13 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1124/19871128d_00239.pdf fa489635cc196cce37a58c8c85910212 PDF Text Text : 20r5 económicaa i benestar social a la Ciutat de Barcelona. Llicó inaugural del curs 1987-88 d'ESADE, pronunciada per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Barcelona, 28 de setembre de 1987 �INDEX 1. 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI 2. LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT 3. JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONOMIC 4. PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT 5. CONSORCI DE LA ZONA FRANCA 6. INICIATIVES S.A. 7. SITUACIO ACTUAL I PERSPECTIVES 8. CONCLUSIONS �SENYOR DIRECTOR, SENYORES I SENYORS: GRSCIES PER HAVER-ME INVITAT A DONAR AQUESTA PRIMERA LLIC6 DEL CURS QUE AVUI INAUGUREM. NO ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE TINC EL PLAER DE PARTICIPAR EN ACTIVITATS D'AOUSTA ESCOLA. Sí QUE ÉS, PER CONTRA, EL PRIMER COP QUE EM CORRESPON PORTAR EL PES D'UN ACTE ACADe- MIC. Alk itAtim":1::(S" AQUESTA CASA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER COPSAR ELS PROBLEMES QUE SORGEIXEN EN LA NOSTRA SOCIETAT EN TRANSFORMACIó. ATENENT A AQUESTA SENSIBILITAT HE VOLGUT DEDICAR LA MEVA LLI(76 AL PAPER DE LES CIUTATS, 1 MÉS CONCRETAMENT DE LA CIUTAT DE BARCELONA, EN LA PROMOCI6 ECOW(SMICA I EL BENESTAR SOCIAL. �ELS VULL EXPLICAR QUE HA FET L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO PER MODIFICAR L'AMBIENT DE CRISI I DESáNIM ECONòMIC QUE DOMINAVA LA CIUTAT FINS FA MOLT POC. EL OUE EXPOSARÉ ES LA MEVA VISI6 DE L'EVOLUCIS D'AQUESTS ANYS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. UN LLOC QUE, COM A OBSERVATORI ECONòMIC, ÉS PRIVILEGIAT. MÉS TARD JUSTIFICARÉ AQUEST QUALIFICATIU. FINALMENT FARÉ UNES REFLEXION SOBRE EL QUE PODEN FER PER EVITAR EL PERILL DE CREACI6 DE ZONES MARGINALS, DE BOSSES DE POBRESSA QUE QUEDIN APARTADES DE L'ONADA DE PROSPERITAT QU ESTEM CONTEMPLANT. QUÉ PODEM FER PER EVITAR LA FORMACI6 D'ALL6 QUE EN DIEM UNA "ECONOMIA 1 `^`^ 9'^ ' zf^ r/ 2 00. L..) ,f:tnti r ^,, 'L rí(. C .•^7 �1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM-NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MÓN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COïNCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ANTERIOR MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVíEM DE FER, QUE-5 ÉS EL QUE S'HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONÓMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIÓ DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVEN DARRERA LES ESPERANCES SOBRE L'EVOLUCIÓ i DURADA DE LA CRISI. A L'ANY 79 TOTHOM HAVIA PENSAT QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS MÉS A TOT ESTIRAR. �L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALTJ NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN PERSIST5NCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACI5 QUE POGUS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM EXPERIMENTANT, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCI5 SUBSTANCIAL DE LA SITUACI6 D'ATUR I DE MISERIA, MISERIA RELATIVA, PER5 REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACI5 PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACI5 MUNICIPAL, I SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA, UNA OMBRA, UNES RESTRICCIONS, UNA INFLUENCIA MOLT NEGATIVES. DES/DE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMáTIC, DE L'ACTUACI6 MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUáRDIA --URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PR5PIAMENT DE LA SEVA COMPETNCIA. MOLTES MIS DESPESES �TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA, PER EXEMPLE. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS PROBLEMES EN TERMES DE COSTOS, PER¿ ns QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS y- ü+rn"PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS. L'AJUNTAMENT ELS Hl HA POSAT, PER¿ S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FEN6MENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMITICA, EN El, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MS NO, NO HAVS:EN PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULENCIA QUE VA TENIR. I DONAREN EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECÇFIC �7 DE GU.RDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NCSMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANTVUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCR1TIC EN MATERIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE PESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CíVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA. S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCIó EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. PERÒ A LA VEGADA ENS VAN NEGAR A QUEDAR L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACI6 ECONóMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT A1 Ci �CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT yEIEM A E) 1 d NO L'AJUNTAME L'ATUR. OMÉS TÉ UNA MICA LES DE PROP , /I TÉ 4OMPFNCIDS /PE1 / MPLT.áNCIES ÉS EVIDENT QUE LLUITAR/ ITRA R LLUITAR CONTRA CONSEQ eNCIES DEL'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. 11/0T7I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTCDRICAMENT HAVIA TINGUT UN P E. ;S I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTIVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLÍTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL �MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D' H ANAR MS ENLL1". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE EST1VEM EN UNA SITUACI6 EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCI6 DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLL1 I TRACTAR DE FORÇAR ELS LíMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE AMBIT D'ACTUACICS. AIXCS VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODlEM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, POGUESSIM NOSALTRES COM EFECTIVAMENT ESTA VENINT, " GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, AkifrifH2.4W3,, MSTAii,--430,0H T O , 4D-B ALS EE.UU.; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES,(ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANAD1, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 SENTIT MÉS GLOBAL, PRDUA DE ECON¿MICA DE LA CIUTAT EN EL A PARTIR D'UNA SITUACICS POBLACI5 I DE CRISI, DE D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVÍEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR POGUÉS DONAR? ECONCSMIC �JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONCSMIC \EN PRIMER 1,1,00 VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMkIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN Qii " LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. TAMBÉ PEROU(1., NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL M6N EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AME ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECON¿MICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAISOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIX¿ POT SEMBLAR MOLT FORMAL, I HO ÉS, I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PR1CTIOUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. �ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI5 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LíNIA D'ACTUACI5. SEGONA LíNIA: \VAM DECIDIR AMPLIAR L'IMBIT DE LA NOSTRA ACTUACI5. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AME LA CREACI6 DEL CONSELL ECONCiMIC ASSESSOR, L'ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECON(.5MIC ASSESSOR ÉS UNA REUNI¿. NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONCSMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMERA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLÇMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECON¿MICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBI, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, VAN PRENDRE UNA ISRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA �-14- PERMETRE GENERAR UN PETIT ESTALVI PER FINANÇAR L'ESTIMULCTá ECON(7)MICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSI6 ANUAL, QUE S'HAVíEN DE DERIVAR CAP A UN EMPRESA D'INICIATIVES. PROJECTE D'UNA �PONNCIA DE DESENVOLUPAMENT UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT. AME AQUEST OBJECTIU ES VA CREAR LA PON é ' NCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONjSMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEN AME LA PONENCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARGE DEL MERCAT ECON6MIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO—OCUPACI, DE LES INICIATIVES FINAN Ç ADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, OUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL McSN ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO EST7i FUNCIONANT. CÁL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè' A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRE)PIA EXPERINCIA, QUE NO ES POT �ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIJ) D'UNA CAPACITACI8 MÍNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIC; ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O B1 FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. SóN CONCEPTES AQUESTS QUE EN CAP ALTRE LLOC SERAN MILLOR ENTESOS QUE EN UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI6 D'EMPRESES COM ESADE. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR' UTO-OCUPACIó; VOL D IR COOPERAS ; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER ò NO N'HI HA PROU. �-17- HA DE SER, A MES, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QU'é ESTEM, QUE ns EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI¿; D'EMPRESES I NECESSITAT DE FEPHO. EN EL CAMP DE LA FORMACI6, A NINGG. SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIá ALS DISSET O SETZE ANYS, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL 1 QUE D'AQUÍ, AUTOMITICAMENT EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO Hl HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU EST. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRI D'UNA DETERMINADA FORMA. DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADa NO TINDRI UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER5 QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT 1 RES DEL QUE NOSALTRES FEM w\l/11— �ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, EL NOSTRE JOVENT I TAMBP, LA GENT GRAN QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL. HEM D'AJUDAR-LOS A APRENDRE PER ELLS MATEIXOS, A ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECÍFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S' ESTA TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONCSMICS, SE N'ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL 1 ECONWIIC QUE SE'N POT TREURE. �—19-- CONSORCI DE LA ZONA FRANCA UNA ALTRA EINA DE PROMOCI5 ECONCSMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCICS INDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR—SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN De- FICIT DE MÉS DE 1.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ES UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI8 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRATIC, AME L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DckICIT A ZERO I VAM REDUYR LA PLANTILLA PRACTICAMENT A LA MEITAT. EL CONSORCI ADMINISTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL PÚBLIC MÉS IMPORTANZ D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS. �UN COP COLMATAT EL Sa INDUSTRIAL DEL POLIGON, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I_ AGIE, AME UN CONEIXEMENT DE L' REA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'IREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR DE LES SEVES DE L'IREA DE BARCELONA, - A CT IV I TAT S I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR LA INDUSTRIAL CREACI¿") T LA GESTI6 EN CONJUNCI6 AME LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOT2DGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLCiGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACICS D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �INICIATIVES S.A. ABANS US HE DIT QUE AME L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCI5 DE LA DESPESA ORDINARIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN PRETENíEM EL MERCAT , A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSI6 DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI5 D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS 1 SERVEIS PRIVATS D'INTERS GENERAL. PER5 VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA_NEIXPR D'UNA_LIECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA H1 HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQU AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACIj) 1, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISDS IMPORTANT. EL PROBLEMA, PER, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQU ji NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST. PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES SOVINT MAGNIFIQUES, LES IDEES, APORTADES PER CIUTADANS AME INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT H1 PORTAVA IDEES PERQU ¿' ' NO LES HAViTEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. 1, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLCSGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER¿ EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA 1 ÉS SER I UN CENTRE D'INFORMACI5 MOLT IMPORTANT, 1 SERIA �ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L' EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PERCS TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIJ). I AQUESTA INFORMACI6 III ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE 11S SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONCSMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT V1LIDES QUE EN TOTA LA SEVA. RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SCSN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 �—24— ECON6MICA, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXCS: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS I A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. AIX(7) S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PúBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE!__N_VENDRS___4„ar _ SEVA PARTICIPACIó. JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR, L AJUNTAMENT FIRMA AME ELS ALTRES S OCI S UN P 1)._ÇIEMPR A , CON ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORT IDA . A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICINCIA DE RISC, DE GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PERCS SENSE QUE AIX¿ GENERI EL TIRUS_DE_TOPER NI POLíTIC NI ECONZMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACIó I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA r �LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR EL LANC, A CRíTIQUES FICILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERAVA MES ES RETORNEN A DISPOSICI5 DEL CONTRIBUENT L DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT, PEP . J ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERV S. PER N TEMPS, S' HAN POSAT A CONTRIBUCI5 PER A L CREACI5 DE 4 VES EMPRESES; RETORNEN DESPR1S EN FORY DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ D' BENEFICIS PER LA. PARTICI ACI5 EN EMPRESES QUE HAN NGUT XIT A DISPOSICI5 DELS RE;RESENTANTS DELS CIUTADANS. DES D'INICIATIVES S.A. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. S5N SERVEIS PRIVATS, S5N BENS PRIVATS, PER ¿S QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. �QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AME CIUTADANS QUE LI HAN V1NGUT A DIR, COM M' HAN VINGUT A DIR A MI, QU ¿' - HEM DE FER AME LA MANÇANA DEL CARRER PELAIERGARA AL COSTAT DE PLACA CATALUNYA? QUINA SOLUCI6 TÉ? QU S'HA DE FER AME ELS ANTICS ESIUDIS DE TELEVISI5 DE MONTJU.1:C, QUE ESTAN ABANDONATS? COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MfS DENSES D'EUROPA 1, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMíLIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI. COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENS1TAT PER_A ESTABLIR-XARXES-INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN EMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE ELEVISIó PER. CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI NINGi; QUE ES PREOCUPI QUE AQUESTA SELVA DE TORRES, D'ANTENES, DE LA SERRA DE COLLSEROLA, ENTORN DEL TIEIDABe-i----SIGUI SUBSTITUIDA PER UNA SITUACI6 MÉS RACIONAL, EN LA QUAL H1 HAGI UN OPERADOR 1 NO CENT MIL SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE �-27- TELECOMUNICACDS? TOTES AQUESTES S6N IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT ,--------NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI6 DEL_SEU _APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS. PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PGELIC, PERQU'& EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQU'¿. EXISTEIX RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. ALGUN 1 �SITUACI6 ACTUAL I PERSPECTIVES AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SCíN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXI6 QUE / L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. DES DE LLAVORS HEM ACUMULAT JA CONSIDERABLE. POTSER HA MANCAT UNA UNA MILLOR EXPERIENCIA DEFINICI5 DELS OBJECTIUS A ACONSEGUIR, DE LES PRIORITATS A ATENDRE AMB ELS RECURSOS QUE SEMPRE SERAN ESCASSOS. PER5 VULL INSISTIR EN QUÉ EL PROJECTE DE REANIMACI6 ECON6MICA EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT SEU COMPROMíS SOCIAL. VULL DESENVOLUPAMENT ECON¿MIC DE BARCELONA NEIX DEL REMARCAR QUE NO PENSEM QUE EL I EL SOCIAL FORMEN DUES ETAPES DIFERENCIADES. EL VEIEM COM UN PROCÉS SIMULTSNI, CON UN CONTINUUM. LA REACTIVACI6 ECON¿MICA NO ES TRADUEIX �-29- MEC1NICAMENT EN BENESTAR, NI MOLT MENYS ES TRADUEIX EN BENESTAR PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT. SOVINT S'HA PRESENTAT UNA IMATGE DEFORMADA DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL RECENT, UNA IMATGE QUE PRESENTA L'AJUNTAMENT PREOCUPAT PER GRANS INVERSIONS LLIGADES ALS JOCS OLíMPICS I DESATENT A LA SITUACI6 SOCIAL. PER SI NO HAGUÉS QUEDAT CLARA LA MANCA DE FONAMENT D'AQUESTA IMATGE, NOMÉS RECORDARÉ QUE LES DESPESES DE L'AJUNTAMENT PUGEN A 28.600 MILIONS DE PESSETES, ÉS A DIR, MÉS DEL 25% DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT. I QUE D'AQUESTA QUANTITAT 6.345 MILIONS ES DEDIQUEN A LA INFANCIA I JCA/ENTUT I 2.226 MILIONS ALS AVIS. H1 HA DONS UNA PLENA COINCIDkICIA ENTRE DESENVOLUPAMENT ECONC;MIC I DESPESA EN BENESTAR SOCIAL, PERQUè S'APTICULEN EN UN MODEL DE CIUTAT. A PARTIR D'AQUESTES REFLEXIONS I DE L'EXPERINCIA, EN CONSTITUIR EL NOU AJUNTAMENT SORGIT DE LES ELECCIONS �-30- DEL JUNY PASSAT HEM REORGANITZAT ELS SMBITS MUNICIPALS AME LA INTENCIC; DE REFORÇAR LA LíNIA SEGUIDA FINS ARA. LA AIXí, TERCERA TININCIA D'ALCALDIA ÉS L'ENCARREGADA DE COORDINAR LES BREES AME MIS INCID.¿»NCIA EN EL BENESTAR SOCIAL: SERV PúBLICA, JOVENTUT I ESPORTS. --- EDUCACI.C), SALUT AQUESTES IREES, MIS CULTURA, LA PON4ICIA DE DESENVOLUPAMENT ECONCSMIC I SOCIAL, HABITATGE I SEGURETAT CIUTADANA, FORMARAN LA COMISSI6 DE BENESTAR SOCIAL, QUE PRESIDIRS IGUALMENT LA 3A. TINèNT D'ALCALDE. LA TASCA FUTURA DE TOTS AQUESTS SMEITS ES REALITZAR. AMB DUES PRIORITATS: PRIMERA PRIORITAT. TROBAR EL DIFÍCIL EQUILIBRI --------,------' ENTRE EL TREBALL ASSISTENCIAL IMMEDIAT 1 DE XOC I EL TREBALL MIS EN PROFUNDITAT ADRECAT A ELIMINAR O, COM A MiNIM, DISMINUIR LES CAUSES QUE FAN NECESSARI EL TREBALL ASSISTENCIAL. �AQUEST EQUILIBRI AFECTA ELS RECURSOS HUMANS, MATERIALS 1 PRESSUPOSTARIS PROPIS DEL MUNICIPI PER, TAMBÉ, I MOLT, LA COL.LABORACI¿S INSTITUCIONAL ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS, GENERALITAT, DIPUTACI¿, ETC. I LA COL.LABORACICS AME ALTRES ENTITATS PlIBLIQUES I PRIVADES QUE INTERVENEN EN EL TREBALL SOCIAL. (SEGONA DISSENYATS PRIORITAT.) ÉSSER CAPAÇOS, ELS UNA VEGADA PROGRAMES DE BENESTAR SOCIAL QUE TENEN COM TOTHOM SAP UNS GRANS SECTORS D'ACTUACI6: INFSNCIA, JOVES, TERCERA EDAT, ATURATS, DONES )I UNS INSTRUMENTS JA ACREDITATS: CENTRES D I ATENCI'PRIMSRIA, CENTRES CiVICS, DE CARICTER GENERAL, O CASALS D'AVIS, DE JOVES, D'INFANTS, DE CARSCTER SECTORIAL, ÉSSER CAPAÇOS, DEIA, DE REALITZAR-LOS A PARTIR DE LA DESCENTRALITZACI6 MUNICIPAL I DE LA COL.LABORACI5 NO NOMÉS INSTITUCIONAL SINO DE VOLUNTARIAT. D'ALTRA BANDA, LA ECON6MIC 1 PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL, VOL IMPULSAR UN AMPLI DEBAT ENTRE ELS �AGENTS ECONUICS 1 SOCIALS PER DEFINIR UN PROGRAMA A PORTAR A TERME EN ELS PRUIMS QUATRE ANYS, 1 ESTABLIR ELS RECURSOS PúBLICS I ELS INSTRUMENTS NECESSi I,. y_c 17\1- 1/\ (75 A-c e/1-7JY_ - PW--A-VANÇ-A44 QUE LES GRANS PRIORITATS DE LA PONèNCIA SERAN: CONCERTACI6 AMB ELS DIFERENTS ACTORS ECON¿MICS 1 AGENTS SOCIALS, ANIMACICS SOCIO-ECONCSMICA DE BARRIS 1 COL.LECTIUS DEPRIMITS, IMPULS A LA CREACI5 DE NOVES ACTIVITATS ECONCSMIQUES I FOMENT DE L'ECONOMIA SOCIAL. HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D I ANIMACIC; DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PEROT¿' PENSEM QUE H1 HA UNA SERIE DE MECANISMES AUTUOMS QUE SóN PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTENCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS 1 PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE �DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT S6N Mf'S IMPORTANTS PEROU ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACI6 DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECON¿MIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIJ), PER REFERNCIA A LA MACROINCENTIVACI6 DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT 1 DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CAR1CTER GLOBAL. �CONCLUSIONS EN CONCLUSI6, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT fXIT. HEM VIST COM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETÉ^iNCIES MUNICIPALS, COM HA CREAT INSTRUMENTS NOUS I COM HA RECONVERTIT ELS VELES. HE TRACTAT DE DEIXAR CLAR QUE EL SECTOR PlIBLIC POT ACTUAR DAVANT LA CRISI. I QUE DINS DEL SECTOR PGBLIC SCSN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCI6 QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCINCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALIENACI6 A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICI6 DE LES SEVES PRCSPIES DECISIONS. �SON SENSIBLES JA MESURA EN QU HO ÉS HO 1S. PER ('S LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN OU¿'? SON SENSIBLES TAMBÉ A LA CRÍTICA LLIBERAL CLASSICA, NO NEO-LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLISSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. SON SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACIó I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS AL DAVANT, EL LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. MILLOR DE LES SOLUCIONS CON¿.IIXER TENIM PEROU ¿ '- ns LA ESTA EN CONDICIONS DE QUINES S6N LES DISFUNCIONS DEL MERCAT. CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT ALS BARRIS, ALS DISTRICTES, ALS SECTORS, A LES DEMANDES SOCIALS. ESTA BEN SITUAT EL SECTOR PaBLIC LOCAL TAMBÉ PERQUE EN EL MOMENT D'ACTUAR, EN EL MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADA LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL KiBLIC, �DES DEL SECTOR PilBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL. fs EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO H1 HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO UI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI 1 EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACI6 D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEIS SóN PALESOS I EVIDENTS, ScSN DE VIDRE, SCSN DF CRISTALL, SCSN TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXò QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTCDRICA HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACI6 DELS RECURSOS ECONCSMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL. NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE ' HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE COMPETITIVIIAT, NO PERQU é LES COMPETZN NCIES Sal EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES. LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCI6, SINO PERQUi?1, EN DEFINITIVA, EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS Hl PODEN DONAR. �C;(1 SERVEIS, PER, SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTíCIA QUE EL_MERCATNO DNA, PER¿ NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ns IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACIC). , PEL SISTEMA DEMOCRkIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SERVEIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELE, ESTATAL O FINS I TOT AUTONCSMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ns. IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER CS ÉS ESTAT. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PER CS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURíEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PiíBLIC SANITARI QUE TENIM, EL SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERkjCIA A UNA REFERNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICI6, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA �COMPARACIONS POSSIBLES, III HA L'AJUNTAMENT DEL COSTAT, H1 HA LES EXPERINCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS Hl HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'ON NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLACA S'INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜEITT ESTA BRUTA. NO Hl HA ESCAPATCSRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADA PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRÍTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO Hl HA, PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT AENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN A L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. 1S AQUÍ, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'úNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCI6 DE LA CRISI 1 DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEN. PERWA NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ' / 1 1 ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PEE A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PC1BLIC, NOMfS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 1 PRODUCCI¿; ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A �-39-- CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES 4 L 0,)•,-/M-e, MASSA ALIEnATS, NONÉS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREN A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONCiMIC QUE ESTA LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE NI ES. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT Hl S. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, D'AUTOOCUPACI5 TAMBÉ, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES ARTESANIES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA TAMBÉ, EMPRESES FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A. CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE S6N MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTA EN CONDICCONS D'OCUPAR. SENYORS, SENYORES, AQUESTA ES UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI5 D'EMPRESES, UNA DE LES MÉS PRESTIGIOSES j<l) r DEL PAÍS 1 DE T ra- �-40- ,w11\1) 1 US HE D'EXPLICAR CO UN ENS P1SBLIC HA SA-173-6-T ADAPTAR-SE ALS MECANISMES DEL SECTOR PRIVAT PER PODER REALITZAR MILLOR, PRECISAMENT, LA SEVA VOCACIC; AL SERVEI DEL CIUTAD. L'AJUNTAMENT IS TAMBÉ UN CONJUNT DE PROFESSIONALS COMPETENTS AL SERVEI D'AQUESTA CIUTAT. UNS PROFESSIONALS EN CONTINUA RENOVACI6 I MILLORA. JO ,X11 INVITO A TOTS VOSTÉS, PROFESSORS I FUTURS PROFESSIONALS DE LA GESTI6 EMPRESARIAL, QUE S'ACOSTIN AL M6N DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL. L'ADMINISTRACI(5 1 SORTIRI MOLT BENEFICIADA. PER ESTIC SEGUR QUE VOSTÉS EN PODRAN APRENDRE MOLT TAMBÉ. AMB AQUESTA RECOMANACI6 ACABO LA LLIC6.. NOMS EM QUEDA SIGUI BEN PROFITOS. DESITJAR-VOS QUE AQUEST CURS 1987-88 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4030 Title A name given to the resource Promoció econòmica i Benestar Social a la ciutat de Barcelona / Conferència en la Lliçó Inaugural del curs 1987-88 d'ESADE Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Economia dual o zones marginals. Casals de joves, Centres cívics, Casals per a la tercera edat, Dones, Infància. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Competitivitat Benestar Social Model social Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1125/19871201d_00250.pdf c2622f45cd1ac1598d375e0f30e58ae1 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Presentació del llibre Ref.: Manuel Vazquez Montalban sobre Barcelona. Excm . Sr. Alcalde, Pasqual Maragal l . Barcelona ler. de desembre de 1987 �Comentari i idees ÉS UN LLIBRE DENS, ATAPEïT. ÉS UN RECORREGUT PAM A PAM, RAC6 A RAC6 PER LA CIUTAT I LA SEVA HISTòRIA. A MESURA QUE LA HISTòRIA ES VA FENT PREXIMA, AUGMENTA LA INTENSITAT DE LES REFERèNCIES, FINS ARRIBAR A SER GAIREBÉ UNA CRENICA DE LA CIUTAT. HI HA UN CONSTANT ANAR I TORNAR DEL PASSAT AL PRESENT QUE COM A ESTIL NARRATIU ACONSEGUEIX DE DONAR UNA UNITAT A LA HISTERIA I AL SENTIT DE LA CIUTAT. �CADA UNA DE LES DIGRESSIONS DEL LLIBRE ÉS UNA PROPOSTA DE RECORREGUT, SIGUI GASTRONòMIC, SEXUAL, SENTIMENTAL O IDEOLòGIC, PERE N'HI HA UN D'ESPECIALMENT RECOMANABLE I INEVITABLE QUE ÉS EL DE L'ESTATUàRIA PERQUè ÉS, EN ELLA MATEIXA, HISTÈRIA DE LA HISTÈRIA I HISTÈRIA DEL BON GUST. "HEM DE FER TOTS EL MINUTS DE SILENCI QUE CALGUI DAVANT EL DESCONSOL DE LLIMONA, A LA PLAÇA D'ARMES DE LA CIUTADELLA, UNA ELEGIA EN PEDRA A LA DEPRESSI6 NACIONAL EMBLEMàTICA". ÉS TAMBÉ LA HISTÈRIA DE LA SEVA GENT, DE LA GENT QUE HA FET, I DESFET, LA CIUTAT. LA CLASSE TREBALLADORA MEREIX UNA CONSIDERACI6 ESPECIAL AMB LES SEVES LLUITES, HEROÏCITATS I ERRORS. DES DE LA "ROSA DE FUEGO" DELS ANARQUISTES FINS A LA RESISTINCIA AL FEIXIME I LA SUPERVIVINCIA SOTA EL FRANQUISME. �DESPRÉS DESTACA EL PROTAGONISME DELS ARTISTES I DELS INTEL.LECTUALS QUE HAN FET DE BARCELONA UNA REFERèNCIA CULTURAL OBLIGADA. DE L'ALIANÇA ENTRE CLASSES POPULARS INTEL.LECTUALS HA RESULTAT UNA "BARCELONA PROTAGONISTA DECISIVA DE LA RECONSTRUCCIó DE LA RA6 DEMOCRàTICA" . EL LLIBRE ÉS UN EXERCICI D'ERUDICIó. HI SURT GAIREBÉ TOT EL QUE HA ESTAT SIGNIFICATIU EN VIVèNCIES CULTURALS I POPULARS DE LA CIUTAT. DES DE L'ODA A BARCELONA "HE PUJAT A LA MUNTANYA PER MIRAR-TE/BLANCA I ESTESA EN POMPA DE CARREUS" FINS AL "BAIXANT DE LA FONT DEL GAT...". I TAMBÉ VERDAGUER, MARAGALL, I CARNER I FERRATER MORA I GOYTISOLO. �NO ÉS UN "PUPUR RI". ESTà TOT MOLT BEN LLIGAT. TÉ UNA UNITAT. SóN RETALLS DE BARCELONA QUE ENCAIXEN I COMPO SEN EL FRESC SOBRE LA CIUTAT. HI HA TAMBÉ LA PLEITESIA OBLIGADA ALS MITES DE LA CIUTAT: "LA RAMBLA DE BARCELONA ÉS LA METàFORA MATEIXA DE LA VIDA..." "EL PASSEIG DE GRàCIA ENCARA ÉS LA MILLOR ARQUEOLOGIA DE L'EIXAMPLE..." L'URBANISME ATREU L'ATENCI6 DE VAZQUEZ MONTALBAN DES DE LES PRIMERES PàGINES EN QUa ENS PARLA DE L'URBANISME BURGaS I MILITAR DEL SEGLE XIX FINS A L'URBANISME DELS JOCS OLíMPICS I DE L'ACABAMENT DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC. HI HA UN ELOGI DIFòS PEL MODERNISME QUE A CATALUNYA "VA SER L'EXPRESSI6 D'UNA INTENCI6 PROGRESSISTA, D'INSTAL.LAR-SE EN EL PROGRÉS". L �I DESPRÉS L'ELOGI DE LA FASE DE LA RECUPERACI6 CRíTICA DEL PENSAMENT SOBRE LA CIUTAT I LA SEVA FISONOMIA: CODERCH, BOHIGAS, MARTORELL, MORAGAS, SOSTRES, CORREA, MILI. I ARA "LA INSTAL.LACI6 EN EL PODER MUNICIPAL DELS SOCIALISTES VA SERVIR PERQUè MOLTS INTEL.LECTUALS I PROFESSIONALS CRíTICS DEL PERíODE ANTERIOR POGUESSIN DEIXAR DE "PENSAR" LA CIUTAT PER COMENÇAR A FER-LA". BARCELONA HA ESTAT L'ESCENARI DE MOLTES DE LES OBRES DE VAZQUEZ MONTALBAN. PEPE CARVALHO HI DESPLEGA LES SEVES HABILITATS DETECTIVESQUES I GASTRONòMIQUES, I, FINALMENT AQUEST LLIBRE ÉS L'OBRA QUE REBLA LA "BARCELONOFILIA" DE VAZQUEZ MONTALBAN. HAURà DEIXAT BEN POC QUE DIR. FEINA HI HAURà PER DIR ALGUNA COSA MÉS SOBRE BARCELONA. LA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA CIUTAT VIVA QUEDA, DONCS, ACURADAMENT ENRIQUIDA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4031 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Manuel Vázquez Montalbán Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Literatura Barcelona Model social Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1126/19871209d_00251.pdf 107d23d638906f40d41e5a964b191e28 PDF Text Text PARAULES DE CLOENDA DE L'ACTE DE PRESENTACI6 DEL LLIBRE "EL JARDI DELS GUERRERS" I DEL PROGRAMA DE REHABILITACI6 DE "LA PEDRERA". EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL. BARCELONA, 9 DE DESEMBRE DE 1987 �A BARCELONA S'HA FET UN GRAN ESFORÇ DE REHABILITACI6 D'EDIFICIS SIGNIFICATIUS. PER ADONAR-S'EN, NOMÉS CAL PUJAR O BAIXAR TOT CAMINANT PEL PASSEIG DE GRàCIA. PERò, N'HI PARADIGMàTICA. HA UNA DE REHABILITACIó QUE ÉS SENSE AQUESTA SEMBLAVA COM SI NO S'HAGUÉS FET RES A BARCELONA. LA REHABILITACI6 DE LA PEDRERA ÉS EL QUE LA GENT ESPERABA PER CREURE-S'HO, QUE AIXò DE LA REHABILITACIó VA DE DEBE. CAL FELICITAR-SE PER LA INICIATIVA DE LA CAIXA DE CATALUNYA, PEL QUE COMPORTA DE SENSIBILITAT PEL PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE LA PEDRERA JA ES MÉS QUE AIXó. LA PEDRERA ÉS UNA DE LES APORTACIONS DE BARCELONA AL PATRIMONI ARQUITéCTONIC DE LA HUMANITAT. �DE LES MOLTES SIGNIFICACIONS I LECTURES QUE ES FAN DE LA SIMBOLOGIA DE LA PEDRERA, LA QUE LA COMPARA AMB LA MAR ES POTSER LA QUE MÉS S'ADIU AMB LA BARCELONA QUE TORNA AL MAR. L'AJUNTAMENT HA ESTAT TRADICIONALMENT SENSIBLE AL VALOR REPRESENTAT PER LA PEDRERA, DES DEL 1909 EN QUè ACORDà QUE L'EDIFICI TENA CARàCTER MONUMENTAL I, PER TANT, NO S'HAVIA D'AJUSTAR ESTRICTAMENT A LES ORDENANCES D'ALESHORES, PASSANT PER LES DECLARACIONS DE 1961 I 1979, FINS A LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL D'ARA EN LA REHABILITACIÓ DE LES FAÇANES. QUAN L'OBRA ESTIGUI ENLLESTIDA, ELS BARCELONINS PODREM GAUDIR PLENAMENT DE LA PEDRERA DE SEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4032 Title A name given to the resource Cloenda del Programa de rehabilitació de La Pedrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Art Urbanisme Barcelona Model social La Pedrera Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1127/19871211d_00252.pdf 012300acf2d5ecbd5452eda189009fb4 PDF Text Text jMU ulv\ac p VI L/11- R111/0 1/911111- KA t . re fie\fb\l' )9\ 4 Jí ç 77t„) k 7A euN A [/E1/11 k-714i71r 797? / 1. (1 q/ty dt 7CW /vi (-,7-7 Pi/1, r //44-1 j 6Y2-1 \,11 t}tt-Pli 11,111 6(,)11-x)›-vni. cf 4-21, )/(h9Cti-t),AiW g /7/)//t (2/)02, wv 447 II:- 1)14' ( (J /, i3 /./IT) i. 9)43 re6/1/2 me-5 . f'/- 4e-c 42-o ku -g e:mf ¿¿1 réiurCvumii Alty elç //: o ti:. LTÍ/Pj-14- r cm,(7?-Névm-r5 ti,r7t,71,0 cil z_ ¿24 ey..,1") J (\f ,./19,1y DE: fbs--1 -4 .-b,11 h eulf- r/I-040-11- i f-rb)-7 0T / 1/ - ¿4 ,tif /75-ri,77)7 Dc5 (--i'(57V d7 -7) 7Z.-5 fl,(7/2-5 /9 1.: 071 Di? esc9-,/ < t7tz et uzji- D �( L.-.77v J? uL,JAi P-h17‘477499 u min,54 u W ‘1 u) S-c1)/111 L 7 /7121 )1-1w7 – /-,Afw ;--0 pi) g í, P2_1/ v ( 124-_,,,„ ir7Af (..Vue-5 fry fry‘i»hír r¿fl'I/1 tv,) 6-' 4 < j.7/7Z(,)At'S (1» ::11( Y s• W54 cf~ O Th (os- PCJL C Jett. e- 1)r171/1 (t)(jez UW 5- 1111u.éy C; fr» 4z6ttf Pc14 4//lu"J-1) UN f /'141,/ 1'6 rb' l 04 4 4-1( - , f(/91,&'511 7- *1vMM (t.» E-;Z 1a1..7JYM4 Q-9,,t uy, T Z-Ov )1)17 -:117- £:;71.12 e' CL L T Cç r en,/ 11-(917 t —~ (..;5 dl 1- 1 0 OC r ( 4, fkl/('y'.JT D€97 (4- (J rii>17?) A173 o A eljn (0:«/I , ityv (-(7) -et rn-L'Ltsr-PH.' c) JiJ 14 , 14 foz- e )1 bou:' s v #1-11 ,firt. t7 /1170( ri-olv'PDX 0 CA/ o �ik4-' 077 9 7Vs. .11, ç \j A 7214 1? /Lo 6,-,!-Pc:- 1 5-2 1Z 4L1 'fi — c A ic-ibl , c,,,, w7n,iP,u p (,- suAli. b A ( `c9. 7 J.49-,17-rzy i 25 .._ ¿ e ofi ',-.: f P-__--fi) t.) Itl al<' t ) 6 27tç'_ -17'17;:,7-7-7 4:-Y-5,>9 7 ill'i t: - rj1-11)rs ,0 E 711)1 itilv-i'›4- " g PL6-e:11-1--5 Olf(4 ¿zi 6-- 1 tA f'1\}M d- I'77 1 1:1( Í 111 41-4:- A'/»'(7'd ii° 1j^ ib tel? C-5 61911/-- 9 /4 ¿ ‘-'---f (ÁIT. tr/ /r.3 ( / -,(7M pe- 1-47A (5" coU-" Le-5 dp/olb ory-5 ch7Int.7 t:C/1 C-1S 6). 7 1 7-) 7-7N / 4 711611". jS2 4 (5 errs el? nt-5c-i (:)",) tri 11><' h(40; beP of)4A, So,cP11))1._LJ a ./ (..i31), crit,^ t-91-6-1 4E-45'7- ri-19-5 Jì Áuc- íj,I1)2, Th , ‘,1 LIA) LeS Mi4d. Et-' S CM+ (v .4) p - r FÇ: uirni Pn LLcor,1),1-1.7 • ce.--5 4. , o) Tu )":-(91,57 Fvullo; L" F;t7hi J TZ›ziti-v t. L'f ) 1) ; ¿en i?Vffi h '91 c-sy L4 Ifit If P/ c„-les evt6 JE3/Ki- E 1NSP /4 ijyPÇ /1_9,114,11,Cit, .j0 j.+' by-L5 (d O( 117:k OPC:1-1 ttb 1-11 ,- uhfcityult 4 1 r 'Ttv,You'-> D67- L-5 �t._ A tr- r1L-DcP4 L IA-U oiz= rcm, c i _ UC- f )1 t C-7 f Aik; e) („1„,i7-vw iç (--.J r)Z (53 ( cui -cm.191_ D e - 1 I TDP LA ,M, CM7L0,, 2 /}'?-1A. eS1 çi( pue /711.Í;T.) ;r >51-4 it/t.c* \ ti/414775- C.19 11 P / AA, h-Di iliru CS Ð1'1 b.",i (-4(4 '5;7 ('`'iti( çc11, 024 6,vb Cürvelytii-k: (frb ocç_tr!,c-1,; czwl-,s- 114 císn tirkfs COIJA4-1p r4-1) ( 5/71 1‘/P7 Ckv7 ¿nr(Ptlisif c,/, c=:" L4-,( kv' /9,441'U fie ct,40.1 (Ab / o,1 77 71 • 7/ 1:14,73 c l/N 5 íq 4 S- ,ti c•- •7¿-:k %,/,) ven' fült-/es (-5-t-frt9A, Moo,43 ev L c"v91-- 4Z- f í 1715- AÍS,:ic ¿.21-7-" ivzzZ ¿1) (A5 2 po(/471- ) (014fic9P/4- 109/5- c69QP))1,1-)7‘4, (-9-17-C ,1,00t9/A4, f p alz(r,i'0-2,J.) 7 N �/-4 Pe- 4,u /lh,-/ j)75 s'" 1 (,1.6c- Qu c /SÏ c; Pc fe Ai O 4-/ 4- uc LA L-j\, UZ„ u 11) -11 PuCA (176154-01 O' 4k-21)k.S1 so.,J 7)7Wv9/11-?D 4 itlif.)? () r U/1/17,4 1-.1/ c45 fli - c p,21/uf741(i (- A 01, ,1--us ‹,1 ( b. _binz ut'Uni77-- c-h"T>1. bh,7777rrt_ Pbit+c-t) Pkiic; L f\)) p 5.1 C-,5 M-74 <,:471 - /pRiti-rhyibkl» K/C< f /I CA/7 DIA r:111 -5 C-zr> ‘17_, P / I '71-0 z 7rYL. /iIkt / c--q_ / ( A ù6 iffr 14 es-e-y -; (-S/7%er ,(40\fr. rT 7)/9~ kit e 'S rtt -c-c)C Ai/ 69-1 9c9/ Ay \)-71 rteli fr)C" P /14 b Pl./17-AT? --1‘ u' / vUhl b\qt..bKiN,rttti\37n-7c., LYV N/1j:- ci 2 r,/,,, \_) ho 44H-5> :11141' CrY4 Uhl 1»6 L1.1) C lk Aíc prt Ac- QueI14-1\- 134 G i7) u ',1 S '„Liet7.¿.-4 C"C D C- L eg'‘- f ih,fr( /7/ rk( �r"--) A). 7i4 W11- 5-11 c2-(17j- tJ A) (9 /1 11, 1)1 g iA-7 ó(1. M/fic-71_ ti- ,K1107\ f )&)-7..° norv(771z-1- Da.\&) jUa c (J'Oh t'S j k c.:9-1}7 rtfl. `c S P4---t ti/V -TD -7 P620-ST 7V1/1/31.72z(1 G:714/7cdt. 1/1 AvA fu/vi/lb h_ / / ii ( e) (-(Y4 e vi ç1 y / L4154.: 7,),\ 21_ /ur-Y (77,t1J)vir, 5- P C-S-17th Ivü ft,L Lf7,1c -v,i (C f ez_ (1,1 ((Tv ( n 4 Taj: ,5) (1)( c-hr A/A7 cm)/ 1 Ai o pC-2(dAía,-. 5f7 bse-- tch_ _,) (0-‘faz-r2-5- Airti1jL9-1s7 LSPD I )/-14e'viir ,D biS (9 a s- . L €7 v [2,-12p ()lit 111( i7/ 47292 (4>v u a 7.,tY/11 72)`f t-i / �fr://um-vr L-57 - 'el 1,, se-r4 O rt -y, 7 C 4- ., —05> 4-2 A c.ww9vil 1,105 r) /11 5 f9C'), c-1(1 a v &Id 7777V1i- PU ¿y() 77 -)A Cod/ e. e-701y.J 4-77 t-7421, 311 . () /I( 4) ti"' cro 15"5 (-919 ' ti> 4y-14:21 i7 e- t- t2- o cí ru f on‘ ec».:r At. ‘_ A PjbuG :irt,t PL ( -9Vi 4-z-9,:k‘r Ttz: 1" -ti 7A (.‘ -1/1 4 u 77fiz-4,771-T ü t viv7 L)CL 41-3 P.11-11--1‘)( e1nj f en U ezi iu Í ot/litivi-- C---)Çn) Á) 4 ukj) 0\1 C Vs' st.--)07A ç'? ¿I) ,1‹ 1) f217 6 u o u e-- ¿-)190- Ally> ó *71-- s ()a/NI 7-¿.47/ 17 Afr 10 a St?7; šf2-44 J4 cr.i 01;r1k-9/ PS ï C‹)11,(, /c (J )c}1-i ft7 4 E-Z' u(-'J rAJP\ c flf$4p7Z-3 ¿r;<1 [,),C fn(-1 c I til`-'5 1)4 72 cs?,) , 1?-t-v1 !9/1)C-t 4- c. erkf 791 frn. 43(1, vn-c.4 6)\11)11 '7,(17 ' v \ 779- dlpile57) 717. ), C c fA_ /1.4 1 pyC4 th,-3-nR4 4j u94 'LIL A) L TU" 6:114:\` � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4033 Title A name given to the resource Paraules en l'acte de la Fundació de "Barcelona centro de promoción para el futuro" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Indústria Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1128/19871215d_00253.pdf 5cf9925e964886a2f9bf4d4caa10a513 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Par aule s de 1 ' Excm. 1' a torgament de la Me da Sr. Alcaide, Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Alcaldía Gabinete de Comunicación Pascual Mar agal , 1 la de la Ciutat al Molt Honor en e Sr. Josep Tarradel las Barcelona, 15 de desembre 1987 �P de Barcelona Ajuntament 1 11 Ref.: Gabinet de Comunicació OLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS: FA. DEU ANYS QUE VAU PRONUNCIAR, BEN A PRO? D'AQUEST SAL6, AQUELLS MOTS D'UNITAT I D'AFIRMACIC; QUE RESSONAREN EN EL COR DELE CATALAMS I QUE HAN ENTRAT EN LA HIST5RIA I EN LA MEM¿RIA COL.LECTIVA DEL NOSTRE POBLE, PERQUi'?. SINTETITZAVEN DE MANERA ENCERTADAMENT CONCISA 1 VIGOROSA EL VOSTRE REENCONTRE AME CATALUNYA. LA BARCELONA ENFERVORIDA QUE US REBIA FOU AQUELL DIA COC, LA PLACA. MAJOR DE CATALUNYA, ON S'HI SENTIEN PRESENTS TOTS ELS CATALANS. L'ACOLLIENT QUE US DISPESAVA LA CIUTAT ERA L'EOVENATGE QUE US RET1E1, PER HAVER SABUT'SERVAR LA LEGITIMITAT I LA CONTINUITAT DE LA PRIMERA INSTITUCI5 DE CATALUNYA, EN UN DELS PER1ODES MÉS FOSCOS I DRAMkICS DE LA NOSTRA VIDA NACIONAL. �Ajuntament 1Vde Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació EN EL MOMENT PRECíS, VAU TEN IR EL SENTIT EIST7)RIC, L'HABILITAT I LA PRUDi.INCIA QUE CALIEN PER —SENSE CEDIR EN LES VOSTRES CONVICCIONS ACONSEGUIR, EN CIRCUMST1NCIES ENCARA HEN DIFícru, L RETORN DE LA GENERALITAT A CATALUNYA. SOTA LA VOSTRA PRESIDNCIA, LA GENERALITAT RESTABLERTA VA PODER EMPRENDRE, EN L'ESPERIT D'UNITAT QUE EN TOT MOMENT INSPIR1REU, LA NOVA ETAPA DE L'AUTOGOVERN DE CATALUNYA. SEMPRE IIEU TIMGUT PER AQUESTA CASA UNA ALTA COSIDERACI(5. N'EEU DONAT PROVES AEUNDOSES, COM. LA D'AQUELL 19 D'ABRIL DE 1979 EN QU, PRESIDINT L'ACTE DE LA PRESA DE POS SESSI5 DE NARCíS SERRA COM ALCALDE DE LA CIUTAT, ENALTIEU LA SIGNIFICACI8 DEL RESTABLIMENT DELS AJUNTAMENTS DEMOCEZ,TICS . �Ajuntament , lo . ' de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PERQU CONEIXEU EL QUE CATALUNYA I BARCELONA SU L' UNA PER L'ALTRA, SABEU QUE EN EL NOSTRE HIST¿RIA NO PERDONA ELS FALSOS 1 PAíS LA ESTRILS ENFRONTAMENTS. PER SOBRE DE TOT, PER AIX.:(7) VOS SEMPRE HEU SITUAT, LA DE LES SEVES UNITAT DELS CATALANS I LA COOPERACIó INSTITUCIONS CON EL MILLOR SERVEI A LA CAUSA DE CATALUNYA. AQUESTES ALGUNES DE LES RAONS QUE TAN MERESCUT US FAN L'ATORGAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT. EL QUE HEU REPRESENTAT I EL QUE HEU FET PER CATALUNYA CONSTITUEIZEN UNA REFERk1CIA OBLIGADA QUE RESTARA LLARGAMENT V1GENT. GRACIES MOLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4034 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Sr. Josep Tarradellas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Autogovern Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Medalla d'Or Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1129/19871216d_00254.pdf 8253d1dc8bbfbbaf39d4f858aa2d82b1 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la sisena conferència del cicle EUROPA' 92 Saló de Cent, 16 de desembre 1987 �uq nq Ajuntament 11[$ de Barcelona Gabinet de Comunicació EXCM. SR. MINISTRE, SENYORES I SENYORS, AQUESTA ÉS LA SISENA CONFERèNCIA DEL CICLE EUROPA'92, QUE ESTEM CELEBRANT A FI D'APORTAR DISTINTES PERCEPCIONS, DES DE LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES I DES • DELS ESTATS MEMBRES, SOBRE LES QÜESTIONS QUE CAL RESOLDRE PERQUè FINALMENT, EL 31 DE DESEMBRE DE 1992, L'EUROPA COMUNITáRIA ASSOLEIXI EL MERCAT INTERIOR UNITARI, QUE CONSTITUEIX EL PAS INELUDIBLE EN LA INTEGRACIó EUROPEA. AVÜI TENIM L'HONOR DE REBRE EL MINISTRE D' ITàLIA PER A LA COORDINACIó DE LES POLíTIQUES COMUNITàRIES, PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA, INSIGNE JURISTA, QUE HA ESTAT PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D'ITàLIA, I QUE UNEIX AL SEU DOCTE CONEIXEMENT DEL DRET COMUNITARI UNA CLARA VOCACIó EUROPEISTA. ÉS PROU CONEGUT, PER¿ NO PER AIX6 MENYS OPORTú DE SER RECORDAT, EL COMPROMIS ' EUROPEISTA D'ITàLIA, QUE Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTA UN FACTOR DE CONSENS PERMANENT POLíTIQUES I SOCIALS T LES FORCES . IQ W3 SI HI HA TANTES COSES QUE UNEIXEN ELS POBLES DELS NOSTRES PAïSOS, TINGUEU LA SEGURETAT, SR. MINISTRE, QUE L'EUROPEISME QUE COMPARTIM N'ÉS UNA DE LES MÉS -^ I SIGNIFICATIVES. LA INTEGRACI6 EUROPEA CONSTITUEIX UN PROCÉS COMPLEX I LABORIóS, PERQUè CAL ARA HARMONITZAR I UNIR TOT ALL6 QUE SEGLES DE DESENVOLUPAMENT SEPARAT HA FET DIVERS I, A VOLTES, CONTRAPOSAT. LA LABOR TèCNICA I JURíDICA QUE ENS ESPERA PER A ARRIBAR A TEMPS A LA CITA DE 1992 ÉS ENORME. REALITZAR — LA ÉS UNA RESPONSABILITAT DE LA COMISSI6, DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DE LES INSTàNCIES CORRESPONENTS DELS ESTATS MEMBRES. �Ajuntament ''^^IIr+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació PERE SENSE UNA VOLUNTAT POLíTICA CONSEQÜENT AMB L'OBJECTIU FINAL DE LA UNIò EUROPEA, PREVIST A L'ACTA úNICA, SERà IMPOSSIBLE L'èXIT EN UN TAL ESFORÇ CONJUNT. BARCELONA, CIUTAT EUROPEA PER GEOGRAFIA, HISTòRIA, CULTURA I CONVICCI6, PARTICIPARà SEMPRE QUE PUGUI EN LA TASCA COL.LECTIVA DE LA INTEGRACIò EUROPEA. TÉ LA PARAULA EL PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4035 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Antonio La Pergola en la 6ena Conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1130/19871217d_00255.pdf 2f92ab37697a1b0aac30af4c902cb5cf PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragal1 i Mira, amb motiu de la visita a la ciutat del President de la Renïlblica Portuguesa Barcelona, Saló de Cent 17.12.87 �Ajuntament 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació LA PRIMERA EXPRESSI5 DE L'HOSPITALITAT D'AQUESTA CASA ENVERS L'IL.LUSTRE VIS ITANT QUE AVUI ENS HONORA. HA DE SER, JUSTAMENT, AGRAIR-LI LA SEVA PRESNCIA. SR. PRESIDENTE: `PoP. -1- OGv 5 -7 UNA GRANDE HONRA PARA ESTA CIDADE, PODER RECEBER VOS SA TXCRLNCIA NA SUA PRIMEIRA VISITA DE ESTADO A ESPAN TA. PARCELONA COMPREENDE E SABE AGRADECER ESTAS DEFERKCIAS QUE, POR MUITAS RAZoES, TOCAM FUNDO O CORACO DAS SUAS GENTES. EL ENCUENTRO DE HOY, DEL DR. MARIO SOARES, JEFE DEL STADO POPTUGUfiS, CON LA. CIUDAD DE BARCELONA, TIENE UNA ESPECIAL SIGNIFICACI5N POR EL TRASCENDENTE CAMBIO DE CIRCUNSTANCIAS QUE SE HA. PRODUCIDO EN NUESTROS RESPECTIVOS PAISES DESDE LA ISLTIMA VEZ QUE USTED, SR. PRESIDENTE, ACOMPAÑADO POR SU ILUSTRE ESPOSA, ESTUVO Ref.: �áElli^'. Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA ANTES DEL 25 DI ABRIL DE 1974. SI ANTES DE AQUELLA FECHA COINCíDIAN LOS PUEBLOS DE ?ORTUGAL Y DE ESPAÑA EN LA COMfiN D };SGRACIA DE VERS I; PRIVADOS DE LAS LIBERTADES, Y CON ELLAS DEL PRECIADO DON DE LA CIUDADANíA, QUE LES HABíA SIDO TROCADO POR LA TRISTE CONDICIóN DE SiBDIi'OS, DESPUÉS DE AQUELLA FECHA, H UY CELEBRADA ENTONCES EN CATALUNYA, PUDI M OS COMPARTIR, FINiaL+'"i?N`C't-., U N COI°iúN DESTI N O EN LA LIB;R"AI Y LA DEMOCRACIA QUE NOS HA CONDUCIDO A LA INCORPORACIóN S Iï'•`4UL'1'NEA E N LA COMUNIDAD EUROPEA. SIDO PS TF: UN RECORRIDO NO EXENTO DE 'ZIF'',srOS Y SACs`:ITICIOS, nUF? HEMOS AFRONTADO, SIN EMBARGO, CON ?`,UD A C.I;1. Y ESPERANZA PORQUE EL i,MPï,i^^:0 VALÍA. LA PENA. LA INTEGï AC I6N EUROPEA CONTARá_ ASí CON LAS APORTACIONES SUSTANTIVfS, DE LOS PAISES IBÉRICOS, SIN LOS CUALES LA I ?TEGRAC ION HABRÍA QUEDADO GRAVEMENTE �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AMPUTADA •:^ SR. PRESIDIM; ,DES D'AQUESTA BANDA DE LA, PENíNSULA, A TOCAR D'UN MAR VELL D'EXPERINCIES I E'RTIL BRESSOL DE CULTURES, LA DIVERSITAT D'EUROPA, I SINGULARMENT LA DIVERSITAT DE LA PENINSULA, P,S SENTIDA CON UNA GRAN RIQUESA DE LA CIVILITZACTe; comunA. PER CS PERÇ2U LA DIVERSITAT SIGUI PROFITOSA NO HA DE SEP. VISCUDA COM UNA SEPARACIJ). EN UN TEMPS EN 04 LES DI STIN C lES GEOGR71FIQUES HAN ESTAT DOMINADES, SUBSISTEIXEN : , TANMATEIX, MOLTES SEPARACIONS. PERMETI'M, SP. PRESIDENT, QUE EMPRI LES PARAULES D'UN POETA. CATALZ1. ?grj›.-1111, DEIA W1b141.5.C-. "?5,. A COMENÇAMENT DE SEGLE, REFERINT SE A "AQUELL PORTUGAL TAN PROPER I TAN LLUNY" QUE 4 �Ir de Barcelona Ajuntament1•41 Gabinet de Comunicació "NOSALTRES, ELS CATALANS, AMB ELS PORTUGUESOS GAIREB1" "NO ENS CONEIXEM :1 A FE QUE ENS CONVf: CONi=1IXE'NS" "PERQU¿;: SON. ELE DELS DOS MARS, I BEN SEGUR QUE ENE HEM" "DE DIR MOLTES COSES", I PER A DIR—LES "ELE DOS" "LLENGUATGES TENEN UNA PROFUNDA SEMBLANCA DE DOLCESA," "AMB LA VARIETAT QUE 1,40x DE LES CLARES ONES DEL" "MEDITERPANI PER UN COSTAT I DE LES ME OBSCURES I" "DILATADES DE L'ATLANTIC PER L'ALTRE". rTES S,---;M LES COSES QUE, MS QUE PODER—NOS—LES NS HAN ACLATARAT PEL PES U' UNES CIRCUMSTANCIES ADVEES DE LLARGA DURADA. TER(—) LES HEM SUPERADES, I AVUI ESTEM EN CONDICIONS DE REEMPENDRE LA COMUNICACIr; ENTRE NOSALTRES AME UNA INTENSITAT QUE ENS PERMETR1 RECUPERAR EL TEMPS PERDUT EN fi SEPARACI(5 IMPOSADA. Ref.: �Ajuntament lWde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I AQUESTA COMUNICACI¿ L'UEM DE SABER TRADUIR EN FETS DE CULTURA I DE COMERC, QUE DES DE SEMPRE S6N ELS QUE mPs UNEIXEN ELS POBLES. C g`ç PORQUE, SR. PRESIDENTE, HOY LAS CONDICIONES QUE SE DAN SON MS FAVORNELES QUE NUNCA PARA PODER ESTRECHAR LOS LAZOS ENTRE AFEAS VERTIENTES DE LA. PENÍNSULA. NUESTROS PAISES COINCIDEN CON JUSTOS TiTULOS DE DEMOCR j1CIA Y NETOS PROPC7>SITOS DE ZODEPNIZACILN - Y PROGRESO EN ) s E.GROS INTERNACIONALES, SOBRE TODO EN LA. COMUNIDAD EUROPEA A LA. QUE APORTAN UNA NUEVA DIMEN5I6N CULTURAL Y UNA. C0Mi-IN DEMANDA DE SOLIDARIO REEQUILIBRIO ECON5MICO Y SOCIAL. NUESTROS PUEBLOS HAN ENTERRADO YA VIEJAS INCOMPRENSIONES, LAS MáS DE LAS VECES FOMENTADAS INTERESADAMENTE POR QUIENES PREFERÍAN MANTENERLOS EPARADOS. fl �Ajuntament ' I,^de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L A CIUi)AD DE BA;;CI?LONA, CAPITAL, DE CATALU:CdYA Y POR LLO CAP I JAI, '.'; )ITI3R_F:áNF::A Y L.UROP E A, Fii.),( LANT'Aï)A D Ç)UIi:RF Sia:P-, LA T E RE ENCUENTRE) OÇ;'. n USTED BIEN SABE, SR. PRES ID ENTE , LOS CATALANES SON GE"3`I'.`:^: DIN3;:]:C A Y I, M PR E NDI,DORA . LAf? ARTES DE LA C: U L_z T U Ft1! DEL COMERCIO HAN SIDO TRADICIONALMENTI' LOS VALORES S(?IsIZI:, I,OS QUE HAN AS E NTADO SU PROYI:CCION 'y" ... t^ !: E R on. YA `+'a'I; HOY UN IF=''_PORTANTI, I'LtIJO DE izELACIONES ENTRE BARCELONA Y P IJ i-.i:: ri ^1 i3 LI S BOA , CIUDADES QUE SON, A LA VEZ , Dr, ENT R ADA Y DI`, SALIDA A GRANDES RE A S CULTURALES Y I;CóNC)MICAS. ACRECENTEMOS LOS MEJOREMOS LAS COMU N ICACIONTS, ';a !?N^_A^ _^ • .. ?:'LI.),^Ci.>, F^^i^i^-3-S AMBAS CIUI?AD;. S PARA ESTABLECER UN NUEVO EJE, DE PELACIóN DENTRO DEL SISTEMA DE CIUDADES 7 �Ir' de Barcelona Ajuntament ,„11w1 Ref.: Gabinet de Comunicació EUR .TE0 QUE FACILITE SU CONEXI6N TRASATUINTICA. PT: 20 LOS CATALANES SON TAMBI1N GENTE ACOGEDORA. BARCELONA SEIJ1 ESCENARIO EN 1992 DE UN ACONTECIMIENTO DE EXTRAORDINARIA ATRACCI5N Y RESONANCIA. POP PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA SE CELEBRARSN EN LA PENÍNSULA. UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. NUNCA LOS HABRáN TENIDO USTEDES TAN cimc-A. CONSID1RENLOS TAMBI1N PRUIMOS EN TODOS LOS 5RDENES. EN OTRO ACONTECIMENTO DE 1992 DE RESONANCIA UNIVESAL - EA CONMEMORACICSN DEL V CENTENARIO DEL DESCUBRILENTO DE AM.nRICA - LA. CIUDAD DE BARCELONA STITUiFt UNA REFERENCIA. SIGNIFICATIVA: LA ACOGIDA. SOLEMNE DEL NUEVO MUNDO DESDE LA VERTIENTE MEDITERRÁNEA DE LA. PENÍNSULA REPRESENTANDO AL VIEJO MUNDO. 8 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: USTEDES DESDE LA VERTIENTE ATLENTICA PARTICIPARON CON MERECIMIENTOS INDISCUTIBLES EN LA PROYECCIC;N UNIVERSAL DE LA PENÍNSULA. SEAN ESTOS DOS HECHOS UN MOTIVO MES DE APROXIMACI5N ENTRE AMBAS VERTIENTES. SR . PEES ID ENTE, o 50-e• -.. SEJA BEM—VINDO A BARCELONA, ONDE ENCONTRARE SEMPRE UN ACOLHIMENTO MIGO E GENEROSO. MI . IIVINGUTS A LA MOSTEE CIUTAT, OLTES GRICIS. 9 A CASA SEVA - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4036 Title A name given to the resource Visita a la ciutat del President de la República Portuguesa Sr. Mario Soares Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Portuguès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1131/19880101d_00256.pdf f709841d83dfd0ee9c8e872633eb871c PDF Text Text 217 L'ALCALDE DE BARCELONA La Campanya per a la millora del Paisatge Urbà és una vella aspiració de Barcelona. Tenim un patrimoni arquitectònic únic que cal preservar com a senyal d'identitat i orgull de la ciutat. Pera tenim també altres senyals que identifiquen la nostra quot idi an ei tat que cal així mateix recuperar: una façana restaurada, una paret mitgera convertida en un element estètic, un espai on la natura torna a florir, i els vitralls, les persianes, les reixes, els jardins, tots els valors que enricueixen i donen qualitat a la imatge urbana. Aquest és el sentit de la Campanya. Pensada amb una visió integradora de la ciutat, amb sensibilitat cultural, oberta a tothom i ben vista pels ciutadans. Al llarg de l'història, els barcelonins hem demostrat amb escreix la capacitat cretariva i realitzadora; ara que l'esdeveniment del '92 ha encetat noves possibilitats i ha mobilitzat una gran il.lusió compartida, la posem al servei de la dignificació del nostre espai urbà. La Barcelona que rebi els Jocs Olímpics serà una ciutat diferent. No només gràcies als nous equipaments sinó també per la recuperaci® progressiva de tots els aspectes que configuren la seva imatge. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els primers resultats ja son aquí. La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbá está fent camí amb l'empenta d'una ciutat, plena d'entusiasme i energía, que treballa en un projecte col.lectiu de futur. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4037 Title A name given to the resource Presentació de la memòria 1987 de la Campanya Millora del Paisatge Urbà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Pedrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1132/19880105d_00257.pdf a349f874aee896dccd30b8567e9ab8df PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA A SES MAJESTATS ELS REIS D'ORIENT DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA . ESTIMATS REIS D'ORIENT, QUERIDOS REYES MAGOS, AQUEST ANY 1988 US VENIM A REBRE EN NOM DE TOTES LES CIUTATS D'ESPANYA 1, PER TANT, US PARLARE NO SOLAMENT EN EL MEU IDIOMA PROPI, QUE ES EL CATALA SINO EN EL COMU DE TOTS ELS ESPANYOLS, QUE ES EL CASTELLA. EN BARCELONA SABEMOS QUE, COMO SOIS MAGOS Y TENEIS PODERES MAGICOS, ESTAIS AL MISMO TIEMPO AQUI Y EN MUCHAS CIUDADES DE TODA ESPAÑA, DE `PODA CATALUÑA, EN L'EMPORDA, EN LA TERRA ALTA, EN LAS COMARCAS METROPOLITANAS: ELS VALLESSOS, EL BAIX LLOBREGAT I E' BESOS; INCLUSO EN LOS DISTRITOS DE BARCELONA, EN HORTA -GUINARDO, EN SARRIA, EN TRINITAT VELLA, EN SANT ANDREU, EN LES CORTS, EN SANT MARTI Y EN MILES Y MILES DE BARRIOS Y PUEBLOS: EN TRIANA DE SEVILLA, EN ALUCHE DE MADRID, EN EL CASCO VIEJO DE SAN SEBASTIAN, EN EL PALO DE MALAGA, EN TORRERO DE ZARAGOZA, EN LA PLAZA BARCELONA DE SALAMANCA, EN SANTIAGO DE COMPOSTELA, EN EL BARRIO DEL CARMEN DE VALENCIA, EN EL ESPOLON DE LOGROÑO, EN FIN.... QUE ESTAIS EN TODAS PARTES Y A TODAS PARTES VAIS PARA REPARTIR ILUSION A LOS NIÑOS Y NIÑAS Y TAMBIEN, AUNQUE NO LO DIGAN, A LOS MAYORES. �DICEN QUE NO SOLO DE PAN VIVEN LAS PERSONAS Y QUE DE ILUSION TAMBIEN SE VIVE. PERO YO PEDIRIA QUE JUNTO A LA ALEGRIA QUE VAIS A DEJARNOS NOS DEJEIS TAMBIEN DOS COSAS: 1. TRANQUILIDAD, ES DECIR, PAZ ENTRE LAS PERSONAS Y LOS PUEBLOS. 2. Y QUE SEPAMOS REPARTINOS EL PAN QUE TENEMOS CON EL TERCER MUNDO (QUE VOSOTROS CONOCEIS BIEN) Y, LO QUE PARECE MAS FACIL Y ES BIEN DIFICIL, CON EL CUARTO MUNDO,QUE SON LOS MARGINADOS QUE TENEMOS AQUI BIEN CERCA. QUE NO TENGAN QUE ENFRENTARSE A NADIE PARA GANARSE EL SUSTENTO. QUE SEPAMOS AYUDARLES Y SE DEJEN AYUDAR, EN LA ERA DE LOS DESCUBREIMIENTOS QUE SE INICIO HACE QUINIENTOS AÑOS Y QUE TODAVIA NO HA TERMINADO. "DESPACIO" EN CATALAN " POC A POC" : US PARLARE POC A POC I TOTOM (TODOS), I TOTOM M'ENTENDRA: ESTIMATS REIS D'ORIENT, EN NOM DE TOTS EL NENS I NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA I DE TOT ESPANYA, �US DONO LA BENVINGUDA MES CORDIAL, LA QUE SURT DEL COR, I US ASSEGURO QUE LA JOIA (ALEGRIA) QUE ENS DEIXEREU AVUI MIRAREM QUE ENS DURI TOT L'ANY, BEN AL FONS, BEN AL FONS DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES �—S (-- ---, .--,› \—) e_, (75 N cz,. V.-) kte. r-__ T.- r -, ....., n .--' < 1----- `'-.. -, ,, ----) ___, L--- I • C - (-1'.. -1 , Cf Ai (--,-- J ---&-.) \•-> e?.. -■-"P ->s• •-•. ( r, ■..---, ,....> `•--- r-- --.2, l' _.--- \-, rz. r-(7.r\ ----▪ - •-' ,- n‘ -'(=t N -17-, ___1 -■4. 7 (-- r4 (-■ %) - N, C.., r' C ( Z 1, r:-. (.. -I- •1''v •, 4^,-) (,-- -...,-., k--cy- P,',1 (-- (-3 r7" (--‘, •'' --- .1' n r--- ----- ri'■ r- 1-7, ..-7Zy ."' ? Ç.I‘) (s -., -. -. r'' P`, I II> 14 Ilk 111."A 11..:% -;-- • -.d.!' • !\) C:t\ .„(-) --‘ k:_,. il; 1 CI'v --(--. * 1,--, ,-,-,,, ..xn % \_, --: ç,,,i r.' v ç• q .-Ç-(\, .--(7, .. .1%"• V\i r- ‘ffi‘ 1 c----- .--> , Ni-, r,--› \t — (T•, r•.. t n (-, - > \..... 5-__. ' 1 - --? 7-' n --- , ›., '`Z7 (7.I –1.(5', Z .,, _W '`--) t 9 fl �^ ^ ^ U _. L. \^ C ^ -^ ç 4 ^ (^ "1 ^' ^ (7,^ N ^ - I ,.\ , ^ ^ ll , ^ ^, ..-) ^ I ^ n ^ ¡J^^\ c ^ ^ ^ n ^ ó ,„ ¿_ \_., ^ ^ r r c._ ^ , ^ ^ ^, ^ -.1. ,r(z ^ ^^ ^ -,r \,\ `n^ r ^ ^ r N ^ C R,^^ ^ ^n ^ ^ -', ^ 2, ? , C) ^ 1 2_ ^1 ñJ (Tr- ti r. ^ ^ ^ ^C ^ ^ ^^ n^ ^ 9 -0 --Z__)(_ r71 (---,n ^^ n ^ c' ^k `- ^ ^ n ^ ^ ^ ^ 1) ^ --(Z1- 1 rt ^ \'')\,-IN.(--^^^-. ^ V ^ ^ -->^ 4 `-^ rr ^, C `^ r^ r^- J 1 ,^ ^ ^ , ^ �?. rì N ri'' .,--, ?. \.., (--- --1 c rc 1 ¿ --1 , (I) N C'....—N > ‘(-- n (---) 1 _.• Cr Z (--, \--, ›. Z a z7 c, n r' TI --I 1\ \,, r--7zJ ( ) 5,--\ .›. (---- o L.. - 1 0 c-:--.z; \., , <„.. c © 7-5,1 (;) ,z7 f• v--7Z -7 á 71 r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4038 Title A name given to the resource Benvinguda a SS.MM. els Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Cultura Model social Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1133/19880125d_00259.pdf 8010f8f8610e1b07a8406335caf8d0f7 PDF Text Text r^ : 220 (11 CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA Departamento de Promoción Industrial DISCURSO DE APERTURA DEL ALCALDE DE BARCELONA DE LA REUNION INTER- EMPRESAS DÜSSELDORF-BARCELONA Düsseldorf, 2.5 de enero de 1913b 9;30 horas La Ciudad de Barcelona ha sido siempre una metrópoli empresa- ria l y EspaBa abierta. En ella se inicio la Revolución Industrial y en siempre se ha mantenido extraordinariamente atenta los negocios internacionales. Desde hace algunos aElos, el Ayuntamiento que presido, ',nto con otras entidades aquí representadas (como la Asociación de Empresarios de Catalurla, la Cámara de Comercio de la ciudad, o la Feria de Barcelona), ha desarrollado un notable esfuerzo de promoción económica a nivel internacional. Ni qué decir tiene que la reciente nominación de Barcelona como Sede Organizadora de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992 nos ha ayudado notablemente en este esfuerzo. Ha contribuido a colocar Barcelona en mente el mapa para muchos ciudadanos del mundo. Dentro de este esfuerzo de promoción, el "Consorcio dr. la Zona Franca", que c^ la Agencia de Desarrollo Económico de Barcelona, ha empezado a organizar reuniones entre empresas locales y empresas extranjeras, con el objetivo de intentar facilitar el establecimiento de " . 3oirt-ventures" tan amplias Como sear,r` pu- sible^. L a primera experiencia se celYi.>ró en mayo de] aiïo pasado entre 13 empresas de Milán y 13 de Barcelona, con un gran i.xito. Ello nos ha llevado a hora a repetir el intento con las empresas de Düsseldorf. Nuestra intención es repetir, esta experiencia en octubre próximo en Tokio, y, en ulteriores ocanronc,s con otras ciudades como Amsterdam, Lyon o Birmingham. �2.• La organización de este tipo de encuentros requiere, para que sean fructíferas, un lento y laborioso trabajo de selección e intercambio de empresas. Desde aqui quiero agradecer el excelente trabajo realizado por los equipos que han trabajado, desde Düsteldorf y desde Barcelona, para hacer posible esta Jeunión. Quiero, asimismo, agradecer a todas las empresas alemanas aquí presentes su interés por esta Heunión, y a todas las empresas de Barcelona que nos acompañan su confianza en nuestra organización. A todos les deseo éxitos en sus conversaciones, en la certeza de que lo que es bueno para ustedes lo es asimismo para el desarrollo del área económica de Barcelona. Muchas gracias y buen trabajo. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4039 Title A name given to the resource Reunió empreses Dusseldorf - Barcelona / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dusseldorf, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Territoris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1134/19880126d_00260.pdf 686bb70f6c2c491fca786691f487e22e PDF Text Text CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA Departamento de Promoción Industrial DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA EN DUSSELDORF (26/1/88) Y MUNICH (27/1/88) Seloras y Sertores: 1 ; En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de 1 toas las entidadee económicas aqui represenLadas (Asociación de Uprcsarios de Oatalufla, Cámara de Comercio de Barcelona y seria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presenei4 en este acto, Con franqueza debo confesarles 0A que estoy amplia- mente convencido de que existen poderosas razones para que empresas consideren el área do Barcelona corno una seria op(z5n a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta malana, técnicos de Arthur Anderscn Dresder Bank van a detaliar algunos aspectos del. por y 4 y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres 1.141kap-de empresas alemanas que han invertido ya en nuestra área -1 (el SeMor Orlob de HERBEWDS ESPAÑOLA, el Sr. Kriutt de PALEX y el Sr. Castcllá de GRUPO FREUDENBERC) tendrán ocasión _iláJW,~4.41,..de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera caT 1,an sólo, a modo de introducción, desta- diez razones que me parece que tienen.suficiente peso para jutificar la consideración de .7. "Opción Barcelona". Veamos„-p~T estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espallelai El crecimiento del Pro'Jucto Nacional Bruto Espa¿lel ha sido --t en 1987 del 4,5%, bien por encina de .a Teflia de los paises �2. IJv de la CEE. Por otra pe te el diferencial de inflación de España respecto al res o de paises de la CEE se ha reducido deforma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa qu la lucha contra la inflación está consiguiendo en Espaha éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Viepresidente del Chase Manhattan Bank, en el "Wall Sreet JoUrnal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merece ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo", Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de 3;5 millones de consumidores. Barcelona, por SU uhicaoilm gegráfiea, cercana a la frontera con Francia, con excelentes ao0sos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores esparloles, en franca expansión. Es asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Orlente y de América Latina. Cataluï1a es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consurho tanto doméstico corno industrial. Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura inliustrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del muhdo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopIsta, de la frontera francesa. Posee 1 un aeropuerto internacional conectado a las principales metró1 polis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y fflodernizado. El puerto de Barcelona compite per el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aO'oximado de 1,6G: dólares ame canos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de nus industrias. Los ayunta- �milntos del área ^de Barcelona están desarrollando un gran es- fuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de meses, del Parqut Tecnológico del Vallés en el que, además de ur p a (a 30 Kms del centro de Barcelona) excelente ubicación, se ofrecen a ia$ empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tec_noloifa y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ein incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales ya existentes, que puedan convertirse en suministrvdores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa; Barcelona es el corazón de la industrialización de Espada. HaCc 200 a n os que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se:hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde cl trabajador manual hasta el director do fábrica, están disponibles , a^^ser contratadas, a un salario razonable y i on altos niveles de cualificación y formación profesional: a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros países, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaíia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. c) El grado de cualificación es elevado. Barcelona concentra tres Universidades ron un elevado número de estudi antes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, notable, con la reciente creación de �4. centros de investigaci ón aplicada en nuestra área (Micrueletrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabajo muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscali dad razonable. Los impuestos que pagan lar, empresas nacionales y extranjeras en España y, _ecv, -i Lré en nuestra área, resisten bien la competencia con otros p aises de Europa (Nuestro 35%, de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de paises de la CEE). Por otra parte, ci Impuesto sobre la Renta de las Per s onas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y del norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de basta millones si consideramos el área metropolitana Lla estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de- valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través de sus 40 salones a más de' 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a ]a inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea; a) Puede obtener subvenciones de hasta un 30% de su inversión en activos fijos si su empresa se ubica en una dr. las numerosas Zonas de Urgen- �te Pei ndustralizacióra del área de Harcelona. b) Puede obtener deducciones fiscales de importanc i a por creación de lugares de trabajo (0, b millones de Atas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 15%). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a trav6s del Banco de Crédi to Indus- trial. d) ruede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en tárminos de calidad de vida. Muchos de ustedes 1/entro de ella, Barcelostra área como turistas. .tíentro conocen ya nuestra na es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y y la tradición cultural del centre del Norte de Europa. Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Ol mpi.cos de 1992. Como ocurrió en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos corc ya y el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juega s constituyen no sólo una concreLa oportunidad de negocio para muchas empresas, sirg o un estímulo para el desar•ro llo de innumerables proyectos empresariales püblioo ; y privados. Es momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más alba de 1992. Un momhnto _jce puede ,aprovechar su empresa. �1)6ci-.7. La "Barcelona Development Agency". Una iiltima razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en presídir. La BOA está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y Contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo indus- trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser potenciales "partners", suministradores, o clientes. c) .;obre el potencial docente y de investigación de nuestra Universidad y centros especializos, d) Sobre los incentivos a la inversión industrial. e) Sobre cualquier otro aspecto que pueda necesitar su compañia. Todo un equipo humano, especializado y profesionalizado, es7z5' al servicio de su empresa para hacerle las cosas más fas- En suma, pues, cree honestamente que existen algunas cazonos' para considerar nuestr. Quiero expresarles, en 111,,:* . =_-± de la ciudad des económicas que me acompai'lan en este calurosamente bietriendos la inEstalaci6n de su 7i y de las entida acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para empresa. Barcelona, que fué siempre un ciudad abierta, les recibirá con cordialidad y calor. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona DUsse:1 Munie , 26 de enero de 19B8 (9:30 h) de enero de 1985 (9:30 h) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4040 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l'Area Econòmica de Barcelona a Dusseldorf (26-01) i Munich (27-01) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bones comunicacions amb Europa; port, aeroport, etc. Serveis a empreses. Area Metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dusseldorf i Munich, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Finançament Economia Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Territoris Alemanya Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona Àrea metropolitana Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1135/19880128d_00261.pdf 079b244a98b4eddc8f58d8b6bb577736 PDF Text Text 221 PALABRAS DEL EXCMO. SR. ALCALDE, PASOUAL MARAGALL, CON MOTIVO DE LA CONFERENCIA DEL DR. JORGE BATLLE EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Barcelona, 28 de enero de 1988 �SON MUCHAS LAS SIMILITUDES ENTRE MONTEVIDEO Y BARCELONA. EL DR. JORGE BATLLE AL HABLARNOS DE AMBAS CIUDADES COMO CENTROS DE INGRESO Y PRESENCIA EN EUROPA Y AMÉRICA HA DESTACADO UNA COINCIDENCIA QUE COMPARTO SIN RESERVAS. SE TRATA AHORA DE PODER TRADUCIR ESTA COMÚN CIRCUNSTANCIA EN FORMAS OPERATIVAS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACIÓN. ESTAMOS EN ELLO. POR MI PARTE SI TUVIERA QUE DESTACAR ALGO DE LO MUCHO QUE NOS UNE, LO HARÍA CON DOS NOMBRES PROPIOS QUE SINTETIZAN LA INTENSIDAD DE NUESTRA RELACIÓN CULTURAL: MARGARITA XIRGU - DE LA QUE ESTE AÑO SE CUMPLE EL CENTENARIO DE SU NACIMIENTO EN MOLINS DE REI - Y TORRES GARCÍA. AMBOS SIMULTANEARON A TRAVÉS DE SU ARTE LA REPRESENTACIÓN DE NUESTROS PAÍSES. LA MEMORIA COLECTIVA NO OLVIDARá TAMPOCO A LA LEGIóN DE DEMóCRATAS QUE SE CONVIRTIERON EN ANóNIMOS EMBAJADORES DE NUESTROS RESPECTIVOS PAÍSES, GRáCIAS A LA HOSPITALIDAD QUE LES OFRECIMOS EN SUCESIVOS MOMENTOS DIFÍCILES, HOY, POR FORTUNA, YA SUPERADOS. QUEDARá, INDELEBLE, EL MúTUO RECONOCIMIENTO. CUANDO ME HONRÉ EN VISITAR URUGUAY, EN ABRIL DE 1985, ENTRE LAS GRANDES SATISFACCIONES QUE ENCONTRÉ FIGURÓ LA ACEPTACIÓN POR EL DR. BATLLE DE VISITARNOS EN BARCELONA. �HABRá SIDO ÉSTE MáS QUE UN ENCUENTRO CORTÉS. PERMÍTAME QUE LO CALIFIQUE DE REENCUENTRO EMOTIVO ENTRE USTED Y SUS AMIGOS DE ACá. SEA BIENVENIDO, DOCTOR, A LA CIUDAD DE BARCELONA QUE LE ACOGE SINCERAMENTE COMO A UN AMIGO QUE REGRESA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4041 Title A name given to the resource Paraules en motiu de la conferència de Jorge Batlle intendent municipal de Montevideo i senador d’Uruguai, a l'Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Uruguai Batlle, Jorge Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1136/19880204d_00263.pdf 79108b86a3312ee4710d98d932ee17bd PDF Text Text Discurso del Excmo. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, con motivo de la Apertura de las Jornadas "Innovación y Futuro". 4 de febrero de 1988 �SEÑORAS Y SEÑORES, EN PRIMER LUGAR, DESEO DAR LA BIENVENIDA A BARCELONA A LOS PARTICIPANTES EN ESTAS JORNADAS QUE NOS VISITAN Y DESEAR, A TODOS USTEDES, UN PROVECHOSO DESARROLLO DE ESTE ENCUENTRO. ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA SITUACIóN ECONóMICA GENERAL PERMITEN SITUAR ADECUADAMENTE LOS TEMAS QUE USTEDES VAN A DEBATIR. LA INTERDEPENDENCI ECONóMICA, O, SI SE PREFIERE, LA GLOBALIZACIóN DE LA ECONOMÍA, YA NO NECESITAN SER DEMOSTRADAS. �POR ESO LA MARCHA DE LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES UN DATO INELUDIBLE A LA HORA DE ENJUICIAR LAS PERSPECTIVAS ECON&4ICAS DE áMBITO NACIONAL, Y LA RELACIóN DE TODO ELLO CON LA PPOMOCIóN Y CREACIóN DE PYME. A GRANDES RASGOS, LA ECONOMÍA INTERNACIONAL APARECE ACTUALMENTE CARACTERIZADA POR UNA SERIE DE DESEQUILIBRIOS QUE SE INTERACCIONAN. DE UN LADO, LOS DÉFICIT DE LA ECONOMÍA DE LOS ESTADOS UNIDOS, INTERNOS Y EXTERNO, - QUE GRAVAN FUERTEMENTE EL CONJUNTO DE LA•OCDE, PUESTO QUE LOS ESTADOS UNIDOS PARTICIPIN EN EL PIB TOTAL DE LA ORGANIZACIóN CON UN 40%. LA CAÍDA DEL DOLAR HA SIDO LA CONSECUENCIA DE ESTE DESEQUILIBRIO CLAVE, Y, A LA VEZ SE HA CONFIGURADO COMO UN INTENTO, POR PARTE DE LA ADMINISTRACIóN NORTEAMERICANA, DE PALIARLO. �TAMBIÉN EL CRACK BURS;TIL DE OCTUBRE DEL ANO PASADO TENDRíA SU EXPLICACI6N üLTINA EN LOS DÉFICIT NORTEAMERICANOS RELACIONADOS CON LA SITUACIóN DEL RESTO DE LA ECONOMíA MUNDIAL. LA CAíDA BURSíTIL, QUE POR SUPUESTO HA AFECTADO A NUESTRAS BOLSAS, ESTE TENIENDO CARACTERíSTICAS Y COMPORTAMIENTOS DISTINrTOS A LOS DEL MíTICO CRACK DEL 29. LA CRISIS DE ENTONCES TARDE EN LLEGAR A EUROPA UN AÑO, LA DEL 19 DE OCTUBRE LO HIZO EN 12 HORAS. CONOCEMOS LAS CONSECUENCIAS INMEDIATAMENTE RECESIVAS DE LA CRISIS DEL 29. - DE MOMENTO, LAS ECONO4IAS AFECTADAS POR LA CAIDA DE AHORA HAN CONTINUADO SUS PAUTAS ANTERIORES DE MODERADO CRECIMIENTO, AL TIEMPO QUE LAS BOLSAS APUNTAN UNA CAUTELOSA RECUPERACIóN. �DE OTRO LADO TENEMOS LOS DESEQUILIBRIOS POR SUPERAVIT DE ALEMANIA, JAPóN Y DE LAS ECONOMíAS INTERMEDIAS DE TAIWAN, COREA DEL SUR, HONG-KONG Y SINGAPUR, SI BIEN LOS SUPERAVITS DE ESTOS PAISES OBEDECEN A CAUSAS DISTINTAS, LA CONSECUENCIA ES LA MISMA AGRESIVIDAD EXPORTADORA Y CONTROL Y ATONíA INTERNOS QUE REDUCEN LA DEMANDA IMPORTADORA, Y, POR LO TANTO, LAS POSIBILIDADES DE CRECIMIENTO DE OTRAS ECONOMíAS. A ESTE CUADRO HABRíA QUE AÑADIR EL ESTRANGULANTE PESO DE LA DEUDA EXTERIOR DE LOS PAÍSES EN VIAS DE DESARROLLO, QUE RESTA ASIMISMO FLUIDEZ A LOS INTERCAMBIOS MUNDIALES POR LA FUERTE REDUCCIóN DE LA CAPACIDAD IMPORTADORA DE LOS PAISES ALTAMENTE ENDEUDADOS. �POR LO QUE RESPECTA A LA ECONOMÍA ESPAÑOLA, HAY QUE DESTACAR QUE LOS RESULTADOS DE LOS DOS úLTITvOS AÑOS HAN SIGNIFICADO UNA RECUPERACI6N ESPECTACULAR DE ALGUNOS DE LOS INDICADORES MáS SIGNIFICATIVOS. LA DEMANDA EFECTIVA SE HA SITUADO EN TASAS SUPERIORES AL 6% ANUAL, RITMO QUE DUPLICA PRáCTICAMENTE AL REGISTRADO EN LA CEE. EL DATO MáS SOBRESALIENTE DE LA DEMANDA INTERNA HA SIDO EL CRECIMIENTO DE LA INVERSIoN, QUE HA ALCANZADO UNA TASA REAL DEL 14%, FRENTE AL 5,2% DE EUROPA EN 1987. EL OTRO FACTOR QUE HA IMPULSADO A LA DEMANDA INTERNA ES EL CONSUMO FAMILIAR, CUYO CRECIMIENTO HA SIDO EN 1987 DE 4,1%QUE DUPLICA LA TASA DE DESARROLLO EN LA CEE. �EN CAMBIO, EL SECTOR EXTERIOR HA DADO UNA APORTACIóN NEGATIVA AL CRECIMIENTO DEL PIB. EL GASTO INTERNO DE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA ESTE BENEFICIANDO EN UNA CUANTÍA IMPORTANTE A OTRAS ECONOMIAS, A TRAVÉS DEL AUMENTO DE LAS IMPORTACIONES DE BIENES Y SERVICIOS,NO COMPENSADAS POR LAS EXPORTACIONES. ESTE DESEQUILIBRIO SE HA TRADUCIDO EN UNA FILTRACIóN NETA HACIA EL EXTRANJERO, QUE EN TÉRMINOS DE PIB, ALCANZA MES DE 2 PUNTOS PORCENTUALES EN 1986 Y 1987. ES DECIR, ESPAÑA HABRÉ HECHO UNA APORTACIóN, MODESTA PERO NETA, AL CRECIMIENTO DE LA ECONOMíA M U ND I AL . SIN DUDA, LA INTEGRACIóN DE ESPAÑA EN LA CEE HABRá CONTRIBUIDO A ESTA SITUACIóN DE MANERA DUAL. �LA ECONOIIiíA ESPAÑOLA TUVO QUE SOPORTAR LA EXPORTACIóN DE LAS EMPRESAS DE OTROS PAíSES COMUNITARIOS, MáS COMPETITIVAS POR MEJOR DOTADAS. PERO ESTA COMETENCIA HA PROVOCADO UN COMPORTAMIENTO MáS DINáMICO DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS. LAS IMPORTACIONES DE BIENES DE EQUIPO QUE INCORPORAN INNOVACIóN •TECNOLóGICA HAN CRECIDO UN 30%. ESTA RENOVACIóN DEBE DAR LUGAR A AUMENTOS DE LA PRODUCTIVIDAD QUE MEJORARáN LA COMPETITIVIDAD DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LO QUE SE TRADUC IRá EN COMPORTAMIENTOS MáS FAVORABLES DEL SECTOR EXTERIOR. LA INTEGRACIóN EN EUROPA HA IMPULSADO TAMBIÉN LAS INVERS IONES EXTRANJERAS, DE FORMA QUE LA BALANZA DE CAPITALES HABRá AYUDADO A COMPENSAR LOS RESULTADOS ADVERSOS DE LA BALANZA DE BIENES Y SERVICIOS. �CON TODO, LA ECONOMíA ESPAÑOLA VA A/MENTANDO SU PRESENCIA ACTIVA EN EL áMBITO INTERNACI +NAL . EN ESTE SENTIDO, Y ASIMISMO POR RAZONES DE SOL DARIDAD HACIA EL ESTIMADO PUEBLO ARGENTINO, HEMOS DE CELEBRAR LA RECIENTE FIRMA DEL ACTA CONS T TUTIVA DEL TRATADO GENERAL DE COOPERACIóN ENTRE ES'AÑA Y ARGENTINA, QUE CONTEMPLA INTERCAMBIOS POR VAI R DE 350.000 MILLONES DE PESETAS. LA OCDE ATRIBUYE A LA ECONOMíA ESPAÑOLA UNA EXPECTATIVA DE CRECIM NTO PARA 1988 DEL 3,5%, EL DOBLE DEL PREVISTO PARA EL CONJUNTO DE LA CEE. INDUDABLEME TE, DIVERSOS SON . LOS FACTORES QUE . PUEDEN INFLU NEGATIVAMENTE EN ESA EXPECTATIVA, ALGUNOS DE IIS CUALES ESCAPAN A CUALQUIER POSIBILIDAD DE CONTROL ESDE LOS MECANISMOS DE NUESTRA ECONOMíA. OTR'i S , EN CAMBIO, DEP ENDERáN MUCHO DE LAS MEDIDAS QUE S . ADOPTEN Y DE LAS ORIENTACIONES QUE PRESIDAN NUES ►'A ACTIVIDAD. �EN ESTE SENTIDO, ES INDUDABLE QUE, EN EL MARCO DE LAS CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LA PROMOCIóN.Y CREACIóN DE PYME TIENEN UNA IMPORTANTE FUNCIóN EN LA DOBLE DIRECCI6N QUE DEBE MOTIVAR HOY NUESTRA POLÍTICA EMPRESARI AL LA COBERTURA EN GRADO SUFICIENTE DE LA DEMANDA INTERIOR Y LA EXPORTACIóN.• HAY QUE IMPULSAR DECIDIDAMENTE LA COOPERACI6N ENTRE ADMINISTRACIóN, UNIVERSIDAD Y EMPRESA PARA ALCANZAR LOS OBJETIVOS NECESARIOS DE CALIDAD Y DE COMPETIVIDAD DE NUESTRA PRODUCCI6N. DFSDE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA ESTAMOS CONVENCIDOS DE LA CONVENIENCIA DE ESA COOPERACIóN. LA ADMINISTRACI6N LOCAL PUEDE COLABORAR DE DIVERSAS MANERAS A LA REACTIVACIóN ECONóMICA Y A LA CREACI6N DE EMPLEO. �LOS AYUNTAMIENTOS SON -SI ME PERMITEN LA EXPRES ION- LA MáS "EMPRESARIAL" DE LAS ADMINISTRACIONES PliBLICAS, LAS CUALES GASTAN YA UN 43°2% DEL P.I.B. ESTA CALIFICACIóN EMPRESARIAL LES VIENE A LOS AYUNTAMIENTOS POR SU PROXIMIDAD AL CIUDADANO "CONSUMIDOR" LO QUE PERMITE UN MEJOR CONOCIMIENTO DE SUS PROBLEMAS Y NECESIDADES ASí COMO UN MAYOR CONTROL DE AQUEL SOBRE LO PRODUCIDO Y TAMBIEN PORQUE LOS AYUNTAMIENTOS SON ADMINISTRACIONES DE DIMENSION MANEJABLE, QUE PUEDEN INCORPORAR CIERTAS PRACTICAS EMPRESARIALES. POR ESO EL CONTACTO, LA RELACION ENTRE AYUNTAMIENTO Y EMPRESA ES MáS FáCIL: AMBOS ESTáN SITUADOS MáS AL MISMO NIVEL. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA REDUCIDO SU PLANTILLA -DE 15.000 FUNCIONARIOS A 13.000- DE MANERA RACIONAL Y FLUIDA, Y, DIVERSIFICADO, EN CANTIDAD Y CALIDAD, LOS PRODUCTOS QUE OFRECEMOS AL CIUDADANO. �ESTO NOS HA ACERCADO AL SISTEMA EMPRESARIAL Y NOS HA HECHO SENSIBLES A SUS PROBLEMAS Y A LAS POSIBILIDADES DE COLABORAR CON éL. HEMOS PROMOVIDO APORTACIONES COMO LA PONENCIA DE DESARROLLO ECONóMICO Y SOCIAL, INICIATIVES, S.A. Y BARCELONA ACTIVA, S.A. QUE TIENEN COMO OBJETIVO INCIDIR DIRECTAMENTE EN EL TERRENO ECONóMICO. NO SIMPLEMENTE PARA ALIVIAR LAS CONSECUENCIAS DE LA CRISIS -CUYA MANIFESTACION MáS DOLOROSA ES EL PARO-, SINO PARA COMBATIR SUS CAUSAS, ENTRANDO CON IMAGINACIóN EN LA PROPIA ACTIVIDAD . ECONóMICA. EL úNI CO REMEDIO EFICAZ CONTRA EL PARO ES PROMOVER ACTIVIDAD ECONóMICA. CON INICIATIVES, S.A. PRETENDEMOS ATENDER GRANPPS PROYECTOS/ DE INTERnS PúBLICO. �CON BARCELONA ACTIVA S.A. -QUE ES LA PRIMERA EXPERIENCIA DE ESTE GÉNERO EN ESPAÑA- HEMOS PASADO A LA MICRO-INTERVENCIóN EN LA CREACIóN DE EMPRESAS, PRESTANDO APOYO EN LA. ETAPA DELICADA DE LOS PRIMEROS PASOS DE NUEVAS EMPRESAS. NOS SENTIMOS MUY PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS OUE ARRIRFSGAN SU PRESTIGIO Y SUS RECURSOS PARA CREAR NUEVAS EMPRESAS, Y, CON ELLAS, MáS OCUPACI6N. NOS JUGAMOS, TODOS, BASTANTES COSAS EN COMúN. DEFENDEMOS EL ESPIRITU DE RIESGO Y DE INICIATIVA. DEFENDEMOS TAMBIéN LA POSIBILIDAD DE DESTERRAR, UNOS Y OTROS, EL CPRáCTER RETRóGADO DE LAS ACTITUDES REFRACTARIAS A TODO PLANTEAMIENTO DE INTERéS GENERAL. SOBRE TODAS ESAS CUESTIONES TENDRáN USTEDES LA OPORTUNIDAD DE TRATAR A FONDO EN ESTAS JORNADAS. A LA VEZ QUE DECLARO ABIERTAS LAS SESIONES DE �TRABAJO, LES REITERO MI MáS CORDIAL BIENVENIDA A BARCELONA . M UCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4042 Title A name given to the resource Jornadas de Innovación y Futuro. Promoción y creación de empresas / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El contacte entre Ajuntament i Empresa és més fàcil. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Relacions Internacionals Territoris Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1137/19880208d_00264.pdf f96df7c44f1f5669fdc0b63eed259a32 PDF Text Text le Ntalv il Ajuntament Discurs de l'Excm. Sr. de Barcelona Alcalde de Alcaldia Gabinet de Comunicació Barcelona al Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e City Council de Toronto Toronto, 8 de febrer 1,988 ^, w �HONORABLE MAYOR, CITY COUNCILLORS, LADIES AND GENTLEMEN, IT IS A GREAT HONOUR, AS THE MAYOR OF BARCELONA, TO ADDRFSS THESE WORDS, TODAY, TO THE CITY COUNCIL OF TORONTO. TRIS IS NOT AN ORDINARY EXPERIENCE. THESE CONTACTS ARE NORMALLY HELD BETWEEN MAYORS. ALTHOUGII THESE CONTACTS ARE, MOST OF THE TIMES, POSITIVE, I FEEL GRATEFUL FOR HAVING THE OPPORTUNITY AND THE HONOUR TO TALK. TO THE REPRESENTATIVES OF THE CITY ON THE WHOLE. IN DEMOCRATIC COUNTRIES THE CITY HALL IS, IN MANY WAYS, A PRIVILEGED INSTITUTION. IT ALSO HAS, INDEED, S OME INCONVENIENTS. FOR THE C ITIZEN S, THE CITY HALL IS THE CLOSEST ^►- �—3— POLITICAL AND ADMINISTRATIVE REQUEST. THIS HAS TWO POSITIVE EFFECTS FOR DEMOCRACY: 1) IT GIVES US THE CHANCE TO HAVE A BETTER KNOWLEDGE OF THE PROBLF.MS AND NEEDS OF THE CITIZENS. 2) IT A.LLOWS THE CITIZENS TO HAVE MORE FREQUENT AND INTENSE CONTROL OVER TfiE :^UNICIPAL POWER AND BEHAVIOUR. THESE EFFECTS ARE ALSO POSITIVE WHEN THE CITY HALL PARTICIPATES IN ECONOMICAL AND SOCIAL ACTIVITIES WHICH ARE OF THE CITY I"_dTEREST. WE IIAVE SOME OF THESE EXAMPLES IN BARCELONA. AS FOR THE INCOI`1VENIENTS, WE SHOULD KEEP IN MIND THAT SOME OF THE DECISSIONS THAT CONCERN THE CITIZENS — AND SOI•4ETIMES THESE ARE VERY IMPORTANT DECISSIONS— ARE ' OUT OF REACH AND CONTROL OF THE CITY HALL. THAT IS WHY WE BELIEVE IN PROTECTING THE MUNICIPAL �—4— AUTONOMY AND IN KEEPItiG A CONTINUOS DIALOGUE I'dITH TIIE OTHEP. PO[v'ERS AND ADï•IINISTRATIONS IN ORDER TO REDUCE THAT INCONVENIENT TO THE LILIIT. I DO THItdY. THAT THE CITIZENS OF TORONTO AND BARCELONA HAVE SOME SIGNIFICATIVE RESEMBLANCES. IN TIIE F IR ST PLACE, DYNAM I SM . MANY CITIES SIr°IPLY ACCEPT WHAT HISTORY HAS LEFT THROUGH THE YEAPS AND THIS IS ALL THEY HAVE. I BELIEVE THAT THIS IS NOT THE CASE OF OUR CITIES. THEY ARE THE CAPITALS OF WEALTHY REGIONS BUT THEY ARE NOT THE CAPITALS OF THE NATION. THEY HAVE THE SAME EXPENSES AS THE CAPITALS OF THE STATE BUT THEY CAN NOT ENJOY THE ADVANTATGES THAT SUCH ` STATUS :'IAY OFFER. THEY ARE CENTERS OF URBAN AGGLOMERATIONS WITH A �SIMILAR DEMOGRAPHIC IMPORTANCE: AROUND 3 MILLION I NHABITANTS . AND THEY ARE IMPORTANT CENTERS OF COMMUNICATION . I HONESTLY B1LIEVE THAT WE CAN EXCHANGE OUR EXPERIENCES IN SOME OF THESE MATTERS. NE FEEL VERY INTERESTED BECAUSE WE ARE SURE WE CAN LEARN MUCH FROM TORONTO. AS YOU KNOW, BARCELONA IS GOING THROUGH AN EP.'THUSIASTIC STAGE IN ITS PROGRESS. WE HAVE GREAT EXPECTATIONS IN FRONT OF THE 1992 OLYMPIC GAMES WIiICI-I WE ARE ORGANISING. WE KNOW, THOUGH, THAT THIS IS ALSO AN IMPORTANT COMMITMENT . IT IS A GREAT CHANCE FOR BARCELONA TO DO NEARLY EVERYTHING IT HAD BEWI LEFT TO DO AND WE EXPECT TO DO IT • RI G H T . �BUT PIE ARE ALREADY THINKING ABOUT THE DAY AFTER TIIE GAMES BECAUSE WE WANT TO KEEP ON 47ORKING WITH THE SAME DRIVE THAT :';E HAVE NOW . CITIES ARE CENTERS OF VITALITY AND CREATIVITY. THERE ARE COMMERC IAL CENTERS BY DEFINITION. IN MOST CASES FROM THEIR BLGINNINGS IN THE OLD MARKETS AS IT WAS THE CASE OF TORONTO AND BARCELONA. THEY ARE SPOTS OF FREEDOM FOR COMPARING IDEAS AND FOR PPRTICIPATION. CITIES IIAVE COMMON PROBLEMS BUT NOT DIRECT DIFFERENCES BECAUSE THEY DO NOT HAVE BORDERS TO DEFEND OR SOVEREIGNTIES TO BE RESPECTED. THAT IS THE REASON WHY CITIES CAN UNDERSTAND ONE ANOTHER SO WELL. �I AM CONVINCED OF THE FACT THAT CITIES WILL PROGRESSIVELY INCREASE THEIR RELATIONSHIPS. THIS WILL IMPROVE THE ATMOMPHERE OF INTERNATIONAL RELATIONSHIPS AND WILL BE A CONCRET CONTRIBUTION FROM THE CITIES TO INTERNATIONAL PEACE AND COOPERATION. LET'S SET TORONTO AND BARCELONA TO WORK IN THIS DIRECTION. LET'S MAKE THESE TWO CITIES AN EXAMPLE OF HARMONY AND COLLA BORATION. A PATTERN FOR A POSSIBLE WORLD CITY SYSTEM IN THE FUTURE. THANK YOU VERY MUCH FOR YOUR KIND ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4043 Title A name given to the resource City Council de Toronto / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Toronto, Canadà Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració pública Municipis Administració local Barcelona Territoris Acció política Model social Toronto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1138/19880209d_00265.pdf af4f1f77bf18a5f3d1223bcc57d813f2 PDF Text Text P: 225 -1~ Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasctual 11araaall, al Casal de Catalun y a a Toronto (Canadá) Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, ESTIMATS AMICS TOTS, AQUESTA VISITA D'AVUI AL CASAL ÉS LA REALITZACI6 D'UN DESIG LLARGAMENT SENTIT. NO CAL QUE ELS DIGUI QUE CONTACTES COM AQUEST ESTAN PLENS DE SIMBOLOGIA. CATALUNYA DEU 1OLT ALS MILERS D'ANCSNIMS AMBAIXADORS QUE TÉ REPARTITS PEL MóN. VOSTe' S EN Sal J/JA PART, D'AOUESTA REPRESENTACI(5. UNA PART DISTINGUIDA PF2OU LA PRESèNCIA CATALANA A TORONTO, I EN GENERAL AL CANADà, HA ESTAT SEMPRE UNA PRESe- NCIA 'IOLT QUALIFICADA I APRECIADA. EN JOSEP PIJOAN N'ÉS UN EXEMPLE, ESPECIALMENT SIGNIFICATIU. DURANT LA SEVA ESTADA A TORONTO VA SABER COMBINAR LES ACTIVITATS CREADORES DE RIQUESA AMB LES �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicacio ACTIVITATS CREATIVES CULTURALS. TOT UN SIMBOL! ELS VULL AGRAIR SINCERAMENT EL QUE HAN FET PER ESTABLIR UNA P ELACICS CREATIVA I PROFITOSA ENTRE CATALUNYA I EL PAÍS QUE ELS ACULL. I ARA, -7:S CLAR, ELS VULL PARLAR DE BARCELONA. LA CIUTAT QUE TOTS VOSTèS SEGUR QUE PORTEN EN EL COR. S'ESTAN FENT YOLTES COSES A BARCELONA. S'ESTAN RECUPERANT ELS ANYS PERDUTS, ELS ANYS DE DESIDIA, DE DEGRADACI5. s' ESTA ENDREÇANT LA CIUTAT. JA COMENÇA A LLUIR. I ENCARA. QUEDEN MOLTES COSES PER FER. PER FER LA CIUTAT GRAN, EQUILIBRADA, SOLID á ' RIA I OBERTA QUE DES ITGEM. ARA TENIM LA GRAN OPORTUNITAT. ELS JOCS OLíMPICS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ENS AJUDARAN A TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE DE CIUTAT S OMMI ADA. PER BARCELONA ÉS MÉS QUE ELS JOCS OLIMPICS, PER MOLT ESPLENDOROSOS QUE SIGUIN. JA ESTEM PREPARANT LA BARCELONA DEL '93. LA BARCELONA DE L'ESFORÇ SOSTINGUT, DE LES REALITZACIONS CONTI NUADES . PEP.QUè NO PASSI EL QUE VA PASSAR EL '88 I EL '29, QUE DESPRèS DE LES CELEBRACIONS QUE TANTA IL.LUSI6 HAVIEN DESVETLLAT, ENERGIES QUE TANTES HAVIEN MOVILITZAT, LA CIUTAT VA DÁCAURE. HAVIA QUEDAT ESGOTADA; SENSE RECURSOS, SENSE IDEES, SENSE NOUS HORITZONS. i VOLEM EVITAR QUE AIX3 NO TORN E S A PASSAR. I TINC �.-juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'ESPERANCA QUE HO ACONSEGUIREN. AMB L'ENTUSIASME I AMB L'AJUDA DE TOTS. DELS CATALANS DE DINS I DELS CATALANS DE FORA. PER AIX , ELLS VULL DEMANAR EL SEU ENTUSIASME I EL SEU SUPORT PER LA BARCELONA D'AVUI, LA DEL '92 I LA DEL '93. EL SEU SUPORT EN LES INICIATIVES EMPRESARIALS, LES RELACIONS ECON6MIQUES I CULTURALS. EN TOTO ALL6 QUE PUGUIN FER PER BARCELONA, DES DE LES SEVES ACTIVITATS PROFESSIONALS, DES DE LES SEVES AFFECCIONS. ESTIC SEGUR QUE NO OBLIDEN BARCELONA(SáPIGUEN QUE BARCELONA NO ELS OBL IDA. MOLTES GRàC IES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4044 Title A name given to the resource Club Català o Casal de Catalunya de Toronto / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Toronto, Canadà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relacions Internacionals Territoris Toronto Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1139/19880218d_00266.pdf 5c807c4b0332f054261b562b1a196bec PDF Text Text < Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en l'acte de pre sent aciò del llibre de Willy Br an dt "La Tcura organizada". Círculo de Lectores, Barcelona 18 de febrer 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament X 411+' de Barcelona Gabinet de Comunicació LA GRAN SATISFACCI6 QUE SENTO PER PARTICIPAR EN AQUEST ACTE ÉS D'UN CONTINGUT DIVERS 4 I ALHORA ENTRANYABLE. EN PRIMER LLOC PER LA PRESèNCIA DE WILLY BRANDT A BARCELONA. _ EM nIE SABí t NM OBLIDAVA BARCELONA PERQUè EL RECORD QUE EN TÉ VA UNIT A COSES MOLT SENTIDES QUE VENEN DE LLUNY, PER NO L'HEM TINGUT A LA CIUTAT AMB LA9,0 FREQUèNCIA QUE VOLDRIEM. PER AIX6 AGRAiM TANT QUE AVUI ENS HAGI VOLGUT PRESENTAR PERSONALMENT EL SEU LLIBRE. TOTES LES RESPONSABILITATS, DISTINCIONS I HONORS_ QUE WILLY BRANDT HA REBUT AL LLARG DE LA SEVA DILATADA ACTIVITAT PúBLICA SóN, SENS DUBTE, MERESCUTS. MÉS QUE FER L'ELOGI DE McRITS PASSATS PROU CONEGUTS, VOLDRIA DESTACAR NO JA LA VIGèNCIA DEL SEU Ref.: �• Ajuntament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: — PENSAMENT SINó EL CARàCTER PRECURSOR I MORALMENT INOBJECTABLE DE LES SEVES PROPOSTES. BRANDT S'HA SENTIT COMPROMèS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS: PER RESOLDRE'LS HA APOSTAT SEMPRE PEL FUTUR; PER AIX6 ÉS UN PRECURSOR. BRANDT S'HA DINTINGIT PER FER PROPOSTES CONCRETES Qo S 4 1 k25 I REA STES. LA DIFERèNCIA AMB ALTRES QUE TAMBÉ EN FAN ÉS QUE LES SEVES ES FONAMENTEN EN EL DESTí COME. DE LA HUMANITAT; PER AIX6 SóN MORALMENT INOBJECTABLES. BRANDT HA APORTAT UNA NOVA DIMENSIó A LA POLÍTICA: HA FET COINCIDIR . . u UTOPIA A TRAVèS DE L'IMPERATIU MORAL; PER AIXò LI DEVEM TANT. MOLTES DE LES COSES QUE BRANDT DIU SóN L'EVIDèNCIA MATEIXA. PERó PERQU1 L'EVIDèNCIA SIGUI EFICAÇ HA DE SER EXPLICADA AMB ARGUMENTS I ARMADA AMB IDEES. ff ¡^ 3 �+la Ajuntament ` or de Barcelona n Gabinet de Comunicació Ref.: – 4 ES EL QUE FA BRANDT. SITUA LES MANCANCES DE / v-6`v,om 714- LLIBERTAT, D'IGUALTAT, DE SEGURETAT I DE SOLIDARITAT EN (-~ cart--)4,) uNIC CONTEXT N PODEN SER ENTESES I SUPERADES: EL MÓN, QUE ÉS EST I OEST, NORD I SUD A L'ENSEMS I INDISSOLUBLEMENT. LA RELACI6 ENTRE DESPESA EN ARMAMENT, MISèRIA ECONòMICA I CULTURAL I DESTRUCCI6 ECOLòGICA ÉS, PER A BRANT, LA CAUSA PRIMERA, DEL DESORDRE ACTUAL I DELS PERILLS QUE AMENACEN EL NOSTRE FUTUR. BRANDT DEMOSTRA QUE EL FUTUR DE LA HUMANITAT ÉS UN FUTUR CCOMú, I PERQUè AQUEST FUTUR SIGUI POSSIBLE AFIRMA QUE LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HUMANITAT. AIXò TAN SENZILL, REQUEREIX DRàSTIQUES — J ru+r- cmdt I 1 c.dy I `^^ V– MESU RES . BRANDT LES PROPOSA. Ac-r,Lut. C9 011-1-but; tr-ir vall° da) �Ajuntament `1III ' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: — 5 EMS DIU QUE CAL FOMENTAR LA PRESSIó D'UNA OPINIó PúBLICA IL.LUSTRADA PER ESTIMULAR ELS GOVERNS INDECISOS. QUE CAL SUBSTITUIR L'ESTRATèGIA DE LA INTIMIDACIó PER UN CONCEPTE DE "SEGURETAT COMUNA". QUE CAL UTILITZAR EN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL UNA PART SUBSTANCIAL DELS RECURSOS PERDUTS EN L'ARMAMENT. QUE CAL CREAR UN "FONS DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL" EN QUÉ PARTICIPIN SOBRETOT ELS ESTATS UNITS I LA UNI6 SOVIèTICA, ELS QUE MÉS TENEN PER APORTAR I TAMBÉ MÉS PER COMPROMETRE. DvO 9"NS ^,ai AQUESTES SóN ALGUt, ÉS DE LES PP OSTES QUE BRANDT AVANÇA EN EL SEU LLIBRE: ^— `^ �S ,.fIIIII Ajuntament 11111r de Barcelona Gabinet de Comunicació NO ÉS Ref.: — 6 QUE SIGUIN PROPOSTES REALITZABLES. O IMPOSSIBLES; SóN SENZILLAMENT INAJORNABLES, SI VOLEM SALVAR EL FUTUR. DEL FUTUR, O DELS FUTURS, —NO ÉS CASUALITAT— EN \ PARLA SOVINT L'ESQUERRA. COM DIU RAIMON OBIOLS: "L'ACCIó, SOCIAL I COL.LECTIVA, COM A EXERCICI DE CONEIXEMENT I DE LLIBERTAT, ÉS LA QUE PERMETRà CONSTRUIR UN FUTUR CONCRET D'ENTRE ELS MOLTS FUTURS POSSIBLES". BRANDT AFEGIRIA QUE TOTS ELS FUTURS POSSIBLES HAN DE TENIR NECESSàRIAMENT EN COMÚ L'ESFORÇ DE SALVAR EL FUTUR ÚNIC, EL DE LA HUMANITAT, EL QUE ELS COMPRAN A TOTS. EL MISSATGE DE BRANDT ENS MARCA EL NORD D'AQUESTA GRAN TASCA QUE NOMÉS POT SER COL.LECTIVA I SOLIDàRIA. �DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A. VALENCIA. 344-346 L. 2587600 II Excmo.señor Pascual Maragall Alcalde de Barcelona Ayuntamiento Plaça Sant Jaume, s/n li 08002 Barcelona ai Barcelona, 5 de febrero de 1988 Querido señor Alcalde: I^ Basándome en la confirmación que mé llega vía Dieter Koiiiecki acerca de su intervención en el acto con Willy Brandt, que tendrá lugar el jueves, 18 de febrero, a las 8 de la tarde en nuestra sede de calle Valencia, 344, me permito enviarle un juego de pruebas de impresión del' libro "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" 1 Estas pruebas le permitirán ya conocer el contenido del libro que, según mis noticias, se ha brindado usted tan amablemente a presentar. Los ejemp1 lares definitivos del libro estarán disponibles hacia finales de la próxima semana. Si prefiere usted no limitarse en su charla a la problemática del libro y extenderse en la figura política y humana de Willy Braridt, puede hacerlo libremente. En nuestra revista Círculo 2, que le acompaño en el anexo, hemos publicado recientemente un extenso articulo sobré, el ex canciller, dentro del espacio "Gente comprometida" (páginas 6 - 9). Como le decía en mi carta anterior, a continuación del ; l acto tendrá lugar una cena en un restaurante de Barcelona, para la que desearíamos contar con su presencia. Tgibién seria útil saber si desea usted que acuda algún invitado especial. í , Q, / p0(7,12 N c i1 41. ` t Con anterioridad al acto, alrededor de las 18,30 h, tendrá lugar un encuentro de Willy Brandt con la prensa. Seria para todos muy agradable contar también k C' (,t,),p, aquí con su presencia, si su tiempo se lo permite. Finalmente me atrevo a preguntarle si no sería posible -en atención a la figura de nuestro visitante- contar con la presencia de'una pareja de la guardia municipal en uniforme de gala. En el transcurso de la semana que viene se expedirán las invitaciones aparecerán en la prensa los anuncios del acto. fl Reciba un saludo muy cordial, y �DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A. VALENCIA. 344-348 TEL 258 7600 08009 BARCELONA Excmo. señor Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Ayuntamiento Plaça San Jaume, s/n • 08002 Barcelona Barcelona, 29 de enero de 1988 Querido señor Alcalde: Por conducto del señor Dieter Koniecki, amigo de nuestra casa, nos llega la noticia de que e s tá usted dispuesto a presentar el • libro de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo". Como le decía en mi carta anterior, WillOrandt estará en Barcelona el jueves, 18 de febrero, y la presentación tendrá lugar a las 8 de la tarde en la sede Circulo, calle Valencia, 344. Paralas 18,30 está prevista una rueda de prensa. Huelga decir que la noticia que nos traslada Dieter Koniecki nos llena de alegría. Sin embargo, para organizar con más seguridad el acto y preparar anuncios e invitaciones, le agradecerla una pronta noticia • desde su propio despacho. El libro saldrá de encuadernación alrededor del 10 de febrero. Actualmente disponemos -ya. -de segundas pruebas corregidas que Pe podrla enviar inmediatamente, tan pronto reciba sus noticias. Por la noche, después del acto, organizaremos una cena en honor de Willy Brandt, para la que nos gustarla contar con usted. Queda por determinar todavía el restaurante. Reciba un cordial saludo, 11 L2 9 01 1988 ,.:, r-r00,1 �" _ _ i ^ ^ . 3D/ 2$‘01' A les 14'15 h. d'avui telefona el Sr. Dielter Koniecki, des de Madrid, per donar un missatge personal del :Sr. Willy Brandt. (Es tracta d'una trucada rebuda a l'Alcaldia i desviada al Gabinet per indicació d'en Salvador Sarquella). Es relaciona amb la visita de l'Alcalde a Dü'sseldorf, la propera setmana i es tracta d'un tema que el Sr. Kóniecki demana que es tracti amb tota la discreció possible. De fet, demana parlar personalment amb l'Alcalde. La proposta de Willy Brandt per l'Alcalde ;és la següent: pel proper dia 22, durant la celebració del C'óngrés del PSOE, i aprofitant que el Sr. Willy Brandt assisteix com a delegat al Congrés, el Sr.Koniecki organitza un dinar, reservat a molt poques persones i al qual convida al Sr. Pasqual Maragall. Segons ell explica, es tracta d'un dinar informal i! reservat, en cap cas una sessió de treball massa organitzada, en el qual es tractarien tots els temes de la visita no relacionats estrictament amb la presentació del llibre (?). Es a dir, els aspectes més polítics de la visita i que el Sr. Willy Brandt Ivol comentar abans d'iniciar el viatge a Alemanya. .No ha parlat de qui són els altres convidats al dinar, només ha mencionat l'Anna Balletbò. El Sr. Koniecki insisteix molt en "que no : se mezcle la parte . política del programa con lo relacionado conila presentación del libro" i resumeix el missatge en 3 punts: - el dinar és informal però' important pel Sr Willy Brandt i només es veuria alterat per un motiu important (per exemple, que Felipe González desitgés dinar amb Wlly Brandt) - separar els aspectes polítics de la visitade tots els altres temes i tractar-los separadament en aquest dinar. - parlar personalment amb l'Alcalde per comentar-li amb més detall tota la qüestió del dinar amb WillyhBrandt. Remarcar que es tracta d'un tema que cal tractar amb molt confidencialitat. Demana resposta, si és possible, aquesta mateixa tarda, perquè demà al matí a les 8'15 ha de parlar per telèfon amb el Sr. Lahstein i confirmar-li el dinar. Els seus telèfons de Madrid son: - 91-458.09.60 91-458.19.87 91-259.07.87 El seu horari d'aquesta tarda é: de 16 a 19'15 hores. El Sr. Koniecki és una persona molt amable;i parla un espanyol correctíssim. V ~ ^3 21.~ �^- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4045 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Círculo de Lectores, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Literatura Ètica Societat Filosofia Drets civils Acció política Model social Brandt, Willy, 1913-1992 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1140/19880219d_00268.pdf 9a8dd33ff7711ee370321e35709025f0 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Alcalde de Barcelona, Sr. Confere' nci a de 1 'Excin. al Centre de Lectura de Reus, sobre Pascual Maragal 1 , oí srne í Muní cip a li sme Tr Fe er Reus, 19 de febrer de 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament Í' r+- de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL CERCLE DE LECTURA LA SEVA CORDIAL INVITAC ICS . VENIR A REUS A PARLAR D E FE DERAL I SME I MUNICIPALISME ÉS REALMENT UN COMPROMÍS ESTIMULANT. EN EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA REUS',' OCUPA UN LLOC DESTACAT, PER LA SEVA ECONOMIA I PER LA SEVA TRADICIó POLÍTICA, OBRERA I INTEL.LECTUAL. UNA COMBI NAC Ió QUE SEMPRE HA DONAT BONS RESULTATS. I TAMPOC NO PODEM OBLIDAR QUE A REUS ES PRODUÍ UNA /1 DE LES FEDERALISME A. ESPANYA. NC IES HI STòRIQUES DEL ^ ,^ A 3V �'k~ Ajuntament W de Barcelona Gabinet de Comunicació ENGUANY L'APROBACI¿; EL DES è CELEBREN ANIVERSARI DE DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA EL EN REFERNDUM DEL 6 DE DESEMBRE DE 1978. DEU ANYS NO ÉS MOLT EN LA LLARGA VIDA NORMAL DE LES CONSTITUCIONS DELS PAYSOS DEMOC4TICS. LA DELS ESTATS UNITS TÉ MS DE 200 ANYS I LES DELS PAYSOS DEL NOSTRE ENTORN EUROPEU TENEN 30 O 40 ANYS. PEP6 DEU ANYS JA PERMETEN UNA CERTA PERSPECTIVA. HAN ESTAT ANYS MOLT INTENSOS EN LA VIDA DEL PAÍS, I PODEM DIR QUE LA CONSTITUCI6 HA FUNCIONAT BÉ. EM SEMBLA QUE SOBRE AIX c.5 NO HI HAURIA DISCREPàNCIA ENTRE LES FORCES DEMOC4TIoUES. LA CONSTITUCI6 HA ESTABLERT UN MARC DE DRETS I LLIBERTATS QUE LA SITUEN SISTEMA ENTRE LES MÉS AVANOADES DEL DErOCRITIC MUNDIAL. �Eh'« Ajuntament "111 de Barcelona Gabinet de Comunicació I HA SERVIT PEP. REGULAR ALGUNS DELS PROBLEMES SECULARS D'ESPANYA: LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT, L'ESGLèSIA I LES FORCES ARMADES, AIXÍ COM L'ARTICULACI6 POL íTICA LES I ADMINISTRATIVA DE DIFERENTS NACIONALITATS I REGIONS. TOTS AQUESTS ASPECTES - AQUESTS SERVEIS DE LA CONSTITUCI6 AL PAÍS TEòRICA I MEREIXEN LA MÉS ALTA CONSIDERACIE POLÍTICA. AVUI, PERò, RECLAMARÉ LA SEVA ATENCI6 NOMÉS SOBRE EL DARRER D'ELLS. SOBRE AQUESTA EXPERI è NCIA TAN EXTRAORI)INáRIA QUE ÉS LA RECREACIè DE L'ESTAT. NORMALS CAP ALTRE PAÍS EUROPEU HA TINGUT EN TEMPS EL CORATGE D'EMPRENDRE UNA REORGANITZACIE EN PROFUNDITAT DEL SEU SISTEMA TERRITORIAL UNA I POLÍTIC EN DIRECCI¿ CENTRÍFUGA. EL TÍTOL VUIT •DE LA CONSTITUCI6, L'OF,GANITZACI6 TERRITORIAL DE L'ESTAT, LABORIOSA REDACCI6 I - CAL DIR -HO- UN EL QUE VA TRACTA DE REQUERIR UNA GENERES CONSENS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DONAR LA SOLUCI6 URGENT QUE REQUERIEN LES CIRCUMSTANCIES AL VELL PLET HISTCSRIC DE LA VERTEBRACI6 D'ESPANYA NO ERA GENS FkIL. A DIVERSOS LLOCS D'ESPANYA PER DEMOCRACIA S'ENTENIA, CONSUBSTANC IALMENT, LLIBERTATS INDIVIDUALS I LLIBERTAT NACIONAL. AIXi ERA CLARAMENT A CATALUNYA. PER TANT, PER INSTITUIR LA DEMOCRACIA S'HAVIA DE RESOLDRE NECESSARIAMENT I SP1ULTANIAMENT LA QUESTIC) DE LA LLIBERTAT NACIONAL. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES FOU LA FaMULA EQUILIBRADA QUE FINALMENT S'ADOPTA. VENIA A SER UN HíBRID DE REGIONALISME ITALIA I DE FEDERALISME ALEMANY, QUE TENIA, EN QUALSEVOL CAS, LA VIPTUT DE PERMETRE UN DESENVOLUPAMENT DIVERSIFICAT I GRADUAL. I AIXCS ÉS EL QUE S'HA PRODUÏT DURANT ELS DEU ANYS DE VIGNCIA CONSTITUCIONAL DEL SISTEMA: UNA PROGRESSIVA ADAPTACI6 DE LES DIFERENTS PARTS DEL PAÍS A LES �- 6- Ajuntament V& Barcelona Gabinet de Comunicació VARIANTS D'AUTOGOVERN CONTEMPLADES A LA CONSTITUCI6. AVUI FUNCIONEN AMB PERFECTA NORMALITAT TOTES LES INSTITUCIONS AUTON6MIQUES DE LES DISSET COMUNITATS I, PRACTICAMENT, S'HAN CULMINAT LES TRANSFERèNCIES DELS SERVEI 5. CREC SINCERAMENT QUE ÉS TOT UN èXIT. LES COMPARACIONS SEMPRE S'HAN DE FER AMB PRUDNCIA I AMB RESPECTE PER LES DIFERèNCIES. PER¿ ITáLIA QUE VA COMENÇAR MOLT ABANS UNA AUTONOMITZACIó MENYS PROFUNDA QUE LA NOSTRA, ENCARA NO L'HA ACABADA. VULL RECORDAR LA DESTACADA INTERVENCI6 DELS CATALANS EN EL P p ors CONSTITUIENT. A LA PONi.?NCIA QUE ELABORA L'AVANTPROJECTE CONSTITUCIONAL Hl EREN EN ROCA JUNYENT I EN SOLÉ TURA, I EL PONENT SOCIALISTA PECES BARBA, COM DIU I SAP MOLT BÉ EN GONZáLEZ CASANOVA, VA ACTUAR SEMPRE AMB L'ASSESSORAMENT DELS SOCIALISTES Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALANS. A LA CONTI SS ICS CONSTITUCIONAL VA TENIR UN PAPER MOLT IMPORTANT EN MART I N TOVAL . AQUESTA PRES NCI A PROTAGONISTA DELS CATALAN S VA SERVIR PERQU ACONSSEGUISSIM UN MARC CONSTITUCIONAL EN OUè Hl CABIA PERFECTAMENT L'AUTONOMIA QUE, MAJORITIRI AMENT , VOISEM LLAVORS PER CATALUNYA. šI TOT HA SORTIT TAN ROD6 CON SEMBLA, PER QU¿,:. t DONCS AQUEST ENRENOU D'ARA S OBRE LES LECTURES FEDERALS DEL TÍTOL VUIT ¿. -. DE LA CONSTITUC DS? —... ------CREC QUE LES RAONS SON DIVERSES I SUFICIENTS. SEMPRE UI HA HAGUT UNA PRES el\TC IA IMPLÍC ITA DE L'ESPERIT FEDERAL EN LA CONCEPC le; AUTONOMI STA D'ESPANYA. EN TOT CAS, AIXeS ERA AIXÍ PER PART DE L ' ESQUERRA, , S OBRETOT , P EL QUE FA. ALS S OC I ALI ST ES QUE HAVIEN I NCORPORAT EL FE DERAL I SME EN EL SEU P ATRIMONI IDEOLC)GIC 1 ORGANITZATITJ. �Ajuntament NIF de Barcelona Gabinet de Comunicació PER CS NO S OLAMENT PER PART DE L ' ESQUERRA. PUJOL MATEI HA ES TAT UN DEFENSOR AI~Ohlik-T DE LA POSTURA FEDERAL. SABEN, A CATALUNYA HA EXI STIT UNA GRAN COM VOST èS . TRADI Creí FEDERALISTA. EL CATALAN I SME POL í TIC –QUE É S PLU RAL , QUE COMPREN DI FERENT OPC ION S ID EOL5G IQUESS HA MAN IFESTAT G AIRE Elf, SEM? E COM A FEDERALISTA. UNA _- MICA A LA NOSTRA MANERA, POT SER P ENSANT MS A RESOLDRE EL NOSTRE PROBLEMA QUE CON A SOLUC I5 GENERAL PER A ESP ANYA. AQUESTA INCLINA CIC; P ART I CULARI STA ESTá , PER¿ C ANVI ANT . JA Hl HA SECTORS DEL CATALANI SME POI, íTIC QUE CONSI EZL__ QUE LA MIL LOR SOLUC I6 PER A CATALUNYA ÉS LA SOLUCIÓ; QUE SIGUI BONA PER A ESPANYA. . 5, LA INICIATIVA ACTUAL DELS SOCIALISTES PER AIX ( CATALANS DE PROPOSAR UNA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HA TINGUT UN RES S6 TAN GRAN �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació A CASA NO STRA . UN RES S6 EN UN SE NT I T PLURAL, ÉS CLAR : DE REBUI G P ELS Q UI PREFEREIXEN CONTINUAR AMB L ' ES SENC I ALI SME I EL P ARTI CULARI EME; DE C AUTELA E XP ECTANT P ELS QUI VOLDRIEN MS ACLARIMENTS I GARANTIES ; I D' ACCEPTACI6 PELS QUI CREIEM QUE LA TENDèNCIA FED ERAL IT ZANT SER á- LA GRAN OP O RT U N ITAT PER FER COINCIDIR UNA EVOL UC 15 P R OGR E S S IVA DE LES AUTONOMIES AMB UN PROJECTE GLOBAL D ESPANYA, EN ) EL MARC D ' UNA E U ROPA,,,,Q, UF, MAR XAR1 ,_.TAMBÉ_ ER., LA .VI A FEDERAL CAP A LA UN ITAT . QUE PUGUEM PLANTJAR—N OS ARA LA LECTURA FEDERAL DE LA CON ST ITUC I6 É S POS IT IU, FI N S 1 TOT FORÇA POS I T 1U HO VOL DIR MOLTES COSES : QUE LA CONSTITUÇI P ERMET ; QUE LA MADURESA DEL P AíS HO ACCEPTA; QUE EL N IVEL L AUTO No- mic AS SOL IT HO ACONSEL LA ELE SOCIALISTES CATALANS MAI NO HAJvH:54 DEIXAT DE REFERIR—SE AL FE DERAL I 91E COM UNA PO SS IBIL ITAT DE �omp Ajuntament VI: de Barcelona Gabinet de Comunicació PERFECCIONAMENT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EN RAIMON ) 14-11 P+,e OF3IOLSEWT'ttrjXZ SOVINT. PER ò HA CALGUT. QUE EL DIFÍCIL PROCÉS DE L'ASSENTAMENT DE LES ESTRUCTURES AUTOWSMIQUES I DE LES TRANSFERèNCIES S'ACABÉS, I QUE LA GENT VEIS QUE AIX¿ FUNCIONAVA, PERMA ES PRODUÍS UNA RECEPTIVITAT SUFICIENT CAP A LES TES IS DE LA FEDERALITZACI6 UN CONCEPTE COMPLEX. NO ns UNA . EL FEDERALISME ÉS F6RMUW SIMPLE NI UNA T(kNICA SENZILLA, SIN6 NO HAGUS AIXECAT TANTES ESPERANCES I ALHORA TANTA POLMICA. DELS SEUS MGLTIPLES ELEMENTS HE OPTAT PER. DESTACAR—NE AVUI ALGUNS ASPECTES QUE EM PERMETRAN ENLLAÇAR AMB EL MUN I C IP AL I SMt. EN TOT ESTAT COMPOST —1 EL NOSTRE HO ÉS - CAL QUE �ION Ajuntament 1W de Barcelona Gabinet de Comunicació HI HAGI UNA RELACI6 CONSTRUCTIVA I FINALISTA ENTRE LES SEVES PAPTS , AQUESTA EXIGèNCIA GENERAL TÉ DIFERENTS EXPRESSIONS EN FUNCIó DE LES DIVERSES ESTRUCTURES I TRADICIONS CONSTITUC IONALS. LA MÉS CONEGUDA ÉS LA FORMULACIó ALEMANYA DE LA C úiA ':- BUNDESTREUE, O PRINCIPI DE l' IVILYTÁYT' FEDERAL, "CONCEBUT COM EL DEURE RECÍPROC DE CADA PART DE TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS VITALS DEL CONJUNT 1 DE LES ALTRES PARTS EN L'EXERCICI DE LES SEVES PR¿PIES COMPETNCIES”. LA BUNDESTREUE NO FIGURA COM A TAL PRINCIPI A LA LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCICS ALEMANYA. HA ESTAT „c. CREAT PER LA DOCTRINA 1 PER LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL A PARTIR DE LES EXPERINCIES I LES NECESSITATS DEL FUNCIONAMENT DE L'ESTAT ALEMANY FEDERAL. CREC QUE NOSALTRES HEM D'ANAR TAMBÉ PER AQUÍ. �"í —12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUEST 1S UN PRINCIPI DE SENTIT COM. QUE INTEGRA RACIONALITAT I COOPERACI6. EN EL NOSTRE CAS H1 HA BASE SUFICIENT PER TREBALLAR EN DIVERSES DIRECCIONS QUE CONVERGIRIEN EN LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT QUE PROPOSEM. EN PRIMER LLOC, LA CONCRECIó CLARA I PRECISA, AMB L'AJUDA DE LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL, DE LES COMPETNCIES LEGISLATIVES DE L'ESTAT I DE LES AUTONCMIES QUE HAN DE SER TAXADES, AMB NUMERUS CLAUSUS, I DE LES COMPETNCIES LOCALS QUE HAN DE SER RESIDUALS, 1S A DIR OBERTES. EN SEGON LLOC, LA CORRESPONSABILITZACI¿ DE LES COMUNITATS AUTUOMES EN LES POLiTIQUES DE L'ESTAT. EN TERCER LLOC, LA CONCRECIó D'UN SISTEMA CLAR DE RELACIONS ENTRE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 1 LES ADMINISTRACIONS AUTON¿MIQUES. y` �Ajuntament iIUFde Barcelona Gabinet de Comunicació 1S TAMBft FONAMENTAL ESTABLIR UN MARC SEGUR DE FINANÇAMENT PER ALS TRES NIVELLS DE GOVERN, QUE COMPORTI FóRMULES EQUILIBRADES DE CORRESPONSABILITZACI6 FISCAL I D'AUTONOMIA FINANCERA. VAN SER DELS PRIMERS A PROPOSAR UN REPARTIMENT D'UN 50 PER CENT PER L'ESTAT, UN 25 PER CENT PER LES AUTONOMIES I UN 25 PER CENT PER L'ADMINISTRACIó LOCAL. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST REPARTIMENT ES TRADUIR1 EN UN MILLOR APROFITAMENT DELS RECURSOS, SOBRETOT EN EL PLA DE L'EFIC1CIA 1 DE LA REDISTRIBUCI6. AQUEST "PROGRAMA FEDFRALITZANT" REQUEREIX PER ENDEGAR—LO QUE ELS TRES NIVELLS FACIN PRESIDIR LES SEVES RELACIONS, EN TOTS ELS 1MBITS I ORDRES, PEL "PRINCIPI DE COL.LNBORACIJ)". EL NOSTRE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA RECONEGUT EXPLíCITAMENT L'EXISTNCIA D'AQUEST PRINCIPI. EL �Ajuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació CONSIDERA UN DEURE GENERAL I RECÍPROC INHERENT A LA PR (S. R IA EXISTèNCIA DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EL "PRINCIPI DE COL.LABORACT6" ÉS UNA SíNTESI DE COOPERACIó, PARTICIPACI6 I SQLIDARITAT; ES A DIR, UNA SíNTESI DEL MILLOR ESPERIT FEDERAL. DIGUEM-HO CLARAMENT: CONFRONTAMENT RELACIONS I ENTRE SUBSTITUIR-SE CONFLICTE, EL CLIMA DE RECELE SOVINT PRESENT EN LES ELS DIFERENTS NIVELLS, HA DE PER UNA ACTITUD LLEIAL I POSITIVA, PERQYA, AL CAPDAVALL, EL BON FUNCIONAMENT DE LES PARTS ES INDISPENSABLE PER AL BON FUNCIONAMENT DEL CONJUNT, QUE ÉS L'OBJECTIU AL QUE HEM DE TENDIR TOTS EN BENEFICI DELS CIUTADANS. CREC QUE EL "PRINCIPI DE COL.LABORACIó" ÉS UNA PEÇA ESSENCIAL EN EL PROJECTE DE PERFECCIONAMENT DE L'ARTICULACIo DE L'ESTAT QUE ESTEM PROPOSANT. �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicació ESTEM DISPOSATS, NATURALMENT, A PARLAR — NE AMB TOTHOM. I SEGUR QUE ACABAREN FENT—HO, PEROU FINS ARA NOMÉS HEM SENTIT EL REBUIG INTERESSAT PER5 CAP ALTERNATIVA A LES NOSTRES PROPOSTES. VINC DIENT AMB FREONk4CIA QUE ARA ÉS L'HORA DELS AJUNTAMENTS. LA CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES VA COMPORTAR UN CERT SACRIFICI DELS AJUNTAMENTS. CONSIDERANT L'ENORME ESFORÇ QUE S'HA HAGUT DE FER PER PASSAR D'UN ESTAT CENTRALISTA A UN GENERALITZAT DE DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA, POT • FOU MODEL LEGISLATIVA INEVITABLE QUE I ELS AJUNTAMENTS EN SORTISSIN INICIALMENT MARGINATS. PEP(5 ARA ÉS DIFERENT. SERIA UN GREU ERROR QUE CONTINUÉS UN ESTAT DE COSES QUE JA NO TÉ CAP �- 16 - Ajuntament 111101 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JUSTIFICAC i6. CREC QUE EL PROTAGONI SME DEL PODER LOCAL DEURá PASSAR ARA AL PRIMER PLA DE LA VIDA POL ÍTIC A . H O EXI GEIXL'XIT MATEIX DE L 'AUTONOMITZACI6 DEL PAÍS. ¿ L' IMPULS DESCENT_RALIZZADOE_NO NIVELL AUTO NaMI C OT _.11,T.URAR EN _ EL D CONTINUAR AVALL, CAP AL C IUTAD1 N INGii NO AS C APAC. DE NEGAR OB ERTAMENT QUE L 'ADMINI STRAC I6 LOCAL É S LA MS BEN SITUADA PER A CONEkXF,R MILLOR ELS PR OBLEMES DEL S C IUTADAN S 1 DONAR-Hl LES RES PO ST ES MIS AD EO UAD ES . S HA QUALIFICAT ALS AJUNTAMENTS , AMB UNA EXPRES SI6 RE S: X IDA, DE " TERMI NALS I NTEL . LI GENT S" QUE CONNECTEN LES SEVES POLÍ TIOUES A LES ES TATALS 1 AUTONZSMIOUES PER �Ajuntament iWde Barcelona Gabinet de Comunicació QUE LA SEVA ACTUACI6 ES DESENVOLUPA DES DE LA PRe.)PIA CAPACITAT D'AUTOGOVERN. AIXe5 VOL DIR — SI NO ES VOL GOVERNAR D'ESQUENA ALS CIUTADANS— QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAN DE FER CáRREC DE TOTES LES COMPETNCIES, AMB ELS SERVEIS I RECURSOS CORRESPONENTS, ( QUE JURÍDICAMENT I OPERACIONALMENT PUGUIN ASSUMIR , UN BON FONAMENT D'AQUESTA ASSIGNACI6 O DELEGACIE DE COMPETNCIES EL TENIM EN EL PRINCIPI QUE DIU QUE ELS RECURSOS PúBLICS NO SEN PRIVATIUS DE L'ADMINISTRACIE .QUE ELS RECAPTA, SINE QUE SEN DESTINATS A LA DESPESA EN EL NIVELL ADMINISTRATIU MÉS ADEQUAT. NO TI SENTIT EL REGATEIG EN AIX¿. ES TRACTA DE RECURSOS QUE SURTEN DEL MATEIX LLOC PER COBRIR UNES NECESSITATS QUE TENEN EL MATEIX ORIGEN. EN UN ESTAT COMPOST LA DIVISIE COMPETENCIAL I FUNCIONAL IS PROU AMPLA 1 DIVERSIFICADA COM PERQU CADA �¡11x1 Ajuntament I" de Barcelona Gabinet de Comunicació PART TINGUI LA SEVA PARCEL.LA ASSEGURADA DE RESPONSAF3ILITAT I PARTICIPACIa. ÉS TAN ABSURD QUE L'ESTAT VULGUI FER D'AUTONOMIA COM QUE L'AUTONOMIA FACI D'AJUNTAMENT. EN CANVI A L' AJUNTAMENT NO SE LI ACUD MAI FER D'ESTAT NI D'AUTONOMIA. ACABA PAGANT SOVINT, AIXe; S1, UNS SERVEIS QUE PRESTA SENSE QUE LI HAGIN TRANSFERIT t LES DOTACIONS. k:{A;^yt,(^ií2 SOBRE LES DESPESES DE CAPITALITAT DE BARCELONA, SENSE CONTRAPARTIDA, ELS EN PODRIA PARLAR LLARGA ESTONA. ( COM LLIGUEM FEDERAL SME I MUNICIPALI SME? ,i EL MUNICIPALISME NO SOLAMENT FS UNA ESCOLA DE DEMOCRàCIA I UNA ESCOLA DE POLÍTICA, FS TAMBÉ UN è SEGMENT DE LA IDEOLOGIA I DE LA T CNICA FEDERAL. �—19— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL M[JNICIPALISME EST& CONTINGUT EN EL FEDERALISME. BONA PART DELE PRINCIPIE APLICABLES A LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUT¿NOMES A QU (. 71 M'HE REFERIT ABANS ScSN EXTENSIBLES AL NIVELL LOCAL, PERCS CREC QUE ES PRODUIRA, A MÉS, UN EFECTE INDIRECTE IMPORTANT QUE BENEFICIAR A ALE AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT AFLUIXI LES TENSIONS ENTRE ELS DOS NIVELLS SUPERIORS, ES REDUYRA LA PRESSICS DE LES AUTONOMIES SOBRE ELS GOVERNS LOCALS. I PERMETINT — ME QUE ACABI AMB UNA AFIRMACI6 QUE NO TEMO GENS QUE SIGUI CONTRASTADA: TOT ALLCS QUE BENEFICIA ALS AJUNTAMENTS BENEFICIARA ALS CIUTADANS. MOLTES GRACIES. i / COM HE ANAT APUNTANT. �y^ .. r• Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CENTRE DE LECTURA DE REUS El Centre de Lectura de Reus és una entitat creada l'any 1859 amb una clara vocació de tipus pedagógic i formatiu i que incidia sobretot en les classes populars. Actualment, el Centre de Lectura té entre 3.200 i 3.300 socis i está organitzat en 12 seccions (T4íisica, Cie-ncies Socials i Polítiques, Llengua, Excursionisme, Art, etc.) . Entre els anys 1975 i 1978 va acollir les Conferències de les Terceres Vies, on van participar tots els grups polítics d'aleshores. El Centre té una Biblioteca de 45.000 volums, la segona de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4046 Title A name given to the resource Federalisme i Municipalisme / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema de ciutats de Catalunya: Reus, Tàrrega, Mollerusa, etc. Catalanisme polític. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Lectura de Reus Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Municipis Democràcia Constitucions Dret constitucional Autonomia Territoris Acció política Catalunya Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1141/19880229d_00270.pdf 2af0926cbdade97dbacc36a0329b233b PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL,— E Ñ LTACTE DE CLOENDA DE LA COMMEMORACIO DEL CENTENARI DE CARLES PI I SUNYER. Barcelona, 29 de febrer de 1988 �SENYORES I SENYORS: DE LA BIOGRAFIA DE CARLES PI I SUNYER, IL.LUSTRE ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT, ADMIRA SOBRETOT LA QUANTITAT I LA QUALITAT DE TOT EL QUE VA ARRIBAR A FER. ph IN COM A INTEL.LECTUAL I COM A POL1TIC DESTACA PER LA PREC04REA I LA TENACITAT AMB 0. 11 . VA SABER DEFENSAR LES SEVES IDEES I EL SEU COMPROMÍS AMB BARCELONA I CATALUNYA. VISQU ¿. I UN TEMPS REVOLTAT I APASSIONANT EN QUil RES NO FOU FACIL, 1, POSSIBLEMENT,LA MENYS FACIL DE LES TASQUES POLÍTIQUES QUE LI TOCA DESENVOLUPAR VA SER L'ALCALDIA DE BARCELONA.71 EL PREDOMINI ACLAPARADOR DE LES DECISIONS DE CARáCTER EMINENTMENT POLíTIC QUE VA HAVER D'ADOPTAR COM A ALCALDE DE BARCELONA DURANT ELS ANYS 34, 36 I 37, I QUE TRANSCENDIEN L'àMBIT DE LA CIUTAT, NO L'IMPEDIREN, PERCS, QUE FES D'ALCALDE EN,SENTIT N-~11, ) Crti ritionA en GrAkm 5 Iii) 34 A noud'i, f(' iWiiii )”4-1,1 6i, o-- Mti " /4,1 '4 ikL iO: 1 (' : eli t„&t,t h 1 ijuo 61tiL1-5& .-/k-2lilz44 196' jA),er rea_ f gcÁc rri4 x -4( 1 ;T I trtittti, it4 P/CYZ) /1-j,p-e„.e-1 ¿z, 1, im �QUAN ES VA FER CáR RE C DE L' ALC ALD I A S ENCARa DE SEGUIDA AME ELS PR OBLEMES DE PORTES ENDIN S DE LA CASA, QUE S ARROS SEGAVEN DES D EL S TEMP S DEL P.¿SG IM ANTERIOR. VA PROMOURE AMB ¿.;XIT EL SANEJAMENT DE LES FINANCES MUNICIP ALS I POSA. EN MARXA UNA REORGANIT ZAC I6 ADMINISTRATIVA QUE, 1' 1AL HAU RA DAMENT , QUE DL I NT E R ROMP UD A P EL S F ET S DEL 3 4 , QUE PR OVOC AREN LA SEVA ,SEP ARAC I6 DEL C á« RREC PR OP DE DOS ANYS. DE PORTES EN FORA, PO GU É EN ORGUL LIR - SE DE LES OBRES DE REMOD ELAC I6 DE LA PLACA DEL REI BERENGUER , DE LA FORMAC I6 DE LA PLACA DE EL GRAN, DE L' IN IC I DEL S OTERRAMENT DE LA LÍNEA DEL FERROCARRIL DEL NORD AL SEU P AS PER L AVINGUDA DE LA MERIDIANA, DE LA REHP.BILITACI5 DE L EDI FIC I DE LES DRASSANES I DE L ANT I C •^, HOSPITAL DE LA STA. CREU, DE LA I NAUGURAC I6 DEL MUSEU D ART DE CATALUNYA. ES MOLT , S I CONSIDEREN QUE EL MANDAT FOU BREU, ELS RECURS OS ESCASSOS I LA HISTORIA MOLT PESANT. AMB CARLES PI 1 SUNYER LA CIUTAT ARRI Bá A ENTREVEURE EL GRAN ALCALDE QUE HA GUÉS ESTAT EN ALTRES C IRCUMSTáNC IES �EL SEU PAS PER L'ALCALDIA RESTARA, PER, EN LA MEM(SRIA HIST(SRICA DE LA CIUTAT. LA SEVA CONDICIó D'INTEL.LECTUAL SENSIBLE I EXPERT, COMPROMS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS I AMB LA CONSERVACIó DE ' L'ESPERIT DE CATALUNYA, RESTARA EN LA MEM óRIA DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES. jo t-k 1 cv It- ti5 t() ciz4 12,ittl -rks (141 t,91,( 4-N1,4i r itd kl.C))01-1,( btadi d cd C1 9,1 C7 IY:L 5 Pftr u /itf 9 41.1b Q uc tC(ffrf-¿'0.-KMIX124(f O itim tyl 117-kgi it A) It O f u j)" 01) A41 t(ío T Zt mye-71,1 u-1,T ( (' 101147Ck u /PA O( 6,01 t15 (-¿1,0z/ri, ik t9Cr 401jr- ¡C 1 ' JA)r. t 1 .7-2 471/ I [Ríf'; ,-- r 11-711&" ltA- ti 91 kit' Y / Cb 111 ac /11,11) é I 4 tN711, ft),, L cfi ti A, I Pe A-¿A 17ìi cc_ P 4,--Otaurnf- (d-7v d./1 euf A 4 (- 4r4 oc;( o ¿'4 v4 4 (-- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4047 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Alcalde de Barcelona, sr. Pasqual Maragall, en l'acte de cloenda de la commemoració del Centenari de Carles Pi i Sunyer / Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Tasques polítiques: Llei Municipal, Pla Macià, Carta Sanitària de Barcelona. Altres: remodelació de la Plaça del Rei, rehabilitació de les Drassanes, soterrament de la línia del ferrocarril, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Biografies Història Administració local Barcelona Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1142/19880303d_00262.pdf 1ff0a610de7899717fbb8264a81ce126 PDF Text Text -SATISFACCIó PEL QUE SUPOSA L'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU D'IBERIA A BARCELONA. ES UN FET POSITIU QUE VE A AFEGIR-SE A L'ANUNCI FET PER LA COMPANYIA EN EL SENTIT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE VOLS DES DE BARCELONA A DIVERSES CIUTATS EUROPEES I D'ALTRES FACTORS POSITIUS: CHECK IN A L'HOTEL PRINCESA SOFIA, O ELS MATEIXOS BENEFICIS OBTINGUTS L'ANY 1987. -ESPERANÇA DE QUE AIXó SIGUI NOMéS EL COMENÇAMENT D'UN REPLANTEJAMENT DE LA POL ITICA QUE HABITUALMENT HA MENAT IBERIA ENVERS BARCELONA I CATALUNYA. EN AQUEST SENTIT CAL ESPERAR DE LA COMPANYIA UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA NOSTRA IMPORTà "NIA EN EL CONJUNT D'ESPANYA. -BARCELONA HA DE DISPOSAR D'UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. SABEM OUE DEPENGUI D' IBERIA, PERD PROU Bé QUE AQUEST NO ES UN ASSUMPTE QUE TAMBÉ MO OBLIDEM QUE A AQUESTA COMPANYIA LI ESCAU UN ALT GRAU DE RESPONSABILITAT EN EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'AEROPORT DEL PRAT. -COMPTEM AMB EL SUPORT D'IBERIA A L'HORA DE REIVINDICAR UN CANVI TOTAL DE L'AEROPORT. LA SITUACIó ACTUAL AFECTA A TOTHOM, TAMBé A IBERIA. CAL QUE IBERIA DIGUI TOT EL QUE HAGI DE DIR I APORTI TOTA LA SEVA EXPERIENCIA EN LA REMODELACIó DE L'AEROPORT. 1 �-PERa COM HEM DIT MOLTES ALTRES VEGADES, NO EN FAREM RES DE TENIR UN AEROPORT MODERN I BJ DOTAT SI DES DE EL PRAT NO ES POSSIBLE CONNECTAR-SE AMB LES MÉS IMPORTANTS CIUTATS DEL M6N I NO NOMèS D'EUROPA. I AQUI SI QUE EMS CAL DEMANAR A IBERIA UNA ATENCI6 SUPERIOR A LA QUE FINS ARA HA TINGUT A DONAR SATISFACCI6 A LES NECESSITATS D'UN SECTOR MAJORITARI DEL SEU MEROAT , IBERIA HA D'APROFITAR LA BARCELONA METROPOLITANA COM UN DELS SEUS ACTIUS. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4048 Title A name given to the resource Inauguració nova seu d'Iberia a Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig de Gràcia, 30 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Aeroports Infraestructures Indústria Barcelona Territoris Iberia, Líneas Aéreas de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1143/19880304d_00271.pdf 90b5d03c47b0ad3f9eb80b15fe270f3c PDF Text Text VISITA Mr. JOHN BRADEMAS PRESIDENT UNIVERSITAT DE NEW YORK (Barcelona, 4/3/88) �Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONFERENCIA SR. JOHN BRADEMAS ORDRE DEL ACTE 1.- Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde 2.- Presentació a carrec de l'Excm. Sr. XAVIER RUBERT DE VENTOS 3.- Conferència del prfessor John Brademas 4.- Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Alcalde �EL PROFESSOR JOHN BRADEMAS ÉS UN HISPANISTA CLASSIC. PER C5 ÉS TAMBÉ UN EXEMPLE D'HISPANISTA MODERN. CONEIX LES REALITATS D'AVUI I LES D'AQUÍ. CONCRETAMENT, CONEIX LA BARCELONA D'AVUI. BAPDEMAS ES TROBA, S'HA TROBAT, AL MATEIX INICI DE MOLTS PROJECTES DE COOPERACI6 CULTURAL QUE S'HAN ANAT ESTABLINT ENTRE BARCELONA I ELS ESTATS UNITS EN ELS úLTIMS ANYS. LA PRESèNCIA DEL PROFES SOR BRADEMAS A BARCELONA ENS PROPOCIONA UNA OPORTUNITAT PER REFERIR-NOS A AQUESTS PROJECTES I A LA SEVA SIGNIFICACI6. S5M PROJECTES I REALITATS DIVERSES: LA CATEDRA BARCELONANOVA YORK, LA PRESNCIA REITERADA DE BARCELONA AL SPANISH INSTITUTE, LA RECOMSTRUCCI¿ DEL PAVELL6 MIES VAN DER ROBE, LES EXPOSIONS DE PRESTIGI COM LA DE GAUDÍ AL COOPER-HEWITT, LA CONSOLIDACI6 DE LES RELACIONS AME LA COMUNITAT DELS ARTISTES DE NOVA YORK I, MOLT CONCRETAMENT AMB ELS ESCULTORS, QUE HA CULMINAT EN L'ESPL.Z5NDIDA REALITAT DE LES GRANS OBRES NORDAMERICANES JA INSTAL.LADES EN ALGUNS PARCS 1 PLACES DE BARCELONA. �(RRYAN IIUNT, ELLSWORTH KELLY, RICHARD SERRA, BEVERLY PEPPER, CLAES OLDENBURG, ROY LICHENSTEIN, ETC...) LA CONNEXI6 BARCELONA-NOVA YORK QUE EL PROFESSOR BRADEMAS POT PERSONIFICAR D'UNA MANERA TAN CABAL, CONCRETA LA VOCACIC; DE BARCELONA DE SER PRESENT AL M6N. NOVA YORK ES LA CIUTAT I 1S UNA DE LES GRANS CAPITALS CULTURALS DEL M6N. �-3- LA RELACI5 AMB NOVA YORK TÉ TAMBÉ PER A BARCELONA UNA ALTRA DIMENSIó FONAMENTAL. EM REFEREIXO A LES POSSIBILITATS QUE NOVA YORK, ELS ESTATS UNITS EN GENERAL, APORTEN A BARCELONA PER. SEGUIR ESSENT EL QUE LA NOSTRA CIUTAT HA ESTAT SEMPRE, ES A DIR, UNA CIUTAT OBERTA QUE SEMPRE HA ACOLLIT PERSONES, TENDèNCIES, IDEES ... ES GAIREBÉ UN T5PIC PARLAR DE BARCELONA COM LA PORTA EUROPEA D'ESPANYA. ES UNA REALITAT ASSUMIDA. LA CONNEXI6 CULTURAL AME ELS ESTATS UNITS QUE A BARCELONA S I TIA ANAT ESTABLINT EN ELS DARRERS ANYS PERMET AMPLIAR AQUEST PAPER QUE TPADICIONALMENT HA EXERCIT BARCELONA A UNA ESCALA MUNDIAL. ES OBVI QUE LES RELACIONS DELS ESTATS UNITS AMB EL CONJUNT D'ESPANYA NO S'HAN FET D'UNA MANERA PRIORITARIA A TPAVIS DF BARCELONA PER UNA S è ' PIE DE RAONS. T AM-) ÉS PARTICULARMENT CERT EN EL TERRENY ECONc-SMIC. LA NOVA CONNEXI6 CULTURAL ENTRE BARCELONA I NOVA YORK POR PERMETRE QUE BARCELONA SEGUEIXI ESSENT LA PORTA D'ENTRADA PER TOT UN ALTRE AMBIT QUE SUPERA L'AMBIT EUROPEU. �EN AQUEST MARC, VULT, REMARCAR AMB ORGULL COM BARCELONA fs CAPDAVANTERA A EUROPA DE L'ESTABLIMENT D'UNA NOVA RELACI6 TRANSATLZiNTICA EN DIRECCI6 JUSTAMENT CONTRARIA A LA QUE HA ESTAT NORMAL EN ELS ANYS MS RECENTS. GAIREBÉ JA ENS HAVIEM ACOSTUMAT A LA NORMALITAT DE VEURE COM MOSTRES MEMORABLES DEL NOSTRE ART EREN ACOLLITS ALS GRANS MUSEUS NORDAMERICANS. NOMÉS MOLT RECENTMENT HA COMENCAT UN TíMID MOVIMENT EN EL SENTIT OPOSAT. VAIG TENIR L'OCASICS DE REFERIR-M'HI FA POQUES SETMANES EN VISITAR EL MAGNIFIC MUSEU QUE LA CIUTAT DE COLóNIA ACABA DE CONSTRUIR Al COSTAT D, ATEIX DE LA CATEDRAL. COLCSNIA I, MÉS CONCRETAMENT, EL PROFESSOR PETER LUDWIG, HA TINGUT EL CORATGE D'ATRAURE CAP A EUROPA ALGUNES DE LES MOSTRES MS DESTACADES DE SIGNIFICATS ARTISTES NORDAMERICANS CONTEMPORANIS. AIXó ÉS EL QUE BARCELONA EST á- FENT AMB LA SEVA INVITACI5 TAN BF/J ACOLLIDA, D'ALTRA BANDA - ALS ESCULTORS NORDAMERICANS MÉS PRESTIGIOSOS D'AVUI A COMPARTIR EL MOSTEE ENTUSIASME EN EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE DEML � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4049 Title A name given to the resource Paraules a la conferència de John Brademas, president de la Universitat de Nova York Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Cultura Territoris Acció política Nova York Estats Units Brademas, John Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf 082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e PDF Text Text REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA MANRESA, 10 de març de 1988 �Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de Manresa. Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous 10 de març 1988, sota el títol de "REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA" Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull: Benvinguts, Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou acte cultural de la Falca. Particularment el que voldria és donar la benvinguda a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica les presentacions. Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un Alcalde és molt més que un polític, és un home completament implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya: en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que es tracta d'una personalitat. La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes. I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana. �2. Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut, qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat, perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest país. I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea, potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país. Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats manresanes que em permetré de citar en detall com són: l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació, una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg. I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya. �3. I N T R O D U C C I Ó Moltes gràcies, estimat amic. Senyores i senyors. Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i preocupades per la Cultura, pel present i pel futur de Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació. Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat de sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i una referència obligada. Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics, són precisament els menys polítics, potser, dels polítics, i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans. Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i aquí ja hi havia una ciutat. Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans moments de la història de Catalunya. Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa. �4. Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre que ha calgut. Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni. Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el lloc pel tema. EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS Entrem, doncs, en matèria. Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot, ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar. Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim desequilibris a Catalunya en la distribució de la població, en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com a societat, de classes socials diferents. Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats amb el territori i amb la distribució del poder polític. Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra encara pitjor que equivocar-ne el tractament. Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial . �5. DESEQUILIBRI TERRITORIAL Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen francès que pretén que el territori sigui ordenable com si fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió Política Territorial, activitats sobre el territori, que no pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es tracta de tenir una política sobre el territori. I és per això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política Territorial. I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat. Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer moment, que el que volem no és ordenar un territori com si fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi hem de fer polítiques actives". Tanco el parèntesis, i continuo. Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació de tot el País, (i això significava tenir en compte els interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi ha. �6. A favor del consens En tota democràcia unes lleis que constitueixen els fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir una sèrie de requisits que les facin perdurables i que les facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada moment. Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal, en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com més millor. En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles que fan referència a l'Ordenació del Territori. Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal. El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva. Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista d'esquena a la realitat del País i en solitari. Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles d'una societat dinàmica com és la nostra. �7. Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en aquest País. S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que venien de totes bandes. Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també, inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya (des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial. Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits, menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei. Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de la Conselleria de Política Territorial. Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya. Respectar la Llei Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis bones. �8. Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix, basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa. No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot. Catalunya: sistema de ciutats No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I aquest és el concepte central de la meva exposició. Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i faci alguns suggeriments: Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia. Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu. Alguns exemples de desequilibris Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig). Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués cregut que vuit anys i mig després o onze, dotze anys després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any 76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després �9. d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera, dos terços de les accions van ser lliurades el gener de l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions, al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000. Aquests diners, per això no es van pagar, trinco trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest mes, tot just—. Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any 79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després, l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell encara no hauria arribat? Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei. (Després diré fins a quin punt això té a veure amb els equilibris i desequilibris de Catalunya). Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat. Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada any? �10. Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic? Si que s'han fet obres en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen; arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no l'any 76, sinó l'any 66, segurament. Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com una cosa per fer regularment. L'avantatge de ser molts en una gran concentració urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no, viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els avantatges d'estar els uns a prop dels altres. Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema ferroviari català, amb un exprés regional que fos, al mateix temps, d'alta freqüència i velocitat? No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE ni per ningú. A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem anys, així. El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això. �11. Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no encara. Algú podria pensar que no hi hauria protecció forestal, a Catalunya que evités massiva dels nostres boscos, en els punts de les masses que viuen a les nostres ciutats i un sistema de la destrucció contacte entre la natura? 0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges? Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat. Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses no es fan cosint i cantant, són molt complexes. Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són importants. Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i amb les condicions que serien necessàries. Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de represa econòmica. Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers. �12. Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar aquests moviments. Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?" Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable, perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona. Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area Metropolitana de Barcelona. Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de Barcelona són la condició per a una bona absorció de la sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc d'automòbils. Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat (i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests 200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants) quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el que necessita davant i darrera per no topar constantment amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a 60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any. �13. Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per això? Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior, cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat d'absorbir noves activitats. Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans elements, que han de fer front als tres grans desequilibris territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són: ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA. Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona". Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap altra part de Catalunya. �14. De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma). Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està massa congestionat. I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa, l'autopista de la costa sense carrers laterals. Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació del territori de Catalunya. Més important això que les comarques. Jo no dic que les Comarques no siguin importants, dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques". Aquests tres i la limitació dels recursos naturals: aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però també corredors de comunicació. A Catalunya les grans comunicacions van a travers de congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa). Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8 del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per Monistrol, és igual. �15. Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem de trobar sortides, i li hem de trobar solucions. Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de comunicació i de masses forestals protegides. Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers). Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o cap a Madrid. En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid. Son aquests els punts de gran servei on d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com els tècnics del transport (ruptura de càrregues muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per petit o, en el tren gran, els "containers" per camió de distribució. s'hauria en diuen vol dir posar al anar al On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya. Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que els han de solucionar. �16. Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots) atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria (perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat, net, fluït jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta Catalunya. Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels poders locals (i és lògic perquè són els poders local els que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració, les coses han anat bé. I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a treballar i tantes altres coses que s'han fet. Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un país, a més d'estimat, equilibrat. Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això. Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i no és extrany que precisament siguin els països federals) en què es poden trobar asignades funcions generals i també descentralizades parts del poder institucional en i ciutats mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats. El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador. Altres paisos això ho tenen. �17. De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix: l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per "Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors. De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa, Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic, no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret, real i tocable amb les mans. Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les experiències viscudes. Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el territori. Son les persones que es mouen en aquest territori . Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè s'hagués pogut evitar. Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders, on el President de la comarca ha estat elegit, justament, el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques. �18. Per tant, això pinta com que no és un sistema de vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un sistema, en definitiva, per donar més poder al centre. Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat política partidaria. I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera d'Ebre. Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or. Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens servien per això. En canvi, hem assistit a una excessiva concentració del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé incomprensible. No s'ha donat cap joc a les altres administracions. Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat de Catalunya, i això no passa sempre. En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal. El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el contrari. �19. Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha diferències contra aquells que es pensen que federalisme vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU. el dia que hi hagi lliure comerç. Mirin si n'hi ha de llibertat. Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es parla de les Províncies i els Municipis són creació de les províncies. Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és la Generalitat, oblidant que les altres administracions també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats jurídiques us espantin, no és exactament el mateix: Desconcentrada vol dir que la pròpia administració de la Generalitat central també tindrà una presència en les Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa. Descentralitzada què vol dir? Que hi haurà unes altres administracions en les quals es podrà delegar una part del poder de la Generalitat. Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar. Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc. �20. Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat de les autonomies, la qüestió nacional. Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme. I temes de gran preocupació econòmica: l'atur. Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això. Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer, explica si més no, la marginació inicial del tema dels Ajuntaments. Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17 Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït: hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest tema; per detalls, però no per allò essencial. Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos Autonòmics. Jo crec que el que resulta poc explicable és que en el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat, s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del territori. �21. No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin. La prova que jo no estic defensant cap trona, és que en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso que és molt millor que sigui així. La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc l'obligació de jugar-hi un paper. Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que donava un determinat poder. No és així. Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en segon lloc continuant cap avall, la descentralització del poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les Comarques. I no és això el que s'ha produït. �22. Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior. En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí, ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom. Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la reivindicació de Manresa de ser cap de Regió. Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori. Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó. Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una majoria d'esquerres i de progrés. Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que està més aprop de la gent, de les persones, que per això es diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de finançar aquestes competències. �23. Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la meva corda ideològica. S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació. Això equival a un equilibri entre Institucions. I precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que té aquest país. Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un període històric en què la negació del pacte s'ha convertit en el motor fundamental de la política del país. Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions. L'EQUILIBRI Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa quines són les meves concepcions de la política Catalana que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com s'hauria d'organitzar Catalunya. I que un cop obtingut el debat allà, les relacions entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de col·laboració que jo crec que haurien de tenir. Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del debat, per una banda, i la col·laboració per una altra. �24. Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental. A principis de segle, un gran poeta català va fer un article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus, primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta que són europeus. I els francesos, exactament igual. I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la part, Catalunya tornaria a ser. Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya. Enteneu el que vull dir? En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona. Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem. A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat, a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica malèvol. Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí, entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això, inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals. �25. El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè era el mateix àmbit territorial. Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona. Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és bona per al país, és inclus enriquidora. Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada, encara ens en falta. La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional. Moltes gràcies. � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf 0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53 PDF Text Text a-5 ^+I I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya ". Manresa, 10 de març de 1988 �1,11 Ajuntamentde Barcelona Gabinet de Comunicació r C~ Ref.: SENYORES I SENYORS: VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS. MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT. UN D'AQUELLS EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA MEDITERRANIA. JA ER), CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES. LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL. LES NOSTRES QUE TROBEM EN EL PATRIMONI �Ajuntament 1IWde Barcelona Gabinet de Comunicació ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS MOMENTS DE CATALUnY.A... MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA. TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA CIUTAT SINC; COM XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE CATNLUNYA. _ .„.. PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC. ------- ' TREM DONCS EN MATéRIA SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A �de Barcelona Gabinet de Comunicació Ajuntament ''NIF CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR. ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR CRàNIÇUES I GREUS. I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI A TEMPS. NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA, DI', LA CULTURA I DEL PODER ER POLÍTIC, A NI ES DELS DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL. AVUI NOMÉS EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL TERRITORI I EL PODER POLÍTIC. OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT ----- _ - DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE �-5 - Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT DONC S B, A IXeS És EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS. L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER UNA REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS D ORDENACI6 TERRITORIAL. SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL, MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5 SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE AME ALGUNS DESEQUILIBRIS. EN TOTA DEMOCRACIA H l HA UNES CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA. TENEN UNA FUNC I6 I NSTR LLEIS QUE S6N LLEIS QUE ; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA. AQUESTES LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE DE �—E; Ajuntament W de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LES FACIN PERDURABLES REQ UI S ITS QUE MENTRE LES C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA. LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I PER SDPOSAT , ELS ESTATUTS , PERO TAMBÉ UNA CARTA MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE. EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA EXACTAMENT IGUAL ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL. EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA REGULI N CON ST rruEI XEN LA MIS IMPORTANT DE LES \ �- de Barcelona Ajuntament Ref.: Gabinet de Comunicació Q UI N SIGUI INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL. L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES ACTIVITATS EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6 9*. STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn P OL ICO-ADMINI 1T REALITZACIONS HUMANES. DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5 TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER PROPOSADES D'ESQUENA REALITAT DEL PA 1 EN S OLL ITARI . ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA. C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE ••■•■■,■.....•■•••••■• SERVEIS, , PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL. �• Ajuntarnent r de Barcelona Gabinet de Comunicació AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6 TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS. S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6 HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT LES APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES. - , H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT. PEPA TAMBP. mns ns . ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1 GREU QUE AIX C (PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA, wylbr-Y3D- "i0" ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6 TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS, MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI. VALORS COM LA FIDELITAT CONSTITUCIONAL, LA �–9– Ajuntament lIIWde Barcelona Gabinet de Comunicació DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS DONES. ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500 MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA. CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT. NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS. Ref.: �4.1 Ajuntament RIP –3_0– de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I FACI ALGUNS SUGGERIMENTS. UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA ESP EC I AL IT ZAC I ----■ • ^«,-4- - y A 6 FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS. GRAN S F. I,S QUATRE SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr \ , z ,, ‘ CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S \ ,-r TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL NT COP A I X.6 ES Tá NO C DI STOR g I . NO ES ODU IR I XAT , SAT I EOUIL �lo c---N1 r L vls in 7-7111A ala Mrt p 7I/4 11-+M 14 C -1\i 1O P A pur-LL 4 1 I , ,s A n4 (21-72)7 aA, v1 11-r uk N'IV" A c" ) vioN (I) CÑ Qu 4, 2 7 ~7-5 Ý 4v T12itk.Dm4,1 CL 717v/b-i 1 41+7v Oh' f 01-T c() vue..-.7.1L. W /uto c V/7 ES tiV) )upc 1 E /4 . v• .) ' 4.-kfcié9/ J-4-c S 7» u /jez 271? (;< ¿",leti t/, A 1:416VA (1` uu Sr L4vv 4- 0e- , C 1 tv / o A..) x 1:5)\_) a q t" CA útvtil Ci n") 41,40 - Wi( -n) K“:2, P A A '‘) M), A- kL, 'Out; 41 . ^ .¿'4.--)44.)1 (ro 7717 fc) el-31-71-)1A)1/ c■\ ) 1-1k, 5' 4 5-'0,04 1.7 1--)\-) 1 4)1 L' G. c . c., 4 t;frob LS 11-A- 37-711- ftT4 Pa ( vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7 Ç1 Lro A < • ) (sT AJA 4 Luk c L *VM-EY\i 13, KYt_ (54 \t ui 72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock- ,4Ì4 T71,- 1 c- )FT)' 41- UAJ d-5"- PLV\g/uc5 V-74k-lk__ �I t2 k 1» CY1 Q tic Ji) / („4-1811-175 4_1)/4 ij L'` c--tyvc o - TE ti. s k) PC1- UK,1 tir 19 -A- e ‘,/(Á erT7/1 t)f - t-Yrc c11-47" d'o (A 74- 1.»<‘ :? 0,4 C-( u (r.- - XA41-i A71 L 5- 1;111 g (_11 p it A (-r t-- 1:73 / (Ái ft-2 í r trcy -2-7m-kú Q -7-71-ju 5' - /Mill o !fin G-44--- Ait4ç Li u, ¿s-- Pti -7-M P -t-14 /1. e n__ mu T'y UN CA," LLOP í L C7117 'bu e›-k_ ,tri .¿). ¿,‘iiif ti tt/L,¿'' 11341,f7ó 7Z-N As^f4 p A:14 oi u e tk-1. t J) Z/ f. C UN C tlfun49,4 S,( v, E-k) Lz - 7,. / itev neb-iv 6k-L- cM-7tt- 4 IN1 0:7 Ltutjt 7- 2 e"›,) t-1/01 PC1 p egi 4iò t:U/1 tY1 --rtflvevu /vi" ® /01 u tj /VD 71-:-L51- 3.-x) /4 fb)1-(11 p (Mi cPki 7711-'1' mi c. tN A i-ers i I) e- iikb/I'z b fo--14 b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡ L-1,4;ukpq kvo A 7 L-ve n quc 7 a-7, r+/-1-7¿),.7zhAir; íJ Ao riz) viaj u_s 4-71 nt,, u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc ADvr-1 DeT-111_4 r) '47"j> / �- U Z. 1'1/4:i j' ' ' Otjt 94 ? ') í fr / 0 '7 A "1, 5 J °'1 C tilAj 4141 14jj 4 ii,;(1 1,4, . -111.,t Enruc, 0/— PP1-5> ti? cm)) C 1,-- /4 L 044r5 P. 67--EÇ 1--k) Q jloo IN c Ptin itrki us Po a t <')) '41 11/4:1*\1 S it 47- Pi,/ 1-11'14 -¿-1 n 014 C4 1 1,-ta 'u tr iv e3 Z)L. ít r o crA ,- --b C Ci El_ 5- k) CY1 it IJAJ 4 t ouihi4 ÆL 71-1, pe: DC---01\1 C-(9x»,7k. uík p ES LÁ e-- ihÌIVL24J 0-0 (_ JIG iu 4 p; ptr! et_ü/v 4L DN / ; DA cr t ék J Di bt-1,--iiVid Chii AV ti 5 cn ,scz),s ityvj Ue)i sit-t 5 N D C1-1-4 L e », Th ki -L) 1-44 ro /\j òðiL ¿MyA ite r ITJ ¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot L 70 n-ç LS Az-P 77117 4 U)S-77.1 )A -l4Lìe,f /9 9 ut?(,, p o él 71 5 c-Ncts/V4 I 1-1 4-;77/ et-ckv C11)7 ûìb/;,v, ilovrTYL egk pj uf-77h u/u 74 74-a-99 11 -Yt4 ks -0( C 7,-), th A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S �r L. JUA 771-9 1, A A-i 11-n—t) /15-1 c-k" itt L L (bit 1- 11-7' C71 ki h ()NI (i-Y1 Ale 5 - M-7.4 F0-74 t- 517-)-1- S tt.,6-- ít,,, if¿ii) 2 tr) ja_Anav, (c4 4¿2 �/0 11 Ai ¿ 0 u 01 te 71- t) ' q4 I? é)f 1( ti 1) 1 uo out_ tfj.,-091 -1-)1 kr-T7W44 -r-m, 1 0 of ?c, 7 -1 ( 1 (J 12 G570 ,1-7 I itAr o — oLA: fl oPt-U u frbiUŠ P A F-c-7 1/1 pm Ot 10(1'1 1 o fi)4 t-gti) kt 4 k 57) ib ti/ 11---)121) L Lk tr, i Lo(-1¿ 1 1117\i eit 11-1 Cbç e-, Ý)t: F.01 11 a ftgi) 11 st r-ite)1, CA-;1". £1/77\ n-'1 Cj o VA/ --771 LrIT A e- 2 f ((N d1ì) 1 7--A-y-vT 779ií1 'SO 00 u io r. /1 ( N; 7741c/K C C /1 ()PI/ Al U4 s g Ly1 P tì t (-)¿ 5- L t-n-n liírtiq Ìt 19( -- (4J/717- �—11 IlE Ajuntament MY de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ PER6 TING jNA EI BONA ISTRI OM. RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿. Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES. ----___ \,_ __-------- S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS. EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS D E DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA, BALAGUER, OLOT O REUS, — PER EXEMPLE, Fc;RA MOLT _ COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS. �,5:11,mt – 12 – Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE, PsERQU CONC EPC I ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA C AL UNA ERENT -QUE LA I DE CAT ,UNYA FINS A' S ' HA I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN --411 CONNE X I ç-Y"-----) U, A INCONGFUJeT I A DE TENI LA DE RESOLDRE TRONC TRAVE N OST P PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP L /U PI STA I MA JCAR D CAP DE CIUTAT I ir RITA A EN EL OPI 515 EMA E CIUTAT NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO. NC IES FORÇA NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER. j �—]-3 Ajuntament ni' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿. EN CAITVI, HEM ASSISTIT UNA A OBSESSIVA CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE. NO S'EA DOMAT CAP JOC A ---ADMINISTRACIONS. I EM --REFEREIXO L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA EL S ALTRES ----____, A 5BVIAMENT LES TRADICIÓ A CATALUNYA. AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'', L'ESFORC ACLAPARADOR D'ATENCI6 POLíTICA A LES AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA MARGIIIACTZ INICIAL. �de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA GENERAL I TAT MARG INÉS AJU NTAMENT S I LES ELS TZLZALIU P, ENTITAT n ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114 BARCELONA A LA PURA E LOCAL, L ADMINISTRACI6 rri T . METROPOLITANA DE O 0 ETZ., /*-c- ACUESTA ACTITUD NO rI 7 e:4-r C. UNA : /111,7 ,/r1, 1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER, DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT ABANS. PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI QUE ESTABLEIX LES COMARQUES. SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS CALQUEN TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN DIFERENTS D 'AQUEL LES. LES COMARQUES . D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A _ ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5 TKOIVA-: 7714X1 5 ,+1)icit 04-n. -(7 �- 15- wIIIff Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN * )P.G AN S CONCURRENTS DE DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C L'ADMINISTRACIS LOCAL. EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE fi L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/ GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6, LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE INSTITUCIONS NAVIA ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S . vyy TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN -my UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS, �—16— EMMI Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER, Ref.: DESTINATARIS GLTIMS DELS SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS. ENFORTIRIA EL PAÍS. MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE / CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-' DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O GENERALS. NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR, ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA. PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE TAN, QÜESTI5. D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE - �- Ajuntament 17 - de Barcelo Gabinet de Comunicació Ref.: EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA. • -• PRESENTAT I "CONFESABLE, AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA. fiS UN PLANTEJAMENT MALVOL. )1,1,4,1 JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE . . EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-, I QUEIX6 AS PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE PAÍS I Hl HA QUE Hl HA aisiT AL LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE \ i LES NACIONS ET1ROP EES . A COMI CI6 , AS CLAR, QUE SIGUI UNA TENSI6 DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS. -------z.,TP A OUt P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:, 7 �1-7.! Ajuntament mo de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB SENSE COMPLE XD S , CATALUNYA, SENSE A I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS uNtlIES TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA, QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR. .ÉS L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN CON S EN S NAC TONAL. MOLTES GRaC IE S . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4050 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de Cultura de La Caixa, Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Gestió pública Societat Legislació Administració local Barcelona Territoris Acció política Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Description An account of the resource 2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1145/19880317d_00275.pdf 25a9ba68b2800558b7fb13da7be05764 PDF Text Text Ajuntament v de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de L'Excrn. Alcalde de Barcelona, Sr. Pascual Maracall, com a Cloenda de Ta Conferencia de L'Excm. Dinutats, Sr. F7Tix Pons, President de 1 C:ongres de al l'al° de Cent de la Ciutat amb el Titol nronunciada 7e "Europa: tina cultura necessarialr. Barcelona, 17 de marc de 1988 �EXCM. SR. PRESIDENT DEL CONGRS DE DIPUTATS. DISTINGUIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL PRESIDENT FELIX PONS LA SEVA PRESENCIA ENTRE NOSALTRES. BARCELONA, A MIG CAMí ENTRE LA CIUTAT DE LES SEVES OBLIGACIONS PARLAMENTàRIES I LA CIUTAT DE LA SEVA PROCEINCIA, LI OFEREIX UNA HOSPITALITAT CORDIAL SINCERA. LES PARAULES QUE ACABF74 D'ESCOLTAR ScSN UN DIAGN5STIC LCID DELS MALS clivf52j s QUE PATEIX LA SOCIETAT INTERNACIONAL. EFECTIVAMENT, SI SABEM MIRAR PER SOBRE DE PROBLEMES 1 �-3- FENOMENS IMMEDIATS -COM HO HA FET EL CON FERENC ANT - DESCOBRIREM LES CAUSES ULTIMES DEL DESCONCERT WEJ -/1/ ACTUAL. / r e 7j Al-U-5A SEN S DUBTE Q JE ENTRE AQUESTES CAUSES ES TROBA LA C-(;)-1.W.LLC2>c-- D DELS PAïSOS INDUSTRIALITZATS. rY\ AOUESTA CONDUCTA OBEEIX A INTERESSOS BEN CONCRETS, PER¿ TAMM A FORMES DE VIDA EQUIVOCADES, 37S A DIR A UNA 6,(1)LAA/IVIJ-( CULTURA QUE CAL CANVIAR. o A SI EL NoN HA VISCUT DE LES IDEES D'EUROPA DURANT BONA PART DEL SEGLE XX, ARA QU?N LA DISTORSI6 DE VELLES IDEES COM EL PROGR1S 1 LA IGUALTAT S'HA FET INSOPORTABLE, CAL QUE EUROPA -AME HUMILTAT- FACI DE LLEVADORA D'UNA NOVA �CULTURA, QUE • JA NOMÉS POT SER UNIVERSAL. DIU NORI3ERT ELIA: QUE HEM ARRIBAT A UN PUNT EN OU¿,i LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HU1MITAT. AQUESTA 17.7S LA FORMA DE VIDA QUE HA D'ARRACONAR LES ALTRES FORMES DE VIDA, QUE S'HAN FET ESQUIFIDES, INSOLIDàRIPS, PROVINCIANES EN UN 116N UNIVERSAL. AOUESTA ÉS LA NOVA CULTURA A euè S'HA REFERIT EL PRESIDENT FELIX PONS. EUROPA A D'APUNTAR, 1 ANU ELLA NOSALTRES. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4051 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, com a Cloenda de la conferència de l’Excm. Sr. Felix Pons, President del Congrés dels Diputats, pronunciada al Saló de Cent de la ciutat amb el títol: "Europa: Una cultura necessària" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Societat Territoris Acció política Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1146/19880318d_00276.pdf fdb3b06f2d3d5d95048e20b5671cf67b PDF Text Text ^~aules a^ Cos Cznso^ar _a '^ ^^^a ^^e ^s^edes ^ar reaiiza^o a ia mevor^a ^e ios ^ceva '-^^^ la cicda^ me b'znc^ una ^^ -^^^^^s ds s'^ ' — ^^ -^^e^en^e con ustedes de una menra formai. ^ ^ 'o ^o-oue se sit^a en un contextc ce oresencia ^^ ^ ^^^ ^^ ^^ ^e ^^-cs^^`a caca vez más corso1i^ads. ^`^ ^rc^^^emos sep^ir traba,ando en esa ^irección ' ^er^^^^ ^^s^edes ocasión ^e hacerse una i^ea ^e con / un^o de la ^^ ^^ ^ a, operacvión olímpica v ^an oodido aoreciar també^ la ^ ^ ^ ^ -^ a^^^.^a ne las obras más concre^as. ^eraciones comc ^a óe ia Villa O^^moica ^ bien la ^e^ ^ocs^^r^^er mzsmas. ^^ ^z son sin ^uda in^eresantes en si �^era^^ones o^e marcaran un hito en la ^ormaci^n ce ^a nueva ciu^sc. ^s^^ me ^sstaría subravar nuevamente an^e uste^es una idea oue nosotros situamos en ^a base'del esfuerzo olímpico y que resume ace p tablemente bien lo oue esa ciudad está viviendo, lo oue Barceiona se orocone. `-os Juegos ^límoicos no son estrictamente la cosa. 6on ei nom^re ^e la cosa. y Ia cosa. p ara seguir czn esta s1molificación. es algo más ' La cosa es el momento de relanzamiento. de creatividad v de en^usiasmo oue vive ^a ciuóaó v ^ue ^e aoorta el ^lus necesario. el catalizaoor im p rescindible oara oue muc^as óe ^*s ooerac1ones ^uedan fznaIments oonerse en marcna y concretarse. nuestrzs alo^nos ^e con frecuencza ^an planteaóc 1os ir^erloc^rores. nos lo nemos planteado no^o^ros m^smos. ^Có^o es �c^ zle ^maqinar cue ^arcelona va ^ ^isocner ze ^a csoac^^ao ^e ^'-sión necesaria oara ^irar aoe^ante tocos los oroveccos ^ ^^ ^a7 La resPuesta no es fáci^ oero aocssto oor ura resoues^a o^^^^is^a. ^- ^^ ooznion, ^a caoaczdad de inversión ^^ es un ouantum +i^o, ^'a^o ror unas re^las es^ric^ame^^e e,ac^as y oo^ ` e^^vas. ^s mas cc'^ ozen oua^tum cue está con^icionado ^ambi^n . v de manera ^uv decis^v^. oor la zlusión colectiva que oer^^te v es^imu^a factores óe c000erac^ún v ^e acumulación de esf^erzo v ' óesde luego. ^e conexzón con ^as grandes zdeas-fuerza del momer^o. A una escala ciertamente lim1tada pero muv szgni^icativa io hemos vis^o en la camoaña oe reha^ilitación óe facha^as y lo estamos emoezandc a ver en la exolosión comercial oue se registra en ei ce^^ro ^s Barcelona. Son esos solo unos e^em p los de un clima oue tienen la virtud de la espo^taneidaó. Desde la Administración, desde el Ayuntamiento vamos a se^u1r traba1ando par oue esa situación de entusiasmo emorendeoor se mantenga. Y rambién, vamos a traba^ar muy intensamente para lograr a^^^nos objetivos bàsicos para la conso^idación de la caoitalidac - ^rnacional de la metropolis barcelonesa tal como les aoun^aba al ^ ^ ^ ^ ' ^iPzz. 4^^^uno s ^e ^stedes con^cen con esos oo^ eti^^s zue ncs ^emos � ^an^eaoo. 5e refieren a la potenciación ^e las comun^caczrnes v ze la �omzetztivi^ao ^e Barcelona en sec^ores estra±éaic^^ente im^or^s^^e^ en las oróxzmas óécadas. 5e refieren también a la oo^enciac1ón de ^os �- ^ncec ^ermit^ e^ sc ^^ar sue mantie` que ^a^^^a^i^ad reconocz.la en el àu q 1to eurooe^ La vzsiza que ustedes han realizado hoy era orobableme.- ^e la q ue tenjía que abordada con mayor urgencia por el carácter simbólico y cataiiza^- • - del conjunto de la operación olímoica. Pero me el futuro otras oosioil^iades conocer a p ro p ongo fondo realidaqes de Gercelonaz sus más reczences aprotaclqnes los grandes provectos culturales ' algunas rzeraciones q ecnc- ` • s e industriales ae grar irterés. Estoy convencic que pooré contar ccn su colaooraczón. !^^^ ^^^^ ^^ ^w ~ ^ -^-^^ ~ i^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4052 Title A name given to the resource Paraules davant el Cos Consular Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1147/19880322d_00277.pdf faa982f151b0537e43fdce9612a3500d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunieació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona 7elém:m|07 07 Télex: 54519 Laye e Palabras del _---- Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, PaoquaI ^ &lara^all, en la p^eseotani o de laguía "Investio^ in Barcelona" y la película "Barcelona: Open City" Barcelona, 22 de marzo de 1988 �EN NOMBRE DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LES AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SU PRESENCIA EN ESTE ACTO. ANTES DE DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, QUE NOS HARá LA PRESENTACIóN DE ESTAS GUÍAS Y DE ESTA PELÍCULA, PERMÍTANME QUE LES INFORME SOBRE EL PAPEL DE AGENCIA DE DESARROLLO ECON6MICO DEL AREA DE BARCELONA QUE REALIZA DESDE HACE ALGUNOS AfiOS EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA FUE CREADO EN 1916 POR INICIATIVA CONJUNTA DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO, DEL FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL Y DE LA CáMARA DE COMERCIO DE LA CIUDAD. DESDE ENTONCES Y HASTA NUESTROS DÍAS HA TENIDO COMO NORTE DE SU ACTUACIóN LA P nmocIóN ECON&IICA DEL áREA DE BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD, EL CONSORCIO DESARROLLA ESTA ACCIóN A TRAVÉS DE CINCO VÍAS: �1. GESTIONA UNA ARFA ADUANERA EXENTA DONDE SE PUEDEN ESTOCAR SIN LIMITACIóN DE TIEMPO, A UN ALQUILER RAZONABLE Y CON EXENCIC;N DE DERECHOS ARANCELARIOS, PRODUCTOS DE IMPORTACI6N: DESDE PRIMERAS MATERIAS A PRODUCTOS TERMINADOS, PASANDO POR COMPONENTES. 2. ADMINISTRA EL POLíGONO INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA" QUE, CON SUS MáS DE 600 HECTáREAS, ES EL MAYOR DE ESPAA Y EL SEGUNDO DE EUROPA. 3. ACTíJA COMO EMPRESA PlIBLICA DE INVERSIONES INMOBILIARIAS COMPRANDO, URBANIZANDO Y VENDIENDO NUEVO SUELO INDUSTRIAL, PARA INTENTAR PALIAR LA GRAVE FALTA DE SUELO INDUSTRIAL EN EL áREA ECONMICA DE BARCELONA. 4. PROMUEVE, JUNTO CON EL DEPARTAMENT D'INDúSTRIA DE LA GENERALITAT, EL PRIMER PARQUE ?ECONOLCSGICO DE ESPAfA: EL PARC TECNOLCSGIC DEL VALLS, QUE YA HA OCUPADO EL 55% DE SU SUPERFICIE Y SE PLANTEA, ANTES DE ABRIR SUS PUERTAS, TRIPLICAR SU ESPACIO DISPONIBLE. �5. PROMUEVE, ASIMISMO, EL áREA ECON5MICA DE BARCELONA A NIVEL INTERNACIONAL, CON OFICINAS PERMANENTES EN EL EXTERIOR Y CON UN SERVICIO PROFESIONALIZADO DE ATENCI5N, INFORMACI6N Y CONTACTO AL INVERSOR INDUSTRIAL EXTRANJERO. YO MISMO HE VIAJADO, AL FRENTE DE DELEGACIONES ECON6MICAS DEL áREA DE BARCELONA, EN DIVERSAS EXPEDICIONES DE PROMOCI6N ORGANIZADAS POR EL CONSORCIO, A HOLANDA, ITALIA, ESTADOS UNIDOS Y SUECIA. HACE ALGO MS DE UN MES •••-•■•••- ESTUVE EN DUSSELDORF Y MUNICH, Y DEL 24 AL 29 DE SEPTIEMBRE PR6XIMO IR, CON EL CONSORCIO DE NUEVO, AL JAP5E, JUSTO ANTES DE RECOGER LA BANDERA OLDIPICA DE SECIL. LA CONSECUCI5N DE LA NOMINACI5N DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OL1MPICOS DE VERANO 1992, COMO HE DICHO OTRAS VECES, PUSO A NUESTRA. CIUDAD EN EL MAPA DEL MUNDO. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA TRABAJA CADA DIA, DE FORMA ESPECIALIZADA Y PROFESIONAL, EN CAPIT LIZAR ESTA OPORTUNIDAD HIST5RICA Y PARA CONTRIBUIR A QUE �NUESTRA AREA ECON6MICA SE ENCUENTRE CADA VEZ MáS, ENTRE LAS METR6POLI ECON6MICAMENTE MáS DINáMICAS DE UN PLANETA QUE YA NO TIENE FRONTERAS, ME ES GRATO DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, EX-MINISTRO DE RELACIONES CON LA CEE Y ACTUAL EURODIPUTADO, QUE NOS VA A HABLAR SOBRE "LA LOCALIZACIN INDUSTRIAL, NUEVA FRONTERA DE LA CIENCIA ECON6MICA". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4053 Title A name given to the resource Presentació de la guia "Investing in Barcelona" i la pel.lícula "Barcelona: open city" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area aduanera exenta, polígon industrial de la Zona Franca, inversions immobiliaries, Parc tecnològic, promoció de l'Area Econòmica a nivell internacional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Infraestructures Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1148/19880322d_00279.pdf b8ab482fe524f0c6804eedb4cda3096b PDF Text Text 22 -- 03 - ' Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND /41% IN THE CITY CENTRE AND 22% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE,A1S-PAR—G g—TREAL-e-EL-B.7 ATÉ-D-- ÓVIN TID E —0-11 AN uTtON OMI-C-- L I F E—CYC I, E TT30C-2§17. �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, ---SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BES IDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY 'CAN ACA5 tiÑartFORMÍITY-BfaKEM_T,HAT-IS T SAY-7,---------TilEY--C-PiN-CHANGE prÉS. szyn sP.Eermq-oNs--isAT- -A-RkfiEtítND--Tnsk._Fscnom,T dÉIars-, ir THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF AN SITh4C WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFQRMI-TY—BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. ;f p&i(tjJft I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LIMES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBZE OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: IlÁ,9`14/ THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS- GIN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT BAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT j'Ala STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT fitVg" MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE_THAT 2111S THRUST IS 40ST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. 1 CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GANES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, --EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. I 1<.- ke4 THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, (7 (IC �-5- G-T/..íGW417_ MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING ________ THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN / INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING . --- IN_BA,RCELONADOESNOT ONLY PROVIDE ACCES S TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW-COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. TRREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR_HIGH7TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS . AND ENTERPRISES THAT NEED _ _ _ READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �-7- SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FAÇILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT (\i) THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING V WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MÁDE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. 911_12 THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE A,/ V ^^^^^ POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 1 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE_A_MAJOR_PORTIQN___OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS __- IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEvIps, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MOR...EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. rippE HAT-- PR 9 U xotr\_,ya-LL_.--SE<Tq9US-É CT ION LOCATIO CONnüER Panu -UENEVIT- ADVANTÁS THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. --11~01 --15-R-C»1 A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4054 Title A name given to the resource Intervenció en la reunió amb empresaris del U.S. Business Group Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Administració local Barcelona Acció política Estats Units Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1149/19880406d_00278.pdf ebb01bbec327db665bcc5c207930eff8 PDF Text Text Q : 2-1 I OLI L'ALCALDE DE BARCELONA PRESENTACI6 En un any d ' e sdeve nime nt s im p ortant s de re sult ats mo lt favorable s, 1 ' activita t del Consorc i de la Zona Franca de Barcelona ha e stat Marcada per dos fets clau que cal destacar. En primerr lloc, la definitiva in stituc io nali t zacie) del Pare Te c n o lo- c del Val le- s , mi ti ancant 1 ' acord signat amb la Consell eri a d' In dilstri a de la Genes alitat de Catalun y a Per a la romocio- conjunta del parc. Aixo' nermet de garantir tant la viabilitat econo- mica del projec te con el desnlegament complet de serve s te' cnics a les emn re ses d' alt a teconologi a, aun constitueixen e ls fonaments essenc al s per al dese nvo lupament de la nava in dISstri a i la oderntzaci6 de la j a exi stent . En segon I loc, la consoli dacio- de les activitats de promocinindustrial, que han si tuat el Consorci en un lloc p rivilegiat en el carro de 1' atracció d' inver sie; e stranger a can a Barcelona . I Ob er tur a d ' una oficina a New York, a mi tj an 1927, ha renre sent at un primer pas en la implantacio- 'una xarxa destinada �L'ALCALDE DE BARCELONA a detectar, en orinen, les intencions d'inversió envers el nostre pass. Ambdós `ets s'inscriuen en el mes armnli context de la tasca de cíese nvo lueament industrial de 1' =rea económica de Barcelona, objectiu permanent del Consorci d'ençà de la seva fundació. Pascnuaï Maraaaïl i Mira Alcalde de Barcelona President del Consorci de la Zona Franca de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4055 Title A name given to the resource Presentació de les activitats del Consorci Zona Franca Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consolidació de les activitats de promoció industrial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Consorci Zona Franca, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Economia Acció política Consorci de la Zona Franca de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1150/19880408d_00280.pdf 8ac08cb884c13cf6dfc6367fce4d55e4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragal l , en la pre sent ació de la conferència "L'Esport i el lleure, perspectiva 2.000" a càrrec de l'Exm. Sr. Joan Antoni Samaranch, en el cicle Perspectiva 2000 que organitza la Fundació Caixa de Catalunya. Barce lona, 8 d'abril de 1988 �+B Ajuntament "FILÍ+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCM. SR. PRESIDENT DEL COMITÉ OLíMPIC INTERNACIONAL, SR. DIRECTOR DE LA FUNDACI6 CAIXA DE CATALUNYA, SENYORES I SEYORS, VIVIM EN UNA POCA EN QUé EL TEMPS CRONOLòGIC TÉ UN SIGNIFICAT MíTIC, I A VOLTES MàGIC. EN TENIM L'EVIDèNCIA MIRANT INDISTINTAMENT CAP ENRERA O CAP ENDAVANT. PODRíEM FER UNA LLARGA LLISTA D'ANIVERSARIS DE GRANS ESDEVINEMENTS DEL PASSAT O UNA LLISTA IGUALMENT LLARGA DE CITES AMB EL FUTUR. D'AQUESTES DARRERES EN TENIM UNA D'ESPECIALMENT SIGNIFICATIVA PER A BARCELONA, QUE EM PERMET FER UNA PRIMERA REFERèNC IA AL CONFt RENC IANT D'AVUI QUE UN DIA —QUE JA ÉS �—3— ÍI^ Ajuntaxnent 11F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HISTòRIA— VA PRONUNCIAR EL NOM DE BARCELONA AMB UNA FRUïCIó I UNA DOLÇESA QUE MAI NO OBLIDAREM. CAP DATA, PERE, NO TÉ EL PODER D'ATRACCIó, D'EMMIRALLAMENT, DE REFERèNCIA, COM L'ANY 2000. PROBABLEMENT, CAP FULL DE CALENDARI NO HAURà ESTAT GIRAT AMB TANTA ESPERANÇA. LA INICIATIVA DE LA "FUNDACIó CAIXA DE CATALUNYA" DE CONVOCAR UN CICLE DE CONFERèNCIES SOBRE LA PERSPECTIVA 200 FS UN ENCERT, PERQUè, D'UNA MANERA SUMAMENT QUALIFICADA PER LES RELLEVANTS PERSONALITATS QUE HI PARTICIPARAN, TRACTA DE SATISFER AQUESTA ONADA D'INTERèS, D'AVIDESA PER PRENDRE EL POLS AL GRAN CANVI QUE ÉVi S ESPERA. COMENCAR PER. L' ESPORT I EL LLEURE ÉS TAMBÉ UN .ENCERT, ÉS TOT UN PRONUNCIAMENT DE FONS. �—4— MW Ajuntament 1,I11_+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TEMPS LLIURE ÉS UNA CONQUESTA SOCIAL. POTSER LA MÉS PRÒXIMA A LA MÉS ESSENCIAL DE LES CONQUESTES DE L'HOME: LA LLIBERTAT. UNA BONA MANERA DE MESURAR EL GRAU DE LLIBERTAT I EL NIVELL SOCIAL D'UN TEMPS I D'UN PAíS CONCRETS, ÉS PREGUNTAR PEL LLEURE. PER AIXÒ INTERROGAR—NOS SOBRE EL LLEURE A QUè PODEM ASPIRAR EN LA PERSPECTIVA 2000 ÉS JA UN PRONUNCIAMENT DF FONS: DE FET SUPOSA UN PRONUNCIAMENT ESPERANÇAT. POQUES COSES UNEIXEN COL.LECTIVAMENT TAN COM L'ESPORT I POQUES COSES SóN UNA MAN IFESTACI6 TAN PLENA DEL LLEURE COM L' ESPORT. I LA COMBINACIó D'ESPORT I LLEURE TÉ UNS EFECTES �—5— Ajuntament I:+IIIII' "!VII_+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MULTIPLICADORS QUE TRANSCENDEIXEN L'AMBIT INDIVIDUAL PER ESDEVENIR UNA QÜESTIó MARCADAMENT SOCIAL, UNA QUÜESTI6 DE• SOCIETAT, DEL CARàCTER LLIURE, EQUILIBRAT. I PARTICIPATIU D'UNA SOCIETAT. PER AIXò, ENCETAR LA REFLEXI6 SOBRE LA PERSPECTIVA 2000 AMB LA COMBINACI6 D'ESPORT I LLEURE ANTICIPA UN JUDICI POSITIU SOBRE EL QUE S'ESPERA DEL TOMBANT DE SEGLE. "L'ESPORT FS EL GRAN MOVIMENT SOCIAL DE FINALS D'AQUEST SEGLE", .SóN PARAULES DEL PROPI CONFERENCIANT QUE CONEIX CON NINGú L'.ESPORT. I AQUEST ÉS UN ALTRE ENCERT: HAVER CONVOCAT PER PARLAR DE L'ESPORT A JOAN ANTONI SAMARANCH. QUALSEVOL REFERèNCIA QUE VULGUÉS FER ALS SEUS McRITS DE TAN CONEGUDA POT SEMBLAR MERA RETòRICA. �p G Pi L'ALCALDE DE BARCELONA 24 de febrer de 1.988 Excm. senyor Antoni Serra i Ramoneda President de la Fundació Caixa de Catalunya CIUTAT Benvolgut amic, He llegit la teva carta del passat dia 9 de febrer, en la qual em fas saber que esteu preparant un cicle de conferències sobre "Perspectiva 2000". Agraeixo vivament l'esmentat escrit, així com la invitació a presentar la conferència d'obertura la qual accepto molt complagut. Rep una cordial salutació, Pasqual Maragall ^'a .LD(A 2 J C.2- '^^3 0Q2473 Í ï �AL Ir FUNDACIO CAIXA DE CATALUNYA Placa Antoni Maura. 6. 08003 Barcelona Tela. 310 65 49 - 319 77 00 Telefax 310 72 32 - Telex 50.722 CAOC - E Excm. Sr. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Ajuntament Ciutat Estimat Alcalde i amic, Com ja et vam avançar fa unes setmanes, estem preparant un cicle de conferències amb el títol general "Perspectiva 2000", que portarem a terme en la sala d'actes de la nostra seu central, i en el que participaran diversos especialistes de reconegut prestigi i projecció internacional. La conferència inaugural la pronunciará el Sr. Joan Antoni Samaranch, i la de clausura el Sr. Federico Mayor Zaragoza. Entre altres també hi prendran part els Srs. Fernando Morán, Marcelino Oreja, Severo Ochoa, Jdan;:Oró.,2etc. En annex t'adjuntem una explicació general del cicle, que figurará com a introducció en tots els programes i invitacions. Hem demanat a cada conferenciant que ens doni la seva opinió en relació a la matèria de la qual és especialista, davant la perspectiva immediata del canvi de segle. . Per a nosaltres seria un gran honor que acceptessis de presentar la conferència d'obertura d'aquest cicle, que serà pronunciada pel Sr. Joan Antoni Samaranch, el divendres vuit d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, tot fent una introducció de l'orador. Una vegada més, la nostra institució es veurà honorada per la vostra presència i recolzament. En la confiança que podràs confirmar-nos la teva presència. el dia 8 d'abril, e' sa uda ben cordialment, L ^^ Barce rJ a, 9 de f : brer de 1988 ^;.^ 02 -------, `:J i ï _ .0 _ . s'..J,3 0 1 6T7 �Perspectiva 2000 Amb el títol general Perspectiva 2000, la Fundació Caixa de Catalunya ha preparat un cicle de conferències que té com a objectiu fonamental analitzar el món contemporani davant l'imminent canvi de segle. Molts.dels programes i grans projectes que avui emprenem ultrapassen el termini del segle XX i s'endinsen en el XXI que ja considerem immediat. La constant acceleració de les activitats, el ritme dels canvis, les transformacions en el medi, la innovació en les ciències, les tècniques, els mètodes, els hàbits de vida i les formes de treball provoquen modificacionsque van més enllà de la variació fins arribar a la mutació. Lluny_de qualsevol interpretació mil•lenarista, però conscients del valor referenciaL que les dates i el pas del temps tenen en la història de la civilització, volem propiciar una anàlisi interdisciplinària d'aquest avenir, que intitulem Perspectiva 2000, en el sentit més etimològic de la paraula, és a dir, contemplació d'una realitat o d'uns fets de manera que es pugui conèixer millor el seu abast i la seva situació real. Tota perspectiva parteix d'un punt de referència conegut i albira un esdevenidór que comença a definir-se com a realitat assolible. Des del present i tenint como a perspectiva el futur, que és el gran motor del projectes i empreses humans, hem encomenat a diversos especialistes de reconegut prestigi i de projecció internacional, que ens donin Llur opinió sobre l'àrea de coneixement en la que treballen i que faciri una valoració, adés tècnica, adés sociològica, des del seu punt de vista, d'aquesta perspectiva que, tot i entrar en el camp dels futuribles, s'atansa a allò que pot arribar a ser i que des de l'experiència, el coneixement i la intuició, comencem a esbossar amb la confiança que arribi a ser una realitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4056 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la presentació de la Conferència "L'Esport i el lleure, perspectiva 2000" a càrrec de l'Excm. Sr. Joan Antoni Samaranch, en el cicle Perspectiva 2000 que organitza la Fundació Caixa de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Caixa de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Benestar Social Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Fundació Caixa de Catalunya Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1151/19880409d_00281.pdf 4b0692f3bbbedd87bf5ef30d3ba2b03a PDF Text Text U W-9 ke----rurut I- L-1 1,k t.,) ( u A) ci? PA l-1 en 41-5Ð Im.)-s 17/1,5 61yubJ 5- t\A 6LT -5' pn u o tli" (I A OL-> T-L vi 41- &11(71& f iu7i-y. j. 4_ rrk eiv&r, u-v„) t-s h /A 1- A irs j 0-1-) /1_471, L ryl,(5r(4-14 I ) U jÇ ftrt, Cj-14 c--1/1 5 Mi ch.) ‘)c.-. 6 Pucs vot,t (5Z-t (5-negt CyQD'Aq A u L u-1A 77-7-) N) (.91( c./ti, P/i elf 49AiL/ 44 vfrit4 succe-i- r 1-jikJ (I fAtei\d-us s--- 1;1 C i•9 5 11 E" CA-) 1)171 EhJ v o t. mi> 1-0Y) IV, 6tlékk- A c_bs-k,--5 boi ■ 1 44t t-t17-5 tiUt7A.Lk:-- v ca»üji` x v Avt,J .IN. L--14 1.74/ CrI ft7 -111 t ék-744 Ton �,1c7\ S71-V A t éf4 /0( O l uiú (ti S' 44(7)1tTS 1.1C UAJ5 Ñiftciw_ds• (- )7 2(1 )(414 .1 4 )N NZ t f iwo C,Án J G-91 -•W<J" OL-1. )drí( ( e 14 j u iv bift- j MI. Di t el. 1-1 iCY11- elur MO-jk y en-- A-7 L'U 14 El-6-E EV1) 77 c. 4 es A clhA /1(:)'\ AA 11_¿)s14 ,51tA; cA.,1 O Ccuxà fti 1,1 (2) cm) r' L1 /7t4 4 (11-- 0 1 01J 141(,-` f ututy"),9. 1 "1_4 ( J r:9v 7¿-r-711 /4 A/ #11)4t, (i C4 014 "04 19i-- 4-149tilt (5-1 o (' ï2EL "rb Í (}41 4 a iv -nruveriff 5 r1;r- (2.7 11. .0 4 LA 10C n jn-o Fu Flis CA-5 (-1 Viru, c 1,71-1 I u tu 7 L--='Ç Tz) Aftx C 401 cbÁrbt 1)/\,. id D ' 7r24-1.1 i; ex) c-> y t1 UÆL /4 �F .q u cSitt CkY) ■ L'mì 77/1 4-)ii'4^ itivil d./T-21,11-11,-7u C^ Cbl^( ^^,^ C^^^v1. 4 c^t "^tl{ ► U ^. CA-A. 1 ^^ ^^^ L-z ^ i ^ ^^^ a,t-a ^"tirZr ^ - ro^ L^ ; ^^ iC.r^1..__.. ^, \;^^ uP ^^ ^ ' ^^c.>^,^ ' ^-Å A Lg\-) Uti C.iau 1*/DN fi i-t Z-477 p V re,/ lk. LnAí 4.1 ovT 1..h /dtr 1 ^ ^^ P1/1??- Y? c. 4-iti elkit 5 /12 u yrYt. vt4 l^^'^ c.? pat-- -^, 4 n/1-5 C v (i%y Crw! Pc-s C771t4 D 1U:771- Sbyt) Jer ,-/ Az_ u (..14c^i ►^ ^f^J4 k/bti k -S ^ p 1):m P/^ ^^ t 4 i (2) L L^ Cz Z i' ou v S,^v /(^^ ^ ^^ ^ C/971 4 /4-C- I14 ‘sc , tz,TU ^e^ L ^(r^ C,-^^vsGl'^i D t U ti^ C nti^^ , F ^ V` Ú (• ^ 77914,^^^ ^^^ 1 . t ^ S (), Lfr,,,/, M¿"" I, A Se vi‘ t am t-rás 7Ais7) GUE14 LYki Frv 1 t/t lo G ^^i 4P1 • -5 vN 4 i r--"h Xier)/ e (,),v k7A- s ^^s ZT- qU1ryú frc, 1Z5 tdq n – A \ D e= o ^^ c ffin So c E5 Gó71 -01 4.4r-5� r R-mim P n.. Nv7 42 9U:5 �()a/Y U cen CA CATII-L. ü 47 L 1 f z L ty7Á ct) utr: 4 Se-vil -1) cm_ A71_,-2:(›A) ,L cu tIvr 11 5 pfrçç-7 M Le3 s-s CL-1' ., _44 t e,(t (75zitr V 1ftPhM7 Uhiiil-sr t-')J 4u el PeA725 ftli-f iJ ) u ,P1 Mí- U o lk tí tfr C---)(cLui 44. 1 '":- Lo /V 4'4 th)rt pmil'úkU) 1\j0.1Y1-771t5 . 'It1 TS ("1 /1 (A) c)67 e-Y1 A ,<01 /14 'ýt 114,16-1) c-/h 4 , a ,041-vvt-e__ f 771-r DC £__3(.neír � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4057 Title A name given to the resource Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera / Paraules. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Història Política Acció política Carrasco i Formiguera, Manuel, 1890-1938 Description An account of the resource Versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1152/19880411d_00282.pdf e0d352619daa97b200851e9f1d80085f PDF Text Text 3. PARAULES DEL SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA. Molt Honorable senyor Josep Tarradellas, amic Joaquim Nadal: Jo no em podia negar a fer aquesta presentació, per moltes raons, que es veuran de seguida en les paraules que ara seguiran. Seran breus, però seran intenses i us asseguro que m'han sortit a raig. Aquest llibre és per a mi com una finestra oberta, i hagués pogut dir com una finestra oberta amb una atmosfera enrarida, però no ho diré. I ho és per varies raons. Primer de tot, perquè el pròleg del molt Honorable senyor Tarradellas ens torna a dir més sintèticament que mai, si és possible, perquè per una persona com ell que fa poc que ens ha dit públicament que d'un polític estima les poques idees i ben clares, doncs més sintèticament encara, que en altres ocasions, ens torna a dir que el desig de tot ciutadà, d'ell mateix, havent nascut a la seva Ciutat, que se l'estima, és esdevenir Alcalde de la seva Ciutat; no per allò de l'escola de la democràcia, que tothom diu, sinó per un sentiment molt més primari i, per tant, molt més fort, que és el sentiment de voler manar a casa nostra, de voler endreçar i de valer construir i de construir amb pedra picada. Els Municipis, diu Tarradellas, no són un mal menor que els pobles i les Nacions han de tolerar. La por als Municipis, afegeix, és signe de fablesa i la fablesa porta, tard o d'hora, cap a la desfeta. Mireu que aquestes paraules del President Tarradellas, no són paraules que no tinguin acompanyament. Avui un pot llegir dels tractadistes d'economia urbana, de sociologia urbana, d'història urbana de les Ciutats, com el paper de les Ciutats és important en el futur de les Nacions, en l'esdevenidor de les Nacions i en la seva trajectòria. �4. Els Municipis, evidentment, no són un mal menor. Ho van poder ser des del punt de vista de la doctrina que primava en aquest país i en d'altres de fa 60, 70, 80 anys, però avui no poden ser un mal menor. I deixeu-me referir un moment, en aquest sentiment i en el sentiment anterior, aquest de construir la nostra Ciutat. Aquests dos sentiments el del poder municipal com una tasca apassionant --ho acaba de dir l'Alcalde de Girona-- de creació, quasi d'afaiçonament físic de la Ciutat, quasi amb les mans, jo diria, un. I dos: el de la proposició dels Ajuntaments com a administració protagonista que arrossega les altres a actuar a través d'ella, com Estat --que diu en Joaquim Nadal-- com a part de l'Estat, en sentit ample. Aquests dos sentiments són, justament, els dos eixos de l'obra d'en Nadal. Deixeu-me dir, perquè en una bona presentació hi ha d'haver algun matís (no per discrepar sinó per enriquir) que moltes vegades, amb en Joaquim ens hem trobat dient el mateix i moltes vegades insistint i posant èmfasi en aspectes no exactament coincidents. Ens hem trobat dient: els Ajuntament són Estat. Però ens hem trobat dient també: els Ajuntaments són com les empreses, són aquells que arrisquen, són com empresaris, són com aquells que realment en la història de fer la política de cada dia són els que proposen el projecte i els que han d'aconseguir que siguin uns altres els que hi posin el capital, la finança, els diners, els recursos humans: en definitiva, els recursos econòmics. Són dues coses que, potser, no s'adiuen del tot i que en el futur s'aniran esbrinant, s'aniran escatint, s'anirà veient què hi ha d'aprop i què hi ha de veritat en cada una d'aquestes coses que poden semblar contradictòries. Els Municipis -diu en Joaquim Nadal- són Estat, i jo també ho dic; ho he dit moltes vegades i ho diuen altres Alcaldes. I els MunicApis, al mateix temps són com una empresa, són com un projecte, són com alguna cosa en la qual uns homes, no només l'Alcalde, un grup, arrisquen en favor de la Ciutat i uns altres hi han de posar la seva protecció, els seus recursos, les seves finances: en definitiva, el capital nacional -per dir-ho d'alguna forma-. �5. Doncs bé, aquests dos sentiments: el sentiment de protagonisme de l'Ajuntament i la necessitat de crear, físicament quasi, de transformar la Ciutat, són justament, els dos eixos de l'obra den Joaquim. Que és l'obra escrita, I'expIicaoió quasi oral de la seva obra manual, o en tot cas política, administrativa urbanística, cultural, etc. Els ciutadans ho volen això, els ciutadans no en tenen prou que un Alcalde o un Polític faci les coses. A mea que les faci, li demanen que les expIigui i li demaueo les dues coses en la mateixa urgéncia. Volen transformacions i volen explicacions de les transformacions i en Joaquim Nadal, que ho sap, ha fet l'obra i ha explicat l'obra feta. A través de la paraula fácil i rotunda d'aquestes `gines, els qui coneixem en Nadal és com si el sentAssim. En lIegïc aquestes ` ï parlant a raig, amb la potéucia duna aDïgooadora política i la sagacitat del gironí, que és el florentí de Catalunya, és com si el sentíssim. A través d'aquesta veu anem seguint tensament sense perdre el ritme, en cap momeot, la biotória de nou anys de la democcáoia local Catalana, que són per a mi els de l/autéotïoa reconstrucció nacional de Catalunya, des de baix: des del punt en que Estat, poble i entorn (naturalesa) es confonen i es tranoformeu. I al mateix temps són la biotózia gratificant, peró a voltes esborronadora d'unes aventures peroouals d'una extraordinária densitat. També hi és això, en el llibre d'en Joaquim. Per qué els Alcaldes tenim, -em pregunto-, més tendencia a escriure que els Consellers que ele Ministres, quasi tanta com els Caps d'Estat i quasi tanta com els Capo d'Estat a la francesa?. Per qué? Segurament perqué ho necessitem. Em de posar fites per marcar el camí recorregut; fites meotaIs i quasi físiques. Fa molt poc, en Joaquim déia, després de guanyar una cátedra en unes oposicions, unes paraules que em van colpir: Necessitava saber que podía deixar de ser Alcalde i seguir essent persona. He dit que l'expeciéooia d'un Alcalde és apassionant, és gratificant; pezó al mateix temps eIl ho descriu i ho diu aïxl, i hi ha moments en que cal tocar vores, en qué sembla que ens empeny per la forga de la corrent histórica que ens tira endavant i oeoeaoitem saber on som i qui som i que continuem essent aquelles persones que vam oomeugar a fer fa una colla d'anys. �6. Ho necessitem. Nosaltres també, com a ciutadans, necessitem posar fites i saber on som. Però aquestes fites no es referiexen només a la història personal: es refereixen a la història de les nostres Ciutats. Algú se'n recorda -i convé que ens recordem avui- de la Girona d'abans d'en Joaquim Nadal? Es la Girona d'abans d'una generació, no és la Girona d'abans de Joaquim Nadal només: o és la Girona d'en Quim Nadal. Una ciutat grisa, renegrida, humida, abandonada, carca, plena de classes improductives -que ara no citaré aquí- sense premsa autènticament supracomarcal, sense ànima, sense nord. Algú se'n recorda? Nadal no només actua i no només parla, sinó que fonamenta, en dos sentits. Un, en el sentit històric i és evident que això pot fer-ho i ho fa; i ho fa molt millor que els altres Alcaldes, perqué és historiador i sap en quin punt de la història està. I un altre, en el sentit estratègic: on som i què hem de fer. En aquestes pàgines, de tant en tant, en surt una anàlisi finíssima de quina és la situació de Girona, de què és el que representa, no només en la història, sinó també en l'espai. L'Alcalde de Girona és perfectament conscient en quin punt de l'articulació de Ciutats Europees i Catalanes es situa Girona i què se'n pot treure d'això i quin és el seu rol, quin és el seu paper. Lluny del localisme, ben lluny d'aquell localisme que neix de la consideració abstracte de la Ciutat, en la qual som i a la qual servim, com si no n'hi haguessin més. No és aquest el punt de vista d'en Joaquim; el punt de vista d'en Nadal és ún en el qual Girona és un punt en l'espai, però és un punt ric en el qual hi ha Barcelona -evidentment- i en el qual hi ha altres Ciutats catalanes i en el qual hi ha el Midi francès i en el qual hi ha el Rhone i el Rhin i Europa Es a dir, en un punt del mapa, en un punt que per ell és una articulació essencial, perquè ell n'és l'Alcalde. I sap perfectament què n'ha de fer d'aquesta articulació Pressionant, sí; pressionant, per exemple, sobre Barcelona. I ho dic amb tota la satisfacció perqué jo m'he sentit pressionat per en Joaquim Nadal, però amablement pressionat a obtenir la relació entre Barcelona i Girona el màxim, el millor, l'òptim, que es podia obtenir d'una Ciutat. Barcelona n'ha sortit beneficiada d'això. Quan Barcelona ha portat aquí l'exposició del Barroc, de la qual ara, justament, es presentarà un magnífic catàleg, Barcelona no hi ha perdut; Barcelona ha guanyat, perquè ha guanyat -entre altres coses- públic català que comença a conèixer una cosa que d'altra forma li seria llunyana. I Girona hi �7. ha guanyat, per l'astúcia, per la pressió, per la perseverància del seu Alcalde que ha sabut que en un moment determinat de la història de Barcelona (Barcelona feia una transformació dels seus Museus) i que en aquest moment històric i en cap altre, les joies del nostre Barroc del nostre Romànic (en el futur, el nostre gòtic) potser es podran moure i s'han mogut, s'han començat a moure per Girona. Per tant, una pressió amable sobre la Ciutat de Barcelona, que no ha pogut dir que no i sobre les altres Ciutats. I quan dic Barcelona ho dic en un doble sentit: Barcelona Ciutat, però també Barcelona poder, és a dir la Generalitat de Catalunya, la Capital de Catalunya. Jo crec que Joaquín Nadal ha sabut treure el màxim profit de l'articulació de Girona dins de l'espai català. Quan un observa una acció i una dicció tan coherents, amb la percepció del moment --i subratllo el moment-- i del lloc --i subratllo el lloc-- és quan un té l'impressió d'un espectacle que s'imposa --"malgré lui", que diuen els francesos- a l'observador, siguin quines siguin les preferències ideològiques de l'espectador. La política d'en Nadal és un espectacle que s'imposa a l'observador. Entrem en el domini de la política com a art, que es pot assaborir, que es pot seguir amb facilitat i amb gust. Crec que entrem en el domini que ha estat marcat el nostre país, en els darrers anys, per la presència molt potent del Molt Honorable senyor Tarradellas. Aquest llibre és com una finestra oberta. La Girona que s'hi explica és una prova que la política serveix; que el catalanisme pot donar de sí fruits esplèndids i no només el constant patir de cada dia; i que l'autèntic fil de la història té teixidors experts, que no s'ha perdut l'ofici. Gràcies a tots. �^ �0/1/4 r , ‘./ U/ti/1 , frì /1/ .' b1 L -9 A, CA» 7 / / 19A /1./M s P 1,2 N c ) ev)., (27. u ( • t:;1 buz.. rt..-71:: I , O 91: ,• 6¿.:),,1 t c. 1,4111-5": 0 e. 771-11.A. irin 7." IN 7 - r A v IJ -5 t 7- )T) JT A y CZ 7 4- fik* 01' r 4 �u, t .)1 A r fr j DL P e - A E A; 11-- í), �ti' S ./90.1 S ", Ye) DE u' PS4 4 o Civ 7W (4-3,19(Jc...0;)"c,r t1V6.,..„ 9U( 7t S < "P �Jec-bifC A-0 tC 0 9» 99. 1 y t Ug\-)s ,TAjeUD c.,49n„..t )6\i'M , fi ui )f\ (_ 3-) rieh,;') L1 E p ., pi 04 �(4 H 72 A it4 At u ri e �14 u ( 5EU JE f t-9,1 , kz_ �A ti -uo ov( Uor Z 04 -Icer "di ‘N\ ,c, f . 14. 9 Ly...40...)§ ÇA 4D �OP, c ,9/94:75, , Ni 0-A 1 11:7 4.A.1344,...n.,,...■■•■•■•,a1~1,,, • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4058 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Joaquim Nadal "Municipi i ciutat, Girona com a exemple". Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llibreria Espais, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Literatura Municipis Política Administració local Barcelona Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Tarradellas, Josep, 1899-1988 Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1153/19880413d_00283.pdf 54ed430b4880f10202b7842c2b8a3d73 PDF Text Text t3-114-5?P I tç ' I &fu sle )1\f(1,- 1 )( c4V ArlD g py 4 ( ‘ 5-cni LEY U- A- US PA( : _ frrA r o pck._ 1 C;LITYlfr :aç te\s- ciE)-Yrks, l JUr 09 A "1 SŸ/,t7 (,49 11-sve-Pk eL /11 4-(At d 21 Je714 r ()m'o çrcv. .0\W Pe-7,04 k-Ar- -ELS Inj-& ^ TI-5)14 «S Ls7U,64"41*. skaMl_ ( ke_75 . leD,t,(494 yvt.4-e v r \I UMt;(1-1 19\ ,11,C 6 5,a\r(- -.<2 (e-12 N /171.-NO tt,Ç R3 17\71;19 L, oe-b-(94-1---- A LA (-0-v\MANtsit, (3.GNIAI LLiE Qu v eLL 1-1y cornmii Pez_ E~f/¿-6-1- 0(\PGOLAt\ 4-sq.C. oc-- rs b47,t1 7-79r- ¿7/4-u (mg ¡.--V7-�(71A �^ Q úC ¡° V 91 M6-i) L^17^ 9 DOpN(A-M Peh 97- / 4 Ov h &YyS, ROO Firm? ^,^^ N' /11, o rit e- Gc U7^f S't'I LE S 9ipe\ o‘r-3 - 12 V1912yE: O 1 ZZ,-w c;-rN fewQ tJL 1 0,„ /4e-s- ,^ J^ _IDA/ p c G U^ c^3 :' l1ÍÒI1G5 0,( 71 1141r ^ ^, ^S G4< P° L rS 7-A.1 '( 1f 11 - ^/orrn ,p 1: P oi-S `7111 r^ k-yr fr^t--txt QvC Gr'P/1/5" CU nh^ ¿el Fel4 fn- S oß en .WÇ A Gve3IYA2 W 4 Le-4 Adit-14 ,DrJç ! v ' e S Ii.T/f / ycç r /V ^ S ^` ►í^f`i^l 4 S^^LG4(^ ^^ ^-^ ^. t UN Í^^^ ^^ trri sek.^r ^: UUl'h b/A-Sb ^^ ^, GI^ J\l ^ 1 ^1 r ^ /^ ^¡ K (, i g `^ ^4 V i9\- /' 2./^r., ^ , u z c:zJ71`vf^---11W LA ft E ., te" ,^'tX^bú^^^^^ r^ LA, ^^^^ ^ W,V1a^^^^ ^_^^ �íJ \\ cYJUS ^D ^ /ffliON/5 r, \() ( U 06-0/15.c417 l'ruT )0 ^ ^^ ^-^ ^ ^^^^^; : P N uvt. !),..414,4/ ^^> ^^ fret oil, cel) EI ^ ^ ^^. ^ ^^ ^ ^^- J oc" f VOL o? N- 4J IV e- Sr va(,eYil_ M ^,, ^lik.P " 1-- 41(él elkitr c t- Mii? R ^;Í 1-6.-r%v^-71- dpv its-r 4 4 0 C.,5 i ^^ , ^¡5 i J '^ ^ ^'^¡ ^ Jk kkC col ^^ ^^ /\J t; ^( KA,4) ^^ ^ ^^ ^ ^ Ï^ S ^ u ^ ^ c)ai " " `. . r-^^ ; crn--) \rPritA ov r- r^ ^ 41-15 l, eiv( 9 Mg 7 i,4 tV P/-- (^' ^ b Otf-- ,1) " 001- G d ^ Der c-1,50-4 , o 5 imi--- t,f,14 ^^ ur k 2~ PAO OC okr- 6,y1 o A 9 -9 T-krç P q'l\S ihAbi okr elm-rn (J I Co M /rA ` G%t, 1A,l. S Ñ tb./ D-PPYL. P i1n Gn C^ ^1 N S C-e?,j1 (f6"r i . ( ft.SS ^ �, i-b —v 1^ (..72-.Í tZ S^ "7 --/z7t li AJTJ C Nlz. ; lytys l?),n) t„o7^t¡^^^('^ E? f l5-ç ou 01,j e- ca)vC1 cJ Nt e-e_. 6-015 ioorotDuz- -77)eT 1)/s-i->mGp.(i 5 £timPne( L2 st \-55,4* twr ez--- euçA t ^^^=^ ^ O' t bCtv"D . Tk" ^ ^t r otwd°^c;-^J'^ ^^ cA v rpri` A ^ ^ .^-- p n'k. o uNif\C^ N o VA G\ C-yvn«I ILA ^. cA»,A ( t" n cm , n v A-7\A ) 9L) ei i S" gA; r f=1Cc.=^i G j sc;\ Ev 1 b rs u' vr. - (:65 thr\ Luí -^ 1Yk kt o-ws ca r–fif (rk.7f U'ç U N k otA- f,/ tx--- L A- Dc C ^. rJ ^-^^ -- 0ti1119m/) ^I^ ^j` ^`$ P t, L4- — al ^ PrIt, Pr. ,iY^'L ^ YA-o e3' A P30 flFiryne,-5 o^^i ^ 0 6D S ^t /.^ --^ ( ..^. CiUrYTT NO (-) M`ki ka\- G^ ^ ^ i ^ G^ t^^ v4-;# GO. ^^ b krYI-L f1,4M - A ^5' 71ft^ ^: , �e Q cn,^ - ^^ ^ ^ ^ 4ÅQ G^ ^ ^ jùr c^^ 1 ^^ ^ ^ ^ ^ ^^ ^ -' ^` ^^^^ ^ ^^^ ^- ^,^ ^^^^^ ^ ^U ^ ^`^^ e ^ w^^^ % ^ u ►^ \ tG Xk ^^ �;4(":11)4- }^, ^^^ ' L^^ ^^^ `ú u,(I A L-5 ^^-c G^^^2 e C:a Cnm p c,-ev1 r D^ ^ u p pl..v¡1 oo -m ^^.../ ÇlM C-911 11,11-(4)" LA- U r ¿.-!' ili?db-57-5 ^ ? ET ". uC ffflif 150 119 ( J) C ^^^ ^^^ ^ rG-^^-^ `^? Oci? ll& Kr-/0 4i Sr í^i Pc.0 uii úPL „(,,z2--L- CJ ia ayv C-STA-f- 722 ti-k-S ?A ° IS e eit4 c^ Az" vA JL ruonuz.^y ^ ^ ^^ ^ ^^ CM4 tt ^ CM \I :^ l^ ^— D evíGd irt, ec te,» < ut= 'no ^ S r^ ^ S í^ cdt›,15 eAf/v (1 / cg t^ - trs (-1(1-7 r ^^ eyGC-yu 4h41-2 ",b t 5 . r O D 4/14 &5 r S "J q- 1 Na ^^3 9 1 D / 1.s7Y1 A I.' (thr>\e"-ç2 --& í E L R L( )7 0 u ( 1 D ' ^^ ^ /A-.) -7,2;-pui �.--6 e% 1 lf D A 1 'v 71' rb-li rS el> r^f j yk , I- + 1 774 05PC59`t ^. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4059 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Jordi Borja "Estado y Ciudad" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llibreria Tocs, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Barcelona Nacionalisme Territoris Acció política Borja, Jordi, 1941- Description An account of the resource Versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1154/19880422d_00286.pdf a828a480c6f8d9e57754a301fd3efcf7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, a Berga sobre "Els Jocs Olímpics i la Catalunya d'avui". Berga, 22 d'abril de 1988 �2 SENYOR ALCALDE, SENYORA REGIDORA, SENYORS REG IDORS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR LA INVITACIQ QUE HE REBUT DE L'ALCALDE SR. AGUSTÍ FARRÉ PER VENIR A BERGA A PARLAR-LOS D "AQUESTA GRAN IL.LUSIo COL.LECTIVA, D'AQUEST GRAN REPTE QUE ÉS EL '92, I TAMBÉ PARLAR-LOS, ÉS CLAR, DE CATALUNYA. ESPERO PODER VEN IR TAMBÉ A BERGA PER LA PATUM EL PRIMER COP QUE EM SIGUI POSSIBLE, I POTSER PODRà SER JA L'ANY QUE VE. ARA JA ÉS MÉS FàCIL ARRIBAR A BERGA. PER HA 7 COSTAT MASSA TEMPS I ESFORÇOS PORDER-HI ARRIBAR AMB k_ CERTA FACILITAT. EN UN PAÍS COM CATALUNYA ICA FACILITAT DE MOVIMENTS PEL TERRITORI FS CRUCIAL, ES DETERMINANT PER A LA VITALITAT DEL PAÍS. �MOLTS, LA MAJORIA, IMAGINaVEM FA 12 ANYS, 10 ANYS, AMB LA IL.LUSIQ QUE SENTIEM PEL PAíS QUAN EL 76 I EL 77 EREM ALS CARRERS I A LES PLACES DE LES CIUTATS I LES VILES DE CATALUNYA EXIGINT LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, IMAGINáVEM LLAVORS QUE BEN AVIAT SERIA FACIL ARRIBAR A BERGA QUE TINDRÍEM MÉS QUE ENLLESTIDA LA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA I L'ORGANITZACI5 D'UNA NOVA ADMINI STRACIó, QUE L'EIX TRANSVERSAL ESTARIA ACABAT, QUE TARRAGONA I REUS I EL GARRAF TINDRIEN AIGUA, QUE LES RIERES DE CATALUNYA NO SERIEN PUDENTES, QUE EL SISTEMA DE DEPURA L- CIó LA NAURT . ► : MILLORAT OSTENSIBLEMENT, QUE RIA CAPDAVANTERA A " ESPANYA COMPARABLE A LES MILLORS D'EUROPA, I QUE LA TRADICIó DEL PATRONAT MUNICIPAL ESCOLAR I LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE s' LA REPUBLICA NO S'HAURIEN ESTRONCAT, QUE ELS 600.000 POBRES QUE AVUI HUI HA EN AQUEST PAÍS ESTARIE ' ATESOS, QUE ELS ROBL EMET D'INSEGURETA I DROGADICCI. NO HAURIEN ARRI ' AL GR U DE MANCA D POLÍTIQUES D FINIDES QUE -L/ AVYl OBSERVEN/ 15 (:) ,)-In, trv-741.^1 0 ifpit i_ u e _ ç ( ^ J v,En4 \- !717> (^^^^^ �IMAGINaVEM EN FI, QUE L'ATUR HAURIA DISMINUÏT I QUE UNA POLí,TICA INDUSTRIAL DE PROMOCIp INDUSTRIAL DE PROMOCIó PRóPIA DE CATALUNYA HAURIA CONTRIBUÏT CLARAMENT A LA MILLORA DE LA SITUACIp, EN AQUEST TERRENY. ES CERT QUE TAMBÉ PENSAVEM QUE EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA JA S'HAURIA FORMAT, QUE L'ADMINISTRACIó PERIFèRICA DE L'ESTAT S'HAURIA ADAPTAT ALS ESQUEMES TERRITORIALS CATALANS, QUE S`HAURIEN D'HAVER APROVAT TEMPS ENRERRA, MOLT ABANS I, PER TANT, QUE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM, NO NOMÉS A CATALUNYA, S I Nó A LA GOVERNAC Ió ESPANYOLA EN EL SEU CONJUNT, TAMBÉ ESTARIEN MÉS BEN SOLUCIONATS, MÉS AVANÇATS. PER AIX6 NO TREU EL FET EVIDENT QUE ARA, I AQUÍ, A CATALUNYA, NO S'HA SABUT DONAR SOLUCIONS ORIGINALS I PROFUNDES A MOLTS DELS PROBLEMES DEL MOMENT, QUE CATALUNYA, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, NO ÉS NI DE BON TROS, AQUELLA QUE FA DOTZE ANYS ESPERáVEM DE TENIR, A HORES D'ARA. �-5- ._..._... d... ^..,.,. NO P D IN QUE TOT AIX6 NO TÉ RES A VE AMB EL JOCS OL,MPICS. ES IMPOSSIBLE DISSOCI A ? LS JOCS DE LA REALITAT ACTUAL D PACS, DE TOT E •UE NO S'HA FET I DE TOT EL QUE HAUREM D FER, P• S JOCS I, SIMPLEMENT, PERQUè S HAVIA DE FER A PERMETINT-M AVANT D LUNYA. E DEMOSTRAR-LOS QUE ESTEM CAIXEN PERFECTAMENT I ENS DONEN AUTf^NTICA DIMENSI6 DE LE OSTRES INQUIETUDS I ESP CES. SQN MOLTES LES PECES A TEN ' EN COMPTE I, ÉS C',AR, NOMÉS PODRÉ REFERIR-ME A ALGUNES . CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SATèL.LIT I EN LA REALITAT DELS SEUS FLUXOS ECONoMICS I SOCIALS, COM UNA XARXA DE CIUTATS, COM UN CONJUNT D'AGLOMERACIONS HUMANES, PETITES I NO TANT PETITES, MITJANES I MÉS GRAN S. AQUESTA XARXA TÉ UNA LoGICA CREADA PER LA 1 �HISTòRIA, PRODUCTE DELS FACTORS NATURALS I, A VOLTES, RESULTAT TAMBÉ D'UNES DETERMINADES POLÍTIQUES, ENCERTADES O NO. HORES TERRITO - AL PRIMER, D'ARA, UNA POLÍTICA HAURIA D'HAVER TINGUT COM A OBTENIR EL MàXIM EQUILIBRI 'ORDEN IQ JECTIU: RITORIAL I FUNCIONAL I L MÉS GRAN QUALITAT DE DA POSSIBLES PER AL CONJUNT DEL P AMB EL -fiTIM DE SACRIFICIS PER A CADASCUNA DE LES SEV I SEGON, - • CORRECTA C NEXIá INTERNA DE CATALUNYA, ENTESA CO AQUEST CONJUNT D'AGL' ERACIONS HUMANES, COM AQUES XARXA DE CIUTATS, I LA CO EXIQ TAMBÉ AMB EL S STEMA MÉS GRAN DE CIUTATS QUE ÉS EURO EL TERRITORI D'UNA REGIO O SUBREGI6 EUROPEA, PER TAL D'ACONSEGUIR EL M à XIM POSSIBLE DE RESULTATS ECONñMICS I SOCIALS PER ALS SEUS HABITANTS, HA D'ESTAR BEN ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN CONTINENTAL. �D'AIXó VOSTèS, AQUÍ, A BERGA EN S6N PROU CONSCIENTS PER LES DIFICULTATS DE COMUNICACI6 QUE DURANT TAN? TEMPS HAN HAGUT DE PATIR. y Ln ^ EUROPA TÉ LA SE A ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA EN UN ESQUELET URBS. i LA BONA CONNEXIp DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMIS AQUEST TEIXIT URBà-INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. PERQU LA CAPITAL D'UN PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL ROL DE MOTOR DEL SEU TERRITORI, ENTóS COM UNA ARTICULACIÓ DE MOTORS ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ TAMBÉ, EL DE PUNT DE CONNEXIÓ VERS L'EXTERIOR. LA FAL.LACIA DE L'OPOSICIp BARCELONA- CATALUNYA NO FS CERT QUE CATALUNYA S'HAGI DE PLANTEJAR LA �CONTRAPOSICI6 O L'OPOSICIó ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, LA "BARCELONINA I L'ALTRA, ANTIBARCELONINA, COMARCALI STA O SENZILLAMENT CATALANA. NO S'ENTÉN QUe VOL DIR ACTAMENT Qjt ES BATEJA LA PRIMERA DE LES OPCIONS 04; LA DE LA ÇrATALUNYA-HANSEaTICA / ^ ,rr'. I LA SEGONA COM LA " LA CATALUNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES DUES CONCEPC O S, SI ÉS QUE SE'N POT PARLAR COM DE CONCEPCION EN EL MAT • X SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN ESTAT 01 5SADES. ES BO QUE HO ESTIGUIN ARA. ÉS CERT, EN CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTQRICAMENT UNA CONTRAPOSICI6 ENTRE UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS INDUSTRIAL, MÉS EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA CONCEPCI6 MÉS TRADICIONAL, MÉS PAIRALISTA, MÉS CONSERVADORA DE CATALUNYA. AQUESTA CONTRAPOSICIó ÉS LEGITIMA EN EL TERRENY DE LES IDEES, EN EL TERRENY DE L'ESPECULACI6 TERICA, EN L'AN^LISI HISTòRICA POTSER, PER MAI COM A BASE FILOSòFICA PER A EMPRENDRE L'ORDENACIó TERRITORIAL DE �CATALUNYA. NINGÚ FI,1S ARA NO HO HAIA PRETèS. 1 MENYS QUE NINGu EL G ERN DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL SIGN QUE SIGUI, N POT BASAR LA SEVA LOSOFIA TERRITORIAL EN UNA OPOS CIQ, O DUES OPOSICION LS CONCEPTES/ DE "RERAPA4S" I DE" TIUTAT" COM A ON EPTES CONTR POSATS, FA MOLT ^; EMPS / QUE ' AN APAREGUT DE A LITERATURA C IENTÍF.,IirA I FINS I TOT DE p/A POLLTICA. 41/ LES ES CONCEPCIONS UE POSEN L'èMFASI N UNA O ALTRA DE ES PARTS, CAPITAL -PALS O BARCELON SóN P FECTAMENT REVE CATALUNYA, IBLES I FINS I TOT! DE VEGADES EQ UIV7,ENTS . S'HA DIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FóRA UNA NACI6; QUE LA COMPARACIó AMB REGIONS EUROPEES DE CULTURA PRòPIA (BRETANYA, C5RSEGA, OCCITàNIA, ETC.) �MOSTRA CLARAMENT QUE LA I NEXI STgNCI A D'UNA GRAN AGLOMERACI6 URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA INEXISTéNCIA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. I AIXò PROBABLEMENT ÉS CORRECTE, PER¿ TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI BARCELONA EXISTEIX ÉS AL CAP I A LA FI PERQUé CATALUNYA ÉS PROU NACIó COM PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER ACONSEGUIT LA FORMACIp D'AIX¿ QUE EN DIEM UNA GRAN CAPITAL. CATALUNYA HA TINGUT PROU FORÇA PER DOTAR-SE D'UN SISTEMA DE CIUTATS I CREAR UNA CAPITAL COM BARCELONA. DONCS BÉ, AQUESTA BARCELONA NECESSITA MES QUE MAI D'UN GOVERN QUE L'AJUDI A TIRAR CATALUNYA ENDAVANT, NO ELLA SOLA SINE) AMB TOTES LES CIUTATS I POBLES DE CATALUNYA, PER¿ A TIRAR CATALUNYA ENDAVANT DE DEBE, TAN ENDAVANT COM PUGUI ANAR. SI BARCELONA NO VA, ELS HO ASSEGURO, AIXò AN IR . Sí, QUE ES BEN CERT, CATALUNYA TAMPOC NO �NO ENS PODEM CONFORMAR AMB UNA CATALUNYA DE PA SUCAT AMB OLI, BASADA EN QUATRE ADAGIS I PROU, QUATRE r ADAGIS QUE S&N UNA CARICATURA DE LA NOSTRA MANERA DE SER. NO ENS PODEM CONFORMAR AMB UNA CATALUNYA ORGULLOSA I PROU, SUSPICAÇ I PROU, ATENTA ALS SIMBOLS I NO ALS FETS. r HEM DE VOLER UNA CATALUNYA dOVE, MODERNA, HEREVA D'UN COLLA DE VIRTUTS, QUE' COMPTI EN ELS TEMES IMPORTANTS DE FUTUR, EN EL TR BALL DE LES DONES, EN LA SORT DELS MARGINATS, EN EL FUTUR DELS JOVES, EN LA CONFIANÇA DELS EMPRESARIS. A CATALUNYA EN QUE LA VIDA 0 N DE CADA DIA SIGUI MILLOR', EN ART, EN CIèNCIA, EN QUALITAT DE VIDA. UNA CATALUNYA QUE TREGUI TOT EL PROFIT DE LES REFLEXIONS QUE S f RE ELLA HAN FET ELS CATALANS. LLEGEIXIN UN FERRATER M , UN VICENS VIVES, RECORDIN UN BOSCH GIMPERA. AQUEA CATALUNYA QUE ELLS HAN DESCRIT I QUE ESTS ENCARA DESACIADAMENT TAN LLUNY, PER QUE EN EL FONS, SI HI PENSEM, ESTS A TOCAR DE DITS. �NO ENS PODEM CONFORMAR I NO ► S CONFORMAREM AMB POCA COSA, CONSTRUïREM LA CATALU A DELS NOSTRES SOMNIS. EL PAÍS AMABLE, OBERT, TOLE ANT, LIBERAL, EN EL MILLOR SENTIT, LA NACI5 NO EXCLO T, QUE L'HAN FORMADA DE TOTS ELS RIUS REGADA, CONSS/r UïDA, PAM A PAM, PER LES SEVES VILES I CIUTATS, PELS JSEUS CIUTADANS MES ACTIUS. �-13- PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERNCIES CAMP-CIUTAT NO VOLDRIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM\ UN OBLIT DEL CAMP, COM UN MENYSPREU ENVERS EL CAMP. EN ABSOLUT. JO CREC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT ÉS UN EN EL QUAL LA FRONTERA ENTRE CIUTAT I CAMP JA NO EXISTEIX TANT. JA NO ÉS UNA SEPARACI6 ENTRE QUALITATS DE VIDA. AIXó HO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT MOLTA MÉS GENT. QUé ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS L'òPTIM? L'PTIM ÉS DpNA QUAN EL CAMP EST MOLT MÉS URBANITZAT I MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELL DE DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS. �I PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI6 QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT. NO HA DE PAGAR TOTA SOLA EL FET -NO VOLGUT, PER A QUE HA RESULTAT INEVITABLE AMB LES POLJ.TIQUES SEGUIDES FINS ARA- NO HA DE PAGAR EL FET, DEIA, DE SER EL CONTENIDOR DELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT, L'ABOCADOR FINS I TOT DE LA SOCIETAT. LA MEVA TEORIA, LA MEVA IDEA ÉS QUE TRADICIONALMENT, AQUEST ESPERIT QUE TOTS TENIM A DINTRE DE DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQUEST ESPERIT DE SUPERVIVéNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS MOMENTS DE FER LES CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR LES POLíTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN ELS PARLAMENTS. I BEN REPRESENTAT. AIXA TÉ MOLTS ARGUMENTS A FAVOR, COSA QUE NO CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I SEGURAMENT A TOT EL MóN, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE VEGADES MÉS TRADICIONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA �POBLACIó QUE HI VIU, MIS CONSERVADOR QUE LA MITJANA DE LA SOCIETAT. LES LLEIS QUE SURTEN SóN GENERALMENT MÉS CONSERVADORES QUE ALL QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA. PER QUè? PERQUÓ ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN FETS DE FORMA QUE EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INèRCIA DE LA TRADICIó, ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR U55. j 1, AIXA ÉS AIXí I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE ÉS FA UNA CONSTITUC Ió, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI TERRITORIAL, COM HA ESTAT EL CAS RECENT DE CATALUNYA. ARA BÉ, JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE HI HAGI UN MOVIMENT, UNA TENDèNCIA A RECONEIXER AQUESTA REALITAT. �LA IMPORTàNCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE ÉS EL MOMENT QUE ENS ADONEM DE LA FUNCIó I DE LA IMPORTàNCIA QUE TENEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PUBLICA. PER CONTRA, TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT HAN SORTIT EN AQUEST PAÍS, A CATALUNYA, SóN LLEIS INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, I TRASPUEN UNA DESCONFIANÇA VERS TOT EL QUE HI HA A SOTA DEL GOVERN AUTONóM, I QUE ÉS, EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS. LA LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI DE CAMBRES DE COMERÇ, LA LLEI DE CAMBRES AGRáRIES I LA LLEI DE COMARQUES S6N LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL TERRITORI I LA POBLACIó DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA ESTà AGRUPADA EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE ELS AJUNTAMENTS REPRESENTIN ALGUNA COSA IMPORTANT. �PER QU? PERQUè ES CONFIA EN EL FONS -CONTRA EL QUE S'ENS DIU-, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT, PETIT ESTAT SI ES VOL, PERO" ESTAT, I C IUTADa. ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT QUE AQUESTA RELACI6 CREI UNA CERTA DEP ENDèNCIA DEL C IUTADa RESPECTE DE L'ESTAT, CONTRA EL QUE S'ESTà DIENT, CONTRA EL LIBERALISME QUE ES PREDICA. PERE) NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE HI HA MIS AMUNT, I AIXò LES ENQUESTES HO DEMOSTREN. I QUAN NO IS AIXí ÉS PERQUè ELS VALORS SIMBgLICS DELS PODERS QUE ESTAN MÉS AMUNT Sal TAN ATRACTIUS PRECISAMENT COM A SÍMBOLS, NO COM A GOVERNS- QUE TOTS HI ESTARIEM A FAVOR. ÉS EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALa, QUE �TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA, CONSIDEREM EL GOVERN AUTóNOM CATALà COM UNA PRIORITAT, FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI. ES CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM TOTS AFERRISSATS PARTIDARIS D'UNA AUTONOMIA. PERò DESCOMPTANT AQUEST EFECTE SIMBgLIC, SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINISTRACIó, QUE ÉS ALLó QUE INTERESSA MES, QUE ES ALLó QUE ES MES EFECTIU, QUE I I ÉS ALL6 EN DEFINITIVA QUE ESTA. MÉS A PROP, QUE ÉS ALLó QUE ES POT CONTROLAR MILLOR I ELS HI DEMANEM ON ÉS EL I NIVELL DE GOVERN, D'ADMINISTRACIó, EN EL QUAL VOLDRIEM ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PüBLICS ANESSIN A PARAR, LA MAJORIA CONTESTA INDEFECTIBLEMENT QUE A NIVELLS LOCALS. PERQUá AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYà; PERQUè AQUEST NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE PODER I SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, ES DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FàCIL, MOLT MÉS FaCIL DE CRITICAR, ELS AJUNTAMENTS. SE'LS TÉ MÉS A PROP. ÉS UNA �COSA QUE EL C IUTADà CONTROLA MÉS. DONCS BÉ, CAL QUE LES LLEIS DE LA GENERALITAT I EL GOVERN DE LA GENERALITAT TINGUIN EN COMPTE AQUESTA REALITAT, AQUEST SENTIMENT POPULAR. NO POT SER QUE PRECISAMENT L'ACTITUD DEL GOVERN DE LA GENERALITAT SIGUI LA CONTRàRIA. SIGUI LA D'ACUMULAR PODER AGAFANT-LO DELS AJUNTAMENTS, SIGUI LA D'IGNORAR LA FUNC Ió VERTEBRADORA DE LA SOCIETAT QUE ACOMPLEIXEN LES ADMINISTRACIONS LOCALS; SIGUI LA D'IMPEDIR, AL CAPDEVALL, LA PARTICIPACIó MÉS DIRECTA DELS CIUTADANS EN LA VIDA PI5BLICA A TRAVÉS DELS MUNICIPIS. VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTANCIA QUE TE PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCAS Ió DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL- ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTéTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA �METRÓPOLI BARCELONINA I UNA IDíLICA CATALUNYA COMARCAL ÉS UNA ELABORACIÓ PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESNCIA AL M& CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR -SE CAP ENFORA AMB POTèNCIA PRGPIA. I AOtJ . ES ON ENTREN ELS JOCS OLÍMPICS. �ELS JJ.00. I CATALUNYA ELS JOCS SoN, A MIS D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS ALT NIVELL, UN PRETEXT PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR GRANS OBJECTIUS COL.LECTIUS: EN EL TERRENY DE L'URBANISME, EN EL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA, EN EL DE LA DEFINICI6 D'ESTRAT¿GIES INDUSTRIALS I TECNOL¿GIQUES. DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA INTERPRETACIó DELS JOCS OLIMPICS COM UNA OPORTUNITAT EXCEL.LENT PER A CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I TRENCAR L'EXCESSIU PESSIMISME COL.LECTIU, ES SIGNIFICATIU QUE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES COM ELS PROJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE LA SEU'92. AQUESTA DkI'ERMINACI6 DE L'HORITZ6 DEL 1992 );S, O POT SER, MES IMPORTANT QUE EL PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA CELEBRACI6 D'UNES PROVES OLIMPIQUES DETERMINADES. �LES POSSIBILITATS DE DINAMITZACI6 ECONgMICA I CULTURAL QUE CREARAN ELS JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN UNA POBLACI6 CONCRETA S'HI CELEBRIN UNES QUANTES COMPETICIONS ESPORTIVES, PER MOLT IMPORTANT QUE AIXq úLTIM PUGUI SER. LA CONCENTRACIp TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE COMPETICI® ERA UNA OPCI6 OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. AQUEST ) 3 S, TRADICIONALMENT, UN DELS ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL COI A L'HORA DE DEC ID IR-SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACI( D'UNS JOCS OLÍMPICS. ELS JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A UN ESTAT, PER ÉS EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE DEPASSEN L'dMBIT ESTRICTE DEL MUNICIPI ESCOLLIT. AIX¿ S'HA ENTES PERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO HA CALGUT QUE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT �CATALUNYA S'HA REBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE PARTICIPACI6 I COL.LABORACI) AMB LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. I ARA VULL REPETIR-LOS QUE LES PECES HAN D'ENCAIXAR BÉ. A FI QUE BARCELONA PUGUI ORGANITZAR ELS MILLORS JOCS OLÍMPICS, I AMB ELLA CATALUNYA I ESPANYA PUGUIN SENTIR- SE ORGULLOSES DE LA NOSTRA CAPACITAT, CAL NO SOLAMENT QUE LES INVERSIONS PER LES INSTAL.LACIONS CONCRETES S'APORTIN A TEMPS -TOTES, LES DE L'ESTAT, LES DE LA GENERALITAT I LES DE L'AJUNTAMENT-, CAL NO €OLAMENT QUE LES OBRES ES REALITZIN EN ELS TERMINIS PREVISTOS I AMB LES QUALITATS DEGUDES, CAL TAMBÉ QUE EL GOVERN DE CATALUNYA GOVERNI AMB DETERMINADES SENSIBILITATS, AMB UN ALTRE ESTIL, D'UNA ALTRA MANERA. I A BARCELONA QUè LI CAL? UN GOVERN DE CATALUNYA QUE S'ESTIGUI BARALLANT AMB EL GOVERN DE L'ESTAT UN DIA SI I L'ALTRE TAMB. SOBRE QUANTS MOSSOS D'ESQUADRA HI HA �D'HAVER, O SI HAN DE PORTAR PISTOLES O NO A L'ESTRANGER O SOBRE QUALSEVOL ALTRA QÜESTIQ -QUE SEMPRE N'HI HA ALGUNA A PUNT-? NO ES MÉS CERT QUE A BARCELONA LI CAL UN GOVERN DE CATALUNYA QUE COL.LABORI CLARAMENT I ES COMPROMETI A FONS, NO SOLAMENT EN TOT ALLS QUE HA D'APORTAR PER ALS JOCS OLÍMPICS, SINE TAMBÉ EN TOT ALL QUE HA DE FER PER CATALUNYA? NO ÉS MÉS CERT QUE A BARCELONA LI CAL UN GOVERN QUE IRIS DIGUI "MIREU, AJUNTAMENT DE BARCELONA, ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR FINS AQU , O FINS ALLS; AIXE US HO PODEM OFERIR; MÉS ENLLà NO HI PODEM ANAR, PER AMB AIXq HI PODEU COMPTAR"? NO ÉS MÉS CERT QUE ÉS MILLOR AIXó PER A BARCELONA, I PER TANT PER A CATALUNYA, QUE NO PAS UN GOVERN QUE A CADA DEMANDA BARCELONINA NOMÉS SAP CONTESTAR "DEMANEU MASSA "? �NO ENS HEM GUANYAT EL DRET, AMB EL NOSTRE TREBALL, EL NOSTRE ESFORÇ I LA NOSTRA CO NTRI BUC Ió A UNA COMPRENSI6 MÉS GRAN DELS NOSTRES PROBLEMES, DE PROBLEMES QUE NO SóN NOMÉS NOSTRES SINE QUE SóN TAMBÉ PROBLEMES DEL PASTS? JO VEIG, P ERMETI NT-ME QUE 110 DIGUI PER ACABAR, VEIG AMB GRAN ESPERANÇA EL FUTUR D'AQUEST PAíS, DE CATALUNYA. ESTIC CONVENÇUT QUE TROBAREM EL CAM ENTRE TOTS PER FER-NE UN GRAN PAíS, I ESTIC CONVENÇUT QUE EL REPTE DEL '92 ENS AJUDARà A ACONSEGUIR-H0. MOLTES GRáC IES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4060 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall,a Berga sobre "Els Jocs Olímpics i la Catalunya d'avui" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Esturctura de la conferència: - La fa| lacia de l'oposició Barcelona-Catalunya. - Per una societat sense diferències camp-ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Patronat, Berga Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Benestar Social Barcelona Municipis Model social Territoris Acció política Catalunya Berga Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1155/19880426d_00287.pdf 27962618d50e1d50eef0ef67afed6de7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e "L 'A IRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE, UNE OPTION JUSTIF IÉE" CONFERENCIAA DE L EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A TOULOUSE. Toulouse, 26 d'abril de 1988 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MESDAMES ET MESSIEURS, AU NOM DE LA VILT,E DE BARCELONE ET AU NOM DE TOUTES LES CORPORATIONS ÉCONOMIQUES ICI REPRESENTÉES, (PORT AUTòNOI4 DE BARCELONA, PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, CàMARA DE COMERÇ DE BARCELONA ET FIRA DE BARCELONA) JE VOUS REMERCIE DE VOTRE PRÉSENCE á CETTE RÉUNION QUI, J'ESPRE, SERA PLEINE D' INTÉRET POUR VOUS. JE DOIS AVOUER, EN TOUTE FRANCHISE, QUE JE SUIS PERSUADE QU'IL EXISTE DE FORTES RAISONS QUI POUSSERONT VOS ENTREPRISES á CONS IDÉRER L'AIRE DE BARCELONE COMME UNE OPTION SÉRIEUSE AU MOMENT DE DÉCIDER Ou PLACER VOS ENTREPRISES EN DFIIORS DE VOTRE PAYS. ET CELLE-CI EST UNA OCCASION SANS PRÉCÉDENT, PUISQUE, POUR LA PREMIèRE FOIS, SOUS LE TITRE "AREA ECON6MICA DE BARCELONA", NOUS PRESENTONS DANS CE CADRE PRIVILÉG IÉ DE LA FOIRE DE TOULOUSE, LES POSSIBILITÉS QUI SONI OFFERTES PAR L'ENSEMBLE DES INSTITUTIONS a CEUX QUI �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SERAIENT DÉSIREUX, SOIT D'IN:ITIER, SOIT DE DEVELOPPER DFS RELATIONS COMMERC IALES DANS L'AIRE DE BARCELONE. C' EST DANS LE STAND "AREA ECONÓMICA DE BARCELONA" QUE VOUS TROUVEREZ LA CLÉ POUR FAIRE DES AFFAIRES à BARCELONA. CHACUNE DES INSTITUTIONS QUI S'Y TROUVENT REPRÉSENTÉES ONT LEUR R6LE SPÉCIFIQUE, CEPENDANT, LE FAIT DE SE PRÉSENTER CONJOINTEMENT ICI GARANTIT LA VOCATION DE TOUS D'ETRE PRESENTS DE MAN IèRE ACTIVE DANS L'ÉCONOMIE INTERNATIONALE ET NOTRE BONNE DISPOSITION POUR ARTICULER LES INICIATIVES DONT LES DIFFÉRENTS INSTITUTIONS DE L'AIRE DE BARCELONE SE FONT L'ÉCHO. L' "ARFA ECONSMI CA DE BARCELONA" EST AUS SI UN CONCEPT GÉOGRAPH IQUE ET ÉCONOMIQUE. C' EST á TRAVERS LUI QUE NOUS SOUHAITONS METTRE à VOTRE PORTEE LE POTENTIEL D'UNE DES 136 REGIONS ÉUROPÉENNES LES MIEUX PLACEES EN CE MOMENT POUR FAVORISER L' INVE STI SSEMENT ET LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE. CETTE RÉGION, QUI A SON POIDS SPÉCIFIQUE DANS LA MÉDITERRANÉE, EST FORMÉE PAR LE MIDIPYRÉNÉES, LE LANGUEDOC-ROUSSILLON, L'AIRE DE SARAGOSSE, LA C5TE DE VALENCIA ET LA CATALOGNE ELLE-MME. CETTE �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació RÉGION EST HABITÉE PAR 15 MILLIONS DE PERSONNES ET ELLE EST LA SEPTIèME D'APRèS LE NOMBRE D'HABITANTS ET LA QUINZIéME D'APRS LA SUPERFICIE DU TERRITOIRE DANS L' EN SEMBLE DES 136 RÉGIONS ÉUROPÉENNES. BARCELONE EN EST SON CENTRE ÉCONOMIQUE ET INDUSTRIAL LE PLUS IMPORTANT, AGISSANT DANS UN RAYON DE 350 KM. L'OPTION "ARFA ECONóMICA DE BARCELONA" EST ÉGALMENT JUSTIFIÉE POUR DIX RAISONS: PREMIèRE NA) RAISON: ACCROISSEMENT ACTUEL DE L' ÉCONCïMIE ESPAGNOLE. L' AUGMENTATI ON DU PRODUIT NATIONAL BRUT ESPAGANOL A ÉTÉ, EN 1987, DU 4,5% BIEN AU DESSUS DE LA MOYENNE DE LA CEE. D'AUTRE PART, LE DIFFERENTIEL DE L' INFLATION EN ESPAGNE PAR RAPPORT AUX AUTRES PAYS DE LA Ca1MUNAIITÉ EUROPENNE S' EST ÉNORMÉMENT RÉDUIT: LE 5% D'INFLATION DE 1987, SIGNIFIE QUE LA LUTTE CONTRE L'INFLATION EN ESPAGNE EST SUR LE POINT D'OBTENIR UN GRAN SUCCS. �—5— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEUXIèME. (RAISON) . BARCELONE EST LA PORTE i D'ENTRÉ E a UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS. BARCELONE, Dii SA SITUATION GÉOGRAPH IQUE, PROCHE DE LA FRONTIèRE AVEC LA FRANCE, AYANT D'EXCELLENTES VOIES D'ACCS, ROUTIèRES, MARITIMES ET AÉRIENNES, EST LA PORTE IDÉALE D'UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS ESPAGNOLS, QUI EST EN PLEIN DÉVELOPPEMENT. C' EST AUSSI UNE PORTE POUR LE MARCHÉ DE L'AFRIQUE DU NORD, DU MOYEN ORIENT ET DE L'AMÉRIQUE LATINE. LA CATALOGNE EST, PAR AILLEURS, UNE DES REGIONS DE L'ESPAGNE AYANT LE PLUS GRAND NIVEAU DE REVENUS ET DE CONSOMMATION, AUSSI BIEN DOMESTIQUE QU' INDUSTRIEL. TROISIME. (RAISON) . BARCELONF. POSSèDE UNE PUISSANTE INFRASTRUCTURE INDUSTRIELLE ET D'EXCELLENTES COMMUNICATIONS AVEC L'EUROPE ET LE RESTE DU MONDE. L' "ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA" SE TROUVE à UNE HEURE ET DEMI, , EN VOITURE, PAR L'AUTOROUTE, DE LA FRONTIèRE FRANCAISE. ELLE POSSèDE UN AÉROPORT INTERNATIONAL RELIÉ AUX PLUS IMPORTANTES MÉTROP6LES DU MONDE ET QUI ACTUELLEMENT EST EN TRAINT D'èTRE AGRANDI ET MODERNISE. ^ u �-6Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LE PORT DE BARCELONE TIENT OCCUPER LA PREMIèRE PLACE DANS LA MÉDITERRANÉE, IL EST EN PLEIN DIVELOPPEMENT ET POSSèDE UNE ZONE DOUANIRE EXEMPTÉE FORT INTÉRESSANTE. EN 12 HEURES UN CAMION PEUT TRANSPORTER VOS PRODUITS DE BARCELONE FPANKFURT POUR UN MONTANT DE 1.667 DOLLARS AMÉRICAINS. D'AUTRE PART, CORRECTEMENT URBANISA, IL DISPOSE DE SOL INDUSTRIEL, OG VOUS POUVEZ PLACER VOS INDUSTRIES. LES MAIRIES DE L'"AREA METROPOLITANA" DE BARCELONE FONT UN GRAND EFFORT AFIN D'AGRANDIR CONSTAMMENT LEURS OFFRES. IL FAUT REMARQUER LA MISE EN ROUTE, DANS SIX MOIS, DU PARC TECNOL¿GIC DEL VALLS (1 30 KM. DU CENTRE DE BARCELONE) EMPLACEMENT MIS OFFERTS A oa, SON EXCELLENT PART, TOUTE UNE SÉRIE DE SERVICES SONT AUX ENTREPRISES DOUÉES D'aNE TECHNOLOGIE AVANCÉE. PARMI CES SERVICES ON PEUT CITER UN "INSTITUT DE TRANSFERNCIA DE TECNOLOGIA" ET UN "CENTRE D'EMPRESES" POUR L'INSTALLATION DE NOUVELLES OU DE PFTITES ENTREPRISES, QUI FOURNISSENT DES CONSEILS �-7Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació AS SFS SEURS ET DES ACTIVITÉS DE FORMATION. ET, CE QUI EST LE PLUS IMPORTANT: L' ÉNORME RÉSEAt1 D' ENTRE PRI SES INDUSTRIELLES QUI EXISTE DÉJà, ET QUI SONT EN MESURE DE DEVENIR DES FOURNISSEURS, SOUMISSIONNAIRES OU BIEN D'EFFICACES AUXILIAIRES DE VOTRE ENTREPRISE. BARCELONE EST LE COEUR DE L'INDUSTRIALISATION DE L'ESPAGNE. UNE INDUSTRIE DIVERSIFIÉE ET EFFICACE EXISTE DEPUIS 200 ANS DANS NOTRE AIRE ET L'ON PEUT DIRE QUE PRATIQUEMENT TOUS LES SECTEURS INDUSTRIELS Y SONT RE PRÉ SENTÉS . QUATRIèME. (RAISON) . LES GENS. LE PERSONNEL DONT VOTRE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN. DEPUIS L'OUVRIER MANUEL JUSOU'AU DIRECTEUR D'USINE SONT DISPONIBLES POUR èTRE ENGAGÉS, MOYENNANT UN SALAIRE RAISONNABLE. ILS ONT UN NIVEAU TRèS QUALIFIÉ ET UNE BONNE FORMATION PROFESSIONNELLE: A) ILS SONT DISPONIBLES, PUISQUE LE PROBLèME DU CH6MAGE PROVOQUÉ PAR LA CRISE, A �-8Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació FAVORISÉ UNE SITUATION Oü IL N' EXI STE COMME D AN S D'AUTRES PAS, PAYS, UN MANQUE DE P!AIN D'OEUVRE QUALIFIÉE. B) LE COIT DU TRAVAIL EN ESPAGNE EST, ENCORE AUJOURD'HUI, INFÉRIEUR à CELIJI DE PRESQUE LA TOTALITÉ DES PAYS ÉUROPFNS (à L'EXECPTION DU PORTUGAL ET DE LA GRèCE), ET BIEN INFÉRIEUR à CEUX DU JAPON ET DES ETATS UNIS. C) LE DEGRÉ DE QUALIFICATION EST ELEVÉ. BARCELONE CONCENTRE TROIS UNIVERSITÉS AVEC UN NOMBRE TRèS ÉLEVÉ D'ÉTUDIANTS ET AVEC UN NIVEAU IMPORTANT. LES EFFORTS FAITS DANS LA RECHERCHE, SONT AUS SI IMPORTANTS. RÉCEMMENT, TRèS DES CENTRES DE RECHERCHE APPLIQUÉE ONT ÉTÉ CRÉES DANS NOTRE AIRE. (MICROÉLECTRONIQUE, NOUVEAUX MATERIAUX, "CENTRE DE CAD", "INSTITUT DE DISSENY TEXTIL", ETC.) D) FINALEMENT, IL EXISTE à BARCELONE UNE �—9— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CULTURE ET UN SENS ETHIQUE DU TRAVAIL PROVENANT D' UNE HISTOIRE ORIENTÉE VERS LE TRAVAIL INDUS`PRIEL ET DOUF,E D'UNE MENTALITÉ D'ENTREPRISE. LES RÉSULTATS SONT Là: LA PRODUCTIVITÉ LA PLUS ÉLEVÉE DE L' ESPAGNE. CINOUIèME. (RAISON) . UNE FISCALITÉ RAISONNABLE. LES IMP6TS PAYÉS PAR LES ENTREPRISES NATIONALES ET ÉTRANGRES EN ESPAGNE AIRE, ET, PLUS CONCRèTAMENT, DANS NOTRE SUPPORTENT LA CONCURRENCE D'AUTRES PAYS L'EUROPE (NOTRE 35% DE L'IMP6T SUR LES SOCIÉTÉS DE EST TOUJOURS INF É RIEUR à CELUI APPLIQUÉ DANS LA PLUPART DES PAYS DE LA COMMUNAUTÉ) . D'AUTRE PART, L'IMP6T SUR LE REVENU, QUI S'APPLIQUE AUX RENTES INDIVIDUELLES, EST à SON TOUR MOINS ÉLEVÉ QUE DANS BEAUCOUP DE PAYS DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. SIXIèME (RAISON) . LES SERVICES AUX ENTREPRISES. BARCELONE EST UNE GRANDE VILLE DE 2 MILLIONS D'HABITANTS ENVIRON, 3 MILLIONS SI L' ON TIENT COMPTE DE L'AIRE �—10— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació MÉTROPOLITAINE. ELLE A DEPUIS TOUJOURS ÉTÉ OUVERTE AUX AFFAIRES INTERNATIONALES. VOILá POURQUOI ELLE DISPOSE DE TOUTE SORTE DE SERVICES DONT UNE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN: BANOUES NATIONALES ET 1.TRANGèRES, UNE BOURSE DE VALEURS TRS ACTIVE, DES ENTREPRISES CONSULTATIVES, AUDITRICES; D'NSSURANCES, UNE CHAMBRE DE COMMERCE CENTENAIRE ET UNE FOIRE QUI ACCUEILLE, 5 TRAVERS SES 40 SALONS, PRESQUE DEUX MILLIONS ET DEMI DE VISITEURS PAR AN. ,01/ SEPTIME (RAISON). STIMULOR LES INVESTISSEMENTS.1 BARCELONE ET SON AIRE D'INFLUENCE JOUISSENT D'UNE SÉRIEI D'ÉLÉMENTS CAPABLES DE STIMULER LES INVESTISSEMENT INDUSTRIELS AU DESSUS DE LA MOYENNE ÉUROPÉENNE: A) VOUS POUVEZ OBTENIR DES SUBVENTIONS ALLANT JUSQU'AU 30% DE VOTRE INVESTISSEMENT DANS DES CAPITAUX ACTIFS SI VOTRE ENTREPRISE EST PLACÉE DANS L'UNE DES NOMBREUSES ZONES D' URGENT REINDUSTRIALITZACI5 DE L'AIRE DE BARCELONE. 1 �—11— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació B) VOUS POUVEZ OBTENIR DES DÉDUCTIONS FISCALES TRèS IMPORTANTES EN RAISON DE LA CRÉATION DE POSTES DE TRAVAIL (0,5 MILLIONS DE PESSETAS PAR EMPLOYÉ) OU BIEN AVEC DES INVESTISSEMENTS D'ACTIFS FIXES (JUSQU'AU 15%) . C) VOUS POUVEZ OBTENIR DES AVEC UN FAIBLE CRÉDITS SUBVENTIONNÉS, INTÉRT, A TRAVERS LE "BANCO DE CRÉDITO INDUSTRIAL". D) VOUS POUVEZ Br NÉFICIER DE NOMBREUSES AIDES RECHERCHE AU DÉVELOPPEMENT, à LA ET AUSSI L' INSTALIATION DF. NOUVELLES TECHNIQUES. HUI'.PIPME ( P.AISON) . LA QUALITÉ DE VIE. LA CATALOGNE EST LA CALIFORNIE DE L'EUROPE POUR CE QUI EST DE LA QUALITÉ DE VIE. BEAUCOUP PARMI VOUS CONNAISSENT NOTRE RÉGION EN TANT QUE TOURISTES. BARCELONE EST UNE VILLE COSMOPOLITE, PLEINE D'ATTAITS CULTURELS ET DE LOISIRS Oü IL FAIT BEAU VIVRE. ELLE EST LA COMBINAISON ENTRE �-12- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació L'OUVERTURE VITALE DU SUD DE L'EUROPE ET LA TRADITION CULTURELLE DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. BARCELONE EST AUJOURD'HUI, DU POINT DE VUE CULTUREL, UN POINT DE REPèRE MONDIAL. VIVRE DANS NOTRE VILLE PEUT VOUS GARANTIR TOUS LES CONFORTS D'UNE GRANDE VILLE MODERNE. NEUVIME. LES JEUX OLYMPIQUES DE 19E12. COMME IL EST DÉJS ARRIVÉ LORS DES DEUX EXPOSITIONS UNIVERSELLES (CELLE DE 1989 ET CELLE DE 1929) , BARCELONE VIBRE EN CE MOMENT POUR L'ORGANISATION DES JEUX OLYMPIQUES D'ETÉ DE 1992. LES JEUX CONSTITUENT, NON SEULEMENT UNE OPORTUNITÉ CONCRèTE DE FAIRE DES AFFAIRES POUR BEAUCOUP D'ENTREPRISES, MAIS AUSSI UN STIMULATION POUR LA MISE EN ROUTE DE NOMBREUX PROJECTS D' ENTREPRI SE PUBLIQUES OU PRIVÉS. C'EST UN MOMENT D'ENTHOUSIASME CRÉATEUR DANS TOUS LES DOMAINES ET QUE NOUS VOULONS MENER AU —DELj DE L' AN NÉE 1992. . UN MOMENT DONI VOTRE ENTREPRISE DOIT PROFITER. DIXIME. (RAISON). L'EXISTENCE D'INSTITUTIONS �—13— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LA TELLES QUE LE PORT AUT¿NOM DE BARCELONA, BARCELONA", "EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA", ET LA "CAMERA DE COMERÇ, POU R CONJOITEMENT I ND ííST RI A I NAVEGAC I6 AVEC LA MAIRIE DE BARCELONE, DISPOSI TION "F IRA DE ELLES SONT A VOTRE ENTIèRE VOUS A ID ER DAN S LES PROCES SUS CONCERNANT LES INVEST I S SEMENT S , VOUS FOURNISSANT TOUTE SORTE DE REN SEIGNEMENTS Q UALIE IÉES AU SERVICE DE VOTRE ENTRE PRI SE ET DES INSTITUT I ONS Id I REPRÉSENTÉES DONT LE SEUL BUT EST DE VOUS RENDRE LA TáC HE PLUS EAC ILE. EN RÉSUM1, JE CROI S, HONN&TEMENT , QU IL EXISTE SUF FI S AM MENT DE P,AI SON S POUR TEN IR COMPTE DE NOTRE OP T ON. P ERMETTEZ–MO I DE VOUS DIRE, AU NOM DE LA VILLE ET DES CORPOP,ATION S Q UI M'ACCOMPAGNENT IC I , QUE VOUS SEREZ TOUS CHALEUREUSEMENT A CCUEI L LI S SI VOUS DÉC ID EZ , á BON ESC IENT , DE CI-TOI S IR NOTRE AIRE POUR IN STAL LER VOTRE ENTRE PRI SE. -BARCELZ-NE , QUI A TOUJOURS EA IT PREUVE D &TRE UNE �-14- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VILLE OUVERTE, VOUS RECEVRA CHALEUREUSEMENT, LES BRAS OUVERTS. MERC I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4061 Title A name given to the resource L'Aire Economique de Barcelone, une option justifiée / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consumisme. Parc Tecnològic del Vallès. Institut de Transferència Tecnològica. Port Autònom. Fira. CZF. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Infraestructures Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1156/19880505d_00288.pdf 5c4734d119afe612a67157ce4eb01694 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis ci. Ciutat, 4. 5é. planta Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA LA DONA JOVE AVUI Tots i cada un dels problemes que afecten a la joventut del nostre país (fracàs escolar, droggadicció, delinqüencia, carència de capacitat d'iniciativa, etc.) presenten un mateix comú denominador: l'altissim index d'atur, el més alt, de tota l'àrea econòmica internacional. Aquesta alta taxa d'atur juvenil no està repartida per igual entre tota la joventut, sinó que incideix molt més en les noies; les adolescents d'entre 16 i 19 anys pateixen una taxa d'atur superior a la dels nois, en un 14%. Entre 20 i 24 anys la diferència també és del 9% més d'atur per les noies. Des del 1976 fins a l'actualitat s'esta reduïnt enormement el percentatge de noies que treballen. La crisi econòmica, al reduir el nombre de llocs de treball disponibles, ha escursat de manera molt acusada, el calendari ocupacional (laboral o professional) de tota la població. Es retrassa l'edad eb que es produeix la incorporació a l'empleo i s'adelanta l'edat en que es produeix la definitiva retirada. Aïxó ha provocat l'augment espectacular de les taxes d'escolaritat i la búsqueda del primer treball. Resumint podriem assenyalar les principals conseqüències d'aquesta situació de crisi, per a la noia jove; els problemes més destacats: - L'atur juvenil femení ha experimentat els més alts increments de tota la crisi. �Ajuntament Ciutat, 4, 5e. planta Àrea de Serveis de Barcelona Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 2. 2 - La taxa d'activitat de les noies segueix essent la més baixa d'Europa. Malgrat la devallada de la fecunditat i els canvis socialsd'aquesta darrera dècada, les noies del nostre país no han aconseguit, o molt poc, reduir les altes taxes de dedicació a les ta •.-s •e la llar. - El nivell d'ingressos de les noies ha baixat bruscament. Els pares financien en major mesura ellleure dels nois que el de les noies, i per tant les noies tenen més dependencia econòmica de pares o marits. 4 -- La dependència familiar de les noies creix. Com a conseqüència de la crisi, l'edat d _'entrada al matrimoni es produeix més tard. 5 - La marginació social de les noies creix. El retràs en el calendari laboral i matrimonial és compensat mitjançant la perllongació del seu calendari escolar. Però hi ha un sector de "desanimades" que no inicia cap classe de carrera ocupacional ni familiar. Aquesta situa- ció de desànim afecta més a les noies que als nois. 6 - La discriminació del treball domèstic continua. La nostra societat s'ha modernitzat i hi ha realment actituds •ro•ressiste • • • - - • • • . re•ercutit en la igualtat en el treball domèstic. Les noies han d'ajudar a casa en una proporció del 12% enfront al 1% que hi dediquen els nois. 7 - El comportament depenent persisteix entre les noies. En les noies continuen actituds de comportaments resi_,---.--------dualls é p pis d' epyc uí s ass ides en les coexistia la •. baixa escolaritat i l'alta feconditat. �Ajuntament de Barcelona Área de Serveis cl. Socials Ciutat. 4. 5è. planta rel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 3. Les noies continuen més sotmeses al control normatiu < de la familia que els nois. La discriminació no afecta a totes les noies per un igual sinó que afecta al sector concret de noies que simultàniament estan excluïdes de l'empleo i l'escolaritat, i que la seva trajectòria estarà marcada per a .-•- • = ncia pa- terna i desprès del marit ocompany. Aquest és un dels col.lectius que des de l'Administració s'ha de dedicar més atenció. Mesures a prendre . Facilitar orientació professional individualitzada. . Articular Programes de Transició al Treball. . Formar a les noies en professions punta (noves tecnologies). . Diversificar l'accés a les professions. Trencar amb l'esquema de professions o carreres "femenines ". . Promoure i ajudar a l'autoocupació de les noies joves. . Augmentar la Formació Compensatòria. . Informar de les possibilitats d'inserció laboral existents: Plans d'ocupació, Escoles-taller, Plans FIP, etc. . Articular mesures d'Acció Positiva per la incorporació laboral de la noia. Els objectius del Deseni de les Nacions Unides: IGUALTAT, DESENVOLUPAMENT I PAU no seran possibles sense la incorporació de la dona. �TI Ajuntament FF de Barcelona Área de Serveis Socials /. Ciutat. 4. 5è. planta Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 4. Cal que la dona comparteixi tots els nivells de responsa- bilitat; desenvolupi una funció central en la formulació de polítiques i en la presa de decissio s, com a intel.lectual i com a planificadora, com a agent de desenvolupament i com a directa beneficiaria. Dades de Situación Social de la Mujer en España, Instituto de la Mujer, Madrid 1986. Barcelona, 4 de maig del 1988 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4062 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la conferència "La dona jove d'avui". Dins: Programa Dona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Drets civils Joventut Acció política Model social Dones Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1157/19880506d_00289.pdf fa530a4e1269c58d83d6fb78c7e72398 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONGRES DE L'EUROPE 1988 "L' Europe des Europeens - Educat.ions /Echanges/Culture" Thème: "Le Rè1e des Vil les et Communes" 6 de maig de 1988 �IN THE BUILDING OF THE EUROPEAN UNION, CITIES MUST PLAY AN IMPORTANT ROLE. I UOULD EVEN SAY THEY MUST PLAY AN ESSENTI , ROLE. AND THIS IS NOT SURPRISING. AFTER C C^uiE ALL, CITI ,S HAVE ALWAYS PLAYED A BASIC ROLE IN THE I-I I STORY OF PUR OP E. WE COULD SAY THAT THE MOST INTENSE PAGES OF THE HISTORY OF OUR CONTINENT BEAR NAMES OF CITIES OR OF EVENTS THAT HAVE TAKEN PLACE IN CITIES. AND THIS PREPONDERANCE HAS INCREASED IN THE LAST CENTURIES. SINCE THE CAPTURE OF TIIE BASTILLE UNTIL NOW, THE HISTORY OF EUROPE CENTERS ON CITIES , AND THIS IS A LOGICAL FACT. EUROPE IS TIIE CONGESTED URBAN-~CONTINENT BY DrFINITION. THE CONCEPT OF CITY IS AN EUROPEAN INVENTION. I ^--- WOULD SAY THAT CITIES, REAL CITIES, ARE WIIAT ti'IE HAVE UBRE, IN EUROPE. IN OTHER CONTINENTS THERE ARF. FEWER AND TEND TO BE OF A SOMEWHAT DIFFEP,ENT NATURE. WHAT WE UNDEI:STAND BY A CITY IS, I �—3— SUP PO SF., A GP.EEK I NVENTIO*: , THEN ROMAN AND MAINLY EUROPEAN. THEREFORE, TIiAT PREDOMINANCE I SAID REFOR.E HAS AN ORJECTIVE EXPLANATION. A M ORE PROMINENT ROLE FOR C IT IES IN 1986, IN ROTTERDAM, DURING A CONFERENCE HELD BY ELEVEN EUROPEAN COUNTRIES ON THE ROLE OF CITII:S IN THE ECONO-iICAL RECOVERY, I DEFENDED -ti'dITH A DEGREE OF RADICALISM- THAT CITIES t-dITHIN EUROPE AND CONCRETELY 6dITHIIv' THE COMMON MARKET SHOULD CREATE A LOBWTO DEFEND --114-6--6-&— t-THE IDEA OF A GRADUAL REDUCTION OF THE F INANCIAL EFFORT TO SUPPORT .11E^^s' ...r1dv . "I'dí r ^ '19,0I THE EUROPEAN TAXPAYER FINANCES A fnv'9 (k -roo 'M P'f) VERY IMPORTANT ",00 ^ r 1 ■»1 IN ORDER TO SUPPORT A SPECIFIC :^^^ Or AGRICULTURAL COMMUNITY, GRAIN AND WHEAT SURPLUS AND ALSO MILK AND CIIF FSE SU RPLUS . TIIE TAXPAYER MUST SUBS IDI ZE TIIESE SURPLUSES SO THAT THESE PRODUCTS CAN BE EXPORTED TO A GROUP OF COUNTRIES, 9dI'.ICII, LATER, COMPLAIN ABOUT WHAT WE ARE 001 NG . e, �-4- IN 1985, SPAIN WAS JOINING THE COMMON MARKET. THAT YEAR I TRAVELLED TO SOUTH AMERICA AND WE WERE TOLD A FEN (WAT DID SANGUINETTI SAY? WHAT DID THINGS THERE. ALFONSIN SAY? THEY SA ID : "BY JOINING THE COMMON MARKET YOU ARE DOING US A FAVOUR OF LITTLE USE, BECAUSE THE COMP•1ON MARKET IS PRODUCING MEAT AT A PRICE OF 130, WE PRODUCE THIS MEAT AT 100 AND YOU SELL IT TO US AT 90". THIS IS TIIE SITUATION. NDUSTRIAL I'WR.KI';R OR THE SERVICE WORKF IN THE .. ...•... •..r► V•^ ^ . MADR D, IN IN IN BARCELONA, IN EUROPEAN CITIES, 1 THE r_ PARIS, .^ "11111111....- r'r•-FOCO. TRIS N ROM, HAS TO FINA _F VE Y EXP N SIVE 41111■ F00) IS NOT CON SU.''IED AND IT HAS TO BE SENT ABROAD SUBS IDI ZED SO THAT IT CAN BE SOLD TO SOME OTHER COUNTRIES. BUT TI3ESE COUN TRIES COULD OBTAIN IT AT A DIFFERENT COST. TH I S S ITUATI ON DOES N(7I' MAKE MUC II SENSE. I WOULD LIKE TO LET THIS POINT RE QUITE CLEAR. I DO THINK THAT EUROPEAN CITIES SHOULD CARRY MORE WEIGÜ'I'. �—5— NALI SM THAT G'vE I RELIEVE THAT TIIE FEELING OF NATI ALL KEEP INSIDE TOGETIIE R WITII A CE'TAIN FEELING OF SURVIVAL AND DEFEN SE, EXPLAINS THI SITUATION. TI'I I Ni: O S PARTICULAR T HEN DRAWING UP OUR CONS T TUTIONS– 4dE TEND TO [^, ^ 11 O IMPO RTANT IT IS '0 --7 HAVE NOT ONLY A REPRESENTATIO;1 OF Tlfii? POPULATION IN THE PARLIAMENT RUT ALSO A RF. PRESENTAT ION OF THE TERRITORY. AND THAT HAS MANY ARGUMENTS IN ITS FAVOUR, I AM NOT ____-- --^ WHAT I MEAN IS THAT, AS A RESULT, WE CRITICISING IT. HAVE –IN EUROPE AND PROBARLY IN THE WHOLE WORLDPARLIAMENTS HH ICH ARE MORE 40 Mfbt THAN THE AVERAGE -LCULTURA4, OF THE POPULATION AND THEREFORE, PARLIAMENTS WHIC;I ARE MORE `.C RA Dril' I ONALI POPULATION. ST I C /^^ :^ ^^ / ( TIiAN THE^ í^ ^ G^ ^ /1„2,) RAGE l^' 7.t , y^ (J7„p OF J TIIE (f^ d^` c ,`^ ^^a /,,<<^ c1,, THE LAá1'S THAT ARE SET DOWN ROUND THE WORLD TEND TO BE MORE CONSERVATIVE TIIAid PEOPLE ACTUALLY THINK. WHY? RECAUSE THE MEMBERS OF PARLIAMENTS AND THE ELECTORAL �-6- LAWS IIAVE BE EN NADE IN SUCH A WAY THAT THE TERRITORY AND, AS A CONSEnUENCE, THE INERTIA OF TRADITION RECOME MORE IMPORTANT THAN TIIE iIRBAN FACTOR. A CONTRIBUTION TO EUROPEAN CON STRUCTION I DO THINK `1'i IAT EUROPE NEEDS A P-1OVEMENT THAT IS CAPA BLE OF RECOGNISING TRIS FACT AND THAT MUST PUT SOME KIND OF LIMITATION. 110 omv`' ^r3 v FINALLY, THE LA \-mb--)te ---^---^, HYPOTHES IS LIES ON THE NEED THAT THI S TSELF P°lAY BE HAS) ^AND rJ <=. qUESTIONABLE- • F I sGAINING A CERTAIN MILITANCY, IN THE EUROPEANI SN TIIE SI^ SE OF URB N MILITA NCY AND RELATED . TO WHAT I ' Gt SAID 1,sC BEFORE. OTHERWISE, THE EUROPEÁVISM [ ;' IN TROUBLE. AND IT ^--IS IN TROUBLE BECAUSE, FIRST OF ALL, TO PAY EUROPE FOR AGRICULTIJRAL SURPLUSES IS EXPENSIVE. THESE ARE SIJRPLUSES WIIICH ARE CREATED EVERY YEAR AND HAVE TO .13E PA ID EVERY YE AR. j,,,r ^o v Mh': M k I f c; n 'U 5`A-R C irfl /i-' L^ fl f'liS )vr /4-ç d,(° py 011i:7�. ^o^rrlb^^a^ (7. EC01,1D OF ALL, i^EC:AU;>E PAYING FOR TIII; ('ITII:S IS riVOW P ENS FX_ E^1 IVE T TOO.. MA I1`^iENï-1NCE Tn ' r^ ^ S EXPENS I. TI.L,IP. N^ IV E. ^' THEY BUl ^^ S �—7— ARE ALREADY THERE. TIIEY ARE NOT SET UP EVERY YEAR, THEY ARE ALREADY FUI LT THIRD, BECAUSE THE EU ROPE OF THE NA TI ONS, ti'dHICH IS QAt 64" THE EXI STING O N E —THERE I S ;aOT ANY OTIIER— ISSLOi^1ER AND SPEAKS MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN TIiE EUROPE OF CITII:;S. P.T TIIIS IK)INT, IT IS A PLEASURE TO REMEP•IBER 401 PROFES SOR TIERNO G Ar,vaN VINO WAS TIIE GREAT MAYOR OF MADRID. I REMET-IBER OUR FREQUENT CONVERSATIONS IN 6ti'HICH 4iE HAD AGREED IN THE IDEA OF AN EUROPE OF CITI7ENS, THE EUROPE OF CITIES. ^ CITIES ARE CIIARACTERISTIC OF EUROPE. THEY ARE EYPF.NSIVE AND COMPLICATED TO MANTAIN. RUT THEY ARE ALSO ITS RI CHr,TES S. ONCE, IN VIENhIA, I WAS TOLD : "WE ARE THREE HUNDRED KILOMETRES FAR FROM BUDAP EST, THREP: HUNDRED FROI'•1 PRAGUE AND TIIREE HUNDRED FRO M MUNICH, MORE OR LF,S S. PROVIDED THERE ARE NOT BORDERS, IT IS A THREE—HOUR JOURNEY BY -7-7 07,4�, �-8- CAR. UROPTE IS THE ONLY PLACE IN THE WORLD WHERE THIS IS POSSIBLE. O BE IN A CITY AT ONLY THREE HOURS FROM OTHER THREE CITIIES WHICTT ARE REAL JEWELS FROM TIIE POINT OF VIEv'V OF CULTtJR_T;, II ISTORY, MUSIC, CREATIVITY AND ALSO OF TTIE INITIATIVE AND S`IOOGLES OF THEIR WORKING CLASS AS WELL AS OF THE NUANCES THAT THEY I-IAVE ADDED TO SOCIAL LIFE. TRIS IS EUROPE'S RICHNESS. EUROPE IZAS OLTAINED AN IMPORTANT LEVEL OF SUPRANATIONALITY -THE MOST IMPORTANT LEVEL EVER OBTAINED IN TER I-IISTORY OF THE WORLD- AND BECAUSE OF THIS, IT HAS ^- - ------ ----- THE POWER AND THE MEANS TO WORK AND MAKE ITSELF BE HEARD AS A REALITY THAT IS DI FFERENT FROM THE STATES WHICH IT — ^ IS COMPOSED OF. NOW, IT IS TI M E TO INTRODUCE NEW AGENTS AND FACTORS -LIKE CITIES- IN ORDER TO I3UILD THE EURnPEM UNION. ��—9— EUROP)? MUST PI; AWARE. I`I' HAS 1 `i' RAYE: TH I S WAY. " EUROPI';, A SYSTI',R1 OI.`' 11,1 07ó SUN1F THAT `;^PJ ES". WE SIIOULD GO � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4063 Title A name given to the resource Le rôle des Villes et communes / Conferència dins el Congrés d'Europa 1988 L'Europe des Européens Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Haia, Holanda Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Municipis Administració local Unió Europea Democràcia Acció política Territoris Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1158/19880520d_00291.pdf f8ca1e70524a543dd35f148ffb721ae2 PDF Text Text `^ ^. EL SECRETAR! PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PARAULES DE PRESENTACIO DEL SENYOR ALCALDE EN LA CONFERENCIA PRONUNCIADA PEL SENYOR PERE DURAN I FARELL Saló de Cent. 20 de maig de 1988. Molt Honorable senyor President, Excel.lentíssimes i Il.lustríssimes Autoritats, senyor President de la Comissió del Centenari i membres de la Comissió, Regidors, estimats amics: En l'inici dels actes que han de constituir la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888, evidentment, amb un to modest, com s'escau en el període polític que estem vivint, modest, però puntual -avui és el dia, tal dia com avui La Reina Regent va inaugurar l'Exposició, no podiem faltar en el calendari- ens va semblar que la Presidència de la Comissió del Centenari havia de ser, havia de recaure en un ciutadà il.lustre. El 88 va ser una explosió de ciutadania, impulsada des de l'Ajuntament d'en Rius i Taul-?t, però involucrant tothom. Pere Duran és de la raça d'empresaris-ciutadans que ens han honrat amb la seva imaginacio i creativitat. En el camp de l'energia i en molts altres camps. I Pere Duran ha estat sempre, a més, un home d'unitat -i vull remarcar-ho avui, és el dia que s'escau per fer-ho- un home que a diferència dels que van protagonitzar el tràgic període en què aquesta ciutat va ser nomenada "la ciutat de les bombes", va cercar sempre acords i ha cercat sempre acords amb la societat i, concretament, amb els treballadors. Jo, personalment, els puc dir que recordo l'any 67, un any d'inici d'una certa crisi econòmica, un pre-anunci del que hauria de ser la crisi econòmica: vagues, problemes... Essent ell President d'una gran empresa barcelonina, amb dificultats en aquell moment, i essent jo un membre, molt modest, de la direcció d'un Partit d'esquerra, aleshores, però, molt present a les fàbriques del metall de Barcelona, va enviar un intermediari a cercar una solució al conflicte, solució que en aquell moment no es va trobar, però que va donar lloc a una declaració d'en Pere Duran, difícil, arriscada, a favor dels Sindicats clandestins, com a interlocutors vàlids. Haig de dir, a més, que l'intermediari era en Jordi Pujol i Soley. �Y EL SECRETARI PARTICULAR DE LALCALDE DE BARCELONA Quina diferència, Pere Duran! amb aquella burgesia que els nostres avis van haver de condemnar per la seva insensibilitat davant de les causes dels aldarulls. Moltes coses han canviat, els treballadors també. En tot cas, amb Pere Duran tenim tota una transició cap a una classe empresarial diferent, agnòstica en matèria d'ideologia social, molt més oberta (com ha de ser) al diàleg i a la construcció en comú. Té la paraula. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4064 Title A name given to the resource Paraules de presentació del Senyor Alcalde en la conferència pronunciada pel Senyor Pere Duran Farell en motiu de la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Subject The topic of the resource Commemoracions Història Indústria Duran Farell, Pere, 1921-1999 Model social Exposició Universal de Barcelona (1888) Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1159/19880530d_00293.pdf e41c9c46a2c8f1e36e9363cbd33ca51a PDF Text Text Alcaldía Ajuntament /i de Barcelona Gabinete I de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 1 LA COMMEMORACIÓ SOLEMNE DE LA TRADICIó FIRAL DE BARCELONA, EN EL MARC GENERAL DEL CENTENARI DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888, QUE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT COMMEMOREN AQUEST ANY CONVIDA A UNA REFLEXI6 ESTIMULANT SOBRE EL PAPER DE LA FIRA DE BARCELONA, LA SEVA HIST6RIA I EL SEU ç-, FUTUR. 1 L L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA TREBALLAT A FONS I ESTA COMPROMAS A FER-HO EN EL FUTUR PER A POTENCIAR LA FIRA DE BARCELONA COM A INSTRUMENT DE PROJECCIó INTERNACIONAL DEL COMERÇ, LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA, AIXí COM DE PLATAFORMA DE PROJECCIó INTERNACIONAL DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, D'ACORD AMB LA SEVA ACREDITADA TRADICIó. L'EXECUCIó EN MARXA DE NOUS PROJECTES EN L'AMPLIACIó D'INSTAL.LACIONS I SERVEIS COL.LOCA LA FIRA EN UN MOMENT PARTICULARMEMNT INTERESSANT. BARCELONA ÉS CONEGUDA ARREU COM CIUTAT,, ,-I5-É FIRES IMPORTANTS EN TOTS ELS SECTORS I ..AMB UN "t`Vvk àMBIT INTERNACIONAL CONSOLIDAT I RECONEGUT.-LÁ ZONA D'INFLU1NCIA ECON6MICA\ DE LA CIUTAT S'ESTà AMPLIANT AQUESTS DARRERS ANYS A UNA AMPLIA REGIÓ EUROPEA QUE COMPRèN EL NORD D'ESPANYA I EL SUD DE FRANÇA, UNA REGIó SUD DE L'EUROPA MEDITERRàNIA REPRESENTADA PER CIUTATS COM VALèNCIA, p¿Rv A �-4~ ER1 o, Alcaldía Gabinete de Comunicación Ajuntament de Barcelona , i¿Ill 1) s ,:,, 1 , y 0.(1' Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 'R- L,9'A , '''L (rp.J j'' i f r -. 130. .< IY i ‘jj ,,:10'; ri:: c -1 ' ',, i. 7 (;) SARAGOSSA, TOULOUSE, MONTPELLER L MARSELLA QUE ENS AGRADA / D'ANOMENAR COM EL NORD DEL SUD. LA FIRA DE BARCELONA HA ESTAT UN FACTOR DECISIU EN AQUEST FENóMEN, HA ESTAT PROBABLEMENT LA PRIMERA INSTITUCI6 ECONÒMICA QUE HISTÒRICAMENT HI HA EXERCIT UNA ATRACCIÓ. EN L'ACTUAL SITUACIÓ, AQUESTA TENDèNCIA CAP A UNA REGI6 EUROPEA MEDITERRàNIA ENTRE FRANÇA I ESPANYA OFEREIX A LA FIRA NOVES POSSIBILITATS. tux( LA COMMEMORACIÓ DE LA TRADICIÓ I LA CONTINUITAT FIRAL DE LA CIUTAT CONINCIDEIX, D'ALTRA BANDA, AMB UN MOMENT ,.114m.cr,Aos) D'IL.LUSIó HISTòRICA DE BARCELONA I DELS BARCELONINS. Há.- -:'7.5o6s6LípIds'D411992 1b VISCUDA PER ' BARCELONA NO SOLS COM UN GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU DE CARáCTER UNIVERSAL, SINò COM L'OCASIÓ DE FER UN SALT ENDAVANT PERMETILA CIUTAT COL.LOCAR—SE FAVORABLEMENT EN EL LLINDAR DEL SEGLE XXI. ES EL QUE VA FER BARCELONA TAMBÉ EN OCASIÓ DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS DE 1888 I (-1929."--„LA TRADICI6 FIRAL DE LA CIUTAT VA LLIGADA A AQUESTS GRANS SALTS ENDAVANT I LA FIRA DE BARCELONA, QUE PARTICIPA ACTIVAMENT EN ELS ESFORÇOS D'AVUI PER LA BARCELONA DEL :,-,, >. ) 7 -,› 17. 2, 1 DEMá, Hl TÉ UN NOU REPTE I UNA NOVA OPORTUNITAT. 1 co M A te*OZ Al be cftrsailvvA7 plAjo c 14 00 11 Dei 7,fyt tpt.- rpfl "ebta p kt>z, be7 1 tif liCCA1114 1 ktoliot41Qvt'S 1 liS eiti cAftran rli a rvilw De'''. lerMen" (-4"5 A-tc`f Ann ] c. , p~ 114 pini pi) I? ' 1. 'phi; , i ‘ 'w', FOZ, Trk Al 1 i0 TOA be 1 04 v u tu ro- 471K Pti- itSbOV 4 0111.414 chi � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4065 Title A name given to the resource Acte inaugural de la Fira Internacional de Barcelona, FIB'88 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Comerç Indústria Relacions Internacionals Model social Barcelona Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1160/19880602d_00294.pdf bb1ff78630439aadf5a4e52b92b602fe PDF Text Text Par aules de l'Exnm. 8íara^alI, ` transfer Alcalde de Barcelona , Sz. Pasqual a la ^ess '^ d`obertnra del Semioari "Creao^ nia de tecnoloqies urbanas" Palau de Coogressos de Barcelona 2 de 'uny de 1988 �Senyores i Senyors Aquest Seminari te- una significació es p ecial. Se celebra en el marc de la Fira Internacional de Mostres de gse((--A Barcelona coincidint amb la p resentació d'un nou Salo a la Fira: BARNATEC, on s'exposen per primera vegada a la nostra Fira, de manera extensa i ambiciosa, sistemes de tecnologia urbana per p art d'empreses de l'mbit municipal. Es not parlar realment d'un tombant important en el carril de la creació i aplicació de tecnologies urbanes, en el sentit nr l'Adminbistració municipal les emoreses munici p als ja no són només consumidors de tecnologies urbanes sinó crt en són també creadors i, per tant, també en poden ser transferidors, venedors o exportadors �fins i tot. Això obre unes perspecti ves noves que calia que fossin analitzades per Doder-les a p rofitar a fons. L'ohjectiu del p re se nt Seminar i e s l'intercanvi de c oneixeme nt s i d'exper camp de i '1' investigacio- en el les solucions tecniques en .. materia de tecnoloqies urbanes, per aixo- el Seminari resulta tan oportli i encaixa perfectament en el marc de la Fira. La ciutat de Barcelona s'honra en acollir-lo, i jo, en donar-los la benvinquda. No dubto que el seminari sera un èxit atris conseqiies ncies positives p er aquest sector d'activitat. Te la paraula. el Sr. Jack Zapasnik, Secretan i General de la IIJLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4066 Title A name given to the resource Seminari "Creació i transferència de tecnologies urbanes" / Discurs sessió d´obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Recerca i Desenvolupament Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1161/19880603d_00295.pdf ca4b096f5150e9307d62c0c39032984d PDF Text Text Q Par aule s de 1 ' Ezen. Alcalde de Barcelona, Sr. :squal Maragall, gre sent ac i6 de Claude Chevs son E.1111b mot in de la seva any a , E urop z-at i la Me di terr as ni a " al Col. 1 e cji de Con ferencia Per inca ste s. Barcelona, 3 de j uny do 1988 �La qualificacio- de Claude Cheysson per parlar-nos des de la política internacional, d'Espanya, d'Europa la .',,, iediterrtnia no ofereix cap dub-hc, sine; tot el contrari la certesa d'una brillant dissertacic). trobem Ene davant d' un expert que t un coneixement a p rof un dit de les matarles de que ens parlara, constrastat aquest coneixement per l'exercici de l'activitat diplomatica i per l'alta responsabilitat de la direcci5 dele Afers Internacionals d'una pot2mcia com Franca. Des del seu ingr j s en el servei diplomc-itic 1948, CJaude Cheysson manifesta un interes evident pel c o n ei xerae af,_ic l'activitat relacionats arab el mon ¡fa mers ale. hores la 'superacio de la seva condiciO colonial. El •1954-55 fou Conseller te- cnic del IL•linistre per ale Af ors del Harroc i Tunisia, del 1957 al 1966 o cup:i.eiverses responsabilitets impor tants en organismes de cooperacio ab Africa, i especialment amb el Sahara i Fou Ambaixador del seu Dais a Indonc2,.sia de 1956 al 69, i el 1973 s'incorpor73. a una altra activita.t csue perfila tambe la sa y a personalitat poi1t1caicue le ona un a-nple domini deis afers �europeus. De 1973 a 1981 fou Comissari de la Comunitat Europea 7)er 1' Aj uda al De s e nvo 1u73ame nt . El 1931 fou nomenz-3.t Ministre d'Afers Estranqers de Franca i dirigí la política exterior francesa fins al 1984, coincidint durant p ro9 de 2 anys amb Fernando Moran com a Ministre espanyol d'Afers Exteriors, aran gui va treballar a fons per Preparar una nava etapa de les relacions entre Espanya i Franca, basades en el boa veinatge i en la cooperaci5. Des de 1985 C',1au.(1..e Cheysson e' s Comissari de Comunitat per la política mediterrAnia i les relacions Aguo s te s breas binze llades deis trets •profe S sionals i • polítics de Claude Cheysson avalen, se.nse que calquin me- s cone.ntaris, la seva gualificaci6 indiscutible, C ord els dala al comencament, pc--1: parlar- nos del ., 5.edit.¿-7.1.rrani, d'Europa 1 d'Espanya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4067 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, de presentació de Claude Cheysson amb motiu de la seva conferència "Espanya, Europa i la Mediterrània" al Col.legi de Periodistes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Biografies Acció política Cheysson, Claude Espanya Europa Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1162/19880608d_00206.pdf 1e511e3524d2fcc560ec700adeb09aac PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual IvIaragall, en el sopar homenatge a Charles A. Ford, Gran Ho te Sarrià. Barcelona,- 8 de juny de 1988 �QUERIDA SEÑORA CONSUL DE ESTADOS UNIDOS: APRECIADO SEÑOR CONSUL COMERCIAL: APRECIADOS AMIGOS: ES UNA GRAN SATI SFACCIóN PARA MI ESTAR CON USTEDES HOY, ESTA NOCHE, PARA RENDIR HOMENAJE AL SEÑOR CóNSUL COMERCIAL DE LOS ESTADOS UNIDOS, SR. CHARLES A. FORD, AL FI NAL DE SU MANDATO EN NUESTRA C IUDAD. TENGO, POR LO MENOS, TRES MOTIVOS DE SATISFACCIóN. SATI SFACCIóN, EN PRIMER LUGAR, POR RECONOCER UN MAGNÍFICO TRABAJO EN EL TERRENO DE LA PROMOCIóN ECON5MICA E INDUSTRIAL DEL AREA ECON6MICA DE BARCELONA. LA REACTIVACIóN Y • LA PROYECCI6N �ECONóMICA DE TODA EL áREA DE INFLUENCIA DE BARCELONA FIQJ PA ENTRE NUESTRAS MáS IMPORTANTES PRIORIDADES. Y PARA ELLO TODOS LOS ESFUERZOS SON POCOS . SATISFACCIóN, EN SEGUNDO LUGAR, PORQUE RECONOCEMOS ESTA NOCHE UN ESTRECHAMIENTO DE LOS LAZOS ECONóMICOS Y COMERCIALES CON LOS ESTADOS UNIDOS. HE PROCLAMADO A MENUDO MI SIMPATíA HACIA LOS ESTADOS UNí7JO S DE AMéRI CA COMO MI SEGUNDA PATRIA, Y ME FELICITO HOY UNA VEZ MáS DE LA EXCELENTE LABDR DESARROLLADA POR EL CONSULADO EN BARCELONA, Y EL SR. FORD EN PARTICULAR, POR ATRAER HACIA NUESTRA áREA GEOGRáFICA EL INTERéS COMERCIAL E INVERSOR NORTEAMERICANO, TRADICIONALMENTE LOCALIZADO EN OTRAS áREAS DE ESPAÑA, MUY ESPECIALMENTE EN MMADRID . SATISFACCIÓN, POR FIN, PORQUE ESTAMOS �RINDIENDO HOMENAJE A UP. SERVIDOR PúBLICO, A UN RESPONSABLE DE LA. ADMINISTRACIóN 'PúBLICA, QUE ES, AL MISMO TIEMPO, UN MAGNÍFICO EMPRENDEDOR. SIEMPRE HE CREIDO QUE SE PUEDE SER EMPRENDEDOR DESDE LA ADMINI STRAC IóN PúBLICA, QUE' SE PUEDE ACTUAR CON INICIATIVA Y AUDACIA, QUE NO SON PATRIMONIO DE LA EMPRESA PRIVADA. Y ME ALEGRO HOY DE PODER RECONOCER ESTE ESPÍRITU EN EL TRABAJO DE "JACK" FORD. QUISIERA, POR OTRA PARTE, APROVECHAR ESTA OCASIóN PARA RECORDARLES EL COMPROMISO DEL CONSORCIO DE LA ZONA' FRANCA, D COMO AGENCIA PARA EL ARROLLO ECON5MICO DE BARCELONA, EN LA PROMOCIóN INTERNACIONAL DE NUESTRA áREA GEOGRáFICA. DESEARÍA RECORDARLES QUE HACE YA MáS DE UN AÑO QUE EL - CONSOFCI O DEC IDI6 ABRIR EN NUEVA YORK LA PRIMERA OFICINA PERMANENTE (DE UNA ENTIDAD PUBLICA ESPAÑOLA) PARA LA CAPTACIóN DE INVERS I6N NORTEAMERICANA, DIRIGIDA CON GRAN ACIERTO POR EL �SR. FERRAN LEMUS, QUE TENEMOS EL GUSTO DE TENER CON NOSOTROS ESTA NOCHE. EL BALANCE DE UN AÑO DE TRABAJO DE LA OFICINA DE NUEVA YORK ES MUY POSITIVO: EXISTEN NEGOCIACIONES CON 62 EMPRESAS (15 CON PROYECTOS DE INVERSIONS "GREFN FIELD" Y 17 CON PROYECTOS DE " JO I NT-VENTU RE " ) DURANTE ESTE MI SMO MES DE JUNIO SE ESTáN VISITANDO 14 EMPRESAS, Y DENTRO DE UNOS DÍAS EL SR. LEMUS TRENDRá OCAS IóN DE CONECTAR CON 76 EMPRESAS CANA DIENSES EN UN ACTO A CELEBRAR EN TORONTO, QUE SE EMPEZ6 A GESTAR A RAZ DE MI RECIENTE VISITA A AQUELLA CIUDAD. EN TODO ESTE TRABAJO PROMOCIONAL, HEMOS ENCONTRADO S TEMPRE EN CHARLES A. FORD Y EL CONSULADO DE ESTADOS UNIDOS, UN APOYO ENTUSIASTA Y CONSTANTE. POR TODO ELLO, ME COMPLACE ENTREGAR AL SR. CHARLES A. FORD EL PRIMER PREMIO BARCELONA DE �PROMOCIóN INDUSTRIAL, QUE CONSISTE EN ALGO MUY LIGADO A LA TRADI CIóN CULTURAL DE NUESTRA CIUDAD: UNA PIEZA DEL ARQUITECTO ANTONI GAUDï, EXPRESI6N DEL GENIO Y LA INICIATIVA DE NUESTROS CIUDADANOS. MUC HAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4068 Title A name given to the resource Sopar homenatge a Charles A. Ford, cònsol comercial dels Estats Units Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran Hotel Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Commemoracions Relacions Internacionals Gestió pública Comerç Indústria Acció política Territoris Ford, Charles A. Estats Units Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf 3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894 PDF Text Text ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia 9 de juny de 1988 �-2- Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment. Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny. El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista. Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant. I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les paraules que van tenir més significació i valor es van dir justament en aquesta sala. Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans del 17 d'octubre de 1986. En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut l'oportunitat d'expressar les gran línies de l'actuació �-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i econòmic. Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els nostres empresaris inquiets. Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats, de la presència de la ciutat al món. De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant. Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com es van expressar determinats projectes expansionistes de la ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic, no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat. �-4- Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70, per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar, també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes tenien tot el seu sentit. Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt beneficiada. Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat i amb menys errors. Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase, afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició, un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut una mica. �-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els volia parlar. Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat. Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors. Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i de creació d'opinió a nivell internacional. Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells �-6- que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes, inclús de vegades amb col.laboracions concretes. La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992 converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant, d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu. Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha una peça seva. I més avui que fa uns anys. Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos, i això s'ha fet. �-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984. Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que estem a la cua. L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24. S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria una realitat. Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de condicions generals més favorables. De cap :le les maneres substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de vista de les activitats productives, culturals, de lleure, etc... Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92. �-8- Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso, l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives, un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat. Vam començar les obres abans de la nominació, justament per això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser la nostra millor argumentació. Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú, ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos. Són una sèrie de factors que han configurat un canvi d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat. Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer, �-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer de polític. Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha estat que hem passat d'una situació de lluita contra les conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una lluita contra les causes de la manca de benestar social. 1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi acompanyat d'un canvi d'expectatives. �-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes: perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la seva partida crea encara més buit perquè ha generat més problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran que el que hi ha. Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i per tant per a la ciutat. Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor positiu per redreçar aquesta ciutat. Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon �mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple, l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en el terreny de l'animació econòmica directa. I així es va crear "Iniciatives ", que com a idea va néixer potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any. Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no, fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem. "Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica. En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o �-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic. De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme, però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives". En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat. Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha. Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt important; cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri �-13- d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia (Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda. I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics, s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més. El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació, en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava �-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera, pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la Catalunya interior. I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser. Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona j Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia d'intentar fer. �-15- Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer. Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga i què representa per habitant o què representa sobre l'economia local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el sistema municipal: transports, Iniciatives,... Així, pompes fúnebres, el sector pressupost consolidat del holding són uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora de parlar de la ciutat. El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en altres administracions públiques. I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que �-16- ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals, museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat. De la mateixa manera que en moments molt concrets de la nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la importància d'haver-ho fet en el moment oportú. El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes. Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de �-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana. Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat. La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús, encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment. I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat. �-18- LA INVERSIó OLíMPICA Resum despeses Directe Olimpic Parcial no estrictament olímpic Total 24.724 79.975 104.699 Generalitat 8.697 46.762 55.459 5.061 1.938 6.999 Estat Diputació Aj.( -Barna) 2.210 Aj. BCN 39.824 51.502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.318 31.230 82.548 228.855 211.607 440.462 Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està fent a Barcelona. Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i els privats. L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està �-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000, l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat, especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions, no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions; l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port, que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV; l'autopista Mataró-Malgrat, tot i que és una autopista parcialment olímpica. I els diré perquè. Aquest llistat d'inversions directament i indirectament olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992. Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000 llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions, apartaments i hotels. I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic �-20- del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió que els nostres fills veuran. Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és Barcelona. El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de Barcelona hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis �-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors. Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el que hem de finançar. Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions, uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur, que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i quins són els sectors que realment valen la pena i quins són aquells que potser no. Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc de referències i com a complementària. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4069 Title A name given to the resource Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf 1f82fd98f3a505824683d24539b21c13 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Montmeló, 29 de juny de 1988 �Veïnes i veïns de Montmeló M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest preció, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra ciutat de Catalunya. Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o petites formen part d'un sistema que les relaciona i entrellaga. Poden anar per tot Catalunya, de mar a muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una altra. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta xarxa de ciutats. �-4- Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada ciutat té alguna cosa especial que la seva gent sent com a pròpia: una tradició, un monument, un mercat, una rambla, una Festa Major ... 1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que significa ' apretada convivéne j generadora de cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els problemes 1 els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem ciutat. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa més de mil anys que es té notleia històrica de Montme16. Al llarq del temps les ciutats han anat canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de desaparéixer o de quedar estancados. Però en els últims anys les nostres ciutats s'han transformat rápidament í intensament. Han crescut d'una manera inimaginable fa cent anys. �A començament de segle Montmeló era una petita comunitat de families pageses que es dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la ramaderia, i la població no passava deis 52s=cnt.s --N habitants. Avui Montmeló és la zona més industrialitzada de la comarca i arriba als 7000 habitants. Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres d'Espanya, alquns fa temps ja. Creo que Montmeló en muchos aspectos es una muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya desde finales de los anos 50. Vinieron gentes de otras tierras de España en busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos. Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin resolver muchos problemas, cuyas consecuencias negativas recayeron sobre todo en los que acababan de llegar. �El equipamiento en infraestructuras sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas era escandalosamente insuficiente. Fueron años de trabajo duro y de muchas dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados se quedaron y dieron numerosas pruebas de su respeto y estimación por esta tierra, que ahora es definitivamente su país. Por eso decía que Montmeló es una síntesis de lo que ha sido la evolución de Catalunya. Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo, a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se rinde homenaje a todos los que procedentes de otros lugares tanto han aportado a Catalunya. Els vostres fills han nascut aquí i seran protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la Catalunya del futur que será diferent i millor, més justa i més equilibrada que la Catalunya que vau trabar -n'estic vosaltres. segur, com n'esteu segurs �Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que va superant les mancances provocades pel creixement desordenat i per l'especulació. Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais públics, més places escolars, més instal.lacions esportives, més cultura que abans.. I aviat tindreu més nom, més atracció per la gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de ...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11» Velocitat de Catalunya. Vaig participar a l'acte de signatura de l'adquisició dels terrenys Mas la Moreneta. ( el desembre passat, al (724 Aquest circuit és una vella aspiració de tc catará. l'esport automovilisi r—Mántmeló hi és en l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets del Valls. �No us vull entretenir més. La Festa espera. Disfruteu-la. Visca Montmelé, Visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4070 Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montmeló Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Història Infraestructures Societat Territoris Model social Montmeló Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1165/19880713d_00303.pdf 8a8d7b6f4e1b609fdb741ff77a7de43a PDF Text Text „VOZw -ONODa VNFlasa „ FZSSZnRx FI`I Su OzOFZZNSsZxa KZ FI =`IZK9KHFZw rIKIIOsFZa ' KNOZ SOxV g Sa RazVYzV xMNSs • woxR , Z Sa sSZII`d2IKa 8861 ap ToiTnÇ ap £ 1 �t4-~ E11111 Ajuntament de Barcelona Departament de Premsa Pça. S. Jaurne, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E Gabinet de Comunicació PRESENTACIó DE LA REVISTA "ESPAÑA ECUÓMICA" (13.07.88) Guió per l'Excm. Sr. Alcalde. 1. Satisfacció per la eanarici d'una revista "histórica" (1968-1971, ls esforços ner la democratització dins de la petita hi tória el seu moment per la dictadura). espanyola, revista suspese Satisfacció cora a com alcalde. i atisfacció com economista. "España Económica" és, sobretot, una d'economistes disconformes amo la situad() política revista per l'evolució de l'economia espanyola preocupats i intfJJ .E.:11 de finals deis anys 60. 2. Coincidéncia de la reaparició de la revista amb aquest moment de sinqulars expectatives. Políticament, tots aquells economistes i altres fundadors estan en actituts diferents, aplicant, abonant o lluitant per models més competitius que no contraposats, en un marc de democracia que és un feliç patrimoni comú consolidat. Económicament, es comparteix una nova il.lusió de ere]. _ment, com d'aquest també, segur, una nava preocupació per assegurar la e s sectors creixement i la seva repercussió equitativa entre te socials. c....es contempla, com 3. De Barcelona estant aquest nou horitzó és sabut, en especial interés, en la d perspec iva olímnica i eurpea de 1992. Den segur, que Barcelonc era 1 _entre d'atracció informativa indubtable per la nova "España Economica". La premsa económica esta vivint un moment de forta expansió i competitivitat. Segur que "España Económica" hi ha de fer-s'hi de nou in *-. un ' Això és el que n'esperem els seus vells seguidors i 03C 5. S'ADJUNTA EXEMPLAR DEL NUMERO. A LA PÁGIMA 22 H1 HA UN ART1CLE DE PEDRO SCHWARTZ SOBRE LA HISTÒRIA DE LA REVISTA c7;\71,e_. vutfr4)1-5 1/1~ y) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4071 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la presentació de la revista "España Económica" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Mitjans de comunicació Model social Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988, �PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME ANTICH I BALADA. Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988. Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa. Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres Barris, Responsables de les Entitats locals. Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants que aquesta nit ens acompanyeu. Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença oficialment la nostra Festa Major. Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem amb el Pregó d'aquesta nit. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i actual Ministre de Defensa. Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar estudis a New York i fou professor de la Universitat de Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79. Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la descentralització municipal i el desenvolupament econòmic de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme, així com una gran campanya de promoció internacional de la Ciutat de Barcelona. �2. A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall. Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a Espanya", també és home de lletres. Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner d'enguany, té la paraula. �3. PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles. M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar a se r avui a Ulldecona. Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats. Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia, una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major. I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú. Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97. Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny. Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde. �4. Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen, sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu, per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell, la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes, aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí, al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda amb pedra d'Ulldecona. Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya, de tot el país. Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte. Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural. I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull entretenir més. Es tard i la Festa espera, disfruteu-la. Visca Ulldecona i. visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4072 Title A name given to the resource Festa major d'Ulldecona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la vila, Ulldecona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ulldecona Festes majors Municipis Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf 0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Viladecans, 7 de setembre de 1988 �-3-- IL.LUSTRES AUTORITA S, VILADECANS I DELS BARRIS VEY_NES I VEINS DE DE SALES, MONTSERRATINA I POBLAT ROCA. M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR. US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT MOLT COMPLAGUT FENT AQUES PODER-SE PREGó, MOLT COMPLAGUT DE DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS. HE DIT D'UNA CIUTAT PER OLT UNIDA A BARCELONA, I SI BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN MOLTES COSES. �-4- COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS. COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT AL MAR. COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1 ECONóMIC I CULTURAL. MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà. �-S- VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI HISTòRIA. LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA CENT ANYS. DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60, QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX. �-6- AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA, ALTRES NO TANT. AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE. DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT. PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS. �-7- VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA. ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES. ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS. ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS. �-8- ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS. I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS". ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE, DISFRUTEU-LO! COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR! NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA FESTA ns VOSTRA. VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4073 Title A name given to the resource Festa Major de Viladecans / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jardins municipals, Viladecans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Història Barcelona Viladecans Territoris Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf 08730da7d61866d2fce217d04c2386f8 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR I)E L'ALCALDE DE BARCELONA INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988. Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua i de París, Armando Morales, Embajador de la Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no han podido venir, pero también están aquí representados. Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos. Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una dura batalla. No sé si porqué está marcado dentro del problema de Nicaragua ha sido como una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se queda. esto es la expresión del arte, de la cultura �EI. SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors i amics. A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país, en un momento difícil desde el punto de vista económico, desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es un alimento también para el alma y para el pueblo. Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades, que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe ahora una colaboración entre la Universidad de León y la Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta a ir ampliando esta colaboración en los campos Lo que nos impresiona saber es que en el continente americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por la transformación de la realidad social, nos van a tener a su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que nuestra modestia, también, que no es el nivel de la gran política pero desde la modestia de lo que es una ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4074 Title A name given to the resource Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Cultura Model social Nicaragua Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1169/19880909d_00305.pdf 5ad4c6f40e3ca2a0e0ba3c04e4138a1a PDF Text Text PARAULES D'AGRAIM.ENT DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA �PARAULES D^AGBAI00E0T D EL SENYOR ALCALDE AL PROFESSOR ZIMMERMAN Aquest 11 de setembre, té moltes significacions. Fa mil anys neixia obscurament una independència abans que una identitat. Per aix(5, potser al 2100/2150 tornarem a fer el Millenari de la Nació. F a cent anys Barcelona es llençava a un projecte prodigiós que va esverar fins i tot Valentí Almirall. Pezó va reeixir. Va donar 1'empeota oecesoária. Fa 15 anys Allende. Peró aquest any, sobretot, mirem el futur. Dintre d'un més eooás, comeuga el Quatrienni de Barcelona. Mirar enrera és important si som capagos de no ublidac el present ni maquillar-lo amb robes antigues. Avui hem parlat de fa mil anys (El President ho va demaoar). Z l'any que ve tocoazem a parlar de fa 275 anys, com demana la Diada. Però deixeu-me barrejar present, passat i futur per una momeota, per una vegada, pergué són indestriables. Avui Barcelona és la capital orgullosa d'una Catalunya Autónoma. Avui, no ho oblidem mai, se sent tanmateix ciutat frontalera i porta a E uropa d'una Espanya democràtica que es desperta també amb ambició i que està aprenent a reconéixer la seva pròpia diversitat. Ajudem-la. Ajudem-la exigint i ajudem-la estimant. Afermem-nos en la nostra própia identitat, però no �2. Oferim la nostra diferència com a riquesa i no com a barrera. Reconeguem també, en la nostra identitat, una diversitat que ens ha estat donada per nouvinguts, per nous accents, que ja són ben nostres. No fórem els que som, no seríem qui som sense les mans creadores dels catalans de destí i les dels seus fills. La nostra burgesia hauria de fer-se digna de les seves millors tradicions, no solament en el conreu de l'art, o en la protecció dels nous Gaudis i Verdaguers, sinó també tot fent honor al "pactisme" dels nostres millors moments i dialogant amb els sindicats de treballadors, sense prepotència ni intemperància. Tenen massa oracles que els aplaudeixen tot el que fan, a tort i a dret, encertat o errat. La saba de Catalunya, l'esperit històric de la seva Capital, Barcelona, l'empenta dels Consellers que, guiats pel meu antecessor en el càrrec Rafael de Casanova, es juramentaren en aquest Saló l'any 1714 abans de sortir a combatre el setge. Tot això ve de baix, ve del poble de Barcelona i de les mans i de les ments que l'han construïda. Solament quan els de dalt han sabut dialogar amb les classes mitges creatives i amb les associacions de treballadors, ha estat aleshores quan Barcelona ha tirat endavant. Més que això: ha fet els salts de gegant que el poeta admirava, primer, i exigia, després, quan deia: te'n vas Barcelona, esperit català que has vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" "On "Detura't un punt! mira al mar, Barcelona, com té faixa de blau fins al baix horitzó, (...) i tu fuges del mar?" I quan Barcelona contesta, "Vinc del mar i l'estimo, i he pujat aquí dalt per mirar-lo millor, i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor" �3. Llavors el poeta, rendit, exigeix ell mateix: "Per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona, ja et caldrà un pit ben gran, amb uns braços ben ferms" I acaba: "Corre enllà, (bis)(ter) Barcelona, que ja et cal esse' una altra per ésser la que deus perquè ets alta i airosa i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens" Pot algú, avui, aquest 11 de setembre del 88, negar l'actualitat profètica d'aquestes paraules escrites fa un segle? Pot algú dubtar que el millor interès de la Catalunya autònoma rau en una Barcelona forta? Es possible que ningú posi dubtes a la necessària reconquesta del port, de la platja i del mar i de la Ciutat Vella? A foradar les muntanyes per Vallvidrera i en el futur per Horta per tal d'acostar-nos a Terrassa i Sabadell, a la Universitat Autònoma i al Parc Tecnològic? A fer pujar la gent fàcilment al nostre Montjuïc, en el qual estem posant un esforç semblant al del 29? Aquest 11 de setembre del '88 és el de l'any de sortida dels trens cap al '92. Qui no hi sigui, no hi serà comptat. Es la nostra gran ocasió com a Ciutat i com a País. Demà passat desfilarem davant el monument a Rafael de Casanova i anirem a posar flors a la tomba del nostre Conseller en Cap, amb aquest pensament al cap i aquesta joia al cor: "Ara és la nostra gran ocasió i l'estem aprofitant" Altrament no forem dignes dels Consellers que sortiren d'aquestes cadires per defensar la nostra llibertat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4075 Title A name given to the resource Paraules d’agraïment al conferenciant Sr. Zimmerman en motiu de la diada del 11 de setembre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Catalanisme Història Societat Territoris Model social Identitat col·lectiva Independència Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97 PDF Text Text Conferencia de l' Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasaual Maragall, amb motiu de la inauquracio de le_s _ Jornades ... u Admlnl str a e ro-r.~ocal Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-" Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 . �-2- Sr . President Ministre de 1 • Audien2 ia Justicia, Territorial, Excm . Sr . dign issimes Autoritats, . senyores i senyors: Permetint - me que les meves paraules ~ vagin mes ·----------------------------------- enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6. Les materies que es tractaran en aquestes Jornades ~ son sumament envers importan ts per a 12 ciutat i existeix elles una sensibilitat ciutadana que jo atendre 1 recol lir, emorant en aquesta voldria ocasi6 e ls tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats. J> Les meves consideracions giraran fonamentalment al voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is de la Justicia ~1un ici p al a les prenent Gnica, Barcelona ja q ue grans ciut ats, com a referencia p rincip al , el gr uix de l que dir~ ~s extensible a la resta de ciutats esoanyoles. ·- -- - - ---- ---- bo 1 1 pe ro' no pr~cticarne nt �• -3- L'Administraci6 de Justicia els Mun icipis. 1 La tasca normativa realitzada en el periode 82 - 88 - - - - - - - - - -- per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat, .----dubte, , problemes pero P~:0d~JJ..te resten encara legislatives que facin possible efica<;, mes ' important, reformes sens ·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----·· ----~~-~--------- --~ i contribueixin que din~mica la a una resoldre social va ªlg:tJI.J~s Justicia els nous plantejant en l'~mbit de la criminalitat . Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents: -L'increment del consum de droga en el nostre pais, que ha originat, en gran mesura , l'augnent,.espectacular de / la de linqÜenc ia / 1 violenta contra la • propletat en els / darrers anys . / Es calcula que les delictes contra la propietat droga . L'habit del 1 tres quartes parts dels tenen el se u origen en de cgh.sum drogues , la la 1 ./ drogodependencia que en resulta, no sorgeixen de cop en / una col.lectivitat . s6n habits que es propaguen progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne - "comercial", E.lSDec ialment 1/ " quan, en re lac iÓ a la �-4- droga, el seria correcte afirmar dar rers nivell La consum ha de tenir traba, traficants de drogues No la responsahilitat de l'actual de consum de drogues es clandesti. que les actituds i mesures dels governs tinguin causa car~cter ~ mes 1 de la aviat, recull~n drogodepend~ncia. en el fet que els ara el fruit de camp anyas iniciades fa anys . - La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en aq uest per io de profundes -, oero' -ve de lluny i t~ ha de causes estructurals tenir-se en compte d 'analitzar l'increment de la criminalitat. a l'hora �-5- A preocupat per L'Ajuntame nt de Barce lona, . -----· -·--------------.-- - - va prohl eroes, elaborar á~arcelona Ciutadana -------~---------- •-•e·--""""--·- algune s - .... ·-------- -------------· substantives 1 Seguretat un Informe sobre la ---·------------on 1985, l'any ref ormes legislatives -----------------------des de processals que, l'Admin istraci6 aqa~sts municipal, -- s'exposaven ·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----..., les de ~ht~ J.Q de normes la perspectiva de es consideraven essencials pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com Barcelona . L'Ajunt a ment partici p ar en de est~ ·----- del interessat sistema ,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra ·----·--------------l 'ambit ciutat disseny el ------ ----------d ' Admini straci6 de la general ------que, en de . les seves redu1des competencies en -·- - --- - en aquesta materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar -- ~-----·-·- _______ ,.______ M•·--- ----------~ el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia. Algunes de l'esmentat Informe le s me sures l eg als que contempla i q ue estimem convenient introduir a la legislaci6 espanyola en materia de Justicia s6n: . J 1 h ~ l<-jtt4 �-G- a) L 'establiment flexibles crear-se en que, amb les ~ mes agils de la Justicia. penal rapid i cor reccionals. tribunals mo nitori l'aplicaci6 proc~s un processos de La ...../~ de breu regul9-crtr degud~s/ Ha dria l d 'un gar anties j u di e i jur diques, / estableixi la la s~_vá sanci6 per la justicia, delictiu i per . Jel fet ~ es n_cessari _,.....,-"'' aca&..a-r ...-;'· immedi9-J.e1íii entre la comissi6 amb els retards en 1' aplicaciÓ de la . ]l.ULlCla . En aquesta lÍnia , no se'ns escapen els problemes que pot plantejar el establiment d ' aquests procediments rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional, de 12 de juliol. ele 1988, ~n l~ -t>fbl!\J:::::O:G- determina impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el 1 d icti sentencia en una causa, la sumar1 dee-1:-a-r-a- -:ha.- - �-7- Segons que ha n manifest at portaveus del General del Poder Jud icial, aquesta Sent~ncia ,~fecta als . judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70% dels procediment s penal s, en tractar -s e de procediments a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors relatius mesas), delictes fraganti" ~ en que ~ l'autor ( amb penes inferiors als ~ es a detingut anys) i 6 "in deli ctes dolosos. Les mesures de car~cter provisional que s'estan preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de la justÍcia sent~ncia, penal que comp orta l'aplicaciÓ mesu res com aparellar jutg~ de la ~ per que un 1 instrueixi l ' altre ~icti sent~ncia, 1 o prorrogétr la jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per una reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia de jutges pe1wls , tals mesures - die- , les provi sionals o l 1 les de f ini;t:.i ves , l ' ap licaci~ de h auran de garantir la immediatesa la justícia , sense minva del pr incipi consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un / / en j utge �- 8- } imparcial / a un judici p~blic amb i plenes eraranties j urÍdiques . La reforma de les vigents llEJ-I's processals ha de / ,/ contemplar la instrument aote fina litat de /convertir-les per a la re)1litzaciÓ de ~ la en un Just Í cia, / mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat / en criteris de func.i,_e halitat l d'eficacia, i amb un _..// _ replantejament de les actuals funcions dels intervinents en , el proces, secretaris, essencial especialment dels jutges, , 2 dvocats i procuradors . per satisfer fisc als, Aquesta reforma es la demanda de JustÍcia de la h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~ el societat. , _.-/ , proces Aquesta penal . mesura ' . necessarla ~ es ·' facilita r la no persec uclo de conductes que , objec tius ' o subjectius, . necessarl per seguir-les, dedicaciÓ del s ·"---- comportaments que , apare ll s que possib i litant -s e policial i per motius no . , alxl judici al ~ es la als ------~-------~------·-~ per l a major gravetat , incideixen en ,-la seguretat ciutadana . ---------------- s ' entén per �-9- / Les lÍnies fonamentals (~n la requlaoló / .. del princ ipi / d 'oportunitat podrien ser les segue s: 1 delictives,/ susceptibles - Conductes de no 1 persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els delictes els en que suposits condemna culpa~itat la possibilit;,ldors condicional ) de l'autor sigui lleu; de l'anlicaciÓ de la suspensió del de la "fallo"; 1 els en 1 1 que suposits es produeixi arrepentiment / aquestf mesura actiu (si ordenament); qu9 n d ' interes .' circumstancies d'actuaciÓ anterior la finalment, subjectives cr iminal; a i , de del en el nostre preponderants atenciÓ l'autor: el caracter; comissiÓ en raons concurreixin nÚbJ!ic; L s ' introdueix a els motius la conducta delicte; la les 1 vida conducta contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de vida individual, familiar i social de l'inculpat. �-10- -Les normes d ' oportunitat persecuciÓ per podrien l'aplicabilitat ser: que la de les in dicades conductes del pi incipi dec is).Ó // de de~-íctives no sigui adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat / - de recurs en els sup¿sits més/g reus. 'l'ambé hauria de _/ la necessitat/~ e mediar conformitat contemplar-se dels .' . . // . . 1 per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial, el seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per ...- /' ft~e lonal donar-1 i tal i tat . ...... e) L' introducció col.laboraciÓ mesures ciutadana responsabilitat. segÜents: de D' la trae te pro ce sal s amp liaciÓ ¡ condic iona l plantejar 1 la l'admissiÓ cal de as senyalar .- les abonament imrnediat del premial¡ regim privilegiat de condonació de als testimonis i perjudicats col.laboració ciuta espontani ¡ de i elles, en les oficines judicials, de afavoridores utilització del cost dret 'atenuant d'arrepentiment total despeses la condemna be neficis penitenciaris. També s'hauria de la reestr ucturaciÓ de les o f i pe,r fer-les més a gils i asequibles judicials ist ra ts. ¡/ �-11 - \ d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a l'acumulaci6 penal per obl i gator ia de l'acci6 civil en e l i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de aconseguir la immediatesa rec urs os l'eficacia 1 ~ p roces de la just Í cia 9enal. // de me sures legals de caracter junt i creixement servei els amb una adequada mitjans personals de de ,JustÍcia, pendents nombre aut~ntic materials al contribu1ria, que ha que provoquen p el un col.lapse judici En efecte , en e ls darrer nombre de oroces sos judicials, penal, que no poden ser resolts d ' una banda, anys s ' ha multiplicat el de procediments agils pecialment en l'ambit per falta, 1 l'altra banda, perque manque n també materials, ~o de crisi profunda estat en polÍtica situaci6 d ' aquesta, sense dubte, qran i proce ssa,l. i, de s personals i amb l a qua l cosa es devalua poder-se resoldre els conflictes en �- 12 - que es plantegen , de manera que transcorre mass.a ' / /' / " temps entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels ..r'' / tribunals. /_// de Dotar mitjans als/ / jutjats, tribunals i ,/ fiscalies existents , aixÍ . jutqes fisc als efectiva, no forma una rapida , - es i ~ria J0ffi crear nous j utjn.ts, forma r !4Í"ganizar una policía tasca que pugui realitz ar -se especialment en perÍodes de crisi, vegada redre~ades les grans lÍnies de ' . economlca del judicial - pa1s, és el moment que les la pero' situaciÓ instancies estatals hurien d'optar per destinar recursos a lapo.r. de aquesta �- 13 - - La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats. En el Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6 -.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t al Butlletl Ofic i al de les Corts Judi cial , trobem q ue el p unt 8~ . Generals de 8 de juny d ' enguany, de l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei Org~nic a del Po de r J udicial que afirma que la mun ici p a l es bas a, fonanentalment , en els Jutjats ------------------------- - --- - Pa u, que sÓn organs jurisdiccional s ·----=---------------- ---- - 1 'ambi t . .: --·--- ··-~- -~,··· ··- -·- -- del municipi, " ~Q_ __j,__ .-···~---~·- Justic ia de ~ i~~rdinats destac ant en - -- sistema el ------~--·----~ d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal. Tamb~ el tradicional Projecte de col.laboraciÓ LLei, a l hora que 1nvoca la dels Ajuntaments el en '---------~-----· · manten i ment de ls mitjans personals i materials dels J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de ·-- ------ -- --- ·-----·~ 1' Estat o, ~~- ---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ---- si s • escau , ·--- d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats -------- - -------··- -·---- - - Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes. ---·· ----...--- La Jutjat Llei Org~nica del Poder Judicial defineix - - - - - - - - - - - - - -------c3 e Pa u ' artÍcle jurisdiccional que s'estableix , - - - -- - ----------------------mun ic iois 99 .1, com Gnicament, un en el ' organ aquells --------------·-···--- on no existeixen Jutjats de la . Instancia ~---- 1 - ------..__ �-1 4- Conseg~entment , Instrucció. el problema de la jus ticia --~--·~---·-···--· ~---~-~-· municipal a Inst~ncia i --- ·- les ciutats on existeixen Jutjats --------------------------------InstrucciÓ no s'ha plantejat · --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~ ------------ ----- de a ~·-- la - la. Llei ·····--·-----.. Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de -----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·. Plant a i Demarcacio cJudicial. ----------- ·~···--- -------·----- ·-·- -------1 Es necessari dir que el nostre ordenament juridic, no ha sequit -------·-·· · - municipal que ha a considerar la Justicia . , municipal, slno que constitula l'esglaÓ inferior la de l 'Estat, amb competencies minimes i amb un a c~rrec de l'erari municipal. Es tracta, d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal caball l'Estat de de sosteniment dones, linia com un servei de ciutadania entes Justicia la de l ' Adm i nistraciÓ l'ha tractat com local . un En servei realitat , de la competencia, ni les entitats municipals han la municipal mes que una carrega que Justicia , ' ni se va considerat l 'Estat els ha imposat. asseny causa sticia: de �-15- - Inadequada demarcaciÓ judicial. / - InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals . 1 - Ordenament processal obsolet~ - JudicialitzaciÓ de l'Estat i de la societat 1 / JüxÍ com altres factors/" ja apuntats aquesta en ,l exoosiciÓ 1 com ;_ la major cq-tiflic tivitat social per la crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ... / 1 En aquest marc, "' , ~s dones , on s'ha de plantejar la / posic iÓ de situaciÓ la Just!icia municipal , i, en del Jutj;at de Pau. cTutj a ts s 'h aura de ten ir en En la regulaciÓ amb demarcaciÓ no oblid/r criterís d'equitat 1 la d'aquests compte 1 espec ialment 1 sistema de desi~na ciÓ dels Jutges, actu:Ln especial, e1 la possibilitat que la de compeb:;ncies adequades, fixació i , d'una finalment l de dotar-los també d 'un a organització i / personafpreparat pera complir la seva funció. de �' • -16- L'enfor t iment arnb 1 'obj ect i u Jutge de la legitimaciÓ .~ sigui del ~ com aJmellY.§_¡. Just Ícia r~s Jutgo. ~------ del Bunici pi , munici p is, o .~ agrupaclC~, / en de o de p oblacions de --------- que es po dr ia fer coincidir amb el p _...r -.._ 11 u ni~ipal. ,,.,.L:----- d e finitiva , En ha conte mplar-se ) la conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al l'Estat. podria La d otaciÓ r e alitzar-se munici p i s . ,. de mitjans en i de instal . lacions col . laboraciÓ amh e ls �-17- Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia a l es grans ciuta ts on ha de Municipal tamb ~ tractar-s e necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s: penal, propiament a) i b) 1 munic ipal 'establiment actuals a) l a d'una justicia en materies no penals. En 1 •,;mbit de l a Justicia penal, d els la d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en descentralització l'ambit f Ju tj a ts de Districte ., i amb la sup ress1o que cont emp la el Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria d 'ana l i t za r- se Jutjats l a p ossibilitat de d'Instr ucci6 d ' adaptar -l os a a les !'estruc t ura descentralitzar grans ciutats, territorial p er els tal d ' a questes f tJC I\fCft QVt ll)O 1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,. ci u t ats i apropa r la Ju sticia als ciutadans. Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se també la personaciÓ ~el __ ____ , preces penal, t ra ns cende nc i a muni c ipal . una figura que tinguin pe r Aque st a ciutadana e n e special l ' a mb it recollida mi tj anGant e gitimada p er la Constituci 6 i la ~ '\.,1 ' .... \.,L '" ~udatK~ �-18- Llei d'Enjudiciament Criminal. Es tracta de l'acciÓ popular. A ~ Espanya l'acciÓ general, m~s sense popular es adrnesa excepciÓ que regla la de lictes reservats a la instancia de l'ofes. de l'esmentada acciÓ abasta tots entre el ells els relacionats trafic de p Úb lic s, seguretat ciutadana i drogues. L ' acció popular s'ha d'exercitar de querella (article 270.1 de la Llei per la qual cosa haura de davant el competent, jutge objectivame nt i amb els requisits establerts l' esmentada Llei. La posici Ó de l'AdministraciÓ exercitat l'acció popular, gran loc al de pa rt acusadora , termes generals , etapes p rocessals, es pot ha te, al llarg del procediment , semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en qualitat q ue . la seva ~ per a1xo val a dir q ue, en intervenir en realitzant peticions les diverses a l'organ �-19- encaminades judicial, , fets i, a l'aclariment i constancia dels té dret a informar , a mes , sobre sentenciador, fonamental de la all; que davant el tribunal constitueix l'objecte causa criminal . __.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~ b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~ grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la d.~ despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en materia de convivencia entre veins, d 'infraccions consegÜentment, l'Administració a competencia de municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix dos estadis d ' analisi: seria la procedencia de la despenalitzaciÓ en general en les faltes, poden passarien administratives, ., sane lo la qu~ i la selecciÓ de materies que ser transformades en infracciÓ administrativa per a atribuir, ulteriormen t, la facultat sancionadora als Ajuntar:tents. El criteri expressat per diferents associacions de magistrats espanyols necessaria desap ariciÓ part de les es mostra unanim de la totalitat o de faltes del Llibre I I I --s quant ' adaeí x és la del Codi la a la major Penal . v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i �- 20 - r1 ' intervenc iÓ . , rn1n1ma, j a que no aquestes faltes ~6ns juridics necessitats de la oferir l'aparell podrien que pot jurisdiccional i, racionalitzar els mitja de que disposa , a i mes es personals concentrant-los en els fets delictius realment i Sembla plantejar la derogaciÓ del i estab.lir en el s~u l.loc un III del adminis~ratives general sancions, excloent i L. ,..1¿ .JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil- ( l'establiment 1 a in s t~ncia tota de rellev~ncia una delictiva serie que , de en materies ser en ' exces jurisdiccionals • el fnncionament nova sistema en pr imera rt 'escassa competencia l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i carreguen una d' pe rmet ·~Q una resoluciÓ A "· ~ q ue que (luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/ ~ l-t (}vv(.i'\,"ti tk d'arbitr a tge, se ves c~sti gs els <;e. f \AA\~ 1UV'W ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per tan'bé cat~leg les . ., pr1vac1o de llibertat. S~ria Llibre en Instrucció, d ' aquests ' orqans J~ r �'· -21- 1 En resum, territorial, l'establiment de Jutjats amb que Mun icipals, per coincideixin amb a jutjar els delictes els caracter ( Districtes menors, amb la corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com \ 1 la regulaciÓ d ' alternatives als !udicis a través 1 1 de 1 mecanismes arb itrals decideixi, en sorgeixin l~~_,~Lr . primera instancia, entre despenalitzaciÓ on els de les incid~nci es ciutadans, i també faltes i la seva transformaci6 infraccions admin ist rati ves, que la en contribuirien a apropar la Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals i civils, nersonals més , 1 quals podrien dedicar els mitjans mate rials de que' disposin a jutjar de irnmediata dilacions son els els fets de lictius, alxl, de la Justicia, que una de les causes que els ciutadans consideren que l retards en l'aplicaci6 evitant, forma contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana. 1 J _ _ -·....... '------··--· _) �-22- Territorialitzaci6 de la Fiscalía. ~,~ territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element important considerar cal que modernitzaci6 en , de proces el de la J-ustÍcia, en es>Jecial en els grans municipi com B,arcelona . ~ünis tér i El aparei~\com na.turalesa, conjunt la de per Fiscal , nova la ' seva . propla una figura privilegiada dins el alternat iva de la seguretat ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la dels legalitat, pGblic tutelat drets ~e ls ciutadans i per la Ll ~ Espanyola). Ministeri El (article \ Fiscal, funcional en el Poder Judicial, l'acci6 124 a:nb l'inter~s Constituci6 autonomía st ~ obligat a promoure de l a Justícia si es concu quen els drets ciutadans, la Llei, de la legalitat o l exercita aquesta acci6 tan Gblic tutelat dels per a inst~ncia del s interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi / �-23- de , la Llei, assumeix una funci6 directa de defensa dels del ciutad~. drets Pero el ple exercici de l'e sme ntada funci6 ha topat hist~ricament amb grans obs tacles, s'han expre ssions de sumar a les altres formes i que de disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre \\ \\ \ d'insist'ir ~la necessitat que la S'ha assumeixi dels que les funcion~ de direcci6 de ,_ ,- delictes i ja Cr i minal , estii. Ministeri la Fiscalia investigaci6 d'instrucciÓ preliminar de les contc~rnplada '"&.,_ la Llei no es limiti i transcend~ncia Judicial \ '- p~blica . l a Llei es mantenen les facultats Fiscal , d ' Enj udiciament a fets de A singular del investi gadores caracteritzant -l o d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal . causes, com un Poder del ' organ �• -24 - un fet preocupant que s 'hagi pc!'gut pre sentar atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal Hiniste Fiscal com una novetat, qua~ al el que ha existit una pura inobserv~ncia de la Llei. Els pocs mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía ha \ ut\~ estat de les causes d'aquest fet, que ha anat acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre \ els mitjans po~i - . ci a ls i judicials , en no existir una estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial. Sense ava~<; un qualitatiu i quanti t atiu en la \ dot a ci6 d e mitja ns a enfortir la Fiscalía, t o ts els intents pcr la seva funci6 investigadora quedaran reduits a un simple desider~tum . \ \ En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema de man ca Fisc al , de cap acitat d'inyestigaci~ s ' hi desco n n ex i6 Audiencies), afegeix de de la el del proplema de la Fiscalía, \ Min isteri llun v ania cent r ali tzada a i les les zones i e l s ~mbits de la ciutat en �... - 2 5- 1 que' es produeixe n els fets delictius . \ Fiscalí a , La dins compete cies esta tutar ies, l ' ambit de les seves ha de desenvolupar les seves funcions ~mb especi al intensitat en un ambit espacial F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de funcions concret. La re lac io nades amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot \ ' especialmene tipu s , q uan impliquin la pro tecci6 i defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable la ~ oficina, ; en la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb els ,Jutjats sempre amh estreta relaci6 amb els corresponents serveis socials. ~ Tambe ,. es Fisc alia en llui t a c ont r a imp ortant miiteries la \ ; l ' es'Pecia l i t zacio tan ~m~rt ant s drogodependenci~, l es Fiscalies especials contra l a de com en la lÍnia droga~ la la de �• . -26- l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans \ jurisdicciort-a ls, radiquen oartic ularment a la seu de en la Fiscalia, aquells 1 també ciutadans, per de processal , el fiscal forma plantejament de no aix; no ~nicament per garantir l'ef sinó que al conjunt pugui n ac udir a ell per dels al per recabar la seva actuaciÓ respecte a conductes Finalment ,he de dir en les funcions de la Fis calia, grans ciutats com Barcelona esquematic de les especialment la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els Districtes municipals. �-27- L'article 20 ' . del de l'Estatut organ1c Fiscal estableix que els membres de la Fiscalia actuar i constituir -s e en qualsevol punt del de seva Fiscalia . la E~cara que la podran territori lectura d'aques t precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir de base per a pre s~ncia fiscal un p lantejament experimental de la dins el proc~s descentralitzador de la Justicia que hern descrit. En alquns Districtes de la ciutat seria necessar i t"odnm as segura r als e i utadans que hi res ideixen , que acudi r a garant de la d irec tament al Minis teri Fiscal com le ga lit at 1 defensor dels pres ~nci a ciutadana permetria seus drets. Aquesta el coneixement directe de les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques de l'~mbit manera territorial de qu~ es tracta. s 'afavo riria el dese nvolupament d'una D'aquesta aut~ntica direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls la pol ic ia municipal . f ~'1/1/\ �. -28- A 1 'Últim, activament la Fiscalía hauria en ;rgans institucionals com les so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat, c~rrec de participar Juntes amb prevenir l 'objectiu d ' elevar la taxa de i redu:lr la delin0iiencia en totes del seguretat l'estudi de mesures multidisciplin~ries mitjangant les per seves formes i manifestacions. Estern la dav ant Just Íc ia. Constitucional La ~ d'un proces recent importa~ sentencia \ ()"- de reforma de del ' - ~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes i processals Tribunal a la qne1,1 he fet referencia abans ~-- del nostre sistema de 7 que tenen al seu la definici6 de les politiques de prevenci6 delicte, de JustÍcia. _ob~ iga - ' . organlcs ' r �-29- D'altra de les ciutats més importa~ Especial de banda s'esta preparant ~ Barcelona, Regim JurÍdic entre elles el per tant és el moment adequat per a la introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus. de les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ, o d 'altres que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre en les di verses d ' aquestes .... . no nenc1es Jo rnades .. . l . . comunlcac lons al llarg ..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció de-. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4076 Title A name given to the resource Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Dret Legislació Municipis Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1171/19880921d_00308.pdf 92718ab81f562625cc34c33ba9559611 PDF Text Text P: 2EL Ajuntarnerit de Barcelona CULTURA LE CORBUSIER I BARCELONA Le Corbusier visita de nou Barcelona a través de l'homenatge que constitueix aquesta magna exposició. Als anys 30, quan la 2 @ Repláblïca, Le Corbusier va rebre el re colé,ement institucional per les seves propostes urbanístiques per -Barcelona. Macià i el batlle Aiguadéé (metge de professió enormement interessat per la higiene social urbana) van escoltar-lo atentament. neaprés,per raons ben conegudes, el Pla que Le Corbusier va -volgué titular "Pla Macià" en honor del President no va poder portarse a terme. Barcelona estava en deute amb Le Corbusier, per agrair-li les se ves idees pel desenvolupament urbà. Ara quan Barcelona està en plena ebullició urbanística i cultural preparant-se pel 92 í pel futur, les seves idees presentades en -aquesta exposició poden tornar a despertar i suscitar la polémica i el debat i a il.luminar-nos tot fent un ús correcte del seu llegat. Segurament ara estem més a prop del Le Corbusier visionari que veia Barcelona ,junt a París, com un dels punts cardinals de la cultura occidental. �a 09;'21 77:40 217' 12 40 04 Ñ JIJtdT, f:IILTIURÑ Ajuntainent de Barcelona CULTURA EXPOSICIÓ "l'AVENTURA LE CORBUSIER" L'Exposició "L'aventura Le Corbusier constitueix el més complert homenatge dedicat a l'arquitecte suís en el centenari del seu naixement, tant per l'extensió dels temes tractats Com per la quantitat i 1'ïnterès dels documents presentats. La iniciativa barcelonina respon a la voluntat municipal d'inte-grar-se des de la seva gestió en grans esdeveniments culturals internacionals. La complexitat de la fascinant figura de Le Corbusier sobrepassa l'interès estrictament artístic (pintòric, arquítectònic í urbonistic) fins inserir-se en el de la cultura moderna en general. Pot considerar-se Le Corbusier, con un dels principals exponents de la cultura moderna. Per la seva labor de polemista, publicista i escriptor va ésser un dels grans defensors de les idees de la modernitat. És precisament per aquesta causa que quan en anys recents s'ha en cetat una revisió de .les idees modernes, en això que s'ha vingut a anomenar post-modernitat, la figura de Le Corbusier ha estat el blanc predilecta de les critiques imputant-11 a ell els errors que han cornés els que sols han fet obús i mala explotació de les seves idees. L'exposició "L'aventura Le Corbusier", i el mateix centenari, ar- riben en un moment propici i oportú.: Per un costat la distància respecte la seva obra, jutjada per ge- neracions que no el van conèixer directament, constitueix una garantia de judici 1 análisi objectiu. - Per l'altre costat el fet que avui siguem més escèptica respecte e] post-modernisme ajuda a 1'imparcialitot i a fer un balanç ser- del personatge i la seva obra. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4077 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "L'aventura de Le Corbusier 1887-1965" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Joan Miró Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Arquitectura Art Urbanisme Model social Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf 155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2 PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988) SeKorafi y SePiores : En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona y Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase, va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises �de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo". S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor con- sumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta- ^ �mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequerlas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ción incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros paises, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona Concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, not_:ir,le, con la reciente cree<: i'7r: de �centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabafó muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando, en nuestra área, resisten bien la competencia con otros paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 3 millones si consideramos el área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más de 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea: a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca . Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión en a ct ivos fijos). �b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de ptas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10 %). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito Industrial. d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa, �E Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en pre- sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo endus• trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o C) :;Obre ei 1)0tCeec131 r1pc:!'n t:e de nuestra Universidad y cent d) Sobre le;, incentivos ;y is ;r! el re ate:;. cl!' e1Ve',;1'rV;fe ros e:; l >rr r,r inversión r ,., I i Y.ádu. inrfu:l;t.rr.il. e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar su compañia. Todo un equipo hum a n o , especializado i z a do y profesionalizado, esta al servicio de empresa para hacerle las canas más fá- :;u ciles. En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción. Quiero expresarles, des económicas que nom b re de en m e <ic:vmhaiian ien calurosamente bienvenidos s 1 a ciudad y de la:: c,ntida ente acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para i la Instalación de su empresa. Barcelona, que c:nn cordialidad y fué siempre un ciudad abierta, les rcc:ihlr:s calor. Pasqual l+l; d r riyu Alcalde de Tolcyo, 77 li + r'r:e l1 i cin:e de septiembre de 1988 N . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4078 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tokyo Kaykan, Tokio Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Infraestructures Finançament Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685 PDF Text Text R 2G3 ESTI M[.DO .,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':<iI, SEÑORES MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS, EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA. ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS. CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro<<:IMO HERMANAMIENTO ?TO Y U:1A 77tUC T 1l7 =a_ 7(7,77-70,y7, .I.^ll:aa 1,.-„-, _,•.y L'1- _ ^.^ _' 1J • `;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN. YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS. PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA rt^ 'B T ^ EXPERIENCIAS TUVIERAN CIUDADES IJDADES ^L'L T?-'.i_1 :HAM?. ±. HECHO CLLC ^^.^is A'1,1BAS DESARROLLOS DISTINTOS. y �PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E INTERÉ S QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO. SIN DUDA nNE PODREMOS . INTERCANVIAR NUCHAS EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS QUE COLABOIN R. EARCELONA SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE CONTINUAR SIÉNDOLO E N EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL NORTE DE AFRICA PARA ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES ESPECIALES. BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES, CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. . . PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA A. MUNDO QUE SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA. �IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR UU7 HAY OTRA LA I;ICIATIVA QUE TO".A_; NUESTRAS CIUDADES. EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ. LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE ENCUENTRO, DE -INTERCAMBIO Y DE DIALOGO. ESTA CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE __ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE CULTURA. Y ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO. LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES :DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE ;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4079 Title A name given to the resource Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Minghang, Shanghai, Xina Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Shanghai Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències