14
10
1525
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/186/20041205.pdf
6bdb60996d0b65dc0cad7388e816e4d5
PDF Text
Text
Declaració institucional del president de la
Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la
Constitució
Girona | 5/12/2004
Estimats conciutadans,
Avui ens podem preguntar: Què representava la Constitució
espanyola fa 26 anys?.
Ara ho sabem: representava l'oportunitat d'obrir una llarga etapa de
pau, democràcia i autonomia, desprès de l'intent dramàtic de la 2ª
República.
La victòria de les esquerres a Catalunya en les primeres eleccions,
les constituents de 1977, havia permès el retorn del president
Tarradellas, la recuperació d'un sistema autonòmic semblant al vigent
durant la segona República.
Però la Constitució del 78 era la suma d'una colla de pactes.
Acceptava la forma monàrquica de govern. La Constitució va proposar
la generalització del sistema autonòmic no solament a les tres
nacionalitats històriques que el van plebiscitar durant la República
sinó a totes les regions espanyoles
Ara, un quart de segle més tard, que hem de fer? Ara hem de crear el
Senat de les autonomies, posar en la Constitució el que hem fet en
aquest quart de segle i introduir-hi Europa, perquè vam entrar a la
Unió 8 anys desprès d'aprovar la Constitució espanyola. Hem
d'aconseguir que l'esperit inicial de la Constitució sigui respectat. Que
les nacionalitats siguin nacionalitats i les regions, regions. Que cada
nacionalitat històrica sigui considerada com a tal, com a comunitat
nacional.
Ara és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies i de
donar cabuda a les diverses realitats que volen conviure en la nació
de nacions que és Espanya.
La lectura proposada per l'anterior Govern espanyol era restrictiva i
contrària a la direcció i la dinàmica que la Constitució del 78
assenyalava. Això ens ha fet perdre uns anys. En comptes de seguir
avançant es va oblidar aquell pacte fundacional i es congelava un
statu quo incomplet.
1
�Ara anirem endavant. Catalunya no fa trampes. Espanya pot confiar
en Catalunya, perquè Catalunya juga i jugarà net. Espanya hi sortirà
guanyant. Una Catalunya a la defensiva no convé a ningú. I una
Espanya a la defensiva, desconfiada, tampoc no convé a Catalunya.
Ciutadans de Catalunya,
A Miravet totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya vam
acordar un calendari i unes formes d'actuar per a obtenir el consens
en la reforma de l'Estatut.
L'esperit de Miravet s'ha de respectar. El respectarem tots. És més:
estic convençut que Espanya necessita un acord com el de Miravet,
que recentment s'ha aconseguit a Catalunya. Sense això no hi haurà
reforma constitucional.
Quan la Conferència de presidents autonòmics ens reunirà a la
primavera, en nom del nou govern català explicaré l'Estatut aprovat
pels catalans. Quan Catalunya s'explica, convenç. El millor temps
encara no ha arribat; però el millor temps s'acosta. Que ningú no
l'esguerri per interessos de partit. Catalunya i Espanya no s'ho
mereixerien.
No hem de caure en cap provocació ni hem de decidir, davant les
dificultats que ens trobarem, que Espanya no té solució.
Ara tenim un nou Govern espanyol disposat a reprendre el camí de
l'avenç cap a l'Espanya diversa i plural prefigurada en la Constitució.
El president Zapatero està demostrant determinació i coratge polític
per dur endavant les reformes institucionals necessàries. Ha proposat
dues coses: una revisió del concepte de nació espanyola i més
respecte pel concepte de nació catalana.
Poc que ho havíem vist això abans...
Amb el president Zapatero compartim la convicció que ha estat
justament l'èxit de la Constitució el que ha obert la possibilitat de la
seva reforma raonada i raonable.
Estem començant a anar més lluny. Tots junts, Catalunya, Andalusia,
Euskadi, València, Galícia ...: tots. Espanya sencera entesa com la
lliure unió dels seus pobles.
Fóra un error negar-se ara a la necessària i convenient adequació
estatutària i constitucional. La Catalunya del segle XXI, l'Espanya
plurinacional i l'Europa unida, que també s'ha dotat d'un Tractat
Constitucional, han de trobar camins legals viables. Camins que
2
�puguin ser compartits amb comoditat per la immensa majoria dels
ciutadans i ciutadanes dels pobles d'Espanya.
Us en adoneu? Estem davant la cruïlla que sempre havíem somiat.
Europa ha integrat dins els 450 milions de persones que des del segle
XIX s'estaven fent mútuament la guitza .. i la guerra; Espanya es
reconeix diversa i dóna llibertat i confiança als seus pobles; Catalunya
s'afirma, creix lliure i potent, retorna implicació i solidaritat, afecte
per afecte. Espanya, per fi, s'expressa tal com és: plurinacional i més
europea que mai.
Ara ja no és l'horitzó que tenim al davant. És una realitat. Abordemla amb decisió, serenitat i fermesa. El millor temps és a tocar de dits.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per assolir-lo.
Estic convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de
Catalunya.
Pasqual Maragall
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1668
Title
A name given to the resource
Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Constitucions
Espanya plural
Territoris
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/187/20041213.pdf
6242dc5dbf74b55f74b4ffe2376f5083
PDF Text
Text
Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes
Tribuna Barcelona | 13/12/2004
Vull saludar, per començar, la iniciativa de "Tribuna Barcelona" de
dedicar un cicle a la reforma de l'Estat autonòmic.
És una iniciativa oportuna, encertada i sensible, una iniciativa
encertada en la mesura que contribueix a crear un clima d'opinió
sensible a unes reformes que -en paraules del president de "Tribuna
Barcelona"- s'emmarcarien en una "segona transició".
Conec i valoro la sensibilitat demostrada per "Tribuna Barcelona" per
contribuir a la creació d'aquest clima de diàleg, amb iniciatives que
han donat a conèixer els punts de vista de Catalunya a Espanya i
viceversa, però m'atreveixo a demanar-vos que persevereu en
aquest esforç de clarificació i de concòrdia, perquè encara no s'ha
acabat, especialment portant aquestes iniciatives a altres llocs
d'Espanya.
Aquest és el sentit de la presència de Marcelino Iglesias com a
introductor de la meva intervenció, a qui vull reconèixer públicament
com un dels exponents més lúcids del nou socialisme espanyol, amic
de Catalunya i compromès a fons des de l'Aragó amb l'Espanya
plural.
Els meus plantejaments, que comparteixo, sobre la reforma de
l'Estatut i la reforma constitucional crec que a aquestes alçades són
força coneguts, però no estic tant segur que siguin ben interpretats.
De fet, si que ho sé, i els haig de reconèixer que el camí cap a la
plenitud de l'Espanya plural no està sent ni serà un camí fàcil. És un
camí que en iniciar-lo era ben estret i costerut, però que avui s'ha
eixamplat i és més planer i, per això, més transitat: hem començat a
trobar-hi bona companyia.
Vostès saben que els plantejaments de reforma de l'Autogovern i de
l'Estat autonòmic que proposo estan arrelats en la tradició catalanista
i federalista.
Una tradició política que aspira a retrobar-se amb una altra tradició
política, una tradició castellana de caire liberal, laica i republicana.
És, ni més ni menys, la tradició de la que avui es reclama el
president del Govern d'Espanya. Per això els hi puc dir que
comencem a anar amb bona companyia.
1
�Però, a més de l'arrelament en la tradició, el que avui proposo té un
sòlid fonament en l'experiència política i administrativa dels darrers
25 anys.
Tenim l'experiència d'un Estat autonòmic que s'ha creat i ha crescut
en aquests anys a partir de les previsions constitucionals i
estatutàries. Però es dóna la paradoxa que l'Estat autonòmic no és
materialment descrit en la Constitució vigent, per la senzilla raó que
aquesta es va fer per a que poguessin existir les Autonomies, però no
va definir-les, ni va dir quines eren, quantes eren ni com s'havien de
governar.
Ara que són un fet polític, jurídic i material consolidat ha arribat
l'hora d'adaptar la Constitució a la realitat que ha contribuït a crear:
és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies
existents tal com són.
També com a conseqüència de la materialització política i jurídica de
l'Estat de les Autonomies ha progressat la jurisprudència i la reflexió
acadèmica que ens ajuda a interpretar-lo. De tal manera que avui
disposem d'un instrumental conceptual i interpretatiu molt més ric i
més arrelat a l'experiència viscuda que fa 25 anys.
La conjugació de la visió política que ha detectat la necessitat de la
reforma, l'acumulació d'una experiència de govern i de gestió d'un
Estat compost i el coneixement tècnic que se'n deriva són tres bones
condicions prèvies sobre les que fonamentar la voluntat de
transformació.
No cal que els hi digui que aquestes tres condicions no es donaven
simultàniament en el moment de la Transició i que el coratge polític
va ser el motor del canvi que va suplir moltes de les mancances
d'aleshores.
Avui seria imperdonable que per manca del coratge polític necessari
malaguanyéssim una situació amb bones condicions per a la reforma
de l'Estat.
I els hi vull confessar que del meu tracte amb el president Rodríguez
Zapatero he tret la conclusió de que no és precisament coratge el que
li manca. Crec que Zapatero és un polític de la mateixa fusta que
Adolfo Suárez: un home conscient del moment històric que li ha tocat
viure i decidit a fer el que s'ha de fer.
Dit això, passo a exposar-los a grans trets els aspectes més
rellevants de la proposta catalana.
2
�Nosaltres el que volem és :
- Una Espanya no radial sinó en xarxa (que de València a Barcelona
es viatgi igual que de Madrid a València, com ja va dir el Banc
Mundial l'any 1962. La Jonquera-Múrcia.
- Que s'acabi amb l'escàndol que per anar de punt a punt d'Espanya
per autopista no es pagui i a Catalunya i al País Basc si, que hi hagi
equitat.
- Tenir competències i recursos generats per la nostra economia per a
erradicar dels barris i pobles de Catalunya tota traça de misèria
urbana i ho farem. Aquests recursos no els perdonarem.
- Crear una segona línia de comunicació ferroviària entre Lleida i
Girona (i França) per l'interior en x anys.
- Tenir a l'AMB una xarxa de metro decent i compacta, que no la
tenim. Tenim línies de metro, però no una xarxa compacta.
- Tenir un aeroport transoceànic gestionat des d'aquí i un port que
esdevingui el primer d'Europa que és el que li toca.
- Crear una Euroregió amb el Llenguadoc-Midi Pyrénées, AragóBalears i, si vol, també la Comunitat Valenciana.
- Obrir les portes d'Europa, com estem fent, als idiomes d'Europa
- Assegurar als nostre ciutadans tres coses : SEGURETAT, ESCOLA I
SALUT al màxim nivell europeu.
És una proposta per a Catalunya i a la vegada és una proposta per a
Espanya feta des de Catalunya.
És una proposta que intenta ser fidel a la percepció majoritària del
poble de Catalunya que per anar bé nosaltres ens convé que vagi bé
Espanya i que vagi bé Europa.
En síntesi es tracta d'una proposta que pretén, de forma simultània,
en primer lloc l'afirmació de la identitat i de l'autogovern de
Catalunya i el seu reconeixement per l'Estat espanyol, i en segon lloc
el reconeixement del caràcter plural d'Espanya i l'organització federal
de l'Estat espanyol.
Millorar l'Autogovern de Catalunya és un objectiu compartit -amb els
matisos que es vulgui- per totes les forces polítiques catalanes i
constitueix un dels pilars del projecte polític de l'actual Govern de
Catalunya.
Aquest objectiu es centra avui en la reforma de l'Estatut. No d'un
Estatut entès com un símbol de la identitat catalana, sinó de l'Estatut
entès a la vegada com l'expressió de l'acord de convivència entre els
catalans, com l'eina bàsica del nostre autogovern i com un nou pacte
amb l'Estat espanyol.
L'Estatut com a eina de concòrdia i com a instrument de progrés i de
justícia.
3
�La responsabilitat del conjunt de les forces polítiques catalanes és
fabricar una nova eina més útil que la vella.
Més útil per servir la prosperitat, el benestar i l'esperit cívic dels
catalans i les catalanes.
Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: volem un
nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per
augmentar el benestar i no especialment per apujar el volum de la
retòrica política. L'autèntic patriotisme va ser aquí .
A la majoria dels catalans i de les catalanes no els interessaria
l'Estatut -ni el vell ni el nou- si no suposés més benestar i més
igualtat, més justícia i més qualitat de vida, en definitiva ser millor
que els altres pobles no solament en la retòrica sinó en els resultats i
en la pràctica diària. Hi ha qui en l'extrem de la retòrica i el límit de
l'apassionament identitari prefereix una bona derrota a una colla
ininterrompuda de modestos resultats positius i tangibles.
I per això volem un nou Estatut que, senzillament i concretament,
clarifiqui i enforteixi les competències de la Generalitat i fixi de
manera inqüestionable les bases d'un sistema de finançament que
corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya.
Però també volem un nou Estatut per millorar les nostres institucions
d'autogovern. Amb una organització territorial que suposi una
descentralització de moltes competències en els ajuntaments.
Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat,
subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades.
Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una
aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social
de les institucions públiques.
Aquesta és per a mi una obsessió: Reduir l'autoindulgència dels
responsables públics, polítics o funcionaris, o medis de comunicació
oficials, acabar amb els monopolis de fet en tants camps de la nostra
vida social, amb les màfies consentides. Reduir l'abús de la publicitat
en l'ocupació dels espais públics, etc. Tenim l'obligació de fer complir
les regles.
No estic per una política de desconfiança sistemàtica i metòdica
respecte de tot el que és públic. Al contrari : estic contra la
privatització del que és públic i que s'inicia quasi sempre posant
obstacles a la transparència, molt crucial.
4
�Amb una administració de Justícia més pròxima i, per tant, més
eficaç.
Amb un nou compromís amb la ciutadania: un Estatut vertebrat
entorn dels valors cívics i de la participació de la societat civil.
En tercer lloc, volem un Estatut que reafirmi la nostra voluntat de ser
considerats com a Estat i que renovi el pacte de solidaritat i amistat
de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya.
En aquest sentit el nou Estatut de Catalunya serà una contribució
decisiva per a fer efectius els principis inspiradors del pacte
constitucional de 1978.
És a dir per tenir un Estat que reconegui que és plurinacional i que té
diverses llengües i cultures.
L'Estatut haurà de contemplar qüestions com la nostra presència al
Senat, l'atribució de funcions de cassació al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la
designació dels membres de les altes institucions de l'Estat -com el
Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial-, la
transferència de funcions executives de l'Administració de l'Estat a la
Generalitat, el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la
cultura catalanes per part de l'Estat espanyol, com s'està començant
a fer.
I, finalment, volem un Estatut que reguli les relacions de la
Generalitat amb la Unió Europea. Que asseguri la nostra participació
en la formació de les posicions de l'Estat i la nostra presència en les
institucions i organismes europeus quan es tractin qüestions de
l'interès de Catalunya.
Vull subratllar el caràcter de pacte amb l'Estat espanyol que té
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Aquest pacte afecta òbviament la pròpia naturalesa i organització de
l'Estat espanyol.
Aquest estat que va ser el primer estat modern, obligat per la
complicació dels seus dominis transoceànics, dels quals la península
era només una part.
I pel fet que la península mateixa , fins el 1714 contenia dos regnes
molt diferents. Tres si comptéssim Portugal.
Hem de ser conscients que la reforma de l'Estatut de Catalunya
influirà en la modificació de la resta d'Estatuts.
5
�La gran qüestió a resoldre és com es preserva la singularitat política
de Catalunya i a la vegada es garanteix la cohesió ciutadana, social i
territorial d'Espanya.
Es tracta d'articular un Estat compost en el que el reconeixement de
les identitats nacionals i de les singularitats lingüístiques i culturals no
equivalgui a privilegis, és a dir, no sigui o involuntàriament entès com
un privilegi o voluntàriament presentat com si ho fos.
Aquí hi ha un problema de proporcions, de mitjans, un problema de
lectures. Si jo llegeixo un article avui en un diari de circulació
"nacional" (entre cometes, és a dir estatal) i aquest senyor no llegeix
demà el que estic dient avui aquí, si aquest senyor diu que "le parece
muy grave que se diga que el concepto de nación catalana no
produce rechazo" (...) i afegeix que "el concepto de nacionalidad es
una licencia grave de la Constitución" (...) " un adjetivo convertido
en sustantivo" i demà aquest mateix senyor no llegeix el que diem
aquí, malament! Perquè vol dir que el sistema no funciona bé. Hem
de crear un sistema de circulació de les noticies i de les opinions.
Per això, la segona part de la meva proposta tracta de l'Espanya
plural i del seu correlat polític, l'Estat federal.
Tot i ser ben cert que l'Estat autonòmic ha donat un rendiment
extraordinari en termes de descentralització política, també és
evident que amb el pas del temps han aflorat els seus límits i les
seves insuficiències.
Deixeu-me parlar de Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no
se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España"
Recordo que Rubio Llorente, que no és precisament un esquerrà i un
socialista, i que dóna la casualitat que és president del Consell
d'Estat, ha proposat la fórmula de "Comunitats nacionals" per a l'Art.
2 de la Constitució, en referència a Catalunya, Euskadi i Galícia (i "la
foral de Navarra", afegeix). És una fórmula discutible, com totes,
però interessant.
L'Espanya que proposo és una Espanya que reconeix i respecta la
diferència i que, per tant, articula de maneres diverses les realitats
que són diverses.
L'articulació institucional de la diversitat hauria d'atenir-se a dos
criteris bàsics: criteri d'igualtat i el criteri de diferència.
El criteri d'igualtat ha d'esdevenir en la pràctica una igualació en
serveis i estàndards de vida de tots els ciutadans, amb el que això
6
�suposa de solidaritat dels més desenvolupats amb els més
endarrerits.
Entenc que el 1978 l'essència del pacte constitucional va consistir en
què Catalunya i Euskadi renunciaren a exercir el dret
d'autodeterminació a canvi d'obtenir un nivell d'autonomia i
d'autogovern a l'alçada del que havien aconseguit amb els Estatuts
de la Segona República.
Ara, el nucli del pacte constitucional hauria de consistir en que les
nacionalitats històriques accepten la generalització autonòmica, la
igualtat competencial i l'equilibri del model, al mateix temps que les
altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i
plurilingüística d'Espanya i, en conseqüència, les expressions
polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials.
Òbviament, transformar l'Estat espanyol en un veritable Estat
compost no s'acaba amb la reforma constitucional.
Exigeix una revisió a fons del sistema del finançament que fixi un
quadre estable de relacions fiscals i financeres de caràcter federal,
equitatiu i durador, amb corresponsabilitat i suficiència.
Exigeix l'adequació del sistema judicial a l'Estat autonòmic.
Exigeix una política cultural i lingüística de l'Estat al servei de totes
les seves llengües i cultures.
I exigeix que la composició de les altes institucions de l'Estat -com el
Tribunal Constitucional- reflecteixin la complexitat de la nostra
organització política.
Exigeix una profunda transmutació de l'organització i de les funcions
de la Administració de l'Estat.
Són reformes institucionals a les que caldria afegir les
transformacions econòmiques i territorials, inherents a una concepció
del territori espanyol que superi la visió centralista i radial per una
nova visió d'Espanya en xarxa.
En definitiva, es tracta de la plena i coherent adequació de l'Estat
autonòmic a la pluralitat i la diversitat dels seus territoris: institucions
(Senat, TC, Conferència Presidents, sistema judicial ...), polítiques
(cultura, llengua ...), finançament ... i també de la potenciació de
l'Espanya en xarxa en una Europa en xarxa.
7
�Tot això no és novetat. El que sí que és novetat és que aquests
plantejaments estant fent camí. Si no és pel govern espanyol, el tema
de la "nació catalana" no sortiria en els mitjans de Madrid.
En un any s'han fet progressos més que evidents. Uns avenços que
són innegables:
- Totes aquestes propostes està en la base de l'acord del Tinell que
orienta l'acció del Govern a Catalunya.
- No hi ha cap força política catalana que a aquestes alçades negui la
necessitat de reformar l'Estatut i revisar el sistema de finançament.
- El nou Govern d'Espanya, amb el seu President al davant, ha passat
dels gestos a les propostes:
- ha obert la porta a la reforma constitucional;
- s'ha compromès a fons amb el nou Estatut de Catalunya;
- ha portat el català a Europa;
- ha activat la Conferència de Presidents;
- ha propiciat una fórmula acordada de participació de les
Autonomies a la Unió Europa.
Es pot dir que les qüestions més rellevants estan plantejades, formen
part de l'agenda política i hi ha raonables expectatives de que podrem
avançar.
Això era impensable fa un any.
Ha arribat l'hora de transcendir el debat sobre la fiabilitat de totes
aquestes afirmacions
Es va parlar dels gestos o del tarannà (del "talante") als fets i sí
aquests són insuficients o poc adequats.
Però el cert és que gestos i fets estan provocant rectificacions de
posicions prèvies i creant incomoditats en els que encara no
s'atreveixen a rectificar.
Potser ja és hora de deixar de banda impaciències retòriques i seure
a parlar d'un programa enraonat de reforma de l'Estat.
És a dir, és l'hora de l'estratègia.
De l'estratègia de Catalunya, no de les estratègies de partit.
8
�Tinguin la certesa que el Govern de Catalunya es basa en una aposta
estratègica que lliga el progrés del nostre autogovern a la
transformació de l'Estat espanyol.
Es més tinc la convicció que aquesta aposta estratègica pot ser
compartida per totes les forces polítiques catalanes.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per a que ho
sigui.
No tinc raons pel pessimisme. Ans al contrari. Crec haver aportat
prou arguments per justificar l'esperança del moment.
Que no ens manqui ni la intel·ligència ni el coratge que -de ben
segur- necessitarem.
Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1669
Title
A name given to the resource
Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tribuna Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Autonomia
Territoris
Espanya plural
Estatuts
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/188/20041214.pdf
c8e40ced6098b9fcc8530a6c9df49bf9
PDF Text
Text
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Auditori de Barcelona | 14/12/2004
Molt honorable senyor President del Parlament, Honorable Senyor
Conseller en Cap, Honorables senyors Consellers, Senyora Consellera
de Cultura, autoritats, amics, guardonats.
La Tomasa i en Miquel, en Miquel Núñez que ara us ha parlat i la
Tomasa, que ha pujat primer, representen per mi en el record una
cosa molt especial que és no solament l'esforç de les persones que en
la clandestinitat estaven tractant de portar la democràcia que ara
tenim i l'autonomia que ara tenim, sinó també l'esforç per mantenir
viu l'esperit d'aquest país i, encara que sembli mentida, la llengua
d'aquest país.
Dic que sembla mentida perquè ells originalment no parlaven el
català, però editaven "Treball", que era una revista del PSUC. El PSUC
en aquells anys representava un conjunt de forces polítiques, potser
millor que cap altre, perquè va saber, d'alguna forma, sobreviure a la
dictadura, va saber mantenir la reclamació de la democràcia però
també la reclamació de la vigència de l'esperit d'aquest país i
lentament, molt lentament, amb molts d'anys, amb molt de patiment
(a la Tomasa li van trencar l'esquena) ho van finalment aconseguir.
No ells sols, per descomptat, però ells al capdavant.
Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics. Aquest acte és el
reconeixement que Catalunya en el fons es fa a si mateixa. Els qui
tenim la responsabilitat de regir la governabilitat del país tenim cada
dia l'oportunitat de treballar pel país i cada any de guardonar uns
quants homes i dones entre tots els que són mereixedors per atorgarlos la Creu de Sant Jordi. Tot cos civil ben constituït ha de guardar
l'equilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre
interessos i altruisme, entre oportunitats i mèrits.
Les societats contemporànies busquen camins per conciliar tradició i
modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per
reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines
més diversos. D'aquesta recerca, d'aquest equilibri en surt un cos
civil, travat, sòlid i en progrés continu.
Quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o a
unes institucions es posen en risc intencionadament aquests equilibris
que existien. Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat i
l'altruisme, el mèrit i l'excel·lència. És a dir, estem distingint la virtut
cívica més que no pas l'èxit enlluernador. Estem assenyalant i
distingint els virtuosos i aquests virtuosos conformen, si m'ho
permeteu, una mena d'aristocràcia dels mèrits i de les virtuts
1
�cíviques. El contrapès de l'herència i la història, entre passat i
present. És el que ens permet d'equilibrar la balança, equilibrar el
que és el nostre país per tot allò que en conforma el substrat. El que
dia a dia hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i
que volem reconèixer.
Les Creus de Sant Jordi són la màxima distinció civil que concedeix el
Govern de la Generalitat. No fan distinció entre homes dones,
artistes, científics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors, els
vol a tots. Com tampoc no en fan entre les entitats que treballen per
la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat o per la
preservació de la memòria col·lectiva. No prioritzen ni distingeixen
entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre
excel·lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. És el mèrit
cívic, és l'aportació als diversos registres de la complexa respiració
del nostre país, allò que premiem.
D'ençà de la seva instauració aquests premis han estat atorgats a
més de vuit-cents homes i dones i a prop de tres-centes entitats i
col·lectius. Del conjunt de totes aquestes aportacions se'n desprèn
una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya.
Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que
defineix i il·lustra, amb tots els seus matisos la nostra realitat. Més
enllà del sentiment de pàtria hi ha una imatge de la pàtria, un
conjunt de cares que conformen i confirmen les obres, el treball, el
progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que
avui hem distingit i premiat.
Catalunya viu, deixeu-m'ho dir, un moment extraordinari,
esperançador. No deixem que ens segueixi dominant la temptació de
la derrota, que de vegades ens uneix més que no pas els petits èxits
que ens permeten d'anar endavant. No deixem que passi. És un
moment en què cadascun de nosaltres i tots col·lectivament hem de
saber aprofitar aportant-t'hi el millor de nosaltres mateixos. És un
moment extraordinari. Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés de
ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i dels novíssims catalans
també. Aquest és l'alt valor que uneix i identifica totes les persones
que aquest vespre hem reconegut i premiat. A tots l'enhorabona i,
una vegada més, moltes gràcies per la vostra obra, moltes gràcies
per les vostres vides.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1670
Title
A name given to the resource
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Catalanisme
Ètica
Cuevas, Tomasa, 1917-
Núñez González, Miguel, 1920-2008
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/189/20041231.pdf
3aa6b7a5bc193cfa2840ffe3c97b5b8d
PDF Text
Text
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat,
Pasqual Maragall
Palau de la Generalitat | 31/12/2004
Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l'any 2004.
Quantes coses han canviat al món !
Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l'Índia, el Japó,
Rússia, Brasil i el Mercosur s'afirmen com a nous protagonistes.
La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d'Àsia com per
assenyalar el canvi d'època amb un recordatori de la nostra pròpia
fragilitat com a espècie humana. Com dient-nos: tot canvia però tot
segueix igual.
Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil·leni
amb totes les precaucions.
I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els
darrers cent anys Europa s'ha dividit dos cops en les dues guerres
més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d'intervenir
per posar pau.
Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d'habitants. Gairebé el
doble que la població dels Estats Units.
També hi ha mes novetats. I no totes bones. S'ha fet present entre
nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de
març a Madrid.
Portem les víctimes al cor.
Però hi ha novetats que sí son bones.
A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per
posar-hi tot el que encara no hi és.
Un govern que en menys d'un any ens ha tornat els papers de la
Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la
Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint.
I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la
Constitució i l'Estatut.
1
�Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la
Constitució espanyola.
Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no
estan relacionades.
Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un
senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nordamericans.
Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla,
d'acord amb nosaltres.
I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l'oportunitat que fins ara no
han tingut de posar el dia els seus estatuts. Però fer-ho d'acord amb
els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui
condemnen el terror.
I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg
termini, i s'ocupa del que preocupa la gent:
dels mestres i l'escola,
dels metges i el dispensari i l'hospital,
dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera...
Per cert, sigueu prudents aquests dies.
Un govern que s'ocupa:
de les persones,
dels vells que viuen en residències,
dels joves emprenedors,
de tothom.
Per això l'esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65
% més alt que l'any passat.
Per això ens hem posat al capdavant a l'hora de reclamar una solució
per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament
autonòmic. En això també son capdavanters.
Aquest és un Govern que s'ocupa de teixir relacions amb els territoris
veïns. Per a tenir la talla que s'ha de tenir, en el món d'avui, per a ser
algú.
Un govern que s'ocupa de tenir les infraestructures que calen per a
establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i
telefòniques. I lligar-se amb el món obert.
2
�Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya,
que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant
i problemes a l'escola, al Centre d'Atenció Primària i al carrer.
La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és
perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè
torna a venir gent de fora.
La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem
fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen
realment aquestes coses.
Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes. Els ajuntaments fa
temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de
carrer.
En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció
com calia.
Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle. L'any
2005 serà un any que marcarà la història.
Tindrem nou Estatut, posat al dia.
Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s'havien d'haver fet fa
25 anys.
Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no
quatre.
Ja sabíem que els Pirineus i l'Ebre mereixien atenció especial.
Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el
mateix.
Fa 25 anys l'Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional,
corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les
proporcions del vot als diferents partits.
Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara.
Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Acabem l'any de les decisions indispensables,
L'any del canvi de govern; de la cita mundial del Fòrum a la capital de
Catalunya;
3
�L'any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts
en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l'any de
posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i
d'ambició, desprès d'un quart de segle meritori, ple d'emocions, però
mancat encara de qualitat, de rigor en l'administració i d'ambició real
de país, més enllà de les paraules.
Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha
de fer.
Entrem en un any apassionant.
Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats,
que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran.
Se'ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en Joan Oró...
El Nadal i el cap d'any sempre tenen aquest toc agredolç.
La mirada de l'infant al que fem creure que el món es meravellós, i
l'adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot
majestuós, dels qui se'n van sense rancor i amb l'ànima en pau.
Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com
s'albiren des del darrer dia de l'any que s'acaba.
Bon any 2005!
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1671
Title
A name given to the resource
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Acció política
Territoris
Estatuts
Federalisme
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/190/20050113.pdf
96fb1cdb1dfa7e92854ba11479cbed9c
PDF Text
Text
Catalunya 2005: un any de respostes
Auditori de La Pedrera. Barcelona | 13/01/2005
Introducció
Moltes gràcies senyor Degà. Bona tarda a tothom. Adverteixo, Senyor Alcalde, Senyors
Consellers, Senyors diputats, estimats amics, que aquest no serà un discurs d'estricta
actualitat. No és una oració per parlar dels titulars del dia. Es tracta de donar el to, la nota,
el La del que ha de ser un any; el sentit del que volem que sigui l'any que s'inicia. No
esperin -ho dic als periodistes ja estem en un acte del Col·legi de Periodistes-, no esperin
avui cap estirabot ni cap notícia que puguin titular fàcilment demà.
Si hagués de fer cas del que indica el baròmetre polític, avui els hauria de fer una
intervenció centrada en les reformes institucionals.
Les reformes legislatives seran objecte d'interès de l'opinió pública al llarg de tot l'any 2005
i més enllà. A Catalunya, a Espanya i a Europa.
Avui mateix s'ha produït l'entrevista entre el President del Govern espanyol i el del Govern
basc.
De manera que arguments i raons per parlar només de la reforma de l'Estatut i de les
possibilitats de l'Espanya plural no ens en faltarien, avui.
Em permetran, però, que faci una intervenció una mica contra corrent. Sense centrar-la en
el que marca una determinada actualitat, entesa com del dia.
El Pla Ibarretxe farà el seu curs en els àmbits institucionals i polítics que li corresponen.
La dèria de molts polítics espanyols per excloure els nacionalismes de l'escena política acaba
convertint paradoxalment la comèdia o la tragèdia en un peça d'un sol tipus d'actor i d'un
sol tema: els nacionalismes i la unitat d'Espanya.
Amb una pega: que és que hi falta l'actor principal, que és el nacionalisme espanyol.
Normalment no hi surt.
A aquests polítics espanyols els hauríem de dir: si quiere Vd. ver cara a cara lo que es un
nacionalista de verdad, mírese cada mañana en el espejo.
La nostra obligació, lògicament, és desdramatitzar el tema de la pluralitat dels pobles, de
les nacionalitats o les nacions d'Espanya. Desdramatitzar-lo.
Per posar un exemple en un dels terrenys que més soroll ha generat, que és el terreny de
l'esport: El torneig de rugbi d'origen britànic -i ara europeu-, dit "de les 6 nacions" on hi
participen Gales, Escòcia, Irlanda i Anglaterra, entre d'altres, hauria de ser un referent
tranquil·litzador. Però hem de deixar-ho aquí per avui... no és aquest el tema del qual hem
vingut a parlar.
Em penso que la nostra obligació és evitar que la reforma de l'Estatut de Catalunya es vegi
afectada pels avatars de la proposta de la reforma de l'Estatut basc.
I menys encara pel període pre-electoral basc que començarà d'aquí a poques setmanes.
Menys encara.
1
�Les forces polítiques de Catalunya han establert un full de ruta propi per reformar l'Estatut.
Amb un procediment que pretén aconseguir el màxim acord a Catalunya, utilitzar els
mecanismes estatutaris i constitucionals, tal com estan previstos i renovar el pacte de
Catalunya amb Espanya que suposa l'Estatut.
És evident que, en aquest sentit, l'any 2005 serà l'any de l'Estatut; ho ha dit el degà Joan
Brunet. Com, també, de la llei electoral i de l'organització territorial.
Ja ho he dit molts cops, però hi torno: l'Estatut i el finançament no són una finalitat en si
mateixos; són instruments -els més importants sens dubte- per millorar les polítiques
substantives i les estratègies que defineixen què i com serà Catalunya d'aquí a 25 anys.
Per això em sembla també rellevant que quan definim una via catalana de reforma
estatutària, no ens fixem tan sols en els temes de procediment i anem al fons de la qüestió.
Crec essencial que ens fixem en les intencions finals de la reforma: l'Estatut per a què?
Òbviament per a renovar el pacte d'interdependència entre Catalunya i Espanya (i ara amb
Europa). El sentiment, l'interès i la convicció ens hi porten...
Però això sol, tot i ser molt, fóra molt poc.
L'Estatut, a més d'assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument
jurídic i institucional per autogovernar-nos millor, per dur a terme millors polítiques
econòmiques, socials, educatives, sanitàries, territorials i culturals. I si no, no faria servei.
No hauria acomplert el seu objectiu.
Ras i curt, el nostre model de reforma de l'Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en
la forma, com pel seu contingut social.
Aquesta voluntat l'he expressada en diverses ocasions en els darrers mesos. Vostès m'ho
han sentit dir.
Ho he fet quan he parlat de la necessitat de construir un catalanisme plural i integrador, en
comptes de dedicar esforços a mantenir un "pal de paller" defensiu i escèptic, -purament
defensiu i escèptic-, respecte d'Espanya i Europa.
No ens enganyem: el nacionalisme dominant a Catalunya en els darrers 25 anys ha estat
mancat d'un projecte coherent per a Espanya i d'un rol clar a Europa.
Ha estat una mica solipsista, podríem dir. Ha aconseguit que ens respectessin, d'acord,
però a canvi de no dir la nostra referent als espais en els quals ens integrem.
Necessitem a més un catalanisme internament integrador que asseguri que seguim essent
un sol poble, a partir de l'acceptació de les realitats diverses i territorials de la Catalunya
dels set milions.
Vull deixar clar, així mateix, que les prioritats, els projectes i les actuacions concretes per al
2005 estan definits en un document legal, que es diu Pressupost; el Pressupost aprovat pel
Parlament, i aquestes prioritats van ser explicades pel Conseller en Cap, el Conseller
Portaveu i el de Relacions Institucionals, després de la sessió del Consell Executiu de
dimarts passat.
2
�Aprofito per reiterar aquí, que el model de govern que hem establert amb la definició
explícita de la figura del Conseller en Cap i les seves responsabilitats d'impuls i de
coordinació, s'està demostrant, dia a dia, que és la millor solució per a l'acció de govern i
per dur a terme l'acord del Tinell amb totes les conseqüències.
A manera de recordatori vull fer algunes pinzellades sobre el propi Pressupost per a 2005
del que acabo de parlar.
El Govern dóna especial importància a uns pressupostos elaborats sense les hipoteques que
tenien els de l'any passat. Lògicament, amb una major capacitat per generar recursos.
I pressupostos que permetran d'ampliar el marge de maniobra per fer polítiques i, molt
especialment, per incrementar la inversió, que creix fins a gairebé doblar la inversió per
habitant de l'any 2003. Fins a gairebé doblar la inversió per habitant de fa dos anys.
Es tracta de fer compatible l'increment de la inversió que necessita la societat catalana amb
la reducció del dèficit públic. I fer-ho sobre la base de contenir la despesa corrent, de
gestionar eficientment l'endeutament i de millorar la gestió dels tributs propis.
Aquest rigor interior és el que ens ha de donar força en la negociació del nou finançament.
Si no el tinguéssim, aquest rigor, quina força tindríem a l'hora de demanar el que ens
pertoca?
El Pressupost del 2005 és doncs l'expressió de la nostra concepció de la gestió pública, i és
també la manifestació de les prioritats del Govern:
Passo a enumerar-les.
- Les polítiques socials... amb la dotació de gairebé 600 milions d'Euros per a l'atenció de
les persones en situació de dependència i l'increment del 46% de les polítiques socials
d'habitatge. Això es diu molt de pressa.
- Les polítiques de seguretat... amb la incorporació de 1552 nous efectius al Cos de Mossos
d'Esquadra i el seu ple desplegament a la ciutat de Barcelona. Hi haurà dificultats, però ho
farem. Hi haurà dificultats que es podran resoldre, perquè, per altra banda, l'Ajuntament de
Barcelona ens hi ajudarà.
- El compromís amb l'educació i la cultura... amb la convocatòria de 3.600 places de
personal docent, o l'increment del 23% del pressupost del Departament de Cultura,
avançant cap al compromís de doblar el pressupost d'aquest Departament.
- L'impuls de la internacionalització de l'economia catalana a partir d'un magnífic acord
tancat ahir mateix entre sindicats, patronal i govern, i que va anunciar el Conseller
d'Economia i Finances.
- Les inversions en infraestructures... amb una aposta decidida pel transport públic, una
inversió de 900 milions d'Euros per a la línia 9 del metro i una pila de millores a la xarxa
viària i ferroviària que ens permetran desenvolupar un model competitiu de mobilitat, que
no tenim encara.
Això és fer pàtria.
Aquestes són les respostes immediates en el camp dels serveis públics que el Govern
donarà durant el 2005.
3
�Però també prendrem decisions estratègiques que donaran fruits en el temps, en els anys
vinents.
Avui els parlaré d'algunes d'aquestes opcions de caràcter estratègic.
D'aquí a una anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i
d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau:
1. qualitat democràtica: val a dir, ser allò que els anglesos en diuen ser més "accountable",
més fiable... Més comprès, més entès, més explicatiu del que es fa.
2. innovació i competitivitat: val a dir, estar a la punta, estar al davant en aquest tema.
3. cohesió social: val a dir, evitar fractures.
4. equilibri territorial: val a dir, Catalunya no és Barcelona només, és tot Catalunya.
El Nou Govern (catalanista i d'esquerres) és en si mateix una síntesi de diverses visions i de
diverses tradicions polítiques i socials del nostre país, que han donat lloc a un projecte
polític compartit.
Aquesta síntesi que integra:
- la visió socialdemòcrata, amb la preocupació pels drets individuals i socials bàsics
(educació, salut i benestar...),
- la nova visió ecosocialista amb la preocupació per la incorporació de nous drets socials i
ecològics o ambientals,
- i la visió republicana amb la preocupació pels drets nacionals i la laïcitat.
En aquesta pluralitat ens trobem còmodes. I els ho dic francament. Estem còmodes, molt
còmodes.
Quin és el nostre objectiu?
Fer efectius tots aquests drets amb uns serveis de qualitat, prestats de manera pròxima i de
manera eficient.
Posant davant de tot els drets de les persones i no pas sotmetent les persones a uns drets
col·lectius més o menys abstractes.
El que en diem el "patriotisme dels drets" i la justícia social ens ha de permetre ampliar la
nostra capacitat d'inclusió social. Aquesta és la finalitat.
Amb un esperit més obert i amb la generació de noves seguretats, basades en l'extensió
d'aquest benestar i dels drets socials a tots els ciutadans.
Això és fer pàtria. Insisteixo.
4
�Quatre polítiques de futur
La societat oberta i avançada que som i que volem millorar està configurada:
- pels serveis públics de l'Estat de Benestar,
- per la iniciativa emprenedora,
- per un territori vertebrat en una xarxa de ciutats,
- i per un fort sistema cultural i de comunicació de masses.
Avui he escollit unes polítiques, quatre, per exemplificar l'abast del projecte que impulsa el
Govern de Catalunya:
La primera: Transparència: que vol dir més democràcia.
La segona és la de Innovació: que vol dir també més competitivitat.
La tercera, una nova Política Social: és a dir, més cohesió.
I la quarta una nova Política Territorial: o sigui, més equilibri.
Una Catalunya més democràtica: el deure de la transparència
Què vol dir ser transparents? M'estendré una mica en aquesta qüestió, perquè li dono la
màxima importància.
En el darrera reunió de l'any 2004, el Consell Executiu va aprovar l'Informe d'avaluació de
la gestió de la Generalitat de Catalunya.
No vull pas parlar-ne, ara, ni continuar la polèmica amb les forces polítiques que donaven
suport a l'anterior govern. No es tracta d'endegar un debat sobre aquesta qüestió.
Em penso que la ponderació i el rigor amb què el Conseller Castells, en nom del Govern, va
presentar l'informe, són prou eloqüents de la nostra voluntat de corregir més que no pas de
furgar. Si no fóssim com som, diríem: " Podríem fer-ho però no ho farem".
Jo em limito a dir el que va dir el Conseller: "No ho farem".
De l'informe en vull retenir algunes notes - potser les més significatives - relatives a
l'actuació administrativa...
Com per exemple:
- La proliferació de contractes basats en sistemes negociats sense publicitat.
- el nombre molt elevat de personal interí reclutat al marge de les convocatòries públiques.
Excessiu.
- el descontrol en determinades polítiques de subvencions.
5
�- la proliferació desordenada d'organismes i d'entitats del sector públic.
Són tots ells exemples simptomàtics de la situació en què es trobava l'Administració Pública
catalana tal com l'hem trobada, mancada d'un model organitzatiu global i d'una política de
personal coherent, sense planificació pressupostària ni gestió integrada dels recursos
patrimonials.
Aquesta situació es va veure agreujada pel deficient funcionament de la principal institució
responsable del seu control.
Una administració pública opaca en el seu funcionament significa un problema de qualitat
democràtica i, a la vegada, d'eficiència econòmica.
Això vol dir que la transparència -un dels valors clau de la millor cultura democràtica- no ha
estat incorporada en la pràctica de la gestió pública -ni tampoc de la privada, com ara diré-,
ni forma part encara del nostre sistema de valors col·lectius.
Perquè, atenció: el que no és acceptable és la hipocresia d'una doble mesura en l'exigència
dels comportaments públics.
La transparència és exigible al sector públic, a les relacions entre el sector públic i el sector
privat -potser això és el més important, o el més difícil- i també, al mateix temps, al propi
sector privat, com ho demostra la creixent preocupació pel bon govern de les empreses
arreu del món.
La societat i la política catalanes faran un salt endavant si incorporen la transparència en els
comportaments públics com un tret distintiu del seu sistema de valors.
Ha arribat el moment de desmuntar tòpics com el de justificar, en base a una determinada
tradició política llatina i més o menys catòlica, una certa laxitud ètica en la vida pública.
Aquest és un argument que no val.
La transparència és un valor que està relligat a altres valors. Bàsicament al respecte de la
llei, en la mesura que la llei és l'arma -l'única arma- de defensa dels drets dels més febles,
en una societat oberta que vol combinar la màxima iniciativa individual amb el respecte a
un marc normatiu rigorós i flexible alhora.
És una qüestió de responsabilitat social i també d'eficiència econòmica que exigeix actuar
bàsicament en dos camps:
- El de l'eficiència i l'exemplaritat de la pròpia Administració pública.
- I el d'unes regles del joc de l'economia que assegurin la lliure competència i facin
transparents les relacions entre el regulador públic i els mercats, i entre el sector públic i el
privat en les seves transaccions.
No es tracta de fer populisme. La pretesa substitució de la política per la moral - la pretesa
substitució de la política per la moral - és una de les pitjors malalties populistes. És, quasi
diria, immoral.
El que sí que es tracta de moralitzar la política i l'empresa, amb el que això implica en el
terreny de les actituds col·lectives i en el terreny de l'autoexigència.
Per això és molt important que les normes siguin poques i clares, accessibles i entenedores.
No per un propòsit estètic; per necessitat, per eficàcia.
6
�El legislador hauria d'actuar sempre amb una mena de "sagrat temor" a legislar i regir-se
per l'austeritat normativa, el màxim rigor conceptual i la claredat expositiva... Lluny de mi
la pretensió de donar lliçons al Parlament i al legislador, però aquest és el desig del Govern
que jo presideixo.
Si volem una administració pública "garantista" dels drets dels ciutadans hem de començar
per fer-la accessible, amb informació a l'abast, pròxima i disposada permanentment a
atendre els ciutadans.
La informació o, més ben dit, el fàcil accés a una informació clara, substantiva i veraç és la
condició necessària de la transparència.
De manera que els mecanismes i procediments per accedir a serveis, ajudes, contractes,
subvencions, concursos i concessions... siguin coneguts sense cap mena d'entrebancs, que
no sempre és el cas.
En aquest sentit crec té tot l'interès poder analitzar i adaptar la iniciativa del Regne Unit
d'obrir al públic la informació que utilitzen les més de 100.000 autoritats públiques
britàniques (el que s'anomena "Freedom of Information Act").
Com també cal generalitzar les cartes de serveis que defineixen els drets dels ciutadans i les
obligacions de les administracions en la prestació de serveis.
El rendiment de comptes als ciutadans, a la ciutadania, el rendiment de comptes dels
resultats de les polítiques públiques és l'altra condició necessària de la transparència.
Això vol dir que a l'imprescindible control de legalitat li hem d'afegir el control de resultats
per mitjà d'una avaluació independent.
Passar d'una situació en que no s'avalua la gestió -o pràcticament no s'avalua- a una
avaluació sistemàtica seria, serà una veritable revolució de la gestió pública.
És absurd destinar un munt d'energia a fer millor que abans les mateixes coses, sense
plantejar-se primer si cal fer-les o no.
Hem de saber si unes línies d'actuació o de subvenció fan l'efecte buscat quan es van
endegar. I aquesta és una precaució que compet sobretot al President del Govern. Perquè
cadascuna de les línies pot ser molt interessant en si mateixa, però està per demostrar que
totes elles sumin més, o sumin tot el que semblen sumar. Moltes vegades hi ha
reiteracions, hi ha repeticions, hi ha entrebancs mutus i també, ben sovint, duplicació.
És en aquest sentit que cal llegir les recomanacions de l'Informe d'avaluació de la gestió de
la Generalitat que va presentar el Conseller d'Economia, orientades a reforçar les normes i
les institucions de control, tals com les següents:
- La reforma de la Sindicatura de Comptes (que s'està endegant)
- La reforma de la Llei de l'Empresa Pública
- El reforçament de la Intervenció General
- La posta en marxa d'una Oficina de la Transparència
- L'aprovació d'una específica Llei de Subvencions
- I el disseny d'un nou model de política de recursos humans a l'Administració de la
Generalitat a partir del Llibre Blanc que ja ha començat a elaborar-se
7
�Una Catalunya més integradora
La Catalunya d'aquest inici del segle XXI és el resultat d'un esforç sostingut de la societat
catalana durant la segona meitat del segle XX.
Molt especialment, el darrer quart de segle: democràcia, autogovern, obertura cap al món,
economia competitiva, sistema de benestar... Tot això ha configurat una societat com és
ara la nostra, amb un notable nivell de benestar.
Només el manteniment d'aquestes conquestes és, en sí mateix, podríem dir, un prodigi; és
una novetat en la nostra història si ho mirem amb perspectiva. I molt més complex del que
sembla a simple vista.
Deixin-me explicar-ho d'una manera més planera.
Per exemple: proveir al país d'un sistema nacional i públic de salut va representar un esforç
titànic. Amb un resultat que m'atreveixo a considerar realment positiu.
Avui, però, seguir proveint a tothom d'una bona atenció per a la seva salut continua exigint
d'un gran esforç, però amb uns resultats que segurament seran menys impactants.
No és passar de zero a A, que dirien els matemàtics. És passar de A a B; i de A a B hi ha
una diferència de quantitat, però no tant una diferència copernicana, com passar de zero a
alguna cosa.
Seguir proveint a tothom d'una bona atenció serà de menys impacte. No menys important,
però potser els efectes seran menys tangibles. Per què?
Els reptes estan en la qualitat. En la qualitat del servei i en l'eficiència del sistema, que
depenen dels recursos, però també, i en gran mesura, del bon govern. Els resultats, en
canvi, no són o no apareixen tan vistosos en l'imaginari col·lectiu com quant es crea un
servei.
Així, doncs, mantenir el nostre sistema de benestar ja és un repte de primer ordre. Un
sistema que no és estàtic, per definició. S'ha d'anar actualitzant amb millores substancials
en la seva gestió i la seva qualitat.
Què implica atendre aquestes noves demandes?
- Implica millorar substancialment l'atenció a les persones dependents. Probablement
aquest és el problema social més greu que tenim a Catalunya.
I atendre'l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després
de la salut, l'educació i la seguretat social: l'atenció a les persones dependents.
Per això el Govern de la Generalitat està preparant una nova Llei de Serveis Socials de
Catalunya, que vol orientar els Serveis Socials cap a la universalització -és molt fàcil de dir i
molt difícil de fer-, i que vol assegurar els drets socials a tota la població.
- Millorar les condicions d'accés a un habitatge i un entorn digne per a tots els ciutadans.
Aquesta és la raó última de la Llei de Barris, un dels projectes més innovadors d'aquest
Govern, que només entre 2004 i 2005 abastarà una vintena de barris i municipis.
8
�Aconseguir la cohesió dels barris en un període de forta immigració, és absolutament
crucial. És la més important de les coses que podem fer en matèria d'immigració.
Apart de parlar d'immigració, de condemnar la immigració o d'enaltir la immigració... En fi,
no fem cas de les persones que el que fan, només, és criticar, o dir que no pot ser, o dir
que això és fantàstic. No és ni sí ni no, sinó tot el contrari.
És arreglar els barris, les escoles, i els centres de salut on això passa; perquè no passa a
tots els barris, passa en uns barris determinats. Aconseguir doncs la cohesió dels barris en
aquest període és per nosaltres un objectiu absolutament crucial.
El cinisme dels qui prediquen contra la immigració sense disposar de mitjans, ni d'interès en
el fons, perquè no tenen tampoc interès per aturar-la, és una de les immoralitats polítiques
més grans en la nostra societat.
Moltes vegades, sembla que no interessi tant la millora dels barris obrers sinó la desafecció
d'aquests barris respecte de la resta de la societat, amb les finalitats que sigui.
La cohesió dels barris s'obté a través de tres coses:
- la millora de les condicions bàsiques de vida familiar: habitatge
- de la vida col·lectiva (escoles, espais de cultura i de lleure i centres de salut)
- i a través de la seguretat als carrers
- Aquesta és també la raó última dels centenars d'aules d'acollida i del reforçament
extraordinari del contingent de mestres que han de fer front a la clau de volta de la societat
catalana avui i demà: l'educació.
- Aquesta és també, finalment, la raó principal de la nostra voluntat d'avançar tant com
sigui possible en el temps el desplegament complet dels Mossos d'Esquadra arreu del país.
No per batre un record, sinó perquè dia a dia, en els barris dels quals parlo, ens l'estem
jugant.
A cada visita que he fet durant el 2004 a les diverses comarques i regions del país, tant si
ha estat al Vallès com al Garraf, tant si ha estat a l'Anoia com al Gironès, he volgut
compartir unes hores als centres educatius, de salut o d'assistència social.
També, naturalment, amb les empreses. Aquestes són la clau del progrés. Però escoles,
centres socials i sanitaris són la clau de la cohesió.
Mai no em cansaré de dir-ho: és per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És per aquí. És a
partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada
comunitat, és a través d'això.
Però perquè els ciutadans se sentin orgullosos, hi ha d'haver una ambició col·lectiva de
progrés, de justícia social i d'equitat.
I Catalunya té les condicions per mantenir i guanyar el repte de la cohesió. Però cal el
coratge de plantejar-se les coses tal com són.
I això vol dir, avui, que cal revisar alguns conceptes i redefinir alguns paràmetres admesos
durant molt de temps.
9
�Un altre exemple: el de les generacions que conviuen a la nostra societat. Avui ja no són
tres generacions: avui són quatre, perquè vivim més temps.
Això vol dir que hem de caminar cap a una nova concepció dels serveis i de la implicació de
cada grup en la societat.
El segle XX ens va servir per transformar la concepció d'una societat estructurada en
famílies, sobretot en el cas de la classe mitja, on el pare treballava i la mare estava a casa,
tenint cura dels nens i els avis.
En el segle XXI hem de trencar un altre esquema, que encara preval, segons el qual
l'aprenentatge és cosa d'infants i de joves, el treball cosa d'adults i la jubilació cosa de
vellesa.
Aquestes fronteres han perdut el seu sentit.
Tothom ha de poder aprendre i formar-se al llarg de la vida. Tothom ha de poder participar i
aportar riquesa a la societat; grans, adults i joves.
Ja sé que quan dic això diran: vostè està parlant com si fos un professor d'Universitat i no
com un governant. Però no: m'estic comprometent, i estic comprometent el meu Govern a
fer que aquestes preocupacions tant parlades esdevinguin el camp d'actuació de polítiques
públiques que permetin, no resoldre, però sí avançar en aquest camí.
Per tant, doncs, jo crec que s'han d'acabar els discursos que equiparen el concepte de "gent
gran" només amb la viabilitat del sistema de pensions i la de l'atenció socio-sanitària.
L'enfocament ha de ser integral.
Vivim en una època de competència a nivell global i això comporta una nova manera
d'entendre i de viure el lloc de treball.
Preguntem als joves: què diuen?
Quan arriben als 30, no tan sols ja han tingut més d'una feina -generalment insatisfactòriasinó que la seva expectativa és tenir-ne encara unes quantes més. No era comú en la meva
generació, tant si s'era professional com si s'era obrer, no era corrent. Ara és així. I potser,
aquestes professions que s'han tingut són ben diferents les unes de les altres. I potser en
ciutats diferents, o en altres països.
És una situació pitjor? Sí, si només la jutgem segons els paràmetres vàlids fa trenta anys.
Però avui el capital dels joves és la seva formació, i nosaltres, com a societat, com a
govern, hem d'entendre que el que hem de fer per ajudar-los és justament això, més
oportunitats de formació, més excel·lència i més suport a la capacitat emprenedora i al
risc.
La noció de seguretat ja no és, en aquest terreny del mercat laboral, la que era abans.
És tan o més probable que els sous dels joves (quan en tenen) o les seves retribucions per
venda de serveis (si és que no són empleats amb Seguretat Social) baixin, com que pugin. I
això és un fet nou. Els joves saben que el seu sou pot augmentar o que pot baixar. I han
experimentat, estant experimentant, que baixa. Molt sovint.
10
�Hem de continuar donant garanties per facilitar al màxim la presa de decisions de les
persones al llarg del seu cicle vital, tant diferent ara de com era fa 25 anys, sense que cap
decisió responsable impliqui una penalització excessiva.
Per exemple: un jove ha de poder tenir fills, una persona gran ha de trobar maneres de
romandre actiu, un adult ha de poder estudiar.
Però aquestes garanties ara prenen noves formes, noves dimensions i molta més
flexibilitat.
Hem de tenir capacitat d'adaptació, de reacció i de prospecció. Hem de fer polítiques més
individualitzades i més imaginatives.
I tot això en el ben entès que la garantia primera per a què el sistema de benestar sigui
factible i sostenible és una economia sòlida i competitiva en el marc europeu, amb les regles
del joc que això comporta. És a dir, sense trencar aquestes regles.
Se'ns planteja doncs, no només l'adequació de l'Estat de Benestar a les noves demandes i a
les noves necessitats socials, sinó també la necessitat d'una reformulació del pacte social,
per dir-ho així.
Un pacte social i generacional que parteixi de l'adaptació i la reforma per fer sostenible
l'Estat del Benestar i que ha d'estar basat en els valors de sempre: progrés, llibertat,
seguretat i cohesió, adaptats a la nova situació i amb els significats d'avui.
Aquesta és la vertadera ambició per Catalunya. I Catalunya serà la pàtria que volíem que
fos, el país que volíem que fos, si avança -no dic si s'aconsegueix tot això- en aquest sentit.
I no ho serà si no ho fa.
Una Catalunya més innovadora
Els catalans tenim, avui, l'oportunitat de transformar el nostre model de competitivitat,
esdevenint un dels motors del creixement econòmic de l'Europa ampliada. Podem ser-ho.
No ho som per definició, no ho tenim garantit, però podem ser-ho.
Aquest és l'objectiu de l'acord que aquesta mateixa setmana hem tancat amb els agents
econòmics i socials.
Tenim l'oportunitat de planificar un territori més atractiu en els negocis, amb un sistema
productiu dinàmic i innovador.
Tenim l'oportunitat d'impulsar sectors econòmics i projectes empresarials de serveis
avançats a partir de les potencialitats que ja existeixen ara i que són moltes.
Tenim l'oportunitat de redescobrir-ne de tradicionals i dotar-los d'un projecte de futur.
D'aprofitar la singularitat dels nostres valors culturals i lingüístics amb projectes creatius
que identifiquin Catalunya al món.
La futura Casa de les Llengües, de la que hauran sentit parlar en els darrers dies potser,
serà un exemple paradigmàtic en aquesta direcció. Ara m'hi referiré.
Tenim l'oportunitat de desvetllar cada punt de la nostra geografia, pel progrés del conjunt
del país.
11
�I finalment, tenim l'oportunitat de fer tot això en un moment força favorable per la nostra
economia i a partir d'una estratègia col·lectiva.
D'una estratègia definida amb una visió conjunta que inclou els investigadors, que volen
aprofitar la seva capacitat per desenvolupar projectes de recerca d'alt nivell.
Tots aquests dies ens hi hem abocat. Vàrem tenir l'ocasió ahir, al Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona, i avui també, de parlar de temes molt relacionats amb aquest; de
l'avenç en el terreny de la investigació i de la prestació de serveis en el camp de la medicina
i en el camp hospitalari, però sobretot en el camp de la recerca.
Els nostres hospitals, els parcs de les nostres universitats, en matèria de biomedicina i de
medicina en general, són els sectors més punters que tenim.
Tenim, doncs, una estratègia que implicarà investigadors, emprenedors, professionals,
treballadors i un Govern que posarà tots els mitjans per fer-la efectiva.
En primer lloc, amb una aposta decidida per formar, potenciar i per atraure el millor capital
humà. Començant pel capital humà que havia marxat, que s'ha estat formant en altres
països i que ara retorna perquè veu possibilitats, aquí, de desenvolupar, com hem
comprovat aquests dies, les seves capacitats.
Però hi ha d'haver més: la millora del nostre capital humà ha d'anar necessàriament
acompanyada d'una clara millora del capital científic i tecnològic.
I l'any 2005 ha de ser un any de respostes estratègiques en tots aquests àmbits: el Pla de
Recerca i d'Innovació de Catalunya 2005-2008 connecta, jo crec que per primer cop de
debò, la recerca amb la innovació. Sempre van juntes en la fórmula, però en la pràctica
sempre estan separades.
Per altra banda, aquest any aprovarem el Pla d'Alfabetització Digital i el Pla Director
d’Infraestructures de Telecomunicacions.
Què pretenen aquests dos plans? Assegurar la disponibilitat dels serveis de
telecomunicacions a qualsevol punt del territori de Catalunya, partint de la seva
consideració com a infraestructura bàsica.
La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país és i serà
extraordinària. El més mal utilitzat dels recursos que tenim és el propi territori i la pròpia
població.
Si hom té una població comunicada, interconnectada, -la mateixa població, amb els
mateixos sabers, la mateixa forma de ser, la mateixa capacitat productiva- ben connectada,
té un país molt més ric, molt més capaç, molt més potent i molt més competitiu, que si
aquestes comunicacions no hi són.
I aquest, que és un país que relativament disposa d'un bon nivell de benestar, és un país
relativament mal comunicat. Per raons geogràfiques, i també per raons de desídia històrica
en la formulació dels plans de comunicacions.
Aquests plans, reitero, pretenen assegurar la disponibilitat de serveis de comunicacions i de
telecomunicacions a qualsevol punt del territori de Catalunya.
Per la seva importància, la capacitat transformadora de les comunicacions, com he dit, serà
extraordinària.
12
�Com ho serà per la comunitat científica i el sector industrial el supercomputador
"Marenostrum", un dels ordinadors més potents del món, que s’instal·la al Campus Nord de
la Diagonal, a la UPC.
Ahir a la nit, parlant amb el científic català Ramon Carbó-Dorca, ens fèiem creus de les
possibilitats de tenir el segon supercomputador més gran d'Europa en aquest campus.
Sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic.
Per a l'aplicació de models matemàtics complexes en diferents branques científiques.
Per exemple: en sectors prioritaris en la nostra estratègia econòmica per la seva elevada
capacitat d'innovació i potencial de creixement, com són el biotecnològic i el sector
aeronàutic, que ahir subratllàvem amb l'Alcalde Clos en el Parc de Recerca Biomèdica, al
costat de l'Hospital del Mar.
La formació i consolidació de la bioregió ens ha de convertir en un pol de referència de la
biomedicina, caracteritzat pel seu dinamisme econòmic i per la seva excel·lència científica i
té l'objectiu d'estimular la creació de 120 empreses biotecnològiques en 10 anys.
En els pilars d'aquesta bioregió, Catalunya vol aportar-hi el següent:
- La creació d'un Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa.
- El treball de l'IMIM dirigit pel Dr. Jordi Camí, en el marc de l'impuls del Parc de Recerca
Biomèdica, en connexió amb l'UPF.
- El projecte al qual volem que es vinculi el Dr. Joan Massagué, amb qui hem estat parlant
en els darrers dies (i que compta amb l'aportació del Dr. Baselga), que situarà Catalunya en
el mapa mundial de la Recerca sobre el càncer al Campus de la UB a Les Corts i a l'Hospital
de la Vall d'Hebron, com avui hem pogut comprovar amb l'Alcalde.
- Per últim, el supercomputador d'IBM, del qual ja he parlat, en el campus nord de la UPC.
La bioregió s'estructurarà en 3 eixos geogràfics i de recerca.
El primer, centrat a Barcelona i especialitzat en medicina clínica.
El segon, que inclou la corona metropolitana, centrat en la investigació amb transgènics i
l'aplicació de la recerca biomèdica a la diabetis.
I, finalment, el tercer, que comprèn tota Catalunya, focalitzat a la indústria agroalimentària.
D'altra banda, amb més de 50 empreses de primer nivell i una facturació total que arriba als
110 milions d'Euros, Catalunya va guanyant posicions en un altre sector clau: el sector
aeronàutic. I els nostres viatges a Toulouse, sovintejats, no són casuals. Responen a aquest
interès.
Això diu molt de l'alt nivell de competitivitat de les empreses catalanes, que estan
implicades ja, més del que la gent es pensa, en la fabricació, per exemple, de l'Airbus, que
serà, anava a dir al carrer però no és al carrer, sinó a l'aire, d'aquí a uns dies.
Perquè hi ha moltes empreses catalanes que, essent originàries del sector, per exemple,
dels components o del control de processos de l'automòbil, han demostrat una capacitat
d'adaptació admirable i una visió estratègica cap als nous reptes de futur; i que estan
treballant en un altre sector, com és el de l'aeronàutica.
Com ho han fet també algunes universitats. La UPC de Terrassa, per exemple, ha començat
a formar enginyers aeronàutics.
13
�I també ho farà el Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i l'Espai, al Baix
Llobregat, que ha d'esdevenir el veritable motor del sector a tot Catalunya donant suport a
les activitats de R+D que s'hi desenvolupen i a la transferència de tecnologia entre el món
científic i la indústria aeronàutica catalana, que és fonamental.
Hem de trobar espais de complicitat basats en la recerca, el desenvolupament i la
innovació, que tinguin com a punta de diamant la universitat i la xarxa de parcs i centres
tecnològics, amb un projecte a la mida dels diferents punts de la geografia de Catalunya.
Aquest triangle bàsic que hem dit sempre, de la Universitat, l'empresa i el territori -o, si
voleu, els governs que representen el territori. Perquè sense aquest triangle no es fa res. Si
no hi ha un Alcalde, si no hi ha un Conseller i alhora un empresari, i al mateix temps una
Universitat o un departament universitari, o un professor excel·lent... no hi ha cap d'aquests
projectes que pugui tirar endavant.
Però també hem de desvetllar noves vocacions d’excel·lència aprofitant els nostres valors
creatius, artístics i culturals per tal que ens ajudin a consolidar "serveis del coneixement".
Un d'aquests projectes, com els deia fa un moment és, sens dubte, la Casa de les Llengües.
La Casa de les Llengües va néixer del Fòrum de les Cultures, en una sessió en què un
expert gal.lès que viu a Irlanda, si no m'equivoco, o a Irlanda del Nord, va proposar la
creació d'un lloc en el món on es conservin els registres de totes les llengües que existeixen
avui, i que estan desapareixent, a raó de desenes de llenguatges cada any...
La Casa de les Llengües és una d'aquestes iniciatives a les que va dur l'esdeveniment del
Fòrum, i que han estat poc valorades però que s'aniran coneixent al llarg del temps. Amb
aquests experts mundials -perquè ells ho van demanar i evidentment hi seran - i amb els
nostres propis experts.
La Casa de les Llengües ha de convertir Catalunya en un centre mundial de referència sobre
diversitat lingüística i sobre el multilingüisme.
Així, el català esdevindrà causa guanyadora aquí, i també bandera internacional de la
diversitat lingüística. Quina millor manera d'acreditar un idioma que convertir-lo en defensor
de tots els idiomes que han passat perills. El nostre, diguem-ho així entre cometes, ha
triomfat. Encara que passarà dificultats, probablement s'ha salvat.
Malgrat que hi ha tècnics que no ho garanteixen, gent que en sap, hem avançat moltíssim
en aquest camp, i què millor podem fer que convertir el nostre idioma en el refugi de tots
els idiomes, en la bandera de totes les llengües que tenen la possibilitat de desaparèixer.
Un altre exemple de noves apostes per l’excel·lència el trobem en el Campus Audiovisual del
Districte Tecnològic 22@ a Ca l'Aranyó, que l'Alcalde no només coneix, sinó que ha
apadrinat.
Mireu, la nostra independència real en el futur ha de ser la d'existir amb vida pròpia, la de
tenir iniciativa, la de crear més oportunitats de les que tenim. Tot el demés són romanços.
En pocs anys, Catalunya pot estar molt més capacitada per competir en l'economia global.
Per aconseguir-ho, hem d'unir:
- la millora del nostre capital humà i tecnològic,
- l'impuls dels sectors estratègics dels que els hi estic parlant,
14
�- i la creació d'un marc institucional que incentivi de forma sostinguda la generació de
sinèrgies entre centres de recerca bàsica, empreses innovadores i inversors financers.
Aquestes són les diferències bàsiques entre un país que innova i un país que no ho fa -o que
simplement s'adapta a les innovacions provinents d'altres indrets com hem fet massa sovint
fins ara.
Entre un país que va a remolc i sense iniciativa, i un país que esdevé motor; entre un país
que només exalta i s'emociona amb les seves derrotes (com tantes vegades ha succeït al
nostre país) o que es deleix més per les seves derrotes que no pas per les seves victòries,
petites o grans.
Aquests han de ser, per tant, els fonaments d'una Catalunya més innovadora: la Catalunya
que comencem a projectar cap al futur aquest any 2005.
Catalunya no podrà transitar el segle XXI sense tenir en compte un entorn global i una
Europa ampliada que ens condiciona cada cop més.
I en aquest sentit cal interpretar la nostra voluntat de cercar aliats per desenvolupar una
estratègia internacional pròpia.
En són bons exemples: el desenvolupament dels Quatre Motors per a Europa, amb els que
compartim la voluntat de fer efectiu el principi de subsidiarietat establert a la Constitució
Europea -tema no menor, gens menor- i, molt especialment, l'impuls i enfortiment de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.
L'Euroregió ha d'esdevenir el pol econòmic més potent del sud d'Europa. De fet ho és, ja ho
és, però li hem de donar carta de identitat, probablement, per tal que ho sigui més.
La Catalunya dels 7 milions no pot seguir aspirant a ser només la massa crítica suficient per
pesar a Espanya. Aquesta estratègia ha estat bona per a una Espanya tancada en si
mateixa, com ho va estar al llarg de més d'un segle.
Ara, la massa crítica necessària per pesar de veritat, en una Europa integrada i
decididament oberta -que ja és el nostre país més gran, que ja és el nostre espai real-, és la
que ens donen els 17 milions d'habitants (si hi arribem) del conjunt dels territoris de
l'Euroregió.
Catalunya no és una illa, ni és un oasi.
Tenim molt a guanyar si conformem una Euroregió Universitària potent que aprofiti les
sinèrgies i els esforços comuns de la xarxa universitària que ens envolta.
O si consolidem un pol potent de serveis de transferència de tecnologia i de gestió de la
innovació al sector biomèdic o aeronàutic, tal com deia fa un moment.
O si fem del Port de Barcelona un gran catalitzador potencial de l'Euroregió, convertint-lo en
el punt neuràlgic de tota la càrrega de sortida d'aquesta regió econòmica.
És justament aquesta Europa multipolar i la geografia estratègica de la globalització la que,
en essència, dóna sentit a les estratègies de valorització de l'Euroregió o dels Quatre
Motors. Com dóna sentit, també, a l'aposta que fem de l'Espanya en xarxa.
15
�Una Catalunya equilibrada
Justament és aquesta geografia estratègica de la que els hi parlo, la que demostra que és
fonamental disposar d'unes infraestructures de primer nivell.
D'unes infraestructures que siguin la plataforma cap a la resta del món i cap a l'ample regió
europea, i el teixit de connectivitat interior que necessita Catalunya per esdevenir un país
dinàmic i equilibrat alhora.
2005 ha de ser també, doncs, l'any dels mapes de la Catalunya en xarxa. Els mapes d'una
Catalunya més equilibrada. Començant pels mapes d’infraestructures.
El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions té un objectiu fonamental:
assegurar que els serveis de telecomunicacions s'incloguin en la disponibilitat
d’infraestructures bàsiques a tot el territori.
Estem realitzant un esforç inversor notori per frenar el deteriorament de la xarxa viària i per
donar resposta a les necessitats de mobilitat de ciutadans i d'empreses a tot el territori.
El ritme de planificació, d'elaboració de projectes viaris i de dotació pressupostària és el més
potent dels darrers quinze anys.
El nou Pla d'Autovies de Catalunya que està redactant el Govern, juntament amb els 4
grans eixos viaris que ja hem aprovat (Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d'Aro, Vilanova-Manresa i
Reus-Alcover), en són bons exemples.
Igualment d'estratègica és la nostra aposta pel Pla d'Inversions 2005-2008 de Ferrocarrils
de la Generalitat, que té com a objectiu promoure el transport de mercaderies amb
ferrocarril d'ample europeu i millorar les xarxes de rodalies.
Punt i a part per a l'Aeroport del Prat. Tractarem de convertir-lo, en capacitat, dimensió,
trànsit i eficiència de gestió, en un aeroport transoceànic. Sinó, la major part de les coses
que els hi he dit fins ara no serien possibles, probablement.
Altrament ens fallaria la clau de volta per a la dimensió i el nivell de la Catalunya i la
Barcelona que volem. Per això caldrà participar amb AENA en la seva gestió. Ja ha arribat
l'hora, fa 5 anys que ho estem dient.
Sens dubte aquest és un objectiu indefugible. Igual com la gestió del port i de les rodalies
ferroviàries han de ser compartides per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments
implicats.
Amb la millora del front portuari i l'impuls dels Centres Integrals de Mercaderies i la seva
connectivitat, Catalunya ha d'esdevenir la gran plataforma logística del Sud d'Europa.
Un altre mapa fonamental és el de la xarxa energètica. El nou Pla de l'Energia de Catalunya
2005-2015 ha de permetre assegurar un subministrament de qualitat, eficient i respectuós
amb el medi ambient.
El pla, a més, fomentarà l'estalvi energètic, impulsarà les energies renovables i recolzarà la
R+D+I en aquest sector estratègic pel desenvolupament del nostre país.
Com veuen, l'any 2005 és un any de respostes estratègiques en matèria infraestructural.
16
�Però també ha de ser l'any en el que assentem les bases de futur d'una nova concepció de
la gestió del territori, que faci efectius els valors de la sostenibilitat, amb una nova política
de protecció de l'entorn i del paisatge i una nova política de l'aigua.
La protecció de l'entorn és fonamental, en especial en aquells espais sotmesos a una major
pressió urbanística i de més valor paisatgístic i natural com la costa o l'Alt Pirineu i l'Aran.
La planificació urbanística i la definició d'una xarxa equilibrada d'espais naturals ha de venir
acompanyada per una arquitectura coherent amb l'entorn. Per això hem creat la Direcció
General del Paisatge.
Aquest és el nostre objectiu amb la posada en marxa, també, de l'Observatori del Paisatge i
amb l'aprovació de la Llei del Paisatge.
L'any 2005 és un any decisiu en la implantació d'una política hidràulica eficaç i sostenible,
d'acord amb els principis i objectius que estableix la Directiva-Marc d'Aigües europea.
Es tracta d'una nova forma d'utilitzar un recurs estratègic, que hem començat a fer efectiva
amb una inversió de 1.110 milions d'euros que garantiran la qualitat de l'aigua i el seu
subministrament equitatiu a tot el territori de Catalunya, conciliant aquest objectiu amb la
necessitat de garantir la conservació del nostre entorn natural.
El conjunt dels territoris de Catalunya s'han de beneficiar del progrés social i econòmic,
perquè és un progrés al que tots contribueixen, d'acord amb les seus recursos i
potencialitats.
I volem que se sentin forts, amb veu pròpia, fent efectiva la nostra aposta per dotar els
governs locals de Catalunya, els governs de proximitat, amb dels instruments adequats per
fer front a les necessitats dels seus ciutadans.
El nostre és un model de país que està al servei de l'ambició de totes les terres, pobles i
viles de Catalunya i dels seus ciutadans, assegurant la coherència del conjunt
Aquest ha de ser, també, l'objectiu del nou Estatut com ho és de la nostra política
territorial, de la nova organització territorial i de la llei electoral que presentarem aquest
2005
Permetin-me que, per anar acabant, hi faci referència un moment.
La política i la planificació territorial impliquen el dret i la necessitat d'ordenar cadascuna de
les terres de Catalunya com un fet viu, amb criteris propis i singulars, i a partir d'una visió
de conjunt que vetlli per l'equilibri del país.
Això és justament el que estem fent amb l'elaboració dels plans territorials que ordenaran
cada regió catalana, les 7 regions, en el context d'un model territorial en malla basat en
nuclis urbans compactes, separats per espais verds, però units per una xarxa de
comunicacions i per una xarxa de serveis públics eficient.
I això és el que farem amb la nova organització territorial que té l'objectiu de relligar
l'interès general de Catalunya amb els interessos de cadascun dels seus territoris, i l'interès
de cadascuna de les regions catalanes i la seva representació política.
La imatge massa simple, massa pobre, de la Catalunya homogènia o de la Catalunya dual,
ha estat substituïda per una de molt més interessant i rica, carregada de reivindicacions,
però també d’il·lusions i d'esperances, que es mereix un model territorial propi.
17
�Amb els Pirineus i unes terres de l'Ebre més sostenibles, però plenament integrats a la
Catalunya en xarxa.
Amb una Catalunya central que no pot malbaratar amb discussions sobre protagonismes la
possibilitat d'emergir amb potència i ambició, com a contrapès de la regió metropolitana.
Amb un Camp de Tarragona, unes Comarques Gironines i unes Terres de Lleida que puguin
assolir noves cotes d'innovació a partir d'un projecte de futur propi que, aprofitant tots els
seus actius, vetlli per la seva qualitat natural.
I amb una Catalunya que, com proclamava l'Alcalde Clos aquesta mateixa setmana, té una
gran capital i un gran capital, que es diu
Barcelona.
Barcelona entesa com un atot de Catalunya. No com una rival xucladora dels altres
territoris, sinó com a impulsora.
L'Alcalde de Barcelona va demanar, dilluns, que l'Estatut reconegui i estableixi el
mecanisme per a la participació dels ajuntaments en quatre polítiques bàsiques: educació
primària, habitatge, formació ocupacional i benestar social.
No és avui, ni aquí, on correspon donar una resposta que és a les mans de la ponència que
elabora l'Estatut. Però suposo que tampoc no fa falta que insisteixi en el meu convenciment
respecte de la subsidiarietat i la "devolution", com es diu de vegades.
En sóc un convençut. Vull que Barcelona comenci, però que tot Catalunya continuï, en la via
de l'assumpció de les competències i els recursos que les ciutats i les viles sabran
administrar millor que la nació. No tingueu cap mena de dubte sobre el meu capteniment en
aquesta matèria.
Hem de fer confiança a les terres del nostre país, a les ciutats i pobles de Catalunya perquè
retornant capacitat d'acció i decisió pròpia, donarem llibertat. Ens equivocarem més,
possiblement. Hi guanyarem molt, segur.
I amb aquesta llibertat tindrem uns territoris més vius i dinàmics que miraran el futur amb
ambició i optimisme.
S'han acabat aquelles veus que els reivindicaven retòricament, aquests territoris i els seus
drets, mentre que al mateix temps, a la pràctica, els menystenien.
I s'ha acabat el rerepaís.
Les dues franges interiors, la de l'oest i la del nord, articularan Catalunya amb l'Euroregió
formant un conjunt més obert i més cohesions.
Ja no hi ha un cul de sac. Els Pirineus ja no són frontera, són porta, són cruïlla.
Amb una constel·lació de ciutats que exerciran de centres de serveis, irradiant dinamisme al
seu entorn.
Tindrem unes regions o vegueries amb personalitat pròpia que convertiran les seves
singularitats, les seves vocacions, els seus valors distintius, en noves oportunitats de
desenvolupament pel conjunt de Catalunya.
18
�Que formaran part d'un projecte compartit per a tot el país, per a tota Catalunya.
Ni vella, ni nova: la Catalunya en xarxa, una Catalunya més equilibrada.
Síntesi i consideració final: de l'orgull a l'ambició
Els hi he volgut explicar per què considero l'any 2005 un any decisiu i un any de respostes.
El 2004 va ser un any de traspàs, de transició, de verificació de l'alternança. Vam prendre
nota de l'estat del país i de les seves institucions. També de les seves aspiracions i de les
seves disponibilitats.
El 2005 serà l'any en què es posarà de manifest la voluntat política i social d'endreçar el
país per a dur-lo a una més alta cota de civilitat.
Tenim l'oportunitat -i amb ella, l'obligació- de proposar còm volem que sigui Catalunya
d'aquí a vint-i-cinc anys. I ho farem. Tenim la possibilitat d'avançar realment en la direcció
de la proposta.
Tenim els mitjans econòmics, tenim els medis polítics, tenim les estratègies tècniques,
tenim, crec també, les sinèrgies socials que calen per avançar en aquest objectiu.
Per això hem decidit reordenar les institucions per a fer-ne instruments més útils al servei
dels ciutadans de Catalunya.
Ho farem amb l'Estatut, ho farem amb l'organització territorial, i ho farem amb la llei
electoral.
Però aquestes tres no són les coses més importants. El més important és que Catalunya,
avui, està en condicions de mirar endavant. No te perquè mirar més enrere, no té perquè
obsessionar-se amb el passat, sinó amb el futur. I ha de ser conscient de que conquerir el
futur no depèn només de la reivindicació d'un passat.
Depèn de que siguem innovadors, de que siguem atrevits i al mateix temps prudents. No
córrer riscos innecessaris, però córrer riscos perquè altrament, els països, com les persones,
no avancen.
Tenim els mitjans per fer-ho, tenim el Govern disposat, tenim una Coalició de Govern sòlida
i tenim una majoria parlamentària com no hi havia hagut en els darrers mandats.
Res no impedeix que aquest sigui l'any, no només de l'Estatut -del qual avui no he volgut
parlar, o no massa-, sinó també l'any de l'avenç econòmic, polític i social de la Catalunya
del carrer, de la Catalunya de cada dia.
Dels Barris i de les persones que, a última hora, són els qui han de decidir si, sí o no, aquest
país és, arribarà a ser, tant bell, tant bonic, tant potent, tant digne i tant respectat com
sempre l'hem volgut, dintre de la tradició del catalanisme polític.
Moltes gràcies.
19
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1672
Title
A name given to the resource
Catalunya 2005: un any de respostes
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de La Pedrera. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Benestar Social
Acció política
Territoris
Model social
Govern
Legislació
Política
Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-01-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/191/20050126.pdf
8051f6a4759c860239b81f723bfa02d5
PDF Text
Text
Intervención del President de la Generalitat de Catalunya
en el Foro Nueva Economía (castellà)
Madrid | 26/01/2005
Introducción
1.- Qué pretende Catalunya
2.- Como quiere conseguirlo
3.- Qué incidencia en el conjunto de España
4.- Igualdad y diferencia
5.- Las finanzas y la red: dos temas centrales
Introducción
El próximo 20 de febrero los ciudadanos españoles están convocados a manifestar su
opinión sobre la Constitución europea.
Con el referéndum europeo se inicia un ciclo de reformas institucionales que abarcará
algunos Estatutos de Autonomía y a la propia Constitución española.
Tenemos así la oportunidad de pensar globalmente nuestra arquitectura institucional y los
flujos de relaciones que se establecen en su interior.
Tenemos ante nosotros la apasionante tarea de intentar hacer compatible la unidad política
y económica de Europa con su propia pluralidad política y cultural.
Como nos ha recordado recientemente el profesor Daniel Innerarity, ante este reto son de
dudosa utilidad las categorías nacionales que nos llevan más a definiciones negativas que a
construcciones creativas y útiles para gestionar la pluralidad.
La gestión de lo plural rechaza la idea de poder como imposición y demanda una concepción
del poder como negociación. Y con ello nos acerca a una noción compleja de la soberanía.
Los españoles no partimos de cero. Al contrario: hemos adquirido una buena experiencia
con la puesta en marcha y el funcionamiento del Estado autonómico.
Nos toca ahora sacar las consecuencias de la experiencia adquirida, afrontar las cuestiones
que no fue posible abordar hace 25 años y, finalmente, encajar nuestro Estado compuesto
en la nueva Europa constitucionalizada.
Sobre este telón de fondo me propongo en el día de hoy darles noticia de cuáles son las
aspiraciones de Catalunya, qué reformas institucionales propone y cómo pretende
alcanzarlas.
El objetivo, método y alcance de las reformas institucionales que propone
Catalunya
1.- ¿Qué pretende Catalunya?
Catalunya, a lo largo de los últimos 100 años ha creado, ha recreado, trabajosamente un
sujeto político. Y ese sujeto político quiere simplemente vivir, crecer y relacionarse,
1
�teniendo en cuenta un contexto español y europeo caracterizado por la pluralidad y la
interdependencia.
Sé que estas palabras pueden ofender a unos, sorprender a otros e inquietar a muchos.
No se precipiten. La discusión sobre el "yo", sobre el "nosotros", sobre el sujeto de la
oración no es tan importante como la del verbo, y el verbo es unir, no es separar; el verbo
es tejer, no cortar. El verbo hoy es, primero, respetar, respetarse, y a continuación unirse y
trabajar juntos en el mundo abierto, incierto y apasionante que se abre ante nuestros ojos.
La sociedad catalana quiere disponer del máximo poder de decisión para gestionar sus
propios intereses, especialmente en aquellas materias que determinan directamente la
calidad de vida de sus ciudadanos.
Ello supone la capacidad de intervenir -directa o indirectamente- en la mayoría de las
decisiones políticas que afectan a sus derechos y a sus intereses.
Esta aspiración de Catalunya ha sido satisfecha en parte por el vigente Estatuto de
Autonomía. Pero transcurridos veinticinco años, es hora de hacer balance y de recuperar
las cuestiones pendientes.
El Estado autonómico surgido de la Constitución de 1978 no ha resuelto satisfactoriamente
el reconocimiento pleno de la singularidad nacional catalana.
Ni tampoco el ejercicio efectivo y pleno de la autonomía política mediante el respeto al
dualismo competencial, las competencias exclusivas, la autonomía financiera y la
responsabilidad fiscal.
Se plantea pues la reforma del Estatuto para colmar estas insuficiencias, es decir para
conseguir una real y más efectiva autonomía política que cumpla cuatro condiciones:
1. El reconocimiento de un espacio político con las instituciones propias de autogobierno.
2. La garantía del dualismo competencial entre el Estado y las instituciones de gobierno de
la autonomía.
3. La real, suficiente y efectiva autonomía financiera.
4. La existencia de una institución verdaderamente neutral para dirimir y resolver los
conflictos de competencias entre las instituciones generales del Estadi y las autonómicas.
Vamos a hacer un nuevo Estatut que -en primer lugar- clarifique y refuerce las
competencias de la Generalitat y fije de manera incuestionable las bases de un sistema de
financiación que corrija el desequilibrio contrario a Catalunya. Queremos pagar en
proporción a nuestra renta (19%) y recibir en función de nuestra población (16%). Ni más,
ni menos.
Pero -en segundo lugar- también queremos un nuevo Estatut para mejorar nuestras
instituciones de autogobierno.
- Con una organización territorial que suponga una descentralización de muchas
competencias en los ayuntamientos.
- Con una nueva relación con el gobierno local, hecha de lealtad, subsidiariedad, y
estrategias compartidas y no enfrentadas.
- Con un nuevo compromiso con la transparencia: el Estatut será una apuesta para una
democracia de mayor calidad y con más control social de las instituciones públicas.
- Con una administración de Justicia más próxima y, por lo tanto, más eficaz.
- Con un nuevo compromiso con la ciudadanía: un Estatut vertebrado alrededor de los
valores cívicos y de la participación de la sociedad civil.
2
�En este sentido el sujeto político no es, simplemente, que sea otro, es que es distinto.
No es que antes el sujeto político fuese España y ahora sea Catalunya - y el resto del
mundo sigue igual.
Y ahora hay unas relaciones, unas realidades, unas redes mundiales, en las cuales operan
los estados, y no sólo los estados, también las multinacionales, las nacionalidades no
estatales y las grandes ONG´S.
Hoy mismo se reunen en Davos las "multis" y en Porto Alegre las "onguis".
En Barcelona se reunieron en 2004 las culturas y quizás en el futuro haya que hacer un foro
anual de las culturas.
En tercer lugar, queremos un Estatut que reafirme nuestra voluntad de ser considerados
como Estado y que renueve el pacto de solidaridad y amistad de Catalunya con todos los
pueblos de España.
(Insisto una vez más: cuando, en un contexto como este digo "Estado", me estoy refiriendo
a "Es-ta-do- es-pa-ñol).
En este sentido el nuevo Estatut de Catalunya será una contribución decisiva para hacer
efectivos los principios inspiradores del pacto constitucional de 1978.
Es decir, para tener un Estado que reconozca efectivamente su pluralidad nacional y su
diversidad cultural y lingüística.
El Estatut deberá contemplar cuestiones como:
- nuestra presencia en el Senado,
- la atribución de funciones de casación ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya,
- la participación de la Generalitat en la designación de los miembros de las altas
instituciones del Estado -como el Tribunal Constitucional y el Consejo General del Poder
Judicial-,
- la transferencia de funciones ejecutivas de la Administración del Estado a la Generalitat,
- el reconocimiento, protección e impulso de la lengua y la cultura catalanas por parte del
Estado español, como se está empezando a hacer ya.
Y, finalmente, tendremos un Estatut que regulará las relaciones de la Generalitat con la
Unión Europea. Que asegurará nuestra participación en la formación de las posiciones del
Estado y nuestra presencia en las instituciones y organismos europeos cuando se traten
cuestiones del interés de Catalunya.
2.- ¿Cómo espera conseguirlo?: La vía catalana
Mediante la reforma del Estatuto de Catalunya de 1979, siguiendo las normas y
procedimientos que la Constitución y el vigente Estatuto establecen. Ni más. Ni menos.
Esta reforma está siendo elaborada por una ponencia parlamentaria conjunta en la que
participan todos los grupos de la cámara catalana, incluido el Partido Popular de Catalunya.
Es decir, el proyecto de nuevo Estatuto no será el proyecto de una parte ni de una persona.
La reforma para ser aprobada deberá contar con el apoyo como mínimo de una mayoría de
dos tercios del Parlament, lo que obliga a un amplio consenso entre las fuerzas políticas
catalanas.
3
�No entiendo como hay comunidades en que esto no es así. Deberían aprender del Québec,
que pone límites sensatos a la pura matemática.
Para que quede más claro aún si cabe: en Catalunya no se puede imponer un nuevo
Estatuto por la mayoría parlamentaria, es necesario el concurso de la oposición.
Para ratificar y reforzar este compromiso de consenso de forma solemne, todos los líderes
de los grupos parlamentarios catalanes nos reunimos en la localidad de Miravet -a orillas
del Ebro- el pasado mes de noviembre. Nacía así lo que se ha dado en llamar espíritu de
Miravet que quiere impregnar todo el proceso de reforma estatutaria.
Esta voluntad de acuerdo se fundamenta en el objetivo compartido -con todos los matices
que se quiera- de mejorar el Autogobierno de Catalunya.
Este objetivo se centra hoy en la reforma del Estatut actual.
El Estatut como instrumento de concordia y como instrumento de progreso y de justicia.
Además del propósito de obtener el máximo consenso posible, otra preocupación preside la
reforma: la de asegurar su plena constitucionalidad.
Para conseguirlo la ponencia parlamentaria trabaja a partir de los textos que elabora el
"Institut d'Estudis Autonòmics" (el instrumento de estudio e investigación en materia
autonómica del que dispone el Gobierno de Catalunya), presidido por el prestigioso
constitucionalista Carles Viver Pi-Sunyer (exvicepresidente del Tribunal Constitucional).
Estoy firmemente convencido de que una propuesta de reforma del Estatuto de Catalunya
en el marco de la Constitución española y con un apoyo parlamentario tan amplio no puede
sino tener una acogida positiva y favorable en las Cortes Generales.
Es verdad que nuestra propuesta es un reto. Un reto para todos. Para ustedes y para
nosotros. Pero no es un órdago. Ténganlo por seguro.
3.- ¿Qué incidencia pretende tener en el conjunto de España?
Somos conscientes de que la reforma de Estatut de Catalunya influirá en la modificación del
resto de Estatutos. En este sentido quiero subrayar el carácter de pacto con el Estado
español que tiene el Estatut de Autonomía de Catalunya.
Por eso la propuesta catalana pretende, de forma simultánea, en primer lugar la afirmación
de la identidad y del autogobierno de Catalunya y su reconocimiento por el Estado español,
y en segundo lugar el reconocimiento del carácter plural de España y la organización federal
del Estado español.
Se trata de articular un Estado compuesto en el que el reconocimiento de la identidades
nacionales y de las singularidades lingüísticas y culturales no equivalga a privilegios, es
decir, no sea o involuntariamente entendido como un privilegio, o voluntariamente
presentado como si lo fuera.
Aquí nos encontramos con un grave problema de incomunicación: No disponemos de un
sistema de circulación de las noticias y de las opiniones que refleje de forma real la
pluralidad española.
4
�El Madrid político-mediático actúa demasiadas veces como un foro capitalino que interpreta
la complejidad de España desde el centralismo y no desde la centralidad. El sistema de la
capital ha sustituido al sistema estatal. Los diarios de la periferia, sus radios y televisiones
no se escuchan en el centro. El centro ignora lo que ocurre en la España real, en la España
plural.
La existencia de sistemas de comunicación propios de cada comunidad, de la que Catalunya
es un buen ejemplo, no compensa el déficit evidente del sistema actual:
La España plural, la periferia política e institucional, el estado periférico por así decirlo, no
es sujeto informativo de los medios de la capital. O no lo es en medida suficiente. Excepto
para ser tratados como sujeto de polémica, de discrepancia cuando no como anomalía.
Así, estarán ustedes conmigo que la pedagogía de la España plural se hace difícil. Desde
aquí, animo a los empresarios más emprendedores de este sector para que den respuesta a
este déficit del sistema de comunicación.
Consciente de esta dificultad vuelvo a reiterar las ideas básicas de la propuesta de la España
plural.
Siendo cierto como lo es que el Estado autonómico ha dado un rendimiento extraordinario
en términos de descentralización política (hoy en España, según el ministro Solbes, el
centro gasta el 30, las autonomías el 50 y los municipios el 20), también es evidente que
con el paso del tiempo han aflorado sus límites y sus insuficiencias.
La Constitución española que ha hecho posible la España autonómica debe ahora reconocer
la nueva realidad surgida a su amparo.
Como bien dice Francisco Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no se hizo España
para la Constitución, sino la Constitución para España".
Ha sido Rubio Llorente -que no es precisamente un izquierdista y un socialista-, y que da la
casualidad que es presidente del Consejo de Estado, quien ha propuesto la fórmula de
"Comunidades nacionales" en referencia a Catalunya, el País Vasco y Galicia (y "la foral de
Navarra", añade).
Es una fórmula discutible, como todas, pero interesante. Espero que modifique y cualifique
el artículo 2 de la C.E.
4.- Igualdad y diferencia
La España plural que proponemos es una España que reconoce y respeta la diferencia y
que, por tanto, articula de formas diversas las realidades que son diversas.
Entiendo que en el '78 la esencia del pacto constitucional consistió en que Catalunya y el
País Vasco renunciaran a ejercer el derecho de autodeterminación a cambio de obtener un
nivel de autonomía y de autogobierno a la altura de lo que se había conseguido con los
Estatutos de la Segunda República.
Ahora, el núcleo del pacto constitucional renovado debería consistir en que las
nacionalidades históricas acepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y
el equilibrio del modelo, al mismo tiempo que las otras comunidades reconozcan la
diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüística de España y, en consecuencia, las
expresiones políticas prácticas y simbólicas de los hechos diferenciales.
5
�Quiero disipar un malentendido: el que opone igualdad a diversidad.
Esta oposición constituye una seria confusión. Es un error, porque lo contrario de la
diversidad no es la igualdad sino la uniformidad. Y a la uniformidad sí que me opongo. De la
misma forma que lo contrario de la igualdad es la desigualdad y el privilegio.
Yo reclamo para Cataluña una España basada en la aceptación de la diversidad y no en la
desigualdad ni en los privilegios.
Igualdad es partir de unos mismos derechos y competencias. Porque la igualdad de
derechos es precisamente la garantía de la diversidad.
¿O no sucede también así entre las personas, entre las que es precisamente la igualdad de
derechos la garantía de nuestra libertad, para ejercerla cada uno según sus preferencias, y
por tanto para acabar dando lugar a la diversidad?
Este es el modelo en el que creo, un modelo basado en la igualdad y en la libertad, que son
el origen de la diversidad.
Observen ustedes, por ejemplo, los Estados Unidos, y no encontrarán mayor diversidad
que la que existe entre sus Estados: en los impuestos, el sistema educativo, la organización
local, incluso en cuestiones como la existencia de la pena de muerte.
Y ello es posible a partir de un marco, el de la Constitución, que es igual para todos.
Por eso, cuando alguien utiliza la igualdad para oponerla a la diversidad, no tengo más
remedio que negarlo rotundamente.
Y advertir que no se utilice la igualdad para negar la diversidad, la libertad y la autonomía,
sin las cuales no tendrían sentido ni el Estado de las autonomías ni la Constitución.
5.- Las finanzas y la red: dos temas centrales
Obviamente, transformar el Estado español en un verdadero Estado compuesto no se acaba
con la reforma constitucional.
Exige una revisión a fondo del sistema del financiación que fije un cuadro estable de
relaciones fiscales y financieras de carácter federal, equitativo y duradero, con
corresponsabilidad y suficiencia.
Como exige también la adecuación del sistema judicial al Estado autonómico.
Y una política cultural y lingüística del Estado al servicio de todas sus lenguas y culturas.
Y que la composición de las altas instituciones del Estado -como el Tribunal Constitucionalreflejen la complejidad de la nuestra organización política.
Y una profunda transmutación de la organización y de las funciones de la Administración
del Estado.
Son reformas institucionales a las que deberían añadirse las transformaciones económicas y
territoriales, inherentes a una concepción del territorio español que supere la visión
centralista y radial por una nueva visión de España en red.
Permítanme que me detenga un momento en esta cuestión.
6
�No vale sólo con cambiar el mapa político, también hay que cambiar los mapas físicos; para
que se adecuen a la realidad del país.
En definitiva: hay que pasar de una España entendida como una gran área metropolitana de
Madrid, a una España concebida como una red.
España es una web, como diría un castizo de hoy
En la práctica, esto supone -sobretodo- un cambio en la concepción de las infraestructuras;
a ello me referiré al final. Pero no únicamente hablo de infraestructuras cuando me refiero a
la España en red.
Hablo, por ejemplo, de la descentralización de los organismos reguladores. El traslado de la
sede de la CMT a Barcelona que se hará efectivo este año 2005 o, en otra dimensión
distinta, también sería un buen ejemplo el traslado de la sede de la Conselleria de
Agricultura de Barcelona a Lleida.
Entendámonos, una España en red no significa en absoluto una reclamación de Barcelona
en pugna con Madrid. (Menos mal que hay pugna, sinó, que tedio! Pero no es eso).
Una España en red significa la adecuación de las estructuras económicas a criterios de
eficiencia, de demanda potencial, de complementariedades y de masas críticas existentes
que necesitan respuesta, dentro del nuevo contexto europeo.
Se habla de segunda transición y, en este marco, se podría hablar de 'segunda
modernización'.
El impulso a la sociedad de la información responde a una concepción en red por definición.
El impulso a la Euroregión lo mismo. El cambio en nuestro modelo de productividad lo
mismo.
De todo ello les hablaba el Ministro Montilla en este mismo Foro. Y esto es también la
España en red.
El caso más obvio es el de las infraestructuras. Las infraestructuras deben ser pensadas y
gestionadas en tanto que una cuestión global, sin exterior, y, por tanto, desde el diálogo, la
coordinación y la corresponsabilidad entre territorios e instituciones.
Por este motivo, defendemos la dotación de una estructura mallada que complemente y
palie la radialidad de las redes de transporte, y el funcionamiento en red de las
infraestructuras básicas.
En el caso del ferrocarril, estamos viviendo un momento histórico con la entrada en vigor de
la Ley del Sector Ferroviario, que representa un nuevo modelo de gestión y una nueva
política de transportes que lo hace posible.
Catalunya ha manifestado su deseo de co-gestionar las Cercanías. Hay razones para ello: la
existencia de una red propia de la Generalitat o las limitaciones históricas de la red de Metro
de Barcelona. Pero lo cierto es que considero que la co-gestión de las cercanías deberían
solicitarla, aún sin tener red propia, comunidades como Andalucía o la Valenciana.
Vertebrar territorialmente España requiere acuerdos básicos y permanentes, consensos
generadores de actividad y esperanza en las instituciones.
7
�Pero, sobre todo, es esencial definir una geografía deseable del territorio que sea adecuada
a las nuevas dinámicas económicas y sociales.
En definitiva, se trata de la plena y coherente adecuación del Estado autonómico a la
pluralidad y la diversidad de sus territorios:
- instituciones (Senado, TC, Conferencia Presidentes, sistema judicial...),
- políticas (cultura, lengua...),
- financiación...
- así como de la potenciación de la España en red en una Europa en red.
Bien, lo dejo aquí por ahora. Espero que entre sus preguntas y mis respuestas podamos
enriquecer, con el debate, lo que aquí les he expuesto.
Muchas gracias.
8
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1673
Title
A name given to the resource
Intervención del President de la Generalitat de Catalunya en el Foro Nueva Economía
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Madrid
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Territoris
Espanya plural
Estatuts
Federalisme
Finançament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-01-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/192/20050216.pdf
973b7dd368f8e398e1bb1bf5cf049180
PDF Text
Text
Signatura de l'Acord Estratègic per a la
internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la
competitivitat de l'economia catalana
Palau de la Generalitat. Barcelona | 16/02/2005
Senyores i senyors,
Voldria començar la meva intervenció amb unes paraules de record cap a una persona que
va patir ahir, aquí al costat mateix, una insuficiència malauradament irreversible. Em
refereixo al Doctor i Conseller Laporte. No ens podem sostreure, els qui varem ser-hi, de
l'impacte que la seva mort ens va produir. No pel lloc on era, sinó pel dramatisme de la
situació. El Conseller Laporte representa molt bé a tota una generació de catalans que van
viure el pitjor que li pot tocar a una generació: dues guerres i una dictadura, des del 1936
fins a pràcticament les acaballes dels anys 60. Dic les acaballes perquè llavors ja es veia
venir que les coses canviarien, i és ben cert que l'economia havia començat ja a canviar.
Deixin-me també dedicar unes paraules d'agraïment a tots vostès, per la seva presència i
per la paciència d'haver escoltat tants discursos. Tanmateix, crec que és un preu baix a
pagar per l'existència d'un acord que ens honora a tots. El primer agraïment que vull fer és
a la presència de les universitats; veig que la majoria hi són. Per tant, estic molt agraït als
senyors rectors.
També vull transmetre, com a President, un missatge d'agraïment i de satisfacció pel treball
que han fet, que és un treball difícil. No sé si això queda prou reflectit en les paraules que
han expressat; alguns n'han parlat, d'aquestes dificultats, i m'ho crec absolutament.
L'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de
l'economia catalana expressa de manera ben gràfica -tant per la seva forma com pel seu
contingut- una ambició compartida. Tots estem per una Catalunya potent, per una
Catalunya segura; segura de les seves possibilitats, que pot i vol ser entesa més enllà, que
vol i pot ser entesa en una Espanya plural i en una Europa avui més gran que mai i més
diversa que mai. Una Catalunya que vol, en aquests àmbits, comptar i decidir.
El procés que vostès han seguit, per arribar a aquest Acord que avui hem signat, indica el
mètode que ens farà triomfar com a país. És un bon mètode, que vostès han aplicat bé i
que ens serveix a tots: reconeixement i diàleg, feina ben feta, sentit estratègic i passió
col·lectiva.
Com que ja s'ha dit tot sobre l'Acord permetin-me que faci un parell de reflexions que no
puc deixar de formular davant d'un públic tan representatiu i influent.
En aquests dies en que vivim sota l'impacte de l'accident del Carmel, crec que és
especialment important donar-li a aquest Acord la importància estratègica i de futur que té.
Un país són moltes coses alhora, són molts drames i moltes alegries, moltes tristeses i
tantes il·lusions; i el Govern ha d'estar a totes i cadascuna d'aquestes situacions. Però
sempre amb la mateixa motivació, que és la de procurar -i evidentment aconseguir- el
màxim benestar de tots els ciutadans i ciutadanes. Els d'avui i els de demà. I penso que el
que vostès estan fent té una perspectiva de futur evident.
Com ja saben, durant aquests dies la preocupació principal del conjunt del Govern i, molt
especialment, del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques s'ha centrat en l'accident
produït en el túnel de maniobra de la prolongació de la Línia 5 del Metro de Barcelona, al
Barri del Carmel. El Govern ha actuat establint, des del primer moment, un ordre de
prioritats que no s'ha alterat en cap cas: les persones primer, els béns després i, finalment,
1
�l'obra que s'estava executant. Per atendre a aquestes prioritats, hi han estat implicats, a
més del Conseller Nadal i sota la coordinació del Conseller en Cap, les conselleries de:
Interior, de Benestar i Família, de Salut i de Medi Ambient i Habitatge.
Des del moment de l'accident, hi ha hagut una molt estreta col·laboració i coordinació
d'actuacions amb l'Ajuntament de Barcelona, a qui pertoca -en virtut del principi de
subsidiarietat, que ja sabeu que és un principi en el qual creiem en aquesta casa- la relació
directa amb el Barri i els seus habitants. I l'Ajuntament ho ha fet, a la meva manera de
veure, de forma absolutament encomiable.
A dia d'avui, tots confiem que el camí de la normalització s'ha iniciat. I paral·lelament,
s'està duent a terme una investigació -evidentment que sí!- que acabarà amb la presa de
decisions necessàries per determinar responsabilitats respecte de les causes i raons primeres i últimes- de l'accident. Estem compromesos amb l'obligació ineludible d'explicar
què ha succeït, perquè ha succeït, qui n'ha estat el responsable o els responsables, quines
conseqüències se'n deriven i com es retorna novament, al barri i a la zona, la tranquil·litat
perduda; amb un projecte de reforma i de millora que sigui potent i indiscutible.
D'alguna forma, indirectament, d'això en parla també l'Acord d'avui: del dèficit
d'infraestructures de Catalunya. Es posa d'evidència que encara ens falta molt; tant
d'infraestructures com d'inversió, d'inversió important. Aquest dèficit afecta a tot el país;
també a la ciutat de Barcelona i també a aquells barris que, després de 30 anys de lluita per
tenir unes comunicacions dignes, ara han de patir aquest malson que tots esperem poder
oblidar ben aviat.
Catalunya reclama, perquè ho necessita, inversions potents en la seva xarxa de
comunicacions viàries, ferroviàries i de telecomunicacions. Però alhora el Govern té una
responsabilitat: assegurar i garantir que aquestes inversions es fan correctament. Des del
disseny del traçat a l'execució, passant per la tramitació administrativa, la dotació
pressupostària, l'impacte ambiental i el control tècnic.
La Catalunya del 2005 -torno una mica a la raó inicial d'aquesta reunió- i evidentment la del
2010, necessita els projectes dels que hem estat parlant aquí. Però no a qualsevol preu; els
necessitem, però ben fets. La competitivitat del país requereix empenta, la tenim.
Requereix projectes, els tenim. I requereix decisió política, social, sindical i empresarial, que
la tenim.
I ara, deixin-me dir unes paraules sobre dos temes que també són del dia i que no voldria
perdre l'oportunitat de comentar.
Balances fiscals; perquè té a veure amb el que dèiem, té a veure amb les infraestructures
però també amb el servei.
Com vostès saben, compartim el Govern entre diverses forces polítiques. Uns creiem que
Espanya té solució i que estem més a prop que mai d'aconseguir-la, encara que no sigui
gens senzill; altres forces polítiques són més escèptiques respecte a aquest tema. Però en
una cosa sí que estem d'acord: hem d'acabar amb la indefinició d'anys passats i amb la
política que alguns van anomenar, crec que desafortunadament, de peix al cove. No ha
donat bons resultats: no tenim infraestructures suficients i ni tant sols hem posat en qüestió
el mapa radial d'Espanya. I això és crucial fer-ho.
Hem acceptat responsabilitats molt serioses en Sanitat, en Educació i en Seguretat sense
els recursos corresponents i, al damunt, tenim a la resta d'Espanya si més no desconfiada.
És a dir; nosaltres ens en sentim creditors, però els deutors desconfien del creditor, la qual
cosa és realment paradoxal i una mica inusitada, ben mirat. No sé qui hauria de desconfiar
de qui, però ens trobem en aquesta situació. I els mitjans de comunicació, lògicament molt
2
�poderosos al centre d'Espanya, posen de relleu aquesta contradicció d'una forma a vegades
molt sorprenent.
Sobre la necessitat d'afegir la balança comercial a les balances fiscals, de la que se'ns ha
parlat ja alguna vegada des del centre d'Espanya, haig de dir; que això era cert abans, però
que -com ha reiterat el nostre Conseller d'Economia i Finances- ha deixat de ser-ho des del
1986. Ha deixat de ser del tot cert, almenys des del moment que varem entrar a la Unió
Europea, i des que tots els països de la Unió van ser capaços de competir amb nosaltres
pels mercats teòricament nostres, o captius de la nostra indústria. Des que ens varem obrir
a Europa, això va deixar de ser així.
La nostra pertinença a la Unió Europea té altres conseqüències. Necessitem col·laborar, i no
nosaltres sols, en el dibuix d'una Euroregió que disposa, a Toulouse, de la planta
aeronàutica més important del món, i a l'Aragó, per posar un altre exemple, d'una capacitat
logística d'espai que no tenim.
Tornant a les balances. Opacitat no, però falses solucions tampoc. Basar estrictament les
solucions dels nostres problemes econòmics en la reducció del nostre dèficit fiscal, tampoc.
Nosaltres solucionarem, hem de solucionar, el nostre dèficit fiscal, però no pensem que
aquest sigui l'únic problema o que la seva solució sigui la font de totes les solucions. És una
solució, però en necessitem d'altres.
Estic d'acord, ho he estat sempre, amb la idea que no n'hi ha prou amb una fórmula basca
per a Catalunya. Catalunya és massa gran. És la primera comunitat autònoma del país en
termes econòmics. Per tant doncs, o bé convencem als espanyols de que hi ha fórmules
financeres equitatives i solidàries -totes dues coses alhora: equitatives vol dir justes per a
nosaltres i solidàries pels demés- o no ens en sortirem.
I jo estic segur que ens en sortirem. Sabeu per què? Perquè estem en una Europa i en un
món condemnats a trobar fórmules exactament d'aquest estil, o tampoc no tindran sortida.
Estem en una Europa i un món que necessiten, al mateix temps, ser solidaris i exigir
equitat.
Divendres passat, dia 11, el President Chirac ens deia, a Zapatero, a l'Alcade Clos i a mi
mateix, que l'arribada de milions d'africans al sud d'Europa serà cada cop més imparable si
no invertim el sentit del seu subdesenvolupament endogen. El President Chirac i el President
Zapatero proposaran una fórmula senzilla, la taxa internacional d'un dòlar per bitllet d'avió,
per invertir preferentment en el Magreb i en l'Àfrica subsahariana.
Tot això ho dic aquí perquè és perfectament coherent amb el nostre Acord estratègic. Es
tracta de substituir la idea de tancar-se a la competència primària dels països pobres mitjançant preus baixos- per la idea contrària d'invertir-hi i assegurar dues coses: el seu
creixement econòmic i l'expansió natural de les nostres empreses d'allà. D'això n'hem parlat
moltes vegades amb el President de la Cambra; i ell ha estat un protagonista, un artífex
d'aquesta feina al Magreb.
Els sindicats catalans ho han entès perfectament, això. Les rondes de Doha i Ginebra,
presidides pel Ministre brasiler d'Economia, van en el mateix sentit: obrir els nostres
mercats primaris als productes dels països més pobres i obrir els seus mercats industrials
als nostres productes i a les nostres inversions. Per cert, el Congrés del Món Rural, que es
va posar en marxa divendres passat a Poblet, afavorirà evidentment la instal·lació
d'indústria Catalunya endins. Perquè no es tracta solament de portar empreses fora, es
tracta també de portar empreses Catalunya endins; afavorir una indústria que s’instal·li
endins, i una agricultura capitalitzada, moderna i compatible amb el nou escenari
internacional.
3
�Això és bàsicament el que els hi volia dir. Però si m'ho permeten, encara voldria afegir-hi
dues coses.
El contacte amb Chirac i Zapatero també va servir també per posar sobre les taules els
temes transfronterers. Quins temes? Primer: els cent quilòmetres i escaig -són els únics que
falten!- entre Narbona i Perpinyà per completar la línia d'alta velocitat planificada des
d'Estocolm fins a Sevilla. Segon: la línia THT d'alta tensió elèctrica Baixas-Bescanó -que
necessitem com el pa que mengem- que s'està intentant desencallar. Tercer, la connexió
respectuosa entre el Cadí i Puymorens. Nosaltres hem fet un túnel, el del Cadí, de peatge
per cert; França ha fet el Túnel de Puymorens, però manca la connexió entre tots dos. Més
greu encara, des de la sortida de Puymorens fins a Toulouse la carretera avança a cinc
quilòmetres per any, per dir-ho ràpid. I per últim, el túnel de baixa cota de l'Aragó.
En general, tot això ha de servir per a la potenciació d'aquesta Euroregió de 15 milions
d'habitants de la qual els hi parlava. Dir això al President de la República francesa és una
mica fort, tenint en compte que França ja va resoldre a finals del segle XVIII el seu
problema polític i la seva cohesió en termes d'unitat nacional -però d'una República reeixida
en tant que tal. Mentre que nosaltres, com vostès saben perfectament, hem trigat un segle i
mig més en començar a pensar que tal vegada podríem crear, com estem creant ara, un
model polític defensable.
Per últim, deixin-me dir unes paraules sobre la Constitució europea. El 'no', el
secessionisme que he sentit expressar en alguns, no és ni pot ser la consigna dels partidaris
de la Constitució europea. En el nostre Govern hi ha posicions diverses sobre aquest punt i,
evidentment, això ha condicionat la meva participació en la campanya. Vull dir clarament
que no es pot basar la crítica de la Constitució europea en els efectes negatius que pugui
tenir sobre els desitjos de qualsevol poble dels que formen l'Espanya plural o altres països.
No és un bon argument. Els que fixen l'objectiu d'un alt nivell d'abstenció, de forma
manifesta o de forma vergonyant, no estan a l'alçada del desafiament en el que, ho
vulguem o no, estem implicats. I que no és altre que el de definir un espai polític de 450
milions de persones, el més gran que hi ha hagut mai sota una Constitució democràtica
comuna, el primer del món en PIB.
Això passa en un escenari que, en el segle passat, va patir les guerres més sanguinàries de
la història, i que fins a l'any 1989 va estar dividit en dos blocs polítics irreconciliables.
Que avui se'ns doni la possibilitat de dir -el que sigui, però dir- alguna cosa sobre una
Constitució que s'estableix democràticament sobre aquest món, és una oportunitat que cap
ciutadà d'aquest país no hauria de deixar-se perdre.
Tinguem-ho ben present.
Moltes gràcies.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1674
Title
A name given to the resource
Signatura de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Economia
Finançament
Model social
Infraestructures
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-02-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/193/20050302.pdf
545d5c6efde859dc72f38cebdd7add29
PDF Text
Text
Conferència"Catalunya: puente entre la UE i Mercosur"
(castellà)
Montevideo. Uruguai | 02/03/2005
Muchas gracias señor alcalde, señor intendente, señor ministro de transportes y obras
publicas, señor embajador de España, representantes de Naciones Unidas, de MERCOSUR
autoridades, amigas, amigos.
Cuantos recuerdos en este momento que no les voy a relatar, y también cuantos proyectos
que sí les voy a relatar. Vamos a dejar al pasado dormir un poco aunque seria fácil que nos
pusiéramos a recordar juntos algunos de los aquí presentes, otros no están, tantos
momentos vividos en común por Barcelona y Montevideo, por Uruguay y Cataluña y España.
En todo caso lo que se impone hoy es una reflexión sobre los proyectos, sobre las
esperanzas, sobre lo que yo llamaría primeras realidades.
La verdad es que tengo que hablarles de los retos en que nos vemos todos sometidos en el
nuevo contexto internacional y tengo que hacerlo, por supuesto, desde la visión de
Cataluña, esa Cataluña que tiene tantas cosas en común con ustedes.
Me contaban ahora de Margarita Xirgu, que es la gran actriz catalana, pero es la gran actriz
catalana que se desarrolló en Uruguay porque allí no pudo ser. Este recuerdo sí me lo van a
permitir, porque este recuerdo de la Xirgu al lado del río, interpretando "Bodas de Sangre" y
los policías, o bomberos como los llamaban ustedes, yéndola a consolar por la muerte de su
hijo, después de terminada la obra.
Ese es un recuerdo que yo creo que de alguna manera resume de una forma muy viva y
muy real lo que es la presencia de una gran actriz nuestra aquí. Las causas de su presencia
aquí están en la raíz, yo diría en el corazón, del dramatismo de nuestros países, de
Catalunya, de España, de Uruguay. Dramatismo que sólo hoy, sólo ayer más exactamente,
se ha empezado a enterrar de alguna forma, y a sustituir por una gran esperanza. Y los que
llevamos un tiempo en estas cosas, en la política, sabemos que las esperanzas sólo son
esperanzas, y que muchas veces la historia nos hace sudar muchísimo para que las
esperanzas se conviertan en realidades. Pero sabemos también una cosa muy cierta, muy
clara, que si no hay esperanza, si no hay proyecto, si no hay voluntad, si no hay deseo, si
no hay legitimidad, no hay nada, y ustedes tienen voluntad de ser y de legitimidad.
Su sociedad, su gobierno, su presidente, el alcalde de Montevideo. Hay un nuevo contexto
internacional: qué les voy a contar que no sepan. Todas las naciones del mundo se
encuentran hoy, yo diría que inmersas, en un nuevo contexto marcado por fenómenos que
han desbordado totalmente los foros académicos y económicos para tener ya efectos en la
realidad de nuestras vidas de cada día.
Hablamos de globalización, hablamos de cambio tecnológico y ambos conceptos adquieren
una dimensión más compleja si tenemos en cuenta la dinámica en que se desenvuelven:
por su intensidad y por su extraordinaria velocidad, respectivamente una cosa y otra.
Interactúan aquí bloques económicos de países, comunidades de naciones y esos nuevos
"actores" emergentes (China, India, y otros países.), cambiando casi frenéticamente los
ritmos e imponiendo nuevos retos que habrá que superar, que hay que afrontar y que hay
que superar.
1
�Nos hallamos ante escenarios que son comunes a nuestros sistemas productivos y de
crecimiento y que modifican sustancialmente, lo que podríamos llamar las condiciones de
competitividad.
Me gustaría hablarles hoy de la forma en que Catalunya está afrontando esos nuevos
fenómenos. Creo que también en Uruguay las respuestas podrán, y van a ser, sin duda muy
innovadoras. No sólo por lo que ya he mencionado, la similitud de los desafíos, sino también
porque compartimos una parecida visión política. Vamos a llamarle una parecida visión
política, íntimamente parecida. Creo que nuestros países comparten esa rebeldía protectora
de nuestras más antiguas tradiciones y una vocación de integración y apertura a todas las
corrientes mundiales de pensamiento y de cultura.
Catalunya hoy está construyendo una euroregión. ¿Qué es una euroregión?, es un conjunto
de regiones de comunidades que no respetan las fronteras y se unen para adoptar el
tamaño que se necesita tener en el mundo de hoy para ser alguien en un mundo que sea
abierto, y cuyos sujetos ya no son las naciones de Estado, son las uniones, son los Estados
Unidos, es la Unión Europea, será Mercosur en su momento, esperemos y deseamos, es
China, es India, son las grandes asociaciones de antiguas pequeñas naciones, las que se
están convirtiendo en sujetos activos de la política y de la economía mundial. Las empresas
de esos grandes conjuntos, por vivir en grandes conjuntos en mercados abiertos, tienen la
talla y tienen la expertise y el savoir faire que se tiene que tener para ser alguien en el
mundo. Las que no viven en esos espacios amplios pueden acceder, pero difícilmente, a esa
capacidad y a esa competitividad.
En el Uruguay de hoy vemos con optimismo como se afianza el proceso democrático que
hace ya 20 años retomó el irreversible camino hacia la libertad. Se inicia una nueva etapa
para este gobierno, se inicia una nueva etapa en que este gobierno tendrá que afrontar la
necesidad de alianzas con otros gobiernos y hoy hemos constatando, casi físicamente, la
importancia de estas alianzas en esta secuencia interminable de encuentros a dos, a tres,
entre primeros ministros y presidentes de países del MERCOSUR uniéndose y pactando,
como anunció ayer el presidente Tabaré, con cada uno aquello que era más oportuno
pactar.
Bien, estamos pues en una nueva realidad y en un nuevo escenario, están ustedes en un
nuevo escenario, pero también Catalunya está en ese nuevo escenario. Ahora, desde hace
poco más de un año y después de que Catalunya tuviera el mismo gobierno durante los 23
años de democracia, por primera vez ha habido un cambio. No llegamos a los 90 años de
gobierno colorado antes de que asumieran los blancos hace ya tiempo, pero 23 años en
democracia, y en España ha habido muy poca, son muchísimos, son todo prácticamente.
Estamos pues, también nosotros, en un momento de interrogación, en un momento crucial
de decidir por donde debemos de ir; y lo afrontamos con un gabinete que presido, que es
un gobierno catalanista y de izquierdas.
En Uruguay, hoy la izquierda asume también esa responsabilidad; pero la izquierda de hoy,
aquí y allí, la izquierda de hoy, vencida la ola conservadora, es distinta de la que hace 10,
15 o 20 años hubiéramos podido imaginar. Debe de serlo, debe tomar nota de las cosas que
han ocurrido, no puede empezar a gobernar hoy luchando contra los fantasmas de ayer,
tiene que tener el lenguaje de hoy, que yo creo que el presidente Tabaré ayer demostró
poseer, sin olvidar el pasado, sin dejar el pasado en el desván de los recuerdos. Teniendo
muy presente el pasado, pero, sin embargo, proyectando y apuntando hacia adelante, hacia
el futuro.
En todos estos años pasados, tan dramáticos en muchos sentidos, la realidad nos ha
marcado un ritmo y una exigencia que probablemente continuará en ascenso y requerirá
que seamos capaces de dar respuestas conjuntas a desafíos cada vez más complicados y,
2
�no nos engañemos, hoy está más demostrado que nunca que competitividad, bienestar y
buen gobierno son tres conceptos totalmente indisociables.
Déjenme explicarles brevemente como veo la situación en Europa y como la veo en el
MERCOSUR. Antes de entrar en materia sobre Europa, déjenme hablarles sobre MERCOSUR.
Déjenme decirles que para mi es una especial satisfacción hacer esta reflexión hoy aquí.
Tengo una gran satisfacción por hacerlo aquí, en el Salón de los Presidentes del Edificio
MERCOSUR de Montevideo, del que tengo tan buenos recuerdos. En esta misma sala, en
este mismo edificio, en el año 1998 asistí al cambio de la presidencia semestral de
MERCOSUR que pasó de manos del presidente Sanguinetti al presidente Ménem y recuerdo
que el presidente Ménem al asumir el cargo dijo: mi compromiso es un pasaporte común y
una moneda común. No hubo nada.
Ayer hablando con un viejo amigo, Enrique Iglesias, hoy hablando con el ex presidente
Sanguinetti y con el presidente argentino Néstor Kirchner, creo que se impone y creo que
hay un acuerdo en ello, una reflexión: hablemos menos de vaguedades, de realidades
difíciles y construyamos realidades tangibles. Miren ustedes, sin infraestructuras, sin
inversiones, sin dinero disponible para ello, sin un mapa claro de lo que se quiere construir
y donde, y con eficiencia, con transparencia, para que nadie pueda sospechar que esa es la
causa luego de muchos problemas, no se va conseguir nada. Ayer me dijeron que se van a
invertir cinco mil millones de dólares en los próximos cinco años en ejes transversales en el
continente latinoamericano, y me parece enormemente positivo que se haga, tanto esto
como que la transversalidad de norte a sur se potencie. Sin esas infraestructuras, no habrá
MERCOSUR, no habrá Latinoamérica, no habrá realidad tangible, física, y propiamente
efectiva detrás de las palabras, de los sueños, de los proyectos y de los deseos, y por tanto
es enormemente importante que estemos en condiciones de invertir esos cinco mil millones
y probablemente muchos más.
Miren, estuve en Argelia hace relativamente poco. En Argelia me plantearon lo siguiente:
tenemos un problema, tenemos tanto dinero (producto de las fuentes energéticas que
existen en aquel país) que nuestro programa de inversiones no lo asumimos, no lo podemos
ni atacar, son cincuenta mil millones de euros para los próximos cinco años: ¿Nos pueden
ustedes ayudar?.Como pueden ustedes imaginar empalidecí porque ¿Qué podemos hacer?
Por eso nosotros queremos crecer, estar con otros, ser más grandes, poder decir que
también es nuestra la fábrica de Airbus que está al lado, que está en la euroregión en
Toulouse, más allá de una frontera que ahora ya no existe. Por eso ustedes tienen que
hacer lo mismo en MERCOSUR. No vamos a poder hacer frente a los retos del mundo que se
está moviendo como se está moviendo, si no tenemos primero la talla, y segundo las ideas
claras respecto a lo que hay que hacer, y lo primero que hay que hacer es invertir, generar
este ente invertible, invertir, endeudarse razonablemente, instar a las instituciones
financieras internacionales para que puedan financiar ese crecimiento que es la base del
crecimiento económico futuro, del cual van a vivir ellas mismas, en definitiva es en interés
del mundo, del mundo entero, que esas cosas se hagan.
Y déjenme volver un momento a nuestra situación, a la situación de España, de Cataluña.
Como ustedes saben, hace escasamente diez días tuvo lugar en España el referéndum sobre
la Constitución Europea. Y quiero decir cuatro palabras sobre ello, para que sepan porqué lo
hicimos y como fue. La población española y, en particular, la población catalana, dio un
apoyo muy claro a este Tratado constitucional. La participación fue tan alta como pueda ser
en los países que se atrevan a preguntarle a la gente sobre una realidad tan lejana todavía.
Tan real pero tan lejana en la mente de la gente como es la Unión Europea de 450 millones
de habitantes.
Piensen ustedes que en España hoy, en Europa hoy, el presupuesto de la Unión Europea se
está discutiendo entre los más europeístas, más lanzados, más expansivos, que
3
�proponemos el 1'7 % que permite la Carta fundacional y los más tímidos que están
hablando del 1 % del PIB europeo, eso es la Unión Europea.
La Unión Europea tiene un gran significado político pero tiene unas realidades tangibles
detrás, en forma de servicios, mucho menores que cualquiera de los tres niveles de
gobierno inferiores: el Estado, las autonomías y las ciudades, los municipios. En España el
gasto público se divide en el 30% para el Estado, sólo el 30%, el 50% de las autonomías,
que tiene la sanidad, la educación, la seguridad en algunos casos, como es el caso de
Catalunya, la policía en definitiva, y el 20 % para los ayuntamientos que se quedaron al
cabo de 25 años en el mismo punto en el que estaban. Porque todo lo que el Estado ha
devuelto hacia abajo, hacia la cercanía de la gente, se ha remansado en las autonomías y
no ha acabado de transcurrir hacia los ayuntamientos donde yo creo buena parte de los
servicios públicos se deben de concentrar. ¿Por qué les digo eso? , porque tienen que
entender que una votación cercana al 50% de la población española, o de cualquier otro
país que se atreva preguntarle a su población sobre si ratifica o no la nueva Constitución
Europea, corre un riesgo muy importante. Y es que la gente tiene la sensación de que
Europa es significativa, que Europa es importante en los términos que he hablado hasta
ahora, y sin embargo la influencia de Europa en sus vidas diarias, en sus vidas cotidianas es
todavía muy reducida.
Si todo va bien, cuando concluya este proceso los 450 millones de ciudadanos de Europa se
dotaran de un Tratado constitucional, de una Constitución, cosa que nunca fue, hasta ahora
siempre ha habido solo tratados. Una Constitución que en su primer artículo reconoce a los
individuos como sujetos de una serie de derechos y de libertades, y que habla de
crecimiento equilibrado, de promoción de la paz y la justicia social, pero también de la
igualdad entre hombres y mujeres. Ustedes lo saben desde el siglo XIX, desde principios del
XX tuvieron una Constitución muy avanzada en este sentido, los Batlles de entonces. , la
solidaridad entre generaciones, ninguna Constitución del mundo habla todavía de
solidaridad entre las generaciones presentes y futuras, y por tanto de la necesidad de no
hacer nada que pueda comprometer no sólo nuestra felicidad hoy, sino la felicidad de
nuestros nietos, los derechos de los menores, la necesidad de preguntar la opinión incluso
de los menores y el derecho a la diversidad.
Europa se define a sí misma como un ente político fundado no sólo en la unidad, que
también, sino y mucho, en la diversidad, en la diversidad como principio constitutivo.
Miren ustedes, una de las grandes batallas de Catalunya es hacer que se reconozca su
singularidad, no sólo por España, sino por Europa, y que la Unión Europea reconozca que
tiene no sólo 21 idiomas, sino algunos más, entre ellos el catalán que ha arrastrado tras de
sí, como es lógico suponer, al eusquera y al gallego. Y el presidente José Luís Rodríguez
Zapatero ha tenido el coraje de ir a la Unió Europea y decir, oigan, nosotros somos 4
idiomas, no uno, y piensen ustedes que muchos países que tienen variantes de idiomas
comunes con otros, caso de Austria, por ejemplo, o el caso de Bélgica, que podían decir, el
austriaco , el belga, no lo piden, y España ha tenido el coraje de ir a Europa y decir nosotros
tenemos 4 idiomas, el común, que es lo que nosotros llamamos el castellano en nuestra
Constitución y ustedes el español, y las otras lenguas españolas que dice la Constitución
española que son el catalán, el gallego y el eusquera.
Ayer mismo, el presidente Zapatero en París, pidió en la Asamblea Francesa, cuna de la
democracia si la hay en Europa, el apoyo y consiguió el apoyo de la República francesa para
el reconocimiento por parte de la Unión Europea de la existencia de un idioma español
llamado catalán que es también un idioma europeo. Y tengo que decirlo en honor del coraje
del presidente del Gobierno español que ha sido en esto, como también en todo lo demás
por otra parte, enormemente consecuente.
4
�De la Unión de Estados hemos pasado a la unión de ciudadanos y de Estados, con toda su
diversidad. Esta es la esencia de lo que algunos, como Jeremy Riffkin, han denominado el
sueño europeo. Y nosotros queremos pensar que en este momento Europa está en
condiciones de construir un proyecto, un sueño, que sea tan potente como el american
dream, lo fue hace cien o ciento cincuenta años.
Sin ánimo de impartir doctrina euro-céntrica ni erigirme en modelo, no me canso -ni me voy
a cansar- de apoyar como político, como ciudadano, una mayor integración europea. Y me
adhiero a esa Europa diversa con las palabras que tomo, o con el estilo de oración que
tomo, de vuestro presidente que ayer decía: "Festejen uruguayos", que fue para mí la frase
cumbre de ese discurso porque le está diciendo a un pueblo algo que tiene que ver no con
las ideas ni siquiera con los dineros o con los parámetros de su vida, sino con su vida, con
su situación personal, su relación con ese todo que es la nación, ¿no?, y él dijo, ya lo había
dicho, "Festejen uruguayos" y yo creo que podemos decir celebremos, celebren uruguayos
también, la existencia de una Unión Europea que va a permitir que las contradicciones
internas de ese continente que ha dado lugar a tantas guerras y a tantos problemas se
vayan disolviendo en una nueva Unión, una Unión constitucional.
Salvando las distancias, y vuelvo de Europa a aquí antes de terminar, creo que Uruguay
debe entender y definir su papel en el MERCOSUR, un poco al estilo de lo que Catalunya
está haciendo en España y España está haciendo en Europa.
El gran proyecto de Mariano Arana cuando fundó Mercociudades, proyecto que camina
lentamente, es un proyecto absolutamente crucial para todos, para todos. O eso, o el futuro
no estará a la altura de las esperanzas de hoy.
Desde la Unión Europea, desde Cataluña y desde cualquier otro bloque económico o político
de naciones, MERCOSUR es visto como un instrumento que brinda fiabilidad, armonía y
convivencia política y económica a los países que lo integran. Cuenta Uruguay y cuenta
Mercosur con el respaldo del Gobierno de Catalunya y como saben del Gobierno español,
profundamente comprometido con la Unión Europea pero también con sus alianzas más allá
del Atlántico. Abogaremos firmemente por facilitar el acercamiento desde ambos márgenes
del Atlántico, desde su lugar en el Mediterráneo.
Hemos aprobado como les he dicho un acuerdo de internacionalización, un acuerdo
estratégico se llama, y lo hemos aprobado con empresarios, con sindicatos, con
universidades, con todos los actores del triángulo mágico, como yo le llamo, entre empresa,
enseñanza o universidad y Gobierno. Y en ese proyecto de carácter internacional, de
internacionalizar la economía catalana, no se trata de defender, como yo creo que ustedes
tampoco se deben de plantear defenderse de la competencia ni de la deslocalización, se
trata de ser positivos, de ir más allá y de conseguir para nuestros respectivos países, para
nuestras respectivos comunidades, algo más que una buena defensa.
En un momento marcado por la incertidumbre, incertidumbre que nos obliga a todos:
empresas, instituciones que las representan, Administración, Gobierno, sociedad civil,
universidades, etc., en este momento es preciso que decidamos certeramente nuestra
estrategia como país.
Creo finalmente que les puedo decir que el Gobierno que presido está desarrollando una
política económica fuertemente orientada a esa internacionalización. Justamente en estos
días se ha aprobado el Plan para la internacionalización de la empresa catalana 2005-2008
que ejecuta entre otros el COPCA. Fomenta la cooperación económica catalana a través de
su red de oficinas del mundo, y una de las primeras que se fundó en el 89 es la que
tenemos aquí en Montevideo.
5
�Este es el mensaje que quería transmitirles: la imperiosa necesidad de situar a nuestras
economías en línea con los cambios que se están produciendo para que ello nos permita
hacer frente a los nuevos escenarios.
Dos meses después de llegar al Gobierno firmamos conjuntamente con los agentes
económicos y sociales los principios de este acuerdo, lo hemos aprobado, todos los agentes
económicos y sociales están en él, se trata que todos se sientan partícipes de ello. No se
trata de diluir las responsabilidades de cada uno. El Gobierno tiene que gobernar, los
empresarios tienen que producir, los sindicatos tienen que defender el nivel de vida de la
clase trabajadora, de los obreros, las universidades tienen que ser autónomas respecto de
todo ello, investigar, innovar, cada vez más innovar las propias universidades, y sin
embargo no es malo que las reglas de juego estén compartidas desde el principio.
Un Gobierno no es de izquierdas si se preocupa sólo de ver como se reparte la riqueza, no
basta preocuparse sólo de ver cómo se reparte la riqueza para decir este es un buen
Gobierno, este es un Gobierno de izquierdas. También se debe ocupar de crearla.
Crecimiento económico y generación de riqueza, son condiciones necesarias para garantizar
el bienestar sostenido de los ciudadanos. Las reformas que se hicieron durante el Gobierno
de Felipe González en España supusieron la verdadera modernización del país.
Uruguay ha sido desde comienzo del siglo XX un país progresista y moderno, y no sólo a
nivel de América Latina sino a nivel internacional adoptó en ese entonces concepciones de
un nuevo Estado que dio respuestas velozmente a las exigencias de un tiempo de grandes
cambios.
Hoy es el momento oportuno del progresismo para Uruguay, pero también del desafío del
ser progresista: para crear nuevas fuentes de crecimiento, para garantizar bienestar a su
ciudadanía, para ganar posicionamiento en un mundo global, que sabemos complejo.
El progreso y el bienestar son el objetivo final que perseguimos y se deben gestionar desde
la responsabilidad, que implica a la vez una gran dosis de flexibilidad y mucho rigor.
Nuestro patriotismo, y creo que el de ustedes, es el de los derechos y los deberes. No es
sólo el patriotismo de la fidelidad a una etnia, a un origen. Es un patriotismo, como he dicho
e insinuado antes, más orientado al futuro que al pasado. Es un patriotismo que tiene que
demostrarse en el tablero de juego del presente y del futuro.
Nuestra bandera es la de los valores del progreso: cohesión, seguridad y libertad. Los
valores de siempre con los significados de ahora. Es por esto que el socialismo democrático
ha luchado y seguirá luchando.
Quisiera finalizar con un Viva Uruguay! y un Visca Catalunya! como un modo de resumir la
gran esperanza y la inmensa ilusión que siento por el futuro que nos espera a ambos.
Queda mucho por hacer y mucho camino por andar juntos. Por eso, déjenme acabar con un
verso de vuestro poeta, de nuestro poeta, Mario Benedetti:
"En la calle, codo a codo, somos mucho más que dos"
Muchas gracias.
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1675
Title
A name given to the resource
Conferència "Catalunya: puente entre la UE i Mercosur"
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Montevideo. Uruguai
Subject
The topic of the resource
Economia
Model social
Territoris
Finançament
Relacions Internacionals
Unió Europea
MERCOSUR (Organització)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-03-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/194/20050304.pdf
266c8d134562919de0ce0f893c9fb26c
PDF Text
Text
Declaració del president de la Generalitat (Moció de
Censura)
Palau de la Generalitat. Barcelona | 04/03/2005
Bona tarda.
Aquest matí el Partit Popular ha presentat una moció de censura contra el President de la
Generalitat i el Consell Executiu en el registre del Parlament de Catalunya.
És una moció contra el Consell Executiu i, naturalment, contra el President de la
Generalitat.
Afronto amb serenitat l'escenari que s'ha obert.
El PP deu haver considerat que tenia les seves raons i les podrà explicar al Parlament de
Catalunya, que és el lloc on aquestes coses s'han de debatre, s'han d'escatir, s'han de
decidir.
El nostre sistema polític té mecanismes parlamentaris establerts justament per aquest tipus
de situacions, per substanciar les iniciatives i propostes de l'oposició.
És cert que és un fet excepcional, però el nostre sistema democràtic el contempla i el
Govern i jo mateix com a President de la Generalitat hi farem front degudament. No en
tinguin cap mena de dubte.
El mateix president del grup popular, la persona que ha firmat la moció, ha reconegut que
la presentació de la moció és, ha dit ell, merament instrumental. Tot i amb això, que és tot
un reconeixement, jo crec, de la intencionalitat de la iniciativa, li reconec la legitimitat
absoluta, des del punt de vista reglamentari per fer-ho.
El PP s'explicarà. I evidentment el Govern també s'explicarà. Tots el partits exposaran les
seves idees i propostes el qual entra dins la normalitat democràtica del sistema polític del
qual gaudim.
En canvi, ho haig de dir francament, considero que la presentació, per part de Convergència
i Unió, d'una querella contra el President de la Generalitat, és un fet greu. És un fet
gravíssim.
És un fet sense precedents presentar una querella per injúries i calúmnies, a partir d'una
afirmació feta en seu parlamentària. És un fet sense precedents.
A judici meu ni les meves paraules, ni l'incident parlamentari en el seu conjunt mereixien
una iniciativa d'aquest caràcter i d'aquesta magnitud.
No considero en absolut acceptable, no ho considero, que el President de la Generalitat hagi
de parlar sota amenaça de querella. Ho repeteixo, no és acceptable haver de parlar sota
amenaça de querella. I menys que ningú el President de la Generalitat de Catalunya.
Davant d'aquesta situació, vull reiterar, que una vegada més, el meu compromís, el
compromís del President de la Generalitat i de tot el Govern és amb la transparència de les
institucions del nostre país. Transparència de les nostres institucions. Si amb algú alguna
1
�vegada ens haurem d'excusar per falta de transparència és amb la gent, és amb els
ciutadans del nostre país.
Estic convençut que l'acció responsable d'aquest govern catalanista i de progrés marca la
diferència amb els governs anteriors. També en les qüestions que avui ens ocupen.
Vull insistir, avui, una vegada més, en el nostre compromís de tirar endavant el programa
del govern que ens vam marcar el dia que vam constituir el Govern anomenat tripartit que
m'honro en presidir i que seguiré presidint amb més fermesa que mai, amb tota la decisió.
Per acabar; vull reiterar el meu respecte per les institucions democràtiques i el meu
respecte per l'Estat de dret i la meva total confiança, total confiança, en el seu
funcionament.
Des d'aquest reconeixement de la normalitat democràtica, espero de totes les forces
polítiques catalanes la màxima disposició a fer honor al compromís compartit de tirar
endavant les reformes socials i les reformes polítiques que Catalunya necessita.
Hem de saber estar a l'alçada, hem de saber estar a l'alçada, tots, i nosaltres ho farem. El
President de la Generalitat ho farà. Poden estar-ne segurs.
Bona tarda.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1676
Title
A name given to the resource
Declaració del president de la Generalitat (Moció de Censura)
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Activitat parlamentària
Govern
Acció política
Moció de censura
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-03-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/195/20050305.pdf
3fe606ebf3b763770bbee5ee51723df3
PDF Text
Text
40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya
Barcelona | 05/03/2005
Estimats Senyors Coscubiela, Bulla, Fidalgo; companys, autoritats, amics.
De les paraules que he sentit, jo n'hauria de destacar algunes de Joan Coscubiela, la menció
que ha fet als autònoms com, per definició, aquells que no poden 'externalitzar'. Això m'ha
impressionat molt perquè penso, com ell, que segurament la gent que prospera en el món
d'avui són aquells que poden externalitzar el risc. En aquest sentit, el Sr. Coscubiela ha fet,
com és habitual en ell, una contribució teòrica important que jo crec que reflecteix una
pràctica real.
De Fidalgo em quedo amb el "viva la libertad" amb que ha acabat. Penso que és molt bo
que als sindicalistes, que al sindicalisme de debò no solament se'l vegi com a defensor dels
principis que afecten a l'interès legítim i col·lectiu dels treballadors; sinó també de la causa
general de tots els ciutadans com és, efectivament, la llibertat.
I de López Bulla puc dir; que no sé on viu ara, però recordo que una vegada el vaig trucar
quan era alcalde i em va dir "bueno, pues vente a casa". I en preguntar-li "tú donde vives" i
ell respondre'm "Puente del Trabajo, 15, 15" li vaig replicar "serà 13-15 o 15-17"; "No, no,
piso 15º", va dir... A aquell líder obrer i sindicalista, admirat per tothom, el vaig descobrir a
casa seva, una caseta realment petita que jo crec que donava fe de la seva honestedat i de
la seva entrega a la causa del sindicalisme.
Us agraeixo la vostra invitació per assistir a aquest acte central del 40è Aniversari. És clar,
això ens retrotrau a moments antics en la memòria. Han estat 40 anys de lluita i de
compromís amb uns valors i un projecte de societat basats en el benestar i en els drets
socials de tots els ciutadans. Una lluita que vosaltres heu viscut amb passió, amb convicció i
amb honestedat. Perquè podia ser una lluita apassionada però no absolutament
convençuda... però ha estat portada amb convicció. I podia ser les dues primeres coses i no
ser absolutament basada en la honradesa; i ho ha estat.
Hem viscut en aquests 40 anys una època en la que han canviat el món, la manera de
pensar-lo i els instruments per transformar-lo. Al començament d'aquests 40, és a dir
durant els 60 i 70, l'objectiu de la lluita era doble: fer caure la dictadura i, al mateix temps,
construir un sistema de benestar que reconegués els drets de tots els treballadors i
treballadores. No va ser gens fàcil, vosaltres ho sabeu millor que ningú. Jo recordo les
primeres comissions de fàbrica, em sembla que era una mica més enllà de fa 40 anys. A la
Maquinista, amb en Cando i Pasarín, que eren companys nostres, i amb en Mossèn Dalmau,
que donava classes a l'escola d'aprenents; llavors els aprenents que anaven sortint ja
s'afiliaven als sindicats clandestins i als partits d'esquerra. Recordo la Comisión de Fábricas,
la Maquinista, la de Harry Walker, no sé si hi havia el Manolo Murcia i el José Antonio Díaz que ja van morir- la de Motor Ibérica, la del Metall -que després era la suma de totes
aquestes- i finalment la Comissió Obrera de Barcelona, que és la que va marcar molt els
inicis d'aquella lluita. D'aquí després en va sortir la CONC i jo sempre li deia al José Luis
"mira, esto fue..." perquè en aquell moment hi havia competència, que al cap i a la fi, és la
sal de la vida. I també hi havia el PSUC que era el partit més important, no ens enganyem, i
que va aportar tantes coses; jo crec que el partit que més va fer per la democràcia i per
l'autonomia de Catalunya. Jo era d'un altre partit i em sap greu dir-ho aquí perquè es
pensaran que ho dic perquè m'aplaudeixin. No, ho he dit sempre; i la gent que em coneix
m'ho ha sentit dir més d'una vegada en altres escenaris.
1
�Hi havia altres partits: l'MSC o Moviment Socialista de Catalunya del Raventós i l'Obiols i el
FOC, el Front Obrer de Catalunya, on estàvem una colla de militants d'esquerres i que era el
meu partit. La veritat és que hi va haver un moment en que aquest FOC nascut a principis
del 60 va tenir majoria al Metall i, en conseqüència, també la tenia, pràcticament, a la
Comissió Obrera de Barcelona. Llavors el PSUC, molt intel·ligent, va crear la Comissió
Obrera Nacional de Catalunya amb la que ens va donar la volta, perquè ells tenien gent a
Tortosa, a Girona, gent per tot arreu. I així van mantenir les seves majories. Molt hàbil,
políticament.
Aquesta dualitat dins del moviment obrer -que es dóna també a les empreses i arreu, i que
pensem que és la sal de la vida- la podíem trobar en aquell moment, per exemple, a
Terrassa. Hi havia dos líders; un senyor que es deia Muñoz, jove però calb, a qui li deien "el
calvito" i que estava a l'AEG. Aquest era del FOC. Tenia un seguidors jovenets, alguns
d'entre els quals, més tard, es van fer troskistes; n'hi havia un nucli important, a Terrassa.
En canvi, a Comissions Obreres hi havia el Cipriano García. Si avui els poséssim de costat a
tots dos, es barallarien indefectiblement. Perquè tots dos defensaven el mateix interès però
de manera ben diferent; i la gràcia estava justament en que tenien opinions diverses.
Vull fer, en aquesta mena de rememoratiu típic dels avis -jo sóc un avi que tinc net- un
altre recordatori; el d'un altre moment històric molt específic del sindicalisme com va ser la
creació de l'STAC - Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya. He vist aquí
avui a l'Eugènia, a la Cinta i a d'altres companyes i companys d'aquella època; doncs amb
l'STAC es va crear per primer cop un sindicat de funcionaris a l'Ajuntament de Barcelona,
que és on jo treballava amb aquestes persones. L'any 1976, varem fer una vaga general de
l'Ajuntament que no sols no tenia cap mena de precedent aquí, sinó que penso que tenia
pocs precedents a tot Europa. Una vaga general dels treballadors d'un municipi que van
crear un sindicat que es deia STAC. Què va passar amb aquest sindicat? Tots érem molt
amics però no podia durar, perquè Comissions i l'UGT no van voler això. Com era lògic, van
tirar cada un per la seva banda i es va restablir aquest dualisme del qual parlava abans.
Però no oblidem que aquell sindicat va arribar a fer una vaga general de l'Ajuntament de
Barcelona i, justament, el dia que venia el Rei d'Espanya. Estic parlant aproximadament del
16 de febrer de l'any 76. El Rei venia per primera vegada a Barcelona a fer un parlament,
no sé si des del Saló de Cent concretament, però el cas és que el Saló de Cent estava
ocupat pels funcionaris i l'acte del Rei es va haver de fer al Tinell, si no recordo malament,
amb l'alcalde Viola; li queien els papers de la mà, pobre, dels nervis que tenia. Nosaltres,
tancats a l'Ajuntament, varem haver d'aguantar l'assalt de la Policia Nacional amb gasos
lacrimògens. Imagineu-vos; si allà no hi va haver desgràcies com les de Montejurra, Vitoria
i altres, va ser per autèntic miracle. En qualsevol cas, jo crec que aquella va ser una vaga
molt ben conduïda i que aquell sindicalisme va representar una mica la base del
sindicalisme actual, a banda de la vella història de la CNT i de la UGT -no citar avui aquí la
CNT seria absolutament injust, parlant de sindicalisme català i hispànic. Penso que aquell
sindicalisme dels anys 60 i després dels 70 és, d'alguna manera, la base del prestigi, la
pràctica i l'experiència del vostre sindicalisme d'ara.
Mai no és fàcil la lluita que persegueix transformar la realitat. Acabo de tornar de l'Uruguai i
he comprovat que el canvi social és possible; políticament possible. Tabaré Vázquez, Lula,
Lagos, Kichner, tots ells són ara presidents de govern o primers ministres de governs que
estan realitzant un canvi, practicant el canvi al Con Sur de l'Amèrica llatina. M'hagués
agradat que sentíssiu -encara que va durar dues hores- el discurs de Tabaré Vazquez la nit
de la presa de possessió; perquè demostra que hi ha moments en que sí que és possible
que esquerres i progrés governin amb la plena confiança del poble i realitzin les
transformacions que sempre havien imaginat els poetes, escriptors, els pares dels primers
dels qui he parlat abans.
2
�El canvi fàcil no ho serà, evidentment. Allà no ho ha estat. Aquí ni ho és ni ho serà.
Però si abans, per a la dreta espanyola, que les esquerres manessin significava quasi una
guerra civil, ara, que manen les esquerres a Catalunya, ara que som més moderats, el que
fa la dreta és posar querelles i mocions de censura: tots ens hem civilitzat.
Teníem un objectiu comú; implantar la democràcia a Espanya, construir un estat de
benestar i aconseguir el reconeixement nacional de Catalunya. I en aquesta lluita la CONC,
la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Comissions Obreres, sempre ha sabut estar al
peu del canó. La gran victòria de la CONC ha estat saber adaptar la seva força reivindicativa
a les circumstàncies de cada moment històric. Primer, en resistir i vèncer la dictadura;
durant la transició, en instaurar un estat social democràtic i de dret; i en democràcia
negociant amb els governs -del color que siguin- i erigint-se com a motor i garantia de
millora en les condicions laborals d'homes i dones. Les Comissions han estat un puntal clau
en el procés d'enfortiment del teixit econòmic i social.
Queda molt per fer a Catalunya. Crec que es pot dir que els avenços han estat importants,
fonamentals. Tot i així vull refermar, en aquest acte important vostre, nostre i del país, el
compromís del Govern de Catalunya amb les aspiracions i la millora de les condicions dels
treballadors. Especialment pel que fa a la lluita contra les noves formes de desigualtat, que
sempre tenen solucions més difícils; a favor de les dones, els joves i els nens. A favor de les
generacions futures, com diu, per primer cop, la Constitució Europea, que en això és tant
revolucionaria com foren les constitucions francesa i l'americana en el moment en que es
van fer. La Constitució Europea parla dels "drets dels nens a opinar i de la responsabilitat de
les generacions actuals envers les futures"; això no s'havia dit mai en cap Constitució. En
aquest sentit -i afegeixo paraules que he sentit- aquesta és la Constitució més moderna que
hi ha al món, més posada al dia.
Hem substituït a Catalunya el tarannà conservador i passiu d'anteriors governs per una
actitud de més ambició i convençuda, en la qual vosaltres -i la resta d'agents econòmics i
socials- hi heu de jugar un paper decisiu. En aquesta línia, hem treballat per establir un
Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de
l'economia catalana. Aquest acord enormement important ha estat signat entre la Cambra
de Comerç i d'altres agents econòmics, entre els Sindicats i el propi Govern.
Fa 40 anys, no ens podíem plantejar fer coses que la Catalunya en que vivim ara està en
condicions de fer. Encara hem de canviar més en molts aspectes. Volem arribar a la
Catalunya plenament social i hi podem arribar. Des del Govern de la Generalitat anirem en
aquesta línia, no fallarem, no afluixarem; us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de la
vostra identitat política.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1677
Title
A name given to the resource
40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Història
Ocupació
Sindicats
Model social
Socialisme
Comissions Obreres
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-03-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències