15 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1278/19920723d_00491.pdf f832e2e1e47e5a8df2297a9b808acb8d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN LA INAUGURACIÓ DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT Dijous, 23 de juliol de 1992 Lloc: Jesuïtes de Sarrià 19:00 hores �Nota prèvia: L'Alcalde serà l'única autoritat que farà parlament a l'acte i, a suggeriment del regidor Trillas, s'han inclòs paràgrafs en castellà, francès i anglès. El text s'ha elaborat a partir d'una proposta prèvia preparada per Francesc Trillas. �AMIGUES I AMICS DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT, BENVINGUTS A BARCELONA. BIENVENIDOS, BIENVENUS, WELCÓME. ES UN HONOR I UNA SATISFACCIO, COM A PRESIDENT DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS I COM A ALCALDE DE BARCELONA, INTERVENIR EN LA INAUGURACIO D'AQUEST CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT. ES MOLT IMPORTANT PODER CELEBRAR AQUEST GRAN ENCONTRE SIMBOLIC DE FRATERNITAT ENTRE 500 JOVES VINGUTS DE TOT EL MON, COM A ACTIVITAT PARAL.LELA ALS JOCS OLIMPICS. ES MOLT IMPORTANT, EN UN MON TAN INTERCONNECTAT COM EL NOSTRE, ON L'ACTUAL GENERAIO DE JOVES ES LA MES VIATGERA DE LA HISTORIA. ELS JOCS OLIMPICS SON UN ACTE DE FRATERNITAT ENTRE LA JOVENTUT. �EL MOVIMENT OLIMPIC HA VOLGUT REFORÇAR EL COMPONENT DE MISSATGE DE PAU ADREÇAT A LA JOVENTUT A TRAVES DELS CAMPS INTERNACIONALS PER AúJOVES. ELS JOVES BARCELONINS QUE HEU PREPARAT AQUEST CAMP HEU ENTES LA GRAN POSSIBILITAT` QUE TENIEM A L'ABAST. US VULL AGRAIR L'ESFORÇ QUE HEU:'FET, QUE ESTEU FENT. EM CONSTA QUE EL BON TREBALL pE L'ORGANITZACIO ES FRUIT DE LA MAGNIFICA TASCA DE MOLTA GENT, ENCAPÇALATS PER EN JOAQUIM FRADERA I EL SEU EQUIP, DE LA COL.LABORACIO DE TOTES LES INSTITUCIONS I, SOBRETOT, DELS JOVES QUE HI HAN COL.LABORAT COM A VOLUNTARIS, ACOLLINT MEMBRES DEL CAMP A CASA SEVA O PARTICIPANT EN LES ACTIVITATS OBERTES. ESTIC CONVENÇUT QUE EL VOSTRE TREBALL I LES VOSTRES APORTACIONS HAURAN VALGUT LA 1ENA, DE LA MATEIXA MANERA QUE ELS MILERS I MILERS DE VOLUNTARIS OLIMPICS, LA MAJORIA D'ELLS MOLT JOVES, ES POT DIR AVUI QUE SON L'ANIMA I EL /SOMRIURE DELS JOCS OLIMPICS. MOLTES GRACIES A TOTS. VULL TAMBÉ TENIR UN RECORD PER A TOTS ELS JOVES I INFANTS QUE NO PODEN SER AMB NOSALTRES, A CAUSA DE GUERRES COM LA DE IUGOSLAVIA O DE SITUACIONS DE 2 �POBRESA, EN ALTRES PAïSOS. BARCELONA NO ELS OBLIDA. L'ANY QUE VE CELEBRAREM A BARCELONA L'ANY DE L'INFANT. PER PREPARAR-LO, L"AJUNTAMENT MOSTRA EN AQUEST MATEIX RECINTE UNA EXPOSICIO SOBRE LA REALITAT INTERNACIONAL I EL PAPER DE` LA JOVENTUT. DUREM AQUESTA EXPOSICIO PER TOTA LA CIUTAT, I ALS CENTRES D'ENSENYAMENT. [CASTELLA] COMO ALCALDE DE BARCELONA, QUIERO DAR LA BIENVENIDA A TODOS LOS QUE VENIS DE LEJOS. AQUI ENCONTRAREIS UNA CIUDAD ABIERTA Y HOSPITALARIA. ME CONSTA EL INTERES DE LOS ORGANIZADORES POR DAR UN CONTENIDO ECOLOGICO AL CAMPO DE ESTE AÑO. LA PROTECCION DEL MEDIO#AMBIENTE NOS PREOCUPA Y NOS OCUPA. LA CIUDAD OE BARCELONA PARTICIPO ACTIVAMENTE EN LA RECIENTE CUMBRE DE RIO DE JANEIRO PARA PROMOVER1EL COMPROMISO DE LAS CIUDADES DE TODO MANTENIMIENTO NATURALEZA. MUNDO POR DEL EQUILIBRIO DE EL LA �HAY QUE HACER TODOS LOS ESFUERZOS POSIBLES PARA GARANTIZAR LA PRESERVACION DE LOS RECURSOS NATURALES QUE HEMOS RECIBIDO Y QUE DEBEMOS TRANSMITIR A LAS NUEVAS GENERACIONES. LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICION INTERNACIONALISTA. HACE MAS DE MEDIO SIGLO, CON MOTIVO DE LA OLIMPIADA POPULAR, MILLARES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO ESTUVIERON AQUI CON SU ENTUSIASMO Y SU IDEALISMO EN FAVOR DE LA LIBERTAD. MAS RECIENTEMENTE, EN 1985, BARCELONA ORGANIZO, CON MOTIVO DE., AÑO INTERNACIONAL DE LA JUVENTUD, EL CONGRES) MUNDIAL. o- HOY, MILES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO, PUEDEN VER EN BARCELONA UN SIMBOLO DEL DEPORTE, PERO TAMBIEN )E LA FRATERNIDAD, DE LA PAZ Y DE LA TOLERANCIA. NUESTRA INTENCION ES QUE ESTO NO ACABE AQUI, SINO QUE LOS JUEGOS Y L CAMPO INTERNACIONAL DE LA JUVENTUD DEJEN UNA HUELLA PROFUNDA Y PERMITAN A LA BARCELONA DEL FUTURO SER UNA DE LAS CAPITALES DE LA JUVENTUD SOLIDARIA DEL MUNDO. �AQUEST I NO ALTRE ES EL SENTIT QUE TE, PER A Í NOSALTRES EL MURAL GEGANT QUE PINTARA EN JOSEP NIEBLA I QUE S'UBICARA DEFINITIVAME'1T, A PARTIR DE LES FESTES DE LA MERCE, A L'ESTACIO DEL NORD, COM A SIMBOL PERMANENT D'UNA CIUTAT JOVE QUE ASPIRA A UN MON MILLOR. [CASTELLA] EN ESTE AÑO'92 LA CELEBPACION DEL CAMPO TIENE MAS SENTIDO QUE NUNCA. [FRANCES] i DEVANT DES PROBLEMES DU MONDE D'AUJOURD'HUI, LA JEUNESSE VOYAGERE, SOLIDAIRE ET OUVERTE ^ QUI EST REPRESENTE '',DANS CET CHAMP DE BARCELONE C'EST LE MEILLEUR ANTIDOTE CONTRE LA TEMPTATION DE L'INTOLERANCE ET DE LA VIOLENCE. [ANCLES] THE MEN AND THE WOMEN OF YOUR GENERATION WILL BE THE RESPONSIBLES OF THE PEACE IN THE FUTURE, IN THE WORLD. yOU ARE THE GREAT HOPE FOR THE PEACE AND THE FRIENSHIP BETWEN THE HUMANITIE. �ESTAREM TOTS MOLT ATENTS ALS RESULTATS I AL CONTINGUT DEL FORUM DE DEBAT JUVENIL, QUE INAUGURARA ELS DIES VINENTS EL PRESIDENT DE LA COMTSSIO EUROPEA, JACQUES DELORS. QUEDA INAUGURAT EL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT. MOLTES GRACIES. �Tandon #7 Joventut.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4184 Title A name given to the resource Camp Internacional de Joventut / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jesuïtes de Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Joventut Relacions Internacionals Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/576/llibre_campanyaMaragall.jpg 3c51a612333d5d8dff6f3e746ea6785e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Campanya Maragall Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Fotografies Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Autonomia Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Molas, Oriol, 1968- Publisher An entity responsible for making the resource available Editorial Mediterrània Fundació Rafael Campalans Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Prefaci del llibre: "Campanya Maragall". Dues paraules que porten molts records a tots aquells que van tenir algun tipus de vinculació o de relació amb la campanya. Aquest és el títol que s'ha escollit perquè recrea l'atmosfera de la campanya del candidat Maragall a la Presidència de la Generalitat. Totes les campanyes electorals tenen les seves anècdotes, les seves imatges, els seus discursos, però no han tingut el seu fotògraf. La campanya autonòmica de Pasqual Maragall ha tingut la mirada fotogràfica d'Oriol Molas que va realitzar sis mil fotografies durant aquest període. El lector té, entre les seves mans, una selecció segons el criteri de l'autor. No hi ha text, les imatges són el fil conductor de la narració del llibre. Protagonistes anònims, gent, sentiments, sensacions, victòria i derrota en una nit final, la fredor dels resultats, el final d'una campanya que és l'inici de tot, són els impactes visuals d'aquest llibre. La Fundació Rafael Campalans ha volgut, amb aquest llibre, deixar un record gràfic d'aquella campanya que va tancar una etapa política d'aquest país i va encetar una de nova. Després del 17 d'octubre de 1999, res no serà igual a Catalunya. Ha començat el canvi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1392/19940610d_00629.pdf 83d349a36b97e63c8c3cffe278e7fd7d PDF Text Text Míting final de campanya a Badia Avinguda Burgos Divendres 10 de juny de 1994.,20:30h. - Intervinents: Loli Martínez Pasqual Maragall (Presentará l'acte: T. Lor t ) - AQUESTES SON UNES ELECCIONS+ EUROPEES. ESCOLLIM ELS NOSTRES REPRESENTANTS AL PARLAMENT EUROPEU. - PERO AIXO NO VOL DIR QUE SIGUIN UNES ELECCIONS POC IMPORTANTS. SON MOLT IMPORTANTS PERQUE EUROPA ES IMPORTANT PER A NOSALTRES. PER A NOSALTRES COM A CIUTADANS DE BADIA O COM A CIUTADANS DE LA BARCELONA METROPOLITANA. - PERO TAMBE SON IMPORTANTS PERQUE HEM DE PARAR LA MANIOBRA DE LA DRETA QUE ESTA INTENTANT CONVERTIR AQUESTES ELECCIONS EN UNA PROVA DE FORÇA PER A LA DESESTABILITZACIO DEL GOVERN D'ESQUERRES QUE TENIM A ESPANYA. i AIXO NO HO HEM DE PERMETRE. i MENYS EN EL NOM D'EUROPA! - HE DIT PRIMER QUE EUROPA ESQ IMPORTANT. i - HO ES PERQUE DES D'EUROPA ;ESTEM CONSOLIDANT POC A POC UN GRAN ESPAI DEMOCRATIC, QUE HA DE SER UN GRAN ESPAI ESTABLE, UNA GARANTIA PER A LA PAU, UNA REFERENCIA MORAL I UN ESTIMUL PER AL RESPECTE ALS DRETS HU$ANS. - AQUESTA EUROPA QUE ESTEM CREANT POC A POC ES L'EUROPA QUE FARA IMPOSSIBLE QUE ES TORNIl A PRODUIR GRANS TRAGEDIES COM LES QUE ARA ENS HAN TORNAT A LA MEMORIA AMB L'EVOCACIO DELS CINQUANTA ANYS DEL DESEMBARCAMENT A NORMANDIA. - ES CERT QUE, MOLT A PROP D'AQUI, NOMES A DUES HORES D'AVIO DE BARCELONA, TENIM ENCARA LA TERRIBLE GUERRA DE L'EX-IUGOSLAVIA. PERO TAMBE HEM D'ADMETRE QUE EUROPA HA COMENÇAT A MARCAR UN CAMI DE PRESENCIA, AMB DIFICULTATS, AMB PROBLEMES, AMB MOLTS PROBLEMES PERO LA REALITAT ES QUE EUROPA NO S'HA DESENTES DEL DRAMA. - PER RESOLDRE PROBLEMES COM MES EUROPA. 4L DE L'EX-IUGOSLAVIA NECESSITEM PER GARANTIR LA PAU, NECESSITEM MES EUROPA. �- I NECESSITEM MES EUROPA - CONTRA EL QUE DIU LA DRETA - PER MILLORAR LA NOSTRA SITUACIO EN?PRACTICAMENT TOTS ELS TERRENYS. PERQUE JA NO SOM UNA ILLA I NOMES CONJUNTAMENT PODREM AFRONTAR ELS NOSTRES PROBLEMES: LES COMUNICACIONS, EL MEDI AMBIENT, L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES FILLS, LA SALUT PUBLICA, EL QUE VULGUEU... - EN AQUESTES ELECCIONS NO ENS HEM D'EQUIVOCAR. t - NO ENS EQUIVOQUEM: LA DRETA I L'ESQUERRA NO VOLEM LA MATEIXA EUROPA. NOSALTRES VOLEM UNA 'EUROPA DIFERENT: PROGRESSISTA, TOLERANT, SOLIDARIA. L'EUROPA'DELS VALORS COMUNS, DE LA CARTA SOCIAL I DELS DRETS DELS HOMES. - ELS NACIONALISTES VOLEN EUROPA PER AFIRMAR IDENTITATS NACIONALS I AIXO ES CONTRADICTORI AMB L'IDEAL D'EUROPA. ES CONTRADICTORI DIR QUE ES VOL FER EUROPA I NO PARAR DE PARLAR I EXALTAR EL PROPI PAIS, COM PA LA DRETA AQUI A CATALUNYA, A FRANÇA, A ESPANYA O A ANGLATERRA. I D'AQUESTS TIPUS DE NACIONALISMES JA EN CONEIXEM ELS RESULTATS. - QUE NO ES PREOCUPIN QUE NO ENS ENGANYARAN. I SI NO QUE ENS EXPLIQUIN PERQUE EL MATEIX QISCARD D'ESTAIGN QUE ARA VE A DONAR SUPORT A LA CANDIDATURADEL PP, FA DOS ANYS VA COMPTAR AMB EL SUPORT I LA PRESENCIA PERSONAL DE JORDI PUJOL, DURANT LA CAMPANYA DE LES ELECCIONS REGIONALS FRANCESES. ES - L'EUROPA DELS SOCIALISTES UNA EUROPA QUE ES CONSTRUEIX, S'APROFUNDEIX, OLIDA. UNA EUROPA QUE ASPIRA ,A QUE ES CON QUE TENIR UNES INSTITUCIONS MES PORTES I, AL MATEIX TEMPS, MES DEMOCRATIQUES. UNA EUROPA QUE SIGUI PUNT DE REFERENCIA. LA DRETA VOL UNA EUROPA QUE SIGUI, FONAMENTALMENT, UN MERCAT -QUE JA ESTA BE, PERO NO N'HI HA PROU. NO N'HI HA PROU AMB L'EUROPA DELS MERCADERS. VOLEM, PER OBRE DE TOT, UNA EUROPA DELS CIUTADANS. - I AIXO ES MOLT PROPI DE LA RETA. APARTAR-SE I MOURE'S CAP A ON TOQUI. PERO ENS IL.LUSTRA MOLT SOBRE LA REALITAT DE LA VIDA. CONVERGENCIA FA ARA LA COMEDIA D'ATACAR EL PP. PERO SEMPRE HI TROBAREU LA CONNEXIO. VIA GISCARD O VIA PARLAMENT EUROPEU. TOTS FORMEN LA MATEIXA GRAN FAMILIA. - FIXEU-VOS TAMBE EN AIXO QUE ps DIRE ARA: SABEU AMB QUIN GRUP SEURA CONCEPCIO FERRER, D'UN O DEMOCRATICA, ES A DIR DE LA COALICIO CONVERGENCIA I UNIO? SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP DE MERCEDES DE LA MERCED. POTSER AL SEU COSTAT I TOT! - I CARLES GASOLIBA, L'AVORRIt D'EN GASOLIBA, SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP, AL COSTAT DE ERLUSCONI. �- ELS SOCIALISTES SABEM QUE TEA DEMOCRACIA S'HA DE CONQUERIR CADA DIA. I PER FER-HO CAL VOTAR SOCIALISTA, PERQUE VOTAR SOCIALISTA ES VOTAR LA MAJORIÀ QUE CONSTRUEIX EUROPA. (PSE 198 ESCONS, CONTRA 162 EL PPE i 46, ELS LIBERALS). - PER CONSTRUIR EUROPA AMA LA MAJORIA, S'HA DE VOTAR SOCIALISTA!!! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4298 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Intervencions de Pasqual Maragall en mítings finals de campanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Badia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1384/19940515d_00621.pdf aaae792aefc1777951f72204eaac2fd7 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura europea del PSC (15 de maig de 1994) La intervenció de l'Alcalde s'ha de centrar en la seva activitat com a President del CMRE i Vice-president del Comitè de Regions. En aquest sentit, se suggereix que tingui en compte els punts següents: - LES ELECCIONS EUROPEES SóN UNES ELECCIONS MOLT IMPORTANTS, PERQUè ALIJO QUE ES DECIDEIX A BRUSSEL LES ENS AFECTA, CADA VEGADA MES, COM A CIUTADANS, 1 NO PODEM RESTAR-NE AL MARGE. - EUROPA ES UN PROJECTE VIU. L'ACCIDENTADA APROVACIó DEL TRACTAT DE MAASTRICHT VA SEMBLAR QUE, EN CERTA MANERA, PODIA POSAR-LO EN QÜESTIó. PERò HEM SUPERAT AQUELL MOMENT DE PESSIMISME I ARA Hl HA QUATRE NOUS PAÍSOS -TRADICIONALMENT MOLT NEUTRALISTES- QUE L'U DE GENER, D'AQUÍ A MIG D'ANY, S'INCORPORARAN A LA UNIó EUROPEA, A UNA EUROPA QUE JA SERá L'EUROPA DELS SETZE. LA SEVA APOSTA EUROPEA ÉS EL SIGNE MÉS CLAR, MÉS INEQUÍVOC, DE LA FORÇA I DE LA POTENCIALITAT DE LA UNIó EUROPEA. - PER A LES CIUTATS, LA UNIó EUROPEA ÉS UNA APOSTA ESPECIALMENT IMPORTANT. D'ENTRADA, PERQUè EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ES UN CONTINENT URBa. I EN CANVI, FINS �ARA, GRAN PART DELS RECURSOS DE L'ANTIGA COMUNITAT EUROPEA ES DEDICAVEN A SUBVENCIONAR UNA AGRICULTURA NO COMPETITIVA. ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS EUROPEUS SóN, MAJORITàRIAMENT, ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS. I, EN CONSEQÜèNCIA, LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES PASSEN TAMBÉ PER LES CIUTATS. - LA UNIÓ EUROPEA ÉS TAMBÉ UN PROJECTE MOLT IMPORTANT PER A LES REGIONS I NACIONALITATS. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA COMPORTAT DOS PASSOS ENDAVANT MOLT SIGNIFICATIUS PER A LES CIUTATS I PER A LES REGIONS O NACIONALITATS EUROPEES. - EL PRIMER HA ESTAT LA INTRODUCCIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT. AQUESTA ÉS UNA PARAULA, TRETA DEL VOCABULARI DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA, QUE A MI NO EM COMPLAU PARTICULARMENT. JO PREFEREIXO DIR-NE PROXIMITAT, PROXIMITAT ALS CIUTADANS. L'ESSèNCIA D 1 AQUEST PRINCIPI ES QUE TOT ALLò QUE POT FER UN NIVELL D'ADMINISTRACIó INFERIOR, MÉS PRóXIM PER TANT AL CIUTADá, NO HO HA DE FER UN DE SUPERIOR. - LA UNIó EUROPEA S'ESTá COITSTITUINT EN BASE A LA CESSIÓ DE PODER DELS ESTATS, EN UNA TáANSFERéNCIA DE SOBIRANIA CAP A AMUNT , PERó PERQUé EL SISTEMA FUNCIONI, EN ESDEVENIR MÉS GRAN I MÉS CENTRALITZAT EN 17ETERMINADES COMPETèNCIES, CAL QUE ES REFORCI PER LA BASE. AQUÍ EL PAPER DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS I NACIONAL±TATS, DEMANANT UNA APLICACIÓ àMPLIA DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT O PROXIMITAT, ÉS 2 �ESSENCIAL PER PODER CONST*UIR UNA AUTèNTICA CIUTADANIA EUROPEA. - L'ALTRE PAS ENDAVANT DONAT PER MAASTRICHT ÉS LA CONSTITUCIÓ DEL COMITé DE LES REGIONS, DEL QUAL L'ALCALDE DE BARCELONA N'HA ESTAT ELEGIT VICE-PRESIDENT. EL COMITé DE LES REGIONS ES UN ORGAN CONSULTIU DE LA COMISSIo EUROPEA, QUE HA DE SER ESCOLTAT A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS IMPORTANTS EN AQUELLES INICIATIVES COMUNITáRIES EN EL CAMP DE LA POLÍTICA REGIONAL I LOCAL. - EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA VOLGUT QUE EN AQUEST COMITé, DIT DE REGIONS, 1-II FOSSIN TAMBÉ ELS MUNICIPIS, LES CIUTATS. ES EVIDENT QUE AIXò OBEEIX EN PART AL FET QUE NO TOTS ELS ESTATS EUROPEUS S'HAN DOTAT D'UNA ESTRUCTURA REGIONAL. PERo TAMBÉ ES CERT QUE NO Hl HA Lik INCOMPATIBILITAT QUE A VEGADES ES VOL FER VEURE ENTRE CIUTATS I REGIONS. 1 EL DIA QUE ES VA CONSTITUIR, A BRUSSEL . LES, EL COMITé DE LES REGIONS, VAIG TENIR LA CLOA IMPRESSIÓ QUE ASSISTÍEM AL NAIXEMENT DEL MUNICIPALISME REGIONALISTA, O DEL REGIONALISME MUNICIPALISTA SI VOLEU, A EUROPA. I AIXò QUE S'HA ENTèS A BRUSSEL . LES CAL QUE S'ENTENGPI TAMBÉ A CATALUNYA: EL GOVERN / DE LA GENERALITAT NO HA DE TENIR POR QUE ELS MUNICIPIS DE CATALUNYA SIGUIN FORTS, AMB 1 COMPETéNCIES I AMB RECURSOS PER A GESTIONAR-LES. �- BARCELONA HA ESTAT SEMPRE UNA aUTAT EUROPEA. N'ÉS UNA DE LES MÉS IMPORTANTS. DESPRÉS DE RECUPERAR LA CIUTAT PER ALS SEUS CIUTADANS -UN PROCÉS QUE, A GRANS TRETS, CULMINá L'ESTIU DEL 1992-, ARA LA CIUTAT S'HA DE PROJECTAR CAP A EUROPA. AQUESTA ÉS LA NOSTP APOSTA DE FUTUR. DESPRÉS DELS JOCS, EUROPA. - ES PER AIXò QUE L'AW.Ar15 -ÉDE BARCELONA, UN COP ACABATS ELS JOCS, ES VA -VOLER POSAR AL DAVANT DE L'ASSOCIACIÓ QUE AGRUPA ELS MUNICIPIS I MOLTS DEIJS ENS LOCALS I PROVINCIALS D'EUROPA: EL CONSELL DE MUWICIPIS I REGIONS D'EUROPA. I ÉS PER AIXò QUE, MÉS RECENTMENT, HE VOLGUT ACCEDIR A LA VICEPRESIDèNCIA DEL COMITé DE LES REGIONS. - HEM DE SER A BRUSSEL LE , COM ABANS HAVIEM DE SER A MADRID. Hl HA MASSA COSES IMPORTANTS PER A LA VIDA DELS BARCELONINS I BARCELONINES QUE ES DECIDEIXEN A BRUSSEL LES I ESTRASBURG COM PERQUe ENS PERMETEM EL LUXE DE NO SER-Hl. - I SER A EUROPA VOL DIR, hBANS QUE RES, QUE EUROPA SIGUI ACCESSIBLE. D'AQUí. EL NOSTRE INTERéS A POTENCIAR LES INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, D'ACCÉS. ARRAN DELS JOCS, JA VAM FER MOLT. VAM AMPLIAR Ll'AEROPORT, I VAM CONSTRUIR UNA TORRE DE COMUNICACIONS A COLLSEROLA QUE JA HA PASSAT A FORMAR PART, EN MOLT POC TEMPS, DE LA IMATGE DE LA CIUTAT. �.\>21---"D ARA TENIM UN GRAN PROJECTE EL DE L'ESTACIÓ DEL TGV A LA SAGRERA, QUE A MÉS SERVIRá PER POTENCIAR URBANÍSTICAMENT TOT EL SEU ENTORN. - PERO L'ACCES A EUROPA -l'AL MóN- NO DEPeN NOMÉS DE LES INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ. Hl HA UNES ALTRES AUTOPISTES, LES DE LA TELEOMUNICACIÓ, ON ES JUGARà BONA PART DEL NOSTRE FUTUR COM A dIUTAT COMPETITIVA. - I SER A EUROPA VOL DIR, FINALMENT, FER CULTURA EUROPEA. CONTRIBUIR, DES DE LA NOSTRA IDENTITAT PROPIA, A CONSTRUIR UNA IDENTITAT EUROPEA BASADA EN LA TOLERANCIA, EN LA CURIOSITATPERUALle-FINSITOT PER ALLÒ QUE, COM EN EL NOSTRE CAS, ÉS MÉS PETIT-, E1 EL RESPECTE A L'ALTRE. BARCELONA, QUE ESTà POSANT AL DIA, D'UNA MANERA PROGRESSIVA PERÒ FINALMENT AMBICIOSA, LES SEVES INFRASTRUCTURES CULTURALS, ASPIRA A SER L'ANY 2001, QUAN COMENCI EL SEGLE XXI, LA CAPITAL CULTURAL D'EUROPA. - TOT AIXò, QUE ÉS EL FUTUR DE BARCELONA, ES JUGA -NO HO OBLIDEM- A EUROPA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4290 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Proposta d' intervenció de Pasqual Maragall en l'acte de presentació de la candidatura europea Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comitè de les Regions CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/760/20050727_LV.pdf e5905a41e29daf9828d8b902cf6d1b86 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 27/07/2005 La Vanguardia, p.05, Barcelona Último adiós a Santiago Costa 'Candidness' PASQUAL MARAGALL Sento que vivim en un món en el que no hi són alguns que ens haurien d’haver sobreviscut. Santiago Costa, el Tiago, va ser alumne meu d’unes classes particulars, a casa seva, que van acabar en un viatge per Castella, pels volts del 1960. Els nostres pares també havien viscut aquest decalatge: el meu pare va ser professor de la seva mare, la Maria Teresa Orfila, a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella. La Maria Teresa també va morir abans d’hora, abans que els meus pares. Era una dona extraordinària, guapíssima, que va marcar els fills i els néts. La seva era una família d’empresaris tèxtils d’Igualada, procedents de Menorca. Anglòfils i catalanistes, d’aquí el militant Tiago, en front del Santi més castellà. El nostre viatge per Castella (Segovia, Ávila, Madrid, Toledo) ens va permetre connectar amb les amistats republicanes dels pares. Els Tortella, Soria, Bergamín, Cordon i companyia. El Tiago tenía una capacitat enorme de sorpresa i d’admiració, era càndid - en un sentit britànic-. Es a dir, no crèdul sinó educat, empàtic, mai una paraula dura si no era seguida d’una invitació a la rialla compartida, que ell iniciava amb un riure sorollós, potent. Aquell viatge em va impactar. Em quedo amb aquest record. El record inicial, ara que hem arribat al final de la nostra relació. I una cosa més: els fills del Tiago han heredat la candidesa. La vida segueix. Pasqual Maragall President de la Generalitat 168 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1231 Title A name given to the resource Candidness: últim adéu a Santiago Costa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Costa, Santiago Necrologies Catalunya Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf 274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3 PDF Text Text PROGRAMA DE GOVERN PSC �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA �1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA 2.UN PROJECTE PER A CATALUNYA I ............... 5 ESPANYA FEDERA1............ 2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT 2.1. PER UN CATALANISME 2.3. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA I , UN PATRIMONI I JUSTÍCIA EL CASTELLA 2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA ........ 2.5.LA CARTA AUT0N0MICA.............. PROPERA ............ 72 .... t4 COMÚ .... 15 .... .... A LA CIUTADANIA 77 18 GOVERN ........2r 3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS ............. 21 3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT .................. 23 3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27 3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR .................. 32 3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU 3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35 3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ .................. 40 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44 ........... 3.8. AMBICIÓ OT TUTUN PER A LA CULTURA CATALANA.. ......,....... 47 55 JOVES 4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I DONES I DE QUALITAT SOLIDARIA 4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ........... 4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL 4.7. EL DRET A LA SEGURETAT 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT 4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT 4.4. UNA SOCIETAT FORTA I 4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PART]CIPACIÓ ............... 56 .............. 57 ................... 60 .... 64 ............... 66 ....... 68 .................. 69 ............. 77 CIUTADANA .... 74 �5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES 5.1. I CIUTATS .................................................-......--..77 FUTUR DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........ ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU 5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT ................. .................. 78 85 5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES I XARXES DE COMUNICACIONS 5.4.EL CAMP, UN 5.5. EL TURISME: RIQUESA 6. UN GOVERN 6.1. LLOC PER VIURE I I PR05PERAR.............. I DESAFIAMENT........... A LES CIUTADANES I ELS CIUTADANS .............. PRoPERA CATALA 6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN 6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I 6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL 7.1. I "" 97 UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99 FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA 7. CATALUNYA ....... 89 ......... 92 EL MóN CATALUNYA aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa I EUROPA 7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA, QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT ............... """"""" 99 103 ..................104 .............108 113 ....113 MUNDIAL ...720 �EL CANVI QUE ARA CONVE A CATALUNYA La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres, pobtes i ciutats. És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació. Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa a [a societat catalana. Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania. Per fer possible tot plegat, [a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d) e[ nou pacte social i e) ta devolució de poder a[ territori. �altra manefa de governar Catalunya, basada en el ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista. a) Ens comprometem, en primer [[oc, a una Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya, a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s. de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves Des d'aquesta actitud de respecte i oportunitats per a tothom. per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió. Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un control eficaq de l'acció de govern. i proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi eLs diputats i les diputades a [a ciutadania. Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient, amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament. I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania, i respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents. fer una oferta potiüca de Catalunya i des de [a fortalesa de [a nostra identitat nostra de [a a Espanya, des de l'afirmació confiada cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya. plet És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[ resoldre. perpetuar, de s'han plets de no s'han históric amb Espanya, perqué els b) Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de Ho volem fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat. i i de cordial que, athora que condició europea i també és, pertant, e[ nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat, de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[ procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la. E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra judiciat. La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i �Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques, que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i [a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi de subsidiarietat que inspira [a construcció europea. Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic, i tot conjugant [a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població. fautonomia Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM i les promogui. Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya. c) Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb les intel.ligéncies de ta realitat üva i espléndida tenacitat per desvetllar totes les energies i de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya. Noves oportunitats perats joves, pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora. Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina. i Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats. canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització. Ca[ �Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu, de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[ coneixement. Volem fer de La quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat. Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa. D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a i lingüística com putacionat. Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors. Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant. oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a co[.locació. Les noves d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia gtobal.. Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per i impulsar polÍtiques de natalitat i d'ajuda a les famíties, i per resoldre [a inserció laboral i social dets joves. social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat. que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran. Ca[ un nou pacte �Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[ capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária, i i [[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats sotidaritat. i desvirtuant [a e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[ nostre senyaI distintiu. Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior i de [a devoLució ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa. Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s, dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió social del nostre país. i a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració Donar protagonisme [oca[ catalana. Per aixd, proposem una nova organització territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre. Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari, de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge. territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva Donar protagonisme a[ les grans infraestructures de e[ seu creixement, i permeabi[itat. territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat. Donar protagonisme a[ Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris, és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant. E[ programa del canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat. �2. UN PROJECTE PER A CATALUNYA IES PANYA Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia, que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més immediat. I en aquesta i nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució federalisme. Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat, d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania. Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea Tractat pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[ amaga una reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[ control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba de [a Unió-, i �inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[ que va de baix a da[t. govern En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[ país A Gat'tes. de i a[ Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern i Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos dues idees básiques: [a unió i La ltibertat. UN CATALANISME FEDERAL A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb amb el.[a La nova Espanya federal- neix -i e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a d'una particular esperanqa. Perqué fEuropa federal iorr. qu. restitueix una construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna. per a E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte procés de transformació e[ ha d'encapqalar Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres i pobl.es d'Espanya, i junts avancem en [a mateixa direcció. pacte Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[ constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal. i aprofundiment de [actuaI parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven. i en [a confianEa. Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i perqué se'ns accepta La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és [a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia. E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat �Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história. Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya. E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de Les i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La diversitat [ingüística i cuttural. nacionalitats histdriques, en [a redacció Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura potítica, les seves regtes del joc democrátic. I e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit i diferencial.. Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme: proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant, i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional. És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de [a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat. OBJECTIUS O Reconeixement exptícit de les nacionalitats histórigues. O Convertir e[ Senat en una cambra de representació autonómica. Senat federal, composat per representants acordats per governs autonómics. i parlaments O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a les institucions er¡ropees, assumint o compartint la representació del conjunt de l'Estat en les matéries en gué tenen reconeguda competéncia. �UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA I SOLIDARITAT Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal. El. federalisme fiscal que propugnem té dos components essencials: autonomia i capacitat de decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans; és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de i serveis. Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer i pressupostari. La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies) i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats, de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu. proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat. Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária. Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal sobre aquests ingressos. Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en una igualtat básica d'ingressos per habitant. aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies. Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades. Ca[ Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de ['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica. Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal. �OBJECTIUS O La descentralització de [a despesa pública ha d'arribar abans de deu anys a una distribució 40% (Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis), similar a la dels estats federals més descentralitzats. O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees metropolitanes, segons criteris especifics i un principi básic d'igualtat. O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les comunitats autónomes forals i [a resta, en un període de vint anys. O E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de respondre als dos principis básics d'autonomia i d'igualtat. O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya correspondrá a la Generalitat, amb la participació i correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració pública. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ Espanya és una realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües i quatre cu[tures básiques: castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva. Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa i imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat. Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara, l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista. �Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya. La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen sine qua non hcci6 de ['Estat. En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna- cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social. OBJECTIUS O Reconeixement constitucional explícit de [a pluralitat cultural i tingüística d'Espanya. O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents d'identitat i en altres ámbits. O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans docents i en les polítiques de difusió pública. O Ensenyament plural de [a história d'Espanya. O Ministeri de les Cultures, participat per les autonomies i amb atenció a [a representació de les quatre llengües i cultures básigues. O Participació dels autogoverns representatius de les quatre llengües i cultures básiques en la representació d'Espanya en els organismes europeus i internacionals de cooperació, amb t'impuls de potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat. �2.4. PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i [estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de ['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte. La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no han estat desenvolupades. Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc, fatribució de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest territori. Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL, deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya. judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya, de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia, com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de resotucions en retació amb [a Memdria judiciat. E[ federalisme judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges, magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de E[ federalisme Catalunya, i més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana en [a Justícia. federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia: terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[ potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes, i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a Justícia com a servei públic. E[ i �OBJECNUS al Tribunal superior de Justícia de catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de recufsos judicials iniciats en aquest territori. o Atribuir O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a Justícia catalana que actualment ostenta el Consell General del Poder Judiciat. O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies retatives sobre fixació de les demarcacions judicials, la participació en e[ nomenament dels jutges i magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de resolucions en relació amb la Memória judicial. | 2.5. I n cARTA AuroNóMIcA i potítica de [a recuperació de les institucions recursos'i de d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de [ega[ suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument [Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica tibte d'ampliació. proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició i ampliació de gran l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més consens potític i social possible. a favor La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual única i de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia; i de sotidaritat, participació i ciutadania europea. plural de ['Estat. Amb e[ Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i compromís d'aprofundir Amb e[ reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat. i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya en les principals institucions de ['Estat. �La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies. La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies i de recursos de [a Generatitat. Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a Catatunya. Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La Mediterrá nia occidenta[. La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat. Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme, amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat dels recursos gestionats per les administracions catalanes. Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i participació a ['organització política i administrativa de [a Generatitat. OBJECTIU O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts Generals. �3. LA CATALUNYA DE FUTUR: PR IORITATS DEL NOU GOVERN i Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen, és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat. Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de ['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les empreses. Per a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur. despesa corrent, que mobilitizi E I un GovERN QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs púBlrcs E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats i que, en els darrers anys, ha �de crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model e[ en Generalitat [a de finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia manteniment del benestar i de [a riquesa del país. de dinamització i impuls económic del paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers Els pressupostos actuals podrien ser, amb tot, un element han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute. [actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre prÓpia de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca. del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent. E[ cre.ixement i, i [abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats. La manca de És necessari üsió de futur un canü en [a gestió económica i financera del Govern de [a Generalitat. OBJECTIUS O Invertir més i gastar menys, per impulsar el desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació, recerca científica, noves tecnologies i infraestructures territorials, com a prioritats d'inversió. O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit i aturar i controlar l'endeutament. O Aturar el descontrol de la despesa corrent. MESURES ) Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin un creixement paral'tet al' det PIB. ) Fer un pl.a de contenció i de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del total del pressupost. �) Miltorar feficiéncia en l'administració. ) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions. ) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió, durant [a propera legislatura, a més de les inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat. ) Respectar [lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000. ) ) ) ) Mantenir t'equitibri entre ingressos i despeses no financeres a partir d'aquest any. RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute. Assegurar [a transparéncia de [a gestió Garantir e[ control i i dels procediments comptables del pressupost. e[ rendiment de comntes. w I r¡oucAcró, LA pRTMERA pRroRrrAT E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació: mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb La recerca científica i tecnotógica. Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos i projectes dels anys anteriors. E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics, ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s, s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats. i 47 instituts d'educació secundária Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha rebut ['impuls necessari. La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura pendent. La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic, i cal acordar les ncessitats financeres per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un �en e[ proper finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat quadrienni. És necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social i ciutadá amb l'educació. OBJECTIUS O Ueducació, prioritat pressupostária. O Resoldre els problemes de l'educació secundaria. O Revalorar i potenciar [a Formació Professional. O Esforq per a la mil[ora de la qualitat. O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei púbtic. O Canviar el modet d'administració educativa. MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA ) homologable Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen. ) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys' [és autes de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl dotació d'insta['lacions i utiLlatge. ) Desenvolupament superior i ) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics. ) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions espottives, materiati aules d'informática. ) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient. ) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i espai propi. MESURES PER ABORDAR I RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ SECUNDÁRIA secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip. Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne [ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat. ) Introduir a [educació ) �) Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals. ) Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[ d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat. ) tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les possibititats seves de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria. ) Garantir a tots els joves joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació. ) Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[ una oferta -amb suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició Dotar i les escola-trebat[. MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA Formació ProfessionaI reg[ada, [a ) Articular les diverses ofertes de formació professional -[a Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos formatius i ocupacionats de cada zona. ) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats. ) Organitzar ets nous estudis professionats estratégic de[ Govern de Catatunya. i formació en centres de trebatl, com a objectiu ) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats. ) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions. ) Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de Cata[unya. MESURES PER MILLORAR tA QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES EDUCATIUS ) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a ciutadania. ) Dotació suficient d'equipament informátic i tetemátic a escotes i instituts. ) Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar una nova marginació. ) ) Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI. ) Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária. Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars de l'atumnat. �) Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária, especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética, noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat de üure i de socialització). ) Incrementar millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en i p[ástica. ) passar del concepte d'escola mixta i a[ d'escola i coeducativa, senyal de qualitat cultural i sociat. material didáctic. ) Idea d'igualtat en els l.[ibres de text ) 0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o técnics, independentment dels seus orígens socials. ) Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb professionats. La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i ) potenciar [a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna i externa dels centres educatius. ) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació. ) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar dues [[engües estrangeres. MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA INTEGRADA ) I INTEGRADORA Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic d'educació. ) Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives diferenciades i segregadores. dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social, aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores". ) Més protagonisme ) tot Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques o pertinenqa a minories étniques o cutturals. en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats, amb un finanEament específic i gestionats pels municipis. ) ELaborar ptans integrats ) Incrementar les beques i ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics. MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA ) i Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat, inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris. �) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats, i característiques capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin. i ) Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials. ) Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius. ciutadá ) Promoure un compromÍs dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a funció educadora dels professionals de [a comunicació. ) Recuperar ta it.tusió i organitzatiu i e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic de millora dets mecanismes de negociació. i ) ) ) Més autonomia funcional ) Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15 anys d'exercici continuat. ) Incorporar, ets serveis i educativa ats centres. Enfortir [a funcié directiva i estimular l'estabititat dels equips docents. Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e. i centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació. A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions. repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya. Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem E[ d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada. defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i xarxa de telecomunicacions d'una continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat En un país que es i als territoris de Catalunya. �actiu respecte de [a societat de [a informació favorables perqué les inversions. els les condicions govern crear ha de emergent. [acció de r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i contribueixin a l'equilibri territorial. E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper i responsable davant dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[ Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics. a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de La creació netament Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics. peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures. poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten El, i aquesta mancanga significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[ Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries, als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de manera incompleta i insuficient. La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a informació sembla una fita inassotibte. E[ nou Govern de [a Generatitat, pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies de [a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a seva especial complexitat. Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació �de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions. Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant. Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de tothom i amb les máximes garanties de transparéncia. Les noves tecnotogies de [a informació de vida dels cata[ans i de les catalanes, i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa- ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant [ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu. OBJECTIUS O Crear infraestructures d'informació. O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic basades en el coneixement i [a innovació de les empreses. O Avangar cap a una Administració de la Generalitat oberta i accessible on-line. O Millorar els serveis públics per als ciutadans i les empreses. O Incorporar tecnologies de la informació i de comunicació en [a política educativa i de formació at llarg de la vida. MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ ) Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[. �) FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia. ) Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb inversió púbtica on els operadors no ho facin. ) Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla. i d'investigació apticació avanEada (Internet Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva. ) posar en marxa els projectes II) que ['actua[ MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES ) Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia específica de Catalunya. ) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar fentrada de capitat risc en [ámbit de Les TIC i específicament adaptat a[ tipus de necessitats d'aquestes PIME. ) impl.antació d'empreses de telecomunicacions a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector. Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de ) Estabtir un tractament fiscal específic La per a [a creació i inversió en empreses ünculades a les TIC. ) Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC. teixit productiu [oca[. Establir 'i estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a nivell [oca[ com a nivetl mundial. ) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització, ) Potenciar i un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[ ajudant els nous emprenedors i emprenedores. ) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i [a creació de nous continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per a publicacions electróniques. MESURES PER AVANGAR CAP OBERTA ) A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT I ACCESSIBLE ON-UNE gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa. ) Imptantar [a finestreta única necessária sobre per a totes les administracions, que integri tota [a informació tots els serveis per donar-ne una üsió unificada. �) Imptantar progressivament lAdministració on-line des de i ) Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de [a informació i de [a comunicació. ) Redissenyar tots els serveis i procediments ofereixen les tecnologies de [a informació ) casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans empreses ets 365 dies de ['any. administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que i de la comunicació. Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. MESURES PER MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS PER AtS CIUTADANS I LES EMPRESES ) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa. ) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar e[ Servei Púbtic Básic en matéria de telecomunicacions a Catalunya. ) Promoure [a utilització de [a Telemedicina sanitaris, i per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut. ) Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de serveis públics. ) Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint [a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques. MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó I AL TLARG DE tA VIDA ) Promoure la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa. ) Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants. etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies. ) Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes, mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons... ) Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran. ) Desenvolupar continguts a educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a xarxa i entendre [a xarxa. �) Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats fent-l.es accessibles a totes les especialitats. ) promoure [a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a i centres de recerca, xaxa: multitingüisme, més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats. I Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses. | 3.4. I u REcERcA cIENTÍFIcA I TEDUcAcIó SUPERIoR Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[ incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives, i tecnológiques i industrials amb les polítiques socials. per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[ i dls finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat .rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de les universitats. Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries, i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat sostenibititat. i [a Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris. i [a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és, indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix. [increment de l'oferta �Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per ['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes. desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries. i ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática relació entre les universitats i e[ Govern. At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses, són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats. Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de recerca. Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana. OBJECTIUS O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats i concentrant els recursos públics. Dedicarem el 2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament. O Reformar e[ marc institucional de les universitats. O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament superior. O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i complementarietat del sistema universitari. �MESURES PER PROMOURE LA RECERCA I LA INNOVACIó i coordinar les potítiques ) Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya, de R+D de tots els departaments de [a Generatitat. ) promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya, que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un esforE particular en aquesta matéria. gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper i que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies d'Europa. desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions ) un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials tecnotÓgica i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base a Catatunya. ) Desenvolupar ) que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D, i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia' Crear ajuts i incentius específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D' ) promoure programes MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS text articulat que definirá un model gtobat i transparent programació de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a d'aprofundir universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu ) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya, Uautonomia universitária. MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER A UENSENYAMENT SUPERIOR ) Establ.ir un model gl.obal. i transparent del. finanqament de les universitats públiques que comportará: un volum Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini promoció comportaments de de suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris grau d'inserció professional socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants, grups socials subrepresentats. dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de - pactats -Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat, amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa. per contrarestar - Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos dels responsable gestió eficient més dels sistema afavorir una les tensions corporatives recursos. i i �- Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis. [Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants. - Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants. Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus en funció de les experimentalitats dets ensenyaments. - Desenvolupar un Programa de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que duptiquin les beques Erasmus. MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI ) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments I de planificació: reordenar [a programació d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris. ) Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques per a ana[itzar les causes del rendiment académic. ) Miltorar l'ordenació del tercer cicle interuniversitária en aquest camp. ) Reüsar els mecanismes i i indicadors de [a formació continuada potenciant [a cooperació d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat d'accés. ) Desenvolupar un programa de formació de formadors, amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies. 3.5. uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs EMPRESES I MÉs EMPRENEDORS a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per Heconomia catatana creix �a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de [a internacionalització, sobretot a América Llatina Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques. Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic. Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies. fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials Ca[ recuperar envejables. La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes i de les empreses amb seu a Catalunya. Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir per reduir els Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat. i La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i desenvo[upament. i i impulsar [a les petites i de especial millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior. La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les i activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació conjunt de feconomia catalana. i d'actuar de motor per aI �i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris. Tot OBJECTIUS O Promoure polítigues de competitiütat. O Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema educatiu. O i eficients les relacions del Govern amb les activitats empresarials. Fer més lleugeres O Millorar les condicions per a la creació de noves empreses. O Potenciar el sector exportador. O Consolidar grups industrials amb component tecnológic. O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís amb el desenvolupament económic i industrial de Catalunya. MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT ) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics (eLectricitat, gas, tetecomunicacions...). ) Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació dets sectors afectats a tes comissions avaluadores. ) ) Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís. Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes, perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat europeu o en ets mercats estrangers. MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU ) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué i recursos tinguin [a máxima aplicació els esforqos i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu �de donar ocupació i/o formació a tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori. técnica i Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació ) professiona[. i empreses Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes entre trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats La indústria i fensenyament secundari. ) ) Mil.Lor explotació dets resultats dels Programes Marc de La Unió Europea per a [a investigació i e[ i escollint desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses objectius económics Preferents. promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de ) les empreses. MESURES pER AGILITAR L'ACTIVITAT E M P RESA I FER ptÉS ¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB RIAL ) Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió gestió en infraestructures i equipaments productius. ) Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[ especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME' ) Simptificar fadministració per reduir les cárregues i miltorar [a teixit productiu, burocrátiques per a [a creació de noves empreses. MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER A LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES ) per facititar creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses' Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat' les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat púbtics. catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes ) Fomentar La participació ) de Les PIME i en Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant en [eina les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya. d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic. ) Mil,l,ora de les condicions MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials, a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est. ) Fer una selecció �) Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa . ) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar [a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia Generatitat, com [a promoció tuÉstica. ) Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies. ) Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg i organitzacions empresarials, per crear missions comerciats més efectives. ) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de base a les empreses amb vocació exportadora. MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT TECNOToGIC ) Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com [audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement. ) Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat de creixement ) Promoure ) i de creació d'ocupació. actituds obertes i emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats. Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb programes específics. MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT I INDUSTRIAL DE CATALUNYA ) Recuperar i reütalitzar e[ paper de Barcelona i ECONÓMIC de Catatunya com a places financeres, especiatment en e[ mercat de futurs. ) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans industria[s i d'infraestructures. ) Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi e[ sector financer de Catalunya. i projectes económics, del seu paper essencial en ) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s, segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi. ) Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests sectors específics. �UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana de només són 56 de l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment, que efectivament ho cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca), proporciÓ arriba [a fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats de les Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació enfront de donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100, [a mitjana europea suPerior a 50. per tenir una S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats que és e[ 700/o feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals, precáries. més cop entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada amb La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors tecnologies noves a les i l'accés formació a [abast de tothom ets recursos de més d.ificuttats -posant de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats, amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius. positiva Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a de transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs potenciaI proximitat, ni e[ trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a E[ i de col.laboració amb els municipis. i La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa que l'accés innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa de les en contra o favor que a discrimina factor [a incorporació de [a tetemáüca sigui un a les faccés de universalització persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La També cal noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació. promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s i en e[ treball i en [emPresa. [a S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens, gestió de les [a en proximitat ajuntaments del.s participació dels agents sociats i e[ vator de pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic. S'ha de promoure llesperit emprenedor com col'tectiva i estils d'actiütat i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms) societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais (cooperatives i económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació. socials La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents i económics i de Les millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un �dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar. S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament. La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és i un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció, [a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació. E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat, intervencionisme i sense sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic. Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina. E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris, sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[. Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional. OBJECTIUS O Promoure I'esperit emprenedor i l'autoocupació. O Transformar les noves necessitats de la societat en ocupació, a partir det territori. O Reduir i reordenar la jornada de treba[[. O Difondre l'economia social. O Millorar la qualitat de l'ocupació. O Millorar la prevenció de riscos laborals. O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones sense feina. �MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR ) Fomentar els serve'is per a [a creació i I L'AUTOOCUPACIó modernització d'empreses i amptiar els programes de <<üvers d'empreses>. ) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses. ) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure de PIME més interretacionat i un teixit obert a[ mÓn. ) Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.). ) Desenvotupar societats de capital risc d'aquestes noves emPreses. ) possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat. proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[ a temps parciat i ta jubiLació anticipada. ) i capital [[avor, especialment dissenyades per a[ foment MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI ) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar de La societat (serveis a les persones i en ocupació les noves necessitats les empreses). ) preséncia de les administracions locals i els agents socials en [a direcció i gestió del Servei Catalá d'Ocupació. locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI 75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació. ) partic1pació de Les adm'inistracions ) i en e[ potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t contingut tecnolÓgic o coneixement. ) Fomentar e[ desenvolupament aj u dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte nta ments-em preses-formaci ó. MESURES PER REDUIR I REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL [a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans. ) promoure i ) 0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb jornada malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de amb restitució obtigatória de l'estatus anterior. �MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL ) Reformar [a Llei de cooperatives de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu. ) Potenciar [a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les persones. ) Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport i a les línies de finanEament destinats a les empreses. ) Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL, mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures de representació. MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO ) Restablir ) [ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal. Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació i control. ) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment prevenció de[s riscos laborats ) i dels recursos destinats a [a major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[. Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que les mesures de seguretat i de prevenció. facilitin ['increment de ) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat laboral i productiva. ) Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en et qual es troben immersos. ) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats. ) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin l'excessiva judicialització de les relacions laborals. ) EspeciatiEar [a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat i potenciar [a seva frcultat mediadora. MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE DE LES PERSONES SENSE FEINA ) Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats d'interés co[.lectiu. ) Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació i formació professionat. ) Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis. 3 �) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes aturades rebran una oferta de treball o una oferta formativa. ) Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t. ) Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció les convocatóries púbtiques. ) Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[. i ) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació. ) Promoure festabliment del <Compromís establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. ) i Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món [abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s. ) Establir certificats de professionalitat que integrin de [a formació professional: reglada, ocupacional ) Mitlorar i ets itineraris formatius en els tres subsistemes i contínua. estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá i de grau superior. 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS CONSU MIDORS CONSCIENTS c0MERC E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social. i viünt un procés profund i complex de reestructuració, agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del Peró també és un sector econdmic que está que comporta prob[emes Govern de [a Generalitat. El,s hábits de compra, per moltes raons les quals [a incorporació de [a dona aI treball no -entre és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de transformació de [estructura comerciat. Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels consumidors. �E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una major impticació dets respectius ajuntaments. OBJECTIUS O Modernitzar el comerg catalá. O Fer del comerg urbe una foment i prioritat amb polítiques de modernització. O Retornar als ajuntaments et protagonisme I'ordenació de I'actiütat comercial. en MESURES ) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector. ) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu. ) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració del comerg, amb convenis amb [a Generatitat ) Plans de dinamització i les cambres de comerE. comercia[, per a [a formació elaborar projectes viabtes de reconversió. i reciclatge de comerciants i per ajudar a ) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació. ) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de nou creixement. ) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat. ) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta. CONSUM Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/ inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania. [existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents, e[ més transparents possible. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del fabricant seran promoguts i protegits. �OBJECTIUS o Miltorar les actuacions d'informació del consumidor la xarxa dels serveis públics de defensa dels consumidors i usuaris. o simplificar i agilitar els procediments i de reclamació. O Promoure polítiques de qualitat i atenció al consumidor en els sectors industrial i de serveis. O Dotar de transparéncia els mercats. MESURES ) inclosos ets Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent, subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)' ) i similars. Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances ) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat' ) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards de garantia suficients. ent i/o compensació ¿. 9to. i ta fiab'ititat no-.ot*tpffi ) per a [a Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral reclamacions [es de resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega judiciats. ) ) pressupostáries Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions i Usuaris corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors davant les emPreses. serueis Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear ) Convertir de Serveis" amb de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans. flnstitut administracions autonómica emPresarials ) i en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les [oca[, les associacions de consumidors i ets representants CataLá de Consum i sindicals. que [i assigna Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques en ta producció i ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats e[ consum de béns i serveis. ) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement dels seus drets i deures en matéria de consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits' ) Impulsar programes d'educació formaci ó Professionat. i formació, tant a l'ensenyament primari com secundari j a [a �) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum. ) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris. ) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries i el.s beneficis fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica. ) Fomentar [a lliure competéncia del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors. ) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors, especialment en relació amb els grups socials més necessitats de protecció, com són els menors. ) Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors i protegir els seus drets de manera primordia[. | 3.8. l. I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en matéria cultura[. i Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de Catalunya i que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats. Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats. La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a Catalunya actuat. Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals gtobats. Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa amb les cuttures veTnes i també les llunyanes. Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat. �futur. Posarem en primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats, d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya' Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per Des d'un punt de a [eixamplament del seu ús social. promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador, [a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem patrimoni el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un comú també dels catalans. Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal, cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a. Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa, ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática, amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans pob[es, races i i les diferents cultures, esferes religioses deI p[aneta. Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI. promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[ compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú. Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació, furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió. Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[ amb els ámbits més habituals -com patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats' urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis i culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs... �A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns i continguts culturals. Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[ teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats. En Uera del coneixement, de [a producció de continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i [[atinoamericana. Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors i ats emprenedors culturals. Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és una responsabititat de tota [a societat catalana. Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau en e[ sisterna cultural d'un país. Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país. Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant. Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott especiatment en t?mbit de [a creació emergent. Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft. Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria, [a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes de suport económic per part del sistema financer catalá. Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[ máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ. i Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya -arquitectdnic, arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[, �establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu, social, científic i económic. i Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar per tot e[ territori. Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica. Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya i i de museus, amb xanxes territorials dels diferents museus nacionals. promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació. i de les noves tecnologies com una polítiques públiques que fomentant catalana, per [a societat a[ conjunt de assignatura básica producció técnica i tecnolÓgica. científica, estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis púbtics. Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats. i i Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat, estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement. Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les polítiques educatives i cutturals del país. Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador principal dels únics serveis culturals directes. Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya. �Promourem una reordenació de les competencies cutturals i una redefinició dels nivetts i ámbits territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus, substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de [Administració Loca[. Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional. Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem [a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions. Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[ llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural. Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[. i Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En a eL marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de Cultura dobtin les seves quantitats. Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir, conjuntament amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa ats serveis púbtics culturals de proximitat. Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica. OBJECTIUS O Promoure una cultura que es projecta al món. Un país amb personalitat própia. O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura. O Assegurar gue la cultura genera cohesió social. �O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau en el desenvolupament del País. O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura digital. O Promoure una nova configuració cultural del territori. Del sistema a la xan(a. MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs AMB PERSONALITAT PRÓPIA facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives ) Crear mecanismes que ) ) Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu. en matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions. Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals. activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina. ) pol.ítica FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA MESURES A ) Recuperar el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual i com a mitjá excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis. amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat. ) Definir un contracte-programa La difusió cultural i ) Desenvotupar ) e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica. Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics les indústries cutturals de cada sector específic. i aplicar plans per a[ desenvolupament de ) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI tot de les produccions cultura[s catalanes, i productes aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries d'informació. ) Promoure circuits ) Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana. ) Suport actiu a les arts escéniques. i infraestructures de distribució de l'oferta musical catalana. ) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya, �e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre centres dramátics municipa[s en ) i tot els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de e[ territori. Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves tecnotogies i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin -producció l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació amb Íentorn territorial. ) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de difusió de [a literatura. ) Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar. ) Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic. MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL ) Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no format. i ) Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació. ) ) Crear i les ciéncies com a i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement. La Generalitat afirmará i defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[ nostre temps. ) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades. ) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país. ) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne [a figura i e[ paper social com a generador de valor culturat afegit. ) Les entitats o associacions relacionades amb [a cultura poputar i/o tradiciona[, independentment del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a intertocutora. ) Proposar [a definició d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i en ['extensió dets valors de [a sotidaritat deures. MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS A FACTOR CLAU ) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura. ) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint [a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria. �MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA DIGITAL ) Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura, [a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a cultura. ) promoure serveis ciutadans. i actuacions imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL TERRITORI assentat en una Barcetona ciutat pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt ) promoure a Catalunya un model territorial i capital. i una xarxa de ciutats i gtobat i equilibrat, del territori. ) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional. ) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori, i activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni i museus, etc. ) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat. ) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya. ) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i serveis púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments. ) Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans. ) Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[ desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials de les administracions púbtiques. �4 B ENESTAR P ER A TOHOM E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de persones, molt especialment desigualtat -que afecten de manera més anónima i individual les ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i les tensions entorn dels immigrants. i i La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a taxa d'ocupació femenina tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com -amb les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar [a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també per [impu[s de potítiques de natatitat. E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats. La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social i en [a seva gestió en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats �[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes locals de benestar. | 4.1. I opoRTUNITATS PER A TOTS ELS JOVES 30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de La generació dets catalans entre 20 paíi, i i tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda 'i adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica socia[. Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal pares i a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge. La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin joves, cal que e[ conjunt de [acció de govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius. tot e[ Govern. Més que una pol,Ítica específicament per a OBJECTIUS OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i cap jove es trobi sense feina i/o formació. O Facilitar als joves la creació d'una llar própia. O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure. MESURES ) Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris. ) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient. ) gferir alsjoves sense una formació adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat. �) Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació i formació. ) Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves entre 18 i 30 anys. ) Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per a artistes p[ástics. músics i creadors. ) joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits, que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer Crear una Xarxa de serveis a [a espais de sociatització, expressió culturaI ) Polítiques de prevenció i lteure. i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets joves. I 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I ooru¡s I iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX, igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat d'oportunitats entre els sexes. lJavanE cap a [a perÓ [a situació encara no és de ptena La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a üda sociaI demostra que [a seva contribució és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una estructura funcional escassa, i ['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia. Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats, amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[. Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional, incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació d'ámbits de participació institucional i social. (acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les dones. �OBJECNUS O Construir una cultura igualitária en qué dones i homes siguin tinguts en compte en igualtat de condicions. Impulsar els projectes coeducatius. O Definir un projecte de país que reconegui diversitat de les dones institucional i social. i [a crear ámbits de participació O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació, l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i privada. O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es comparteixin les responsabilitats entre dones i homes. O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació per raó d'orientació sexual. O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones. MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA i fomentar felecció d'estudis professionats, sense biaixos de génere ) Generalitzar [a coeducació per ats nois i les noies. ) Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant femení cap a carreres on hi ha poques dones. ) Imputsar [educació sexual i afectiva. ) Educar en un ús no sexista del llenguatge. ) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti ets drets dels usuaris i usuáries, en especial e[ dret a [a informació. ) ) Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana. génere' Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de ) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes. ) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a Genera[itat. ) Mil,l,orar les oportunitats sa[ut. de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació i �) Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[ mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni. MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS A L'AUTOOCUPACIó O¡ tES DONES A UOCUPACIÓ, I A UEMPRESARTAT ) Fomentar [a redistribució del trebatl i locupació entre dones i homes. a partir de [a disminució dels horaris laborals. ) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses. ) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de treba[t. ) Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes púbLics. ) Proposar mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat. ) Incentivar i millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat, ajuda per a l'atenció a [a gent gran. ) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa. ) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones. ) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral o amb baixa qualificació. ) Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus i Les potítiques transversals a tota l'administració, mitja n Eant accions positives. ) Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant cap a [a paritat. ) Incentivar [es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius. MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES ) Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones. ) campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema. ) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament, que integri treba[[, habitatge i assessorament. ) Dotar d'espais i recursos a les associacions maltractaments. ) Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol d'actuació per a totes les institucions relacionades. ) Ampliari i col.lectius de dones que tracten els problemes dels mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments. �MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat garanteixin [a que d'adopció, com paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement ) conservació del. LLoc de trebal.l. i [a promoció professional. ) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat. ) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en. ) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a flexibititat laborat. ) proposar [a redefinició dets horaris laborals, escolars dones a [a üda laboral i i púbtics per ajudar a [a inserció de les social. t4-a I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I DE QUALITAT [oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt grácies a anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes, ['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar. població i que ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la [a Generalitat ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de S no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária posar en marxa una més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de i técniques quant concepció [a seva a assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna de gestió. [a reatitat Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits del,s ets d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions. La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament i millorar leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual i sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans ciutadanes ats serveis sanitaris. per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels com de tracte i assisténcia. baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic �OBJECTIUS O Resoldre els probtemes de finangament i millorar I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus recursos humans. O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis sanitaris. O Perfeccionar els mecanismes de participació social, informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a qualitat del servei. O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i garantia de la salut dels ciutadans. MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI HUMANS ) I I MILTORAR DELS SEUS RECURSOS Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini. ) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%. ) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques burocrátiques i aLLiberin temps per a[s pacients. ) Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics; retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions. ) Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat, envelliment, noves matalties, etc. ) Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[, imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa -amb carácter votuntari- de ['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de noves formes de gestió als hospitals. ) Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient. ) Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a máxim de 4 anys. ) Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres. La impl.antació tot e[ territori catalá en un �) proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut. ) primar [a qualitat, l'eficiéncia i La dedicació a [a institució, a canü i [estabilitat de ta flexibititat organitzativa dins del sector sanitari Púbtic. ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá. ) ) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació. ) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de farmácia i [a coordinació amb els serveis d'atenció primária. Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys, co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les ) i en necessitats i els riscos per a [a salut de les dones i ets homes. ) Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris. ) Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un pública sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració d'abséncia de possibles conflictes d'interessos. ) per Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica. Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió. ) E[ Consorci MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS SANITARIS ) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária, ) ) amb [a reducció immediata de les llistes d'espera. Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i genott, hérnies i varius. Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de diagnosi. serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia, cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili. ) potenciarels ) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb els pacients. ) MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres i de confort de les instat.lacions sanitáries, tant als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat i [a confidencialitat. assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de amb una important inversió en sistemes informátics. ) MitLorar [a coordinació entre els niveLls circuits efectius i immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any. ) Distribució tota [a població, amb cobertura �) Reformar [a Llei d'ordenació sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per [autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic. ) Presentar un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies. MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI ) Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions. i ) Presentació d'un informe anual a[ Parlament. ) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica. ) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica i e[ compromís sociaI de La mil.l.or medicina cata- [ana. MESURES PER MITLORAR I ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó I GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS ) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció de prob[emes mediambientats, a[imentaris ) i epidemioLdgics. Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a contaminació mediambienta[. ) Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos. ) Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones. ) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants entre 7 i 15 anys, amb un programa de salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política de fluoració de les aigües de consum. ) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida. ) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars i les derivades dels accidents. ) Regutar les medicines [es males praxis no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar i dignificar aquestes del sistema convenciona[. professions i els aspectes preventius, com a complement �) Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes. | 4.4. I unn socIETAT FoRTA I SoLIDARIA Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir famítia i les seves necessitats' Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat i socia[. A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat, peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les seves responsabilitats. Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha qualitat d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de que les govern és prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de suficie-nts persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge, per en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans. La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en ser habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat, per saber compartir [a cultura i [a riquesa. La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de ats ajuntaments lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat) i dels mercats [oca[s. OBJECNUS OAconseguir una societat sana i integrada. O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud. O Fer de Catalunya un país per a tothom. �MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA ) I INTEGRADA e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans, responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual. Crear, durant ) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa. ) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat públ.ica amb gestió externa. ) Crear un observatori de necessitats sociats, extern i d'avaluació de les polítiques socials, amb e[ sector universitari púbtic. ) Reconvertir les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu i i d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials. ) Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare... ) Promoure, en ets propers quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb púbtica. tuteta Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics. ) Impulsar un pta especial comunitari de suport als adolescents amb risc social que permeti accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária. ) Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori. ) Etaborar un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i vuit anys. ) Promoure potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris. ) Promoure e[ reconeixement del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una singutaritat histórica i cultural prdpia. MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD ) Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL. ) Universalitzar, en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei un mínim de 50.000 ciutadans grans. teleassisténcia. Es creará a 1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de �) Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000 habitants sense aquesta xanxa. ) Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara 0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys. ) Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear places de finanqament fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3 es crea un ptaces residencials púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres i [[oc de trebat[. MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM ) promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució. Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl. ) "Catalunya per a Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació que p[a, un finanEament tindrá tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8 anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics. ) Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret. | 4.5. I unn poLÍTIcA DE suPoRT . A LEs FAMILIES e[ Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació, famílies. desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les de [a práctiques i vators les de La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació són famíties Les vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat. adults' l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats. btanc de Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre [a dones, les homes els entre potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats i doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com element essencial per a [evolució de [a societat. val,orització deL trebal.l. tenir vocació de transversalitat per intervenir des de justícia i [a cultura [economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a de [a imatge i comunicació. Les políüques de suport a La famítia han de �OBJECTTUS O Afavorir la creació, el desenvolupament de les famílies. i l'estabititat O Estabtir polítiques específiques de suport a les famílies i d'increment de la natalitat. O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida laboral i familiar. MESURES ) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia, prestacions fill a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets paisos de la Unió Europea). per ) Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions. ) Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars d'infants o recursos alternatius més flexibtes. ) Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana. ) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys. ) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar. ) i Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els conflictes de les famílies. ) Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho requereixi. ) Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut. ) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents. ) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció a [a paretla, dins ['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars. ) Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[ tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat. ) AgiLitar i donar transparéncia als trámits d'adopció internacional. ) Desenvotupar les normes del Dret ciül catatá per tal de protegir [a maternitat. �L tge digne no pot ser exercit per una part de [a pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats' i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals, joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no s'ha donat sotució. Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies. La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total ¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels ciutadans. fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels Es nuclis urbans ja existents. OBJECTIUS O Promoure la creació d'habitatge social. O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges. O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de 1[oguer. MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals: 48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys. ) promoció anual de 12.000 ) Desenvotupament de les competéncies ) municipals en [a promoció de fhabitatge social. Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[. �MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE ) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics. ) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000 habitatges en e[ període de quatre anys. MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ DEt MERCAT DE THABITATGE DE TLOGUER ) Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials de lloguer en quatre anys. 4.7. ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets riscos tant d'origen natural com industria[. La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a ['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a Catatunya. Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns objectius de seguretat. Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at, sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics. La seguretat és un dret fonamental que [a Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans. [eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les �prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques. OBJECTIUS O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels ciutadans i de les ciutadanes. O Situar la prevenció en et vértex det sistema de seguretat. O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats entre els cossos de seguretat de les diferents administracions, especialment entre mossos d'esquadra i policies locals. MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM CIUTADANS DE LES CIUTADANES A DREÍ FONAMENTAL DELS I ) Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara de les responsabilitats de [a Generatitat pl.anificació i i deLs ajuntaments, introducció d'un sistema de articuLació d'un sistema de participació estabte. ) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat. ) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies cossos i [oca[s, forces de seguretat de ['Estat). MESURES PER SITUAR tA PREVENCIó EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE SEGURETAT ) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat. ) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei. ) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal. ) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu. ) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana. ) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i altres riscs. ) Impulsar l'autoprotecció ciutadana. ) Potenciar i descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172), �) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació. ) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents. I MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS ) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació. ) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[. ) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú acord amb els ajuntaments. una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat. ) Implantar 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍS DE TESPORT lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes, técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de centenars de miters de ciutadans i ciutadanes. i millora dlnstal.lacions esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una actiütat habitual de gran part de [a pobtació. La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de protagonisme. Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan rica en anteriors etapes. Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels �éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc capdavanter que históricament ha tingut. Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un país de [esport. de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[ seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població, fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs i i ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[ conjunt del territori. fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país. CaL E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí i si s'amplia e[ nombre de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat. La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení. lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport més adequat a cada edat i condició. OBJECTIUS O Fer de clubs i federacions el motor de l'esport catalá. O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar. O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport. O Promoure l'esport com a eina de salut. O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá. �MESURES ) Establir convenis específics amb les federacions per potenciar programes de tecnificació d'esportistes. ) Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat. ) Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives i empreses de gestió e[ nou Pla d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió. ) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives catatanes per a [a promoció i [a formació. ) Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives. ) Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com a mínim, un eguip catalá femení a [a divisió d'honor dels esports amb més lticéncies. ) Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o abonada a un club o insta[.tació. ) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic. ) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim. ) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior d'atletisme. ) Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes sápiguen nedar. ) Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens ) Establir i i nens nenes a partir de 10 anys. un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola. ) Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu. Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions. ) Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars. ) Assegurar [a correcta formació ) Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola, societat i les administracions. i adequada titutació del professorat d'educació fisica. ) Promoure programes d'estades esportives per a joves. ) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i [a federacions, per aconseguir e[ máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals. ) Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya. ) Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu. �4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA pel catatanisme Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle, poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món societats empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives i altres anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social' i populars, d'ajuda La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants, okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes, .rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori. és una Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats potenciant [a llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar, interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[. OBJECIIUS O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el voluntariat. O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari. O Promoure [a participació ciutadana I MESURES PER PRESIIGIAR MILLORAR L'ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT ) Reconéixer ) e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica. Impulsar e[ voluntariat social i cíüc. ) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques. ) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic i ) t'ampliació de les seves bases socials. Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives i a les federacions. ) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació interassociativa i que afavoreixin I'a formació i e[ reciclatge dels dirigents. �) Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos de [es empreses i de [a ciutadania. ) Promoure que les associacions adquireixin MESURES PER IMPUTSAR ) Et locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica. TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari: fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social i culturat. ) Les associacions sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector. ) Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció i [a cogestió d'equipaments i serveis púbtics. ) Nous criteris d'ava[uació tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions que administratives. ) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic. ) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat hi participin. deLs actors sociats (associacions, empreses, sindicats, ajuntaments...) que MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA D Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb tots els agents sociats i de tots els poders públics. ) Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i potenciar [a realitat social i associativa catatana. ) Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics i La participació de les associacions ciutadanes. ) Les relaciones e[ rigor i entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia, [a cerca de [a quatitat. ) Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...). ) Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal ) Donar especial rel[eu a la descentralització Potenciar e[ vo[untariat i a l'articutació local. de tTnstitut i ciutadá. CataLá deL Vol.untariat. i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions. �5. EL NOSTRE PAIS: CAMPS, POBLES I CIUTATS Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce- lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia i alhora un espai a mantenir. La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament, entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá. A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals amenaces. E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums i [a ciutat. La sobretot, e[ i, �mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris 'interconnectats. més interdependents, i els pobtes i les ciutats més fenomen de La les terres de Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les r.n.r. seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país' per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha ciutats de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes problemes mediambientats ets per actuar sobre cal aixó, i un país més saludables, més sostenibtes i, de tot e[ territori. potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el La centratització administrativa i promoció foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de més acreditats. les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR en [a Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern. La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació haver-se creat deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no no hagin les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya país. del nostre potitica i social tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda de En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions positives, i que, necessiries sent grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de que no han sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i rebut e[ suport necessari. Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés, �durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat. Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats, cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori. Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic territori. i tideratge det Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[ territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país. La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió. Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca d'ocupació, -d'educació, d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[ seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[. i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de Sense negar e[ fet que Barcetona regió, cal exptotar Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial. i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país. Les regions seran espais de desenvolupament assumit pel Govern catalá El "trian i gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional. Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió. Es prestará motta atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també i paral.le[ament ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament �a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les necessitats de[ teixit producüu. del món del treba[[. Cal, impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades protagonisme La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar a[ territori. procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de EL Barcetona. Es proposa [a creació de set regions: Barcelona, - Girona, Catatunya Central, Tarragona, Terres de ['Ebre, Ponent i Att Pirineu. bases fermes per a una descentralització definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració que, a [oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i La diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats. fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[ en e[ territori. Les regions són una Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat. per corregir Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir d'estructuració ámbits a Com Administració. e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[ generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat. i fer possibte [aplicació [estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[ territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització de les polítiques púbtiques. Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació dels territoris. �Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori. eL punt de coordinació La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon [toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient). E[s consetts regionals han de sorgir "des de baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de. Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i racionalització del mapa administratiu. "punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[. S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió regionaI de coordinació. Les regions seran un Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de ['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[ legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[ del manteniment de [a província. Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals i estadístiques, servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya, que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a Cata[unya. La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya. final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de Es proposa com a objectiu Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos. �lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La ,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local i cap a[ territori i [a societat. Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració, administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana' i tot a[[Ó que pugui fer una l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci amb un cert grau d'automatisme. qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[. a[s municipis S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos El. i rep¡antejament de La a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt. i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies, amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del El secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge. per [a tant, conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i, una distribució d'assolir l'objectiu en distáncies escurgar sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará de [a despesa de l'ordre det 40/30/30. Els ajuntaments, Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva els nostres pobtes ELs pobLes i i consolidar ciutats i les ciutats que veftebren eL territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni urbanístic que cal conservar i potenciar. úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit que hi hagi en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense i implica una un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[ En aquests modeL. La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les que infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori. ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves produit un árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat, Les árees centrats de mottes ciutats i i principalment, en els nous creixements. �Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als ajuntaments. La reconversió decidida de determinats centres i sectors urbans envettits o que han perdut [a seva funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys 50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials. La incorporació de les idees sobre [a sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o paisatgístic. E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles i petits nuclis no integrats en sistemes urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és i una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge i de les referéncies culturals deL territori. OBJECTIUS O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del territori. O Fomentar el desenvolupament económic territorial. O Implantar la nova organització regional de Catalunya. O Retornar protagonisme, competéncies territori. O Limitar [a urbanització extensiva pobles i i i recursos al conso]idar els ciutats. MESURES ) Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari, i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge i en ámbits deI benestar socia[. �) proposar [a Taula regional de desenvolupament i formació amb [a missió de planificar les necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris. Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de lEbre, Ponent i A[t Pirineu. ) regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin com unes administracions [oca[s: els conselts regionals. ) proposar que aquestes ) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi ambient). ) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de. ) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor de les polítiques regionats: [a Comissió regionaI de coordinació. ) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional. ) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[ fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat. ) Elaborar a un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no urbanitzables. ) prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori: mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc. ) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana enfront del nou creixement. ) Elaborar un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament, reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant mil[ora de les comunicacions i de [equipament. [a [a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[ planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en ) Revisar en profunditat relació amb [a programació de les inversions [oca[s. ) Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques. ) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió ) dels centres urbans, etc. Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter "fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda del.s objectius de l'ordenació ) Estimul.ar l,a participació territorial. ciutadana en els plans d'ordenació territorial. �AMBIENT, QUALITAT DE VIDA I SOSTENIBILITAT La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha tingut fins avuj una resposta adequada que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de govern, sinó una coaftada per tapar ets errors. des de [a Generalitat. Tot i Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a protecció ambiental o foment del transport púbtic. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només -imprescindibte e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable. La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd [a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri- toria[. E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire, afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica. E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a font de vida i de desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya. ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats. E[ nou Govern considerará e[s espais �protecció En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes' les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes ambientats de primera magnitud. les minéres i facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb per a [a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21 Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de En quatitat cap a[ paÍs. OBJECNUS O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una política de sostenibilitat. O Cobrir [a demanda energética, disminuir la contaminació i millorar l'estat atmosféric. O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i aqüífers. O Reduir la producció de residus i crear infraestructures per a un tractament adeguat. O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció del medi ambient. MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT ) Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat. ) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una major biodiversitat. ) ' Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors. d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica. ) pla d'espais �) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius ambientats ) i sociats. Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos mediterranis i ets espais agrícotes intersticiats. ) Pla territoriaI sostenible biodiversitat ) per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural i [a só[. en [a planificació amb criteris de sostenibi[itat. MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA CONTAMINACIó I MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC ) P[a cata[á d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable. i ) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys. ) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors. ) Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació de captadors d'energia sotar en els de nova construcció. ) Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera . ) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge. ) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació de mesures de reducció. ) Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, . i garantir l'aportació ) Prioritat attransport co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia, xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos. ) Mesures per a l'adaptació de motors i carburants dets vehicles a les noves demandes de quatitat. TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS MESURES PER GESTIONAR CICTE D'AQUEST RECURS ) Promoure ) eI consens sobre eI Pl.a hidrotdgic per a Cata[unya. Vetltar per [a correcta depuració de les aigües i [a protecció dets aqüífers. ) Elaborar i apticar programes de sanejament d'aigües residuals urbanes, industriats amb les condicions específiques per a cada zona. ) ) Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral i i ramaderes dels aqüífers. Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial (trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics, geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera. �) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics. ) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació ciutats i humana a les pobles. ) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament. Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum ) d'aigua. ) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals. ) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques. ) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats. ) ApLicar tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori. MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT ) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus. ) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat. ) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització o e[ recictatge dels residus. ) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva. ) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus. ) ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus. ) Apl..icació escrupotosa del, ) criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[ medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[. Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar efectes mediambientals no desitjats. ) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus. ) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius d'aquests programes. MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT ) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin [a reducció lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a generació de C0, i attres gasos d'efecte hivernacle. ) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia. productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi. ) Impulsar [a localització d'empreses �) Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de sostenibilitat. ) Promoure una nova cultura ambientaI i [a imp[icació de tots els sectors socia[s en [e[aboració de l'Agenda 21. ) Proposar que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics. ) Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES XARXES DE COMUNICACIONS I té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et 77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta. Catalunya i A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118 -entre en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária. Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, [a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7 sector privat i 1,3 [a General.itat. Aquesta proposta d'inversió ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999. eL S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya, amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori. i �OBJECTIUS O Dotar el país de tes grans infraestructures competitivitat. de O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det territori. O Canüar el model de mobilitat metropolitana de Barcelona. O Superar ets déficits ambientals amb criteris de sostenibilitat. MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE COMPEÍITIVITAT ) Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar. ) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB). ) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un aeroport apte per a 40 milions de passatgers ) Crear [a i 650.000 tones de mercaderies [any. xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell i La Seu- Andorra que complementin e[ de Barcelona. ) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa. ) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats aeroports de Barcelona, Reus ) i Girona. Crear una xarxa regional de trens d'alta velocitat que, amb [ús de [a üa del' TGV, comunicará les principals ciutats. ) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país. ) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los a[ capdavant del tránsit espanyol de mercaderies. ) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés. ) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans de finals del. 2001. MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS I FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt TERRNORI ) Estabtir un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals comarcals i ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una �estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona no estigui a més de 90 minuts de cap població important. ) Proposar e[ desdobtament de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro regiona[. ) Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa, així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa. ) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa. ) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot. ) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat i de l'Estat per acabar amb e[ déficit i discriminació de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de ['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les actuacions següents: . desdoblament N-152 Vic-Ripott . desdobtament C-1411 Manresa-Berga . desdob[ament Eix Ebre . autoüa Matgrat-Lloret . desdoblament anella Gavarres . desdobtament C-260 Figueres-Roses . desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc . desdoblament N-260 Figueres-Otot . desdoblament Banyo[es-Besatú . desdoblament Túne[ de Vietla . nova via Abrera-Granotlers . construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada . mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18 . desdoblament de ['Eix Transversal ) Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA). i autovies a partir dels ) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30). ) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya. MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE BARCELONA ) Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de metro i tranüa. ) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres. ) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat. �potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que a infraestructures üáries. ) ) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants. ) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera. ) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una participació en els impostos especials sobre els carburants consumits. MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT ) Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat. ) Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials. ) Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa a [ámbit regional: els primers es podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[ consorci de Tarragona. ) Acabar e[ sanejament dets rius. ) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat. ) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles | 5.4. I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I i ramaders. PROSPERAR món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat [abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a població activa, amb La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats. EL La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni del suport necessaris. a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de carácter mediterrani. La incorporació �E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá. lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni. S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i comercialització de les seves produccions. S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació. S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL d'aquest patrimoni comú. S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives ADS, ADF, grups -ADV, de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots. OBJECTIUS O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i propiciar la incorporació de joves pagesos. O Desenvotupar una política alimentária de qualitat. O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el món rural. O Defensar [a gestió det medi natural com un patrimoni col. lectiu. �MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos nunnl I PER ) Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic. ) Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració. ) FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament sistema d'ajudes just que eüti fespecutació. i i a a un l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament. ) Fomentar i i fer preüsions futur per a ) Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp produccions. ) Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques millora de les produccions i/o La gestió empresarial. [a pesca de i les sistemes de ) Formació agrária continuada. ) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals. ) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació, facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi, promogui [a incorporació ) Facititar i de joves i permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions. [a incorporació dels joves a factiütat agrária. Habilitar una línia de crédits específics de subvencions per a ['inici d'activitat. ) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances sobre les produccions agráries. ) MiLLorar [a capacitat productiva i de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s o económiques. d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant [a clarificació de les obtigacions mútues. ) Modificar La l,tei ) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració ) amb etsectori les universitats. Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat operativa i productiva de les explotacions. i i del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució i aplicació. ) Modernització ) Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis agronómics, amb un ús racional de [aigua. ) Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda, ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins. ) Desenvolupament de llaqüicuttura, foment de La indústria transformadora i mitlor comercialització dels productes. ) Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a UE. �) Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització. [a MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT ) Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária, incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts, com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os. ) Preveure [a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma -amb efectiva les plagues i malatties més comunes. ) Estabtir els dispositius necessaris per a una acció preventiva i una resposta enérgica ats brots epidémics. ) Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors. ) Potenciar ets sistemes de producció integrada i promovent e[ consum dels seus productes. i l'agricultura ecológica, difonent els seus valors ) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions i transgéniques e[ seu ús en ets productes alimentaris. MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA EN EN uÓn nunnl ) Etaborar ptans de reactivació per económica. ) Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament de cada zona. ) Activar fapticació dels ptans de muntanya. a les zones rurals, que permetin una major diversificació ) Fomentar [a creació d'activitats económiques comptementáries -indústria, artesania, agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de cada ámbit. ) Donar suport a la indústria agroa[imentária i incentivar-ne [a ubicació en e[ medi rurat. ) Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per incrementar [a competitiütat. ) Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes. ) Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[. ) lJAgéncia canalitzará les ajudes a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades i en �guardes rurals i i pesca continental foresta[s. matéria de caqa i gestió dels espais protegits, i s'hi adscriurá e[ cos de ) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA. ) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya. MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI COL. LECTIU ) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes. ) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i [a inscripció en els registres 'i contaminant. cárrega d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a ) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris. ) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió i [a contaminació per adobs i pesticides. tal que es puguin ) promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per acollir ats ajuts preüstos en aquests casos. ) Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals. ) promoure, a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais forestats. ) en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors, voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc. VetLLar per les normes de seguretat ) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc. ) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal básic de [a prevenció. ) Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a. ) ELs ) ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals. Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i [aprofitament de les espécies cinegétiques. i ) Les associacions protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de ['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions. ) Elaborar els plans d'ús i gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[ seu entorn. i les concessions, [elaboració de plans d'ús ) Imputsar també, tenint en compte ets usos dels rius. ) Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar i conreus de [a fauna protegida. i gestió �La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes. turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix E[ productes més etaborats i processos de comercial.ització més segmentats i especialitzats. A [a costa (eL 70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL. turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat. ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent. E[s mercats PerÓ [a successió gairebé lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia i una "cultura turística" mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats s'ha de consolidar i reüsar. La competéncia en preus és cada cop més sent més intens en paiios menys dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte. i E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat, i les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat. �OBJECTIUS O Crear informació de base sobre el sector turístic. O Formació técnica i professional del sector i reforqament dets estudis superiors de turisme. O qualitat el factor diferencial del sector turístic catali. Fer de ta O 0ferir un turisme sostenible. O Singularitzar I'oferta turistica. O Promocionar estratégicament e[ turisme. O Liderar tes polítiques turístiques europees. MESURES ) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca. ) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics. ) sobre Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors estándards mínims. ) Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics. ) aI sector, a Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia consumidors. a com partir de [a informació i [a defensa dels turistes ) capacitat de Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats, les instal.lacions i serveis). promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran ) concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[. �UN GOVERN I UNES INSTITUCIONS MES PROPERES ALS CIUTADANS Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva proximitat als ciutadans i e[s seus probtemes. La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de [a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions i-___FER I 6.1. I I i la ciutadania. . UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES ELS CIUTADANS vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia Després de més ciutadana. té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia E[ nostre sistema institucionaI les ciutadanes i �que e[ vot periódic a La l.l.ista electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de Cata[unya. pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs segon ordre. ¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de als Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració les i nstitucions representatives. i il.eiattat democrática entre Les seves decisions Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern. i [actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents' potents i efectius per aI controI del Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin üngut un paper Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha del mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques' [a manca La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de possibilitat [a d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat burocrátic de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model demandes les a funcionament seu e[ adaptar trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[ de qualitat i capacitat d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia, les notes resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser distintives d'una administració renovada. polítiques públiques i en els La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes en [a relació entre processos de prestació de determinats cot'laboració' i no beneraLitat i les institucions de [a societat polítiques básiques pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[ serueis. civil d de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit' programa d'innovació democráüca A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un l"imitar i que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més i i controla1 els propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat. i les Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans possib[e fer de ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat participació de [a societat una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de de transparéncia en l'increment és ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma parlamentari i lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés paftits. social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets prob[emes La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets j directament s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més i el's Generalitat [a implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre pod.r, locats eficient i i entre les administracions de qualitat. i [a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser �UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a societat. OBJECTIUS O Acostar [es institucions a les ciutadanes i ciutadans. C Donar veu i representació als residents a l'exterior. C Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt institucional de la Generalitat. O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders públics. O Aplicar el principi de subsidiarietat. O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de qualitat. MESURES ) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin diputat que representa eI territori on viuen. i territorials i [a resta en puguin votar directament el ) Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana. ) Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans. ) La ttei electoral catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents [exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament. ) Proposar [establiment d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política. ) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits interna, [a participació dels afiliats i a [a poLítics que garanteixi [a ptena democrácia un finanqament transparent. ) Fer més accessibte l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió púbtica. ) Promoure mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals. �) instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva sobre els tímits de despesa electoral autoritzada. ) partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament després de les eleccions. en qui El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat, La ttei etectoral EL ) delegará funcions de direcció ) i coordinació. Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de Generalitat. ) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes. ) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes cada ) [a de territori. de Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans, carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació i ampliar la participació. ) Instituir mecanismes efectius de consulta parlamentária a [a societat durant els processos [egislatius. ) Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis grans del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets debats. ) Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica Govern a contestar en 24 6 48 hores. i La possibititat d'efectuar preguntes urgents a[ ) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu. ) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern. ) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar davant les comissions d'investigació. ) Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de: . La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu. . [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu. . Uavatuació de potítiques púbtiques. ) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius. ) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és: .Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us. .Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits. .Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i i professionalitat dels em pleats públ'ics. .posar en mana potítiques transversats departaments. i millorar la coordinació i ta co['laboració entre �'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia introducció de criteris de gestió gerencials. i amb [a @. I ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc, en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions. E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir e[ mapa municipa[ actual a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar -com prestació fórmules de dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar els interessos generals. E[s organismes locats supramunicipals -[es comarques i les regions- hauran de desenvolupar un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals. E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments, que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció directa sobre ets problemes. OBJECTIUS O Enfortir e[ poder locat. O Impulsar unes administracions locals amb major autonomia i més competéncies i recursos. MESURES ) Reconeixement del principi d'autonomia local i apticació en sentit extens del. principi de subsidiarietat. ) Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari, opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge. �) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori. ) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant quatsevol criteri partidista. E I un ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT I PRoPERA E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat de fer. i ets seus drets de [a manera en qué ho hauria Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més, contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia i i independéncia de l'aparetl judicial, manca de confianga entre [a ciutadania. els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia. Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i E[ govern judiciat -eL desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles. i de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans. La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les [administració judiciats lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al jutges i magistrats- está organitzat en cossos servei de fadministració de Justícia -excepte nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya. Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent. és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia lestatut de[ Ministeri Fiscal del Govern o del Parlament i a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat. i Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats que pateix l,Administració de Justícia. �A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors. S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient, modernització del dret ciül catalá. i cutminar el.s trebaLts de E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona [a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem. S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal i disciptinária detsjutges i magistrats. La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a carrera judiciat. S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització del personal i les oficines judiciats. Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia. fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o extrajudicia[s. S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária ['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a [a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[. Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[ servei. Ca[ dotar a les institucions penitenciáries -que només compleixen funcions de reclusió, amb ['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves finalitats de reeducació i reinserció sociat. S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració. �i informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en aquest ámbit. Ca[ fomentar La participació És necessari i urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat actua[. OBJECTIUS O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia. C Democratitzar e[ govern de la Justícia i separar les seves funcions de govern de les estrictament jurisdiccionals. O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal disciplinária dels jutges i magistrats. i C Reduir el temps de duració dels processos judicials i de I'execució de les resolucions que recaiguin en aquests processos. O Garantir [a solució dels petits conflictes de convivéncia, sobretot en els grans centres urbans. O Determinar les funcions, dependéncia i principis sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal. O Garantir [a prestació adequada justícia gratuita. i digna del servei de O Modernitzar les infraestructures penitenciáries. Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona. Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció socia[. Millorar la sanitat penitenciária. O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de menofs. O Fomentar la participació i informació ciutadanes. O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit judicial. C Actualitzar e[ Dret Civil catalá. �MESURES ) Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament. ) Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat judiciat. ) Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia, própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat. ) La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants del Partament de Catalunya, [attra. ) [i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les judicials, per territoria[s dels órgans reduir detimitacions ets desplagaments i adaptar-los a [a nova organització territorial de Catalunya. ) Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos. ) E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que a unificar [a doctrina dets tribuna[s. ) Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[ Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia. ) que [a Generalitat sigui ['única institució competent per instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans judiciats desatesos per manca de jutges. ) Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes Fer acomptir l'Estatut dAutonomia i de convivéncia. i ) per Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals -integrats representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors, de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat. ) Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir que no prevatguin ets interessos corporatius. ) Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius. ) Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia. ) La Generalitat i magistrats) ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats l'admin'istració de Justícia a Catalunya. a �) Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució digna dets professionals. ) Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a defensa. ) 0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns. una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels e[ secret en tot moment, si no s'ha decretat assumptes en qué e[ ciutadá és part. ) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats ) Mil,l.orar e[ funcionament de [es de reeducació i institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes rehabiLitació. ) Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i ['internament en centres quasi-penitenciaris. ) Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge jurídic, com s'ha fet a jurisprudéncia com a Anglaterra. ) Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de primera mesura. ) Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya i tota promoure [a cetebració del [a II Congrés Jurídic Catalá. 6.4. PER UIA REFoRMA A F0NS DEL SISTEMA AUDIoVISUAL CATALA sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon [[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i E[ [a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics. han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com La rádio i La tel.eüsió general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les funcions origináries: informar, formar i entretenir. �La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu. E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997 considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de preservar e[ pturatisme deLs media>. teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu. La Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos po[ítics, sociats i econdmics en joc. tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia. La tetevisió púbtica ha de La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment, a les més desvalgudes. Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure [a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector. La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les concessions d'emissió. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema audioüsual, basada en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment, digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i j [a [a consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic, que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió i de cohesió i equitibri democrátic. irrupció E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir �[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts; a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica. i üncular ets mitjans púbtics A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[ reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després, reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en [autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá. i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model púbtic de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000 [ens finangament. clar de milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions, amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió, amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou. Per dur a terme aquest canüs La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats, de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva potenciar [a indústria audioüsual com una opció estratégica externalització de ta producció. S'ha de per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals. amb una bona oferta d'informació i d'esports, i Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar i en bones condicions [a transició a ['era digitiat. OBJECTIUS O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió. O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual. O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans púbtics de comunicació. O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual. O Fer una política per la transició a l'era digital. I �MESURES ) i Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement. ) La Comissió assumirá noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de polÍtiques per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les Catalunya, de les polítiques audioüsuals. ) Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya. ) Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans. ) E[ Consell ha de tenir capacitat Catalunya ) i i [a seva adscripció ha de ser a[ Partament de Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies. ) Ets seus membres acreditat mérits ) sancionadora no pas a[ Consell Executiu. i seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver capacitats davant [a Comissió Parlamentária. Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris. ) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes determinades emissions i/o programacions. ) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida a un número determinat d'espais per dia i amb precises exclusions d'horaris. ) Afavorir [a creació d'un mercat i d'una indústria de [a producció audioüsuat. ) Fer que [a indústria audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic. ) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de quatitat. ) Les productores petites permetran una pluralitat de proveTdors i acollir e[ talent creatiu de [a societat cata[ana. ) Diversificació de [oferta, ) aproximant et mitjá a un públic més ampli i heterogeni. Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat. ) Potenciar [a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació que promoguin una realitat ptural. ) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de proximitat. �) Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar (Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya. �7. cATALUNYA r EL móru l-^ I t.t. I CATALUNYA I EUROPA La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació. La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME tracten habitualment amb empreses d'altres estats. i Des de Catalunya podem sentir-nos realment part d'un espai geográfic comercial, econdmic i cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional; alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita Cata[unya. Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[ Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de -inserir [a globatització Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-. -projectar primer Responent a[ repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions repte europeu �europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de promoció comercial i cultural a diversos paisos. perqué calia Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques, assentar i afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós. Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en un regal que administra e[ Govern autÓnom. S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees. S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió. identitari, ha estat insuficient p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no ara només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme -com ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres de comerq o associacions professionats. projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[ d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa. Ara bé, potser l'error més greu en La arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats. Ha polític, económic- de Catalunya passa ineütablement per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual Més que mai, e[ desenvolupament -socia[, que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[ seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres. En un moment on e[ territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única, els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd, Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa. i �S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials. S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació postures i i et diáteg a ['hora de cercar perseguir polítiques. E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[ máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i internacionals. imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[ Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics És catalans. es retacionaran amb La Unió. OBJECTIUS O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions eutopees i internacionals. C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué disposem per tal d'influir en la fedenlització d'Europa i contribuir a orientar-la cap a la Mediterránia. O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen des del país com una oportunitat que cal aprofitar amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar la seva posada en práctica a[ país. O Desenvolupar polítiques actives en les zones d'interés estratégic per a Catalunya. C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i positiva. �MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ A EUROPA I POTENCIAR EL DEBAT EUROPEU ) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens, permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics. ) Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya. ) Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament Europeu. i ) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya Comunitáries, com ja han fet tots els Ltinder alemanys davant de les Institucions comencen a tenir [a majoria i austríacs, i de les comunitats autÓnomes espanyotes. ) pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per Fer que e[ Patronat Catal.á convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar i ) actuar en les qüestions europees. Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista fet perdre e[ protagonisme que [i i els seus serveis obsolets. ) Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres. ) Ca[ reforgar aquesta tendéncia reatitat i i les oportunitats de [a estendre-ta a altres joves i i d'intercanü sectors socials, que no coneixen [a UE. ) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus. ) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics. ) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del coneixement, e[ respecte, [a confianga MESURES PER PARTICIPAR i l'amistat . AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES COMUNITARIES ) Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl. ) Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a delegació espanyota a[ Consell de [a Unió. ) Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional amb qué funcionen els Liinder atemanys. El. -i I �) Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat principi instrument com fonamental del de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea i [a proximitat a[ ciutadá. ) Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats de Catalunya. ) Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat. ) Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés especial per a[ país. ) Fer sentir una veu única i i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha de significar [a descentralització i federalització de [a Unió. ) Influir perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e. UE ) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá. ) Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área consolidació de sistemes democrátics. i [a creació i MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES COMUNITARIES ) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria i [a participació dets ciutadans, selecció. ) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic. ) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment d'objectius. ) ) Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons. i Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats pels fons estructurals. ) Fomentar [a coordinació amb els organismes locals per unificar criteris, fer propostes i dur a terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats a [a promoció económica i [a creació d'ocupació. ) Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris. ) Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses ordináries. �que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat projectes. ) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior ) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental. ) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i sensible en e[ social. ) Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació tecno[ógic. i desenvolupament ) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials. ) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració i recerca conjunta. ) Compromís d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris relatius a [a Societat de [a Informació. MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS ESTRATEGIC PER A CATALUNYA ) Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord, fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera. ) Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura, turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals. ) Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s. ) Fer de Cata[unya ) Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá. ) Promoció de ) ) ) [eix de l'espai euromediterrani. [actiütat económica i comercial, estretament tl.igada a les polítiques actives en i matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió. Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge. Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat. fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a aquests objectius ambiciosos. Ulnstitut CataLá de La Mediterránia, Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a descentralització de ['Estat. i I i �) Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent de [Est. ) comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá. ReforEar els intercanüs ) Atribuii importáncia ) -técnics, i a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina. Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar interlocutors a [a regió. MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA I POSITIVA ) Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb un component identitari fort que conüu unida i troba e[ seu encaix a Espanya i a [a Unió Europea. ) Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau. [a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics per a crear-hi estudis cata[ans i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina, -[[engua disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu. ) Aprofitar ) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals. ) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans, indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus paisos d'origen ) Miltorar [a preséncia catalana als organismes internacionats, culturats i económics. ) Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[ desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou participació de les empreses catalanes. ) Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus. ) Fer que els instruments de promoció comercial del Govern segueixin estratégies cooperatives, mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials. ) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat. ) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa. ) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització i [a prospectiva sobre nous mercaB. de [economia catatana �7.2. uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT MUN DIAL Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o major debititat -a manca de recursos naturals, vida deL seus habitants. i i de vegades, tot ptegat- pateixin un retrocés de les condicions de La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les seves fronteres. Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions. un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament És eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels resu ltats. OBJECTIUS O Incrementar els recursos económics que Catalunya aporta a la cooperació internacional fins assolir en dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos corrents. O Sensibilitzar la població i formar et personal cooperant. O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació, amb una millor planificació i coordinació, i amb I'avaluació sistemitica dels resultats. i desenvo[upar e[s �MESURES ) Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents de [a Generalitat . ) Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica. ) Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació dets ptans directors ) i i control de [a política de cooperació. Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala. ) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament. ) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic i [oca[ a [a cooperació. ) Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació, enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes. ) Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics. i el. ) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia. ) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[ i coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i contacte amb els diversos agents de [a cooperació. ) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o. ) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament, cooperació ) i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació que ordeni La potítica de a catalunya. Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats. ) Reordenar i crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Canviar és guanyar: programa de govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Llibret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 121 p. Abstract A summary of the resource. Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf 72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. González Márquez, Felipe, 1942- Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya Subject The topic of the resource Europa Espanya Catalunya Territoris Description An account of the resource 6 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/949/Carta_MiterrandF_1995.pdf b3677df325ca0fb69d2bbe2eaf16b9f9 PDF Text Text }r1 aM? GSSJU^^ f.f-• J \:ALCALDE DE BARCELONA Barcelone, le 20 avril 1995 M. François Mitterrand Président de la République Française Paris France Cher Président, J'ai un très vif souvenir des rencontres que vous avez eu la gentillesse de me concéder. A l'Elysée, à Barcelone lors de votre visite présidentielle accompagné de Lionel Jospin, à Barcelone à nouveau pour l'ouverture des Jeux Olympiques, à Cèret quand vous avez ouvert la deuxième phase du merveilleux musée (qui abrite une peinture de mon oncle Joseph) et à Strasbourg lors de votre éblouissant discours adressé aux Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe que je préside modestement ("est-il nécessaire qu'une guerre cruelle arrive à nouveau pour que nous, européens, sachons exactement la valeur de ce que nous avons aujourd'hui: la paix, la stabilité, la croissance, l'amitié?" "Faut-il une guerre pour que la jeunesse qui n'en a pas connue sache la valeur de la paix?"). Il faut institutionnaliser l'Europe, vous aviez dit. Et tous, droite et gauche, est et ouest, communes et régions, vous ont acclamé. Tous étaient conscients du fait qu'à travers vous, ce doux jour d'automne à Strasbourg, c'était la France qui s'exprimait. La France qui adressait des mots de sagesse à l'Allemagne voisine et à l'Europe toute entière. Et nous étions rassurés, réconfortés en notre foi européenne. Mais vous nous aviez dit aussi que l'Europe devait être proche, que c'était à nous, maires et présidents' régionaux, conseillers municipaux et régionaux, ministres de Lànder, de garantir la proximité de l'Europe. Tout à coup le souvenir m'est venu à l'esprit d'un jour gris du mois d'octobre 1959. J'ai 18 ans et je passe ce mois à Paris, 2 bis Av. de Ségur. Un meeting à Maubert-Mutualité m'attire. C'est le PSA de Depreux qui s'exprime et vous en êtes l'invité attendu. Je découvre le discours politique, l'art oratoire politique, 20 ans après la déclaration du silence en Espagne et tout juste au moment où une nouvelle génération envahit les universités et s'oriente vers la gauche. C'est la gauche qui amènera la démocratie en Espagne, au Portugal et en Grèce, qu'on le veuille ou non. Mais cette gauche méditerranéenne avait grandi en regardant la France et la gauche française. A L C A L D TA" R e g i s t r e de S o r t i d a Plaça Sant Jaume. I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 2 5 ABR. 1995 N« ¿fcfr.l-. �L'ALCALDE DE BARCELONA Voilà pourquoi, quand en 1981 votre tour est arrivé, tous les postes de télévision de la gauche méditerranéenne se sont branchés sur Paris. J'ai acheté une antenne orientée vers la France dans ma maison de campagne à l'Empordà, tout près des Albères et du Perthus. Et le jour venu, à huit heures précises, nous vous avons vu accéder à la plus haute responsabilité de la République. Un an après, Felipe Gonzalez est "arrivé au pouvoir", comme on dit encore en Espagne. La même année, le 2 décembre, je suis devenu maire de Barcelone. Nous sommes en 1995, votre présidence s'achève avec des épreuves de lucidité et courage qui vont au delà de ce que l'on ait jamais vu et qui nous redonnent un sens de l'histoire parmi une guerre civile, politique, qui éclate partout contre la politique elle-même, contre le système. Je suis sûr que la proximité peut nous aider à nous retrouver le chemin du futur, pourvu qu'il y ait des lumières dans l'horizon, comme celles de votre sagesse, qui nous disent d'où venons-nous. Mais je me demande si la France entamera vraiment le discours de la proximité, de la subsidiante. Elle qui nous a montré la valeur de la distance, de l'uniformité, des droits de l'homme égal et non pas ceux de la diversité; la valeur des principes par rapport à celle des sentiments - qui finalement ont dominé à plaisir le siècle torturé qui s'achève. Voici pourquoi je vous demande encore: est-il possible d'imaginer un futur où, partant du concret, du réel, du proche, des sentiments - et non de la raison - on puisse finalement arriver à l'universel et au raisonnable? Est-ce que tout ce que la globalisation de nos vies nous annonce comme possible - la fraternité, la connaissance des autres, l'amitié, la coexistence internationale - est vraiment probable? Pour quand? Quel sera le rôle de l'Europe dans ce cadre? La gauche se doit de poser de telles interrogations. Elle a toujours été, surtout, le parti des interrogations et non celui des assurances. Votre longue expérience politique a donné des réponses à beaucoup de ces interrogations, mais j'aimerais, vivement, avoir l'occasion de connaître votre avis sur les questions que j'ai osé vous poser. Très sincèrement à vous, Pasqual Maragall Maire de Barcelone Plaça Sani Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Mitterrand, François, 1916-1996 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Description An account of the resource 2 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa, sobre els reptes europeus del moment. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/765/20070530_LV.pdf 870c96cab9bb273f82b3214e6a9e369e PDF Text Text 30/05/2007 La Vanguardia, p.023, Opinión Carta a los amigos PASQUAL MARAGALL Hace seis meses, comuniqué al primer secretario que después de las elecciones municipales dejaría la presidencia del Partit dels Socialistes de Catalunya. Así pues, ha llegado el momento de hacer efectiva mi renuncia. Durante mi etapa como presidente del partido, los socialistas catalanes hemos llegado a la presidencia del Govern de Catalunya, abriendo una alternancia en el gobierno después de un largo periodo conservador. Creo que se han cumplido los objetivos que me propuse. Quizá no todos, pero sí los más significativos. Lo cierto es, aunque no es lo más importante, que los socialistas catalanes han sido la primera fuerza política del país y junto con los otros partidos de centroizquierda han propiciado un cambio histórico en Catalunya. De hecho, los 15 años al frente de la alcaldía de Barcelona (18 si contamos los tres años decisivos del alcalde Serra) y los tres en la presidencia de la Generalitat serán provechosos aunque quede mal decirlo- para Catalunya y para su capital. Pocos lo pueden negar. Incluso se podría decir que ha tenido que ser el centroizquierda catalán el que ha completado los proyectos de los herederos de la Lliga Catalana. Nadie se acuerda, pero las tres C del alcalde Porcioles (compilación del derecho civil, Carta Municipal y castillo de Montjuïc) justo ahora se han conseguido en su totalidad. Y todavía falta la recuperación total del Àrea Metropolitana de Barcelona, en mala hora suprimida el año 1987 por las leyes territoriales del gobierno convergente - poco después de la supresión del Greater London Council por la señora Thatcher-. La supresión fue condenada en el acto reflejado en la fotografía anexa. Desde Norman Foster, en la izquierda de la foto, hasta la esposa de Blair, en la derecha en la segunda fila, estábamos todos. Inmediatamente después de la victoria subsiguiente de Tony Blair, el Greater London Council de Ken Livingstone fue reinstaurado. Pero el Àrea Metropolitana de Barcelona aún no ha sido recuperada. El PSC no quiso hacer un gesto similar en su momento. Quedan cosas por hacer. Creo que la nueva generación de políticos de centroizquierda tiene la responsabilidad histórica de tirar adelante nuevos proyectos. Y estoy convencido de que lo harán, ahora que las aguas bajan más tranquilas y se ha ganado en confianza y en experiencia. Ya hace tiempo que pedí que el PSC tuviera grupo parlamentario propio en Madrid - y espero que lo acabe teniendo-. De no ser así, se producirá un cierto sentimiento de decepción. Ya hace demasiado que se suprimió con la excusa del golpe de Estado de Tejero. Veo además con satisfacción que el primer secretario del PSC y ahora presidente de la Generalitat no se desdice de la pretensión histórica de avanzar hacia un Senado federal. Espero �que los tres partidos de gobierno en Catalunya coordinarán sus fuerzas con el objetivo de conseguir un Senado de las autonomías. Estas cosas se tienen que proponer, independientemente de que tarden mucho o poco en llegar. La España plural es una realidad incontrovertible. El federalismo ha sido y es desde hace un siglo la única solución a los problemas de formato político en España y en Europa. Los republicanos españoles exiliados en México - como Anselmo Carretero, por ejemplo- ya teorizaron sobre ello. Me pasé muchas horas desde finales de los ochenta y a lo largo de los noventa para convencer a los dirigentes andaluces del PSOE - sin los cuales, por cierto, difícilmente habría habido en Barcelona y Catalunya las victorias progresistas que se han dado- de que el Estado de las autonomías generalizado por Suárez y, sobre todo, por su ministro Manuel Clavero Arévalo, el del "café para todos", se tenía que federalizar de verdad - y que se tenía que diferenciar-. El Estatut lo tocarán, pero poco. Espero que en ninguna parte sustancial. Ya he dicho en más de una ocasión que, de no ser así, más nos valdría volver a la vieja idea de la reforma del artículo 2 de la Constitución. Todo el mundo sabe que echar atrás el Estatut después de un referéndum sería difícil de tragar no solamente por parte de los catalanes, que podrían pedir una repetición de la consulta, sino por una cantidad no banal de ciudadanos españoles. Ahora toca Europa. Es nuestra nueva gran patria. Los italianos lo han visto los primeros. Tanto los políticos como los empresarios (véanse las fusiones Abertis-Autostrade, que promueve Salvador Alemany, y la de Endesa-Enel). Y nosotros tenemos que acompañarlos. Confío en que Prodi y Zapatero, no sin dificultades, lo conseguirán por este camino. Como espero que conseguirán la materialización definitiva del proyecto euromediterráneo lanzado el año 1995 en Barcelona, cuando España presidía la Unión. Solana tuvo un papel decisivo. Espero que ahora también aportará su ayuda. El Banco Euromediterráneo es la otra asignatura pendiente. El gran éxito de Europa ha sido la reunificación del Este y el Oeste a partir en buena medida de la acción del Banco del Este que presidió Jacques Attali en Londres. Creo que Merkel y Sarkozy no han de poner trabas a ninguno de estos procesos. Como creo, sinceramente, que tienen toda la razón cuando proponen una Constitución europea menos extensa y prolija. (Quizá en este punto, por una vez, no coincidimos con Prodi.) Y creo también que madura adecuadamente la definitiva configuración de la amistad ibérica entre España y Portugal a través de la fundación prevista en los acuerdos de la última cumbre hispano-lusa celebrada en Badajoz. Tenemos que estar dispuestos a ayudar al avance en estos procesos. Personalmente, acompañaré, y no en solitario, el intento italiano de crear el Partido Demócrata Europeo (PDE). Son muchos los ciudadanos que me dicen que están de acuerdo en este camino. Insisto, ahora toca Europa. �Por esta razón, estuve en Roma hace seis meses en el nacimiento del PDE. Ahora los socialista europeos y Prodi, Rutelli y Bayrou están tratando de ponerse de acuerdo. También Josu Jon Imaz participa en el proyecto. Yel lehendakari Ibarretxe (que, por cierto, en Madrid lo pasó aún peor que nosotros intentando explicarse y ser entendido) también apoya el proceso. Es cierto que las dificultades que encontrará la vía abierta hacia el Partido Demócrata son aún importantes. (Raimon Obiols ha escrito una pieza extensa sobre el tema.) Y miren con qué rapidez ha reaccionado la derecha europea de Merkel y Sarkozy. Pongámonos manos a la obra. Lo conseguiremos. PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1238 Title A name given to the resource Carta a los amigos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Espanya plural Europa Catalunya Acció política Àrees metropolitanes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf 1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085 PDF Text Text 12 de maig de 1995 Sr. Vaclav HAVEL President PRAGA Benvolgut President, Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?". "Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem: "hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?". Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que va succeir després, i X no ho sabia". Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent. �Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968. A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín: vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín, un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança, profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista. Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una manera poc poètica. Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies. Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de Bratislava! Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat. En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa amb ironia en tornar a casa. En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant �que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001. El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País", deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un gran optimista. Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica, barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval. Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de Praga. * * * No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable. En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de ciutats i catedrals. Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de 10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At �Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any. La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra. Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà. Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó. Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle. Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes. Cordialment, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Havel, Václav Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Václav Havel, president de la República Txeca Subject The topic of the resource Europa Identitat col·lectiva Description An account of the resource 4 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència