Modernisme i del que vindrà sobre el Gòtic, amb la senyalització del nostre Patrimoni Històric en cadascuna de les seves èpoques; amb uns Premis a Barcelona. algun dels quals qued ar à per al futur com a Premis internacionals reconeguts; amb l'empenta per a refer el Palau Nacional, el Museu Nacional d'Art de Qatalunya, que no hauria tingut la potència que ha tingut si no hagués estat per la fita de 1992. Nosaltres tenim un programa de gestió que no és el moment de descabdellar, pero sí que vull dir clarament, i crec que és el moment de dir-ho perquè les paraules que es diuen el dia d'avui queden, que Barcelona ha fet un esforç immens, que no l'ha treta dels seus límits des del punt de vista de la seva capacitat económica, urbaná, tècnica i financera, tanmateix és el moment de demostrar a tothom, a nosaltres i a tercers, p•ró sobretot a nosaltres mateixos en primer lloc, que som capaços de dominar la màquina de la' Nosaltres volem mantenir una despesa d'inversió important Que se sàpiga; que ningú no es pensi que Barcelona està acabant la seva fase inversora. No l'està acabant; seguirà invertint 'i d'una manera important 20.000 milions és la xifra mínima que ens hem proposat amb els nostres companys de coalició fins ara i, espero també en el futur, en cada un dels quatre anys vinents, inversió important que els dos primers anys tindrà una traducció més gran per mitjà de les institucions en què participem, que no pas directament. Estem fent moltes aportacions financeres de consorcis culturals, de renovació de Ciutat Vella, d'obres olímpiques, que seran els protagonistes de gran part de la inversió que ens espera. Nosaltres volem mantenir la pressió fiscal sobre el producte interior brut en el nivell en què ha estat en el darrer quinquenni, els anys 1986-1990. Volem augmentar els ingressos propis només en la mesura que puguem estendre els padrons a la totalitat deis subjectes i objectes tributaris en la mesura que ens obligui al marge que ens pertoqui en la realització del objectiu, que sabeu que és el nostre i que creiem compartit per tothom, d'una distribució de la despesa pública neta en tr e els tres nivells, central, autonómic i local, del 50, 25 i 25 per 100. Pensin, que si fos veritat que l'any 2000 haguessim d'arrib ar a aquesta tríada i, per tant, al 25 per 100, la despesa pública neta de bis els Ajuntaments del Estat Espanyol s'hauria d'incrementar cada any un 1 per 100 per sobre del seu creixement vegetatiu a través del Fons nacional i dels seus ingressos propis; un 1 per 100 cada any, són molts diners a disposició dels Ajuntaments, objectiu que nosaltres sabem de difícil obtenció en la pràc ti ca Nosaltres situarem l'apel.lació al crèdit en un volum important de 30.000 milions de pessetes l'any: podem fer-ho i és el que necessitem; i disminuirem el deute de l'Ajuntament en termes reals al final de període en un interval que se situa entre el 6 i el 12 per 100, depenent de la nostra capacitat, que haurem d'extremar, de con trol de la despesa i d'obtenció de transferències dels nivells superiors de l'Administració. Vostès saben perfectament que B arcelona està fent una despesa anual de l'ordre dels 12.000 a 17.000 milions de pessetes a compte d'altres Administracions. No hi renunciem, no ens sap greu fer-la, però és el moment de dir que ha arribat l'hora que les Administracions per compte deies quals la fem, en prenguin el càrrec i assumeixin la seva part de responsabilitat. Nosaltres preferirem sempre, i així ho oferirem, que la gestió d'aquests serveis (des del Conservatori i l'Escola Massana fins a l'Orquestra Ciutat de Barcelona i tants museus com tenim, fins a les guarderies i a les escoles especials bàsiques i primàries) sigui local, perquè creiem en aquest model més anglosaxó que no pas continental, germànic o fr ancès, de 14 - 91705AP1.DOC �descentralització dels cen tr es de decisió sobre els serveis personals. Tanmateix estem disposats a discutir quina sigui la solució: potser hauran d'ésser serveis nacionals, en tot cas necessiten i tenen arreu, en bona part, un finançament nacional. Nosaltres amb les altres Administracions superiors prac ti caren una política de ma estesa en temes concrets: la Fira, el Liceu, el Palau Nacional. Quant a la Fira, vostès saben perfectament, i tot el que està informat ho sap, que el seu desdoblament en un nou recinte avui només té una solució. Sera òptima o no ho serà, potser no serà la solució de l'any 2000 o de l'any 2010, però en tot cas de cara a 1993 només hi ha una solució. Amb la autoritat que ens dóna l'exigència que ens imposa el fet de la nostra participació, a la qual no renunciem, en la Institució firal, amb la qual, esperem, tothom justament ha de col.laborar, obrirem el camí i el pas cap a l'obtenció d'aquest nou recinte en el lloc que la mateixa Fira havia decidit mesas endarrera. Hem fet tots els esforços d'entesa que han estat possibles. Tornarem a obrir i oferir la possibilitat que la Generalitat s'incorpori sincerament a la Institució firal per tal com, i això és més ignorat, la Generalitat i l'Ajuntament ja havien acordat aquesta integració fa un any i mig, però no fou possible perquè en aquell moment la Corporació comercial i industrial no considerà necessari acceptar aquest compromís. Doncs bé, ens consta que avui la Presidència de la Cambra de Comerç e.à en una ac ti tud més posi ti va respecte a aquesta modificació dels Estatuts, pactada en el seu dia en tr e un Tinent d'Alcalde d'aquest Ajuntament i una Directora General de la Generalitat: per tant, confio que la Fira serà de nou el lloc de tothom. I parlant de palaus, crec que la Generalitat hauria de tenir l'ús i gaudi d'un dels dos Palaus reials que Barcelona té. Crec que és necessari que tots plegats ens acordem no només en el nivell dels serveis i en el nivell dels diners i recursos que s'han de repa rtir, sinó també en el nivell de la simbologia i de la realitat de l'existència d'uns recintes de la nostra Ciutat. La Generalitat de Catalunya es mereix i la Ciutat li oferirà, torno a dir, l'ús i gaudi d'un dels Palaus reials que estem administrant. Mireu: aquesta polí ti ca de mà estesa,que desenvoluparem des d'avui mateix quan passem la plaça, serà una política que no tindrà ni un gram d'hipocresia, que serà realitzada mirant fit a fit, si voleu amb un pel d'ingenuïtat ¿qui ha dit que la ingenuïtat a vegades no venç?, i dient a la Generalitat: volem estar al servei de Catalunya, al servei de la Generalitat, en concret, del seu President, del seu Consell Executiu i de les seves institucions. A nosaltres se'ns ha dit gairebé de tot durant la campanya electoral; no vull tornar-hi. No és dia per fer la síntesi de moments passats, és un dia per mirar el futur. Per altra banda, com diu la meva mare polí ti ca, les coses no s'obliden, però es poden perdon ar absolutament totes. Em consta que hi ha una ciutadania molt àmplia que, per citar noms els quals hauré de demanar excuses, va des de Maria Macià a Maria Carrasco, que s'han alegrat del resultat d'aquestes Eleccions; i això ve a certificar allò que per a nosaltres era una convicció profunda: que estem treballant al servei de Barcelona i al servei de Catalunya. Nosaltres, doncs, ens posarem al servei de Catalunya com sempre hem cregut estar, equivocadament o no. Ens hí posarem reiteradament des de l'orgull barceloní, per descomptat, exigint cordialment que se'ns reconegui la nostra contribució innegable a Catalunya i al desenvolupament i creixement de la Catalunya forta d'aquest final del segle XX. Pensant en això, ens obrirem a acords programàtics dintre la Casa amb totes les forces polítiques. Ja he donat instruccions al Primer Tinent d'Alcalde perquè es trobi amb el President del Grup Popular per p ar lar sobre les idees d'urbanisme que la seva canditura exposà durant la campanya electoral. Hi ha un lloc important a Barcelona per a les actituds liberals, poc representades en el nostre mapa polític, però que, tanmateix, existeixen, h an existit sempre i tenen força sign if ica ti va. He donat també instruccions al Segon Tinent d'Alcalde perquè amb la meva presència, sempre que calgui, es posi en contacte amb el Regidor Cullell -la capacitat del qual en matèria de negociació económico-financera ha estat demos tr ada en l'exercici de càrrecs anteriors- per entrar en el tema de la relació econòmica en tr e Barcelona i la resta d'Administracions. Per dir-ho 15 - 91705AP1.DOC �clarament, el Conseller d'Economia, l'Honorable Senyor Macià Alavedra ha de plantejar a Madrid el tema de Barcelona ï, fins diria, el de l'Àrea Metropolit ana de Barcelona, que, com vostès saben té unes aportacions financeres fonamentals del Govern de l'Estat. Si no ho fa, si no aconseguim, crec que podem fer-ho, persuadir-lo que ho faci, Catalunya no haurà solucionat la seva suficiència econòmico-financera. No ens enganyem: hi podria haver fins i tot un acord en tre la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol i no haver-hi una solució a la suficiència economico-financera de Catalunya, perquè Catalunya és també, d'una m an era molt principal, Barcelona i la resta d'Ajuntaments de Catalunya. No ens enganyem sobre aquest punt, que és fonamental. Hem d'ésser capaços de plantejar davant del Govern Central, que és aquell que lògicament té menys facilitats per comprendre'ns, que hi ha una colla de serveis que estem donant d'una manera important i amb un nivell d'excel.lència força significatiu, que corresponen als nivells superiors de l'Administració i que s'han de dotar. Quan ens diuen que la redistribució de recursos ha de compo rtar una redistribució de competències, nosaltres diem que juguem aquest joc, que firmem aquest paper perquè sabem que l'endemà que s'hagi firmat la nova distribució de recursos sera sobre la base de noves delegacions de competències, Barcelona estarà acreditant de 12.000 a 17.000 milions de pessetes, que són el valor dels serveis que ja estem donant per compte de les Administracions superiors. Per últim, amb Iniciativa per Catalunya hem aconseguit el 49,5 per 100 del vot d'aquesta Ciutat, un resultat remarcable (no hi ha practicament cap ciutat important que no sigui capital de l'Estat, on les taxes de votació siguin tan altes com es diu i on abundin les majories absolutes) d'un punt percentual més, un resultat en el qual l'esquerra votant supera el 50 per 100 en un escenari electoral reduït i en una ciutat sense suburbis obrers importants dintre: una situació remarcable que posem a estudi dels especialistes. La fórmula, doncs, de la nostra col.laboració ha estat bona perquè ha produït uns resultats remarcables: hem augmentat el bloc de l'esquerra de B arcelona per primera vegada des de 1979; però es pot millorar. Si no és per millorar, no la voldríem perquè també podria empitjorar. La vida és així. Per tant, ha de quedar clar que les condicions en les quals Iniciativa per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya col.laboraran en els propers quatre anys, són unes condicions de govern millorat, més eficaç, més corresponsable. Més obert per part de la majoria de la majoria, més corresponsable per part de la minoria de la majoria. Encarem un període difícil i apassionant alhora: la immensitat de l'esforç que s'ha fet, pot fer creure que ja n'hi ha prou, i no és cert. Hem d'entrar a modificar comportaments més que estructures. Ha de quedar ben clar que en som capaços. Ha de quedar ben cl ar davant de tothom que som capaços de fer aquest canvi de marxa i aquest canvi de prioritats. Per tant. és un moment molt delicat. Per començar, el primer comportament a modificar és el nostre. Molta més responsabilitat en els actes, i en el seu sentit. Malta més convicció amb una doctrina i ac titud global de contenció de pressupostos base zero; ensems més consciència de l'enorme patrimoni de prestigi i qualitat que estem administrant i per conse rvar o, millor, per incrementar el qual hem de fer opcions, definir prioritats, seleccionar unes qüestions i no unes altres, i dir que sí a unes coses i dir que no rotundament a unes altres que també ens agraden. De la nostra capacitat de selecció i de la fidelitat a les prioritats que enunciem, dependrà l'èxit, que jo espero esclatant, dels anys que vindran. Per això citarem a col•laborar ciutadans il.lustres que se situen, a voltes calladament, en el món dels ciutadans actius, de l'esquerra no necessàriament, però si del progrés i de la fraternitat. Per fer això, senyors Regidors i senyores Regidores, si vostès m'admeten la convocatòria al termini d'aquesta sessió d'una altra per a l'assabentament de les decisions de l'Alcaldia en matèria de cartipàs, Comissió de Govern, Tinències d'Alcaldia i Àmbits d'actuació, comptarem des d'avui (la Ciutat ho vol, la ciutat ho necessita i el record del company Regidor que ha estat amb nosaltres fins fa poc i avui no hi és, ens obliga a posar-nos a treballar immediatament i a fer-ho amb la passió amb què ell ho va fer), amb un nou org an igrama basat en set Àmbits: AlcaldiaPresidència, Organització i Economia, Benestar Social, Via Pública, Educació i Cultura, i Descentralització i Participació Ciutadana, que s'acosten una mica a l'esquema que el projecte de Carta Municipal havia descabdellat i al davant dels quals, tret el de Benestar Social, que 16 - 91705AP1.DOC �momentàniament queda vacant hi haurà els Srs. Guerau Ruíz i Pena. Lluís Armet, Joan Clos, Joan Torres i Albert Batlle, Regidors que formaran el Comitè de Govern juntament amb els Srs. Joaquim De Nadal i Oriol Bohigas, el Regidor Portaveu del Govern Municipal, Sr. Antoni Santiburcio, el Cap del Gabinet Tècnic de Programació i el Cap del Gabinet de l'Alcaldia, que en serà el Secretari , mentre que la Comissió de Govern estarà formada, com en els darrers quatre anys, per tots els Regidors de la majaria i, per tant, no encara pels Regidors d'Iniciativa per Catalunya, sinó només pels de la llista socialista. Tenim al davant la tasca de fer una ciutat més forta, una ciutat més sàvia, amb millor urbanisme, pero també amb més urbanitat. Potser és la urbanitat, l'actual o la nova que s'hagi de crear, no ho sabem ben bé, la que hauria d'anar abans. Comencem quatre anys apassionants, amb més il . lusió que mai. Gran part de la feina ja és feta: acabem-la bé entre tots. Pensem que si el 1992, com tots els Grups s'han ofert perquè ho sigui, serà un esclat, el 1993 haurà passat la festa i serà l'autèntic any de Barcelona. El dia 15 probablement, el 20 potser, sota la presidència de Sa Majestat ei Rei, es reunirà el Consell General del Pla Estratègic a l'edifici de l'Institut Nacional d'Educació Física de Montjuïc, que s'estrenarà com a recinte ciutadà aportat per 11 Generalitat de Catalunya. Gran diada aquesta, us hi convido a tots; mirarem que sigui un acte amb ` assistència de públic. El dia 30, si tot va bé (es pot retardar uns dies, encara que espero que no) celebrarem la inaguració del Cinturó Litoral de Cornellà a Badalona: us hi convido. El dia de la Mercè, la recepció municipal se celebrar à en un altre lloc nou, el Port Olímpic, la pèrgola que s'endinsa 300 m dins el mar com un braç que mira al Maresme i al Montjuïc: us hi convido. Barcelona comença l'esprint final. És cert, esprint en el qual ens ha de preocupar ja més la qualitat que la velocitat; curiosament la qualitat dels acabats ha d'ésser la nostra preocupació. Ve un esprint final per seguir després, per seguir sempre, quedant-se Barcelona, per primer cop a la Història, les rese rves per a un gran viatge, cosa que en altres segles no va fer com aquí s'ha dit Esprint final, però també un llarg viatge. Un llarg viatge al cor del segle XXI. Moltes gràcies.' Tot seguit la Presidència, donat que es troben presents la totalitat dels membres de la Corporació els proposa, de conformitat amb l'art. 36,2 del Reglament d'Organització i Administració municipal, reunir-se a les dotze hores i quaranta-cinc minuts, per celebr ar una sessió extraordinària per a l'assabentament de propostes en compliment de diversos punts de l'a rt. 38 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. La Banda Municipal interpreta l'himne 'Els Segadors', que canten, dempeus, el Consistori i el públic assistent. Finalment la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta minuts. 17 - 91705AP1.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4153 Title A name given to the resource Constitució del nou Consistori a l'Ajuntament. Parlaments dels caps de totes les candidatures, i presa de possessió de Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vintró i Castells, Eulàlia Lacalle i Coll, Enric Cullell i Nadal, Josep Maria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Auditori, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani, Fira de Barcelona, Liceu, Palau Nacional, Escoles. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Gestió pública Benestar Social Infraestructures Acció política Govern Model social Alcaldes Investidura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-07-05 Description An account of the resource Constitució del consistori després de les eleccions municipals a Barcelona el 26 de maig anterior, amb victòria de la llista del PSC encapçalada per Pasqual Maragall (PSC 42.80% i CiU 34%). Inclou les intervencions de tots els caps de llista. La intervenció de Pasqual Maragall comença a la pàgina 10. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1248/19910826d_00449.pdf 6cd0ef674e624134d2ee64f6c78faa0c PDF Text Text Inauguració Túnels de Vallvidrera, 26.08.91 Paraules de l'Alcalde de Barcelona El que va iniciar l'Ajuntament i tot seguit un consorci - que tenia el carácter de consorci local , el Consorci de Túnels del Tibidabo - va ser creat, va ser aturat i finalment va ser recuperat i sanejat de nou per l'Ajuntament de Barcelona. Vull recordar molt especialment la tasca que va portar a terne Joaquim de Nadal, que aleshores no era encara tinent d'Alcalde, però si home de confiança de l'Alcalde de Barcelona, justament per tirar endavant la recuperació i el sanejament d'una obra que havia començat tants anys abans i que la crisi havia aturat. Joaquim de Nadal va comptar, jo diria a l'altra banda de la taula, amb el recolzament d'unes persones que jo vull citar en aquest moment. Jo recordo, molt en especial, Raimon Carrasco, Martí Mercadal i Francesc Segura de Luna - que ens va deixar - i que van aportar tot aquell seny i totes aquelles ganes de col.laborar i d'arribar a solucions que calien perque una obra que semblava gairabé impossible de tirar endavant fos una realitat. Aquesta va ser una feina de despatx, peró no la més senzilla, abans que comencés el senyor Vilalta amb les seves màquines i el senyor Compta amb els seus projectes i el senyor Borras també amb els seus projectes i finalment el señor Villaseca. Hi va haver, doncs, una feina de despatx complexa i difícil en virtut de la qual l'Ajuntament de Barcelona efectivament va assumir tot el deute que aquelles obres havien generat i al qual no s'havia pogut fer front. I l'any 82, el final de l'any 82, el mes de desembre, ara m'ho recordava el Delegat del Govern, el senyor Francesc �Martí, ell com a president de la Diputació i jo ja con Alcalde de Barcelona - va ser pràcticament la primera signatura me y a con Alcalde i per això la recordo també molt especialment van lliurar "limpia de polvo y paja", con diuen els castellans, dos tercos de la companyia que l'Ajuntament de Barcelona havia comprat, a la Generalitat de Catalunya. Les obres van començar quatre o cinc anys després perque, efectivament, hi havia problemes de transferéncies i de concepte que segurament van retardar l'inici. Però de fet, aquelles obres s'han acabat avui i avui doncs, vull felicitar a Rafael Villaseca i a l'Albert Vilalta molt especialment per la feina feta. Per fi, la feina s'ha acabat. Jo creo que TABASA ha fet una bona feina, con l'ha fet VOSA, con la fet l'Institut Municipal de Promoció Urbanística. Creo que la feina que han fet aquestes empreses que s'han creat específicament per fer una obra criden a futures col.laboracions, qui sap si en obres de vocació similar. Una altra cosa de la qual volia parlar, molt breument, és sobre la filosofia de finançament de vialitat que té l'Ajuntament de Barcelona en aquests moments. I que té la Mancomunitat Metropolitana i que jo cree que és la lógica des del punt de vista tradicional dels manuals d'economia. En principi, en área metropolitana, en el que en podríem dir ciutat gran, els carrers no haurien de pagar. No s'hauria de pagar per cinturons, no s'hauria de pagar per qualsevol tipus de mobilitat, en el mateix moment en que consideren que la ciutat ens ha desbordat el municipi i que, per tant, i amb el nom que li poguem donar, tan se val (comarca, área metropolitana...) aquella ciutat més gran en la qual hi han commutacions diàries, és a dir, hi ha un percentatge altíssim de persones que hi viuen i hi treballen travessant fronteres municipals, tenen dret, o creuen tenir dret, i en penso que nosaltres els hi hem de �fer costat en aquest sentit, a no pagar per anar de casa a la feina. Mes enllà, a la periferia regional, a la periferia de la regió metropolitana, possiblement sí que comenci a tenir sentit parlar de peatges. Més cap aquí, no. Només té una excepció aquest principi que sembla tan senzill. I és el de les obres singulars, com aquesta. Les obres de túnels, les obres de ponts...Imaginem el que són ciutats que tenen illes a dintre, o que són illes: Estocolm, Manhattan a Nova York... estan històricament lligades a la idea d'haver de pagar alguna cosa per accedir a la ciutat central aïllada de l'entorn. Això no té res a veure amb un altre concepte que ha aparegut nou recentment, en virtut del qual, per accedir al centre de la ciutat és possible que algunes ciutats d'Europa i del món - Singapur n'és un cas - es plantegin de fer pagar. Perà aquest és un preu que no és el preu de la mobilitat, és el preu de lluitar contra la congestió. És el preu que s'imposa en virtut del principi de que qui contamina, paga. per tant, per disminuir la congestió segurament és bo posar un preu que, en principi, no té una finalitat fiscal si bé és evident que es pot destinar en o finançament part, una part, en bona al d'infrastructures. I acabo aquest punt. Jo creo que aquesta obra será económicament un èxit. Creo que si té les bonificacions fiscals que haurà de tenir, amb tota certesa, perquè s'assimila en bona mesura en el règim d'autopistes, será una obra que s'autofinancará. I creo sincerament que des del punt de vista del funcionament aquest será perfecte; ho cree amb tota sinceritat, i ho creo perquè sé que a finals d'aquest any, d'aquí relativament poc, hi haurà ja en funcionament el sistema més complert dintre del qual aquesta obra agafa tot el seu sentit. I vull acabar justament, molt breument, amb una �referencia en aquest tema. En vint dies d'agost hem inaugurat, hem posat en servei, dues peces fonamentals de la nostra mobilitat viària, de la nostra mobilitat metropolitana i comarcal: la que uneix les comarques del Baix Llobregat i el Maresme, fa vint dies, i avui la que uneix el Valles Occidental i el Barcelonés. Per la primera está previst que hi arribin a passar fins a 80-90.000 cotxes diaris; per la segona, inicialment es preveu unes intensitats de 16.000. Però és evident que amb aquesta estructura que avui en bona mesura millorem s'está creant un altre marc de vida pels milions d'habitants que formen aquesta aglomeració, aquesta connurbació. D'aquí poc mes de quatre mesos el Segon Cinturó será una realitat 1 també la Pota Nord. Quedará només, per uns mesos més endavant, la Pota Sud i l'enllaq entre el Segon Cinturó i les autopistes de Girona i de Sabadell. De fet doncs, haurem acabat el que fa prácticament trenta anys s'havia dissenyat. Estem parlant d'idees molt antigues que en aquest mes d'agost de 1991 es realitzen, que s'havien aprovat en el moment en que, durant els anys seixanta, Barcelona es va començar a veure les orelles des del punt de vista de la seva potencia económica i que molt abans encara, jo cree, s'havien començat a sondar: la xarxa arterial metropolitana. Estem d'enhorabona. Aquesta obra és filla del consens. Sigui benvinguda. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4154 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona a la Inauguració Túnels de Vallvidrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vallvidrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-08-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1249/19910914d_00450.pdf 80bf397d907cef2cbe82f1886bc8052f PDF Text Text R, ;`--110 Que un Alcalde componga el pregón de la Feria y las Fiestas de otra ciudad es, ciertamente, un compromiso, porque, invitado por el Alcalde de la ciudad celebrante, a más de uno pudiera parecerle un compadraje entre Alcaldes. Quisiera tranquilizarles. No existe ningún acuerdo intencionado entre su respetable Alcalde, don Tomás Rodríguez Bolaños, a quien agradezco su invitación por varias razones, y me van a permitir que mencione luego alguna de ellas, y este Alcalde que les habla. Efectivamente, es para mí u#ia gran satisfacción, siendo como soy un Alcalde, poderme dirigir a las �ciudadanas y ciudadanos de btra ciudad, vieja y nueva, señorial y popular, ilustre y dinámica, industrializada y serena, meseteña y fluvial - que todo eso es Valladolid - distinta a la mía. No debe haber dos creaciones del genio humano que se parezcan tanto entre si distintas como dos ciudades. a la vez, sean tan La ciudad, ese invento del hombre europeo como gustaba de recordar Ortega y Gasset, surge ipor el acoplamiento de dos funciones: la dilatación del núcleo embrionario de la plaza, que es lugar de encuentro, de mercado y de comunicación sdcial, y la protección del individuo, que es techo Iy muralla. Han cambiado mucho los tiempos desde las remotas "polis" griega y "urbs" romana, pero las ciudades �siguen cumpliendo sus funciones originarias. Si antes a Valladolid confluían las gentes de la Cuenca del Duero para hacer sus transacciones, hoy a vuestra Feria Internacional de Muestras siguen confluyendo las mismas gentes, más otras procedentes de todo el mundo. Si antes la Iglesia de Santa María la Antigua amparaba las reuniones de los primeros vallisoletanos, hoy la ciudad es en si un lugar privilegiado de múltiples encuentros. Pero a esa semejanza de todas las ciudades corresponde, sin que sea ello contradictorio, una identidad distinta, un modo propio de cada ciudad de expresarse en su arquitectura, en sus calles y plazas, en el aire de sus gentes, en el color de sus cosas. 3 �Después, el desarrollo urbano moderno ha añadido otras similitudes entre las ciudades, en los problemas y en las soluciones. Qué duda cabe que el tráfico es un problemacomún, como es una solución común ampliar las donas peatonales, al estilo de las calles de Santiago y Cadenas de San Gregorio o la Plaza de San Andrés. Las ciudades, además de parecerse por su función genérica, pueden tener coincidencias que hacen que unas se sientan más próximas a otras. Permítanme que tenga la osadía de busclar algunas de esas coincidencias entre nuestra dos ciudades, con, manifiestas para la debo confesarlo, ventajas vuestra. 4 �Si las dos son centros universitarios, Valladolid tiene la Universidad más antigua de España. Si las dos son ciudades de las letras, Valladolid ha dado y acogido nombres señeros de las letras hispanas como Zorrilla, Cervantes, Fray Luis de Granada, Lope de Rueda en un pasado de oro, y, hoy, aquí vive y trabaja Miguel ñelibes. Si las dos son ciudades de teatro, Valladolid tiene el incomparable Teatro Calderón. S'{ las dos son ciudades de museos, Valladolid brilla por su Museo Nacional de Escultura Policromada, España. Si las orgullo de la ciudad doS son ciudades y de manifestaciones populares, Va lladolid emociona con su Semana Santa que luce paso s irrepetibles, como el magistral "Jesús atado a 1 a columna". 5 �Y hay otras coincidencias que nos aproximan. Las dos son ciudades industrialeS, con la fabricación de automóviles como una de sus principales ocupaciones, y las dos son ciudades con una gran vida deportiva. Si antes les he citado que la ciudad es una creación del hombre europeo, q4isiera ahora abundar os europeos tenemos en esa aseveración porque motivos para sentirnos orgullosos de nuestras ciudades. Europa es el continente urbano por excelencia. En ningún otro espacio de humanidad se encuentran tantas y tan engarzadas mar illas urbanas. triángulo que forman Praga, Budapest y Viena es El único por la densidad de hist Ioria, de patrimonio, 6 �de creatividad que acotan. igual a su manera como el triángulo que forman Valladolid, Zamora y Palencia. Esta es la riqueza de Europa. Hoy, en estos tiempos de transición, cuando la vieja Europa ha cerrado un capítulo de su historia y asiste perpleja al parto difícil de una nueva era, las ciudades tienen mucho que aportar. Las ciudades son una referen la de estabilidad. Carecen de fronteras y de ejércitos, y sus banderas son más oriflamas festivos que estandartes guerreros. Por algo los j uegos olímpicos los organizan las ciudades. as ciudades podemos entendernos fácilmente, pod m os abrir brechas en los muros terribles de a cerrazón étnica, �religiosa, nacionalista. De ciudad a ciudad nos podemps entender mejor que de etnia a etnia, de nación¡a nación, de Estado a Estado. Les voy actualidad ciudades, a poner un rabiosa. no como ejemplo Belgrado capitales enfrentadas, estoy seguro q atrevido y y Zagreb, de de como naciones pueden comprenderse antes que Serbia y Croacia. Pues bien, esa es la aportación que podemos hacer, modesta, complementaria de otras voluntades pacificadoras, pero sin duda útil. Cada ciudad de esta Europa Occidental, más afortunada y más unida, más 8 �rica y más confiada debería tener su ciudad amiga - y por qué no decirlo su ciudad protegida - en la otra Europa. Tenemos la suerte inmens de poder celebrar nuestras fiestas en la aleigría y la seguridad, sepámoslo disfrutar con libertad y contención, y no olvidemos las ciudades europeas con las que compartimos una civilización común y con las que construiremos un futuro compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4155 Title A name given to the resource Pregó de l’Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a les Festes Majors de Valladolid Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Valladolid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat Ciutats Model social Valladolid Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1250/19910917d_00451.pdf 7f34e6271d33d1aa37a316b1f9933943 PDF Text Text t GIVG-0-41- W.57/(itA 6 rifIGUS ---- 6r-- 17 hfi- -14c1 I y 1443o c-o-sivi4 h 0/4aulf-- dÔ 1\7 116pAes1(€ 5(-71-ruÇ7' /1--(ro / 77t 4 h/I t íî&rì 0-1U M E rftC ("71\1 (6-4( atal_ 1-- e k--) )/Lte frwo (-m ( ti); 61, cut, c"---7,Lo-t:4 7utp u/wLi 9,r �> C'^ ^ w^ iiy t NDIAC N T tic) rl..j / 0 24 /1 4-771C , u{`1 Z E-( , (T r r i`l--' d-v 1 v^J L .— IN lJ &--J ( Z &u-5,j~ „ C i ^^^`^ ^ 1 ^^ kM L^til (0-1-4 s og u (w (-).„ T-b.in (Lc1 1m VI( ui)rdo i (it,etirk( (71¿- rn • 15 t7"),1 c/ot Lo ^ ^ \ 1SLly F p. ) ^ ^ ^ ti^ titi1 < (^ (^Í L t( ^ - ^7 ^ti^ ^^`^^^^ • UvR o A [s c NT=' I v ^ Xl ./1-CAAU^-t..: (I iti i‘ N TWL "'' V i "l ^^ ('o e,tici{-t_ Roe, L e"S 04~)- S .S 6 1.4 6-Tt h VZ,- ¿)--e c n U .^ `^ Li/^ , �(1 c,tinT^ ^ ^^^ C Gtki,bUJ n l u-F- 1 /1-Ç cU2ó p ^M c4- ff 2 Enis" c7-t-t-Í 1\r. C^s ^^ ^^^ Z% ¡ pitóz)negr ùkJ /G'Òut4 S A--Ñ .1) T,il: eç k <1 cirlt7^^^ ^l 17-7\11A - 1M(4 L ý4 'T %1 2 t,ir^Tlou ( ç7%147 --^u-t US • cc7i ^^ r7 ru P^-^7■ r 1Í1.. 2-^ TD L ^^{ ^ZS c^^ G-DvE Zt-/ c_ 4: U () ^L Zyi,e O ^21 l (2,e)h) S eIti ço S eT 1/v5/ 1- 1 ^ v (-J(`st l-/z 4-v b- kva2 R flYzA ^ 0ot3 ( 11 ^-^ G--1" ^ - t\i vo ( ^^ o Lc ^^ ne71; v N ^^ id bit/ ^-1' n uy A eJ cLL 0-q- s 1,^-^ 0 �f X 41 . ,) cat4 KIITY by\i ce1\1aTu f) - (1 /2) a44.4 msmem- yç Mü\JI-7( cyci. L. 1D c ce4 r• e F- (AA 1)(\i- cp-)\I LtaÅ rti £) r mM:r k_cip ( uPt1■5 TDkLL A Ji k .}4/ ) 1/477-AAACC__ Á4 e3e7 of\c¿i Cf rJS. Z/Nks- ,(cikhcliviNi 01,-1) Ax2/~ (14 /1 �/44/t-1Lí% --0,1,Z .ç 01J5 1A A~, Ck51-c■L- Cf (X"- amo( UtAktA 1 A A'S A A/v2iLi £z/t/t/tPy IMAr‘' e CM. 1\931kVA V91/4N" ei � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4156 Title A name given to the resource Paraules d'intervenció de Pasqual Maragall a la IV Conferència Eurociutats, a l’International Convention Centre de Birmingham Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. International Convention Center, Brimingham Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Eurocities Relacions Internacionals Unió Europea Barcelona Acció política Territoris Model social Ciutats Description An account of the resource Versió manuscrita de PM del discurs. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1251/19911003d_00454_0002.pdf ca8aa9fa2dfcd17f4256e7a5c7a82509 PDF Text Text ^. t,I,U,\- ^ ^4, ► ^ ^ 4.9(4; r 1,~1:¿-) (,I^,,, ? e.e. A cu d,c vft ^ 3^ ^ (1' 1 LAL.,, L a is i ^ ^^ ? rc ^^ &(-1-t,u3k CL-, 1nG^- /eIL /1/-t-t"Je e,,t tsANit f / / 20._ nk?-k ote_ 014 4-1-0e4a \AA-PA-a, (a194- ^ ^ ^^^^^ ^ ^ ^ ► f ^ ..Q-^ \/‘/` ^`^_^ç^^'n~ ^ ^ ^ t/•.^`P,, ,,t^Z... ^. ` ^ ^^., ,ee c. 7 ae L‹An- 4-11 f ^ ^% ^^^.. 1 ^,. ""ir i l c-t.^.^, ^^ ^ t n ^. /^ ` ^! ^' ^ .^^. l ^ �(Ht,( 3t tel,? -1,CcAn e-r . (ii ' r-a... ^-e V.o \J\,e_ "LA' p9~_e 9t^.€ {,,-z.. ("do a v-t_ cc-}ir ^ - , Lss Am."fr N ‘) y fkiu,k- 1 ~,/ • 6-\", rds.4,1, (7t-k. c\ U•41()L4 -dM .P.t 2._ ^^-. »L; otm),„2,,A-- (tA,z u-vy P/2972,3..( td«.• t4~¿,,) �^^^. IVI t/4""-Irj-1 )—(QM-1^ EL ALCALDE DE BARCELONA 0."..„13 7^ I ^` ^ 174s4s4 ^^ f/ Á"/ -1/j-'^._ ¡ h' ut„,uvecl.t,,/U 1-"1"- , 9-7 9*.‹.2.9, ^._ vv D rC,^^ C tAds `J!" L ->i ?k, H ^G l.t:.1 - ^-^ p c.^ ' X .! ^^ /(.9 fr ^ C ét-- ildb, Asz.„Q t-4-~" V tAZ -^- Dr2-5S V ' CIMA cA-ceck., 1- ff\- ^ ^^ ^ ,^. v^` ^, ` ^. ^-.ti, t, (-",12,k,u2 J,A U.. v , ^ c_ ^-^ -, .^.3 t,^.c . ^^,,,,.3(^ vr ; 4114,4-V1- u^ ^.^ tsA..„:„ ..^ (,-^t.tn„ I , k t,..3L. 014 tc: c (Ah Mdus. +x--ekA c u t,t,t,ka. 140\ _ VArt_ /(-1 Í^ t ^ ^^e^^^ il.xc^L.t,.^ ^..%"' ^ ^`^,^n^f (d"'‘-.c- ^ ef u' Ï Y4 ( 14 Le �EL ALCALDE DE BARCELONA ) ,/^ u)L dLC Lt.A" ^,(^ `L-^ r ^ 'L.t^^ ` L / , Lt.ti. p t '“A} ^i/L^ ^ 1 ^/ -U Y r, Le.4_ cJU2 /J-27cic j"d(f. CQ-( (57 (4 L vAlvÁ,L.J2-^ ,^ , U.G - l I c/te 10Y-4L) , c.tÁÁA-4 {I1•^.c.^.. , ^ ^-^-^- ts2 G<A,„Af ^ U ^ t `^ -1-1 c e,t LA,t ^ ^^ ^ ^^ C^- ^ ut.t.¿-€,Le, c,cz- f.A _emy ,, ,^ ^ °2( ^ ^ ( 5^ /e ^ jc.- ^ i * u^ ^ ,^ �EL ALCALDE DE BARCELONA 1- L%\At 1 U •s/ 1' ^u^^-^ tJtA-J _(),-UT 9:7--1)1^^ /Uvo r (^ ^ 1('^t^-, 1` u,^^,ti,i.^-3 ^ ^ l_.ti ^ ^ r ^ ►/ vv "^ ^% (í^ J f , ¿WtAtb, vLa-sAg-t k /1-) CA'q (\f¿G,0\/->(1 y&p. o /1--k-R- y -()\tze ^^ S /tÁ,1 v1A-/ �EL ALCALDE DE BARCELONA C1'^` X1 ^1: ^ww le u utrv .., ^(//\ ) li au 9- ^^ ^,^ ^^ ^ ^ L4 _„. 3 °^y`'^^-.^v^ f`1 ( -'^./^ u_ :^^ ^ ^ -.^ ^ • iv■ GQ,^ ^- , �EL ALCALDE DE BARCELONA r Í d2tadolt-.– , r' t U u^ ^ 1/<)-(9 (2tÁ) t *L1 1 1tc, ^ ^^^ e<_>^., A 7 t 1\(1Cl' k L a^ rubt `1 \ ^f `D N (Ái■ ^ ^ _ ' L r ► ^. ^--- ^^ kflJtA-(1/-e( i^- tk . v^ �PARAULES DE COMIAT DE L'ALCALDE A LA IL.LMA. SENYORA M. AURELIA CAPMANY I FARNES. 3 d'octubre de 1991 Entre la me y a pregunta i la seva resposta no van passar ni cinc segons. La pregunta havia estat: "Vols ser Regidora de Cultura de Barcelona?". Sí. Ni cinc segons. La seva mirada brillant, insolent de tan neta i llesta, l'havia traït. Ja ho sabia abans. Quan la vaig trucar ho va endevinar tot. Es va preparar la frase i va esperar pacient que la portés al restaurant, que el sopar s'anés descabdellant poc a poc, fins l'esperada pregunta final: "Al fill d'en Jordi i de la Basi no li puc negar res!' --va ser la resposta--. Per què ho sabia tot? per què no ho semblava mai? per què aquella memòria? per què l'escandalosa facilitat de dir el que volia? per què la impertinent honestedat, rotunditat i destresa? Per què l'habilitat de ser alhora tantes coses: escriptora, Regidora? per què li agradava l'Administració i la poesia? No va acceptar l'escapada final d'en Jaume Vidal i Alcover. Se li va esmunyir entre els dits. Ella sabia que no era un encostípat sinó una neumonia. Ella ho sabia tot. �2. Sobretot, ella estava enamorada i depenia d'en Jaume. Sense en Jaume, no sabia què fer, contra qui esmolar les eines de la seva intel.ligència admirable. El dia que en Jaume va morir, ella va començar a morir, poc a poc, amb fatalitat. Ella també ho sabia. No suportava la infidelitat final del seu company, la traïció de la natura, la impotència de la societat, tan estimada però tan feble. Avui que tu marxes, tots comencem a plegar poc a poc, sistemàticament. Això sí, amb l'espurna dels teus ulls com una pessigolla estimulant que portem dins. Hi ha escenes de violència, malalties i petites o grans decepcions que ens marquen per sempre. Ens deixen una ferida amb crosta a l'ànima. Ens parlen de la mort, de l'absència, de la privació, del no-ser. I ens hi acosten. La Maria Aurèlia ens ha deixat una marca contrària: des què la vam conèixer estem unia mica més condemnats a creure en la vida i militar -hi. Hi ha alguna cosa en el seu gest que és innegablement real, que prové d'alguna amagada essència que ens atrau intel.lectualment sense resistència possible. �3. La Maria Aurèlia ha estat, doncs, un luxe per molts de nosaltres: un luxe gratuït, un ajut no demanat, impensable, caigut del cel o, més ben dit, nascut de la terra, nascut diria- de l'asfalt de la ciutat, de les pedres de la ciutat convencional. Criatura urbana, enamorada del mar, nedadora del Malpàs, amiga d'altres ciutats, tarragonina del bell mig de Tarragona, on potser devia anar a cercar una altra Barcelona com la que va conèixer temps enrera, amb ella es tanca harmoniosament e l cicle de la vida: de la ciutat gran a la ciutat antiga i més petita i al camp i al mar. Si ara reaccionéssim polí?ticament davant el partit rival de la natura que ens ha llevat Maria Aurèlia, l'acusaríem d'insolent. Però no estem segurs que el seu final no sigui justament la condició del seu principi, de la seva vitalitat, que solament podia ser temporal i tanmateix eterna pel record i per les paraules escrites, però sobre tot pel record, que de boca a orella va transmetent una emoció incomparablement rnés persistent que qualsevol altre. �4. Qui oblidarà la cadència dels seus mots, com d'una reina de Barcelona, quan deixava anar que ens havien pres la corona però no :La mar "del mar ets reina encara, ton ceptre és lo trident". Altres no l'hauran sentida, però en l'emoció amb què ens sentiran dir "Maria Aurèlia" endevinaran un dring especial. �C.O SW ^a ^ •, ^ oa--` ,^, ^ ¢ 9 =+ ^ 3 ^ ^ `'^ l' 9- .' ^ 47 4D 5' ro a ^ ro ^ ñ. ó L ^ ^ ^o ?j n A O ^ o `,= a n n " a y, ^ o- C5 " ^ x ^_ q a t ro r; p C ^ , n, ^ rn ^ — _ a ^ ro -^, `G ^ • Cn á `°^ O ^ CA CA C¡ n rD , `^ cz ^ AD to 3. á ^ c 1,1 -O ' -, ó z., = — ^o n n ^. T • A^ ^• ^ ^' t'''• R ^ ^ n ¢ C O n p- ^^ CD a ^ n— t^ , ,., n. n rD ^ n y o _ro ^ ^ F.> ó ^ á ^ ^ t^ N ^< ro o ó ç =-C c •_ -, -^+ ^ A. Bó • s y ^' `^^ 0 ^^ ^ n ^^ ^ C ^ ro ^ s' ^o ^ ^ Ç.^ ^ ^ = ^ ^ ^, ^. ^ ^ ^^ a á m^ _` CD ^ .z....^ -Z1 Cn ^ ^ O 1.-4 y -0 •• n c 7^ ^ ^n ^ _^ ^ CD11 ^^ 1^ ^= ^^ á • •• ^ 9 — ^' ^ x ^ on^ _ n ^ p "Ir/ o á n ^ ^ ric^ 7 . ñ tn � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4157 Title A name given to the resource Paraules de comiat de l'Alcalde a Il.lma. Senyora Maria Aurèlia Capmany i Farnés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Necrologies Cultura Socialisme Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1252/19911006d_00452.pdf b5a561712ea595df49f87965fc74db00 PDF Text Text • CERIMONIA INAUGURAL DEL 45è CONGRéS DE LA INTERNATIONAL FISCAL ASSOCIATION PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 19 hores. Q, Diumenge, 6 d'octubre de 1991, t- S.A.R EL PRíNCEP D'ASTÚRIES, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: EN PRIMER LLOC, VULL AGRAIR L'AMABLE INVITACIó DEL COMITè ORGANITZADOR D'AQUEST 45è CONGRéS DE LA I.F.A. A PRONUNCIAR UNES PARAULES EN L'OBERTURA ICIAL DEL CONGRéS. EL MEU'AGRAïMENT S'ESTéN TAM , MOLT ESPECIALMENT, A L'EXCM. SENYOR FRANCISCO FERNANDEZ O RDOÑEZ, PRESIDENT DE LA BRANCA ESPANYOLA DE LA IFA I MINISTRE D'AFERS ESTRANGERS, QUE AVUI NO POT ESTAR AMB NOSALTRES, RECISAMENT PER LA SEVA CONDICIó DE MINISTRE, JA QUE HA D COMPANYAR A SS.MM. ELS REIS D'ESPANYA EN EL VIATGE OFICI QUE REALITZEN ALS EE.UU. AL SENYOR FERNáNDEZ ORDOÑEZ DEVEM EN BONA PART LA REALITZACIÓ D'AQUEST CONGRéS A BARCELONA, PUIX QUE A L'ANY 1988, VA ACONSEGUIR QUE EN EL CONGRÉS E LA IFA, CELEBRAT A AMSTERDAM, LA CIUTAT DE BARCELONA FOS ESIGNADA OFICIALMENT SEU DEL CONGRÉS QUE INAUGUREM AVUI. LA IDEA DE CELEBRAR EL CONGRé'S A BARCELONA VA SER ACOLLIDA IMMEDIATAMENT PER L'AJUNTAME NT, I DES DEL PRIMER MOMENT HEM TREBALLAT EN ESTRETA COL.LABO ACIó AMB LA BRANCA ESPANYOLA DE �LA IFA, PER ACONSEGUIR QUE EL 45è CONGRéS SIGUI UN GRAN CONGRéS. CREC QUE AQUESTA 4ESSIó INAUGURAL, PRESIDIDA PER S.A.R. EL PRíNCEP D'ASTúRkES, I AMB LA PRESèNCIA DE TOTS VOSTéS, GARANTITZA L'èXIT D CONGRéS. ESTIC CONVENÇUT QUE ELS RES LTATS DE LES PONèNCIES QUE S'HAN ELABORAT, DELS SEMINARIS QUE S'HAN PREPARAT I DE LES RESOLUCIONS QUE ADOPTARà L CONGRéS, EN MATèRIES DE TANTA D'ACTUALITAT, SERAN D'INT RèS PER A TOTS VOSTèS I PER A NOSALTRES. VULL REFERIR-ME DE FORMA ES'ECIAL A LA PONèNCIA I AL SEMINARI QUE HEM PROPOSAT I PREPARAT DE FORMA CONJUNTA L'ASSOCIACIó ESPANYOLA DE DRET FINANCER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. EL TEMA DE LA VALORACIÓ BéNS IMMOBLES A EFECTES 1 FISCALS, INTERESSA ESPECIAL ENT ELS MUNICIPIS, JA QUE ELS IMPOSTOS SOBRE AQUESTS BéNS, CONJUNTAMENT AMB ELS QUE GRAVEN L'ACTIVITAT ECONòMICA, COIJSTITUEIXEN EL 50% DELS INGRESSOS EN ELS NOSTRES PRESSUPOSTOS. AQUESTA MATèRIA, QUE FINS ARA MAI NO HAVIA ESTAT TRACTADA PER LA IFA, éS DE LES MéS CONFLICTIVES EN ELS SISTEMES FISCALS DE TOTS ELS PAïSOS. �EN PRIMER LLOC, S'HA DE DIR QUE LA SENSIB ITAT DELS CONTRIBUIENTS éS MOLT ALTA gUAN ES TRACTA DE FISCALITAT IMMOBILIàRIA. EN SEGON L C, S'APRECIA dNA ABSèNCIA DE CONCEPTES RIGUROSOS QUE, EN ARRERA INSTà IA, ES TRADUEIX EN ( .ti'f 2 W- i c(b r LA DOCTRINA I LA UNA ImpyRceyx DE LES LE($ISLACIONS, JURISPRUDèNCIA. L \apl*TI-11.112.41~ FINALMENT, LA SITUACIÓ S ÇOMPLICA QUAN LA NORMATIVA FISCAL EXIGEIX VALORACIONS E MA4SA DELS BéNS IMMOBLES, REQUEREIXEN DISPOS QUE D'UNA QUANTITAT ENORME DE DADES FÍSIQUES, ECONòMIS ES I JURíDIQUES, I REALITZAR MILERS DE CLASSIFICACIONS OPERACIONS DE CáLCUL. L'EXPERIèNCI DEMOSTRA DUES COSES EN AQUESTA MATèRIA: LA n Tí 'G(L ^ S 1H l3ú/I PRIMERA é ,Q 0/41XT,&,L b N úNIC CRITERI DE VALORACIÓ DELS BéNS IMMOBLES APLICABLE A T O S ELS IMPOSTOS QUE, D'UNA FORMA O UNA ALTRA, AFECTEN AQUESTS BéNS. LA SEGONA éS QUE, EN MOLTS C A SOS, SóN DIVERSES LES AUTORITATS COMPETENTS PER A REALITZAR A QUESTES VALORACIONS, CONCURRèNCIA QUE DóNA LLOC A VARIACIONS D'IMPORTàNCIA EN LES ESTIMACIONS, 3 �AMB LES DESIGUALTATS CONSEQ - PER AQUESTES RAONS LES QUE ES PODRIEN AFEGIR, CREC QUE SERAN DE GRAN ÚTIL AT LES REFLEXIONS QUE VOSTèS APORTARAN. PEL QUE FA ALS SEMIN DRIA O L TAMBé DIR ALGUNES PARAULES, DEL SEMINARI QUE PATROCINA L'AJUNTAMENT D BARCELONA, SOBRE EL FINANÇAMENT DE LES GRANS àREES METRO'OLITANES, QUE JA ENS VA PERMETRE TREBALLAR L'ANY ?ASSAT AM: ELS RESPONSABLES DE LA IFA, EN UNES JORNADES QUE ES VAN R'ALITZAR A BARCELONA SOBRE LA FISCALITZACIÓ DE LES àRTES M: ROPOLITANES DE NOVA YORK, MILAN, LIó, BUENOS AIRES, STE•DAM, FRANKFURT, BIRMINGHAM I BARCELONA. DELS TREBALLS D'AQUELLES .ESSIONS ES DESPRèN QUE ELS RECURSOS ACTUALS NO SóN .UfICIENTS PER A AFRONTAR ELS NOUS PROBLEMES QUE ESTAN SORG'NT N L'àMBIT DE LES GRANS CIUTATS, I QUE ENCARA NO ES TEN N SO UCIONS PER SOLVENTAR I FINANÇAR REPTES COM ELS DEL M'DI AMBIENT, EL TRàNSIT, LA PRESERVACIó DEL TERRITORI, I E GENERAL LA QUALITAT DE VIDA DE LES GRANS CIUTATS. TANT SOLS SI 'ESTRUCTUREN DE FORMA ADEQUADA AQUESTES GRANS AGLOMERACIO S URBANES I ELS SEUS RECURSOS, SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTE NCIALITAT SUPERIOR AMB UN COST 4 �ADEQUAT. PER TANT, CALDRIA REFORÇAR A•'ELLES INSTITUCIONS QUE PRENEN AL SEU CàRREC L'OFERT • DE :-NS I SERVEIS DE CARáCTER METROPOLITá. ;, r ) ?na A--(‘X O COMPENSAR AMB LA PRESèNCIA DIRECTA DE ADMINISTRACIó DEL SERVEI P EL QUE MéS ENS HA DE E ^ ^F^rRCFsR ^AMíi^E.-,P R O^R^ PREOCUPAR COM ECONóMICS PRESTACIÓ EN UNA éS EL DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURíDICS AQUí, DELS SERVEIS PúBLIC . CORRECTA GESTIONEN PER APLICACIÓ A NIVELL ELS SERVEIS ADMINISTRACIONS, DE GRANS CIUTATS DE ENTRE L'ADMINISTRACIó LOCAL I LA AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA FINANCIACIó DE TOTS DELEGACIÓ D'AL RES EN ECONòMIC PER A GARANTIR UN EQUILIBRI QUE ES EN UNA Com GE^LTA-T'Ç PROGRAMES c £ ES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, I, FINALMENT, EN UN SISTEMA '4RIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SO RE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRàCTICAMENT MONOPOLITZATS PEL NIVELL ESTATAL, I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITàRlIA. ç't)W ^2S 5 0■-1 Vq.K1 ^.,,^ fT.^ 1t,L ,L, [JA/4 ^^ ^ "3fiZ ... 1 �NO PUC ACABAR AQUESTES PARAtLES SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ QUE S'HA REALITZAT FINS ARA EN ELS TREBALLS PREPARATORIS DEL CONGRéS, I E L QUE il laQ. REALITZARAN TOTS ELS PARTICIPANTS PER ANALITZAR'' AQUESTS I ELS ALTRES TEMES QUE ES DEBATRAN EN EL TRANSCURS DE LES SESSIONS. VAIG TENIR LA SATISFACCIÓ D'ENVIAR LA SALUTACIÓ DE BARCELONA ALS CONGRESSOS D'AMSTERDAM, RIO DE JANEIRO I ESTOCOLM, I D'INVITAR-LOS A VISITAR-NOS. ARA, ELS AGRAEIXO LA SEVA PRES NCIA A BARCELONA, I ELS DESITJO UN CONGRéS MOLT PROFITÓS, TAN CIENTíFICAMENT COM PROFESSIONALMENT, I ESPERO QLE DISFRUTIN D'AQUESTA CIUTAT I PUGUIN COMPROVAR ELS ESFORÇOS QUE ESTEM REALITZANT PER PREPARAR ELS JOCS OLÍMPICS POSTOLíMPIC PER A LA CIUTAT. 6 D'ESTIU DEL 92 I EL FUTUR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4158 Title A name given to the resource Cerimònia Inaugural del 45è Congrés de la International Fiscal Association Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La valoració dels béns immobles a efectes fiscals interessa als municipis. Finançament a les grans arees metropolitanes. Mecanismes tant jurídics com econòmics per garantir un equilibri econòmic en la prestació de serveis públics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Economia Finançament Ciutats Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1253/19911007d_00455.pdf 7af37374c2d0dd2972fdb571b44ad187 PDF Text Text -Lt S4iç a ^^'i^, l /ru ¿ 4f) EC r±j 69,1 aAA.A, (11/A-(;)u.,`12-<- f ) SZCLJ-7-AgaAL.: ^^ ¿a l,i,ty.,t y ‘/V a2J1 t e,,^c.. ^., D-em-4-a4,wiL A (Y`"'9- -6,~te _ tt S ^ N s-) alL,s -^ um/l,tudt tre—,l.t ^ - ^ cu4/1-4 l^ 9, 1 11 1-tLi ¿ri--ak-- .. ^ f^ ^c,, Q L ^ a^l,•^-^ r^t 1~14( Y .N ^Q/ c/ / 1a ^ ^ G--dx,L..s ^ v "^ ^^ cc,,, ^ - [ I Ed t /-ettte 1),(4,,a- a, ^,^ K r< < : 1•voo dL4Pf¿ ^ . r r 14.- U^^wc^^^4,ftr vd& e), ^^ ° l¿Inc ^ ^^ 17A4,u,ÁP-cei/' a2-tAk 144 41-lziA.Guer C¿-( ^ 0. (n ^ U L �(Gu 3 ^, f^ (,^ti^ ►`^ azua,,.^ -ékti, „444 fr,4„, cz_t, c^ r t t j • o) U ^ -/Gc,y) d^ (!.{A Cu-t-fy Lui ^ a , ^_. ^ ^,^,^., ^,. ^ ^ ^ ,,ea,t_Ek._ y (A ^ , ^ bu, (A\ ^3 ^l.il.Q t lt,Wr . ^ c 1 ^,^: -t ^ - ¡^ ituri; ) ^,,31^.^^G-' ^ 2c- c^,k, U, trtA, ^ ñ. / P-ufr 0(4J-té -té ce C^ cr2r (ftAAAA/i-u .. , `-e-1U1A/t r (',r,ure,,^ ^ u.C^,^.=-^►^-`e uAl Ls< 0 111/ (q)k^-r ,e. N vb,a--, ,z-Li ui.W441,»AD ./ ANP Arb 9)4'19 Ce/ W^.lir Cf-Z �7 D'OCTUBRE DE 1991 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE MEDALLES D'HONOR AL MERIT A LA GUARDIA URBANA AMB MOTIU DE LES FESTES PATRONALS. (LLOC: SALO DE CENT) �Pasqual Maragall i Mi Alcalde de Barcelor Se complace en invitarle al acto académico y entrega de Medallas de Honor al Mérito que, con motivo de la celebración de las fiestas patronales de la Guardia Urbana, tendrá lugar el próximo día 7 de octubre, a las 12,30 horas, en el Salón de Ciento. Durante el acto, el Excmo. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretario de Estado para la Seguridad, pronunciará la conferencia «El papel de las grandes ciudades en materia de seguridad ciudadana, especial referencia a la seguridad de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92 ». Octubre de 1991 Pasqual Maragall i Mir Alcalde de Barcelon Es complau a invitar-vos a l'acte acadèmic i lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit que, amb motiu de la celebració de les festes patronals de la Guàrdia Urbana, tindrà lloc el proper dia 7 d'octubre, a dos quarts d'una de la tarda, al Saló de Cent. Durant l'acte, l'Excm. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretari d'Estat per a la Seguretat, pronunciarà la conferència «El paper de les grans ciutats en matèria de seguretat ciutadana, especial referència a la seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92». Octubre de 1991 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4159 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. senyor Alcalde a l'acte de Lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit en les Festes Patronals de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Restabliment de confiança en el sistema. Trinitat Vella s'ha de traslladar immediatament. Guayarem Ciutat Vella. Urbanitat i qualitat de vida i prevenció i urbanisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Premis i reconeixements Model social Barcelona Trinitat Vella Policia local Description An account of the resource Apunts manuscrits de PM. Conté també la invitació a l'acte. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1254/19911008d_00456.pdf 40d5290efa225437a54045f7706ccac9 PDF Text Text ce>,\\f r r`.^ 4.^ -2, A °t-` 0,,w ^ti,(^.^ox.a.,, csLp. 4)6 -1 -.^, Acte de cloenda de la conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Fundac ó Bertelsmann (Hotel Hilton), 8 d'octubre de 1991. A.R., PRÍNCEP FELIP DE BORBó, Prince Talal, AUTORITATS, dear consuls, Herr Mohn, SENYORS SENYORES, Alteza, permitame reiteraros honor que nuestra ciudad siente por vuestra presencj. a entre nosotros, no sólo como presidente de honor d 1 comitè organizador de los Juegos de Barcelona, sino pfesidiendo una sesión como esta, tan relacionada con 14s preocupaciones de nuestros ciudadanos más allá del S2. President, us felicito vivame t per l'alt nivell d'aquesta reunió, que sota el vostre impuls supera de molt l'ambició de tantes trobades que dia rere dia ens enlairen bén poc per damunt de les preocupacions més immediates. Herr Mohn, I very much appreciate the value of your actions as a private person whi h has found surplus time and ressources to foster human understanding in matters of deep importance, y see mingly very far away from the quiet surroundings ¢f G. where i met you and your wife six years ago. \` Ck f i(?.l :, VYq^1yybi e CP.J iJti, �PERMETIN -ME QUE, D'ENTRADA, FAC UNA AFIRMACIó, QUE TRACTARÉ DE DEMOSTRAR SEGUIDAMENT NO ÉS CASUAL QUE SE CELEBRI A BARCELONA UNA TAN IMPOR'ANT CONFERèNCIA DE LA FUNDACIÓ BERTELSMANN SOBRE "EL REPTE MEDITERRANI I LA RESPOSTA EUROPEA", QUE COMPTA AMB L'ALT PATROCINI DE SA MAJESTAT EL REI D'ESPANYA, DON OAN CARLES I, I DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA, DR. RICHARD VON WEIZSACKER. BARCELONA, la orgullosa capital !e Catalunya, ÉS UNA CIUTAT AMB UNA LLARGA TRADICIó D PRESèNCIA ACTIVA EN el mediterrani, ENCARA viva EN E PATRIMONI HISTòRIC I ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT. CAL NOMÉS RECORDAR QUE DES DEL SALó DE CENT DE LA CIUTAT, DURANT LA BAIXA EDAT D [ITJANA, SORTIEN LES ORDRES COMERCIALS DIRIGIDES ALS C( )NSOLATS QUE BARCELONA TENIA ESTABLERTS EN TOTA LA MEDI: 'ERRàNIA. I EL LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR (s. xIV), COL.LECCIó PRIVADA D'ORDINACIONS, USOS I COSTUMS M RíTIMS I COMERCIALS, REDACTAT A BARCELONA, ARRIBà 1 TENIR UNA DIFUSIó GENERALITZADA EN LA MEDITERRàNEA I JURANT SEGLES. LA BARCELONA CONTEMPORàNIA HA REPRèS AMB NATURALITAT LA RELACIÓ AMB LA MAR mediterrània Q E LA BANYA. �VOLDRIA CITAR, A TALL D'EXEMPL3, EL PRECEDENT QUE SIGNIFICA EL FET QUE EL NOM DE BARCELONA VAGI UNIT ALS ESFORÇOS COL.LECTIUS DELS PAïSC)S DE LA REGIó PER TRACTAR DE RESOLDRE UN DELS PROBLEMES MÉS GREUS DE LA MAR COMUNA: LA CONTAMINACIÓ. LA CONVENCIó I ELS DOS PROTOCOLS PER PROTEGIR EL MEDITERRANI CONTRA LA CONTAMINAC4, SIGNATS A BARCELONA EL 1976, I EN VIGOR DES DEL 1978, CONSTITUEIXEN EL MODEL DE CONCERTACIÓ QUE HAUtIA DE PRESIDIR LES RELACIONS ENTRE ELS PAÏSOS RIBERENCS. (1) EN LES AUTORITZADES INTERVENCIONS QUE S'HAN SUCCEÏT AL LLARG DE LA CONFERèNCIA -la darre a, la del Prof. KüngS'HA RECORDAT QUE AQUESTA ÉS U A REGIó D'UNA GRAN DIVERSITAT I DENSITAT CULTURAL, QUE CONTÉ ELS ORÍGENS HISTòRICS I LES ARRELS DE TRES àM$ITS DE CIVILITZACIó, EXPRESSATS EN TERMES RELIGIOSO PEL JUDAISME, EL CRISTIANISME I L'ISLAMISME, QUE HAN ESTAT COMPARTITS PER RACES I CULTURES DE TOT EL M N. NO PODEM MÉS QUE SENTIR-NOS-EN ORGULLOSOS. 1: Aspen Institute, 4 years ago/ [+e Michellis) �PERÒ AL COSTAT D'AQUESTA APORTAC ó EXTRAORDINàRIA -CAP ALTRE ESPAI GEOGRàFIC I HUMà HAURà PRODUÏT TANTA CIVILITZACIó-, TAMBÉ S'HA DEIX T CONSTàNCIA QUE LA REGIó MEDITERRàNIA ÉS UNA ZONA PRENYADA DE CONFLICTES DE TOTA MENA, ENDèMICS I POTEN IALS, INTERNS I DE CARàCTER INTERNACIONAL, èTNICS I RELIGIOSOS, ECONòMICS I SOCIALS. I COM A ALCALDE D'UNA CIUTAT HE DE MANIFESTAR LA MEVA INQUIETUD, QUE ESTIC CONVENÇUT QU COL.LEGUES DE LES CIUTATS DE LA COMPARTIRAN ELS MEUS MEDITERRàNIA, EN EL SENTIT QUE ELS CONFLICTES SEMPRE AFECTEN, D'UNA MANERA O D'UNA ALTRA, LES CIUTATS. ES INDISCUTIBLE QUE LES CIUTATS, els ciutadans, SóN LES PRIMERES A PATIR LES CONSEQÜèNCIES, TRADUÏDES EN VíCTIMES I DESTRUCCIÓ, DELS ENFRONTAMENTS ARMATS. EN LA MEMòRIA DE TOTS NOSALTRES ESTAN E S SOFRIMENTS IMMENSOS DE LES CIUTATS SOTA ELS BOMBARDEJQS, I SI ENS QUEDEM EN L'àREA MEDITERRàNIA, LA CIUTAT TORTURADA DE BEIRUT CONFORMA UNA PARADIGMàTICA I LAMENTABLE IL.LUSTRACIÓ DELS EFECTES DELS CONFLICTES EN LES CIUTATS. Bagdad, jueves i i Barcelona en menor mesura Tel Aviv i saudites, ... cada s'ha segle. de altres recordar Barcelona El cas de aquí capital ciutats també. d'una �cultura no sempre lliure: nosaltres entenem. APROFITO PER ASSENYALAR QUE LA III CONFERèNCIA MUNDIAL DE CIUTATS HISTòRIQUES, QUE SE CELEBRARá A BARCELONA I A GIRONA ELS PROPERS DIES 28 AL 3 D'OCTUBRE, ES FARá RESSó DE LES CONSEQÜèNCIES PEt A LA CIUTAT DE LA i GUERRA, COM L'EXPRESSIÓ MÉS AGUDA D'UN CONFLICTE, DEDICANT-HI UNA DE LES SESSIONS D LA CONFERèNCIA. A LA LLISTA DE CIUTATS HISTòRIQUES INVITADES A APORTAR LA SEVA TRISTA I ALLIÇONADORA E{PERIèNCIA HEM HAGUT D'AFEGIR DUBROVNIK, CIUTAT MEDITERRàNIA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT. LA VARIETAT I LA COMPLEXITAT DELS CONFLICTES QUE ES DETECTEN EN LA MEDITERRàNIA NO PERMETEN FER-SE LA IL.LUSIó QUE A MIG TERMINI PODRAN SER SUPERATS. HEM DE TREBALLAR AMB TENACITAT PENSANT QUE, SI D'UNA BANDA HI HA NECESSITATS QUE REQUEREIXEN DITA ATENCIÓ IMMEDIATA, D'ALTRA BANDA LES EVOLUCIONS EN AQUESTA REGIó ACOSTUMEN A SER LENTES PERQUè SóN PREGONES, PERQUè HAN DE REMOURE LES PROFUNDITATS DE MANERES D'ENTENDRE LA VIDA SEDIMENTADES DURANT SEGLES. VOSTèS AL LLARG DE LA CONFERèNCI4 HAN PROPOSAT MESURES SERIOSES, CONSTRUCTIVES, A ADOTAR EN ELS DIVERSOS �CAMPS QUE TENEN UNA INCIDèNCIA TAWT EN LA GENERACIÓ DEL CONFLICTE COMERÇ, COM EN LA SEVA SUPERAIó: L'ECONOMIA I EL EL DESENVOLUPAMENT SOIAL I CULTURAL, LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, LA IMMIGRACIó, LA SEGURETAT MILITAR. POC ES PODRIA AFEGIR A RIQUESA DE REFLEXIÓ QUE INCORPOREN LES MESURES APUNTADES. VOLDRIA sumar -HI, TANMATEIX, NO PiS UNA MESURA CONCRETA SINó UNA MESURA INSTRUMENTAL I, PROBABLEMENT, NO FARÉ MÉS QUE REITERAR EL QUE JA S'HAURI DIT. AQUESTA MESURA, IMPRESCINDIBLE iER FER POSSIBLES LES ALTRES, ÉS EL DIàLEG: UN DIàLEG MULTIDIMENSIONAL I EN TOTES DIRECCIONS. NO N'HI HA PROU AMB LA DIPLOMàCI* TRADICIONAL, TOT I QUE PRESTA SERVEIS RELLEVANTS. DAYANT LA TENDèNCIA A LA CRISTALITZACIó VERITAT LES PRòPIA, RELACIONS, DE LES POSICIONS, EN LA ES FA NECESSàRIL LA MULTIPLICACIÓ DE DELS DE CONTACTES AL TANCAMENT EL DIàLEG HA DISCÓRRER D'ESTAT A ESTAT, DE REGIó A REGIó, DE GRUP A GRUP, I, AIXò ÉS EL QUE PUC APORTAR COM A ALCALDE, DE CIUTAT A CIUTAT. I de reli a religió (molt important, decissiu, perquè si analitzem els conflictes nacionalistes a Europa i a la M iterrània, pocs dels �més persistents deixen de tenir up element de conflicte religiós) (2). (Altres defensarien el realisme. Les ciutats, com el Prof. Küng, P o en l'accent en altres aspectes, més aprop de l'ètica i la utopia). NO FA PAS GAIRE, AMB MOTIU DE LA PRESèNCIA DE L'ALCALDE DE PARíS, JACQUES CHIRAC, EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT ON VA DICTAR UNA B ILLANT CONFERèNCIA, PRECISAMENT, SOBRE LA VOCACIÓ MEDITERRàNIA D'EUROPA, vam coincidir en QUE LES CIUTAT PODRIEN FER ACCIONS D'ACOMPANYAMENT SITUADES EN EL TERRENY DE LA CIVILITZACIÓ, EN EL TERRENY DE LA CULTURA, EN EL TERRENY DE LA RECREACIÓ DE LA CONVIVèNCIA. SóN, AQUESTES, ACCIONS DE COMP EMENTARIETAT PER LES QUALS LES CIUTATS ESTAN ESPECIALMENT BEN PREPARADES, I DISPOSADES PATIR ELS JA QUE SI, CONFLICTES, COM DEIA, SÓN T SóN LES PRIMERES A BÉ PRIMERES A LES BENEFICIAR-SE DE LA NORMALITAT I DE L'INCREMENT DELS INTERCANVIS. 2: Visita al papa/abril. Carta del papa a l'Islam. Zimmerman: Religion is the respiration of people. Sulzberger (NYT): war in the name of god. Saddam i Bush: Deu, poca cosa més que una bandera nacioanl. "Jo puc transigir, el meu deu 4o pot ". �EL DIàLEG DE CIUTAT A CIUTAT, DUNA RIBA A L'ALTRA DE LA MEDITERRàNIA, CREARIA UNA XARXA DE COMUNICACIÓ DIVERSIFICADA I DE FLUXOS DE RE#,ACIó QUE AJUDARIA A CONÉIXER-NOS MILLOR I A ESTABLIR PONTS QUE NOMÉS PODEN SER úTILS. BARCELONA ESTà DISPOSADA A SEGUtR AQUEST CAMí I ESTà OBERTA A TOTES LES INICIATIVES ( UE SERVEIXIN PER A ENCETAR-LO. Es per això que la nostra ciutat es va oferir -oferta que ara reitero- al President d la Generalitat, als ministres espanyol i italià d'a rs estrangers, Fdez. Ordóñez i De michellis, i al pre4dent Mitterrand, per hostatjar la conferència de Cooperació i Sequretat, si finalment, com és el nostre desig s'arriba a fer. QUAN L'ESTIU DEL 1992 SE CELEBRI ELS JOCS OLÍMPICS A LA CIUTAT, AQUEST ESPERIT de d àleg inter-cultural, inter-religiós, inter-ciutadà, ESTARà PRESENT EN L'ACOLLIDA QUE DISPENSAREM ALS Q E ENS VISITIN DES DE QUALSEVOL PUNT DE LA MEDITERRàNIA i des de tot el món, I SERà EMBLEMàTICAMENT VISIBLE PER ALS CREIENTS de totes les religions monoteistes N EL CENTRE ECUMèNIC "ABRAHAM" DE LA VILA OLÍMPICA. (que té, per cert, algunes dificultats financeres er ser construït i 8 �acabat) . Que aquest esperit d'Abraham, cultures cristiana, del mediterrani, presideixi t onc comú de les 1'àtab, la jueva la conclulió d'una reunió tres i la tant prestigiosa i de tant alt nivell com la que vostès han realitzat aquí. MOLTES GRàCIES ... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4160 Title A name given to the resource Acte de cloenda de la Conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Organitzat per la Fundació Bertelsmann Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El llibre del Consolat del Mar. Religions del mediterrani: cristianisme, judaisme i islamisme. Els conflictes al mediterrani: Beirut, Tel Aviv, etc., i ara Dubrovnik. Diàleg multidimensional. Barcelona es va oferir a hostatjar la Conferència de Cooperació i Seguretat al Mediterrani (CSCM), esperem que s'arribi a fer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Hilton, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Barcelona Model social Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1255/19911009d_00457.pdf d1cd595cc32f8efae010b29a1968eae5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la Història de Barcelona dirigida per Jaume Sobrequés (9 d'octubre de 1991) M'és molt difícil començar la meva intervenció en aquest acte sense recordar Maria Aurèlia Capmany. En primer lloc, per la seva participació, com a regidora de Publicacions, en la gestació d'aquest projecte d'Història de Barcelona, que avui és ja una realitat. I en segon lloc, i més important, perquè ella era un tros d'història viva de Barcelona. Maria Aurèlia va viure intensament la histi'òria recent d'aquesta v ciutat, els seus moments de derrota i els seus moments de glòria. En cap moment no es va limitar a ser-ne espectadora, sinó que des els diversos àmbits de la seva activitat, tan prolífica i tan vital, va contribuir a canviar-la, a fer-ne una ciutat millor, més democràtiça i més solidària. Maria Aurèlia era un personatge profundament arrelat a la ciutat i al pa ís, i per tant n'era �molt representativa. I sabia perfectament la importància que Barcelona havia tingut i té per a la història de Catalunya. Eri el primer de la sèrie de diàlegs a Barcelona, Maia Aurèlia em deia que "aquest país ha pogut resistir tots els fracassos, totes les seves morts i tots els seus renaixements successius, perquè Catalunya entera té vocació ciutadana". Crec que les seves paraules expliquen la importància d'una història de Barcelona com que avui presentem. Aquesta Història de Barcelona neix, i no pas per atzar, en un moment de renai gement, de rellançament de la ciutat. A Barcelona i a Catalunya, el conreu de la història ha anat directament lligat al renaixement intel-lectual i cultural del país. N'és una prova la primera gran història moderna de la ciutat, punt de partida de totes les que van seguir: em refereixo a las Memorias históricas d'Antoni de Capmany, publidades per la Junta de Comerç en un moment de clara revifalla econòmica i de recuperació d'un passat mldieval gloriós. No cal dir que els historiadors romàntics --Antoni i Pròsper de Bofarull, Aulèstia i Pijoan, Pi i Arimon, Sanpere i Miquel -- van contribuir a 2 �tot reividicant glorificar aquell passat, un esplendor que volien també per al seu present. Però el precedent més clar de l'obra que avui presentem el tenim en el volum dedicat a La ciutat de Barcelona de la monumental Geografia General de Catalunya de Carreras i CandL. El llibre, publicat el 1916, era molt més que up estudi geogràfic, i recollia molts elements de la història de ciutat. Això no ens ha d'estranyar si tenim en compte que Carreras i Candi havia fet publicar, des del seu càrrec de regidor de la Lliga a l'Ajuntament, importants documents de l'Arxiu Municipal: el Manual de novells ardits ó Dietari de l'antic consell barceloní i les Rúbriques de Bruniquer. La Ciutat de Barcelona de Carreras i Candi era, a més, un treball de síntesi que no es limitava a recollir allò que ja s'havia publicat, sinó que oferia els resultats d'una investigació de primera mà. Que és el mateix qu ha fet --en Jaume Sobrequés em corregirà si m'equivoco-- aquesta nova Història de Barcelona que t4ncarà i culminarà les Històries de Barcelona del segle XX. Pel camí, en el camí que \t'a 3 de Carreras Candi a �aquesta nova Història de Barcelona, no podem oblidar el nom il . lustre d'Agustí Duran i Sanpere, que no només ens va recuperar a través dels seus llibres una part important de la història de la ciutat, sinó que, des de l'Institut Municipal d'Història, des de la Casa de l'Ardiaca, va contribuir a salvar els testimonis arqueològics, artístics i documentals del nostre passat. Duran i Sanpere va ser al mateix temps un recopilador i un actor de la història de la ciutat, en uns moments particularment difícils de la seva existència. És clar que aquest compromís amb el seu temps i amb el seu país ha estat una característica dels nostres grans historiadors d'aquest segle, de Rovira i Virgili a Jaume Vicens i Vives, passant per Ferran Soldevila i Ramo d'Abadal. O, en un altre àmbit, per Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Tampoc voldria oblidar el paper dels geògrafs en el a coneixement de la nostra re litat històrica. Pau Vila va publicar el 1974, amb Lluís Casassas, una visió excel-lent de Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. I no oblidem que Pierre Vilar va arribar el 1929 a Barcelona com a geògraf, i que els seus primers treballs publicats en els anys �trenta fan referència al paper del port de Barcelona en l'economia catalana. Els historiadors de Barcelona tenen, doncs, una llarga i fructífera tradició de lligams amb la realitat concreta. No són historiadors tancats en la seva torre de vori, sinó ciutadans compromesos amb el seu present. La Història de Barcelona que avui presentem té aquest doble valor que he tractat de subratllar: significa en primer lloc una aportació inestimable de noves dades, de noves recerques i de noves aportacions a la història d'aquesta ciutat bimil-lenària. I en segon lloc reflecteix també un compromís, fet des de l'estimació però també des del sentit crític, cap al present i l'immediat futur de la ciutat. Només em queda manifestar el meu agraïment, com a Alcalde de la ciutat, a tots aquells que hi han col laborat, al seu director Jaume Sobrequés i a l'Enciclopèdia Catalana, que és juntament amb l'Area de Publicacions de l'Ajuntament la coeditora de l'obra. Moltes gràcies a tots. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4161 Title A name given to the resource Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la "Història de Barcelona" dirigida per J. Sobrequés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Cultura Barcelona Territoris Model social Catalunya Sobrequés i Callicó, Jaume, 1943- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1256/19911022d_00458.pdf 23b944e38af724087ddff0d5f571c6b4 PDF Text Text LAS GRANDES CIUDADES DEL SIGLO XXI: EL CASO DE BARCELONA Conferencia pronunciada por el Excmo. Alcalde de Barcelona, Pasqua Maragall, en el Forum de la Universidad de DeuSto. (Bilbao, 22 de octubre de 1991) �QUIERO EMPEZAR MI INTERVENCIÓN (kGRADECIENDO ) A LOS RESPONSABLES DEL F9RUM DE LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO --Y EN CONCRETO A $U PRESIDENTE, ROBERTO PASCUAL-SU AMABILIDAD AL INVITARME A HABLAR SOBRE LAS METRÓPOLIS DEL SIG O QUE VIENE Y, MUY PARTICULARMENTE, SOBRE EL CASO DE BARCELONA. PERO DEBO ADVERTIR QUE ME COLOCAN ANTE UN RETO DIFíCIL, PORQUE ESTAMOS INMERSOS EN,,UNMOMENTO DE ACELERACIÓN DE LA HISTORIA Y ES MUY DIFíCIL PREDE( CIR CÓMO VA A EVOLUCIONAR UN MUNDO T CAMBI COMO EL QUE VIVIMO DESDE 1989 LA SITUACIÓN MUNDIAL HA EXPERIMENTADO TALES CAMBIOS, Q E AHORA NOS SENTIMOS MENOS CA- PACES DE PROPONER MODELOS Y DE FORMULAR PREVISIONES A LARGO PLAZO. AUNQUE NO CREO QUE DEBAMOS RENUNCIAR A ELLO; SIMPLEMENTE, DEBEMOS ESTAR MáS ABIERTOS A LAS NUEVAS REALIDADES Y MENOS ANCLADOS EN LAS CERTIDUMBRE PASADAS. �VIN.._e...ERMITIRME QUE ME REFIERA PRIMOR— POR ELLO, DIALMENTEI A EUROPA,')Y AL FUTURO DE LAS CIUDADES cA EUROPEAS, GRANDES METRÓPOLIS AMERICANAS Y ASIáTICAS --POR 110 HABLAR DE LAS GRANDES AGLOMERACIONES URBANAS DEL TERCER MUNDO-- CAEN DEMASIADO LEJOS DE NUESTRAS COORDENADAS; SON REALIDADES MUY DISTINTAS, POCO COMPARABLES A LA NUESTRA. Y ME VOY A REFERIR BáSICAMENTE A ^BARCELO BARCELONA SE HA CONVERTIDO --PERMíT^ DIGA CON LEGÍTIMO , PORQUE QUE LO RGULLO DE ALCALDE-- EN UN EJEM- PLO A SEGUIR --O, COMO MíNIMO, A TENER EN CUENTA-PARA MUCHAS CIUDAD S EUROPEAS, E INCLUSO DE FUERA DE EUROPA. ELLO POR UNA RAZóN FUND kENTAL: BARCELONA HA SABIDO TRAZAR UNA ESTRATEGI DE DESARROLLO, UNA S^TRRAT_EGIA DE FUTURO, QU GAR EL`—CONSEN gO D ,4 A SIDO CAPAZ DE CONGRE— AGENTES ECONÓMICOS Y SO- CIALES DE LA CIUDAD E INCLUSO, ME ATREVERÍA A DECIR, EL ENTUSIASMO DE SUS CIUDADANOS. EN MARZQ DEL AÑO P, +,SADO, SE ROBÓ EL PLA ESTRATÉGICO ECONÓMICO It SOCIAL BA CELONA 2000, QUE A INICIATIVA DEL AYUNTAMIENTO DE -BAR BONA FUE ELABORADO CON EL CO SENSO DE CERCA DE 200 INSTI^ 2 �TUCIONES CIUDADANAS DE TODO TIPO: DESDE LOS SINDICATOS A LA PATRON DE LA CáMARA DE COMERCIO A iL, LOS GREMIOS DE PEQUEÑOS COMERCIANTES, DE LAS GRANDES EMPRESAS A LOS COLEGIOS PROFESIONALES, DE LAS UNIVERSIDADES A LAS ASOCIACIONES CULTURALES MáS DIVERSAS. C^ (._ C MáS TARDE ME REFERIRÉ CON MAYOR DETALLE AL PLAN ESTRATÉGICO, PERO QUIERO DESTACAR AHORA QUE ESTA PARTICIPACIÓN DE LOS DIVERSOS AGENTES SOCIALES EN LA,.,,ABORACIóN DE, PLAN Y SU CARáCTER PIONERO EN UROPA TOS) HICIERO1 MERECEDORES RECIENTEMENTE DEL LA PLANIIFICACIÓN ESTRATÉGICA CONCEDIDO POR LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. PARA NOSOTROS, EL PREMIO HA REPRESENTADO NO SÓLO UN RECONOCIMIENTO A LÏ LABOR EFECTUADA, SINO TAMBIÉN LA CONFIRMACIóN pE QUE BARCELONA OCUPA YA POR DERECHO PROPIO UN 1JUGAR, Y UN LUGAR DESTACADO, EN EL CONTEXTO EUROPE, QUE ES, FUNDAMENTALMENTE, UN CONTEXTO URBANO. EFECTIVAMENTE, LA RAN APUESTA LA BARCELONA DE ESTE FIN DE SIGLA A IDO INTERNACIONALIZACIÓN DE LA CIUDAD. PARA : LO, HEMOS CONTADO CON LA PLATAFORMA ÚNICA Q5JE UN ACONTECIMIENTO SI CALA FICA LA ORGANIZACIÓN DE NETARIA COMO SON LOS JUEGOS OLíMPICOS.,/EL PRÓXIMO RANO, DURANTE QUIN- �CE DÍAS, UNA AUDIENCIA CALCULADA EN 3.500 MILLONES , --DE PERSONAS DE TO EL MUNDO VA ESTAR PENDIENTE DE UN NOMBRE: BARCELONA. ESTá CLARO QUE SI, HACE CINCO AÑOS, NO "ÉRAMOS LOS JUEGOS, HABRÍAMOS BUSCADO TRA PALAN-) i)PARA DARNOS A C NOCER AL MUNDO. Y ESTOY SEGURO DE QUE LA HABRIAM9S ENCONTRADO. NO ES POR NINGÚN AZAR QUE ESA VOLUNTAD DE INTERNACIONALIZACIÓN HA SIDO UNA CONSTANTE EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE LA CIUDAD, QUE SE HA VENIDO MANIFESTANDO DESDE, POR LO MENOS, LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888. PERO QUÉ DUDA CABE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HAN SIDO Y SON LA ME OR PROMOCIóN: GRACIAS A ELLOS HEMOS PUESTO LA CIUDAD EN EL MAPA. NO TO LAS CIUD. UROPEAS T ìfl N ESA EN LOS ED TOS D CAPITALI- BARCILONA,--tIN---„EJEMPLO CLARO DE CIUDA NO DEPEN'01ENTE DEL ESTAD., HA SIDO FIEL A SU HSTóRICA DE P ENCIA EN EL MUNDO, Y CON MOTIVO DE LOS JUEGOS HA SABIDO LLEGAR MáS ALTO QUE NUNCA. �t ' 2~,i1/1A/ EN EL FONDO DE ESA ACTITUD y., ,AKgomeREtgílI~T fi~^T^ ~}~3N _ "_ DE APERTURA A EUROPA, HABíA Y HAY UNA CONVIC IóN PROFUNDA: LA DE QUE LOS .. .__ PROBLEMAS DE rAgi—G—RÁN — DES— CIUDA—DES- SÓLO PUEDEN) RESOLVERSE A NIVEL EUROPEO PORQUE LOS PROBLEMAS DE LAS GRANDES CIU ADES SON COMUNES A TODA EUROPA. HACE ESCASOS DÍAS, UN GRUPO ^ E SKINHEADSJ PROTAGO- NIZó UNOS LAMENTABLES INCIDEN INCIDENTE 1 —^^I ,r ^STRA CIU- DAD. PUES BIEN --Y NO TRATO DE JUSTIFICAR NADA NI A NADIE-- EN ESOS MISMOS DÍAS SE 4 RODUCÍAN AAGRE— > st^t^(tL^^^ SIONES SIMILARES PRAGA EN DRESDE O EN BER L]fN. POR OTRO LADO, PR BEFAS COMO EL DE LA DROGA LA DELINCUENCIA ASOCkADA A SU TRáFICO Y CONSUMO SON, POR DESGRACIA, HARTO IDÉNTICOS AQUí, EN ZURICH Y >^^^ iV C,- c Lt.iC? c/ EN AMSTERDAM. POR NO HABLAR DE LO QUE LOS FRAN— CESES LLAMAN "MALHEUR DE BANLIEUE", Y QUE EXISTE TAMBIÉN EN BARCELO A O EN BILBAO. LO MáS IMPORTANTE S QUE TRABAJAMOS CONJUNTAMENTE PARA LA RESOLUCIÓN DE ESOS PROBLEMAS. CON AMSTERDAM, CON LYON Y CO OTRAS CIUDADES, HEMOS ESTABLE— CIDO PROGRAMAS QU VAN' DROGODEPENDENCIAS PASANDO POR `A DESDE LA LUCHA CONTRA LAS LA CONGESTIÓN DEL TRáFICO, PROTECCIóN DEL MEDIO AMBIENTE. ÉSE �ES EL áMBITO QUE PERMITE POTENCIAR LA CREATIVIDAD DE BARCELONA. ESTA COLABORACIÓN EN EL MARCO EUROPEO SE HACE AHORA MáS NECESARIA QUE NUNCA, PORQUE A PESAR DF^ LAS. INMINENCIA DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL I ACTA UNICA,,) EN ENERO DE11993, EL CAMINO HACIA LA UNNIIDAD TICA Y SOCIA, EN EUROPA PARECE AHORA MENOS t DESPEJADO QUE HACA UN TIEMPO. LA UNIFICACIÓN DE ALEMANIA, LA CONCIENCIA DE LA LEGITIMIDAD DE LAS RECLAMACIONES HECHAS DESDE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL EN EL SENTIDO DE QUE ELLOS SON TAMBIÉN PARTE INTEGRANTE D EUROPA, Y LA DIFíCIL E IMPRE- VISIBLE EVOLUCIÓN DE LA SITUACIÓN EN LA UNIÓN SOVIÉTICA, CONSTIUYEN UN FRENO OBJETIVO A UNA RáPIDA UNIFICACIóN EUROPEA. r-- LOS ESTADOS PARECEN AHORA MáS RETICENTES A ESA UNIDAD,I^I£ E HA REINTRODUCIDO EL CONCEPTO DE i. S DOS VELOCIDADES. NO HAY A N ESE SENTIDO, CREO QUE ENGAÑO: LOS ESTADOS VAN A SEGUIR DETENTANDO UN PODER MUY NOTABLE, AL MENOS 1, EN UNA PRIMERA LARGA FASE DE LA UNIDAD EUROPEA. Y SIN EMBARGO, ESTY CONVENCIDO QUE LA EUROPA DEL ^,^ ^ —, ? c ^ PRÓXIMO SIGLO VA A SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y 71.^ u.^.1 ^ DE LAS CIUDADES. v14. — }-1) á^ 4u ^ &^t,11'41c1"' I - /114;1 C4A.e:\ oL - vv "`" 44{91 u,t3. LA .., .32,14,4y"--vtax...tAJ-) v^^ �LAS GRANDES CIUDADES NO SÓLO CONCENTRAN YA LA MAYOR PARTE DE LA POBLACIÓN EUROPEA, SINO TAMBIÉN SUS POTENCIALIDADES DE DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL, DE INNOVA IÓN TEqyókócicA Y DE DESARROLLO EDUCATIVO Y CULTURAL. c f - 6"t2V---(k POR ELLO ES IMPORTANTE TAMBIÉN QUE LAS CIUDADES EUROPEAS SE ERIJAN EN INTERLOCUTORES DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS, Y QUE PUEDAN HACER VALER SU FUERZA EN BRUSELAS TANTO COMO EN MADRID O LAS OTRAS CAPITALES ESTATALES. CON ESTE áNIMO BARCELONA FUNDÓ, JUNTO CON OTRAS GRAN DADES EUROPEAS, EL MOVIMENTO DE LAS EUROCIUDAD , QUE SE HA CONSOLIDADO EN POCO MáS DE DOS AÑOS COMO UN I PORTANTE LOBBY DE CIUDADES QUE BUSCAN SOLUCIONES CONJUNTAS PARA PROBLEMAS PARE- JOS. MAYOR ,LUEGO ME RErERIRE A EUROCIUDADES CON DETALLE. ALGUNAS --VECES---HE_D&FINIDO LAS IUDADES COMO EMPRE,-.7:(" SAS QUE COMPITEN NTRE , OFRÉCI ZAC IONES (ES DECIR, BUENAS INFRAESTRUCTURAS Y CALI- DAD DE VIDA) A C\MBIO DE INVERSIONES. ESTO NO II IMPIDE QUE EUROPA PUEDA ENTENDERS E COMO UN ESPACIO URBANO DONDE LOS ELEMENTOS DE COMPLEMENTA- 7 �RIEDAD DE LAS CIUDADES SON TAN O MáS IMPORTANTES QUE LOS DE CONCURRENCIA. EN EFECTO, LA ARTICULACIóN DE ESA RED DE CIUDADES ES LO QUE CONVIERTE EUROPA EN COMPETITIEVA FRENTE A OTROS GRANDES SISTEMAS URBANOS. PERO PARA COMPETIR HAY QUE ESTAR EN CONDICIONES DE (` DEFINIR UNAS ESTRATEGIAS DE FUTURO) PERMíTANME AHORA ESBOZAR CON MAYOR DETALLE LA SITUACIÓN PRESENTE DE BARCELONA Y SUS ESTRATEGIAS DE FUTURO PARA ESA EUROPA DE LAS CIUDADES, ESA EUROPA DEL SIGLO XXI. EL CASO DE BARCELONA LA CIUDAD DE BARCELONA, CON UNA POBLACIÓN EN EL MUNICIPIO ESTRICT DE ALGO MáS DE 1,6 MILLONES DE HABITANTES Y UNA 1UPERFíCIE DE POCO MENOS DE 100 KM2, ES EL CENTRO DE UNA AGLOMERACIÓN URBANA DE 3,1 MILLONES QUE 4ARCA UNA SUPERFICIE DE 472 KM2, Y DE UNA REGIóN METROPOLITANA ALGO MáS VASTA QUE ACUMULA MáS DE 4 MILLONES DE HABITANTES. PERO BARCELONA ES, ADEMáS, EL CENTRO DIRECCIONAL DE UN áREA GEOGRáFICA QUE ATRAVIESA LA FRONTERA �FRANCO—ESPAÑOLA Y QUE, EN UN RADIO DE UNOS 300 KM, ABARCA 46 MILLONrSjDE HABITANTES DE LA REGIÓN MEDITERRáNEA—OCCIDENTAL. LOS VÉRTICES DE ESA REGIóN SERIAN VALEITCIA, ZARAGOZA, MONTPELLIER PALMA DE MALLORCA --QUE, JUNTO CON TOUTY Y T•a PROPIA BARCELONA, INTEGRAN LA RED DE CIUDADES LLAMADA(C-6,JA LA UE TAMBIÉN ME REFERIRÉ LUEGO. LOS DATOS ECONóMICOS BáSICOS DE BARCELONA REFLEJAN EL CRECIMIENTO ESP CTACULAR QUE SE HA PRODUCIDO EN LA CIUDAD EN LOS LTIMOS AÑOS. ASí, MIENTRAS EL PIB DE LA CIUDAD C42ECIó EN UNOS 80.000 M DE PTAS. CONSTANTES ENTRE 1 80 Y 1985 1 Gv19. ° o ") /i'-41t; Lit ^^ .¡, ^ Xî0. 000 6,4 oo r c I'! .^ 1-Y-r DE 992.000 M DE PTAS. EN 1980 A 1,07 BILLONES EN 1985), EN EL SIGUIENTE PERíODO DE 1985 A 1989, EN TAN SÓLO CUATRO AÑOS, EL INCREMENT QUE SE HA PRODUCIDO HA SIDO DE 160 (PASó / 160.213 M, ' Ux, N PESETAS CONSTANTESDE19 DE LA CIUDAD 1,23 BILLONES DE PTAS. COMO CONSECUENCIA, TASA DE PARO HABAJADO DE FORMA MUY IMPORTANTE. DE UNt17 DE LA POBLACIÓN ACTIVA EN PARO EN DICIEMBRE DE 1986, SE PASó A TENER UN PORCENTAJE DE PARO DE 9,7% EN DICIEMBRE DE 1989. HOY ES Y, DE 8'7 %'ESTE DATO CONTRASTA CON LA TASA DE PARO QUE 9 EGISTRABA EN CATALUÑA 7 �e ^^^ Í EN DICIEMBRE DE 19139, QUE ERA DEL 11,6% Y CON LA TASA DE PARO GLOBAr, DE TODA ESPAÑA, DEL d EL DATO ES MáS SIGNIFICATIVO SI TENEMOS EN CUENTA QUE CIUDADES COMOLOLONIA1 QUE PARTíA HACE CINCO AÑOS DE UN NIVEL DE PARO MáS BAJO, CERCANO AL 10 %, TIENE HOY UNA TASA SUPERIOR A LA DE BARCELONA. ES EL CASO TAMBIÉN DEC$fRMÍÑGHAM QUE LOGRÓ BAJAR EN EL MISMO PERÍODO DEL 25 AL 12 % DE PARO REGIS- TRADO, PERO QUE SÉ SITúA HOY EN EL 15 %. EN CAMBIO, EL DESCENSO EN BARCELONA HA SIDO CONSTANTE, DE FORMA QUE NOS VAMOS ACERCANDO A ESA MEDIA DEL 6-7 % DE PARO QUE POSEEN LAS CIUDADES DEL NORTE DE EUROPA. ESTE CRECIMIENTO ECONÓMICO HA TENIDO UNAS CONSECUENCIAS IMPORTANTES EN EL PROCESO DE MODERNIZACIóN DE LA CIUDAD. HA CRECIDO EL SECTOR TERCIARIO AVANZADO O CUALI ICADO, SE HA INCREMENTADO EL NIVEL DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIÓN, ASí COMO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE ACOGIDA, QUE ATRAEN A LAS INVERSIONES Y EL TURISMO EXTRANJERO. LAS PREVISIONES DE CRECIMIENTO DE BARCELONA PARA Fam_ EL PERíODO 1993-2000, ELABORADAS POR EL PLAN ESTRATÉGICO, SE SITú4.N ENTORNO A UN 4% DE CRECIMIEN- 10 �TO ANUAL DEL PIB MIENTRAS QUE ESTE INDICADOR, PARA EL áMBITO DE LA CE,/ SE SITUABA EN UN PORCENTAJE INFERIOR AL 3,6%. LA CIUDAD DISPONE DE BUENOS CENTROS DE FORMACIÓN EMPRESARIAL AUNQUE Y ÉSTE ES UN DATO PREOCUPANTE, 144- INVERSIÓN EMPRESARIAL EN I+D ES BAJA. A INVESTIGACIóN EN CATALUÑA TAN SÓLO REPRESENTA EL 10% DE LA INVESTIGACIóN QIJE SE HACE EN ESPAÑA, CUANDO SU POBLACIÓN ES DEL 15 % Y SU RENTA DEL 20 %, APROXI- MADAMENTE. A SU VEZ, ESE INDICE ES INFERIOR A LA MITAD DE LA MEDIA UROPEA. EN CUANTO A LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD AL MERCADO EUROPEO, SE PUEDE DESTACAR QUE LA CIUDAD ESTá BIEN SITUADA PARA CONSEGUIR SU CONECTIVIDAD MEDITERRáNEA Y EUROPEA A TRAVÉS DEL TREN DE GRAN VELOCIDAD, QUE LA CONSOLIDARá DENTRO DE UNOS AÑOS COMO UN CENTRO NEURáLGICO DEL SISTEMA DE CIUDADES EN LA EUROPA MEDITERRáNEA. EL \AEROPU L QUE HASTA AHORA SÓLO DISPONÍA DE UNA CAPACIDAD DE 1 MILLONES DE PASAJEROS AL AÑO, PODRá ABSORBER 14 MILLONES EN 1992, Y SERIA NECESARIO QUE EN EL AÑO 2000 SU CAPACIDAD LLEGASE A LOS 20 MILLONES 11 E PASAJEROS. �r EN CUANTO AL/PUERTb, EL CRECIMIENTO DEL TRáFICO DE CONTENEDORES LO SI T t úA YA, EN ESE IMPORTANTE SECTOR DE FUTURO, POR D1LANTE DEL PUERTO DE MARSELLA -AUNQUE NO EN VOLUMEN DE MERCANCíAS. ESTA POTENCIACIÓN DEL PUERTO SE DEBE COMPLETAR CON LA CREACIÓN DE UNA ZONA LOGÍSTICA ENLAZADA CON FERROCARRIL DE ANCHO DE VÍA EUROPEO QUE, JUNTO CON EL POLíGONO DE LA ZONA FRANCA, PÉRMITA COMPETIR CON LOS PRINCIPALES PUERTOS DEL MEDITERRáNEO. BARCELONA ES, ADEIáS, (LA NOVENA CIUD1 DEL MUNDO EN LA ORGANIZACIÓ DE ONGRESOS, QUE APORTAN UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS VISITANTES PROFESIONALES EXTRANJEROS. EN ES SENTIDO, LA FERIA DE BARCELONA ES OTRO DE LOS ELMENTOS ACOGEDORES E IMPULSORES DE LAS ACTIVIDADES QUE LA CIUDAD DEBE POTENCIAR. LA OFERTA CULTURA L DE LA CIUDAD ES TAMBIÉN MUY DESTACABLE. BARCELONA SE ESTá CONVIRTIENDO NUEVAMENTE, SIGUIENDO S TRADICIóN, EN UNA DE LAS CAPI- TALES CULTURALES DE LA EUROPA MEDITERRáNEA. LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES DOTADOS DE FUNCIONES DE ^^^ ^La ^ ^ ^ FORMACIÓN, DIFUSIÓN E INNOVACIóN, INCREMENTAN EL "CONSUMO INTERNO" CULTURAL, A LA VEZ QUE CONTRIBUYEN A MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA DE LA CIUDAD Y 12 �SON UNA BUENA BASE PARA PROYECTAR CULTURALMENTE LA CIUDAD AL EXTERIOR LA SUSTANCIAL MEJ RA DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIÓN DERIVADA DE LOS JUEGOS!POTENCIARá AúN MáS ESTE CONSUMO IÑTERNO CULTURAL Y CONSOLIDARá SU DIMENSIÓN METROPOLITANA. LAS ESTRATEGIAS QU SE HA PLANTEADO BARCELONA PARA SITUARSE EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL, COMO UNA DE LAS METRÓPOLIS EtJROPEAS EN COMPETENCIA CON LAS PRINCIPALES CAPIT LES DE EUROPA Y LAS GRANDES CIUDADES DE LA MAYORÍA DE PAíSES, SE HAN BASADO EN LA POTENCIACIóN DE UNA SERIE DE FACTORES INTERNOS Y EXTERNOS. HOY, EL TERRITORIO Y SU CALIDAD DE VIDA Y DE SERVICIOS CONSTITUYEN EL PRINCIPAL ELEMENTO COMPE\\ TITIVO DE LAS CIUD A DES . EL ROL DESARROLLADA POR EL TERRITORIO METROPOLITANO, EL ROL ACTIVO DESEMPEÑADO POR LA ADMINISTRACIóN LOCAL, LA I TRODUCCIóN DEL CONCEPTO DE GESTIóN EN LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y LOS SERVICIOS PÚBLICOS, EL DESARROLLO DE LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD, O PODRíAN SER LA INVERSIÓN REALIZADA EN EJEM LOS DE LAS ACTUACIONES 13 FORMACIóN QUE EL �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA IMPULSADO, CON EL FIN DE INCREMENTAR LA COMPETITIVIDAD TERRITORIAL DEL áREA DE INFLUENCIA DE LA CIUDAD, Y CON EL OBJETIVO DE SENTAR LAS BASAS PARA UN DESARROLLO CONTINUADO DE LA MISMA. A PARTIR DE LA PRESENTACIÓN DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992, EL AYUNTAMIENTO IMPULSÓ --TODAVíA EN MEDIO DE UNA PROFUNDA CRISIS ECONÓMICA QUE PROVOCÓ ' NIVELES DE PARO DE HASTA EL 21 % EN 1985, Y DE UN 30 % ENTRE LA POBLACIÓN JUVENIL--, UNA SERIE DE ESTRATEGIAS DIRIGIDAS A DISMINUIR LOS EFECTOS QUE LA CRISIS Y EL PERÍODO DE DICTADURA ANTERIOR HABIAN CAUSADO EN LA CIUDAD. ESTAS ESTRATEGIAS DEBíAN IAPROVECHAR EL CAMBIO DE DINáMICA ECONóMICA --LA ECONOMíA DEL PAÍS EMPEZÓ A REACTIVARSE A PA TIR DE 1986-- PARA MEJORAR LA BASE ECONÓMICA DE CIUDAD. DEBÍAMOS CONVENCER A TODOS LOS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS QUE ASUMIERAN LA NECESIDAD DE VENDER LA CALIDAD DEL TERRITORIO COMO ELEMENTO CENTRAL PARA SER COMPETITIVOS EN CUALQUIER SECTOR ECONÓMICO, Y SOBRE TODO, PARA SER COMPETITIVOS CON LAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS. 14 �BARCELONA SE PLANTFÓ LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS COMO UNA OPERACIÓN ESTRATÉGICA DE ALTO NIVEL. COMO UNA 1PORTUNIDAD PARA SITUARSE EN EL MAPA INTERNACIONAL Y QUE PERMITIERA DOTAR A LA CIUDAD DE LAS INIRAESTRUCTURAS NECESARIAS PARA DESARROLLAR UN PAP L DECISIVO EN EUROPA. p-M.uu,d,un. `fvJ t we c a^d _,_^t PODRÍAMOS RESUMIR ESE ESFUERZO INGENTE DICIENDO Vt ^ QUE EN 6 AÑOS SE 1-iA HECHO LO QUE, EN CONDICIONES NORMALES, HUBIERA EXIGIDO 15 AÑOS, O QUIZáS MáS. LA TRANSFORMACIÓN QUE HOY VIVE LA CIUDAD HA PERMITIDO CREAR LAS BASIS PARA EL DESARROLLO DE SERVICIOS DE ALTO VALOR AÑADIDO, Y HA MODIFICADO LA ESTRUCTURA URBANÍSTICA DE LA CIUDAD ABRIÉNDOLA AL MAR --DE FORMA QUE SE HA MODIFICADO SUSTANCIALMENTE EL PAISAJE URBANO Y LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. ESA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA HA TENIDO UN PRINCIPIO RECTOR BáSIC . HACER UNA CIUDAD MáS EQUILI- BRADA, SOCIAL Y TERRITORIALMENTE, MáS BIEN COMUNICADA, MáS ATRACTIV Y, EN DEFINITIVA, MáS CAPAZ DE POTENCIAR SU TRADI IONAL CREATIVIDAD. 15 �LA CONSTRUCCIÓN DE LOS CINTURONES DE RONDA, CUYA FINALIZACI"N ESTá YA PRÓXIMA, SUPONDRá LA RESOLUCIóN D UN DÉFICIT HISTÓRICO DE LA CIUDAD, Y ALIVIARá SUSTANCIALMENTE EL Ti2áFÍ EN EL CENTRO, CON UN DESCENSO CA CULADO EN TORNO AA^. LA APERTURA AL MAR , CON LA RECUPERACIÓN DE 4 KM DE PLAYA Y DE FACHADA MARÍTIMA GRACIAS A LA GRAN OPERACIóN DE LA VILLA OLÍMPICA, SUPONE TAMBIÉN UN REENCUENTRO DE LA jIUDAD CON EL MAR, Y UNA MEJORA EVIDENTE DE LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. LA DEFINICIÓN DE iO ZONAS DE LO QUE SE HA DADO EN LLAMAR áREAS DE NU*VA CENTRALIDAD --ES DECIR, DE CENTROS DE OFICINAS Y SERVICIOS-- VA A CONTRIBUIR AL REEQUILIBRIO TE tRITORIAL DE LA CIUDAD, Y VA A QUITAR PRESIÓN RE EL CBD TRADICIONAL DE LA CIUDAD, EL EIX _------ PJE, FRENANDO EN ESTE DISTRITO UN PROCESO DE TERCIARIZACIóN Y DE PÉRDIDA DE VIVIENDAS. FINALMENTE, /LA G N OPERACIÓN TRANSFORMADORA EN MARCHA ES LA RECtPERACIÓN Y REVITALIZACIÓN DEL CENTRO, Y MUY ESPÉCIALMENTE_DEL BARRIO DEL RAVAL, DONDE UNA TENAZ OLÍTICA DE ESPONJAMIENTO Y DE REHABILITACIÓN DE VIVIENDAS EMPEZARá PRONTO A DAR SUS FRUTOS, A PE AR DE LAS MIL DIFICULTADES CON 16 �QUE NOS ENCONTRAMOS. UNAS DIFICULTADES OBJETIVAS QUE A VECES CAUSAN EL DESáNIMO DE LOS PROPIOS VECINOS, ANSIOSOS POR VER HECHA REALIDAD ESA APUESTA A MEDIO PLAZO QUE SE HA HECHO EN LA CIUTAT ^, 4_ '3vü-^/ «.,_.. ^^ ^ ^ . lT^r 'cm". 1,sk .t.^. 3 ^ `-- ^t..^,....1) l.^L ^(.^,.) t/224A~A 7 VELLA. z-'tJt t^` 2a y 1 ^ ^ Vri A_ d.— j.' w TODO ELLO HA SIDO OSIBL?) ME ATREVERíA A AFIRMAR, GRACIAS A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE CIUDAD SOBRE LA QUE DESARROLLAR ESTRATEGIAS POSTERIORES. LA COOPERACIÓN Pú LICO-PRIVADA Y LA COLABORACIÓN DE TODO TIPO DE A ENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS HAN CONTRIBUIDO, SIN SUDA, A LA CONSECUCIÓN DE ESTOS OBJETIVOS. LA PROMOCIóN ECONóMICA DE LA CIUDAD PARALELAMENTE A ESTA TRANSFORMACIÓN; EL AYUNTAMIENTO DE BARCELON IMPULSÓ, A PARTIR DE 1985, UNA SERIE DE ACCIONES ESTRATEGIAS PARA EL DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL DE LA CIUDAD. EN EFECTO, EL AY NTAMIENTO DE BARCELONA DECIDIÓ ACTUAR COMO UN AGENTE ECONÓMICO Má'A PARTIR DE LA CREACIÓN DE SISTIIMAS DE DESARROLLO ECONÓMICO Y 17 �SOCIAL QUE RECOGíAN UNA SERIE DE INICIATIVAS DESTINADAS, ENTRE OTROS FINES, A LA FORMACIÓN OCUPACIONAL, AL TRABAJO COMUNITARIO, A LA AUTOOCUPACIÓN, A LA CREACIpN DE COOPERAAÍVAS LABORALES, AL DESARROLLO DE OPERACIONES IN'GRALES EN ZONAS CON TENDENCIA A LA MAI2GINACI FRAESTRUCTURAS DE A LA CREACIóN DE INDE INICIATIVAS EMPRESA- RIALES. EN SEGUNDO LUGAR, SE CREARON EMPRESAS DE CAPITAL MUNICIPAL, QUE TENíAN COMO OBJETIVO ACTUAR COMO CATALIZADORES DE X,AS INVERSIONES PRIVADAS HACIA EMPRESAS O PROYECT S QUE ERAN NECESARIOS Y BENEFICIOSOS PARA LA CIUDAD. EL EJEMPLO PARADIGMáTICO FUE LA EMPRESA INICIATIVES, S.A. AL MISMO TIEMPO, SE IMPULSÓ EL 9ESARROLLO DE LOS SISTEMAS DE ACCESIBILIDAD DE CIUDAD, QUE PREVÉN LA INTEGRACIÓN EN LAS GRANDES REDES DE TRANSPORTE, EL DESARROLLO DEL FERROCMRIL DE ANCHO EUROPEO, EL DESARROLLO DEL TRE DE ALTA VELOCIDAD, LA PARTICI- PACIÓN MUNICIPAL EN;EL PUERTO AUTÓNOMO DE BARCELONA, LA AMPLIACh DE LA RED DE AUTOPISTAS, LA POTENCIACIóN DLAEROPUERTO, ETC. 18 �^ SE HAN GENERADO TAMBIÉN EMPRESAS O AGRUPACIONES ESPECÍFICAS PARA ATRAER GRANDES INSTITUCIONES INTERNACIONALES, EN ESTOS MOMENTOS BARCELONA ES u F f t CANDIDATA PARA SER LA SEDE DEL/EUROFED /EL FUTURO LJ- BANCO CENTRAL EUROPEO) Y DE PRONEWS "(LA CADENA EUROPEA DE NOTICIA, PROMOVIDA POR UN/CONSORCIO DE TELEVISIONES PÚBLICAS EUROPEAS). SE HA TRABAJADO A PARTIR DE LA COOPERACIÓN PúBLICO-PRIVADA EN EL DESARROLLO DE ACTIVIDADES, EN POLíTICAS DE ESPONIORIZACIóN, EN EL DESARROLLO DE UN PLAN ESTRATÉGICO DE TURISMO, EN LA POLÍTICA HOTELERA. (V74._ SE HAN DESARROLLADO IMPORTANTES INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y, ENTRE OTRAS ACTIVIDADES QUE PODRÍA CITARLES, TAMBIÉN SE HA DESARROLLADO LA EXPORTACIóN DE TECNOLOGÍA URBANAS, A PARTIR DE LA CREA7w,kmr.) ^ cLulgl) c1( u•1 }o) CIóN DE EMPRESAS CQMO ^ICB (INFORMACIó CARTOGRàFICA I DE BASE) O TUBSA (TECNOLOGIES URBANES DE BARCE- LONA), O EL FOMENT DE EMPRESAS DE ALTA INNOVACIÓN TECNOLÓGICA A PARTIR DE LOS POTENCIALES ENDóGENOS, COMO ES EL CASO DE BARCELONA ACTIVA Y, SOBRE TODO, DE BARCELONA TECNOLOGÍA S.A. 19 �LA CONSTITUCIóN G DUAL DE UN AUTÉNTICO HOLDING DE EMPRESAS MUNICIPALES, PATRONATOS E INSTITUTOS /r. MUNICIPALES ES CONSECUENCIA DE LOS MISMOS PLANTEAMIENTOS ESTRATÉGI Y HA TENIDO EL EFECTO DE PROMOVER LA CULTURA DE LA GESTIÓN EN EL CONJUNTO DEL AYUNTAMIENTO. EL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000 EN ESTE MISMO CONTEXTO, EL PLAN ESTRATÉ,'ICO ECONóMICO Y SOCIAL BARCELONA 2000, CUYA EZABORACIóN SE INICIó EN 1988 Y 12UE PARTÍA DEL IMPULSO OLÍMPICO QUE ESTABA RESITUANDO A LA CIUDAD, TENÍA COMO OBJETIVO BUSCAR UNA ESPECIALIZACIÓN QUE PERMITIERA DEFINIR EL ROL Y ESARROT,'10 ESPECÍFICO QUE DEBÍA JUGAR BARCELONA ANTE LA St' CIUDADES COMPETIDORAS. EL PLAN DEBÍA AR CONTINUIDAD `.Y AMPLITUD AL IMPULSO ECONÓMICO DE BARCELONA QUE SE HABÍA GENERADO EN LOS ÚLTIMOS AÑO . Y DEBÍA TENER EN CUENTA TANTO LAS CONSECUENCIAS QUE SE DERIVABAN DE LA INCORPORACIóN DE ESPAÑA A LA CE COMO LAS PERSPECTIVAS QUE OFRECÍA EL MERCADO UNICO. 20 �EL AYUNTAMIENTO DIE BARCELONA LA INSTITUCIóN IMPULSORA Y PROMOTORA DEL /PLAN ESTRATÉGICO, Y ACTUÓ CON LA VOLUNTAD WXPRESA DE QUE FUERAN LOS AGENTES SOCIALES PROTAGONISTAS EN S Y EC ONÓMICOS DE LA CIUDAD LOS /ELABORACIóN Y, LO QUE ES MáS IMPORTANTE, EN SUi 9, PLICACIóN. EN EL COMITÉ EJECUTIVO DEL PLAN ESTáN REPRESENTADOS AL MXIMO NIVEL, AL LADO DEL PROPIO AYUNTAMIENTO, LA CáMARA DE COMERCIO, EL CIRCULO DE ECONOMÍA, COMISIONES OBRERAS, EL CONSORCIO DE LA 1 ZONA FRANCA, LA 'ERIA, EL FOMENTO DEL TRABAJO 4 .-1 NACIONAL, EL PUERTO AUTÓNOMO, LA UNIÓN GENERAL DE ,1 TRABAJADORES Y LA 111NIVERSIDAD DE BARCELONA. A DIFERENCIA DE OTROS PLANES ESTRATÉGICOS, EL DISEÑO DEL PLAN DE BARCELONA SE RE1^ct,IZó EN UN PERÍODO DE EXPANSIIN Y NO DE CRISI S,/ Y SE PLANTEÓ CON LA FINALIDAD DI CONVERTIRSE UNA ELEMENTO DE ANáLISIS Y DE ACTU CIóN QUE PEFMITIERA CONDUCIR EL DESARROLLO Y, AL ISMO TIEM , CREAR LAS CONDI- CIONES NECESARIAS ARA AMO IGUAR FUTURAS CRISIS. EL PLAN ESTRATÉGIC DEBíA RESPONDER A UNA CUESTIÓN CLAVE: ¿CÓMO ORIINTAR EL DESARROLLO DE LA CIUDAD DE MANERA CONTINUADA Y EQUILIBRADA DESPUÉS DE 1992? 21 �EL PLAN ESTRATÉGICO HA PERMITIDO REFLEXIONAR, DESDE EL áREA ECONÓMICA REAL DE LA CONURBACIóN BARCELONESA, SOBRE LOS SISTEMAS DE PLANIFICACIÓN Y SU JERARQUIA, Y SOBRE LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA A 1 PARTIR DE LAS REDES DE CIUDADES. QUIZáS LO MáS IMPORTANTE HA SIDO QUE, A PARTIR DE 0' LA EXPERIENCIA DEBARCELONA, SE HA DIFUNDIDO s PENSAMIENTO EL ESTRATÉGICO EN LA CIUDAD Y EN CATA-°------__.._.. LUÑA, Y SE HA EZTENDIDO PROGRESIVAMENTE HACIA OTRAS CIUDADES DEiESPAÑA --BILBAO SERIA UN BUEN EJEMPLO DE ELLO-- DE EUROPA. HOY EN DíA, OTRAS CIUDADES Y TERRITO*IOS BUSCAN ENCONTRAR EN EL PLAN ESTRATÉGICO DE BARCELONA POSIBLES ELEMENTOS DE REFERENCIA. ANTE LA COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS Y CIUDADES PARA ATRAER ACTIVIDADES, BARCELONA BASó SU CRECIMIENTO EN EL EQUILIBRIO ENTRE LA INDUSTRIA Y LOS SERVICIOS --ÉSTOS, EN MUCHAS OCASIONES, PLANTEADOS COMO SERVICIOS AVANZADOS A LAS EMPRESAS PARA AYUDAR EL DESARROLLO INDUSTRIAL. LA BARCELONA ADMINISTRATIVA, LA CIUDAD CENTRAL, NO DEBíA DE CONVERTIR E EXCLUSIVAMENTE EN UNA METRó- 22 �POLIS DE SERVICIOS, SINO QUE TENÍA QUE MANTENER UN EQUILIBRIO SOCIAL Y TERRITORIAL PARA ASEGURAR ASí UN DESARROLLO CONTINUADO Y UN INCREMENTO EN LA IGUALDAD DE OPORTU1IDADES A PARTIR DEL DESARROLLO DE áREAS DE NUEVA ENTRALIDAD. BARCELONA EN EUROPA: LA INTERNACIONALIZACIóN DE LA CIUDAD COMO LES DIJE AL Pi2INCIPIO, BARCELONA SE HA PLANTEADO UNA ESTRATEGCA ESPECIFICA DE INTERNACIONALI` ` ZACIÓN QUE HA IDO MáS ALLá DEL TERRENO ECONÓMICO, Y QUE SE HA BASADO EN LOS DISTINTOS FLUJOS POSIBLES DE PERSONAS, DE ACTIVIDADES CULTURALES Y DE INFORMACIÓN. EL ELEMENTO CLAVE QUE NOS APORTA LA SITUACIÓN DE .LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES LA NECESIDAD DE QUE LAS CIUDADES REALICEN GRANDES ESFUERZOS, SOBRE TODO EN EL CAMPO D LA FORMACIÓN Y EL RECICLAJE DE LA POBLACIÓN ACTIV ' , PARA PODER MANTENER UN NIVEL DE DESARROLLO CONT NUADO. EN CATALUÑA SE HA MANIFESTADO EL MISMO PROBLEMA QUE SE ESTá DANDO EN TODAS LAS ECONOMÍAS EUROPEAS 23 �AVANZADAS ECONóMI0A Y TECNOLÓGICAMENTE. SE DAN ACTUALMENTE PORCENTAJES ELEVADOS DE OFERTAS DE TRABAJO QUE NO SE PUEDEN CUBRIR POR FALTA DE TRABAJADORES CUALIFICADOS Y MUCHAS EMPRESAS NO PUEDEN LLEGAR HASTA EL FINAL EN SUS PROCESOS DE TECNIFICACIóN. HASTA AHORA, BARCELONA Y CATALUÑA HAN JUGADO UN ROL DE MAYOR COMPErITIVIDAD, QUE SE HA TRADUCIDO EN UNA MEDIA DE SALARIOS MáS ALTOS RESPECTO A LA MEDIA ESPAÑOLA Y MáS CERCANOS A LOS SALARIOS EUROPEOS. BARCELONA SE HA PLANTEADO COMO EN ESTE SENTIDO, UNO DE LOS ELEMENTS PARA GARANTIZAR LA COMPETITIVIDAD, LA INVERS ±óN EN LA FORMACIÓN DE RECURSOS HUMANOS ASí COMO1EL DESARROLLO DE POLÍTICAS DE ATRACCIÓN DE INDUSTRIAS DE ALTO_ NIVEL O EMERGENTES. A ELLO CONTRIBUYEN E14 CIDEM,'J DEPENDIENTE DE LA GENERA __~ALUNYA, Y EL PROPIO CON- SORCIO DE LA ZONA FRANC IGUALMENTE, SE HAN DETERMINADO LOS SE S TITIVOS DE LA C:UDAD CON EL FIN DE APOYAR SU DESARROLLO Y CON TITUIR GRUPOS LOCALES EN ESTE CAMPO: EL DISEÑO, LA MEDICINA, CIERTAS INDUSTRIAS NO CONTAMINANTES, L TURISMO URBANO, ETC. 24 n-4 �LA INCIDENCIA DE LOS FACTORES NTERNACIONALES SOBRE LAS ECONOMÍA 0 LOCALES ES, 'CADA VEZ MáS, UNA REALIDAD. LA GUERRA DEL GOLFO, O LA RECIENTE CRISIS SOVIÉTICA, H N TENIDO/ CONSECUENCIAS EN LOS SECTORES FINANCIEROS Y TüRíSTICOS Y EN LOS SECTORES EXPORTADORES DE LA CIUDAD. EN EL MISMO SENTIó LA PROXIMIDAD DEL ACTA UNICA EUROPEA Y EL R RA 'O DE LA UNIóN SOCIAL Y POLíTICA VAN A TENER/EFECTOS CLAVES EN LA MIGRACIONES, EN LA DISMINUCIÓN DE LAS PRESTACIONES SOCIALES Y EN LA CAL DAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS MENOS INTEGRADóS SOCIALMENTE, Y CON MENOS RECURSOS PARA ADAPTARSE. EL ELEMENTO MáS DtSTACABLE QUE PODEMOS SACAR DE ESTA LAS REFLEXIÓN ES QUE HA CAMBIADO LA POSICIÓN DE CIUDADES ANTE LAS POLíTICAS ESTATALES Y DE LA COMUNIDAD EUROPEA. LA APARICIÓN DE LOS MINISTERIOS O SECRETARIAS DE ESTADO PARA GRANDES CIUDADES EN DIVERSOS PAISES EUROPEOS --ITALIA, FRANCIA, REINO UNIDO...--, O LA RELACIÓN MáS DIRECII% ENTRE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL Y LOS AGENTES DECISORES PÚBLICOS EUROPEOS, PODRíAN SER EJEMPLOS DEL CAMBIO DE ROL QUE ESTáN EXPERIMENTANDO LAS CIUDA ES. 25 �ESTE CAMBIO DE RDL ESTá RELACIOÑADO, SIN DUDA, CON LA DIMENSIÓN INTERNACIONAL QUE HOY TIENEN LOS PROBLEMAS URBANOS. ACTUALMENTE, LA MAYORÍA DE LAS POLÍTICAS QUE SE ír TáN DEFINIENDO Y DISEÑANDO EN EUROPA TIENEN E CTENTA, SOBRE TODO, EL CONCEPTO DE CIUDAD—TERRITORtIO ASí LO ENTIENDE, SOR EJEMPLO, LA PROPIA COMUNIDAD EUROPEA, QUE ESTá TRABAJANDO ACTUALMENTE EN EL DOCUMENTO LLAMADO EUROPA 2000, QUE TOMA COMO BASE DE CALIFICACIÓN DE LOS FONDOS DEL FEDER Y OTROS LA SITUACIÓN DE LAS CIUDADES Y DE SU ENTORNO METROPOLITANO. EN ESA MISMA PERSPECTIVA DE CIUDAD Y ENTORNO SE INSCRIBE EL LIBRO ERDE DEL MEDIO AMBIENTE URBANO, QUE FUE APROBADO POR LA CEE LA PRIMAVERA PASADA Y QUE TUVE LA OPORTUNIDAD DE PRESENTAR EN MADRID EN UNA SESIóN PRESIDIDA POR EL PRÍNCIPE DE ASTURIAS Y EL PRÍNCIPE DE GALES. OTROS PROGRAMAS Dt LA CEE, COMO EL RECITE --CUYA ( ( ((_.--, , (( ( (1 ( ( ASIGNACIóN, TODAVÍA MODESTA, HA TRIPLICADO RESPECTO AL AÑO PASAD-- O EL ECO --DESTINADO A LA (e vt l TRANSFERENCIA DE TECNOLOGÍA ESTE—OESTE A TRAVÉS DE 26 �LA RED DE CIUDADES, Y MEJOR DOTADO QUE EL PROGRAMA OUVERTURE DESTINAD) A LAS REGIONES-- MUESTRAN ESA "(((1e, CADA VEZ MAYOR INbLINACIóN HACIA LA CIUDAD—TERRITORIO COMO MARCO DE APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EL ROL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES TERN ONALIZ.11C S DEBEMOS ' NDERLA DEFtNIC DEL CA`,áCTE.' DE LO DADES QUE FRE 0 LA CIOS,'Y AC IVI— / IO. EL ROL QUE LA NISTRACIÓN LOCAL DEBE JUGAR EN EL NUEVO MARCO )EFINICIóN DE LAS POLÍTICAS DEBE BASARSE TANTO DESARROLLO DE UNA ESTRATEGIA ADECUADA DEI"CITY MARKETING" --QUE APROVECHE LA ACCIóN SOBRE LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y SUS SERVICIOS--, COMO E +1 UNA ESTRATEGIA QUE ESTABLEZCA LOS LAZOS, LOS CONOCIMIENTOS Y TÉCNICAS QUE PERMITAN APORTAR INFO A CIóN VáLIDA A TODOS LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIA1JES DE LA CIUDAD. LA CIUDAD DEBE AYUDAR EN LA TOMA DE DECISIONES, ^ DEBE APORTAR LOS CONOCIMIENTOS DE LA ADMINISTRA— CIóN SOBRE LA ACUACIóN DE LOS ACTORES DE OTROS 27 1 �TERRITORIOS Y DEBE CREAR REDES E INFRAESTRUCTURAS QUE MEJOREN LOS FLUJOS Y LAS COMUNICACIONES ENTRE UN TERRITORIO Y OTRO. ESTE PLANTEAMIENTO NOS LLEVA A HABLAR DE LA NECESIDAD DE ESTABLECER MECANISMOS DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL Y E AYUDA ENTRE CIUDADES, QUE --SUPERAR LOS NIVELES DESIGUALES DE DESARROLLO ECONóMICO SOCIAL QUE EXISTE ENTRE TERRI- TORIOS. EN ESTE SENTIDO, Y COMO ESTRATEGIAS DE INTERNACIONALIZACIÓN QUE SE HA PLANTEADO EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA DESTACAR LAS SIGUIENTES: - LA COLABORACIóN, A PARTIR DE PROYECTOS CONCRETOS Y DE LA PARTICIP4IÓN DE LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIALES, EN LA CREACIÓN DE REGIONES TRANSFRONTERIZAS. LA FINALIDAD DE ES A POLíTICA ES LA CONSOLIDACIóN DE UN TERRITORIO Y DE UN MERCADO QUE PERMITAN SEGURAR LA DISPOICIóN DE TODO TIPO DE INFRAES`^ 7 TRUCTURAS AL MáS ALTO NIVEL: AEROPUERTO INTERCONTINENTAL, ESTACIONES DE DISTRIBUCIÓN DE MERCANCíAS, FERIAS DE MUESTRAS, TEATRO, ÓPERA, MUSEOS. 28 �« • ♦ BARCELONA HA CONiPRIBUIDO A CREAR LA RED C-6 CON ESTE OBJETIVO. ESTA RED DE CIU''DES AGRUPA A ,VALENCIA, ZARAGOZA, PALMA DE " LORCA, MONTPELLIER TOULOUSE COMO CAITA S L CONJUNTO DE REGIONES ON FRONTERAS COMÚN B; I^20CES0 DE COOPE PERMITE ESTABLECER UN IóN CONJUNT • ENTRE 16 MILLONES D HABITANT EN TEMAS RELACIONADOS, PRINCIPALMENCQW ^ LAS COMUNICACIONES VIARIAS, EL 'URISMO Y ^ULTURA. CREO QUE EN EL áNIIO DE BILBAO ESTá TAMBIÉN EJERCER ESE PAPEL DE LIDERAZGO DE UNA REGIÓN TRANSPIRENAICA QUE VAYA MáS ALLá DE LOS LIMITES DEL PAíS VASCO, Y YO LES ANIMARÍA A SEGUIR EN ESA SENDA. - EL SEGUNDO ASPECTO DE LA INTERNACIONALIZACIÓN HACE REFERENCIA A LA COOPERACIÓN/COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS, QUE pE BASA EN EL ESTABLECIMIENTO DE REDES DE AGRUPACIOITES METROPOLITANAS EN FUNCIÓN DE UN ROL SIMILAR EN EL CONCIERTO EUROPEO. EN EL CASO DE BARCELONA, LA ACTUACIÓN SE HA CANALIZADO A PARTIR D4L LIDERAZGO DEL GRUPO DE EUROCIUDADES. BARCELO A HA ACTUADO COMO INTERLOCUTOR ANTE LAS COMUNIDADÈS EUROPEAS TANTO EN LAS POLíTI- Z_,1 CAS COMO EN LAS DE ISIONES, ESTABLECIENDO PROYEC29 �TOS QUE PERMITAN SR FINANCIADOS A NIVEL GLOBAL, Y ESTABLECIENDO PRO ESTOS DE COOPERACIÓN COMÚN QUE 2 -2_ TENGAN UN RESULTAD COSTE/BENEFICIO QUE JUSTIFIQUE LA COLABORACIÓN. LA CONFERENCIA DE EUROCIUDADES QUE CELEBRAMOS EL MES PASADO EN BIRM GRAM, SIGNIFICA UN PASO DECISIVO HACIA LA CONSO.,IDACIÓN DE LO QUE, EN ALGUNA OCASIÓN, SE HA DENOMINADO "LOBBY" DE CIUDADES. A PARTIR DE SUS SEIES CIUDADES FUNDADORAS: BIRMINGHAM, FRANCFORT, L1ON, MILáN, ROTTERDAM Y BARCELONA, EUROCIUDADES AGRUPA YA A MáS DE 40 CIUDADES. ESTAS REDES DE CIUDADES SE PLANTEAN CON LA FINALIDAD DE ELABORAR ESTRATEGIAS CONJUNTAS QUE PERMITAN REFORZAR LA SINERGIA ENTRE TERRITORIOS Y REDUCIR LA COMPETENCIA ENTRE ELLOS. LOS PROBLEMAS SOBRE ^L OS QUE SE DISCUTE SON PARECIDOS. CREEMOS QUE LAS SOLUCIONES CIDAS. QUE SE DEFINAN TAMBIÉN PUEDEN SER PARE- - -^-------- --^ EN ESTOS MOMENTOS, ESTáN EN FASE OPERATIVA 12 PROGRAMAS DE COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, FINANCIADOS EN SU MAYOR PARTE A TRAVÉS DEL RECITE POR LA __. r — a CEE, ENTRE LOS CUALES CABE DESTACAR EL( POLIS ;(TEC - 30 �NOLOGÍAS DE TRáFIC$), (SISTEMAS DE INFOR- MACIÓN AL CIUDADA410 Y TECNOLOGÍAS 1\ EMC CONEXAS), EL (CREACIÓN DE UNA AUDITORIA Y CONSULTORÍA DE ) GESTIÓN MUNICIPAL IN NIVEL EUROPEO), I^ BEST PRAC N' (TICE)(DESTINADO A LA FORMACIÓN DE LOS RESPONSA ES MUNICIPALES EN LA CREACIÓN DE EMPRESAS), O EL (STRATPLi (ENCAMINADO A REALIZAR LOS PLANES ESTRATÉGICOS DE 10 GRANDES CIUDADES EUROPEAS BAJO LA DIRECCIÓN DE BARCELONA). OTROS PROGRAMAS SON EL LLAMADO, AFTER HOU EL DESARROLLO DE ÉCNICAS Y (PARA AS PARA LA ME ODOL^OG UTILIZACIÓN NOCTURNA DE LOS CENTROS URBANOS), EL N (QUAL IT (CREACIÓN lE METODOLOGÍAS PARA MEJORAR^` GESTIÓN DE LOS SERjTICIOS MUNICIPALES), EL (CONTRACT 1 p (SISTEMAS DEICONTRACIóN CONJUNTA DE GRAÑDES MANIFESTACIONES ARTÍSTICAS LIBRA R Y Y CULTURALES), O EL (CREACIÓN DE UNA BASE DE DATOS PARA EL ESTABLECIMIENTO DE EMPRESAS EN UNA CIUDAD). BARCELONA ASUMIÓ LA SECRETARÍA DE COOPERACIÓN TECONOLÓGICA DE EU OCIUDADES, DE LA CUAL DEPENDEN LA MAYORÍA DE PROYECTOS MENCIONADOS, VOLUNTAD EXPLÍCITA DE IMPULSAR ESE TIPO POR DE PROGRA- MAS. PERO HAY T,MBIÉN OTROS PROYECTOS REDES DE CIUDADES 4UROPEAS IMPLICADAS. 31 SU Y OTRAS �ESTE TIPO DE INTE tCAMBIOS ES EFECTIVO, TANTO EN \, TÉRMINOS ECONÓMICOS COMO CULTURALES. NO PODEMOS OLVIDAR QUE LOS CIUDADANOS DE LAS GRANDES CIUDADES POSEEN UNA CULTU RA COMÚN, UNA CULTURA URBANA NO CONTRAPUESTA A up DIVERSAS CULTURA ...._ NACIONALES, PERO QUE A MENUD1) PERMITE UNA COMUNICACIÓN Y UN ENTENDIMIENTO MAYORES QUE LOS QUE SON POSIBLES ENTRE LAS CULTURASIDE CADA PAÍS. - EL TERCER ASPECTO QUE DEFINE LA INTERNACIONALIZACIóN COMO ESTRATEGIA SE REFIERE AL ESTABLECIMIENTO DE RELACIONÈS PRIVILEGIADAS EN EL CAMPO DE LA COOPERACIÓN INTERNACIONAL. EL HERMANAMIENTO DÉ BARCELONA CON LENINGRADO (AHORA SAN PETERSBURGO PR AGA O LOS ACUERDO. UE SE HAN ESTABLEC + DO ' BUENOS S j SANTIl GO DE CHILE, MONTE IDEO; SAO PAULO, PERMITEN DESARROLLAR PROYECTOS COICRETOS DE COOPERACIÓN E INTERCAMBIO QUE, A OTRO NIVEL DEL DESCRITO PARA LOS ACUERDOS INTRACOMUNITARIOS, TAMBIÉN DARáN SUS FRUTOS. 32 �CONCLUSIóN j EN SUMA, Y CON ELLO QUIERO FINALIZAR MI INTERVEN— CIóN, BARCELONA 'iA OPTADO POR UNA ESTRATEGIA DE INTERNACIONALIZACIN COMO PALANCA DE SU DESARROLLO ECONÓMICO. UN DESARROLLO EN EL QUE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA E fiERCIDO UN INNEGABLE LIDERAZGO, \AL MISMO TIEMPO QUE HA BUSCADO LA PARTICIPACIÓN )EL SECTOR PRIVADOr P ELLO HA CONTADO CON UNA OCASIÓN ÚNICA, IRRE PETIBLE, COMO HA SIDO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. LA CIUDAD HA EXPERIMENTADO UN GRAN SALTO, UN PROFUNDA RENOVACIÓN URBANÍSTICA, UNAS NUEVAS INFRAESTRUCTURAS Y UNA DECIDIDA PROYECCIÓN INTERN CIONAL. EN ESE SENTIDO, PUEDE DECIRSE QUE LA BARCELONA DEL 92 SERá YA LA BARCELONA DEL SIGLO XXI TODO ELLO DESDE EL CONVENCIMIENTO QUE HABÍA QUE CONSTRUIR UNA CIUD D MáS COMPETITIVA, MáS HABITA— , CON UNA MAYQR REDISTRIBUCIÓN TERRITORIAL Y i S. C I AL . ck), c? 7 orl,n• (-411,- ss A- ^...- ''E Cz,A, -^, il=r dv xlY`rC^ n-Yk__ I us c-rT—n.1/4.._. L /15— Ki P cu`-C', 417 DA Y v eç- _ Pq t' c,tlJrC_ ERO QUIZáS EL ASPECTO MáS SUSTANCIAL DE ESE PRO/CESO INDUCIDO DE 33 RECIMIENTO Y DESARROLLO HA SIDO �f LA PREOCUPACIÓN DE QUE ESE IMPULSO NO SE AGOTARA EN 1992. OTRAS VECES HABíA OCURRIDO EN LA HISTORIA DE NUESTRA CIUDAD, Y NOSOTROS TENÍAMOS LA RESPON- SABILIDAD DE EVITARLO. POR ELLO ECIDIMOS APOSTAR CLARAMENTE POR LA tI3-^f^ DE LA CIUDAD, Y POR LA DEFI- NICIóN DE UN MODELO DE CRECIMIENTO SOSTENIDO QUE TUVIERA EN CUENTA ESTRAS POTENCIALIDADES Y NUES- TRAS DEBILIDADES. ESO ES, EN DEFINITIVA, LO QUE SE PROPUSO EL PLAN ESTRATÉGICO. A NUEVE MESES VISTA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, ALGUNAS VOCES SE PREGUNTAN CON CIERTA INQUIETUD: ¿Y DESPUÉS DEL 92, QUÉ? CREO, SINCERAMENTE, QUE LA RESPUESTA ESTá EN kUROPA. UNA EUROPA DE LAS CIUDADES, QUE ES COlIO DECIR DE LOS CIUDADANOS, QUE ir VAYA MáS ALLá DE 141 EUROPA DE LOS ESTADOS Y DE LOS PUEBLOS, QUE SEA APAZ DE IMPULSAR UNA VERDADERA UNIóN POLÍTICA Y S*CIAL. c ^ ›_,.., f j c -- ^3l)k ca , ^t Vic,, A v f-14-1,?,-L/ MUCHAS GRACIAS. 34 fl ^, i. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4162 Title A name given to the resource Las grandes ciudades europeas. Conferencia pronunciada por el Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, en el Fòrum de la Universidad de Deusto dins el Cicle "El presente discontinuo" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Port, Aeroport, Fira, Iniciatives SA, Procivesa. Recuperació de la platja. Infrastructures. Política agraria. Projectes de Cooperació europeus: Emcon, Best Practice, Straatplan, After Hours, Quality. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Forum Deusto, Universitat de Deusto, Bilbao Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Europa Barcelona Territoris Acció política Model social Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1257/19911026d_00453.pdf 1a4dec09fe81caf2a842f62f7a047037 PDF Text Text PARAULES D'OBERTURA A LA ]NAUGURACIó DEL CONGRÉS ALTESA, REIAL PRÍNCEP DE GIRONA I D'ASTÚRIES, MEMBERS OF IOC, AUTORITATS OLIMPIQUES, ESPANYOLES, CATALANES I BARCELONINES. LA PRESENCIA DEL PRíNCI1E DE ASTURIAS Y DE GIRONA EN ESTE ACTO CONFIRMA, UNA VEZ MáS, EL ATENTO INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, EL PROYECTO OLÍMPICO, LOS PROYECTOS DE BARCELONA EN GENERAL. EN ESTA OCASIÓN, ni, SEGUNDO CONGRESO DE CIENCIAS DEL DEPORTE ILUS RA LA MÚLTIPLE DIMENSIóN DEL ESFUERZO FINAL QUE I1A CIUDAD ESTá HACIENDO ANTE LA ENCRUCIJADA DML ENCUENTRO QUE TIENE PREVISTO CON EL MUNDO DEN RO DE UNOS MESES. EL DEPORTE, EN SU SENTIDO MáS ESTRICTO, EN PRIMER LUGAR. Y CON ÉL, SU DIMENSIÓN ESENCIAL DE LA COMPETICIÓN FRATERNA ENTRE LA JUVENTUD DEL MUNDO. EL ESFUERZO ESPECIALMENTE COMPENSADO, CIENTI FICO ESTOS NO ME DíAS , CABE TAMBIÉN, EN DUDA QUE DE VA ELLO, Y A MUY VERSE POR EL RECONOCIMIENTO Y EL APLAUSO DE LA FAMÍLIA OLÍMPICA. LA APORTACIÓN DE BARCELONA YA HA RECIBIDO UN �RECONOCIMIENTO INTERNACI NAL RECIENTEMENTE, CON MOTIVO DE SU PRESENCIA EN LOS JUEGOS PANAMERICANOS DE 1991. Y, FINALMENTE, EL ESCENARIO. LA CIUDAD QUE HA SABIDO APROVECHAR EL PRIV]LEGIO DE SER LA ELEGIDA. QUE LA SE HA TRANSFORMADO ET SU PUESTA A PUNTO PARA CELEBRACIÓN DE LOS JUE GOS. UNA BARCELONA QUE DEMOSTRARá NUEVAMENTE -GOMO HA HECHO EN TANTAS OTRAS OCASIONES- SU CAPACIDAD DE ABSORCIÓN, SU VERSATILIDAD Y SU GENERO$ HOSPITALIDAD. ESTA VEZ, ADEMáS, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE LOS JUEGOS NO VAN A SER M A SINO PUNTO DE PARTIDA PARA UN FUTURO EN EL QUE TANTAS ESPERANZAS TENEMOS PUESTAS. QUIERO DEJAR CONSTANCIA, PUES, DE MI AGRADECIMIENTO A SAR EL PI1NCIPE DE ASTURIAS Y DE GIRONA. SU PRESENCIA REFLEJA, COMO HE APUNTADO, EL INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, POR BARCELONA Y POR LOS JJ.00. DE 1992. MI MáS SINCERO RECONOCIMIENTO TAMBIÉN AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTE ACIONAL OLíMPICO, D. JUAN ANTONI SAMARANCH, Y LA COMISIÓN MÉDICA DEL 2 �CIO, BAJO LA PRESIDENCIA IEL PRÍNCIPE ALEXANDRE DE MÉRODE, QUIENES TUVIERC5N LA IDEA DE ESCOGER BARCELONA COMO SEDE DE ES E SEGUNDO CONGRESO SOBRE LAS CIENCIAS DEL DEPORTE. I VULL FER REFERèNCIA TAMBÉ A LA SIGNIFICACIó D'AQUEST MAGNíFIC EDIFIC DE L'INEFC, APORTACIÓ REMARCABLE DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA A L'ESFORÇ OLíMPIC. AVUI INAUGUREM EL PRIMER CURS DEL QUE SERá, SENS DUBTE, UNA LLARGA VIDA ACADèMICA. VULL DONAR TAMBÉ LA BENVINGUDA A TOTS ELS ASSISTENTS A AQUEST ONGRÉS: PROP DE MIL ESPECIALISTES DE TOT EL MóN QUE DEBATRAN SOBRE ASSUMPTES CIENTÍFICS REIA IONATS AMB L'ESPORT. LA NOSTRA CIUTAT VA DE AR L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS PERQUè ESTAVA CONVENÇUDA QUE ELS SEUS CIUTADANS RESPONDRIEN A UNA CITA MARCADA PER LES DIMENSIONS BàSIQUES DE L'OBERTURA AL MóN, UN CERT COSMOPOLITISME I EL GUST PEL CONTACTE AMB ALTRES CULTURES. AVUI PODEM VEURE AQUí MATEIX UN RESULTAT CONCRET 3 �DE L'ESPERIT OLíMPIC, DE LA IMMENSA CAPACITAT DE CONVOCATòRIA DE L'IDEAL ESPORTIU, DE LA SEVA SIGNIFICACIó COM A VEHICLE DE CULTURA I, PER TANT, DE TOLERàNCIA I DE CIVILITAT. EL QUE PODEM VEURE AVUI AQUí EN AQUESTA SALA ÉS NOMÉS UNA MOSTRA CONCENT DA DEL QUE PODREM VIURE A BARCELONA DINTRE D'UNS ESOS. EN ASSUMIR EL REPTE D'ORG" • ITZAR UNS JOCS, ENS VAM COMPROMETRE A IMPULSAR INVESTIGACIó McDICA I CIENTÍFICA RELACIONADA AMB L'OLIMPISME. HEM ACOMPLERT ESCRUPOLOSAMENT LA NOSTRA PROMESA. JA EL 1989, ES VA CELEBRAR A BARCELONA EL CONGRÉS ON ES VA APROVAR LA CAMPANYA 'UNS "JOCS SENSE FUM". POSTERIORMENT, ES VA ORG ITZAR A SAN SEBASTIáN EL SIMPOSI "ESPORT I SALUT" I ARA ACOLLIM EL CONGRÉS DEL COI SOBRE LES CIèNCIES DE L'ESPORT. MAI UNA CIUTAT OLíMPICA i NO HAVIA PREPARAT, AMB TANTA ANTICIPACIó I TANT D'INTERèS ACADèMIC, ELS ASPECTES SANITARIS DELS JOCS OLÍMPICS. EN AQUEST MOMENT ENS SENTIM PREPARATS PER AFRONTAR EL REPTE DE L'ANY QUE VE. MOLTS LS ASSISTENTS AL CONGRÉS PODRAN COMPROVAR PERSON NT ELS AVENÇOS QUE HA REALITZAT EL COOB'92 A AQUEST àMBIT, I TINDRAN UNA OCASIó IMMILLORABLE PLER A INSPECCIONAR LES 4 �INSTAL.LACIONS SANITàRIES PREVISTES A LES àREES OLÍMPIQUES. ESTIC CONVENÇUT QUE HEM SATISFET AMB ESCREIX EL NOSTRE REPTE. DONANT SUP RT ALS REQUERIMENTS DEL MOVIMENT OLíMPIC, HEM ACONSEGUIT TAMBÉ QUE BARCELONA SE SITUï AL CAPDAVANT DE LA RECERCA EN EL CAMP DE LA MEDICINA ES'ORTIVA. PER ACABAR, NOMèS VOLDRIA APUNTAR LA CONVICCIÓ PERSONAL QUE, DESPRÉS DE1LS JOCS, LA NOSTRA CIUTAT CONTINUARà SENT UN PUNT pE REFERèNCIA ESSENCIAL PER A LA INVESTIGACIÓ EN AQUEST TERRENY. LA UBICACIó DEL PARC BI DMèDIC EN L'ENTORN DE L'HOSPITAL DEL MAR - 0 UE HA DE SER HOSPITAL OLíMPIC L'ANY VINENT I QUE ACULL EL LABORATORI ANTI -DOPING - CONTRIBUI a A REFERMAR AQUESTA POSICIó.' MI MáS CALUROSA BIENVENIDA, PUES, A TODOS LOS PRESENTES. ESPERO QUE ESTA VISITA A LA CIUDAD LES ANIME A CONTRIBUIR, DUR TE LOS JUEGOS, CON TODA SU EXPERIENCIA Y BAGAJE OFESIONAL. ALTEZA, GRACIAS POR CEDE E LA PALABRA. BARCELONA, 26 D'OCTUBRE DE 1991. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4163 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona d'Inauguració del II Congrés Mundial del COI de Ciències de l'Esport Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. INEFC Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Congressos i conferències Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1258/19911027d_00459.pdf 3aac8da40f99c3983df8ce5b85fe27aa PDF Text Text SeTer -ss Gp ^ fv^ 11-1-12.1 9re%-Zdtityvt Qkd COI) e) aira \-1.33..v.cu:o.-Q.,. a.s1 Cs s, 90vl.Q_,...tsd- ^ ^^ Z ^ ^ t o C't» è. v^ des ciLD. i.' E r) .errk- . 1. GUIO ACTE PALAUET ABADAL I WOULD LIKE TO SAY A FEW WORDS IN HONOUR OF ALL THE COMPANIES WHICH HAVE SUBSCRIBED THE TOP-2 PROGRAMME, PRESENT TODAY T THIS IMPRESSIVE GATHERING. YOU HAVE CHOSEN BARCELONA 92 TO SPREAD YOUR MESSAGES ALL OVER THE WORLD. THIS MEANS THAT YOU TRUST OUR ORGANISING CAPACITY, AND THAT YOU RELY ON THE POSITIVE IMAGE OF OURICITY FOR OBTAINING INTERNATIONAL APPROVAL. TO ME, YOUR COMMITMENT TO THE GAMES AND TO BARCELONA IS EXTREMELY IMPORTMT. IT MAKES ME FEEL PROUD AND CONFIDENT IN THE FUTURE. AFTER THE OLYMPIC EVENT, I AM SURE SUC ESS WILL DRAW GREAT INTEREST, AMONGST HE BUSINESS COMMUNIITY, FOR THIS CITY. BUT THE PIONEERS WILL NEVER BE FORGOTTEN. �YOU DID NOT HESITATE TO frOIN US, AND YOUR ANTICIPATION WILL OBVIOUSLY BE REWARDED. LET ME HOPE THAT WHAT THE OLYMPIC MOVEMENT UNITED, SHALL NEVER BE PARTED. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4164 Title A name given to the resource Sopar ofert pel president del COOB als assistents al II Congrés Mundial del COI de Ciències de l'Esport Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Abadal Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Comitè Olímpic Internacional Esports Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1259/19911029d_00460.pdf 9bb83c9afc35e612b49eb919f2ae73b8 PDF Text Text 24 OCT '91 19:24 000D -92 Paraules de P. Marag=II (or000sta-guibi Top Sponsor Workshop 29.10.91 Palauet Albèniz (sopar) 21'.3 h. I would like to say a few words in honour of all the companies which have subscribed the TOP-2 programme, present today at k this impressive gathering. You have chosen Barcelona'92 tp spread your messages a ll over the world. This means that yoli trust our organising capacity, and that you rely on the positi4 image of our city for obtaining international approval. To me, your commitment to ttie Games and to extremely important. It makes Barcelona is feel proud and confident in the future. After the Oiympíc 43/vent, I am sure success wilJ draw great interest, amongst ttie business community, for this cíty. But the pioneers will nelrer hesitate to join us, be forgotten. You did not and your anticipation wíll obviously be rewarded. Let me hope that what the Olympic Movement united, shall never be parted. �24 OCT '91 10 : 35 COOB-92 C1 CT "91 1e : 15 ISM P. 3/6 EICti 9 -'.r3 - 93 - 19S9OD 15m TOP Sponsor WÒrkshop 28 - 31 October 1991 You arre cordially invited to attend a TOP Dinner to be held at the Palauet Albeniz Barceloa on Tuesday, 29 October 1991 at 21:30 Departure at 20:30 from the Hotel Ramada (main lobby) by bases. Special Guest Mayor Pasqual Maragall Et i F.4;7 TOP • 7 ! • �24 OCT '91 19:25 000D -92 P. 4/6 Comunícat Intern Data De 23/10/9111$:10 A ALFRED BOSCH ISABEL CLOS CC/ Assumpte Alfred, El programa TOP (The Olympic Marketing Prograjnme) va se creat pel Comité Olímpic Internacional amb ocasió dels JJ00 de Calgary i Seoul (Programa TOP 1) Es el programa de Marketing Internacional del C10. El programa per Barcelona i Albertvílle és el 1OP II. Ha estat desenvolupat per l'empresa ISL per tal de donar l'oportunitat a certes empreses d'ésser sponsors deis JJ00 a nivell mundial. El programa TOP a unit a tetes les entitats que formen part del Moviment Olímpic, que són: • • • • CIO Ets Comités Organitzadors d'hivern d'estiu USOC Més de 160 Comitès Olímpics Nacionals i D'aquesta manera les empreses arribant a un sol acord es converteixen en sponsors dels Jocs d'hivern i d'estiu, del CIO, de EEUU i a més dels equip olímpics d'aquests 160 Comités Olímpics. Per tant aconsegueixen ser sponsors a un nivell mundial Al mateix temps se'ls ofereix exclusivitat en la seva categoria de producte a tots aquests territoris (als dels Comités Organitzadors i als del Comitès Olímpics Nacionals), així com amb el CIO. La primera vegada que es va posar en marxa aquest programa de marketing va ser peas JJ00 de Calgary Seoul (TOP 1) í a Albertville i Barcelona (TOP W) del qual s'ha tancat la venda fa un any el programa TOP II. i L'empresa que coordina tots els socis del program (C10, USOC, NOCs, i Comités Organitzadors) és 1SL. Regularment s'organitzen els TOP Sponsors Workshops per tal de qué els sponsors coneguin com es va desenvolupant aquest programa. �24 OCT '91 10:35 COOE-92 P.5/6 18/09/91 .11 2 PATROCINADORES MUNDIALES C.°-?■92.- COCA-COLA Patrocinador de Bebidas Refrescantes. KODAK 3M RICOH Patrocinador de Productos Fotográficos Patrocinador de Soportes Mag9éticos. Patrocinador de Equipos de Fax. NATIONAL/PANASON1C Patrocinador de Equipos de Vídeo. SPORTS ILLUSTRATED/TIME Patrocinador de Publicaciones Internacionales. MARS Patrocinador de Snacks. USPS (UNITED STATES POSTAL SERV10E) Patrocinador de Courier Internacional. PHILIPS BROTHER Patrocinador de Equipos de Televisión y Audio. Patrocinador de Máquinas de Escribir. �24 OCT '91 1036 C003-92 P.6/5 18/09/91 3 VISA •• • Patrocinador de Medios de Pagq. BAUSCH & LOMB Patrocinador de Productos Opticos, Auditivos y Dentales. • .•, • • • • �FP.2/2 13:13 qP0B-92 Rit PA NI P„i'‹ 0'4 (AA a.? t~ 4c. 'nuial O 14, tbt k6C.K14 ka., AicilyAlb PpAO_TLIAT 114 1, ItiT)6uw-i •701.14-frtA k(Z,Viej Ke.:04S lz.(y i1t.7-kAkk..0i ç /-/ a , 7)eillAi C~RA 1.,(CKA111 el . f ,,, 1 lri (Ro TONTMill 0-41 1.02.(kA-ILÉ-5.,EaPiZtt 1. <2 & ; 44 P 14 Aç . 15>waig, " 14:g . S 6-Ptu,k) á 114Q/ //‘ i oil' 0'9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4165 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al sopar ofert als directius del programa TOP 2. Top Sponsor Workshop Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Acció política Patrocini publicitari Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1260/19911114d_00461.pdf 30047eda83fbabdc72d013922b7e24f1 PDF Text Text PROPOSTA DE SALUTACIO DE L'ALCALDE PER AL 5è CONGRÉS DE CC.00. DE CATALUNYA ÉS PER A MI UN MOTIU DE SATISFACCIÓ DIRIGIR-ME EN AQUEST 5è CONGRÉS DE LES COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA I AGRAEIXO L'ATENCIó DEL SECRETARI GENERAL, SENYOR LÓPEZ BULLA, D'INVITAR-ME. EM COMPLAU DE DONAR-LOS LA BENVINGUDA A TOTS VOSTèS, DELEGATS DE BARCELONA I DE TOTES LES COMARQUES DE CATALUNYA QUE E$ REUNEIXEN AVUI A LA CIUTAT. EM PERMETRAN QUE, COM A ALCALDE, CENYEIXI LES MEVES PARAULES A LA COOPERACIÓ ENTRE EL MOVIMENT SINDICAL I ELS ALTRES AGENTS ECONóMICS I INSTITUCIONALS DE LA CIUTAT. UNA COOPERACIÓ QUE ESTá DONANT FRUITS MOLT IMPORTANTS. QUAN BARCELONA ESTà GAIREBÉ A PUNT DE VIURE UNA FITA HISTÓRICA AMB MOTIU DELS JJ.00, HE DE RECORDAR -COM JA HE FET EN MOLTES ALTRES OCASIONSQUE LA CIUTAT S'HA TRANSFORMAT A SALTS, EN MOMENTS �ESPECÍFICS VINCULATS A GRANS ESDEVENIMENTS: L'EIXAMPLE DE LA CIUTAT, LES EXPOSICIONS UNIVERSALS I, ARA, ELS JOCS. EN LES OCASIONS HISTòRIQUES ANTERIORS, LES TRANSFORMACIONS VAN SER LIDERADES PER SECTORS ECONòMICS PRIVILEGIATS DE LA CIUTAT, POTSER AMB ALGUNS COMPONENTS CERTAMENT PROGRESSISTES. AQUESTES TRANSFORMACIONS NO ES VAN FER SENSE COSTOS IMPORTANTS PER ALS TREBALLADORS. ÉS OBVI QUE LA CIUTAT DELS PRODIGISDE PRIMERS DE SEGLE I LA CREATIVITAT IMMENSA DE LA BARCELONA D'AVUI SóN TAMBÉ CONSEQÜèNCIA DE LA CAPACITAT QUE BARCELONA HA TINGUT PER SINTETITZAR, INTEGRAR, ASSUMIR POSICIONS CONFRONTADES, CONFX,ICTES I DEBATS. LA CIUTAT S'HA DE REFER, PER SUBSANAR DèFICITS URBANíSTICS I SOCIALS, PER TORNAR-LI UNA VITALITAT OBLIDADA I PER ASSEGURAR-LI UN LLOC SIGNIFICATIU EN UN SISTEMA EUROPEU I MUNDICAL CADA COP MÉS OBERT I INTERRELACIONAT. ES IMPORTANT, A MÉS, QUE LE$ CADA COP MÉS RàPIDES TRANSFORMACIONS EN ELS ENORNS TECNOLòGICS I ECONòMICS NO CONDUEIXIN AIUN AGREUJAMENT DELS 2 �DESEQUILIBRIS SOCIALS I TERRITORIALS DE LES CIUTATS I ELS SEUS ENTORNS. HEM PASSAT UN MOMENT D'UNA CERTA EUFòRIA QUE, AMB L'EVOLUCIÓ DELS CICLES ECONòMICS, CALDRà MATISAR PER OBTENIR L'ADEQUADA ADAPTACIó. EL LIDERATGE DE LA TRANSFORMACIó DE LA CIUTAT ES CONCEBEIX, DONCS, COM UNA ACUMULACIó D'ESFORÇOS I D'IDEES DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS I ECONòMICS. EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA2000 ÉS L'INSTRUMENT D'AQUEST LIDERATGE COL • LECTIJ; DE LA CIUTAT. ÉS, TAMBÉ, UN MODEL DE TREBALLEN COMÚ QUE HA ESTAT ESTUDIAT I IMITAT. HE DIT SOVINT QUE BARCELONA'TÉ PROJECTES QUE VAN MÉS ENLLà DELS JOCS OLÍMPICS. ELS TÉ PERQUè EL TEIXIT ECONòMIC, SOCIAL I INSTITUCIONAL ELS VA CREANT I PERQUè S'HAN ESTABLERT MECANISMES I HàBITS DE DIàLEG QUE PERMET+N LA SEVA MADURACIÓ I TRANSMISSIÓ. L'ESTIU DE L'ANY PROPER, DURANT ELS JOCS, BARCELONA HAURà DE DONAR TESTIMONI D'UNA MADURESA EXCEPCIONAL, AMB 40T EL MóN OBSERVANTNOS. FINS ARA N'HA DONAT BONA MOSTRA I ESTIC CONVENÇUT QUE LA SEGUIREM DONANT. 3 �FA DOS DIES ES VA CONSTITUIREEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA. UN INSTRUMENT MÉS DE CONSULTA I PARTICIPACIó DELS AGENTS S1)CIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT. UNA EXPERIèNCIA;PIONERA EN EL MARC DE LES GRANS CIUTATS D'ESPANYÀ, QUE CREC QUE POT APORTAR ELEMENTS MOLT IMPOR'ANTS EN LA CONCRECIÓ E DE POLÍTIQUES QUE INCREMENTIN ELS NIVELLS DE QUALITAT DE VIDA I BENESTAR SOCIAL A BARCELONA. VEIG AMB SATISFACIó QUE EL DOCUMENT CONGRESSUAL D'AQUEST 5è CONGRÉS CONTEMPLA AMB DETENIMENT EL SINDICALISME COM A SUBJECTES URBà. ES PLANTEGEN QÜESTIONS QUE CONSIDERO D'U#JA IMPORTàNCIA CABDAL PEL FUTUR DE LES CIUTATS COM EL TRàNSIT O EL MEDI AMBIENT URBà. QÜESTIONS SOBRE LES QUE CALDRà PLANTEJAR ALGUNES FÒRMULES IIFiNOVADORES I, POTSER, COMPLEXES, TREBALLADORS, QUE AFECTEN EÏ,.S CIUTADANS COM A COM A CONSUMIDORS, COM AGENTS PARTICIPATIUS, ETC... L'AJ NTAMENT DE BARCELONA ACOLLIRà AMB INTERèS QUAL S EVOL PROPOSTA SOBRE S AQUESTES QÜESTIONS QUE SORGEIXI D'AQUEST CONGRÉS. �AGRAEIXO UN COP MÉS, LA GENTILESA DE DONAR-ME L'OPORTUNITAT D'ADREÇAR-ME A TOTS VOSTèS I VULL DONAR-LOS LA BENVINGUDA A BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4166 Title A name given to the resource Proposta de salutació de l’alcalde per al al 5è Congrés de CCOO de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sindicats Lideratge Barcelona Jocs Olímpics Model social Comisiones Obreras Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1261/19911114d_00462.pdf 86f2bae971db9593adb2f039c1246ed5 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMIN. (Barcelona, 14 de novembre de 1991) �SR. TAHAR BEN JELLOUN,!SRA. DIA AllAWI, SRA. Ma LLUISA OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT: AQUEST ANY EL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMíN HA VOLGUT RECORDAR MOLTES PERSONES QUE HAN SOFERT, UNA GUERRA MOLT RECENT I MOLT PRESENT EN LA MEMbRIA DE TOTS NOSALTRES. EN PREMIAR LES VíCTIMES INNOCENTS DEL POBLE IRAQUIà DURANT LA GUERRA DEL GOLF, LA FUNDACIÓ ALFONS COMíN VOL RETRE UN HOMENATGE A UN POBLE MALMèS. CREC INTERPRETAR EL SENTIMENT MAJORITARI DE LA CIUTAT AFEGINT-ME A AQUEST RECONEIXEMENT. EN REPRESENTACIÓ D'AQUEST POBLE HA RECOLLIT EL PREMI L'ESCRIPTOR TAHAR BENjELLOU A AllAWI. ELLS VAN N \DI PLASMAR L'HORROR I LA DESESPERACIÓ DEL POBLE IRAQUIà, I VAN DENUNCIAR, A TRAVéS DELS VERSOS RECOLLITS EN EL LLIBRE "LA REMONTÉE DES CENDRES", EL TRIOMF DE LA INTOLERàNCIA I EL SENTIMENT D'IMPOTèNCIA QUE PROVOCA TOTA GUERRA. AMB L'ESCLAT DE LA GUERRA DEL GOLF, LA DIALéCTICA DE LA FORÇA, DE L'AMENAÇA I DE LA VIOLéNCIA VA PODER MÉS, LAMENTABLEMENT, QUE LA DIALéCTICA DE LES PARAULES. �Itr ZnALAilltX DES DE BARCELONA VAM F NECESS4-- 2»j' LIMITASS-; MODEST, eaR R#COMPOSAR EL DIàLEG. EN AQUELLS DIES, VAIG ADREÇAR-ME NA , A4 i LES COMUNITATS JUEVA I MUSULMA- DE BARCELONA PERI DIRIGIR-LOS UN MISSATGE DE CONCILIACIó. ELS VAIG EXPLICAR EL SIGNIFICAT SIMBòLIC QUE BARCELONA VOL ATRIBUIR AL CENTRE ECUMèNIC ABRAHAM, QUE DURANT ELS JOCS OL MPICS SERà EL LLOC DE PREGàRIA COMUNA PER ALS ATLETES DE LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES NASCUDES EN EL MEDITERRANI. LA MILLOR MANERA AMB QUè PODEM RECORDAR ELS HOMES, DONES I NENS IRAQUIANS *UE VAN PATIR AQUEST HORROR, COM TOTS ELS HOMES, DONES IINENS QUE HAN SOFERT LA TRAGèDIA DE LA GUERRA EN ALTRES LLOCS DEL MóN, ÉS TREBALLANT DE FERM PER TROBAR UN CLIMi D'ENTESA QUE PERMETI EL DIàLEG ENTRE ELS DIFERENTS POBLES, RELIGIONS I CIVILITZACIONS. LA PAU A LA MEDITERRàNI* ÉS POSSIBLE. UNA VEGADA CALLADES LES ARMES I OBERT.1 LA VIA DEL DIàLEG A L'ORIENT MITJà -LA CONFERèNCIA DE PAU CELEBRADA A MADRID RECENTMENT N'ÉS UN PRIMER PAS -, BARCELONA VOL RESSUSCITAR LA INICIATIVA DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ ENTRE ELS PAÏSOS DE LA ONCA MEDITERRàNIA, I, EN AQUEST SENTIT, MANIFESTA LA SEVA VOLUNTAT FERMA DE SER LA CAP3TAL DE LA PAU I D L'ENTENIMENT ENTRE ELS POBLES DEL MEDITERRANI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4167 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Alfons Comín a Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí, i a Dia Azzawi, pintor iraquià Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Violència Relacions Internacionals Model social Fundació Alfons Comín Ben Jelloun, Tahar Azzawi, Dia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1262/19911120d_00468.pdf f17ed0b703f992ca37e4542cf6f32b0a PDF Text Text DECLARACION FINAL SEGUNDA CONFERENCIA INTERNACIONAL SOBRE SEGURIDAD, DROGAS Y PREVENCION DEL DELITO EN MEDIO URBANO Desde hace algunas decenios se viene registrando un incremento del 5% de la delicuencia en todos los países del mundo, es decir, el doble cada catorce años. La delicuencia y el miedo ante la delincuencia constituyen una seria amenaza para el desarrollo económico y social de los países y comprometen a menudo los derechos humanos. LibertadIA y seguridad no son contradictorias para la democracia. Los problemas de violencia física y sexual están' agravados por las desigualdades y la discriminación social basadas en el sexo, la raza, la nacionalidad, la edad, l- a-- sex-u-aiitiad,, los distintos tipos de incapacidad y las razones económicas. No obastante, ya existen varias políticas de prevención de la delincuencia y drogadicción que han demostrado su aptitud a través del desarrollo social y el mejoramiento del entorno y los países debieran aplicarlas sin pérdida de tiempo. Sería de desear que las naciones no se demoren en llevar a cabo los esfuerzos en materia de prevención de la delicuencia, puesto que se ha demostrado la eficacia de algunas pautas de actuación concretas, que comprenden el estudio del medio ambiente y el desarrollo social. Asimismo, urge tomar medidas para controlar la disponibilidad y el uso de los estupefacientes. Continuando la Conferencia de Barcelona organizada en 1987 por el Consejo de Europa, la primera conferencia mundial sobre la seguridad urbana y la prevención del delito y drogadicción ha establecido en Montreal en 1989 un plan de actuación "Por ciudades más seguras", texto que el VIII Congreso de las Naciones vidas ha integrado en su resolución sobre la prevención de la delincuencia en medio urbano. Este texto fue adoptado por numerosos de Europa, América del Norte y América Latina. Se han preparado ponencias sobre drogas, jóvenes, inserción de delincuentes y movilización de la comunidad con un espírutu de cooperación internacional para la segunda conferencia internacional sobre seguridad, drogas y prevención del delito en medio urbano �que fueron elaboradas en talleres organizados por ciudades de Europa, América del Norte y América Latina. En París, se han reunido más de 1600 alcaldes, responsables del desarrollo social y representantes de los poderes públicos de 65 países, para intercambiar sus experiencias y poner en aplicación el plan de actuación "Por ciudades más seguras". Estaban presentes los cinco continentes. La resolución de las Naciones Unidas sobre la prevención del delito en medio urbano enunciaba en particular: - que era a nivel de la ciudad que deben obrar conjuntamente aquéllos que tienen el poder de cambiar las condiciones que favorecen la delincuencia, con el auxilio financiero y técnico de los demás niveles administrativos; iincuencia debe efectuarse sobre todo - que la prevención de la con la participación de os, para poder encontrar las soluciones más eficaces para tratar/ la pobreza, la juventud, la enseñanza, la vivienda, la policía y la justicia; - la necesidad de lograr resultados a corto plazo exige disponer de una política de prevención a largo plazo. La Conferencia de París ha demostrado claramente que hay ejemplos de diversos países, a base de estructuras nacionales o locales de prevención del delito o de programas que han logrado reducir la delincuencia. Los Gobiernos sólo conseguirán reducir su índice nacional de delincuencia si aumentan sustancialmente su inversión en materia de prevención; el presupuesto actual en este campo es insuficiente en todos los países representados en esta Conferencia. SIETE ETAPAS QUE INCREMENTARAN LA SEGURIDAD EN LAS CIUDADES 1. Los países deben financiar desde ahora políticas sociales y urbanas, especialmente para las personas marginadas y los jóvenes en pe44kr-o. Es preciso incrementar hasta 1995, el presupuesto de esas políticas de manera sustancial, fijándose como objetivo dedicar el equivalente de la mitad de los ahorros realizados en los presupuestos de armamento en este período, < "posguerra fría" a las políticas de desarrollo social. Lkt �2. Los países deben establecer estructuras nacionales de prevención del delito para emprender proyectos de investigación y desarrollo y facilitar la aplicación de programas eficaces de prevención, sobre todo en las ciudades. Es preciso que hasta 1995, haya por lo menos el doble de países dotados con estructuras nacionales de prevención. A todo incremento de los créditos para la policía, tribunales y prisiones debe corresponder una financiación equivalente para la prevención, en un concepto presupuestario bien identificado. 3 Los ayuntamientos deben crear estructuras de prevenció9 7 de la delincuencia que movilicen a su propia escala los principales responsables de las políticas en materia de vivienda, jóvenes, servicios sociales, policiales y judiciales. Es preciso que para 1995, haya en el mundo el doble de ciudades de más de 250.000 habitantes dotadas con tales estructuras. 4. Las ciudades, los países, los organismos internacionales y las organizaciones no gubernamentales deben suscitar en los ciudadanos la participación en la prevención y hacerles comprender hasta qué punto es primordial para el desarrollo de las ciudades dotarse de medios eficaces para aumentar la seguridad en nuestras comunidades. ^.cn Es preciso que para 1995, los actuales programas de prevención incluyan la participación de los ciudadanos y que el 10% de los nuevos créditos asignados a la prevención sea aplicado a la evaluación de tales Jrogramas, condición esencial para su control democrático = % Organismos nacionales de obsrvación del delito deben permitir un mejor conocimiento del público y de los responables. v1 5,./1,4? -54) ^, 5. Los países desarrollados deben ayociarse pára apoyar la creación de un centro internacional 46 del +e( de acuerdo con los objetivos de las Naciones Unidas que podrá afiliarse a éstos y que fortalecería las medidas tendentes a incrementar la seguridad en todas las colectividades locales del mundo. /-14). (a) Hasta 1992, el Foro Europeo de Autoridades locales y la Comunidad urbana de Montreal, FCM y USCM, en ^^ colaboración con los Gobiernos y los ayuntamientos, üGi^,l4,.y crearan dicho centro en base a la reflexión y las experiencias de cada uno. ^ -lec �Z. (b) Hasta 1993, este Centro internacional habrá creado un programa de asistencia técnica, de apoyo financiero, de cursos de formación y deberá garantizar la aplicación de esta Declaración. S, (c) Hasta 1995, facilitará la creación de las redes regionales en América Latina, Africa. y Asia. (d) El centro debería integrarse en cualquier instrumento creado por las Naciones Unidas en el ámbito de la prevención del delito y drogadicción. 6. La reunión ministerial de las Naciones Unidas sobre Cooperación internacional en materia de prevención del delito y tratamiento de los delincuentes debe solicitar a la Asamblea General de las Naciones Unidas que incluya la prevención de la delincuencia de manera importante en su programa para la próxima década. (a) dando en todas sus actividades una prioridad equivalente a la prevención de la delincuencia y drogadicción y a la represión; (b) cuidando de que todos los recursos de que disponen las Naciones Unidas para la prevención de la delincuencia sean equivalentes a los recursos asignados a la lucha contra los estupefacientes; (c) haciendo de la prevención de la delincuencia uno de los grandes temas de trabajo del Congreso de las Naciones Unidas sobre la prevención del delito y el tratamiento de los delincuentes de 1995; (d) promoviendo la creación efectiva del centro internacional de la prevención de la delincuencia. 7. El Foro Europeo de Autoridades locales para la seguridad urbana, la Conferencia Norteamericana de Alcaldes y la Federación Canadiense de Municipalidades, se encargarán de la aplicación de la presente declaración: (a) movilizando las organizaciones internacionales y regionales de los diversos países; (b) fomentando la prevención de la delincuencia en colaboración con las organizaciones internacionales; �(c) contribuyendo a la Tercera Conferencia internacional sobre la seguridad y la prevención del delito en medio urbano con los copartícipes implicados. El orden del día de esta conferencia estará formado por los principales temas evocados en la Conferencia de París para que sean sometidos a evaluación y análisis crítico. PA5 4L ctkítc DE-5 \í1 fosTiMel LW )DN r) 2) \)j ç) _t)-1LTT D-ovr el_ LE-UY e- Pkit PO C,ç'i 14,-Pci LA itÁs7/1cA P)o-onxop ,5 ? (79L 17/12. t UF 1/ 1) Q r aoi (;) 7 )1--ü ) OS' 6 OH ElltrrI,IVE NuJ p_zç fu ‹£-Ob Ç1/)1Ç ,e-71Kir-sn2J •0 vi D pibK EÏ1Q • `6,- vors' o PA-cM/It 19P06-7- P-U .l571-1_ .9.-r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4168 Title A name given to the resource II Conferència Internacional sobre Seguretat, les Drogues i la Prevenció de la Delinqüència Urbana / Declaració final Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Place de la Defensé, Paris Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Barcelona Relacions Internacionals Acció política Model social Drogoaddicció Congressos i conferències Description An account of the resource Esborranys per la declaració final de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1263/19911122d_00465.pdf a39dd542984bd5293fe943f97d528e24 PDF Text Text EXCM. SR. MINISTRE, SR. PRESIDENT DEL PORT AUTONOM, SR. PRESIDENT DE L' INTERNATIONAL TRADE CENTER DE BARCELONA, SR. HENRY COBB, SRES. I SRS.: COM HAN DIT EN LES SEVES INTERVENCIONS EL PRESIDENT DEL PORT AUTÒNOM DE BARCELONA I EL PRESIDENT DE L'INTERNATIONAL TRADE CENTER DE BARCELONA, L'ACTE D'AVUI TÉ UNA ESPECIAL SIGNIFICACI6 PER A BARCELONA. UN ACTE D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES HAURIA ESTAT IMPENSABLE UNS QUANTS ANYS ENRERA, QUAN LA CIUTAT VIVIA D'ESQUENA AL MAR I EL PORT ERA UNA INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT QUE HAVIA TANCAT ELS MOLLS, I, FÍSICAMENT, S'HAVIA CONVERTIT EN UNA BARRERA QUE IMPEDIA L'ACCÉS I EL CONTACTE CIUTADà AMB EL SEU MAR. VULL FER UNA REFERèNCIA CONCRETA AL LLOC ON ENS TROBEM, EL MOLL DE BARCELONA, MOLT A PROP D'ON FINS FA POCS ANYS HI HAVIA LA HISTòRICA ESTACIÓ MARÍTIMA DE LA CIUTAT. �AQUESTA DESAPAREGUDA ESTACIÓ MARÍTIMA VA SER LA PORTA D'ENTRADA A ESPANYA MÉS REMARCABLE FINS BEN BÉ LA NOSTRA GUERRA CIVIL. VA SER TAMBÉ UN LLOC D'ON VAN SORTIR MOLTS DELS NOSTRES EMIGRANTS EN ELS PRIMERS QUARANTA ANYS DEL SEGLE. NOMÉS EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AèRIES VA AFECTAR DEFINITIVAMENT LA CENTRALITAT D'AQUEST PUNT CLAU DE LES COMUNICACIONS DE LA CIUTAT AMB EL MÓN. LA PRIMERA PEDRA QUE POSEM AVUI POT TENIR UN CARàCTER BEN SIMBòLIC. PERQUé SUPOSA, TAMBÉ, UNA REAFIRMACIó DE LA VOLUNTAT DE BARCELONA DE MANTENIR LA SEVA CONNEXIÓ PRIVILEGIADA AMB EL MóN, DE SER PORTA D'ENTRADA, D'OBERTURA A LES APORTACIONS EXTERIORS - EN AQUEST CAS D'UN DELS MÉS PRESTIGIOSOS ESTUDIS D'ARQUITECTURA DEL MóN I D'OFERIR LES SEVES POTENCIALITATS AL CONJUNT DEL PAíS. LA COL.LABORACIó ENTRE L'AJUNTAMENT, EL PORT AUTO/40M I EL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES HA FET POSSIBLE QUE BARCELONA RECUPERÉS UNS ESPAIS PRIVILEGIATS I DE QUALITAT PER A LA CIUTAT. �ES UN EXEMPLE EXCEL.LENT DE LES POSSIBILITATS EXTRAODINàRIES QUE SORGEIXEN DE LA COL.LABORACIÓ ENTRE INSTITUCIONS, D'UNA MANERA DE FER QUE HEM EXPERIMENTAT A BASTAMENT AMB MOTIU DE LES OPERACIONS OLíMPIQUES I QUE TENIM LA INTENCIó DE SEGUIR IMPULSANT MÉS EMLLà DEL 92. ES UN BON EXEMPLE DEL QUE AVIAT ES PODRà IDENTIFICAR COM EL MODEL BARCELONA I QUE PROPOSEM COM A ALTERNATIVA A LES RELACIONS BASADES TAN SOLS EN LA COMPETICIÓ EN LA CONFRONTACIÓ. DES QUE ES VA REMODELAR EL MOLL DE LA FUSTA, L'AJUNTAMENT HA TREBALLAT PER FER POSSIBLE UN MAJOR CONTACTE DE LA CIUTAT AMB EL MAR. EL PROJECTE DE REFORMA DEL PORT VELL, UN PROJECTE QUE JA COMENÇA A SER UNA REALITAT, PERMET AQUEST RETROBAMENT, HEM D'ESTAR SATISFETS PERQUé BARCELONA HA SABUT REINTEGRAR AQUESTS ESPAIS PRIVILEGIATS, AQUEST VELL PORT, A LA CIUTAT. I PERQUè EL PORT AUTÒNOM I EL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS, HAN ESTAT SENSIBLES A LES DEMANDES CIUTADANES I HAN ENTèS QUE CALIA APOSTAR FORT EN AQUEST ESPAI. A MES ELS HEM D'AGRAIR QUE ACCEPTESSIN EL �LIDERATGE QUE LA CIUTAT HAVIA DE JUGAR EN AQUESTA REFORMA. LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS LA PRIMERA D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES QUE ES DUU A TERME AL NOSTRE PAÍS. BARCELONA ESTà SEGUINT, TAMBÉ AMB LA REFORMA DEL PORT VELL, ELS PASSOS D'ALTRES CIUTATS D'EUROPA I D'AMéRICA. HA RECUPERAT EL MAR EN EL SEU CENTRE HISTóRIC. VOLDRIA DESTACAR, A MÉS, QUE EL PROCÉS DE TRANSFORMACIó D'AQUESTS VELLS MOLLS FORMA PART D'UN PROJECTE MOLT MÉS AMBICIÓS PER A LA CIUTAT: LA RECUPERACIÓ DE TOT EL LITORAL, DES D'AQUEST MOLL DE BARCELONA EN EL QUè ENS TROBEM, FINS AL RIU BESóS. DURANT AQUESTS ANYS BARCELONA I HA SABUT JUGAR FORT ENS HEM ARRISCAT EN PROJECTES MOLT AMBICIOSOS. EL FUTUR CENTRE INTERNACIONAL DE NEGOCIS DE BARCELONA, UN EDIFICI EMBLEMáTIC DISSENYAT PER UN GRAN ARQUITECTE, N'ÉS UN. LA TRAMA URBANA CIUTAT ARRIBA AVUI AL VELL PORT. L'AJUNTAMENT TAMBÉ VOL SER PRESENT 4 1 EN EL PORT DEL �FUTUR, AQUEST QUE ARA ESTà CREIXENT CAP A PONENT, UN PORT ALTAMENT COMPETITIU AMB UNA GRAN ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES AMB SERVEIS INTEL.LIGENTS. UN PORT QUE ASPIRA A SER EL PRI ME R DE LA MEDITERRàNIA. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4169 Title A name given to the resource Col.locació primera pedra del World Trade Center Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Recuperació del litoral barceloní. Gran zona d'activitats logístiques amb serveis intel·ligents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Acció política Barcelona World Trade Center Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1264/19911204d_00467.pdf 712b597d4667cebc63ede468ad7c0c4d PDF Text Text 1' (9 AíOG/22) CLOENDA II JORNADES DE CIUTAT VELLA Pati Llimona, 4 de desembre de 1991. Moltes gràcies Sr. Regidor. Unes paraules, en primer lloc, no diria de satisfacció, sinó de refermament en haver sentit el to i el caràcter d'aquestes conclusions, en la mesura que testimonien la continuïtat d'un esforç, com deia ara el Regidor, que un de vegades pensa si no es podria arribar a perdre, i no s'ha perdut. No s'ha perdut perquè el to i el contingut d'aquestes paraules així ho demostren. No crec que s'hagi de ser enormement optimista ni pel que fa al passat immediat ni al futur immediat, perquè, segurament, estem passant una fase d'ajust econòmic i social, que no és que fos imprevist, però, en tot cas, sí que ha estat amb una mica més d'impertinència del que havíem imaginat. Superem, efectivament, sis mesos enrere o un any enrere en les coses, o dos anys enreree, quan es van fer les Primeres Jornades i parlàvem d'aquell moviment de vaixell. Sempre que ve una petita recessió, o una gran recessió, és impertinent, mai és pertinet. Per dir-ho d'un altra manera, mai no és del gust de ningú, de nosaltres, i d'aquells que posen l'accent. I és que, ho he dit moltes vegades, no seria possible dur endavant ni la millor i més ben programada acció pública sense les accions privades i les accions benefactores. Aquests �que posen més l'èmfasi en aquesta part de les nostres accions com a comunitat haurien de reflexionar seriosament cada vegada que ve una petita crisi d'aquestes, tan}petita com creiem i que esperem que sigui. Haurien de reflexionar sobre l'enorme intensificació la dels problemes, pel fet de incidència econòmica global negativa. Tots ho sabem. Aquesta és una ciutat que ha passat d'una taxa d'atur del 21% -no fa encara sis anys-, al 8 %, i, amb tot i això, ens costa de tirar endavant la millora dels punts territorials on es concentren justament l'atur i Ils problemes. Imaginem el que hagués estat tirar endavant, o tan sols mantenir, empatar -com he dit a vegades-, amb la misèria laCiutat Vella, si això no hagués estat així. Es impossible d'imaginar, em fa feredat de pensar en el que això hagués estat. Aquest és una llança que jo trenco en favor de l'acció global, en favor de la promoció econòmica de la ciutat -en favor d'aquestes accions que de vegades poden semblar fins i tot alienes al que es fa aquí en concret, que poden semblar olímpiques, que poden smblar matafísiques, que poden semblar exagerades-, i, tanmateix, estan orientades al fons del nostre programa, del nostre cor diria -, i del nostre cap, a la mateixa finalitat a la qual estan orientades les accions que es porten en aquest districte per part de tots els que som aquí. Accions en la millora de la situació dels ciutadans de la Ciutat Vella i dels altres barris de la ?iutat. �Concretaré les meves paraules en tres punts, per ser una mica mes punyent sobre algunes coses que en aquesta fase, que no durarà molt -estic segur-, ens fan especialment mal o ens posen especialment problemes: el camp de l'habitatge, el camp deis sistemes jurídics finalment, -ho que ens faci mal, però que és important, i aquí s'ha citat, i m'agradaria d'insistir-hi- el camp de l'educació. No ens donen el mitjans, no ens els donen els poders més alts, per lluitar seriosament contra la degradació amb una política de rehabilitació. Aquest matí s'ha reunit la Junta i el Consell d'Administració de PROCIVESA -que com sabeu és aquesta societat anónima que ens vam haver d'inventar per portar cap aquí mitjans económics que amb les lleis vigents no s'hi podien dur-, i hem constatat, una vegada més, que els preus unitaris, deis quals nosaltres poden obtenir sòl, de sota deis habitatges degradats del segle XVIII, o que tenen históries fins i tot anteriors, són molt superiors als que les lleis preveuen, també les lleis mes recents i les mes agosarades. Continua escribint-se sobre l'aig , a de l'oceà en aquesta materia, se'n continua parlant i llençant araules que no tenen eficàcia. Continua faltant encara un bon tros entre la bona voluntat dels governants, que, a més, com més allunyats estan deis problemes salen tenir mes bona voluntat, i l'eficácia de les seves paraules. Aquest és un punt que jo vull reiterar, tot i que ha hauria de tenyir d'un esperit d'una certa esperança, en la mesura 3 �que els imminents programes de rehabilitació que semblen poder sorgir del Ministeri, i espero 4ue de la Generalitat, semblen haver-se adonat que els problemesIdels habitatges en el centre de les grans ciutats són qualitativOment diferents dels altres, i que, per tant, no es poden tractar amb mesures genèriques en un Butlletí Oficial amb una excepció, amb una disposició addicional, sinó que s'han de tractar amb un esforç molt específic. Nosaltres els diem: "Mirin, nosaltres som artesans. Els capitalistes d'aquest negoci sán vostès, els que tenen els impostos grans, els que tots pagiiem perquè es pugui fer política redistributiva segons els manualsjd'Hisenda Pública; vostès tenen la Renda, l'IVA, i l'Impost ce Societats, els tres grans impostos. Nosaltres tenim impostos sobre la propietat i sobre el comerç, que no donen més que per mantenir els serveis de la ciutat al nivell que els ciutada s demanen, no des del punt de vista de la redistribució i de l rehabilitació, sinó al nivell de mantenir la bondat del sistema tal com és. Doncs bé, nosaltres som artesans que hem trobat algun en trobem alguns, justament empresaris, no tots ni molt menys, tirar de si renovació. Ara, d'invertir en desllorigadors de la endavant. vostès vostès aquest i així és molt difícil Nosaltres volen, de la som els rehabilitació s'han d4 fiar de nosaltres, equip humà que ara vosaltres, els que seieu en aquesta sala". 4 misèria, és aquí, artesans i de o la vostès han -que sou �Nosaltres els diem als poders alts que inverteixin en aquest petit col.lectiu, perquè és la única esperança -única de vostès, senyors que manen-, que els barris degradats no es degradin més. Aquests artesans, aquests empresaris de la rehabilitació, facin el favor d'arriscar!, i de posar capital en les societats, en els instruments i en els col.1 ctius que treballen en això, perquè ells són els únics que peden convertir la seva lletra morta en lletra viva, amb acció viva, i amb rehabilitació. Estem massa lluny encara i, ho tdrno a dir, els estàndars de les lleis i dels plans no ens serveixen. Aquest matí hem calculat el que ens costava el m2 construït a Ciutat Vella rehabilitat, 160.00 Ptes/m2, com a mínim, comptant la part corresponent de realiot ament d'aquells que segurament s'hauran de desplaçar de les case$ on són, no del barri, però sí de les cases velles on són, per oder-los reinquivir en un altre lloc ,i alliberar aquell sòl que està sota les cases que ells ocupen. Quan a nosaltres ens diuel (jo ja n'estic una mica tip!): "Els farem a vostès "vivenda", però facin el favor de donar-nos sòl". ¿Com els podem donar sòl, si el sòl està sota de les cases que hem de tirar a terra, amb ]especte de la gent que hi ha dintre, i desplaçar aquesta gent pagant-los unes indemnitzacions o donant-los un habitatge alternatiu? Això ens costa molt més que el que les lleis d'aquests senyors, que ens diuen que els donem sòl, preveuen per ajudar-nos a obtenir-lo. �¿Com podem fer-ho?, ¿No hi ha un grau d'hipocresia o, fins i tot, de cinisme, incorporat en aquellos paraules? Jo us dic que no hi és aquest grau de cinisme, hi ha un cert grau d'ignorància que és molt pitjor, perquè en aquest cis és molt pitjor haver-nos-les amb la ignorància que no pas amb la malicia. La malícia sempre és reversible, la ignorància a vega1es no ho és. La llunyania dóna lloc a la ignorància de les circ.imstàncies concretes. Torno a dir: estan massa lluny els està*idars de les lleis i està massa lluny encara l'actitud positiva i canviant -canviant a millor-, i encara està prou lluny l'actitud dels governants de dalt de fiarse dels de baix, perquè puguin invertir els seus diners amb accions que siguin realment resolutives. El segon punt és el que jo diria sistema dibuixar jurídic. un La el dogmatisme progressista igualtat o és igual jurídic d'igualtats sistema a l'uniformisme sobre del i el territori -imagineu que s'ha de fer el matéix aquí que el que s'ha de fer en un altre districte-, és el matéix que condemnar la desigualtat a perpetuar-se; és, potser, igualitarista, enormement progressista. Estar ajudant d una forma inconscient, però significativa, a la perpetuació dé la misèria i de la desigualtat és potser molt ingenu i molt ben intencionat, però nosaltres no ens podem permetre el luxe de la ingenuïtat, perquè estem dintre del "caldo" del problema, però des d'aquest "caldo" sí que els ho diem, i jo amb això soc una mica agosarat, perquè els que estan més en el "caldo" són vostès que 2ii viuen cada dia. Penso que els interpreto, si dic que els sistemes jurídics haurien de ser �capaços de matisar i de perdre 1a por a no haver d'imposar un sistema uniforme per anar a la nit a dormir tranquils perquè s'han complert les lleis fonamentals del sistema democràtic. Que estiguin tranquils! El que és imptprtant no és tant que s'apliquin les lleis d'una forma teòricament igualitària, sinó justament; que tinguin la flexibilitat d'Itdmetre que hi ha sectors del territori on s'ha de tenir precisament un dret excepcional per arribar a la igualtat. S'hauria d'obtenir dels sistemes jurídics la capacitat del matís, del detall i la desigualtat compensatòria, per arribar a la igualtat real, trencant l'unifcrmisme tant en els sistemes fiscals com en els sistemes judicials. Nosaltres hi estem molt a prop i tots ho sabem, tot i que sembla mentida, perquè de fet, de vegaáes, les coses empitjoren i tots vivim aclaparats, però sabem que 4es del punt de vista preventiu i repressiu -quasi, diria- estem molt més a prop de la solució. Però, aquests sistemes que anem construint entre tots es troben al final sense una terminal en la qual lliurar la mercaderia de la nostra acció preventiva i repressiva humana. Podríem dir que no hi és aquest remei, no hi és erqué està lluny. També perquè és un sistema judicial uniformis a, abstracte, que no és capaç del matís, que no s'adiu al matís, perquè té por que sigui injustícia, quan realment el que és injust és la distància i la uniformitat. �Aquest és un segon punt que no altres hem de declarar com a preocupant, tot i que sabem que també en aquest punt s'estan acostant els altres. Jo els haig de dir, i això és potser una primicia -l'anunci de les primícies acaben sempre militant en contra de la seva realització, de manera que ho dic amb una gran discreció-, perquè tingueu l'esperanga de saber que les coses es belluguen, que el Ministre de 4stícia vindrà a Barcelona per discutir amb nosaltres les poss bilitats de la famosa justicia local. La justicia rápida de laque es va parlar és per la que s'està treballant en relació amb el gran esdeveniment olímpic, que ens serveix també per això, doncs, potser no ho permet, justament, perquè és rápida també en el temps la seva posada en marxa -d'aquí al mes de març ha d'estar això funcionant-, doncs, segurament, no ens permetrà aplegar la immediatesa temporal, la justicia rápida, amb la immediatesa física, que és la justicia a prop. Jo els dic que la immediatesa física és la condició inexcusable de permanencia de la immediates41 temporal. No hi ha justicia rápida permanent. Es pot fer una operació de quinze dies, també d'un any, i n'hi ha hagut; hi h n hagut experiments de justicia rápida en aquesta ciutat i en aquest país, abans d'unes esmenes que van modificar les condicionsde la seva pròpia organització. Però, torno a dir, no hi haurà justIcia rápida permanent, si no hi ha justicia rápida també des del punt de vista físic. 8 �Hi ha uns signes que ens diuen que pot haver-hi un acostament dels poders més alts als més baijtos, que som nosaltres, en el sentit de poder admetre que això Os necessari. Segurament, és un procés molt llarg, però, en tot as, hi ha un moviment en aquest sentit. Finalment, la qüestió de la LOGSE i de les escoles, ja que és enormement important el que s'ha iit aquí en les conclusions que s'han llegit i el que ha dit el Regidor. Es enormement important que siguem capaços d'aconseguir escoles dintre de la comunitat, del que podríem dir la comunitat 4ue és el barri, el districte. Si no hi ha aquest complement, to i que les escoles no ens faran feliços tal com són, ni a nosaltres ni als nanos -per entendre'ns-... (Els nanos no hl van molt contents a l'escola. Segurament, en aquest barri alguns hi anaven més contents que en d'altres, pel que pugui representar l'escola justament de millora respecte a l'entorn familiar, però el sistema no ens fa enormement feliços i sabem que patirem, diguéssim, per arribar a un sistema escolar que estigui m&s dotat de sentit del que ara tenim) ..., és evident que aquí Si hi haguessin més escoles, tal i com són les escoles avui, hi g anyaríem moltíssim i, en aquest sentit, sí que hem de dir cue hi ha un fet enormement encoratjador, no només des del punt de vista urbanístic com se sol dir, que és la presència de la Universitat entre nosaltres. Això implica una voluntat de fer ciutat i de fer urbs molt important i molt lloable, i per nosaltres enormement �encoratjadora. Es, potser, la tiotícia més bona que hem tingut aquest últim any des del punt d vista de l'estratègia de fer ciutat, una estratègia profunda de fer ciutat, però és que, a més, no és qualsevol equipament que ve a animar el barri, és un equipament educatiu, precisament, i en aquest sentit hauria de ser símbol d'una voluntat de po4tar tota l'educació, tot el sistema educatiu, cap aquí. Jo me'n recordo que alguns de nostres vells republicans, l'Adroer Gironella, per exemple, durant la república, i amb motiu de la marxa de les col.lectivitats religioses d'aquesta ciutat, utilitzaven les escales d'aquests ordres religioses precisament per dur-hi els nanos d'aquest bari, d'aquí, i els nanos d'aquí anaven a "can Jesuita" a Sarrià, posem per cas, i en Gironella m'explicava com feia classes; u a mena de colònies, però eren unes colònies que no eren colònies, eren colònies dintre de la ciutat, i cada dia, a més. ¿Qu feien? Bé, doncs, agafaven les infraestructures escolars buides pel drama immens que va representar aquella guerra absurda, absurda i horrible, i les feien servir per als sectors soc als que també les necessitaven. Però bé, ara no es tracta d'això ara es tracta justament que les escales vinguin de Sarrià clp aquí, no que els nanos vagin d'aquí a les escales de Sarrià. Això és molt més difícil des del punt de vista del funcionament d la societat. Tres punts, doncs, en els quals vull reflectir, sobretot, la voluntat que tenim l'equip irigent en aquest moment a 10 �l'Ajuntament de Barcelona, primer de conjuminar les grans accions amb les petites accions, la mapro i el micro -en fi, no som partidaris de la macropolítica n1 de la micropolítica, sinó de les dues, i no hi ha altra soluc1ó que combinar-les-, i, segon, tinguin la certesa que nosaltres estem molt pendents del que es farà aquí, perquè de què vosts se'n surtin, començant pel Regidor, depén que realment nosaltres ens en sortim davant de la nostra conciència. Moltes gràcies i molta sort. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4170 Title A name given to the resource Cloenda II Jornades de Ciutat Vella: Revitalització social, urbana i econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Preu m2. Expropiacions i indemnitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Comerç Ocupació Habitatge Barcelona Model social Ciutat Vella Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1265/19911219d_00469.pdf 8550696d79871f76ed14b0ca9ff5a8c8 PDF Text Text LA RéGION, DEMAIN DAN$ L'EUROPE Soirée à la Salle J. Mermoz Toulouse Le 19 décembre 1991, 21 heures. �2 INTERVENTION DE PASQUAL MARAGALL, MAIRE DE BARCELONE Estimado presidente de la Comisión Europea, Estimados Ministros de Educación Nacional y de Turismo, Señoras y señores, Estimados amigos y amigas, No es casual que el Alcalde de Barcelona se encuentre hoy aquí, entre ustedes, para participar en una "soirée" sobre el futuro de la región en Europa. Además de la amistad y el respeto que siento por los otros intervinientes en el acto, así como la camaradería política que me une con ellos, mi presencia aquí es una muestra más de la integración práctica a la que hemos llegado en la Europa Comunitaria. Al Alcalde de Barcelona no le resulta nada extraño estar entre ustedes. Y, de hecho, mi presencia en ciudades como Toulouse y Montpellier es frecuente. Igual como la de Alcaldes y ministros franceses en Barcelona. Estimados Amigos y Amigas, los Pirineos ya no son una frontera sino un "carrefour". No nos separan, sino que nos unen. Toulouse y Barcelona ya están sólo a cuatro horas de autopista y cuando se inaugure el Túnel de Puymorens aún estarán más cerca. �6 las culpables- sólo tienen solución en el marco europeo. Un marco que con el Mercado Unico Europeo, que tendremos a partir de enero de 1993, nos va a situar en la necesidad y en la obligación de colaborar para sobrevivir. En esto las ciudades son poco distintas a las empresas; las ciudades tienen que competir para salvarse, y tienen que aliarse. Ha llegado el momento en que las ciudades tienen que decir "aquí estamos", y tienen que decir en Bruselas, delante de la Comunidad y del Parlamento: "El presupuesto que ustedes aprueban cada año no tiene nada que ver con la realidad europea. Ustedes aprueban un presupuesto cuyo 65% se destina a Política de Subsidios Agrarios, muy respetable, pero que tiene muy poco que ver directamente con las preocupaciones de más de la mitad de los ciudadanos de Europa, que son habitantes de las grandes ciudades europeas y que tienen otros problemas, que se llaman universidad, delincuencia, educación, droga, tráfico, cultura accesible, competencia tecológica..." Este mensaje se ha empezado a o en Europa, pero sólo se ha empezado a oir. Cuando se dice: vamos a sustituir la Política Agrícola Común, basada en el sostenimiento de los precios de los productos agrarios, por una política de rentas dirigida a las personas del campo y de la ciudad, pero básicamente del mundo rural a fin de equiparar sus condiciones de vida a las de los habitantes de las �3 Las relaciones entre nuestras dos ciudades y sus gentes son buenas y se intensificarán. Me atrevo a decir que ese es el destino inevitable y a la vez deseable de Europa: que sus ciudades estrechen relaciones entre si, que constituyan una tupida red de flujos y de intercambios. El ejemplo de la relación entre Toulouse y Barcelona se puede multiplicar por diez, por cien, por quinientos. Porque Europa es, sobre todo, un sistema de ciudades cada día más apretado, más denso, más conectado en todos los órdenes. Digo en todos los ordenes, tanto en la creación de riqueza y de cultura como en la solución de los grandes problemas, la mayoría de los cuales son comunes a las ciudades a partir de cierto nivel de población, que se puede situar en torno a los 100.000 habitantes. En muchos casos, esos problemas comunes no tienen solución, si no es en el campo de la definición de estrategias y de estándares que vengan producidos por la síntesis de la civilización europea. Y que en el marco de la Comunidad Europea -que pronto será, finalmente, la Unión Europea- se concreten en normas y propuestas comunitarias. �4 LA CIUDAD COMO CONTENEDOR DE PROBLEMAS Nosotros tenemos la convicción delque un territorio bien tratado, bien regido, bien gobernado, bien financiado en sus asuntos públicos, es capaz de absorber una cantidad de problemas muy considerable; mucho más considerable de lo que, a veces, a primera vista, parece lógico y razonable esperar de ese territorio. Un territorio es capaz de absorber una cantidad de conflictividad muy grande, si está dotado de los elementos adecuados para su gobernación y para la financiación de sus necesidades. Ahora bien, las grandes ciudades tienen un umbral de absorción de problemas, pasado el cual es inútil pedirles que sean capaces de absorber más problemas. Si algo es una ciudad, es un lugar que no admite islas. No se pueden admitir parcelas aisladas, incomunicadas, dentro de la ciudad. Si la ciudad existe, es porque se vive mejor juntos que separados. Y nos gusta mucho vivir separados, nos gusta vivir con espacio y con espacios verdes si puede ser, nos entusiasma a todos. Y, sin embargo, acabamos viviendo juntos. Cada vez son más los ciudadanos de Europa que tienden a vivir en grandes ciudades, porque viviendo juntos solucionamos de una forma más productiva, más barata, más eficaz muchos de los problemas que tenemos como especie, como Humanidad. �5 Y, sin embargo, esto produce sus propios costes, costes muy importantes. Pero, si la ciudad no es capaz de hacer frente a estos costes de una forma sensata, su propia razón de ser desaparecerá. Si la ciudad no soluciona los problemas de transporte, de accesibilidad, de comunicación cultural y física entre las diversas partes que la pomponen y entre sus ciudadanos, está condenada al fracaso. Ultimamente existe una cierta literatura negativa sobre la ciudad, que, si me lo permiten, quisiera rechazar con argumentos. La gran ciudad no es la causa de los problemas de la gran ciudad, de lo que comunmente llamamos problemas urbanos. La ciudad no es tampoco ni siquiera la solución de esos problemas. La ciudad es el "container", es el contenedor de los problemas que no son los suyos, sino que son los de la humanidad. La gran ciudad es el lugar donde la humanidad pone suá problemas porque no sabe dónde más ponerlos. Pone sus problemas de marginalidad, de soledad, de desigualdad, de inseguridad ... Existe lo que podría denominarse, en efecto, un "malheur de banlieue", que llega a extenderse, en una especie de metastasis, hasta el centro mismo de la ciudad. El argumento es, pues: los problemas de las grandes ciudades -que no son imputables a ellas, en el sentido que las ciudades sean �7 ciudades, en ese momento, -digo- se está poniendo el dedo en la llaga. Porque a esas condiciones de vida sí que tienen derecho todos los campesinos de Europa, mucho más, creo yo, que a ver el precio de su cosecha protegido por encima de lo que es un precio mundial inapelable. EDOUARD HERRIOT: "TOT OPOSA ELS,ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". Los estados van a seguir detentado un poder muy notable, esto es evidente, al menos en una primera y larga fase de la unidad europea. Incluso se puede afirmar que son los Estados los que, con renuncias admirables -a veces injustamente no reconocidas-, estan construyendo la unión de Europa. Su protagonismo es total, tanto por lo que ceden como por lo que todavía se niegan a aceptar. Y, sin embargo, estoy convencido de que la Europa del próximo siglo va a ser, sobre todo, la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades. Para que Europa sea la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades se requiere una gran confianza entre los países. Se requiere la posibilidad de que las diferencias que nos separan nos unan, y, por tanto, que seañ reconocidas como una riqueza y no como una dificultad. Y se requiere también lo que podríamos llamar un "principio de lealtad europea". Todos hemos de interpretar los cambios que se �8 tienen que producir en la distribución territorial del poder como una contribución a la construcción europea, no como una oportunidad para mejorar posiciones particulares. Las grandes ciudades no sólo hoy ya concentran a la mayor parte de la población europea, sino también sus potencialidades de desarrollo económico y social, elte innovación tecnológica y de desarrollo educativo y cultural. Barcelona ha sido una de las seis ciudades que creó el movimiento llamado Eurociudades, que se ha consolidado en poco más de dos años como un importante "lobby" dé ciudades que buscan soluciones conjuntas para problemas parecidos. Las ciudades que han creado este movimiento creen que la Europa actual no ha reconocido su papel de forma suficiente. La Europa actual ha tenido un crecimiento en torno a los problemas primarios, en torno a la agricultura, en torno al carbón y al acero... Pero ahora Europa debe volver la mirada hacia sus ciudades, hacia lo que constituye su sistema circulatorio sanguíneo. La ciudad de Barcelona ha llegado también a la conclusión de que para ser alguien en Europa, en este sistema de ciudades que es Europa, hay que robustecer losilazos de nuestra ciudad y de nuestro subsistema local con el sistema total. Para ello, Barcelona ha impulsado junto con otras ciudades una red denominada C-6, integrada por se s ciudades: Valencia, Zaragoza, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse y la propia Barcelona, �9 que suman el volumen de habitantes que, a nuestro parecer, es idóneo para poder ofrecer a los ciudadanos exigentes de nuestros municipios el tipo de servicios que creen que tienen derecho a gozar. Les he querido hablar preferentemente de las ciudades y de Barcelona, que es mi ciudad. Creo que es el papel que me correspondía en esta soirée de hoy. Pero quisiera terminar mi intervención hablándoles también de las regiones. Desde el punto de vista administrativo y político existe una evidente diferenciasen el reconocimiento que los Estados europeos otorgan al hechcii regional. No es lo mismo un "Land" alemán que una "Regione" italiana, o una "Comunidad Autónoma española" que un "Conseil Regional" francés. La historia explica esas diferencias. Ahora bien, las diferencias no deben ser una excusa para ignorar el hecho regional, ni para pensar que la región no sea necesaria para compensar las identidades: A más europeo más Midi-Pirinées. A más europeo, más catalán. Sólo así mantendremos un equilibrio justo y humano en la Europa unida que estamos construyendo. Estimados amigos y amigas, voy a concluir diciendo que es la hora de Europa en el mundo, la hora de las regiones en Europa y la hora de las ciudades en los Estados. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4171 Title A name given to the resource Intervention de Pasqual Maragall, maire de Barcelone "La Région, demain dans l'Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els Pirineus ja no separen sinó que uneixen. La ciutat com a contenidor de problemes. Es la hora d'Europa al món, de les Regions a Europa i de les ciutats en els Estats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Municipis Cooperativisme Acció política Regions Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1266/19920131d_00472.pdf 8e13c407f637c8fc1b44dea2d68eb84f PDF Text Text LA CIUTAT I MEDITERRàNIA Conferència $e l'Excm. Sr. Alcalde a la Societat Cercle Artístic de Ciutadella. 31 de gener d 1992 �EL MEDITERRANI La fascinació de la paraMla i l'ambigüetat del concepte: on comença i fins on arriba el Mediterrani? La teoria fitològica que va crear la vella ciencia árab deja que "La Mediterrània arriba lfins on arriba la olivera". Per qué no? també fins on arriben l'ametller, la figuera, el magraner ¿I no se sentirá la darrera sentor del Mediterrani amb la darreFa vinya terres endins d'Europa? El Mediterrani és inseparable del discurs sobre ell mateix, carregat de loquacitat mediterrània i de contradiccions mediterrànies: l'esplendor i la Oordidesa, la lógica i el fanatisme, la democràpia i la demagógia, la llibertat i l'autarquia, la tirania Orient i Africa. 2 la universalitat Occident, Europa i i �Per parlar de ciutats de debò, s'ha de parlar del Mediterrani. Aquí vpn néixer i aquí tenen la seva expressió més , sólida. Aquí hi ha encara el centripetismel dominant que explica les ciutats tal com lés va entendre, per exemple, Sert. Organitza es entorn d'un cor, o "core", que deja ell n el seu anglès de Harvard amb arrel catala . El cor que aquí, a Ciutadella, formen la Plaça Vella, els carrers Major, ses Voltes i dé Mahó i els de Santa Clara, Nou, el Santísim, Castell Rupit i Artrutx. La fugida anglosaxona al suburbi i a la televisió, que convelrteix la ciutat en artefacte per ser utiliitzat de día i que de vegades l'abandona tota ment a la seva sort, no es produeix aquí de la mateixa forma. La cultura de sortir a prendre la fresca al 1 ! portal de casa les nits d'estiu -tan balear, tan mediterrània- havi resistència d'oposar 1 a l'aclófament davant , 3 alguna la �televisió. El contacte urbà és imp rtant en si mateix i els llocs on es produeix són una mica sagrats: la plaga, el café, el mercat, la casa deis avis. Avui potser la discoteca i el barri, un altre cop. No del Itot l'escola (o la universitat) per la crisi de dimensions d'identitats que está travessant. També els camps d'esports i de botlxes, i els cines -els pocs que queden. Si en algun terreny té sentit parlar de la Mediterrània, a més Idel geogràfic, és 1 precisament en aquest, el de les ciutats. 1 Aquí s'uneixen els batecs de la mar i de la ciutat en un sol batec ,, el del "Mediterrani ciutat", que diu Xavier Febrés quan ens proposa conéixer la kediterrània fent el periple de les seves ciutats. �SINGULARITAT DE LA REGIó MEDITERRàNIA Una regió de gran diversitat i densitat cultural, reuneix tres àmbits de civilització. Les tres grans relig ions monoteistes han sorgit a les costes del Mediterrani. Els tres llibres sagrats, les Sa grades Escriptures, el Talmud i enl oc hauran estat tan meditats com sota el cel del Mediterrani. Cap altra àrea geogràfica de1 món no haurà aportat tanta civilització. Però tampoc cap altra egió no haurà viscut tants conflictes. Potser hi ha hagut massa densitat civilitzatòria acumulada en un espai tan reduït i tan diverk. Jerusalem, ciutat santa per a tres religions, n'és el paradigma. Avui a la regió es lanteja gairebé la totalitat dels problemes de la política internacional i de l'ecbnomia modernes, amb una cruesa i una passió que sobten els que no �coneixen les expression0 tan sovint extremes de la vida mediterrnia: alliberament i submistió, tot i res, generositat i indiferència ... SUBDESENVOLUPAMENT Només Líbia arriba al 40% del producte social brut per habitant de la CE. Tots els altres països, en especial Egpte i el Marroc, es troben molt per dessota D'aquest promig, amb la sola excepció d'Isral, que arriba a 2/3 del promig de la Comunit4t. El creixement del PSB dels països del Magrib, de l'ordre del 3 al 6 -que no està gens malament-, va ser anul.l4t pel fort creixement demogràfic durant la dèclda dels anys 1980. Les collites ja no ón alimentar la població, suficients per la industrialització està centrada en els mercats interiors i el 6 �deute exterior es menja els ingressos de les exportacions. Algèria, exportadora de gas natural i petroli, a penes cobreix les obligacions d'un deute de 27.000 milions de dòlars. LA DEMOGRAFIA El 2.025 s'haurá duplicat la població a Turquia, Algèria i Egk pte, mentre que al Marroc i a Tunísia augmehtará un 50%. I i Això significa que la totalitat del creixement demográfic a la regió mediterránia pujará possiblement un 95% a 16s ribes del Sud i de l'Est, i només serà d'un 5% a la CE. Fins països al 2.000 s'espera que la població veïns de la CE, mediterránia, creixi ubicats a en milions 50 la deis regió de persones, cosa que significa un increment del 20,2% en comparació amb la de l'any 1990. 7 �Durant el mateix període, la població de la Comunitat deis Dotze bossiblement a penes augmentarà 2,5 milions de persones. Cada any els nostres veïkis necessiten 800.000 nous llocs de treball. A la Comunitat només se'n necessitaran 1,5 mijlions fins al 2.000. Quines sortides tenen? Contenció del creixement demográfic, una certa emigració i l'ajuda occidental ("Dona'm peix, i ensenya'm a pescar"). Diverses veus, individu ls i col.lectives -el Consell Europeu, per exemple- s'han pronunciat a favor de la solidaritat europea amb els pobles del Magrib. Gianni de Michelis a Barcelona, l'octubre paSsat, amb motiu de les jornades de la Fundació Bertelsmann sobre "El 8i �repte del Mediterrani", fins i tot va gosar quantificar-la: 0,5% del. PIB de la Comunitat Europea per al sud del editerrani, a partir del 93. LA CONTAMINACIó Són 18 països costaners mb diferents nivells de desenvolupament de l s infraestructures i de sensibilitat pel medi ambient. Moltes són les causes abocaments industrials e la contaminació: residus agraris, concentració urbana, moorització (entre 1970 i 1980 s'ha duplicat aproximadament el parc automovilístic, i tornará a duplicar-se fins al 2.000 -la tornada de la Costa Brava d'un diumenge d'estiu produeiX efectes contaminants que es fan sentir fins a Groenlàndia-, turisme (si al 1984 van ser 55 milions els visitants que es desplaçaren a la egió del Mediterrani, al 2.000 seran uns 160 m lions ). �Però el Mediterrani no està mort. El "Fòrum sobre la Mediterrània" reunit a Barcelona, al desembre de l'any passat, va concloure que la situació, si era preocupiant en algunes zones el nord de l'Adriàtic, e1 mar Negre i tot el litoral València industrial de Gènova, Marsella, Barcelona- no era alarmant en general. CONFLICTES Les crisis i tensions ex stents a la regió són de vital interès per a uropa. El conflicte del Golf Pèrsic va ser v Lscut intensament a la regió, per la proximita geogràfica -el mar i el cel mediterranis van $er inevitablement els camins que portaven al conflicte- i per la proximitat cultural i religiosa dels pobles del nord d'Africa apb algunes de les manifestacions del confí cte. Després del Golf, Iigoslàvia. 10 Conflicte �profundament mediterrani: ètnies, religions, llengües ... un passat que retorna. El triomf -momentani?- dels particularismes sobre la idea comunitària. Ara, Algèria. El camí a la democràcia barrat. Novament la suma de contradiccions. fonamentalisme comuni ari solucions al fracàs de que Un proposa a modernitat negant la modernitat. La demo ràcia utilitzada per implantar el rebuig permanent de la democràcia. L'intent d r salvar la democràcia futura suspenen les elecpions d'avui. I, al fons, els vells conflictes: albanesos i iuguslaus, grecs i turcs palestins i jueus. DIàLEG I CONVIVèNCIA La diversitat preciosista, generadora de particularismes recurrepts, causant de tants conflictes, porta indefigiblement al diàleg i 11 �a la convivència. Cap predomini no serà mai definitiu al Mediterranl., ni tan sols serà possible per més d'una o dues generacions. Diàleg entre el laicisne i la religiositat, entre religions, entre è nies, entre el Nord i el Sud, entre Europa i A rica. Diàleg, doncs, per a la seguretat i la pooperació, per a la convivència, en definitiva. Fa poc més d'un any, el setembre de 1990, el Ministre Fdez. Ordoñez ramb el suport del seu col.lega italià, Giailni de Michelis- va presentar formalment, curant la celebració d'una reunió internacional a Ciutat de Mallorca, una proposta per crear un fòrum permanent de cooperació entre els països de la regió mediterrània. Un fòrum inspirat en l'experiència de la conferència sobre la seg retat i la cooperació a Europa, però adaptat 12 les característiques �de la situació al Meditelrani. Barcelona, candidata la seu de la CSCM. Aspiració de Barcelona exposada a Fdez. Ordóñez, De Michelis,i Mitterrand, Enrique Barón, ... L'OFERTA DE LES CIUTATS Es indiscutible que les ciutats -i amb elles els ciutadans- són les primeres a patir les conseqüències, traduïdés en víctimes i destrucció, dels enfron$aments armats. En la memòria de tots nosaltre4 estan els sofriments immensos de les ciutats sota els bombardejos (Guernica, Varsòvia, Rotterdam, Coventry, i si ens quedem en Dresde, Berlín l'àrea mediterrània, l ciutat torturada de Beirut conforma una lalpentabie il.lustració dels efectes dels conf] ictes en les ciutats. El cas de Bagdad, i en menor mesura de Tel Avivi i altres ciutats j t eves i saudites, s'ha de recordar aquí també. 13 �No fa pas gaire, amb motiu de la presencia de l'Alcalde de París, Jacqaes Chirac, en el Saló de Cent brillant vocació en qué de Barcelona, conferencia, on dictar precisament mediterránia d'Europa, les va ciutats podrien sobre una la vam coincidir fer accions d'acompanyament situade en el terreny de la civilització, en el terteny de la cultura, en el terreny de la recreac " de la convivencia. Són, aquestes, accions de complementarietat per les quals les ciutats estan especialment ben preparades, i disposades ja que si, com deia, són les primeres a patir els conflictes, són també les primeres 4ì beneficiar-se de la normalitat i de l'increm nt dels intercanvis. El diàleg de ciutat a iutat, d'una riba a l'altra de la Mediterrán a, crearía una xarxa de comunicació diversificada i de fluxos de relació que ajudaria a cOnéixer-nos millor i a establir ponts que nomé 14 poden ser que útils. �Cada ciutat de la Meiiterrània, mitjana, gran o hauria de tenir la seva ciutat germana de l'altra religió o de l'altra ètnia. UNA OPORTUNITAT QUE PORTA EL NOM DE BARCELONA La treva universal delp Jocs Olímpics també serà una treva al Medit rrani. A Barcelona, ciutat mediterrània, s'hi Comitès Olímpics representats tots el nacionals del Mediterrani olímpica enllaçarà serb trobaran La fraternitat i croats, turcs i grecs, àrabs i jueus. Hi haurà una acumulació d'energies favorables a la convivència que s'h d'aprofitar. Després dels Jocs, Barcelona, co ha passat amb altres ciutats olímpiques, 4onservarà un temps l'aureòla de l'esperit o ímpic. 15 �Barcelona invertirà les rendes de convivència que li deixaran els Jocs Olímpics en el foment de les relacions entra les ciutats de la Mediterrània. El Centre Abraham ... 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4172 Title A name given to the resource La Ciutat i la Mediterrània / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Conferència sobre la Seguretat i Cooperació Mediterrània, CSCM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Cercle Artístic de Ciutadella, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Benestar Social Demografia Territoris Model social Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1267/19920325d_00474.pdf c030f0f73a839cdd5544810853c89c33 PDF Text Text DUES FILLES D E CIUTAT Montserrat Roig fa dir a "Nata hia", protagonista d"'El temps de les cireres ", una frase que jo l'entenc com una declaració de principis sobre tota la sev obra. Diu així: "Jo també creia que aquesta ci tat s'enfonsava però a fora he comprès que la ciutat, la port m a dintre". La protagonista s'ha passat do ze anys a Londres, del 1962 al 1974, i a l'hora del retor descobreix una ciutat que "s'havia tornat sorollosa", c desorganitzada, com "un immens cadàver esventrat" -diu-. I desfigura de cop tots en front d'aquest caos que els paisatges enyorats de l'adolescència, el personatge no dubte en proclamar aquell "acte de fe", la fidelitat al qual ha fet grans moltes filles i fills d'aquesta Barcelona "c Dvarda i crudel i grollera" que deia el poeta. Montserrat Roig portava dintr com la seva, com el nodriment seu la ciutat i aquesta fou B àsic de la seva millor obra de narradora ._i novel.lista, per b5 que en el seu intens treball periodística, Barcelona emergeix, també, sovint, com una fita fonamental, com el recordatori necessari per a no oblidar quin era el marc urbà de l compat cultural, social, polític, profundament ètic de i'escript ra. Maria Aurèlia Capmany, l'aitr figura a la qual avui retem homenatge també dugué dintre seu, grontxant-se a la seva mirada, arrapada al seu metabolisme, la ciutat de Barcelona. Més encara: Maria Aurèlia apmany representa, per ella mateixa, un segment important 'aquesta Barcelona nostra. Quan no hem pogut avesar-nos a l'absència de la paraula de Maria Aurèlia -una paraula serena i agoserada, lluminosa i punyent, polèmica i tendra-, r ecordem els mots i, sobretot, �les actituds d'una personalita t entranyable i potent. I e].s uns i els altres, els mots i les actituds, ens parlen d'una decididament bel.ligerant, activament, barcelonina bel.ligerant amb una ciutat q^je és també "vana i coquina, i traïdora i grollera" que digué el mateix poeta. Tots saben que Barcelona no fot per Maria Aurèlia Capmany tan sols ].'espai que 1i subministr à material per a la seva obra literària. Ella va veure i v iure i sentir la ciutat com aquella entitat mòbil, canviant, escenari de conflictes diversos. Vul l recordar que qu n encetarem plegats la primera de les converses que aplegaria la col.lecció "Diàlegs de Bàrcel.ona" que ella s'inventà, va insistir-me en la necessitat d'entendre la ci tat, no pas com va fer-ho Descartes, que la veia com un 'pla establert prèviament en el qual tot concordà, sinó com u organisme viu amb variants i amb evolucions". Jo li deia -érem el. 1984- que avia arribat "l'hora de crear" i ella m'advertia de la neccpsssitat de fer-ho tenint en compte "els modes de vida, la cultura (...) de la ciutat que és el fet de viure d'una manera determinada, creativa i comunicativa". Recordo, per ej omple, com m'aconsellà de fer de les places -aquests indrIts que de vegades susciten controvèrsies perfectament banals- no només "els punts de concentració amb motiu de gran $ esdeveniments" sinó "un lloc d'esbarjo quotidià", un espai profundament vinculat a la nostra personalitat col.lecti va. No voldria que aquesta recomenació i'oblidessim mai. Montserrat Roig i Maria Aurèl a Capmany: dues barcelonines d'excepció, dues generacions ben distintes agermanades per una passió ciutadana, expressada, també, de distintes maneres. Voldria, amb poques paraules, trametre la impressió que jo tinc d'aquestes escriptores dues concretament, a com viuen i sen ten Barcelona. en relació, �En el paisatge literari de Mo tserrat Roig, Barcelona ocupa un lloc preferent, un lloc q u es tradueix en grans primers plans, que és com les coses es veuen bé, i que ella va reseguir amb minuciositat, s nse deixar cap estança, cap racó, cap perfum, diria jo, pe Tanmateix, però, hi havia explorar. 1 desig de la perspectiva general, de la visió de conj unt, de la "panoràmica ", per emprar de nou un terme cinamatogràfic. I des d'aquest punt de vista, em permeto d'aconsellar tothom que s'interessi per les fesomíes de la ciutat, la lectura de "Barcelona a vol d'ocell." que Montserrat Roig va escriure el. 1984. Els textos que acompanyen les fotografies magnífiques de Miserachs, són d'una precisió admirable; sór, textos que descriuen i que interpreten i que ajuden a comprendre la petjada de l temps damunt la closca de l.a ciutat i el sentit dels canvis que ha conegut el conglomerat urbà. Montserrat Roig, però, i com dic, el. 1984 ja havia acreditat a bastament, la seva vàlua .1. terària en la descripció dels paisatges bercelonins i dels segments ampliats de l.a ciutat. Ella era una mestra de les distàncies curtes. "Molta roba i poc sabó..." (1971), "El tenps de les cireres" (1977) i "L'hora violeta" (1980) són el que se'n diu històries de ficció, llibres merescudament premiats i que ens ofereixen càlides, emocionants històries de ficció. Però si una cosa no és gens fictícia en aqueste narracions i novel.les sinó fruït d'una capacitat desc iptiva, penetrant i exacta, aquesta cosa és la ciutat mateixa i, específicament,. l'Eixample barceloní. Estic convençut que qual.sevo. persona o investigador que vulgui entendre l'evolució i la realitat més pregona del que és i del que ha estat el. nostre Eixample i més específicament encara, l'Eixample modernista, haurà de tenir en compte les pàgines magistrals que Montserrat Roig dedicà a les anades i vingudes dels seus personatges per les cases d'aquest sector 3 - �de 1.a ciutat. Com Mercè Roc g reda, que ens explicà Gràcia d'una manera resplendent, Montserrat Roig ens ha descobert els secrets d'una Barcelona senyorívola construïda, pastada per una burgesia de tombant de segle, que els nous temps havia d'encerclar en múltiples contradiccions. A través de les protagoni mes, femenínes i feministes, Montserrat Roig ens ha explicat la topografia de l'Eixample, la seva arquitectura abocada les onades verdes dels plàtans però també la seva estratificació social i la seva atmòsfera única. 1 em plau recordar que aquesta capacitat i vocació per descobrir-nos un món que imprimeix caràcter a tota la ciutat, prové, em sembla a mi, d'un barcelonisme heredat d'aquell patriarca de "les Roig", d'Un senyor de Barcelona que fou Tomás Roig i Llop. A l cap i a la fi, l'escriptora és un empelt poderós d'una generació barcelonina que, les que han precedit la meva han menystingut excessivament i que a nosaltres ens pertoca de reiv.ndicar. De la casa del senyor Tomàs Roig i Llop, la Montserrat va aprendre el seu barcelonisme de la seva mare, l'esperit de revolta aplicada a causes tad justes com la conquesta de la llibertat de la dona. Tot aquest perfil de barcelonina, artista, intel.ligent i mili tant -un perfil necessàriament simplificat- el trobem, crec jo, en un text que no consta entre les obres majors de l'escriptora però que no em resisteixo a recomenar. És aquell que du per títol "De finestres, balcons i geleries " que es publicà el 1989 en el conjunt de relats "Barceldones". És el que en una de les primeres línies ens diu que "primer pertanyem a una casa. Després, conquerim el carrer" I el recomano perquè a caval 1 de com és l'interior de les vivendes i de com s'hi mou 1. seva gent, esdevé l'expressió definitiva d'un barcelonisme, el de la Montserrat Roig, �fonamentat en la dignitat per sonal i civil. I he de referir-me -un tr mit gairebé superful atesa la dimensió de l personatge- al barcelonisme de Maria Aurèlia Capmany. Costa poc de fer ho, perquè és d'una obvietat aclaparadora, i alhora costa molt perquè es manifesta en gran part d'una immensa produccié, literària on trobem més d'una cinquentena de llibres publicats. Com en el cas de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany prengué Barcelona com a motiL central de moltes narracions. I ho feu amb el propòsit ambiciós d'entendre tota la ciutat, de eopsar-ne les energies centrpetes i perifèriques de tota la nostra urbanitat. A una de les seves novel..l més reeixides, "Un lloc entre els morts", premi Sant Jordi 1967, la figura d'aquell Jeroni Campdepedrós assoleix la dimensió d'un mite per explicar-nos, gradualment, com era la Barcelona dintre-muralles, la que havien anat construint senyors i menestrals i que al llarg dels segles XVII i XVIII arribà a exhaurir totes les possibilitats de creixement. Maria Aurèlia "pensava" efectivament, en tot Barcelona. I probablement per això, després d'aquella gran novel.la, s'empescà un altre relat per interpretar la dialèctica entre la Barcelona central i la Ba*celona dels barris. Em refereixo a aquell. "Feliçment, jo sóc na dona" que va escriure el 1969 i en la qual, la protagon sta, la "Carola", trepitja la ciutat entre el barri de Santa Catarina i Sant Andreu i tots ells erms que hi havia entre els dos indrets. Si hi ha hagut una veu, més enllà de la deis urbanistes i sociòlegs, que hagi entès 14 transformació de la Barcelona d'aquest segle, amb les pulsions i misèries de la gent que la feu créixer, aquesta persona és Maria Aurèlia Capmany. D'aquell diàleg al qual m'he referit, recordo la passió amb �què m'explicava els desastres que s'han perpetrat a Barcelona a causa del que en deia "].'ús i l'abús del terreny". Parlava amb passió, també, dels error comesos i de les expectatives s malmeses i, sobretot, s'entu ^ > iasmava parlant de la gent: de la nostra burgesia dimissioná ria i de qüestions tan punyents com és ara la de ].a integra ció de cultures que avui se'ns presenta amb nous registres i noves interpel.lacions. Em deia: "hem d'establir el gador exacte de l diàleg i de d l'oferta integradora". I terjia la raó, una raó que hem de posar al primer rengle de les nostres preocupacions col.lectives. 'Aquella estudiant de l'Instit ut Escola, veïna durant anys de la Rambla, es va deixar t 'mptar per l'Eixampie. Primer, Balmes, després Mallorca-Er ric Granados. Justament, quan vivia aquí, li vaig proposar que assumís la responsabilitat de la gestió cultural qu e correspon a L'Ajuntament. I convidada ara per un deure globalitat de la ciutat, és cívic, a reflexionar sobre la 4 dir, a traduir en activitats i serveis una reflexió de sempfe, Maria Aurèlia torna a sentir la crida de dintre-murall.es,hla dels carrers i places del seu Jeroni Campdepedrós. I s'ins al.là a la Plaça Reial perquè, a la fi, no deixava de creure n la capacitat de renovar-se que ha demostrat la Barcelona Ve 1. més a més de grollera, trafdora i covarda, e l poeta veia la Barcelona nostra com una civat riallera i Maria Aurèlia era A el testimoni vivent d'aquesita condició ciutadana. La seva ironia, la seva murrieria 4iue traslladà a la novel.la, a l'assaig, al seu millor teatre, als nombrosos articles de batalla, es tranformava fàcilment en una alegria desbordant. Tinc ben present quan em digué aquell disbarat de la Virreina. "Si la ciutat vo 1 premiar-me, deia, quan sigui vella, que em deixi viure al Palau de la Virreina". El desig no s'acomplí però tl 6 fet que de la Virreina hagin �sortit i surtin des del 1984 totes les grans iniciatives i reptes culturals que es planteja ].a ciutat, es deu a Maria Aurèlia Capmany i a un capteniment que esdevingué emblemàtic d'un barcelonisme que ens segueix alliçonant cada dia. Barcelon a, 25 de març de 1992 A g v ^. Q_ ^\ Q t Y16k o v ^1.1 V't i¡s-!abi 7 t � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4173 Title A name given to the resource Acte homenatge a la senyora M. A. Campmany i Sra. Montserrat Roig Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aula Magna. UB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Literatura Barcelona Model social Roig, Montserrat, 1946-1991 Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Feminisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-03-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1268/19920410d_00477.pdf 23994500d750fad5609011232ad02486 PDF Text Text Conferència de Premsa sobre la caalanitat dels JJOO 10.04.92, divendres, a les 18:00 ores. Sala Lluís Companys NOTES PREVIES - El guió que es proposa correspon a la primera fase de la proposta estratègica del documeht del Gabinet "Polèmica simbols" (08.04.92): recuperació del terreny perdut, resposicionament i aclariment previ i sòlid dels plantejaments municipals per trethcar la lògica defensiva i partidista i recuperar la iniciativa. - Els diaris han començat des d'a1ir, i avui s'accentua, a descriure una situació de pacte. Si la situació es va resolent, encara que sigui provis.onalment, els diaris tenen l'avantatge que no s'hauran de pronunciar. JP s'està retirant i passa a f r un paper de moderador "no entenc perquè s'ha de fer tan d'enrenou ", etc-, però al mateix temps deixa la porta obert a noves reclamacions, tal com recull un subtítol de "La Va.4iguardia": "Pujol reconoce que la catalanidad de los JJ.00 "está garantizada", pero insiste en no renunciar a "lograr alguna cosa más". - Es tracta de fer una intervenció indignada, digna i positiva davant les actituds de pcplitització dels Jocs Olímpics que es valen del pretext de la catalanitat. - Anunciar que en dies vinents hi haurà una nova conferència de premsa en ocasió del compte enrere dels darrers 100 dies abans dels Jocs. - Es tracta de reafirmar l'autoritat del COOB i del seu president com a màxims responsabl(ls del Jocs. - Desmentir la idea que ara es fa la "catalanització" perquè hi ha pressions. - Deixar clar i rotund que no hi *a cap dubte -ni ha existit mai cap dubte- que el grau de catalanitat dels Jocs serà el màxim, és a dir, el normal. L'Alcalde, com a president del c00B, i l'Ajuntament en nom de la ciutat han estat i són e s primers garants de la catalanitat dels Jocs. �** Es recomana no respondre en el torn de preguntes aquelles que s'apartin dels temes del guió i insistir en les respostes en la reiteració de la línia ,rgumental. És convenient també acotar e l. torn de preguntes a un nombre limitat d'intervencions, en un espai màxim de 10 minuts. TITULARS PREVISIBLES - Maragall recorda que la catalanitat dels Jocs sempre ha estat clara. - Maragall garanteix la catalanitat dels Jocs - Maragall rebutja la polititzacio dels Jocs - Maragall rebutja el mal estil de fer política amb els Jocs - Maragall fa una crida a la responsabilitat. - Maragall considera ofensius catalanitat dels Jocs. - Els dubtes sobre la catalanita fe" política. 2 els dubtes sobre la són producte d'una "mala �GUIO 1. Dolgut per una falsa polèmica. - He assistit amb relativa sorpresa a la politització postelectoral del Jocs Olímpics, duta`a terme per alguns partits i organitzacions amb el pretext d'aconseguir quelcom que sempre ha estat garantit: el màx m grau de catalanitat dels actes i les cerimònies olímpics. Algú pot creure, sincerament, que l'Ajuntament de Barcelona no ha d'assegurar que els Jocs siguin la máxima expressió de la nostra personalitat? Algú pot creure, de debó, que jo mateix, com a president del COOB, no sòc una garantia S uficient de la catalanitat dels Jocs? Estic dolgut amb els qui han inventat una polèmica artificial i enganyosa. Estic dolgut, sobretot, perquè 11 an cregut que podien jugar amb la credulitat dels ciutadans a S'equivoquen. No poden enganyar a ningú. Lamento que s'hagi produït una polèmica inútil, que ni tan sols beneficia als partits polítics i les organitzacions que amb tanta irresponsabilitat l'han promoguda. 2. No a la manipulació política dels Jocs. - M'he mantingut en silenci sobre la questió fins que no hi ha hagut la reunió mensual de la Comissió Permanent del COOB, en la que totes les parts components del COOB -Ajuntament, Generalitat, Govern i COE- han coincidit de nou en la ratificació del tractament màxm dels símbols catalans, segons l'esperit constitucional. La catalanitat dels Jocs està garantida des de bon començament, pel consens i la una imitat. - He decidit convocar aquesta conferència de premsa amb l'únic propòsit d'expressar la meva indignació i la meva pública protesta pels actes de manipulació política dels Jocs Olímpics que s'han produït després de les eleccions. �Ningú no té dret a posar en q estió la catalanitat de l'organització dels Jocs. Ningú no té dret a valdre's dels Jocs per a fer política de partit, disfressada de catalanisme. Ningú no té dret a trencar el consens i la unanimitat, ni a destorbar el bon treball en l'organització dels Jocs. Els qui posen en questió la catalanitat dels Jocs s'estan valent del nom de Catalunya i de la il.lusió dels catalans pels seus interessos partidistes. Assistim ara a un fenòmen que coneixem. Els qui han atiat el foc de la polèmica acaben de decidir que aquesta s'ha d'acabar. En una societat civilitzada i iaonable -i democràtica- no podem permetre aquesta manera de fer les coses. Les polèmiques s'acaben quan tots e14 qui hi estan interessats han pogut dir la seva opinió i, encara més, quan els que han estat insultats o injuriats han pogut expressar el seu criteri i donen la seva versió dels fets. 3. La més gran ocasió de Barcelon a. ï de Catalunya. - Tothom sap que els Jocs Olímpics de 1992 són la més gran ocasió que Barcelona i Catalunya es projectin a tot el món com una ciutat potent i com un país important. Ningú no té dret a posar bastons a les rodes c'aquest gran projecte. Tothom sap que estem treballant amb molta seriositat per quedar bé davant del món, per donar la millor imatge del nostre país. Per primera i única vegada en molts anys els catalans som els organitzadors dels Jocs Olímpics. És una antiga aspiració, que produeix una profunda eioció i que suposa una gran responsabilitat. El dia 25 de juliol d'aquest an , més de 3.000 milions de persones de tot el món veuran l'a te inaugural dels Jocs de Barcelona per la televisió. Serà el millor espot publicitari que mai hagi tingut Catalunya. Durant quinze dies, totes hores, es repetirà per les televisions de tot el món la imatge de la gran cita de la fraternitat universal a Catalunya. 4 �La nostra llengua, la nostra baldera i els nostres símbols hi tindran la màxima presència. Ens hi vàrem comprometre l'any 1986 i ho farem. Els qui ho posen en dubte estar enganyant als catalans i estan ofenent les íntimes convicc: ons de tots els qui treballen per l'èxit dels Jocs. Hi ha molta gent que estan treballant amb gran esforç i amb gran il.lusió perquè els Jos siguin el gran éxit que tots desitgem. Hi ha milers i milers de voluntaris que hi aporten la seva col.laboració desinteressada. Aquest és el gran exemple de Catalunya: la bona organització, a feina ben feta. - És molt greu i d'una gran irresponsabilitat política que precisament, ara, en la recta final dels Jocs, es busquin elements de desestabilització. És una greu irresponsabilitat política intentar desestabilitzar els Jocs, utilitzant el nom de Catalunya. Si algun partit, alguna organització juvenil o preteses associacions olímpiques ho proven, els catalans els ho retreurem, no els ho perdonarem. 4. La catalanitat máxima, la cata anitat normal. - El grau de catalanitat dels Jocs és del 100%. És el grau de catalanitat de la Catalunya dei4ocràtica. Com a català i com a catalanista em sento profundament indignat que una vegada més s'hagi posat en dubte la catalanitat d'un projecte de tota la ciutat, compartit àmpliament per tot el país". I aquesta irresponsabilitat recau sobre aquelles persones que, amb interessos partidistes q personals intenten apropiar-se d'uns símbols que són de tots. Ningú no pot apropiar-se dels s ímbols que són de tots els catalans. Tinc la impressió que s'està jugant amb els símbols de Catalunya. La catalanitat dels Jocs és un fet molt important, històric. �S'hi ha treballat amb profundi'tat des de fa anys en el si del COOB i, amb l'esforç de totg, s'ha aconseguit per a Catalunya el que mai no hauríem pogut ni somiar. No es pot convertir, ara, a uest fet històric en una absurda polèmica. Aquesta polèmica desprestigia Catalunya, i em dol. 5. Crida a la responsabilitat i al bon govern. - Com Alcalde de Barcelona i coro a president del COOB faig una crida a la responsabilitat, sobre tot a la responsabilitat política. Demano que no es promoguin du»tes ni inconcrecions sobre el que està fora de tot dubte: l rotunda catalanitat dels Jocs de Barcelona. Ho demano sobretot als qui tenen responsabilitats de govern a Catalunya. Demano el bon govern de Catalunya. No s'hi valen el doble llenguatge, ni les dobles actituds. Si s'està d'acord en l'organització, no es poden obrir desconfiances fora de l'organització. Demano responsabilitat de govern. També demano responsabilitat a tots els qui pretenguin a tots els tenir un paper important a la poli tica catalana, partits i organitzacions que vul guin tenir el respecte i l'agraïment dels catalans. - No descarto que se segueixi alimentant la polèmica, a través d'altres organitzacionE, amb aparents bones intencions. Fins i tot des de la responsabilitat del govern. Hi estem acostumats. Jordi Pujol ahir va acceptar el decàleg olímpic proposat per Raimon Obiols al Parlament. Peró també ha dit que no descarta obtenir més coses. Aquest llenguatge fa mal a 1 a col.laboració i a la confiança. Anuncio des d'ara que no entrarem en el joc de la polèmica permanent, de les falses polèmiques patriòtiques. El patriotisme es demostra fent la feina ben feta. 6 �No farem el joc als qui no saben fer res més que valdre's del nom de Catalunya. Demano a tots els catalans, i en especial als milers de voluntaris, que no facin cas d'aquestes veus que per interessos partidistes intenten sembrar confusió en un projecte carateritzat per 1'entus^asme. Demano, un cop més, com a màxiih responsable del COOB, que no se'ns destorbi en el moment mes delicat, que es tingui respecte amb el treball que s'est fent. El pitjor que podria passar seria que fessim el ridícul com a país. No oblidem que tot el món està pendent de nosaltres. 6. Els Jocs aniran bé. Tots els detalls sobre els símbols que s'han anat coneixent aquests dies havien estát previstos, ebossats, dissenyats, treballats i programats -o s'estaven programantper a les cerimònies i actes culturals relacionats amb els Jocs. Tots ens havíem compromès a mantenir aquests detalls en secret, perquè l'efecte sorpresa de les cerimònies és molt important i positiu. Ens hem vis obligats a revelar alguns detalls. Per una polèmica que, els ho ben asseguro, he considerat en algun moment una p ovocació entre infantil i infame. Hi ha més sorpreses previstes. Naturalment. I espero que ara a ningú no li passi pel ca p d'organitzar un altre espectacle ridícul per obligar-me a revelar-les. Confio que funcioni, ho reclamo, la confiança institucional que he caracteritzat el funcionament de l'esquema organitzatiu en tots els aspectes relacionats amb els Jocs. El nostre compromís té una data fixa: el 25 de juliol. Aquell dia ningú podrà discutir-hc. Que ens deixin fer bé la feina. Per patriotisme. Que no ens atabalin amb polémiques inútils i falses. 7 �Els Jocs aniran bé. Els Jocs aniran bé. Tot està quasi a punt. problemes falsos. Hem de quedar bt davant del món. 8 No fem � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4174 Title A name given to the resource Sobre la catalanitat dels Jocs Olímpics i Intervenció sobre els símbols catalans Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Lluís Companys, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Catalanisme Model social Identitat col·lectiva Símbols Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1269/19920411d_00478.pdf 719380598b6c07067547ea45c5f80d38 PDF Text Text C {' t.) (-1 Li-Ps L' C,1> C,- 1..31'N +^ ^ I. AGp►u,Q- . ^P+a2 Excmo. Sr. Presidente: En nombre de la ciudad, me es muy grato daros la bienvenida a Barcelona. El Presidente de la República Oriental del Uruguay es en esta ciudad el más alto representante de un país con el que Barcelona y Catalunya tienen unas profundas relaciones. No se trata en ese caso d el recurso a una fórmula retórica. Entre Uruguay y Barce lona o Catalunya, o entre vive con naturalidad una Montevideo y nuestro país se relación que es fruto de la hist a r ia, y que ha dejado huella en vuestros nombres, en los nombres o en las biografías de algunos de los hombres y mujeres más ilustres de vuestro país. Pero Uruguay ha sido también para nosotros el símbolo de unos valores que aquí en elona son apreciados muy especialmente. Me refiero a una nera civil de organización de la convivencia, a un talante progresista, innovador Y larizado la historia de tolerante que ha marcado y sin Uruguay. Este Salón, señor Presidente, es el símbolo más notable que se encuentra en Catalunya civil. Constituyó la la relevancia del poder de una de las primeras sede 1 �manifestaciones de democracia parlamentaria, probablemente la más antigua del continente. Es significativo para nosotros que, una vez más, un presidente de Uruguay haya deciddo incluir a Barcelona en su visita a España y que, como vuestro antecesor en la Presidencia de vuestro país, haya hecho el gesto de visitar este Salón de Ciento. En aquella ocasión, hice una referencia a los nuevos lazos que la historia reciente de nuestros dos países había tejido con las emigraciones deri adas de la falta de libertades políticas. Era para nosotros, en aquel momento, un timbre legítimo de orgullo constatar como nuestros dos países, y muy especialmente, l s ciudades de Barcelona y Montevideo, habían saldado sus c entas respectivas de agradecimiento al acoger a hombres y mujeres que en un momento de su vida tuvieron que abandonar sus países. Como sabéis, Barcelona tien hermanamiento con Montevideo. Es una relación especial de na relación que supera los formalismos propios de estas con xiones entre ciudades para constituir una plataforma real de reflexión, de apoyo mutuo, de lanzamiento y ensayo de ideas algunos de los grandes proyectos Podéis estar seguro que e Montevideo o de Uruguay, como el ambicioso plan para la Construcción del puente de Colonia son seguidos desde aquí con el cariño de los asuntos propios. �No hay muchos otros casos n que el presidente de un país pueda entender tan cabalmente la significación que tienen las ciudades en el mundo moderno. Y esa oportunidad nos satisface porque tenemos la l'eguridad de hablar un mismo lenguaje si nos referimos al fenómeno urbano,_ de tanta trascendencia en Europa y, excepcionalmente en el contexto americano, en el caso de Uruguay. Creemos, señor Presidente, que las ciudades no son la causa de los problemas que en e las se proyectan, a veces, con una dimensión hiriente. Las ciudades son un espejo, un escaparate de los problemas de la sociedad en su conjunto. Pero son también un lugar privilegiado para la experimentación de soluciones, para impulsa alternativas, para generar ideas innovadoras... Y más allá de ese valor nstrumental, las ciudades pueden hacer y hacen una contri ución sustancial a la civilidad de los países. En ningún Otro caso sería más evidente esa incidencia que en la relación entre Montevideo y Uruguay. Las ciudades crean ciu adanos que viven, asumen y aman la diversidad, la pluralidad de las ideas, la relatividad de las fronteras, la compatibilidad entre culturas distintas, la curiosidad por los demás, la matización de la propia estima. Yo mismo, señor President', que viví con emoción el encuentro con Montevideo y con Uruguay puedo proclamar con �satisfacción la profunda identidad que en este sentido existe entre Barcelona y vuestro país. Tengo la absoluta seguridad de que en las pocas horas de vuestra estancia en Barcelona habréis podido encontrar las referencias, la interpretafción global que os habrán hecho sentir tan en vuestra casa como un barcelonés puede sentirse en Montevideo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4175 Title A name given to the resource Paraules davant el President d’Uruguai Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Lacalle Herrera, Luis Alberto Barcelona Territoris Model social Uruguai Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1270/19920424d_00479.pdf de175132c55a953b97e6304e09e135af PDF Text Text P\°1-1ç) (X) Ref.:GUIó /92 Data: 24/04/92 GUIó Per: Pasqual Maragall De: J. Badia X. Roig ASSUMPTE: ACTE DE SUPORT A JOSEP PUJADAS, ALCALDE DE GRANOLLERS "COMPANYES I COMPANYS; AMIGUES I AMICS, "COM DEIA EN MANEL RO'ES FA UN MOMENT, AQUEST ACTE ÉS MÉS QUE UNA MANIFESTACIÓ DE SUPORT A L'AMIC I COMPANY JOSEP PUJADAS. PERÒ ÉE, SOBRETOT, AIXò. I CAL DIR-HO, D'UNA MANERA CLARA I C(NTUNDENT: FINS QUE ELS GRANOLLERINS DIGUIN UNA ALTRA COSA, L'ALCALDE LEGíTIM D'AQUESTA CIUTAT ÉS EN JOSEP POADAS I NINGú MÉS! FINS QUE LES URNES NO DEMOSTRIN E CONTRARI EL NOSTRE ALCALDE ÉS AQUEST HOME QUE TENIU L DAVANT. "I HO ÉS PERQUé S'HO H GUANYAT, PERQUè HA FET, DURANT ANYS MOLTA FEINA I BEN FETA AL SERVEI DE LA CIUTAT I AL SERVEI DE TOT EL VALLèS DES DE GRANOLLERS. I SERà, PER TANT, ABSOLUTAMENT INJUST QUE UNA MANIOBRA BRUSCA I BRUTA COMPORTI AQUEST TRENCAMENT DE LA VOLUNTAT DEMOCRàTICAMENT EXPRESSA4 PER PROP DE DEU MIL HOMES I DONES DE LA CIUTAT DE GRANOLLERS ARA FA 11 MESOS. �-2"MIREU, JO, COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A RESPONSABLE MàXIM DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA, HE RECLAMAT I RECLAMO INSISTENTMENT LA COL LABORACIÓ I L'ENTESA INTERINSTITUCIONAL. ELS HOMES I DONES DEL PSC QUE TENIM RESPONSABILITATá EN ELS DIFERENTS GOVERNS LOCALS A CATALUNYA SABEM COD1 COSTA QUE SE'NS RECONEGUI QUE TAMBÉ NOSALTRES SOM GE ERALITAT I QUE TENIM, NO JA EL DRET SINO PER DAMUNT E TOT EL DEURE DE TREBALLAR PER CATALUNYA. I QUINA RE POSTA TROBEM, MOLT SOVINT? DONCS TROBEM LA NEGATIVA P1RSISTENT I TOSSUDA, TROBEM UNA OBSESSIÓ PERMANENT A SOSTREURE'NS COMPETèNCIES I A ESCATIMAR-NOS RECURSOS PERQUè ELLS POSEN, MOLT SOVINT, EL PARTIDISME I LA SUBMISSIÓ PER DAMUNT DE LA LLEIALTAT INSTITUCIONAL. "I BE; ELS QUI TENEN I MANTENEN AQUESTA ACTITUD SóN ELS QUI ENS ACUSEN A NOSAL'RES DE TENIR UN MAL ESTIL DE FER POLíTICA; ELS QUI RENEGUEN DELS SEUS COMPROMISOS SóN ELS QUI RECLAMEN CONTT*NTMENT EL CONTRARI DEL QUE PRACTIQUEN. NO PODEM PARAR NI UN SOL MOMENT DE DENUNCIAR AQUESTS DOBLE JOC AQ JEST DOBLE LLENGUATGE. NO PODEM PARAR FINS QUE LA DENNCIA SIGUI UN CLAM QUE ELS FACI AVERGONYIR DE LA SEVA ACTITUD. "NO ESTIC DEMANANT PA1 QUE S'ADOPTIN ACTITUDS D'INSUBORDINACIÓ PERÒ Sí QU CREC QUE CAL MARCAR CLARAMENT �-3LES DISTàNCIES ENTRE LA INSUBORDINACIÓ I LA CLAUDICACIÓ. PUJADAS VA GUANYAR I REVALIDAR L'ALCALDIA DE GRANOLLERS EN UNA JUSTA CONFRONTACIó DEMOCRàTICA. ARA PRETENEN QUE AQUESTA RESPONSABILITAT PASSI A UNA ALTRA PERSONA QUE ESTá DISPOSADA A SOTMETRE LA VOLUNTAT MAJORITàRIA DELS GRANOLLERINS A UN INTERèS PARTIDARI, UTILITZANT, PER FER-H0, UN SUPORT ABSOLUTAMENT ANTINATURAL. "QUE HO TINGUIN CLAR: PODEN FER UNA ACCIó LEGAL; PERO MAI NO SERà LEGITIMA L LEGITIMITAT LA DONA LA VOLUNTAT POPULAR DEMOCRàTICAMEN MANIFESTADA. I LA LEGITIMITAT, AVUI, A GRANOLLERS, L TÉ EL CANDIDAT I ALCALDE SOCIA- LISTA, LA TÉ EN JOSEP PUJADAS. I SERà CONSEQÜENT, PER TANT, QUE NO ES RECONEGUI LA LEGITIMITAT A QUI NO LA TÉ. SERà CONSEQÜENT UE NO SE SIGUI LLEIAL AMB QUI ES FONAMENTA EN LA DESLLE ALTAT PER ACONSEGUIR EL PODER. "PODEN OBTENIR EL REpONEIXEMENT D'UNA O MÉS FORCES POLÍTIQUES, PERÒ HO FARAN A COSTA DE LA DEGRADACIÓ DE LA CREDIBILITAT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I DE LA DIGNITAT DE LA CLASSE POLÍTICA EN GENERAL. "PUJADAS HA TREBALLA PER ACONSEGUIR QUE GRANOLLERS PARTICIPI PLENAMENT DE L'EMPENTA I LA DINAMITZACIó QUE EL PROJECTE OLÍMPIC H DE CATALUNYA A MÉS DE SIGNIFICAT PER A MOLTES CIUTATS ,A DE BARCELONA. NO DESITJO, COM �-4- A COMPANY SEU, COM A KILITANT SOCIALISTA, VEURE COM DESPRÉS DE LA CURSA D'AQUESTS ANYS, A GRANOLLERS PUJA UNA ALTRA PERSONA AL òDIUM EL PROPER MÉS DE JULIOL. ELS QUI HI HAN TREBALLAT TANT, AMB PUJADAS AL CAPDAVANT, NO S'HO MEREIXEN. "QUE SàPIGA TOTHOM QU NO ESTEM D'ACORD AMB AQUESTA TRAMA INJUSTA I MAL ORD DA. QUE SàPIGA TOTHOM QUE ELS GRANOLLERINS I ELS SOCIALISTES VOLEM QUE EL COMPANY PUJADAS SEGUEIXI ESSENT L'ALCALDE DE GRANOLLERS. AVUI, DEMà I PER MOLTS ANYS MpS." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4176 Title A name given to the resource Acte de suport a Josep Pujadas, Alcalde de Granollers Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Democràcia Acció política Granollers Pujadas, Josep Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1271/19920508d_00483.pdf 07c6d6e0f171994a411e80820f6f0fcd PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Tossa de Mar Diumenge 28.06.92. Envelat de la Plaça Nova. AMIGUES I AMICS DE TOSSA, AMIGUES I AMICS DE TOSSA, REPETEIXO, GENT DE BON TRACTE, I D'AQUELL COMPLIMENT QUE SURT DEL CR, QUE US DIGUÉ UN DIA EL POETA, 1 N---POETA--9EEA.__T.QTS^ENS F MOLA' FAMi AR: ESTIC CONTENT DE PODER COMPARTIR AQUESTES HORES AMB VOSALTRES, EN L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR D'ESTIU. r vl`s í1711,i TOSSA, ALS QUI L'ESTIMEM COM SORPRENENT CADA r(,,""- 3A. G .T-E.RS , ENS CONTINUA UE L-I;-E S'HI HA D'ANAR EXPRÉS TOSSA NO^ÉS EN UN LLOC DE PAS, NI ADMET MIRADES SUPERFICIALS ) S'HI AN HA DE VENIR I LA VI$.LA lI2ECOMPENSA EL VISITANTS AMB EL SEU CARàCTER INCONFUSIBLE. NO M'ENTRETINDRÉ EN L'EXERCIÇI DELS ADJECTIUS 1 DE LES METàFORES. HI HA MAGNíFIQUES I 1OèTIQUES DEFINICIONS DEL 1 POBLE, DITES PELS ESCRIPTORS RELLEVAIITS DEL PAíS, FINS I TOT PELS PINTORS. DEIXEU-ME'N EVOCAR DUES: PARADjS LAU, SEGONS CHAGALL LA FLOR EL RAM, SEGONS LA CANCO POP _ ._, UL,^R^ �PER L'ALCALDE D'UNA CIUTAT COM BARCELONA, TOSSA ÉS UN l PROTOTIP DE CIVILITAT, UN PòSIT DE CULTURA I DE CIVILITZACIó. A TOSSA UN SE SENT FORMANT PART D'UN PAISATGE TREBALLAT PEL TEMPS I PELS HOMES. AQUí HI HAGUÉ UN PORT I UN CASTELL, PERPETUAT EL SEU RECORD EN L'ADMIRABLE MONUMENT`DE LA VILA VELLA, TANT S( [ CONSERVAT. AQUí HI VA VA PROSPERAR LA PESCA I LA NPVEGACI_ó. AQUí ES VISQUÉ LA PRIMERA ILLUSIó DEL TURISME, D'UN TURISME CULTE I REPOSAT, PROFUNDAMENT CíVIC. LA LLUM DE TOSSA HA CRIDAT ELS ARTISTES I LA SEVA PAU RECòNDITA HA ESTAT REFUGI DE FUGI'x'IUS DE LA INTOLERàNCIA. TOSSA NOS HA POGUT ESCAPAR, El ELS DARRERS DECENNIS, DE LES TENDèNCIES MÉS AVARICIOSES I MENYS HUMANITZADORES DEL FENòMEN TURíSTIC. PERó EL POBLE MANTÉ LA SEVA PERSONALITAT, EL SEU ORGULL, LA SEVA DIPONIBILITAT A TORNAR A FER VALDRE LA CULTURA I LA MESURA. AQUEST ÉS L'ATRACTIU DE TOSSA, EL MIRALL QUE ENS OFEREIX, L'EXEMPLE. VINC I TORNO A UNA CIUTAT Q1JE S'ESTà SUPERANT, QUE �S'ESTà RETROBANT. VEIG AQUEST MATEIX ESPERIT DE RETROBAMENT I DE SUPERACIÓ, DE CONFIANÇA EN LES PRòPIES POSSIBILITATS, EN ELS CARRERS I EN ELS HABITANTS DE TOSSA. ELS JOCS OLÍMPICS ENS HI HAN AJUDAT, TAMBÉ PODEN SER UN ESTÍMUL PER VOSALTRES. SóN LA GRAN OCASIÓ DE TOTS. PTEU LA CONFIDèNCIA DE L'AMIC I DE L'ADMIRADOR, MÉS QUE EL DISCURS ,DE---P@Li C, EN AQUEST ACTE ÍNTIM COM ÉS SEMPRE L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR. TENIU ENCARA UNA FESTA MÉS íNTIMA, LA FESTA DEL PELEGRÍ A L'HIVERN, ADMIRADA ARREU / ENCARA QUE POC CONEGUDA. AVUI EL PETIT LAPSE DE LA FESTA QUE COMENCEM ÉS LA PORTA DE L'ESTIU, AQUEST ESTIU TOTS TENIM MOLTAIFEINA.1 HEM DE QUEDAR BÉ DAVANT DEL MÓN.1HI QUEDAREM. QUE TINGUEU UNA BONA FESTA I QUE TINGUEM UNS BONS JOCS OLíMPICS j 9 U t 7775 { m K ! e--1\ \-1"-)'-.T:11"1 Pe ,y (cZ) cV20P0 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4177 Title A name given to the resource Festa Major de Tossa de Mar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Envelat Plaça Nova, Tossa de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Model social Territoris Tossa de Mar Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1272/19920604d_00480.pdf c0f4e704d09e302f35229ca5057cd71e PDF Text Text trot Declaracions de Pasqual Maagall a l'Agència Efe, 4.6.92 Les eleccions autonòmiques no van anar tan malament. Aquest és un país estable. Però hi ha una esperança de canvi.. Quan les coses o varien i alhora hi ha una esperança de canvi, es produeix una certa frustració. A mi aquesta frustració 1'únib que m'indica és que hi ha una esperança de canvi. Una foita esperança de canvi. El cert sentiment d'impasse que hi ha és perquè hi ha cercles - no tots, alguns cercles - que consideren que hauríem d'haver fet les coses d'una altra manera. Fins i tot hi ha cercles, sectors d'aquests, que no ens han votat. 1 d'aquí també ve aquest cert sentiment de frustració. Ara, però, és quan es comença a entendre el sentit dels resultats de les eleccions, perquè en tres mesos el sentiment de la ciutadapia ha canviat. Ara hi ha un sentiment d'eufòria de la. ciutadania que fa tres mesos no hi era. Fa un any no hi era. Fa un any la ciutat estava aixecada. La gent encara no s'adonava dels canvis que s'estaven produint, encara dubtava. I aquesta sensació agredolça ha durat fins fa dos o tres mesas. Ara hi ha un redescobriment permanent de la ciutat renovada i transformada. I aquests canvis transmeten la sensació que la vida quotidiana pot canviar, que els hàbits quotidians poden modificar-se. Ara é$ quan la gent veu tot l'esforç que s'ha fet durant sis ax3ys. Des de Setmana Santa hi ha un sentiment de ciutat renóvada. Per tant, quan ens digLin que les eleccions van ser avançades per no interfdrtr la preparació dels Jocs, d'acord. Però també veim que aquella decisió tenia uns significats col.latera]s molt significatius. Hi ha una altra cosa que lliga amb aquest argument, aquest argument que per poc no s'ha canviat molt. Perquè les. coses psicològicament hagu ssin canviat molt si el tic de: la balança hagués estat justament l'altre. Haguessin canviat, a poca distànci , però justament per l'altre cantó. �Monopoli polític/mediàtic Una de les coses que quedo amagada i que és una llàstima és que nosaltres vivim una situació de monopoli polític. I és difícil que ningú encerti en l'anàlisi si no té en compte aquest monopoli molt considerable, fins i tot diria mediàtic, que a més corre el perill d'eixamplar-se. Hi ha la fórmula aquesta del 2x2*2, que pot ser 3x3x3 si el país no reacciona. Dos diaris, i dues televisions i dues ràdios, dues cadenes de ràdio, i de cobertura nacional en mans d'una sola força política. Per un país de sis milions d'habitants és molt fort. Aixb. no vol dir que no hi hági llibertat de premsa, per descomptat que n'hi ha, però justament la que hi ha corre perill perquè els senyors del monopoli volen acabar amb això. Tots sabem que hi ha operacions en el sentit de fer mal, d'impedir que els mitjans que no estan dins la fórmula, dins del monopolii, tiguin una vida normal. En alguns casos fins i totl alguns han hagut de deixar d'existir. Hi ha hagut formulacions explícites en aquest sentit. Hauríem d'acabar amb això. d'acabar amb això. I a més, una altra cosa, alg ns dels mitjans que existeixen són per impedir que d'altres visquin tranquilament. De moment l'únic que es veu a l'horitzó és una operació perquè un dels 2 sigui 3 després torni a ser 2. Això seria dramàtic perquè voldria dir que el monopoli dels diaris de circulació nacional en llengua catalana seria un fet. El gran error de l'esquerra és considerar que els empresaris - els empresaris en general —formen part d'aquest monopoli. Sí qu,e hi ha un nucli que hi està instal.lat, però no els empresaris en general. Els empresaris en general no formen part d'aquest monopoli ni els agrada. El petit grup que forma part del monopoli no és. representatiu 'ni dels lempresaris de premsa ni dels altres sectors. Les bases econòmiques privades d'aquest grup han fracassat. I els costos de mantenir tot això són altíssims. I aixb no es pot mantenir. �A mig termini nosaltres viem la possibilitat que hi hagi un declivi, un canvi dé sintonia en el qual sectors importants del que es pretén que és la base social d'aquest grup deixin de connectar amb ells. Diari de Barcelona (Andreu Claret pregunta Folchi...) sobre l'operació De La Rosa., Noms a part, jo espero que això no succeeixi perquè seria un desastre per a Catalunya. L'Ajuntament com a tal té la capçalera i ha de defensar que les condicions en què es va adjudicar es compleixin. 28-M L Convergència amb Eultopa Crec que el Govern i els lindicats han de dialogar. Ho crec sincerament. I penso que Catalunya podría ser un lloc , per començar. Aquí els si dicats són tradicionalment molt forts, si hem de jutjar per la història, i a més molt dialogants. El PSC sempre ha jugat un paper mediador. Raimon Obiols és l'única persona de la cúpula política del país que ha mantingut una bona relació amb les cúpules sindicals. Aquí i fins i tot diria a nivell espanyol. Tot problema polític té se re dos aspectes. El tema i la personalització del tema Aquest tema és el Pla de Convergència. Jo m'he lleg *el document. I és el document polític-econòmic, quasi di a polític, més seriós que s'ha produït en aquest país es de fa molts anys. I' de conseqüències més considera les. Jo tindria matisos a fer. Les proporcions en què es' presenten els dèficits de les administracions públiques otser les discutiria, perquè penso que tradueixen una escassa descentralització indirecta. 1 també hi ha una altra incoherència. Aquesta és que en els criteris finals, en els consells que es Tota la producció de serveis públics donen, es diu �s'hauria de fer amb 4nstrastos de competència de qualitat. Aixb hauria detenir un sistema que impliqués que cada cosa que es fes en el sector públic pogués ser contrastada com en el sectcbr local. No diu per exemple que s'hauria de transmetre el màxim de coses a baix (poder local) pel principi de subsidiarietat - com diu la Carta Europea d'Autonomia Local i com diu l'acord de Maastricht El document té un punt al principi que ho anuncia, però no hi torna a fer referència. El document 1de Convergència és una mica retardat respecte a Maastricht en aquest sentit del poder local, perquè no aprofita prou els avantatges de la subsidiarietat. Per altra banda, en canvi, considero que el document en el seu conjunt té un plantejament molt coherent i que és l'únic possible. I a més éS molt engrescador. També és lògic que els treballadors diguin " a veure què passa" si hi ha un intent de canviar la llei de vaga i de canviar la cobertura de l'atur. I és el que han dit. Els sindicats el que no pogen fer és aferrar-se al sistema antic de defensa de la vaga i fins i tot diria de la manifestació, i de la cobertura de l'atur. Si vols millorar has d'arriscar. I Els drets són sagrats, pe ò en alguns casos es pretenen mantenir formes molt arcai ues de defensa dels drets. La convivència en una ciutat, per tot el que representa de congestió, d'interrelació de' drets, d'interrelació de cotxes ï persones...és comp ficada. I això què vol dir. Vol dir que no pots pactar uns rets en el buit sense tenir en compte el marc social, eco-òmic, territorial i físic. Els drets s'han d'anar adaptant. Els serveis mínims, els serveis públics, esdeveneniuna necessitat com pot ser el salari mínim. Es converteix en quelcom que la gent, el 'ciutadà, no pot renunciar a tenir-ho. S'ha d'intentar regular compaginar els drets dels sindicats amb els drets de.s ciutadans en general. �Jo demanaria que el Govern fos el més generós possible en les formes de diàleg per portar els sindicats al terreny que el govern ha triat. Paper deis alcaldes progressistes r Jo col.laboraré molt a impedir amb els altres alcaldes progressistes de Catalunya el monopoli polític nacionalista. N'estem tipEs! Hi ha una falta d'eficàcia, una falta de sensibilitat i una falta de cortesia, encara que a Madrid es pensin el contrari. Aquí soterradament hi ha una falta de cortesia i d'educació impressionant, que s'ha de combatre i que els alcaldes progressistes farem el possible per posar-hi fi. Europa Dit això, Europa és un objeztiu polític importantíssim. Jo sempre he dit que com a ca ala estaria molt orgullós que Jordi Pujol fos president e l'ARE. Depèn molt de Jordi Pujol que a Europa hi hagi col.laboració ciutats/regions. Si predomina la cultura de la Catalunya-ciutat serà fantàstic. Estem d'acord amb Antoni'G tiérrez i amb el president de Flandes per anar junts ciut, ts i regions, per considerar que el període que s'ha obert amb Maastricht sigui constituent i que el Comité de Regions funcioni doblement. Per una banda seria un Com. té assessor i per altra banda s'autoconstitueix en Coral è de diàleg entre ciutats i regions per tal d'establi r la definitiva configuració. o: representació dels difere j ts nivells territorials en :l'Europa del futur, teni a t en compte el principi de subsidiarietat, n compte la Carta Europea, tenint `d'Autonomia Local i tenin en ' compte que Europa és uns,,,. sistema de ciutats TAMBÉ. A xà és el que li dóna unitat. A , partir que és un sistema d regions i de nacionalitats . i', de cultures, que és el qu4 li dóna riquesa i diversitat¡ �és un sistema de ciutats que és el que li dóna cohesió. Li dóna un llenguatge comú. I d'aquí ve el drama de la destrucció de Dubrovnic. Curiosament, per a molta gent és més esparverant que la mortaldat de , persones. Per què?. Perquè no només s'hi estan moint persones persones4 S'està morint també la memòria de les persones. Si mor mor la memòria de les persones. Moren les persones que hi ha dins la ciutat i mor el marc físic, la història, els documents ï tot plegat, que és el nostre caràcter, el nostre programa, el nostre codi, el nostre missatge com a europeus. Això no pot morir. Respecte a la presidència de l'ARE, recomanaré al Govern espanyol, no com Alcalde ds Barcelona, si no com president de la CMRE, que doni suport al candidat que sigui més respectuós amb el municipal,isme. El que sigui més capaç de traslladar tot el procés luropeu fins als districtes de les ciutats. ,Renovació del PSC (AC h pregunta així "Com veu la renovació del partit? On al posar més l'accent, en les persones o en els contingu s?") Jo ja he començat a apunt ar-ho abans quan em referia al paper deis alcaldes progressites. L'accent s'ha de posar en les persones i en els continguts, però no en el sentit de candidats, que seria un error, si no en el sentit de quin ha de ser el rol que han de jugar les persones° a quins sectors ens hem d'adreçar. Crec que el conjunt de la família progressista catalana ha d'actuar més coordinadament en la denúncia de la situació d'ofec polític i declarar aabat l'estat d'excepció. Hi ha d'haver més franqulesa, però alhora més duresa política. Aquesta mena de cpciquisme modernitzat que tenim ara no és el que el país vol. �I estem parlant d'alternativa, no d'oposició. El que tots trobem a faltar és una bona definició de l'alternativa. Volem un futur de més llibertat, de menys intervenció, de més liberalisme, de liberalisme real, no dogmàtic. I per tant, de multiplicar les possibilitats de Catalunya d'esdevenir un pol intere$sant'de referència a Europa. I alhora transmetent tot ai e, a la societat civil, perquè ella mateixa pugui ser també capdavantera a Europa, en la indústria, en el disseny, en l'opinió, en els mitjans de comunicació, en la literatura, o en la cortesia i la urbanitat. r (AC pregunta: "Aquesta ref exió pot ser vol dir que el—PSC no ha fet prou tasca d'alt rnativa?") Es possible. Possiblement ens hem abocat tots molt en una tasca de gestió. Des d'un punt de vista estratègic el plantejament que faig seria una obertura. Una obertura molt més ampla cap a diferents sectors que no estan d'acord amb el monopoli que he dit abans. Els empresaris de Catalunya no estan a favor d'aquest monopoli. (AC pregunta: " I l'Alcalde de Barcelona està disposat d'alguna manera a liderar ttots aquests sectors, diguem-ne de socialisme de gestió?") No liderar, CO-LIDERAR. Amb Raimon Obiols al davant, que és l'únic que té les idees clares des del punt de vista estratègic. I estem parlant del món progressista en general, no només del PSC. Crec que hi ha d'haver més zol.laboració amb els alcaldes progressistes en general, amb l'Antoni Farrés, amb en Francesc Baltasar i amb altres alcaldes. Hi ha d'haver més col.laboració fins i tot amb els alcaldes de Convergència Jo crec que n'hi haurà. Com es pot defensar la societat civil des dels nivells. alts de govern i aleshDres no defensar el nivell rr �intermedi, que és el gover4 local? Jo el que dic és que hi ha d'haver més sintonia entre els dirigents polítics per ura banda i els gestors per una altra. Hem de contribuir a la foriació d'una alternativa. Aquest país potser no ho ha necessitat, o no ha considerat que ho necessitava del tot, només soterradament. Per tant, aquesta esperança de vid+, doncs, existia. I aquesta alternativa es volia. No es tracta de fer gestió per exemple. Si és prou al convertir en política. Si donen, et discuteixen 1' el teu municipi i el del cremats - com 1'A-18 -, d Si l'escenari en el qual d'incomoditats polítiques país que té més forats, c està en mans d'un govern q no se'ls ha de rebre mai, recordo només una recepció cinc minuts.) al matí i política a la tarda, a la sensació d'ofec tot es pot resulta que de diners no te'n utoritat i les carreteres entre costat estan plenes de cotxes traus i de forats al paisatge. vius, nacional, és un munt i físiques. Si Catalunya és el m a Garraf, l'A-7, etc. i això e considera que als Ajuntaments erquè no els han rebut mai.( Jo un dia al Parlament. De peu i I resulta que el Fons Autcnòmic de Cooperació Local no es crea, que les comarques que es creen són per combatre els alcaldes de les grans ciutats i encara més, a alguna de les grans ciutats van a la caça i captura de l'alcalde que • hi ha, elegit per majoria absoluta, fins que el fan fora mitjançant la pressió sobre un regidor fràgil. Tot això dóna una sensació constant" de pressió i d'ofec, que t'estrenyen i t'estrenyen, perquè equivocadament pensen que la salut de Catalunya cepèn d'aquest ofec. Això és. una beneiteria. La salut de Catalunya depèn precisament. del contrari. Depèn que les terres puguin respirar i que 'els Ajuntaments puguin crear. �Justícia Ràpida Ara mateix tenim la Justíc a Ràpida. Doncs bé, ja fa anys que tenim competències. Nohi ha sensibilitat per entendre que é a això el que la gen' vol. La gent està esperant la Justícia Ràpida com l'aigua de maig. La gent vol que la Justícia jutgi i que jutgi amb immediatesa temporal i física. I ara resulta que els locas no estan acabats. I hem hagut de començar amb una sabata i una espardenya. Això potser no és ben bé ofec, però s4 que hi ha aquesta sensació que tu estàs governant la realitat del dia a día i els altres fan discurs nacional . I parlen de banderes i d'himnes i d'essències pàtries i d'identitats i de necessit a ts de no sé què. La necessitat és de no fer cues! i que els serveis funcionin'.. Aleshores tindríem l'orgull d'un noU país basat en fets i no només basat en la hïstòria i tot plegat. De manera que si totes lles.actuacions que volem tirar endavant quallen, trigar ` una mica potser, però han de quallar, després de l'estiu hi ha d'haver un posicionamet que jo crec que Catalunya està esperant. Un posicionament de catalanisme autèntic a al mateix temps més capaç d'aconseguir coses concrete Aquest posicionament ha de ser amb en Raimon Obiols, amb en Rafael Ribó, amb l'Anton Farrés, amb en Joaquim Nadal, amb en Manuel Royes, amb e s gestors públics importants i amb tots aquells empresaris'qué vulguin col.laborar. 1 amb tot el sector professional ïntel.lectual que no se senti excessivament condicionat per la pressió del 2x2x2 que dèiem abans. Relacions Ajuntament/Genera itat Les relacions serien molt mes suaus - ara ja ho són d'una manera natural, per tots aquests moments que estem vivint • �d'eufòria ciutadana - , dic que encara serien molt més suaus si no fós perquè senibla que estiguin específicamet destinats a impedir-ho. Per exemple, jo vaig oferir a Enric Lacalle ï a Josep Mgria Cullell entrar en el govern de la ciutat parcial, a 1M Comissió Municipal dels Jocs. No és tota la Comissió de Govern, però és una Comissió de Govern dels Jocs, de 1A part municipal, i és molt important. Però l'afer de Granollers o va frustar. Nosaltres, com podem col.laborar si es produeix un cas com el de Granollers?. Fan fora l'al calde elegit, que és qui havia treballat en tot el que h á representat per a Granollers ser subseu olímpica i al fou alcalde imposat li fan el regal dels Jocs. Per una banda es col.labora. Hi ha ganes de col.laborar i jo crec que són sinceres, i en tot cas explícites, però en canvi hi ha qui va tibant Les cordetes. Serà difícil que les relacions millorin molt si es van tibant les cordetes. Relacions Generalitat CiU / Govern PSOE Aquí hi ha un tema d'equilibri entre el que en podríem dir les relacions institucionals i les polítiques. Jo crec que és legítim que es mantingui una relació institucional fluida entre el President-.d la Generalitat i el President del Govern espanyol. Crec que això és molt positiu per a Catalunya. I això no excl u que el Govern espanyol sigui conscient de la importància que té que a Catalunya hi hagi pluralisme i hi hagi respecte-entre els diversos grups del' govern, que no n'hi ha. De dalt a baix no n'hi ha. Jocs/català i El pacte no és tal. El que i ha hagut és un procés que va rue ha estat anunciat de forma començar fa molt temps una mica sobtada i sense el meu coneixement. �És cert que hi ha un acord, un acord que s'ha anat perfilant al llarg del tems. Fa dos anys que vaig fer les propostes a Lausanne. Sempre .hem anat bastant d'acord. No hi ha hagut cap moment que hàgim dit: ara estem 'acord, ara estem en desacord. Sempre hem estat d'acord, només hem anat polint, ha anat agafant forma tot el que hm elaborat. El que ha variat és el posl.cionament públic d'alguns dels actors interiors i exteriors. L'èxit dels Jocs és organi zar-los bé i fer-ho bé. Això és el més important. La rest són detalls. Si els organitzem bé, Barcelona serà una ciutat important i Catalunya un país normal. Si ho fem malament i ens barallem, Barcelona no serà una ciutat important i Catalunya no serà un país normal. Holding post- olímpic Es basa en dues pot s: 1) Necessitat de les administracions públiqu s de trobar sistemes de col.laboració àgils i d'abtecar recursos econòmics, fins i tot privats, per fer les grans obres, com el TGV, millor gestió de les Rodalies, la ZAL de Barcelona, els llavis dels cinturons, etc... 2) Tenir un fons que en un balanç d'una empresa privada seria un immobilitzat immaterial d'un gran valor. Aquest for.s és l'enginyeria de Barcelona, l'enginyeria catalana. Ara tenim l'ocasió de vendre una de, 't..r,^?+ _: les nostres exportacions m s `rendibles. 1 , Aquestes dues idees combinades ens han de portar, si tot va bé, a perpetuar . aque ta fórmula i a integrar-hi la Generalitat. Generalitat primer no hi va voler ser i va fer un holding ella sola, més que un holding és una empresa 100% de la Generalitat. ti �De moment aquest holding post- olímpic hauria de ser de forma que no es perdessin els lligams del conglomerat de persones que han contrib'liït a fer tot el que hem fet a Barcelona. La fórmula hauria de se iniciativa pública que s'h mixta, pública-privada. Una de compartir. Hi ha una bona resposta per part del MOLT i converses amb el Ministeri d'Economia i Hisenda. Nosaltres hem de preparar ara els post-Joc perquè després dels Jocs serà tard. Reclamo alguns acords en acuesta matèria abans deis Jocs i reclamo que el Pla Estratègic es defineixi sobre els postJocs abans deis Jocs. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4178 Title A name given to the resource Declaracions PM a la Agència EFE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Monopoli polític i mediàtic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Agència EFE Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració pública Unió Europea Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1273/19920612d_00481.pdf e2cce6ef013063ee57e06f73b71eca9d PDF Text Text PARAULES D'INTRODUCCIO DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. MARIO SOARES, PRESIDENT DE LA REPUBLICA DE PORTUGAL ALSALO DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 12 de juny de 1992 �- 2 EL MOMENT ÉS EXCEPCIONAL I L'ORADOR INQÜESTIONAf BLE: PORTUGAL ACABA D'AQUí A POCS DIES EL SEU PERÍODE DE PRESIDèNCIA COMUNITàRIA I QUI AVUI ENS PARLARá ÉS UN DELS PROTAGONISTES DE LA HISTòRIA RECENT, NO JA DEL SEU PAíS -QUE AIXò ÉS ABSOLUTAMENT OBVI-, SINó D TOT EUROPA. MàRIO SOARES HA PARTICIPAT ACTIVAMENT -QUAN NO ENCAPÇALAT PERSONALMENT- EN ELS PRINCIPALS PROCESSOS DE RESISTèNCIA, LLUITA CÍVICA, REVOLUCIó, RECONSTRUCCIÓ, MODERNITZACIÓ I ESTABILITZACIÓ DEMOCRàTICA MOLT PROBABLEMENT AQUESTA SIGUI LA SEQÜèNCIA LòGICA- DEL SEU PAíS. EL PRESIDENT SOARES SENT UNA ESTIMACIó SINCERA PEL NOSTRE PAíS I HA DEMOSTRAT REITERADAMENT UNA ESPECIAL SENSIBILITAT1ENVERS BARCELONA. SAP I CONREA L'INTERèS I L'ATRAdTIU MUTUS QUE CARACTERITZEN LES RELACIONS ENTRE AQUESTS DOS POBLES, AQUESTS DOS EXTREMS D'IBèRIA, qE LA VELLA SEPHARAD, QUE AQUEST ANY DE 1992 HA VOLGUT RETROBAR-SE ELLA MATEIXA, DE MANERA PACÍFICA I MIRANT ESPERANÇADA EL FUTUR. �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT DIGNíSSIMES AUTORITATS BENVOLGUTS AMICS. UNA VEGADA MÉS LA CIUTAT DE BARCELONA I MOLT ESPECIALMENT AQUEST SALó DE CENT QUE ÉS EL BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRàCIA PARLAMENTàRIA AL CONTINENT EUROPEU, S'ENORGULLEIXEN I HONOREN REBRE LA VISITA D'UN CAP D'ESTAT. AQUESTES MATEIXESlPARETS QUE AVUI US ESCOLTARAN ATENTAMENT HAN AFEGIT AL SEU CABAL HISTòRIC SECULAR LA VEU D'ALGUNS DELS PRINCIPALS DIRIGENTS POLÍTICS D'EUROPA. AVUI, PERò, A L'HONOR S'HI AFEGEIX L'EXTRAORDINARI INTERèS PER SENT II R NO NOMÉS LA VEU CORTESA I AMABLE D'UN AMIC, SINó TAMBÉ LA REFLEXIÓ DEL PRE- SIDENT DE LA REPúBICA DE PORTUGAL SOBRE EL FUTUR DELS POBLES IBèRICS EN EL NOU MARC QUE DESCRIU L'EUROPA DE L'ACTA ÚNICA. �AHIR MATEIX VA VOLER SALUDAR UN VELL AMIC D'AQUí, ANTONI TàPIES, AMB QUI NO FA PAS MASSA VA COINCIDIR A LISBOA MATEIX, I UN ALTRE VELL AMIC DEL SEU PROPI PAÍS, JúLIO RESENDE, UN MESTRE PINTOR QUE ACABA D'EXPOSAR A LA COMARCA D'OSONA, AMB LA COMPANYIA, ENCARA, D'UN ALTRE ARTISTA IL•LUSTRE, AQUEST COP DE LA PARAULA, EUGÉNIO DE ANDRADE. DE FET, LES RELACIONS ENTRE ELS NOSTRES DOS POBLES SÓN ANTIGUES I HAN CONFLUÏT EN DIVERSES OCASIONS EN LA VOLUNTAT DE CONSTRUIR UNA IBèRIA DIFERENT, RESPECTUOSA DE LES DIFERENTS NACIONALITATS QUE HI CONVIVIM, AMB UNS ACCENTS DISTINTS PERò AMB UNA MATEIXA TONADA. EL POETA (JOAN MARAGALL), EN EL SEU HIMNE IBèRIC, ESCRIU: TERRA ENTRE MAR, IBèRIA, MARE AIMADA, TOTS ELS TEUSIFILLS TE FEM LA GRAN CANÇÓ. EN CADA PLATJA FA SON CANT L'ONADA, MES TERRA ENDINS SE SENT UN SOL RESSò. EL MATEIX POETA HAVIA PROPOSAT A UNAMUNO LA CREACIÓ D'UNA REVISTA, ANOMENADA "IBèRICA", ESCRITA EN TOTES LES LLENGÜES PENINSULARS. JO HE FET SERVIR LA MEVA. SENTIM ARA LA PARAULA DEL PRESIDENT SOARES EN LA SEVA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4179 Title A name given to the resource Introducció a la conferència del President de la República de Portugal, Mario Soares. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Europa Soares, Mario Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències