15 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf 2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e PDF Text Text 1+1111I Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones d'Esquerra Barcelona, 17 de gener de 1986 �y I Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu. Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i, com a persona influida per la pròpia experiencia política, primer en el camp de la esquerra inevitablemement, universitària (i no tant), en el de la configuració de la convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions urbanes més importants d'Europa. 1.- Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi- 70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la producció. 2.- Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat, disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la relació dels ciutadans. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �, , -3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb una altra d'igualment abassagadora: mobilitat, l'intercanvi, el comerç, l'internacionalisme, la la curiositat, la fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim. 4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta. 5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats que porten altres noms. 6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que hem de fer. 7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring, el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la pàtria petita i afegia, aproximadament: "per què dir-nos barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i per Catalunya". Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop. 8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents: una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta. Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran, oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme. Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la ganga de l'accent novell, agosarat, juvenil, ingenu -tant emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels materials: en sabem més). La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç també, com diu l'O.B. L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més. El futur està darrera la cantonada. No es una ficció. 9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la generació més jove, els nostres fills (els vostres companys) puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona. Anem per l'altre. - 10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -6Ref.: mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa, d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova. 11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya, una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona, Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu. 12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme, temible però legítim, explicat per la història, en el nostre futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -7Ref.: conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de respectar, som nosaltres mateixos. 13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest i a l'Est. Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy útil i creador, o que permet la creativitat enfront de l'ensopiment. Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment. El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant. El que no podem admetre és la glorificació de les diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil, convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització. 14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• -8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de falsetat. 15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el catalanisme obert, i la construcció de l'igualitarisme, estan en les nova Espanya, i mans de l'esquerra catalana, de la nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo crec que engrescadora. 16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de verificació ulterior. -Catalunya d'assenerament, està vivint d'enfortiment processos contradictoris de la confiança, de lenta devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament, intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media, d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi, comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea de pàtria que es vol imposar com un catecisme. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �+Mc, —9— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça. Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans de comunicació. - El mateix origen tenen les apelacions als propis conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de la burgesia catalana, que conviu amb l'occidentalisme més frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �í*fia 'Ry Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -10Ref.: van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra, la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons. Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió, en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o no al govern. Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que en definitiva es un distintiu de l'esquerra. Endavant, endavant de debò i moltes gràcies. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3972 Title A name given to the resource Conferència Homes i Dones d'Esquerra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Nacionalisme Federalisme Liberalisme Acció política Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/679/19860121_LV.pdf 06d7c19513639d688e861cccc9dbc8d2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 4 LA VANGUARDIA MARTES, 21ENERO 1986 EDITORIAL L Galván, Amuerte del alcalde de Madrid, el doctor Enrique Tierno ha sorprendido a los españoles. a pesar de que muchos conocieran el carácter definitivo de su enfermedad. Ha sorprendido en la medida que el propio paciente supo soportar con dignidad la dolencia que le llevaría a la muerte. Jamás escondió la realidad, pero tampoco hizo bandera de ella. Extrajo conclusiones de y ante la muerte que se le avecinaba y supo transmitirlas. Hizo ideología. Hasta el final, Enrique Tierno Galván ha sido profesor y maestro. Figura mítica de la oposición al franquismo, el catedrático de Derecho Político, era ante todo un hombre honesto. Luchó contra lo que creía que era injusto y no dudó en tornar partido, a pesar de que ello pudiera reportarle perjuicios. Sufrió prisión por ser europeísta. Fue expulsado de la Universidad por ser demócrata. Mantuvo con rigor su ideología —variasvecesse autodefinió como marxista y fue uno de los principales opositores a que el PSOE renunciara a esta filosofía política—lo que no fue óbice para mostrar siempre un• talante abierto y dialogante, como corresponde a un hombre de su talla intelectual. Ahí queda su profundo y reiterado respeto por los creyentes a pesar de confesarse agnóstico. Como el propio Tierno Galván reconoció en una de sus postreras entrevistas, aceptó ser “la voz de la conciencia” del Partido Socialista Obrero Español, el cual, según él, se estaba olvidando demasiado deprisa de sus.postulados fundamentales. Y también en este papel supo estar con dignidad. y hacerse oír. Y no era esta una función fácil, porque cuando un político está, por las miones que sean, ‘au dessus de la melée”, se corre el riesgo de restar credibilidad a sus manifestaciones. No fue este el caso de Tier no. Sus llamadas a la ortodoxia —“removerlas aguas para que no estanquen”; decía—fueron heçhas siempre desde la reflexión y la inteligencia,con amplitud de miras, conocedor como era de la Don Enrique Gracia o del Barrio Gótico, recibiendo la simpatía e incluso el aplauso —algoinusitado aquí para un político— de los barcelo— servidumbre que el poder siempre lleva consigo. También en el neses. Hasta este punto trascendió la popularidad de Tierno. ejercicio del poder supo Tierno Galván ser maestro. Al margen Contradictorio, como buen intelectual, fue a la vez populista de la popularidad que se ganó sin mediar operaciones de marke— y ehitista:formalmente barroco y anarquizante, profundamente ting político, legítimas por supuesto, don Enrique supo gober neopositivista y marxista, y siempre con el objetivo de la moder nar el Ayuntamiento de Madrid con gallardía. A él y a nadie más nización y el funcionalismo. Desde Salamanca, Princeton le debe Madrid haber pasado de la condición de capital admí —adonde se exilió tras su expulsión de la Universidad de por nistrativa a ciudad. Probablemente, este sea su mayor triunfo vida— y la Complutense, ehprofesor Tierno desarrolló una ampolítico. Se convirtió en el corazón de Madrid. Y si para el jItas- phia labor pedagógica. tre arquitecto Josep Lluis Sert, el corazón de una ciudad debe ser un barrio desde el cual se dinamiza la vida de una ciudad toda, Tierno se convirtió él mismo en la víscera desde la cual se ha ahROBABLEMENTE,y él mismo lo dijo en más de una ocamentado la villa en estos años en que ha estado al frente del muSión, era esta la faceta de su vida que niás satisfacciones per nicipio. Sus bandos, escritos en estilo culterano y un tanto arcai— sonales le ocasionó. Las aulas donde impartía docencia se vieron co, supieron no sólo divertir —empeñoen el que su fina inteli— siempre repletas de alumnos, algo que está vedado a aquellos gencia y su estudiado cinismo le hicieron también maestro— que no han sabido hacer de la enseñanza, pedagogía y vida al sino “hacer” ciudad. Sus convocatorias a la fiesta —alloro— se mismo tiempo, la tarea primera y última de la Universidad. Por compaginaron perfectamente con sus llamadas a la cordura, en esta razón se hizo famosa en los años sesenta su forma de iniciar un cierto tono paternal y profesoral del que nunca se sustrajo, las clases: “Queridos alumnos, queridos intrusos Tal era el pero que supo calar muy hondo entre sus conciudadanos. hacinamiento con que se veía inevitablemente acompañada su labor docente. Es lógicopues ehdolor que ha suscitado la muerte del profesor ENCION aparte merece la elación del “viejo profesor” Tierno Galván en toda España. Don Enrique era un hombre con Cataluña. Desde siempre, Tierno Galván tuvo para querido por muchos. Su bienhacer había derribado las murallas con los catalanes una actitud de respeto y admiración que le del propio Madrid. Sin embargo, y por esa misma razón, no nos granjeó numerosos amigos entre nosotros. Respeto y admiraparece adecuado el masivo despido organizado en torno a su cación no tanto procedentes de la buena educación de una mente dáver, que nos retrotrae a otras épocas. Demasiado boato. No cultivada, sinojustificados en el valor del legado cultural al que nos parece arriesgado afirmar que ni al propio viejo profesor se refirió en tantas ocasiones como europeo y occidental. De ahí hubiera contentado. El, que quiso morir dignamente y que así lo que, durante sus visitas a Barcelona, siendo ya alcalde de Maexpresó a sus más íntimos, probablemente hubiese deseado un drid, no era extraño verle pasear por las librerías del Paseo de despido más discreto, menos escandaloso. P . M Condolenciageneralizadaporel fallecimientodel “viejoprofesor” EnriqueTiernoseráenterrado hoytrasrecorrer por últimavezlaciudadqueleaclamócomoalcalde asistió a la imposiciónde la meda— Tierno, cuya pérdidaafecta al sis lla, depositadajunto al bastón de tema políticoporque“le daba cremando a los pies del féretro. dibilidad a la democracia”. El primer teniente de alcaldey El jefe de la oposiciónmunici alcalde en funciones, Juan Ba—pal, el “popular”JoséMaríaAlva nanco, abrió la sesióncon vozfir rez delManzano,tambiénse sumó me peroquebrada. Tras comuni a loselogios.Finalmente,en nom car la “irreparablepérdida”,mos bre delgrupo socialista,mayorita tró el agradecimiento de la rio en el Ayuntamiento, Emilio Corporación, que ha decretado García Horcajo aseguróque “Entres días de luto, a los médicosy rique Tierno ha sido el alcalde de personal sanitario,así como a los todos los madrileños”. Al pleno Madrid. (Lid-”La Vanguar El cortejo fúnebre saldrá de la asistieron personalidadescomo el dia”.) El presidentedelGobier casa de la Villay atravesaráel co— funcionarios municipales. secretario de Estado de Coopera no, Felipe González, asistirá esta razón de Madrid. Frente al edifi ción, Luis Yáñez,el fiscalgenere tarde al entierro del alcalde de cío de Correostendrá lugar la des- Medalla de honor Estado, Luis Antonio Burót Madrid, Enrique Tierno. Una ca- pedida oficial.El cuerpo de Enri El alcalde en funcionesdio lee- del rroza de caballos conducirá los que Tierno se introducirá en un tura a la mociónen la que se pro- Barba, el dirignte socialistaPcrestos mortales del “viejo profe furgón mortuorioque le conduci ponía concederla medallade ho dro Bofill,y el secretariogeneral sor” hasta la plaza de Cibeles, ni hastael cementeriode la Almu nor de la villade Madrid al profe del PCE, GerardoIglesias. donde se despediráel cortejo.Será dena, donde recibirásepultura. sor Tierno. Todos los grupos inhumado, por voluntad propia, Yotaron a favor. Al terminar el Manifiesto en elpopular cementariode la Al- Emotivo •pleno pleno se procedióa la imposición. dolor cindadano mudena. Se esperaque el entierro Estaban presentes la viuda de se conviertaen una gran manifes Una inmensa tristeza se respi Tierno, Encarnación Pérez, y su El dolor de los madrileños se tación de duelo. raba en el plenomunicipal, reuni hijo Enrique. Fue un acto sencillo. demuestra en la cola de un kiló El presidenteGonzálezasistirá do en sesiónextraordinariaapenas Al proponer la condecoración, formada por los ciudada al entierro después de realizar un una hora despuésde que el cadá Juan Barrancoafirmó que “la en- metro nos que acudían a la capilla ar breve viaje a Taormina (Sicilia), ver del alcalde de Madrid fuera fermedad no doblegó el espíritu diente instalada en la Casa de la donde tendrá lugar una cumbre instalado en el patio de cristalesde de Enrique Tierno ni le quitó Villa para despedirsedel alcalde. entre los dirigentes hispano—ita- la Casa de la Villa. tiempo para la Alcaldía”.Adolfo Las autoridadesautonómicasy hianos. También se espera la pse— Lágrimas en los ojos de algún Pastor, de la “mesapara la Unidad municipales han decretado tres sencia de otrosmiembrosdel Go- concejal. Por unanimidad, se de los Comunistas”,aseguró que días de duelo oficialpor el fallecíbierno, personalidadesde la polí acordó conceder al “viejo profe “ha sido un hombre bueno que ha miento de Tierno Galván y las tica, artistas y representantesdel sor” ha medalla de honor de Ma- sabido ganar muchos corazonesy banderas lucena media asta en los de la cultura. Pero, previ drid, máxima distinción munici muchas voluntades”. El concejal Aspecto de la cola de ciudadanosque aguardaba ayer su turno para mundo siblemente, será el pueblo de Ma— pal, hastaahora sólo otorgadaa las Herrera, del PCE, con lágrimasen edificios oficiales. desfilar ante la capilla del alcalde drid el gran protagonista. Cortes tras el 23-F. La familia los ojos, valoró la trayectoria de CHARO NOGUEIRA Las más destacadas personalidades del mundo de la política, la cultura y la intelectualidad española dirán adiós estatarde a los restos mortales del “viejo profesor”. Pero, sin duda la despedida ms emocionada será la que tributará el pueblo de Madrid al que ha sido, hasta hace poco, el primer ciudadano de la Villa. Mientras, la totalidad de los grupos políticos se vuelcan en elogios hacia la figurade Tierno. — Diez añosdespués Conocí a Tierno hace 10 años. Su PSP y ca deltodo a Cataluña.Loscondicionamienhasta qué punto tenía razón y hasta nuestra ConvergénciaSocialistade Catalu- tos históricospesaron lo en estepunto. qué punto esa indiferente al credo es nya se unían en la Federación de Partidos Lo digo con la franquezaque a él le hagusta- de cadauno. Socialistas,al margenel PSOE. Nos encon do siempre, y, desde luego,sin su Tierno hizoprofesión la lucidezy de su tramos Raimon Obiols y yo con él en una cortesía y habilidad. amable. ¡Cuanto echará a faltar el casa con laspersianas echadas.c1andestina Y añado: me preocupay mepesano haber de Madrid —y todos nosotros—su mente aún. en un veranobarcelonéscaluro- sabido transmitira un hombre atento,agudo contrapunto so. y de talante profundamente democrático Pero Tierno haeducado a los másjóvenes Muchos años después llegué a conocerle como Tierno,una imagenmás persuasivade en la confianza hacia el pue bien. Era un defensorobstinadode los inte- nosotros mismos. Algo debe fallar ahí en colaboradores blo y en el legítimoorgullo del poder local. reses de su ciudad. A finales de 1983,en las nuestra manera de explicarnos. Juan Barranco llevará dignamente esa heCortes, tuvimos una confrontación incluso Por otra parte, Tierno era enormemente rencia. dura. El no cedía, tal como yo exigía,en be- popular en Cataluña. Le acompañépor la En laspróximas semanas,en los próximos neficio del Area Metropolitanade Barcelo- Zona Franca, por l’Hospitalety porCerda- meses, van a acuerdos importanna, para equipararnuestros tres millonesde nyola y puedo certificar despertaba tes para los ayuntamientos. Legislación estahabitantes a los de Madrid en el presupuesto adhesión muy fuerte y cálida. tal (finanzaslocales, desarrollode la Ley de del Estadopara 1984.Pero luego.él mismo Cuando le visitéen la clínica,pronto hará BasesdeRégimen Local),autonomías(desa facilitó el camino para que en 1985se eum- un año. tras la inten’ención,me contó, ff0110de las y de los estatutos),adap pliese ya en buenaparte mi propsito. una lucidezdeslumbrante,cuál había sidosu a la Europea de los PoderesLoTierno ha creadoun patriotismomadrile— situación trágica y cómo la había ocultadoa taciónlegislación estatal y autonómica sobre ño enormemente útil para una ciudad que todos, había arreglado sus papeles, había participación municipalen las cajasde aho nunca había tenido, en este siglo,un Ayun- convocado el pleno del Ayuntamientoy se rro, jurisprudencia Tribunal Constitu tarniento de gran relieve. había dispuestoa morir sin ruido, él solo,o cional con gran —quizágrave—incidencia Madrid, con Tierno.pasa de ser sólo capi- casi. la interpretación práctica del precepto tal a ser también ciudad —precisamente ¡Qué valentía!Allí descubríal Tierno tier- en constitucional autonomía. cuando Barcelonaaccedede nuevo a un gra— no, cálido,amigo. “Laciudad nosconsume, No dejaremos de invocar, en este contex do de capitalidadoficial. Pasqual”, me dijo. to, la particular esfera la ciudada En este sentido, el Madrid de Tierno le Su muerte —queno quiso alejaral final— que Tierno y su teoría “vecino” repre hace a Barcelonauna comnetencia nueva, tan seguida despuésde la de Ramón Saizde —yapara siempre,inmodificables—. desconocida, que nos descolocó un poco, Varanda y Jaume Ciurana, y cuando aún Ojalá que su prestigiovirtual crezca en su inicialmente y que, sin embargo. creo, nos está reciente en nuestrorecuerdola de los a— ausencia y nosayude en este trance. convenía. Me refieroa la emulación de ciu caldes de El Prat, de Reus y deSanta Maria dad a ciudad. de Palautordera —otrohombre lúcidoque PASQUAL MARAGALL 1MIRA Tierno. me parecea mí, noentendió nun supo mirar cara a cara la última hora—de— Alcalde de Barcelona ‘ . - Pujol resaltasu“humanidad y sueleganciade espíritu” Barcelona. (Redaccióny Agen Tierno como “un gran patriota cias.) En Cataluña han sido nu que supo crear el patriotismo mamerosas las manifestaciones de drileño, un sentimiento muy im condolencia por el fallecimiento portante para una ciudad”.Parael del alcalde madrileño. En todas presidente del consistoriobarce ellas se destacala gran faceta hu lonés su muerte significa“la pér mana y la grandeza personal de dida de una personaa la que siem Enrique Tierno Galván. pre he admirado”. El presidentede la Generalitat, El Ayuntamientode Barcelona Jordi Pujol, hizo públicoun men dispuso un libro en el Saló de la saje de condolenciaen el que afir— Ciutat para recoger los testimo ma: “Conseryomuy buen recuer nios de condolenciapor la muerte do de Tierno Galván. En diversas del alcaldemadrileño. oportunidades pude colaborar Jordi SoléTura, catedráticode con él y de todas ellasconservoun Derecho Políticoy amigode Tier buen recuerdopor su humanidad no Galván, tuvo palabras de do y por su eleganciade espíritu. De gio para “el viejo profesor”y, en manera especial,quiero recordar declaracionesa la emisora “Cata la colaboración que de un modo lunya Rádio”, destacóque “Tier muy especial mantuve con él no Galván fue prácticamente cuando la comisión de los nueve quien hizo el preámbulo de la negoció con el presidenteSuárez Constitución”. todo el procesode transiciónhacia También la Oficina Olímpica la democracia. Combinaba las de Barcelonaexpresóayersupesar profundas convicciones con el por el fallecimientode Enrique humor y con una ironía que nun Tierno Galván. El consejerodeleca hería. Siento mucho su muer gado, José MiquelAbad,envióun te”. MaciáAlavedra,consejerode telegrama de condolenciaal alcal Gobernación de la Generalitat, de accidental,Juan Barranco,en representará a Jordi Pujolen el se— el que lamenta la “pérdida de un pelio del fallecidoalcalde. hombre que fuemucho másqueel El alcalde de Barcelona, Pas alcalde de Madrid,fue para noso cual Maragail,calificó a Enrique tros un amigoy un ejemplo”. — 15 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1141 Title A name given to the resource Diez años después Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Tierno Galván, Enrique, 1918-1986 Necrologies Madrid Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/806/0000001534.pdf 5af1bd5f395743e5c68823e655f53b74 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/01/1986 (3412179) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Madrid, pág. 23 LA MUERTE DEL 'VIEJO PROFESOR' El vecino Tierno PASQUAL MARAGALL Durante sus casi siete años al frente de la Alcaldía de Madrid, los últimos de una de las más brillantes y fructíferas trayectorias intelectuales y políticas de este país, Enrique Tierno Galván fue, ante todo, un vecino más de la ciudad. El viejo profesor gustaba de repetir con frecuencia que el alcalde debe ser precisamente eso, un vecino más y un hombre esencialmente bueno. La voluntad de entendimiento y comprensión hacia los problemas de sus conciudadanos y el criterio de bondad que rigieron constantemente el modo de hacer de Enrique Tierno constituyen sendos factores que explican por sí mismos el profundo afecto y respeto que los vecinos de Madrid -y, en general, los ciudadanos de toda España, sin distinciones ideológicas- profesan a la memoria del que ha sido uno de los mejores alcaldes que ha tenido la capital española en toda su historia. Pero más allá de su bondad personal, e incluso de sus magnas aportaciones intelectuales y políticas, los ciudadanos de Madrid no podrán olvidar nunca a Tierno, el buen vecino que, como alcalde, supo metamorfosear a una capital administrativa gris en una ciudad viva, abierta, sugerente y creativa. Acercamiento Los barceloneses, por nuestra parte, tampoco olvidaremos nunca la firme dedicación que Enrique Tierno Galván puso en el propósito de acercar entre sí a las gentes de Barcelona y Madrid. Aunque creo que el amigo Tierno nunca llegó a entender del todo a Cataluña -lo digo con franqueza-, lo cierto es que el viejo profesor, que jamás se recató a la hora de hacer pública la admiración que sentía por Barcelona y Cataluña entera, contribuyó decisivamente a desarmar la idea irracional de que barcelonismo y madrileñismo son sentimientos u opciones opuestos. El sereno, dialogante y flexible profesor no abandonó sus magistrales dotes pedagógicas mientras ocupó el despacho de la Alcaldía de Madrid. Desde ese mismo despacho, unas veces, y desde las plazas y calles de la ciudad, las más, supo explicar como nadie -quizás estaría mejor dicho enseñar a sus convecinos las actuaciones municipales emprendidas y desarrolladas por el Ayuntamiento que él presidía. Añoranza Me ha impresionado ver a los miles de personas que el pasado domingo, frente a la Clínica Ruber y a la Casa de la Villa, al conocer la noticia de la muerte, ofrendaron una sentida ovación a Enrique Tierno. Rendían homenaje a un alcalde que, ante todo, era el mejor vecino de Madrid. Hemos perdido no sólo a un alcalde sino también a un intelectual de primera fila. Aunque esta breve glosa esté dedicada especialmente al alcalde, no es menos cierto que el alcalde Tierno no ha dejado nunca de ser también el profesor. Añoraremos, en definitiva, a Enrique Tierno Galván, intelectual, profesor, alcalde y amigo. Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1073 Title A name given to the resource El vecino Tierno Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Tierno Galván, Enrique, 1918-1986 Madrid Alcaldes Necrologies Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/999/19860122d_00103.pdf 2175c3af27b49db85b7c73216f2f1ec0 PDF Text Text Jaime sln. Pta. S. ITa Barcelona A}untament Barcelona "^1^^+' ^i de ;4:11111 — A 1)P PAR^ ACREDITATS A L'ALCALDE EN OC ASO Alcaldia Gabinete de Tel, 301 01 01 Télex 54519 Laye Comunicación VISITA DE LA V^._- DELS PERIODISTES LA CAE 22 de enero de 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 2 DISTINGUIDOS AMIGOS: ME COMPLACE SALUDARLES Y DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA, UNA CIUDAD QUE SIEMPRE HA ESTADO LIGADA A LA VIDA ECONóMICA, CULTURAL Y POLíTICA DE EUROPA Y QUE SIEMPRE HA RESPIRADO CON ILUSI6N LAS CORRIENTES QUE LLEGABAN DEL CONTINENTE INCLUSO EN LAS ÉPOCAS EN QUE ESPAÑA HABíA OPTADO POR EL AISLAiMIENTO. TODOS USTEDES HABREN TENIDO NOTICIA DE QUE ESTA CIUDAD, BARCELONA, ES LA CAPITAL DE UNA NACIONALIDAD HIST6RICA, CATALUÑA, QUE TIENE UNA LARGA TRADICIóN INDUSTRIAL Y COMERCIAL, Y QUE SE DISTINGUE POR UNA CULTURA Y UNA LENGUA PROPIAS . ESTA LENGUA HA COSTADO MUCHO DE DEFENDER Y LOS CATALANES SOMOS CELOSOS DE SU USO Y SUPERVIVENCIA. PERO AL MISMO TIEMPO ESTA CIUDAD Y ESTE PAIS HAN HECHO DEL DI:ZLOGO, LA APERTURA Y LA PROYECCI5N EXTERIOR UN TALANTE PROPIO. IiARiMOS DE NUESTRA LENGUA SIEMP?.E UN SIGNO DE IDENTIDAD Y NUNCA UNA BARRERA, PARA NADA VII PARA NADIE. LA ADHESI&N DE ESPAÑA A LA COMUNIDAD ;COï (SMICA EUROPEA TIENE UNA TRASCENDENCIA ESPECIAL PARA BARCELONA. LA ENTRADA EN EUROPA CONSOLIDARE LA IiTEGRACIóN DE BARCELONA EH EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y REFORZARE SU POSICIÓN COMO CENTRO DE GRAVEDAD DEL SUR DE EUROPA Y DEL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3 MEDITERRáNEO OCCIDENTAL. EN EFECTO, EN TÉRMINOS EUROPEOS, LA REGIEN MERIDIONAL FRANCESA PASAR) DE SER FRONTERA A ZONA DE PASO. BARCELONA TENDRá MEJORES POSIBILIDADES DE HACER VALER SU PESO ESPECÍFICO EN UNA ZONA GEOGRá. F ICA PRIVILEGIADA, EN LO QUE HEMOS LLAMADO OTRAS VECES EL NORTE DEL SUR. PARA QUE ESTO SUCEDA, BARCELONA TIENE QUE FUNCIONAR COMO CIUDAD. BARCELONA PUEDE ASUMIR SU PAPEL DE CAPITALIDAD APORTANDO LOS INSTRUMENTOS Y SERVICIOS DE UNA METROPOLIS MODERNA: EL PUERTO, UN AEROPUERTO BIEN CONECTADO CON LAS REDES INTERNACIONALES, UN CENTRO DE SERVICIOS Y UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCADO CENTRAL Y UNA NOTABLE CONCENTRACI6N UNIVERSI'JARIA. LA IT CORPORACIoN A EUROPA ES, PUES, UN ESTIMULO PARA QUE BARCELONA MEJORE Y TRABAJE PARA SITUARSE AL NIVEL OUE LE CORRESPODE. ESTOY SEGURO DE QUE BARCELONA RESPONDERá CON ENTUSIASMO AL DESAFIO. EN BARCELONA DESDE HACE MUCHO TIEMPO, HEMOS TENIDO CLARO QUE EL FUTURO ESTABA EN EUROPA. UNO DE LOS RETOS QUE NOS PLANTEAMOS ES CAMBIAR LAS POLARIDADES QUE EXISTEN AHORA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y �Ajuntament de Barcelona Ref.: 4 Gabinet de Comunicació MUY ESPECIALPIENTE EN LAS REGIONES FRONTERIZAS. LA REGI6N COMPRENDIDA, A GRANDES RASGOS, EN EL TRIANGULO LIMITADO POR TOLOUSE, LYON Y MARSELLA HA SIDO HASTA AHORA UNA REGIóN FRONTERA DE EUROPA "UN CUL DE SAC". CON NUESTRA ENTRADA EN LA COMUNIDAD ESTA ZONA DEJA DE SER " UN CUL DE SAC" PARA SER ZONA DE PASO. LOS MUNICIPIOS CATALANES FORMAN UN SISTEMA URBANO MUY ARTICULADO. AHORA TENEMOS UNA OPORTUNIDAD LiNICA PARA PONER ESTE CONJUNTO URBANO AL SERVICIO DE AQUELLA ARCA QUE HA TENDIDO A GRAVITAR EN TORNO A LAS CIUDADES FRANCESAS QUE UF MENCIONADO. UN A. CONSE( T Dt? L AS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO S E DIRIGE A , Ir'. QUE :,r: RECONOZCA A BARCELONA SU CON DICIi5N Df., CAPITAL DE ESPAF-íA, LA C A PITAL Q UE DE HECHO ES, ADEMAS DE LA OFICIAL, Y SU DI "'1Ei'ISInN D F C A PITAL EUROPEA. BARCELONA QUIERE TAMBIÉN SER UNA r'ETRóPOI,I MODERNA EFICIENTE QUl? TENGA UN PESO ESPECÍFICO UN LA Y REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRÁNEO. BARCELONA TIENE, DE OTRA PARTE, UNA CLARA VOCACIoN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 5 Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA . ESTA VISITA DE USTEDES A LA CIUDAD, CON MOTIVO DE LA ENTRADA DE ESPARTA EN LA C.E.E. COINCIDE, EN FIN, CON UN MOMENTO DE FUERTE EMPUJE REVITALIZADOR DE LA CIUDAD POR PARTE DE TODOS SUS SECTORES SOCIALES Y ECONóMICOS, EMPUJE QUE EL AYUNTAMIENTO SE HA PROPUESTO LIDERAR Y POTENCIAR. BARCELONA Y SU ARFA METROPOLITANA HAN SUFRIDO DURAMENTE EL GOLPE DE LA CRISIS ECON6MICA Y EL PARO POR SER LA PRINCIPAL CONCENTRACIóN INDUSTRIAL Y DEMOGRáFICA, PERO A DIARIO SE MANIFIESTAN LOS SÍNTOMAS DE UN RESURGIMIENTO ECONÓMICO Y DE INICIATIVAS IOCIALES, PARA LOS QUE LA INTEGRACIÓN ECONó -TICA EUROPEA ACTUA COMO UN ESTÍMULO HISTÓRICO. EL AYUNTAMIENTO HA COMENZADO A ACTUAR PARALELAMENTE EN UNA DOBLE DIRECCI6M. LA _PROMOCIÓN DE INICIATIVAS ECON6NICAS , Y LA ATENCIÓN Y DIN MIZACIoN DE LAS RELACIONES SOCIALES. LA DEMOCRACIA ISPAI-IOLA Y LA. AUTONOMÍA CATALANA HAN DADO NUEVAS ALAS A LA VIDA CULTURAL Y ;RTïSTICA DE LA CIUDAD Y, POR ENCIIA DE TODO ELLO, BARCELONA SE HA PROPUESTO LA CANDIDATURA A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. .LOS JUEGOS OLÍMPICOS SU UNA VIEJA ILUSIÓN BARCELONESA Y CATALANA, A LA QUE CONCURRIMOS POR �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 6 CUARTA VEZ Y ESPERAMOS QUE DEFINITIVA. BARCELONA ESTA EN CONDICIONES DE ORGANIZAR LOS JUEGOS Y LOS JUEGOS PUEDEN SER UN MOTIVO MS.S DE PROYECCI6N, CRECIMIENTO Y MEJORA DE BARCELONA. CONCLUIRÉ ESTAS PALABRAS EN MI LENGUA, EN LA LENGUA DE ESTE PAíS. BARCELONA, CIUTAT OBERTA, CIUTAT DE PAS, CIUTAT DE DEBAT, ELS DONA LA. BENVINGUDA. A BARCELONA SEMPRE ENS 11EN SENTIT EUROPEUS. L'INGRÉS -)'ESPANYA A EUROPA HA ESTAT PER A NOSALTRES UN RETROBAMENT, UNA REINCORPOPAC I j). VOSTÉS, COM A REPRESENTANTS D'ALGU;S DELS MITJANS ° DE COMUNICACI6 £:fsS PRESTIGIOSOS DE LA VELLA EUROPA, ES TROBARAN AQUí CODI AL SEU PAíS. BARCELONA ELS ACULL COM .A VELLS :A_'-1ICS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3905 Title A name given to the resource Paraules en ocasió de la visita dels periodistes acreditats a la C.E.E. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Europa Relacions Internacionals Acció política Territoris Barcelona Mitjans de comunicació Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1000/19860211d_00104.pdf 98e3f44bd3c7057c647c9331fdfb31f4 PDF Text Text DISCURS DE L'ALCALDE DE BARCELONA PER A LA .INAUGURACIO DEL CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" MOLT HONORABLE PRESIDENT; EXCEL.LENTISSIMES AUTORITATS; SENYORES I SENYORS : PER A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I PER AL SEU ALCALDE , ES MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO, INAUGURAR AVUI EL CI- CLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", I PODER s COMPTAR PER A AQUESTA INAUGURACIO AMB LA PRESENCIA I LA INTERVENCIO DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATA LUNYA, MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJOL. AQUEST ES UN CICLE AMB EL QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VOL REMARCAR L'ESPERIT OBERT, I LA VOCAC1d D'UNIVERSALI TAT I SOLIDARITAT QUE TRADICIONALMENT HA CARACTERITZAT LA NOSTRA CIUTAT. AQUEIXA VOCACIO DE CIUTAT GRESOL ES LA QUE ENTRE TOTS HEM DE POTENCIAR I PROJECTAR CAP EL FUTUR. ELS NOSTRES FILLS, ELS NOSTRES NETS, I TOTES LES PERSONES QUE ARRI BIN A LA NOSTRA CIUTAT PER VIURE-HI, PER LES CIRCUMSTAN CIES QUE SIGUIN, CAL QUE ES TROBIN AMB UNA BARCELONA DE TOTS 1 PER A TOTS, AMB UNA BARCELONA, EN DEFINITIVA, SO LIDARIA AMB TOT ELS SEUS CIUTADANS, VINGUIN D'ON VINGUIN. �2. ABANS HE DIT QUE ERA UN MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO , PODER COMPTAR AMB EL NOSTRE PRESIDENT DE LA GENERALITAT, PER A INAUGURAR AQUEST CICLE DE CONFERENCIES -"BARCELONA SOLIDARIA" . EN AQUEST CAS, CONCURREIX A MES EL FET QUE EL SENYOR JORDI PUJOL HA ESTAT, DE SEM PRE, UNA PERSONA PREOCUPADA PEL FENOMEN IMMIGRATORI !I LES SEVES REPERCUSIONS EN QUANT LA CONSTRUCCIO DE CATALUNYA, COM HA QUEDAT REFLECTIT ALS SEUS ESCRITS TALS COM "LA IMMIGRACIÓ PROBLEMA I ESPERANÇA DE CATALUNYA", I D'ALTRES. ELS NOUS CATALANS, ELS CATALANS QUE NO HAN NASCUT EN CATALUNYA, DEL QUE TENEN NECESSITAT NO ES DE MIRAR ENRERA, SINO DE CONSTRUIR EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR. EL PROBLEMA DE LA NOVA CULTURA VA LLIGAT A TENIR TREBALL, UNS HABITACLES MES DIGNES, UNA GEOGRAFIA URBANA MES SEGURA, PODER TENIR LLOCS DE REUNIO I D'ASSOCIACIÓ PLURALISTA; QUE ELS SEUS FILLS TINGUIN SORTIDA EN LA SOCIETAT , I QUE L'ESCOLA,ELSr•SIGUIIUN ELEMENT INTEGRA DOR . TOT EL QUE SIGNIFIQUI UNA LLUITA PER A FER DESA MARGINACIÓ, ES LA CULTURA QUE ELS DEVEM. -PAREIXL LA CATALANITZACIO DEPENDRA DEL GRAU DE SOLIDARITAT QUE GLOBALMENT ES PUGUI OBSERVAR EN LA NOSTRA ACTITUD COL. LECTIVA. QUE ELS NOUS CATALANS EN VAGIN INTEGRANT NO VOL DIR QUE HO FACIN A LA MANERA D'ACEPTACIO D'UN MODEL TRA �(3) DICIONAL, SINO QUE APORTARAN FORMES I ACTITUDS QUE ENS FARAN DIFERENTS, A TOTS ELLS I A NOSALTRES, DELS MODELS PRECONCEBUTS, SENS DUBTE ELS SEUS I ELS NOSTRES FILLS A A L SERAN UNS CATALANS DIFERENTS. NO-442rEr---g.N-42rA-B.A.R7-COM SEMPRE HA SUCCEIT EN AQUEST POBLE, PRESERVAREM LA'dNICA MANERA DE SER CATALANS EN EL FUTUR. TOT AIXO ENS OBLIGA MOLT A TOTS NOSALTRES. SI BARCELONA ES CATALUNYA, SI CATALUNYA ES BARCELONA, TREBALLANT PER UNA BARCELONA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL, ES TAREM TREBALLANT A LA VEGADA I CONSTRUINT UNA CATALUNYA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL AMB TOTS ELS SEUS CIUTADANS • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3906 Title A name given to the resource Inauguració del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Immigració Barcelona Model social Congressos i conferències Pujol, Jordi, 1930- Solidaritat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1001/19860218d_00105.pdf 290781eb93dbaba55bc050f4fbdc00b0 PDF Text Text J `` CkAft--f AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENGO HOY EL HONOR Y LA .SATISFACCIÓN DE PRESENTAR A USTEDES AL EXCMO. SR. D. JOAQUIN LEGUINA HERRAN, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTóNOMA DE MADRID. EL SEÑOR LEGUINA ES DOCTOR EN CIENCIAS ECONÓMICAS POR LA UNIVERSIDAD DE MADRID Y EN DEMOGRAFIA POR.. LA UNIVERSIDAD DE PA RIS. HA EJERCIDO ADEMAS COMO ESTADISTICO FACULTATIVO DEL ESTADO, PROFESOR DE DEMOGRAFIA EN LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID Y FUNCIONARIO EXPERTO DE LAS NACIONES UNIDAS EN SANTIAGO DE CHILE. TENDREMOS POR TANTO LA OCASIÓN DE ESCUCHARA UN EXPERTO EN LA TEMATICA DE POBLACIÓN Y EN UNO DE SUS APARTADOS MAS IMPORTANTES: EL DE LOS MOVIMIENTO MIGRATORIOS. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA COMO SABEN USTEDES, 'A PARTIR DE 1939 SE AGUDIZAN EN ESPAÑA LOS DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES. EL "ESPINOSO TRIÁNGULO" DEL DESARROLLO ESPAÑOL (MADRID, BARCELONA Y BILBAO) SE CONVIERTE EN LA META DEL MOVIMIENTO INMIGRATORIO INTERIOR, FENÓMENO QUE SE AGUDIZA EN LOS AÑOS 60, AÑOS DEL DESARROLLISMO DEL ANTERIOR RÉGIMEN. COMO MUESTRAN LAS ESTADÍSTICAS ESCALOFRIANTES DE LA EPOCA, ANDALUCIA, EXTREMADURA., ARAGON, GALICIA, ETC., SE CONVIER TEN ASÍ EN EL AUTENTICO "EJERCITO DE RESERVA" DE DICHA FASE DESARROLLISTA, APORTANDO UNA MASIVA MANO DE OBRA NO CUALIFICA DA, POR SU PROCEDENCIA FUNDAMENTALMENTE RURAL. EN OLEADAS, DICHO. CONTINGENTE DE POBLACIÓN, JUNTO CON SUS FAMILIAS, VAN POBLANDO LOS EXTRA-RADIOS DE LAS TRES GRANDES. CIUDADES, LLEGANDO A CONFORMAR CON EL TIEMPO LOS LLAMADOS CINTURONES INDUS TRIALES O. CINTURONES "ROJOS". �3. bÉ $ARCELONA PRE S I bÉI■GIA AYUNTAMIENTO EN JUSTICIA, HABRIA QUE RECONOCER QUE EN EL CASO DE MÀDRID, ADEMAS DE LAS EVIDENTES REPERCUSIONES QUE HA TENIDO EL FENÓMENO INMIGRATORIO EN CUANTO A DÉFICIT DE SERVICIOS URBANISTICOS, ESTRUCTURACIÓN ANARQUICA DEL SUELO COMO. CONSECUENCIA DE LA,ESPECU j&6 cv t—c. LACIÓN, ETC., SE HA DADO EL , INNEGABLE HECHO DE TENER QUE SOPORTAR LA UBICACIÓN FISICA DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO. LO, CUAL, SE HA T QUE LOS P.RO- IA POBLACIÓN --HAYADi_QJ T FT).ADO_D.ILUIDOG Y—DES- A- E NDI-DOS DENTRO DE LA PROBL TICA DEL PAPS . EN LA. ACTUALIDAD, AFORTUNADAMENTE PODEMOS YA DISTINGUIR CON. NITIDEZ TRES ESFERAS: EL MADRID DE LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL, EL DE LOS MINISTERIOS. LA CIUDAD DE MADRID, RECREADA DE MANERA MAGISTRAL POR EL LLORADO ALCALDE DON. ENRIQUE TIERNO GAL VAN, EL ENTRAÑABLE "VIEJO PROFESOR".. Y; POR FIN, LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE MADRID., AMBITO EN EL QUE SE DEFINEN le rt S ‘&In t d 1 .S-PRO- BLEMAS A LOS QUE SUFREN OTRAS AUTONOMÍAS EN CUANTO.ADEFICIT ,f61 DE INFRAESTRUCTURAS, DIFICULTADES FINANCIERAS, ETC. f `U t j,0 157 UN DE TODO. ESTO NOS HABLARA EL EXCMO. SR. DON JOAQUÍN LEGUINA AL QUE CEDO GUSTORAMENTE LA PALABRA. 18 de febrero de 1986. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3907 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Joaquin Leguina dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Immigració Demografia Barcelona Model social Comunitat Autònoma de Madrid Leguina, Joaquín, 1941- Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1002/19860220d_0054.pdf d72dbb94901befd7ce1ff6b401760c93 PDF Text Text - - - Ajuntament de Barcelona CONFERèNCIA DE L'EXC. SR. ALCALDE A LA SESSI6 SOBRE "HISTòRIA I PROSPECTIVA" A LA CAMBRA DE COMERÇ, DINS DEL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI 20 Febrer 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA ,MUNICIPAL �P."‘„ -2- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : SENYORES, SENYORS: QUAN L'AMIC FIGUERAS EM VA CONVIDAR A PARTICIPAR EN AQUESTA SESSIó EM VA ANUNCIAR QUE LA COMPARTIRIA AMB EL PROFESSOR PIERRE VILAR. AIXó NO HA ESTAT AIXí I HO LAMENTO, ENCARA QUE, D'ALTRA BANDA, EM SENTO UNA MICA ALIVIAT. A- 1,Lev G L-`(^^T^ PERQUE NO HAURIA DEIXAT DE SER UNA GOSADIA PER LA MEVA PART PARTICIPAR COM A CONFERENCIANT EN LA MATEIXA SESSI6 QUE EL DR. PIERRE VILAR. ELS MEUS MÉRITS ACADèMICS NO ESTAN NI MOLT MENYS AL NIVELL QUE MMEREIX EL PROFESSOR VILAR COM A COMPANY DE TAULA. PER NO S6N ELS MEUS McRITS ACADèMICS ELSQUE M ^ HAN PORTAT AQUI, SINE LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. I L'ALCALDE DE BARCELONA S'HAURIA SENTIT PLENAMENT SATISFET DE PARTICIPAR EN LA CELEBRACI6 D'AQUEST CENTENARI DE LA CAMERA AL COSTAT D'UN DELS ESTUDIOSOS MFS INSIGNES QUE HA TINGUT LA CIUTAT. UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL. �■j Aj ntament de Barcelona -4- Gabinet de Comunicació Ref.: UNA HERèNCIA QUE TINO DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES ECONòMIQUES, TOT I QUE L'ESTUDI DE LES EXPECTATIVES I DE LA INFORMACI6 HA EVOLUCIONAT MOLT, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EM VA QUEDAR GRAVADA, ÉS QUE LA REALITAT DEPN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS LES ARRELS; NO DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE NOMÉS SON DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE EST JA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM PRESENT DEPèN TAMBÉ DE TAL I DE TAL COM SOM. EL COM VOLEM SER O ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT SEGURAMENT EXPLICAR, SI NO ÉS, NO ES PODEN PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I DE LA PERCEPCI6 QUE ELS 1P3 CIUTADANS VAN TENIC DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. DETERMINANT DEL HAURIEN NO HAGUT QUE SI EL PASSAT FOS SEMPRE EST PASSANT EN EL PRESENT NO HI ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES Exp. 82-86 •IMPREMTA MUNICIPAL I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS �j, '1;2* Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT. TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN • QUè ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR. I SOLVENCIA EN EL QUE, A . MÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS i PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PER e- ) QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR —SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR—SE A UNA TRADICI6 DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA MOLT CLARAMENT EN EL TRACTAT SOBRE EL DINER TREATISE ON MONEY> r I TAMBÉ EN ALTRES ARTICLES MOLT INTERESSANTS DELS ANYS 20 I 30, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCIó DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. P.EYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTNCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. . Exp. 82 86 • IMPREMTA MUNICIPAL �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : A MI EL QUE M'INTERESSA REMARCAR AVUI, ÉS QUE ELL INSISTIA EN QUE LA IMPORTàNCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAïSOS, LES CIUTATS, TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS, I EN TOT CAS ASSUMIBLES, I QUE ES POGUESSIN ACONSEGUIR. AIX6 FARIA UNA MICA DE MOTOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. ERA KEYNES QUI DEIA AQUELLA FRASE FAMOSA EN EL SENTIT QUE UNES AMPOLLES PLENES D'OR ENSORRADES A UNA DETERMINADA PROFUNDITAT SERIEN ELEMENTS MOBILITZADORS DE MOLTES ACTIVITATS. KEYNES INTERPRETAVA LA HISTÈRIA DE LA HUMANITAT EN FUNCIó TAMBÉ DE COM AQUEST TIPUS D'OBJECTIUS, I LA QUANTITAT DE DINERS QUE HI ANAVA ASSOCIAT, FINS t -1-I5T/-EN L'EVOLUCIó HISTÈRICA. . VA ARRIBAR A FER UNA INTERPRETACIó DE LA HISTÈRIA NO JA DEL FUTUR, SINO DEL PASSAT, EN EL SENTIT DE MOSTRAR COM EL DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, EL SUCCESSIU DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, ES PODIA RELACIONAR AMB èPOQUES DE GRAN AUGE, DE GRAN ACTIVITAT ECONEMICA. I COM, PER EXEMPLE, MINES COM LA DE SIERRA MORENA S'HAVIEN TANCAT I S'HAVIEN TORNAT A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OBRIR CONSEQÜENTMENT, O D'UNA FORMA CORRELATIVA, A L'EXISTNCIA D'UNS PERIODES DE GRAN ESPLENDOR D'AQUELLA SOCIETAT EN CONCRET, FOS L'IMPERI ROMA O L'ESPANYA DELS àRABS. ARA BÉ, I AQUí ÉS A ON ANAVA, SERÉ UNA MICA CRíTIC DE4 KEYNES I D'AQUESTA INTERPRETACIò QUE ES BASAVA, EN PART, EN BONA PART, EN ASSOCIAR AQUELLS DOS FENòMENS DE L'EXISTèNCIA D'UNA QUANTITAT DE DINERS I D'UNS OBJECTIUS IMPORTANTS EN EL FUTUR. PERA' AQUESTA INTERPRETACIó LA FEIA D'UNA MANERA MECLNICA, D'UNA FORMA CAUSAL I SENZILLA:HI HAVIA EL DESCOBRIMENT DE LES MINES, HI HAVIA UNA QUANTITAT DE DINERS I HI HAVIA UN CREIXEMENT ECONóMIC, I D'AQUESTA TEORIA, L'ESCOLA MARXISTA, VA FER UNA CRíTICA MOLT INTERESSANT PERQUE VA DIR: MOLT BÉ, HI HA UNA CORRELACI6 ESTADíSTICA ENTRE AQUESTS MOMENTS DE DESCOBRIMENTS I ELS MOMENTS DE GRAN ACTIVITAT ECONòMICA, PERA..., QUIN ÉS L'OU I QUIN ÉS LA GALLINA?; QUINA ÉS LA CAUSA I QUIN ÉS L'EFECTE?; QUè ÉS EL QUE DEMOSTRA QUE LA QUANTITAT DE DINERS O EL DESCOBRIMENT DE LES MINES ÉS EL QUE PRODUEIX Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —7— Ref.: �-8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ACTIVITAT, ETC?. QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES? QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VA DESCOBRIR AMÉRICA? NO QUINS EFECTES VA TENIR, QUE JA HO SABEM, SINE PERQUÉ HI VAN ANAR. ES UNA FET CASUAL? ÉS LA PERSONALITAT D'UN HOME? ÉS UN IMPULS IRRESISTIBLE D'UN SECTOR DE LA SOCIETAT? QUè ÉS EXACTAMENT?. LA INTERPRETACI6 D'AQUEST SECTOR ÉS LA DE QUE AQUESTS GRANS DESCOBRIMENTS, AQUEST CICLE D'OBERTURA, DE FIXACI6 D'OBJECTIUS QUE ESTIMULEN FINS I TOT LA CREACI6 DE MASSA MONETàRIA, ESTà RELACIONAT AMB L'EXISTèNCIA D'UN DESIG INSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ALESHORES ES MANIFESTA EN FORNIA DEL DESCOBRIMENT I QUE PRODUEIX COM A EFECTE, DESPRèS, UNES CAUSES MÉS O MENYS SECUNDARIES EN ELS PREUS, QUE PROVOQUEN UNS BENEFICIS I UNA SITUACI6 MOLT MÉS DISCUTIBLE. EN TOT CAS, QUè HI HA ABANS DEL DESCOBRIMENT? ABANS DEL FET FISIC, ASSOCIAT DESPRS D'UNA MANERA UNA MICA MECáNICA AMB EL CREIXEMENT ECONòMIC, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Reí.: H1 HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. Hl HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR-SE 1 QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS • DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE REALITZAR UNA TENSI6 . ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 ÉS V1LIDA, QUE ÉS PREEXISTENT , I AQUESTA ESCOLA DEMOSTRA QUE PRECISAMENT AL "TRESCENTO", AL S.XIV I ALS INICIS DEL S.XV, MOLT ABANS DE QUE ES PRODUYSSIN ELS DESCOBRIMENTS, EN AQUEST CAS EL DESCOBRIMENT D'AMÉRICA, QUE VA PROVOCAR LA REVOLUCI6 COMERCIAL MUNDIAL I QUE VA CREAR EL MóN MODERN EN DEFINITIVA,AL "TRESCENTO", COM DEIA, HI HAVIA UNA SOCIETAT AME UNA DEMANDA INSATISFETA p,\12:. D'ACTIVITAT I. DE LES IDEES. peAl L- fv-Pi bu 'Cr ESTEM EN UNA CIUTAT QUE DURANT MOLTS ANYS HA CA 9--5C,' VISCUT AMB UNA SUPERESTRUCTURA SI VOLEU, AMB UNA b L'-g(L)' CAPACITAT D'APLICACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR, io.44 . W , Xious V.M. 1 1 o POTSER, A LA QUE LA SEVA BASE, TANT SOCIAL COM CULTURAL I EVIDENTMENT POLITICA, PERMETIA. I AIX6 HA 144- i7D 3c-; FET QUE AQUESTA CIUTAT, REPETIDAMENT EN EL CURS DE A LA HISTERIA, S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR 1 CAP A JEMNAA L'ESPAI, BUSCANT UNA CAPITALITAT, UN PROTAGONISME A01412,41// v;vt4 3 c itom) -12k,4 1,5 b t.7 (141-IsZ D L' V5 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL 1.-5 /-J-(A4,1 Pl\t"V 1,1 1->t,iy-v 1, u K,Q5 , U c.ck iv1,1 L7S A. A-cr- • �—10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : QUE LES SEVES CONDICIONS LI PERMETIEN DE TENIR I QUE TANMATEIX LI EREN NEGADES PER RAONS DE CARàCTER /y5 POLíTIC, ECONóMIC, O LES QUE FOSSIN. I AIXí, ALS 0 DEL SEGLE PASSAT, UNA GENERACIÓ ESPLèNDIDA VA .LLENYAR EL SOMNI DE LA BARCELONA DE L'EIXAMPLE I VA DIBUIXAR EL SEU SOMNI A L'ENTORN D'UN PROJECTE QUE VA SER L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DEL 88. UN PROJECTE QUE EN BONA PART VA SER POSSIBLE GR.CIES A AQUESTA CASA. AMB L'IMPULS D'AQUESTS ANYS ES VA PASSAR D'UNA BARCELONA QUE ERA UN CONJUNT DE CASES EMMURALLADES A UN - E isIAAMPLE QUE ES VA ESTENDRE PER TOT EL PLA DE BARCELONA I VA SALTAR. MÉS ENLLà EN UN SOLA GENERACIÓ. EL SEGON GRAN IMPULS QUE VA REBRE BARCELONA PER CONVERTIR—SE EN UNA CIUTAT MODERNA VA SER L'EXPOSICIÓ DEL 29. D'AQUESTA EXPOSICIÓ HEM REBUT LA URBANITZACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC I LA PLACA ESPANYA, EL METRO I L' HERèNCIA DE LA PRIMERA GRAN ONADA D'IMMIGRACIÓ DEL SEGLE, QUE SI D'UNA BANDA VA PRODUIR GREUS PROBLEMES D'HABITATGE, D'ALTRA VA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 :Y44 —11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONSTITUIR UN I1PORTANTíSSIM ELEMENT DE RENOVACI6 DE LA NOSTRA POBLACI6, QUE JA MOSTRAVA UNA CLARA TENDèNCIA A L'ENVELLIMENT. AQUESTA BARCELONA . QUE VA SO.P,TIR DE L'EXPOSICIó DELS 29, LA BARCELONA DELS ANYS TREINTA, JA VA MANIFESTAR LA SEVA VOCACI6 DE CAPITALITAT, JA VA SER Pr CAPDïtiANTERA DE LA INNOVACI6 CULTURAL L'IMPACTE QUE VA PRODUIR EL PAVELL6 MIES VAN DER ROHE —LA RECONSTRUCCI6 DEL QUAL INAUGURAREM AQUEST ANY— VENIA AFAVORIT PEL NUCLI D'ARQUITECTES RACIONALISTES QUE EN AQUELLS ANYS ES VA CONSTITUIR A BARCELONA, EL GATPAC, AVUI PODEM CONTEMPLAR L'HERèNCIA D'AQUELLS HOMES A LES OBRES DE SERT CASA BLOC, DISPENSARI ANTITUBERCULOS, Lfr CASA DEL CARRER MUNTANER— FELIÇMENT RETROBADA A LA FUNDACI0 MIRóe NO OBLIDEM TAMPOC QUE LE CORBUSIER VA FER PER LA GENERALITAT EL PLá MACIá. D'ORDENAC.I6 'DE L'AREA DE BARCELONA, INCLOENT LA CIUTAT DE REPOS . I VACANCES DE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �,: luz • • )a -12- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació GAVA Ref. : CASTELLDEFELS . J^ v^N^ ^ ^ ,^ ^s ^-^^^^ S ^ ^.^ o %^ ^^ ^^SM os) NDv e ^^ . f ^ ^ ^^ Jc PP^' {^l E:^l ^ ^ ^ ^^^v^^ ^ 1^ D-11. A^NS NçE PENSO QUE A HORES D'ARA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT FER UN PAPER SEMBLANT, VOLUNTATS I D'ENERGIES. DE CATALITZADOR DE AL4 A1-491A'0-57 RECORDARAN VOSTèS QUE LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG VENIR A LA CAMERA DE COMERÇ PER PARLAR DELS JOCS OLIMPICS AME JOAN? MAS CANTI HI HAVIA UNA TRENTENA D'EMPRESARIS. EN EL MOMENT D'ENTRAR JA VAIG TENIR OP L'IMPRESSIó QUE TENIA UN ARGUMENT DOEBb65 QUE NO L'HAVIA PENSAT I QUE ERA QUE CENT ANYS ABANS, M ÉS, ANY MENYS L'ALCALDE RIUS I TAULET ANY De áLTTTT TTT # REUNIT ALS MUNTADES I A TOTS ELS GRANS HOMES D'EMPRESA D'AQUELLA ÉPOCA PER DIR-LOS APROXIMADAMENT; "SENYORS, HAN DE DONAR SUPORT AL PROJECTE DE L'EXPOSICI6 UNIVERSAL DEL 88". I AIX6 VA SUCCEIR, I NO DISCUTIREM EL MES O QUIN VA SER L'ANY EXACTAMENT, PERO ERA APROXIMADAMENT CENT ANYS ABANS DEL MOMENT EN EL QUE EN JOAN MAS CANTI I JO ENTRAVEM A LA CAMERA DE COMERÇ. I EFECTIVAMENT AQUEST ARGUMENT ELS IMPRESIONà I VA ACABAR, NO DIC Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DE CONVEtvCER-LOS PERQUE JA ^p P �–13– Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : N'ESTAVEN ABANS, PER6, D'ALGUNA FORMA, ES VAII DESVETLLAR UNA BONA DISPOSICIó QUE HI ERA, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT, I QUE DESPRèS AMB CARLOS FERRER ¿-cof00 wo0ES -ans- as De reS SALAT HA TINGUT UN REFLEX ESPLèNDID EN EL TERRENY MATERIAL I DELS NúMEROS. PER AIXó DIC AQUí QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA-TENSIó SOCIAL PRèVIA, UNA TENSIó CULTURAL PRéVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR –SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE EST BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER–HO, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS. NORD–SUD VOLDRIA PARLAR ARA UNA MICA DEL FUTUR DE BARCELONA –TAMBE DEL FUTUR DE CATALUNYA – A L'HORA D'EUROPA. ARA, MES QUE MAI, PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMà ÉS UNA CATALUNYA EUROPEA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ¿COM ES VEU AIXò DES DE. BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS .QUE LA INTEGRACIó EXIGEIX. PER A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PR.CTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTIó. VOSTÉS EN Sal TESTIMONIS D'EXCEPCIó. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECíFIC D'UNA .MPLIA ZONA GEOGR.FICA TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR CON EL NORD DEL SUD, EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINGUT UN EXIT MOLT NOTABLE, NO A, ÉS UNA REGIO DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, n`^i NV V" r/ ^ tLV A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULOUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC ROSSELLó I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA, n `/4 "C LA INCORPORACIó D'ESPANYA A ECONòMICA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • e'Ç LA COMUNITAT EUROPEA. PRODUIR. UN RADICAL CANVI �a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIò PASSARá, HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER UNA ZONA DE PAS. I UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EN EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA BUSSINES WEEK DE LA SETMANA PASSADA, ES CLASSIFICAVA ENTRE LES REGIONS EUROPEES QUE E T AN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. AQUI ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRòPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIò EUROPEA EN TRANSFORMACIò. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS/ UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIò UNIVERSITàRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. JO SÉ QUE CAP PíiBLIC COM VOSTÉS, CAP LLOC COM AQUESTA CASA ÉS MÉS ADIENT PER FER ARRIBAR AQUEST MISSATGE. JO ELS VULL DEMANAR EL SEU AJUT, L'EMPENTA QUE AQUESTA CASA, HA DEMOSTRAT DURAN ^1 TOTA LA SEVA Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL -15Ref: : �L' -16- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació HISTERIA PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU DE SITUAR A BARCELONA AL LLOC QUE LI CORRESPON EN EL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. VULL FER ESPECIAL ESMENT DE LA IMPORTANCIA QUE TÉ PER BARCELONA ACONSEGUIR QUE EL NOSTRE AEROPORT SIGUI UTILITZAT PER TOTA AQUESTA REGIó COM A ENLLAÇ DE VOLS INTERNACIONALS, ESPECIALMENT CAP A AMÉRICA I -AFRICA. EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AERIES VOSTES HO SABEN PERFECTAMENT° HA TRASTOCAT GREUMENT EL PAPER DE PORTA D'ESPANYA, DE TOTA LA PENINSULA, QUE EL PORT DE BARCELONA HAVIA REPRESENTAT EN L'EPOCA MODERNA. ARA, AQUEST ROL L'HA ASSUMIT L'AEROPORT DE MADRID D'UNA MANERA GAIRABE HEGEMONICA I RECUPERAR EL PROTAGONISME DE BARCELONA EN AQUEST TERRENY ÉS UN REPTE EXTRAORDINARI. PER ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU LA CONSOLIDACIO D'UNA XARXA DE COMUNICACIONS ENTRE BARCELONA I EL SUD DE FRANÇA ES FONAMENTAL. ,/4 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL G±o e MV1.‹I J �Ajuntament de Barcelona -17- Gabinet de Comunicació Ref.: SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA ÉS, JUNTAMENT AMB EL PAíS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITJANES QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ÉS BARCELONA I LA SEVA àREA. A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS TENEN ENTRE 5000 I 10000 50 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 2 .0000 I 50000, 7 ENTRE 100000 1 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS 500000 8 ENTRE 50000 1100000, DE MIG MILI6 D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTeN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERE) TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI. Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL POT �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18— EL SISTEMA CATALà DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CIUTATS, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARI SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTI BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR—SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA L1NIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I W(Yik QUE PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLACAR AMB LA VALL DEL PO A ITILIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALI LLIGA BARCELONA AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA • INDUSTRIAL M É S IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 O 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �♦ Ajuntament de Barcelona -19- Gabinet de Comunicació Ref.: NOSTRE CONTINENT. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXIÓ ENTORN DEL CARàCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXISTèNCIA D'UNA REA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN REA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI T S °B- CATALUNYA. AQUí, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REALITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, DE SANTA COLOMA, O DE BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCI6 TRADICIONAL DE LA BARCELONA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCI6 QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. RECONEIXEMENT DE LA MÉS EVIDENT, L'EXISTèNCIA D'UNA EL CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACI6 UNàNIM. CATALUNYA HA DE CON è IXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• , h Ajuntament de Barcelona -20- Gabinet de Comunicació Ref. : I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACI6 EUROPEA. AIXò ÉS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONí. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBà IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HIST¿RICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR in-110WA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE ÉS BO PER A BARCELONA I LA SEVA REA ÉS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I ABSORBENT ÉS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPONENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRàFIC DE L' àREA EST PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —21— TENDéNCIA CANVII. L'ESPAI FíSIC DE L'àREA ESTA ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACIó URBANíSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMí DE LA RECONSTRUCCIó, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANíSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICIó D'UN MOTOR. ACTUACIONS METROPOLITANES VULL ATURAR—ME UNA MICA EN LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIó DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMà. ABANS, PERò, RECORDARÉ QUE RECENTMENT HEM POGUT DESENCALLAR AMB L'ADMINISTRACIó CENTRAL ELS CONVENIS NECESSARIS PER FER UN SEGUIT Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —22— D'OBRES INDISPENSABLES PERQUÉ AQUESTA CIUTAT METROPOLITANA PUGUI FUNCIONAR. EFECTIVAMENT, HEM TINGUT OCASIó D'EXPLICAR AMB DETALL AL MINISTRE D'OBRES PúBLIQUES QUINA ÉS LA REALITAT DE LA NOSTRA XARXA VIàRIA ARTERIAL, DE LES NOSTRES COSTES, DE LES NOSTRES PRIORITATS URBANïSTIQUES. HAIG DE DIR QUE EL MINISTRE VA ESTAR iT RECEPTIU, TOT I QUE, AL MEU ENTENDRE, NO S'ACABA DE VEURE QUE LES NECESSITATS SóN ABSOLUTAMENT VITALS, HI HAGI JOCS OLïMPICS O NO. TAMBÉ HEM ACONSEGUIT DESENCALLAR EL CONVENI AMB RENFE PER A L'AIXECAMENT DE LES VIES DEL POBLE NOU, QUE VAM FIRMAR LA SETMANA PASADA I QUE ÉS IMPORTANTíSSIM PER A LA REHABILITACIó D'AQUEST BARRI I PER A LA FESOMIA DE TOTA LA CIUTAT, COM VEUREM MÉS ENDEVANT. LA BARCELONA DE L'ANY 2000, 0 PER FER SERVIR UNA DATA MÉS SIMBóLICA PER NOSALTRES, LA DE 1992, NO PERTANY AL MóN DE LA PROSPECTIVA FICCIó. SER PRODUCTE EXP. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �.7r Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —23— D'UNES ACTUACIONS, D'UNS PROJECTES QUE JA ESTAN EN MARXA, QUE PODEN COMENÇAR A VEURE. COMENÇARÉ PEL MASSiS DE COLLSEROLA. COLLSEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GrOGRàFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLSEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE TÉ LA CIUTAT METROPOLITANA ÉS TRANSFORMAR—LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE ES VEIEN SEPARADES PEL MASSíS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITà ÉS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARíTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU QUE CAL NO VEURE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -24- UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACIò URBANA, DE LIMITAR—LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACIò LLIGADA A LA VILA OLíMPICA. ES TOT AIXò, PERò ÉS MOLT MES, I EL FUTUR DE CATAI. (UNYA HI ESTà IMPLICAT. AQUESTA OPERACIò IMPLICA RECUPERAR LA CONDICIò DEL PORT DE BARCELONA COM A. PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICA.CIò INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXIò (AEROPORT, AMPLIACIò DEL PORT, ETC). LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURARà, D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL HI HAURA LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTíCIA. IMPLICARà QUE PER PRIMERA VEGADA L'EIXAMPLE ESTARà CONNECTAT DIRECTAMENT AMB EL MAR. ES PODRà ANAR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -25- CAMINANT DES DE LA SAGRADA FAMíLIA, PER EXEMPLE, A LA PLATJA EN :%0 i MINUTS. I D'ALTRA BANDA COMPENSAR LA TENDéNCIA DEL CREIXEMENT DE BARCELONA CAP A PONENT, TORNANT A ESTABLIR LES POLARITATS URBANES QUE PREVEIA EL PLA CERDà. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLSEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITá, PASSAR DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACI6 DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRI. LA CONNEXI6 ENTRE LA CAPITAL I LA RESTA DEL TERRITORI, A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT„ • UN ALTRE PROJECTE FONAMENTAL PER AL FUTUR DE BARCELONA ÉS EL PLA D'ACTUACI6 A LA CIUTAT VELLA. AQUEST PLA ÉS UNA ACTUACI6 INTEGRAL QUE S'OCUPARà DELS ASPECTES DE SEGURETAT, SOCIALS, SANITARIS I URBANíSTICS. HEM VOLGUT DONAR A AQUEST PLA LA RELLEVàNCIA QUE ÉS MEREIX I HEM POSAT AL SEU FRONT UN REGIDOR, AMB RANG DE TINENT D'ALCALDE, AMB DEDICACIó EXCLUSIVA, QUE ÉS PAU CERNUDA, UN GRAN CONEIXEDOR DE LA ZONA. Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �S V Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -26- L'ASPECTE MÉS SINGULAR D'AQUEST PLA ÉS POTSER L'ACTUACI6 URBANíSTICA, 'QUE MALGRAT NO HAVER OBTINGUT LA DECLARACIO D'AREA DE REHABILITACIO INTEGRADA, ARI, PER PART DE LA GENERALITAT S'EXECUTARà A BASE DE DIFERENTS PLANS ESPECIALS.LA FINANCIACI6 POT ARRIBAR PER DIFERENTS CANALS, PRIVATS I PaBLICS, CATALANS I NO CATALANS, ESPANYOLS O ESTRANGERS. LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA ÉS UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA PENDENT. LA CIUTAT VELLA FS DE FET LA MARE D'AQUESTA BARCELONA QUE HEM VIST EIXAMPLAR-SE EN EL BARRER SEGLE. ES TAMBÉ LA MARE DE LA BARCELONA MODERNA, EFICIENT I AGRADABLE QUE VOLEM PER AL FUTUR. PER TANT ÉS UNA MICA EL NOSTRE DEURE DE FILLS NO jj ,^^^ t.i•1^ íl iJ L ABANDONAR LA CIUTAT VELLA AL PROCÉS DE DEGRADACI6 QUE ESTA PATINT. QUE, A MES S'ACCELERA A MIDA QUE PASSA EL TEMPS SENSE QUE-S'HI ACTUï. LA SITUACI6 DE CIUTAT VELLA FA QUE DINS EL PLA D'ACTUACI6 DEL DISTRICTE, PRESENTAT EN EL CONSELL PLENARI DEL 27 DE DESEMBRE, ES CONTEMPLI UNA COORDINACI6 POLICIAL QUE ITtPLICARà LA RELITZACI6 D'UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— PROGRAMA PERMANENT D'ACTUACIONS CONJUNTES ENTRE EL COS SUPERIOR DE POLICIA, LA POLICIA NACIONAL I LA GUàRDIA URBANA. LA REFORMA DEL MODEL DE PATRULLES I DEL DESPLEGAMENT POLICIAL, LA REALITZACIó SISTEMATICA D'OPERACIONS ESPECIALS I LA INCORPORACI6 D'UNA BASE SE DADES SóN ALTRES DE LES ACTUACIONS QUE ES CONTEMPLEN DINS EL PLA D'ACTUACI6 DE CIUTAT VELLA. LLIGAT AMB AQUESTA ACTUACI6 INTEGRADA A LA CIUTAT VELLA TENIM LA INTENCI6 DE AJUDAR AL PORT DE BARCELONA A PROMOURE AL PORT VELL COM A ZONA DE LLEURE. AIXó ESTARA RELACIONAT AME L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL MOLL DE BOSCH I ALSINA I LA SEVA CONNEXI6 AMB EL CINTUR6 LITORAL. TOTES AQUESTES ACTUACIONES CONFIGUREN, DONCS, UNA CIUTAT REEOUILIBRADA URBANíSTICAMENT, BEN CONNECTADA AME EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA, CONDICIO QUE ÉS, D'ALTRA BANDA,INDISPENSABLE PER LLIGAR BARCELONA I CATALUNYA AL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- AMÉRICA. LLATINA LA PROJECCIè INTERNACIONAL DE BARCELONA, PERè, NO S'ESGOTA AMB LA SEVA VOCACI6 EUROPEA. AQUEST úLTIM ANY HEM ASSISTIT A UN REVIFAMENT DE L'INTERèS DE BARCELONA PELS PAÏSOS D'AMèRICA LLATINA. TAMBÉ EN AQUEST PUNT LA HISTE. RIA DE LA CAMBRA REFORÇA I CONFIRMA LES MEVES PARAULES. ELS HOMES DELS ANYS 1880 QUE VAN FUNDAR AQUESTA CASA CONEIXIEN MOLT BÉ LA IMPORTàNCIA DE LES AMÉRIQUES. I NO TAN SOLS PER MOTIUS COMERCIALS. MOLTS D'ELLS HI HAVIEN VISCUT, O BE EREN FILLS O NETS DE FAMíLIES CRIOLLES. BARCELONA ÉS TAMBÉ LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS IMPORTANT POBLACI6 ORIUNDA D'AMÉRICA LLATINA, BARCELONA HA DE DESCOBRIR L'IMMENS ATRACTIU POTENCIAL QUE LA CIUTAT TE PEP. ALS POBLES D'ALLà. HI HA MOLTS I MOLTS EXPORTADORS QUE TREBALLEN A TRAVERS DE ROTTERDAM O LONDRES I QUE SI ENS CONEIXESSIN MILLOR, SENSE CAP MENA DE DUBTE UTILITZARÍEN EL NOSTRE PORT COM A PORT D'ENTRADA A EUROPA, PER RAONS IDIOMáTIQUES, DE SIMILITUD DE COSTUMS, D'ESTRUCTURES Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �".074k Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JURiDIQUES.... ES TRACTA QUE ENS SABEM FER CONEIXER I, NATURALMENT, FER QUE ELS NOSTRES SERVEIS SIGUIN PROU EFICI ENTS PER FER —NOS COMPETITIUS DE DEBE AMB ELS PORT S NORDEUROPEUS. AQUEST ÉS EL SENTIT QUE TENEN LES VISITES DEL PR ESIDENT DE MEXIC, DEL PRESIDENT DE L'URUGUAY I LA M E S RECENT, PRIVADA, DEL MINISTRE IGLESIAS, UN E NAMORAT DE BARCELONA. EM. PODREU DIR QUE L'ACTUAL SITUACIó DE L'ENDEUTAMENT D'AQUELLS PASOS NO FA GENS ATRACTIU EL RISC D'INTESIFICAR — NE LES RELACIONS. PERE CREC QUE UNA VISIS A LLARG TERMINI HA DE SER NECESS à RIAMENT OPTIMISTA I CONSTATAR L'IMPORTANTíSSIM PAPER QUE AMÉRICA LLATINA HA DE JUGAR EN EL MóN DEL FUTUR. FINAL VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'A.LLE QUE ESPEREM PER AL FUTUR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 9 — Ref.: �.a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FA UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MFS PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT. DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó E CONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE SóN ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE LA MATEIXA MANERA SALUDO LA INICIATIVA DE LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL -30Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAMERA DE CONSTITUIR UN SERVEI DE CREACI6 DE NOVES EMPRESES, QUE, D'ALTRA BANDA, COL.LABORA ESTRETAMENT AMB LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL DE L'AJUNTAMENT. PENSO, DONCS, QUE UNA VEGADA MÉS BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIONS EMPRENDRAN AMB AVANTATGE EL CAME DEL REDREÇAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I HEM CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUi VULL ANIMAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PERQUE SEGUEIXI MOLTS ANYS MÉS COM A CAPDAVANTERA DE L'ACTIVITAT DE LA CIUTAT, DEL PAIS. BARCELONA NO US FALLARà, EN PODEU ESTAR SEGURS, EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA ÉS RADICALMENT ATRACTIU. FA UNES SETMANES, EN UN DIARI D'AQUESTA CIUTAT, UN ARQUITECTE BRITàNIC QUE FA MOLTS ANYS QUE VIU ENTRE NOSALTRES AFIRMAVA QUE NO HI HA UNA ALTRA CAPITAL AL MóN ON Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ES REGISTRI UNA.SITUACI6 DE CREATIVITAT COM LA —31— Ref.: �1111 * Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: -32- QUE VIVIM ARA MATEIX AQUí. APROXIMADAMENT EL MATEIX ÉS EL QUE DEIA UN ESCULTOR NORDAMERICà QUE ESTA FENT UNA OBRA, DESINTERESSADAMENT, PER AL PARC PEGASO. NO ES TRACTA D'OPINIONS AïLLADES. BARCELONA EST EN UN MOMENT DOLÇ DE CREACIò, DE VITALITAT, D'INTERCANVI QUE TÉ UN RECONEIXEMENT MOLT SUPERIOR MÉS ENLLà DE LES NOSTRES FRONTERES QUE A LA PRòPIA CIUTAT. BARCELONA ESTà EMERGINT. S'HA PRODUÏT JA UN FENOMEN VISIBLE DE RETROBAMENT DE LA CIUTAT PER PART DELS CIUTADANS I UN REVIFAMENT DE L'ORGULL DELS BARCELONINS. ES UN FENòMEN POSITIU, QUE HA ESTAT AMPLI, PLURAL, SENSE RESERVES. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3908 Title A name given to the resource Sessió sobre "Història i Prospectiva" / Conferència dins el Programa Commemoratiu del Centenari de la Cambra de Comerç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Comerç Història Sociologia Model social Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1003/19860224d_00106.pdf e28e19591432c25055936276d1a51fc6 PDF Text Text ICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA ACEVEDO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE CANARIAS. (24 Febrero 86) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENEMOS HOY EL HONOR DE PRESENTAR A VDES. AL EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA ACEVEDO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE CANARIAS. NACIDO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA, EL SR. SAAVEDRA ES DOCTOR EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD COMPLUPENSE DE MADRID I DIPLOMADO EN DERECHO COMPARADO POR LA UNIVERSIDAD DE TRIESTE. ASIMISMO ES DIPLOMADO EN ORGANIZACION DE EMPRESAS POR LA ESCUELA DE ORGANIZACION INDUSTRIAL DE MADRID Y SECRETARIO DEL INSTITUTO DE ESTUDIOS UNIVERSITARIOS DE LA EMPRESA. HA SIDO TAMBIEN PROFESOR DE DERECHO DEL TRABAJO EN LA UNIVERSIDAD DE LA LAGUNA, Y VICEDECANO, DESDE SU FUNDACION, DE LA SECCION DE EMPRESARIALES EN LAS PALMAS, DEPENDIENTE DE LA FACULTAD DE CIENCIAS ECONOMICA - DE LA LAGUNA. �2. EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS JUEGA UN PAPEL IMPORTANTE EL CONCEPTO DE SOLIDARIDAD. Y ESTA SOLIDARIDAD ENCUENTRA UNO DE SUS FUNDAMENTOS EN EL ENTENDIMIENTO, EN EL CONOCIMIENTO MUTUO. DESDE ESTA PERSPECTIVA, QUEREMOS SABER, CON MAS PROFUNDIDAD, DE LA REALIDAD ACTUAL DE CANARIAS PORQUE, AUNQUE LOGICAMENTE SE DEN HECHOS Y PROBLEMAS DIFERENCIALES, NO CABE DUDA QUE EXISTEN TAMBIEN PROBLEMAS COMUNES CON LOS DE OTROS PUEBLOS DE ESPAÑA. Y ES ESE ENTENDIMIENTO, ESE CONOCIMIENTO DE LO COMUN Y DE LO DIFERENTE, LO QUE DEBE AYUDARNOS A ACERCARNOS FRATERNAL Y SOLIDARIAMENTE., LA LEYENDA NOS CUENTA QUE MAS ALLÁ DE LAS COLUMNAS DE HERCULES, DENTRO DEL OCEANO ATLANTICO, ENTRE EUROPA, AMERICA Y PARTE DE AFRICA, EXISTIA UNA ISLA DE EXTENSION TAN CONSIDERABLE COMO UN CONTINENTE. ESA LEYENDA TAMBIEN NOS HABLA DE QUE LA CIVILIZACION DE LA ATLANTIDA SE ASENTABA DONDE HOY SE ENCUENTRAN LAS ISLAS CANARIAS, QUE NO ERAN OTRA COSA QUE LAS MAS ALTAS CUSPIDES DEL CONTINENTE DESAPARECIDO. �3. DESDE LA LEYENDA, A LA CONQUISTA DEL ARCHIPIELAGO CANARIO DURANTE TODO EL SIGLO XV, A SU COLONIZACION, A SU CONSOLIDACION COMO ZONA DE PASO OBLIGADO EN LA RUTA PENINSULA-AMERICA... HASTA LLEGAR A NUESTROS DIAS. LA POBLACION DE LAS ISLAS SE HA TRIPLICADO EN LO QUE VA DE SIGLO. SABEMOS • TAMBIEN QUE SU DENSIDAD MEDIA DE POBLACION POR KM2. ES SIMILAR A LAS DE BARCELONA, MADRID O BILBAO. Y TAMBIEN CONOCEMOS LA ALTA TASA DE EMIGRACION DEL CAMPO A LAS CIUDADES, CON EL CONSIGUIENTE AGRAVAMIENTO DE LOS DEFICITS DE SERVICIOS PUBLICOS Y DE INTRAESTRUCTURAS URBANAS. LA EMIGRACION DE LA POBLACION CANARIA PRESENTA UNAS PECULIARIDADES QUE DEBEN SUBRAYARSE YA QUE, SECULARMENTE, SE HA ORIENTADO HACIA CUBA Y VENEZUELA PRINCIPALMENTE. LOA CANARIOS, AL OTRO LADO L ATLANTICO SON MAS DE 400 MIL, A LOS QUE HABRIA QUE AÑADIR FAMILIARES Y DESCENDIENTES. �4. EN EL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, SEGUN LOS DATOS DEL CENSO DE 1980, HAY UNOS 3 MIL HABITANTES NACIDOS EN CANARIAS. Y ES QUE LAS RELACIONES MIGRATORIAS DE CANARIAS CON LA PENINSULA HAN TENIDO UN SESGO CARACTERISTICO, YA QUE ES CONSTATABLE EL HECHO DE QUE SEA UN MAYOR NUMERO DE PENINSULARES LOS QUE SE ASIENTAN EN LAS ISLAS, QUE EL DE CANARIOS QUE MARCHAN A LA PENINSULA. ESTE ES UN PEQUEÑO ESBOZO DE LA REALIDAD CANARIA, CONDICIONADA POR SU ESTRUCTURA AGRICOLA, POR UNA INDUSTRIA BASADA FUERTEMENTE EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCION. Y POR UN SECTOR DE SERVICIOS, ORIENTADO SOBRE TODO AL TURISMO, QUE HA SUFRIDO DOLOROSAMENTE 7,A CRISIS DE ESTOS ULTIMOS AÑOS. CEDEMOS AHORA LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. jERONIMO SAAVEDRA, QUE NOS HABLARA, CON MUCHA MAS PROFUNDIDAD Y CONOCIMIENTO DE CAUSA DE CANARIAS Y DE SUS HABITANTES, CON LOS QUE HOY, JUNTO CON NUESTROS CIUDADANOS NACIDOS ALLA, MANIFESTAMOS NUESTRA FRATERNIDAD Y SOLIDARIDAD. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3909 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Jerónimo Saavedra dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Jeronimo Saavedra, President del Govern de Canaries. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Immigració Demografia Model social Canàries Saavedra Acevedo, Jerónimo Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1004/19860304d_00107.pdf 589d52824436accc1ce1122c5711f43b PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. ANGEL DIAZ DE ENTRESOTOS MIER, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA. (4 marzo 1986) „; t" \ , L511( ) 1 cs, 't I n A �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: EN EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" INTERVIENE HOY EL EXCMO. SR. D. ANGEL DIAZ DE ENTRESOTOS MIER, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA. COMO MUY ACERTADAMENTE NOS COMENTABA LA SEMANA PASADA EL PRESIDENTE DEL GOBIERNO CANARIO, EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA, LA PRESENTE INICIATIVA DE OFRECIMIENTO DE DUES`rROSALON DE CIENTO A LOS PRESIDENTES DE TODAS LAS COMUNIDADES AUTONOMAS DE NUESTRO PAIS, COMO FORO DE EXPRESION DE LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMATICA DE SUS GOBIERNOS, CONSTITUYE UN INTENTO, QUE CREEMOS IMPORTANTE, PARA DESHACER LOS TOPICOS Y LAS VERSIONES SIMPLISTAS EXISTENTES EN RELACION AL MAPA AUTONOMICO ESPAÑOL. CANTABRIA, DE RAIZ CELTICA, DERIVADA DE "KENT-ABER" RINCON DEL AGUA COMO ALUSION A LA CURVA DEL EBRO O A LA BAHIA DE SANTANDER. Y TAMBIEN DE "KANT-A-BRIGA" CASTILLO DE PIEDRA QUE NOS RETROTRAE A SU NOMBRE MAS CLASICO "LA MONTAÑA". �2. SABEMOS DE ESA TIERRA DONDE NADA ES DEMASIADO GRANDE Y CASI TODO SE DEFINE POR LA MESURA Y EL EQUILIBRIO. DESDE LA DISTRIBUCION DE SU POBLACION (MEDIO MILLON LARGO DE HABITANTES EN 1.113 ENTIDADES DE POBLACION AGRUPADAS EN 103 AYUNTAMIENTOS), A LA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA, YA QUE SI BIEN NO ES DE LAS COMUNIDADES AUTONOMAS MAS "RICAS" DE ESPAÑA, SI ES DE LAS DE UNA DISTRIBUCION DE LA RENTA MAS EQUITATIVA. NUESTRA CIUDAD, Y POR TANTO CATALUNYA, TIENE UNOS LAZOS DE UNION IMPORTANTES CON CANTABRIA. D. ANTONIO LOPEZ, MARQUES DE COMILLAS (INMORTALIZADO EN LA PLAZA SITUADA AL LADO DEL EDIFICIO DE CORREOS EN BARCELONA), FUNDO EN EL SIGLO XIX LA COMPAÑIA TRASATLÁNTICA Y LA COMPAÑIA DE TABACOS DE FILIPINAS, CON SEDE SOCIAL EN BARCELONA DESDE SU CREACION. Y EN EL PUEBLO DE COMILLAS, TANTO EL SEMINARIO DE LOS JESUITAS, DE INCONFUNDIBLE ESTILO GOTICO CATALÁN, COMO LOS EDIFICIOS QUE DISEÑO GAUDI, SON PRUEBAS INEQUIVOCAS DE QUE CANTABRIA HA ESTADO PRESENTE EN NUESTRA CIUDAD, Y DE QUE BARCELONA ESTA PRESENTE EN CANTABRIA. �3. DEJEMOS AHORA QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y DEL CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA NOS ACERQUE A LA REALIDAD ACTUAL Y A LAS INQUIETUDES JE SU REGION, EN EL MARCO DE LA SOLIDARIDAD QUE HOY ,E BRINDA ESTE SALON DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. �Ajuntament de Barcelona. CERIMONIAL CONFERENCIA "BARCELONA SOLIDARIA" Dia 4 de Març de 1986 ORDRE DE L'ACTE 1.- Paraules de presentació per l'Excm. Sr. Alcalde. 2.- Conferència de l'Excm. Sr. Angel Díaz de Entresotos Mier, President de la Diputació Regional i Consell de Gnvern de Cantabria. 3.- Cloenda per l'Excm. Sr. Alcalde. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3910 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Diaz de Entresotos Mier dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sr. Angel Diaz de Entresotos Mier, President de la Diputació Provincial i Consell de Govern de Cantabria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Immigració Demografia Model social Cantabria Díaz de Entresotos Mier, Ángel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1006/19860313d_00109.pdf 47ed288617f8c7aba96096030fceac2f PDF Text Text EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este año en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, está haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalizacion industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahï y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrialización, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparas de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �^t^.:ái'+'r•Y;';i" EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúr.gica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este ano en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, esta haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalización industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahí y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrializacïón, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparos de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �13 de març de 1986 SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, al XIX CONGRESO DE LA TRABAJADORES. FEDERACION SIDEROMETALCRGICA DE LA UNIóN GENERAL DE � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3912 Title A name given to the resource Saludo del Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, al XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de la Unión General de Trabajadores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ocupació Sindicalisme Model social Unió General de Treballadors de Catalunya Indústria Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències